415 10 4391 http://78.47.125.110/files/original/27/1728/0000001575.pdf c6c8717f087708d86fc1d6a5dd3c486d PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 00395M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 28/09/2005 - Hora: 00:36 Tema del día MIÉRCOLES 28 DE SEPTIEMBRE DEL 2005 N La reforma estatutaria el Periódico 3 ALTIBAJOS EN EL PROCESO DE REFORMA ESTATUTARIA 2003 15 DE DICIEMBRE Pasqual Maragall promete en el discurso de investidura que el principal objetivo del Govern será la reforma del Estatut 2004 9 DE FEBRERO 2004 12 DE NOVIEMBRE Los líderes políticos se reúnen en la cumbre de Miravet El Parlament constituye la ponencia para la reforma estatutaria 2005 24 DE FEBRERO 2005 28 DE ABRIL El tripartito presenta su propuesta fiscal, rechazada por CiU Pasqual Maragall y Mas abren la crisis del 3% en el Parlament 2005 11DE JUNIO Los líderes catalanes celebran una segunda cumbre, esta vez en el Parlament 2005 29 DE JULIO 2005 5 DE SEPTIEMBRE El Consell Consultiu considera inconstitucionales 19 artículos ERC y CiU votan conjuntamente en la comisión y abren una brecha con el PSC, que cuestiona la lealtad de ERC 2005 22 DE SEPTIEMBRE Zapatero, Maragall y Mas se reúnen en la Moncloa DANNY CAMINAL DECLARACIÓN ÍNTEGRA DEL ‘PRESIDENT’ documento «Los trabajos del Estatut han acabado. El Parlament ha hecho su trabajo escrupulosamente y estoy convencido de que lo acabará con el mismo rigor con que se han conducido los trabajos durante casi dos años. Hay acuerdo sobre la mayor parte de los puntos tradicionales. Habiendo acuerdo en la práctica totalidad del articulado, sería difícilmente comprensible que se malograra una oportunidad histórica por las diferencias que, legítimamente, nos separan aún. Hasta ahora el acuerdo final no ha sido posible. El sistema de financiación propuesto por una de las dos fuerzas políticas más decisivas en el Parlament implica un cambio constitucional para el que no hay una mayoría posible, aunque el partido del Gobierno español la llegara a aceptar. Los representantes de los partidos del Govern han elaborado una propuesta de síntesis que mantiene y especifica fielmente los contenidos esenciales de la última propuesta de financiación presentada por el principal partido de la oposición. Lamentablemente, hasta ahora, esta nueva propuesta no ha sido aceptada. En todo caso, el pleno del Parlament permitirá a todos los grupos dejar constancia de sus legítimas posiciones y aspiraciones sin que esto haya de condicionar el sentido del voto final al Estatut. Como president, confío en que prevalecerá la responsabilidad y la evidencia de la ambición para profundizar en el autogobierno, a través del nuevo Estatut. Las fuerzas que apoyan al Govern quieren un Estatut ambicioso y defendible con argumentos incontestables ante las Cortes. La puerta abierta por la propuesta de los partidos del Govern es el camino que conviene transitar para acceder a este nuevo estadio de nuestra vida política. El president hará un último paso en esta dirección reuniendo nuevamente a los líderes políticos. Confío en que servirá para allanar el camino. El éxito del Estatut será el de aquellos que habrán sabido poner los intereses de Catalunya por delante de los de su propia fuerza política y que sean percibidos, por tanto, como más fieles al proyecto de un país fuerte, avanzado y consciente de sus inmensas posibilidades. Nunca se había dado una coyuntura tan favorable para este paso adelante. Aprovechémosla». 33 Carod-Rovira, ayer, durante la reunión de la ejecutiva de ERC en una sala del Parlament. REUNIÓN EXTRAORDINARIA DE LA EJECUTIVA DE LOS REPUBLICANOS EN EL PARLAMENT Carod arrincona a Mas con el anuncio de que ERC votará ‘sí’ b Advierte a la federación de que se alineará «con Aznar» si frustra la reforma ANDREAS GONZÁLEZ BARCELONA l tiempo para salvar el Estatut se agota. Visto el inmovilismo en el que parece instalada CiU, Esquerra Republicana ha llegado a la conclusión de que ya no tiene sentido seguir interpretando el papel de mediador que se había arrogado en las últimas semanas para intentar aproximar la propuesta de financiación del tripartito y la de la federación nacionalista. Por ello, ayer, Josep Lluís Carod– Rovira viró públicamente de rumbo y anunció, ya sin ambages, que ERC votará a favor del contenido del actual proyecto de Estatut. Carod ya había hecho saber a sus socios de tripartito que estaba de acuerdo en desmarcarse del «radicalismo» de la federación de Artur Mas. Ayer, la reunión en el Parla- E b Conmina a CiU a convertir Catalunya en nación, y no en «vergüenza o ridículo» ment de una ejecutiva ampliada de ERC –en la que participaron también su grupo parlamentario y sus seis consellers en el Govern– solemnizó el paso de la mano tendida a CiU a la presión para abandone «el tacticismo» y se avenga al pacto. Carod no ahorró términos duros para referirse a la principal fuerza de la oposición y llegó a formular en voz alta la siguiente pregunta. «¿Quién querrá sentarse junto a José María Aznar para decir no al Estatut? No le mencionó, pero se la dirigía, obviamente, a Artur Mas. PERPETUAR EL DÉFICIT ACTUAL / La traca de advertencias a CiU tuvo otros argumentos. Avisó de que, de la votación del próximo viernes, depende que Catalunya dé «el paso más grande desde 1714» o, por el contrario, se quede con un sistema de financia- ción que perpetuará el déficit fiscal y hará imposible garantizar el bienestar de los catalanes. Otro dardo fue que el eventual no de CiU impediría consagrar la definición de Catalunya como nación, algo que, dijo Carod, justifica por sí solo la apuesta que ERC hizo por dar a luz el tripartito. «Nadie se creerá –dijo tratando de cargar el peso de la responsabilidad sobre CiU– que somos una nación si no somos capaces de ponernos de acuerdo para avanzar. Seremos una vergüenza o un ridículo, pero no una nación». / El presidente de ERC, previendo la reacción airada de CiU, intentó también desmontar de entrada las críticas de la federación a que no se haya sumado a su propuesta de concierto económico solidario. Carod defendió la enorme similitud de la oferta del tripartito y la de CiU, y remarcó que en ninguna de ellas «figura el concierto», aunque «se acercan mucho». Tras recordar que la reforma del Estatut tiene como límite una Constitución que ERC fue la única que no DESMONTAR CRÍTICAS apoyó ni votó, también reprochó a la federación que durante los 23 años en que gobernó la Generalitat «no tuvo la valentía de pedir lo que exige ahora», y defendió que el nuevo Estatut no debe ser «nacionalista», sino de todos los catalanes, porque «no es patriotismo querer expulsar a alguien de la patria». Con todo, los republicanos creen que CiU se escuda en «diferencias formales» para no pactar la financiación porque quiere «mantener la notoriedad mediática» hasta el último momento, aunque «probablemente» acabará dando su apoyo imprescindible para que el Estatut se apruebe el viernes. Si al final no es así, Carod cree que Mas habrá cometido el error fatal de no sopesar suficientemente las consecuencias. Entre ellas citó la «desmoralización» de la sociedad catalana, la «deslegitimación» de su clase política y, en última instancia, la imposibilidad de plantear una nueva reforma: «¿Con qué cara podremos pedir repetir algo que habrá resultado un espectáculo penoso y que no habrá servido para nada»?, se interrogó. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reforma estatutaria: declaración íntegra del president Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Parlament de Catalunya Govern Catalunya Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1727/0000001577.pdf ac3639fbb4c8dabf86ee9dd1f57606fb PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 17/06/2006 - Hora: 23:39 Tema del dia 81 L’ESTATUT VA PASSAR LA RATIFICACIÓ DEL CONGRÉS I TAMBÉ DEL SENAT N La jornada del referèndum La Cambra baixa va aprovar el nou text el passat 30 de març. El tràmit parlamentari es va completar a la Cambra alta, el 10 de maig. Ve de la pàgina anterior Govern, hi hagués Estatut o no en marxa. L’impacte que ha tingut el projecte i té sobre Esquerra, doncs, no té res a veure amb el PP. Té a veure amb la costa avall sense frens que la cúpula del partit va emprendre després de la reunió que van tenir Mas i Zapatero. El que des de fora d’Esquerra es va entendre com un enuig passatger, ha acabat per ser permanent i ha donat un gir a la política catalana. També a Esquerra hi ha una balança interna, Carod-Rovira a un costat. Joan Puigcercós a l’altre. 82 L’ESTATUT ACTUAL ES VA APROVAR EN REFERÈNDUM L’OCTUBRE DEL 1979 Es va votar el dia 25 d’aquell mes, amb una participació del 59,3% de l’electorat. Un 88,1% va votar a favor i el 7,8% en contra. El president de la Generalitat i els líders de CiU, ERC, PP i ICV van acceptar la invitació d’EL PERIÓDICO per fotografiar-se al lloc que escollissin per simbolitzar el referèndum i escrivissin un text DIUMENGE 18 DE JUNY DEL 2006 83 La Reforma Política (1976), la Constitució CATALUNYA HA PARTICIPAT (1978), l’Estatut (1979), l’ingrés EN CINC REFERÈNDUMS a l’OTAN (1986) i la Constitució DES DEL Europea 1976 (2005). justificant aquesta elecció. Maragall va triar l’avinguda de l’Estatut; Mas, una maternitat; Carod-Rovira, el Mediterrani a Tarragona, Piqué, el Palau de la Música, i Saura, la Barceloneta. XAVIER JUBIERRE PASQUAL MARAGALL President de la Generalitat Aquests joves de la fotografia formen part de la generació que ha de fer seu, més que cap altra, l’Estatut del 2006. Formen part dels més de dos milions i mig de catalans que mai no han votat l’Estatut. Que encara no poden dir que senten com a seva la nostra primera llei. Avui podran fer-ho per primera vegada. Però l’Estatut del 2006, que va fer possible l’impuls donat a Miravet, ha de ser l’Estatut de tots. Ha de ser l’Estatut de totes les catalunyes. La Catalunya vella i la nova. La dels milions d’homes i dones que se senten catalans, vinguin d’on vinguin ells, els seus pares i avis. I, sobretot, la Catalunya dels seus fills. També és l’Estatut que ens reconeix que volem ser una nació que vol progressar i seguir sent solidària amb tots els altres pobles d’Espanya. He volgut fer aquesta fotografia a l’Avinguda de l’Estatut de Barcelona, un indret del barri d’Horta, molt a prop del Carmel, un barri que fa molts anys que malda per preservar la seva identitat en una realitat col.lectiva que la inclou. Aquesta és la Generació Estatut: la que dóna sentit al meu esforç i que em fa sentir il.lusió per un futur que vull compartir amb tots ells. “ PP Piqué, víctima de l’enemic i del foc amic Aquell 12 de febrer en què formalment l’Estatut va començar a caminar, el PP no hi era. Potser passades les eleccions generals del 14-M –deia llavors Josep Piqué–, els populars se sumaran als treballs. La història estatutària d’ERC pot ser que tingui molt de tragèdia grega, però l’aventura personal de Josep Piqué és shakespeariana. Exmilitant psuquero i exalt càrrec de la Generalitat convergent, ha rebut, com a màxim representant del PP a Catalunya, totes les ires d’allò que un dia es va conèixer com el quadripartit, però al mateix temps ha estat blanc de més atacs ferotges encara per part dels seus suposats aliats (la Cope, Ángel Acebes...). Va estar a punt de dimitir. “ ICV Un conseller sacrificat en una crisi aliena A Iniciativa li van tocar dues carteres al Govern tripartit. Una, Medi Ambient i Habitatge, amb Salvador Milà com a titular, que va saltar del càrrec quan Maragall va reestructurar el Govern pocs dies abans de la ruptura definitiva amb Esquerra. L’altra l’ocupa Joan Saura, a efectes pràctics el conseller de l’Estatut. Queda tot dit. En resum. Catalunya vota avui un text que, excepte voluntat expressa de cadascú, és impossible no conèixer, encara que només sigui a grans trets. No es vota el pedreguer a través del qual s’ha arribat fins aquí, però el percentatge de participació i, és clar, el resultat final determinaran el destí de cada un dels protagonistes d’aquesta aventura. Determinaran la història de Catalunya. H el Periódico 3 33 Pasqual Maragall va escollir posar amb nois i noies a l’avinguda de l’Estatut, al barri d’Horta. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La jornada del referèndum Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Ciutadania Catalunya Joves Acció política Abstract A summary of the resource. El president de la Generalitat i els líders de CiU, ERC, PP i ICV van acceptar la invitació d’El Periódico per fotografiar-se al lloc que escollissin per simbolitzar el referèndum i escrivissin un text justificant aquesta elecció. Maragall va triar l’avinguda de l’Estatut. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1726/0000001578.pdf 8da58a84d7fdb61e5ee96950d5906688 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 17/06/2006 - Hora: 23:15 Tema del día 81 EL ESTATUT PASÓ EL REFRENDO DEL CONGRESO Y DEL SENADO N La jornada del referendo La Cámara baja aprobó el nuevo texto el pasado 30 de marzo. El trámite parlamentario se completó en la Cámara alta, el 10 de mayo. Viene de la página anterior Govern, hubiera o no Estatut en marcha. El impacto que el proyecto ha tenido y tiene sobre Esquerra, pues, nada tiene que ver con el PP. Tiene que ver con la cuesta abajo sin frenos que la cúpula del partido emprendió tras la reunión entre Mas y Zapatero. Lo que desde fuera de Esquerra se entendió como un enfado pasajero, ha terminado por ser permanente y le ha dado un giro a la política catalana. También en Esquerra hay una balanza interna, Carod-Rovira a un lado. Joan Puigcercós al otro. 82 EL ESTATUT ACTUAL SE APROBÓ EN REFERENDO EN OCTUBRE DE 1979 DOMINGO 18 DE JUNIO DEL 2006 83 Se votó el día 25 de ese mes, con una participación del 59,3% del electorado. Un 88,1% votó a favor y el 7,8% en contra. El presidente de la Generalitat y los líderes de CiU, ERC, PP e ICV aceptaron la invitación de EL PERIÓDICO para fotografiarse en el lugar que eligieran para simbolizar el referendo y escribieran un CATALUNYA HA PARTICIPADO EN CINCO REFERENDOS DESDE 1976 La Reforma Política (1976), la Constitución (1978), el Estatut (1979), el ingreso en la OTAN (1986) y la Constitución Europea (2005). texto justificando esa elección. Maragall eligió la avenida del Estatut; Mas, una maternidad; Carod-Rovira, el Mediterráneo en Tarragona; Piqué, el Palau de la Música, y Saura, la Barceloneta. XAVIER JUBIERRE PASQUAL MARAGALL Presidente de la Generalitat Estos jóvenes de la foto forman parte de la generación que debe hacer suyo, más que cualquier otra, el Estatut del 2006. Forman parte de los más de dos millones y medio de catalanes que nunca han votado el Estatut. Que aún no pueden decir que sienten como propia nuestra primera ley. Hoy podrán hacerlo. Pero el Estatut del 2006, que hizo posible el impulso de Miravet, debe ser de todos. El Estatut de todas las catalunyas. La Catalunya vieja y la nueva. La de los millones de hombres y mujeres que se sienten catalanes, vengan de donde vengan ellos, sus padres y abuelos. Y, sobre todo, la Catalunya de sus hijos. También es el Estatut que nos reconoce que queremos ser una nación que quiere progresar y seguir siendo solidaria con los demás pueblos de España. He querido hacer esta foto en la avenida del Estatut de Barcelona, un lugar del barrio de Horta, muy cerca del Carmel, un barrio que hace muchos años que se esfuerza por preservar su identidad en una realidad colectiva que la incluye. Esta es la Generación Estatut: la que da sentido a mi esfuerzo y la que me hace sentir ilusión por un futuro que quiero compartir con todos ellos. “ PP Piqué, víctima del enemigo y del fuego amigo Aquel 12 de febrero que formalmente el Estatut echó a andar, el PP no estaba. Tal vez pasadas las elecciones general del 14-M –decía entonces Josep Piqué–, los populares se sumen a los trabajos. La historia estatutaria de ERC puede que tenga mucho de tragedia griega, pero la aventura personal de Piqué es shakesperiana. Exmilitante psuquero y exalto cargo de la Generalitat convergente, ha recibido, como máximo representante del PP en Catalunya, todas las iras de aquello que un día se conoció como el cuatripartito, pero al mismo tiempo ha sido blanco de más feroces ataques aún por parte de sus supuestos aliados (la Cope, Ángel Acebes...). A punto estuvo de dimitir. “ ICV Un ‘conseller’ sacrificado en una crisis ajena Dos carteras le tocaron a Iniciativa en el Govern tripartito. Una, Medi Ambient i Habitatge, cuyo titular, Salvador Milà, saltó del cargo cuando Maragall reestructuró el Govern pocos días antes de la ruptura definitiva con Esquerra. La otra la ocupa Joan Saura, a efectos prácticos el conseller del Estatut. Queda todo dicho. En resumen. Catalunya vota hoy un texto que, salvo voluntad expresa de cada cual, es imposible no conocer, aunque solo sea a grandes trazos. No se vota el pedregal a través del cual se ha llegado hasta aquí, es cierto, pero el porcentaje de participación y, claro está, el resultado final determinarán el destino de todos y cada uno de los protagonistas de esta aventura. Determinarán la historia de Catalunya. H el Periódico 3 33 Pasqual Maragall eligió posar con jóvenes en la avenida del Estatut, en el barrio de Horta. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La jornada del referendo Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Ciutadania Joves Catalunya Acció política Abstract A summary of the resource. El presidente de la Generalitat y los líderes de CiU, ERC, PP e ICV aceptaron la invitación de El Periódico para fotografiarse en el lugar que eligieran para simbolizar el referendo y escribieran un texto justificando esa elección. Maragall eligió la avenida del Estatut. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1700/0000000630.pdf 949c6d25a513cc50b1315008086ef258 PDF Text Text Clos a Indústria i la relació Catalunya-Espanya El Periódico | 31.8.2006 No és cap secret que el Ministeri d'Indústria és un ministeri singular, amb una càrrega competencial formidable. Això és ja una indicació de l'alt concepte que el president Zapatero tenia de José Montilla, ja que els ministeris van ser concebuts probablement tenint en compte les característiques i les idees de les persones en què s'havia pensat per dirigir-los. És sabut que Zapatero, fa ara exactament un any, es va enfrontar al fet que l'aprovació de l'ambiciosíssim Estatut que s'estava gestant al Parlament de Catalunya se sotmetés a alguns condicionants formals per part del nacionalisme català. Algun d'aquests condicionants derivava de la preocupació que en aquesta força política nacionalista generava l'eventual efecte benèfic de l'aprovació del nou Estatut sobre les expectatives electorals del candidat socialista, en especial --es pensava-- si aquest era el president de la Generalitat. No em refereixo a la famosa foto Zapatero-CiU a la Moncloa, que és molt posterior. El cas és que Zapatero ja tenia clar fa un any que el candidat socialista a Catalunya podia ser, al seu entendre, l'actual, per poc temps, ministre d'Indústria. En això no és que estiguéssim d'acord o en desacord: és que, al meu entendre, no era presentable el tracte d'una cosa per l'altra, d'Estatut per president. I no hi va haver tracte. CiU, que en aquell moment al Parlament de Catalunya era decisiva, va acceptar l'aprovació de l'Estatut sense haver obtingut compromisos a canvi. I més tard, a Madrid, al Parlament espanyol, sense ser pas necessari el seu vot, va obtenir, en canvi, un protagonisme que Zapatero va cedir d'una forma generosa. Així s'ha anat configurant la situació actual de transició cap a una nova majoria a Catalunya, encara impredictible en el seu format. I probablement cap a una col.laboració franca a Madrid entre el socialisme i el nacionalisme català. Sens dubte, sobre el resultat de les eleccions a Catalunya hi ha més incertesa que sobre el resultat de les eleccions a Espanya, on el socialisme porta un avantatge apreciable. Aquesta perspectiva espanyola de futur és molt meritòria, perquè a l'esquerra li costa més durar en el poder que a la dreta, excepte en casos excepcionals, com el del socialisme de Felipe González i Narcís Serra, que va tenir 15 anys de governació- després de 40 de dictadura. I no ho oblidem (perquè la història es repeteix): González va haver de sacrificar Serra en els últims quatre anys per facilitar el pacte entre el socialisme espanyol i el nacionalisme català. Tant li costa a l'esquerra durar en el poder que una part del preu d'aquesta durada en l'àmbit espanyol pot acabar sent el de renunciar a un Govern o una majoria estrictament d'esquerra, a Espanya i a Catalunya. I a part d'això, el poder en sentit ampli, econòmic, tecnològic, informatiu, fins i tot cultural, en bona mesura, sempre el té la dreta. Per cert, que el pacte socialisme espanyol-nacionalisme català també va funcionar en la desaparició, teòricament provisional, del Grup Socialista Català al Congrés dels Diputats, després del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. El PSC no ha renunciat mai a recuperar-lo. Si no es recupera ara, dubto que es recuperi mai. Ara vol dir a la sortida de les següents eleccions espanyoles, és clar. �L'excepció a aquest panorama és al Senat, on l'Entesa dels Catalans segueix viva. Però ja sabem que el Senat no és exactament, de moment, la Cambra de les autonomies en el sentit que auspiciava la Constitució espanyola. En definitiva, Espanya accepta, en períodes determinats com l'actual, que l'esquerra estatal pacti transitòriament, o no, amb els nacionalismes interiors, però no accepta del tot que l'esquerra catalanista o basquista demani respecte per la seva pròpia interpretació de com ha de ser Espanya a llarg termini. Espanya prefereix la distància que se suposa educada entre la nació i les nacions a una ingènua ingerència de les nacions en la nació. Ara fa exactament 100 anys, Catalunya ressorgia potent en el terreny econòmic i en el polític, mentre Espanya vivia amb neguit la pèrdua de les colònies i la seva pròpia reducció a la mera Península. El que llavors va desembocar en República, guerra civil i dictadura prolongada, en un context internacional dramàtic, ara va camí de consolidar-se en una monarquia democràtica de caràcter federalista, amb unes expectatives econòmiques i polítiques excel.lents: creixem gairebé el triple que Alemanya i França, països que haurem igualat en renda per càpita al final de la dècada. Madrid s'ha convertit en una de les grans metròpolis europees, cosa que estava lluny de ser possible fa 100 anys. I Barcelona ha aguantat l'empenta, cosa que encara és més admirable, vistes les dificultats. Tornant al principi: el Ministeri d'Indústria té un paper decisiu en aquest context. És un element gairebé únic d'influència catalana en la política governamental espanyola. És un superministeri carregat de significació política, i la gent ho sap. Joan Clos s'enfronta a un repte, no solament en el terreny del management, sinó a un repte polític de primera magnitud. El paper de Catalunya a Espanya hi passarà en bona mesura. La responsabilitat és gran. I la capacitat de Clos per enfrontar-la, notable. Des del Govern de la Generalitat, esperem molt de la seva experiència, la seva polivalència temàtica, la seva ambició política i la seva fidelitat a Catalunya i a l'Espanya de caràcter federal. Potser per aquí es pugui compensar la convicció madrilenya que Catalunya i el nacionalisme català són la mateixa cosa i que, com a molt, el que hi ha a Catalunya, a més del nacionalisme, és una reserva de vots espanyolistes per al socialisme peninsular a les eleccions generals. Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Clos a Indústria i la relació Catalunya-Espanya Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1396 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Clos i Gimenez, Joan, 1945- Espanya Catalunya Govern Territoris Acció política Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1699/0000000632.pdf 7ac2022597fb7defb98d8e72d31c3ea6 PDF Text Text Catalunya i l´Estat Diari de Girona | 27.8.2006 A Espanya s´ha materialitzat un dels processos més acabats del que els anglesos anomenen "devolució", val a dir el retorn de competències polítiques a la base del sistema. Per descomptat a Espanya s’han traslladat més competències a les autonomies o territoris que no pas en el Regne Unit, la República Federal Alemanya, o fins i tot, salvades algunes excepcions (p. ex. en justícia), a la Unió nord-americana. El resultat és el següent: a Espanya la despesa pública pròpiament dita, sense Seguretat Social ni càrrega financera originada pel deute públic, es reparteix entre Govern central, Governs autonòmics i sector local (Ajuntaments i Diputacions), en una proporció aproximada de 30/50/20%, respectivament. Si parem compte que al 1979 les autonomies pràcticament no existien, excepte les autonomies provisionals a Catalunya i Euskadi, resulta que en poc més d’un quart de segle s’ha produït una redistribució sense precedents de les competències i els diners públics. A Catalunya i Euskadi, que tenen més competències (p. ex. policia autonòmica), els tants per cent encara son més esbiaixats en favor dels territoris subestatals. L’Estat era el 80% i ara és el 30 % del total, i en el cas de Catalunya menys: el 20%. Per acabar-ho d’adobar, l’Estat, en el cas de Catalunya, ha invertit en grans infraestructures i altres capítols de la seva competència menys que en proporció a l’activitat econòmica de Catalunya: entre el 12% i el 15% de la inversió estatal s’ha fet aquí en els darrers anys, contra una proporció de quasi el 19% de l’economia catalana en relació amb l’espanyola. És a dir, l’Estat ha gastat aquí en inversions menys del que tocava -cosa d’altra banda tan evident que el nou Estatut ha hagut d’incloure una clàusula sense precedents en cap Constitució o Estatut: en els propers 8 anys el Govern central es compromet a invertir a Catalunya prop d’aquell 19% que havia de gastar aquí i que no arribava mai. El Nou Estatut és una consolidació definitiva d’un dels sistemes més descentralitzats del món (potser amb l’excepció parcial de Bèlgica, on p. ex. la Regió de Brussel·les va fer un tractat comercial amb la Unió Soviètica). En el nostre cas, a més, això no deriva, com en el basc i navarrès, de furs senyorials anteriors al segle XIX, sinó d’un plantejament contemporani de les potencialitats i dels drets i deures respectius de la societat espanyola i la societat catalana. Això no vol dir que l’Estat espanyol i el seu Govern, no tinguin influència política a Catalunya. En cert sentit en tenen més. Per dues raons: primera, perquè han guanyat crèdit i respecte. I en segon lloc perquè en tot allò que segueix essent de la seva competència estan actuant amb molta més ambició que fins ara -molt particularment en política internacional. Cada cop més "el nostre món" és el món sencer. En aquest escenari, "passem per Espanya" (camí d’Europa i el món) per cada cop més coses. Però també és veritat que Espanya ens està donant més accés a Europa del que mai havíem tingut. Quan el conseller Siurana representà Espanya, per torn, davant la Comissió Europea, els dos fets coincidien: som més presents fora i més dependents de fora. Abans només havíem d’anar a Madrid i ara hem d’anar més lluny, encara que de tant en tant ens toca representar Madrid a Brussel·les. �Els Estats europeus s’han adonat que cadascun pel seu costat no van enlloc en un món en què les grans nacions compten la seva població per centenars de milions. Va ser la mateixa Europa, quan al segle XVIII va fer una estirada poblacional increïble, la que va donar lloc, via emigració, a un país immens, avui el més fort del món: els Estats Units d’Amèrica del Nord. A la Unió americana va seguir la creació de la Unió Soviètica, l’enfortiment i militarització del Japó, i més tard la vertebració nacional de la Xina i l’Índia. Europa mentrestant era el teatre de l’enfrontament entre les velles nacions del continent per la migrada quantitat de terra i recursos naturals existent. Els rendiments decreixents en l’agricultura foren la base de l’emigració cap a Amèrica, i també del naixement de la ciència econòmica. Finalment, després de dues guerres mundials, Europa va decidir fer les paus i unificar-se. Aquesta és una de les aventures més emocionants i significatives del segle XX i la més assenyalada de l’inici del segle XXI. Catalunya hi està plenament implicada. Des de 1906, en l’inici del catalanisme modern, els catalans miraven a Europa -com després va dir Salvador Espriu, miraven «Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç». Ara fa cent anys de quasi tot. De la Solidaritat Catalana, de les escoles municipals de Barcelona, de l’Enllà de Maragall i el llançament del noucentisme per l’Ors. Ha hagut de passar un segle perquè els vells somnis es complissin -la qual cosa no vol dir que no s’hagi fet res en 100 anys. Però a fe que ara hem obtingut el que la majoria dels catalans volíem, si bé no per la via i en la forma que hauria calgut perquè la majoria aclaparadora dels partits catalans que va aprovar l’Estatut a Catalunya l’aprovés també a Madrid. D’això ens n’haurem de penedir? Probablement. Però el 1932 va passar quasi el mateix, amb la diferència que el partit que aleshores va fer el sacrifici d’ambició (recordeu la carta de Jaume Carner a Macià que es va republicar recentment a La Vanguardia) és el que ara ha estat reticent a cap cessió, i han estat nacionalistes i socialistes els qui han acceptat determinats retalls. Hem obtingut quasi tot el que teníem el desig de tenir. Queden una sèrie de temes prou coneguts, que s’aniran resolent, com és el cas de l’aeroport transoceànic. Això no hi ha qui ho pari. Val a dir que Catalunya, per tot el que ha estat dit, és Estat. I que el Govern central està jugant amb intel·ligència el joc de la devolució i de l’ambició europea. Espanya és el país europeu de notable dimensió que creix més: el 2009 haurem caçat la RFA en renda per càpita i amb França ja hem empatat. En definitiva està fent els seus deures i Catalunya també. Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya i l'Estat Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1394 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Estatut Estat Espanya Catalunya Descentralització administrativa Subsidiarietat Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1698/0000000633.pdf adab6ff773fea518936534b30883cd83 PDF Text Text ¡Felicitats, Catalunya! El Periódico | 9.8.2006 Catalunya viu avui una jornada difícilment oblidable. Avui entra en vigor el nou Estatut de Catalunya. El dia 9 d'agost és també una data històrica. Per primera vegada els catalans podem veure com un Estatut és derogat sense sublevacions militars ni ruptura i és substituït per un de millor per efectes de la voluntat popular. Sense temps de silenci, amb l'eficàcia immediata de la continuïtat institucional. El vell Estatut de l'any 1979 passa amb tots els honors a formar part del nostre patrimoni col.lectiu i el país disposa d'una nova llei fonamental adequada a les exigències del seu temps. El nou Estatut ja és una llei efectiva i cap de les profecies apocalíptiques que van ser proclamades per l'espanyolisme més ranci s'hauran complert. L'Estat espanyol segueix constituint una realitat política amb futur, i Catalunya, la nació catalana, disposa d'un Estatut que li confereix la màxima sobirania possible a Europa. Catalunya i tota l'Espanya plural estan avui d'enhorabona. Tots els intents de fer descarrilar el projecte, tota la crispació fomentada per la dreta per impedir l'ambició dels catalans quedarà registrada en la història com a literatura vulgar i catastrofista. El darrer intent davant el Tribunal Constitucional no serà més que el signe d'una estratègia errònia. Avui Catalunya és més Catalunya que ahir. Hem entrat de ple en un moment de present i futur que es correspon amb l'aspiració de la societat catalana de disposar del màxim poder de decisió per gestionar els propis interessos, especialment en aquelles matèries que determinen directament la seva qualitat de vida. Una aspiració lligada inseparablement a la de controlar al màxim els recursos generats per la mateixa societat catalana. Totes aquestes aspiracions comporten la capacitat d'intervenir --directament o indirectament-- en totes les decisions polítiques que afecten els drets, els interessos i recursos dels ciutadans de Catalunya. El nou Estatut és l'instrument polític i jurídic del qual ens hem dotat per satisfer-les. Un instrument que proporciona a Catalunya el màxim reconeixement de la pròpia identitat, en el marc que avui permeten la realitat del país i la internacionalització. No en tinguin cap dubte, comptem amb l'Estatut més ambiciós i potent que Catalunya ha tingut en dos segles. AMB UNA carta de drets i deures digna dels països més avançats políticament i socialment; amb unes competències ampliades i reforçades i uns recursos autònoms i suficients que permeten la plena governació de Catalunya des de les institucions catalanes. El nostre futur és a les nostres pròpies mans com mai ho havia estat. Hem de poder enterrar, confiem que per sempre, el sentiment de victimisme, el recurs a "la culpa la té Madrid" --entenent per "Madrid" el centralisme habitual al llarg dels segles--. D'ara endavant, farem i tindrem el que siguem capaços d'aconseguir amb la nostra capacitat i eficiència. Tenir un culpable exterior no solament ens ha fet mal perquè efectivament ens feia la guitza, sinó perquè ens permetia fer passar per alienes les pròpies deficiències, sense massa cost. �D'ençà la trobada de totes les forces polítiques a Miravet, la tardor del 2004, el camí ha estat llarg i a voltes desconcertant, però l'empresa de dotar el país d'un instrument de govern adequat a les exigències del segle XXI pagava la pena. No tots els partits polítics que van empènyer el projecte fins a l'últim moment van acceptar el text final aprovat per les Corts espanyoles. La duresa d'una negociació feta a partir de la proposta aprovada pel Parlament català amb el conjunt dels grups parlamentaris del Congrés i del Senat va ser exemplar en la seva profunditat i transparent en el mètode. És clar que no tots els continguts concrets als quals aspiràvem van ser finalment recollits en el text. ¡El pacte és això! La conjunció d'ambició i realisme, de fortalesa i flexibilitat. És indiscutible que les vies són obertes per recuperar terreny en la negociació de les lleis i les mesures de desplegament. L'aeroport del Prat n'és el cas més conegut i urgent de solucionar. Personalment, dono per bones totes les energies que hem dedicat i totes les exigències que hem d'assumir per portar a bon port el vaixell d'aquestes esperances col.lectives. AVUI, L'ESTATUT ja és de tots. Dels que van votar sí i dels que van votar no; dels que van participar en el referèndum i dels que van optar per abstenir-se'n; dels que n'estan plenament satisfets, i d'aquells a qui els sembla poc, i també de qui els sembla massa. La meva aspiració és que aquesta obra política del conjunt de les forces polítiques catalanes i espanyoles sigui vàlida per a més d'una generació. Unes generacions que hauran d'evitar caure en la hipotètica paradoxa d'una Catalunya ben armada políticament i jurídicament amb el nou Estatut, però mancada d'un paradigma cultural que expressés la seva vocació col.lectiva a l'Espanya, l'Europa i el món d'avui. Necessitem un nou paradigma que ens permeti passar decididament de la normalització a la normalitat, de la ficció d'una Europa i d'un món fets a mida a la realitat d'un món cada vegada més obert i d'una Europa encara impotent per aprovar la seva pròpia Constitució i mantenir la pau i el desenvolupament al Mediterrani i a una Unió Europea digna i eficaç. El potencial d'autogovern que hem obtingut reclama, ara, com a objectiu prioritari, la creació d'unes noves condicions polítiques que superin la divisió amb la qual vàrem arribar al referèndum estatutari. Unes noves condicions que permetin reconstruir el màxim consens polític a Catalunya per al desenvolupament legislatiu del nou Estatut i per a la negociació amb el Govern i l'Administració centrals. Hem acordat amb el president del Govern espanyol endegar immediatament els treballs per desenvolupar el text aprovat en referèndum el 18 de juny passat i convocar les comissions mixtes previstes. L'experiència de l'Estatut del 79 ens ensenya el caràcter decisiu de les primeres passes. Per això és tan important que el conjunt de les administracions visualitzin al més aviat possible la vigència, i en conseqüència l'obligatorietat, de la lletra de �l'Estatut del 2006. Com a llei espanyola que és, afecta des d'avui mateix tots els actes administratius i totes les iniciatives legislatives que considerin qüestions recollides en la nostra primera llei nacional. Tan bon punt comenci el nou curs polític, dissoldré el Parlament i convocaré les primeres eleccions amb el nou Estatut per al dia 1 de novembre, diada de Tots Sants. D'aquesta convocatòria --en la qual, com ja he anunciat, no participaré com a candidat a la reelecció--, espero que en surti un govern amb la màxima determinació política per garantir la màxima fermesa i diligència en aquesta negociació del desplegament i el màxim rigor tècnic en la seva aplicació. Avui, però, Catalunya estrena Estatut. ¡Per molts anys, Catalunya! Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource ¡Felicitats, Catalunya! Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1393 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Descentralització administrativa Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1697/0000000635.pdf 9685429dc216d7931591184a751c9f88 PDF Text Text La desconfiança Avui | 4.6.2006 Permeteu-me que corregeixi el títol tot just començat l'article: hauria d'haver dit "la malfiança". Quan els catalans no ens refiem, ens malfiem. Ens n'han fet tantes al llarg dels anys i dels segles, que hem de comprovar la qualitat del producte una i dues vegades abans d'acceptar-lo. Aquesta és la base del no a l'Estatut. D'un determinat no que ve de la malfiança. I és una base molt acreditada. Té solera. Té tradició. El "peix al cove" pujolià també és fill de la malfiança. Puix que no pots convèncer ni ser convençut, esgarrapa el que puguis. El "peix al cove" i el "no ens enredaran pas" són fills de la mateixa síndrome. El que ara estem predicant, doncs, va contra corrent, per no dir contra natura. Estem predicant entendre'ns amb Espanya, no solament suportar-nos mútuament amb resignació. Entendre's equival a modificar-se mútuament. "Jo em deixo tocar (o modificar o si més no aconsellar) si tu et deixes tocar o aconsellar". Però, és clar, si Espanya és el tot i Catalunya la part, diuen alguns des de Madrid, ¿per quins set sous la part li ha de dir al tot com ha de ser (o si més no com han de conviure la part i el tot)? Justament sí. Un sistema federal és un sistema en el qual la part té veu en el tot i no solament a la inversa. Però la necessitat compulsiva de tancar escletxes i evitar eventualitats, descrita en el dret com a imperatiu de seguretat jurídica i considerada en psicologia com a patològica aversió al risc, impedeix sovint aquesta relació entre la part i el tot. Els sistemes unitaris obeeixen a aquest tipus de reaccions. O Espanya es deixa interpretar -també- per Catalunya, o, com diu Rubert, Catalunya preferirà ser Montenegro. Segurament hi sortiríem perdent. I no sé com quedaria l'autoestima, perquè la malfiança és una manera barata de mantenir-la alta. La culpa és dels altres. Això va de debò. Espanya reconeix que els fluxos econòmics en els dos sentits han de canviar, que s'han d'objectivar: Catalunya no pot contribuir més del que cal per igualar la qualitat dels serveis bàsics (a igualtat d'esforç fiscal relatiu) i ha de rebre un percentatge del total de les inversions estatals equivalent al pes del PNB català en el global espanyol. Això va de debò. Espanya ha decidit jugar fort a la devolució de competències. És a dir: Catalunya ha convençut Espanya que havia de jugar fort o no hi hauria altra cosa que un respecte mutu educat i basat en una desconfiança entre atàvica i raonable. És cert que la desconfiança és a la base de la democràcia. Però també és cert que la relació educada entre dos nacionalismes (l'espanyol del PP i el català de CiU) que vam viure del 1995 al 2003 ni és òptim econòmicament i competencialment ni ens permetia la reforma de l'Estatut. L'Estatut s'ha fet perquè les esquerres han volgut. Perquè han arribat al govern i l'han tirat endavant. Que després ERC trobi l'Estatut insuficient és perfectament legítim des de l'independentisme radical, però no des de la interpretació gradualista que n'havien fet els seus dirigents. �L'habilitat del centredreta català per fer-se un lloc en l'escenari de l'Estatut que no havia volgut reformar és solament comparable a la manca de perspicàcia dels qui des de l'esquerra van creure de debò que aquest rol de la dreta en el procés havia estat realment significatiu. Ara ens trobem doncs en la necessitat de convèncer una part dels votants progressistes del 2003 que s'ha de referendar l'Estatut que els seus vots ja van fer possible contra els vots de la dreta. I fer-los entendre que votar no és reconèixer a la dreta catalana un mèrit excessiu i fer a la dreta espanyola el regal de tenir uns companys de viatge inesperats. Sabent que aquesta dreta carregarà la seva artilleria dialèctica contra l'Espanya plural amb tots els no que surtin de les urnes. Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La desconfiança Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1391 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1696/0000000649.pdf 2a9391d5c70b83a48d9bcdb9d5b1c6c7 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Papa que va combinar imatge i tradició Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1390 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Joan Pau II, papa, 1920-2005 Necrologies Religions Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1695/0000000648.pdf e5f043c08eefef68aba8b7f0695591df PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El papa Wotjyla Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1389 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Joan Pau II, papa, 1920-2005 Necrologies Religions Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1694/0000000655.pdf 10794c2f5e60df54df5fa883d414894b PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Una Europa más fuerte, más plural y más próxima Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Siglo Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Constitució Referèndum Federalisme Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1388 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles