433
10
4391
-
http://78.47.125.110/files/original/27/231/20051130.pdf
8f205ea32fb64f0392a60a6c648d482c
PDF Text
Text
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005
Museu Nacional d'Art de Catalunya | 30/11/2005
Consellers, autoritats civils, judicials, militars. Guardonats, amigues i
amics. Bona nit a tothom.
Gràcies per ser novament avui aquí, acompanyant amb la vostra
presència, el reconeixement que el Govern de la Generalitat fa, un
any més, a diverses trajectòries vitals, individuals i col·lectives, del
nostre país.
El lloc és digne, la companyia és bona. Les ressonàncies que,
cadascuna de les persones que ha anat passant per aquí, aixequen en
els nostres cors i en els nostres caps, són molt diverses: l'Esquerra i
la Lliga, nyarros i cadells, Ebre i Pirineu, València i Castelló, totes les
terres que parlen la nostra llengua i que tenen, amb nosaltres, un
sentiment comú.
Com tots els premis merescuts, aquestes Creus de Sant Jordi tenen
per a mi un doble significat. D'una banda són la manera, més noble i
simbòlica, que té aquest país de dir "Gràcies!" a al gent que,
d'aquesta forma tan variada, tan rica, ens està dient aquesta nit,
d'una manera gràfica, que aquest país és moltes coses alhora i
moltes de diferents, de vegades contradictòries, i que, justament, la
força del país rau en saber mantenir aquesta atenció entre coses tan
diferents. Si tots fóssim de la mateixa manera aquest país no seria el
què és, no seria tan ric com és. Crec, doncs, que és un
reconeixement i un agraïment, si voleu, en clau interior i que, per d'
altra banda, les Creus i les Plaques de Sant Jordi són també un
referent en l'horitzó de Catalunya. Són unes fites que assenyalen la
drecera o el camí d'aquí cap endavant. Les societats fortes,
tanmateix, necessiten tenir referents constants en la seva evolució.
Vull dir que les persones que van tenir la primera iniciativa, que van
obrir nous camins, que van donar les primeres respostes a
interrogants col·lectius... aquestes persones mereixen un
reconeixement per part de la societat. Persones que van veure el
món amb una visió pròpia i original a través de l'art, la ciència, la
política o l'economia. I són també persones que -venint al darrera
dels pioners-, van anar més enllà, i van assolir un nivell de gran
qualitat en la seva feina. Persones que van establir formes eficaces i
modèliques de treballar en un determinat camp, cadascuna en el seu.
D'aquesta mena de referents, com més n'hi ha, més capacitat té
aquesta societat per afrontar el futur amb solidesa i amb garanties.
Aquesta nit constatem que Catalunya té un futur prometedor.
Justament per això, es demostra a si mateixa, any rere any, la
1
�capacitat per anar enllaçant una cadena de solidesa cultural, cívica,
científica i social. Vosaltres heu demostrat i vist reconeguda la vostra
vàlua. El país la necessita i espera que la seguireu demostrant d'ara
en endavant.
Perquè Catalunya, com totes les societats, no es pot aturar. I amb
cada moviment, les certeses d'ahir són una mica menys certes i som
més a prop de desvetllar-ne alguna de nova, alguna altra veritat. Vet
aquí la paradoxa. Apareixen nous llenguatges, noves perspectives
culturals, nous paradigmes socials. Doncs bé, els guardonats
d'aquesta nit podríeu donar testimoni dels entrebancs del camí, dels
reptes intel·lectuals o materials als què heu hagut de fer front, les
dificultats que heu passat... i de com vau resoldre i superar feliçment
cada obstacle, en benefici vostre i també en benefici de tots.
Aquest esperit de superació és el que voldríem premiar cada dia.
Perquè la genialitat és un do individual cert. Però l'excel·lència és el
més semblant a un do col·lectiu, i només s'obté si es creen les
condicions i s'hi aplica l'esforç de manera tenaç, i constant.
L'excel·lència demana institucions compromeses amb la ciutadania
que abonin, amb polítiques públiques i socials adequades, el terreny
en el qual germinarà. Molts dels guardonats enguany -i en anys
anteriors, naturalment- us heu distingit al llarg de les vostres vides,
per la defensa de les llibertats i per la cerca d'aquesta excel·lència de
la qual estàvem parlant. Doncs bé, també hem de perseguir, en cert
sentit, l'excel·lència nacional, deixeu-m'ho dir així.
Mireu, fa 100 anys desapareixia l'imperi espanyol. En fa 70 que es va
assajar la forma republicana de governar i va acabar, tràgicament, en
una guerra i en una dictadura de 35 anys més. 35 anys més. En fa
30, però, vam guanyar la democràcia i en molt pocs anys vam bastir
l'edifici constitucional més sòlid que els pobles i les nacions d'Espanya
han tingut en segles. I aquesta mateixa setmana hem viscut, aquí, a
casa, la cimera Euromediterrània.
En només trenta anys, i dic només perquè són només trenta anys,
hem passat d'una dictadura que ens havia col·locat als marges de la
història, a veure com la ciutat de Barcelona esdevenia escenari de la
trobada de més alt nivell entre els països d'Europa i els de la riba sud
del Mediterrani.
Sembla mentida com canvien les coses. I sembla mentida com hi ha
coses que costen tant de canviar. Sembla mentida com hi ha forces
polítiques que s'entossudeixen en girar 180 graus el sentit i la
direcció de la nostra història i del nostre missatge. Sembla mentida
que encara hi hagi qui pretengui sembrar barroerament el dubte
sobre les veritables intencions de Catalunya, de Catalunya com a
comunitat i dels seus legítims representants. Perquè no s'entendria
2
�l'estabilitat certa dels darrers 25 o 30 anys sense la profunda,
genuïna i sincera, amistat entre catalans i castellans, bascos i gallecs,
andalusos i aragonesos i asturians, que nosaltres hem predicat. Una
amistat forjada i engrandida, paradoxalment, fora d'Espanya, primer,
principalment a l'exili a l'Amèrica Llatina on anaren a raure molts dels
homes i dones que havien lluitat, amb les seves idees sobretot,
castellans i catalans, per la llibertat i per construir un país
d'excel·lència.
Sembla mentida, dic, que tanta lluita, tant d'exili, tants de somnis
compartits podien haver estat inútils uns anys enrere. Sembla
mentida que l'amistat de Catalunya cap els altres pobles d'Espanya i
cap a Espanya com a projecte compartit, per a alguns no sigui,
encara, fonament prou sòlid com per acceptar que tenim dret a dir,
alt i clar, què volem ser, com volem ser i com volem estar.
Sortosament hi ha un gran marge per a la confiança. Si sabem fer les
coses bé aquest marge s'eixamplarà i estarem en condicions
d'enfortir, novament, la confiança que jo anomeno federal. Estarem
en condicions d'aproximar-nos com mai a una solució estable per a
un projecte que fa un segle que tenim plantejat com a país. I,
sobretot, serem en condicions d'exigir-nos, a nosaltres mateixos, la
mateixa excel·lència que avui hem volgut reconèixer, individualment
o col·lectivament en tots vosaltres.
Moltes gràcies a tots i felicitats. Endavant.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1713
Title
A name given to the resource
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Premis i reconeixements
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/27/230/20051126.pdf
6655a5530984643f6a5800a46aa4392c
PDF Text
Text
Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10
Palau de la Generalitat | 26/11/2005
Alto representante, comissari, governadors, presidents, alcaldes,
il.lustres autoritats....
Todos los países de la zona euromediterránea, de los países europeos
que eran 10 menos, y de los países ribereños estuvieron
representados en la reunión de hace 10 años. Los resultados de
aquella reunión de 1995 fueron espléndidos, los efectos escasos. La
historia tiene que pasar dos veces para que haya pasado. Estamos
aquí 10 años más tarde, con diez países más que se han añadido a la
Unión.
Ahora los países euromediterráneos reunidos aquí 10 años más tarde
seguramente están en mejores condiciones de plantearse lo que
entonces fue sólo un adelanto.
És un honor rebre'ls i acollir-los al Palau de la Generalitat de
Catalunya, en aquest conjunt d'edificis que ja al segle XV acollia els
òrgans de govern de Catalunya i des dels quals bona part de la
política mediterrània es decidia aleshores.
Demà Barcelona serà testimoni d'un esdeveniment històric. Per
primera vegada, els caps d'estat i de govern dels estats de la Unió
Europea i els estats mediterranis no membres, es trobaran al més alt
nivell.
Aquesta era, sens dubte, una assignatura pendent de la relació entre
la Unió Europea i els seus veïns del sud.
El 1995 la Unió Europa va celebrar una conferència sobre la
Mediterrània i es va adoptar la Declaració de Barcelona. En aquest
compromís es postulava un sistema de relacions multilateral i
sostenible per promoure un progrés global en:
a) la pau, la seguretat i els Drets Humans;
b) el desenvolupament econòmic i financer,
c) i la cohesió social, el diàleg cultural i humà.
Deu anys després, el balanç del Partenariat Euromediterrani és
irregular i les conclusions difereixen.
Hi ha els qui veuen les realitzacions obtingudes contra tot pronòstic
davant uns xocs exteriors de gran magnitud, i els qui senten un punt
de frustració per les esperances trencades. Però uns i altres
coincideixen en una cosa: la convergència i la intensificació de
1
�relacions entre Europa i els seus socis ha estat lenta i és moment de
fer un cop de timó.
La voluntat de reforma real ha de quedar demostrada i el suport de la
UE també, perquè des del nord, tenim el repte de crear una
metodologia que permeti reproduir els èxits que hem tingut a Europa,
als països del sud mediterrani, i des del sud, on el repte és fer
possible l'eclosió d'un projecte comú, centrat en les persones cercant
Al Izdihar, la floració, el creixement de la ciutadania . Des del nord i
des del sud, compartim el repte d'obrir una nova etapa del projecte
comú euromediterrani.
Aquest moment d'inflexió arriba justament quan la Unió Europea està
vivint un període de desconcert; però Europa té molta més fortalesa
del que ens imaginem. I té, al davant, reptes i exigències que van
més enllà del seu propi territori. Tinc l'esperança que el rellançament
de l'associació euromediterrània pot ser, desitjaria que fos, la xispa,
la guspira que torni a posar en marxa el motor de la construcció
europea, i que al seu torn, aquesta construcció rellançada estiri amb
més força el procés euromediterrani.
La declaració per part de la UE del 2005 com a "Any del mediterrani",
obre una nova finestra d'oportunitats, assentant les bases per enfortir
el paper dels governs locals i regionals en el Partenariat.
La Declaració de Barcelona ja feia referència al paper que les
autoritats locals i regionals haurien de jugar en el procés que llavors
naixia.
Durant aquests deu anys s'han posat en marxa experiències
innovadores de cooperació descentralitzada. Ara hem de fer efectiva
una implicació més important dels governs locals i regionals, en els
programes de l'associació euromediterrània.
Ahir i avui ens hem reunit a Barcelona (presidents regionals, alcaldes
i altres representants dels governs de proximitat d'Europa i dels
països mediterranis) per compartir aquestes experiències.
La Declaració de Barcelona ens va reconèixer en aquell moment un
paper en el procés euromediterrani, que altres declaracions a nivell
europeu i euromediterrani han acabat confirmat.
La darrera ocasió va ser amb motiu de la trobada ministerial
euromediterrània de Luxemburg de fa 6 mesos. Els caps d'estat i de
govern són conscients del paper dels governs de proximitat. A la
Cimera Mundial de setembre de 2005 sobre els Objectius del
Desenvolupament del Mil.lenni varen fer una referència explícita al
paper de les autoritats locals i regionals. Malgrat això, el potencial
2
�dels governs de proximitat en el projecte comú del Mediterrani encara
no ha estat plenament aprofitat.
Els governs locals i regionals conformen una xarxa,una malla, un
mecanisme de transmissió d'anada i tornada, que es projecta de les
grans declaracions internacionals a les accions concretes sobre el
territori, i de les preocupacions del dia a dia de les persones, a les
grans iniciatives internacionals.
Tanmateix, el partnership euromediterrani no pot ser només una
associació entre els Estats, ha de posar-se al servei de les persones.
Aquesta línia es va iniciar amb el programa MEDA, que preveia un
capítol de suport a la cooperació descentralitzada, però
desgraciadament la crisi de la Comissió Santer va propiciar la
retallada d'un programa complex de gestionar, per la gran varietat
dels actors implicats.
Avui volem posar de relleu que aquesta varietat i diversitat és
precisament una riquesa. Que hi ha d'haver mecanismes que
permetin canalitzar part dels fons europeus cap a aquesta cooperació
entre governs de proximitat. Perquè fins ara els programes MEDA i
les accions en relació als països mediterranis han tingut molt poc en
compte la perspectiva local i regional.
Ens sembla que això, des d'una perspectiva global, és un error.
L'emergència de les regions i les ciutats com a motors de
desenvolupament econòmic és un fenomen mundial, que podem
constatar des de Mèxic i Brasil fins a Corea, Índia o la Xina.
A Europa tenim una experiència molt valuosa de desenvolupament
regional impulsada gràcies a la iniciativa privada, els governs de
proximitat i una política regional a escala europea, destinada a
cohesionar el territori de la Unió.
La globalització garanteix de fet l'assimetria, i els resultats del procés
que hem estat seguint va més aviat en la bona línia d'obtenir
resultats positius. Qui visiti avui Andalusia, l'oest d'Irlanda o Madeira,
amb prou feines reconeixerà aquelles regions que havien estat
l'origen d'importants fenòmens migratoris.
L'emergència de les Euroregions i de xarxes de ciutats i regions no
frontereres demostra que la integració territorial a Europa és gairebé
irreversible.
Aquesta transformació radical, que ara es viu també a Europa central
i de l'est, és un exemple de la importància del desenvolupament
3
�territorial, com a complement òptim de la liberalització econòmica, la
cohesió social i les reformes a escala estatal.
Nosaltres reclamem la inclusió d'aquesta perspectiva en el disseny de
l'associació mediterrània.
I també que es tinguin en compte de manera expressa dos principis
que ens semblen fonamentals, el de subsidiarietat i el de cohesió.
Avui signarem una declaració important. Una contribució valuosa a la
trobada històrica de demà i demà passat, fruit de mesos de
consultes. Amb aquesta declaració demostrarem el nostre compromís
amb el procés euromediterrani i el seu futur.
Per això m'adreço als representants del govern britànic i espanyol, al
Secretari General del Consell de la Unió Europea, al Comissari
Europeu de Pesca i Afers Marítims, i a totes les institucions
observadores i els demano que transmetin el missatge d'aquesta
declaració.
Una declaració de principis, una llista de peticions, i també, un
compromís ferm dels signataris amb el futur del Procés de Barcelona.
Moltes gràcies.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1712
Title
A name given to the resource
Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Globalització
Relacions Internacionals
Unió Europea
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-26
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/27/229/20051125.pdf
588289dc30c95f4a4f8ccf15ecfd102c
PDF Text
Text
5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed
Barcelona+10
Parlament de Catalunya | 25/11/2005
Altesa reial, príncep d'Astúries; Ernest Benach, president del
Parlament, d'aquest Parlament; Manuel Marín, president del Congrés
dels Diputats; Francisco Javier Rojo, president del Senado; Miguel
Ángel Moratinos, ministre d'Afers Exteriors, és un gran honor, deu
anys després, com recordarà sa altesa, i com recorda el president del
Congrés, que, aleshores, tenia un altre rol -deu anys després, dic-, és
un gran honor per a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern rebre
en el nostre país una representació tant significativa dels parlaments
euromediterranis. I és reconfortant sentir per boca del president del
Parlament català la reiteració del lloc de Catalunya en la història i en
el Mediterrani.
Enguany, aquest any, celebrem el desè aniversari de la Declaració de
Barcelona, amb una nova cimera euromediterrània que tornarà a
situar la nostra mar, les seves cultures i la seva ciutadania en el
centre d'atenció de l'agenda europea global.
El propòsit que es va definir en la Declaració de Barcelona de l'any
1995, d'impulsar el diàleg entre els parlamentaris euromediterranis,
continua essent igualment vigent, que vol dir que hem avançat poc
amb relació a les expectatives generades fa deu anys, si continua
sent exactament vigent com aleshores és que hem avançat poc.
Estem segurs que la trobada d'avui inaugurarà l'ocasió per aprofundir
en l'àmbit de la cooperació parlamentària i per anar més endavant.
La Mediterrània, s'ha de reconèixer a si mateixa i incorporar el
potencial de la ciutadania i la diversitat de les seves cultures.
Ja hem pagat, durant cinc segles, el tribut de la divisió, que ens ha
convertit en un espai de pas, i no pas en el centre de cultures
compartides i de modernitat que vam ser segles enrere i que podem i
volem tornar a ser.
Amb aquest esperit els donem la benvinguda a Catalunya, tot agraint
al Congrés dels Diputats i al seu president l'organització d'aquesta V
Conferència de Presidents de Parlaments aquí, a Barcelona.
La vocació euromediterrània de Catalunya ens ha convertit en un país
compromès amb els objectius i els valors del Procés de Barcelona, i
avui la dimensió mediterrània de les polítiques del Govern de la
Generalitat té com a objectiu desenvolupar polítiques actives en
1
�matèria de cooperació, de diàleg i de potenciació de la societat civil i
de la democràcia.
Estem convençuts que Espanya ha d'exercir, més que mai, un paper
avançat en l'àmbit euromediterrani, i la Generalitat de Catalunya hi
contribuirà amb eficàcia i amb vocació de futur. El projecte
mediterrani ha de donar una nova raó de ser i una nova força al
procés de construcció europea, avui posat en qüestió.
La identitat mediterrània és la nostra identitat, i parlem des d'aquesta
identitat. Catalunya ha vist néixer a Barcelona el "partenariat", o
projecte o associació, euromediterrani, i l'aposta del Govern de la
Generalitat és continuar treballant activament per al seu
desenvolupament i la seva consolidació. Però hem de reconèixer que,
mirant enrere, deu anys enrere, l'abraçada entre Arafat i Barak, al
Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, no va ser premonitòria de
res; al contrari: la història sembla que ha de passar dues vegades per
haver passat realment. Hi tornem a ser.
La Declaració del 2005, com a Any del Mediterrani, obre, doncs, una
nova finestra d'oportunitats als reptes que han convertit la
Mediterrània com a punt de confluència d'Àsia, Àfrica i Europa en el
banc de proves de l'aliança de civilitzacions que el Govern de la
Generalitat recolza.
El multilateralisme tenaç i sincer és la base d'una veritable associació.
Hem de mantenir la metodologia general i aprofundir en el
"partenariat", en el projecte, en aquest projecte, amb més
generositat per part europea i més compromís de reforma per la part
del sud. Necessitem mètodes polítics que incloguin la inherent
diversitat de la regió, i la cooperació governamental és imprescindible
però no és suficient.
La descentralització, l'emergència d'actors locals i regionals i
l'aportació de la societat civil jugaran un paper clau en el camí cap a
la democràcia i cap a la democratització i cap a la modernització de la
regió, com també ho comença a fer l'associació entre el sector públic
i el sector privat en els programes de cooperació. Després d'una
dècada, amb alguns avenços, però també amb carències
significatives, la regió està preparada per assumir una associació més
profunda, més constructiva, més eficaç.
Estic convençut que la V Conferència Euromediterrània de Presidents
de Parlaments aportarà una elevada capacitat de reflexió sobre els
deu anys de projecte, contribuint activament a obrir una nova etapa
de les relacions euromediterrànies. I aquest ha de ser, crec, el millor
homenatge que fem a la Mediterrània, com a espai que es troba en
l'origen dels principis universals, com la democràcia o els drets
2
�humans, i com a espai que defineix el destí comú de la nostra
ciutadania.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1711
Title
A name given to the resource
5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Congressos
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/27/228/20051117.pdf
69bacd6cfe45292f99c61f3354455653
PDF Text
Text
Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient Occident (castellà i català)
Caixa Fòrum | 17/11/2005
Ministro; senyora secretària general de Relacions Exteriors; queridos
amigos, estimats amics, diré unes paraules en català perquè si no, se
n'aniran sense saber com sona. I a més l'enteneu, o sigui que
imagina't.
La cimera Euromed de Caps d'Estat i de Govern constitueix una
ocasió perquè les autoritats locals i regionals, estatals, així com els
representants de la societat civil puguin participar activament en el
debat sobre els deu anys del Partenariat, i contribueixin activament.
Que aquests deu anys de viure en comú contribueixin activament a la
nova etapa de relacions euromediterrànies.
La Generalitat de Catalunya ha treballat fort per aconseguir que, en
aquesta ocasió, siguin els diversos nivells de pertinença i de
convivència política els que siguin presents. I en aquest sentit, dels
actes que estem preparant destaquen entre ells la Conferència
Euromed de Regions, Barcelona+10; la Conferència Euromed de
Dones, Barcelona +10; la 5a Conferència de Presidents de
Parlaments Euromediterranis; el Seminari de Mitjans de Comunicació
i la seva relació amb el Mediterrani; la Conferència de Ciutats
Euromediterrànies Barcelona+10 i la Cimera Euromediterrània de
Líders Empresarials, i encara el Fòrum Euromed de la Salut. Tot això
són trobades que acompanyaran a la gran trobada oficial.
Nosaltres estem convençuts que el mediterrani concentra tots els
desafiaments del segle XXI; és a dir que, d'alguna manera, quan
discutim de la globalització potser que, com ha dit el ministre,
comencem per la nostra globalització, la petita globalització que
tenim aquí, perquè en aquí, a més, no és només que estigui més a
prop, és que tots els desafiaments hi són. Hi trobem concentrats aquí
tots i cadascun dels grans problemes del món, com a realitats actuals
i coma dilemes de futur, i molt a prop.
Digamos que la Alianza de las Civilizaciones tiene aquí un banco de
pruebas fantástico, sin ir más lejos, i la incertesa i la magnitud dels
reptes que estan en joc han de constituir, jo crec, l'impuls polític que
s'ha decidit per apostar per un diàleg més continuat, més profund,
més articulat i més visible pels 35 països del Partenariat.
Jo vull agrair de debò al CIDOB i l'IEMed, al Narcís i a l'Andreu, que
deu anys després de la conferència ens hagin permès tornar a
abordar els temes de la Conferència Euromediterrània amb una base
1
�que fa deu anys no teníem. I vull agrair molt especialment la
presencia del ministre Moratinos. El ministre és tan sensat que a
vegades em fa patir, em fa patir en el sentit de dir com pot ser que
una persona tan bona persona , tan intel.ligent, tan assabentat de
totes les contradiccions que hi ha, realment estigui aconseguint el
que està aconseguint. Perquè normalment es pensa que el
pensament i l'acció són contradictoris, hi ha unes persones que
pensen, que ho saben tot, i uns altres que fan algunes coses, i els
que pensen normalment no fan res i els que les fan no pensen molt. I
aquí tenim un ministre que resulta que pensa i fa i resulta; per tant,
jo li vull agrair molt de debò la seva aportació. Jo crec que és el
ministre d'exteriors més ambiciós que hem tingut en aquest país des
que Espanya va entrar a la Unió Europea..
Vull comentar les paraules que he sentit per part de Narcís Serra
sobre el protagonisme dels ciutadans. Jo no sé si el protagonisme
dels ciutadans és una ambició raonable. Que és una ambició, segur, i
que és raonable tenir-la, també, però que és raonable pensar que es
pugui aconseguir això jo crec que va per molt llarg.
A mí, cuando voy a Madrid y me dicen que los derechos colectivos
son un problema porque sólo existen los derechos de los ciudadanos,
que pagan los ricos y reciben los pobres y que los territorios no tiene
nada que ver, ya empiezo a temblar, porque realmente tengo la
impresión que el concepto de ciudadano se puede utilizar para
muchas cosas, incluso para mantener en bajos niveles algunas de las
virtudes de lo que se entiende por ciudadanía, en el sentido de
democracia, en el sentido de proximidad, en el sentido de
autogobierno, de orgullo de uno mismo como persona y también
como político.
Dicha esta prevención, yo creo que hay que reafirmar que el
Mediterráneo existe y que es un territorio -con agua en medio-, pero
es un territorio que fue central y se volvió periférico. Un mar de paso
de otros que mandaban, de aquí salió todo y luego se quedó en nada,
se quedó en un mar que las demás zonas geográficas del mundo,
más potentes, cruzaban, e incluso cegaban, porque hubo un
momento en que no les interesó y cegaron el canal de Suez y no se
podía salir de ahí, se convirtió, efectivamente, en una especie de
golfo, que era un prueba de su propia impotencia. Y yo no creo que
podamos sobrevivir muchos de los que aquí estamos el día en que
esa fragilidad del Mediterráneo desaparezca, porque esto tardará, y
que el Mediterráneo se torne, efectivamente, lago interior abierto de
un mundo más coherente. Pero no me resigno a que mis nietos no lo
vean, y ese día que ellos verán el mundo será mejor, querrá decir
que el mundo, efectivamente, será mejor, que Turquía ya no será un
gigante mudo o que Israel y Palestina dejarán de ser la mano del
cordero en que el mundo vuelca su demanda de violencia, "l'ase dels
2
�cops" decimos en catalán, un burro que se tenía para darle golpes. Es
un territorio que tenemos para que el mundo exprese allí todo lo que
tiene de malo, para entendernos, y nos libere a los demás a tenerlo
que sufrir.
Dicho esto, y volviendo a la modestia de la situación en la que
estamos todavía, el IEMed, como ha demostrado Claret, y predica la
Secretaria General de Relacions Exteriors, es un arma que ponemos
al alcance de España y de Europa para avanzar en el buen sentido, en
este sentido del que dice que probablemente los objetivos finales van
a tardar en conseguirse pero, en todo caso, para acelerar la historia.
Muchas gracias.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1710
Title
A name given to the resource
Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient - Occident (castellà)
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Caixa Fòrum
Subject
The topic of the resource
Congressos
Globalització
Relacions Internacionals
Territoris
Model social
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/27/227/20051116.pdf
396b60a99bb06c257bd3b2daf4ddfc8b
PDF Text
Text
Intervenció del president a la reunió del Comitè de
les Regions
Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel·les. | 16/11/2005
Fa exactament un any (els dies 17 i 18 de novembre de 2004) vaig
tenir l'honor de participar en la sessió commemorativa del desè
aniversari del Comitè de les Regions. En aquella ocasió vaig comentar
que m'hauria complagut poder-me adreçar en català, en la meva
llengua, al Plenari. En aquell moment no era possible, i per això em
vaig haver d'"autotraduir" jo mateix.
Avui ja puc parlar el català de forma oficial. I em complau que el
Comitè de les Regions, òrgan representatiu de les autoritats regionals
i locals de la Unió europea, i per tant l'òrgan més proper als
ciutadans, sigui el primer a permetre-ho. El reconeixement de la
diversitat lingüística, la seva aplicació pràctica, són elements clau a
l'hora de reforçar el sentiment de pertinença dels ciutadans amb la
UE.
Hi ha un problema d'identitats i de distància entre Europa i els
ciutadans. I una de les maneres de resoldre'l és això que estem fent
avui aquí.
Vull agrair al Govern espanyol la seva receptivitat en aquesta qüestió,
i les gestions a les institucions comunitàries, que finalment han donat
un fruit positiu. Després de gairebé 19 anys les llengües co-oficials en
diverses Comunitats Autònomes espanyoles tindran un estatus
reconegut.
A iniciativa de la Comissió Europea, les institucions comunitàries han
definit un "Pla D" (Democràcia, Diàleg i Debat), que es publicarà al
desembre. Des del Comitè de les Regions, el president Straub ha
insistit que la "D" també ha de ser la inicial de "Descentralització".
Com he dit abans, aquesta és l'assignatura pendent d'Europa.
Vull aprofitar per agrair el suport del Comitè de les Regions per a
l'organització de la Conferència de Presidents de Regions
Euromediterrànies, que tindrà lloc a Barcelona els propers dies 25-26
de novembre, al voltant de la Cimera euromediterrània de caps
d'estat i de govern dels 25 estats membres de la Unió europea amb
els seus homòlegs dels 10 països mediterranis associats.
En efecte, els dies 27 i 28 de novembre tindrà lloc a Barcelona la
trobada diplomàtica de més alt nivell de la història entre líders
mediterranis. Exactament deu anys després de la Conferència
euromediterrània de ministres d'afers exteriors on l'any 1995 es va
1
�signar la Declaració de Barcelona. Barcelona ha estat triada de nou,
sota presidència britànica, com a escenari d'una trobada històrica,
confirmant la seva vocació de capital de la Mediterrània.
Hi haurà activitats produïdes des de la societat civil, com són una
Conferència Sindical i una cimera de líders empresarials; una
Conferència de Ciutats Euromediterrànies i un Seminari sobre els
Mitjans de Comunicació i la Mediterrània, organitzat per l'Institut
Europeu de la Mediterrània.
Les activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya són
quatre:
1. Fòrum Euromed Salut (14-15 de novembre)
2. Cultura en l'espai euromediterrani (22-23 de novembre)
3. Conferència Euromed de Dones (25 de novembre)
4. Conferència Regional Euromed (25-26 de novembre), amb el
suport del Comitè de les Regions, que reunirà els presidents de
regions euromediterrànies, del nord i del sud.
Aquesta és una experiència única i arriscada, donada l'asimetria total
de competències entre els diferents estats. Tenim a hores d'ara més
de 40 regions confirmades, que representen no només l'Europa
mediterrània i els països de les ribes sud i est de la Mediterrània, sinó
també regions d'estats atlàntics (Bèlgica, Gran Bretanya, Portugal),
bàltics (Suècia, Lituània, Estònia) i centreeuropeus (Polònia,
República Txeca). Estem obrint un diàleg innovador per tal que la
dimensió territorial sigui tinguda en compte.
A la darrera sessió plenària del Comitè de les Regions del mes
d'octubre es va aprovar per unanimitat el dictamen sobre el "Desè
aniversari de l'Associació euromediterrània: Programa de treball per
afrontar els reptes dels propers cinc anys", la ponent del qual va ser
la Sra. Anna Terrón, delegada del govern de la Generalitat a
Brussel.les i membre suplent del Comitè. Entre altres aspectes, recull
la necessitat de crear un fòrum local i regional dins el marc
institucional euromediterrani.
Anem doncs en el mateix sentit, i estem en el mateix vaixell. Espero
poder-los saludar personalment a la Conferència de Barcelona, en la
qual ens proposarem rellançar el Partenariat Euromediterrani a partir
d'una major implicació i participació de les entitats locals i regionals, i
en definitiva, de la ciutadania, a la recerca d'una Mediterrània
pròspera i en pau.
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1709
Title
A name given to the resource
Intervenció del president a la reunió del Comité de les Regions
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel.les
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Congressos
Espanya plural
Territoris
Relacions Internacionals
Unió Europea
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/27/226/20051111.pdf
6f7ba769270a1e718e5def30b0815a36
PDF Text
Text
Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005
Pavelló italià de la Fira de Barcelona | 11/11/2005
Conseller, autoritats, amigues i amics,
Ja ho hem vist amb el conseller que tenim: no hem perdut peu
després de la pèrdua de l'inoblidable conseller Pere Esteve, no hem
perdut peu.
Vull començar la meva intervenció amb un reconeixement sincer cap
a les empreses guardonades en aquesta nova edició dels Premis a la
Internacionalització.
Crec sincerament que són un reflex fidel de la Catalunya forta i
oberta que ens ha convertit en un país en marxa.
Hem sentit el conseller parlar de marca i d'identitat, parlar
d'internacionalització i parlar també dels sectors madurs, i defensar
també aquests sectors.
Catalunya, com vostès saben millor que ningú, està creixent a la taxa
més alta dels darrers tres anys, hem tancat el diferencial de
creixement amb l'Estat, i estem assentant el nostre dinamisme sobre
bases més sòlides que no pas les que teníem abans.
Ja saben que des del 1996 cap aquí el nostre creixement no estava al
nivell de la mitjana espanyola. Ara estem amb un creixement de les
exportacions de béns d'un 6,3% el primer semestre de 2005, que
indica que les empreses catalanes són competitives en un mercat
obert.
Aquest matí he tingut ocasió de veure a més que hi ha empreses
internacionals que venen aquí i esdevenen més competitives. He
estat visitant Roche Diagnòstics i Hewlett Packard i hem estat
comentant, justament hem estat recordant, com fa una colla d'anys
es va parlar de la possibilitat que l'empresa ATT vingués a Espanya;
Barcelona volia que això fos aquí, a Catalunya, Madrid volia que fos
Madrid. Finalment va ser a Madrid, ho recordo perfectament, i
recordo perfectament el telegrama que vaig rebre del que aleshores
era l'ambaixador dels Estats Units a Espanya. Aquesta és la situació
en la qual estàvem. I avui vostès van cada dia millor, perquè
efectivament van cada dia millor també les empreses internacionals a
casa nostra. Crec que és positiu per a tots nosaltres.
Que ha passat amb ATT? I m'han dit: ATT ja ha plegat. És a dir,
l'empresa que havia vingut a fer xips i que en aquell moment va
originar una competència entre territoris, que és lògic per altra
1
�banda, per veure qui se l'enduia, aquesta empresa no ha anat
endavant, aquestes dues que he vist avui sí que hi han anat.
Em fa l'efecte que això és un bon senyal perquè estic convençut que
és important que les empreses catalanes surtin al exterior, que
s'instal.lin a l'exterior però que no perdin peu aquí. I és també
important que les grans empreses internacionals, que estan
assentades a casa seva tinguin èxit aquí, perquè això és també un
bon indicador de la marxa del nostre mercat.
És important, d'altra banda, constatar l'increment de les
exportacions, estem en un increment del 4,8% de les exportacions
industrials d'alt contingut tecnològic el primer trimestre de 2005, fet
que vol dir que les empreses catalanes són capaces d'evolucionar cap
a sectors justament d'alt valor afegit.
La situació de l'economia catalana doncs, ens convida a l'optimisme.
Però també ens obliga a assentar les bases d'un model econòmic més
competitiu a llarg termini.
- Consolidar el creixement del PIB
- Incrementar la nostra productivitat.
Els pressupostos de l'any 2006 de la Generalitat de Catalunya són
pressupostos amb ambició, amb ambició econòmica perquè
contemplen destinar
- més de 1.200 milions d'euros a l' Acord Estratègic per a la
Internacionalització de l'Economia Catalana.
- i 2.900 milions d'euros a transport i infraestructures, que per
nosaltres és en aquest moment el dèficit més important.
Tenim un increment de l'estalvi corrent del 20,6%, i una reducció
d'un 21,5% del dèficit, i amb un increment de la inversió de 5.780
milions d'euros.
Es tracta ara de construir futur, de construir un efectiu cercle virtuós
d'estabilitat, inversió i prosperitat sense incrementar la pressió fiscal.
Els de l'any que ve seran, com mai, uns pressupostos per situar les
persones i les empreses en el centre de l'acció del Govern.
Des del 1986 i fins el 2004 cada any, des de l'any 1986 fins avui,
hem crescut un punt en relació a la mitjana europea, passant del 84
% de la mitjana d'Europa al 103%, on som avui.
I som la punta de llança d'Espanya al Món: el 18% del PIB i el 28%
de les exportacions. I ho volem continuar essent dotant a les
empreses d'instruments més eficaços. Aquest és l'objectiu del Pla per
a la Internacionalització 2005-2008.
2
�Volem aconseguir que arrelar o deslocalitzar no siguin estratègies
contradictòries sinó plenament complementàries. Hem de tenir
estratègies que reforcin la competitivitat de les empreses catalanes i
la seva capacitat per invertir a l'exterior o bé exportar, i les tindrem,
les tenim.
Tenim un àmbit, que crec que és el nostre àmbit significatiu, de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, en el qual la consolidació d'un espai
comú, amb empreses tant importants com Airbus, la més important
del món en aviació, és absolutament fonamental. L'Euroregió defineix
el marc real de la nostra política econòmica i territorial; fronteres ja
no n'hi han, i per tant, el nostre territori és a efectes pràctics, a
efectes econòmics, el que els hi estic dient.
El marc real de la nostra política internacional, competitiva, ha
canviat perquè el món ha canviat. Un marc que ha canviat i que
exigeix que ens dotem de nous instruments de governació per
enfortir la capacitat de "generar futur", com vostès s'han posat per
objectiu. I aquest objectius també són darrera del nou Estatut.
Un Estatut que és un projecte que expressa la nostra voluntat de
convertir la globalització en un factor de progrés per Catalunya,
compartint aquest progrés amb el conjunt dels pobles d' Espanya.
El progrés d'Espanya a l'últim terç del segle XX ha estat possible
gràcies al sistema de govern democràtic que va establir la Constitució
de 1978, i gràcies a l'entrada a Europa, el 1986. No en tenim cap
mena de dubte.
Avui, en ple segle XXI, l'horitzó de futur pel progrés de Catalunya ha
de centrar-se en una colla de punts que els enumero, que els proposo
considerar:
1- El desenvolupament d'un sector públic més eficient i més proper
als ciutadans.
Tenim 150.000 funcionaris. De vegades quan em bellugo per Europa,
a França mateix, amb els de l'Euroregió, els hi pregunto:
- Però vostès que estan fent? Què fan?
- Doncs nosaltres fem una colla de serveis una mica semblants als de
vostès.
... I em pregunten:
- Vostès quants son treballant?
- Doncs 150.000, i vostès?
- 4 .000
4.000, és a dir, nosaltres tenim, i a veure si ens ho fiquem al cap,
una part molt important, més del 50% de l'acció pública del sectors
3
�públics conjunts consolidats a Espanya, sense comptar, efectivament,
el deute públic ni la seguretat social.
En allò que és producció de serveis, en aquest moment a Espanya la
proporció és 30% l'Estat, 50% les autonomies, 20%, que s'ha quedat
curt, s'ha quedat xic, el sector local.
Si considerem el cas de Catalunya no estem al 50%, probablement
estem més aviat al 60%, que no pas al 50%, perquè aquí tenim
serveis com ara la policia autonòmica que altres comunitats no tenen.
Per tant, doncs, repeteixo, avui ens hem de centrar amb aquests
punts fonamentals.
2- Eficiència. Un Govern actiu que cerqui avantatges competitives
amb noves infraestructures, ciència i tecnologia, noves formes de
protecció social i enfortiment de la seguretat, la identitat i la
diversitat com a instruments de progrés; sense seguretat tota la
resta no val.
3- En darrer lloc, però no menys important, una major participació de
Catalunya a la presa de decisions col.lectives, en el marc de l'Espanya
plural i de l'Europa ampliada.
Aquests són els eixos que ens han de permetre aprofitar tot el
potencial de la nostra societat. I aquests són, també, els objectius de
l'Estatut, que és un instrument per governar el futur de Catalunya i
res més que un instrument, justament per això.
Ens trobem en un moment positiu per assumir un repte de gran
magnitud, i això és el que aquesta nit, en el terreny de l'economia
internacional celebrem: que la internacionalització de les empreses
premiades, és el reflex d'una economia forta, oberta, que crea llocs
de treball i estimula el progrés de tota la societat. D'un país que
afronta els nous reptes amb voluntat col.lectiva i ambició.
No ho dubtin: el Govern de la Generalitat i el COPCA continuaran
estant en aquesta línia, continuaran estan al seu costat.
Perquè el nostre és un partenariat generador de futur.
Moltíssimes gràcies, bona nit.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1708
Title
A name given to the resource
Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pavelló italià de la Fira de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Comerç
Competitivitat
Economia
Premis i reconeixements
Model social
Relacions Internacionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/27/225/20051107.pdf
f8f0efe805435fac324e3af1d11fccdd
PDF Text
Text
Intervenció en el debat sobre l'estat de les
autonomies
Senat. Madrid | 07/11/2005
Senyor President del Senat, Sr. President del Govern, Sr. President
de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, Srs. Ministres,
Sra. Presidenta i Srs. Presidents de Comunitats Autònomes,
senyories, senyores i senyors,
Valorar positivamente en primer lugar las propuestas que acabamos
de escuchar del presidente del Gobierno y garantizar el compromiso
de la Comunidad Autónoma que presido y de su Gobierno en el
avance de las líneas que usted acaba de señalar.
Voy a hablar en catalán, voy a hablar en castellano, las dos lenguas
son, aparte de las dos lenguas que las leyes permiten utilizar,
también las dos lenguas de mi casa, la de mi padre y la de mi madre.
Diu George Steiner que cada llengua és un instrument per a la
llibertat.
Avui som més a prop d'aconseguir que Espanya tingui més
instruments per a la llibertat que molts altres països de la Unió
Europea.
I celebro poder-me expressar, avui, en aquesta llengua que a molts
ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens és pròpia i que, a molts
altres i a tots els espanyols, ens fa més plurals i també més lliures.
Que sigui una aportació més a la consideració d'Espanya com a poble
ric i divers.
I tant de bo que pugui ser compartida, ben aviat, juntament amb les
altres llengües d'Espanya, com a eina quotidiana de tots els
senadors i senadores.
Abans de començar aquest Debat sobre l'Estat de les Autonomies -en
el marc de la Comissió General de les Comunitats Autònomes- vull
tenir un record per a Joan Reventós, que en va ser el seu primer
president.
Reprenem, avui, una pràctica política que fins ara -malgrat els anys
transcorreguts- no havia arribat a consolidar-se com un hàbit
específic del nostre sistema polític, va haver-hi un temps que no es
va fer.
1
�És tal vegada una prova que encara persisteixen algunes dificultats
per a que la realitat política, social, econòmica i cultural de l'Espanya
d'avui s'expressi a través de l'Estat de les Autonomies.
Disposem d'una realitat "nova" que hem anat edificant en aquests
darrers vint-i-cinc anys, a partir de la Constitució i dels Estatuts,
però no l'hem desenvolupat amb tota la seva potencialitat política i
institucional. Ara ho estem començant a fer
L'extraordinari procés de descentralització que hem viscut, ha
proporcionat força institucional a totes i cadascuna de les Comunitats
Autònomes. És cert.
La nostra història recent és la història d'un èxit, com ha remarcat el
president del Govern, fa molt pocs dies, en una ocasió de gran
transcendència per a Catalunya.
I també, per què no dir-ho, de transcendència per al conjunt
d'Espanya. Un conjunt complex que es veu aquí representat en la
pràctica totalitat.
Espanya ha recuperat en els darrers 25 anys el fil perdut de la
història, instaurant un règim polític plenament democràtic.
Espanya ha entrat de ple en la modernitat amb un Estat que
garanteix, alhora, els drets socials, el mercat, la llibertat d'empresa i
la solidaritat; amb el reconeixement de la seva pluralitat interna i
amb la singularització explícita dels pobles que la formen, per raó de
la seva pròpia trajectòria, de la seva pròpia identitat i diversitat.
I amb un intens procés descentralitzador que ha permès canalitzar i
acostar el progrés econòmic i social a tots els ciutadans a través del
govern i l'administració autonòmica i local. Estic d'acord amb vostè
senyor president, en la importància de la governació local i del nivell
local
Un Estat de les Autonomies capaç d'integrar llengües, cultures i
identitats nacionals diverses.
I hem sabut afrontar amb èxit la construcció d'un Estat modern amb
igualtat de drets i d'oportunitats per a tots els seus ciutadans i
ciutadanes.
Tanmateix, com dic, no totes les passes donades, durant tots aquests
anys, han estat endavant.
Perquè durant els darrers anys s'havia experimentat, amb major o
menor intensitat, una gradual erosió i una creixent distorsió de
2
�l'esperit i de la lletra originals de la Constitució en relació a
l'autogovern.
Erosió i distorsió que han originat disfuncions polítiques i
administratives que -en bona part- ja van ser objecte d'anàlisi en els
debats precedents al que estem celebrant avui.
Si repassem els dos últims debats -1994 i 1997- veuran que els
presidents del Govern -des de conviccions diferents i diagnòstics no
pas coincidents- van mostrar la seva voluntat d'aconseguir un millor
funcionament del conjunt del sistema.
Per al president González els objectius, l'any 94, eren, en paraules
seves:
.
consolidar el marc competencial;
.
aprofundir els instruments de cooperació;
.
establir la participació de les autonomies a la Unió Europea,
que ara culminen
.
modificar el finançament autonòmic;
.
abordar la dimensió i eficàcia de totes les Administracions
Públiques;
.
i, finalment, preparar la reforma del Senat.
Per al president José Mª Aznar els objectius proposats eren ben
similars.
En les dues intervencions del president de la Generalitat d'aleshores Jordi Pujol- hi ha un denominador comú: la preocupació pel
reconeixement i el respecte a la singularitat política i cultural de
Catalunya.
El meu antecessor va voler defensar amb claredat la singularitat de
Catalunya, afirmant que la reivindicació catalana és anterior a la
Constitució del 78.
Com de fet ho va ser la reinstauració de la Generalitat provisional,
abans de la Constitució, amb el president Tarradellas.
Al mateix temps va enumerar els punts que erosionaven al seu parer
l'autonomia catalana: la generalització i l'homogeneïtat autonòmica,
un reconeixement insuficient de la diferenciació cultural, i un
finançament insatisfactori. Són les seves paraules
Deu anys després cal reconèixer avenços importants però cal
assenyalar també problemes que persisteixen i que, per tant, són
objecte del debat que avui estem tenint, d'acord amb el document
tramès pel Govern.
3
�Seguiré el mateix ordre indicat en aquesta comunicació.
1)
2)
3)
4)
Àmbit competencial de les CC.AA. i de l'Estat.
Les relacions intergovernamentals: coordinació i cooperació.
La participació de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea.
El sistema del finançament autonòmic.
1) Àmbit competencial de les CC.AA. i de l'Estat.
Un determinat marc competencial s'ha consolidat, però també s'ha fet
evident una interpretació limitadora del mateix i, sovint, sense la
dotació de recursos suficient.
Fins i tot en alguns casos (com en matèria sanitària) es podia sospitar
que el traspàs generalitzat de la competència es va produir pensant
més en transferir un problema de l'estat (el dèficit) que en fer més
pròxima la solució (una millor gestió dels sistemes de salut) per al
ciutadà. però cal reconèixer que la darrera Conferència de Presidents
ha esvaït aquella sensació.
2) Les relacions intergovernamentals de coordinació i de cooperació
s'han posat en joc en aquest cas d'una forma positiva.
L'Administració de l'Estat s'ha aprimat en consonància amb el nou
repartiment competencial i dels recursos públics.
És cert que no hem aconseguit encara una articulació totalment
satisfactòria dels tres nivells de l'administració pública, especialment
de l'administració local.
Sóc un decidit partidari de traspassar al sector local un grapat de
competències i de recursos en matèria de serveis personals
(guarderies, assistència sanitària de proximitat i, fins i tot en casos
determinats, policia local en els municipis grans).
La reforma del Senat ha estat bloquejada per raons diverses, pel PP
durant una colla d'anys en que no escometre la seva conversió en
una veritable Cambra Territorial, de caràcter federal, seguint el model
alemany - que per molt que es digui que ara es vol fer retrocedir
segueix estant per sobre del nostre Senat, quant a competències i
significació. Per bé que aquesta sessió indica que ens movem en la
bona direcció.
També en aquest punt l'impuls reformador de l'actual govern és
patent.
3) La participació de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea.
4
�Cal reconèixer que s'ha donat un pas molt important en un altre tema
decisiu, com és la participació de les autonomies en la Unió Europea.
L'acord de la CARCE del desembre de 2004 ha fet possible la
participació de consellers autonòmics en la delegació espanyola en les
reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea.
El Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat ha
participat ja en la reunió sectorial corresponent.
4) El sistema del finançament autonòmic.
Les reformes parcials del sistema de finançament han permès
avançar del repartiment de recursos entre estat, autonomies i
ajuntaments que hi havia l'any 1980 (en tants per cent i sense
seguretat social ni deute públic aproximadament 80% l'Estat, 0% les
Autonomies que encara no existien i 20 % els ajuntaments), fins a la
situació actual revolucionària amb un 30% l'Estat, un 50% les
autonomies i un 20%, aproximadament, els ajuntaments; és a dir,
els ajuntaments tal i com estaven.
Val a dir un dels sistemes més descentralitzats d'Europa, però encara
congelat pel que fa al sector local en un insuficient 20%.
Segurament hauríem d'anar caminant cap a una translació des del
50% de les autonomies cap a un 20% dels ajuntaments per arribar a
un paràmetre 30/40/30.
És comprensible que avui es tornin a formular qüestions i punts de
vista que ja es van debatre fa vuit i fa onze anys.
Ara, però, amb dues diferències substantives:
- El Govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, ha
avançat en els fets, i molt.
- I el president de la Generalitat no ve a aquesta cambra a presentar
un memorial de greuges o demandes al President del Govern.
Senyores i senyors,
De l'experiència històrica del segle passat mantenim viva una lliçó
política bàsica: el progrés de la llibertat de Catalunya ha anat sempre
associat al progrés de la democràcia espanyola.
Va ser així en la fallida experiència de la Segona República. Ha estat
així en l'esplèndida realitat de la democràcia constitucional iniciada fa
27 anys. I volem que segueixi sent així en el futur.
5
�Hem viscut 27 anys, seguits i sense interrupcions, avançant cap a un
equilibri just entre aquests dos principis generals: voluntat
autonomista i interessos comuns.
Entre la vocació d'autogovern de Catalunya i les altres autonomies i
el projecte comú d'una Espanya integradora i solidària.
Reclamem, ara, trobar un nou equilibri que, a més, ha d'integrar el
factor europeu.
He dit i repetit que de res ens ha de servir un Estatut que reafirmi la
identitat nacional de Catalunya si, al mateix temps, no és una eina
útil per governar millor, ara i en el futur.
L'entesa entre els pobles d'Espanya no solament és possible. És
absolutament vital. Perquè a més de compartir una història comuna
compartim problemes i compartim aspiracions.
Abans he parlat de governar el futur.
Governar el futur significa:
1. reforçar el concepte de ciutadania,
2. afrontar el repte de la mobilitat migratòria
3. emmarcar els nostres problemes en el context d'un món obert
i 4. planificar adequadament les infraestructures i les noves
tecnologies.
Cal situar aquests temes en el marc de la Unió Europea.
Poc a poc les relacions entre estats estan sent ampliades i
aprofundides a través de les relacions entre regions i municipis.
Vull subratllar en aquest sentit la importància creixent de les
Euroregions que estan formant-se en les antigues fronteres amb
França i Portugal, avui feliçment desaparegudes a efectes pràctics.
La proposta d'Euroregió Pirineus-Mediterrània vol crear les condicions
per treure el màxim rendiment de la sinèrgia entre institucions,
empreses i ciutadans que es dóna en aquests territoris.
Els posaré un exemple ben clar: a França, a pocs quilòmetres de la
frontera amb Espanya, hi ha la fàbrica d'avions més important del
món, la fàbrica de l'Airbus. L'empenta que aquesta "usine" està
donant a la indústria espanyola de components, i en particular a la
catalana, és formidable.
6
�S'està creant, en la xarxa de grans concentracions urbanes europees
definida per Madrid, Paris, Londres, Frankfurt i Milà, una nova
polaritat: la del triangle Toulouse/Zaragoza/Barcelona, que ajuda a
recosir el teixit urbà industrial europeu. I això gràcies a l'existència
de la Unió.
Però tot i així l'alta velocitat està prevista entre Estocolm i Sevilla,
sense el tram Montpeller-Perpinyà: una vergonya que estem en camí
de corregir gràcies a la nova vitalitat de les relacions hispanofranceses.
Aquesta vitalitat s'ha demostrat en la recent cimera 2+7, celebrada
a Barcelona amb la participació dels governs dels dos Estats i les set
autonomies: Aquitània, Midi, Llenguadoc, Euskadi, Navarra, Aragó i
Catalunya.
Tots aquests projectes no responen a cap evocació de velles
estructures històriques -tothom ha entès que no és això- sinó a la
voluntat de donar millors serveis i afavorir el desenvolupament
econòmic i social.
Hace algunos años, un periodista me preguntó qué me parecería
que el Senado se trasladara a Barcelona: "Estaría encantado",
respondí.
Al dia siguiente los periódicos titulaban: "Maragall propone trasladar
el Senado a Barcelona".
Me llamó entonces mi padre, que en paz descanse,("que al cel sigui")
que era senador, para preguntarme si aquello era cierto. "Tranquilo,
papá, tranquilo", le dije.
Si ahora un periodista me preguntara por qué no trasladar, por
ejemplo, el Congreso a Toledo y el Senado a Zaragoza, ya saben cual
sería mi respuesta: "Encantado".
Encantados los miles y miles de ciudadanos que sufren a diario las
molestias de la congestión en las comunicaciones de Madrid.
Miren Vds.: El President Tarradellas explicaba magistralmente una
sensación que tenemos quienes venimos a menudo a la capital de
España: "Cuando salgo de Moncloa o de los ministerios estoy siempre
encantado. Pero cuando llego a Barajas empiezo a sospechar que no
todo ha ido tan bien".
Creo que en esta percepción influye un factor físico: no es tan sólo
que recapacites en el trayecto de Cibeles a Barajas, es que constatas
que los costes en tiempo y molestias corren de tu cuenta.
7
�Y esto, que en efecto puede ser considerado una nimiedad y ocurre
en todo el mundo, el Estado debería admitir que sucede.
Cuando la RFA cambió Bonn por Berlín tenía, como en el caso de
Madrid, poderosas razones de ahorro de costes en vistas a su
ampliación al Este, pero ahora el resentimiento que se ha creado es
considerable.
Era mejor el triángulo Bonn-Frankfurt-Berlín, como es mejor el
binomio New York-Washington.
Una de las cosas que más ha complacido en Catalunya del actual
gobierno de España, es precisamente la disponibilidad para desplazar
las reuniones y las instituciones públicas a diferentes puntos de la
geografía española.
Es una muestra de sensibilidad que la gente capta immediatamente.
Señor Presidente, señoras y señores:
Han transcurrido más de 25 años de la vida de nuestro país que la
historia señalará como uno de los periodos más pacíficos y fructíferos
de la España contemporánea y de los pueblos que la forman.
Hoy España es una realidad institucional bien distinta: fuerte, segura;
mucho más equilibrada y solidaria.
Hoy me siento más catalán y más español.
Al terminar la sesión parlamentaria del pasado dia 3 pude decir: !Por
Catalunya y por esta España!
Hemos sabido extender el bienestar, si no a toda la ciudadanía, a la
inmensa mayoría y hemos corregido buena parte de los desequilibrios
con qué nuestro país llegó a la libertad y la democracia.
Queda por resolver el impacto que hoy está teniendo la inmigración
sobre el nuevo equilibrio social alcalzado.
Como estamos viendo estos días, a raíz de los acontecimientos que
se suceden en Francia, éste es probablemente el tema más complejo
que ahora debemos afrontar. Pero lo afrontaremos con éxito. Estoy
seguro de ello.
La economía española vive hoy un momento espléndido. Crecemos el
triple que Francia o Alemania. Esto nos proporciona una mayor
serenidad para abordar los diversos retos que España tiene
planteados, uno de los cuales es el de la inmigración.
8
�Voy acabando. Y no puedo hacerlo sin mencionar un factor crucial del
mejor periodo de nuestra historia moderna. Casi me atrevería a decir
que, desde Carlos III hasta hoy:
La Corona ha jugado en este proceso, de manera tan efectiva como
discreta, su papel de garante de la unión de los pueblos que forman
la nación de naciones que es España.
Por ello, también por ello, nos podemos plantear la adecuación a las
nuevas realidades: porque éstas existen y porque tenemos la
madurez requerida para afrontarlas y asumirlas.
Señor presidente del Gobierno:
Usted ha demostrado reiteradamente tener la determinación y el
coraje político para abordar las reformas que permitan recuperar y
ampliar el espíritu que presidió la creación de nuestro marco jurídico
de libertad y convivencia.
En 18 meses, el Gobierno ha convocado dos Conferencias de
Presidentes. En la primera se constató un problema candente: la
financiación de la sanidad. En la segunda, hace dos meses, se
aportaron soluciones.
En 18 meses, el Gobierno ha tomado la iniciativa de convocar este
debate del Estado de las Autonomías.
En 18 meses se ha conseguido un reconocimiento histórico de la
lengua en la que les he hablado, así como del gallego y del euskera,
ante las instituciones europeas.
En 18 meses se ha hecho realidad la vieja reivindicación de
participación de las autonomias en los consejos de ministros de la
Unión Europea.
Vd. ha propiciado un salto cualitativo extraordinario en el necesario
clima de diálogo y entendimiento entre los pueblos de España. Hoy
la España plural está más próxima, es más posible.
Todo ello se lo quiero agradecer, expresamente, explícitamente, en
este marco. No yo: Catalunya.
Catalunya sabe que estas cosas no son fáciles, ni lo van a ser en
adelante, pero sabe también que vd. y su Gobierno están
determinados a seguir la senda de la España plural. Vd. ha sido
consecuente y Catalunya será consecuente.
Estoy dispuesto a asumir la parte de responsabilidad que me pudiera
9
�corresponder si las explicaciones de lo que Catalunya propone en el
escenario de la España plural no han sido suficientes.
Y reitero mi compromiso para seguir en el empeño, para tratar de
explicar nuestras propuestas pausadamente, aportando razón y no
crispación. Tanto y tantas veces como sea necesario.
Y vamos a escuchar, con respeto, las opiniones distintas y las
propuestas de los territorios y comunidades de España.
Senyor president, senyores i senyors,
estic convençut que gràcies al procés autonòmic que estem debatent
en aquesta sessió, l'Espanya que aquí representem, l'Espanya plural,
anirà adquirint una major solidesa i haurà esdevingut un model
irreversible i admirat pel món sencer.
I que tot plegat revertirà en més progrés, més concòrdia i més
llibertat per a tots els homes i dones que conviuen en pau en aquest
país entranyable.
Moltes gràcies, senyores i senyors.
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1707
Title
A name given to the resource
Intervenció en el debat sobre l'estat de les autonomies
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Senat. Madrid
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Espanya plural
Acció política
Territoris
Federalisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/27/224/20051026.pdf
2b04089bd79757309fe7c8f7cbbbed65
PDF Text
Text
Inauguració del Congrés Europeu del Microcrèdit
sobre "Les microfinances i la inclusió social" (castellà
i català)
Palau de Pedralbes | 26/10/2005
Majestad, señor ministro, señor alcalde Accidental, señor presidente
de la Caixa Catalunya, presidente de la Fundación la Caixa y
presidenta de la red europea de microfinanzas señora Novak, a quien
hemos venido a escuchar. Amigos y amigas.
El año pasado en Barcelona, y por tanto en Cataluña, se presentó al
mundo el Foro Universal de las Culturas, lo presentamos como ciudad
y como país.
El Fòrumse convirtió en un ágora global de personas unidas por la
voluntad de corresponsabilizarse con los valores de la libertad, de la
dignidad de las personas, de la justicia y de la paz.
Este año Barcelona, Cataluña, Europa y España entera vuelven a
poner un grano de arena en la transformación del mundo, acogiendo
este Congreso Europeo del Microcrédito.
Han trascurrido casi 30 años desde que Mohamed Yunus, al que
tuvimos aquí el año pasado y pudimos escuchar, inició su camino
trabajando contra la miseria a través de los microcréditos.
Con su designio y el de tantos otros emprendedores sociales, 274
millones de personas, si no voy equivocado, han podido ganarse un
futuro digno convirtiendo sus utopías en realidades.
La verdad es que los microcréditos pueden revolucionar, creo que
están empezando a revolucionar la cooperación al desarrollo, con el
apoyo de la obra social de las cajas de ahorro, pero también a través
de interesantes iniciativas de finanzas éticas y sociales en el ámbito
de la sociedad civil y en el ámbito del voluntariado.
En Europa los microcréditos están convirtiéndose en un instrumento
realmente eficaz en reducción de la pobreza y de la exclusión social y
financiera.
Deia Víctor Hugo, que no hi ha res més poderós que una idea que
arriba a temps, i ara la idea de Mohamed Yunus arriba a temps arreu
del món.
1
�2005 es l'any, efectivament, del microcrèdit, i els microcrèdits es
consideren cada cop més un instrument fonamental per aconseguir
els objectius de desenvolupament del Mil·lenni.
Els convido a fer un esforç que deixi llavors, que obri noves visions i
que permeti que molts ciutadans i empreses avancin en la seva
pròpia història amb onades d'il·lusió i apostes de risc, però també
amb un extraordinari sentit de la responsabilitat i el treball ben fet.
Aquesta és la raó de ser del Congrés Europeu del Microcrèdit i el
motiu pel qual els agraeixo molt sincerament la seva presència aquí,
a Catalunya.
Tant de bo que la força de les paraules i del compromís de tots
vostès, ens ajudi a continuar el nostre camí cap a la millora de la
cohesió social amb una major eficàcia i també i sobretot amb una
major proximitat.
Moltes gràcies per estar aquí.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1706
Title
A name given to the resource
Inauguració del Congrés Europeu del Microcrèdit sobre "Les microfinances i la inclusió social" (castellà i català)
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Congressos
Model social
Finançament
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/27/223/20051025premis.pdf
217b28c9815c2616095117de4d8a356d
PDF Text
Text
Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat
2005
Palau de la Música Catalana | 25/10/2005
Bona nit autoritats, guardonats, estimats amics en aquest Palau que
es també una meravella de l’art i de la tècnica, i que ens parla d’una
època en què Catalunya es va desvetllar i va començar a dibuixar el
seu propi futur. Perquè això que veieu aquí, això tan únic, aquest
modernisme, es correspon també a l’època del naixement del
catalanisme. Jo crec que d’aquí un any hauríem justament de
recordar l’inici d’aquella època, que va ser políticament, culturalment,
artísticament, tecnològicament i econòmicament tan i tan potent.
Vull en primer lloc felicitar les sis empreses guardonades aquesta nit
amb la distinció que atorga el CIDEM. Crec sincerament que són un
exemple de capacitat emprenedora i de com fer avançar la nostra
economia en el món obert, perquè el món ja és obert, no hi ha
fronteres que ens protegeixin.
Les empreses premiades aquest any tenen a veure amb el sector de
l’automòbil, el transport, la química, l’enginyeria i el tèxtil, per cert
un dels més afectats per l’obertura dels mercats mundials, ja que
parlem de món obert.
Totes aquestes empreses demostren que el teixit empresarial català
és fort i que té capacitat d’encarar el futur, un futur que està tan ple
d’oportunitats, sense dubte, com d’incerteses. I cal saber aprofitar
aquestes oportunitats i cal saber innovar. Ho estem començant a fer,
ho esteu començant a fer, ho esteu fent.
Per aconseguir aquest objectiu s’ha de combinar tres coses: ambició,
rigor i excel·lència. I quasi diria un quart punt, un punt de gosadia.
Qualitats totes elles que bé es podrien atribuir a aquells qui, fa cent
anys, com he dit, a l’any 1905 , van col·locar la primera pedra
d’aquest magnífic Palau.
Mirin, vull felicitar també, haig de fer-ho, el CIDEM pel seu treball,
que és un treball estratègic per assolir el nostre lloc en el context
internacional. I ho faig en un dia en què estic feliç perquè hem
aconseguit un Govern més àgil i un Govern més eficient sense haver
de dir adéu a ningú, sense haver de prescindir d’un capital acumulat
que és el capital humà, que és el que val més de tots.
Dons bé, el CIDEM genera suport a la innovació tecnològica, aposta
per la qualitat en la producció empresarial, dóna impuls a
l’excel·lència en el teixit industrial català, i jo crec que incentiva
1
�l’aposta empresarial per la recerca i la innovació d’una manera
eficient.
Vet aquí el que fa el CIDEM, fa allò que li toca fer al sector públic,
prestar tot el seu suport i la confiança de les institucions perquè els
emprenedors no tinguin fre, no tinguin cap fre fora de la seva pròpia
competència amb els altres.
Vull reconèixer el paper en aquest sentit del Fòrum de la Innovació.
Vint edicions donant premis de reconeixement a les empreses, són
molt anys, són molts anys d’aposta per la innovació i d’aposta per la
qualitat. Aquesta és una pedra molt ben posada en l’edifici del suport
institucional a la innovació.
Aquests premis, d’altra banda, tenen encara un altre valor, un valor
diferent: reconeixem sobretot la capacitat de mirar lluny. De posar
l’eficiència i els resultats a mig i llarg termini per davant del
rendiment immediat. Reconeixem, en definitiva, el que podríem dirne visió estratègica. Reconeixem el coratge d’aquells que s’avancen
als esdeveniments, no d’aquells que els segueixen.
La nostra economia no ens permet, no ens permetria, esperar que les
coses passessin per apuntar-s’hi, no ens permet estar a l’espera de
noves realitats, que moltes vegades són realitats negatives com les
deslocalitzacions. En el món d’avui, si no et mous, et mouen. No es
pot estar quiet i vosaltres ho sabeu millor que ningú.Per això, hem
d’estar en condicions d’esdevenir nosaltres el nostre propi motor i de
generar el nostre propi ritme. I hem de tenir un Govern compromès
amb el seu teixit industrial.
L’Estatut?, l’Estatut de Catalunya és molt important, però això també
és molt important, és tan important com l’Estatut.
Crec que el Govern ha demostrat aquest compromís amb el seu teixit
industrial de diverses maneres:
a) L’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de
l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. El primer que
vam fer.
b) L’aprovació del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya, dotat amb
860 M€, una part dels quals es gestiona des del propi CIDEM.
c) I amb el suport econòmic als projectes de R+D+i, que aquest any,
per part del Departament de Treball i Indústria, han obtingut 37
milions d’€ per finançar 615 projectes.
Bé, aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004, 29,2
milions d’euros, destinats a 496 projectes. En total, en aquests dos
2
�anys de Govern hem finançat més de 1.100 projectes destinats a
modernitzar i potenciar la innovació industrial a Catalunya. Mai
s’havia fet tant.
Jo crec que ara estem preparats per fer una colla de coses, estem
preparats per assumir en el fons la nostra responsabilitat:
Per fer la prospectiva necessària, és a dir, per dibuixar futurs.
Per donar la formació apropiada i afrontar justament el futur amb
garanties d’èxit. I, encara, per adoptar la tecnologia a l’abast.
Mirin, a Catalunya hem de nuclear una regió europea, una Euroregió
en diem de vegades, que ompli l’espai obert entre Madrid, Paris,
Frankfurt i Milà. Tenim aquesta oportunitat, tenim aquest territori, hi
ha aquest espai, però aquest espai no es nuclea sense motors
potents, sense gent innovadora, sense empreses que tirin i sense un
Govern que ho entengui. Aquest es el nostre objectiu. Ho estem fent.
La innovació i la qualitat ens mostren el camí de la transformació
social i econòmica del segle XXI, juntament amb la política de
reforma social i ambiental, no es pensin que això són coses
contràries. Si no poguéssim ajuntar aquestes dues coses tampoc
arribaríem gaire més lluny.
Juntament, dic, amb la reforma social i ambiental i, per descomptat,
la millora de les infraestructures; tot això son els pilars fonamentals
de la política del Govern de Catalunya avui. Aquest és el repte de
Catalunya, un repte que és per mi i per vostès, estic segur, una
aposta que hem de guanyar.
Avui, hem vist una bona mostra, i els vull felicitar. Hem vist una
mostra, jo crec varies mostres, que testimonien de l’existència aquí,
a Catalunya, d’aquest esperit, d’aquesta visió, d’una bona composició
del lloc d’allà on estem, del que volem. I a més, proves fefaents que
en diversos punts de la geografia catalana hi ha gent que ha entès
amb qui estem competint, de quina manera hem de competir i de
quina manera poden guanyar. Hem vist unes mostres que a mi em
fan ser, aquesta nit, molt més optimista.
Moltes gràcies a tots i moltes felicitats.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1705
Title
A name given to the resource
Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Música Catalana
Subject
The topic of the resource
Comerç
Competitivitat
Model social
Finançament
Premis i reconeixements
Recerca i Desenvolupament
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/27/222/20051025.pdf
f6db845535106444e028057a836e214a
PDF Text
Text
Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La
Caixa"
Palau de la Generalitat | 25/10/2005
Señor Director Gerente del Fondo Monetario Internacional
Consellers i conselleres, senyor president de La Caixa, senyors Fainé,
Mercader, Samaranch, estimats amics i amigues, diputats, autoritats,
síndic.
Hi ha una enorme expectació en aquest acte i ho prova el fet que en
l'auditori d'aquest mateix Palau hi ha 100 persones que l'estan
seguint, més enllà d'aquelles que estem aplegades aquí. De fet, és un
acte protocol.lari, però és un acte important, és un acte solemne,
potser dels més rellevants dels que es realitzen al cap de l'any en
aquest Palau de la Generalitat de Catalunya.
És l'acte del reconeixement de la màxima distinció de la institució que
tinc l'honor de presidir, i ho és especialment en aquest cas, perquè
distingim la trajectòria centenària i la significació econòmica i social
d'una institució sense la qual seria molt difícil d'explicar i d'entendre
el progrés i l'estabilitat del nostre país; és així de senzill. Tanmateix,
tots els que ens hem aplegat avui en aquest reconeixement a La
Caixa sabem que estem protagonitzant alguna cosa més que un acte
protocol·lari.
Estem en un moment de canvis, de canvis importants, en tots els
ordres. Ho ha dit el Director Gerent del Fons Monetari Internacional;
ho ha dit el President de La Caixa. Temps de canvis econòmics,
temps de canvis socials i temps de canvis polítics. I els temps de
canvis comporten sovint moments de confusió i, fins i tot, d'incertesa.
I això que en diuen la sàvia gestió del canvi consisteix en reduir la
incertesa i, per descomptat, en combatre la confusió. Per sort, aquest
temps de canvis és també un temps d'institucions, i d'institucions
sòlides, d'institucions que han estat, són i seran; que són els agents,
els causants del canvi però també el resultat del mateix, tot alhora;
del nostre progrés democràtic, de la nostra prosperitat econòmica i
de la nostra cohesió social; i m'estic referint als darrers trenta anys,
no pas solament als dies, les setmanes o els mesos que estem vivint.
Efectivament, si avui hem plantejat la reforma del nostre Estatut
d'Autonomia, estimat president de La Caixa, amb l'ambició que
pertoca i amb un amplíssim acord polític i social, és perquè comptem
amb unes institucions polítiques que funcionen, que funcionen amb
normalitat, és a dir, segons les regles i els usos democràtics
compartits per tothom.
El Parlament de Catalunya ja ha fet la seva feina. Ha aprovat, ha
1
�debatut, ha negociat i finalment ha aprovat, amb una majoria molt
notable de 120 dels seus 135 diputats, una proposta, el que ara com
ara és una proposta de llei, de reforma de l'Estatut. I les Corts
generals han començat a fer la seva feina de debatre, de negociar i
d'aprovar, quan s'escaigui, la llei per la qual Catalunya és dotarà d'un
nou Estatut.
Per raons que ara es faria llarg d'explicar, aquest Estatut és totalment
nou, després de 25 anys, i és fruit justament de l'experiència, també,
diguem-ho tot, de la constatació de les insuficiències d'allò que
havien fet fa 25 anys; no perquè en aquell moment fossin
insuficients, sinó perquè el que va passar després ho va fer esdevenir
insuficient i, per tant, en aquesta línia nosaltres farem tot el que
calgui, totes les explicacions que calguin, perquè el nou Estatut sigui
aprovat en tot allò que és fonamental.
Finalment, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya emetran el seu
veredicte definitiu sobre el nou Estatut. Ja saben vostès que després
de la seva aprovació o modificació, que esperem que no sigui
substancial, a les Corts Espanyoles, haurem d'anar a un referèndum
aquí, a Catalunya.
Simultàniament, el Govern de Catalunya exerceix i exercirà les seves
funcions amb especial cura a promoure i estendre el progrés social
dels nostres ciutadans, posant l'accent, com vaig dir fa molt poc, en
les seguretats, en l'atenció de les persones i en el reequilibri
econòmic i territorial del país, dotant-lo d'aquelles infraestructures i
d'aquella tecnologia que ens han de fer tan potents com sempre hem
volgut ser.
De la mateixa manera que les institucions polítiques, les institucions
econòmiques i financeres, en un marc d'irreversible liberalització -del
que ens ha parlat el director gerent del Fons Monetari Internacionaltreballen per assolir els seus objectius, contribuint així a la
prosperitat general.
És temps doncs de canvi, de canvi canalitzat a través de les
institucions i també és temps d'Europa. Però si parlem de canvis, els
haig de dir que farem canvis, que farem canvis en el Govern i vull
que sàpiguen de primera mà que no canviaré cap conseller ni
consellera, tenen tots la meva confiança, l'han tingut fins ara i la
seguiran tenint. Farem canvis en la manera de governar per ser més
eficients. I més ben entesos, també. L'Estatut ha tapat en bona
mesura la governació i això ho hem de resoldre i ho resoldrem.
Però tornem al que estàvem parlant; parlàvem de canvis a Europa.
No estem en temps en que sigui prudent, deixeu-m'ho dir ben clar,
deixar temes oberts massa temps sense resoldre. Europa ha estat,
2
�efectivament, l'ideal de la nostra aspiració de modernitat. Europa és
el nostre destí, la nostra casa comuna, el marc per poder ser algú en
el món global, el que ens dóna la mesura de la nostra dimensió. Bé
doncs, canvis, institucions, Europa, tot això ens remet a aquest
escenari mundial del qual ens parlava el Director Gerent del Fons
Monetari Internacional.
Vostès saben perfectament, i ho comentàvem abans, que el
naixement del Fons Monetari Internacional fue el teatro de una
disputa importante entre los intereses europeos y los intereses
americanos. Jonh Maynard Keynes, que ya había estado en las
negociaciones como aprendiz casi, como oficial de poco nivel del
tratado de paz de Versalles y que había criticado enormemente el
resultado de aquel tratado y lo que significó para Alemania, el
desastre, la miseria, la hiperinflación, quiso evitar que esto ocurriera
de nuevo en Europa; y forcejeó en Washington para obtener un
Fondo Monetario Internacional que efectivamente lo fuera y un Banco
Mundial que efectivamente fuera un Banco, y terminó diciendo el
fondo es un banco y el banco es un fondo. Y de alguna forma perdió
la batalla de lo que tenía que ser la financiación de la recuperación
europea, perdió esa batalla que sin embargo fue compatible con el
hecho de que Alemania fue ayudada en su reconstrucción, al
contrario de lo que había pasado al final de la Primera Guerra
Mundial; Keynes perdió, Alemania ganó, Europa ganó finalmente,
digámoslo todo, y el Fondo Monetario Internacional, querido Director
gerente, yo creo que tiene por delante todavía muchas cotas, no de
eficacia, sino de influencia que ganar, porque lo que entonces era
Europa, hoy es el mundo. El mundo es una economía abierta, usted
lo ha dicho, y conviene que haya instituciones internacionales más
efectivas de las que hasta ahora hemos tenido. Confiamos muchísimo
que la presencia de usted, de un español competente, al frente del
Fondo Monetario Internacional va a servir para ello.
Quan relliguem tots aquests conceptes identifiquem d'alguna forma el
codi genètic de La Caixa. La Caixa és una institució arrelada que ha
contribuït de forma excel·lent a la prosperitat comuna i que dóna
estabilitat al nostre país, una institució que ha interioritzat el canvi i
la innovació com a pautes de conducta i una institució que des de
Catalunya navega arreu del món amb una dimensió europea
inqüestionable. D'aquesta manera, La Caixa ha esdevingut una
institució que representa fidelment una manera de fer i una manera
d'anar pel món que són un exemple per les institucions, les empreses
i les associacions del nostre país. Aquest és el sentit profund de
l'homenatge que avui retem a la primera institució financera de
Catalunya.
I vull aprofitar aquesta ocasió per formular un prec i per prendre un
compromís. Vull formular un prec als responsables de La Caixa.
3
�Siguin irreductibles a l'hora de preservar la independència d'aquesta
institució centenària; independència que, per altra banda, ve
garantida per una Llei de meitat dels anys vuitanta que és la Llei més
liberal de totes les lleis que s'hagin pogut fer en les Comunitats
Autònomes espanyoles respecte d'aquest tipus d'institucions
financeres. La més liberal. Vostès saben que aquesta és una de les
claus del seu èxit, saben que el Govern de la Generalitat ho sap i ho
respecta, i vull que sàpiguen que aquest és el millor servei que poden
fer al país, ser com són, ser independents. I amb el prec que li acabo
de fer, un compromís. El compromís del president i del Govern de la
Generalitat de respectar, com s'ha fet fins ara, aquesta
independència.
Abans m'he referit a la confusió en temps de canvis i al soroll, més o
menys interessat, que deforma les intencions i la realitat, i vull ser
més explícit. Tots vostès saben que s'ha volgut instal·lar el tòpic que
la proposta de nou Estatut té una orientació intervencionista molt
especialment dirigida a controlar les Caixes d'estalvis. Insisteixo en
que la nostra Llei, i no és d'aquest govern, és anterior, és la més
oberta i la menys constrictiva de totes les que hi ha a nivell de les
autonomies espanyoles. Però en relació a aquesta qüestió, vull encara
reiterar alguna cosa més.
Primera precisió: una cosa és qui té les competències i l'altra com les
exerceix. No hi ha res, ni un sol punt en la proposta de l'Estatut, que
sustenti l'afirmació que s'amplien les competències del conjunt del
sector públic; el canvi consisteix en que allò que abans feia l'Estat ara
ho farà la Generalitat, dins del que preveu la Constitució. Això no és
lliure mercat, però això és una virtut que el mercat té, que és la
proximitat.
Segona precisió: nosaltres farem un ús de l'autogovern menys
intervencionista i més lliberal del que sempre ha fet l'Estat, vull que
quedi clar. Perquè hem de suposar que la Generalitat, quan legisli ho
farà en un sentit més intervencionista que el govern central, quan
justament estem més a prop de la realitat intervinguda ? I davant
d'això, davant d'aquesta qüestió, tenim tres respostes possibles.
Quan s'ha donat el cas, per exemple en matèria de caixes, s'ha
demostrat que nosaltres fem un model menys polititzat que en la
resta de l'Estat. Segon, de l'Estat espanyol no es pot pas dir que
històricament tingui massa autoritat per donar lliçons en matèria de
no intervencionisme, i he de fer una excepció important amb una
persona que tinc aquí a l'esquerra. Però és cert que la dinàmica de
l'Estat espanyol ha estat francament més intervencionista que no pas
ho és la nostra dinàmica de govern. I tercer, com podríem voler un
Estatut per tenir un país més lliure i fer-ho servir per limitar l'actuació
dels nostres ciutadans i de les nostres empreses?.
4
�I ara arribo a la tercera precisió. En determinats camps, l'econòmic i
el financer, no tan sols ens plantegem de modificar l'àmbit
competencial. Encara que hauria estat perfectament legítim
plantejar-ho dins la Constitució, no ens proposem ampliar les
competències de la Generalitat que en molts casos la legislació bàsica
de l'Estat ha limitat més enllà del que seria raonable. Aquest ha estat
el nostre propòsit en fer l'Estatut, i molt especialment en matèria de
bancs i caixes. Si hi ha algun punt que provoca recel i no ha estat tan
ben entès, ens comprometem a modificar-lo.
Quarta precisió i última: nosaltres estem a favor de la llibertat de
mercat, la màxima possible, i estem en contra de la fragmentació del
mercat, és una contradicció en els termes. Ara no posem traves al
mercat europeu que figura que és el que ens hem compromès a crear
especialment en l'àmbit financer i el de serveis. Ja voldríem que
aquests exemples que s'han posat abans de primeres presències de
les nostres caixes a Europa i a França en particular poguessin
continuar, perquè sabem i sap el director gerent del Fons Monetari
Internacional que no és gens fàcil. De manera que els responsables
espanyols que en determinats camps s'alarmen dels possibles
entrebancs que podria significar l'Estatut per la unitat de mercat, el
primer que podrien fer és mirar que poden fer per no entorpir
realment el funcionament del mercat europeu, què podem fer perquè
el mercat europeu sigui més lliure, que no ho és del tot.
Fins aquí aquestes precisions al fil de l'actualitat. Acabo. Els he dit en
començar que aquest acte no era un acte estrictament protocol·lari,
s'ha demostrat que no ho era, i per això tampoc no he volgut defugir
una qüestió que podia ser motiu de preocupació. És la meva manera
d'expressar-los la meva confiança en el futur de La Caixa i en la seva
capacitat de seguir fent un servei al país des d'una independència
acreditada per una història centenària. Repeteixo el que els he dit fa
un moment: preservin gelosament el seu principal actiu que és
l'autonomia, que és la seva pròpia personalitat, i exigeixin que sigui
respectada perquè farà bé a Catalunya i farà bé a Espanya i farà bé al
mercat, a tots. Per molts anys.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1704
Title
A name given to the resource
Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La Caixa"
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Estatuts
Finançament
Model social
Territoris
Liberalisme
Premis i reconeixements
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-25
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències