3
10
44
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2659/RetornRoma_AnunciCandidat_LVG19980626-014.pdf
01697495ce97b6a433d5370d393ddab4
PDF Text
Text
14
POLÍTICA
LA VANGUARDIA
Pasqual Maragali no ha esperado la cena conmemorativa del
XX aniversario del PSCpara anunciar oficialmente su
candidatura a la presidencia de la Generalitat. El ex alcalde de
•
VIERNES, 26JUNIO 1998
Barcelona se adelantó un día para proclamar, desde el punto más
alto de su ciudad, su voluntad de encabezar un “movimiento” de
centro izquierda similar al que representa Blair en Gran Bretaña
Maragailse presenta
comoel líderdeuna
alternativa
“amplísima”
queincluyeel centro
El ex alcaldeconfirmaoficialmente
queseenfrentaráa Pujoly dejaclaroquenoquieresersóloelcandidatodelPSC
EL REGRESO
“Ya he vuelto y el
‘souflé’ no se ha
deshinchado”
DIÁLOGO
“Dialogaré con
todos los partidos de
izquierda y con
algunos que no lo
Son, incluidos
empresarios y gente
avanzada de la
Iglesia”
PARTIDOS
“Igual que las
empresas se
fusionan para
competir, se
acabáron los que
conducen a los
militantes hasta
la tumba”
SALVADOR
SANSUÁN
EL PROFETADEL“CAMBIO”. Maragail subió a Coliserola para anunciar su deseo de pilotar el “cambio” en Cataluña
RAMON SUÑÉ
BARCELONA. Ya es oficial:
Pasqual Maragall disputará la presi
dencia de la Generalitat a Jordi Pujol. El gran duelo quedó servido
ayer al mediodía cuando el ex alcal
de de Barcelona, desde el mirador
de la torre de Coilserola, confirmó
que está “ilusionado” y “decidido”
a “encabezar una alternativa de
cambio en Cataluña”, un “movímiento amplísimo”, un proyecto
que no sólo represente al PSC o a la
izquierda, sino que integre “fuerzas
de gran espectro”, incluidas las de
un centro “radical”, al estilo de lo
-
Maragail abogapor la
‘fusión de los partidos”
en genérico,pero evita
pronunciarse sobre una
coalición con otrasfuerzas
que significa en Gran Bretaña el
nuevo laborismo de Tony Blair.
Maragall quiso marcar el territo
rio desde el primer momento y dejar
claro que su liderazgo pretende traspasar las fronteras de los partidos
tradicionales, en general, y del PSC,
en particular. Por ese motivo, anun
ció su candidatura lejos de la sede de
su partido y antes de intervenir esta
noche en la celebración del vigési
mo aniversario de los socialistas catalanes. Como testigos, su esposa,
Diana Garrigosa, su hermano Er
nest, concejal del Ayuntamiento de
Barcelona, y tres de sus “familiares”
políticos más directos: Narcís Serra,
Joan Clos y Joan Reventós. A ellos
se unió posteriormente en un almuerzo el secretario de organización del PSC, José Montilla, máxi
mo exponente de ese aparato socialista con el que Maragali tendrá que
lidiar a partir de ahora para aunar
posiciones políticas e intereses per
sonales (léanse listas electorales) no
del todo coincidentes.
El aspirante socialista a la presi
dencia de Cataluña inició su com
parecencia ante la prensa con una
sorprendente puntualidad y con un
saludo con reminiscencias tarrade
llistas. Con un “ya he vuelto”, puso
punto y final a lo que él mismo defi
nió como un año de “libertad perso
nal, familiar y profesional”. El candidato —condición que asumirá el
próximo otoño cuando el PSC reali
ce primarias—recuperó un símil que
él mismo empleó el verano anterior
cuando respondía con evasivas sobre la posibilidad de enfrentarse a
Pujol. “El ‘souflé’ —afirmó—
no se ha
deshinchado, sino que ha subido un
poco más. Esto me ilusiona y me
gratifica.” Aseguró que muchos catalanes le han animado a encabezar
el “cambio” y anunció que regresa
dispuesto a “escuchar sin poner lí
mites” y a dialogar “más allá de
nuestra familia política”: con “em
presarios, gente avanzada de la Igle
sia, ONG, movimientos sociales...”
Pese a todo, Maragail no olvidó
su origen y filiación política. Recor
dó que sigue siendo miembro del
PSC, “mi partido, del que no he renegado jamás y que piensa, como
yo, que tenemos que ampliar fronte
ras y que existe una posibilidad muy
grande de ganar”. La proclamación
de su fidelidad al PSC no le impidió
hacer suya la teoría que señala que
los partidos, como las empresas,
tenderán a fusionarse. Sin embargo,
no concretó si se refiría a la posibili
dad de que el PSC se presente a las
elecciones autonómicas coaligado
con otras formaciones. “No sé las
fórmulas”, confesó. Pero añadió
que lo que tenga que hacer, “lo haré
de acuerdo con mi partido”.
Pasqual Maragall no pronunció
ni una sola ocasión el nombre de
Jordi Pujol, ni siquiera de CiU.
También dejó para próximas ocasiones la explicación de su progra
ma político. Tan sólo dio alguna pis
ta. Así, proclamó la “absoluta” soberanía del PSC respecto del PSOE
en aquellas cuestiones propias de la
política catalana, y abogó por “un
catalanismo menos agrio, más expresivo, abierto y fraternal que el
que es en este momento el catalanis
mo oficial”. Y explicó lo que la
Europa en construcçión espera de
Cataluña: “En Europa se ve el modelo catalán como lo que nunca debía haber dejado de ser, como un entendimiento muy amplio, de fuerzas diversas, que están por un
autogobierno fuerte y una lealtad fe-
deral (. . .), que están por afirmarse,
pero también por explicarse, lo que
no se ha hecho o no se ha hecho
bien”.
El líder socialista tampoco quiso
entrar en cuestiones como la políti
ca lingüística de la Generalitat:
“Pregunten a Joaquim Nadal y Nar
cís Serra, que han mantenido una lí
nea muy coherente. Yo no tengo
opiniones diferentes”. Y negó la
existencia de profundas diferencias
entre sus planteamientos y los de Josep Borreil. “Los dos son discursos
del PSC —afirmó—y no creo que
pueda haber discrepancias.”.
La llaveinglesaparadestornillar
a Pujol
A
descender
1
del mirador de la torre de ColI
serola, Pasqual Maragall recordó que esta
espada de Excalibur-de las comunicaciones
hundida en el Tibidabo la había inaugurado él, en compañía de Josep Borrell. Entonces, Maragall subió a la montaña doméstica con una llave in
glesa en la mano, así que, tras la formalidad propia
de un acto de alcalde con ministro, invitó al titular de
la cartera de Transportes y Comunicaciones a acercarse a la antena de Radio Barcelona, con sus raíces
de acero fijadas en la cima y procedió con la herra
mienta a desenroscar simbólicamente uno de los tor
nillos de la añeja instalación.
Seis años después, Maragall ha vuelto a la torre diseñada por Norman Foster con el discurso de Blair
como llave inglesa —“sepuede ser radical y centrista”— para intentar destornillar los anclajes de Jordi
Pujol, fuertemente amarrados a la Generalitat desde
hace dieciocho años. El ex alcalde volverá a tener
cerca a Borrell, ahora sin más cartera que la caja de
herramientas del socialismo y con un manual que no
es un seguro contra reparaciones.
Pasqual Maragall y Josep Borrell tienen criterios
dispares sobre el diagnóstico de las averías y sobre
cómo corregirlas. Borrell piensa que el Foro Babel es
una buéna escuela de formación profesional para
proceder contra los tomillos que mantienen sujeta la
silla presidencial de Pujol, pero Maragali sabe que si
se le va la mano en la operación el mecánico no sólo
puede desencajar el trono, sino todo el condado.
El discurso de Blair es siempre una apología del
“tres en uno” para evitar que chirríen las reparacio
nes en el tejido social. Ya sea en el Ulster o en Esco
cia. Su llave inglesa es, en realidad, una llave maes
tra, que abre puertas en lugar de desajustarlas.
MÁRIUSCAROL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall se presenta como el líder de una alternativa "amplísima" que incluye el centro
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Suñé, Ramon
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Candidatura
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Eleccions
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
President de la Catalunya. Generalitat
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Abstract
A summary of the resource.
Article que explica l'anunci de Maragall a presentar-se com a candidat a la presidència de Catalunya, al seu retorn de Roma.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Torre de Collserola
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-06-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2615/20080701_glossaPM_NSerra_MedallOrBCN.pdf
b4e180730ef63f0b93f096e4de4c5531
PDF Text
Text
Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual
Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de
la Ciutat
1 de juliol de 2008. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona.
Estimats amics Pasqual Maragall i Diana Garrigosa,
Molt Honorable President de la Generalitat,
Excel·lentíssim Senyor Alcalde,
Querido Ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación,
Regidors de la Ciutat,
Amigues i amics,
Si hi ha algú que hagi merescut la medalla d’or de la Ciutat en
els darrers cinquanta anys, i encara no la tingui, aquesta
persona és Pasqual Maragall.
Les meves paraules no seran, doncs, de justificació d’un fet
evident. Ni vull que siguin el relat dels records tan vius de molts
anys d’actuació i, deixeu-m’ho dir, de serveis polítics al país.
Encara que quan vaig començar a pensar en aquestes
paraules els records venien sols: de l’època en que
preparàvem assignatures de la carrera amb un grup d’amics, al
1
�piset del carrer de Còrsega des d’on vàrem organitzar la
primera campanya electoral l’any 1977; dels maldecaps
econòmics i de la reforma administrativa municipal quan
encetàrem la gestió d’aquesta Ciutat, al retorn de Lausanne
amb la designació olímpica a la butxaca; del dolor de l’atemptat
d’Hipercor o l’assassinat d’Ernest Lluch, a la joia de la
cerimònia inaugural dels Jocs. Però ja he dit que no crec que el
que ara hagi de fer és alliberar els records personals. Aquesta
és la cerimònia d’atorgament de la medalla de la Ciutat, per
decisió del Consell plenari que la representa. Per això adreço la
meva intervenció cap al terreny de la reflexió,
del
reconeixement.
Pasqual Maragall pertany a la generació que ha fet possible la
transició. No era una generació homogènia, solem dir que
l’integraven els que van lluitar contra la dictadura. És evident
que Pasqual Maragall era un d’ells. La generació era més
àmplia: també l’integraven els franquistes que van entendre
que la democràcia era l’única solució per assegurar la
convivència entre els espanyols.
Han passat més de trenta anys i ara puc dir que són d’aquesta
generació tant Felipe González com Adolfo Suárez, tant
Rodolfo Martin Villa como Jordi Solé Tura, tant Miquel Herrero
de Miñón com Miquel Roca i Junyent, tant Fernando Abril com
Pasqual Maragall.
És la generació marcada per un èxit: la democràcia que avui té
Espanya. Uns van lluitar per aconseguir-la i els altres van
2
�comprendre que era el règim necessari quan la Unió Europea
ja portava vint anys d’existència.
Pasqual Maragall va començar molt aviat. No tenia vint anys i
ja era membre del Front Obrer Català i fundava un grup polític
universitari, el Moviment Febrer 62 en el que el vaig conèixer i
del que n’era impulsor.
Crec que una inclinació política tan marcada va acompanyada,
si és sincera, d’una forta vocació de servei públic. En el dirigent
universitari hi havien ja les capacitats, l’esperit, l’empenta i la
inquietud intel·lectual que han caracteritzat els llargs anys de
responsabilitats polítiques en els àmbits de Barcelona i
Catalunya de Pasqual Maragall.
Crec també que l’educació familiar ha estat un element
fonamental en la formació del pensament de Pasqual Maragall.
Parlo de l’avi, però especialment dels pares, en Jordi Maragall i
la Basilisa Mira, als que, en paraules d’Eugenio Trias, els va
tocar viure “el costat dolent” i la “nit fosca” de la nostra història
com a poble.
Joan Reventós, en ocasió del traspàs de Jordi Maragall, va
descriure com ell veia el seu ideari:
“Catalanisme en diàleg amb Castella, cristianisme liberal,
cultura
sense
dirigisme,
hospitalitat
i
generositat
intel·lectual, sensibilitat artística i elegància moral van
caracteritzar Jordi Maragall. De tot això, mai no se’n va
gloriar; simplement ho va practicar i així ho va transmetre
3
�–amb el seu exemple i els seus silencis profunds- als seus
fills i als seus amics. Va ser fidel al llegat familiar, el
conservà i l’enriquí per traspassar-lo als seus fills,
conscient de pertànyer a un llinatge que honora Catalunya
i que, de retop, obliga a tots els qui l’hereten”.
Pasqual Maragall ha estat molt conscient d’aquest llegat
familiar que li ha donat aplom per pensar en el demà, per
perseguir tossudament la seva visió d’una ciutat més viva, per
ser inconformista respecte del statu quo, de les idees còmodes.
Jordi Maragall es va definir en un article publicat els primers
anys de la transició d’aquesta manera:
“La meva militància és, doncs, aquesta: esmerçar-me a
guanyar adeptes a una consigna de participació reflexiva,
responsable,
lliure,
intel·ligent,
apassionada;
maldar
perquè creixi el nombre de partidaris, encara que no ho
siguin dels mateixos continguts que jo visc i defenso a
ultrança. Prefereixo haver de discutir amb un oponent
partidari d’uns altres esquemes que no haver-me-les amb
partidistes ignorants”.
Pasqual Maragall ha estat sempre un partidari amb conviccions
profundes, idees que ha defensat amb tenacitat. Seguint la
distinció del seu pare, no ha estat mai un partidista dòcil.
I aquest home ha estat l’Alcalde del Jocs Olímpics i, encara
més, ha estat l’Alcalde de la transformació de Barcelona.
4
�Barcelona va despertar amb la democràcia. El primer
Ajuntament va iniciar una tasca de dignificació dels barris,
d’operacions puntuals que cercaven recosir el teixit urbà, obrint
places, creant espais verds allà on eren possibles. Passat
aquest període, era evident la necessitat d’una concepció
global del progrés de la ciutat, concepció que va madurar, a
partir de 1983, l’alcalde Pasqual Maragall. Calia integrar peces
tan diverses com l’obertura de Barcelona al mar, la continuació
de la tasca d’igualar la qualitat urbana dels diferents barris, la
projecció internacional de Barcelona, les rondes, o la
humanització de les vies urbanes com ara la Meridiana, per
citar uns quants exemples. Aquesta integració en un gran
projecte global, tan complex com imaginatiu, ha estat l’obra de
l’alcalde més important que ha tingut Barcelona en el darrer
segle.
I és ben cert que els Jocs Olímpics van ajudar molt. Van ser
l’ocasió que s’havia d’aprofitar per a integrar voluntats, per
sumar esforços i inversions. Però sense aquest projecte global
del que parlo, sense saber ben bé el que volíem, haurien estat
una ocasió desaprofitada. Al contrari, Barcelona els va aprofitar
al màxim, precisament perquè amb temps per endavant es va
construir el projecte d’una nova Barcelona.
I així, a tot el món, es va començar a parlar del “Model
Barcelona”, sense que aquesta expressió tingui un únic
significat, perquè almenys jo en conec tres.
5
�El primer el va establir el Royal Institute of British Architects
quan va donar la medalla d’or a tres alcaldes i a urbanistes de
Barcelona, justificant-la “per la combinació d’espectaculars
projectes urbans i la millora a petita escala en places i carrers”.
L’arquitecte anglès Richard Rogers ho ha dit d’una altra
manera “El truc de Barcelona ha estat començar per la qualitat i
seguir per la quantitat”. Doncs bé, la persona que sintetitza
aquest tarannà, aquesta versió de “Model Barcelona” és, sens
dubte, l’alcalde Maragall.
El segon significat entén per “Model Barcelona” la col·laboració
eficient, la cooperació per assolir fites comunes entre el sector
públic i el privat. Aquí també tornem a trobar a Pasqual
Maragall i els seus esforços per intentar que Barcelona fos un
motor econòmic, creant empreses com Iniciatives, elaborant els
Plans Estratègics en els que es programava, fins i tot a mig
termini, aquesta col·laboració entre administracions, empreses i
societat civil.
El propi Pasqual Maragall ens ha proporcionat una tercera
definició del “Model Barcelona”. Ell ha escrit que és “la suma
d’uns valors, als quals s’ha d’afegir una visió de futur, a la qual
alhora s’ha de sumar un esdeveniment que era com un
argument per a la transformació de la ciutat”.
L’esdeveniment, ja el sabem, van ser els Jocs. La visió de futur
és la que definiren l’alcalde i l’equip que ell va impulsar. Els
valors també els defineix Maragall: “Consens, participació,
complicitat
públic-privat,
civisme,
diversitat
sociocultural,
6
�equilibri social, vida al carrer. Però també: esperit de
competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat, i fins i tot,
algun de més antic, com el sentiment de ciutat”.
En tots tres significats de l’expressió “Model Barcelona”, la
figura de Pasqual Maragall n’és un element imprescindible. Dit
d’una altra manera: tant si ho encarem d’una manera com
d’una altra, no es pot comprendre la Barcelona d’avui sense el
guiatge, l’impuls, la visió que Maragall hi ha aportat.
Vull afegir, però, que hi ha un element que ha estat essencial
en tot aquest procés: és el gruix humà de Pasqual Maragall,
l’home que ha paït prou bé la ciència econòmica com per
conèixer les limitacions de la tecnocràcia; el que, fidel al llegat
familiar, creu que la cultura, la inquietud intel·lectual són
requisits necessaris per a fer política.
És també l’home que diu al llibre “Barcelona, la ciutat
retrobada” que l’alcalde és com una esponja que “ha d’absorbir
les idees, les il·lusions i les necessitats dels ciutadans i
convertir-les en projectes i solucions”. En un altre llibre,
“Diàlegs a Barcelona” que va produir l’any 1983 amb aquesta
gran dona que va ser Maria Aurèlia Capmany, engrescat pel
tarannà vital i humà de la companya d’aquelles passejades li
diu, citant a Shakespeare, que la ciutat és la gent i que aquest
serà el seu eslògan tota la vida. Per tot això, en Pasqual
Maragall pregonava que volia “una Barcelona recuperada en
ambició, però també en humanitat”.
7
�L’ambició en els projectes, en les solucions ha estat una
composant essencial de l’eficàcia de la gestió i el guiatge de
Pasqual Maragall ja des del seu primer mandat. Volia, millor
diríem somiava, una Barcelona oberta al món, que lluités per a
ser-ne una de les seves 15 grans ciutats i d’aquesta manera va
esdevenir el primer, i incansable, presentador de la Barcelona
democràtica a la societat internacional. Va utilitzar, és evident,
la targeta de presentació que constituïen el Jocs, però també
les incomptables targetes amb què ens podem promoure, des
del clima suau a la qualitat de vida, passant per Gaudí, Picasso
o Miró. Molt hem caminat en la direcció d’aquest somni en els
seus períodes de mandat i també en els dels seus successors
a l’Alcaldia. També envers l’acompliment d’altres somnis de
Pasqual Maragall hem avançat amb força, en la direcció de
l’autoestima com a ciutat, en la de “guanyar la batalla de la
urbanitat després d’haver guanyat la de la infraestructura”, per
citar dos exemples més de la seva visió humanista de la ciutat.
Però hi ha un somni que no l’hem vist complir-se. És el de
l’Àrea Metropolitana, l’entitat que haurien de crear els 27
municipis que formen la Barcelona metropolitana real, per tal
d’adaptar-se als temps, als problemes, als reptes i a les
oportunitats
del
moment.
Aquest
somni,
com
contemporàniament va passar amb el Gran Londres, va ser
tallat de soca-rel pels que veien un perill per Catalunya on no hi
havia més que la ferma voluntat de bastir una gran capital a
favor del país que volia servir.
8
�El que està clar és que Pasqual Maragall és un polític que ha
anat generant idees i propostes, moltes de les quals tenen avui
una actualitat ben viva. En el camp municipal n’esmento unes
quantes ultra la Barcelona metropolitana de la que ja he parlat:
l’organització
consensuada
en
districtes,
la
planificació
estratègica, la integració de la iniciativa privada en les
polítiques públiques i l’ajuntament com a instrument per a la
promoció econòmica. Pensant en Barcelona ha fet propostes
que li han donat el lideratge municipal a Espanya, l’aproximació
a València i entre Catalunya i el País Valencià, Barcelona com
a segona capitalitat espanyola, la seva projecció a través de
l’Euroregió.
En Pasqual Maragall no ha considerat mai que per estar en la
vida local no s’hagués de reflexionar sobre la convivència plural
a Espanya. Aquest home que prefereix definir-se com a
catalanista, però que ha declarat “si em pregunten des de
Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí” ha fet moltes
propostes per reviscolar solucions federals a la convivència
entre els espanyols. Fidel al llegat familiar li escauen plenament
les paraules dedicades per Joan Reventós al seu pare i que ja
he citat: “Catalanisme en diàleg amb Castella”... No han sigut
temps propicis per assimilar ni aquestes propostes ni aquest
tarannà, sobre tot més enllà de l’Ebre, però és ben cert que
sense aquesta manera de ser traslladada a la Presidència de la
Generalitat no tindríem avui un nou Estatut d’Autonomia.
9
�I és que la persona de Pasqual Maragall no cap en un sol
motlle. Als que creuen que llençava massa idees, que eren
imprevisibles, el seu llibre amb Maria Aurèlia Capmany mostra
que ja des dels començaments com a alcalde tenia clares
conviccions i les idees ben fermes. Als que consideraven que
era massa visionari, ell oposa la transformació real de
Barcelona; als que creien que pensava massa en el demà
responia resolent els problemes de cada dia... I és que quan un
polític és, com Maragall, de gruix personal i llarga executòria, el
propi camí recorregut és la millor manera de trencar els tòpics o
els prejudicis que sobre la seva actuació poden existir.
El passat mes d’octubre Pasqual Maragall va fer públic que
patia la malaltia de l’Alzheimer. Avui ja ha constituït i presideix
una Fundació per agregar-se, des de Barcelona, a la lluita
mundial contra aquesta malaltia.
És
un
nou
gest
inconformista,
vital,
humà,
del
seu
temperament, reconegut pels ciutadans de Catalunya quan, fa
poc temps el van nomenar “Català de l’Any” per iniciativa
popular.
He volgut subratllar tant la trajectòria com l’home davant del
guardó que li atorga la Ciutat. He començat dient que aquesta
decisió no necessita justificació per a cap ciutadà coneixedor
del que ha passat els darrers 25 anys. Vull acabar remarcant
que aquesta radical transformació de Barcelona, aquestes
propostes ambicioses i eficients, aquesta tenacitat en la
defensa dels interessos de la ciutat, només són possibles en
10
�una persona que s’identifiqui amb Barcelona, que la visqui en
les seves virtuts i els seus defectes, en una paraula: que
l’estimi, que tingui passió per ella.
I per molt valuosos que hagin estat els serveis que Pasqual
Maragall ha prestat a la Ciutat, és sobre tot aquesta relació
d’afecte la que, al meu parer, el fa mereixedor de que
Barcelona li atorgui avui la seva medalla d’or.
Sant Cugat, 29 de juny de 2008
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual
Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de
la Ciutat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Serra, Narcís
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Premis i reconeixements
Medalla d'Or
Barcelona
Alcaldes
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2614/20120825_Laudatio_PM_ACastells.pdf
c006523f06ca087fe08d24bd05641362
PDF Text
Text
Laudatio Pasqual Maragall
(UCE, Prada, 23/08/12)
M. H. President Maragall, Sr. Jordi Sales, President de l’equip rectoral de la
Universitat Catalana d’Estiu; Sr. Francesc Homs, Secretari General de la
Presidència de la Generalitat de Catalunya; Sr. Salvador Giner, President de
l’Institut d’Estudis Catalans; Sr. Jordi Montaña, Rector de la Universitat de Vic;
Sra. Josefina Matamoros, Directora del Museu de Colliure, senyores i senyors,
amics.
Voldria començar aquestes paraules amb uns mots d’agraïment i de felicitació.
D’agraïment, per suposat, a la UCE i al President Maragall per haver-me fet
l’honor d’oferir-me participar en un acte com aquest, amb l’encàrrec de dir unes
paraules per glossar la trajectòria política de Pasqual Maragall.
I unes paraules, també, de felicitació. De felicitació al President Maragall, digne
mereixedor d’aquesta distinció, i de felicitació, també, a la UCE per l’encert de
l’atorgament d’aquest Premi Canigó a la seva figura. És important aquest
reconeixement. Ho és pel fet en sí mateix. Perquè és important que un país
valori, reconegui i faci seus els llegats d’aquells dels seus fills que han
protagonitzat la seva història. És a dir, d’aquelles persones que, a fi de
comptes, constitueixen un capital col·lectiu, un patrimoni del conjunt del país. I
això és especialment important a Catalunya on tant ens costa entendre la
importància de la continuïtat institucional. Entendre, en definitiva, que la força
d’un país, la seva columna vertebral, són les institucions. I que el
reconeixement de les persones que n’han estat al front ens fa més forts i més
grans a tots.
Aquest reconeixement és també important, no cal dir-ho, per la persona que el
rep, el President Pasqual Maragall. A ell l’engrandeix i ell engrandeix el Premi. I
finalment és important per la institució que l’atorga, aquesta UCE, que aquest
any celebra la seva 44ena edició. Facin els comptes i conclouran amb mi que la
UEC ha estat un símbol, precisament, de la pervivència i la continuïtat de la
nostra nació. Ho va ser en els moments més difícils i ho és avui.
Per tot això, crec que el fet que avui, precisament aquí a Prada, testimoni i
símbol de la voluntat de ser del nostre poble, memòria viva de Catalunya per
tantes raons, precisament aquí a Prada, al peu del Canigó, la UCE reti aquest
1
�homenatge al nostre President Pasqual Maragall té un valor molt especial.
Gràcies, doncs, i felicitats.
Parlava de símbols i de testimonis. Pasqual Maragall és i serà per sempre un
símbol i un exemple per a tots nosaltres. Ho és per moltes i molt diverses
raons: pel seu coratge, per la seva dignitat, pel seu exemple de servei al país,
per ser un testimoni de pensament lliure, per la seva capacitat per mirar més
enllà, per la seva dedicació a la causa de l’europeisme; també, deixeu-me dirho, per saber fer-se estimar. No és fàcil sintetitzar la trajectòria política de
Pasqual Maragall. Perquè si en les darreres dècades la política catalana ha
donat un personatge polièdric i complex, un personatge del qual es pot dir
qualsevol cosa menys que ha estat lineal i previsible, aquest personatge és,
sens dubte, Pasqual Maragall.
Ara bé, precisament per això mateix és una personalitat que ha traspassat
fronteres, un personatge transversal per definició. Que se l’han pogut fer seu
gents de condicions, orígens i, si voleu també, ideologies ben diverses. Per
això també ningú se l’ha pogut apropiar ben bé del tot. Malgrat que alguns ho
hagin intentat i de quina manera. Però ell ha fugit sempre de ser reclòs en
qualsevol mena de presó. Ha volgut i sabut evitar els encarcaraments de la
vida política, que acaben convertint en una espècie de milícia, secta o orde
dedicada a l’apostolat el que hauria de ser l’expressió lliure de les pròpies idees
al servei d’un projecte.
Ha fugit sempre de la milícia de la política, doncs, per l’amor infinit per la
llibertat. També, probablement, perquè sempre ha sabut que només podia ser
un home de tots si no era un home en exclusiva de ningú. En realitat, per la
seva manera d’entendre el lideratge, no sabria dir si mai formulada d’una
manera acabada massa conscientment, però en canvi expressada en l’acció,
en els fets, d’una manera nítida, tal vegada com a resultat d’aquest instint
sovint infal·lible que ha estat una de les característiques proverbials del
personatge.
Crec que no hi ha massa discussió si afirmo que Pasqual Maragall és un dels
homes que han marcat la vida política del país des del restabliment de
l’autogovern i de la democràcia. I que l’han transcendit. Quan la història passi
comptes, quan faci el seu balanç; quan mirem endarrera i contemplem aquests
anys, veurem que ell ha estat un dels escollits, un dels que podem comptar
gairebé amb els dits d’una sola mà. Disculpin-me si goso manllevar una
expressió de Paul Samuelson, el gran economista, que fent referència a un
debat sobre el futur del capitalisme entre Schumpeter i Sweezy, moderat per
Leontieff, que va tenir lloc a Harvard els anys quaranta del segle passat, deia
2
�referint-se a aquestes figures il·lustres: “quan els gegants encara trepitjaven la
terra”. Tal vegada és que em faig gran, però em temo que d’aquí pocs anys, no
massa, quan girem la vista enrere també direm: “quan la política estava
protagonitzada per gegants”, i Pasqual Maragall haurà estat un d’ells.
President de la Generalitat, alcalde de Barcelona, president del Partit dels
Socialistes de Catalunya, del qual fou un dels fundadors. Personalitat complexa
i polièdrica, qualsevol cosa menys lineal i previsible, he dit. També
contradictòria, si es vol. Però ... malgrat això, malgrat això, res no resultaria
més equivocat que no veure fins a quin punt la trajectòria política de Pasqual
Maragall té una coherència fonamental. Malgrat això, seria un error majúscul
excusar-se en aquesta complexitat i manca de linealitat per no fer l’esforç de
veure que darrera de la superfície, la trajectòria política de Pasqual Maragall
està marcada per uns corrents de fons, que encaixen plenament i donen un
sentit, com el de pocs, al conjunt de la seva acció política. Corrents de fons
perfectament coherents sota una superfície de vegades imprevisible i agitada.
Avui la política catalana, i no cal que digui fins a quin punt l’espai socialista,
troba a faltar, i de quina manera, el buit que ha deixat la figura política de
Pasqual Maragall. Hi ha un espai polític orfe i hi ha una escena política
incompleta, les dues coses. Si hi ha un buit, és perquè abans algú l’ocupava,
en lideratge i en projecte polític. De manera que reflexionar sobre el llegat
polític de Pasqual Maragall és una tasca important, no només des del vessant,
sens dubte atractiu, de l’interès historiogràfic, sinó també, i sobretot, per la
configuració de l’espai polític del catalanisme, i més enllà de la pròpia
concepció de la política, en els temps que tenim al davant. Em permetran,
doncs, que, pensant en la Catalunya de demà, aprofiti aquesta laudatio, per
apuntar algunes idees sobre el llegat polític de Pasqual Maragall.
Si haguéssim de resumir en una línia el corrent de fons que ha presidit la
trajectòria política de Pasqual Maragall jo diria que ha estat el d’una vida al
servei de la llibertat i al servei de la seva pàtria, del seu país. I és a partir
d’aquesta idea bàsica que voldria fer unes breus reflexions entorn la seva
aportació al projecte del catalanisme polític, per suposat amb la qüestió eterna
de l’encaix de Catalunya amb Espanya en primer pla; entorn seu compromís
amb Europa i amb la ciutat de Barcelona; i finalment, entorn al seu
testimoniatge respecte a una certa concepció de la política i del lideratge.
Pasqual Maragall ha estat un home clau en l’evolució del catalanisme polític.
És l’amor al seu país el que el du a defensar i encarnar, com pocs, una
determinada concepció de l’encaix de Catalunya amb Espanya. Si es vol, a
formular un projecte per a Espanya des de Catalunya: el del federalisme, o
3
�federalisme asimètric, que tracta de materialitzar l’Estatut. Un projecte que vol
fer compatible l’afirmació de l’autogovern i del reconeixement nacional de
Catalunya amb la implicació activa amb l’estat democràtic espanyol. Que
ofereix el model d’autogovern de Catalunya com a fórmula de transformació de
l’estat espanyol.
De fet, aquest compromís d’implicació amb Espanya està en l’origen mateix, en
l’esperit fundacional, del catalanisme polític, quan, al tombant del segle dinou al
segle vint, es planteja dos objectius ben clars: autogovern per a Catalunya i
transformació de l’estat espanyol.
Ell hi creia, molts hi crèiem. Pensàvem, i alguns continuem pensant, que aquest
era i és l’autèntic esperit de la Constitució. Però Espanya no creu en aquest
projecte. Avui el federalisme pot continuar sent un bon model per a un pacte
bilateral d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. Però crec que ha deixat de
ser un model per a la transformació de l’estat espanyol. O en tot cas, ha deixat
de ser-ho fins que els mateixos espanyols decideixin que volen un estat federal
i no un estat unitari, centralitzat a Madrid i impregnat per tot arreu de
nacionalisme espanyol. És a dir, per ser exactes, ha deixat de ser un projecte
mínimament rellevant de transformació de l’estat espanyol impulsat des de
Catalunya.
Pasqual Maragall significa, en aquest sentit, la culminació i l’esgotament del
que ha estat una de les constants del catalanisme polític: la voluntat
transformadora de l’estat espanyol. Ell ho va intentar, va encapçalar el projecte
per intentar-ho. Ho va fer com ho havien fet altres abans que ell, com estava
inscrit en el codi del catalanisme polític. Ho va portar fins el final, amb la
tossuderia que el caracteritza. I no ens en vam sortir. Espanya no vol ser
redimida per Catalunya. Amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la.
Alguns retreuen la manca d’encert de tot el procés estatutari. El vaig viure de
prop i no seré jo qui afirmi que no es van cometre errors i que de tornar-ho a fer
tot s’hauria de fer igual. Crec que no, que el procés està ple de marrades i que
moltes coses s’haurien de fer diferent. Començant per la pròpia concepció del
que és l’Estatut: el pacte d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. I aquest
pacte l’han de fer els que poden governar a Catalunya, que s’han de posar
prèviament d’acord i anar junts, amb els que poden governar a Espanya. Això
no es va saber veure i d’aquí venen molts dels problemes.
Però són problemes d’itinerari, no de fons. El problema de fons és que el
procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt a Espanya encara perviu
una dificultat intrínseca per acceptar la diversitat, fins a quin punt la lògica de la
4
�imposició preval per damunt de la del pacte i la negociació. En realitat, fins a
quin punt, malgrat la Constitució i tots aquests anys de democràcia i estat de
les autonomies, la concepció imperant al conjunt de l’estat és la d’aquesta
Espanya de matriu castellana, profundament unitària i incapaç d’acceptar l’altre
tal com és. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu
fins a quin punt una de les constants de la política espanyola és impedir una
Catalunya forta políticament i econòmicament. El problema de fons és que el
procés estatutari ens ha fet veure com n’és de fàcil, simplement amb una
espurna, encendre fogueres de sentiment anticatalà a la resta d’Espanya i fins
a quin punt algunes forces polítiques espanyoles estan disposades a jugar amb
aquest fet.
El procés estatutari ha estat el detonant que ens ha fet veure, amb pesar i
amargor, i també, cal reconèixer-ho, amb una certa perplexitat, aquesta realitat.
En tot cas, ha estat el catalitzador, el detonant, no el causant d’aquesta realitat.
Per molt que això hagi incomodat els que prefereixen viure posant el cap sota
l’ala, sense entendre que els problemes, per molt que tractem de sepultar-los,
sempre acaben fent acte de presència i que no hi ha res pitjor que ignorar una
màxima aparentment tan òbvia com és la de que la política es basa sempre en
la realitat. De manera que, malgrat tots els errors d’itinerari, valia la pena
intentar-ho, encara que només fos per saber tot això i per concloure que
Espanya ha decidit, ‘de facto’, dur a terme una autèntica revisió involutiva de
l’esperit del pacte constitucional.
Deia que, en intentar tirar endavant aquest projecte, Pasqual Maragall feia seva
la millor tradició del catalanisme polític. La que van cantar els poetes. Joan
Maragall en l’Oda a Espanya, l’any 1896, quan deia “Escolta, Espanya, la veu
d’un fill/ que et parla en llengua no castellana”; i Salvador Espriu, en La pell de
brau, l’any 1960, quan proclamava que “Diversos són els homes i diverses les
parles,/ i han convingut molts noms a un sol amor”. Tots ells se senten fills
d’Espanya, encara expressen els patiments que es desprenen d’aquesta
complexa relació sentimental. Això s’ha acabat, ara potser hauríem de prendre
nota de les paraules de Joan Margarit, que tan influït es considera precisament
pels dos poetes als que m’acabo de referir, quan l’any 2009, en l’acte de
celebració de la diada, en la seva Meditació de Vil·la Joana deia: “Cal esborrar
tants mites amagats/ dessota la mirada impertorbable/ de les aus de rapinya
que vigilen encara./ Tota la vida les he hagut de veure,/ de pedra o de bronze
en els escuts enormes,/ presidint les façanes de l’Estat./ El cos posat de front,/
el cap de rigorós perfil./ Les ales, un capot damunt l’espatlla./ Un ull maligne, el
bec cruel a punt/ d’arrencar les entranyes. Dominar/ sense dormir. Quin aire
respiràveu,/ aus colossals amb urpes,/ per decidir el que en dèieu unitat de
destí?/ Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles./ Que la vostra mirada/ ja no
5
�és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire./ Però encara se sent aquella olor/ de
corral. De gallinassa./ Aquell himne. La Història d’Espanya”
Bé, ara ho sabem. No hi ha futur per a un projecte de Catalunya per a Espanya.
Com he dit, amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Naturalment,
tot això té conseqüències no precisament insignificants en alguns camps molt
importants. Les té pel que fa al projecte del catalanisme polític i les relacions
Catalunya-Espanya. Acabo de referir-m’hi. I també respecte a les relacions
entre el socialisme català i el socialisme espanyol, el que ens condueix al punt
crític de la necessitat ineludible d’un projecte progressista a Catalunya, que
aspiri a ser majoritari i que s’expressi amb total independència i autonomia
respecte de qualsevol força política espanyola. Crec que també en aquest punt,
com en el de les relacions Catalunya-Espanya, només revisant alguns dels
elements subsidiaris del seu projecte (com el de l’articulació amb el PSOE), el
socialisme català podrà ser fidel al seu designi fundacional.
He assenyalat que el servei a la llibertat i a la seva pàtria són les dues
constants del corrent de fons que inspira la vida política de Pasqual Maragall.
També és l’amor al seu país el que explica dos altres elements clau de la seva
trajectòria política com són Barcelona i Europa. Maragall no es pot entendre
sense Barcelona, i la Barcelona del darrer mig segle no es pot entendre sense
Maragall. Maragall és genèticament un espècimen barceloní. El seu nom estarà
associat per sempre a Barcelona. És més, la fabulosa transformació de la ciutat
durant la seva època, la fulgurant irrupció de Barcelona en l’escena mundial,
els Jocs Olímpics, l’èxit indiscutible, si es vol, de la seva etapa com a alcalde
de Barcelona, en contrast amb el sabor agredolç, amb regust de fracàs, de
derrota, de l’etapa com a president de la Generalitat, amb la mala premsa del
govern tripartit, i les turbulències de l’episodi estatutari, tot plegat, pot portar a
la idea d’una espècie d’escissió: el Pasqual Maragall barceloní mereix
matrícula; del dirigent polític català i nacional, és millor que, una mica
compassivament, no en parlem gaire.
Em nego a que la història faci seva aquesta versió dels fets. Abans ja he parlat
dels clarobscurs del procés estatutari. La revisió de tot plegat està tot just per
encetar. Però el que vull afirmar amb tota rotunditat és que Pasqual Maragall
ha estat sempre i en tot moment un dirigent polític de país, un dirigent nacional.
I que només amb aquesta perspectiva pot ser valorada i apreciada en tota la
seva dimensió la seva etapa d’alcalde de Barcelona. És a dir, en la perspectiva
del dirigent polític que, com alcalde de Barcelona, tenia també un projecte per
Catalunya, i era perquè tenia aquest projecte, i només perquè el tenia, que va
poder jugar el paper que va jugar com alcalde de Barcelona.
6
�Com alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall mira sempre més enllà. Assumeix
amb això, també amb això, la millor tradició del catalanisme polític, que sempre
ha sabut fins a quin punt Barcelona és el bastió i el vaixell insígnia del país. Ni
Barcelona seria el que és si la història no l’hagués feta capital d’una nació, ni
Catalunya seria la nació que és sense la ciutat de Barcelona. Sense el
magnetisme i capacitat d’irradiació que sempre ha tingut la gran ciutat burgesa,
motor econòmic i pol cultural de primeríssim nivell.
És més, en bona part, la dificultat d’articulació de Catalunya amb Espanya
s’explica, sense cap mena de dubte, pel fenomen barceloní. I la rivalitat
fonamental, la que explica l’actitud de permanent hostilitat de l’estat espanyol
envers Catalunya, és la rivalitat Barcelona-Madrid, i la dificultat espanyola per
acceptar aquesta realitat de fet que és la de la bicapitalitat entre Barcelona i
Madrid en tants i tants aspectes, per no parlar dels camps en els que el que hi
ha és simplement la capitalitat de Barcelona.
És per això que treballant com ho va fer per la Barcelona en què somiava,
Pasqual Maragall feia a la vegada el millor servei que podia fer a la causa de
Catalunya i del catalanisme. Naturalment, un projecte de Barcelona i de
Catalunya d’unes característiques determinades: una Barcelona cosmopolita,
diversa, que no té por d’obrir-se al món, que perquè se sent segura de les
seves arrels, no tem navegar en mar obert. En una Catalunya que vola alt i
mira més enllà, i que no té res a veure amb aquesta Catalunya resclosida,
asfixiant i autoreferencial, aquesta Catalunya de vol gallinaci, en la que tan
sovint se situa el nostre debat polític.
És clar que, des de Barcelona, Maragall va tenir un projecte per Catalunya i va
ser capaç de donar una dimensió nacional a la seva executòria. Va treballar
com el que més pel país i en fer-ho va ajudar a demostrar fins a quin punt n’és
de falsa i de perniciosa la contradicció que alguns, en els dos extrems, han
volgut crear entre Barcelona i Catalunya. En un dels extrems, el d’alguns
nacionalistes catalans (o això pretenen ser) que sembla que per defensar
Catalunya hagin de bescantar Barcelona, i que veien, i no sé si veuen encara,
un perill per Catalunya en tot allò que signifiqui exaltar Barcelona. Són aquests
que han arribat a donar a entendre que potenciar Barcelona és propi d’una visió
hanseàtica del país! I en l’altre extrem, en l’actitud d’alguns antinacionalistes
catalans (és a dir, nacionalistes espanyols) que sembla que només poden
parlar bé de Barcelona i dir-ne meravelles si això els serveix per bescantar
Catalunya (un d’ells ha arribat a dir recentment que mentre que Barcelona era
una realitat, Catalunya era una ideologia!).
7
�És l’amor al país i la dimensió nacional el que explica la seva trajectòria com a
alcalde de Barcelona. Com és el que explica també el seu compromís amb la
causa europea. És un compromís permanent, tossut, perseverant. De primera
hora. Que està present com una constant en tota la seva trajectòria política.
Com alcalde de Barcelona, quan arriba a presidir, en condició de tal, el Comitè
de les Ciutats i les Regions de la Unió Europea. I per suposat com a President
de la Generalitat, on fa un dels eixos de la seva acció política exterior l’impuls
decidit de l’euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquesta euroregió que comprèn els
territoris d’Aragó, les Illes, el País Valencià i Catalunya, al sud dels Pirineus, i
les regions del Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pirineus al nord.
Ell era conscient de fins a quin punt per estar presents al món cal una massa
crítica imprescindible, que no és la dels set milions i mig d’habitants del
principat. I de fins a quin punt entre els territoris d’aquesta euroregió hi ha
vincles molt forts, complementarietats, unes arrels i una història fortament
entrellaçada, i a la vegada uns objectius estratègics compartits. I era conscient
que encara que fos avançant pas a pas, com només es poden fer les coses
moltes vegades, calia convertir aquesta realitat de fet en una realitat
institucional cada cop més vertebrada. No hi ha cap lloc millor que aquest on
avui em trobo, des de Prada, per proclamar que aquest era i és un gran
projecte, i que com en tantes altres coses el temps donarà la raó a l’instint
estratègic de Pasqual Maragall.
El compromís amb la causa europea no s’esgota, però, amb la preocupació pel
lloc que li pertoca a Catalunya, a la nostra llengua i la nostra cultura dins de
l’entramat institucional europeu. És un compromís que va més enllà, que ho és
amb el que suposa el moll de l’os de l’europeisme: la integració política
europea. També en aquest punt, Pasqual Maragall entronca amb una constant
del catalanisme que ens diu que catalanisme i europeisme han anat sempre de
la mà. El catalanisme és genuïnament europeista, per adhesió i comunió amb
els valors i la idea d’Europa, perquè sap que tot el que sigui transferir poder
polític de Madrid a Brussel·les ens apropa a la realització de les nostres
aspiracions nacionals i a resoldre el problema històric de l’encaix de Catalunya
a l’estat espanyol, i a superar la dificultat que ha significat aquest estat per a la
consecució de les aspiracions nacionals de Catalunya. Tan clar i indiscutible és
aquest compromís de Pasqual Maragall que en el moment de deixar l’activitat
política de primer pla va voler posar el seu capital polític al servei explícit
d’aquesta causa amb la creació de la Fundació Catalunya Europa.
Voldria acabar aquestes paraules amb un reconeixement al paper de Pasqual
Maragall com a líder polític. Abans m’he referit a que l’amor a la llibertat i al seu
país són dues constants de la trajectòria política de Pasqual Maragall. La
8
�llibertat és el valor suprem. I Pasqual Maragall ha estat, per damunt de
qualsevol altra cosa, un dirigent polític que ha estimat la llibertat i ha actuat
lliurement. Perquè només així es fa un servei al projecte polític que es vol
defensar. Només els dirigents polítics que pensen pel seu compte i que no
tenen por a dir el que pensen, són capaços de merèixer la confiança dels
ciutadans. Només els que estan convençuts del que diuen i defensen són
capaços de convèncer els altres d’allò que proclamen.
Dignitat i coratge per actuar amb llibertat i per establir aquest fil invisible que es
diu confiança entre el dirigent polític i una majoria de la societat. Aquest
lideratge que fa que una majoria social sigui capaç de seguir el dirigent quan
aquest li proposa els més grans desafiaments, els reptes més difícils. Aquest
és el llegat que ens deixa Pasqual Maragall. També el buit, tan difícil
d’emplenar, en l’escena política del nostre país.
Pasqual Maragall és i serà sempre un líder polític respectat i admirat. Aquest és
un privilegi que podrà compartir, tal vegada, amb alguns altres, no masses, dels
dirigents d’aquest darrer capítol de la nostra història. Ell podrà afegir a aquests
títols, però, un altre de molt especial, i del qual se’n pot sentir molt orgullós: el
de saber-se el fill més estimat de Catalunya.
Moltes gràcies.
Antoni Castells
9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Laudatio d'Antoni Castells sobre Pasqual Maragall al Premi Canigó 2012 de la Universitat Catalana d'Estiu.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Castells, Antoni
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Premis i reconeixements
Universitat Catalana d'Estiu
Acció política
Catalanisme
Barcelona
Description
An account of the resource
Laudatio llegida per Antoni Castells en l'acte d'atorgament del premi a Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Prada
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2012-08-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL
<a href="http://catalunyaplural.cat/ca/el-factor-maragall-lultim-gran-repte-del-psc/" target="_blank" rel="noopener">http://catalunyaplural.cat/ca/el-factor-maragall-lultim-gran-repte-del-psc/</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El ‘factor Maragall’, l’últim gran repte del PSC
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pujol, Guillem
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Eleccions
Catalunya
Barcelona
Source
A related resource from which the described resource is derived
Catalunya plural
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Abstract
A summary of the resource.
El PSC s’enfronta a un repte molt especial: lluitar pel llegat de Pasqual Maragall, el líder socialista que va transformar Barcelona i va renovar el catalanisme. Llegat que reivindiquen també l’actual alcaldessa, Ada Colau (Comuns), ERC amb Ernest Maragall com a candidat i, fins i tot, el conservador Manuel Valls. Per entendre aquest repte cal fer història, i explicar el context electoral a Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-11-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2612/Pasqual_Maragall_Politica_Prosa.pdf
bedf02e396d790d0229cb06c521654e2
PDF Text
Text
QUI SOM?
SUBSCRIPCIÓ
POLÍTICA
ACCÉS SUBSCRIPTORS
EDITORIALS
LA REVISTA
CONTACTA
EL DOSSIER
PLAÇA OBERTA
PERSONES
BLOG
CULTURA
SUBSCRIPCIONS
ÀLBUM
SOCIETAT
ACCÉS SUBSCRIPTORS
NÚM. 0
PENSAMENT PROPI
Pasqual
Maragall
Jordi Mercader | 17 Setembre 2018
Pasqual Maragall a una conferència a Elx el 2008. © Manuel
Lorenzo / EFE.
¿Q
uè diria Pasqual Maragall de
seguir en política? Aquesta és
una pregunta sense resposta,
que no l’ha de tenir per no caure en la
indecència, com deia Ernest Maragall
�l’endemà de ser nomenat conseller d’Acció
Exterior del Govern de Quim Torra. Les
posicions polítiques de Pasqual Maragall
responen a un pensament ideològic divulgat a
bastament, a una tradició familiar, a unes
circumstàncies històriques determinades i a
unes experiències de govern ben presents.
Tothom pot saber què ha dit, què ha escrit i
què ha fet Pasqual Maragall. La seva és una
oda inacabada que es pot rellegir però no
concloure.
«Només hi ha una cosa gran, i aquesta és
l’ànima d’un poble petit i concret, amb el seu
idioma, els seus vents i el seu horitzó. I només
hi ha una cosa més gran encara: la unió
d’aquest poble amb d’altres per formar un
sentiment més poderós. I aquesta unió
requereix, més enllà dels textos
constitucionals, un esperit constitucional de
lleialtat per part de tots». Això va dir a
l’aeroport de Los Rodeos, Tenerife, el juny de
1992. Deu anys més tard, Els orígens del futur,
rematava aquesta declaració de principis amb
una advertència signi cativa: «Però cal unirse per pròpia voluntat, no pas perquè
t’uneixin».
Autèntic partisà de la unió en la pluralitat i del
combat contra el nacionalisme esdevingut
metàstasi estatista, no s’ha estat mai de
proclamar-ho. «El que més ens preocupa als
catalans és el seu nacionalisme (el de Madrid).
�La segona cosa que ens preocupa és el nostre.
Per aquest ordre». La constatació de l’efecte
perniciós de l’acció conjunta d’aquests dos
nacionalismes sobre el país és permanent. El
1986, a Refent Barcelona, ja s’hi referia
assegurant que «Catalunya és una realitat
torturada des de fora i per nosaltres
mateixos».
El catalanisme és el
seu nacionalisme,
Autèntic partisà
però no pas un
de la unió en la
nacionalisme més
pluralitat i del
sinó un nacionalisme
determinat, tal com
ho explica al pròleg
del llibre del seu
combat contra el
nacionalisme
esdevingut
amic Xavier Rubert
metàstasi
de Ventós titulat De
estatista, no s’ha
la identitat a la
estat mai de
independència. Un
proclamar-ho.
nacionalisme
determinat que
sempre procura denominar pel seu nom
propi, catalanisme, i aquest «no es realitzarà
més que en la perfecció del seu objectiu
especí c, que és transformar Espanya en un
subjecte europeu, diguem-ne modèlic, de
futur. Això és el que Europa espera de
nosaltres, i no solament per comoditat. El
modelo catalano dels italians, el Barcelona model
dels anglesos, tant se val el nom. Catalanisme
és per ells, sobretot, guanyar la llibertat en la
�unió, com volen els federalistes, més que no
pas en la separació».
Un vespre de 2005 a Galicia, en un auditori a
vessar, es preguntava en veu alta i de forma
retòrica «¿és possible a la vegada el ple
autogovern de Catalunya i formar part
activament de l’Espanya democràtica i
plural?». La resposta va ser sentenciosa: «És
possible, i no només possible, sinó que
únicament per aquesta via té sortida
Catalunya. I crec sincerament que únicament
per aquesta via té sortida Espanya». Maragall
estava fent un tour per les Espanyes per
intentar explicar allò que molta gent no volia
entendre o pretenia confondre
interessadament davant la proposta del nou
Estatut. Els contraris a aquella operació amb
sentit d’estat i sentit de les Espanyes, com va
recordar en una sessió del Senat per desfer
malentesos, proliferaven per al seu disgust,
alineats en acusacions contradictòries, per
defecte els uns i per excés els altres.
«Això és el que Europa espera de
nosaltres: el modelo catalano dels
italians, el Barcelona model dels
anglesos, tant se val el nom.
Catalanisme és per ells, sobretot,
guanyar la llibertat en la unió, com
�volen els federalistes, més que no pas
en la separació».
Al Club Segle XXI, la seu més nostrada de
l’Espanya o cial, davant el socialisme
governant, va descriure en un paràgraf de tres
frases contundents la intencionalitat del nou
text. «L’Estatut que pretenem no és una
dissimulada declaració d’independència. Com
tampoc és una acceptació vergonyant de
vassallatge. L’Estatut que volem és, en tot cas,
una lliure declaració d’interdependència». La
lliure declaració d’interdependència era la
seva fórmula habitual per referir-se a l’opció
determinada que proposava que els catalans
assumissin lliurement. Una formulació molt
mesurada que amb el pas del temps guanya
sentit. En el seu argumentari, la llibertat de
decisió estava incorporada i reconeguda en el
referèndum estatutari, tal vegada per això no
ho explicitava com un dret a reclamar, sinó
com la repetició d’un exercici ja practicat l’any
1980.
Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors
disposats a canviar les
coses.
SUBSCRIPCIONS
Abans de dir-ho a Madrid ho havia declarat
solemnement al Parlament en la sessió
d’investidura amb aquestes paraules:
«L’Estatut que volem és una lliure declaració
�Parlament de Catalunya. 2003. Joan Saura, Pasqual Maragall i Josep
Lluís Carod Rovira al debat d’investidura. © Andreu Dalmau / EFE.
d’interdependència des de la llibertat de
decisió, interdependència, perquè som
conscients que, avui més que mai, ciutats,
nacions, continents sencers, participen
activament en una mateixa història. Nosaltres
hi som i volem ser-hi reconeguts». L’exercici
d’aquesta decisió lliure sobre un text
ambiciós, com el de l’Estatut aprovat pel
Parlament al setembre de 2005, no seria un
passeig de ors i violes.
Maragall no va haver
d’esperar a palpar-
La lliure
ho la tardor d’aquell
declaració
any per poder
d’interdependència
descriure amb
antelació el
viacrucis que hauria
d’arribar més tard.
era la seva
fórmula habitual
per referir-se a
Ho va fer el 2003,
l’opció que
davant la cambra
proposava que
catalana. «Si
els catalans
�Catalunya deixa de
assumissin
provocar recels, si
lliurement. Una
Espanya deixa de
tenir por de la seva
riquesa i pluralitat,
ah! aleshores ens en
podem sortir; si el
que impera és
formulació molt
mesurada que
amb el pas del
temps guanya
sentit.
novament
l’amenaça, el recel, el ressentiment, la visió
reduccionista, unitarista i rígida, aleshores no
anirem be», es pot llegir al diari de sessions
del Parlament.
La transcripció del discurs d’investidura
recull també, entre remors de veus dels
presents, el seu pla davant una eventual
reacció negativa al projecte. «Catalunya no es
deixarà ensarronar més… en sabem un niu de
menyspreus, de rodeigs, d’excuses
burocràtiques, de la callada per resposta…
mirin, si això ha de ser l’antecedent d’altres
coses que vindran, el drama està servit», així
va parlar als diputats abans de xar la seva
posició en el supòsit d’una repetició dels
antecedents.
El seu pla B era aquest: «En cas de dilació
indeguda en la tramitació, en cas de no presa
en consideració, en cas d’impugnació o
inadequació substantiva del resultat nal en el
bloqueig del procés, la ciutadania catalana
serà cridada a pronunciar-se mitjançant un
�procediment de consulta general, el
procediment de consulta general que s’estimi
més adient en aquella circumstància, sempre
dintre de la legalitat, sobre la seva adhesió al
text estatutari aprovat pel Parlament».
El drama estava servit, atès que la seva
presumpció es va complir gairebé l per
randa, inclosa una traca nal del Tribunal
Constitucional l’any 2010. Tanmateix, en
aquells moments, la seva batalla principal era
i és contra el general Eisenhower, àlies
familiar d’un neuròleg alemany de nom maleït
que sempre s’ha resistit a pronunciar. Ningú
va fer seva l’opció de portar a referèndum
l’Estatut original. ¿Què hauria fet Pasqual
Maragall a partir de 2010?. La pregunta que no
es pot respondre és políticament seductora,
però malauradament impròpia. Només ens
podem re ar del seu llegat i de les seves
formulacions de futur, que, tot sigui dit,
sovintejaven.
«Catalunya no es deixarà ensarronar
més… en sabem un niu de
menyspreus, de rodeigs, d’excuses
burocràtiques, de la callada per
resposta… mirin, si això ha de ser
l’antecedent d’altres coses que
vindran, el drama està servit».
�En una intervenció a Nueva Economía, l’any
2005, va resumir la seva visió constitucional
del vell contenciós català: «Entenc que el 1978
l’essència del pacte constitucional va consistir
en què Catalunya i el País Basc renunciaven a
exercir el dret d’autodeterminació a canvi
d’obtenir un nivell d’autonomia i autogovern a
l’alçada del que s’havia aconseguit amb els
estatuts de la Segona República». Feta aquesta
interpretació del pacte, va concretar
l’aspiració subsegüent: «Ara, el nucli del pacte
constitucional renovat hauria de consistir en
què les nacionalitats històriques acceptin la
generalització autonòmica, la igualtat
competencial i l’equilibri del model, al mateix
temps que les altres comunitats reconeguin la
diversitat plurinacional, pluricultural i
plurilingüística d’Espanya i, en conseqüència,
les expressions polítiques pràctiques i
simbòliques dels fets diferencials». En d’altres
paraules, el reconeixement com a nació, no
citat en aquesta argumentació concreta,
perquè les frases no poden ser in nites i ho
citava a la següent.
Dos anys abans havia dit a Madrid, just a la
vigília de la presentació de les bases del nou
Estatut, «no passa res per reconèixer la fatiga
dels materials constitucionals i estatutaris…
nosaltres proposem el pacte permanent del
catalanisme amb l’Espanya democràtica, el
pacte federal que proporciona un horitzó
estable als autogoverns; viable si a Catalunya
�es renova el pacte catalanista i aquest
s’expressa de forma unitària, viable si es
recupera i renova una idea plural d’Espanya».
Això era l’any 2003, però podria haver estat dit
ahir, especialment pel que fa als
condicionants d’unitat política del
catalanisme i l’exigible recuperació de l’essa
nal de les Espanyes per fer possible cap
avenç. No es va descuidar Maragall en aquella
conferència del compromís de lleialtat federal
a prendre per part de Catalunya, en el cas de
ser acceptada la renovació constitucional que
hauria de reconèixer-la com a nació amb
autogovern ple en una Espanya plural, federal.
Sempre ha tingut present la lleialtat.
«Si ho plantegem»,
va insistir un dia al
«Nosaltres
Palau de la Música,
proposem el
«se’ns demanarà
pacte permanent
legítimament que
Catalunya respecti
les condicions
d’estabilitat del
del catalanisme
amb l’Espanya
democràtica,
sistema, és a dir, que
viable si a
no hi hagi el que en
Catalunya es
d’altres nacionalitats
renova el pacte
i regions del món
catalanista i
federal, que
aquest
consisteix en què, en
cada contesa
electoral, en funció
s’expressa de
forma unitària,
�dels resultats que
viable si es
puguin considerar-
recupera i renova
se medianament
favorables per a les
forces partidàries de
una idea plural
d’Espanya».
la secessió o la
independència, es plantegi l’autodeterminació
i la consulta autodeterminista».
Maragall ha conjugat el seu propòsit
catalanista i el seu esperit federal amb
variacions diverses, provocant reaccions
idèntiques, enervades, aquí i allà. Tant és que
ho fes en prosa poètica o en discurs
periodístic. «L’adéu Espanya s’ha de
reconsiderar. La mare Espanya, també.
Espanya serà la nostra lla o no serà», va
deixar anar en una ocasió i es va obrir el cel en
una inoblidable tempesta de crítiques. Molt
poques ànimes acceptaven, i accepten,
pací cament la idea de situar Catalunya a la
cabina de comandament d’Espanya, el que no
va impedir que ho repetís moltes vegades.
El seu objectiu polític va ser formulat de forma
impecable, blindant-lo d’interpretacions de
part, en un article periodístic a La Vanguardia,
titulat Sostiene Rubert o Això és un diàleg,
continuació de la seva antiga polèmica arran
del llibre ja citat de l’amic independentista.
Aquesta és la descripció de la seva dèria:
«Convèncer l’Espanya central i sobretot
l’Espanya profunda dels nostres sentiments
�positius envers elles, però sense necessitat de
recórrer realment a una construcció política
virtual, com la seva, difícilment creïble i en
realitat innecessària, excepte per la nalitat
pedagògica d’una millor comprensió dels
fets».
«Convèncer l’Espanya central i
sobretot l’Espanya profunda dels
nostres sentiments positius envers
elles, però sense necessitat de
recórrer realment a una construcció
política virtual».
En el seu estira i arronsa amb l’estratègia
independentista de Rubert, Maragall es
rea rma en la fe en el seu posicionament i en
els dubtes que li provoca l’altra via. «Atès que
jo crec que aquestes coses hi ha molta gent a
Espanya que les entén, tinc la con ança que
més aviat o més tard s’imposarà la raó. És
més, si m’imagino com arribar al mateix
resultat des d’una Europa en la que les
nacionalitats (Escòcia, Llombardia o
Catalunya) puguin parlar com estats, no em
surten els comptes de quan això podrà ser.
Perquè aleshores a més de convèncer els
espanyols, o al menys desarmar els seus
arguments, haurem de convèncer els
europeus, que no són uns angelets… els
europeus no estan per bromes. El millor que
�poden fer per nosaltres és, en efecte, anar
relaxant la contundència del principi de
sobirania, anar reconeixent l’existència dels
pobles d’Europa que no són estats. Anar-los
donant canxa. Tots entenem que d’aquí a 20
anys Baviera no comptarà menys que Malta. El
que no sabem és com».
L’any 2003, molt abans de la creuada contra
l’Estatut i de les conseqüències del
malbaratament d’aquest intent -probablement
la darrera carta enviada des de Catalunya a
l’Espanya plural- Maragall va fer un exercici
de prospectiva del fenomen independentista
davant una audiència poc amiga de cap
reforma constitucional federal ni d’acceptar
una relació bilateral entre Espanya i
Catalunya. Hi ha una altra via, els va
assegurar, la renúncia a Espanya, «la resposta
independentista, basada en la convicció de la
irreformabilitat d’Espanya, de la seva
mentalitat col·lectiva i de les seves
institucions. Seria la renúncia a gestionar la
pluralitat per la insu ciència dels actuals
instruments i, sobretot, per la percepció de
que no és possible establir ponts si en una de
les ribes no hi ha ningú disposat a avançar el
tram que li correspon. És una proposta fàcil i
contundent, però que es va desenvolupant
amb creixent so sticació. Es tracta d’una
posició minoritària, l’atractiu de la qual pot
anar creixent en un context d’hostilitat».
�No hi ha res fàcil en Maragall, el seu
projecte polític està elaborat a partir
de la il·lusió per damunt les recances
històriques, sense opció al defalliment
en la persecució de la seva veritat,
obviant exabruptes i estridències dels
adversaris.
El 2005, quan hi havia més independentistes
que el 2003 i menys que el 2018, el president
Maragall a rmava a l’auditori de la Pedrera:
«Mireu, la nostra independència real en el
futur ha de ser la d’existir amb vida pròpia, la
de tenir iniciativa, la de crear més
oportunitats de les que tenim. Tot el demés
són romanços». «La meva veritat», sostenia
mentre defensava a capa i espasa l’Estatut que
estava elaborant el Parlament, «és que
Catalunya serà in nitament més forta
conduint Espanya que soleta a Europa.
Catalunya en una Espanya federal i tranquil·la
pot molt més que anant per lliure».
Davant els romanços, ha rea rmat
contínuament el seu axioma. «Partim del
principi de que som diferents i volem anar
junts. Aquesta és la realitat d’Espanya. Aquest,
i no cap altre, és el sentiment de comunitat, la
identitat compartida que ens de neix». Així de
taxatiu es mostrava a Granada en aquella
ronda de conferències abans esmentada,
�aquell tour per «convèncer Espanya de la seva
miopia». El nal, proposat una i mil vegades,
del seu camí és conegut: Catalunya estat
federat en una Espanya federal; mai va caure
en la ingenuïtat de pensar que aquest camí
seria planer. Podríem sospitar que gairebé
sospirava que no ho fos, de senzill; preferia un
camí so sticat, ple de revolts i girs tàctics,
segurament per poder-lo recórrer amb la seva
passió habitual.
Paradoxalment, defensava que el seu nal pel
vell contenciós es podia bene ciar del camí
proposat pel seu rival intel·lectual més
apreciat, Rubert de Ventós, al qual li
reconeixia «la ironia mortífera,
tremendament efectiva», de suggerir
justament la independència «per recrear una
interdependència mai abjurada i no una
sobirania ja inexistent (per sort?, per
desgràcia?), en un món on ja no hi ha
sobirania; és el camí racional i el company
indefugible. Millor que el regateig nacionalista
de curta volada, clònic del seu adversari.
Millor per arribar, passant per la
deconstrucció i alleujament de l’estat -així, en
minúscula-, a la seva reconstrucció en les
escales apropiades, que serien diverses per a
cada funció. Millor per
que el federalisme
babau, exclusivament sentimental (oh,
ajuntem-nos germans, perdonem-nos
mútuament els pecats!) o pitjor encara el
federalisme homogeneïtzador, que no
�buscaria unir llibertats sinó embolcallar-les
amb una cotilla elegant».
No hi ha res fàcil en Maragall, el seu projecte
polític està elaborat a partir de la il·lusió per
damunt les recances històriques, sense
atendre a l’adjectiu impossible, sense opció al
defalliment en la persecució de la seva veritat,
obviant exabruptes i estridències dels
adversaris. «No ho han entès així aquells que
no ho han volgut entendre mai. Però jo no
penso perdre més temps ni amb aquells que
m’han acusat i m’acusen, justament a mi,
d’haver-me convertit en perillosament
nacionalista o de voler dinamitar l’Estat
espanyol, ni amb aquells que ens tracten de
sucursalistes de Madrid». Així parlava
Maragall, poques setmanes abans de deixar la
Presidència de la Generalitat.
Comparteix la publicació
Sobre l'Autor/a: Jordi Mercader
Analista d'actualitat a diversos mitjans de
comunicación.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL local
The URL of the local directory containing all assets of the website
<a href="https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/</a>
URL
<a href="https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: què diria Pasqual Maragall de seguir en política?
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Mercader, Jordi, 1956-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Política & Prosa
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Anàlisi rigorós a partir dels textos i paraules de Pasqual Maragall, durant la seva trajectòria política. El periodista i excol·laborador de Maragall, explica amb rigor i exactitud, què va dir Pasqual Maragall sobre Catalunya i Espanya, a partir dels seus textos i paraules, advertint sobre la temptació indeguda, de plantejar què diria avui.
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Acció política
Federalisme
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-09-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2610/_Il_sindaco_Maragall_Catalunya_EL_PAIS_Catalunya.pdf
4c462ac6bce5ec07f0a7df8602d6a051
PDF Text
Text
LA CARTA DEL CORRESPONSAL ›
‘Il sindaco’ Maragall
A Roma recorden l'exalcalde de Barcelona curiós i dolç, però capaç de baixar d'un
taxi per posar ordre al trànsit
DANIEL VERDÚ
Roma - 27 ABR 2019 - 19:32 CEST
Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, a Roma, el desembre de 1997. AGUSTÍ CARBONELL
�Els capritxos arqueològics del mercat immobiliari romà —cada període té els
seus des de fa més de 2.700 anys, no us penseu— van voler que un enamorat del
Mediterrani com Pasqual Maragall acabés vivint on començava la via Aurelia.
Just aquí, a la via Titta Scarpa, número 2, al costat de l'illa que forma el Tíber a
l'altura del Trastevere, va passar un any de la seva vida amb la seva dona Diana i
el seu fill Guim. El seu rastre, els records del període que va cimentar el seu salt
cap a la Generalitat, romanen entre els carrerons del centre, en el paper groc
tacat d'oli de les fritades de cervells i carxofes de l'hostaria Dar Buttero. També
en les lectures d'aquells dies, des de Semprún a Thomas Mann passant per Edgar
Morin, i en el dietari que va publicar a La Vanguardia anticipant idees que
vindrien. Però, sobretot, és fàcil fer revifar el seu record en l'admiració que
despertava en la socialdemocràcia italiana, fascinada llavors amb la seva obra a
Barcelona i que es va posar dempeus quan va arribar.
Maragall va aterrar a Roma el setembre del 1997, poc després de la Diada
d'aquell any. Va passar també un temps breu en un hotel a l’Aventino, just on la
via Marmorata obre les portes del Testaccio. Després va viure un temps en un
àtic prestat a la Villa Borghese, un espectacle amb vista als jardins del Principe
per sobre de les possibilitats estètiques de gairebé qualsevol. Ell havia arribat
amb un Ford Escort familiar platejat que va conservar anys després –“el romà”
l’anomenava– i amb el qual va recórrer tot el Lazio amb la seva família. Aquells
dies explotava el furor dels telefonini al carrer —cap país es va donar un cop al
cap tan fort amb la qüestió— i l’Inter de Milà acabava de pispar Ronaldo al Barça.
Va passar quan les graderies del calcio encara feien més soroll que les de la
política a Itàlia, on un discret Romano Prodi inhalava els últims vapors de finezza
que quedaven al Palazzo Chigi.
Roma, en ple prejubileu, somiava encara amb ser una estrella en una moderna
constel·lació europea des que havia ajudat a fundar-la. Francesco Rutelli, valor en
alça de la socialdemocràcia, la dirigia des de dalt del Campidoglio, just on s'havia
signat el Tractat 40 anys enrere. Una ciutat llavors en plena efervescència
cultural i urbana, convertida en un malson ingovernable anys més tard (encara
que els embussos fossin els mateixos, com el mateix Maragall va patir i va
intentar posar-hi ordre ell mateix baixant d'un taxi camí a Fiumicino). Però el
cotxe obliga a Roma. I els dimecres conduïa pacientment també a través de la via
�Ostiense per arribar a les seves classes a la Universitat Roma-Tre: un curs creat
especialment per a Maragall que van anomenar Europa Prossima.
ADVERTISING
Pisos y casas con hasta un
40% de dto.
Descúbrelos aquí
inRead invented by Teads
El 10 de desembre, el dia que es va estrenar com a professore, l’escoltaven a la
primera fila les principals branques de L’Ulivo, l'artefacte electoral que havia
començat a funcionar un any abans. No s’ho van perdre el filòsof i llavors alcalde
de Venècia, Massimo Cacciari, o el mateix Prodi, que segons explicava a la
crònica d'aquell dia Enric González, va haver de fer equilibrismes vaticans per
enaltir alhora el seu amic Jordi Pujol i Maragall. També va ser-hi, per
descomptat, Rutelli, tan incapaç llavors com avui d'ocultar la seva admiració per
“Pasqual”. “És l'alcalde contemporani més gran d’Europa. Així el vaig presentar
una vegada en un míting i es va quedar de pedra. Era una barreja entre
intel·lectual i administrador, alguna cosa raríssima en la política. A Barcelona va
ser capaç d'implicar l'energia de l'alliberament del franquisme en un projecte
col·lectiu. No era un líder arrogant, era el cap d'un equip”, assenyala Rutelli al
telèfon. Deu anys després, va rebre la trucada del seu amic que li parlava
d’Eisenhower, aquesta manera que tenia Maragall d'ironitzar amb la seva
malaltia, i sobre com pensava combatre-la.
�"La nostra mirada federalista ha estat malmesa per
pulsions secessionistes i centralismes burocràtics",
considera avui el seu amic i llavors alcalde de Venècia,
Massimo Cacciari
Jordi Pujol ja havia consumit la meitat de la seva penúltima legislatura i
Maragall, que aquell any li va enviar una felicitació nadalenca des de la seu de la
premsa estrangera amb un grup periodistes disbauxats i el mateix Romano
Prodi, repetia a tothom que no tenia intenció de provar sort a l'altre costat de la
plaça de Sant Jaume. Roma era només una pilota d'oxigen, una càmera
hiperbàrica després de 15 anys al capdavant de l'alcaldia de Barcelona. Fins que
el va visitar Felipe González per convèncer-lo del contrari, segons ell mateix va
explicar en un míting a l’Hospitalet el 2006 juntament amb l'expresident del
Govern. Enric Juliana, llavors corresponsal a Roma de La Vanguardia, va dinar i
va xerrar algunes vegades amb ell durant aquell curs. “És difícil saber què
pensava. Però buscava verificar realment si volia fer el pas. I allò passava per
veure si l'hi demanaven i amb quins arguments. Comprovar si es creava un cert
desig que fos candidat. Va entendre que la millor manera era desaparèixer un
temps”.
El camí, al cap i a la fi, semblava lògic. Els seus amics als ajuntaments d’Itàlia
també havien fet passos. Les ciutats eren llavors el millor esquema per regenerar
la política nacional, just el que intenta avui una altra vegada tímidament Itàlia.
Walter Veltroni, que succeiria tres anys després Rutelli, es convertiria en
secretari general del nou artefacte socialdemòcrata al país una dècada després.
“Ens vam veure moltes vegades, a Roma i a Espanya. Sempre m'han impressionat
dues coses que no són freqüents en nosaltres: la curiositat i la dolçor. Sempre em
va semblar que tenia aquesta doble característica que, en el fons, és filla de la
mateixa mirada cap a la vida. Ell era curiós per tot el que és nou: cultural, social,
polític. Per també molt acollidor, sense aquesta violència de les certeses que
lamentablement ens asfixien avui. Era un home més travessat pels dubtes que
per les certituds”.
�MÉS INFORMACIÓ
Llegeix totes les
cartes dels
corresponsals
Una manera de projectar el món a les antípodes de la que
recorre Europa, com recorda el seu amic Cacciari amb certa
amargor. “Va demostrar unes idees molt clares sobre
l'exigència d'un veritable federalisme, especialment a escala
europea. Un pensament que compartíem els alcaldes dels anys
90 que ha estat traït a tot arreu. Vam ser picats per les pulsions secessionistes i
els centralismes burocràtics a la madrilenya i a la romana. L'última vegada que el
vaig veure, fa uns deu anys, estava completament desconsolat pel naufragi de les
nostres idees, que ha portat el desastre als nostres països, també a la Unió
Europea. Van ser derrotades i es va imposar el que veiem avui, començant a
Roma”. Una anècdota, i això aquí sempre consola, si un pensa que després de 28
segles aquesta ciutat encara funciona.
S'adhereix als criteris de
Més informació >
ARXIVAT A:
Pasqual Maragall · Roma · Itàlia · Europa Occidental · Europa
CONTENIDO PATROCINADO
Ahorra hasta 12.000 €. Sin
comisiones y tiempo récord.
Disfruta del connecting box del
Citroën C4 Cactus. Pide tu oferta
Hermosas ubicaciones
abandonadas en las ruinas
HOUSELL
CITROËN
EDITOR CHOICE
I A MÉS…
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL local
The URL of the local directory containing all assets of the website
<a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a>
<a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a>
URL
<a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a>
<a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
‘Il sindaco’ Maragall
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Roma
Europa Pròxima
Acció política
Biografia
Description
An account of the resource
Article sobre l'estada romana de Pasqual Maragall, a finals dels 90, a El País (27/04/2019) del corresponsal del diari, Daniel Verdú. Repassa els mesos que Maragall va viure a Roma entre 1997 i 1998.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Verdú, Daniel
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-04-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
http://78.47.125.110/files/original/12/1763/20000626_ElSiglo_PasqualMaragall_contra_ortodoxia_socialista.pdf
cd16a7ca77ee171ac29ee308d89114c5
PDF Text
Text
Nº 420
26/6/2000
Dirigentes clave para un congreso crucial (VII)
Pasqual Maragall: contra la ortodoxia socialista
Esther JAÉN
Heterodoxo como pocos, Pasqual Maragall entró en contacto con el PSOE en 1978, cuando su
partido, el PSC, se fusionaba con la federación catalana del PSOE. Hijo de una familia burguesa
y nieto del poeta Joan Maragall, Pasqual estuvo siempre vinculado a la izquierda, en su más tierna
adolescencia, revolucionaria y posteriormente se quedó con las opciones transformadoras más
moderadas.
El que fuera el alcalde olímpico de Barcelona se resistió a serio en primera instancia. No quería
ser alcalde pero sí se prestaba a estar en el equipo de Narcís Serra. A él fue precisamente a quien
sustituyó, cuando Serra fue llamado por González para desempeñar tareas de gobierno al frente
del Ministerio de Defensa.
Maragall, contestado por la ortodoxia del PSOE, es, sin embargo, un líder político muy querido y
valorado en el socialismo catalán. Más por los votantes, en muchas ocasiones, que por el aparato
del PSC. Los
capitanes, como se denomina
coloquialmente
a
esa
especie
de barones territoriales de socialismo catalán, nunca le vieron como un hombre de partido, uno
de ellos, alguien de quien se podían fiar. Sin embargo, tras varias contiendas electorales perdidas
a fuer de no presentar el candidato que la mayoría de la sociedad catalana les reclamaba, todos
convinieron que Maragall era la persona que necesitaban.
Antes de que los capitanes vieran la luz, Maragall había dado la espantá. Abandonó la alcaldía
de Barcelona y la dejó en manos de su delfín, Joan Clos, quien, años después, consiguió no
obstante superar con creces el listón de Maragall. Abandonó también el partido y se fue. Se tomó
su tiempo sabático en Roma, alejado de la, catalana, pero sabiéndose más deseado que nunca.
Y finalmente. Volvió cuando el partido más anhelaba su vuelta.
Desde la torre de comunicaciones de Collserola, construida con el resto de la Barcelona olímpica,
Pasqual Maragall anunció su intención de presentarse a las elecciones catalanas, de enfrentarse
a Jordi Pujol y de dar, por vez primera, esperanzas de victoria al socialismo catalán.
En aquel momento fueron muchos los miembros del aparato del partido que tendrían que aceptar
tal como es a un hombre peculiar, heterodoxo y nada dispuesto a hacer una campaña en la que
no creyera.
Abanderado del socialismo catalanista frente a aquellos dirigentes del PSC que todavía destacan
la importancia de los votos de los inmigrantes andaluces y extremeños que habitan en el cinturón
industrial barcelonés, Maragall volvió de Roma con sus teorías sobre el federalismo asimétrico
bajo el brazo, con sus concepciones de partido a la americana, con sus plataformas de apoyo y
con su particular esquema de campaña, que no todos los dirigentes del PSC veían muy claro en
aquel momento. Pero, “todo sea por la victoria”, debieron pensar.
Pasqual Maragall acarició el Gobierno de la Generalitat; la coalición con la que concurrió a los
comicios obtuvo más votos que los obtenidos por Jordi Pujol y CiU. Pero la Ley Electoral y la
1
�asignación de escaños le jugaron una mala pasada. Pujol volvía a obtener más diputados y
revalidaba su puesto al frente del Gobierno de la Generalitat.
Hoy, Pasqual Maragall, es la esperanza blanca del PSC. Sus correligionarios saben que salvo
alguna catástrofe no prevista, Maragall se convertirá en el futuro presidente de la Generalitat, en
sustitución de Pujo¡, tras las próximas elecciones autonómicas de 2003.
Por todo ello los apparátchiki del PSC han decidido hacer un pacto de no agresión con él y evitar
que aflore cualquier diferencia hasta ese momento. Incluso lo han sacralizado con el tándem que
forman el secretario de Organización, José Montilla, y el propio Maragall. Un tándem que habrá
de dirigir el partido en el futuro.
Mientras tanto, también los dirigentes del partido hermano, el PSOE, son conscientes de que
Maragall se ha convertido en todo un peso pesado de la política y de que su influencia en el
socialismo español es mucha. Por ello, salvo algunas excepciones, como las protagonizadas por
el presidente extremeño, Juan Carlos Rodríguez ¡barra, o el alcalde de La Coruña, Paco Vázquez,
que han pedido la disolución del PSC para que pase a convertirse en una federación más del
PSOE, quienes aspiran a liderar el PSOE en el futuro intentan lanzar puentes entre el PSC y el
PSOE a través de Maragall.
De revolucionario a socialista
Como tantos otros jóvenes que acabaron militando en las filas socialistas, el adolescente Pasqual
Maragall pertenecía a una familia de la burguesía catalana de reconocido prestigio. Su educación
había sido exquisita, acudió a la escuela Virtelia, donde coincidió con otro estudiante con el que
volvería a coincidir a lo largo de su vida política en numerosas ocasiones: Miquel Roca. De ella,
además del nieto del poeta Joan Maragall, salieron tantos y tantos representantes de la gauche
divine catalana. Estudiante de económicas especializado en materias municipales e
internacionales, la Universidad fue en buena medida su trampolín al activismo político.
Pasqual Maragall, ferviente admirador de Castro, marxista convencido y con ínfulas
revolucionarias, empezó por militar en el FOC (Frente Obrero de Cataluña), pese a que era hijo
de una familia acomodada de los barrios altos de Barcelona, de Sant Gervasi. No fue el único de
los ocho hermanos que optó por esa vía. Su hermana, Mónica Maragall, era detenida en 1967
cuando transportaba octavillas en un Seat 600. El encargado de llevar su defensa fue el abogado
Miquel Roca, quien, en aquella época, compartía bufete con el joven Narcís Serra.
Maragall estaba tan dispuesto a cambiar el mundo, a luchar contra el franquismo y a llevar a cabo
tantas otras empresas que rápidamente se desfondó y, desilusionado por el estancamiento de la
lucha antifranquista, decidió irse dos años a estudiar a Nueva York.
Poco después de su vuelta, en 1974, Maragall se convirtió en uno de los fundadores de CSC
(Convergencia Socialista de Cataluña), un partido mucho menos radicalizado que el FOC, aunque
seguía defendiendo unos rigurosos planteamientos de izquierdas que llevaron a su dirección a
denegarle el ingreso al abogado Miquel Roca por considerar que su trabajo como asesor de la
banca le contaminaba y le situaba demasiado cercano al "capital corrompedor" para su gusto.
Desde CSC, pasando por el PSC, fue testigo directo de la fusión del Partit deis Socialistes de
Catalunya con la federación catalana del PSOE. Ahí empezó su andadura conjunta con el partido
que lideraba entonces Felipe González, tras la consecución del Pacto del Betis, plasmado en el
congreso de Suresnes de 1974. Juntos, pero no revueltos. El PSC siempre mantuvo su condición
de partido federado al PSOE, pero con sus propios estatutos y peculiaridades.
2
�Municipalista vocacional
Pasqual Maragall siempre estuvo predestinado a jugar un importante papel en el municipalismo
catalán y, en concreto, en la ciudad de Barcelona. Pese a su ardor revolucionario, Maragall estuvo
trabajando en un puesto destacado del gabinete del alcalde franquista José Maria Porcioles.
Concretamente desempeñaba sus labores en un puesto estratégico: el gabinete de
Programación. Desde allí tuvo que afrontar, en alguna ocasión, algún interrogatorio policial por su
militancia política. Pero su puesto y la defensa que hacían de él algunos de sus superiores le
libraron de males mayores.
Fue poco antes de las elecciones municipales de 1979 cuando a Pasqual Maragall se le presentó
la primera ocasión de convertirse en el alcalde de Barcelona o, al menos, de disputar el puesto.
La discusión estaba en si el candidato debía ser Pasqual Maragall o bien Narcís Serra. Y aunque
Maragall tenia incluso más posibilidades y más apoyos que Serra para dar ese paso al frente, se
negó rotundamente a aparecer como cabeza de lista en las municipales de Barcelona, Eso sí,
con quienes le presionaron hasta el final para que asumiese el reto se comprometió a trabajar "en
la sombra" para el futuro alcalde Serra.
Así empezó la andadura del tándem Serra-Maragall. Narcís Serra se convirtió en el primer alcalde
de Barcelona elegido democráticamente y gracias a un amplio pacto alcanzado por el PSC, el
PSUC, CiU y ERC. Maragall se dedicó en una primera fase a gestionar la administración municipal
desde un segundo plano, ocupándose específicamente de la Organización y la Reforma
Administrativa, para pasar, más adelante, a gestionar la Hacienda municipal.
Precisamente, en su andadura en la corporación local, Maragall tuvo unos inicios poco loados por
el funcionariado del Ayuntamiento. Fue el joven Maragall quien impuso a los trabajadores
municipales la obligatoriedad de fichar a la entrada y salida de su jornada laboral. A la tarjeta que
se vieron obligados a llevar y utilizar le llamaron en venganza la pascualina.
Maragall se sentía cómodo al frente de las cuentas del Ayuntamiento barcelonés cuando, en 1982,
con la victoria socialista, Narcís Serra era reclamado para colocarse al frente del Ministerio de
Defensa y poner orden en las Fuerzas Armadas españolas, parte de las cuales había apoyado
tan sólo un año antes el intento de golpe de Estado frustrado de Tejero. Maragall fue el sucesor
de Serra, de él heredó el sueño olímpico y las ganas de seguir siendo el alcalde de Barcelona.
Finalmente, en 1983 se presentaba él mismo como cabeza de lista, candidato a alcalde frente al
que fuera su mentor y su maestro, el candidato de CiU, Ramón Trias Fargas. Y logró vencerlo.
El alcalde olímpico
Pasqual Maragall adquirió gran parte del renombre y la popularidad que le han acompañado hasta
ahora gracias a su gran labor en la Barcelona olímpica. No fueron pocas las conspiraciones
palaciegas, las luchas de intereses y los boicots que tuvo que sortear desde que Barcelona fue
nominada sede olímpica, el 17 de octubre de 1986, hasta la celebración de los juegos Olímpicos,
en julio de 1992.
Lo cierto es que la idea se la sopló el entonces embajador español en la URSS, Juan Antonio
Samaranch al recién elegido alcalde de Barcelona, Narcís Serra, en 1979. Fue más que un soplo,
un aviso: si él conseguía que le eligiesen presidente del COI al año siguiente y Barcelona
presentaba su candidatura como sede de las Olimpiadas, conseguiría su propósito. Serra recogió
el guante y, en cuanto fue elegido Samaranch, lanzó públicamente la idea de presentar a la ciudad
de Barcelona. Dos años después le cedería el testigo a Pasqual Maragall.
El alcalde Maragall decidió hacer las cosas “a su manera" y eludió las presiones de Samaranch
por favorecer la presencia de empresarios de su círculo en los organismos organizadores, sorteó
el boicot que los nacionalistas le hicieron durante esos largos años de trabajo (el veto a la
3
�construcción de metro hasta Montjuïc, en lo referente a infraestructuras o la tremenda pitada que
le organizaron al Rey en 1989 estos colectivos independentistas con motivo de la inauguración
del Estadio Olímpico, son tan sólo una muestra) e incluso las zancadillas de algún ministro del
Gobierno de González, celoso de la relación directa de alcalde a presidente que había establecido
Maragall.
Empecinado en sacar adelante su empresa, Maragall no dudó en recurrir al Rey y al propio Felipe
González, puenteando ostensiblemente a los ministros cuando fue menester desbloquear algún
asunto pendiente. lo que en un principio Maragall aseguró a González que se iba a resolver con
5.000 millones de pesetas en obras de infraestructuras se fue a más de 200.000 millones y todo
el mundo intentó sacar tajada de tan suculento negocio. Hasta la banda terrorista ETA intentó
incrementar su popularidad convirtiendo a Barcelona en uno de sus objetivos durante los años
previos a la celebración de los Juegos Olímpicos. El atentado de Hipercor, en el que murieron 21
personas, fue el ejemplo más macabro de los métodos empleados por el comando Barcelona.
Pero mientras esquivaba conspiraciones y puñaladas, Maragall llevó a cabo su sueño: transformar
la ciudad de Barcelona, que tantos años había vivido de espaldas al mar, en una ciudad moderna,
abierta y espectacular. Obsesionado por la estética, encargó al arquitecto Oriol Bohigas la
construcción de la Villa Olímpica. Barcelona se convirtió en una ciudad modelo y las Olimpiadas
fueron ejemplares y exitosas.
La imagen de Pasqual Maragall, enfundado en su gabardina oscura dando saltos de alegría el día
de la nominación de Barcelona como sede olímpica dio la vuelta al mundo. Su entusiasmo, en
aquel momento, era patente. Y no lo perdió durante la larga travesía de cinco ¡argos y durísimos
años plagados de zancadillas y sinsabores. Todo ello se esfumó el día que se clausuraron los
Juegos Olímpicos y los expertos los calificaron como los mejores de la época moderna. Por si
fuera poco, la promoción de la ciudad de Barcelona fue también espectacular. Todo había salido
a pedir de boca.
El militante/dirigente Maragall
Como buen heterodoxo del PSC, Pasqual Maragall fue tolerado, gracias a su tirón electoral, por
los capitanes, el aparato del PSC que nunca vio con buenos ojos que un burgués catalanista que
despreciaba la organización y a quienes se trabajaban el partido desde la base, yendo de
asamblea en asamblea, tuviese tanto poder.
En su última etapa, el enfrentamiento entre el alcalde Maragall y el primer secretario de la
Federación de Barcelona del PSC era patente. Y contra Maragall y su fuerza de los
votos descargaron el poder orgánico.
Nunca gustaron las maneras ni las formas de Maragall a la ortodoxia del partido, sus intentos por
transformar su federación en una especie de Partido Demócrata americano, que nada tenía que
ver con el modelo clásico de partido que habían mamado y defendido durante toda su vida sus
compañeros. Tampoco a la dirección federal M PSOE le gustaba demasiado ver cómo se
desenvolvía Maragall.
Las campañas electorales protagonizadas por Maragall, concretamente la de 1995, se asemejó
más a la de un independiente cualquiera que a la de un alto representante del PSC. Esos detalles,
sin ir más lejos, dejaron boquiabiertos a los periodistas que desembarcaron en tropel en
Barcelona, desde Madrid, en 1995, para cubrir un mitin que celebraba el vicepresidente del
Gobierno, Narcís Serra, junto a Maragall. En ausencia de González ese día en cartel, habían
optado por cubrir informativamente su hueco en el mitin de Narcís Serra a orillas del mar. La
sorpresa se produjo cuando vieron aquel escenario, que en nada respetaba las pautas del resto
de escenarios que habían visto en toda España.
4
�Ni un puño, ni una rosa, nada de siglas y mucho menos utilizar la megafonía para reproducir la
sintonía electoral del PSOE. A Maragall le gustaba una versión de una canción de Bruce
Springsteen y esa fue la que utilizó contra viento y marea durante toda su campaña.
Parecía que había un cierto empeño en ocultar esos elementos. Todo eso resultaba chocante
para los periodistas que acababan de aterrizar allí.
Sus formas, su estilo y su independencia de un aparato integrado por esos capitanes, hijos de
inmigrante, de origen andaluz, extremeño o murciano en su mayoría, que estaban convencidos
de que el estilo Maragall desatendía a la verdadera bolsa de votos del PSC (el cinturón industrial)
era a menudo criticado por quienes esgrimían su dedicación y respeto al partido frente a la actitud
displicente de Maragall.
La espantá de Maragall
Tras numerosas luchas entre el alcalde y el primer secretario de la Federación de Barcelona del
PSC, Antonio Santiburcio, llegó el esperado congreso en el que se iban a ver las caras y medir
sus fuerzas. El estallido del caso Movilma, un presunto trato de favor del Ayuntamiento de
Barcelona a una constructora propiedad de militantes socialistas, fue interpretado inmediatamente
por el entorno de Santiburcio como una maniobra de Maragall para restarle poder a la
organización y, en concreto, a su dirección.
Maragall, por su lado, estaba intentando dar un giro político a su federación: cambiar hábitos y
personas capaces de cambiarlos; abrirlo más a la sociedad en detrimento del poder orgánico y
acercarlo más al modelo de un partido a la americana. Los capitanes habían hecho un trato: no
le iban a pasar una al alcalde. Y forzaron su suerte hasta el último minuto. El rechazo al nombre
de Ernest Maragall, hermano del alcalde, para pasar a formar parte de la nueva dirección fue la
gota que colmó el vaso. El encargado de comunicar la postura inflexible de los capitanes al alcalde
fue su mano derecha, Joan Clos, actual alcalde de Barcelona. Clos llamó de madrugada a
Maragall para decirle que no había nada que hacer, que estaba todo perdido y que el aparato no
pensaba ceder ni un milímetro.
Pasqual Maragall tomó en aquel momento una decisión que causaría sorpresa y temor en la
familia socialista barcelonesa. Al dia siguiente, el sábado, 23 de noviembre de 1996, anunció ante
el plenario del congreso que dimitiría como alcalde y se permitió, en medio de la conmoción de
los presentes, señalar a su sucesor: Joan Clos. El aparato del partido, que había puesto todos los
reparos del mundo a Clos para suceder a Maragall entre bambalinas, tuvo que tragar saliva y
sonreír ante la sorpresiva designación, acompañado del también sorpresivo anuncio de la marcha
del alcalde.
Maragall dio el portazo, dijo la última palabra y les dejó a todos boquiabiertos. Decidido a hacer
las cosas a su manera o, sencillamente, no hacerlas. El alcalde dejó su cargo después de 14 años
y se fue bien lejos, a Roma. Hasta allí tendrían que ir años más tarde a suplicarle que regresara
y garantizarle que las cosas, de acceder a presentarse como candidato a la Presidencia de la
Generalitat de Cataluña, se harían a su manera.
El retorno de El Deseado
Del mismo modo que se fue a Roma criticando con dureza los aparatos de los partidos y dejando
claro en cuán poca estima y consideración los tenía, Maragall regresó alrededor de dos años
después anunciando su intención de presentarse a las elecciones autonómicas catalanas. Esa
decisión le había estado rondando la cabeza desde el año 1995, cuando, finalmente, consideró
que no era su momento y dejó que fuera otro, el alcalde de Girona, Joaquim Nadal, quien
asumiera la derrota segura.
5
�En el 99, sin embargo, estaba convencido, ilusionado y con ganas de alcanzar una victoria que le
llevase al Palau de la Generalitat a hacer su política, con todas las alianzas que fuese menester,
que él siempre gobernó la ciudad de Barcelona con pactos a múltiples bandas.
Iba a hacer las cosas a su manera. Constituyó la plataforma Ciutadans pel Canvi, en la que se
englobaron, fundamentalmente, independientes fieles a su persona y su proyecto. Habló de
federalismo asimétrico, hizo una campaña con un marcado acento catalanista a pesar de los
muchos votantes socialistas que no comparten esa sensibilidad en su comunidad autónoma.
Decidió medir sus fuerzas con las del presidente Jordi Pujol. Contraponer su imagen de
modernidad, su halo de gauche divine con las connotaciones un tanto rancias de la candidatura
de Jordi Pujol.
Demostró a Pujol que, si los empresarios catalanes beben los vientos por el presidente de la
Generalitat, también los bebieron por él sin serio y pagando la friolera de 100.000 pesetas por
cubierto por tener el honor de cenar con Pasqual Maragall.
Maragall hizo las cosas a su manera y su coalición de izquierdas obtuvo más votos que la coalición
nacionalista liderada por Pujol. No obstante, la Ley Electoral acabó por dar más escaños a CiU
que al PSC-Ciutadans pel Canvi en el Parlament de Cataluña.
Le costó mucho asimilar esa derrota en escaños y, por tanto, derrota a la práctica. Tardó algunos
días en dejar de decir eso de "hemos ganado las elecciones”, pero finalmente lo hizo. Se retiró a
su puesto de líder de la oposición y buscó un entendimiento para los siguientes cuatro años con
la dirección del PSC. Entendimiento que pasa por el anunciado tándem Montilla-Maragall, surgido
del pasado congreso del PSC.
Los capitanes, como Montilla, saben que Maragall es su única esperanza para ganar las próximas
elecciones, pero Maragall también sabe que debe pactar si quiere tener la fiesta en paz y llegar
indemne a las próximas elecciones autonómicas de Cataluña.
Por otra parte, los líderes socialistas o quienes aspiran a liderar el PSOE han buscado
mayoritariamente un punto de entendimiento con un socialista que, a menudo, les pone en serios
aprietos cuando proclama a los cuatro vientos su modelo de Estado. “Las diferencias que plantea
Maragall -dicen personas como Bono, Rosa Diez o José Luis Rodríguez Zapatero- son
asumibles”. Lo que no tienen muy claro es cómo encajarlas sin que todo el mundo detecte que
son discursos diferentes sobre un mismo tema. Prefieren pasar por el apuro de no saber qué decir
cuando alguien les pregunta por el asunto con tal de tener a Maragall tranquilo, callado y
satisfecho. Le necesitan a su favor y no en su contra.
El modelo alternativo de Maragall
Quizás han sido sus continuas escapadas a Estados Unidos lo que le ha influido
definitivamente, pero Maragall no cree en un partido de corte clásico, como el PSOE.
El líder socialista catalán tiene una visión propia del partido. Cree que es una maquinaria para
ganar elecciones, pero a la que no se debe dar muchas más atribuciones. Es una visión
americana de los partidos políticos. Pasqual Maragall se sentiría más cómodo, en cuanto a
estructuras, en el Partido Demócrata americano.
De ahí, por ejemplo, su querencia por la creación de plataformas en torno a la persona, en
torno al líder y no al partido. Cuando estaba dando vueltas a la idea de presentarse a las
elecciones autonómicas de 1995, creó la plataforma de adhesión a su persona Catalunya
6
�Siglo XXI. En la última contienda también decidió presentarse con una plataforma, Ciutadans
pel Canvi, que chirrió en algunos casos con respecto a los poderes establecidos del PSC.
Pasqual Maragall ha buscado la formación de "El Olivo" a la catalana desde 1993, pero
también intentó una aventura socioconvergente, en la que apelando a la transversalidad de su
proyecto hubieran cabido hombres como el convergente Miquel Roca i Junyent.
Sus iniciativas a título personal son fruto de su heterodoxia. Él solito hace sus campañas
electorales y toma decisiones como las de convocar una cena con empresarios que están
dispuestos a pagar un cubierto de 100.000 pesetas por sentarse junto al socialista Maragall.
¿Qué le importa que buena parte de sus compañeros de partido se escandalicen?
En lo relativo al modelo de Estado, Pasqual Maragall ha acuñado el término "federalismo
asimétrico", del que abominan hombres como el presidente extremeño, Juan Carlos
Rodríguez Ibarra, o el alcalde de La Coruña, Paco Vázquez. Ambos han pedido en voz alta
que se disuelva el PSC y se vuelva a instaurar la federación del PSOE catalán.
Política e ideológicamente, ellos son sus enemigos. Fuera de sus dominios catalanes, no
tiene demasiados adeptos y sí muchos «amigos de conveniencia". El único que se reconoce
como amigo y aliado político plenamente es el alcalde de San Sebastián, Odón Elorza, otro
heterodoxo considerado una rara especie en su organización.
Fechas clave:
1965 Entra a trabajar en el Ayuntamiento de Barcelona, bajo el mando del alcalde
franquista José María Porcioles,
1978 Participa, como fundador del PSC, en la fusión de este partido con la federación
catalana del PSOE. La resultante será un partido independiente, federado al PSOE.
1979 Rehúsa presentarse a las elecciones municipales como cabeza de lista y cede el
paso a su amigo Narcís Serra. Él se convertirá en teniente de alcalde.
1982 Se convierte en alcalde de Barcelona tras el nombramiento de Narcís Serra como
nuevo ministro de Defensa.
1983 Es reelegido alcalde.
1986 Barcelona es designada sede olímpica para 1992.
1987 Vuelve a ser elegido alcalde de Barcelona.
1988 Elegido diputado en el Parlamento de Cataluña.
1989 Inauguración del Estadio Olímpico, donde asiste desolado al abucheo y la pita que
un grupo de jóvenes Independentistas le dedican al rey don Juan Carlos.
1991 Reelegido alcalde.
1991 Elegido vicepresidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea.
1992 Celebración de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Gran éxito.
7
�1995 Reelegido alcalde.
1995 Preside la primera Conferencia de Ciudades Mediterráneas.
1996 Elegido presidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea.
1997 Abandona la alcaldía de Barcelona y la deja en manos de Joan Clos.
1998 Se marcha a vivir a Roma una temporada.
1999 Se presenta como candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat de Cataluña.
Acaricia el triunfo pero el mayor número de votos no se traduce también en más
escaños.
Muy personal
Cuando consigue escaparse del ajetreo diario normal en la vida política y refugiarse los fines
de semana en su casa de Rupià, Pasqual Maragall dedica ese tiempo libre a la lectura y a
escuchar música. Admite prestar más atención a los dominicales que a los diarios, pero sobre
todo a la novela y a la poesía. Asegura "sobre todo releer, desde mis propias notas, hasta los
libros de interés". Entre otros pensadores actuales le gustan "Alain Touraine, por ejemplo,
Norberto Bobbio, Anthony Giddens, Manuel Castells..." y también se interesa por Ignacio
Ramonet y sus trabajos.
En cuanto al cine, reconoce "ir poco", aunque sigue con atención el italiano actual. Hace un
año, explicaba a EL SIGLO que conocía personalmente a Nanni Moretti y Roberto Begnini, y
que siempre se ha interesado por Woody Allen, "además de algunas producciones del cine
español". Respecto al teatro, dice, "como en algunas novelas, cuesta entrar en la obra".
También escucha "cada vez más música clásica".
Reconoce que casi no practica deporte (era aficionado al fútbol, pero sufrió múltiples lesiones).
A veces va en bici, juega al tenis y al ajedrez con su hijo "aunque cada vez me gana con mayor
frecuencia". Lo que sí le gusta es "no sólo comer, sino también cocinar, sobre todo tortillas y
paellas".
Maragall, casado desde 1965 con Diana Garrigosa, tiene tres hijos: la mayor, Cristina, es
arquitecto. La segunda, Airy, periodista. Y Guim, el pequeño, sigue viviendo con sus padres.
8
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: contra la ortodoxia socialista
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografies
Socialisme
Partido Socialista Obrero Español
Política
Description
An account of the resource
n. 420
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Jaén, Esther
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Siglo
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-06-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
http://78.47.125.110/files/original/12/581/llibre_realidadsueno.jpg
26431e0f378c179fc97167e4c43a6753
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La realidad de un sueño: Barcelona, sede de los Juegos Olímpicos de 1992
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Barcelona
Acció política
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Mercader, Jordi, 1956-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Grijalbo
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Sinopsi de l'editorial:
La realidad de un sueño es una crónica de los seis años que precedieron a la designación de Barcelona como sede de los Juegos Olímpicos del año 1992. Escrita cuando aún era palpable la euforia por el histórico momento que vivió la ciudad el 17 de octubre de 1986, pero cuando se podía vislumbrar ya el brillo de las espadas desenvainándose. durante años, las indiferencias, las discrepancias, los errores fueron ahogados por la necesidad de ofrecer al mundo una imagen idílica de unidad. Fueron seis años caracterizados por la discreción, virtud impuesta por el COI, el árbitro de la carrera por la nominación olímpica. Partiendo de los últimos días vivdos en Lausana, el libro recorre los momentos felices, los días negros de la candidatura, los esfuerzos de los promotores para lograr el triunfo, los trabajos de trastienda, las primeras obras, los argumentos históricos que apoyaron la reivindicación actual y una síntesis de la oferta de Barcelona, del dossier olímpico que a la postre resultó vencedor.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/12/580/llibre_rebeldepoder.jpg
b7313882940d2c55680ac9874c075930
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: un rebelde en el poder
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Barcelona
Acció política
Alcaldes
Barcelona
Description
An account of the resource
Biografia no autoritzada de l'aleshores alcalde de Barcelona.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Febrés, Xavier, 1949-
Rivière, Margarita, 1944-2015
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Plaza & Janés
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/12/579/llibre_quepensaPM.jpg
99de6c245fd9b59c67a38513207b091b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Què pensa Pasqual Maragall
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Acció política
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Catalunya
Catalunya. Generalitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Àlvaro, Francesc-Marc, 1967-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Dèria
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Llibre-entrevista resultat de la curiositat per descobrir i explicar què pensa en Pasqual Maragall sobre la seva activitat política, la seva dimensió humana i l'actualitat, en general.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall