Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Europa]]> Ciutadania]]> Ciutats]]> Relacions Internacionals]]> Aixalà i Blanch, Albert]]> Fundació Catalunya Europa]]> 2015-10]]> Barcelona]]> Territoris]]> Parlament de Catalunya]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Catalunya]]> Govern alternatiu]]> Acció política]]>
Aquest working paper pretén modelitzar una acció de (no) govern que es produeix des del Parlament i que Maragall aconsegueix fer evolucionar a partir d'una estructura mai assajada de govern alternatiu que neix amb un doble objectiu, fer oposició i alhora fer govern.]]> Báguena Latorre, Josep A.]]> Fundació Catalunya Europa]]> 2018-12]]> Barcelona]]> Lideratge]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Planificació]]> Ballart, Xavier]]> Noferini, Andrea]]> Fundació Catalunya Europa]]> 2015-07]]> Barcelona]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Biografia]]> Urbanisme]]> Barcelona]]> Arquitectura]]> Planificació]]> Ajuntament de Barcelona]]> Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)]]> Cultura]]>
Arquitecte, catedràtic emèrit per la UPC. Va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des del 1964 i el 1977 en fou nomenat director, càrrec que abandonà el 1980 per esdevenir delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (amb Narcís Serra d’alcalde) fins al 1984 (ja amb l’alcalde Maragall, desde desembre de 1982). Des d’aquell moment va passar a ser conseller urbanístic de l’Ajuntament, càrrec des del qual va projectar la política urbanística de grans obres que va permetre a Barcelona ser la seu dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992. Finalment l’any 1991 fou nomenat Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona càrrec que exercí fins al 1994.]]> Bohigas, Oriol]]> Muñoz, Josep M.]]>

Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Oriol Bohigas (entrevista sencera) de FCE - Llegat Pasqual Maragall a Vimeo.

]]> 2014-06-05]]> Entrevista a Oriol Bohigas del Programa Llegat Pasqual Maragall està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons]]> Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Girona]]> Euroregió]]> Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)]]> Teoria de l'Empordà]]> Model social]]> Territoris]]> Catalunya]]> Brugué, Quim]]> Vicente, Joan]]> Garriga, Natàlia]]> Fundació Catalunya Europa]]> 2019]]> Barcelona]]> Alzheimer]]> Ciència]]> Salut]]> Barcelona]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Biografia]]> Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)]]>
Catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) (2005 - ).

Director de la Fundació Pasqual Maragall (2008 - ).

Director de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona (IMIM) (1985-2005).

Ha tingut una intensa activitat acadèmica entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad Pompeu Fabra, on a més de l'activitat docent i investigadora, hi ha ocupat diversos càrrecs (Delegat del Rector, Degà i Director de Departament).]]> Camí, Jordi, 1952-]]> Muñoz, Josep M.]]>

Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell de FCE - Llegat Pasqual Maragall a Vimeo.

]]> 2019-07-12]]> Entrevista a Jordi Camí del Programa Llegat Pasqual Maragall està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons]]> Seu de la Fundació Pasqual Maragall]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Federalisme]]> Catalunya]]> Espanya]]> Europa]]> Territoris]]> Campa Planas, Josep Lluís]]> Fundació Catalunya Europa]]> 2016-04]]> Barcelona]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)]]> Estatut]]> Biografia]]> Acció política]]> Catalunya]]>
Primer Secretari del PSC (2014- ).
Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC (1999- ).
Diputat al Congrés dels Diputats pel PSC-PSOE (1996-1999).
Regidor a l'Ajuntament de Cornellà (1987-1991).]]> Iceta, Miquel]]> Muñoz, Josep M.]]>

Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Miquel Iceta i Llorens de FCE - Llegat Pasqual Maragall a Vimeo.

]]> 2019-05-03]]> Entrevista a Miquel Iceta del Programa Llegat Pasqual Maragall està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons]]> Seu del Partit dels Socialistes de Catalunya]]> Govern]]> Europa]]> Euroregió]]> Territoris]]> Fronteres]]> Barcelona]]> Catalunya]]> Acció política]]>
Martín Uceda estudia el pensament i l'acció de Pasqual Maragall i el trasllada a l'actualitat per concloure que molts dels problemes de l'espai transfronterer i regional que Maragall ja abordava fa més de 30 anys continuen sent vigents. En aquest working-paper es repassa el procés d'evolució de cooperació transfronterera, es fa incidència en el paper que hi va jugar Pasqual Maragall i s'analitza el cas concret de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. ]]> Martín i Uceda, Javier]]> Fundació Catalunya Europa]]> 2018-05]]> Barcelona]]> Federalisme]]> Eleccions]]> Espanya]]> Autonomia]]> Partits polítics Polítics]]>
El llibre és el número 4 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.

150 p.]]>
En concret, l'estudi pretén analitzar com alguns dels factors institucionals poden explicar parcialment per què el moviment ha crescut tan ràpidament. És a dir, com ha estat un factor més determinant la poca credibilitat d'una reforma institucional de l'Estat autonòmic promoguda des de Catalunya que els alts costos i la dificultat de declarar la independència. La tesi fonamental al llarg d'aquest assaig és que el deficient disseny institucional de l'Estat autonòmic dificulta greument les possibilitats de reforma, a més d'atorgar privilegis a un grup d'actors -els partits que ocupen el Govern central-, per raons gairebé contextuals. Això dificulta que el sistema institucional pugui acceptar demandes de canvi, tant en relació amb unes polítiques concretes com a escala institucional, i, per tant, que pugui reformar-se a si mateix. El sistema no preveu una forma institucionalitzada de respondre a aquestes demandes i de canalitzar el conflicte polític. Per contra, les demandes polítiques han tendit a canalitzar mitjançant mecanismes informals, com a vies interpartidistes o negociacions parlamentàries. Això no es circumscriu a reformar l'Estat autonòmic en un sentit més federal, sinó a altres polítiques públiques que poden reformar-se en un sentit federal sense canviar el text constitucional, com el sistema de finançament autonòmic o la distribució de les inversions en infraestructures de forma territorialitzada .]]> Martínez Cantó, Javier]]> Fundació Catalunya Europa]]> 2020]]> Barcelona]]> https://www.catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/files/4a52d-partidismo-y-des-lealtad-federal.pdf]]>