417 10 4391 http://78.47.125.110/files/original/27/1683/0000000646.pdf f5d8606845f79ab5b2d01a75527e6f45 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 02/06/2005 - Hora: 23:51 DIVENDRES 3 DE JUNY DEL 2005 Opinió el Periódico 7 L’article del dia EL TSUNAMI EUROPEU Es pot alentir la construcció europea, però evitant que ens desviïn del camí cap a la nova realitat del món PASQUAL Maragall* es noves nacions ja no són els estats, són regions mundials. Europa és la regió mundial més avançada, i econòmicament la més gran. La nova Europa dels 25 estats ha anat massa de pressa als ulls de la gent, sobretot als països fundadors, on la revolta s’ha produït en forma de reacció nacionalista, antiliberal i antisocial. El moment que estem vivint és un luxe per als que el vivim en pau i davant de la televisió o davant dels diaris. Sobretot a Espanya, gràcies a la visió i l’audàcia del president Zapatero al plantejar el referèndum quan i com ho va fer. El món de sobte és més modelable i canviant, i no com abans, per guerres, imposició i conquista, sinó gràcies al vot democràtic. Tot el que passa prové del fet que la dimensió dels Estats Units d’Amèrica, aquell gran invent europeu, ha anat imposant al mercat de les nacions, igual que passa en el de les empreses, unes dimensiones mínimes més grans. Europa ha volgut ser com les dues grans nacions vencedores de la segona guerra mundial, els Estats Units i la Unió Soviètica. Era obligat. I ha hagut de fer-ho no per conquista o assimilació forçada de pobles diferents, sinó per adhesió lliure i per interès econòmic. I se n’ha sortit: 500 milions d’habitants, el mercat més gran del món, la renda continental (no podem dir-ne nacional) més gran del món, una sola moneda, cap exèrcit. Això és el que som. I els europeus de parla francesa han estat els primers de dir: a poc L Família tipus a poc, no volem anar tan de pressa, ja se’ns ha colat Polònia, ara que no se’ns coli Turquia, prou de deslocalitzacions, no anem tan ràpid. Javier Solana, Ana Palacio i jo mateix vam defensar fa un any i mig a Davos que Turquia hi havia d’entrar. Fixin-s’hi bé, ¿contra qui? Doncs bàsicament contra Angela Merkel, que sembla que aviat governarà Alemanya. Ens estem quedant sols. L’avantatge és que el primer país que ha dit no no podem qualificar-lo de reaccionari, és el país de la revolució i la república. Per tant, parada i fonda en el procés de construcció europea, que als que hi estàvem ficats ens semblava lent i morós, i a molts, segons sembla, incomprensiblement veloç i excessiu. SOM DAVANT d’un moment de passar comptes entre la gent i la política. I la nova política i els nous polítics seran els que siguin capaços de convèncer la gent que la marxa de les coses és la que ha de ser, que anem bé, que s’ha d’anar canviant a un ritme sostingut, sense precipitacions. Fa poc es va arribar a un acord en relació amb la Carta Municipal de Barcelona a Madrid. Quan vam començar amb Narcís Serra, amb Estapé i amb Sardà Dexeus a reformar la Carta jo tenia els cabells negres i ara ja ho veuen. Era l’any 1980. Quina fantàstica morositat, quina immensa mandra la de la història. Mirin: les noves nacions més o menys unides del món no seran les velles nacions, seran les grans regions mundials; Mercosur, la unió magribina, la unió africana, la Unió Europea, els Estats Units, Rússia, la Xina, l’Índia, el Sud-est Asiàtic, Austràlia i no gaires més. I amb les mides petites no es podrà competir, encara que hi pugui LEONARD BEARD haver andorres i mònacos i suïsses i singapurs, igual com passa amb les empreses. La mobilitat de la població es pot alentir, però no es pot aturar; més encara, se l’ha d’alentir i d’ordenar. Però no podem enganyar la gent dient-li que es pot impedir. S’ha de potenciar una deslocalització moderada, potent i controlada per evitar excessius moviments de població. I Anem a una xarxa de regions mundials, que ja no es regirà pels sentiments nacionalistes s’ha de fer en cada país, en cada comarca, en cada ciutat, en cada barri: vigilar com es produeix la química entre els nouvinguts i els antics ciutadans, començant per la convivència a l’escola i la convivència a les escales de veïns dels barris. Els explico el cas d’una població catalana: els pisos construïts per un fabricant de gasoses per als seus obrers eren l’orgull de la vila. Allà vivien els obrers modestament, però hi vivien bé. Quan van poder passar al centre de la població, les cases es van anar buidant primer i després es van omplir d’immigrants no ja del sud d’Espanya, sinó del Magrib. I el barri va començar a decaure. L’alcalde les va voler arreglar, però va tenir mala sort. La seva dona es deia de cognom Moreta. La gent, possiblement, quina ironia, els immigrants de la primera onada, van començar a dir que l’alcalde sortia amb una mora i que per això cuidava exclusivament dels immigrants. Fins que el van fer fora. Els explico també el cicle anual d’una escola de la Catalunya interior. A començaments de curs els alumnes són els que són. Però ara el curs ja no és estàtic i fix. Abans de Nadal han arribat més famílies al poble, més nens que s’han d’escolaritzar. Després alguns se’n tornen als seus països d’origen, i a finals de curs, amb la sega i el turisme, arriben més criatures de les que havien marxat. ¿Qui pot planificar aquesta seqüència? Per als polítics de dretes hi ha una solució: dir que es prohibeixi la immigració. No dic prohibir-la –perquè no es pot fer fàcilment– dic dir que es prohibeixi, confiant que la gent sigui tan ignorant que s’ho cregui i els voti. Aquests dos exemples són dues petites al.legories del que passa a Europa, del que va passar a França, el que ha passat a Holanda i el que pot passar en altres països. Crec que s’imposa fer una reflexió conjunta dels grans líders europeus disposats a afrontar la situació, els actuals i els anteriors, amb gent nova, amb veus representatives de la nova sensibilitat i realitat per aixecar una bandera d’ambició i seny, perquè ara veurem nous líders venent-nos velles receptes i s’ha d’evitar que ens desviïn molt del camí cap a la nova realitat del món. Anem cap a una xarxa de regions mundials de grans dimensions i cap a un món regit per l’economia i la ciència i no pels sentiments nacionalistes, si bé a cada cantonada d’aquest camí tals sentiments s’expressaran amb força. S’ha de mantenir el tremp, mirar lluny i no ensopegar. Uns joves em diuen dues coses que consigno: van votar en blanc en el referèndum espanyol perquè són europeistes, però ni ningú els va explicar la Constitució ni els va semblar que servís per millorar la seva situació. Que típicament és de subocupació, de feines molt precàries, i de disminució intermitent dels ingressos. Quan jo era jove es trigava a millorar, però es començava aviat i no es feia mai enrere. Però les coses ara són diferents. ELS JOVES d’avui m’han suggerit que al final dels processos de ratificació del tractat, la Unió convoqui un referèndum global europeu. Si guanya el sí, endavant. Si guanya el no, ens quedem en el tractat vigent avui, el de Niça. Els he dit que em sembla una proposta molt lògica, amb un advertiment: s’ha de preveure què passa als països on hagi guanyat el no. Per a això es poden arbitrar sortides raonables, com l’opting out que la Gran Bretanya va aplicar en l’adopció de l’euro com a moneda comuna. No ha impedit que l’euro competeixi amb el dòlar en el mercat mundial de divises com a moneda reserva i, no obstant, ni és un tema menor... ni la Gran Bretanya és menys important que França. La celebració de la cimera euromediterrània, Barcelona + 10, d’aquí a sis mesos podria ser l’ocasió per discutir aquests temes amb perspectiva. Rendez-vous al novembre. H *President de la Generalitat. Horacio Altuna GRUPO ZETA: Fundador: ANTONIO ASENSIO PIZARRO. President: Francisco Matosas. Vicepresident Executiu: Antonio Asensio Mosbah. Consellers: J. M. Casanovas, Serafín Roldán i Jesús Castillo. Secretari: J. R. Franco. Vicesecretari: E. Valverde. Conseller Dtor. General: J. Castillo. Dtor. Editorial i de Comunicació: M. Á. Liso. Comitè Editorial: J. M. Casanovas, A. Franco, M. Á. Liso, J. Maraña, J. Oneto i J. Rivasés. Dtor. general de Premsa: Román de Vicente. Dtor. general de Publicitat, Màrqueting i Promocions: Joan Alegre. Dtor. general de Serveis Corporatius: Conrado Carnal. Dtor. general de Revistes: Alfredo Castro. Dtor. general de Distribució: V. Leal. Dtor. general de Llibres: Juan Pascual. Dtor. de control: J. Martínez. EDICIONES PRIMERA PLANA: Dtor. General: J. Alegre. Directors: V. Blanes (màrqueting), J. G. Miquel (comunicació), M. Moya (producció), M. Fañanás (r. externes), D. Segura (promocions), C. Mateu (sistemes), P. Vidal (compres), J. Sicart (administració), X. Badia (control gestió), J. L. Busquets (tresoreria), D. Casanovas (recursos humans), C. Moreno (adm. redacció). Ediciones Primera Plana S.A. Consell de Cent, 425-427, 08009 Barcelona. T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 65 12/13. Delegació a Madrid: O’Donnell, 12, 28009 Madrid. T: 91 586 97 00. Fax: 91 586 97 29/30. Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Dtor. gerent: E. Ripollès. Directors: L. Miranda (tècnic), F. López (producció). Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L. Bailèn, 84, 2a planta. 08009. Barcelona. T: 93 484 66 00. Fax: 93 484 66 35. Publicitat: Zeta Gestión de Medios. Dtor. gerent: P. San José. Directors comercials: S. Germán (Catalunya), I. Monar (Madrid). Consell de Cent, 400. T: 93 265 53 53. Classificats: T: 93 265 57 27. Fax: 93 246 54 51. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El tsunami europeu Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Globalització Catalunya Espanya Acció política Territoris Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1340 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1682/0000000645.pdf 9cd5269df44328c5ced7f62808f710c5 PDF Text Text La innovación es cosa de todos Cinco Días | 20/06/2005 El pasado 16 de febrero el Govern de Catalunya y las organizaciones sindicales y empresariales firmábamos el Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l´ocupació i la competitivitat de l´economia catalana, donde se refleja, con el compromiso de todas las instituciones implicadas, y se definen las líneas estratégicas, las medidas y las acciones concretas que se deben seguir para afrontar los retos de futuro de la economía catalana. El acuerdo constata el hecho de que Catalunya ha ido perdiendo, los últimos años, parte de la capacidad de atracción de la inversión extranjera y que la aparición de nuevos competidores en un mundo globalizado, con costes laborales menores, ha tenido como consecuencia la aparición de algunos fenómenos de deslocalización industrial. Dentro de las medidas del acuerdo, se propone –como alternativa- la mejora de las condiciones básicas de competitividad a través de la investigación, el desarrollo y la innovación; con unos programas específicos para las pymes catalanas, que integren la gestión de la innovación, la logística, el diseño industrial y el fomento del uso de las TIC y de la calidad. Comparto la opinión del ministro de Industria, Turismo y Comercio, José Montilla, en el sentido de que nos recordaba, en su conferencia pronunciada el pasado verano en Sitges (en el marco de las Jornadas del Círculo de Economía), que “la competitividad depende de la productividad y que ambas variables se vinculan a la capacidad innovadora de la empresa, capacidad que se refiere tanto a innovación de productos como a innovación de procesos. Y que el fomento de la innovación y de la formación del capital humano constituyen la mejor vacuna frente a la deslocalización.” Es necesario diferenciar los conceptos de innovación y de modernización. Para que haya innovación es imprescindible que haya procesos, organizaciones y personas innovadoras. Para ello es necesario crear un entorno que favorezca el desarrollo del valor de la innovación. Este es el compromiso del Gobierno de la Generalitat y la apuesta estratégica con la que queremos contribuir de manera singular en este gran acuerdo. Se puede hacer frente a la deslocalización, con un relativo éxito, si evitamos la descapitalización de capital y recursos humanos. �Catalunya no se puede permitir perder el factor diferencial. Una economía de servicios y del conocimiento, con profesionales altamente cualificados será la garantía para no limitar las posibilidades de nuestras empresas, actuales o futuras. Y, lo que es más importante, su capacidad para crear nuevas oportunidades de negocio en un contexto altamente competitivo. La inversión, basada en la promoción de la innovación tecnológica y la creación de puestos de trabajo cualificados, coincide con la política de captación de inversiones extranjeras de la Generalitat. Durante el año 2004 conseguimos grandes resultados en este sentido y espero que este año podamos mantener nuestro liderazgo en la captación de capital. Todo ello en un nuevo marco de financiación federal que nos permita combinar nuestra solidaridad con una inversión sostenible para atender las necesidades objetivas de los ciudadanos y de las empresas catalanas. El pasado mes de enero se publicaba el Índice de Innovación correspondiente al año 2004. Un instrumento contrastado que pretende medir cómo las inversiones en investigación y desarrollo se concretan en productos y servicios innovadores susceptibles de ser patentados. El Índice, que lleva a cabo su calificación entre 0 y 1 (siendo 1 el valor máximo), coloca a Japón en la primera posición mundial con una calificación del 0,77 frente a la media de la Unión Europea que está en un 0,44. Los siguientes países son Suecia, Finlandia y EE.UU. España, con un 0,30, se sitúa muy por debajo de la media europea y cerca de los valores de Eslovaquia, Chipre, Rumania, la República Checa y Polonia, que, curiosamente, son los países destinatarios de la deslocalización industrial que está teniendo lugar en España. La fórmula I+D+I (Investigación, Desarrollo e Innovación) constituye una de las bases fundamentales para el desarrollo y crecimiento económico de un país moderno. Aquellos países que consigan incrementar su índice de innovación conseguirán retener capital humano y también los sectores empresariales e industriales que aportan valor a los bienes y servicios que ofrecen, al tiempo que minimizan los impactos negativos que la globalización económica pueda tener sobre sus economías. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La innovación es cosa de todos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Cinco Días Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Ocupació Recerca i Desenvolupament Indústria Economia Catalunya Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1339 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1681/0000000644.pdf 7e325b55c987ef996c41fe0684ba2057 PDF Text Text Catalunya ha de tornar a mirar lluny Avui | 11/09/2005 En les meves intervencions sobre la necessitat de resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya, sovint he parlat de la diferència entre convèncer i suportar-se, entre conviure o, senzillament, cohabitar. Convèncer Espanya que l’ambició dels catalans per assolir el més gran autogovern possible és la millor garantia perquè Catalunya desenvolupi totes les seves capacitats econòmiques, socials i culturals en benefici també del conjunt dels pobles que conformen l’Estat. Convèncer-nos nosaltres mateixos que ho podem fer és la condició indispensable per fer-ho possible. Catalunya pot anar molt lluny encara si ho fa sobre la base del que és, del que té, del que vol, del que proposa i del que exigeix. No es va més lluny sobre la base d’una quimera, d’un somni estroncat, d’un anhel escapçat. El sentiment no creix a la terra eixorca del ressentiment. Hem de superar els temps de fer veure que som allò que no som, per mor d’un discurs polític i mediàtic equívoc; un discurs plaent a les oïdes militants, però que ha engrandit el precipici de la incomprensió amb la resta dels pobles de Sepharad. Superar aquesta etapa és la primera passa per avançar en la bona direcció. Hem de dir-li a Espanya el que volem després de cent anys de reflexions especulatives i tòpics deformadors. Ha arribat l’hora de la veritat per a tots plegats. Existeixen les condicions aquí i allà per concretar solucions. I ens cal aprofitar-les. Però primer ens hem de dir a nosaltres mateixos què volem per a la Catalunya del segle XXI. I ens ho hem de dir sense reserves, essent conscients de qui som, però també d’on som. He proposat en diverses ocasions la conveniència que l’Estatut proclami, de forma senzilla i entenedora, els principis i afirmacions bàsiques d’allò que Catalunya és i vol continuar sent. Un decàleg que serveixi d’itinerari per a les generacions presents i futures i que pugui ser llegit i explicat a les escoles de Catalunya: 1) Catalunya és una nació. 2) Catalunya ha viscut els darrers 25 anys l’etapa més llarga de la seva història amb autonomia, democràcia, llibertat i progrés. 3) Catalunya ha mantingut i preservat la Generalitat en terra pròpia o �des de l’exili, des del seu restabliment l’any 1931, gràcies a la fidelitat i compromís dels seus presidents. 4) Catalunya considera Espanya com una nació de nacions i, en perspectiva de futur, l’Estat espanyol com un Estat federal. 5) Catalunya recull de la tradició comunitària europea el principi de subsidiarietat, segons el qual, en cas de conflicte legislatiu, prima la llei particular, la més propera, per damunt de la general. 6) Catalunya ha estat i serà una nació solidària amb els pobles d’Espanya, als qui transfereix una part dels impostos pagats pels seus ciutadans, d’acord amb un sistema regit pel principi que preveu una contraprestació de serveis similar per un esforç fiscal equivalent. 7) Catalunya desenvolupa i es regeix per un sistema propi de regulació de serveis en matèries com la llengua, la cultura, el dret civil i l’organització territorial. 8) Catalunya sempre ha reivindicat i assumeix com a propis els valors del saber, l’educació i la igualtat de drets i, en el present, la igualtat entre homes i dones. 9) Catalunya considera tan important mantenir el dret propi com disposar de la capacitat necessària per accedir a sistemes universals de comunicació, transport, innovació i tecnologia. 10) Catalunya participa decididament en la Unió Europa. 11) Catalunya estén la seva mà, a través de l’Estat espanyol, a les comunitats i regions veïnes i els proposa i ofereix col·laboració per crear una regió europea útil per al progrés comú. Aquest Estatut és una passa de gegant cap a la Catalunya avançada en la Reforma social. Catalunya és una nació, però una nació pròpiament de la seva ciutadania, de les persones que hi viuen i hi treballen. No és cap casualitat que la Catalunya ciutadana constitueixi el títol primer del nostre text estatutari, un títol que és el cor i l’ànima de la reforma catalana. El Consell Consultiu, en el seu dictamen, ha qualificat de necessari, positiu i innovador aquest primer capítol del nou Estatut i que no hi hagi trobat cap rastre d’inconstitucionalitat. La ciutadania ha d’esdevenir un imperatiu de convivència, a través de la igualtat d’oportunitats, la integració social, econòmica i laboral, l’educació, la sanitat, l’accés a un habitatge digne, l’emancipació dels joves, la protecció dels infants, la conciliació de la vida familiar amb �la laboral, el dret a morir amb dignitat, l’ús i promoció del català, el respecte paisatgístic i mediambiental, entre moltes altres polítiques. Tot el que conté el projecte de nou Estatut per Catalunya serà possible si s’ajusta a les recomanacions del Consell Consultiu i es prenen els acords que han de propiciar el màxim consens. Naturalment, hi ha qui creu que tant d’enrenou no val la pena. O que calcula més pensant en els seus interessos que no pas en el progrés general de l’autogovern dels homes i dones de Catalunya. Catalunya ha sabut mirar lluny en molts moments de la seva història. De la remota i de la més recent. Els homes i les forces que van dirigir la governació de Catalunya d’ençà del restabliment de la democràcia saberen retornar als nostres conciutadans l’orgull de pertànyer a un país que havia perviscut per la força de voluntat, la tenacitat i la lluita col•lectives. Ara Catalunya ha de tornar a mirar lluny. Està en condicions de ferho. Per primera vegada en molts anys no es tracta de reclamar. Ara podem parlar clar perquè Espanya està disposada a escoltar-nos i en condicions de conviure des de l’entesa i no només suportant-nos. Estic tant convençut que val la pena provar-ho que la meva obligació és intentar-ho amb totes les meves forces. Crec que és el que els ciutadans de Catalunya esperen, avui, del seu President. Pasqual Maragall, president de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya ha de tornar a mirar lluny Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Autogovern Federalisme Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1338 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1680/0000000643.pdf 2673e11964e273c63e3a72cca66627dc PDF Text Text Catalunya ha parlat El Periódico, 02/10/2005 A la plaça de Sant Jaume, al damunt del balcó de l’Ajuntament de Barcelona en el que Lluís Companys va proclamar un dia d’abril de 1931, la República Catalana dins de l’Espanya federal, hi ha una placa que diu “Plaza de la Constitución”. Col·locada en aquest indret l’any 1840, en acabar-se les obres de la nova façana de l’Ajuntament, aquesta placa segueix estant present en els moments de màxima vibració ciutadana i nacional del nostre país. Ho fa de manera discreta. No és balder recordar les negociacions entre República espanyola i la Generalitat de Catalunya, que va adoptar aquest nom ben discret per comptes dels inicialment proclamats des dels dos balcons de la plaça. Bé: què hem pretès amb els treballs de l’Estatut? Quin és el grau de discreció i quin el d’ambició? Catalunya afirma què vol ser, com vol ser i com vol ser reconeguda i governada. Catalunya afirma no solament que es considera nació ella mateixa sinó que aspira a ser reconeguda com a tal per la nació de nacions que és Espanya. La nostra voluntat de ser nació dins de l’Estat va quedar recollida amb prou claredat a la Constitució de 1978. Però ja fa temps que som molts els qui pensàvem que calia precisar en l’Estatut el sentit d’allò que l’article segon de la Constitució Espanyola apunta i s’expressa en la disposició transitòria segona, és a dir, quines són les comunitats nacionals històriques amb llengua, cultura i dret propi. O si més no quines son les cultures nacionals d’Espanya, a més del cultura comuna. Fa un temps també que el President del Govern espanyol i els assessors jurídics de l’Estat defensen la legitimitat d’aquesta pretensió nostra. Per tant el problema no és entre el Govern espanyol i el Govern català o entre Catalunya i Espanya: el problema és un problema intern de la resta d’Espanya respecte de la disponibilitat de la majoria dels seus ciutadans a assumir aquestes realitats. I per descomptat és el nostre problema en la mesura que de la nostra actitud i capacitat d’explicació depèn en bona mesura que aquesta assumpció de la nostra realitat s’aconsegueixi. �La Constitució –la que tenim- i l’Estatut –el que hem tingut fins avuihan fet la seva funció a general satisfacció de la majoria durant un quart de segle. Hem viscut el període més llarg de pau, llibertat, autonomia i progrés de segles. El que és nou és que Catalunya està en condicions, ara, de proposarse i proposar un avenç important, un augment notable del seu nivell d’autogovern, en el marc de la Constitució. Aquest ha estat el nostre propòsit: precisar i afirmar que Catalunya és una nació reconeguda com a tal al si de l’Estat espanyol i que Catalunya necessita competències garantides, i més recursos dels que ha tingut fins ara, puix que bona part dels objectius d’igualació de les condicions econòmiques bàsiques dels territoris d’Espanya s’han aconseguit. La millora relativa de la riquesa per habitant a Espanya, en relació amb la mitjana europea, ha estat espectacular. I la millora relativa dels estàndards econòmics de les comunitats espanyoles que estaven més endarrerides respecte de la mitjana espanyola, també. Catalunya vol seguir essent solidària amb els pobles d’Espanya i ho serà. Les regles però han de ser més clares i intel·ligibles, i el nostre esforç fiscal ha d’anar acompanyat del dels altres. El nou Estatut de Catalunya ha arribat a port en la seva primer escala. Era condició indispensable i no ha estat gens fàcil. Ho hem fet respectant els criteris que ens havíem marcat en l’inici del viatge: - un acord ambiciós, que respongués amb eficàcia a les necessitats i les aspiracions de la Catalunya d’avui; - un acord amb consens, basat en un ampli suport social i polític; - un acord viable, que respectés els marges oberts per la Constitució. Ara començarà una nova travessia. Dura i difícil. L’abordarem, però, amb més confiança que fina ara. L’ambició, el consens i la constitucionalitat de la proposta que hem aprovat, avalada pel Consell Consultiu, han estat i continuen sent les condicions que en garantiran la legitimitat en el recorregut que resta. �El que hem guanyat en els llargs mesos de debat i discussió per construir l’acord que fes possible l’Estatut, ens ha fet rics en raons. Catalunya s’ha enfortit. En algunes qüestions la negociació ens reclamarà, després de la fermesa que haurem de demostrar, la flexibilitat necessària per arribar a l’acord. El pacte i el consens ampli que hem construït a Catalunya són també l’eina més útil per completar a partir d’ara el recorregut d’aquesta reforma. Els representants legítims del poble de Catalunya han parlat. I ho han fet amb un acord ampli, majoritari, per cloure positivament aquesta fase de la reforma del seu Estatut. S’han sentit judicis severs sobre com hem portat aquest procés. Estic convençut que la història serà més benèvola, perquè entendrà la dificultat d’abordar una reforma d’aquest tipus no amb l’ambient dominant en els inicis de l’autonomia, carregats d’unanimitats i de sentiments compartits, sinó desprès de 25 anys d’enfrontaments partidaris . Han estat mesos intensos, difícils. No exempts de tensió. No ens enganyem. L’acord no era pas fàcil, ateses les circumstàncies en les que es plantejava el començament dels treballs de la ponència, al si del Parlament. Hi ha hagut moments de gran força constructiva. En els que l’optimisme s’encomanava en tots aquells que tenien la comesa d’anar bastint el corpus de l’Estatut. Sé que hi ha hagut moments de desànim. Aquest era un factor advers que també calia combatre, perquè l’inici del procés de reforma no s’havia entès per part de tothom com una necessitat objectiva i compartida amb unitat d’esperit i de criteris. Ara resulta més necessari que mai que tothom entengui el sentit històric de la proposta que hem aprovat. El procés de reforma de l’Estatut de Catalunya no es va iniciar contra ningú. Ni d’aquí ni de fora d’aquí. L’esperit i la disposició d’ànim amb què vàrem abordar el procés de reforma a partir de l’acordat a la reunió del novembre passat a Miravet, ha guiat el capteniment dels diferents grups, més enllà de les legítimes discrepàncies i de la fermesa en la defensa de les posicions. �A l’hora de la veritat hem coincidit una amplíssima majoria del Parlament. Tan sols lamento que la coincidència no hagi pogut ser de tots. Artur Mas, i de la seva mà Convergència i Unió, han arribat a l’hora a la cita amb el deure patriòtic i han estat a l’alçada del repte. Els grups del Govern han fet tot el necessari per fer-ho possible. Diguem-ho amb modèstia però amb satisfacció: el Parlament ha estat a l’alçada, tothom ha estat en el seu paper. Catalunya sap quin Estatut vol. Ho ha dit alt i clar, amb la força del 90% dels representants dels ciutadans. Vol un Estatut que li doni la majoria d’edat política. Pasqual Maragall, President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya ha parlat Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Autogovern Espanya Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1337 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1679/0000000642.pdf a80588043c47197154cf9acc909a707a PDF Text Text Diez años fomentando la pluralidad El Mundo, 06/10/2005 La edición catalana de El Mundo cumple diez años. Es una gran noticia que merece un gran titular. Toda celebración de un aniversario periodístico constituye una ocasión para recordar la importancia de la libertad de expresión y de la prensa libre como pilares del sistema democrático. Una democracia plena exige la representación de todas las voces y de todas las ideas. El derecho a la información, a la opinión, a la discrepancia… sólo puede estar garantizado cuando encuentra los canales de expresión adecuados. Y los medios de comunicación constituyen probablemente el mejor vehículo para tal fin. En España, la misión de fortalecer la ciudadanía democrática va pareja a la necesidad de reflejar la pluralidad de los territorios y culturas que conforman la sociedad española. Esta es sin duda una de las asignaturas pendientes de nuestro sistema democrático (probablemente “la” asignatura pendiente): encontrar el punto de equilibrio entre la voluntad de compartir un proyecto de futuro y el reconocimiento a las identidades particulares desde las cuales se realiza esa contribución. Muchos teníamos la esperanza de que la vía constitucional abierta en 1978 pusiera las bases para la solución de este problema. Muchas de las cabeceras que comparten cada mañana el quiosco con El Mundo así lo reflejaron en sus titulares en aquellos años. El espíritu de la democracia, las ganas de entendimiento entre bandos, entre partidos también permitía entrever que había llegado la hora de construir un modelo de concertación territorial el que las viejas disputas dieran paso a la aceptación de la diversidad territorial. Es cierto que la Constitución también abordó esta realidad. Y lo hizo de forma suficientemente hábil, dejando los elementos necesarios para que la solución se fuera dibujando poco a poco, al mismo tiempo que la democracia se iba consolidando. Luego, el 23-F y sus consecuencias torcerían el curso de la historia, quizá no irremisiblemente. No obstante, no deja de llamar la atención la persistencia de argumentos y tópicos, en uno y otro lado, que impiden enfocar directamente los problemas y ofrecerles soluciones adecuadas y pertinentes. Argumentos que nos retrotraen a discursos igualmente periclitados. �En este sentido, la prensa española tiene por delante una importante misión de pedagogía. El Mundo ofrece, desde su edición catalana, una visión propia de lo que acontece en la política y la sociedad catalanas. Nos propone una lectura diferente de nuestra realidad y practica su compromiso por aportar transparencia en las instituciones públicas. Ambos aspectos configuran un modelo periodístico perfectamente identificable con El Mundo desde que la empresa editora decidiera poner en marcha esta iniciativa hace diez años. El Mundo no ha dejado de seguir la evolución de la realidad política catalana, ofreciendo una perspectiva específica, con la que no siempre he coincidido plenamente, pero que siempre he respetado. Una manera de entender el periodismo que demuestra día a día que la controversia y la discrepancia son los valores que ayudan a consolidar la pluralidad de ideas y en definitiva, la democracia. Constituyen por ello el necesario punto de arranque hacia el diálogo y la concordia. La contribución de El Mundo a esta labor ha sido constante desde sus inicios. Con perseverancia y convicción, sin duda. Pasqual Maragall Presidente de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Diez años fomentando la pluralidad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Mundo Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Periodisme Mitjans de comunicació Catalunya Democràcia Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1336 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1678/0000000639.pdf db1d044da23d4d9f04d5aa495cd16f41 PDF Text Text Catalonia is a Nation The Wall Street Journal By PASQUAL MARAGALL November 21, 2005 BARCELONA -- Spain has been one of the most interesting political success stories in the Western world over the last thirty years. It is a country that in the 19th century and during most of the 20th suffered a great deal on the road to democracy and modernization. Four basic political "cleavages" marked its internal conflicts: the type of state (monarchy versus republic); the relation between the state and the Catholic church; the degree of modernization and liberalization of the Spanish economy; and finally, the territorial organization of political power (centralism versus autonomous regionalism). These "cleavages" brought about several civil confrontations, the bloodiest of which took place between 1936 and 1939. After this came the long dictatorship under General Franco. But after Franco's death that unstable, conflictridden Spain came up with the democratic formula that would solve all these problems. The 1978 constitution established a constitutional monarchy with a social market economy and a notably decentralized state. Spain has become a socially cohesive and economically developed country. Since it joined the EU in 1986, Spain has become once again a significant player on the European scene. But one has to recognize the distinct identities that exist within Spain, foremost the Catalan, Basque and Galician. Catalonia itself is a community with a strong national Catalonian identity. The region has been part of Spain for hundreds of years yet it has historically maintained a differentiated cultural and political personality, pride in its history, language and culture, and a constant commitment to self-government. For this reason, Catalonia has always been at the forefront of initiatives to move the development of the autonomous communities forward and to further the decentralization of contemporary Spain. It is also a question of considering, amongst other issues, how to improve the territorial distribution of power in order to achieve better governance. Many regions and nationalities in other countries feel the need as well to acquire more powers and resources to perform more effectively in a globalized world. After a progressive Catalanist government was formed in December 2003, the parliament of Catalonia commenced the process for the reform of the "Statute of Catalonia," the Basic Law that regulates Catalonia's own institutions and government powers and relations with central government. What has led Catalonia to propose the reform of its self-government? • To clarify and define the recognition of Catalonia's identity. "Catalonia is a nation," the first article of the proposed statute declares. • To define the rights and duties of citizens in the 21st century, to bring the statute up to date. Many of our society's concepts that we take for granted today -- such as equal opportunities for women, or giving the youth a voice -- simply didn't even exist 25 years ago. �• The widening and defense of shared and exclusively exercised powers. There is an ongoing battle between the federal state and the autonomous governments over exactly who governs what. The statute tries to strengthen the principle of subsidiarity, the idea that decisions should be taken as closely as possible to the citizen. • This brings us to the cooperation between the state and the autonomous community. Achieving a satisfactory and effective coordination of the three levels of government and administration (state, autonomous community and city or local authority) is another goal of the proposed statute. • Partial reform of the way the autonomous communities are financed have improved their spending capacities but have not avoided a distortion in the distribution of resources. The result is that some of the communities that contribute most, as is the case with Catalonia, lose their competitiveness and suffer under this system. We need to revise the fiscal transfers to achieve the closest balance possible between economic growth and social protection. Such a revision need in no way imply the disappearance of the principle of financial solidarity with other parts of Spain. At the moment, all of Catalonia's revenues first go to Madrid, which then disburses part of it to other regions and returns part of it to Barcelona. It also spends some of the proceeds in Catalonia. Invoking again the principle of subsidiarity and accountability, the new statute aims to do away with this cumbersome procedure. It should be Barcelona that collects and distributes the money, not Madrid. Catalonia will of course continue paying its share for regional solidarity according to what the central government considers necessary. The project for a new statute was approved by the parliament of Catalonia on Sept. 30 after 18 months of debate. It was supported by four of the five political fractions represented in Catalonia's parliament: the three governing progressive parties -- Partit dels Socialistes de Catalunya, the Catalan socialist party; Esquerra Republicana de Catalunya, a party striving for independence; the Iniciativa per Catalunya Els Verds, an alliance of post-communists and greens and the CiU, the conservative nationalist federation that governed Catalonia between 1980 and 2003. Only the Popular Party voted against it. Of the 135 members of the Parliament of Catalonia, 120 voted in favor of the new statute. On Nov. 3, the Spanish parliament agreed to consider the Catalonian proposal. The vote on whether or not to accept the proposal for consideration produced a result similar to the one in Catalonia: All the political forces except for the Popular Party voted in favor. What is being proposed now is a step forward in a process which, like all over Europe, is intended to strengthen regional governments that are closer to the people without losing the strength of unity. There is no risk of Spain's disintegration as a result of this reform. On the contrary, it is a way of strengthening the cohesion and social and economic development of Spain. And it is a way of solving the centuries-old problem concerning the place of those regions with strong national identities (especially Catalonia and the Basque Country) in the bosom of Spain. On many occasions Catalonia has shown that it stands for a Spain that is modern and open, a Spain that is capable of occupying its place in the world with its diverse personality. We face a new opportunity to reinforce the foundations of Spain's collective progress. We are clearly looking toward a shared future. Mr. Maragall is president of the Catalan regional government. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalonia is a nation Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Wall Street Journal Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Autogovern Estatut Nació Catalunya Història Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1333 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1677/0000000637.pdf b0290a3f86b3a79e788a61291563b903 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 03/12/2005 - Hora: 22:42 DIUMENGE 4 DE DESEMBRE DEL 2005 Opinió el Periódico 7 L’article del dia PARLEM DELS NOSTRES FILLS Els joves de Catalunya tenen dret a exigir més oportunitats i menys incerteses davant la seva emancipació PASQUAL Maragall* ins fa relativament pocs anys, la joventut es construïa a partir de certeses. Avui, però, es construeix a partir de la incertesa. Abans era una etapa que passàvem amb la rapidesa de qui té un itinerari clar. Abans era un trànsit, avui és un estat. L’adolescència és un període caracteritzat pels canvis físics, pel descobriment de la pròpia identitat i per l’experimentació. Sempre ha estat així. Però actualment els adolescents tenen vies molt fàcils i ràpides cap a falses seduccions. Disposen d’oportunitats d’evasió, avui més assequibles, variades i excitants, però també molt més plenes de riscos i perills. La prevenció és fonamental i començar a prevenir en l’etapa escolar, importantíssim. Ho estem fent, per exemple, amb el programa Salut i escola destinat als alumnes de tercer i quart d’ESO. Molts d’aquests joves més joves (14-16 anys) perceben que el que els obliguen a estudiar no manté relació aparent amb les feines i habilitats que saben que se’ls requeriran quan surtin al carrer. La reflexió i consegüent resposta ha de ser compartida. I l’important no són les grans definicions legislatives. L’important és reduir el fracàs escolar, incentivar els estudis postobligatoris, fixar una bona transició escolafeina i oferir una Formació Professional competitiva. Sabem que el 70% de l’alumnat de FP troba feina en menys de sis mesos i una part important de la resta opta per continuar estudiant. No obstant, el percentatge de joves F Família tipus entre 20 i 24 anys que han finalitzat almenys la segona etapa de secundària està, a Catalunya, 13 punts per sota de l’europeu. Ara creem ocupació. Més que mai. Però conformar-nos amb aquesta situació seria pa per avui i fam per demà. En 30 anys, mai havia estat tan fàcil trobar feina. Tenir una taxa d’atur que estigui per sota del 7% és bastant eloqüent. Però la qualitat de l’ocupació ja és tota una altra cosa. I una altra de més diferent encara és la perspectiva d’una millora progressiva d’aquesta qualitat per a un nombre elevadíssim de gent ocupada. Per al curs escolar actual, la Generalitat ha creat 76 nous cicles formatius i 2.280 places de Formació Professional. A partir d’ara, els joves que es vulguin formar per tenir una ocupació de més qualitat disposaran de més oportunitats i de menys incerteses. Al meu parer, tot el sistema del treball autònom, no dependent, està mal plantejat. El d’autònom és El repte és renovar els serveis públics, no privatitzar-los com proposa el centredreta un tipus de feina que abans era excepció i que avui dia s’ha convertit en regla, sobretot entre els treballadors i professionals joves. Tot sembla que es conjuri en contra de la nostra capacitat productiva i de l’emancipació autònoma de la gent jove; tot milita en contra de l’eficiència i l’equitat: la declaració trimestral, les duplicitats en la tributació, els tipus impositius, la carestia en el mercat d’oficines i despatxos, sense oblidar l’afegiment de la complexitat i el cost fiscal dels canvis de local, etcètera. En el cas de les dones joves, especialment si tenen fills, l’escenari es SILVIA ALCOBA complica encara més. Ara s’ha aconseguit allargar uns dies el permís de paternitat: ¡uns dies! I s’està debatent si els pares disposaran de 8 o 15 dies de permís. Mentrestant, molts comerciants em comenten que es veuen obligats a contractar nois i no noies perquè els dissabtes, les mares joves no poden deixar els fills a l’escola i exigeixen que es respecti el caràcter festiu del dia. I com que el dret laboral les protegeix en aquest aspecte, doncs s’opta per contractar nois. Això no és més que una evidència del camí que encara queda per recórrer en el terreny de la igualtat, la coresponsabilitat dins de la llar i la conciliació de la vida laboral i familiar. Certament, les nostres polítiques no van a la velocitat dels canvis en aquesta societat del segle XXI. LA COHESIÓ territorial és una altra de les dimensions de la cohesió social. Una de les més importants. I concerneix sens dubte al futur dels nostres fills. En alguns barris de les nostres ciutats els pro- blemes socials s’enquisten en cercles relativament tancats, poc permeables, amb tendència a la degradació. Són cercles que no ofereixen les condicions mínimes per a la convivència i la seguretat. Aquest és l’origen de la política de barris i de qualitat urbana que estem desenvolupant a partir d’una aliança sòlida amb els ajuntaments. El meu Govern no dóna ajuts a barris amb problemes. Donem el nostre suport a barris i municipis amb projectes i acompanyem aquest suport amb un important esforç inversor en educació i salut. Aquest és el camí del canvi. Si el que passa en un barri de Girona, Lleida o Tortosa s’ha de solucionar des de Barcelona o Madrid, malament rai. L’alcalde ha de ser qui conegui millor que ningú el que els ciutadans necessiten i demanen. Una de dos: o tenim una política forta d’inversions als barris i de millora permanent de l’educació i la Formació Professional, col.laborant amb els ajuntaments, S’ha de millorar l’educació, invertir en els barris i adequar el mercat laboral o tot el que guanyem en superfície ho perdrem en profunditat. Això està ben clar. Els nostres joves esperen i aspiren a disposar d’uns serveis públics competents i eficaços. En aquest sentit, les propostes per tornar a la privatització dels serveis públics és una trampa per a elefants i, en el fons, una ingenuïtat. ¿No és ingenu pretendre tornar als sistemes privats i d’assistència, com proposa el centredreta a Catalunya, quan el servei públic i universal (i públic concertat amb el sector privat) és tan eficient o més que aquests sistemes? Quan la qualitat del servei públic, en sanitat i educació, ha millorat tant; quan els governs autonòmics i locals estan prestant el 70% dels serveis públics i ho fan des de la proximitat, des del coneixement detallat de la demanda, ¿quin sentit té proposar la tornada a la privatització? La iniciativa privada (i la mutual i associativa) va ser imprescindible i meritòria, a la Catalunya del segle passat, quan l’Estat no donava la talla, quan els ajuntaments, o fins i tot un grup reduït de famílies –com van fer els meus avis–, muntaven una escola amb vocació pública molt millor que la que podia oferir l’Estat. ARA EL REPTE és millorar la qualitat i eficàcia de la provisió pública dels serveis de benestar i les fórmules de col.laboració públicoprivades pròpies de la nostra tradició, no la seva privatització. El camí és la renovació de l’Estat de benestar, l’extensió de drets, no la seva reducció. I aconseguir que el sistema de benestar sigui entès per la societat civil com a propi i acceptable a través de la seva avaluació i transparència, no desarmar-lo. És el que ens hem proposat. Catalunya està vivint un moment singular. Ja hem demostrat que som viables. Viables en democràcia i viables en la pluralitat. Ara s’ha de demostrar no només la viabilitat sinó el progrés. És a dir, demostrar que millorem amb el temps, que no ens estanquem, que acceptem riscos, riscos calculats però certs. Que ens movem i que ho fem en benefici de la ciutadania, en les edats més difícils. Quedar-se un tal com està, tant si és un individu com un poble, és una entelèquia. No existeix aquesta possibilitat. Afortunadament. Això és el que els nostres fills tenen dret a exigir-nos. Això és el que ens exigim. H *President de la Generalitat de Catalunya. Horacio Altuna GRUPO ZETA: Fundador: ANTONIO ASENSIO PIZARRO. President: Francisco Matosas. Vicepresident Executiu: Antonio Asensio Mosbah. Consellers: J. M. Casanovas, Serafín Roldán i Jesús Castillo. Secretari: J. R. Franco. Vicesecretari: E. Valverde. Conseller Dtor. General: J. Castillo. Dtor. Editorial i de Comunicació: M. Á. Liso. Comitè Editorial: J. M. Casanovas, A. Franco, M. Á. Liso, J. Maraña, J. Oneto i J. Rivasés. Dtor. general de Premsa: Román de Vicente. Dtor. general de Serveis Corporatius: Conrado Carnal. Dtor. general de Revistes: Alfredo Castro. Dtor. general de Distribució: V. Leal. Dtor. general de Llibres: Juan Pascual. Dtor. de control: J. Martínez. EDICIONES PRIMERA PLANA: Directors: J. G. Miquel (comunicació), M. Moya (producció), M. Fañanás (r. externes), D. Segura (promocions), C. Mateu (sistemes), P. Vidal (compres), J. Sicart (administració), X. Badia (control gestió), J. L. Busquets (tresoreria), D. Casanovas (recursos humans), C. Moreno (adm. redacció). Ediciones Primera Plana S.A. Consell de Cent, 425-427, 08009 Barcelona. T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 65 12/13. Delegació a Madrid: O’Donnell, 12, 28009 Madrid. T: 91 586 97 00. Fax: 91 586 97 29/30. Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Dtor. gerent: E. Ripollès. Directors: L. Miranda (tècnic i producció). Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L. Bailèn, 84, 2a planta. 08009. Barcelona. T: 93 484 66 00. Fax: 93 484 66 35. Publicitat: Zeta Gestión de Medios. Dtor. gerent: P. San José. Directors comercials: S. Germán (Catalunya), Á. Manso (Madrid). Consell de Cent, 400. T: 93 265 53 53. Classificats: T: 93 265 57 27. Fax: 93 246 54 51. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Parlem dels nostres fills Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joves Educació Ocupació Gestió pública Model social Acció política Catalunya Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1331 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1637/0000000789.pdf c1449e648a3c12447aa691dc033808bc PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Amb Zapatero he tingut diferències de ritme, però no d'estratègia Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- De Toro, Suso Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Espanya Catalunya Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1636/0000000793.pdf 1df70a1e11af9c57ee53d6538de05e86 PDF Text Text ESPAÑA / 21 EL PAÍS, domingo 9 de julio de 2006 Pasqual Maragall / Presidente de la Generalitat de Cataluña Pasqual Maragall coincide con el historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte en que en Cataluña siempre han gobernado “amigos y conocidos de casa”, de unas cuantas familias, pero cree que, de alguna manera, si el candidato socialista José Montilla ganase las elecciones catalanas, esa endogamia podría empezar a cambiar, lo que sería una buena noticia. Maragall ya está pensando en el día siguiente de dejar la plaza de Sant Jaume. Su futuro pasa por Europa, aunque no da más detalles. “El proyecto de izquierdas se reeditará” J. RAMONEDA / J. MARTÍ GÓMEZ Barcelona Pasqual Maragall no se presentará a la reelección como presidente de la Generalitat de Cataluña en las elecciones anticipadas de otoño. Está convencido de que el proyecto de izquierdas que ha presidido se reeditará, aunque sea con otro formato. Pregunta. ¿La aprobación del Estatuto ha puesto a Cataluña en el camino que usted quería? Respuesta. Responde a mis expectativas. Es la primera vez que Cataluña puede reformar en democracia su Estatuto de autonomía. P. ¿Un salto a la altura de un cambio generacional? R. Efectivamente, es la obra de varias generaciones. P. El Estatuto, ¿cambia la relación de Cataluña con España? R. Sí. España reconoce a través del Estatuto la pluralidad, la existencia de naciones, de nacionalidades, de regiones. P. ¿Eso equivale a liquidar la opción federalista? R. Al contrario. La concreta. P. Mientras haya excepciones... R. Ésa es una idea del federalismo que no comparto. El federalismo lo que busca es la proximidad de la política, ¿y cómo aproximarte sin reconocer realidades, lenguas, caracteres nacionales distintos? Es falso que el federalismo sea una pura igualdad solamente a efectos distributivos. Es distribución y es también reconocimiento de la excepcionalidad. P. Con una excepción tan grande como la vasca, ¿puede haber federalismo? R. La excepción vasca es prefederal, viene del siglo XIX y sus raíces son más bien conservadoras. P. Los efectos colaterales del Estatuto, ¿son los costes a pagar por el enfrentamiento entre Cataluña y España, los recelos del PSOE, la caída del tripartito, su renuncia...? R. Teníamos que afrontar la reforma del Estatuto para acomodar la realidad catalana dentro de la pluralidad de España, y asumo que la operación no era sencilla y tenía costes, pero no ha salido cara. P. ¿Qué motiva que con tanta facilidad se reproduzca en España un mecanismo de fractura en dos partes? R. No sé las causas, pero sí puedo hablar de los resultados. Creo que la dramatización se vivió en la primera fase del Estatuto, con las tensiones políticas, el boicoteo a productos catalanes, los problemas de las cajas de ahorro, etcétera. Ahora, con el Estatuto aprobado, nos hemos vacunado. Lo ocurrido no tendrá efectos a largo plazo. P. ¿Se consiguió la alternancia sólo como un paréntesis? ¿Qué pasará si la izquierda pierde las próximas elecciones? R. Que volverá la alternancia. Es lo que pasa en todo el mundo. Los 23 años de CiU en el poder fueron una anomalía histórica que llevaba a pensar si en Cataluña había pluralismo político o si, por el contrario, el tema de Cataluña era tan importante en sí mismo que difuminaba la discrepancia, base Pasqual Maragall, presidente de la Generalitat de Cataluña, durante la entrevista. / JOAN SÁNCHEZ “El candidato socialista José Montilla no es la alegría de la huerta, pero en su ciudad [Cornellà] ganó siempre; o sea, que habrá que verle” “Los medios no han explicado que el tripartito ha hecho una buena labor de gobierno. Pero está ahí, no lo dude” “Los 23 años de CiU en el poder fueron una anomalía histórica que llevaba a pensar si en Cataluña había pluralismo político” de la democracia. Creo que esto ha cambiado. Los tres años que hemos gobernado, un periodo breve en relación con los 23 años de Gobiernos conservadores, habrán sido fundamentales en este sentido. P. En las próximas elecciones ¿ya no se enfrentarán los buenos catalanes contra los malos? R. Los que se creían los buenos catalanes es posible que lo intenten de nuevo, pero si ganan no será por eso. P. Lo cierto es que el proyecto de gobierno de la izquierda catalana se fue al garete... R. El nuevo Estatuto ha tenido que ser aprobado en Cataluña y España, y lo ha refrendado el pueblo catalán. Un proceso complicado y con mayorías diferentes en cada caso que casi hizo zozobrar la estructura política española. Todo entró en crisis, incluyendo la estabilidad parlamentaria del Gobierno de Madrid, que tuvo que cambiar de aliados. Pero pienso que hay un antes y un después de todo ello. Mi mandato ha sido breve, pero más intenso que los dos últimos mandatos de [Jordi] Pujol, tanto en materia estatutaria como en acción de gobierno. P. Sí, sí... Pero se acabó. R. Creo que ese proyecto se reeditará, probablemente con formato diferente. Esa mayoría de la izquierda no desaparecerá. A la izquierda le resulta difícil llegar al poder y todavía más difícil mantenerse. La izquierda solamente llega al poder cuando las cosas están mal. Una vez la izquierda ha arreglado el país, la derecha vuelve a gobernar. No nos engañemos: es algo que pasa en toda Europa salvo, los últimos años, en Reino Unido con [Tony] Blair. ¿Por qué pasa eso? Porque la derecha tiene más medios: es el poder real en lo económico, en cierto sentido en lo moral y en buena parte en lo intelectual. Eso ha sido siempre así y probablemente seguirá siéndolo a no ser que empecemos a comprobar que el mundo va evolucionando y que los asuntos se plantean cada vez más a una escala que no es estrictamente la nacional. P. De su reflexión se desprende que si un Gobierno de izquierdas se mantiene años en el poder es porque se ha vuelto de derechas... R. Excepto en el caso de Felipe González, aunque también fue acusado de eso. Y porque sucedía a casi 40 años de franquismo. Zapatero creo que tiene un horizonte más corto, y no porque lo diga yo. Lo dice él: no pretende estar 15 años gobernando, quizá porque hoy el cambio ya no es tan grande. P. Hoy, ¿qué es ser de derechas o de izquierdas? R. Estar con el dinero o con los que no lo tienen, con los que tienen mando o con los que no lo tienen. Lo que no quiere decir que por ser de izquierdas se sea mejor. Puedes estar al servicio de una idea de izquierdas y actuar como un ser perverso. ¿Qué fue el comunismo soviético? Acabó siendo de derechas. P. En España, ¿cree usted que entienden sus mensajes sobre la España plural? ¿O pasa como cuando predicaba la bicapitalidad Barcelona-Madrid, idea que en Barcelona se entendía muy bien, pero en Madrid no. R. En Madrid entendían la idea perfectamente, pero no la compartían. La España plural es un mapa en red, una superación del centralismo y una mirada abierta a Europa. A España le conviene que Cataluña forme parte de una eurorregión potente. P. Tras su adiós, en los bares se escuchaba la frase: “A Maragall se lo han cargado los suyos”. R. A la gente le gusta más la tragedia que la comedia. P. Tragedia y comedia se mezclan en la vida: gente de su partido coincide con la opinión de la calle. R. No me diga. P. Pues sí. Dicen que estaban hartos, no tanto de usted como de algunos de sus asesores personales. R. Dramatización interesante, con la que estoy encantado. En este país las víctimas siempre acaban en los altares. P. A esa dramatización se ha de añadir que a quienes ayer se lo cargaron ahora les ha entrado pánico. R. La realidad es menos dramática, pero comprendo que si ustedes no dramatizan no venden. ¿Qué pasa? ¿Que cuando uno manda no se ha de marchar nunca? Llevo ganando elecciones cada cuatro años desde 1983, cosa rara para un tipo como yo, que no es muy electoralista. Si yo fuese un estratega de partido no buscaría a Maragall como líder electoral. Ocurre que quizá las campañas electorales no sean tan importantes como la gente piensa. P. Desde el partido, ¿se le pidió que continuase? R. No. Tampoco hubo petición formal para que me marchase. P. Que no le pidiesen que repitiese como candidato, ¿era una sugerencia para que lo dejase correr? R. Eso que cada uno lo interprete como prefiera. P. El PSC no anda sobrado de líderes mediáticos. Usted reconoce no serlo y Montilla no entusiasma. R. No es la alegría de la huerta, pero en su ciudad [Cornellà] ganó siempre, o sea que habrá que verle. P. Otra cosa que se escucha en los bares: una reedición del tripartito acoquina. R. Volvemos a la dramatización. Tras 23 años de lo mismo, de paternalismo muy personalizado, el pluralismo siempre produce cierto choque. Eso el cristianismo lo tiene mejor resuelto que el protestantismo. Cuando hablas de pluralidad, de coaliciones, de alianzas, incluso con independentistas, sabes que son cosas difíciles de gestionar, pero también sabes que planteas esas cosas porque son interesantes y efectivas. Pero los medios no han explicado que el tripartito ha hecho una buena labor de gobierno. Pero está ahí, no lo dude. P. En este despacho ¿ha sentido soledad estos días? R. La sentí desde el primer día Pasa a la página 24 �24 / ESPAÑA EL PAÍS, domingo 9 de julio de 2006 Viene de la página 21 que entré, pero estoy habituado. Mi vida desde 1965, cuando entré como economista en el Ayuntamiento [de Barcelona], ha transcurrido en la plaza de Sant Jaume, con las salvedades de medio año en París, dos en Nueva York y uno en Roma. Y los cuatro en el Parlament. P. ¿Qué le ha aportado la experiencia del poder? R. Los años añaden experiencia y moderación. Los medios me pusieron el sambenito de imprevisible, y no me importa ese cliché. Incluso diría que lo he llevado con placer por dos motivos: porque he sido un hombre con mucha suerte y porque pienso que los diarios son demasiado previsibles. P. Cuando usted era alcalde, Barcelona conquistó un lugar en el mundo. ¿Cataluña lo ocupa hoy? R. Sí. Se habla de Cataluña co- “Nadie sabe cómo será Europa dentro de unos años” mo de una nación que no es Estado, aporta el 20% del producto nacional bruto español y tiene más competencias que cualquier land, cantón o provincia europea. Y que algunos pequeños Estados. P. La posibilidad de ser Estado, ¿ha pasado definitivamente? R. A que no pase aspiran Esquerra Republicana y mis amigos Oriol Bohigas y Rubert de Ventós. Nadie sabe a ciencia cierta lo que ocurrirá en el futuro y cómo será Europa dentro de unos años. Yo soy del partido que sea capaz de hacer Europa en serio. P. Cuatro problemas a afrontar. Uno: la inmigración. ¿Qué hacer? R. Lo que se sugiere desde Senegal: que se instalen allí empresas europeas. La inmigración ha sido y es positiva para España y Cataluña. Ha aumentado la natalidad y ha solucionado problemas de mano de obra sin registrarse graves conflictos de integración. Ahora parece que algo rechina, pero para eso está la izquierda, además de para gobernar de vez en cuando: para evitar las tensiones. P. Segundo problema: Josu Jon Imaz dijo que los más acérrimos defensores de la supresión de fronteras eran los delincuentes transnacionales. ¿Cómo afrontar problemas globales a escala local? R. No es fácil. Creo que la policía ha de ser más local y en el límite puede estar al mando del alcalde. El modelo policial norteamericano es bueno. Aquí nos acercamos con la policía autonómica. P. Tercer problema, quizá el más peliagudo, porque afecta a conciencias: ¿cómo afrontar el debate sobre la prolongación de la vida cuando ésta ya es vegetativa? R. Será un debate finalmente resuelto de forma distinta a lo que propone el catolicismo oficial. P. Cuarto problema: la descentralización en ciertos temas parece que puede originar más problemas que beneficios. La proximidad, ¿es un factor de corrupción en el urbanismo de pequeños municipios? R. Es cierto. El peligro de colusión existe porque un señor rico pesa en un pequeño pueblo más que un alcalde; y, por poco que pueda, tratará de comprarlo. Ésta y las economías de escala son dos excepciones aceptables a la proximidad. P. ¿Ha tenido que sacar a alguien de su despacho por tratar de comprarle? R. No exactamente. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El proyecto de izquierdas se reeditará Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Martí Goméz, José Ramoneda, Josep Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Acció política Idees polítiques Catalunya Territoris Govern President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1635/0000000790.pdf 8cf0683357de102273a3e8f487a07458 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ha de gobernar el partido más votado Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Ellakuría, Iñaki Barbeta, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Eleccions Catalunya Estatut Democràcia Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes