1 10 4391 http://78.47.125.110/files/original/27/161/20031222.pdf b2a86b03fc339be6c98f852e0d9eeaa5 PDF Text Text Paraules del president Maragall en l'acte de presa de possessió del nou Govern català 22.12.2003 Senyor Conseller en Cap, senyors consellers, senyores conselleres, senyor president del Parlament de Catalunya, en primer lloc, quin bon Govern no tindrem! Un bon Govern amarat d'il·lusió, que no vol dir inexperiència, perquè d'experiència n'hi ha en aquest rostres, en aquestes persones, però hi ha sobretot el desig de fer d'aquest país allò que els catalans i les catalanes durant segles hem somiat, no desdient el que s'ha dit i el que s'ha fet sinó a partir d'allò que s'ha fet i a partir d'allò que s'ha dit. Avui no vull pas pronunciar un discurs perquè no és el cas, ens hem de reunir, hem de treballar, hem de començar justament avui. Però vull que sabeu que aquest Govern que està format per catalanistes d'esquerres, no és el Govern de les esquerres catalanistes, és el Govern de Catalunya, és el Govern dels catalans, de tots els catalans i catalanes. No volem per nosaltres cap altre nom que no sigui justament aquest. Ens farem mereixedors de la confiança que el poble de Catalunya ens ha demostrat i ho farem no solament per la frescor, per la il·lusió, pel desig, per les ganes que el poble de Catalunya té justament d'iniciar una nova etapa, que no desdirà l'antiga sinó que hi sumarà. Cadascun de vosaltres esteu convençuts en aquest moment que la vostra vida té un sentit diferent a partir d'avui. Sou consellers, sou ministres de Catalunya. I això us ha de fer enormement responsables, més enllà de la responsabilitat de les vostres idees, dels vostres partits, les vostres famílies aquí reunides segur que us confereixen, en teniu una de més important que és el servei a Catalunya. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1643 Title A name given to the resource Paraules del president Maragall en l'acte de presa de possessió del nou Govern català Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Govern Acció política Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-22 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/162/20031230.pdf 847be8cca11747f94d5dc974e03d05a4 PDF Text Text Missatge de cap d'any del president de la Generalitat 30.12.2003 Benvolgudes ciutadanes i benvolguts ciutadans de Catalunya, Forma part dels bons costums instaurats des que els catalans vam recuperar l'autogovern que el president de la Generalitat adreci un missatge de Cap d'Any a la nació. Tinc intenció de seguir, de bon grat, aquest costum, com també tinc intenció de fer-ho amb altres usos establerts. El fil conductor de la nació s'expressa en les actituds dels seus governants. Però també tinc intenció de canviar estils i maneres de fer. És lògic. El cert és que acabem de passar una pàgina de la nostra història. Hem passat la pàgina dels primers vint-i-cinc anys d'autogovern recuperat. I hem iniciat un nou període. De 1978 ençà, i més en concret des de 1980, hem viscut anys en els quals Catalunya s'ha afirmat com a poble i s'han consolidat les institucions. No hi ha cap mena de dubte. En aquest sentit és just reconèixer, avui, que el president Jordi Pujol, durant tots aquests anys, ha encarnat amb dignitat evident la més alta magistratura de Catalunya. Vull que sapigueu que la meva voluntat és honorar, preservar i engrandir el llegat dels meus antecessors. Vull que sapigueu que em motiva, tant o més que el passat, el futur. Avui es pot fer realitat la governació plena, pacífica, creativa i moderna que en els anys 30 no va poder existir i que en els darrers 20 anys s'ha iniciat sense però culminar del tot. Catalunya està vivint el període de llibertat i estabilitat més llarg que mai hagi viscut. I d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots. Perquè ha estat responsabilitat de tots i mèrit de tots que les coses a Catalunya s'hagin pogut fer d'aquesta manera. Comença una nova etapa amb institucions idèntiques i amb persones i idees noves, amb noves formacions polítiques al govern. 1 �El nostre compromís, el meu, el del conseller en cap i el de tot el Govern, és el de passar tan aviat com sigui possible dels projectes a les realitats, malgrat la lògica commoció que l'alternança democràtica representa sempre, i més quan s'enceta per primer cop després de tants anys de governs del mateix caràcter. Som un país europeu normal. Ja no es pot dir que Catalunya no ha gosat canviar de govern. Ja no es pot dir que no ens atrevim amb els governs de coalició que són vigents a països com Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, i Holanda. Cal entendre i interpretar la situació present com un signe de la normalitat del país, de la fortalesa de les institucions i de la voluntat de canvi. És lògic que alguns visquin un moment de desconcert o incertesa. Però ningú no ha de tenir por: Catalunya seguirà anant endavant amb més energia i força que abans. Hi ha una gran il·lusió i moltes esperances i sé perfectament que no podem decebre, no solament el nostre poble, sinó altres que observen el nostre projecte, el projecte català actual, com a mínim amb curiositat i sovint amb complicitat. En la nova etapa que ara obrim tenim plantejats tres grans objectius: un nou horitzó nacional, un progrés compartit entre tots els catalans, i un més gran equilibri territorial i ambiental. Val a dir: un autogovern més efectiu, un sentiment de pàtria basat en la llibertat i els drets de cadascú, i la consideració de cada punt del territori com un actiu i no com una nosa, una distància o una resistència a la mobilitat. Amb un ús social del català més natural i més estès. I amb una més clara percepció dels problemes i les solucions, que les tenim, associades al fenomen de la immigració. En definitiva, es tracta de fer una pàtria completa, una nació completa, amb un patriotisme renovat: el que faci que els homes i dones, ciutadans de Catalunya tots ells, tant se val de on hagin vingut, se sentin orgullosos de viure en aquest país i disposats a defensar-lo amb el treball i la paraula. Que tots puguem sentir l'orgull de viure en el nostre país per la nostra escola, per la nostra sanitat, per l'accés a l'habitatge dels joves, per la política ambiental, per les comunicacions, per les oportunitats de feina i de crear empresa, per la seguretat dels barris, de la feina i dels transports, pel respecte als valors culturals i a la creació. 2 �Hi ha a Catalunya grans escriptors i directors teatrals, músics d'alt nivell, pintors i escultors i arquitectes admirats arreu, bons artistes i artesans en tots els camps. I d'altres que vénen a instal·lar-se aquí. Sempre ha estat així en els darrers 100 anys. Fem-ne ara una realitat oberta als joves. Ens acostarem a aquests objectius si fem les coses d'una manera determinada, correcta, buscant en tot moment ... ... La unió de tots els catalans en els coses fonamentals... ... La pluralitat i la llibertat de pensament com a bandera ... Un diàleg franc i exigent amb Espanya i Europa... ... Una democràcia planera, més propera, més participativa ... ... I un clima de serenitat i de confiança, però al mateix temps de riscs assumits amb plena consciència ... Per tal d'aconseguir-ho compto amb la vitalitat i el compromís de la societat catalana, dels treballadors i les treballadores, de la gent emprenedora, dels professionals, de les empreses, dels sindicats, de les institucions de caràcter social, cívic, esportiu, econòmic o universitari, de les persones grans, de les famílies, de les entitats religioses i de les que han fet del voluntariat la seva causa. Dels educadors i dels qui tenen cura dels més necessitats. De tots. També dels qui no es deixen encabir en cap d'aquestes categories perquè valoren per sobre de tot la seva individualitat. Amb tots ells compto, amb tots vosaltres que m'esteu escoltant, que m'esteu veient. I em poso, també, a la disposició de tothom. 3 �Vull ser el president de tots els catalans i totes les catalanes. I espero ser mereixedor de la confiança i l'honor que heu dipositat en la meva persona i en el meu Govern. Deixeu que m'acomiadi ara amb els mots d'una cançó de Nadal que cantàvem a casa dels avis quan érem menuts i que els menuts avui encara canten: "El desembre congelat confús es retira; abril de flors coronat tot joiós ens mira" El futur ens mira. Us desitjo a tots un 2004 ple de ventura. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1644 Title A name given to the resource Missatge de cap d'any del president de la Generalitat, 2004 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Benestar Social Catalanisme Gestió pública Història Missatges institucionals Acció política Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-30 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/163/20040113.pdf e8e90fcd2e7e82a60e24e3c118ce5532 PDF Text Text Declaració del president Maragall sobre Joan Reventós Palau de la Generalitat | 13/1/2004 Catalunya està de dol. Ha mort Joan Reventós, que va ser un dels fundadors del moviment socialista de Catalunya, primer secretari i president del Partit dels Socialistes de Catalunya, i finalment president del Parlament de Catalunya. No va ser president de la Generalitat i segurament que molts catalans esperaven que ho fos, però va ser aquell que va posar tota la fermesa a fer tornar el president Tarradellas de l'exili; va ser ell, el seu partit, i la seva decisió qui el va fer tornar, perquè les forces polítiques del moment no n'estaven gaire convençudes. I Joan Reventós, vencedor de les eleccions de 1977, es va conformar a ser un més dels consellers, el més prominent probablement, però un més del govern de Tarradellas, un govern d'unitat que crec que va fressar el camí de Catalunya que ara vivim. Joan Reventós avui hauria vist néixer una altra governació de Catalunya, la que a ell li agradava, basada en la convicció que el poble de Catalunya, la nació, ho és autènticament quan els ciutadans la fan seva; i la fan sobre la base dels drets que la nació els atorga i no solament en funció de la història del passat, sinó sobretot en funció dels drets. És difícil que un poble s'atreveixi a seguir aquest camí, abandonar el paraigua de la història i llançar-se al camí ample i de vegades ignot i difícil del futur, però només els pobles que s'atreveixen a això, acaben sent autènticament pobles i autènticament nacions. Joan Reventós era dels que volia una Catalunya i un poble català que no visquessin només de la fidelitat del record, que s'ha de tenir i és el punt de partida, sinó també d'un objectiu final viscut i compartit, d'uns drets guanyats, d'una ciutadania creixent i d'un creixement respectat per a la nació. Era una persona al mateix temps modesta i potent, amiga dels seus amics i molt ferma en les seves conviccions; una persona que venia d'una estirp, d'una família que ja havia governat Catalunya i Espanya, l'Espanya republicana; un socialista de soca-rel, un socialista de pedra picada, un ciutadà que honora Catalunya tant com els seus representants. Catalunya està de dol. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1645 Title A name given to the resource Declaració del president Maragall sobre Joan Reventós Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Història Política Socialisme Acció política Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-13 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/164/20040218.pdf 45722dc924cc9f9d45f441a458d9a38e PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat sobre la treva d’ETA a Catalunya Parlament de Catalunya | 18/2/2004 S'ha produït el que es podia esperar i ja va succeir fa quatre anys abans d'unes eleccions generals, aleshores ETA va trencar la treva i va assassinar un general i l'exvicelehendakari Fernando Buesa. Ara no trenquen la treva perquè no n'hi ha, ara seguiran matant, si poden. Si poden, seguiran matant. Que diguin que no mataran a Catalunya ens indigna més, pel que té de perversió. Perquè pretén utilitzar la mort com a eina per a dividir els pobles d'Espanya. És repugnant. No perdonarem mai, mai, mai, l'assassinat d'Ernest Lluch, dels policies municipals, dels regidors del PP, de les víctimes d'Hipercor, de Vic, del Mosso d'Esquadra mort a Roses, . Mai. Ni oblidarem a Jáuregui, ni al matrimoni de Sevilla, Alberto Jiménez Becerril i la seva esposa Ascensión, ni a Miguel Ángel Blanco, no oblidarem els catalans cap de les víctimes d'ETA, ni les d'aquí ni les d'enlloc. No volem el perdó d'ETA. Ens fa fàstic. No volem el perdó d'ETA. Però no ens hem de quedar en el rebuig del sadisme d'aquests personatges i dels seus comunicats patètics. Com a President de la Generalitat demano, amb urgència, de tot cor, des de Catalunya, que es renovi el Pacte Anti-terrorista per incloure totes les forces polítiques democràtiques, totes. Que no es doni a ETA el benefici de seguir dividint els demòcrates. Aquest és el seu gran benefici. Sóc conscient que quan s'acosten les eleccions és difícil que les forces polítiques es posin d'acord. Però justament: ¿no està ETA utilitzant un cop i un altre cop aquesta dificultat per a trencar l'acord de tots els demòcrates? ¿No ho va fer l'any 2000? ¿No ens adonem que les nostres divisions donen ales al terror? Demano, exigeixo, a totes les forces polítiques catalanes, a totes, que expressin el mateix rebuig, la mateixa indignació i la mateixa voluntat de mantenir el debat democràtic que els ciutadans esperen i que ETA vol destruir. 1 �Demano també a totes les forces polítiques espanyoles, a totes, que comparteixin el propòsit que avui Catalunya expressa de sumar les voluntats de tots els demòcrates en un únic esforç antiterrorista. Desactivem, tots junts, el missatge-bomba que ETA ha enviat avui contra Catalunya i contra la convivència de tots els pobles d'Espanya. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1646 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat sobre la treva d'ETA a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Terrorisme Acció política Catalunya Espanya ETA (Organització) Partits polítics Polítics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/165/20040220.pdf 4ea996052c76f68b2d0443af7411b34f PDF Text Text Declaració del president sobre el nomenament del conseller Josep Bargalló com a conseller en cap. Palau de la Generalitat | 20/2/2004 Al mateix temps els comunico que he nomenat la senyora Marta Cid i Pañella nova consellera d'Ensenyament. Tots dos prendran possessió dels seus càrrecs el proper dilluns dia 23. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya poden tenir la seguretat i la confiança que hem superat una prova difícil i que avui el Govern de la Generalitat se sent unit i decidit a tirar endavant un projecte que està esdevenint crucial per a l'avenç de les aspiracions del nostre país. Amb aquesta decisió refermem la confiança mútua entre les forces que conformen el Govern. Vull manifestar també el nostre desig, el del president, el del conseller en cap, el del conseller de Relacions Institucionals, i el de tots els consellers del Govern, de treballar per incrementar, per augmentar el clima d'il·lusió, de concòrdia i d'esperit constructiu que Catalunya vol i que Catalunya mereix. Insisteixo en la importància que el pacte anti-terrorista s'obri a totes les forces polítiques democràtiques. A Espanya només hi ha dos bàndols: el de la democràcia i els dels qui la volen ensorrar, i que per començar a ensorrar-la ens volen dividir assenyalant a uns sí i a uns altres no com a víctimes del terror. Davant d'aquest intent, el Govern de Catalunya, amb més convicció que mai, crida tothom a rebutjar el terror aquí i a tot Espanya i a estar previnguts contra l'amenaça terrorista, que està jugant desesperadament les seves últimes cartes. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1647 Title A name given to the resource Declaració del president sobre el nomenament del conseller Josep Bargalló com a conseller en cap Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Govern Acció política Bargalló Valls, Josep, 1958- Cid, Marta, 1960- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-20 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/166/20040223.pdf fff038eb1edc19b3923586c99d83ab6c PDF Text Text Nomenament del conseller en cap i de la consellera d'Ensenyament Palau de la Generalitat | 23/2/2004 Nosaltres no hem triat la successió dels esdeveniments en el darrer mes i mig. No hem estat pas nosaltres. Però el Govern no hi ha sortit perdent. Hi ha més solidesa, hi ha més confiança, avui. Tinc una confiança absoluta en Josep Bargalló; conec la seva capacitat de gestió, sé que li agrada la gestió i sé que la sap dur endavant bé. La seva dèria és governar i governar bé, no cap altra, però no em puc sostreure de fer alguns comentaris sobre la successió dels esdeveniments que ens han dut fins aquí. El poble de Catalunya té davant seu una ocasió única per a proclamar alt, fort i clar el seu respecte als ciutadans de tots els pobles d'Espanya, dels quals ens han volgut separar. Els terroristes han volgut demostrar que encara són vius i que poden tornar a influir en les eleccions generals com fa quatre anys i com fa molts anys. Això ja va començar l'any 1977 i en cadascuna de les eleccions generals hi ha hagut un increment de les accions terroristes. L'any 82, per exemple, van haver-hi onze atemptats en un mes i mig, sis un mes abans de les eleccions generals i cinc en els quinze dies posteriors. L'any 96 hi van haver menys atemptats però molt importants, com tots. Van assassinar Fernando Múgica i Tomas y Valiente. Els terroristes intentaran atemptar de nou, perquè aquest és el seu únic objectiu, usar el terror per canviar des de fora de la democràcia, la marxa d'una política democràtica en la qual no creuen. Convido sincerament, sense cap intenció amagada, de debò, a tots els partits polítics, al Partit Popular de Catalunya, a sumar-se a aquesta actitud de respecte i d'amistat amb els pobles d'Espanya i a manifestar el menyspreu, el rebuig indignat per un privilegi que no volem, per un perdó que no desitgem. I a demanar als governs espanyol i francès d'actuar més a fons per acabar amb el terror, ampliant aquí l'acord contra el terrorisme i actuant definitivament per detenir els dirigents de la banda. No hi ha res que ens faci sospitar que això no és possible a dia d'avui. Tots som objectiu del terrorisme, no volem ser exclosos del seu odi estúpid, del seu "accionar", com diu el comunicat de la banda. 1 �Van matar Ernest Lluch perquè celebrava que, durant la treva, els terroristes només podien cridar, això és el que els hi va dir a San Sebastián justament en aquella campanya electoral: "crideu perquè ara no podeu matar". Els terroristes només podien cridar i no podien "accionar", com diu el seu comunicat. En ocasió de l'assassinat de Lluch, un milió de persones van demanar diàleg. Avui no demanem diàleg; avui exigim acabar amb el terror. L'únic diàleg possible és sobre com i quan lliuren les armes. El poble de Catalunya, tots, inclosos aquells ciutadans que estan legítimament amb l'independentisme pacífic i democràtic i, en el altre extrem, els ciutadans que estan a favor d'una governació com la del Partit Popular, tots han d'expressar clarament la seva solidaritat amb els pobles d'Espanya que no han estat perdonats pel terror. Si aquesta proclamació és clara, ràpida i contundent, si inclou tothom, es podran treure tres conseqüències enormement importants. Primera, la causa de Catalunya s'haurà acreditat, no s'haurà malmès. Segona, la causa de l'Espanya plural haurà fet un pas de gegant. I tercera, les institucions i el Govern de Catalunya en sortiran enfortits. Estem davant d'una ocasió única. La societat civil catalana té la paraula en aquest sentit. I ara tornem un moment al que és nostre. Conseller Bargalló: espero que abans de Setmana Santa estarem en condicions d'estudiar en el Parlament la nova Llei que ha de modificar la Llei 3/82 a la qual s'ha fet esment avui, la Llei del Govern. La Llei del Parlament, del President i del Consell Executiu. De manera que es compleixi amb rigor allò que avui estem avançant amb urgència, que és el nomenament d'un conseller en cap, que no està previst en la Llei. Hi ha prevista només una delegació temporal i nosaltres no volem parlar només de temporalitats, volem un Govern de Catalunya que actuï d'acord amb la Llei i que sàpiga proposar en el Parlament les lleis que s'han de proposar, perquè la seva pròpia actuació estigui perfectament "embarcada". Gràcies a tots i benvinguts. Pasqual Maragall 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1648 Title A name given to the resource Nomenament del conseller en cap i de la consellera d'Ensenyament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Legislació Govern Acció política Bargalló Valls, Josep, 1958- Cid, Marta, 1960- ETA (Organització) Partits polítics Polítics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-23 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/167/20040311.pdf f66de009342ede8a573852add2c8646c PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, en relació amb l'atemptat terrorista d'aquest matí a Madrid Palau de la Generalitat | 11/3/2004 Benvolguts conciutadans i conciutadanes, Avui ha estat un dia tràgic per a tots nosaltres. Un dia que quedarà incrustat a la nostra memòria com un dia d'infàmia insuportable. Avui he vist als ulls i a les cares de la gent el dolor, el desconcert, l'astorament i la ràbia que s'ha apoderat de tots nosaltres. Aquest matí, en el silenci emocionat de la Plaça de Sant Jaume, he estat a punt de cridar "mal nascuts" als autors de la barbaritat que s'ha comès a Madrid. El sentiment col·lectiu d'indignació és tan immens, que considero el meu deure, com a President de la Generalitat, donar un missatge de serenor i de confiança a tota la societat catalana en aquesta hora tan difícil. És ben cert que, des d'aquest matí, patim amb els que pateixen, de la mateixa manera que ells ho han sabut fer per tots nosaltres i per les nostres famílies quan ha estat necessari. Recordo ara Hipercor, recordo Vic i Roses, recordo l'assassinat d'Ernest Lluch i la presència emocionada a Barcelona de qui va ser el seu president del Govern. Avui tots els catalans ens hem de sentir ciutadans de Madrid, víctimes del terrorisme i la barbàrie. Al costat de la lògica reacció d'indignació i de dolor, tenim el deure cívic de no deixar-nos condicionar pels qui volen sembrar el terror. No volem viure dominats per la por. Per això tenim el deure cívic d'expressar tots aquesta indignació i el nostre rebuig a l'atemptat i l'instint criminal que el pugui haver inspirat. Per això, em sumo a la crida feta pel president del Govern d'Espanya, i convoco a tots els ciutadans i ciutadanes, de totes les edats, de totes les idees, d'arreu de Catalunya, a manifestar-se demà a les 7 de la tarda. 1 �Els convoco - per expressar el seu suport fratern a les famílies de les víctimes de l'atemptat de Madrid, - per reafirmar el compromís col·lectiu d'acabar amb el terrorisme, i, també, - per demostrar la nostra voluntat de conviure pacíficament i d'exercir els nostres drets democràtics. Vull demanar, doncs, a tots els ciutadans de Catalunya que diumenge dia 14, facin ús amb la màxima llibertat, del seu dret de vot, del seu dret a la llibertat en contra de la barbàrie. No podem deixar, de cap manera, que el terror s'instal·li en les nostres vides. Ni tampoc que les condicioni. Per tant, doncs, com a President de la Generalitat, demano que demà col·lectivament i diumenge individualment, tots diguem no a la violència i sí a la llibertat. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1649 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, en relació amb l'atemptat terrorista d'aquest matí a Madrid Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Acció política Madrid Espanya ETA (Organització) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-11 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/168/20040322.pdf 132a7e08943d839de7ad14fd2e8265b3 PDF Text Text Catalunya oberta: una estratègia econòmica Cambra de Comerç de Barcelona | 22/3/2004 Agraeixo molt especialment al President de la Cambra, el Sr. Miquel Valls, i al President de Foment del Treball, el Sr. Joan Rosell que hagin propiciat aquesta trobada. I també agraeixo a tots vostès la seva presència. Vull fer-los arribar unes paraules carregades de projecte, carregades de compromís per part del Govern que presideixo, però espero també, si vostès així ho entenen, carregades de compromís en el futur per la seva banda. Un compromís que vull suggerir, que vull suscitar, que els vull proposar. Haig de començar dient-los que la situació actual a la qual faré un moment referència, no és una situació extraordinàriament senzilla de gestionar. Venim d'una de les situacions més dramàtiques que ha viscut aquest país, i jo diria Europa sencera, en els últims 25 anys. Uns atemptats de l'Onze de Març a Madrid que han representat d'alguna forma un dels moments més tràgics de la nostra democràcia. L'Onze de Març va ser efectivament un cop molt dur. Directe al cor i la vida de molts ciutadans i ciutadanes de Madrid. Molt dur per a tots nosaltres i també més enllà de les nostres fronteres. Amb un respecte enorme pel dolor que encara està present en nosaltres, crec que ara el que és important és fer una anàlisi serena i seriosa del que suposa la constatació d'haver esdevingut objectius del terrorisme internacional. Tenim en aquest sentit la necessitat i la responsabilitat de redefinir, o de contribuir a redefinir, una política europea de seguretat sense la qual no podem fer front d'una manera efectiva a l'amenaça del terrorisme. José Luis Rodríguez Zapatero ha dit que contra el terrorisme no val la guerra sinó la comunitat d'intel·ligència. Penso que la comunitat d'intel·ligència no és senzilla de posar-la en marxa, i menys a Europa, on la pluralitat, la riquesa, els nacionalismes i els sentiments diversos i confrontats ha de posar-se en comú, però tanmateix no del tot i no per tot fan difícil una actuació que nosaltres com a ciutadans europeus haurem d'exigir. Catalunya pot contribuir a fer que Europa giri els ulls a la Mediterrània. Amb institucions com l' Institut Europeu de la Mediterrània, la Casa Àsia o el CIDOB, Catalunya ha de jugar un paper clau en aquest territori, en aquest escenari, en la transformació 1 �dels riscos en oportunitats i en restablir els ponts de diàleg en tota aquesta regió del Mediterrani. També per evitar riscos de les reaccions emocionals incontrolades en relació amb la immigració, que jo crec que es podria produir, i ho demano a vostès no només per l'important paper econòmic que juguen, sinó també perquè tenen també molts canals per influir a la psicologia social. El Govern, per descomptat el primer, però vostès hi han de contribuir. Crec que serà bo per a tots nosaltres que tractem de crear una psicologia que eviti d'alguna forma els riscos de les reaccions emocionals incontrolades en relació a la immigració, especialment del Magrib. Nosaltres, com a Govern català que s'estrenava, hem patit les darreres setmanes una fase dura de crítica no habitual durant els primers cent dies, però jo els dono per ben emprats perquè penso que tot això en el futur, en moments que potser ens tocaria passarho malament, ja no ho passarem tan malament. Diguem-ne que estem una mica curats d'espants. L'altre esdeveniment al que vull fer referència és al que implica el resultat de les eleccions generals del 14 de març. Els ciutadans i les ciutadanes d'Espanya van donar una lliçó democràtica anant a les urnes, massivament, i expressant, lliure i individualment, la seva voluntat política. Ho vam demanar com a resposta a l'intent de dinamitar el sistema que suposava l'atemptat: manifestar-nos divendres 12 col·lectivament i manifestar-nos individualment a les urnes el diumenge 14. Estic convençut que el futur immediat farà bons la majoria dels propòsits manifestats durant la campanya electoral i que tindrem un govern espanyol amb el que podrem parlar de tot. I amb el que acabarem entenent-nos. Dic acabarem entenent-nos perquè tampoc s'ha de donar per descomptat que pel de la familiaritat ideològica hi hagi una coincidència o una unanimitat absolutes. Hem passat, això sí, d'una situació que generava tensió negativa a una que generarà tensió positiva. Perquè tensions n'hi haurà; ser del mateix color no vol dir ser uniformes. La uniformitat no és ni signe de riquesa ni signe de pluralitat, i nosaltres ho som, som rics en idees i sensibilitats plurals. L'important és que existeixen canals de comunicació, i si no, la voluntat de inventar-se'ls, que la tenim. El camí que hem de recórrer, que Catalunya ja pensava recórrer, ara no té perquè ser una carrera d'entrebancs. 2 �S'obre, per Catalunya, una oportunitat històrica i no la deixarem escapar. Volem participar en el govern d'Espanya. Volem codecidir. Volem estar al pont de comandament. I no em refereixo al nombre de ministres, sinó a la capacitat d'influència, des d'aquí i des del propi Govern. No em voldria allargar gaire més i entrar ja en matèria. El compromís del govern de Catalunya és ferm i es pot resumir en el que són els objectius establerts a la cimera de Lisboa de l'any 2000: volem que l'economia catalana sigui dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, capaç de generar un creixement sostingut i sostenible, i amb major cohesió social. I vostès diran, això és possible o és purament un enunciat de bones intencions? Ho sembla, perquè, finalment, tots tenim a dins del cap i a dins del cor la idea que aquestes coses no sempre han anat de la mà. I que la competitivitat i el dinamisme econòmics tenen la seva pròpia lògica que no sempre és amiga ni de la sostenibilitat ni de la cohesió social. En canvi, em sembla que avui tots estem convençuts que el món obert representa probablement un nou tipus de competència, que la competitivitat és ja una altra cosa, basada sobretot en la qualitat de les nostres pròpies societats interiors, qualitat en la innovació, però també des del punt de vista de la cohesió. La capacitat de generar riquesa sense per això mateix haver de generar unes classes desafavorides, privades dels beneficis de la societat del benestar. És més possible ara, que fins ara, que la contradicció entre la macroeconomia i la microeconomia sigui superada. La meva impressió és que la macroeconomia ha anat bé, però de vegades penso que la macro i la micro no sempre es donen la mà. I quan parlo de la micro no parlo només de la micro-empreses sinó també de la micro-famílies. Aquest país ha viscut una economia molt dualitzada en què gran part de la seva capacitat de creixement s'ha basat en el sector de la construcció i immobiliari, que jo respecto enormement i considero que ha sigut efectivament el motor del creixement, però que està basat en l'existència d'unes expectatives positives respecte del propi preu de la vivenda i dels preus immobiliaris. Per tant, en la mesura que hi pugui haver una desinflada d'aquesta bombolla immobiliària que jo crec que no es punxarà, sinó que hem de desinflar una mica si això es fa bé no hi haurà problema, però si això passés d'una forma poc preparada, el preu que pagaríem seria molt alt. Els joves viuen pitjor a nivell econòmic avui que fa 2, 4 ó 6 anys. Són autònoms que s'han de muntar la vida o que no tenen permanència 3 �assegurada al lloc de treball. En molts casos han vist créixer els seus ingressos però no tant com ha pujat el cost de la vida, i en tot cas, segur que no tant com han pujat els preus de la vivenda. Per tant, tenim una meitat de la població que és propietària d'actius immobiliaris, que està contenta quan els preus pugen, perquè la seva riquesa augmenta i una altra meitat de la societat que quan això succeeix és més pobra que abans. Aquesta és la situació a la qual em referia i que haurem d'afrontar. Nosaltres volem arribar a un acord per a la competitivitat, a un acord sostenible, per a la millora de la productivitat i per a la internacionalització. Per això el que volem és una estratègia econòmica de futur que sigui sostinguda i coherent. I aquesta estratègia passa pel diàleg i la concertació social. Perquè l'important no és només el què sinó també el com. En aquest sentit, el Govern està convençut que una política econòmica adequada no és únicament el resultat de l'acció pública que es vulgui impulsar des de la Generalitat. Requereix la implicació de tothom: - el diàleg entre totes les administracions - la col·laboració público-privada, - la implicació de tots els agents econòmics i socials; (i no tan sols de la distinció més tradicional de empreses-treballadors, sinó també del món educatiu en general i la universitat o els centres d'excel·lència en particular). Des del Govern ja hem començat a treballar per a que això sigui possible. Potser el millor exemple és l' Acord estratègic per a la internacionalització al qual em referia, que es va signar recentment per les Conselleries d'Economia i Finances, de Treball i Indústria i de Comerç i Turisme juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME. Això està basat en la idea, que els reitero, que la societat catalana és com una societat anònima, que té una presidència, que és el Govern; uns accionistes, que són els ciutadans i les ciutadanes; uns directius, que són les empreses catalanes i un sistema de formació, d'innovació i de recerca, que són les escoles i les universitats. L'empresa a Catalunya si aquestes tres funcions no van ben coordinades no anirà bé. I vostès que són empresaris ho han d'entendre potser molt millor que altres sectors de la societat. Han d'entendre que Catalunya és com una empresa i que aquestes tres funcions s'han de coordinar perquè les coses vagin bé, el qual no vol dir una política dirigista. Lluny d'això. 4 �L'acord estratègic que hem signat és per a mi un vot de confiança entre Govern i empresaris, entre Govern i sindicats i vull que quedi clar en què consisteix en aquest marc la política econòmica que impulsem des del propi Govern. Primer. L'acord estratègic per a la millora de la nostra competitivitat i la internacionalització de la nostra economia; Segon. Tots els temes que tenen a veure amb el pressupost i l'elaboració dels pressupostos; i Tercer. La millora del finançament. Com és lògic, aquests grans eixos van acompanyats d'altres mesures també fonamentals del programa de Govern. En concret, vull referir-me a quatre grans apartats, que són: - l'ajuda a l'economia productiva i les petites i mitjanes empreses; - les caixes d'estalvi i entitats d'assegurances; - la millora de la gestió i de la capacitat normativa en els impostos (tant propis, com cedits, com participats), - i les reformes institucionals ( com la reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes). La nostra estratègia econòmica es basa també en una política industrial activa -i preventiva a la vegada. No descobreixo res de nou en insistir en el paper clau que la indústria ha jugat històricament, i continua jugant, en l'economia Catalana. No tan sols com a peça vertebradora de l'economia sinó també en la generació d'efectes multiplicadors cap endavant i cap enrere. Tanmateix, per a que el seu rol de futur continuï essent vital, és necessària una nova política industrial - que faciliti la transició cap a una economia basada en el coneixement i - que potenciï les millores de la productivitat i les activitats de major valor afegit, - una política centrada en la innovació com a motor de creixement que permeti a les empreses catalanes excel·lir i accedir a tecnologies més modernes. - Una política que faciliti la difusió tecnològica i el foment de la cultura de la innovació entre el conjunt del teixit empresarial, especialment entre les pimes. Aquesta nova política industrial s'articularà sobre tres eixos claus: 5 �- La localització industrial, - la transferència tecnològica, - la innovació. La nostra política industrial té un conjunt d'actuacions previstes, les més importants de les quals son: 1. La creació d'una Agència Catalana d'Inversions Una agència d'inversions depenent de la Secretaria d'Indústria i Energia, que serà l'encarregada de canalitzar les inversions estrangeres directes i la localització exterior dels nostres establiments industrials i econòmics. L'agencia d'inversions vetllarà també per la localització de noves empreses que arribin es situïn en la mesura del possible en els territoris amb activitats industrials en regressió. L'Agencia Catalana d'Inversions, que naixerà d'estructures ja existents al Departament d'Inversió Estrangera del CIDEM (Catalonia Investment Agency) s'ocuparà de captar noves empreses que diversifiquin el teixit industrial. 2. La creació d'un Observatori de Prospectiva Industrial La situació existent obliga a dur a terme accions de prospectiva industrial que efectuïn una diagnosi detallada capaç de detectar les fases obsoletes (les que experimenten una clara erosió en termes de competitivitat) i les accions de suport relacionades amb la transferència de tecnologia que cal dur a terme per a consolidar les fases competitives (aquelles que assoleixen alts nivells de productivitat i eficiència). Aquestes accions es duran a terme a partir d'un Observatori de prospectiva industrial que es crearà al si del CIDEM. A més, i amb la participació de les empreses més significatives del sector es crearan unes "meses per a la competitivitat" que mitjançant una metodologia establerta definiran les fortaleses i les debilitats de cada sector 3. El Sistema Català d'Innovació A més llarg termini, la nova política industrial articularà el Sistema Català d'Innovació, la qual cosa suposarà la participació i cooperació de tots els agents implicats en el procés innovador en la configuració d'unes xarxes de centres de transferència tecnològica i d'innovació que creïn l'entorn favorable per a la modernització de les empreses catalanes. Podem interpretar el Sistema Català d'Innovació com una superposició jeràrquica d'una sèrie de Sistemes Territorials 6 �d'Innovació a partir del nucli central que forma l'àrea metropolitana de Barcelona. El Sistema Català d'Innovació estarà integrat, per una banda, pel Sistema Català de Ciència i Tecnologia del que formen part les universitats, els centres públics de recerca i els departaments d'R+D+I de les empreses i, per altra, per les empreses innovadores localitzades a Catalunya. Internacionalització Un cop esbossats els principals eixos i algunes de les actuacions en política econòmica i industrial, m'agradaria centrar-me sobre el primer dels que abans els he esmentat: la internacionalització de l'economia catalana. Si mirem les constants de la nostra economia, si mirem els indicadors, ens mostren que estem davant d'una situació econòmica fonamentalment -deixin-m'ho dir així- satisfactòria. Especialment si la comparem amb el context europeu. Crec que és important que aquesta realitat de bona salut de l'economia catalana s'imposi a certes imatges alarmistes, creades de manera inconscient la majoria de les vegades i de manera conjunturalment malintencionada en altres casos . M'agradaria donar algunes dades en aquest sentit. Bones i dolentes: En matèria de PIB, en matèria d'inflació i en matèria d'estimació del creixement del PIB de cara al futur i comparat amb Espanya, les notícies són bones, però no serien tan bones com la mitjana espanyola. Bé en relació a la Unió Europea. En els fons, si pensem, Catalunya és un esglaó situat entre el centre d'Europa i el centre de la península ibèrica. Tant des del punt de vista geogràfic com des del punt de vista econòmic i de nivells de renda hauríem d'estar influïts segurament per la major lentitud del creixement europeu, això no tindria res d'estrany. 7 �Això va acompanyat d'una taxa d'atur inferior a l'espanyola i superior a l'europea, un altre cop entremig. I una taxa d'ocupació millor a l'espanyola, això enormement important, perquè una cosa és apuntar-se a les llistes de l'atur i una altra és la capacitat de generar la incorporació de tots els sectors de la població, les dones en particular, al sistema productiu. I en aquest sentit, un altre cop estem entre Espanya i Europa. Per bé i per mal. Dit això, també cal advertir que no podem caure en el cofoïsme a l'hora de contemplar la nostra economia. L'economia catalana té molts reptes al seu davant; i aquests reptes poden esdevenir difícils d'assolir i amb conseqüències econòmiques i socials traumàtiques si no els sabem fer front. Tenim al davant el repte de la internacionalització. Estem immersos en un procés de canvi ocasionat per fenòmens comuns a totes les economies desenvolupades com a conseqüència d'un món més obert, més global i més competitiu. Ens hem d'acostumar a pensar en termes nous, que és una cosa que els empresaris normalment estan obligats a fer, perquè sinó no podrien vendre o col·locar els seus productes en el mercat. Ens hem d'avançar a estats de consciència que de vegades altres sectors de la població els és més difícil d'entendre. Les fronteres han desaparegut. Els estats segueixen sent molt importants i és evident que en matèria de seguretat hauran de tenir més competències. Però ja no tenim moneda pròpia, no tenim fronteres, i amb les nostres regions veïnes ens hem de veure com un continuum físic i polític perquè ho som. Els països són - com he dit abans - com empreses i les empreses tenen un tamany òptic i tenen una cosa que se'n diu economia d'escala. Nosaltres estem en una situació com a país en el qual si no augmentem de tamany no ens en sortirem. I augmentar de tamany no vol dir fer conquestes militars, per descomptat, ni conquestes econòmiques en sentit turístic. Es tracta de llençar llaços, de crear sinèrgies, es tracta que sapiguem que en uns límits de 300 quilòmetres tenim uns 15/16 milions d'habitants en aquesta zona del món tocant al Mediterrani, que estan lluny de les dues grans capitals d'estat (Paris i Madrid), que voldrien ser més del que són, i que no ho seran si no posen en comú, per raons d'escala, algunes de les seves virtuts. Això no vol dir que no podem competir o haguem d'invertir més en productes i en serveis aeronàutics, per exemple. Tot i que sabem que tenim a poques hores d'aquí la segona de les capitals en producció aeronàutica, que es Toulousse. 8 �I això tampoc no vol dir que Catalunya es mengi a ningú, o que nosaltres volem una regió europea en el sentit de crear unes noves fronteres. El repte és aquest. El repte de la internacionalització és trobar el tamany adequat i els ritmes adequats de millora. L'objectiu és aconseguir fer del repte de la internacionalització una oportunitat per a que les nostres empreses puguin competir amb èxit a la lliga europea i perquè Catalunya pugui assolir i exercir un paper rellevant en una euroregió del Mediterrani que s'obre de nou cap en aquest moment cap a la seva part oriental. Ja s'ha dit, en diverses ocasions, que el nostre model de competitivitat està esgotant el seu recorregut. Jo no hi crec en això. Aquest model, basat en els baixos costos laborals, el poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat té un sostre que estem pràcticament tocant. Ha de transformar-se si volem ser competitius en el context internacional. La nostra estratègia, doncs, és millorar la nostra competitivitat a través justament de la millora de la productivitat. Aquest és el punt clau. I per aconseguir-ho hem d'incidir en uns factors estratègics fonamentals com són - la inversió en infrastructures, - la formació de capital humà, - la incorporació de processos d'innovació tecnològica en els sistemes productius - i més inversió en R+D+I - finançament de projectes de capital risc Aquest procés de canvi al que hem de saber respondre, de fet, ja s'està produint. I a Catalunya d'una forma més marcada que a la resta d'Espanya. Això es veu clar quan analitzem l'evolució de certs indicadors en els darrers 15 anys ( des de l'entrada a la UE): 1. Gran obertura de l'economia (exportacions + importacions en béns i serveis sobre el PIB): 50'4% (1986)  97'8% (2002) 2. Grau d'obertura (en béns): 43'0% (1990)  66'6% (2002) 3. Saldo comercial de béns i serveis amb l'estranger: -7'5% (1986)  3'2% (2002) 9 �4. % exportacions béns s/PIB: 14'2% (1990)  27'6% (2002) 5. % exportacions de Catalunya s/ total Espanya: 23'7% (1990)  27'7% (2002) 6. Exportacions catalanes de contingut tecnològic alt i mitjà:  63% del total d'exportacions industrials catalanes  32'3% del total de les equivalents a Espanya 7. Inversió estrangera: Davant aquest repte, el Govern té una responsabilitat especial en la generació d'un entorn social i institucional estable que faci possible que aquesta transformació es produeixi de forma ràpida i ordenada. En aquest sentit, com s'ha assenyalat, és rellevant l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana recentment subscrit pel Govern, patronals i sindicats. Aquest acord assenyala 15 línies estratègiques a seguir: i. La dotació d'infrastructures, tant de transports i comunicacions com de telecomunicacions, adequades a les necessitats de la nostra economia. Per exemple, les infrastructures aeroportuaries i resoldre d'una vegada el tema de les connexions, que són bàsiques, entre el sistema aeroportuari i el conjunt els sistemes de transport. Em sumo entusiàsticament a la demanda de l'alcalde de Barcelona - que per descomptat havia parlat amb mi abans d'anunciar-ho - en l'exigència que el tren d'alta velocitat arribi a l'aeroport. No a prop de l'aeroport, no. A l'aeroport. Perquè en aquestes coses - vostès que són empresaris ho saben - ens hi juguem molt per 20 ó 30 minuts de diferència. Hem de jugar molt fort i molt seriosament en matèria d'infrastructures per pensar-les totes elles cohesionades, que siguin 10 �un compacte competitiu imbatible. ii. La garantia de subministraments energètics suficients i de qualitat, el que comporta la millora de determinades xarxes de distribució i l'impuls de noves fonts energètiques compatibles amb el medi ambient i amb el disseny territorial i paisatgístic del país. No oblidem que aquest disseny paisatgístic del país és un dels capitals naturals que tenim. Imbatible si nosaltres no el fem malbé. A veure si se'ns fica al cap a tots que finalment això no és una pretensió d'intel·lectuals o de poetes o de pintors... Això és un valor per la gent, un valor pel país des de tots els punts de vista i per tant l'hem de considerar com un capital. iii. La modernització i integració de les polítiques actives d'ocupació i la formació de les persones, tant a nivell de l'educació general (millorament dels sistemes educatius des de primària a la universitat) com de la formació professional, en les seves diferents vessants (reglada, ocupacional i contínua) i a nivell d'oferta d'educació infantil (0 a 3 anys). iv. La innovació tecnològica a tot nivell, àmbit al que cal donar la màxima importància juntament amb la innovació de productes, processos i estructures organitzatives (potenciació de les estructures en xarxa, nous sistemes de motivació.....). v. La inversió en la recerca (bàsica i especialitzada) i el desenvolupament aplicat dels fruits d'aquesta recerca, tant per part del sector públic com del sector privat. vi. L'establiment de canals de concertació amb tots els ens públics i privats que permetin garantir una millora de les condicions de vida, especialment en els àmbits de l'habitatge, la sanitat i l'atenció a les persones. Ja saben que aquestes són prioritats del meu Govern. Quant a habitatge, vull afegir que aquesta sostenibilitat basada en la cohesió social es trencaria si no ens adonéssim que un dels efectes de la tendència perversa del mercat - el mercat té tendències positives i tendències perverses - es la concentració de la riquesa i de la pobresa. Això no està dit per la teoria microeconòmica i tanmateix aquestes concentracions es produeixen per una qüestió de preus. Però no solament perquè els preus de les zones riques són més alts, sinó perquè desgraciadament la dinàmica dels preus juga en contra de la barreja. Hi juga en contra perquè quan una persona veu que en el seu barri va arribant més gent de fora i li canvien les condicions de vida, aquella persona se'n va. I en el moment que aquella persona se'n va els preus comencen a baixar. I això és el símbol i el signe que comença la segregació. 11 �vii. L'establiment de mesures i serveis que facilitin la conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar. viii. El millorament de la qualitat dels serveis de sanitat que evitin les ineficiències que repercuteixen negativament en l'àmbit empresarial i en les persones. ix. Un sistema de protecció social que afavoreixi la inclusió (complements de pensions, renda ciutadana garantida, etc.). x. Aprofundir el desenvolupament del marc català de relacions laborals i la negociació col·lectiva i els seus instruments per a la millora de la qualitat del mercat de treball. xi. La potenciació de criteris de sostenibilitat ambiental i de responsabilitat social en el desenvolupament de les empreses. xii. La disponibilitat de recursos financers assequibles per finançar l'aplicació de les innovacions i els reajustaments necessaris per adaptar-se als nou contextos econòmics. xiii. La necessitat de projecció internacional de l'economia catalana, abastant tant la exportació com la implantació productiva en altres espais econòmics i la inversió a l'estranger. xiv. La consolidació d'un entorn que afavoreixi l'activitat empresarial, amb un marc normatiu i institucional estable i generador de confiança i amb la potenciació de valors que contribueixin a crear una nova cultura del treball. xv. El foment i la promoció de xarxes d'excel·lència i creativitat, així com l'impuls d'instruments facilitadors i estimuladors de la capacitat emprenedora. Catalunya té motius, arguments i raons per mirar amb optimisme l'etapa que s'obre davant nostre. Tenim capacitat emprenedora i noves generacions d'emprenedors, empresaris i professionals; tots ells gent altament formada. Tenim capacitat financera per endegar projectes. Tenim una base productiva sòlida. Tenim prestigi i reconeixement internacional i una bona imatge. 12 �Tenim i tindrem una administració "business friendly", que cercarà sinèrgies amb els sectors empresarials. Que liderarà sense confondre els papers, sense intervencionismes. L'economia catalana ha estat sempre capaç de fer front als reptes de l'obertura i de la internacionalització, com ho demostra, entre d'altres coses, la força de les nostres exportacions. I com ho demostren el vigor i la capacitat d'adaptació amb que les nostres empreses i la nostra economia van saber superar, en el seu moment, la crisi estructural del sector industrial, el tèxtil per exemple, que havia estat, durant més d'un segle, l'eix vertebrador de la nostra economia; i com va saber adaptar-se, amb èxit, a l'obertura dels mercats i a la fi de l'existència d'un mercat protegit que va suposar l'entrada a la Comunitat Europea a l'any 1986. Catalunya no ha de tenir por a la internacionalització, al contrari, és el terreny on millor ens sabem moure. Per això, hem d'ajudar a la internacionalització i l'obertura de la nostra economia i a la capacitat i la fortalesa de les nostres empreses per competir en un context internacional. Aquest país ha mostrat una fortalesa extraordinària quan ha fet falta, i no tinguem cap dubte de que tornarà a mostrar-la. I el compromís del Govern per a que això sigui així és un compromís innegociable, és innegable. I serà permanent. Torno a dir que s'obre una nova etapa per a Catalunya, amb oportunitats que podríem qualificar d'històriques. No només tirarem endavant projectes tant fonamentals per les 'lleis estructurals bàsiques' d'aquest país com són el nou estatut, la millora del finançament, la reforma del Senat, la justícia de proximitat o la pluralitat cultural d'Espanya. En l'etapa que vam encetar a Catalunya el desembre passat i a Espanya diumenge el 14 de març, creiem que serà històric el fet que es consideri tan important com aquestes lleis a les que m'he referit, els mapes, el dibuix, les infrastructures, les xarxes. El passar d'un país-estrella, amb un centre i uns braços, a un país-xarxa. Els mapes seran tan decisius com les lleis. Els mapes de Catalunya i els mapes de tota Espanya. És aquí on ens hi juguem en bona mesura el nostre futur. Així com la ciutat de Barcelona, amb un govern central col·laborador, va viure a final dels anys vuitanta i primers dels noranta, una experiència contundent i reeixida, avui estic més convençut que mai que ara repetirem aquesta experiència a escala catalana. Repetirem i ampliarem. I els puc garantir que en uns anys veurem un canvi extraordinari. Una Catalunya extraordinària, bolcada a fora, perquè 13 �en el món obert no hi ha fronteres ni defenses. La defensa és la qualitat de vida interior i l'atac és l'exportació d'idees, de productes i de capitals. Farem el possible i el que calgui perquè això sigui una realitat. Ens hi juguem molt. Ens hi juguem moltíssim. Però aquest és un joc apassionant i l'hem de guanyar. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1650 Title A name given to the resource Catalunya oberta: una estratègia econòmica Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra de Comerç de Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Economia Euroregió Finançament Globalització Infraestructures Relacions Internacionals Unió Europea Model social Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/169/20040419.pdf 03835abdaefbc7830423bdb2f06d01a9 PDF Text Text Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant la Celebració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics Parlament de Catalunya | 19/4/2004 Havíem estat escollits democràticament, per primera vegada al nostre país, des de la caiguda de la Segona República. Els ciutadans de Catalunya i de l'Espanya democràtica, havíem recuperat, gràcies a la Constitució de 1978, el dret a fer sentir la veu i el vot, a l'hora de decidir la forma de governar els pobles i les ciutats. Avui celebrem el que allò va significar, i el que han suposat vint-i-cinc anys de democràcia municipal per al progrés i per al benestar de Catalunya. Des d'aquella primavera, des d'aquella primavera del 79, els ajuntaments democràtics hem tingut ben segur un paper cabdal en la construcció de la Catalunya dels ciutadans, de la Catalunya del dia a dia. El municipalisme ha estat un veritable motor, del desenvolupament social i polític de Catalunya en tot aquests anys, potser no prou escoltat, potser no prou reconegut fins ara. En celebrar aquests primers vint-i-cinc anys és bo que ens aturem un moment a considerar què s'ha aconseguit i quins són els principals reptes que tenim al davant. Què s'ha aconseguit en aquests vint-i-cinc anys? La devolució dels ajuntaments als seus ciutadans, que es va iniciar l'any 79, i que ha suposat la transformació del sistema de govern local en dos sentits: la millora de la qualitat democràtica en el govern més proper als ciutadans i, per tant, més visible, i la transformació, una transformació sense precedents, dels pobles, vil·les i ciutats d'arreu de Catalunya; una transformació física, una transformació que com cap altra en política es pot veure i tocar. Efectivament, els ajuntaments democràtics han posat la dimensió del territori en el centre de la concepció política de la societat. S'ha passat a fer la política, les polítiques, des del territori. Per primera vegada en segles, el nostre país ha vist néixer una generació que ha arribat a la majoria d'edat vivint en democràcia, i sense haver patit cap guerra, cap guerra interior, cap interrupció forçosa del sistema de llibertats, i això és realment extraordinari. Tothom ho accepta, com accepta la millora de les condicions de vida dels ciutadans en tots els camps: a les escoles, en l'assistència mèdica, en el clavegueram, en l'urbanisme, en els centres cívics, en els casals de cultura, en els parcs i espais de lleure, en els transports, en la via pública, en la policia local, en les instal·lacions esportives, en els polígons industrials, i un llarguíssim etcètera... 1 �Els municipis, doncs, han modernitzat la xarxa de serveis i d'infraestructures en un procés de transformació sense precedents al nostre país en el seu conjunt. Com a resultat, els alcaldes i els regidors han aconseguit, heu aconseguit, un rol polític d'importància cabdal. Heu esdevingut, testimonis directes de les contradiccions i de les satisfaccions alhora que marquen el dia a dia de la gestió dels afers públics. Potser com cap altre sector de la classe política. Tarradellas, el president Tarradellas, em deia un dia: "vostè, toca les obres, jo només firmo decrets". Amb això volia dir que ell sentia la distància del poder respecte de la societat, quan aquesta distància no és la del cos a cos de la governació municipal i la de la visió, jo diria que física, elemental, directa de la transformació de les ciutats. Els regidors i els ciutadans de 1979 volien que les coses fossin i es fessin més a prop de la ciutadania, més a prop dels ciutadans materialment, ideològicament, temperamentalment i tot, si em permeteu. Tots plegats volíem donar forma política al valor de la llibertat i al valor de la proximitat i ens en podem donar per satisfets amb la feina que s'ha fet. Molts de vosaltres sabeu que sempre he trobat a faltar una major i millor relació entre la Generalitat i els ajuntaments i sabeu també que tenir-la és un dels meus propòsits en el període que tot just fa uns mesos hem encetat: escoltar, parlar, entendre, que no vol dir abdicar, al contrari. Pel que fa als reptes per als propers anys, hem de tenir en compte que aquesta evolució tan positiva del primer quart de segle de la democràcia municipal aporta un balanç esperançador, però, tanmateix, apareixen nous reptes al Govern de les nostres societats. En primer lloc, el repte de la participació, que no vol dir funcionaritzar la ciutadania, sinó civilitzar la funció pública, acostar-la al públic. En segon lloc, cal aprofundir allò que els anglosaxons anomenen, i nosaltres hem comprat aquesta paraula, la devolució de competències als ajuntaments, el 40-30-30. És a dir, que la proximitat governi més de la meitat de les coses que ens passen a nivell públic. En molts casos es tracta de reconèixer el que ja passa en la realitat, encara que la Llei no ho hagi previst, que els ajuntaments, com a institucions més properes, assumeixen la resolució de les necessitats dels ciutadans, fins i tot quan aquestes no són de la seva competència. Avui els ajuntaments en el nostre sistema polític estan en condicions d'assumir un paper més important encara en la direcció i en la gestió de pobles i ciutats, i sobretot un paper més conscient, més 2 �oficialment admès. Per això caldrà millorar el finançament. És una obligació cap als governs locals i és una obligació, també, cap als ciutadans. Deixeu-me, finalment, dir-vos que ens arriba una onada de nous reptes de caràcter social i econòmic a nivell global. Ens arriba de fora, ens arriba del context internacional en què vivim. El temor global té la seva dimensió local, com la tenen la immigració, la deslocalització d'empreses o l'ús i l'aplicació generalitzada de les tecnologies de la informació i la comunicació; com ho té l'envelliment de la població i com ho tenen la millora de les zones urbanes amb riscos d'exclusió o de degradació, perquè és aquí, en aquestes zones, probablement, on ens hi juguem el futur com a país. En tots aquests camps caldran polítiques concertades, i caldrà la complicitat i la coordinació entre ajuntaments i Generalitat, i ens tindreu al vostre costat, al conseller de Governació, el vostre conseller, i a mi mateix. Aquest és un Govern format majoritàriament per persones que procedim dels ajuntaments, que havíem estat alcaldes i regidors, sabem el pa que s'hi dóna. No en dubteu. El nostre acord de Govern reflecteix aquesta voluntat de reforçar el paper i els recursos dels governs locals. Ho hem fet en els ajuntaments grans i ho hem de fer a tot Catalunya. En la reforma de l'Estatut el punt de vista municipal hi ha de ser, de manera indiscutible, però també cal que els municipis reforcin i consolidin la seva col·laboració mútua, que es mancomunin, que es mancomunin objectius, projectes, serveis i polítiques. Durant molts anys, s'han compartit experiències i preocupacions i el balanç és positiu i esperançador. No obstant, en el nou context social i polític resulta necessària una nova etapa en la coordinació del municipalisme català, nova etapa que em consta que és així considerada per les dues organitzacions municipalistes catalanes. És per això que encoratjo els ajuntaments i les associacions a sumar les seves forces i fer sentir una sola veu a través de la qual s'expressi la voluntat d'un país caracteritzat per la seva diversitat cultural i geogràfica. Per acabar, vull tenir un record molt emotiu a tots aquells que en algun moment d'aquesta etapa democràtica van exercir aquestes responsabilitats, alguns ho han deixat i alguns ja no hi són. Voldria esmentar, permeteu-m'ho, a títol personal, perquè sé que ho entendreu, tots heu viscut en algun moment aquestes circumstàncies, tres companys meus de l'Ajuntament de Barcelona, 3 �nostres, en el qual vaig tenir el privilegi de poder treballar quan, com vosaltres, vaig tenir aquella responsabilitat. Tots tres ens han deixat en aquest llarg camí encetat avui fa vint-i-cinc anys, i representen tres cares de la proximitat, de la capacitat, de l'honestedat i de la tenacitat que requereixen, que requereix la política municipal. La Maria Aurèlia Capmany, en Josep Maria Serra Martí i l'Antoni Santiburcio, vagi per ells i per tots els qui ens han deixat el nostre record emocionat. Vull afegir-hi, l'alcalde del Prat, mort d'accident, anant a casa seva, anant al seu Ajuntament, tornant al seu Ajuntament, l'Antonio Martín; l'alcalde de Reus, Anton Borrell, i el cap de l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon Trias Fargas. La seva feina, la dels governants i la dels opositors, com la de tants i tants d'altres, com la vostra d'ençà que hi sou, ha contribuït a consolidar la democràcia i a enfortir l'esperit cívic i d'integració de la nostra societat, i a fer que els nostres pobles i ciutats hagin guanyat cada dia una engruna més de qualitat urbana, de qualitat cultural i de qualitat de vida. Avui, dia 19 d'abril de l'any 2004, vint-i-cinc anys després de prendre possessió la primera generació de regidors i regidores sorgits de la nova etapa que es va iniciar en aquell moment al nostre país, podem mirar al futur amb més serenitat i amb més esperança que mai. Més que mai, quan a més Barcelona esdevé la ciutat seu de la Unió de Ciutats del Món. Vull avançar-vos que amb el conseller de Governació estudiarem la possibilitat de, com vosaltres demaneu en el vostre manifest, declarar el dia 19 d'abril, per a cada any, a partir d'ara, el dia del municipi i rebre-us cada any, sigui en aquesta casa, si el president del Parlament així ho considera oportú, sigui en el Palau de la Generalitat. N'hem parlat, en parlarem, tenim una visió favorable d'aquesta possibilitat i, per tant, si tot va bé, ens acomiadem però només per un any. Fins a l'any que ve. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1651 Title A name given to the resource Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant la Celebració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració municipal Administració pública Benestar Social Municipis Democràcia Infraestructures Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-04-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/170/20040527.pdf 4b29de8de6e258fd89fa2ca871d9a7d6 PDF Text Text Una propuesta catalana para la España plural (castellà) Club Siglo XXI de Madrid | 27/5/2004 Quisiera agradecer y aplaudir la iniciativa, que en esta ocasión han tomado el Club Siglo XXI y Tribuna Barcelona, de organizar un intercambio de puntos de vista, y que nos deparará en un futuro próximo la presencia del Alcalde de Madrid y de la presidenta de la Comunidad en la Ciudad de los Condes Reyes, que es la mía. No puedo iniciar esta intervención sin un recuerdo emocionado para las víctimas del atentado del 11 de marzo, sin unas palabras de ánimo a sus familiares y amigos y para sus conciudadanos sin reiterar una vez más el reconocimiento que todos los ciudadanos de España tenemos para el pueblo de Madrid. El ejemplo de entereza, eficacia y serenidad del pueblo de Madrid, también de comunicación y de reacción en el sentido práctico y en el sentido sentimental asombraron a todo el mundo. Madrid se ha convertido en un icono del mundo. Y esto en Catalunya ha calado tan hondo que este año la Generalitat ha decidido otorgar el premio Blanquerna precisamente a ese pueblo de Madrid, que en marzo dio su extraordinaria lección al mundo entero. Es un gesto con el que queremos expresar nuestra convicción de un futuro más fraternal entre nuestros pueblos. Más allá de la indispensable competencia sin la cual unos y otros no estaríamos donde estamos sino muy por debajo. Yo siempre he creído que la dialéctica entre Catalunya y Castilla, entre Madrid y Barcelona, está en la base de una buena parte de los dramas de este país pero también y sobretodo de sus éxitos. Esta es el arma secreta de España, esa competencia precisamente. Y que la competencia que viene ahora entre un Madrid olímpico y una Barcelona que va a ser más sede de instituciones estatales, es un nuevo capítulo de esa competencia que va a ser muy interesante. Hace poco más de un año -en marzo de 2003- me dirigía a ustedes desde esta tribuna para exponerles unas reflexiones sobre el estado de las relaciones entre Catalunya y España, sobre el interés que debiera tener el Estado en que Catalunya se implicara a fondo en la construcción de la España plural, y finalmente, sobre el contenido de las reformas que propugnaba, en aquel entonces como candidato a la Presidencia de la Generalitat. Tales reflexiones se completaron con un estrambote final dedicado a la guerra del Irak y a la decisión de José Mª Aznar de que España participara en la misma. 1 �He de decirles que aquellas reflexiones se hacían en un marco concreto, caracterizado por una creciente asfixia del clima político que auguraba un futuro difícil. Un casi inevitable choque frontal entre un Gobierno de España dirigido por el Partido Popular y un nuevo Gobierno de Catalunya parecía dibujarse en el horizonte. Les manifestaba deseos y temores. Finalmente fueron éstos últimos los que se cumplieron. Pero sólo a corto plazo, porque luego cambió todo, empezando por el gobierno español. Por ello, hoy puedo hablarles con un telón de fondo bien diferente. Un telón de fondo, un escenario y unos actores totalmente distintos. El cambio se ha producido en Catalunya. Si bien es cierto que no de la forma a la que mi partido y yo personalmente aspirábamos. El cambio se ha producido con un grado superior de complejidad que hace más delicada su gestión, pero que a la vez lo hace más genuino, más representativo del pluralismo político y social de la Catalunya de hoy. Y con un formato europeo como el alemán, el francés o el belga de gobiernos de coalición. Por ello puedo hablarles de una Catalunya cambiada. Y el cambio se ha producido también en España. Con un dramatismo e intensidad inesperados, pero precisamente por ello con una mayor sinceridad y un potencial transformador formidable. Y, lógicamente, con un muy alto nivel de exigencia, expresado de forma espontánea en el "! No nos falles!" con que fue saludada la victoria de José Luis Rodríguez Zapatero y que tan hondamente caló en el ánimo de este presidente joven, que tiene una memoria de elefante para esas cosas. Siempre me recuerda que cuando vino a Barcelona la primera vez, yo no le conocía de nada, y le dije que el era la gran esperanza blanca. Tiene fijaciones claras respecto a los momentos y a las personas y los entornos que significan luego en la historia del país y en su historia personal. Y una observación más del escenario de hace un año: en marzo de 2003 estábamos en plena guerra de Irak, con un presidente del Gobierno de España que lucía como gran mérito su alianza con los neoconservadores norteamericanos. Esos que hoy empiezan a estar menos de moda, los Estados Unidos, no sólo en Europa. Hoy asistimos horrorizados a las funestas consecuencias de aquella insensata aventura, pero felizmente con las tropas españolas de regreso a casa, fruto de un decidido golpe de timón proeuropeísta de nuestra política exterior. Mi intención hoy es pasar aquella exposición de hace un año por el tamiz de la nueva realidad política y de las nuevas responsabilidades asumidas. Por unos y otros. Pero especialmente, claro está, por 2 �quienes tenemos la responsabilidad de gobernar Catalunya en estos momentos. No pretendo explicarles por enésima vez que existe un problema catalán. Y que, por derivación de éste, existe un problema español. Y no lo pretendo porque lo que ocurre es lo contrario, en un doble sentido: 1.- Existe un problema español y el de Catalunya es derivado o parte del mismo. No es que los catalanes se hayan inventado algo para que España sea un problema; es que España es problemática porque tiene Catalunya y Castilla, Andalucía y Galicia, el País Vasco y Extremadura. No al revés. 2.- En realidad el problema español no es un problema, es una ausencia del mismo, una ignorancia de que exista, o una falta de atrevimiento en la aceptación de que existe y en definitiva la falta de un proyecto. Los que me conocen saben que mi política (en fondo y forma) está en las antípodas de los que quieren vivir del "problema catalán", en el que para empezar no creo. Lo que estoy es empeñado en que Catalunya se implique en la solución del problema español en el que si creo. Porque ese es el secreto: el problema catalán no es otro que el problema español. Entendámonos: lo que hemos señalado -casi hasta la saciedad- como "problema", podríamos pasar a considerarlo simplemente "cuestión", "objetivo", "propósito" o, como les anunciaba entonces y vengo a contarles hoy, "propuesta". La propuesta catalana de España. La España que queremos. Mejor, insisto: la España que proponemos. Hace un año les decía que me preocupaba que la relación entre Catalunya y España no pasara por su mejor momento. La colaboración entre el nacionalismo catalán conservador y la derecha española podía haber sido un hito histórico en el reconocimiento definitivo de la personalidad de Catalunya en una España integradora, pero por desgracia aquella colaboración se saldó con un estrepitoso fracaso para los dos nacionalismos, el nacionalismo catalán y el nacionalismo español. No solo fracaso electoral, sino en eso que era más importante, que era hincarle el diente al problema de España. Nunca, en 25 años de democracia, se había percibido en Catalunya tanta hostilidad como entonces emanada desde el Gobierno de España y desde la opinión pública vinculada al mismo. Y, lo que a mi juicio es peor: en un clima de creciente indiferencia y desconfianza mutua. Volvíamos a la vieja dialéctica de los separadores y los separatistas. 3 �Les expliqué entonces mi apuesta y mi propuesta por alcanzar un compromiso de la Catalunya progresista con la España plural, con la intención de recuperar el clima moral, intelectual y político que debiera permitir pensar otra vez España con la generosidad con que lo hicieron los constituyentes de 1978. No la misma meta sino la misma ambición, lo que supondría hoy una meta algo más ambiciosa, porque el tiempo no pasa en balde. Asimismo les advertí que existían en Catalunya -y existen, gozando de un apoyo coyuntural considerable - otros planteamientos con un común denominador: un creciente escepticismo sobre la posibilidad de que sea factible establecer una relación recíprocamente interesante entre Catalunya y España. De dicho escepticismo se derivaban básicamente dos actitudes: o la renuncia a España que supone la vía separatista, o bien la resignada conllevancia que supone la vía intentada durante años por Convergencia i Unió: No sabe, no contesta, no entra, no participa, simplemente está, que ya es mucho. Es mucho para que sigan las cosas como están, pero no basta para que los problemas se resuelvan. ¿Dónde estamos hoy? En Catalunya el cambio político comporta el compromiso de llevar adelante la apuesta por avanzar en el autogobierno, a la vez que se participa a fondo en la articulación de una España plural. Es más: el proyecto del Gobierno de Catalunya se nutre de la experiencia histórica que nos dice que existe una correlación positiva entre el autogobierno de Catalunya y la democracia en España. Se me podrá objetar que, en todo caso, éste es el propósito del socialismo catalán y que no está nada claro que lo sea también de los otros socios del gobierno catalán. Entiendo la objeción y la reserva sobre el grado de compromiso que los independentistas catalanes tienen con un proyecto que supone una plena implicación de Catalunya en la política española. Me voy a explicar sobre esto. Yo no tengo ninguna duda de su compromiso con ese proyecto porque saben que hoy por hoy es el único viable y el único interesante. Es más: el independentismo democrático está cada vez más convencido de que su meta -lejana- pasa por todas y cada una de las estaciones que contempla el recorrido de la España plural que los socialistas definimos y acordamos en Santillana del Mar este verano. Y este camino, en Catalunya lo vamos a recorrer juntos. Tenemos ocho años por delante para ello - porque este gobierno está ahí para durar, se lo aseguro. 4 �No hagan cábalas ni digan los medios que Maragall ha dicho que Catalunya se planteará dentro de ocho años si se independiza o no. Un sector importante del catalanismo se lo ha planteado siempre. Macià i Companys en 1931 proclamaron la República Catalana en la Federación de Repúblicas ibéricas. hasta que días más tarde Fernando de los Ríos les convenció que la denominación que desapareció en 1714 era más prudente: la Generalitat de Catalunya. El pasado, muy pesado por cierto, muy grávido, nos ha hecho sabios, y esas ingenuidades del lenguaje o verbales ya no las cometemos. Hay independentistas en mi gobierno pero ellos saben - a diferencia de CiU, que administró la relación con España con habilidad y agnosticismo, pero sin implicación en el gobierno español - ellos saben que hay que implicarse. Y nos vamos a implicar ¡y tanto! como decimos en Catalunya, ¡faltaría más! como dicen aquí. No les pido que compartan mi fe en la España plural, tan sólo les pido que compartan mi esperanza. La caridad no está invitada a esta cena. Un minoritario pero significativo sector de la sociedad catalana piensa que estamos ante la última oportunidad para resolver positivamente la relación entre Catalunya y España. No comparto este dramatismo de "las últimas oportunidades", pero es un estado de ánimo que hay que tener en cuenta porque es revelador de algo. Todos somos conscientes, ellos y nosotros, ustedes y yo, de que el nacimiento emocionante de la Europa unida, la moneda y el arancel europeos, y pronto la defensa y la seguridad europeas, con los recelos y la parsimonia que se quieran, van a cambiar, están ya cambiando, el significado de palabras tan sagradas como nación y estado. Para que nos vamos a engañar. Arancel, moneda y seguridad. No poco. En esta nueva plasticidad se sitúa el problema de España, mejor, el proyecto de la España plural y diversa. Plural, que quiere decir formada por pueblos varios y diversa que quiere decir por pueblos distintos - distintos en el sentido de que lo que se comparte, se comparte de distinta manera, por ejemplo la lengua o el derecho civil. Hay varias maneras de compartir lenguas en España según de que autonomía se trate. Y con el derecho civil pasa lo mismo. Por suerte el cambio político en España ha desbancado el escenario más pesimista: el de la confrontación estéril entre una Catalunya en demanda de más y mejor autogobierno y el de un Gobierno de España cerrado al diálogo, convertido en guardián de unas supuestas esencias constitucionales y, lo que es peor, convencido de que el 5 �conflicto con Catalunya y el País Vasco iba a ser su mejor arma electoral. Aznar acertó en integrar en la democracia a toda la derecha española, que no lo estaba, incluida la que aceptó a regañadientes la Constitución. Incluido él, por decirlo de alguna forma y muy brutal. Tuvo el mérito de que se pudiera decir y se puede decir, que en España quien no es constitucional es una ínfima minoría, y eso se lo debemos en buena medida a Aznar, que no votó la Constitución porque no le gustó la palabra nacionalidades. Dijo que era disolvente. Y sin embargo detrás de él han entrado en la vida constitucional todos los ciudadanos españoles excepto algunas minorías. Y Aznar se equivocó, sobretodo en los últimos cuatro años, azuzando de nuevo el fuego de las tensiones territoriales por doquier; de Catalunya y Euskadi con el gobierno central. Seguramente con culpas compartidas, no lo voy a negar, pero desde luego con una hostilidad muy clara desde el Gobierno; y entre comunidades -como en el caso del trasvase del Ebro, tardía resurrección de un proyecto de España, el de Joaquín Costa, que siendo justo en su momento, no lo era, en absoluto, en éste. Por el contrario el nuevo Gobierno socialista abre un horizonte de diálogo con las aspiraciones de mejora del autogobierno, de compromiso con el espíritu de la Constitución y, por consiguiente, de apertura a su conveniente reforma y, sobre todo, de responsabilidad política e institucional, incompatible -todo ello- con un uso electoralista de los problemas territoriales. Entiendo que ante nosotros se abre un segundo ciclo político democrático de profundo calado, una vez culminado con éxito el ciclo iniciado hace 25 años. Renovar y profundizar nuestras instituciones democráticas, perfeccionar el Estado de Bienestar, conseguir el pleno reconocimiento de la España plural y resituar a España en Europa y el mundo, han de ser los grandes objetivos de este segundo ciclo democrático que estamos iniciando. Son objetivos en consonancia con la exposición programática del presidente del Gobierno en su discurso de investidura. Soy consciente de que estamos ante una agenda de reformas muy ambiciosa y exigente, que difícilmente podrá culminarse en una legislatura. Encajar las distintas piezas: A) de las reformas estatutarias, B) de la revisión del sistema de financiación autonómico y local, C) de la devolución de competencias a los municipios y D) de la reforma constitucional, requiere, para empezar, de una enorme 6 �voluntad política, de una convicción granítica en las posibilidades del diálogo, de una lealtad institucional básica compartida entre todos los actores políticos, de un mesurado dominio de los tiempos políticos y de una gran flexibilidad para conseguir el resultado final. Lleva razón Gregorio Peces Barba al reclamar, para esta etapa, atención y esfuerzo por conseguir el adecuado equilibrio entre memoria y olvido para no dañar el patrimonio acumulado. Y lleva razón Muñoz Molina en proponer una mayor sinceridad en el juicio del pasado. Con este espíritu plantea Catalunya su propuesta. Una propuesta pensada desde Catalunya para Catalunya y para España, o si se quiere, desde Catalunya para España. Quiero que entiendan que nuestro propósito es el de contribuir a hacer una España que si se acepta tal como es, en su espléndida diversidad, ampliará enormemente sus horizontes, porque adquirirá una confianza en si misma que, en términos globales, le ha faltado o no ha poseído en la medida necesaria. Quiero que entiendan que les hablo desde una Catalunya tolerante, abierta, vanguardista, acogedora, solidaria, progresista en sus políticas sociales, comprometida en la construcción de la España diversa, puente con Europa y referencia mediterránea. ¡Quítense de la cabeza los viejos tópicos de la Catalunya sólo burguesa, de la Catalunya insolidaria y de la Catalunya antiespañola! Quiero que entiendan que nos dirigimos a la España democrática, abierta y tolerante; a la España plurinacional; a la España fuerte y segura que vuelve a Europa, que hace de puente entre Europa y América Latina, que va ejercer a fondo su responsabilidad mediterránea; a la España en malla, que construirá las redes transversales que reforzarán la unión de los iguales; a la España próxima, cálida, sensible a las razones y a los sentimientos de todos sus pueblos. La que debe exigir a Europa, y eso va a ser muy importante, que reconozca las diversas lenguas de Sepharad, habiendo empezado por reconocerlas, amarlas y defenderlas ella misma. Y también quiero que los catalanes nos quitemos de la cabeza los tópicos sobre España, que hagamos el esfuerzo de ponernos en el lugar de los otros pueblos de España, de comprender y respetar sus sensibilidades, sus aspiraciones y sus intereses. Si así lo hacemos daremos un paso importante en la construcción mental y sentimental de la España plural, de la España en red que 7 �sólo puede ser el resultado de la aproximación, de la empatía y del acuerdo entre los pueblos de España. Miren: Catalunya tiene más intereses en juego en Europa que en España. Tiene más cosas que resolver en Europa que en España. No es ya por interés, como lo era para la burguesía catalana del 900 (arancel frente a la competencia extranjera o antidisturbios frente a la vitalidad del movimiento obrero), es por afecto, es porque mis abuelos eran alicantinos y el padre del secretario general de uno de los partidos de la coalición del Govern de Catalunya es aragonés, y el otro, no su padre sino él, nació en Castellón; es porque mi nieto es medio portugués;es porque tenemos las sangres mezcladas; es porque el humor madrileño nos hace reír más que el francés, a pesar de los pesares; es porque Montilla es de Iznajar y Cornellà; es porque el flamenco catalán de Peret o Duquende es inigualable; es porque en Valencia y Baleares se habla catalán, o como quieran llamarle al catalán que hablan. Es por todo esto que no nos vamos a separar. No por interés, entiéndanlo. Y a pesar de nuestras querellas internas y nuestras diferencias, que son la sal de la vida, ahí estamos. Los catalanes no sabríamos que hacer sin pelearnos con los madrileños. Nos aburriríamos mortalmente. Dicho esto, quisiera, ahora, exponerles, aunque con las limitaciones que este acto impone, las motivaciones y el alcance de la reforma del Estatut de Catalunya. Más y mejor autogobierno para Catalunya Se pueden preguntar ustedes si nuestra actitud en el debate constitucional, la de los socialistas catalanes, que no tenemos grupo propio en el Congreso pero que nunca hemos renunciado a tenerlo lo perdimos, pero lo perdimos después del golpe de Estado, y eso hay que tenerlo en cuenta-, va a ser distinta de la del conjunto de los socialistas españoles. No va a ser distinta pero vamos a defender la nuestra en el seno del socialismo español, ¡y tanto! Tenemos nuestra propuesta. Y el día que tengamos grupo propio no por eso el socialismo español dejará de ser mayoritario, que quede claro. ¿De qué España estamos hablando? ¿Qué cubre el adjetivo español? Precisamente nuestra fuerza reside en el hecho de que la España que representamos los socialistas es plural, tan plural como lo será entonces el socialismo en el Congreso, frente a una derecha unanimista, y por tanto más cómoda y más confortable, pero por lo mismo menos representativa de la España real. Este es el envite, precisamente. 8 �No se trata de una propuesta, la nuestra, en clave exclusivamente catalana. Quiere ser, como he dicho, un elemento de engarce. El Gobierno de la Generalitat que presido no ha presentado un proyecto cerrado de reforma estatutaria -algo que otros sí han hecho, legítimamente, sin duda- . Catalunya se ha limitado a esbozar unas líneas maestras de lo que a su juicio, a nuestro juicio, debe ser la reforma. En nuestro ánimo no está condicionar el resultado final del trabajo de la ponencia parlamentaria ni del proceso de amplia consulta social que se ha establecido. Quede clara nuestra voluntad, pues, de mantener el propósito de que el Estatut que llegue a las Cortes españolas lo haga con el consenso máximo. A la mayoría de los catalanes no les interesaría el Estatuto, ni el que tenemos ni el nuevo, si no fuera a representar más progreso y más igualdad. Lo importante al plantearse la reforma es entender y conseguir que el Estatuto se convierta en un instrumento suficiente para dar respuesta a las aspiraciones y necesidades de los catalanes. Son aspiraciones y necesidades que pasan por la mejora de la vida cotidiana de las personas, por afrontar las inseguridades que preocupan día a día, por abordar con coraje y serenidad el fenómeno de la inmigración, por facilitar el acceso generalizado a las nuevas tecnologías, por actuar con eficacia ante la progresiva degradación del medio ambiente. Y por robustecer la personalidad de un pueblo y de unas instituciones que son ya responsables de la mayoría de esos temas. Pero además, la reforma del Estatuto ha de suponer una renovación del pacto de convivencia entre todos los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. En el Estatuto se plasma un compromiso colectivo para convivir de forma pacífica y democrática. En el Estatuto se encuentran las reglas del juego que Catalunya se da a sí misma para resolver civilizadamente las diferencias propias de una sociedad abierta y plural. Son unas reglas del juego que se han quedado pequeñas y, en algunos casos, inadecuadas. Las instituciones del autogobierno de Catalunya pueden y deben mejorar mucho para alcanzar nuevas cotas de calidad democrática: con una nueva organización territorial que suponga una descentralización de la Generalitat en los entes locales, con unas instituciones más transparentes y más responsables ante la ciudadanía, con una administración de justicia más próxima y, por ende, más eficaz. Se habla de administración única, llamémosle central, a la autonómica precisamente, porque es la Administración, no la única 9 �sino la administración central en el sentido de punto de encuentro entre las demás administraciones, la del estado y las locales. Hemos tenido un Estatuto que sirvió para recuperar y reconocer lo que la pérdida de las libertades supuso para Catalunya (y para los demás pueblos de España). Ahora precisamos una reforma que añada a todo aquello las herramientas de progreso social de la ciudadanía y que sitúe a Catalunya en la nueva dimensión que la evolución de España y de Europa requiere. El Estatuto que pretendemos no es una disimulada declaración de independencia. Como tampoco es una aceptación vergonzante de vasallaje. El Estatuto que queremos es -en todo caso- una libre declaración de interdependencia. Porque somos conscientes que hoy por hoy ciudades, naciones, continentes enteros participan activamente de una misma historia. Los catalanes deseamos ser reconocidos como actores en esta historia. Queremos serlo, no por afán de exhibir nuestra diferencia o por aspirar a un rol de protagonista. Queremos ser reconocidos como parte de una comunidad global, de la que formamos parte y en la que todos tenemos el derecho y la obligación de aportar nuestra contribución. Catalunya propone una España plural que considere realmente las instituciones de autogobierno de sus nacionalidades y regiones como Estado, con un Senado que represente y exprese esa pluralidad institucional, con una presencia efectiva en las instituciones de la Unión Europea y con un sistema judicial adaptado a la realidad autonómica. Catalunya propone una España plural basada en un trato fiscal justo. Catalunya propone una España plural que defienda y promueva como una riqueza irrenunciable todas sus lenguas y culturas. Es el Estado un Estado integrador e incluyente- quien ha de defender la lengua y la cultura catalanas. No es que la Generalitat no tenga que hacerlo. Claro que debe hacerlo, pero no basta. Pretender que nos bastemos en esto si que es una invitación al divorcio, pretender que cada uno defienda lo suyo es el primer paso. Nosotros queremos que sea el Estado quien se haga rico de esa pluralidad, como ocurre en otros países europeos. Que sea el Estado, que sean los Institutos Cervantes, que sea la política cultural española la que enseñe el catalán, la que lo ponga en la moneda, en los pasaportes, en las matrículas, que no son "plaquitas". Todo esto no son tonterías. No lo son. De símbolos también vive la gente y muchas veces, muere. 10 �Catalunya propone pues, en resumen, la reforma del Estatuto de Autonomía por tres grandes motivos en esas direcciones. - En primer lugar, para mejorar el progreso y la igualdad de los catalanes. - En segundo lugar, para mejorar la calidad democrática de nuestras instituciones de autogobierno. - Y, finalmente, para contribuir decisivamente a la configuración institucional de la España plural. A ello añadimos el reconocimiento de un protagonismo acorde a nuestra realidad en las instituciones europeas. La agenda definida en nuestro acuerdo de formación del gobierno de la Generalitat afecta a cinco grandes cuestiones: 1ª 2ª 3ª 4ª 5ª La La La La La consideración de la Generalitat como Estado. redefinición del ámbito competencial. presencia de la Generalitat en Europa. colaboración de la Generalitat con los entes locales. financiación autonómica. Sabiendo como sabemos que todas las competencias exclusivas que estaban definidas en el Estatuto el año 79 prácticamente han sido vaciadas por paso del tiempo. Porque siempre hay una disposición general o en el propio Estatuto o en la Constitución que lo permite por interés económico, general o por otros. Como ejemplo el comercio interior, en el que tenemos todas las competencias, pero no queda limpia, entera ninguna. Porque la inercia imperante, el imán que es en definitiva el poder del Estado, cuando se concibe no como plural sino como único, va limpiando de contenido lo que la Constitución había dado forma. Ante eso tenemos dos alternativas: O hacemos un Estatuto para blindar aquello que la historia nos quitó y el Estatuto anterior nos daba y la Constitución también, o vamos a un Estatuto reducido a grandes principios generales que nos permitan defender en la calle y ante el juez los derechos que inicialmente se concibieron y que teníamos. Hay dos maneras pues de enfocar este tema y yo les aseguro que los constitucionalistas que están trabajando en ello están claramente por la primera solución. Les da mucho más trabajo pero les da mucha más satisfacción porque sitúa el terreno estrictamente en el ámbito de la realidad jurídica. Les confieso que yo no estoy seguro de ello. Y les confieso que soy un amateur de las constituciones simples y que 11 �la gente entiende, porque el que la gente las entienda las hace inviolables. Quiero que entiendan que queremos una reforma del Senado, una atribución de funciones de casación al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, salvando el recurso de unificación de doctrina. Nada tan económico como eso: No hacer pasar todos los temas por el Tribunal Supremo, sino hacer que sea Tribunal de Casación, el Tribunal Superior de Justicia de cada una de las comunidades y que el ciudadano de cualquiera de esas comunidades pueda, invocando una sentencia más favorable a su interés de otra comunidad, ir contra la sentencia de su Tribunal Superior. Aquí no hay nacionalismo, aquí hay economía y aquí hay interés común. Entonces si que estaremos creando una jurisprudencia común. Nos vamos a mojar también en temas que van a ser muy calientes en Catalunya pero que aquí probablemente no tengan el mismo interés. El tema de la división de Catalunya en "veguerías". La división provincial de 1835 que entonces estaba muy bien hoy no tiene demasiado sentido en Catalunya. Catalunya para gobernarse bien, tiene que decirle al Ebro: eres un territorio, tienes tus problemas y te los tienes que poder solucionar; y tiene que poder decirle al Pirineo, no eres un trozo de Lleida ni un trozo de Girona, eres el Pirineo; y tiene que decirle a la Región Metropolitana de Barcelona: eres una región metropolitana europea y tienes que luchar y competir con las demás regiones metropolitanas. Ahora no existen esas regiones, no existe el Pirineo, no existe la Catalunya central. En esos temas nos vamos a meter y ustedes pueden pensar que son temas muy interiores y lo son, pero como todo está intervenido por una filosofía general podría ser que ustedes pensaran que eso está muy bien que lo diga el Estatuto, pero que no toquemos las provincias porque es un tema de España y está en la Constitución. Nosotros no vamos a poner límites en nuestra ambición en el Estatuto porque estamos convencidos que nuestra ambición no va contra nadie y por tanto no tendría sentido que nos pusiéramos límite. No va contra Madrid. No va contra España. No va contra Galicia. No va contra nadie. Va a favor de los ciudadanos de Catalunya y a favor de la construcción de una España más real, más parecida en la ley a lo que la realidad dibuja. Y se podría decir: aténganse ustedes a lo que dice la Constitución, y nos vamos a atener, por supuesto, pero, por supuesto también nos preguntamos ¿Que dice la Constitución? Y está muy claro porque 12 �escrito está, pero también está escrito que se va a cambiar, y por tanto tampoco tendría sentido total que ahora se hiciera un Estatuto que debiera ser refrendado por el Parlamento de Catalunya por mayoría cualificada, por las Cortes Españolas por mayoría absoluta, luego en referéndum en Catalunya y que luego tuviera que cambiarse porque no hubiese sido suficientemente ambicioso, no previendo que la Constitución que estaba a punto de cambiar iba a cambiar según que cosas. ¿Quiere esto decir que el Estatuto tendrá que esperarse para su aprobación a la aprobación de la Constitución? Estas son preguntas que quedan abiertas, son temas no cerrados que hay que plantearse porque están en la mente de todas las personas que piensan en esos temas. Nosotros no vamos a forzar la máquina, pero lo que no vamos a hacer tampoco es permitir que la gente piense que este es un sistema que se pone trabas a si mismo, que este es un sistema de discusión y un sistema político que lo que hace es impedir que la realidad aflore y que la vitalidad se exprese. Eso no. No nos lo podríamos perdonar. De modo que sepan ustedes que no solo les estoy hablando de un proyecto de Catalunya o para Catalunya, pero si en todo caso de Catalunya para España. Todo eso que se puede hacer en Catalunya, que la gente quiere que se haga, no va a poder ser si en España no cala un poco el espíritu de cambio y la filosofía que hay debajo de esa propuesta. De ahí que yo esté hoy aquí y que en este momento sobretodo nos preocupe que se nos entienda, y que se entienda que lo que nos preocupa no es sólo Catalunya, sino que nos preocupa el problema español. Y nos preocuparía que no se entendiera que ese problema hoy, después de un siglo, tiene soluciones que entonces ya se empezaban a dibujar pero que nunca se obtuvieron. Muchas gracias. Pasqual Maragall 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1652 Title A name given to the resource Una propuesta catalana para la España plural Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Siglo XXI (Madrid) Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Estatuts Territoris Acció política Federalisme Política Madrid Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències