Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Biografia]]> Periodisme]]> Comunicació]]> Ajuntament de Barcelona]]> Acció política]]> Va ser redactora a Catalunya Express i Mundo Diario (1976-1980) i a El Noticiero Universal (1980-1982).

Ocupà el càrrec de subdirectora del diari Avui entre 1982-1991.
Va entrar l'Ajuntament de Barcelona a col·laborar amb Pasqual Maragall com a Cap de premsa de l'alcaldia (1991-1996).

Va ser Cap d'informatius de Barcelona Televisió (1997-1999).
Va exercir d'assessora de comunicació de Pasqual Maragall (1999-2003).
Va ser nomenada Consellera del Consell de Govern de la CCMA i la CCRTVi (2006-2011).]]> Muñoz, Josep M.]]> Vinent Besalduch, Àngela]]>

Testimoni Pasqual Maragall: Àngela Vinent de FCE - Llegat Pasqual Maragall a Vimeo.

]]> 2017-12-18]]> Entrevista a Àngela Vinent Besalduch del Programa Llegat Pasqual Maragall està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons  ]]> Biblioteca Jaume Fuster]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Biografia]]> Front Obrer de Catalunya (FOC)]]> Ajuntament de Barcelona]]> Sindicalisme]]>
Va estudiar a l'Escola d'Aprenents de la Maquinista Terrestre i Marítima MTM, on va cursar formació professional de primer grau de 1958 a 1961. Va treballar a la MTM fins al 1968, quan va ser acomiadat per motius polítics.

Membre del comitè executiu del FOC (1963-1969) on coïncideix amb Pasqual Maragall.

El 1964 va ser un dels fundadors de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO).

Va ser comissionat de l'alcaldia del programa "Barcelona solidària" (1999-2009).]]> Muñoz, Josep M.]]> Cando Cando, Daniel]]>

Testimoni Pasqual Maragall: Daniel Cando de FCE - Llegat Pasqual Maragall a Vimeo.

]]> 2017-10-31]]> Entrevista a Daniel Cando Cando del Programa Llegat Pasqual Maragall està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons ]]> Biblioteca Juan Marsé - El Carmel]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Biografia]]> Federalisme]]> Feminisme]]> Catalunya]]> Ciutadans pel Canvi]]>
El 1966 participa en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, acte conegut com a caputxinada.

Des del 1983 és membre de l'ONG Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris dedicada a evidenciar les diferències de gènere en la salut i en els serveis sanitaris.

Presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI (2005-2016).

Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya (1999-2006).

Vicepresidenta de Federalistes d'Esquerres (2012-actualitat).]]> Muñoz, Josep M.]]> Valls Llobet, Carme]]>

Testimoni Pasqual Maragall: Carme Valls de FCE - Llegat Pasqual Maragall a Vimeo.

]]> 2018-07-18]]> Entrevista a Carme Valls Llobet del Programa Llegat Pasqual Maragall està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons ]]> Galeria Carles Taché

]]> Barcelona]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Alcaldes]]> Planificació]]> Model social]]>
Després de diversos anys exercint la professió mèdica, tant en la vessant clínica com en la de gestió, és nomenat Director dels Serveis Sanitaris de l’Ajuntament de Barcelona (1979-1983).

El 1983 esdevé regidor de l'Ajuntament de Barcelona en sortir escollit a les llistes electorals del PSC. Primer com a responsable de l'Àrea de Salut Pública (1983-1987), després com a regidor del districte de Ciutat Vella (1987-1991) i quatre anys després, com a segon tinent d'alcalde, amb responsabilitat directa sobre l'àmbit d'Organització, Economia i Hisenda (1991-1997).

Va ser Alcalde de Barcelona (1997-2006) agafant el relleu de Pasqual Maragall.

Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del govern Zapatero (2006-2008).

Ambaixador d'Espanya a Turquia (2008-2010).

Director Executiu d'ONU-Habitat, el Programa de Nacions Unides pels Assentaments Humans (2010-2018).]]> Muñoz, Josep M.]]> Clos i Matheu, Joan]]>

Testimoni Pasqual Maragall: Joan Clos i Matheu de FCE - Llegat Pasqual Maragall a Vimeo.

]]> 2018-07-18]]> Entrevista a Joan Clos i Matheu del Programa Llegat Pasqual Maragall està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons]]> Galeria Carles Taché]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Catalunya]]> Municipis]]> Govern]]> Barcelona]]> Acció política]]> Catalunya. Generalitat]]>
El llibre és el número 1 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.]]>
Catalunya, xarxa de ciutats analitza el pensament i l'acció municipalista de Pasqual Maragall, traçant una línia de continuïtat entre la seva contribució a la transformació de la ciutat de Barcelona i l'impuls al municipalisme català durant el seu mandat com alcalde (1982-1997) i la seva acció política com a President de la Generalitat entre 2003 i 2006.

L'autor d'aquesta recerca defineix les principals característiques del pensament municipalista de Maragall, que entronca clarament amb la tradició del catalanisme progressista, i ens mostra la coherència entre l'acció política del Maragall alcalde i l'acció política del Maragall President, que impulsa l'enfortiment institucional dels governs locals i la descentralització de les polítiques sectorials del Govern de la Generalitat.]]> Pradel Miquel, Marc]]> Fundació Catalunya Europa]]> 2016]]> Barcelona]]> https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/78/catalunya-xarxa-de-ciutats.html]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Àrea Metropolitana de Barcelona]]> Barcelona]]> Municipis]]> Corporació Metropolitana de Barcelona]]> Barcelona]]>
El llibre és el número 2 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.]]>
Aquesta recerca analitza el pensament i l'acció política de Pasqual Maragall en relació amb l'àrea metropolitana de Barcelona des de finals dels anys 1970 fins al 2006. Gràcies a una exhausitva anàlisi documental i la realització d'entrevistes, la recerca aprofundeix en la concepció política del que ell anomena la Barcelona real o la ciutat metropolitana. Com a alcalde de Barcelona i President de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), Maragall reivindica el dret a la ciutat metropolitana i la necessitat de comptar amb un govern metropolità fort. Tanmateix, la seva visió territorial xoca amb la del Govern de la Generalitat, liderat per Jordi Pujol, i tampoc és compartida pel conjunt d'alcaldes metropolitans. L'autora mostra també l'evolució del pensament metropolità de Maragall un cop dissolta la CMB l'any 1987 i posteriorment com a cap de l'oposició al Govern i com a President de la Generalitat. El seu discurs, adpatat al nou context, manté una línia de continuïtat respecte a les idees anteriors. El debat actual sobre com governar la Barcelona real no es pot entendre sense el llegat de Pasqual Maragall i la seva lluita pel dret a la ciutat metropolitana.]]> Tomàs Fornés, Mariona]]> Fundació Catalunya Europa]]> 2017]]> Barcelona]]> https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/29/governar-la-barcelona-real-pasqual-maragall-i-el-dret-a-la-ciutat-metropolitana.html
]]>