10 10 154 http://78.47.125.110/files/original/23/1552/0000000726.pdf 3fc26fe1c96abcfab186daf780815918 PDF Text Text «Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà molt brillant» Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear. Entrevista a Pasqual Maragall al Diari de Balears el 3-07-02 Maragall: «Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà molt brillant» Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear J.M. Palma. Pasqual Maragall va participar en les jornades de parlamentaris de la Corona d´Aragó, que van concloure ahir en el Parcbit. El líder dels socialistes catalans va mostrar el seu entusiasme amb el projecte d´Antich, però va eludir concretar si ell també crearà una ecotaxa a Catalunya en cas que sigui president de la Generalitat. — El Govern de Balears és un model a seguir a Catalunya? — Cada un té el seu model, però sí que li puc dir que la millor notícia política dels últims anys va ser la victòria de Marcel·lí Iglesias i Francesc Antich. Són gent jove que té un sentit d´Espanya més ajustat al que diu la Constitució. — Com es veu des de Catalunya l´experiència del Pacte? -Positivament. Fou un regal de les eleccions passades i estic segur que tindran un segon mandat, que serà molt brillant. A Balears el PP ha aconseguit crear la sensació que aquest projecte era una interinitat, almenys els dos primers anys, i crec que la victòria d´Antich donarà lloc a una etapa d´una gran riquesa política. — Vós manteniu una fructífera relació amb Antich, us ha comentat el president els problemes interns que en ocasions es donen al Pacte? — No m´ha d´explicar res perquè jo vaig governar amb quatre partits a l´Ajuntament de Barcelona. Els governs de coalició són difícils al principi, però quan s´estabilitzen funcionen molt bé. — Què opinau de les relacions institucionals entre la Generalitat de Catalunya i el Govern? — Les relacions han estat positives, però han quedat curtes. Es pot fer molt més en el futur. Per exemple, el Patronat de l´Arxiu de la Corona d´Aragó i l´Institut Ramon Llull ha d´incloure la comunitat d´Aragó. En el terreny de les infraestructures també pot haver-hi una major relació entre tots dos governs. — Quins beneficis tindria una comunitat com Balears si es posàs en marxa el seu projecte d´una Espanya federal? -No ha de ser gaire difícil explicar-ho als habitants de les Illes perquè cada un de nosaltres i cada un dels pobles d´Espanya és una illa. La construcció de la societat consisteix a mantenir les individualitats i a ser capaços de posar coses en comú. Això és el federalisme. — Vós us heu manifestat a favor de l´ecotaxa, és viable un impost així a Catalunya? — Li repetesc allò d´abans: cada territori té la seva singularitat i no hi ha models copiables, però sí que crec que a Europa es crearan més imposts ecològics. — A les jornades del Parcbit es plantejà la necessitat que Madrid respecti l´Espanya plural. Creis que l´Estat maltracta les autonomies? — És una qüestió d´incapacitat i de falta de voluntat. — Doncs aquí es té la sensació que la CA menys maltractada és Catalunya... �— Des del punt de vista d´infraestructures no està en una bona situació. El triangle Catalunya, València i Madrid no és equilàter. A Balears ocorre el mateix amb el tema dels vols o amb el gasoducte. — I després de Pujol, què? — Una Catalunya més unida, menys acomplexada i que sigui més capaç de connectar amb els pobles d´Espanya. Apunt Semblança Davant de la pregunta de si hi havia qualque semblança política entre Artur Mas i Jaume Matas, el líder dels socialistes catalans afirmà que «alguna relació sí que hi ha. A Matas el conec des que era conseller. Va crear el Parcbit, que és molt positiu, i vaig tenir una bona relació amb ell, però li van carregar el mort del Pla hidrològic». També considerà que Matas «no es presentarà com a candidat del PP a Balears. Ho veig una mica complicat. La seva política no ha estat ben acceptada». � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Francesc Antich tindrà un segon mandat que serà molt brillant Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Balears Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Illes Balears Partido Socialista Obrero Español Antich, Francesc, 1958- Catalunya Espanya plural Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/23/1551/0000000724.pdf 150d06a8359f1d4bba8b8657ba78db13 PDF Text Text Entrevista a El Periódico "La dreta utilitza la immigració per abaixar els salaris i capitalitzar l'enuig social" ENTREVISTA Pasqual Maragall EDAT 61 ANYS LLOC DE NAIXEMENT 88 BARCELONA CÀRRECS ALCALDE DE BARCELONA DE 1982 A 1997 Amb els tambors electorals ressonant a l´horitzó, Maragall ja es veu com a successor de Pujol a la Generalitat. I augura que les pròximes eleccions catalanes tindran una gran repercussió a tot Espanya. Luis Mauri --¿És tan incoherent com asseguren els seus adversaris, vostè? -- No, però alguna cosa han de dir. --CiU també el presenta a vostè com un lacai del PSOE i fins i tot com un vellet al costat del jove Mas: heus ací la trilogia de l´horror maragallià, segons Convergència. --Parlen d´incoherència o d´heterodòxia per no reconèixer que el que hi ha en realitat al PSC és autonomia. Això de la supeditació al PSOE ja no té cap ganxo. A Catalunya hi ha una dependència, en efecte, però tots sabem quina és. --Expliqui´s. --La de CiU respecte del PP. I, sobre la meva edat, ¿per què es va presentar Pujol l´última vegada? En tot cas, no he considerat mai que Pujol, que té 11 anys més que jo, sigui vell, entre altres coses, perquè no veig que l´edat sigui una cosa negativa. --¿No tem que els seus contrincants desenterrin el rumor que el presentava com un bevedor empedreït? --Ells són els que han de témer les nostres bateries. El Govern de CiU ha perdut l´aigua en l´Ebre. També es va omplir la boca de més poder i més diners per a Catalunya, i no ha aconseguit ni una cosa ni l´altra. I ara es vol vendre el Pirineu per fer negoci abans de perdre el poder. No és que jo pensi que no tornaran a recórrer a la infàmia, però el moment més difícil ja el vaig passar el 1987, quan els convergents van basar la seva campanya a Barcelona en insults com aquest. Ara els perjudiquen a ells. --Dies enrere, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, es vanagloriava de tenir la millor calba de Catalunya. ¿Té algun atribut que estigui a l´altura, vostè? --Jo tinc sentit de l´humor. Suposo que Duran deia allò de la seva calba pel pentinat de l´altre (Artur Mas, el candidat de CiU). --La tensió creixent entre CiU i el PP sembla anunciar la fi de la seva aliança. --Tot això ja estava previst. Vostès havien escrit fa mesos sobre la imminència d´aquesta ruptura, i jo havia fet declaracions en el sentit que farien veure que trencarien. No és res més que una representació. --¿Creu que, de totes maneres, això pot provocar un avançament electoral a Catalunya? --Estaria molt bé que Catalunya deixés de perdre el temps. Però, per als ciutadans no té cap interès discutir sobre la voluntat o no de convocar eleccions en lloc de fer-ho sobre els problemes reals. Potser això pugui tenir interès per a l´elit politicomediàtica, però no per a la gent. Al PSC no l´obsessionen els avanços electorals, sinó les solucions als problemes: l´Ebre, la vall d´Aran, la inseguretat, la immigració... --¿Seria estrambòtic pensar en la possibilitat d´una gran coalició CiU-PSC en el Govern català? --Està completament descartat amb una victòria dels socialistes. Una altra cosa és el que pugui passar a Madrid quan CiU quedi, per primera vegada, en l´oposició a Catalunya. No concebo que, llavors, els nacionalistes continuïn recolzant el PP i tampoc sembla que aquest hagi de revalidar la seva majoria absoluta... Això pot alterar l´escenari. --Per això el que vostè pugui fer a Catalunya adquireix tanta importància per a l´esquerra espanyola... --No només per a l´esquerra; també per a la dreta. Per això CiU i el PP no trencaran abruptament: tots dos tenen un objectiu comú. --¿Impedir que vostè sigui el nou president? --Sí, impedir que guanyi el PSC. --El Govern del PP acaba de patir la seva primera vaga general. ¿Quina lectura en fa, vostè? --No sé si tant pel 20-J com al llarg d´aquests últims mesos, el Govern d´Aznar ha perdut àngel; ha guanyat en arrogància i ha perdut en credibilitat. �--¿Ha marcat també el 20-J un punt d´inflexió en l´oposició amable del PSOE? --Zapatero ha aguantat l´empenta dels dos primers anys i aquesta és una de les coses més importants per a un polític. Jo també vaig haver d´aguantar força. Quan l´oposició aguanta la primera empenta i el cost de fer oposició, que és molt alt, arriba el moment del desgast del Govern. El bon polític és el que sap observar aquest procés i mantenir-se en les verdes i preparar-se per a les madures... --Vostè és l´únic socialista que ha gosat elogiar algun aspecte del lideratge polític d´Aznar. --Se li ha de reconèixer que ha posat a dins de la Constitució tota la dreta espanyola sense excepció. --Vostè també ha alabat la rapidesa de reflexos del líder del PP. --Bé, això no és una qualitat específica d´Aznar, sinó de la dreta en general, que és més ràpida que l´esquerra per ficar el dit a la llaga, encara que només per furgar-hi, no per curar-la. La dreta capitalitza amb gran prestesa els impulsos col.lectius, però no per arreglar els problemes, sinó per utilitzar-los en benefici propi. --¿Per què és lenta l´esquerra? --L´esquerra té un actiu, els valors, i un passiu, transformar-los en solucions, que és la seva missió. És un procés lent. La dreta no aporta solucions, només crida contra els problemes. Miri la inseguretat o la immigració: la dreta no està solucionant res. De la quota d´immigrants legals prevista per a l´any passat, només se n´ha cobert el 4%. Però, això sí, la dreta dicta lleis... --¿Lleis com la que permetrà il.legalitzar Batasuna, que quan es va votar dos senadors del PSC es van absentar per no ratificar-la ni trencar la disciplina de partit i un altre de Ciutadans pel Canvi hi va votar en contra? ¿Què hauria votat, vostè? Sí. --¿Per disciplina o per convicció? --No només per disciplina de partit. Torno a l´explicació anterior. La dreta no resol els problemes, però connecta ràpidament amb els sentiments col.lectius. Un d´aquests, avui, és que la lluita contra el terrorisme no és eficaç i que hi ha una certa impunitat de les manifestacions favorables al terrorisme o del silenci còmplice i l´amenaça velada, cosa que genera una gran indignació social. Una indignació que és difícil no compartir si es manifesta en forma de llei, tant si aquesta és oportuna o no. És una qüestió moral. I un partit que aspira a governar ha de connectar amb aquesta indignació, encara que no cregui en la utilitat d´aquesta llei. --¿Fins i tot si sospita que aquesta llei podria beneficiar els terroristes? --També en aquest cas. És molt dubtós que aquesta llei doni resultats positius en la lluita antiterrorista, però tampoc es pot afirmar amb certesa que tindrà efectes negatius. Només el Govern pot resoldre el problema del terrorisme. Si l´oposició tingués la solució i l´expliqués, no faria cap servei a ningú, excepte als terroristes: els regalaria informació i arguments per acusar els demòcrates de divisió. Per això precisament no perdono l´actitud d´Aznar en aquest tema: no és resolutiu i a més a més ens obliga a tots a estar amb ell o contra ell, quan sap que té el nostre suport per resoldre el problema, no per utilitzar-lo. --El binomi immigració-inseguretat està obligant la dreta i l´esquerra a modificar els seus discursos a tot Europa ... --I la dreta està guanyant allà on governava l´esquerra, que ja ha pagat els plats trencats a França, Holanda, Portugal... Però a Catalunya i a Espanya governa la dreta, que també pagarà els plats trencats. En la immigració hi coincideixen els dos eixos sobre els quals basculen dreta i esquerra: l´identitari i l´economicosocial. La immigració genera problemes d´igualtat-desigualtat i d´identitat. La dreta vol que hi hagi més immigració perquè així baixin els salaris i perquè creixi el descontentament i el cost de conviure amb el que és diferent. I després promet fer fora del país els immigrants. El sarcasme és que qui paga els dos preus, el de la baixada dels salaris i el de la inseguretat, són els treballadors i els seus barris i escoles. --¿I com ha de respondre l´esquerra? ¿Què ofereix, vostè? --Pedagogia i solucions. Pedagogia: s´ha d´explicar a la gent que la dreta no busca el benestar de les classes populars, sinó treure partit de la situació i endur-se els seus vots. I solucions: garantir la seguretat als barris obrers, que són els que pateixen l´impacte, perquè en els de les classes mitjana i alta ni s´assabenten que hi ha immigració. Seguretat i condicions de vida dignes als carrers, i qualitat a les escoles. Quan el Govern garanteixi això, la immigració deixarà de ser un problema. L´esquerra ha d´aportar solucions als que paguen els plats trencats, no limitar-se a anar pel món cridant ´¡Feixisme, feixisme, feixisme!´ --¿També ha de controlar els fluxos migratoris? --Sí. La UE s´ha de dotar d´un servei d´immigració comú i exigent, com el dels EUA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La dreta utilitza la immigració per abaixar els salaris i capitalitzar l'enuig social Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Mauri, Lluís Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Immigració Europa Dreta (Ciències polítiques) Model social Acció política Catalunya Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-06-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/23/1550/0000000723.pdf 0f101e73d76e6edb48926c15e2e8921c PDF Text Text Entrevista a Pasqual Maragall,President del PSC (Publicat a: Diari Avui) "Cal controlar la frontera i evitar els guetos als barris" "Hi ha gent que fa proclames acomodant-se a l'humor o al mal humor de la gent quan el que s'ha de fer és parlar menys i actuar més" A. Sáez / C. Palomar BARCELONA "No es tracta de repartir conselleries, sinó de situar en aquests territoris un poder fort de la Generalitat" "Franco va demonitzar l'Església basca perquè no li va donar suport i aquí hi ha l'arrel del problema" AVUI Vostè ha encetat durant aquest mes de juny una campanya que el portarà a recórrer tot Catalunya en nou dies. P.M. La gira actual és una intensificació en pocs dies del que ja faig habitualment, recorrent Catalunya poble per poble i territori per territori. AVUI ¿Amb què s'ha trobat en les primeres visites? P.M. Hem estat a Lleida, a la Seu d'Urgell i a Girona. A les Terres de l'Ebre, a la Catalunya Central, al Camp de Tarragona... El que he trobat és el que ja sabia, però més concentrat. M'he trobat amb una actitud de menys queixa i més projectes. Hi ha hagut una evolució important en aquest sentit. He vist una latència important de l'esperança de canvi. AVUI Quin sentit té fer aquesta campanya si vostè ja porta mesos visitant el territori català? P.M. Hem vist que tots van proclamant candidats i nosaltres, en comptes de fer un acte formal fora de temps i precipitat, hem volgut fer més gràfic que en el nostre cas hi ha un candidat que ja hi era. AVUI ¿Però el PSC farà la proclamació del seu candidat? P.M. Segurament, però abans de començar la campanya. AVUI ¿Repetirà experiències com aquesta de cara a les eleccions municipals? P.M. En el cas de les municipals la feina és dels alcaldes. Ara bé, això no vol dir que jo no hi sigui. De tota manera nosaltres lliguem molt les dues campanyes, no tan sols per la proximitat, sinó per la interrelació que tenen. El que hem fet és ajuntar les dues campanyes. AVUI Això es complementa amb la presentació dels compromisos... P.M. Estem lligant un missatge global que és comú amb un de més específic. Un missatge central de confiança, de crida, de no arrogància, de crítica de govern tirant cap al cantó de les possibilitats i, d'altra banda, l'especificitat de cada lloc mitjançant els exemples viscuts. AVUI Vostè ha defensat la necessitat de descentralitzar Catalunya i ha proposat el trasllat a Lleida de la conselleria d'Agricultura si guanya les pròximes eleccions catalanes. ¿Es planteja traslladar alguna conselleria més fora de Barcelona? P.M. No necessàriament, perquè no es tracta d'anar per Catalunya repartint conselleries, sinó de situar en aquests territoris un poder fort de la Generalitat. Aquest és un dels aspectes de la descentralització, de l'esperit federal, del principi de subsidiarietat que aplicarem. Aquesta setmana passada hem presentat la nostra proposta sobre la cultura. Com que ja s'ha fet la gran majoria dels equipaments culturals catalans ara cal crear una xarxa perquè no es tracta només de tenir un gran Teatre Nacional, sinó també de tenir un sistema nacional de teatre que alimenti el Teatre Nacional. AVUI ¿No tenen por que els copiïn la seva proposta cultural igual que van fer amb la proposta sobre la família? P.M. No, ens encanta que ens copiïn. Vol dir que som nosaltres els qui marquem els temes i l'agenda política. En el cas de la família, ens van copiar tant Aznar com el govern de Convergència i Unió, però les seves propostes tenen menys ambició. I encara no ho han aplicat. La dreta sempre lluita contra els símptomes i no contra la malaltia. AVUI Mariano Rajoy ha anunciat un enduriment de l'actual llei d'estrangeria. ¿Creu que prendran com a model la llei italiana que només té en compte els immigrants com a mà d'obra? P.M. Sí, segurament. Clar que el que no saben fer és anar al Marroc i pactar que no vinguin. S'ha de ser més europeu en el tema del control de les fronteres i més local en els temes de les escoles i dels barris per evitar els guetos, i això el govern del PP no ho veu. Tampoc ho veu Pujol. Hi ha gent que fa proclames acomodant-se a l'humor o al mal humor de la gent quan el que s'ha de fer és parlar menys i actuar més; és a dir, resoldre els problemes. AVUI ¿La immigració serà el tema central de la campanya? P.M. No ho crec, tot i que la dreta buscarà que ho sigui. Tenim l'exemple d'aquestes declaracions sobre un imam de Premià que fa un any que viu fora de Catalunya i que s'hauria d'expulsar... AVUI L'alcaldessa de Badalona, la socialista Maite Arqué, també va afegir-se a les paraules de Carod i de Mas respecte a l'expulsió de l'imam de Premià. P.M. Doncs es va equivocar, igual que Carod i Mas. AVUI ¿No són tots els partits culpables del que ha passat a Premià? P.M. El PSC no té cap interès a fer electoralisme d'aquest tema. El que ha de fer Pujol és reunir els imams i parlar amb ells perquè es posin d'acord amb l'alcaldessa. Pel que fa al col·lectiu de Premià, que no facin tant cas del seu advocat, que curiosament és del PP. AVUI El fet que s'hagin produït incidents pel tema de la mesquita a Premià, on governa el PSC, ¿no �demostra la incapacitat dels socialistes per fer front a aquest problema? P.M. Seria veritat si tothom hagués estat en el seu lloc en el pacte institucional i no hagués fallat. AVUI ¿No creu que entre tots ho han deixat podrir? P.M. No. L'alcaldessa primer els va donar l'escola per resar i ara els proposa una permuta per anar a un altre lloc, cosa que no accepten, de moment. AVUI ¿Creu que el fenomen Anglada pot fer forat a les municipals? P.M. No ho sé. Fins que no es facin les eleccions no ho sabrem, però, de tota manera, jo crec que no farà forat. Nosaltres invertirem en 40 barris per fer front a aquests � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cal controlar la frontera i evitar els guetos als barris Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Campanyes Catalunya Immigració Model social Acció política Municipis Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-06-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/23/1549/0000000801.pdf b8373cbb7ece4f136e4c492dc75c1827 PDF Text Text Entrevista a La Vanguardia 18/05/2002 El reto 2004. El Fòrum según Pasqual Maragall. "El Fòrum tiene sentido". EL RETO 2004 "El Fòrum tiene sentido" El padre de la criatura del 2004 explica cómo la ve crecer EL FÒRUM SEGÚN PASQUAL MARAGALL. Pasqual Maragall se iluminó y anunció que Barcelona organizaría un gran acontecimiento en el 2004. Sucedió en 1996, en la celebración del décimo aniversario de la nominación olímpica. Ahí está el origen de lo que para el candidato a la presidencia de la Generalitat es una leyenda urbana. Siempre se ha dicho que se refería a la organización de una Exposición Internacional, pero no había ninguna disponible. "Jamás hablé de una Expo", dice ahora, cuando desde la distancia observa la andadura de algo que no tenía nombre y ahora se llama Fòrum de les Cultures. EUGENI MADUEÑO FRANCESC PEIRÓN Barcelona La megafonía suena como el anunció de la próxima parada del tren de cercanías. Pero eso es el Parlament y esa señal acústica quiere decir que los parlamentarios han de ir a votar. Pasqual Maragall, aspirante a presidente de la Generalitat e inspirador del Fòrum, sale a toda máquina y al volver sigue con precisión el hilo de la entrevista. -Dicen que el invento del Fòrum es una "maragallada". -Yo no sé qué es una "maragallada". -¿Una idea genial pero lanzada por Maragall? -¿Qué quiere decir "pero"? (ja, ja). Lo del Fòrum surgió a finales de mi cargo como alcalde, en 1996. Había tres o cuatro objetivos de futuro. Hicimos un "brain storming" con toda la gente del post 92, Bassat, Fontana, Abad, empresarios... La idea del F´òrum se consagró en dos desayunos de Sant Esteve en el palacete Albéniz, con los barceloneses internacionales: Samaranch, Pujol, Federico Mayor, Pere Duran Farell, Narcís Serra, Joan Clos, que era primer teniente de alcalde... Se plantearon tres opciones: una era de Bassat, que propuso organizar un gran festival mundial del cine. La otra idea giraba en torno al agua, en el sentido ecológico, en el sentido de un déficit de Barcelona, el río que no tenemos. La tercera, la ganadora, fue el Fòrum de les Cultures, que entonces no tenía nombre. -¿Por qué el nombre apela a las culturas? -Empezamos hablando de diálogo interreligioso. La idea inicial era una intuición, una idea global, que, como se ha visto, no estaba mal encaminada. Ha tardado en tomar forma. Como dice Joan Clos, los Juegos Olímpicos son muy complicados porque hay que cumplir un protocolo dado, pero esto aún lo es más por todo lo contrario, porque lo has de inventar desde el principio. -La idea sigue siendo válida... -Sí. Estos acontecimientos que no son permanentes, que carecen del estabilizador de la burocracia, siempre tienen una crisis antes del inicio. -¿Cómo se entiende que la gente aún no sepa qué será el Fòrum? -El problema de los contenidos es que se está haciendo el equivalente a la "carta olímpica". Todo dependerá de la capacidad que tenga Barcelona de modelar su intuición. La fórmula Barcelona consiste en combinar dos cosas: el escenario y los contenidos. El escenario es el que da la trascendencia posterior, porque es lo que queda y lo que permite que se vierta un entusiasmo que en condiciones normales es difícil. Y, en cuanto al acontecimiento, creo que funciona con las ideas que nos explicó Clos, que son los elementos básicos: tierra, agua, fuego y aire. �Cada uno de ellos representa una fuerza de la humanidad. La Tierra es la identidad; el aire sería la voz, el lenguaje, la ciudad; el fuego, la religión, los mitos, la ideología; y el agua es el medio. Éste fue el discurso inicial y después ha ido derivando hacia el escenario concreto, donde había un río por recuperar, una parte olvidada de la ciudad. -¿Y el entusiasmo? -El entusiasmo proviene ante todo de que hay una predisposición exterior a que Barcelona sea la sede de acontecimientos. Como no es capital de un estado, Barcelona tiene esta intuición de que ha de ser capital mundial cada 12 o 15 años. La otra cuestión es la transformación urbanística. De estas dos circunstancias viene la inversión y el entusiasmo, de ver que la ciudad no para, que Barcelona es una ciudad importante en el mundo. -Ya, pero entre la ciudadanía no se palpa ese entusiasmo. -Con los JJ.OO. hubo mucho entusiasmo en la nominación, pero después se diluyó un poco, hasta que no estuvo todo más avanzado y la gente lo comenzaba a palpar. Lo importante es acertar en el calendario y en el ritmo de generar las complicidades y adhesiones. -Pero no se ve ilusión, tal vez no hay mensajes claros. -La idea central sí está clara. Barcelona reunirá a todo el mundo para discutir lo que las culturas del mundo, en todos sus aspec-tos, quieren hacer. A la gente, como esto no le interesa cada día, pues no está preocupada.Pujol, sin embargo, habla de cosas concretas para el Fòrum, de identidad y globalización, dice que es el lugar donde hay que discutir la identidad catalana en un mundo global. -En el fondo, esto es la discusión Pujol-Maragall. Esta discusión ya la tuvimos el primer día. Él dice que si baja un marciano y pregunta quién soy, le responderé que "soy Pasqual Maragall, Sant Gervasi, Barcelona, Cataluña". Ésta es la pulsión de la identidad. Yo le digo que si baja un marciano, lo primero que le diré es que está en la Tierra y que yo soy terrícola;, luego le explicaré todo lo demás. Si empiezo por Sant Gervasi pensará que hablo chino. Si lo que tienes que hacer es demostrar, dices la identidad; si lo que se quiere es construir, que es de lo que se trata, reconoces que no hay un solo lenguaje, que en el mundo hay muchos. Tienes que traducir. -Pujol también habló de inmigración. -Después de Le Pen, la derecha ha descubierto otra vez que a más inmigrantes, más votos y salarios más bajos. Y está encantada. -¿Quiere decir que ya les va bien una inmigración masiva? -No digo que les vaya bien. Digo que la derecha ha descubierto que cuantos más inmigrantes hay, más votos tiene. Las consecuencias que las saque cada uno. -Las condiciones de la inmigración han cambiado mucho desde que se creó el Fòrum. -La suerte es que se ha demostrado que no íbamos desencaminados. -¿Quién se atreve a defender la bondad de la inmigración y no la ve como una amenaza?-El problema es que la derecha, que gobierna, no controla las fronteras. Nosotros tenemos la fórmula para integrar a los que ya están aquí. Aparte de las leyes, depende de que los barrios y las escuelas estén en condiciones de asimilar bien la diversidad y esto está en función de que los recursos que se destinan sean importantes. Ahora esto no es así. Los gobiernos de derechas hablan mucho y hacen poco. Nosotros tenemos 40 barrios de Cataluña en los que creemos que se necesita un proyecto de regeneración. Más dinero para cada uno de estos barrios y así evitar que se conviertan en guetos, porque el equilibrio entre bienestar y malestar empieza a ser negativo. Se necesita dinero para las escuelas y necesitamos barrios seguros. La prueba es el Raval, que a principios de los ochenta iba para gueto y se pusieron los medios para evitarlo. -Sí, pero de Corbacho a Montilla la reacción es la misma: se pide más policía. �-Una cosa es la inmigración y otra es la falta de policía. No hay que mezclar las dos cosas. La natalidad es muy baja y, por el contrario, tenemos demanda porque la economía tira mucho estos últimos 20 años. En segundo lugar, los presupuestos de seguridad, en términos relativos y a veces en términos absolutos, han bajado. Y hay un cambio de modelo (la implantación de los Mossos) que siempre es complicado. Este cambio le ha cogido al Gobierno bajo de moral, sin ideas. -Por lo que se ve, aprovecha el Fòrum para hablar de política cotidiana. -Son ustedes quienes me preguntan por estos problemas más locales. Pero es cierto que el Fòrum tiene que ver con una cosa muy profunda y muy compartida: la inseguridad de la ciudadanía. El mundo abierto es mucho más incierto y éste es también un tema del Fòrum. -La incertidumbre se ha convertido en el paradigma del futuro. -Sobre todo porque la incertidumbre ya no la podemos atribuir a efectos naturales que nos superan. Ahora hay una incertidumbre (armamento nuclear, calentamiento de la Tierra) de la que además somos culpables. -¿El Fòrum puede aporta algo? -Que el Fòrum vaya adelante es un síntoma de que los ciudadanos están tomando conciencia de los problemas. -Personalmente, ¿qué cree que sería bueno que saliera del Fòrum 2004? -Trabajar sobre el mundo de ciudades, el mundo abierto, porque hoy en día no somos aún ciudadanos del mundo. Estamos en un mundo de ciudades, que es distinto. El Fòrum tiene sentido. -No parece muy convencido. -Soy un entusiasta. Es una ocasión para establecer un diálogo, que ya ha comenzado en otros foros como Porto Alegre o Davos. -La receta Pujol es poco espectáculo y mucho debate, pero con esto parece difícil conseguir el eco mediático necesario. -Al plantearse el Fòrum se valoró cuál era el acontecimiento que reunía más atención del mundo. Se vio que eran los Juegos Olímpicos. Pero el otro hecho multitudinario son los viajes del Papa. Para que haya mucha gente ha de haber una esperanza y un espectáculo. -¿Cómo ve las relaciones entre las tres administraciones que patrocinan en Fòrum? -Una de las gracias de estos acontecimientos es que pasan en un sitio y en este lugar, que se sitúa en el más bajo de la serie "mundo, estado, nación, ciudad", pero que en esta situación es la que tiene más peso. Esto entronca con el gobierno de las ciudades. -¿Pujol tiene un sitio en el Fòrum, como la presidencia del senado del 2004? -No sé si su papel es la presidencia de ese senado, pero siempre he pensado que puede ser un buen embajador. Es lo mejor que puede hacer ahora. Creo que jugará un papel importante. Y él tiene una genuina ambición de pasar de gobernar a hacer doctrina, lo que pasa es que no se decide y no hace nada. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Fòrum tiene sentido Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Madueño, Eugeni Peirón, Francesc Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 Barcelona Catalunya Cultura Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-05-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/23/1548/0000000722.pdf 0ae397285f7abcda71d9628a30c3ac43 PDF Text Text Entrevista a Pasqual Maragall a La Vanguardia "El principal problema de Cataluña es la incompetencia del Govern" LA VANGUARDIA - 03/03/2002 Usted inició la legislatura con mucho brío, forzando debates, un "govern en la sombra" y presentó hace poco una moción de censura. Desde entonces parece que ha bajado el ritmo. ¿Se está reservando para el final? -Yo no paro y el grupo parlamentario tampoco. El Parlament es donde Cataluña respira políticamente y para poder expresar esa respiración hay que estar en Cataluña, no sólo en el Parlament. Cada día estoy en un sitio diferente. -¿Cuál diría que es ahora mismo el principal problema de Cataluña? -En Cataluña el principal problema es el Govern. Es incompetente. No hay orientación, no hay ambición, no hay liderazgo (y hasta tienen mala suerte con las nevadas, los presos o la peste por-cina...): eso conlleva, entre otras cosas, la pérdida de peso económico, pero creo que todavía es superable... -En la conclusión de su programa presentado en la moción de censura se comprometió a gobernar de otra manera. ¿El cambio que según usted necesita Cataluña es de maneras? -Y de distancia... -¿Qué significa? -Debe haber más devolución de poder de arriba a abajo, del Gobierno hacia el municipio y lasociedad. Nosotros partimos de cuatro ejes. La propuesta catalana para España, la economía y la educación, la cohesión social, y el cuarto es ejercer un gobierno eficiente y próximo, no indolente y lejano como el actual. -Usted dijo que Cataluña va bien pero no sabe adónde. ¿Adónde la dirigiría usted? -Hemos de romper la lógica radiocéntrica del Gobierno del PP y hacernos a la idea de que no somos seis, sino quince millones, "Som quinze milions", porque es la población de la región europea a la que pertenecemos junto a �Valencia, Aragón, Baleares y sudeste de Francia. Sólo si trabajamos desde esta perspectiva tendremos aeropuertos internacionales con vuelos transoceánicos, capacidad tecnológica, sistema universitario completo, industria aeronáutica, banda ancha, etcétera. Sólo así ganaremos la batalla del futuro. -Recuerdo una reciente conferencia suya en que un sindicalista le pedía más referencias a los problemas de la clase trabajadora... -Hablamos más de calidad, porque los problemas de cantidad han disminuido. El problema no es tanto el paro como la precariedad laboral. Nosotros asumimos el modelo holandés, que prima el trabajo a tiempo parcial frente a los contratos temporales. La derecha apuesta por el contrato temporal, que es más inseguro e inquietante. Luego otra prioridad han de ser los autónomos. Son estadísticamente el 14%, aunque en la realidad muchos más. Los sindicatos empiezan a hacer un esfuerzo importante, pero estamos muy lejos de la equiparación al régimen general de la Seguridad Social. -¿Cómo enfocaría el problema de los trabajadores de Lear en Cervera? -Lo enfocaría diferente que el Govern. Aquí sí que ha habido bastante política de familia con estas cosas. Estuve en Lear y en otras empresas que van bien y que cierran por razones de estrategia internacional. Ésta es una situación cada vez más frecuente. Los franceses, que son más previsores, exigen la devolución de las ayudas si las ha habido y si no tienen pérdidas, las indemnizaciones por despido se multiplican por 2,2... Es cierto que el peligro es que entonces las inversiones no vengan, pero hay que saber encontrar el punto medio entre exigencias y facilidades... -¿Usted habría viajado a Polonia como Pujol? -Espero no tener tanta mala suerte como él..., pero yo creo que los viajes al Este hay que hacerlos, sin necesidad de aprovechar para hacer propaganda antisocialista y anti-Maragall como hacen Pujol y Homs. Si el mercado emergente está en el Este, no nos vamos a declarar ofendidos y dejar de invertir. -¿O sea, que hay que fomentar la internacionalización de la economía catalana? -Sí, claro. -El PSC se apunta a la campaña contra la Europa del capital y usted organiza cenas con empresarios a 600 euros el cubierto... -Pues hay muchos empresarios que están contra la Europa del capital. Los más inteligentes están contra el neoliberalismo desenfrenado. Y no hay que ser prisioneros de la ideología... Al final a Jospin y Blair los compararemos por el número de enfermeras que tienen en los hospitales... Somos �partidarios de la dialéctica entre Davos y Porto Alegre. -¿Volverá a intervenir en el Parlament en esta legislatura? -Sí, cuando toque. Quien siempre se ha negado a entrar en debate ha sido Pujol. Su negativa a defenderse en la moción de censura no tiene precedentes. -Mas desafía a que le comparen con usted y no con Pujol. ¿Qué virtudes le distinguen a usted de Artur Mas? -Todo. Experiencia, futuro y relaciones internacionales. -¿Es aburrido hacer oposición? -Tengo una calidad de vida importante. Tengo trabajo y tengo libertad. -¿Qué pasará si no gana? -Nada. Eso es lo malo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El principal problema de Catalunya és la incompetència del govern Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Moció de censura Catalunya Govern Subsidiarietat Acció política Model social Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-03-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/23/1547/0000000720.pdf 2c5ce020802cfb1516f79d872bb5f7a2 PDF Text Text Entrevista a l'Avui "El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern". "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està" ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC "El problema basc condiciona l´avanç de l´autogovern" "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està" A. Sáez / D. González / C. Palomar BARCELONA AVUI ¿Quin és l´interès principal del PSC respecte al document sobre l´autogovern: pactar amb Esquerra o satisfer el PSOE? P.M. És un procés llarg i obert encara que no durarà vint anys, però no és per demà. AVUI I com acabarà? P.M. Portarà el seu temps. AVUI ¿Però és o no és una prioritat arribar a un acord amb ERC i IC-V? P.M. L´objectiu final no és quedar bé amb aquests o amb els altres. Nosaltres tenim una línia i creiem que és la bona. Per això no volem tancar portes, però tampoc tenim pressa. Ens agradaria que el ritme d´avenç fos més ràpid, però tampoc volem precipitar-nos. AVUI Des del seu partit s´ha denunciat al llarg de tota aquesta legislatura que el PP frena les iniciatives per aconseguir més autogovern que promou CiU... P.M. Nosaltres diem que el govern és presoner del PP. AVUI Però en el document de l´autogovern dóna la sensació que vostè és presoner del PSC i del PSOE... P.M. Presoner jo? Jo militant. Sóc president del PSC i el PSC està integrat als òrgans federals del PSOE. Això és un fet. AVUI ¿No és paradoxal que l´executiva del PSC esmeni un document que ha preparat el grup socialista i ha començat a negociar amb altres forces? P.M. El PSC, igual que ERC i IC-V, ha presentat esmenes a un document de síntesi sobre el qual se segueix treballant. La situació espanyola és una situació pressionada per un fet important que fa molts anys que dura. Mentre aquesta situació existeixi, el que s´ha de fer és obrir portes, però s´ha de tenir tot preparat i anar desenvolupant la filosofia de futur. AVUI ¿El problema basc és el que explica això, doncs? P.M. El problema basc és un condicionant important. No li vull donar més importància de la que té, però en té molta. Diem que la caldera madrilenya està com està en aquest moment. Potser menys excitada del que estava fa uns mesos per una sèrie d´esdeveniments que han succeït i pel mateix pas del temps. A les últimes setmanes hi ha una certa transformació i això genera un escenari on es poden donar passes endavant de forma important, tot i que en aquesta legislatura és molt difícil per les condicions actuals. I crec que és molt important que l´obertura que des de Catalunya han fet les esquerres catalanes i que el PSC lidera no es perdi. AVUI Vostè s´enorgulleix, de dir que estan acostant ERC a les seves posicions federalistes... P.M. El nord és anar a l´estabilització política d´una Espanya plural en evolució. Se hace camino al andar, com deia el poeta. En el fons és el que diu la Constitució però que no acaba de cristal·litzar. AVUI ¿El PSOE no farà amb el PP un pacte per tancar el model autonòmic? P.M. Jo situo les coses no en el que diguin els partits en un moment determinat, sinó en la concepció que nosaltres tenim d´Espanya. Han passat vint anys i ara seria desitjable trobar un ritme estable d´evolució perquè Catalunya només pot avançar passant per Espanya, perquè el camí cap a Europa passa per Espanya, si no, no hi arribem. Però per una Espanya canviada, si no tampoc no hi arribem. Ara bé, no és el moment de l´esprint final. Hi ha una possibilitat certa d´estabilitzar dinàmicament i jo crec que l´esquerra catalana està en aquest punt ben posicionada per contribuir de forma decisiva en aquest tema. A vegades també penso que l´escenari català està indirectament o implícitament influint en com van les coses a Euskadi. La pregunta és què farà Catalunya quan se solucioni el problema basc. Aquí és important que Catalunya tranquil·litzi i digui que no volem trencar. Repetim, no volem trencar, però volem canviar en el sentit que la Constitució va començar a canviar i no en el sentit d´usar-la com un martell, com fa el PP. La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està. AVUI S´entén que Rodríguez Zapatero freni o reorienti determinades coses per la situació a Euskadi. El que no s´entén és que això també ho faci el PSC... P.M. I per què no? AVUI Rodríguez Zapatero està imposant una cultura política de pluralitat en el socialisme espanyol. ¿Per què Marcelino Iglesias pot votar en contra del Plan Hidrológico Nacional i el PSC no pot mantenir que s´han de reformar els títols de la Constitució que calguin? P.M. Són coses diferents. A més, no és que Zapatero s´ocupi d´unes coses i nosaltres de Catalunya i prou, perquè la qüestió és que Catalunya i prou no existeix. Hi ha una proposta catalana i catalanista que no està preocupada només per salvar els mobles d´aquí. Situem el tema no tant en l´equilibri partidari sinó en relació amb el moment en què vivim i si s´han de fer parades, es fan. AVUI Amb aquest discurs, vostès no han aconseguit guanyar mai les eleccions a Catalunya. �P.M. Nosaltres hem guanyat en vots totes les últimes eleccions: europees, generals, autonòmiques i municipals. El que passa és que han fet les eleccions sense tenir en compte el que diu l´Estatut, perquè diu una cosa i en fem una altra. Diu que hem de fer una llei electoral proporcional i no ho hem fet. En el fons no tenim la sensació d´haver perdut. PERFIL Un cop superat el debat sobre la moció de censura, el president del PSC, Pasqual Maragall, afronta ara un nou repte: intentar la quadratura del cercle en l´avenç de l´autogovern, una qüestió que no només cou entre els socialistes espanyols sinó sorprenentment també en el mateix PSC, més interessat a no incomodar els companys de Ferraz amb propostes per reformar la Constitució que a visualitzar amb ERC i IC-V una entesa de cara a un futur govern progressista. L´origen del nou maldecap de Maragall és el document per aprofundir en l´autogovern que socialistes, republicans i ecosocialistes intenten consensuar al Parlament. El text, inicialment encarregat pel mateix Maragall al diputat i president de CpC, Josep Maria Vallès, ha estat sotmès durant dues setmanes a una profunda revisió i rebaixa per part de l´executiva del PSC, fins al punt de limitar les reformes de la Carta Magna a la transformació del Senat en una cambra territorial. La raó esgrimida per la direcció socialista catalana per justificar la retallada és que perquè aquest document no sigui un "brindis al sol" cal tenir la "complicitat" del PSOE. ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC "Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança pels canvis de govern" "Els socialistes podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament" "CiU té la consigna de copiar tot el que surti a la nostra web" Hi ha una excessiva identificació entre govern i país, i la democràcia catalana és pobre en aquest sentit. Bé, potser ens ha tocat durant aquests quatre anys reforçar el nostre paper i el paper del Parlament i ho fem molt a gust. AVUI Com afectarà el que pugui passar ara amb el document sobre l´autogovern de cara a la possible configuració d´un govern entre el PSC, ERC i IC-V després de les pròximes eleccions catalanes? P.M. El govern de Catalunya no es fa per canviar l´Estatut o les lleis, es fa per governar. Són dues coses diferents, el que passa és que ara estem construint. La pràctica de governar des del centreesquerra ja la tinc de quinze anys de govern del pacte de progrés a l´Ajuntament de Barcelona. AVUI És a dir, que no consideraria especialment rellevant que al final no quallés l´acord... P.M. De cara a governar? No és una condició sine qua non que els partits que han de governar junts tinguin una idèntica visió del que ha de ser l´evolució de la Constitució, per exemple. Ara bé, anar junts en un tema tan important com la proposta catalana per a Espanya està molt bé. AVUI ¿I no creu que el secretari general del PSOE estaria més còmode amb un acord postelectoral amb Convergència i Unió que amb Esquerra Republicana de Catalunya? P.M. La comoditat és important però no és decisiva. Els partits i els polítics estan acostumats al sacrifici i a aguantar posicions una mica incòmodes. Una situació més incòmoda que la relació de Jordi Pujol amb Felipe González derivada dels primers anys i del cas Banca Catalana no s´ha donat mai. El que passa és que durant aquests vint anys l´encaix era una variable que depenia molt de l´habilitat dels líders. Ara ja no dependrà d´això, perquè del que es tracta és d´estabilitzar el sistema. Ara ja no cal tenir líders que interpretin les variables desconegudes del sistema, es tracta d´anar configurant unes habilitats que siguin col·lectives. No es demana la santedat, es demana simplement el respecte a unes regles del joc més al dia. AVUI ¿I vostè no és d´aquest tipus de líders que deia...? P.M. No. Potser ho vaig ser a nivell de ciutat. AVUI Què farà Maragall durant aquests dos anys que queden per acabar la legislatura? P.M. Explicar els disset compromisos. A la moció de censura vam presentar el nostre programa i ara no n´hi ha cap altre damunt la taula a part del nostre. S´està veient en els temes de família, per exemple. Ara haurem d´explicar com es fa i com s´han de convertir aquests compromisos en polítiques públiques concretes. I això és molta feina, tot i que ens està sent més fàcil del que semblava. Teníem previst que l´oposició a la nostra alternativa seria més dura i utilitzaria termes com la impossibilitat pràctica i econòmica de tirar endavant les nostres propostes, però la sorpresa ha estat que han respost que demanem massa poc. Tampoc ens han dit del tot que el PSOE no ho acceptarà o que no tenim experiència al govern. És fantàstic! AVUI Vostès s´han fixat un calendari per anar explicant les seves disset propostes. ¿Quin tema serà el pròxim? P.M. Encara no l´hem decidit del tot, però el que sí que vull remarcar és que CiU té la consigna de copiar tot el que surti a la nostra web i això demostra que qui marca l´agenda és l´oposició i l´alternativa. AVUI ¿No creu que hauria d´haver contestat a Artur Mas en el debat de la moció de censura? �P.M. No, perquè el censurat era Pujol. La seva decisió de no contestar no té cap precedent. És un fet històric. ¿S´imaginen José María Aznar enviant Ángel Acebes o Mariano Rajoy a contestar una moció de censura de José Luis Rodríguez Zapatero? AVUI ¿No és una contradicció criticar Convergència i Unió per les seves aliances amb el PP i alhora buscar amb els populars acords en el Parlament català? P.M. Nosaltres no governem gràcies al Partit Popular com CiU. Però al PPC, tampoc es tracta de marginar-los. A més, hi ha temes que poden avançar, com les vegueries i les comarques. De tota manera, nosaltres podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament de Catalunya. És curiós que mentre que als Estats Units es veu que el Senat i el Congrés estan discutint els problemes del país i es té la impressió que la democràcia està funcionant, aquí això no passa. L´oposició aquí són els candidats a ser govern al cap de quatre anys i prou. Això a banda, crec que Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança per aquests canvis de govern que han durat quasi un any. El cop de govern del gener passat no ha acabat fins ara. Ha estat l´últim acte d´un llarguíssim canvi de govern i de forma de governar, i el més adequat seria que ara, un cop fets tots els canvis i superada la moció de censura, condicionés el seu nou govern a una qüestió de confiança. AVUI Què li sembla que Jordi Pujol infli el pit en els casos Cullell i Roma? P.M. Un capítol més del seu llarg comiat. Vol marxar tranquil, perdonant tothom i sense cap càrrec de consciència. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina González, David Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Terrorisme Constitució Espanya Autonomia Descentralització administrativa Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/23/1546/0000001580.pdf df6637fafd8709d0c1bec947696f6ecc PDF Text Text Entrevista a Pasqual Maragall Joan Tàpia / Periodista En el recent discurs de moció de censura, vostè va afirmar que es considerava partidari d’una intervenció sense complexos del catalanisme a Espanya. De fet, existeix una llarga tradició catalanista intervencionista comuna a Cambó, durant la monarquia d’Alfons XIII, i a l’ERC de Macià i Companys durant la II República. En aquest sentit la posició de Pujol –no participar en els governs de Madrid i negociar després amb el Govern espanyol contrapartides a canvi de suport parlamentari– implica una certa ruptura amb l’actitud històrica dels catalanismes majoritaris ja fossin de la Lliga o d’Esquerra. El que vostè diu és cert, però també és veritat que a l’intervencionisme de Cambó a Espanya el va seguir la dictadura de Primo de Rivera i, després del d’ERC, la guerra civil. I després quaranta anys de dictadura de Franco que van ser terriblement negatius per a Catalunya. Per això l’escepticisme de Pujol, i de la majoria de CDC, respecte a la participació en el Govern de Madrid, podia tenir una certa justificació fa uns anys. Però ara, després que la democràcia espanyola porti més de vint anys de funcionament, i en l’etapa més llarga de l’autonomia de Catalunya de la història moderna, aquest escepticisme em sembla un dret que ja ha caducat. A més, el discurs de Pujol que equipara o no distingeix entre l’Espanya federal i confiada en les autonomies, que promou el PSOE, i l’Espanya del PP em sembla un discurs equivocat i ple de trampes. CDC, però, també pot argumentar que si l’intervencionisme del període republicà va portar a la guerra civil, el del PSC en els governs de González va deixar moltes plomes com ara, per exemple, el suport a la LOAPA i l’anul·lació d’aquesta llei per part del Tribunal Constitucional. És cert. Però és que després del cop d’Estat del 81 vam viure una situació molt complexa que no va acabar fins que Narcís Serra, com a ministre de Defensa, va aconseguir quelcom sense precedents en la història espanyola i que crec que també és un gran triomf del catalanisme: la neutralització política de l’Exèrcit. Negar-li aquesta fita al catalanisme del PSC és una prova més de la mirada de curta volada i d’una certa misèria política del nacionalisme conservador. Fixem-nos també cap a on ens ha portat el nacionalisme de Pujol que no vol implicar-se en la governació de l’Estat: a una situació kafkiana en què la pervivència del govern nacionalista català depèn cada dia dels vots d’un partit nacionalista espanyol. D’altra banda, que l’intervencionisme «ingenu» del PSC no aconsegueixi la totalitat dels seus objectius té disculpes. Però que els nacionalistes que es qualifiquen de realistes i desconfiats respecte a Madrid –els que diuen que estan blindats perquè �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 tenen els seus centres de decisió a Catalunya– acabin depenent d’un partit nacionalista espanyol em sembla molt més greu. Alguns observadors assenyalen que fins fa pocs anys Catalunya podia perdre les batalles polítiques però tenia un consol: era indiscutiblement la societat més europea d’Espanya. Avui les coses són diferents perquè la democràcia ha transformat Espanya i hi ha regions o CC. AA., com ara Madrid, que ja són tant o més europees que Catalunya. Així, a la frustració sobre l’autonomia se li uneix el fet que Catalunya ja no és l’avançada europea a la península. Que la democràcia espanyola hagi generat progrés econòmic i que, com a conseqüència, altres regions i CC. AA. s’hagin europeïtzat no és una mala cosa, tot el contrari. La idea de Catalunya com a illa europea dins d’una Espanya endarrerida no em sembla gens atractiva sinó molt perillosa. L’europeïtzació d’Espanya, el sorgiment d’una Espanya dotada d’un sistema polític similar al d’Europa i amb molts menys atavismes, és molt encoratjadora. D’altra banda potser hauríem de matisar més. Per exemple, respecte a Madrid potser seria més correcte dir que s’ha «americanitzat» més ràpidament que Catalunya. Alguns catalanistes es fixen en que Catalunya no ha aconseguit lliurar-se de la dependència de la política espanyola. Vostès depenen del PSOE, i CDC ha acabat presonera del PP d’Aznar. No sembla un panorama suggestiu. Voldria fer una distinció que em sembla irrefutable. La política de CDC ha portat a que el govern de Catalunya, el seu govern, depengui d’un partit nacionalista espanyol, que és també el que conforma el govern de Madrid. Nosaltres no dependrem mai d’un partit espanyol per governar Catalunya. El que sí és cert és que estem condicionats per la nostra capacitat per influir i «contaminar» el progressisme liberal, i el socialisme de més enllà de l’Ebre, amb les nostres concepcions polítiques que sempre han estat de més confiança en la societat i de menys fe en l’Estat: una idea més llibertària o liberal del socialismo que va indissolublement unida a l’autogovern. És una situació molt diferent del que passa amb el nacionalisme identitari, que per definició no pot «contaminar» o «fecundar» un altre nacionalisme identitari de signe oposat. Però vostè ha d’admetre que hi ha desconfiança en el moviment catalanista sobre l’actitud del PSOE respecte a l’autonomia de les nacionalitats històriques. Alguns articulistes sostenen que per vèncer aquesta desconfiança seria necessari que el PSOE es comprometés a recolzar la reforma de l’Estatut de Catalunya que sortís de la majoria qualificada, tres cinquenes parts, que es necessita al Parlament i que hauria de comptar, per tant, amb el suport del PSC. Que algú es comprometi a ulls clucs a recolzar el que acordi el Parlament és quelcom que lògicament no és fàcil. Ara es tracta que els petits problemes, o els problemes de protagonisme en el comandament, no ens impedeixin avançar cap a la concepció més comuna possible de l’Espanya plural, que és la que el PP no accepta. 2 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 El PSC està completament compromès en aconseguir que el PSOE sostingui la reforma de l’Estatut que sorgeixi d’un compromís o pacte de les diverses forces polítiques catalanes. Però aconseguir aquest recolzament a la reforma de l’Estatut exigeix no demanar actes de fe, sinó confiar en la nostra capacitat –la del PSC i la dels partits democràtics catalans– de convèncer. Avançar en l’autonomia exigeix convèncer. No hi ha cap altra via perquè nosaltres –els catalans– no podem, ni volem, imposar. I ningú no ha d’imposar. La raó de l’èxit de la Constitució del 78 és que va ser fruit d’un pacte molt ampli que anava des d’antics franquistes, el centre i la dreta democràtics, els socialistes i els comunistes fins a una part molt important del nacionalisme (CDC la va votar i el PNV va estar-ne a punt). I la clau és que la Constitució del 78 parla clarament d’autonomia de les regions, però també de les nacionalitats històriques. El que succeeix és que no defineix les nacionalitats històriques ni les regions, perquè en aquell moment no existien, estaven per crear. Però vostè també defensa la conveniència de la reforma de la Constitució. No comparteixo la idea que les constitucions no s’han de reformar. Cal adaptarles quan és convenient i les constitucions més perdurables, com ara la dels Estats Units d’Amèrica, s’han reformat en moltes ocasions. La Constitució espanyola ja té més de vint anys i és obvi que cal reformar-la en diversos punts. El primer és indiscutiblement el Senat, que ha de convertir-se en una autèntica cambra territorial o de les nacionalitats, amb presència dels presidents de les CC. AA. El segon punt seria ordenar i garantir la presència de les CC. AA. en el marc de la Unió Europea, especialment en aquells temes sobre els que tenen competències exclusives. I per últim es tractaria de permetre la configuració de l’autogovern de Catalunya d’acord amb les seves tradicions històriques, que no són la de quatre divisions provincials. Hem d’anar cap a una configuració de Catalunya en set demarcacions o vegueries. La reforma constitucional ha de superar l’ambigüitat del text del 78. I per a mi està clar que hi ha una Espanya confiada, oberta, que mira cap endavant i que vol avançar tant en el camp de l’autonomia de les nacionalitats i regions com en el de la redistribució de la riquesa, que crec que encarna el socialisme de Rodríguez Zapatero. Però hi ha una altra Espanya, bàsicament la d’Aznar –i no simplificaria posant al mateix sac a tot el PP–, que és profundament desconfiada, conservadora i al·lèrgica a les innovacions. La meva sorpresa és que una gran part del catalanisme, el conservador de Pujol però també el de gent més progressista com ara Campuzano, s’està quedant ja no compromesa amb Aznar, sinó presonera de la seva concepció reaccionària de la democràcia. Però el PSOE li ha fet rectificar, a vostè i al PSC, bona part dels seus plantejaments. Que vostè formuli així la pregunta indica la capacitat de control mediàtic del «pujolisme». Miri, els aliats del PP del senyor Pujol afirmen contínuament que no s’ha de reformar la Constitució. Pitjor encara: la utilitzen com una maça contra les reivindicacions nacionalistes, especialment a Euzkadi. En aquest context, el PSOE de Zapatero –per la convicció de molts, però també per la capacitat de convenciment del 3 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 PSC i dels mallorquins d’Antich o els aragonesos d’Iglesias– arriba a la conclusió que cal caminar cap a una Espanya federal i que cal canviar el títol III de la Constitució que fa referència al Senat, cosa que pot tenir grans conseqüències. Lectura dels mitjans afins a Convergència d’aquest prometedor procés: el PSOE rebaixa les pretensions de Maragall. Home, jo li reconeixeré que la meva ambició i la del PSC no queda del tot acomplida, però que els escolanets del PP com ara Artur Mas, que cada dia ha de pidolar els seus vots abans d’anar al Parlament, menyspreïn la reforma constitucional que promou el PSOE em sembla grotesc. Ens trobem davant d’un nacionalisme que a estones es defineix radical, i que prefereix el martell dels heretges d’Aznar a la reforma constitucional de Zapatero. No em sorprèn que molts militants de CDC estiguin confusos. Però vostè ha d’admetre que els socialistes bascos tampoc es desmarquen massa de les concepcions del PP. I el PSOE ha firmat un pacte antiterrorista amb el PP que a la pràctica ha exclòs els nacionalistes i fins i tot IU. És cert, però és que a Euzkadi passa una cosa molt greu. Hi ha un grup terrorista que no respecta els drets humans fonamentals, entre ells el dret a la vida, que es dedica a assassinar regidors i polítics tant del PP com del PSOE. I el risc d’assassinat per conviccions polítiques crea unes lògiques solidaritats. El pacte antiterrorista és fruit d’aquesta trista realitat, però al text del pacte s’hi diu explícitament que totes les opcions són possibles a partir de la Constitució i de la via prevista per modificar-la. És important que el PP hagi firmat aquest punt. Però les tesis dels socialistes bascos menys entusiastes de l’aliança amb el PP i més proclius a l’enteniment amb el PNV, com ara Odón Elorza, són molt minoritàries. Al socialisme basc hi ha diferents percepcions de la realitat, i respecto molt les posicions de l’alcalde de Donostia. Crec que hi ha una realitat humana que és prèvia a l’anàlisi política: els regidors del PP i del PSOE que corren el risc de ser assassinats no han sentit la suficient solidaritat dels alcaldes i regidors del PNV. Tant els hi costava als electes del PNV acompanyar i protegir els electes dels altres partits polítics als que ETA nega els drets fonamentals? Crec que el PNV no ha estat suficientment solidari o generós i que això té conseqüències negatives. Però la majoria de socialistes bascos –no només Odón Elorza– està treballant per superar aquesta situació de bloqueig. Els nacionalistes bascos, encara que superin el 50% dels vots, no poden excloure d’Euskadi l’altre meitat dels bascos. S’ha demostrat pueril intentar avançar en la solució del problema basc amb l’exclusió del principal partit del nacionalisme democràtic. La llei electoral Al discurs de la moció de censura vostè parla, entre d’altres lleis a reformar, d’una llei electoral catalana. Sorprèn que, tanmateix, vint-i-dos anys després de l’aprovació de l’Estatut les eleccions segueixin regint-se a Catalunya per una de les seves disposicions addicionals. Fins i tot sorprèn que els partits de l’oposició no hagin plantejat aquest tema amb més energia i que fins i tot vostè mateix només l’hagi citat de passada en el discurs de la moció de censura. 4 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 Que vint-i-dos anys després el govern de la Generalitat no hagi enviat al Parlament un projecte de llei electoral catalana, que fins i tot Unió ha reclamat en diverses ocasions, indica el seu escàs interès per acomplir amb l’Estatut de Catalunya quan el que aquest indica perjudica els seus interessos a curt termini. La disposició que regeix el sistema electoral català no és una disposició addicional, com diu vostè, sinó una disposició transitòria que només estava legitimada per les eleccions del 80 i que era una condició d’UCD per aprovar l’Estatut. El que passa és que a CiU li ha interessat aquest sistema que converteix el vot d’algunes zones interiors en vots més valuosos que el dels habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Podria concretar quina llei electoral proposaran els socialistes i si aquesta contempla la circumscripció uninominal –cada ciutadà té un diputat elegit directament en el seu districte i no per llista– que d’una forma o una altra està vigent en les grans democràcies europees: Gran Bretanya, França, Alemanya i últimament fins i tot Itàlia? L’Estatut diu que la llei electoral serà proporcional i respectarà els territoris. La Constitució del 78 també fixa el criteri de proporcionalitat per evitar el que succeeix amb el sistema anglès. En aquest model, essent la primera minoria (fins i tot amb menys del 50% dels vots) en el 80% de les circumscripcions i amb un percentatge electoral de posem un 44%, s’obtindria el 80% dels diputats. És un sistema que té avantatges –no oblidem que el parlamentarisme anglès és un dels bressols de la democràcia– perquè fomenta el vincle dels ciutadans amb els seus representants i perquè permet la formació de majories parlamentàries que donen estabilitat governamental. Però és un sistema injust; tot i que la proporcionalitat espanyola corregida, i el mínim provincial de dos diputats, també té inconvenients des del punt de vista de la justícia. Al meu entendre el millor sistema per a Catalunya seria el model alemany, que permet respectar la proporcionalitat amb la combinació de l’elecció per llista, que determina el tant per cent total de diputats de cada grup, i l’elecció per circumscripció uninominal, que determina l’ordre dels noms i garanteix que tots els districtes estiguin representats. D’aquesta manera s’aconsegueix al mateix temps acomplir amb l’exigència que tots els vots tinguin el mateix valor i amb l’elecció directa del diputat per part de l’elector. Estic segur que la introducció d’aquest sistema a Catalunya dinamitzaria la vida política i s’estendria ràpidament a altres parts d’Espanya. També fomentaria la democràcia participativa, ja que l’actual sistema de llistes tancades atorga un pes excessiu a les cúpules dels partits en la selecció del personal polític. Polítiques socials Una de les majors sorpreses del seu discurs de la moció de censura –i una de les mesures que més repercussió va tenir a la premsa– va ser la seva proposta d’atorgar a les famílies una subvenció de 8.000 pessetes per fill i mes durant divuit anys, que es podria capitalitzar en els tres primers anys transformant-se llavors en una subvenció de 40.000 mensuals. El Conseller en Cap, Artur Mas, li va contestar donantli la benvinguda a les polítiques d’ajuda a la família que CiU defensa des de fa anys. 5 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 La política que proposem no prové de la ideologia de suport a la família tradicional a que es refereix Artur Mas. Les coses han canviat. La prova és que Pujol porta vint anys al govern i ha fet molts discursos sobre la família i la natalitat, però no ha adoptat cap mesura que faciliti que les parelles joves puguin tenir fills sense que la dona hagi de deixar de treballar o s’hagi d’enfrontar a fortes dificultats. Els resultats són a la vista. Però Pujol ha insistit en la necessitat que els catalans tinguin més fills en multitud d’ocasions i fins i tot ha atacat les esquerres pel poc interès mostrat per aquest tema. No es tracta de fer discursos moralistes sinó de proposar mesures. I nosaltres constatem que les parelles joves necessiten avui dos salaris (o com a mínim un i mig) per fer front a les seves despeses i mantenir un nivell de vida digne. Per això la major part de parelles joves catalanes ha optat pel treball de la dona fins al punt que la tasa d’activitat femenina en la franja dels vint-i-cinc als quaranta-cinc anys és similar a l’europea. El que succeeix és que per a moltes dones és molt difícil o impossible treballar i tenir fills. I així les parelles joves han retardat l’arribada dels fills i la tasa de natalitat catalana –fins i tot més que l’espanyola– és la més baixa d’Europa. L’única solució és desenvolupar una política d’ajuda a la família real –no la família d’Aznar i Pujol, en la que els avis tenen cura dels nens i les dones, de la casa i dels avis– que faci compatible el treball de la dona amb tenir fills. I que permeti als jubilats, que cada vegada viuen més anys i tenen altres interessos, no quedar-se limitats a la cura dels seus néts. Per això és necessari premiar la natalitat, incrementar el nombre d’escoles bressol... En resum, invertir en les parelles i les famílies enlloc d’intentar culpabilitzarles amb discursos moralistes. Perquè si no s’arregla aquest tema Catalunya necessitarà un nombre d’immigrants superior a la seva capacitat d’acollida, el que crearia problemes de tota mena. Però vivim en societats en les que inevitablement augmentarà la immigració. Hi ha països sencers que veuen a la televisió com es viu a Europa i creuen l’Estret. El fenomen és imparable i és una conseqüència més de la globalització econòmica. En part sí. L’oferta d’immigrants que volen venir a Catalunya augmentarà. Però la demanda d’immigrants per part de Catalunya, que és inevitable i fins i tot convenient, no ha de ser tan gran que no permeti l’acollida ordenada dels immigrants que necessitem, que han de tenir tots els drets però han de venir de forma legal i pactada. Vull dir-ho de manera clara. La immigració és necessària, però sense control de fluxos i sense papers legals provocarà greus problemes de convivència i de seguretat. Però el que vostè diu té una certa semblança amb el que el PP ha pretès amb la nova llei d’estrangeria. Tot el contrari. El PP fa un discurs molt dur sobre els immigrants que és una negació de la realitat. Aquest discurs pot satisfer les mentalitats conservadores, però 6 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 després no es pot aplicar perquè l’Estat espanyol està demostrant que no té capacitat policial de control de l’Estret, ni capacitat administrativa per retornar els il·legals. La conseqüència és la creació d’una franja de població immigrant a la que no es vol legalitzar, però que no es pot expulsar, a la que es condemna a treballar a l’economia submergida (cosa que afavoreix els sectors empresarials més retrògrads), o a malviure recorrent a la petita delinqüència. Aquesta és la font (a judici de molts ciutadans, que simplifiquen les coses) d’una lamentablement creixent inseguretat ciutadana que a Catalunya és encara més greu, perquè el canvi de model policial (substitució de la Policia Nacional pels Mossos) fa que, almenys a curt termini, estiguin disminuint els efectius policials. En resum, la política d’immigració del PP, que CiU recolza de bon o mal grat, és una política de discurs hiperconservador i de pràctica superpermisiva que, en conviure amb un esforç inversor nul per acollir els immigrants i amb una falta d’efectius policials, pot crear problemes de tot tipus, per exemple la inseguretat ciutadana i la degradació de determinats barris, que tenen causes diferents, com ara la incapacitat governativa per garantir el que per a mi és una obsessió: barris tranquils i escoles dignes. I quina és l’alternativa? Tot el contrari del que es fa. En primer lloc, una llei més oberta i menys hipòcrita que es basi en l’exigència del control de fluxos i de la immigració legal. Després una forta inversió pública en escoles, carrers i policies per evitar la degradació dels barris de la vella immigració (la de les onades d’altres punts d’Espanya), que no poden convertir-se en guetos dels quals hagin de «fugir» els fills dels immigrants de fa quaranta o cinquanta anys. Refusar formalment la immigració, admetre-la a la pràctica i no intervenir l’imprescindible en els barris de les nostres ciutats per acollir els immigrants de forma ordenada –sense que es converteixin en guetos– és d’un cinisme absolut. O sigui, que vostè considera que acollir la immigració exigeix augmentar la despesa pública. És una exigència ineludible. Als barris que es degraden es creen les condicions que permeten l’entrada desordenada d’immigrants. Això pot provocar que antics veïns residents marxin, el que pot degradar encara més el barri. Al final les condicions s’apropen més a les d’un gueto i els preus dels habitatges es desplomen, el que significa un desastre pel barri. El fenomen s’ha donat en part a Can Anglada, de Terrassa, i als Pisos d’en Garcia, de Manlleu, un barri que era l’orgull de la població i on ara els pisos han caigut a dos milions de pessetes, però amb transaccions per menys de la meitat. Quan al 79 vam arribar al poder municipal de Barcelona pensàvem que el descens del preu dels pisos en algun barri podia ajudar a resoldre els greus problemes de l’habitatge, que segueix essent car i de difícil accés pels joves. Ara sabem que estàvem molt equivocats. Quan els preus de l’habitatge es desplomen en els barris difícils és que la gent fuig i el barri ha emprès el camí, de difícil marxa enrera, cap a la degradació. 7 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 I per què creu vostè que el PP fa aquest discurs tan crispat sobre la immigració i després segueix una política laxista i de poc esforç inversor per afrontar amb alguna possibilitat d’èxit aquest fenomen? El PP predica una actitud de rebuig a enfocar la política d’immigració d’acord amb les dades de la realitat, en part perquè creu en una política autoritària. Però crec que no només és el PP sinó tot l’arc de centre-dreta el que creu que la inseguretat i la por de la població a una immigració no controlada els pot ser electoralment rendible. La dreta creu que el sentiment d’inseguretat de la població pot ser una arma electoral que l’afavoreixi. I no només davant la immigració sinó també davant del terrorisme. Quan sorgeixen fenòmens complexes que no són fàcils d’entendre ni d’encarrilar, la dreta creu que la por del ciutadà, propens a somiar amb solucions miracle de llei i ordre, la pot beneficiar. I l’esquerra faria bé en no deixar que per aquest front la dreta penetrés en una part de la seva base social i del seu electorat. No només per raons electorals, sinó per evitar una de les perversions més perilloses de la democràcia: la substitució de les solucions reals per gratificacions psicològiques barates i tot soviet immorals. Europa L’atac terrorista de l’11 de setembre ha tingut i tindrà moltes conseqüències, però voldria que ens centréssim en l’actitud d’Europa, en l’existència d’una certa divergència entre l’actitud dels governs europeus i la de les opinions públiques dels diferents països. I en la incapacitat d’Europa per adoptar una posició única. El recent sopar-reunió a Londres, en el que Blair va convidar el canceller alemany i el president francès a adoptar una actitud comuna, així ho demostra. Poc després també va haver de convidar Berlusconi i Aznar. Després la presidència belga de la UE i Mr. Pesc. I finalment el primer ministre holandès... Hi ha moltes preguntes juntes. La realitat és que la tragèdia va tenir lloc als Estats Unitats i és lògic que els americans tinguin un major protagonisme en aquesta lluita contra el terrorisme. I és lògic i just que Europa sigui solidària amb els Estats Units davant un nou terrorisme que és una greu amenaça per a tot el món. D’altra banda, després de la II Guerra Mundial, i començant per la guerra de Corea, la iniciativa sempre ha sorgit dels Estats Units. I tant l’ONU com els altres països europeus n’han anat a remolc. Ara estem igual que sempre, perquè és cert que les institucions supranacionals europees encara són dèbils. L’asimetria de la reunió de Londres és una conseqüència d’aquesta debilitat. Però això només subratlla la necessitat de donar passos endavant per a la consecució d’una única veu i d’una única política exterior europea. I aquesta política comuna serà necessària perquè els Estats Units, que ara disposen d’un marge de confiança –que per altra banda estan utilitzant, fins avui amb prudència, gràcies al realisme de dirigents com ara Colin Powell–, en el futur hauran de tenir en compte altres opinions, com la de les Nacions Unides o la dels altres països de la gran coalició. I la postura d’Europa que Blair intenta encapçalar pot ajudar a l’obtenció del consens necessari tant a l’ONU com a l’interior de la gran coalició. I quina ha de ser l’actitud europea? 8 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 La meva opinió és que s’ha de reforçar el paper de les Nacions Unides per trobar una fórmula política que permeti estabilitzar l’Afganistan i mantenir l’ordre en aquell país. És una tasca que no correspon als Estats Units, sinó a l’ONU. I aquest paper dels organismes internacionals també ha de ser vàlid per jutjar els terroristes. Bin Laden ha de ser jutjat per un tribunal penal internacional. Em temo que Bush se l’estimi més mort que viu. Si el món no fa justícia, després estarem pitjor que abans. En segon lloc, el manteniment de la coalició internacional exigeix abordar definitivament la creació d’un Estat palestí que pugui conviure amb Israel. L’administració Bush està començant a modificar en un sentit positiu la seva política dels primers mesos de desentendre’s del conflicte. Però Europa pot i ha d’ajudar a resoldre l’etern conflicte d’Orient Mitjà. La justícia penal internacional, a més, haurà d’avançar i Europa té unes posicions més interessants que Estats Units. Lluitar contra el terrorisme exigirà passes endavant en la justícia econòmica internacional, i no em refereixo ara a la igualació de les rendes dels diferents països –que també–, sinó a la lluita per immobilitzar el capital i la xarxa del terrorisme que sovint està lligada al blanqueig de diner, a la venda d’armes, al tràfic d’immigrants, al tràfic internacional d’estupefaents i als paradisos fiscals. La lluita contra el terrorisme exigirà una acció internacional judicial repressora. I en aquest tema, Europa té plantejaments diferents als dels Estats Units. És possible avançar en la cooperació internacional fins i tot sense els Estats Units, com ho demostra la recent reunió de Marràqueix sobre el clima que ha confirmat les conclusions de Kyoto. Estats Units ha estat el país víctima del brutal atac terrorista de l’11 de setembre i té dret a reaccionar i actuar durant un cert temps, com a subsidiari de l’ONU, per capturar els terroristes. Però és un dret imperfecte i limitat en el temps que afortunadament està exercint de forma no del tot incorrecta. Amb tot, el més important és no caure en la temptació de pensar i d’actuar com si ens trobéssim davant d’un conflicte de civilitzacions. No és així: estem davant d’un atac brutal als drets humans més fonamentals. I aquests no es poden vulnerar en la resposta, ni posar-los en perill, més enllà del que l’ONU decideixi, perquè ella és l’única amb dret a decidir sobre aquesta matèria a nivell mundial. En l’àmbit econòmic tampoc sembla que Europa tingui grans èxits. L’euro no aconsegueix remuntar enfront del dòlar, tot i l’actual situació americana, i el Banc Central Europeu sembla menys decidit a intervenir que la Reserva Federal americana en la lluita contra la recessió. Crec que Europa està molt més marcada per les horroroses conseqüències econòmiques i polítiques de la inflació dels anys trenta a Alemanya i Àustria que els Estats Units, que no han sofert mai una patologia tan negativa de la inflació. Per això la Reserva Federal és més decidida a l’hora de baixar els tipus d’interès que el Banc Central Europeu. A més a més, la Reserva Federal té una llarga història i el BCE està donant les seves primeres passes. I el BCE ha de tenir en compte la inclinació alemanya per l’estabilitat de preus, especialment després que Alemanya fes el sacrifici d’enterrar el símbol del seu orgull nacional posterior a la guerra mundial –el marc alemany– per donar a llum la moneda única. Però no dubto que l’euro pujarà. L’any 1971 dubtava entre especialitzar-me en economia monetària internacional o en economia urbana. Contra el que podia esperar, 9 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 el professor Sardá Dexeus em va recomanar l’economia urbana perquè en el camp monetari ja hi havia molts economistes. I quan li vaig preguntar per les raons de la fortalesa del dòlar enfront les divises europees, em va dir que els tancs russos estaven a trenta-sis hores de Francfort. Europa no podia inspirar en aquell moment la mateixa confiança que els Estats Units. Avui el perill no són els tancs russos, sinó el terrorisme kamikaze. I aquest ha demostrat que pot actuar als Estats Units. Entrevista realitzada el novembre de 2001. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista a Pasqual Maragall per Joan Tàpia Source A related resource from which the described resource is derived FRC: Revista de debat polític Description An account of the resource n.3 tardor 2001. 10p. Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Tàpia, Joan Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Moció de censura Catalunya Oposició Model social Acció política Immigració Europa Constitució Espanya Catalanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-11-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/23/1545/0000000719.pdf 1b02621a9429d18281df1f5470e2169f PDF Text Text Entrevista a El Periódico "Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci" ENTREVISTA Pasqual Maragall PRESIDENT DEL PSC : "Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci" JOSEP TORDERA / BARCELONA --¿La moció de censura ha servit per a alguna cosa? --Ha sigut un exercici de normalitat democràtica. Els convergents i tothom qui es mou al seu voltant han volgut fer creure que era una opereta, que no servia per a res. Però ells són els únics que pensen així. En canvi, als ciutadans el debat de la moció els ha suposat un renaixement de l´interès per la política. Ho he pogut constatar al carrer i en el correu electrònic que he rebut aquests dies. Amb això hi hem sortit guanyant tots, s´ha vist que hi ha dues opcions, amb posicions matisades al seu voltant. Maragall, dijous passat, assegut en un banc de la Ciutadella davant el Parlament. Foto:JULIO CARBÓ --Jordi Pujol no va intervenir en el debat d´una moció de censura que vostè havia presentat en contra seva. ¿Per què creu que ho va voler fer? --El silenci de Pujol ha sigut un fet absolutament inaudit. Si José Luis Rodríguez Zapatero presentés una moció de censura contra José María Aznar, i aquest no intervingués i fes intervenir en el seu lloc el vicepresident Mariano Rajoy o qualsevol altre possible successor seu, a Madrid es produiria un escàndol sensacional. Crec que aquí hauríem de tenir els mateixos reflexos democràtics. Pujol, amb el seu silenci, ha menyspreat el Parlament i els catalans, que tenien dret a saber el que pensa, perquè encara segueix sent el president. --Vostè tampoc va voler debatre amb Artur Mas. --No és el mateix. D´entrada jo no vaig defugir el debat amb Mas, que es va fer. Però és cert que jo vaig considerar que, segons indica el reglament del Parlament, amb qui havia de debatre era amb els grups parlamentaris. La moció de censura no és cap altra cosa que un debat d´investidura i, per tant, jo era el candidat i havia d´intentar convèncer els grups, no el Govern que estava censurant. --¿Divendres es va produir la retirada política de Pujol? --Sí. Divendres, amb el seu silenci, al no voler debatre amb mi, Pujol va confirmar la seva retirada. Encara que no ho va fer amb la formalitat deguda. --¿Ja no hi haurà la possibilitat de tornar a veure un debat Pujol-Maragall al Parlament? --Crec que no hi tornarà a haver un debat entre nosaltres. No m´imagino Pujol en el debat de política general de l´any que ve, tornant a fer el mateix discurs de comiat que va fer fa dues setmanes. No tindria cap sentit. Penso que la pròxima gran intervenció de Pujol al Parlament serà per anunciar que se´n va, no per defensar l´obra d´un Govern, que no ha defensat en una ocasió crucial com la de la moció de censura. --La seva actuació en el debat de la moció de censura ha merescut elogis, però, al mateix temps, crítiques molt dures. ¿Té alguna cosa per reprotxar-se? �--Home... Sempre penso que ho puc fer millor, però crec que, globalment, en puc estar satisfet. Aquest debat ha trencat molts tabús, molts prejudicis sobre les possibilitats del Parlament, de Maragall, dels socialistes, de la potència parlamentària de Pujol i, en termes generals, del grup de CiU. El debat va tenir dues parts molt lligades entre si. D´una banda, el paquet de propostes que resumiria en la recerca d´una cohesió més gran en polítiques concretes de caràcter social, una proposta clara per a Espanya i una estratègia econòmica i d´infraestructures. De l´altra, hi havia el debat sobre els qui poden portar a la pràctica aquestes mesures. Ha quedat clar que els únics que ho poden fer són els grups d´esquerra. --Artur Mas i Duran Lleida van al.ludir reiteradament a la relació que hi ha entre el PSC i el PSOE com a argument per desqualificar-lo com a possible president de la Generalitat. ¿Aquest vincle els perjudica a efectes electorals? --A Catalunya, en totes les eleccions generals i municipals, els socialistes obtenim més vots que CiU i el PP junts. I en les últimes eleccions catalanes, els socialistes vam tenir més vots que els convergents. No sembla que els catalans comparteixin els arguments de Convergència. Per això resulta lamentable que Pujol no tingui en compte els sentiments d´una bona part dels catalans, expressats amb els seus vots, i insisteixi a dir que a Catalunya li és indiferent que a Espanya governi el PP o el PSOE. --Ara que tot s´ha acabat... --Perdoni, però ara no s´acaba res. Al contrari, ara comença tot. La política catalana torna a estar en un replà més alt, en un punt de partida més interessant, en el qual el Govern s´haurà d´esforçar per acabar amb la seva ineficàcia, que la gent ja està percebent. --¿I vostès? --A nosaltres ens correspon explicar per tot Catalunya les 17 propostes que vam presentar en el debat de la moció. Volem mobilitzar al seu voltant el conjunt dels ciutadans. --A més a més, molt aviat s´hauran d´enfrontar a una sèrie de qüestions com els Pressupostos de la Generalitat per a l´any 2002, els canvis en el Govern i el congrés de federació de CiU. --Tot això ha perdut molt valor polític. La discussió del pressupost està cantada perquè depèn del de Madrid, i ja sabem que el casament entre Unió i Convergència no aportarà res de nou. --¿On s´hauran de buscar les novetats? --Tot dependrà de la dinàmica de la política catalana, aquí i a Madrid, del resultat de les eleccions gallegues i, evidentment, del que pugui passar a Euskadi. També es podria donar el cas que CiU, finalment, decideixi trencar amb el PP per pactar amb ERC, cosa que, si vol que sigui mínimament creïble, hauria de fer aviat, no uns quants mesos abans de les eleccions. En tot cas, s´hauria de veure si Esquerra es vol prestar a una operació d´aquesta mena. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Tordera, Josep Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Moció de censura Parlament de Catalunya Oposició Pujol, Jordi, 1930- Acció política Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-10-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/23/1544/0000000609.pdf f9a4e891acb9e492937dd68f53f1116f PDF Text Text Entrevista a La Vanguardia (2-9-2001) No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta La Vanguardia 03/09/2001 ALFREDO ABIÁN Barcelona Titulares OPINIÓN PÚBLICA. "Mucha gente dice: ‘ Estos critican mucho, pero no los echan y son incapaces de hacerlo’ " PUJOL-MAS. "¿Cómo se puede censurar a un president que no gobierna porque dice que eso ya lo hace Mas?" Pedro Madueño NACIONALISTAS. "Han abandonado la tradición catalanista por una especie de pragmatismo de vía estrecha" GOVERN. "Por razones electorales no busca lo mejor para Cataluña, sino lo mejor para él: continuidad" MOCIÓN DE CENSURA. "No se suelen presentar para ganarlas numéricamente; no se trata de ver quiénes la votan" Aunque siempre se ha dicho que Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) no era un corredor de fondo, lo cierto es que el líder del PSC llega al ecuador de la legislatura casi sin despeinarse, algo habitual en la apacible política catalana. Ahora se dispone a calentar motores cuando aún faltan dos años para los comicios autonómicos. El combustible que emplea para animar el eterno debate preelectoral es su largamente anunciada moción de censura, que será debatida en octubre. Es una apuesta cuestionada, quizás porque existe el riesgo de que el motor se recaliente antes de tiempo y sufra un percance. Pero Maragall es tenaz y cree tener una buena presa: el supuesto entreguismo del nacionalismo catalán al nacionalismo español. -Usted y su partido actúan, en ocasiones, como si ya fuera el futuro president. Pero la aritmética parlamentaria jugó malas pasadas al PSC en 1980 y en 1999. -Si eso fuera así, no habría presentado la moción de censura; estaría sentado tranquilamente para ver pasar el cadáver del adversario por delante de la puerta de mi casa. Y no pienso hacerlo. En política nunca tienes que esperar a que las cosas sucedan. Hay que pelearlas y es lo que me pide mi moral política. -Tenemos en puertas un pleno sobre financiación, el debate general y la moción de censura. La oposición no para de pedir elecciones anticipadas. Cualquiera diría que Cataluña padece un cataclismo. -Cataluña sufre los efectos de una crisis larvada. Este Gobierno no sólo no ha hecho nada, sino que desde su última remodelación ha tirado para atrás todos los acuerdos que se habían logrado antes y ha expulsado a los sectores más dialogantes de CiU. Ha perdido todas las batallas políticas (desde la financiación al trasvase) y ha ratificado la renuncia de Convergència a tener una política autónoma respecto al PP. Hombre, la situación no es la de que se estén hundiendo los puentes de las carreteras, pero bastantes cosas se han hundido. ¿Estamos ante una crisis final? No es final porque empezó hace ya mucho tiempo y tiene pinta de no acabarse nunca y alargarse otros dos años. Frente a esta situación, tenemos no sólo la posibilidad legal de presentar la moción de censura, poco corriente en este país, sino la obligación moral de hacerlo porque obtuvimos más votos. -Pero la moción de censura tiene algo de fuego de artificio. La tiene perdida y ni siquiera ha convencido a Esquerra e Iniciativa. -No se trata de saber quiénes van a votar a favor o en contra. Raramente se hacen censuras para ganarlas numéricamente. -Sí, pero a veces se corre el riesgo de perderlas también políticamente. -No hay nada positivo que no conlleve un riesgo. Pero a mí me preocupa más el debate de política general, que por definición es de crítica al Govern. Y me preocupa porque quien llevará el peso de ese debate es Pujol, cuando ha admitido que no es él, sino Artur Mas, quien coordina y dirige el Govern. Es algo tremendo, porque el propio Estatut dice que es el president a quien corresponde dirigir la política del Govern y que esa misión no es delegable. Por eso tengo dudas. ¿Cómo se puede censurar a Pujol sabiendo que no gobierna? Es un poco raro. La moción de censura ya está más clara, porque no será �contra nadie, sino en positivo. Servirá para debatir la propuesta de un candidato, con un programa y un gobierno alternativos. Es bueno que haya un intercambio de ideas más transparente de lo que ha sido hasta ahora. -Pero hay sectores de su partido que apuestan por una oposición más templada, por no dar pasos en falso y esperar a que CiU caiga como fruta madura. -Mire, la gente esta desorientada porque ve que la parálisis del Govern lo perjudica todo. Pero también es crítica con la oposición porque dice: "Estos critican mucho, pero no los echan y son incapaces de hacerlo". Y hay algo que quiero recalcar: no entiendo cómo hay partidos que dicen estar a favor de las elecciones anticipadas y cuando Pujol dice que no, se van a casa tranquilamente y no hacen nada. No me parece muy congruente. -¿Y es congruente deslegitimar a CiU por gobernar con el apoyo parlamentario del PP? Sus correligionarios también gobiernan Aragón y Baleares con la derecha regionalista. -Ciertamente, gobernar con el apoyo del PP no es ilegal. Lo raro es que el nacionalismo catalán se eche en brazos del nacionalismo español. Sólo en una ocasión ha pasado algo similar. Uno de los ingredientes que encolaron los ánimos durante la II República fue cuando el Parlament, con mayoría de izquierdas, aprobó en 1934 la ley de contratos de cultivo y la Lliga acudió al amparo del Tribunal de Garantías Constitucionales, que anuló la ley. Aquello provocó un cisma. Todas las ocasiones en que el nacionalismo catalán conservador ha buscado el apoyo del Estado español, o de las fuerzas más propensas al nacionalismo español, han sido un desastre para Cataluña, al margen de contradecir la historia del catalanismo tolerante. -Pero esa será una contradicción de los nacionalistas. No se va a erigir usted en valedor de las esencias del nacionalismo catalán. -No, no. Uno puede ser pragmático si da resultados. Lo que no se puede decir es que hay que pactar con quienes tienen la llave del grifo, renunciar a tus postulados y que luego no salga agua. Hay momentos en que se puede decir que más vale un mal pacto que una buena guerra, pero no es el caso. -Y usted cree que hay margen de maniobra ante un PP con mayoría absoluta. -Por supuesto. Nadie puede creerse que el Gobierno habría podido imponer un modelo de financiación si se hubiera hecho un frente común de las comunidades no gobernadas por el PP. Lo que pasa es que CiU ha cogido el camino más fácil y no por pragmatismo económico, sino electoral. Porque hacer otra cosa les hubiera supuesto perder la mayoría. Y con el trasvase ha sucedido lo mismo. CiU podía haber hecho una gran propuesta de financiación, apoyada por la mayoría de los partidos catalanes, y unirla a las iniciativas de otras autonomías. Podía haber forzado algo que no se ha logrado en la España del PP: dialogar. Y no han querido porque electoralmente les da pavor perder el poder. Estamos en manos de un gobierno que, por razones electorales y de partido, no quiere obtener lo mejor para Cataluña, sino lo mejor para él. Y lo mejor para él es la continuidad. Les da lo mismo que Cataluña no dé el do de pecho para afrontar el siglo XXI. -Pero esa alianza CiU-PP es lógica hasta cierto punto. Probablemente, después de Pujol el primer interesado en que usted no sea president es el propio José María Aznar. -Sí, pero también es en clave electoral, no por los intereses de Cataluña. En lugar de ir contra la historia del catalanismo, a Pujol le habría convenido hacer una propuesta a España contra esa especie de unitarismo obsesivo de Aznar. Se hacen concesiones a ese unitarismo, que vuelve de la mano de Aznar con el discurso de que esto es un barullo y si no hay un mando unificado que determine todo lo que ocurre, España se va al garete. Todo lo contrario de lo que Cataluña ha pensado siempre mayoritariamente en los últimos 125 años. Y lo que tiene que hacer un gobierno que se reclama del nacionalismo catalán es contribuir a formular una España posible y plural, que es algo que ya propugnaban en el siglo XIX los catalanistas y los liberales. Lo grave es que han abandonado esa línea por una especie de pragmatismo de vía estrecha, que además no da resultados. Ustedes no paran de criticar a Pujol, pero también lanzan guiños al electorado de CiU. Dicen que la figura de Pujol es irrepetible y que cuando los socialistas gobiernen la Generalitat no lapidarán su legado. Sin embargo, la izquierda lleva 20 años denunciando la supuesta perversidad intrínseca del pujolismo. ¿En qué quedamos? -Aquello era una obsesión... Todos nos hemos moderado, aunque yo nunca he sido partidario de la estigmatización y del absolutismo antipujolista. Creo que Pujol ha hecho una función muy importante en Cataluña y en España y que la historia se lo reconocerá. Lo que pasa es que hace ya bastantes años que no aporta el valor añadido que aportó en su momento. Por la propia limitación de sus coordenadas ideológicas y de su propia trayectoria es incapaz de dar, en nombre de Cataluña, el mensaje que España está esperando. Un mensaje de confianza en que España puede ir a mejor, que la Constitución no es intocable, que se puede cambiar y que la Constitución buena es precisamente la que se cambia. Pujol ya no sirve para dar el paso adelante que Cataluña tiene que dar para hacer una propuesta de España. �-Pujol no sirve porque, entre otras razones, se retira dentro de dos años. -No sirve porque se va, pero también se va porque ya no sirve. -Pero antes de irse ha organizado una exposición itinerante para "vender" Cataluña en el resto de España. -Me parece muy bien, aunque ya era hora de que lo hiciera. Todo lo que haga el Pujol embajador, el Pujol pedagogo, me parece fantástico. Lo que no entiendo es cómo no lo ha hecho antes. Lo que no entiendo es cómo no se hace más propaganda para explicar que el catalán no sólo no es un problema, sino que es una riqueza y es fácil. Lo que hacen es enviar mensajes defensivos y subliminales de todo lo contrario, con lo que en la práctica lo que están diciendo a España es que esto es un lío y que Cataluña es muy difícil. La moderación formal de Pujol ha servido a la causa de todos, pero él no ha creído nunca en el poder de esa relación. Para entendernos, él no cree que España tenga arreglo. Los nacionalistas no lo creen: sólo creen que España es un mal menor. Y tanto es así que hasta pactan con el nacionalismo contrario. No piensan que pueda haber un terreno de acuerdo ideológico, mientras que la mayoría de los catalanes sí lo cree. A fin de cuentas, muchos, o casi todos, tenemos ancestros españoles o estamos mezclado, y nos gustaría que la España plural, desinhibida, relajada y tranquila fuera posible. Yo no soy nacionalista. Soy de los que creen que a España se la puede convencer lentamente para que se reconozca a sí misma como lo que en realidad es. -Curiosamente, CiU y ERC coinciden cíclicamente en que usted pertenece a la misma generación política de Pujol y que ya le está llegando la hora de jubilarse. ¿Es un argumento recurrente o un síntoma de debilidad de los nacionalistas? -Es falta de imaginación. La que cuenta es la edad del alma y del corazón. Ya he dicho más de una vez que no me considero abuelo aunque tengo un nieto. -Pero aunque usted y Pujol se lleven 11 años, no me negará que comparten genes, una forma intuitiva de hacer política, incluso un estilo personalista. -Hombre... Algo sí que compartimos. Yo he sido 15 años alcalde y él 20 años president. De alguna forma hemos coincidido una serie de años en la plaza Sant Jaume. Es verdad. Pero él pertenece a una generación distinta. Una vez Solana me dijo que la gran virtud de Pujol es que era la única persona de su generación que estaba ahí. Y es verdad. En Cataluña sólo estaban Joan Reventós y él. No había nadie. Eran los últimos aledaños de la generación de mi padre, que son la generación perdida. -Vamos, que lo suyo con Pujol es mera coincidencia temporal, sin similitud alguna. -Sin duda. Bueno, tengo algún vínculo familiar indirecto. Ya le digo, nos hemos conocido, pero cuando yo era chico y corría por la montaña, él ya llevaba tiempo por allí. Con quien sí conectó mucho Pujol fue con mi hermano mayor y con mi padre. O sea, que relación con la familia ha habido mucha. Pero más allá de eso, coincidencias, ninguna. Él era de derechas, más de lo que siempre ha dicho, nacionalista, católico... -O sea, que se equivocan quienes ven en usted y Pujol las dos caras contrapuestas de una misma moneda. -Sería presuntuoso que yo emitiera juicios sobre cómo nos ven los demás. Otra cosa es que en España todo lo que es catalán les parece igual. Pero yo nunca he sido español del año en "ABC". Estará satisfecho de que el Govern destine parte de los nuevos recursos de la financiación a programas de ayuda familiar, tal y como usted propuso. -Pujol lleva 20 años gobernando y ha conseguido la tasa de natalidad más baja de Europa. Aquí las mujeres están entrando a trabajar masivamente. En todos los grupos de edad entre 25 y 45 años, la tasa de actividad de las mujeres en Cataluña es igual que la europea. ¿Qué pasa entonces? Que todas las chicas jóvenes están trabajando o dispuestas a hacerlo y dejan de tener hijos. Un matrimonio joven no puede vivir con menos de dos salarios. Y si no hay guarderías y no hay ayudas económicas, todo seguirá igual. Nosotros tenemos en fase de estudio una propuesta para dar 50 euros al mes por cada niño hasta que cumpla 18 años. Esto costaría cien mil millones al año. Es mucho, pero puede puede aplicarse de forma gradual. Incluso se puede contemplar la posibilidad de capitalizar la ayuda en tres años en lugar de en 18. Hay fórmulas, y aunque no sea un tema fácil hay que actuar con rapidez, que es lo que no hace el Govern en casi todos los terrenos. -¿Por ejemplo? -Ni siquiera han sido capaces de tomar las responsabilidades de orden público, cuando se está viendo que esto no funciona. Este sistema de transición en el que una policía viene y otra se va y que dura tanto tiempo -hasta el 2007 no se van a desplegar los Mossos en Tarragona y Lleida- está preocupando a la población, que se siente desprotegida. Los que tienen que llegar no han llegado y los que que tendrían que seguir se están yendo porque no cubren las vacantes. ¿Cómo van a cubrirlas? Si no tienen �moral para venir, porque si lo hacen les van a echar dentro de poco, como ha pasado con los guardias civiles de Tráfico, a los que les han dejado unos cupos de permanencia del 30% en Girona y del 15% en Barcelona. Lo que quiere decir que el 85% por ciento deberá marcharse cuando tiene aquí a la familia y a los críos en las escuelas. Esto se ha llevado muy mal. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Abián, Alfredo Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Moció de censura Oposició Pujol, Jordi, 1930- Catalanisme Nacionalisme Acció política Convergència i Unió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-09-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/23/1543/0000000717.pdf b2260604650a57573f3305d99f934bc5 PDF Text Text Entrevista a El Periódico (19-8-2001) Pujol no gosa enfrontar-se un altre cop amb mi No ofereix la més mínima oportunitat al dubte. Amb el relaxament de les vacances que li il.lumina la cara, està absolutament convençut que quan Pujol deixi el seu despatx al Palau serà per ocupar-lo ell. A. Carbonell Pasqual Maragall : "Pujol no s'atreveix a tornar-se a enfrontar amb mi en unes eleccions" VA NEIXER A BARCELONA EDAT 60 ANYS TRAJECTORIA FUNDADOR DEL PARTIT DELS SOCIALISTES (PSC) I ALCALDE DE BARCELONA (1982-1997) LUIS MAURI --Als anys 60, vostè va victorejar la Cuba de Castro i la Iugoslàvia de Tito; als 70, va somiar amb una societat socialista i democràtica després de la nit franquista; als 80 i als 90, va governar Barcelona amb pols socialdemòcrata i liberal. Quin significat tenen avui, de cara al segle XXI, la dreta i l'esquerra? --L'esquerra és la que intenta realitzar els somnis. I la dreta és la que en desconfia. Però en la tenacitat per realitzar els somnis sempre existeix la possibilitat de trair-los. Si només hi penses o els desitges, els somnis són meravellosos; però per poder-los agafar és necessari ficar-se en el fang de la realitat. -- Quins somnis ha traït vostè? -- Tinc somnis pendents, sí. Traïts? Segurament també. -- Pot ser més precís? --Un somni pendent, no només meu, sinó de la ciutat, del país, és la cita de Barcelona amb les cultures del món el 2004. Es l'assignatura pendent de sempre, la reconciliació del món i els ciutadans. Va començar amb Adam i Eva, suposo, però sobretot es va posar de manifest als segles XVIII i XIX, amb Kant i Marx. Marx veia la història com una locomotora que només podia anar endavant. Es podia aturar, sí, però no recular; el vent de la història l'empenyia invariablement cap endavant. Kant era més escèptic. Però avui sabem que tot depèn de nosaltres. Podem avançar i aturar-nos, però també podem destruir el món. Si ens equivoquem, tot se'n pot anar en orris. --Li preguntava pels seus somnis traïts. --La vida és una continuïtat de traïcions percebudes, que probablement no són traïcions reals. Un es va fent gran. Resulta que descobrim que els Reis són els pares, i així moltes coses. No hi ha res tan idíl.lic com ens pensàvem. El creixement és un cúmul de petites traïcions, d'un mateix o dels altres, a les quals hem de donar un sentit final més que original. No hem de pensar tant en si fa 20 anys vas dir no sé què, i que després has fet què sé jo, sinó en si el lloc on et dirigeixes és digne en funció del teu plantejament inicial. Si ets fidel als teus orígens d'una manera radical i absoluta, acabaràs paralitzat, no podràs fer mai res. -- La dialèctica mundialització-antimundialització és la versió actual de la dialèctica de classes? --L'està substituint. Marx ja ho va plantejar en aquests termes. El comunisme, el paradís a la terra, segons Marx, només podia funcionar a escala mundial. I, en efecte, la globalització és �aquí, però arriba del costat contrari. Qui porta el comandament és el capital. O, dit en termes d'avui, l'economia està mundialitzant la societat i aquesta última no domina l'economia. La qüestió és aconseguir que la societat no quedi a la mercè de l'economia. -- El món serà global o no serà? -- Sí, però no a partir d'ara. Avancem cap a un món global des del principi dels temps. -- Quin és el lloc de Catalunya en aquest món global? --La mundialització canvia la distància entre el que fas i l'efecte del que fas. Catalunya és molt més petita en relació amb el món amb què es relaciona. Es menys mestressa del seu propi destí, i això també li passa a Espanya, i a Europa. La globalització ens fa a tots plegats menys amos del nostre destí. -- Així doncs, els nacionalismes tenen el paper de protegir, de fixar les identitats dels elements globalitzats? -- La globalització comporta un perill de pèrdua d'identitat. S'ha de conjugar la consciència de globalització amb la necessitat de particularització. Els federalistes hi estan treballant des de ja fa molt de temps, també a Catalunya. Els nacionalismes que governen avui Espanya i Catalunya han perdut el nord en vista d'una nova realitat en què el seu missatge no és suficient ni satisfactori. El nostre missatge federalista potser és més complicat, però és capaç de donar una resposta més adequada a la nova situació. Es millor l'Espanya plural i progressista que l'Espanya de la desconfiança. Catalunya té la possibilitat i l'obligació de formular un projecte diferent d'Espanya. Catalunya no ha d'aspirar a tenir un tracte especial com, per exemple, Euskadi, sinó a posar damunt la taula un projecte d'Espanya on hi càpiga còmodament i els altres, també. --Vostè no es pot queixar de Jordi Pujol. Déu n'hi do quin regal que li ha fet retirant-se de la competició electoral. --I tant que em queixo. M'agradaria tornar-lo a guanyar en vots, i aquest cop, també en escons. --Dir que prefereix enfrontar-se a Jordi Pujol que a Artur Mas sona, permetim que ho digui, una mica hipòcrita... --Pujol no s'atreveix a tornar-se a presentar. No vol perdre. Ja va perdre amb mi una vegada, encara que va acabar guanyant en temps de descompte i gràcies a la llei electoral. Però ara no gosa tornar-ho a intentar, i envia aquest noi, Mas. Saben que no guanyaran i s'estan venent el present en el mercat de futurs. Per aguantar en el poder dos anys més, paguen el suport del PP al Parlament al preu de comprometre el seu recolzament al PP al Congrés quan, després del 2004, els conservadors perdin la majoria absoluta. -- Quina virtut política de Pujol considera envejable? --Que parla alemany, que és una virtut política molt important. Bé, el seu coneixement de la història i la seva fidelitat a Catalunya. -- I de Mas? �--Es un bon opositor. A l'Ajuntament de Barcelona vaig tenir a l'oposició, per CiU, Trias Fargas, Cullell, Comas, Mas i Roca. El més dur de tots plegats, el més incansable, va ser Mas. Ell va ser qui va boicotejar la Carta Municipal endarrerint-ne l'aprovació --Recentment, vostè parlava d'un clamor que demana eleccions a Catalunya. Venint cap a aquí no he sentit a ningú parlar-ne... --No he dit que la gent parli, sinó que hi ha tres partits (PSC, ERC i IC-V) que van sumar 50.000 vots més que els altres dos (CiU i PP) i que han demanat eleccions urgentment. Després de tota aquesta campanya de CiU per aconseguir més poder i més diners, ara sabem quants diners donarà el nou sistema de finançament autonòmic, però no diuen quants n'hauria donat l'antic. Hi ha una sensació inquietant de no saber si el fet que CiU vagi bé significa que el país va cap endavant o no. El Govern no s'ocupa dels assumptes importants de la vida quotidiana, de la immigració, de la seguretat, que està pitjor que mai, de l'escola, les inversions... -- No ha fet res bé el Govern de Jordi Pujol? --Sí, moltes coses. Fonamentalment, el manteniment de la dignitat de ser català, de l'idioma, de la seva his- tòria i les seves institucions. La creació de la consciència que Catalunya és una nació. -- Només la defensa de la identitat? --I algunes altres coses, com la Universitat Oberta de Catalunya i TV-3. -- En què s'hauria de notar el canvi que vostè propugna? --En la vida quotidiana. Els 100.000 milions de pessetes de més que, segons CiU, reportarà el nou finançament, em comprometo a destinar- los íntegrament a la família, l'ocupació de les dones, l'escola, la natalitat, els avis i els menors en situació de risc. Tenim una de les taxes de natalitat més baixes del món. S'han de fer polítiques perquè les dones puguin treballar i tenir fills sense que això els suposi un sacrifici ímprobe o la pèrdua de la feina, o les empennyi a no tenir fills. --A la tardor, vostè presentarà la moció de censura més anunciada de la història. No el preocupa que no el votin ni ERC ni IC-V? --Presentaré la moció de censura. Es la meva obligació. Qui vulgui peixos que es mulli el cul. Tantes queixes durant tant de temps perquè no hi havia oposició al Parlament... Doncs ara n'hi ha. La gent podrà veure que hi ha una alternativa, i això, òbviament, horroritza CiU. -- Quin PSOE prefereix, el de Felipe González, el d'Almunia o el de Zapatero? --El de Zapatero. --Donat que avui no n'hi ha cap altre, la seva resposta podria semblar a algú més pragmàtica que sincera. --Zapatero entronca amb el federalisme. Felipe havia de parlar en un llenguatge que arribés als militants demòcrates antifranquistes, però també als fills de la Guàrdia Civil, com jo dic. Ara fa falta algú que proclami l'Espanya plural, la dels socialistes de la República. Felipe representa el període en què Espanya només podia canviar amb una política d'Estat fort; feia �falta una persona que tingués l'Estat al cap. Ara cal una persona que tingui al cap el que vulgui, però que alliberi el joc, que sigui més federal, que no el preocupi tant la unitat. El PSOE havia de demostrar que és alguna cosa més que Felipe González, i ho ha demostrat. LLEGINT EL DIARI AMB PASQUAL MARAGALL LA IMMIGRACIO El Govern central avorta la negociació i desallotja per la força els africans de Barcelona. "Això no s'arregla amb una llei d'estrangeria. S'ha de donar poder als ajuntaments, que són l'Administració més pròxima als ciutadans, perquè actuïn amb eficàcia i els barris i les escoles puguin encaixar l'allau de gent amb problemes que arriba de fora. Els que estan pagant el cost de la immigració són els antics immigrants, els immigrants interiors dels anys 50 i 60, que veuen que els barris i les escoles que els va costar tant esforç dignificar es comencen a degradar una altra vegada. Això és un sarcasme històric que no ens podem permetre. I també s'ha d'invertir als països d'origen, perquè menys persones es vegin amb la necessitat d'emigrar. Això, i no lleis d'estrangeria, és el que necessitem". LA CLONACIO HUMANA Científics i polítics d'arreu del món debaten els limits morals de la clonació humana. " Què es pretén, recrear una persona o generar solucions per a determinades malalties? Si t'equivoques al fer un fetge o un ronyó, el destrueixes i ja està, però si encertes, salves la vida d'una persona. Però si t'equivoques al recrear un ésser humà... No hi ha garantia de no fer monstres. No és acceptable que, per evitar que la naturalesa creï monstres, correm el risc de fabricar-ne nosaltres". L'IDIL.LI CRUZ-CRUISE L'actriu espanyola Penélope Cruz i el nord-americà Tom Cuise esbomben la seva relació. "Penélope Cruz és una actriu que em cau molt bé. La veritat, no sé què li veu a Tom Cruise, ha, ha, ha. La seva exdona, Nicole Kidman, ara diu que per fi ha pogut posar-se sabates de taló alt, perquè quan anava amb Cruise no podia fer-ho per no subratllar més la baixa alçada de la seva parella. Encara que les notícies sobre la relació Cruz-Cruise també podrien ser una estratègia purament de màrqueting." FIDEL CASTRO El líder cubà compleix 75 anys i diu que serà rebel fins que es mori. "Està bé, però si Fidel Castro vol ser rebel de veritat, que permeti que la rebel.lia que proclama continuï després d'ell. Castro hauria d'obrir la mà abans que sigui massa tard. Hauria d'impulsar transició cap a la democràcia que permetés a Cuba sortir de l'aïllament". PASQUAL MARAGALL RADIOGRAFIA L'amant de la vora del precipici Maragall no és un polític comú. Ho confessa just abans de començar l'entrevista. "Si jo fos un polític dels que es porten ara, li preguntaria quin titular vol que li doni", deixa anar amb un punt d'ironia. "Com a la perruqueria: què vol?". Nét del poeta Joan Maragall, militant revolucionari durant els anys d'universitari, l'exalcalde de Barcelona és un polític intuïtiu, heterodox, indisciplinat, obstinat, amant de les passejades per la vora del precipici. Els socialistes catalans confien en Maragall per trencar el malefici electoral que arrosseguen des de l'any 1980 enfront de Jordi Pujol. �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pujol no s'atreveix a tornar-se a enfrontar amb mi en unes eleccions Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Mauri, Lluís Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Globalització Catalunya Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pujol, Jordi, 1930- Oposició Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-08-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes