434 10 4391 http://78.47.125.110/files/original/27/221/20051021.pdf 9b1589e05da77de8324df03df455b7d5 PDF Text Text Dia de la Justícia a Catalunya Palau de Congressos de Catalunya | 21/10/2005 Senyor president del Tribunal, autoritats, presidents, il·lustríssim senyor president de l'Associació catalana pro-justícia, senyores i senyors, jutges de pau. Unes paraules no per breus menys sentides. No cal remarcar la importància de l'administració de justícia en un estat democràtic i social de dret. La justícia, vostès són els que ho saben millor, ha de protegir els drets dels ciutadans i les ciutadanes. Sense una administració de justícia eficient, la societat democràtica deixa de ser, corre el risc de no poder regular els seus conflictes i, per tant, corre el risc de no ser una societat democràtica. La celebració del dia de la Justícia ens serveix per recordar a tothom, ciutadans i poders públics, aquesta importància fonamental del sistema de Justícia, del seu paper i del prestigi que ha de tenir en el moment històric en que Catalunya s'està avançant i li està dient a l'Estat quina és la nostra concepció de l'autogovern i de la possibilitat que voldríem en els serveis públics. El Govern de la Generalitat reconeix la importància de la Justícia no solament amb una commemoració anyal. La reconeix prestant-li atenció tant en la seva política com en les actuacions del Departament, en el terreny de la justícia i també del sistema penitenciari. Mesures meditades i, al mateix temps, mesures ambicioses que jo crec que són conegudes per tots vostès. Com ha indicat el conseller Vallès, aquest Govern dóna prioritat pressupostària, que a última hora és el que compta, a aquestes actuacions fent de la conselleria un dels Departaments amb increments superiors a la mitjana per a l'exercici pressupostari de l'any 2006. Hi posarem més recursos. Aquest any, el Govern dedica la celebració del Dia de la Justícia a la commemoració del 150 aniversari de la Justícia de Pau, com a primer nivell d'actuació de l'administració de la Justícia, la més propera a la societat, i la que ha de respondre més immediatament a les demandes dels ciutadans i les ciutadanes. I amb aquesta commemoració, volem reconèixer dues coses: la importància d'una Justícia propera a la ciutadania i la dedicació i la competència dels seus titulars. La importància de tenir un mecanisme eficaç per resoldre els conflictes menors, encara que de vegades no per ser menors són els menys incòmodes per la convivència social. Al contrari, són els més 1 �incòmodes per aquesta convivència. La justícia de pau és eficaç per la capacitat d'intervenir de manera àgil en la resolució dels petits conflictes socials que són els que formen el caràcter d'un país i els que fan el dia a dia d'un país. En segon lloc, conec la dedicació i la competència dels seus titulars, dels jutges de pau, que exerceixen la seva funció amb el rigor del seu bon criteri i amb la legitimitat que els dona la seva proximitat als qui sol·liciten la seva empara, sense que la seva vinculació a la comunitat on imparteixen justícia sigui cap obstacle, que no ho és, a la seva independència o a la seva imparcialitat. Vull dir-vos clarament que ens sentim orgullosos de la justícia de pau i dels jutges de pau. Són una prova evident del que pot ser una administració de justícia accessible, propera, vinculada al país, a la terra, a la gent. Vostès saben que aquest President ha estat un partidari fervent de la justícia de proximitat. Les crítiques que ha desvetllat la proposta d' institucionalitzar-la en nuclis urbans queden desmentides, crec, per l'experiència que vostès signifiquen en l'àmbit de la Justícia. Una part significativa dels catalans no tindran probablement altre contacte directe amb la justícia que no sigui a través del seu jutjat de pau. Doncs bé, vostès saben també que aquest President i el seu Govern són impulsors de la cooperació entre el govern de la Generalitat i el govern municipal. Som uns absoluts convençuts que la justícia de proximitat és també, en aquest sentit, una expressió d'aquesta col·laboració entre diverses administracions, entre aquestes administracions, i entre diversos nivells de govern. Però volem que aquest reconeixement no quedi només en paraules. Per això mateix, el Govern i el Departament treballen i treballaran per millorar les condicions de l'exercici de la Justícia de pau, amb mitjans materials i tecnològics més adequats, en benefici de la societat a la que serveixen. I treballarem per establir la justícia de proximitat amb el rang que mereix. L'impuls per a comptar amb un nou Estatut significa també un impuls per a comptar amb una administració de justícia més eficient i més propera. La distància és condició de la justícia, però es tracta de la distància moral, i es tracta de la independència de criteris, i crec que l'exemple de la justícia de pau, i de tots vostès com als seus dignes titulars, ens anima a nosaltres com a representants del poble de Catalunya a seguir promovent l'aproximació de la justícia a la societat, tal com 2 �estableix el projecte de l'Estatut. Aquest Estatut de Catalunya compta amb un ampli suport social i ha de ser un instrument al servei de la ciutadania, dels seus drets i de les seves aspiracions. Acabo. Felicitacions, doncs, molt sinceres i molt autèntiques, als que han rebut el reconeixement de 25 anys d'exercici com a jutges de pau, felicitacions i agraïment a tots els qui exerceixen aquesta funció, i estímul també per a continuar la seva tasca. Em plau cloure aquest acte amb agraïment i amb la reiteració del ferm propòsit del govern que presideixo d'acostar la justícia a la societat sense demèrit de la seva independència, al contrari, amb benefici del seu prestigi, i de la confiança del poble en el sistema judicial que és la marca típica dels països democràtics més conseqüents i més acreditats, més indiscutits. Moltes gràcies a tots. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1703 Title A name given to the resource Dia de la Justícia a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Commemoracions Seguretat ciutadana Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/220/20051018.pdf abf540491766001cef5993c2680b29ea PDF Text Text Debat de Política General Parlament de Catalunya | 18/10/2005 Molt honorable senyor president, senyores i senyors diputats..., els vull parlar, després d'una introducció, de les prioritats i orientacions que em semblen fonamentals per a la bona marxa d'aquest Govern, amb un èmfasi molt especial en els temes de seguretat, en els temes de les edats fràgils de la població del nostre país i, evidentment també, i en tercer lloc, però no menys important, sobre el país equilibrat que estem construint, per seguir amb les relacions amb l'Estat, amb les relacions internacionals i un punt final. Nosaltres tenim, efectivament, tres orientacions, a més de l'Estatut. Crec que està demostrat a bastament el compromís de tots en la millora de l'autogovern i que és, doncs, el moment de prendre el pols a la realitat viva del país i d'examinar si l'acció de Govern respon efectivament als anhels i a les necessitats dels nostres ciutadans i ciutadanes. Crec que hem de canviar d'èmfasi, en el Govern i també en aquesta cambra. Ja els avanço que aquest Govern i aquest Parlament, crec, han fet en aquests dos anys més feina i més transcendent -una feina més transcendent- que la que es va fer en els quatre anteriors, i potser més anys encara. Hem situat en la ciutadania catalana, i davant els ciutadans de tot Espanya, un repte indefugible, ben construït, respecte de qui som, què volem, quins drets ens assisteixen, quines obligacions estem en condicions d'honorar i com proposem els catalans als catalans i als espanyols en general obrir una nova etapa més franca i més justa de la nostra vida col·lectiva. Aquesta proposta catalana, crec sincerament que és indefugible. Ha provocat, és cert, un terratrèmol polític considerable, però si mantenim amb fermesa i amb la imprescindible flexibilitat quan calgui, com vaig avançar en la darrera sessió de la cambra, els nostres postulats, jo crec que aquesta proposta catalana marcarà l'inici d'una nova governació i d'una més profunda implicació de poble i política aquí i a la resta d'Espanya. En els darrers dies he tingut ocasió de comprovar l'abast de l'impacte del nou Estatut, de la proposta de nou Estatut. Ningú no hi és indiferent, perquè aborda les qüestions de justícia i d'equitat entre Catalunya i els pobles d'Espanya, perquè modernitza conceptes i destapa les insuficiències d'un sistema que insensiblement ha anat esmussant i reduint, ha anat retallant l'eficàcia i l'equitat inicial del nostre sistema polític. 1 �El sistema no ha estat pas insensible al retorn reiterat dels vicis ocults de la política catalana i de la política espanyola; ni de la persistència d'actituds de recel i d'incomprensió respecte de la franca, neta i generosa disponibilitat del nostre poble a contribuir a les càrregues comunes i, tanmateix, a mantenir intacta l'esperança genuïna de l'Estatut de 1979, tal com va denunciar el president Pujol en aquesta cambra en el debat sobre l'estat de l'autonomia l'any 1987. Alguna cosa havia passat ja aleshores que feia necessària una relectura de la nostra llei fonamental i dels efectes que aquesta llei fonamental té sobre la regulació de les nostres relacions amb la resta de l'Estat. Alguna cosa ja havia passat en aquell moment. Crec que aquest discurs de Jordi Pujol en aquesta cambra l'any 87 és una peça cabdal per entendre l'inici de la insatisfacció de Catalunya respecte de la situació existent deu anys després de l'inici de la democràcia i de l'autonomia. Malauradament, en anys posteriors, tot i avançar amb penes i treballs i, sens dubte, amb errors evidents, no vam estar en condicions de presentar al poble de Catalunya i als pobles d'Espanya l'abast real de la pretensió catalana, la seva coherència i la decisió d'anar endavant per obrir una etapa nova de la política a casa nostra i a tot Espanya. Ara ho hem fet. Sens dubte, hem comès probablement errors corregibles, però l'important és que hem col·locat en el centre de la política catalana i espanyola la proposta sòlida i coherent que marcarà el debat polític dels mesos que vindran i que acabarà, n'estic convençut, amb un avenç remarcable en el terreny polític, econòmic i social, i amb una nova entesa a un nivell més alt, més franc i, per més franc, més sòlid també amb els pobles d'Espanya. Si al mateix temps el Govern Zapatero aconsegueix -encreuem els dits- la difícil pau, però la pau possible i definitiva a Euskadi, aquesta etapa històrica haurà més que acomplert les esperances del nostre poble quan es va iniciar. Però penso dedicar una gran part de la meva intervenció a la convivència ciutadana, a les polítiques socials per a les persones i a les infraestructures que relliguen els territoris, com ja els he anunciat. Aquests no són els temes oblidats, al contrari: són de vegades els temes una mica desconeguts de la nostra principal ocupació com a govern en els darrers dos anys. És tan important com el que ha fet el Parlament en el mateix període, però menys sabut, menys conegut. I és el que em dóna la seguretat de saber que, explicant-ho bé, convencerà el nostre poble que té un govern de més ambició, més honest i més efectiu que qualsevol altre; un govern, sens dubte, perfectible i que haurem de simplificar i de millorar, però en tot cas, de molt, el millor Govern de la darrera dècada. 2 �Vull introduir breument un tema que és ara inescapable. És cert que he estat considerant la conveniència de dur a terme un canvi de govern. És veritat. Crec que un cop aprovat l'Estatut i pràcticament en l'equador de la legislatura, que es complirà d'aquí a un mes, aquest canvi pot ser positiu per donar un nou impuls a l'acció de govern i abordar amb una nova empenta els reptes que tenim davant. Suposo que ningú posarà en dubte que ningú té tants elements com els que jo puc tenir per valorar l'oportunitat d'una iniciativa d'aquest ordre. Aquesta, la de nomenar el Govern, és una prerrogativa del president, a la qual no podria renunciar sense falta greu de les meves obligacions. Ara bé, també és evident que les circumstàncies que s'han produït entorn d'aquesta qüestió no són les més adients per dur a terme aquesta iniciativa en les condicions apropiades. No entro ara en per què ni com això s'ha produït; el fet és que aquestes circumstàncies hi són. I tampoc actuaria responsablement si no ho tingués en compte i actués en conseqüència. De forma que em proposo, en els dies i les setmanes a venir, mantenir els contactes necessaris amb els dirigents dels partits que donen suport al Govern per tal d'avaluar les condicions en què s'han de produir els canvis que considero necessaris. Ho faré amb la discreció necessària per garantir-ne l'eficàcia. Comprendran que amb temps i serenitat podrem abordar adequadament el repte que tenim de millorar el Govern per a la segona meitat del mandat. Com a president actuaré, no en tinguin cap mena de dubte, exercint en tot moment el lideratge de la majoria parlamentària i assegurant la cohesió d'aquesta majoria, que és la garantia indispensable de l'estabilitat de l'acció del Govern. Dit això, si fa un any certificàvem el pas de la Catalunya dels 6 milions a la dels 7 milions, avui veiem que el dinamisme demogràfic no s'atura. He dit i repeteixo que són tres les orientacions centrals de la nostra política en el marc d'un país que creix. I aquestes tres orientacions són convivència, persones i territoris, a les quals corresponen tres prioritats de l'acció del Govern que són seguretat, serveis personals i infraestructures. Aquestes orientacions sorgeixen d'una visió del país d'un país en canvi, dinàmic, emergent. És la Catalunya de les oportunitats. És efectivament la Catalunya que creix demogràficament. Mirin, hi han proves no solament estadístiques, hi han proves també en el terreny del volum i la qualitat dels serveis que estem donant que certifiquen aquest creixement, quasi diria, imparable. 3 �Les 7.056.000 targetes sanitàries de l'agost del 2004 s'han convertit en un any en 7.145.000. Més d'un 11 per cent de la població catalana és estrangera: un 11,4 per cent, segons el padró de l'1 de gener de l'any 2005. És un percentatge més alt que el de la majoria dels països europeus i similar al dels Estats Units, amb la particularitat de la intensitat del fenomen en els dos darrers anys; és un fenomen creixent: 2003, 182.000 immigrants; 2004, 153.000. I la natalitat ha repuntat. No som més només perquè en vénen més, som més perquè nosaltres creixem més. Hem passat d'una taxa del 8,8 el 1995 a una de l'11,4 l'any 2004. I aquests canvis de taxes de natalitat no se solen fer amb tanta rapidesa. Més d'un 11 per cent de la població catalana, com he dit, és estrangera, i hem passat, hi insisteixo, d'un ritme de creixement que era important a un altre de significativament més alt. I d'una mitjana d'1,14 fills per dona l'any 1995 a 1,41 el 2004. Un altre canvi que no succeeix en cap país en un període tan breu. I la Catalunya que creix demogràficament és una Catalunya que prospera econòmicament. L'economia catalana té una sòlida base industrial i de serveis que assegura la prosperitat del país. Una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol. L'havíem perdut; des del 1996 estàvem per sota del creixement econòmic espanyol. Ens hi hem tornat a igualar, i és el creixement econòmic espanyol el més alt d'Europa, dels més alts d'Europa, en aquest moment, incomparablement més alt que el del centre d'Europa, amb un increment, dic, del 3,3 per cent; 3,4 exactament a Espanya, i 1,3 per cent a la Unió Europea de vint-i-cinc països. L'economia catalana ja supera els objectius d'ocupació de l'Agenda de Lisboa. Catalunya té 3,2 milions d'ocupats, amb un nivell d'ocupació del 70,3 per cent. L'objectiu de Lisboa per al 2010, 70 per cent; estem pel damunt, 64,2 a Espanya i 63,6 a la Unió Europea dels Vinti-cinc. Per tant, estem, quant a taxa d'ocupació, en un nivell superior a la mitjana europea i a nivell de l'objectiu que Lisboa es va proposar. De manera que la taxa d'atur s'ha reduït 2,5 punts durant l'últim any, any i mig, i s'ha situat en el 7,1 per cent, a prop dels mínims històrics. A Espanya és avui del 9,3 per cent, i, per tant, estem també en aquesta qüestió per sobre de la mitjana d'un país que creix molt. Amb una taxa d'ocupació femenina del 59,8 per cent. Objectiu de Lisboa per a l'any 2010, 60 per cent. O sigui, estem, en taxa d'ocupació femenina, exactament o pràcticament en el nivell que la Unió Europa s'havia plantejat fa uns anys, 52 per cent a Espanya -dic 4 �59,8-, 52 per cent a Espanya i 56,1 per cent a la Unió Europea de vint-i-cinc països. Amb una taxa d'ocupació dels treballadors majors de cinquanta-cinc anys del 48,6 per cent. Objectiu de Lisboa per al 2010, 50 per cent; estem prop d'aquest objectiu. A Espanya, 43,1; Unió Europea de vinti-cinc països, 41,5. És a dir, l'economia catalana és una economia força capacitada per crear llocs de treball per a tothom a un bon ritme. És una economia dinàmica, amb un fort impuls a la creació d'empreses i amb una notable capacitat d'adaptació tecnològica, amb un increment de creació de societats mercantils del 5,6 per cent durant l'any 2004 i del 4,5 per cent fins al setembre del 2005; amb un percentatge d'empreses amb accés a internet del 95,7 per cent, que és del 87 per cent a Espanya i del 89 per cent a la Unió Europea dels Vint-i-cinc. L'economia catalana és una economia en canvi per adaptar-se a les exigències de la internacionalització i a les noves condicions de la competitivitat, cada cop més dures. És una economia oberta i plenament bolcada a l'exterior. És una economia ben integrada en el mercat europeu i en activa recerca de nous mercats, amb unes exportacions de béns i serveis que arribaven l'any 2004 al 46,4 per cent del producte interior brut. És també una economia que intenta resoldre i superar les cròniques deficiències del seu sector públic, amb un esforç inversor dels poders públics, amb la Generalitat al davant; amb un impuls decidit de noves infraestructures i centres d'R+D com el supercomputador Mare Nostrum, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, o el Laboratori de Llum del Sincrotró. I a la vegada que creix i prospera Catalunya és un país que progressa socialment. No estem parlant d'un país que està situat, des del punt de vista dels paràmetres econòmics, ben endavant en les mitjanes europees. Estem parlant també d'un país que socialment progressa, que compta amb uns serveis educatius, sanitaris, socials, culturals, cada cop més estesos i de més qualitat; amb la plena escolarització dels quatre als setze anys; amb un increment continuat de les places públiques de llars d'infants; amb la perspectiva d'arribar a les seixanta mil l'any 2008, seixanta mil places; amb més metges i infermeres d'atenció primària; amb la progressiva reducció de les llistes d'espera; amb 240.000 famílies que reben ajuts per als seus fills petits; amb una xarxa de biblioteques públiques que s'està ampliant amb setanta-sis noves biblioteques, i amb una xarxa d'instal.lacions esportives en creixement -304 noves instal·lacions previstes en el període 2005-2008; que té consciència de l'existència 5 �de velles i noves exclusions, i que treballa per resoldre-les, amb una enèrgica actuació de millora en trenta barris arreu de Catalunya després hi tornarem-; que fa de la seva capacitat d'integració social un factor d'atracció, amb quasi mil aules d'acollida per atendre els alumnes immigrants. Deixeu-me parlar un moment del que podríem anomenar "la Catalunya del risc", perquè de risc, de riscos, n'hi han. La Catalunya que creix i progressa és també una Catalunya més diversa i més complexa que mai; per tant, més difícil d'entendre i de governar. Tenim un risc fonamental, que és el risc de les desigualtats socials. Quin és el diagnòstic que ens presenta un observatori independent del Govern, com és el Panell de Desigualtats de la Fundació Bofill? No és gens encoratjador. Malgrat el progrés econòmic de bona part de la societat catalana hi ha una realitat persistent: la de la població que pateix situació de pobresa, que en un 50 per cent està associada a la vellesa i a la inactivitat. La societat catalana potser té més desigualtat pròpiament que pobresa estrictament; en cito alguns exemples. L'accés a l'ensenyament post-obligatori ha augmentat els darrers anys, però continua sent un 11 per cent més baix en els municipis entre 100.000 i 500.000 habitants que als de menys de 2.000, i aquest percentatge arriba al 17 per cent més baix si el comparem amb el de Barcelona. Hi ha una franja de ciutats que estan, en aquest sentit, en situació difícil. La incorporació de la dona al mercat de treball és una realitat, però persisteixen desigualtats de gènere que en aquest àmbit són absolutament inacceptables, i no només pel que respecta a les taxes d'activitat i d'ocupació. Ni les administracions ni el mercat estem posant encara a l'abast de les famílies recursos i mecanismes suficients per aconseguir la conciliació real. I la conciliació, avui, a les famílies amb fills o persones grans dependents a càrrec, ha esdevingut absolutament imprescindible. L'habitatge també és un dels factors clau en la configuració de la nostra societat. De les possibilitats d'accés a l'habitatge i de les seves característiques, en depèn, en molt bona mesura, la possibilitat que els joves puguin emancipar-se i desenvolupar lliurement els seus projectes de vida, com formar una llar o tenir fills. Per a la majoria dels joves de Catalunya aquestes possibilitats són massa reduïdes, no tenen ben resoltes les seves necessitats d'allotjament i no és estrany que percebin l'habitatge com un problema greu i proper. Els joves o bé no poden arribar als preus que el mercat proposa, o han d'hipotecar un percentatge elevadíssim del seu salari mitjà, de la seva capacitat adquisitiva o de la seva capacitat d'inversió, o no 6 �poden desenvolupar el seu propi projecte familiar amb autonomia, o, si ho fan, paguen el preu d'hipotecar una part important del seu potencial emprenedor i de la seva capacitat de desenvolupar nous projectes per satisfer aquesta necessitat bàsica de l'habitatge. La manca d'habitatge dificulta, doncs, greument la participació i la integració social, econòmica i política dels joves. Aquesta és per mi i pel Govern una preocupació cabdal. Mirin, cal ampliar tant com sigui possible el comú denominador del patriotisme dels drets, dels deures i de les llibertats. Hem de garantir la pluralitat i alhora protegir i estimular aquells trets que han permès gairebé la unanimitat del Parlament en afirmar la identitat nacional catalana. Però també igualment important -i a partir d'aquest moment, pel meu Govern, més important-, superar els dèficits de capital físic, humà i tecnològic que posen en risc el creixement de la nostra economia, començant a reconèixer que les nostres connexions viàries, ferroviàries, aèries, marítimes, virtuals, sovint no estan a l'alçada de la potencialitat del creixement econòmic i social que estem experimentant i que la nostra dotació d'infraestructures tecnològiques i energètiques, hídriques i de regadiu no és suficient per a un territori de més de set milions d'habitants que està abordant el seu model de competitivitat. Com saben, l'ambició d'aquest Govern és que ho estiguin. Hem de constatar que en alguns àmbits ens trobem, d'alguna forma, entre la globalització i l'alt nivell, i el passat i el retardament. Coneixem els neguits que es produeixen en el terreny de la competitivitat sectorial, però apostem per fonamentar el futur en estratègies de modernització de les infraestructures de qualitat, de competència i de protecció quan calgui, però en cap cas en polítiques d'aïllament o de separació. Catalunya ha de ser més competitiva però també més sostenible en la gestió dels seus recursos, començant per la gestió del nostre paisatge físic i urbà, que els darrers anys ha canviat, i no sempre per a bé. En això no només no hem crescut, sinó que possiblement en alguns aspectes hem retrocedit. Tenim un territori amb molts indrets severament castigat per un urbanisme de baixa qualitat i una sèrie d'abusos mediambientals. L'abandonament d'àrees industrials a l'eix del Llobregat, la proliferació d'urbanitzacions i de pobles que només estan ocupats quinze dies l'any, són bons exemples del risc de degradació ambiental i urbanística que patim i que hem de corregir, i que no és gens fàcil de corregir. Tot això és producte de l'urbanisme dels anys setanta i dels primers vuitanta. M'ho deia l'altre dia l'alcalde de Piera. Jo li deia: "Com és possible que un municipi que té la qualitat urbana que té -perquè només arribar-hi ja es veu-, com és possible que això convisqui amb 7 �situacions com les que han hagut de patir, no?" I ell em deia: "Bé, és que bona part de l'escampada de cases que veureu...", i ara no m'estic referint a la casa específica on hi va haver la tragèdia, que era una casa interior, antiga, sinó a l'escampada de cases que es va produir, de cases, casetes, de torretes que es va produir en el curs dels anys setanta i que es va haver de legalitzar en els primers anys vuitanta, que els primers alcaldes democràtics van haver d'entomar, per dir-ho així, perquè eren realitats físiques que existien i que tanmateix, des del punt de vista de la legalitat urbanística, tenien molt a desitjar. Aquesta és la situació de moltes ciutats i pobles de Catalunya. D'altra banda, és evident que en circumstàncies extremes com les que s'han patit en els mesos anteriors, com en el cas de la sequera, es posa en evidència la necessitat que hem de comptar amb la complicitat de la ciutadania per fer un ús més eficient dels nostres recursos, i molt en particular, en aquest cas, dels recursos hídrics. La situació dels darrers mesos ha obligat a prendre mesures d'excepcionalitat que afecten una bona part del territori català. A la sequera, s'hi sumen a més els embassaments menys plens malgrat les pluges torrencials, els regadius ineficients, la desforestació del nostre territori o la pèrdua d'un 6 per cent del consum d'aigua per fuites i per filtracions -la tirem. No es tracta de defensar la sostenibilitat mediambiental amb dogmatisme. Es tracta de pensar en el futur definint els atots de Catalunya perquè continuï sent competitiva en un món global. Es tracta, doncs, d'un interès propi. No es tracta de deixar de créixer: es tracta de créixer millor aprofitant tots els avantatges d'una economia oberta. Definim, doncs, en aquest escenari, en aquest mapa, en aquesta fotografia del país, les nostres prioritats, el que estem fent i el que farem: primer, la seguretat, reforçar la convivència i garantir la seguretat bàsica; segon, els serveis personals, la gent, donar seguretats a les persones en les edats més difícils de la vida -i m'hi estendré, en això-, i tercer, el país en xarxa, relligar el país i tots els seus territoris amb les infraestructures i equipaments que assegurin l'accés de tots els catalans al progrés i al benestar. Aquestes són les tres prioritats immediates del meu Govern, aquestes tres i l'aposta decidida per la tecnologia, que tot just avui hem refermat en el Consell Executiu, aquest matí, amb la proposta d'accelerar el procés de creació del parc científic del Vallès i el desllorigament, la solució de les insuficiències que el retardaven. Sobre la seguretat, primera orientació i primera prioritat. La meva primera orientació és la que apunta cap a una Catalunya convivencial, que és com dir una Catalunya cohesionada i una Catalunya forta, que 8 �es preocupa per la seguretat en un sentit molt ampli; podríem dir, que es preocupa per les seguretats, en plural. La primera de totes és la seguretat bàsica, la que situa l'individu lliure enmig de la xarxa social i li'n garanteix la supervivència: als carrers, a les escoles, als indrets públics, a les carreteres, als centres de treball, als espais d'oci. La seguretat cívica no és només el resultat d'una societat pròspera i amb major benestar, sinó que n'és una condició imprescindible, que necessita normes clares i entenedores, educació cívica per fer-les entendre i atendre, sancions proporcionades i efectives, i un exercici decidit de l'autoritat democràtica per fer-la respectar; vull que quedi molt clar. En definitiva, es tracta de crear confiança cívica, sí, però des de l'autoritat democràtica. Aquest és el sentit i l'orientació de la nostra política de seguretat pública. La Generalitat està al costat dels ajuntaments, i no els deixarà sols en l'esforç per garantir la seguretat cívica. En aquest sentit és decisiu el desplegament dels Mossos. Estem en ple procés de desplegament dels Mossos a tot Catalunya. Per Tots Sants farem el desplegament a Barcelona. He dit en altres ocasions que crec que caldria fer un esforç per mirar d'avançar la finalització del procés i que s'arribi a Tarragona abans de la data prevista de 2008. No es pot garantir. No serà gens fàcil accelerar aquests processos que tenen molts requeriments implicats, però hem de mirar de ferho. El desplegament dels Mossos a Barcelona esdevindrà l'exemple de la col·laboració entre administracions. Hi ha hagut en els anys precedents i ara un treball compartit amb la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya guiat pel protocol de col·laboració, signat pels Mossos d'Esquadra, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Urbana, que ha permès i permetrà una suma d'esforços eficient i superior al que portaria cada cos per separat. El nou model de seguretat per a Barcelona i l'àrea metropolitana ha de reforçar, evidentment, la nostra capacitat de persecució del delicte. I, a més, ha d'actualitzar el vincle de confiança i el compromís dels ciutadans amb la preservació de l'ordre comú. Els darrers mesos han adquirit relleu públic alguns incidents que tenen la seva arrel en el deteriorament de la convivència: vulneració dels horaris establerts, alteració de l'ordre públic a la sortida dels locals d'oci, proliferació de determinats nous tipus de ciutadans sense sostre -homeless-, percepció d'un cert increment de furts i de petita delinqüència. I de seguida s'han alçat veus reclamant mà dura, llei i ordre. Calen, en tot cas, noves estratègies i cal utilitzar totes les eines a mà per dur-les a terme. I en aquesta línia podem assenyalar les 9 �actuacions a petita escala de molts ajuntaments amb relació a l'exigència de compliment dels horaris, per exemple, en el cas de l'Hospitalet; per exemple, en el treball conjunt d'educadors, Guàrdia Urbana i Mossos a Berga, arran de l'enrariment del clima social després del cas, del desafortunat cas Isanta; per exemple, amb la justícia de proximitat que la futura Carta de Barcelona permetrà aplicar quan sigui aprovada definitivament per les Corts Generals, pràcticament trenta anys de l'inici de la discussió, d'aquesta Carta; per exemple, amb l'ordenança per la convivència que l'Ajuntament de Barcelona prepara, o l'increment del control i l'enduriment de les sancions contra les infraccions de trànsit, sobretot contra els excessos de velocitat, o una política penitenciària cada cop més orientada a la reeducació i a la reinserció social. Totes elles són mesures per afavorir i estimular la confiança cívica entre els ciutadans de Catalunya. Els governs febles o mancats de coratge prefereixen abaixar el cap i dilatar la presa de decisions. Però el nostre Govern actua i actuarà amb determinació, com hem demostrat en el Pla de presons, que ha estat un model de discreció i eficàcia per part de la conselleria i dels ajuntaments concernits. La nostra política de seguretat cívica segueix aquests criteris sobre la base de dues conviccions essencials: primera, no es pot construir la seguretat sobre cap renúncia als drets i a les llibertats adquirides, i, segona, no es pot construir la seguretat sense atendre simultàniament tots els perills que afecten directament o indirectament la convivència. Segona orientació: atenció especial a les persones en les edats difícils, en les edats fràgils. La societat catalana, en el marc de les societats occidentals, es troba en ple procés de canvi; tenim la necessitat d'enfortir el nostre estat del benestar i adequar-lo a una ciutadania cada cop més diversa, mantenint l'orientació universal dels serveis i les atencions bàsiques, però impulsant mesures que sàpiguen posar l'accent en els punts més sensibles de les etapes de la vida d'una persona. Aquesta mateixa diversitat, combinada amb les dificultats dels governs per seguir mantenint els costos del sistema de benestar, fa que aquest sigui un repte més i més difícil. És aquí que els governs se'n surten o s'estavellen. És en aquest tipus de qüestions. És aquí, si m'ho permeten, que ens hi juguem els quartos: tres etapes, tres edats difícils de la vida, tres edats fràgils. Que són essencials, aquestes tres etapes, per a la nostra qualitat de vida i la dignitat de la nostra vida social: la infantesa, l'adolescència i joventut i les persones grans; etapes d'incertesa en les quals cal evitar els perills d'exclusió o de fracàs que incideixen en el benestar i en la capacitat productiva de la nostra societat. Primera edat fràgil o difícil: de zero a sis anys. Edat crucial per als infants, però també per a les seves famílies que afronten cada cop 10 �més la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar. El conjunt de polítiques del Govern ha d'anar orientada a donar als pares i mares les eines necessàries per fer front en aquesta etapa. Catalunya va ser una de les comunitats de l'Estat espanyol que primer va assolir la universalització de l'educació dels tres als sis anys. Aquest és un assoliment de la comunitat educativa, però que cal reconèixer com a mèrit d'anteriors governs, empesos per uns ajuntaments que s'havien posat al davant del problema i de la seva solució. Ara el nostre Govern aborda amb la mateixa decisió que els ajuntaments, que sempre ho han demanat i que han començat a ferne la feina, l'escolarització dels infants en l'etapa zero a tres. Ja hem començat a col·laborar amb 195 ajuntaments per crear 16.939 places de llars d'infants públiques. Considero que en aquest tema, com també amb més complexitat en el dels serveis de proximitat en salut, hem d'anar a una devolució de recursos i competències als ajuntaments. I demanaré al conseller de Relacions Institucionals que es posi al davant, posi mans a l'obra, que ajudi les conselleries concernides i els ajuntaments. No pot ser que el sector local segueixi estant en el 20 per cent de la despesa pública neta en aquest país. Haig de dir que la determinació de la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis ha estat en tots aquests terrenys molt positiva. D'aquí a l'any 2008 ens proposem d'incrementar la taxa d'escolarització de l'actual 33 per cent fins al 60 per cent. Ens acostarem a la demanda real i situarem Catalunya en uns indicadors equivalents als dels països del nord d'Europa en aquest àmbit. Ara que ja tenim una taxa d'ocupació femenina similar a la que proposa Europa per a l'any 2010, hem d'aconseguir que la incorporació de la dona en el mercat de treball es produeixi en les millors condicions possibles i fer compatibles les responsabilitats laborals i familiars de les persones amb fills petits a càrrec. Aquest serà l'objectiu de l'estratègia per a la conciliació que estem elaborant i tindrem en un termini de sis mesos la primavera que ve. Ja hem començat a adaptar els serveis i els recursos que oferim a les famílies monoparentals i a les famílies nombroses i a les famílies amb persones grans en situació de dependència. Un bon exemple: increment de les ajudes a les famílies amb infants menors de sis anys, 162 milions d'euros a 250.000 famílies; nous ajuts universals per part o adopcions múltiples de bessons, trigèmins o quadrigèmins, 1.370 famílies beneficiades. Ara podem començar a incidir en aspectes clau com, per exemple, en la necessària corresponsabilitat dels membres de la parella en les tasques de la llar, en la diversificació dels serveis d'atenció a la petita 11 �infància -escoles bressol, serveis de mainaderia, espais familiars i ludoteques- i en l'emergència d'una nova cultura del treball que tingui en compte la necessitat de conciliació. Segona edat fràgil o difícil: de l'adolescència a l'emancipació. En aquesta etapa la responsabilitat ja no recau només sobre els pares i la societat, recau també sobre els joves: primer, sobre la seva personalitat i, després, sobre el seu propi projecte de vida. Crec que cal veure la joventut en dues subetapes diferents: dels catorze als setze, divuit, i, des de la universitat, en el seu cas, fins a l'obtenció d'una feina estable. L'adolescència és un període caracteritzat pels canvis físics o el descobriment de la pròpia identitat i l'experimentació. Això ha estat sempre així, però potser els adolescents tenen avui vies massa fàcils i molt plenes de riscos cap a estats d'evasió artificials. La societat també ha de tenir com a objectiu oferir-los els recursos, les ofertes i el suport necessari per tal que puguin anar construint la seva personalitat amb confiança i amb bona salut. Hem iniciat en aquest sentit el programa "Salut i escola", adreçat als alumnes de secundària, de tercer i quart d'ESO -catorze i quinze anys-, que estenem a tot el territori. S'han establert tres línies intervenció, promoció i prevenció i detecció precoç- i s'han seleccionat tres problemes de salut per a la seva alta incidència en la salut dels joves: la salut afectiva i sexual, de cara a una sexualitat responsable; la salut mental i el consum de drogues i alcohol, perquè els educadors i les famílies i els joves adquireixin un sentit crític enfront de les pressions pro consum, i la salut alimentària, per una alimentació saludable. Per altra banda, dels catorze als setze hi ha molts nois i noies que acaben l'ensenyament obligatori. Molts no saben ben bé per a què els servirà, no ho tenen clar; hi són, però no hi són; no els interessa. No és un estat d'ànim nou tampoc, però avui la finalització de l'educació obligatòria ve acompanyada d'aquestes noves incerteses. Els qui volen accedir a la universitat passen al batxillerat, però els qui volen acabar de formar-se per iniciar una activitat professional..., aquest és un moment molt delicat. És un moment en què cal tenir molt en compte a l'hora d'imaginar escenaris de futur perquè pot comportar una combinació de tres factors de risc concentrats. Efectivament, ens podem trobar que molts joves enfronten alhora: la necessitat d'accés al mercat laboral, d'una població autòctona poc qualificada provinent del fracàs escolar en l'ensenyament secundari; una precarietat laboral creixent, i l'arribada de nova immigració, que moltes vegades és de poc nivell de formació, però que, a voltes, fins i tot té un nivell de preparació tècnica superior, però està disposada a acceptar qualsevol feina a qualsevol preu, més baixos que els que acceptaríem nosaltres. 12 �Per això és necessari disposar d'una oferta formativa motivadora i adequada a les seves expectatives i també a les necessitats del món empresarial. Les dades avui són desiguals: el 70 per cent de l'alumnat de l'FP troba feina en menys de sis mesos, i bona part de la resta opta per seguir estudiant. Tanmateix, el percentatge de joves de vint a vint-i-quatre anys que han finalitzat almenys la segona etapa de secundària a Catalunya ha estat tretze punts per sota de l'europeu; en moltes coses està millor i ben millor, i en algunes estem molt malament. I aquesta és una bona manera, aquesta que està aquí indicant, és una bona manera d'elevar aquest nivell. Aconseguirho és l'objectiu de l'aposta per la formació professional del Govern. Per això, aquest curs s'ha iniciat amb 76 nous cicles formatius i hem creat 2.280 places repartides pel territori. Molts joves no troben un mercat laboral estable com abans. És veritat. Diverses generacions anteriors de joves quan acabaven cobraven molt poc, però entraven a treballar i sabien que sempre anirien pujant. Ara això ja no passa. Ara cap jove no té assegurat que el sou que té avui demà no li baixarà, potser ho troba més fàcilment el primer dia, però el pot perdre perfectament i passar períodes d'atur d'una manera molt generalitzada. Molts joves, doncs, no troben un mercat laboral estable, diverses generacions de joves estan, jo diria, ara ja, en situacions pitjors a les que estaven generacions anteriors; una bona formació és sempre una assegurança contra les eventualitats laborals que es puguin produir i una garantia d'emancipació afectiva. El nombre d'habitatges -i entro en el camp de l'habitatge- iniciats a Catalunya s'ha doblat amb escreix a partir de 1997. Malgrat això, entre 1998 i el 2004, el preu d'un habitatge mitjà a Catalunya s'ha multiplicat per 2,7. L'opció del lloguer avui no és encara una bona solució, no existeix, no n'hi ha prou. L'oferta reduïda ja es veu marcada pel procés inflacionari del mercat. Els joves, o bé no poden assolir els preus que el mercat proposa, o bé els assoleixen hipotecant un percentatge elevadíssim del seu salari mitjà -aquest salari que ara sabem que no té la permanència que abans tenia. Per això impulsem una política d'habitatge pròpia i eficaç, pensant molt en aquest sector de la població jove. Cal un esforç col·lectiu, fruit de l'acord entre la Generalitat i els governs locals i fruit de la cooperació amb els agents socials i cooperatius. L'accés dels joves a l'habitatge s'ha de poder fer en les millors condicions possibles, i incidint no solament en la construcció de nous habitatges, sinó en la mobilització dels habitatges buits, facilitant l'accés a l'habitatge de compra i estimulant l'habitatge social de lloguer, que és una opció factible al llarg del cicle vital, considerant per primera vegada l'habitatge i les polítiques de qualitat urbana com una dimensió 13 �substantiva del nostre estat de benestar, abans limitada a les prestacions socials, quan el nivell social, el benestar social, moltes vegades depèn més de la relació persona-"vivenda" que no pas de l'existència de polítiques, entre cometes, "socials específiques". El Pla d'accés a l'habitatge ha començat a concretar-se en tres normes clau per assolir els seus objectius: reforma de la Llei d'urbanisme 10/2004, del 24 de desembre, el Decret 454/2004 i el Decret 455, aprovats el 17 de desembre. Acabarà de completar-se amb la Llei de l'habitatge de Catalunya que presentarem ben aviat. Com saben, l'objectiu bàsic és que hi hagi una provisió suficient d'habitatge protegit. En el període 2004-2006, la Generalitat haurà iniciat dotze mil habitatges de protecció oficial. El còmput d'habitatges que preveiem promoure entre els anys 2004 i 2007 és de setze mil, i l'Incasol ha iniciat actuacions per desenvolupar sòl per construir 33.800 habitatges, la meitat protegits, a partir del 2007. Ens acostem a l'acompliment dels objectius fixats pel Pla. La Generalitat tenia previst promoure'n directament deu mil. Afegim-hi ara els nous ajuts i crèdits preferents a la compra i al lloguer. Hem estès al llarg de tot el territori les borses anomenades «habitatge jove», i treballem per millorar l'ús del parc construït, tant per la subocupació, pisos buits, com per la sobreocupació, amb una xarxa de mediació per lloguer social, donant garanties als propietaris, subvencions als llogaters i estimulant la rehabilitació. Tot això és molt efectiu. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, molts joves es veuen obligats a prendre decisions amb importants conseqüències urbanístiques, econòmiques i socials. Primera possibilitat: romandre a la conurbació metropolitana equival a majors oportunitats laborals però vivint en habitatges cars i d'unes dimensions, o en unes condicions, d'habitabilitat qüestionables, com a mínim. L'altra possibilitat: marxar fora de la primera i de la segona corona metropolitanes, guanyant en qualitat de vida pel que fa a l'habitatge, relació preu - dimensions - entorn, però perdent qualitat de vida global en convertir-se en esclaus dels desplaçaments i del transport, amb els efectes que això tindrà sobre l'economia familiar i sobre l'entorn. Aquesta segona opció, que en molts casos és una única alternativa, està imposant unes dinàmiques que caldrà tenir molt en compte. I aquesta reflexió és igualment vàlida, amb els matisos pertinents, per a les àrees urbanes de les grans ciutats, a tot el país. Tercera. Edat fràgil, difícil, les persones grans. Aquí la responsabilitat ha de recaure progressivament sobre la societat. Comencem per 14 �afirmar que la vellesa ja no és senzillament una etapa final de la vida, sinó que ha esdevingut una etapa llarguíssima. És una edat que comença cada cop més d'hora i que cada cop s'acaba més tard. Hi ha molta gent que es troba als cinquanta-cinc anys, o fins i tot abans, que ja ha plegat, per dir-ho d'alguna forma, que rep les jubilacions anticipades i que queda marginada de la vida social. Sovint són gent que tenen capacitat, que tenen energies per treballar i, en canvi, el sistema no els dóna solució. No els donem solució. Tenim un segment de la població amb salut, força, experiència, capacitat adquisitiva mitjana i un nivell cultural cada cop més elevats i no pot ser que no dissenyem polítiques adequades, precisament, a les seves inquietuds més enllà dels programes del lleure o purament assistencials. Hem de donar alternatives flexibles per perllongar una vida activa, no només en termes laborals, sinó també en termes d’il·lusions i expectatives a llarg termini. Estem acostumats a pensar que això és qüestió de nacions i nacions del nord d'Europa molt avançades, que ha de ser l'Estat, però, si tenim totes les competències per fer-ho nosaltres, i som un país més menut, no tant més que alguns d'aquests que he citat, perquè n'hi han que no són pas tan més grans que nosaltres, però, en tot cas, traguem-nos del cap la idea que això és una qüestió de model nacional d'estat. No ho és. Hi ha d'haver i hi pot haver i tenim les competències, tenim la mida per fer un model social, de política social catalana, perfectament possible i millor que el d'altres territoris propers, molt a prop d'aquests més avançats dels quals estem parlant. Traguem-nos del cap que això no és possible. Hem de donar alternatives flexibles per perllongar una vida activa no només en termes laborals, sinó també en termes d'il·lusions i d'expectatives a llarg termini. Tanmateix és cert que, per damunt de tot, hem de continuar treballant contra fenòmens com la pobresa i la solitud que afecta moltes persones grans, sobretot dones grans soles. I ho estem fent. Els ajuts del Govern per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una revalorització del 44 per cent des del gener del 2004. I hem passat d'un import màxim de 300 euros, el 2003, a 432 euros el 2005. A aquest repte s'hi afegeix l'objectiu d'universalitzar l'atenció a les persones dependents. Aquest any destinem gairebé 600 milions d'euros a atendre'ls com cal. En tot això la coordinació sociosanitària és fonamental. Per això els departaments de Benestar i Família i Salut ja han presentat el Programa d'atenció a les persones amb dependència, amb tres objectius: ordenar i impulsar l'atenció a la dependència, millorar el suport a la vida autònoma i avançar en la redacció de la Llei de l'Agència Catalana de la Dependència, prevista per al 2006. Es tracta d'establir el sistema que garanteixi la continuïtat assistencial, que és necessària per atendre les persones 15 �amb diversos graus de dependència, apostant de manera clara per l'atenció domiciliària. Enguany el Govern hi destina 124 milions d'euros. És propi de països que encara no han atacat a fons aquestes qüestions, i que tenen una relació encara molt primària i molt pobre amb els seus ciutadans, de construir llocs en els quals se solucionen els problemes de les persones que en tenen, i no ser capaç de portar a les cases de les persones, on viuen, que és el millor lloc per a la seva recuperació, aquesta recuperació o els mitjans per obtenir-la. Mirin, ho estem fent. Ho tenim clar. En això hem treballat com mai. Que ningú no digui que només ens preocupa l'Estatut. L'Estatut el volem per fer tot això que hem començat a fer, i fer-ho millor i amb més recursos i amb més competències. "Catalunya en xarxa", en el seu equilibri, la seva articulació, les seves infraestructures, doncs. Parlem molt sovint de Catalunya com a xarxa de ciutats. Voldríem que fos una realitat, però és un projecte. Hem de reconèixer que les nostres connexions no estan encara a l'alçada de la potencialitat dels punts de la xarxa. Som un país que té un nivell de renda, un nivell de qualitat de vida, un nivell d'ambició, quasi diríem, que no està servit per les infraestructures que tenim. Per quines raons? Ja les sabem, ja sabem a qui sempre hem hagut de carregar el mort que no teníem les carreteres que teníem quan les feia l'Estat, però ara les podem fer nosaltres. Necessitem recursos per tenir una Catalunya que es pugui equiparar, des del punt de vista de les infraestructures, a algunes de les comunitats autònomes a les quals a través del sistema de cooperació, de corresponsabilitat, de solidaritat, hem estat ajudant a tenir. I això ho hem de dir amb molt de compte, perquè no sembli mai que nosaltres estem dient "ja no volem ajudar". Sí que volem ajudar, en la mesura que ens toqui, però volem que ens ajudin. Volem que quedi clar que hi han autonomies de nivell de renda, potser, inferior que la que tenim nosaltres, i que, tanmateix, tenen unes infraestructures, si més no, no tan utilitzades com les nostres, i, per tant, més eficients i de vegades francament més abundants. Les infraestructures que tenim no estan a l'alçada d'una Catalunya que vol créixer en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. No estan a l'alçada d'una Barcelona i d'una regió metropolitana que és, per població, la sisena d'Europa. No estan a l'alçada d'un bon nombre de ciutats mitjanes i petites que articulen un territori ric en activitats i serveis. Aconseguir que ho estigui és l'objectiu prioritari de l'estratègia territorial del Govern i de l'esforç planificador i inversor que estem realitzant. Per primer cop, el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya integra totes les infraestructures de transport terrestre. Hem iniciat els tràmits per construir quatre grans nous eixos viaris, amb una 16 �longitud de 133 quilòmetres i una inversió de 518,7 milions d'euros. Són els eixos Maçanet - Platja d'Aro, Reus - Alcover, Vic - Ripoll i Manresa - Vilanova. Manresa - Vilanova, que era la carretera que tenia més corbes que dies tenia l'any. Això canviarà. L'impuls, el seu impuls i l'inici dels estudis de viabilitat per desdoblar tot l'Eix Transversal viari, enguany, vénen acompanyats per la realització de més de cent obres de millora i ampliació de la xarxa viària catalana. En l'àmbit metropolità el Govern està construint la que serà una de les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. Aquesta hauria de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans de Catalunya, perquè serà determinant per definir el paisatge econòmic, social i humà de la Catalunya del segon terç del segle XXI. Mentrestant, el Pla d'inversions 2005-2008 de Ferrocarrils de la Generalitat és un dels nostres instruments per aconseguir la millora de les xarxes de rodalies i la promoció del transport de mercaderies en ferrocarril d'ample europeu. El TGV, ja s'ha dit, permetrà la connexió d'Espanya amb Europa amb el mínim temps possible, dotant de força estratègica el conjunt del territori de Catalunya. Ja va sent hora! La inauguració de les obres del túnel del Pertús, aquest juliol, ha de fer que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres París - Milà comenci a ser una realitat. L'eix Girona - Figueres Perpinyà hi tindrà una importància de primer ordre. I hem estat ajudant el Rosselló a definir, ahir, justament, en la reunió, en la cimera francoespanyola, amb presència, per primera vegada, de les set regions, a les dues bandes dels Pirineus, de la ratlla dels Pirineus. Vam estar, per primera vegada, dic, treballant conjuntament amb els estats per fer que aquesta alta velocitat europea no tingui la vergonya d'un trau, un forat, l'únic des d'Estocolm fins a Sevilla, entre Narbona, em penso que és, o entre Montpeller i Perpinyà. Catalunya es vol consolidar, doncs, com un dels nodes logístics més importants d'Europa. Aquest mes d'octubre hem tret a concurs la construcció del Centre Logístic del Bages, que, juntament amb el de l'Empordà o la Selva i el Camp i el nou Centre Tecnològic de Logística de Catalunya al Prat de Llobregat, configuraran una xarxa competitiva d'abast internacional. Pel que fa al Port de Barcelona, vull insistir en el compromís del Govern de desbloquejar l'execució dels nous accessos viaris i ferroviaris. No és gens senzill. Hem atapeït la façana costanera, també la portuària, amb tantes activitats, amb tantes connexions que al final elles mateixes s'han obstaculitzat. Al final hem decidit, com sabeu perfectament, que Catalunya ha de créixer sobre la base de no 17 �concentrar més a Barcelona i de crear eixos que, justament, permetin el bypass sense haver de pagar els costos de la congestió. Pel que fa al Port, dic, vull insistir en el compromís de desbloquejar l'execució dels nous accessos, però també d'impulsar el front portuari català amb inversions, els propers quatre anys, de 105,7 milions d'euros. A l'Aeroport: si una imatge és senzilla i contundent, si hi ha una imatge que representi i il·lustri l'ambició econòmica, política i social d'un país, segurament, és la de l'aeroport, i, en el cas de Catalunya, l'Aeroport de Barcelona. Diguem-ho clar, Catalunya vol un aeroport transoceànic, i el pot tenir. Està creixent amb un ritme que ens permetria, en un nombre d'anys per descomptat no breu, arribar a un plafó de 60 milions de passatgers l'any. Catalunya vol aquest aeroport, el pot tenir. I el pot gestionar, el sabria gestionar i el sabrà gestionar. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessita Barcelona com a capital, el necessita el turisme, el necessita la nostra ambició econòmica, el necessita la nostra indústria, el necessita l'Euroregió, de la qual seria, evidentment, l'aeroport central transoceànic; el necessita, en definitiva, el sistema aeroportuari de tot Catalunya, tots els altres aeroports de Catalunya necessiten aquest aeroport, perquè tots ells serien alimentats per ell. La millora dels serveis dels aeroports de Reus i de Girona asseguren les possibilitats de futur dels nostres aeroports, juntament amb l'impuls de l'aeroport d'Alguaire, que entrarà en funcionament l'any 2008, i sense deixar de banda els projectes de la Seu d'Urgell i del Bages, que han de completar el sistema. El nou Govern d'Andorra jo crec que hi està més interessat que mai, en el de la Seu d'Urgell. El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per desplegar tots els mapes de comunicacions: els viaris i els ferroviaris i els portuaris i aeroportuaris, però també els logístics en general, en una Catalunya en xarxa: hi tenim molt a guanyar en construir aquesta xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir participar en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril és necessari que es tradueixi en una major eficàcia d'aquesta pretensió. Les previsions d'inversió del Ministerio de Fomento a Catalunya l'any que ve s'han de situar per damunt del 19 per cent. El Departament de PTOP -de Política Territorial i Obres Públiques- té plantejat un acord a vuit anys amb el Ministeri de Foment, per finançar projectes d'infraestructures Generalitat - Estat, en tres línies: inversions en xarxa ferroviària, 13.000 milions d'euros -he dit 13.000 milions d'euros-; inversions en xarxa viària, 7.313 -3.804, l'Estat; 3.539, la Generalitat-, conveni que ja està tancat i que es podrà signar abans d'acabar el mes d'octubre -espero. S'està 18 �treballant també en un altre conveni entre Generalitat, Estat i Avertis per a l'ampliació de l'AP-7, per valor de 500 milions d'euros. Però vull parlar ara de l'equilibri social, tecnològic i ambiental del territori. Garantir la igualtat d'oportunitats de ciutadans, empreses i territoris en l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació és absolutament fonamental. Aquest és l'objectiu del Pla director d'infraestructures de telecomunicacions, que assegurarà la disponibilitat dels serveis de telecomunicacions a qualsevol punt de Catalunya a l'any 2008, i que ja hem començat a desplegar ampliant el projecte de banda ampla rural. La capacitat transformadora de les comunicacions sobre l'economia del nostre país serà extraordinària. Ho ha estat sempre, però ha estat molt difícil per raons de competència, per raons de desenrotllament tecnològic propi anar tan lluny com hauríem volgut. Pensin que, en bona mesura, tota la tecnologia del cable es va iniciar a Barcelona, i es va iniciar a Barcelona a la segona meitat dels anys vuitanta, pràcticament, amb unes enormes dificultats perquè hi havia un monopoli; Telefònica, justament, per a les comunicacions en xarxa- i la televisió, per a la imatge. I, per tant, no és que estigués prohibit, és que no hi havia previsió, no s'esperava. I Barcelona va haver de començar, quasi diria, en la clandestinitat, o, almenys, en l'al·legalitat -ho va dir algú, a Barcelona-, a tirar cable, que va semblar, des del primer moment, que era la solució de futur. I la ciutat ho va fer, però va fer-ho arrossegant l'Estat i obligant a innovar des del punt de vista legislatiu i des del punt de vista també dels operadors de l'Estat, perquè l'Estat no volia que això es fes sense que també l'Estat ho estigués fent abans. I també per coordinar, evidentment. Doncs molt bé, tot això ens va portar a una situació de la qual durant un període nosaltres vam estar proposant que Barcelona tingués aquesta xarxa de fibra òptica, amb 40.000 llars connectades, i oferíem, i els suggeríem, que a Madrid fessin el mateix a la Castellana; bé, que hi hagués dos grans programes de connexió per a banda ampla i cable en les dues grans ciutats de l'Estat. I suggeríem també que hi hagués una comunicació i una connexió entre aquest centre urbà més dens de Barcelona, ben connectat, amb el parc tecnològic que es va crear en aquell moment. Tot això va trigar. El dia que se'n faci la història s'entendrà bé; va ser molt pioner, va ser molt inicial, va tenir molt d'interès, va arrossegar molt. Però evidentment vam haver d'arrossegar una càrrega que ens va impedir tenir avui la xarxa que avui podríem tenir i la competitivitat que avui podríem tenir si se'ns hagués fet el cas que se'ns havia d'haver fet. Després de tot això ha passat per una colla d'etapes de les quals, per descomptat, n'hi han de bones i de no tan bones. Ara estem en una 19 �fase en la qual hem de renegociar els contractes o les adjudicacions que tenim en matèria de comunicacions, però, en tot cas, vull que sàpiguen que, per exemple, hi ha notícies enormement positives com és la del supercomputador Marenostrum, un dels ordinadors més potents del món, que s'instal·larà -i és una magnífica notícia per a la comunitat científica i per al sector industrial-, que ja ho és ara, efectiu, sobretot per a aquells sectors més intensius en coneixement i elevat contingut tecnològic. Hem donat un nou impuls al projecte de bioregió, i a la xarxa de centres tecnològics. I la signatura del protocol de la creació de l'anella de l'agroinsdústria, amb els governs locals, centres tecnològics i universitats, és un bon exemple. Sempre he pensat que aquest triangle decisiu, que la universitat hi havia de ser; hi havia de ser com un dels punts fonamentals, amb els governs i amb les empreses. Un dels nostres objectius prioritaris en el territori és la reorientació de la política en matèria hídrica, de la política de l'aigua, que desenvolupem seguint les directrius de la Unió Europea i prenent en consideració el valor de l'aigua a les conques mediterrànies, valor aquest, i millora, que és una de les nostres prioritats. La sequera ha posat justament en evidència la necessitat que tenim de comptar amb la complicitat de tots els ciutadans per fer un ús més eficient dels recursos hídrics. Però la realitat actual no amaga que a la sequera se sumen els embassaments menys plens, els regadius ineficients o la desforestació del nostre territori. El Govern afronta aquests problemes amb decisió, amb recursos i amb l'impuls de les noves infraestructures de reutilització, dessalació i descontaminació. Però hi ha territoris necessitats de més alimentació en energia. La presentació del Pla de l'energia 2006-2015 posa de relleu una realitat inqüestionable: és el Pla energètic més ambiciós que s'haurà aprovat en els darrers vint-i-cinc anys, és la mostra que el Govern vol desenvolupar una estratègia energètica més eficient i sostenible, sense precipitacions, però amb urgència. Sobre la interconnexió, només una cosa, i una cosa important: ahir els governs espanyol i francès es van comprometre a trobar solucions -i aviat- al traçat. Hi estarem a sobre, necessitem seguretat energètica i tindrem els traçats adequats. La definició de la Xarxa natura 2000 és un bon exemple de treball ben fet, perquè fa compatible la construcció de noves infraestructures, la supervivència d'espècies d'aus molt amenaçades i l'enfortiment de l'agricultura. Discrepant i discutint quan calgui, no soterrant els problemes, com ja els he dit; sí tractant-los amb tota la seva complexitat i prenent les decisions més encertades per al conjunt del país i per al seu futur. Aquesta ha de ser la funció dels 20 �plans territorials. Ja hem elaborat i posat a consulta pública els avantprojectes del Pla territorial de l'Alt Pirineu i l'Aran, tan esperat, i el Pla director de l'Empordà. I en els propers mesos disposarem dels projectes preliminars de Catalunya central, regió metropolitana i Terres de Ponent. També s'ha posat en marxa el mecanisme de millora del planejament urbanístic de tres-cents municipis i la protecció de territoris amb un patrimoni arquitectònic o natural valuós, com és el cas de Gallecs o la Vall d'en Bas; la vall del Ges i del Bisaura. Punt i apart mereix el PDU del sistema costaner -el Pla director-, que ens permetrà mantenir Catalunya oberta al mar. Els parlo ara de les polítiques de sòl i de qualitat urbana. El Programa de sòl residencial i industrial 2005-2008 defineix les actuacions necessàries per assolir els objectius de la política urbana i econòmica del Govern. La política de sòl industrial ens permetrà generar vuitcentes hectàrees de sòl industrial net, de promoció directa, i ens ofereix un potencial de localització de 120.000 nous llocs de treball. En l'àmbit del sòl residencial es preveuen operacions amb un potencial per acollir 73.700 habitatges, 43.400 de les quals seran de protecció oficial. Aquests habitatges formaran els nous barris de la Catalunya del segle XXI; barris amb un 60 per cent d'habitatge protegit, equipaments públics de qualitat i alta accessibilitat a les xarxes de transport. I, evidentment, barris densos -que quedi clar-, no anem a l'escampada, no continuarem el que ha passat en els darrers vint-i-cinc anys, que en un quart de segle hem ocupat tant territori -en un quart de segle hem ocupat tant territori com tot el que havíem ocupat mai. El Programa de sòl 2005-2008 és una línia més del dibuix de la Catalunya futura. I els barris vells. La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta un conjunt de problemes que cal conjurar, que cal afrontar. Per revertir aquests processos de degradació urbana el Govern va impulsar, de forma prioritària, la Llei de barris, que és una de les peces clau de la nostra governació i de la col·laboració -abans poc freqüent- amb els ajuntaments en aquesta matèria. Una llei que fa efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els governs locals per estendre el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a gaudir d'un entorn digne i segur, que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. Es tracta d'una política que farà l'aliança entre el Govern de Catalunya i els ciutadans a través dels ajuntaments, perquè hi hagi una capacitat transformadora més gran que la que hem tingut fins ara. I farà efectiu un dret que és la síntesi de les tres prioritats que he esbossat: les persones, la seva seguretat i la millora de les 21 �infraestructures. Aquest, el Pla de barris, d'alguna forma, conjuga totes tres coses. Bé, davant nostre emergeix, doncs, una Catalunya en xarxa, digital, ciutadana, com a projecte global de canvi al servei de ciutadans i empreses. Crec, en resum, que estem establint les bases per guanyar la batalla de les connexions amb Europa i de les connexions amb el món; i m'estic referint ja a les connexions viàries i ferroviàries, les portuàries i aeroportuàries. Estem establint les bases per guanyar la batalla de les tecnologies de la informació i la comunicació, que començava a fracturar el país. I estem establint les bases per guanyar la batalla dels centres urbans i del paisatge, en una etapa de fort creixement demogràfic. L'aposta pel desenvolupament d'estratègies a mitjà i llarg termini en la gestió de l'aigua, la gestió dels residus i l'energia és una realitat que ve acompanyada del creixement econòmic de Catalunya i de l'enfortiment de la nostra capacitat d'innovació. Ho fem amb polítiques i amb inversions concretes, que responen a les necessitats del present del país i dels seus ciutadans i ciutadanes, però també amb visió del futur; en definitiva, la nostra acció de Govern pretén, en coherència amb el programa del Tinell, fer possible la Catalunya ciutadana -dèiem allà-, una Catalunya ciutadana, que vol dir cohesionada, sobre la base de l'extensió dels drets socials de totes les persones, una Catalunya servida des del Govern per una cartera de polítiques de benestar, una Catalunya digital, que progressa en el coneixement i en la tecnologia. Una Catalunya en xarxa, que vol dir que aposta pel progrés de tots els seus territoris. Bé, abans de deixar els temes territorials i tornar a les relacions de Catalunya i l'Estat, vull dir unes paraules sobre un barri, un territori que ha viscut dies i mesos dramàtics, que és el barri del Carmel. Sobre l'accident del Carmel, el que m'interessa remarcar avui són tres coses. Després d'una reacció extraordinària de l'Ajuntament de Barcelona i del mateix Govern de la Generalitat, vam saber treure les conclusions pertinents de l'accident i dels seus efectes, pel que fa a la seguretat i a les garanties de l'obra pública. Vam concloure que calia un esforç addicional pel que fa a la transparència en els processos d'adjudicació de l'obra pública. I vam arribar a la conclusió que el compromís del Govern amb els veïns i afectats per l'accident del Carmel no acabarà fins que tots i cadascun d'ells puguin dir: "Sóc a casa, sóc a casa meva; s'ha acabat el malson." Relacions amb l'Estat. L'Estatut és l'emblema d'un projecte social i polític més ampli per al nostre país, que ha de situar la Catalunya social i convivencial en el marc òptim de les relacions amb Espanya, amb Europa, amb el Mediterrani i amb el món. Hem obtingut resultats perquè les relacions del Govern de Catalunya amb el nou 22 �Govern d'Espanya han fet un gir de 180 graus respecte de la situació de partida. No cal repetir aquí què van dir el Govern d'Espanya i el Partit que governava el desembre de l'any 2003 i els primers mesos de l'any 2004; vam patir l'hostilitat ferrenya dels conservadors espanyols. Bé, doncs, ara la relació amb el Govern presidit per José Luís Rodríguez Zapatero ha donat fruits decididament positius, concretats en gestos, en decisions i en projectes. Decisions de gran abast, com l'acord sobre el finançament sanitari adoptat a la segona reunió de la Conferència de presidents, i precisat en el marc del Consejo de Política Fiscal i Financiera. Hem fet una passa de gegant, i no tant en la solució definitiva del problema -que hi serà-, com sobretot en la manera d'abordar-lo. El Govern de Catalunya va jugar un paper fonamental en el reconeixement del problema com a problema general de la sanitat pública de les comunitats autònomes. Ja tothom sap que qui va provocar, des de baix, la reunió de tots els presidents autonòmics sobre el finançament sanitari té un nom, que és Catalunya, que és el Govern de Catalunya, que és el Departament de Salut i que és el Departament d'Economia i Finances. Tothom ho sap. I tothom s'hi ha apuntat. Totes les autonomies s'hi han apuntat. Mirin, la relació, efectivament, la nova relació que s'ha creat ha possibilitat aquestes coses, i nosaltres hi serem lleials, i nosaltres serem fervents participants d'aquesta nova manera de fer. De fet, jo crec que la Conferència de setembre del 2005 marca un inici del que podrà ser en el futur la solució successiva de problemes que es poden anar plantejant en altres sectors. És veritat, hi ha qui diu: "Aquesta Conferència de presidents hi és perquè no hi ha el Senat" -un senat federal, de caràcter federal. Probablement. Ja veurem què passa amb les conferències de presidents, o si seran les conferències de presidents una part d'aquest Senat. A Alemanya és així. En el Senat... Qui hi ha en el Senat? No hi han senadors elegits en unes eleccions a part. Hi ha els presidents de les comunitats autònomes, dels Länder, un dels quals, per cert, s'autodenomina frei Staat Bayern, Estat lliure de Baviera, i ningú no s'enfada a Alemanya. Jo crec que el que ha passat amb el finançament sanitari va posar de manifest que, en aquest tema, com en molts altres, és imprescindible la col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes. Es va adoptar el compromís de revisar el sistema de finançament, que aportarà una solució definitiva; un compromís que es farà efectiu abans del final de la legislatura, i es varen acordar mesures d'emergència per evitar l'agreujament del problema. Algunes dades: 1.677 milions d'euros d'aportacions de l'Estat; 1.365 milions de bestretes; 1.838 -aproximat- milions d'euros resultants de l'augment de la capacitat normativa de les comunitats autònomes -que a Catalunya serien 663 milions d'euros. Total: 4.881 milions d'euros destinats a pal·liar el dèficit sanitari, dels quals Catalunya disposarà 23 �de 1.083. No vull entrar en una discussió concreta de xifres, però permetin que els doni una xifra comparativa. Els guanys del primer any d'aplicació del model de finançament del 2001 sumen 240 milions d'euros. I ara rebrem gairebé el doble -420 milions d'eurosd'aportació directa de l'Estat. Canviant de sector, però sempre dintre de les relacions Estat Generalitat. Decisions com la devolució dels papers de Salamanca, per mitjà de la Llei votada al Congrés dels Diputats, i gràcies als bons oficis i a l'habilitat gestora i negociadora de la consellera de Cultura. Perquè vostès no han sentit a parlar, segurament, de les reaccions -o sí- que això ha provocat a Salamanca. Doncs ja m'hagués agradat veure alguns de nosaltres -no dic de vostès, dic de nosaltres- portant la negociació d'aquest tema, aconseguint que els papers tornin, obtenint que la reacció quedi realment limitada en el lloc d'origen, que això no s'escampi en el Parlament espanyol i que el Parlament espanyol, amb l'ajut de la ministra Calvo -ho hem de dir tot-, que va ser decisiu, hagi pogut fer una cosa que fins ara no s'havia pogut fer mai. Mirin, decisions com el trasllat de la seu de la Comissió del Mercado de Telecomunicaciones a Barcelona -que ja saben el que va costar, ja saben les reaccions que va produir-, els haig de dir que, recentment, m'he reunit amb el seu president i amb el Consell d'Administració i m'han informat que d'aquí a poc començaran a treballar des del seu espai que, transitòriament, estarà ubicat a la torre Mapfre. Decisions com el pas definitiu que la Carta municipal de Barcelona està a punt de donar en el Congrés de Diputats. Tants anys, decennis després, un cop que el Govern espanyol li ha donat llum verda -això ho van començar en Sardà Dexeus i Fabià Estapé a estudiar-ho l'any 1980, si no recordo malament, la Carta de Barcelona que s'havia de canviar. Molt bé. Compromís actiu del Govern espanyol pel reconeixement del català a Europa; recolzament per aconseguir el domini internacional .cat; política cultural descentralitzada i que s'ha concretat en el compromís del Ministeri amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya -n'hem vist els primers fruits amb la magnífica exposició Caravaggio, que els recomano de veure. La conversió del Mercat de les Flors en un centre de les arts en moviment; l'increment de l'aportació al Liceu; el Pla d'actuacions per als monuments de la Tarragona romana; les obres de la Sala de Cambra de l'Auditori de Barcelona i la futura ubicació del Museu d'Urbanisme de Barcelona. I l'esforç inversor de l'Estat, i el disseny del Pla d'infraestructures del transport, de què ja els he parlat abans i que, per primera vegada, abandona la concepció radiocèntrica -i això és absolutament cabdal per dibuixar una Espanya en xarxa. Abans era de Madrid a cada capital de provincia en alta 24 �velocidad. I ara hi ha hagut qui s'ha atrevit a dir a Madrid, que el que s'ha de fer és Bilbao - Barcelona. I va tornar a sortir aquest tema justament ahir en la reunió hispanofrancesa també, perquè va sortir el tema de l'alta velocitat i d'on a on havia d'anar. Doncs resulta que dues vies que eren de les tres línies amb més demanda d'alta velocitat a Espanya, no és Barcelona - Sevilla; és Barcelona - Madrid, i és Barcelona - València. I no se n'ha fet cap. No és que no se n'hagi fet cap, és que ni s'hi ha pensat -ni s'hi ha pensat. Són aquestes decisions, són aquests gestos -perdó, i encara me n'he deixat-, gestos de respecte i de reconeixement que el president Zapatero ha tingut envers la nostra història i els nostres símbols, com la revisió del judici del president Companys, la de Manuel Carrasco i Formiguera. Hi ha, per tant, una nova relació. Aquesta nova relació hi és, però hi és en el terreny concret de les decisions; dels gestos, però també de les decisions, dels projectes que fonamenten la meva confiança que, a partir del diàleg, el pacte és possible, és realista i és eficaç. L'actitud de respecte i d'entesa expressats aquests mesos no respon solament a una correlació transitòria de forces en el Congrés, ni a una tàctica provisional del president del Govern espanyol, són la mostra que la història d'Espanya està canviant; vull que ho creguin, això, que sentin amb certesa la seguretat que això avançarà, que això és possible, que és possible avançar amb una nova relació, en una nova relació. Una història d'Espanya que algun dia s'ha de poder explicar a les escoles en tot allò que compartim i en tot allò que ens diferencia. Fa temps que ho demano: que facin a tot Espanya una assignatura de la història dels pobles d'Espanya; que la facin, que sàpiguen a Extremadura què passa aquí; que sapiguem nosaltres qui són ells, per dir-ho d'alguna forma. Fa més falta que l'aigua que bevem, que hi hagi un afranquiment, jo diria, una sinceritat d'Espanya amb ella mateixa, de reconèixer-se com efectivament és, i no solament en el tracte entre governs, sinó també en l'educació que es dóna a la quitxalla i a la joventut. Entenc la força i la gesticulació amb què alguns s'oposen a aquests propòsits, potser perquè ja havíem perdut l'esperança i la memòria del que havia estat la bandera de les forces democràtiques majoritàries espanyoles durant el franquisme i la Transició, la de l'entesa dels pobles d'Espanya en un marc de respecte i comprensió cap a les regions, nacionalitats i nacions que la componen. Però no ens deixem impressionar pel to amenaçador d'aquests dies; Catalunya està canviant, però Espanya també canvia. I els catalans i els espanyols ho estan assumint, amb dificultat, però amb normalitat. I canvien cap a millor. Avui, més que mai, l'horitzó visible assenyala 25 �un futur federal, una Espanya plural on la mar Bàltica ja no generarà els hiverns. Vull acabar considerant no el debat de l'Estatut, ni el seu itinerari posterior, sinó l'impacte que ja ara ha tingut sobre la política catalana. Un primer efecte ha estat el d'oxigenar la vida política catalana i millorar unes enrarides relacions entre política i societat. L'acord assolit, i l'aprovació de l'Estatut per una amplíssima majoria, ens ha proporcionat una bona dosi d'autoestima col·lectiva que darrerament notàvem a faltar; simplement ho constato: responsabilitat, tota, però també satisfacció. Hi ha un segon efecte de l'aprovació parlamentària de l'Estatut, d'una certa transcendència, que interpel·la directament el Govern de la Generalitat i la seva pràctica política i administrativa. Per tant, afrontem la recta final de l'Estatut amb la confiança que dóna haver donat passes rellevants per la millora del nostre autogovern amb la nova relació amb el Govern espanyol, amb l'autoestima col·lectiva força augmentada pel gran acord assolit aquí, i amb les institucions de la Generalitat plenament disposades a assumir els reptes d'un estatut exigent, molt exigent. Avui els vull reiterar solemnement el capteniment del president i del seu Govern en la fase de tramitació de la Proposta d'Estatut a les Corts Generals. Actuarem amb sentit de la història, actuarem per preservar la unitat catalana, actuarem amb determinació, amb responsabilitat, procurarem actuar amb intel·ligència i rigor, amb confiança, amb confiança en els nostres negociadors, perquè aquesta és l'actitud que considero apropiada en les circumstàncies actuals: normalitat democràtica i institucional. Dialogarem sense renunciar a res essencial de la nostra Proposta, perquè ja tenim signes, no solament que és justa, també tenim signes que no és anticonstitucional; que no ho és i és considerada plenament constitucional per la majoria dels experts que en aquest moment s'estan, com vostès poden imaginar, adelerant sobre el text de l'Estatut per veure què hi poden trobar. Sense renunciar, dic, a l'essencial, sense deixar perdre tot el que hem aconseguit, sense degradar els llaços afectius que ens uneixen amb la resta d'Espanya, de vegades amb dificultats; volem implicar-nos amb Espanya fins al fons; volem canviar-la, fins i tot, una mica; volem fer-ho des de la nostra pròpia identitat irrenunciable, genuïna. Espero de tothom la mateixa voluntat d'entesa que va permetre l'acord en aquesta cambra, i us garanteixo que, com a president de la Generalitat, estic perfectament confiat que aquells que tenen la responsabilitat de representar-nos, primer de tot en la presa en consideració, i seguidament, mirant el futur, en la seva negociació, ho faran perfectament, ho faran servint l'esperit que va regnar en el moment que en aquesta sala es va aprovar l'Estatut, sense que el president de la Generalitat hi hagi d'intervenir massa més. 26 �Però el reforçament del nostre autogovern i el canvi de paradigma en les relacions amb el Govern central, vull que ho sàpiguen -per acabar-, amb una aposta estratègica per situar Catalunya en l'escena internacional. El compromís internacional de Catalunya amb la Mediterrània, que es reflectirà en la reunió més important que s'haurà fet a Europa en tot l'any -Barcelona+10-, la Conferència Euromediterrània que, en aquest cas, no és una conferència de ministres, com va ser la de l'any 1995. És una conferència de caps d'Estat i de govern, és una cimera europea sota presidència britànica. Sàpiguen que és un esdeveniment europeu que passa aquí. No és quelcom, diguem-ho clarament, en què nosaltres puguem participar com a tal, però passa casualment aquí. Bé, aquesta tercera dimensió de l'escenari internacional no és menor; potser, a la llarga, és el més determinant, si hi pensem amb tranquil·litat. Potser, a la llarga, és el més determinant. Quin serà el nostre nou Estat?, en el sentit genèric de la paraula, el més gran, aquell en què probablement no només la moneda sinó les regles del joc de la competència estaran marcats. A quin nivell estaran marcats tots aquests elements de la nostra vida quotidiana, de la nostra vida econòmica, social, política, per la Unió Europea? Molt bé, el desenllaç d'aquestes decisions, probablement, d'aquestes qüestions, no es decidirà ni a Barcelona, ni a Madrid; es decidirà més lluny. Els interessos de Catalunya es juguen, en gran part, doncs, en aquest àmbit: Europa i la Mediterrània; per això hi som presents. En un any hem visitat el Marroc, Algèria, Turquia, Israel i Palestina. No hem fet pas massa més viatges. Són els escenaris dels reptes clau que Europa afronta en aquest inici de segle. Nosaltres volem contribuir a la resolució d'aquests reptes. Barcelona i Catalunya han de tornar a ser el punt d'un nou inici on abordarem de veritat els objectius d'aquesta cimera, donant un impuls a la democràcia i als drets humans en tots els països de la zona; assumint el concepte de diversitat que eviti una polarització cultural i religiosa -ens hi juguem, nosaltres, molt de la nostra vida quotidiana que a la Mediterrània hi hagin llaços i principis comuns en aquestes matèries. Afavorir una gestió intel·ligent del fenomen migratori, superant una perspectiva basada exclusivament en la seguretat policíaca; reforçar el nexe entre seguretat i justícia per lluitar contra la violència política de la regió. I finalment, refermar la idea de solidaritat i de cohesió. Per ferho, hem d'assumir la necessitat d'invertir en capital humà, que significa invertir en futur a través dels nostres joves. És l'hora, precisament, de plantejar amb determinació el paper dels altres agents polítics que no són els governs de l'Estat en la política mediterrània, no a la cimera, on no serem, sinó al costat, durant i després de la cimera. Ahir mateix les regions de la Comunitat de Treball dels Pirineus van voler ser presents a la cimera hispanofrancesa, com us he dit, i vam ser-hi, vam fer i vam crear una nova cèl·lula, un grup de treball: dos més set s'anomenarà: dos 27 �països europeus, set regions, i jo vaig proposar que es reunís, que tingués la seva seu sempre allà on hi hagi la seu de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Ja sabeu que som les set regions que voregen. Són Aquitània, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussillon, per la part francesa, però a la part nostra no són només les de l'Euroregió que seríem Catalunya i l'Aragó sinó també Navarra i el País Basc. I ara la seu que estava aquí ha passat al País Basc. I, per tant, el que es farà és una primera reunió, espero que ben aviat, d'aquesta cèl·lula de treball o grup de treball europeu dos més set al País Basc. I des d'allà podrem seguir de manera permanent no cada cop que es reuneixen els caps d'Estat, sigui aquí, sigui allà on sigui -o caps de govern- sigui aquí, sigui a França, sinó d'una manera continuada. I dono molta importància a la presència de persones nostres de la màxima categoria, del màxim nivell en aquest grup de treball. És l'hora, doncs, de plantejar amb determinació el paper dels altres agents polítics que no són estats, com he dit, i és l'hora també de repassar quines són les ocasions en les quals, en els mesos que vindran, aquesta activitat internacional, euromediterrània es pot concretar. La Conferència Euromediterrània de regions Barcelona+10, que serà pràcticament paral·lela a la pròpia cimera, la Conferència Euromediterrània de dones Barcelona+10, la cinquena Conferència de Presidentes de Parlamentos Euromediterráneos, el Seminario de Medios de Comunicación y el Mediterráneo, la Conferència de ciutats euromediterrànees de Barcelona+10, la Cimera Euromediterrània de líders empresarials, i el Fòrum Euromed Salut. La Generalitat donarà el màxim suport i participació en les polítiques del Govern espanyol en tot allò que una comunitat com Catalunya pugui aportar per assolir els objectius de pau, de llibertat i de democratització. Acabo, senyor president, senyores i senyors diputats, aquesta intervenció. He deixat per al final una reflexió en veu alta sobre el que entenc que són les meves obligacions. La vertebració de Catalunya i el seu equilibri, els grans projectes estratègics per a la nostra economia, la nostra cultura, el nostre benestar formen part d'aquesta obligació, sobretot en els grans afers que, com l'Estatut, hem convertit en un projecte compartit, col·lectiu, per damunt de les aspiracions de cadascuna de les forces i projectes polítics que legítimament defensem, i que hem de defensar cadascú de nosaltres. I tinc una mica la impressió, m'ha quedat un regust agredolç que l'eufòria d'aquell dia, del dia 30 de setembre, en què es va aprovar l'Estatut va quedar excessivament reflectida a nivell de mitjans de comunicació, en dues persones, que penso que van jugar un paper, que vam jugar un paper. Però aquestes dues persones no vam ser les més importants, ni les forces polítiques que representàvem. Estàvem obligats a fer-ho. A veure si ho dic clar. I també tinc la impressió que una part de la situació que hem viscut aquests darrers dies d'una certa inquietud, d'una certa confusió, és deguda al fet que alguns 28 �poden haver pensat que hi havia una patrimonialització excessiva de l'èxit de l'Estatut. Vull que sàpiguen que en aquest sentit diuen els castellans "no me duelen prendas", no em costa gens de dir que considero que tots els partits, inclòs el Partit Popular, que va fer una oposició digníssima i un treball polític, jo crec, de gran nivell, són tan autors del projecte d'Estatut com els dos partits principals d'aquesta cambra. Vull deixarho clar. Tenim l'obligació de treballar amb aquell esperit que vam demostrar que érem capaços de tenir, de cridar l'atenció, deixin-m'ho recordar en el moment d'acabar, sobre la tensió dels riscos de fractura del cos complex que és una societat, d'estirar la mà i fer que el Govern l'estiri perquè s'escurcin i no creixin les distàncies entre els que van davant i els que van més endarrerits, el capítol de drets, deures i principis rectors del nou Estatut, crec que serà en aquest sentit un quadern de ruta. Per això avui els he volgut parlar, sobretot, de la necessitat de donar seguretats, d'estudiar, analitzar, saber, i assegurar. Senyores diputades, senyors diputats, en el compliment d'aquestes obligacions esmerçaré el millor de mi mateix. Moltes gràcies. 29 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1702 Title A name given to the resource Debat de Política General Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Demografia Educació Model social Acció política Territoris Estatuts Federalisme Govern Habitatge Infraestructures Joventut Ocupació Seguretat ciutadana Parlament de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/219/20051015.pdf c3404c9f178346b63430db8d3355d5a4 PDF Text Text Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona | 15/10/2005 Després de sentir les paraules tenses, emotives, però al mateix temps sossegades, esplèndides, de Josep Lluís Carod Rovira, vull dirlos clarament que el visca Catalunya de Macià i Companys tenia el dring de la nova aventura, de la barca nova. Ells van ser els primers presidents de la Generalitat nova. Ells van ser els primers presidents de la Generalitat secular, civil. Hi ha hagut 126 presidents abans del que us parla avui amb especial emoció. Però abans de Macià i Companys tots havien estat d'un dels tres braços de la Diputació del General, tots del braç eclesial. (Hi ha gent que encara no sap que Rafael Casanova no era pas president de la Generalitat, que era conseller en Cap del Consell de Cent, val a dir alcalde de Barcelona.) L'avi Macià, el primer autèntic president del Govern de la Generalitat, d'un govern formal, modern, ha estat el president més estimat per tothom. Però Companys és el més entranyable, el que millor representa la nostra aventura com a poble en els moments més tràgics, per Catalunya, Espanya i Europa, els moments més tràgics de la història moderna, potser de tota la nostra història com a poble català. Roosevelt va confessar al final de la seva vida que el més greu error de la seva carrera política havia estat la no intervenció en la guerra d'Espanya. Massa tard. Quan ho va dir Companys ja era mort, havia estat mort aquí. Joan Reventós, que va reclamar el retorn de Tarradellas i va evitar una Generalitat sense ànima, sense nom, sense dring; Joan Reventós sentia una veneració especial per Companys, i ens va ensenyar a conèixer i a estimar Companys, que és el mateix que dir que ens va ensenyar a estimar Catalunya, la Catalunya autèntica, la gloriosa i la vençuda: Catalunya tal com és, tal com ha estat. Companys i Macià van proclamar el 14 d'Abril la República catalana en el sí de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Aviat van veure que Catalunya havia de pactar amb Espanya i van adoptar el nom de Generalitat i un Estatut que avui ens semblaria probablement del tot insuficient. Nosaltres també pactarem. Però el nostre pacte no serà com aquell, no haurà de ser com aquell. Les coses han canviat. Ara vivim en una 1 �Catalunya i una Espanya en pau i democràcia des de fa més d'un quart de segle, en una Catalunya i una Espanya que progressen més ràpidament que Europa. I no serà mèrit solament de la nostra generació, certament, sinó de la seva, de la generació de Companys i de la Generació de Macià, i d'Irla, del gran Tarradellas, i del fecund i llarg període de Jordi Pujol. Llegiu si us plau la intervenció de Pujol en el Debat sobre l'estat de l'autonomia de l'any 1987. Crec que s'hi reflecteix un judici sever i lúcid sobre l'evolució de la nostra autonomia. L'Estatut no va poder realitzar-se i dur-se a la pràctica amb l'ambició amb que s'havia redactat. Però no es va arribar a canviar. No era el moment encara. Ara sí. El nou Estatut ara és un estudi profundament rigorós de què li cal a Catalunya per a ser el que sempre ha volgut ser. Amb un respecte cabal per Espanya i pels pobles d'Espanya. Això sí: el nou Estatut, l'estatut de Barcelona, rellançat a Miravet i pastat de principi a final a la Ciutadella de Barcelona, ha estat fet en el millor moment per a què ni ens callem rés ni ens puguin donar massa lliçons de dret. No fóra bo que la prudència o els temors que varen estar presents el 1980, el 1987 o el 1999 ens obliguin ara: no hi ha raons. I ens sabrem explicar. Ara la prudència i l'experiència ens obliguen a ser rigorosos, flexibles sens dubte, però sobretot, sobretot, exigents. Dic la prudència ens obliga a ser exigents. La raó i la història estan de la nostra part. Ara podem dir que Catalunya és una nació, ara podem dir Catalunya és una nació, ara hem de dir Catalunya és una nació. Podem dir que Catalunya ha estat una nació des de fa segles, i que ho és en el marc de l'Estat espanyol. Perquè aquesta és la realitat. Sobre els sentiments no es mana, sobre els sentiments no hi ha llei. Mereixen respecte. Sóc dels que creuen, amb el President Zapatero, que allò que compta és la capacitat de compartir ciutadania i civisme i la capacitat de teixir aliances. Sabem que dintre de Catalunya hi ha diversos graus de combinació dels sentiments de pertinença: hi ha ciutadans, molts ciutadans, que no volen triar entre dos amors ni posar-los en ordre, n'hi ha que els poden en ordre invers a l'ordre dels altres - sense problemes I per descomptat hi ha en canvi mitjans de comunicació d'institucions venerables que escampen la deformació i l'odi: vet aquí un dels misteris més ben guardats de la realitat actual. Un autèntic misteri de la fe. 2 �En tot cas la majoria, la gran majoria dels representants del poble de Catalunya hem proclamat Catalunya com a nació, en el marc de l'Estat espanyol, de la nació de nacions que és Espanya puix que d'acord amb la Constitució està formada no solament per regions sinó per nacionalitats. I els puc dir que hi ha juristes eminents especialitzats en l'estudi de la Constitució que no aprecien inconstitucionalitats manifestes en el nou Estatut. N'hi haurà d'altres, evident, però n'hi ha molts d'aquest cantó. Crec, amb el president del govern espanyol, que l'Estatut anirà endavant, i estic cert també que els noms i les competències i els recursos que el Parlament espanyol acabarà acceptant seran bàsicament els que hem proposat. Fora bo que les grans qüestions estiguessin resoltes abans de Nadal: no convé tenir Catalunya i Espanya senceres amb l'ai al cor durant molt de temps, tot i que el temps tot ho acaba curant. Nosaltres no som en absolut dogmàtics però sabem que ens assisteix la raó després de dos anys de treball intens i discret. Estem convençuts que el bon treball triomfa sempre i que arribarà el dia que puguem cridar, com va fer Companys, Visca Espanya! Sabent aquest cop que no passarà el que deia el poeta Machado: que una de les dues Espanyes havia de gelar-nos el cor si érem nascuts a la pell de brau. A ells sí. Aquí el van afusellar i a baix al fossar de la Pedrera descansen les despulles d'ençà que l'Ajuntament de Barcelona va dignificar el cementiri dels miserables. Va ser aleshores que Heribert Barrera va demanar i aconseguir que l'estàtua del General Franco deixés de presidir el pati del Castell, cosa que vaig cuitar a fer amb l'acord del Capità General. I sabem que dos juristes, un d'ells de Lleida, van poder comprovar que els soldats que el van afusellar van respectar la seva darrera voluntat; "no em dispareu a la cara". Ara només falta que culmini la revisió i arxiu del procés de Lluís Companys, com va prometre tal dia com avui ara fa un any la vicepresidenta del govern espanyol. I avui ho ha reiterat per carta adreçada a l'Associació per Immolats. Ara només falta això. Visca Catalunya. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1701 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys. Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona Subject The topic of the resource Autonomia Commemoracions Estatuts Acció política Territoris Govern Història Política Companys, Lluís, 1882-1940 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/218/20051010.pdf 48e05f691d667780971164b0aea96b8e PDF Text Text Dia Mundial de la Salut Mental Palau de Congressos de Catalunya | 10/10/2005 La consellera de salut, Marina Geli, acaba de dir que la inversió en hospitals tendeix a ser una part més petita del total de la inversió i que la inversió en xarxa territorial és més gran. Jo crec que això és un símbol de progrés material i de progrés mental. És un canvi de mentalitat. La malaltia no és una maledicció divina, sinó un defecte terrenal, una probabilitat limitada i, sobretot, limitable. Hi ha raons de pes per remarcar la importància del dia que ara encetem i que vostès dedicaran als temes de la salut mental. Quatre de les sis malalties més freqüents causants de discapacitats són trastorns mentals. I la depressió n'és una de les més importants. I el cost personal i familiar de les malalties mentals és enorme. El cost econòmic i social també: a nivell macroeconòmic els costos directes dels problemes de salut mental s'estimen al voltant del 3%-4% del PIB. A Catalunya hi ha un total de 180.000 persones usuàries dels serveis de salut mental (177.000 en els serveis comunitaris i 3.000 persones en règim d'internament, inclosa la llarga estada). Per tant, un 3% de la població. L'atenció a les persones amb malalties mentals i addiccions ha progressat i millorat moltíssim als darrers anys. Però encara ens queda molt camí per recórrer. L'envelliment de la població, l'increment de factors de risc amb repercussió sobre la salut mental, com la pobresa, l'abús de substàncies additives o l'augment de la soledat, són factors que, inevitablement, contribuiran a l'increment dels trastorns mentals, les properes dècades. Això planteja nous reptes. I ens obliga a fer-hi front. Són reptes que hem d'afrontar amb més recursos i millors instruments d'actuació. Reptes que hem d'afrontar convertint l'atenció i la promoció de la salut mental en una prioritat dels nostres sistemes de salut. És justament per aquest motiu que els ministres de salut de la regió europea de l'OMS varen aprovar, el mes de gener passat, la Declaració Europea per a la salut mental a Europa, l'anomenada Declaració de Helsinki. En aquesta línia el Ministerio de Sanidad del Govern espanyol està treballant en l'elaboració de les Estratègies de Salut Mental del Sistema Nacional de Salud. 1 �A Catalunya, des del Govern de la Generalitat, a través del Departament de Salut, la consellera ha prioritzat l'elaboració d'un Pla Director de Salut mental i Addiccions. Aquest pla incorpora 3 missatges compartits amb tota Espanya i amb Europa: 1. La necessitat d'integrar la xarxa de salut mental i la d'addiccions (drogues) que tradicionalment havien estat separades. 2. La priorització de la promoció de la salut i la prevenció també, en l'àmbit de la salut mental com ja és el cas en la medicina en general. 3. Un model de salut mental i addiccions d'accés universal. Orientat cap a l'atenció comunitària, amb una clara vocació rehabilitadora i amb una ferma voluntat normalitzadora. Voluntat que acompanyem amb una aposta decidida per la lluita contra l'estigma social massa sovint associat a la malaltia mental. És precisament la necessitat d'oferir una resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals i a les seves famílies, el que ha impulsat l'elaboració, per part del Govern de la Generalitat, d'un Pla d'Atenció Integral a les Persones amb Problemes de Salut Mental. Aquest Pla d'Atenció Integral compta amb la implicació de 9 departaments del Govern de la Generalitat (Salut, Benestar i Família, Educació, Comerç i Turisme, Justícia, Interior, Presidència, Treball i Indústria, i Medi Ambient i Habitatge), també de les associacions de familiars i usuaris, amb la de les associacions de professionals i també amb la de la Federació i l'Associació catalana de Municipis. És, per tant, una aposta de Govern i una aposta de país, una aposta compartida per tothom. Un dels àmbits específics en el que volem incidir és la prevenció de la malaltia mental i la seva detecció precoç entre una població vulnerable com són els infants i els joves. Es calcula que gairebé un 24% de la població catalana a partir de 18 anys presentarà, al llarg de la seva vida, algun trastorn mental. Per això hem endegat el Programa Salut i Escola. Aquest programa ens ha de permetre millorar la coordinació entre l'escola i els serveis de salut. Coordinació que és fonamental per: facilitar la promoció d'hàbits saludables, reduir els comportaments que poden afectar negativament la salut (factors de risc) i detectar els problemes de salut dels joves, per tal d'intervenir-hi com més aviat millor. L'atenció a la salut mental, juntament amb la política per a la promoció de l'autonomia i l'atenció a les persones amb dependències, és un dels 2 �components clau de la política de reforma social del Govern, que és el paquet de polítiques més important que estem tirant endavant. Una mica obscurit, potser, per la discussió de la llei fonamental del país, que no ha permès de veure- mentrestant, que les conselleries estaven treballant a fons. No solament amb descriure i aprovar finalment una llei tant important com és l'Estatut, sinó ja treballant amb cadascun dels camps que de fet l'Estatut cobreix, i avançant en la millora de cadascun d'aquests camps. Una política per construir un futur més just, a partir d'un present diferent. A partir d'un present que mobilitzi totes les energies de la nostra societat per assegurar el progrés individual i col·lectiu que és, en definitiva, és el progrés de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya. En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el model de ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent. Aquesta és una idea que compartim amb tots els pobles d'Europa. És una idea europea 100%. Una idea que hem de continuar projectant al futur amb una ambició renovada per garantir el major benestar dels nostres ciutadans i ciutadanes. Crec que el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa el segle de les persones, de la seva realitat quotidiana i de la modificació important d'aquesta realitat. Tanmateix, sabem que no ho aconseguirem si no comptem amb mecanismes: De prevenció de les malalties mentals, De suport a la rehabilitació D'integració social que necessiten les persones que pateixen trastorns mentals en aspectes bàsics com l'habitatge, el treball o el lleure I de seguiment personalitzat de les persones que pateixen malalties mentals greus, Per això celebro un acte com aquest d'avui, molt sincerament: perquè veig que hi ha consciència del repte que tenim, projectes clars del què ens cal fer i voluntat dels governs i del conjunt del conjunt de la societat per tirar-los endavant. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1700 Title A name given to the resource Dia Mundial de la Salut Mental Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Recerca i Desenvolupament Sanitat Commemoracions Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/217/20050930.pdf 7f1443dd3cbaf976f4de3fb45e84d126 PDF Text Text Paraules del President de la Generalitat amb motiu de l'aprovació del projecte de llei de l'Estatut de Catalunya Parlament de Catalunya | 30/09/2005 Molt honorable senyor president, conseller primer, consellers, expresidents de la Generalitat i del Parlament, alcalde de Barcelona, diputades i diputats. La diversitat de registres de les contribucions que acabem de sentir crec que és una prova de la dificultat del que hem fet, la dificultat que tenia el que hem fet. Però també del valor que té el que hem fet. Em permetran que els digui que no m'estendré en agraïments, que no em puc estendre en agraïments. Crec que no és propi d'una terra que és nació, ofegar-se en les emocions. El que no faré és repetir agraïments, subscric tots els que s'han dit. I no ho faré perquè seria impossible de ser just. Sí agrair al president del Parlament la qualitat extrema de la conducció dels debats, i dir-los que sense un conseller primer que hagués estat alerta tot aquest temps de la bona marxa i de la coherència del Govern, no hi hauria hagut la possibilitat de dur les coses fins aquí, les dues coses alhora: governar i debatre, decidir qui som i ser-ho. Ens podem preguntar si la segona part del quadrienni ha de ser diferent, si serà diferent. Ha de ser diferent! Ha de ser diferent perquè la percepció que es té del que hem fet fins ara potser no està adequada a la realitat. Ha de ser diferent sobretot la percepció que es té del Govern. Un país en obres és allò que tenim. Un país en obres vol dir justament que ha fet alguna cosa més que debatre en el Parlament sobre si havíem de tenir una nova llei, una nova llei fonamental. Ahir van començar les obres de la carretera Palamós Palafrugell. Només perquè d'alguna forma puguem resumir amb un bon exemple, perquè és una assignatura pendent de fa molt temps, que les coses han anat fent-se. Però jo us voldria convidar a més a més de compatibilitzar aquestes dues coses que hem fet i que seguirem fent, m'agradaria convidar-vos a assajar una nova cultura política. Una nova cultura política que crec que hem encetat en aquest debat i amb el seu capteniment, el de tots. No es tracta d'inventar res. Es tracta de compaginar rigor i educació, bona educació democràtica. No està escrit que la política hagi de ser barroera. No ho és en aquest moment, i no ho serà en el futur. I no ho ha de ser, a més, perquè la gent pensa que quan extremem les nostres diferències més enllà de la bona educació, en el fons és fals. La gent pot pensar i de vegades pensa, en el fons s'entenen. De manera que l'escàndol de la gent és doble: un el d'haver de suportar les nostres baralles, i dues la de pensar que darrera d'elles no hi ha una raó profunda, que les diferències són més estètiques i fingides que reals, que tots ells són iguals, que s'entenen. 1 �Però deixin-me entrar en el cor del que els volia dir. Vull fer, si vostès m'ho permeten, un elogi, l'elogi del diàleg. I l'elogi de la bilateralitat amb Espanya, amb els pobles d'Espanya. El federalisme castellà parlava sempre de la "nación de naciones" que es Espanya. Ens moriríem d'ensopiment si no tinguéssim davant el repte de convèncer Espanya, de seduir-la com algú ha dit en aquests dies. I, mireu, no ens barallarem pels noms. És igual que en diguem federal, com que en diguem diversa, com que en diguem plural. Ens dedicarem als continguts. Espanya pot ser, és federal, però no ho pot dir. No ho ha pogut dir en tot el segle XX, per mor del final del segle XIX. És a dir, Espanya sap que quan comença a alliberar els seus pobles perquè diguin el que vulguin acaba fàcilment en el cantonalisme. I saben per què? Perquè es la millor defensa de la veritat sagrada d'Espanya, d'aquesta unitat imposada que nosaltres no volem, en comptes de la lliure, que sí que proposem. Perquè aquests sectors saben fàcilment que la millor manera de combatre la nostra personalitat nacional i la pluralitat real d'Espanya, és oferir a tots i cada un dels pobles i poblets d'Espanya, també la seva llibertat i la seva autonomia. El viva Cartagena. Ho sap Espanya, això. Però ha trigat un segle a entendre que per aquesta via, per la via de la multiplicació de les identitats el que s'estava intentant de fer és ofegar les diferències. I les diferències hi són. La millor manera d'ofegar l'autonomia, el nacionalisme, el sentiment de pàtria de Catalunya ha estat moltes vegades, per part d'Espanya, el tractar de reconèixer que "cada uno se llame como quiera". El tractar de reconèixer que cada un té dret a fer el que vulgui. No! No és això el que Catalunya proposa avui, que cadascú es digui com vulgui. Volem precisió, volem rigor. Som en això noucentistes, en això hem de ser molt precisos. El nostre concepte de solidaritat és distint del foralisme. Que quedi clar. En això també hem de ser precisos. Espanya diu als territoris forals: "Fes el que vulguis, haz lo que quieras." I això ve del segle XIX, també. Però és que ho reconeix la Constitució espanyola en una de les seves disposicions finals, quan diu que queden derogades no les lleis del franquisme, sinó que queden derogades les lleis de 1837 i 1876. Aquelles lleis liberals que havien rebaixat els furs bascos. Això, a Espanya no li preocupa. Aquests territoris forals, d'alguna forma, els considera més espanyols que cap altre. I bé, no ha servit perquè hem vist el que ha succeït en aquests territoris. Encara que, diguemho clar, el temps està madurant, i creuem els dits. Perquè aquest drama finalment s'acabi. Mirin, en el nostre concepte d'equitat és "si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no, no". Hi havia una proclamació dels nobles de la Corona d'Aragó, quan feien rei el rei, que li deien: "Nos, que cada uno valemos tanto como vos y todos juntos más que vos, vos fazemos rey, a condición de que respetéis nuestros 2 �fueros y derechos, y si non, non", acabava. "Si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no, no". Catalunya, per altra banda, no és solament que tingui el dret de dir-ho i l'obligació de dir-ho. És que està vivint com estan vivint altres territoris europeus. Ho està vivint la República Federal Alemanya amb una situació d'esgotament del marge de maniobra que tenien per poder ser generosa justament amb nosaltres. Amb Espanya, durant vint anys ho ha estat, però ara no poden. I no poden perquè s'han ampliat a l'est i tenen les seves pròpies obligacions internes de solidaritat. A Catalunya li passa una mica el mateix. Nosaltres hem arribat allà on podíem arribar. I nosaltres hem aconseguit que altres autonomies, més pobres en renda, probablement, estiguin més ben equipades que la nostra. Però ara el moment és el moment de dir-los: voleu sols, ja esteu en condicions de volar, per descomptat, de ser ajudats. Però voleu sols. I Catalunya proposa. Catalunya no està imposant, Catalunya està proposant. Aquests dos anys passats -això no s'ha sabut, tampoc-, des de la nostra activíssima Delegació a Madrid hem fet molta feina, amb molt bons amics i molt bons aliats. Doncs bé, farem les Espanyes. Jo personalment en sóc crec que en som tots- uns enamorats d'aquestes Espanyes. Tant, que les volem canviar, una mica. No ens n'inhibim. Les volem canviar una mica. És el gran repte, el gran repte econòmic i polític que tenim: canviar el marc en el qual estem. No solament parlar de nosaltres i ells. No, és que nosaltres som ells, també. I en la mesura que ho som, volem canviar una mica això a què pertanyem. Mireu, el gran repte econòmic i polític -perquè és alhora econòmic i políticde Catalunya és crear un espai econòmic i polític potent. I nuclear-lo. Avui hi ha una competència real entre territoris, real, econòmica i política. Nosaltres simplement volem ser un dels territoris nuclears d'Europa. Ara no estem parlant de lleis. No estic parlant de lleis, ni d'estatuts ni de constitucions. Estic dient que hi ha a Europa, en aquesta Europa que s'està obrint, i que ha eliminat les fronteres, una recomposició dels actors, del terreny de joc. I els actors han de recompondre les seves estratègies. Nosaltres, només amb Catalunya, no arribarem a ser la Catalunya que voldríem ser. Si anem sols, quan ens està permès anar més enllà de fronteres, perquè de fronteres no n'hi han, no faríem res. És molt important això que es diu a la declaració del preàmbul, precisament, de la necessitat de crear un territori més ample, en el qual nosaltres puguem d'alguna forma assumir els nostres projectes, i realitzar-los. Mireu, a última hora, i deixeu-me que estigui dient això un fidel exalcalde, hi ha una competència real que està finalment nucleada per grans ciutats. I això no és incompatible ni amb el nacionalisme, ni amb el sentiment de pàtria, ni amb el federalisme, per descomptat. Hi ha Madrid, hi ha Londres, 3 �hi ha París, hi ha Frankfurt, hi ha Milà, que nucleen els territoris. I bé, doncs, Barcelona ha de nuclear un d'aquests territoris europeus importants. I pot fer-ho. Però per a això necessitem unes estratègies en el terreny de la inversió, de les infrastructures i per descomptat de l'ambició empresarial. Si no tinguéssim aquesta ambició i aquestes estratègies no arribaríem a ser, a Catalunya, el que podem arribar a ser. La gent s'estima el seu país de maneres diferents. La distància és clau. Les grandàries també ho són. El país és més teu com més petit i, per tant, segurament més homogeni. I bé, Catalunya és una combinació única de grandària i de diversitat, d'intimitat i d'ambició. No és còmoda per als altres, és difícil de classificar. Ho sentim molt, ho sentim pels altres, però ens obliguem nosaltres mateixos a saber navegar en aquesta divisió inexistent per a altres. Perquè estem en aquesta situació, que és molt peculiar. Som més grans que molts que són regions, per entendre'ns, més grans i més específics. I segurament una mica menys que aquells que són estats. Doncs, molt bé, nosaltres estem creant una categoria. I l'hem de desenvolupar. Alguns pensem que si el terme nació decau no valdrà la pena seguir. S'equivoquen. Ho pensen no per nominalisme o per principi sinó per un judici de fet. No es donarien les condicions, si això passés, perquè tota la resta d'allò que estem proposant s'entengui. I en això tenen raó. Aquesta presumpció seria certa. Però espero poder dir, i que el futur em doni raó, que s'equivoquen. Perquè s'acceptarà, perquè la nostra proposta s'acceptarà. Perquè els qui han de fer-ho i de dir-ho, ho direm i ho farem. Mireu: la pau a Euskadi i l'Estatut de Catalunya són les proves de foc de l'Espanya d'avui. I les guanyarem. I el nostre poble ho celebrarà. Volia acabar dient una referència als vents i als déus, però el president del primer partit de l'oposició -cap de l'oposició- i jo, hem arribat a una tal identitat de pensaments que se m'ha avançat. Deixin-me dir, doncs, només, com en el Viatge a Ítaca, em penso que era, "bon vent...", però amb barca nova. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1699 Title A name given to the resource Paraules del President de la Generalitat amb motiu de l'aprovació del projecte de llei de l'Estatut de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Catalanisme Estatuts Federalisme Territoris Model social Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/216/20050918.pdf 569ab0f9340f1e8c3d930892bcbe0500 PDF Text Text Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura Teatre Nacional de Catalunya | 18/09/2005 Estimats amics, bona nit. Hi ha tantes coses que suggereix aquest acte: tantes singularitats, tantes personalitats; i tantes absències també. Ja no tenim persones tan importants com l'Oró, i com tants d'altres que hem vist. Penses que el país és més pobre avui que no pas ahir, aquest any que no pas l'any passat. Però al mateix temps hem vist que efectivament aquest país no para i que continua la creativitat en tots els camps. Crec que aquests premis van començar l'any vuitanta dos i van relligar amb una tradició que venia d'abans, del període 1932-1938. Si la República ja havia donat aquests premis, per alguna cosa seria. I bé doncs, aquesta nit, tants anys després, la nostra cultura viu -si m'ho permeteu- la seva Diada Nacional, no pas pel record i la reivindicació exclusivament, sinó pel reconeixement. Una cultura no és del tot normal ni demostra millor la seva vitalitat perquè celebri més les seves creacions o perquè doni més premis als seus creadors, això és evident. En cert sentit és el contrari, quan més viu, més prolífic i més universal és el nervi de la cultura ell mateix, més interessants esdevenen els reconeixements que dóna el país. Aquest és el sentit dels Premis Nacionals de Cultura. Perquè la cultura pertany al regne de la llibertat, més que cap altra activitat. De la llibertat obtinguda en aquest cas també, de la llibertat que no es dóna gratuïtament sinó que s'arrenca, que s'obté. La creació cultural i l'accés als béns culturals son un camí a la dignitat, una invitació a extreure més de cada persona. El conjunt de guardonats aquesta nit posa de manifest la riquesa creativa i la riquesa reflexiva de la cultura d'aquí, dels registres i les formes amb què la cultura catalana s'expressa; abastant, efectivament, tots els racons de l'art, totes les arts. Crec que la qualitat dels premiats, la seva trajectòria, la seva projecció més enllà de Catalunya contribueix a fer cada cop més tènues les fronteres entre la nostra cultura i la cultura universal. L'Albert Camus deia que pensar és aprendre de nou a mirar, a estar atent, a estar pendent, a dirigir la pròpia consciència i fer de cada idea i de cada imatge un lloc privilegiat i això és d'alguna manera el que els premis ens aporten i ens ensenyen. A mirar de nou, a mirar novament, a renovar el nostre pensament a través de l'art i la creació. Aquesta nit reconeixem, en alguns casos, el tot, tota l'obra d'una persona, d'un grup, d'un equip. En d'altres, una petita part de la seva obra. Hi ha guardonats que mereixen aquest reconeixement no només per la darrera obra que han fet, sinó pel conjunt de la seva obra. Catalunya ha necessitat en els darrers vint anys anar recobrant els seus valors. Tot estava endarrerit. Per sort ja fa anys que estem en condicions de 1 �deixar que la normalitat vagi guanyant terreny a la normalització, que la normalitat vagi sent el pa nostre de cada dia i no pas la lluita per la normalitat o aquest esforç de la normalització perquè, és veritat que l'art i la creació és esforç, però també és llibertat i també és estar lliure d'obligacions, d'alguna manera. Catalunya ha viscut el període de llibertat democràtica i d'autogovern més llarg des de fa segles, i la nostra cultura ha tingut, per tant, millors condicions que no havia tingut mai, és només cosa nostra que en sapiguem treure el màxim benefici. Ja no hi ha excuses, ja no hi ha persecucions, enemics, dèficits... n'hi ha, evidentment, clar que n'hi ha de dèficits i de persecucions i fins i tot d'enemics, segurament. Però no és això el que marca les nostres vides sinó, exclusivament o sobretot, la nostra capacitat de crear; o la incapacitat. Per tant, d'alguna forma, estem sols davant la història. Aquest país està en aquest moment en condicions ell mateix d'anar endavant o de condemnar-se, de fer coses excelses o de no arribar a donar la talla. Jo aquesta nit me'n vaig content perquè sé que estem més aprop del segon que del primer. Crec que la persistència d'actituds defensives en comptes d'enfortir-nos ens podria arribar a fer més febles; una cultura massa anys sobreprotegida esdevé massa fràgil. No em mal interpreteu, dic sobreprotegida, no pas protegida o ajudada o estimulada. És hora doncs, com deia Miquel Martí i Pol, que ens llencem a caminar sense crosses i és hora de pensar, d'assajar i d'articular un nou paradigma amb tota l' ambició cultural que això demana. Per acabar vull deixar constància aquí de la satisfacció per l'èxit d'aquest acte, per l'èxit del seu disseny, que ha estat esplèndid, encara que en alguns moments hem tingut una mica la impressió que estaven passant anuncis de televisió...però bé, això és apart. Vull, doncs, deixar constància aquí de la satisfacció enorme amb què hem acabat aquesta setmana després de veure aprovar al Congrés dels Diputats la Llei que ha de permetre el retorn a Catalunya dels arxius espoliats després de la Guerra Civil; gràcies Caterina Mieras. Acabo. Catalunya pot confiar en ella mateixa si aposta en ella mateixa, si aposta decididament per la creació i per la cultura, si les ajuda i les anima i si crea les condicions perquè la terra sigui fèrtil. I estic convençut que a Catalunya es donen, avui, les condicions per una etapa de gran fertilitat creativa. És cosa nostre treure'n els fruits. Bona nit i moltes gràcies. Pau i salut que m'ha agradat molt el que han dit abans. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1698 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Nacional de Catalunya Subject The topic of the resource Art Cultura Premis i reconeixements Model social Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/215/20050914.pdf 90475954bcefec4f1507fa4f00a8f90b PDF Text Text Signatura del protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria Palau de la Generalitat | 14/09/2005 Senyor conseller primer; senyors consellers, Rañé, Siurana, Geli i Solà; senyors i senyores alcaldes, Pagans, Ros i Pérez; senyor Pàramo, President de la Diputació de Girona; senyor Moreno, vicerector primer de la Universitat de Girona, senyor Arola, rector de la Universitat Rovira i Virgili, senyor Viñas, rector de la Universitat de Lleida; senyors Morató i Cunillera, benvolguts amics. Estem en un acte ple de contingut i de significat. De contingut, perquè referma l'aposta de Catalunya amb la ciència i la tecnologia; i de significat, perquè reflecteix la voluntat de Catalunya de promoure els canvis més que no pas adaptar-s'hi, que també és important, però no suficient. Ahir el Consell Executiu va donar un nou impuls a la Bioregió i avui signem el protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria. Catalunya serà, doncs, un dels pols biotecnològics d'Europa i de l'EuroBioCluster del Sud. La Ciència i la tecnologia ens mostren avui el camí de la transformació social i econòmica de la Catalunya del segle XXI. I és aquest impuls, juntament amb la política de reforma social i ambiental, i juntament amb la millora de les infraestructures, el que constitueixen la raó de ser d'aquest Govern. Insisteixo, aquestes són les nostres grans prioritats. Ens trobem en el procés de transició cap a una nova fase de desenvolupament econòmic i emergeix amb força el repte de la innovació. La innovació i la investigació, per descomptat, sempre s'havien tingut com un valor. Avui els tenim com un valor de creixement, com a motor de creixement. Si volem situar-nos amb les economies més dinàmiques del món, hem d'avançar, i avançar clarament cap a una economia basada en el coneixement, que aporti més valor afegit als nostres productes, perquè en altres terrenys, probablement, la nostra capacitat competitiva, com a d'altres països europeus, està minvant. Ha de ser un dinamisme que tingui una base científica i tecnològica sòlida, que incentivi la transferència del coneixement i el creixement empresarial, i que incrementi els estàndards educatius de Catalunya: aquest és un altre punt fonamental. Aquesta, almenys, és la nostra visió del que ha de ser i serà el futur de Catalunya. Com els deia, aquest dimarts el Govern va aprovar donar un nou impuls a aquest projecte de la Bioregió, que és una de les línies prioritàries del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 i avui signem el protocol de la creació de 1 �l'Anella de l'Agroindústria. Tot això és fruit d'una estratègia compartida pel Govern de la Generalitat, pels governs locals, per les universitats i centres de recerca, pels parcs científics i tecnològics i pel sector empresarial. Sempre he cregut, i ho he dit moltes vegades, que l'Agroindústria, juntament amb el turisme i els sectors tecnològics, eren tres dels motors més importants de l'economia catalana; a vegades ens ha costat de reconèixer-ho, però és cert. Crec també que Ia denominació d'Agroindústria i el triangle universitatpoder local-empresa és el triangle màgic de l'economia i de la societat catalana. Catalunya avui posa en valor un sector que aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana i consumeix per a la seva transformació entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres catalanes. Que representa, per altra banda, el 20 % del sector agroindustrial de tota Espanya. I que és un pol d'atracció d'inversions i d'expansió comercial de primer ordre i està definit com un sector estratègic en la política industrial del Govern. L'aplicació de la biotecnologia en el sector agroalimentari ve recolzada per l'impuls de 3 centres tecnològics que formaran part de l'Anella de l'Agroindústria de Catalunya i que donaran suport a la transferència de coneixement i tecnologia entre el món científic i l'empresa: 1. El Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut de Reus. 2. El Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l'Alimentació a Monells-Girona. 3. I el Centre Tecnològic Agroalimentari a Lleida. Aquests centres s'especialitzaran en funció del seu entorn empresarial i dels recursos d'R+D disponibles. Asseguraran innovacions adaptades a l'empresa catalana. S'incorporaran a la xarxa de centres tecnològics de la Generalitat de Catalunya. I permetran desenvolupar nous productes, processos i tecnologies relacionats en la cadena de valor agroalimentària. Però la clau és la interacció i la confiança dels actors. I l'anella de l'agroindústria serà la seva estructura de suport d'aquesta interacció, i serà la seva base de projecció, marketing i comercialització internacional. Serà una aliança d'aquests 3 centres i la clau de volta per potenciar i coordinar les activitats de la xarxa de centres tecnològics. Avui Catalunya està donant un pas endavant per esdevenir un dels referents biotecnològics del sud d'Europa, en el marc de l'Euroregió, i fer efectiu el seu designi amb l'Europa de la Innovació dintre de l'espai europeu de la recerca. 2 �La ciència i la tecnologia ens mostren el camí de la transformació social i econòmica del segle XXI. El seu impuls, juntament amb la política de reformes socials i ambientals, com he dit, i la millora de les infraestructures, constitueix la prioritat i la raó de ser d'aquest Govern. Volem que el nostre país disposi d'un model econòmic sòlid, competitiu i sostenible, que asseguri el progrés i el benestar als ciutadans. Aquest és el repte de Catalunya: un repte que és, per a mi i per a vostès, una aposta que només pot ser guanyadora. Avui tenim una bona mostra. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1697 Title A name given to the resource Signatura del protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Agricultura Ciència Recerca i Desenvolupament Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-14 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/214/20050910.pdf d6b3785bbc3babfdc2050f1dd4f4e55b PDF Text Text Missatge institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la Diada 2005 Palau de la Generalitat | 10/09/2005 Bona nit, Demà celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Aquest Onze de Setembre és esperançador i alhora emocionant. Com poques vegades ho ha estat en els darrers 25 anys. Com sabeu, aquests dies he rebut a tots els líders polítics per conèixer la seva predisposició de cara a l'acord necessari per al nou Estatut. Us haig de dir, que des de les seves legítimes posicions polítiques, he vist en tots ells generositat patriòtica per aprovar el millor Estatut per Catalunya. Benvolguts conciutadans, podeu tenir la seguretat que el President de la Generalitat i els líders polítics catalans estan fent tot el possible perquè el nou Estatut sigui un èxit col·lectiu. A molts de vosaltres us pot semblar que tot aquest procés és llarg i fatigós. Però si el nou Estatut ha de ser la guia de l'autogovern de Catalunya per a tota una generació, cal un debat a fons. Encara ens queda un darrer esforç: Un gran acord nacional no és mai fàcil. Però ara és possible. És possible si fem les coses bé. Catalunya té una autoritat moral i institucional que ha acumulat al llarg dels anys. Una autoritat forjada amb la nostra voluntat constructiva i amb la capacitat de diàleg i de convenciment que hem demostrat. No podem deixar de convèncer a fora si volem millorar a dins, a casa nostra. Som gent de respecte i que es fa respectar. Ara es tracta de donar valor a tot el capital polític acumulat al llarg dels darrers 25 anys. I en aquest sentit, en la darrera sessió del nostre Govern hem decidit demostrar-ho, concedint la Medalla d'Or de la Generalitat a un dels principals exponents d'aquesta trajectòria, Gregorio López Raimundo, qui fou durant anys difícils, secretari general del PSUC. No ho perdem de vista. Ara podem millorar, i molt, el nostre autogovern. Podem millorar el finançament que necessitem i que és de justícia, i fer-ho sense deixar de ser solidaris. Podem obrir una nova etapa més fraternal i també més genuïna amb el conjunt dels pobles d'Espanya. Tot això, encara que sembli difícil, és perfectament possible: us ho asseguro. 1 �Des de 1964, en plena Dictadura, celebrem de nou l'11 de setembre. I des de fa uns anys ens agermanem amb els dramàtics 11 de Setembre de Xile i de Nova York. Tots tres són símbols de derrotes: a mans del centralisme, el colpisme i el terror. Però Catalunya com a nació i els seus ciutadans i ciutadanes hem d'obtenir victòries constants en benestar i en progrés. Una darrera l'altra. Fer que aquest progrés i que aquest benestar s'estenguin a tots els pobles, viles i barris del país és la nostra nova frontera. Ens cal una afirmació col·lectiva, com a país, i la tindrem. I l'afirmació col·lectiva no consisteix en dir tres cops al dia "Visca", sinó en millorar cada dia, cada dia, la qualitat de vida i la llibertat individual de cada un dels ciutadans de Catalunya. Ens cal una reforma social per fer de Catalunya un dels països més avançats d'Europa. I aquesta política la tenim dibuixada i l'estem aplicant. Ja ara. Passada l'aprovació de l'Estatut es veurà més clarament. Estimats ciutadanes i ciutadans. Demà, Diada de l'Onze de Setembre, molts de vosaltres sortireu amb la senyera. Us demano que ho feu amb orgull, amb alegria i amb respecte per a tothom. I que participeu de forma massiva i cívica en tots els actes programats, i molt especialment en la celebració institucional del Parc de la Ciutadella, a les 12 del migdia. Aquesta celebració, organitzada conjuntament pel Parlament i el Govern de Catalunya , com l'any passat, serà una mostra de la riquesa i la diversitat del nostra país. Serà una festa!!!!!. Una gran festa !! La Diada Nacional és una ocasió immillorable per manifestar-nos tal com som. Us desitjo a tots una molt bona Diada. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1696 Title A name given to the resource Missatge institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la Diada 2005 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Commemoracions Estatuts Missatges institucionals Acció política Territoris Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-10 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/213/20050824.pdf f5847193741864850b7f7a1046d622dd PDF Text Text Trobada d'Estiu a Vilopriu Vilopriu | 24/08/2005 Moltes vegades, com aquesta tarda-nit, he tingut la impressió de que es posaven una darrera de l'altra les paraules que expliquen el perquè som aquí i el perquè les coses que estan passant, estant passant i passaran. Em dona la impressió que en Raimon i jo -també la Marta Mata, també tots vosaltres- que en Raimon i jo ens ha tocat una mica estar en aquell punt de la història i de l'espai -penseu com una creu del temps i el lloc- en el qual aquells que passàvem per allà, que érem ell i jo, i uns quants més, ens havia tocat fer coses que segurament serien decisives pel país. Però no serien decisives perquè nosaltres ens ho haguéssim inventat, sinó perquè nosaltres passàvem per allà en aquell moment i perquè nosaltres vam recollir la tradició política de la qual en Raimon ha parlat, que era la bona, perquè aquesta tradició política era probablement l'única que podia conjuminar dues coses que difícilment es conjuminen: que són la pàtria i la societat, és a dir el país, el sentiment de país i el sentiment de justícia . Aquest capvespre m'ha semblat entendre que una vegada més aquestes idees matrius del nostre pensament i de la nostre missió -per dir-lo així- política -i aquesta paraula no m'agrada molt-, han estat ben explicades i cada any quan venim en aquí, d'alguna forma, fugim del que és el batec diari de la política, d'allò que estem fent cada dia per entendre que allò que estem fent cada dia respon a alguna cosa més que purament a l'esma o l'anar seguint. Sí, aquestes són les dues idees matrius del nostre pensament i de la nostra acció, de les nostres generacions, del que estem fent en aquest país i en aquest moment. I és una certa idea de pàtria, i és també una certa idea de la gent, de la solidaritat, de l'estimació i de la justícia. Jo crec que, si haguéssim de fer un frontispici a l'Estatut, si haguéssim de dir en deu, en onze mots què és el que aquest Estatut vol, perquè, efectivament, ha arribat el moment en que Catalunya ha de poder dir la seva, no només fer la seva, és a dir, posar lletra, gairebé diria música, posar forma a allò que Catalunya ha volgut sempre des de fa molts anys, la Catalunya moderna en tot cas, i allò que està en condicions de fer.....I si hagués de resumir què és el que Catalunya diu avui amb l'Estatut diria en 11 proverbis: - Primer, Catalunya és una nació, i això que va ser un clam en un camp de futbol, avui serà en l'article primer del nou Estatut de Catalunya. Catalunya és una nació dintre de l'Estat espanyol, en l'Estat espanyol, no ens enganyéssim sobre això, perquè a nosaltres també ens toca, no solament expressar els nostres sentiments, sinó descriure les nostres realitats - Segon. Catalunya ha viscut durant aquests últims vint-i-cinc anys la primera etapa històrica llarga i sense entrebancs d'autonomia, democràcia i de progrés. És la primera vegada en la història moderna que això succeeix amb aquesta durada i amb aquesta intensitat. - Tres. Tanmateix, la Generalitat restablerta l'any 31 mai no va deixar d'existir, en terra pròpia o en l'exili, gràcies a la tenacitat del nostre poble i també a la fidelitat dels seus presidents: Macià, Companys, Irla i després Tarradellas, i després Jordi Pujol. I gràcies a les personalitats com Carles Pi i Sunyer, Joan Reventós i tants altres... Voldria també citar a l'Antoni Gutiérrez Díaz i al PSUC, perquè crec, amb tota franquesa, que dintre de la nostra tradició, els nostres germans de lluita, han quedat una mica preterits i oblidada la lluita d'aquella època més difícil. Podria també parlar del José Ignacio Urenda i tants d'altres. 1 �- Quart. Catalunya considera Espanya una nació de nacions, no és només que Catalunya és una nació dintre de l'Estat espanyol, és que Catalunya té un cert pensament del què Espanya és. Espanya no és el que creiem els catalans, molts catalans, el que alguns espanyols, molts espanyols creuen. Espanya és una nació de nacions i l'Estat espanyol un estat de caràcter federal. Pot proclamar-ho l'Estatut de Catalunya, pot dir l'Estatut de Catalunya a Espanya el què és? Probablement, no, probablement no li toqui, però s'ha de saber que quan nosaltres fem l'Estatut i diem el que diem, el que estem també és prefigurant una Espanya que és la que és, la que pot arribar a ser: una nació de nacions, amb un Estatut, amb una Constitució de caràcter federal -que arribarà amics meus!, arribarà, amb aquest nom o sense-. - Cinquè. En cas de conflicte entre el dret general espanyol i el particular català s'aplicarà el principi que de vegades molt còmodament diem de subsidiarietat, perquè així no l'entén ningú, però que vol dir de proximitat; és a dir, que entre la llei general i la llei particular, en aquest cas, prima la més propera, priva la particular. - Sisè. Catalunya ha estat i és una nació solidària amb els pobles d'Espanya, als quals transfereix una part dels impostos pagats pels catalans en funció d'un sistema fiscal general regit pel principi d'obtenir un nivell de serveis similars per un esforç fiscal similar. Ens hem trencat el cap en buscar la fórmula que fos al mateix temps la fórmula de la nostra autonomia, de la nostra suficiència financera i també del nostre punt de solidaritat, profundament solidari, ni més ençà ni més enllà. - Setè. Catalunya ha desenvolupat i regirà per sistemes propis de prestació i regulació de serveis en els camps de la llengua, la cultura, el dret civil i de la organització territorial. Aquests són sistemes propis de Catalunya, ho han estat sempre d'alguna forma, no és una cosa que ens haguem inventat ara, ni és que ara s'inventin raons per veure si podem tenir una mica més autonomia en alguns aspectes. No, és que, què va ser l'any set, què va ser la solidaritat, què va ser la renovació, què van ser les escoles de l'ajuntament de Barcelona què van ser les primeres escoles no estatals d'aquest país, d'aquest estat?; Què eren escoles municipals, què eren les escoles de la Mancomunitat? Què era tot això ... era l'intent de Catalunya de fugir, de superar un marc massa estret per anar aconseguint la qualitat de serveis que els seus ciutadans volien i que podien, efectivament, aconseguir. - Vuitè. En la tradició política democràtica a Catalunya s'ha subratllat sempre la importància del saber, de l'educació i de la igualtat de drets, i avui en especial, de la igualtat entre l'home i la dona - Novè. Tant com el manteniment de les lleis pròpies serà decisiu pels catalans, l'accés als sistemes universals de comunicació, d'innovació i tecnologia, seran definitius, seran absolutament aquells que decidiran si el país es col·loca o no entre els països capdavanters en la millora social i la millora política. - Desè. A través de l'Estat pertanyem a la Unió Europea, amb la qual compartim moneda i fronteres exteriors i progressivament la fiscalitat i la defensa. I és molt oportú que en aquest moment diem quin és el paper que Catalunya pot tenir. I que Catalunya sigui la capdavantera amb una colla de polítiques europees que la crisi europea momentània ha deixat una mica en segon pla. - Onzè. I finalment, que en el marc de la Unió Europea, Catalunya ofereix la seva amistat i la seva col·laboració a les Comunitats i les Regions veïnes per tal de formar amb elles una Euroregió útil per progrés dels interessos comuns en el marc de les seves competències. Mireu, en la mesura en que no hi ha fronteres i passem a ser la part d'un tot més gran, ens hem d'ajuntar amb uns quants més per ser el que érem abans, per mantenir la proporció significativa. Jo crec que amb les regions de l'Euroregió, a les dues bandes del Pirineu, podrem aconseguir, no solament governar millor aquest espai que hi ha entre dues grans 2 �capitals, com poden ser Madrid i Paris, o tres, Madrid, París i Frankurt, o Milà...aquest espai que hi ha al mig el podem nuclear nosaltres, sinó, a més, aconseguir aquella talla mínima, aquella talla que s'ha de tenir per poder ser un actor amb personalitat pròpia en el conjunt d'Europa, que és la nova pàtria gran en la qual vivim. I amb tot això no us he parlat ni d'immigració, ni de joventut, ni de precarietat, ni d'inseguretat, ni us he parlat de les edats difícils. Quan jo penso en tot això què hem avançat i en tot això què ara he dit, on som? Som en el punt zero, en el punt de partida per resoldre i atacar els temes que profundament ens preocupen, ens interessen, les edats difícils. Quines són les edats difícils? Els zero a tres anys. Ahir vaig estar visitant escoles en obres i guarderies. Tot comença aquí, l'esforç que s'ha de fer en aquest terreny és infinit, molt gran, però l'estem encetant. Els catorze a setze anys? Què passa? Doncs que molts nois i noies de l'escola no saben ben bé per què hi són, perquè estan gairebé segurs que el lloc en què estan en aquest moment no els servirà per res, perquè saben que la seva vocació no és la de seguir els estudis fins a la Universitat i més enllà, sinó de guanyar-se la vida i, probablement, el que estan aprenent en aquell moment no els sembla que els interessi per res. I això destarota el sistema escolar en el seu conjunt en aquestes edats. I una altra edat crítica és dels divuit als vint-i-cinc o els trenta, que és el període en que nosaltres, per bé o malament, sabíem que començàvem una carrera amb la qual milloraríem una mica, no és que la situació d'entrada fos molt bona, però sabíem que normalment aniríem progressant, econòmicament, culturalment, intel·lectualment, com a persones .... això no passa ara. Els nanos que surten del sistema d'estudis passen ben bé deu anys que no saben ben bé què faran i moltes vegades el seu sou no puja sinó que baixa, després torna a pujar o no n'hi ha, o estan en situació d'atur, són autònoms que van buscant d'alguna forma un lloc en la societat. I finalment, evidentment aquesta edat, la més llarga de totes, que va dels cinquanta als noranta, que és una edat per la qual la societat no tenia previst ben bé res més que un sistema de pensions, quan la gent està perfectament en condicions en aquestes edats de fer alguna cosa més que cobrar el subsidi. A mi quan la gent em diu, ja tinc la pensió, penso: però escolta, què faràs amb aquesta pensió, viuràs només? és que no treballaràs, no pencaràs, no influiràs? no votaràs? no faràs partits? no tindràs activitat social i política, i personal profunda? Evidentment que sí, i en canvi ens hem conformat en saber que ens tocarà una pensió i que el sistema, més o menys, amb unes grans dificultats, des del punt de vista de seu finançament, però que el sistema està previst que ens ho pugui pagar. M'ha agradat molt sentir parlar de la cultura política del tripartit. I després del pensament compartit, i després d'esperit comú. N'ha parlat també l'Antoni Castells. Quin descans haver-lo sentit dir, perquè durant tot l'any l'únic que he sentit és a uns parlar malament dels altres i els altres parlar malament dels uns i pràcticament a ningú parlar bé de tots, de tots junts. Era lògic que això passés així perquè les coses han anat com han anat i han arribat com han arribat; però em reconforta saber que aquí al Nou Cicle hi ha gent que pensa en termes de la creació de la cultura del tripartit; perquè finalment això és el que existirà. Us ben asseguro que això existirà. Ara ens ho creiem molt poquet encara, però bé, aquí sou colla i ja és important, i molt important, que hagi un grup com aquest que s'ho pensi. Jo us dic amb tota sinceritat amb en Bargalló i amb en Saura treballem bé, i em diran però bé és el mateix que dir que amb IC, ERC i PSC es treballa bé?, possiblement no és encara el 3 �mateix, però acabarà sent el mateix, perquè hi ha un sentiment compartit, amb moltes dificultats, és cert, amb una prima altíssima per aquells que se'n surtin d'aquest esperit comú, d'aquest esperit compartit, perquè ven més allò altre, hi ha més a guanyar o individualment si aposta per la discrepància o per la singularitat que no pas per l'esperit compartit, però aquest serà finalment qui anirà endavant i triomfarà. Amics, se'ns ha girat feina. Se'ns ha girat molta feina i trobo que això que ens veiem només una vegada a l'any és possiblement insuficient, però em conformo si és veritat que això continua i sí, com aquí s'ha dit, les coses comencen no solament a anar bé, sinó que s'entengui que hi van. Tinc la impressió que mai havíem tingut tants anys de bonança política i tinc també la impressió que insensiblement perdem pistonada en el sentit que fins ara a Catalunya havíem deixat, i el socialisme, havíem deixat de fer la història i la vivíem, però no la duiem, ens duia, i avui en canvi tinc el consol que això no és exactament així, és que també la portem. Moltes gràcies 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1695 Title A name given to the resource Trobada d'Estiu a Vilopriu Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vilopriu Subject The topic of the resource Autonomia Estatuts Federalisme Territoris Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-08-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/212/20050721.pdf 2fdd5501c1ab04aea2939132880f1910 PDF Text Text Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols | 21/07/2005 Avui celebrem el centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha moments de la història que queden per sempre. L'any 5, l'any 6, l'any 7 del segle passat, perquè ara recordem que era el segle passat, doncs va ser un moment excepcional en el qual es va crear la nacionalitat catalana i es van fer tantes i tantes coses en aquest país. La creació de la Cambra de Comerç de Sant Feliu va ser un símbol destacat de la vitalitat d'aquell moment, com ho hagués pogut ser tantes i tantes coses que van passar en aquell moment. Això va culminar la posada en marxa del tren petit entre Sant Feliu i Girona, el carrilet, i la inauguració del port comercial. Estic convençut que l'impuls que estem donant a infraestructures fonamentals per les comarques gironines i la costa brava centre com l'aeroport de Girona i el TGV vindrà acompanyat de nous projectes de futur de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, que contribuiran sense cap mena de dubte a enfortir l'esperit emprenedor d'aquestes comarques. La voluntat del president i del Govern que jo presideixo és la d'assolir el màxim consens en totes les coses importants de Catalunya i per començar en l'Estatut, ja hi podeu comptar. I el determini ben decidit del Govern per assumir els seus compromisos en aquest terreny. Jo espero que d'aquí a 25 es pugui dir que fa 25 anys es va fer un gran Estatut. I aquest gran Estatut no vol dir que l'anterior no ho fos, ho va ser en el seu moment, però en aquest moment ha quedat una mica superat pel pas del temps i per tant n'hem de fer un de nou i posa't al dia. Hem passat una primera etapa de democràcia i autonomia recuperades i avui Catalunya dibuixa nous horitzons, amb visió, amb tremp, amb ganes, amb confiança amb ella mateixa i entre aquests projectes i aquests horitzons hi ha evidentment el nou Estatut d'Autonomia i un sistema de finançament més just, més objectiu. Si ara pregunteu quin és el sistema de finançament us diria que és un conjunt d'un seguit de lleis que són llargues d'explicar i que no es poden resumir en un sol principi. Penso que quan vam dir renda i població, pagar per renda i rebre per població, no sé si era òptim, però tenia l'avantatge que la gent ho podia entendre. I ara si tu preguntes en virtut de què paguem i en virtut de què rebem, ningú ho sabria explicar. I això és dolent per un 1 �país, perquè és bo que un país sàpiga com paga i com rep. Si més no perquè la gent estigui amb la tranquil·litat de saber que hi ha una norma, que després es pot discutir perquè aquesta norma és objectiva. Us vull reafirmar la meva voluntat d'assolir el màxim consens amb l'obtenció d'un nou Estatut per aquest país i en aquest moment, no dic que l'estatut que tenim no sigui digne del país, ho és, potser no ho és d'aquest moment perquè han passat uns anys. Reitero la meva confiança en el sentit de responsabilitat de totes les forces polítiques. Un sentit de responsabilitat que va impregnar tota la trajectòria política d'un guixolenc il·lustre: Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili. Però també vull manifestar la determinació del Govern per assumir els compromisos que hem contret amb els ciutadans d'impulsar una transformació econòmica, social i territorial que converteixi Catalunya en un país a l'alçada de les seves empreses, dels seus territoris i dels seus ciutadans. A mi si em pregunten quin és l'objectiu que persegueix aquest Govern. L'objectiu no és l'Estatut, l'Estatut és un mitjà. I quan ho dic la gent se sorprèn, per què no havíem quedat que l'Estatut era el més important? Sí que ho és, però per tenir una vida millor. I si no ho fos, no seria tant important. La raó social, la millora de la qualitat de vida en l'edat difícil de la vida, aquest és el nostre gran objectiu: tenir a Catalunya una de les millors qualitats d'Europa és l'objectiu del Govern i dels partits que li donen suport i diria del conjunt del Parlament. Per això calen tres polítiques: una de reforma social i ambiental, una política d'infraestructures, sense unes bones carreteres connexions, trens, aeroports, no faríem pas res, i una reforma tecnològica, ja que sense un avenç tecnològic important no s'és ningú en el món obert en el qual vivim ara. Aquests són els eixos del nostre govern. I per això cal un Estatut que ens doni els mitjans legals i econòmics per aconseguir aquestes finalitat, insisteixo i no em cansaré de repetir-ho, no és un fi en sí mateix, és un mitjà per aconseguir els objectius que aquest país s'ha formulat. L'objectiu en sí mateix no és una llei, no és un paper escrit, és una via social, és un país, un territori, una gent, uns municipis, unes cambres de comerç, unes empreses, uns sindicats que se sentin a gust. 2 �L'essencial és les polítiques que estem fent i que l'Estatut potenciarà amb més llibertat de maniobra i amb més recursos. Jo, deixeu-m'ho dir, hi ha tres etapes de la vida que jo crec que són essencials per a la nostra qualitat de vida: la infància, la joventut i la tercera edat. Jo estic obsessionat amb que l'Estatut, tota la política que fem ho és per ajudar a aquestes tres etapes de la vida o si no, no serveix per a res. De zero a tres vol dir ensenyament infantil fins els sis anys, vol dir fer una inversió, que ara estem fent, mai vista en llars d'infants, per arribar a les 30.000 places, la joventut amb dues subetapes de 14 a 16 i des de l'acabament de l'ensenyament secundari i la universitat fins a l'obtenció d'una feina estable, són els dos moments en què no queda clar... Dels 14 als 16 hi ha molts nanos que estan fent el batxillerat i no saben ben be perquè servirà, no ho tenen clar. Van a l'escola, però no hi són, no hi tenen el cap posat i això ho hem de poder resoldre. De 14 a 16 es produeix una desmotivació considerable en un sector de la població escolaritzada que no troba sentit en l'ensenyament que rep i els joves a partir dels 18 no troben un mercat estable com abans. Nosaltres quan acabàvem cobràvem molt poc però entràvem i sabíem que sempre aniríem pujant, ara no. Ara els costa més d'entrar i quan entren ningú els garanteix que no sortiran. Estem treballant a fons en aquests temes que he dit. I per fi la tercera edat, que comença molt abans perquè hi ha moltes empreses que pleguen, perquè la mundialització vol dir que empreses d'aquí que semblaven indiscutibles marxen ràpidament i gent que es troba als 55 anys o fins i tot abans que ja han plegat, per dir-ho alguna forma. I vet aquí que són gent que tenen capacitat que tenen i energies per treballar i en canvi el sistema no els dona solució. I d'altra banda, les jubilacions anticipades que van en el mateix sentit. Però la gent viu molts més anys amb la qual cosa la vellesa comença abans i acaba després i ara ja no és senzillament una etapa terminal de la vida, una etapa llarguíssima quasi tant llarga o més llarga que la joventut, i més plena de possibilitats de vegades, perquè l'esperança de vida s'ha allargat i, per tant, en aquest sector de la població li hem de donar una perspectiva a llarg termini d'una manera imperiosa. Perquè tots aquests processos de caire social trobin pautes de solució raonables i justes crec que és indispensable que els altres dos temes prioritaris que són les infraestructures que he dit, les infraestructures i la tecnologia, estiguin a l'alçada i no ho estan. No cal que us ho digui aquí perquè falten carreteres, falten connexions. No dic que s'hagi de tornar a fer el mateix que hi havia abans. El que dic és que s'han de trobar solucions pels problemes que tenim ara. D'aquí la importància d'una política econòmica, comercial, industrial i agrària amb objectius clars i d'una filosofia ambiental a l'alçada d'una consciència 3 �creixent que hi ha de la importància de no espatllar el medi per obtenir uns objectius que finalment seriem traïts pels medis que hauríem utilitzat. La manca de recursos econòmics i el retard en la tecnologia i la innovació jo crec que són imperdonables. La manca de talla o mida de determinades empreses en sectors amb un grau de concentració elevat també. Això és una altra qüestió que afecta a les cambres de comerç amb tota evidencia i a la vida econòmica, però no al conjunt de la societat. I després hi ha la deslocalització; la deslocalització planificada amb manteniment de seus centrals i amb capacitats de decisió i segments avançats del procés productiu com ara la recerca i la innovació pot ser la millor via i facilitar la reducció de la immigració i a l'hora el manteniment de la competitivitat. No és necessàriament que un fabricant de productes de consum massiu instal·li part de les seves activitats en països de ma d'obra abundant i més barata. Moltes vegades hi ha problemes amb la legislació local dels països de destí, per manca de lleis efectives, per la protecció de la propietat intel·lectual. Sobre això hi estem treballant, però ja hem obtingut en aquest camp, un major rigor. Un altre tema es la manca fins ara d'un planejament seriós de les comunicacions. En el conjunt d'Espanya, no de caràcter radial ens ha perjudicat molt. La idea de veure Espanya com una cosa que neix amb un centre i que s'estén per tota la geografia de la península sobre la base de comunicacions exclusivament radials, és un error immens. Quan va venir el Banc Mundial, l'any 1960, ja va dir que els dues coses més importants que havia de fer Espanya era l'autovia de Bilbao i la de la Jonquera a Múrcia i van encertar i cap d'aquestes sortia del centre del país sinó que agafen el país tal com era. En aquest sentit crec que en els darrers 25 anys ha faltat ambició. Afortunadament el nou Govern espanyol veu les coses d'una manera distinta a la tradicional, ja heu vist aquests plànols que han fet, encara insuficients, que consti, de quines han de ser les noves vies importants de l'Estat espanyol, però ja no totes són partint de Madrid. Creiem que les coses estan canviant, però falta encara distribuir més i millor el poder i els recursos concentrats per les autoritats estatals en alguns casos, com és d'AENA. S'hauria de tenir també una mentalitat no radial en el cas de les comunicacions aèries. Altres infraestructures abandonades tenen a veure amb la seguretat, amb la justícia, com és el cas de les presons. A Catalunya tenim 5.000 places de presoners i 8.000 presos. Aquest sistema no pot funcionar bé. Finalment tenim un conseller de Justícia que s'ha posa al cap fer cinc noves presons, que ho està negociant amb tots els territoris on han d'anar a parar i que està aconseguint que els municipis de destí no pensin que allò és una maledicció sinó una gran infraestructura que fins i tot els pot aportar un gran benefici 4 �encara que tinguin mala imatge. S'ha d'acabar amb aquesta idea que les infraestructures necessàries pel país són coses que tenen mala imatge. Tenen bona imatge pel conjunt del país i en tot cas els llocs on s'han de posar hi ha d'haver la compensació suficient. En seguretat estem iniciant el desplegament a la capital i al conjunt del país i complirem l'objectiu de desplegament total dels Mossos l'any 2008 i, per tant, fixeu-vos, crec que el que s'ha fet de be i s'ha fet molt bé en els primers 25 anys d'afirmació nacional, del primer estatut, de respecte pel país, de sentit de país, de guany en el concepte de Catalunya com a nació... Perquè diem nació ara a l'Estatut? Us ho vull explicar en un minut. Per una raó, perquè quan tot va començar, va començar molt bé. Va haver-hi una Constitució molt intel·ligent que va dir nacionalitats i regions. Hi havia un dualisme dintre de la Constitució. I després hi havia una transitòria que deixava clar que aquestes nacionalitats eren les que havien plebiscitat estatuts anteriorment: Catalunya, Galícia i Euskadi. Vet aquí que després, i no dic que estigui malament sinó que va crear confusió, hi ha altre autonomies que també se n'han dit de nacionalitats, i potser tenen tota la raó per fer-ho. Què passa ara? Que hem de restituir aquell interessant dualisme de la constitució espanyola que deia nacionalitats i regions, però que ja no pot ser amb el mateix nom. Per tant, nosaltres ens hem de dir nació o comunitat nacional com ha dit el president del Consell d'Estat. No es tracta de ser independentistes, es tracta de ser responsable i reconèixer les diferències que hi ha en aquest país, com a riquesa, no només com un problema o una pedra a la sabata. A Catalunya, doncs, estem encantats de saber que Espanya poc a poc va reconeixent que la nostra singularitat no és un problema sinó una riquesa. Sabem que hi ha gent que no ho admetrà mai, però això no ens aturarà, perquè sabem que hi ha molta més gent i més intel·ligent que sí que ho acceptarà. Moltes gràcies a tots. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1694 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Feliu de Guíxols Subject The topic of the resource Comerç Commemoracions Estatuts Infraestructures Model social Ocupació Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències