<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://78.47.125.110/items/browse?collection=23&amp;output=omeka-xml&amp;page=3" accessDate="2026-04-14T22:53:50+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>3</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>154</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="2789" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1576">
        <src>http://78.47.125.110/files/original/23/2789/19880303_SoparAlcaldes_PM.pdf</src>
        <authentication>04aabc742b3add24cf10c20db0234716</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45717">
                    <text>PARADLES DE PASQUAL MARAGALL AL "SOPAR D'ALCALDES" CELEBRAT A
L'AREA DE BELLATERRA (B-30), EL DIJODS 3 DE MARÇ DE 1988

Em fa l'efecte que tots sabem que treballar municipalment vol dir
moltes coses; i que hi ha moments de la nostra trajectòria en els
quals posem més enfàsi que aquestes coses es sàpiguen i es vegin.
Penso que això és, una mica, el contingut de les paraules, que ha
dit en Lluís Armet.
Per tant, fer campanya vol dir treballar municipalment; és a
dir: treballar de la manera que vosaltres sabeu que arriba a la
gent.
Fa cosa de dos anys i mig, — penso que era en aquest mateix
local, si no recordo malament — , ens vam reunir una colla d'alcaldes per discutir en quin punt ens trobàvem. En aquell moment,
— si ho recordeu, cap al maig del 85 aproximadament—, encetàvem
una campanya sobre el "Pas de l'Equador" del nostre mandat municipal i encunyàvem aquell slogan d'"Anem més enllà", que es
basava en el fet d'haver comprovat que havíem fet una colla de
coses, que s'havien de fer, de sanejament, de reforma; i que era
possible a partir d'aquell moment no parar-se, no seguir rutinàriament, sinó anar més enllà, agafar fites més agosarades, d'anar
,.la detalls. Ho recordeu? d'anar als detalls; detalls que potser
durant els dos primers anys de mandat haviem abandonat com impossibles d'atacar. Tot des del punt de vista de la nostra ambició.
Recordo que vam fixar quatre o cinc objectius:
Anar al detall. I això volia dir, també, descentralitzar, en el
cas dels Ajuntaments grans.
Promoció econòmica. Es a dir, deixar o abandonar la idea
que
davant de l'atur no es podia fer res més que lluitar contra les
seves conseqüències; per tant: fer llars de vells, fer parcs...
fer tot allò que fes possible que la gran bofetada de l'atur fos
absorbida per la població, es pogués sobreviure, contra aquest
fort atac, contra les seves condicions de vida, a través de
l'existència d'un entorn municipal millor que és el que havíem
estat fent els primers dos anys i en els primers sis anys, — j o
diria—, dels Ajuntaments democràtics.

1

�Per tant, no parar-se aquí, sinó, anar a veure les causes de
l'atur en cada una de les nostres poblacions i mirar d'atacar-Íes
també des del punt de vista de 1'animació econòmica.
Millorar el funcionament de la ciutat i dels pobles en els primers quatre anys. I per aixo en els primers sis, ens havíem
quedat una mica en l'empenta fortíssima dels serveis personals,
però havíem deixat de banda, — e n algunes poblacions al m e n y s — ,
el funcionament tècnic de la ciutat. Aquells serveis més tradicionalment municipals de les clavegueres, de la neteja, de la
circulació, etc., que havien pogut quedar una mica al marge i
que, tanmateix, s'estaven convertint en temes perillosos, en
temes de complicació de la ciutat; i, d'altra banda, estàvem
disposats a entomar totes les competències que nosaltres anàvem
veient que cada vegada més els Ajuntaments podien realment entomar.
Que eren competències que la nostra Constitució i el nostre
Estatut deixaven en mans, potser, de poders més alts, però, que
no impedien (ni impedeixen) que siguin delegats o transferits a
nivells més baixos i que nosaltres preconitzem sempre que estiguin en el nivell més proper del ciutadà.
Aquesta era la filosofia d'aquell moment. Després van venir
moltes coses, però jo crec que això va tenir un ressò entre
nosaltres.
Vam engegar al 85-86 unes etapes de gran il·lusió municipal.
Finalment van venir, al 87, les eleccions (no descriuré la campanya) .
Tota campanya és un aprenentatge. Aquesta ho serà. Acabarem la
campanya sabent coses que no sabíem de nosaltres mateixos, de la
ciutat, de Catalunya. Això és segur.
Jo diria que de la campanya passada hi ha dues lliçons que hauríem de reternir: Una, al tanto! amb les tècniques de la dreta.
Sembla mentida, però encara ho hem de repetir. Hi ha una tècnica
de la dreta que es basa en la connexió, en el pensament més
tradicional, més tradicionalista, més de dret natural, més d'estar convençuts que porten la raó que la història ha portat sempre
i que de fet, els ha portat a governar i ha deixat a l'esquerra
en el racó durant molts segles de la nostra història. Cosa que
crea una facilitat immesa per la maledicència, per la calumnia,
per l'atac personal que va sovintejar a la campanya municipal, a
tots nosaltres.

2

�Maledicència, calumnia, atac personal... fets des de la tranquil·litat de saber que al darrera hi ha tota la història de la
humanitat, que és quasi com dir tota la història dels governs
conservadors.
En definitiva doncs, una colla de poders morals que són encara
presents a la nostra societat; una colla de convencions i una
colla de tradicions des del punt de vista ideològic que fan
fàcil, que fan relativament fàcil per a la dreta pensar que pot
aïllar l'esquerra, els homes i dones de l'esquerra, les persones
de l'esquerra, caracteritzant-los com alguna cosa estranya, de
sempre, tocada d'algun tipus de pecat, per dir-ho d'alguna manera
Això, es va veure d'una forma molt expressiva en aquesta campanya, fins i tot, després de la campanya.
Jo tinc un President de Districte de Barcelona al qual la dreta
li ha fet una campanya després de les eleccions, pel fet que és
President de Districte i va estar en discussió si podia ser-ho o
no. Doncs, davant de l'escola dels "nanos", que a més a més, és
una escola que és fora del Districte, d'aquest company, octavetes
dient "fulano, ves-te'n", muntanyes de paperetes dient, "fulano
ves-te'n". Coses que ataquen realment la tranquil·litat, l'equilibri, la psicologia de les persones i que nosaltres sabem que a
la dreta no li costa res de fer.
Això va ser un aprenentatge dur d'aquesta campanya que ens ha
deixat a tots marcats segurament d'alguna forma, però, que l'hem
d'haver après.
I, en segon lloc, aquesta berreja que en Raimon Obiols ha denunciat també de darwinisme social, de cinisme respecte de la impossibilitat de millora de molts sectors de la nostra societat, del
tercer terç, del quart món, -com es diu de vegades-, barrejada
amb aquesta mena de beneficència, de sentiment benèfic que semblaria que és l'única sol.lució per aquests temes almenys l'única solució per la "bona consciència" de la "bona gent" que després d'haver dit que no hi ha res a fer, diu: "jo dono la meva
almoina perquè aquells pobres, que el meu sistema, el sistema que
jo pregono, deixa a la cantonada ara els aniré a veure perquè
tinguin alguna cosa de la qual menjar". I criticant les esquerres que, en el fons, — s e m b l a — no estan disposades a aquesta
beneficència i, per tant, no tenen, — d i u e n — , sensibilitat.
Primer condemnar la gent: després donar almoina i, tercer, condemnar l'esquerra per no tenir la sensibilitat de l'almoina quan
l'esquerra el que està fent, el que ha de fer, -amb pausa, amb
prudència, però amb tenacitat-, és desmontar la màquina de la
misèria, desmontar aquesta màquina que crea marginació i no pas
acceptar-la com una cosa absolutament intocable i després tirarli al damunt l'aigua beneita de la beneficència.

3

�Hi ha una altra cosa que vam veure a la campanya anterior de les
municipals i que, d'alguna manera, configura el que és el clima
polític d'avui: no seguiré amb els temes de campanyes personals,
in'hi ha molts; hi ha companys que són aquí, altres que no hi són
(no hi és el company, per exemple, de Sant Feliu de Guíxols)
campanya brutal, personal, "bustiades" contra aquest company
Nosaltres, per tant, hem de partir de la base que ens hem fet més
grans en aquest sentit, que sabem que això pot succeir i que
sabem els valors que hi ha darrera d'això i això és el més important, són valors coherents, coherentment dedicats a la conservació del domini social permanent de les forces de dreta.
Si repasem què se'n va fer, després d'aquests mesos en la situació actual, què se n'ha fet d'aquelles pretensions nostres de
l'any 85, jo diria que Déu n'hi do si hem anat més enllà! Miremho ara amb fredor, mirem-nos-ho amb tranquil·litat: Deu n'hi do!
els avenços que hem fet, Déu n'hi do! els detalls que hem aconseguit canviar, Déu n'hi do, també, els nous problemes que han
sorgit i que en aquell moment potser no hi eren. Amb el canvi de
situació de la crisi econòmica també han aparegut nous problemes.
En el cas de ciutats grans: la circulació, evidentment; en matriculacions masives en els últims catorze mesos, que porten cotxes
al carrer, cotxes a la vorera, problemes d'aparcaments, problemes
de tot tipus que no eren tan palesos fa dos anys i mig i que ara
ho són. Però, Déu n'hi do! el que els alcaldes socialistes hem
arribat a fer en el sentit d'arribar als detalls que pensava
molta gent, que mai hi arribaríem. Déu n'hi do! el que s'ha fet
en matèria de descentralització en les ciutats grans. Déu n'hi
do! el que s'ha fet en matèria de millora del funcionament, tot i
que com he dit, també, en aquest camp, han aparegut molts problemes .
Hi ha un nou orgull de les ciutats. Molt clarament a partir del
85. Un nou orgull, inclus unes noves campanyes, hem tret slogans.
Hem sapigut dir que estimàvem les nostres ciutats de formes
diverses
Déu n'hi do la promoció econòmica que hem fet i,
Déu n'hi do! fins a quin punt la gent identifica els Ajuntament
amb agents de desenvolupament econòmic, amb gent que anima la
ciutat. Déu n'hi do! la quantitat d'empresaris, de gent de clase
mitja que veuen que en el seu Alcalde hi tenen un interlocutor
vàlid (cosa que abans se'ls prohibia ideològicament, d'alguna
forma, i que ara, evidentment, s'ha perdut com a prohibició). Déu
n'hi do també, la quantitat de competències que hem entomat,
encara que aquí és evident que els diners són el límit i no hem
aconseguit, diguem-ho clarament, - ni de l'Estat encara-, després
de la gran empenta del 82-83, de la gran empenta de l'entrada
d'en Borrell en el Ministeri, no hem aconseguit encara un nou
model de finançament que sigui suficient, ni de l'Estat ni, per
descomptat hem aconseguit que es formi una cosa que les Lleis de
Bases, l'Estatut, preveuen, que és el Fons de Cooperació Autonòmic.

4

�Avui a Madrid he tingut ocasió de comprovar, parlant amb l'Alcalde de Valladolid, una colla d'Alcaldes també, discutint temes de
finançament, que una de les comunitats autònomes que ha desenvolupat més el model de transferències de serveis als Ajuntaments
és Castella-Lleó. Castella-Lleó, per una llei que va ser votada
amb majoria socialista però amb unanimitat, (A.P. també la va
votar) i que en aquest moment el President d'A.P. està practicant, ha creat Comissions Mixtes de traspasos de la Comunitat
Autònoma als Ajuntament i, en concret a l'Ajuntament de Valladolid, que comprenen: tots el temes de Joventut, per delegació,
prevista en l'Estatut i en les Lleis Bàsiques; es pot fer, tots
els serveis socials, guarderies i esports. I no han fet l'ensenyament, perquè l'ensenyament no està transferit; és una d'aquestes Comunitats Autònomes que se'n diuen territoris "MEC", del
Ministeri d'Educació i Ciència, encara no hi ha aquesta transferència. Si algun dia hi és, el model que jo en diria "castellà"
en aquest cas, aprovaria probablement, la seva transferència als
Ajuntaments.
Això està passant ja a Espanya. Està passant (hem de recordar-ho
al Govern que tenim aquí) amb un Govern de dreta que, senzillament, està seguint la Llei, que es va aprovar amb majoria d'esquerra, però també, amb unanimitat de la dereta, -tema que hem de
recordar-. Potser això, ens ha impedit aquí anar molt més enllà
en el terreny de l'assumció de competències i esperem que el
canvi de clima polític de Catalunya ens permetrà començar a
plantejar aquestes coses a partir del dia u de juny.
Aquí mentrestant, no es compleix la LLOT. La FMC denuncia que la
LLOT preveia la creació de la Comissió d'Administració Local, per
la discussió dels grans temes del país, entre els quals, evidentment, els temes de finançament, però els temes comarcals i els
temes de desenvolupament de la pròpia LLot. No s'ha creat la
Comissió d'Administració Local (sabeu que la FMC està estudiant
aquest tema per veure quin posicionament ha de pendre sobre
aquesta qüestió) reitero que no s'aplicat ni la Llei, ni la LLei!
que a nosaltres no ens agrada i, que tanmateix, té alguns aspectes positius.
Inobservancia de l'Estatut, de l'esperit de l'Estatut en aquestes
Lleis. No hi ha en el tema metropolità, — e l qual, és evident,
l'Estatut en l'Article 5 parla del fet metropolità i que s'ha de
regular i el que veiem és una regulació, com a mínim, risible
d'aquest fet i, complicada—; No ja en el tema de les comarques,
en el qual hem vist una aplicació d'un sistema mecànic de formació de majories contra la professionalitat dels vots; no en la
delegació de competències, sinó al contrari: l'absorció de competències d'una forma claríssima en aquest moment a partir de
l'atac a la Diputació de Barcelona; la falta de creació d'un
fons autonòmic de cooperació local, tema en el qual insistim
constantment i que ha de ser una de les conquestes que nosaltres
trèiem d'aquesta nova contesa electoral.

5

�Evidentment que aquestes Lleis tenen algunes coses bones. I evidentment, que no seríem segurament seguits si només diguéssim que
hi ha hagut coses dolentes. Per exemple en la LLOT, l'Alcalde és
declarat representant ordinari de la Generalitat, és a dir, hi ha
una reiteració de l'esperit de l'Estatut que veu als Ajuntaments
com Administració de la Generalitat de Catalunya i ho diu l'Estatut: " la Generalitat és composa de l'Administració Central i
dels municipis de Catalunya". Per tant, som Generalitat i, aquesta Llei en algun punt recòndit
—d'això no se'n ha tornat a
sentir parlar, però hi é s — , diu
" que els Alcaldes són els
representants ordinaris de la Generalitat en el seu municipi."
Tots vosaltres, tots nosaltres, som els representants de la Generalitat en el nostre municipi. Es per això, que nosaltres tenim
la força per dir, per la nostra trajectòria i pel que hem vist de
les lleis que hi ha, que confiem en una Generalitat diferent, en
un President que sigui sensible a les necessitats i possibilitats
del govern local, que hi vagi de cara, (com ho va fer el President Tarradellas), que simbolitzi no només el pluralisme ideològic del nostre país, o sectorial, o comarcal, sinó també,
l'institucional. Un president que ens representi a nosaltres
Alcaldes. Un President que quan el veiem parlar com a President,
al tanto!, no com Secretari General (que aquí podríem estar-hi
sempre en desacord), sinó com a President, penséssim "aquest és
el nostre President que està parlant en nom nostre". També davant
de Madrid; davant de Milà; davant d'Europa o davant de Catalunya.
Quan fa servir, com és normal que ho faci servir el President de
la Generalitat de Catalunya, aquesta invocació "Jo com a President de Catalunya..." i a continuació tots hauríem de pensar
"aquest home està parlant per mi i, m'està representant".
Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat
que pressioni, a Madrid evidentment, per a Catalunya. Però no
només per la Generalitat entesa com una administració central de
Catalunya. Per Catalunya!, Per tot Catalunya. Es a dir, nosaltres
no hem vist casi mai i ens agradaria de veure (i pensem que això
pot arribar) una Generalitat que pressioni a Madrid en nom dels
catalans, en nom dels municipis de Catalunya també i, que sàpiga
fer l'esforç. Que això és una qüestió de generositat, és una
qüestió d'imaginació inclus, de no estar obsessionat pels conflictes i tenir l'amplitud d'esperit i d'ànima de saber que hi
han molts que esperen molt d'un .
El President de la Generalitat ha d'anar a Madrid i ha de demanar
per tot Catalunya; no només per l'Administració; no només pels
"serrells"; no només el finançament d'allò que falta per finançar
i aquell pressupost que no ens arriba de TV3 (que, per cert, la
poden gestionar millor des del punt de vista financer) o els
mossos d'esquadra; sinó també, demanar obertament, intensament i
tenaçment a Madrid -i a Europa si cal-, per a tots. I per tant,
pels Ajuntaments; per allò que els Ajuntaments estan demanant a
Madrid. Quina no seria la nostra força si veiéssim que el President de la Generalitat està abogant a Madrid pel mateix que
nosaltres estem abogant i que no es dóna aquesta situació en la
qual el Govern, sigui el Govern que sigui, pot tendir a jugar a
la contradicció entre Comunitat Autònoma i Ajuntaments, sinó que
hi hagués una pinya.

6

�Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat
que sàpiga compaginar la satisfacció prudent i equilibrada dels
desitjós de les diferents ciutats i comarques de Catalunya; que
no contraposi el Segon Cinturó a l'Eix
Transversal: aquest
sistema tan fàcil de no fer, de mai no fer res, ni l'Eix Trasversal ni el Segon Cinturó complert. (Només se'n ha fet un tros
d'Eix, que és l'Eix Pirineic i l'ha fet l'Estat, hem de recordar-ho, això.
Una Generalitat que acabi el que comença. Si es fa el Túnel del
Cadí, es podria discutir que el més important a fer fos l'Eix
del Cadí o el Túnel del Cadí, fa cinc anys, fa sis anys, i la
carretera de Sitges que ara es parla de fer i totes les carreteres que surten de Barcelona amb aquest esquema radial que la
Generalitat està aplicant, - ho dic jo que soc l'Alcalde de
Barcelona-, es podria discutir que això fos el més important.
Però si es fa, que s'acabi!. El que no té sentit és que es faci
el Túnel del Cadí i com que resulta que el fa una empresa privada
i potser hi ha alguna reticència respecte el seu president, d'un
altre grup diferent, "no és una cosa feta exclussivament a dintre
de casa nostra: Presidència de la Generalitat és Convergència i
Unió", llavors ja no s'hi està d'acord i no s'acaven els accesos
i tota aquella inversió s'està morint de fàstic per una manca
d'equilibri financer perquè els accesos no hi arriben o no hi
arriben bé.
Una Generalitat que no exclogui ningú, del fet de ser català o
de tenir responsabilitats importants dins de Catalunya. Que no
exclogui precisament el President del Cadí, precisament al President de la Companyia que va fer el Túnel del Cadí, que va ser
públicament vetat per la Generalitat, per un càrrec en l'esquema
olímpic; que no exclogui directors de diaris, dels quals s'ha de
suspitar que són enemics de Catalunya, deseguida que no són amics
d'un; que no exclogui fiscals i jutges o mossos d'esquadra, pel
cas, que també se'ls exclou; que no exclogui evidentment dissenyadors i modistes
Una Generalitat que no ocupi o faciliti l'ocupació de places de
funcionaris a persones que ocupen càrrecs de designació política, cosa que està succeint.
Una Generalitat que formi un govern de Consellers coneguts i
reconeguts per la seva tasca. No (i perdoneu-me) un "Consell
d'Oriols Badies", ( no perquè l'Oriol Badia no sigui una persona
respetable, que ho és; jo me l'estimo, el conec i en Manel Royes
us en parlaria des de que feien la guerra de petits contra el
franquisme). Però, escolteu, pregunteu qui és l'Oriol Badia. No
ho sap ningú. Rematadament ningú. Es un Consell format per persones desconegudes per la gran majoria dels catalans. Un Consell
amb un Conseller en cap que prengui la responsabilitat de dirigir
un govern, deixant en el President aquesta feina de representació
del conjunt que el Raimon Obiols tant sovint demana.

7

�Una Generalitat formada per persones a les que se suposa el seu
catalanisme i la seva fidelitat a la Institució i al President.
Però no només aquesta fidelitat; també 1'eficacia; també la
personalitat; també l'honestedat personal.
En fi, crec que nosaltres el que podem fer avui com Alcaldes en
aquest moment, en aquesta campanya és:
Primer.-Ajudar que la política catalana toqui de peus a terra.
Portar al Parlament les preocupacions dels Ajuntaments que en
definitiva, en primer lloc, són Generalitat (cosa que s'oblida
massa sovint) i, segonament, són les preocupacions més semblants
a les preocupacions de la gent: no dic demagògicament que són les
preocupacions de la gent. Dic que són les preocupacions més
semblants de les preocupacions de la gent perquè tenen més a
veure amb el dia a dia i amb els temes del govern de nivell més
baix, que toca més a la gent.
Segon.- Millorar les relacions Institucionals: i millorar-les,
no per una frase que jo dic ara en aquí, sinó perquè serem capaços, crec, de situar la polèmica en el seu camp propi, que és el
Parlament. Des d'allà és on s'ha de fer la polèmica i bandejar de
les relacions entre Institucions, tot ànim polèmic.
Crec que realment a partir d'aquestes eleccions és en el Parlament on es jugaran moltes polèmiques que, de vegades, s'han
volgut o s'han pogut confondre en debats entre Institucions.
Les relacions entre Institucions s'han de respectar al màxim,
seguint les consignes del llibre d'en Raimon Obiols. S'ha de
bandejar de les relacions Institucionals tot el que és polèmica
ideològica; hi ha un camp per aquesta polèmica i en aquest camp
poden parlar-hi alcaldes; poden parlar-hi regidors; poden parlarhi polítics de diferent signe i fer arribar a tot Catalunya a
través del portaveu que ha de ser el Parlament, tota la transcendència i tot l'interès dels debats que estan coent-se en
l'interior del nostre país, sense tacar les relacions entre
institucions, que han de mantenir-se en un pla d'estricte respecte i,
Tercer.- Realitzar tot això en el marc d'un canvi de la política
catalana, cap a l'obertura i cap al progrés. Aquesta és la nostra
tasca, aquesta és la nostra funció i això hem de fer-ho com
alcaldes i com alcaldes socialistes. M'agradaria que això ho
féssim reflexionant durant aquests dies, abans del mes d'abril
que diuen que és el mes dels alcaldes. Treballant però reflexionant una mica en fredor, tractant de treure'ns de sobre les imatges de cada dia pensant en tot el que ha succeït, reflexionant
que venim de molt lluny, des del punt de vista ideològic, des
del punt de vista polític, Déu n'hi do! la tasca que portem i el
temps que portem, reflexionant el que s'ha fet en tots aquests
anys,particularment, en aquests quatre anys.

8

�Recordar, per altra banda, que totes les coses són mudables en
política. Que al juny del 83, tot just després de les eleccions
municipals la cotització de Convergència i Unió era zero, just un
any abans era zero, era baixíssima, era el moment pitjor de tots
el punts de vista: d'imatge, personal, inclus del President i del
Partit que dirigia Catalunya i, tanmateix, en uns mesos això es
va capgirar i es va capgirar amb la sentència de la LOAPA d'aquell estiu i, d'una manera formidable, amb l'aparició de TV3 al
desembre d'aquell any, al gener del següent, 84, quatre mesos
abans de les eleccions.
Ara som en un moment molt diferent. Aquell era un moment en què
es configurava, com ens recordaven l'altre dia, primer: per un
estat de gràcia que va ser produït per aquesta combinació d'elements: sentència de la LOAPA, aparició de TV3, etc. I pel màxim
vent contrari al govern PSOE..., la cotització del govern socialista a totes les enquestes era mínima, és de les més baixes que
ha hagut des del 82 fins ara. No és aquest el cas. Ara estem amb
un govern socialista amb cotització en alça, molt més alta,
sobretot, després del tema de les bases americanes, del tema del
principi d'"acotament", sembla, del tema del terrorisme i de la
millora econòmica que s'està produint amb un increment dels llocs
de treball nets creats en aquest país.
Per tant, una situació totalment contrària aquella del 84. I per
altra banda, una situació d'evident (i necessari i lògic, quasi
diria) desgast del Govern de la Generalitat després d'aquests
quatre anys. Evidentment que s'ha de tenir en compte que aquests
quatre anys, a més de degast i de desil·lusió de coses que no
s'han fet, (n'hi ha la pila, de coses que no s'han fet), hi ha
quatre anys de TV3, quatre anys de Cadena Tretze, quatre anys de
Catalunya Ràdio, quatre anys de Ràdio Associació, quatre anys de
l 1 AVUI, quatre anys de premsa comarcal, en part, dirigida.... I
això evidentment, es nota. I això evidentment, pesa en el país.
Però, no es suficient com perquè la gent en el seu fur interior
no estigui més influïda, crec jo, per aquests factors profunds de
canvi d'época històrica. Evidentment que hi ha hagut accions.
Evidentment que hem de ser capaços de veure que hi ha hagut de
bo; però també, passant llista a les coses que s'han fet, aquelles que més es veuen, les grans comissions de modernitat a
Europa (Europa sí, molta Europa, però perden les eleccions europees, al tanto!). Una millora econòmica, però una millora econòmica que el propi Govern de la Generalitat ha d'aplaudir al
Govern de l'Estat. Perquè ha de reconèixer que és l'acció del
Govern de l'Estat qui l'ha canviada. I aquí l'únic que pot fer
el Govern de la Generalitat és a corre-cuita tractar d'enganxarse a les faldilles d'aquells que han fet aquests canvis econòmics
i tractar d'aparèixer no separart d'ells. I diria el mateix dels
temes del terrorisme, en quina pessa i en quina presa no han
corregut doncs, des del Govern de la Generalitat actual de Convergència i Unió, a agafar-se també a aquesta política del Ministeri de l'Interior, aplaudint sempre al Ministeri de l'Interior
sobre tot d'ençà dels últims catorze mesos i d'ençà de la possibilitat evident
que la gent pensés que el tema del terrorisme
era un tema no prou condemnat a Catalunya.

9

�En definitiva també els quatre anys han acabat amb la LLOT i la
LLOT té dos aspectes: el primer, un intent d'afirmació del Govern
de la Generalitat, per sobre de tot, tractant de demostrar que el
més important és governar, peti qui peti!, caigui qui caigui! (Si
pot ser que caigui algú dels altres millor, que per això manen
ells) Però, evidentment també, amb les despeses que això representa, perquè no ho dubteu que això té despeses. Té despeses que
nosaltres hem de saber explicar, sense amargor; però hem de saber
explicar que hi ha hagut unes despeses pel país del fet d'aquestes lleis i que una llei tan fonamental com aquesta feta sense
consens, és una mala passada al país.
Jo crec que, a partir d'aquesta reflexió feta fredament, més
enriquida per la situació que cada un de nosaltres hem vist en
els nostres municipis, podem oferir en el nostre públic, dels
nostres municipis, de cada municipi i, el públic en general de
Catalunya, si som capaços de transmetre això, a més, en el centre
de la direcció política del nostre esforç, serem capaços de
transmetre una imatge ben diferent del que moltes vegades ens
pensem que la gent pensa.
En definitiva, hauríem d'anar a aquestes eleccions amb l'esperit
que alguns dels companys que són aquí, com en Carles Alsina, la
Montse Tura, han demostrat en una època en què no han tingut la
facilitat de la majoria de nosaltres. No eren alcaldes i ara ho
són. I per arribar a ser-ho, ha calgut tenir un tremp i una capacitat de lluita, ha calgut saber disfrutar amb la lluita quan
inclús s'està en minoria. Aquest és un punt fonamental. Aquest és
un Partit que ha de prendre la cultura de la lluita, perquè
moltes vegades se'ns ha donat amb una certa facilitat, un excés
de facilitat potser, la capacitat de guanyar, per tal com es van
desenvolupar les coses en aquest país al principi. Doncs mirem
l'esforç d'aquests companys i em penso que anirem endavant.

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45718">
                <text>Paraules de Pasqual Maragall al Sopar d'Alcaldes del PSC celebrat a l'àrea de Bellaterra (B-30)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45719">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45720">
                <text>1988-03-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45721">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45722">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45723">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45724">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45725">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45726">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45727">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45728">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45730">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47091">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45731">
                <text>Bellaterra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45732">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45733">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45734">
                <text>UI 175</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2788" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1575">
        <src>http://78.47.125.110/files/original/23/2788/19981130_PropuestaCatalana_PM.pdf</src>
        <authentication>ce227216796cbf2df481bb699dbd38d3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45698">
                    <text>CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL&gt;
Cercle Financer, 30 de novembre de 1998

[INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL]
Muchas gracias, Josep Vilarasau. Señor presidente, señor presidente del
Cercle Financer. Gracias a todos por estar aquí hoy, por su compañía esta
tarde, en la que además hay tantas conferencias en Barcelona. Me han dicho
que hay tres o cuatro muy importantes: está Herrero de Miñón, está [Salima
Ghezali], creo, que es una periodista argelina espléndida, que se merece
mucha atención, además. Pero gracias sobre todo a vosotros por haberme
invitado y permitirme hablar de la «propuesta catalana», como me gusta
llamarla. Propuesta catalana que, efectivamente, es una propuesta federal y
que tiene un contenido económico, pero no sólo económico.
Desde que, con Isidre Fainé, hablamos de esta conferencia, han pasado
algunas cosas. Y esto hace que tal vez el contenido numérico de esta
conferencia quede un poco rebajado. Porque se ha hablado tanto de números
que, probablemente —no digo que la hemos pifiado— pero probablemente en
este momento hay demasiados, y será mejor dejar enfriar las cuestiones, pedir
a quien tenga que darlas que dé todas las cifras que hay que tener para poder
discutir de estas cuestiones con sensatez. Tengo entendido

que el

vicepresidente Rato tiene que dar las cifras de carácter fiscal y de balanzas
fiscales, no sólo de Cataluña, sino de todas las autonomías, en un plazo
relativamente breve, suponemos que dos o tres meses. Esperemos a que lo
haga y entonces discutiremos las cifras con más intensidad. Pero no tengan
miedo, porque ya hablaremos del núcleo de la cuestión.

i

�Yo, estos meses, desde que hemos vuelto de Roma, me he movido
evidentemente por Barcelona, pero también por toda Cataluña. En Barcelona
he hablado mucho con empresarios y fuera de Barcelona también. Algunas de
las caras que veo aquí las he visto recientemente; no todas, evidentemente,
así me gustará veros a todos más en la corta distancia, que es cuando
seguramente la gente se franquea más. Pero muchas caras de hoy las he
visto. Espero que seguiré viendo más. Y, sobre todo, he descubierto un mundo
un tanto nuevo para mí, que es el mundo de la Cataluña interior: de los
emprendedores, de los agricultores, de los payeses, de los porcinos, de los
regantes, de los ganaderos, de la gente de la montaña, del Pallars, del Ebro,
etcétera.
Y aquí he sacado un poco la conclusión de que Cataluña, en este
momento, está con un síndrome de ansiedad, yo diría. No sólo de
preocupación, que también, que es lo que se suele decir: «el país está
preocupado». No es exactamente preocupación; es ansiedad, que es una
mezcla de preocupación y de expectativa positiva. Es aquella preocupación
que se genera cuando hay posibilidades de ir mejor, no cuando vas
rematadamente mal o vas hacia abajo, cuando tienes miedo de estrellarte del
todo. Yo creo que hay miedo, hay preocupación, hay miedos. El mundo abierto
—a mí no me gusta demasiado hablar de globalización, pero sí de mundo
abierto—, el mundo abierto hace que los riesgos sean más grandes, pero
también que las posibilidades lo sean. De modo que no hay exactamente,
estrictamente, miedo o preocupación, sino ansiedad. En lo positivo y en lo
negativo, debo usar este término.

2

�En Barcelona he visto, cómo no, cosas que ya sabía, un poco
empeoradas por el tiempo. Ha pasado un año más y resulta que la Fira, el
metro, el Palacio de Congresos, la tercera pista, el TGV... todo esto está un
poco como cuando me fui o incluso, en algunos casos, un poco peor. Las
fechas que ahora se dan para la finalización de estas cuestiones van un poco
más allá. Y vean que estoy hablando de cosas que todos deberíamos ser
capaces de ver hechas por las instituciones en conjunto, no sólo por una. No
estoy diciendo que haya una institución que vaya mal. Estoy diciendo que no
ha habido suficiente entendimiento como para que esto mejorara.
Os lo diré más claro: en el año 92, cuando se acabaron los Juegos,
poco después de acabar, recuerdo que vino, creo que fue, el ministro Borrell,
para poner la primera piedra del Moll de Barcelona, lo que ahora se llama el
Trade Center, el World Trade Center. Y con aquella primera piedra, yo pedí
que lo que había sucedido durante y antes de los Juegos se pudiera continuar.
Y no me refería tanto a los Juegos, al acontecimiento y ahgertpe, por decirlo
así, como a la fórmula de funcionamiento que representaba el hecho de que el
poder que mandaba era el más pequeño, el que estaba más cerca de la gente.
Y que los poderes grandes, que eran Cataluña y España, la Generalitat y el
Gobierno, estaban de acuerdo en colaborar y financiar sin, no obstante,
mandar. «Mandar» en el sentido fuerte de la palabra, colaborar. Esta fórmula
fue la que tuvo más éxito —pasa muy pocas veces en la historia de una
ciudad, supongo—, pero es la fórmula buena y es la fórmula Barcelona.
Nosotros propusimos en ese momento que hubiese otro gran proyecto,
el Plan del Delta. Ese proyecto se estimó, creo que fue, en cuatrocientos mil

3

�millones de pesetas, cuando realmente conseguimos que se reuniesen todas
las instituciones que se tenían que reunir para cuantificar sus inversiones
posibles. Y ahora que he vuelto, de aquellos cuatrocientos mil millones de
pesetas, se habrán invertido escasamente una cuarta o quinta parte. Estaba
pensado para quince años, por lo tanto tendríamos que ver exactamente cómo
se distribuía esto, pero les puedo asegurar que no llevamos buen ritmo —
cuarta o quinta parte de lo que se debería haber invertido—, no llevamos el
ritmo que se había pensado.
Barcelona, en estos años, y Cataluña de rebote, ha perdido un poco pie
desde el 92 hacia esta parte, reconozcámoslo. No así en el tono económico de
la ciudad, en el tono privado, e incluso diría en el tono público local. Porque es
evidente que, pasada la trompada del 93 y del 94, los hoteles se llenaron, la
ciudad también, los comercios fueron hacia arriba y la gente que continuaba
diciendo que Barcelona no tenía suficiente población o perdía población
chocaba con una realidad físicamente contraria. Y a mí, siempre que me
preguntaban sobre este tema, les preguntaba a qué hora perdía población.
Porque claro, al mediodía, cuando uno se pasea por la calle, no se cabe: hay
los turistas que vienen, hay la gente que viene del área metropolitana, por
todas partes. Barcelona no ha perdido pie y Cataluña, en su conjunto,
tampoco; desde el punto de vista del tono de la economía privada.
El señor Oliver, catedrático de economía, ha demostrado que en
Cataluña, además, ha pasado una cosa muy importante: que es que ha
pasado de ahorrar, ha pasado de invertir bastante y ahorrar poco a ahorrar
mucho y seguir invirtiendo, y a exportar, que eso es lo más decisivo. Es decir,

4

�que antes necesitábamos de ahorros exteriores para poder hacer lo que
estábamos haciendo, por decirlo de algún modo. Y ahora, gracias a la
exportación y al ahorro, podemos decir que somos un país que estamos en
condiciones de dar un paso hacia adelante muy importante.
Pero le ha faltado acompañamiento; a esta economía privada y a este
dinamismo le ha faltado un poco de acompañamiento, un poco de estrategia,
un poco de filosofía y un poco de canción, de mensaje y de unificación,
seguramente. No en el sentido de que todo lo lleve una sola mano; todo lo
contrario. En el sentido de que esta especie de impulsos que han funcionado
bien tuviesen un relato y tuviesen una filosofía más o menos compartida que
permitiese apuntar aquellos puntos que ya he dicho que han ido mal.
¿Qué es lo que ha ido mal, pues? Han ido mal todas, o casi todas, las
decisiones estratégicas. Ya he dicho unas cuantas, en el campo de las
infraestructuras, y las repetiré si es necesario. El aeropuerto es básico. El
aeropuerto ya no es sólo una puerta de entrada a la ciudad; es una de las
principales industrias de la mayoría de las ciudades de Europa, creadoras de
empleo, de tecnología, de oportunidades. Condición de las demás tecnologías,
como se demostró aquella vez que Barcelona quería tener AT&amp;T y Madrid
también: la gran inversión de AT&amp;T finalmente fue para Tres Cantos, en
Madrid. Y recibí, un día que yo estaba en Bruselas, un telegrama —que ya he
explicado muchas veces— del pobre [Thomas Enders], el embajador
americano, que me decía: «No vendrá a Barcelona. AT&amp;T irá a Madrid
because of inexistance of non-stop flight Barcelona-Nueva York». No había
vuelo sin paradas Barcelona-Nueva York.

5

�Ahora hay uno, o dos. Pero hay uno de Delta que se ha puesto porque
Delta se ha emperrado mucho en encontrar un slot, como se dice en el argot
de los aeropuertos. Hay el de Iberia... En invierno ya no está. Al de Delta,
además, le pasó una cosa: que es que el otro día, al volver de Nueva York,
paró en Madrid y se estuvo allí tres horas. Y lo hace a menudo. Y, ¿sabéis por
qué? Porque en Barcelona no hay mantenimiento. En el aeropuerto de
Barcelona no pueden dormir los big bodies, que es como los llaman; los
aviones grandes, no los veréis nunca durmiendo. Porque no harían nada. Y
éstos, cuando duermen, no duermen, trabajan. Trabajan con ellos porque si
no, no podrían volar en condiciones. No tenemos big bodies, no tenemos
hangares, no tenemos cargo. El cargo está limitado... Esto lo sabe mucho
mejor Joan Clos que yo y le estoy robando un poco la página. Sabe mucho
más que yo. Y lo ha explicado muy bien y lo está defendiendo muy bien. Pero
ahora, como todavía no ha llegado, aprovecho.
Las ochenta mil, creo que son, toneladas de cargo —no recuerdo la cifra
exacta— ha plafonado, porque ya no caben más. Un aeropuerto como el
nuestro tiene un límite de movimientos por hora, que creo que son cincuenta,
aproximadamente.

Se

pueden

mejorar

marginalmente,

con

cambios

tecnológicos, pero estamos en la línea de los cuarenta y ocho durante unas
nueve horas al día. Tres, tres y tres: tres por la mañana, tres al mediodía y tres
por la noche.
Esto quiere decir que Barcelona se está —dejad que lo diga— desde el
punto de vista económico, suicidando, en este sentido. Está desaprovechando
la más importante de las oportunidades. Es como si hubiésemos cerrado la

6

�puerta. Es como si hubiésemos puesto un arancel. Como si hubiésemos dicho:
«No, no, las inversiones que quieran venir aquí, en lugar de ser bien recibidas,
tendrán que pagar». Tienen que pagar, porque los ingenieros y los ejecutivos
de AT&amp;T que tenían que venir en masa a España para hacer una gran fábrica
no querían pagar el precio de tres horas de espera en el aeropuerto de Madrid
y un cambio de avión, evidentemente. Nosotros tenemos un peaje, otro peaje
—un arancel, en este caso— para entrar en Barcelona, cuando todas las
ciudades están haciendo lo contrario.
Yo, sobre este tema, ya les he dicho la solución: el aeropuerto de
Barcelona se tiene que privatizar. Ya no veo más solución. Lo he visto en Italia,
he visto al alcalde de Napoli, que es ex comunista, [Antonio Bassolino],
inteligente, inteligentísimo —ahora lo han hecho ministro y me parece que no
deja de ser alcalde, porque los italianos también hacen de vez en cuando estas
cosas. Y este hombre vio, al llegar a la alcaldía, que el aeropuerto de Napoli
iba mal —cosa muy esperable, desde muchos puntos de vista—: había
corruptelas, había ineficacia... Y lo que hizo inmediatamente fue hacer un
concurso internacional para el management del aeropuerto. Y adjudicó la
dirección del aeropuerto a BAA, la British Airport Authority, quedándose un
dieciocho por ciento de las acciones, creo, y un derecho de tutela sobre las
decisiones estratégicas.
Pues ya se lo avanzo: Barcelona debería hacer lo mismo. Barcelona
tendría que privatizar como mínimo la gestión e incluso tal vez el capital, o
buena parte del capital. Guardar un veinticinco por ciento para que se lo
puedan repartir los dos ayuntamientos que juegan en el área metropolitana, la

7

�Generalitat, la Cambra de Comerç y AENA. Pero para AENA un cinco por
ciento, no un cien por cien. Porque pensad que Iberia... Anteayer me decía en
Madrid —hace tres días— me decía en Madrid el presidente del SEPI —que lo
tenía al lado en la comida del The Economist que él presidía— que Iberia ha
tenido el plan. Iberia no puede incidir en las infraestructuras del aeropuerto,
pero tiene el plan de operación de un programa de vuelos mucho más
ambicioso para Barcelona, lo que llaman un hub europeo. Un hub es un centro
de redistribución. El espacio aéreo se distribuye en una red, como todos los
demás, y los nodulos importantes de esta red en la que hay intercambios son
hubs, hache, u, be. Son centros de redistribución.
E Iberia tiene pensado, tenía pensado y tenía proyectado, un hub
europeo en Barcelona, lo cual quería decir que a Barcelona venían vuelos de
Latinoamérica que querían seguir hasta Munich o hasta Milán, por ejemplo. Y
la parada, la tenían aquí. Igual que nosotros ahora tenemos que parar en
Madrid cuando vamos a Río de Janeiro o cuando volvemos, pues en este caso
sería al revés. Sería en Barcelona donde pararían los aviones, incluso de
Iberia. No estoy hablando ya de Aerolíneas —éstos por descontado— y los
brasileños, que nos han sido enormemente amigos desde siempre y que han
saltado cantidad de obstáculos para poder hacerlo. ¿Y qué pasó? Pasó que
AENA no estuvo al caso. Es decir, que las infraestructuras no estuvieron y que
Iberia no podía sacrificar todos aquellos vuelos y por lo tanto tuvo que
decidirse por Madrid. Y me dijo: «Creo que ahora ya es tarde. Se han perdido
tres años y en estos tres años ahora las inversiones ya están hechas aquí, con
la tecnología, la mano de obra cualificada y las instalaciones».

8

�Han sido años, pues, desde este punto de vista, malos. Que provocan la
cierta ansiedad que yo he visto en los empresarios con los que he hablado. El
concurso de handling del aeropuerto... Hubo un concurso, interesante, al que
se presentó el Consorci de la Zona Franca junto con Lufthansa. Pues ganó el
[ININTELIGIBLE].

f-:

' • ' "4

\-(

L

Y podríamos seguir. No sólo en este campo. En el campo de las
telecomunicaciones, en el campo de la prensa, en el campo de la televisión, en
el campo de la telefonía móvil... En todos éstos, no ha habido —con la
excepción de Retevision, que ya sabemos que es muy válida, pero que todavía
es una cosa pequeña, muy pequeña, al lado de Telefónica—, no ha habido
empresas catalanas que hayan querido o podido ir. No ha habido ninguna. Y
cuando uno pregunta —yo lo he preguntado a los empresarios de aquí—: «¿Es
que no hay el capital? ¿O es que no hay el management?». Y me han dicho:
«Hombre, el capital existe y el management se puede comprar, en última
instancia», como hizo el alcalde de Napoli con BAA. No se ha ido porque no ha
habido una estrategia para ir, no ha habido una dirección, no ha habido una
cabeza pensante que dijese: «Pongamos los peones aquí o pongámoslos allí».
Se han hecho algunas cosas, pero estas cosas que se han hecho no son, ni
mucho menos, las más importantes.
Es decir, tenemos el ahorro, tenemos la potencia económica, tenemos
los managers —después os lo diré, porque hay un montón de managers
importantes colocados fuera de aquí—, pero no hemos tenido la estrategia.
Muchos empresarios me han dicho: «Nuestros hijos tienen que ir a Madrid». Y
yo se lo puedo garantizar, porque muchos hijos de mis amigos han tenido que

9

�ir a Madrid. Porque lo que saben, si quieren que sea rentable, aquí no pueden
conseguir que sea rentable. Es así. El último, la semana pasada, un chico que
se va a la CNN en España, o al Plus; otros porque están en cosas financieras,
y aparte de La Caixa... Pues resulta que ha tenido que ir a Madrid. Y La Caixa
no puede emplear a todo el mundo, evidentemente. No ha habido, pues, una
—vuelvo a repetir— una política de acompañamiento que estuviese a la altura
de las posibilidades económicas del país y de las ciudades de Cataluña.
Yo, ante esta situación, lo que pienso que hace falta es, sobre todo, más
que discutir de dinero, discutir de proyectos. Y ver cómo se hace una
estrategia política catalana que no sea excesivamente intervencionista —yo no
lo soy mucho. Pueden estar tranquilos los representantes de las cajas aquí
presentes, de las diversas cajas, porque no soy muy partidario del
intervencionismo. Pero sí que soy partidario de una economía que existe, una
economía de aglomeración, una economía externa que existe y que tienen los
ayuntamientos, y que tienen los gobiernos, y que tiene la Generalitat, y que las
empresas no pueden tener, que es la agregación de información intersectorial,
la emisión de las oportunidades, los datos para decidir. Esto lo tiene el
despacho del alcalde —Joan Clos lo sabe perfectamente y Narcís Serra
todavía más, porque fue el que empezó esta saga. Pues es un sitio de
información privilegiada. No privilegiada en el mal sentido, sino en el buen
sentido. Es un sitio en el que tu preocupación es qué hacer con todas las ideas
que te llegan al cajón, o a la mesa, y que tienes que meter en un cajón y
cerrarlo. La mitad de estas ideas no son buenas y de la otra mitad la mitad
fracasarán. Pero hay una cuarta parte que probablemente irá hacia adelante.

10

�En este sentido yo sí que soy no partidario de la intervención, pero sí del
acompañamiento. Soy partidario, como hicieron con la compañía Iniciatives
S.A. —que ya saben ustedes que funcionó bien— soy partidario de que el
Ayuntamiento, la Generalitat, digan: «Nosotros ponemos dinero en esto». Si
puede ser, ponerlo transitoriamente. Si puede ser, ponerlo, además,
minoritariamente. Y si puede ser, además, que haya un elemento de interés
general en cada una de estas iniciativas. Éstas son las tres condiciones que yo
le puse a Francesc Raventós en el año 86, el día en que creamos Iniciatives:
que hubiese un elemento de interés general, que casi siempre está, porque
todas las líneas de producción un poco estratégicas son interesantes para la
ciudad, en última instancia; y que hubiese una participación temporal del
Ayuntamiento, o sea del capital público; que no me pidiese nunca más dinero
(le dimos mil millones el primer año sobre los doce mil millones que teníamos
de presupuesto de inversiones —me pidieron trescientos más, pero nunca
más) ; y que además fuésemos minoritarios.
De aquella primera lista de dieciséis empresas, por ejemplo, salió,
aparte de la Torre de Comunicacions y del Poble Espanyol, y de mil cosas
más, una que se llamaba Barcelona Cable. Esta Barcelona Cable ha ido
evolucionando y ahora se llama CTC, Cable i Televisió de Catalunya.
Vendieron los primeros socios, que eran franceses y belgas, compraron unos
americanos, US West. Los americanos, como ustedes ya saben, no se fíen de
ellos. Yo los quiero mucho, porque además he vivido allí. Pero, ¿qué pasa?
Tienen un mercado tan grande que cuando en su casa tienen un problema,
aquí estornuda y nos quedamos sin un dólar de inversión. Y esto pasó con US

11

�West, que nos acompañó muy bien, que nos hizo la tecnología y puso el
dinero, para lanzar la red de CTC, pero que en el momento en el que hubo una
fusión de dos rivales americanos tuvo que vender todos sus activos a Europa,
en una semana, como aquél que dice, para estar presente allí. Que conste que
se han portado bien, que nos han hecho todo el seguimiento y que siguen
colaborando, pero aquí se tuvo que buscar rápidamente un socio nuevo.
Es igual. Las aventuras, ustedes las conocen mejor que yo, lo que es el
mundo de las empresas y sobre todo el mundo de las empresas
internacionales. El caso es que Barcelona hoy tiene una red incipiente. No ha
ido tan rápido como yo habría querido o como el alcalde Clos habría querido,
pero tenemos un operador. Y lo que les iba a decir es que esos doce, quince,
veinte o cincuenta o treinta millones que pusimos —no me acuerdo, cuántos
eran— en la primera Barcelona Cable, se han vendido ahora, transformados,
retransformados a través de la fusión con Catalana de Capital Risc de la
Generalitat, fusión que fue en realidad una compra... Iniciatives tenía
beneficios, Catalana de Capital Risc tenía pérdidas y digamos que entre las
dos hicimos las paces, como se dice vulgarmente. Y la Generalitat tenía que
hacer una cosa —que tal vez la tenía que hacer, yo no digo que no la tuviese
que hacer—, pero que fue no una empresa de capital riesgo, aunque se
llamaba así, sino que fue comprar o ayudar a empresas viejas con problemas.
Y «capital riesgo» quiere decir ayudar a empresas jóvenes con futuro, todo lo
contrario.
De modo que el matching fue sencillo. Prácticamente podemos decir
que absorbimos Catalana de Capital Risc, en aquel momento, y así la

12

�participación de Catalana de Capital Risc, que ahora ya es una empresa mixta,
en la cual el sector público es de por sí minoritario —no las aventuras que
realiza, y cada una de las inversiones, sino la propia empresa— se ha vendido
la participación a CTC por dos mil ochocientos millones, hace una semana.
A mí lo que me gustaría es pensar que tiene que haber alguien que
diga: «Esta plusvalía se tendría que reinvertir en este campo». Porque si en
diez años hemos pasado de doce, quince o veinte millones a dos mil
seiscientos —o dos mil ochocientos, mejor dicho— tal vez lo que se tendría
que hacer con estos dos mil ochocientos, o con gran parte de ellos, es
reinvertir en este campo, que es el campo de más futuro, por una razón de
beneficio y de capital riesgo. Como empresa de capital riesgo y por una razón,
además, estratégica y de país, valdría la pena no perder posiciones. Claro que
esto, estos dos mil millones, comparados con las inversiones que se tienen que
hacer para cualquiera de las iniciativas importantes que están sobre la mesa
estos días, es lo que los americanos llaman «cacahuetes», «peanuts», nada.
Las inversiones son de cuarenta, de sesenta, de cien, de doscientos o de
ochocientos mil millones —como ha hecho Telefónica en Brasil, no sé si bien o
mal, pero en fin, lo ha hecho. Por lo tanto, dos mil seiscientos millones no
representan nada. Pero, a nosotros, aquella pequeña inversión nos sirvió. Y
ésta es un poco la filosofía que yo echo en falta y que creo que los
empresarios coinciden conmigo en que no ha existido del todo.
Y entonces, ¿cuál es el problema de Cataluña desde el punto de vista
económico? ¿Desde el punto de vista económico público? El problema es esta
falta de estrategia. El problema no es tanto el exceso de impuestos. Lo digo

13

�muy claro ya de entrada. Yo he explicado los cuatro puntos de federalismo
económico varias veces y ya los repetiré. No querría extenderme demasiado
en ello, porque ya lo he hecho, y es conocido, y la prensa especializada los
conoce perfectamente.
Porque recuerdo que fue en el mes de abril, con motivo de un viaje aquí,
tuve que ir a Girona a presentar un libro sobre la ciudad, que había hecho la
Universidad de Girona, un libro magnífico. Y sucedía que en aquel momento
había las elecciones primarias en Madrid entre Borrell y Almúnia. Y recuerdo
que saliendo de aquella sesión, a Quim Nadal y a mí nos preguntaron —ya nos
lo esperábamos—: «¿A favor de quién están?». Y nos pusimos de acuerdo en
decir: «De nadie». Del que diga que sí a estas cuatro cosas, que ahora os
repetiré y que las he continuado diciendo en cada sitio al que he ido. Cuatro
puntos que son: el régimen foral y el régimen común se deben igualar. Y ahora
os lo explico muy brevemente. Primero. El segundo: el Estado tiene que gastar
menos de la mitad y los territorios más de la mitad. Y los territorios repartírselo
a partes ¡guales, comunidades autónomas y ayuntamientos. Tercero: las
inversiones per capita de las áreas metropolitanas de más de un millón del
país, per capita, tienen que ser iguales. No hay ningún motivo para que no lo
sean. Y cuarto, el famoso punto: la balanza fiscal en relación con el producto
nacional bruto, o regional bruto, de cada una de las regiones del sistema —
porque ya ven que yo no estoy haciendo una reclamación de Cataluña, estoy
proponiendo un sistema para España, que es diferente— tendrían que ser
similares a las que tienen las regiones europeas de renta media similar, o sea
de renta per capita relativa a la media nacional similar.

14

�Estos son los cuatro puntos que yo he defendido desde hace tiempo y
continúo defendiendo, y que después han dado lugar a una batalla de cifras y
de debates, no el menos importante de los cuales es si el cuarto punto es el
más importante o el menos importante. El cuarto punto, el de la balanza fiscal
relativa a la renta, yo he llegado a la conclusión de que es derivado de los
otros tres. No es la variable independiente, es la variable dependiente de los
otros tres. Pero, en fin, la discusión sobre este punto y la idea sobre este
punto, la culpa la tiene La Caixa d'Estalvis, ya se lo he dicho a su director
general antes de entrar —la culpa o el mérito— porque su servicio de estudios,
hace tres años, cuando yo era presidente del Comité de las Regiones y quería
tener datos...
Yo, en el Comité de las Regiones, empecé a ver que los bávaros, y los
de Nordrhein Westfalia, y los de Baden-Wurtemberg, y todos estos, se
quejaban mucho. Y no sólo del precios-de la [ININTELIGIBLE] o en fin, las
discusiones sobre la OCM del vino o cosas de éstas, que eran dramáticas, sino
en general porque pagaban demasiado. Y empecé a notar que en Europa
había una fatiga fiscal. Esto, en fin, era previsible. Y se sabe, no sólo por datos
económicos, sino también porque hay Bossis por el mundo, hay Umbertos
Bossis en Italia, hay [$&gt;|p|Der] mismo en Baviera —es de un localismo muy
acentuado, muy muy acentuado...
[Stober] era una de las figuras fuertes del Comité de las Regiones.
Tanto es así que me lo llevé de reportero a la Cumbre de las Regiones y de las
Ciudades de Europa que hicimos en Amsterdam un mes antes de la Cumbre
de las Naciones. Vinieron trescientas personas, doscientos presidentes de

15

�regiones europeos —no vino el presidente de Cataluña, lástima— y un
centenar de alcaldes de grandes ciudades. Y allí se discutió qué querían las
regiones y las ciudades de Europa, y dijeron: «Queremos más Europa y
queremos más proximidad, más Europa y más región». Y, además, explicaron
por qué. Dijeron: «Lo queremos porque vemos que es evidente que para estar
contentos como europeos no podemos pasar las vergüenzas que hemos
pasado en Bosnia y las que pasaríamos en Kosovo», que era previsible y
estaba cantado. «Querríamos tener una moneda fuerte, no querríamos estar
tan pendientes de lo que pasa con el yen o con el dólar. Querríamos tener,
pues, un poco más de política europea desde el punto de vista monetario,
desde el punto de vista exterior.» Y, sin embargo, con esto no queremos
alimentar un nuevo leviatán. Y aún más lejos que antes, no en Madrid, en
Bruselas, que, además de estar lejos, llueve. Y como dice siempre Felipe
González, que no quiere ir a Bruselas porque no hace sol. Es decir, no
queremos alimentar una nueva maquinaria estatal de decisiones que esté aún
más lejos que la que ahora tenemos. «Y, por lo tanto», decíamos todos, «por
unanimidad, queremos más Europa y más región, más proximidad.»
Ustedes dirán: «Hombre, esto es una utopía». Pero es una utopía que
pasará. Y es una utopía que pasará porque la gente no aceptará esta Europa
si Europa no da a cambio una garantía de devolución de poder. No que
pasará, que está pasando. Empezó a pasar en España, avant la lettre,
digamos, de los demás. Pero está pasando en Italia y está pasando en Gran
Bretaña. Y está pasando, por descontado, en los países federales desde
siempre, en Austria, en Alemania o en Suiza.

16

�Un poco, el motor de explosión de estas actitudes regionales europeas,
que sin embargo son muy sensatas, Bossi es una excepción... Haberlas, las
hay, en el Comité de las Regiones hay algunos que son de la Lega, alguno:
[Furmigoni] por ejemplo, el presidente de Lombardía, etcétera. Que son de
éstos que se reúnen con nosotros por los cuatro motores, que les llaman. Con
esto hemos tenido un poco de mala suerte, porque dos de los cuatro motores
creo que eran el de Rhône-Alpes y el de Languedoc-Roussillon, también —me
parece que tenía que venir a reuniones aquí, a Cataluña, por este motivo. Y
estos dos, como son apoyados por Le Pen, lo mejor que podrían hacer es no
venir. Pero en fin...
El problema que tiene la comunidad de los Pirineos, el pobre [Josep
Doró], que es el cónsul de Ordino, que es el presidente de la Comunidad...
Andorra preside la Comunidad de Trabajo de los Pirineos; está Midi-Pyrénées,
está Aquitaine, está Languedoc-Roussillon, está Cataluña, está Aragón y no sé
si el País Vasco —creo que también— Euskadi. Y ahora preside el cónsul de
Ordino. Y se encontró el otro día con este problema, también: que venía
-/(Jacques Blanc, y venía no recuerdo qué otro político y los otros no querían ir.
Pero, en fin, dejemos las cuestiones políticas a un lado.
Lo que mueve a las regiones europeas, reunidas en Amsterdam, y en
general al Comité de las Regiones, es tratar de conseguir enviar lejos, a
Europa, todo aquello que sea necesario para ser más dignamente europeos.
Pero evitar que esto se convierta ni en un nuevo leviatán ni en un alibi, en una
excusa para que los estados mantengan cosas que nosotros ya sabemos
hacer, como regiones o como ciudades. Y éste es el punto importante, el punto

17

�que pica, digamos. Y es por esto que las regiones se vigilan mutuamente, pero
yo diría que sin acritud. Gracias a que tenemos Europa, que es un contenedor
mucho más grande, no hemos de tener miedo de que las regiones se tiren los
platos por la cabeza. Lo parece, que se los puedan tirar, y a veces, cuando hay
pleitos históricos detrás, como es el caso de Irlanda del Norte o como es el
caso de Euskadi —y violentos, además—, ha sido inevitable. Pero incluso
estas cosas se están solucionando, y en el marco de este nuevo regionalismo
europeo.
Uno de los motores de diferencia y de competencia es justamente quién
paga y quién cobra. Y por qué y cuándo. Yo iba viendo que esto era así y
pensaba: «Si a esto le añadimos los fondos de cohesión, llegará un momento
en el que los alemanes, en estas sesiones del Comité, estarán intratables». Y
pedí quién tenía las cifras de los saldos de la balanza fiscal, no de las
regiones, sino de los países, del fondo de cohesión. Y creo que es el señor
Elias o el señor [I ISÜNTE LIGIBLE] ó uno de los directores del servicio de
estudios de La Caixa d'Estalvis calculó esto —que tampoco era tan difícil de
calcular, pero nadie lo había hecho. Y salió con el siguiente resultado:
Alemania, déficit fiscal de 1,5 billones de pesetas año —aquel año, que es
hace cuatro años; España, beneficio fiscal positivo de 1,250 billones. Todo lo
demás, «cacahuetes», otra vez. Nada. Lo demás es: Inglaterra paga un poco y
Grecia cobra. Pero cobra... Aunque Grecia sea más pobre, es tan pequeña —o
Portugal o Irlanda— que nada. En fin, Holanda y Bélgica pagan a Grecia,
Inglaterra paga a Portugal, etcétera. Es un decir. No es que paguen
directamente, pero quiero decir que se equiparan las cifras.

18

�El fondo de cohesión europea y todo el drama de la cohesión europea
es una balanza desequilibrada entre Alemania y España. Alemania paga y
España recibe. Y, ¿por qué paga Alemania? Paga porque Felipe González y
Mitterrand convencieron a Kohl de que si quería la unificación alemana tenía
que pasar por dos condiciones: abandonar el marco y hacer el euro, que es lo
que todos queríamos —menos un grupo importante de alemanes, no Kohl, que
estaba de acuerdo; y dos, el fondo de cohesión. Usted tendrá unificación
alemana, tendremos a Europa abriéndose al este, pero usted no puede olvidar
el sur. Queremos cohesión no sólo intranacional, sino intraeuropea.
Así nacieron los fondos de cohesión. Pero mi inquietud creció cuando, a
partir de aquí... Eso, por otro lado, era muy sólido, este acuerdo era muy
sólido. Además, los protagonistas del propio acuerdo seguían vigentes en
aquel momento como dirigentes de sus países, de España y de Alemania, y
por lo tanto no parecía que fuera a haber un gran problema. La sorpresa saltó
iW&gt; i/W 1 .

cuando [Stóber], el presidente de Baviera, me dijo, en su palacio magnífico en
Munich, que había sido del rey —un rey que tenían en el año 1914, todavía,
con ejército y todo. Me dijo: «Mire, nosotros estamos pagando mucho a los
españoles, pero no se crea que esto es lo que nos preocupa más. Lo que nos
preocupa más es que nosotros les estamos pagando diez veces más a las
regiones del este que acaban de entrar por la unificación».
He hecho que lo comprobaran. Antoni Castells, que es el maître penseur
de todos nosotros —es el que nos da las cifras a todos, incluso a la otra acera
de la calle política... Las cifras de Antoni Castells son las que mandan; es el
miembro español del Tribunal Europeo de Cuentas, por otro lado, y es lógico.

19

�Me dice que, efectivamente, el señor [Stëber] tenía razón. Lo que los alemanes
pagan de su PNB, de su Producto Nacional Bruto, para la cohesión es un 0,5
por ciento. Lo que las regiones ricas alemanas pagan a las pobres es un cinco
por ciento de su PNB. O sea, lo que Baviera, Renania del Norte-Westfalia,
Baden-Wuttemberg, etcétera, pagan a sus homologas del otro lado, del este,
es diez veces lo que está pagando Alemania, en proporción, a los fondos de
cohesión y por lo tanto, básicamente, a España.
Vean entonces que buena parte de lo que está pasando es que... Y esto
ha sido muy desgraciado, creo, que nosotros, por razones de calendario
electoral o lo que sea, hayamos tenido que plantear estos temas —yo creo que
yo de una forma más sensata, otros no tanto— en el momento justo en el que
Alemania nos estaba empezando a decir que no nos pagaría o que no nos
quería pagar el fondo de cohesión y que había conseguido la alianza de
Francia y de Inglaterra sobre esto. Si en este momento se le dice al gobierno
español: «Señor Rato, mire, no nos hable de Alemania. Nosotros estamos
aquí, dentro de España, y lo que le decimos es que Cataluña paga
demasiado». Pues el señor Rato se convertirá en la víctima, y las víctimas
siempre son de alguna forma simpáticas. Porque aparecerá como la persona a
la cual desde fuera y desde dentro se le está diciendo «no queremos pagarte».
Por lo tanto, nosotros, para decirlo claramente, nosotros no tenemos
que decir que no queremos pagar. Porque además, en primer lugar, lo más
importante de lo que pasa con la balanza fiscal negativa de Cataluña no es que
pagamos demasiado, sino que recibimos poco. Y por lo tanto —y ahora vuelvo
a lo de antes—, no hemos tenido la estrategia, ni la habilidad, que tuvimos

20

�antes del 92 para movilizar las inversiones que había que movilizar en nuestra
área de Barcelona y en el conjunto de Cataluña. No hemos podido hacerlo. Y
ahora tenemos un Eix Pirinenc cojo en el que te pierdes. No intentéis seguirlo
porque os perderéis en Ripoll seguro, porque no hay ni indicaciones, para
entendernos. Y entonces vienen las querellas de la Generalitat, que dice:
«Esto es de Borrell, esto era del Estado». El Estado que dice: «Culpa tuya en
el caso de la Pota Sud, porque nosotros la queríamos hacer pero vosotros no
quisisteis porque...» Bueno, es igual.
No ha habido la estrategia, no ha habido la visión, no ha habido esta
política de acompañamiento que tenía que hacer que las inversiones viniesen.
Nosotros no sufrimos por el lado de los impuestos, sufrimos por el lado de los
gastos. Pagamos el veinte por ciento y tenemos el veinte por ciento. Incluso
me extraña, porque teóricamente el impuesto sobre la renta es progresivo y,
por lo tanto, tendríamos que pagar un poco más que la parte de renta que
tenemos. Pues pagamos el veinte o el veintidós, como mucho. Creo que las
cifras de Pujol son el veinte; las cifras de Castells —de las que me fío más,
francamente— son el veintidós. O sea, un poco más desfavorables para
Cataluña, en este sentido, pero lógicas, en última instancia. Lo que no
recibimos es la parte que nos toca. Y en esto estamos todos de acuerdo: no
recibimos la parte que nos toca por población.
Aquí nos diría Antoni Zabalza —y tiene razón—, en el fondo, lo que
pagamos y lo que recibimos es el resultado de unas políticas que no tienen
nada que ver con la balanza fiscal, que son autónomas, que tienen que ver con
la progresividad que nos habíamos impuesto y con la distribución de ricos y

21

�pobres en cada región, que no la podemos cambiar así rápidamente.
¿Comprendéis? Es decir, si en Cataluña hay más ricos que en Extremadura y
el impuesto sobre la renta es progresivo, Cataluña pagará más y Extremadura
menos. Pero seguramente, si acordamos que todos tendrían que cobrar igual,
que es de lo que Felipe González ha intentado convencer durante muchos
años a Rodríguez Ibarra para que acepte, que los ricos tienen que pagar más y
los pobres menos, pero cobrar, todos hemos de cobrar igual. Un rico también
es caro, es incluso más caro, a veces. Para el sector público. Esto ya lo estudió
Pepe García Duran con los ayuntamientos hace muchos años, lo que se gasta
una ciudad; en última instancia, por muy redistributiva y progresista que sea —
y Barcelona lo ha sido—, está invirtiendo sobre cada ciudadano en proporción
más o menos a su renta. Los ricos hacen más basura, para entendernos. Es
así. Y tienen más coches y gastan más. Por lo tanto, aunque uno no quisiera,
simplemente para servir, sin redistribuir demasiado, estaría pagando más o
menos en función de la renta.
Pues bien, aquí nos ha fallado esta parte. Y cierro este punto porque no
quiero seguir entrando en él. Cuando Rato dé todas las cifras de todas las
balanzas fiscales españolas, etcétera, nos pondremos en ello; pero sepan que
no será la discusión más importante. La discusión más importante, la hemos de
tener sobre la distribución del gasto. La discusión importante la hemos de
tener... [FRASE CORTADA]

[FIN DE LA CARA A]

22

�[INICIO CORTADO]... por debajo de Madrid, igual que Chirac había querido
hacer en París y no ha hecho —por lo menos de momento, no lo ha hecho.
Bueno, el alcalde de Madrid no tiene fama de muy realista y por lo tanto eso no
me inquietó excesivamente. Y menos que nadie Alberto Ruiz Gallardón, que
dijo exactamente lo contrario el mismo día. Dijo: «Lo que tenemos que hacer
es invertir en metro». Este sí que va mucho más allá que nosotros. Este señor,
Ruiz Gallardón, junto con el Ayuntamiento, por supuesto, está invirtiendo cien
mil millones de pesetas en metro en cuatro años, cuando nosotros invertimos
treinta. Estoy, otra vez, repitiendo cifras que Joan Clos se ha cansado de
explicar y que ya todo el mundo conoce en este momento.
Y es aquí, vuelvo a repetir, donde estamos fallando. No hemos
conseguido que en el tema de las inversiones... No hemos conseguido, por
decirlo así, una cosa que ahora si la digo aquí será titular mañana y
seguramente

más en Madrid que aquí... No hemos conseguido

un

reconocimiento de la bicapitalidad fàctica de España. Y ahora ustedes no lo
han oído y por favor no me lo titulen porque se enfadan mucho. Pero es la
realidad. Igual que los chavales de Almería o de Asturias se dividen en los del
Madrid o los del Barca, la verdad es que España —como Italia, por ejemplo—
es una red de ciudades que tiene dos cabezas y que si se quiere optimizar —
esto los ingenieros lo saben— debe tener en cuenta esto. No puede tratar al
sistema como si fuese monográfico y con una pirámide y con una sola cabeza.
Por lo tanto, el interés de Cataluña está en obtener este reconocimiento,
que si lo presentamos como bicapitalidad no nos lo darán nunca, porque la
Constitución no lo dice y no es lo que queremos. No queremos ser la capital de

23

�España, con una ya basta. Lo que sí que queremos es que una área
metropolitana igual, de 4 millones —4,2 la región metropolitana aquí, allí deben
tener 4,5, si llegan— debe tener el mismo trato. Y tiene las mismas funciones,
exactamente iguales, y los mismos problemas de congestión, y de densidad y
de miseria y de riqueza y de tecnología, exactamente igual. De manera que no
está justificado que esto no sea así. Claro, en Madrid, de los veinticinco
museos que hay, creo que hay veinticuatro que son del Estado y uno del
Ayuntamiento, y aquí es al revés: veinticuatro del Ayuntamiento y uno del
Estado. Y ahora la Generalitat tiene este nuevo que han hecho del puerto y
una participación en el MNAC.
No puede ser. Nosotros aquí sí que estamos pagando peajes. Éstos son
los peajes que quizás no contamos. La imposición local, por ejemplo. A mí me
gustaría que todo esto... Yo no sé si los peajes los cuentan, cuando hablan de
balanzas fiscales. Porque también se tendría que contar el tema de lo que
estamos pagando de más, no por vía de impuestos, sino por vía de tasas o de
precios públicos. Esto es otra cosa importante. Y ahora no me estoy metiendo
con vuestro director general, ni mucho menos, sino que me estoy metiendo con
el hecho de que el Gobierno, el Gobierno español y, por lo tanto, el Gobierno
catalán —que no lo ha sabido mover en este sentido— no haya tenido un poco
más de ecuanimidad, en esta materia, y haya hecho pagar a los madrileños lo
que nosotros ya nos pagábamos aquí, por ejemplo, cosa que nos hubiese
dejado mucho más tranquilos, desde el punto de vista de la equidad.
Pero, vuelvo a decir, nosotros no tenemos que ir sólo por el lado de no
pagar. Yo creo que esto es un error. La vida es cara en las ciudades grandes,

24

�y si las queremos eficientes y pioneras y tecnológicamente... Si queremos que
nuestros hijos no tengan que ir no sé adonde a trabajar, será caro. Será caro
desde el punto de vista de que nos tendremos que fabricar los servicios y los
atractivos para que las empresas vengan.
Dejémoslo aquí. Queda aquí. No es el tema más importante. Una
cuestión de cifras sí que la quiero decir. Hace dos años nos dijeron que se
había hecho un pacto de financiación autonómica muy bueno. Narcís Serra dijo
entonces que «cuidado, que la renta aquí ya es más alta que en los otros sitios
y no crecerá tanto como crecerán los demás, no os fiéis tanto del I RPF». Lo
que hicieron fue repetir o multiplicar por dos lo que él había hecho con Solbes
en el pacto anterior: quince por ciento, pues treinta. Dijeron: «Miméticamente
esto irá bien». Pero, claro, nosotros estábamos plafonando respecto del
crecimiento relativo en las otras regiones y esto ha hecho que todo esto no
diera el resultado que tenía que dar. Narcís dijo: «Coged una cesta de
impuestos, coged el IVA, coged impuestos especiales, no les cojáis sólo el
IRPF». Pero hay esta idea siempre de que aquí se tienen que vender las cosas
de una manera muy fácil. Ahora haremos una movilización por el pacto fiscal e
IRPF. Y la pifiamos. Tanto la pifiamos que incluso la cifra que dio el otro día el
presidente Pujol en el Cercle d'Economia está equivocada. Dijo ciento
veintisiete mil millones que hemos ganado; dijo: «Este año, el beneficio de los
dos pactos sumados son ciento veintisiete mil millones». Pues le he pedido a
Castells que lo calculara y son ciento ocho mil millones, no ciento veintisiete, y
no en un año, sino en cuatro. O sea, desde el 94 hasta el 98. De modo que el
beneficio es «cacahuetes», también. No gran cosa. No ha ido bien. Pues como

25

�no ha ido bien, ¿ahora tenemos que hacer una guerra fiscal? No, no, ahora
tenemos que reconocer que nos hemos equivocado, poner hilo a la aguja
serenamente, pedir al señor Rato las cifras y empezar —repito— la discusión
con calma y tranquilidad.
Yo querría hablar un momento de federalismo cultural, porque la
propuesta federal catalana no puede ser sólo una propuesta económica. Así de
mal nos va, de tanto que nos identifican con esto. Yo creo que Cataluña tiene
que proponer lo que yo llamo «federalismo cultural», que tal vez no es
técnicamente muy correcto. Cataluña tendría que proponer antes que nada
una historia común de los pueblos de España. Cataluña tendría que decir:
«Nosotros cogemos a los profesores de Historia catalanes, los valencianos, los
sevillanos, los de la Complutense, el Carlos III, los gallegos» y como decía
Estapé a veces, hablando de algún profesor eminente, «se los encierra en una
jaula, se les da pienso y sacan la ley». En fin, no haremos lo mismo, sino que
los trataremos bien; pero lo que les tendríamos que pedir es que en cuatro o
cinco años fuesen capaces de producir una historia común de los pueblos de
España.
Un día que comenté esto en una de estas múltiples cenas con
empresarios que he tenido, salió uno y me dijo: «Pero si yo ya lo hago» —un
editor. Dice: «Ya lo hacemos nosotros, esto». Digo: «¿Ah, sí? ¿Qué haces?».
Dice: «Yo envío a cada comunidad autónoma lo que me pide». Digo: «Pues
esto es exactamente lo contrario. ¿Tú cuántos ejemplares envías a La Rioja?».
Dice: «Mil quinientos». Digo: «Escucha, ¿y te sale a cuenta?». Dice: «Es que

26

�hemos

hecho

unas

inversiones tecnológicas

muy

importantes

para

diversificar...» Evidentemente que no sale a cuenta. Pero es lo que piden.
Pero es que yo no digo dar lo que piden, en este caso. Si no que digo
que se tiene que lograr un acuerdo entre los partidos, las fuerzas políticas de
este país, de Cataluña y el resto de las comunidades autónomas y el Estado,
para dar de una vez por todas a los chavales de toda España la misma
historia. Pero no como dice la ministra de Cultura, sino explicando, de cada
una de las comunidades, cuáles son aquellos hechos históricos que la hacen
realmente diferente. Le decía yo a un profesor de aquí, que ya ha aceptado y
ya están trabajando (hay unos que ya están trabajando en ello; ya veremos
cómo les pagaremos, pero en fin, espero que les podremos pagar bien). Si un
chaval de Almería pone la radio, la televisión, el Once de Septiembre por la
noche, ¿qué ve, indefectiblemente? A unos chavales catalanes quemando
banderas españolas. Cosa que, además, la mayoría de los chavales de
Barcelona no ha visto, porque esto pasa a las ocho de la noche, a última hora.
¿Cuál es la reacción del chaval de Almería? «Estos catalanes se han vuelto
locos y Pujol tiene la culpa, los nacionalistas...» Por esto está tan bajo como
está, en las cotizaciones. Lo estoy salvando, lo estoy justificando. Pero
también se le habría podido ocurrir antes, la idea.
¿Por qué Cataluña no ha tomado la iniciativa de reabrir las comunidades
autónomas españolas? Y el Gobierno de Madrid, el Ministerio de Cultura, sobre
todo cuando tienes competencia exclusiva en cultura. Y en lugar de huir y
esconderte y decir que vas a lo tuyo, hagamos cosas en común. Pues lo
primero es explicar el Once de Septiembre, explicar una historia de España en

27

�Almería, y en Extremadura, y en Orense y en Santander en la que se explique
que el Once de Septiembre del año 1714 nos quitaron los derechos que
teníamos, el Conseil de Cent y la Generalitat. Después fue muy bien
económicamente, pero desde el punto de vista político no. Y que cada año, los
catalanes lo celebramos porque nos gusta celebrar derrotas —un poco como a
los del Barca— y que, por lo tanto, es normal que haya unos chavales que a
última hora quemen banderas, no porque sí, sino porque es el final de fiesta,
de una fiesta por otro lado muy digna.
Y pasaría lo mismo con el Abrazo de Vergara, y la Batalla de Almansa.
Y lo que pasa en Valencia y por qué están tan enfadados con los catalanes.
Porque, ¿quién les explica a los chavales las razones por las cuales los
valencianos nos tienen manía a veces? Y, ¿por qué no les explican que no nos
la tienen, la manía? Que es un sector relativamente reducido y que, además,
ha habido esta historia, que además es lógica, de amor y odio. Somos primos,
somos primos hermanos, con los valencianos. Yo acabo de estar allí. Porque
yo me he empezado a mover por España, también, no sólo por Cataluña. Y les
voy explicando esto. Y les gusta. Pero si os tengo que decir que una reunión
fue patética. Y acabó a las tres de la madrugada y acabé agotado. Fue en
Valencia. Porque en Valencia cada persona es un mundo, no hay dos iguales;
todos te aman y todos no te aman, todos querrían y no querrían. Están con el
alma dividida, como es lógico, porque están entre dos capitales, entre dos
culturas fuertes.
Y bien, nosotros tenemos que incorporar a los valencianos. Los
valencianos nos han dado la pista. Porque Zaplana y Joan Romero se pusieron

28

�de acuerdo para hacer una cosa que ni los rectores de las universidades
valencianas creían que se pudiese hacer. Yo me los encontré a todos en Berlín
este verano —Bricall me convocó a la Asamblea de Rectores Europeos. Había
varios de Valencia. Para empezar, porque el de la Autónoma de Barcelona, y
presidente del Consejo de Rectores, en aquel momento, de España, es
valenciano: Solà. Pero estaba Ruiz Torres y los demás. Y eran todos
pesimistas respecto a esto. Que no se llegaría nunca a un acuerdo sobre el
tema de la lengua, en Valencia. Y llegaron a uno.
Ahora este acuerdo parece que se ha roto; nos acercamos a las
elecciones, eso que pasa... Y parece ser que el presidente de la Comunidad
Valenciana ya no está tan de acuerdo en acordar los nombres de las personas
que tienen que interpretar cuáles son las lenguas del tronco común. No sé
cómo lo llaman. Hablan de las lenguas del tronco común de la Corona de
Aragón, para no tener que decir catalán. Es igual. Pero ya lo han hecho y lo
han hecho bien, y han sido los universitarios y han sido unos políticos que han
tenido la generosidad de decir: «Pongámonos de acuerdo, vayamos hacia
adelante, nombremos a unas personas». Les falta un nombre, creo, sólo. Y
espero que esto algún día se arregle.
Yo creo, además, que, como dijimos Borrell y yo, sin prepararlo, el otro
día, el viernes pasado, en la conferencia del Partido Socialista Europeo, aquí
en Barcelona, en el PSC —que fue, creo, un poco más importante que el
Consejo Nacional de Convergència de ayer. Pero, en fin, en los periódicos
parecía lo contrario. Porque, en fin, en éste «le dicen las bases al presidente».
En ésta no. A ésta vinieron varios presidentes, ex presidentes, algunos: estaba

29

�f

'"-•

f

I

Gyula Horn, ex primer ministro de Hungría; estaba.Petre Roman,?ex primer*
ministrode Rumania; estaba [ININTELIGIBLE], que es el ministro de Economía
de Marruecos, socialista, en este momento. En fin, podríamos seguir.
Y la discusión que tuvimos allí, obviamente, fue sobre temas... Era el
Mediterráneo, el tema. Y qué tenemos que hacer los socialistas en el
Mediterráneo. Porque no se os esconde que todo el problema que tenemos
con Alemania, lo tenemos sobre todo porque debajo tenemos otra frontera que
para nosotros es tan o más importante que la del este para ellos. Ellos tiran
Europa hacia allí y nosotros estamos tirando Europa hacia aquí. Y decimos:
«Escuche, escuche, que los países del este son muy importantes y hay que
ayudarlos, pero la auténtica frontera, la tenemos en el sur, la tenemos en el
Mediterráneo». Y esta reunión fue para esto. Fue una reunión importante.
Y al final, en la clausura, llegamos Borrell y yo, y le pregunté a Raimon
Obiols, en voz baja: «Escucha, ¿en qué se habla aquí?». Porque yo había
recibido una nota de Joan Colom que decía: «Escucha, habla en catalán, que
hay traducción». Le pregunté a Raimon, que es quien manda, y Raimon me
dijo: «Hombre, puedes hablar en catalán, di unas palabras; pero mira, aquí hay
mucha gente latinoamericana». Y estaba también Moratinos, y estaba Juan
Antonio Yáñez, diplomáticos españoles, etcétera. Y dijo: «Quizá mejor que
después hables en castellano y no les hagas poner esto». Y empecé en
catalán, antes ya habían oído la voz: «y ahora les hablaré en castellano
porque, además, les tengo que decir que el castellano es uno de los grandes
patrimonios de los catalanes». Gran aplauso. Los señores estuvieron
contentos. E inmediatamente después, Borrell, que no es manco, salió y dijo lo
30

�contrario. Que él se comprometía, como candidato, etcétera, a que España
entendiera que el catalán es un gran patrimonio de España.
Y eso es de lo que se trata. Se trata de que en los euros ponga
«España» en catalán, en castellano, en gallego y en euskera. Se trata de que
se traten a las lenguas cooficiales del Estado como lenguas cooficiales del
Estado. El primer día que lo dije, me llamaron de Santa Coloma de Gramenet y
me dijeron: «Maragall, ¿tú has dicho que los niños de Guadalajara tienen que
aprender el catalán?». Digo: «Hombre, yo no he dicho que los niños de
Guadalajara tengan que aprender el catalán», «pues dice la televisión y dice la
radio...» Pero es que hay una radio, de estas radios que hay en Santa Coloma,
que a veces... Pues, «han dicho que tú decías esto». No. Yo lo que digo es
que el catalán tiene que estar reconocido por el Estado español como lengua
propia oficial y que, por lo tanto, tiene que respetarla, tiene que protegerla,
tiene que hacer uso de sus medios, el Instituto Cervantes por todo el mundo,
los canales de televisión internacionales, todos los sistemas de edición,
etcétera, para que el catalán sea conocido. Porque —¡caramba!— el día en
que el Estado español lo haga, los catalanes tampoco nos veremos tan
obligados a hacer eso que tampoco nos gusta tanto hacer, que es hablar
siempre de lo nuestro. ¡Caramba! Pero tienen que empezar ellos, también.
Tenemos que empezar nosotros.
Digamos que el castellano es para nosotros una riqueza inmensa,
inmensa. Y que todo el exilio que hemos tenido, los [Boix Gimperes], los
[ININTELIGIBLE] y los que han estado por América, que se han integrado en
aquel mundo, han sido los mejores embajadores de un mundo que para

31

�nosotros, económica y cultural mente, es el protagonista de la telecomunicación
y de la edición, por ejemplo. Es absolutamente básico. Las principales
editoriales del mundo en lengua castellana están en Barcelona. Y a mí, en
Italia, si una cosa me envidiaban, era esto. Me envidiaban dos cosas: una, y
ahora hablaré de ello, «/'/ modelo catalano», que decían ellos; y la otra, el
hecho de que nosotros tenemos un idioma mundial y ellos no. Y los franceses
tampoco y los alemanes tampoco. Saben que nosotros, como país, como
españoles, tenemos un activo impresionante, que nos permite ir por el mundo
prácticamente sin traducción: a toda América, a América del Sur y, cada día
más, a América del Norte.
Pues éste es el segundo punto del federalismo cultural. El tercero sería
que no sé por qué no hemos hecho más uso del artículo 146 del Tratado de la
Unión Europea —y sobre el que me tuve que apoyar cuando era presidente del
Comité de las Regiones— que dice que en aquellos casos en los que una
comunidad autónoma o región o land tenga competencia exclusiva en una
materia, puede representar al Estado en el Consejo de Ministros. Es decir, los
alemanes, que no tienen ejército ni tienen policía ni tienen Ministerio de
Cultura, porque los americanos no quisieron —reconozcámoslo—: al acabar la
Segunda Guerra Mundial, los aliados no quisieron. Así como la Primera Guerra
Mundial, la liquidaron en el Tratado de Versalles (que fue un desastre, que
obligó a los alemanes a comer pan y agua —creó el fascismo, el nazismo
prácticamente, este tratado), en la Segunda Guerra Mundial los aliados dijeron
«no volvamos a hacer el mismo horror»: Plan Marshall, dinero por delante.
Pero, en cambio, políticamente no. Y les quitamos el ejército, por descontado;

32

�la policía, que es de los lander (todo son Mossos d'Esquadra, para
entendernos, o Ertzaintza, no hay policía nacional). Y les quitaron el Ministerio
de Cultura, porque consideraron que el Ministerio de Cultura tenía mucho que
ver con el ejército, de algún modo. En fin, que a última hora, cuando las cosas
se ponen mal, quien inflama los corazones y carga los fusiles no es un soldado
sino seguramente un maestro, un profesor, un ideólogo o una universidad. Y
se lo quitaron.
¿Y qué pasa ahora? Pasa que cuando la ministra Aguirre se va a
Bruselas, o antes el ministro Solana, o el ministro Solé Tura, ¿se encuentran a
quién? Se encuentran al presidente del land que está presidiendo el
Bundesrat. No, no el presidente; el ministro de Cultura del land que preside el
Bundesrat por votación. En Alemania hay una cosa que aquí no existe, que es
la Bundestreue. La Bundestreue también horizontal, no sólo de abajo a arriba
—ésta tenemos que ir creándola—, sino también —y tenemos que ir creándola
igual— la horizontal, entre unos y otros. Es decir, cuando Baviera representa,
Hessen no se enfada. O cuando Sajonia está presente, los de Hamburgo, que
también es Estado, es Ciudad-Estado, en este momento, todavía, ya veremos
por cuánto tiempo—, pues tampoco se ofenden.
El artículo 146 lo permite. Y, por lo tanto, en cultura, por ejemplo,
Galicia, Euskadi y Cataluña tendrían que enviar a sus consejeros en
representación de España al Consejo de Ministros Europeo de Cultura. Y así
iríamos siguiendo con otros temas en los que podamos tener competencia
exclusiva. Y eso os parecerá que es una cosa que se ha inventado un partido
independentista. No, no. Esto se está aplicando, lo que pasa es que nosotros

33

�no lo hacemos. A nosotros a veces se nos caen los anillos rápidamente. Nos
dicen: «Nosotros ya no podemos ir más lejos porque ya se ha dado muchísimo.
A los escoceses ésos, nada, no les han dado nada». ¿A los escoceses no les
han dado nada? Los escoceses, el otro día lo decía el periódico: «Jueces
escoceses juzgarán en La Haya a los terroristas libios según las leyes
escocesas». ¿Se imaginan ustedes un título similar cambiando Escocia por
Cataluña? En un periódico de Madrid, para entendernos. Podría ser terrible,
podría ser el fin. Pues Escocia, que no tiene nada, tiene esto. Y Escocia, que
no tiene nada, tiene una cosa aún más importante, que es la subsidiariedad.
Esto es lo que yo he aprendido, lo que yo he mamado en Bruselas con los
regionales y con las ciudades. Juntos, ¿eh?
Nuestro presidente quería dividir, él era partidario de dividir regiones y
ciudades. Yo creo que se equivocó. Los propios lender alemanes no quisieron,
dijeron: «la unidad hace la fuerza». Y es verdad. Y la subisidiariedad interesa a
todo el mundo, a unos respecto de los otros. «Subsidiariedad» quiere decir que
las cosas... Lo dice el Tratado de la Unión; en el preámbulo, dice: «La Unión
Europea es una unión de pueblos cada vez más estrecha donde todo se hará
cada vez más cerca, lo más cerca posible de los ciudadanos». Pero el artículo
3b lo niega, porque dice: «La Unión no hará todo aquello que los estados
puedan hacer», y se acaba. No dice «los estados, las regiones y los
municipios». No lo dice.
Ésta es la enmienda que nosotros hicimos en la Conferencia
Intragubernamental y naufragó. Ni [ININTELIGIBLE], ni [ININTELIGIBLE], ni
nada de nada. Los estados no quisieron. Los estados no quieren que lo que

34

�ellos utilizan ante la Unión sea utilizado en su interior por las regiones, o
comunidades autónomas, o nacionalidades históricas, o no. No quieren. Pero
querrán. Tendrán que querer porque al final hay cosas en la vida que no se
pueden evitar. «No se pueden poner puertas al campo», dicen los castellanos.
Con esto pasará exactamente igual. Es tan evidente que si una cosa la sabe
hacer la sociedad no tiene que hacerla el Estado; es tan evidente que no hay
que predicar demasiado para que esto poco a poco se vaya infiltrando, incluso,
finalmente, en las constituciones.
La Constitución italiana, que D'Alema ha presidido la Bicameral que
deben estar haciendo, la segunda parte —porque la primera parte queda tal
como era, que es la del 48 y es el Estado laico, etcétera; la segunda parte
empieza diciendo, artículo 51: «La República Italiana» (decía la «República
Federal» y entonces Berlusconi se opuso y cayó lo de «federal», pero a lo
mejor ahora lo vuelven a poner, con suerte). Dice: «La República Federal
Italiana está formada por comuni, provincie, regioni e estafo». Es decir, el
Estado es una parte de la República. Se ha acabado aquí. Comuni, provincie,
regioni e estafo forman la República.
Artículo 52: «Todo aquello que pueda hacer la sociedad, no lo hará la
Administración

Pública.»

Artículo

53:

«Por

el

mismo

principio

de

subsidiariedad, todo aquello que puedan hacer los órganos más pequeños no
lo harán los más grandes.» Se ha acabado. Estos tres artículos, que se
aprobarán, entre otras razones porque el que era presidente de la Bicamerale,
de la Comisión, Senado, Parlamento, que dirigía D'Alema, y ahora es primer

35

�ministro... Son además ya cosas que están avanzando la legislación
administrativa.
Hay una ley importantísima italiana —ya no los quiero aburrir más sobre
este tema—, pero hay una ley muy importante —como tenemos notarios y
tenemos juristas también aquí—, la del 15 de marzo del año pasado (lo que
llaman la Ley Bassanini) que de hecho aplica todo esto ya a la simplificación
de la Administración. Y en esta ley se dice lo mismo que en la ley escocesa de
los británicos. Se enumeran las cosas que el Estado se queda, no las que se
envían. El gran error, imposible de evitar, de la Constitución española es haber
hecho al revés. La Constitución española dice detalladísimamente qué es lo
que se envía y qué es lo que se comparte, y qué es lo que es concurrente y
qué es lo que es delegable, etcétera. En cambio, los ingleses han dicho, en el
caso de Escocia han dicho: «Westminster will take... El Parlamento británico
mantendrá la defensa, la ocupación, la economía, la embriología y el aborto».
Dos temas por una cuestión de moral anglicana, supongo. Y no dice nada más.
Lo cual significa que todo lo que no se dice se entiende que la cláusula abierta,
la cláusula residual va hacia abajo, es de Escocia.
La ley italiana del 15 de marzo dice una cosa similar. Lo que pasa es
que los italianos, que ya sabemos, son más como nosotros, y entonces dijeron:
«Bueno, cuatro o cinco», y hay veinticuatro. Empezaron con la a, b, c, d y
acabaron con la z. De acepciones, es decir, de cosas que el Estado se queda.
Pero es igual porque, en última instancia, el principio ya está asentado, e Italia
todos sabemos que es lo suficientemente subsidiaria de facto como para que
estas cosas avancen.

36

�Pues bien, el federalismo catalán, la propuesta federalista catalana es
ésta, no es mucho más. No es mucho más que esto. Yo añado una cosa que
entiendo. Esta la pongo absolutamente entre paréntesis porque yo no querría...
Porque además ya es muy tarde y tiene que haber un poco de coloquio si es
que alguien quiere preguntar. Pero yo creo que de verdad, tendríamos que
hacer un esfuerzo por convencer a la clase política española de que veinte
años después de la Constitución... veinte años. Es decir, cuando ya la mitad de
la población que votará el año que viene tiene treinta y nueve años y, por lo
tanto, más de la mitad de la población no ha votado la Constitución. Cuando
hace veinte años que hicimos una Constitución cuando no estábamos ni en
Europa ni en la OTAN y no se habían creado las diecisiete comunidades
autónomas, sólo se había dicho «nacionalidades y regiones», pero no decía
cuáles y no lo podía decir porque no estaban... Quizá sí que el mínimo
esfuerzo que tenemos que hacer ante la juventud —que ya no es tan joven,
porque llegan a los cuarenta años— es leer en voz alta la Constitución que
hicimos, los que somos un poco mayores, y ver si la entienden y les gusta.
No estoy diciendo ahora si se tiene que releer, si se tiene que retocar.
Hay una cosa que se tiene que retocar, que es el Senado. Pero en esto todo el
mundo ya está de acuerdo. Y en el Senado, por favor, los catalanes juntos. En
el Senado, tenemos que coger la Propuesta Rigol y, a partir de la Propuesta
Rigol y la Armet —y otras, en fin, contribuciones que hay— hacer una
propuesta catalana de Senado. No hagamos la tontería inmensa de dividirnos
en este tema, porque es el arma más grande que tendremos.

37

�Aún no entiendo yo por qué este año no ha habido el debate sobre las
autonomías. Supongo que ha sido por el tema vasco y es comprensible. Pero
de aquí a tres meses no debería haber ningún motivo para que no se pudiese
hacer. Enseguida dirán que hay las elecciones de junio. En fin, siempre
estamos igual. El debate de autonomías en el Senado es el sitio donde Jordi
Pujol va a hacer lo que debería haber hecho más —creo yo, modestamente, y
con todo el respeto que le tengo—: debería haber ido más a hacer este
discurso, como el que hizo en la Carlos III. Se tendría que haber prodigado
más, tendría que haber hecho más pedagogía, porque él la hace bien. Y os lo
digo porque he estado en Andalucía y, no es tanto como dice el corresponsal
de La Vanguardia, pero es cierto que no cayó mal.
De modo que lo que tenemos que hacer más es justamente eso, más
pedagogía, generar confianza y nos darán confianza. Si no la generamos
nosotros, no nos la darán. Y yo creo que, con toda franqueza —y quieren un
resumen— que debemos dejar tranquilas las cifras, de momento; que unos, si
quieren, opten por la movilización en la calle y todo eso, que hagan. Nosotros
optaremos por la discusión seria, amistosa y exigente. En la comida ésta del
The Economist me preguntó el presidente de la comida, dice: «¿Qué dirás
sobre este tema?». Y le dije: «Hombre, diré que nosotros seremos igualmente
exigentes, pero menos patosos». Finalmente no lo dije, pero aquí sí que os lo
digo, porque estamos en casa y por lo tanto no hay tantos problemas en este
sentido.
La confianza es la palabra clave. La confianza y la perseverancia. Mil
veces nos negarán y mil veces volveremos a insistir. Debemos tener una

38

�estrategia para todo el Estado y para Europa. Un compromiso de relectura
cada veinte años, no cada cinco años, como hacen en el Quebec. Nosotros
tenemos que jurar, sobre la Biblia de la Constitución, que cada cinco años no
pediremos

que

se

cambie

o

que

haya

un

referéndum

sobre

la

autodeterminación. Porque es que si no, no podremos ni invertir. No invertir los
que tienen dinero para invertir, no. ¡Ni la gente que cursa carreras sabrá cuál
escoger! Un país que se plantea cada cinco años preguntarse qué es, o si es o
no es, es un país perdido. Y de hecho, el Quebec ha perdido mucho. Yo ya sé
que esto se utiliza mucho por el otro extremo, por el extremo del nacionalismo
estatal, y de una forma excesiva; pero es verdad. Nosotros nos tenemos que
comprometer ante España a pedir una relectura de la Constitución cada veinte
años, no cada cinco. Aparte de los detalles —que esto los americanos lo hacen
cada año, o los alemanes, cada año uno o dos pequeños.
Una estrategia para todo el Estado y un compromiso de relectura cada
veinte años. Estudiar qué pasa y seguir muy de cerca qué pasa en Italia y en el
Reino Unido. No descartar un margen de autonomía en los tipos. Permitidme,
eso sí, un poco de [ININTELIGIBLE] fiscal —yo no veo tanto problema en esto,
los americanos lo tienen y los ayuntamientos también. Y no pasa nada, no se
exclama tanto todo el mundo. Insistir en el gasto equitativo. Esto es básico. Y,
repito, atreverse a arriesgar con prudencia, pero una y otra vez.
Hay un artículo de un escritor de finales del siglo pasado, catalán, que
se llamaba La patria nueva (lo escribió en castellano) y en él decía: «Cada vez
que el catalanismo...». Cada vez que el catalanismo pierde una batalla, en
España, en Madrid, hay voces que dicen: «Hemos ganado». Y entonces

39

�nosotros preguntamos: «¿Quién habéis ganado?». Dice: «Nosotros». Y les
pregunta: «¿Y quiénes sois vosotros?». Dice: «Nosotros somos la patria».
«¿Qué patria?» «La única, la que hay». Entonces, él dice: «Nosotros nos
tenemos que acostumbrar a que cada vez que el catalanismo gane una batalla,
podamos decir: "España ha ganado". Y entonces nos preguntarán: "¿Qué
España?". Y nosotros diremos: "La nuestra". "¿Y quién sois vosotros?"
"Nosotros somos los que hacemos patria nueva."»
Esto es lo que tenemos que hacer y cuento con ustedes para ello.

40

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45699">
                <text>Conferència de Pasqual Maragall Cercle Financer: La propuesta catalana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45700">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45701">
                <text>1998-11-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45702">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45703">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45704">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45705">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45706">
                <text>Independència</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45707">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45708">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45709">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45710">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45716">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45711">
                <text>Traducció al castellà de la conferència dita originalment en català.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45712">
                <text>Cercle Financer</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45713">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45714">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45715">
                <text>UI 101</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2787" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1574">
        <src>http://78.47.125.110/files/original/23/2787/19970707_EuropaOcupacio_DebatGrupClaris_PM.pdf</src>
        <authentication>00cd5b6bd8f68447cd47d6edd6601573</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45693">
                    <text>1

7 de juliol de1997
EUROPA I L'OCUPACIÓ
Ponent:
PASQUAL MARAGALL I MIRA
Empresaris que intervingueren en el debat:
Xavier Muñoz, Comissionat de l'Alcaldia per a la Cooperació
Empresarial. Josep Almeda, Director General de Mas Lluch; Joan
Canals, Conseller Delegat de Pulligan Internacional. Pere Narbona,
President de l'Hospital General de Catalunya. Rafel Sunyol,
Vicepresident de FECSA. Josep Varias, Gràfiques Varias.
Pasqual Maragall: Com a president del Comitè de les Regions,
començaré parlant dels pactes de confiança per a la creació
d'ocupació de Jacques Santer. Penso que va ser el 14 de juny quan
ens van convocar a Roma.
A la reunió érem el president del Consell de Ministres, el
president de la Comissió, Jacques Santer, que era el qui feia l'oferta,
el president del Parlament, que en aquell moment era l'alemany
Hànsch, el president del Comitè Econòmic i Social, el president del
Comitè de les Regions, que era el Sr. Carles Ferrer Salat, i jo
mateix. Davant nostre hi havia empresaris i sindicats. Jacques
Santer va fer el llançament del seu programa. La part que em va
interessar més va ser la dels pactes territorials per a la creació
d'ocupació, perquè és la que nosaltres, com a ciutats i com a
regions, podem fer o discutir. La idea, tal com jo la vaig entendre i
defenso, és que perquè hi hagi inversió hi ha d'haver confiança, i
perquè hi hagi ocupació hi ha d'haver inversió.
Es crea confiança quan hi ha consens, una sèrie de valors
compartits; quan les persones es fien en el camp del crèdit, de la
contractació, de les vendes, de la inversió i del futur polític. La meva
interpretació és que els pactes territorials no són només un gest
polític de la Comissió i del seu president envers les regions i les
ciutats sinó la convicció que en aquest moment hi ha un nou factor
que està jugant en la creació o la no creació de confiança: la
distància. El que està marcant la política europea i mundial és el fet
que les distàncies han canviat. Som en un món global. Aquest fet fa
que totes les coses es vegin d'una manera diferent. Al senyor que
fabrica corbates, resulta que ara en vénen d'Indonèsia i li ensorren
l'empresa perquè allà les fan molt més barates. El mateix en el camp
de l'electrònica.

i

�2

,/.

J

'|-

Segurament el motor que hi hagut darrere de l'avenç de la Unió
Europea ha estat la por a la globalització o la necessitat de
reaccionar davant de la globalització. No només des del punt de
vista de la globalització econòmica, sinó tamúé des del punt de
vista cultural i polític. Quasi diria des del punt de vista militar.
• VivMr'5-

Lev

Aqwesta figura es diu "Mr. Pese". A Europa totes les paraules
són noves i difícils d'entendre. "Mr. Pest" vol dir Política Exterior i de
Seguretat Comuna, o el^efGerç pilar/Mi ha dos pilars més que són la
política monetària i el mercat únic- Els europeus ens adonem que si
no tenim una veu en el món, no ens faran cas. Mentre els russos, els
americans i els japonesos van amb una sola veu allà on sigui, els
europeus, que som quatre-cents milions, no podem anar amb
diverses veus. Els estats europeus, que tenen molta reticència a
deixar anar competències cap amunt o cap avall, observen que la
seva població els demana més unió europea. Concretament, en
política exterior. La vergonya que hem passat tots plegats amb
Bosnia és considerable. El Sr., Major em va explicar que per a
separar tots els fronts a Iugoslàvia necessitem un milió de soldats
"perquè es tracta d'una guerra civil que es fa a cada carrer de cada
ciutat". Efectivament, hi ha Banja Luka, Mostar, Srebrenica, etc.
Pertot arreu hi ha problemes. Probablement, no pots dividir tot això
amb un exèrcit convencional. Però després va resultar que era
mentida. Amb tres Tomahawk,"quatre passades dels avions de la
Navy allò es va acabar. La gent a Europa vol que això no torni a
succeir. Per tant, volen tenir més Europa en el camp polític i
econòmic. Però al mateix temps està passant que la gent està dient:
"Traspassem coses a Europa." Però Europa té un perill. Si deixem
anar la mà i ho enviem tot a Brussel·les, al final s'ho faran tot ells i
seran molt lluny. Madrid ja és prou lluny. Prou problemes tenim amb
aquests 600 km de Madrid: imagineu-vos Brussel·les!
Europa ens hauria de garantir que només se'ns endurà allò que
estrictament necessitem per a viure millor, però que tota la
resta no se l'emportarà. Europa ens hauria de garantir que els
estats ens tornen aquelles competències que es poden dur a
terme més a prop. Aquesta és l'Europa que tots voldríem,
pròxima i al mateix temps suficient i eficaç.

El 14 de juny de l'any passat en Romano Prodi em va preguntar: "No
hi ha pacte d'ocupació nacional a Espanya, oi?" Li vaig contestar:
"Fins ara els sindicats i la patronal no han estat capaços de posar-se
d'acord." Prodi va seguir: "Home, clar, com vols que els empresaris
catalans es deixin representar pels polítics de Madrid?"

2

�3

Vaig pensar que no només pels polítics de Madrid, sinó també
pels empresaris de Madrid. Els empresaris catalans difícilment es
deixaran representar en un pacte. Com deia Prodi, el problema rau
en el factor distància. Els pactes es fan quan hi ha confiança.
Barcelona ha fet el seu pacte d'ocupació, però no n'hem dit 'pacte
d'ocupació' perquè l'Estat ha fracassat i la Generalitat encara no l'ha
fet. Vam pensar que no ens l'acceptarien. El vam anomenar 'pacte
industrial'. El pacte que es va signar a nivell de regió metropolitana
és un pacte que involucra poders locals i sindicats, i tracta de les
condicions de treball, el cost del transport, el temps de transport, els
horaris, els beneficis de caràcter social i el salari indirecte. Les
Rondes, per exemple, han representat una millora del salari real dels
treballadors.
Des del punt de vista dels poders macroeconomies, com a
ciutat no hi tenim una incidència. Però des del punt de vista dels
poders polítics territorials i locals, hi ha moltes coses a fer. Els
governs nacionals tendeixen a pensar que una de les coses que
poden fer és ajudar els ajuntaments a generar ocupació. No pas a
generar ocupació pública, sinó a crear les condicions per a generar
ocupació.
Tota política que es faci des de Madrid, Londres o París ha de ser
una política monetària o macroeconòmica. No pot ser una política
puntillista d'intervenció perquè això fóra un desastre. Recordo el dia
que vaig arribar a Buenos Aires i ens va rebre l'Alfonsín. Era l'any
85, el dia que començaven els judicis dels militars. Vaig pensar que,
amb el drama que hi tenia, era una consideració rebre l'alcalde de
Barcelona i en Ramon Trias Fargas. Sempre miro de no fer les
coses de representació com a partit o com a majoria. Ens va rebre.
En aquell moment l'economia argentina era un desastre. Hi havia el
que en deien "la bicicleta". Cada dia pujaven els preus un 1 o un 2 o
un 5%. Hi havia uns multiplicadors automàtics que s'aplicaven amb
un absolut desfasament respecte dels salaris i les retribucions.
Aquests factors van crear una situació de penúria alimentària.
L'Alfonsín, enfonsat a la seva butaca, va tenir força per explicar
que havia fet un programa en virtut del qual un milió de caixes
de menjar sortien cada dia des del govern per a la gent que
passava fam. Vaig tenir la imprudència de preguntar-li quantes
caixes arribaven a la seva destinació. L'home es va ofendre,
com és lògic. Totes les polítiques macroéconomiques
que
vulguin arribar al ciutadà, com no sigui a través de les variables
macro -el diner, els preus, el tipus de canvi, etc.-, és molt fàcil
que es perdin pel camí.
Avui m'explicava en Ramon Folch que a Lima no tenen aigua. Es
van interessar per saber quants metres cúbics per segon o
3

�4

hectòmetre cúbic a l'any tenien. Mentre nosaltres tenim dotze metres
cúbics per segon, ells en tenen més. Lima és una ciutat de quatre
milions. Nosaltres som tres o quatre milions a la zona de la SGAB.
Els arriba menys aigua perquè se'n perd. És un sistema que
distribueix unes pèrdues impressionants. Explico aquest fet com a
metàfora del que és la fal·làcia de les polítiques globals i
macroéconomiques o macrosocials que es vulguin portar des d'un
centre, espanyol o europeu. Des del centre s'ha d'estudiar com es
crea ocupació en els territoris i ajudar-los que en creïn ells mateixos.
Moltes vegades crear ocupació depèn del centre, de variables macro
com ara els tipus de fiscalitat i el tipus de flexibilitat laboral. Es tracta
d'un nou contracte social. L'altre dia ho va dir en Pujol a
l'Ajuntament. Parlava d'un nou contracte social en el qual es
posessin en joc totes aquestes variables. Va citar en Toni Blair,
Delors, Felipe Gonzalez i Helmut Schmidt. Quatre socialdemòcrates.
Només va citar un polític liberal o cristianodemòcrata, en Herzog,
president de la República Federal Alemanya, que no el coneix ningú.
Probablement, el que s'ha de fer a Europa és un nou contracte
social, en el sentit de canviar la cultura de treball. Però no sé ben bé
per on.
Jo tinc les meves idees, que es deriven d'una experiència
d'alcalde que potser no és la més adequada per a poder pontificar
sobre aquests temes. També dubto que siguin bones les del
president de la Generalitat. Per descomptat, són els empresaris i els
treballadors els que en saben més. Jo crec que el ministre de
Treball, l'Arenas, ha fet bé de no ficar-s'hi. Després de molts anys de
fracassos, els sindicats i les patronals han arribat a la conclusió que
s'hi havia de fer alguna cosa.
Sr. Varias: La moneda única pot perjudicar els nostres interessos.
En aquest moment Espanya pot vendre molt més barat que altres
nacions europees. Amb la moneda única europea no serem tots a un
mateix nivell. Amb la mateixa moneda que els europeus, els nostres
empleats no voldran cobrar el mateix que els francesos o els
italians?
Pasqual Maragall: El fet que estigui convertit el preu en pessetes o
en euros què canviarà? El problema seria que en el moment
d'entrar-hi la paritat que es fixés fos més baixa per a altres monedes
i més alta per a la pesseta. És un problema d'habilitat en la
negociació. No podràs guanyar ni perdre mai més respecte de les
monedes europees. Del Solchaga es deia: "Aquest home té la culpa
que nosaltres no exportem". Penso que va ser en Torres, de
Vilafranca, qui em va dir l'altre dia el que havíem perdut amb la
pesseta i el tipus d'interès alt en la última època d'en Solchaga. Jo li
preguntava: "Però bé, això quant va durar?" Va dir que cinc anys.
4

�5

Jo sempre he tingut la impressió que, desgraciadament, si vols
ser competitiu has de passar-ho malament durant un temps i
d'una forma o d'una altra has de retallar de tots els sectors les
puntes menys productives. Una manera de saber quines són
aquestes és obrint-te a la competitivitat exterior.
Quan nosaltres teníem la inflació i l'estalvi que teníem, el tipus
d'interès era l'únic que podia ser. Entre tres i cinc punts més que la
inflació. Uns punts més reals que no pas a Alemanya. Tot el que fos
eludir això per habilitat tenia una durada que no podia ser gaire.
En el moment d'entrar, en Boyer va devaluar la pesseta, però
després la va anar aguantant al nivell que tocava pel tipus d'interès,
que era molt alt com a conseqüència d'una inflació molt alta. Ja
sabeu que domesticar una inflació d'un 20%, no hi ha país que ho
hagi fet en menys temps sense haver recorregut a una dictadura,
com Argentina o Xile. Probablement, quan en Milton Freeman de
Chicago va anar a Santiago de Xile durant la dictadura la inflació va
baixar ràpidament. Però en una democràcia en què la gent fa una
mica el que vol, és molt difícil passar d'un 20% a un 3% en el curs
de vuit o deu anys. No obstant, en Solchaga no va saber veure que a
partir d'un moment havia de començar a baixar. Però jo crec que si
després hem pogut exportar el que hem pogut exportar ha estat per
dos motius: perquè vam devaluar i perquè els que havien quedat
eren capaços d'exportar. En definitiva, el treball dut a terme per en
Solchaga i en Solbes ha estat positiu i el Sr. Rato és qui ha recollit
part dels seus fruits.
En política monetària serem algú si tenim una política de
canvis europea. Espanya no pot devaluar. França no pot devaluar.
Alemanya no pot devaluar. Fins ara, Alemanya era l'únic país que
s'ho podia permetre. L'avantatge de Kohl és que aquest s'ha
compromès en nom d'Alemanya a no quedar-se ell sol amb la seva
moneda garantint l'estabilitat interior, i no arriscar ajuntant-se amb
les altres monedes europees. Contra la majoria de l'opinió pública
alemanya, Kohl està complint aquest compromís. Actualment,
Alemanya envia cada any 1,5 bilions de pessetes a Europa i
Espanya en rep 1,25. Tota la resta és peccata minuta perquè
Anglaterra n'envia molt menys pel seu nivell de renda, i els altres
països que reben són molt més petits, Irlanda, Grècia i Portugal. El
més important del que està passant a Europa és que Espanya cobra
un bilió dos-cents cinquanta-mil milions cada any i que Alemanya en
paga un i mig. El que va aconseguir en Felipe Gonzalez, el
pedigüeño, que va dir l'Aznar, són un bilió dos-cents cinquanta mil
cada any de fons de cohesió i fons estructurals. Quan els alemanys
han fet la unificació i han hagut de pagar als de l'Est, l'Stoiber, el
president cristianosocial (CSU) de Bavària ha constatat: "A nosaltres
5

�6

aquesta Europa que esteu fent ens està costant molt cara i si no
veiem que això és flexible i que hi ha un horitzó diferent, no ho
podrem suportar." La quarta partida del pressupost de la República
Federal Alemanya és la partida Europea, després de defensa i
recerca.
Amb la globalització hem perdut la possibilitat de poder
reclamar al nostre govern que devaluï per tal de poder exportar.
L'única manera que tenim de poder recuperar
aquesta
possibilitat és ficar-nos en un govern més gran que tingui una
moneda que pugui ser moneda mundial i poder devaluar davant
de les altres monedes mundials que són el dòlar i el ien i, al seu
dia, la xinesa.
En Sunyol també n'hauria de dir alguna cosa, d'això.
Rafel Sunyol: Estic d'acord amb l'efecte d'acostar la resolució dels
problemes als ciutadans per crear condicions d'ocupació, però
s'hauria d'afegir el factor grandària. La grandària de les empreses té
una certa rellevància, però en el món globalitzat encara en té més.
Les multinacionals distribueixen l'ocupació en funció d'on tenen la
seu. L'efecte salaris cada cop és menys important dins d'Europa. No
parlo d'Europa versus el Tercer Món. És evident que les empreses, i
per tant els països, que creen més ocupació són aquelles que són
més eficients, més productives i més competitives. Són aquelles
empreses que tenen una dimensió que els permet competir a nivell
global.
El nostre país és un país petit, però encara és molt més petit
com a empreses. Em sembla que aquí tenim una dificultat
afegida que fa que difícilment puguem crear ocupació estable a
terme llarg i mitjà fora del turisme.
Em temo que les multinacionals, que són les que estan al capdavant
de la competitivitat, estan creant ocupació en unes determinades
ocupacions de valor afegit i no necessàriament en tots els camps.
També diré que el nivell de formació dels tècnics espanyols és
altíssim. Jo sóc conseller d'Ehkson i aquesta empresa té el centre
de R+D més important d'Europa. La majoria de les empreses
multinacionals no operen en sentit contrari. Al nostre país patim
greus problemes per no posseir empreses que puguin tenir la seu
social a Espanya i Catalunya. Aquesta situació ens pot fer perdre
lideratge en el món globalitzat.
Pasqual Maragall: L'Estat viu d'uns impostos que es posen a
treballadors i empresaris. Uns senyors regulen i els que treballen
6

�7

paguen un preu a aquests que regulen perquè facin les coses que
l'empresa privada no sap fer. Les grans empreses no són regulades.
En bona part regulen perquè no hi ha Estat multinacional. Les grans
empreses posen els diners allà on volen. A més, poden fer-ho. Cada
una de les empreses multinacionals té un Soro perquè especuli cada
dia amb el tipus de canvi de la forma més intel·ligent possible
perquè no hi ha altres regles de joc que les que estableix el mercat a
nivell mundial. A tu, com a ciutadà de Barcelona, de Catalunya,
d'Espanya, t'interessa més que hi hagi seus aquí que no pas a un
altre país perquè les decisions d'aquest "Estat" les prendran més a
favor teu. En aquest cas, l'efecte dimensió i l'efecte distància són el
mateix. Tu vols tenir les grans decisions a prop. Pel que fa a l'Estat,
parlem de descentralització, federalisme i autonomia local. Quan
parlis de mercat diràs 'seus de multinacionals' perquè són les que
decideixen.
Us explicaré un fracàs entorn de dues inversions que volia fer en
Luis Solana quan era president de Telefònica. Les tres candidates
eren Màlaga, Madrid i Barcelona. Li vaig preguntar quines inversions
tenia previstes. Em va dir que Fujitsu a Màlaga i que ATT havia de
decidir entre Barcelona i Madrid. L'executive vice-president em va
citar al World Trade Center, a l'últim pis, i vam anar a sopar amb
aquest senyor. Em va dir: "Estigui tranquil, que la decisió d'on
s'ubica la gran planta que havia de fabricar aquells xips de no sé
quantes micres a Espanya no és una decisió qualsevol. És una
decisió tan important, que tenim un model de cent variables
computant-se en un superordinador de Silicon Valley que decidirà
quina és la millor ubicació. Hi ha variables climatològiques,
sismogràfiques, de psicologia ambiental i de capacitat de treball." El
final de la història és el següent.
Un dia, a Brussel·les, rebo un telegrama de l'ambaixador
americà a Madrid que em diu: "ATT decides for Madrid. Main
reason: non existence of non stop fligths Barcelona-New York. "
Els directius volen evitar perdre dues hores a Barajas. Ells ja ho
tenien decidit. En Leguina els havia donat uns terrenys a preu
zero i tots els americans eren en aquells moments a Madrid.
Efectivament, jo no podia dir res més que maleir el president
corresponent d'Iberia, que en aquell cas era amic meu. La primera
cosa que em va dir el president quan li vaig parlar del tema de
l'aeroport va ser: "És que els catalans no volen; estadísticament els
avions que van a Nova York no s'omplen." Vaig preguntar-li si alguna
vegada havien calculat la gent que anava per cada lloc i em va dir
que no. Tots anaven per Madrid, clar. Madrid és el cap aeri d'Iberia i
tothom de tot arreu, no només de Barcelona, va a parar allà. Li vaig
dir que com volia omplir un avió cap a Nova York si no li donava a
7

�8

Barcelona les mateixes armes que a Madrid. Ni tan sols han comptat
quants dels que van a Nova York des de Madrid són catalans.
Aquesta és la mentalitat centralista. Aquesta va ser una batalla
perduda. Després la vam recuperar per una altra banda. Aquesta és
la batalla per una gran multinacional amb els efectes que això pugui
causar.
Us citaré un altre exemple en què probablement puguem
guanyar: Retevisión. Demà o demà passat es publicarà el resultat de
la resolució del Ministeri del Foment sobre el concurs de cable en
les tres demarcacions catalanes. Perdoneu-me que em pengi una
medalla, però quan nosaltres vam començar el cable l'any 86, vam
estar deu anys sense llei, però l'empresa ja la teníem feta. Els
francesos per tirar la xarxa i els belgues pels continguts i
teledistribucions.
Quan els americans es van decidir a invertir seriosament en el
mercat europeu del cable, van fer una ullada i van dir "quines
ciutats tenen projectes elaborats sobre aquest tema?" Van
mirar Anglaterra i Espanya. Dintre d'Espanya, Barcelona.
Barcelona ho tenia tot. El Pla Fotom de Telefònica, que
consistia a posar fibra òptica a totes les illes del centre de
Madrid i de Barcelona on hi hagués una sucursal bancària, van
trobar que Barcelona el programa estava pràcticament acabat i
que Madrid estava en un 30 o un 40%.
No obstant, cada vegada que el mercat americà esternuda totes
les inversions americanes a Europa se'n van en orris. Ja ens havia
passat alguna altra vegada amb una immobiliària. Però en aquest
cas ha estat espectacular. Pocs mesos abans que s'adjudiqués a
una empresa liderada per US West i les nostres empreses de capital
risc, l'empresa americana retira les inversions a tot Europa per
comprar la setena empresa americana i poder competir amb la
segona i la primera. Ara US West no té res a Europa. Ho ha venut
tot en un mes. El mercat americà és tan gran, que els obliga en
determinats moments a fer unes contraccions descomunals tan
importants com les expansions que prèviament havien fet.
D'altra banda, Europa obliga que hi hagi lliure competència en
telefonia. Espanya hi ha de fer alguna cosa i, al capdavall, s'imposa
el model Borrell de fer de Retevisión el segon operador. Però, de
totes maneres, s'ha de vendre a algú que pugui desenvolupar totes
aquestes tasques. Només hi ha dos o tres competidors: Endesa,
conjuntament amb la nostra empresa de capital risc Catalana
d'Iniciatives, que va començar aquesta història del cable i que ara
només abarca el 12%; i, d'altra banda, France Telecom i la BCH.
Com que nosaltres teníem el patrimoni moral d'aquest projecte, el
president d'Endesa, Rodolfo Martín Villa, em va dir que si Endesa
8

�9

guanyava Retevisión, ell es comprometia a portar la seu de
Retevisión a Barcelona. Em va dir: "Jo no ho faig per la reunió de la
Junta General sinó per incloure-hi els tres mil enginyers." Totes
aquestes gestions s'han dut a terme des d'un Ajuntament que no té
cap competència.
La Generalitat també hi ha jugat fort, i nosaltres també: a través
de la fusió de l'empresa de capital risc de l'Ajuntament -que era
Iniciatives- i l'empresa de capital risc de la Generalitat -que era
Catalana de Capital-. Aquesta darrera empresa estava en una
situació tan dolenta, que no vam haver de pagar impostos per la
fusió. Ara Catalana d'Iniciatives rutlla molt bé. Tenim una rotació en
la presidència. Aquest any sóc el president. L'any passat va ser en
Subirats, i el conseller delegat i vicepresident és en Miguel Puig i en
Joan Clos fins el present. A la petita empresa catalana li interessen
els efectes positius que es puguin derivar de la implantació de
Retevisión i que hi hagi una estratègia global de país.
Xavier Muñoz: Aquest planejament global de país significa que es
necessiten empreses d'una certa potència de cara a determinar una
estratègia. També hi ha una altra forma que no substitueix la
primera, però potser la complementa. És aquesta espècie de
multinacional pública que ha significat Barcelona en el sentit que ha
estat una ciutat que s'ha projectat. Una ciutat que ha canviat les
seves infraestructures i que ha atret molt turisme. D'altra banda, s'ha
pogut reconduir la mà d'obra que s'ha perdut en la
desindustrialització cap als serveis. Uns projectes al Prat i al Besòs
signifiquen un camí cap al desenvolupament empresarial privat
gràcies a una política pública. És aquest un element decisiu en
l'economia de Barcelona i de Catalunya?
Pasqual Maragall: Aquesta pregunta l'hauríeu de contestar
vosaltres. Jo torno als llibres d'economia que uns haureu estudiat i
uns altres sabreu. El mercat processa bé una sèrie de productes i
serveis i no processa tan bé d'altres en què hi ha externalitat tant
negativa com positiva. Què és la ciutat? Què és l'Ajuntament o la
Generalitat? És el lloc on s'organitza la cristal·lització o la captació
de les extemalitats positives netes, un cop restades les negatives.
L'Estat és una raó més o menys ben portada. Pot ser dolenta
o bona. També hi ha la mala raó d'Estat, però mentre l'Estat és una
racionalitat, el mercat és espontani. Hi ha gent que pensa que la raó
de l'Estat sempre és millor que la selva del mercat. Jo penso que no.
No hi ha res que garanteixi que necessàriament és bona la raó de
l'Estat. L'Estat o les administracions públiques han de justificar cada
una de les seves intervencions. És el que jo he estat tractant de fer.

9

�10

També podem admetre que, probablement,
els beneficis
conjunts de totes les empreses d'un país o d'una ciutat no
s'optimitzen si no hi ha algú que en nom de la ciutat posa en joc
una estratègia que persegueixi maximitzar la suma de tots els
beneficis locals a través d'una estratègia pública.
Pere Narbona: Jo també sóc molt liberal en tota l'actuació de les
empreses. Actualment hi ha una altra porta oberta per a l'any 2004.
M'agradaria que ens expliquessis què comportarà i quina sèrie de
sinèrgies podria representar per a les petites i mitjanes empreses.
Pasqual Maragall: Es tracta de fer una gran trobada a Barcelona
l'any 2004. Seria el primer fòrum universal de les cultures, si la
Unesco decideix que val la pena. Una mena d'olimpíada cultural,
patrocinada per una ciutat i beneïda per la Unesco, on es discuteixen
les condicions de la pau i en particular de la creativitat cultural, la
sostenibilitat de la ciutat, la globalitat, la diversitat i la identitat.
Aquests serien els temes que nosaltres creiem que Barcelona i
Catalunya poden oferir a Espanya i al món.
Dins d'Europa els països oberts al tema del federalisme o de
la descentralització saben que Catalunya és un model d'autonomia.
Nosaltres què hi diem? En la darreria del segle, el món està discutint
el tema de la sostenibilitat i de la pau obsessivament. Nosaltres ens
oferim perquè determinades magnituds que ara no sé si diré amb
molta precisió perquè encara són molt temptatives però que podrien
girar entorn dels vint milions de persones. Penseu que dels
cinquanta milions de turistes que vénen a Espanya, quinze o setze
vénen a Catalunya. Això vol dir una captació fixa durant tres mesos
l'any, entre tres i sis mesos. Es tracta de construir un gran
esdeveniment. Una mobilització d'energies i un horitzó adequat.
2004, per què? Perquè són els anys que ens convenen. La
nostra experiència ens diu que amb set anys tenim temps
d'elaborar determinades inversions importants. Podem obligar
a l'Aznar i en Chirac a portar l'any 2004 el tren d'alta velocitat a
Marsella. Ens convé per l'aeroport. L'aeroport està creixent
aquest any el 20%. No hi ha cap aeroport europeu que creixi al
20% (15% passatgers, 20% aeronaus). És el creixement de
Shangai.
El que passa es que a Shangai no només creix l'aeroport.
El problema, d'altra banda, rau que no hem aconseguit que
amb els temes del delta de Llobregat nomenin un comissionat. Els
ho hem proposat del dret i del revés. Els hem proposat noms del PP.
Vam començar dient noms dels Jocs Olímpics: l'Abat, per veure si
colava la idea. Al final, els hem proposat en Juan Echevarría, que és
10

�11

del PP, amic d'en Pujol i que està bé amb tothom. Cal un
comissionat del delta del Llobregat que garanteixi l'aeroport, la
desviació del riu, l'ampliació del port, l'autovia del marge dret,
l'ampliació de la zona d'activitats logístiques i l'arribada del tren
d'alta velocitat. L'objectiu del Pla Estratègic és constituir-nos com a
porta del sud d'Europa.
Per altra cantó, el que persegueix el 2004 és ser un gran
esdeveniment cultural, una aportació genuïna del que nosaltres
podem fer en el món. Es va arribar a la conclusió que el millor que
es podia fer era tocar el tema de les religions, les cultures i les
nacions. La idea que tenim és que el 2004 succeeixi justament al
Besòs; a Can Zam; a la Sagrera, com a estació d'arribada del tren
d'alta velocitat; a la Mina; a Diagonal Mar, fent el queja hi estem fent
i després guanyar setanta hectàrees al mar. Aquí no et pots bellugar
sense trobar activitat i densitat urbana. Els pams valen molt. Hem de
guanyar setanta hectàrees al mar que ens permetran portar-hi el Zoo
i donar una expansió a Barcelona que altrament no tindríem.
Josep Almeda: Canviant una mica la línia de la xerrada,
m'agradaria que ens parlessis del pensament polític de la Unió
Europea. Hi ha el perill que sigui una afirmació de l'Europa dels
estats actuals o es pot anar cap a l'Europa de les nacions?
Joan Canals: La meva qüestió és totalment diferent. L'any 92
Barcelona -i de rebot Catalunya- va fer un pas de gegant. Després fa
la sensació que les coses s'hagin aturat. Les paraules que ens has
dit ens il·lusionen. Aquest esdeveniment del 2004 ens sembla
fantàstic perquè, si no, veiem que podem anar perdent i convertintnos en una regió de segona divisió. No sé sap per què -potser hi ha
fantasmes-, es van posant pals a les rodes amb el que s'hauria de
fer. Un exemple és el tema del delta. El fet que sempre hi hagi uns
poders i uns contrapoders és bo per al país o hem de tenir un poder
fort i algú que lideri aquest poder?
Pasqual Maragall: Jo sóc partidari de l'Europa de les regions o de
les ciutats o dels pobles. Els americans diuen que en això els
europeus som bojos. L'altre dia vam anar al 200 aniversari del
Consolat Americà a Barcelona. L'any 1797 ja hi tenien consolat. Uns
diuen que el van posar per espiar els francesos, perquè hi havia la
Revolució. El cas és que el van posar. En aquell moment no és que
ells fossin molt importants. Als EUA hi havia cinc milions d'habitants
i a Espanya uns deu o dotze o quinze.
Durant la Revolució Francesa, als EUA hi ha quatre milions
d'habitants i el dia abans de la guerra mundial, el 1914, cent vint-icinc anys després, eren cent milions. Al segle xix, cent milions
d'europeus van anar d'aquí allà, restant el que va créixer la població
li

�12

interna, que no podia ser gaire. Ara els americans són
aproximadament 230 milions d'habitants: la primera nació del món.
Tenen una sola bandera, un sol himne i una sola moneda. Els
americans quan miren Europa no ho entenen. El president del BID
(Banco Interamericano de Desarrollo) em va dir en un congrés:
"Home, si vols que et digui la veritat, jo que visc a Washington, allà
ningú es creu Europa. Sou quinze nacions, quinze exèrcits, quinze
himnes, quinze banderes i a més, ara estan parlant de l'Europa de
les regions." Hi ha persones que parlen de tenir el seu petit estat i la
seva petita bandera. Jo els vaig haver de dir;
"Tinc una filla que és a Sarajevo fa deu mesos i treballa per una
ONG francesa amb fons de Brussel·les. L'altra ha estat a Porto
amb una Erasmus. Ara ha vingut aquí amb el seu company, que
és un arquitecte portuguès. Li vaig dir que nosaltres no érem
europeus, però que els nostres fills i nets naixerien europeus.

La Unió és una unió d'estats, igual que els EUA. El que passa és
que va ser per una via diferent. La població d'EUA venia de fora. No
tenien cap arrel, ni cap identitat. Van haver de crear uns
mecanismes d'integració social i nacional molt forts. El paio que no
saludava la bandera, clatellot. Va ser molt determinista i brutal, com
ho constata la violència que hi ha sempre present a les pel·lícules
americanes. Europa és un conjunt de gent que no es belluga del lloc.
Jo sempre dic que si féssim un mapa d'on neix la gent i on
s'enterren, Europa i EUA no tindrien res a veure. Nosaltres, al
Mediterrani, no fem ni 3 km de mitjana. Els americans fan 200 o 500
km. Tots nosaltres sabem que morirem a prop d'on vam néixer. Ens
hem criat així. Europa és una realitat totalment diferent. D'altra
banda, l'epopeia americana és enormement impressionant. A mi
m'emociona molt. He viscut dos anys i mig allà i penso tornar-hi
alguna vegada. En canvi, Europa és tot el contrari. Cada lloc on vius
és important. El lligam amb els teus pares, els teus avis, la teva
casa, el teu barri, la teva escola. Tot forma part de la teva vida fins al
final d'una manera estadísticament molt rellevant.
Europa dels estats? Si Europa no la fan els estats, no la farà
ningú. El que ha de quedar clar és que les ciutats i les regions volem
una Europa pròxima. Però el que sí hauríem de fer és respectar que
els estats siguin els grans d'Europa. Els hem de convèncer que això
és el més gran que poden fer i que tota la resta ja la farem nosaltres.
Els estats no haurien de sentir-se perseguits. Haurien de sentir-se
importants en la construcció d'Europa. La resta d'assumptes, que
ens la deixin a nosaltres perquè ho sabem fer millor. L'Estat no sap
produir, però sí que pot regular.

12

�13

Els estats són els que han creat els drets humans, la llibertat, la
igualtat, la fraternitat i la democràcia. El que han de fer és
regular bé. Posar uns principis de dret de ciutadania. Ara bé,
produir, ho fem millor els petits perquè estem més en contacte
amb el mercat social, amb la demanda i la informació. Qui sap
on es pot crear ocupació?
Qui sap on li estreny la sabata a l'altre? Qui sap on manca gent? Ho
saben els que hi són més a prop. El Ministeri de Treball farà molt bé
si descentralitza l'lnem a la Generalitat i als ajuntaments.
En resum, Europa dels estats sense por del que facin els
estats. Una vegada s'hagin reunit a Amsterdam o Maastricht,
demanem que diguin en nom d'Europa: "Ciutadans, us garantim que
no utilitzarem la distància per anar contra vosaltres, sinó que farem
exclusivament el que ens heu demanat, i que en cada assumpte que
intervinguem us haurem de demanar permís."
Els estats hauran de respectar la mateixa norma respecte de
les regions i les ciutats. Hauria estat ideal que s'hagués aprovat a
Amsterdam aquest principi de subsidiaritat complet. Amb tot, des de
Brussel·les o des d'Amsterdam s'ha de garantir que les regions i les
ciutats seran respectades pels estats. Hi ha un protocol de la
subsidiaritat però amb la temença que les regions i les ciutats
comencin a tocar el voraviu. No hem de deixar de treballar fins que
un dia Europa inscrigui en el seu tractat el principi de proximitat. És
l'única garantia que tenim com a ciutadans que Europa no aprofitarà
la idea d'Europa per fer el que no ha de fer. És una idea que
progressa a Anglaterra, Itàlia i Espanya. En aquest darrer país la
idea ja havia progressat. És la idea de l'autonomia i de l'autogovern
local. De fet, progressa una mica a tot arreu, tret de França. A
França costarà moltíssim.
Està bé que aquí no ens barallem quan els altres es barallen
massa. Però a vegades els de Madrid, amb la història aquesta que
"ustedes son formidables", ens prenen el número. L'Herrero de
Miñón, en González i l'Aznar diuen que nosaltres som fantàstics.
Després et toques la cartera i dius: "Aquí què passa?"
Aquí hi ha més "sosiego" com diu en Roca i en Pujol. La
premsa no és tan agressiva com és allà. Però em pregunto si no
hem anat massa lluny. La vida democràtica és debat i quan un
es porta malament, la paga. Quan l'altre s'equivoca, se'l critica.
Una ciutat, Barcelona, o un país, Catalunya, que no es barallés
internament a mi com a ciutadà no m'interessaria.
Nosaltres tenim una qualitat de vida superior a la de Madrid.
No es cansen de dir-nos-ho. A mi cada vegada que m'ho diuen
penso "ull!", perquè allà estan construint el doble de vivendes que
13

�14

nosaltres. Ells tenen totes les indústries del poder: les finances,
\'advertising i l'alta tecnologia. Potser sacrificaria una part de la
qualitat de vida o del sosiego si com a conseqüència tinguéssim més
inversions. Tenir Estat o tenir poder vol dir barallar-se. Si em diuen
que una part del sosiego l'hauria de perdre si volgués tenir més
poder -que també comporta més premsa canallesca i més premsa
"del corazón"- potser acceptaria el repte.
Un dia amb una colla d'empresaris del Círculo Ecuestre
parlàvem del sosiego. Els vaig fer una reflexió semblant a aquesta i
els vaig dir que a Madrid tenien el domini dels grans mitjans de
comunicació. Nosaltres tenim TV3, però són sis milions. Ells tenen
quaranta i ens hauria de preocupar. Els bascos tenen El Correo
Español, que és una potència periodística a tot Espanya. Aquí no hi
ha una gran empresa mediática. Els deia: "Per què no fem amb els
mitjans de comunicació el que hem fet amb el mercat de futurs?"
Quin producte falta? Per exemple una revista setmanal. A Itàlia hi ha
VEuropeo, a França hi ha l'Express i l'Observateur, a Anglaterra hi
ha The Economist, a Amèrica hi ha el News Week i el Time, i a
Alemanya, Der Spiegel. A Espanya, el Cambio 16, que va de baixa.
Per què no es fa això? Eren trenta empresaris i hi havia gent
molt important. Un d'ells es va ofendre molt. Em va dir que ja ho
havia fet feia deu anys amb una revista que es deia Opinión. Al seu
dia, els que eren en aquella taula li van trucar per dir-li que plegués.
Jo li vaig dir que no m'ho creia. Em va dir que repassant les trucades
havia comprovat que eren tots els d'aquella taula. Havien trucat per
dir-li: "Escolta, jo no vull sortir al diari."
Vetllar per la qualitat de vida i la privacitat a canvi de no tenir
poder és una equació que han fet els catalans. S'ha preferit no
tenir tant poder perquè no ens molestin. Hauríem de pensar si
és convenient o no. Només ho poso en consideració.
Xavier Muñoz: Són tres quarts de dotze de la nit. Encara que en
Pasqual Maragall s'hagi quedat aquest vespre entre nosaltres,
sembla que no es vol quedar molt de temps més a la ciutat. Per tant,
hauríem d'aprofitar l'ocasió per dir-li alguna cosa de comiat. Fa poc
em varen explicar que en Pèricles havia dit que una condició molt
important perquè els ciutadans fossin feliços és que fossin ciutadans
d'una ciutat famosa. Resulta que Barcelona ha estat sempre una
ciutat coneguda, però de cop i volta s'ha tornat una ciutat famosa. En
molt poc temps i per a tothom. Jo diria que el gran mèrit d'aquesta
fama de Barcelona és que ha estat una transformació que ha
beneficiat a tothom. No ha estat sols per als patricis ni per als
senyors de Barcelona, aquells grans senyors que sempre enyorem
els petits burgesos. Ha estat una ciutat per al murcià i per a
l'andalús, per a tots els que han deixat casa seva i han vingut aquí
14

�15

en ple franquisme. Aquells que s'han trobat en situacions de
marginació total i habitant espais urbans aixecats amb la sola idea
de l'especulació.
A partir d'aquesta refeta de Barcelona, l'immigrant dels anys
seixanta ha nascut en l'orgull de ser ciutadà d'aquesta ciutat. Ha
estat un esforç de molts i segurament gràcies també al tarannà de
molts. Però sempre hi ha algú que el capitaneja o el representa. Em
sembla que no es pot deixar passar l'ocasió que tenim avui aquí els
del Grup Claris d'agrair a Pasqual Maragall, tant els que l'hem votat
com els que no, el seu lideratge. Som en una ciutat famosa, gràcies
a aquesta equació d'igualtat, de cohesió, que ens fa ser orgullosos i
atents a no perdre-la. A la vegada que agrair-te que en un final
d'etapa tan plena hagis tingut una estona per a nosaltres.

15

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45672">
                <text>Europa i l'ocupació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45673">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45674">
                <text>Muñoz, Xavier</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45675">
                <text>Almeda, Josep</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45676">
                <text>Canals, joan</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45677">
                <text>Narbona, Pere</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45678">
                <text>Sunyol, Rafel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45679">
                <text>Varias, Josep</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45680">
                <text>1997-07-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45681">
                <text>Debat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45682">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45683">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45684">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45685">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45686">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45687">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45688">
                <text>Comitè de les Regions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45689">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45690">
                <text>Empreses</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45691">
                <text>15 p. Intervenció de Maragall al sopar-col·loqui organitzat pel Grup Claris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45692">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45694">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45695">
                <text>UI 100</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="23">
        <name>Debats</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2785" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1572">
        <src>http://78.47.125.110/files/original/23/2785/19990507_SantiagoRoldan_PM.pdf</src>
        <authentication>aca31e9e1c486c4a2b2c76a996b5695d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45644">
                    <text>y ^

Barcelona, 7 de maig de 1999

Homenatge a Santiago Roldan
L'homenatge de Barcelona i d'Úrculo al nostre amic Santiago Roldan
arriba en el moment just, i el lloc no podia ser més adequat. Aquesta
cruïlla fascinant de Marina amb Icaria, dos noms tan expressius de
l'imaginari col·lectiu barceloní, ha esdevingut per a mi un dels llocs més
màgics de la ciutat, un dels punts on més clarament el passat i el futur es
creuen i donen sentit a l'espai públic.
En Santiago deia sempre que Barcelona era agraïda perquè no trigava ni
cinc minuts a omplir els espais públics que creava. Barcelona és una ciutat
on anem curts de'temps i d'espai. Ho aprofitem tot. Donem significat i
sentit a cada racó i a cada acte. I aquest racó i aquest acte són un dels més
justificats i gratificants.
Gràcies Santiago.

Pasqual Maragall

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45645">
                <text>Homenatge a Santiago Roldán</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45646">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45647">
                <text>1999-05-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45648">
                <text>Escrit</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45649">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45650">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45651">
                <text>Roldán, Santiago</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45652">
                <text>Homenatges i distincions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45653">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45654">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45655">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45656">
                <text>UI 100</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="9">
        <name>Escrits</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2784" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1571">
        <src>http://78.47.125.110/files/original/23/2784/19999619_LaliVintro_PM.pdf</src>
        <authentication>d23549c3cd5e126ef67e0fca825f4ec1</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45630">
                    <text>PARAULES DE PASQUAL MARAGALL PER A LA LALI VINTRÓ

L'endemà de les eleccions municipals de 1995, ens vam trobar amb la Lali a la galeria
gòtica. Havíem superat un repte difícil, perquè en Miquel Roca era un molt bon
candidat. O sigui que estàvem contents pels resultats. Ens vam abraçar per celebrar-ho.
Va ser una abraçada natural, molt de veritat. Els fotògrafs que corrien per allí van captar
aquesta instantània, que va aparèixer en algun diari. Ara aquesta abraçada em torna a la
memòria... com un bon record.

Això és el que tinc amb Eulàlia Vintró: un munt de molt bons records. Dels de debò.
Però com que també haurem de dir la veritat, admeto que no sempre hem estat d'acord
en tot. Afortunadament, per nosaltres mateixos i per la ciutat de Barcelona. Però em
sembla que les discussions han tingut sempre un to molt especial, un nivell particular
que evidenciava una entesa de principis, una voluntat de treballar plegats més enllà de
les discrepàncies i un respecte mutu pel paper de cadascú. Es podria expressar de moltes
manares, cada observador posaria l'accent en una síl·laba o una altra, però m'agradaria
exposar-ho amb una bona síntesi que representi un vincle formal, perquè els humans ja
se suposen. Em sembla que l'expressió més correcta seria aquesta: 'hem governat junts'.

Ho hauria pogut explicar amb altres paraules, però m'agrada la formula: 'hem governat
junts'. I ens ha anat bé. A la ciutat de Barcelona li va anar bé.

També és ben cert que sento una amistat especial per la Lali, que li servo un respecte
molt gran, que sempre m'ha impressionat el seu estil, que era molt estimulant mantenirhi un debat, que m'encantava quan era implacable amb les exhibicions de sofisme,
perquè per l'Eulàlia la política és una feina sincera, on no s'hi valen els malabarismes
fàcils. Potser hi hagi algun conseller de la Generalitat a qui la Lali s'aparegui en els
malsons, però això no n'avalaria cap maldat, si de cas confirmaria totes les virtuts de
l'Eulàlia Vintró i posaria en evidència la inquietant insensibilitat i falta d'estil d'aquest
suposat conseller amb males nits.

Per nosaltres no hi ha malsons. Al contrari, compartim un somni possible amb una
majoria de catalans i catalanes. Jo no sé de quina manera voldrà aportar la seva
contribució l'Eulàlia Vintró, ni és l'hora encara d'imaginar concrecions que si han de

�venir ja vindran. Però no em vull estar de dir que si passen coses importants, i en
passaran, l'Eulàlia hi haurà de ser.

No siguem banals, no especulem sobre detalls que ara són irrisoris. Pensem en termes
més amplis. Cenyim-nos de moment a l'esperit, que la lletra ja s'escriurà sola o
l'escriurem quan sigui l'hora.

Expressat de la manera que sigui, que cadascú esculli la seva, tots els que esteu avui
aquí estareu d'acord amb mi si us expresso la meva convicció que l'Eulàlia per res del
món no es pot perdre el millor d'aquest somni a l'abast, el canvi que Catalunya vol
viure amb il·lusió i esperança.

Perquè a Catalunya hi ha d'haver un canvi i hi serà, us ho asseguro. Un canvi que obri
una etapa de progrés i que se signifiqui en una Generalitat de tots els catalans. Per això
caldrà la participació de moltes persones. Cadascú des de la seva opció, des de la seva
disponibilitat, des de la seva voluntat més íntima. Però el país haurà de comptar amb les
persones que més bé poden fer. L'Eulàlia Vintró és una d'aquestes persones.

Haurem de compartir les instantànies que ens donin bons records per d'aquí a uns anys.

Un petó i una abraçada,

Pasqual Maragall

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45631">
                <text>Paraules de Pasqual Maragall per a la Lali Vintró</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45632">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45633">
                <text>1999-06-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45634">
                <text>Escrit</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45635">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45636">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45637">
                <text>Vintró, Eulàlia, 1945 -</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45638">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45639">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45640">
                <text>Esquerra (Ciències polítiques)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45641">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45642">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45643">
                <text>UI 100</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="9">
        <name>Escrits</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2783" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1570">
        <src>http://78.47.125.110/files/original/23/2783/19991108_DeclaracionsGovern1999_PM.pdf</src>
        <authentication>7e460c57cd30cecc8f0dd65204ec4840</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45613">
                    <text>"9

I I

99

MAR

1 1 : v.-,

j.

A V

Ciutadans pel canvi

Maragatfl
Ciutadans
ser á l'eler.aó
ae 'asa·Jí'. Marigaü
s la Presidència
ce U Geneialitat

8 de novembre de 1999

Declaracions de Pasqual Maragall
"Tindrem un govern de continuïtat Pujol amb el suport del PP"
- Araja_sabem que tindrem un governde_^ontínuïtat presidit per Jordi Pujol.
Fiñs^^dres~passat no hi havia garantia que el PP donés els seus vots en
aquest govern. Ara ja ho sabem. El govern Pujol no hagués estat garantit si
només hi hagués hagut abstenció per part del PP i si tots els altres partits i
forces polítiques haguessin votat en sentit contrari. Per tant, ara ja sabem que
tindrem un govern Pujol recolzat pel Partit Popular. Dins per tant de
£alternativa entre un govern de continuïtat i un govern de canvi, l'únic govern
possible avui és un govern de continuïtat.
- La tercera possibilitat, un govern de consens, de pacte entre continuïtat i
canvi, nohiha la voluntat de fer-l'ho per cap de les dues bandes.
- Una aliança diferent per part de Pujol seria un fals canvi L'electorat s'ha
pronunciat per un altre tipus de canvi que no pas la pura ampliació de
l'espectre polític que ha governat fins ara, amb ERC.
- Els governs tripartits o quatripartits que s'han proposat no eren governs de
consens, si no que eren governs de fals canvi en la pràctica. Es a dir, no
neixien de la voluntat d'un acord entre la principal força del canvi i la
principal força de la continuïtat.

Con;e!A oe Cent, 323 b-;:xos
08007 Sarce'.ora
T
ei. 53 215 41 8 ; - 93 272 38 33
Fax 93 495 5¿ 4 , - 93 272 38 42
e-Tial·l: rra'ógi .ró-c^r .i.corr,
.v.v,7.C3nv-.c"ü

�Ciutadans pel canvi

Maragalfl
Ciutadans
per a IV.ecdc
de 3asquai Md'aga«
a '.a Presidència
dt la Generalitat

- L'electorat ens ha dit: volem que guanyeu però no us donem majoria
suticient per governar i a CiU l'electorat els ha dit: volem que governeu però /
no que sigueu guanyadors, volem que sapigueu que el canvi ha començat.
I
- En aquestes circumstàncies, nosaltres interpretem aquest mandat del poble
de Catalunya com una clara preferència per un Parlament fort, amb una
oposició clara i rotunda, per bé que innovadora, constructiva i esperançada.
Això~ésel que farem. La gent vol un joc politic més viu en el Parlamentj a
fora del Parlament, en el territori, i a això ens dedicarem.
Per tant, les nostres prioritats són:

"El Parlament centre neuràlgic de la política catalana".

- Nosaltres tenim una primera prioritat, que és convertir el Parlament en el
centre neuràlgic de la política catalana, de la mateixa manera que ho són els
parlaments d'altres països europeus. Per això plantejarem la reforma del
seu reglament, del seu pressupost, de les seves condicions de treball i de la
seva efectivitat.
D'acord amb el president Rigol anirem a una potenciació de les condicions de
trebaü, de la visibilitat i de 1'eficacia del nostre Parlament. Aquest és el primer
gran canvi que es començarà a produir immediatament a la política catalana.
1.- Regulació audiovisual

- Estem explorant els altres grups per, de manera immediata, entrar al registre
de la Mesa del Parlament una proposta de cara a fer un primer ple monogràfic
sobre el Consell de L Audiovisual i la regulació dels mitjans de comunicació
públics i privats a Catalunya.

CcnseU ue Cent, 322 b=;x:s
ÛS007 Barcelona
Tel. 95 215 ¿1 8* - 93 H2 38 23
Fax 93 495 54 ¿3 - 93 111 38 42
e-mail: náriqa\'A&gt;r-£r;ixc&gt;(T

�(19 1)

99

&gt;IAK 1 1 : 2 7

FAX

lá¡004

Ciutadans pel canvi

Maragall 1
Ciutadans
per a l'elecció
de Pasa-Jai Maraga'.l
a la Presidència
cíe la Generalita;

- Entenem que ens hem d'acostar al model francés de regulació audiovisual i a
altres models europeus similars. Elsmi^ans^úblics han de ser efectivament
neutrals i els mitjans privats han de ser efectivament independents.

2. - Educació, cultural i territori
- En quant a les altres prioritats de continguts de cara a l'acció
parlamentarària, insistim en l'educació com a primera i gran prioritat.
L'educació i el pas al treball i la reforma de la FP i la seva millor connexió
amb la societat.
- Insistim també en la importància de la connexió entre educació i cultura. I
en la necessitat d'un gran debat cultural entorn del Llibre Blanc de la Cultura,
que va ser dirigit per Ferran Mascarell i que està elaborat per més d'un
centenar de figures de la cultura catalana.
- L'altre gran eix de les nostres prioritats és el territori, la regionalització
pendent (les set regions) i la devolució de competències a les autoritats locals.
3 - Senat Federal i la proposta catalana
- Formalització d'acords en matèria fiscal, cultural, judicial i política,
començant per l'acord polític sobre l'estructuració del Senat Federal. Per
aquest tema demanarem obertura de converses entre totes les forces polítiques
catalanes abans d'avançar en la formalització de la proposta a Madrid.
4 - Reforma política

J&amp; &amp;?4 ¿SftiWc" aS

- La reforma política a Catalunya, començant per la Llei electoral que ha de
Y M-jt
combinar el sistema proporcional al nivell territorial que s'estimi més
J
"L .
convenient amb el sistema majoritari per circunscrtpcions relativament
p , \ &gt;f C
petites.Això permetrà d'una banda la formació de blocs polítics ideològics
^ '[J//A
estables i importants i alhora la més directa connexió de l'elector amb els
QMM'íh1 Jf

/¡XfM, x a
U ~ ¿WM-C^
Cens».', de Cert 323 BS'XOS
03007 Barcelona
Tei. S3 215 ¿ 1 81 - 93 272 38 3B
fax 93 ¿95 5 - ¿3 - 93 lli 38 42

�09 11 99

MAR 1 1 : 2 8 FAX
lá¡005

Ciutadans pel canvi

Maragalll
Ciutadans
per a l'elecció
de Fasqcal MaragaU
a U Presidència
de ia Generalitat

candidats territorials que, un cop elegits, representaran aquestes petites
circunscripcions directament al Parlament amb una més fiirecta i clara
visualització de la connexió territori/Parlament.
- Dins d'aquest mateix capítol hi haurà la reforma d'altres aspectes de la
legislació electoral i política a Catalunya, entre les quals com a molt
important la de la limitació del nombre mandats consecutius en la Presidència
de la Generalitat.
5.- Propostes econòmiques

0

\

- Propostes econòmiques en torn d'una primera prioritat: innovació, innovació
i innovació, que és la gran assignatura pendent de la política econòmica i
mdustriaO un segon eix: Disminució de la inflació, avui superior a la mitjana
espanyola i molt superior a la mitjana europea, i per tant, causa de pèrdua neta
de competitivitat. S'haurà d'establir una autoritat de vigilància sobre els preus
i la inflació per tal d'aconseguir aquests resultats. Aquesta autoritat també
vetllarà pel manteniment de la competència i la limitació dels poders
monopolístics.

Sotmetrem tots aquests punts a la consideració en primer lloc
del grup IC-Verds, en segon lloc (TERÇ i en tercer lloc dels
partits que fumen el bloc de la majoria.

Corneli ce Cent, 323 ba'xcs
08007 Barcebna
Tel. 93 215 «

31 - 93 2?2 ?.í 3?

Fan 93 495 54 43 • =3 2;2 32 '-?
e-mai'.: maiagaHi'Soa-: .i

it-i

�UH 11 9 9

MAK 1 1 : 2 9

FAA.

''

Í
i

I

J

Ciutadans pel canvi
V

- Ciutadans pel Canvi s'està convertint en una estructura com a resultat de
l'èxit de la seva contribució a la formulació d'una alternativa de canvi a
Catalunya. No volen ser un partit polític més. CpC vol contribuir a la
modificació del panorama de les forces polítiques a Catalunya en el sentit
d'una més gran transparència i d'una millor connexió amb la ciutadania. I ho
farà a través de la col·laboració ja iniciada i amb èxit amb l'únic partit de
Catalunya que ha tingut la força, Pautoconfiança i la generositat d'iniciar
'
aquest procés d'obertura: el PSC.
i
Autonomia del PSC i dependència de CiU
- Com a socialistes catalans gaudim en aquest moment d'una major autonomia
de la que hem tingut durant els darrers 20 anys per tal com s'ha aconseguit ja
consagrar el model politic constitucional autonòmic. Ara és l'hora d'innovar i
de fer passes endavant en el sentit de la seva aproximació en els desitjós i les
necessitats de la ciutadania. Aquesta evolució i aquesta aproximació passen
per un reconexiement franc del caràcter plural i diferencial d'Espanya i d'una
aposta més decidida per un model federal que està implícit a la Constitució
però mai no ha estat desarrollat.
- Constatem amb sorpresa que a aquesta major autonomia del socialisme
català, reforçada pel fet de la seva obertura a sectors importants de la
ciutadania, i correspon una progresiva dependència per part de CiU respecte
als resultats que puguin obtenir a les eleccions generals. Així ho expressen les
paraules recents d'alguns dirigents, com les del diputat López de Lerma,
insistint en la importància, de cara a la estabilitat interna de CiU, d'un resultat
a Madrid que els permeti garantir-la a través del caràcter més o menys
necessari que els vots de CiU puguin tenir a l'hora de formar govern esanyol.
Pensem tanmateix que CiU perdrà vots i probablement el seu caràcter
"decisiu" en resultarà afablit.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45614">
                <text>Declaracions de Pasqual Maragall sobre la formació de govern a partir dels resultats electorals de les eleccions autonòmiques de 1999</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45615">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45616">
                <text>1999-11-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45617">
                <text>Declaracions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45618">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45619">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45620">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45621">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45622">
                <text>Ciutadans pel Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45623">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45624">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47090">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45626">
                <text>5 p. Document esquemàtic amb les declaracions de Maragall sobre la formació del govern Pujol amb el suport del PP. Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45627">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45628">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45629">
                <text>UI 87</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2781" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1568">
        <src>http://78.47.125.110/files/original/23/2781/20000830_TerritoriosDevolucionEquidad_PM.pdf</src>
        <authentication>223dfd2ed2ea944db52b0d621217deb6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45578">
                    <text>Territorio, devolución y equidad. Nuevos enfoques.

Europa entra en el siglo XXI con un proyecto común y
apasionante. Un proyecto que abre grandes oportunidades para el
desarrollo económico y para el avance hacia sociedades más
solidarias, más abiertas y plenamente democráticas.

En mi opinión, esta nueva Europa tenderá a ser cada vez más
unida y cada vez más plural. Unida en el sentido de disponer de
capacidad para tomar decisiones vinculantes para el conjunto y
hablar con una sola voz en el concierto mundial. Y plural en el
sentido de poner lo más cerca posible de los ciudadanos la
capacidad de decisión respecto a las cuestiones que les afectan.

Por tanto los territorios deberán jugar un papel ligeramente
distinto o bastante distinto del actual. Algunos denominamos
"federalismo" a ese nuevo enfoque, pero el nombre no hace la
cosa, y además cada época, y cada región mundial, llaman
federalismo a una cosa distinta. Ahora mismo en Europa no tiene
sentido hablar de sistema federal sin mencionar la subsidiariedad.
Si Madison, Jay y Hamilton, en 1776, hubieran oido cosa
semejante, se habrían horrorizado. (Y por supuesto si hubieran
oído a Berlusconi hablar de federalismo y devolución para
atraerse a Umberto Bossi, con su "moneta pádana", no hubieran

�2

entendido nada: probablemente hubieran cambiado el nombre de
su proyecto y hubieran hablado de la nación americana, "one
nation under God indivisible", como dice su himno.)

Pero vamos al tema .

El nuevo papel de los territorios

Uno de los principales motores del cambio de rol de los territorios
es, sin duda, el abatimiento de las barreras espaciales. Las razones
de esta tendencia son dobles: Por una parte, la unificación del
mercado y la caída de los regímenes llamados del socialismo real
han hecho posible una reducción sin precedentes de las barreras
político-administrativas. Por otra, el desarrollo de las redes de
transporte y los avances en materia de telecomunicaciones ha &gt;\
comportado que la distancia física real tenga una importancia
menor.
Lo que realmente importa es el tiempo, que a su vez depende más
de los medios de comunicación y telecomunicación que de la
distancia. Aunque la densidad y por tanto la ausencia de distancia
sigue siendo decisiva. Si no, no se entendería la emergencia de las
ciudades globales. Pero en esta charla voy a hacer abstracción de

2

�3

este hecho, por mucho que se haya convertido en uno de los
signos aparentes más claros de la globalización.

El abatimiento de las barreras espaciales aumenta - y no reduce la importancia de los factores territoriales.

Este hecho se encuentra, como sabemos, en el origen del
incremento de la competencia entre ciudades y territorios. Una
competencia destinada a atraer factores y actividades positivas y a
evitar el drenaje de recursos. E implica tanto una presión para
mejorar infraestructuras, servicios personales y calidad de vida (lo
que podríamos llamar la oferta territorial) como la necesidad de
promover el territorio ( a través de lo que ha venido a llamarse el
marketing urbano y regional). ( Malmoe, Krister X, "Marketing
Places" LSE?).

3

�4

Los nuevos retos para las políticas locales y regionales

El proceso de apertura de las economías europeas se ha visto
tí

^-

acompañado - de forma en «tede-alguno casual - por profundas
transformaciones en la organización del territorio. Esto es
particularmente visible en la mayores áreas urbanas, aquellas que
actúan como bisagra, como punto de contacto entre las lógicas
globales y las locales.

La internacionalización de las economías locales plantea retos
enormes en lo que se refiere tanto a la accesibilidad exterior como
a la diversidad interior. Se ha dicho que la competitividad de un
territorio se deriva hoy sobretodo de la conjunción de tres
factores: accesibilidad, creatividad y capacidad de organización.
Por ello el acceso de cada territorio a las grandes redes de
telecomunicaciones, transporte aéreo marítimo, ferroviario y
tos sc_

viario resulta hoy crucial para inserirse en las lógicas globales.
Como lo es la capacidad de cada territorio para asegurar su
diversidad interior: la posibilidad de que personas con orígenes
culturales y experiencias vitales muy diversas, convivan y
construyan nuevas entidades locales.
•i

4

�Potenciar la competitividad de cada territorio requiere hoy actuar
en tres campos: asegurar la apertura, resolver el dilema de la
especialización/diversifícación y fomentar la existencia de
economías externas (a través de la provisión de infraestructuras,
de la formación de trabajo cualificado, la aparición de nuevos
empresarios vía rebajas fiscales y la inversión en investigación y
desarrollo).
La competitividad de cada territorio depende también de la
sostenibilidad de su desarrollo. Y para asegurarla se debe hacer
frente, a través del planeamiento y la provisión de
infraestructuras, a problemas como la ocupación acelerada del
suelo disponible o la generación de residuos.

Junto a competitividad y sostenibilidad habrá que garantizar
asimismo la solidaridad entre las distintas áreas y municipios que
integran ciudades y regiones. Solidaridad para hacer frente a las
desigualdades asociadas a la renta, el género, la edad y el origen
de las personas.

Finalmente, hay que enfrentarse a los problemas de la
gobernabilidad, que es, como expondré a continuación donde
residen buena parte de las claves para resolver los anteriores.

5

�6

Las claves de la gobernabilidad: devolución de poderes y pacto
federal
Para aprovechar las oportunidades existentes y a la vez crear
nuevas oportunidades, las regiones y ciudades - cada comunidad
territorial - ha de poder desarrollar sus propios proyectos y hablar
con su propia voz. Así, una Europa cada vez más unida podrá
imaginarse compatible con el aprovechamiento sensato de todos
los recursos locales y podrá por tanto caminar hacia una
reducción de la desconfianza. El avance de Europa tiene todas las
complicaciones de cualquier proceso de creación de una nueva
confianza, de una nueva lealtad.

Para ello, cada territorio necesita capacidad de decisión y de
recursos. Pero la Europa de hoy es, hasta cierto punto, la Europa
de las paradojas. Antes explicábamos como la reducción de las
barreras para la movilidad comportaba un incremento de la
importancia de los factores territoriales, pero este aumento de la
importancia del territorio no ha ido acompañado en muchos casos
por un fortalecimiento de los gobiernos locales y regionales.

Ante estas contradicciones hay que afirmar de manera clara, lo
que en cierta medida ya está contenido en los tratados europeos
que hemos firmado. El proceso de construcción europea sólo
tendrá éxito si se realiza de abajo hacia arriba y no a la inversa.

6

�Para ello es necesario aplicar de manera meticulosa el principio
de subsidiariedad: que todo aquello que puedan hacer las ciudades
no lo hagan las regiones, que lo que puedan hacer las regiones no
lo hagan los estados, que lo que puedan hacer los estados no lo
haga la Unión. Y, naturalmente, que todo lo que pueda realizar la
sociedad de manera eficiente y equitativa que no sea hecho por la
administración.

La aplicación consecuente de este principio nos dice que hay que
emprender un proceso enérgico de devolución de competencias y
recursos hacia los poderes regionales y locales.

El proceso británico de devolución de recursos y competencias en
Escocia, Gales e Irlanda del Norte y el proceso de revisión de la
Constitución italiana en una dirección federalista son claros
ejemplos del camino de la devolución en Europa.

En España, el proceso de devolución ha pasado del 80/85% de
recursos gastados por el Estado en 1980, (siendo el gasto restante
de carácter local), a un punto cercano al proyectado 50/25/25 por
ciento de gasto estatal, autonómico y local. El salto ha sido
espectacular, motivado por el propio proceso de creación y
consolidación del Estado de las Autonomías.

7

�8

Pero todavía estamos lejos de un nivel de descentralización en el
cual los poderes locales asuman un grado de competencias
similar al de algunos países federales. De hecho si el gobierno
central está muy poco por encima del 50 %, las autonomías están
superando el 30% y los municipios y provincias no llegan al 20%,
a pesar de ser los que más invierten proporcionalmente y del
crecimiento importante de les-twereades-eurepees-de deuda local.

El objetivo que contemplamos en nuestra propuesta de
federalismo fiscal para España es el de llegar a una distribución
del gasto neto entre los tres niveles de gobierno (sin
amortizaciones de deuda ni pensiones) del 40/30/30 por ciento. Es
perfectamente posible si se lleva adelante la prevista transferencia
de la educación y la sanidad a las autonomías llamadas de la vía
lenta y si las autonomías a su vez repercuten parte de la
devolución de recursos hacia abajo, en beneficio de los
ayuntamientos.

Estoy convencido que los actuales procesos británico e italiano a
los que me he referido antes no se hubieran producido sin el
precedente español. Pero ahora nos están adelantando. Es
conveniente que España reaccione con una nueva fase de
devolución de poder y recursos a la sociedad y a los poderes
cercanos, especialmente al poder local, que ha quedado desfasado.

8

�9

Como han dicho recientemente José Luis Rodríguez Zapatero y el
responsable socialista de política autonómica, López Aguilar, no
tiene sentido plantearse la revisión del sistema de financiación
autonómica sin contemplar la totalidad del sistema de
financiación a tres niveles.

Hoy es evidente que los Estados no han de ser necesariamente
buenos gerentes, pero sí que han de ser buenos garantes, una
garantía más eficaz y más fuerte de los derechos de la sociedad y
de los individuos frente a los viejos y los nuevos poderes fácticos
y frente a la innata tendencia de los mercados y los grupos
sociales al monopolio y a la dominación.

Este proceso de devolución no ha de significar en absoluto un
debilitamiento de las autonomías, de los estados, ni de la propia
Unión, antes al contrario: el fortalecimiento de las comunidades
nacionales sin estado, de las regiones y de los municipios va a ser
la base del nuevo federalismo europeo, o si se quiere, de la nueva
filosofía europea de gobernabilidad basada en la unión y la
devolución.

9

�10

Unión y equidad entre territorios
ri

,\¡ r

t--? V

He dejado para et final unas consideraciones acerca de los shocks
asimétricos generados por la política monetaria y la unión
monetaria sobre la distribución regional de la riqueza.

En un seminario que organicé en la NYU hace un par de años }
Xavier Vives (que entonces estaba en Harvard) expuso los
resultados de la investigación que había llevado a cabo con Juan
Ma Esteban sobre este tema. Como algunos de Vds. saben sus
conclusiones eran mitad optimistas mitad pesimistas.
Optimistas en lo nacional-estatal y pesimistas en lo regional. Las
medias estatales europeas de riqueza se aproximan. Pero el
crecimiento más rápido de los países más pobres se realiza a base
de un mayor distanciamiento entre sus regiones ricas y sus
regiones pobres. Dicho de otro modo, la europeización y
crecimiento de los países que están por debajo de la media se
consigue a través del sacrificio o empobrecimiento relativo de sus
regiones atrasadas y la concentración de la riqueza interior en las
más avanzadas.

En aquel seminario se presentaron objeciones a esa hipótesis.
Concretamente se señaló que uno de los sectores más atrasados
de las regiones atrasadas es la estadística. Una parte del paro de

10

�11

esas regiones sería trabajo sumergido y una parte de su riqueza
real no aparecería ni en las estadísticas ni en los impuestos.

Sea cual sea la interpretación más correcta, lo cierto es que

(l)Aparentemente no todos los países por debajo de la
media han evolucionado igual: Andalucía o el Alentejo
parecen haber reaccionado mejor, p ej, que Sicilia, e incluso
dentro de Italia, la Puglia mejor que Calabria.

(2)Si las regiones atrasadas siguen clamando por una mayor
redistribución o al menos por el mantenimiento de la
existente, en las regiones ricas de cada país, sea Baviera o
Baden Wurtenberg, Lombardía, Catalunya o el South East
inglés, se piensa cada vez más que la factura solidaria es
demasiado alta.

A esas dos consideraciones deberían responder algunas
propuestas de acción. Me atrevo a formular tentativamente un par
de ellas:

(1)A la desconfianza estadística debería atacársela mediante
una mayor transparencia. Es dudoso que la Unión europea
pueda imponerla o fabricarla por sí misma. Se ha intentado

11

�12

crear una estadística europea fiable, concretamente en
materia de indicadores regionales y urbanos. Pero las
dificultades son considerables. Es difícil "fabricar confianza
mutua" desde arriba. Creo más en los intentos de creación
de redes de intercambio de información y en la creación de
mercados virtuales entre regiones y sobre todo entre
ciudades. El Euro y el previsible boom del sector de los
mercados financieros municipales y autonómicos de ámbito
europeo van a obligar a ello. Los inversores querrán algo
más que ios habituales ratings financieros de los distintos
territorios. Querrán indicadores de calidad más sofisticados.
Y cuando digo inversores me refiero tanto a los financieros
como a los industriales o tecnológicos. Tres son los sujetos
básicos para la creación de esos mercados virtuales: las
Universidades, como garantía de neutralidad en la
confección de los indicadores, las ciudades y regiones
aceptando el riesgo político de ser auditadas en su calidad de
vida y de servicio, y aportando los datos básicos para la
medición, y las empresas creando una demanda solvente.
(2)¿Qué hacer con la fatiga fiscal de las regiones ricas? Una ,
cosa a hacer pertenece más también al mundo del
conocimiento que al de la acción política estricta: establecer
una buena comparación de esfuerzos fiscales. Si mi
comunidad autónoma o región está contribuyendo a la

12

�13

solidaridad territorial con la misma proporción de su
producto interior bruto que otras comunidades o regiones de
renta per capita semejante (semejante no en términos
absolutos sino en relación con las relativas rentas nacionales
promedio) entonces no tendría base para quejarme. Lo que
ocurre es que la europeización hace que las regiones tiendan
a compararse cada vez más directamente a través de las
fronteras y no en términos de su posición relativa en el
conjunto nacional. Si el Languedoc Roussillon es una región
pobre de Francia y Catalunya una región rica de España
pero no difieren mucho en renta per capita en euros, ¿tiene
sentido que la primera reciba dinero del Estado y la segunda
al contrario? Quizás sí. Pero ¿tiene sentido que reciba más
dinero de Europa? Quizás no, si es que efectivamente
recibiera más por los diversos conductos posibles. Y hay
todavía una segunda cuestión. ¿Cómo debe dividirse el
esfuerzo de las regiones ricas entre la ayuda a sus
compatriotas atrasadas y la ayuda a las regiones atrasadas de
otros países? La RFA quiere reducir su factura externa
(fondos de cohesión) y su factura interna (los pagos de las
regiones del oeste a las del este). Esta segunda factura es de
cinco a diez veces más alta. Hay que prestar atención a la
sentencia del Tribunal Constitucional de Karlsruhe sobre
este punto, porque creo que resume bien lo que va siendo
cada vez más la filosofía europea sobre estos temas: la

13

�14

ayuda a los lànder del Este seguirá durante cinco años y
luego habrá de rediscutirse, con todas las probabilidades de
una revisión francamente a la baja. Es decir, las ayudas, si
sirven, deben disminuir, porque han conseguido su objetivo;
y si no sirven, deben cambiarse igualmente, claro.
Voy terminando: en España andaluces y catalanes, dentro de mi
corriente política, acordamos hace ya cierto tiempo, y ahora yo
diría que ese acuerdo se va extendiendo, que vamos a darnos
veinte años para igualar los resultados del régimen especial con
los del régimen común y diez años para recuperar atrasos
estructurales en determinadas comunidades. Asimismo
tendiríamos a igualar las inversiones estatales per capita en las
áreas metropolitanas de más de un millón de habitantes, con o sin
recuperación de retrasos comparativos acumulados. El reparto
entre los tres niveles de gobierno se acercaría al 40/30/30 sobre la
base de la devolución de la enseñanza básica, parte de la vivienda
y las políticas activas de ocupación, a los ayuntamientos. Todo
ello presidido por el principio de relación entre las diversas
autonomías y el estado, consistente en pagar por renta y recibir
por población. Aunque ello plantea el problema de la elasticidadrenta mayor que uno de la demanda de determinados servicios
públicos, es decir, el hecho cierto de que algunos servicios
transferidos hacia la base del sistema (como la sanidad) están mal
financiados, porque

14

�15

(a)

son demandados más que proporcionalmente al aumentar
la renta, y no son bien cubiertos por tanto por pagos del
estado proporcionales a ella, y

(b)

son objeto de una rígida financiación compartimentada,
de modo que no puede por ejemplo ahorrarse en gastos
de generales de presidencia o en policía y aumentar el
gasto en sanidad.

(Ya me dirán que autonomía y qué grado de responsabilidad fiscal
es éste que ni permite ni obliga a un gobierno a decidir si acorta
las listas de espera en salud o mejora la retribución de los agentes
de seguridad, a no ser a través de un incremento de la llamada
deuda sanitaria, que a su vez empeora la distancia anual entre
pagos autonómicos, incluidos los intereses, e ingresos provinentes
del estado según un cálculo per capita).

Pero volvamos al tema de la elasticidad, que es más sustantivo a
largo plazo. Ahí quizás podrían justificarse ciertos grados de
privatización de los servicios, a condición de no generar efectos
perversos del tipo
"servicio privado = calidad" / "servicio público = problemas",
como está ocurriendo obviamente con la educación,
especialmente la educación secundaria.

15

�16

En todo caso es evidente que todos estos temas, y estoy hablando
ahora de mi país, de España, no pueden resolverse con
discusiones de unos meses cada cinco años y bajo la presión de
las deudas a más o menos a corto plazo en que han incurrido
algunas nacionalidades o regiones, sobre todo las que se creen con
derecho a más ingresos de los que tienen. La prisa y la urgencia
son enemigas de las soluciones a largo plazo. Habrá que hacer un
planteamiento a veinte años, tomárselo con calma, arbitrar
algunas soluciones transitorias y evitar que todo quede en una
serie de acuerdos bilaterales, que son necesarios en determinadas
fases del proceso, incluso indispensables, especialmente con las
nacionalidades históricas, pero que no confieren suficiente
estabilidad al sistema y generan desconfianzas. Aquí nos faltará
ahora un auténtico senado federal, una auténtica cámara de los
territorios, tal como prevé la Constitución. Y si la mayoría no la
permite habrá que generarla de hecho llevando al senado la voz de
los territorios que sí quieren tal discusión. El debate sobre el
Estado de las Autonomías está para eso. Y en general, se quiera o
no, el senado está para eso.

En resumen, integrando ahora lo dicho sobre la España
autonómica y la Europa en vías de unión: sistema fiscal a tres
niveles; integración de los efectos del cuarto nivel o nivel

16

�¡7

europeo; transparencia comparativa mediante creación de redes de
ciudades y universidades trabajando en la creación de mercados
virtuales basados en indicadores regulares; provisionalidad de las
ayudas solidarias y de los privilegios fiscales, con fijación de los
plazos para su absorción; modulación sensata del principio
renta/población: devolución de competencias a la proximidad,
proporcional a la transferencia hacia arriba de las'indispensables
para la buena marcha de la Unión; Estados fuertes a la hora de
garantizar y modestos a la hora de gestionar; sin estados fuertes
no habrá Unión y con estados gruesos tampoco, por que las
comunidades locales no admitirán no poder hacer lo que saben
hacer mejor que los estados, como es dotar de un sentido de
identidad y comunidad a sus poblaciones.

Todo esto habrá que cuantificarlo y dibujarlo, en la medida de lo
posible, en dos o tres escenarios: el actual y el de, por ejemplo,
los años 2006 y 2010, con hipótesis sobre el efectos"de la agenda
2000 y la ampliación. No es moco de pavo, como decimos aquí.
Tienen Vds. trabajo para largo. Tenemos.
P.M. Barcelona. 30-8-00. Congreso europeo de ciencia regional.

17

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45579">
                <text>Territorio, devolución y equidad. Nuevos enfoques.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45580">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45581">
                <text>2000-08-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45582">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45583">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45584">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45585">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45586">
                <text>Divisions administratives i polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45587">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45588">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45589">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45590">
                <text>17 p. Conferència inaugural del 40è Congreso europeo de ciencia regional.&#13;
</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45591">
                <text>World Trade Center (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45592">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45593">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45594">
                <text>UI 23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2780" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1567">
        <src>http://78.47.125.110/files/original/23/2780/200007_CursoVeranoelEscorial_PM.pdf</src>
        <authentication>5ea4604ce5d86c9f8ada71d3fcc36632</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45562">
                    <text>(Resumen de la intervención de Pasqual Maragall en
los cursos de verano de la Universidad Complutense
de El Escorial / j u l i o 2000)

Nuestra propuesta federal
. El federalismo es un método: construir el todo
desde la parte.
. Pero, también, un espíritu: el que fundamenta el
principio de subsidiariedad.
. Un federalismo desde abajo, que reconoce y
respeta la diferencia, que articula de maneras
diversas las realidades que son diversas. Un
federalismo que se basa en dos columnas: la
igualación en servicios y estándares de vida de los
ciudadanos de todas las partes federadas; es decir,
que es solidario con las partes menos desarrolladas.
Pero un federalismo que no confunde la solidaridad
con la uniformidad.
. Nuestra propuesta federal quiere convencer a
España que su pluralidad es su gran riqueza: no es
su problema, es la solución de su problema. Y es la
llave de su identidad futura. ¿Es que Gran Bretaña y
Estados Unidos, por ejemplo, no tienen diversidad?
La tienen. Y Gran Bretaña -aunque no se llame
federal - está haciendo devolución de poderes a sus
territorios singulares.
. ¿Qué significa contribuir a la construcción de la
España plural? ¿Qué quiere decir en definitiva, aquí
y ahora, la España federal que proponemos?

�2

. ¿Qué diferencias hay entre nuestra propuesta
federal y lo que proponen los nacionalistas? El
nacionalismo catalán empieza la Declaración de
Barcelona diciendo: Puesto que todo ha ido mal,
vamos a cambiarlo. Y nosotros empezamos
diciendo: Puesto que todo ha ido bastante bien,
podemos ir más lejos. Se trata de discutir no de
dinero y poder, sino de objetivos compartidos, que
se refieren al dinero, que se refieren al poder, que
se refieren al Senado, que se refieren a la justicia y
que se refieren a la cultura. Y esos objetivos se
pueden compartir.

. La España plural significa:
Federalismo fiscal
• Que Catalunya, y las otras comunidades
autónomas del artículo 151 de la Constitución en
proporción a sus competencias, obtengan los
mismos resultados en gasto público por habitante
que Euskadi. En un horizonte de un máximo de
20 años. Hemos dicho los mismos resultados, no
necesariamente el mismo procedimiento.
• Que el Estado llegue el año 2005 a una
distribución del gasto público más favorable a los
ayuntamientos, a la proximidad y a la sociedad
civil, limitando su participación - sin pensiones ni
amortizaciones de deuda pública - al 40% , y

�3

• Que el Estado invierta la misma cantidad de
capital por habitante en las áreas metropolitanas
españolas de más de un millón de habitantes. Hoy
Madrid, Barcelona y Valencia, y en un futuro
extender la igualación a otras ciudades del grupo
de las siete grandes (Sevilla, Bilbao, Zaragoza y
Málaga).
• Que las autonomías paguen en proporción a su
riqueza y reciban en proporción a su población.

. Nos parece desde Catalunya que este es un
objetivo que se puede asumir. Tiene la virtud de
insistir en la cohesión y la virtud adicional de limitar
el esfuerzo en el tiempo. Está en la línea de la
reciente sentencia del Tribunal Constitucional
alemán para la cohesión entre los territorios ricos y
pobres de la República federal y en la línea del
consejo europeo respecto a la cohesión entre
naciones o estados.
. Lo que ha de quedar claro es que nuestra
propuesta federal desde el punto de vista fiscal
insiste en tres cosas:
. Que lo importante no es discutir solamente qué
impuestos concretos y qué gasto concreto se
redistribuye (La fórmula Zaplana, que parece
aceptada por los nacionalistas catalanes, es
bastante parecida a la que ya avanzamos nosotros
el año 1996: insistir en los impuestos indirectos y
no sólo en el impuesto sobre la renta). Lo
importante es ponerse de acuerdo en los objetivos
que perseguimos.

�4

. Que el federalismo fiscal no es auténtico
federalismo si no comporta un cierto margen de
libertad en el establecimiento de los tipos
impositivos - cosa que puede aligerar también los
problemas derivados de la mayor demanda de
servicios de la población a medida que aumenta la
renta y que de paso garantiza la única
corresponsabilidad fiscal de las autonomías. Hoy
ausente.
. Que la discusión sobre los objetivos del
federalismo fiscal no se puede ir retardando hasta
finales de 2001, tal como está previsto, para entrar
en vigor el 2002. Esto supondría, contando con los
plazos de entrada en vigor efectivo del sistema, que
no se aplicaría totalmente hasta la siguiente
legislatura. Esto introduce un grado de
incertidumbre política inaceptable. Los socialistas
catalanes proponemos que la discusión empiece
ahora, que en ella seamos todos y que en el plazo
de un año se hayan fijado unos objetivos estables
para los próximos años.
. En resumen: los catalanes ofrecemos un cuadro
estable de relaciones fiscales y financieras de
carácter federal, equitativos, duraderos,
corresponsables y suficientes para eliminar los
fantasmas del rencor y de la desconfianza entre
comunidades.
. De otra manera, iríamos empujando hacia el
futuro los problemas del presente sin resolverlos del
todo. Si España ha resuelto en los últimos 20 años
buena parte de las cuestiones pendientes desde el
98 del siglo XIX, ahora ha de resolver éste.

�5

. Pero España también ha de resolver lo que
nosotros llamamos federalismo cultural, judicial y
político. Ahora, veinte años después de la
Constitución, ha llegado el momento de proclamar
algo que la propia Constitución podía reconocer
genéricamente pero no específicamente, porque las
autonomías todavía no existían.

Federalismo cultural
. En el terreno cultural y simbólico planteamos el
tema desde los principios de siempre. Y en cultura
los principios son el reconocimiento de la existencia
de idiomas, de derechos, de culturas diversas en
este país, y la necesidad de que el Estado, que por
Constitución tiene la obligación de hacerlo, los
proteja.
. Los cuatro idiomas españoles, el castellano, el
catalán, el vasco y el gallego, han de estar
protegidos por el Estado y estar presentes en sellos,
pasaportes y documentos de identidad, en las
emisiones del euro y en las instituciones culturales
españolas de todo tipo.
. De la misma manera, Catalunya defenderá y
protegerá el castellano como una inmensa riqueza
propia, cerrando así el largo período histórico de
justificado resentimiento por la continuada
persecución del catalán e imposición del castellano,
que duró dos siglos.
. Por otra parte, es imprescindible que en todas las
escuelas de España se explique una historia que sea

�6

la Historia Común de los Pueblos de España, que no
es lo mismo que la Historia única - o común - de
España (tema éste muy de actualidad).
. ¿Qué quiere decir la Historia Común de los Pueblos
de España? Quiere decir que hay una historia
específica de cada nacionalidad o región que nos
atañe a todos y que para que las nuevas
generaciones se formen en la realidad plural de
España han de conocer también los grandes rasgos
de estas diferentes historias, que en definitiva es la
historia común de todos. A modo de ejemplo, en el
resto de España han de conocer qué pasó el 11 de
setiembre de 1714 en Catalunya para entender qué
pasa ahora el 11 de setiembre en Catalunya. Y así
iríamos siguiendo con las respectivas
especificidades.
. ¿Y por qué este empeño? Porque la educación es
la fuente del entendimiento, y el entendimiento es
el cimiento de la España plural, el único cimiento
duradero.
. Federalismo es también esto: educación en la
pluralidad. Y en el reconocimiento por parte del
Estado de la existencia en su seno de realidades
diferentes que la Constitución proclama, pero que
no enumera. No las denomina porque las
comunidades autónomas llegaron después y por
tanto, cuando la constitución dice "España tiene
nacionalidades históricas y regiones" luego no dice
cuáles son. Y no es fácil de decir, porque antes
hemos hablado de tres, pero Aragón en su estatuto
tiene lo que es, ¿y quién duda que la Corona de
Aragón es histórica? Y Valencia podría decir lo
mismo. ¿Y quién duda de que la insularidad es un

�7

elemento de diferencia - geográfica en este caso enormemente importante?
. Por tanto, ¿qué tiene qué hacer el Estado? No
tiene que quedarse atado por una Constitución que
no lo ata.

Federalismo judicial
. En el campo judicial, los socialistas catalanes
estamos por la transferencia a los Tribunales
Superiores de Justicia de las competencias del
Tribunal supremo en materia de casación de
sentencias. Este es uno de los aspectos de la
necesaria reforma, agilizacion y acercamiento de la
justicia al ciudadano.
. Entendemos que la casación en los Tribunales
Superiores autonómicos ha de tener una excepción.
Por ejemplo, si un ciudadano gallego obtiene una
sentencia más favorable que un ciudadano catalán
en las mismas circunstancias, este último puede
recorrer a Tribunal Supremo español pidiendo el
mismo trato.
Federalismo político
. Finalmente, el principal objetivo de la propuesta
catalana en materia política es la conversión del
Senado en lo que el artículo 69.1 de la Constitución
proclama: la cámara de los territorios. También
como es conocido, la necesidad y la factibilidad de
que instituciones del Estado se radiquen en
Catalunya, también, por su especificidad, en otras
nacionalidades o regiones.

�8

. La corrección efectuada por la Presidenta del
Senado en su inicial disposición a la reforma
auténtica (para convertirla a la práctica en una
mera reforma reglamentaria) se basa en el artificio
de igualar a los territorios autónomos a los
municipios y provincias a estos efectos.
. Nuestra propuesta catalana apuesta por un
Senado de los territorios según el modelo alemán.
Un Senado decisivo en temas territoriales, forum
habitual de la discusión de los objetivos de reparto
fiscal y competencia, en el cual los presidentes
autonómicos han de ser senadores natos y el resto
de senadores representando los territorios y
formando grupo territorial. He dicho grupo
territorial, que no grupo político.
. No estamos en contra, si no todo lo contrario,
somos totalmente partidarios de la presencia de
alcaldes-senadores en la representación autonómica
correspondiente.
Conclusión
. Hasta aquí nuestra propuesta federal resumida en
los cuatro puntos que he mencionado.
. ¿Para llevarla a cabo, hemos de reformar la
Constitución? Esta expresión, "reformar", a veces
sugiere lo que no es. En todo caso, lo que si hemos
de acabar es con el tabú de la Constitución
intocable.
. Porque es reconocido, en el campo político y en el
campo académico, el carácter abierto de nuestra

�9

Constitución, que es el que ha permitido
precisamente la construcción del Estado
autonómico.
. Un sistema complejo, como el Estado de las
Autonomías, que aspire a mantenerse y a avanzar y
modernizarse ha de ser abierto y adaptable.
. El consenso de partida que hizo posible la
Constitución de 1978 exige su continuidad a través
de un pacto constitucional permanente o de su
renovación periódica.
. A nuestro entender, están fuera de la realidad las
propuestas de cerrar el modelo de Estado y también
las que consideran intocable la Constitución. Son
actitudes que esconden la defensa de una España
que ya no existe.
. Porque una cosa es proponer el "cierre del
modelo", como hace el PP, y otra muy distinta es
querer dar nuevas perspectivas al Estado
autonómico a partir de la corrección de sus
disfunciones y de sus desequilibrios.
. He dicho muchas veces que somos diversos y
tenemos intereses comunes. Esta es una de las
definiciones del federalismo y, en nuestro caso, de
la España federal.
. Y es a partir de ahí, de que somos diversos y de
que tenemos intereses comunes que hemos de
avanzar. Hemos de avanzar juntos pero con nuestra
diversidad.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45563">
                <text>Resumen de la intervención de Pasqual Maragall en los cursos de verano de la Universidad Complutense de El Escorial</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45564">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45565">
                <text>2000-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45566">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45567">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45568">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45569">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45570">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45571">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45572">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45573">
                <text>9 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45574">
                <text>San Lorenzo de El Escorial</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45575">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45576">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45577">
                <text>UI 23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2779" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1566">
        <src>http://78.47.125.110/files/original/23/2779/20000527_ConvencioCpC_ProgramaTriptic.pdf</src>
        <authentication>dc8b1abd1d5e32c1cd7223dcdce05eec</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45549">
                    <text>Què és?

&lt;

3

El 1998, com un moviment de suport a la
candidatura de Pasqual Maragall a la
Presidència de la Generalitat. El resultat de
les eleccions autonòmiques del 17 d'octubre
de 1999 posa de manifest que la voluntat
de canvi és compartida per la majoria dels
votants i suposa l'empenta definitiva del
moviment.

3

i3
n&gt;

-i

QJ

D

D

D

« "

m
¡4-'

&gt;&lt;

3 3

a- —

— 3! 5
0 / rr&gt;

&lt;

fD

c"
3
r+

O

3i

3.

QJ

fD

Q-

rp

QJ

n

57
~o_
QJ~

O '

fD
l/ï

a.

^
3
-+i
3
n
o

T3

n
Q,, ™
3

S
2. -

1|

O
3

D

t/5
tu

Q.
n&gt;

L/l

&gt;

QJ

QJ

= 1

- o&lt;:
. .

QJ

t r ¡u

LTt

O

tu
Q QJ
3

.

—

3

fD

z:

0. -o

fD

(X3
fD

-u

.ucu

Set respostes
sobre
Ciutadans
pel Canvi

DooD

Quan neix?

-

ro

O
3

tu
Z5
O

O

is *g.

ol

n

!S

QJ

!

o

=

w

t/l

TJ

D

n&gt;
r&gt;
=3

&lt;

o^
% SOJ

Un moviment que treballa per una Catalunya
més plural, més oberta i més solidària.
Quins són els seus objectius?

Com s'organitza?
—

A través de plataformes autònomes:
territorials, sectorials i temàtiques.

fD

3

QJ

r+

ut

S

QJ

—

O
QJ
3

1=

"S.
tu

QJ_

-Apropar els ciutadans a la política per
prestigiar l'espai públic.
-Lluitar contra qualsevol forma d'exclusió
social i d'injustícia que amenaci la llibertat
i la dignitat de les persones.
-Promoure un creixement econòmic sostenible
i no depredador.
-Defensar un catalanisme integrador i solidari
que impulsi l'autogovern i contribueixi a la
construcció d'una Espanya federal.

On actua?
C

ua
in
n&gt;
3.

L'àmbit principal d'actuació és Catalunya,
sense excloure activitats d'abast espanyol
i internacional.
El Parlament de Catalunya, on compta amb
15 parlamentaris integrats en el Grup
Socialistes-Ciutadans pel Canvi, és la primera
institució pública on el moviment es troba
representat.

3

D

D

0

P
i!1 =
*Î
00 lT

8«

il

Per què?

1

ÛJ fD»
r* Vi

S-o

ft

i"1 O"

2"
O
^

O
t/i

Q)'
Oí

oo

•—

D
oj

&lt;

|&amp;

2.

oi

^

*—•

&amp;j
2ocr
QJ
2¡

3
c
T3
O5
OJ
IQ
"*
tu
ro n&gt;

o

M

Si.
3. 23
1
S- "&gt;

&lt;"&gt;

r+
QJ

I—I

r»
oo ffi

Qui en forma part?

D

D

ro o

O

Í

"O

OJ

o.
OJ

Dones i homes progressistes i convençuts
que la democràcia només s'enfortirà creant
nous canals de participació que permetin
retornar als ciutadans el protagonisme en
la presa de decisions col·lectives.

Catalunya necessita un canvi profund en
les seves formes de governar i de fer política.
Ciutadans pel Canvi promou una societat
civil forta i dinàmica que sigui capaç de
donar al país l'empenta que necessita.

?•!•

I &gt;
S

"O ÍD
•Sx

i

O»

�Si vols una Catalunya
més plural, més
oberta i més solidària,
ets un ciutadà o
ciutadana pel canvi.
Participa amb
nosaltres:

Ciutadans pel Canvi

tel. 93 317 12 14
fax 93 317 82 14
e-mail: ciutadans@pelcanvi.com
web: www.pelcanvi.com
Apartat de correus 587 08080 Barcelona
Fòrum Maresme
tels. 93 796 19 79 / 93 790 13 25 / 93 799 53 66
e-mail: maresmecanvi@hotmail.com
Comarques Gironines
tels. 972 206 763 / 972 224 303
Lleida pel Canvi

tel. 973 228 023
fax 973 228 354
Pi i Margall 14, altell C 25004 Lleida
Ciutadans de Reus pel Canvi
tel. 977 314 334
e-mail: aaml@tinet.org
Plataforma Latinoamericana
teL/fax 93 318 73 83
Fòrum universitari
tel. 656320911
e-mail: forumuni@hotmail.com
Corral 18-20, lr 08014 Barcelona

Nom
Primer cognom
Segon cognom
DNI
Codi postal

Educació pel Canvi
e-mail: educaciopetcanvi@hotmail.com
Plataforma d'arquitectes
La Rambla 74, pral. l a 08002 Barcelona
Xarxa voluntaris

Domicili
Població
e-mail

tel. 93 436 86 41
e-mail: xarxavoluntaris@teleline.es
web: www.teleline.es/personal/xarxavoluntaris
Nàpols 31, 4rt 2a 08018 Barcelona

Telèfon de contacte
Fax
Professió

Ciutadans Pratencs pel Canvi

tel. 93 379 16 18
e-mail: masefa@teleline.es
Estany de l'Illa 1-3, baixos 08820 El Prat de Llobregat

Ocupació actual
Any de naixement
Partits i altres entitats a què pertanys
Si formes o has format part d'alguna plataforma de CPC
fins al moment, indica quina

(r&gt;
(Omple el dors de la butlleta i envia'ns-la)

Ciutadans pel

Canvi

Ciutadans pel

�Ciutadans pel
( &amp;

Canvi

o

-V

w

V/VJ

.V

Convenció '2000
Dissabte 27 de maig del 2000 - 10,00 h
PALAU SANT JORDI - Sala Barcelona'92
Passeig Olímpic, 5-7 Barcelona

�/-N

Ciutadans pel

(w)

—

1

Canvi I
Convenció '2000
Programa

10,00 h - Inscripció *
10,30 h - Obertura
10,45 h - Primera sessió. Benestar i territori
12,30 h - Segona sessió. Per una democràcia dels
ciutadans: d'espectadors a protagonistes
14,00 h - Dinar * *
16,00 h - Tercera sessió. Catalunya, Espanya,
Europa: una resposta federal
17,30 h - Intervenció de Pasqual Maragall
18,00 h - Cloenda

*

Inscripció gratuïta. Es prega confirmació
de la teva assistència.

** Preu ticket dinar: 3.000 pta.
Imprescincible reservar ticket.

INSCRIPCIONS I RESERVES: Fins el 25-5-2000
al telèfon: 93 400 50 33

Uà Aparcament en el mateix recinte

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45550">
                <text>Programa i tríptic de la Convenció 2000 de Ciutadans pel Canvi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45551">
                <text>Ciutadans pel Canvi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45552">
                <text>2000-05-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45553">
                <text>Propaganda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45554">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45555">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45556">
                <text>Ciutadans pel Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45557">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45558">
                <text>Tríptic informatiu de participació a Ciutadans pel Canvi i programa de la Convenció'2000.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45559">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45560">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45561">
                <text>UI 23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="25">
        <name>Publicitat</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2778" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1565">
        <src>http://78.47.125.110/files/original/23/2778/20000527_ConvencioCpC_PM.pdf</src>
        <authentication>79e861565d6cd2455069cb7054d1c4ac</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45534">
                    <text>CIUTADANS PEL CANVI
CONVENCIÓ 2000
INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL
(Palau Sant Jordi, Barcelona, 27 de maig
2000)

Amics i amigues, ciutadans i ciutadanes!

I . [Som fruit d'una onada d'entusiasme]
Hem arribat fins aquí portats per una gran onada
d'entusiasme. L'entusiasme dels qui no es resignen.
L'entusiasme dels qui creuen que a Catalunya cal,
ben cert, un canvi en la forma de governar, però
sobretot un canvi en les formes de fer política.

L'hem vist créixer plegats aquesta onada. L'hem vist
créixer des de molt mesos abans de les eleccions al
Parlament de Catalunya. En recordo bé els primers

�moments: quan un centenar de pirinencs -de la
Seu, de Pobla, de Tremp, de l'Aran,...- varen
impulsar un primer "manifest pel canvi", ara fa prop
de dos anys. I des de llavors, el ferment s'anà
estenent per tot Catalunya. Dotzenes de
manifestos, de plataformes: d'ensenyants, de
sanitaris, d'arquitectes, de funcionaris, de dones, ...
des de Vic a l'Hospitalet, de Girona fins a Miravet.
Centenars, milers de persones, treballant amb una
il·lusió, una empenta, una ingenuïtat com feia
temps que no veien.

Ciutadans pel Canvi és fruit d'aquesta onada
d'entusiasme. I es fruit també de la trobada de dues
generositats.
En primer lloc, la generositat d'un partit, el PSC,
que conscient de la necessitat d'obrir-se a la
societat, conflueix amb un moviment integrat molt
majoritàriament per persones independents
(procedents d'organitzacions no governamentals, de
les empreses, de la universitat,...) per tal d'impulsar
un projecte comú. I, en un gest sense precedents,
comparteix les llistes electorals un nombre

�elevadíssim de candidats procedents d'aquest
moviment.
I, en segon lloc, la generositat de centenars i milers
de ciutadans que, al costat de la vida professional i
familiar, creuen necessari impulsar un projecte
col·lectiu, democràtic, engrescador. I s'hi
comprometen.

I I . [Volem ser llevat de canvi]
Per això podem afirmar amb rotunditat que
Ciutadans pel Canvi no vol ser ni una alternativa ni
un apèndix.

Ni vol ser una alternativa als partits, ni vol ser un
simple apèndix del PSC o de qualsevol altre partit.
No s'ha de diluir, ni ha de configurar-se com un nou
partit.

Ciutadans pel Canvi vol ser, i és, complement. Vol
ser, i és, llevat.

�No resta res a ningú, ni pren res a ningú. ¿Suma,
doncs?. No: multiplica.

Multiplica l'energia del projecte comú d'alternativa,
de transformació del país en la direcció de progrés i
innovació que la majoria social necessita i desitja. I
ho fa en un espai cívic i polític en el que cada
vegada més ciutadans i ciutadanes volen participar.

I I I . [Junts hem fet j a molt de camí]

Plegats hem fet ja molt de camí. Hem guanyat les
eleccions al Parlament de Catalunya, que no és poca
cosa.

I malgrat que, per raons prou conegudes, no hem
pogut formar govern, hem començat a influir de
manera decisiva en la marxa de les coses. Hem
començat a canviar les dinàmiques polítiques:

a)Hem aconseguit, en primer lloc, revitalitzar el
Parlament. I així, després de tants anys de

�menysteniment i ensopiment, el Parlament torna
a ser avui el centre de la vida política catalana.
b)Hem posat sobre la taula la necessitat que els
mitjans de comunicació públics siguin
veritablement independents. Que trenquin la
dependència escandalosa que els vincula al
govern i als partits que li donen suport. I hem
aconseguit fer avançar les coses en la bona
direcció. Tenim ara millors garanties de control,
tot i que els esdeveniments d'aquests darrers dies
ens mostren que la batalla serà llarga i caldrà
encara estar molt vigilants per tal d'evitar
qualsevol involució.

c) Hem retornat al centre del debat polític la qüestió
de l'educació: la necessitat que l'educació sigui
tractada com el principal factor de
desenvolupament econòmic i de progrés social. I
aconseguirem que se celebri enguany una
Conferència General d'Educació que posi les bases
de futur en aquest camp.

�d) Hem vist com els territoris retrobaven la seva
veu. Com el Pirineu i l'Ebre es desvetllaven. Com
el Govern, arraconat pel seu clam i el nostre
impuls, no ha tingut més remei que engegar un
procés que culminarà amb la descentralització de
la Generalitat, la regionalització de Catalunya i la
devolució de poders als municipis. Municipis que
prenen també cada vegada més empenta, que
celebraran enguany el I I Congrés de Municipis de
Catalunya (el primer es va fer el 1933!) i que en
molts casos són, ja des d'ara, dia a dia, les
principals palanques de millora de la qualitat de
vida dels ciutadans i ciutadanes.

Tots aquests són temes fonamentals del nostre
programa del canvi. I ja hem començat a aplicarlos.

IV. [Junts n'hem de fer molt, encara]
Ara bé, per aconseguir el canvi que volem, el canvi
que, recordem-ho encara, no és un simple relleu en

�el govern, sino en la política i les coses de cada dia,
cal que anem molt més enllà.
Per aconseguir el canvi que desitgem hem de ser la
primera força política de Catalunya. Hem de ser els
primers en tot.

I encara no ho som. Vam ser els més votats però
encara no arribem a tot arreu. Encara no arribem
prou als pobles petits, a la pagesia, a la joventut,
als estudiants, als empresaris, als treballadors
autònoms.

Ciutadans pel Canvi ha de ser la punta de llança per
a la incorporació d'aquests nous sectors. I ja ho
està sent. Ja s'estan fent moltes coses: tenim
plataformes com la de l'Hospitalet (on, durant la
campanya, vàrem arribar a ser 800!), les de Reus,
Sant Cugat, Mollet, Terrassa, Tarragona, Cambrils,
Girona, l'Empordà, ... Tenim presència a les
Garrigues, al Baix Llobregat, a la Segarra, al
Maresme, a l'Anoia,... Hem contribuït decisivament
al desvetllament de l'Ebre i del Pirineu i hauríem de
fer el mateix a la Catalunya Central. Comptem amb

�pagesos, amb mestres, amb regidors, amb
joves,...Tenim les millors relacions amb entitats
com Fem Via o Catalunya Progrés.
Som, fins i tot, referència en d'altres llocs d'Espanya
i encara més enllà, des d'on no deixen d'arribar
demandes i interès per a la nostra experiència.

, '
.

El que ara cal, doncs, és aplegar esforços i seguir

:

/.

•

'

• ' '

i ' /

I -,

(

avançant en tots els territoris, en tots els sectors.
I

' '

! i

{

[

•

I «; V

\

\..

\

•!. &gt;
•',

'

i

i

V. [El Congrés del PSC és una oportunitat de

' (.is\&gt;i

i

• .

primer ordre: aprofitem-la!]
A'Í

En aquest context, el Congrés del PSC és una

!

oportunitat de primer ordre. És un aconteixement
essencial per a l'evolució política dels propers tres
anys. I ho és no només per als afiliats al PSC, sino

•I .

també per tots nosaltres i per tot Catalunya.
*r*v&lt;Ciutadans pel Canvi l'ha de seguir doncs ben de
prop. Jo us crido a fer-hi sentir la vostra veu. El
reglament del congrés ho permet i d'altres forces i

V

�moviments ho faran. He vist ja la dels Victors, la de
Catalunya Segle XXI (que és excel·lent) i moltes
d'altres. Us asseguro que la de Ciutadans pel Canvi
serà rebuda amb la màxima expectació i interès.
Ens hem embarcat plegats en un projecte comú. I
plegats, dialogant els uns amb els altres, hem de
trobar les vies per fer-lo avançar

V I . [Tenim la il·lusió, la capacitat i l'empenta:
endavant!]

Amics i amigues: som l'expressió d'una voluntat
d'innovació i de solidaritat, som el llevat del canvi,
plegats hem fet ja molt de camí, plegats n'hem de
fer molt més encara.

l

~\^'
!

J

i^-'ú:.^-

._U\^.

:

L L -

' (l.("'. /
Í

'""^

;V

't'cift.'.,'
^

••'•"'•'--';

Ciutadans pel Canvi ha de créixer, s'hà d'enfortir.
Li: 4 ;

'

Ha d'esdevenir un instrument essencial per atreure r? , ¿]
ciutadans i ciutadanes cap el compromís col·lectiu, (

J

per retornar el prestigi a la política, per guanyar el

;

govern, per transformar Catalunya.

P

¡
-

�Se ns ha girat molt feina.
Però tenim la il·lusió, la capacitat i l'empenta per
fer-la.
Endavant!

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45535">
                <text>Intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció 2000 de Ciutadans pel Canvi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45536">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45537">
                <text>2000-05-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45538">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45539">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45540">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45541">
                <text>Ciutadans pel Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45542">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45543">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45544">
                <text>10 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45545">
                <text>Palau Sant Jordi (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45546">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45547">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45548">
                <text>UI 23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
