1
10
44
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2861/20260309_Regio7_20PM_PCasaldaliga.pdf
7613b4aa79a75dc3ced4b3715254e355
PDF Text
Text
Descobreix les millors ofertes Subscriu-t'hi!
Bages
Sant Joan
Sant Vicenç
Sant Fruitós
Sallent
Santpedor
Cardona
Súria
El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un
bagenc
Es compleixen vint anys del viatge del llavors president de la Generalitat a São Félix do Araguaia (Brasil)
per lliurar el Premi Internacional Catalunya al bisbe balsarenyenc Pere Casaldàliga
Pere Casaldàliga rebent Pasqual Maragall a peu de pista, el 9 de març del 2006 / ARXIU REGIÓ7
PUBLICITAT
Llegir
A prop
Jugar
�David Bricollé
Balsareny
Actualitzada 09 MAR 2026 17:02
Avui fa exactament vint anys, qui ha esdevingut una de les figures del Bages i de Catalunya més
rellevants internacionalment, era reconegut amb la més alta distinció del país. El fill de Cal Lleter, Pere
Casaldàliga (Balsareny, 1928) rebia de mans del llavors president de la Generalitat, Pasqual
Maragall, el Premi Internacional Catalunya, homenatge a la seva trajectòria, pensament i empremta.
No va ser, a més a més, un lliurament convencional.
L’habitual és que el lliurament es faci en seu governamental, en un acte solemne al qual el
guardonat és convidat a recollir la distinció. En aquell cas, però, va ser el president català qui es va
desplaçar milers de quilòmetres, fins a l’altre costat de l’atlàntic i al cor de l’Amazònia, per fer a
mans del bisbe de São Félix do Araguaia la figura de ‘La lletra i la clau’, obra d’Antoni Tàpies, símbol
amb el qual es materialitzava aquest reconeixement.
Com que Casaldàliga havia decidit no tornar mai més a Catalunya, Pasqual Maragall va viatjar fins a
l’Amazònia brasilera per lliurar-li personalment el guardó.
Pere Casaldàliga amb Pasqual Maragall durant la visita de fa vint anys / ARXIU/REGIÓ7
A prop
Jugar
�El bisbe balsarenyenc va rebre el president de la Generalitat a peu de pista on va aterrar la petita
avioneta en la qual viatjava Maragall. Un Maragall que va admetre que en aquell moment estava
descobrint la veritable dimensió del religiós bagenc, a qui va qualificar de «l’home que està fent
l’estatut dels pobles que viuen a l’altra cara del planeta». I en destacava el paper que podia jugar en
el diàleg entre religions, afirmant que «obre una benvinguda amplíssima al diàleg de les diferents
creences».
Dedicat a les seves causes
El lliurament del guardó va consistir en un petit acte protocol·lari, amb una demostració folklòrica i
l’intercanvi de records (un collaret fet pels indígenes per a l’esposa de Maragall, Diana Garrigosa, i per
al president un rem de fusta brasilera com el que va servir a les tribus locals per navegar pel riu
Araguaia).
Per la seva banda, el bisbe Casaldàliga va deixar clar en el seu discurs («Humanitzar la Humanitat,
practicant la proximitat») que no acceptava el premi com un honor personal, sinó en nom de les
causes que havia defensat tota la vida: la terra, els pobles indígenes i els drets humans. I també
en memòria dels màrtirs com João Bosco Burnier i Dorothy Stang.
Deia que viure al costat dels pobles indígenes l’havia fet «més català», perquè li havia permès
redescobrir les arrels de la seva pròpia tribu maltractada i rebutjar qualsevol imperialisme cultural. Per
a ell, la tasca essencial era clara: humanitzar-nos a través de la proximitat amb qui pateix.
Sis anys i mig de la seva mort
Casaldàliga va morir el 8 d’agost del 2020 a l’edat de 92 anys, després d'uns dies ingressat a la UCI
d'un hospital de São Paulo per problemes pulmonars.
La mort de Pere Casaldàliga va suposar l'adeu a una de les veus més compromeses de l'Església des del
cor de l'Amazònia. La seva lluita per ajudar als pobres la va desenvolupar a São Félix do Araguaia,
l'indret que va esdevenir la seva segona casa i on va afrontar la recta final de la vida al costat del riu
Araguaia, d'on ja feia anys que havia manifestat que no se'n mouria, com així va complir. Allà hi va estar
estretament lligat i arrelat durant 52 anys. Prèviament, la seva paraula també va ressonar a Catalunya,
on es va interessar pel món del cristianisme obrer i va treballar a favor de les causes socials.
Reconegut com un dels pares de la teologia de l'alliberament, la seva tasca havia rebut nombroses
distincions, a banda del Premi Internacional Catalunya, com la Creu de Sant Jordi i el Premi per la Pau
de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Per cert, en aquest darrer guardó va rebre un gravat
que li va ser encarregat i signava una altra bagenca, l'artista de Sant Vicenç de Castellet Antolina
Vilaseca.
Llegir
A prop
Jugar
�Gravat de l'artista Antolina Vilaseca que va rebre Casaldàliga pel Premi per la Pau / ARXIU PARTICULAR
La seva trajectòria
De molt jove, va ingressar al seminari menor de la diòcesi de Vic i, més endavant, passa a formar part
de la congregació claretiana dels Missioners de l'Immaculat Cor de Maria. L'any 1952 va ser ordenat
com a sacerdot a Barcelona, durant el Congrés Eucarístic. Durant el seu sacerdoci, es va encaminar
aviat cap als corrents més socials, interessat en el món del cristianisme obrer.
Casaldàliga va tenir una gran activitat mentre va ser a Catalunya. Va deixar una especial empremta a
Sabadell, després de treballar per resoldre conflictes socials, i en tot el que feia l'acompanyaven dues
aficions: escriure i comunicar. Però en aquests primers anys també va veure ben a prop el que suposa la
guerra, la violència de la lluita entre els uns i els altres, el dolor de la sang vessada (a casa seva va morir
un tiet sacerdot i va conèixer de molt a prop el cas de les víctimes del seminari de Barbastre). I també al
llarg d'aquesta etapa es va despertar el seu esperit missioner. Així, el Nadal del 1967 s'acomiadava de
la seva família per marxar cap al Brasil, on el 1968 i funda una missió claretiana, a São Félix do
Araguaia, a la regió del Matto Grosso.
Tot just tres anys més tard (el 1971), va ser consagrat bisbe i li va ser encarregada de la prelatura
de São Félix do Araguaia, on va acabar d'arrelar i convertir-se en referència d'un poble amb un
sistema latifundista, amb un nivell molt elevat d'analfabetisme i desproveït d'assistència sanitària. En
aquest punt, va començar la seva lluita per defensar els més febles. D'aquesta forma, els seus
arguments, amarats d'un clam per la justícia social, van començar a fer la volta al món i van ser l'origen
dels atemptats i les amenaces que va rebre al llarg de la seva trajectòria, que fins i tot van comportar la
mort d'alguns dels seus més estrets col·laboradors. A mitjans dels anys vuitanta, ja era considerat un
dels líders de la teologia de l'alliberament i connectava amb altres missioners, pensadors i teòlegs com
Llegir
A prop
Jugar
�Leonardo Boff. Encara el 2012, ja jubilat amb 84 anys i malalt, va haver de ser traslladat i amagat durant
un temps, sota la protecció de la Policia Federal, perquè va tornar a rebre amenaces de mort.
Notícies relacionades i més
La Fundació Casaldàliga convida a visitar-ne virtualment la tomba en l'aniversari de la seva mort
Balsareny reivindica l’educació política a la Trobada Pere Casaldàliga
La línia de Renfe del Bages enceta la novena setmana d’alteracions sense millores en l’horitzó
Durant tota la seva tasca al Brasil, va lluitar pel que va definir com les causes, que són els elements
centrals del seu discurs. Els problemes dels sense terra van ser una de les seves lluites. Ell va donar
suport a l'ocupació i a la resistència camperoles davant dels latifundistes. Alhora també treballava per
estrènyer els llaços de solidaritat entre els diferents països d'Amèrica Llatina per tal de combatre la
pobresa. El respecte envers els indígenes era una altra de les seves reivindicacions amb l'objectiu de
preservar les seves tradicions i costums. Totes aquestes causes s'inspiraven en la teologia de
l'alliberament, un corrent que situa a l'Església al costat dels més pobres.
TEMES
PASQUAL MARAGALL
BAGES
MORT
BRASIL
TERRA
PERE CASALDÀLIGA
CONTENIDO PATROCINADO
Outlander vuelve para despedirse por todo lo alto en M+
Mirar Ahora
Movistar Plus
El truco legal que muchos usan para pagar menos por la luz
Más información
Punto Diario
Sillón de oficina SANTIAGO acolchada, uso 8h, negro
Comprar
ofisillas
Chef José Andrés (56 años): 'Si el agua del bote de garbanzos te sabe a garbanzo es buena
señal. Este agua es de primera
Woman
Últimas Horas de la Wonder Week.
Reservar Ahora
Meliá Hotels
Joaquín Sabina (77 años): 'Mi médico dijo que bebiera 2 litros al día. Parece que es igual si los
dos litros son de tequila o de whisky
Woman
Llegir
A prop
Jugar
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
En línia
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bricollé, David
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2026-03-09
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Casaldàliga, Pere, 1928-2020
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Premi Internacional Catalunya
Description
An account of the resource
Article publicat al diari Regió 7: <a href="https://www.regio7.cat/bages/2026/03/09/dia-pasqual-maragall-fer-8-127637117.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.regio7.cat/bages/2026/03/09/dia-pasqual-maragall-fer-8-127637117.html</a>
Source
A related resource from which the described resource is derived
Regió 7
Abstract
A summary of the resource.
Es compleixen vint anys del viatge del llavors president de la Generalitat a São Félix do Araguaia (Brasil) per lliurar el Premi Internacional Catalunya al bisbe balsarenyenc Pere Casaldàliga.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
São Félix do Araguaia (Brasil)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
En línia
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall, el catalanisme cosmopolita
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Puig Bordas, Oriol
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2026-01-26
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Biografia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Catalanisme
Description
An account of the resource
<span>Article publicat al diari</span><em> Nació Digital</em><span>: <a href="https://naciodigital.cat/opinio/pasqual-maragall-el-catalanisme-cosmopolita.html" target="_blank" rel="noopener">https://naciodigital.cat/opinio/pasqual-maragall-el-catalanisme-cosmopolita.html</a></span>
Source
A related resource from which the described resource is derived
Nació Digital
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2858/Anselmo_Carretero_Pasqual_Maragall_i_l_Espanya_plurinacional_politica_prosa.pdf
89cd9be1974b2c472b633dcd1b8ff95f
PDF Text
Text
12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
Idioma
CAT
ES
SUBSCRIURE'M
ACCÉS SUBSCRIPTORS
ON TROBAR LA REVISTA QUI SOM? AUTORS CONTACTA
VEURE EL MEU COMPTE
SORTIR
ACCÉS
SUBSCRIURE'M ARA
SUBSCRIPTORS
REVISTA EDITORIALS POLÍTICA DOSSIER CULTURA PERSONES PARTICIPACIÓ
Cerca...
NÚM. 73
POLÍTICA | SUBSCRIPTORS
Anselmo
Carretero,
Pasqual Maragall
i l’Espanya
plurinacional
Tots dos pensaven que la
idea de «nació de nacions»
respon molt millor a la
nostra història que no pas el
relat d’una nació única,
uniformadora i excloent
Anselmo Carretero
Txema Castiella
24 OCTUBRE 2024
Gestionar el consentiment
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
1/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
E
l novembre del 2002 Pasqual Maragall,
que encara no era president de la
Generalitat, va enviar una carta oberta al
llavors president del govern, José Luis Rodríguez
Zapatero. Es tracta d’una carta que, encara que
eminentment política, té un to personal i aquell
registre de reflexió amb què Maragall aconseguia
una atenció especial. Hi elogia l’estil dialogant de
Zapatero i constata que una de les estratègies de
confrontació de la dreta per oposar-se al seu
govern és «relanzar un nacionalismo español fatuo
y agresivo. Con esa actitud y ese lenguaje se
compromete el futuro de España como unión de
los pueblos que la forman, que es precisamente lo
que la Constitución y los Estatutos garantizan».
La concepció d’Espanya és un tema tan recurrent
que pot cansar, però aquesta recurrència en la
nostra història no fa res més que assenyalar que
tenim un problema amb el model d’Estat, que
històricament no s’ha adequat a la nostra
pluralitat. Maragall és conscient del material
delicat que viatja amb el debat identitari, però,
precisament per això, considera necessari
abordar-lo.
«Ese tema de las identidades –escriu a Zapatero–
es el que más fácilmente puede inflamar pasiones
y prohibirnos que cumplamos con nuestras
obligaciones sociales. Pero también, y de modo
muy principal, porque tú y yo las sentimos
profundamente y, siendo distintas, las
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
2/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
compartimos. Porque tenemos la obligación de
explicarlas y hacerlas respetar.» I per això evoca el
pensament d’un veterà militant socialista i
republicà: «Tu compatriota Anselmo Carretero, el
segoviano-leonés muerto en México hace poco, el
amigo de los catalanes exiliados, de los Bosch i
Gimpera y de los Xirau, el infatigable propagador
de la España nación de naciones, nos obliga mucho.
Los socialistas de España tenemos en él un
referente de un valor inmenso».
Anselmo Carretero és un vell conegut dels
estudiosos del federalisme a Espanya, però un
gran desconegut per a la majoria, encara que Enric
Juliana el va rescatar en algunes memorables
cròniques durant el procés. Nascut el 1908 a
Segòvia, fill de Luis Carretero Nieva, pare del
regionalisme castellà, Anselmo es va formar a la
Residencia de Estudiantes, va ser enginyer,
militant del PSOE des de jove i defensor de la
República. Amb la derrota republicana serà un
dels molts exiliats acollits per un Mèxic fraternal i
des d’aquest exili mexicà desenvoluparà, en
paral·lel a la seva activitat com a enginyer
agrònom, una intensa tasca intel·lectual per
estudiar les nacionalitats espanyoles.
PUBLICITAT
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
3/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
Observa i analitza les diferències importants que
hi ha entre els diversos pobles que conformen
Espanya i escriu que un viatger «notará mayores
diferencias aparentes entre un vasco y un andaluz,
un catalán y un extremeño, un aragonés y un
gallego que entre un alemán y un austríaco, un
sueco y un noruego, un argentino y un uruguayo».
Carretero no hi veu cap problema, al contrari.
Celebra aquesta diversitat i no té inconvenient,
seguint les petjades de Pi i Margall o del seu pare
mateix, a considerar que Espanya és una
comunitat de pobles, de nacionalitats diferents,
fruit de la història i de la voluntat de la gent. Serà
ell qui parlarà d’Espanya com d’una nació de
nacions, una expressió afortunada que produeix
urticària i pànic en molts que conceben Espanya
amb una fe més religiosa que racional.
Una estreta amistat
Però quina és la vinculació de Pasqual Maragall i
Anselmo Carretero? Carretero havia fet amistat
amb Jordi Maragall, fill del poeta Joan Maragall i
pare de Pasqual, a través de Basi Mira. Anselmo i
Basi, que seria la dona de Jordi Maragall, s’havien
conegut a Madrid el 1931, quan ella estudiava a la
Institución Libre de Enseñanza, fundada per Giner
de los Ríos, en la mateixa època en què Anselmo
estudiava a la Residencia de Estudiantes. Allí van
treballar una bona amistat. Tant és així que quan
el ja matrimoni Maragall viatja el 1964 a Mèxic, i
coincideixen en un sopar amb Anselmo Carretero,
Jordi Maragall explica divertit com es va «alarmar
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
4/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
en veure un senyor que s’abraçava tan cordialment
a Basi».
De tornada a Madrid,
Jordi escriu donant
Pasqual Maragall va
notícia que ha llegit
aprofitar la seva estada
d’estudiant als Estats
d’una tirada el llibre
Las nacionalidades
españolas. «Es bueno,
Units per viatjar a
Mèxic i conèixer
claro y preciso»,
Carretero.
escriu. Des d’aquella
primera carta del 1964
fins a la darrera el 1996 s’estén una àmplia
correspondència (dipositada a la Fundació Pablo
Iglesias) que és el testimoni d’una estreta amistat,
on no falten les felicitacions de Nadal, telegrames,
postals… però sobretot cartes, llargues cartes on
flueix un diàleg, preocupat i esperançat en
proporcions diverses, sobre la naturalesa
d’Espanya. Les cartes de l’exili són un gènere
literari en si mateixes, una fórmula epistolar sobre
la qual es va construir un exercici estimulant de
reflexió i d’entesa cordial.
Jordi Maragall reconeixerà en Anselmo Carretero
un «dels pocs que ens comprenen», perquè és un
castellà que valora la defensa que fa Catalunya de
la seva personalitat política i cultural i entén –
sense necessitat de lleis– que la diversitat de
llengües és un dels tresors culturals principals
d’Espanya. La relació política s’intensifica amb la
Transició democràtica, que permet a Carretero
viatjar esporàdicament a Espanya, on vol influir en
el debat constituent: «Mi interés en que esta obra –
escriu en 1977 a Jordi, referint-se al seu llibre Los
pueblos de España– se imprima pronto es porque el
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
5/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
período electoral, que parece aproximarse de
verdad, y la etapa constituyente que le ha de seguir
han de hacer de mayor actualidad e interés que
nunca la cuestión de las nacionalidades y de las
autonomías regionales y la constitución federal del
Estado español».
Aquesta visió federal els uneix i Jordi Maragall
publicarà un article a la premsa catalana amb el
significatiu i carreterià títol «Espanya, nació de
nacions», on glossa i elogia l’obra Las nacionalidades
españolas. Precisament diversos pares de la
Constitució –entre ells Peces-Barba o Miquel
Roca– atribueixen al treball de Carretero la
inclusió del terme «nacionalitats» a la Constitució
de 1978.
PUBLICITAT
Malgrat el soroll interessat
L’obra d’Anselmo s’emmarca en l’estima que
professava cap als catalans. Per a Carretero,
Catalunya era un exemple per a altres pobles
d’Espanya i el germen del federalisme que ell
propugnava. En una altra carta a Jordi Maragall
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
6/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
escriu «pues, contra lo que suele afirmarse, las
concepciones políticas más cabales de la nación
española han salido hasta nuestra época de
mentes catalanas», entre les quals cita Pi i Margall,
el poeta Joan Maragall o Bosch i Gimpera. La
història confirma, malgrat el soroll interessat, que
els avenços que s’han produït en la vertebració
plural d’Espanya sempre han vingut per l’impuls
català, com afirmava Carretero. La darrera
polèmica sobre el finançament singular no deixa
de ser, en potència, un pas més cap a un
federalisme també fiscal.
Aquesta relació amb els «amics catalans» s’havia
iniciat els primers anys de l’exili i se simbolitza en
la profunda amistat amb Pere Bosch i Gimpera.
Però, a més, com que Carretero va ser sempre un
militant del PSOE, les relacions amb els socialistes
catalans suposen un capítol destacat de la seva
trajectòria. Va escriure a la publicació L’hora
socialista un treball sobre federalisme i socialisme
a Espanya, va fer amistat amb Lluís Armet, amb
Raimon Obiols, amb Solé Tura…
A la darrera carta que Anselmo escriurà a Jordi el
1996 diu: «Nunca olvido que mis ideas sobre las
nacionalidades y mis concepciones sobre la
nación española donde han encontrado mayor
calor e inteligente acogida ha sido entre los
socialistas catalanes y los compañeros de la
Fundación Rafael Campalans». Tot i que el PSOE
ha tingut al llarg de la seva història un corrent
federalista (des de Besteiro o Largo Caballero fins a
Jáuregui o Ximo Puig més recentment), les
posicions de Carretero eren minoritàries al Comitè
Federal del PSOE.
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
7/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
Una esperança d’entesa
És en aquest context doble, d’amistat amb la
família Maragall i de sintonia amb els socialistes
catalans, on s’emmarca la relació entre Pasqual
Maragall i Anselmo Carretero. Pasqual va aprofitar
la seva estada d’estudiant als Estats Units per
viatjar a Mèxic i conèixer personalment Anselmo.
Són dues generacions diferents: la de la República
i la de la Transició democràtica. Pasqual
descobrirà en el vell amic del seu pare un
inspirador de les visions federalistes d’una
Espanya diferent i, sobretot, reconeixerà en
Carretero una esperança d’entesa entre els pobles
d’Espanya. Carretero segueix des de Mèxic la
carrera de Pasqual Maragall i veu amb entusiasme
com el fill del seu amic és elegit alcalde de
Barcelona, impulsa la seva gran transformació,
lidera un socialisme modern i desacomplexat i
projecta la ciutat a escala internacional. Celebra
com a propi l’èxit dels Jocs Olímpics de 1992.
PUBLICITAT
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
8/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
Amb motiu de la mort
de Carretero, l’any
La història confirma
2002 a Ciutat de Mèxic,
que els avenços que
s’han produït a la
Pasqual Maragall
escriu al director del
diari El Mundo, Pedro J.
Ramírez, celebrant la
vertebració plural
d’Espanya sempre han
necrològica que hi ha
vingut per l’impuls
català, com afirmava
escrit César González-
Anselmo Carretero.
Calero i sent la
necessitat de fer-hi
alguna aportació:
«El punto en que Anselmo superó a todos,
anticipándose en muchos años a la Constitución
de 1978, fue el del concepto de España como
nación de naciones. Si se quiere entender bien la
Constitución cuando habla del pueblo español
como fuente de soberanía y de los pueblos de
España como componentes básicos de esa
soberanía, léase la obra de Carretero, léase su
conferencia sobre Castilla y Cataluña en el Casal
català de México, creo recordar que presentado
por Bosch i Gimpera, que fue rector de la
Universidad Autónoma de Barcelona, durante la
República».
Pasqual Maragall intuïa que allò que havia
esdevingut durant l’exili republicà, a Mèxic i a
altres països, tenia un paper destacat en la manera
d’abordar la transició democràtica i la
plurinacionalitat. L’exili havia estat font de diàleg,
fraternitat i reflexió entre forces diferents. A
l’article «Parece mentira», publicat el 2005 a El
País, va escriure el següent:
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
9/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
«La España que había enfrentado a castellanos y
catalanes, y a la España profunda con Madrid y
Barcelona, generó en 1939 un exilio
extraordinario, muy singular. No se entiende la
estabilidad cierta de los últimos 25 años sin la
forzosa, pero profunda y genuina, amistad entre
catalanes y castellanos, vascos y gallegos,
andaluces y asturianos, forjada fuera de España,
mayormente en el exilio americano. Parece como
si el castigo de la dictadura hubiera obligado a los
díscolos pueblos de España, expulsados del aula
peninsular, a reconstruir un lenguaje educado y
común fuera de ella.»
PUBLICITAT
‘Parece mentira’
En aquest article, Maragall lamenta que tota
aquesta amistat profunda «no baste para que la
España de la desconfianza haya bajado banderas y
aceptado que es una nación de naciones, como
defendió mejor que nadie Anselmo Carretero,
también exiliado en México y asiduo a los
Congresos del PSOE, donde defendía sus ideas a
las tantas de la madrugada». I acabava el seu
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
10/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
article amb aquestes paraules tan actuals: «Parece
mentira que tantos años después estemos todavía
bregando con las mismas incomprensiones que
entonces se empezaron a franquear.»
La proposta del nou
Estatut d’Autonomia de
Carretero parlarà
Catalunya, impulsada
d’Espanya com una
nació de nacions, una
per Pasqual Maragall,
aprovada al Parlament
de Catalunya, a les
Corts i ratificada de
nou a Catalunya, va ser
un intent d’avançar en
aquesta articulació
expressió afortunada
que produeix urticària i
pànic en molts que
conceben Espanya
amb una fe més
religiosa que racional.
plurinacional
d’Espanya. En una
conferència pronunciada el setembre de 2003 a les
Drassanes de Barcelona, amb el títol «L’Estatut que
volem», Maragall afirmava: «L’Estatut que volem
ha de ser una renovació del pacte amb tots els
pobles d’Espanya, d’Europa i del món. Per
nosaltres, l’Estatut és una opció, lliurement
assumida, de participar en la gran família dels
pobles, de les nacions d’Espanya, d’Europa i del
món, de què parlava Anselmo Carretero. Ah, quin
personatge! Li hem de fer –i farem– un gran
homenatge.»
Homenatge pendent
Els esdeveniments no van permetre aquell
homenatge, que queda pendent. Aquest intent
lleial d’actualitzar l’encaix de Catalunya a Espanya
va ser malbaratat, amb un desastrós resultat, pels
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
11/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
portaveus de la nació uniforme, per aquells
«separadors», expressió creada pel pare
d’Anselmo, Luis Carretero Nieva, que treballen per
enfrontar pobles i aconseguir que la convivència
plural sigui difícil.
Com dèiem al principi, la plurinacionalitat
d’Espanya obliga a cercar contínuament el model
d’estat que respecti i articuli millor aquesta
diversitat. En aquest camí inacabable, figures com
Anselmo Carretero i Pasqual Maragall, des de
generacions i llocs diferents, suposen una
referència per a un diàleg constructiu i respectuós.
Tots dos pensaven que el caràcter nacional
d’Espanya no es pot construir sobre la negació
d’aquells pobles que se senten, alhora i
legítimament, nacions. Per això la idea de «nació
de nacions» respon molt millor a la nostra història
que no pas el relat d’una nació única,
uniformadora i excloent. Aquesta, parafrasejant
l’expressió de Gabriel Celaya, «fue una historia mal
contada».
Arxivat a
Anselmo Carretero · Espanya · Federalisme · Pasqual
Maragall
Compartir
Txema Castiella
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
12/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
És escriptor.
PUBLICITAT
Articles relacionats | Política
Molt Xostakóvitx i molt
poc Vivaldi
RAFAEL RAMOS I MARÍN
Anselmo Carretero,
Pasqual Maragall i
l’Espanya
plurinacional
TXEMA CASTIELLA
Serem Presidents
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
13/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
Tot esperant la regió
metropolitana
ALBERT AIXALÀ I BLANCH
RAFAEL PRADAS
Qui som?
Fundadors
Butlletí Quinzenal
Som una plataforma
subscriptors
periodística de debat obert i
Una proposta
plural i a la vegada un
periodística amb
instrument d’acció ideològica
subscriptors
polítiques de
i política pel damunt de blocs
disposats a canviar
privacitat
i de partits.
les coses.
Correu electrònic
Accepto les
Rebre el butlletí
Subscriure’m ara
© 2018 – 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies
| Termes i condicions de contractació
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
14/14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Castiella, Txema
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-10-24
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Carretero y Jiménez, Anselmo, 1908-2002
Federalisme
Espanya plural
Nacionalisme
Socialisme
Maragall, Jordi, 1911-1999
Description
An account of the resource
Article publicat al número 73 de Política & Prosa.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Política & Prosa
Abstract
A summary of the resource.
Tots dos pensaven que la idea de «nació de nacions» respon molt millor a la nostra història que no pas el relat d’una nació única, uniformadora i excloent.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Serem Presidents
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Aixalà i Blanch, Albert
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-10-17
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Eleccions
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Parlament de Catalunya
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Article publicat al número a la revista Política & Prosa, amb motiu del 25 aniversari de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Política & Prosa
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall va vèncer en vots però no en escons i no es va poder proclamar el canvi.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/2853" target="_blank" rel="noopener">https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/2853</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2856/002SUPJT.pdf
8cf283b01709db378bd286c2692750c2
PDF Text
Text
Segre
Cod: 169394393
22/09/24
Lérida
Pr:
Tirada:
Dif:
Secc: SOCIEDAD
Valor: 5.640,22 €
Area (cm2): 878,4
Ocupac: 95,84 %
Doc: 1/1
Diaria
7.404
6.243
Autor: M. CABELLO
Pagina: 42
Num. Lec: 22000
ENTREVISTA POLÍTICA
L
’Ateneu Popular de Ponent va acollir divendres passat a la tarda
la presentació del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima, una
obra publicada per la Fundació Catalunya Europa que aprofundeix
el compromís del que va ser president de la Generalitat i alcalde
de Barcelona amb el projecte d’integració política europea i la seua
activitat internacional. La seua filla, Airy Maragall, presidenta de la
Fundació Catalunya Europa, explica en aquesta entrevista quina era
la idea d’Europa que el seu pare volia construir.
«El meu pare anhelava un model
europeu federalista i plural»
Airy Maragall
❘ PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA ❘
AMADO FORROLLA
M. CABELLO
Quina Europa anhelava el president Pasqual Maragall quan va
crear el 2007 la Fundació Catalunya Europa?
Europa és un projecte que
ha estat sempre present en el
pensament de Pasqual Maragall. En tots els càrrecs que
ha ocupat sempre ha tingut
la mirada posada en l’horitzó europeu, anhelant un model federalista, plural, progressista i amb un paper rellevant dels governs locals.
Tot això perquè les polítiques
europees estiguin al servei de
la gent i siguin molt més properes a la integració, a la igualtat
i a la justícia social. Anhelava
un sistema en el qual les ciutats
i els governs locals, que estan
més a prop del ciutadà, tinguessin més veu i vot, formant part
de la presa de decisions.
Què creu que pensaria el seu pare de la situació política europea
actual?
Aquesta és una pregunta que
ens fem en molts moments i
que no tenim manera de saber. Del que estem segurs és
que si estigués en actiu tindria
veu i la faria sentir. Sabem que
estaria treballant per aconseguir aquesta Europa amb
justícia social, amb una qualitat democràtica i amb unes
institucions fortes que puguin
treballar d’una forma efectiva pel bé dels ciutadans. I sabem que ho faria tant a nivell
europeu com català i barceloní, amb responsabilitat, amb
diàleg i amb una mirada estratègica, pensant sempre en el
benefici a llarg termini i per a
la quantitat de gent més àmplia.
Amb respecte envers totes les
posicions polítiques, les persones i les institucions. I allà
és on fem més èmfasi des de la
fundació, no tant en el què (una
mirada federalista i progressista), sinó en el com (una forma
de fer política).
En els últims anys hi ha hagut un
auge de la ultradreta en tots els
estadis polítics, es troben contra les cordes aquests valors
democràtics que va defensar el
seu pare?
Des de la fundació estem convençuts que la ultradreta es
combat des d’una política eficaç que treballi per millorar i
garantir els drets en habitatge, educació i sanitat pública.
Aquesta és la idea que creiem
«
«
«
que cal defensar i exigir als nostres representants.
Avui dia existeix un cert desencant polític, especialment
entre els més joves. Com afronten aquest repte des de la seua
fundació?
Tenim molts programes i activitats que estan dirigides i protagonitzades per joves, com el
premi Què és per a tu Europa?,
per a estudiants de Secundària,
o els Europa Jove, que reconeixen aquells treballs d’investigació de Batxillerat que analitzin
un tema relacionat amb la UE.
Hem de trobar els canals per
escoltar els joves i anar construint una societat més implicada, que no se sentin abandonats. De vegades els esmentem
i els escoltem poc.
Es troba a Lleida per presentar
el llibre ‘Pasqual Maragall i l’Europa pròxima’. Què trobaran els
lectors en aquesta obra?
La Fundació Catalunya Europa
treballa per preservar el llegat
de Pasqual Maragall de moltes
formes diferents. Una d’aquestes és la publicació de treballs
sobre el seu pensament i la seua trajectòria com a polític.
Després de publicar Pasqual
Maragall. Pensament i acció
(2017) i Maragall i el govern de
la Generalitat: les polítiques
del canvi (2021), aquest tercer
llibre se centra en la seua visió
europea. Recull molts textos,
conferències, articles i discursos que estan relacionats amb
aquesta idea que tenia d’Europa i la seua activitat política.
Recull també testimonis de
gent que va treballar juntament
amb Pasqual Maragall al llarg
de tota la seua trajectòria.
L’octubre del 2007, el mateix
any en què va impulsar aquesta
fundació, Pasqual Maragall va
Pasqual Maragall
feia política amb
respecte, diàleg i
responsabilitat»
Va treballar perquè
els governs locals
tinguessin un paper
més rellevant»
Hem de
trobar canals per
escoltar i implicar
la gent jove»
anunciar que li havien diagnosticat Alzheimer. Vostè ha viscut
de prop la dura realitat d’aquesta
malaltia, que precisament ahir
va commemorar el seu Dia Mundial. Quin creu que hauria de ser
el paper de les institucions cap a
aquesta malaltia?
Des de la Fundació Pasqual
Maragall s’està fent un treball
ingent des de fa molts anys
per promoure la investigació
científica de l’Alzheimer i divulgar aquesta malaltia, per
aconseguir que estigui justament a l’agenda social i política. L’entitat s’ha convertit
en un referent polític i també científic per avançar en la
recerca d’una cura o una forma de prevenir l’Alzheimer.
S’ha avançat molt en els últims
anys, també pel que fa a l’atenció per part de les administracions, però encara queda molt
per fer.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Entrevista a Airy Maragall: El meu pare anhelava un model europeu federalista i plural
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall Garrigosa, Airy
Cabello, María
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-09-22
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Europa
Federalisme
Fundació Catalunya Europa
Description
An account of the resource
Entrevista a Airy Maragall al diari Segre, com a presidenta de la Fundació Catalunya Europa, en motiu de la presentació a Lleida del llibre "Pasqual Maragall i l’Europa pròxima".
Source
A related resource from which the described resource is derived
Segre
Abstract
A summary of the resource.
L’Ateneu Popular de Ponent va acollir divendres passat a la tarda la presentació del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima, una obra publicada per la Fundació Catalunya Europa que aprofundeix el compromís del que va ser president de la Generalitat i alcalde de Barcelona amb el projecte d’integració política europea i la seua activitat internacional. La seua filla, Airy Maragall, presidenta de la Fundació Catalunya Europa, explica en aquesta entrevista quina era la idea d’Europa que el seu pare volia construir.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Lleida
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Sobre Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2854/20240907_ElPunt_LlegatPM.pdf
704a5d9850edd15585dacf526dfc2882
PDF Text
Text
Dissabte, 7
Setembre del 2024
1,70€
ANY XLIX. NÚM. 16924 - AVUI
ANY XLVI. NÚM. 15794 - EL PUNT
DE SET EN SET
Plana 9
KEEP CALM
Plana 6
Plana 6
La clau la té Junts,
encara que no la vulgui
De trens, busos i
carros
La postmodernitat
que ve
Ramon Cotarelo. Politòleg
Carina Filella. Periodista
Enric Serra. Periodista
Reportatge de Pere Bosch i Cuenca (planes 2 a 4)
PORTADA: MIGUEL FONTELA
DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC · Alt Pirineu · Barcelona · Camp de Tarragona · Catalunya Central · Lleida · Penedès · Terres de l’Ebre
TRIBUNA
Plana 20
Plana 25
Plana 21
Plana 16
L’Estat s’escuda en
l’amnistia a Europa
Mor el referent
de l’heràldica i
activista LGTBI
Armand de
Fluvià
Niubó refreda
la recuperació
de la sisena
hora i apel·la
al consens
Cinc mesos
sense tren a
Tarragona i
les Terres de
l’Ebre
Es recolza en la llei a Estrasburg per evitar una
condemna per vulneració de drets per l’1-O
�2
| Dossier | El llegat de Maragall |
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024
Maragall, en un acte de tancament de campanya, el 30 d’octubre del 2006 ■ ORIOL DURAN
El llegat de Maragall
a La Fundació Catalunya Europa va
néixer el 2007 per reflexionar sobre
els reptes globals i el futur d’Europa
Pere
Bosch i Cuenca
Barcelona
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
El 30 de juny del 2007, en l’acte de
cloenda de la VIII Convenció de Ciutadans pel Canvi celebrada a Pineda de Mar, Pasqual Maragall va
anunciar la creació d’una fundació
destinada a “fomentar el debat, fer
estudis i assessorar en el marc del
creixent espai polític europeu”.
Feia pocs mesos que l’exalcalde de
Barcelona havia abandonat la presidència de la Generalitat i pocs dies
d’ençà que havia formalitzat la seva
renúncia a la presidència del PSC i,
tot i que en un primer moment havia sospesat la possibilitat de vehicular la seva vocació europeista a
través de la seva implicació en la
gestació del Partit Democràtic Europeu (PDE), finalment va optar
per una altra via, la d’una fundació
anomenada Catalunya Europa.
Durant mesos, Maragall es va dedicar en cos i ànima a buscar complicitats entre el món empresarial i
polític per tal de fer realitat el seu
projecte de crear una mena de
think tank dedicat a elaborar estudis, impulsar debats i donar consells socials, culturals i econòmics
en el marc de l’espai polític europeu. El projecte, però, va topar amb
a La fundació també ha assumit el
repte de donar a conèixer el
pensament i l’obra de Maragall
un entrebanc inesperat. El 20 d’octubre d’aquell any, el dia de la seva
creació, Maragall anunciava públicament que patia de la malaltia
d’Alzheimer. En la roda de premsa
que va fer al costat de la seva dona,
Diana Garrigosa, l’exalcalde de Barcelona va traslladar el seu habitual
optimisme a través d’una frase que
era també un missatge d’esperança
col·lectiva: “Vam fer els Jocs Olímpics, vam aprovar l’Estatut i ara
lluitarem contra l’Alzheimer.” Maragall també va anunciar que segui—————————————————————————————————————————————
Dolors Camats,
directora de la
fundació, diu que a
Maragall no el van aturar
els límits administratius
per fer el que creia
—————————————————————————————————————————————
ria al capdavant de la Fundació Catalunya Europa. I va ser així. D’entre les iniciatives que es van impulsar destaca la creació d’una Xarxa
d’Entitats Europeistes de Catalunya, amb una participació política
molt plural, que denunciava que les
institucions comunitàries eren “encara massa dèbils davant la fortalesa dels estats membres” i que la política europea seguia “molt centra-
da en les relacions interestatals”. A
poc a poc, la fundació es va convertir en un referent, un espai de debat
sobre el futur d’Europa. A partir del
2011, al mateix temps que Maragall anava assumint un paper cada
vegada més simbòlic, prenien un
major protagonisme el seu germà
Ernest i l’exconseller Antoni Castells, qui es va convertir en el president del consell assessor de l’entitat. Eren anys en què hi havia un
debat intens en el socialisme català
fruit del nou escenari polític provocat per la sentència del Tribunal
Constitucional contra l’Estatut,
amb una pugna entre els militants
del sector més catalanista i els que
es decantaven per les tesis del
PSOE.
Amb el pas dels anys, la Fundació Catalunya Europa (www.catalunyaeuropa.net) s’ha acabat convertint també en una plataforma
per donar a conèixer el pensament i
l’acció de govern de qui va ser alcalde de Barcelona i president de la
Generalitat. Dolors Camats, que és
directora de la fundació des del febrer de l’any passat, considera que
el pensament de Pasqual Maragall
ha quedat clarament reforçat amb
el pas dels anys i s’ha trencat aquella “imatge tan injusta d’un polític
que improvisa”. Una de les aportacions que destaca Camats és la ca-
a Des del 2017 ha impulsat tres
llibres col·lectius, el darrer dedicat
al seu compromís europeu
Pasqual
Maragall.
Pensament i
acció
b Autoria:
Jaume Claret
(coord.)
b Editorial: La
Magrana
Maragall i el
govern de la
Generalitat
b Autoria: Josep
M. Muñoz (edit.)
b Editorial: RBA
pacitat de l’expresident de la Generalitat per avançar alguns temes
que han acabat esdevenint centrals
en l’agenda pública: “Maragall és capaç d’anticipar perquè es prepara.
Llegeix, escriu, està al dia i no deixa
mai d’estudiar i reflexionar. També
pel seu inconformisme davant els
problemes i la seva energia per canviar el que no funciona. I per la
creença que la política ha de ser útil
a la gent, per això s’envolta de gent
molt professional. Tot plegat li permet pensar a llarg termini, li fa detectar allò que és realment central i
cal abordar. Que avui parlem de
nou de la llei de barris o de millorar
l’autogovern, en són exemples”, remarca Dolors Camats.
La fundació, segons explica la seva directora, combina activitats de
difusió del pensament i l’acció de
Pasqual Maragall, com ara les publicacions, amb accions de reflexió i
divulgació sobre la construcció europea, els grans reptes urbans o la
qualitat democràtica. Tot plegat, a
través de premis, seminaris, col·loquis. Camats destaca: “El que més
ens interessa és portar a l’actualitat
les idees força de Maragall i la seva
manera d’entendre la política, Europa i el país, i com va fer possible
alinear esforços públics i privats
per transformar, fent sempre ús del
diàleg amb propis i adversaris.” ■
�|3
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024
Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Òscar Monterde. Historiadors
“Pasqual Maragall va ser molt
anticipador en l’anàlisi europea”
a Acaben de publicar un llibre dedicat al
compromís de Pasqual Maragall en el
projecte d’integració política europea
a Defensen que el pensament i l’acció de
l’expresident de la Generalitat poden ajudar
a reflexionar sobre els reptes pendents
Pere Bosch i Cuenca
BARCELONA
E
n el prefaci del llibre
se’ns recorda que
aquest volum és un
“complement necessari” dels dos que s’havien publicat, sobre el pensament de Pasqual Maragall (2017) i sobre la
seva etapa com a president de
la Generalitat (2021). En quin
sentit?
Andreu Mayayo: Fins ara se
n’havien publicat dos volums,
un sobre l’etapa com a alcalde de
Barcelona i un altre com a president de la Generalitat. Calia ferne un altre sobre la dimensió internacional. Nosaltres formem
part d’un projecte de recerca del
ministeri centrat en l’aportació
del municipalisme democràtic
en la construcció europea. I Maragall té una dimensió europea
molt important. Té una frase
molt famosa que diu: “Catalunya
com a punt de sortida, no d’arribada.” Aquesta construcció vol
dir que no és nacionalisme, sinó
que és federalisme. No tan sols
del que normalment se’n diu
dels estats o les regions, sinó bàsicament i fonamentalment
també de les ciutats i de les
àrees metropolitanes.
En el seu moment aquest model es contraposava al de les regions, liderat per Jordi Pujol.
Eren realment dos models contraposats?
118651-1283410Q
.
titucions europees com a molt
llunyanes, defensa que les ciutats han de tenir un paper determinant. I això ho veus també
en un tema que ha estat molt de
moda darrerament, que és el del
reconeixement del català a Europa. La primera tanda d’aquesta batalla es fa a partir de final
dels anys vuitanta, però els primers passos es fan el 2004 perquè José Luis Rodríguez Zapatero necessita els vots d’ERC. La
Generalitat s’implica en aquesta
batalla, però Maragall es cuida
molt d’explicar que no defensa
el català amb un argumentari
identitari, sinó per demostrar
que la Unió Europea és una institució que és capaç de garantir
la diversitat cultural i lingüística. Té un article en què reivindica la lluita pel reconeixement
del català com una lluita que té
a veure no tant amb Catalunya,
❝
Maragall no concep
les institucions tant
de forma jeràrquica,
sinó horitzontal
(Paola Lo Cascio)
sinó amb els valors de la UE i
com aquesta UE vertebra un espai i garanteix la llibertat.
Lo Cascio, Monterde i Mayayo, a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ■ ORIOL DURAN
Paola Lo Cascio: Són dues visions diferents. Tot això passa a
finals dels vuitanta i principis
dels noranta, amb un debat sobre la suposada pèrdua de poder
dels estats nació. Al final no va
ser així, però en aquell moment
s’obre un debat sobre el tema. Sí
que són dos models molt diferents, perquè en el fons la lògica
de Pujol és una estratègia regionalista per a un objectiu nacionalista. I, aquesta, quina és la
idea? La idea és vehicular a través del contenidor regió una cosa que en el fons entra en la concepció d’estat nació. I com que
no ho puc fer en un estat, ho faré en una regió. La lògica de Pasqual Maragall és totalment diferent, perquè té un component
que és molt anticipador i també
molt útil, fins i tot per al debat
que es té ara, que és que ell no
concep les institucions tant de
forma jeràrquica, sinó horitzon-
tal. I, per tant, entén que són
institucions europees tant els
estats com les regions i les ciutats. I, a més a més, les ciutats
tenen una particularitat molt
destacada, i és que no només
són l’administració més propera
a la ciutadania, sinó també la
que és capaç de construir més
sinergia amb la societat civil. I
com que la preocupació de fons
de Maragall és que els ciutadans
i les ciutadanes perceben les ins-
Un dels conceptes que comentava és l’advertiment que fa
Maragall respecte a l’allunyament de les institucions europees per part de la ciutadania.
Un tema molt vigent...
Òscar Monterde: Sí, es tracta
d’una preocupació que és molt
actual. Ell ja anticipa que les
institucions europees s’estaven
allunyant de la ciutadania. I la
idea que té per salvar aquesta
distància (i aquí pesa molt la seva formació municipalista) és
donant protagonisme a les ciutats. Ell defensa que l’Europa
dels estats nació genera moltes
Passa a la plana següent
�4
| Dossier | El llegat de Maragall
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024
Els tres autors, a l’entrada de la facultat de Geografia i Història, on exerceixen de professors ■ QUIM PUIG
Ve de la plana anterior
fronteres, genera molta resistència, i des de les ciutats es poden superar els límits que els estats imposen en la construcció de nous espais. Això, en el cas d’Europa, ho
podrà experimentar molt més, una
part en la seva teoria més purista,
diguem, més de xarxes de ciutat.
Però Europa pot provar una altra
cosa, que és generar certs espais
més institucionals que superin
també aquestes xarxes. I, per tant,
aquí és on hi ha una concepció diferent d’un regionalisme vinculat a
les nacions, que és aquesta idea de
macroregions. Ell considera Europa com un sistema urbà i defensa
que hi ha diferents xarxes, diferents regions urbanes que ens dibuixen o que ens poden ajudar a articular aquesta Europa.
Si fem cas del que s’ha acabat imposant, es tracta d’una batalla que
guanya o que perd?
Paola Lo Cascio: Les dues coses.
D’una banda la guanya perquè tot
just després del Tractat de Maastricht (1992) es crea l’anomenat
Comitè de les Regions, que havia
de ser la cambra de representació
territorial. I hi ha una pugna molt
forta sobre si aquest Comitè de les
Regions havia de ser només de les
regions o si les ciutats hi havien de
tenir un paper. I aquesta és una batalla que guanya, perquè finalment
a dins del comitè no només hi ha
regions, sinó que també hi ha ciutats, i de fet ell acaba sent president del Comitè de les Regions. Però, d’una altra banda, també la
perd perquè en realitat quan es
planteja la reforma del Comitè de
les Regions en el Tractat d’Amsterdam, ell reclama l’aprovació d’un
protocol que defineixi millor i faci
❝
Maragall té una frase
famosa que diu:
“Catalunya com a punt
de sortida, no
d’arribada” (A. Mayayo)
més operativa la subsidiarietat, i
això no l’hi compren. En canvi,
guanya perquè, en realitat, avui en
dia existeixen tota una sèrie d’instruments que no han passat via
tractat però que sí que existeixen a
Europa, com les agències de cooperació territorial, les mateixes euroregions, les agendes urbanes..., que
a l’hora de la veritat donen resposta a la idea que si tu tens un problema d’aigua, sigui a Barcelona, sigui
a Montpeller, es tracta del mateix
problema. I que per tant la Unió
Europea pot haver de pensar de donar respostes comunes.
Un altre dels temes que apareixen
en el llibre és el pluralisme d’identitats. Com es concreta?
Òscar Monterde: Aquí hi ha un
símbol que s’hi representa molt,
que és Sarajevo. El que s’està atacant és una concepció d’Europa.
Anem cap a una Europa simbolitzada per aquesta ciutat, que és una
ciutat diversa, multicultural, que
ha de representar les tres grans religions, que significa un aspecte de
convivència, de diversitat, que és el
que ell defensa d’Europa. La idea
de xarxa porta una concepció de
les identitats que segurament és
més difusa, més dispersa, més diversa. I això sí que és una de les
tensions en el seu pensament. Com
compaginar això amb les identitats
que la gent expressa i que té des de
la seva ciutat fins a la regió o la nació. Ell s’aferra molt a l’article de
Václav Havel, que farà traduir.
També busca aquesta síntesi, la
idea de cercles concèntrics on no
hi ha una única identitat, sinó que
tothom té cercles de diferents
identitats que es compaginen. I això és el que ens ajudarà a construir
aquesta Europa també diversa. A
l’hora de plasmar el seu model a les
institucions s’aferra més a la idea
de Havel i a l’hora de construir una
xarxa més difusa mediterrània
s’aferra més a una diversitat més
genèrica, per dir-ho d’alguna manera. I aquesta és una de les tensions principals quan parlem de
l’ampliació europea. Ell serà un
Pasqual
Maragall i
l’Europa
pròxima
b Autoria: Paola
Lo Cascio, Andreu
Mayayo i Òscar
Monterde
b Editorial: RBA
b Pàgines: 271
gran defensor de la incorporació de
Turquia. Fins i tot quan parla de les
euroregions i d’aquests sistemes
urbans, molts cops hi inclou part
del nord d’Àfrica i els països del
Magreb. I de fet farà veure que la
capital d’estat més propera a Barcelona precisament és la ciutat
d’Alger.
Paola Lo Cascio: La idea fonamental és que allò que articula
drets és el dret de ciutadania. A
partir d’aquesta idea, el que ha de
fer Europa és proveir la gent d’aquest dret de ciutadania. Dins
d’aquest dret, evidentment, hi ha
el respecte i la salvaguarda de les
diverses identitats. És com revertir
el mecanisme que s’havia fet servir
històricament durant els segles
XIX i XX, quan es partia de la identitat i a partir d’aquesta identitat
es generava ciutadania. Doncs aquí
és una mica independent: tu tens
la ciutadania i aquesta ciutadania
es defineix a partir del fet que tu
ets ciutadà d’un lloc, precisament
d’un lloc europeu, perquè Europa
és un lloc on es salvaguarden les
identitats múltiples, concèntriques i diverses que com a ciutadà
tens. I en aquest sentit sí que crec
que és molt anticipador i molt escaient ara mateix. Tenim un percentatge de població europea, ni
blanca, ni catòlica, ni cristiana. I
amb això, o inventem alguna forma de donar-li una ciutadania que
puguin sentir com a pròpia o estem
perduts. ■
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El llegat de Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bosch Cuenca, Pere
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-09-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Fundació Catalunya Europa
Europa Pròxima
Europa
Description
An account of the resource
Reportatge publicat a El Punt Avui sobre la Fundació Catalunya Europa, que inclou una entrevista als autors del llibre "Pasqual Maragall i l'Europa pròxima", Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Óscar Monterde.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
<a href="https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2455604-el-llegat-de-maragall.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2455604-el-llegat-de-maragall.html</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2853/Pasqual_Maragall_la_intel_lige_ncia_de_l_equilibri_poli_tica_prosa.pdf
2f003fd80c81db7ce38aac722084e2a9
PDF Text
Text
Idioma
CAT
ES
NÚM. 72
PERSONES | POLÍTICA
Pasqual
Maragall: la
intel·ligència de
l’equilibri
En la seva tasca de govern
resulten indestriables el
projecte i la gestió, les
visions i les
materialitzacions
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant l'enregistrament del seu missatge institucional de Cap d'Any, el 30 de desembre del 2005. Fotografia
de Jordi Bedmar. Efe.
Quim Brugué
07 AGOST 2024
Gestionar el consentiment
�E
n les properes pàgines voldria deixar al
marge els debats polítics basats en
posicions ideològiques, en declaracions
programàtiques o en enfrontaments partidistes.
Voldria, en canvi, centrar-me en les polítiques
públiques; és a dir, en allò tangible que es promou
des dels governs i s’executa des de les
administracions públiques.
Les polítiques públiques són la pista d’aterratge de
la política. En aquest sentit, si la política s’ha
definit a partir de dues dimensions sovint
contradictòries -l’ànima platònica i l’ànima
maquiavèl·lica-, les polítiques públiques són
l’arena on ambdues han de combinar-se i
concretar-se en resultats específics i en impactes
sobre la realitat. Les polítiques públiques
representen allò més complex de l’exercici de la
política, doncs s’inspiren en utopies (platòniques) i
reclamen el pragmatisme imprescindible
(maquiavèl·lic) per passar de la teoria a la pràctica.
Un difícil equilibri, efectivament.
Pasqual Maragall, al meu entendre, va ser un
polític preocupat i ocupat en les polítiques
públiques. Primer per transformar Barcelona,
després per intentar impulsar i reactivar
Catalunya. En aquest segon moment s’hi va afegir
José Montilla, tot i que, malgrat les evidents línies
de continuïtat, es va produir certa pèrdua
d’equilibri. Pasqual Maragall, tal com apunta el
subtítol del llibre editat per Jaume Claret (2017) és
pensament i acció; capacitat per reflexionar
políticament sense renunciar al pragmatisme de
�convertir aquestes reflexions en accions i impactes
concrets.
José Montilla, per la seva banda, va posar l’èmfasi
en el pragmatisme, deixant en segon terme la
construcció d’una utopia que, al meu parer, resulta
també imprescindible per al disseny i la
implementació de les polítiques públiques.
Recordem que el lema de la campanya de José
Montilla va ser un contundent i clarificador Fets, no
paraules. Mentre Pasqual Maragall feia a partir de
les paraules que articulaven un projecte polític, un
somni de futur; José Montilla va menysprear les
paraules per poder posar tot l’èmfasi en els fets.
Probablement aquesta opció tenia justificacions
vinculades a l’estratègia electoral del moment;
però al focalitzar tota l’atenció en l’acció li treia, de
fet, tota la força i la consistència que només li
donen les paraules. És en la combinació de fets i
paraules on trobem la peculiar aportació política de
Pasqual Maragall i, sobretot, de les seves polítiques
públiques.
Aquest equilibri entre el pensament i l’acció es pot
rastrejar tant en la seva etapa barcelonina com en
la catalana. En ambdós casos, Maragall prepara
des del pensament uns programes plens d’utopia
que, posteriorment, trasllada a l’acció des del
pragmatisme. En la seva tasca de govern resulta
indestriable el projecte i la gestió, les visions i les
materialitzacions. Només a títol d’exemple,
coincidint amb la celebració de les Olimpíades de
París, podem avui recordar l’estiu de 1992 i
constatar com les Olimpíades de Barcelona van
concretar-se en un seguit de polítiques públiques
�que van transformar la ciutat a través d’accions
reals i tangibles, alhora que s’inspiraven en un
coneixement de la història i expressaven idees i
projectes de futur. En paraules de Miguel Guillen
Burguillos:
«Maragall va començar el seu parlament recordant
l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar l’any
1936 al mateix escenari i que, malauradament, no
va poder tenir lloc a causa de l’inici de la Guerra
Civil. També va tenir un record per a Lluís
Companys, president de la Generalitat afusellat pel
feixisme. Pot sorprendre avui, però Maragall va
afirmar que parlava en nom del President de la
Generalitat i del President del Govern Espanyol, als
quals honorava representar.» (Entrada al blog
25/7/2022).
Un polític que pensa i fa
Un coneixement de la història que permetia
equilibrar la gestió d’un gran esdeveniment amb el
reconeixement del passat i amb la projecció de la
ciutat cap el futur. Més enllà d’aquest moment tan
destacat, el conjunt de la trajectòria de Pasqual
Maragall es veu impregnat d’aquesta capacitat per
enllaçar el seu projecte polític amb el
desplegament de polítiques públiques. Una
capacitat que té molt a veure amb un lideratge
basat en una peculiar combinació de teoria i
pràctica. Maragall és un polític que pensa i fa; un
polític que harmonitza el seu coneixement
�acadèmic amb la seva implicació en la
transformació efectiva de la realitat. En aquest
sentit, no és casual que els inicis tant de la seva
etapa d’alcalde com del període on va exercir,
primer, com a líder de l’oposició al Govern i,
posteriorment, com a President de la Generalitat,
vinguessin precedits d’un temps per estudiar i
pensar sense el qual no podem entendre les seves
accions posteriors.
Així doncs, el pensament de Pasqual Maragall
abans d’arribar a l’ajuntament de Barcelona es
construeix a partir d’una trajectòria acadèmica
que li proporciona no només coneixement sinó,
potser més rellevant, criteris i valoracions que li
permeten tant entendre el present com imaginar
possibles escenaris de futur.
D’entrada, Maragall va
estudiar Dret i
La seva darrera i
Economia a la
crucial etapa formativa
serà a Nova York, on,
Universitat de
Barcelona. Durant
aquest període (1957-
entre 1971 i 1973, farà
un màster en
estades al estranger,
Economia Política a la
New School for Social
que començaven a
Research.
1965) va realitzar dues
perfilar els seus
interessos i els seus
punts de vista. La primera la va realitzar l’any 1963
a Estrasburg, on va estudiar dret europeu
comparat; mentre la segona la va fer a Roma l’any
següent, apropant-se als models de
desenvolupament territorial analitzats des de
l’Associazione per lo Sviluppo dell’Industria nel
�Mezzogiorno. Després d’aquesta etapa formativa
inicial, al 1965, va incorporar-se al Gabinet de
programació de l’Ajuntament de Barcelona i al
servei d’estudis del Banc Urquijo, dues
experiències de les quals n’extrauria un important
aprenentatge pràctic. De manera simultània, ja al
1966, aprofundeix en l’estudi de la planificació
territorial amb una nova estada a l’estranger,
aquest cop a París. Finalment, la seva darrera i
crucial etapa formativa serà a Nova York, on, entre
1971 i 1973, farà un màster en Economia Política a
la prestigiosa New School for Social Research.
Aquesta trajectòria acadèmica no és anecdòtica
sinó que ens permet entendre les característiques
de la seva acció política. Sobretot a Nova York,
Maragall es va veure immers en un entorn
intel·lectual on el progressisme liberal tenia una
forta presència. S’impregna, així, d’una mirada
socialdemòcrata que dotarà de sentit tant al seu
pensament com a la seva acció política.
L’experiència, en paraules d’Oriol Nel·lo, va ser
estimulant i intel·lectualment molt enriquidora:
«(…) es tractava d’un centre marcat per l’empremta
de pensadors “marxistes a l’americana” molt
antidogmàtics (com Paul M. Sweezy, Paul Baran i
Harry Magdoff, entre d’altres), que congeniava amb
les seves afinitats intel·lectuals i polítiques. Això li
va permetre estudiar en profunditat els clàssics els fisiòcrates, Ricardo, Marx i Keynes- en un
ambient cultural en el qual s’estaven gestant els
treballs de David M. Gordon sobre la pobresa
urbana, els de James O’Connor sobre la crisi fiscal
de la ciutat o els estudis de David Harvey sobre la
�segregació urbana. A l’estímul acadèmic, s’hi afegí
l’impacte del coneixement directe de la metròpolis
americana, llavors a un pas de la fallida
econòmica.»
D’aquesta reflexió intel·lectual en sorgirà la
preocupació pel futur de les ciutats, així com un
conjunt de polítiques públiques urbanes que
incorporaran aspectes com la perspectiva
estratègica, el desenvolupament endogen, la
necessitat de la col·laboració público-privada o un
estil de lideratge que es caracteritza més per la
seducció i l’articulació que per la imposició i les
instruccions. D’aquesta manera, tot el bagatge
acadèmic s’equilibra amb la voluntat d’incidir en la
realitat. I Maragall, en el seu estil, després de
pensar es concentra en l’acció i aconsegueix que la
política aterri en les polítiques públiques.
Un recorregut similar
defineix la seva segona
S’impregna d’una
gran experiència
mirada
socialdemòcrata que
política, que culmina
la Generalitat de
dotarà de sentit tant al
seu pensament com a
Catalunya (2003). Una
la seva acció política.
amb la Presidència de
posició d’alta
responsabilitat política
que, de nou, arriba precedida d’un període de
reflexió i dedicació acadèmica. Així, després de
renunciar a l’alcaldia de Barcelona, Pasqual
Maragall es va traslladar a Roma on, entre 1997 i
1998, va dirigir un projecte de recerca (Europa
Prossima) i va coordinar un cicle de seminaris
�sobre el mateix tema a la Università degli Studi di
Roma.
‘Govern a l’ombra’
Aquest període, junt amb l’etapa a l’oposició al
Parlament de Catalunya (1999-2003), on va
desplegar una enriquidora iniciativa a través del
seu govern a l’ombra, li va servir per, un cop a la
Presidència, desplegar ràpidament unes polítiques
públiques prèviament pensades (com és el cas de
la llei de barris) i, també, per disposar d’un model
de país i d’una idea sobre com encaixar la relació
entre Catalunya, Espanya i Europa. Segurament,
usant l’expressió de Josep Maria Vallès (Una agenda
imperfecta, 2008), el projecte va quedar inacabat potser truncat- però seguia representant l’acció
d’un polític que pensava i actuava.
No voldria finalitzar aquest article sense
incorporar un nou tema i evitar la sensació d’una
obra de govern que, fonamentada en la solidesa
acadèmica, imposa l’òptica tecnocràtica a la
perspectiva política. Pasqual Maragall pensa, però
governa més des de la democràcia que des de la
tecnocràcia. Aquesta darrera frase pot ser
polèmica i, en tot cas, la utilitzo per a situar-me en
un debat clàssic en l’àmbit de les polítiques
públiques. El debat que exemplifiquen els títols
dels llibres de dos dels referents d’aquesta
disciplina: Speaking Truth to Power d’Aron
Wildavsky (1979) i The Intelligence of Democracy de
Charles Lindblom (1963).
�Per a Wildavsky, els
que tenen el
Pasqual Maragall ja se
coneixement, els
situava en el terreny de
la democràcia quan
experts i els
aquells que han
encara la posició
tecnocràtica era
d’explicar la veritat als
dominant.
tecnòcrates, són
governants o, si es
prefereix, aquells que
han de determinar els continguts de les polítiques
públiques. En canvi, per a Lindblom és la
democràcia, expressada a través de la conversa
pública, allò que dota les polítiques públiques de la
necessària intel·ligència per fer front als
complexos problemes de la ciutadania. En el marc
d’aquest debat, l’anàlisi de les polítiques públiques
ha estat dominat per les posicions tecnocràtiques
fins els anys 90, quan es produeix l’anomenat gir
deliberatiu (Frank Fischer, 2002) o, expressat d’altra
manera, la democratització de les polítiques
públiques.
Intel·ligència democràtica
Pasqual Maragall ja se situava en el terreny de la
democràcia quan encara la posició tecnocràtica
era dominant. Ho podem constatar a través de la
seva pionera aposta per la participació ciutadana
des de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que des
de la Generalitat va impulsar per primer cop una
política de reforçament democràtic. Ja en el Pacte
del Tinell, parlant de polítiques públiques, es
reconeixia la voluntat de canviar tant els seus
�continguts com les seves formes, impregnant-les
de qualitat i sensibilitat democràtica.
D’aquesta manera, l’obra de govern de Pasqual
Maragall pot interpretar-se des d’un doble
equilibri. D’una banda, l’equilibri entre el
pensament i l’acció. D’altra banda, l’equilibri entre
el coneixement expert i la deliberació
democràtica. El primer li facilita l’aterratge de la
política a les polítiques públiques, mentre el segon
li facilita dotar a aquestes polítiques no només
d’eficiència tècnica sinó, sobretot, d’intel·ligència
democràtica. Probablement aquesta intel·ligència
és el tret principal del llegat de Pasqual Maragall.
Arxivat a
Barcelona · Catalunya · Maragall · Montilla · Política
Compartir
Quim Brugué
És catedràtic de Ciència Política, Universitat de
Girona.
�Articles relacionats | Persones
Mercè Crosas: «El
benefici de compartir
el coneixement
científic és per a tota la
societat»
Josep Lluís Sureda
(1923-2024)
JOSEP M. BRICALL
LAIA REVENTÓS ROVIRA
Maria Nicolau: «Part
de l’hostaleria podria
cremar tota i no
passaria res»
Keir Starmer, l’home
que solia arribar tard
RAFAEL RAMOS I MARÍN
ÀNGELA VINENT
Qui som?
Fundadors
Butlletí Quinzenal
Som una plataforma
subscriptors
periodística de debat obert i
Una proposta
plural i a la vegada un
periodística amb
instrument d’acció ideològica
subscriptors
polítiques de
disposats a canviar
privacitat
Correu electrònic
Accepto les
�i política pel damunt de blocs
les coses.
Rebre el butlletí
i de partits.
Subscriure’m ara
© 2018 – 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies
| Termes i condicions de contractació
�
http://78.47.125.110/files/original/12/2853/Pasqual_Maragall_la_inteligencia_del_equilibrio_poli_tica_prosa.pdf
c4602c8001ceba9fca68dea26bce3303
PDF Text
Text
Idioma
CAT
ES
SUSCRIBIRME
ACCESO SUSCRIPTORES
DONDE ENCONTRAR LA REVISTA ¿QUIÉNES SOMOS? AUTORES CONTACTO
SALIR
ACCESO
SUSCRIBIRME
SUSCRIPTORES
REVISTA EDITORIALES POLÍTICA DOSIER CULTURA PERSONAS
Búsqueda...
NÚM. 72
Pasqual
Maragall: la
inteligencia del
equilibrio
En su tarea de gobierno
resultan inescindibles el
proyecto y la gestión, las
visiones y las
materializaciones
El presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, durante la grabación de su mensaje institucional de Fin de Año, el 30 de diciembre de 2005. Fotografía de
Jordi Bedmar. Efe.
Quim Brugué
07 AGOSTO 2024
Gestionar el consentiment
�
E
n las próximas páginas querría dejar al
margen los debates políticos basados en
posiciones ideológicas, en declaraciones
programáticas o en enfrentamientos partidistas.
Querría, en cambio, centrarme en las políticas
públicas; es decir, en aquello tangible que se
promueve desde los gobiernos y se ejecuta desde
las administraciones públicas.
Las políticas públicas son la pista de aterrizaje de
la política. En este sentido, si la política se ha
definido a partir de dos dimensiones a menudo
contradictorias –el alma platónica y el alma
maquiavélica–, las políticas públicas son la arena
donde ambas tienen que combinarse y concretarse
en resultados específicos y en impactos sobre la
realidad. Las políticas públicas representan lo más
complejo del ejercicio de la política, pues se
inspiran en utopías (platónicas) y reclaman el
pragmatismo imprescindible (maquiavélico) para
pasar de la teoría a la práctica. Un difícil equilibrio,
efectivamente.
Pasqual Maragall, en mi opinión, fue un político
preocupado por y ocupado en las políticas
públicas. Primero, para transformar Barcelona;
después, para intentar impulsar y reactivar
Cataluña. A este segundo momento se añadió José
Montilla, aunque, a pesar de las evidentes líneas de
continuidad, se produjo cierta pérdida de
equilibrio. Pasqual Maragall, tal como apunta el
�subtítulo del libro editado por Jaume Claret (2017)
es pensamiento y acción; capacidad para reflexionar
políticamente sin renunciar al pragmatismo de
convertir estas reflexiones en acciones e impactos
concretos.
José Montilla, por su parte, puso el énfasis en el
pragmatismo, dejando en segundo término la
construcción de una utopía que, a mi parecer,
resulta también imprescindible para el diseño y la
implementación de las políticas públicas.
Recordemos que el lema de la campaña de José
Montilla fue un contundente y clarificador Hechos,
no palabras. Mientras Pasqual Maragall hacía a
partir de las palabras que articulaban un proyecto
político, un sueño de futuro, José Montilla
despreció las palabras para poder poner todo el
énfasis en los hechos. Probablemente esta opción
tenía justificaciones vinculadas a la estrategia
electoral del momento; pero al focalizar toda la
atención en la acción le quitaba de hecho, toda la
fuerza y la consistencia que solo le dan las
palabras. Es en la combinación de hechos y palabras
donde encontramos la peculiar aportación política
de Pasqual Maragall y, sobre todo, de sus políticas
públicas.
Este equilibrio entre el pensamiento y la acción se
puede rastrear tanto en su etapa barcelonesa como
en la catalana. En ambos casos, Maragall prepara
desde el pensamiento unos programas llenos de
utopía que, posteriormente, traslada a la acción
desde el pragmatismo. En su tarea de gobierno
resultan indistinguibles el proyecto y la gestión, las
visiones y las materializaciones. Solo a título de
�ejemplo, coincidiendo con la celebración de las
Olimpiadas de París, podemos hoy recordar el
verano de 1992 y constatar cómo las Olimpiadas
de Barcelona se concretaron en una serie de
políticas públicas que transformaron la ciudad a
través de acciones reales y tangibles, a la vez que
se inspiraban en un conocimiento de la historia y
expresaban ideas y proyectos de futuro. En
palabras de Miguel Guillen Burguillos:
«Maragall empezó su parlamento recordando la
Olimpíada Popular que se tenía que celebrar en
1936 en el mismo escenario y que,
desgraciadamente, no pudo tener lugar a causa del
inicio de la Guerra Civil. También tuvo un recuerdo
para Lluís Companys, presidente de la Generalitat
fusilado por el fascismo. Puede sorprender hoy,
pero Maragall afirmó que hablaba en nombre del
Presidente de la Generalitat y del Presidente del
Gobierno Español, a los cuales se honraba en
representar.» (Entrada del blog 25/7/2022).
Un político que piensa y hace
Un conocimiento de la historia que permitía
equilibrar la gestión de un gran acontecimiento
con el reconocimiento del pasado y con la
proyección de la ciudad hacia el futuro. Más allá de
este momento tan destacado, el conjunto de la
trayectoria de Pasqual Maragall se ve impregnado
de esta capacidad para enlazar su proyecto político
con el despliegue de políticas públicas. Una
�capacidad que tiene mucho que ver con un
liderazgo basado en una peculiar combinación de
teoría y práctica. Maragall es un político que
piensa y hace; un político que armoniza su
conocimiento académico con su implicación en la
transformación efectiva de la realidad. En este
sentido, no es casual que los inicios tanto de su
etapa de alcalde como del periodo en que ejerció,
primero, como líder de la oposición al Gobierno y,
posteriormente, como presidente de la Generalitat,
vinieran precedidos de un tiempo para estudiar y
pensar sin el cual no podemos entender sus
acciones posteriores.
Así pues, el pensamiento de Pasqual Maragall
antes de llegar al Ayuntamiento de Barcelona se
construye a partir de una trayectoria académica
que le proporciona no solo conocimiento sino,
quizás más relevante, criterios y valoraciones que
le permiten tanto entender el presente como
imaginar posibles escenarios de futuro.
De entrada, Maragall
estudió Derecho y
Su última y crucial
Economía en la
etapa formativa será
en Nueva York, donde,
Universitat de
Barcelona. Durante
este periodo (1957-
entre 1971 y 1973, hará
un máster en
estancias en el
Economía Política en la
New School for Social
extranjero, que
Research.
1965) realizó dos
empezaban a perfilar
sus intereses y sus
puntos de vista. La primera la realizó en 1963 en
Estrasburgo, donde estudió derecho europeo
�comparado; mientras la segunda la hizo en Roma
el año siguiente, acercándose a los modelos de
desarrollo territorial analizados desde la
Associazione por lo Sviluppo dell’Industria nel
Mezzogiorno. Después de esta etapa formativa
inicial, en 1965 se incorporó al Gabinete de
Programación del Ayuntamiento de Barcelona y al
servicio de estudios del Banco Urquijo, dos
experiencias de las cuales extraería un importante
aprendizaje práctico. De manera simultánea, ya en
1966, profundiza en el estudio de la planificación
territorial con una nueva estancia en el extranjero,
esta vez en París. Finalmente, su última y crucial
etapa formativa tendrá lugar en Nueva York,
donde, entre 1971 y 1973, hará un máster en
Economía Política en la prestigiosa New School for
Social Research.
Esta trayectoria académica no es anecdótica sino
que nos permite entender las características de su
acción política. Sobre todo en Nueva York,
Maragall se vio inmerso en un entorno intelectual
donde el progresismo liberal tenía una fuerte
presencia. Se impregna, así, de una mirada
socialdemócrata que dotará de sentido tanto a su
pensamiento como su acción política. La
experiencia, en palabras de Oriol Nel·lo, fue
estimulante e intelectualmente muy
enriquecedora:
«(…) se trataba de un centro marcado por la
impronta de pensadores “marxistas a la
americana” muy antidogmáticos (como Paul M.
Sweezy, Paul Baran y Harry Magdoff, entre otros),
que congeniaba con sus afinidades intelectuales y
�políticas. Esto le permitió estudiar en profundidad
a los clásicos –los fisiócratas, Ricardo, Marx y
Keynes– en un ambiente cultural en el cual se
estaban gestando los trabajos de David M. Gordon
sobre la pobreza urbana, los de James O’Connor
sobre la crisis fiscal de la ciudad o los estudios de
David Harvey sobre la segregación urbana. Al
estímulo académico, se añadió el impacto del
conocimiento directo de la metrópolis americana,
entonces a un paso de la quiebra económica.»
De esta reflexión intelectual surgirá la
preocupación por el futuro de las ciudades, así
como un conjunto de políticas públicas urbanas
que incorporarán aspectos como la perspectiva
estratégica, el desarrollo endógeno, la necesidad
de la colaboración público-privada o un estilo de
liderazgo que se caracteriza más por la seducción
y la articulación que por la imposición y las
instrucciones. De este modo, todo el bagaje
académico se equilibra con la voluntad de incidir
en la realidad. Y Maragall, en su estilo, después de
pensar se concentra en la acción y consigue que la
política aterrice en las políticas públicas.
Un recorrido similar
define su segunda gran
Se impregna de una
experiencia política,
mirada
socialdemócrata que
que culmina con la
Presidencia de la
Generalitat de
Cataluña (2003). Una
posición de alta
responsabilidad
política que, de nuevo,
dotará de sentido tanto
a su pensamiento
como a su acción
política.
�llega precedida de un periodo de reflexión y
dedicación académica. Así, después de renunciar a
la alcaldía de Barcelona, Pasqual Maragall se
trasladó a Roma donde, entre 1997 y 1998, dirigió
un proyecto de investigación (Europa Prossima) y
coordinó un ciclo de seminarios sobre el mismo
tema en la Università degli Studi di Roma.
‘Gobierno en la sombra’
Este periodo, junto con la etapa en la oposición en
el Parlamento de Cataluña (1999-2003), donde
desplegó una enriquecedora iniciativa a través de
su gobierno en la sombra, le sirvió para, ya en la
Presidencia, desplegar rápidamente unas políticas
públicas previamente pensadas (como es el caso
de la ley de barrios) y, también, para disponer de
un modelo de país y de una idea sobre cómo
articular la relación entre Cataluña, España y
Europa. Seguramente, usando la expresión de
Josep Maria Vallès (Una agenda imperfecta, 2008), el
proyecto quedó inacabado –quizás truncado– pero
continuaba representando la acción de un político
que pensaba y actuaba.
No quisiera terminar este artículo sin incorporar
un nuevo tema y evitar la sensación de una obra de
gobierno que, fundamentada en la solidez
académica, impone la óptica tecnocrática a la
perspectiva política. Pasqual Maragall piensa, pero
gobierna más desde la democracia que desde la
tecnocracia. Esta última frase puede ser polémica
y, en todo caso, la utilizo para situarme en un
debate clásico en el ámbito de las políticas
�públicas. El debate que ejemplifican los títulos de
los libros de dos de los referentes de esta
disciplina: Speaking Truth to Power de Aron
Wildavsky (1979) y The Intelligence of Democracy de
Charles Lindblom (1963).
Para Wildavsky, los que
tienen el
Pasqual Maragall ya se
conocimiento, los
situaba en el terreno de
la democracia cuando
expertos y los
quienes tienen que
la posición
tecnocrática era
explicar la verdad a los
todavía dominante.
tecnócratas, son
gobernantes o, si se
prefiere, los que tienen
que determinar los contenidos de las políticas
públicas. En cambio, para Lindblom es la
democracia, expresada a través de la conversación
pública, lo que dota a las políticas públicas de la
necesaria inteligencia para hacer frente a los
complejos problemas de la ciudadanía. En el
marco de este debate, el análisis de las políticas
públicas ha sido dominado por las posiciones
tecnocráticas hasta los años 90, cuando se produce
el llamado giro deliberativo (Frank Fischer, 2002) o,
expresado de otra manera, la democratización de
las políticas públicas.
Inteligencia democrática
Pasqual Maragall ya se situaba en el terreno de la
democracia cuando la posición tecnocrática era
todavía dominante. Lo podemos constatar a través
�de su pionera apuesta por la participación
ciudadana desde el Ayuntamiento de Barcelona,
mientras que desde la Generalitat impulsó por
primera vez una política de reforzamiento
democrático. Ya en el Pacto del Tinell, hablando de
políticas públicas, se reconocía la voluntad de
cambiar tanto sus contenidos como sus formas,
impregnándolas de calidad y sensibilidad
democrática.
De este modo, la obra de gobierno de Pasqual
Maragall puede interpretarse desde un doble
equilibrio. Por un lado, el equilibrio entre el
pensamiento y la acción. Por otro, el equilibrio
entre el conocimiento experto y la deliberación
democrática. El primero le facilita el aterrizaje de
la política en las políticas públicas, mientras que la
segunda le facilita dotar a estas políticas no solo de
eficiencia técnica sino, sobre todo, de inteligencia
democrática. Probablemente esta inteligencia es el
rasgo principal del legado de Pasqual Maragall.
Archivado en
Barcelona · Cataluña · Maragall · Montilla · Política
Compartir
Quim Brugué
�Es catedrático de Ciencia Política, Universidad de
Girona.
Artículos relacionados |
La república
insostenible
LLUÍS BASSETS
Mercè Crosas: «El
beneficio de compartir
el conocimiento
científico es para toda
la sociedad»
LAIA REVENTÓS ROVIRA
Contra lo ‘woke’
CARMEN DOMINGO
Josep Lluís Sureda
(1923-2024)
JOSEP M. BRICALL
�¿Quiénes somos?
Fundadores
Somos una plataforma
suscriptores
periodística de debate abierto
Una propuesta
y a la vez un instrumento de
periodística con
acción ideológica por encima
suscriptores
políticas de
de bloques y de partidos.
dispuestos a cambiar
privacidad
las cosas.
Boletín Quincenal
Correo electrónico
Acepto las
Recibir el boletín
Suscribirme
© 2018 – 2024 Politica&Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIOS | Aviso Legal | Política de Privacidad | Política de
Cookies | Condiciones de contratación
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: la intel·ligència de l’equilibri
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Brugué, Quim
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024/08/07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Govern
Polítiques públiques
Acció política
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Article publicat al n.72 de la revista Política & Prosa.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Política & Prosa
Abstract
A summary of the resource.
En la seva tasca de govern resulten indestriables el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="https://politicaprosa.com/pasqual-maragall-la-intelligencia-de-lequilibri/" target="_blank" rel="noopener">https://politicaprosa.com/pasqual-maragall-la-intelligencia-de-lequilibri/</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2852/20240726_LV_Paraguas_Baste.pdf
0a545a421e9f062d378e56ae1dda0f4f
PDF Text
Text
48 LA VANGUARDIA
Deportes
V i e r n e s, 2 6 J u l i o 2 0 2 4
L A Ú LT I M A D E PA R Í S
París
Jordi
Basté
Han pasado tres años desde los Juegos
de Tokio, pero la vida sigue igual. Para
un enfermo de alzheimer de edad avanzada, a fuerza de rutina, se recupera poco, pero se retrocede menos. Pasqual
Maragall es el mismo de hace tres años,
pero con tres años más. A sus 84 años, cada mañana pasea cerca de la plaza Molina de Barcelona en dirección al centro de
día donde le esperan los de siempre, con
quien comparte horas de motivación, recuperación y estima. Le acompaña y le
recoge su cuidador habitual. Pasqual
juega con su débil mirada y observa las
gordas lineas discontinuas en el pavimento de Barcelona que le permiten recorrer el camino de vuelta. Vuelve para
Que a Pasqual Maragall
no se lo trague nuestro
olvido... y menos en días
como hoy
descansar en el piso de toda la vida, donde escucha cada día de cada día la novena de Beethoven. Las rutinas del alzheimer. Y puede también que repita un concierto de habaneras de Silvia Pérez Cruz
o los boleros de Mayte Martín o la guitarra de Andrés Segovia. El presente puente emocional con el pasado. Pasqual Maragall, el alcalde de los Juegos Olímpicos
de Barcelona, ha abandonado la vista para refugiarse en el oído.
Hoy no verá la ceremonia de inauguración de los Juegos de París por culpa
El paraguas de Pasqual
de una agnosia, incapaciYa escribió Jorge Manrique:
dad de procesamiento de
“Recuerde el alma dormida,
la información que se imavive el seso y despierte”. El
pulsa a los sentidos, consealzheimer está, pero su legado
cuencia de la enfermedad.
queda.
Porque Pasqual casi no ve.
Octubre del 2007. Pasqual
Con el alzheimer casi todo
Maragall anuncia con la banes que no, pero queda su
dera de los valientes : “Tengo
legado, su inmenso legado.
un principio de alzheimer.
En la web de la FundaQuiero derrotarlo. En ningún
ción Catalunya Europa
lugar está escrito que esta en(catalunyaeuropa.net),
fermedad sea invencible”. Y
que presiden sus hijos Aien solo seis meses se creó la
ry y Guim y que dirige DoFundación Pasqual Maragall.
lors Camats, existe un arLos avances se han ido sucechivo digital que te dirige a
diendo, y pronto podría exislos lugares donde puedes
tir un test para detectar si teencontrar todos los pensanemos riesgo de sufrir alzheimientos, artículos, libros,
mer. Qué valentía la de la
entrevistas, discursos de
familia Maragall de cumplir
Pasqual… La visión eurolos deseos de Pasqual, los polípeísta, el federalismo, la
ticos y los científicos.
relación Catalunya-EsY mientras, hoy amenaza
panya, la inmigración...
lluvia en París. Esta noche, lleGusto de presente con bugado a casa, cuando Pasqual
colismo del pasado. Buceo
se siente en el sofá, su cuidaen la extraordinaria web y
dor le debería poner Le paraencuentro el discurso que
pluie de Brassens, una canción
leyó en la inauguración de
que adora y que, como tantas
los Juegos de Barcelona’
otras (los misterios del alLV
92. Escrito en Olivetti, en
zheimer) se sabe de memoria:
catalán y en mayúsculas, el Pasqual Maragall y su hija Cristina, hace un par de meses
Chemin faisant, que ce fut tentexto sigue dolorosamente
dre, d’ouïr à deux le chant joli,
vigente 32 años después:
da cuatro años para hacer deporte, lu- que l’eau du ciel faisait entendre, sur le toit
“Barcelona quiere ser, ante todo, una char sin violencia y hablar un lenguaje de mon … parapluie. Y que cante esta nociudad europea, de espíritu internacio- común. Que esta sea la fiesta de los hom- che el alcalde más admirado en su frannalista que ha permitido en este siglo –el bres y de las mujeres, de las naciones y las cés perfecto, sonriendo, ajeno a lo que
del progreso y el de las guerras, de la ciudades del mundo y que signifique el sucede en París, pero sobre todo que no
arrogancia de las palabras y de la impo- inicio de una paz duradera que la juven- se lo trague nuestro olvido ... y menos en
tencia de los corazones– encontrarse ca- tud merece”. Tan pasado, tan presente. días como hoy. Te recordamos, Pasqual.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El paraguas de Pasqual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Basté, Jordi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-07-26
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Jocs Olímpics
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Alzheimer
Fundació Catalunya Europa
Fundació Pasqual Maragall
Brassens, Jacques
Description
An account of the resource
Article publicat al diari <em>La Vanguardia</em> el dia de la inauguració dels Jocs Olímpics de París 2024: <a href="https://www.lavanguardia.com/deportes/20240726/9829851/paraguas-pasqual.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.lavanguardia.com/deportes/20240726/9829851/paraguas-pasqual.html</a>
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2851/Delors_y_Maragall_inventores_de_futuro_poli_tica_prosa.pdf
595ae71c5cc0f37e9ada3304febeded2
PDF Text
Text
CAT
Idioma
DONDE ENCONTRAR LA REVISTA
¿QUIÉNES SOMOS?
AUTORES
CONTACTO
ES
SALIR
SUSCRIBIRME
ACCESO SUSCRIPTORES
REVISTA
EDITORIALES
POLÍTICA
DOSIER
CULTURA
PERSONAS
NÚM. 67
POLÍTICA | SUSCRIPTORES
Delors y Maragall,
inventores de futuro
Para ambos, el federalismo era un proyecto y una
guía de acción, no un dogma ni una utopía
Reunión en Paris, el 12 octubre de 2006, de Pasqual Maragall, entonces presidente de la Generalitat, con Jacques Delors, expresidente de la Comisión europea i presidente fundador de la asociación Notre Europe. Foto: Fundació Catalunya Europa
Javier Sánchez Cano
01 MAYO 2024
E
l 18 de abril de 1991, Pasqual Maragall asistía a una cena ofrecida por
Jordi Pujol, con motivo de la visita de Jacques Delors. El alcalde de
Barcelona acababa de cumplir 50 años; el presidente de la Comisión
Europea tenía 65. Ya se conocían: en su breve intervención, Maragall saludaba
«a mi profesor de la calle Martignac, cuando él estaba en el comisariado del
Plan, y yo era un joven licenciado que aprendía lo que era Europa en las calles
y las aulas de París.» También al «presidente del principio de subsidiariedad,
que quiere que una competencia sea ejercida por un nivel de gobierno solo
cuando el nivel de gobierno inferior no pueda ejercerla igual de bien.» La
Europa de las ciudades y de los barrios, de la proximidad y de los ciudadanos,
era de Delors antes que de Maragall.
En 1959, este había fundado la revista Citoyen 60, vinculada al movimiento de
educación y acción social La Vie Nouvelle. Desde sus páginas, se enviaban a la
izquierda convencional mensajes que reivindicaban la descentralización, la
necesidad de compatibilizar la planificación urbana y el desarrollo rural, y una
cierta desconfianza hacia el estado omnipresente. Lo explica Delors en el libroentrevista de Dominique Wolton L’unité d’un homme: había que repensar las
ciudades para que estas, en lugar de arrastrar a sus habitantes al ciclo infernal
métro, boulot, télé, dodo, les ofreciesen múltiples ocasiones de encuentro. Y no
únicamente para el ocio y la diversión; también para compartir intereses, y
para actuar políticamente. Ciudades que requerirán nuevas funciones y
empleos: «el papel de lo local es […] fundamental. Y no será a través de una ley
nacional como llegaremos a movilizar las ideas nuevas, las energías que
permitirán crear, en las ciudades, los pueblos y los espacios rurales, los
empleos que requerirán las nuevas necesidades.»
El Comisariado General del Plan (CGP) en el que recaló el joven Maragall en
1966 tenía nada menos que la función de elaborar planes de desarrollo
quinquenales y definir la planificación económica de Francia en su conjunto.
En Delors, que era lo menos parecido a un tecnócrata, el CGP reforzó la visión
pragmática, basada en la experiencia real de barrios y ciudades, a la vez que
prospectiva, exploratoria. Funciones análogas a las del Gabinete Técnico de
Programación del Ayuntamiento de Barcelona, en el que había ingresado
Maragall en 1965. Ya como alcalde, lo potenciaría como un think tank interno,
de tamaño reducido pero enfocado decididamente a la innovación y al análisis
de escenarios de futuro.
Inclinación socialcristiana
Hay en Delors un mayor autodidactismo que en Maragall, que corresponde, en
el caso del francés, a un origen social más modesto y a una formación técnica y
política vinculada a la actividad profesional y asociativa, en mayor medida que
al estudio y la investigación. Antes de ser nombrado ministro de Economía y
finanzas en el primer gobierno de Pierre Mauroy (1981), Delors combinó su
puesto en el Banco de Francia con el activismo en los sindicatos cristianos, y el
interés por la pedagogía y por la educación como herramienta clave del cambio
social.
Miembro del Partido Socialista, su inclinación socialcristiana y su oposición a
todo dogmatismo hicieron que su militancia no siempre fuera cómoda. Pero su
pragmatismo y su conexión con las dos fuerzas políticas fundamentales para la
integración europea –la socialdemocracia y la democracia cristiana–
impulsaron su presidencia de la Comisión Europea (1985-1995) y le
permitieron alcanzar unos resultados formidables. También Maragall deseaba
para Barcelona un gran pacto –simbolizado en el Plan Estratégico–, y unas
elecciones locales que decidiesen a qué fuerza política correspondería
impulsarlo los próximos cuatro años, apoyándose en un cuerpo estable y
profesional de gestores públicos municipales.
Para ambos, las ideas políticas valiosas podían elaborarse únicamente a partir
de la práctica, y someterse a deliberación solo tras haber sido puestas a prueba
por medio de acciones y programas concretos. A partir de algunos principios y
propósitos, que podemos relacionar con el aumento de la felicidad, el bienestar
y la seguridad del individuo en su entorno, ambos desarrollaron un
pensamiento político personal. Un pensamiento que no negaba el conflicto
social, pero que ponía por delante el diálogo y el pacto, iluminando con un
verbo preciso y a la vez emotivo las nuevas posibilidades, más que las viejas
diferencias. En ese esfuerzo, el dualismo izquierda-derecha tenía una potencia
limitada: eran necesarios análisis más precisos, alianzas y complicidades más
amplias, a la altura de los retos.
PUBLICIDAD
También para los dos el federalismo
era una noción más bien
instrumental, a manejar sin
idealismos y que no debía en ningún
Delors y Maragall compartían una
noción de la subsidiariedad basada
en la proximidad.
caso conducir a nuevas
centralizaciones del poder. Un
proyecto y una guía de acción, no un dogma ni una utopía. El federalismo
maragallano de la unión y la lealtad: «solo hay una cosa grande, y esa es el alma
de un pueblo pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus horizontes.
Y solo hay una cosa más grande todavía: la unión de ese pueblo con otros, para
formar un sentimiento más poderoso.» La expresión delorsiana de «federación
de estados nación» no señala un objetivo muy diferente al de Spinelli, pero sí
otro proceso, más gradual y anclado en sólidas bases institucionales: «I am not
a federalist. What I want is a federalising Europe.»
Delors y Maragall compartían una noción de la subsidiariedad basada en la
proximidad, pero mientras que Maragall desea simplificar y aclarar el
concepto, Delors preferirá mantenerlo en una cierta ambigüedad que le
permita usarlo para diferentes fines; entre ellos la defensa ante las críticas –
especialmente británicas– de creación de un super-Estado europeo, que
imponga desde Bruselas su ley a los estados miembros: «Con frecuencia he
invocado el federalismo como método, al que hoy sumo el principio de
subsidiariedad. Creo que es una manera de reconciliar lo que parece
irreconciliable: la emergencia de una Europa unida y la lealtad a la patria de
cada uno; el imperativo de un poder europeo capaz de hacer frente a los
problemas de nuestro tiempo y la necesidad absoluta de preservar nuestras
raíces tal como conforman nuestras naciones y regiones.»
El Comité de las Regiones
El acceso a la Unión Europea y la plena integración en el sistema político
comunitario es clave en la política española, especialmente en los años (19821996) en que Felipe González presidía el gobierno. Para Barcelona, Europa fue
más bien un expediente de proyección exterior, que se inicia en 1986 con el
impulso a la creación de la red Eurociudades, y cobra fuerza a partir de la
celebración en 1992 de los Juegos Olímpicos. Es ahí donde coinciden de nuevo
las trayectorias de Delors y Maragall. Liderada por Jordi Borja, responsable del
gabinete de asuntos internacionales de la alcaldía, la estrategia de Barcelona
pretendía llevar a Maragall a la presidencia del nuevo Comité de las Regiones
(CdR) de la UE. Previsto en el Tratado de Maastricht (TUE), el CdR debía ser un
órgano de consulta obligada para el Consejo y la Comisión en los procesos
legislativos de interés territorial.
El objetivo sorprendió a muchos: según el artículo 198 del TUE, el nuevo
Comité debía estar efectivamente compuesto de representantes de los entes
regionales y locales; pero era también evidente que la creación del CdR
respondía a la movilización regional, especialmente de los Länder alemanes, y
junto a ellos de los gobiernos catalán y vasco, durante la Conferencia
Intergubernamental pre-Maastricht.
El TUE, que incorporaba el principio
de subsidiariedad, abría también la
posibilidad de que representantes
regionales participasen en las
delegaciones estatales en el Consejo
de la UE, incluso presidiéndolas. Es
Delors, muy poco partidario de dar
pautas a los estados sobre su
propia organización territorial, era
sin embargo un campeón de la
política regional europea.
así que, junto con otras
disposiciones, el CdR formaba parte
de la agenda política de la Europa de las Regiones, que respondía a una
preocupación clara: el déficit de representación y participación de ese nivel de
gobierno –especialmente en estados federales o con regiones con capacidad
legislativa, como España– en la formación de decisiones europeas en materias
de su competencia, decisiones que después deberán aplicar en sus territorios.
Delors, muy poco partidario de dar pautas a los estados sobre su propia
organización territorial, era sin embargo un campeón de la política regional
europea. Esta fue para él el instrumento fundamental para contrarrestar los
efectos negativos de la creación del mercado único, y construir una Europa
social. En paralelo a la reducción de los recursos de la Política Agraria Común
(que en 1985 consumía el 73% del presupuesto comunitario), y en una amplia
alianza que incluía, entre otros estados, a España, la Comisión multiplicó los
recursos destinados a la cohesión económica y social. La reforma
presupuestaria fue profunda (paquete Delors I, 1988), e incluyó nuevos fondos
a ejecutar directamente por las regiones y municipios europeos, que eran
reconocidos como motores del desarrollo y la cohesión –no realmente como
sujetos políticos–.
El programa de la Europa de las Regiones corría por otros caminos. En el
contexto español y en el europeo, la dimensión regional tenía diversas lecturas:
protección del autogobierno, promoción del desarrollo económico y de la
cohesión, reequilibrio territorial y social. No es difícil asociar a Pujol, Maragall
y González con cada una de ellas.
Entre 1991 y la creación del CdR en 1994, el contacto entre Delors y Maragall
fue frecuente, con algunos momentos destacados: en mayo de 1991, Delors
asiste a la inauguración oficial de la Representación de la Comisión Europea en
Barcelona. Un año más tarde, vuelve a esta ciudad para la toma de posesión de
Maragall como presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa
(CMRE), una organización fundamental para el impulso de su candidatura a la
presidencia del CdR.
El discurso de Delors, de alta política,
La estrategia de Maragall combinó
una cuidada planiRcación de los
enfatiza el papel del CdR en la
creación de ciudadanía europea: si el tiempos y una gestión inteligente de
los apoyos, y también una cierta
Acta Única Europea y Maastricht
dosis de osadía.
favorecen un proceso comunitario
repasa el estado de la integración y
más ágil, pero alejado de los
ciudadanos, «es necesario, pues,
responder a este déficit democrático, con un mayor respeto de la
subsidiaridad. Y yo me implicaré en ello a través de este Comité de las
Regiones.» Igualmente importante –y pese a que el CMRE representa tanto a
municipios como a regiones, aunque con predominio de los primeros– Delors
se refiere sobre todo a las ciudades. Estas «son los elementos esenciales de la
construcción de la Europa auténtica, los intermediarios indispensables entre
un poder que se aleja con problemas que se complican, y sus ciudadanos.»
Delors se acercaba así de forma clara a la posición de Maragall, que defendía
un CdR representativo tanto de los entes locales, junto a los regionales.
La ambición del alcalde de Barcelona dio sus frutos: el CdR nace en marzo
1994 con el acuerdo de que el primer presidente sería Jacques Blanc,
presidente de Languedoc-Rosellón, que dejaría paso a Maragall dos años
después. En su discurso ante el nuevo CdR, Delors insistía en lo que él
consideraba que serían las claves del éxito del nuevo organismo: asegurar la
legitimación democrática del proceso de integración, evitar la dispersión
temática, y hacerse imprescindible en el esquema comunitario, generando alta
capacidad experta en algunos dossiers, empezando por la política regional.
Optimismo funcionalista
La estrategia de Maragall combinó una cuidada planificación de los tiempos y
una gestión inteligente de los apoyos, y también una cierta dosis de osadía.
Visto en perspectiva, el papel de Delors en ella quizá no fue determinante, pero
sí importante. Desde la presidencia del CdR, que ejerció desde marzo de 1996,
Maragall intentó crear las bases para realizar la visión que explicaba a Joan
Trullén en una entrevista: «Mi visión actual es la de la ciudad como sistema y la
de Europa como sistema de ciudades. Creo que es un enfoque útil, y válido para
diversos ámbitos supra-urbanos: el sistema regional de ciudades, el nacional,
el estatal y el europeo, incluso el mundial.» Su presidencia se extendería hasta
febrero de 1998, pero en septiembre de 1997 había abandonado ya la alcaldía
de Barcelona.
Había en esa visión de Maragall un optimismo que podemos calificar de
funcionalista, en términos europeos. Un optimismo habitual, especialmente en
el contexto de la posguerra fría: la vigencia y la importancia de los territorios y
de las dinámicas sociales que se desarrollan en estos acabarían por dar forma
a nuevas reglas de funcionamiento y nuevas instituciones. Como sabemos, no
fue así. Los viejos nacionalismos encuentran hoy nuevas expresiones. Algunas
regiones que buscaron en Europa –sin hallarlo– un reconocimiento que las
ayudara a superar los dilemas de la soberanía, como Cataluña y Escocia, han
escogido la vía de la secesión e intentado acceder a un estado propio –y
europeo–. Y el Comité de las Regiones no ha llegado tampoco, por el momento,
a construir un espacio distintivo en el sistema político de la Unión. Pero había
que avanzar, había que «inventar el futuro», como solía repetir Delors.
Archivado en
Barcelona · Federalismo · Jacques Delors · Pasqual Maragall · Política
Compartir
Javier Sánchez Cano
Es doctor en Ciencia Política, técnico superior del Departamento de Acción Exterior y
Unión Europea, y vicepresidente de la Asociación para Naciones Unidas en España.
PUBLICIDAD
Artículos relacionados | Política
Si Ucrania pierde, la derrota
también será de Europa
CARMEN CLAUDÍN
La inmigración, excusa o amenaza
para la inestabilidad política
europea
Portugal, una cultura política
ALBERT GARRIDO
TOMÁS ARANDA
Delors y Maragall, inventores de
futuro
Los jueces están en campaña
electoral en Estados Unidos
Las elecciones del 12 de mayo en
seis preguntas
JAVIER SÁNCHEZ CANO
LLUÍS BASSETS
ORIOL BARTOMEUS
¿Quiénes somos?
Fundadores suscriptores
Boletín Quincenal
política&prosa es una plataforma periodística
Una propuesta periodística con suscriptores
Correo electrónico
de debate abierto y plural y a la vez un
dispuestos a cambiar las cosas.
Acepto las políticas de privacidad
instrumento de acción ideológica y política por
encima de bloques y de partidos.
Suscribirme
Recibir el boletín
© 2018 - 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Termes i condicions de contractació
Privacidad - Términos
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Delors y Maragall, inventores de futuro
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sánchez Cano, Javier
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024/05/01
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Delors, Jacques
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Europa
Subsidiarietat
Economia
Planificació
Comitè de les Regions
Urbanisme
Description
An account of the resource
Article publicat al número 67 de Política & Prosa.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Política & Prosa
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL
<a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
‘Suburbia’, la nova Atenes?
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Nel·lo, Oriol
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-05-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Barris
Economia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Àrea Metropolitana de Barcelona
Ciutats
Barcelona
Description
An account of the resource
Article publicat al suplement "Quadern" del diari El País.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall