1 10 16 http://78.47.125.110/files/original/29/2834/Pla-de-Govern_2004-2007.pdf bb656c52d4587979618101696c8add4c PDF Text Text �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 2 Un temps polític nou s’ha encetat, de l’acord signat al Saló del Tinell ençà, a Catalunya. Per mandat de la ciutadania, aquests mesos han redefinit per complet els espais d’acció de tots els agents de l’escenari polític. Passat el cicle electoral, tots ells han assumit ja el seus nous encàrrecs, amb les responsabilitats i les formes de fer que els hi són pròpies però que fins ara, sovint, els hi eren desconegudes. Per al Govern de Catalunya, aquest procés transitori ha comportat les dificultats que de manera natural produeixen els processos de creació d’equips, de coneixement d’una institució o de formació de complicitats amb els aparells tècnics i administratius. L’important és que, pel fet d’haver estat superades, han contribuït a sedimentar una gran capacitat de treball, i han refermat la voluntat de posar en marxa, de manera efectiva, les idees i les intencions. Aquest Pla de Govern 2004-2007, preparat i redactat de manera coordinada per tots els departaments, és la prova física que les referències fonamentals que donen sentit al Govern ja no es situen en el temps passat, en la seva formació que tancava una llarga etapa anterior, sinó que el Govern projecta la seva raó de ser en el futur, en el conjunt extens i ambiciós de reptes polítics i socials que suposen moltes de les actuacions que s’hi inclouen. El Pla de Govern permet una visió global del que aquest mandat ha de viure Catalunya, com a resultat afegit per l’acció d’un govern jove en experiència però ric en voluntat transformadora. Però el Pla és també un complement necessari d’altres decisions d’abast determinant que es prendran en els propers mesos: les condicions econòmico-financeres, que ens proporcionaran el marc de possibilitats i exigències que els pressupostos anuals aniran concretant, i el Pla d’Inversions, que inclou un exercici cabdal de prioritats i opcions del govern pel que fa a la dotació bàsica d’infrastructures i equipaments que el nostre país espera i necessita. És obvi, per últim, que el Pla de Govern és un document viu, susceptible de revisió permanent, disponible per adaptar-se a les noves circumstàncies i, perquè no, al que resulti del nou període d’autogovern que tot just encetem. El nou Estatut i, en especial, el nou sistema de finançament, hauran de suposar també una actualització en profunditat de les previsions a mig i llarg termini que el Pla de Govern avui només pot anunciar. Josep Bargalló i Valls Conseller en Cap �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 3 Presentació Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del nostre Govern. Fins ara, no existia cap instrument concret que identifiqués l’acció futura del Govern a l’inici d’una legislatura. Els ciutadans i les altres institucions del territori, si volien conèixer quina seria l’acció política del seu govern per al conjunt del mandat, disposaven sobretot de fonts indirectes: el programa electoral d’un partit, les intervencions anuals en un debat de política general, la concreció pressupostària anual, etc. D’aquesta manera, si bé cada departament ha exercit amb capacitat plena les responsabilitats i competències que tenia assignades, massa sovint s’ha vist el Govern com la simple suma de l’acció dels seus departaments, sense que l’espai comú afegís valor a l’acció d’una part. Aquesta visió reduccionista ha generat una cultura d’administració que entronca més amb l’administració clàssica que amb un aparell administratiu modern que cerqui l’eficiència en la prestació dels serveis públics, però també la transparència i la coordinació de la seva acció. El Pla de Govern que s’ha redactat, per tant, vol ocupar l’espai que a vegades es crea entre el discurs polític i l’acció administrativa. Vol ser la garantia que els discursos es tradueixen en accions identificables i seguibles. Vol també ser l’expressió conscient d’unes prioritats, d’unes opcions explícites en relació a l’autogovern i a l’impuls del territori. A grans trets, es pot dir que el Pla de Govern consisteix en determinar les actuacions operatives que conformen l’acció política prevista per a aquesta legislatura, i agrupar-les en entitats amb sentit polític, comprensibles per als ciutadans. Per elaborar el Pla, el text de referència inicial ha estat l’acord de govern signat al Saló del Tinell el 14 de desembre de 2003. L’acord subratlla uns punts de consens que permeten constituir un govern, però no detalla la totalitat de l’acció política d’aquest. Sovint expressa voluntats sense concretar-les. El Pla de Govern és doncs hereu de l’Acord i per això la seva arquitectura principal d’eixos i àmbits li resta fidel, però els enriquiments successius que ha tingut li fan tenir personalitat pròpia i esdevenir programa. Sobre la base, doncs, de l’acord de govern, però també de les compareixences dels consellers al Parlament a l’inici de la legislatura i de les aportacions addicionals dels departaments fruit de sis mesos de treball acumulat, s’ha bastit un sistema ordenat: quatre grans eixos inicials es desglossen en vint-i-dos àmbits, dels quals pengen els seixantaquatre objectius polítics, que representen el nivell més baix d’abstracció. Dins d’aquests darrers, ja com a elements tangibles, hi trobem les actuacions operatives, que si s’escau es divideixen en subactuacions. De cada una d’aquestes se’n fa responsable un departament, però s’identifiquen també els altres departaments que han de participar per a dur a terme �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 4 les actuacions. La intenció, ja es veu, és fomentar el caràcter transversal de l’acció, parlar més de polítiques que de competències. Però aquest Pla de Govern vol ser més que la concreció ordenada d’un discurs, vol esdevenir també una referència útil, pràctica. És per això que, a partir d’aquest relat inicial, s’està realitzant una tasca sistemàtica, d’acord amb els departaments, d’aproximació a un seguit de variables polítiques i de gestió que donen cos, gruix i perfil a les actuacions operatives, en particular el temps previst de realització i la dimensió econòmica, específica o agregada al nivell més adequat, de cada una d’elles. És en aquest sentit que la tasca d’elaboració inicial i la d’avaluació continuada del Pla necessiten la plena implicació i coautoria del Departament d’Economia i Finances. Cal veure en definitiva el Pla de Govern com allò que en el camp de l’obra civil s’anomena estudi bàsic: una bona aproximació a les grans magnituds que estan en joc quan es vulguin implementar les polítiques anunciades. Això dóna un marge de coneixement al Govern del que fins ara no s’havia fruït. Si abans se sabien primer els recursos que hi hauria i després es decidia en què calia invertir o gastar, ara, a part dels escenaris financers generals, es podrà conèixer quin és el cost de les polítiques que es volen dur a terme. Recursos i objectius s’informaran més transparentment els uns als altres. Però també gràcies al Pla de Govern, i a les peces específiques que s’hauran d’elaborar des dels departaments responsables, es podran respondre preguntes de tall més pràctic: quina és la previsió de les agendes legislativa i inversora del Govern, per exemple, o quin és l’impacte del conjunt de l’actuació del Govern en cada territori. I moltes més coses. D’aquesta manera s’ordenarà el conjunt d’actuacions, i es posaran en perspectiva general les accions individuals. El Pla de Govern és doncs un nou i important material de base per al treball col·lectiu en el si dels òrgans col·legiats del Govern, i un sistema de referència polític que permetrà parlar en clau idèntica a tots els interlocutors, ja siguin de dins del Govern o externs a ell, com ara ciutadans o entitats. El document present no és tot el Pla, n’és el seu relat. Relat en el sentit pròpiament narratiu, és a dir, un text que vol posar més en valor el fil de l’acció que no pas les actuacions en si mateixes. Per a aquest darrer aspecte, s’està construint un sistema d’informació pròpiament dit, sobre suport informàtic, que permetrà des de finals de l’estiu consultes exhaustives del conjunt de les actuacions i de les dades que els hi són pròpies. El relat es presenta per eixos, i en cada un d’ells s’hi troben tres apartats. En el primer, es fa un breu dibuix de la situació inicial que ha trobat aquest Govern, en el segon es presenta el llegat que l’any 2007 es pretén deixar, i en el tercer, finalment, es presenten cada un dels objectius amb l’explicació de les accions més significatives que s’emprendran per assolir-los. El Pla de Govern resta en qualsevol cas obert, ha d’estar-ho per definició. Seria impensable �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 5 un govern que no permetés rectificacions sobre la marxa, que no acceptés actuacions afegides i fins i tot nous objectius. Ser lleial a un pla no ha de voler dir encotillar l’acció d’un departament en allò que s’hi diu, sinó que consisteix en mantenir-lo viu, proposanthi regularment modificacions si cal, i sabent que el preu de la seva utilitat per al conjunt és l’aportació sistemàtica de la informació pròpia. És l’única manera que el resultat final sigui superior a la suma de les parts. A partir de l’aprovació inicial, des del Departament de la Presidència i sota la responsabilitat de la Secretaria del Govern i de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, s’elaboraran informes regulars i periòdics d’evolució del Pla de Govern. Per a aquesta tasca, es comptarà necessàriament amb la coordinació més estreta amb el Departament d’Economia i Finances, així com amb la relació directa amb tots i cada un dels departaments. El Consell Tècnic i el propi Govern rebran, amb la freqüència que es determini, la informació de l’evolució de l’acció de Govern, acompanyada dels indicadors que sintetitzin i expressin les magnituds i ràtios més rellevants. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 6 Més i millor autogovern 9 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 12 1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia 12 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat 12 1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat 13 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 14 1.2.1 Nova Llei electoral 14 1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat 14 1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu 14 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública 15 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient 17 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català 18 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau 19 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 21 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l‘Estat espanyol 21 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE. 22 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals 22 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques 23 1.4 Nova organització de l’Administració 24 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials 24 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local 24 1.5 Finançament autonòmic 26 1.5.1 Nou sistema de finançament 26 Un nou impuls econòmic 27 2.1 Euroregió i internacionalització 31 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana 31 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu 31 2.2 Ocupació i treball 33 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat 33 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral 34 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals 35 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social 35 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 37 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes 37 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació 37 �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 7 2.4 Comerç i Turisme 40 2.4.1 Potenciar el model comercial català 40 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat 41 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida 42 2.5 Societat del coneixement 43 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població 43 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari 45 2.6 Agricultura i pesca 46 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari 46 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer 48 2.7 Sector financer 50 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya 50 Una nació socialment avançada 51 3.1 Política educativa 56 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català 56 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials 58 3.2 Polítiques d’acció social 60 3.2.1 Universalitzar els serveis socials 60 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió 62 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones 65 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies 66 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut 68 3.3 Salut i polítiques sanitàries 69 3.3.1 Fomentar la salut pública 69 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques 70 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari 72 3.4 Política cultural 74 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura 74 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana 76 3.5 Política lingüística 78 3.5.1 Fomentar l’ús social del català 78 3.6 Seguretat pública 79 3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya 79 3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme 80 Una nova política territorial i ambiental 82 4.1 87 Energia �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 8 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia 87 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables 88 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica 88 4.2 Política i ordenació territorial 90 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori sostenible i equilibrada 90 4.3 Habitatge 93 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població 93 4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges 94 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 96 4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya 96 4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental 99 4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua 100 4.5 Política de prevenció de la contaminació 102 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus 102 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació 103 4.6 Infraestructures 106 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari 106 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya 107 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones 109 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa 110 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries 111 4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat 112 ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 10 Situació El paisatge polític català, en els darrers anys, ha vingut marcat per un conjunt de renúncies. El primer i més bàsic és que, davant un cada vegada més sòlid consens social sobre la necessitat de reformar i d’adequar als nous temps i escenaris el marc d’autogovern de Catalunya, l’anterior govern va renunciar a la reforma de l’Estatut. Els acords polítics assolits per donar suport al govern les dues darreres legislatures van comportar que aquest renunciés a la reforma del nostre text polític fonamental. Però també es va renunciar a assolir un model de finançament satisfactori per al bon funcionament de l’autogovern, entès com aquell que permet fruir als catalans d’un nivell de serveis públics bàsics de qualitat. En aquest sentit, es pot ja constatar objectivament el fracàs de l’acord de finançament de 2001. S’ha renunciat igualment durant vint-i-tres anys a tenir una Llei electoral pròpia, malgrat les previsions estatutàries. No disposar, per causa del propi responsable de proposar-la, d’una de les regles fonamentals de la democràcia, ha fet planar una ombra de sospita sobre una certa voluntat d’interpretar el procés de consolidació de l’autogovern des de l’arbitrarietat. Però més enllà de la representació electoral dels territoris, ha estat la pròpia organització territorial el següent escenari de renúncia, doncs ni amb un grau d’acord molt general, ni amb estudis tècnics solvents al darrera, s’ha volgut dotar Catalunya d’un entramat institucional que satisfaci els principis de subsidiarietat (aproximació de la gestió dels serveis al ciutadans), racionalitat (simplificació de les instàncies administratives) i eficiència (optimització en l’aplicació de recursos). La incapacitat manifesta d’assolir unes bases de col·laboració sòlides amb els ens locals, la malfiança i l’enfrontament entre les xarxes institucionals (que fins i tot han arribat a constituir xarxes d’equipaments paral·leles) han anat en perjudici dels ciutadans i han conduït a que la gestió del conjunt de les administracions no hagi estat percebuda moltes vegades per aquests de manera positiva. L’administració pública catalana, creada de nova planta, ha perdut l’oportunitat, tot i així, de ser una administració moderna, i malauradament ha patit mals clàssics de l’administració, sent en massa casos feixuga i poc eficaç i a desgrat d’intents de darrera hora, poc transparent. En definitiva, el disseny institucional català presenta símptomes d’esgotament, que afecten tant a la pròpia Administració de la Generalitat com als organismes consultius �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 11 i fiscalitzadors de l’acció política, el que ha contribuït a provocar un cert allunyament del ciutadà de les seves institucions, i desconfiança vers les seves decisions. Horitzó L’etapa que encetem ha de dur-nos cap a un nou Estatut, no com un fi en si mateix, sinó com un instrument de millora de la nostra capacitat d’autogovern, i especialment de reforçament del poder polític de la Generalitat, al servei del progrés del nostre país, posant l’accent en un molt intens compromís polític amb el benestar personal dels ciutadans. Per fer possible l’objectiu de millorar l’autogovern de Catalunya, per a què els drets i els deures que es recullin en el nou Estatut de Catalunya siguin materialitzables i es puguin consolidar, és del tot necessari establir un nou sistema de finançament. Aquest haurà de ser just, percebut com a tal pels ciutadans, i per tant proporcionat als serveis que el nou Estatut prevegi. Però, per altra banda, tenim també com a peça clau del nou marc la revisió del nostre disseny institucional, que ha de començar necessàriament per dues peces clau: una llei electoral pròpia, que haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de proporcionalitat entre els vots obtinguts per cadascuna de les forces polítiques, una representació equitativa dels gèneres, i haurà de garantir igualment l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. En segon lloc, una nova organització territorial basada en les vegueries o regions i els municipis, que compleixi dos objectius clars: la descentralització de l’Administració de la Generalitat i l’aplicació conseqüent dels mínims de subsidiarietat. Cal reforçar, en definitiva, la confiança en les institucions, fent que aquestes siguin percebudes com a més properes per part dels ciutadans. Cal enfortir, mitjançant la revisió de les seves competències, els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual), vetllant especialment per uns procediments transparents de designació i revocació dels seus membres i la limitació dels seus mandats, que d’altra banda no han de ser coincidents amb els del Govern. Cal també dotar el sistema polític català de més qualitat democràtica promovent unes polítiques i un estil de govern participatiu que permeti apropar el procés de decisió política a la ciutadania. I, en darrer lloc, cal així mateix iniciar una certa regen eració de l’Administració de la Generalitat per tal de convertir-la en una administració més transparent, descentralitzada, accessible i eficient. Cal oferir espais professionals estimulants als treballadors públics i, alhora, fer-los assumir plenament la responsabilitat de la qualitat de prestació dels serveis públics. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 12 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia En el marc de l’Acord Nacional sobre l‘Autogovern, s’elaborarà un nou Estatut amb el màxim suport parlamentari. L‘elaboració d‘un nou Estatut d‘Autonomia es portarà a terme mitjançant la Ponència del Parlament de Catalunya, que desenvoluparà el seu treball a partir d‘un ampli procés de consultes al conjunt d‘entitats socials, econòmiques i culturals així com amb les administracions locals, i comptant amb les aportacions del Govern de la Generalitat. 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat Per avançar en aquest camí de reconeixement del caràcter plurinacional caldrà desenvolupar les següents actuacions: Promoure el Cal avançar en el reconeixement del català i de la resta de llengües, aconseguint un reconeixement de la estatus acordat de cooficialitat a tota Espanya, i en el si de la Unió Europea, a partir llengua i la cultura del que ja s’inclou en el projecte de Constitució Europea recentment aprovat. Això catalanes suposa: • Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin el reconeixement de la realitat plurilingüística de l‘Estat. • Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l‘ensenyament les matèries que expressen la diversitat cultural i lingüística. • Impulsar la creació d‘un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l‘article 149.2 de la CE. • Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya. Promoure les reformes de les institucions estatals, que han d’expressar el seu caràcter plurinacional. • Participar activament en la reforma a fons del Senat per convertir-lo en la cambra de representació real de les diverses nacions i regions. • Atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de tribunal de cassació, amb inclusió del principi d’unificació de doctrina. • Descentralització de funcions en determinades instàncies del Consell General del Poder Judicial a l’àmbit de Catalunya. • Proposar la reforma normativa necessària per agilitzar l‘exercici de la iniciativa legislativa per part de les CCAA davant les Corts. • Millorar els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals, la Gene- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 13 ralitat i les altres CCAA. 1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat En aquest àmbit, caldrà adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per reforçar el poder polític, és a dir, les potestats legislatives de la Generalitat, i per adequar progressivament l‘administració perifèrica de l‘Estat al nivell de competències realment exercides. Les principals actuacions previstes són: • Impulsar la transferència de competències executives en matèria d‘immigració. • Traspassar les competències en matèries de formació contínua, seguretat privada, trànsit, protecció civil i salvament marítim. • Determinar les competències en relació al comandament i la coordinació de les forces i cossos de la seguretat a Catalunya. • Assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació judicial. • Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya. • Completar els traspassos de competències pendents. • Sol·licitar la participació de la Generalitat en la gestió de les infraestructures bàsiques: ports, aeroports, ferrocarrils de rodalies i regionals. • En el marc de la reforma del model de finançament, crear l’Agència Tributària de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 14 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.1 Nova Llei electoral La disponibilitat d‘una Llei electoral pròpia és un dels grans dèficits que no s‘han resolt en tots aquests anys d‘autogovern. El Govern realitzarà els seus propis treballs d‘elaboració d‘un avantprojecte de llei electoral en paral·lel als que es puguin dur a terme, si s’escau, des del Parlament. El pla de treball del Govern ha d‘incorporar els estudis tècnics corresponents i un exercici de diàleg previ amb totes les forces polítiques. La Llei electoral s‘haurà de basar en els principis d‘igualtat de vot entre tots els electors i electores, d‘equitat en matèria de gènere i d‘expressió de la representació territorial. 1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat El sistema polític català demana, després d‘un quart de segle de funcionament, una correcció de les causes que provoquen l‘allunyament ciutadà de les institucions i la desconfiança respecte a la gestió i a les actuacions en l‘àmbit públic. El reforçament i la transparència dels organismes de decisió política (Parlament) i dels organismes fiscalitzadors de l‘actuació pública han de ser els elements que han de permetre un millor coneixement i apropament de l‘activitat pública als ciutadans. Les principals actuacions són: • Donar suport a la creació d‘una Oficina pressupostària en el Parlament, que pugui realitzar un seguiment exhaustiu de l’execució dels exercicis pressupostaris. • Reformar la Llei de la Sindicatura de Comptes. • Reformar les Lleis reguladores del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu i del Consell de l‘Audiovisual. • Elaborar l‘avantprojecte de Llei de la Comissió Jurídica Assessora. 1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d‘unes polítiques que, alhora, han de millorar el benestar dels ciutadans. Davant els requeriments d‘una societat cada vegada més complexa i diversa és necessari definir uns processos que �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 15 permetin una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat. Els processos participatius es poden dividir en quatre nivells: • Creació de mecanismes de participació per apropar el procés de decisió política a la ciutadania: creació d‘un espai de participació ciutadana en la iniciativa legislativa, donant transparència a les actuacions del Govern i possibilitant que la ciutadania pugui demanar comptes de l‘acció del seus governants. • Participació als serveis de les polítiques sectorials: definició del marc participatiu per promoure instruments i definició de protocols d‘actuació per escoltar les opinions dels ciutadans. • Promoció del diàleg entre els diferents organismes del Govern per afavorir el treball transversal. • Participació del món local: cal donar suport i assessorament a les polítiques de participació ciutadana en l‘àmbit local. Aquest conjunt d‘objectius es podran assolir amb el desenvolupament d‘un seguit d‘iniciatives: • Reforma de la Llei 2/1995 d‘Iniciativa legislativa popular. • Foment de la participació dels joves. • Assumpció de competències de referèndums i consultes populars directes. • Suport a l‘estructura associativa del país, sobre la base de la transparència i l’objectivitat en la distribució de recursos públics i el foment de la seva participació en la gestió de determinats serveis públics. 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública Aquest és un objectiu estratègic pel Govern de la Generalitat amb la finalitat de garantir una administració més eficient, més descentralitzada i més propera al ciutadà, tot subratllant els valors de la transparència, l‘austeritat, la qualitat i la professionalitat. La voluntat de construir un model propi d‘administració pública a Catalunya implica els objectius següents: • Endegar un procés de reformes administratives en profunditat per assolir els nivells d’eficiència, transparència i proximitat que els ciutadans exigeixen. • Ampliar les competències legislatives i/o executives de la Generalitat en matèria d‘administració i funció públiques. • Definir un sistema de funció pública catalana, d‘acord amb el conjunt del personal de totes les administracions i organismes públics de Catalunya, que faciliti la gestió de polítiques i programes interadministratius, que generi sinergies entre les �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 16 administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. Definició d‘un model El desenvolupament del país ha estat considerable en aquest darrer quart de segle i de funció pública l‘administració pública ha crescut en volum i en complexitat. Els reptes de futur del país i les necessitats de la ciutadania han canviat i, en conseqüència, també s‘han modificat les seves expectatives en relació a l‘administració pública. Per poder donar una resposta satisfactòria a la nostra societat es duran a terme les següents actuacions. • Elaborar el llibre blanc sobre l‘Administració. • Definir un nou sistema de Funció Pública catalana. • Reformar la Llei d‘organització i procediment. • Potenciar els diferents nivells de formació al personal del conjunt de les administracions. • Establir processos d‘avaluació dels serveis de l‘Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats. Accessibilitat de L‘Administració ha d‘establir els mecanismes de comunicació i ha d‘informar de la l‘administració pública seva gestió davant de tothom, és a dir, de tots els ciutadans o organitzacions socials que hi estiguin interessats mitjançant el canal de comunicació més adequat per obtenir la màxima publicitat i difusió. Les principals actuacions són: • Millorar els serveis de la Generalitat a través de mitjans electrònics, consolidant un model multicanal (telèfon, Internet, teletext digital, etc.) però basat en una única i exhaustiva base de dades que reculli la informació de tots els departaments i organismes. • Descentralitzar l‘Administració de la Generalitat en el territori i en benefici dels ens locals. • Fomentar els processos de concertació en el disseny de les polítiques públiques. • Coordinar l‘acció d‘informació al ciutadà dels diversos departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla Director dels Sistemes d’Informació al Ciutadà. • Fomentar l‘ús del programari lliure. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 17 Millorar la transparència La millora en la transparència de la gestió pública és un aspecte bàsic per l‘eficàcia en l‘administració i eficiència de l‘administració pública i al mateix temps, ha de facilitar un augment pública de la confiança dels ciutadans. Les actuacions preferents en aquest apartat són: • Establir criteris d‘objectivitat i de transparència en la contractació d‘obres i serveis. • Reforçar els mecanismes d‘avaluació i de control interns en l‘elaboració, execució i gestió del pressupost. • Aprovar la carta als ciutadans, que identifiqui els drets i deures d’aquests en la seva relació amb l’Administració de la Generalitat. • Millorar la planificació i transparència de les campanyes de publicitat institucional i els processos d’elaboració i distribució dels estudis d’opinió. 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de justícia capaç d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets. El retard històric que aquest servei públic pateix obliga el Govern a fer un esforç per recuperar temps perdut. Si bé és cert que l’actual divisió de competències és un obstacle per a una eficient gestió del servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense reserves. Els objectius del Govern han de ser: • Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions. • Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix. • Garantir l’eficiència en l’organització i prestació del servei. Assegurar Aquest objectiu comporta, entre d’altres, les actuacions següents: l’accessibilitat al servei • Millorar la qualitat, la gestió i la retribució del servei d’assistència jurídica a tots els ciutadans en gratuïta. igualtat de condicions • Millorar el Servei d’Orientació Jurídica i oferir sistemes alternatius a la resolució de conflictes. • Millorar la informació i l’atenció al ciutadà com a usuari del servei. Apropar el servei Aquest objectiu implica adoptar, entre d’altres, les mesures següents: públic de la justícia a la • Promoure la creació de nous òrgans judicials per assolir la relació convenient entre societat on s’imparteix personal judicial i població. • Promoure la revisió de la planta i la demarcació en funció dels canvis demogràfics i socioeconòmics del país. • Impulsar la institucionalització de la justícia de proximitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 18 • Potenciar la promoció de l’ús del català entre els professionals (advocats, jutges, fiscals, funcionaris). • Promoure el desenvolupament i la difusió del dret civil de Catalunya. Garantir l’eficiència en l’organització i Aquest objectiu obliga el Govern a impulsar les actuacions següents: • Donar prioritat a la política de personal pel que fa a la seva selecció, formació i prestació del servei promoció. públic de la justícia • Posar en marxa la nova oficina judicial, reorganitzant les unitats i assessorant-les en la seva gestió. • Introduir les tecnologies de la informació i comunicació com a instrument bàsic en la transformació en la forma de prestació del servei. • Implementar el Pla de construcció i renovació d’edificis judicials 2004-2007, inclosa la Ciutat de la Justícia de Barcelona-L’Hospitalet. • Impulsar l’elaboració d’un “llibre verd” sobre l’estat i les necessitats de l’administració de Justícia a Catalunya. 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català Una societat moderna i oberta requereix en el marc globalitzador en què vivim, d‘uns mitjans de comunicació públics i potents, independents i professionals, que actuïn com a motor de les indústries audiovisuals i culturals. D‘altra part, és indispensable l‘existència d‘autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l‘externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per assolir aquests objectius, s‘adopten les següents actuacions: Definició d‘un model Cal definir i actualitzar el paper dels serveis públics de la ràdio i televisió i el sistema audiovisual propi audiovisual a Catalunya, en relació a les noves tecnologies de la comunicació i a la importància estratègica del sectors de la indústria audiovisual. • Aprovar la Llei de l‘Audiovisual, que inclourà criteris clars respecte de la gestió i la vigilància del mapa radioelèctric. • Impulsar la música creada i produïda en el país. • Impulsar una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i estableixi nous models de finançament mixtes, tot incloent la subtitulació com un nou esglaó de normalització lingüística. • Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya (actuació ja realitzada). • Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Radio Televisió. • Revisar el contracte-programa de la CCRTV. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 19 Creació de l‘espai És necessari disposar de les competències plenes per definir un espai propi de co- català de Comunicació municació a Catalunya a partir d‘una autoritat independent del conjunt del sistema audiovisual, tot assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. • Dissenyar el Pla Estratègic de l‘espai català de comunicació. • Reformar les lleis estatals que puguin limitar les potencialitats de l‘autogovern en matèria de ràdio i televisió. • Crear un Consorci Públic de Comunicació. • Ordenar l‘espai radioelèctric català. • Promoure la recepció a Catalunya de les TV en català. • Prioritzar la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, dels mitjans de comunicació i de l‘audiovisual. • Consolidar la xarxa pública de televisions i ràdios locals. • Adoptar mesures per tal que l’àmbit de difusió dels mitjans de comunicació en català s’estengui a tot el territori de parla catalana. 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau Catalunya ha estat capdavantera en els moviments de l‘objecció de consciència i, al llarg d‘aquests darrers anys, ha expressat amb importants mobilitzacions socials el compromís pel foment de la pau i la solidaritat internacional en múltiples iniciatives. D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional i de donar suport als països en vies de desenvolupament. Per aconseguir aquests objectius, es defineixen els següents compromisos: Foment de la La cooperació i la solidaritat internacional és un dels valors més presents i compartits cooperació i de la per la nostra societat. Cal facilitar suport i adreçar recursos per millorar les condi- solidaritat internacional cions de vida (formació, sanitat, infraestructures, etc.) amb la voluntat d‘afavorir el desenvolupament social i econòmic de països del Tercer Món. • Establir acords i convenis de col·laboració en l‘àmbit de la cooperació i de la solidaritat. En aquest mandat l’objectiu és assolir que aquests acords siguin equivalents al 0,7% de les despeses pròpies. • Fomentar polítiques de cooperació, tot definint un model català de cooperació al desenvolupament. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 20 • Promoure estudis i recerca especialitzada sobre cooperació i solidaritat. • Crear el Comitè Català d‘Emergències. Foment de la pau Amb la finalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i els seus valors, es realitzaran les següents actuacions: • Creació del Consell Català de la Pau. • Creació de l‘Institut Internacional de la Pau. • Creació del Memorial Democràtic. Aquest conjunt d‘actuacions es duran a terme mitjançant l‘establiment d‘acords i convenis de col·laboració amb organitzacions especialitzades i amb el conjunt d‘administracions, tot fomentant l‘educació i la participació ciutadana en els valors de la pau, la cooperació internacional i la solidaritat. Potenciar les entitats En els darrers anys, la nostra societat ha evolucionat política i socialment de manera i ciutadans, en l’àmbit molt significativa (increment de les vies de participació, socialització del voluntariat, del voluntariat i canvis qualitatius i quantitatius de les necessitats socials, etc.). L’administració pú- l’associacionisme blica té l’obligació d’adaptar-se a aquests canvis a fi de donar un millor servei a la ciutadania i a les entitats de la nostra societat, així com, en la mesura del possible, preveure les futures necessitats socials. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme seran les següents: • Promocionar i donar suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat. • Potenciar la formació en l’àmbit del voluntariat. • Incorporar Catalunya en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial. • Crear el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 21 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l‘Estat espanyol La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l‘Estat. El principi que converteix en Estat les institucions d‘autogovern de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d‘autonomia que ha d‘informar l‘exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions, no s‘ha incorporat en la legislació aprovada després de la Constitució. D‘altra banda, la voluntat d‘ampliar el marc competencial de l‘Estatut d‘Autonomia de Catalunya fa necessari un millor encaix del seu contingut en el marc de la Constitució i en l‘estructura organitzativa de l‘Estat espanyol. Les dues principals actuacions d‘aquest objectiu serien: Promoure i establir Entre els més importants hi hauria: Tribunal Constitucional, Consell General del Poder la participació de Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social, Banc d‘Espanya, Comissió la Generalitat en Nacional de l’Administració Local, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió els tràmits previs del Sistema Elèctric Nacional, Consell Nacional de l’Energia, Comissió del Mercat de i en la designació Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE; així com que de membres en les seus de les institucions generals, organismes, agències i empreses estatals siguin les institucions, distribuïdes per tot el territori de l‘Estat. Es planteja la ubicació a Catalunya d’alguna organismes i empreses de les grans institucions de regulació dels mercats liberalitzats, CMT o CNE, o en el estatals seu defecte del Tribunal de Defensa de la Competència. Aquest fet implica la reformes de diverses normatives legals per regular l‘estatut i Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya les atribucions del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 22 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE La importància econòmica i política que la UE ha anat prenent en el context mundial en les darreres dècades, el propi procés de desenvolupament intern, el marc de sobirania assolit, l‘existència d‘un espai econòmic comú en la UE i la darrera ampliació de països membres, converteix la Unió Europea en un clar referent polític per poder preservar i potenciar els valors més característics de la societat catalana, tant des dels aspectes culturals, com en els polítics i econòmics. Per a què aquest objectiu sigui possible es portarà a terme la següent actuació: Assegurar la presència de la Generalitat de Catalunya en els organismes europeus Per defensar els interessos de Catalunya davant la UE, cal garantir : • La participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. • La presència de representants de la Generalitat en la representació de l‘Estat espanyol davant del Consell Europeu, dels seus Consells de Ministres, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell. • Cal que la Generalitat assumeixi de forma plena l‘execució del dret comunitari i promoure la participació de les CCAA en les relacions de l‘Estat amb el Consell d‘Europa i la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l‘Assemblea Parlamentària del Consell d‘Europa. • L’impuls a la regionalització d’aquells marcs normatius comunitaris, com la política agrària comuna (PAC), que permeten una millor adaptació als problemes d’articulació del nostre territori, amb el compromís d’un desenvolupament sostenible i amb la clara voluntat de millorar la legitimitat de les iniciatives reguladores. Aquest conjunt de propostes requereixen al mateix temps poder ampliar i assegurar la intervenció de Catalunya davant del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea quan es tracti de la defensa de les competències i dels interessos autonòmics. 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals El procés de globalització econòmica implica un augment de les relacions polítiques i de les transaccions econòmiques a nivell internacional i un augment de la importància i del pes dels organismes internacionals. Catalunya està decidida a realitzar un esforç per preservar la seva personalitat i la seva identitat en un context internacional cada vegada més obert. La defensa dels interessos de Catalunya exigeix una participació plena en el procés de conformació �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 23 de les polítiques i decisions que puguin afectar el futur del nostre desenvolupament cultural, social i econòmic. Garantir la presència de la Generalitat a nivell internacional Aquest augment de la presència de Catalunya a nivell internacional comporta: • Participar en les xarxes d‘informació a nivell europeu i internacional. • Promoure l‘intercanvi d‘experiències i bones pràctiques amb països i regions capdavanteres. • Coordinar la projecció exterior de Catalunya. • Promoure la interlocució i la participació directa de la Generalitat en organismes i institucions internacionals. • Representació i participació de la Generalitat en la delegació de l‘Estat en organismes internacionals on es tractin temes de la seva competència. 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques El procés de globalització econòmica comporta moviments immigratoris importants i, alhora, requerirà incrementar els esforços en cooperació internacional per reduir els desnivells de desenvolupament existents entre els diferents països. D‘altra banda, cal potenciar l‘espai de cooperació regional interfronterera, tot reforçant els eixos de comunicació amb l‘objectiu de conformar el nucli d‘una euroregió de l‘arc mediterrani. Per assolir aquests objectius cal desenvolupar dues grans actuacions: Conformar l‘ Euroregió En un món cada vegada més integrat i connectat, Catalunya ha de jugar un paper Pirineus-Mediterrània estratègic en connexió entre la Mediterrània occidental/sud d‘Europa i el nucli central de l‘Europa comunitària. La intensitat de les relacions econòmiques i culturals faciliten aquesta voluntat de construir una Euroregió que es convertiria en el nucli central de l‘arc mediterrani. La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica: • Promoure la coordinació de les polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris compresos en l‘Euroregió del Mediterrani. • Potenciar la col·laboració transfronterera en els aspectes en els quals la Generalitat tingui competències plenes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 24 1.4 Nova organització de l’Administració 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials Un dels objectius del Govern és la definició d‘un nou model d‘ordenació territorial que eviti la superposició innecessària i no coincident de diferents nivells administratius sobre un mateix territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial. D‘altra banda, és necessari replantejar el marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals tot facilitant un acostament de les competències als nivells més propers al ciutadà en base als principis de racionalitat, eficiència, responsabilitat i participació. Els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització seran l’establiment de les vegueries, la devolució a l’administració local d’un rol principal, executant el principi de subsidiarietat, i la constitució de les Àrees Metropolitanes. Les vegueries, veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es configuraran com a entitat que permeti descentralitzar de manera efectiva el Govern de la Generalitat i organitzar-ne l’aparell administratiu en els territoris. Així mateix, les vegueries hauran de jugar un paper de màxima rellevància en l’organització de la cooperació local. 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local El component essencial de tota la nova ordenació administrativa ha de ser precisament el municipi, tot fomentant la cooperació entre ajuntaments, respectant alhora l‘actual mapa municipal de Catalunya. La nova organització territorial i el replantejament del marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals farà necessari redefinir el paper dels òrgans comarcals o d’agrupació local. Aquests haurien de tenir un paper tècnic de suplència i suport a la gestió, sobretot en els petits municipis, amb polítiques decidides de foment de la gestió mancomunada de serveis. Pel que fa a les àrees metropolitanes, s‘hauran de poder dissenyar conjuntament les estratègies de futur per assegurar el desenvolupament del seu territori i el benestar de la seva gent. Per dotar de coherència i eficiència tot aquest sistema que es vol potenciar, cal que els municipis disposin d‘un marc de competències més ampli. Es tracta d‘assignar �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 25 de forma flexible i progressiva nivells de competències, sobretot pel que fa a les necessitats més bàsiques de la població. D‘altra banda, els ajuntaments han de disposar de mecanismes de control i de coordinació suficient per gestionar directament les competències assignades i per coordinar les activitats desenvolupades en el seu territori. Tota aquesta tasca no es podrà realitzar per part dels ajuntaments sense disposar de recursos econòmics suficients, sigui a través de la participació en els ingressos de l‘Estat o dels instruments catalans de cooperació municipal, però en qualsevol cas avançant gradualment cap a l’objectiu, ja clàssic, que els ajuntaments gestionin almenys el 25% dels recursos públics. Per assolir aquests objectius, es duran a terme les següents actuacions: • Reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat. • Atorgar als alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en el seu àmbit. • Afavorir la cooperació municipal. • Traspassar als ajuntaments determinades competències, sobretot en els àmbits d’educació, salut, serveis socials i habitatge. • Redefinir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic d‘Obres i Serveis. • Afavorir la unificació de les entitats municipalistes. • Culminar el procés d‘aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant al Govern Central i a les Corts de l‘Estat a procedir a la seva tramitació immediata. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 26 1.5 Finançament autonòmic 1.5.1 Nou sistema de finançament La reforma del sistema de finançament persegueix tres grans objectius: incrementar l’autonomia financera, fer un model més equitatiu i solidari entre les comunitats autònomes i millorar la suficiència dels nostres recursos. Aquesta reforma del sistema de finançament ha de permetre que els ingressos de la Generalitat s’equiparin gradualment als obtinguts per les comunitats forals en aplicació del seu règim de finançament. La necessitat de disposar d‘una economia competitiva amb creació de valor i de millorar el nostre nivell de benestar fa necessari disposar de recursos per resoldre les mancances en les infraestructures del país, en potenciar la recerca i l‘ús de les noves tecnologies i en invertir en la millora de l‘estructura i la producció de serveis socials. Acord de finançament actual En el sistema actual de finançament, hi ha alguns aspectes a desenvolupar de forma urgent i que tenen a veure amb els punts següents: • Millorar el finançament de la despesa sanitària. • Calcular l’impacte sobre el finançament de la Generalitat de l’aplicació de les lleis aprovades per l’Estat que tenen una incidència sobre els pressupostos. Revisió de l‘Acord de Tot compartint criteris d’equitat i de solidaritat territorial, cal que Catalunya redueixi finançament el seu nivell de dèficit fiscal amb l’Estat i disposi dels recursos financers necessaris per mantenir l‘eficiència de la seva economia i augmentar els nivells de benestar de la seva població. Per tant, es treballarà en les següents direccions: • Revisió de l‘Acord de finançament. • Increment de l’autonomia financera de la Generalitat a partir d’un sistema equitatiu i solidari, i que doti de suficiència de recursos. • Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya com a ens responsable de la gestió, recaptació dels impostos pagats a Catalunya. • Capacitat normativa àmplia sobre els impostos cedits i/o compartits amb l’Estat. • Proposar la modificació de l’article 9.32 de l’Estatut d’Autonomia en relació amb la participació proporcional de la Generalitat en els ingressos derivats de les loteries estatals i comunitàries. • Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures. • Publicació i divulgació dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 28 Situació Som davant una realitat econòmica globalitzada, en la qual Catalunya hi està plenament immersa. La competència es dóna en un context obert, fruit de la globalització i la internacionalització de l’economia. L’economia catalana afronta aquesta situació en molt bona salut, amb una previsió de creixement pel 2004 del 2,6, un punt per sobre del creixement que es preveu per la zona euro. Les nostres empreses competeixen amb èxit amb les empreses d’altres països. De fet, l’economia de Catalunya ha estat sempre capaç de fer front al repte de l’obertura i la internacionalització, com ho demostra el vigor de les nostres exportacions, i com ho demostra també l’èxit amb què vam saber fer front a la incorporació a la UE. Algunes dades il·lustren la vitalitat de l’economia catalana: el grau d’obertura, expressat en el percentatge que representa la suma d’importacions i exportacions de béns i serveis sobre el PIB, ha passat, entre 1986 i 2002, del 50,4% al 97,8%. I les nostres exportacions han passat de representar el 23,7% de les exportacions espanyoles l’any 1990, al 27,7% el 2002. Cal tenir en compte que el PIB de Catalunya se situa entre el 18% i el 19% del PIB espanyol, és a dir, tenim un pes en exportacions un 50% superior al que ens pertocaria en termes de PIB. Ara bé, cal tenir en compte que la internacionalització de l’economia i la irrupció amb una força extraordinària de nous protagonistes en l’escena econòmica internacional sotmet a una profunda transformació el nostre model de competitivitat. En el futur, la competitivitat de la nostra economia no es podrà sustentar en un model de costos laborals baixos, treball precari poc qualificat, produccions de poc valor afegit, i en què la construcció sigui el motor essencial de l’activitat econòmica. Aquest model de competitivitat està esgotant el seu recorregut. Aquesta necessària transformació ja s’hauria d’haver iniciat durant els anys 90, però el fet és que, en els últims anys, ha mancat el recolzament institucional a la modernització del teixit productiu (dèficit de formació del capital humà, baix esforç en R+D+I, dèficit en infraestructures, insuficient suport a la projecció exterior de l’economia catalana). No s’ha dut a terme una política sectorial clara que apostés pels sectors amb més potencial com el de les noves tecnologies de la informació o el biomèdic, mentre que el suport a les activitats tradicionals (agricultura, comerç, turisme) s’ha basat en criteris incrementalistes sense prioritzar la qualitat i la sostenibilitat de les activitats. Catalunya, que ha estat la tradicional capital econòmica de l’Estat, en els últims anys està perdent lideratge econòmic, com es manifesta en la marxa de seus de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 29 grans empreses i consorcis. Això es deu al nou context internacional, així com al retard en el desenvolupament de noves infraestructures necessàries per afrontar amb garanties d’èxit aquest nou context, però també a factors polítics interns com ara l’aposta centralista del govern del PP i la manca d’energia del govern de CiU per fer front a la situació. També cal destacar un factor de tipus cultural, en el sentit que els agents productius estan ancorats, encara, en una mentalitat industrial típica dels segles XIX i XX. D’altra banda, un element clau per al nostre desenvolupament econòmic, i per al ple exercici de l’autogovern, com és el model de finançament autonòmic no està resolt. L’acord del 2001 ha fracassat i no ha aportat els recursos necessaris per a la nostra economia. En aquesta legislatura és imprescindible la seva revisió. Horitzó Catalunya ha de consolidar-se com un país modern i obert al món, aprofitant les oportunitats que la globalització ens ofereix, i alhora cal reforçar la nostra posició davant d’economies emergents que poden ser altament competitives. L’economia catalana s’ha de situar en la primera línia de les regions més avançades d’Europa, en el context de la integració i de l’ampliació europea. L’economia catalana ha de seguir sent el motor de l’economia espanyola i esdevenir motor del sud d’Europa. Catalunya ha de basar el seu model de competitivitat en augments de productivitat. El model de competitivitat de l’economia catalana s’ha de transformar, de fet ja ho està fent, com es demostra amb les empreses que són capaces de competir amb èxit en el nou context internacional, amb l’aposta decidida de les empreses catalanes per la innovació tecnològica, la millora permanent de la qualitat dels productes, la diversificació de la producció, i la voluntat d’internacionalització i de presència en nous mercats. L’impuls a les activitats de recerca i innovació i a la formació de capital humà han d’esdevenir eixos fonamentals sobre els què sustentar les millores de productivitat. El Govern ha d’invertir en capital públic, garantint unes infraestructures de primer nivell que recolzin els sectors econòmics al conjunt del territori, dedicant més recursos a la recerca, tant bàsica com aplicada, posant a l’abast de les empreses, sobretot de les PIMEs, el finançament i el suport tecnològic que requereixin, creant un clima d’estabilitat i entesa entre els diferents agents socials que permetin compatibilitzar el desenvolupament amb el benestar dels ciutadans i adoptant, en cada moment, les polítiques industrials que ens permetin assolir l’objectiu de transformar Catalunya en un país que sigui atractiu pels negocis, amb un sistema productiu flexible i inno- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 30 vador, d’acord amb les demandes de la nova societat del coneixement, i amb una alta qualitat de vida. Avui, les relacions econòmiques de la UE s’articulen cada vegada més a l’entorn de regions que tenen les seves economies altament integrades. El marc natural de Catalunya és una regió econòmica de 17 milions d’habitants que s’estén del sud de França a Alacant i inclou les regions franceses del Midi-Pyréneés i el LanguedocRoussillon, i les CCAA de Catalunya, Aragó, València i Balears. Però Catalunya per la seva potència econòmica ha de ser una peça essencial en l’Euroregió, ha de ser capaç de liderar i dinamitzar aquest territori complex a partir de l’explotació de les complementarietats evidents i dels interessos estratègics compartits. L’aposta per la competitivitat ha d’anar de la mà d’una aposta pel benestar dels seus ciutadans. Un nou model de productivitat com el que s’ha descrit s’ha de basar en l’ús intensiu del coneixement i de les tecnologies que hi són associades, però la societat de la informació ha d’estar a l’abast de tothom sense excepció. L’extensió de les tecnologies de la informació i la comunicació arreu i a tothom, i l’increment de la qualitat del sistema universitari són les bases que evitaran la fractura digital. Alhora, el model de competitivitat al qual ha de tendir l’economia catalana només és possible amb una ocupació estable i qualificada. Les polítiques generals d’ocupació han d’anar en aquesta direcció sense oblidar que encara subsisteixen importants desequilibris en els col·lectius més desprotegits que cal eliminar progressivament. La protecció i suport als diferents àmbits econòmics ha d’apostar per l’excel·lència de la producció i els serveis, tot respectant les característiques de cada sector. La potenciació del model comercial català com a punt d’equilibri entre l’oferta i la demanda capaç de vertebrar pobles i ciutats, el suport al sector turístic per tal que la seva competitivitat es basi cada vegada més en una explotació sostenible dels recursos o el recolzament en la nova orientació i modernització del sector agrari són exemples d’aquestes polítiques sectorials. I, com a element imprescindible per al desenvolupament econòmic de Catalunya, s’ha d’assolir en aquesta legislatura un nou model de finançament autonòmic que millori substancialment els recursos públics, de manera que el Govern pugui fer front a la part que li correspon en la promoció del desenvolupament econòmic i en la millora del benestar del conjunt de la ciutadania. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 31 2.1 Euroregió i internacionalització 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana Catalunya és capdavantera en exportació i ho és no tan sols per tradició o per situació geogràfica, sinó per vocació. Cal aprofitar aquesta capacitat nostra per exportar i relacionar-nos amb els països del nostre entorn per aprofundir els nostres llaços comercials amb l’exterior, sobretot amb els països mediterranis i els de l’Europa central i oriental. Les actuacions prioritàries per complir aquest objectiu seran dues: Elaborar un pla estratègic Les principals actuacions que estaran contingudes en aquest pla desenvoluparan les següents línies d’actuació: d’internacionalització de l’empresa catalana • Augmentar sensiblement els pressupostos de la Generalitat destinats a afavorir la que prioritzi els països internacionalització de l’empresa catalana. mediterranis i els • Consolidar el COPCA com a centre de serveis per a la internacionalització de de l’Europa central i l’economia i fer evolucionar la seva xarxa cap a l’establiment de plataformes em- oriental presarials. • Augmentar els ajuts públics a la internacionalització de l’empresa catalana en els països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental. • Incrementar la presència de la Generalitat en els països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental. Facilitar mecanismes de finançament idonis als projectes d’inversió empresarial a l’estranger Els punts clau en aquest objectiu passen per: Facilitar • Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del ca- mecanismes de pital circulant per a PIMEs amb filials a l’estranger durant el període de maduració finançament idonis als del projecte empresarial. projectes d’inversió • Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament de empresarial a projectes d’inversió empresarial a Catalunya, així com de projectes d’empreses l’estranger catalanes a l’exterior. 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu Si volem que Catalunya tingui un paper destacat en el mapa internacional ha de formar part d’un pol econòmic potent. Els sis milions i mig d’habitants del Principat �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 32 no constitueixen per si mateixos una massa crítica per ser una economia de primera línia internacional. Per això, és imprescindible donar forma a la regió de més de 17 milions d’habitants que s’estén des del sud de França a Alacant i que inclou les regions franceses del Midi-Pyrénées (Toulouse), el Languedoc-Roussillon (Montpelier) i les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Aragó, València i Balears. Aquesta Euroregió és una necessitat econòmica i social. Respon a l’existència de complementarietats en el terreny productiu, l’universitari, el del lleure i el cultural entre els territoris que la componen. I, alhora, aquests territoris comparteixen uns interessos estratègics comuns com són, d’una banda, el de fer front tant a Espanya com a França a la força centrípeta d’un model econòmic centralista; i, de l’altra, a la necessitat de potenciar el paper de l’Euroregió com a punt d’enllaç entre el sud i el centre econòmic d’Europa, que s’estén des de la Lombardia i, a través de l’eix del Rhin i de la regió de París, fins al sud d’Anglaterra. Tots els territoris d’aquesta regió dels Pirineus i la Mediterrània estan interessats en la seva existència i desenvolupament. Tots ells (València, Aragó, Toulouse, Montpelier) tenen, d’aquesta manera, l’oportunitat de ser pols econòmics amb vida pròpia, enlloc de simples terminals al servei d’un pol econòmic central, es digui París o Madrid. I en aquesta Euroregió, Catalunya hi té un paper central, clau: representa el 40% del PIB i el 35% de la població. La vocació final de la nova Euroregió és esdevenir un pol d’innovació i creixement sostenible basat en la connexió entre els centres industrials, científics i tecnològics d’aquest territori. L’objectiu és exercir un lideratge de facto en el context euromediterrani, esdevenint un referent bàsic al sud d’Europa i a la Mediterrània i el motor d’un creixement sostingut. Desenvolupar una Els punts clau en aquest objectiu passen per: estratègia econòmica • Assegurar una idònia dotació d’Infraestructures que asseguri la connectivitat ì institucional per interior i serveixi de plataforma cap a la resta del món (TGV, transport ferroviari de consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani mercaderies, ports i uns aeroports a l’alçada del país). • Impulsar polítiques comunes que permetin treure tot el partit a les complementarietats que ja es donen en el terreny empresarial i universitari i en tants d’altres camps. Impulsar una acció institucional decidida des del Govern de la Generalitat de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 33 2.2 Ocupació i treball 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen desequilibris importants que cal corregir per tal d’assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Alguns d’aquests desequilibris són territorials com la coexistència de taxes d’atur tècniques en algunes zones amb taxes superiors a la mitjana europea en d’altres. Les desigualtats socials en l’ocupació es manifesten en les elevades taxes d’atur d’alguns col·lectius com les dones o els joves. D’altra banda, el nostre mercat laboral manifesta altres febleses importants pel que fa a la qualitat dels llocs de treball i a la temporalitat de la contractació. Tot plegat configura un escenari de precarietat laboral que impacta negativament sobre la competitivitat d’una economia que vol ser capdavantera a Europa. És per això que l’actuació del Govern es concentrarà en tres grans eixos: donar suport a la creació d’ocupació i a la millora de les capacitats dels treballadors i de les treballadores, implementar polítiques actives de suport a l’ocupació i millorar les condicions del treball. El desenvolupament d’aquestes grans línies d’actuació haurà d’incorporar, com a element fonamental i prioritari, el diàleg i la negociació amb els agents socials: sindicats i empresaris. Implementar polítiques L’objectiu d’aquestes polítiques és doble: les empreses, que necessiten un mercat actives de suport a de treball d’acord a les seves expectatives, i les persones, per les quals cal vetllar l’ocupació que es respectin els seus drets i de les que, en darrera instància, se’n persegueix el benestar. La transformació del model productiu de Catalunya requereix una ocupació de més qualitat, que permeti una major flexibilitat i capacitat d’adaptació als canvis, però també amb majors necessitats pel que fa al nivell de qualificació dels treballadors. Així, el Govern es planteja un doble objectiu: d’una banda, aconseguir augmentar el nivell d’ocupació incrementant també la proporció de llocs de treball d’alta qualificació, sense oblidar, no obstant això, donar suport a tots els llocs de treball independentment del seu nivell de qualificació; i, d’altra banda, que els treballadors puguin adquirir les capacitats necessàries per posicionar-se sense problemes en aquesta nova estructura de l’ocupació. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 34 El Govern dissenyarà i implementarà un Pla integral de polítiques actives d’ocupació destinat a potenciar l’ocupabilitat de les persones aturades i a millorar el nivell de qualificació dels treballadors i treballadores. El Pla contemplarà un seguit d’aspectes com són l’orientació professional, la formació ocupacional i contínua, l’autoocupació i la concertació, territorial i sectorial. Algunes de les línies de treball que es desenvoluparan són les següents: • Reformar el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. De forma vinculada a la reorganització del SOC es redefinirà el Pla d’ocupació de Catalunya i s’elaborarà un Pla de desenvolupament de polítiques actives. • Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa adequada o una oferta de treball a través del SOC. • Oferir als aturats de llarga durada, abans de superar els dotze mesos, una acció ocupacional en forma de reconversió, acció formativa, ocupació o altres mesures com l’orientació i l’assessorament individualitzat per afavorir la seva ocupabilitat. • Obtenir de l’Estat la transferència de les polítiques de reciclatge professional, formació continuada, així com les polítiques passives. • Impulsar els acords locals d’ocupació per desenvolupar les potencialitats de cada territori. Millorar les condicions S’implantaran polítiques per garantir el dret a la qualitat de les condicions del treball del treball mitjançant mecanismes d’orientació a empresaris i petites empreses per a la utilització de les diferents modalitats de contractació, tot evitant l’ús inadequat de la temporalitat així com l’ús amb frau de la Llei de contractació. Entre d’altres, s’abordaran les següents actuacions: • Impuls de l’actuació de la Inspecció de Treball contra l’explotació laboral i la degradació del mercat de treball, enfortint els seus recursos humans i materials. • Desplegament d’una política d’incentius fiscals que beneficiï a aquelles empreses que converteixin contractes temporals en indefinits. • Potenciació de l’Observatori del mercat de treball, com a fòrum permanent de diagnòstic de l’evolució i transformació contínua de les relacions laborals i de les necessitats reals de mà d’obra de l’economia catalana. 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral L’alta sinistralitat és un dels principals problemes del mercat laboral del nostre país perquè sense seguretat en el treball no hi pot haver, de cap manera, una ocupació de qualitat. Per tant, és imprescindible emprendre accions dirigides a lluitar de forma �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 35 eficaç contra els elevats índexs de sinistralitat per garantir, d’aquesta manera, el dret a la vida, a la seguretat i a la salut dels treballadors i treballadores. Les polítiques de prevenció de riscos s’han de fonamentar en les mesures preventives que han d’adoptar les empreses, però també han d’anar més enllà per passar a ser un valor propi de la societat. En aquesta línia s’implementaran les accions següents: • Emprendre accions formatives per promoure la cultura i els valors de la seguretat i la salut en el treball, implicant tant empresaris i treballadors com la resta de la societat. • Combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral aplicant el conjunt de mesures previstes en la resolució del Parlament de Catalunya de 17.10.2002. S’intensificaran les accions de control del compliment de la normativa especialment en àmbits territorials i sectorials conflictius. • Reclamar al Govern de l’Estat la transferència de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, així com les corresponents dotacions econòmiques i de personal. 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals El Govern vol potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català que permeti adequar millor les relacions laborals a les especificitats i necessitats del nostre país. Les principals propostes que es desenvoluparan són: • Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de les condicions laborals. Aquest marc vetllarà per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, per reduir la temporalitat, promourà la seguretat en el treball i procurarà evitar el treball irregular. • Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització. • Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies. 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia cooperativa i social que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests col·lectius són insubstituïbles en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa, a més de dotar de flexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social. En aquest sentit, la Comissió �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 36 Europea planteja de manera clara els beneficis socials i territorials que comporta l’estímul d’aquesta franja de l’economia. Per tot això, el Govern portarà a terme una política de suport tant als treballadors autònoms com a l’economia social per tal que puguin transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives. Millorar la regulació El treballador autònom s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la jurídica dels seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. El Govern impulsarà, a nivell treballadors autònoms estatal i autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real de l’autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i que equipari la seva fiscalitat al la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent. En aquest àmbit es realitzaran, de manera prioritària, les accions següents: • Elaborar un estatut del treballador autònom en l’àmbit de les competències del Govern. • Instar a l’Estat a regular nous drets per als treballadors autònoms: noves formes de capitalització de la prestació d’atur, diferiment d’impostos en l’inici de l’activitat, alternativa voluntària entre la seguretat social i les mutualitats de previsió social, cotització voluntària de la cobertura d’atur, separació efectiva del patrimoni personal de patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels autònoms dependents, etc. Impulsar El Govern portarà a terme una política de suport a l’economia cooperativa, social i l’autoocupació i d’autoocupació. Afavorir el desenvolupament d’aquest sector implica establir mesu- l’economia social res en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i accés a la contractació de l’Administració. Però també cal donar suport al reforçament de les estructures associatives del sector, promoure la seva participació en programes de desenvolupament local i potenciar el seu reconeixement, prestigi i visibilitat. Les principals accions concretes seran: • Incentivar la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament i informació als nous emprenedors respecte al pla i a la gestió empresarial, i utilitzant els microcrèdits com a marc financer de suport. • Facilitar l’accés de les empreses d’economia social a la licitació pública. • Potenciar l’autoocupació dels joves i de les dones a través de crèdits preferents. • Promoure la banca ètica per donar suport a projectes viables d’economia social. • Promocionar el Consell Superior de la Cooperació que, a més de reflexionar sobre les activitats de l’economia cooperativa, desenvoluparà activitats de conciliació i d’arbitratge en el cooperativisme. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 37 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes És voluntat del Govern donar compliment als objectius fixats a nivell europeu en la Cimera de Lisboa de l’any 2000. De la Cimera de Lisboa es desprèn un compromís que volem fer nostre: convertir Catalunya en una economia més dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, que sigui motor del creixement, la competitivitat i l’ocupació capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i millors llocs de treball i amb major cohesió social. I tot això ho hem de fer de conformitat amb els agents socials directament implicats: organitzacions empresarials, els principals sindicats i el propi Govern. Per avançar en aquests objectius, s’han emprès, de forma immediata, l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana -que preveu la creació de vuit grups de treball sobre les línies estratègiques fonamentals i les mesures, instruments i polítiques a adoptar en els àmbits que condicionen de manera més decisiva a aquesta competitivitat- i, per altra banda, la constitució de taules sectorials per analitzar les mesures que afavoreixin la transformació industrial de determinats sectors altament exposats a la competitivitat internacional. • Les línies estratègiques fonamentals s’estructuren al voltant de les línies de treball següents: infraestructures de transport, telecomunicacions i energia, polítiques d’ocupació i formació, recerca, desenvolupament tecnològic i innovació, polítiques socials, relacions laborals, finançament de l’activitat econòmica, entorn afavoridor de l’activitat empresarial i la internacionalització i projecció empresarial. • Les taules sectorials, participades per sindicats, organitzacions empresarials i administració, faran un seguiment més acurat de la realitat empresarial concreta dels sectors econòmics i tractaran les mesures necessàries per abordar la transformació dels diferents sectors. 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació La recerca i la innovació són motors del desenvolupament econòmic en els països capdavanters. Catalunya encara se situa a distància d’aquests països ja que només destina a R+D un total de recursos públics i privats equivalent a l’1,27% del seu PIB l’any 2002, enfront del 2% de la mitjana de la Unió Europea i força per sota del valor dels països més dinàmics com Dinamarca o Finlàndia. Pel que fa a la innovació, �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 38 Catalunya hi destinava l’any 2000 un 2,42% del seu PIB. El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 serà l’eina que ha d’emmarcar les accions necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D equivalent al 2% del PIB l’any 2007 (del 5% del PIB en termes d’innovació). D’altra banda, la Llei de la Ciència també ha de servir de marc de referència per a la definició del model català de recerca i innovació. Incrementar i millorar Els recursos humans són l’eix central d’un sistema de ciència i tecnologia. L’objectiu el capital humà dedicat principal és aconseguir una millora quant a la quantitat i qualitat dels recursos disponi- a R+D bles. Per tal d’assolir aquesta fita es destaquen les següents actuacions previstes: • Desenvolupar una política de concessió de beques i ajuts i programes que garanteixin la formació d’investigadors de qualitat i el desenvolupament de la carrera científica a Catalunya. • Facilitar el retorn de l’emigració dels investigadors i captar-ne d’altres països. • Elaborar un Pla de promoció dels estudis de doctorat. • Fomentar la recerca en ciències socials i humanitats, d’acord amb les noves demandes generades pel desplegament de la societat del coneixement. • Potenciar una cultura i uns instruments d’avaluació de la recerca. Incrementar i millorar el La dotació i manteniment de bones infraestructures científiques és un requisit ne- nivell d’infraestructures cessari per al desenvolupament d’una recerca de qualitat. En els propers anys s’han i d’equipaments d’R+D previst tot un seguit d’actuacions entre les que es destaquen: • Aprovar i executar un Pla d’infraestructures científiques i tecnològiques. • Consolidar els centres de recerca i innovació impulsats pel DURSI i crear-ne de nous. • Sol·licitar al CSIC que incrementi la seva activitat i recursos a Catalunya i fer participar la Generalitat en la gestió dels centres. Impulsar la La transferència tecnològica és l’element que ha de permetre orientar la recerca transferència vers la millora de la productivitat industrial, vinculant la recerca amb la innovació. tecnològica i la Aquest procés requereix d’un sistema d’acompanyament que faciliti la transferència col·laboració entre els del coneixement generat en els centres públics i privats de recerca, i l’adaptació al diversos agents llenguatge de l’empresa, a les característiques dels seus productes i a la demanda dels seus clients. • Crear una xarxa de centres tecnològics especialitzats en tipus de tecnologia, amb criteris d’excel·lència a nivell nacional i internacional, de forma que per la seva di- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 39 mensió, grau de coneixement, especialització i recursos tecnològics puguin prestar serveis de suport a la innovació de forma continuada. • Crear consorcis i plataformes tecnològiques on participin les empreses, els centres de recerca i els centres tecnològics. • Potenciar la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses, i incorporar instruments de transferència de la recerca i de translació dels seus resultats als contractes-programa de les universitats. • Desenvolupar una política activa de drets intel·lectuals que permeti capitalitzar la recerca en benefici de la societat. • Impulsar que les grans empreses que operen en el país aportin els seus recursos per a tasques de recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya. • Potenciar la comercialització internacional de la tecnologia generada pels centres de recerca i per les empreses catalanes a través de l’IRC. Estimular la innovació La innovació empresarial i la transferència tecnològica són dos dels tres eixos princi- empresarial pals d’acció de la política industrial del Govern. L’objectiu és fer arribar la innovació a tots els sectors i a tots els tipus d’empresa mitjançant la generació d’un sistema català d’innovació que integri tots els agents privats i institucionals amb els processos d’innovació empresarial. Algunes línies que es desenvoluparan seran: • Potenciar l’empreneduria i la materialització de projectes empresarials sobretot en aquells sectors d’alt valor afegit mitjançant l’accés a instruments de capital gènesi, seed-capital o accés a fons de préstecs participatius. • Crear una xarxa de vivers d’empresa municipals a fi i efecte de potenciar les polítiques de foment de la innovació i de la creació d’empreses. • Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les seves estratègies d’innovació, donant suport específic a les PIMEs sorgides de l’àmbit universitari. • Impulsar projectes interregionals d’innovació amb les regions capdavanteres d’Europa. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 40 2.4 Comerç i Turisme 2.4.1 Potenciar el model comercial català Catalunya té un model propi de comerç que es basa en un equilibri entre els diferents tipus d’oferta i en una densa trama urbana formada per petites i mitjanes empreses que, a banda de la seva funció econòmica, té també una funció social ja que configura, vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris. En aquest model, hi han de ser presents els nous formats comercials, sempre i quan siguin compatibles amb l’equilibri entre les diverses modalitats d’oferta i el dret de tots els consumidors a escollir en igualtat de condicions. Les actuacions del Govern per potenciar el model comercial català avançaran en dos aspectes principals: en primer lloc, la dinamització i la reordenació de les estructures comercials urbanes, i, en segon lloc, el reforçament del marc d’igualació de les condicions de competència. Racionalitzar i L’ordenació i impuls del comerç urbà passa per un seguit d’actuacions que van des dinamitzar el comerç de la coordinació de les actuacions normatives i inversores de les administracions urbà fins al suport a la formació per millorar la qualitat del servei. Les principals actuacions en aquest àmbit són: • Revisar el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) i la Llei d’Equipament Comercials per tal que els drets dels consumidors i els diferents formats d’oferta tinguin un encaix en sectors i territori. • Coordinar les actuacions normatives i inversores de la Generalitat i de les altres administracions del territori en l’àmbit de la planificació i la dinamització del comerç. • Establir per normativa que l’ús de la superfície de lliure disposició amb què compten els municipis pel fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no de l’especulació. • Crear l’ens de dinamització comercial de Catalunya, com a organisme responsable de la coordinació d’actuacions i programes de recolzament i impuls de l’activitat comercial. Garantir les condicions Cal mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de la de competència entre Generalitat en matèria de comerç interior per tal que el Govern pugui exercir les seves els diferents formats en plenitud, amb l’objectiu de garantir les condicions de competència, tot respectant comercials els drets dels consumidors. Els punts clau en aquest objectiu passen per: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 41 • Elaborar la Llei d‘horaris comercials per recuperar el marc horari d‘obertures de 72 h ores setmanals i 8 festius anuals. • Mantenir l’impost sobre grans superfícies. Modernitzar les fires i promoure l’artesania Pel que respecta a la necessària modernització de les fires: • Modernitzar i dinamitzar les fires de Catalunya augmentant la seva projecció interior i exterior i impulsant la millora de las seves infraestructures. • Completar el desplegament del nou recinte firal de Barcelona (Fira 2000). I pel que fa a la promoció de l’artesania: • Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal. 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana i un factor cabdal de projecció exterior del país. No obstant això, presenta una sèrie de deficiències que amenacen de constrenyir-ne el desenvolupament: l’estacionalitat, la massificació i l’escassa diversificació de l’oferta turística, els nous reptes derivats de la competència internacional, l’obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic, en la degradació paisatgística i urbanística i dualització empresarial. L’objectiu és consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que, alhora, valoritzi l’atractiu dels elements identitaris de Catalunya com la cultura, la història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies d’actuacions s’estructuren a l’entorn de 3 línies: la promoció exterior, la planificació de les infraestructures turístiques i el recolzament públic al sector. La remodelació de la La reordenació de la política de promoció turística passa per la creació de l’Ens de política de promoció Promoció Turística de Catalunya. Aquest ens serà el responsable de la promoció dels recursos i de directa en els mercats emissors de la marca turista Catalunya, de les marques es- les demarcacions pecífiques i dels segells de qualitat del país. La seva tasca és prestigiar el turisme a turístiques de Catalunya com un conjunt d’elements històrics, culturals i paisatgístics que deter- Catalunya minen una oferta d’alta qualitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 42 La planificació del desenvolupament de L’element bàsic de planificació serà el futur Pla de Turisme de Catalunya que tindrà les prioritats següents: les infraestructures turístiques per tal • Conèixer territorialitzadament els recursos turístics, les àrees saturades i les dis- de fer compatible ponibles i la valoració dels impactes econòmics, territorials i ambientals. el potencial de • Determinar criteris d’actuació que vinculin les administracions i els operadors. creixement econòmic, • Instrumentar programes i instruments específics de formació per als treballadors l’equilibri territorial i la del sector. sostenibilitat • Potenciar línies de finançament per modernitzar les instal·lacions i equipaments i aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments del sector. Configurar una En el marc de la reforma de la Llei de turisme, la nova Administració Turística ha de Administració comptar amb la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials i Turística reformada, ha de disposar d’un finançament adequat per aconseguir els seus objectius. Les més participativa i línies pressupostàries destinades a convertir en recurs turístic elements significatius oberta, i un sistema del patrimoni artístic i cultural, el suport als municipis turístics amb problemes de de finançament dels finançament o la millora dels serveis públics que recolzen el producte turístic són recursos públics que algunes de les prioritats. desenvolupin les activitats turístiques en condicions de qualitat i sostenibilitat 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en definitiva, ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors. Els projectes del Govern per assolir aquest objectiu es concreten, bàsicament, en unificar les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor amb la creació de l’Agència Catalana de Consum que tindrà com a objectius principals: • Impulsar reformes legislatives per garantir l‘efectivitat de la competència exclusiva de defensa del consumidor i usuari. • Impulsar el sistema arbitral de Consum i coordinar totes les juntes existents a Catalunya. • Reforçar la capacitat inspectora de Consum, dotant-la dels recursos necessaris. • Promoure la formació de les persones, i especialment els joves, en l‘àmbit del consum socialment i ecològicament sostenible. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 43 2.5 Societat del coneixement 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població L’impuls i consolidació de la Societat del Coneixement comporta noves oportunitats pel benestar social i l’economia, però també nous riscos de desigualats. Tanmateix a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és francament baix en relació als països de la UE. El Govern vol promoure l’ús de les TIC en el marc d’una acció conjunta per evitar l’anomenada fractura digital, ja sigui a nivell social, territorial i lingüístic. Aquests objectius i altres propostes per avançar en el desenvolupament de la Societat del Coneixement es recolliran en una Llei per la Societat del Coneixement que inclourà la creació d’un Consell per la Societat del Coneixement que dependrà del Parlament de Catalunya. Facilitar l’accés a les Les accions en aquest àmbit passen tant per difondre l’ús de les TIC com per facilitar- TIC al conjunt de la ne l’accés tot desenvolupant tants les infraestructures i les tecnologies com creant els població mecanismes i propostes formatives que ho permetin. Les principals accions són: • Dissenyar i executar un Pla de Formació bàsica de la ciutadania en l’ús de les TIC que faci especial atenció als sectors més desfavorits en els usos de les noves tecnologies. • Reformular els objectius i potenciar la xarxa de Telecentres de Catalunya con una veritable eina de difusió de la Societat del Coneixement a Catalunya. • Impulsar les comunitats digitals com a fórmula de descoberta i treball dels col. lectius ciutadans, socials i empresarials en el marc de la Societat del Coneixement. • Desplegar les xarxes i infraestructures de telecomunicacions necessàries per garantir l’arribada de la banda ampla (un mínim de 2 megues) a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. • Avançar en el projecte d’Administració electrònica i, conjuntament amb els ens locals, impulsar l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). • Impulsar un Pla per la Societat del Coneixement com un procés participatiu de reflexió i debat ciutadà sobre la Societat del Coneixement. • Actuar per garantir la presència i ús del català en el sector de les telecomunicacions i en el nou marc de la Societat del Coneixement. Impulsar la indústria Catalunya ha de comptar amb un sector potent de les TIC, especialment en aquells catalana de les TIC sectors on preval la creativitat i la innovació. És important per desenvolupament un equilibri entre les microempreses, les PIME’s i les grans empreses. El Govern promourà aquest sector amb les accions següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 44 • Promoure que les grans empreses de tecnologia que operen al país participin i aportin més recursos i finançament als projectes de R+D catalans. • Donat suport a l’impuls del programari lliure i a la indústria que hi treballa. • Crear una plataforma oberta i participativa amb tots els actors implicats en el desenvolupament del programari lliure: universitat, empresa, societat i administracions públiques. • Apostar per un projecte comú al voltant del desenvolupament d’una indústria de la llengua. • Impulsar i invertir recursos en la creació i generació de continguts i en especial en la indústria del continguts audiovisuals (DVD, TDT...). • Definir els mecanismes de suport genèric a les publicacions electròniques i altres possibles ajuts als nous formats d’edició i difusió digital. Desplegament Les noves formes de relació i connectivitat que exigeix la Societat del Coneixement d’infraestrucutres també fan i demanen noves previsions d’nfraestructures en l’àmbit de les telecomunicacions. Per garantir la competitivitat de Catalunya davant de la resta del món i l’evolució de la nostra societat en el nou entorn digital cal una planificació i inversions importants que garanteixin la igualtat de condicions d’accés a la Societat del Coneixement arreu del territori. Per poder-ho aconseguir el Govern preveu portar a terme les següents accions: • Redactar el Pla Director d’Infraestructures de les Telecomunicacions. • Definir un model català de les telecomunicacions que sigui l’objectiu mínim al qual tinguin dret tots els ciutadans. • Aconseguir una xarxa alternativa de telecomunicacions de banda ampla que arribi a tot el territori. • Impulsar un ens gestor d’insfraestructures de telecomunicacions públiques, i en la mesura que sigui possible de privades. • Garantir l’accés a les telecomunicacions avançades a tots els polígons industrials de Catalunya. • Desplegar una xarxa de banda ampla, de titularitat pública, en els municipis on no hi arriba l’accés amb ADSL • Garantir que es pugui portar a terme el desplegament de la telefonia de tercera generació d’una manera ràpida i amb el consens dels ens locals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 45 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari Catalunya s’ha de dotar d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país i de donar resposta a les necessitats de capital humà dels diferents sectors productius. Les universitats catalanes han d’esdevenir un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en sectors punters i d’alt valor afegit, i han de situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement. Les accions prioritàries en l’àmbit universitari durant la propera legislatura són: Aconseguir un sistema universitari de qualitat • Incrementar en un 30% en termes reals els recursos que rebran les universitats públiques entre el 2004 i el 2010. pel que fa a la docència • Impulsar el Pla Serra i Hunter de professorat contractat la qual cosa suposarà 1.200 i a la recerca en el marc nous contractes fins l’any 2015. de l’Espai Europeu • Reforçar el Pla d’Inversions universitàries i optimitzar els recursos en el marc de d’Ensenyament la negociació dels convenis d’inversions amb les universitats per al període 2004- Superior 2006. • Definir un mapa universitari que respongui a la realitat de la demanda social del país. • Augmentar la transparència en la distribució de recursos a les universitats i en el seu rendiment de comptes. • Revisar a l’alça les dotacions de les beques universitàries i exigir a l’Estat el respecte de les competències de la Generalitat en aquest tema. • Desenvolupar la internacionalització de les universitats catalanes i el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La Generalitat acreditarà la qualitat de les titulacions que es reestructurin d’acord amb el marc europeu. • Donar suport a les mesures que adoptin les universitats per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i coordinar-les per tal de garantir-ne un progrés harmònic. • Impulsar la col·laboració entre les universitats i els agents socials a través d’estructures i programes docents més participatius i oberts al conjunt d’actors que participen de la vida universitària. • Impulsar una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. • Promoure l’avaluació de programes d’estudis i de les institucions universitàries per tal de garantir-ne la qualitat. • Avaluar la docència universitària i introduir incentius a la millora docent del professorat i de reconeixement a la seva tasca, juntament amb l’acreditació del procediment d’avaluació docent de les universitats. • Reforçar la independència de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 46 2.6 Agricultura i pesca 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari La participació del sector agrari en el conjunt de l’economia catalana ha anat perdent pes i les conseqüències d’aquesta situació són greus perquè sense agricultura no hi ha món rural. I sense món rural l’equilibri territorial i la protecció i conservació del paisatge no són possibles. El Govern vol afrontar els problemes estructurals del sector agrari català, conscient que caldrà modificar de forma substancial l’orientació productiva de l’espai rural i integrar-hi adequadament una dimensió nova: la dimensió ecològica. El Govern, doncs, es planteja l’impuls de la competitivitat del sector agroalimentari com la prioritat de la nova política agrària. Les actuacions es poden agrupar en tres grans línies: Dissenyar una nova La nova administració agrària vol ser més participativa, estructurada en xarxa, sim- administració, menys plificada i propera al ciutadà. Les mesures més rellevants que es desenvoluparan burocràtica, i que són: incrementi l’eficiència dels serveis • Crear l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea per tal de simplificar els tràmits administratius. • Promoure una xarxa de relacions entre el DARP i els municipis rurals amb l’objectiu d’aproximar l’administració agrària al món rural i mantenir un diàleg fluid amb els seus protagonistes. • Transformar les oficines comarcals en centres de dinamització rural. Millorar la competitivitat Cal preparar amb urgència les explotacions agràries catalanes amb estratègies am- i la qualitat del sector bicioses de modernització i adaptació a les noves condicions de l’entorn europeu i dels mercats. Les actuacions principals es poden classificar en diferents grups, el primer dels quals pretén impulsar un desenvolupament econòmic de qualitat: • Elaboració d’un nou programa de sanitat animal. • Definició d’un sistema de pesatge i classificació de canals porcines. • Elaboració d’un pla d’agricultura ecològica. • Aplicació de la directiva comunitària en matèria de control de productes transgènics. • Creació de l’Institut Català de Qualitat Agroalimentària per a la promoció d’aliments de qualitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 47 En segona instància, es poden agrupar aquelles actuacions que contribuiran a augmentar la competitivitat del sector agroalimentari i que són: • Organitzar un Congrés del Medi Rural a Catalunya per impulsar el paper del desenvolupament rural en l’estratègia euroregional. • Establir la figura del Contracte Territorial d’Explotació. • Desenvolupar instruments de gestió fondària com a eines d’implementació de la política agrària. • Crear un Consell Assessor Agrari de Catalunya que incorpori amplis sectors de la societat en un òrgan de suport i assessorament a l’acció de govern del DARP. • Crear l’observatori de l’empresa agrària com a unitat de suport integral de les explotacions i de suport a l’anàlisi de la viabilitat d’aquestes. • Revisar els instruments de concertació agrària. • Elaborar una nova Llei agrària de concentracions parcel·làries. • Elaborar una nova Llei de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra. • Elaborar un nou Pla de modernització del cooperativisme agrari que tingui entre els seus principals objectius dur a terme un procés de fusió sectorial. • Elaborar plans estratègics d’actuació per a les diferents produccions agrícoles i ramaderes. • Consolidar el Registre d’Indústries Agràries i Agroalimentàries de Catalunya. • Millorar les llotges de contractació agrària amb la modernització del seu funcionament i amb la verificació de la correcta formació de preus. • Reconvertir Prodeca en un ens especialitzat en la comercialització i l’exportació agroalimentària que actuï de forma continuada amb el Copca. • Elaborar un Pla de Foment de ramaderia extensiva. • Modificar la Llei de contractes d’integració per establir una assegurança obligatòria de l’integrador en benefici de l’integrat per tal d’afrontar els períodes d’inactivitat derivada de situacions de quarantena sanitària. • Fomentar la formació reglada dels joves que s’hagin d’incorporar a les empreses agràries. • Impulsar, conjuntament amb el Departament d’Educació, que el batxillerat doni resposta a les necessitats propedèutiques cap a la formació de futurs professionals del sector agrari. • Fomentar i potenciar, conjuntament amb el Departament d’Educació, la implantació de la formació professional en els territoris, per donar resposta a l’activitat agrària. • Fomentar el reciclatge i la formació continua dels professionals del sector agrari, per actualitzar la seva formació als nous reptes que presenta el sector. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 48 Finalment, tenim el darrer grup d’actuacions que pretenen fomentar les polítiques de recerca i innovació en el sector agrari. • Crear un consorci per al foment de la innovació agrària. • Mapificar per nivells de profunditat el treball de suport tecnològic aplicat als diferents sectors agraris i àmbits tecnològics. • Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica mitjançant l’IRTA. Aplicació del contracte-programa 2003-2006 i determinació del nou contracte-programa. Apostar per la sostenibilitat del territori • Impulsar una nova cultura de l’aigua que es concretarà en: · L’establiment de noves línies d’ajut a la creació i modernització de les tecnologies de reg. · La revisió de les despeses compromeses en infraestructures hidràuliques (Segarra-Garrigues, etc.). · La revisió mediambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió. · L’aprofitament de les aigües residuals procedents de depuradores de les zones costaneres. • Elaborar una nova Llei agrària de regadius a Catalunya. • Gestionar la fertilització en un agricultura i ramaderia sostenibles. 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és un sector altament subvencionat i només captura un 20% del peix que es consumeix al nostre país. El Govern potenciarà els seus esforços per a què el sector pesquer pugui assolir un creixement sostenible i, alhora, impulsarà una major implicació dels pescadors en la posterior comercialització dels productes pesquers. Entre les mesures que es desenvoluparan, en destaquen: • Elaborar una nova Llei de Pesca Marítima que integri la totalitat dels subsectors relacionats amb la pesca i que superi l’estat en què es troba la llei actual. • Donar compliment al programa IFOP 2000-2006. • Elaborar un nou reglament de pesca marítima del Mediterrani. • Sol·licitar la representació i participació en negociacions pesqueres internacionals de l’administració pesquera catalana. • Impulsar les vedes o aturades biològiques per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 49 • Ampliar les reserves pesqueres del nostre litoral. • Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre’n l’activitat més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials mitjançant les organitzacions de productors. • Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura. • Millorar la dotació de recursos tècnics i didàctics de l’Escola Nauticopesquera de Catalunya, i crear la titulació de patró d’aigües continentals o fluvials, que serà la primera titulació nàutica catalana. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 50 2.7 Sector financer 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya Catalunya té un sector financer potent organitzat a l’entorn de les caixes d’estalvis catalanes. Aquest és un model que convé al país perquè és el que ens permet disposar de centres de decisió financers. És, per tant, un objectiu primordial del Govern preservar l’existència d’institucions financeres de primer nivell en el territori, entre les quals les caixes catalanes ocupen un lloc destacat. El Govern, respectant l’autonomia de les caixes, farà ús de les seves competències per establir els mecanismes adients que assegurin la supervisió del seu bon funcionament i la tutela de l’obra social. En aquest sentit, la Generalitat promourà: • L’orientació de l’obra social a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn, especialment les dels sectors més desafavorits. • El reforçament dels òrgans de govern de les caixes amb una adequada representació de la societat civil. • La presència directa en els projectes punters de l’economia catalana, en les grans inversions en infraestructures i els projectes empresarials de més gran abast i possibilitat de penetració en mercats més enllà del català. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 52 Situació Dins d’aquest eix, podríem diferenciar dos grans camps que tenen i han tingut importància i trajectòries diferenciades. El primer inclou el referit a la salut i l’educació i el segon tots els temes relacionats amb els serveis socials, culturals, la immigració, les dones, els joves i la seguretat. Educació i Salut frueixen de competències plenes i paquets importants dels pressupostos i dels serveis i cossos de funcionaris. En els darrers anys, s’han aconseguit universalitzar i garantir nivells de serveis bàsics en aquests àmbits però malauradament de forma desequilibrada, sobretot des del punt de vista territorial. Els serveis públics, especialment els de primera línia, han patit un abandó en els darrers 8 anys que ha posat en qüestió el sosteniment de la seva qualitat. Per altra banda, en els dos camps s’ha mantingut una línia de concerts i convenis amb serveis privats que cobreixen parts significatives de la demanda i han contribuït a mantenir estàndards de qualitat acceptables, per al conjunt de les respectives xarxes sostingudes amb fons públics. El balanç de la dotació i funcionament del sistema educatiu a Catalunya que hem trobat és decebedor i preocupant. S’han malbaratat dos elements cabdals que l’han caracteritzat. El primer és l’entusiasme i generós esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca i en la centralitat de l’educació, una actitud que va tenir en els diversos moviments de renovació pedagògica la seva més alta expressió. El segon és la concepció de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i de democratització, en el doble sentit de posar a l’abast de la població jove un alt nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permeti arribar a cadascú al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen social i cultural. També ens hem trobat amb dèficits importants a nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deficient, que té com a màxima expressió la proliferació de places escolars en barracots i la degradació d’edificis i instal·lacions escolars per manca de manteniment. En les tres funcions bàsiques que ha de realitzar el sistema educatiu, detectem avui greus mancances. En la funció de la cohesió social i igualtat d’oportunitats, en la funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en la funció de la transmissió de la cultura, de coneixements científics, d’eines de treball i de capacitats que permetin �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 53 a les persones preparar-se per entrar al mercat de treball. La situació en què hem trobat en la sanitat a Catalunya ha tingut dues vessants: excel·lència i bona qualitat mitjana dels serveis, però desequilibri i fracàs ressentit dels acords de finançament de la sanitat catalana. També cal destacar el desencís i la manca de motivació dels professionals, la progressiva pèrdua de confiança per part dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, urgències i emergències sanitàries, massificació i manca d’accessibilitat a l’atenció primària, manca de recursos per a l’atenció a la salut mental i malalties cròniques) i en la protecció de la salut (legionel·losis, salmonel·losis, vaques boges, contaminació de les aigües, sinistralitat laboral), així com la major desigualtat territorial i de retard en les reformes promeses (a la cua d’Espanya pel que fa a la reforma de l’atenció primària). S’ha constatat que es vivia en una certa inèrcia, sense acceptar que hi havia una crisi del model sanitari i del seu finançament, i no hi havia una planificació estratègica ni capacitat per revisar-lo i adaptar-lo. Pel que fa al segon gran grup de polítiques (serveis socials, immigració, joventut, dona, cultura, seguretat), cal dir que no han estat mai ben ateses en recursos i consideració per part de l’Administració de la Generalitat. El sistema de serveis socials que s’ha construït és un sistema assistencialista, ja que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. A més a més, el fet que els serveis socials s’hagin estructurat a partir de les lògiques sectorials dels col·lectius atesos (gent gran, infància, persones amb discapacitat, persones immigrades, etc.) ha marcat de manera significativa el contingut i l’organització dels serveis socials, des d’un enfocament insuficientment municipalista. La manca d’una oferta pública de serveis socials s’ha vist compensada per la voluntat i tenacitat de la societat civil (ONGs, fundacions, entitats no lucratives). Aquesta voluntat, però, ha estat sotmesa a actituds paternalistes i clientelistes del Govern, ja que no existien criteris clars en les diferents formes de concertació i subvenció dels serveis i ajuts. Hi ha hagut una manca de planificació, d’objectius estratègics clars, han faltat directrius generals i criteris d’equilibri territorial i proximitat, s’ha tractat amb desconfiança i recel l’administració local i no s’ha impulsat l’extensió dels drets socials i culturals com a expressió de la dignitat humana. Hi ha hagut falta de previsió en l’atenció a la diversitat cultural, on hi han mancat el diàleg, l’impuls i la valoració dels valors professionals i de la creació cultural. Però �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 54 també s’ha produït una dinàmica similar en els serveis d’atenció a les persones dependents, i en altres serveis bàsics, com els judicials i penitenciaris, s’ha arribat al col·lapse. Ha mancat la prevenció i la necessària coordinació dels serveis i itineraris i així molts usuaris han de realitzar peregrinacions en diferents serveis per poder rebre l’atenció o ajut adequat. La política cultural ha estat bàsicament una política de gestos, paraules, paternalisme i cofoisme que no s’han vist traduïts en resultats palpables. Als anys 80, ja es va viure el primer punt d’inflexió negativa amb el trencament del Pacte Cultural que havien acordat el Conseller de Cultura (J. Rigol), l’Ajuntament de Barcelona i les Diputacions. Aquell episodi era l’inici d’una política que s’ha mantingut fins al canvi de govern, basada en el control polític, l’exigència de fidelitats, o la prèvia acreditació ideològica des del nacionalisme conservador. En general, doncs, no s’ha buscat la complicitat Generalitat- Ajuntaments, ans molts cops aquestes relacions s’han caracteritzat per la confrontació. Finalment, la política lingüística, el buc insígnia de la política cultural d’aquest anys, és l’exemple màxim de la política de gestos i paraules que, tot i havent assolit un grau acceptable de normalització, no ha assolit l’arrelament i l’autoestima col·lectiva que la nostra llengua necessita. És un fet innegable que la immigració està adquirint una importància cada cop major. Davant d’aquest fet, el Govern no va saber reaccionar prou bé, ja que hi ha va haver una manca de coordinació amb les altres administracions del país en l’acollida d’aquestes persones. També hi va haver un falta de consciència que el fenomen és una riquesa col·lectiva i una nova diversitat, mostrant actituds de por i inhibició. La política de seguretat ciutadana durant aquests anys ha estat marcada per la recuperació de la policia catalana: els Mossos d’Esquadra. Això ha estat un èxit, però la gestió del seu desplegament en el territori català ha estat pèssima, ja que ha comportat una desigualtat territorial explícita, a causa de la coincidència entre el desplegament gradual dels Mossos d’Esquadra i el replegament de la policia nacional, que en massa ocasions ha deixat desguarnida la població. Es podria afirmar, certament, que la gestió del desplegament ha estat un dels pitjors resultats dels acords entre Generalitat i Govern de l’Estat. Les polítiques de joventut no s’han adaptat als canvis que ha experimentat aquest col·lectiu i la societat en general. Els joves cada cop s’emancipen més tard, degut a la baixa qualitat dels seus llocs de treball i al difícil accés a l’habitatge. Davant d’aquesta situació, la Generalitat no ha reaccionat amb agilitat, ni potenciant la formació dels �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 55 joves en relació al món del treball, ni fent polítiques específiques d’habitatge en proporció a la magnitud del problema. Pel que fa a la política de gènere, encara hi ha molt camí a recórrer per garantir la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones. En aquest sentit, un dels principals reptes és potenciar l’arribada de dones a llocs de responsabilitat. Horitzó • Garantir la universalització dels serveis adreçats a les persones i fer realitat els drets culturals bàsics i la qualitat dels serveis públics. • Augmentar significativament la part de despesa sobre al PIB català en la reducció de les desigualtats en matèria social, cultural, territorial i de gènere, assolint nivells assimilables als estàndards europeus. • En el marc de la descentralització de competències cap al món local, destinar recursos suficients als municipis per dur a terme una part significativa d’aquestes polítiques, sens perjudici de l’estímul a la creació d’un autèntic Tercer Sector. • Potenciar l’ús social del català i la seva presència en els diferents àmbits culturals i els mitjans de comunicació. • Potenciar uns mitjans públics de comunicació potents, plurals i democràtics que actuïn de motor de les indústries audiovisual i cultural. • Assumir plenament la responsabilitat de la política de seguretat i de l’administració de Justícia, plenament entesa com a servei públic. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 56 3.1 Política educativa 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. Per donar compliment a aquest objectiu el Govern durà a terme les següents actuacions. Elaborar un Pacte Nacional per a l’Educació, marc per a la futura Llei Catalana d’Educació. Cal impulsar cinc acords bàsics per arribar al Pacte: • Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania. • Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. • Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant. • Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats. • Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. Avançar cap a una • Garantir el dret de l’escolarització gratuïta dels alumnes en tots els centres sos- xarxa integradora tinguts amb fons públics, garantir l’equitat del sistema i del dret a la lliure elecció de de tots els centres les famílies, que en cap cas pot ser el dret d’elecció dels centres. sostinguts amb fons • Impulsar un acord sobre la corresponsabilitat dels centres privats concertats en públics l’assoliment de l’objectiu de proporcionar una formació integral a tots els nois i noies i desenvolupar una funció de cohesió social, en un context d’increment progressiu de l’arribada de nous ciutadans. • Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social. Impulsar un acord amb els Ajuntaments Reestructurar l’organització administrativa de l’educació vers un model més descentralitzat i amb participació de les administracions locals i d’altres entitats. per cooperar amb l’educació de la ciutadania • Reordenació territorial i administrativa del mapa escolar. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 57 • Creació de noves instàncies de gestió i coordinació. • Redisseny de les competències en l’àmbit educatiu entre el Departament d’Ensenyament i els Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació. • Cogestió en els àmbits de competències en ensenyaments no obligatoris de règim general i de règim especial. • Creació de programes que permetin incidir en la millora de la qualitat del sistema. Millorar les condicions Impulsar els col·lectius docents, mitjançant una gestió de personal que faciliti una laborals i professionals més gran implicació i protagonisme dels professorat en la millora de l’educació. del professorat • Promoure un sistema d’incentius laborals relacionats amb la promoció professional dels docents en funció de l’avaluació i la dedicació a la seva tasca. • Revisar els criteris per l’adscripció als centres i de mobilitat entre llocs de treball. • Mesures de control del compliment i de l’efectivitat de la feina dels professionals. • Establir una relació entre els resultats que el professorat obté amb el seu treball i la seva promoció professional. • Promoure estratègies organitzatives i de funcionament del professorat, per recuperar el seu impuls professional. • Incrementar el nombre de professors. • Elaborar el Pla general de formació del professorat. • Impulsar una carrera docent estimulant que valori les responsabilitats adquirides pel professorat, el compromís amb el projecte del centre i l’avaluació positiva de la seva tasca. Millorar els centres • Increment de la partida d’Ensenyament en l’elaboració dels pressupostos. educatius i els seus • Elaboració d’un Pla de Xoc per a la millora dels centres educatius. equipaments • Increment del finançament destinat al funcionament dels centres i de les dotacions destinades a material d’ús didàctic, ús administratiu i les vinculades a projectes. • Establiment d’una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), amb especial atenció als centres ubicats en zones econòmicament i socialment desfavorides i específicament a les escoles d’àmbit rural. • Elaboració d’un inventari de tasques, no estrictament lectives, que millorin la qualitat educativa del centre. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 58 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials És absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa dels nostre país. El Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: Aconseguir una gestió Redefinir el model de gestió dels centres docents públics, en la línia de reforçar la autònoma i eficaç del seva capacitat d’actuació mitjançant una major autonomia, tant acadèmica com de centres gestió administrativa, econòmica, de recursos de personal i d’altres. • Realitzar els canvis que permetin una caracterització específica dels centres (amb totes les combinacions possibles: centres complets des de l’etapa infantil al final de secundària, centres de batxillerat, centres de formació professional, centres de Secundària Obligatòria, etc.). • Dotar els centres d’una major autonomia i recursos. Establir les bases per fer que el centre educatiu, amb la necessària participació de la comunitat, es converteixi en un “ens” amb capacitat per prendre decisions acadèmiques, organitzatives, laborals i d’administració de recursos. • Enfortir la funció directiva. Tendir cap a una professionalització de la funció directiva i dotar-la del poder de decisió que és necessari per dirigir i gestionar amb capacitat d’actuació i instruments de gestió eficaç. Millorar l’acció educativa i instructiva • Especial esforç institucional en l’atenció als alumnes amb majors dificultats (tractament de la diversitat escolar) amb mesures organitzatives i pedagògiques. • Promoció i generació d’innovació didàctica entre el professorat, lligant aquesta activitat a la promoció professional i salarial. • Enfortiment de les estratègies didàctiques per aprendre a aprendre, donant una base cultural sòlida i útil per viure en la societat actual. • Polítiques de formació del professorat en les necessitats bàsiques i en l’aprenentatge de l’anglès. • Generalització en escoles i instituts de docència d’algunes matèries en idioma estranger. • Pla de dotació d’infraestructura informàtica i promoció de les experiències innovadores en la utilització de les noves tecnologies a l’activitat acadèmica. • Avaluació institucional de tots els centres en relació als seus resultats obtinguts, tot considerant les seves característiques sociològiques i els estàndards europeus. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 59 • Adequació dels calendaris i horaris escolars. • Creació de 30.000 places d’escoles bressols per tal de donar compliment a la demanda existent. • Elaboració d’un Pla de Xoc per a la prevenció del fracàs escolar, de manera que millorin els resultats del alumnes. • Elaboració d’un nou Pla d’Atenció a l’alumnat procedent de la immigració. • Elaboració d’un Pla per millorar l’aprenentatge de la llengua anglesa a l’escola. • Elaboració d’un Pla per impulsar l’ús de les TIC a l’aprenentatge. Millorar la Formació Actuar decididament sobre l’organització de la Formació Professional, flexibilitzant Professional les ofertes, dissenyant processos estructurats que facilitin la relació amb l’estructura productiva. Al mateix temps, caldrà intentar una coordinació amb la màxima intensitat entre els tres àmbits de formació en els que, actualment, s’organitza la FP: formació reglada, ocupacional i contínua. • Connectar amb les necessitats reals del territori. • Connectar amb les polítiques actives d’ocupació. • Connectar amb les demandes de desenvolupament econòmic. • Aconseguir que la formació professional tingui caràcter de formació permanent. • Interaccionar la formació professionalitzadora amb el Sistema Nacional de Qua- lificacions corresponent per poder actualitzar, convalidar i acreditar. • Dissenyar itineraris de formació per als usuaris de formació professional. • Reconèixer les diferents formes de realitzar la formació professionalitzadora. • Adaptar els currículums i l’oferta de la Formació Professional per a treballadors i treballadores, de tots els sectors, de tal manera que facilitin el reconeixement de les seves competències i capacitats. • Promoure l’avaluació per a l’accés a la titulació de Formació Professional des del mercat de treball. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 60 3.2 Polítiques d’acció social 3.2.1 Universalitzar els serveis socials L’actual sistema català de serveis socials es podria qualificar d’assistencialista, ja que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. L’objectiu del Govern en aquest àmbit és universalitzar el sistema, és a dir, establir un sistema destinat a tothom que tingui una determinada necessitat, independentment de la seva situació econòmica. Per tal d’universalitzar els serveis socials, el Govern s’ha fixat les següents línies d’actuació: Aprovar una nova Llei S’elaborarà en el transcurs del 2004 i 2005, una nova Llei de Serveis Socials de de Serveis Socials de Catalunya que permeti la universalització dels serveis socials i avançar cap a un Catalunya model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials. Aquesta nova llei, que s’elaborarà amb la participació del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social, definirà: • Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació. • La cartera de prestacions socials que es derivin dels drets que regularà la futura Carta de Drets Socials de Catalunya, de manera que quedin legalment reconeguts amb caràcter de fonamentals i puguin ser exigibles per part de la ciutadania com a drets subjectius. • L’organització del sistema i els nivells competencials de responsabilitat pública, amb una aposta decidida vers la municipalització. • La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada. • El finançament. Algunes accions clau del Pla de Govern relacionades amb la nova llei seran: • Creació de l’Agència de suport a les persones amb dependència i a les seves famílies per donar resposta a les seves necessitats sociosanitàries. • Definició de la planificació territorial dels serveis socials. • Gestió i resposta a les actuals llistes d’espera en serveis socials. Elaborar un nou marc de finançament dels En el marc de la nova Llei de Serveis Socials, s’establirà un nou sistema de finançament dels serveis socials. Alguns punts clau d’aquest nou sistema són els següents: serveis socials • Arribar a la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català. D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del Parlament �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 61 de Catalunya sobre política social i benestar del mes d’abril de 1999, en què s’insta al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu pressupost a polítiques de benestar i de serveis socials. • Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social, així com l’aportació dels usuaris al nou model d’acció social en els serveis de copagament. Descentralitzar els D’acord amb la nova Llei de Serveis Socials, caldrà desconcentrar i descentralitzar serveis socials progressivament els serveis socials, amb una aposta decidida vers la seva municipalització. Algunes actuacions seran les següents: • Descentralització de competències del Departament de Benestar i Família de serveis centrals cap a les direccions territorials. • Establiment d’un nou estil de cooperació amb els ajuntaments i consells comarcals, redistribuint competències i responsabilitats i garantint l’estabilitat financera mitjançant convenis-contractes plurianuals i sistemes d’indicadors. • Transferència de les Oficines de Benestar i Família, que actualment depenen de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, als Serveis Territorials del Departament, facilitant així la col·laboració amb el món local. Es durà a terme un Pla pilot de desconcentració en un Servei Territorial concret. Posteriorment s’avaluarà l’experiència i, si s’escau, s’exportarà progressivament a la resta de Serveis Territorials. • Estudi de les funcions i serveis per traspassar en 4 o 6 anys al món local. Pel que fa als equipaments cívics (ludoteques, hotels d’entitats, casals de gent gran...), en un termini màxim de 6 anys es procedirà a traspassar concertadament la seva gestió al món local. • Establiment de mecanismes de seguiment dels serveis traspassats al món local per tal de garantir-ne la qualitat i l’equilibri territorial. També es cercaran mecanismes de cooperació i cogestió. Així, per exemple, es farà el Consorci de Serveis Socials amb l’Ajuntament de Barcelona i s’implantarà el sistema TS-Plus, que suposarà la informatització de tots els expedients d’atenció social de les àrees bàsiques de serveis socials. • Participació del món local en la planificació, seguiment i avaluació dels serveis socials. • Assistència tècnica al món local per a la prestació de l’atenció social primària i per a la gestió dels serveis traspassats, d’acord amb models que n’assegurin l’eficiència. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 62 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels collectius amb major risc d’exclusió Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcialment, del benestar que genera la nostra societat. Cal que la Generalitat vetlli per tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar. Així, en relació als següents col·lectius, el Govern durà a terme les següents actuacions. Immigrants • Elaborar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008. Aquest Pla es farà sobre la base de l’avaluació que es durà a terme del Pla Interdepartamental d’Immigració 2001-2004 i marcarà les prioritats i criteris rectors de la política d’immigració de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla anirà acompanyat d’un compromís pressupostari per part de tots els departaments implicats. El Pla tindrà un fort component territorial. • Elaborar una Carta d’Acollida que establirà un marc de drets i deures dels ciutadans de Catalunya previstos en la Constitució i l’Estatut i aplicats a la realitat de la immigració. • Elaborar un Pla General de Primera Acollida que gestionarà de forma coordinada amb els municipis i entitats la recepció i la inserció social i laboral dels ciutadans estrangers a Catalunya i que comportarà la creació d’estructures pròpies a increment dels recursos. • Garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones que arriben a Catalunya i per aquelles d’origen immigrat reforçant les polítiques socials de la Generalitat per a tothom i adaptant els serveis per tal d’evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. • Garantir l’accés al coneixement del català a la nova immigració. • Reclamar al Govern de l’Estat recursos i competències per desenvolupar polítiques efectives d’immigració a Catalunya. Gent gran • Elaborar el Pla Director d’Atenció a les persones grans amb l’objectiu de regular i desplegar el serveis necessaris per donar resposta a l’envelliment i sobreenvelliment de la població catalana. • Completar transitòriament les pensions més baixes per tal de garantir uns ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. Això es farà mitjançant una Llei de complement de les pensions, que: · Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80% i el 100% del Salari Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 63 · Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament de caràcter únic. · Un cop hagi passat el període transitori, s’incrementarà l’ajut, com a mínim, per l’import que resulti de considerar la diferència entre l’IPC de Catalunya i el de la resta de l’Estat per tal de compensar la pèrdua de poder adquisitiu. • Avançar cap a la universalització dels serveis d’atenció a domicili per a la gent gran: arribar, com a mínim, a cobrir el 4% de les persones de 65 anys i més. • Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones. • Completar i millorar la xarxa d’equipaments i serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, serveis d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. Infància • Renovar el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya, implementant-hi el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en risc. • Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de situacions de risc social que afecten als infants i als joves, amb coordinació de totes les administracions. • Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un observatori dels drets dels infants, amb un treball de difusió i també d’anàlisi de necessitats específiques i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya. • Reconvertir els recursos existents a partir de l’elaboració d’un Mapa de Recursos que permeti la planificació coherent d’aquests a partir de la seva territorialització i de les necessitats específiques que la població d’infants i joves. • Crear una àrea de suport al jove amb dificultats socials, dins de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, amb dotació de recursos i reconversió dels existents per aconseguir la seva inserció social. • Crear la figura de l’educador al medi per tal de fer el seguiment de les mesures de protecció. • Revisar i modificar la Llei 37/1991, de mesures de protecció dels menors desemparats. Persones amb • Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, discapacitat físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...). A tal efecte, s’elaborarà el Pla Director d’Atenció a les persones amb discapacitat. • Crear un punt d’atenció (finestreta única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos per a les persones amb discapacitats i les seves famílies a cada demarcació territorial. • Vetllar pel compliment de la Llei d’Integració del Minusvàlid (LISMI) en totes les �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 64 administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis. Així, caldrà que hi hagi un mínim d’un 2% de treballadors amb discapacitat a la Generalitat, al món local i a l’empresa ordinària. També caldrà que un 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitat. • Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics. Algunes mesures concretes per tal d’avançar en aquesta línia són: · Fer plenament accessible el servei de metro als discapacitats. · Adaptar un 10% dels taxis i impulsar el compliment del decret 135/1995. · Obrir una línia d’ajuts adreçada als ajuntaments per tal de facilitar el compliment del Codi d’accessibilitat, abans del 2006. · Desenvolupar, conjuntament amb els Ajuntaments, un Pla integral d’atenció a les persones amb problemàtica de salut mental. Poble Gitano Gais i lesbianes • Elaborar el Pla integral del Poble Gitano a Catalunya. • Crear un Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals. • Equipar les parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suport públic (serveis socials, política d’habitatge, etc.). • Crear un òrgan consultiu permanent, amb participació del conjunt d’organitzacions legalment constituïdes en l’àmbit dels gais i lesbianes, per tal d’establir un diàleg amb l’Administració. Població sotmesa a La població sotmesa a mesures d’execució penitenciària i de justícia juvenil cons- mesures d’execució titueix un dels nuclis més exposats a la marginació social, si el sistema penitenciari penitenciària i de no compleix adequadament les funcions de reeducació i reinserció a què obliga la justícia juvenil llei. Per tal de reduir aquest risc d’exclusió social permanent, el Govern adoptarà mesures per millorar la gestió del sistema penitenciari, impulsant actuacions com les següents: • Atenció preferent a la gestió del personal penitenciari i de justícia juvenil, pel que fa a la seva selecció, formació i promoció i establiment de l’estatut del seu personal directiu. • Impuls de les activitats educatives i laborals en els centres, adequades al tractament individual dels interns, mitjançant el CIRE i altres agents. • Foment de l’aplicació de les mesures penals alternatives, amb un grup de treball amb professionals de la judicatura, la fiscalia i el personal penitenciari. • Potenciació dels tractaments especials per a interns afectats per patologies i �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 65 drogodependències. • Elaboració d’una normativa penitenciària pròpia de rang reglamentari. • Concertació amb els Departaments d’Educació, Salut, Benestar Social i Treball i Indústria, amb els governs locals i amb els agents socials per facilitar el procés de reinserció dels interns. • Reordenació de la col·laboració amb col·lectius i entitats externes a l’Administració que cooperen amb la funció penitenciària. • Implementació del Pla de renovació i substitució de centres penitenciaris i de justícia juvenil. • Comunicar i fer pedagogia social per tal de difondre les característiques i les finalitats de l’administració penitenciària. Pobresa i exclusió Més enllà de les actuacions que la Generalitat dugui a terme sobre col·lectius concrets social en general amb problemàtiques específiques, hi ha un seguit d’actuacions d’abast més general per tal de lluitar contra l’exclusió social. A continuació se’n detallen algunes: • Implantar el Programa d’Inclusió Social de Catalunya - Pobresa Zero, des d’una política transversal. • Reformular la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania i estudiar les propostes d’implantació progressiva. • Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius amb risc de ser exclosos, com ara persones amb malaltia mental, persones amb addiccions i persones amb discapacitat, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada. 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones Tot i que formalment dones i homes tenen els mateixos drets i oportunitats, encara és molta la distància a recórrer per tal de garantir que aquesta igualtat d’oportunitats sigui efectiva. Discriminacions en el lloc de treball, menys retribució per la mateixa feina, doble jornada (feina remunerada més les tasques de la llar), són només algunes de les dificultats afegides que es troben les dones d’aquest país. A més a més, cal tenir ben present la xacra de la violència de gènere. Per avançar cap a la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones, el Govern durà a terme les següents línies d’actuació: Introduir la perspectiva de gènere a l’activitat Cal que la Generalitat incorpori al conjunt dels seus plantejaments i actuacions la perspectiva de gènere. Concretament, es duran a terme les següents actuacions: ordinària de la Generalitat • Adaptar l’estructura organitzativa de l’Administració de la Generalitat, adjudicant �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 66 recursos materials i personals per a l’aplicació de les polítiques de gènere, tant en els diferents departaments com a nivell territorial. • Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. • Avançar en l’establiment de criteris per elaborar els pressupostos amb visió de gènere. • Establir una coordinació amb els organismes locals per enfortir les oficines territorials de l’ICD. • Desenvolupar el Pla d’Acció per a la igualtat d’oportunitats de les dones en els diferents departaments de la Generalitat. • Reformar el Consell de les Dones de Catalunya per tal d’assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere. • Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei per a la igualtat d’oportunitats. Mesures per Més enllà de les mesures internes o organitzatives que prengui el Govern, cal que fomentar la igualtat aquest lideri un procés encaminat a aconseguir una societat amb un major grau d’oportunitats entre d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Algunes mesures per avançar en dones i homes en la aquesta línia són les següents. societat catalana • Promoure la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació en les diferents branques professionals. • Elaborar, implementar i avaluar un Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones. • Elaborar un Pla de conciliació de la vida personal i laboral. Aquest Pla hauria de promoure mesures per regular l’organització del temps en l’àmbit del mercat de treball perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats en tots els àmbits. • Controlar les conductes empresarials discriminatòries. 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les famílies, però, han de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest context, els poders públics han de remoure les traves que dificulten el desenvolupament de les famílies, amb especial atenció al paper que en aquestes hi juga la dona. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de les polítiques familiars són les següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 67 Donar un tractament Hi ha famílies que, per diversos motius (persones dependents a càrrec, monoparen- específic a les famílies talitat, fills amb malalties cròniques...), tenen unes necessitats especials. Cal que el amb necessitats sector públic tingui en compte aquestes particularitats i adapti les seves polítiques especials familiars a aquestes realitats. Algunes actuacions del Govern en aquesta línia són les següents: • Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants o persones dependents al seu càrrec. Oferir un tracte especial a aquelles famílies que necessiten un suport addicional: famílies nombroses, monoparentals, amb infants acollits o adoptats... En aquesta línia, es renovarà el programa d’ajuts a les famílies amb infants a càrrec per tal que les monoparentals tinguin el mateix tractament que les nombroses, i, per tant, rebin l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3 com fins ara. • Oferir ajuts per l’adquisició o lloguer d’habitatge per a famílies amb situació d’especial vulnerabilitat. • Crear un programa d’atenció social al nen malalt. En el marc d’aquest programa, es vehicularan ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin a càrrec nens amb malalties cròniques o oncològiques. • Fomentar les bonificacions fiscals i descomptes en els diferents serveis públics per a aquelles famílies que necessiten un suport addicional i cedir les dades dels titulars del títol de família nombrosa als ajuntaments, tal com s’ha fet amb el de Barcelona, perquè es puguin beneficiar automàticament del descompte de l’IBI. • Crear un fons d’impagament de pensions per a casos de separació, divorci o nullitat matrimonial adreçat a famílies en situacions de vulnerabilitat especial. Oferir ajuts i Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és la protecció de la serveis per a l’adopció i infància i el suport a la família, i, en aquest sentit, els nous projectes que estem en- l’acolliment degant segueixen la línia de treball d’afavorir les famílies que es troben en processos d’acolliment i adopció. L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu que aquestes formes de convivència han de ser considerades com un servei a la societat i, per tant, és de rebut que rebin un suport públic específic. Algunes actuacions que es duran a terme en aquest àmbit són les següents: • Reforçar la difusió de la mesura de l’acolliment familiar i promoure’l, per tal d’assolir un major nombre de famílies col·laboradores. • Implementar un programa de formació de les famílies acollidores a Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 68 • Implementar un projecte d’atenció postadoptiva per dotar d’estratègies educatives a les famílies i donar suport i orientació a l’adoptat. • Proposar una mesura correctora en el procediment de l’acolliment que permeti que el menor romangui amb la família acollidora quan els equips tècnics constatin la impossibilitat del retorn del menor amb la seva família natural, malgrat no comptar amb l’assentiment dels pares o tutors. • Impulsar una mesura d’acolliment permanent, per als casos en què el menor no té possibilitat de retornar amb la seva família d’origen, però no és possible l’adopció. • Permetre l’adopció a les famílies homosexuals. • Obrir nous països de procedència de menors i enfortir els llaços de relació amb els països de procedència actuals. • Elaborar els seguiments d’adopcions internacionals per part del personal tècnic de l’ICAA, amb el consegüent estalvi econòmic que aquest fet comportarà per a les famílies adoptives. 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut Tot i que ens els darrers anys s’ha consolidat el marc metodològic d’actuació de les polítiques de joventut, la prioritat del Govern en els propers anys és obrir una nova etapa caracteritzada pel pas a l’acció. Per afrontar els reptes que tenen els i les joves són necessàries actuacions en els àmbits de l’habitatge, el treball, la formació, la salut, la participació, etc. Aquestes actuacions seran una realitat gràcies a l’aposta ferma del Govern per les polítiques d’emancipació i de participació dels joves i amb la vocació de treball transversal, interdepartamental, interadministratiu i la participació de la joventut. • Elaborar el Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 2004-2007. • Elaborar la Llei de reconeixement de l’associacionisme educatiu. • Elaborar la Llei de Polítiques de Joventut. • Definir les mesures específiques per a joves dins el Pla General d’Ocupació. • Facilitar l’habitatge de lloguer a través de les borses joves d’habitatge. • Crear els crèdits d’emancipació per a joves adreçats a potenciar l’autoocupació juvenil, la formació i l’accés a l’habitatge dels joves. • Participar en la definició del pacte Nacional per a l’educació a través del Projecte educatiu integral. • Fomentar la promoció de la salut i les polítiques de prevenció entre els joves. • Garantir l’accés a la cultura per part dels joves i donar suport als joves creadors. • Fomentar la participació dels joves a través de l’associacionisme juvenil i a través de noves fórmules participatives. • Fomentar l’educació en valors dels joves a través de l’associacionisme educatiu. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 69 3.3 Salut i polítiques sanitàries 3.3.1 Fomentar la salut pública La salut pública es configura com un dels àmbits principals d’actuació d’aquest Departament ja que, en els últims anys, ha augmentat la sensibilitat de la població envers aquests temes (alertes/crisis sanitàries): aigües contaminades per purins, legionel·losis, vaques boges, dioxines, mercuri i metalls pesats, SARS, grip del pollastre...A més a més, aquests són els temes que més cal adaptar als canvis derivats de la globalització de les malalties o a d’altres problemes emergents a la nostra societat: violència de gènere com a problema de salut pública, tabaquisme, alcoholisme lligat al lleure, SIDA i altres malalties de transmissió sexual... En canvi, els serveis de salut pública han seguit mantenint el mateix model de funcionament que els darrers 20 anys, un aspecte que només aborda, encara que parcialment, la Llei 7/2003 de protecció de la salut. Les prioritats polítiques (i organitzatives dels serveis) en Salut Pública són: Crear l’Agència de Salut Pública Cal reformar els dispositius de provisió de serveis de salut pública, entre d’altres, amb la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. de Catalunya amb descentralització en els territoris • Desplegar reglamentàriament l’Agència de Protecció de la Salut en els territoris, conjuntament amb el municipalisme català, l’any 2005. • A partir del desplegament d’aquesta Agència, crear per llei l’any 2006 l’Agència de Salut Pública de Catalunya que establirà una infraestructura de salut pública (epidemiologia, recursos humans, laboratoris i recerca científica) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris. Prioritzar les polítiques Formular i implantar polítiques de salut pública que incorporin de manera central les de salut pública en estratègies efectives de promoció, prevenció i protecció, comptant amb el suport de determinades àrees en la vigilància epidemiològica, la monitorització i la recerca, al voltant dels problemes relació a la promoció, de salut i dels riscos d’abordatge prioritari. Així, les àrees d’especial prioritat del la prevenció i la Departament de Salut, en relació a la salut pública, són: salut i seguretat (accidents, protecció violències, risc psicosocial), tant en l’àmbit laboral com viari, escolar i domèstic. • Estils de vida, malalties cròniques i envelliment (nutrició, tabac, alcohol, altres drogues, activitat física, malalties cardiovasculars, càncer). • Salut sexual i reproductiva (SIDA i infeccions de transmissió sexual, embaràs adolescent). • Salut mental i toxicomanies. • Salut alimentària i ambiental (aliments, aigua, aire). • Malalties transmissibles emergents i noves vacunes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 70 • Reducció de les desigualtats en salut segons classe social, gènere, lloc d’origen i territori. 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques Incrementar la La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’ac- capacitat resolutiva tuació d’aquest Departament, al qual incorporem un nou repte: adaptar el sistema a dels centres de salut l’envelliment de la població i, per tant, a les malalties cròniques i a la dependència. de l’atenció primària En aquest sentit les principals línies d’actuació són: Cal millorar els centres de salut de l’atenció primària perquè esdevinguin el centre del sistema, la seva porta d’entrada i el principal gestor del pacient i de la comunitat. Cal doncs: • Definir una estratègia global per impulsar l’Atenció Primària a través d’un Pla de Xoc als centres de salut per als anys 2004-2005. • Emmarcar aquest Pla de Xoc en un conjunt de mesures ambicioses que ens permetin, a mig termini, la reforma del model actual, per millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència, a través d’un Pla Estratègic de l’Atenció Primària que, a més, ha de: · Orientar aquests serveis a una nova realitat canviant i adaptar-los per incrementar la seva capacitat de resolució. · Establir una coordinació (continuum assistencial) amb els altres nivells assistencials i amb el món social. · Aprofundir en la potenciació del treball complementari entre els diferents professionals que treballen en els centres de salut, sigui en la primera línia de prestació (metges de família, pediatres, infermeres, auxiliars, administratius...) o en els serveis de suport (salut mental, rehabilitació, Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva...). - Donar suport a les activitats de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació en l’evidència científica disponible i en les directrius establertes en el Pla de salut i en els Plans directors del Departament de Salut. - Augmentar la capacitat d’autogestió dels centres per donar una millor resposta a les necessitats i demandes de la població. Potenciar la capacitat d’adaptació de la xarxa Per millorar l’atenció hospitalària cal potenciar la seva capacitat de transformació (i adaptació), sobretot, en relació a determinats temes: especialitzada hospitalària • Definir els estàndards de qualitat mínims per tal de garantir una assistència de qualitat (confort, accessibilitat...). �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 71 • Respondre als objectius i intervencions prioritzades en el Pla de Salut i en els Plans Directors del Departament de Salut. • Realitzar un Pla d’inversions per a la millora de les infraestructures, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis, seguint les recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública. • Implementar el Pla de Xoc de les llistes d’espera per garantir temps màxims d‘espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques i consultes externes i crear unitats de diagnòstic ràpid per a les patologies més prevalents. Introduir millores en les A partir de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA, l’any 2004 es urgències, emergències portarà a terme una revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari i: i el transport sanitari arreu de Catalunya • Es donarà a conèixer la distribució en el territori dels recursos de transport sanitari, la seva operativitat, utilització i demanda. • Es dimensionaran i ajustaran els recursos destinats a urgències i emergències d‘acord amb nous criteris. • S’implantarà un model únic amb coordinació descentralitzada territorialment de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, coordinadament amb els diferents grups operatius d‘emergències (policies, sanitaris, bombers, protecció civil) Establir les bases per a Cal avançar cap a un model de salut mental (i addiccions) orientat cap a l’atenció un nou model de salut comunitària, amb una concepció biopsicosocial i amb un important paper de la re- mental habilitació comunitària. Per això cal, entre d’altres mesures: • Enfortir els programes de promoció de la salut mental i de prevenció de la malaltia mental i les addiccions. • Integrar la planificació de l’atenció a la salut mental i l’atenció a les addiccions, potenciant la coordinació i complementarietat d’ambdues xarxes en el territori, en col·laboració amb l’atenció primària de salut. • Avançar en el Pla d’Atenció Integral a les persones amb problemes de salut mental de caràcter intersectorial i interdepartamental, que doni resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals i de les seves famílies, i en el qual tindran representació les entitats municipals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 72 Potenciar el paper Les TIC són eines adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema, de les tecnologies estaran al seu servei i al dels professionals. de la informació i la comunicació (TIC) • Avançar cap a l’establiment d’una xarxa informàtica única dels centres sanitaris. • Implementar el Sistema d‘Informació Integrada Sanitària (SIIS). Potenciar la recerca Catalunya està esdevenint un potència en investigació biomèdica. Aquest és un biomèdica a Catalunya dels principals motors de creixement de l’economia actual, per això, cal fer un salt endavant i apostar per la recerca en aquest àmbit i mantenir la situació de lideratge en aquesta àrea emergent, a partir de projectes com: • La creació del Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona l’any 2004. • El Pla director de Recerca, que serà l’instrument per liderar un projecte de recerca biomèdica de qualitat i amb un finançament suficient, que permeti sumar en recerca biomèdica pública i privada. Crear l’Agència L’Agència Sociosanitària per a la Dependència ha de ser l’instrument per garantir Sociosanitària per a la l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a totes les Dependència persones amb dependència i oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals. • Crear per llei l’Agència Sociosanitària per a la Dependència l’any 2005. 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari Organització D’una banda, i en el marc de definició del Nou Sistema Català de la Salut, el Departament de Salut haurà d’elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari (revisant i actualitzant la LLOSC), que inclogui un projecte de modernització de l’Institut Català de la Salut (per fer-ne una institució de qualitat, autònoma en la seva gestió i que reti comptes en funció dels seus resultats), un mapa de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de Catalunya adaptat al territori. Potenciar els principis Els principis que inspiren el nou Sistema Català de la Salut giren entorn de: la qualitat, i el paper dels l’equitat, l’eficiència, la transversalitat entre sectors i departaments de la Generalitat, protagonistes del la integració a nivell territorial, la participació, la transparència, la subsidiarietat, la sistema sanitari substituïbilitat de recursos i la sostenibilitat econòmica i financera. El principal protagonista del sistema ha de ser el ciutadà, per això cal: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 73 • Reforçar la percepció del ciutadà com a propietari del Sistema de Salut i, al mateix temps, com a consumidor i usuari. • Determinar els seus drets i deures perquè sigui coresponsable en el bon ús d’aquest sistema i en l’ús racional d’aquests serveis (de qualitat) i també dels medicaments. • Oferir-li els coneixements i instruments necessaris perquè promogui la seva salut i previngui la malaltia. Un altre element bàsic del sistema són els seus professionals. Cal: • Consensuar un nou model de relacions laborals per a tota la xarxa sanitària que comporti una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa (resultat de la Mesa Social per a un acord marc de recursos humans del sistema sanitari català). • Fer de la recerca i la docència una part important de l’actiu dels professionals. • Adaptar la seva formació a les necessitats actuals i futures (MIR, infermeria, noves professions sanitàries, etc.). Finalment, l‘administració local, ha de: • Cooperar i participar en la planificació i avaluació de l‘assistència sanitària, sociosanitària i de salut pública mitjançant la seva participació en els ens de gestió/coordinació. Finançament D’altra banda, l’actual sistema de finançament de la sanitat és del tot insuficient i no permet que Catalunya disposi dels recursos necessaris per finançar el nivell de despesa sanitària, imprescindible per prestar un servei que considerem molt important per als ciutadans i ciutadanes i que creix molt més ràpidament que el conjunt dels ingressos de la sanitat. Per aquest motiu, és necessari: Millorar el finançament • Renegociar amb l’Estat un nou marc de finançament i cercar, en el Consell Inter- de la sanitat i equiparar territorial, aliances amb les altres CCAA per aconseguir un pacte que millori aquest el percentatge finançament. respecte al PIB del • Realitzar esforços per racionalitzar la despesa i distribuir, de la millor manera, finançament sanitari els recursos propis, fins i tot, incrementar aquests recursos propis, és a dir, cercar al d’altres regions o ingressos alternatius, tot i les limitacions en la nostra capacitat normativa. Aquesta països de renda per racionalització ha de permetre, al mateix temps, mantenir –fins i tot augmentar- la càpita i característiques qualitat i l’eficiència del sistema (resultat del Grup de Treball per a la racionalització similars a les nostres i el finançament de la despesa sanitària). (en el període de 8 • Contenir la despesa farmacèutica a través de noves mesures (recepta electrònica, anys) distribució directa d’absorbents d’incontinència urinària a les residències geriàtriques, entre d’altres) i seguir potenciar l’ús de genèrics. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 74 3.4 Política cultural 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura Cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon, i per tant reconèixer als ciutadans els seus drets d’accés ple a la cultura. Aquest accés dels ciutadans a la cultura ha de ser actiu, com a protagonistes i no només com a consumidors. Els ciutadans han de tenir els coneixements necessaris per poder fer una aproximació crítica i per tant lliure, a la cultura. D’altra banda, cal garantir que aquest accés actiu a la cultura es faci en igualtat d’oportunitats, indistintament del lloc on es visqui, de la procedència del gènere i de l’edat. Per tal de remoure els elements que dificulten l’assoliment d’aquests objectius, el Govern durà a terme les següents actuacions. Incrementar els recursos per a la Per tal de situar-los a l’altura de les necessitats actuals de la nostra cultura i sobretot, dels seus reptes de futur cal: cultura • Situar la despesa cultural en el 2% del Pressupost de la Generalitat de Catalunya • Establir de forma conjunta amb els altres departaments plans plurianuals d’inversions a càrrec de l’1% cultural destinats a la conservació i rehabilitació del patrimoni cultural i al foment de la creativitat contemporània • aprofundir la col.laboració en matèria cultural amb les caixes d’estalvi, i investigar altres fonts de finançament amb l’objectiu d’incentivar la inversió del sector privat als projectes culturals. Elaborar un Pla Aquest pla, que es durà a terme buscant la concertació amb el món local i els di- d’Infraestructures versos agents culturals, ha de servir per cobrir les necessitats culturals bàsiques del culturals territorials conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Algunes línies d’actuació en el marc bàsiques del Pla seran les següents: o Articular un sistema de lectura potent, mitjançant entre d’altres mesures, l’actualització dels estàndards del mapa de biblioteques i el desplegament de la xarxa de bibliobusos a tot el territori. • Consolidar una xarxa d’equipaments escènics en el territori • Articular els centres de producció cultural, els destinats a la formació artística i els centres culturals polivalents, amb especial atenció a la socialització de les noves tecnologies • Cloure el desplegament de la xarxa d’arxius comarcals a tot el territori �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 75 • Identificar iniciatives públiques o privades, innovadores en arts visuals i impulsarles con a centres de creació i difusió (espais d’art) • Concertar amb el món local la política museística i patrimonial mitjançant xarxes públiques d’equipaments culturals • Realitzar el Pla Territorial Sectorial d’espais de protecció arqueològica Crear una agència de difusió artística Impulsar la cultura d’arrel tradicional produïda a Catalunya Amb la implicació de les Diputacions que permeti la distribució dels productes culturals, creant xarxes i consolidant espais de programació a tot el territori. • Impulsar el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, tot redefinint-ne l’àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit. • Aportar els elements que fomentin el coneixement i el diàleg cultural entenent la cultura com una forma de cohesió i integració social • Elaborar programes del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, a més de a la cultura tradicional catalana, a totes les entitats i col.lectius que no són d’arrel tradicional catalana i a públics no habituals a les activitats de cultura popular existents, amb l’objectiu de convertir la cultura en un instrument de participació i mobilització ciutadana. • Enfortir la relació cultural amb les altres autonomies de l’Estat espanyol, i amb altres països, per tal d’afavorir el coneixement i respecte mutus. Impulsar línies d’actuació dirigides a recuperar la memòria històrica • Finalitzar les obres de rehabilitació del MNAC i obrir al públic la seva col.lecció que mostra l’evolució de l’art de Catalunya dels darrers deu segles. • Redefinir la tasca, les funcions i el paper del Museu d’Història de Catalunya adoptant la consideració de Museu Nacional. i la preservació del • Redefinir el Museu d’Arqueologia de Catalunya, de caràcter nacional, incorporant patrimoni el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i implementant les seves competències en el territori amb la creació de xarxes, itineraris i programes de difusió. • Negociar el retorn dels arxius de Salamanca • Iniciar els tràmits corresponents per a la creació del Museu Etnològic de Catalunya, amb vocació de coordinar els equipaments territorials temàtics existents. Reforçar el binomi Es tracta de desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa educació - cultura de la cultura. • Impulsar una política decidida d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i professional • Elaborar programes amb els Departaments d’Educació, Benestar i Família i DURSI per tal fer arribar el patrimoni cultural a la població en edat escolar i a aquella amb necessitats especials. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 76 Potenciar la pràctica esportiva i establir les bases d‘un nou model de gestió • Crear una macroorganització que aplegui a tots els representants de l‘esport català. • Potenciar la presencia l‘esport català en l‘àmbit internacional • Incrementar i millorar la xarxa d‘instal.lacions i equipaments esportius a Catalunya. 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels éssers humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. És per aquest motiu que els poders públics han de donar suport a la creació i innovació cultural, tenint en compte que cal preservar l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. Algunes línies d’actuació de la Generalitat per tal de potenciar la creació i la innovació cultural són les següents: Impulsar els • Finalitzar les obres de la Sala de Cambra de l’Auditori de Barcelona, a fi de per- equipaments culturals metre el desplegament definitiu de la Ciutat de la Música amb el trasllat del Museu d’abast nacional de la Música i del Conservatori • Donar un nou impuls al Teatre Nacional de Catalunya, desplegant un programa de circuits i una xarxa territorial • Consolidar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona dotant-lo dels espais i els recursos adequats per convertir-lo en el centre d’art contemporani de referència a nivell nacional Crear l’Institut per a L’Institut per a la creació Artística i el Pensament Contemporani donarà suport als la Creació Artística processos de producció, exhibició, difusió i conservació de les pràctiques culturals i i el Pensament artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació Contemporani • Definir i dissenyar les polítiques de suport a la creació programades en els equipaments públics • Donar suport als processos d’innovació, experimentació i recerca de nous llenguatges artístics, des de la producció fins a la seva difusió, i de l’altra, incentivar l’anàlisi crític i la reflexió a través d’espais de documentació, recerca i debat • Afavorir el debat i la crítica, i crear estructures de mediació i gestió entre l’administració pública i els creadors, professionals, col.lectius i entitats dedicades a les pràctiques culturals emergents. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 77 Promoure i consolidar el sistema productiu Cal potenciar la consolidació d’una estructura industrial i empresarial forta que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i la seva internacionalització. cultural català • Desenvolupar programes d’ajuts en el camp audiovisual • Impulsar el Festival de Cinema de Sitges per tal que esdevingui una peça central en la promoció i comercialització del cinema català • Impulsar la creació del consorci Catalan Films, integrat per l’administració, TV3, COPCA i associacions de productors per la promoció de l’audiovisual català • Impulsar la creació de la Film Comission de Catalunya, juntament amb Barcelona Plató • Afavorir la concentració empresarial en el sector audiovisual • Consolidar el lideratge editorial de Catalunya i mantenir el suport genèric a l’edició en català • Impulsar la música creada i produïda al país així com la indústria discogràfica amb un suport ferm dels mitjans audivisuals públics Potenciar la vocació L’àmbit d’actuació dels creadors i indústries culturals catalanes no s’ha de limitar als internacional de la Països Catalans, si no que cal arribar als mercats internacionals i participar de forma cultura catalana activa en els espais de creació i producció cultural a nivell internacional • Enfortir i consolidar l’Institut Ramon Llull com a instrument bàsic per difondre la nostra llengua i la nostra cultura a nivell internacional, especialment en les àrees d’expressió artística i pensament contemporani o Incorporar instruments de projecció exterior de la cultura catalana a l’Institut Català de les Indústries Culturals • Incentivar la participació de projecte culturals en programes europeus • Consolidar un mapa d’abast internacional de fires i mercats per al sector musical català • Enfortir la projecció internacional dels equipaments nacionals de Catalunya a través d’acords de co-producció, fires i intercanvis de les seves obres i les seves produccions. Incentivar els acords de col.laboració d’aquests amb d’altres centres artístics d’àmbit internacional Millorar els models de • Crear el Consell de les Arts i les Cultures, que ha d’assegurar la participació de les participació dels persones del món de la cultura i de les arts en l’elaboració i l’assessorament de les sectors culturals. polítiques públiques que els afecten. Incentivar l’anàlisi i la - Crear per llei el Consell de la Cultura i de les Arts l’any 2005 recerca en l’àmbit de - A partir de la creació del Consell, es constituiran taules sectorials representati- les polítiques culturals. ves, i també taules intersectorials que impliquin diversos sectors El Consell de les Arts i • Creació en concert amb altres entitats públiques i privades del país, d’un Obser- la Cultura vatori de Polítiques Culturals, que permeti una avaluació constant i un re-disseny de les polítiques, adequant-les als canvis socials i polítics, i en concordança amb altres països europeus. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 78 3.5 Política lingüística 3.5.1 Fomentar l’ús social del català La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través d’un pla estratègic específic. El gran repte d’aquesta legislatura en matèria lingüística és transformar l’elevat grau de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74 % de la població parla català i un 94% l’entén) en un índex més alt d’ús social (l’any 2003 un 50 % de la població té el català com a llengua d’ús habitual). Alhora, cal mantenir i reforçar l’elevat grau de coneixement del català, tenint en compte especialment que l’augment progressiu de la immigració pot alterar els percentatges actuals. Mesures per fomentar l’ús del català El Govern vol reduir la distància entre la gent que coneix el català i la gent que l’utilitza. Es treballarà per tant en les següents línies: • Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català. • Fomentar l’ús interpersonal del català: fer que les persones que saben català el parlin. • Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català, especialment en l’àrea de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i en l’etiquetatge. • Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses, especialment en els establiments de comerç i restauració. • Garantir el dret a usar el català a tots els ciutadans. Mesures per reforçar el Tot i que ja s’ha assolit un alt grau de coneixement del català, cal continuar treballant coneixement del català per augmentar el percentatge de població competent en llengua catalana. En aquest sentit, cal dedicar una atenció especial als nouvinguts. • Augment de l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupament d’un pla d’acollida lingüística de la immigració. • Campanya popular per associar valors positius a l’ús del català i mobilitzar amplis sectors de la societat. • Creació de l’Agència Catalana de Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de productes de l’àrea de les TIC i audiovisuals en català. • Vinculació de la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en els productes i serveis. • Promoció de l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 79 • Creació d’una xarxa d’oficines de garanties lingüístiques. • Promoció del coneixement i l’ús habitual del català per part del personal al servei de l’administració de l’Estat i de l’administració de Justícia. 3.6 Seguretat pública 3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya Cal entendre el concepte de polítiques de seguretat pública en un sentit ampli, no merament policial, tal i cap a on apunta la Llei 4/2003, del 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. En aquest context, la coordinació de les polítiques de seguretat esdevé encara més necessària. I qui ha de dur a terme aquesta coordinació és la Generalitat de Catalunya, ja que és qui millor coneix el conjunt de la realitat catalana i, per tant, qui millor pot prestar aquest servei. Per tal de coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya es duran a terme les següents línies d’actuació. Avançar en el model La Junta de Seguretat de Catalunya ha d’esdevenir el veritable òrgan de coordinació de comandament únic de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. dels cossos i forces de • Canviar el reglament que regula la Junta de Seguretat per tal que la Consellera seguretat actuants a d’Interior en sigui la presidenta i, d’aquesta manera, assumir la coordinació de cossos Catalunya policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. • Donar participació a la Junta de Seguretat a una representació de les autoritats locals. Mesures per coordinar Cal assegurar la coordinació de les actuacions del Govern en matèria de seguretat. les diferents polítiques Algunes actuacions concretes per avançar en aquesta línia són: de seguretat • Trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials del Departaments del Govern. Es crearà una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa interdepartamental i es constituirà la Comissió de Govern per a la Seguretat. • Elaborar una nova Llei de Seguretat Pública. • Establir una nova política de Recursos Humans en el cos de Mossos d’Esquadra: - Incrementar el nombre de policies destinats a tasques policials i incorporació de facultatius de suport. - Establir un pla de carrera professional. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 80 - Revisar el procés de selecció i formació. • Convertir l’Escola de Policia de Catalunya en l’Escola de Seguretat de Catalunya i incorporar l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya. • Creació a Barcelona d’un Centre Internacional de Formació dels Agents Locals (CIFAL), en col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides (UNITAR), dedicat a la seguretat, espai de convivència o diversitat cultural. • Creació del Consorci d’Estudis de Seguretat amb l’objectiu d’analitzar i dissenyar polítiques públiques en matèria de seguretat i impulsar programes i plans d’actuació transversals en els que participi la policia de la Generalitat. • Completar el desenvolupament del 112 com a únic referent en situacions d’emergència. • Desenvolupar un sistema integral d’emergències a Catalunya. Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori català • Cal avançar en el desplegament dels Mossos d’Esquadra per cobrir tot el territori català. El calendari previst durant aquesta legislatura és el següent: - 2004: Predesplegament a Barcelona i desplegament a la comarca de l’Anoia - 2005: Desplegament a Barcelona - 2006: Desplegament a Sabadell, Cerdanyola, Terrassa, Rubi, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Prat de Llobregat. - 2007: Desplegament a Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Martorell, Alt Penedès, Garraf i Baix Penedès. • Reforçar la seguretat a les comarques tarragonines i de les Terres de l’Ebre, amb l’enviament de 100 nous policies. • Conformar el CME en un cos de policia integral. En aquest sentit, es potenciarà la seva presència en organismes europeus i s’actualitzarà el protocol en matèria antiterrorista. 3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme Venim d’una filosofia de seguretat civil basada sobretot en la capacitat de reacció. Un dels objectius d’aquest Govern és avançar cap a una concepció de seguretat basada més en la prevenció i en la promoció de la convivència i el civisme. Per tal de dur a terme aquest canvi conceptual en les polítiques de seguretat, hi ha dos elements clau: la proximitat als ciutadans i la planificació. Potenciar la proximitat El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis policíacs als ciutadans en les i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització dels ciutadans polítiques de seguretat envers el concepte de prevenció. En efecte, no és possible una política integral de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 81 protecció del ciutadà sense que aquest jugui també un paper actiu en matèria de prevenció, de conscienciació que ha de tenir una actitud activa en la defensa dels seus drets i llibertats però també en el compliment dels seus deures. Algunes actuacions concretes per potenciar la proximitat en les polítiques de seguretat són: • Crear els Consells Regionals de Seguretat. • Potenciar el paper de les Juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos al territori. • Potenciar els Consells Locals de Seguretat com a fòrums de participació i debat. • Establir contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. • Elaborar un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya per tal d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania. • Reunions de treball amb associacions i entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reflexionar i debatre sobre la complexitat de la convivència. Potenciar la planificació A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i les ac- en matèria de tuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La planificació prevenció esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció. Algunes actuacions concretes en matèria de planificació són les següents: • Elaboració d’un Pla de seguretat pública, de caràcter bianual. Aquest Pla establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme. • Elaboració d’un Pla de Prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. • Pla de Seguretat Viària 2005-2007, com a Pla integral per a la reducció de l’accidentalitat, la mortalitat i la morbiditat en el trànsit, amb l’objectiu de reduir un 50% les morts per accident de trànsit l’any 2010 en relació a l’any 2000. • Perspectiva de la llei de Trànsit de Catalunya en funció de les negociacions de les competències de traspàs Estat – Generalitat. • Projecció europea del Servei Català de Trànsit. • Elaboració i implementació d’un Pla integral per a la prevenció i eradicació de la violència exercida contra les dones. • Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc i espectacles. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 83 Situació La política territorial catalana s’ha realitzat en els darrers anys amb una visió i abast de poca volada: ha respost a demandes puntuals i locals, anant sempre a remolc de les necessitats apressants, sense una idea clara del conjunt del país i, sobretot, sense diàleg amb els territoris. Si Catalunya, per la seva estructura de població, ja tendeix al desequilibri, aquesta dinàmica no ha fet més que aprofundir aquest problema. Ben evidentment, no es pot dir que en tot estem pitjor: hi ha més equipaments, més infraestructures, algunes gestions d’espais naturals s’han fet amb criteri... i més exemples que podríem citar. De fet, Catalunya va ser la primera comunitat en tenir una política territorial pròpiament dita. Però en aturar-se incomprensiblement el seu desenvolupament, en no aprofundir-se en la via de la planificació i la reglamentació, en no buscar una estructuració dels territoris d’acord amb les seves potencialitats i la preservació el seu medi, en deixar que la construcció i el turisme fessin els territoris dependents de dinàmiques externes a ells mateixos, aquesta llavor no ha donat els fruits que podia haver rendit. Tot i així, el treball tècnic acumulat al llarg dels anys és més que notable, i no és sinó la voluntat política d’anar més enllà dels estudis el que ha mancat. L’aprovació l’any 2001 del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, i l’inici de les tasques de realització de la resta, ja reconeixen implícitament la necessitat de revertir aquesta tendència. El cas més greu, potser, és el de l’àrea metropolitana de Barcelona: el Govern de Catalunya no ha tingut un tracte específic amb la seva capital i li ha regatejat el desenvolupament d’elements essencials com ara els transports, fins fa ben poc, o un necessari grau d’intervenció en la seva pròpia organització territorial. Tampoc, però, s’ha volgut dotar de personalitat real les altres àrees metropolitanes, que s’han seguit movent en base als recels d’unes localitats envers les altres, sense propiciar els espais de necessari consens. L’elaboració dels plans territorials i la posta en marxa de les autoritats del transport hauran de canviar aquesta tendència. Algunes de les iniciatives més importants a nivell de país o bé s’han endegat en els darrers anys amb propòsit electoralista i mètodes discutibles de finançament (i sovint, per tant, encara no estan en marxa), o s’han gestionat pèssimament a nivell polític, com ara el pas de l’AVE per Catalunya o el paper de l’aeroport del Prat. Amb tot, és la idea mateixa de Catalunya imperant fins fa poc la que aquest nou Govern no comparteix: la d’una Catalunya barallada amb la seva capital però centrípeta i centralista, tancada en ella mateixa sense cercar aliances amb el seu entorn que la situïn en el context europeu, i que nega als seus territoris cap altre espai que el �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 84 paper que puguin fer en relació a la gran àrea metropolitana central. Ens trobem doncs una Catalunya poc vertebrada i poc planificada, però que a més pateix altres desequilibris, bàsicament ecològics, perquè una inexistent política territorial efectiva condueix sempre a la degradació ambiental. El litoral desprotegit, ja amb molt llargues zones de continu urbà, àrees agrícoles amb el futur incert o bé abandonades, l’extensió de la ciutat difusa, la generació creixent de noves demandes de mobilitat, la reducció de la connectivitat ecològica... i de manera general el que és més preocupant: una incapacitat de convertir el medi en un actiu per als seus habitants. En cap cas es pot dir que els valors de la sostenibilitat han transcendit el discurs per impregnar la política territorial. Capítol a banda mereix el dèficit flagrant d’infraestructures respecte d’altres territoris similars. La xarxa de serveis ferroviaris, amb les rodalies invariables des de fa anys, el transport de mercaderies minimitzat, els corredors de llarga distància sense finalitzar-se i els trens regionals amb una oferta de molt baixa qualitat, és més que manifestament millorable. La xarxa viària, dominada per la xarxa d’autopistes de peatge i amb vies bàsiques de capacitat insuficient, té, a més, el repte de millorar substancialment la xarxa capil·lar. Els grans ports catalans han de guanyar en connectivitat i en intermodalitat, per acabar de consolidar la seva posició de ports de primera magnitud en l’entorn del sud d’Europa i la Mediterrània en general. Finalment, l’aeroport de Barcelona no pot seguir sent un aeroport tan secundari a escala europea, tant per les rutes de viatgers com per a les companyies. Tampoc les telecomunicacions han arribat al territori quan se les esperava, comprometent la possibilitat de gran part d’aquest d’accedir a les noves vies de desenvolupament. Els diversos sectors productius coincideixen en assenyalar que el dèficit en infrastructures és un dels factors que més frenen la competitivitat de l’economia catalana. Per tant, una de les principals responsabilitats que té la Generalitat per impulsar l’activitat econòmica del país és la de promoure i executar les infrastructures requerides pel normal funcionament de l’activitat productiva i eliminar així els dèficits d’inversió pròpia i de l’Estat a Catalunya. Els problemes de l’energia són de tota índole: de generació, sense el pes necessari de les energies renovables i per tant sense haver resolt el model de futur; de transport, amb uns centres de generació allunyats dels llocs de consum i amb fortes topades amb el territori; de distribució, amb un nivell de talls que ha arribat a preocupar fortament el sector industrial; i de sector, amb una insuficient presència d’empreses catalanes en el mercat. Davant del repte que suposa Kyoto, per tant, es fa més necessari que mai un replantejament global de l’àmbit de l’energia al nostre país: partint, i revisant si cal, el Pla de l’Energia elaborat l’any 2002, caldrà obtenir �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 85 un compromís creïble que permeti avançar en tots aquests aspectes, així com sobre la demanda d’energia. Ni les polítiques de residus, ni de l’aigua, ni de l’aire, ni de la protecció de la biodiversitat han aconseguit seguir el pas de les directrius impulsades des de la Unió Europea. I, a més, no s’han resolt els debats de fons amb el territori per a l’emplaçament d’infraestructures, altra vegada a causa que el territori no ha pogut veure mai un plantejament integral de les seves problemàtiques, ni participar-hi, ni debatre’l. Finalment, cal esmentar el gravíssim problema de l’habitatge, que s’ha permès que esdevingués ja gairebé més un problema social que territorial. La feble intervenció pública no ha atenuat les pressions del mercat i ni tan sols s’han protegit els segments més febles del teixit social, deixant que els ajuntaments, sense competències ni finançament en aquest àmbit, prenguessin una iniciativa que no havia de ser seva. Horitzó La Catalunya que aquest Govern desitja és una Catalunya en què el desenvolupament no li suposi hipotecar-se el futur. El Govern es planteja el repte de construir en tots els territoris espais de creixement, d’identitat econòmica, de connexió amb l’entorn... el tot, en el marc del retrobament del rol de Catalunya dins del seus espais més naturals: la Mediterrània, la península ibèrica, el sud d’Europa. I cal que tot això ho puguem fer sense posar en risc la nostra capacitat futura per abastar-nos d’aigua, gaudir d’una atmosfera neta, gestionar els nostres residus i preservar la biodiversitat. Plantegem un model de territori en el qual les ciutats creixen de manera compacta i aquestes ciutats, en una escala superior, es configuren com a nodes d’una xarxa que es pot planificar coherentment en termes d’infraestructures físiques i de dotacions de serveis públics. Volem, però, unes infraestructures de nivell europeu. Entenem per això les que permeten el desenvolupament econòmic potencial del que el nostre país sempre ha estat capaç. Som conscients dels problemes financers inicials de la Generalitat per augmentar tant com caldria el nivell d’inversió, i sabem que moltes infraestructures del país són titularitat d’altres institucions. El Govern, però, no pot oblidar el seu paper de lideratge polític, ni fugir sempre de plantejaments que ultrapassin les seves competències nominals, i, per això, entoma com a responsabilitat pròpia l’assoliment dels objectius generals en aquest àmbit. La política del Govern en matèria d’infrastructures respondrà als objectius i criteris següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 86 • Assolir la projecció i l’establiment de les infrastructures necessàries per a un nivell òptim de competitivitat de l’economia catalana. • Mantenir i, en la mida del possible, incrementar el ritme d’inversió dels darrers anys, i així contribuir a mantenir l’activitat econòmica i l’ocupació en el sector de la construcció i els seus efectes de motor del creixement econòmic. • Projectar i executar les infrastructures necessàries per a la col·lectivitat d’acord amb un criteri bàsic d’equitat territorial, i escoltant sempre els diversos sectors socials afectats. • Aplicar en qualsevol cas un criteri bàsic de sostenibilitat en la projecció, execució i gestió de les infrastructures, tant als efectes de minimitzar l’impacte de les mateixes sobre el territori, com també el consum energètic. • Gestionar la inversió de la Generalitat en la construcció i manteniment d’infraestructures d’acord amb un criteri general d’eficiència econòmica, procurant concertar la participació de finançament privat, per tal de complementar les capacitats pressupostàries. El transport públic, en aquest sentit, és prioritari. A l’àrea metropolitana de Barcelona, la finalització de la línia 9 és una necessitat essencial. Però també els altres sistemes de desplaçament no radials. Ens calen uns transports moderns i eficients. En aquest camp, el transport ferroviari sembla estar per davant dels altres i en les àrees metropolitanes haurà d’estar privilegiat. És prioritari, així mateix, que Catalunya surti de l’escamot de cua en matèria energètica. Cal incrementar la part d’energies renovables sobre l’energia total generada, però també fer unes xarxes de transport i de distribució territorialment ordenades i, sobretot, fiables. El sistema energètic no pot ser un fre al creixement de Catalunya, ni tampoc una font de problemes mediambientals excessius. Cal igualment establir les polítiques de gestió del medi que aquest necessita: fer d’aquest un actiu de l’economia del país i refermar de manera explícita, amb inversió i amb legislació, el compromís del Govern i de la gran majoria dels ciutadans amb la protecció de l’entorn: l’aigua, l’aire, el territori i el medi natural. L’habitatge, en darrer terme, és una de les grans prioritats socials del país: ens cal assolir la capacitat de ser participants actius en el mercat, mitjançant la creació de parc públic i la intervenció decidida per protegir la qualitat de vida als barris més malmesos. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 87 4.1 Energia 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia En els darrers anys, una de les preocupacions dels sectors industrials, i també de la població en determinats instants de l’any, és la manca de garanties sobre la continuïtat del subministrament elèctric, atesos els massa freqüents talls. Això ha destapat l’existència de dèficits estructurals en el sector de l’energia a Catalunya. Degut a la transcendència de la seguretat i qualitat del subministrament energètic per al desenvolupament de l’economia catalana, el Pla de Govern ha definit dues grans línies d’actuació operativa en aquest camp. Introduir nous agents Un dels mals que afecten el sector és la seva evident manca de competència, que públics i privats al provoca l’arrossegament de tics monopolistes. El Govern de Catalunya afavorirà sector l’existència de competència en els segments de la cadena de subministrament en els que aquesta sigui crítica per garantir la qualitat del servei final, des de la generació fins a la comercialització. En aquest sentit, s’impulsarà de manera preferent l’aparició de nous operadors energètics amb seu a Catalunya. Igualment, es potenciarà l‘Institut Català de l‘Energia per a què aquest assumeixi les funcions previstes per a l‘Agència Catalana de l‘Energia, amb els recursos i les atribucions suficients per esdevenir l‘ens central pel que fa a la planificació i l‘aplicació de polítiques actives per a la millora del subministrament energètic, i per esdevenir també la referència i l‘autoritat tècnica per a la supervisió de la necessitat, conforme als plans en vigor, d‘aspectes com ara el desenvolupament en el territori d‘infrastructures de transport d‘energia. Es proposarà al govern central, en aquest sentit, la modificació del decret d‘escomeses. Finalment, es treballarà per a la creació de la figura del gestor de la distribució. Aquesta figura, definida per part d‘una directiva europea, haurà de donar instruccions vinculants en matèria d‘infrastructures a realitzar i procediments operatius a seguir. Determinar els Les reformes importants en l’àmbit de l’energia només es poden fer a mig i llarg ter- escenaris previsionals mini, atesos els volums d’inversió requerits i, sovint, la dimensió de les obres quan de la demanda, en el aquestes són necessàries. Cal, doncs, establir amb un nivell d’afinament prou acurat marc d’un nou Pla de els escenaris de la demanda previsible com a mínim fins l’any 2015. l’Energia Aquest càlcul, tanmateix, cal que sigui fet dins del marc d’un nou Pla de l’Energia, que incardini la variable de la demanda amb les de l’oferta i amb altres consideracions mediambientals, d’igual importància, i de manera general amb la resta de les figures de planificació bàsiques i sectorials de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 88 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables Catalunya està molt endarrerida respecte de les mitjanes europea i espanyola pel que fa a la part d’energies netes que es produeixen respecte de l’energia total consumida. En un país que frueix de condicions climàtiques favorables per al desenvolupament de les energies no contaminants, aquesta tendència ha de ser obligatòriament reorientada. Els compromisos de Kyoto marquen ja un camí i uns terminis, però Catalunya ha de determinar també ella mateixa, sobre la base del diàleg i del consens amb el territori, com esdevé capdavantera en aquesta matèria. Introducció de noves En primer lloc, s’ha previst donar rang normatiu a la voluntat de canvi en l’àmbit fonts de generació de la producció energètica, mitjançant l’elaboració de la nova llei sobre producció d’energia d’energies. Aquesta assentarà les bases normatives per desenvolupar després, com a mínim, les següents línies de treball: • Un mapa de l’energia eòlica, basat en un mapa de recursos eòlics, però equilibrat i fruit del diàleg amb el territori, i que minimitzi la concentració de l’impacte paisatgístic. L’objectiu és arribar als 3.000 MW en l’horitzó de l’any 2010. Establiment d’un Fons territorial de distribució equitativa dels beneficis dels parcs eòlics. • La programació del desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic que un país que es beneficia de tantes hores de sol pot permetre’s. En aquest àmbit, també es donarà suport als municipis que vulguin implantar ordenances municipals que obliguin a incorporar instal·lacions solars en els edificis nous o en els existents. • El foment actiu de la implantació de centrals de biomassa, que a més poden jugar un rol econòmic important en el territori. • La introducció dels biocarburants en els transports de Catalunya. En aquest àmbit, es fomentarà la utilització fins on sigui tècnicament i econòmicament possible del biodiesel, ja sigui obtingut a partir d’olis vegetals usats o a partir dels cultius energètics adients. Aquestes actuacions disposaran d’uns terminis establerts i d’un pressupost específic per a ser dutes a terme. 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica L’objectiu en aquest eix d’actuació és aconseguir per a Catalunya una posició capdavantera pel que fa a l’eficiència en l’ús de l’energia, en relació als països de la Unió Europea, assolint el màxim estalvi energètic mitjançant propostes tècnicament viables, econòmicament rendibles, ambientalment respectuoses i socialment desitjables. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 89 L’àmbit domèstic i el transport són els espais de major consum d’energies fòssils. La reducció necessària de les emissions que generen cal fer-la sobre una base d’actuacions molt transversal, des de l’ocupació compacta i no dispersa del territori, passant per l’augment del transport públic, les polítiques tarifàries, etc. En aquest objectiu del Govern, més enllà de l’establiment de directrius transversals sobre el conjunt de les actuacions, es preveuen un seguit de mesures més concretes i que suposen accions per al mig i llarg termini però que han de ser iniciades sense retard. Per això, una de les tasques prioritàries del nou Pla ha de ser l’elaboració del Pla d’eficiència energètica, adreçat a tots els sectors consumidors catalans (domèstic, primari, serveis, industrial i del transport) i, també, al propi sector de transformació de l’energia. Elaboració d’un Aquestes centrals que transformen la crema de gas en energia elèctrica tenen el programa d’establiment grau més alt d’eficiència en el procés i, a més, contaminen en menor mesura que de centrals tèrmiques les centrals convencionals de fuel o carbó, per exemple. Cal, per tant, incrementar de cicle combinat el nombre d’aquestes centrals en, dins del marc del Pla de l’Energia i en acord amb els operadors energètics del mercat. Prioritzar la recerca i la Aquest és un àmbit bàsic de recerca, plenament estratègic. No abasta tan sols la innovació en matèria recerca fonamental, sinó també la recerca aplicada, camp en el que es poden fer de tecnologies d’estalvi grans avenços amb més facilitat. Cal, doncs, un compromís públic en aquesta àrea, d’energia tant en forma de suport econòmic als innovadors com de foment de la implantació dels avenços en les llars i empreses de Catalunya. Per potenciar aquests aspectes, el Govern crearà el nou Centre Tecnològic d’Energies Renovables a Vandellòs. De manera singular, el transport és un dels espais on cal fer un esforç substancial de R+D per a la disminució dels contaminants generats. El nostre país té prou teixit industrial i de recerca en el món de l’automoció com per participar en primera fila en aquest àmbit específic. Les línies de suport del Govern tindran en compte aquesta prioritat. En qualsevol cas, el Pla de l’Energia contindrà programes que determinaran la temporalització i els objectius específics en cada un d’aquests camps. Llei d’eficiència Les llars són, a més del transport, l’espai de major consum energètic. Atesa, doncs, energètica en la importància d’assolir la màxima eficiència en aquest entorn, i també pel valor peda- edificis i d’edificació gògic que suposa, el Govern promulgarà una llei específica sobre les característiques bioclimàtica afegides que els edificis hauran de complir per garantir un consum energètic adaptat a les necessitats reals de les llars. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 90 4.2 Política i ordenació territorial 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori sostenible i equilibrada En els darrers cinquanta anys, s’han produït canvis de gran magnitud pel que fa a l’ús del territori, dins i fora dels nuclis urbans, i en tot aquest temps no s’ha produït un consens sobre quines eren les regles generals d’aquest desenvolupament, els preceptes que havien de fer compatible el propi creixement amb l’entorn en què aquest creixement es produïa. D’un temps ençà, però, i gràcies entre d’altres a la tasca pedagògica d’associacions, de científics i d’acadèmics, s’ha anat consolidant a tots els nivells la idea que aquesta era una necessitat absoluta del país, una condició sine qua non per a l’habitabilitat futura de les nostres contrades. Tècnicament, però, la tasca és feixuga. Malauradament manquen moltes de les figures de planejament, territorials i sectorials que haurien d’estar ja resoltes. És imprescindible, a més, que la planificació resultant es faci havent escoltat prèviament el territori i en uns temps que permetin la reflexió, sense oblidar la part de pedagogia que comporta una figura de planejament. En qualsevol cas, el conjunt d’actuacions que s’hauran de dur a terme per complir aquest objectiu es poden estructurar de la següent manera: Finalitzar la planificació La Catalunya que imagina el Govern té uns territoris amb capacitat i personalitat territorial bàsica i pròpia, que en bona part generen i ordenen per ells mateixos el seu creixement. Això sectorial de Catalunya. exigeix redactar en el menor temps possible els Plans Territorials pendents, que han Fer realitat les àrees de definir, en els escenaris de creixement demogràfic i econòmic previstos, els usos metropolitanes del sòl, les comunicacions, els transports... Els Plans s’han de construir des del debat previ en l’interior de cadascun dels territoris concernits i és en aquest sentit que aporten identitat i projecte compartit. El Govern impulsarà aquests debats ciutadans perquè està convençut de què se’n derivaran elements de gran importància per al contingut dels Plans. També, però, atès que certs àmbits econòmics i geogràfics afecten el conjunt dels territoris, i han de ser vistos des d’una perspectiva del conjunt de Catalunya, es redactaran els Plans Sectorials en els terminis que siguin els més adients per a la seva complementarietat amb els plans territorials. Altrament, hi ha un seguit de desplegaments normatius bàsics que són mancances històriques. És el cas de la revisió de la Llei d’Urbanisme, que, entre d’altres, traslladarà als ordenaments municipals els criteris territorials generals, i, sobretot, establirà �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 91 el marc de cooperació del Govern de la Generalitat amb tots els pobles i ciutats de Catalunya i, en especial, amb la seva capital i amb la resta de realitats metropolitanes, subvenint i estimulant les seves iniciatives. Així, la reforma de la Llei d’Urbanisme que impulsarà el Govern tindrà tres objectius essencials: proveïr sòl per a habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local. Els criteris bàsics que serviran als Plans i normatives seran el de la sostenibilitat, la funcionalitat econòmica i la cohesió social, la plasmació dels quals, bàsicament, es farà a través d’un territori ben integrat, articulat sobre una xarxa de ciutats potents, cadascuna de les quals es caracteritzarà per la seva compacitat física i en la convivència de persones i usos diversos en el seu interior. Menció especial cal fer de la realitat metropolitana de Barcelona, cor urbà i principal motor econòmic del país, el desenvolupament ordenat de la qual ha de ser impulsat i potenciat. Si alguna vegada ha pogut semblar que el país i la seva capital es donaven l’esquena això mai més serà així: el Govern està fermament convençut que treballar per Barcelona és treballar per Catalunya, i viceversa. Determinar les àrees de Per la seva significació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per la protecció especial en el pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees territori i els termes del de Catalunya ha de ser posat sota protecció especial, singularment els espais d’in- seu desenvolupament terès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics, tots plegats cridats a conformar la part catalana de la Xarxa Europea Natura 2000. Però els territoris sota figures de protecció no s’han de veure condemnats a una paràlisi. Al contrari, se’ls ha de dotar d’instruments de gestió que transformin la protecció en valor econòmic, potenciant les activitats que hi han de ser possibles. És el cas del Pla Director del Litoral, ja aprovat inicialment, i que ha vingut a pal·liar una greu i ja massa antiga problemàtica. En etapes successives, es posaran en marxa programes de gestió activa dels espais de protecció natural, amb participació de les administracions locals, dels agents socials del territori i de les entitats que els han defensat i protegit fins ara. Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. Així mateix, es preveu l’elaboració d’un conjunt de mesures –plans directors urbanístics d’abast comarcal- destinades a garantir un desenvolupament ordenat de els àrees de muntanya. Per a un àmbit més general, com és la protecció i la gestió del paisatge com a patrimoni col·lectiu, i dins de les línies directrius que estableix el Consell d’Europa, el Govern aprovarà una Llei del de gestió del paisatge, destinada a dotar les administracions catalanes dels instruments necessaris per a la preservació dels valors patrimonials, ambientals i econòmics dels nostres paisatges. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 92 Superar la crisi dels Per tal d’evitar la fractura territorial entre el món urbanitzat i el rural, es pretén dotar models de vida rurals i les àrees rurals de les infraestructures i els serveis bàsics necessaris per tal d’acon- la seva desaparició del seguir que per als joves del món rural el model de vida urbà deixi de ser un mirall territori utòpic, ja que en realitat, aquest model sovint dista molt d’ésser un model equilibrat, sostenible i igualitari. Es pretén doncs, elaborar un pla de xoc de desenvolupament d’infraestructures bàsiques per a les zones rurals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 93 4.3 Habitatge 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població La possibilitat d‘accedir a un habitatge digne i adequat és un dret reconegut en totes les constitucions europees. Actualment l‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han anat augmentant a uns ritmes molt superiors a l‘inflació i, per descomptat, molt superiors als ingressos provinents dels salaris. Aquesta dificultat afecta de forma especial a sectors com els joves que no poden emancipar-se, els treballadors i treballadores de rendes baixes i ocupació temporal i eventual, els sectors socials més humils afectats per problemes d‘exclusió social: gent gran, immigrants, famílies monoparentals, situacions de crisi familiar i atur, i tots aquells a qui la liberalització i l‘escassetat del mercat de lloguer fan cada cop més difícil seguir pagant les rendes o, simplement, trobar habitatges a preus assequibles. L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge s‘assolirà amb les actuacions següents: Impulsar una oferta L‘aprovació del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007 preveu: adequada d‘habitatge a les necessitats existents • Incrementar la producció d’habitatge protegit a un total de 42.000 unitats, de les quals, com a mínim, la meitat seran en règim de lloguer. • Fomentar el lloguer d‘habitatges, especialment per a joves, gent gran i sectors en risc d’exclusió. • Fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges. Establir mesures per La finalitat d‘aquest apartat és contribuir directament a l‘increment de la disponibilitat millorar els programes de sòl per a l‘habitatge i introduir programes per promoure l‘habitatge protegit en d‘actuació urbanística règim de compra o lloguer. destinats a habitatges, rehabilitació, preservació i millora urbana • Revisar els aspectes de la Llei d‘Urbanisme que afectin a l‘habitatge, incrementant la reserva de sòl per a l’habitatge protegit. • Mobilitzar tot el sòl públic de caràcter o vocació residencial. • Potenciar el mercat de segona mà a través de la mediació social i la rehabilitació. • Concretar la nova figura d’habitatge de preu concertat, amb un preu superior al protegit i inferior al lliure. • Establir programes de manteniment integral i de lluita contra l’assetjament immobiliari. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 94 • Instaurar un sistema de millora i control de la qualitat en la construcció dels habitatges. • Establir la qualificació de la protecció de l’habitatge en tota la seva vida útil. Creació d‘instruments Cal potenciar els instruments de gestió existents i promoure la concertació territorial de gestió per millorar la i social i la col·laboració amb les administracions locals així com potenciar la xarxa situació de l‘habitatge a catalana de mediació per a l‘habitatge en què hi participin agents públics, privats i Catalunya ONGs. Així, es preveu: • Constituir l‘Agència Catalana de l‘Habitatge. • Constituir el Consorci Metropolità de l‘Habitatge. • Revitalitzar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. • Donar impuls i contingut al Consell Assessor de l‘Habitatge. Aquest conjunt d‘actuacions es faran amb el suport d‘un nou marc jurídic de referència, concretant-se a partir del Projecte de Llei de l‘Habitatge i de l‘aprovació del Pla Territorial de l‘Habitatge. 4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges El foment de la rehabilitació ha de permetre el manteniment i la millora de les condicions d‘habitabilitat, d‘accessibilitat, d‘adaptació per a persones de mobilitat reduïda, sigui en zones urbanes, rurals o de muntanya. Igualment les polítiques de rehabilitació s‘adreçaran a la millora del manteniment dels barris gestionats per Adigsa, al foment dels barris afectats per patologies estructurals, a la remodelació integral de barris i la revalorització d‘habitatges per obtenir els mínims d‘habitabilitat i per mobilitzar habitatges buits. Les principals accions es poden emmarcar en dos programes d‘actuacions: Fomentar la Aquest programa d‘actuacions defineix programes específics de rehabilitació d‘ha- rehabilitació bitatges d‘acord amb el que es consideri més prioritari: d‘habitatges • Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges. • Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació per a les persones de mobilitat reduïda). • Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 95 Impulsar la rehabilitació El Govern ha endegat un programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees de barris urbanes on es concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes de problemàtica social i econòmica. Per això ha impulsat la Llei de Millora de Barris, Viles i Àrees Urbanes que requereixen d’atenció especial, aprovada ja pel Parlament de Catalunya. La Llei preveu la creació d’un Fons d’ajut als ajuntaments per tal que puguin emprendre operacions de rehabilitació integral d’aquests barris. És a dir, actuacions que no contemplin només les qüestions relatives a l’urbanisme, sinó també als equipaments. la vida comercial i social El Pla permetrà iniciar actuacions en un conjunt de barris de tot Catalunya –majoritàriament àrees velles, polígons d’habitatges i àrees d’urbanització marginal- amb una inversió total de 600 M €. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 96 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya El Govern de Catalunya, compromès amb la sostenibilitat i responent a una resolució del seu Parlament de l‘any 1997, va acordar impulsar l‘Agenda 21 del país amb la participació activa de tots els ciutadans i els agents socials i econòmics del país. L‘Agenda 21 de Catalunya té per objectiu definir aquells reptes i orientacions sobre les que s‘ha de construir el futur dels seus ciutadans i del seu territori. Creació de riquesa, millora del benestar de les persones, cohesió social, gestió durable dels recursos, conservació de l‘entorn, i garantia de les possibilitats de desenvolupament de les generacions futures són, en aquest sentit, els criteris als quals s‘ha d‘ajustar la definició de les actuacions que s‘emprenguin des del Govern. L‘Agenda 21 és, per definició, una vertadera Estratègia Catalana per a un Desenvolupament Sostenible per continuar avançant en aquest model de desenvolupament. Un pla estratègic que, a partir del coneixement de la situació social, ambiental i econòmica d‘un determinat territori, i sobre la base dels principis i el valor de la sostenibilitat, defineix un seguit d‘eixos estratègics que han d‘orientar l‘actuació de les seves institucions. L‘Agenda 21 de Catalunya també té, doncs, aquesta dimensió estratègica que observa la realitat del país de forma integrada, transversal i transdisciplinar. Les actuacions més rellevants són: Impuls decidit a l‘elaboració de Volem convertir l’Agenda 21 de Catalunya en un instrument de planificació estratègica ambiental que permeti: l‘Agenda 21 de Catalunya • Aportar els elements de participació dels agents en la redacció dels plans territorials. • Integrar el treball transversal dels diferents departaments de la Generalitat tot establint una Comissió Interdepartamental de Sostenibilitat. • Donar un paper real i útil al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Es crearà el Consell Social de Desenvolupament Sostenible. • Elaborar pactes estratègics per a la sostenibilitat amb els diferents sectors productius. • Incorporar indicadors de sostenibilitat a l’acció de Govern, els quals esdevenen instruments d’ajuda a la presa de decisions polítiques (pressupost ecològic). El procés de confecció de l’Agenda 21 de Catalunya ha de ser molt dinàmic i aportar propostes d’actuació immediata, per la qual cosa ens comprometem que pugui aportar conclusions i propostes de manera immediata, a partir de l’actualització i el contrast dels processos d’elaboració, participació i formulació seguits fins ara. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 97 Volem incidir en el fet que la sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. Per tant: • Potenciarem les iniciatives locals de “Plans d’acció per a la sostenibilitat”, i, per això, donarem suport als municipis, com ho fan actualment les diputacions, per facilitar la implantació de les agendes 21 locals. • Establirem un Programa d’ajuts a la construcció sostenible i cada departament del Govern hi farà actuacions demostratives. Cal tenir present que el sector residencial i terciari –que integra el conjunt dels edificis- representa més del 40% del consum final d’energia de la Unió Europea. Fomentar la Manifesta la voluntat de conscienciar sobre els aspectes de la sostenibilitat en el conscienciació, conjunt de la nostra societat, començant en les etapes educatives i continuant en les col·laboració i diferents activitats econòmiques i socials, tot afavorint els processos de col·laboració participació en i participació. els aspectes medi ambientals • Foment de la col·laboració amb les entitats ambientalistes, perquè les polítiques en matèria ambiental s’han de fer des del concert amb tots els sectors interessats: econòmic, científic, d’organitzacions no governamentals mediambientals, d’organitzacions socials i, en general, de tota la societat civil. • Creació del Fòrum del Medi Natural. • Ja hem començat a treballar en la creació de la Mesa Sectorial d’Empresa i Medi Ambient. Polítiques de suport i d’incentivació de la implantació i millora de les mesures ambientals en les empreses catalanes en general i, en especial, en aquelles que tenen una major incidència ambiental. Incentivar i promoure l‘adopció d‘iniciatives mediambientals, certificacions forestals, ecoetiquetes, certificacions ISO 14001 i EMAS (Eco-Management and Audit Scheme). • Impulsarem la creació de l’Institut de Medi Ambient de Catalunya com a organisme independent, que haurà d’esdevenir l’autoritat científica i tècnica del país en matèria ambiental. • La millora dels sistemes d’informació ambiental disponibles. Per això: · Establirem mecanismes d’accés a la informació ambiental amb la col·laboració dels sectors productius. · Redactarem el Llibre blanc del medi ambient de Catalunya. · Presentarem el primer informe complet sobre l’estat del medi ambient a Catalunya (amb dades sobre l’acompliment del Protocol de Kyoto per sectors i amb indicadors comprensibles de sostenibilitat per al conjunt del país). · Es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya. • Per avançar en l’educació ambiental de les persones, estem ja treballant per incorporar aspectes ambientals en la formació de la persona des dels seus inicis �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 98 a l’escola fins a la seva formació professional, passant pels cicles universitaris. A través de l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental (ECEA), hem iniciat un procés de participació per promoure l’acció proambiental individual i col·lectiva com a valor cívic i ètic. · Adhesió formal i pública del Govern de la Generalitat a l’ECEA, alhora que cal facilitar la realització d’accions aprovades en el primer Fòrum. · Ambientalització curricular de tot l’ensenyament, en col·laboració amb els Departaments d’Ensenyament i Universitats. · Foment de la formació ambiental dels treballadors i potenciació del programa de Bones Pràctiques ambientals a l’empresa, en col·laboració amb el Departament de Treball i Indústria i amb les organitzacions empresarials i sindicals. Establir plans de Aprovarem l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodi- gestió i protecció dels versitat, que ha de permetre eliminar o reduir les amenaces que comprometen la espais naturals i de la conservació dels components de la biodiversitat i, alhora, garantir la sostenibilitat biodiversitat dels usos i aprofitaments que se’n facin a Catalunya. Aquesta estratègia, a més, ha d’orientar altres documents de planificació com ara l’Estratègia per a la conservació de les espècies amenaçades de la fauna i la flora o l’Estratègia de conservació dels hàbitats estèpics. Cal destacar, també, la finalització dins d’aquest any 2004 dels treballs de revisió del Pla general de política forestal, que ha de fixar els objectius prioritaris en l’àmbit forestal per al període 2005-2014. Es desenvoluparan el Pla territorial sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures i el Pla de gestió d’espais no urbanitzables i de protecció del paisatge, s’establiran contractes i convenis de protecció territorial, i s’impulsarà, es completarà i es revisarà el Pla d’Espais Fluvials. En l’àmbit legislatiu, treballarem per: • Elaborar una Llei de protecció de la biodiversitat. Aquesta nova norma permetrà: · Revisar els objectius de la Llei d’espais naturals, i adaptar-los als nous requeriments socials i tècnics en aquest àmbit. · Incorporar mesures que permetin donar un tractament adequat a la protecció de la biodiversitat i del paisatge. • Redactar una nova Llei de protecció integral del litoral de Catalunya que permetrà la salvaguarda del conjunt d’elements ecològics tant del medi marí com del medi terrestre del litoral català. • En compliment del que preveu el Pla estratègic de la caça vigent, elaborar un projecte de Llei de Caça que s’ajusti a la nova realitat social i es fonamenti en criteris de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 99 sostenibilitat i ús racional dels recursos naturals. La nostra voluntat és accelerar al màxim la seva tramitació i fer-ho de manera participativa amb el conjunt dels sectors interessats, buscant el consens entre caçadors i entitats de protecció de la fauna i de la biodiversitat. • De la mateixa manera, actuar en la tramitació d’una nova llei que reguli l’activitat piscícola continental. • Desplegar els convenis internacionals sobre protecció de les zones humides. • A més, són diverses les lleis aprovades que requereixen el desenvolupament reglamentari o les adaptacions o modificacions puntuals que la seva implantació hagi posat de manifest: · La recentment promulgada Llei de protecció dels animals. · La Llei forestal. · La Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. · La Llei del cos d’Agents Rurals. • En altres casos, però, caldrà realitzar revisions de normes que, des de la seva aprovació, han presentat diverses dificultats en l’aplicació, com és el cas de la Llei de regulació de l’accés motoritzat al medi natural; per fer-ho, cercarem el major consens i la complicitat dels sectors afectats. • Crear l’Agència del Medi Natural de Catalunya. 4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental La necessitat de conèixer i de limitar les diverses tipologies de contaminació amb l‘objectiu de protegir i de garantir les persones i el medi ambient fa necessari desenvolupar una sèrie d‘instruments que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar els impactes ambientals de les diferents activitats humanes. Els principis de l‘acció pública en relació a la prevenció i control dels diversos tipus de contaminació són la coordinació entre les administracions públiques competents, la simplificació dels procediments, la modernització de les eines de gestió i la participació ciutadana. Les actuacions més rellevants d‘aquest objectiu són: Llei d‘avaluació És prevista l’elaboració d’una nova llei d’actualització de la normativa d’avaluació ambiental de plans i de l’impacte ambiental, atès que aquesta tècnica legislativa ha sofert una important programes evolució des de l’inici de la seva aplicació a finals dels anys vuitanta a Catalunya. En aquest àmbit, volem avançar-nos en la transposició de la nova normativa comunitària d’avaluació ambiental de plans i programes (avaluació ambiental estratègica). �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 100 Disposar d‘instruments suficients per fer Entre les actuacions més rellevants cal esmentar: • Es desenvoluparà reglamentàriament la Llei del cos d’Agents Rurals. efectives les tasques • A més, s’establiran procediments de coordinació amb la resta d’unitats del De- d‘inspecció i control en partament que realitzen tasques similars sobre el territori (ADF i voluntaris forestals), el medi natural a fi d’aprofundir en la definició i homologació de les tasques de vigilància ambiental i de col·laboració. • Ja des d’aquest estiu, s’han establert nous mecanismes que permeten una coordinació millor entre els Agents Rurals, els bombers i els Mossos d’Esquadra, principalment amb vistes a la participació en plans d’emergència i, més en concret, a la prevenció i extinció dels incendis forestals. • Consorci de coordinació amb les Diputacions per a la prevenció d‘incendis. Els resultats de l‘avaluació, la inspecció i el control han de fer possible, mitjançant un sistema d‘indicadors, l’anticipació en la presa de decisions i el desenvolupament de les actuacions preventives per a la salvaguarda del nostre entorn. 4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua L’aigua és una de les prioritats del nou Govern i el nostre principal objectiu és implantar el conjunt de mesures que resulten de la plena incorporació de la Directiva marc comunitària de l’aigua 160/2000, el que es coneix com a “nova cultura de l’aigua”. La Directiva marc de l’aigua estableix com a primer objectiu la protecció de les masses d’aigua, així com la recuperació del seu estat ecològic. Cal abandonar de manera definitiva l’antic model de gestió, fonamentat en la satisfacció il·limitada de les diverses demandes –cal establir una jerarquia entre demandes, però sense ultrapassar mai els requeriments intrínsecs de l’ecosistema hídric. La nova política de l’aigua que ja hem començat a desenvolupar posa l’èmfasi en la recuperació biològica dels sistemes. Per aquest motiu, inclou els aspectes ecològics en la gestió de l’aigua que incideixen tant en l’àmbit de la quantitat (consum) com en el de la qualitat (sanejament). El manteniment de les activitats productives i la satisfacció de necessitats bàsiques i del benestar de les persones depèn, en gran mesura, de la disponibilitat dels recursos hídrics. Per tant, cal fer-ne un ús racional i eficient i tenir en compte l‘equilibri dels sistemes naturals dels quals prové. L‘aigua és un recurs renovable però la seva disponibilitat és limitada. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 101 El Pla Nacional de Gestió de l‘Aigua El Pla Nacional de Gestió de l’Aigua que, amb la perspectiva del Pla de gestió de districte de conca, s’haurà d’aprovar l’any 2009, desenvoluparà: • el Programa d’estalvi d’aigua. • el Pla d’abastament. • el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya. • el Pla de previsió davant de condicions de sequera hídrica. • el Pla de protecció i de recuperació dels aqüífers. • el Pla de substitució del reg agrícola tradicional. • el Pla sectorial de cabals ecològics als rius de Catalunya. Al mateix temps, caldrà definir una relació estreta amb els ajuntaments per la prevenció d‘inundacions i un fons interterritorial pel suport d‘instal·lacions i serveis. La revisió del Pla de La revisió del Pla de Sanejament, a més de permetre l’execució de les infraestructures Sanejament necessàries per completar-lo, ha d’avançar fins a l’establiment del sistema català integral de sanejament (SCIS), que inclou el conjunt d’actuacions relacionades amb l’explotació, el manteniment, la reposició i les noves inversions per a les infraestructures d’aigües residuals urbanes, tant de les corresponents línies d’aigua com de les línies de fangs. També inclou les actuacions derivades de la inspecció i el control dels abocaments, el seguiment del medi i determinades actuacions de descontaminació específica de recursos hídrics. Redefinir els cabals Dins el Pla Nacional de Gestió de l’Aigua es desenvoluparà el Pla sectorial de cabals ecològics de les ecològics als rius de Catalunya amb l’objectiu de determinar-ne el règim de cabals conques fluvials de manteniment amb els coneixements tècnics i la informació hidrològica de base de què es disposa avui, a fi de garantir unes condicions ambientals mínimes als sistemes fluvials, d’acord amb la directriu d’aconseguir un bon estat ecològic que estableix la Directiva marc de l’aigua. A continuació, s’elaboraran els programes de mesures necessàries per implantar-hi progressivament els cabals de manteniment. A partir de la revisió de les concessions d‘aigua vigents, i tenint en compte els diferents usos de l‘aigua, caldrà endegar projectes per incrementar la disponibilitat dels recursos hídrics tot aplicant la Directiva marc d‘aigües i la Directiva de qualitat de les aigües. La nova política de la gestió de l‘aigua es planteja des de l‘oposició al transvasament del riu Ebre contingut al Pla Hidrològic subscrita pels partits polítics que conformen el Govern de la Generalitat i amb una nova planificació i millora de la gestió de l‘Agència Catalana de l‘Aigua, inclosa la gestió tributària. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 102 4.5 Política de prevenció de la contaminació 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus Les activitats humanes generen diàriament una gran quantitat de materials de refús, bona part dels quals són eliminats malgrat que no han esgotat el seu cicle de vida útil. Cal avançar en un model de producció i de consum més net, que estalviï recursos i minimitzi els residus. El model de gestió dels residus ha de fomentar la prevenció i la seva valorització, recuperació i reintroducció en els cicles productius. Per a què el resultat de l‘aplicació d‘aquest model en resulti eficaç cal establir un pla estratègic de xoc que actuï de forma integral sobre la prevenció en els actors productius i en les polítiques de reutilització i reciclatge, eliminant els tractaments finalistes que fins ara es venien aplicant. La situació actual i la projecció de la situació cap al futur fa preveure la necessitat d’incidir d’una manera ràpida i decidida sobre els diferents aspectes de gestió, sobre el desenvolupament tecnològic i sobre la participació de la ciutadania, a fi d’invertir la tendència a l’increment de la quantitat de residus generada, millorar-ne la gestió i poder avançar cap a models de sostenibilitat. Es desenvoluparan fórmules de política impositiva progressiva en la gestió dels residus. Les actuacions més importants d‘aquest nou model de gestió són: Programa de gestió de El Programa de gestió de residus municipals, amb vigència fins a l’any 2006, ha residus municipals marcat els eixos bàsics de la gestió de residus i ha establert uns objectius orientats especialment a la prevenció i a la valorització. Malgrat les mesures de planificació, la producció de residus continua en una progressió ascendent i els avenços en recollida selectiva i reciclatge, d’altra banda significatius, han estat basats en una actuació voluntària més enllà de l’estricte compliment de la legalitat i no ha permès assolir els objectius fixats. Per aproximar-se als objectius de la planificació i, especialment, del PROGREMIC, cal impulsar de manera decidida la reducció i el reciclatge, i establir un pla estratègic de xoc que actuï de manera integral sobre la prevenció en els sectors productius i les polítiques de reutilització i reciclatge, i limiti els tractaments finalistes aplicats. S’elaborarà un pla de treball per limitar i abandonar la incineració de residus. Programes sectorials En el marc de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, que assenyala que cada cate- de residus goria de residus planteja aspectes específics que requereixen una normativa regla- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 103 mentària adequada a la naturalesa, les característiques o la problemàtica especial d‘aquests residus, s’han aprovat els programes següents: • Programa de gestió de residus industrials de Catalunya: els objectius generals del programa tendeixen a optimitzar i flexibilitzar la gestió actual dels residus industrials i fomenten la col·laboració entre tots els agents implicats en el cicle de gestió dels residus. • Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya: té com objectiu estratègic assolir un alt nivell de gestió mediambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reciclatge i seguretat ambiental de les instal·lacions, de forma que en qualsevol projecte on es generin residus de la construcció es tinguin en compte els costos derivats d‘una gestió ambientalment sostenible. • Programa de gestió de dejeccions ramaderes: estableix les línies bàsiques per racionalitzar la gestió d‘aquesta tipologia de residus. Menció especial requereix la nova normativa que regula els envasos i residus d’envasos, especialment pel que fa a aconseguir la competència sobre aquesta qüestió a Catalunya. La gestió dels envasos i residus d’envasos és un dels eixos d’actuació dels programes de gestió, especialment important per incorporar els residus comercials i els residus equiparables originats en la indústria. La disposició addicional segona de la Llei estatal d’envasos 15/2003 estableix la transferència de les competències en matèria d’envasos domèstics i residus d’envasos. Per tant, portarem al Ministeri de Medi Ambient i, més endavant, si cal, a aquest Parlament, les iniciatives necessàries per obtenir la transferència de la competència d’ordenació dels envasos domèstics i residus d’envasos, per poder regular des de Catalunya mesures de desincentivació dels envasos i productes no reciclables, i mesures per garantir la valorització de tots els envasos, des del seu origen. 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació El desenvolupament de les activitats productives i humanes està provocant diversos tipus de contaminació. Les emissions de gasos, per exemple, estan creant desequilibris importants en el propi clima. D‘altres tipus de contaminació afecten directament �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 104 en el nostre entorn. Les actuacions més importants d‘aquest objectiu són: Estratègia Catalana de Cal frenar les emissions catalanes de gasos d’efecte hivernacle. És una necessitat lluita contra el Canvi ambiental i un compromís que hem adquirit a nivell internacional, amb la Unió Euro- Climàtic pea i amb els ciutadans. Elaborarem una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi Climàtic que estableixi quines són les polítiques transversals a desenvolupar en els camps de la mobilitat, els serveis, l’edificació, els residus i l’energia, amb l’objectiu d’avançar cap a la descarbonització de l’economia catalana. Programes de gestió Treballar per tal de reduir o evitar l’abocament de contaminants a l’aire. Pel que fa i suport per reduir a les fonts de contaminació atmosfèrica, es treballa en dos àmbits: la prevenció i el l‘impacte ambiental control. • Per garantir la prevenció, fixarem els nivells màxims d’emissió d’acord amb les millors tècniques disponibles. Per aconseguir-ho, caldrà actualitzar els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori. • Per optimitzar el sistema de control, es fomentarà la instal·lació de mesuradors en continu a fi de disposar d’informació en temps real a les zones i instal·lacions amb un potencial contaminant més gran. En aquest àmbit s‘incorporen diverses actuacions adreçades a la minimització de l‘impacte ambiental. • Modificació de la Llei d‘Intervenció Integral de l‘Administració Integral. • Estratègia per a una nova gestió dels nitrats en una agricultura i ramaderia sostenibles. • Polítiques de suport per implantar i millorar les mesures ambientals de les empreses. • Potenciació de les figures de l‘avaluació de l‘impacte ambiental. • Programes de protecció de la contaminació lumínica i acústica. • Desplegament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Creació de l‘Agència L’objectiu actual del SMC és avançar decididament i progressiva cap a la creació Catalana de l‘Aire d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR) que integri tots els aspectes relacionats amb el medi receptor atmosfèric, abastant els riscos, la mesura, el control i la reducció de la contaminació atmosfèrica. Amb aquest objectiu, el SMC està treballant en els àmbits següents: • Millorar la vigilància i la predicció meteorològica a curt termini. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 105 • Identificar i construir la Xarxa Climàtica d’Estacions Meteorològiques. • Crear la base de dades meteorològica de Catalunya. • Racionalitzar la informació meteorològica que s‘ofereix en els mitjans de comunicació. • Ampliar la informació meteorològica a altres aspectes d’interès ambiental per educar i sensibilitzar ambientalment la població. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 106 4.6 Infraestructures 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari Catalunya es troba infraequipada en l‘àmbit de la xarxa ferroviària. Existeix un enorme desequilibri, tant en els aspectes econòmics com ecològics, entre la xarxa de carreteres i la xarxa ferroviària actual, sobretot en el transport de mercaderies. A més de la racionalització de la pròpia xarxa ferroviària, cal un increment substancial d‘infraestructura ferroviària, una nova xarxa mixta i d‘ample internacional per a mercaderies i viatgers, que ens permeti arribar als mercats de la resta d’Espanya i d‘Europa i que, a la vegada, serveixi de nexe d‘unió entre el conjunt de ciutats i territoris de Catalunya. Aquesta nova xarxa ferroviària, determinada pel Pla d’Infraestructures ferroviàries, ha de permetre més eficiència en el transport de mercaderies i viatgers i, a la vegada, més seguretat i beneficis ambientals. La xarxa ferroviària de Catalunya ha de donar resposta a tres tipus de serveis : Millorar la xarxa Composada pels actuals serveis de rodalies i regionals de RENFE i les línies de ferroviària de rodalies i FGC al Vallès i al Baix Llobregat. Caldrà millorar aquests serveis i estendre‘ls cap a regionals Tarragona i Girona i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. Les principals actuacions que es realitzaran són: • Revisió del Pla Sectorial d‘Infraestructures Ferroviàries. • Transferència del servei de rodalies de RENFE a la Generalitat. Impuls a experiències pilot de gestió de línies ferroviàries, com ara la creació d’una empresa mixta Renfe-FGC per a la gestió de la línia Ripoll - Puigcerdà • Millora del serveis de rodalies de FGC, amb per exemple noves estacions a Sabadell i Terrassa, o la duplicació de vies de la línia de l’Anoia. • Millora dels serveis de rodalies i regionals de RENFE. Per exemple, es posarà en servei la línia R-5 de RENFE entre Martorell, Papiol i Mollet, passant per Rubí, Sant Cugat i la UAB. • Completar el traspàs de la línia Lleida-La Pobla. Establir la xarxa Actualment en construcció el tram Lleida-Barcelona-La Jonquera. La xarxa ferro- ferroviària d‘alta viària d‘alta velocitat permetrà una més fàcil vertebració interna, amb l‘Estat, farà velocitat possible la concreció de l‘Eix mediterrani i s‘establiran connexions ràpides a la xarxa ferroviària europea. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 107 Les actuacions corresponents són: • Incorporar les línies d‘altes prestacions a la xarxa transeuropea i a la llista d‘Essen. • Finalitzar la línia Madrid-Lleida-Barcelona-La Jonquera. • Potenciar el corredor mediterrani. Potenciar la xarxa Per qüestions d‘eficiència (evitar els col·lapses circulatoris i els temps perduts per ferroviària de la seguretat viària) i per qüestions ambientals (ja que aquest sector és responsable mercaderies d‘un percentatge important de les emissions), cal incrementar el transport ferroviari de mercaderies. Els principals compromisos adquirits són: • Construcció d‘una nova xarxa mixta per l‘interior de Catalunya, que connecti l‘Àrea Metropolitana amb els ports de Barcelona i Tarragona. • Adaptació de la xarxa ferroviària actual a l‘ample europeu per poder transportar mercaderies cap a Europa. • Obertura als trens de mercaderies del Puymorens. • Creació de centres logístics i estacions intermodals en els nusos de la xarxa ferroviària. • Creació de noves línies de transport ferroviari entre la península ibèrica i Europa. Impulsarem la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència i la creació de nous operadors públics i privats, i elaborarem la nova Llei Ferroviària de Catalunya. 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya La millora de l‘accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació dels criteris de la intermodalitat han de ser els punts essencials de la nova xarxa viària. Les vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península s‘han de completar amb altres que descongestionin i millorin les esgotades connexions metropolitanes. Però la nova xarxa de ciutats que hem de tenir a Catalunya s‘ha de basar en criteris menys troncals i més capil·lars. Des d‘aquest punt de vista, la renovació, racionalització i ampliació de carreteres secundàries, locals i comarcals, han de garantir una millor accessibilitat en tot el territori. Les actuacions definides són bàsicament dues: Actualitzar la xarxa La millora de la competitivitat de la nostra economia i del territori depèn en bona bàsica mesura de l‘existència d‘una bon xarxa bàsica viària i d‘una xarxa d‘accessos des dels diferents pobles i ciutats de Catalunya amb fàcils connexions a la xarxa viària �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 108 europea, tot reforçant el corredor mediterrani. • Nou model de peatges: mitjançant el fons de transició d’homogeïnització de peatges, constituït amb els suports generats per les autopistes i per aportacions pressupostàries de les administracions que permeti una política de descomptes, de supressió selectiva de peatges i d’inversió en infraestructures del transport • Nou pla d‘autovies i autopistes a Catalunya: Eix transversal, Eix Tarragona-Tàrrega, Eix del Llobregat, Ampliació de l‘A-7. • Nova xarxa d‘autovies catalanes: Eix de l‘Ebre, Eix Olot-Girona-Costa Brava, Eix Olot-Figueres, Eix Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, Eix Barcelona-VicRipoll. • Revisió dels itineraris que han d‘absorbir el trànsit de llarg recorregut. • Autovia Lleida-Osca. • Desdoblament de la Nacional II i de la Nacional-340. Millorar les La vertebració interna i l‘equilibri del territori de Catalunya i el seu desenvolupament comunicacions viàries econòmic requereixen una millora de les comunicacions viàries entre els pobles i locals i comarcals ciutats del país així com unes fàcils connexions amb les xarxes viàries bàsiques. Es poden destacar algunes actuacions concretes: • Barcelona: millora de les comunicacions entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Eix Manresa-Igualada-Vilafranca • Pirineus: Eix Lleida-Artesa-Ponts i Eix Vielha-Bonaigua-Sort • Girona: Eix Cerdanya-Ripoll, revisió de l‘Eix Vic-Olot i Eix Maçanet-Platja d‘AroPalamòs-Palafrugell-La Bisbal-Girona. • Tarragona: Eix Salou-Reus-Tàrrega-Artesa de Segre i Eix Alcover-Valls-El Vendrell • Millora de la xarxa local i comarcal de carreteres en general. Aquest conjunt d‘actuacions s‘assolirà a partir de la reformulació del Pla de Carreteres de Catalunya amb els objectius de prioritzar els sistemes de transport públic, la reducció del transport de mercaderies per carretera i la sostenibilitat del sistema. El conjunt d’actuacions citades són en tot cas a més a més del que és la principal prioritat del Govern en relació amb la xarxa de carreteres: millorar la seguretat viària, objectiu vers el qual s’encaminen tot un conjunt d’actuacions d’eliminació de trams en els que es concentren accidents, de millora de la conservació i del manteniment de les carreteres i de millora de la senyalització. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 109 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones Un del reptes de futur del país és el de garantir una mobilitat sostenible atesa la dinàmica de creixement que aquesta variable experimenta en la totalitat dels països desenvolupats. Aquest creixement ha vingut donat per un ús extensiu sostingut del territori. Cada vegada hi ha més persones i mercaderies que es desplacen, i cada vegada més lluny, amb un pes progressivament més gran del transport privat, amb el conseqüent col·lapse la xarxa viària. És una espiral negativa que cal aturar. A Catalunya, per les seves característiques físiques i demogràfiques, el control dels fluxos de mobilitat ateny una rellevància especial. Entre les eines que poden garantir una millor mobilitat, tant per comunicar aquells territoris més aïllats com per reduir la pressió a les vies de circulació, en destaca el transport públic. El Govern potenciarà una nova cultura de la mobilitat que passi per l’ús preferent dels mitjans de transport públics i col·lectius en els desplaçaments, tot garantint la connexió de totes les ciutats amb aquest tipus de transport i adaptant-ne l’ús a les persones amb dificultats de mobilitat. En aquest sentit, l’aprovació de les Directrius Nacionals de Mobilitat, i els estudis d’avaluació de la mobilitat generada vinculats al planejament urbanístic són algunes de les eines que han d’ajudar a canviar aquest model. Així doncs, les mesures que emprendrà el Govern per fomentar l’ús del transport públic passen per: Fomentar una nova • Es reformularan les lleis de la mobilitat i d’urbanisme per incidir en la relació entre cultura de la mobilitat planificació territorial, infraestructures i mobilitat. En aquest sentit, es redactaran i aprovaran les Directrius Nacionals de Mobilitat que tindran caràcter de pla territorial sectorial i que, un cop aprovades, donaran lloc als plans directors de mobilitat i a la constitució de les Autoritats territorials de la mobilitat, com ara les del Camp de Tarragona, de les Terres de Ponent i de Girona. • S’elaborarà i aprovarà una nova Llei de finançament del transport públic de viatgers • Es potenciarà l’Observatori Català de la Mobilitat, que es configurarà com un instrument de recollida i de difusió de la informació més rellevant en matèria de mobilitat i sostenibilitat. Igualment, es crearà el Consell Català de la Mobilitat, com a eina de diàleg i debat amb la societat. • Per tal de facilitar l’ús del transport públic, es fomentarà una nova cultura de l’ús de l’automòbil, amb experiències innovadores com ara el car-sharing i el car-poo- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 110 ling, s’elaborarà un nou Pla de transport de viatgers que contempli les connexions intermodals entre els diferents formats de transport i la connexió de totes les capitals comarcals, i es realitzaran plans de qualitat en el transport col·lectiu. Igualment, s’establiran carrils-bus en les principals vies d’accés a Barcelona. Garantir un transport El transport públic, a banda de descongestionar les vies de comunicació, fomentar públic adaptat a les l’estalvi energètic i contribuir al control de la contaminació, té també la funció de persones amb mobilitat garantir la mobilitat a tots aquells qui, per una o altra circumstància, tenen dificultats reduïda per utilitzar altres mitjans de transport. El Govern impulsarà mesures com el Pla de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic, l’extensió dels sistemes tarifaris integrats amb la inclusió de variables socials a l’hora de calcular-ne els preus, el foment del transport públic nocturn o l’establiment de descomptes per als joves. Facilitar l’accés Molts polígons industrials situats en zona periurbana tenen ara mateix una pobra dels treballadors als accessibilitat en transport públic. Això provoca, per exemple, que una de les causes polígons de mortaldat laboral més gran sigui en els desplaçaments en vehicle privat que ocasiona aquesta mancança. Cal, doncs, que es dissenyin solucions de transport per als polígons actuals i que, per als de nova creació, es reclamin aquestes solucions des del seu inici. En aquest sentit, es realitzarà un pla d’accés als principals polígons i es crearà la figura del gestor de la mobilitat. 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa Catalunya ha de tenir un sistema de ports potents que exerceixin de grans centres de distribució del sud d’Europa si vol aspirar a consolidar-se com la capital de l’Euroregió de la mediterrània occidental. L’acció del Govern es centrarà en potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversificant la seva activitat. A més del desenvolupament i gestió dels propis ports, és cabdal garantir la seva connexió amb la resta d’infraestructures de comunicació del país, sobretot amb aquelles que ens connecten internacionalment. Serà prioritari facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades i la creació de noves línies de mercaderies amb destí a Europa. En aquest context, es planteja dur a terme les següents accions: • Completar els accessos viaris i ferroviaris especialment per a mercaderies, dels ports de Barcelona i Tarragona, i la seva connexió amb la xarxa espanyola i europea, �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 111 posen un especial èmfasi la potenciació del corredor Algesires-Matz • Construcció de noves terminals que facilitarien l’expansió de les connexions marítimes amb el mercat asiàtic. • Impuls del cabotatge en la Mediterrània i de les connexions marítimes amb França, Itàlia, i el Magreb. • Reforçament de la col·laboració del conjunt dels ports catalans a través del Front Portuari Català Revisió del Pla de Ports Aprovació d’un nou pla quadriennal d’inversions de Ports de la Generalitat amb la inclusió de 3 capítols: • Millora de les infraestructures, integració ports-ciutat, mesures de seguretat i mediambientals • Aprovació d’un decret regulador de les marines interiors • Impuls de les marines seques com a alternativa a la construcció de nous ports quan aquests no siguin possibles. També s’aprovaran els plans estratègics pendents dels ports comercials de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós. 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries. La gestió única i centralitzada dels aeroports ha comportat que el conjunt d’aeroports catalans no s’hagin planificat en tant que sistema amb les seves pròpies característiques, ni tan sols en tant que subsistema del sistema aeroportuari espanyol. Això ha llastrat el potencial desenvolupament del conjunt, el que ha repercutit negativament sobretot en els aeroports més petits i els seus territoris. L’aeroport del Prat, tot i les inversions realitzades, no ha assumit el rol d’aeroport europeu de primer nivell al que pot aspirar. Per tot això, les mesures previstes en el Pla de Govern en matèria aeroportuària són: Assumir la gestió dels Es farà una revisió integral del marc legal vigent per sol·licitar, de l’administració central aeroports catalans de l’Estat, l’aprovació de les figures legals que facin possible, en una primera fase, la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en la gestió aeroportuària, per assumir més endavant la gestió dels aeroports. Creació del fons de El govern de la Generalitat crearà el fons de promoció de noves rutes aèries, amb l’ob- promoció de noves jectiu de promocionar els vols intercontinentals de l’aeroport de Barcelona (Barcelona rutes aèries – Nova York, Barcelona - Buenos Aires) que consolidin l’aeroport de Barcelona com �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 112 una hub transoceànic, el reforçament dels vols dels aeroports de Girona i Reus, i la creació de bases de companyies aèries als aeroports catalans. Són accions significatives en aquest àmbit les següents: • La construcció de l’aeroport de Lleida a Alguaire • La potenciació dels aeròdroms de la Cerdanya i Òdena mitjançant la creació de consorcis que n’assumiran la seva gestió. Desplegament del El Pla d’Aeroports aprovat el 2003 va fer palesos els objectius estratègics cap als Pla d’Aeroports de quals Catalunya havia d’avançar. Si bé aquests objectius no han de ser revisats en el Catalunya seu conjunt, ja que gran part d’aquests es basen en consideracions assumides per tothom, es realitzarà un programa d’actuacions per al seu assoliment, assumint quan s’escaigui concertar els processos amb els territoris. Altrament, el desplegament del Pla abordarà entre d’altres les següents problemàtiques: • Determinar les polítiques de suport directe de la Generalitat i els objectius d’activitat de cada aeroport, per a tots els segments, entenent que la Generalitat participarà en la seva gestió. • Definir de manera específica uns objectius d’increment del transport de càrrega aèria, i posar en relació als espais d’actuació logística que existeixen o s’estan desenvolupant als territoris. Complir aquests objectius haurà d’exigir accions concretes, com ara permetre la inspecció fronterera en règim de 24 hores els set dies de la setmana, i definir i calcular les inversions en infraestructures de transport que van associades a una gestió eficient de les mercaderies. • Els aeroports del sistema català només estan connectats per via rodada. Cal iniciar els processos tècnics que permetin completar aquesta per una connexió ferroviària entre els aeroports comercials, que doni lloc a una articulació real del sistema i n’aporti els beneficis d’una planificació conjunta. 4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat L’experiència de la creació de zones d’activitat logística, integrades i amb serveis específics, ha estat un èxit a tots els nivells. Per una banda, genera beneficis directes al territori, doncs ordena de manera més racional el trànsit de les mercaderies, fent-lo similar a les grans xarxes de provisió de serveis bàsics. Però, per l’altra, també se’n beneficien les pròpies empreses de distribució, transport i serveis logístics, que poden créixer de manera controlada i que gaudeixen d’ofertes de serveis mancomunats que les fan dedicar-se exclusivament a millorar el seu negoci. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 113 Cal, doncs, estendre aquest model, que ja està molt implantat a l’àrea metropolitana de Barcelona, a la resta del territori. Ben evidentment, aquestes zones logístiques han de ser situades a l’interior de cada territori dins del marc de l’elaboració dels plans territorials i caldrà decidir en cada cas la responsabilitat de la seva titularitat i del seu finançament. És imprescindible, però, observar les zones logístiques com un tot, una xarxa que s’imbrica en cada territori, però que també té sentit per ella mateixa, amb les seves jerarquies, marcades per la seva relació amb les grans infraestructures de transport, viàries, portuàries i aeroportuàries. En aquest sentit, les plataformes logístiques han de ser complementàries de les grans infraestructures, aprofitant-se del seu valor i, a la vegada, aportant-n’hi. No cal descartar tampoc que les plataformes logístiques competeixin entre elles en certs casos, com a estímul per a la seva dotació de serveis, per exemple. El repte és consolidar Catalunya com la porta logística d’entrada al sud d’Europa. Una part important de les àrees logístiques de Catalunya es concentren a la zona litoral i sí s’exceptuen les de la ZAL del port de Barcelona no són intermodals (només son carretera – carretera). Així doncs: • Les noves àrees logístiques de Catalunya apostaran per la intermodalitat (carretera / vaixell / ferrocarril). • Es promourà una gran àrea logística intermodal que actui com a port sec dels ports de Tarragona i Barcelona. • S’impulsarà un nou eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior, tot aprofitant els modes de creuament dels nous eixos viaris i ferroviaris Empordà – aeroport de Girona, Catalunya central, Terres de Ponent. • Es crearà una xarxa d’aparcaments per a camions, així com un grup d’aparcaments amb mercaderies perilloses. En qualsevol cas, es preveu iniciar en la present legislatura, i en alguns casos completar, dins dels terminis possibles marcats pels processos constructius, les àrees logístiques de suport als ports de Barcelona i Tarragona i així mateix les de l’Empordà, aeroport de Girona (ja iniciada), Camp de Tarragona (en construcció), l’Aldea, Catalunya Central i Terres de Ponent. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pla de Govern 2004-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Planificació Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del Govern. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes http://78.47.125.110/files/original/29/2831/Mil_dies_d_accio_de_govern.pdf e4ab2b2a79ccbde20020e8b0b0401415 PDF Text Text Mil dies de Govern 2004 2006 �2 Secretaria de Comunicació Departament de la Presidència Generalitat de Catalunya Aquest document és una síntesi de les principals actuacions del Govern de Catalunya durant la VII legislatura i respon als continguts del “Balanç del Pla de Govern” (Barcelona, estiu del 2006) Barcelona, 31 d’agost de 2006 Podeu trobar aquest document i tota la informació referent al Pla de Govern 2004-2007 a l’adreça www.gencat.cat/acciodegovern �3 Mil dies de Govern 2004 - 2006 I. Autogovern i qualitat democràtica 1. Política de millora de l’autogovern 2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors 3. Justícia 5 10 13 II. Impuls de l’economia 4. Política econòmica i internacionalització 5. Política industrial 6. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral 7. Comerç, turisme i consum 8. Tecnologies de la informació i de la comunicació 9. Recerca i innovació 10. Agricultura i pesca 19 25 28 32 36 40 42 III. Una nació socialment avançada 11. Educació 12. Salut 13. Serveis socials 14. Polítiques de dones 15. Immigració 16. Cultura 17. Impuls de l’ús social del català 18. Seguretat i emergències 45 52 57 64 65 67 71 75 IV. Política territorial i ambiental 19. Habitatge 20. Medi ambient 21. Energia 22. Planificació territorial 23.Transport públic i infraestructures V. El nou Estatut 81 85 89 91 94 103 �4 �Mil dies de Govern 5 I. Autogovern i qualitat democràtica 1 Política de millora de l’autogovern • El Govern ha doblat els recursos per als municipis • S’han aprovat 49 lleis del Parlament • S’ha creat el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) • El Govern ha estat pioner en la independència dels mitjans de comunicació públics amb el reforç de les competències del CAC • S’han impulsat noves polítiques de participació, recuperació de la memòria històrica i foment de la pau Tal com preveia l’Acord del Tinell, el Govern de la Generalitat ha centrat una part important de les seves accions d’aquests mil dies a ampliar l’abast de l’autogovern de Catalunya, però no únicament a través del nou Estatut. Amb aquest objectiu, ha promogut una revisió de les institucions catalanes per garantir la transparència en la gestió pública i acostar-la molt més al ciutadà. Així, per exemple, el Govern ha impulsat la regulació per llei de la figura de conseller primer, ha reforçat les delegacions territorials del Govern a més de crear-ne dues de noves a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i l’Aran. A més a més, per afavorir la participació dels ciutadans en els afers públics, el Parlament ha aprovat la nova Llei d’iniciativa legislativa popular (ILP), una de les més avançades d’Europa perquè rebaixa de 18 a 16 anys l’edat mínima per donar suport a una iniciativa legislativa, amb l’objectiu de fomentar la participació dels joves que encara no poden votar. La Generalitat també ha presentat el Llibre Blanc de la Funció Pública a Catalunya, una radiografia detallada que permetrà definir un model nacional de funció pública, conjuntament amb totes les administracions implicades. Activitat legislativa del Parlament: 49 lleis en mil dies L’acció legislativa d’aquests mil dies de mandat s’ha traduït en l’aprovació de 49 lleis al Parlament de Catalunya, la majoria de les quals impulsades per la corresponent iniciativa del Govern. En destaquen, la Llei de millora de barris, la modificació de la Llei d’urbanisme, la Llei d’horaris i la d’equipaments comercials, la Llei d’iniciativa legislativa popular, la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2006-2009, la de l’Agència Catalana de Consum, la del llibre V del Codi Civil, la de mesures de conciliació de la vida personal i laboral del personal de l’administració pública, la de protecció, gestió i ordenació del paisatge o la Llei de prestacions socials. La Llei d’iniciativa legislativa popular és una de les més avançades d’Europa i fomenta la participació dels joves que encara no poden votar El Llibre Blanc de la Funció Pública revela que a Catalunya la ciutadania confia en els empleats públics �6 Informe sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, amb més de 50 propostes a les administracions públiques El 27 de juliol de 2005, el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar al president de la Generalitat un informe amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones de prestigi reconegut i va estar coordinat pel Departament de Justícia i presidit per Anton Cañellas, que havia estat Síndic de Greuges del 1993 al 2004 i va morir el 27 d’agost passat. En la mateixa direcció, el Departament d’Economia i Finances, la Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Pompeu Fabra han creat el Consorci d’Avaluació de Polítiques Públiques, que s’encarregarà d’assessorar les administracions en el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques per tal de comprovar la seva eficàcia en relació als objectius de les mesures implantades. Més rigor i transparència amb la regulació de les incompatibilitats dels alts càrrecs La nova Llei d’incompatibilitats regula un àmbit fins ara dispers i poc rigorós El Govern ha iniciat una regeneració de les seves institucions per a vetllar per la transparència en la gestió pública i lluitar contra la corrupció. En aquest sentit, el Parlament va aprovar la Llei del règim d’incompatibilitats dels i les alts càrrecs, a proposta del Govern, que estableix els deures de la dedicació absoluta i de la retribució única, i vol superar la dispersió normativa i la manca de rigor del règim actual. La nova llei garanteix la transparència en l’exercici de funcions dels càrrecs públics. Creació del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat Amb el mateix objectiu d’incrementar la transparència, el Govern ha creat el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de Catalunya, per tal de dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la Generalitat i per donar-los a conèixer. Fins ara el CEO ha fet públics els resultats de quatre baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema polític, quatre índexs de satisfacció política, diverses enquestes (sobre el debat de política general, els abstencionistes i el referèndum de l’Estatut), un estudi de la cultura política dels catalans, un altre sobre la situació política i un sondeig sobre immigració. El Govern ha doblat els recursos destinats als municipis Inversió món local Increment 2003 124.785.691 2004 140.722.945 2005 177.543.578 Total: 2006 251.100.000 +101,22% A través de la nova línia d’ajuts als petits municipis s’han destinat 6.392.000 euros a un total de 469 localitats, que han rebut cadascuna una mitjana de 13.629 euros L’esforç del Govern en matèria de cooperació municipal ha estat molt remarcable en comparació amb la legislatura anterior. A través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb els municipis, el Govern haurà destinat als ajuntaments 445 milions d’euros per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que en l’anterior. Així mateix, la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCLC) ha augmentat un 161,32% del 2003 al 2006. El 2004 s’hi van destinar 43 milions d’euros (90,6% més que el 2003) i el 2005, 59 milions (un 37% més). El 2006 es destinaran 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells comarcals. A banda d’això, el Govern ha creat un programa de cooperació per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada als ajuntaments amb problemes de precarietat financera. �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica Inversió món local 2004-2005-2006 Alt Pirineu i Aran PUOSC 2004: 5.082.019 € 2005: 7.995.454 € 2006: 10.263.802 € Fons cooperació local 2004: 5.224.937 € 2005: 6.341.021 € 2006: 7.727.700 € Cooperació petits municipis 2005: 622.246 € Lleida PUOSC 2004: 10.463.593 € 2005: 12.009.658 € 2006: 15.977.652 € Fons cooperació local 2004: 8.056.117 € 2005: 9.706.043 € 2006: 12.087.765 € Cooperació petits municipis 2005: 1.524. 962 € Terres de l’Ebre PUOSC 2004: 4.893.195 € 2005: 6.180.306 € 2006: 8.530.398 € Fons cooperació local 2004: 3.974.719 € 2005: 5.181.396 € 2006: 6.292.037 € Cooperació petits municipis 2005: 438.519 € 7 Font: Departament de Governació i Administracions Públiques Catalunya Central PUOSC 2004: 15.173.800 € 2005: 15.812.856 € 2006: 17.994.141 € Fons cooperació local 2004: 8.389.048 € 2005: 10.974.533 € 2006: 14.002.315 € Cooperació petits municipis 2005: 1.156.452 € Camp de Tarragona PUOSC 2004: 9.995.621 € 2005: 11.660.986 € 2006: 15.143.558 € Fons cooperació local 2004: 8.223.360 € 2005: 10.521.294 € 2006: 13.156.972 € Cooperació petits municipis 2005: 922.829 € Girona PUOSC 2004: 16.360.467 € 2005: 20.318.472 € 2006: 25.171.712 € Fons cooperació local 2004: 11.224.408 € 2005: 14.691.713 € 2006: 18.728.967 € Cooperació petits municipis 2005: 1.420.696 € Barcelona PUOSC 2004: 19.506.831 € 2005: 27.424.317 € 2006: 33.773.728 € Fons cooperació local 2004: 26.001.020 € 2005: 34.972.190 € 2006: 43.259.729 € Cooperació petits municipis 2005: 306.278 € Pioners en la independència dels mitjans de comunicació públics i la transparència dels ajuts El Govern ha col·laborat estretament amb el Parlament en l’elaboració de dues lleis bàsiques que afavoriran la qualitat dels mitjans de comunicació i la desgovernamentalització dels de titularitat pública: la Llei de la comunicació audiovisual, aprovada el desembre del 2005, que referma un model d’independència que compta amb un gran consens entre les forces polítiques catalanes i reforça les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric català i reforça les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en la concessió de llicències de ràdio i televisió, i la futura Llei de reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que blindarà la independència de gestió de l’actual Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i els seus mitjans. Aquestes novetats legislatives s’han vist complementades amb el nou contracte-programa de la CCRTV, que li aporta un augment de recursos de 337 milions d’euros respecte al contracte anterior i fixa l’aportació del Govern fins al 2009 en 1.161 milions d’euros. A més a més, el Departament de la Presidència ha donat un pas endavant en els àmbits de la transparència i de la independència dels mitjans de comunicació i, des del 2005, totes les subvencions als mitjans de comunicació de titularitat privada La Llei de comunicació audiovisual reforça les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en la concessió de llicències de ràdio i televisió �8 Des del 2005, el Govern de Catalunya atorga totes les subvencions als mitjans de comunicació de titularitat privada per concurs públic i transparent. El 2006, aquestes subvencions sumen un total de 16,36 milions d’euros s’atorguen de manera coordinada amb el Departament de Cultura i a través de concursos públics. Amb aquest sistema, la Generalitat ha atorgat subvencions per un total de 14,6 milions d’euros el 2005 i de 16,36 milions d’euros el 2006. Per primera vegada, a més, la premsa digital, la ràdio i la televisió en català o en aranès han pogut accedir als concursos de subvencions de la Generalitat, que abans estaven reservats a la premsa escrita. En aquests mil dies el Govern també ha decidit donar suport a la creació d’un nou instrument de mesura de les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que millorarà substancialment el coneixement del sector a partir de 2007. Igualment, la Generalitat ha decidit consolidar l’Agència Catalana de Notícies i li ha donat nou impuls a partir de 2005 perquè proporcioni serveis informatius de qualitat als mitjans de comunicació del país, especialment als d’àmbit local i comarcal. Font: Departament de la Presidència Les noves televisions locals de titularitat privada Canal Taronja Osona Canal Català El 9 TV Canal Nord Empordà Televisió Televisió Sense Fronteres Lleida TV Digital Pirineus TV TV Puigcerdà Lleida TV Digital Aran TV Vall d’Aran Televisió de Manresa Canal Taronja Canal Català Pallars Sobirà Alta Ribagorça Lleida TV Digital Canal Català Televisió de Girona Televisió del Ripollès Olot Televisió Cerdanya Alt Urgell Garrotxa Pallars Jussà Canal Català TV Igualada Canal Taronja Anoia Solsonès Lleida TV Digital Canal Català Lleida TV Osona Gironès Baix Empordà Selva Segarra Bages Vallès Oriental Pla d’Urgell Segrià Anoia Urgell Garrigues Conca de Barberà Alt Camp Baix Camp Barcelonès Baix Llobregat CAT 4 TV Canal Català UrBe TV Canal Català 25 TV Localia Canal Català Canal Reus TV Canal Català Tortosa Televisió La Veu de l’Ebre Canal Català Televisió de Mataró Canal Català Garraf Tarragonès Ribera d’Ebre Baix Ebre Alt Penedès Baix Penedès Canal Català Canal Nord EPI TV Vallès Occidental Maresme Priorat Montsià Pla de l’Estany Berguedà Noguera Terra Alta Alt Empordà Ripollès Canal Català CAT 4 TV Teletaxi TV Canal Català Localia Teletaxi TV Uniprex TV Canal Català Localia Canal Català Mola TV Televisió de Sant Cugat TV 20 Teletaxi TV �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica 9 El Govern aposta per una implantació capdavantera de la TDT a Catalunya A Catalunya el trànsit de la televisió analògica a la digital (TDT) s’anticipa a la resta de l’Estat. La Generalitat vol ser capdavantera a nivell europeu en la implantació d’aquesta nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. El 30 de novembre passat van començar les emissions digitals de les televisions estatals i nacionals, mentre que el cessament de les emissions analògiques començarà l’any 2007 i es completarà al llarg del 2009. Amb la TDT, les llars catalanes arribaran a sintonitzar fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de Televisió de Catalunya i un mínim de quatre canals locals a cada demarcació. El Govern ja ha completat els processos de concessió de freqüències locals tant a les entitats municipals com als operadors privats. El nombre de canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 93: 56 de privats (veure el mapa adjunt) i 37 de municipals. Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través del Memorial Democràtic El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia. Fins ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als deportats als camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dotada amb dos milions d’euros, dirigida especialment a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República. A més, el Govern participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera. Catalunya, referent internacional en matèria de pau El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació de l’Institut Català Internacional per la Pau amb la voluntat de desenvolupar per primer cop una política pública de foment de la pau. L’organisme vol donar resposta a l’ampli moviment social contra la guerra, i per aquest motiu estarà destinat a la promoció de la cultura de la pau, la mediació en conflictes i el suport a les entitats i moviments socials, entre d’altres. El Memorial Democràtic i el Museu de l’Exili fomenten la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil i la dictadura franquista �10 2 Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors • S’ha impulsat l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre • L’ús oficial del català a les institucions europees ha assolit fites històriques • L’increment dels recursos en cooperació ha superat el 100% i arriba al 0,36% dels tributs propis L’impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb la Unió Europea ha perseguit augmentar la participació del Govern en els organismes i les decisions polítiques d’aquests dos àmbits, per tal d’assegurar la defensa dels interessos catalans més enllà del territori, amb iniciatives com la creació de la Delegació del Govern davant la Unió Europea. L’objectiu ha estat restablir deutes històrics i reimpulsar la transferència des de l’Estat de les competències pendents, encallades fa anys. Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània L’Euroregió té més de 13,2 milions d’habitants, un 17% de la població total de França i Espanya A partir d’octubre del 2004 el Govern va impulsar la creació de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre els objectius d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de 13,2 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus, LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó i les Illes Balears. Representa el 17% de la població conjunta d’Espanya i França, el seu PIB és pràcticament el 14% del total d’aquests dos països (2001) i proporciona un volum d’ocupació superior als 7 milions de llocs de treball (el 18% del conjunt francoespanyol). En el primer any de funcionament els cinc membres van definir els principals objectius de l’Euroregió: el reclam d’actuacions en infraestructures d’interconnexió d’una i altra banda dels Pirineus i l’aplicació de polítiques comunes. D’aquestes accions comunes, cal destacar alguns dels principals projectes que s’estan desenvolupant: el Portal Cultura, l’Observatori Socioeconòmic, l’EuroBioRegió, el Centre d’Investigació en Turisme de les Illes Balears i la Xarxa euroregional de Cambres de Comerç. Els governs han treballat especialment en la reclamació per garantir unes infraestructures de transport i connectivitat estratègiques. D’altra banda, el 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la Cimera de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set reunions paral·leles. �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica 11 TGV Ports i aeroports Bordeus Tarbes Tolosa Montpeller Bilbao Tolosa Montpeller Perpinyà Perpinyà Girona Saragossa Barcelona Tarragona Palma de Mallorca Aeroports Ports internacionals Lleida Saragossa Tarragona Figueres Girona Barcelona En funcionament València Obres en execució Estudi informatiu Ús oficial del català a les institucions europees i participació de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea L’esforç per la presència de la Generalitat i del català a les institucions europees s’ha traduït en dues fites històriques, que han anat paral·leles a la creació de la Delegació del Govern a Brussel·les com a ambaixada davant d’Europa. Des d’octubre de 2005, la llengua catalana ja es pot utilitzar de manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) gràcies a l’acord subscrit pels ministres d’Afers Exteriors de la UE i, des de juny de 2006, els ciutadans ja es poden adreçar a la Mesa del Parlament Europeu en català i ser contestats en la mateixa llengua. Aquests avenços, assolits per petició del Govern central a demanda del governs autonòmics implicats, representen un pas molt important en el reconeixement del català a Europa. Tot i això, el Govern espera que properament el Parlament Europeu també faci extensiu l’ús del català en els plens d’aquesta institució. A banda del reconeixement de l’ús de la llengua, el desembre de 2004 la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) va aprovar els acords que permeten la representació directa de les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Des de llavors, una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les comunitats, s’incorpora a la delegació espanyola a quatre formacions del Consell: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca; Medi Ambient i Educació i Joventut i Cultura. La Generalitat ja va exercir la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient i Agricultura i Pesca durant la presidència luxemburguesa el primer semestre de 2005. Mapa de l’Euroregió Des d’octubre de 2005, la llengua catalana ja es pot utilitzar de manera oficial a la Unió Europea Impuls a la transferència de competències pendents i a la desconflictivització amb l’Estat El Govern ha impulsat la transferència de competències pendents, que havia quedat aturada durant la passada legislatura. Fins l’actualitat, s’han fet tres reunions plenàries de la Comissió Mixta i s’han aprovat 15 noves transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas del canvi de titularitat de la línia Lleida-La Pobla de Segur. El Govern també ha impulsat la solució de conflictes amb l’Estat i en total s’han retirat 14 recursos d’inconstitucionalitat i conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la Generalitat com pel Govern central. També s’ha acordat obrir negociacions per evitar conflictivitat en temes com la Llei d’horaris comercials o la Llei de comunicació audiovisual de Catalunya. S’han celebrat tres reunions plenàries de la Comissió Mixta Estat-Generalitat i s’han aprovat 16 noves transferències �12 Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona La Carta Municipal de Barcelona ja ha estat aprovada al Congrés Després de debatre’s durant vint anys, l’Ajuntament de Barcelona ha vist aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències. La proposta ha rebut el suport de la comissió per al seu desplegament, de la qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés i el Senat. El Govern destina ja el 0,36% dels tributs propis a la cooperació al desenvolupament, un 105% més que el mandat anterior El Govern continua augmentant els fons destinats a la cooperació al desenvolupament i haurà destinat aquest 2006 al voltant de 60 milions d’euros, xifra que representa el 0,36% dels tributs propis de la Generalitat d’enguany, una xifra molt superior al 0,29% del 2005, i que representa un increment d’un 105% en comparació amb el mandat anterior. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7% dels tributs propis en un horitzó proper. Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU a escala mundial Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la Campanya del Mil·lenni i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Fruit d’aquest acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb la pobresa, ha estrenat aquest juny l’Oficina dels Objectius del Mil·leni a Barcelona, que serà la primera de les Nacions Unides que s’estableix a la ciutat. Aquesta oficina treballa estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar, no només amb l’ajut dels estats, sinó també dels ens subestatals. Milers Ajut al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya EUR 1986-2006 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Departaments i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya Ajut total executat per la Generalitat de Catalunya 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990 1989 1988 1987 0 1986 La Campanya del Mil·leni de les Nacions Unides ha obert una oficina a Barcelona �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica 13 3 Justícia • En aquesta legislatura es multipliquen per sis les inversions en infraestructures judicials respecte a la legislatura anterior • Més òrgans judicials i més jutges: de 492 òrgans l’any 2003 a 538 l’any 2006 Nou model d’oficina judicial • • El Pla d’equipaments penitenciaris renova la xarxa de presons i l’equilibra territorialment • Una política penitenciària realment centrada en la reinserció social i laboral El funcionament de l’Administració de justícia és un factor clau en la garantia dels drets dels ciutadans i que serveix també de mesura de la qualitat de l’Estat de dret. I la percepció que avui els ciutadans encara tenen sobre el seu funcionament és més aviat negativa. A la Generalitat li correspon ocupar-se del suport material i personal per al funcionament de l’Administració de justícia. En aquest sentit, l’elaboració del Llibre Verd de la Justícia ha permès realitzar un diagnòstic dels problemes i de les mancances del servei públic de la justícia i ha obert un debat implicant els actors socials i econòmics. Una de les primeres recomanacions del llibre duta a terme és l’elaboració d’un document de treball sobre l’assistència jurídica gratuïta a Catalunya, amb l’objectiu de millorar-ne la gestió. Cal tenir en compte que la demanda d’aquest servei s’ha incrementat de manera molt notable durant els darrers anys a causa de canvis socials i legals: judicis ràpids, immigració, justícia juvenil i violència de gènere. En aquest sentit, la Generalitat ha augmentat les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i s’han reduït els terminis de pagament. Actuacions d’assistència jurídica gratuïta (acumulat anual) Font: Departament de Justícia 350.000 300.000 250.000 200.000 292.665 308.927 247.923 150.000 100.000 50.000 0 2003 2004 2005 La justícia, més a prop del ciutadà Una altra millora impulsada pel Govern en aquest àmbit és la justícia de proximitat. Per preparar el seu desplegament el 2005 es va crear una comissió amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, que s’ocuparà de la infraestructura dels jutjats a la ciutat, i del Departament de Justícia, que s’ocuparà dels aspectes normatius. Els nous jutjats de proximitat tindran competència en matèria de reclamacions civils de quantia menor i desnonaments per manca de pagament, així com en matèria de les faltes contra les persones o contra el patrimoni privat i públic, els furts i les faltes contra l’ordre públic, i altres conductes que atempten contra la convivència. Està previst que aquests jutjats s’implantin com a prova pilot a la ciutat de Barcelona. Nous edificis judicials i una Ciutat de la Justícia integrada al teixit urbà En aquest àmbit s’han fet importants esforços, ja que les infraestructures judicials es trobaven en mal estat de conservació. Per invertir aquesta situació, el Govern ha aprovat el Pla de renovació del parc immobiliari judicial 20042010, que suposa una inversió de 520 milions d’euros durant aquest període. El Pla renovarà els jutjats de 36 partits judicials que donen servei al 87% de la població de Catalunya. A més, s’ha iniciat la construcció de 17 nous edificis El Govern destinarà 520 milions d’euros fins al 2010 per a la renovació dels jutjats de 36 partits judicials que donen servei al 87% de la població de Catalunya �14 El primer semestre del 2007 es lliuraran els primers edificis construïts de la Ciutat de la Justícia judicials. Pel que fa a la Ciutat de la Justícia es va modificar el projecte inicial, millorant la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial previst a la zona. La revisió del projecte ha significat la disminució del cost de la inversió inicial en uns 36 milions d’euros. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat comprèn la construcció de més de 232.368 m2 i l’import que s’hi ha destinat és de 252 milions d’euros. El primer semestre de 2007 es lliuraran els primers edificis construïts de la Ciutat de la Justícia. El primer edifici que entrarà en funcionament serà el destinat a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i en segon lloc ho farà el que allotjarà els jutjats de l’Hospitalet. Pla d’inversions en edificis judicials 2004-2010 Font: Departament de Justícia Nous edificis judicials Actuacions Superfície m2 Inversió € 26 221.186 209.398.923 Ciutat de la Justícia Actuacions Superfície m2 Inversió € 1 232.368 220.000.000 Ampliacions i rehabilitacions edificis judicials Actuacions Superfície m2 Inversió € 12 93.811 55.472.086 Total Actuacions Superfície m2 Inversió € Ciutat de la Justícia 39 547.365 Nous edificis judicials Ampliació i rehabilitació d’edificis judicials 484.871.009 Més òrgans judicials, més jutges i més especialització per a una justícia més àgil Catalunya deixarà de situar-se a la cua del rànquing de la UE en la ràtio de jutges per habitants Diverses actuacions han volgut atacar un altre problema de l’Administració de justícia: el nombre de jutges, fiscals i secretaris és insuficient per cobrir les necessitats de Catalunya. Amb 9,1 jutges per cada 100.000 habitants, Catalunya se situa per sota de la mitjana espanyola i a la cua del rànquing UE-12. Països com Alemanya compten amb 25,3 jutges per cada 100.000 habitants. A nivell de la UE tan sols Dinamarca, el Regne Unit i Irlanda tenen un percentatge més baix que el corresponent a Catalunya. En aquest sentit, al llarg de la legislatura, s’han creat 46 nous òrgans judicials en el període 2004-2006, entre ells els nous jutjats de violència contra la dona i els jutjats especialitzats en matèria mercantil. A més, s’han cobert més de 800 noves places per dotar adequadament els nous òrgans judicials creats i s’ha intensificat la formació que rep el personal de l’Administració de justícia. �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica 15 Renovació completa del parc informàtic de l’Administració de justícia La modernització, que ha de permetre ser més eficient en l’atenció al públic, passa per una renovació completa del parc informàtic de l’Administració de justícia. Així, s’han actualitzat els equipaments informàtics als jutjats, fiscalies i registres civils i s’ha completat l’aplicació del programa IUSCAT, destinat a impulsar la renovació de sistemes d’informació per millorar la qualitat del servei, l’eficàcia en la tramitació i oferir les màximes garanties de seguretat jurídica. S’hi han destinat 18 milions d’euros en una operació de rènting per renovar i ampliar el parc informàtic del Departament de Justícia i s’han incorporat 8.000 ordinadors. Així mateix, s’ha posat en marxa una intranet específica que dóna servei a tot el personal dels jutjats i de fiscalia. Ampliació i renovació de la xarxa de centres penitenciaris, amb 11 centres i 6.500 places de nova construcció La política penitenciària al llarg de la legislatura ha vingut marcada per dos elements clau: uns equipaments penitenciaris heretats insuficients i obsolets (la darrera construcció d’un centre penitenciari a Catalunya datava de l’any 1991), i per un fort i sostingut creixement de la població reclusa, d’uns 500 interns més cada any. Per fer front a aquesta situació, el Govern ha elaborat el Pla d’equipaments penitenciaris 2004-2010, amb una inversió prevista total de 740 milions d’euros. Aquest Pla suposa la creació de 6.500 noves places que permetran atendre adequadament l’augment de la població reclusa i tancar les presons obsoletes, entre elles les tres de la ciutat de Barcelona. En diàleg amb els ajuntaments, el Govern ha definit una xarxa d’equipaments penitenciaris adequadament distribuïda en el territori. Així, es construiran 11 nous centres penitenciaris que s’afegiran al CP Brians II i al CP Joves Quatre Camins, en plena fase de construcció. Les primeres infraestructures començaran a funcionar ja a partir del segon semestre de 2007, i s’ha previst que s’hi incorporin progressivament 1.500 funcionaris nous. El Pla d’equipaments penitenciaris solucionarà el dèficit de places a les presons catalanes després de molts anys sense noves construccions La política penitenciària i la justícia juvenil La rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal són els objectius fonamentals del sistema penitenciari i de justícia juvenil dut a terme pel Govern. Per aquest motiu, s’ha elaborat un reglament que enforteix la direcció dels centres i garanteix l’orientació del sistema penitenciari a la reinserció. En aquest sentit, la formació i el treball productiu permeten als interns desenvolupar hàbits i habilitats per valer-se per si mateixos en el seu retorn a la societat. Així, s’ha reformat i potenciat l’empresa pública CIRE –Centre d’Iniciatives per a la Reinserció– com a instrument principal d’aquesta tasca. Això ha permès ampliar les oportunitats de treball productiu per als interns, mitjançant convenis amb organismes públics, empreses i entitats. Actualment, les persones ocupades constitueixen el 35% dels interns amb possibilitats de treballar. En l’àmbit de la justícia juvenil, el Govern ha hagut de fer front a un augment del 43% en el nombre de menors i joves infractors, que s’havia produït entre el 2000 i el 2003. Per donar-hi resposta, s’ha incrementat fins a 272 el nombre de places d’internament en centres educatius i també s’ha reforçat la plantilla de professionals. D’altra banda, el Departament de Justícia ha endegat un pla pilot de prevenció de la delinqüència juvenil conjuntament amb les administracions locals. A més, s’ha arribat a un acord amb la Federació i l’Associació de Municipis per potenciar les prestacions de la comunitat aplicades als joves infractors. S’han augmentat les places de justícia juvenil i s’ha elaborat el Pla director de justícia juvenil 2004-2007 per tal de donar una orientació estratègica a l’actuació en aquesta matèria �16 Programes de tractament individualitzat, formació i inserció laboral d’interns de centres penitenciaris Mitjanes dels primers semestres Font: Departament de Justícia 2004 7.000 2003 6.000 5.000 5.678,65 4.000 Programes 6.714,835 Programes 2005 7.129,5 Programes 3.000 2.000 1.000 0 Impuls del Dret civil català i reforma de les professions titulades La reforma del Codi Civil català ha quedat enllestida en més del 80% El Govern ha reformat i actualitzat la legislació catalana i ha fet un pas endavant en el procés de codificació del Dret civil català. En aquest sentit, el Parlament ha aprovat un Projecte de llei de les professions titulades i col·legis professionals que s’ajusta a les necessitats laborals i professionals actuals. Pel que fa al Dret civil català, la Cambra catalana ha aprovat per unanimitat el Projecte de llei del Llibre V del Codi Civil de Catalunya, regulació que millora, en molts aspectes, l’establerta pel Codi Civil espanyol i per la Llei de propietat horitzontal. Mentrestant, el Govern ha donat llum verd als Llibres II, III i IV. D’aquesta manera, la reforma del Codi Civil queda enllestida en més del 80%. En l’àmbit de família, el Parlament ha aprovat les lleis que faciliten l’adopció per part de parelles homosexuals. Es creen nou centres educatius dins les presons com a aposta per a la reinserció social i laboral Nou centres penitenciaris de Catalunya disposaran d’un centre de formació per a adults, que impartirà formació bàsica i prepararà els interns per a proves d’accés. Els equipaments, totalment reconeguts com a unitats docents, s’ubicaran al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, Dones de Barcelona, Joves de Barcelona, Ponent, Tarragona, Can Brians, Figueres, Girona i Quatre Camins. �Mil dies de Govern 17 �18 �Mil dies de Govern 19 II. Impuls de l’economia 4 Política econòmica i internacionalització • L’economia catalana mostra els millors resultats dels darrers sis anys • El Govern ha sanejat i racionalitzat els seus pressupostos: menys dèficit en cada pressupost i menys deute global • Els comptes de la Generalitat han incrementat la despesa social i han augmentat la inversió, sense augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans • L’Acord estratègic entre el Govern, les organitzacions empresarials i els sindicats és l’aposta més important dels darrers 30 anys per millorar la competitivitat de l’economia catalana • S’ha impulsat l’obra social de les caixes L’economia catalana ha començat l’any amb un fort impuls i ha reprès el lideratge de l’economia espanyola. Durant el primer trimestre del 2006, s’ha consolidat l’etapa expansiva iniciada a finals del 2003, amb un creixement del 3,6%, 2 dècimes superior al registrat l’últim trimestre del 2005 i el més alt des del tercer trimestre del 2000. Per primera vegada des de fa set trimestres el creixement de l’economia catalana ha estat superior a la mitjana espanyola. Aquesta acceleració de l’activitat econòmica s’explica per la millora del sector industrial (1,5%), que surt de l’estancament dels darrers anys, mentre els serveis moderen la seva expansió (4,1%) i la construcció es manté (5,8%). Finalment, la lleugera recuperació que ha experimentat la zona euro ha contribuït notablement al bon comportament de l’economia catalana per la millora registrada per les exportacions. A més, Catalunya és una de les comunitats autònomes que crea més llocs de treball: n’ha creat 48.100 de nous durant el segon trimestre del 2006. La taxa d’ocupació catalana se situa al 71,5%, per damunt de la registrada a la zona euro. D’aquesta manera es compleixen amb quatre anys d’antelació els objectius d’ocupació fixats per l’Agenda de Lisboa per al 2010 (70%). La taxa d’atur s’ha reduït fins al 6,5%, dos punts per sota de la mitjana espanyola (8,5%) i inferior també a la mitjana de la Unió Europea (7,9%). % Comparativa creixement economia catalana Font: Departament d’Economia i Finances 4 3,5 Espanya 3 2,5 Catalunya 2 1,5 1 Zona Euro 0,5 0 2001 2002 2003 2004 2005 Durant el primer trimestre de 2006 l’economia catalana ha consolidat l’etapa expansiva iniciada a finals de 2003 �20 Pressupost de la Generalitat: més despesa social, més inversió i millora de la gestió Les polítiques socials representen el 50% de la despesa en els pressupostos del 2006 El Govern ha fet de la despesa social un dels seus eixos principals. Així, el 2006, un 56,9% dels recursos es destinen a les polítiques socials: salut, educació, justícia i serveis als ciutadans. També es fa una especial atenció a la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana, a l’equilibri territorial i a la sostenibilitat. En aquest sentit, cal destacar que aquest increment de la despesa destinada a polítiques socials s’ha produït al llarg de tota la legislatura; així, en els pressupostos de 2004 i 2005, els capítols destinats a polítiques socials han augmentat en un 16% i un 29% respecte al pressupost de 2003. I en el pressupost del 2006 representen un 55,64% del total. L’esforç inversor és un dels pilars fonamentals dels comptes públics. La inversió prevista per l’any 2006 es de 5.780 milions d’euros. L’increment en relació a l’any 2004 es del 84,2%. Aquest salt inversor sense precedents s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, passant de 365 euros el 2003 a 691 euros el 2006. El menor recurs a l’endeutament per al finançament de la inversió és una altra de les característiques remarcables de la gestió dels comptes públics, amb una reducció del creixement de l’endeutament net de l’exercici del 8,4% el 2006. D’altra banda, la voluntat del Govern d’incrementar la transparència i l’eficàcia en la seva gestió té un reflex important en el procés d’elaboració del pressupost. L’estructuració en programes i l’orientació a objectius i resultats així com la inclusió de noves entitats que fins ara no formaven part dels pressupostos fa que el procés dels comptes públics sigui més transparent, eficaç i eficient. Pressupost consolidat de la Generalitat de Catalunya Font: Pla de Govern, Generalitat de Catalunya 2004 2005 2006 22.471 M€ 26.501 M€ 29.689,5 M€ Pressupost 2006 - Despeses del sector públic (M€) Àrees de despesa Font: Departament d’Economia i Finances Import Funcionament de les institucions i Administració general % 2.037,3 6,9 16.896,6 56,9 Serveis i béns públics de caràcter econòmic (infraestructures, R+D+i, medi ambient, territori...) 5.294,3 17,8 Foment i regulació dels sectors productius 1.447,7 4,9 Suport financer als ens locals 2.798,5 9,4 Altres (fons de contingència i deute públic) 1.215,2 4,1 29.689,5 100,0 Béns i serveis públics de caràcter social i protecció i promoció social Total (M€) Important disminució del dèficit El dèficit públic s’haurà reduït un 50% en tan sols tres anys A l’inici del seu mandat, el Govern va encarregar a un grup d’experts independents un informe econòmic i financer per conèixer l’estat de les finances de la Generalitat. Segons aquest estudi, l’any 2003 es va tancar amb un dèficit de 1.264 milions d’euros. La preparació i l’aplicació escrupulosa del Pla de sanejament pressupostari ha permès la reducció del dèficit i el resultat negatiu, que ha estat de 250 milions d’euros, xifra que millora en més de 1.000 milions el resultat de l’any 2003. El Pla preveu l’equilibri pressupostari el 2008. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 21 L’endeutament net del 2006 serà de 933 milions d’euros, davant els 2.604 del 2003, de manera que el volum total del deute sobre el PIB català ha passat de representar un 11,82% el 2003 a l’11,78% actual. Aquest procés de reestructuració també ha permès reduir l’ús d’instruments financers atípics, més costosos per a l’Administració i menys transparents que els mecanismes tradicionals d’endeutament. L’estalvi corrent s’ha triplicat en tres anys, passant de 514 milions el 2003 a 1.462,3 el 2005; la previsió per al 2006 és de 1.762,5. Reducció del dèficit Font: Departament d’Economia i Finances Dèficit (SEC 95) 2003 (liq) 2004 (liq) 2005 (pr) 2006 (es) -1.264 -821 -650 -525 Elaboració d’un pla de mesures contra la inflació a Catalunya El Pla contra la inflació inclou 39 mesures per corregir el diferencial d’inflació que Catalunya registra tant amb Espanya com amb la zona euro. Aquestes mesures s’orienten a la millora de la competitivitat i la productivitat de la nostra economia, a la millora de la racionalització i eficiència de l’administració pública, a la millora del funcionament de certs mercats, així com a l’adopció d’actuacions concretes en diversos àmbits: defensa dels consumidors i usuaris, mercats de productes, formació, sanitat, transport i logística, habitatge, energia i mesures en relació a l’elaboració de l’instrumental estadístic. Millora del finançament de la sanitat En el marc de l’impuls de la millora del finançament, el Govern va obrir el debat que va portar a un acord estatal per millorar el finançament de la despesa sanitària que ha beneficiat totes les comunitats autònomes i que va ser adoptat a la Conferència de Presidents del mes de setembre. Gràcies a aquest acord, Catalunya rebrà, el 2006, 646 milions d’euros addicionals per al finançament de la despesa sanitària. Acord estratègic amb les organitzacions empresarials i els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia catalana L’estratègia més ambiciosa per al canvi econòmic que Catalunya ha emprès en els darrers 30 anys, per tal de seguir potenciant el creixement de l’economia, és la signatura, juntament amb organitzacions sindicals i empresarials, de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Les 86 mesures de l’acord actuen en àmbits fonamentals per a la millora de la competitivitat com l’R+D+i, la formació, les infraestructures i el finançament de les empreses, així com en el foment de la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la cohesió social. En aquests moments s’ha complert el 66% de les previsions del pacte: 43 de les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat inicialment fins a finals de legislatura era de 3.000 milions d’euros, tot i que les eleccions anticipades fan variar aquesta previsió. De moment, l’any 2005 ja se n’hi van destinar 1.020 i el 2006 se n’hi destinen 1.590 milions. En concret, des de l’entrada en vigor de l’Acord estratègic s’han dut a terme un seguit de mesures. Des del 2003 s’ha incrementat el pressupost de Ja s’han complert el 66% de les previsions de l’Acord estratègic i s’hi han invertit més de 2.600 milions d’euros �22 la Direcció General de Recerca en un 72%, dins del capítol dedicat a R+D+i. També s’han realitzat 38 actuacions d’accés sostenible que afecten 64 municipis i 118 polígons industrials, en el capítol de les infraestructures de transport i mobilitat. En el camp de la internacionalització, ja s’ha creat un centre de promoció de negocis a Xangai i s’han implantat plataformes empresarials a París, Varsòvia, Budapest i Praga, així com nous centres de promoció turística a Frankfurt, Milà i Beijing. I, finalment, dins de l’àmbit de les relacions laborals i de la cohesió social s’han dut a terme mesures com la creació de l’Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya (IRSC) i s’han constituït la Comissió per l’estudi de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la Comissió per a la millora de la gestió de la incapacitat temporal. L’activitat exportadora ha assolit la millor xifra dels darrers cinc anys Les exportacions catalanes han augmentat un 9% en el primer trimestre del 2006 i un 13% fins l’abril Les empreses exportadores catalanes han assolit el millor nivell d’activitat exportadora des de 2001. El clima exportador de Catalunya, corresponent al primer trimestre de 2006, presenta un saldo positiu del 38,7%. Aquest saldo està motivat pel fet que el 54% dels exportadors catalans van presentar una activitat exportadora a l’alça i només el 15,3% han registrat un nivell a la baixa. Aquesta dada és la més positiva dels darrers cinc anys i clarament superior a la segona millor xifra corresponent al segon trimestre del 2004, un 21% de saldo positiu. D’altra banda, la cartera actual de comandes presenta una dada especialment bona: 40,8 punts, la millor xifra del darrer lustre, mentre que les expectatives per als propers dotze mesos presenten un saldo positiu superior a l’actual (43 punts). Exportacions de productes industrials (variació interanual en %) Font: Idescat 30 25 17,8% 20 15 10 5 0 -5 -10 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Comerç de béns amb l’estranger (variació interanual, mitjana mòbil 12 mesos) Font: Idescat i Agència Estatal de l’Administració Tributària 20 Exportacions 15 Importacions 10 5 0 -5 M 02 J S D M 03 J S D M 04 J S D M 05 J S D M 06 �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 23 Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 Com a conseqüència de l’Acord estratègic, a començaments de l’any passat es va aprovar el Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 20052008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de 25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total. En conseqüència, el COPCA ha dut a terme accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes en comerç exterior i internacionalització de l’empresa. Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop d’un 45% les vendes a l’exterior. L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I, en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de 600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 15,6 milions d’euros el 2005 i 14,9 milions d’euros el 2006. Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar prop d’un 45% les vendes a l’exterior Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors Aquest observatori, creat el passat novembre, serà una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions. Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions El Govern ha aprovat el Projecte de llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que suposa una reducció del 30% de la pressió sobre els béns no bonificats. Amb les modificacions proposades pel Govern, un 80% dels ciutadans en quedarà exempt i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24% per a tots els contribuents. Es millora el tractament fiscal per als familiars directes, especialment els cònjuges, al mateix temps que es suavitzen els tipus impositius per als familiars llunyans i no parents. Preparació de la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya i nou portal e-tributs El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en el nou Estatut. Igualment, en la línia de facilitar al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals relatius als impostos gestionats per la Generalitat. El 80% dels afectats per l’impost sobre successions i donacions quedarà exempt de pagar-lo �24 Nou impuls de l’Institut Català de Finances El Pla estratègic de l’ICF el converteix en un instrument al servei del creixement i la competitivitat de les empreses catalanes El Govern ha dissenyat un Pla estratègic per a l’Institut Català de Finances (ICF) per tal de convertir-lo en el veritable instrument financer de la Generalitat al servei del creixement i la competitivitat de les empreses catalanes. L’any 2004 es va iniciar el sanejament patrimonial de l’entitat que ha de culminar l’any 2007. Durant aquest temps, és previst un augment considerable de la capitalització de l’Institut, així com una reducció important de la ràtio de morositat, passant del 4,5% el 2004 a un 2,9% el 2007, data en què el volum d’actius gestionats per l’ICF serà d’uns 3.000 milions d’euros. Les actuacions més destacades de l’Institut en aquests dos anys i mig han estat la posada en marxa de nous instruments per millorar l’accés al finançament de les pimes catalanes –com ara l’ICFcrèdit, els préstecs participatius o els fons de titulització d’actius–, la participació en diversos préstecs sindicats que han permès portar a terme operacions estratègiques per al nostre món empresarial, la línia d’avals destinada a ajudar els joves a emancipar-se, l’estructuració del Pla financer de Fira 2000, el finançament dels trens de la L9 del metro de Barcelona i la creació d’ICF Equipaments per al finançament de la construcció i manteniment d’equipaments públics. També cal remarcar l’obertura de noves línies de crèdit específiques per finançar els ajuntaments que participin en la construcció d’equipaments esportius, per finançar les matrícules universitàries o per a les empreses del sector audiovisual, entre d’altres. Millor coordinació entre el Govern i l’acció social de les caixes i reforma de la Llei de caixes La nova Llei de caixes introdueix canvis normatius per adaptar i modernitzar el model català de caixes d’estalvi Al llarg de la legislatura, la col·laboració entre la Generalitat i les caixes d’estalvi s’ha reforçat. El Govern entén que es tracta d’institucions clau per al desenvolupament econòmic i social del país i, per això, el mes de març de 2005 la Generalitat i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi van crear una comissió mixta paritària per analitzar i posar en marxa propostes en tres àmbits: la col·laboració i participació de les caixes d’estalvi en infraestructures estratègiques, la millora i reforçament dels òrgans de govern de les caixes i l’acció de l’obra social com a complementació a les polítiques socials públiques. Referent als òrgans de govern de les caixes, la reforma de la Llei de caixes introdueix retocs a l’actual normativa per preservar i modernitzar el model català de caixes d’estalvis. Finalment, pel que fa a l’increment de l’obra social, les caixes han incrementat els recursos de les seves polítiques socials en un 58% entre 2003 i 2006, passant de 269 a 426 milions d’euros. Promoció de projectes d’interès general En el terreny financer, cal esmentar tant la creació del Fons Europeu per a la Mediterrània i el Fons de Capital Risc per invertir als països del Magrib, com la creació de la primera borsa de drets d’emissió de CO2 de l’Estat, la SENDECO2. Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat Des del Departament d’Economia i Finances, s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat. Aquest procés té dos objectius principals: corregir la dispersió de les seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major eficiència. Les actuacions s’estan duent a terme tant en els serveis ubicats a Barcelona com a d’altres ciutats. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 25 5 Política industrial • Foment de la innovació i la competitivitat de les indústries catalanes • Increment dels centres de recerca i innovació industrial • Impuls a la transformació del sector tèxtil amb 10,5 milions d’euros d’inversió al sector El Govern ha dissenyat una política industrial per transformar el model productiu que ha permès el desenvolupament econòmic de Catalunya des de la seva incorporació a la Unió Europea. Després de 20 anys d’aquest model, les condicions d’internacionalització dels mercats ja no ens permeten ser competitius en els termes en què ho havíem estat fins ara, en base als costos laborals directes. Aquesta transformació del model productiu s’ha fonamentat en un instrument principal, l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, que ja hem esmentat a l’apartat anterior. A banda d’això, una des les actuacions a tenir en compte ha estat la dirigida al sector tèxtil pel pes que té el sector a Catalunya i l’impacte de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha afrontat des de l’1 de gener de 2005. El Pla tèxtil 2005 va destinar 10,5 milions d’euros al sector per tal d’impulsar la seva transformació i el 2004 el Govern ja havia impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de dos milions d’euros. La inversió industrial a Catalunya es recupera al llarg dels anys 2004 i 2005 amb creixements superiors al 5% anual Foment de la innovació i de la transferència tecnològica El Govern considera que la innovació és un dels principals instruments per a la millora de la competitivitat i la productivitat de les empreses i, per això, ha augmentat exponencialment la dotació econòmica per al finançament de projectes d’R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació): les ajudes a la innovació sumen més de 100 milions d’euros entre l’any 2004 i 2006. Precisament, la nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), aprovada el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. La llei recull l’obligació de respectar el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals. A més a més, el Govern ha impulsat la signatura de dos convenis de collaboració entre el CIDEM i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El primer té com a objectiu promoure la implantació d’una infraestructura de Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació que, entre d’altres serveis de suport, permetrà als emprenedors fer els tràmits per posar en marxa una empresa en menys de 72 hores. El segon conveni promou la innovació integral en l’àmbit tecnològic i el desenvolupament de serveis o eines especialitzades, com la utilització de préstecs participatius per a la posada en marxa de noves empreses. També s’han signat els acords per a la creació dels següents centres tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a Viladecans, el de Tecnologies de la Les ajudes a la recerca, desenvolupament i innovació sumen més de 100 milions �26 Nutrició i la Salut a Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries a Lleida, el de la Logística al Prat de Llobregat, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el dels mèdia a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. La Xarxa de Centres Tecnològics estarà formada, a finals de la legislatura, per una desena de centres a tot Catalunya. Un registre de centres permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia perquè identificarà les entitats que componen l’oferta científica i tecnològica. Nou Observatori de Prospectiva Industrial A partir de la creació de l’Observatori de Prospectiva Industrial, instrument per impulsar la transformació industrial a partir de la detecció de problemes i de la realització d’estudis, s’han elaborat 38 estudis sobre els sistemes productius locals que han servit de base per a l’elaboració dels plans abans citats. Creació de l’Agència Catalana d’Inversions per atreure inversors L’Agència Catalana d’Inversions ha gestionat, fins ara, 138 projectes i n’ha implementat 32 d’inversió empresarial, amb una inversió global de 158 milions d’euros, la creació de 1.509 nous llocs de treball i el manteniment de 2.124 més El Govern ha creat l’Agència Catalana d’Inversions (ACI), que neix amb la finalitat d’actuar com a punt d’interlocució entre l’empresa i l’Administració, en l’àmbit de les inversions i la reorganització empresarial a Catalunya, tot impulsant la creació de llocs de treball estables i de qualitat a través del suport a la inversió empresarial. L’Agència té la missió de fomentar les inversions empresarials, nacionals o estrangeres, que siguin sòlides econòmicament i tecnològica. Algunes de les empreses establertes a Catalunya i amb les quals ha collaborat l’Agència són Kao Corporation, Total Petrochemichals, Sanofi Aventis, Kawasaki, Lanxess, Dow Chemical, Computer Associates o Atento. Innovació empresarial Els plans d’innovació del Bages, d’Osona i de Terrassa s’han fet en base al nou model de dinamització de sistemes productius locals Per poder abordar el teixit industrial de forma més especialitzada, i degut a la seva heterogeneïtat i especificitats pròpies de cada realitat present al territori, s’ha donat un pas endavant en la segmentació dels sectors productius per delimitar àrees més petites d’actuació denominades “sistemes productius locals”. A partir del disseny del nou model de dinamització de sistemes productius locals i de generació de plans d’innovació territorial s’han elaborat diversos projectes: el Pla d’innovació del Bages, el Pla d’innovació d’Osona i el Pla d’innovació de Terrassa. Finalment, per donar el suport necessari a les empreses que comencen s’ha creat el Programa Créixer, que ha permès fer un diagnòstic empresarial de les diferents àrees funcionals de l’empresa i fer recomanacions i proposar línies de futur. S’han realitzat 784 diagnòstics al llarg d’aquest període i s’han portat a terme 25 tallers de formació amb 260 empreses participants. Recuperació de la indústria catalana Els principals indicadors industrials –clima industrial, inversió industrial, índex de producció industrial, producte interior brut, ocupació i exportacions i vendes– corresponents al primer trimestre de 2006 confirmen la recuperació de la indústria catalana, a la qual ha contribuït la política industrial del Govern. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia La inversió estrangera a Catalunya ha estat excepcional. La inversió directa va arribar als 2.567 milions d’euros durant l’any 2005, prop d’un 17% del total de la rebuda per Espanya. La inversió industrial va suposar un 64,5% d’aquesta inversió global amb un diferencial de Catalunya respecte a Espanya d’un 46,3%. Aquestes dades donen unes taxes de variació en la inversió, respecte al 2004, del 33,6% en la inversió estrangera global i del 112,6% en la inversió industrial. Pel que fa a la confiança en la indústria catalana, mesurada per l’indicador de clima industrial, és la més alta des de l’estiu de 2003. També cal destacar que les carteres de comandes són les més altes dels darrers cinc anys i que el grau d’utilització de la capacitat productiva del segon trimestre del 2006 és el més alt dels darrers dos anys. El PIB industrial, principal indicador de conjuntura industrial, també ha millorat. Durant el primer trimestre de 2006 ha experimentat un creixement interanual de l’1,5%, cosa que suposa la xifra més alta des del tercer trimestre del 2001. Aquesta millora de la situació industrial es fonamenta també en altres indicadors, com són l’índex de producció industrial, amb un increment interanual d’un 7,6% durant el primer semestre de 2006; la inversió industrial, amb un creixement del 5,3% al 2005; les exportacions, amb un 17,6% durant el primer semestre d’enguany; les vendes, amb una previsió de creixement per al 2006 d’un 6,4%, i, finalment, l’ocupació industrial, que ha augmentat un 3,5% durant el primer trimestre de 2006. Una llei per regular la seguretat industrial Per tal de regular els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial a tot Catalunya, el Govern ha aprovat el projecte de Llei de seguretat industrial. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial com a autoritat que exerceixi les competències de la Generalitat en aquesta matèria. La llei, que preveu augmentar la competitivitat en aquest sector, també regula aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials. 27 La inversió directa estrangera a Catalunya va arribar als 2.567 milions durant el 2005, un 17% del total rebut a Espanya �28 6 Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral • La taxa d’ocupació se situa al 71,5% i assoleix els objectius europeus del 2010 • La taxa d’atur se situa dos punts per sota de la mitjana espanyola • S’ha reduït la sinistralitat laboral respecte l’any 2003, malgrat un cert repunt l’any 2006 • El Govern ha fomentat la formació professional, amb la col·laboració dels empresaris i els sindicats Taxa d’atur estimada Font: Enquesta de població activa (EPA) i Enquesta de les forces de treball (EFT) 12.0 11.5 11,6% 10.5 CAT 11,3% 11.0 ESP UE 9,6% 10.0 10,3% 9.5 9,33% 7,6% 9 9% 8.5 9,1% 8,53% 9% 8 7,5 7,12% 7 7% 6,47% 6.5 juliol 2006 gener 2006 juliol 2005 gener 2005 juliol 2004 gener 2004 juliol 2003 gener 2003 6 juliol 2002 S’han assolit els objectius fixats per la Unió Europea per al 2010 en taxes d’ocupació, tant per al conjunt de la població com per a les dones El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a 2010. En aquests moments, Catalunya, que té una taxa d’ocupació del 71,5%, és la comunitat autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret 3.413.900 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a quatre anys (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones, la taxa és d’un 61,4%, que també és l’objectiu europeu per a 2010 (60%). El nivell d’atur és el més baix en un segon trimestre des de 1980 i la taxa se situa en un 6,5%, per sota de l’espanyola i l’europea. Des de finals del 2003 s’han creat a Catalunya 352.800 llocs de treball, que representen una mitjana de més de 410 nous ocupats per dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 193.600 llocs de treball, un increment superior al 15% en poc més de dos anys. Les dones ocupen el 55% dels llocs de treball creats. La taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 26,8%, està gairebé tretze punts per damunt de la mitjana europea (14%), però més de set punts per sota de la taxa espanyola (34%). �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 29 La plena ocupació, objectiu estratègic Arribar a nivell de plena ocupació efectiva és un objectiu difícil d’assolir però que s’ha de perseguir sempre i els resultats actuals de l’ocupació catalana són molt positius en aquesta direcció. El Pla general d’ocupació insisteix en el creixement quantitatiu, però situà el repte de la qualitat com a primera prioritat. Augmenta l’ocupació i la contractació indefinida El número d’afiliats a la Seguretat Social ha augmentat el mes de juliol en 103.208 persones respecte al any anterior, cosa que suposa un 3,17% interanual. Les contractacions indefinides també han experimentat una evolució positiva, ja que s’han incrementat un 23,4% durant els set primers mesos de l’any, davant del 7% registrat per les contractacions temporals durant aquest mateix període. Les contractacions indefinides augmenten prop d’un 24% Actualment, 794.000 persones treballen a la indústria El creixement de l’ocupació al sector industrial es manifesta en la creació de 19.500 nous llocs de treball en el darrer any. Aquesta dada reflecteix l’estabilitat de l’ocupació industrial malgrat els processos d’ajust i deslocalitzacions d’activitat industrial cap a altres països amb condicions laborals més desfavorables i costos salarials inferiors. La indústria també veu com creix l’ocupació tot i estar immersa en un context d’ajust estructural Un nou model de Servei d’Ocupació de Catalunya Ja s’han aprovat les Bases per a un nou model de gestió i descentralització de les polítiques actives d’ocupació, que serà l’instrument fonamental per a una atenció més personalitzada al ciutadà. També s’ha posat en marxa la nova pàgina web del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb l’objectiu que sigui l’oficina virtual de treball de la Generalitat, amb blocs d’informació específics segons els destinataris (persones, empreses i territoris). Per tal d’assolir la plena ocupació, des del SOC s’ha dissenyat el Pla integral de polítiques actives d’ocupació de Catalunya, amb una inversió de més de 150 milions. D’aquesta inversió es pot destacar la constitució dels primers consorcis de gestió i desenvolupament de polítiques actives d’ocupació a la ciutat de l’Hospitalet i a la comarca del Vallès Occidental. Emmarcat dins el Pla s’ha establert l’acord per a la creació de quatre centres integrals de formació professional per a l’any 2005. Aquests centres integrals estan formats per la formació professional reglada, la contínua i la formació ocupacional. L’objectiu de creació d’aquests centres és unificar els diferents programes, centralitzant en un únic espai les diverses necessitats i oferint, així, un servei més eficient. I finalment, com una altra iniciativa del Pla integral de polítiques actives, s’han destinat 5,2 milions pel desenvolupament de projectes de nous jaciments d’ocupació pel 2005-2006. Nous centres integrals de formació Font: Departament de Treball i Indústria Nom del centre Àmbits d’actuació CIFO de Sant Feliu de Llobregat Automoció CIFO de Tarragona Química Centre Integral Lacetània (Manresa) Electricitat, electrònica, automoció, obra civil i mecànica Centre Integral Garrotxa (Olot) Electricitat, electrònica, mecànica, obra civil, tèxtil, agrari, sanitari Els primers quatre centres integrats de formació professional etan ubicats al Baix Llobregat (sector automòbil), a Tarragona (sector químic), a Olot i a Manresa. �30 Cap a una ocupació de qualitat El Departament de Treball i Indústria ha destinat 620.369.461 euros a les polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població. Han estat usuàries d’aquestes accions 675.827 persones. Aquestes polítiques inclouen la formació professional per persones ocupades o en atur, la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua a Catalunya s’han incrementat fins arribar a 80,8 milions d’euros. L’índex d’accidents laborals ha baixat un 28% des de l’any 2000 L’any 2005 l’índex de sinistralitat laboral va arribar al valor mínim des de l’any 2000 S’ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses L’any 2005 s’ha arribat al valor mínim de l’índex de sinistralitat –nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors– dels darrers cinc anys. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors de 2000, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una reducció del 28,2%. Actualment, en el primer trimestre de 2006, aquest índex se situa en 6.168 accidents a causa de les incidències lleus. I pel que fa als accidents mortals, també s’han reduït de prop d’un 25% des de l’any 2003. Pel que fa a les mesures emprades, el Departament de Treball i Indústria ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la Llei de prevenció de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral durant l’any 2005. Evolució de l’índex d’incidència dels accidents en jornada de treball amb baixa Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006) 10.500 9.500 Catalunya Barcelona Lleida Espanya Girona Tarragona 2005 interanual 2005-2006 8.500 7.500 6.500 5.500 4.500 2002 2003 2004 Total d’accidents mortals Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006) 10 5 0 2002 2003 2004 2005 interanual 2005-2006 �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 31 El Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta amb un pressupost global de 67.933.900 euros i dóna compliment a una de les propostes prioritàries recollides a l’Acord estratègic: reduir la quantitat i la gravetat dels danys a la salut que es produeixen a la feina i garantir la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta d’un pla transversal que té com a objectiu reduir el nombre i la gravetat dels accidents laborals i millorar les condicions de seguretat i salut en el treball. Comença l’elaboració d’un Pla estratègic per a la conciliació de la vida laboral i familiar i s’aprova la Llei de conciliació del funcionariat En el marc de l’Acord estratègic s’ha creat la Comissió per a l’estudi de la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, a la qual diversos departaments han aportat les seves propostes en aquesta matèria. Així, el Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà llest en sis mesos. D’altra banda, i com a fita històrica, el Parlament va aprovar el juliol de 2006 la Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya, pionera a l’Estat espanyol. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, amb els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral. La nova normativa de conciliació de vida laboral i familiar equipara la filiació biològica amb les adopcions i acolliments, així com el matrimoni amb les parelles de fet �32 7 Comerç, turisme i consum • Les noves lleis d’equipaments i d’horaris comercials estableixen un nou model comercial català • Impuls definitiu a l’expansió de la Fira de Barcelona, que serà la segona fira d’Europa en superfície amb les obres d’ampliació previstes fins el 2009 • Pla estratègic cap a un nou model turístic basat en la qualitat, la sostenibilitat i l’equilibri territorial • Més protecció per als consumidors i usuaris de l’Agència Catalana de Consum L’activitat normativa del Govern s’ha centrat en preservar el model comercial català L’objectiu del Govern en matèria de comerç és preservar i potenciar el model comercial català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en trama urbana. Una bona aproximació per analitzar la salut del comerç urbà és el “Clima comercial urbà de Catalunya”, un indicador que determina la marxa del negoci als establiments detallistes situats en zones de l’interior d’un nucli urbà caracteritzades per una alta concentració d’oferta comercial. Concretament, estudia si la marxa del negoci és bona, regular o dolenta, i analitza el saldo entre les opinions positives i les negatives. Així, per exemple, el quart trimestre del 2005 el resultat va ser de 32,8%, que representa el percentatge net de respostes de percepció positiva del sector. % Clima comercial urbà a Catalunya: marxa del negoci (saldo respostes positives - negatives) Font: IDESCAT (2006) 40 35 30 25 20 15 10 5 0 T1/2004 T2/2004 T3/2004 T4/2004 T1/2005 T2/2005 T3/2005 T4/2005 Com es pot observar en el gràfic, la situació del sector és estable i només un percentatge baix d’enquestats manifesta que la marxa del negoci és dolenta. Per tal de preservar el model comercial català, el Govern té bàsicament dues línies d’actuació: racionalitzar i dinamitzar el comerç urbà, i garantir les condicions de competència entre els diferents formats comercials. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 33 La Llei d’equipaments comercials pretén racionalitzar i dinamitzar el model comercial català El desembre de 2005 es va aprovar la Llei d’equipaments comercials que impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris; complex, perquè combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC), en procés de reelaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial. Aquest Pla preveu un creixement comercial total de 395.000m2 i un increment de 132.000 m2 de supermercats. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors. El Pla d’equipaments comercials preveu un creixement comercial total de 395.000 m2 Nova Llei d’horaris comercials El 23 de desembre de 2004 el Parlament va aprovar la Llei d’horaris comercials, a iniciativa del Govern. La llei estableix que els comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 m2, que no estaran sotmesos a limitacions horàries. Cal destacar que aquesta excepció és fruit d’un acord amb l’Estat en el marc de la Comissió mixta Estat-Generalitat, i permetrà estabilitat jurídica, ja que evitarà futurs recursos contra la llei. La nova normativa d’horaris fixa que la majoria dels comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals i 8 dies festius Impuls a l’expansió de Fira de Barcelona per tal de situar-la a primer nivell europeu L’impuls del Pla estratègic de la Fira de Barcelona 2006-2015 pretén situar l’equipament com una de les infraestructures de referència de l’economia catalana i el vol consolidar a primer nivell europeu. El Govern li ha donat l’empenta definitiva amb el compromís d’aportar 85 milions d’euros durant aquest període i amb la participació de l’ICF amb un préstec participatiu de 62 milions d’euros i un altre pel finançament de les obres d’ampliació. El Pla estratègic preveu l’ampliació del recinte per convertir-lo el 2009 en el segon recinte firal més gran d’Europa. L’informe sobre l’impacte econòmic de la Fira sobre el seu entorn geogràfic estima que és de prop de 2.000 milions d’euros, un 2,4% del PIB de Catalunya, i crea al voltant de 41.000 llocs de treball relacionats. A més de reconèixer la importància estratègica de Fira de Barcelona, s’ha potenciat decididament el desenvolupament de tota la xarxa firal de Catalunya, que compta amb 400 fires repartides per tot el territori i recintes firals tan importants com Girona, Lleida, Reus o els nous de Tortosa i Manresa. Turisme, sector estratègic de l’economia catalana El turisme és un sector cabdal de l’economia catalana, ja que representa un 11% del PIB. Les darreres dades disponibles conviden a l’optimisme, en el sentit que dibuixen un sector dinàmic que no para de créixer. El nombre de turistes estrangers no ha deixat de créixer any rera any, especialment després de l’estabilització de 2003, passant de 12.324.000 turistes l’any 2002 a 14.680.000 l’any 2005 (increment de més del 19%). La despesa realitzada pels estrangers a Catalunya el 2004 va ser de 8.770 milions d’euros (un 15,5% més que el 2003). La despesa turística de l’any 2005 va arribar als 9.378 milions d’euros �34 Turistes estrangers (en milers) Font: IDESCAT, elaboració pròpia Milers de pernoctacions dels turistes estrangers a Catalunya 2001 91.034 14.500 2002 104.329 14.000 2003 99.304 13.500 2004 111.354 13.000 2005 114.652 12.500 12.000 11.500 2002 2003 2004 2005 El primer instrument en matèria de turisme: un pla estratègic que posa les bases per a un nou model El nou model turístic català marca les directrius cap a una oferta de qualitat, competitiva i sostenible L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla estratègic del turisme a Catalunya 2005-2010, el full de ruta del model turístic per als propers anys i que marca les directrius per a una oferta diferenciada de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla hi ha participat el món acadèmic i els agents socials. Quant als plans de dinamització turística, durant el 2004 i 2005 s’han aprovat el Pla de dinamització turística de Santa Susanna i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà, el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i el de l’Ajuntament de Tossa de Mar. El Projecte de llei de l’Agència Catalana de Turisme té com a objectiu reordenar l’administració turística de Catalunya La prioritat d’aquest nou òrgan és donar un impuls quantitatiu i qualitatiu al turisme català, que té una gran importància no només econòmica, sinó també social, cultural i ambiental per a Catalunya. Aquesta Agència, que substituirà el Consorci de Turisme de Catalunya, exercirà, entre d’altres, les funcions de planificació, coordinació, execució i impuls de les accions de promoció turística. A més, també impulsarà la comercialització dels productes i serveis turístics catalans, i fomentarà les interrelacions entre administracions turístiques, així com la participació del sector privat en la promoció turística. Remodelació de la política de promoció turística Per tal de desenvolupar la nova promoció turística, el Govern ha posat en marxa, entre d’altres mesures, l’Observatori del Turisme i la potenciació de la marca Catalunya. L’Observatori és el primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya, i la marca Catalunya vol potenciar el país internacionalment i com a fet diferencial. També s’ha redactat un decret que ordena les característiques dels establiments rurals per tal que ofereixin una oferta de qualitat més competitiva davant d’altres tipus d’establiments. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 35 Més protecció a consumidors i usuaris amb la creació de l’Agència Catalana del Consum La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en definitiva, ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i consumidors. Per tal de dur a terme aquesta tasca la principal línia d’actuació que està seguint el Govern és la unificació i potenciació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor. En aquest sentit, cal destacar la creació de l’Agència Catalana de Consum el 2004, que ha assumit les funcions de la Subdirecció General de Consum i l’Institut Català del Consum. L’Agència ha permès realitzar 38.000 actuacions inspectores i la retirada de més d’1 milió d’articles. S’han imposat més de 1.276 sancions equivalents a 4,5 milions d’euros en multes. A més, en quant a la mediació i l’arbitratge, cal destacar l’important augment de les mediacions fetes per la Junta Arbitral de Consum: un 26% més el 2005. Arran de l’actuació de l’ACC s’han retirat més d’un milió d’articles de consum defectuosos. Aquesta tasca ha estat possible gràcies a les més de 38.000 inspeccions que s’han realitzat �36 8 Tecnologies de la informació i de la comunicació • Extensió progressiva dels serveis avançats de telecomunicacions a tot el territori amb ITCat, un nou ens creat pel Govern i Localret Enfortiment de la Xarxa de Telecentres de Catalunya • • Una administració electrònica més accessible als ciutadans amb un nou gencat.cat • Important extensió de les TIC als centres educatius, amb el cablatge i creació de xarxes locals fixes i wi-fi a 2.330 centres educatius El sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) viu un nou moment moderadament expansiu, un cop superada la crisi de fa uns anys. Això ha produït moviments empresarials i de mercat i, en darrer terme, l’arribada als usuaris de noves tecnologies i preus més competitius, sobretot en l’ADSL. Els ciutadans reclamen que els serveis siguin accessibles des de qualsevol racó del territori i que les funcions i serveis que es puguin trobar en línia siguin cada cop més nombroses. El Govern ha fet front a aquests reptes donant a llum a dos plans directors, que per primer cop concreten i calendaritzen les actuacions necessàries: són el Pla de serveis i continguts i, sobretot, el Pla director d’infraestructures de telecomunicacions, que representa una inversió de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any 2008. En aquest context, els principals indicadors de l’Estat a Catalunya en l’àmbit TIC han seguit millorant, com ho mostren les dades següents. Cal dir que, tot i la millora, queda encara molt de marge fins arribar a les xifres habituals en els països més avançats del nostre entorn. % llars Equipament TIC a la llar Evolució 2000-2005 Font: Fobsic/Idescat 100 Telèfon mòbil Internet 90 Banda ampla Ordinador 80 70 44,8% 65,2% 69% 45,7% 48,5% 48,5% 48,3% 28% 29,9% 31,6% 40 27,1% 30 20 78,4% 51,6% 33,1% 18,5% 10 4,9% 7,7% desembre 2002 50 58,3% 73,1% 64,2% maig 2002 60 10,6% 82,2% 55,1% 34,6% 79,7% 82,69% 54,7% 56,5% 40,4% 40,9% 24,7% 13,4% 17,8% juny 2005 juny 2004 desembre 2003 maig 2003 novembre 2001 abril 2001 0 abril 2000 Un 40,9% de les llars catalanes tenen accés a Internet i, d’aquestes, més de la meitat hi accedeixen en banda ampla (any 2005) �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 37 El Govern crea ITCat per estendre les telecomunicacions a tot el territori i facilitar la competència Amb l’objectiu de seguir en aquesta línia de creixement a Catalunya, l’acció del Govern s’ha centrat en aquests mil dies en diferents línies de treball. En primer lloc, per tal de fer arribar la banda ampla a tota la població sense discriminació per lloc de residència i amb el mateix nivell de qualitat i de diversitat en l’oferta per a tots els ciutadans, la Generalitat ha signat un acord amb el Consorci Local Localret per tal de crear Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat), l’ens gestor d’infraestructures que haurà d’assegurar la possibilitat d’arribar a tots els nuclis de població de Catalunya a tots els operadors de serveis del mercat. S’ha signat per primer cop un conveni amb Localret on se l’hi encarreguen tasques concretes en la promoció d’aquesta nova xarxa oberta, mostrant així el grau de confiança del Govern en el món local en el desenvolupament de projectes estratègics. Caldran uns quants anys per completar aquesta operació, que es fonamenta no només en xarxa nova sinó en l’ús combinat de xarxes existents, que són propietat d’operadors d’altres serveis en el territori. El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població de 916.111 persones El Govern ha redissenyat i impulsat el projecte Banda Ampla Rural, que preveu fer arribar el servei d’accés a Internet en banda ampla, sobretot mitjançant tecnologies sense fils, a 1.880 entitats de població (significativament més que el previst en plans anteriors). Si bé als territoris de Lleida i Tarragona el projecte gairebé s’ha completat, a Girona i Barcelona s’està implantant durant el 2006. La xarxa pública de banda ampla rural s’ha desplegat fins ara a 970 nuclis de població de les comarques de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Es cobreix el 75% de la població d’aquests territoris. Durant el 2006 s’haurà completat el desplegament a les demarcacions restants de Catalunya. En aquest moment 970 nuclis de població ja disposen de Banda Ampla Rural La Xarxa de Telecentres de Catalunya arriba als 503 centres d’accés a Internet Per tal de poder dur a terme programes de formació o, en general, dinamitzar el territori entorn de les TIC, l’Administració ha enfortit significativament la Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC), passant a un model d’equipament que permet la formació i dinamització tecnològica en el territori, amb la perspectiva que esdevingui aviat un equipament social bàsic. Els telecentres són punts d’accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació, materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en l’ús de les tecnologies de la informació. Aquesta xarxa no ha parat de créixer i assoleix a hores d’ara la xifra de 503 espais d’accés públic a Internet (inclou biblioteques). La Generalitat ha finançat la renovació de 44 telecentres amb una inversió de gairebé mig milió d’euros. Per primera vegada s’ha donat un fort impuls als programes de formació i s’ha fet una convocatòria de subvencions orientada a projectes del món local o d’entitats sense ànim de lucre, dotada amb un milió d’euros. Al 2005 es van incorporar a la Xarxa de Telecentres 29 punts ubicats a les biblioteques de la ciutat de Barcelona Nombre de telecentres Evolució 2003-2006 600 400 200 0 290 297 2003 2004 476 503 2005 2006 �38 Font: Departament d’Educació i Universitats Telecentres i projectes de formació en TIC Inversions 2005 en Xarxa de Telecentres de Catalunya Alta Ribagorça 2 1 2.617.995 € Pallars Sobirà 3 1 Pallars Jussà 2 1 Solsonès 4 1 Cerdanya 2 3 Garrotxa Pla de l’Estany 7 4 4 3 Berguedà 11 7 Pla d’Urgell Urgell 6 1 6 Terra Alta 4 1 Anoia 10 2 Gironès 26 9 Osona 16 4 Baix Empordà 12 4 Selva 18 4 Bages 19 9 Segarra 3 1 Alt Empordà 12 13 Ripollès 7 3 Noguera 6 6 Vallès Occidental 34 11 Alt Penedès Baix Alt 10 4 Llobregat Camp Baix 7 2 37 7 4 3 Penedès Priorat Garraf 10 1 Baix 3 5 3 Camp Tarragonès Ribera 15 2 17 d’Ebre 5 1 Garrigues 6 1 995.250 € Total Alt Urgell 5 1 Segrià 20 7 1.622.745 € Ajuts a projectes de formació en TIC a Catalunya Vall d’Aran 2 1 Conca de Barberà Vallès Oriental 21 1 Maresme 16 5 Barcelonès 53 21 Baix Ebre 8 1 Montsià 8 3 Número de telecentres amb inversions el 2005 Ajuts a projectes de formació en TIC Creació del domini .cat i renovació de gencat.cat, amb continguts i serveis més accessibles El gencat.cat té més de 200.000 visites diàries i el 012 ha augmentat el volum de trucades rebudes des del 2004 en un 24% (increment entre primer semestre de 2004 i primer semestre de 2006) El Govern ha donat un suport decisiu a l’aprovació per part de les autoritats d’Internet del domini .cat, que suposa una excel·lent plataforma de desenvolupament per als continguts en llengua catalana a la xarxa. Per altra banda, en la línia d’oferir als ciutadans serveis útils que justifiquin la connexió a la xarxa i que a la vegada millorin l’eficiència en la prestació dels serveis tradicionals, el Govern ha llançat el nou www.gencat.cat, el portal web de la Generalitat que posa a l’abast dels ciutadans eines més potents d’accés a la informació, així com nous serveis. Des de la renovació, el web ha augmentat en un 90% el nombre de visites. El nou Gencat ha rebut el premi ComputerWorld 2006 i va rebre una menció especial com a finalista del Stockolhm Challenge 2006, dos premis de prestigi al món de les noves tecnologies. El reconeixement ciutadà a la qualitat també s’ha registrat en el servei d’atenció telefònica 012, que s’ha reorganitzat completament i ha reduït el cost de trucada en gairebé un 50% en canviar a la tarifació per segons. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 39 Nova xarxa de control de les emissions de telefonia mòbil Finalment, una iniciativa innovadora, a cavall de la tecnologia i la preocupació pel medi ambient i la salut: la Generalitat ha posat en marxa un sistema de mesuradors que monitoritzen la potència radiada per les estacions de telefonia mòbil, per tal de poder tenir constància en tot moment que se situen dins dels nivells tolerats. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme en col·laboració amb les operadores. S’ha treballat també per proporcionar cobertura de telefonia mòbil i televisió convencional a illes territorials que encara no tenien servei (35.900 habitants de 10 poblacions). Totes aquestes tasques s’emmarquen en el Pla director d’infraestructures de telecomunicacions, que representa una inversió global per als propers quatre anys que supera els 2.000 milions d’euros, i en el Pla director de serveis i continguts elaborats pel Govern. Primers concursos per cobrir la contractació dels serveis informàtics i de telecomunicacions En un altre ordre de coses, cal assenyalar que s’han realitzat concursos, per primera vegada i a tots els nivells, per tal d’obrir la contractació de serveis informàtics i de telecomunicacions a tot el sector. Atès que la Generalitat és un client amb pes específic en aquests àmbits, aquesta és una mesura de gran impacte en el sector. La convocatòria de concursos per adjudicar els contractes als proveïdors de tecnologies de la informació i de la comunicació ha representat un estalvi del 25% respecte l’any 2003 Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula el curs 2006-2007 i 2.330 centres tindran banda ampla a tots els espais El Govern ha impulsat un pla per posar el dia els centres educatius en l’àmbit de les TiC, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses actuacions en equipaments, fer arribar la connexió a Internet a tots els centres catalans el curs 2006-2007 i dotar les aules de kits d’Internet el curs següent. D’altra banda, el Govern invertirà 54 milions d’euros per cablejar i dotar d’electrònica els 2.001 centres educatius de Catalunya que encara no en tenen, després d’acabar amb èxit una prova pilot a 329 centres. Aquesta inversió permetrà disposar de xarxes locals a l’interior dels centres, tant amb tecnologies fixes com sense fils. Impuls a la implantació del programari lliure La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure i va convertir la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació en la primera unitat del Govern a iniciar el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un campus virtual basat en programari lliure. El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament, amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil. Amb una inversió de 54 milions d’euros, s’instal·laran xarxes locals a l’interior dels centres educatius �40 9 Recerca i innovació • El Pla de recerca i innovació millora molt significativament la inversió en aquest àmbit a Catalunya: més de 2.000 milions d’euros en quatre anys • Catalunya es converteix en una BioRegió, amb el nou Parc de Recerca Biomèdica com a vaixell insígnia • Creació de noves infraestructures tecnològiques punteres al país com el Sincrotró o l’ordinador Mare Nostrum Més de 2.000 milions d’euros per a la recerca i la innovació fins el 2008 El Govern té el propòsit de superar el 2% del PIB d’inversió en recerca l’any 2007 El Pla de recerca i innovació 2005-2008 (PRI) s’ha elaborat amb l’objectiu d’impulsar d’una manera conjunta i coherent els diferents elements que configuren el sistema de ciència, tecnologia i empresa per a fomentar la recerca i la innovació. L’any 2007 es vol assolir una despesa en recerca i desenvolupament superior al 2% del PIB i una despesa agregada en innovació a la ratlla del 5,2%, tal com recull l’Acord del Tinell. Fins al moment, el Govern ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per tal d’assolir aquest objectiu. De fet, el PRI preveu més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins el 2008, un augment considerable de la inversió en aquest camp. El Pla integra i vertebra les actuacions en el camp de la ciència i la tecnologia dirigides a promoure’n la transferència al món productiu com a element de suport a la innovació. Dins d’aquest marc, s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per tal de facilitar i impulsar la transferència tecnològica dels centres de les universitats i la col·laboració entre el sector públic i el privat. Evolució de la despesa en R+D Font: Departament d’Economia i Finances % Despesa R+D sobre el PIB 2000 2001 2002 2003 2004 1,09% 1,04% 1,19% 1,28% 1,34% Creació del projecte de la BioRegió La BioRegió converteix Catalunya en un important pol en el camp de la recerca en biomedicina i biotecnologia Dins de les línies prioritàries del Pla hi ha el projecte de BioRegió de Catalunya. El Govern ha assumit l’impuls de la seva creació, que ha esdevingut una fita important perquè, per primera vegada, els sectors de la recerca pública, el sector empresarial i l’Administració s’han posat d’acord per tirar endavant un projecte comú. Amb la BioRegió, Catalunya es dota d’una plataforma comuna on poden tenir lloc projectes, programes i iniciatives de cooperació en el camp de la biomedicina i la biotecnologia amb els objectius de consolidar una recerca de qualitat en aquests camps, millorar el sistema de salut i la qualitat de vida dels ciutadans, incrementar la competitivitat del sector empresarial i contribuir a la generació de riquesa. En aquesta línia s’han constituït el Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i la Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. A més, Catalunya s’ha integrat a l’EuroBioCluster South, una xarxa de regions i ciutats del sud d’Europa amb una activitat important en les ciències de la vida i la biotecnologia. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 41 Font: Departament de Salut Infraestructures per a recerca i transferència: BioRegió IRTA – Centre de Tecnologia de la Carn (Monells) U H Parc Agroalimentari De Lleida U Consorci Sanitari Parc Taulí PRBB IMAS/IMIM H Hospital de Lleida Arnau de Vilanova Tecnoparc – Parc Tecnològic del Camp U Rovira i Virgili Hospital Sant Joan de Reus H U U de Barcelona Parc Científic de Barcelona H Hospital de Tarragona Joan XXIII H Hospital de Tortosa Verge de la Cinta Hospital de Girona Dr. Josep Trueta U U Politècnica de Catalunya U Pompeu Fabra H U de Lleida U de Girona U H U U Autònoma de Barcelona Biocampus Hospital de Badalona H Germans Trias i Pujol H H U H H Hospital Vall d’Hebron Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital Clínic i Provincial/ Hospital St Joan de Déu Hospital de Bellvitge Prínceps d’Espanya Medicina Blomed/Blotec Agroalimentació Creació de nous centres tecnològics i infraestructures de recerca: el Sincrotró i el Mare Nostrum El Govern contribueix al nou equipament assumint el cost del sòl on està instal·lat amb una inversió de 13,2 milions d’euros fins el 2020. A Europa només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest. Per altra banda, el Mare Nostrum, el quart supercomputador més potent del món, s’ha instal·lat a Barcelona arran d’un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la Universitat Politècnica de Catalunya. El Mare Nostrum és un conjunt d’ordinadors connectats en xarxa que poden processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat científica al país. Igualment, la creació d’altres centres de recerca i centres tecnològics reflecteix la voluntat recollida en el Pla de consolidar el sistema de recerca i innovació tecnològica del nostre país a través de la millora de les infraestructures (entre d’altres, el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya, la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai, i el Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut). El Mare Nostrum és un conjunt d’ordinadors connectats en xarxa que poden processar 40 bilions d’operacions per segon �42 10 Agricultura i pesca • Inici històric de les obres del canal Segarra-Garrigues. De manera general, es triplica la inversió en regadius • Nou model de viabilitat per les explotacions agràries: els Contractes Globals d’Explotació • Establiment del sistema de pagament únic d’ajuts • El I Congrés del Món Rural estableix un diàleg fluid entre món rural, món urbà i administracions públiques El Govern s’ha compromès a aplicar les conclusions del Congrés del Món Rural, que demana un increment de la inversió en desenvolupament rural El sector agrícola i ramader s’enfronta a una situació conjuntural crítica, amb una sequera que ha ocasionat pèrdues extraordinàries; l’augment del preu del gasoil, que s’ha doblat en un any i mig, i la superproducció de fruita de tot el continent, que ha fet abaixar els preus de les collites. En aquest sentit, l’acció de govern en matèria d’agricultura té un fort component de pagament de subvencions i indemnitzacions, però també ha impulsat una intensa activitat de caràcter legislatiu que s’ha traduït en una sèrie de mesures històriques per a la reforma del sector agrari català. Aquest és també l’objectiu del Primer Congrés del Món Rural, impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca com a fòrum on discutir les grans línies del desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el món rural i el món urbà. El Congrés va finalitzar el maig passat i les conclusions demanen un increment de la inversió directa de la Generalitat destinada al desenvolupament rural, que ha de venir acompanyada d’una política pròpia de desenvolupament rural. El Govern ha assumit aquestes conclusions i s’ha compromès a aplicar-les. La Fundació Món Rural s’encarregarà de supervisar-ne l’aplicació. Comença la construcció del canal Segarra-Garrigues, l’obra agrícola més important de Catalunya en el darrer segle Tret de sortida al canal SegarraGarrigues, que beneficiarà 16.000 agricultors de Lleida El 15 de febrer de 2006 van començar les obres del primer tram del canal Segarra-Garrigues. Aquest canal és l’obra agrícola de més magnitud dels darrers cent anys a Catalunya i permetrà transformar la dinàmica social i econòmica de les comarques de Lleida. Més de 70.000 hectàrees es transformaran en regadiu i se’n beneficiaran 16.000 agricultors de 75 municipis de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. L’objectiu és tenir les primeres terres de regadiu a finals de 2007. Les obres del primer tram del canal, de 5,2 quilòmetres, tenen un termini d’execució de 24 mesos i costaran 26.276.685 euros. La previsió és que la primavera del 2008, amb aquest primer tram ja completat, es puguin regar les hectàrees que en depenen al nord de la Noguera i la Segarra. Per impulsar el procés, el Govern de Catalunya ha concedit un aval bancari de 17 milions d’euros a la Comunitat General de Regants, perquè puguin fer la inversió que els correspon abans que el canal comenci a subministrar l’aigua de reg. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 43 S’ha triplicat la inversió en regadius A més de les inversions previstes per a la construcció del canal Segarra-Garrigues, el Govern ha triplicat el volum de les inversions en infraestructures de regadius fetes la legislatura anterior. L’any passat es van invertir els primers 55,5 milions d’euros d’un ambiciós pla que enguany n’ha previst 68,5 milions més i que destinarà un total de 676 milions d’euros fins al 2013. Aquesta aportació garantirà que s’acabin el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp. Nova política d’ajuts i simplificació del sistema de pagament La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el DARP duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. A partir del 2006 s’aplica el sistema del pagament únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries. Al mateix temps, augmenta la partida d’ajuts destinats a la incorporació de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i passa de 39.000 a 56.000 euros per jove. Igualment, a finals d’agost es va iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu del gasoil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent, de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests ajuts. Un total de 12.322 sol·licitants rebran els ajuts per l’encariment del preu del gasoil En curs la nova llei de contractes de conreu i la implantació pilot del Contracte Global d’Explotació El Govern ha aprovat el Projecte de llei de contractes de conreu, que és una reivindicació històrica de la pagesia catalana. La normativa preveu que els pagesos tinguin preferència en l’adquisició de sòl agrari i inclou la creació d’un banc de terres amb l’objectiu de facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10% els ajuts per als joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català. D’altra banda, s’ha aprovat també un important paquet pressupostari –6 milions d’euros– per impulsar els Contractes Globals d’Explotació i repensar una agricultura adaptada al territori i als reptes del futur. S’han començat a implantar de forma pilot a quatre comarques: el Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà. Es tracta d’un veritable pacte social per al medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural, l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector. Explotacions ramaderes més modernes El Govern ha impulsat la Llei de contractes d’integració, aprovada pel Parlament l’abril de 2005, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser verbals) i es fixen les obligacions de les dues parts. El Contracte Global d’Explotació s’ha començat a implantar, com a experiència pilot, al Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà �44 �Mil dies de Govern 45 III. Una nació socialment avançada 11 Educació • Acord històric del sector educatiu amb el Pacte Nacional de l’Educació, que estableix la sisena hora escolar i preveu la inversió de 1.200 milions d’euros • Creació de 30.000 places a les llars d’infants fins el 2008 • Augment molt destacat de construcció d’escoles i instituts • Es creen 4.500 noves places de Formació Professional • 5.275 nous docents s’incorporen aquest nou curs 2006-2007 i es convoquen 7.205 places • El finançament universitari creix fins a superar la mitjana de 6.000 euros per alumne Durant aquests mil dies els objectius prioritaris en educació s’han abordat a través de les següents mesures: atendre adequadament el creixement de població escolar, incrementar de forma molt important les construccions escolars, augmentar notablement el nombre de places de llars d’infants, incrementar els recursos humans, i potenciar la formació professional, crear les aules d’acollida, augmentar les escoles oficials d’idiomes i potenciar la implantació i millora de les noves tecnologies als centres educatius. Però el principal repte de la legislatura, i al mateix temps la principal fita assolida, és el Pacte Nacional de l’Educació. Després de mesos de negociacions, el Departament d’Educació i 20 entitats de la comunitat educativa van segellar el proppassat mes de març el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la totalitat del sector educatiu (famílies, centres educatius públics i concertats, mestres i professors de l’escola catalana, estudiants i ajuntaments) que ha de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació. L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures acordades destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir del curs vinent a l’escola pública. % Pressupost d’Educació en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya Font: Departament d’Educació i Universitats 17 16,5% 15 14,5% 13 11 12,3% 9 7 8,5% 5 2001-2002 7,3% 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 El pressupost en educació ha augmentat un 15% en el període 2004-2006, mentre que en les legislatures anteriors ho havia fet en un 8% de mitjana El Pacte Nacional de l’Educació, que ha de fixar les bases per a la Llei catalana de l’educació, és una de les principals fites de la legislatura �46 Més de 900 milions d’euros per a construccions escolars en dos anys i mig En el context d’increment de la demanda pel creixement de la població escolar, des de l’any 2004 i fins al juliol de 2006 el Govern de la Generalitat ha pres acords que comprometen obres escolars, de nova construcció i reformes, ampliacions i millores, en 303 centres per un import de 943 milions d’euros. El curs 2006-2007 es posaran en marxa 66 nous centres docents, que se sumen als posats en funcionament el curs 2005-2006 (67 nous centres escolars) i 2004-2005 (37 nous centres escolars), d’acord amb el Pla quadriennal de construccions escolars 2004-2007. Font: Departament d’Educació i Universitats Noves construccions escolars que entren en funcionament Alt Empordà Ripollès •• • Pla de l’Estany Pallars Jussà • • Gironès •• Berguedà • Osona • Selva Segarra Bages • Segrià •• Vallès Oriental Baix Empordà •• •••••• ••••• ••••• •••• Urgell •••••• •••••• Maresme ••• • •••••• •••••• •••• Barcelonès•••••• Alt Penedès Baix Alt •••• •• Llobregat Camp Baix ••••• • Penedès Garraf ••• Priorat Baix • Camp Tarragonès••••• •••••• •• •• Anoia Vallès Occidental Baix Ebre • Noves construccions escolars del curs 2004-2005 Noves construccions escolars del curs 2005-2006 Noves construccions escolars del curs 2006-2007 �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 47 5.276 docents més a les escoles i instituts catalans El Departament d’Educació incorpora pel nou curs (2006-2007) 5.276 mestres i professors més a les escoles i instituts catalans (d’aquests, 2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora), sumats als 2.139 docents es van incorporar el curs 2004-2005, i més de 2.000 el 2005-2006. Aquest augment no només obeeix al creixement de la població escolar, sinó també a l’objectiu de millorar la qualitat del sistema educatiu català. L’increment de docents permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica programes d’innovació educativa i introduir nous perfils professionals als centres. Convocades oposicions per cobrir definitivament 7.205 noves places de mestres i professors a l’escola pública D’aquestes, 950 corresponen a la convocatòria de l’any 2004, 3.680 a la convocatòria de 2005 i 2.575 a la de 2006. En total, s’han convocat 4.120 places del cos de mestres, 2.244 del cos de professors d’ensenyament secundari, 156 places del cos de professors d’escoles oficials d’idiomes i 685 al cos de professors tècnics de formació professional. La previsió per al 2007 és de 4.736 noves places i per al 2008 de 4.904. D’altra banda, el Govern ha assolit un acord amb CCOO per millorar les condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics, que té un cost de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Places convocades Font: Departament d’Educació i Universitats 5.000 4.500 4.736 4.904 4.000 3.500 3.680 3.000 2.500 2.575 2.000 1.500 1.000 500 0 612 2002 950 460 2003 2004 2005 2006 2007* 2008* * Previsió de places que es convocaran % Personal interí sobre la plantilla Font: Departament d’Educació i Universitats 21 19,7% 18,2% 19 17 15,4% 15 12,1% 13 11 9 10,2% 10,8% 8% 7 2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09 La convocatòria de places docents respon a la voluntat de reducció de l’interinatge a l’escola pública �48 Més transparència en el procés de matriculació Per al curs escolar 2004-2005 es va elaborar i posar en funcionament el Decret d’admissió d’alumnes, una normativa que garanteix més transparència en el procés d’admissió de l’alumnat a tots els centres finançats amb fons públics i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. S’han creat 52 Oficines Municipals d’Escolarització (12 el 2004, 26 el 2005 i 14 el 2006), que faciliten els processos de matriculació i són un espai de col·laboració dels municipis en el fet educatiu. 30.000 noves places de llars d’infants L’acord entre el Govern i entitats municipalistes duplicarà el nombre de places a les escoles bressol públiques El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. D’aquesta manera el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros, que permetran als ajuntaments afrontar la creació de noves places i donar així compliment a la previsió del Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008. El Govern aporta fins a 5.000 euros per a la creació de cada plaça de titularitat pública nova i ha incrementat de 1.100 fins a un màxim de 1.800 euros anuals per plaça la contribució a les despeses de funcionament de les llars d’infants. Actualment, 283 ajuntaments de tot Catalunya ja han compromès la creació de noves places públiques de llars d’infants, cosa que representa el compromís per crear 23.938 de les 30.000 places noves (aquesta xifra representa un 79,8% de les 30.000 places previstes al Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008), de les quals ja se n’han construït 6.652. Distribució de l’oferta pública de llars d’infants per comarques l’any 2004 Font: Departament d’Educació i Universitats menys del 15% entre el 15% i el 20% entre el 20% i el 25% entre el 25% i el 30% més del 30% �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 49 Distribució de l’oferta pública de llars d’infants prevista per l’any 2008 Font: Departament d’Educació i Universitats menys del 15% entre el 15% i el 20% entre el 20% i el 25% entre el 25% i el 30% més del 30% Programes d’innovació educativa 2005-2006 1.230 centres docents inicien programes d’innovació educativa aquest curs 2006-2007 Aquest curs, 1.230 centres inicien els programes d’innovació educativa, que inclouen fins a vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes abasten diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Cal destacar el programa de llengües estrangeres per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès. El pressupost previst és de 12 milions d’euros per implantar-los, que suposaran un fort impuls per al programa de llengües estrangeres i per al Punt Edu (pla de biblioteques escolars). El curs 2005-2006 el nombre de programes d’innovació educativa va ser de 748. 20 100 28 114 18 90 El programa de reutilització de llibres de text suposarà un estalvi d’un 85% per fill o filla El curs 2005-2006 es va posar en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 521 centres seleccionats per iniciar-lo. El 2006-2007 hi participaran 895 centres. Si al 2005 la inversió va ser de 2,3 milions i se’n van beneficiar 113.000 alumnes, el curs vinent es doblaran aquestes xifres: 4 milions d’inversió i més de 200.000 alumnes beneficiats. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de 2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700 euros actuals als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa un estalvi d’un 85%. 286 45 47 Biblioteques escolars i gust per la lectura (Punt Edu) Coeducació i igualtat de gènere Educació per a la ciutadania Educació en comunicació audiovisual Educació ambiental Convivència i mediació escolar Salut a l’escola Llengües estrangeres Altres �50 521 centres educatius s’han acollit al programa de reutilització de llibres de text, que ja beneficia més de 113.000 alumnes Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text Font: Departament d’Educació i Universitats Curs 2003-04 Curs 2004-05 Curs 2005-06 Curs 2006-07 Centres 0 0 521 896 Alumnes 0 0 113.000 200.000 Pressupost 0 0 2,3 M€ 4 M€ 4.500 places i quatre nous centres integrats de Formació Professional El Govern ha creat 4.500 noves places de formació professional a tot el territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics aquests dos últims anys i mig. L’any 2004 el Departament d’Educació va iniciar aquestes actuacions per facilitar l’accés a la Formació Professional i millorar-ne la qualitat. A més d’aquests quatre centres, ja s’han iniciat les gestions per a la posada en marxa de vuit centres integrats més, amb els quals s’assoliran els dotze previstos a l’Acord estratègic. Més finançament per a les universitats La Generalitat finança les universitats per valor de 6.000 euros per alumne El 2006 el finançament de les universitats públiques s’ha incrementat en un 11,2% i ha superat la mitjana de 6.000 euros per alumne. A més, el Govern ha aprovat l’avantprojecte de Llei de creació del Fons d’Acció Territorial de l’Educació Superior, per tal de reconèixer la tasca que desenvolupen els centres d’educació superior en el seu territori més immediat i també per incentivar els efectes positius que aquests han demostrat tenir sobre el territori. En la mateixa línia s’ha creat el Campus de les Terres de l’Ebre i s’han atorgat ajudes a les universitats privades promogudes per administracions públiques per un valor de 15,1 milions d’euros en el període 2004-2006. El curs acadèmic 2004-2005 s’ha posat en marxa el Pla pilot d’adaptació de les titulacions a l’espai europeu d’educació superior i s’ha presentat l’Oficina de l’Espai Europeu del Coneixement. Per primera vegada, la matrícula universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, el majors de 65 anys i les víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per primera vegada. A més, la Generalitat ha posat en marxa el projecte PortàTIC, que ofereix ajuts de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal docent universitaris per comprar un ordinador portàtil. 26 noves escoles oficials d’idiomes Les places del programa ORATOR d’estades lingüístiques a França, Gran Bretanya o Alemanya s’han duplicat Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves escoles oficials d’idiomes (EOI); l’objectiu final és arribar a la xifra de 39 centres a tot Catalunya i donar servei al 97% de la població catalana. El curs que ve, 20062007, es posaran en marxa tres EOI més. Igualment, s’ha doblat el nombre de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques a França, Gran Bretanya o Alemanya, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de primària i secundària. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 51 116,8 milions d’euros per instal·lacions esportives d’arreu del territori Els objectius prioritaris del Pla director d’instal·lacions i equipaments Esportius de Catalunya (PIEC) són que cada ciutadà disposi d’una piscina coberta a menys de 20 quilòmetres, que hi hagi un pavelló a tots els municipis de més de 2.000 habitants i que tots els pobles de més de 1.000 habitants tinguin un camp d’esports. En total, el Govern hi destinarà gairebé 117 milions d’euros entre la xarxa bàsica (168 actuacions, 92 milions), la xarxa complementària (39 actuacions, 8,2 milions) i les actuacions de condicionament d’equipaments ja existents (143 actuacions, 16,6 milions). A més, actualment, 134 centres de tot Catalunya participen ja al Pla experimental esport a l’escola. Xarxa bàsica d’obres subvencionades Font: Consell Català de l’Esport PAV PCO SAL CAM ATL POL Xarxa bàsica obres subvencionades Xarxa bàsica Unitats Pressupost Subvenció 69 96.356.106 44.080.000 PCO – Piscines cobertes 46 93.530.296 39.184.900 SAL – Sales esportives 25 7.032.641 2.674.900 CAM – Camps poliesportius 9 6.332.865 2.204.400 ATL – Camps d’atletisme 3 4.951.450 2.475.600 PAV – Pavellons POL – Pistes poliesportives Total actuacions 16 2.597.650 1.381.400 168 210.801.008 92.001.200 �52 12 Salut • Increment substancial del finançament de la sanitat amb 634 milions d’euros d’aportació directa de l’Estat i 877 milions d’euros de recursos addicionals • Més equipaments amb 799 actuacions fins el 2012 i més professionals • Reducció de les llistes d’espera quirúrgiques en un 20% respecte el 2003 • L’increment anual mitjà del pressupost dedicat a salut pública és del 28,7% • Millora del transport sanitari, que s’incrementa en un 31% el 2006 El pressupost de la Generalitat destinat a sanitat ha crescut un 42% des de l’any 2003. L’import aprovat per l’any 2006 és de 7.949 milions d’euros, mentre que a l’any 2003 era de 5.595,71 milions d’euros Euros Despesa per càpita Font: Departament de Salut 1.200 1.100 El Govern ha promogut canvis molt importants en relació a la sanitat a Catalunya entre els quals destaca l’increment de recursos gràcies a un nou acord de finançament sanitari amb l’Estat. Així, les negociacions amb el Govern central han propiciat el reconeixement d’unes necessitats a les comunitats autònomes, que han fet que a Catalunya es materialitzi en mesures valorades en 634 milions d’euros d’aportació directa de l’Estat i 877 milions d’euros de recursos addicionals disponibles. Aquest increment de recursos es veu reflectit també en l’increment dels pressupostos de la Generalitat dedica a la sanitat, que el 2006 sumen 7.949 milions d’euros, que representen un creixement d’un 42% respecte l’any 2003. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita. 1.000 Augment de l’esforç inversor en sanitat i distribució territorial de les actuacions 900 800 0 2003 2004 2005 2006 El Departament de Salut preveu la creació de 17 nous centres de salut mental i 17 centres sociosanitaris a tot Catalunya El Govern ha presentat un pla per fer una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans, amb l’any 2012 com a horitzó, i respon als objectius estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat. Preveu una inversió de 3.600 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries, amb 232 obres noves (178 centres d’atenció primària [CAP], 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients i sostenibles. En l’àmbit hospitalari, ja s’ha inaugurat l’Hospital del Vendrell i s’ha iniciat la construcció de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, i dels nous hospitals de Mollet del Vallès i d’Olot. A més, s’ha signat un conveni per a la construcció del nou Hospital de Sant Boi del Llobregat i s’ha arribat a un acord amb el Govern francès per a la construcció del nou l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que vol ser un referent europeu per ser el primer centre que oferirà serveis a dos Estats diferents. En el camp de l’atenció pública primària, s’invertiran, fins a l’any 2012, 545,9 milions d’euros en 377 actuacions (178 són obres noves i la resta –199– són reformes, ampliacions i millores). Concretament, l’any 2006 s’inicien obres de construcció a 57 centres de salut (i/o consultoris locals) i 49 actuacions de reforma, ampliació i millora. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 53 M€ Un major finançament d’equipaments de salut. Pressupost de capital per al finançament d’inversions Font: Departament de Salut 250 229,7%* 225 200 175 150 125 138,9% 100 119,3% 101,8% 75 92,2% 77,5% 75,9% 78,4% 79,5% 84,8% 50 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 146,0% 2005 2006 * Previsió 178 nous centres per a l’atenció primària fins l’any 2012 Font: Departament de Salut Alt Pirineu i Aran 2003: 9 CAP i 84 CL 2004-10: 2 CAP Lleida 2003: 23 CAP i 190 CL 2004-10: 8 CAP i 1 CL Terres de l’Ebre 2003: 24 CAP i 52 CL 2004-10: 5 CAP i 9 CL Catalunya central 2003: 43 CAP i 113 CL 2004-10: 11 CAP i 1 CL Girona 2003: 46 CAP i 183 CL 2004-10: 14 CAP i 14 CL Barcelona 2003: 219 CAP i 87 CL 2004-10: 83 CAP i 12 CL Camp de Tarragona 2003: 33 CAP i 126 CL 2004-10: 9 CAP i 9 CL CAP: centres d’atenció primària CL: consultoris locals A més, s’han creat dos nous dispositius assistencials: els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) amb l’objectiu de millorar l’atenció a les urgències (en una primera fase 2006-2007 es posaran en marxa 12 CUAP per arribar a un total de 34 l’any 2012 i donar cobertura a més de la meitat de la població de Catalunya) i els hospitals lleugers o de proximitat (5 de previstos) concebuts com a dispositius d’atenció especialitzada sense internament que aglutinen l’atenció especialitzada ambulatòria (consultes d’especialistes), activitats típicament hospitalàries com la cirurgia major ambulatòria o l’hospitalizació de dia, suport diagnòstic i urgències. Els centres d’urgència d’atenció primària i els hospitals de proximitat són nous instruments per agilitzar i millorar l’atenció sanitària �54 14 hospitals nous fins l’any 2012 Font: Departament de Salut Hospital Transfronterer (Puigcerdà) Hospital d’Olot Hospital de Santa Caterina (Salt) Hospital Doctor Josep Trueta (Girona) Hospital d’Igualada Hospital de Mollet Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet) Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada Hospital de Rubí-Sant Cugat Hospital de Sant Boi Hospital del Vendrell Hospital de Sant Pau (Barcelona) Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí) Hospital de Reus Acabat En obres No iniciat Nou De substitució Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics L’objectiu del Programa de Diagnòstic Ràpid és que no es tardi més de 30 dies entre la sospita de càncer i l’inici del tractament Mesos Temps mig d’espera Font: Departament de Salut El Programa de Diagnòstic Ràpid de Càncer, que es va iniciar l’octubre de 2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i còlon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi de la sospita de càncer al diagnòstic i, si és necessari, a l’inici del tractament. Això ha implicat una millora específica en la qualitat mèdica de l’assistència dels pacients afectats pel càncer més prevalent. La mitjana de dies des de la sospita de càncer fins a l’inici de tractament és de: còlon, 31 dies; mama, 28 dies, i pulmó, 35 dies. Llistes d’espera més breus: el temps mitjà d’espera per a operacions no greus és de 4,5 mesos 5,8 5,6 5,4 5,2 5 4,8 4,6 4,4 juny 2006 juny 2005 juny 2004 desembre 2003 4,2 Des del desembre de 2003, en què l’espera per aquest tipus d’operacions era de 5,6 mesos s’ha reduït fins a 4,52 mesos a finals de l’any 2005, el que suposa una reducció del 19,85% en tan sols dos anys. Aquesta millora palpable en l’atenció a la ciutadania per l’escurçament en l’espera de les operacions no greus, ve bàsicament donada per l’increment de l’activitat. La reducció és més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L’objectiu de la Generalitat és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un temps d’espera màxim de 90 dies. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 55 Evolució de les llistes d’espera - Registre Central d’Assegurats (RCA) Font: Departament de Salut Activitat Llista d’espera Desembre 2003 Juny 2006 141.520 80.396 Diferència 2003-2006 -61.124 (-43%) 66.567 58.028 -8.539 (-12,8%) Temps de resolució 5,64 4,33 -1,31 (-23,2%) Població Catalunya 6.807.498 7.196.168 388.670 (+5,7%) 97,8 80,6 -17,2 (-1,7,2%) Taxes x 10.000 hb. La població usuària de la sanitat catalana ha passat a ser de 7.196.168 persones el desembre de 2005, mentre que l’any 2004 era de 6.926.191 usuaris Desenvolupament de centres de referència a Catalunya El Govern ha apostat fermament per una política de centres de referència a Catalunya amb la creació de diferents institucions entre les quals destaquen la creació del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis Tumorals, el Centre de Referència en Investigació en Salut Ambiental, el Centre d’Investigació en Salut Internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Transnacional en Càncer (UITC Vall d’Hebron), el Parc de Recerca de Biomèdica, el Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en Atenció Primària. Primers passos cap a l’Agència de Salut Pública En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que pretén protegir la població en aquest àmbit i donar resposta a problemes de salut prioritaris (com ara tabaquisme, abús d’alcohol i drogues, obesitat, sida i altres malalties de transmissió sexual, etc.) i riscos emergents (grip aviària, “vaques boges”, SARS, bioterrorisme, etc.) en la nostra societat. A més, al 2006 s’ha doblat respecte el 2003 el pressupost destinat a salut pública, que reflecteix un creixement anual mitjà del 28,7% en el període 2004-2006. Entre les principals accions endegades pel Departament de Salut en l’àmbit de la salut pública cal destacar, per exemple, el pla per la preescrició gratuïta de la píndola de l’endemà a tots els centres sanitaris, i que s’han posat en marxa programes de prevenció de transmissió d’infeccions de caràcter sexual, de seguretat alimentària i de lluita contra el tabaquisme, el sedentarisme i l’obesitat. Pla per fer front a una possible pandèmia de grip aviària S’ha creat una comissió interdepartamental per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha delimitat les zones d’especial risc d’influència aviària: els deltes de l’Ebre i del Llobregat, els aiguamolls de l’Empordà, els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935 617 000 per a qui vulgui comunicar la descoberta d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes 1.500 mostres, cap de positiva. El pressupost destinat a salut pública s’ha doblat entre els anys 2003 i 2006 �56 Posada en marxa experimental de la recepta electrònica Les noves tecnologies de la informació s’han incorporat a l’atenció primària amb la recepta electrònica, la història clínica electrònica i la telemedicina Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a quatre àrees bàsiques de salut (ABS) a Salt i la Bisbal d’Empordà (Girona), i a Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre), que atenen al voltant de 100.000 usuaris. També s’ha iniciat la modernització dels processos assistencials amb la posada en funcionament del projecte de la història clínica electrònica, i l’inici de 40 proves pilot de telemedicina, amb l’objectiu d’apropar els serveis d’atenció primària als ciutadans aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació. D’altra banda, 541 dels centres d’atenció primària ja disposen de banda ampla, mentre que a finals de 2003 només en tenien nou. Esforç d’inversió per a millorar les urgències, les emergències, el transport sanitari i la rehabilitació El pressupost destinat a transport sanitari s’ha incrementat en un 113% fins arribar als 175,8 milions Evolució del pressupost de rehabilitació Font: Departament de Salut % increment resp. 2004 euros Ambulatòria 16,9 23.836.159 Domiciliària 125,4 18.510.593 Logopèdia 203,8 4.542.894 56,6 46.889.646 Total El Departament de Salut ha implementat una reforma profunda de les urgències, les emergències i el transport sanitari amb els objectius de millorar el temps de resposta i l’equitat territorial. S’ha creat una única empresa, a partir de la fusió de SEMSA i SCUBSA, que es responsabilitza de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. I s’han adjudicat per separat els concursos del transport sanitari urgent i del no urgent, que abans era conjunt. Per al transport sanitari urgent s’ha tingut en compte l’estructura territorial i les hores de cobertura. Per a l’activitat del transport sanitari no urgent s’han tingut en compte els serveis programats a atendre. En l’àmbit del transport sanitari hem de destacar: el creixement del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31% (1.142 ambulàncies l’any 2006) i l’increment del pressupost dedicat en un 113,2% (175,8 milions). També s’ha fet un nou concurs per tal de reordenar i potenciar la rehabilitació amb un important increment de pressupost i de l’activitat contractada. Amb aquest nou concurs s’ha potenciat sobretot la rehabilitació domiciliària i s’han incorporat noves indicacions de rehabilitació com són la incontinència urinària d’esforç, la rehabilitació respiratòria i la rehabilitació domiciliària a malalts neuromusculars amb discapacitat greu. Increment del pressupost dedicat a transport sanitari Total Import concurs 2000 TSU+TSNU Import concursos 2005 TSU+TSNU 33M€ 175,8 M€ * TSU: Transport sanitari urgent / TSNU: Transport sanitari no urgent Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic Sis hospitals públics dispensen cànnabis amb finalitats terapèutiques des d’octubre de 2005, fruit del pla pilot endegat per la Generalitat amb l’aval del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns 600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 57 13 Serveis socials • Nova Llei de prestacions socials amb l’establiment d’una renda mínima pels més desafavorits • Increment dels ajuts a les famílies: 296.000 se’n beneficien • Legalització de l’adopció per part de parelles homosexuals i promoció de l’acolliment familiar amb un 10% d’increment • Més places de residències per a gent gran: actualment n’hi ha 17.483 • 100.000 persones vídues es beneficien dels complements a les seves pensions • El programa Viure en Família afronta de manera global l’atenció a les persones amb dependència Durant aquests 1.000 dies s’han impulsat: d’una banda, la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic amb l’objectiu de garantir uns ingressos suficients a les persones que tenen rendes més baixes. La llei determina que rebin ajudes econòmiques totes les persones que tinguin ingressos inferiors als 509 euros mensuals i es calcula que se’n beneficiaran més de 208.000 persones. Amb aquestes prestacions, que van especialment dirigides a vídues, pensionistes i joves extutelats, es fa un pas endavant en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. La llei, inèdita a tot l’Estat, pretén regular les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que reclamen veure augmentades les seves rendes. Així, la iniciativa vol ser un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa. D’una altra banda, el Projecte de llei de serveis socials de Catalunya havia de garantir el dret als serveis socials a totes les persones que tenen necessitats socials, però finalment no s’aprovarà aquesta legislatura. El projecte obria la via a un nou sistema de finançament dels serveis socials. Un dels punts clau d’aquest nou sistema és arribar a la mitjana europea de despesa social en termes de percentatge del PIB. Per això, el pressupost destinat al Departament de Benestar i Família ha augmentat més d’un 78% des de 2003 fins a finals de 2006. % Percentatge del pressupost de la Generalitat destinat al Departament de Benestar i Família a Catalunya Font: Departament de Benestar i Família 6 5 4 3 2 3,35 4,89 5 2004 2005 5,37 3,74 1 0 2002 2003 2006 Amb la Llei de prestacions els col·lectius més desafavorits milloraran les seves rendes El Govern ha complert el compromís de destinar més del 4% del pressupost de la Generalitat a polítiques de serveis socials �58 Augment dels complements de pensions per a les persones vídues amb rendes baixes Abans de l’aprovació de la nova Llei de prestacions socials, que dóna seguretat i estabilitat a les persones perceptores de les prestacions, el Govern de la Generalitat ja va incrementar les ajudes a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes. Els complements de pensions es van augmentar un 44% des del gener del 2004, i van passar d’un import màxim anual de 300 euros el 2003, a 432 euros el 2005. El nombre de beneficiaris es va incrementar un 7,5% i en aquests moments el nombre de beneficiaris dels complements de pensions és d’uns 100.000 vidus i vídues de tot Catalunya. 166 nous equipaments per a gent gran, persones amb discapacitat i amb malaltia mental La planificació de les noves infraestructures resol el desequilibri en la distribució de serveis socials Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut mental. La planificació ha fixat la necessitat d’inversions per a la construcció de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials. Residències per a gent gran - Places per any Font: Departament de Benestar i Família 2003 2004 2005 2006 Pròpia 2.043 2.043 2.087 2.087 Gestió 2.074 2.074 2.474 2.706 727 704 690 690 8.879 9.332 10.500 12.000 13.723 14.153 15.751 17.483 Concert Col·laboració Augment dels fons destinats a l’acolliment residencial de la gent gran Aquest 2006 s’arribarà a la xifra de 29.300 avis i àvies amb una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia Pel que fa a la gent gran, des de la Generalitat s’ha optat per impulsar un model que conjuga l’atenció en centres residencials amb el suport a aquelles famílies que decideixen tenir cura de persones grans dependents. Així, en els darrers anys s’ha experimentat un creixement de les places residencials per a majors de 65 anys i els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han augmentat considerablement, des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003, fins als 101,5 milions del 2005. L’objectiu és arribar, aquest 2006, a la xifra de 29.300 avis i àvies amb una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia. Una novetat en aquest àmbit és que aquesta legislatura, per primera vegada, s’ha fet públic el nombre de sol·licituds de places geriàtriques, el nombre de places disponibles, el de places ocupades i el de persones en llista d’espera, tant als centres públics com a les places concertades. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 59 Font: Departament de Benestar i Família Actuacions en equipaments de Serveis Socials 2004-2005 Alt Empordà Ripollès • • Pla de l’Estany •• Gironès ••••• Berguedà • Osona •• Selva Segrià ••••• ••• • •• •• Garrigues Terra Alta Anoia Urgell Ribera d’Ebre •••• Alt Penedès Conca Barberà • •• •••• •••••• •••• •• Baix Camp • Baix Penedès Tarragonès Vallès Occidental • ••• Bages ••••• Baix Empordà Vallès Oriental ••••• •••••••• Barcelonès Baix ••••••••• Llobregat •••• •••• •••• •••• Baix Ebre ••• Gent gran Discapacitats Dones maltractades Montsià •••• Infants Immigrants Altres L’altra gran línia d’actuació és el suport a les famílies que tenen al seu càrrec una persona dependent, vehiculat a través del programa Viure en Família Les persones de més de 65 anys beneficiàries d’aquest programa han augmentat des de les 5.777 de l’any 2002, a 42.657 el 2005. De fet, el 2005 el Govern va destinar 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en Família, que és el triple del que s’hi va destinar el 2003. Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies amb infants menors de sis anys S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les ajudes a les famílies amb fills, que el 2003 consistien en un ajut universal per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada cop més integral a les unitats familiars. Per primer cop l’ajuda especial a les famílies nombroses s’ha estès també a les famílies monoparentals. Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2006 són més L’any 2005 el Govern va destinar 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en Família per a les persones amb dependència, el triple del que s’hi va destinar el 2003 �60 El 2006, 296.000 famílies catalanes ja s’han beneficiat dels ajuts de 296.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 146.743.423 euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 600 euros per cada infant menor de tres anys i de 700 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys. A més, s’han posat en marxa dos nous ajuts a les famílies: un destinat a les famílies d’adopció internacional i l’altre a famílies amb part, adopció o acolliment múltiple, és a dir, per bessons i trigèmins. Import en euros a l’any per tipus de prestació Font: Departament de Benestar i Família Prestació 2003 2004 2005 2006 0-3 525 550 575 600 Nombroses 600 625 650 700 625 650 700 Monoparentals Evolució de les prestacions i ajuts a famílies amb infants a càrrec Nombre de famílies beneficiàries Font: Departament de Benestar i Família 300.000 296.000 250.000 247.188 200.000 150.000 222.950 100.000 50.000 0 260.633 1.378 1999 28.106 38.269 2000 2001 111.502 2002 2003 2004 2005 2006 Legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals El Parlament va donar llum verd l’abril del 2005 a la llei que atorga el dret de valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals. Aquesta és una iniciativa històrica que equipara les persones homosexuals a les heterosexuals i els reconeix el dret que se’ls valori com a possibles pares o mares adoptants. Aquesta llei també permet que un dels membres de la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una relació de parella homosexual. Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals La Generalitat ha dissenyat, per primer cop, polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals El Govern ha creat el Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual per tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions en la igualtat, la llibertat i el benestar. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 61 Atenció social a 88.000 persones amb dependència permanent 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la Promoció de l’Autonomia i l’Atenció a les Persones amb Dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència. A Catalunya hi ha un total de 332.000 persones amb dependència (un 4,6% de la població), de les quals més d’un 65% tenen més de 65 anys. Prevalença de les persones amb dependència Font: Departament de Benestar i Família > 65 anys < 65 anys Total Lleu Moderada Severa Total 74.000 70.000 66.000 210.000 (20,3%) 55.000 37.000 30.000 122.000 129.000 (29%) 107.000 (32%) 96.000 (39%) 332.000 65-69 anys 18,9% 80-84 anys 41,91% >85 anys 56,85% 140 milions d’euros pels serveis socials d’atenció primària fins el 2008 Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament de Benestar i Família. Evolució de la inversió en atenció primària Font: Departament de Benestar i Família 2005 31.723.181 euros 2006 33.779.010 euros 2007 35.970.512 euros 2008 38.306.757 euros Total 139.779.460 euros Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals i més serveis socials especialitzats El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials especialitzats en el pla 2004-2007 que incideix, especialment, en la gent gran amb dependències, les persones amb discapacitats i les que, a conseqüència d’una malaltia mental, necessiten suport social. Destaquen vuit programes pilot, engegats l’any 2005 en el món rural, que inclouen 1.600 places d’atenció diürna en residències de gent gran, entre públiques i concertades, i unes 264 places concertades en residències per a discapacitats. Els serveis socials, més a prop de la gent gran dels entorns rurals �62 Evolució del nombre de famílies acollidores i infants acollits Font: Departament de Benestar i Família 2004 2005 Increment Famílies 380 420 10% Infants 538 589 9% Campanya de promoció de l’acolliment familiar per a 217 infants El novembre passat es va presentar la campanya Necessito una Família per promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que ha incrementat les famílies acollidores i els infants acollits en un 10%. Nous serveis i equipaments per a la infància en risc i les dones víctimes de violència Dos nous centres especialitzats per a dones víctimes de la violència domèstica Aquest any el Departament de Benestar i Família ha impulsat el desplegament de Punts de Trobada a tot Catalunya, amb l’objectiu de crear una xarxa d’espais professionals per a protegir els infants. Actualment ja n’hi ha 14 i s’està gestionant la posada en marxa de nous Punts a Girona, Figueres, Reus i Tortosa. Aquest departament també ha creat dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt, ja inaugurat, i al Tarragonès. Els Punts de Trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, s’adrecen al compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o divorci; o a l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que necessitin visites tutelades. Pel que fa als centres integrals especialitzats, són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i als seus fills i filles afectades per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi un a cada regió. Cap a una millora en la inserció sociolaboral Més de 5.000 persones han estat ateses enguany pel programa d’orientació i inserció sociolaboral “Aprendre a Aprendre”. Aquest programa atén prioritàriament les persones que tenen uns indicadors socials inferiors a la mitjana del país i es va iniciar amb la finalitat de millorar les possibilitats d’integració al mercat laboral dels col·lectius amb majors dificultats, potenciant l’autonomia i posant a l’abast eines d’orientació, assessorament i formació que els possibilitin la integració social i laboral. Del total de persones ateses en aquest programa d’orientació i inserció sociolaboral l’any 2005, un 34% han accedit a contractes laborals superiors a tres mesos, un 8% a contractes inferiors a tres mesos, un 4% a cursos de formació ocupacional i un 2% han estat derivats a altres centres especialitzats. Les altres continuen dins del programa o l’han abandonat. El Pla integral del poble gitano fomenta la inclusió social d’aquest col·lectiu Combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques del poble gitano és el principal objectiu del pla El Pla integral del poble gitano, aprovat recentment pel Govern, té com a principals objectius combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del Poble Gitano, que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano. D’altra banda, el programa transnacional ROMAin, fruit del conveni signat entre el Departament de Benestar i Família i la Comissió Europea, es proposa lluitar contra l’exclusió del poble gitano a Europa, entre altres objectius. Aquest programa s’emmarca dintre dels programes de lluita contra l’exclusió en els quals participen diferents administracions públiques de l’Estat espanyol, Bèlgica, Romania i Finlàndia. En aquest sentit, el Departament de �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 63 Benestar i Família coordina l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Mensualment, el servei d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència atén uns 65 nens romanesos. Mesures per millorar l’atenció dels infants en risc en el primer nivell d’atenció El Govern impulsarà noves mesures per millorar la detecció i l’abordatge dels casos de maltractament infantil: creació dels Equips de Valoració i del Registre Unificat de Maltractaments Infantils, protocols d’actuació contra els maltractaments, creació de Taules Territorials de Coordinació i Intervenció i un milió d’euros per incrementar la plantilla dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Aquest conjunt d’accions neix de la voluntat de donar resposta a les dificultats que s’estan trobant els professionals per a detectar, des dels seus inicis, els casos de maltractament, sobretot el que arriben a l’àmbit hospitalari, i resoldre deficiències existents en el sistema de protecció de menors. Aquest conjunt de mesures emfatitzen l’actuació preventiva de les administracions i els serveis socials quan hi hagi evidències de risc i desprotecció del menor per evitar que s’arribi a situacions de maltractament greu. En aquest sentit és necessari donar una resposta més àgil i coordinada entre totes les institucions implicades en la xarxa de detecció dels maltractaments i la resposta protectora al menor. Els Equips de Valoració i el Registre Unificat de Maltractaments Infantils són dues de les accions per millorar la detecció de casos de maltractaments infantils Creació de l’Agència Catalana de la Joventut i forta inversió en polítiques per a joves El maig de 2006 el Parlament va aprovar, a proposta del Govern, la creació de l’Agència Catalana de la Joventut, l’ens públic que ha d’executar els programes destinats als joves en els àmbits de l’habitatge, la salut, el treball, la formació, la cultura, el foment de la participació i el diàleg intercultural. A més, el Govern està realitzant una forta inversió en polítiques de joventut. La Secretaria General de Joventut ha atorgat 13,5 milions d’euros en el marc del Pla nacional de joventut de Catalunya per recolzar actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves els últims dos anys. I d’altra banda, ha destinat 11,4 milions més a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives d’associacions i grups juvenils de Catalunya en aquest període. Aquestes actuacions responen a dues línies d’actuació prioritàries: afavorir l’emancipació dels joves i fomentar la seva participació, tal i com recull la revisió del Pla nacional de joventut de Catalunya, presentat al Parlament aquest novembre, cinc anys després que es posés en marxa, l’any 2000. Ajudes per a l’emancipació dels joves Mitjançant el Programa de Crèdits d’Emancipació, el Govern avala crèdits per a joves per un valor total de 42 milions d’euros davant les entitats financeres amb l’objectiu de facilitar l’emancipació dels joves pel que fa a l’habitatge, la formació i l’autoempresa. El programa ofereix avals als joves d’entre 18 i 35 anys per facilitar l’accés a un habitatge, l’ampliació d’estudis de grau superior o la posada en funcionament d’un projecte empresarial. El Pla Nacional de Joventut té dues línies prioritàries: l’emancipació i la participació �64 14 Polítiques de dones • 519 mesures i 961 actuacions transversals al Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007 • Posada en marxa dels primers jutjats de violència contra les dones El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques de dones El V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007 conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats de la població femenina. Això inclou una avaluació continuada de tota Font: Departament de Benestar i Família l’acció de govern sobre les conseqüències per a dones i homes de cadascuna de les decisions que es prenen. Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent, suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones 2005-2007. Entrada en funcionament dels dos primers jutjats de violència contra les dones i d’una unitat de vigilància de gènere Salt, al Gironès, acull el primer centre especialitzat per a les dones víctimes de violència de gènere El mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva en la violència contra les dones. Aquests dos nous equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la violència contra les dones amb una vessant afectiva. El 2004 es va crear també una unitat de vigilància de gènere i enguany s’ha obert el primer Centre d’Intervenció Especialitzada (CIE) a Salt per les dones víctimes de violència, un model innovador a tot l’Estat. S’està apunt d’obrir el segon a Sant Feliu de Llobregat i el 2006 se n’obriran tres més al Segrià, el Tarragonès i el Montsià. També s’han posat en marxa cinc punts de trobada de famílies, quatre a Barcelona i un a Lleida, per atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. Actuacions de prevenció de la violència masclista en joves i adolescents El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra les violències que pateixen les dones adreçades a la població jove a través de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una àmplia campanya mediàtica adreçada a noies i enguany s’ha realitzat una altra adreçada específicament a nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions no abusives entre les persones joves, tot fomentant comportaments de respecte mutu entre els sexes i la resolució no violenta dels conflictes. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 65 15 Immigració • El Pla de ciutadania i immigració abasta més de 70 programes de tots els departaments per integrar els immigrants • Increment dels ajuts per acollida i integració als municipis • Creació de més de 1.000 aules d’acollida a les escoles 70 programes d’integració al Pla de ciutadania i immigració El juny passat el Govern va aprovar el Pla de ciutadania i immigració 20052008, un pla dotat de 104 milions d’euros l’any 2005 i 145 milions més el 2006 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. L’objectiu fonamental d’aquest Pla és definir i planificar les accions públiques per integrar els immigrants a través d’actuacions en diversos àmbits: durant la primera acollida, a l’escola, als espais socials tancats, en casos de discriminació, en el paper de les dones, sobre el futur dels joves, en la normalització a l’accés als recursos, sobre els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les obligacions. El Pla de ciutadania i immigració ha incrementat el 2006 el seu pressupost en prop d’un 40% % població immigrant extracomunitària empadronada a Catalunya Font: Departament de Benestar i Família 12 10 8 6 8,98 9,5 10 10,3 octubre 04 desembre 04 febrer 04 juny 05 10,5 11,29 4 2 0 setembre 05 desembre 05 Augment dels ajuts als ajuntaments per programes d’acollida i integració En el marc del Pla de ciutadania i immigració s’ha obert una nova línia d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració, als quals es destinaran 16 milions d’euros aquest 2006, xifra que suposa un increment d’un 21% respecte els recursos de l’any passat. Aquests ajuts signifiquen un augment molt important dels recursos de suport a les administracions locals i comarcals en polítiques d’immigració i de reforç a la cohesió social. Així, des de l’any 2004 al 2006, Catalunya ha vist multiplicats molt significativament els recursos provinents de l’Estat per a aquestes polítiques, passant d’una xifra testimonial de 1.462.342 euros a una quantitat de 16.376.868 euros per a aquest any. Increment substancial dels recursos adreçats al món local en matèria d’acollida i integració �66 El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera per fomentar la integració Un total de 1.051 centres educatius públics i privats concertats disposaran d’una aula d’acollida el curs 2006-2007 Un total de 1.051 centres docents catalans comptaran el curs 2006-2007 amb una aula d’acollida, una xifra que va en augment curs rere curs. Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la llengua i la cohesió social, són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat global de tot l’alumnat del centre. També en el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social s’han impulsat 28 plans educatius d’entorn en 25 municipis catalans. Aquesta iniciativa pretén continuar l’acció educativa més enllà de l’àmbit escolar i coordinar en una mateixa direcció tots els agents i recursos educatius que l’alumnat té al seu entorn més pròxim. Aules d’acollida Font: Departament d’Educació i Universitats Aules d’acollida per territoris, curs 2006-2007 Font: Departament d’Educació i Universitats Serveis territorials Curs 2003-04 Curs 2004-05 Curs 2005-06 Curs 2006-07 0 649 936 1.051 Curs 2005-06 Increment curs 2006-07 Total Barcelona ciutat 158 11 169 Barcelona comarques 269 37 306 Baix Llobregat-Anoia 89 8 97 Vallès Occidental 83 15 98 142 Girona 129 13 Lleida 79 16 95 Tarragona 89 11 100 Terres de l’Ebre 40 4 44 936 115 1.051 Total �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 67 16 Cultura • Augment significatiu de més d’un 60% del pressupost per a cultura • Promoció exterior de la cultura catalana a fires internacionals com les de Frankfurt i Guadalajara • Increment espectacular dels equipaments culturals a través d’una nova xarxa que abasta tot el territori • Més suport a les indústries culturals catalanes i als creadors • Els papers de Salamanca retornen a Catalunya L’increment d’un 60% del pressupost del Departament de Cultura ha permès aproximar-nos a un dels compromisos principals del mandat que era doblar el pressupost del Departament i situar-lo en un 2% dels comptes de la Generalitat. També s’ha aprovat l’avantprojecte de Llei per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts, que constitueix una fita històrica fruit d’un llarg procés de debat i consens amb el sector cultural del país i que dóna pas a un model de gestió cultural més participat per part dels creadors. Aquest nou ens, contemplat a l’Acord del Tinell, ha de marcar les grans línies de la política cultural del Govern, afavorint el diàleg entre els sectors culturals i la Generalitat. Evolució del pressupost del Departament de Cultura, 2003-2006 Font: Departament de Cultura Pressupost Increment (respecte 2003) 2003 173.038.515 € 2004 194.865.000 € 13% 2005 239.838.922 € 40% 2006 275.366.000 € 60% Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara i Frankfurt La cultura catalana ha estat escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007, que coincidirà amb la celebració a Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. A finals del 2004 es va celebrar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la convidada d’honor. També va ser present a Nàpols l’octubre de 2005, amb una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals. Per altra banda, la Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial. El jurat va escollir la Patum, festa que procedeix del teatre popular religiós de l’Edat Mitjana i que se celebra a Berga cada any per Corpus, d’entre 65 candidatures. Pla d’equipaments culturals 2005-2007 El Pla d’equipaments culturals suposa una inversió de 127,3 milions d’euros entre el 2005 i el 2007, amb l’objectiu de dotar tot el territori català d’una xarxa d’equipaments de forma equilibrada. Els quatre grans eixos en què s’estructura el Pla són: a) teatres, espais d’art i sales polivalents (pla d’equipaments culturals) amb una inversió de 49 milions d’euros. b) biblioteques (PEB) amb una inversió de 36 milions d’euros. c) arxius (es preveuen actuacions en 22 arxius comarcals) amb una inversió de 7 milions d’euros. d) ateneus i centres associatius, amb una inversió de 5,3 milions d’euros. El govern invertirà fins 2007 127,3 milions d’euros perquè tot el país tingui una xarxa d’equipaments culturals equilibrada �68 Evolució de les principals línies d’inversió en equipaments culturals al territori Font: Departament de Cultura 2000-2003 2004-2007 14,7 M€ 36,0 M€ Biblioteques És prevista la construcció de 77 noves biblioteques públiques i millorar-ne 19 més Arxius 6,0 M€ 37 M€ Teatres-Auditoris 2,4 M€ 24,7 M€ Espais d’art 0,3 M€ 2,5 M€ Centres culturals polivalents 0,0 M€ 21,8 M€ Centres associatius 3,0 M€ 5,3 M€ 26,4 M€ 127,3 M€ Totals Més biblioteques públiques L’objectiu d’articular un sistema de lectura pública potent passa per la millora i modernització del sistema bibliotecari de Catalunya. En aquest sentit s’ha aprovat el Pla de biblioteques que, amb una inversió total de 31,5 milions Font: Departament de Cultura Intervencions en biblioteques públiques 2004-2005 Pallars Jussà • Baix Empordà • Segarra • Segrià • Bages • Vallès Oriental Vallès Occidental •• ••••• •••• •••• Maresme ••••• Barcelonès Baix Llobregat Priorat • Baix Ebre • Biblioteques inaugurades Biblioteques en ampliació o construcció �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 69 d’euros, preveu construir 77 biblioteques i la millora de 19 que ja estan en funcionament. També és previst desplegar 34 bibliobusos, que permetran un millor accés social al servei de biblioteca pública. D’altra banda, el Govern ha concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona, durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques i ha arribat a un acord per la construcció de la Biblioteca Pública de l’Estat a la ciutat comtal, que s’ubicarà al costat de l’Estació de França. A banda, cal destacar la signatura del conveni amb la Diputació de Barcelona i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya per contractar un sistema informàtic de gestió de biblioteques i constituir la Comissió de Valoració del Sistema d’Adquisició Bibliotecària. Nou finançament a les empreses culturals El Departament de Cultura ha establert un nou conveni, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), amb quatre grans entitats financeres (Caixa de Pensions, Caixa Catalunya, Banc Sabadell i Banc Santander Central Hispano), amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 15 milions d’euros a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres. El Crèdit Cultura és un paquet de mesures per facilitar l’accés de les empreses culturals a un millor finançament Ajuts a la creativitat i pensament contemporani L’import total dels ajuts concedits a projectes de l’àmbit de la creació i el pensament contemporanis ha estat de 18,8 milions d’euros en els darrers dos anys. L’any 2005 es van concedir ajuts a 592 projectes: 155 al sector de les arts escèniques, 93 al de les arts visuals, 1 al d’arxius, 28 al sector audiovisual, 36 de caràcter multidisciplinar, 218 a l’àmbit de la música, 51 al pensament contemporani i 10 a altres àmbits. Els ajuts han abastat tots els agents del procés creatiu, des de produccions artístiques fins a projectes de recerca i també a agrupacions, fundacions i orquestres. Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut d’Estudis Catalans El Govern ha signat amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) un contracteprograma de cara al període 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions d’euros. El conveni té l’objectiu de convertir l’IEC en la veritable acadèmia nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya. Preservació de la producció digital catalana El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de 766.000 euros. Al llarg d’aquest any es preveu la producció del pla pilot, pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva. El nou contracte-programa signat pel Govern i l’IEC convertirà aquest organisme en l’acadèmia nacional catalana �70 Convenis amb les diòcesis catalanes per a la conservació del patrimoni cultural 97 edificis d’alt valor patrimonial es beneficiaran de la signatura de convenis amb les diòcesis La signatura de convenis de col·laboració amb les diòcesis de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Solsona, Urgell i Vic de l’Església catòlica a Catalunya pel període 2006-2010 ha permès establir les condicions generals de conservació d’una gran part del patrimoni cultural català, del qual les diòcesis en són titulars. El conveni marc estableix una inversió de 37 milions d’euros (18 són de la Generalitat), que permetrà intervenir en 97 edificis. El finançament de les actuacions que s’efectuaran anirà a càrrec de l’Administració de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya en un 50% de l’import, i l’altra meitat l’assumirà el bisbat corresponent o bé d’altres ens públics o privats. A banda d’aquests convenis, cal destacar les accions de restauració previstes a les esglésies de Santa Maria del Mar i de Santa Maria del Pi a Barcelona i de l’església de Sant Feliu de Girona, els treballs de recuperació i rehabilitació del Castell de Castelldefels i la culminació del procés de restauració de l’església de Santa Maria de Taüll iniciat l’any 2003. Creació del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó El juliol de 2006 s’ha arribat a un acord amb el Ministeri de Cultura i els governs de l’Aragó, el País Valencià i les Illes Balears per a la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. D’aquesta manera es resol un plet de més de 25 anys, a través d’una presència més activa de la Generalitat de Catalunya en l’Arxiu de la Corona d’Aragó i de l’acceptació per totes les parts que els fons documentals propis puguin integrar-se en el sistema d’arxius de Catalunya. Retorn dels papers de Salamanca a Catalunya La reclamació per part de la Generalitat dels papers que les tropes franquistes van espoliar ha permès el seu retorn a Catalunya Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener de 2006. Una selecció de 119 d’aquests documents es va exposar al Palau Moja de Barcelona en l’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, que es va fer el febrer passat. La devolució dels papers de Salamanca va ferse després de l’aprovació a les Corts generals, el novembre de 2005, de la llei que va permetre el retorn dels documents (Llei de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil), arran de la seva reclamació per part de la Generalitat. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 71 17 Impuls de l’ús social del català • El Pla d’acció de política lingüística potencia l’ús social del català • Augment de l’oferta i la matriculació als cursos de català per a la població immigrada • Creació de la Casa de les Llengües Foment de l’ús social del català amb el Pla d’acció de política lingüística Els Plans d’acció de política lingüística 2004-2005 i 2005-2006 inclouen mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta llengua. El primer Pla d’acció es va centrar en els àmbits de la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials, i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros. El segon Pla d’acció, que es va posar en marxa el setembre de 2005, vol fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració. Dins d’aquestes actuacions destaquen els plans d’acolliment de set ciutats catalanes (Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic); la campanya “Dóna corda al català”, que pretén fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat, sobretot els joves; l’obertura de cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa i Tarragona, i el fort increment dels cursos de normalització a la ciutat de Barcelona, que pràcticament han doblat el nombre d’alumnes (1.500 el 2004, 2.760 el 2005) i que es veuran reforçats amb la campanya “Barcelona t’ensenya el català”, que preveu una inversió de 640.000 euros per tal d’incrementar en un 40% els cursos de català i doblar el nombre d’alumnes de l’any 2005. Finalment, destaca l’èxit absolut del programa “Voluntaris per la Llengua”, que s’ha anat estenent arreu del territori i que el 2005 va registrar un 30% més d’inscrits: des del 2003 hi han participat 9.922 parelles lingüístiques. Peticions realitzades a les Oficines de Garanties Lingüístiques per tipus i àmbits Font: Secretaria de Política Lingüística Àmbit privat i empresarial 700 600 500 Administracions públiques 638 429 300 327 200 233 100 0 0 Denúncies 8 303 Queixes Consultes • Catalanoparlants: 78% • No catalanoparlants habituals: 68% • Immigrants o nous ciutadans i ciutadanes: 59% 94 83 Estudi de l’impacte de la campanya “Dóna corda al català” Font: Secretaria de Política Lingüística Valoració positiva per origen de les persones enquestades: Altres 400 El programa “Voluntaris per la Llengua” va registrar el 2005 un 30% més d’inscrits 3 9 Altres 7 �72 22 plans d’acolliment lingüístic destinats a la població adulta immigrada Els cursos de català arribaran a 50.000 alumnes estrangers aquest 2006 Dins el Pla d’acció de política lingüística, cal remarcar l’establiment de 22 plans d’acolliment lingüístic, a través dels Centres de Normalització Lingüística distribuïts per tot el territori. Aquests plans ajuden a la integració de la població adulta nouvinguda a Catalunya i al seu coneixement de la llengua catalana. Dins els 22 plans d’acolliment lingüístic s’han signat 128 convenis, 116 dels quals amb municipis i 12 amb consells comarcals. Un dels grans objectius d’aquests plans és la formació. Està previst que els cursos de català arribin als 50.000 alumnes estrangers durant aquest 2006; abans del segon semestre ja hi ha 35.000 inscrits. Convenis marc d’acolliment lingüistic, juliol 2006 Font: Departament de la Presidència i Consorci per a la Normalització Lingüística Total: 22 plans i 128 convenis en 116 ajuntaments i 12 consells comarcals municipis amb conveni marc consells comarcals amb conveni marc Evolució dels cursos i dels alumnes del CPNL Font: Secretaria de Política Lingüística 4.000 Cursos 3.500 Alumnes 75.455 3.000 61.694 3.235 2.500 2.000 1.500 46.652 90.000 78.000 3.436 2.698 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 2.096 30.000 1.000 20.000 500 10.000 0 0 2001-2002 2004-2005 Dades a 30-06-2006 Previsió 2005-2006 �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 73 Evolució de la procedència dels alumnes als cursos del CPNL Font: Secretaria de Política Lingüística 70 Catalunya 60 Resta de l’Estat 50 Estrangers 40 30 20 10 0 2001-2002 2004-2005 Previsió 2005-2006 Dades a 30-06-2006 Impuls a la normalització del català a l’Administració de justícia S’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català davant els òrgans judicials de Catalunya gràcies a la distribució de la primera Carta de Drets Lingüístics en l’àmbit de la justícia. S’ha anat augmentant el nombre de sentències en català i s’ha endegat un programa de formació personalitzada en llengua catalana adreçat a jutges, fiscals i secretaris. La nova Casa de les Llengües fomentarà el respecte a la diversitat lingüística El març de 2005 el Govern va aprovar la constitució de Linguamón - Casa de les Llengües com un consorci entre la Generalitat, el Centre Unesco i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Aquest nou organisme promourà el coneixement i el respecte de la diversitat lingüística i promourà una xarxa de col·laboració nacional i internacional amb organismes amb objectius coincidents. El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana de 350 pel·lícules cada any La CCRTV, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de tres milions d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any a partir de 2006 i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya. Cinema. Nombre de pel·lícules doblades o subtitulades Font: Secretaria de Política Lingüística 30 25 20 15 22 25 20 22 10 5 0 2002 2003 2004 2005 Increment d’un 36% dels llargmetratges exhibits en català �74 Nou ajut automàtic a la premsa digital, la ràdio i la televisió en català, i més fons per a la premsa en català La quota de mercat dels mitjans en llengua catalana es manté més o menys estable, tret de la ràdio, que ha millorat notablement L’anomenat “ajut automàtic” a la premsa en català i en aranès, creat anys enrera i concebut per impulsar la normalització lingüística en aquest àmbit, s’ha ampliat per primera vegada als altres mitjans de comunicació: la premsa digital, la ràdio i la televisió. D’aquesta manera, els mitjans de comunicació audiovisuals i d’Internet que s’han acollit a aquesta ajuda han rebut un total de 2,7 milions d’euros durant el període 2005-2006. Al mateix temps, els fons destinats a l’ajut automàtic a la premsa en català i en aranès, que s’havien mantingut congelats durant la legislatura anterior, han tingut un increment considerable: 2% el 2004, 10% el 2005 i 33% el 2006. A Catalunya, la quota de mercat dels mitjans de comunicació en llengua catalana s’ha mantingut més o menys estable els últims anys, tret del cas de la ràdio, ja que darrerament l’audiència de les emissores en català ha millorat de manera notable. Així, la quota de mercat de la ràdio en català, en el l’àmbit de la ràdio generalista, ha augmentat des del 40% que tenia l’any 2001 fins al 51,7% del 2006 (dades de la segona onada de l’Estudi General de Mitjans dels anys 2001 i 2006). En el cas de la premsa i de la televisió, la situació és diferent. L’any 2000, els diaris en llengua catalana representaven el 24,7% de les vendes totals dels diaris d’informació general a Catalunya, gairebé el mateix que el 2005, en què van representar un 24,5% (dades de l’Oficina de Justificació de la Difusió). En el cas de la televisió, la quota de pantalla dels canals íntegrament en català i de cobertura nacional, TV3 i K3/33, va passar del 26,3% el 2000 al 24,9% el 2005 (dades de Sofres AM). �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 75 18 Seguretat i emergències • Acceleració del desplegament dels Mossos d’Esquadra i augment del nombre de comissaries, efectius i material • Descens de la mortalitat a les carreteres catalanes amb les noves mesures de seguretat viària que en reforcen la disciplina • Nova estratègia antiincendis amb molt bons resultats Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei a més de quatre milions de persones Un dels compromisos estratègics més importants del Govern en aquesta legislatura ha estat el desplegament territorial de la Policia de la Generalitat. Amb el desplegament de l’any 2006, els Mossos d’Esquadra seran presents al 76,9% del territori i donaran servei al 78,9% de la població, amb un increment d’efectius del 42,4% i d’infraestructures del 44,8% respecte de l’any 2004. Durant l’any 2005, els Mossos d’Esquadra van assumir completament les tasques de policia judicial a Barcelona amb 2.614 agents i 538 vehicles. L’arribada dels Mossos d’Esquadra a la capital catalana ha suposat una fita històrica en l’autogovern de Catalunya. El Govern hi ha invertit 130 milions d’euros, que s’han destinat a la construcció i adequació de deu comissaries a Barcelona, una per districte, a dues oficines de denúncia i a la dotació de tots els mitjans necessaris. Dotació i formació de més de 4.500 nous mossos d’esquadra, 25 comissaries noves o en construcció i 2.080 nous vehicles % de Desplegament dels Mossos d’Esquadra població Font: Departament d’Interior coberta 60 64,5 50 41,4 40 30 39,69 20 10 17,48 0 1999 17,48 2000 23,48 2001 28,81 2002 2003 2004 2005 A més de l’històric desplegament a Barcelona, en aquests 1.000 dies el Govern ha completat la implantació a l’Anoia amb la inauguració d’una nova dependència policial a Igualada. Abans del 2007, els Mossos d’Esquadra prestaran servei al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat i Reus. Per al desplegament en aquest territori, es construiran 13 noves comissaries. També s’han incrementat els efectius al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre com a preparació del desplegament definitiu en aquestes zones el 2008, any en què finalitzarà el procés. Actualment, la Policia de la Generalitat té competències plenes a les regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Metropolitana Nord, Metropolitana Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Abans del 2007, els Mossos d’Esquadra prestaran servei al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat i Reus �76 Desplegament dels Mossos d’Esquadra Territori desplegament: 74,9 % Població coberta: 64,5% Any 2006 Any 2007 Indicadors i recursos del desplegament Concepte des. 04 des. 06 Increment Territori 71,90% 76,90% 7% Població 39,90% 78,90% 98% 8.283 11.792 42% 58 84 45% 132.193 304.875 131% Inversió 16M€ 121M€ 656% Vehicles 1.782 2.818 58% 327,7M€ 583,2 M€ 78% Efectius Comissaries m2 construïts Pressupost anual DGSC Any 2008 Actualment els Mossos d’Esquadra compten amb 11.792 agents i al 2008 passaran a ser 15.296 Una altra fita important ha estat la constitució de la Junta de Seguretat de Catalunya, presidida pel president de la Generalitat, que serà des d’ara l’òrgan encarregat de la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policials de l’Estat i de Catalunya (incloses les policies locals). S’ha assolit, així, una reivindicació històrica de l’autogovern de Catalunya. Per tal de dur a terme les competències assumides, els Mossos d’Esquadra compten actualment amb un total d’11.792 efectius, amb la previsió que a finals de 2008 passin a ser-ne 15.296. Servei coordinat i de proximitat amb les persones La xarxa RESCAT, en ple procés d’implantació, integra totes les xarxes d’emergències per facilitar la resposta Per oferir un servei de qualitat als ciutadans, els Mossos d’Esquadra es coordinen amb tots els col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Així, s’ha creat una xarxa digital de radiocomunicacions de seguretat i emergències, la xarxa RESCAT, que integra i facilita la coordinació dels Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat amb altres cossos operatius (Guàrdia Urbana, altres policies locals, Bombers de Barcelona, agents rurals, ambulàncies...). La xarxa ja està implantada a Barcelona, i durant el període 2006-2009 el Govern destinarà més de 15,9 milions d’euros a desplegar-la arreu de Catalunya. La proximitat amb les persones és l’altra clau del servei: les comissaries de Barcelona ofereixen, a més del patrullatge i la investigació bàsica, una Oficina d’Atenció al Ciutadà, on es reben i es tramiten les denúncies en relació amb les infraccions penals i on s’atenen les consultes; una Oficina d’Atenció a la Víctima per atendre els casos de violència domèstica, i l’Oficina de Relacions amb la Comunitat, que té com a finalitat relacionar-se de manera estable amb entitats, associacions o col·lectius, per conèixer les seves necessitats en matèria de seguretat i informar-los adequadament. A més, el 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou model d’atenció telefònica d’urgència, el 112, liderat pels departaments d’Interior i de Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció de serveis d’emergència de tot tipus, ja siguin sanitaris, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana o de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que ho requereixi. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 77 El Pla de seguretat viària redueix un 18% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte de l’any 2003 La posada en marxa del Pla de seguretat viària 2005-2007, que ha suposat una inversió de 60 milions d’euros per part del Servei Català de Trànsit, té per objectiu reduir en un 30% les víctimes mortals per accident de trànsit respecte el 2000. El nombre de morts en accidents de trànsit a les carreteres catalanes el 2005 va minvar un 18% respecte el 2003, i un 23% en el cas d’accidents soferts en vies interurbanes. Així mateix, el primer semestre de 2006 s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accident de trànsit respecte del mateix període del 2003. Les dades confirmen el descens progressiu i continuat del nombre de víctimes per accidents de trànsit a Catalunya. Una de les accions més destacades en matèria de trànsit és el Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE), endegat el desembre de 2004. El Pla contempla la instal·lació de radars a les carreteres on es produeixen més sinistres i en aquelles on la velocitat és la causa principal dels accidents. Dels tres radars instal·lats l’any 2003 s’ha passat a 58 radars en 80 cabines. Els primers resultats d’aquest Pla han evidenciat que en els trams controlats la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 km/h i que el nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus ha disminuït un 32%. Evolució del nombre de morts en accidents de trànsit a Catalunya Font: Departament d’Interior En els trams controlats per radar, la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 km/h, i el nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus ha disminuït un 32% Reducció de la velocitat mitjana en els trams controlats Font: Departament d’Interior Velocitat mitjana anterior 96,5 km/h Velocitat mitjana posterior 86,5 Km/h Reducció aconseguida 10 Km/h Velocitats mitjanes Font: Departament d’Interior 98 96 800 94 700 92 600 90 335 500 -15% 400 300 302 88 284 86 -6% 84 312 200 269 100 -1% -14% 0 2003 2004 82 265 -27% 2005 193 2004 2006 Morts segon semestre Morts primer semestre El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil creix gairebé un 74% des de l’any 2003 En l’àmbit de les emergències i la seguretat civil, el Govern ha realitzat un gran esforç pressupostari, amb un increment del 73,8% l’any 2006 respecte M€ Pressupost de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil 170 171,67 M€ 160 150 140 148,37 M€ 120 127,62 M€ 100 80 60 83,33 M 86,25 M€ 93,06 M€ 2002 2003 40 20 0 2001 2004 2005 80 2006 febrer 2005 juny 2005 novembre 2005 �78 Cinc nous parcs de bombers i previsió de 64 obres noves, d’ampliació o millora l’any 2003. Part d’aquesta inversió s’ha destinat a un pla de xoc que culmina aquest any per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs de bombers de tot el territori, amb una inversió total de 62,4 milions d’euros. A més, el Govern ha destinat 85,6 milions d’euros a la renovació de la flota de vehicles d’extinció d’incendis, amb l’adquisició de 341 unitats en tres anys. Aquesta inversió ha permès reduir significativament l’antiguitat de la flota de vehicles. Obres d’emergències previstes per regions Font: Departament d’Interior Regió d’emergències Noves edificacions Reformes i ampliacions Obres de millora Total Girona 2 1 14 15 Lleida i Vall d’Aran 1 2 4 4 Metropolitana Nord 1 4 3 7 Metropolitana Sud 1 4 2 6 Tarragona - 2 4 6 Terres de l’Ebre - 2 1 3 Altres* 3 1 - 3 Total 9 20 35 64 * Centre logístic de Martorell, hangar de mitjans aeris, heliport de Cerdanyola i Escola de Bombers Anys Antiguitat dels vehicles per tipologia de Font: Departament d’Interior mitjana 20 2003 2004 18 2005 2006 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Autoescales Autobombes Furgons Auxiliars i altres Millor prevenció dels incendis Reducció del 79% d’hectàrees cremades als boscos malgrat l’adversitat climatològica i l’increment del 23% d’incendis forestals El cos de Bombers de la Generalitat ha augmentat significativament el seu nombre d’efectius gràcies a la convocatòria de tres noves promocions de bombers funcionaris, amb un total de 387 noves places, de tal manera que el nombre de bombers funcionaris ha crescut un 10,5%, fins a un total de 2.329 efectius. D’altra banda, també han incrementat els mitjans materials per a la campanya forestal i el redisseny dels protocols operatius d’actuació en incendis forestals, que ha permès reduir un 79% les hectàrees cremades, malgrat l’adversitat climatològica. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 79 Increment del control i regulació dels jocs i apostes, loteries, espectacles i locals d’oci S’han incrementat en un 76,5% les actuacions de control en locals de joc i espectacles. La bona gestió de les loteries públiques catalanes ha permès doblar els beneficis que es destinen a programes de polítiques socials i s’han signat 43 acords de col·laboració amb els ens locals per a l’aplicació de bones pràctiques en matèria d’espectacles, activitats recreatives i establiment públics d’oci. Augment del 76,5% de les actuacions de control en matèria de joc i espectacles Actuacions de control en matèria de espectacles Font: Departament d’Interior 2003 1.339 2005 5.216 M€ Benefici de l’EAJA (Entitat Autònoma de Jocs i Espectacles) per a polítiques socials Font: Departament d’Interior 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 2003 2004 2005 2006 �80 �Mil dies de Govern 81 IV. Política territorial i ambiental 19 Habitatge • Gran impuls a la rehabilitació d’habitatges • Ajuts per al lloguer per a les persones més desafavorides • Fort increment de la construcció d’habitatge protegit • Resolució de les necessitats d’habitatge al barri del Carmel L’habitatge apareix de manera constant entre les principals preocupacions dels catalans, segons tots els estudis que realitza el Govern. També era un dels principals eixos de les polítiques socials que recull l’Acord del Tinell, on s’hi assenyala que l’accés a l’habitatge digne serà una prioritat del Govern. Per totes dues raons, aquest ha estat un dels principals reptes del Govern. Per primera vegada s’han formulat i dut a terme autèntiques polítiques públiques d’habitatge: l’increment de l’habitatge protegit, el foment del lloguer, els ajuts a les persones en risc o la rehabilitació a gran escala de barris i habitatges són algunes de les principals línies seguides pel Govern en aquest àmbit. Si bé s’han iniciat polítiques, l’impacte sobre el mercat de l’habitatge i per tant la percepció que han tingut el conjunt dels ciutadans dels beneficis d’aquestes polítiques ha estat menor respecte de l’esforç realitzat pel Govern, ja que les principals polítiques d’habitatge només tenen efectes a mig i llarg termini. Tanmateix, les dades ja reten compte de la variació de tendència. El Govern ha encarat les polítiques d’habitatge com un dels principals reptes de l’actualitat La Generalitat dobla la construcció directa d’habitatge protegit El Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, que ordena la política del Govern en aquest àmbit, preveu la xifra de 42.000 nous habitatges protegits, d’acord amb el Pacte del Tinell. Des de l’aplicació del Pla s’han iniciat 21.322 habitatges de protecció oficial. El recompte d’aquestes actuacions, més les de l’Incasòl que estan en fase de projecte i la construcció d’habitatges en sòl cedit a cooperatives i fundacions, permet garantir la construcció de 34.483 habitatges protegits fins a l’estiu de 2006, que representen el 82% dels 42.000 compromesos en el Tinell. El Pla preveia una inversió anual en habitatge d’uns 100 milions d’euros, però aquesta xifra s’ha anat incrementant i el 2005 va arribar als 144 milions. D’altra banda, d’habitatges protegits potencials se’n comptabilitzen 53.000 més, 38.000 dels quals en reserves urbanístiques de sòl de plans ja aprovats i 15.000 que pertanyen al programa 2005-2010 de l’Incasòl. Oficines Locals, Xarxa de Mediació, Preu Concertat i Borses Joves Una figura clau per desplegar el Pla pel dret a l’habitatge són les Oficines Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005 amb l’objectiu de donar la màxima agilitat i proximitat a la ciutadania pel que fa a les polítiques d’habitatge. En aquest temps, la Direcció General d’Habitatge ha posat en 2004 Habitatges iniciats Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge 6.390 2005 6.932 2006 8.000 (previsió) Total 21.322 Dels 42.000 habitatges protegits previstos a l’Acord del Tinell, a hores d’ara ja se n’han compromès 34.483, un 82% �82 Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Oficines d’habitatge i lloguer jove C.C. Vall d’Aran • C.C. Pallars Sobirà • • C.C. Alta Ribagorça • • La Seu d’Urgell •• • Tremp C.C. Cerdanya • C.C. Ripollès C.C. Alt Urgell • • • C.C. Osona • • • •• • • • C.C. Sergià C.C. Pla d’Urgell Lleida • • • • C.C. Terra Alta • • • Sant Feliu de Guixols Girona • Arbúcies Lloret de Mar • C.C. Alt Penedès • • • •• C.C. Conca de Barberà Vilafranca del Penedès • C.C. Baix C.C. Garraf Penedès C.C. Tarragonès Vendrell C.C. Baix Camp Vila-seca Tarragona C.C. Priorat C.C. Ribera d’Ebre • • C.C. Anoia Mollerussa • C.C. Baix Empordà • Tàrrega •• C.C. Garrigues • •• ••• Manresa Cervera • C.C. Pla de l’Estany • ••• C.C. Selva Mancomunitat la Plana C.C. Bages C.C. Segarra Figueres C.C. Gironès Manlleu Balaguer C.C. Urgell Olot •• • • C.C. Berguedà Solsona C.C. Noguera • ••• • C.C. Garrotxa • C.C. Solsonès C.C. Pallars Jussà • C.C. Alt Empordà Reus • •• •• Cambrils Valls • •••• •• • C.C. Baix Ebre ••• Tortosa • ••• Amposta C.C. Montsià Oficina d’Habitatge Lloguer jove Borsa d’habitatge de lloguer social En funcionament Properament •• C.C. Vallès Oriental ••• Sabadell •• Olesa de Montserrat ••• Cerdanyola del Vallès • C.C. Baix Llobregat • • • • •• St. Adrià de Besòs L’Hospitalet de Llobregat El Prat de Llobregat • •• Badalona •• • ••• • ••• •• Santa Coloma de Gramenet Barcelona Cornellà de Llobregat Castelldefels El Masnou •• C.C. Barcelonès • ••• Mataró Vilassar de Mar Sant Cugat Sant Boi •• C.C. Maresme Premià de Dalt Rubí •• Granollers Mollet del Vallès Terrassa • •• • �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 83 marxa, conjuntament amb ajuntaments i consells comarcals, 69 oficines locals d’habitatge, a les quals s’han d’afegir les set que hi ha actualment en funcionament a la ciutat de Barcelona. A més, s’ha creat la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social per tal d’incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats per les persones amb especial dificultat per signar un contracte d’arrendament. Durant els anys 2005 i 2006 s’han posat en marxa 47 borses de mediació per al lloguer social. Mitjançant aquest sistema, ja s’ha assolit la xifra de 4.200 contractes signats o en tràmit entre l’exercici de 2005 i el primer semestre de 2006. Aquest any també s’ha creat l’Habitatge a Preu Concertat, figura prevista al Pla per fomentar l’accés a l’habitatge a un preu assequible per a aquells que no poden accedir a la protecció oficial, perquè tenen un volum d’ingressos superior al previst, però que tampoc poden pagar els preus de mercat. Per altra banda, les 28 Borses Joves d’Habitatge que ja hi ha en funcionament han tramitat fins a 1.831 contractes de lloguer o de cessió d’habitatges. Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de polítiques de joventut. Les 28 Borses Joves d’Habitatge que hi ha en funcionament han tramitat 1.831 contractes L’Incasòl desenvolupa sòl per construir més de 120.000 habitatges El Pla de sòl 2005-2010 preveu la preparació de sòl per part de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) per a construir 122.000 habitatges, la meitat dels quals seran protegits. Fins a l’actualitat, es disposa de sòl en fase de planejament o obres per 15.000 habitatges i es preveu que l’any 2008 es disposi de tot el sòl per a l’habitatge protegit previst al Pla. Ajuts al lloguer d’habitatges Els ajuts al lloguer d’habitatges es van crear a finals de l’any 2004 per ajudar les famílies amb ingressos reduïts a pagar el cost del lloguer dels seus habitatges. En la convocatòria de 2005 es van aprovar ajuts per a 2.153 famílies, amb un pressupost de 3,28 milions d’euros, i en la convocatòria de 2006 es renovaran els ajuts a les famílies que els han tornat a demanar i, d’acord amb les dades provisionals disponibles, se n’aprovaran de nous per a 7.046 famílies més, xifra que representa un total de 9.199 ajuts, amb un pressupost aproximat de 14 milions d’euros. El compromís del Tinell era arribar a donar ajuts a 10.000 famílies en quatre anys, i s’ha assolit el 92% de l’objectiu en tan sols dos exercicis. L’ajut mitjà mensual és de 146,5 euros i varia dels ajuts més moderats als llogaters dels parcs públics, que tenen un ajut mitjà de 65 euros mensuals, fins als més elevats, que són els dels joves, al voltant dels 170 euros mensuals. Ajuts al pagament del lloguer (gestió 2005 i juny 2006) Font: Direcció General d’Habitatge, ADIGSA i Secretaria General de Joventut Centre Ajuts aprovats el 2005 Nous ajuts aprovats Total d’ajuts i renovats el 2006 el 2006 2006 334 402 736 Parc públic 251 908 1.159 Xarxa de lloguer social 1.252 4.516 5.768 Xarxa de lloguer jove 316 1.220 1.536 Total 2.153 7.046 9.199 Majors de 65 anys (pròrroga forçosa) El Pla de sòl ja ha alliberat sòl per a la construcció de 15.000 habitatges protegits Edat dels beneficiaris d’ajuts al lloguer Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Fins a 35 anys 30,3% De 36 a 49 anys 22,7% De 50 a 64 anys 18,2% De 65 anys i més 28,8% Compliment del 92% del compromís del Tinell de donar ajuts a 10.000 famílies, en només dos anys �84 Més de 100.000 habitatges en fase de rehabilitació En només dos anys ja s’han superat les xifres d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges previstes per a tota la legislatura Entre l’any 2005 i el segon trimestre de 2006, la Direcció General d’Habitatge ha iniciat estudis per a la rehabilitació d’edificis que cobreixen fins a un total de 111.716 habitatges. D’aquests, més de 40.000 han entrat a les convocatòries d’ajuts a la rehabilitació. Això suposa que s’hagi assolit el compromís adquirit a principi de legislatura en l’Acord del Tinell en només dos anys, la meitat de temps previst. En aquest temps, el Govern ha destinat 43 milions d’euros a subvencions per a la rehabilitació de 51.125 habitatges de plans de legislatures anteriors, provinents de compromisos del Govern anterior que aquest no havia pogut satisfer. La subvenció mitjana s’ha incrementat en un 130% i és de 1.934 euros per habitatge, un increment que es pot considerar extraordinari comparat als 190 euros del període 2000-2001, o als 840 euros del període 2002-2005. Projecte de llei de l’habitatge Amb l’aprovació del Projecte de llei de l’habitatge, el Govern fixa per primera vegada el dret a l’habitatge com una actuació política prioritària. El projecte dota tant la Generalitat com els ens locals dels instruments normatius necessaris per desenvolupar polítiques d’accés a l’habitatge, tot garantint el compliment de la funció social de la propietat i la defensa dels drets dels compradors i els llogaters. Bona part del contingut de la llei ja s’està aplicant a través del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i del Pla de rehabilitació. Tot i que la llei no ha completat el tràmit parlamentari, el Govern manté el compromís ferm de promoure’n l’aprovació al Parlament en la propera legislatura. La Llei d’urbanisme fomenta l’accés a l’habitatge La nova normativa d’urbanisme potencia la disponibilitat de sòl per a habitatge protegit La modificació de la Llei d’urbanisme fomenta l’accés a l’habitatge, la sostenibilitat i l’autonomia local. A partir d’ara, els plans urbanístics municipals inclouran una memòria social. La nova normativa potencia la disponibilitat de sòl per a habitatge protegit. Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel El Govern ha aprovat un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats pels despreniments del Carmel, a Barcelona. Fins el mes de juny de 2006, s’han destinat al barri un total de 97,1 milions d’euros. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava 10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda, el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres. A més, s’ha acordat declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 85 20 Medi ambient • Aprovació de la Llei del paisatge • El Pla urbanístic del sistema costaner protegeix definitivament els paratges naturals encara sense urbanitzar de la costa catalana • Delimitació de les zones de Xarxa Natura 2000, que abasten el 30% del territori • Es redueix la producció de residus per càpita i s’incrementa la recollida selectiva • Aprovat el contracte-programa de la Generalitat amb l’ACA que garanteix les inversions necessàries en les infraestructures de tot el cicle de l’aigua • Posada en marxa de les obres alternatives al parcialment derogat PHN Millora de la preservació del paisatge i del litoral El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge que, per primera vegada, identifica el paisatge com un recurs i un patrimoni, i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1 i PDUSC-2), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable, el sòl urbanitzable no delimitat i el sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, situats dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden preservades 24.150 hectàrees de la costa catalana, molt malmesa urbanísticament. El Pla director del sistema costaner protegeix 24.150 hectàrees de la costa catalana La Xarxa Natura 2000 protegirà el 30,2% del territori de Catalunya Després de molts mesos de treball i de diàleg amb el territori, s’ha aprovat la delimitiació de la Xarxa Natura 2000, que amplia fins a les 969.381 hectàrees terrestres i les 83.920 hectàrees marines la superfície a protegir, la qual cosa representa un 30,2% del territori de Catalunya. Es resolen, així, els diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra Catalunya. Així, Catalunya vol situar-se per voluntat pròpia en el nivell de territori protegit que marca la Unió Europea, fent-ho compatible amb les legítimes activitats socioeconòmiqes del territori, i es converteix en la primera comunitat autònoma de l’Estat que disposa d’unes directrius per a la gestió dels espais de la xarxa. Impuls i ampliació dels paratges d’interès natural que ja ocupen el 21% del territori L’important impuls al desplegament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), el principal sistema d’espais protegis de Catalunya, ha propiciat l’aprovació definitiva de 17 plans especials de delimitació definitiva que afecten 40 espais del PEIN, que actualment integra 144 espais i el 21% del territori. Dels plans especials aprovats en destaquen els espais del cap de Santes Creus, el cap de Creus, les Gavarres, Castell-Cap Roig i l’ampliació de la platja de Torredembarra (que inclourà els terrenys del paratge del Gorg de Creixell, espai natural de gran valor ecològic). També s’ha declarat Paratge natural S’ha creat el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat �86 d’interès nacional (PNIN) la finca Pinya de Rosa, un espai de 101,05 hectàrees, i demanda històrica de protecció d’una zona de la Costa Brava sotmesa a una gran pressió. En procés hi ha el projecte de creació del nou Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que tindrà una extensió de 7.378 hectàrees, el d’ampliació del Parc Natural de Montserrat que arribarà a tenir 4.906,01 hectàrees i de l’estudi de mesures de protecció de la serra de Collserola, els plans especials de l’EIN Muntanyes de Begur i de l’EIN de l’Alta Garrotxa, i s’està redactant el Pla de connectors ecològics. En la mateixa línia d’ampliar la protecció dels espais amb valor ecològic, s’ha creat el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, per gestionar de manera integrada el conjunt d’espais naturals del delta. A punt les obres alternatives al PHN Les actuacions alternatives al PHN permetran garantir l’abastament d’aigua a tot Catalunya Al principi de la legislatura van ser derogats els apartats del Pla hidrològic nacional agressius amb el riu Ebre. En aquest sentit es van signar diversos convenis de col·laboració amb l’Administració central per executar les obres alternatives al transvasament de l’Ebre: • Conveni per a l’execució de les obres hidràuliques d’interès general a les conques internes de Catalunya, que preveu l’abastament des de la Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. • Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient (MIMAM) i la Generalitat de Catalunya per a l’execució de les obres alternatives al transvasament de l’Ebre, que preveu: - Les actuacions alternatives del Ramal Nord del transvasament de l’Ebre. - L’ampliació de la dessaladora de la Tordera. • Conveni de col·laboració entre el MIMAM i la Generalitat de Catalunya per a l’execució de les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera que milloren l’abastament al Camp de Tarragona. Les noves actuacions permetran garantir l’abastament i la millora de la qualitat de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Catalunya central. En aquest sentit, l’any 2006 s’han adjudicat, provisionalment, les obres per a la construcció de la dessaladora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ubicada dins el terme municipal del Prat de Llobregat, que permetrà reduir l’aprofitament intensiu dels rius Ter i Llobregat. Paral·lelament s’ha gestionat des de la Generalitat i conjuntament amb l’Administració de l’Estat la concessió d’ajuts dels Fons de Cohesió a un seguit de programes relacionats amb les actuacions alternatives al transvasament: interconnexió de xarxes del Maresme Nord, ampliació i millora del tractament de la potabilitzadora d’Abrera i dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre d’altres. El finançament aconseguit ha estat superior que el previst en l’antic Pla hidrològic. A data d’avui, la Unió Europea ha concedit fons de cohesió a la Generalitat per un import total de 433,26 milions d’euros. Aigües més netes: 600 noves depuradores En dos anys s’ha incrementat en més d’un 10% el nombre d’estacions depuradores a Catalunya El Govern ha previst la construcció de 600 noves depuradores d’aigua fins el 2014. Aquesta és una de les mesures més destacades del Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005), que recull 1.785 actuacions de sanejament fins el 2014 i unes inversions de 876,8 milions d’euros. El programa preveu un seguit d’actuacions per garantir la reserva d’aigua potable, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació de les aigües blanques a les xarxes de sanejament. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 87 Paral·lelament a l’elaboració i posada en marxa del PSARU, s’han inaugurat les estacions depuradores d’aigües residuals d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet, Castellar de n’Hug i Begues. I també la depuradora d’aigües residuals del Pont de Vilomara, que permetrà la recuperació ambiental d’un tram del riu Llobregat. A finals de l’any 2005, trobàvem ja a Catalunya 328 estacions depuradores d’aigües residuals, enfront de les 297 existents a finals del 2003. En tan sols dos anys s’ha produït un increment de més del 10% en el nombre d’estacions depuradores. I en conjunt s’ha produït una inversió programada superior als 100 milions d’euros entre els anys 2004, 2005 i el que portem del 2006. Gràcies a la millora en el sanejament, s’ha aconseguit que, al llarg de tres anys consecutius l’indicador que mesura la qualitat de les aigües de bany del litoral de Catalunya assoleixi ja el 100% de platges, d’acord amb la directiva europea d’aigües de bany. El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals recull 1.785 actuacions amb una inversió de 876,8 milions d’euros Per primera vegada, el Govern aprova un contracte-programa amb l’Agència Catalana de l’Aigua El Govern fa una aposta decidida per l’agència pública competent en la gestió del cicle de l’aigua amb l’aprovació del contracte-programa amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que assegura els recursos econòmics necessaris per a dur a terme les actuacions en matèria del cicle de l’aigua. Alguns dels objectius principals recollits en el conveni són desenvolupar un sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua i garantir l’accés de tots els ciutadans a l’aigua amb la quantitat i qualitat adequades. Pla ambiciós per reduir els residus municipals El Govern ha aprovat el Pla d’acció de residus municipals 2005-2012, que vol assolir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics), i que dos terços dels residus siguin reciclats. En relació a les infraestructures, s’han planificat 108 instal·lacions de tractament, 53 de les quals seran de nova construcció. El cost íntegre de la inversió prevista per a les instal·lacions es xifra en 943 milions d’euros. Kg/hab Generació de residus municipals per càpita /dia Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC 1,7 1,66 1,65 1,61 1,6 1,55 1,5 1,64 1,54 1,57 1,52 1,45 2000 2001 2002 2003 2004 2005 L’ACA desenvoluparà a partir del conveni un sistema de gestió sostenible de cicle de l’aigua �88 La generació de residus municipals per càpita es redueix per primer cop des de l’any 2000 i augmenta el percentatge de recollida selectiva Paral·lelament, el Govern ha aconseguit que, per primer cop des de l’any 2000, la generació de residus municipals per càpita disminueixi respecte del període anterior. Aquesta dada és molt significativa, ja que indica que la tendència alcista en la generació de residus s’atura i comença una suau disminució. Pel que fa a la recollida selectiva, continua la progressió lineal i el 2005 s’ha arribat a gairebé un 29% de residus recollits selectivament. % Recollida selectiva de residus municipals Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC 35 30 28,93 25,43 25 22,74 20 19,77 16,85 15 13,96 10 5 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 89 21 Energia • Aprovació del Pla de l’energia • Inauguració del Parc Eòlic de Rubió • Forta aposta per l’increment de les energies alternatives • Millora de la qualitat del subministrament d’energia amb menys interrupcions El Govern orienta la seva política energètica al voltant de tres grans objectius: l’estalvi energètic, la qualitat del subministrament i la potenciació de les energies renovables. Per tal d’avançar coordinadament en aquests tres eixos, el Govern ha aprovat l’octubre del 2005, després de dos mesos d’informació pública i debat ciutadà, el Pla de l’energia 2006-2015. El Pla aborda la crítica situació de l’alimentació elèctrica de les comarques gironines i les futures necessitats d’alimentació del TGV, i proposa la millota de la connexió elèctrica entre els estats espanyol i francès com una posible opció per solucionar aquestes demandes i incrementar la capacitat d’interconnexió amb la resta Europa, encara que amb la garantia d’un mínim impacte ambiental. D’altra banda, cal destacar la reducció de les interrupcions elèctriques a tot Catalunya en els darrers anys, que han passat de més de 3 hores el 2002 a menys d’1,7 hores el 2006, és a dir, que han baixat més de la meitat. Temps d’Interrupcions Elèctriques Programades i Imprevistes Font: Companyies elèctriques Elaboració Pròpia (2006) Any TIEPI imprevist 2002 3,01 2003 2,48 2004 1,4 2005 1.3 2006 1,6 El nou Pla de l’energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies renovables i la qualitat del subministrament El Pla de l’energia 2006-2015 no només preveu un conjunt coordinat d’actuacions, sinó que fixa una sèrie d’objectius a assolir. Entre aquests objectius destaquen els següents: • Reduir un 10,6% el consum d’energia final respecte la tendència actual. Aquest objectiu, ambiciós però realista, permetrà assolir una reducció anual de la intensitat energètica de l’1,74%, superant els objectius d’estalvi i eficiència energètica a Espanya i a la UE. • Multiplicar per quatre el consum d’energies renovables, passant de les 829 kTEP (quilotones de petroli) d’origen renovable l’any 2003 a les 2.949 el 2015, la qual cosa representarà l’11% de consum d’energia primària. • Pla d’infraestructures energètiques necessàries. El 60% de l’increment de la producció d’electricitat a Catalunya en el període 2003-2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat i amb el mínim impacte social i ambiental. Inversions previstes per a les actuacions del Pla de l’energia Font: Departament de Treball i Indústria Inversions totals Projectes d’energies renovables 5.139,9 M€ Projectes d’eficiència energètica 4.320,0 M€ Soterrament i trasllat de línies elèctriques 300,0 M€ Electrificació rural i gasificació de noves zones 195,7 M€ Total 9.955,6 M€ El 60% de l’increment de la producció d’electricitat a Catalunya fins el 2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat �90 • Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit ener- gètic. Es crearan grups interdisciplinaris de recerca per assolir la màxima qualitat. Finalment, el pla proposa una estratègia gradual de tancament efectiu de les centrals nuclears a partir de l’any 2022 amb les menors repercussions econòmiques i ambientals possibles, aprofitant la disminució progressiva de la producció nuclear, que passarà del 55,8% de la producció elèctrica l’any 2003 al 34,8% el 2015. Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya S’ha revisat el mapa eòlic, amb sis nous projectes de parcs eòlics que produiran energia equivalent al consum de 850.000 famílies Més enllà de la planificació del futur energètic del país pels propers 10 anys, el Govern també ha dut a terme actuacions més immediates. Entre aquestes cal destacar la posada en marxa del Parc Eòlic de Rubió, a cavall de l’Anoia i el Bages, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb un potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya. A més, s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, l’objectiu per a aquesta legislatura, i subministrar electricitat a 850.000 famílies. Pel que fa a l’objectiu dels 1.500 MW d’energia eòlica pel 2007, cal dir que ja ha estat assolit en un 80% (1.205 dels 1.500 previstos). Actualment, a Catalunya hi ha vuit parcs eòlics en servei que sumen una potència installada de 144 MW, dos parcs més en construcció –78 MW– i 35 projectes amb autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs eòlics de serra del Tallat, serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana, Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 kW instal·lats. Pla d’acció 2006 Mesures Pressupost Estalvi i eficiència energètica Capítol 52 48.853.388 € Energies renovables 22 5.614.000 € 3 15.100.000 € Execució d’infraestructures energètiques Accions transversals Total 63 3.038.000 € 140 72.605.389 € �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 91 22 Planificació territorial • La modificació de la Llei d’urbanisme procura per l’habitatge social i per la preservació del territori • Redacció i aprovació de plans territorials: Alt Pirineu i Aran, Empordà, comarques centrals, Ponent... • La Llei de barris ha iniciat la recuperació de 46 barris amb una inversió de 600 milions d’euros • S’aprova la protecció definitiva de Gallecs i es guanya un pulmó verd per a la regió metropolitana El Govern ha impulsat el planejament territorial de Catalunya a través del desenvolupament de diversos plans parcials que estaven previstos des de 1983, tot donant prioritat als que afecten a zones on les tensions urbanístiques són especialment intenses. Així, el 2004 es va crear el Programa per al Planejament Territorial, amb l’objectiu d’elaborar i impulsar els plans territorials pendents i revisar el Pla de les Terres de l’Ebre –l’únic que estava aprovat– i el Pla territorial general de Catalunya. Començar a posar ordre al territori i a delimitar l’explotació urbanística Del treball realitzat des del 2004 en resulten una munió de plans iniciats, alguns dels quals ja estan molt avançats. Fins ara, s’ha aprovat definitivament el Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i estan força avançats els Plans territorials i directors Font: Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran Dept. de Política Territorial i Obres Públiques Pla director del Ripollès Pla director de la Garrotxa Pla territorial de les comarques centrals Pla director de l’Empordà Pla territorial de les comarques gironines Pla territorial de Ponent Pla territorial del Camp de Tarragona Pla director de l’Alt Penedès Treballs previs Avantprojecte Aprovació inicial Aprovació definitiva El Govern ha finalitzat o té en tràmit 6 plans territorials, 4 plans directors territorials i 14 plans directors urbanístics �92 Les polítiques del Govern han atenuat el creixement de la urbanització a Catalunya plans territorials de Ponent i de la Catalunya Central. A més, s’han aprovat inicialment el plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, que concreten les directrius dels plans territorials parcials en les àrees sobre les quals incideixen. Pel que fa als plans directors urbanístics, que donen normes més precises per als usos del sòl, a més del PDUSC, ja esmentat, destaca l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic del paratge de Gallecs, al Vallès Oriental, que protegeix definitivament una illa que s’ha escapat de manera sorprenent de la pressió urbanitzadora. Així, es preserva, s’ordena definitivament i es garanteix la no urbanització d’aquest espai de 774 hectàrees d’alt valor paisatgístic i alt interès natural i agrícola, i es clou de manera definitiva un conflicte iniciat ara fa 35 anys. S’han aprovat inicialment tres plans directors urbanístics més: els del Bages, la Conca d’Òdena i la Serra de Rodes. I estan en redacció fins a deu plans més. També és especialment important l’aprovació del Pla director de les estacions de muntanya 2006-2011, que té com a principal objectiu impulsar les activitats turístiques de neu i muntanya. El repte ha estat assegurar la seva viabilitat com a motor econòmic de les comarques pirinenques i fer-lo compatible amb el medi natural. El Pla compta amb un pressupost per valor de 71,4 milions d’euros. La nova Llei d’urbanisme procura per l’habitatge i la preservació del territori La nova normativa urbanística promociona la reserva de sòl per habitatge protegit, la participació ciutadana i la vigilància mediambiental La modificació de la Llei d’urbanisme ha introduït, en l’àmbit de la planificació de les nostres ciutats i viles, alguns canvis de fons: més reserva de sòl per a l’habitatge de protecció, més participació ciutadana i més vigilància mediambiental. Aquesta modificació ha estat la condició necessària per a poder desenvolupar les polítiques d’habitatge del Govern. En aquest sentit, també s’ha aprovat el Programa de Sòl 2005-2008, que compta amb una inversió de 2.600 milions d’euros. El mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat el reglament de desenvolupament de la Llei d’urbanisme per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquest reglament abasta els aspectes relatius a l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl i del subsòl, així com la seva edificació, la regulació de l’ús i la seva conservació. L’Incasòl ha estat un agent fonamental d’aquestes polítiques i ha establert 61 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció del sòl, 39 dels quals corresponen al programa de sòl industrial i de serveis per a la promoció d’activitat econòmica i 22 al de sòl residencial i renovació urbana. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 93 La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris en procés de degradació A una escala més gran, la Llei de barris ha suposat un dels exercicis primers i també políticament més rellevants de l’acció de govern. La intervenció directa sobre l’espai físic dels barris amb més perill de degradació, de manera mancomunada amb els ajuntaments, serà el primer pas necessari per a desenvolupar-hi després polítiques actives de promoció econòmica i de serveis socials. El Programa de Barris té vocació integral i transversal i, per això, hi intervenen diversos departaments, que desenvolupen programes d’intervencions complementàries als municipis per tal de millorar l’atenció sanitària, vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió i facilitar la integració dels nouvinguts. Per altra banda, mitjançant l’Incasòl s’han establert 143 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en els municipis, entre els quals destaquen les actuacions al monestir de Sant Miquel de Fluvià (l’Alt Empordà), el castell de Sant Martí de Sarroca (l’Alt Penedès), la muralla de Besalú (la Garrotxa), les muralles de Balaguer (la Noguera), el castell Comtes de Prades de Falset (el Priorat), el castell de Montsoriu (La Selva), el monestir de Sant Llorenç de Morunys (el Solsonès) i la muralla de Tarragona. Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Ajudicacions de la Llei de barris Solsona (nucli antic) Figueres (Marca de l’Ham) Ripoll (barri vell) Olot (nucli històric) Girona (Sta. Eugènia Berga (nucli antic) -Can Gibert del Pla) Banyoles (la Farga) Manlleu (barri de l’Erm) Salt (Salt Setanta) Vic (barris sud) Cardona (nucli antic) Balaguer (centre històric) Manresa (nucli antic) Canovelles (barriada nova) Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada) Igualada (St. Agustí) Sta. Margarida de Montbui (St. Maure) Martorell (Vila vella) Lleida (nucli antic, la Mariola) Valls (barri antic) Vilanova i la G. (nucli antic) Reus (barri del Carme) Tarragona (Camp Clar) Cambrils (nucli antic) Tortosa (nucli antic) Les tres primeres convocatòries de la Llei de barris han adjudicat prop de 600 milions d’euros a 46 barris, escollits segons uns barems públics i objectius. Això representa haver assolit l’objectiu que es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura Granollers (Congost) Sta. Perpètua de M. (Can Folguera) Mataró (Cerdanyola) Montcada i Reixac (la Ribera) Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena) Badalona (Serra d’en Mena) Barcelona (Torre Baró-Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, Sta. Caterina, Roquetes, Poble Sec) L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla Cases, Collblanc-Torrassa) Cornellà de Ll. (St. Ildefons) El Prat de Ll. (St. Cosme) St. Boi de Ll. (Casablanca) St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut) Sabadell (Parc Riu Ripoll) Rubí (el Pinar) Adjudicacions 2006 Adjudicacions 2005 Adjudicacions 2004 �94 23 Transport públic i infraestructures • El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya dibuixa amb ambició les necessitats de les infraestructures catalanes pels propers 20 anys • Un conveni amb l’Estat consolida una inversió conjunta de més de 7.000 milions d’euros en les principals carreteres de Catalunya • Creació dels Consorcis del Transport Públic Territorials a Tarragona, Lleida i Girona • Promoció estratègica del transport ferroviari amb l’Eix Transversal i la línia orbital metropolitana • Expansió de la xarxa de Metro i dels FGC L’impuls a les infraestructures a Catalunya es veu reflectit en termes objectius, per exemple, amb el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006-2026 (PITC), aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006 i que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya en coherència amb les directrius de planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat. Aquest impuls també es veu reflectit amb el seguiment sistemàtic de la contractació pública que fa la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya. Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures catalanes en un horitzó de 20 anys El PITC suposarà una inversió en transports de 37.115 milions d’euros fins l’any 2026 Per primera vegada, el Govern ha realitzat un document que planifica de forma integrada totes les necessitats de les infraestructures catalanes, el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, on es dibuixen les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb 800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la destinada a carreteres. Aquest pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous km d’autovies i el condicionament i increment de la qualitat del global de les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions d’euros fins a l’any 2026, dels quals més de 25.000 milions, un 68% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 milions a les carreteres. Ferrocarril: un salt endavant per a ser el principal model de transport La nova Llei ferroviària regula i promou el sector ferroviari català per primera vegada i de forma global En aquest camp s’ha produït de manera clara un canvi de tendència, que haurà de fer que aquest mitjà sigui el que rebi més atencions en els propers anys. Un primer aspecte és l’aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya, el març del 2006, que defineix, regula i promou el sector ferroviari al nostre país per primera vegada i de forma global. La nova llei adapta la normativa catalana a les directrius europees i estatals, i incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya. L’arribada del TGV (Tren d’Alta Velocitat) té el suport del Ministeri de Foment a través de la creació d’una oficina especial per a l’agilització dels processos constructius. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 95 Evolució del nombre de viatgers transportats en tren (milers de viatgers) Font: ATM, FGC, TMB i RENFE 600.000 550.000 500.000 450.000 400.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Propostes d’actuacions ferroviàries Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Alta velocitat Altres linies Impuls de l’Eix Ferroviari Transversal d’ample internacional El projecte d’Eix Ferroviari Transversal, del qual ja s’han encomanat els estudis necessaris, no és una infraestructura més entre d’altres sinó que suposa la ruptura d’un model de país unipolar que concentrava les infraestructures principals a la costa. Així, s’espera que suposi una oportunitat decisiva de creixement per a les ciutats que connectarà. A la pràctica, unirà en 233 km de recorregut les ciutats de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona. L’entrada en servei d’una nova línia de Renfe de rodalies sobre viari existent entre Mollet i El Papiol indica la tendència, liderada per la Generalitat, de fomentar l’increment dels serveis després de molts anys d’estancament. El Govern ha iniciat, en aquest sentit, els estudis per tal de construir la nova línia orbital que unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró. Finalment, ha assumit la gestió de la línia Lleida-la Pobla, que preveu revitalitzar-la sobre la base d’un nou model negoci mixt, convencional i turístic. L’Eix unirà amb 233 km de recorregut les ciutats de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona �96 Eix Ferroviari Transversal Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Vic Girona (aeroport) Manresa Mollerussa Cervera Lleida Tàrrega Igualada Martorell Inversions estratègiques en la xarxa del metro i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Pel que fa al servei de tramvia, inaugurat el 2004, el nombre d’usuaris d’aquest servei ja ha superat les expectatives de l’empresa concessionària Els nous projectes estratègics d’inversió metropolitans són bàsics pel nou model de mobilitat, que preveu que el Metro creixi en totes les seves línies. Destaquen novetats com l’emblemàtica L9 que quan s’acabi serà la més llarga d’Europa, o l’obra de perllongament de la L2 del metro, que connectarà les dues àrees de Fira de Barcelona i que s’afegeix a les obres en curs de les línies 3, 5 i 9 i a les previstes a la 4. També cal incloure-hi les obres de perllongament de les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Sabadell i Terrassa, que en faran el seu metro urbà. Igualment, s’ha iniciat la reforma del servei de la línia de FGC Baix Llobregat-Anoia-Bages per tal que esdevingui funcionalment un metro d’aquests territoris. És molt significativa, en aquest sentit, la reforma de l’intercanviador Renfe-FGC a Martorell. Com ho és també l’esforç inversor (superior als 100 milions d’euros) per tal d’adaptar les estacions de metro i FGC a les persones amb mobilitat reduïda. Un transport públic més ben finançat i amb una millor oferta de serveis La inversió en el transport metropolità ha augmentat un 26% en el contracte-programa del 2005-2006 L’aposta pel transport públic deriva tant d’una aposta política com de la resposta al fet objectiu del creixement de la demanda. Per a l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha traduït en més inversió a l’Autoritat del Transport Metropolità, el contracte-programa de la qual, per al bienni 2005-2006, arriba als 975 milions d’euros, una xifra que suposa un increment del 26% respecte l’anterior contracte-programa i un augment de la participació del Govern del 74%. Permetrà millores en tots els serveis, però més significativament incrementar la qualitat del servei d’autobús, que creixerà en nombre de línies. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 97 Aquesta estructura de consorci territorial on totes les institucions planifiquen els serveis i després hi aboquen recursos, s’està constituint i desenvolupant també als altres sistemes urbans catalans. Tot seguint l’exemple de l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona –ja operatiu– i Girona han impulsat respectivament consorcis del transport públic del mateix estil per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat. Evolució de la demanda del Sistema Tarifari Integrat de la Regió Metropolitana de Barcelona Font: ATM 900 850 886,7 800 750 755,5 800,0 837,1 868,2 2003 2004 700 650 2001 2002 2005 Actuacions específiques per accedir als municipis i als polígons industrials A part de millorar el finançament i l’estructura institucional del transport públic, s’han posat en marxa actuacions innovadores a tots els nivells. Des del disseny, ja en marxa, de carrils-bus d’entrada i sortida a Barcelona, per tal de servir les poblacions properes que no tenen servei de rodalies, passant pel pla d’accessibilitat en transport públic als polígons industrials –amb actuacions que afecten més de 70 municipis, 165 polígons industrials i 5.000 empreses–, el suport al servei de car-sharing iniciat a Barcelona o el Pla estratègic de la bicicleta, presentat recentment, que planteja crear una xarxa de 1.200 km de carrils-bici interurbans. Una xarxa de carreteres més segura i eficient La necessitat de mobilitat de les persones i dels béns és creixent. Per aquest motiu, però també amb la voluntat de reduir els punts negres de conflictivitat viària, el Govern ha invertit 50 milions d’euros per millorar la senyalització d’orientació de les vies i ha posat en curs una munió de projectes de millora a les carreteres, com ara els següents: • Quatre nous eixos viaris d’alta capacitat (Reus-Alcover, Massanet-Platja d’Aro, Vilafranca-Manresa, Vic-Ripoll), que seran finançats per peatges a l’ombra (per la qual cosa s’ha modificat la Llei de carreteres). • Obres com el desdoblament de l’Eix Transversal, el de la carretera Palamós-Palafrugell o el de la Tortosa-l’Aldea. Amb el mateix objectiu, la Generalitat ha assumit les carreteres comarcals de la demarcació de Barcelona com a pròpies i ha delegat la gestió de la xarxa local a la Diputació de Barcelona. També s’ha aconseguit que la construcció de l’eix viari Vic-Olot redueixi substancialment l’impacte sobre el territori i sigui molt més sostenible que construccions anteriors. Cal recordar, però, que moltes de les principals vies de comunicació són del Ministeri de Foment i, per tant, la negociació amb aquest organisme és igualment bàsica per garantir un nivell inversor de l’Estat que cobreixi paulatinament el dèficit en la matèria. El Departament de Política Territorial ha signat un conveni amb el Ministeri de Foment que compromet l’actuació de l’Estat en matèria de carreteres a Catalunya pels propers set anys, per un valor de més de 3.800 milions d’euros, que sumats a les obres ja previstes pel Govern assoliran la xifra de 7.345 milions d’euros en aquest període �98 Inversió en carreteres els propers set anys Generalitat-Estat Font: Ministeri de Foment i Departament de Política Territorial i Obres Públiques •44 •55 •29 •30 •34 •28 •26 •32 •53 •27 •31 •52 •33 •41 •4 •9 •47 •45 •9 •8 •39 •2 •43 •25 •1 •37 •60 •36 •15 •14 •13 •13 •36 •58 •52 •53 •24 •12 •11 •54 •42 •3 •18 •27 •56 •29 •43 •6 •47 •46 •5 •6 •45 •44 •7 •5 •22 •23 •50 •20 •25 •22 •24 •23 •14 •21 •12 •20 •4 •26 •16 •42 •19 •18 •15 •40 •57 •11 •39 •34 •10 •41 •17 •38 •57 •17 •35 •43 •32 •37 •59 •38 •2 •19 •1 •7 •54 •49 •37 •37 •3 •48 •28 •48 •10 •51 •49 •55 •6 •30 •8 •40 •37 •56 •51 •50 •31 •33 •16 •35 •21 Actuacions del Ministeri de Foment (MIFO) Actuacions del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) Actuacions MIFO - Tram 1 A-14 Tram: Lleida (A-2) - Rosselló 2 A-14 Tram: Rosselló-Almenar 3 A-14 Tram: Almenar-L.P. Osca (Alfarràs) 4 A-2 Enllaç entre l’autovia A-2 i l’autopista A-7 a Castellbisbal 5 A-2 Tordera-Maçanet de la Selva 6 A-2 Girona-Frontera amb França 7 A-22 Lleida-La Cerdera 8 A-22 La Cerdera- Variant d’Almacelles 9 A-22 Variant d’Almacelles - Límit Lleida/Osca 10 A-26 Figueres-Besalú 11 A-27 Tarragona-El Morell 12 A-27 El Morell-Variant de Valls 13 A-27 Variant de Valls 14 A-27 Variant de Valls-Montblanc 15 A-27 Montblanc-Lleida 16 A-7 Límit Castelló/TarragonaL‘Hospitalet de l‘Infant 17 A-7 Altafulla-Vilafranca del Penedès 18 A-7 Vilafranca del Penedès-Abrera 19 B-23 Molins de Rei-Avda. Diagonal. Plataformes reservades per al transport públic 20 B-40 Abrera-Olesa de Monserrat 21 B-40 Olesa de Monserrat-Viladecavalls 22 B-40 Viladecavalls-Terrassa 23 Millora connexió Vallès OrientalVallès Occidental 24 T-11 Reordenació accessos Aeroport de Reus-Tarragona 25 N-II Millora de la N-II al Maresme 26 N-145 Seu d’Urgell-Andorra 27 N-152 Ribes de Freser-La Molina 28 N-152 Puigcerdà-Frontera francesa. Variant de traçat 29 N-230 Tram: L.P. Osca (el Pont de Suert)- Túnel de Viella 30 N-260 Variant de la Seu d’Urgell 31 N-260 Adrall-Canturri 32 N-260 Variant de Gerri de la Sal 33 N-260 Variant de la Pobla de Segur 34 N-260 Xerallo – Pont de Suert 35 N-340 Variant de l’Aldea 36 N-420 Variant de Riudecols 37 N-420 Variant de Corbera d’Ebre 38 N-420 Variant de Gandesa 39 Connexió Ronda litoral-Autopista C-32 40 Vial d’accés per a camions al Port de Barcelona 41 Enllaç i vial d’accés a la nova àrea terminal de l’aeroport 42 Carreteres de l’entorn del Baix Llobregat-Millora d’accessibilitat 43 Pont sobre el riu Ter. Connexió de la variant de Girona amb N-IIa 44 A-2 Maçanet de la Selva-Sils 45 A-2 Sils-Caldes de Malavella 46 A-2 Caldes de Malavella-Aeroport 47 A-2 Aeroport-Fornells de la Selva (Girona Sud) 48 A-26 Besalú-Argelaguer 49 A-26 Argelaguer-Montagut 50 A-7 Vandellós-L‘Hospitalet de l’Infant 51 A-7 L’Hospitalet de l’InfantMontroig del Camp 52 A-7 Montroig del Camp-Cambrils 53 A-7 Cambrils-Variant de Vilaseca 54 A-7 2o Cinturó de Tarragona 55 N-230 Túnel de Viella 56 N-260 Colera-Portbou 57 N-340 Variant de Vallirana 58 N-420 Variant de Falset 59 N-420 Coll del Moro 60 LL-11 Lleida-Els Alamús Actuacions PTOP - Tram 1 C-25. Tram: Cervera -Manresa 2 C-25. Tram: Manresa-Vic 3 C-25. Tram: Vic-Riudellots (N-II) 4 C-16. Tram: Berga-Bagà 5 C-31. Tram: Palamós-Palafrugell 6 C-66 / C-31. Altres trams d’actuació 7 C-35 Tram: Vidreres-l’Alou 8 C-66. Tram: Banyoles-Besalú 9 C-17. Tram: Manlleu-Ripoll 10 C-15. Tram: Vilanova i la GeltrúCanyelles 11 C-15. Tram: Canyelles-Vilafranca del Penedès 12 C-58. Tram: Cerdanyola-Terrassa 13 C-14. Tram: Variant de Reus-Alcover 14 B-500. Tram: Badalona-Mollet del Vallès 15 C-15. Variant de Vilafranca 16 C-15. Vilafranca-Font-rubí 17 C-37. Igualada-Castellfollit del Boix 18 C-37. Sant Salvador de GuardiolaManresa 19 C-37. San Salvador de GuardiolaManresa (exterior) 20 C-35 Nova carretera GranollersCardedeu. Fase1 21 Nova carretera d’Amposta a Freginals 22 Soterrament ronda nord de Granollers 23 Ronda oest de Sabadell 24 Ronda sud d’Igualada. Fase 1 25 Variant sud de Lleida. 26 Millores de la C-17 a Montcada i Reixac i Barcelona 27 Nou accés a Sant Vicenç de Castellet 28 C-260. Desdoblament Castelló d’Empúries- Empúriabrava 29 Acondicionament de Girona a Santa Coloma de Farners 30 C-31, C-252 Acondicionament de Verges a Torroella. Fase 1 31 T-330, T-333, N-230b. Acondicionament Horta de S. J. - C-12 (Xerta) 32 Acondicionament i variants de Batea al límit amb Aragó 33 T-331 Acondicionament d’ Ulldecona a Vinallop 34 C-51. Acondicionament de Valls al Vendrell 35 C-14. Acondicionament de Ciutadilla a Tàrrega 36 C-14. Acondicionament de Solivella a Belltall. Fase 2 37 C-14 Variants pendents d’executar. Fase1 38 T-202. Acondicionament AltafullaSalomó 39 C-53 y C-26. Variants pendents d’executar. Fase 1 40 C-63 Variant d’Olot 41 C-63 Variant de les Preses 42 C-63 Variants pendents d’executar. Fase1 43 C-233. Variants i acondicionaments pendents d’executar. Fase 1 44 C-28 Acondicionament i variants pendents d’executar 45 C-12 Acondicionament d’Àger a la C-13 46 Altres actuacions d’acondicionament i millora general de la xarxa viària que depèn de la Generalitat 47 C-16 Desdoblament Puig-reig- Berga 48 C-37 Nova carretera de Torelló a la Vall d’en Bas 49 Nova carretera de l’Eix Transversal a Olost 50 Ronda nord de Granollers. Fase 2 51 C-260. Desdoblament Vila-sacraCastelló d’Empúries 52 GI-502, GI-503 Acondicionament de la N-II a Darnius 53 GI-503 Acondicionament de Darnius a Maçanet de Cabrenys 54 C-63. Variant de Sant Esteve d’en Bas 55 C-66 Variant de Besalú 56 GI-633 Variant de Sant Jordi Desvalls 57 C-31 Acondicionament de la travessia de Segur de Calafell �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental Eixos a executar 1 99 Pla d’autovies Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Vic-Ripoll 2 Maçanet de la Selva-Platja d’Aro 3 Vilanova i Geltrú-Manresa 4 Reus-Alcover 5 Eix Transversal 6 Berga-Bagà 7 Eixos de l’Ebre 8 Eix Barcelonès-Vallès 9 Palamós-Palafrugell Berga 6 Ripoll 10 C-58 Ripollet-Meridiana B-23 Molins de Rei-Diagonal La Bisbal d’Empordà Vic Carril bus 11 1 Cervera Lleida 7 Móra d’Ebre Manresa 5 9 2 Sabadell Igualada 3 8 10 Vilafranca 11 del Penedès Barcelona Sant Feliu de Llobregat 4 Falset Reus Tarragona Vilanova i la Geltrú Tortosa Amposta Creixement de la xarxa d’aeroports, ports i centres logístics L’evolució del moviment de mercaderies al Port de Barcelona ha passat de 29.805 milers de tones el 2000 a 43.837 milers de tones el 2005 El 2005 l’aeroport del Prat de Llobregat va tenir un trànsit de gairebé 27 milions de passatgers i de 90.000 tones de mercaderies. Girona, per la seva banda, ja ha superat els 3 milions de passatgers i Reus els 1,3 milions El Port de Barcelona s’ha tornat a situar com el segon port a Espanya després del d’Algesires, amb creixements molt destacats. El més important, però, és que el Govern s’ha compromès a solucionar-ne els accessos a llarg termini; d’aquesta manera es rendibilitzarà millor el creixement físic del port, obres que ja han començat. A més, s’han impulsat diverses accions per potenciar tant els ports de Barcelona i de Tarragona com a principals ports industrials i comercials catalans i com a infraestructures que són nodes logístics claus de la Mediterrània. Amb un pla quadriennal aprovat per valor de 105,7 milions d’euros i obres importants en curs a la majoria, la resta de ports de Catalunya també han rebut l’atenció que mereixen. El Pla de ports de Catalunya 20062015, que és l’instrument d’ordenació del litoral que estableix els criteris per a l’ús portuari racional de la costa catalana, està en fase d’informació pública. Pel que fa al sector aeroportuari, que està immers en un procés de canvi profund, l’any 2006 ja passen pels aeroports catalans el 19% dels passatgers del total espanyol. El Govern està treballant per a la inclusió dels aeroports com a competència de la Generalitat, especialment després de l’episodi de la vaga del Prat de primers d’agost de 2006. Catalunya està guanyant posicions perquè el potencial turístic del país impulsa el desenvolupament dels principals aeroports a través de les línies de baix cost. També cal subratllar que el Prat de Llobregat comença a guanyar rutes intercontinentals gràcies a l’acció público-privada del Fons de Promoció de Noves Rutes Aèries. Al mateix temps, es fa el seguiment del desenvolupament del Prat, ja consensuat amb l’Estat (tercera pista, nova terminal, accessos ferroviaris d’alta velocitat), perquè es faci en els terminis previstos. �100 S’han iniciat les expropiacions de terrenys per a la construcció de l’aeroport d’Alguaire. L’aeroport compta amb una inversió prevista de 42,5 milions d’euros Potser la novetat més palpable sigui la identificació, adequació urbanística i els inicis de la fase constructiva del nou aeroport de Lleida, a Alguaire (Segrià), que dotarà aquesta zona d’una infraestructura clau que li mancava. També cal destacar que altres zones de Catalunya (la Seu d’Urgell, el Bages, les Terres de l’Ebre) han entrat en la planificació i el compromís polític de noves infraestructures per a un futur proper. Finalment, en el marc del Pla Estratègic de Cimalsa, cal esmentar que els centres logístics de La Selva (vora l’aeroport de Girona) i del Camp de Tarragona (vora l’aeroport de Reus) ja s’ha acabat d’urbanitzar i disposen de les seves primeres empreses clients. El disseny d’un nou tipus d’infraestructura, els Logis, que agrupen logística i serveis, també té les seves primeres concrecions a l’Empordà, on la urbanització ja està finalitzada, i al Bages (a Sallent), on s’ha iniciat amb la compra de terrenys. També s’ha donat impuls definitiu als projectes Logis de l’Ebre i del Penedès. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 101 �102 �Mil dies de Govern 103 V. El nou Estatut Un dels principals objectius del Govern de Catalunya ha estat incrementar l’autogovern a partir de la reforma de l’Estatut. Després de mesos d’intensos treballs en els quals es va comptar amb la participació de la ciutadania, el 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar per majoria la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El nou text, aprovat per referèndum el 18 de juny per una àmplia majoria (73,23% dels vots a favor amb una participació del voltant d’un 49,5%), ha permès incorporar més autogovern i garantir la qualitat de vida i el benestar dels catalans i catalanes, en el marc d’un Estat plurinacional. El dia 9 d’agost de 2006 ha entrat en vigor. Més de 100.000 persones van participar en la campanya de l’Estatut Des que es va decidir reformar-lo s’ha volgut que aquest fos l’Estatut de la gent, per això es va fer un llarg procés participatiu que va permetre als ciutadans i ciutadanes fer-hi aportacions. En la campanya de participació sobre el nou Estatut, l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics ha elaborat diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte. A més, des del primer moment, el Govern ha volgut explicar el nou Estatut de Catalunya a tots els nivells polítics i socials del conjunt d’Espanya. Els temes que els ciutadans plantejaven més sovint eren els drets lingüístics i socials, l’autodeterminació i el nou finançament Més competències per a Catalunya El nou Estatut reconeix explícitament Catalunya com a nació en el preàmbul, i determina que el coneixement de la llengua catalana és un dret i un deure dels catalans. A més, es detallen els drets lingüístics i els principis que han d’orientar les polítiques de foment del català, i s’incorporen els drets històrics com a fonament de l’autogovern del poble de Catalunya. En la mateixa direcció, s’introdueix el català en l’àmbit de la justícia i s’atribueix a la Generalitat de Catalunya la determinació de la seva oficialitat i la competència exclusiva de la normalització lingüística. L’Estatut ha contribuït de manera objectiva a ampliar el volum i la profunditat en l’exercici del conjunt de competències per part de la Generalitat de Catalunya. En total, el nou text incorpora 50 noves competències per al Govern de Catalunya, d’entre les quals en destaquen la definició dels drets, deures i principis rectors que han d’inspirar les actuacions públiques, el reconeixement de l’autonomia dels ens locals i el dibuix d’una nova organització territorial catalana basada en el municipi, la vegueria i la comarca. En l’àmbit de la justícia, el nou text contempla la creació de la figura del fiscal superior de Catalunya i del Consell de Justícia de Catalunya i defineix el marc jurídic de relacions bilaterals i multilaterals amb l’Estat. El Govern de Catalunya exercirà a partir d’ara cinquanta noves competències �104 Nou sistema de finançament És un dels aspectes fonamentals del nou text normatiu i probablement ha estat la clau de volta de tot el debat estatutari. L’acord finalment assolit, després d’una llarga fase de negociacions, significa un canvi molt positiu i en profunditat del sistema existent fins ara. El nou Estatut permetrà avançar cap a un nou model que atorgarà a la Generalitat més recursos i més capacitat de decisió per poder donar resposta de la manera més adequada i eficaç als nous reptes de Catalunya. També garanteix que la inversió estatal en infraestructures a Catalunya s’equipararà, durant els propers set anys, al pes relatiu del PIB català (18,8%) sobre el total espanyol, després d’anys amb percentatges inferiors al 12%. L’Estatut també preveu la creació de l’Agència Tributària de Catalunya en el termini d’un any des de la seva entrada en vigor. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Mil dies de Govern 2004 - 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Secretaria de Comunicació. Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Maragall Mira, Pasqual, 1941- Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Aquest document és una síntesi de les principals actuacions del Govern de Catalunya durant la VII legislatura i respon als continguts del “Balanç del Pla de Govern” (Barcelona, estiu del 2006) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes http://78.47.125.110/files/original/29/2825/Pla-de-Govern_2004-2007_Balanc.pdf 414219c4a12cae160b3fcb89388d5b8d PDF Text Text Index Presentació del President de la Generalitat 9 Presentació del Secretari del Govern 13 Més i millor autogovern 19 Presentació del Conseller Joan Saura 21 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 1.1.1 Nou Estatut d’autonomia 24 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat 27 1.1.3 Redefinir l’àmbit competencial de la Generalitat 29 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.1 Nova Llei electoral 32 1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat 33 1.2.3 Més i millor democràcia: generar una política de participació des de la Generalitat 35 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l’eficàcia i la transparència en la gestió pública 38 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient 44 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals en el marc del sistema comunicacional català 49 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau 52 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals Molt Honorable President de la Generalitat Pasqual Maragall i Mira Honorable Conseller de la Presidència Joaquim Nadal i Farreras Secretari del Govern Ernest Maragall i Mira La redacció del Balanç del Pla de Govern ha estat duta a terme des de la Direcció General de Coordinació Interdepartamental, amb l’estreta i valuosa col·laboració d’un extens conjunt de persones de tots els departaments de la Generalitat. 1.3.1 Augmentar la participació i la presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol 56 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE. 59 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals 64 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques 68 Barcelona, estiu del 2006. 1.4 Nova organització de l’Administració Podeu trobar tota la informació referent al Pla de Govern 2004-2007 a l’adreça www.gencat.cat/pladegovern 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials 70 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d’àmbit local 74 2 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 3 �1.5 Finances públiques 2.5 Societat del coneixement 79 1.5.1 Nou sistema de finançament 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població 159 82 1.5.2 Modernització del sistema pressupostari. Rigor i eficiència en la gestió de les finances públiques 2.5.2 Augmentar la qualitat i la competitivitat del sistema universitari 163 86 1.5.3 Simplificació i millora del sistema tributari de Catalunya Polítiques de seguretat 91 Presentació de la Consellera Montserrat Tura 94 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya 101 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme Un nou impuls econòmic 111 Presentació del Conseller Antoni Castells 2.1 Euroregió i internacionalització 2.6 Agricultura i pesca 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari 167 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer 176 2.7 Sector financer 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya 179 2.7.2 Potenciar el paper estratègic dels organismes financers de la Generalitat 181 Una nació socialment avançada 183 Presentació de la Consellera Marina Geli 185 3.1 Política educativa 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català 188 114 119 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials 195 2.2 Ocupació i treball 3.2 Polítiques d’acció social 122 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat 3.2.1 Universalitzar els serveis socials 201 126 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral 206 129 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió 132 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones 215 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies 221 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut 225 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 135 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes 141 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació 2.4 Comerç i Turisme 3.3 Salut i polítiques sanitàries 3.3.1 Fomentar la salut pública 229 148 2.4.1 Potenciar el model comercial català 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques 236 154 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari 248 157 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida 3.4 Política cultural Balanç Pla de Govern 5 �256 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones 349 265 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa 359 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries 365 4.6.6 Crear estructures logístiques com a factor de competitivitat 370 3.5 Política lingüística 271 3.5.1 Fomentar l’ús social del català 277 Una nova política territorial i ambiental 279 Presentació del Conseller Joaquim Nadal 4.1 Energia 282 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia 284 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables 286 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica 4.2 Política i ordenació territorial 290 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori 300 4.2.2. Aconseguir barris segurs i dignes i dotar els ajuntaments de major capacitat d’actuació urbanística 4.3 Habitatge 308 4.3.1 Garantir l’accés a l’habitatge digne a tota la població 312 4.3.2 Promoure la rehabilitació d’habitatges 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 316 4.4.1 Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya 319 4.4.2 Establir instruments d’inspecció i control ambiental 321 4.4.3 Establir una nova cultura de l’aigua 4.5 Política de prevenció de la contaminació 327 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus 331 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació 4.6 Infraestructures 334 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari 343 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya Balanç Pla de Govern 7 �Tres anys de govern La legislatura que s’inicià a les darreries de 2003 conclourà un any abans de completar-se un mandat sencer per la convocatòria d’eleccions a la tardor de 2006. Abans de produir-se la dissolució del Parlament és una obligació política, basada en els criteris de rigor, exigència i transparència, donar a conèixer amb paràmetres objectius l’estat de compliment del Pla de Govern que recull, en molt bona mesura, el conjunt dels compromisos subscrits amb la ciutadania a l’inici de la legislatura. És evident que en tractar-se d’una legislatura escapçada alguns compromisos queden pendents en part, i haurien requerit d’aquest any per tal de completar-se. Però també és molt evident que en el projecte de garantir millor la planificació, atendre les persones i els territoris i avançar cap a polítiques d’igualtat i cohesió social, s’han fet passes significatives endavant. La dimensió d’aquests canvis serà jutjada pel temps, la història i la ciutadania, i no ens és permès de fer-ho nosaltres mateixos. Sí, però, que és just que aportem el conjunt de dades bàsiques per acreditar que s’ha donat resposta al conjunt d’objectius nacionals, institucionals i estratègics, desplegant iniciatives que havien de sacsejar velles inèrcies i aportar nous plantejaments. L’obra de govern es significa per la posada en marxa de noves orientacions estratègiques que tenen la voluntat d’afegir valor a la tasca quotidiana de la governació de Catalunya. • Amb el Pacte Nacional per a l’Educació disposem per primera vegada un marc estable per definir una política educativa de llarg abast. • Amb l’Acord Estratègic hem situat la concertació entre els agents econòmics i socials com a vector de creixement. • Amb la Llei de Barris hem fet una aposta innovadora per construir capital social sobre la base de ciutats segures, barris nous i escoles dignes. • Amb l’Euroregió estem expressant la nostra manera d’estar i de tenir un paper actiu a Europa. • I amb la ingent tasca planificadora realitzada hem volgut assentar les bases d’una Catalunya de més qualitat. En el panorama legislatiu les tasques de redacció, debat i votació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya han diluït la força d’una acció legislativa de rellevància, que ha establert les bases d’un futur construït des de la seguretat jurídica i, alhora, el compromís amb els ciutadans en el terreny de les polítiques territorials i de les polítiques personals per atendre els drets bàsics reconeguts per l’ordenament vigent i reforçats ara amb el nou Estatut. Drets i Lleis drecen, així, un pont amb les polítiques tangibles que les persones esperen notar i percebre amb evidència pràctica. En el camp més directe dels programes i les polítiques concretes, el desplegament de les previsions pressupostàries ha donat peu a un conjunt de mesures que aquí es repassen i relacionen, tot fent l’inventari de la fiabilitat de la despesa pública al servei dels ciutadans. La sola relació ja acredita que s’han fet avenços importants en el terreny del sanejament dels comptes públics, la millora de la gestió de la salut i de Pasqual Maragall Molt Honorable President de la Generalitat Balanç Pla de Govern 9 �les seves prestacions o en el desplegament de les polítiques de seguretat i d’emergències. També posa de relleu els compromisos assolits en matèria d’ocupació i política energètica, els grans canvis en la política d’infraestructures i salts qualitatius i quantitatius en les polítiques i la construcció d’habitatges. Demostra que hem aplicat més exigència i rigor en les polítiques de sostenibilitat, hem ofert una resposta valenta i coherent en el desplegament d’equipaments judicials i penitenciaris, hem iniciat obres de vells compromisos en matèria de regadius i hem introduït millores en la col·laboració i les aportacions als governs locals de Catalunya. Finalment, palesa que hem impulsat pactes de present i futur per la recerca i la innovació, hem establert una nova planificació del comerç, estem avançant cap a una millora substancial del parc d’instal·lacions esportives, hem aprofundit en el mapa d’equipaments culturals i les activitats relacionades amb la llengua i la cultura catalanes, i hem desplegat noves polítiques socials bàsiques per donar resposta a les expectatives de les persones i del conjunt de la societat. Aquest balanç positiu no exclou que expressem la nostra insatisfacció pel fet que caldria anar encara molt més lluny. Aquest és un balanç que es queda a mig camí, que nega qualsevol autocomplaença i llença el repte d’una major exigència i una millor resposta al conjunt dels ciutadans. L’obligació moral, ètica, política dels governants és mantenir-se exigents i garantir que en aquestes matèries mai no ens podem donar per satisfets del tot. D’altra banda, també ens podem preguntar si aquesta etapa de la governació de Catalunya ha suposat realment un canvi significatiu en la política catalana. Estic convençut que més que un canvi consumat, hem de parlar d’un canvi iniciat: s’han obert nous camins en la política catalana que ens porten cap a un canvi de cultura política. Són els camins de l’alternança democràtica, del catalanisme com a cultura cívica compartida, del nou Estatut com l’eina més potent per autogovernar-nos que mai hàgim tingut, de l’Espanya plural com a projecte necessari i el d’una Europa interioritzada a la governació de Catalunya. Ara Catalunya –la seva ciutadania- ha de decidir si seguim els camins oberts. És molt més que una decisió electoral. És una decisió que implica el compromís de la societat catalana amb el seu propi esdevenidor. Balanç Pla de Govern 11 �Introducció El 12 de desembre del 2003 se signava el Pacte del Tinell. Aquell dia s’expressaven, al mateix temps, la decisió comuna dels tres grups d’esquerres per donar forma a la nova majoria parlamentària i, d’altra banda, l’acord entorn al contingut més ambiciós plantejat mai a Catalunya des de la recuperació de l’autogovern al 1978. Naixia el Govern Catalanista i d’Esquerres; es verificava, per fi, l’alternança que defineix els nostres sistemes democràtics. Tres reptes apareixen nítidament ja en aquell moment: el primer, sostenir la coalició, el segon, governar amb solvència i resultats, i el tercer, assolir el nou Estatut, que era la proposta que cimentava el Pacte. La primera tasca era clara: convertir el Pacte en Programa de Govern, concretar objectius, fites, terminis, mitjans, funcions i responsabilitats. Calia, al més ràpidament possible, quallar en un projecte compartit, fer síntesi operativa de la suma de forces, idees, il·lusions i objectius que cada un dels tres components aportaven al Pacte. Calia, en una paraula, convertir la coalició en un autèntic Govern. Cal admetre avui que aquesta tasca ha requerit més esforços i dedicació del que esperàvem. El manteniment de l’equilibri intern de la coalició ha exigit energies i temps que hauríem volgut bolcats en altres direccions. Diferències de concepció ben legítimes, objectius programàtics propis de cadascú i no sempre fàcilment compatibles, cultures polítiques internes prou distintes, representació territorial i social ben definides per cada força amb aspectes complementaris però també, a voltes, contradictoris. Tot plegat, expressió de la riquesa i la diversitat de les esquerres catalanes. Les distàncies eren conegudes i conscients per tothom. Res impedia, res impedeix encara avui que, amb els mateixos ingredients, es pugui dur endavant un projecte tan ambiciós com el plantejat i que, com les pàgines que segueixen mostraran, s’ha acomplert en bona mesura. El segon repte, el de governar amb solvència i resultats, demanava un altre tipus d’esforç. Calia, en primer lloc, fer-se amb la institució, conèixer els seus ritmes, hàbits, vicis i virtuts. Calia, després, dominar-la, ser capaç d’identificar canvis, de transformar processos, eliminar llast, abundantíssim, crear noves regles de comportament, nous processos de decisió. Però sobretot, calia, simultàniament, posar en marxa totes les polítiques anunciades per omplir els dèficits acumulats per anys de d’inèrcia o deixadesa, adoptar les mesures de sanejament imprescindibles, iniciar els sempre llargs processos de projecció, contractació i execució de les fortíssimes inversions previstes per a infraestructures i equipaments a tot Catalunya. És a dir, calia posar a tota marxa una maquinària rovellada, amb algunes peces excel·lents i moltes altres defectuoses, que ens rebia amb una barreja d’expectació, temor i desconfiança. Segurament es tractava de sentiments ben explicables després de 23 anys d’acomodació a una sola manera d’entendre l’Acció de Govern, la relació amb els ciutadans i el sentit de la responsabilitat en la gestió dels recursos públics. Avui podem dir, amb un cert orgull, que la institució ha canviat i que ho fet a millor. Desigualment, amb clarobscurs i desequilibris certament, però amb Balanç Pla de Govern 13 �resultats prou indiscutibles. No ens referim, per ara, als resultats de l’Acció de Govern. Parlem de les actituds, de la responsabilitat individual i col·lectiva, de la passió i la professionalitat de tants i tants funcionaris i treballadors. Més transparència, més instruments de coordinació, més comunicació entre departaments, més transversalitat conscient i efectiva, més rendiment de comptes. També, per què no admetre-ho, aparició de fortes lògiques departamentals lligades a l’exigible assoliment de programes sectorials molt ambiciosos i a la legítima aspiració personal i partidària d’evidenciar èxits de gestió recuperables políticament. Però la resultant ha estat positiva en termes d’organització activa i tensionada i en termes d’eficiència en la gestió dels recursos públics rebuts dels ciutadans. En qualsevol cas, la recerca del punt d’equilibri imprescindible entre cohesió i autoritat central, d’una banda, i descentralització-autonomia de gestió departamental, d’una altra, es una assignatura pendent en la nostra institució de govern. Les polítiques transversals de recursos humans, d’organització, d’aplicació de models de gestió directa o indirecta, de patrimoni, de control pressupostari de despeses i inversions, de sistemes d’informació comuns i tecnologies de la informació, entre altres, demanen la definició d’escenaris de decisió i impuls que superin els resultats, apreciables però insuficients de la pura coordinació general o la responsabilitat directa de cada un dels titulars. Pel que fa a la pròpia Acció de Govern, la valoració ha de ser clarament positiva. Les pàgines que segueixen en són mostra contundent. El Pla de Govern, és a dir, la formalització operativa interna del Pacte del Tinell, s’articula a l’entorn de quatre eixos bàsics i de 67 objectius sectorials representats i desplegats per prop d’un miler de mesures i actuacions concretes. El primer eix, l’anomenat MÉS I MILLOR AUTOGOVERN, inclou totes les polítiques d’aprofundiment de l’autogovern, amb el nou Estatut en primer terme, però també les relacionades amb la qualitat democràtica, les relacions amb l’Estat i la Unió Europea i el desplegament institucional intern del país: la pròpia administració autonòmica, l’organització territorial, la relació amb el món local. L’objectiu més important del Govern s’ha aconseguit amb escreix: L’Estatut de Catalunya és ja una realitat esplèndida i una potentíssima eina de construcció del millor futur per a tots els ciutadans i ciutadanes. Al marge del procés llarg i complex que ens ha dut fins al final del camí, el referèndum del passat 18 de juny, el cert és que el país disposa d’un nou marc on desplegar polítiques completes en tots els àmbits. L’expressió de les nostres esperances col·lectives resumida per la “Catalunya rica i plena” del nostre himne és ara més a prop que mai, és al nostre abast, és la fita exigible per qualsevol govern que els catalans decideixin tenir i pel conjunt de la societat. En el mateix context hem de valorar les decisions que s’han anat produint en relació amb la presència de Catalunya a Europa amb especial significació en dos camps: la presència de consellers del Govern de Catalunya a les sessions dels Consells de Ministres, actuant en representació de l’Estat, i el reconeixe- ment exprés que les institucions europees han fet del dret dels ciutadans a usar el català com a llengua de relació directa, així com del dret dels nostres representants, consellers i diputats, a expressar-se en català en les seves intervencions oficials. Però també en la resta de matèries integrades en aquest eix els resultats són tangibles i expliquen canvis en profunditat: el desplegament dels mossos o la millora de la seguretat viària, l’aprovació primer i el desplegament efectiu del Pla de presons, una de les evidències clamoroses del nou paradigma que el Govern de Catalunya representa. Hem passat de la incapacitat per prendre les decisions més urgents a la planificació, negociació local, ubicació precisa i construcció dels nous equipaments penitenciaris. Claredat en la proposta, transparència del procés, compensació justa, decisió ferma. Aquesta és la forma d’actuar del nou Govern de Catalunya. Com també és un contrast radical amb períodes anteriors la política en relació amb el món local. El respecte institucional i l’increment significatiu de les aportacions econòmiques són els trets que marquen el nou caràcter de la relació entre l’Administració autonòmica i la local. És la millor preparació del període de profunda renovació institucional que som a punt d’iniciar: nova organització territorial, traspàs de competències i recursos als ajuntaments, nova Llei electoral catalana. Pel que fa al creixement econòmic i la innovació, definidors del segon eix del Pla de Govern, els resultats són quasi espectaculars: creixement sostingut que iguala el global espanyol després de molts anys, creació de 304.700 nous llocs de treball i reducció de l’atur a mínims històrics (7% al Gener 2006, i una mica més del 6% al Juliol 2006), acord per la competitivitat i la internacionalització de l’economia catalana amb empresaris i sindicats. Però també ho són pel que fa a la pròpia institució: El pressupost consolidat ha passat d’uns 22.000 M€ a 30.000 M€ en tres anys (sense cap increment de la pressió fiscal), el dèficit acumulat s’ha reduït en un 83,5% durant els exercicis 2004 i 2005 (passant de 1.264 milions de resultat no financer l’any 2003 fins a 209 M€ l’any 2005), la despesa desplaçada (de 2.903 M€ a la liquidació 2003 a 2.225 M€ a la liquidació 2005)) –especialment greu a la sanitat catalana – es en procés de desaparició definitiva, la gestió pressupostària és ja una referència de rigor inqüestionable, les inversions comencen a apropar-se als nivells que mai haurien hagut d’abandonar. El Pla de l’energia, la creació de centres tecnològics avançats i instituts de recerca de primera fila mundial, especialment en l’àmbit de les biotecnologies, són altres fites ben plantades en aquest període que enorgulleixen el Govern i tot el país. Com ho són també la Llei d’horaris comercials i Pla territorial d’equipaments comercials, a punt de tancar-se en aquest moment, que han servit per posar ordre i acordar regles bàsiques en el complex món del petit i mitjà comerç, que ha d’afrontar la creixent competitivitat de les grans superfícies. En l’amplíssim camp de les polítiques socials, el tercer eix però el que rep la major part dels recursos públics, prop del 60? % del pressupost total de la Generalitat, el compliment dels objectius previstos, i en molts casos la supe- Balanç Pla de Govern 15 �ració, la profunditat i la transcendència dels canvis impulsats, no permet una síntesis de resum que faci justícia a la tasca realitzada. El conjunt de polítiques reformadores dels sistemes de salut, la posada en marxa real, per fi, del servei públic d’escoles bressol, el Pacte per a l’Educació subscrit amb tots els sectors de la comunitat educativa, la nova Llei de prestacions socials, i la de Serveis socials, que per primer cop establirà un autèntic catàleg de drets personals en aquest camp, són potser les fites més remarcables d’un balanç que ha de ser vist en tota la seva amplitud i detall per ser valorat com es mereix. Consideració a part s’ha de fer de la política cultural, que, igualment, no admet comparació amb períodes anteriors. Als èxits més visibles de la recuperació dels papers confiscats després de la Guerra Civil, la presència a Guadalajara, l’any 2004, i la nominació com a país invitat a la Fira de Frankfurt, hi hem d’afegir les línies de fons segurament més importants: En la línia confirmada de doblar el pressupost de Cultura hem d’inscriure el Pla d’infraestructures i equipaments culturals que ja és operatiu, i aporta recursos i projectes per tot Catalunya d’acord amb els Ajuntaments respectius, les noves i exemplars formes de distribució d’ajudes a la creació, amb participació i protagonisme dels propis sectors, la preparació ja molt avançada del nou Consell de les Arts i la Cultura, concepte innovador que canviarà per bé hàbits i formes sovint contraris a la imprescindible llibertat i independència de la creació artística. El conjunt de les polítiques que tenen relació amb els territoris, les infraestructures, la sostenibilitat, l’agricultura, el cicle de l’aigua o l’habitatge, conformen el quart eix del Pla de Govern. També en aquest cas es fa difícil resumir en poques paraules la riquíssima diversitat d’actuacions, mesures, nous plans directors i generals, legislació sectorial i, molt especialment, projectes d’inversió ja completats o en curs: l’accent evident en la xarxa ferroviària, però també les millores en carreteres i els nous trams i desdoblaments d’autovies, són missatges inequívocs de confirmació del compromís que del nou Govern pel reequilibri territorial. De la mateixa manera, la reducció de l’enorme dèficit acumulat en les inversions associades al cicle de l’aigua, sanejament i subministrament, i al del tractament de residus, justifica amb escreix la tasca realitzada en ambdós camps. tensió, Quart Cinturó en són els noms, però la qüestió de fons és la consecució de l’equilibri necessari entre respecte mediambiental, creixement econòmic, dotació d’infraestructures i equipaments, dret dels territoris a construir un futur propi sense hipoteques ni dependències. Només un govern com l’actual de Catalunya, decidit a mirar de cara els problemes i no a amagar-los ni ignorar-los, està en condicions de plantejar bé, primer, i resoldre efectivament, després, tots els assumptes pendents mai degudament tractats i les noves qüestions que en aquest àmbit apareixen en tot procés de desenvolupament econòmic i social. Tanquem, doncs, aquesta introducció forçosament injusta amb la realitat de l’Acció de Govern d’aquests 1.000 dies. Potser el més important és l’enorme quantitat de resultats concrets, de polítiques de canvi iniciades, de nous hàbits adquirits, de nous i millors criteris de relació amb la societat i els ciutadans. En tot cas, el futur que deixem obert és tan engrescador com exigent. El nou Estatut ens ofereix un horitzó de realització col·lectiva apassionant. Tenim molt per construir, hem assumit la plena responsabilitat sobre quasi tots els aspectes que conformen la vida, els drets i les esperances dels nostres ciutadans i ciutadanes. I per fer-ho comptem amb una institució renovada i uns professionals preparats que només esperen bona direcció, responsabilitat i qualitat en la gestió, passió en la defensa de l’interès general. Ernest Maragall i Mira Secretari del Govern En el cas de l’habitatge, s’han començat a aplicar amb magnífics resultats, que es veuran confirmats i ampliats a mig termini, noves línies i conceptes tant pel que fa a l’adquisició de sòl en col·laboració amb els ajuntaments, com en la projecció, la construcció i posada a disposició del mercat dels habitatges de protecció oficial que el país necessita després de tants anys de deixadesa o instrumentalització d’aquestes polítiques. En el cas de l’agricultura, la tasca ha estat igualment feixuga però profitosa: el Canal Segarra-Garrigues esdevé per fi una realitat incipient, el conjunt de les actuacions sectorials, les inversions en regs arreu del país, les concentracions parcel·làries, la nova legislació contractual posen ordre i raó en un sector considerat fins ara amb criteris més paternalistes que econòmics i socials. És en el marc d’aquestes polítiques que s’han produït, com era previsible, les controvèrsies internes i els processos de debat i decisió més complexos que el Govern ha hagut d’afrontar: Bracons, Xarxa Natura, interconnexió i alta 16 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 17 �1 Més i millor autogovern Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 19 �Millora de l’autogovern i impuls de noves polítiques Una característica emblemàtica del govern catalanista i d’esquerres ha estat, sense cap mena de dubte, la voluntat i la capacitat demostrades per entomar amb valentia i ambició els grans reptes del nostre país i, a més, fer-ho plantejant un canvi profund en els valors i en els continguts. Així, aquesta actitud agosarada trenca amb l’estratègia dels tímids avenços. Representa, en canvi, una aposta decidida per posar Catalunya en el camí que ens porta al nivell dels països més avançats d’Europa. Lluny de preferir amagar les qüestions pendents, lluny d’esquivar les necessitats d’avenç social i nacional del nostre país, aquest Govern ha sabut fer un salt decisiu endavant en aspectes fonamentals per al progrés de Catalunya. I, a més, aquest canvi l’ha dut a terme des de nous valors, amb un contingut clarament progressista i catalanista. Sens dubte les importants transformacions iniciades durant aquests tres anys es posen de manifest en diferents àmbits. I en particular els Departaments agrupats dins la Comissió de Política Institucional en són un excellent exemple d’aquest canvi. En aquest sentit destaca, per sobre de tot, l’impuls a la reforma de l’Estatut d’Autonomia, el principal compromís del nou Govern després de quasi 25 anys sense canvis. Es tractava d’una necessitat del nostre país massa temps ajornada i que el Govern va considerar imprescindible dur a terme per a poder afrontar el segle XXI millorant el benestar del conjunt de la ciutadania de Catalunya. Avui el poble de Catalunya pot sentir-se satisfet per comptar amb un nou Estatut que ens ha permès assolir el major nivell d’autogovern de la nostra història contemporània i dota al nostre país d’un enorme potencial de progrés en tots els àmbits. Però l’acció del Govern ha estat molt més àmplia i d’això en dóna fe la publicació que teniu a les mans. A les properes pàgines trobareu, per exemple, el salt donat en l’àmbit de la col·laboració amb els municipis. L’augment de transferències és tan important que clarament podem parlar d’una nova etapa en la manera d’entendre i de promocionar l’importantíssim paper que porten a terme els nostres ajuntaments atenent a les demandes ciutadanes des de la proximitat. A un pla ben diferent, també es pot destacar l’avenç substancial que ha viscut el català assolint una fita històrica, la possibilitat d’utilitzar-lo de manera oficial a les institucions de la Unió Europea. Aquest fet suposa un pas endavant imprescindible cap a la seva plena equiparació amb la resta de llengües oficials de la UE. I a un nivell més sectorial, es poden posar tot tipus d’exemples d’una acció decidida i compromesa, des del Pla director d’equipaments penitenciaris, que fa front a un dèficit llargament arrossegat i que aquest Govern ha volgut encarar apostant per la reinserció social dels interns, fins el desplegament als districtes de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, fet, a més, des d’un model de proximitat a les necessitats de la ciutadania, passant pel gran creixement dels recursos destinats a la cooperació al desenvolupament. En les següents pàgines trobareu moltes més mostres de l’acció decidida d’aquest Govern. Amb la mateixa empenta i decisió que les accions anteriors, també s’han dut a terme durant aquests anys intensos treballs per tal de dotar a Catalunya d’una organització territorial i d’una llei electoral pròpies i ajustades a la Joan Saura Conseller de Relacions Institucionals i Participació President de la Comissió de Govern de Política Institucional Balanç Pla de Govern 21 �nostra realitat. La complexitat d’aquestes qüestions no va evitar en cap moment que s’entomés el debat obertament i que es treballés intensament per arribar a l’imprescindible acord polític que, tanmateix, encara no ha estat possible, primer per la prioritat en l’elaboració del nou Estatut i, després, per l’avançament de les eleccions. En tot cas queda la bona feina realitzada per tal de reprendre el diàleg novament en la propera legislatura. A més d’entomar els grans reptes pendents com a país i donar-los un impuls decisiu, el Govern de la Generalitat i, en concret, la Comissió de Política Institucional, s’ha caracteritzat per l’impuls de polítiques noves, inexistents fins ara però que responen a les inquietuds presents a la nostra societat. És el cas de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre. Aquest espai d’intercanvi cultural i econòmic ha de permetre el progrés conjunt de totes les regions implicades per acabar esdevenint un dels principals motors d’Europa, així com també a nivell internacional. Igualment innovadores han estat les polítiques de recuperació de la memòria democràtica o de promoció de la cultura de pau. Per fi el Govern de la Generalitat compta amb iniciativa pròpia en aquests àmbits i així també la societat civil, que durant tant de temps hi ha estat treballant, es veu recolzada en la seva actuació. En aquestes dues darreres qüestions queda pendent, però, aprovar en el Parlament les lleis que consolidin aquests projectes. Ambició de progrés social i nacional, innovació, transparència i participació ciutadana són característiques pròpies de l’acció demostrada durant aquests anys pel Govern catalanista i d’esquerres. No són només paraules, les accions que trobareu tot seguit així com l’anàlisi del seu compliment demostren, precisament, la voluntat de ser honestos, rigorosos i de continuar avançant en el futur. Conèixer en profunditat el què s’ha fet i el que queda per fer ens permet també fer autocrítica, ser exigents amb nosaltres mateixos i renovar alhora la il·lusió i l’empenta. Aquesta és, al nostre entendre, la millor manera de continuar treballant des del Govern de la Generalitat per a la millora del benestar de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Finalment, també es motiu d’orgull poder afirmar que no només s’han impulsat polítiques innovadores i ambicioses, sinó que, a més, s’ha demostrat que hi ha una manera diferent de governar: una manera més participativa, més transparent, més dialogant, més oberta a la ciutadania. Aquesta nova forma de governar comença, precisament, per atorgar el protagonisme al Parlament, cambra de representació de tots els catalans i catalanes. Per això s’ha dut a terme la reforma del seu reglament, per a que la seva activitat sigui més àgil, més decisiva, més eficaç en el control del govern i en l’activitat legislativa. Pel que fa pròpiament al govern, s’han pres acords i s’han impulsat reformes legislatives encaminades a garantir la seva plena transparència. Amb aquest objectiu, per exemple, s’ha regulat la incompatibilitat dels alts càrrecs de la Generalitat i s’ha reformat la llei de l’audiovisual. Però el canvi en la manera de governar es demostra, sobretot, en la importància i el valor que li donem directament a la gent, veritable protagonista de l’actuació dels poders públics. Durant aquest període la ciutadania ha pogut participar activament en les principals polítiques dutes a terme, començant per la mateixa reforma de l’Estatut d’Autonomia. Perquè no només cal escoltar a la ciutadania a les eleccions, un cop cada quatre anys. El diàleg amb la societat civil, l’obertura a les seves propostes, la recerca de consensos, són fruit del convenciment que la imposició no porta enlloc. En aquest sentit també s’ha reformat la Iniciativa Legislativa Popular, per a facilitar i recolzar que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin presentar propostes de llei al Parlament. Aquest Govern de la Generalitat està segur que només amb el compromís i la col·laboració de tothom trobarem la manera d’afrontar els grans reptes de progrés social, polític, ecològic i econòmic del nostre país. Balanç Pla de Govern 23 �Més i millor autogovern Aprofundiment de l’autogovern 1.1.1 Nou Estatut d’Autonomia • El 21 de març de 2006 la Comissió Constitucional va votar el dictamen sobre la reforma de l’EAC que havien preparat els diputats espanyols i catalans. La Comissió va introduir alguns canvis en el text, fet que va comportar la pèrdua del suport d’Esquerra Republicana de Catalunya. • Després, l’EAC passà al ple del Congrés per a la seva votació, on es va aprovar per 189 vots a favor, 154 en contra i dues abstencions. Conseqüentment, el text va passar al Senat. Punt de partida • El 10 de maig el Senat va aprovar igualment el text de l’EAC i el va remetre a la Generalitat perquè el sotmetés a referèndum. El Pla de Govern establia en el seu primer punt el principal objectiu institucional del primer govern d’esquerres i catalanista de Catalunya després de la democràcia: aprovar en la legislatura un nou Estatut d’Autonomia, elaborat en la mesura del possible amb les aportacions del teixit civil del país i aprovat amb el màxim suport parlamentari. • El 18 de juny el text de la reforma va ser sotmès a referèndum. Durant la campanya propugnaven el sí PSC, CiU i IC-V i el no ERC i el PP. Malgrat una participació més baixa de la desitjada (48,85%), el resultat va resultar ser massivament majoritari pel sí, que va guanyar amb un 73,23%, envers un 20,57% que va obtenir el no i un 5,28% de vots en blanc. Altrament, es reconeixia que la iniciativa institucional corresponia al Parlament i que el Govern i el seu President havien de proporcionar l’impuls polític i el suport tècnic necessari en tot el decurs del procés. 0,6% 11,1% 5,3% 20,8% 44,6% Per primer cop la redacció d’un text estatutari es va fer amb un procés previ de participació ciutadana Desenvolupament de l’Acció del Govern El procés d’elaboració del nou EAC ha estat complex, llarg i ple d’instants de gran intensitat institucional, com correspon a la transcendència de l’objectiu que es perseguia. El Govern va endegar una campanya explicativa del procés estatutari des de l’inici i va promoure la recollida d’aportacions, ja fos d’entitats i associacions o dels mateixos ciutadans, individualment. Per a aquesta finalitat es va disposar d’un espai web i es van fer trobades amb 500 entitats representants de la societat civil catalana i, per diverses vies, es van recollir més de 100.000 aportacions i suggeriments. Identificant els moments més rellevants del procés d’aprovació de l’EAC, es poden recordar algunes de les seves fites més significatives: • La Ponència parlamentària va disposar, per anar avançant en el seu treball, de la feina prèvia de l’Institut d’Estudis Autonòmics. • El juliol de l’any 2005 la Ponència va establir un primer text, que fou remès al Consell Consultiu per a la seva revisió. El punt de redacció més complex va ser el del finançament, que va comptar amb una proposta del Govern. 54,8% 88,9% Parlament de Catalunya Si No 73,9% Congrés dels Diputats Referèndum Blanc Amb el nou Estatut Catalunya amplia i reforça l’autogovern, les seves institucions, els seus recursos i les seves competències. Igualment, el nou EAC conté per primer cop un catàleg de drets i deures dels ciutadans i de principis rectors de les polítiques públiques. Les voluntats de Catalunya que expressa el text estatutari s’han volgut explicar per part del Govern a tots els nivells polítics i socials en el conjunt d’Espanya. El Govern ha dut a terme aquesta tasca amb constància arreu de la geografia espanyola, malgrat incomprensions en algun cas o, en d’altres, la franca hostilitat de sectors de dreta, que no han dubtat en expressar visceralment la seva disconformitat. El grau d’acceptació ciutadà del text, expressat democràticament, suposa el final d’aquest debat. Catalunya ha volgut explicar el nou EAC al conjunt d’Espanya • El passat 30 de setembre de 2005, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de reforma de l’EAC, per 120 vots a favor i 15 en contra. Posteriorment, el seu President va remetre la proposta a les Corts Generals. • Un cop a les Corts, la proposta va ser admesa a tràmit i va ser debatuda en el ple del Congrés en la seva totalitat. Un cop aprovada, es va remetre a la Comissió Constitucional, on es podien presentar esmenes al seu articulat. 24 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 25 �Balanç Més i millor autogovern Aprofundiment de l’autogovern Tot i que els partits polítics que finalment van oposar-se al nou EAC van participar en el procés de redacció, és cert que el nivell de consens polític quant al text final de l’estatut no ha estat unànime, contràriament a la voluntat que expressava el Pla de Govern. 1.1.2 Igualment, la posició final d’ERC va propiciar la seva sortida del Govern i, en conseqüència, l’escurçament de la legislatura. Malgrat això, atès que el Govern entén que cal fer del text finalment aprovat i referendat una valoració molt netament positiva, es considera que aquest primer i fonamental objectiu del Pla de Govern és un objectiu assolit. Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat Punt de partida El PdG establia en aquest objectiu un conjunt de fites concretes, que abastaven tant el reconeixement de la llengua i la cultura catalanes a diferents nivells, com les reformes d’institucions de l’Estat, per tal que en la seva concepció i estructura reflectissin aquest caràcter plurinacional. Desenvolupament de l’Acció del Govern L’espai en el qual s’ha desenvolupat el debat i les decisions sobre la realitat plurinacional de Catalunya ha estat el nou EAC. El primer fet essencial ha estat el reconeixement explícit en el preàmbul del text que Catalunya és una nació. Això fa possible, per inducció, reconèixer implícitament que Espanya és una realitat plurinacional. Establert això, l’element següent ha estat el tractament donat a la llengua catalana en el nou EAC, el coneixement de la qual esdevé un dret i un deure dels catalans. També és rellevant reconèixer com el Govern Central ha defensat, a demanda dels governs autonòmics implicats, l’ús de les llengües cooficials de l’Estat a les institucions de la UE. Igualment, el tractament donat a l’EAC de l’estructura del poder judicial és per primer cop un exemple d’apropament de l’administració de la justícia als ciutadans. Així, per una banda, el nou Consell de Justícia es configura com una institució de govern del poder judicial a Catalunya, desconcentrant el Consell General del Poder Judicial. Per altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya passa a ser una veritable darrera instància de tots els processos judicials que s’inicien a Catalunya, deixant en mans del Tribunal Suprem la unificació de la doctrina que afecti exclusivament el Dret estatal. És també en termes generals que es pot afirmar, per múltiples aspectes del text estatutari, que d’alguna manera la relació entre Catalunya i el conjunt d’Espanya es dóna en termes de reconeixement efectiu de nació i per tant de plurinacionalitat del conjunt de l’Estat. Aquest esperit, però, s’haurà de veure confirmat en el decurs del temps per la dinàmica institucional que es vagi assentant amb la creació efectiva dels nous òrgans estatutaris. Fora del marc de l’EAC, també ha suposat un avenç cap el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat la II conferència de presidents que va tenir lloc el 10 de setembre de 2005 al Senat, a la qual hi van assistir el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero i els Ministres d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla, i d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, per part de 26 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Progrés del reconeixement jurídic del català a Catalunya i a Europa El reconeixement del fet nacional de Catalunya, primer pas cap al caràcter plurinacional d’Espanya. Balanç Pla de Govern 27 �Les seleccions esportives catalanes no han pogut encara competir en general internacionalment. l’executiu i els presidents de les 17 comunitats autònomes, Ceuta i Melilla. El tema tractat més rellevant fou el finançament sanitari. Altrament, s’ha treballat també en altres àmbits com el reconeixement de les seleccions esportives catalanes. Aquest reconeixement s’ha volgut treballar d’acord amb els esportistes i a les federacions, únics i legítims subjectes de la pràctica esportiva de competició. S’ha donat únicament suport a aquelles federacions que voluntàriament volien iniciar un procés de reconeixement internacional. En el cas de la Federació Catalana de Patinatge, es va produir un reconeixement previ que no va ser finalment referendat, en un procés en què la política va jugar més que l’esport. Altres federacions segueixen ara mateix els seus propis processos. El foment de la projecció exterior de l’esport català va ser una de les competències que van decaure en el tràmit al Congrés del nou EAC. Balanç La reforma de l’EAC ha servit com a punt de partida perquè altres comunitats autònomes endeguin processos de reforma dels seus estatuts, que si tenen un esperit similar, avançaran de forma conjunta en el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat. Les prospostes d’Estatut d’Andalusia i Galícia així semblen indicar-ho. El nou EAC ja determina una nova relació amb l’Estat que es perfila en aquest sentit. Tanmateix, no s’han assolit encara aspectes molt rellevants que es pretenien, com era propiciar la reforma del Senat en una cambra representativa de les comunitats autònomes. Atesa la necessitat de reformar la CE i la negativa del Partit Popular a fer-ho, aquesta fita sembla llunyana. Conseqüentment, atès que manca encara molt per fer però que s’han trencat algunes inèrcies fortes en sentit contrari, es pot qualificar aquest objectiu com un objectiu en vies d’assolir-se. Més i millor autogovern Aprofundiment de l’autogovern 1.1.3 Redefinir l’àmbit competencial de la Generalitat Punt de partida En aquest àmbit, el Pla de Govern identificava una llista finita de transferències que es plantejava incorporar al conjunt de competències pròpies de la Generalitat en el decurs de la legislatura. Desenvolupament de l’Acció del Govern Òbviament el marc de discussió estatutari ha estat, gairebé en tots els casos, l’espai on s’han incorporat les novetats competencials. Per tant, tot i que calgui esperar a la seva transferència efectiva, el fet que una nova competència aparegui en el text de l’EAC es pot interpretar com a fet definitiu als efectes de balanç. Algunes de les novetats conceptuals que incorpora l’EAC respecte al conjunt de competències són: • Usar, com a tècnica legislativa, la definició detallada i l’especificació de les submatèries de cada competència. • Establir una tipologia definida de competències: exclusives, compartides i executives. • Acotar l’abast de les competències estatals de foment. • Precisar l’abast territorial de les competències. • Reconèixer la possibilitat de realitzar l’acció exterior derivada de les com petències de la Generalitat. A més, el nou Estatut incorpora cinquanta noves competències. En els quadres següents, es reflecteix amb quasi exhaustivitat les matèries del nou catàleg de competències de la Generalitat, segons el que estableix el nou EAC. 28 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 L’Estatut incorpora cinquanta noves competències El nou EAC dificulta la laminació de les competències de la Generalitat Balanç Pla de Govern 29 �Principals competències compartides Principals competències exclusives Agricultura i ramaderia Estadística d’interès de la Generalitat Polítiques de gènere Planificació de l’agricultura i la Educació no universitària ramaderia (parcial) Ordenació de l’activitat econòmica Conques hidrogràfiques intracomunitàries Funció pública i personal al servei de les AAPP catalanes Regulació de l’activitat publicitària Regulació de l’aprofitament dels boscos i vies pecuàries Energia i mines Planificació i execució dels serveis de salut Règim jurídic de les associacions i de les fundacions Habitatge R+D+I pròpia Ordenació del sector pesquer Medi Ambient Seguretat social Caça i pesca fluvial Acolliment i integració de persones immigrants Règim local Activitat financera de les caixes Mercats de valors i centres de Ensenyament universitari contractació (parcial) Pesca i actiivitats marítimes i recreatives en aigües interiors Indústria, artesania Entitats religioses Disciplina, inspecció i sanció de les caixes Regulació i control dels serveis audiovisuals Regulació de l’organització de les caixes d’estalvi Ports i aeroports que no siguin d’interès general. Participació en els d’interès general. Organització dels centres de salut Planificació industrial Reversió de les expropiacions Responsabilitat patrimonial urbanístiques Comerç i fires no internacionals Principis ordenadors de l’ocupació pública Principals competències executives Xarxa viària i ferroviària (llevat Serveis socials de la de titularitat estatal) Domini públic hidràulic i obres Notaries i registres públics en conques d’interès general Llibertat religiosa Instruments de consulta Jocs i espectacles popular, llevat del referèndum Voluntariat Fires internacionals Defensa de la competència Seguretat privada Consum Joventut Protecció de menors Arxius, biblioteques i museus de l’Estat a Catalunya Propietat intel·lectual Afers penitenciaris Cooperatives i economia social Llengua pròpia Promoció de la família i de la infància Salvament marítim Propietat industrial Corporacions de dret públic i professions titulades Espais naturals Transports i centres logístics terrestres i fluvials intracomunitaris Treball i relacions laborals (inclosa funció pública inspectora) Protecció de dades Expropiació forçosa Cultura i patrimoni cultural Servei meteorològic Turisme Autorització de treball d’estrangers amb ocupació a Catalunya Comunicacions electròniques Registre civil Control metereològic Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat Obres públiques intracomunitàries (i no declarades d’interès general) Ensenyament universitari (parcial) Productes farmacèutics Expedició de títols universitaris Contrastació de metalls Dret Civil Ordenació del territori Videovigilància i gravacions Educació no universitària (parcial) Ordenació del litoral Mutualitats de previsió social Protecció Civil Urbanisme Servei públic de comunicació audiovisual autonòmic i local Esports i temps lliure Organització territorial Símbols Balanç De la llista de competències que el PdG assenyalava com a estratègiques, gairebé únicament la participació de la Generalitat en l’aeroport de Barcelona és allò més rellevant que queda per definir, més enllà de la voluntat política expressada per l’Estat de caminar cap a una gestió consorciada dels aeroports catalans. Sigui com sigui, el nou Estatut contribueix objectivament a ampliar el volum i la profunditat en l’exercici de les competències de la Generalitat de Catalunya, alhora que garantirà el seu manteniment efectiu si se’n produeixen interpretacions reduccionistes. És per això que en aquest apartat el Pla de Govern 2004-2007 es pot considerar com a objectiu assolit. 30 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 31 �Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.1 1.2.2 Nova Llei electoral Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat Punt de partida Punt de partida El Pla de Govern preveia l’elaboració d’una llei electoral pròpia, basada en els principis d’igualtat de vot entre tots els electors i electores, d’equitat en matèria de gènere i d’expressió de la representació territorial. Modernitzar i reforçar la transparència dels òrgans consultius i fiscalitzadors de l’activitat de l’Administració pública han estat dos eixos importants de l’actuació de la Generalitat al llarg de la legislatura. Amb la reforma dels organismes ja existents i la creació de nous organismes, s’ha volgut apropar la gestió de les administracions al ciutadà i donar major confiança a les actuacions que des de l’àmbit públic es realitzen. Desenvolupament de l’Acció del Govern Aquest compromís va quedar ajornat, com a conseqüència a la manca de voluntat de concens de l’oposició amb el Govern, fins a l’aprovació del nou Estatut i, per tant, a hores d’ara, i un cop aprovat l’Estatut, resta pendent de desenvolupar. En qualsevol cas, la nova llei electoral haurà de tenir en compte allò que estableix el nou Estatut en el seu article 56 sobre “composició i règim electoral”, entre d’altres: • Un sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. • Un sistema electoral de representació proporcional que asseguri la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. • Uns criteris de paritat entre homes i dones en l’elaboració de les llistes electorals. Balanç El compromís inicial plantejat en el Pla de Govern d’elaborar una llei electoral pròpia no ha pogut ser assolit en aquesta legislatura. Per tant, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és un objectiu pendent d’assolir. 32 Balanç Pla de Govern Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Inicialment i en aquest àmbit, al Pla de Govern es preveia crear una Oficina Pressupostària del Parlament, reformar les lleis de la Sindicatura de Comptes, del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu i del Consell Audiovisual, així com elaborar el projecte de llei de la Comissió Jurídica Assessora. Desenvolupament de l’Acció del Govern Una vegada esgotada la legislatura, ha estat possible reformar tres d’aquests organismes: El 28 de juny del 2004 es va aprovar la primera d’aquestes lleis, la de modificació del Consell Audiovisual de Catalunya i posteriorment la Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual de Catalunya, en la qual s’actualitzen i amplien els poders del Consell. S’ha aprovat també la llei de la Comissió Jurídica Assessora (llei 5/2005), per tal de potenciar-la, agilitzar-la i convertir-la en un òrgan que pugui afrontar amb garanties els reptes futurs de les administracions catalanes i les noves necessitats de la ciutadania. Així mateix, el nou Reglament del Parlament de Catalunya, aprovat el mes de desembre del 2005, inclou la creació d’una Oficina Pressupostària del Parlament, que tindrà com a funció principal efectuar un seguiment i un control adequats de l’execució del pressupost. A banda, i amb la mateixa voluntat de dotar de major fiabilitat i credibilitat les actuacions del sector públic, s’ha reformat el Consell de Treball Econòmic i Social, mitjançant la Llei 7/2005. Aquesta reforma ha aprofundit la funció d’assessorament del Govern i la d’observador qualificat de la realitat socioeconòmica i laboral de Catalunya d’aquest ens, així com la seva independència en l’emissió de dictàmens i informes. S’han aprovat les lleis del Consell Audiovisual, de la Comissió Jurídica Assessora Balanç Pla de Govern 33 �S’ha aprovat, després d’un llarg debat al si del Govern, també i es troba en fase de tramitació parlamentària el Projecte de llei de creació de l’Oficina Antifrau, que tindrà com a principal funció vetllar per la transparència, l’objectivitat i la legalitat en l’actuació de l’Administració, així com fomentar l’eficàcia i l’eficiència en la gestió dels fons públics. L’Oficina té com a tasques prioritàries: Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.3 Més i millor democràcia: generar una política de participació des de la Generalitat • Investigar possibles casos d’ús fraudulent de fons públics • Prevenir i alertar de les conductes del personal de l’Administració i alts càrrecs que tinguin o puguin tenir com a resultat la destinació o l’ús irregular de fons públics • Cooperar amb l’autoritat competent per esclarir infraccions administratives Punt de partida Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d’unes polítiques que, alhora, han de millorar el benestar dels ciutadans. Davant els requeriments d’una societat cada vegada més complexa i diversa, és necessari definir uns processos que permetin una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat. Balanç En definitiva, amb la voluntat d’ apropar i generar confiança entre la ciutadania envers l’Administració pública, durant aquesta legislatura s’han fet avenços importants en la modernització i la transparència dels òrgans consultius i fiscalitzadors de l’activitat de l’Administració pública. Tot i així, com succeeix en altres àmbits, el fet que la legislatura hagi esta més curta en relació amb les previsions inicials ha dificultat l’aprovació final d’altres lleis que han quedat pendents. S’estima per tant l’objectiu en vies d’assolir-se. El Pla de Govern plantejava per tal d’assolir una major participació de la ciutadania en el conjunt d’iniciatives del Govern 1 Reformar la Llei 2/1995, d’iniciativa legislativa popular 2 Fomentar la participació en el disseny i l’execució de les polítiques de la Generalitat 3 Donar suport als ens locals en l’aprofundiment democràtic i en el desplegament d’experiències de participació 4 Impulsar iniciatives destinades a afavorir la participació d’entitats i persones (joves, dones, immigrants) i a buscar en el diàleg la resolució dels conflictes Desenvolupament de l’Acció del Govern Per tal d’afavorir i impulsar la participació dels ciutadans en els afers públics, s’ha aprovat la Llei 1/2006, d’iniciativa legislativa popular, que reforma del text de 1995. Aquesta llei és una de les més avançades d’Europa, en tant que rebaixa de 18 a 16 anys l’edat necessària per recolzar la iniciativa, amb l’objectiu de fomentar així la participació dels joves sense dret de vot. Una altra novetat és la possibilitat que s’atorga als promotors d’intervenir en la tramitació parlamentària de la normativa, defensant-la davant del Parlament, o retirant-la si els sembla convenient. Quant al nombre de signatures per tramitar una iniciativa, es disminueix de 65.000 a 50.000, alhora que s’allarga el termini per recollir-les fins a 120 dies prorrogables per causes justificades. El Govern s’ha compromès no només en l’àmbit parlamentari, sinó també en el de la millora de la qualitat democràtica i de la participació dels ciutadans en els afers públics. Per tal d’incorporar la participació en les polítiques de la Generalitat, s’ha treballat en dues direccions: La Llei d’iniciativa legislativa popular fomenta la participació dels joves encara sense dret de vot • Millorar el disseny i el funcionament dels diversos Consells, Taules i/o Comissions, des dels quals la societat civil catalana fa el seguiment i aporta idees a les polítiques sectorials de la Generalitat. Per exemple, 34 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 35 �A la Generalitat hi ha 126 espais estables de participació i s’ha iniciat un procés de transformació en les seves funcions, estructures i dinàmiques de funcionament: Consell de Serveis Socials, Taula Cívica de la Ciutadania o Consells Socials de Salut s’han fet propostes per modificar el disseny i el funcionament del Consell de Serveis Socials, del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua o de la Taula Cívica de la Ciutadania. Ara mateix s’està treballant en el reglament dels Consells Socials de Salut en el territori. • Incorporar la participació en l’elaboració de les lleis, els plans i els programes que donen forma a les polítiques de la Generalitat. Com a exemples, destacaríem els processos participatius que han acompanyat l’elaboració de l’Estatut, de la Llei de serveis socials, la Llei d’infància o, ara en marxa, l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua a la gestió de les conques de Catalunya. La ciutadania en l’elaboració del nou Estatut d’autonomia de Catalunya: algunes dades • Comunicació: 200.000 tríptics informatius i 200 actes en el territori. • Participació: trobades amb 500 entitats, més de 100.000 aportacions individuals, 10 jornades temàtiques, 12.000 intervencions en el fòrum electrònic, 6.000 correus electrònics i 7.000 de postals, actes i tallers en municipis, escoles, entitats, universitats. • Difusió del text: 300.000 consultes al web www.gencat.net/nouestatut, 175.000 descàrregues en català i 68.000 en castellà, 973 d’adhesions d’entitats i 670 mocions de suport d’ens locals. • Referèndum: el text de l’Estatut repartit a totes les llars catalanes, 1.200.000 exemplars de la guia de lectura, 1.000.0000 de comparatives amb l’Estatut de 1979, 1.000 exemplars dels quaderns temàtics, materials d’informació sectorial, traduccions a l’aranès, al braille, al francès i a l’anglès, i edició de 1.500 DVD per a persones sordes. D’altra banda, i per tal de fomentar la participació ciutadana també en l’àmbit de l’Administració local, s’han fet les actuacions següents: La Generalitat ha destinat uns 3.000.000 € per donar suport a vora 350 projectes de participació en l’àmbit local • S’ha posat en marxa un programa que inclou, com a element central, una línia de subvencions als ens locals de Catalunya en matèria de participació per valor de 970.000 € l’any 2005 i 1.800.000 € l’any 2006. Aquests recursos ha permès, durant aquests dos anys, donar suport a gairebé 350 projectes locals de participació i aprofundiment democràtic. Finalment, s’han impulsat iniciatives destinades a fomentar la participació d’aquells que, per diverses raons, menys participen. També s’ha treballat en el foment del teixit associatiu i en la recerca de maneres alternatives, dialogants i participatives, d’abordar els conflictes públics. En aquest darrer aspecte s’ha posat l’emfasi en els conflictes territorials. • S’han realitzat seminaris i s’han produït materials sobre com fomentar la participació de les dones, s’ha elaborat un mapa dels consells locals vinculats a la immigració, i s’ha impulsat un estudi sobre la participació dels joves als centres de secundària. • Des d’una iniciativa interdepartamental, s’han analitzat els registres d’entitats de Catalunya, un primer pas per conèixer la seva realitat i per dissenyar les polítiques de suport més adequades. També, amb l’IDESCAT, s’ha treballat en el disseny d’indicadors per poder valorar la fortalesa del capital social a Catalunya. • Respecte a la contribució de la participació en la resolució de conflictes, s’han iniciat diverses línies de treball des de les quals s’han analitzat experiències, s’ha entrat en contacte amb els actors socials, i s’ha preparat, com a objectiu final, guies de bones pràctiques per millorar la gestió d’aquelles polítiques que poden generar tensions en el territori. Els fòrums “Presons i Territori” i “Medi Natural” han estat exemples en aquesta direcció. Balanç Des del Govern s’ha fomentat la participació ciutadana en l’adopció de les polítiques públiques; i en la difusió dels valors i dels principis democràtics. Cal destacar la participació en la reforma de l’Estatut, un dels grans projectes de país, en el qual s’han recollit tant les aportacions de la societat civil organitzada com de la ciutadania a títol individual. També volem subratllar l’èxit d’una política de caràcter transversal i interinstitucional que ha obert la possibilitat d’implicar més gent en una manera diferent de treballar. Es pot considerar, per tant, un objectiu assolit. • Aquesta línia d’ajuts s’ha complementat amb un suport específics de 200.000 € als processos participatius en el desplegament de la Llei de barris, en un pla de formació, en la convocatòria del primer Premi a la Innovació Democràtica, en el conveni per impulsar un postgrau en participació ciutadana a la Universitat de Girona, o en el suport a diversos seminaris i iniciatives que, en aquest àmbit, ens han proposat els ens locals de Catalunya. 36 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 37 �Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l’eficàcia i la transparència en la gestió pública Punt de partida Millorar l’atenció al ciutadà, l’eficàcia i la transparència en la gestió pública és un objectiu estratègic per al Govern, que vol garantir una administració més eficient, més descentralitzada i més propera al ciutadà, tot subratllant els valors de la transparència, l’austeritat, la qualitat i la professionalitat. La voluntat de construir un model propi d‘administració pública a Catalunya implicava ja al Pla de Govern els objectius següents: 1 Definició d’un model de funció pública 2 Millorar l’accessibilitat de l’Administració pública a través de mitjans electrònics, consolidant un model multicanal (telèfon, Internet, teletext digital, etc.), descentralitzant l’Administració de la Generalitat en el territori i en benefici dels ens locals, fomentant l’ús del programari lliure i els processos de concertació en el disseny de les polítiques públiques. 3 Impulsar la transparència en l’Administració pública, establint criteris d’objectivitat i de transparència en la contractaciód’obres i serveis, processos d’avaluació dels serveis de l’Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats, reforçant els mecanismes d’avaluació i de control interns en l’elaboració, l’execució i lagestió del pressupost. Desenvolupament de l’Acció del Govern Definició d’un model de funció pública Per tal de treballar en la definició del model de funció pública s’ha elaborat el Llibre blanc de la Funció Pública Catalana. La finalitat del Llibre blanc de la Funció Pública Catalana consisteix a analitzar quina és la situació actual de la funció pública a Catalunya, és a dir, del personal al servei de les administracions públiques catalanes, i avaluar si aquesta peça essencial per a la gestió i la realització dels interessos públics respon adequadament als nous reptes que la societat catalana planteja. Aquest llibre posa de manifest aspectes tan rellevants com la manca de competència exclusiva de Catalunya per determinar aspectes organitzatius de règim de prestació de serveis dels treballadors públics (la política retributiva, els sistemes de cobertura de llocs de treball, els procediments de selecció, etc.) El Llibre blanc de la Funció Pública Catalana aposta per la creació d’una funció pública catalana vertebrada a l’entorn d’uns instruments reguladors comuns, d’uns sistemes d’estructuració flexibles i adaptatius, d’unes institu- 38 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 cions i eines de planificació i de gestió integrades i coordinades per a totes les organitzacions prestadores de serveis públics a Catalunya. És per això que es proposa millorar els sistemes de selecció de personal, reformar els sistemes de provisió de llocs de treball, universalitzar la carrera professional, reorganitzar el sistema retributiu i institucionalitzar la direccció pública. El Govern s’ha proposat convocar amb periodicitat regular els concursos i oposicions de personal funcionari, per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats. S’ha incrementat el nombre de places ofertades de 2004 a 2006, amb un total de 15.663 places per accedir a l’Administració de la Generalitat, de les quals 7.195 corresponen a personal docent, 4.386 a cossos de mossos d’esquadra i 1.591 a personal de salut. Cal esmentar també les dues convocatòries específiques, adreçades a persones amb dificultats d’integració laboral per raó de la seva capacitat intel·lectual, per proveir 45 places en règim de personal laboral fix. L’accessibilitat a l‘Administració pública La transparència, la qualitat en el servei, l’accessibilitat i la universalitat de la informació demana disposar d’uns potents instruments de comunicació directa amb els ciutadans. Des de l’inici de la legislatura, el Govern ha treballat per posar en marxa un sistema integrat d’ informació i servei al ciutadà, en diferents vessants. • Servei telefònic 012 Una d’elles és la unificació de les diferents i disperses plataformes telefòniques d’informació (no d’emergències) que ja existien, per tal d’oferir al ciutadà, en canvi, un número únic i conegut. Aquest procés, a causa de la gran quantitat de serveis d’informació a integrar, encara continua. Com a reforç, finalment, cal dir que s’ha incrementat també la presència en els mitjans de comunicació del servei 012. L’acceptació dels ciutadans d’aquestes millores queda palesa en les gràfiques següents, on es refecteix, per trimestres, el nombre de trucades ateses al telèfon 012. Trucades ateses al 012 Font: DG Atenció Ciutadana 618.267 529.029 502.611 490.980 496.006 672.723 668.522 521.268 557.277 1T/2004 2T/2004 3T/2004 4T/2004 1T/2005 2T/2005 3T/2005 4T/2005 1T/2006 gràfic Balanç Pla de Govern 39 �L’increment de trucades al 012 entre l’any 2004 (2.018.632 trucades) i el 2005 (2.369.535) ha estat del 17,4%. El primer trimestre del 2006 segueix també aquesta tendència amb un fort creixement ja que es produeix un increment del 8% en relació amb el nombre de trucades ateses el mateix timestre de l’any anterior. • Gencat.cat Cal parlar, també, en segon terme del canal electrònic per excel·lència, el web. El gencat.cat ha estat objecte de canvis i remodelacions. Des del mes d’octubre del 2005, tant la conceptualització de l’espai com el seu aspecte extern, o els seus processos interns de captació i organització de la informació, fins al propi maquinari informàtic, tot s’ha modificat per fer de debò del web de la Generalitat el més avançat en tecnologia, informació i servei de Catalunya. L’acceptació dels ciutadans es demostra amb les xifres següents de visites al gencat.cat i altres webs de la Generalitat. En la mateixa línia de facilitar al ciutadà i a les empreses la seva relació amb l’Administració, apropant-li els serveis, s’ha posat en funcionament el Registre Electrònic d’Empreses i Licitadors (RELI) i el Portal e-Tributs. El RELI és un registre administratiu electrònic, on les empreses poden disposar les seves dades de personalitat jurídica, capacitat, representació i solvència per poder contractar amb les administracions públiques. Aquest servei és operatiu des d’una web i permet a les empreses tenir una acreditació per contractar amb les administracions, evitant realitzar aquesta gestió en cadascun dels concursos en què vulguin participar. El portal e-Tributs permet als ciutadans realitzar les seves operacions relatives als tributs gestionats des de la Generalitat per internet, sense necessitat de desplaçar-se. • Implementació del Servei d’Informació de Licitacions (SIL) S’ha implementat el Servei d’Informació de Licitacions (SIL), que permet la consulta de totes les licitacions en curs de l’Administració de la Generalitat que són objecte de publicació al DOGC. Visites totals als diferents webs de la Generalitat (2005-2006) Font: DG Atenció Ciutadana 8M • El foment de l’administració electrònica i de l’intercanvi telemàtic d’informació entre institucions públiques o privades 7M 6M 5M 4M 3M 2M 1M Maig Abril Març Febrer Gener Desembre Novembre Octubre Setembre Agost Juliol Juny Maig Abril Març Febrer 0M L’increment de visites és sostingut al llarg de tot el període 2005-primer semestre del 2006. El mes de maig d’aquest any, s’ha assolit concretament la xifra de 6.658.761 visites. Dins dels serveis que s’ofereixen al ciutadà des del Gencat i el 012, s’ha remodelat el servei d’inscripcions de “Vacances en Família” i “l’Estiu és teu” evolucionant el sistema amb la incorporació de sistemes de reconeixement intel·ligent de veu (IVR) complementat amb un procés de sorteig. El ciutadà pot efectuar la seva inscripció de forma còmoda (Internet, 012) i sense presses (les 24 hores del dia durant 15 dies de període d’inscripció), i rep després en el seu mòbil un número de sorteig. Finalitzat el període d’inscripció, es realitza el procés de sorteig, que assignarà les places disponibles als ciutadans corresponents, conclou així un procés còmode, accessible i transparent per tots els ciutadans que opten per a serveis d’aquesta tipologia. Aquest servei obre el camí a una nova filosofia de relació amb el ciutadà. • DOGC digital En el marc de la societat de la informació, i amb la voluntat que el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) sigui un servei públic, universal i gratuït, el Govern s’ha plantejat la idoneïtat d’impulsar la seva publicació només amb format digital. 40 Balanç Pla de Govern • El nou Registre Electrònic d’Empreses i Licitadors (RELI) i el Portal e-Tributs PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’han posat en marxa una sèrie d’actuacions que faciliten la interoperabilitat entre les administracions públiques. Entre aquestes actuacions destaca el disseny de la plataforma d’integració i col·laboració administrativa (PICA), que ha de fer possible els intercanvis d’informació entre els diferents departaments de la Generalitat, entre les diferents administracions públiques i entre diferents organismes i institucions, per tal d’aconseguir la desitjada simplificació documental en benefici del ciutadà, un dels grans pilars de l’administració electrònica. • L’AOC apropa l’Administració als ciutadans amb els tràmits en línia El Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) desenvolupa un programa de gran abast que té com a objectiu millorar la relació entre els ciutadans i les administracions públiques i consolidar un sistema que permeti estalviar temps i diners al ciutadà en la realització de les seves gestions. Entre els projectes destaca l’e-TRAM. L’e-TRAM és un projecte que permet que els municipis ofereixin als seus ciutadans per Internet els 36 tràmits municipals més comuns i demanats i fer-ho sense inversió tecnològica. S’han signat convenis amb les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i s’han adherit a l’e-tram 158 ajuntaments de Catalunya. L’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les administracions, amb garanties jurídiques evita que els ciutadans hagin d’acreditar el seu domicili en els seus tràmits. Actualment s’accedeix o s’està en procés d’accés a padrons municipals que representen fins al 82,27% de la població catalana. El foment de l’ús de la signatura electrònica amb l’emissió dels diversos certificats digitals de l’Agència Catalana de Certificació. El certificat idCAT permet als ciutadans realitzar tràmits amb les administracions per Internet amb totes les garanties jurídiques i seguretat plena. En aquests moments els ciutadans poden obtenir el seu certificat digital, de manera gratuïta, a l’Agència Catalana de Certificació (www.catcert.net) (www.idcat.net) i també Balanç Pla de Govern 41 �a qualsevol punt de la xarxa d’entitats de registre idCAT, amb més de 75 ens públics arreu de Catalunya. • Fomentar l’ús del programari lliure Pel que fa a l’ús del programari lliure, el Govern ha posat en marxa tot un seguit d’actuacions i programes dels quals destaquem el Pla pl.ct, de promoció del programari lliure a Catalunya, la creació de l’ Oficina Tècnica Programari Lliure (OTPL) i la difusió de la campanya “Tu tries, programari lliure en català”. • Descentralitzar l’Administració de la Generalitat en el territori i en benefici dels ens locals Per tal de facilitar l’accés dels ciutadans als serveis que ofereix l’Administració de la Generalitat alguns departaments han iniciat un procés de descentralització en el territori en benefici de l’ eficàcia, la qualitat i la proximitat dels serveis als ciutadans. El Departament de Salut ha estat un dels més actius en l’àmbit de la descentralització. La seva actuació però, ja està desenvolupada en altres punts del document. L’Informe sobre el Bon Govern i la transparència administrativa assenyala que l’accès a la informació és un factor clau Impulsar la transparència en l’administració pública En l’àmbit de la funció pública, al web del Departament de Governació i Administracions Públiques (www.gencat.net/governacio-ap/administracio/ index.htm), actiu des de l’abril de 2005, s’ofereix la informació referida als càrrecs públics (titulars i retribucions), al personal eventual (noms i retribucions), a les condicions i situacions dels empleats públics (dades estadístiques, publicació de les condicions retributives i contractuals, relacions de llocs de treball, polítiques socials, mobilitat...) i a l’accés a l’Administració (processos selectius i gestions telemàtiques). El Departament de Justícia ha coordinat l’elaboració de l’Informe sobre ‘Bon Govern i transparència administrativa’, que conté un conjunt de propostes que han d’orientar les actuacions de les administracions catalanes amb l’objectiu d’assegurar la transparència en l’ús dels recursos públics. Aquest informe formula més de cinquanta recomanacions i propostes dirigides a les administracions públiques de Catalunya. I assenyala els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació per part de la ciutadania, organitzacions i empreses. • Establir processos d’avaluació dels serveis de l’Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats S’ha creat el nou Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que és l’òrgan encarregat d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis, així com de donar-los a conèixer. El Decret els defineix i classifica en dos tipus: en estudis d’opinió en matèria política i electoral i en estudis en matèria d’actituds i opinions de la societat catalana per avaluar les polítiques i els serveis de l’Administració catalana. • Reforçar els mecanismes d’avaluació i de control interns en l’elaboració, l’execució i gestió del pressupost. El Parlament de Catalunya va instar la creació de l’ Oficina de seguiment i control pressupostari, amb la finalitat de potenciar els principis d’eficiència i transparència en la gestió dels fons públics, en especial pel que fa a l’Administració de la Generalitat. 42 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’han iniciat els treballs legislatius de la Llei de procediment i organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i, actualment, s’està elaborant el Decret sobre les mesures de millora de la qualitat del servei públic. • Millorar la planificació i la transparència de les campanyes de publicitat institucional i els processos d’elaboració i distribució dels estudis d’opinió En iniciar-se la legislatura es va prendre el compromís de millorar la transparència, molt específicament en l’àmbit de les campanyes de publicitat institucional. Responent a aquest compromís, en el primer semestre del 2006 i un cop es va disposar de les dades de despesa liquidada de l’any 2005, el Govern va fer públiques davant el Parlament aquestes dades Despesa de publicacions i propaganda Any Pressupost inicial Pressupost definitiu Obligacions reconegudes 2005 12.356.314 15.328.706 14.321.541 2004 9.785.620 11.309.960 10.590.230 2003 4.643.379 39.866.666 39.157.567 2002 4.408.998 30.980.903 30.641.687 2001 12.924.378 8.719.584 8.719.584 2000 4.738.719 4.738.719 1999 12.924.378 12.924.378 • El Pla de Govern 2004-2007 El Govern ha creat una nova figura que vol relacionar la seva activitat amb els ciutadans sobre uns paràmetres de compromisos inicials i d’avaluació final dels resultats. Existeix la voluntat de que els ciutadans puguin tenir una referència de quines polítiques està executant el Govern en relació als compromisos presos a l’inici de la legislatura. Balanç Com a novetat destacar que, per primera vegada, s’ha realitzat el Llibre blanc de la Funció Pública Catalana d’orientació de la situació actual i que obre un escenari de reflexió cap al nou disseny a configurar. Pel que fa a l’accés a l’Administració pública, també s’ha apostat per un increment en nous serveis que utilitzen les noves tecnologies de la informació i la comunicació. I aquells serveis que ja existien s’han adequat a la nova realitat de les TIC, com són la creació del nou web de gencat.cat amb la nova estructura de continguts. També, s’han facilitat recursos per tal de fomentar l’ús del programari lliure i s’ha elaborat l’Informe sobre el ‘Bon Govern i transparència administrativa’ que detalla i recomana que per gaudir d’una administració pública transparent cal garantir l’accés a la informació. Pel que fa a la coordinació de l’acció d’informació al ciutadà dels diversos departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla director dels sistemes d’informació al ciutadà i l’aprovació de la carta als ciutadans, que identifiqui els drets i els deures d’aquests en la seva relació amb l’Administració de la Generalitat, resten en vies d’assoliment però a nivell global l’objectiu s’ha assolit. Balanç Pla de Govern 43 �Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient Punt de partida Els compromís del Govern de la Generalitat ha estat fer arribar la justícia a la societat de manera que es percebi més propera al ciutadà i sigui, al mateix temps, més ràpida, eficient i més intel·ligible. Un bon funcionament de l’administració de justícia garanteix la bona qualitat de l’Estat de dret. Els principals objectius que s’han impulsat des del Departament de Justícia són: 1 Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions. 2 Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix. 3 Garantir l’eficiència en l’organització i prestació de serveis. La demanda d’aquest servei s’ha incrementat de manera molt notable durant els darrers anys a causa de canvis socials i legals: judicis ràpids, immigració, justícia juvenil i violència de gènere. Un dels grans objectius que s’havia proposat l’actual Govern era assegurar l’accessibilitat al servei de justícia en igualtat de condicions. I per tal d’aconseguir-ho, el Departament ha treballat amb la voluntat que el servei es presti amb la millor qualitat possible per tal d’obtenir la màxima transparència i eficiència en l’ús dels recursos que s’hi apliquen, en col·laboració amb els col·legis d’advocats i procuradors que gestionen la seva prestació. Cal destacar l’augment de les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i la reducció dels terminis de pagament, així com la creació d’un nou servei d’orientació jurídica en l’àmbit penitenciari. Amb voluntat d’explorar alternatives de millora es va constituir un grup d’experts que ha elaborat un document treball que està rebent aportacions dels sectors interessats i que servirà de base per a l’eventual reforma del sistema. Actuacions d’assistència jurídica gratuïta (acumulat anual) Font: Departament de Justícia 350.000 300.000 250.000 200.000 292.665 308.927 247.923 150.000 100.000 50.000 0 2003 2004 2005 S’ha millorat econòmicament el servei de torns d’ofici Apropar el Servei Públic de la justícia a la societat on s’imparteix És important destacar que la situació de partida pel que fa a infraestructures judicials i a nombre de jutges no és favorable per Catalunya. Les infraestructures judicials es trobaven en mal estat de conservació. I pel que fa al nombre de jutges, Catalunya, amb 9,1 jutges per 100.000 habitants l’any 2004, es situa per sota de la mitjana espanyola de 9,54 jutges. Entre d’altres actuacions al llarg de la legislatura, s’han creat 46 nous òrgans judicials en el període 2004-2006, entre ells els nous jutjats de violència contra la dona i els jutjats especialitzats en matèria mercantil. Desenvolupament de l’Acció del Govern Abans de començar amb el desenvolupament dels objectius, cal fer esment de dos factors que cal tenir en compte a l’hora de l’anàlisi: • L’aprovació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, que conté un conjunt d’articles que regulen diferents àmbits sobre els quals té competència el Departament de Justícia i que configura un nou escenari. Així, el títol III tracta del poder judicial a Catalunya i diversos articles del títol IV regulen les competències en matèria d’associacions i fundacions, dret civil, justícia juvenil, sistema penitenciari, entre d’altres. El tractament donat pel nou Estatut d’Autonomia a l’estructura del Poder Judicial, comporta una descentralització, tant pel que fa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que es configura com a darrera instància jurisdiccional, com pel que fa al nou Consell de Justícia de Catalunya, òrgan de nova creació que assumirà funcions descentralitzades de govern del poder judicial a Catalunya. • Els estudis oficials indiquen que els ciutadans encara tenen una percepció negativa del servei de la justícia. El Govern s’ha plantejat contribuir a la millora d’aquesta percepció. Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions L’assistència jurídica gratuïta és un dret reconegut a la Constitució per a les persones que acrediten insuficiència de recursos. El marc legal que el desplega ha configurat un sistema en el qual els col·legis d’advocats i els procuradors són els prestadors del servei per compte de l’Administració, que és qui fa front a la despesa generada. 44 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 És previst que la posada en marxa de la nova oficina judicial sigui una reforma clau per augmentar l’eficiència en el funcionament de la justícia. El Departament ha elaborat una definició del model que s’aplicarà a Catalunya, ha creat un grup de treball amb la participació dels diferents col·lectius implicats i està treballant en les diferents aplicacions informàtiques que es requeriran. També s’ha aprovat el decret de creació de les unitats administratives que assumiran la gestió dels recursos humans i econòmics assignats a les demarcacions judicials. S’ha aconseguit que fossin creats 46 nous òrgans judicials Un altre punt que s’ha impulsat des del Departament de Justícia és el de la justícia de proximitat. L’any 2005 es va crear una comissió amb l’Ajuntament de Barcelona per preparar el desplegament de la justícia de proximitat. L’Ajuntament de Barcelona s’ocuparà de la infraestructura dels jutjats i el Departament de Justícia dels aspectes normatius. Els nous jutjats de proximitat tindran competència en matèria de reclamacions civils de quantia menor i desnonaments per manca de pagament, així com en matèria de les faltes contra les persones o contra el patrimoni privat i públic, els furts i les faltes contra l’ordre públic, i altres conductes que atempten contra la convivència. Està previst que aquests jutjats s’implantin com a prova pilot a la ciutat de Barcelona. El Govern ha pretès també reformar i actualitzar la legislació catalana i fer un pas endavant en el procés de codificació del Dret Civil Català. En aquest sentit el Departament ha elaborat 6 projectes de llei, que deixaran el Codi Civil elaborat en més d’un 80%. S’ha aprovat la Llei que regula el Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya en matèria de drets reals Balanç Pla de Govern 45 �i el Govern ha presentat al Parlament el projecte de llei de contractes de conreu i els projectes de llei dels Llibres segon, tercer i quart del Codi Civil de Catalunya, sobre persona i família, persones jurídiques i successions. Garantir l’eficàcia en l’organització i prestació de serveis Durant aquests dos últims anys, amb la voluntat de poder definir millores en l’àmbit que examinem, s’ha elaborat el Llibre Verd de la Justícia, amb 102 recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia a Catalunya que s’han d’anar posant a la pràctica. El llibre Verd, en l’elaboració del qual hi han participat diversos experts, ha de servir com a instrument de debat i d’orientació de la política judicial a Catalunya, englobant tot allò que ha de definir una estratègia de futur. Garantir l’eficàcia en la prestació del servei suposa també millorar la gestió de la política de personal, la gestió informàtica en l’àmbit judicial i la reforma de les instal·lacions. En aquest sentit s’han dut a terme diverses actuacions: PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Ciutat de la Justícia Nous edificis judicials Ampliació i rehabilitació edificis judicials M€ Evolució inversió euros corrents Font: Departament de Justícia 350 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 38.394.917 2000 2009 5.218.446 0 62.362.743 50 195.090.426 100 28.785.186 150 13.664.942 200 54.447.163 250 296.218.211 300 13.779.360 1 En l’àmbit de personal s’ha signat un acord de condicions laborals per quatre anys que busca implicar els funcionaris en la millora del servei. Així mateix, s’ha iniciat el procés d’aplicació del nou decret 47/2006 sobre personal interí que millorarà la preparació prèvia dels interins que es destinen als jutjats. També s’han cobert més de 800 noves places per dotar adequadament els nous òrgans judicials creats i s’ha intensificat la formació que rep el personal de l’Administració de justícia. Per aconseguir uns jutges, fiscals i secretaris judicials més estables, s’ha endegat un programa de preparació d’oposicions que augmentarà el nombre de catalans que accedeixen a aquests cossos, facilitant així la seva estabilització a Catalunya. 2 S’han renovat els equipaments informàtics als jutjats, fiscalies i registres civils. S’ha finalitzat l’aplicació del programa IUSCAT, destinat a impulsar la renovació de sistemes d’informació per millorar la qualitat del servei, l’eficàcia en la tramitació i oferir les màximes garanties de seguretat jurídica. S’hi han destinat 18 M€ en una operació de rènting per renovar i ampliar el parc informàtic del Departament i s’han incorporat 8.000 ordinadors. Així mateix, s’ha posat en marxa una intranet específica que dóna servei a tot el personal dels jutjats i de fiscalia. 46 Balanç Pla de Govern Pla d’inversions en edificis judicials. 2004-2010 Font: Departament de Justícia 10.065.521 S’ha elaborat el Llibre verd de l’Administració de Justícia S’està treballant així mateix per a la normalització del català en l’àmbit judicial. En aquest sentit s’ha realitzat un programa de formació individualitzada adreçada a jutges, secretaris i fiscals. S’ha impulsat l’ús del català per part de tots els operadors jurídics i s’han facilitat les eines informàtiques per a la traducció automàtica, correcció i consulta. Val a dir que, dels 625 jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya el 30 de juny de 2005, un 43% al·legava coneixements del català i un 57% no n’al·legava. També cal destacar que el Departament va elaborar i distribuir a tots els òrgans judicials una Carta de drets lingüístics per facilitar el seu exercici per part dels usuaris de la justícia. 10.012.660 S’ha realitzat un programa de normalització del català adreçat a jutges, secretaris i fiscals 3 Cal destacar la forta inversió que s’està fent en edificis judicials: des del departament es vol renovar i millorar la situació dels edificis judicials, amb el Pla de Renovació del Parc Immobiliari Judicial 2004-2010 amb una inversió superior als 500 M€ en aquest període. Aquesta inversió renovarà els jutjats de 36 partits judicials que apleguen el 87% de la població de Catalunya. 2010 Balanç Pla de Govern 47 �520 M€ invertits en el període 2004-2010 distribuïts pel territori sobre 36 partits judicials apleguen el 87% de la població catalana Pel que fa a la Ciutat de la Justícia es va modificar el projecte inicial, millorant la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial previst a la zona. La revisió del projecte ha significat una disminució del cost de la inversió inicial en uns 36 M€. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat comprèn la construcció de més de 232.368 m2 i l’import que s’hi ha destinat és de 252 M€. El primer semestre de 2007 es lliuraran els primers edificis construïts de la Ciutat de la Justícia. El primer edifici que entrarà en funcionament serà el destinat a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i en segon lloc ho farà el que allotjarà els jutjats de l’Hospitalet. Més i millor autogovern 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals catalans en el marc del sistema comunicacional català Punt de partida S’ha de tenir en compte que la tasca de caràcter social, relacionada amb la política penitenciària i de justícia juvenil que realitza el Govern està recollida en l’eix 3 d’aquest Balanç, ja que aquesta és sobretot una política social clau del Govern. Els mitjans audiovisuals són clau a Catalunya, com a la resta de societats modernes, per diferents factors: el seu rol institucional, com a proveïdors d’informació veraç i independent als ciutadans, a nivell nacional i local; pel seu rol de dinamització de l’ús de la llengua, i finalment com a compradors de productes audiovisuals i, per tant, estimuladors de la indústria cultural. Cal esmentar finalment dos importants contribucions legislatives: la Llei 7/2006 de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i la Llei 2/2005 que permet que parelles homosexuals puguin adoptar en igualtat de condicions que les parelles heterosexuals. Balanç S’han tirat endavant moltes actuacions per tal que els objectius establerts a l’inici de la legislatura es puguin acomplir, s’ha avançat de manera substantiva en la renovació del parc immobiliari, en la renovació de la infraestructura informàtica, en els treballs de la posada en marxa de la nova oficina judicial i la reordenació de serveis de suport per tal que l’administració de justícia es modernitzi i obtingui un millor reconeixement social. Per tot això, s’estima que en aquest apartat del Pla de Govern 2004-2007 l’objectiu es troba en vies d’assolir-se, doncs les inversions realitzades donaran el seu fruit a mig termini. El Pla de Govern plantejava un seguit d’iniciatives en aquestes diferents línies: 1 Completar la legislació actual introduint més elements d’independència del poder polític 2 Assegurar el finançament i una gestió modèlica de la CCRTV en un moment de canvi cap a la TDT 3 Fer del procés de transició a la TDT una oportunitat d’ordenació del sector 4 Establir vincles sòlids amb els altres territoris de parla catalana Desenvolupament de l’Acció del Govern El desplegament normatiu d’aquesta legislatura ha tingut la seva seu principal al Parlament. El propi Govern va expressar a l’inici de la legislatura que per la matèria que es tractava aquest era l’espai adient. Han vist la llum en aquest període una reforma de la llei del CAC que aportava competències clau a aquest organisme i el desembre de 2005 la Llei de l’Audiovisual, que referma un model d’independència que ja frueix de ple consens entre les forces polítiques catalanes. El govern, amb els grups que li han donat suport, ha treballat per a l’aprovació d’una llei de la CCRTV que ja disposa d’un text gairebé final. El model a assumir per la corporació és el d’un ens independent, gestionat i governat amb criteris professionals. Un nou corpus legislatiu assegura la independència dels mitjans públics Una CCRTV al capdavant de la transició al digital Aquestes novetats legislatives s’han vist complementades amb un Contracte-Programa de la CCRTV que li aporta un augment de recursos de 337 M€ respecte del conveni anterior i fixa l’aportació del Govern fins al 2009 en 1.161 M€. El Contracte-Programa inclou el mandat de fer la transició a la TDT en clau de servei públic, aportant una programació variada i de qualitat en català. 48 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 49 �Televisió de Catalunya, en la nova TDT, emetrà set canals i reservarà l’espai radioelèctric del vuitè per a millorar la qualitat i la interactivitat dels altres canals. Molts d’aquests tindran un caràcter marcat de servei públic i de punta de llança creativa i tecnològica. La televisió pública és l’emissora més vista i preferida a Catalunya, i encapçala els rànquings d’audiències en informatius. Catalunya Ràdio ha seguit sent l’emissora de referència en informació i entreteniment, manté el lideratge per dotzè any consecutiu. Pel que fa a Catalunya Cultura, s’ha reconduït l’emissora cap a un nou plantejament especialment orientat al públic jove, després de la palesa manca de sortida del seu format inicial. El lideratge de Catalunya Ràdio no ha impedit però, la consolidació d’una oferta privada en català que any rere any ha augmentat el nombre d’oients de manera molt significativa. És molt important ressenyar que, durant aquesta legislatura, les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han mantingut el lideratge sense abandonar el model de qualitat en els continguts, i amb una gestió economicofinancera exemplar, objecte de diverses distincions. El Govern impulsa el desplegament de la TDT arreu de Catalunya Per fi les televisions locals gaudeixen d’un entorn legal i administratiu ordenat 50 Balanç Pla de Govern El desplegament digital La Televisió Digital Terrestre ha començat la seva explotació massiva i en molt pocs anys serà la tecnologia única per ones terrestres. Atès el caràcter de servei universal de la televisió, el Govern impulsa el desplegament de la TDT arreu de Catalunya. En el cas de la CCRTV, ja es cobreix des de fa anys les principals àrees urbanes. Per tal de fer possible la cobertura de tot el principat amb aquesta tecnologia, s’ha endegat un concurs per executar més de dues-centes instal·lacions i complir aquest objectiu. Aquesta actuació s’emmarca en el pla que el Govern va presentar per tal d’aconseguir en el termini més breu possible que tot el territori disposi d’accés a aquesta tecnologia i que tots els operadors emetin des de totes les instal·lacions. El fet de ser primers en aquest desplegament és, en primer lloc, una obligació d’equilibri territorial, però també és una mostra de cara a la indústria que el Govern té un compromís amb les noves tecnologies. El Govern vol que els canvis que necessàriament comportarà aquesta tecnologia (a nivell de continguts i de serveis) tinguin Catalunya com a base de creació i desenvolupament. Les televisions locals Catalunya va ser pionera a Espanya en matèria de comunicació local audiovisual i per això existeixen una munió d’emissores municipals i privades que al cap dels anys han anat sorgint i compleixen una important funció al territori. La manca històrica de regulació a tots els nivells va fer, però, que aquestes apareguessin desordenadament i que fessin, a vegades, mal ús de l’espai comú que és l’espectre radioelèctric. El pas a la TDT ha comportat, per fi, que a nivell de l’Estat es desplegués la normativa necessària per tal de completar la necessària ordenació d’aquest àmbit de la comunicació. El Govern, sempre dialogant amb els agents principals del sector, ha conduit el procés primer millorant el dibuix de demarcacions que havia fet l’Estat i després atorgant, per concurs en el cas dels operadors privats, les concessions que donen per primer cop seguretat jurídica a aquestes empreses. D’aquesta manera es pot també procedir a sol·licitar l’aturada d’emissions en analògic a totes aquelles televisions que no disposin de concessió en digital, segons marca la llei. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Acord per intercanviar emissions TV3 – IB3 Els senyals de la CCRTV s’han vist històricament al conjunt de territoris de parla catalana per mitjà d’iniciatives particulars que no tenien solidesa jurídica. El Govern ha volgut resoldre aquesta circumstància per la via de la proposta de creació d’un espai comú d’intercanvi de senyals de les televisions de parla catalana. Així, l’any 2005 es va assolir un acord amb el Govern Balear per tal que TV3 i el C33 tinguessin freqüències pròpies reservades a les Illes i el nou canal IB3 es veiés al principat de Catalunya. Aquest acord es concreta també en el dibuix d’un futur canal múltiple anomenat Euroregió i que haurà de poder tenir cobertura als diferents territoris que la formen. El Govern vol que es pugui dur a terme una iniciativa similar amb la Generalitat Valenciana. Catalunya i Balears intercanvien els senyals de les seves emisores públiques Nous instruments per als mitjans locals Amb la vocació de proporcionar instruments que fessin més viables els mitjans de comunicació locals, que sovint tenen una viabilitat econòmica més difícil, el Govern ha volgut promoure iniciatives que facilitessin l’establiment de mitjans al territori. En primer lloc consolidant l’Agència Catalana de Notícies, un projecte que no havia aixecat mai el vol i que s’ha enfortit en aquesta legislatura. Integrada en el holding CCRTV, ha rebut una injecció econòmica de 9 M€ fins al 2007 per tal de poder proporcionar serveis útils i a costos raonables a televisions, ràdios i premsa local. També s’ha promogut la creació d’un Baròmetre Català de la Comunicació, que permeti als empresaris de la comunicació local tenir idea de les seves audiències i poder així tenir més facilitats per contractar publicitat. A aquesta finalitat s’hi ha dedicat una despesa pluriennal de 3,4 M€. Finalment, s’han dut a terme convocatòries anuals amb publicitat i transparència per poder donar ajudes directes a mitjans en funció de criteris objectius. Balanç La transició a les tecnologies digitals no és per al sector audiovisual només un canvi tecnològic. És un canvi de model i d’entorn que obliga a repensar el negoci com a tal. En el marc del sistema audiovisual català això implicava un canvi en la normativa de base i una adequació de l’operador públic, la CCRTV, amb una aportació econòmica i un programa a mig termini per fer la transició. Aquestes passes fonamentals s’han donat. Igualment s’ha progressat en l’ordenació i el reforç dels mitjans locals per tal de facilitar en la mesura del possible la seva viabilitat econòmica, reconeixent la seva funció territorial. Atès que no s’han conclòs del tot totes les tasques que estaven marcades (aprovació final pel Parlament de la llei de la CCRTV, consorci únic de comunicació local, etc.) cal considerar aquest com un objectiu en vies d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 51 �Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau Punt de partida Catalunya ha estat capdavantera i ha expressat amb importants mobilitzacions socials el seu compromís pel foment de la pau i la solidaritat internacional en múltiples iniciatives. D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional i de donar suport als països en vies de desenvolupament. Per aconseguir aquests objectius en el PdG es definien els compromisos següents: 1 Foment de la cooperació i de la solidaritat internacional. 2 Foment de la pau. 3 Potenciar les entitats i els ciutadans, en l’àmbit del voluntariat i l’associacionisme. • En relació al desenvolupament, voldríem destacar el reforç de la cooperació directe, imprescindible per a construir una veritable política pública de cooperació al desenvolupament; l’augment de la cooperació multilateral, a través fonamentalment dels organismes del sistema de Nacions Unides i la millora de la concentració sectorial i geogràfica de les actuacions. • En relació a l’ajut humanitari, han pres protagonisme dos nous instruments com són la creació del Comitè Català d’Ajuda Humanitària i d’Emergència, un organisme que ha de coordinar les actuacions de les diferents administracions públiques amb les ONG d’acció humanitària i els convenis específics amb ONG i organitzacions especialitzades. • En relació a l’educació i capacitats: s’han atorgat diverses subvencions i s’han signat diferents convenis, entre els quals destaquem els signats amb els sindicats UGT Catalunya (400.000€) i CCOO (400.000€) per a l’enfortiment sindical i la promoció dels drets humans laborals al Tercer Món. Finalment, val a dir que a banda dels recursos que la Secretaria i l’Agència de Cooperació destinen a Ajut Oficial al Desenvolupament, els diversos departaments també porten a terme accions en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament (13 M€ l’any 2006, un 6% més que el 2005). En definitiva, amb aquests increments, podem afirmar que hi ha hagut un creixement exponencial dels recursos destinats a la cooperació al desenvolupament en el nostre país. Així doncs, la xifra total d’ajut oficial al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya per al 2006 representa un 0,36% dels tributs propis, amb un creixement del 18% respecte al 2005. Milers Ajut al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya EUR 1986-2006 52 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990 1989 1988 1987 0 1986 Desenvolupament de l’Acció del Govern Foment de la cooperació i de la solidaritat internacional El Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2003-2006 és el principal instrument de planificació estratègica de la Generalitat (amb 12 objectius marcats) per establir, amb una periodicitat quadriennal, les previsions de recursos i les prioritats geogràfiques i sectorials. Aquest Pla Director es concreta, any rere any, en els Plans Anuals de Cooperació al Desenvolupament, tret de sortida d’una política pública de cooperació. La suma dels recursos dels diferents plans anuals indiquen que s’ha destinat un total de 131 M€ al desenvolupament (77-80% d’aquests recursos), ajut humanitari general i ajut humanitari d’emergència (7-10%) i educació/capacitats (12-15%): 31,2 M€ el 2004, 43 M€ l’any 2005 i 56,9 M€ l’any 2006. Agència catalana de Cooperració al Desenvolupament Departament i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya Ajut total executat per la Generalitat de Catalunya Balanç Pla de Govern 53 �El Consell Català de Foment de la Pau i l’Institut Internacional per a la Pau, uns referents internacionals en matèria de pau Foment de la pau La construcció de la pau també és un dels eixos de la cooperació catalana perquè no hi ha desenvolupament sense pau ni pau sense desenvolupament. Així, amb la finalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i els seus valors, s’han fet les actuacions següents: • El Consell Català de Foment de la Pau, previst en la Llei catalana de foment de la pau, l’òrgan consultiu i de participació de la societat per al foment de la pau en les activitats de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals, adscrit a l’ACCD. • Una convocatòria específica de subvencions per dur a terme accions de construcció de pau i una altra per dur a terme activitats de foment de la pau i de la cultura de la pau. El Memorial Democràtic, element dinamitzador de les polítiques públiques de restitució de la memòria democràtica • La creació del Memorial Democràtic és un projecte de govern que té per objectiu el desplegament de les polítiques públiques adreçades a la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica del període marcat per la II República, la Generalitat republicana, la guerra civil, l’exili i la deportació, la repressió de la dictadura i la lluita contra el franquisme, i el reconeixement i difusió dels valors de les diverses tradicions de la cultura democràtica com a fonament de la democràcia actual. D’ençà de la seva creació el gener de 2004, el Programa per al Memorial Democràtic ha treballat en una doble dimensió: la redacció del projecte de Llei de creació del Memorial Democràtic, que va ser aprovat pel govern el 14 de març de 2006 i, la realització d’un seguit d’actuacions: convocatòria pública de subvencions 2005 i 2006, l’homenatge als deportats i deportades catalans als camps nazis, la commemoració de dues efemèrides de gran significat: el 75è aniversari de la proclamació de la República i el 70è de l’esclat de la Guerra Civil i l’inici d’una activitat pública que prefiguren les tasques que haurà d’assumir la futura institució. A més a més, s’ha elaborat el Projecte de Llei de l’Institut Català Internacional per a la Pau, que pretén impulsar una política pública de foment de la pau que ha estat aprobat pel Govern i tramès al Parlament. Xarxanet, l’Escola del Voluntariat i el Consell Català del Voluntariat, eines de promoció del voluntariat i de l’associacionisme català 54 Balanç Pla de Govern L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament també ha recolzat econòmicament i institucionalment les iniciatives de construcció de pau a Colòmbia (275.000€). S’ha col·laborat amb Bolívia per tal de desenvolupar la governabilitat democràtica del país amb el redisseny del sistema administratiu i especialment el d’autonomies. I un equip d’observadors electorals catalans format per tècnics i diputats del Parlament de Catalunya han participat en les eleccions presidencials de l’Autoritat Nacional Palestina a Jerusalem (2005) i també a les legislatives (2006). Finalment, s’han signat convenis amb l’Escola de Cultura de la Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pel recolzament dels programes de la Unitat d’Alerta de Processos de Pau i Iniciatives de Diplomàcia de Segona Via, de Desarmament i de Drets Humans (350.000€). I també per a la realització de 6 programes sobre prevenció, gestió i intervenció directa en conflictes i postresolucions (750.000€). PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Potenciar les entitats i ciutadans, en l’àmbit del voluntariat i l’associacionisme Les línies d’actuació que s’han realitzat en l’àmbit de les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme han estat les següents: • La creació del Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern i d’assessorament, consulta i participació de les entitats, col·lectius i persones expertes que actuen en l’àmbit del voluntariat. Per primera vegada, les entitats elegeixen per votació els seus representants. • S’ha realitzat la promoció i s’ha donat suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat amb la creació de Xarxanet.org. Es tracta d’un portal d’internet de la Xarxa Associativa i de Voluntariat de Catalunya que vol convertir-se en la gran porta d’entrada al món de l’associacionisme, el voluntariat, el civisme i la solidaritat, en tots els àmbits (social, ambiental, cooperatiu i drets humans, comunitari, etc.). I un punt de trobada per compartir informació, serveis i projectes, tot facilitant processos de treball en xarxa entre entitats, persones, federacions, escoles, administracions, empreses, universitats... • Potenciació de la formació en l’àmbit del voluntariat a través de l’Escola de Voluntariat, que és la gran trobada formativa anual del món de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya. Aquesta Escola cobreix els objectius de formació, reflexió i intercanvi d’experiències de les persones que dediquen part del seu temps a millorar la nostra societat des de les seves entitats. • Incorporació del Govern de la Generalitat en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial amb la formalització de l’Adhesió al Consell Europeu de Voluntariat. Balanç Aquest és el darrer any de vigència del Pla director de la Cooperació Catalana 2003-2006 i el primer que ha tingut la Generalitat. S’ha treballat a favor d’una ajuda humanitària eficaç, d’una cooperació de qualitat, d’un desenvolupament transformador, d’una pau justa i d’un consum responsable. Tot i l’increment exponencial de recursos que el Govern ha destinat a la cooperació al desenvolupament, encara estem lluny del 0,7% (0,36%), però l’avanç ha estat considerable. En relació al foment de la pau i el voluntariat, la fita més important ha estat la creació de diversos organismes, com el Consell Català del Voluntariat, per posar les bases en avenços substantius en aquests terrenys, per tant aquest és un objectiu en vies d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 55 �Més i millor autogovern Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol Punt de partida La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no havia tingut traducció a la pràctica, és a dir, els principis pel qual les institucions d‘autogovern de les nacionalitats i regions es converteixen en Estat, el de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d‘autonomia que ha d‘informar l‘exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions, no s‘havien incorporat en la legislació aprovada després de la Constitució. No obstant, l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia ha donat un nou impuls a aquestes relacions. Els dos objectius fixats en aquest àmbit per aquesta legislatura eren: 1 Promoure i establir la participació de la Generalitat en els tràmits previstos i en la designació de membres en les institucions, organismes i empreses estatals 2 Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya Desenvolupament de l’Acció del Govern Els dos objectius fixats en aquest àmbit per aquesta legislatura han estat regulats, bàsicament, amb el nou EAC. L’Estatut de 2006 incorpora per primera vegada un capítol dedicat a les relacions de la Generalitat amb l’Estat espanyol 56 Balanç Pla de Govern Promoure i establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs i en la designació de membres en les institucions, organismes i empreses estatals El nou Estatut d’Autonomia incorpora, per primera vegada, com una de les principals novetats respecte de l’Estatut de 1979, la regulació de les relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb les altres comunitats autònomes (capítol I del títol V). Així, s’incrementa la capacitat de la Generalitat de Catalunya per participar i ser present en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol. D’aquesta manera, el nou Estatut pretén, un cop afirmada i definida la titularitat de les competències autonòmiques (títol IV), establir la manera en què la Generalitat es relacionar amb l’Estat i amb les altres CA. Hi ha previstos tres mecanismes de relació: primerament, mecanismes bilaterals o multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres Comunitats Autò- PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 nomes. Segonament, la participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals (s’esmenta la participació de la Generalitat en la designació de membres del Tribunal Constitucional, del Consell General del Poder Judicial i en altres organismes econòmics i socials com ara el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, el Consell Econòmic i Social o l’Agència Tributària). I en darrer lloc, la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat als efectes següents: la participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya; l’intercanvi d’informació i l’establiment, quan s’escaigui, de mecanismes de col·laboració amb les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú. No obstant això, les relacions Generalitat-Estat d’aquesta legislatura encara s’han materialitzat en el marc de l’EAC de l’any 1979. Aquesta tasca l’ha centralitzat el departament de Relacions Institucionals i Participació, que és l’encarregat, a través de la Comissió Bilateral Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya (òrgan encarregat d’impulsar programes i actuacions pel desenvolupament de polítiques comunes, com també, iniciar negociacions per evitar la presentació de conflictes de competència i recursos d’inconstitucionalitat o per retirar els que hi ha en curs), d’impulsar i coordinar les relacions de col·laboració i cooperació entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat i, molt especialment, amb les altres comunitats autònomes. Amb aquesta finalitat, s’han informat preceptivament tots els projectes de convenis de col·laboració i cooperació i s’ha creat un registre per tal que els departaments de la Generalitat i la ciutadania en general tinguin accés als convenis subscrits per la Generalitat de Catalunya amb l’Estat o amb altres comunitats autònomes. Cal destacar, també en relació a aquest àmbit de relacions Generalitat-Estat, el canvi de la localització de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions de Madrid a Barcelona. En el marc d’aquestes relacions intergovernamentals es pot destacar, finalment, les ja existents entre el Govern de la Generalitat i les Forces Armades, a través de la Comissió Mixta Generalitat – Forces Armades per a una sèrie d’activitats culturals i formatives, i que es concreten en un conveni marc amb el Ministeri de Defensa, del que destaca la ampliació de la tasca dels arxivers que treballen en els arxius del Tribunal Militar Territorial Tercer, que conté 110.000 procediments judicials (1939-1978) dels quals s’ha iniciat la informatització dels fitxers corresponents. El nou EAC reconeix que el President/a de la Generalitat té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya El nou Estatut d’Autonomia regula en el seu article 67.1 que “el president o presidenta té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya”, per tant, es reconeix que aquesta institució d‘autogovern és Estat. Balanç Pla de Govern 57 �Balanç Més i millor autogovern Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals Les actuacions emmarcades dins d’aquest ambiciós objectiu polític estaven clarament supeditades a l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia que les havia de regular. Per tant, en tant que s’ha aprovat un nou EAC i que aquest regula i incrementa aquesta participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol, considerem que es tracta d’un objectiu assolit. 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat a la UE Punt de partida Europa i la consecució d’objectius històrics en l’àmbit europeu s’ha erigit com una de les quatre línies principals de l’acció internacional de la Generalitat de Catalunya durant aquesta legislatura. Cal tenir en compte que la Unió Europea condiciona una part important de les polítiques que es duen a terme als estats membres, sobretot en temes específics d’interès comú, i és, alhora, un clar referent polític. Bàsicament, aquesta tasca s’ha dut a terme: 1 Fomentant la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. 2 Assegurant la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol. Desenvolupament de l’Acció del Govern Fomentar la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries D’una banda, durant aquesta legislatura el govern ha fet públic el seu posicionament, bàsicament davant les perspectives financeres i la reforma de la política regional europea 2007-2013: defensa de l’objectiu 2 dels Fons Estructurals, defensa d’un període transitori del Fons de Cohesió i defensa d’una més gran proporció de fons transfronterers. Tots aquests posicionaments es van formalitzar el 8 de febrer de 2005 amb l’aprovació del document “Posició del Govern en relació amb les perspectives financeres de la UE 2007-2013 i la reforma de la política regional”. D’altra banda, la Generalitat ha acudit en diverses ocasions a les reunions de la Comissió de coordinadors de la Conferència per Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees a Madrid, on s’han debatut aspectes relatius a l’aplicació pràctica de l’acord sobre la participació de les CA al Consell de Ministres de la UE. Assegurar la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol En aquest sentit, el 9 desembre de 2004 es va adoptar un acord en el marc de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) que possibilita la participació directa d’un representant de les comunitats autònomes (CA), amb rang de conseller, en determinades reunions del Consell de la Unió Europea. Aquest acord representa un pas endavant en la participació de les CA a la UE. 58 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Catalunya ha fet públic el seu posicionament en relació a un tema important com és la reforma de la política regional de la UE i ha participat en reunions en relació a la participació de les CA al Consell de Ministres de la UE L’adopció d’aquest acord representa una garantia en la defensa dels interessos de Catalunya davant la UE i una participació activa en els seus òrgans de govern Balanç Pla de Govern 59 �Desenvolupament de l’Acció del Govern Fomentar la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries D’una banda, durant aquesta legislatura el govern ha fet públic el seu posicionament, bàsicament davant les perspectives financeres i la reforma de la política regional europea 2007-2013: defensa de l’objectiu 2 dels Fons Estructurals, defensa d’un període transitori del Fons de Cohesió i defensa d’una més gran proporció de fons transfronterers. Tots aquests posicionaments es van formalitzar el 8 de febrer de 2005 amb l’aprovació del document “Posició del Govern en relació amb les perspectives financeres de la UE 2007-2013 i la reforma de la política regional”. D’altra banda, la Generalitat ha acudit en diverses ocasions a les reunions de la Comissió de coordinadors de la Conferència per Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees a Madrid, on s’han debatut aspectes relatius a l’aplicació pràctica de l’acord sobre la participació de les CA al Consell de Ministres de la UE. del Comitè de les Regions va suposar que per primera vegada s’utilitzés el català en una reunió oficial de la UE (vegeu la fitxa destacada sobre el tema). • La presència dels Mossos d’Esquadra, per primer cop, en organismes internacionals com l’Europol, en relació a grans delictes: terrorisme (espanyol i internacional), delinqüència organitzada i immigració il·legal. Finalment, val a dir que l’Estatut regula les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea i d’altres organismes internacionals (capítol II del títol V) i que, per tant, les accions futures en aquest àmbit caldrà inserir-les en aquest nou marc. Balanç Catalunya ha estat una de les CA més actives en la defensa dels interessos autonòmics en el si de la UE Assegurar la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol En aquest sentit, el 9 desembre de 2004 es va adoptar un acord en el marc de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) que possibilita la participació directa d’un representant de les comunitats autònomes (CA), amb rang de conseller, en determinades reunions del Consell de la Unió Europea. Aquest acord representa un pas endavant en la participació de les CA a la UE. Fins avui, Catalunya ha estat una de les comunitats autònomes més actives en la participació en afers europeus. Les formacions del Consell de la UE, en les quals s’està aplicant inicialment aquesta participació, són les següents: Per tant, Catalunya ha assolit clarament l’objectiu d’assegurar la seva presència i intervenció en la UE, essent una de les CA amb la participació més activa en la defensa dels interessos autonòmics en el si de la Unió i, a més a més, s’ha aconseguit el reconeixement parcial de l’oficialitat de la llengua catalana per part de la Unió Europea. Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba assolit. 1 Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors 2 Agricultura i Pesca 3 Medi Ambient 4 Educació, Joventut i Cultura Durant el 2005, Catalunya va representar la resta de comunitats autònomes en els àmbits d’agricultura i pesca, de medi ambient (primer semestre) i d’educació (segon semestre). El primer semestre de 2006 els consellers de Cultura, Treball i Indústria i Benestar i Família han assistit als diferents consells de la UE. Gràcies als acords subscrits entre el Govern espanyol i el Consell de Ministres, tots els membres del Govern de Catalunya poden utilitzar el català en les seves intervencions en aquesta institució europea. Altres fites A banda d’aquests àmbits principals, en el marc europeu s’han aconseguit altres fites importants, entre d’altres: La normalització de l’ús del català i altres llengües cooficials ha estat una fita rellevant d’aquesta legislatura 60 Balanç Pla de Govern • La normalització de l’ús del català en la majoria de les institucions europees pot definir-se com una de les fites més importants de la legislatura. En aquest àmbit, s’han conclòs acords similars amb el Consell de Ministres de la UE, la Comissió Europea, el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions i el Parlament Europeu (els ciutadans poden adreçar-se en català i altres llengües cooficials a aquesta institució). Precisament, el discurs en català del President de la Generalitat en el si PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 61 �Els compromisos estratègics El reconeixement institucional del català a la UE Tot i que el català no és llengua oficial i de treball de la UE, progressivament el Govern de l’Estat, a iniciativa de la Generalitat de Catalunya, ha anat negociant el reconeixement d’un ús oficial limitat del català i les altres llengües cooficials espanyoles en les institucions de la UE. Cronologia: 13/12/2004: sol·licitud formal, del Govern de l’Estat, de reconeixement a la UE de totes les llengües que són cooficials a l’Estat espanyol. 13/06/2005: resposta a la petició espanyola, per part de la UE (Consell de Ministres d’Afers Generals i Relacions Exteriors de la Unió Europea), que possibilita un ús oficial i limitat d’aquestes llengües en les diverses institucions de la UE. Per fer-la operativa, cal adoptar acords administratius bilaterals entre el Govern espanyol i cada una de les institucions: • Acord amb el Consell de Ministres (07/11/2005) S‘autoritza l’ús oficial en aquesta institució de les llengües distintes del castellà que tenen estatut de llengües oficials segons la Constitució espanyola (CE) i s’estableixen 3 àmbits d’aplicació: el primer es refereix a les comunicacions escrites adreçades al Consell; el segon, a les intervencions orals durant una sessió del Consell, i el tercer, a la publicitat dels actes adoptats en codecisió, és a dir, als actes que han de ser aprovats conjuntament pel Consell i el Parlament Europeu. • Acord amb el Comitè Econòmic i Social (07/06/2005) S’autoritza l’ús oficial en aquesta institució de les llengües distintes del castellà que tenen estatut de llengües oficials segons la CE. L’acord reconeix la possibilitat que els ciutadans puguin adreçar comunicacions escrites en català a aquesta institució i rebre’n una resposta en la mateixa llengua. • Acord amb el Parlament Europeu –PE – (03/07/2006) Vistiplau a la possibilitat que els ciutadans que s’adrecin per escrit a aquesta institució puguin utilitzar el català. Els serveis del PE s’ocuparan de realitzar les traduccions dels escrits que els ciutadans adrecin al PE, garantint així la confidencialitat de les comunicacions. La Delegació del Govern a Brussel·les ha realitzat les gestions oportunes per tal d’assolir aquest acord que constitueix el primer pas que ha de permetre de manera progressiva implantar l’ús de llengües com el català en aquesta institució europea. • Acord amb el Comitè de les Regions –CdR– (16/11/2005) Aquest Acord segueix el mateix model que l’anterior, és a dir, d’una banda, la possibilitat que els ciutadans es puguin adreçar en català a aquesta institució i rebre-hi una resposta s’articula a partir de la intermediació d’un organisme designat per l‘Estat que garantirà les traduccions al castellà, tant de l’escrit formulat, com de la resposta del CdR, llevat que, en aquest últim cas, els serveis administratius del Comitè estiguin en condicions de contestar en català per ells mateixos. En segon lloc, l’acord permetrà als membres del CdR utilitzar el català en les sessions plenàries, sempre que aquesta opció hagi estat comunicada prèviament al seu Secretariat General. • Acord amb la Comissió Europea (21/12/2006) Qualsevol persona física o jurídica que resideixi o que tingui la seu a Espanya es pot adreçar per escrit en català a la Comissió Europea i rebre’n una resposta en aquesta mateixa llengua. El procediment previst estableix que l’escrit haurà d’anar dirigit a l’organisme competent designat pel Govern espanyol amb aquesta finalitat, el qual l’enviarà a la Comissió juntament amb una traducció al castellà. La Comissió comunicarà la seva resposta en castellà a l’esmentat organisme, el qual s’encarregarà de facilitar-ne una traducció en la llengua original de l’escrit. En el cas que la Comissió ho decideixi, però, podrà respondre directament al ciutadà en català. 62 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 63 �Més i millor autogovern Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals Punt de partida Conscients del prestigi i relacions preexistents, l’objectiu principal d’aquesta legislatura ha estat situar Catalunya a l’avantguarda dels governs de proximitat, començant pel nivell euroregional i acabant a escala mundial, construint aliances amb governs locals, regionals, estatals, i amb organitzacions internacionals, posant per davant els avenços pràctics en la consecució d’objectius concrets de desenvolupament, diversitat, innovació i construcció de la pau. Concretament, i en aquest àmbit, s’ha impulsat: 1 La participació de la Generalitat en organismes internacionals. 2 La projecció internacional de Catalunya. 3 La reestructuració de l’acció exterior. Desenvolupament de l’Acció del Govern Participació de la Generalitat en organismes internacionals D’una banda, la participació de la Generalitat en organismes internacionals s’ha materialitzat, bàsicament, en l’assistència de representants de la Generalitat a la 33 Sessió de la Conferència General de la UNESCO (París, octubre 2005), on es va aprovar la Convenció Internacional sobre la Diversitat Cultural. De l’altra, ha estat important la creació de centres o l’elecció de Catalunya com a seu d’organismes internacionals: • El Secretariat Permanent de les societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna a la Mediterrània s’ha instal·lat a Barcelona. • El Centre Internacional de Formació d’Autoritats Locals (Centre CIFAL), que neix com a desena oficina d’una xarxa mundial integrada dins el Programa de Cooperació Descentralitzada de l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació i Investigació (UNITAR). Aquest centre es dedica a la formació i a la investigació de temes de seguretat i diversitat cultural per garantir i fomentar la convivència. • Fruit de l’acord de l’ONU amb el Govern català s’ha creat, amb seu a Barcelona, l’Oficina de la Campanya del Mil·lenni de Nacions Unides. Es tracta del primer acord signat entre un govern subestatal i les Nacions Unides, a través del qual la Generalitat donarà suport financer, amb 64 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 una aportació de 850.000€ anuals, i en forma de recursos humans en àrees com la sensibilització a escala mundial i l’esforç per implicar-hi els governs de proximitat. Finalment, en aquest marc i com a novetat en aquesta legislatura, s’ha apostat per promoure la presència de professionals i estudiants catalans en organitzacions internacionals com ara les Nacions Unides o la Unió Europea, organitzant missions d’observació electoral a diversos països i col·laborant estretament amb diverses organitzacions internacionals amb l’objectiu de combatre la pobresa i de conscienciar els països occidentals del suport que necessiten els països en vies de desenvolupament. Projecció internacional de Catalunya El protagonista indiscutible de la legislatura en la nostra acció exterior ha estat, sense cap mena de dubte, la Mediterrània. L’acció exterior en la regió s’ha centrat en portar a terme una política equilibrada, recuperant de l’oblit en que els tenia l’acció exterior de Catalunya, alguns països estratègics (Algèria i Turquia), i buscar un equilibri en les relacions amb zones en conflicte, que ha passat per una intensificació notable dels contactes amb les dues parts enfrontades (el Marroc i el Front Polisari; Israel i l’Autoritat Nacional Palestina) i un suport decidit a les iniciatives de pau. A banda de l’activitat exterior realitzada pel President de la Generalitat de Catalunya a la regió (Marroc, Algèria, Turquia, l’Orient Mitjà), cal remarcar la celebració de la Cimera Euromediterrània a Barcelona (novembre 2005), amb motiu del desè aniversari de la Declaració de Barcelona. Aquest esdeveniment internacional va reunir els caps d’estat i de govern dels països membres de la Unió Europea i de dotze estats de la conca sud de la Mediterrània. Coincidint amb aquesta Cimera, la Generalitat va organitzar, juntament amb d’altres institucions, tot un seguit d’iniciatives entre les quals destaquem el Fòrum Euromed de Salut, la Conferència Euromed Dones, la Conferència Regional Euromed i la Trobada de Ministres de Medi Ambient Euromediterranis. A més a més, encara en l’àmbit mediterrani, la Generalitat ha impulsat un Fons de Capital Risc per a projectes empresarials al Marroc, Algèria i Tunísia en cooperació amb altres organismes estatals i internacionals, i ha participat, també, en la creació de la Xarxa Euromediterrània per a la Protecció de Menors Migrants (REMI), amb seu a Marsella. L’entitat neix amb els objectius de millorar el coneixement del fenomen dels menors immigrants no acompanyats i de les polítiques corresponents en l’espai de l’Euromediterrània, així com sensibilitzar els estats, les organitzacions intergovernamentals i l’opinió pública. Finalment, a part de les actuacions en l’àmbit Mediterrani, també s’han desenvolupat actuacions en d’altres àrees geogràfiques –Amèrica Llatina i Àsia, especialment– i fòrums. En aquest sentit, volem destacar: La Conca del Mediterrani ha estat la protagonista indiscutible de la projecció internacional de Catalunya • En relació a Amèrica Llatina, el país amb el qual s’ha mantingut una relació més estreta ha estat Mèxic, sobretot fruit de l’elecció de Catalunya com a convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. En aquest àmbit geogràfic cal destacar la participació, per primer cop, de la Generalitat al Fòrum Social Mundial a Porto Alegre (Brasil, 2005); els viatges institucionals del President a l’Uruguai, Brasil i Xile; i les entrevistes amb els presidents de Xile, l’Argentina i la República Dominicana. Balanç Pla de Govern 65 �• En relació a Àsia, s’ha intensificat la feina amb quatre estats estratègics per a Catalunya: la Xina (Xangai i Guangdong), el Japó, Corea (Gyeonggi) i l’Índia. Reestructuració de l’acció exterior Finalment, també s’ha portat a terme una reestructuració dels organismes encarregats de l’acció exterior del Govern i dels Consorcis participats per la Generalitat. Aquesta tasca té una visibilitat exterior escassa, però ha permès el Govern de proveir-se eines més eficaces per conduir la seva projecció internacional. Destaquen: • La creació de la Delegació del Govern a Brussel·les, que a partir de l’aprovació de l’Estatut, passarà a anomenar-se Delegació del Govern davant la UE. • L’àmplia reforma del Patronat Català Pro Europa per adaptar-ne l’estructura a les necessitats del Govern i convertir-lo en un instrument proactiu, en estreta col·laboració amb la resta de departaments de la Generalitat de Catalunya. • La reorganització de l’Institut Ramon Llull per a la promoció exterior de la cultura catalana i la creació de dos nous organismes amb vocació internacional: la Casa de les Llengües i l’Institut Català Internacional per la Pau. • Les modificacions en consorcis participats per la Generalitat, com l’Institut Europeu de la Mediterrània i, sobretot, l’Institut Català de la Cooperació Iberoamericana, ara Casa Amèrica Catalunya, seguint el model reeixit de la Casa d’Àsia. • També s’han establert, en el marc de la futura creació de l’Institut Català Internacional per la Pau, les bases de relació amb centres internacionals de pau de referència, com poden ser l’INCORE (Irlanda del Nord), el PRIO (Noruega), el SIPRI (Suècia) o bé el International Center for Transicional Justices (USA). Finalment, val a dir que l’Estatut de 2006 regula les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea i d’altres organismes internacionals (capítol II del títol V), així com la seva pròpia acció exterior (capítol III del títol V) i que, per tant, les accions futures en aquest àmbit caldrà inserir-les en aquest nou marc. Balanç Els contactes i relacions actives amb diferents regions del món i organismes internacionals, mantinguts o establerts durant aquest període, demostren el gruix adquirit per la nostra xarxa internacional i la càrrega de futur que contenen els múltiples projectes que traspassen les nostres fronteres. Durant aquesta legislatura s’ha situat l’actuació exterior de Catalunya en l’entorn que li és propi, l’entorn mediterrani, amb l’organització d’esdeveniments rellevants com la Cimera Euromediterrània i s’ha portat a terme una racionalització necessària dels organismes encarregats de l’acció exterior del Govern, entre d’altres. El balanç és, sens dubte, molt positiu. Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assolir-se plenament. • L’expansió de l’activitat de la Casa d’Àsia, amb la qual s’ha mantingut un intens treball que ha tingut un enorme èxit en els àmbits cultural, econòmic, institucional, social i de desenvolupament, i en activitats destacades com el Fòrum hispano-xinès, la Tribuna Espanya-Corea i el Fòrum hispanojaponès, tots ells celebrats a Barcelona. • La nova orientació del CIDOB com autèntic think-thank de temes internacionals i de migracions a Catalunya, complementat amb la creació d’un centre universitari, l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). • El procés de racionalització de la presència a l’exterior, amb un estudi conjunt amb tots els departaments que gestionen oficines a l’exterior que serveix de base per a la necessària reestructuració i coordinació. • La Maison de la Catalogne, a París, s’ha convertit en un servei a disposició de tots els departaments de la Generalitat i els ciutadans. • Posada en funcionament del Catalan Center a la New York University amb vocació d’aglutinar les activitats científiques i culturals a Nova York, en coordinació amb les oficines econòmiques que el CIDEM i el COPCA tenen a la ciutat. 66 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 67 �Més i millor autogovern Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques Punt de partida Amb l’objectiu d’incrementar el paper estratègic de Catalunya com a territori capdavanter per establir la connexió entre la Mediterrània occidental/sud d’Europa i el nucli central de l’Europa comunitària, s’ha impulsat la construcció de l’Euroregió. La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica: Constitució de l’Euroregió Pirineus Mediterrània La incorporació de Catalunya a les trobades entre França i Espanya ha permès avançar en temes clau en les relacions entre ambdós Estats 68 Balanç Pla de Govern 1 Conformar l‘Euroregió Pririneus-Mediterrània. 2 Definir un nou marc de cooperació transfronterera en els aspectes en els quals la Generalitat tingui competències plenes. Desenvolupament de l’Acció del Govern Conformar l‘Euroregió Pirineus-Mediterrani El mes d’octubre de 2004 es va constituir formalment l’Euroregió Pirineus Mediterrània amb la participació dels territoris de l’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées. Aquest és un projecte prioritari de l’acció exterior, molt vinculat a l’estratègia d’internacionalització de l’economia catalana prevista en “l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana” (vegeu l’apartat 2.1.2). L’Euroregió esdevé un espai de cooperació entre les regions franceses i espanyoles de l’eix mediterrani europeu. Des de la seva constitució han estat diverses les reunions celebrades on s’han analitzat els projectes en curs o s’analitzen noves propostes a desenvolupar. Entre els projectes euroregionals destaquem: l’Observatori Socioeconòmic; l’Hospital transfronterer de la Cerdanya i el Capcirt; la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç; l’EuroBioRegió i el Portal Cultura. Definint un nou marc de cooperació transfronterera Com a novetat en aquesta legislatura, convé destacar la incorporació de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes a les cimeres bilaterals hispanofranceses. Així mateix, la participació de les comunitats autònomes i les regions franceses frontereres a la primera reunió hispanofrancesa sobre cooperació transfronterera que va tenir lloc a Barcelona el 17 d’octubre del 2005, amb l’assistència dels caps de govern espanyol i francès, ha permès avançar temes sectorials clau com les infraestructures de comunicació i interconnexions energètiques; la competitivitat, innovació i creixement econòmic; i l’assistència sanitària i/o cooperació sanitària transfronterera entre ambdós costats dels Pirineus (posada en marxa de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà). PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Altres fites en aquest àmbit de la cooperació transfronterera són: • Donar continuïtat a través de nous continguts als acords i relacions ja existents. Així, a Catalunya ha ostentat la Presidència d’associacions de cooperació com: La Comunitat de Treball dels Pirineus (abril de 2003/setembre de 2005): s’han revitalitzat les activitats d’aquesta associació de cooperació transfronterera amb més de vint anys d’història, amb l’atorgament de més veu per als actors del territori pirinenc, fet que es va materialitzar en l’organització del XXII Consell Plenari a la Seu d’Urgell (setembre de 2004). També s’ha donat continuïtat amb nous continguts als projectes i relacions heretades de l’anterior legislatura Els Quatre Motors per Europa (novembre de 2005/gener de 2006): va ser una ocasió per reorientar els objectius d’aquesta associació de cooperació. Les prioritats van ser l’obertura a nous socis, la incorporació de la societat civil i el sector privat a la cooperació, l’orientació cap a aspectes estratègics d’innovació i noves tecnologies i la dimensió mediterrània. La presidència va culminar amb la reunió al Marroc dels seus presidents (Pasqual Maragall, Generalitat de Catalunya; Jean-Jack Queyranne, regió de Rhône-Alpes; Roberto Formigoni, regió de la Llombardia, i Willi Stächele, ministre d’Estat del land de Baden-Württemberg, en representació del president, Günter Öttinger), amb motiu de la Missió dels Quatre Motors, Gal·les i Flandes a Rabat, sobre desenvolupament sostenible i tecnologies mediambientals a la Mediterrània (gener de 2006), en el marc de la qual es va realitzar el traspàs de la presidència a Rhône-Alpes. • Participar a les principals xarxes regionals europees (REGLE –Conferència de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu–, ARFE –Associació de Regions Frontereres d’Europa–, CRPM –Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa–). En aquestes xarxes, en què Catalunya sovint gaudeix d’un lideratge reconegut, s’han fet els primers passos per impulsar una nova arquitectura, menys complexa i més eficient. • Rellançar les relacions bilaterals europees, per exemple amb la regió polonesa de Wielkopolska. Balanç L’objectiu de construcció de l’Euroregió Mediterrània Pirineus ha estat abastament assolit. A més de la formalització dels acords corresponents, s’han començat a desenvolupar projectes més concrets. Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba assolit. Balanç Pla de Govern 69 �Més i millor autogovern Nova organització de l’Administració 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials Punt de partida El Pla de Govern replantejava el marc de competències en l’àmbit de les administracions locals per tal de facilitar un acostament de les competències als nivells més propers al ciutadà, mitjançant la constitució de les vegueries i de les Àrees Metropolitanes, i l’increment del paper de les administracions locals. Uns objectius que s’inclouen en el nou Estatut i que amb la seva aprovació facilitarà l’impuls marcat pel Govern sobre la nova organització territorial. La voluntat del govern de formular una nova organització territorial de Catalunya, en que es donés més pes al món local, i per altra banda la pròpia Generalitat es descentralitzés també cap a les delegacions territorials no s’ha pogut dur a terme. Hi ha però actuacions emblemàtiques que són l’expressió d’aquesta voluntat i marquen un nou tarannà. Desenvolupament de l’Acció del Govern Pel Govern de la Generalitat ha esta important cedir més protagonisme i competències als ajuntaments, ja que la importància del govern local a la Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a fixar unes bases sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves necessitats. Era, per tant, necessari adoptar les mesures que facilitessin una col·laboració lleial entre nivells de govern, milloressin l’eficàcia i l’eficiència de les seves actuacions i portessin al reconeixement ciutadà el paper positiu que tenen totes les administracions. Els poders locals només administren aproximadament un 20% dels recursos públics, el mateix percentatge que dues dècades enrere. Com que el concepte de municipi ha variat en els últims anys, aquest escenari s’ha de corregir amb un procés de descentralització progressiu. El nou Estatut inclou en la nova organització territorial les vegueries 70 Balanç Pla de Govern Les vegueries i la nova organització territorial El nou Estatut preveu que els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització territorial seran l’establiment de les vegueries, la devolució a l’administració local d’un rol principal, executant el principi de subsidiarietat i el reconeixement de les Àrees Metropolitanes com s’especifica en l’article 93 del nou Estatut. Un nou model d‘ordenació territorial que es recull a l’article 151 del nou Estatut i que determina: “correspon a la Generalitat, respectant la garantia PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial que pretén evitar la superposició innecessària i no coincident de diferents nivells administratius sobre un mateix territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial”. Les vegueries, veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es configuren com a entitat que permetrà descentralitzar de manera efectiva el Govern de la Generalitat i organitzar l’aparell administratiu en els territoris. Així mateix, hauran de jugar un paper de màxima rellevància en l’organització de la cooperació local, com es concreta en els articles 2.3, 90 i 91 del nou Estatut de Catalunya. L’article 2.3 detalla que “els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia”. I l’article 90.1 diu que “la vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis”. Per tal de descentralitzar i coordinar competències amb els municipis i enfortir el llaç de cooperació local a través de la gestió de les actuacions del Govern, els Departaments de Salut, Interior i Medi Ambient i Habitatge han posat en marxa programes que configuren un nou model d’organització territorial basat en les vegueries. Noves delegacions territorials del Govern El Govern de Catalunya ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració de la Generalitat per reforçar els delegats del Govern. Així, els delegats, a més de les funcions de representació institucional i de coordinació general, participen directament en les principals dels departaments a les seves demarcacions. També s’ha creat un Consell de Direcció dels Serveis Territorials a cada demarcació, coordinat pel delegat del Govern i format pels diferents directors dels Serveis Territorials dels departaments. És important, però, destacar la creació de dos delegacions com són la de les comarques de la Catalunya Central i les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. L’objectiu de la seva creació va ser garantir la presència plena i efectiva de la Generalitat arreu del territori. I donar carta de naturalesa política als dos territoris que hauran d’esdevenir vegueria. Les seves funcions són de representació, informació, coordinació i règim interior amb el Govern. Creació de les noves delegacions territorials a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran Noves competències pel Conselh Generau dera Val d’Aran Al Conselh Generau dera Val d’Aran s’han traspassat competències en matèria d’avaluació d’impacte ambiental, gestió i recuperació del medi natural i defensa dels consumidors i usuaris, que s’afegeixen a totes la que ja tenia anteriorment. L’àmbit de la salut posa en marxa una prova pilot de descentralització seguint el nou model de vegueries • El Departament de Salut ha estat pioner en adaptar-se a la futura organització territorial en vegueries, creant 7 regions sanitàries a través del DECRET 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut. Balanç Pla de Govern 71 �Educació i cooperació municipal Els departaments de Salut, Medi Ambient i Habitatge i Interior inicien actuacions de coordinació de competències amb el món local • S’ha desenvolupat un model de cooperació i cogestió en matèria educativa entre el Departament d’Educació i Universitats i els ajuntaments incorporant, efectivament, els ajuntaments a la programació i la planificació escolar del territori: dels ensenyaments no obligatoris (0-3 anys) i de règim especial (ensenyaments artístics, arts plàstiques i disseny, de música i formació de persones adultes) que en el marc del Pacte Nacional per a l’Educació es completarà, reglamentàriament, en la propera legislatura. En aquest sentit, s’ha creat la Comissió Mixta Departament d’Educació i Ajuntaments que ha realitzat treballs de cooperació en la creació de les 30.000 places i construcció i sostenibilitat de les mateixes, seguiment de la implantació dels Plans Educatius d’Entorn, anàlisi de l’estat de l’educació d’adults i les taules mixtes amb les Oficines Municipals d’Escolarització per determinar necessitats i fer propostes de planificació. Balanç Durant aquests anys el Govern ha iniciat els treballs de definició i de creació de les Comissions per tal de configurar la nova organització territorial de Catalunya: un nou model basat en les vegueries que s’ha definit des del Govern amb l’objectiu d’incorporar-lo, com així ha estat, en el nou Estatut i que es desenvoluparà amb la seva aprovació. El Govern volia descentralitzar la seva pròpia administració i per altra banda retornar competències als municipis. Atès que aquest procés no ha fet més que començar es considera que aquest objectiu està pendent d’assolir-se. Coordinació amb les policies locals • Per donar suport a la protecció i seguretat del món local, s’ha signat un conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i FMC) per tal que els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es coordinin en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. I per acord de la Comissió de Policia de Catalunya s’està elaborant un programari específic de gestió comuna per a les Policies locals de Catalunya. Així, s’han signat 141 convenis amb els ajuntaments per a la connexió de les policies locals al Sistema d’Informació Policial del Cos de Mossos d’Esquadra. Actualment, n’hi ha 6 en tramitació. • Cal destacar la signatura del Conveni marc de coordinació i collaboració amb l’Ajuntament de Barcelona en matèria de seguretat pública i policia. En aquest sentit, la imatge dels dos cossos, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, treballant units en una sala de comandament conjunta, exemplifica l’assoliment d’una antiga demanda social -que els cossos de seguretat sumin esforços- que ara ha pogut materialitzar-se. • S’ha col·laborat i donat suport econòmic i tècnic als ajuntaments en l’àmbit de la seguretat viària mitjançant l’elaboració del Pla Local de Seguretat Viària (PLSV). Actualment s’està treballant en el PLSV de 26 municipis. La línia de col·laboració i suport als ajuntaments també compta amb la cessió d’equips de control d’infraccions per a les policies locals (etilòmetres digitals i evidencials i radars mòbils i en trípode). Convenis amb els ajuntaments per a la promoció i la creació d’Oficines Locals d’Habitatge Entre els anys 2004 i el mes de juny d’enguany s’han signat 126 convenis amb diferents ajuntaments que permetran la construcció de 5.783 habitatges protegits. També en l’àmbit de la cooperació local s’han signat 70 convenis amb els ajuntaments mitjans i grans de Catalunya, així com amb els Consells Comarcals, per a la creació d’Oficines Locals d’Habitatge que facin funcions d’atenció de sol·licituds, d’informació, de tramitació d’expedients, de mediació entre propietaris i llogaters i de Registre de sol·licitants d’habitatge protegit. 72 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 73 �Més i millor autogovern Nova organització de l’Administració Com es pot observar, l’evolució de les transferències als ens locals ha estat més que notable. Caldria destacar que els més de 688 M€ transferits el 2005 representen un increment del 29% respecte al volum de recursos de l’any anterior i un 57% respecte als del 2002. Entre totes aquestes transferències destaquem les següents: 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d’àmbit local Punt de partida Per fomentar el paper dels municipis el Pla de Govern plantejava atorgar al món local un marc de competències més ampli, assignant de forma progressiva aquelles competències en particular que fan referència a les necessitats més bàsiques de la població. Per realitzar aquesta tasca preveia també atorgar recursos econòmics suficients per fer front a les competències assignades i coordinar en general les activitats desenvolupades en el seu territori. Això es concretava en afavorir la cooperació municipal, reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat, i redefinir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic d’Obres i Serveis. 1. El Pla Únic d’Obres i Serveis: El Govern incrementa un 47,8% el PUOSC L’esforç del Govern en matèria de cooperació municipal ha estat molt remarcable en comparació amb la legislatura anterior. A través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb els municipis del país, el Govern destinarà als ajuntaments 445 M€ per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior. Pel que fa a l’any 2004, s’hi van destinar 86,2 M€; l’any 2005, un import de 108,8 M€ i l’any 2006, un total de 136M€. 2. El Fons de Cooperació Local del 2003 al 2006 per als ajuntaments s’ha incrementat un 161,32% El Departament de Governació i Administracions Públiques ha augmentat progressivament la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCLC). El 2004 va destinar 43 M€ als ajuntaments (39% més que el 2003), el 2005 va destinar-hi 59 milions (un 37% més) i la Llei de pressupostos de 2006 hi destina 80,8 milions (un 37,1% més). Pel que fa als consells comarcals, s’hi han destinat 27,7 M€ l’any 2004, 33 M€ l’any 2005 i 34 M€ l’any 2006. Desenvolupament de l’Acció del Govern A banda del desenvolupament competencial del món local que promou el nou EAC, al llarg de la legislatura la Generalitat ha procurat dotar els ajuntaments de recursos suficients perquè puguin dur a terme les tasques que tenen assignades. Així cal fer balanç del volum de recursos econòmics traspassats al món local. • Augment de la cooperació de la Generalitat amb els ens locals La taula següent recull l’evolució de les transferències dels departaments de la Generalitat a les corporacions locals en el període 2002-2005, i distingeix entre les dels departaments i les seves entitats autònomes i les de les empreses de la Generalitat. Transferències de la Generalitat a les corporacions locals en el període 2002-2005 Font: Departament de Governació i Administracions Públiques M€ Departaments i entitats autònomes 700 600 500 Increment anual Empreses de la Generalitat (MEUR) Increment anual Total (MEUR) Increment anual (MEUR) 400 2002 391,4 300 2003 398,5 1,8% 64,2 37,78% 462,6 5,62% 200 2004 468,9 17,7% 63,7 -0,7% 532,6 15,13% 2005 606,1 29,3% 82,6 29,6% 688,7 29,30% 100 2002 2003 2004 438 46,6 2005 Empreses de la Generalitat Departaments i entitats autònomes 74 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 75 �Inversió món local 2004-2005-2006 Alt Pirineu i Aran PUOSC 2004: 5.082.019 € 2005: 7.995.454 € 2006: 10.263.802 € Fons cooperació local 2004: 5.224.937 € 2005: 6.341.021 € 2006: 7.727.700 € Cooperació petits municipis 2005: 622.246 € Lleida PUOSC 2004: 10.463.593 € 2005: 12.009.658 € 2006: 15.977.652 € Fons cooperació local 2004: 8.056.117 € 2005: 9.706.043 € 2006: 12.087.765 € Cooperació petits municipis 2005: 1.524. 962 € 5. Altres ajuts i suport al món local Amb la finalitat de complementar el suport econòmic a municipis petits s’han atorgat 6,39 M€ als ajuntaments de menys de 2.000 habitants amb baixa suficiència econòmica. Es va establir una línia d’ajuts de màquines llevaneu als ajuntaments, mancomunitats de municipis i consells comarcals de l’Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Val d’Aran. Es van adjudicar 10 vehicles llevaneu, amb un pressupost total d’1.595.000 €. • Llei de modificació de l’article 81 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya Catalunya Central PUOSC 2004: 15.173.800 € 2005: 15.812.856 € 2006: 17.994.141 € Fons cooperació local 2004: 8.389.048 € 2005: 10.974.533 € 2006: 14.002.315 € Cooperació petits municipis 2005: 1.156.452 € Camp de Tarragona PUOSC 2004: 9.995.621 € 2005: 11.660.986 € 2006: 15.143.558 € Fons cooperació local 2004: 8.223.360 € 2005: 10.521.294 € 2006: 13.156.972 € Cooperació petits municipis 2005: 922.829 € Terres de l’Ebre PUOSC 2004: 4.893.195 € 2005: 6.180.306 € 2006: 8.530.398 € Fons cooperació local 2004: 3.974.719 € 2005: 5.181.396 € 2006: 6.292.037 € Cooperació petits municipis 2005: 438.519 € Girona PUOSC 2004: 16.360.467 € 2005: 20.318.472 € 2006: 25.171.712 € Fons cooperació local 2004: 11.224.408 € 2005: 14.691.713 € 2006: 18.728.967 € Cooperació petits municipis 2005: 1.420.696 € Barcelona PUOSC 2004: 19.506.831 € 2005: 27.424.317 € 2006: 33.773.728 € Fons cooperació local 2004: 26.001.020 € 2005: 34.972.190 € 2006: 43.259.729 € Cooperació petits municipis 2005: 306.278 € 3. El Fons FEDER de la Unió Europea inverteix 68,8 M€ Pel que fa a les subvencions de la Unió Europea a través dels Fons Estructurals FEDER per a les anualitats 2004-2005, corresponent a les actuacions dels ens locals de Catalunya incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya, en estat de 68,8 M€. 13,4 M€ dels anys 2004 i 2005 en noves tecnologies per a la millora de la gestió interna i la prestació de serveis d’informació 76 Balanç Pla de Govern Per donar impuls a les entitats descentralitzades s’ha aprovat la Llei de modificació de l’article 81 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Aquesta nova llei de modificació preveu que, en el cas de vacant de la Presidència de cadascuna de les entitats municipals descentralitzades, aquesta sigui ocupada per la següent persona que hagi obtingut més vots populars en les eleccions d’aquest òrgan unipersonal. També, per impulsar la cooperació i la prestació conjunta de serveis entre els municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió, s’ha signat un Conveni amb la Diputació de Barcelona amb el compromís mutu de desistir dels plets que mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i serveis de competència municipal. • Assessorament al món local El Govern ha finançat, a través de subvencions, els serveis comarcals d’assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis amb 1,2 M€ l’any 2004 i 3 M€ l’any 2005. A través del portal www.municat.net s’ha pogut oferir als ajuntaments nous serveis en matèria de personal i d’assessorament per a la contractació de pòlisses d’assegurances. • Llei 1/2006 del Règim especial del municipi de Barcelona: Carta Municipal de Barcelona Ha culminat el procés d‘aprovació (en el darrer Ple es va aprovar la Llei de modificació de la Carta Municipal) que aprofundeix en els mecanismes de participació ciutadana, reforça la pràctica democràtica i estimula la cooperació entre l’Ajuntament i el moviment associatiu i els agents socials, com a factor de progrés i cohesió. Barcelona és el nucli central d’un continu urbà i d’un territori que s’expressa en realitats municipals plurals i amb valor propi, però que, pel seu caràcter metropolità, requereix coordinació, enteniment i l’aplicació de criteris comuns en àmbits diversos. La Carta Municipal de Barcelona s’ha de convertir en el model a seguir per la resta de municipis de Catalunya. La Carta Municipal de Barcelona reforça la pràctica democràtica i del moviment associatiu 4. Subvencions per a noves tecnologies als municipis Cal destacar les subvencions en noves tecnologies que s’han lliurat als municipis, amb un import de 6 M€ per a l’any 2004 i 7,4 M€ per a l’any 2005, per tal de millorar els processos de gestió interna i la prestació de serveis d’informació i tramitació, l’adequació de sistemes d’informació a la Llei orgànica de protecció de dades i la implantació de projectes pilot innovadors als ajuntaments i consells comarcals. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 77 �Balanç Més i millor autogovern Finançament Autonòmic L’increment dels recursos destinats al món local ha estat molt important al llarg de la legislatura. Tots els instruments financers de que disposa la Generalitat per dotar de recursos als municipis han crescut . Aquest augment tan substancial no és fruit d’una major disponibilitat pressupostària conjuntural: és la prova d’un canvi en la percepció que es té del món local des del Govern. La Generalitat ha de ser el finançador d’aquells projectes que en benefici del seu territori dissenyi el món local. Així doncs, aquest augment de recursos s’hauria de seguir veient incrementat en futur a mesura que els ajuntaments vagin adquirint noves competències delegades. Per tant aquest objectiu es considera assolit. 1.5.1 Nou Sistema de Finançament Punt de partida Catalunya necessita més recursos per atendre nous reptes econòmics i socials. La voluntat de disposar d‘una economia competitiva i de millorar el nivell de benestar fa necessària la disposició de recursos per resoldre mancances. En definitiva, són necessaris més recursos i més competències per tal de poder atendre amb un alt nivell de qualitat els serveis públics fonamentals, com l’educació, la sanitat, l’habitatge, els serveis socials o la seguretat, així com disposar de més infraestructures per potenciar la recerca, la innovació i l‘ús de les noves tecnologies i per invertir en la millora de l‘estructura i la producció de serveis socials. Les conclusions dels estudis sobre el dèficit fiscal català demostren que la nostra economia té un gran potencial de creixement però que ha estat, en part, contingut fins ara per criteris redistributius discutibles i poc lògics dels del punt de vista d’eficiència econòmica. La revisió de l‘Acord de finançament ha de contenir els punts bàsics següents: 1 Increment en l’autonomia financera de la Generalitat. 2 Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya i del Consorci Tributari amb l’Estat com a ens responsables de la gestió i de la recaptació dels impostos pagats a Catalunya. 3 Disposar de més capacitat normativa sobre els impostos cedits i/o compartits amb l’Estat. 4 Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures. 5 L’establiment d’uns mecanismes clars i transparents d’anivellament que garanteixin la solideritat i no penalitzin Catalunya. 6 Una millora substancial de la suficiència financera. Desenvolupament de l’Acció del Govern El nou model de finançament, inclòs al text de l’Estatut votat el 18 de juny pels catalans es basa en els següents grans criteris: Increment de l’autonomia financera Els ingressos procediran del rendiment dels impostos pagats a Catalunya. A tal efecte, s’incrementa el percentatge d’aquests impostos que corresponen a la Generalitat: l’IRPF s’incrementa del 33% al 50%, el de l’IVA del 35% al 50% i els impostos especials del 40%, al 58%. També es produeix un augment de la capacitat normativa de manera que la Generalitat participarà en la fixació dels elements essencials dels tributs i específicament s’atribueix 78 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 L’Agència Tributària de Catalunya i un futur consorci amb l’Agència Tributària de l’Estat gestionaran els impostos pagats a Catalunya Balanç Pla de Govern 79 �un increment en capacitat de decisió sobre l’IRPF i capacitat sobre la fase minorista de l’IVA i dels impostos especials. L’Agència Tributària de Catalunya serà l’encarregada de recaptar els impostos propis i dels impostos totalment cedits. També es recull el compromís de crear en dos anys un consorci juntament amb l’administració tributària de l’Estat de participació paritària per a la gestió de la resta dels impostos recaptats a Catalunya, segons la seva naturalesa. Un model més solidari que també es traduirà en més ingressos per a la Generalitat Les inversions de l’Estat a Catalunya s’equiparen al pes del PIB de l’economia catalana al conjunt espanyol durant els propers 7 anys. M € Evolució de la despesa consolidada del Pressupost de la Generalitat a Catalunya Font: Pla de Govern, Generalitat de Catalunya 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 Mecanismes de solidaritat potents i equitatius La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, de manera que aquestes puguin prestar nivells similars de serveis realitzant un esforç fiscal similar. Alhora, el major esforç fiscal realitzat pels ciutadans de Catalunya, mesurat pels impostos pagats en relació a la mitjana, s’ha de traduir en uns majors ingressos per al Govern de Catalunya. Compromís inversor en infraestructures La inversió en infraestructures per part de l’Estat a Catalunya serà equivalent a la participació percentual del PIB de Catalunya en el conjunt, i això per un període de 7 anys. Durant el període 1991-2005 la inversió estatal a Catalunya va ser el 12% del total (10% sense comptar l’efecte TGV), mentre que el PIB català és el 18,8 % del total espanyol i la població catalana representa el 16,5% de l’espanyola. Jerarquia normativa Desapareix la jerarquia normativa de la LOFCA sobre l’Estatut. D’acord amb l’article 201.1 “les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la Llei orgànica a que fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució”. En definitiva, el nou sistema de finançament incrementarà l’autonomia financera, serà un model territorial més equitatiu i solidari i millorarà la suficiència de recursos a Catalunya. L’evolució del pressupost de la Generalitat demostra la necessitat creixent d’atendre la societat amb més i millors serveis. Balanç La millora que suposa el nou text estatutari és clara, en reunir les característiques bàsiques dels models dels països federals: fa compatible l’autonomia financera de la Generalitat amb el compliment d’un principi explícit de solidaritat, és a dir, s’aconsegueix, un equilibri entre els principis d’autonomia i igualtat; proporciona a la Generalitat ingressos que provenen fonamentalment dels tributaris i no de les subvencions; instrumenta mecanismes d’anivellament potents i transparents, fent possible la igualtat sense perjudicar a ningú. El model de finançament del nou Estatut representa un canvi substancial respecte l’actual. Totes les mesures que s’hi preveuen permeten assegurar que Catalunya experimentarà un augment important dels seus recursos, que ha de permetre dur a terme les polítiques que Catalunya necessita i els seus ciutadans reclamen, tant en l’àmbit dels serveis públics fonamentals (educació, sanitat, serveis socials, etc.) com en el de la competitivitat de la nostra economia. El nou finançament està previst que impliqui una millora en la suficiència de recursos per Catalunya, fet que ha de reportar associat una qualitat major en el nivell de serveis a la seva ciutadania. Ens trobem davant d’un model de finançament que tot i restar pendent de desenvolupament i aplicació, ha d’aportar més recursos per Catalunya i més capacitat de decidir sobre els nostres impostos. Podem per tant parlar d’una clara millora del model de finançament de Catalunya i que s’han afegit a l’important avenç en els recursos per la salut a Catalunya que ha suposat l’Acord de finançament sanitari de 2005 en el marc de la Conferència de Presidents Autonòmics i que ha de permetre millorar el finançament entre 500 i 750 M€. El Pla de Govern 2004-2007, respecte a l’assoliment d’un model de finançament per a Catalunya més just i equitatiu, presenta doncs en aquest cas un objectiu assolit. 5.000 0 2002 2003 2004 80 Balanç Pla de Govern 2005 2006 PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 81 �Més i millor autogovern Finances públiques 1.5.2 Modernització del sistema pressupostari. Rigor i eficiència en la gestió de les finances públiques L’exercici 2005 s’ha caracteritzat també per una disminució de les formes atípiques d’endeutament i una reorganització del deute. Això ha comportat M€ Evolució del resultat no financer 2003-2005 Font: Departament d’Economia i Finances 600 -400 El pressupost de la Generalitat és l’eina que reflecteix l’acció de govern i que permet assignar i gestionar els recursos d’aquesta administració. És un instrument que ha d’evolucionar d’acord amb una societat cada cop més avançada i que demanda més i millors serveis als quals la Generalitat ha de fer front amb una restricció de recursos. Això es produeix juntament amb una major demanda d’informació sobre la destinació i l’ús que se’n fa dels recursos públics. Per tant, l’objectiu a l’inici de la legislatura era modernitzar el procés pressupostari de la Generalitat d’acord amb els principis de transparència, eficàcia i eficiència. -637 -1.264 -821 -282 -539 -605 -396 -209 -900 -1.400 Liquidació 2003 Punt de partida Al llarg de la legislatura s’han produït canvis importants en el procés pressupostari. 627 100 Liquidació 2004 Liquidació 2005 Dèficit segons SEC 95 Variació despesa desplaçada Resultat no financer M€ Evolució de la despesa desplaçada Font: Departament d’Economia i Finances 3.000 2.500 2.903 2.621 2.000 2.225 1.500 1.000 500 0 627 -282 -500 Liquidació 2003 Liquidació 2004 -369 Liquidació 2005 Variació despesa desplaçada Total despesa desplaçada Desenvolupament de l’Acció del Govern Rigor i eficiència en la gestió de les finances públiques L’informe econòmic i financer sobre la situació de l’Hisenda de la Generalitat a 31/12/03 mostrà que els comptes de la Generalitat presentaven un dèficit (SEC) de 1.264 milions de dèficit i un deute de 17.364 milions d’euros. També es va constatar un important volum de despesa no comptabilitzada, i desplaçada cap a exercicis futurs, que s’havia acumulat en els darrers anys. Dels 1.746 milions pendents a l’any 1999, s’havia passat als 2.903 milions a finals del 2003; dels quals, 690 s’havien generat durant l’any 2003. El coneixement d’aquesta realitat va fer prioritzar el sanejament de les finances de la Generalitat a partir del Pla de Sanejament 2005-2008 amb la voluntat d’aportar rigor i disciplina pressupostària com a millor instrument per a dotar als ciutadans de les inversions i els serveis que precisen. Sanejament i reducció del dèficit El dèficit de les finances públiques s’ha reduït un 83’5% durant els exercicis 2004 i 2005, passant de 1.264 milions de resultat no financer de l’any 2003 que va detectar l’informe economico-financer, s’han rebaixat fins a 209 milions d’euros el 2005. El balanç financer dels anys 2004-2005 presenta també una important reducció del dèficit en termes SEC 95, que a finals del 2005 era de 605 milions d’euros, per sota de les previsions marcades pel Pla de Sanejament. Durant aquest període, també s’han absorbit 678 milions d’euros del total de despesa desplaçada acumulada del 2003 (2.903 milions d’euros), definint una tendència clarament contraria a la del govern anterior, que comportava l’acumulació de despeses no comptabilitzades. 82 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 que passi de 4’50% el 2003 al 3’92% el 2005. Aquestes xifres impliquen un estricte compliment del Pla de Sanejament, que preveu arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. Aquest pla fixava per a l’any 2005 un dèficit màxim del 0’08% del PIB Estatal (650 milions d’euros). Millor gestió de l’endeutament Pel que fa a la gestió de l’endeutament, el volum total de deute ha passat de representar un 11’82% del PIB català l’any 2003 a un 11,78% l’any 2005. En dos anys, el cost mitjà de l’endeutament s’ha reduït més de mig punt. Mentre que l’any 2003 era del 4,50%, el 2005 ha baixat fins al 3,92%. S’ha restablert l’equilibri bàsic entre la capacitat de retorn del deute, mesurada per l’estalvi, i la vida mitjana del deute viu. Igualment s’ha reduït de forma dràstica l’ús de formes no financeres de l’endeutament, dels 3.494 milions d’euros de l’any 2003 s’ha passat a 2.275 milions a finals del 2005. S’ha absorbit dins de l’endeutament de la Generalitat el deute centrifugat cap a les Universitats ( 742 M € ) i el SCS ( 1.070 M € ). Està previst fer el mateix amb la CCRTV ( 1.047 M € ) en el proper exercici. Aquest resultats mostren l’esforç del govern per sanejar els comptes públics i enfortir financerament la institució. Modernització del sistema pressupostari de la Generalitat El cicle pressupostari es divideix en diferents fases: l’elaboració, l’execució i el control i avaluació. Pel que fa a la fase d’elaboració, aquesta és responsabilitat del Govern i implica tots els nivells i tots els organismes de la Generalitat. Aquesta fase culmina amb la presentació del pressupost davant el Parla- Balanç Pla de Govern 83 �Per primera vegada el pressupost s’ha elaborat per programes i amb un procés transparent L’increment de l’estalvi corrent en la gestió del pressupost ha permès finançar inversions sense increment de pressió fiscal 84 Balanç Pla de Govern ment per al seu debat i posterior aprovació. Un cop aprovat, s’entra en la fase d’execució del pressupost, és a dir el procés de realització dels ingressos i les despeses que es preveuen. Finalment, un cop executat, el pressupost és sotmès als controls interns i externs pertinents. A mitjans de l’any 2005 es va iniciar el procés d’elaboració del Pressupost 2006. Amb aquests pressupostos s’inicien una sèrie de canvis els trets principals dels quals es destaquen a continuació: Per primera vegada el procés d’elaboració es va basar en unes normes publicades al DOGC i per tant a l’abast de tothom. La publicació d’aquestes normes ha suposat un canvi important en el procés pressupostari ja que es van fer explícits els criteris i les directrius amb l’objectiu de dotar el procés d’elaboració d’un major grau de transparència. D’altra banda, en els pressupostos per al 2006 s’inicia un canvi cap a la pressupostació orientada a resultats. Això vol dir que a part de la informació financera, els pressupostos incorporen informació sobre els objectius que es volen assolir amb els recursos que s’assignen i s’estableix un sistema d’indicadors que han de permetre fer un seguiment del compliment dels objectius. Es generalitza la classificació de la despesa per programes i s’estén al conjunt d’organismes que formen part de l’àmbit del pressupost. Cada programa pressupostari conté informació sobre els recursos assignats, sobre la missió del programa, en base al diagnòstic de la situació, sobre els objectius a assolir, sobre les activitats que es faran per tal d’assolir aquests objectius i, finalment, sobre els indicadors de seguiment. Un altre dels canvis introduïts en els pressupostos per al 2006 fa referència a l’àmbit institucional que s’ha ampliat substancialment incorporant-hi tots els organismes i entitats que han estat classificats com a Administració pública de la Generalitat, d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC 95). Això significa que, per primer cop, s’han inclòs als pressupostos de la Generalitat consorcis i fundacions amb participació majoritària de la Generalitat. En conjunt, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006 inclouen els pressupostos de 112 entitats, xifra que representa un augment de 19 entitats respecte de les incloses en els pressupostos per al 2005. Lligat amb el punt anterior, s’ha efectuat també una tasca d’homogeneïtzació de les diferents classificacions econòmiques existents. Fins l’exercici 2006, coexistien al si de la Generalitat classificacions econòmiques diferents pels diferents tipus d’organismes, fet que dificultava la consolidació dels comptes de tots ells. Les 4 classificacions existents s’han unit en una única, fet que permet donar informació agregada de tots els organismes, tant en la part d’ingressos com de despeses. Finançament de la inversió. Administració pública de la Generalitat en termes SEC 95 (base 1995). % sobre la inversió total Font: Departament d’Economia i Finances Estalvi corrent 80% 70% Ingressos de capital 60% Endeudament 70,7% 60,3% 50% 40% 46,3% 41,4% 30% 20% 10% 0% 24,9% 12,3% 14,8% 12,6% 2004 2005 2006 16,7% Balanç El nou Govern ha generat una cultura de rigor i disciplina pressupostària, trencant amb la situació precedent, on es disposava d’ un pressupost, però es gestionava en base a uns escenaris, diferents a les previsions del pressupost, que contemplaven les actuacions que realment s’havien de fer. Pel que fa al sanejament de les finances públiques, els resultats realment obtinguts han estat fins i tot, sensiblement millors dels que es van preveure en el seu moment i mostren l’esforç del govern per sanejar els comptes públics i enfortir financerament la institució. Els canvis en el procés pressupostari introduïts en aquesta legislatura ha permès posar en marxa el pas des d’un sistema de pressupostació tradicional basat en els inputs i en els procediments, a un sistema de pressupostació orientat a resultats, amb la finalitat d’assegurar que el pressupost compleix amb la doble funció de control de l’estabilitat pressupostaria i d’instrument d’assignació de recursos, tot garantint el seu ús eficaç i eficient. Tot això, sota el paraigües del principi de transparència, la qual cosa ha comportat un increment de la informació a l’abast del ciutadà, bàsicament a través d’Internet. Per tant en aquest àmbit podem considerar l’objectiu con assolit. Canvis en l’orientació dels pressupostos Al llarg de la legislatura, els Pressupostos de la Generalitat han evolucionat, posant més èmfasi en les polítiques de caire social, la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana i l’equilibri territorial i la sostenibilitat. El volum d’inversions ha augmentat de forma notòria. Mentre que a l’any 2003 la Generalitat invertia 365 € per habitant, la previsió del pressupost pel 2006 es de 691 € per habitant. Pràcticament s’ha doblat el volum d’inversió pública, assolint una xifra propera als 6.000 milions d’euros. L’increment de l’estalvi corrent també ha permès incrementar les inversions sense per això haver d’augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans. Concretament en els pressupostos del 2006 hi figura un increment de l’estalvi corrent del 20,6%. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 85 �Més i millor autogovern Finances Públiques 1.5.3 Simplificació i millora del sistema tributari de Catalunya Punt de partida Catalunya necessita més recursos per atendre els nous reptes econòmics i la creixent demanda de serveis al ciutadà. El nou sistema de finançament ens ha de permetre arribar a una suficiència de recursos, mitjançant un augment d’ingressos que provenen bàsicament de la recaptació d’impostos. El sistema tributari de la Generalitat es basa en el procés de gestió i recaptació dels impostos propis, del impostos cedits i dels parcialment cedits per part de l’Estat. La voluntat del Govern de dotar-se d’una Administració àgil, eficient i moderna s’estén a l’àmbit de la gestió tributària, en tant que és una part més del procés de relació amb els ciutadans. Es per aquest motiu que s’han d’implementar en aquest àmbit les noves tecnologies per facilitar al màxim els procediments tributaris en les seves diferents fases. Igualment, tant l’atenció personal als contribuents en la presentació dels seus documents, com l’optimització dels circuïts interns administratius, han de ser objectius de millora constant. Desenvolupament de l’acció del Govern L’Administració de la Generalitat s’encarrega de tot el procés (gestió, inspecció, recaptació i liquidació) en els impostos cedits, que actualment són els següents: Successions i donacions, patrimoni, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i tributs sobre el joc. En canvi, els tributs parcialment cedits,dels quals l’Estat cedeix un percentatge del rendiment, són l’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l’Impost sobre el valor afegit (IVA) i alguns impostos especials. El Departament d’Economia i Finances, i les seves delegacions territorials, són els responsables de l’ execució i control dels procediments d’aplicació dels tributsde la Generalitat. L’Agència Tributària de Catalunya i un futur consorci gestionaran tots els impostos pagats a Catalunya. 86 Balanç Pla de Govern tària amb l’administració tributària de l’Estat, per a la gestió de la resta dels impostos recaptats a Catalunya. Amb la finalitat d’analitzar aquests aspectes, estudiar els fonaments de diferents sistemes fiscals i financers i proposar les bases d’un nou model d’Administració Tributària, s’ha creat el Programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya. Reforma de l‘Impost sobre successions i donacions Amb la futura regulació, aprovada pel Govern, però en tràmit parlamentari, es pretén reduir en gran mesura el nombre de ciutadans afectats per aquest tribut i també rebaixar-lo per a aquelles persones que heretin patrimonis modestos. Els canvis també beneficien els contribuents amb un grau de parentiu més proper al causant o donant. Per aconseguir-ho, augmenta de forma considerable el mínim exempt i redueixen per a tothom els tipus impositius. També es suavitza la tributació dels familiars llunyans i no parents. La pressió fiscal sobre els béns no bonificats que s’hereten, com és el cas de l’habitatge no habitual, es redueix un 30%. Impost sobre successions: modificacions que persegueixen aconseguir un impost més just i equitatiu El Portal e-Tributs El portal tributari e-Tributs constitueix una iniciativa emmarcada en el projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC), amb l’objectiu d’aplicar els beneficis que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació en les relacions entre l’administració i la ciutadania. Es tracta de crear una autèntica oficina virtual de les àrees involucrades en els processos dels tributs gestionats per la Generalitat. Això ha d’incloure, en un futur molt immediat, oferir la possibilitat de realitzar per via telemàtica les diverses transaccions relatives a aquests tributs, amb les garanties degudes de seguretat i de privadesa de les dades personals Assistència al contribuent La Generalitat presta també un servei d’assistència gratuïta als contribuents en la confecció de declaracions. Aquest servei, en col·laboració amb l’Agència Estatal, fa referència als Impostos sobre el Patrimoni i sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). A la passada campanya de renda 2005 es van assolir les següents xifres: Campanyes de renda: un sistema d’ajuda gratuït al contribuent en la confecció de les seves declaracions. Nombre de declaracions confeccionades i esborranys confirmats/rectificats i de les declaracions i esborranys presentats Font: Departament d’Economia i Finances, Portal e-Tributs Total campanya 2005 Rendes Patrimonis Esborranys Total 39.719 2.697 511 42.927 Tributs i nou model de finançament Segons el model de finançament del nou Estatut, els ingressos han de procedir del rendiment dels impostos pagats a Catalunya. L’augment bàsic d’ingressos ve donat pels més alts percentatges de participació en la cistella d’impostos compartits amb l’Estat (50% IRPF, 50% IVA i 58% impostos especials). També es produeix un augment de la capacitat normativa, amb decisions compartides, sobre alguns dels impostos no cedits totalment. L’Agència Tributària de Catalunya serà un organisme de nova creació, encarregat de recaptar els impostos propis i els totalment cedits. També es recull el compromís de crear en dos anys un consorci de participació pari- PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 87 �Balanç El nou finançament incrementarà la capacitat de gestió i de recaptació d’ingressos de Catalunya, per tant el sistema tributari català experimenta un creixement que haurà de traduir-se en una qualitat major del nivell d’atenció i servei al ciutadà. La reforma de l’impost sobre successions constitueix una de les actuacions emblemàtiques en matèria tributària i confirma la voluntat del Govern de configurar un sistema tributari més just i equitatiu. Amb les modificacions previstes, un 80% dels ciutadans en quedarà exempt i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24% per a tots els contribuents. Tot i això, aquesta modificació no ha pogut ser aprovada. L’evolució cap a una Administració puntera i eficaç en la prestació de serveis, es veu clarament reflectida amb la incorporació de les noves tecnologies a la gestió tributària i el portal e-Tributs. La seva progressió a una veritable oficina virtual permetrà la tramitació telemàtica dels tributs, estalviant costos i temps a l’Administració i als contribuents. A tots aquests elements s’ha d’afegir que el nivell de pressió fiscal del sistema és manté estable, no s’incrementa. La pressió fiscal, mesurada en termes relatius al PIB català, és manté constant, segons les dades dels pressupostos per a l’any 2006. Per tots aquests motius, el Pla de Govern 2004-2007 respecte a la millora del sistema tributari, es pot parlar d’un objectiu en vies d’assolir-se. 88 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 �Polítiques de seguretat Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 89 �La seguretat, factor de progrés La seguretat és un element de progrés. El Govern de la Generalitat presidit per Pasqual Maragall ha situat com una prioritat política la millora i desenvolupament de les polítiques de seguretat i convivència. Els reptes de la Catalunya contemporània, amb els efectes profunds relacionats amb el canvi de model econòmic i l’evolució social i cultural han incrementat la complexitat de la convivència. El disseny de les polítiques de seguretat i emergències s’han centrat en resolució de l’agenda de prioritats preestablertes en programa de Govern per a aquest mandat, però també han incorporat i planificat noves solucions i estratègies per fer possible encarar els reptes de futur des d’una concepció avançada i progressista de la seguretat. La seguretat és un dret universal de tots els ciutadans. Per a fer possible aquest dret, a més del paper central de les administracions públiques, és imprescindible la implicació activa de la societat. En aquest sentit, la seguretat és un bé comú del qual tota la ciutadania en té drets i deures. Les qualitats d’aquest concepte de seguretat impliquen la projecció d’uns valors i actituds cíviques que cal enfortir: la corresponsabilitat, la idea de respecte, la consideració de bé comú bàsic per a la convivència i el progrés social. La concepció integral de la seguretat supera velles fronteres: de la seguretat als espais públics, a la seguretat alimentària; de la seguretat a les places i carrers als nous espais privats d’ús públic; dels espais físics als espais virtuals; de la seguretat a la llar a la seguretat ambiental; a més d’una bona capacitat de reacció, sistemes de prevenció avançats. De la reacció a la prevenció. L’impuls de les polítiques de prevenció ha anat acompanyada de la millora de les estratègies d’intervenció reactiva i de les infraestructures i recursos amb el que es possible fer front als riscos individuals i col·lectius relacionats. El Govern s’hi ha implicat de ple, en un esforç en el que de forma directa o indirecta s’han mobilitzat recursos i establert prioritats des de tots els departaments. Només amb aquesta concepció oberta i àmplia de la seguretat és possible dissenyar polítiques públiques que encarin els nous reptes provocats pels canvis de la globalització. El desenvolupament d’una societat justa; l’accés a l’educació; la transmissió de valors de la comunitat; la creació de riquesa econòmica i d’oportunitats socials; la cohesió i millora dels barris, pobles, ciutats i territoris; l’enfortiment institucional; són alguns dels àmbits en els que es pot incidir per evitar els conflictes de la convivència i la seguretat. En aquest sentit, l’aprovació de la Llei de Barris, el Pacte Nacional per l’Educació o l’Acord per a la Internacionalització i competitivitat de l’Economia Catalana o el Pla d’Infraestructures són alguns dels exemples, d’entre molts d’altres, de la importància de l’acció d’aquest govern amb un impacte directe en la millora de les condicions per a la convivència i la seguretat. Els recursos esmerçats en el disseny de noves estratègies operatives i prioritats dels actors de la seguretat i l’emergència han estat fonamentals per aconseguir els resultats positius que presenta aquest balanç de govern. A més de l’acció coordinada amb altres departaments, el departament d’Interior ha incrementat en més d’un 60% el seu pressupost que ha permès la gestió de tres línies prioritàries: Montserrat Tura i Camafreita Consellera d’Interior Presidenta de la Comissió de Govern per a la Seguretat de Catalunya Balanç Pla de Govern 91 �l’increment i millora dels efectius i infraestructures; la innovació en el disseny de sistemes d’intervenció i de tecnologia; i un notable esforç en la planificació a mig i llarg termini de les actuacions de seguretat i emergències. A tall de resum, els àmbits principals en el camp de la seguretat i les emergències són quatre: Tot i això, el factor més important que ha permès assolir aquest resultats rau en la professionalitat, experiència i motivació de les persones que treballen permanentment per la seguretat i les emergències: són persones que protegeixen persones. • En matèria de seguretat ciutadana el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya ha fet possible avenços importants. Un aspecte imprescindible per a garantir la coordinació institucional i de les forces i cossos de seguretat és la creació d’una Junta de Seguretat presidida pel President de la Generalitat de Catalunya. S’ha donat un important impuls a la coordinació amb les policies locals, amb la signatura de 132 nous convenis. La realització amb èxit del desplegament per al 2004, 2005 i 2006: la comarca de l’Anoia, la ciutat de Barcelona, i a part del Vallès Occidental i una part del Baix Llobregat, doblant la població catalana atesa pels mossos d’Esquadra respecte l’any 2003. Aquest repte ha suposat un increment del 42% dels nombre de mossos d’esquadra; un increment del 45% del nombre de comissaries, del 131% dels metres quadrats construïts i del 656% d’inversió destinada, en tres anys. • En matèria de trànsit i seguretat viària , tot i la dramàtica xifra de morts en accidents de trànsit que continua fent de la seguretat a l’asfalt una prioritat absoluta, les polítiques de “tolerància zero” han permès reduir en un 38% el nombre de morts a les carreteres catalanes respecte el mateix període del 2003. A més, s’ha aconseguit reduir en 10 KM/h la velocitat mitjana en trams controlats. • Les emergències i la seguretat civil han estat una prioritat absoluta. N’és una prova l’increment pressupostari d’un 73% respecte els pressupostos de l’any 2003, que han permès la incorporació de més bombers, millors infraestructures i equipament i l’increment i la renovació del vehicles de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil. Amb aquesta acció la flota de vehicles s’ha renovat de forma radical, i tot i l’increment del nombre d’incendis, s’ha reduït en un 80% la superfície d’hectàrees cremades. • L’acció en la seguretat, garanties i millores en les condicions en les que es desenvolupa l’activitat de joc i d’espectacles ha estat també una prioritat. S’ha desenvolupat la regulació en matèria de joc i espectacles públics, i ha estat possible encarar amb projectes específics temes tan delicats com el fenomen de la prostitució, les condicions dels establiments d’espectacles, i de protecció de les persones amb ludopaties. S’han increment en un 76,5 % les actuacions de control en locals de joc i espectacles, i la bona gestió de les loteries públiques catalanes han permès doblar els beneficis que es destinen a programes de polítiques socials. Balanç Pla de Govern 93 �Polítiques de Seguretat Seguretat pública Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya Punt de partida La seguretat, en un sentit ampli, s’ha convertit en una de les preocupacions principals de la societat catalana i en ingredient fonamental per a la qualitat de vida individual i el progrés social. Així, en els darrers anys, ha passat a ocupar un lloc prominent a l’agenda política. En aquest context, les polítiques de seguretat s’han d’entendre en un sentit ampli, no merament policial, i el Govern de la Generalitat es proposava al PdG la coordinació en aquest àmbit. Les línies d’actuació tenien per objectiu: Una Junta de Seguretat de Catalunya presidida pel President de la Generalitat, una reivindicació històrica de l’autogovern 94 Balanç Pla de Govern 1 Avançar en el model de comandament únic dels cossos i forces de seguretat 2 Coordinar les diferents polítiques de seguretat 3 Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori Desenvolupament de l’acció del Govern El model de comandament únic dels cossos i forces de seguretat: Una Junta de Seguretat de Catalunya En aquest primer eix d’actuació, la fita més important aconseguida ha estat la constitució de la Junta de Seguretat de Catalunya, que presidida pel President de la Generalitat, serà des d’ara l’òrgan encarregat de la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policials de l’Estat i de Catalunya (incloses les policies locals). S’ha assolit així una reivindicació històrica de l’autogovern de Catalunya. En aquest mateix àmbit, cal destacar la configuració de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra com a policia integral i ordinària, en substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, i amb competències en matèria de crim organitzat i terrorisme. La Generalitat participarà a través de la Junta de Seguretat en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració amb les autoritats policíaques d’altres països. Igualment la Generalitat, d’acord amb l’Estat, estarà present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Construir institucions, desenvolupar polítiques de seguretat Mes enllà de l’Estatut, el Govern ha impulsat una nova estructuració de les polítiques de seguretat que han tingut per fil conductor la construcció d’institucions i la coordinació efectiva dels diferents actors amb responsabilitats en aquest àmbit. Així, un breu resum de les iniciatives dutes a terme seria: Més coordinació en l’àmbit de la seguretat • Constitució de la Comissió de Govern per a la Seguretat que s’ha integrat en el sistema de Comissions de Govern. S’hi coordinen les polítiques de seguretat en allò que pugui afectar cada departament. • S’ha aprovat el Projecte de Llei de creació de l’Institut de Seguretat de Catalunya, com a organisme autònom administratiu, adscrit al Departament d’Interior, com a centre de formació i recerca en l’àmbit de la seguretat de l’Administració de la Generalitat, que ha de reunificar l’escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya. Aquesta institució ha d’esdevenir un centre únic de formació i recerca en l’àmbit de la seguretat per tal de garantir polítiques de formació, selecció i carrera professional per als diferents cossos que integren el sistema de seguretat, tant públic com privat. • S’ha aprovat el projecte de llei de regulació del servei públic d’atenció de trucades d’urgència i de creació de l’entitat de dret públic “Centre d’atenció i gestió de trucades d’urgència 112 Catalunya”. Aquesta llei ha de permetre realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva del número únic 112 d’atenció d’emergències i de serveis d’urgència sanitària, amb la creació d’un organisme en el qual, a més dels departaments de la Generalitat afectats, hi participaran les principals institucions i operadors que intervenen a les emergències. L’objectiu principal és assolir una resposta, ràpida, senzilla, eficaç i coordinada als requeriments d’assistència de qualsevol ciutadà en matèria d’emergències, seguretat i urgències sanitàries. Així mateix, en dos anys s’ha incrementat en un 44% el nombre de trucades efectives al telèfon 112. Preparació d’un salt conceptual, tecnològic i operatiu en el telèfon 112 d’emergències i urgències sanitàries Increment del 44% en dos anys del nombre de trucades al telèfon 112 • S’ha treballat en l’estructuració d’un model de sistema de policia de Catalunya entès com a conjunt d’institucions, recursos i mitjans que garanteixen la prestació dels serveis de policia a tots els ciutadans en el territori de Catalunya, en base a les competències de la Generalitat i els ajuntaments en matèria de seguretat. Aquest sistema incorporarà un conjunt d’institucions comuns a tots els cossos de policia de les institucions pròpies de Catalunya que garantirien l’ètica policial i l’atenció dels ciutadans en els casos de mal funcionament dels serveis de policia. • Elaboració i aprovació del Pla General de Seguretat de Catalunya 2006 – 2007. • Elaboració d’un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya per tal d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania. S’han presentat al Parlament els informes 2004 i 2005 sobre la Seguretat a Catalunya en compliment de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. Balanç Pla de Govern 95 �Coordinar les polítiques de seguretat En l’àmbit de la coordinació entre els diferents cossos policials que actuen a Catalunya, s’han realitzat diverses actuacions, que també tenen l’objectiu d’augmentar la participació del món local. Es poden citar les més rellevants: • Conveni marc de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, a la ciutat de Barcelona per treballar en estreta coordinació amb la Guàrdia Urbana. L’objecte del conveni marc és establir els principis generals que hauran d’informar el desplegament i la seva adaptació a l’organització territorial de la ciutat, així com aquells en els quals s’hauran de basar les relacions entre les dues administracions en matèria de seguretat pública i entre els respectius cossos policials. El conveni també regula els òrgans principals de coordinació, col·laboració i cooperació. 35 nous convenis signats amb ajuntaments per millorar la coordinació entre Mossos d’Esquadra i policies locals • Aquests tres anys s'han signat 35 nous convenis de coordinació i collaboració en matèria de seguretat pública i policia amb ajuntaments, amb motiu del desplegament de la PG-ME, per tal de millorar la coordinació entre Mossos d’Esquadra i policies locals. • Conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i FMC) per a la coordinació dels Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. 97 nous convenis per a la integració de les policies locals al sistema d’informació policial • Convenis d'integració de les policies locals al sistema d’informació policial en matèria de bases de dades i sistemes d’informació. Aquesta és una de les línies de major eficàcia per tal de prevenir i combatre els delictes. En concret, aquests tres anys s’han signat 97 nous convenis, arribant a un total de 147 convenis. Més formació policial: increment del 33% en mossos d’esquadra, del 48% en policies locals, i del 33% en hores lectives • El curs de formació bàsica de l’Escola de Policia de Catalunya, adreçat tan a aspirants a mosso d’esquadra com a policia local, esdevé un element més de coordinació entre els cossos que configuren la policia de Catalunya. Aquest curs ha crescut de manera rellevant, i s’ha passat de formar 1.249 alumnes (970 mossos d’esquadra i 278 policies locals) el curs 2002/2003, amb un total de 54.000 hores lectives, a formar 1.700 alumnes (1.289 mossos d’esquadra i 411 policies locals) el curs 2005/2006, amb un total de 72.000 hores lectives. Integració en una xarxa única de telecomunicacions dels Mossos d’Esquadra, els Bombers, la Guàrdia Urbana de Barcelona, i oberta a policies locals i a altres operadors públics de seguretat i emergències • Xarxa de telecomunicacions unificada RESCAT, per a la coordinació dels diferents serveis i cossos de seguretat i d’emergències, i que en una primera fase s’ha estès a Barcelona amb una inversió de 5,7 M€ i es preveu estendre a la resta del territori amb una inversió prevista de 15,9 M€. L’objectiu és obtenir una xarxa única de país de titularitat pròpia que permeti la integració de cossos i agents operatius: Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana de Barcelona, resta de policies locals, bombers de la Generalitat i de Barcelona, ambulàncies, agents rurals i altres. També s’ha de considerar el Pla de treball permanent amb entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reflexionar i debatre sobre la complexitat de la convivència. 96 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 En l’àmbit de la seguretat privada s’ha aprovat l’adaptació de l’exercici de competències en aquesta matèria a la nova jurisprudència del Tribunal Constitucional. S’han adequat els òrgans competents a les funcions que tenen encomanades per llei i a l’estructura del Departament d’Interior. D’altra banda, l’Estatut contempla el reconeixement de les competències executives en seguretat privada pel que fa a la inspecció, control i sanció dels serveis que es prestin a Catalunya, la coordinació entre tots els agents que intervenen i la facultat d’autoritzar centres de formació a Catalunya, i d’autorització d’aquelles que tinguin el seu domicili social a Catalunya. Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori El desplegament territorial com a policia ordinària i integral, en substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, es va iniciar l’any 1994 a la comarca d’Osona. Actualment la Policia de la Generalitat té competències plenes a les regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Metropolitana Nord i Metropolitana Barcelona i a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. Des de l’any 2000 també és responsable de l’ordenació i la vigilància del trànsit a tot Catalunya. Actualment la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra disposa d’un total de 11.786 efectius, dels quals 1.206 són funcionaris en pràctiques. A més a més, el mes d’octubre de 2006 1.316 aspirants iniciaran el Curs de formació bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya. El procés de desplegament finalitzarà a final de l’any 2008, moment en el qual es preveu que hi haurà 15.296 efectius. Les actuacions més importants, que es concreten tot seguit, tenen com a principal objectiu complir el desplegament de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra arreu de Catalunya, d’acord amb el calendari previst. Pel que fa a l’incorporació de membres procedents d’altres forces i cossos de seguretat de l’Estat, cal tenir en compte que es va aprovar la Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra que va permetre realitzar l’any 2004 una oferta d’ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i 202 places l’any 2005. Aquest desplegament es suporta amb les noves instal·lacions de les unitats centrals i especialitzades (Policia Científica, TÈDAX, GEI, Brigada Mòbil, Unitat Canina, Unitat de Subsòl,...) ubicades en el Complex Central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell - Terrassa, amb una dotació de 2.100 efectius, construcció de 4 edificis, un aparcament de 203 places i una inversió de 77,5M€. Un model de servei basat en la proximitat al ciutadà. El model de servei de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra es fonamenta en una nova concepció de la seguretat basada en la prevenció. La clau, doncs, és la proximitat al ciutadà. A més a més del patrullatge de proximitat i la investigació bàsica, cal destacar els serveis següents: • Oficina d’Atenció al Ciutadà: dependències policials on es reben i es tramiten les denúncies en relació amb les infraccions penals i on s’atenen les consultes de la ciutadania. • Oficina d’Atenció a la Víctima: en l’àmbit de la violència domèstica, les comissaries atenen la víctima, li proporcionen un seguiment del seu cas, l’orienten i l’informen dels recursos socials i legals de què disposa. • Oficina de Relacions amb la Comunitat: té com a finalitat relacionar-se de Dotació i formació de més de 4.500 nous Mossos d’Esquadra, 25 comissaries noves i en construcció (164.000 m2), i 2.080 nous vehicles Suport al desplegament: Installació unitats centrals i especialitzades Concepció de la seguretat basada en la prevenció i la proximitat al ciutadà: • 65 oficines d’atenció al ciutadà • 55 oficines d’atenció a la víctima • 53 oficines de relacions amb la comunitat Balanç Pla de Govern 97 �Els compromisos estratègics manera estable amb entitats, associacions o col·lectius, per conèixer les seves necessitats en matèria de seguretat i informar-los adequadament. En aquest àmbit també cal tenir en compte les següents actuacions: El desplegament dels Mossos d’Esquadra Un dels compromisos estratègics més importants d’aquesta legislatura ha estat donar compliment al desplegament territorial de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra d’acord amb el calendari establert. Actualment la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra disposa d’un total d’11.792 efectius, dels quals 1.206 són funcionaris en pràctiques. El mes d’octubre de 2006, 1.316 aspirants iniciaran el Curs de formació bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya. El procés de desplegament s’acabarà al final de l’any 2008, moment en el qual es preveu que hi haurà 15.296 efectius. Cronologia: El desplegament s’havia iniciat l’any 1994 a la comarca d’Osona i es preveu que finalitzi l’any 2008 a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Per al Govern les fites en aquest àmbit són: 2004: desplegament a l’Anoia (nova comissaria a Igualada amb una inversió de 2,6 M€ i una dotació de 119 efectius i 20 vehicles), predesplegament a la ciutat de Barcelona (construcció d’una comissaria provisional al carrer d’Andreu Nin, amb 700 efectius i 103 vehicles) i reforçament de la seguretat a les comarques tarragonines (amb 100 efectius i 24 vehicles). 2005: esperat i històric desplegament a la ciutat de Barcelona (la construcció de 10 comissaries a la ciutat, una per districte, i de dues oficines de denúncies, amb un total de 71.362 m2 disponibles, i l’equipament de tots els mitjans necessaris, han representat una inversió total de 130 M€. Així mateix, s’ha dotat la ciutat de 2.614 agents i 538 vehicles). 2006: desplegament al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat (Esplugues de Llobregat, Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Just Desvern) i complementàriament al municipi de Reus (13 noves comissaries, amb una inversió de 50,4 M€ i amb 28.595 m2 disponibles, que es dotaran amb 1.500 efectius policials i 394 vehicles). 2007 (previst): desplegament a la resta del Baix Llobregat (Sant Feliu de Llobregat, Martorell, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Castelldefels, Viladecans i Sant Vicenç dels Horts), Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès. Reforç de complementarietat a Mora d’Ebre. 2008 (previst): Tarragonès, Alt Camp-Conca de Barberà, Baix CampPriorat, Baix Ebre, Montsià i Terra Alta-Ribera d’Ebre. Tot i així, s’ha reforçat la seguretat en aquestes comarques amb una major presència d’efectius. Indicadors i recursos del desplegament Desplegament dels Mossos d’Esquadra Any 2006 Any 2007 Any 2008 98 Balanç Pla de Govern Resum de dades Índex de victimització Font: Departament d’Interior Avaluació dels ciutadans dels serveis de seguretat (0-10) 2005 Font: Departament d’Interior 2003 2005 Barcelona Regió Metropolitana Conjunt àmbit desplegament 20 20,6 14,5 15 10,85 10,52 Àmbit sense desplegament 16,6 18,2 Total 18,4 18,6 Puntuació del nivell de seguretat (0-10) 2005 Font: Departament d’Interior Mossos d’Esquadra 6,74 Policia Local 5,95 Cos Nacional de Policia 6,25 Guàrdia Civil 6,12 Percepció de civisme Millora /Empitjorament 2005 Font: Departament d’Interior Mitjana 6 Barcelona Barcelona 5,2 Regió Metropolitana No desplegament 5,8 No desplegament Desplegament 6,62 15,8/26,0 19,4/24,2 15,15/27,45 Desplegament 15,8/21,37 Mitjana Des’04 Des’06 Increment 71,90% 76,90% 7% Població 39,90% 78,90% 98% 8.283 11.792 42% Valoració del problema de la inseguretat 17,5/24,6 Altres dades Font: Departament d’Interior Percepció de nivell de seguretat en el municipi (0-10) Font: Departament d’Interior Territori Comissaries 2003 2005 6,3 6 Inversió en noves comissaries Nombre de vehicles policials 2003 2005 28,5 M€ 52 M€ 1.772 2.818 58 84 45% Ha millorat 22,5 21,2 132.193 304.875 131% Segueix igual 59,1 52 Inversió 16M€ 121M€ 656% Ha empitjorat 14,2 21,8 Vehicles 1.782 2.818 58% Nombre de patrulles diàries 327,7M€ 583,2 M€ 78% Terminals de telecomunicacions 7.378 10.582 Núm trucades a 112 3,01M m2 construïts Pressupost anual DGSC El repte del desplegament com a policia integral i ordinària és oferir un servei de seguretat de qualitat i eficaç en substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i la implantació del model de proximitat per garantir la coordinació amb la policia local. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Major coordinació entre cossos policials i administracions responsables • La creació de juntes locals i consells de seguretat, la signatura de convenis amb ajuntaments (veure apartat 1.4.1) i la disposició d’una nova xarxa de radiocomunicacions en matèria de seguretat i emergències, així com la l’elaboració del Pla Local de Seguretat Viària, ha permès consolidar un model de servei policial i la coordinació entre els diferents cossos policials. Concepte Efectius Territori desplegament: 74,9 % Població coberta: 64,5% • La proximitat dels cossos de seguretat s’ha vist traduït amb una major presència en el territori dels Mossos d’esquadra. (Veure apartat 3.6.1). S’ha duplicat el percentatge de població coberta pel Cos de Mossos d’Esquadra: del 39,7% l’any 2003 al 78,9% el 2006. Més mossos, més a prop: increment de 3.509 efectius policials % territori cobert Nombre de mossos Nombre de comissaries 71,9 % 76,9 % 8.283 11.786 58 84 880 1.146 5,59M Balanç Pla de Govern 99 �Balanç Polítiques de Seguretat Seguretat pública La qüestió més destacada de la legislatura ha estat el compliment del calendari del desplegament dels Mossos d’Esquadra, és a dir, l’assumpció per part d’aquest cos de la responsabilitat de protegir els ciutadans i ciutadanes, i per tant, tenir a Catalunya una policia pròpia i propera. En aquest marc, la fita més important i complexa ha estat el desplegament a la ciutat de Barcelona. Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promoure la convivència i el civisme Amb el desplegament de l’any 2006, els Mossos d’Esquadra seran presents al 76.9% del territori i el 78,9% de la població coberta, amb un increment d’efectius del 42.4% i d’infraestructures del 44.8% respecte de l’any 2003 Punt de partida Per avançar cap al comandament únic dels cossos i forces de seguretat és clau la regulació establerta pel nou Estatut d’acord amb la qual el president de la Generalitat presideix, per primer cop, la Junta de Seguretat de Catalunya. La percepció de seguretat en el nostre entorn és un factor determinant en els nivells de qualitat de vida. Per tant, les mesures aplicables per un govern en matèria de seguretat han de ser dirigides a garantir una seguretat permanent per a tots els ciutadans i en tots els àmbits que puguin vulnerar-la: seguretat enfront d’accions violentes d’altres, però també seguretat enfront de situacions climatològiques extremes, com ara incendis o inundacions. El Govern ha elaborat projectes de llei d’un importància significativa com el que regula el Servei Públic d’Atenció de Trucades d’Urgència, el que crea l’Institut de Seguretat Pública o l’avantprojecte que estructura el Sistema de Policia de Catalunya. El concepte de seguretat que s’havia aplicat des d’anteriors Governs estava orientat a la capacitat de reacció. L’actual Govern ha volgut modificar aquesta tendència i avançar cap a una concepció basada en la prevenció i la promoció de la convivència i el civisme. Els eixos d’actuació en aquest sentit són: Per tot això, es pot considerar que aquest és un objectiu assolit. 1 Potenciar la proximitat als ciutadans en les polítiques de seguretat, apropant els efectius de seguretat i també sensibilitzant la població. 2 Potenciar la planificació en matèria de prevenció, per tal de garantir una seguretat permanent. Desenvolupament de l’acció del Govern Potenciar la proximitat als ciutadans en les polítiques de seguretat El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis policíacs i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització dels ciutadans envers el concepte de prevenció. En aquest àmbit cal tenir en compte les següents actuacions: • Campanyes preventives de trànsit en diferents mitjans de comunicació, per tal de conscienciar la població sobre determinades actituds i comportaments en la conducció. Des de l’any 2004 s’han realitzat 3 grans campanyes publicitàries;“Conduir + Alcohol o Drogues: El pitjor viatge” l’any 2006, “Al carrer i a la carretera, no corris el risc de perdre-ho tot” l’any 2005 i “A l’asfalt tu ets el més feble. No corris” l’any 2004. Potenciar la planificació en matèria de prevenció A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i les actuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La planificació esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció. 100 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 101 �L’any 2005 es va reduir en un 18% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte l’any 2003 Alguns fets que cal destacar en matèria de planificació són els següents: En l’àmbit de trànsit i seguretat viària • El mes de febrer de 2004 es va proposar a la Dirección General de Tráfico la implantació del carnet per punts. • L'any 2005 es va reduir en un 18% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte l’any 2003, i en un 23% el nombre de morts en accidents soferts en vies interurbanes. Així mateix, el primer semestre de 2006 s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte el mateix període de l’any 2003. El Pla de Seguretat Viària 2005-2007 té per objectiu aconseguir una reducció del 30% de les víctimes mortals respecte a l’any 2000. Aquesta fita s’inscriu en l’objectiu de la Unió Europea de reduir un 50% les morts per accident de trànsit l’any 2010 en relació a l’any 2000. El primer semestre de 2006 s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte el mateix període de l’any 2003 Evolució del nombre de morts en accidents de trànsit a Catalunya Font: Departament d’Interior 800 700 600 335 500 -15% 400 300 302 284 -6% 312 200 269 100 0 2003 265 -1% -14% 2004 -27% 2005 193 2006 Morts 2on Semestre Morts 1er Semestre • Aplicació de polítiques de tolerància cero per combatre l’excés de velocitat i sinistralitat a les carreteres catalanes, amb la potenciació dels controls policials, l’increment es proves d’alcoholèmia i mitjançant campanyes preventives i programes formatius per a conscienciar i sensibilitzar la població. • El Pla Integral contra la Velocitat Excessiva (PIVE) constitueix una de les línies mestres del Pla de Seguretat Viària. Increment de 3 a 58 radars fixes. Reducció en un 32% dels accidents mortals en els trams controlats per radars 102 Balanç Pla de Govern Increment de 3 a 58 radars fixes instal·lats: S’han instal·lat sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per tal d’aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Dels tres radars instal·lats l’any 2003, s’ha passat a 58 radars instal·lats en 80 cabines. Els primers resultats d’aquest Pla han evidenciat que en els trams controlats per radars la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 Km/h i el nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus han disminuït d’un 32%. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Reducció de la velocitat mitjana en els trams controlats Font: Departament d’Interior Velocitats mitjanes Font: Departament d’Interior Reducció en 10 km/h de la velocitat mitjana en els trams controlats per radars 98 Velocitat mitjana abans 96,5 km/h 96 Velocitat mitjana després 86,5 Km/h 94 Reducció aconseguida 10 Km/h 92 90 88 86 84 82 80 2004 febrer juny novembre • El Pla Local de Seguretat Viària (PLSV) és l’altre eix del Pla de Seguretat Viària 2005-2007 mitjançant el qual es concreta la participació de l’àmbit local pel que fa a la seguretat viària. El principal objectiu és reduir l’accidentalitat a la xarxa urbana, atès que aquest tipus de vies concentren el 82,7% dels accidents de trànsit. El Servei Català de Trànsit presta el suport i l’assistència tècnica necessaris als municipis i ciutats de Catalunya per contribuir de forma efectiva en la millora de la seguretat viària a les vies urbanes. Així doncs, s’han signat 12 convenis d’elaboració per a la redacció del PLSV i s’estan portant a terme els treballs preliminars d’elaboració a 14 municipis més. Implicació de les administracions locals en el Pla de Seguretat Viària • Creació de l’Observatori Català de la Seguretat Viària com a eina de seguiment i avaluació contínuada dels objectius del Pla de Seguretat Viària 2005-2007, que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre el trànsit, a tots els nivells, per tal d’ajudar a determinar encara amb més precisió les línies d’actuació. Finalment, cal destacar el fet que el Servei Català de Trànsit ha obtingut la certificació ISO 9001:2000 dels processos i activitats compresos entre la incoació del procediment sancionador de trànsit i la notificació de la resolució sancionadora. És el primer organisme en l’àmbit estatal a rebre aquesta certificació de qualitat, que objectivament incideix en el servei ofert al ciutadà, i contribueix així també a la reducció de la sinistralitat i la mortalitat a la xarxa viària de Catalunya. En l’àmbit d’emergències i seguretat civil En aquest àmbit cal destacar l’esforç pressupostari realitzat amb un increment del 73,8% l’any 2006 respecte a l’any 2003, el qual ha permès dur a terme un conjunt d’actuacions destinades a la millora i l’increment dels mitjans personals i materials, tal i com es concreta tot seguit. Les emergències han esdevingut una prioritat total amb un increment pressupostari del 73,8% • Millora i ampliació dels recursos i les infraestructures dels bombers Ingrés de 387 nous bombers: El cos de Bombers de la Generalitat ha augmentat significativament el seu nombre d’efectius gràcies a la convocatòria de tres noves promocions de bombers funcionaris, amb un total de 387 noves places, de tal manera que el nombre de bombers funcionaris ha crescut un 10,5%, fins a un total de 2.329 efectius. Així mateix, en aquests tres anys el Departament d’Interior també ha adequat l’escala de comandaments a aquest increment d’efectius. Convocatòria de places de bombers Font: Departament d’Interior Any Noves places de bombers 2004 137 2005 125 2006 125 Balanç Pla de Govern 103 �Més bombers: 387 noves places de bomber Pla de millora dels parcs de bombers de 62,4 M€ 5 nous parcs de bombers i previsió de 64 obres noves, d’ampliació o millora Construcció de nous parcs de bombers, i reforma i condicionament dels parcs existents, amb una inversió plurianual global de 62,4 milions d’euros: S’ha planificat i s’ha començat a executar un pla per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions dels bombers, amb una inversió plurianual global prevista de 62,4 milions d’euros. Aquest esforç servirà per dotar el Cos de Bombers de la Generalitat d’unes infraestructures modernes i de qualitat. Després d’una avaluació inicial global, ja s’han elaborat els projectes per a la construcció dels nous parcs, i per a les reformes i millores de les instal·lacions que s’han de renovar, i s’han iniciat l’execució les obres. S’han acabat les obres de construcció dels nous parcs de bombers de Sort, Mollerussa, Montblanc, Cambrils i Amposta, i estan planificades les obres següents: Obres previstes per Regions d’Emergències Font: Departament d’Interior Regió d’Emergències Mitjana dels anys d'antiguitat dels vehicles Font: Departament d’Interior Any Autoescales Autobombes Furgons Auxiliars i altres 2003 18,7 anys 11,8 anys 11,9 anys 9,5 anys 2004 17,7 anys 10,1 anys 12,9 anys 10,3 anys 2005 11,2 anys 5,3 anys 12,3 anys 6,3 anys 2006 9,8 anys 5,7 anys 11,2 anys 7,2 anys Reducció -47,6% -51,7% -5,9% -24,2% Reducció de més del 50% de l’antiguitat dels vehicles d’extinció d’incendis Anys de Antiguitat dels vehicles per tipologia mitjana Font: Departament d’Interior 2003 2004 20 18 2005 2006 16 Noves edificacions Reformes i ampliacions Obres de millora Total 14 Centre 1 4 6 11 12 Girona 2 1 14 15 10 Lleida i Val d’Aran 1 2 4 4 8 Metropolitana Nord 1 4 3 7 6 Metropolitana Sud 1 4 2 6 4 Tarragona - 2 4 6 2 Terres de l’Ebre - 2 1 3 0 Altres* 3 1 - 3 Total 9 20 35 64 * Centre logístic de Martorell, Hangar mitjans aeris, heliport de Cerdanyola i Escola de Bombers Renovació de la flota de vehicles d’extinció d’incendis: 341 vehicles nous Aquest esforç inversor ha servit per assolir l’objectiu de reduir l’antiguitat de la flota de vehicles: Renovació de la flota de vehicles d’extinció d’incendis de més de 15 anys d’antiguitat, amb l’adquisició de 341 vehicles nous en tres anys, dels quals 163 són autobombes forestals, que representen una renovació del 50,5% , i amb una inversió total de 85,6 milions d’euros: • Any 2004: 58 autobombes i 3 autoescales. Inversió de 23,9 M€. • Any 2005: 102 vehicles pesats i 76 vehicles lleugers. Inversió de 43,4 M€. • Any 2006: 78 vehicles operatius, 19 especials i 5 vehicles auxiliars. Inversió de 18,3 M€. Autoescales Autobombes Furgons Auxiliars i altres Renovació i millora dels equipaments dels bombers: nous mitjans aeris, vestuari de bombers i equipament informàtic: Millora dels equipaments dels bombers • Reforçament i renovació dels mitjans aeris. Increment fins a 33 aparells per la campanya d’estiu. Inversió de 5 M€. • Renovació i millora del vestuari de bombers. Inversió de 2,9 M€ • Millora de l’equipament informàtic i adquisició d’ordinadors per als parcs de bombers. Inversió de 1,9 M€. • Renovació i millora de la xarxa de sirenes d’avís a la població. Inversió de 0,7 M€. • Renovació dels equips de radiocomunicacions amb 2.160 nous terminals. Inversió de 3,6 M€. • L'increment dels recursos humans i dels mitjans materials per a la campanya forestal, i el redisseny dels protocols operatius d'actuació en incendis forestals, ha permès fer front a un increment del 23% del nombre d’incendis forestals l’any 2005 respecte l’any 2003, amb un resultat d’una reducció del 79% d’hectàrees cremades, malgrat l’adversitat climatològica. Reducció del 79% d’hectàrees cremades, malgrat l’adversitat climatològica i l’increment del 23% d’incendis forestals • Disseny d’una nova estratègia de lluita contra l’incendi forestal • Revisió de les quanties de les compensacions corresponents a les prestacions dels membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat. Entre d’altres aspectes, s’ha actualitzat la compensació per assistència a sinistres i serveis de reraguarda, que era vigent des de l’any 1992. 104 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 105 �• Acord aconseguit amb els sindicats per doblar els serveis complementaris del Cos d’Agents Rurals assignant recursos superiors als 6 M€, o la posada en pràctica d’un conjunt de mesures excepcionals associades a la prohibició d’encendre foc o al tancament de determinats accessos, o la concessió d’ajuts als ajuntaments per a actuacions de foment de mesures de protecció d’incendis forestals en urbanitzacions. • Revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (PLASEQTA), s’ha fet necessària la seva revisió per tal d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la normativa relativa a la prevenció d’accidents greus, així com a l’evolució que s’ha operat en la indústria petroquímica de Tarragona, que ha comportat a banda d’un increment de noves instal·lacions industrials, canvis en la seva activitat industrial, com també en l’entorn organitzatiu. • Elaboració i implantació de nous plans d’emergències: INUNCAT, contaminació de l’Ebre, ProciCat, PlaseqCat, etc. l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés de determinats establiments d’espectacles i activitats recreatives. • Incrementat significatiu de les actuacions de control i de l’activitat de policia administrativa en matèria de joc i espectacles. Increment del 76,5% de les actuacions de control en matèria de joc i espectacles • 43 acords de col·laboració amb els ens locals per a l’aplicació de bones pràctiques en matèria d’espectacles, activitats recreatives i establiment públics d’oci. • Adjudicació d’un nou contracte per al funcionament i desenvolupament de les loteries de la Generalitat organitzades per l’EAJA, mitjançant concurrència pública. Aquest nou contracte ha facilitat l’obertura a noves tecnologies i ha permès duplicar la destinació de beneficis recaptats a finalitats socials: l’any 2003 es van destinar 9 milions d’euros a polítiques socials i l’any 2006 se’n destinaran 18 milions d’euros. Duplicació dels beneficis de les loteries de la Generalitat destinats a polítiques socials Resum de dades Resum de dades 2005 2006 2003 1.339 Hectàrees cremades 19.728 10.988 Personal torres de guaita 160 2005 5.216 Nombre d’incendis urbans 14.803 15.959 Torrres de guaita noves i reformades(04-06) 31 2003 2005 Nombre d’incendis vegetació Nombre de salvaments Nombre d’altres actuacions Nombre de plans d’emergències 5.790 7.151 5693 5360 52594 54517 63 176 Nombre d’efectius bombers funcionaris 2.107 2.329 Nombre d’efectius bombers voluntaris 2132 Forestals i altres 1.166 1.559 Mitjans aeris campanya forestal Capacitat extintora 28 Parc de bombers amb actuacions totals o parcials (04-06) 111 Nombre vehicles bombers 720 Vehicles renovats (04-06) 342 2277 29 48.900 57.900 En l’àmbit de joc i apostes, espectacles i locals d’oci • S’ha acabat la redacció de l’Avantprojecte de Llei d’espectacles públics i activitats recreatives, que derogarà la vigent llei 10/1990 sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics. Nova regulació en matèria de joc, espectacles públics, activitats recreatives i serveis sexuals remunerats 106 Balanç Pla de Govern Actuacions en sales de jocs Font: Departament d’Interior Actuacions de control en matèria de espectacles Font: Departament d’Interior Bombers i actuacions Font: Departament d’Interior Bombers i actuacions Font: Departament d’Interior Cens en matèria de prohibicions a bingos i casinos Cens de controladors d’accés a sales de joc 48657 1.124 Balanç El balanç és favorable pel que fa a les actuacions que s’han portat a terme en matèria de polítiques de prevenció i lluita contra els incendis. El Govern hi ha destinat més recursos i ha adoptat mesures especials en aquest àmbit. Pel que fa a la millora de la seguretat viària es manté la tendència detectada fa alguns anys de reducció de l’accidentalitat. Les actuacions del Govern en la lluita contra la velocitat excessiva i les altres causes de l’accidentalitat donen bons resultats. No obstant, encara falta una major implicació de l’àmbit local en la seguretat viària amb l’elaboració dels Plans Locals de Seguretat Viària. Per tot això es pot valorar aquesta acció de Govern com un objectiu en vies d’assolir-se. • S'ha acabat la redacció de l’Avantprojecte de llei de limitació i regulació dels serveis sexuals remunerats. • Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc i espectacles. En aquest sentit s’ha actualitzat la normativa de jocs i apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que integra de forma unitària la normativa de jocs i apostes. També s’han regulat els criteris de PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 107 �2 Un nou impuls econòmic Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 109 �Una economia per competir en el món global En el moment d’examinar amb un mínim de perspectiva l’Acció de Govern ens adonem de la importància de les transformacions que està experimentant el nostre país. La situació econòmica de Catalunya és bona i, cal dir-ho, avui aquest és un diagnòstic àmpliament compartit. Estem creixent a taxes anuals del 3,6% (3,5% el darrer trimestre de 2005, 3,6% el primer de l’any 2006), les més elevades dels darrers cinc anys. El triple que l’economia europea. Hem tancat el diferencial respecte a l’economia espanyola que ha existit, de manera persistent, des de fa deu anys, i de fet el primer trimestre de 2006 podem afirmar que l’economia catalana torna a créixer per sobre del conjunt de l’economia espanyola. També les xifres d’ocupació mostren el bon comportament de la nostra economia. Al llarg de l’any 2005 l’economia catalana ha estat capaç de crear 175.000 llocs de treball, amb un creixement anual d’entorn el 5,6%, i el primer semestre de 2006 manté el dinamisme del nostre mercat de treball. Des de desembre de 2003 fins ara, s’han creat més de 300.000 llocs de treball. La taxa d’ocupació se situa en el 71%, set punts per damunt de la zona euro i de la mitjana de l’economia espanyola. I, el que és més important, també per damunt del 70% que l’Agenda de Lisboa havia fixat com a objectiu per assolir l’any 2010 a la Unió Europea. D’altra banda, i amb tota la prudència necessària, perquè els corrents de fons només es poden verificar quan disposem d’una certa perspectiva, podem afirmar que aquest creixement té lloc a la vegada que s’està produint una transformació del nostre model productiu en la bona direcció. Ho demostra el fet que els dos components més dinàmics de l’economia són la inversió, i sobretot la inversió en béns d’equipament, i les exportacions. En canvi, la construcció, tot i que continua creixent per damunt del conjunt, està moderant el seu creixement. Continua essent un motor de la nostra economia, i és bo que sigui així, però no el seu únic motor. Així mateix, l’economia catalana està fent front amb èxit al gran repte de la internacionalització. La nostra és ja una economia fortament internacionalitzada. La ràtio d’obertura (la suma de les exportacions i les importacions de béns i serveis en relació amb el PIB) assoleix percentatges propers al 100% i el pes de les exportacions sobre el PIB s’ha més que doblat entre l’any 1986, quan vam entrar a la Unió Europea, i l’any 2005. A Catalunya internacionalització i creixement han anat de la mà. El PIB per capita de Catalunya ha passat d’estar situat en el 84% de la mitjana comunitària l’any 1986 al 110% de la Unió Europea (dels quinze) l’any 2005. La internacionalització, l’obertura de portes i finestres, l’entrada d’aire fresc s’han mostrat clarament positius per a l’economia catalana. Ara hem de continuar aquest camí, sabent que cal fer front a alguns reptes formidables. Entre altres, i molt en primer lloc, el de la transformació del nostre model de competitivitat. Avui la competitivitat de la nostra economia no es pot sustentar en costos salarials més baixos, sinó en millor productivitat, més qualificació i més capacitat per incorporar coneixement en la producció. Antoni Castells i Oliveres Conseller d’Economia i Finances President de la Comissió de Govern d’Economia Balanç Pla de Govern 111 �Aquest diagnòstic és el que està en la base de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat el 16 de febrer de 2005 per les organitzacions sindicals i patronals i el Govern. Aquest Acord, l’elaboració del qual va donar lloc a un any d’intens treball de concertació per part de les institucions signatàries i un conjunt d’entitats i d’experts àmpliament representatius de la nostra realitat econòmica i social, constitueix sens dubte el millor full de ruta de l’Acció de Govern per fer front als grans desafiaments que té al davant la nostra economia. Per això l’actuació del Govern, concretada en el desplegament de les diferents polítiques i les diverses mesures, ha tingut com a eixos prioritaris les infraestructures físiques, la innovació i la recerca, la formació del capital humà i la creació d’un marc institucional favorable a l’activitat empresarial. Tot això sabent que competitivitat i cohesió social han d’anar de la mà. Perquè només un país cohesionat socialment, amb uns serveis públics universals i de qualitat, que garanteixin una igualtat bàsica a tots els ciutadans, ofereix les condicions per al progrés econòmic. Tenim les condicions i els mitjans. Les hem tingudes al llarg d’aquests anys, malgrat les mancances del nostre sistema de finançament. El Govern ha demostrat que una bona gestió pressupostària permetia no solament fer un salt qualitatiu en la millora dels serveis que oferim als ciutadans, sinó carregar-nos de raó precisament per negociar un millor finançament. Justament perquè gestionem de forma exemplar els nostres recursos tenim autoritat per demanar un finançament just i a l’alçada del que esperem del nostre autogovern. inversió en infraestructures similar a la que tenim en termes de PIB. Aquesta disposició suposa, sens dubte, el reconeixement del greu dèficit en infraestructures que hi ha a Catalunya, a conseqüència de la insuficient dotació que li ha destinat l’Estat de manera persistent al llarg de les darreres dècades. Però sobretot constitueix la garantia que al llarg dels propers set anys l’Estat i la Generalitat podran actuar conjuntament i de manera decidida en un camp vital per a l’economia catalana. Catalunya està en les millors condicions per fer front als reptes econòmics que ara té al davant. Una bona situació econòmica de partida, l’experiència d’uns anys de rigor i sanejament pressupostari posats al servei d’unes millors polítiques socials i unes millors infraestructures, l’exercici exemplar de concertació en pro d’un gran objectiu de país com és l’Acord estratègic per la competitivitat, un nou Estatut, que ens ofereix uns instruments de primer ordre. Tot això al servei d’un país més fort i obert al món, conscient que la navegació en mar obert ens convé, i que sap que només projectant-se cap al món, i molt en primer lloc cap a Europa, podem créixer i ser competitius. Un país que confia en ell mateix i està segur de les seves forces. Un país que al llarg de la història s’ha fet a si mateix. Que sap que són els empresaris, els treballadors, els professionals, els protagonistes, en primera instància, de l’activitat econòmica. I un país que sap que els valors de la col·laboració entre institucions i entre el món de l’empresa i el de l’Administració i el valor de l’estabilitat són indispensables per fer la Catalunya gran i forta a la qual aspirem. Per aquesta raó, el Govern dóna una importància especial a l’esforç de rigor i de sanejament pressupostari que ha dut a terme al llarg d’aquests anys. El dèficit real de l’exercici s’ha reduït de 1.265 milions d’euros l’any 2003, a 267 milions l’any 2005. En el mateix període la despesa desplaçada s’haurà reduït de 2.903 a 2.225 milions d’euros. I tot aquest esforç de gestió s’ha pogut dur a terme sense incrementar la pressió fiscal, potenciant l’esforç pressupostari en polítiques socials i infraestructures i procedint a la vegada a una reestructuració de la despesa pública en favor de la inversió, que entre 2003 i 2006 ha passat de 365 a 691 euros per habitant. L’aprovació de l’Estatut obre una nova etapa en el nostre autogovern i ens ofereix un instrument especialment potent per fer front a aquests reptes que tenim al davant. En matèria de finançament, l’Estatut ens ha de proporcionar més recursos i més capacitat de decisió. Més capacitat de finançament per fer front, doncs, a les polítiques que ens fan falta. L’Estatut garanteix la contribució de Catalunya a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes. Com ha de ser. Però sabent també que una part dels impostos que els ciutadans de Catalunya paguem per damunt de la mitjana espanyola ha de revertir, a través del Govern de Catalunya, en més recursos per a la Generalitat per poder dur a terme les polítiques i les polítiques que necessitem. L’Estatut, a més, conté una disposició d’una singular importància, com és el compromís, per part de l’Estat, de destinar a Catalunya una proporció de la Balanç Pla de Govern 113 �Un nou impuls econòmic Euroregió i Internacionalització 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana Punt de partida L’economia catalana està fortament internacionalitzada. És una economia que mira cap enfora i a la qual l’obertura de portes i finestres li ha anat molt bé. Si analitzem l’evolució de la nostra economia des de l’entrada el 1986 al mercat comú podem concloure que ha estat summament positiva. La supressió de les barreres ha anat acompanyada de més creixement econòmic. El nostre objectiu és que Catalunya continuï competint amb èxit al mercat exterior, que continuï amb aquest procés d’internacionalització, que les nostres empreses segueixin sent competitives per poder vendre els seus productes a l’exterior, que les empreses catalanes s’implantin a l’estranger i que el nostre país segueixi captant projectes d’inversió que aportin valor afegit a la nostra economia. Per tal de garantir que el sector del comerç exterior català pugui seguir mantenint el ritme d’ativitat i es desenvolupi en altres països de mercats emergents, el Govern va decidir treballar en dues línies d’acció: 1 Atracció d’inversions 2 Foment de les exportacions i projecció internacional Desenvolupament de l’Acció del Govern Atracció d’inversions Per tal d’atreure les inversions d’empreses estrangeres a Catalunya, el Govern ha realitzat les actuacions següents: Agència Catalana d’Inversions (ACI) S’ha impulsat l’Agència Catalana d’Inversions, que, depenent del CIDEM, promou l’atracció d’inversions empresarials sòlides, generadores d’ocupació estable i de qualitat. Alhora, l’ACI també dóna suport a la consolidació de les empreses catalanes mitjançant l’assistència als seus processos d’acords tecnològics i productius amb empreses foranes i, en els processos de desinversió empresarial, activant polítiques específiques destinades a minimitzar les conseqüències. El balanç de la feina feta durant el 2005 per l’ACI es pot veure en el quadre que segueix a continuació. 114 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Agència Catalana d’Inversions (2005) • 138 projectes gestionats • 32 nous projectes d’inversió empresarial implementats • 158 M€ en inversions • 1.509 nous llocs de treball • 2.124 llocs de treball mantinguts. Cal destacar també que el 2005, a Catalunya, les inversions estrangeres es van situar en 2.567 M€, amb un creixement del 33% respecte de l’exercici anterior. Catalunya atrau prop d’un 17% del total de les inversions estrangeres a l’Estat. Catalunya va a treure més de 2.500 M€ d’inversions l’any 2005, un 33% més que l’any anterior Observatori de Prospectiva industrial S’ha creat l’Observatori de Prospectiva Industrial que té per objectiu conèixer la problemàtica dels diferents sectors i empreses catalanes, preveure’n l’evolució i suggerir futures línies d’actuació; així com facilitar una eina d’interlocució dels agents socials amb l’Administració. Foment de les exportacions i projecció internacional La segona línea d’actuació de les polítiques de suport a la internacionalització són els diferents ajuts i mecanismes de suport a les empreses per tal de fomentar l’exportació dels seus productes. Pla Estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana El primer trimestre de l’any 2005 es va presentar el Pla d’Internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008. El seu contingut respon a la necessitat que planteja el COPCA de fer un pas endavant en la internacionalització del país i aconseguir un augment considerable de la competitivitat de Catalunya en tots els seus sectors i tipus d’empresa. El COPCA ha plantejat el nou model d’internacionalització a través de cinc eixos: 1 Posicionament de Catalunya en el seu entorn econòmic. 2 Impuls d’una nova generació d’empreses catalanes de caràcter multinacional. 3 Desenvolupament de polítiques proactives en sectors amb potencial de creixement, especialment en l’àmbit dels serveis. 4 Foment de la internacionalització de sectors amenaçats per la competència internacional. 5 Consolidació del COPCA com instrument de cohesió dels agents de la internacionalització de Catalunya, amb un model inserit en la societat del coneixement. Els objectius concrets establerts al Pla són: • Aconseguir un flux d’inversió global d’inversió directa a l’estranger de 25.000 M€. • Incrementar un 35% les exportacions. • Augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores de forma regular. • Estructurar sectorialment les polítiques d’internacionalització de petites, mitjanes i grans empreses. • Incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins arribar al 15%. Balanç Pla de Govern 115 �Amb la voluntat de complir els objectius plantejats al Pla, s’ha desenvolupat tot un seguit d’accions en matèria d’internacionalització, de les quals se’n destaquen les principals en la taula que segueix a continuació. Principals accions en màterie d’internacionalització Font: COPCA i Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya Línies d’actuació Accions concretes Increment Pressupostos Generalitat • 20% l’any 2005 • 28% l’any 2006 Consolidació COPCA com a eina per la Internacionalització • Incorporació dins Xarxa EuroInfo Centres • Creació Xarxa Mundial d’Agències per a la Internacionalització • 1,5 M€ per 129 missions empresarials l’any 2004 (+1.000 empreses participants) • 1,5 M€ per 111 missions empresarials l’any 2005 (+1.000 empreses participants) • 1,5 M€ per 124 missions empresarials l’any 2006 (+1.000 empreses participants) • Plataformes empresarials a 12 nous països • Xarxa de 38 centres a 31 països • Creació Observatori de Mercats Exteriors Increment dels Ajuts Públics • 1 M€ per beques i ajuts a joves per a pràctiques en empreses o institucions a l’estranger • 15,6 M€, l’any 2005 i 14,9 M€, l’any 2006 d’ajuda directa a la internacionalització Observatori de mercats exteriors (OME) L’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA és una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques que permetrà conèixer millor la realitat econòmica i l’evolució de l’entorn per a la correcta presa de decisions en el marc de la internacionalització. Actualment està promovent la realització d’un Projecte de recerca sobre innovació estratègica en els processos d’internacionalització per tal que l’empresa catalana afronti amb millors garanties d’èxit la seva sortida a l’exterior. Anella internacional Per tal de fer arribar la informació sobre els seus serveis al teixit empresarial català, el COPCA potencia el treball en xarxa a través de l’Anella Internacional, la plataforma de gestió i fòrum de debat que, mitjançant tecnologia web, es constitueix con un sistema d’intercanvi i gestió de coneixement entre els diferents agents de la internacionalització. Facilitar mecanismes de finançament idonis D’altra banda, un element clau de les polítiques de suport a la internacionalització han estat els diferents ajuts a les empreses. Les principals accions que s’han desenvolupat es mostren a continuació: Altres accions destacades D’altra banda, cal destacar que des de l’entrada en vigor de l’Acord Estratègic, s’ha creat un centre de promoció de negocis a Xangai; s’ha iniciat un programa de contractació pública internacional; i s’han creat noves plataformes empresarials a París, Varsòvia, Budapest i Praga. Així, i gràcies en bona mesura a les actuacions realitzades pel Govern, en els darrers anys, a Catalunya, les exportacions, importacions i inversió directa a l’exterior han crescut a un ritme lleugerament superior al de països comparables al nostre. Exportacions de productes industrials (variació interanual en %) Font: Idescat 30 25 17,8% 20 El fort increment de les exportacions s’ha traduit en un augment del 9% d’aquestes en el primer trimestre del 2006 i un 13% fins l’abril 15 10 5 0 -5 -10 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Comerç de béns amb l’estranger (variació interanual, mitjana mòbil 12 mesos) Font: Idescat i Ag. Estatal de l’Administració Tributària 20 Exportacions 15 Importacions 10 5 0 -5 M 02 J S D M 03 J S D M 04 J S D M 05 J S D M 06 La taxa d’obertura de la nostra economia (que relaciona el pes d’exportacions més importacions amb el PIB) presenta una recuperació gradual i regular en els últims anys i sembla tornar a nivells anteriors: Comerç exterior. Altres dades Indicador 2002 2003 2004 2005 65,2% 62,9% 63,4% 64,4% Pes exportacions béns sobre total estatal 27,97% 27,26% 26,84% 27,41% Pes exportacions de béns de nivell tecnològic alt i mitjà alt 61,06% 61,08% 61,48% 62,88% Taxa d’obertura (béns) Propostes de Finançament en milers d’euros Font: COPCA i Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya 116 Balanç Pla de Govern 2004 2005 2006 Inici a l’Exportació 5.780 8.000 10.000 Internacionalització de productes 245.000 251.309 266.666 PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 117 �Balanç Un nou impuls econòmic Euroregió i Internacionalització 2.1.2 Les actuacions realitzades per la Generalitat de Catalunya mostren un elevat grau de compliment dels compromisos contrets. De fet, totes les mesures que es van incloure en el seu moment en la part d’internacionalització de l’Acord Estratègic han estat ja impulsades i funcionen a ple rendiment. Consolidar l’Euroregió PirineusMediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu Si a l’inici de la legislatura alguns auguraven un futur negre per a la nostra economia en el moment que es van donar certs processos de deslocalització, posteriorment s’ha vist que no només no ha estat així sinó que s’han concretat projectes d’inversió de primer nivell i de gran importància estratègica. Les empreses que s’han instal·lat a Catalunya han superat àmpliament les que s’han deslocalitzat. Punt de partida Davant la realitat territorial i socioeconòmica que representa el conjunt de territoris que formen Catalunya, Aragó, les Illes Balears, LanguedocRoussillon, i Midi-Pyrénées (13,2 milions d’habitants; 278 M€ de PIB; 0,5 M d’Universitaris), així com de les oportunitats que poden sorgir de la col·laboració entre aquestes regions, el Govern de la Generalitat ha volgut treballar en dues actuacions vinculades per tal d’impulsar la cooperació entre aquests territoris: De fet, avui podem dir que la nostra economia creix amb més força que en els últims cinc anys i bona part d’això s’explica per l’impuls exportador. A més, continuem sent la locomotora exportadora de l’Estat, atès que venem una tercera part dels productes que Espanya comercia amb l’estranger. En conclusió, el Pla de Govern 2004-2007 en temes d’internacionalització s’està executant àmpliament i es pot considerar com un objectiu assolit. 1 La creació una Euroregió, amb la finalitat que aquesta esdevingui un eix econòmic. 2 La motivació de polítiques que facilitin el desenvolupament de l’Euroregió. En referència a la política exterior de Catalunya, l’acció duta a terme per l’anterior Govern es basava en un model de projecció reactiu a necessitats concretes del món empresarial i social català. Desenvolupament de l’Acció del Govern Creació de l’Euroregió L’Euroregió Pirineus-Mediterrània va iniciar el seu camí el 29 d’octubre de 2004 amb la signatura al Palau de Pedralbes de la Declaració Fundacional “L’Euroregió, un futur compartit” per part dels presidents d’Aragó -Marcelino Iglesias-; les Illes Balears -Jaume Matas-; Catalunya -Pasqual Maragall-; Languedoc-Roussillon –Georges Frêche-; i Midi–Pyrénées -Martin Malvy-, amb la voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial. Actualment la presidència rotatòria l’ocupa actualment el president de Midi–Pyrénées, Martin Malvy, durant tot l’any 2006. A partir de la formalització de l’Euroregió, es poden destacar les fites institucionals següents: El 29 d’octubre es signa la Declaració Fundacional “L’Euroregió, un futur compartit” que formalitza la col·laboració entre les 5 regions • La celebració de quatre reunions entre els Presidents de les cinc regions, així com la sèrie de declaracions institucionals relatives a projectes d’infraestructures i euroregió universitària i científica, detallades més endavant. • La participació dels presidents de l’Euroregió en la primera videoconferència amb l’objectiu de tractar qüestions com ara la connexió França-Espanya a través del TGV; l’atorgament dels primers “labels” de l’Euroregió i 118 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 119 �la posada en marxa de nous projectes. També van parlar sobre la situació del Primer Congrés de l’Euroregió, que tindrà lloc el juliol de l’any vinent a Toulouse. Polítiques que desenvolupen l’Euroregió Per tal d’impulsar l’Euroregió, els governs d’aquesta han treballat tant en la reclamació d’actuacions en matèria d’infraestructures necessàries pel creixement dels 5 territoris com en l’aplicació de polítiques comunes. Pel que fa les actuacions en matèria de garantir unes infraestructures de transport i connectivitat estratègiques, es va fer una declaració comuna demanant als Governs Espanyol i Francès les actuacions necessàries per tal de solucionar els problemes actuals d’interconnexions d’una i altra banda dels Pirineus (alta velocitat i mercaderies). També cal destacar una sèrie de projectes en fase de desenvolupament que s’indiquen a continuació: • L’Euroregió universitària i científica, per fomentar la cooperació en temes de societat del coneixement i de la nova economia productiva. • El futur Centre de Recerca i Innovació en Turisme a les Illes Balears, que promourà la innovació en l’empresariat turístic, vers a la competitivitat, el creixement econòmic i la sostenibilitat del sector. • El projecte d’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que pretén dotar a les regions frontereres de la Cerdanya francesa (el Capcir) i catalana (la Cerdanya) d’una atenció sanitària propera als més de 30.000 habitants autòctons i a les més de 100.000 persones que hi resideixen durant períodes turístics. L’Hospital Transfornterer atendrà a més de 100.000 persones de les regions de la Cerdanya francesa i catalana TGV Ports i aeroports Bor de aux Tolouse Tarbes Montpellier Tolouse Bilbao Montpellier Perpignan Perpignan Zaragoza Girona Barcelona Tarragona Palma de Mallorca Aeroports Ports internacionals Zaragoza Lleida Tarragona Figueres Girona Barcelona En funcionament Obres en execució Estudi informatiu En referència a l’enfortiment de polítiques comunes en diferents àmbits d’actuació, cal anomenar diferents projectes. Algunes d’aquestes accions comunes han estat: • La creació de l’EuroBioRegió. Aquesta pretén establir, en el sector de la biomedicina i la biotecnologia per a la salut, aliances entre les àrees de Tolosa i Barcelona i facilitar les oportunitats que es produeixin tant a les Illes Balears com a l’Aragó i Llenguadoc-Rosselló. Una sèrie de projectes comuns enforteixen la cooperació entre els governs de l’Euroregió • S’ha creat l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió a partir de la col·laboració entre instituts d’estadística i altres serveis de les regions. Gràcies a l’Observatori s’estudiarà l’evolució dels indicadors socioeconòmics de l’Euroregió per analitzar-ne les fortaleses i les debilitats. • El Portal Cultura de l’Euroregió, que té com a propòsit fer visible a Internet el conjunt de l’activitat cultural de tots els territoris que formen aquesta euroregió, tant pel que fa al públic cultural com als professionals del sector. Balanç La pròpia creació de L’Euroregió és la fita més rellevant del projecte previst pel Govern. Aquesta constitueix una iniciativa que motiva, un projecte amb solidesa en la seva definició i amb un potencial demogràfic i econòmic molt destacat, com demostren les variables socioeconòmiques del conjunt de l’Euroregió, i sobretot es tradueix en un lideratge de l’Euroregió dins el seu àmbit d’actuació geoestratègica, bàsicament, el Sud d’Europa i la Mediterrània. A més, l’Euroregió representa un nou model en la política exterior catalana, basat en la figura de la Generalitat de Catalunya com a motor d’impuls de les relacions exteriors dels interessos del nostre país. No obstant aquests potencials, cal senyalar que diferents factors poden endarrerir el desenvolupament d’aquesta macroregió. Així, la dificultat de poder decidir sobre algunes de les competències relatives a les infraestructures fan que l’impuls d’aquestes es tradueixi bàsicament en un conjunt de bones intencions. D’altre part, la voluntat política també és un factor de pes en el ritme de consolidació d’aquesta regió. Així, la implicació en el projecte dels diferents territoris ha estat desigual en el temps, tot i que Catalunya sempre ha exercit de motor per tirar endavant aquesta Euroregió. Ara bé, tenint en compte aquestes dificultats, sovint relacionades amb variables exògenes a l’Acció de Govern, si se segueixen impulsant projectes interregionals que fomentin economies d’escala i una diferenciació competitiva, l’Euroregió podrà esdevenir un model d’intercanvi regional aplicable a altres zones de la Unió Europea, per tant es pot concloure que pel que fa a aquest apartat del Pla de Govern ens trobem amb un objectiu en vies d’assolir-se. • La Xarxa de Cambres de Comerç de l’Euroregió. 40 cambres de comerç col·laboren en la promoció exterior, en potenciar el mercat interior de l’Euroregió i fomentar el traspàs d’experiències. La primera trobada va tenir lloc a Palma de Mallorca els dies 10 i 11 de novembre de 2005. 120 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 121 �Taxa d’atur estimada Font: Enquesta de població activa (EPA) i Enquesta de les forces de treball (EFT) Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat 12.0 Punt de partida 10.5 11,6% 11.5 11.0 9,6% Desenvolupament de l’Acció del Govern Assoliment de la plena ocupació Arribar a nivells de plena ocupació efectiva és un objectiu estratègic que cal plantejar a mig i llarg termini, però els resultats actuals de l’ocupació catalana són molt positius, i a continuació destaquen els més rellevants: S’han assolit els objectius fixats per la Unió Europea per al 2010 en taxes d’ocupació, tant per al conjunt de la població com per a les dones. • Una taxa d’ocupació del 70,8%, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per la Unió Europea per 2010 (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones en edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. • En el cas de les dones, la taxa arriba al 60,5%, també per sobre de l’objectiu europeu per a 2010. La taxa d’atur és actualment més baixa que a la resta de l’Estat (2,1 punts menys) i que a Europa (2 punts menys) • Des de finals del 2003, a Catalunya s’han creat 304.700 llocs de treball, que representen una mitjana de més de 400 per dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 166.000 llocs de treball, un increment superior al 13% en poc més de 2 anys. • Pel que fa a l’ocupació industrial, aquesta ha augmentat entre el quart trimestre 2003 (765.300 treballadors) i el primer trimestre 2006 (792.900), reflectint l’estabilitat de l’ocupació industrial malgrat els processos d’ajust i deslocalitzacions d’activitat industrial cap a altres països amb condicions laborals més desfavorables i costos laborals inferiors. 9 9% 8.5 9,1% 9% 8 7,5 7,12% 7 7% 6.5 gener 2006 juliol 2005 gener 2004 6 juliol 2003 La millora de les condicions de treball per a tots els col·lectius de treballadors. 9,33% 7,6% gener 2003 2 La implantació de polítiques actives de suport a l’ocupació, com a mecanismes de reinserció en el mercat laboral dels grups de població més fràgils. 10,3% 9.5 juliol 2002 1 ESP UE 10.0 Amb l’objectiu bàsic d’assolir la plena ocupació, amb el màxim grau d’estabilitat i de qualitat, el Govern ha dedicat esforços a ajudar els col·lectius més desafavorits i garantir un mercat laboral de qualitat. Les actuacions s’han concretat en dues línies d’actuació: CAT 11,3% gener 2005 2.2.1 • Així mateix, pel que fa a l’atur, malgrat l’habitual repunt durant els primers mesos de l’any, es manté en nivells (7%) notablement inferiors a la mitjana espanyola (9,1%) i que a la Unió Europea (9%). juliol 2004 Un nou impuls econòmic Ocupació i treball Implantació de polítiques actives de suport a l’ocupació Per tal d’assolir la plena ocupació cal treballar amb col·lectius específics. És per això que s’ha dissenyat el Pla integral de polítiques actives d’ocupació i la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya. Pel que fa al Pla integral de polítiques actives d’ocupació, destaca la inversió de més de 150 M€ per al seu desenvolupament. D’aquesta inversió cal destacar les fites següents, com a més rellevants: Pla integral de polítiques actives, amb una dotació de 150 M€ per garantir la reinserció laboral de grups de població més fràgils • La destinació per part del Servei d’Ocupació de Catalunya de 5,2 M€ per al desenvolupament de projectes de nous jaciments d’ocupació per al 2005-2006. • La creació de 4 centres integrals de formació professional, amb collaboració interdepartamental entre Treball i Indústria i Educació, detallada en la fitxa annexa. • La constitució dels 2 primers Consorcis que acostaran les polítiques d’ocupació a la realitat socioeconòmica del territori. Els consorcis integren administracions i agents socials en les polítiques d’inserció laboral al Vallès Occidental i l’Hospitalet de Llobregat. Podrà beneficiarse de l’acció dels consorcis en total una població que suma 1.068.512 persones. Aquests dos consorcis pretenen doncs adaptar al màxim les polítiques ocupacionals a l’entorn on s’han de desenvolupar, cercant la màxima eficiència en la inserció laboral, així com la professionalitat i la competitivitat empresarial. En aquesta línia el Govern té la previsió d’implantar fins a 6 consorcis més abans del final d’aquesta legislatura. • La taxa de temporalitat a Catalunya és actualment del 25,6%, gairebé 10 punts percentuals per sota de la mitjana espanyola, però encara a certa distància de la mitjana europea (que se situa al voltant del 15%). 122 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 123 �S’ha creat un nou model de servei d’ocupació, basat en l’atenció personalitzada arreu del territori, que en poc temps ha demostrat la seva capacitat funcional La Reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya, es va iniciar mitjançant la supressió definitiva, a principis de l’any 2004, del Servei Català de Col·locació (SCC) i l’impuls i desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquesta es tradueix en: • Un nou model modernitzat de servei d’ocupació, especialitzat en la intermediació i potenciant l’atenció personalitzada arreu del territori. • La descentralització dels serveis centrals i territorials del SOC cap a les oficines de treball (OTG) i s’ha millorat 52 oficines del SOC. Millorar de les condicions de treball En referència a la millora de les condicions de treball, s’ha treballat per garantir l’aplicació d’aquestes en el món empresarial des de les accions següents: El govern ha revisat més de 40.000 contractes laborals per garantir unes condicions contractuals correctes • La revisió de més de 40.000 contractes, dels quals 6.000 s’han convertit en indefinits. • S’han posat les bases d’un nou marc català de relacions laborals, que es reflecteix en la Llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya. Val a dir que, en referència a fomentar la cultura de condicions laborals de qualitat, manca impulsar un major desenvolupament dels incentius que permetin a les empreses fer els canvis culturals imprescindibles. Tot i així, la Inspecció de Treball vetlla contínuament perquè totes les relacions laborals estiguin estrictament ajustades a la legalitat. Balanç Catalunya ha complert el 2005 els objectius d’ocupació previstos per al 2010 a l’agenda de Lisboa, que fixaven la taxa d’ocupació en un 70%. Així doncs, malgrat la gran dificultat d’assolir la plena ocupació, sí que s’ha arribat a xifres molt positives, atès que cinc anys abans de la data fixada Catalunya ja compleix la taxa d’ocupació demanada per la Unió Europea, i se situa com una de les regions més avançades d’Europa. Els altres objectius fixats per la legislatura s’han anat desenvolupant de forma constant: el Pla integral de polítiques actives s’ha implementat amb millores molt importants pel que fa a la gestió i l’eficiència en l’assignació dels fons; s’ha incentivat l’anàlisi de la situació de col·lectius específics, i s’han posat les bases del nou model de Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) entre altres actuacions. En la línia dels projectes desenvolupats, cal seguir potenciant el SOC com a eina de recursos principal per a les persones aturades, i continuar motivant al teixit empresarial per tal que garanteixi una millora de les condicions laborals dels seus treballadors. Les noves polítiques Els Centres Integrals de Formació Professional En un exemple de col·laboració entre departaments, Educació i Treball i Indústria s’han creat els centres integrals de formació professional, que són una nova figura de centres, específica de Catalunya. Aquests centres neixen com a conseqüència del desenvolupament dels compromisos del Govern de la Generalitat en l’àmbit de l’ocupació i el treball, que preveu la realització d’un pla integral de formació professional a Catalunya que coordini els tres subsistemes (formació professional inicial, formació professional ocupacional i formació professional contínua) i l’experiència laboral, per tal de respondre de manera més adequada a les necessitats de les empreses i dels territoris. Objectius: • Donar resposta a les necessitats formatives de caràcter sectorial i territorial. • Contribuir a la millora de la competitivitat dels sectors afectats. • Optimitzar l’eficiència dels recursos disponibles en matèria de formació. • Complementar els dispositius existents. La Generalitat ha establert un procés de selecció de centres que vulguin gaudir de la condició de centres d’oferta integrada, sobre la base dels requisits següents: • Disposar de sistemes de gestió de la qualitat i millora contínua • Estar en disposició d’acreditar competències en les famílies professionals que integren Una novetat que cal esmentar d’aquests centres és el desenvolupament del model de funcionament participat per les entitats i les institucions més representatives de cada sector; és a dir, l’Administració educativa (Departament d’Educació) i laboral (Departament de Treball i Indústria, Servei d’Ocupació de Catalunya), Administració local, consells comarcals, i entitats patronals, sindicals i empreses molt representatives dels sectors. Dels 12 centres integrals previstos en el Pla de Govern, se n’han creat 4: Nom del centre Àmbits d’actuació CIFO de Sant Feliu de Llobregat Automoció CIFO de Tarragona Química Centre integral Lacetània (Manresa) Electricitat, Electrònica, Automoció, Obra Civil i Mecànica Centre integral Garrotxa (Olot) Electricitat, Electrònica, Mecànica, Obra civil, Tèxtil, Agrari, Sanitari Per tot plegat, s’estima que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se, en el qual s’ha avançat notablement, però que cal continuar-hi incidint. 124 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 125 �Sinistralitat laboral a Catalunya (juny 2005 - maig 2006) Font: Departament de Treball i Indústria, i Ministeri de Treball i Afers Socials Un nou impuls econòmic Ocupació i treball 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral Punt de partida Per tal de garantir una ocupació de qualitat, cal que aquesta vagi acompanyada d’una baixa sinistralitat. És per això que el Govern, dins la política laboral ha tingut com a objectiu clau reduir la sinistralitat laboral. Per tal d’acomplir aquest objectiu, es va decidir desenvolupar tres línies d’actuació concretes: 1 2 3 total 120.265 lleus 119.280 Girona 16.750 16.597 141 12 Lleida 8.544 8.424 110 10 Tarragona 15.078 14.907 151 20 Catalunya 160.637 159.208 1.308 121 Espanya abril 2005 - març 2006 934.048 923.544 9.519 985 Barcelona greus 906 mortals 79 • Pel que fa als accidents mortals, aquests també han tingut una tendència de disminució al llarg dels darrers anys, i s’han situat en un índex de 3,97 accidents l’any 2005, amb una reducció de prop del 25% des de l’any 2003. Accidents mortals Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006) Fomentar la formació per promoure la cultura de la seguretat i la salut en el treball, per tal de conscienciar la societat i inculcar com a valor en el seu si la necessitat de prevenir al màxim els riscos laborals en el treball. índex (1) Incrementar les mesures i els mitjans d’inspecció i control. indústria Assolir la delegació i el traspàs per part de l’Estat de les competències en matèria d’inspecció laboral, incloent-hi el Cos d’inspectors. construcció total agricultura (*) serveis 2004 Interanual 2005-2006 2002 2003 2005 7,93 6,28 6,05 3,97 4,66 32,75 0,00 47,41 24,78 23,78 7,22 6,43 5,83 4,14 4,52 23,20 18,29 20,34 13,56 14,27 5,91 4,57 3,86 2,40 3,16 (1) Índex d’incidència = nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social (Règim General i Règim Especial de la Mineria del Carbó) (*) Els índexs del sector agrícola estan sobrevalorats atès que el règim d’afiliació majoritari és el Règim Especial Agrari, que no s’inclou en el denominador dels càlculs Desenvolupament de l’Acció del Govern Reduir la sinistralitat laboral En referència a la reducció de la sinistralitat laboral, cal assenyalar les fites següents: La sinistralitat laboral era de 5.949 accidents per cada 100.000 treballadors i any a finals del 2005, el seu valor mínim des de l’any 2000. • L’any 2005 s’arriba al valor mínim de l’índex de sinistralitat des de l’any 2000 (de 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors/es l’any 2000, a 5.949 el 2005, una reducció del 28,2%). Actualment, en el primer trimestre 2006, aquest índex es troba en 6.168 accidents, a causa dels accidents lleus. Evolució dels índex d’incidència dels accidents en jornada de treball amb baixa Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006). 10.500 9.500 Catalunya Barcelona Lleida Espanya Girona Tarragona Total d’accidents mortals Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006) 10 5 0 2002 2003 2004 2005 interanual 2005-2006 Fomentar la formació per promoure la cultura de la seguretat i la salut en el treball Sobre aquesta línia de treball es posen en marxa diferents iniciatives per conscienciar la població. A continuació destaquem les més rellevants: • Campanya publicitària “A la feina, cap risc”, mitjançant la difusió en els mitjans de comunicació i merxandatge divers en diferents onades al llarg dels anys 2004, 2005 i 2006. Creació de diferents materials de sensibilització per a tots els públics. • Aprovació d’un Decàleg d’actuacions de prevenció de riscos laborals que pretén conscienciar i implicar la societat, i que inclou entre altres mesures, un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i un manual d’avaluació integral de riscos laborals. 8.500 7.500 6.500 • Des del 2004, més de 10.000 alumnes han rebut formació en matèria de prevenció de riscos laborals. 5.500 4.500 2002 126 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2003 2004 2005 interanual 2005-2006 • Enviament de 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin la llei de prevenció de riscos. Balanç Pla de Govern 127 �Incrementar les mesures i mitjans d’inspecció i control Pel que fa a la pròpia activitat d’inspecció, la Inspecció de Treball i Seguretat Social, depèn orgànicament de l’Administració general de l’Estat (AGE), i funcionalment de l’AGE o de la de la Generalitat de Catalunya segons la matèria de què es tracti. Tenint en compte aquesta realitat, les actuacions més rellevants han estat les següents: Aprovació del Pla per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008 amb una inversió de 68 M€. Un nou impuls econòmic Ocupació i treball 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals • Aprovació del Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals (2005-2008) amb una dotació de 68 milions d’euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries de l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. L’objectiu és la reducció del nombre i la gravetat dels danys a la salut que es produeixen a la feina i la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Punt de partida En política laboral, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha treballat per assolir importants creixements del nivell d’ocupació, garantint igualment millores en la qualitat i les condicions de treball. Entre altres eixos que incideixen en la qualitat de l’ocupació (vegueu apartats 2.2.1 i 2.2.2), les relacions laborals tenen un ascendent important per garantir unes condicions laborals idònies. Per això el Govern ha treballat per potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català, que permeti una millor adequació a les especificitats i les necessitats del nostre país. Les principals propostes desenvolupades han estat: • Habilitació de 50 tècnics del Departament de Treball i Indústria que faran a partir del maig 2006 tasques de vigilància i control en matèria de salut i seguretat laboral. • Conveni amb la Fiscalia per potenciar els mecanismes de coordinació i cooperació entre institucions amb competències en seguretat i salut laboral. • Durant l’any 2005 s’ha realitzat una campanya específica de control per part del Departament de Treball i Indústria sobre 815 empreses amb elevada sinistralitat al llarg de tot el territori. Els resultats han estat positius, atès que l’índex d’incidència d’accidents laborals d’aquestes empreses ha passat de 130,61 (28.325 treballadors accidentats) el 2004 a 103,40 (23.043 treballadors accidentats) el 2005, un 21% menys, ja que han disminuït de 170 a 123 els accidents greus i de 16 a 5 els accidents mortals. Balanç S’ha aconseguit l’objectiu de reduir notablement els nivells de sinistralitat, i situar-los per sota de la mitjana espanyola. Tot i així, aquest és un aspecte en el qual cal que ni els empresaris, ni els treballadors, ni l’Administració, cadascun en el seu grau de responsabilitat, baixin la guàrdia en cap moment. La feina feta en matèria de sensibilització ha estat molt positiva, ja que ha permès l’accés de la cultura de la protecció laboral a la majoria de la població catalana. Pel que fa a la pròpia inspecció de la sinistralitat, s’han dut a terme actuacions encaminades a millorar-la, i es podran continuar realitzant avenços importants gràcies a la transferència de la Inspecció de Treball que recull el nou Estatut de Catalunya Per tant, en la mesura de les possibilitats d’actuació que disposa el Govern en matèria de sinistralitat laboral, es pot considerar que és un objectiu Assolit en el qual s’han aconseguit avenços molt importants al llarg de la legislatura. 128 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 1 Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de condicions laborals. 2 Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització. 3 Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies. Desenvolupament de l’Acció del Govern Impulsar un marc de negociació col·lectiva En aquest àmbit, les actuacions del Govern han estat les següents: • Aprovació de la Llei 7/2005, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i reforçar la seva funció assessora. La llei suprimeix els representants de les administracions en els òrgans de la institució. Gràcies a la Llei 7/2005, el CTESC esdevé un òrgan totalment independent • Aprovació del projecte de llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan de participació institucional i de diàleg i concertació social en matèria de relacions laborals, tal com es va recollir en l’Acord estratègic per a la internacionalització. Les seves funcions seran principalment de diàleg i participació institucional entre organitzacions sindicals, empreses i Administració. • Creació del Consell de Relacions Laborals, de la Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, amb l’objectiu general d’impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva. D’aquesta manera Catalunya serà la primera Comunitat Autònoma a Catalunya serà la primera Comunitat Autònoma a tenir una Comissió de Convenis Col·lectius Balanç Pla de Govern 129 �disposar d’aquesta comissió especialitzada, així com les d’igualtat i nodiscriminació i la d’inspecció de treball. El pressupost previst per aquest òrgan, inclòs al pressupost del 2006, és d’1M€ (400.000 € per al Consell Català de Relacions Laborals i 600.000 € per a la Comissió de Convenis Col·lectius). Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització. Sobre aquest assumpte, l’acció del Govern ha estat la següent: • Descentralització de la primera seu del Tribunal Laboral de Catalunya a Lleida, i inauguració de la nova seu a Barcelona. • Millora del seu sistema de finançament, racionalitzant els pagaments i ajustant-los a les necessitats de l’òrgan (pagaments de la subvenció en dues úniques bestretes). • El Tribunal ha actuat des de la seva creació al 1992, en 6.182 procediments de solució de conflictes laborals, que han afectat 125.240 empreses i un total d’1.800.810 treballadors i treballadores. Durant el 2005 s’han fet 786 procediments (conciliacions o arbitratges), gairebé un 40% més que al 2002 (570). La pàgina web on es poden consultar 1.800 convenis de Catalunya ha rebut 388.149 visites des de la seva creació Balanç La creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya respondrà a la doble necessitat de facilitar i racionalitzar el diàleg social, d’una banda, i donar cobertura amb caràcter estable a la participació institucional dels agents socials de l’altrea. Per tant, fomentarà i facilitarà la cooperació i el diàleg permanent entre les organitzacions sindicals i empresarials i entre aquestes i l’Administració. També impulsarà la millora i la racionalització de la negociació col·lectiva de Catalunya. Amb l’a aprovació de la llei, que actualment es troba en el tràmit parlamentari, aquest objectiu quedarà completament assolit. Pel que fa a la resta d’objectius, és a dir, consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya, la divulgació de convenis col·lectius i la promoció de l’adaptació de la política laboral de les empreses a unes condicions laborals favorables també han estat assolits, amb la qual cosa es pot concloure que l’acció de Govern en matèria de relacions laborals ha estat d’objectiu assolit. Per tant, es pot entendre que amb la sèrie de mesures aplicades en matèria relacions laborals, el Govern ha donat un pas més per tal de garantir un mercat de treball de qualitat en el nostre país. Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies. Aquesta actuació s’ha dut a través d’una pàgina web específica que permet consultar 1.800 convenis, millorant la divulgació d’informació en aquesta matèria així com facilitant-ne l’accés públic a empreses i ciutadans. Des de la seva creació aquest portal d’Internet ha rebut 388.149 visites. Adaptació de les empreses a realitats laborals A més dels acords establerts en el Pacte de Govern, aquest ha treballat també perquè les empreses actualitzin la seva política de relacions laborals, concretament, mitjançant les accions següents: • El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit també amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials. Catalunya és l’única Comunitat Autònoma on s’exigeix un Pla Social a totes les empreses que presentin un Expedient de Regulació d’Ocupació 130 Balanç Pla de Govern • Obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per iniciar la seva tramitació. Amb aquesta mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels treballadors, d’acord amb una directiva europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva la responsabilitat social de les empreses. A més, el Govern exigeix que les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En les convocatòries d’ajuts s’han introduït altres criteris socials, que fan referència a la igualtat de gènere i a la no-adjudicació d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 131 �Un nou impuls econòmic Ocupació i treball 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social Punt de partida L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia cooperativa i social que existeixen a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests col·lectius són insubstituïbles en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa, a més de dotar de flexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social. El Govern ha volgut portar a terme una política de suport tant als treballadors autònoms com a l’economia social per tal que puguin transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives. Per tal d’actuar en aquest àmbit s’han impulsat dues línies d’actuació: 1 2 • Programes específics de suport de cooperatives i societats anònimes laborals, amb 1,7 M€ destinats. • Els ajuts per a la creació d’empreses sumen enguany un total d’1,6 M€. Aquests fons són destinats per finançar arreu de Catalunya una xarxa de 330 entitats amb 850 tècnics que donen suport al Servei de Creació d’Empresa i assessoren els ciutadans interessats. Els ajuts per a la creació d’empreses sumen enguany un total d’1,6 M€ Una xarxa de 330 entitats donen assesorament a futurs empresaris • Ajuts al foment de l’economia cooperativa per a l’any 2006, per un import total de 4,5 M€ per potenciar aquesta forma d’organització empresarial. L’activitat duta a terme en matèria de promoció en l’autoocupació ha ajudat a consolidar el creixement d’aquest sector en el nostre país, com es pot veure en la taula adjunta, on s’incrementa en més d’un 28% el nombre de llocs de treball creats per l’autoempresa entre l’any 2001 i l’any 2005. Indicador de llocs d’autoempresa creats a Catalunya Font: Departament de Treball i Indústria 4.500 4.000 3.500 3.000 Impulsar la millora de la regulació jurídica que reconegui la situació real de l’autònom 2.500 Fomentar l’autoocupació i l’economia social 1.500 3.533 3.674 2001 2002 4.276 4.434 4.504 2003 2004 2005 2.000 1.000 500 0 Desenvolupament de l’Acció del Govern Impulsar la millora de la regulació jurídica de l’autònom Com que Catalunya no disposa de competències sobre la regulació jurídica dels autònoms, l’actuació del Govern ha estat bàsicament de donar suport i fer seguiment de la feina que està duent a terme el Ministeri de Treball i Assumptes Socials (MTAS) en l’elaboració de l’Estatut del treballador autònom. Cal ressaltar que entre el 2004 i el 2005 s’han creat a través del Servei de Creació d’Empreses i la seva xarxa d’entitats col·laboradores 4.655 noves microempreses i 8.938 llocs de treball. La taxa de supervivència de les companyies –pervivència al cap de 5 anys de la seva fundació- obertes a través del Servei de Creació d’Empreses és del 68%, notablement superior a les companyies creades sense suport públic. Fomentar l’autoocupació i l’economia social En el transcurs d’aquesta legislatura s’han dut a terme les actuacions següents: • Posada en funcionament del registre d’empreses d’inserció, que permetrà centralitzar totes les empreses que participen en la inserció laboral de les persones. • Convocatòria d’ajudes del Programa Gènesi, per analitzar la viabilitat empresarial de projectes empresarials que es realitzin a Catalunya, i convocatòria de les subvencions per al foment de l’ocupació i la millora de la competitivitat de les cooperatives i societats laborals per un import global superior als 3 M€. Creació de 4.655 noves microempreses i 8.938 llocs de treball Llocs de treball creats a través del Servei de Creació d’Empreses 2004-2005 Font: Departament de Treball i Indústria 2004 5.000 4.000 3.000 4.434 2005 4.504 3.237 2.000 1.000 303 0 Catalunya 444 Tarragona 287 347 Lleida 522 3.237 476 Girona Barcelona • Ajuts i subvencions per al foment de l’economia social i l’autoocupació, amb 2,8 M€. 132 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 133 �Balanç Un nou impuls econòmic Competitivitat econòmica i industrial Observant les actuacions realitzades, es troba necessari impulsar en un futur una política de promoció de banca ètica, que ajudaria a completar les iniciatives encetades per tal d’enfortir l’economia social. 2.3.1 D’altra banda, encara que s’han fet esforços per donar suport a l’autoocupació, la limitació de competències en matèrie de treballadors autònoms sotmet l’acció del Govern a unes restriccions elevades. És per això que en conjunt, encara que les actuacions dutes a terme han estat molt positives tant per l’economia social com pel sector de l’autoocupació, cal valorar l’acció del Govern com un objectiu pendent d’assolir-se. Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes Punt de partida Catalunya ha estat i és un motor important per a l’economia espanyola i una potència industrial a Europa. Aquesta posició ha de mantenir-se, perquè una economia forta permet el desenvolupament del país, i és el primer pas per garantir un major i millor benestar als seus ciutadans. El Govern, conscient de la importància de mantenir un teixit empresarial competitiu, i conscient del seu paper com a promotor d’iniciatives i garant del correcte funcionament del mercat (així com d’impulsor de propostes transversals), va decidir contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses catalanes. Aquesta voluntat per part del Govern es concentra en el compliment dels objectius fixats a nivell europeu en la Cimera de Lisboa de l’any 2000 i la seva posterior revisió i renovació. Els compromisos de la Cimera de Lisboa al nostre país es tradueixen en: convertir Catalunya en una economia més dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i millors llocs de treball, i amb major cohesió social. El Govern va tenir clar que aquests compromisos eren inaccessibles si no hi havia una complicitat i una implicació de tots els agents socials: organitzacions empresarials, els principals sindicats, i el mateix Govern. A més, el Govern ha volgut potenciar estratègies sectorials, en les quals participen igualment sindicats, organitzacions empresarials i Administració, per donar suport a les activitats econòmiques més altament exposades a la competència internacional i al procés de globalització. 134 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 135 �Desenvolupament de l’Acció del Govern Catalunya havia estat tradicionalment el motor de l’economia espanyola però havíem perdut embranzida front d’altres pols de creixement. En el moment que podem mirar amb un mínim de perspectiva l’acció de govern ens adonem de la transformació que en molts aspectes ha experimentat aquest país. El creixement de la nostra economia és sòlid. L’any 2005, i el que portem de 2006, estem registrant els increments de PIB més alts dels darrers cinc anys. El nostre PIB per càpita se situa ja en el 108% de l’UE-15. % variació Principals Dades Macroeconòmiques interanual Font: Departament d’Economia i Finances. Generalitat de Catalunya. Elaboració Pròpia (2006). 2002 2003 2004 2005 I-T06 PIB 2,5 2,9 3,1 3,3 3,6 IPI 1,2 -0,1 1,4 -2,6 3,8 Exportacions 1,6 1 4,4 7,1 17,6 Importacions 2,8 4,7 11,5 12,5 23,2 IPC 3,7 3,5 3,5 3,9 4,1 L’evolució actual de la nostra economia és molt positiva. Tenim un creixement sostingut del nostre PIB molt superior als nivells mitjans europeus. El nostre sector exterior es consolida novament, i manté nivells de creixement en clara recuperació. La taxa d’atur ha assolit mínims històrics, i la taxa d’ocupació ja ha superat clarament l’objectiu marcat a la Cimera de Lisboa 2000 (vegeu apartat 2.2.1) Però tots aquests estímuls positius han de servir per esperonar el canvi real del nostre model productiu. Les noves regles de competència establertes per l’actual entorn econòmic i el desenvolupament de les economies emergents fan que l’Acord estratègic i la seva correcta execució siguin una de les prioritats bàsiques del Govern. Per tal d’afrontar els reptes esmentats anteriorment, i incidir en el canvi necessari, el Govern s’ha dotat de dos instruments essencials. Per una banda, el nou model de finançament autonòmic del nou Estatut, que ha de permetre obtenir més recursos per poder obtenir màxima eficàcia de les polítiques públiques (vegeu apartat 1.5). I per l’altra, l’Acord Estratègic per a la internacionalització, de la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, ja en ple funcionament. L’Acord Estratègic, una nova filosofia d’actuació del Govern mitjançant un pacte consensuat amb els agents econòmics del país. 136 Balanç Pla de Govern L’acord Estratègic L’any 2004 es va fer la declaració de les bases de l’Acord i es van constituir el Consell d’Experts i les vuit comissions de treball formades per representants de les parts signants i diferents assessors. El febrer del 2005 es va signar l’Acord entre el Govern i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives (CCOO, UGT, Foment, Pimec, Fepime). L’objectiu prioritari és augmentar la competitivitat mitjançant la millora de la productivitat de l’economia catalana. L’Acord s’estructura en 8 línies de treball i conté 86 mesures amb un pressupost aproximat de 2.015 M€ fins al 2007. A primers del mes d’abril es va constituir la Comissió de Seguiment de l’Acord amb la funció de vetllar pel compliment de les mesures consensuades per totes les parts i d’incorporar i desenvolupar noves propostes a l’Acord. (Per conèixer més a fons l’Acord i el seu estat actual vegeu fitxa annexa) PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Suport a la Innovació El Govern ha destinat 34,5 M€ al finançament de projectes d’R+D+I empresarials l’any 2006, per tal d’afavorir la millora tecnològica i la incorporació del coneixement al teixit industrial de Catalunya. Aquesta nova convocatòria d’ajuts se suma a les ja atorgades durant els dos anys anteriors, per un import de gairebé 71 M€ adreçats a 1.111 projectes. Durant el 2004-2006 s’han multiplicat per 5 les ajudes a empreses respecte al període 2000-2003. Aquest concepte és un dels elements centrals de la política industrial per tal de millorar la competitivitat i la productivitat de les empreses catalanes. Més de 105 M€ destinats a la millora tecnològica i incorporació de coneixement al teixit industrial, mitjançant ajuts a projectes d’R+D+i. Estratègies Sectorials A més, s’han posat en marxa estratègies sectorials per impulsar mesures que afavoreixin la transformació industrial de determinats sectors altament exposats a la competència internacional. El Pla del Tèxtil 2005, s’ha dotat amb 10,5 M€ l’any 2005 per impulsar la transformació del sector tèxtil català. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el territori. S’han convocat ajuts per a la formació dels treballadors d’empreses del sector tèxtil i de la confecció a Catalunya, afectats per expedients de suspensió de contractes, amb una despesa de 700.000 €. L’Observatori de Prospectiva Industrial, recollit a l’Acord Estratègic per a la internacionalització de l’economia catalana, té per finalitat conèixer la problemàtica dels diferents sectors catalans, preveure’n l’evolució i suggerir el disseny de futures línies d’actuació. Polítiques de suport i foment empresarial L’any 2005, el pressupost mostra un increment d’un 34% respecte a l’any 2004 de despesa destinada a la millora de la competitivitat de la indústria catalana. De tots els programes, destaquen en importància pressupostària els de foment de la inversió, la recerca, desenvolupament i innovació industrial (28,9 M€) i els d’innovació i transferència tecnològica del CIDEM (5,6 M€). En l’àmbit del finançament empresarial, la creació de nous instruments és un punt destacat en l’afavoriment de l’activitat econòmica. La nova línia de préstecs participatius o la línia de préstecs a llarg termini de les Pimes, dotada amb 200 M€, en són alguns exemples. La constitució de nous fons de titulització d’actius amb entitats financeres permet aportar al mercat més recursos per a les empreses; les operacions realitzades fins al moment sumen un import superior als 4.000 M€. Per la seva banda, l’Agència Catalana d’Inversions ha aconseguit l’atracció i implantació de 34 nous projectes industrials, que han suposat la creació de 2.360 nous llocs de treball directes i un volum d’inversió de gairebé 141 M€. Per cada euro de despesa real s’ha aconseguit atreure 60 euros d’inversió externa. Finalment, el nou Pla per a la internacionalització per a l’empresa catalana suposa la millora del grau d’obertura de la nostra economia i la internacionalització de les nostres empreses (vegeu objectiu 2.1.1). Foment de l’activitat i finançament empresarial: nous instruments financers, captació de grans inversions i Pla d’Internacionalització. Balanç Pla de Govern 137 �Els compromisos estratègics L’Acord Estratègic, que suposa una inversió de 3.000 M€ fins al 2007, és el nou instrument del Govern, nascut de l’esforç de consens i de diàleg amb empresaris i sindicats, amb l’objectiu d’orientar el futur model de la nostra economia. La finalitat prioritària és augmentar la competitivitat mitjançant la millora de la productivitat de l’economia catalana. El document conté 86 mesures i s’estructura en 8 línies de treball: 1 Infraestructures de transport 2 Telecomunicacions i energia 3 Polítiques d’ocupació i formació 4 Recerca, desenvolupament tecnològic i innovació 5 Polítiques socials i relacions laborals 6 Finançament de l’activitat econòmica 7 Entorn afavoridor de l’activitat empresarial 8 Internacionalització i projecció empresarial Amb ja més d’un any de plena vigència, el balanç de l’estat d’aplicació de l’Acord Estratègic és molt satisfactori. Durant el 2005 es varen iniciar ja les 86 mesures previstes, de les quals 43 es poden donar ja per assolides. Enguany és previst que se n’acabin d’implementar 14 més. Alguns dels blocs destacats amb les seves mesures implementades són: R+D+I (Mesures 1 a 9) • El pressupost de la DG de Recerca per al 2005 va augmentar un 38% respecte a l’any anterior i per al 2006 ha augmentat un 15,2%. Des del 2003 l’augment ha estat d’un 72% • Nou Projecte de Llei de foment de la ciència i la innovació empresarial i d’ordenació de la recerca, per tal d’estructurar el sistema de ciència i innovació tecnològica català, definir una carrera investigadora i establir mesures de foment i estímul de la ciència, la recerca i la transferència de tecnologia. • Projecte de la Bioregió, clúster al voltant d’institucions de recerca biomèdica de Catalunya, sector en el qual Catalunya vol situar-se al capdavant. • Més de 105 M€ destinats a ajuts empresarials en projectes d’R+D+I Dotació de capital humà (Mesures 10 a 24) • Pacte Nacional per a l’Educació i posada en marxa de 28 Plans Educatius d’Entorn • 76 M€ per al 2005-2006 per dotar els centres escolars dels equipaments informàtics, telemàtics i audiovisuals necessaris per a la millora en la formació a través de les TIC • Creació de 4 dels 12 centres de Formacio Professional previstos fins al 2007 Infraestructures de transport i mobilitat (Mesures 25 a 38) • Presentació del Pla d’autovies i iniciació de tots els eixos viaris de l’Acord, excepte l’eix Reus-Alcover • La política de promoció de línies aèries ha assolit alguns èxits rellevants, com la posada en funcionament de la línia Barcelona-Xangai. I les accions de suport als aeroports regionals, com el de Girona 138 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 • Desenvolupament del Pla Estratègic del Port de Barcelona que ha de permetre a Catalunya ser la principal porta d’entrada de mercaderia d’Àsia • Realització de 38 actuacions d’accés sostenible que afecten 64 municipis i 118 polígons industrials • Pla estratègic de CIMALSA i projectes logístics de la Selva, el Camp, l’Empordà, el Penedès, l’Ebre i el Bages i centres intermodals del Far de l’Empordà i l’Aldea. Infraestructures energètiques i mediambientals (Mesures 39 a 42) • Aprovat el nou Pla de l’Energia 2006-2015 • Els programes d’inversió en infraestructures hídriques i de gestió de residus, l’any 2005 han executat 153 M€ i n’hi ha 195 M€ pressupostats per al 2006 Infraestructures i política de telecomunicacions (Mesures 43 a 46) • Pla Director d’infraestructures de telecomunicacions, que garantirà la cobertura i l’accés a tot el territori català • Impuls de l’ens gestor d’infraestructures • Continuació del desenvolupament de l’Administració Oberta de Catalunya Finançament de l’activitat empresarial (Mesures 54 a 63) • Nova línia de finançament ICF que ofereix crèdits en condicions avantatjoses, amb un pressupost de 200 M€ per al 2005 i préstecs participatius per valor de 65 M€. Nous fons de titutització, que mobilitzaran més de 3.000 M€ en forma de més recursos financers per a les empreses Internacionalització de l’economia (Mesures 47 a 53) • Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, gestionat pel COPCA. • Creació de l’Observatori de mercats exteriors, per conèixer els avantatges competitius dels diferents sectors empresarials en l’àmbit mundial • Agència Catalana d’Inversions: 34 nou projectes industrials amb 2.360 nous llocs de treball i una inversió de 171 M€ associada • Nou centre de negocis a Xangai i noves plataformes empresarials de París, Varsòvia, Budapest i Praga Ocupació i relacions laborals (Mesures 64 a 80) • Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, gestionotació de 150 M€ per a polítiques actives d’ocupació • Reforma de fons del SOC i redacció del Pla general d’ocupació 2006-2008 • Aprovació del Projecte de llei del Consell de Relacions Laborals i del Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008 • Tribunal Laboral de Catalunya, nou sistema de finançament i descentralització amb la inauguració de les seus de Lleida, Barcelona i la propera de Girona Balanç Pla de Govern 139 �El Govern ha fet un acurat diagnòstic del problema de la inflació a Catalunya. Amb el Pla de mesures es farà front a aquest problema. El Pla de mesures contra la inflació Una vegada analitzades les recomanacions fetes per Grup d’Experts constituït amb la finalitat d’estudiar les causes i proposar l’orientació de les actuacions necessàries per a lluitar contra la inflació en l’àmbit català el govern va aprovar el Pla de mesures contra la inflació. Aquest Pla comporta una actuació unitària des de la perspectiva de l’Acció de Govern, orientada a la seva funció reguladora, de defensa de la competència i a la millora de la seva eficiència, com també actuacions concretes en diversos àmbits: defensa dels consumidors i usuaris, mercats de béns, formació, sanitat, transport i logística, habitatge, energia i mesures en relació amb l’elaboració de l’índex de preus al consum. Són 39 mesures, totes elles orientades a millorar el funcionament dels mercats, promoure la competència i l’increment de la productivitat i millorar l’eficàcia de l’Administració, entre d’altres. Un nou impuls econòmic Competitivitat econòmica i industrial 2.3.2 Impulsar la Recerca i la Innovació Punt de partida La capacitat de progrés de la societat a Catalunya així com la millora del benestar de les persones va molt lligada a l’augment de la productivitat de l’economia. I alhora, aquest últim factor depèn de moltes variables, entre les quals es troba el nivell tecnològic i innovador del teixit empresarial del país. Per tant, l’esforç en recerca, desenvolupament tecnològic i innovació (R+D+I) es converteix en un objectiu essencial en la política de Govern. Balanç L’Acció de Govern ha estat molt important, ja que hi ha hagut una priorització clara de garantir un teixit empresarial competitiu per part de tots els Departaments implicats. És cert que l’objectiu concret del Pla de Govern d’assolir totes les fites establertes a la Cimera de Lisboa no s’ha assolit al 100%, però les iniciatives dutes a terme han de garantir arribar-hi al llarg dels propers anys. No hem d’oblidar, però, que les variables exògenes a la nostra economia, especialment els preus energètics, poden tenir una repercussió en altres variables macroeconòmiques, i per tant dificultar el procés de millora competitiva del nostre teixit empresarial. Però, com s’ha comentat anteriorment, la voluntat política per part del Govern de prendre part en una millora de la nostra economia és clara. Aquest és un canvi significatiu respecte a etapes anteriors, ja que s’ha volgut fer amb l’acord de tots els agents implicats, i amb una intervenció en els fonaments que garanteixen una economia de futur, en les infraestructures de transport, en la recerca i el desenvolupament i en la internacionalització. És per això, doncs, que es pot considerar que en aquest assumpte l’Acció de Govern es pot valorar com a objectiu en vies d’assolir-se. En aquest sentit, el Govern ha de crear una eina que emmarqui les accions necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D del 2% del PIB l’any 2007 (equivalent a la mitjana europea). D’altra banda, també s’ha de crear un marc de referència per a la definició del model català de recerca i innovació. D’aquests instruments han de desenvolupar-se una sèrie de línies de treball, concretament: 1 Incrementar i millorar el capital humà dedicat a R+D+i 2 Incrementar i millorar el nivell d’infraestructures i equipaments d’R+D+i 3 Impulsar la transferència tecnològica i la col·laboració entre els diversos agents 4 Estimular la innovació empresarial Desenvolupament de l’Acció de Govern Catalunya, en matèria de recerca i innovació es troba per sota de la mitjana europea (2%), objectiu al qual es vol arribar. De fet, l’any 2004, el percentatge de despesa d’R+D sobre el PIB era d’un 1,34%. % Despesa R+D sobre el PIB 2000 2001 2002 2003 2004 1,09% 1,04% 1,19% 1,28% 1,34% Un altre dels indicadors bàsics (de resultats) que pot definir l’estat de la recerca i la innovació d’un país és el nombre de patents generades per milió d’habitants, en el qual Catalunya presenta a l’Oficina Europea de Patents (OEP) aproximadament la meitat de patents que la mitjana de la Unió Europea mentre que supera àmpliament les presentades pel conjunt de l’Estat espanyol. 140 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Nombre de patents generades per milió d’habitants Fonts: Idescat i Indicadors del Pla de Govern. Elaboració Pròpia (2006) CAT ES UE-25 2001 2002 69,04 72,8 28,8 25,5 141,96 133,59 Balanç Pla de Govern 141 �Nou Pla de Recerca i Innovació 2005-2008: una inversió global de més de 2.000 M€ en quatre anys. Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 L’aprovació del nou Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008 ha estat l’acció principal al voltant de la qual han d’ubicar-se les resta d’actuacions. El PRI té com a objectius incrementar el nombre d’investigadors del sistema de recerca; impulsar les infraestructures de recerca, la col·laboració entre elles i la qualitat de la recerca que s’hi fa; potenciar la transferència de tecnologia i les activitats tecnològiques emprenedores; millorar la coordinació de polítiques de recerca i innovació de la Generalitat; i promoure la difusió científica i tecnològica entre la ciutadania. El pressupost del PRI 2005-2008 supera els 860 M€. A aquest import cal afegir-hi uns 800 M€ que es dediquen a la recerca universitària i uns 400 M€ més d’àmbits d’altres departaments de la Generalitat (amb el de Salut al capdavant). En total, tenint en compte els recursos directes i indirectes, el PRI representa una inversió global per als propers quatre anys que supera els 2.000 M€. EL PRI s’estructura en 10 programes, entre els quals destaquen: • • • • 122 M€ per a 1.940 professionals Suport a la recerca. Suport a la transferència de tecnologia i coneixement. Centres i infraestructures de recerca. Foment de la innovació. Incrementar i millorar el capital humà dedicat a R+D El PRI preveu una inversió en quatre anys de 122 M€ per oferir 1.940 places per a formació i per a doctors tant al sector públic i privat. Concretament en el capítol de l’enfortiment de l’estructura de treballadors dedicats a la recerca i a la innovació les actuacions han estat: • La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha contractat 131 investigadors en especialitats molt diverses. Aquest any 2006 la convocatòria ofereix 25 noves places. El programa ICREA té com a objectiu ajudar a obrir noves línies de recerca i reforçar els grups existents a Catalunya, mitjançant la incorporació de personal investigador d’alt nivell científic. • Ampliació de les convocatòries d’ajuts i beques gestionades per l’ Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), que ha implicat ajuts al finançament de projectes específics de recerca, a estades de recerca a l’exterior, a professors visitants, a la cooperació internacional, als premis CIRIT, etc., per un import total d’1,74 M€. Incrementar i millorar el nivell d’infraestructures i equipaments d’R+D L’Acció de Govern en matèria de infraestructures s’ha desenvolupat en una política de creació de grans centres de recerca, amb la finalitat d’esdevenir pols d’atracció tecnològica. En aquest sentit l’Acció del Govern ha estat important, i en destaquen alguns punts rellevants: • La creació del Registre de Centres Tecnològics, que permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia i la identificació de les entitats que componen l’oferta científica i tecnològica. • Pel que fa a aquesta nova xarxa de centres tecnològics, s’ha impulsat la creació de nous centres previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya, i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a Catalunya. A més, s’han signat acords per a la creació del Centre Tecnològic Barcelona Media, i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. Una política ambiciosa de grans centres de recerca i parcs científics. • Desenvolupament de la nova Anella de l’Agroindústria, que suposa una aliança dels tres centres tecnològics especialitzats en l’aplicació de la biotecnologia en el sector agroalimentari: el Centre Tecnològic de Noves Tecnologies i Processos d’Alimentació a Monells-Girona; el Centre Tecnològic Agroalimentari a Lleida, i el Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut a Reus. L’Anella constituirà una eina de projecció, màrqueting i comercialització internacional dels centres esmentats, i alhora farà de Catalunya un dels pols biotecnològics d’Europa. • L’any 2005 es van finançar 31 centres de recerca per un total de 32,6 M€, entre els quals hi ha el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, i l’Institut de Ciències Fotòniques. • La creació de la Bioregió de Catalunya, clúster al voltant d’institucions de recerca biomèdica de Catalunya, sector en el qual Catalunya vol situar-se al capdavant en matèria de recerca i desenvolupament. L’Institut de Recerca Biomèdica és una de les infraestructures clau d’aquest projecte. • Nou Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, amb una aportació de 16 M€, que contribuirà al desenvolupament d’aplicacions dins el camp de la microelectrònica i la biomedicina. • Signatura del conveni per a la construcció de les instal·lacions del Laboratori de Llum Sincrotró, amb 13,2 M€ per la compra dels terrenys al Centre Direccional Cerdanyola del Vallès. A Europa hi ha 15 fonts de llum de sincrotró, però només 3 són d’última generació, similars a la que s’instal·larà al Vallès. És previst que el Sincrotró comenci a funcionar l’any 2009 i contribueixi a millorar la competitivitat científica i industrial de Catalunya. 142 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 El superordinador Mare Nostrum i el futur Laboratori de Llum del Sincrotró, dues infraestructures científiques de nivell internacional. Balanç Pla de Govern 143 �• També ha tingut un protagonisme especial el superordinador Mare Nostrum, al qual es destinaran 16 M€ en període 2005-2011. Aquesta instal·lació puntera, ubicada a l’UPC, és un centre multidisciplinar obert a la comunitat científica i dedicada al foment de la col·laboració internacional. Impulsar la transferència tecnològica i la col·laboració entre els diversos agents En aquest apartat cal destacar la constitució del Consorci de Transferència de Coneixement (CTC), l’objecte del qual és promoure la transferència del coneixement científic generat a universitats i centres de recerca al teixit social i productiu. Innovació Tecnològica En aquest apartat el Govern ha treballat sobretot a enfortir la línia d’ajuts, ja que les empreses per si soles tenen interès a invertir en recerca i desenvolupament. No obstant això, a causa de la filosofia d’objectius que imperen en el sector privat, a vegades, la inversió tecnològica pot perdre pes en el global de la inversió, i per tant, cal impulsar i facilitar línies de recerca en els diferents sectors empresarials. Percentatge de despesa empresarial en R+D respecte al PIB Font: INE i Idescat. Elaboració Pròpia (2006) 2001 2002 2003 2004 0,7 0,81 0,85 0,89 2 ES 0,53 0,58 0,61 0,62 1 UE-25 1,26 1,24 1,23 1,22 0 US 1,98 1,86 1,79 2,46 CAT 2001 CAT 2002 ES UE-25 2003 US 2004 NL Així l’Acció del Govern ha estat la següent: • Inversió de més de 100 M€ adreçats a prop de 1.500 projectes d’R+D+I empresarials per al període 2004-2006 per tal d’insistir en la necessitat de la millora tecnològica i d’incorporació del coneixement al teixit industrial de Catalunya. En el 2004-2006 s’han multiplicat per 5 les ajudes a empreses respecte al període 2000-2003. • Celebració del Fòrum de la Innovació 2005. El Fòrum és l’esdeveniment de referència en l’entorn empresarial català en temes d’innovació, ja que aplega més de 1.800 empresaris, emprenedors i agents implicats en el procés de la innovació. Les noves polítiques Els Centres de R+D+i El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 s’estructura en 10 programes d’actuacions, d’entre els quals destaca el Programa de Centres i Infraestructures de recerca. Aquest programa s’entén com la necessitat de considerar a d’altres agents a més de les Universitats com a impulsor de la recerca a Catalunya. El programa s’inspira en el model dels països més competitius, on el teixit investigador està format per una trama d’universitats, instituts i centres públics i privats de recerca amb orientacions i estratègies concretes dins de certs sectors i certes disciplines científiques. Objectius: • Impulsar els canvis estructurals, d’organització i de coordinació per millorar la qualitat i la competitivitat de la recerca a Catalunya. • Articular les relacions entre aquests centres de recerca i les universitats. • Implantar un model de finançament lligat a l’avaluació de resultats de recerca. • Potenciar la recerca transdisciplinària i la transferència de tecnologia. • Aconseguir que els centres de R+i siguin reconeguts a la UE. Les Accions prioritàries del Programa són: Creació de la Xarxa de Ciència i Tecnologia de Catalunya (XACIT). Dins de la pàgina Web del Departament d’Educació es pot disposar d’una base de dades amb la informació de tots els centres de recerca de Catalunya. http:// www10.gencat.net/dursi/ca/re/directori_r_d.htm Potencia i crear Centres de Recerca, en estreta col·laboració amb les universitats , amb l’objectiu d’assolir una dimensió institucional i un nivell científic que els permetin competir en l’àmbit internacional. Crear i Consolidar la Xarxa de Parcs científics i tecnològics, que satisfacin les necessitats de la política de recerca i innovació de Catalunya. Elaboració del Pla d’Infraestructures Científiques i Tecnològiques 20052010, que se centrarà en l’impuls dels equipaments i de les grans installacions que beneficiïn la competitivitat econòmica i el progrés científic del país, aprofitant tant el potencial actual com les àrees tecnològiques de futur. Creació de l’Anella de l’Agroindústria, fruït d’una estratègia compartida entre el Govern Català, els governs locals, les Universitats i centres de recerca, els parcs científics i tecnològics i el sector empresarial. L’Anella de l’Agroindústria serà una aliança de tres centres: el Centre Tecnològic de Noves Tecnologies i Processos d’Alimentació (CENTA), a Monells-Girona; el Centre Tecnològic Agroalimentari (CTA), a Lleida, i el Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut (CTNS) a Reus creats al llarg de l’any 2005. 144 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 145 �Les noves polítiques Creació de la Bioregió de Catalunya. La BioRegió de Catalunya és un nou model de desenvolupament regional que neix amb la voluntat de coordinar l’activitat en biotecnologia que es du a terme a Catalunya, principalment en l’àmbit de les ciències de la vida i agroalimentari . L’objectiu és consolidar Catalunya com a referent internacional amb una recerca d’excel·lència, un teixit empresarial competitiu i un sistema de transferència de coneixement sòlid i dinàmic. Creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), iniciativa de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El PRBB és una gran infraestructura científica europea que genera coneixements d’alt nivell per desxifrar la base genètica i molecular de la vida i ajudar a solucionar els problemes de salut emergents. El PRBB funciona mitjançant la col·laboració de diversos centres de recerca públics i plataformes tecnològiques, amb la presència de destacats investigadors d’alt nivell, que han treballat en els millors centres internacionals. Creació del nou Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, que contribuirà al desenvolupament d’aplicacions dins el camp de la microelectrónica i la biomedicina. Futura construcció de la font de llum de sincrotró del Vallès (ALBA), que permetrà reforçar la posició competitiva de la UE en matèria de grans instal·lacions tecnològiques, facilitar l’accés de les empreses del sud de la UE a una font de llum de sincrotró, millorar el potencial cientificotècnic de la UE, facilitar al sector manufacturer català i espanyol una gran installació científica adaptada a les seves necessitats i interessos. 146 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 neix amb un objectiu quantitatiu molt ambiciós: assolir una xifra d’inversió en recerca del 2% del PIB català al final del 2008. L’assignació pressupostària per a la Direcció General de Recerca va créixer l’any 2005 el 38%, i un 15,2% l’any 2006, unes quantitats que demostren el grau d’implicació del Govern en la potenciació de les polítiques de recerca. Tot i aquest esforç en recursos, hem de tenir en compte que la despesa en recerca té diverses components, i la component pública representa prop d’un terç del total. És per aquest motiu que les polítiques públiques tenen una capacitat d’incidència relativa en el resultat final d’aquest important indicador, però tampoc s’ha d’oblidar que el Govern és la institució que pot invertir en recerca amb independència d’altres prioritats pròpies. El Pla de Govern 2004-2007 presenta un grau de compliment força positiu respecte a les principals actuacions previstes amb el Pla estratègic aprovat. S’ha observat un creixement del percentatge d’R+D sobre el PIB, que passat de l’1,09% l’any 2000, a l’1,34% l’any 2004. Podem parlar doncs d’un objectiu en vies d’assolir-se, ja que serà l’execució definitiva del Pla la que donarà la resposta respecte al resultat final esperat. De fet, la inversió realitzada especialment en matèria de professionals i en infraestructures de recerca han d’encaminar la propera legislatura cap a increment continu del pes de la recerca i el desenvolupament en l’economia catalana, encara que el pas que s’ha realitzat en matèria d’R+D és molt important, i dóna les guies per assolir perfectament una inversió en recerca del 2% del PIB per a l’any 2008. Balanç Pla de Govern 147 �Un nou impuls econòmic Comerç i Turisme 2.4.1 Potenciar el model comercial català Punt de partida Preservar i potenciar el model comercial català és l’objectiu del Govern en matèria de comerç. El model comercial català es caracteritza per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en trama urbana. Cal destacar que aquest model comercial, a banda de la seva funció econòmica, vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris. Per tal d’assolir aquest objectiu, el Govern va fixar dues línies d’actuació: 1 La dinamització i reordenació de les estructures comercials urbanes. 2 El reforçament del marc d’igualtat en les condicions de competència. A més, el Govern, sensible amb la tradició firaire catalana però conscient de la necessitat d’adaptació d’aquest sector als reptes del segle xxi, pretén treballar en la modernització de les fires i promoure l’artesania. Desenvolupament de l’Acció del Govern Dinamització i reordenació de les estructures comercials Pel que fa a la primera línia d’actuació, cal assenyalar el desplegament de les iniciatives següents: Aprovació, a iniciativa del Govern, de la llei 18/2005 d’equipaments comercials • L’aprovació de la llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials. En el quadre annex es poden trobar les principals característiques de l’esmentada llei, que impulsa un model comercial i de ciutat compacte, complex i socialment cohesionat. • Realització del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), que pretén consolidar un model de comerç urbà de proximitat, adequat a les necessitats dels ciutadans. El PTSEC preveu un creixement comercial total de 395.000m2. Concretament, contempla un increment de 132.000m2 de supermercats. • Dins el PTSEC es preveu l'aprovació definitiva dels programes d’orientació per a l’equipament comercial (POEC), que han de poder ser promoguts pels ajuntaments o per qualsevol altra entitat o persona interessada. • S’ha assolit un conveni amb Avalis Societat de Garantia Recíproca (SGR) per facilitar a les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya l’accés a crèdits tous amb avals garantits. • Adhesió de 19.000 comerços de Catalunya als programes de dinamització comercial impulsats pel Govern. El reforçament del marc d’igualtat en les condicions de competència Pel que fa a la segona línia d’actuació a què es feia referència anteriorment, cal dir que s’han acomplert les dues principals iniciatives que preveia el Pla de Govern 2004-2007: • El manteniment de l’impost sobre les grans superfícies comercials. La recaptació en aquesta matèria ha estat de 14 M€ l’any 2005, i la previsió per 2006 és de 14,4 M€. • Aprovació de la llei 8/2004, de 23 de desembre, d’horaris comercials, que té per objectiu la preservació del model comercial català. Els comerços podran obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 metres quadrats, que no estaran sotmesos a limitacions horàries. Aprovació, a iniciativa del Govern, de la llei 8/2004 d’horaris comercials Una bona aproximació per analitzar la salut del comerç urbà és el Clima comercial urbà de Catalunya. El seu valor pel quart trimestre de 2005 va ser de 32,8% (percentatge net de respostes de percepció positiva del sector). Com es pot observar, la situació del sector és estable amb un percentatge baix d’enquestats que manifesten una marxa dolenta del negoci. % Clima comercial urbà a Catalunya: marxa del negoci (saldo respostes positives - negatives) Font: IDESCAT (2006) 40 35 30 25 20 15 10 5 0 T1/2004 T2/2004 T3/2004 T4/2004 T1/2005 T2/2005 T3/2005 T4/2005 En referència a la política de promoció de les fires catalanes cal destacar l’esforç realitzat pel Govern en l’expansió de la Fira de Barcelona. En la fitxa annexa es troben les característiques d’aquesta expansió. • Concessió d’ajuts per impulsar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials. Entre el 2004 i el 2006 s’hi van destinar 52,9 M€. 148 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 149 �Els compromisos estratègics Fira de Barcelona celebra cada any 80 salons amb 30.000 expositors i rep 3,5 milions de visitants. Té 15 salons que són referents a Europa i organitza el 75% dels grans salons industrials i professionals d’Espanya. L’informe sobre l’impacte econòmic de la Fira sobre els seu entorn geogràfic estima que és de prop de 2.000 M€, un 2,4 % del PIB de Catalunya. Això suposa que per cada euro que factura la Fira es genera un impacte econòmic de 18,2€ en el PIB català i, a més, la Fira crea al voltant de 41.000 llocs de treball entre els diferents sectors relacionats amb la seva activitat. Dades de l’estudi elaborat pels professors del IESE, José Luis Nueno, Pedro Videla i Antonio Agustín. La Fira de Barcelona és una de les infraestructures de referència de l’economia catalana. A part del seu efecte en la internacionalització i projecció de la imatge de Catalunya, suposa un volum d’activitat destacat i que incideix, mitjançant diverses variables, en la generació de riquesa del país. Per tal de seguir sent un instrument de l’activitat empresarial del nostre país, Fira de Barcelona va elaborar en el seu moment un Pla estratègic. • • • • Pla Estratègic de la Fira 2006-2015 Més creixement sobre la base de la innovació i la qualitat Captació de grans salons i congressos internacionals Impuls a la dimensió internacional Acabament del recinte de Gran Via i remodelació de Montjuïc El Projecte d’ampliació L’ampliació del recinte permet complir un dels principals objectius del Pla Estratègic i preveu situar la institució com una de les principals protagonistes de la gran plataforma internacional d’activitat econòmica de l’Àrea de Barcelona. L’any 2009, Fira de Barcelona finalitzarà les obres d’ampliació de les seves noves instal·lacions de Gran Via, situades a només 2,5 km de Montjuïc, el recinte històric. Un cop finalitzat, el recinte de Gran Via tindrà un total de 240.000 m2 d’exposició repartits en 6 pavellons i més de 5.000 places d’aparcament. Les obres hauran tingut un cost total de 942 M€. Aquest fet el converteix en el segon recinte firal més gran d’Europa. Els 355.000 m2 totals que disposarà la Fira l’any 2009 permetran realitzar una millor gestió del calendari firal i obtenir una major capacitat per acollir nous esdeveniments, a més d’afrontar els nous reptes de creixement i millorar l’eficàcia com a element clau per al posicionament nacional i internacional de les empreses. La línia 2 connectarà l’aeroport amb tots els recintes de Fira de Barcelona A més, per tal de garantir el creixement de Fira de Barcelona, el Govern de la Generalitat preveu l’ampliació de la Línia 2 del metro, que permetrà la connexió del centre de la Ciutat amb els dos recintes de la Fira i amb l’Aeroport. Aquesta ampliació serà possible gràcies a l’aprofitament del túnel previst per la Línia 9. D’aquesta manera, els dos recintes de la Fira de Barcelona (Fira 1 a la plaça d’Espanya i Fira 2 a la Gran Via) estaran connectats alhora amb el centre de la ciutat i l’aeroport. 2005 i 2006, anys excepcionals Els magnífics resultats econòmics assolits el 2005 han representat la xifra més elevada d’ingressos de la història de la institució, amb 103,7 M€. Ha estat un any d’innovació amb nous salons que s’han celebrat per primera vegada i molt destacats, especialment, pel seu volum i impacte econòmic i mediàtic. Aquesta tendència positiva es manté clarament en el primer semestre de 2006. Hi ha un fort creixement dels ingressos, amb un excel·lent comportament dels salons propis (per exemple, de Hispack, Alimentaria, Motoh!BCN i Turisme), que han superat els millors registres del seus historials, i un destacat èxit dels salons externs i congressos, com ha estat la primera edició de 3GSM, amb 56.000 visitants, i les dues últimes edicions de Bread & Butter Barcelona, en les quals la convocatòria ha superat, amb els seus 48.800 de l’edició de gener i els 53.774 de la recent edició de juliol, les seves previsions més optimistes. Participació del Govern de la Generalitat de Catalunya El Govern de la Generalitat de Catalunya, com a membre del Consell d’Administració de Fira 2000 SA, es compromet a aportar 85 M€ durant el període 2006-08 per a les obres d’ampliació. Tanmateix, s’impulsa la participació de l’ICF amb un préstec participatiu de 62 M€ i un altre per al finançament de les obres. Amb aquest suport, el Govern català dóna una empenta definitiva a l’ampliació de la Fira de Barcelona per tal de situar-la en el primer nivell europeu i potenciar el seu lideratge. 150 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 151 �Les novetats legislatives Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials Objectiu La Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, vol fomentar un sistema de distribució eficient que asseguri l’aprovisionament dels consumidors amb el millor nivell de serveis possible i el mínim cost de distribució. També pretén la modernització del model de comerç urbà, com a eix de l’equilibri territorial de Catalunya en l’àmbit comercial, així com la introducció de noves mesures per evitar concentracions empresarials susceptibles de distorsionar la competència entre les petites, les mitjanes i les grans empreses. La Llei d’Equipaments Comercials té per objecte preservar la funció que el comerç exerceix a les ciutats. En aquest sentit, s’impulsa un model comercial: Balanç Cal assenyalar que l’activitat del Govern s’ha distingit especialment pel desenvolupament de lleis i plans d’actuació que garanteixen el manteniment del model comercial català. Caldria, però, treballar més en la modernització de fires i en la promoció de l’artesania com a complement de suport al teixit comercial de Catalunya. Per tant, es pot afirmar que l’acció de govern encaminada a potenciar el model comercial català es pot considerar un objectiu en vies d’assolir-se. • Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris. • Complex, combinant l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis. • Cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. A partir d’aquest nou model d’urbanisme comercial, la Llei té per objecte reforçar el model de comerç millorant el concepte de concentracions comercials per regular el creixement d’aglomeracions comercials perifèriques mitjançant un sistema d’agregació. La llei estableix exempcions, a l’hora d’estar situades en la trama urbana consolidada, per als tipus d’establiments següents: • Els grans establiments dedicats a la venda d’automòbils, maquinària, material de construcció, articles de sanejament, ferreteria i bricolatge i centres de jardineria, quan tenen una superfície de venda > a 2.500 m2. • Els ubicats dins d’estacions de tot tipus de transports de viatgers. • Els localitzats en municipis situats a menys de 15 Km d’un pas fronterer. • Els que s’ajustin als requisits previstos a la disposició addicional sisena de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, i a la disposició transitòria sisena del present projecte de Llei. • Els centres comercials de fabricants. 152 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 153 �Un nou impuls econòmic Comerç i Turisme 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat Punt de partida El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana (representa un 11% del PIB) i un factor cabdal de projecció exterior del país. L’objectiu del Govern en aquesta matèria ha estat consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat, i que alhora valorés l’atractiu dels elements propis del país com la cultura, la història, la gastronomia o el paisatge. Per tal d’assolir aquest objectiu en el Pla de Govern 2004-2007 es van plantejar 3 línies d’actuació principals: 1 El desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer compatible creixement del sector en un marc d’equilibri territorial i de sostenibilitat 2 la remodelació de la política de promoció dels recursos i de les demarcacions turístiques de Catalunya 3 la configuració d’una administració turística reformada, més participativa i oberta, i un sistema de finançament més adequat Desenvolupament de l’Acció del Govern El mercat turístic català ha evolucionat positivament en els darrers anys: • El nombre de turistes estrangers no ha deixat de créixer any rere any, especialment després de l’estabilització de 2003, passant de 12.324 mil turistes l’any 2002 a 14.680 l’any 2005 (increment de més del 19%). Les darreres dades relatives a gener-juny 2006 indiquen una presència de 6.504.424 turistes estrangers a Catalunya. • D’altra banda, l’estada mitjana ha experimentat un certa tendència a la baixa, ja que s’ha passat de 8,5 dies el 2002 a 7,8 el 2005. S’ha d’assenyalar que aquesta disminució s’explica especialment per la gran ampliació de l’oferta de vols de baix cost i per l’increment dels punts d’arribada, gràcies al desenvolupament dels aeroports de Reus i de Girona. Turistes estrangers (en milers) Font: IDESCAT, Elaboració Pròpia 14.500 14.000 S’ha elaborat el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya, que esdevé el primer instrument de planificació turística del Govern 1 Establir les bases de futur del model turístic de Catalunya. 2 Fixar un marc de referència tant per al sector públic com el privat. 3 Determinar i ordenar els objectius i les directrius de la política turística del Govern de la Generalitat. Administració turística reformada Pel que fa a la reordenació de l’administració del sector turístic, el Pla Estratègic del Turisme preveu la creació d’una nova estructura organitzativa: l’Agència Catalana de Turisme. La prioritat d’aquest nou òrgan és donar un impuls quantitatiu i qualitatiu al turisme català i tindrà encomanades les funcions següents: Aprovat el Projecte de Llei de l’Agència Catalana de Turisme, organisme que promocionarà Catalunya com a referent turístic internacional. • Reorganitzar la política de promoció dels recursos i demarcacions turístiques de Catalunya, amb una major implicació del sector privat en la promoció turística mitjançant la participació d’aquest en l’Agència. Concretament en el Consell de Direcció de l’Agència, a condició que participin en el finançament de la mateixa. • Reformar l’administració turística. L’Agència Catalana de Turisme substituirà el Consorci de Turisme de Catalunya i donarà un nou impuls a la promoció de la marca Catalunya i de les diferents marques específiques i segells de qualitat. El Govern ja ha aprovat el Projecte de Llei per a la creació de l’Agència Catalana de Turisme. Remodelació de la política de promoció Per desenvolupar la nova promoció turística, s’han posat en marxa mesures diferents: • Creació de l’Observatori del Turisme, primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Aquesta actuació forma part de l’Acord Estratègic per a la internacionalització de l’economia catalana i garanteix la representació i la participació de tots els sectors implicats. Alhora, també s’ha posat en marxa el Programa Nacional de Recerca Aplicada i Tecnologia Turística per a la gestió del coneixement turístic i la seva aplicació en la millora del sector de forma transversal, i, concretament, en la millora de la informació tant quantitativa com qualitativa de la demanda. • Potenciació de la Marca Catalunya, per fer-la reconeguda internacionalment i com un fet clarament diferencial. 13.500 13.000 12.500 12.000 11.500 2002 154 Balanç Pla de Govern Pla estratègic del Turisme de Catalunya Pel que fa a la primera de les línies d’actuació, s’ha acomplert la principal iniciativa que contemplava el Pla de Govern 2004-2007, que era l’elaboració del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya. Aquest és el primer instrument de planificació en què es dota el Govern en matèria de turisme. Aquest defineix el model de turisme del país amb l’horitzó del 2010. La missió del Pla es pot concretar en els punts següents: PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2003 2004 2005 • Impuls a la promoció turística directa en els mercats emissors mitjançant el desenvolupament i l’optimització de les capacitats productives del Consorci de Turisme de Catalunya, amb un increment del 89% del nom- Balanç Pla de Govern 155 �bre d’accions promocionals des de 2003 assolit amb només un augment del 10% d’estructura; la creació de 3 noves oficines a l’estranger (Xina, Alemanya i Itàlia); i la conceptualització del missatge promocional sobre dues bases; territoris i productes. Cal assenyalar també que el Govern ha redactat el Decret d’Establiments de turisme rural, que ordena les característiques d’aquests establiments amb l’objectiu de garantir-ne una qualitat adequada per als clients. Alhora, regula el sector per situar-lo com a alternativa o complement econòmic a l’activitat pròpia del món rural. D’altra banda, convé assenyalar que s’ha incrementat un 86% el pressupost de creació de producte turístic relacionat amb el patrimoni històric i artístic de Catalunya. Balanç Les accions dutes a terme en matèria de turisme són les necessàries per garantir el desenvolupament d’un mercat turístic propi, amb possibilitats de creixement econòmic, basat en un increment de la demanda, així com en la millora de la qualitat de l’oferta. Per manca de temps, al llarg d’aquesta legislatura no s’ha pogut treballar amb més profunditat en temes com la qualitat de la oferta i la sostenibilitat del sector, així com la plena integració i respecte a l’entorn natural. Tanmateix, s’han iniciat moltes iniciatives de promoció turística. Tot i que queda feina a fer, s’han posat els fonaments per impulsar en un futur un turisme de qualitat. Per tant, es pot considerar que en matèria de política turística tenim un objectiu en vies assolir-se. Un nou impuls econòmic Comerç i Turisme 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida Punt de partida La Generalitat té competències en matèria de consum i és qui ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors. El Pla de Govern 2004-2007 establia com a principal línia d’actuació la unificació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor mitjançant la creació de l’Agència Catalana de Consum (ACC). Desenvolupament de l’Acció del Govern Unificació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor Per complir aquest objectiu clar, unificar les organitzacions en defensa del consumidor, el Govern ha desenvolupat un nou òrgan de gestió: • Aprovació, per iniciativa del Govern, de la llei 9/2004, de creació de l’Agència Catalana del Consum (ACC). L’agència ha assumit les funcions que fins aleshores exercien l’Institut Català del Consum i la Subdirecció General de Consum. D’entre els seus objectius destaquen els de reforçar la capacitat d’inspecció, el de promoure el sistema arbitral de consum i el d’informar i formar els consumidors. Aprovació, per iniciativa del Govern, de la llei 9/2004, de creació de l’Agència Catalana de Consum A partir de la creació de l’ACC, s’han pogut dur a terme diferents actuacions per garantir un consum de qualitat: • Control i Inspecció del mercat. Més de 38.000 actuacions inspectores, a conseqüència de les quals s’ha retirat més de 1 milió d’articles. Imposició de 1.276 sancions, equivalents a 4,5 M€ en multes per incomplir la normativa en matèria de consum. S’ha incrementat la plantilla en 13 nous inspectors i en 3 nous instructors. Retirada de més d’un milió d’articles de consum defectuosos gràcies a més de 38.000 inspeccions • Mediació i Arbitratge. En aquest àmbit cal destacar l’important augment de les mediacions realitzades per la Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC). El 2005 un 31% de les reclamacions presentades a l’ACC es van resoldre per aquest procediment, cosa que ha significat un 26% d’increment respecte l’exercici anterior. Pel que fa a les reclamacions resoltes mitjançant arbitratge, aquestes van representar un 24% del total. • Formació i Informació al Consumidor. S’han atès més de 100.000 consultes entre els anys 2004 i 2005. S’han format més de 17.000 persones tant professionals com consumidors. 156 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 157 �Un nou impuls econòmic Societat del coneixement • Foment de la Defensa del Consumidor. S’han concedit una sèrie d’ajuts, per un import de més de 800.000€ per als anys 2004 i 2005, a diferents entitats sense afany de lucre dedicades a la defensa dels Consumidors. 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població Balanç La nova Agència Catalana de Consum (ACC) ja ha obtingut resultats remarcables, especialment pel que fa a l’activitat inspectora, la de mediació i la d’informació i formació. Punt de partida A més, s’ha treballat en desenvolupar les competències de l’ACC, garantint la qualitat del consum, mitjançant accions d’inspecció, de formació i de foment de la defensa dels drets dels consumidors. Es pot justificar el fet de dur a terme polítiques TIC des del punt de vista de la competitivitat de l’economia. O es pot fer des de l’òptica de la igualtat d’oportunitats i de l’equilibri territorial. També, si es vol, es pot parlar de les TIC com una manera de reforçar les polítiques socials tradicionals (salut, benestar, etc). Tots els arguments són vàlids: les TIC impregnen gairebé tots els espais de la vida de les persones, individualment i en societat. No obstant aquestes accions, cal fer encara molts passos per tal de garantir una defensa complerta i automàtica dels drets dels consumidors. Per tant, en política de consum, es pot concloure que el balanç és d’objectiu pendent d’assolir-se. És per això que el Pla de Govern preveia treballar per incrementar i fer arribar de manera uniforme al conjunt de la població l’ús de les TIC, i per això previïa tres línies d’actuació: 1 Potenciar l’oferta de serveis formatius i de serveis útils per fer més atractiva l’adquisició de coneixement TIC 2 Assegurar l’existència d’infraestructures TIC arreu de Catalunya 3 Impulsar la indústria catalana del sector Així com d’altres més institucionals, com l’adquisició de competències pròpies. Desenvolupament de l’acció del Govern En el termini de la legislatura s’han produït notícies molt rellevants. Per un cantó i en primer lloc l’aprovació per part de les autoritats d’Internet del domini .cat, que suposa una excel·lent plataforma de futur desenvolupament per als continguts en llengua catalana a la xarxa. Per definició, aquesta havia de ser una iniciativa no governamental, i per tant ha estat gestionada amb èxit per entitats del teixit social i cultural català, però ha fruït del suport del Govern i del decisiu vistiplau del Govern Central. Per un altre cantó, el canvi de seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i la seva arribada a Barcelona, després d’una demanda formal del Govern, entesa, reconeguda i tenaçment treballada pel Govern Central, han estat un exemple d’una certa nova concepció de model d’Estat, on Catalunya té un paper institucional reconegut. Els dos fets anteriors, tot i el seu pes específic, són tan sols elements favorables per a l’assoliment dels objectius expressats en el PdG, al voltant dels quals el Govern treballa a mig i llarg termini. El Govern, per primer cop, ha elaborat en aquesta legislatura dos Plans Directors. El Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions (PDIT) i el Pla Director de Serveis i Continguts (PDSiC). Fins ara s’havien treballat només plans estratègics, dels quals no se’n donava compte del compliment i que no identificaven actuacions tangibles. Per primer cop es disposa d’instruments que marquen la pauta 158 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 159 �inversora i a través dels quals es pot dur a terme una política sistemàtica fins al llarg termini. També s’han produït notícies menys positives, com el desplaçament fora de Catalunya de la direcció corporativa de l’operadora Auna, després de la seva compra per part d’Ono. Per altra banda, Al-pi, tot i començar a tenir resultats operatius i comercials positius, té encara un deute acumulat que li impedeix créixer. Pel que fa a les xifres bàsiques de penetració TIC en la societat, s’ha produït un creixement continuat però que encara no s’ha accelerat prou per reduir el diferencial que existeix amb els països comparables. % llars Equipament TIC a la llar Evolució 2000-2005 Font: Fobsic/Idescat 100 Telèfon mòbil Internet 90 Banda ampla Ordinador 80 70 60 58,3% 50 44,8% 64,2% 45,7% 65,2% 69% 48,5% 48,5% 48,3% 28% 29,9% 31,6% 40 30 27,1% 51,6% 33,1% 10 4,9% 7,7% desembre 2002 18,5% maig 2002 20 73,1% 78,4% 10,6% 82,2% 55,1% 34,6% 79,7% 82,69% 54,7% 56,5% 40,4% 40,9% 24,7% 13,4% 17,8% juny 2005 juny 2004 desembre 2003 maig 2003 novembre 2001 abril 2001 abril 2000 0 Infraestructures: una política territorial Les xarxes de telecomunicacions són ja una xarxa més de servei, amb l’obligació d’estendre’s en el temps més breu possible fins a tots els municipis. Sense banda ampla, cobertura de telefonia mòbil, o senyal de televisió, és difícil que un territori es desenvolupi. És per això que a través del PDIT s’han dut a terme tot un seguit de tasques: Acord entre el Govern i Localret per constituir ITCAT, l’ens gestor d’infraestructures que impulsarà el desplegament de la xarxa on el servei sigui deficient • L’acord amb Localret per constituir l’Ens gestor d’infraestructures ITCAT simbolitza la voluntat del conjunt de les administracions públiques catalanes d’impulsar el desenvolupament integrat d’infraestructures a Catalunya com a garantia d’equilibri territorial. Amb l’única voluntat d’impulsar l’oferta de serveis arreu, amb bona qualitat, i amb caràcter d’estricta neutralitat respecte de tots els operadors del mercat, es desplegarà progressivament de la xarxa amb especial atenció a les comarques on encara no existeix competència real entre operadores. ITCAT disposa ja d’un pla de desplegament i operació en aquest sentit. • El projecte Banda Ampla Rural, que proporciona accés a Internet per a tecnologies sense fils via ràdio en els municipis on no hi arriba el servei ADSL, ha avançat prou per cobrir a hores d’ara en gran mesura les demarcacions de Lleida-Alt Pirineu i Tarragona-Terres de l’Ebre. A finals de juliol 2006 s’espera començar a cobrir significativament les comarques de Girona i les comarques centrals. Aquest projecte es basa en una tecnologia puntera 160 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 (WiMax) i no només dóna bon accés a Internet sinó que també permet serveis de telefonia fixa a llars que encara només podien tenir TRAC. Dades del Projecte Banda Ampla Rural S’han desplegat 79 Estacions Base (sistemes emetent des de torres, habitualment les mateixes des d’on s’emet el senyal de TV) de la xarxa del lot 1 (Lleida i Tarragona) que donen cobertura a 970 nuclis de població (59,8% dels possibles ) i 916.111 habitants (75,7% del total d’aquestes demarcacions) Està planificat el desplegament del lot 2 (Girona i Catalunya Central) per al final del mes de juliol 2006. Hi ha una prova pilot al Pla de l’Estany en funcionament (2 Estacions Base) • La cobertura de la TDT en tot el territori està programada per estar llesta abans de l’apagada analògica del 2010, i ja s’han promogut els primers concursos per a la xarxa TDT de la CCRTV per assolir quotes de cobertura al voltant del 86% de la població. • S’ha treballat també per proporcionar cobertura de telefonia mòbil i televisió convencional a illes territorials que encara no tenien servei (35.900 habitants de 10 poblacions) I finalment s’ha dut a terme conjuntament amb les operadores una tasca mediàticament sorda però de clara importància, com és l’estudi per a l’ordenació de les estacions emissores de televisió i les torres de telefonia mòbil de 10 comarques, en l’àmbit rural, amb una proposta de minimització de l’impacte conjunt. Formació, serveis, dinamització Les polítiques de foment de les TIC són encara, com es deia, molt necessàries. La Generalitat disposa per sort, conjuntament amb el món local en molts casos, d’una xarxa d’equipaments per a aquesta finalitat: els telecentres. Aquesta xarxa no ha parat de créixer i assoleix a hores d’ara la xifra de 503 espais d’accés públic a Internet (inclou biblioteques). Aquesta xarxa opera com a tal, generant iniciatives que es comparteixen i aprofundint en el coneixement conjunt de les polítiques de dinamització local. El Govern, a més, ha subvencionat, en el marc d’una convocatòria pública amb un import d’1 M€, els ajuntaments i les entitats que duguessin a terme projectes de formació digital: Estudi per a l’ordenació de les torres de telefonia mòbil de 10 comarques d’àmbit rural Nombre de telecentres Evolució 2003-2006 600 400 200 290 297 2003 2004 476 503 2005 2006 0 Relació de projectes de formació digital Ajuntaments i Consells C. Entitats sense afany de lucre Total Nombre d’entitats Nombre de cursos 93 423 57 322 150 745 És interessant també esmentar, com a política de foment, que s’ha subvencionat 5.000 estudiants universitaris en la compra d’ordinadors portàtils. Finalment, cal esmentar que el Govern ha estat treballant en la definició d’un projecte pel qual els ciutadans puguin obtenir de manera massiva un certificat de capacitació en TIC, després d’adquirir els coneixements necessaris. Aquest certificat seria una eina útil per a les empreses i per als ciutadans, que serien conscients del nivell objectiu en TIC que tenen. Balanç Pla de Govern 161 �Treball amb les empreses i el teixit productiu Amb la vocació d’iniciar unes dinàmiques econòmiques positives que donin lloc a enfortir el teixit empresarial TIC a Catalunya, s’ha constituït el projecte TecnoRegió, participat per administracions, universitats i empreses, que determinarà en breu la fórmula per la qual constituir un pol o clúster de indústria TIC al voltant de projectes concrets. Aquesta iniciativa és complementària de l’existència d’un Centre Tecnològic de les empreses TIC, que també s’ha promogut. En aquest centre les empreses que fan R+D+i poden obtenir suport a la seva tasca. Té sentit treballar en aquesta direcció ja que es constata l’èxit de la primera edició de la fira de telefonia mòbil 3GSM World Congress, la primera fira del seu sector a escala mundial, i per a l’establiment de la qual el Govern va treballar activament. La presència exitosa de les principals companyies del sector, i de 50.000 visitants de 190 països diferents, assenyala l’atractiu potencial de Catalunya i de la seva capital en una indústria que ja treballa a escala global. Un nou impuls econòmic Societat del coneixement 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari Punt de partida Catalunya compta amb un sistema universitari de llarga tradició i reconegut prestigi. Les universitats catalanes han contribuït de manera decisiva a la formació del creixement econòmic del nostre país tant a través de la formació del capital humà com a través de la recerca. Ara que la majoria dels països europeus estan immersos en la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que ha de permetre l’homogeneïtzació dels estudis universitaris dels països impulsors que depassen l’àmbit de la mateixa UE, Catalunya ha d’assegurar-se un model universitari de qualitat i competitiu, per tal de poder ser una de les societats del coneixement rellevants de l’Europa del futur. Balanç El Govern és conscient que en una tasca de tant abast, s’han posat tan sols els fonaments en aquesta legislatura d’una política en TIC que de segur demana ser intensificada. Amb els Plans Directors aprovats s’han assenyalat les vies sobre les quals promoure les actuacions. S’ha dut a terme segurament la tasca més feixuga, que ha promogut l’entesa institucional amb el territori i la constitució de complicitats amb el teixit econòmic i social. Així doncs el Govern considera que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se tot i que l’horitzó d’assoliment encara no és a prop. Per aquest motiu el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir que un dels punts claus a l’hora de treballar en l’àmbit de l’Educació era garantir un Sistema universitari Català de Qualitat i Competitiu. A partir d’aquestes premisses, el Govern va definir els eixos d’actuació següents: 1 Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior 2 Millores en el Finançament Universitari 3 Promocionar el Professorat i millorar la qualitat docent Desenvolupament de l’Acció del Govern Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior En relació amb el sistema universitari, una de les tasques desenvolupades més important té a veure amb l’adaptació de les universitats catalanes a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), previst per al 2010. Davant d’aquest repte, les accions que s’han portat a terme han estat les següents: • Inici el curs 2004-2005 del Pla Pilot d’Adaptació de les titulacions i actualment ja són 48 titulacions de grau i 16 màsters els oferts amb les titulacions adaptades, amb més de 4.600 estudiants implicats. El curs 2005-2006 es posa en marxa una segona edició del pla amb 34 noves titulacions de grau i 2 màsters que eleven a més de 12.000 els estudiants que participen en titulacions adaptades a l’EEES. La internacionalització de les universitats catalanes passa per l’adaptació de les seves titulacions a l’Espai Europeu d’Educació Superior • Igualment s’ha aprovat la programació universitària per al curs 20062007 en què s’implantaran 154 nous màsters oficials, tots ells adaptats a la nova estructura dels estudis que dimana de l’Espai Europeu d’Educació Superior. 162 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 163 �• Igualment des del curs 2004-2005 ja es pot sol·licitar l’expedició del Suplement Europeu del títol, de manera que es facilita la mobilitat dels estudiants en garantir una major transparència sobre els estudis cursats. S’ha posat en marxa l’Oficina de l’espai europeu del coneixement, que té com a objectiu principal integrar les universitats, centres de recerca i agents socials als espais europeus d’educació superior i recerca. Accés universitari gratuït pels majors de 64 anys, persones amb discapacitats i víctimes del terrorisme • Entre les mesures previstes en la concepció de l’Espai Europeu d’Educació Superior, l’aprenentatge al llarg de tota la vida és un dels elements bàsics. És per això que s’ha treballat per fer més senzill l’accés universitari a diferents col·lectius (millores en l’accés des de la formació professional i per als majors de 25 anys, i gratuïtat per als majors de 64 anys, per a les persones amb un grau de discapacitat a partir d’un 33% i per a víctimes o familiars d’actes terroristes). S’ha signat un conveni entre la Generalitat i les universitats catalanes per establir el procediment mitjançant el qual es formalitza el reconeixement de crèdits entre els cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris. • En temes de foment dels Intercanvis Europeus, s’ha complementat l’ajuda de la Beca Erasmus, amb un suplement global de 1,8 M€ per al període 2004-2006. A més, en aquest mateix període, s’ha dotat de 400.000€ per facilitar l’acolliment i la integració d’estudiants europeus al nostre país i a la nostra llengua. • En l’àmbit de la internacionalització del sistema universitari català i amb l’objectiu clar d’augmentar la seva qualitat i competitivitat, una altra fita assolida important és la constitució de l’Euroregió Universitària. Una trentena d’universitats i els responsables de la política d’educació superior i de recerca dels governs del Llenguadoc-Rosselló, l’Aragó, les Illes Balears, el Migdia Pirineus i Catalunya han constituït l’Euroregió universitària, que estableix un lligam entre l’ensenyament universitari, la recerca, la innovació i el desenvolupament econòmic que ha de permetre que aquesta zona ocupi un paper destacat en l’espai europeu de recerca del sud d’Europa. El finançament universitari ha augmentat considerablement i l’èmfasi en el territori i en la distribució dels recursos ha estat molt important Millores en el Finançament Universitari Augmentar la qualitat i competitivitat requereix incrementar els recursos destinats a les universitats públiques. És per això que el finançament universitari ha experimentat les modificacions següents: • Increments pressupostaris d’un 9,7% l’any 2004, d’un 10,8% l’any 2005 i d’un 11,2% l’any 2006 (796,9 M€). Gràcies a aquests increments, el finançament a les universitats públiques catalanes assoleix els 6.000€ anuals de mitjana per alumne equivalent a temps complet sobrepassant amb escreix el compromís de l’Acord del Tinell (5.000€), a la vegada que s’han escurçat les diferències entre universitats (aproximadament de 1.800€ a 1.400€). • Amb l’aprovació de la Llei de creació del Fons d’Acció Territorial de l’Educació Superior, s’ha volgut donar suport al rol estratègic que juguen les universitats en el desenvolupament econòmic, social i cultural de la respectiva zona geogràfica d’influència. Aquesta llei esdevé un instrument financer i de cohesió territorial per incentivar el manteniment 164 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 d’estudis i centres universitaris, així com de centres de suport o associats per tal de consolidar els efectes positius que origina la seva existència en el territori. • Promoció de la presència de centres d’educació superior en tot el territori mitjançant el suport financer a les universitats privades promogudes per administracions públiques i a les corporacions locals de les quals depenen centres universitaris per tal de contribuir a les despeses econòmiques que el manteniment d’aquests centres suposa per a aquestes corporacions locals, reconeixent amb aquest fet, la importància per al desenvolupament econòmic i social del sistema universitari. Aquestes ajudes han representat en el conjunt dels anys 2004-2006 una xifra de 15,1 M€. Creació del Campus territorial de les Terres de l’Ebre que permet potenciar la diferència territorial i especialització dels campus. Aquest Campus oferirà estudis d’Infermeria, Ciències Empresarials i Turisme. • En la mateixa línia de contribuir al reequilibri territorial s’ha atorgat prop d’1 M€ en ajuts per als estudiants de l’Alt Pirineu i Aran, per donar resposta a la necessitat de facilitar l’accés a la universitat, en igualtat d’oportunitats, de la població catalana. Promocionar el Professorat i millorar la qualitat docent Impulsar la qualitat docent així com millorar la carrera professional dels diferents estaments universitaris és una altra acció prioritària prevista. Així s’han realitzat les activitats següents: • Contractació estable de professorat mitjançant el Pla Jaume Serra i Húnter, que pretén estimular una política de qualitat per a la contractació estable del professorat que cobreixi dèficits estructurals i impulsi àmbits d’especial interès. En el marc del pla, les universitats catalanes al llarg del període 2004-2006 hauran contractat un total de 270 professors, el 50% de les retribucions i el 100% de les càrregues socials dels quals van a càrrec de la Generalitat. Es contracten 270 professors amb el Pla Jaume Serra i Húnter • II Programa per a la promoció de Professorat Universitari Català, amb un augment important dels complements retributius per mèrits docents en base a una avaluació prèvia de les universitats. Així mateix es preveu que entrin en vigor, amb caràcter general, els complements retributius del personal per mèrits docents, de recerca i de gestió. El conjunt d’aquestes actuacions sumen un import total de 4,5 M€. • Acord entre les universitats, el govern i els sindicats pel qual els increments retributius del personal docent de les universitats s’equiparen als del personal funcionari al servei de l’Administració de la Generalitat. Pel que fa al funcionament intern de les universitats s’ha definit i concretat el pla d’actuació de la Inspecció universitària que té com a finalitat impulsar la supervisió i el seguiment del sistema universitari per millorar-ne l’eficiència. Balanç Pla de Govern 165 �Balanç Un nou impuls econòmic Agricultura i pesca El sistema universitari català ha iniciat el seu procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior i amb iniciatives com el suport als programes de mobilitat o l’Euroregió s’ha desenvolupat el seu procés d’internacionalització. 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari Pel que fa al finançament, d’una banda s’han incrementat els recursos destinats a les universitats i, de l’altra, s’ha impulsat l’acció territorial dels centres universitaris i el seu impacte sobre l’entorn de forma que ha contribuït al reequilibri territorial. Punt de partida Les convocatòries del Pla Serra i Húnter han permès l’augment de la contractació de nous professors estables i s’han millorat les condicions laborals del professorat. En els darrers 25 anys, coincidint amb la nostra integració a la Unió Europea, el sector primari català s’ha vist immers en una ràpida i profunda transformació. Tant l’entorn econòmic, com el social i tecnològic i, de manera molt especial, les tendències del mercat, han suposat canvis molt significatius per a la nostra agricultura, ramaderia i pesca. En els propers anys, cal garantir les actuacions encaminades a millorar la qualitat universitària, continuar el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior i dotar als centres de recursos per ser competitius en l’entorn universitari europeu. Aquests nous escenaris, però, poden suposar també noves oportunitats per al sector. Disposem d’un sector productor i transformador de primer ordre a potenciar, així com d’un reconeixement cada cop més clar del paper multifuncional que exerceix l’activitat agrària com a garant de qualitat de vida, d’equilibri territorial i protecció i conservació mediambiental. Una vegada presentats els resultats de l’Acció del Govern en matèria d’Universitats es pot concloure que aquest apartat és un objectiu en vies d’assolir-se. Des del Govern s’ha treballat en aquesta línia, desenvolupant una sèrie de polítiques que han fet possible que el món rural faci front a aquests nous reptes amb garanties. Les principals línies d’actuació han estat les següents: 1 La sostenibilitat del territori agrari 2 Tornar al món rural el prestigi i el seu paper estratègic 3 Millorar la competitivitat del sector 4 La Reorganització Administrativa per fer de l’administració agrària una eina més participativa entre Govern i Sector. Desenvolupament de l’Acció del Govern Prèviament a l’explicació de les accions dutes a terme per part del Govern, cal assenyalar que anteriorment el Govern tenia una política reactiva a problemes i incidències relatives al món rural, amb una manca de planificació de projectes estructurals que fessin front a problemàtiques del sector, que s’han anat agreujant amb els anys. De les quatre línies d’actuació presentades, desenvoluparem les tres primeres. 166 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 167 �La sostenibilitat del territori agrari El respecte al territori en el món rural sembla que hagi de ser automàtic a la pròpia activitat. No obstant, un mal ús dels recursos naturals, especialment de l’aigua, pot afectar negativament tant al territori com a l’activitat agrícola. És per això que en matèria de sostenibilitat territorial agrària, el Govern ha realitzat les actuacions següents: A data d’avui, disposem de 19.878 ha d’obres en regadius acabades i 41.632 ha d’obres en execució. • Més de 170 milions d’euros destinats a regadius pel període 2004-2006, d’entre els que destaquen l’Algerri-Balaguer, Garrigues Sud, Segrià Sud, Aldea Camarles i la Terra Alta. El ple desenvolupament d’aquests 6 regadius suposarà la transformació en reg de gairebé 105.000 ha del territori català. A data d’avui, disposem de 19.878 ha d’obres en regadius acabades i 41.632 ha en execució. El Canal Segarra-Garrigues, que beneficiarà més de 70.000 hectàrees de terreny a Lleida ja ha començat a executar-se • El Canal Segarra- Garrigues, per la seva magnitud, requereix una menció específica. Transformarà en regadiu més de 70.000 ha de 75 municipis de sis comarques de l’interior de Catalunya. Aquesta és la infraestructura agrària de major abast a Catalunya, amb un pressupost total de 1.102M€, que ja ha començat a executar-se: El 14 de juny de 2005 s’aprovà, a través de l’ICCA, un aval de 17M€ que desbloqueja l’inici de la construcció del primer tram del canal. Millorar la competitivitat del sector Un altre punt molt important dins del món agrari és la indústria agroalimentària, que representa un 17% del complex industrial de Catalunya. Aquest és el primer sector industrial en vendes netes, seguida de prop pel sector de la indústria química i per la fabricació de materials de transport. Davant d’aquest pes significatiu, des de la conselleria s’ha actuat en les parcel·les següents: la recerca i la competitivitat del sector. A continuació es disposen les accions més destacades: La indústria agroalimentària, representa un 17% en el complex industrial de Catalunya. En matèria de recerca Consolidació de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) amb un pressupost destinat per part de DARP d’11 M€. • Signatura del Conveni Marc per impulsar accions que enforteixin i incrementin les activitats d’R+D+I a les comarques lleidatanes focalitzades en la UdL i a la ciutat de Lleida. • Creació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida en el marc de l’anella de l’agroindústria de Catalunya (Girona, Lleida i Reus). • Creació de la fundació Centre UdL-IRTA. • Constitució del Centre d’Agrogenòmica: el Laboratori CSIC-IRTA. Estan ja licitades les obres del primer tram del canal principal i estan endegades les obres de la xarxa de distribució en els sectors 1 i 12. Recentment s’ha aprovat el projecte d’execució de les obres de la xarxa de distribució de regadiu del sector 2, obra civil de l’ estació de bombament. Durant el període 2004-2006 s’han invertit 66M€ en l’arranjament de 520Km de camins a tot Catalunya El Congrés del Món Rural ha promogut en poc més d’un any més de 300 actes públics de participació per tot el territori i han mobilitzat unes 14.000 persones • Durant el període 2004-2006 s’han invertit 66M€ en l’arranjament de 520Km de camins a tot Catalunya. A més, hi ha una inversió prevista en redacció de projectes de 15M€ que es preveu es puguin començar a contractar entre la tardor de 2006 i principis de 2007. I està en elaboració un Pla de camins en base a peticions de le sdiferents comarques catalanes. Tornar al món rural el prestigi i el seu paper estratègic Un element clau per preservar el sector agrari és el seu reconeixement per part de la resta de la població. La sensibilització dels ciutadans sobre el pes estratègic que té el món rural en la preservació de tradicions, de garant del territori i d’un sector econòmic on la qualitat és el factor més important, és un pas més per consolidar el món rural. A partir d’aquestes premisses, el Govern ha desenvolupat per primera vegada a Catalunya: • El 1er Congrés del Món Rural de Catalunya, les conclusions del qual apunten que el món rural i l’agricultura catalana són avui una oportunitat de futur per al conjunt de la nostra societat. • L’establiment dels Pactes Territorials, emmarcats dins el CMR, com un instrument de concertació encarregat de concretar l’estratègia general de desenvolupament rural a 15 zones que abracen les 41 comarques catalanes. Aquests Pactes Territorials han permès la participació de tots els agents socials per establir les estratègies del nou Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013 (PDR) que ara s’està redactant i s’ha de presentar al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) abans de finals d’any. 168 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 • Signatura d’un conveni per convertir la Torre Marimon en una Centre Experimental de l’IRTA. • Creació del Centre Tecnològic GIRO (Gestió Integral de Residus Orgànics), del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA (CREDA), entre d’altres iniciatives que s’han vingut a sumar a les ja existents ( CREAF, CReSA, UdL-IRTA, Mas Badia). Creació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, que s’emmarca en l’anella de l’AgroIndustria. • D’altra banda, el DARP ha contribuït al desenvolupament de les TIC al món rural a través del seu PORTAL RURALCAT, que ha viscut un important increment de persones adscrites al llarg del darrer any, arribant a més de 6.300. En matèria de competitivitat • Dins el marc de l’Acord per la Competitivitat que s’ha subscrit entre el Govern i el conjunt d’agents socials i econòmics , s’ha presentat el Pacte Estratègic pel Desenvolupament Agroalimentari de Catalunya, un pacte orientat a posar en valor de l’aportació del sector primari al desenvolupament econòmic del territori, i a impulsar les polítiques adients que han de garantir la seva competitivitat en una economia globalitzada. • Les cooperatives agràries són fonamentals al món rural perquè la seva rendibilitat socioeconòmica és clau en l’equilibri territorial del país. El Pla de Modernització i Concentració de cooperatives esdevé per tant un element clau per assegurar-la. Durant aquesta legislatura el Pla ha beneficiat 39 cooperatives amb una subvenció total de més de 6.5M€ que generarà un inversió de més de 14M€. Aquest mes de juliol, s’ha aprovat a més, destinar més de 17M€ per finançar la pròrroga de l’esmentat Pla per al període 2006-2008. Els ajuts concedits pel Pla de Modernització i Concentració de Cooperatives al llarg d’aquesta legislatura, generaran una inversió de més de 14M€. Balanç Pla de Govern 169 �Aprovats un total de 997 projectes, amb un ajut total de 146M€ i una inversió en l’agroindústria catalana pel valor de 889M€ Aquests 17M€ permetran completar les actuacions previstes i finançar uns 50 nous plans d’actuació per al foment de la integració cooperativa, els quals beneficiaran 10.000 empresaris socis de cooperatives. • Amb l’objectiu de fomentar i impulsar la innovació i la millora en els processos de transformació i comercialització dels productes agraris, s’han aprovat un total de 997 projectes, amb un ajut total de 146M€ que han comportat inversions en l’agroindústria catalana pel valor de 889 M€. Durant la present legislatura l’Institut Català del Crédit Agrari ha concedit 25 préstecs per un import global de més de 18M€. • Paral·lelament, els préstecs atorgats per l’Institut Català del Crédit Agrari en el període desembre 2003- juliol 2006 a la agroindústria i comercialització de productes agraris ha estat de 25 préstecs per un import global de 18.316.191,66 €. Els Contractes Globals d’Explotació són una aposta per polítiques adaptades a cadascun dels nostres territoris, a cadascuna de les nostres explotacions • Els Contractes Globals d’Explotació (CGE) s’estendran a partir de 2007 per tot Catalunya amb l’objectiu de mantenir les línies tradicionals d’ajudes de la PAC, però incorporant línies d’acció social i mediambiental que seran beneficioses no només pel pagès, sinó també per a la resta de la societat. Degut a la innovació que representa aquesta fórmula de finançament, s’adjunta una fitxa tècnica amb més detalls. La llei de contractes de conreu té com a objectiu facilitar l’augment de dimensió de les explotacions agràries per tal de millorar-ne la competitivitat • El projecte de Llei de contractes de conreu, aprovat pel Govern, amb l’objectiu d’afavorir els contractes d’arrendament per augmentar la dimensió de les explotacions, facilitar l’accés a la propietat i evitar l’abandonament de la terra. Portat al Consell Consultiu per CiU en un intent d’endarrerir la seva aprovació, ha estat declarat plenament constitucional pel mateix. 222M€ destinats a garantir el relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries • Per tal d’afavorir el relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries, el DARP ha aprovat gairebé 8.500 ajuts per a inversions en plans de millora i uns 2.700 ajuts de instal·lació de joves agricultors per un import total de 222 M€. • Aprovació del Decret de desenvolupament de la Llei de qualitat agroalimentària, que regularà els distintius d’origen i qualitat, l’artesania alimentària i l’Inventari de productes de la terra. I crearà dos registres: el de distintius d’origen i qualitat i el d’entitats de control i certificació La diferenciació per la via de la qualitat és l’estratègia que permet millorar la nostra competitivitat a partir de produccions de gran valor afegit • Impuls d’actuacions en l’àmbit de la promoció d’aliments amb distintius de qualitat. A data d’avui disposem d’11 Denominacions d’Origen, 6 Denominacions d’Origen Protegides, 6 Indicacions Geogràfiques Protegides i 13 Marca de Qualitat. Al llarg de la legislatura han estat aprovades més de 74 actuacions de foment de certificacions de qualitat per un import total de més de 1,8M€. • Per la seva banda, el DARP a través de l’INCAVI, també ha dut a terme actuacions per a promocionar els vins catalanas amb Denominació d’Origen: ha estat present a les fires de London Wine, VINEXPO (Burdeus), Prowein a Alemanya, a l’EXPO AICHI (JAPÓ), a Alimentària i al Saló Barcelona Degusta. I Ha dut a terme anualment campanyes publicitàries de promoció dels vins catalans de qualitat “Tasta la diferència” i “Destapa el millor de tu mateix”. Així mateix, i a nivell formatiu, destaquem l’ads- 170 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 cripció de l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech d’Espiells al DARP • Plans de reconversió sectorial. Des del departament s’han desenvolupat mesures concretes per tal de regular sectors productius en crisi: Aprovació i publicació del Registre de plantacions de fruita dolça de Catalunya amb una superfície total inscrita de 52.063,58 ha. Posada en funcionament dels Plans de Reconversió de les plantacions de fruita dolça a partir de la campanya 2005/06. El total de plans presentats ascendeix a 211 per a una superfície total de 3.602,28 ha. I presentació de la prova pilot d’implantació de la targeta vitícola de Catalunya Presentació de la prova pilot d’implantació de la targeta vitícola de Catalunya • La declaració única agrària (DUN) consisteix en una declaració anual que ha de fer el titular d’una explotació agrària. També amb la DUN es poden activar i sol·licitar els drets d’ajut a Pagament Únic, essent aquest 2006, el primer any en què s’ha posat en marxa aquest pagament. • Ja s’han activat els drets de Pagament Únic de 59.600 titulars. Prèviament, durant la campanya 2005, es van comunicar les hectàrees i els imports de referència a 70.000 productors. • A més, dins el marc de la DUN, s’han gestionat anualment més de 82.000 expedients de primes agrícoles per un import de més de 140M€. Així mateix, pel que fa a les primes ramaderes, es gestionen més de 15.000 expedients per un import total de gairebé 91M€. Aquest 2006 ha estat el primer any en què s’ha posat en marxa el Pagament Únic. Ja s’han activat els drets de 59.600 titulars i s’han comunicat les hectàrees i els imports de referència a 70.000 productors. • Destinats més 38M€ en ajuts agroambientals (arròs, fruits secs, agricultura ecològica i integrada, prats i pastures, ramaderia ecològia), essent novetat la línia de millora de pastures en zones de muntanya amb ramaderia equina. Destinats així mateix, més de 17 M€ per a actuacions de foment de l’agricultura ecològica (56.368 ha) i de ramaderia ecològica (332 explotacions). I en relació a les Agrupació de Defensa Vegetal (ADV), durant aquesta legislatura s’han aprovat un total de 217 expedients que suposen un ajut superior als 3,4M€. Destinats més 38M€ en ajuts agroambientals, 17M€ per a actuacions de foment de l’agricultura i ramaderia ecològica i més de 3,4M€ a les Agrupacions de Defensa Vegetal • En l’àmbit ramader, aprobada la Llei de contractes d’integració ramadera de Catalunya i creació de la Junta Arbritral de Contractes d’Integració. Aprobada la Llei de contractes d’integració ramadera de Catalunya i creació de la Junta Arbritral de Contractes d’Integració. • Implementació del Sistema de Pesatge i Classificació de Canals Porcines que introdueixi claredat i transparència en les relacions i transaccions entre els agents del sector torcí. • Iniciada la tercera fase del programada de lluita contra l’Aujesky. L’objectiu és declarar Catalunya indemne d’Aujeszky a finals de l’any 2007. • S’ha de remarcar la voluntat de resoldre els problemes derivats de les dejeccions ramaderes. Creació del consorci GESFER i del primer Centre de Gestió integral de Residus Orgànics (GIRO). Important pas endavant en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i de les bones pràctiques agràries. GESFER i el Centre de Gestió integral de Residus Orgànics (GIRO) són l’aposta del Govern per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes Balanç Pla de Govern 171 �Millora de l’eficiència i l’estalvi energètic Signatura d’un acord marc entre el DARP i l’ICAEN per a la promoció de l’estalvi i l’eficiència energètica en l’agricultura. El foment de les assegurances agràries és per al DARP, la millor mesura per fer front als danys ocasionats per inclemències meteorològiques A la campanya 2004/05, s’ha incrementat un 65% la contractació d’assegurances, un 60% les hectàrees de cereals assegurades i s’ha passat de 53 animals assegurats el 2004 a més de 63.000 Hi ha hagut un augment de més del 95% de l’aportació pública a la contractació d’assegurances. El Govern ha posat al dia la regularització i el pagament del Pla de Recuperació de les oliveres gelades: Ja s’han fet efectius ja gairebé 75M€ d’un Pla quantificat en 81M€. 172 Balanç Pla de Govern Resolució d’incidències A més d’aquestes accions planificades, el DARP ha treballat per tal de resoldre situacions d’emergència o imprevistes. El foment de les assegurances agràries és per al DARP, la millor mesura per fer front als danys ocasionats per inclemències meteorològiques S’ha impulsat la creació de la línia específica de flor i planta ornamental, la multiconreu d’hortalisses i s’ha aconseguit cobertura per la pèrdua del potencial productiu de les oliveres afectades per les gelades. En relació a la campanya 2004/05, s’ha incrementat un 65% la contractació d’assegurances, un 60% les hectàrees de cereals assegurades (més de 91.000), representa un 30% del total de cereals de secà; i s’ha passat de 53 animals assegurats el 2004 a més de 63.000. Les subvencions concedides per les administracions públiques en cereals i pastures han passat de 400.992 euros l’any 2004 a 785.045 el 2005, el que suposa un augment de més del 95% de l’aportació pública a la contractació d’assegurances. Els assegurats han pagat una mitjana del 50% del total de la prima, un cop descomptades les subvencions. Balanç Des del Govern s’ha fet tot un esforç per començar a modificar la forma de gestionar el món rural a Catalunya, amb el fi de fer d’aquest un sector empresarial més modern, més adaptat a les realitats internes del sector i al seu entorn. Així s’han tirat endavant, al llarg d’aquesta legislatura, actuacions molt importants per al sector agrari com són els Contractes Globals d’Explotació, els Pactes Territorials, la Llei de Contractes d’Integració Ramadera, el projecte de Llei de contractes de conreu, i l’impuls definitiu del Canal Segarra-Garrigues. Les actuacions fetes són només l’inici d’un procés de reformació del sector que serà llarg i que caldrà seguir desenvolupant al llarg de la legislatura vinent, com per exemple, amb la reforma del propi DARP. No obstant això, el canvi fet en la política agrícola catalana ha estat important, ja que s’ha passat d’un model de política reactiva a les incidències a un model proactiu, en el qual s’estan dissenyant una sèrie de polítiques estructurals que incideixen en les arrels de les problemàtiques de la pagesia i per aquest motiu es pot considerar que, en aquesta matèria, el resultat de l’Acció de Govern és un objectiu assolit. En el cas concret de la sequera: Des del departament s’han activat tots els mecanismes d’alerta i s’ha fomentat la contractació d’assegurances. La partida pressupostària destinada a assegurances ha passat de 5 a 9M€. La concessió dels 1.400 préstecs subvencionats per pal·liar els danys de la sequera del 2005 per un total de 14.554.228 euros, ha estat supeditada a la contractació d’assegurances per a la campanya 2006. Enguany també s’ha acordat augmentar la subvenció fins un 40% per a 5 línies d’assegurança: assegurances integral i de rendiments de cereals, rendiment en l’olivera, sequera en pastures i rendiments de l’ametller. I s’han instal·lat 47 abeuradors arreu de Catalunya. Pla de Recuperació de l’olivera Aquesta línia té com a objectiu cobrir les despeses destinades a la recuperació de les plantacions d’olivera afectades per les gelades de 2001 que van afectar a 8.418 professionals. Ja s’han fet efectius ja gairebé 75M€ d’un Pla quantificat en 81M€. Publicada ja l’ordre del 4rt any del pla. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 173 �Els compromisos estratègics Les noves polítiques El Congrés del Món Rural de Catalunya s’ha iniciat amb la voluntat d’endegar un diàleg pedagògic que defineixi els punts forts, els punts dèbils, les oportunitats i les amenaces del món rural català. El Congrés s’ha desenvolupat en base a 3 eixos bàsics. Contractes Globals d’Explotació per fer més competitives les explotacions agràries Tres eixos bàsics: • Globalització: En el marc dels compromisos de liberalització de mercats cal reforçar el paper de la nostra agricultura i ramaderia tot consolidant el paper de lideratge de la indústria agroalimentària catalana. • El futur del sector agroforestal: La reforma de la Política Agrària Comuna ha de permetre definir un marc de referència per preparar l’agricultura catalana per al futur, adaptar-la a les noves condicions i dibuixar unes estratègies emmarcades en el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013. • Estratègies aplicables al desenvolupament del món rural: Impuls d’activitats agràries complementàries generadores de riquesa. Identificar i avaluar estratègies orientades a la gestió sostenible del món rural. El passat mes de maig es va clausurar el Congrés del Món Rural després de 15 mesos de treballs al llarg i ample de tot el territori català, amb més d’un centenar d’actes (grups de treball, assemblees, jornades tècniques i fòrums per al diàleg) i amb la participació de 14.000 persones. Les conclusions s’han emmarcat en 5 reptes: • El repte Món Rural/Món Urbà: apropar la realitat del món rural a les ciutats, mitjançant programes pedagògics i de difusió cultural. • El repte de la competitivitat: incorporar la Gestió Empresarial i l’R+D al món rural, coordinar la formació i desenvolupar exportacions competitives. • El repte de la sostenibilitat: reconèixer la funció sostenible d’equilibri territorial; transversalitat de les polítiques que afecten el territori; promocionar els models de producció ecològics; aprofitar les energies alternatives; propiciar un Pacte per a l’ús de l’Aigua; Política de regadius sostenibles que impulsi l’activitat econòmica i social. • El repte de la vertebració social: garantir uns serveis bàsics per a la població rural; Integració de la població rural; Reconèixer el paper de la dona dins el món rural; Prioritzar programes per fer atractiu el món rural als joves; Impulsar un Pla director de modernització i concentració cooperativa. • El repte Institucional: una administració més propera, més àgil i més transversal; Una Política de Desenvolupament Rural; Aplicar el Contracte Global d’Explotació; Protegir el sòl en funció dels seus usos; Afavorir la transparència en el mercat de la terra. • La creació de la Fundació del Món Rural com a plataforma d’iniciativa pública i privada que ha de garantir l’aplicació i el seguiment de les conclusions del Congrés del Món Rural. 174 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Objectiu La finalitat del CGE és incentivar les explotacions agràries a desenvolupar un projecte d’explotació que integri les funcions productives, mediambientals, econòmiques i socials de l’agricultura, amb l’objectiu de fomentar la viabilitat de les explotacions agràries i assolir un desenvolupament rural sostenible. Es crea un acord de col·laboració entre l’administració i l’explotació agrícola que permeti integrar determinats ajuts de desenvolupament rural englobats en les tres àrees que es descriuen a continuació: • Àrea 1: Millora de la competitivitat de l’explotació • Àrea 2: Gestió Sostenible de l’activitat agrària • Àrea 3: Diversificació de l’economia i qualitat de vida a les zones rurals. Àmbit d’aplicació L’àmbit d’aplicació del Pla Pilot del CGE serà les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany Durada del contracte La durada màxima del CGE en el Pla pilot serà de cinc anys, es preveu que a partir de 2007 s’ampliï a tot Catalunya. Pressupost destinat L’any 2005 es van destinar 6 M€ a la millora i competitivitat de les explotacions agràries i enguany s’ha aprovat una convocatòria d’ajuts dins del Pla pilot del contracte Global d’Explotació, amb un pressupost plurianual de 7,5 M€. Què representa el CGE Representa una nova manera de gestionar els ajuts destinats a les explotacions agràries, amb un contracte que considera l’explotació en la seva globalitat i que contribuirà a assegurar-ne la viabilitat, la continuïtat i el lligam amb el territori. Es mantenen les línies tradicionals d’ajudes de la PAC, però s’incorporen línies d’acció social i mediambiental que seran beneficioses no només pel pagès, sinó també per a la resta de la societat. El CGE és un canvi de model en la gestió de les ajudes a l’explotació. A partir del CGE, les ajudes van vinculades a uns resultats i a unes fites per a cadascuna de les explotacions. La implantació d’aquest nou mecanisme de distribució de les ajudes representa una nova forma d’entendre el sector rural, motivant-lo a transformar-se en un sector on la gestió empresarial prengui més protagonisme i faciliti la competitivitat de les explotacions agràries. Àmbit d’aplicació del Pla Pilot del CGE Conca de Barberà Alt Urgell Berguedà Pla de l’estany Balanç Pla de Govern 175 �Un nou impuls econòmic Agricultura i pesca 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer Punt de partida El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és un sector altament subvencionat i només captura el 20% del peix que es consumeix al nostre país. Tenint en compte aquesta situació, l’acció de govern s’ha centrat en què el sector pugui assolir un creixement sostenible i, alhora, impulsar una major implicació dels pescadors en la comercialització dels seus productes. Desenvolupament de l’Acció del Govern Davant de la situació del sector de la pesca, i per tal de millorar-ne la situació, el Govern ha realitzat les iniciatives següents: Celebració del 1er Congrés de la Pesca Marítima de Catalunya i creació del Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya • Celebració del primer Congrés de Pesca Marítima de Catalunya, per tal de debatre i reflexionar sobre l’estat de la pesca catalana. • Arrel del Congrés de Pesca, es decideix crear el Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya. Aquest organisme és l’órgan interlocutor amb les organitzacions més representatives del sector per tal d’analitzar i debatre conjuntament aquells temes que afecten l’àmbit sectorial productiu, de l’aqüicultura i de la comercialització. Un dels punts més importants del sector pesquer són les subvencions que ajuden el sector a tirar endavant, tant a Catalunya com a la resta de la UE. A continuació se’n detallen algunes de les més significatives: • Donar compliment al programa IFOP 2000-2006. El govern va aprovar el programa d’ajuts estructurals al sector de la Pesca (IFOP Catalunya), per al període 2000-2006. • El Govern va assolir l’any passat el 100% dels compromisos de la totalitat del programa IFOP 2000-2006 i, a més, cal destacar que s’ha aconseguit un increment de l’aportació de l’IFOP a favor de Catalunya de 2’1 M€. • Obtenció del mateix nivell d’ajut per la flota pesquera amb independència de les regions de procedència. Per tant, un pescador català, per modernitzar una barca, rebrà el mateix percentatge d’ajut que un pescador d’una altre CCAA, tema llargament reclamat pel Govern. Reconeixement d’igualtat entre flotes pesqueres de diferents Comunitats Autònomes pel que fa les ajudes • S’ha incrementat l’ajut destinat a les confraries per serveis socials passant de 541.612€ el 2005 a 827.559 € el 2006. Així com també s’ha habilitat un ajut per un import total d’1,2 M€ a les confraries, a causa de la crisi del preu del gasoil de 2005. • S’han duplicat els ajuts a les federacions territorials de confraries de pescadors i ha augmentat el 10% l’ajut de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. Pel que fa a les actuacions relatives a la implicació dels pescadors en la comercialització, el programa per a la millora de la qualitat dels nostres productes pesquers, sota el lema “Peix nostre, peix de qualitat”, que té com a objectiu final la diferenciació dels nostres productes sota la marca “Peix de la costa, el més fresc”, engloba: • Programa de formació per a pescadors i guia de bones pràctiques per al maneig i tractament del peix a bord dels vaixells. • Reglament d’ús dels usuaris de les llotges elaborat amb col·laboració de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. • Guia de Bones Pràctiques a les llotges, elaborat amb col·laboració de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. • Programa de Formació per a la creació de la figura de Cap de Llotja. Paral·lelament, durant el present curs escolar, s’ha dut a terme a les Escoles de Catalunya la campanya “ Peix Creix”, amb l’objectiu d’incentivar els nens per tal que aprenguin l’hàbit de menjar peix. L’impacte de la campanya ha arribat a 60.000 escolars. A nivell d’estalvi energètic, s’ha presentat el Programa d’estalvi i eficiència energètica del sector pesquer. L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de gestionar i utilitzar de manera eficient l’energia, així com informar i assessorar els armadors sobre els diferents sistemes que permeten millorar l’eficiència energètica. Per acabar, cal mencionar que el DARP ha estat el motor en l’aprovació del “Plan integral de pesca del Mediterraneo” per part del MAPA. Aquest Pla contempla diferents mesures tècniques de gestió dels recursos pesquers al Mediterrani espanyol. Així mateix, cal destacar l’esforç que s’està fent per elaborar la Llei de Pesca que haurà de donar resposta a les necessitats actuals i futures del sector pesquer i aqüícola. L’objectiu primer d’aquesta llei serà d’ordenar les competències de la direcció general de Pesca i Afers Marítims, tant de pesca extractiva, aqüicultura, com en tots aquells aspectes relacionats amb els afers marítims. Aquesta norma haurà de ser aprovada a la futura legislatura. Programa per a la millora de la qualitat dels nostres productes pesquers, “PEIX NOSTRE, PEIX DE QUALITAT Presentat el Programa d’estalvi i eficiència energètica del sector pesquer • Aprovació del nou Fons Europeu de la Pesca per part de la UE, que substituirà l’actual IFOP apartir de l’1 de gener de 2007 i estarà dotat d’un pressupost de 3.849 M€ per al període 2007-2013, del qual es destinarà 1.000 M€ a l’Estat espanyol. El Govern, mitjançant el DARP, ha participat en la creació del reglament i es mostra satisfet per l’acceptació de les al·legacions presentades durant aquests dos anys per part del Consell de Ministres. 176 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 177 �Balanç Un nou impuls econòmic Sector financer El sector pesquer està immers en una situació complexa, tot i que s’estan fent grans esforços des del Govern per mantenir un diàleg permanent amb el sector i realitzar aquelles actuacions que són al seu abast per tal que el sector pugui assolir un nivell alt de rendibilitat. 2.7.1 S’ha treballat per garantir les ajudes al sector i millorar-les en els casos possibles. No obstant això, cal desenvolupar la Llei de Pesca Marítima com a eina de regulació del sector. Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assolir-se. Punt de partida En l’àmbit del sector financer, preservar i potenciar l’existència d’institucions financeres de primer nivell en el territori català, era l’objectiu principal per a aquesta legislatura. El sector financer català s’organitza bàsicament entorn de les caixes d’estalvi i, per tant, era important orientar l’actuació del Govern a la seva regulació i potenciació. En aquest sentit es preveia 1 Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials 2 Reforçar els òrgans de govern de les caixes amb una representació adequada de la societat civil 3 Impulsar la presència directa en projectes punters de l’economia catalana Desenvolupament de l’Acció del Govern Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials Al llarg de la legislatura la col·laboració entre la Generalitat i les caixes d’estalvis s’ha reforçat. El Govern entén que es tracta d’institucions clau per al desenvolupament econòmic i social del país i, amb aquest objecte, el mes de març de 2005 la Generalitat i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi van crear una comissió mixta paritària per analitzar i posar en marxa propostes en tres àmbits: la col·laboració i participació de les caixes d’estalvi en infraestructures i aspectes estratègics per a l’economia catalana, la millora i el reforçament dels òrgans de govern de les Caixes i l’acció de l’Obra Social complementària amb l’acció dels poders públics. Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials En primer lloc cal destacar que s’han incrementat de forma notable les dotacions a Obra Social. Aquestes han incrementat el seu import entre 2003 i 2006 en un 58%, passant de 269 M€ a 426 M€. Per altra banda, es va institucionalitzar un instrument per fomentar l’intercanvi d’informació que ha servit per guanyar en coordinació, complementarietat i eficàcia a l’hora de gestionar aquests tipus de recursos. L’increment de dotacions i la major eficàcia derivada d’una major complementarietat té un efecte multiplicador i possibilita prestar millors serveis socials. 178 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’ha guanyat en coordinació i eficiència en la gestió de l’obra social Increment en un 58% de l’aportació de les Caixes a les seves Obres Socials Balanç Pla de Govern 179 �Reforçar els òrgans de govern de les caixes amb una representació de la societat civil adequada El Parlament ha aprovat la llei que modifica la vigent llei de caixes de Catalunya amb la voluntat de preservar i modernitzar el model català de caixes d’estalvi. Aquesta llei, aprovada per unanimitat, vol també reforçar els òrgans de govern d’aquestes entitats i incrementar la representativitat de la societat catalana en el si de les caixes. Un nou impuls econòmic Sector financer 2.7.2 Potenciar el paper estratègic dels organismes financers de la Generalitat Impulsar la presència directa en projectes punters de l’economia catalana Amb la voluntat de fer de Catalunya una plaça financera de referència, el Govern ha dut a terme altres actuacions que demostren la capacitat d’especialització i d’acolliment de nous àmbits de contractació: Barcelona és la seu de la primera borsa de drets d’emissió de l’Estat i del Fons Europeu de la Mediterrània Punt de partida La Generalitat disposa de diversos organismes financers que han de servir per facilitar des del govern el finançament dels sectors públic i privat catalans. • S’ha impulsat Barcelona com la seu de SENDECO2, la primera borsa de drets d’emissió de CO2 de l’estat. La constitució d’aquesta borsa permetrà que les més de 1.000 empreses espanyoles afectades pel compliment del protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les autoritzacions d’emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol d’acord amb el Pla Nacional d’Assignacions. Les empreses podran intercanviar drets d’emissió amb instal·lacions de tot Europa. • S’ha impulsat així mateix la creació del Fons Europeu per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona. És un fons de capital risc que té per objecte promoure projectes empresarials al sud de la Mediterrània amb especial atenció als països del Magreb. Balanç Pel que fa als objectius fixats en relació a les caixes d’estalvi, s’ha aconseguit millorar la gestió de l’obra social i s’ha aprovat el Text refós de modificació de les lleis de caixes anteriors. Paral·lelament, s’ha impulsat Barcelona com a plaça financera de referència del sud d’Europa, amb la implantació de dos seus d’organismes. Cal, però, seguir treballant per enfortir el sector financer català, i és per això que en aquest apartat el Pla de Govern es pot valorar com un objectiu en vies d’assolir-se. L’Institut Català de Finances (ICF), el principal organisme financer de la Generalitat, té com a objectius generals d’actuació el sosteniment i la promoció d’activitats econòmiques que contribueixin al creixement econòmic i a la millora de la distribució de la riquesa d’aquells sectors que, per la seva transcendència social, cultural, innovadora o ecològica mereixen una atenció prioritària. Concretament, l’ICF té els objectius següents: 1 La millora de la solvència i de la política de sanejament de la inversió creditícia, per tal de potenciar la capacitat per complir amb la seva finalitat de foment de l’economia social i productiva de Catalunya. 2 La diversificació instrumental i la innovació en la oferta, per donar resposta a les necessitats que determini la política del Govern de la Generalitat. Desenvolupament de l’Acció del Govern En el període que examinem, l’ICF ha elaborat el Pla Estratègic de l’Institut Català de Finances per al període 2005-2007 en què es materialitza la nova orientació d’aquest organisme, que es presenta a continuació. Redacció del Pla Estratègic de la ICF per al període 2005-2007 La millora de la solvència i de la política de sanejament de la inversió creditícia És important destacar que els comptes anuals de l’Institut mostren per a l’any 2005 un resultat positiu de 1.3 M€. Aquest resultat contrasta amb el negatiu de l’exercici anterior. El sanejament de l’ICF es reflecteix, a part de en el resultat econòmic, en la millora d’alguns indicadors rellevants com són el coeficient de solvència, l’índex de morositat i la pròpia activitat: • El coeficient de solvència ha estat l’11,26 %, és a dir, 0,7 punts superior al 2004. • La millora del sanejament ha reduït l’índex de morositat del 5,4% al 3,5%, i en un 25% els crèdits impagats. • La reactivació ha suposat un increment del 87,8% en l’activitat. 180 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 181 �S’ha creat ICF Equipaments per promocionar i gestionar equipaments públics La diversificació instrumental i la innovació en la oferta Per tal d’ampliar la oferta de productes financers, la ICF ha realitzat les accions següents: • Creació de la empresa ICF Equipaments SA, amb la finalitat de promocionar i gestionar equipaments públics. En el seu primer any de funcionament ICF Equipaments ja va lliurar un total de 17 escoles i va rebre comandes per a 135 projectes d’inversió per un import global de 266 M€. Durant el seu segon any de funcionament (2006), ja s’han fet inversions per un total de 96 M€ i compta amb una cartera de projectes en curs per un import superior als 500 M€. • Creació, posada en marxa i consolidació d’ICF Crèdit, línea de finançament a llarg termini per a petites i mitjanes empreses, amb l’objectiu que aquestes puguin millorar el seu accés a instruments de finançament en condicions avantatjoses. La creació d’ICF s’emmarca en l’Acord Estratègic. Un terç dels projectes s’han adreçat a les pimes i als treballadors autònoms, un altre terç, a empreses del sector del comerç, del turisme i la hostaleria i un darrer terç, a empreses industrials. Més de 2800 empreses s’han beneficiat de la Línia ICFcredit durant l’any 2005 Aval per 17,2 M€ a la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues Durant els anys 2004, 2005 i 2006 s’han realitzat des d’aquest organisme financer i també des de l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) diverses accions en favor de les empreses catalanes: • Des de l’ICF s’han obert dues línies de finançament per oferir crèdits en condicions avantatjoses a pimes. En la línia de l’any 2005, 2.800 pimes s’han pogut beneficiar d’aquests crèdits. • L’ICCA ha formalitzat 1.846 operacions per un import de 122 M€, destinats bàsicament als sectors agraris i pesquers. Destaca l’impuls financer al canal Segarra-Garrigues. Balanç El pla de Govern no fixava inicialment objectius per als organismes financers de la Generalitat. Tot i això, cal valorar com a positiva la seva actuació tant a nivell de les intervencions efectuades al sector privat com de la diversificació de la oferta dels productes de l’entitat. Per tant, s’estima que en aquest apartat el Pla de Govern 2004-2007 presenta un objectiu assolit. 182 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 �3 Una nació socialment avançada Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 183 �La igualtat d’oportunitats, la prioritat. El desenvolupament econòmic i la cohesió. La més gran inversió en política social. El Govern presidit per Pasqual Maragall es plantejà des de l’inici, a través de polítiques públiques, generar igualtat d’oportunitats, per tal que els ciutadans i ciutadanes puguin exercir com a tals. El model de desenvolupament econòmic va acompanyat d’una gran inversió en programes socials per construir una nació socialment avançada, on el component de cohesió social es converteixi en un signe identitari d’aquest govern i del país. Dins la política social prioritzem l’educació, la salut, els serveis socials, la cultura, la seguretat i l’habitatge, per això només la suma dels imports de despesa en salut, educació, benestar i família, i cultura representen més del 46% sobre el total del pressupost. Tots els ciutadans i ciutadanes són subjectes destinataris de les polítiques socials, però especialment les persones més fràgils: infants, joves, persones grans, persones amb discapacitat, dones i famílies amb risc social. L’accent més marcat del Govern en els programes socials té el seu màxim exponent en la proximitat, i en el fet de compartir les polítiques socials amb els municipis. La idea de “barris segurs i escoles dignes” és una de les grans orientacions d’aquesta política. El barri és l’àmbit idoni per als programes socials compartits entre les dues administracions, la local i l’autonòmica. Per això l’acció específicament social s’acompanya d’un dels projectes del Govern més ambiciosos, el Pla de barris, mitjançant el qual que ja s’han aprovat actuacions en més de 40 barris, que consisteixen en la rehabilitació de l’espai públic acompanyant a la resta de polítiques socials, discriminant positivament aquells territoris amb més necessitats des del punt de vista social. Des de la mirada pròxima, des d’actuacions locals, hem construït programes transversals que busquen promoure la convivència, els valors del civisme i prevenir la violència. La filosofia política que impregna el projecte social consisteix a aconseguir que les persones tinguin en la seva comunitat més pròxima (barri, poble) el referent positiu, que puguin sentir-se orgullosos, tranquils i segurs on viuen, per poder gaudir de les oportunitats en educació, salut, cultura o ocupació. És en el municipi on l’arribada de nouvinguts (forta immigració econòmica) fa més fràgil la convivència i alhora on hi ha més oportunitats per assolir la cohesió social. Amb el nou Estatut, Catalunya participarà molt més activament en el control de la immigració, dels seus fluxos i de la seva regularització, però la necessitat d’universalitzar uns serveis públics per a tothom i garantir la seva qualitat són els elements bàsics perquè la immigració que arriba s’adapti sense generar cap fractura social. D’aquí també la importància de la formació i de les polítiques d’acollida lingüística com a element integrador. La nostra voluntat, doncs, és convertir Catalunya en una nació socialment avançada on els ciutadans i ciutadanes puguin reconèixer, i s’enorgulleixin 184 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Marina Geli i Fàbrega Consellera de Salut Presidenta de la Comissió de Govern de Polítiques Socials Balanç Pla de Govern 185 �de la seva qualitat de vida, de gaudir d’igualtat d’oportunitats, de ser lliures i de tenir un compromís amb el seu país: exercir de ciutadà. Les polítiques socials constitueixen la prioritat fonamental del Govern de la Generalitat; per això més de la meitat dels recursos s’han destinat a aquesta finalitat. • L’educació, com a gran prioritat, des de la petita infància amb les escoles bressol, fins a la formació continuada i unes universitats d’excel·lència (amb un increment de pressupost, només del Departament d’Educació, del 43,8% respecte al pressupost de 2003). El nou marc estatutari ha obert grans i noves oportunitats, competencials, financeres i de filosofia política, fa una menció concreta i molt especial a la cohesió social amb un capítol dedicat als drets i deures i principis rectors, sempre compartint amb l’Estat, amb Europa i els organismes internacionals. El desenvolupament econòmic, l’estabilitat i la nova visió institucional, juntament amb la consideració dels accents territorials i la prioritat pels programes socials, defineixen la política del Govern presidit per Pasqual Maragall. • La salut també ha estat un objectiu, tant des del punt de vista individual com col·lectiu, prioritzant la salut pública, millorant, modernitzant, humanitzant l’assistència i consolidant els programes sociosanitaris amb un creixement pressupostari gens menyspreable del 42% en relació amb el pressupost de 2003. • Polítiques de benestar i per a les famílies, com el gran suport per fer més real la igualtat d’oportunitats de les dones, de les famílies, dels infants i joves, les persones amb discapacitat i garantir les rendes mínimes dignes. Establint uns itineraris per la inclusió i universalitzant els serveis socials amb un 110% d’increment del pressupost dedicat a les accions. • La cultura, com a política social, garantint l’accés a tothom, donant suport a la creació, la innovació i la projecció de la cultura, amb un increment de pressupost respecte al 2003 de gairebé el 60%. • Polítiques globals de seguretat, de prevenció, protecció i promoció de la convivència i el civisme amb més de 1.500 M€ de pressupost (seguretat i protecció civil i justícia). • Per uns habitatges dignes i uns barris segurs, amb polítiques globals de promoció de la convivència i el civisme amb la destinació de més de 1.500 M€ a seguretat i protecció civil, a justícia, i amb la construcció d’habitatges de protecció oficial, ajuts a llogaters, rehabilitació d’edificis i el Pla de barris. • D’altra banda, tots els serveis per a la joventut, el suport directe a les polítiques de dones, la promoció de la llengua catalana i els esforços en esports i educació física també són polítiques específiques que reverteixen en un millor i major desenvolupament de la societat. Les polítiques socials són alhora economia productiva i un dels sectors que generen més ocupació. Qualsevol despesa social genera riquesa. En l’elaboració del nou Estatut d’autonomia de Catalunya, ja aprovat, la priorització de la part social ha estat el gran paradigma, amb la participació molt activa dels moviments socials. Balanç Pla de Govern 187 �Una nació socialment avançada Política educativa 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català Punt de partida (UE dels 15. Inclou educació universitària i no universitària. Font: Consell Superior d’Avaluació. Sistema d’Indicadors d’Ensenyament a Catalunya. Octubre 2005). % Evolució del pressupost del Departament d’Educació (increment) Font: Departament d’Educació i Universitats 17 12,3% 11 9 8,5% 5 2001-2002 7,3% 2002-2003 2003-2004 1 Incrementar el pressupost destinat a l’educació 2 Millorar els centres educatius i els seus equipaments. 3 Millorar les condicions laborals i professionals del professorat. M€ Import compromès en construccions escolars Font: Departament d’Educació i Universitats 4 Elaborar el Pacte Nacional d’Educació. 500 5 Cooperar amb els ajuntaments en l’educació de la ciutadania. 450 Val a dir que la situació de partida era, d’una banda, un dèficit important a nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deficient. I de l’altra, l’oblit i el desaprofitament que s’havia fet de l’enorme capital humà del sector i de la centralitat de l’escola pública com element de cohesió i de democratització. Per tant, calia donar un cop de timó en política educativa per complir els objectius fixats i sortir d’una inèrcia d’immobilitat. 400 Desenvolupament de l’acció del Govern El Govern ha fet una aposta clara per l’educació, per avançar cap a una escola de qualitat, capaç de donar resposta als reptes actuals (immigració i mobilitat centre-perifèria, entre d’altres) i a les tres funcions bàsiques que ha de realitzar el sistema educatiu: en la funció social de cohesió social i igualtat d’oportunitats, en la funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en la funció de la transmissió de la cultura, de coneixements científics, d’eines de treball i de capacitats que permetin a les persones preparar-se per accedir al mercat de treball. Incrementar el pressupost destinat a l’educació El primer pas essencial ha estat incrementar les partides pressupostàries destinades a l’educació, aquest augment de recursos ha estat progressiu i important –del 15% de mitjana (mentre que en legislatures anteriors era d’un 8%) en els pressupostos dels anys 2004, 2005 i 2006–. D’aquesta manera, si es manté aquest increment l’any 2010 s’arribarà a un percentatge de despesa equivalent a la mitjana de la Unió Europea, xifrada en un 5’6% PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2004-2005 2005-2006 Millorar els centres educatius i els seus equipaments La millora dels centres i equipaments s’ha fet a través del Pla Quadriennal de Construccions Escolars 2004-2007, dotat amb 1.500 M€, el govern ja ha aprovat 303 actuacions a centres educatius des de l’any 2004 amb un import de 943 M€. D’aquestes actuacions, 162 són noves construccions de centres escolars o substitucions d’edificis existents. El Pla Quadrienal de Construccions Escolars 2004-2007 acaba amb el dèficit en centres educatius i equipaments que patíem 162 nous centres escolars en dos anys i 66 més per al proper curs 431 350 300 250 200 150 179,3 185 2002 2003 217,1 100 0 188 Balanç Pla de Govern 14,5% 13 50 L’educació ha estat una de les prioritats de Govern per aquesta legislatura 16,5% 15 7 L’educació pública és l’eix vertebrador del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. En donar compliment a aquest objectiu el Govern ha dut a terme les actuacions següents: El pressupost en educació ha augmentat un 15% en el període 2004-2006, mentre que en les legislatures anteriors havia estat d’un 8% de mitjana 63,2 54,6 2000 2001 2004 2005 A més a més, per donar resposta a l’increment de l’alumnat del curs vinent 2006-2007 (23.546 preinscripcions més que el curs anterior, un 2,8%), així com a la mobilitat interna de la població, el proper curs es posaran en funcionament 66 nous centres docents. D’aquests, 52 seran centres d’educació Infantil i Primària (CEIP) i 14 Instituts d’ensenyament Secundari (IES). Respecte a mòduls provisionals, tenen data de caducitat, ja que cada mòdul que es col·loca va acompanyat d’un projecte de construcció i d’un calendari d’execució d’obres. El curs 2005-06 el Departament tenia instal·lats 643, xifra que es preveu reduir a 626 al juny del proper curs (2007). No obstant això, per motius poblacionals i, per tant, necessitats d’escolarització obligatòria d’alumnes, el nombre de mòduls arribarà fins a 677 durant el primer trimestre del curs vinent. Tanmateix, cal tenir en compte que al voltant d’un 10% dels mòduls instal·lats no s’utilitzaran com a aula, sinó per acollir altres serveis del centre (menjador, despatxos, etc.). Balanç Pla de Govern 189 �S’ha reconegut la tasca del personal docent Millorar les condicions laborals i professionals del professorat En l’àmbit del personal docent s’han realitzat diverses actuacions per al reconeixement de la tasca del professorat, la millora en la retribució i la dotació de nous docents als centres educatius. Concretament s’han incorporat 4.200 nous mestres, professors i altres professionals entre el cursos 2004-2005 i 2005-2006. Places convocades Font: Departament d’Educació i Universitats 5.000 4.500 4.736 4.904 4.000 3.500 3.680 3.000 2.500 2.575 2.000 1.500 1.000 500 0 950 612 460 2003 2002 2004 2005 2006* 2007* Elaborar el Pacte Nacional per a l’educació Un dels principals objectius assolits aquesta legislatura en l’àmbit educatiu ha estat la signatura del Pacte Nacional de l’Educació (vegeu fitxa específica per aquest tema). Cooperar amb els ajuntaments en l’educació de la ciutadania En relació a la cooperació amb els ajuntaments, en aquesta legislatura s’ha treballat conjuntament en dos temes: el Mapa de Llars d’Infants de Catalunya (2004-2008) i les Oficines d’Escolarització Municipal. Així, per donar compliment a la creació de 30.000 places públiques de llars d’infants es va elaborar el Mapa de Llars d’Infants de Catalunya (20042008) amb un import assignat de 150 M€, per a la creació de noves places i pel manteniment de les ja existents. Per primera vegada s’ha realitzat una planificació per comarques i municipis per donar resposta a una de les necessitats evidents de les famílies. En aquest sentit, fins al moment un total de 283 ajuntaments de Catalunya ja s’han compromès a crear 23.938 places, que representa un 79,8%. Malgrat aquestes dades avancen un bon ritme de compliment d’aquest compromís, en el moment actual, a juny de 2006, d’aquestes 23.938 places només n’hi ha construïdes 6.652. El Pacte per l’Educació ha estat una de les grans fites de la legislatura El Mapa de llars d’infants permetrà crear 30.000 places per nens de 0 a 3 anys de forma planificada per comarques i municipis 2008* * Previsió de places que es convocaran 5.275 nous mestres el curs vinent 2006-2007, d’aquests 2.827 impartiran la sisena hora Per al proper curs 2006-2007 està prevista la incorporació de 5.275 nous mestres. D’aquests, 2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora, mentre que la resta estaran destinats a necessitats d’escolarització, programes d’innovació educativa, aules d’acollida i nous perfils professionals entre d’altres. Encara en aquest àmbit, cal destacar la convocatòria de 7.205 places a les oposicions als cossos docents que han contribuït a millorar les condicions laborals del professorat interí i substitut. % Personal interí sobre la plantilla Font: Departament d’Educació i Universitats 21 19,7% 18,2% 19 17 15,4% 15 12,1% 13 11 10,2% 10,8% 8% 9 7 2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09 En aquesta mateixa línia va el Pla de formació permanent 2005-2010 del professorat dotat amb 30 M€. Aquest nou Pla ha permès fer un canvi de prioritats en la formació als mestres i professors i adaptar-se a les noves necessitats de la nostra societat. Un dels canvis més importants respecte al que es feia ha estat la introducció de l’avaluació diferida per tal d’observar com repercuteix els aprenentatges adquirits en la formació a la pràctica docent i per tant, en la millora qualitativa de l’ensenyament. Els objectius han estat afavorir el model d’escola inclusiva, la innovació educativa i el currículum, les tecnologies de la informació i la comunicació, la millora personal i el desenvolupament professional i la gestió dels centres i dels serveis educatius. 190 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 191 �Els compromisos estratègics Distribució de l’oferta pública de llars d’infants per comarques l’any 2004 Font: Departament d’Educació i Universitats El Pacte nacional per a l’educació suposarà una inversió de 1.200 M€ fins al curs 2008-2009. En la signatura del text hi han participat 20 entitats de la comunitat educativa, que representen centres educatius públics i concertats, mestres, professors, famílies, estudiants i ajuntaments. 1 2 3 4 5 1 • • • • • • 2 • • • • 3 • • • • 4 • • • • • 5 • • • • • • 5 eixos: Família i educació Servei públic educatiu Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació Professorat i altres professionals de l’educació Autonomia de centre Família i educació. 165,4 M€ Ajuts per al funcionament de les AMPA i programes de formació Funcionament d’associacions d’estudiants i projectes participatius Acolliments matinals Obertura dels centres el primer dia de setembre fins a finals de juny Programa cooperatiu de llibres de text Beques menjador Servei públic educatiu. 343,7 M€ Aplicació de 5 hores setmanals complementàries a l’educació primària en centres públics. Això comportarà un increment de plantilla i ajuts per a alumnes que tenen germans a primària Ajuts a centres concertats que escolaritzin alumnes amb necessitats educatives específiques Estudi econòmic dels mòduls del concert Actualització per compensació del diferencial de l’IPC Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació. 71,6 M€. Impuls i ampliació de les Oficines Municipals d’Escolarització Foment de programes de transició escola-treball Convenis per a l’obertura dels centres a l’inici de setembre i finals de juny Convenis per a activitats extraescolars Professorat i altres professionals de l’educació. 467,5 M€. Pla marc de formació permanent Salut laboral Continuació del procés d’homologació de les condicions laborals i analogia retributiva del professorat dels centres concertats Promoció laboral del personal docent públic Altres professionals de l’educació Autonomia de centre. 149,2 M€ Millora de les dotacions per a funcionament ordinari Desplegament de l’autonomia de centres Programes d’innovació educativa Inspecció de l’educació Constitució de serveis educatius integrats Millora de les plantilles de professionals dels serveis educatius menys del 15% entre el 15% i el 20% entre el 20% i el 25% entre el 25% i el 30% més del 30% Distribució de l’oferta pública de llars d’infants prevista per l’any 2008 Font: Departament d’Educació i Universitats menys del 15% entre el 15% i el 20% entre el 20% i el 25% entre el 25% i el 30% més del 30% Properes passes: Elaboració de la Llei catalana d’educació. 192 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 193 �S’han creat 52 Oficines d’Escolarització Municipal per cooperar amb els ajuntaments en la gestió del sistema de matriculació Per últim, i amb la finalitat de gestionar el procés d’escolarització de l’alumnat amb les Administracions locals, s’ha publicat el Decret 252/2004, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Fins al moment 52 Oficines Municipals d’Escolarització (OME) han entrat en funcionament com a instruments de col·laboració entre el Departament d’Educació i els ajuntaments. (Informació: 2004: 12; 2005: 26 i 2006: 14) Una nació socialment avançada Política educativa 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials Punt de partida Balanç Era absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa del nostre país que donés un nou impuls de confiança i de qualitat al sistema educatiu, ja que els resultats de diferents informes PISA (2000 i 2003) mostraven que el nivell dels estudiants en algunes matèries ens situaven per sota de la mitjana d’altres països de l’OCDE. En política educativa cal destacar que s’ha treballat a molt bon ritme en la gran majoria d’objectius proposats per aquesta legislatura: s’ha incrementat espectacularment el pressupost dedicat a educació, mai s’havia invertit tant en infraestructures escolars com s’ha fet ara; s’ha reconegut la tasca que realitzen els professionals del sector millorant les seves condicions laborals; s’ha signat el Pacte Nacional de l’Educació; i s’ha avançat en la cooperació entre administracions en l’àmbit educatiu. Tant l’informe del Consell Superior d’Avaluació del Departament d’Educació i Universitats “Resultats de l’alumnat de Catalunya i ítems alliberats. Informe PISA 2003” (publicat l’any 2005) com l’Informe de la Fundació Bofill “Les desigualtats educatives a Catalunya: PISA 2003” (publicat l’any 2006) destaquen que els resultats acadèmics obtinguts a Catalunya són més baixos del que li correspondria, tenint en compte el nivell d’inversió pública en educació. Des d’aquesta perspectiva comparada es pot concloure que a Catalunya, no només cal una major inversió pública en educació, sinó també que tingui un nivell més alt d’eficiència. L’educació ha esdevingut una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya per a aquesta legislatura, i el compliment de la major part dels objectius fixats a l’inici de legislatura així ho demostren. Restaria pendent, només, l’aprovació de la Llei Catalana d’Educació. Per tant, aquest és un objectiu assolit. A més a més, a Catalunya hi ha un alt nivell de fracàs escolar que explica, en part, el problema de la baixa escolarització dels joves en l’etapa postobligatòria. Aquesta situació constitueix un problema que agreujarà el dèficit de treballadors qualificats previst per als propers anys. Des del Govern de la Generalitat de Catalunya entenem que un sistema educatiu ha de garantir, en el marc de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a país. Per això el Govern ha desenvolupat les línies d’actuació següents: 194 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 1 Millorar l’acció educativa i instructiva 2 Aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres 3 Millorar la formació professional, flexibilitzant l’oferta, facilitant la relació amb l’estructura productiva i coordinant la formació reglada, ocupacional i contínua Balanç Pla de Govern 195 �Desenvolupament de l’Acció del Govern Durant aquests tres anys els objectius prioritaris en educació han estat concretats, entre altres, en l’aplicació de mesures per: atendre adequadament la població escolar, potenciar la formació professional, crear aules d’acollida, incrementar l’oferta d’escoles oficials d’idiomes i combatre el fracàs escolar. Les mesures d’innovació educativa donen resposta als principals reptes educatius Millorar l’acció educativa i instructiva El Govern de la Generalitat ha fet un gran esforç per crear i implantar mesures d’innovació educativa que ofereixin als centres docents propostes d’acció vinculades a algun dels reptes de la societat actual: integració de l’alumnat nouvingut, atenció als alumnes amb necessitats especials i la consolidació de la llengua catalana. Els objectius generals d’aquestes mesures són: • Promoure projectes que potenciïn la incorporació de noves metodologies en la dinàmica escolar i la millora dels resultats d’aprenentatge de l’alumnat. • Donar suport als projectes d’innovació que estan portant a terme els centres educatius o grups de professors/es de diferents centres. • Difondre pràctiques educatives innovadores que es duguin a terme i puguin ser d’interès per al conjunt de professors i professores. • Il·lusionar el professorat per tal que trobi en la recerca de nous camins resposta als reptes que avui ens demana la pràctica docent. Tot seguit relacionem les accions més destacades en l’àmbit de la innovació educativa: Un total de 1.051 centres educatius públics i privats concertats disposaran d’una aula d’acollida el curs vinent 2006-2007 • Creació de 1.051 aules d’acollida. L’aula d’acollida és un recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut i especialment pensat per donar una resposta adequada a atendre les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquests, i alhora millorar la qualitat global de tots els estudiants del centre, veure fitxa annexa. Aules d’Acollida Font: Departament d’Educació i Universitats Curs 2003-04 Curs 2004-05 Curs 2005-06 Curs 2006-07 0 649 936 1.051 Les noves polítiques Aules d’Acollida L’aula d’acollida és un recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut i especialment pensat per donar una resposta adequada i atendre les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat; això permet millorar la qualitat global de l’alumnat del centre. Un total de 1.051 centres docents catalans comptaran amb una aula d’acollida el curs 2006-07, ja que el Departament d’Educació i Universitats preveu posar en funcionament 115 aules d’acollida noves. La previsió territorialitzada de noves aules d’acollida per al curs vinent és la següent: Aules d’Acollida per territoris, curs 2006-2007 Font: Departament d’Educació i Universitats SS TT (curs 05-06) Increment (curs 06-07) Total Barcelona- Ciutat 158 11 169 Barcelona-Comarq 269 37 306 89 8 97 Baix Llob- Anoia Vallès Occidental 83 15 98 129 13 142 Lleida 79 16 95 Tarragona 89 11 100 Girona Terres de l’Ebre Total 40 4 44 936 115 1.051 La implantació d’una aula d’acollida en un centre educatiu implica una dotació docent (un tutor d’acollida), una dotació informàtica (quatre ordinadors, una impressora, un escàner, etc.), material didàctic i un pla de formació i assessorament sistemàtic. Però l’aula d’acollida implica, sobretot, un compromís explícit de l’equip directiu d’adequar progressivament tota la dinàmica general del centre cap a un centre acollidor i de qualitat per a tothom. Per al curs vinent, el Departament d’Educació i Universitats ha ampliat les dotacions de professorat en 116 centres educatius que ja disposaven d’aula d’acollida, a fi de donar una millor atenció a l’alumnat nouvingut. Els criteris del Departament per a l’adjudicació de les noves aules per al curs vinent són: • Nombre d’alumnat nouvingut (darrers 24 mesos) superior a 9. • Equilibri en l’oferta educativa de la zona, de manera que la dotació d’aules d’acollida contribueixi a la distribució equilibrada de l’alumnat nouvingut entre tots els centres. 196 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 197 �• També s’han posat en marxa les Unitats de suport a l’educació especial (USEE). Des del 2004 fins a l’actualitat s’han creat 57 USEE, 19 en CEIP, 34 en IES i 4 en centres concertats per millorar l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials. La previsió per al curs 2006-2007 és crear 64 USEE, a més a més de les ja existents. Aquestes unitats compten amb una dotació d’un professor i un educador. Per completar aquest recurs s’han signat 28 convenis amb ajuntaments per impulsar els Plans educatius d’entorn, amb un pressupost de 2,4 M€. Es tracta d’un instrument per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives a través de la continuïtat de l’acció educativa fora de l’àmbit escolar i per posar en una mateixa direcció tots els recursos dedicats a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot l’alumnat. • El Pla de llengua i cohesió social va ser creat per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es van destinar més de 35 M€ a diverses actuacions, per al curs 2004-2005, que tenien com a objectiu consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i la integració a l’escola per a tot l’alumnat i promoure la igualtat d’oportunitats. Programes d’innovació educativa Font: Departament d’Educació i Universitats Curs 2004-05 Curs 2005-06 Curs 2006-07 0 748 1.230 0 10 M€ 12 M€ 521 centres educatius s’han acollit al programa de reutilització de llibres de text que beneficia més de 113.000 alumnes Aquest Pla inclou la implantació de 8 programes d’innovació educativa a 1.230 centres educatius, amb un pressupost total de 12 M€ per al curs 20062007. Els programes són els següents: Biblioteques escolars i gust per la lectura (PuntEdu); Coeducació i igualtat de gènere; Educació per a la ciutadania; Educació en comunicació audiovisual; Educació ambiental; Convivència i Mediació Escolar; Salut a l’Escola (vegeu epígraf 3.3.1) i Llengües estrangeres. Concretament, aquest últim (llengües estrangeres) s’ha implantat a 311 centres educatius amb la finalitat d’avançar l’aprenentatge de l’anglès des de l’educació infantil. El programa amb major implantació és el de foment de la lectura (PuntEdu) que s’aplicarà en més de 600 centres educatius. També en aquesta línia s’ha constituït el Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola per impulsar l’ús i el domini del català en el professorat i l’alumnat. • El Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text té per objectiu facilitar, mitjançant el sistema de préstecs, llibres de text i materials didàctics dels diferents nivells educatius. En l’actualitat 521 centres educatius s’han acollit a aquest Programa. Aquests centres rebran ajuts d’un total de 2,03 M€ i se’n beneficiaran més de 113.000 alumnes alhora que s’avança cap a la gratuïtat dels llibres de text. És previst que el proper curs 2006-2007 la participació sigui de 896 centres i prop de 200.000 alumnes beneficiats. El Departament d’Educació i Universitats invertirà 4 M€, la qual cosa suposarà un estalvi del 85%. La despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà de 1.700 € de l’actualitat a 250 €. Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text Font: Departament d’Educació i Universitats 198 Balanç Pla de Govern Curs 2003-04 Curs 2004-05 Curs 2005-06 Centres 0 0 521 896 Alumnes 0 0 113.000 200.000 Pressupost 0 0 2,3 M€ 4 M€ PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Curs 2006-07 • Amb l’objectiu de garantir l’ensenyament públic d’idiomes en una major part del territori, s’han creat 23 escoles oficials d’idiomes (EOI). Actualment estan en funcionament un total de 39 EOI, a 28 comarques, i donant cobertura a un 97% de la població a Catalunya. El Programa 2004-2007 del Departament d’Educació (publicat el novembre de 2004) establia, com una de les principals mesures, reduir el fracàs escolar, en una doble línia: prevenir el fracàs en l’educació primària i reduir el fracàs instal·lat a l’educació secundària obligatòria. Per a això, l’esmentat programa anunciava l’elaboració d’un Pla per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment escolar i la cohesió social. Malgrat que aquest Pla no s’ha desplegat com a tal, totes les mesures i programes iniciats, entre altres els d’innovació educativa, aules d’acollida, USEE, ajuts per a alumnes amb necessitats educatives específiques als centres concertats, plans d’entorn, pla de llengua i cohesió social, plans d’autonomia de centres, etc., han tingut, com un dels eixos principals d’actuació, combatre el fracàs escolar. Aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres Aquesta legislatura s’ha iniciat a Catalunya el Pla d’Autonomia de Centres, una important aposta per reforçar la seva capacitat d’actuació. Així, s’ha iniciat un pla pilot a 74 escoles amb l’objectiu d’incrementar la capacitat de gestió dels centres per millorar la qualitat educativa i reduir el fracàs escolar, millorar el rendiment general de l’alumnat i afavorir la cohesió social. El Departament d’Educació i Universitats té previst incrementar cada any el nombre de centres participants al Pla d’autonomia de centres fins a la seva generalització a tot el sistema educatiu català. La cultura de gestió actual i la complexitat del canvi recomanen començar amb un nombre reduït de centre docents però es té visió d’un procés d’experimentació acumulatiu fins a la seva generalització. Val a dir que aquest nou impuls de l’autonomia escolar exigirà a l’Administració educativa un esforç afegit en l’acompanyament als centres i els seus equips directius, alhora que un nou model de dotació de recursos que tracti singularment la diversitat de centres i territoris. Millorar la formació professional, flexibilitzant l’oferta, facilitant la relació amb l’estructura productiva i coordinant la formació reglada, ocupacional i contínua Des del Govern s’està fent un esforç considerable en la potenciació i l’extensió de la Formació Professional, ja que es tracta d’una bona oferta professionalitzadora (més del 70% de l’alumnat troba feina en menys de 6 mesos i la resta opta per seguir estudiant), dóna resposta a les necessitats del teixit productiu i de serveis del nostre país i és una bona eina per afavorir l’equilibri territorial i estimula l’esperit emprenedor. També al curs 20062007, s’hauran implantat un total de 151 nous cicles formatius als centres públics. Això es tradueix en 4.500 noves places de formació professional distribuïdes al llarg del territori. També, com preveu l’Acord estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana, i 4 Centres Integrals d’FP, dels 12 previstos per a la legislatura dins l’Acord d’Internacionalització (Manresa, Olot, Tarragona i Sant Feliu de Llobregat). Aquests centres oferiran de manera integrada: FP inicial i FP contínua, acreditació de competències professionals, innovació en metodologies i estratègies de formació i experimentació de nous currículums i transferència tecnològica. Aquests centres coordinen la formació professi- Les mesures i programes d’innovació educativa tenen com un dels objectius combatre el fracàs escolar El Pla d’Autonomia de Centres s’ha iniciat en 74 escoles i significa un pas més en les polítiques de proximitat Aquest Govern ha prioritzat la FP entre les seves actuacions S’hauran implantat 151 nous cicles formatius als centres públics catalans i s’han creat 4 Centres Integrats de Formació Professional Balanç Pla de Govern 199 �Increment espectacular del nombre de places ofertes per estudiar cicles formatius a distància. De les 328 el curs 2005/06 a 3.600 el curs 2006/07 onal reglada, l’ocupacional per a persones en atur i la contínua per a persones ocupades. També compten amb un servei d’orientació interactiva per atendre les necessitats d’ocupació i desenvolupament professional i amb sistemes de transició escola-treball. Un altre dels reptes que afrontava el Govern en relació amb la FP era la necessitat d’incrementar la demanda d’aquesta oferta formativa i adequar-la a les necessitats productives del país. Per donar compliment al primer objectiu, el 2005 es va elaborar un Decret de mesures de flexibilització de l’accés a la FP específica (matrícula per crèdits, horaris i entorns adaptats...) i des de 2006 s’ofereix, experimentalment, estudiar determinats cicles formatius a distància (de les 328 places que es van implantar el gener del 2006, es passarà, el proper curs, a una oferta de 3.600 places). Per donar compliment al segon, s’han adoptat mesures per fer la FP més atractiva: correspondència entre cicles formatius de grau superior i la Universitat; oferta de cursos pont de preparació per accedir a la universitat en 30 centres; acreditació de competències per a persones amb experiència laboral, però sense reconeixement oficial. I finalment, i amb l’objectiu d’incrementar la qualitat de la FP, s’ha invertit en equipaments i s’ha implementat el Programa de qualitat i millora contínua. Balanç La política educativa d’aquests mil dies s’ha caracteritzat per les múltiples mesures innovadores que s’han implantat per tal de fer front al complex problema que suposa el fracàs escolar i la integració del nou alumnat. En definitiva, buscar noves respostes a noves qüestions i canviar el rumb en la política educativa del nostre país sumida en l’immobilisme. Per tant, tot i que pel finiment de la legislatura no tenim una avaluació dels resultats dels nombrosos programes implementats, podem concloure que els objectius fixats en el Pla de Govern estan en vies d’assolir-se. Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social 3.2.1 Universalitzar els serveis socials Punt de partida El sistema català de serveis socials es pot qualificar d’assistencialista, ja que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. Així, els serveis socials a Catalunya constitueixen un sistema feble per la manca de cobertura universal i el reconeixement específic del dret subjectiu a la seva utilització. L’objectiu del Govern en aquest àmbit ha estat universalitzar el sistema, és a dir, garantir l’accés als serveis socials, davant una situació de necessitat en l’àmbit social, independentment de la situació econòmica. Per això calia: aprovar una llei de serveis socials, que a banda d’universalitzar el sistema, també descentralitzés els serveis i anés acompanyada d’un nou marc de finançament dels serveis socials. Val a dir que la necessitat de crear aquesta normativa és fruit de l’ambigüitat existent pel què fa a l’atribució de responsabilitats als diferents nivells de l’Administració, una dotació insuficient de recursos públics per finançar els serveis necessaris, una coordinació feble entre les administracions i entitats privades gestores de serveis socials a Catalunya, i una prestació de serveis molt centralitzada i burocratitzada. Aquesta situació s’ha produït pel poc consens entre les diferents administracions públiques que tenen competències en serveis socials i pel curt desenvolupament reglamentari de les lleis vigents. Desenvolupament de l’acció del Govern El Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya Per tal d’universalitzar els serveis socials, el Govern va aprovar el Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya, que no veurà la llum pel finiment de la legislatura, que havia de permetre la universalització dels serveis socials i poder avançar cap a un model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials. Un procés obert al sector: la normativa es va aprovar després d’un ampli i sistemàtic procés participatiu, en el qual s’ha intentat assolir el màxim consens possible de tots els sectors implicats en els serveis socials de Catalunya. Des del mes de juny del 2004: • Es va constituir un Comitè Directiu i un Comitè d’Experts per elaborar la nova Llei de Serveis Socials. 200 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Aprovat el Projecte de Llei d’universalització dels serveis socials però en tràmit al Parlament de Catalunya El Projecte de Llei de Serveis Socials havia de permetre la universalització d’aquests serveis Balanç Pla de Govern 201 �• Es va redactar el document de bases, i es va endegar un procés participatiu, es van recollir més de 1200 folis d’aportacions, es va modificar el document de bases i es va elaborar una proposta de text articulat de la nova Llei. • Finalment, es va portar a consulta dels Consells de Serveis Socials, Govern Local, Econòmic i Social, Sindicatura de Greuges i Institut Català de la Dona. I van participar tots els agents dels serveis socials de Catalunya, en el procés d’elaboració de la mateixa. • Aprovació (17/01/2006) per part del Govern del Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya. El Govern ha complert el compromís de destinar més del 4% del pressupost de la Generalitat a polítiques de Serveis Socials Un nou sistema de finançament dels serveis socials: el Projecte de Llei de Serveis Socials obre també la via a un nou sistema de finançament dels serveis socials. Un dels punts clau d’aquest nou sistema és arribar a la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català. D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del Parlament de Catalunya sobre política social i benestar, en què s’instava al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu pressupost a polítiques de benestar i de serveis socials. És aquest un dels motius pels quals el percentatge del pressupost destinat al departament de Benestar i Família ha anat augmentat any darrera any durant aquesta legislatura,sempre per sobre el 4% i, en aquest últim any, s’ha situat ja en el 5,37%. % Percentatge del pressupost de la Generalitat destinat al departament de Benestar i Família a Catalunya Font: Departament de Benestar i Família Les novetats legislatives El Projecte de llei de serveis socials 10 compromisos: • Només s’avaluarà la renda de la persona usuària. • Només es tindrà en compte la renda per a fixar l’aportació de l’usuari. • Totes les persones que presentin una necessitat social tindran dret a accedir als serveis socials que la llei defineixi. • Hi haurà una xarxa única de serveis socials de responsabilitat/d’atenció pública. • El desplegament i la descentralització dels serveis socials es farà en un Consell conjunt de la Generalitat amb la Federació i l’Associació de Municipis. • Servei personalitzat per a persones i famílies amb l’assignació d’un/a professional de referència, que els orientarà en totes les gestions que necessitin al llarg de la seva vida. • Les persones amb greu situació de dependència comptaran amb el suport d’un/a assistent personal que els faciliti l’organització de la seva vida i amb ajut a domicili professional, si desitgen continuar vivint a la seva llar. 6 5 • Es regularà la participació de les entitats, sindicats i patronals, FMC i ACM i col·legis professionals en la planificació i l’avaluació dels serveis socials. 4 3 2 1 0 2002 2003 2004 2005 2006 • El Govern aprovarà per decret una Cartera de Serveis Socials de vigència quadriennal. El Parlament aprovarà anualment, juntament amb la Llei de pressupostos, la tipologia i la població destinatàries de les prestacions garantides a la Cartera. Serà la primera llei de tot l’Estat que garantirà una cartera de serveis per llei, amb un model equivalent al de salut i educació, que és la garantia de drets i deures. • Els ciutadans i ciutadanes que creguin que no són atesos correctament o que no es garanteixen els seus drets estatutaris o fixats per la llei, podran exigir-ne el compliment més fàcilment, administrativament o judicialment, a l’Administració. 202 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 203 �Les novetats legislatives Llei de prestacions socials de caràcter econòmic L’objecte de la Llei és la regulació de les prestacions econòmiques d’assistència social, que tenen com a finalitat atendre les situacions de necessitat derivades de qualsevol contingència en la vida d’una persona que li impedeixi fer front a les despeses essencials imprescindibles per poder dur una vida digna. Principals novetats: • • • • És un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa. És una eina per garantir el camí cap a la igualtat real d’oportunitats. La seva finalitat és garantir una seguretat econòmica. Es fixa, com a novetat, un indicador de Renda de Suficiència (IRS) que per a l’any 2006 és de 7.137,2 €. • Es distingeixen tres tipus de prestacions: les de dret subjectiu (joves extutelats, cònjuges supervivents, perceptors de pensions no contributives, famílies acollidores de menors i manteniment de necessitats bàsiques -FAS, LISMI i SOVI-), les de concurrència (ajuts a través de convocatòria pública) i les d’urgència social. Altres actuacions paral·leles de la legislatura i relacionades amb aquest àmbit dels serveis socials són: • L’aprovació de la llei de prestacions econòmiques d’assistència social, pendent també d’aprovació pel Parlament. Aquesta llei garanteix que cap ciutadà de Catalunya estigui sota el llindar de la pobresa, assegurant uns ingressos suficients per a les persones amb rendes més baixes, veure fitxa específica sobre el tema. La nova llei de prestacions garanteix que cap ciutadà estigui per sota el llindar de la pobresa • La Programació territorial dels serveis socials especialitzats 20042007, per a l’atenció de la gent gran amb dependències, de les persones amb discapacitats i de les persones amb malaltia mental de la xarxa bàsica de serveis socials de responsabilitat pública. Aquesta programació territorial és una eina bàsica elaborada per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) per a desenvolupar les polítiques del Govern de Catalunya en matèria de serveis socials, i s’ha presentat a totes les demarcacions territorials. • L’Acord Marc signat amb l’Associació de Municipis de Catalunya (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) en l’àmbit dels serveis socials d’atenció primària. Aquest acord garanteix una estabilitat financera i un increment pressupostari mitjà del 10% en la prestació de serveis socials d’atenció primària amb una dotació de 140 M€. Balanç La convocatòria d’eleccions, i per tant, la dissolució del Parlament ha fet que el projecte de llei de serveis socials no hagi estat aprovat aquesta legislatura, tot i ser una de les prioritats del Govern pel que fa a la millora i aprofundiment de les noves polítiques socials al nostre país. L’aprovació de la llei de prestacions socials de caràcter econòmic ha estat un pas significatiu en aquesta línia consolidant la lluita contra la pobresa i exclusió. Amb tot, quan s’aprovi la nova llei marcarà un abans i un després en l’atenció social a Catalunya, donant un salt del model assistencialista cap a un nou model garantista i universal, en què el dret als serveis socials s’equipararà a altres drets universals com la salut o l’educació. Per tant es tracta d’un objectiu pendent. 204 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 205 �Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social • La signatura del Conveni de Col·laboració entre el Ministeri de Treball i Afers Socials i el Departament de Benestar i Família per al desenvolupament d’actuacions d’acollida i integració d’immigrants suposa l’assignació de més de 40 milions d’euros dels Fons Interterritorials a Catalunya per aquest concepte. 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió • Un servei d’atenció diürna per a menors estrangers (La Riereta, amb 24 places) i un recurs de primera acollida de menors estrangers (El Castell, amb 14 places) amb la finalitat d’atendre el col·lectiu dels menors immigrants no acompanyats que arriben a Catalunya. Punt de partida Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcial, del benestar que genera la nostra societat. Per tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar, el Govern ha dut a terme diferents actuacions sectorials adreçades a aquells col·lectius susceptibles de quedar-ne exclosos, entre d’altres: immigrants, gent gran, persones amb dependència, etc. La població estrangera s’ha multiplicat per cinc en sis anys Desenvolupament de l’Acció del Govern Immigració Catalunya ha passat de tenir 181.590 persones immigrades empadronades l’any 2000 a 939.321 a principis d’aquest any. % població immigrant extracomunitària empadronada a Catalunya Font: Departament de Benestar i Família 12 10 8 9,5 8,98 10 10,3 10,5 11,29 6 4 2 0 octubre 04 Les polítiques d’immigració han estat una prioritat del Govern i s’ha aprovat el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-08 desembre 04 febrer 04 juny 05 setembre 05 desembre 05 En canvi, ha disminuït el nombre d’immigrants en situació irregular com a conseqüència de les últimes regulacions dutes a terme pel Govern de l’Estat; això representa, a casa nostra, uns 18.000 immigrants irregulars menys. El desenvolupament de polítiques d’immigració s’ha convertit en un tema prioritari d’aquest Govern, i de les actuacions portades a terme destaquem l’aprovació del Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, que preveu millorar la qualitat i els recursos en les àrees més deficitàries en matèria d’atenció social a la ciutadania (en especial educació, salut i habitatge), prioritzant les dones i els joves. Igualment, impulsa la formació dels professionals dels serveis públics per adequar-los a la diversitat cultural dels usuaris. Altres mesures destacades en aquest àmbit de la immigració són: • Un nou espai de participació ciutadana en substitució del Consell Assessor d’Immigració que és la Taula Cívica de la Ciutadania per tal de fer front a la nova arribada de població a Catalunya. • El Programa de retorn voluntari, que s’adreça a aquells immigrants que no han vist complertes les seves expectatives, que es troben en situació de vulnerabilitat social i que volen retornar voluntàriament al país d’origen. L’oficina de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), amb seu a la Secretaria per a la Immigració, gestiona el programa oferint atenció i ajuts per fer possible el retorn. Gent Gran La reducció de la mortalitat i el consegüent allargament de l’esperança de vida han donat lloc a un important augment del pes demogràfic de la gent gran i molt gran dins del conjunt de la població catalana. D’aquesta manera, si el 1981 els majors de 65 anys representaven un 11% del total de la població, el 2004 ja representaven gairebé un 17%. Pel que fa als majors de 85 anys, aquest segment de població representava el 2004 un 21% de la població major de 65 anys: de cada 5 persones de 65 anys i més, una en tenia 85 o més. L’aprovació de la nova llei de prestacions garanteix que cap persona gran tingui uns ingressos per sota de l’índex de suficiència de Catalunya. També és important destacar, en relació a les places residencials de finançament públic per a la gent gran, que durant aquest any s’arribarà a les 17.483 places. Un increment important que també trobem en els habitatges tutelats i els centres de dia per a persones grans. Evolució del percentatge de persones majors de 65 anys sobre el total de població Font: Departament de Benestar i Família 2005 17% 2001 17% 1996 16% 1991 14% 1986 12% 1981 11% La nova Llei de Prestacions garanteix que cap persona gran tingui ingressos per sota de l’índex de suficiència de Catalunya Residències Gent Gran - Places Any Font: Departament de Benestar i Família 2003 2004 2005 2006 Pròpia 2.043 2.043 2.087 2.087 Gestió 2.074 2.074 2.474 2.706 727 704 690 690 8.879 9.332 10.500 12.000 13.723 14.153 15.751 17.483 Concert Col·laboració • Els recursos (16 M€) que enguany es destinen als programes d’acollida i integració d’immigrants, i a potenciar els serveis públics del món local, que suposa un increment d’un 21% respecte els recursos de l’any passat. 206 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 207 �Altres ajuts a la dependència Font: Departament de Benestar i Família Places centres de dia 2003 2004 2005 3.436 3.768 4.362 Prevalença de les persones amb dependència Font: Departament de Benestar i Família Places residencials amb finançament públic per cada 100 persones majors de 65 anys Font: Departament de Benestar i Família CAT ESP > 65 anys Lleu Moderada Severa Total 74.000 70.000 66.000 210.000 (20,3%) Atenció domiciliària 20.933 21.945 25.667 Telealarma 9.244 10.907 15.040 1 < 65 anys Total 55.000 37.000 30.000 122.000 129.000 (29%) 107.000 (32%) 96.000 (39%) 332.000 65-69 anys 18,9% 80-84 anys 41,91% >85 anys 56,85% 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Finalment, també s’ha signat un conveni de col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, la Fundació “La Caixa” i la Fundació Politècnica de Catalunya, que permet la integració d’alumnes de la Universitat Politècnica de Catalunya en el desenvolupament del programa “Projecte d’Acostament de les Persones Grans a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació”. Per tal de garantir la igualtat real d’oportunitats per a tothom s’ha aprovat el Pla per a la Inclusió social de Catalunya S’ha aprovat el Pla Integral del poble gitano per a l’equiparació sociocultural i econòmica, entre d’altres Pobresa i exclusió social Per tal de lluitar contra l’exclusió social, s’ha redactat i s’aprovarà el proper setembre pel Govern de la Generalitat el Pla per a la Inclusió Social de Catalunya, que planteja una nova orientació política sobre les causes de l’exclusió social: que aquestes no siguin enteses només per motius de pobresa econòmica, sinó que promoguin garantir la igualtat real d’oportunitats per a tothom, posant èmfasi en el fet que la integració plena en la societat no passa exclusivament per la millora de l’espai econòmic i laboral de l’individu. El Pla tindrà vigència fins l’any 2009 i s’hi destinarà enguany 1,8 M€ complementaris. Poble gitano Fruit d’un mandat del Parlament de Catalunya (2001) el Departament de Benestar i Família va iniciar un treball sistemàtic per a la millora de la qualitat de vida de les persones gitanes a Catalunya. Així, s’ha aprovat el Pla integral del Poble Gitano. Aquest pla marca les línies d’actuació integrals a favor del poble gitano per tal de poder equiparar-lo socioculturalment i econòmica amb la societat de la qual formen part, sensibilitzar la població catalana, donant a conèixer la cultura gitana com a integrant i membre de la cultura de Catalunya i, finalment, integrar la perspectiva de gènere per tal de donar respostes a les necessitats específiques de les dones gitanes a Catalunya. En aquesta línia, i fruit de la col·laboració de dos departaments (Benestar i Família i Salut), el Govern ha aprovat el Programa per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), que neix per ordenar i impulsar l’atenció a la dependència, millorar el suport a la vida autònoma i per avançar en la redacció de la Llei de l’Agència Catalana d’Atenció a les Persones amb Dependència. En aquest programa s’aposta per un model territorial i de coordinació social i sanitari per atendre les dependències. 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació d’aquest Programa. Queda pendent, però, l’elaboració en aquesta legislatura de la “Llei de l’Agència de la Dependència”. Aquesta llei, la “Ley de Promoción de Autonomía Personal y Atención a las Personas Dependientes“, juntament amb el nou Estatut, la llei de prestacions socials i la llei de serveis socials, configuraran un nou marc legal que transformarà la concepció dels drets socials al nostre país. A més a més, el Departament de Benestar i Família ha incrementat la dotació pressupostària del programa “Viure en Família” dels 85 M€ destinats el 2004 als 124 milions de 2005. Això fa que aquest ajut arribi a més de 50.000 persones amb dependència. El programa “Viure en família” ha experimentat un canvi d’orientació, de manera que es prioritzarà l’atenció a les persones en situació d’alta dependència i la prestació de serveis a domicili. Cal garantir que la gent gran pugui romandre a casa si ho desitja. M € Evolució del Programa viure en Família 2002 - 2005. Quantitats pagades Font: Departament de Benestar i Família 140 M 120 M El 4,6% de la població de Catalunya són persones amb dependència: majoritàriament persones grans, però també persones amb discapacitats, psíquiques o físiques, o persones amb problemes greus de salut mental 208 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 121.974.944 € 100 M 80 M 92.579.675 € 60 M 40 M 20 M Persones amb dependència L’atenció a les persones amb dependència és una prioritat de l’actuació del Govern en aquesta legislatura. A Catalunya hi ha actualment un total de 332.000 persones amb dependència (un 4,6% de la població), dels quals més d’un 65% tenen més de 65 anys. El ProdeP neix per impulsar l’atenció a les persones dependents i és l’embrió de la futura Agència de la Dependència 47.895.101 € 12.247.238 € 0 2002 2003 2004 2005 Els serveis d’atenció a les persones discapacitades i amb malaltia mental s’han incrementat significativament. Els usuaris dels serveis d’atenció finançats per la Generalitat han crescut en més d’un 14%. Pel que fa a l’atenció de les persones amb discapacitat psíquica volem destacar l’acord al qual s’ha arribat amb les entitats representatives del sector (APPS, Coordinadora de Profunds i Coordinadora de Tallers) per destinar 3 M€ a aquesta finalitat. Balanç Pla de Govern 209 �Persones amb discapacitat - Places Any Font: Departament de Benestar i Família 2003 2005 2006 Pròpia 61 61 61 61 Gestió 682 682 730 848 Concert. Es troba en fase de redacció el Projecte de Llei d’Infància de Catalunya 2004 118 1.319 1.583 1.774 861 2.062 2.374 2.683 Infància i adolescència En aquest àmbit, i durant aquesta legislatura, s’ha impulsat el Pla de xoc 2004-2007 per a la protecció de la infància i l’adolescència, que implica un notable increment de recursos. S’ha començat a materialitzar en: • Elaborar el Projecte de llei d’infància de Catalunya. Amb aquesta llei es vol ordenar la legislació catalana sobre infància, ara mateix dispersa, per tal que reguli tant l’àmbit de la infància desprotegida o en risc, com el de la resta d’infants i introduir innovacions normatives com la creació de la figura de l’acolliment permanent. • Posar en marxa 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç de manera que gairebé totes les comarques de Catalunya disposin d’aquest servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment del pressupost: 9 M€ el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005. • Reforçar els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA). Amb la incorporació de 48 nous educadors i educadores en els equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) del territori -en conveni amb els ajuntaments i consells comarcals-, cosa que suposa un increment d’un 25% respecte als 188 professionals que actualment hi treballen. L’objectiu d’aquests educadors i educadores serà facilitar el treball de seguiment i orientació en el medi dels menors tutelats i que es troben en família. Això ha suposat un augment del finançament en un 11,2 %, amb un import total de 6.012.055€. • Cal destacar que des del Govern s’ha impulsat un pla de 5 mesures per a millorar la detecció i l’abordatge dels casos de maltractament infantil. Aquest conjunt de mesures emfatitzen l’actuació preventiva de les administracions i el serveis socials quan hi hagi evidències de risc i desprotecció del menor. Gais, lesbianes i transsexuals Al llarg d’aquesta legislatura s’han fet grans avenços en el reconeixement dels drets d’aquests col·lectius, amb l’adopció de mesures com: La Generalitat ha dissenyat, per primer cop, polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals 210 Balanç Pla de Govern • La legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals: aprovació de la Llei 3/2005, de 8 d’abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de família, de la Llei 10/1998, d’unions estables de parella i de la llei 40/1991, del Codi de successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela. La nova normativa equipara les persones homosexuals a les heterosexuals i els reconeix el dret que se’ls valori com a possibles pares o mares adoptants. També permet l’adopció conjunta, per part de les parelles homosexuals, de menors amb els quals no hi hagi hagut cap tipus de vincle. D’altra banda, PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 un dels membres de la parella homosexual també podrà adoptar el fill o la filla del seu company o la seva companya. Va en aquesta mateixa línia el recentment aprovat Projecte de Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, per la qual s’equiparen la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també entre les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis del personal de les administracions públiques. • El Pla per a la no-discriminació de les persones homosexuals i transsexuals: s’ha aprovat el Programa per al col·lectiu gai, lesbianes i transsexuals que té com a finalitat l’assoliment de la plena equiparació legal i evitar les actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la Presidència serà l’encarregat de dissenyar i desplegar un Pla Interdepartamental per a la no-discriminació d’aquestes persones, centrant les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar. Col·laboració local Amb la voluntat d’integrar en una dinàmica unificada el conjunt d’intervencions de caràcter social i comunitari que pugui acompanyar processos de millora i transformació dels barris de Catalunya, s’han: • Aprovat els nous plans integrals per a la qualitat socials als barris 2006-2008. • La constitució del Consorci de Badalona Sud i del Consorci de Serveis Socials de Barcelona signifiquen un avenç molt significatiu en el disseny d’un model de serveis socials proper als ciutadans en el que els ens locals tinguin un rol molt significatiu. L’organisme del Consorci de Badalona Sud té un pressupost inicial per la posada en funcionament de 140.354 euros. Associacionisme i voluntariat A Catalunya hi ha actualment unes 670.000 persones que realitzen tasques de voluntariat, que representen un 13,1% de la població, mentre que en la resta de l’Estat, el voluntariat se situa al voltant del 6%. Per això, la Generalitat vol conèixer i fomentar el treball de tantes persones que dediquen una part important del seu temps a fer tasques al servei del país i ajudar a la seva formació; això és una des les principals conclusions a les que s’ha arribat de la primera fase del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat. En el marc del foment del voluntariat i l’associacionisme s’ha: Els Plans integrals per a la qualitat social als barris acompanyaran els procesos de millora iniciats per altres departaments en l’àmbit de les seves competències Creat el Consell Català del Voluntariat • Creat el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern i d’assessorament, consulta i participació de les entitats, col·lectius i persones expertes que actuen en l’àmbit del voluntariat. • Potenciat la signatura del document de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Centre Europeu del Voluntariat (CEV), xarxa europea de centres estatals i nacionals de voluntariat de 22 països europeus més Israel. Aquesta col·laboració té com a objectiu posar a l’abast de les entitats catalanes les informacions generades per la resta d’entitats de voluntariat europees. Balanç Pla de Govern 211 �• Presentat, juntament amb la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, la iniciativa “Declara la teva solidaritat, no et costa res”, coincidint amb l’inici de la campanya de la renda. Aquesta iniciativa ha de permetre impulsar les aportacions que reben les ONG de Catalunya a través del 0,52% de l’IRPF a “fins socials”. La política penitenciària i de justícia juvenil és també una política social, l’objectiu de la qual és la rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal Catalunya és l’única comunitat autònoma amb competències en matèria penitenciària L’impuls del treball en els centres penitenciaris com a mesura principal per a la reinserció dels interns El Govern ha apostat també per les mesures penals alternatives. Entre 2004 i 2005 la demanda d’aquestes mesures ha crescut un 191% Demandes de mesures penals alternatives Font: Departament de Justícia 4.500 4.000 3.931 3.500 La política penitenciària i de justícia juvenil La rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal són els objectius fonamental del sistema penitenciari i de justícia juvenil, tant per tractar-se d’un mandat constitucional com perquè el Govern ha definit la seva política penitenciària com una política social. Catalunya és l’única comunitat autònoma amb competències en matèria penitenciària. El Departament ha elaborat un reglament que enforteix la direcció dels centres i garanteix l’orientació del sistema penitenciari a la reinserció. També s’han iniciat els treballs per a l’elaboració d’un reglament de justícia juvenil propi per donar un adequat desenvolupament a la Llei 27/2001, de 31 de desembre de justícia juvenil. La formació i el treball productiu permeten als interns desenvolupar hàbits i habilitats per valer-se per si mateixos en el seu retorn a la societat. Per això s’ha reformat i potenciat l’empresa pública CIRE –Centre d’Iniciatives per a la Reinserció– com a instrument principal d’aquesta tasca. Això ha permès ampliar les oportunitats de treball productiu per als interns, mitjançant convenis amb organismes públics, empreses i entitats. Les persones ocupades constitueixen el 35% dels interns amb possibilitats de treballar. Les tasques comprenen prevenció d’incendis i millora forestal, neteja d’espais naturals; muntatge de components elèctrics, tapisseria, confecció, etc.; subministrament de materials i serveis a òrgans judicials; pintura de dependències administratives; muntatge de motocicletes o elaboració de productes amb la marca “Made in Cire”. Els tallers productius s’han ampliat també a l’àmbit de la justícia juvenil. Gairebé el 100% dels interns amb delictes específics (agressions sexuals, delictes violents i de violència domèstica) estan rebent un tractament especialitzat. També s’han potenciat els tractaments per superar l’addició a les drogues. 2.000 1.500 1.000 1.347 500 0 2004 212 Balanç Pla de Govern 2005 CP Puig de les Basses ERO de Girona CP Lledoners Pavelló Hospitalari Penitenciari Terrassa CP Els Plans CP Ponent Centre Obert de Lleida CP Quatre Camins CP Joves Quatre Camins CP Brians CP Brians 2 CP de Preventius Llobregat CP de Dones de Catalunya ERO de Barcelona CP Mas d’Enric ERO de Tarragona Centres penitenciaris nous (CP) Centres penitenciaris (CP) Equipament de règim obert nous (ERO) Equipament de règim obert (ERO) Equipaments de justícia juvenil Font: Departament de Justícia CE Montilivi Mesures Penals Alternatives: les penes de presó no poden continuar essent el centre del sistema d’execució penal, perquè l’experiència demostra que aquestes penes només són útils com a últim recurs. El Govern ha apostat doncs per impulsar mesures sancionadores més efectives i més eficients. Per això el Departament de Justícia ha incrementat en 45 els psicòlegs i els treballadors socials destinats a gestionar els treballs en benefici de la comunitat i d’altres mesures penals alternatives. Això i els convenis signats amb els ajuntaments ha permès anar atenent el fort augment de mesures penals alternatives sol·licitades pels jutges. 3.000 2.500 Equipaments penitenciaris Font: Departament de Justícia Equipaments penitenciaris i recursos humans: al llarg de la legislatura la política penitenciària ha estat marcada per dos elements clau: uns equipaments penitenciaris heretats insuficients i obsolets (la darrera construcció d’un centre penitenciari a Catalunya datava de l’any 1991), i un fort i sostingut creixement de la població reclusa, d’uns 500 interns més cada any. Per fer front a aquesta situació, el Govern, a més d’algunes construccions d’urgència, va elaborar i esta executant el Pla d’equipaments penitenciaris PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Girona CE Folch i Torres Ce Els Til·lers CE El Segre Lleida CE L’Alzina CE Oriol Badia CE Can Llupià Barcelona CE del Camp de Tarragona** Tarragona Nous centres educatius (CE) Centres educatius (CE) ** Nom provisional Nous pisos assistits Balanç Pla de Govern 213 �Per fer front a la manca d’equipaments i al creixement de la població reclusa, s’ha elaborat i s’està executant el Pla d’equipaments penitenciaris 2004-2010, amb 11 nous equipaments, que permetran impulsar la reinserció S’han regulat les mesures de compensació per als municipis on s’ubiquin nous centres penitenciaris S’ ha definit una nova política de recursos humans en aquest àmbit S’han augmentat les places de justícia juvenil i s’ha elaborat el Pla director de justícia juvenil 2004-2007 per tal de donar una orientació estratègica a l’actuació en aquesta matèria 2004-2010, amb una inversió prevista total de 740 M€. Aquest pla crearà 6.500 noves places, que permetran atendre adequadament l’augment de la població reclusa i tancar les presons obsoletes, entre elles les tres de la ciutat de Barcelona. En diàleg amb els ajuntaments, el Govern ha definit una xarxa d’equipaments penitenciaris adequadament distribuïda en el territori. Es construeixen onze nous centres penitenciaris, dels quals cinc són centres oberts. El centre penitenciari de preventius s’ubicarà a la ciutat de Barcelona. El Govern ha aprovat també el Decret 335/2004, de 20 de juliol, que regula les compensacions econòmiques i d’altra mena que reben els municipis on s’instal·lin els centres penitenciaris. En l’àmbit dels recursos humans, el Departament de Justícia ha iniciat el procés per a incorporar progressivament 1.500 funcionaris per les noves presons. També s’ha reforçat la plantilla de justícia juvenil. Així mateix, durant el període 2005-2008 tota la plantilla de professionals de presons rebrà formació sobre els objectius i els instruments de la política penitenciària. D’altra banda, s’ha signat un acord de condicions de treball per al període 2006-2009, que combina la satisfacció de les demandes legítimes dels treballadors, amb millores indispensables en la prestació del servei públic. Justícia Juvenil: a l’inici de la legislatura el Govern va haver d’adoptar mesures urgents per augmentar les places als centres de justícia juvenil. El nombre de menors sota mesures de Justícia Juvenil continua augmentant, si bé es treballa per potenciar els programes de mediació i de medi obert enfront dels internaments. Es va elaborar el Pla director de justícia juvenil 2004-2007 per tal de donar una orientació estratègica a l’actuació en aquesta matèria. El gener de 2006 s’ha posat en marxa la primera Unitat Terapèutica especialitzada en el tractament de patologies mentals i drogodependències. També s’han concertat 40 places en centres de dia i comunitats terapèutiques. D’altra banda, el Departament de Justícia ha iniciat un pla pilot de prevenció de la delinqüència juvenil que dóna suport a 17 ajuntaments en l’àmbit de la mediació comunitària. Col·laboració social i institucional: per tal d’impulsar la col·laboració social i institucional en l’àmbit penitenciari i en el de Justícia Juvenil, s’ha creat la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social, la Taula de Participació Social, la Taula Cívica Penitenciària, el Consell Assessor del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, i la Comissió de Seguiment del Pla director de justícia juvenil. Balanç La diversitat de la nostra societat fa que s’hagin de diversificar també les polítiques de cohesió social que el Govern ha de dur a terme. L’objectiu del Govern ha estat la integració d’aquests col·lectius que es troben en un risc elevat d’exclusió social, una tasca complicada per la diversitat d’actuacions que cal desenvolupar. Per tant, aquest és un objectiu en vies d’assolir-se. Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones Punt de partida Malgrat que formalment homes i dones tenen els mateixos drets i oportunitats, encara queda un llarg camí per arribar a la igualtat tant a nivell de retribucions, com discriminacions en el lloc del treball, ocupació de càrrecs, eradicació de violència de gènere... Són molts encara els punts de desigualtat. Per intentar canviar aquesta situació, les principals línies d’actuació d’aquesta legislatura s’han centrat bàsicament en: 1 L’elaboració i l’ execució del V Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007 2 La introducció de la perspectiva de gènere en l’activitat ordinària de la Generalitat, fomentant la igualtat d’oportunitats entre homes i dones 3 L’eradicació de la violència de gènere i l’elaboració de l’Avantprojecte de llei contra la violència masclista 4 La dinamització i l’ impuls de nous models de participació de dones: el Consell Nacional de Dones de Catalunya, les Assemblees territorials a les 5 demarcacions catalanes i els plans de participació municipals Desenvolupament de l’acció del Govern El Govern de la Generalitat és un Govern compromès en les polítiques de dones i ho ha demostrat en la implementació de diferents mesures per aconseguir una igualtat d’oportunitats real entre homes i dones. L’elaboració i l’execució del V Pla d’Acció i desenvolupament de polítiques de dones a Catalunya 2005-2007 Aquest Pla, de caràcter transversal i aplicat de manera coordinada a tots els departaments, és el principal instrument de planificació en aquest àmbit. Aquesta legislatura s’ha dotat, per primera vegada, de pressupost provinent d’altres departaments de la Generalitat, a banda del pressupost propi (35,3 M€ el 2005 i 48,8 M€ el 2006, fet que representa un increment del 38,2%). En aquest marc, cal destacar també l’increment del pressupost propi de l’Institut Català de les Dones. L’any 2006 el pressupost és d’11,2 M€, fet que representa un increment del 43% respecte al pressupost del 2005, el qual ja s’havia incrementat en un 60% respecte al del 2004. El Pla d’Acció ha tingut per primer cop, a banda del pressupost propi que s’ha incrementat, pressupost provinent dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya Evolució del pressupost de l’ICD 2004-2006 Font: ICD 14 M€ 12 M€ 10 M€ 8 M€ 6 M€ 4 M€ 2 M€ 0 M€ Pressupost Pressupost Pressupost 2004 2005 2006 214 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 215 �El Pla s’estructura en 6 grans eixos: 1 Aconseguir una veritable transversalitat en el disseny i el desenvolupament de les polítiques de Govern, fent de la Generalitat una institució exemplificadora 2 Construir una cultura per a un nou contracte social 3 Incrementar la presència i la participació de les dones en tots els àmbits de la vida social, tenint en compte la seva diversitat 4 Reorganitzar els temps i els treballs per tal de fer de la vida quotidiana un eix vertebrador de les polítiques 5 Oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones 6 Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones. Atenció Coordinació i cooperació Prevenció i sensibilització Recerca i coneixement de la realitat Algunes de les actuacions destacades incloses en aquest Pla són: • L’increment dels ajuts als ens locals per desenvolupar polítiques de dones i l’increment de les subvencions a entitats, editorials, persones físiques i universitats Evolució dels ajuts a ens locals i entitats, 2004-2006 Font: ICD 2004 2005 Projectes Pressupost Projectes 600 926.130 € Entitats 2006 Pressupost Projectes Pressupost 680 892.800 € 680 1.589.590 € Ens locals 118 1.560.650 € 134 2.304.502 € Editorials 8 18.100 € Universitats Beques 60.000 €* 25 105.800 € 56 494.529 € 81** 590.000 €* 7 28.000 € 20 147.676 € 81** 140.000 €* * Pressupost previst, subvenció pendent de resolució ** Nombre de sol·licituds, subvenció pendent de resolució S’ha creat la figura de les coordinadores territorials de l’ICD per desplegar efectivament en el territori les polítiques de dones • La creació de la figura de les coordinadores territorials de l’ICD: aquesta figura de nova creació respon al compromís del Govern de la Generalitat d’aplicar i desplegar les polítiques de dones arreu del territori, objectiu recollit al V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007. La creació de la figura de les coordinadores territorials pretén aconseguir una veritable transversalitat en el disseny i el desenvolupament de les polítiques del Govern. • Els acords amb les universitats: l’Institut Català de les Dones establirà acords amb les universitats públiques de Catalunya per assignar crèdits a l’alumnat que participi a conferències sobre polítiques de dones. El cicle de conferències versarà sobre els temes següents: Perspectiva de les dones als mitjans de comunicaci; Perspectiva de gènere a l’àmbit empresarial; noves organitzacions del temps per a dones i homes; i Prevenció de la violència vers les joves. • La creació d’una xarxa de dones empresàries: les dones emprenedores són un col·lectiu que estan participant activament en el canvi de consi- 216 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 deració de les dones a l’àmbit empresarial. Des de l’Institut Català de les Dones es vol reconèixer aquest paper de lideratge i contribuir a enfortir les seves xarxes de comunicació i col·laboració i per això es crearà un Portal virtual. • Les noves publicacions: aquesta legislatura s’han iniciat dues noves colleccions: primera, Quaderns de l’Institut, que aplega títols que pretenen generar un espai de debat i pensament sobre les aportacions de les dones als diversos àmbits del coneixement. Se n’han editat 8 títols. Segona, Eines, una col·lecció amb un perfil d’aplicació pràctica, que té l’objectiu de proporcionar instruments vàlids de suport a les persones gestores i responsables públiques per a la implantació de forma transversal de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques. Se n’’han editat 3 títols. Dins d’aquesta mateixa col·lecció es publicaran tres guies per fer plans d’igualtat a les universitats, les empreses i els ens locals. La introducció de la perspectiva de gènere a l’activitat ordinària de la Generalitat, fomentant la igualtat d’oportunitats entre homes i dones En relació amb les polítiques de dones, la prioritat ha estat incorporar el criteri de transversalitat a l’Acció de Govern, és a dir: d’una banda, promoure mesures específiques adreçades a les dones des de totes les àrees de la Generalitat; i per l’altra, incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques i actuacions del Govern. Aquesta és una fórmula metodològica que permet aconseguir els canvis estructurals necessaris per fer realitat la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Una eina important per treballar la transversalitat en l’Acció de Govern és la realització de l’informe d’impacte de gènere que realitza l’Institut Català de les Dones de les disposicions de caràcter general del Govern de la Generalitat de Catalunya, que després és adaptat pels departaments per tal d’incorporar-hi les propostes en matèria de polítiques de dones. Així s’ha incorporat la perspectiva de gènere en un total de 12 plans, 50 disposicions i 69 ordres de subvencions aprovades pel Govern. En relació amb la promoció de mesures específiques adreçades a les dones des de totes les àrees de la Generalitat, podem destacar les següents actuacions: La introducció del criteri de transversalitat en l’Acció de govern ha estat una constant aquesta legislatura, i ha convertit a la Generalitat en una institució exemplificadora en l’elaboració de polítiques, però també en la publicació de dades, etc. • Impuls del Programa de Coeducació, promogut pel Departament d’Educació per potenciar la igualtat d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe a les escoles (vegeu apartat 3.1.2). • Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a l’esport. La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha creat el Gabinet de Gènere, un grup de treball contra les desigualtats entre homes i dones en aquest sector i que desenvolupa accions per facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans de gestió i direcció. Així mateix la promoció de l’esport femení és un dels criteris que es valoren a l’hora d’atorgar subvencions. • Impuls del permís de paternitat de 4 setmanes i noves mesures de conciliació per al personal al servei de les administracions públiques catalanes. Amb la Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques catalanes, aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de juny de 2006, s’incorpora el S’ha creat el permís de paternitat de 4 setmanes Balanç Pla de Govern 217 �permís de paternitat de quatre setmanes a comptar des de la finalització del permís de maternitat. Aquesta llei també preveu permisos justificats i retribuïts per al personal públic que pateixi situacions de violència de gènere. S’ha obert una línia de subvencions per a l’elaboració de Plans d’igualtat dins les empreses • Ajudes per a plans d’igualtat dins les empreses. El Departament de Treball i Indústria ha consolidat una línia de subvencions per a l’elaboració de plans d’igualtat i la incorporació de l’Agent per a la igualtat a l’empresa amb l’objectiu de motivar i incentivar les empreses a prendre mesures per assolir la igualtat d’oportunitats en l’accés, la promoció, la retribució, i en la millora de les condicions de treball per afavorir la conciliació de la vida personal. • Control de situacions de discriminació laboral i de conciliació. El Departament de Treball i Indústria fixa objectius específics a la Inspecció de Treball per a la detecció de situacions de discriminació directa o indirecta per raó de sexe, i mesures en matèria de conciliació de la vida personal, laboral i familiar. També fa seguiment dels convenis co·lectius perquè el seu contingut s’adeqüi a la legalitat en matèria de perspectiva de gènere, promovent que els agents socials introdueixin en la negociació col·lectiva clàusules que facilitin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i fa difusió dels convenis amb clàusules sobre conciliació i igualtat d’oportunitats, mitjançant una pàgina web de cerca dels convenis col·lectius vigents a Catalunya. S’han destinat 2,2 M€, dins la Llei de Barris, a atendre projectes que incorporin la perspectiva de gènere • Millores per a les dones a través de la Llei de barris. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en la convocatòria de subvencions de 2006 de la Llei de barris destina un total de 2.245.875 € a atendre els projectes referents a la incorporació de la perspectiva de gènere en l’ús de l’espai i els equipaments urbans. Molts d’aquests projectes suposen millores per a la seguretat urbana i la construcció de nous espais per a la participació de les dones. • Iniciatives per a l’eradicació de l’ús del llenguatge sexista i androcèntric en l’Administració de la Generalitat. Des de la Secretaria de Política Lingüística i de l’ICD s’han dut a terme accions formatives i s’ha editat material sobre aquesta temàtica. • Elaboració, per part del Departament d’Economia i Finances, d’uns pressupostos que s’ajustaran als criteris d’assignació de recursos amb observança del principi relatiu al foment de la igualtat de gènere, segons l’aprovació d’una ordre que dicta les normes per a l’elaboració del Pressupost de la Generalitat per a l’any 2006. • Creació de la Comissió de Dona i Ciència per al desenvolupament de les polítiques de dones en l’àmbit de l’educació superior i la recerca del Consell Interuniversitari de Catalunya, per part del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. En relació amb la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les polítiques i actuacions del Govern, s’ha treballat també en dues línies: • Formació: oferts més de 30 cursos en polítiques de dones adreçats al personal de l’Administració, tant pel que fa al personal dels diferents de- 218 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 partaments de la Generalitat com al personal de l’Administració local per a l’aplicació de la perspectiva de gènere en les polítiques que desenvolupen des dels seus àmbits de gestió. • Dades desglossades per sexe: en data 14 de març de 2006 el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar l’Acord relatiu a la producció i el desenvolupament d’estadístiques desagregades per sexes. Aquest acord estableix que totes les estadístiques relatives a població que generi l’Administració de la Generalitat, els seus organismes autònoms i les entitats de dret públic vinculades o dependents d’aquesta Administració, es recolliran, compilaran, analitzaran i presentaran desagregades per sexes. Aquesta obligació és extensible a tots els registres públics, fitxers automatitzats de dades personals, censos, estudis d’opinió, sondeigs, enquestes i d’altres similars, que siguin competència de la Generalitat. Aquestes dades han de ser útils, vàlides, fiables, comprovables, comparables i actualitzades, perquè puguin ser aprofitades per a investigacions acadèmiques, estudis, anàlisi estadística i planificació de polítiques públiques. A més, el dit acord preveu que les dades desagregades per sexes han de completar-se amb el desenvolupament d’indicadors qualitatius, de manera que el conjunt d’indicadors estadístics aportin informació per aprofundir sobre les funcions econòmiques i socials que les dones i els homes desenvolupen a la nostra societat. Eradicació de la violència de gènere En el marc de la nova “Ley orgánica de medidas de protección contra la violencia de género”, la Generalitat ha esmerçat esforços en la lluita contra la violència de gènere, amb l’adopció de mesures com: • L’elaboració del Projecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista amb un procés de participació social per poder-hi fer aportacions, però finalment i en part a causa de l’escurçament de la legislatura, aquesta llei no es podrà aprovar. • La creació del programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones, amb el qual es pretén, des d’una visió integral que identifiqui la pluralitat de causes i tipologies, disminuir la incidència de les violències contra les dones, tot garantint una atenció de qualitat. Dins aquest programa i amb l’objectiu de la prevenció, s’ha dut a terme la campanya: “Talla amb els mals rotllos”. Aquesta campanya s’adreçava a la població jove perquè s’allunyessin de les conductes agressives, el 2004 destinada específicament a les noies, i el 2005 als nois sota el lema “enRAONA”. A més de la campanya als mitjans de comunicació, dins del projecte “Talla amb els mals rotllos” s’han dut a terme accions formatives amb l’objectiu de crear una xarxa de joves agents de prevenció en l’àmbit de les relacions abusives. S’han format 73 nois i noies joves com a agents, als quals a través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les persones joves, tot fomentant la resolució no violenta dels conflictes. Aquests agents educatius han realitzat 109 tallers en 33 centres i enguany és previst posar en marxa una plataforma virtual que facilitarà la relació entre els i les joves que participen en el projecte. S’ha creat el Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones • La inauguració dels dos primers jutjats de violència contra les dones a Barcelona, que són jutjats exclusius per a aquest tema. Balanç Pla de Govern 219 �Han entrat en funcionament a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva a la violència de gènere Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social • L’elaboració d’un protocol marc interdepartamental i d’un circuit nacional contra la violència vers les dones pretenen establir i donar a conèixer un procediment. Són la concreció de la voluntat d’establir mecanismes de suport, coordinació i cooperació dins les institucions, altres agents socials i els equips i les persones que els integren per vetllar que les intervencions respecte a les dones en situació de violència garanteixin el dret a la informació, l’atenció, la recuperació i la reparació, tot definint les competències de cada agent i evitant duplicitats d’actuacions. 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies • La línia 900 900 120 d’atenció a les dones en situació de violència. Servei d’atenció telefònica gratuït i confidencial les 24 hores del dia. Atén una mitjana mensual de 758 trucades en 6 llengües diferents. Punt de partida Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les famílies, però, han de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest context, els poders públics han de remoure les traves que dificulten el desenvolupament de les famílies, amb especial atenció al paper que en aquestes hi juga la dona. La dinamització i l’impuls de nous models de participació de dones: El Consell Nacional de Dones de Catalunya, les Assemblees territorials a les 5 demarcacions catalanes i els plans de participació municipals. • Constitució del nou Consell Nacional de Dones de Catalunya, un òrgan participatiu i consultiu de l’Institut Català de les Dones, el qual reuneix les diferents entitats, associacions, grups, consells de dones del territori català per a aquelles qüestions vinculades al Pla d’actuació del Govern en polítiques de dones. Cal destacar un increment del 188% en el nombre d’entitats i associacions que hi participen. 264 entitats del món associatiu en formen part. • Creació de les Assemblees Territorials. Han estat impulsades pel Consell Nacional de les Dones de Catalunya i sorgeixen amb la finalitat de fomentar la participació de les dones, tenint en compte la diversitat territorial; pretén que els grups de dones de tot Catalunya tinguin l’oportunitat de conèixer, proposar i intercanviar experiències entre elles i l’Institut Català de les Dones. • Plans de participació municipals. Pretenen impulsar la integració de les dones en la vida social, promoure l’associacionisme i la seva incidència en les polítiques municipals. Balanç 1 Les famílies que tenen necessitats especials (persones dependents a càrrec, famílies monoparentals, famílies nombroses, fills amb malalties cròniques...). 2 Les famílies que estan en procés d’adopció o acolliment d’infants. Desenvolupament de l’Acció del Govern Suport a les famílies Una de les línies tradicionals de suport ha estat la de garantir ajuts econòmics (i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants o persones dependents al seu càrrec). A més a més, en aquesta legislatura s’ha obert el tracte especial que rebien les famílies nombroses a altres famílies que necessiten un suport addicional: famílies monoparentals, amb infants acollits o adoptats. En aquesta línia, les accions empreses han estat: • Renovació del programa d’ajuts a les famílies amb infants a càrrec. Els tres objectius relacionats amb el foment de la igualtat d’oportunitats s’han acomplert satisfactòriament i s’ha avançat força; la Generalitat s’ha convertit així en una institució exemplar i clarament compromesa amb les dones. L’objectiu d’eradicar la violència de gènere no s’ha acomplert, però l’evolució és favorable. Per tant, podem concloure que els objectius fixats són objectius en vies d’assolir-se. A banda d’això, cal destacar que aquesta legislatura s’han obtingut bons resultats en l’àmbit del treball i en relació amb les dones. Així, s’ha fet un pas important en la disminució de la taxa d’atur femenina –que ha passat del 12,9% el 2004 al 8,9% el 2006- i en la reducció del diferencial entre la taxa d’atur femenina i la masculina –el gener de 2006 era del 3,3% i el gener de 2004 era del 4,3%-. 220 Balanç Pla de Govern L’objectiu principal és reforçar les polítiques de suport a les famílies i a la infància, afavorint: PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Els canvis més significatius d’aquesta legislatura han estat: Les famílies monoparentals passen a tenir el mateix tractament que les nombroses, i, per tant, reben l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3 com fins al moment. S’han garantit els ajuts econòmics de les famílies amb infants a càrrec, incrementant els imports i el nombre de beneficiaris S’ha incrementat l’import de la prestació universal per infants a càrrec, tal i com es veu en la taula que s’adjunta. Es crea una nova prestació econòmica universal per a part, adopció o acolliment múltiple, i s’hi destinaran 136,2 M€. Balanç Pla de Govern 221 �Gairebé 300.000 famílies amb infants a càrrec s’estan beneficiant dels ajuts de la Generalitat Import en euros a l’any per tipus de prestació Font: Departament de Benestar i Família Prestació 2003 2004 2005 2006 0-3 525 550 575 600 Nombroses 600 625 650 700 625 650 700 Monoparentals Evolució de les prestacions i ajuts a famílies amb infants a càrrec. Famílies beneficiàries Font: Departament de Benestar i Família S’han creat nous ajuts: dos d’universals i un tercer sotmès a nivell de renda 300.000 296.000 250.000 247.188 200.000 150.000 222.950 100.000 50.000 0 260.633 1.378 1999 28.106 38.269 2000 2001 111.502 2002 2003 2004 2005 cativa i, consegüentment, al desenvolupament harmoniós i equilibrat dels infants. Suport a la infància L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu que aquestes formes de convivència han de ser considerades com un servei a la societat i, per tant, és necessari que rebin un suport públic específic. Algunes actuacions que s’han dut a terme en aquest àmbit són les següents: • Campanya d’acolliment: el balanç dels sis mesos de campanya d’acolliment per incrementar el nombre de famílies acollidores i per sensibilitzar i informar la societat catalana envers l’acolliment familiar ha estat molt positiva. S’ha passat de 380 famílies el 2004 a 420 el 2005, un increment del 10%; i de 538 infants acollits el 2004, han estat acollits 589 infants el 2005. S’ha fet una important campanya d’acolliment que ha incrementat les famíles acollidores i els infants acollits en aproximadament un 10% Evolució del nombre de famílies acollidores i infants acollits Font: Departament de Benestar i Família 2004 2005 Increment Famílies 380 420 10% Infants 538 589 9% 2006 • A més a més, durant aquesta legislatura s’han posat en marxa dos nous ajuts a les famílies: un destinat a les famílies d’adopció internacional i l’altre, a famílies amb part, adopció o acolliment simultani de dos infants –diferent a la prestació econòmica universal–, sotmès al nivell d’ingressos de la unitat familiar. • També s’han ofert ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a famílies amb pocs recursos econòmics. Ajuts personalitzats a l’allotjament: És una línia d’ajut que té l’objectiu d’ajudar al pagament del lloguer o de quotes d’amortització hipotecària d’habitatges de promoció privada, per tal d’assegurar la permanència en l’habitatge. Evitar desnonaments i execucions hipotecàries. Ajuts al lloguer per a determinats col·lectius: Es van crear l’any 2003. L’objectiu és ajudar a pagar la renda de lloguer de l’habitatge que constitueix el domicili habitual i permanent de diferents col·lectius els quals cal protegir. La quantia màxima d’ajut per sol·licitud és del 50% de la renda de lloguer amb un màxim de 150€ mensuals. El màxim de l’ajut són 6 mesos amb un topall de 900€. • El programa “Aprendre amb tu”: s’ha presentat en aquesta legislatura i va dirigit a les AMPA, associacions, fundacions i col·lectius de famílies, i que preveu dues línies d’actuació: impartir un conjunt de xerrades tallers arreu del territori i donar suport a les actuacions gestionades per les associacions de pares i mares de les escoles. L’objectiu de les xerrades tallers és abordar temes concrets que preocupen les famílies i proporcionar informacions i recursos que donin suport a la seva tasca educativa. • Adopcions: l’any 2005 va ser adoptats 121 infants de Catalunya, i de gener fins al març d’enguany han estat adoptats 31 infants catalans. D’altra banda, el 2005 van ser adoptats a Catalunya un total de 1.411 menors d’altres països; els principals països de procedència són la Xina (622 infants), Rússia (441), Etiòpia (107) i Ucraïna (67). • El Programa d’atenció postadoptiva per a totes aquelles famílies que tenen infants adoptats s’ha presentat en aquesta legislatura. L’objectiu del programa és donar assessorament, recolzament i un espai de consulta als pares adoptius que puntualment puguin tenir necessitat de poder plantejar a professionals experts en adopció qüestions entorn de la criança dels seus fills. Altres projectes relacionats: • Creació dels “Punts de trobada”. Nou servei destinat a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar i, en concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles establert per als supòsits de separació o divorci dels progenitors o per als supòsits d’exercici de la tutela per part de l’Administració Pública amb la finalitat d’assegurar la protecció del menor. A la ciutat de Barcelona s’han obert quatre centres i a la ciutat de Lleida, un. • Conciliació familiar: s’ha iniciat l’elaboració del Pla estratègic per a la conciliació de la vida familiar i personal, coincidint amb l’inici de la campanya de sensibilització pel repartiment equitatiu de les tasques a la llar. L’objectiu és dinamitzar el debat social entorn d’aquest tema, dotant de més reconeixement social la tasca reproductiva i el treball de cura de la llar, sensibilitzant la societat de la necessitat d’un repartiment equitatiu entre homes i dones. • El programa “Créixer amb tu”: adreçat a pares i mares amb infants de 0 a 36 mesos i en la línia de donar-los el màxim suport. Comprèn tant l’edició de material específicament elaborat per a dos trams d’edat: 0-18 mesos i 18-36 mesos, com la realització de cicles de tallers dirigits a les famílies. D’aquesta manera es vol contribuir a la millora de la tasca edu- 222 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 223 �I finalment, cal esmentar l’aprovació de la Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, aprovada pel Parlament el passat 22 de juny, que equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, també entre les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La Llei incorpora com a novetat el permís de paternitat de quatre setmanes i la reserva del lloc de treball fins a tres anys en l’excedència voluntària per tenir cura d’un fill o familiar. Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut Balanç Punt de partida S’han fet avenços importants en els dos objectius principals que es va marcar el Govern en aquest àmbit, ja que s’han reconegut les necessitats especials que tenien determinades famílies: famílies monoparentals, famílies amb persones dependents al seu càrrec, famílies en procés d’acolliment o adopció... Així, s’han creat nous ajuts, a banda de consolidar els ja existents. Davant els nous reptes i prioritats que tenen avui en dia els joves, cal adequar les polítiques a ells; és per aquest motiu que es va crear el Pla nacional de Joventut, una eina per definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut arreu del país; aquest Pla, revisat estratègicament cada quatre anys, s’ha centrat, en aquesta legislatura, en dues grans línies d’actuació, prioritàries per al jove actual: Tot i això, si ens comparem amb altres països, encara queda molt camí per recórrer en relació a les polítiques de suport a les famílies, així es pot considerar que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se 1 L’emancipació 2 El foment de la participació del jove Desenvolupament de l’Acció del Govern L’emancipació Quan parlem de l’emancipació del jove, ho fem sota els eixos de l’habitatge, treball, salut, cultura i educació d’aquest, motiu pel qual la Secretaria General de Joventut ha dut a terme moltes actuacions conjuntes amb els altres departaments, fent referència al principi de transversalitat. Durant aquesta legislatura s’ha produït un fet destacable, com és l’augment de l’emancipació domiciliar dels joves, que ha passat d’una taxa del 22,2% el 2003 a un 29% el 2005. • Pel que fa a l’habitatge, i per tal de facilitar–hi l’accés dels joves, s’han desplegat 24 noves borses a tot el territori català en conveni amb els ens locals, a la vegada que s’han augmentat els recursos econòmics per a les 13 ja existents; aquest 2006 se signaran convenis per a la creació de 8 borses d’habitatge més, fet que suposarà una inversió total, durant aquesta legislatura (2004-2006), de 2.989.308 €. % Taxa d’emancipació domiciliar a Catalunya Font: Secretaria General de Joventut 30 28 26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6 Borses d’habitatge Font: Secretaria General de Joventut Subvencions 4 2 2004 2005 2006 A corporacions locals 235.000,00 402.333,00 346.675,65 A cambres de la propietat urbana 479.000,00 598.832,96 395.700,00 Oficines a Barcelona Total 162.500,00 168.999,96 200.267,28 876.500,00 1.170.165,92 942.642,93 0 2002 2003 2004 2005 S’han destinat 3 M€ en borses d’habitatges per a joves, per afavorir així la seva emancipació Cal destacar també que, en el marc del Pla per al dret a l’habitatge 20042007, el Govern ha establert una línia d’actuació destinada al pagament del lloguer per als joves menors de 35 anys, per afavorir així la seva emancipació. 224 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 225 �Per tal d’orientar, assessorar i acompanyar el jove en la seva inserció al món del treball s’ha creat l’Oficina Jove de Treball • Pel que fa al treball, per tal de potenciar i ampliar els mecanismes d’orientació i acompanyament laboral, s’ha inaugurat l’Oficina Jove de Treball, la qual se centra bàsicament a facilitar l’accés dels joves al món del treball amb una orientació particular a cada cas, l’assessorament laboral en qualsevol qüestió que puguin tenir, la gestió d’una borsa de treball i l’aconseguiment d’un treball a l’estranger. Així mateix, s’ha creat el Pla de suport als joves emprenedors per tal d’oferir formació, assessorament i seguiment personalitzat per a la creació d’empreses i el seu seguiment. • D’altra banda, fent esment a l’àmbit de la salut i en conveni amb el Departament de Salut, s’han dut a terme dos programes: Salut i Escola i L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya. El primer té com a objectiu apropar els serveis de salut als centres docents i als adolescents per reduir comportaments que afecten negativament la salut, així com la detecció precoç de problemes, i mitjançant el segon s’administrarà la píndola del dia després tant a centres de planificació familiar i, hospitals, com centres de salut. • Pel que fa al tema de l’educació en el jove, s’ha creat el Projecte Educatiu Integral, una actuació conjunta amb el Departament d’Educació i Universitats, que pretén interrelacionar l’educació formal, la no formal i la informal, per aprofitar millor les possibilitats de cadascuna, compartint objectius. Es vol que els infants i els joves puguin, un cop finalitzat l’horari escolar, continuar formant-se, d’ una banda facilitant la participació dels alumnes en activitats relacionades amb l’educació no formal i d’altra banda facilitant l’entrada de l’associacionisme educatiu i d’altres entitats juvenils als centres docents per utilitzar-ne els espais en horari no lectiu. Creació dels Crèdits per a l’emancipació del jove per tal de facilitar el seu accés a l’habitage, l’ampliació d’estudis i la creació d’una empresa 14,3 M€ en subvencions a entitats juvenils i 6,8 M€ en subvencions a ens locals, amb un increment del 77% al llarg de la legislatura Finalment, una actuació nova i destacada en l’àmbit de l’emancipació, ha estat la creació dels Programes de crèdits per a l’emancipació en conveni amb el Departament d’Educació i Universitats, el Departament de Treball i Indústria i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, una eina que consisteix a facilitar als joves l’accés a finançament en condicions preferencials per a diferents finalitats, com són: projectes d’autoempresa, ampliació d’estudis i despeses inicials en l’accés a un habitatge i comptant amb l’aval de la Generalitat de Catalunya. El foment de la participació del jove En aquest eix podem destacar, d’una banda, el suport a les entitats juvenils i, d’altra banda, els ajuts als ens locals. • Pel que fa al suport a entitats, hi ha hagut un gran increment dels recursos econòmics a través de subvencions; s’ha passat dels 4,4 M€ al 2004 als 5,3 M€ al 2005, fet que suposa un augment del 20%; en referència al 2006 de moment s’han concedit subvencions per un import de 4,6 M€; d’altra banda, el nombre d’associacions juvenils també han augmentat al llarg de la legislatura, i han passat de les 2.141 el 2003 a les 2.389 el 2006. Subvencions ens locals Font: Secretaria General de Joventut 2003 2004 2005 2006 14.240.363 15.080.909 18.545.000 21.545.000 1.156.587 1.053.358 521.890 542.487 Plans comarcals 942.775 1.048.350 1.375.802 1.501.071 Plans locals - Activitats 485.310 769.950 2.100.148 3.433.401 667.473 13.333.333* 400.000 1.500.000 3.252.145 3.271.658 5.331.174 6.976.959 Pressupost Delegació de competències Plans locals - Inversions Total * Interanuals 2004-2005, dels quals 933.333€ són del 2005. Com a fita important d’aquesta legislatura, cal destacar l’aprovació de la Llei sobre l’Agència Catalana de la Joventut, organisme encarregat de dissenyar, executar i avaluar programes de joventut, així com el suport i les subvencions als plans locals i comarcals de joventut que busquen potenciar l’equilibri territorial. A través d’aquest organisme també es pretén el desenvolupament de polítiques de joventut transversals amb la resta de departaments a través de la creació de la comissió Interdepartamental i l’activació de taules sectorials d’interlocució. Pel que fa als recursos econòmics, el pressupost de la Secretaria General de Joventut s’ha incrementat un 51,2%, i ha passat dels 14,24 M€ el 2005 als 21,54 M€ al 2006. Balanç En aquesta legislatura, les dues línies principals d’actuació han estat l’emancipació i la participació dels joves. Pel que fa a l’emancipació, s’ha fet un gran avenç sobretot en el seu accés a l’habitage, facilitant ajuts, augmentant els recursos econòmics i desplegant borses al llarg del territori; malgrat això, el tema d’accés a l’habitatge encara segueix sent el que provoca més protestes i inquietuds entre els joves. D’altra banda, amb la creació dels crèdits a l’emancipació, s’aconseguirà pal·liar les dificultats que tenen els joves per accedir a un crèdit, ja sigui per a estudis, habitatge o creació d’una empresa, a causa dels baixos recursos econòmics de què disposen. En referència al foment de la participació, cal destacar el gran increment de recursos econòmics destinats tant a les entitats juvenils com als ens locals per poder desenvolupar polítiques de joventut. Finalment, cal destacar l’aprovació de la Llei sobre l’Agència Catalana de la Joventut. Per tot això, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 està en vies d’assolir-se. • I fent referència a polítiques de proximitat, cal destacar el gran augment dels ajuts als ens locals per desenvolupar polítiques de joventut; així, s’ha passat dels 3.858.911 € el 2004 als 6.833.180 € el 2006, un increment del 77%. 226 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 227 �Les noves polítiques Una nació socialment avançada Salut i polítiques sanitàries Per primera vegada entre 5.000 i 6.000 joves podran accedir a préstecs en condicions preferencials i amb l’aval de la Generalitat per accedir a habitatge, formació i empresa. 3.3.1 Fomentar la salut pública Què són els crèdits per a l’emancipació? Són crèdits concedits per entitats financeres a joves entre 18 i 35 anys amb les següents avantatges: • La Generalitat actua com avaladora del / de la jove davant les entitats financeres • Els interessos són més baixos que els del mercat • No estan incrementats amb cap tipus de comissió Quin és l’objectiu d’aquests crèdits? Fomentar l’emancipació dels/ de les joves a través de tres àmbits d’actuació: • Vivenda (per les despeses inicials a l’accés a l’habitatge) • Formació (per a l’ampliació d’estudis) • Ocupació: (per projectes d’autoempresa) Com es distribuiran? El Govern avalarà crèdits per un valor de 42 M€ (any 2006): • 15 M€ per a creació d’empreses (despeses derivades de la posada en marxa d’un projecte empresarial) • 13,5 M€ per a l’habitatge (fiances, comissions, despeses notarials...) • 13,5 M€ per a formació acadèmica (finançament de la màtricula així com disposicions mensuals mentres durin els estudis) Punt de partida La salut pública ha suposat un dels àmbits principals d’actuació del Govern aquesta legislatura. Els quatre eixos estratègics han estat: 1 Constituir i desplegar una nova organització en salut pública, resolutiva i propera tant al ciutadà com als municipis i a les institucions sanitàries. 2 Promoure polítiques i programes de prevenció, promoció i protecció de la salut. 3 Ampliar la capacitat de vigilància i monitorització de la salut i dels factors determinants que la condicionen 4 Impulsar la comunicació, la participació, les noves tecnologies i la recerca en suport a la bona pràctica de salut pública. Val a dir que la situació de partida era l’absència d’una estructura sòlida de serveis (i activitats) de salut pública al nostre país capaç de protegir i promoure la salut com a element essencial per a la millora de la qualitat de vida de la població, així com donar resposta a problemes de salut prioritaris (com ara tabaquisme, abús d’alcohol i drogues, obesitat, SIDA i altres malalties de transmissió sexual, etc.) i riscos emergents (grip avària, “vaques boges”, SARS, bioterrorisme, etc.) en la nostra societat. Desenvolupament de l’Acció del Govern Dels quatre eixos esmentats com a inicialment dissenyats, cal destacar a l’hora de fer balanç, els aspectes següents: Nova organització del sistema El Govern ha iniciat un important procés de reforma i ordenació del sistema de salut pública de Catalunya, pel qual es determinen sobre el territori català les estructures administratives que han de fer-se càrrec de les actuacions, prestacions i serveis en matèria de salut pública. S’ha estimat que era clau consolidar aquesta peça, i per això s’ha treballat amb l’estreta col·laboració del món local, el qual des d’ara haurà de jugar un rol actiu en aquest camp. Val a dir que tot aquest procés ha de culminar amb la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya: l’ASPCAT. Per manca de temps, però, la tramitació de l’actual avantprojecte de llei de creació d’aquest organisme s’haurà d’ajornar fins a la propera legislatura. En qualsevol cas, les fites ja acomplertes en aquesta direcció han estat determinants per avançar en la reforma dels serveis de salut pública, que ha de garantir la vigilància de la salut de la població, la promoció de la 228 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 En el marc de la reorganització de la salut pública a Catalunya, que està portant a terme el Departament de Salut, un dels eixos prioritaris és la voluntat de col·laboració amb els ajuntaments, amb una concepció global i integradora dels serveis de salut pública Balanç Pla de Govern 229 �Aquesta legislatura s’han posat les bases per a la constitució, en breu, de l’entitat que haurà de fer polítiques actives de planificació, vigilància epidemiològica, promoció, prevenció i protecció de la salut salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut i, en definitiva: generar confiança i seguretat als ciutadans. Aquestes fites han estat, bàsicament: • Un ampli procés de participació i consens al voltant dels eixos principals de la reforma de la salut pública, amb l’elaboració de dos documents clau: l’Informe del Comitè Científic per donar suport al projecte de reordenació del sistema de salut pública a Catalunya, i l’Informe del Consell Consultiu: Bases per a la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. • La constitució i el desplegament reglamentari (de la Llei) de l’Agència de Protecció de la Salut, embrió de la futura ASPCAT, per crear un nou àmbit de cooperació interadministrativa basat en la col·laboració amb les diferents administracions locals i apropar els serveis de salut als ciutadans, creant equips de protecció de la salut (EPS) que estaran ubicats en les diferents unitats territorials o sectors. S’ha iniciat l’obertura de les oficines territorials de l’APS, fins a un total previst de 30, aproximadament. • Redacció de la modificació de la Llei 7/2003, de 25 d’abril, de protecció de la salut, amb l’objectiu de regular la situació del personal que ha desenvolupat funcions i activitats en l’àmbit de la salut pública a Catalunya, per tal de millorar la prestació del servei de salut pública i de la coherència interna dels sistema de salut a Catalunya. Aquest projecte de llei, però, no podrà veure la llum aquesta legislatura ja que el Parlament de Catalunya n’ha sol·licitat dictamen al Consell Consultiu. • Els projectes demostratius de desplegament de la futura ASPCAT al Maresme Centre (amb la participació de 13 municipis) i al Baix Camp, amb la previsió de posar en marxa un total de 7 projectes semblants abans de finals d’any. • La formulació del catàleg de prestacions i de la cartera de serveis de salut pública, amb un especial desenvolupament en l’àmbit de la protecció, de la prevenció i de la promoció. • L’increment substancial del pressupost destinat a la salut pública, que al 2006 ha estat el doble del que era al 2003, i reflecteix un creixement anual mitjà del 28,7% en el període 2004-2006. El Govern ha fet una aposta per un nou concepte de salut que advoca no només intenta curar la malaltia, sinó també procura desenvolupar estratègies efectives de prevenció, promoció i protecció de la salut 230 Balanç Pla de Govern Prevenció, promoció i protecció de la salut Pel que fa al segon eix de treball, s’han formulat i implementat polítiques de salut pública que concreten aquestes estratègies. Les actuacions més ressenyables en aquests àmbits han estat: • Prevenció de les desigualtats en salut, ja siguin socials, econòmiques o culturals. A través del Plans integrals de salut als barris, el Departament de Salut està desenvolupant programes de salut comunitària adreçats a les necessitats específiques de cada un dels 46 barris que participen del “Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial” promogut per la Llei 2/2004, coneguda com a “Llei de barris”. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 • Prevenció de l’extensió de l’obesitat. El Programa per una alimentació i activitat física saludables (PAAS), que ja es troba en desenvolupament, incorpora 19 activitats, entre les quals les més rellevants es destaquen a continuació. Activitats del PAAS Font: Departament de Salut Àmbit Comunitari Setmana TV3: “Ve de gust...menjar bé” Tamborinada 2006 a la carta: “mengem d'una manera saludable i fem exercici” Punts de decisió activitat física metro Àmbit Escolar Revisió menús escolars Guia “L’alimentació saludable a l’etapa escolar” Àmbit Empresarial Restaurants promotors alimentació mediterrània Menjadors d’empresa Web sobre nutrició Àmbit Assistencial Revisió protocols Guia activitat física Formació • Lluita contra el sedentarisme: mitjançant el Pla d’implantació progressiva en activitat física i salut a Catalunya (PIP), que consisteix en la prescripció d’activitat física com a eina terapèutica. Aquest Pla ja s’ha implantat en 21 àrees bàsiques de salut (ABS) i s’espera poder arribar a la seva implantació en 75 ABS a finals d’aquest any. • Prevenció dels embarassos no desitjats: el Pla per a la prescripció gratuïta de la píndola de l’endemà es va posar en marxa l’octubre de l’any 2004. Des de llavors fins al juny 2006, el grup d’edat on existeix un major consum de la píndola postcoital es situa entre els 16 i els 24 anys, en concret amb un 60% del total de consumidores. Els dos terços de la dispensació es fa a Atenció Primària mentre que la resta es realitza a les urgències hospitalàries. • Vigilància, prevenció i control de les infeccions de transmissió sexual (ITS): amb un programa específic amb aquesta finalitat, que ha permès fer un diagnòstic acurat de la situació epidemiològica de la població, així com l’establiment d’una xarxa sentinella de metges i laboratoris d’atenció primària, i arribar a un consens en la definició del catàleg de serveis de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en matèria de prevenció i control de les ITS. Com que el Pla s’ha iniciat l’any 2005 no existeixen encara indicadors d’impacte. Balanç Pla de Govern 231 �Freqüència de casos de la sífilis, gonocòccia i infecció genital per clamídies, Catalunya, 1999-2004 (nombre de casos) Font: Departament de Salut 400 350 300 250 200 150 100 50 356 Inf gen. Clamydia 325 270 229 Sifilis 290 268 220 146 Inf gonocòccica 199 209 97 92 1999 2000 0 196 117 2001 202 295 219 142 2002 2003 2004 A molts països europeus des de finals de 1996, es detecta un augment en la notificació de la infecció per gonococ, sifilis i clamídia, així com dels brots de sífilis, limfogranuloma veneri (LGV), hepatitis A i shigellosis per via sexual. A Catalunya l’any 2005 s’inicia el procés de la notificació obligatòria individualitzada d’aquestes malalties, per tal de poder millorar les mesures de la prevalença de les ITS (infeccions de transmissió sexual) en poblacions determinades i facilitar més implicació de l’àmbit assistencial en la recerca que millori la prevenció i intervenció de problemes de salut pública. • Promoció de la salut maternoinfantil: aquesta s’ha dut a terme a través de la difusió de nous protocols i informes (sobre el nen immigrat, l’alta hospitalària, els informes d’indicadors maternoinfantils i un monogràfic sobre població estrangera) i també la promoció de la lactància materna, entre altres. • Promoció de la salut escolar: a banda de les activitats habituals d’educació sanitària a l’escola (salut bucodental, hàbits higiènics i estils de vida), s’ha desenvolupat el Programa salut i escola, que per la seva novetat es desenvolupa en la fitxa annexa. El Govern fa complir amb rigor la llei de mesures contra el tabaquisme • Prevenció i control del tabaquisme: a través del control i el seguiment del compliment de la llei (Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac), la creació d’unitats de deshabituació i l’ajuda a deixar de fumar, així com una intensa activitat d’inspecció dels establiments i d’implicació de la societat civil i dels sectors econòmics. • Promoció de la salut mental i prevenció de les addiccions: a través de diferents iniciatives, algunes en el marc de la UE (alcohol i salut mental); el Pla integral d’atenció al consum de cocaïna, el Programa d’atenció als joves consumidors o la Prevenció riscos cànnabis. O iniciatives innovadores, com la posada en marxa d’un programa pilot de prevenció i detecció precoç del joc patològic i conductes addictives no tòxiques. I finalment, la formulació d’una estratègia nacional enfront de les drogodependències. • Edició de la guia higiènicosanitària per a professionals de tatuatges, pírcings i micropigmentació: una iniciativa pionera per a minimitzar els riscos sanitaris d’aquestes pràctiques, cada vegada més emprades per la 232 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 població, material que complementarà el nou Decret en fase de tramitació sobre tatuatges i pírcings. • Reformulació estratègica de la salut laboral inclosa en la proposta organitzativa de l’ASPCAT: reorientar les actuals Unitats de Salut Laboral (USL), que són punts de suport a l’atenció primària i especialitzada, en coordinació amb el Departament de Treball i Indústria, i estan integrades en la xarxa pública. Les USL són la frontissa entre els sistema de salut i el de la malaltia professional i l’accident laboral. Ja tenen un paper fonamental en les activitats del Departament de Treball i Indústria en matèria de prevenció de riscos laborals, i també han d’assolir aquest rol protagonista en l’assessorament a l’atenció primària i als serveis de prevenció de riscos laborals. Vigilància i monitorització Finalment, i en relació amb l’ampliació de la capacitat de vigilància i monitorització de la salut i dels factors determinants que la condicionen, cal destacar les actuacions següents: • Pla de pandèmia de grip: s’ha creat una Comissió Interdepartamental per a la prevenció i el control d’una possible pandèmia de grip, s’han elaborat protocols d’actuació i coordinació, s’han posat en marxa iniciatives de formació, així com també la compra d’equips i de medicació antiviral. • Accions de control de les instal·lacions de risc de legionel·losi: a més de l’aprovació d’un nou decret que intensifica les mesures de control (Decret 352/2004), s’ha incrementat el nombre d’inspeccions i controls, en més de 2.600 torres de refrigeració o condensadors evaporatius. El resultat n’ha estat una reducció de l’impacte de la magnitud i gravetat dels brots de legionella, passant d’una mitjana de 12 casos per brot detectat al 2002 a 4 casos al 2005). • Vigilància ambiental: arran de la preocupació pels residus acumulats a la zona de Flix, des del 2004 s’ha posat en marxa un programa de vigilància i control de les aigües i aliments de l’area d’influència de l’Ebre. Això complementa les prop de 39.000 determinacions analítiques de control d’aigües de consum anuals. Així mateix, s’ha posat en marxa l’estudi de l’avaluació de l’impacte en salut de la contaminació atmosfèrica a la regió metropolitana i l’Observatori de la Masó sobre salut i medi ambient al Camp de Tarragona, amb la participació del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL). Finalment, es troba en procés de tramitació el projecte de Decret de mesures addicionals de seguretat en el control de plagues i d’utilització de plaguicides. • Vigilància i seguretat alimentària: s’han desenvolupat els Procediments de classificació dels establiments alimentaris de risc, i s’han incrementat les inspeccions, fins a una xifra mitjana de 218.000 inspeccions anuals, així com també l’anàlisi de mostres alimentàries, amb una mitjana de prop de 41.000 mostres analitzades anualment. Cal també destacar el suport als sectors agroalimentaris i comercials, que ha suposat l’elaboració de la Guia per a l’autocontrol als establiments alimentaris, així com la guia sobre Traçabilitat a Catalunya. Balanç Pla de Govern 233 �Balanç Les noves polítiques El curs 2004-2005 es van atendre 2.242 consultes, la gran majoria referents a salut sexual afectiva i alimentària. % En un exemple de col·laboració entre departaments, Salut i Educació van iniciar el curs 2004-05 la primera de les tres fases de desplegament del Programa salut i escola amb l’objectiu de millorar la coordinació entre els dos àmbits i donar, així, una resposta més eficaç a les necessitats dels adolescents. El curs vinent es completarà el Programa, que treballa tres grans àrees: la promoció i la prevenció d’hàbits i estils de vida saludables (salut afectivo-sexual, salut mental, consum de drogues, alcohol i tabac, i trastorns de l’alimentació); la detecció precoç de senyals d’alarma, que requereixen una interconsulta amb els equips especializats; i finalment apropar els serveis de salut tant al professorat com als alumnes. Agents implicats en el Programa Salut i Escola Font: Departament de Salut Temes tractat en la Consulta Oberta (curs 2004-05) Font: Departament de Salut Centres Alumnes docents (3r i 4t d’ESO) 3 2 2 36 11 ABS Infermeria1 Municipis implicats 1a Fase: curs 2004-05 198 27.036 71 (20,82%) 129 180 292 37.444 99 (29,03%) 151 167 curs 2006-07 484 55.520 171 (50,15%) 308 365 Total 974 120.000 341 588 712 La salut pública ha entrat, per primera vegada, com a tema principal de l’agenda política del Govern, i un símbol destacat n’ha estat el canvi de nom del departament responsable d’aquestes polítiques: el Departament de Salut (abans Sanitat i Seguretat Social). Es vol entroncar així amb les polítiques més modernes en l’àmbit de la salut, que tendeixen a invertir més en prevenció (promoció i protecció) per tal d’haver de gastar menys en curació. Malauradament, l’escurçament de la legislatura no ha permès posar en marxa encara l’Agència de Salut Pública de Catalunya, però tot i així cal destacar l’indubtable embranzida que ha pres aquest camp al nostre país, i els avenços tangibles fets en la seva reordenació i descentralització, comptant amb una àmplia participació i consens. Aquests són prou garantia de consolidació d’aquesta política pública. Alguns dels innovadors programes iniciats, com el de salut i escola, ens situen en la línia dels països amb polítiques més avançades en aquest camp. Per tot això, s’estima que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 és un objectiu en vies d’assolir-se. 2a Fase: curs 2005-06 23a Fase: 11 12 1 Un professional per cada 2 centres d’ESO 23 Sexual afectiva Maltractament Alcohol Tabac Activitat física Alimentació Altres drogues Salut mental 234 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 235 �Una nació socialment avançada Salut i polítiques sanitàries 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques Punt de partida Els repte principal a què s’enfronta el nostre sistema sanitari, sobretot en la seva vessant assistencial, és conseqüència de l’increment de la demanda, motivat entre d’altres fenòmens, per l’augment poblacional: envelliment de la població, població nou vinguda i repunt de la natalitat, i donar compliment a l’exigència ciutadana de millora de la qualitat en la provisió del servei. En el context descrit calia un cop de timó i donar un nou impuls a l’atenció sanitària del nostre país per respondre a tots els reptes plantejats. En aquest marc, l’objectiu de les actuacions del govern s’han centrat en millorar els diferents àmbits de l’assistència sanitària: Els esforços que el Govern dedica a l’àmbit de la salut tenen el seu reflex quantitatiu, entre d’altres, en el pressupost i les inversions en infraestructures: • Pressupost: les polítiques de salut són una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya que per a l’any 2006 hi destina un import de 7.949 milions, xifra que representa un increment del 42% respecte del pressupost de 2003, sense la generació d’un nou dèficit, i un 26,8 per cent del pressupost consolidat de la Generalitat de Catalunya. Aquest ritme de creixement ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita en pocs anys (1.658 euros per càpita l’any 2012). Enguany, el Govern de Catalunya destina a la sanitat 1.118,69 euros per càpita, és a dir, 3’06 euros diaris per persona. Evolució del pressupost del Departament de Salut, 2003-2006 Font: Departament de Salut Pressupostos 2003 2004 2005 2006 Incr. 03/06 % Incr. 03/06 Departament de Salut 5.596 6.616 7.229 7.949 2.353 42,0% • Inversions: per millorar les infraestructures sanitàries, molt descapitalitzades per la manca d’inversions dels últims anys, el Govern va aprovar el Pla d’Inversions en Equipaments de Salut, horitzó 2012. M€ Un major finançament d’equipaments de salut. Pressupost de capital per al finançament d’inversions Font: Departament de Salut 1 L’atenció primària 2 L’atenció hospitalària 3 Les urgències, emergències i el transport sanitari 250 4 La salut mental 225 5 Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) 6 La recerca biomèdica 150 7 L’atenció sociosanitària 125 El Departament de Salut ha hagut de donar resposta a l’increment de demanda provocat, principalment, per l’envelliment de la població i per la immigració 236 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Aquest pla suposarà una inversió de més de 3.600 M€ en 799 actuacions, amb 232 obres noves (178 centres de salut, 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. 229,7%* 200 175 138,9% 100 119,3% 101,8% 75 92,2% 77,5% 75,9% 78,4% 79,5% 84,8% 50 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Desenvolupament de l’acció del Govern La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’actuació d’aquest Departament, que ha de fer front a un increment de la demanda provocada per la immigració, l’envelliment de la població i el repunt de la natalitat. D’altra banda l’envelliment de la població fa que calqui adaptar el sistema per donar resposta a les malalties cròniques i a la dependència. Mai a Catalunya s’havia invertit tant en salut 146,0% 2005 2006 * Prevsió Balanç Pla de Govern 237 �232 obres noves i 567 reformes i ampliacions previstes fins l’any 2012 Font: Departament de Salut Alt Pirineu i Aran: 41,3 M€ 3 obra nova, 9 reforma Lleida: 151,7 M€ 12 obra nova, 50 reforma Camp de Tarragona: 190,4 M€ 22 obra nova, 51 reforma 14 hospitals nous fins l’any 2012 Font: Departament de Salut En l’àmbit hospitalari cal destacar la inauguració de l’Hospital del Vendrell al Baix Penesdès i l’inici de les obres dels hospitals d’Olot, de Mollet del Vallès i del Baix Llobregat a Sant Joan Despí, així com l’acord amb el Ministeri francès de Sanitat i Solidaritat per a la construcció del nou Hospital Transfronterer a Puigcerdà Hospital Transfronterer (Puigcerdà) Hospital d’Olot Girona: 435,4 M€ 38 obra nova, 52 reforma Catalunya central: 178,9 M€ 14 obra nova, 18 reforma Hospital de Santa Caterina (Salt) Hospital Doctor Josep Trueta (Girona) Hospital d’Igualada Hospital de Mollet Barcelona: 2.252,5 M€ 128 obra nova, 345 reforma Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet) Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada Hospital de Rubí-Sant Cugat Hospital de Sant Boi Hospital del Vendrell Terres de l’Ebre: 52,9 M€ 15 obra nova, 42 reforma Hospital de Sant Pau (Barcelona) Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí) Hospital de Reus Acabat En obres No iniciat Nou De substitució 178 nous centres per a l’atenció primària fins l’any 2012 Font: Departament de Salut Alt Pirineu i Aran 2003: 9 CAP i 84 CL 2004-10: 2 CAP Lleida 2003: 23 CAP i 190 CL 2004-10: 8 CAP i 1 CL Terres de l’Ebre 2003: 24 CAP i 52 CL 2004-10: 5 CAP i 9 CL Catalunya central 2003: 43 CAP i 113 CL 2004-10: 11 CAP i 1 CL Girona 2003: 46 CAP i 183 CL 2004-10: 14 CAP i 14 CL Barcelona 2003: 219 CAP i 87 CL 2004-10: 83 CAP i 12 CL Camp de Tarragona 2003: 33 CAP i 126 CL 2004-10: 9 CAP i 9 CL L’atenció primària L’actuació més important en aquesta línia assistencial ha estat, en el marc del Pla Estratègic de l’Atenció primària, que preveu un conjunt d’accions per millorar l’eficàcia i l’eficiència del model actual, el Pla de Xoc als centres de salut. Aquest pla ha suposat, entre d’altres, una major dotació de professionals en els centres de salut i l’atorgament d’un “nou paper a la infermeria i als auxiliars d’infermeria”. Així, s’ha avançat en la constitució de la “Taula per l’avenç de la professió infermera a Catalunya” i en la futura creació del “Consell de la Professió Infermera” que permetran potenciar i optimitzar la professió d’infermeria dins del sistema sanitari català. A més a més, i encara en l’àmbit de l’AP, aquesta legislatura s’ha creat un nou dispositiu assistencial amb l’objectiu de millorar l’atenció a les urgències: els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP). Aquests centres són serveis que concentren l’atenció urgent i l’atenció continuada de la població de referència de diversos equips d’atenció primària (EAP), amb professionals provinents dels propis EAP, amb serveis de diagnòstic per la imatge i una alta capacitat resolutiva i que en general estan oberts 24 hores cada dia, qüestió que també ha de permetre descongestionar els serveis d’urgències dels hospitals. CAP: centres d’atenció primària CL: consultoris locals 238 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 239 �En una primera fase (2006-07) es posaran en marxa 12 CUAP per arribar a un total de 34 CUAP l’any 2012 i donar cobertura a més de la meitat de la població de Catalunya 12 Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) 2006-2007 Font: Departament de Salut A més a més s’ha incrementat l’activitat mitjançant sessions de tardes (5.000 proves diagnòstiques i 22.000 consultes especialistes). Evolució de les llistes d’espera - Registre Central d’Assegurats (RCA) Font: Departament de Salut Activitat Llista d’espera CUAP Girona Desembre 2003 Desembre 2005 Diferència 2003-2005 141.520 155.686 14.166 (10%) 66.567 58.700 -7.867 (-11,8%) Temps de resolució 5,64 4,52 -1,12 (-19,85%) Població Catalunya 6.807.498 7.105.324 297.826 (4,4%) 97,8 82,6 Taxes x 10.000 hb. Disminució d’un 11,8% en 2 anys de les llistes d’espera per operar-se i augment d’un 10% en el mateix període de l’activitat quirúrgica * Dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 1 de gener 2004 ** Població del RCA, 31 de gener de 2005 CUAP Manresa CUAP Sabadell CUAP Cerdanyola CUAP St. Andreu de la Barca CUAP Martorell CUAP Barcelona Manso CUAP L’Hospitalet CUAP Cornellà CUAP Lleida CUAP Salou CUAP Tortosa CUAPS en funcionament CUAP Rbla. Ferran, Lleida CUAP St. Andreu de la Barca CUAP Sabadell CUAP Salou CUAP Sant Ildefons, Cornellà CUAP Güell, Girona Finalment, la ICS ha adquirit més de 1.900 nous equipaments pel sistema de rènting que, durant els propers mesos, arribaran de forma progressiva als centres de salut de tot el territori. Aquests aparells permetran que els professionals d’atenció primària tinguin més capacitat per resoldre els problemes de salut amb una major prevalença entre la població catalana. Per exemple, els espiròmetres, pulsioxímetres i mesuradors de CO permetran millorar l’atenció al tabaquisme i a les malalties respiratòries cròniques. Les càmeres no midriàtiques i els tonòmetres, que serveixen per fer revisions oftalmològiques, permetran millorar l’atenció a les persones diabètiques. Els electrocardiògrafs i els desfibril·ladors milloraran l’atenció a les persones amb malalties cardíaques. Els electrobisturís i els aparells de crioteràpia permetran fer petites intervencions quirúrgiques i atendre els casos lleus de lesions dermatològiques. L’atenció hospitalària Primer, una de les mesures més destacades en l’àmbit hospitalari ha estat el Pla de Xoc de les llistes d’espera per tal de garantir un temps màxim d’espera inferior a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.) i, com a novetat en aquesta legislatura, s’han suprimit els períodes d’espera tècnica i s’ha desenvolupat un nou sistema d’informació nominal que permetrà obtenir els indicadors de llistes d’espera per a proves diagnòstiques i consultes externes amb major fiabilitat gràcies a una major homogeneïtat de les dades obtingudes, facilitant la presa de decisions i l’establiment d’uns temps màxims de garantia per a les proves diagnòstiques i consultes a l’especialista. 240 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Segon, i encara amb relació a les esperes, s’ha posat en marxa el Programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa d’Hospitalària d’Utilització Pública. En una primera fase, els circuits van ser per als tumors més freqüents i que causen més mortalitat i morbiditat: digestius, pulmonars i mamaris. La mitjana de dies des de la sospita de càncer fins a l’inici de tractament és de: còlon, 31 dies; mama, 28 dies i pulmó, 35 dies Tercer, en el marc el Pla de Salut, el Departament ha aprovat sis Plans directors: quatre d’aquests plans es centren en les malalties més prevalents (Oncologia, Sociosanitari, Salut mental i addiccions i Malalties de l’aparell circulatori) i els dos restants es centren en matèries prioritàries per al Govern (Immigració i cooperació i Recerca biomèdica). Quart, volem destacar els diferents plans de reordenació de l’atenció especialitzada que s’estan portant a terme com el Pla estratègic de reforma de l’atenció especialitzada ambulatòria, el Pla Estratègic d’Ordenació Pediàtrica, el Pla estratègic de reordenació de l’atenció maternoinfantil als hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública i el Pla estratègic d’atenció domiciliària (ATDOM). Durant aquest any 2006 s’ha incidit especialment en l’anàlisi detallada de l’estat de situació dels models actuals, tots ells amb una implantació molt heterogènia en el territori i no prou adaptada als canvis dels darrers anys. Les qüestions relatives a la definició dels nous models estaran enllestides a finals d’aquest any per tal de poder desplegarlos i implantar-los el 2007. Cinquè, si en l’apartat anterior destacàvem els CUAP’s com un nou recurs, a camí entre l’atenció primària i l’hospitalària s’ha creat un nou recurs com són els hospitals lleugers o de proximitat. Es conceben com a dispositius d’atenció especialitzada sense internament que aglutinen l’atenció especialitzada ambulatòria (consultes d’especialistes), activitats típicament hospitalàries com la cirurgia major ambulatòria o l’hospitalització de dia, suport diagnòstic i urgències. Aquest tipus de dispositiu depèn d’un hospital de referència i els trets característics han de ser la rapidesa en l’atenció (visita única sempre que sigui possible), la utilització intensiva de les tecnologies de la informació (TIC) i la integració dels diferents tipus d’atenció. Sisè, també volem destacar el fet que s’hagi començat a treballar, d’una banda, en l’ús terapèutic del cànnabis a Catalunya a través de la constitució d’una comissió. S’han encetat tres línies bàsiques d’actuació: la primera línia basada en recopilar i difondre tota la informació científica disponible sobre l’ús terapèutic del cànnabis, la segona línia basada en un pla pilot d’utilització terapèutica a Catalunya sota un protocol i, per últim, l’impuls de la recer- Pressupost sanitari públic destinat als grups de malaties més prevalents (CIM-9) Font: Departament de Salut Malalties (x1000€) % Aparell circulatori 1.154.358 17,3 10,9 Aparell respiratori 730.285 Transtorns mentals 625.921 9,4 Neoplàsies 609.221 9,1 Aparell digestiu 512.430 7,7 Aparell locomotor 461.803 6,9 Balanç Pla de Govern 241 �Evolució del pressupost de rehabilitació Font: Departament de Salut % increment resp. 2004 euros Ambulatòria 16,9 23.836.159 Domiciliària 125,4 18.510.593 Logopèdia 203,8 4.542.894 56,6 46.889.646 Total Evolució de l’activitat contractada de rehabilitació Font: Departament de Salut ca sobre les possibilitats d’utilització terapèutica de cànnabis. D’altra banda, regular les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals (en aquests moments en tràmit d’informació pública) i crear un registre de professionals i de centres de formació autoritzats. Finalment, fer referència a un dels indicadors en els quals Catalunya és pionera: les donacions d’òrgans, que fan possible no sols salvar la vida de moltes persones, sinó també millorar la de tants pacients. En realitat no seria possible si la població de Catalunya no fos tan solidària i generosa. Evolució del nombre i de la taxa per millió de població (pmp) de donants de cadàver vàlids durant el període 1991-2005 Font: Departament de Salut 350 38,6 38,4 300 % increment resp. 2004 Num. processos 250 200 Ambulatòria 16,5 203.388 150 Domiciliària 117,9 30.095 100 153 25.811 50 30,4 259.293 0 Logopèdia Total 27,2 26,1 24,6 165 158 149 32,3 31 33,3 196 188 203 36,2 39,4 39,1 36 35,9 38 37 259 259 235 236 225 247 249 234 241 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Les noves polítiques L’objectiu de la millora de les urgències, emergències i del transport sanitari passa per aconseguir una millora del temps de resposta i l’equitat territorial. En la situació de partida no es diferenciava el transport sanitari urgent (TSU) del transport sanitari no urgent (TSNU). En la nova convocatòria s’han fet dos concursos per separat, un per cada tipus de transport. Per al transport sanitari urgent s’ha tingut en compte l’estructura territorial i les hores de cobertura. Per a l’activitat del transport sanitari no urgent s’ha tingut en compte els serveis programats a atendre. En l’àmbit del transport sanitari hem de destacar: • El creixement del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31% (1.142 ambulàncies l’any 2006). • L’increment del pressupost dedicat a transport sanitari en un 113,2% (175’8 M€). 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Donants vàlids Taxa de donació Total En aquesta legislatura s’han adjudicat els concursos del transport sanitari (l’urgent i el programat) i el de la rehabilitació 242 Balanç Pla de Govern Les urgències, emergències i el transport sanitari Durant aquesta legislatura s’ha implementat una reforma profunda de les urgències, emergències i el transport sanitari amb els objectius de millorar el temps de resposta i l’equitat territorial. S’ha creat una única empresa, a partir de la fusió SEMSA i SCUBSA, que es responsabilitza de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. I s’han adjudicat els concursos del transport sanitari urgent i del no urgent d’acord amb el nou model descrit a la fitxa annexa. També s’ha fet un nou concurs en relació a la rehabilitació, per tal de reordenar-la i potenciar-la amb un important increment de pressupost i de l’activitat contractada (vegeu la taula). Amb aquest nou concurs s’ha potenciat sobretot la rehabilitació domiciliària i s’han incorporat noves indicacions de rehabilitació com són la incontinència urinària d’esforç, la rehabilitació respiratòria i rehabilitació domiciliària a malalts neuromusculars amb discapacitat greu. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Import concurs 2000 TSU+TSNU Import concursos 2005 TSU+TSNU 33M€ 175,8 M€ • L’increment de personal: en més de 5.000 professionals. Nova imatge Balanç Pla de Govern 243 �La salut mental ha estat una prioritat del Govern Atenció a la salut mental En aquest àmbit el Govern està aplicant les mesures previstes al Pla director de Salut Mental i Addiccions per implantar el nou model comunitari i proactiu d’atenció que garanteixi una resposta integral i de qualitat. L’objectiu és potenciar la coordinació i complementarietat de la xarxa de salut mental i addiccions en el territori, en col·laboració amb l’atenció primària. En aquest àmbit els principals programes i actuacions han estat orientats a l’increment de l’oferta d’atencions psicoterapèutiques, atenció domiciliària i programes psicoeducatius adreçats a les famílies, i podem destacar: • La implantació de programes específics en el territori: Pla de serveis individualitzat (PSI). Programa trastorns mentals greus en infants. Rehabilitació comunitària. • Els Plans de reordenació de l’atenció a patologies emergents: trastorns del comportament alimentari, TLP, joc patològic... • Programes d’atenció als adolescents amb trastorns mentals i problemes de consum. • Programa d’atenció a poblacions vulnerables (immigrants, violència de gènere). • L’increment de llits psiquiàtrics en els hospitals generals i actuacions lligades a la reconversió psiquiàtrica: unitats de patologia dual, unitats d’alta dependència psiquiàtrica, unitats polivalents ( p. ex. Amposta). • Programa d’atenció a les urgències psiquiàtriques domiciliàries (Barcelona, Lleida/Tarragona/Terres de l’Ebre/ Girona/ Central). 17 nous centres de salut mental i 18 nous centres sociosanitaris fins l’any 2012 Font: Departament de Salut Alt Pirineu i Aran Catalunya central 1 centre AS: 9,5 M€ Girona 4 centres SM: 9,8 M€ 2 centres AS: 13,9 M€ Lleida 2 centres AS: 16,3 M€ Barcelona 11 centres SM: 42,1 M€ 12 centres AS: 95,6 M€ Terres de l’Ebre 1 centre SM: 1,9 M€ Camp de Tarragona 1 centres SM: 2,7 M€ 1 centre AS: 10 M€ SM: salut mental AS: atenció sociosanitària En l’àmbit interdepartamental, s’ha desenvolupat: • Un nou model d’atenció a la salut mental i les addiccions en els centres de justícia juvenil. • Serveis específics per a persones amb discapacitats intel·lectuals i trastorns mentals. • Unitats funcionals d’atenció a la primera infància amb discapacitat psíquica i trastorns mentals. • I s’ha preparat el protocol d’atenció a les urgències, als trasllats i als ingressos involuntaris de persones amb malaltia mental Finalment, i en relació a les inversions en aquest àmbit, està previst que s’inverteixin més de 68 M€ fins l’any 2012, concretades en més de 17 centres. 244 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Noves tecnologies (TIC) Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són eines adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema i han d’estar al seu servei i al dels professionals. En aquest àmbit volem destacar, primer, el Projecte de Recepta Electrònica a Catalunya, que es porta a terme com a experiència pilot en 5 ABS (Salt, La Bisbal, Tortosa Est, Tortosa Oest i Ulldecona) i que atenen al voltant de 100.000 usuaris i on estan implicats 200 metges i 40 farmàcies. Una vegada es garanteixi que el model en la fase pilot s’ajusta a les finalitats i necessitats del projectes s’implantarà progressivament a tota Catalunya. Segon, l’Institut Català de la Salut (ICS) ha iniciat la transformació i modernització dels sistemes d’informació dels processos assistencials de la seva xarxa hospitalària. S’implanten una sèrie d’eines tecnològiques innovadores que faciliten la feina als/a les professionals i simplifiquen i normalitzen els projectes de gestió. Un dels elements clau en el desenvolupament del projecte és la implementació de la història clínica electrònica, que estarà a disposició de tots els i les professionals que atenguin pacients en un hospital determinat i que tinguin autorització d’accés a aquestes dades. Tercer, destacar també els projectes de telemedicina: l’Hospital de Bellvitge ha posat en marxa un servei de telemedicina per als pacients trasplantats renals de les Terres de l’Ebre. A partir d’aquesta experiència pilot es valorarà la possibilitat d’estendre aquest servei a altres llocs. També han entrat en funcionament dos serveis pioners a la demarcació de Tarragona: la visita mèdica per videoconferència a Prades i la teledermatologia a Cornudella de Montsant. L’objectiu és apropar els serveis d’atenció primària als ciutadans aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació. En total s’han iniciat 40 proves pilot de projectes de telemedicina a tot Balanç Pla de Govern 245 �Catalunya i ja s’han consolidat algunes com a servei permanent. En aquesta àrea també s’està treballant en un Pla Integral de telemedicina D’altra banda, ja són 541 els centres d’atenció primària que ja disposen de banda ampla, mentre que a finals de 2003 només n’hi havia 9. El Programa de nous centres de recerca convertiran Catalunya en un important pol biomèdic internacional La recerca biomèdica Per avançar en la recerca, el Govern va dissenyar el Pla director de la Recerca Biomèdica. S’ha impulsat la creació d’institucions que han d’impulsar la investigació en camps especialitzats que afecten a la salut. S’ha creat la “Fundació privada Institut de Bioenginyeria de Catalunya” (IBEC). La finalitat d’aquest institut és la d’esdevenir un referent internacional de primera línia en el desenvolupament de la recerca multidisciplinar i la docència en enginyeria biomèdica. S’ha creat el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) que tindrà per missió promoure i desenvolupar recerca epidemiològica avançada sobre els determinants ambientals que afecten la salut humana per tal de facilitar la prevenció i el control dels seus efectes perjudicials. S’ha creat del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), així com el seu Banc de Línies de Cel·lulars. El desembre de 2005 també es va crear l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB); i molt recentment (juliol 2006), el Centre de Recerca en Salut Internacional (CRESIB), a més de tenir prevista la creació pel mes de setembre de l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer, que treballarà en la investigació en el camp del càncer. Altres institucions creades són l’Institut de Recerca en Metàstasis tumorals, el Centre d’Investigació en salut internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Traslacional en càncer (UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP. Els territoris pilot del ProdeP Font: Departament de Salut Pallars Sobirà Pallars Jussà Garrotxa Berguedà Osona Gironès Bages Segrià Sabadell Cornellà Mataró Barcelona: Eixample, la Barceloneta L’Hospitalet de Llobregat: Collblanc - la Torrassa Baix Camp Montsià Balanç El ProdeP ha permès avançar en 14 projectes demostratius en l’atenció a la dependència a Catalunya 246 Balanç Pla de Govern L’atenció sociosanitària En aquest àmbit el Govern està implementant, a banda del Pla director sociosanitari, el Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral (malaltia molt prevalent en gent gran) i diferents programes per a l’Atenció al malalt fràgil i promoció de l’autonomia personal (Preparació de l’alta hospitalària, Programa ATDOM, entre d’altres). Com a novetat en aquesta legislatura, el Departament de Salut conjuntament amb el Departament de Benestar i Família estan executant a 14 territoris pilot el Programa per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependències (Prodep). La seva finalitat és avançar cap a un sistema integral, on es trobin funcionalment l’àmbit sanitari i el social per garantir una continuïtat assistencial necessària per a les persones amb dependència. Aquest havia de ser l’embrió de l’Agència de la Dependència que, per manca de temps, no es podrà crear en aquesta legislatura. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Les millores introduïdes en aquest àmbit han estat importants: s’ha incrementat el pressupost (i s’ha gestionat amb rigor), s’ha tornat a invertir en infraestructures (per crear nous equipaments, renovar els existents i millorar els mitjans disponibles) i s’han fet avenços importants en els diferents nivells de l’assistència. A més a més, s’han posat els fonaments perquè Catalunya participi de la recerca mèdica mitjançant la creació de centres punters dedicats a la investigació i s’han implantat projectes pilot en l’ús de les TIC que revertiran en una millora de l’assistència al ciutadà, entre d’altres. Per tot això es considera que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és un objectiu assolit. Balanç Pla de Govern 247 �Una nació socialment avançada Salut i polítiques sanitàries Pactes de salut signats Font: Departament de Salut 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari Punt de partida En l’àmbit de la salut els dos grans objectius del Govern són millorar l’organització del sistema per garantir la qualitat i la modernització, i millorar el sistema de finançament perquè el model vigent és del tot insuficient. Els dos eixos estratègics han estat: S’ha implantat un nou model català de salut basat en el triangle ciutadà/professional/territori 1 Potenciar els principis i el paper dels protagonistes del sistema sanitari, que s’ha d’organitzar atenent al ciutadà, als professionals i al territori. 2 Millorar el finançament de la sanitat i aconseguir que en 8 anys el seu percentatge respecte al PIB s’equipari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars al nostre. Desenvolupament de l’acció del Govern Potenciar els principis i el paper dels protagonistes del sistema sanitari El procés de definició d’un nou model Català de salut —inspirat en els principis de qualitat, equitat, eficiència, transversalitat entre sectors i departaments, integració a nivell territorial, participació, transparència, subsidiarietat, substituïbilitat de recursos i sostenibilitat econòmica i financera— ha estat el fil conductor de les diferents accions que s’han desenvolupat en l’àmbit territorial. Val a dir que, a diferència del que prevèiem a l’inici de la legislatura, aquest nou model s’ha pogut implementar sense haver de modificar l’actual Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. En aquesta línia, s’ha fet una aposta estratègica per a la descentralització, la governabilitat i la participació a través dels Governs Territorials de Salut (GTS). El Decret 38/2006, de 14 de març, regula la creació de governs territorials de salut. Així, es preveu que a finals de l’any 2007 s’hagin creat 36 GTS a tot el territori de Catalunya. De moment, com a pas previ a la seva creació, s’han signat 29 pactes de salut. Pactes de salut signats (29) Territori Data signatura Garrotxa 17/05/2004 Alt Empordà 03/12/2004 Osona 28/01/2005 Baix Camp 01/03/2005 Maresme 19/04/2005 Garraf 02/05/2005 Baix Penedès 07/06/2005 Alt Camp-Conca Barberà 23/06/2005 Tarragonès 20/07/2005 Baix Llobregat Nord 11/10/2005 Baix Montseny 02/11/2005 Baix Llobregat Litoral 04/11/2005 Alt Penedès 22/11/2005 Baix Vallès (Mollet) 02/12/2005 Baix Ebre 03/12/2005 Montsià 03/12/2005 Pla de Lleida 18/01/2006 Vallès Occ.sector oest (Sabadell) 17/03/2006 Vallès Occ. sector est (Terrassa) 17/03/2006 Vallès Oriental (sector central) 17/03/2006 Baix Empordà 24/03/2006 Bages-Solsonès 27/04/2006 Cerdanya 22/05/2006 Alt Urgell 24/05/2006 Pallars Jussà-Pallars Sobirà 25/05/2006 Alta Ribagorça- Aran 26/05/2006 Hospitalet - El Prat 15/06/2006 Baix Ll. - Centre Fontsanta 20/07/2006 Barcelonés - Nord 24/07/2006 A més a més, el Departament de Salut ha estat el primer Departament de la Generalitat de Catalunya en adaptar la seva estructura territorial a les futures vegueries, mitjançant la creació de 7 regions sanitàries a través del DECRET 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries (delimitades en color blau al mapa anterior) i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut. Finalment, el Govern ha aprovat i presentat al Parlament el Projecte de Llei de reforma de l’Institut Català de la Salut per transformar aquest organisme en una empresa pública amb l’objectiu de fer-ne una institució de qualitat, autònoma en la seva gestió, que reti comptes en funció dels seus resultats i permeti també un major nivell de descentralització en la gestió i en la presa de decisions. Aquesta llei no podrà ser aprovada en aquesta legislatura. Així, el territori ha estat un dels eixos d’actuació més importants del Departament de Salut en aquesta legislatura, però n’hi ha hagut dos més: els/les professionals i el/la ciutadà/na. En l’àmbit dels professionals, el Govern ha portat a terme actuacions concretes que, en general, vénen a recollir demandes i reivindicacions històriques del sector: • Conèixer la demografia de les professions sanitàries i fer-ne una planificació futura. • Millorar les condicions laborals dels professionals amb mesures com: l’increment i l’estabilització de plantilles de professional (partíem d’un 21’1% d’interins i ara el percentatge és del 17’6%); Catalunya esdevé la primera CA en incorporar la direcció per objectius i completar la implantació de la carrera professional, importants increments retributius, 248 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 En l’àmbit dels professionals s’han millorat les condicions laborals dels professionals Balanç Pla de Govern 249 �equiparacions de jornades, increment de les activitats formatives (més de 4.500 només en l’àmbit de la ICS), així com la generalització dels sistemes d’informació i de noves tecnologies, a tots els centres, entre altres mesures. • Incrementar la capacitat docent (reconeixement de l’acció tutorial, contracte-docent de tutors...) En l’àmbit de la ciutadania s’han fet avenços molt importants en relació a l’accessibilitat, l’equitat, l’atenció urgent i continuada, les llistes d’espera i el transport sanitari/rehabilitació Targeta sanitària individual (TSI) per regions sanitàries, any 2006 Font: CatSalut Alt Pirineu i Aran Barcelona 65.203 4.951.356 Catalunya central 479.048 Girona 657.948 Lleida 338.122 Tarragona 527.954 Terres de l’Ebre Total 176.537 7.196.168 Però, sense cap mena de dubte, l’actuació més destacada en aquest àmbit ha estat el consens aconseguit en relació a un nou model de relacions laborals, en el qual es garanteix el diàleg permanent mitjançant la creació i diàleg continu entre els professionals, l’Administració sanitària i els diferents agents del sistema, on es debaten i es dóna plena participació als professionals en qüestions relatives a les polítiques departamentals i de planificació dels recursos humans. Aquests nous instruments que han permès obrir el diàleg amb els professionals són: el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, el Consell de la Professió Infermera de Catalunya, la Mesa Social per a un acord marc en matèria de recursos humans (acord per a l’homogeneïtzació de les condicions laborals de tots els professionals del sistema de salut de finançament públic), la Taula per a l’avenç de la professió infermera. En definitiva, s’ha posat fil a l’agulla en l’elaboració d’un veritable Pla de Govern de Recursos Humans del Sistema. Finalment, i en relació a la ciutadania, durant la legislatura s’han fet avenços importants en relació a l’accessibilitat (telèfon, tracte i taulell), l’equitat, l’atenció urgent i continuada (CUAP’S), les llistes d’espera (temps d’espera garantits per operacions quirúrgiques per a malalties no greus, proves diagnòstiques i diagnòstic ràpid de càncer), el transport sanitari, la rehabilitació (nous concursos), entre d’altres (vegeu l’apartat 3.3.2). L’evolució dels principals reptes demogràfics Font: Departament de Salut Població Cens 1981 (Font: INE) Cens 1991 (Font: INE) Cens 2001 (Font: INE) 5.956.414 6.059.494 862.562 (14,4%) 6.361.365 1.107.767 (17,4%) 1. Envelliment Població més gran de 64 anys 2. Immigració Població immigrant 3. Natalitat Nre. de parts 280.167 (4,4%) 79.758 (1980) 56.464 (1991) 64.177 (2001) En relació al finançament, i tal i com descriu la fitxa sobre el finançament de la sanitat, el Govern de Catalunya ha tingut un paper destacat en el reconeixement de la insuficiència financera en aquest sector. D’acord amb l’Informe economicofinancer elaborat pel Departament d’Economia i Finances sobre l’estat de les finances de la Generalitat el 31 de desembre de 2003, la necessitat de finançament total de la sanitat es podia quantificar en 3.559 M€ (2.175 M€ corresponien a la despesa desplaçada –dèficit del departament de Salut de 6,5 M€, dèficit del CatSalut 2.062 M€ i dèficit de la ICS de 107 M€-, 564 M€ per fer front a les pèrdues acumulades del sector concertat i 820 M€ per realitzar inversions per recapitalitzar la ICS). Millorar el finançament de la sanitat Un dels reptes més importants als quals ha hagut de fer front el Departament de Salut durant aquesta legislatura ha estat la manca de finançament de la sanitat. Però n’hi ha hagut d’altres, entre ells volem citar el repte demogràfic (envelliment, immigració i repunt de la natalitat) per l’impacte que ha tingut i que, previsiblement, seguirà tenint: la població usuària de la sanitat catalana ha passat a ser de 7.196.168 de persones (dades de la targeta sanitària individual de desembre de 2005), mentre que a principis de l’any 2004 era de 6.926.191 d’usuaris (febrer de 2004). Per tant, en el bienni 2004-05 hi ha hagut un increment poblacional de 269.977 persones; i es preveu que aquesta tendència continuï. Un dels reptes més importants d’aquesta legislatura han estat la manca de finançament, al qual s’ha intentat donar resposta i, també, el fort creixement demogràfic 250 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 251 �Els compromisos estratègics El finançament de la sanitat: la salut una prioritat El Govern de la Generalitat de Catalunya ha tingut un paper actiu i impulsor en el reconeixement de la insuficiència financera de la sanitat (creixement de la despesa sanitària per sobre dels recursos destinats al seu finançament), fruit d’un insuficient model de finançament pactat l’any 2001, i en la solució d’aquest problema general, que havia de passar, necessàriament, per un acord entre l’Estat i les CA, ja que aquestes es troben limitades per decidir els seus recursos. A banda dels acords presos entre l’Estat i les CA per a la millora del finançament, cal destacar els esforços que ha fet el Govern de Catalunya per gestionar amb rigor el pressupost dedicat a salut i no continuar generant dèficit. Els resultats obtinguts han estat immillorables. Així: • Despesa ajornada o desplaçada: des de 2003 la despesa ajornada no solament no ha crescut, sinó que ha disminuït. L’any 2004 va disminuir en 251 milions, i l’any 2005 en 396 milions, de tal manera que avui la despesa desplaçada en sanitat ha passat dels 2.193 milions que ens vam trobar a 1.546 milions. Evolució de la despesa desplaçada (salut més serveis socials) Font: Departament de Salut Cronologia: Maig 2004 – Informe sobre la situació economicofinancera Posa de manifest l’existència del dèficit sanitari que ha originat un desplaçament de la despesa acumulada. Variació Despesa desplaçada en salut i serveis socials 2.193 1.942 1.546 Juliol 2004 – Grup de Treball per a la Racionalització i el finançament de la despesa sanitària presidit pel Dr. Vilardell Presenta un informe el febrer de 2005 on fa una diagnosi i apunta un conjunt de mesures. 410 Novembre 2004 i gener 2005 – Constitució de grups de treball (Estat) Es posen en marxa els grups de Treball d’Anàlisi de la Despesa Sanitària i el de Població. Setembre 2005 – (Estat) - 7 de setembre: Presentació al Consell de Política Fiscal i Financera dels informes d’ambdós grups de treball - 10 de setembre: Conferència de Presidents - 13 de setembre: Consell de Política Fiscal i Financera Liquidació 2004 252 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Liquidació 2005 • Despesa farmacèutica: malgrat l’increment de demanda i població, s’ha reduït notablement el creixement de la despesa farmacèutica gràcies a les diferents mesures aplicades per a l’ús racional dels medicaments. Evolució dels increments de la despesa farmacèutica, comparativa Catalunya i Espanya 2002-05 Font: Departament de Salut Catalunya Espanya 14% 12% 12,24% 10% 8% 9,54% 12,15% 9,89% 6% Acord: Finalment, es van adoptar mesures d’emergència per evitar l’agreujament de la situació, que van comportar una millora significativa (634 M€ d’aportació directa de l’Estat i 877 M€ de recursos addicionals disponibles), i el compromís de revisar el model de finançament autonòmic, així com millores en la gestió de la despesa sanitària. -396 -251 Liquidació 2003 Octubre 2004 – Conferència de Presidents (Estat) Compromís d’abordar el finançament de la despesa sanitària en la propera Conferència. A banda de la solució conjunta amb l’Estat per millorar la insuficiència financera, la Generalitat de Catalunya ha fet importants esforços per gestionar amb rigor el pressupost i no generar dèficit 6,60% 4% 2002 2003 6,40% 2004 4,29% 5,63% 2005 • Generalitzar progressivament el finançament de base poblacional (sistema capitatiu) fins arribar a tot el territori l’any 2007. Aquest sistema de compra de serveis, que es basa en l’assignació pressupostària als territoris en base a la ponderació de variables objectives segons estructures d’edat, renda i concentració poblacional, va acompanyat d’un programa econòmic orientat a assolir l’equitat en l’assignació pressupostària als territoris per tal de corregir els dèficits i desequilibris històrics. Aquest sistema també ha de permetre avançar en la integració de serveis que asseguri la continuïtat de l’atenció en els diferents nivells assistencials. Actualment els territoris que ja funcionen sota aquest sistema d’assignació de recursos de base poblacional són: Balanç Pla de Govern 253 �Assignació de recursos de base poblacional Font: Departament de Salut Balanç Els avenços en aquest àmbit han estat molt importants, en relació al territori, en relació als professionals i en relació a la ciutadania, ja no hi ha tornada endarrere. Per primer cop el Govern de la Generalitat ha avançat en un procés de descentralització real i progressiu vers el món local i amb una nova organització territorial en set vegueries. S’ha avançat en el consens d’un nou model de relacions laborals per a la xarxa sanitària i en la constitució dels Consells de la Professió Mèdica i Infermera de Catalunya, entre d’altres. En relació al segon objectiu, la millora del finançament de la sanitat, els avenços han estat clau, tant l’acord a nivell estatal com els esforços interns per racionalitzar la despesa i no generar dèficit. Per tot això podem dir que aquest és un objectiu assolit. Evolució del pressupost de Salut Font: Elaboració pròpia a partir de dades sobre participació de la despesa privada sobre total de la despesa en salut de “l’informe ACES sobre sostenibilitat financera i equilibri territorial del sistema sanitari espanyol en l’horitzó 2015” 2003 2006 2011 Població 6.506.440 7.105.324 7.600.000 Pressupost 11.400 M€ 5.596 M€ 7.949 M€ Pressupost /PIB 3,8% 4,4% 5,5% Despesa privada/PIB* 1,6% 1,8% 1,8% / 2% Despesa anual pública per càpita 860€ 1.119€ 1.658€ Despesa anual privada per càpita 363€ 470€ 560€ / 62€ El Departament de Salut ha treballat per acostar el percentatge de despesa en salut respecte el PIB al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars al nostre. L’any 2011 la despesa pública per càpita arribarà als 1.500 €. 254 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 255 �Pla d’inversions Equipaments Culturals Una de les fites més importants d’aquesta legislatura ha estat l’increment de les inversions en equipaments culturals a tot el territori amb una inversió de 129,1 M€ entre el 2005 i el 2007, amb l’objectiu de dotar el territori català d’una xarxa de teatres, auditoris, espais d’art i centres polivalents, arxius i biblioteques de forma equilibrada. Els quatre grans eixos en què s’estructura són: Una nació socialment avançada Política cultural 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura Punt de partida Tots els ciutadans de Catalunya han de poder accedir a la cultura sense distincions de lloc ni procedència ni gènere ni edat i a més ho han de poder fer com a consumidors però també de forma activa com a protagonistes, a la vegada que s’han de preservar i donar rellevància a tots els béns culturals dels que disposem. • Els teatres, espais d’art i espais polivalents (Pla d’Equipaments Culturals 2005-2007) • Les Biblioteques • Els Arxius • Els Ateneus i centres associatius M€ Evolució de la inversió en equipaments culturals Font: Departament de Cultura 120 100 80 60 40 20 26,4 M€ 127,3 M€ 2000-2003 2004-2007 0 127,3 M€ en el Pla d’Equipaments Culturals per facilitar l’accés a la cultura a tots els ciutadans del territori català És en aquest sentit que el govern ha dut a terme una sèrie d’actuacions, les quals podem englobar en quatre eixos estratègics: 1 L’ increment dels recursos destinats a la cultura 2 Ajuts a la inversió en equipaments culturals 2 El suport i foment dels grans equipaments culturals 2 La política museística i patrimonial Increment del pressupost del Departament de Cultura en un 60% al llarg de la legislatura Evolució del pressupost del Departament de Cultura, 2003-2006 Font: Departament de Cultura Pressupost Increment (respecte 2003) 2003 173.038.515 € 2004 194.865.000 € 13% 2005 239.838.922 € 40% 2006 275.366.000 € 60% Desenvolupament de l’Acció del Govern L’increment dels recursos destinats a la cultura Durant aquesta legislatura ha estat molt important l’increment del pressupost del Departament de Cultura. Així, aquest ha anat augmentant any darrera any fins arribar a un 60% més de pressupost en relació a l’any 2003. Aquest fet ha permès aproximar-nos a un dels objectius bàsics d’aquesta legislatura com era doblar el pressupost del departament i situar-lo en un 2% dins el pressupost de la Generalitat. Una altra actuació important en aquest àmbit és el programa 1% cultural que a través de la signatura d’un protocol amb PTOP s’han invertit més de 5 M€ en restauració i conservació del patrimoni cultural català. Així mateix, el conveni amb les caixes d’estalvi catalanes ha aportat recursos al món cultural per valor de 32,1 M€, destinats a activitats i inversions de caràcter singular i d’interès públic, no ajustables a les convocatòries de concurrència pública. Pel que fa a les dades del conveni caixes, els imports anuals són els següents: Imports anuals dels convenis amb les caixes Font: Departament de Cultura Programa 1% Cultural Font: Departament de Cultura 2003 667.060,13 € 2003 7.915.131,00 € 2004 350.267,76 € 2004 7.183.324,35 € 2005 2.356.738,61 € 2005 8.394.000,00 € 2006 1.698.873,40 € 2006 8.675.694,21 € Total 5.072.939,9 € Total 32.168.149,56 € 256 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 257 �Els compromisos estratègics Pla d’equipaments culturals 2005-2007 El Pla d’Equipaments Culturals 2005-2007, constitueix la inversió més gran en equipaments culturals mai feta a Catalunya; comprèn actuacions en 232 equipaments permetent als municipis de Catalunya disposar dels equipaments que calen per garantir una programació cultural estable i de qualitat, garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura i millorant l’equilibri territorial en matèria cultural Aquest Pla comprèn 1. Actuacions en 232 equipaments 2. Intervenció en 222 municipis amb una població de 2.660.897 persones 3. 100 M€ d’inversió, la meitat aportada pel Govern 4. La finalització d’un 90% de les obres el 2007 Actuacions en 232 equipaments: 159 sales polivalents. 60 teatres- auditoris 13 espais d’arts visuals Dels 232 equipaments, un terç són de nova construcció i la resta són obres de rehabilitació i millora: reforma, dotació d’equipament escenotècnic i millora de les condicions de seguretat, accessibilitat i confort dels locals. Paral·lelament a la inversió en equipaments s’ha incrementat el suport a la programació. En aquest sentit, els ajuts a programacions estables municipals d’arts escèniques i música han passat dels 832.433€ el 2003 als 2.500.000€ pressupostats el 2006. El número de municipis beneficiaris ha passat de 54 (any 2004) a 97 (any 2006). Detall de les subvencions a programacions estables municipals d’arts escèniques i música • Biblioteques: S’ha desplegat el Pla Específic de Biblioteques (20042007), que preveu la construcció de 77 noves biblioteques públiques i la millora d’altres 19 que ja estan en funcionament, amb una inversió de 31,5 M€. Per primera vegada el departament de cultura participa en la inversió que suposa la construcció i millora d’aquests equipaments a la ciutat de Barcelona, amb una aportació de 4,5 M€. També s’ha redactat el Pla de Bibliobusos 2006-2013, que preveu actuacions en 34 els bibliobusos (11 dels quals estan actualment en funcionament) per assegurar el servei públic de lectura en municipis d’entre 300 i 3000 habitants. En compliment de l’Acord per a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-07, el Govern de la Generalitat ha desenvolupat diferents mesures: l’inici del procés d’implementació d’un nou sistema de gestió bibliotecària; el Pla pilot de biblioteques escolars PUNTEDU, per afavorir les relacions de cooperació de les biblioteques públiques amb les escolars; el projecte de construcció d’un magatzem cooperatiu per a documents de poc us, amb capacitat per a 4 milions de documents; primeres passes per reformular i impulsar la Biblioteca Digital de Catalunya; inici dels treballs per crear el Catàleg Únic de Catalunya i inici dels estudis per crear serveis bibliotecaris d’àmbit nacional. Mitjançant aquest Pla també s’adopten criteris comuns pel que fa a les característiques i els usos de les infraestructures culturals i permet consolidar una xarxa d’equipaments que permetrà crear i fidelitzar públics i dinamitzar econòmicament els circuits d’arts escèniques, música i arts visuals. S’han triplicat els ajuts a programacions estables d’arts escèniques i música Detall de les subvencions a programacions estables municipals d’arts escèniques i música Pressupost adjudicat Total municipis 2003 832.433 € 54 2004 960.327 € 74 2005 1.939.504 € 87 2006 2.500.000 € 97 Total 6.232.264 € S’han destinat 36 M€ a la construcció i millora de biblioteques públiques, per oferir nous i millors serveis a la ciutadania Principals indicadors de la xarxa de biblioteques Font: Departament de Cultura 2003 Nombres de biblioteques Superfícies total Visites Usos del servei préstec Documents prestats 2004 20051 Increment 2003-2005 306 322 324 5,88% 186.512 194.531 211.072 13,17% 17.046.358 17.709.440 18.323.452 7,49% 4.176.378 4.582.387 4.776.571 14,37% 11.356.429 12.344.568 13.630.415 20,02% Documents prestats per ús del servei de préstec Fons total Documents per habitants Nombre de carnets 2,72 6,69 2,85 4,78% 7.531.875 7.922.199 8.488.647 12,70% 1,12 1,16 1,21 8,04% 1.574.945 1.619.358 1.815.981 15,30% 23,49% 23,77% 25,96% 10,52% 93,44% 97,81% 97,84% 4,71% Percentatge de població amb carnet Percentatge de biblioteques amb accés a internet per als usuaris 1 No disposem de dades estadístiques de 2005 de les biblioteques públiques de Pomar (Badalona, de la xarxa territorial de Barcelona), Lloret de Mar i Sant Joan de les Abadesses (de la xarxa territorial de Girona), Àger, Albesa, Belianes, Castellserà, la Granadella, la Granja d’Escarp, Guissona, Sort i Vinaixa (de la xarxa territorial de Lleida). El pes demogràfic de la població atesa per aquestes biblioteques representa el 0,74% del total de Catalunya. 258 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 259 �Per tal de preservar el patrimoni cultural, s’ha impulsat el desplegament de la xarxa d’arxius comarcals. • Arxius. El Pla de xoc de construcció dels Arxius Comarcals preveu actuacions en 22 Arxius Comarcals: la construcció de 14 arxius i l’ampliació i millora de les seus de 8 arxius ja existents. L’aportació pressupostària és de 38,1M€. El suport i foment dels grans equipaments culturals En la present legislatura s’han posat les bases per a la creació d’un ens de coordinació en l’àmbit dels teatres públics i per la creació d’un nou equipament d’abast nacional, el Centre de les Arts de Moviment. S’ha creat el consell de coordinació en l’àmbit dels teatres en el camí de la Creació de l’Ens de Teatre Públic. • Ens de Teatres Públics. S’ha signat un conveni de col.laboració entre la Generalitat de Catalunya, el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i l’Institut de Cultura de Barcelona l’objecte del qual és l’establiment d’un marc de col·laboració general i estable entre el Teatre Nacional, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors -dependent de l’ICUB- a l’hora d’impulsar la realització conjunta d’actuacions orientades a aconseguir objectius o finalitats propis o comuns a les tres entitats, de potenciar la complementarietat entre elles i al mateix temps d’evitar possibles duplicitats, respectant sempre l’autonomia de cada teatre i en concret la de les respectives direccions artístiques. Així mateix, el conveni preveu la possibilitat de crear un ens de teatres públics. En aquest sentit, les parts es comprometen a avaluar i estudiar un nou marc de col·laboració amb la possibilitat de crear un ens amb personalitat jurídica pròpia en el qual s’hi puguin incorporar altres centres públics de producció d’arreu de Catalunya. Arxius comarcals Font: Departament de Cultura Equipaments previstos • Presentació del Centre de les Arts de Moviment al Mercat de les Flors, impulsat pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, que preveu una aportació del departament de Cultura d’1,3 M€ (2006). En l’actual legislatura s’ha avançat en la definició del que ha de ser un equipament de referència en el món de la dansa i les arts de moviment. S’ha presentat el Centre d’Arts en Moviment, un nou equipament que servirà de referència en el món de la dansa i de les arts en moviment. Equipaments inaugurats • Ateneus i centres associatius: el departament de Cultura ha posat en marxa un Programa d’inversions en equipaments culturals pertanyents a entitats privades sense finalitat de lucre. La inversió total estimada en aquesta tipologia d’equipaments se situa en els 5,3 M€. Evolució de les principals línies d’inversió en equipaments culturals al territori Font: Departament de Cultura Biblioteques Arxius 2004-2007 14,7 M€ 36,0 M€ 6,0 M€ 37 M€ 24,7 M€ Teatres-Auditoris 2,4 M€ Espais d’Art 0,3 M€ 2,5 M€ Centres Culturals Polivalents 0,0 M€ 21,8 M€ Centres associatius 3,0 M€ 5,3 M€ 26,4 M€ 127,3 M€ Totals 260 Balanç Pla de Govern 2000-2003 PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 261 �Museu Nacional d’Art de Catalunya S’inaugura el 16 de desembre de 2004. 45.000 m2 de superfície construïda i 12.000 m2 d’exposició dedicada a l’art català. La selecció del nou director s’ha realitzat mitjançant un concurs internacional. Ha incrementat el seu pressupost corrent en un 55,8% respecte al 2003 i situa el seu grau d’autofinançament en el 25%. Acord del TNC amb les 4 Diputacions Provincials per la circulació de les seves obres arreu del territori. Teatre Nacional de Catalunya Amb la presentació del document TNC: una nova etapa, l’any 2004 s’han establert les futures línies d’actuació del teatre: la creació i difusió de l’obra dels creadors com a eix vertebrador de l’activitat del teatre i les produccions pròpies. MACBA El museu ha consolidat la seva estructura i ha posat en marxa nous espais i nous serveis: el nou auditori, la capella del convent dels Àngels i el Centre de Documentació d’Art Contemporani. Liceu La política museística i patrimonial El retorn dels papers de Salamanca, incautats al final de la Guerra Civil, marca una de les fites significatives de la legislatura en matèria de patrimoni. Aquest fet, però, no ha de fer oblidar l’increment de les inversions en la preservació del patrimoni o el principi d’acord, assolit el juliol de 2006, per a la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Papers de Salamanca El 31 de gener del 2006 els documents incautats a la Generalitat al final de la guerra civil arriben a Catalunya. Les negociacions del Govern amb l’Estat Espanyol i el suport i implicació de la societat civil, ha fet possible que actualment els 507 lligalls de documentació estiguin dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya de Sant Cugat del Vallès. El Govern de l’Estat ha impulsat la tramitació parlamentària del projecte de Llei que preveu el retorn a Catalunya dels documents pertenyents a la Generalitat, el Parlament, partits polítics, sindicats, associacions i particulars expoliats per l’exèrcit franquista. Es posen les bases per a un nou model de gestió amb l’aprovació del nou Contracte programa el qual defineix l’increment de l’aportació econòmica del departament de Cultura, que el 2005 se situava en el 32% i es preveu que arribi al 40% l’any 2009. L’Auditori ha assumit la realització d’un cicle estable de música popular amb una aportació de 658.000 € del departament de cultura Consorci de l’Auditori i l’Orquestra Al llarg de la legislatura s’ha tancat el finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori mitjançant un acord que preveu el finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que permetrà inaugurar la sala el segon semestre de 2006. El cost de l’obra se situa en els 4,8 M€ Biblioteca de Catalunya Nou projecte d’ampliació de la Biblioteca de Catalunya que permetrà incrementar en 8.441,51 m2 la superfície disponible d’aquest equipament. • 6.580,91 m2 d’espais nous que s’ocuparan del que era Escola d’Arts i Oficis i l’Escola Massana • 1.863,60 m2 d’espais que s’ocuparan com a resultat de la remodelació Teatre Lliure S’ha tancat l’acord que ha de definir el futur del Teatre Lliure, que es sustenta en tres grans decisions: l’establiment d’un contracte-programa; l’increment pressupostari i la decisió de les administracions de constituir un Consorci que gestioni el teatre. 34 equips d’arquitectes de Catalunya, la resta de l’Estat espanyol, Itàlia, França i Portugal concorren a la convocatòria per realitzar el nou edifici de la Filmoteca. Filmoteca Arxiu de la Corona d’Aragó El juliol de 2006 el Conseller de Cultura, reunit amb la ministra de Cultura i els consellers de Cultura d’Aragó, País Valencià i Balears ha arribat a un acord per a la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquest acord resol un plet que durava més de 25 anys. L’esmentat acord es fonamenta en els següents eixos: 1 La constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó és una necessitat recollida a l’Estatut de Catalunya i que totes les parts reconeixen. Cal recordar que durant moltes dècades l’ACA ha estat gestionat exclusivament pel Ministeri de Cultura i és molt lògic que la Generalitat hi tingui, com finalment tindrà, una presència activa, més tenint en compte que la seu de l’Arxiu és a Barcelona. És, per tant, molt positiu que, com s’ha acordat, es creï el patronat el més aviat possible. 2 La disposició de tots els presents --la ministra i els consellers de Cultura de les altres tres comunitats-- per resoldre el problema. 3 Els fons que pertanyen a l’ACA es continuïn custodiant a l’Arxiu. 4 L’acceptació per totes les parts que els fons documentals propis de Catalunya actualment dipositats a l’Arxiu puguin integrar-se en el sistema d’arxius de Catalunya, tal com estableix la disposició addicional tretzena de l’Estatut. S’ha convocat un concurs restringit, al que van concórrer 34 equips d’arquitectes per a la construcció del nou edifici de la Filmoteca de Catalunya, que estarà ubicat al barri del Raval i se sumarà al procés de rehabilitació i modernització que experimenta el barri i a la ja nodrida xarxa d’equipaments culturals que aixopluga. Comptarà amb una superfície total construïda d’aproximadament 6.000 m2 i el cost previst és de 10 milions d’euros. L’inici de les obres està previst pel darrer trimestre de 2006 i la seva finalització pel darrer trimestre de 2008. Per altra banda, durant aquesta legislatura s’ha donat un gran impuls i suport als grans equipaments culturals ja existents com són: 262 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 263 �Preservar el patrimoni cultural El patrimoni cultural és signe d’identitat i una mostra de la història i el tarannà de la nostra societat. Per això s’han incrementat els recursos destinats a protegir-lo, augmentar-lo i fer-lo accessible al conjunt dels ciutadans. El govern ha passat de 10,9 M€ a 22,3M€ en un any, el que equival a un 104% més d’inversió en equipaments de patrimoni cultural. Una nació socialment avançada Política cultural 3.4.2 53 3.861.095 € 43 8.029.605 € Arquitectura i monuments 108 5.208.447 € 116 9.452.680 € Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana Jaciments 146 1.427.946 € 182 2.100.499 € Punt de partida Totals 313 10.938.498 € 345 22.343.556 € Taules d’equipaments i actuacions 2004-2005 en matèria de patrimoni Patrimoni cultural 2004 Nombre 2004 Inversió * 2005 Nombre 2005 Inversió 6 441.010 € 4 2.760.772 € Arxius Museus * Inversió correspon a inversions + aportacions La societat catalana s’ha caracteritzat, entre d’altres, per una enorme capacitat de creativitat i iniciativa, també en l’àmbit cultural. En els darrers anys, però, un cert desànim s’havia instal·lat en els diversos sectors i segments de la cultura catalana. Per això, calia potenciar la consolidació d’una estructura empresarial forta que assegurés el foment d’aquesta creativitat, paral·lelament a un augment dels recursos destinats a aquest objectiu. Balanç En aquesta legislatura un dels objectius prioritaris era fer possible l’accés de tots els ciutadans a la cultura; en aquest sentit i a través del Pla d’equipaments culturals, el Pla Específic de Biblioteques i el Pla de Xoc de construcció d’arxius s’ha avançat en el desplegament d’infraestructures a tot el territori català, garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura i millorant l’equilibri territorial en matèria cultural en complicitat amb l’Administració local. Per altra banda hi ha hagut un important increment dels recursos econòmics destinats a la cultura, mitjançant un augment del pressupost del Departament en un 60%, fet que ha permès potenciar la creació i el pensament contemporani, impulsar la participació ciutadana i impulsar la cooperació cultural amb l’establiment de xarxes culturals, sempre amb l’horitzó de fer arribar la cultura al ciutadà i fer-lo partícip d’aquesta. Podem dir que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 està en vies d’assolir-se. Per altra banda cal seguir fent conèixer la nostra cultura arreu, amb una bona projecció exterior internacional, a la vegada que cal millorar els models de participació dels sectors culturals en el disseny i elaboració de les polítiques culturals Per tal de donar resposta a totes aquestes necessitats culturals, les principals línies d’actuació en aquesta legislatura s’han centrat en: 1 El suport a la creativitat i pensament contemporani: suport a la creativitat emergent, suport a la creació en llengua catalana i creació d’un teixit de centres d’art i pensament al territori 2 El foment de les indústries culturals 3 La projecció internacional de la Cultura Catalana 4 La Creació del Consell de la Cultura i de les Arts Desenvolupament de l’acció del Govern Suport a la creativitat i pensament contemporani Hom admet que els elements més avantguardistes de la creació i el pensament necessiten ser ajudats des de l’àmbit públic, per tal de que puguin dur a terme els seus projectes. L’important és que la selecció d’aquests projectes, que sempre comporta un cert grau de risc inherent al fet creatiu, es dugui a terme amb criteris professionals, allunyats de tota arbitrarietat.Els objectius del Govern en aquest camp, doncs, han estat bàsicament tres: • Abocar una quantitat de recursos rellevant en aquests nous jaciments artístics • Dur a terme la selecció de projectes a través d’equips de professionals reputats i plenament independents • Diversificar aquests ajuts per arribar a totes les disciplines de la creació i el pensament contemporanis 264 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 265 �18,8 M€ per a projectes de l’àmbit de la creació i el pensament contemporani L’any 2005 es van adjudicar 9,8 M€ a 592 projectes, mentre que l’any 2006 s’han adjudicat ja fins al mes de juliol 9 M€: en total 18,8 M€ en dos anys. Els ajuts han abastat tots els agents del procés creatiu: tant els propis projectes de produccions artístiques com els projectes de recerca, però també les agrupacions, fundacions, orquestes, que duen a terme activitats estables. També s’han subvencionat estades de creadors en residències, per tal de fomentar l’intercanvi amb experiències i moviments artísitcs procedents d’altres indrets d’Espanya o internacionals. Finalment, s’han atorgat ajudes als espais d’exhibició i difusió. Creació en el territori d’una xarxa de centres d’art i de creació Per tal d’assegurar l’equilibri territorial i fomentar la creativitat arreu, s’ha treballat de forma prioritària en la consolidació i el reforç d’espais ja existents dedicats a les arts contemporànies. Això ha permès fer aparèixer un primer mapa d’espais, que haurà de ser el punt de partida del pla de centres de creació del futur. Localitats amb equipaments subvencionats dins la xarxa de centres d’art i de creació Font: Departament de Cultura Suport a la creació literària en llengua catalana Aquesta línia de suport la promou, des de la seva creació, la Institució de les Lletres Catalanes, que ha dedicat de sempre una especial atenció a la tasca d’escriptors, traductors i investigadors. Però en aquesta legislatura s’ha prestat atenció especial també a altres activitats: la incorporació de la literatura catalana en les noves tecnologies, els ajuts per afavorir el coneixement d’altres literatures en català, etc En el següent quadre es reflecteixen aquestes activitats. Es pot observar com en tres anys els ajuts s’han incrementat en un 70%. Igualment s’han concedit ajuts a les editorials per a la traducció d’obres al català. Els ajuts han estat concedits en funció de l’interès de l’obra a traduir. Farrera Olot Vic Camallera Girona Salt-Girona Calaf-Manresa Subvencions a editorials per a la traducció al català d’obres Font: Departament de Cultura Suport a la creació literària en llengua catalana, evolució de les sol·licituts i imports concedits Font: Departament de Cultura Lleida Agramunt Terrassa Sabadell Barcelona sol·licituds sol·licituds presentades concedides 2004 import concedit sol·licituds concedides 2004 72 46 60.372,81 2005 79 49 82.697,37 Creació 2006 75 44 88.558,27 Pàgines web Traductors Investigació 2005 import sol·licituds concedit concedides 2006 import sol·licituds concedit concedides import concedit 21 84.300,00 24 166.500,00 30 210.000,00 4 17.000,00 6 28.210,00 13 47.900,00 14 32.052,00 18 31.365,00 11 26.568,00 8 19.618,05 12 29.775,00 16 42.400,00 Entitats 24 227.110,00 38 287.150,00 47 321.132,00 Totals 71 380.080,00 98 543.000,00 117 648.000,00 El suport el món editorial s’ha concretat en diversos programes (traducció a l’aranès d’obres literàries catalanes, edició d’obres literàries d’especial interès cultural...) El pressupost global destinat a ajuts quasi s’ha doblat en aquests tres anys. 266 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Reus Granollers Mataró Alella Badalona Hospitalet de Llobregat Vilanova i la Geltrú Bellmunt del Priorat Tarragona Centres d’art i pensament Centres de creació i producció d’arts escèniques Cases de música popular Centres d’art contemporani Val la pena ressenyar, entre tots aquests equipaments, el Centres d’Arts Escèniques de Reus, Terrassa i Salt, als quals s’ha assignat una despesa de vora 6,2 M€ fins al 2008. Foment de les indústries culturals Si pel que feia a la creació contemporània es partia de la base de la seva difícil sortida comercial, les polítiques desenvolupades l’àmbit de les indústries culturals han volgut, a la inversa, crear i consolidar indústria, altrament dit fer teixit empresarial cultural, capaç de competir internacionalment. Aquest és un canvi manifest respecte de línies polítiques anteriors. El Govern ha considerat que era una aposta estratègica de Catalunya tant pel que feia a la projecció cap a l’exterior de la nostra cultura com pel necessari posicionament de Catalunya en la Societat del Coneixement. Per les empreses culturals els espais d’ajut de l’administració han estat diversos: el finançament de les produccions, el suport en les tasques de gestió, la comercialització internacional de les produccions, i el foment del consum cultural intern. El Govern ha desenvolupat instruments de suport en tots aquests camps. Balanç Pla de Govern 267 �Amb la creació del Crèdit Cultura s’ha abaratit l’accés al finançament per part de les indústries culturals Per tal de millorar la competitivitat de les empreses culturals, s’ha creat el Servei de Desenvolupament Empresarial • La creació de noves línies de finançament i de suport a les indústries de la cultura. Crèdit Cultura. Mitjançant un conveni amb grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell, Banco Santander- Central Hispano i BBVA) s’ha aconseguit facilitar i abaratir l’accés a finançament. Concretament, en aquest conveni es posen a disposició de les indústries culturals 15 M€. Finançament propi de l’administració, a través d’una ampliació dels fons d’ajuts reintegrables pels diferents sectors culturals. El pressupost pel 2005 va ser de 3,3 M€, amb un creixement del 65% respecte al 2004. L’any 2006 l’aportació va ser de 3,6 M€ (amb un increment del 9,1% respecte 2005). S’han obert aportacions al desenvolupament de línies estratègiques d’empresa i s’han introduït millores per assolir major flexibilitat, incidir en la correlació temporal entre gestació i execució del projecte i l’atorgament de l’ajut Publicitat a risc, en col.laboració amb Televisió de Catalunya, que estableix una línia de publicitat als espais d’emissió de TVC vinculada als resultats d’explotació de projectes de les indústries culturals catalanes. Així, com més públic tingui la producció més es retorna a TVC el cost de la promoció. El Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE), creat l’any 2005, que dóna suport a les empreses culturals en matèria de gestió d’empresa. De manera específica, el Govern ha posat en marxa un seguit de mesures per tal de desenvolupar una indústria de l’audiovisual a Catalunya, que pugui competir internacionalment. Fruit d’aquest objectiu són les actuacions de la següent taula. Mesures per al foment de la indústria audiovisual a Catalunya Font: Departament de Cultura Creació del Consorci Catalan Films & TV que promou la internacionalització del sector audiovisual català amb aportacions públiques i privades de 1,5 M€ per any. Creació del Centre de Desenvolupament Audiovisual (CDA), una experiència pionera a Europa que té per objectiu oferir serveis gratuïts d’assessorament a les empreses productores. La nova Barcelona-Catalunya Film Commission que té com a finalitat promoure Catalunya com a espai per rodatges. La creació dels fons de coproducció, que invertiran en projectes de pressupost elevat (de més de 25,5 M€) que tinguin una clara vocació comercial. Impuls a la Ciutat Audiovisual a Terrassa. Aquest és un ambiciós projecte d’indústria i de ciutat, que projectarà la ciutat vallesana en aquest sector. Aquesta infraestructura acollirà igualment els arxius de la Filmoteca de Catalunya. Pel que fa a les produccions editorials , s’hi ha donat suport a través d’un programa que compra novetats en català i aranès i destina les obres comprades a les biblioteques públiques. S’hi ha destinat ja 2,8 M€ entre 2005 i 2006. Complementàriament s’ha destinat 3,6 M€ en ajuts directes a les editorials en aquest mateix període. El sector de la premsa ha tingut accés, per la seva part, a un sistema d’ajudes automàtiques a la producció en català que actuen com a corrector de mercat. La dotació d’aquest sistema ha estat de 7,8 M€ entre 2005 i 2006. 268 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Comercialització de la producció artística: mercats, festivals i fires. Disposar d’aparadors en els que fer promoció de les produccions artístiques més rellevants, per tal de poder tenir distribució posterior és clau en el sector cultural. El Govern ha apostat per crear un referent per a cada un dels subsectors, de manera territorialment equilibrada, alhora que de manera general s’han facilitat ajudes a les propostes privades o d’iniciativa municipal de prou qualitat. Les principals iniciatives són les següents: Principals iniciatives en els diferents subsectors Font: Departament de Cultura Cinema Canvi de l’estructura jurídica i la participació público-privada del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya Creació de la Coordinadora de Festivals de Cinema i vídeo de Catalunya que agrupa 24 festivals Arts Escèniques Conveni a tres anys amb la Fira de Tàrrega (1,6 M€) Música Mediterrània. Fira d’espectacles d’arrel tradicional de Manresa Llibre Impuls al Saló del Llibre, organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya Conveni amb el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (1,3 M€) Impuls al Mercat de Música Viva de Vic Per altra banda s’ha contribuit a crear, conjuntament amb la CCRTV, el club TR3SC de consum cultural, amb l’objectiu d’incrementar la despesa en cultura dels ciutadans. Projecció internacional de la cultura El Govern ha contribuït a projectar el talent creatiu i la solidesa empresarial de la cultura catalana arreu del món. Destaquen en aquest treball tres fites emblemàtiques per a la cultura catalana: • La participació, com a convidada d’honor, a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara que es va dur a terme el mes de novembre de 2004. Des de Catalunya s’hi varen desplaçar 500 persones del món de la creació literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi ha organitzat més de 125 actes. Globalment, a la FIL hi varen participar 135.000 professionals de l’àmbit del llibre • La selecció també com a convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt 2007. Aquesta és una enorme oportunitat de priomoció que ha rebut la cultura catalana, i per tal d’aprofitar-la s’ha creat el Consell Promotor Frankfurt 2007 (presidit pel M. H. President de la Generalitat, i que aglutina els agents públics i privats), així com la Comissió Frankfurt 2007 (òrgan per a la coordinació de les institucions que participen en l’organització dels actes de la Fira i el sector editorial); i la Comissió de Continguts Frankfurt 2007 • La presència de Catalunya, en representació de les comunitats autònomes espanyoles davant del Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual. Aquesta representació va culminar amb la intervenció al primer semestre de 2006 del Conseller de Cultura al Consell de Ministres europeus de Cultura. Catalunya ha ostentat la representació de les CCAA davant del Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual Balanç Pla de Govern 269 �A més a més d’aquestes tres actuacions tan singulars, s’ha dut a terme una política de promoció que ha dut la cultura catalana a tenir presència exterior a través d’una munió d’exposicions, trobades, mercats, fires, estades i mostres. Anualment es disposa un estand- paraïgues a deu fires o festivals i s’organitzen visites de prospecció per a professionals i empreses a 29 altres esdeveniments firals. Una nació socialment avançada Política lingüística 3.5.1 Fomentar l’ús social del català Balanç Punt de partida En aquest àmbit, el Govern considera que la feina feta ha estat molt important: s’ha generat complicitat i il·lusió amb aquells que creen, produeixen, promouen i difonen la cultura al nostre país. En aquesta legislatura s’han assolit igualment dues fites històriques com són la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a La Fira Internacional del llibre de Guadalajara, a la vegada que ha estat seleccionada també, com a convidada d’honor a la Fira Internacional del llibre de Frankfurt 2007. Aquests dos magnífics aparadors permeten la projecció, el coneixement i reconeixement de la nostra cultura arreu. El gran repte d’aquesta legislatura era transformar l’elevat grau de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74% de la població parlava català i un 94% l’entenia) en un índex més alt d’ús social (l’any 2003 un 50% de la població tenia el català com a llengua d’ús habitual). Les mesures han estat doncs de dos tipus: 1 Reforçar el coneixement del català: • Augmentar l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupar un pla d’acollida lingüística de la immigració. • Realitzar una campanya popular per associar valors positius a l’ús del català i mobilitzar amplis sectors de la societat. • Crear l’Agència Catalana del Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de productes de l’àrea e les TIC i audiovisuals en català. • Vincular la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en els productes i serveis. • Promocionar l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses. • Crear una xarxa d’oficines de garanties lingüístiques. • Promocionar el coneixement i l’ús habitual del català per part del personal al servei de l’administració de l’Estat i de l’administració de Justícia. Per altra banda, amb el projecte de llei de Creació del Consell de la Cultura i de les Arts, s’ha formulatt un nou model de participació dels sectors culturals en l’elaboració i assessorament de les polítiques culturals que els afecten, fet que significa un avanç molt important en el protagonisme del sector privat i en el seu consens amb les polítiques públiques. Tot i que el projecte no haurà pogut esdevenir llei en aquesta legislatura, moltes de les maneres de fer i models de relació amb els sectors ja s’han convertit en la pràctica habitual de l’administració cultural. Podem dir per tant que aquest és un objectiu assolit, que s’haurà de veure consolidat en termes normatius per la futura aprovació de la llei del Consell de la Cultura i de les Arts. 2 Fomentar l’ús del català: • Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català. • Fomentar l’ús interpersonal del català. • Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català • Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses. • Garantir el dret d’usar el català a tots els ciutadans 270 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 271 �Estudi de l’impacte de la campanya Font: Secretaria de Política Lingüística Valoració positiva per origen de les persones enquestades: • Catalanoarlants: 78% • no catalanoparlants habituals: 68% • Immigrants o nous ciutadans i ciutadanes: 59% Valoració positiva de la campanya “Dóna corda al català.” Desenvolupament de l’Acció del Govern El Govern de la Generalitat ha treballat un marc estratègic de la legislatura en matèria de política lingüística amb dos plans bianuals, el Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005 i el de 2005-2006, que finalitzarà el desembre de 2006. El Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005 preveu 13 mesures amb l’objectiu de potenciar l’ús social del català i fer fàcil viure en català. En el marc d’aquest Pla d’Acció, destaquen les actuacions següents: • La campanya “Dóna corda al català” per fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat. Té com a objectius promoure l’ús de la llengua com un fet natural, vincular més els joves i adolescents i fomentar l’ús de la llengua com a forma d’integració per als nouvinguts. En total s’han fet més de 150 activitats a 70 municipis. • La creació de cinc oficines de garanties lingüístiques, que atenen consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en català o en aranès i s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o entitats objecte de queixa o denúncia, per facilitar l’ús del català i per assessorar jurídicament. N’hi ha cinc, situades a les seus de la Secretaria de Política Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Durant l’any 2005 s’han rebut 2.134 peticions i s’han tramitat 646 denúncies (Balanç 9.02.05-31.12.05). En el quadre següent es reflecteixen per àmbits: • El multilingüisme als webs d’empresa: la creació d’una aplicació informàtica i promoció de webs d’empresa multilingües disponible al web de la Generalitat, amb orientacions per a empreses i entitats que desenvolupen l’activitat a Catalunya o tenen la població catalana entre el seu públic objectiu. Aquesta aplicació ha rebut durant l’any 2005 11.796 visites. • La Secretaria de Política Lingüística ha presentat diverses convocatòries de subvencions: per a iniciatives adreçades a promoure els usos interpersonals de la llengua catalana per a l’any 2006; per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de pel·lícules doblades o subtitulades en llengua catalana per a l’any 2006 i per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions audiovisuals en format digital sobre un suport físic, doblades o subtitulades en llengua catalana per a l’any 2006. En els gràfics següents es pot veure l’evolució del nombre de pel·lícules doblades o subtitulades i l’import de les subvencions concedides: M€ Cinema, línies d’actuació. Import de les subvencions Font: Secretaria de Política Lingüística 3 2,5 600 500 1.941.488 1,5 2.124.204 1.509.892 0,5 0 2003 Àmbit privat i empresarial 700 2.600.000 2 1 Peticions realitzades a les oficines de garanties lingüístiques per tipus i àmbits Font: Secretaria de Política Lingüística Increment d’un 36% dels llargmetratges exhibits en català. 2004 2005 previsió 2006 Administracions públiques 638 Cinema, línies d’actuació. Nombre de pel·lícules doblades o subtitulades Font: Secretaria de Política Lingüística Altres 400 429 300 30 327 200 233 100 0 0 Denúncies 8 303 94 83 Queixes 25 Consultes 3 9 7 Altres 20 15 22 25 20 22 10 5 • Els Plans pilot d’acolliment lingüístic a les poblacions d’Ulldecona, Vic, Manlleu, Lleida, Badalona, Banyoles i Reus, que ofereixen a les persones nouvingudes formació en català, alfabetització en català i coneixements de la cultura catalana i de l’entorn més immediat. • El programa “Voluntaris per la llengua”, una de les actuacions transversals més reeixides pel que fa a la promoció de la integració lingüística de les persones no catalanoparlants que viuen a Catalunya. Han col·laborat en el programa més de 200 entitats i organitzacions. Durant l’any 2005 s’han constituït 3.800 parelles lingüístiques, que sumades a les constituïdes des del 2003, fan un total de 9.922 parelles lingüístiques. 272 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 0 2002 2003 2004 2005 D’altra banda, l’exhibició de cinema català i en català ha passat de 25 llargmetratges exhibits l’any 2002 a 34 l’any 2005 (13 en versió original catalana i 22 en versió doblada al català), fet que representa un increment durant aquest període del 36%. Pel període 2005-2006 s’ha aprovat un altre Pla d’Acció de Política Lingüística que té com a objectius principals fomentar l’ús social de la llengua en l’àmbit de la joventut (15-29 anys), reforçar les capacitats d’acolliment i capacitació lingüístiques per a la població adulta nouvinguda, enfortir la cooperació amb els territoris de la Catalunya Nord i l’Alguer i promoure la igualtat de les llengües oficials davant institucions públiques estatals i europees. En el marc d’aquest Pla d’Acció, destaquen diverses actuacions com la Balanç Pla de Govern 273 �Inversió d’1,5 M€ en el Programa d’acolliment lingüístic. campanya “Dóna corda al català 2006”, sota el lema “El català va amb tu” i adreçada principalment al públic jove; el Programa d’acolliment lingüístic, amb la creació al setembre de 2005 del Centre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona, gràcies al qual s’ha garantit la matrícula permanent en qualsevol moment i amb un temps d’espera inferior a una setmana per a l’inici del curs. A Barcelona s’han començat més de 6 cursos a la setmana amb una mitjana de 140 inscripcions setmanals. Per part de la Secretaria de Política Lingüística, la inversió inicial ha estat de 600.000€ al 2005 i la inversió prevista per al 2006 és d’1,5M€. D’altra banda, l’any 2006 l’aportació de la Secretaria de Política Lingüística al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha estat de 14 M€, i ha permès passar dels 2.698 cursos, amb 61.694 alumnes del curs 2004-2005, als 3.436 cursos i 78.000 alumnes previstos en el curs 2005-2006. 4.000 Cursos 3.500 Alumnes 75.455 3.000 61.694 3.235 46.652 2.000 78.000 3.436 90.000 80.000 70.000 60.000 2.698 50.000 40.000 2.096 1.500 30.000 1.000 20.000 500 10.000 0 0 2001-2002 2004-2005 70 Catalunya 60 Resta de l’Estat 50 Estrangers 40 30 20 10 0 Previsió 2005-2006 Dades a 30-06-2006 274 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Linguamón – Casa de les Llengües treballa per: • Promoure el coneixement i el respecte a la diversitat lingüística. • Afavorir que es reconegui el valor de cada llengua per a la comunitat lingüística respectiva i per a la humanitat. • Contribuir que es valori l’aprenentatge de llengües com un instrument de desenvolupament personal i col·lectiu. • Difondre les polítiques que promouen la preservació i el desenvolupament de les llengües del món. • Participar en l’impuls i la difusió de productes d’enginyeria lingüística. • Establir una xarxa de col·laboració nacional i internacional amb organismes amb objectius coincidents. Dades a 30-06-2006 Previsió 2005-2006 Evolució de la procedència dels alumnes Font: Secretaria de Política Lingüística 0 Casa de les llengües Aposta pel coneixement i el respecte a la diversitat lingüística El 22 de març de 2005 el Govern va aprovar la constitució de la Casa de les Llengües. La Casa de les Llengües es va constituir com un consorci, que en aquests moments està format per la Generalitat de Catalunya, el Centre Unesco de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Properament està previst que s’hi incorpori l’Ajuntament de Barcelona. Què fa Linguamón – Casa de les llengües? Evolució dels cursos i dels alumnes del CPNL Font: Secretaria de Política Lingüística 2.500 Les noves polítiques 2004-2005 2001-2002 Linguamón-Casa de les Llengües impulsa: • Un gran equipament museogràfic a Barcelona, lúdic i experimental, sobre el món de la llengua i les llengües del món. • Productes audiovisuals sobre les llengües i sobre el multilingüisme. • Un portal web en 20 llengües, un portal tecnològic i eines multilingües a través de les TIC. • Serveis per facilitar l’aprenentatge de les llengües. • Divulgació internacional del model aplicat a Catalunya de recuperació de la llengua pròpia. • La incorporació d’altres experiències de gestió de la diversitat lingüística en administracions, empreses i entitats. • Una xarxa de relacions internacionals amb entitats com al Fundació Anna Lindh o la Xarxa Mundial per a la Diversitat Lingüística. Balanç Pla de Govern 275 �Balanç Podem afirmar que les 13 mesures previstes al Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005 s’han complert. I, el fet que la legislatura s’hagi escurçat fa que sigui prematur avaluar el Pla aprovat pel 2005-2006. El Govern ha afrontat decididament la necessitat de garantir l’accés al coneixement del català a la nova població immigrada, amb un augment molt important de la inversió en cursos de català de nivell bàsic i inicial per a persones adultes. Pel que fa al foment de l’ús del català, s’ha fet una important campanya de sensibilització i s’han desenvolupat i posat a l’abast de ciutadans i empreses noves eines, serveis i recursos per fer fàcil l’ús del català. D’altra banda, les oficines de garanties lingüístiques s’han creat també amb la voluntat de facilitar l’ús del català, i s’han demostrat necessàries atès el volum de peticions rebudes. Resulta complex fer una valoració global de quina ha estat l’evolució de l’ús del català en aquest període. Es parteix de les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de l’any 2003, que forma part de l’estadística oficial de la Generalitat i és quadriennal. Per tant, l’any 2007 s’obtindran les noves dades, a partir de les quals es podrà avaluar aquesta evolució. Podem dir que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 està en vies d’assolir-se. 276 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 �4 Una nova política territorial i ambiental Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 277 �El territori i la societat El Govern ha desplegat polítiques territorials i ambientals orientades per la voluntat planificadora, la racionalització, la sostenibilitat i la priorització de polítiques de cohesió social, creixement equilibrat i creació de riquesa. El Govern ha volgut donar resposta global i coherent a qüestions bàsiques i a preguntes elementals. On viuen les persones, de què viuen les persones, com es mouen les persones. Fruit d’aquest plantejament han estat les grans decisions en matèria de planificació territorial i ambiental. Integradament. Pensant en totes les dimensions dels problemes. Abordant-los amb valentia. En el terreny legislatiu, en el terreny normatiu i en el terreny concret de les propostes. Plans i propostes en una interrelació creativa. La protecció global del paisatge com un actiu i un patrimoni col·lectiu a través d’una llei específica, la delimitació i l’ampliació dels paratges i espais d’interès natural, l’adaptació a la normativa europea i a les seves directrius, la protecció del litoral, la preservació dels espais oberts, la distinció entre els assentaments humans i els sòls productius i d’especial interès agrícola, han determinat tant la política del programa de planejament territorial (plans territorials, plans directors i plans directors urbanístics) com la definició dels espais de la Xarxa Natura 2000. L’escala més concreta, la definició del marc jurídic de l’urbanisme, ha comptat també amb llei i reglament propis, pensant en les condicions d’un creixement compacte, la sostenibilitat i la possibilitat de generar sòls per a un habitatge assequible. La política de sòl de l’Institut Català del Sòl i la d’habitatge del mateix l’Institut i del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha capgirat una tendència a l’estancament i a la paràlisi en l’oferta de nous habitatges de lloguer o venda, per a joves, gent gran o segments de la demanda que el mercat no resolia, de promoció pública i protecció oficial d’acord amb les reserves que preveu la mateixa Llei d’urbanisme. Així mateix, ha calgut respondre als grans reptes de la mobilitat i a la superació dels dèficits d’infraestructures a través del Pla d’autovies, de l’impuls a la política de potenciació del transport públic i, molt especialment, a través del Pla d’infraestructures del transport, que recull la planificació per a un horitzó ampli i posa les bases de la racionalitat, la primacia del transport públic, l’enfortiment de l’oferta ferroviària competitiva, i l’aplicació de les Directrius Nacionals de Mobilitat per assegurar que totes les decisions hi quedaran supeditades. Aquest és un repàs elemental i incomplet. Injust en la seva brevetat i insuficient per ressaltar l’àmplia gamma de propostes i d’accions que han deixat com a balanç un país més ordenat, més equilibrat, més modern, més ben senyalitzat, més ben comunicat, més civilitzat en definitiva, i amb tots els instruments a punt per fer tota la feina que encara queda per fer. La combinació de l’escala macro i l’escala micro, de la gran planificació i el projecte concret, del curt, el mig i el llarg termini, és un bagatge complet de decisions que han deixat petjada i han sembrat la llavor d’un futur immediat compromès amb la modernització del sistema d’infraestructures i de l’encaix Joaquim Nadal i Farreras Conseller de Política Territorial i Obres Públiques President de la Comissió de Govern de Política Territorial Balanç Pla de Govern 279 �d’aquesta xarxa en una matriu territorial repensada del tot i formulada amb rigor, prudència i equilibri. La Llei de barris i els 46 barris que s’hi han acollit i les inversions realitzades en la xarxa viària i ferroviària podrien ser l’emblema de les polítiques que hem intentat sintetitzar i que afloren en una gamma àmplia d’instruments de planificació. Balanç Pla de Govern 281 �Una nova política territorial i ambiental Energia 4.1.1 Garantir la qualitat en el subministrament d’energia Punt de partida Una de les preocupacions en els darrers anys, tant de la població com dels sectors industrials, sobretot en determinats moments de l’any, ha estat la garantia del subministrament elèctric. Per tant i per tal de no penalitzar el desenvolupament de l’economia catalana, assegurar que les empreses, i les llars tinguin prou energia i de qualitat suficient ha estat un dels objectius prioritaris de la tasca duta a terme pel Govern. El Pla de Govern fixava tres grans eixos de treball per assolir aquests objectius: 1 Impulsar l’aparició de nous operadors energètics amb seu a Catalunya 2 Potenciar l’Institut Català d’Energia perquè assumeixi les funcions previstes per l’Agència Catalana de l’Energia 3 Elaborar el nou Pla de l’energia Els indicadors que mesuren la qualitat del subministrament elèctric mostren una millora substancial Font: Companyies elèctriques Elaboració Pròpia (2006) Any TIEPI imprevist 2002 3,01 2003 2,48 2004 1,4 2005 1.3 2006 1,6 282 Balanç Pla de Govern Desenvolupament de l’acció del Govern Garantir el subministrament d’energia i la seva qualitat L’actuació del Govern ha anat per tant encaminada en el sentit de garantir la quantitat i la qualitat del subministrament: el desembre del 2004 es va signar amb el Ministeri d’Indústria i nou companyies subministradores un compromís d’inversió de 42,5 M€. Paral·lelament, al llarg d’aquest període s’ha realitzat un seguiment del pla d’inversions de Fecsa Endesa. Si observem els resultats que es desprenen de l’anàlisi de determinats indicadors, veiem que s’han produït millores substancials en aquest període. Els indicadors de mesura de les errades en la qualitat del subministrament elèctric mostren una clara tendència a la baixa: el Temps d’Interrupcions Elèctriques Programades i Imprevistes (TIEPI), que mesura les hores d’interrupcions del subministrament elèctric, s’ha reduït de més de 3 hores el 2002 a menys de d’1,7 hores el 2006, és a dir, les hores d’interrupció avaluades pel conjunt de Catalunya han baixat més de la meitat. La reducció va ser molt substancial al llarg de 2004, i ha continuat millorant al llarg de 2005 i 2006. Les darreres dades, corresponents a març de 2006, mostren un lleuger repunt del TIEPI. Aquest pla respon a la necessitat d’adaptar la gestió energètica al nou escenari actual i futur a nivell internacional: increment dels preus del petroli, la cada cop més gran sensibilitat cap a les qüestions ambientals, i la nova legislació estatal, europea i mundial (Protocol de Kioto). El pla s’estructura en quatre grans eixos, relacionats amb l’estalvi i l’eficiència, el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries, el desenvolupament de les energies renovables, i l’impuls de la recerca i el desenvolupament tecnològic en matèria d’energia. Les inversions previstes associades al Pla de l’energia arribaran a gairebé 10.000 M€ (9.955 M€), dels quals gairebé 1.500 seran públics, corresponents a projectes d’eficiència energètica, d’energies renovables, de soterrament i trasllat de línies elèctriques, i d’electrificació i gasificació de nous municipis. L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia final del 10,6% respecte a la tendència actual. El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% del 2003 a l’11% el 2015. El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears, que passi del 55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de les nuclears l’any 2022. L’elaboració del Pla s’ha realitzat en estreta col·laboració i consulta amb més d’un centenar d’institucions i entitats, reforçada mitjançant el procés d’exposició pública que va tenir lloc durant l’any 2005. Aquest debat és una prova que el Govern escolta el territori, i ha tractat d’assumir les propostes que se li han formulat, entenent-ho com un exercici més de la seva responsabilitat com a garant dels drets del poble de Catalunya. Aquest Pla és sens dubte un dels més importants compromisos estratègics cap a Catalunya del seu Govern, i per tant, en la fitxa annexa a l’apartat 4.1.3 es detallen les característiques del Pla de l’energia. Balanç Si el gran objectiu d’aquesta legislatura era donar solució a la manca de garanties en el subministrament elèctric, el balanç ha de ser positiu. Els indicadors ens parlen d’un subministrament de major qualitat i per tant és innegable que s’han produït millores. A més, s’ha elaborat el nou Pla de l’energia i s’ha començat a executar. Ara bé, cal dir també que les accions dutes a terme per impulsar l’aparició de nous operadors energètics no han donat els resultats esperats. Tampoc s’ha pogut dur a terme, a causa de l’abreujament de la legislatura, la creació de l’Agència Catalana de l’Energia. Per tant, s’estima que en aquest apartat, el Pla de Govern 2004-2007 es pot valorar com d’objectiu en vies d’assolir-se. El nou Pla de l’energia Però més enllà del seguiment dels indicadors del servei de subministrament, el Govern ha elaborat i presentat el nou Pla de l’energia, on es posiciona Catalunya com un país amb una forta dependència energètica pel que fa a les fonts d’energia primàries, que fa del tot imprescindible l’establiment d’un model energètic que pugui tenir futur. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 283 �Una nova política territorial i ambiental Energia 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables Punt de partida Catalunya, tot i ser un país amb unes condicions climàtiques molt favorables al desenvolupament de les energies renovables, està endarrerida en aquest àmbit en relació amb les mitjanes espanyola i europea, ja que no s’havien prioritzat les condicions que fessin viable el desenvolupament d’aquest tipus d’energies. Per situar Catalunya com a comunitat capdavantera en aquest àmbit, el Govern s’havia proposat diverses actuacions englobades en la introducció de noves fonts de generació d’energia. Desenvolupament de l’acció de Govern La introducció de noves fons de generació d’energia s’ha concentrat en l’energia eòlica. Al llarg del període 2004-2006, s’ha treballat per fer viable la implantació d’aquest tipus d’energia en dues línies: • Racionalització de la implantació dels parcs i la senyalització dels punts de connexió a la xarxa. La majoria dels parcs eòlics existents, malgrat estar autoritzats des de feia anys, no tenien garantida la connexió a la xarxa elèctrica on evacuar l’energia produïda. Després de dialogar amb les diferents parts implicades, el Govern ha desencallat el problema tenint en compte aspectes mediambientals. Revisió del mapa eòlic, amb sis nous projectes de parcs eòlics que produiran energia equivalent al consum de 850.000 famílies Amb el funcionament del parc eòlic de Rubió es doblarà la producció eòlica catalana d’evacuació a la xarxa de distribució passin pels seus termes municipals, tot i no rebre els beneficis econòmics de la ubicació del parc eòlic. Aquests acords, que en tot cas s’haurien pogut desenvolupar mitjançant obligació legal, han permès la concertació i el consens amb el territori. Indústria energètica associada El Govern ha volgut ajudar a la indústria energètica associada a les energies renovables. Un exemple destacat és el cas d’Ecotència, que forma part del Grup Cooperatiu Clade, ha esdevingut una empresa catalana multinacional, líder mundial en la fabricació d’infraestructures per a l’energia eòlica. Des del Govern s’ha donat suport continu al desenvolupament de la seva posició competitiva i el seu creixement, mitjançant un aval de més de 4 milions d’euros, i de diverses ajudes directes, en ambdós casos per a la realització d’activitats de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació. Balanç Respecte al desenvolupament de fonts d’energia renovables, s’ha fet un gran esforç en matèria d’energia eòlica amb la reorganització del mapa eòlic i el salt amb matèria de producció d’energia, així com l’assoliment del 80% de l’energia prevista. Cal, però, recordar que l’altre pilar de les energies renovables són les energies solars i fotovoltaiques, on encara s’han de d’activar les iniciatives que fomentin el desenvolupament d’aquestes tant per part dels ens locals com per part dels promotors privats o particulars. Es per això que cal seguir treballant en el desenvolupament de les energies renovables, i per tant, aquesta acció de Govern cal valorar-la com un objectiu pendent d’assolir-se. • Revisió del mapa de l’energia eòlica, amb l’elaboració del projecte d’implantació de parcs eòlics, que han d’assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007 i que han de produir energia equivalent al consum domèstic de 850.000 famílies. Els projectes d’implantació dels parcs eòlics se situen a sis zones: Terra Alta, Baix Ebre, Garrigues, Anoia, Conca de Barberà i Alt Empordà. Els parcs s’han agrupat en aquestes zones ja que compleixen les tres condicions necessàries: estan en àrees on bufa el vent, l’impacte ambiental és mínim i hi ha evacuació elèctrica suficient per a la seva producció. Els resultats ja s’han començat a observar amb la posada en marxa del parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica catalana. Fins al moment ja s’ha assolit el 80% del total (1.205 MW dels 1.500 previstos) A més s’han establert diferents acords amb l’Administració Local per tal de desenvolupar efectivament parcs eòlics a Catalunya. Així, diversos municipis en els quals no s’ubiquen parcs eòlics han col·laborat perquè les línies 284 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 285 �Una nova política territorial i ambiental Energia 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica Cal dir, però, que s’ha produït una lleugera desacceleració en el consum total de productes petrolífers líquids: el consum de gasolines d’automoció s’ha reduït un 6,6% gràcies a l’eficiència dels motors, mentre que el de gasoil A ha augmentat un 1,2% degut al creixement del parc automobilístic. En conjunt, el consum de carburants d’automoció ha baixat un 0,9%. Consum total a Catalunya de productes petrolífers líquids, gas natural i electricitat Font: Institut Català d’Energia Trimestre Petrolífers líquids Gas natural Electricitat (tn) (GWH) (GWH) 1/2004 1.632.174 21.875 11.663 2/2004 1.522.169 18.025 10.752 3/2004 1.502.286 16.612 11.402 4/2004 1.625.661 20.892 11.466 1/2005 1.718.052 25.694 12.285 2/2005 1.525.410 18.107 11.365 3/2005 18.233 11.624 4/2005 21.469 12.019 1/2006 24.577 12.567 Punt de partida Aconseguir que Catalunya esdevingués capdavantera en l’eficiència en l’ús de l’energia en l’àmbit de la UE era el gran objectiu que es plantejava al Pla de Govern 2004-2007. Calia, però, per aconseguir aquest increment en l’eficiència i per tant també en l’estalvi energètic, desenvolupar diverses línies de treball: l’elaboració del Pla d’eficència energètica; l’elaboració d’un programa d’establiment d’infraestructures energètiques que tenen un més alt grau d’eficiència i contaminen en menor mesura que les centrals convencionals; minimitzar i racionalitzar l’ús de l’energia al transport i a les llars, que són espais de gran consum energètic, d’acord amb negociacions amb el sector de l’automoció, i la promulgació d’una llei específica sobre eficiència energètica en els habitatges. Desenvolupament de l’acció del Govern El model social actual tendeix a incrementar els estàndards de confort de la població, augmentant així de forma constant el consum d’energia. És per això que el consum d’energia s’utilitza com a signe indicador del desenvolupament de les societats. Catalunya se situa a hores d’ara en un nivell de consum per càpita igual a la mitjana europea (3,9 tep/habitant) i lleugerament per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol (3,24 tep/habitant). La mitjana europea presenta, però, una tendència a la reducció a diferència del que succeeix a Catalunya i a Espanya, on la tendència encara és creixent. Cal limitar de manera efectiva la demanda energètica i existeixen diferents vies per fer-ho: des de potenciar les inversions tecnològiques en la demanda enfocades a la reducció del consum, fins a dur a terme polítiques d’educació que posin en valor el fet d‘autolimitar-se en la demanda energètica, passant per l’increment de l’ús del transport públic. Pla d’eficència energètica El Pla de l’energia fixa com a objectius en l’estalvi i l’eficiència energètica la reducció d’un 10,6% del consum d’energia final respecte als consums actuals. En la fitxa annexa es detallen els compromisos energètics. Els resultats encara no s’han produït, ja que, en primer lloc, els impactes d’aquests tipus de polítiques no són immediats, més aviat són a mig i llarg termini, i en segon lloc, el creixement de l’economia va sempre acompanyat d’un augment del consum energètic, situació que pot explicar en part els nivells d’aquests darrers anys (durant els darrers 12 mesos, el consum elèctric ha augmentat un 3,6%). 286 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Minimitzar i racionalitzar l’ús de l’energia al transport i a les llars En aquest sentit s’han produït diferents iniciatives. S’ha signat un conveni de col·laboració entre l’Institut Català d’Energia i les empreses de serveis energètics per tal d’incloure en les factures informacions diverses sobre estalvi i eficiència energètica. Es tracta de contribuir a una major consciència de la població i del món empresarial envers l’ús de l’energia. Ha estat aprovat també el decret d’ecoeficiència dels edificis, normativa que vol iniciar un procés de canvi social en la manera de concebre, dissenyar, construir i utilitzar els edificis. S’ha aprovat el Decret d’ecoeficiència dels edificis per reduir el consum energètic Balanç L’estalvi energètic i la millora de l’eficiència en aquest àmbit suposen reptes difícils per a qualsevol govern atesa la gran quantitat de variables externes que hi influeixen. Moltes vegades la marxa positiva de l’economia suposa ja de per si un increment constant en el consum energètic, i aquesta és una de les causes de l‘increment del consum produït a Catalunya en els darrers anys. Tot i això, cal valorar positivament en aquest àmbit tant l’elaboració del nou Pla de l’energia, que fixa actuacions i objectius per a l’estalvi energètic com l’elaboració del decret d’ecoeficiència. Es tracta, però, de mesures que no donen resultats de forma immediata, i per tant, per fer una valoració de la seva implantació, caldrà esperar un període més llarg de temps. Per tot això s’estima que en aquest apartat, el Pla de Govern 2004-2007 presenta un balanç d’objectiu pendent d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 287 �Els compromisos estratègics Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 El Pla de l’energia 2006-2015 neix amb la voluntat de planificar un determinat marc energètic com a objectiu de futur. Aquest nou pla ha de mostrar el camí a seguir, els objectius a assolir i les eines necessàries que s’han d’utilitzar per fer front a les necessitats actuals i futures d’energia de la població, tot optimitzant-ne el consum i minimitzant l’impacte ambiental de la seva obtenció i transport. El Pla de l’energia de Catalunya s’estructura en 4 àmbits principals: • Estratègia d’estalvi i eficiència energètica. Es reduirà un 10,6% del consum d’energia final, i se superaran els objectius d’Espanya i la UE. • Pla d’energies renovables. Assolir una participació de les energies renovables de l’11% l’any 2015. • Pla d’infraestructures energètiques necessàries. El 60% de l’increment de la producció d’electricitat a Catalunya en el període 2003-2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat i amb el mínim impacte social i ambiental. • Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic. Es crearan grups interdisciplinaris de recerca per assolir la màxima qualitat. Per complir els objectius i les línies marcades al Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, s’ha definit el Pla d’acció 2006-2010, que proposa 247 mesures d’implementació. El Pla de l’energia preveu que es facin unes inversions en el període 20062015 de l’ordre de 10.000 M€, corresponents tant a recursos públics com privats. L’aportació pública serà d’uns 1.500 M€, repartits principalment en els àmbits de l’eficiència energètica i les energies renovables, així com en l’àmbit de l’electrificació rural, la gasificació de noves zones i el trasllat i el soterrament de línies elèctriques. Inversions previstes per a les actuacions del Pla d’Energia Inversions totals Projectes d’energies renovables 5.139,9 M€ Projectes d’eficiència energètica 4.320,0 M€ Soterrament i trasllat de línies elèctriques 300,0 M€ Electrificació rural i gasificació de noves zones 195,7 M€ Total 9.955,6 M€ L’any 2006 es destinen 72,6 M€ per posar en marxa les 140 primeres de les 247. Aquestes mesures es poden agrupar en els capítols següents: Pla d’acció 2006 Capítol Mesures Pressupost Estalvi i Eficiència Energètica 52 48.853.388 € Energies Renovables 22 5.614.000 € 3 15.100.000 € Execució d’Infraestrctures energètiques Accions Transversals Total 63 3.038.000 € 140 72.605.389 € Concretament, les actuacions més importants per a l’any 2006 són les desenvolupades a nivell d’estalvi i d’infraestructures. Estalvi i eficiència energètica • En el sector domèstic, inversió d’11,1 M€ en l’execució del Pla renova’t d’electrodomèstics, que permetrà reduir el consum mitjançant la substitució d’aparells per equips amb etiquetatge energètic de classe A o superior. • En el sector edificis i serveis, inversió de 19 M€ per a actuacions tant en edificis existents (rehabilitacions energètiques, introducció d’equips eficients de climatització, el Pla de renovació de calderes i escalfadors domèstics, ajuts a l’enllumenat interior i públic) com en edificis nous o en el sector públic, gràcies al Pla d’estalvi i eficiència de la Generalitat de Catalunya (diagnosi de consum energètic i futura renovació i millora d’equips). • En el sector industrial, dedicació de 12,5 M€ per ajudar les empreses a reduir la intensitat energètica, gràcies a subvencions per a inversions de renovació d’equips energètics i ajudes a la utilització de noves tecnologies innovadores, entre altres. • En el sector transports, inversió de 5,1 M€ en plans de mobilitat municipals o a afavorir la introducció de l’ús de la bicicleta. • En el sector primari, 0,8 M€, per a implantació de tecnologies més eficients, formació d’agricultors i diagnosis sobre consums. Execució d’infraestructures energètiques • Dedicació de 4 M€ per donar ajudes per a l’electrificació i la implantació d’energia fotovoltaica rural. • 10 M€ per al Pla de soterrament i desplaçament de línies elèctriques. • 1,1 M€ en subvencions per a l’extensió de la xarxa de gas canalitzat. 288 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 289 �Una nova política territorial i ambiental Política i ordenació territorial 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori. Punt de partida Davant la manca de desenvolupament del planejament territorial i el retard sistemàtic en l’establiment dels acords necessaris al territori per dur-los a terme, el Govern va decidir impulsar, com a prioritat, la planificació territorial de Catalunya. Les principals accions que preveu el Pla de Govern per assolir-ho són les següents: territorials parcials previstos des de 1983, tot donant prioritat a aquells que comprenen zones sensibles del país on les tensions d’ocupació de sòl són especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans ha estat establir el sistema d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin aquestes comarques. Per aquest motiu, l’any 2004 es va crear el Programa de Planejament Territorial amb l’objectiu d’impulsar, elaborar i aprovar en el curs de la present legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les Comarques Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, l’únic pla parcial aprovat pels anteriors governs, i el Pla Territorial General de Catalunya. Els plans directors territorials concreten les directrius generals del planejament que conté el Pla territorial general de Catalunya o els plans territorials parcials respecte als aspectes o àrees sobre les quals incideixen. Aquest procés s’ha volgut dur a terme de manera especialment garant, donant veu als representants dels territoris en cada moment del procés. Això alenteix objectivament la tasca però enforteix els plans com a documents amb major grau de consens. El mapa següent mostra l’estat dels diferents plans territorials endegats, ja siguin plans territorials parcials o plans directors territorials. Creació del Programa de Planejament Territorial L’Alt Pirineu i Aran ha estat el primer àmbit en tenir aprovat el seu Pla en aquesta legislatura Posar en marxa la planificació territorial bàsica: 1 Redactar en el menor temps possible els plans territorials pendents, i revisar a fons el de les Terres de l’Ebre, únic existent. 2 Redactar els Plans Sectorials, que han de ser complementaris dels anteriors. 3 Redactar i aprovar els plans directors urbanístics d’abast supramunicipal, per tal de garantir un desenvolupament ordenat a les àrees de muntanya. Estat dels plans territorials i directors Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran Pla Director del Ripollès Pla Director de la Garrotxa Promoure una nova generació de plans sectorials bàsics: 1 Pla Territorial de les Comarques Centrals Determinar les àrees de protecció especial en el territori i els termes del seu desenvolupament: 1 Aprovar el Pla director Urbanístic del Litoral. 2 Aprovar una llei de gestió del paisatge. 3 Prioritzar que un conjunt important d’àrees de Catalunya es posin sota protecció especial, singularment els espais d’interès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics, que conformen la part catalana de la Xarxa Natura 2000. Vetllar per la igualtat d’oportunitats als territoris rurals i de muntanya: 1 Pla Director de l’Empordà Plans d’ordenació i planificació de les infraestructures. Elaborar un pla de xoc de desenvolupament d’infraestructures bàsiques per a zones rurals. Pla Territorial de les Comarques Gironines Pla Territorial de Ponent Pla Territorial del Camp de Tarragona Pla Director de l’Alt Penedès Treballs previs Avantprojecte Aprovació inicial Aprovació definitiva Desenvolupament de l’Acció del Govern Posar en marxa la planificació territorial bàsica En els darrers cinquanta anys, s’han produït grans canvis en l’ús del territori i en tot aquest temps no s’ha produït un consens sobre quines eren les regles generals d’aquest desenvolupament. El Govern ha impulsat el planejament territorial de Catalunya mitjançant el desenvolupament de diversos plans 290 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 També s’ha impulsat la redacció del Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona, que ha de marcar les línies de desenvolupament d’aquest àmbit per als propers 25 anys. I paral·lelament a aquest procés, es troba en revisió també el Pla territorial general de Catalunya, que s’està lògicament desenvolupant a partir de la redacció dels plans territorials parcials. Balanç Pla de Govern 291 �Plans Directors urbanístics Els plans directors urbanístics són els encarregats d’ordenar la planificació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal. Aquests plans han de vetllar per la sostenibilitat del territori, tenint en compte variables com la mobilitat, la protecció del sòl no urbanitzable, les grans infraestructures i la programació de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, concertades amb els ajuntaments afectats. Per ordenar l’excessiva pressió urbanística, el Govern enceta una revisió de plans directors. La taula següent recull la feina realitzada. Treballs previs Aprovació inicial Aprovació definitiva PDU de la Vall d’en Bas PDU del Pla de Bages, Pla director urbanístic del paratge de Gallecs. PDU de la Vall del Ges PDU de la Conca d’Òdena PDU del Sistema Costaner -1 PDU del Pla de l’Estany PDU de la Serra de Rodes PDU del Sistema Costaner - 2 PDU de la Val d’Aran PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona PDU del Pallars Sobirà PDU de la Plana de Vic PDU de l’àrea urbana de Girona PDU de les colònies industrials del Llobregat PDU dels ferrocarrils Transversal i Orbital Els plans directors urbanístics del ferrocarril Transversal i el del ferrocarril Orbital tenen per objectiu de definir i prevenir possibles especulacions a l’entorn de dos dels projectes emblemàtics de les infraestructures a Catalunya en les properes dècades. Cal destacar igualment, entre tots aquests, l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic del paratge de Gallecs. D’aquesta manera la Generalitat preserva, ordena definitivament i garanteix la no urbanització d’aquest espai de 774 hectàrees d’alt valor paisatgístic i alt interès natural i agrícola, i clou de manera definitiva un conflicte iniciat ara fa 35 anys. Els Plans del Sistema Costaner, encara més transcendentals, es detallen més endavant. Per citar-ho tot, finalment, es pot esmentar la recent signatura d’un conveni per a la redacció del PDU plurimunicipal de la Vall de Ribes. Promoure una nova generació de plans sectorials bàsics A banda dels plans territorials, s’han posat en marxa els grups de treball que han produït, finalment en el decurs d’aquesta legislatura, diferents i importants plans sectorials entre els quals destaquen: • el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya 2006-2026, aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006. Aquest pla defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya, en coherència amb les directrius de planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat. l’ús portuari racional de la costa catalana. • el Pla de xoc de millora de la senyalització d’orientació, en execució, que preveu millorar la senyalització de més de 2.900 cruïlles amb la instal·lació de més de 29.000 nous plafons. • el Pla estratègic de la bicicleta, que s’ha presentat recentment, amb l’objectiu de potenciar i fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport al país. Aquest Pla, per primera vegada, estructura una xarxa interurbana de carrils-bici. És especialment important l’aprovació del Pla director de les estacions de muntanya 2006-2011, que té com a principal objectiu impulsar les activitats turístiques de neu i muntanya i aportar un marc regulador clar i estable, ordenar els ajuts públics i millorar la competitivitat del sector. El repte ha estat assegurar la seva viabilitat com a motor econòmic de les comarques pirinenques i fer-lo compatible amb el medi natural. Es compta amb un pressupost per valor de 71,4 M€, dels quals 31,4 corresponen a subvencions i accions directes dels departaments i 40 M€, a la concessió de crèdits. Polítiques de sòl Les polítiques de promoció de sòl han focalitzat l’atenció del Govern ateses les necessitats socials en matèria d’habitatge, així com les necessitats de desenvolupament industrial ordenat de diferents àrees de Catalunya. Així, s’ha aprovat el Programa de sòl 2005-2008, que té per xifres bàsiques les següents. Inversió Global Sòl residencial Sòl Industrial 2.600 M€ 2.400ha dividides en 113 nosu sectors. S’hi construeixen 122.000 nous habitatges on 58.500 són de protecció oficial 3.600ha dividides en 85 nous sectors Encavalcant-se entre els terminis d’aplicació d’aquest programa i l’anterior, s’hauran formalitzat acords de compra per valor de 300 M€, dels quals 229 són per al desenvolupament de sectors industrials i 71 M€ per a sectors residencials. A banda de la política de promoció de sòl, s’ha dut a terme una política de compres dirigida a la preservació del territori. Podem esmentar les 644,8 hectàrees adquirides als Castillejos d’Arbolí (a la Serra de Prades), per 3,18 M€ i les 115 hectàrees de la Torre de Mornau (a Castelló d’Empúries), per valor de 2,30 M€ (una part és per desenvolupar-hi activitat econòmica). Però més enllà de les directrius generals expressades en els plans pluriennals, el Govern, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha volgut constituir-se en aliat del món local per entomar conjuntament els desenvolupaments de sòl necessaris per al progrés econòmic i social d’aquests municipis. Així, s’han establert 61 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl, 39 dels quals corresponen al programa de sòl industrial i de serveis per a la promoció d’activitat econòmica i 22 al de sòl residencial i renovació urbana. No es poden citar totes les actuacions en un document de síntesi, però sí que es poden destacar les següents. El Govern promou el sòl necessari perquè els ajuntaments puguin dur a terme els seus projectes de creixement • el Pla de Ports de Catalunya 2006-2015, en fase d’informació pública, que és l’instrument d’ordenació del litoral que estableix els criteris per a 292 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 293 �Sòl residencial El Consorci de Can Filuà, amb l’ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, que permetrà desenvolupar un nou sector residencial de 16,3ha amb capacitat per a 650 habitatges potencials, la meitat subjectes a algun règim de protecció. El conveni urbanístic per a l’execució del sector residencial la Fàbrica Nova amb l’ajuntament de Sallent. El nou sector, d’1,29 hectàrees i amb capacitat per a 220 habitatges potencials (100 corresponents a l’INCASÒL), permetrà reallotjar a part dels afectats del Barri de l’Estació. El conveni entre els ajuntaments de la Roca del Vallès i Granollers amb l’Institut Català del Sòl per al desenvolupament urbanístic d’un àmbit amb usos predominantment residencials d’abast plurimunicipal anomenat la Bòbila/Can Granota. Aquest nou sector té una superfície de 98,05 hectàrees. La presentació, amb l’Aj. d’Esparreguera, del projecte de reordenació de la Colònia Sedó que suposarà la construcció i rehabilitació d’un total de 250 habitatges, el 50% seran de règim protegit. Inversió aproximada de 12 MEUR. Prat Nord al Prat de Llobregat. Actuació mixta residencial i industrial de 115,2 hectàrees i amb capacitat per a 2.000 habitatges potencials. Un conveni amb la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de Monistrol de Calders per tal de dur a terme una prova pilot sobre desenvolupament de la Llei d’Urbanisme. L’Estrella i Abat Escarré a Badalona. Actuació residencial de 3,56 hectàrees amb 494 habitatges potencials. La Gran Via II a l’Hospitalet de Llobregat. Acord per finalitzar el desenvolupament urbanístic del barri (zona verda, 20.000 m2 de sostre residencial, equipaments i zona esportiva). Bòvila-entorn ferrocarril a Montmeló. Operació urbanística lligada al soterrament de la línia del TGV de 17,80 hectàrees. Entorns Colònia Güell a Sant Boi de Llobregat/Santa Coloma de Cervelló. Desenvolupament urbanístic de caire residencial de 16,27 hectàrees. la Marina a Barcelona. Actuació de desenvolupament d’un nou barri a la Marina de 72,40 hectàrees amb capacitat per a 10.860 habitatges potencials, dels quals 3.258 seran protegits. Sòl industrial i de serveis Nova promoció de sòl industrial a Lleida, on s’ha donat un fort impuls, mitjançant la compra de terrenys, al sector industrial Torre Blanca-Quatre Pilans de Lleida que és la resposta que dóna el Govern de la Generalitat a la forta demanda de nou sòl per a usos industrials existent a la zona (s’han adquirit 120 hectàrees). El nou sector tindrà una superfície aproximada de 350 ha que suposen més del doble del Camí dels Frares (116 hectàrees), el darrer polígon desenvolupat per l’Institut Català del Sòl a Lleida i actualment ja exhaurit. Adquisició de 24 hectàrees de terreny a Olvan on es construirà un nou sector per a activitats econòmiques. Amb aquesta compra, la Generalitat impulsa la creació d’un sector d’abast comarcal d’iniciativa pública, que aportarà sòl a preus competitius i afavorirà el creixement industrial del Berguedà. Conveni marc entre el DPTOP i vuit alcaldes de les comarques de l’Ebre per tal de promoure el nou sector industrial supramunicipal Camposines a la Fatarella. La Generalitat promou aquest nou sector amb la col·laboració dels ajuntaments de la Fatarella, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, Gandesa, Móra d’Ebre i Vilalba dels Arcs. El conveni signat permetrà la constitució del consorci urbanístic per a desenvolupar i executar el sector. Aquest, tindrà una superfície aproximada de 50 hectàrees, de les que 30 es destinaran a ús industrial. Durant el mes de setembre de 2006 està prevista la signatura del conveni entre l’Institut Català del Sòl i l’ajuntament de Viladecans per a la constitució d’un consorci (abans del mes de setembre) que permeti desenvolupar el Parc empresarial d’activitats aeroespacials i de mobilitat de Viladecans (53,60 Durant el mes de juliol 2006 està prevista la constitució del consorci per al desenvolupament del sector d’activitat econòmica de la Guardiola a Olot (10,62 ha) i passat l’estiu la constitució del consorci Mas les Vinyes II-III a Torelló (39,76 ha). La Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, està en procés d’adhesió (pendent d’autorització del Consell Executiu) al consorci constituït al Molló per a la comercialització de les parcel·les del sector que urbanitzarà l’INCASÒL. El consorci està integrat pels ajuntaments de Tivissa, Móra la Nova, Ginestar, Garcia, Rasquera i per la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Reus. 294 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Altres actuacions Conveni entre el DPTOP, a través de l’Institut Català del Sòl, i els ajuntaments de Figueres i Vilafant que estableix la creació d’un consorci per al desenvolupament urbanístic dels terrenys situats al voltant de la nova estació ferroviària del tren d’alta velocitat (TGV) amb l’objectiu de col·laborar en l’ordenació d’aquest important àmbit estratègic pel futur econòmic de la zona. La nova Ronda de Ponent a Sant Feliu de Guíxols. S’ha obert al trànsit aquest nou eix viarique transcorre per la perifèria i permetrà descongestionar el pas dels vehicles pel centre del municipi. Inversió de 5,6 M€. Enderroc per voladura controlada de l’edifici del Fluvià Nàutic a Sant Pere Pescador amb un cost de 247.000 €. Determinar les àrees de protecció especial en el territori i els termes del seu desenvolupament Pel que fa a la protecció del litoral, cal destacar l’aprovació definitiva de dos plans complementaris que han pal·liat una greu i ja antiga problemàtica, com és la urbanització de la costa. El Pla director urbanístic del sistema costaner és l’instrument de planejament urbanístic supramunicipal adequat per ordenar la costa catalana des dels principis que inspiren el desenvolupament urbanístic sostenible i en defensa de l’interès general. Els dos plans que l’integren són: • Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1), amb l’objectiu de preservar el litoral i evitar la urbanització del gran part del sòl costaner que encara no està urbanitzat. Aquesta normativa estableix que no es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no urbanitzables i de sòl urbanitzable no delimitades, i estableix la condició de sòl no urbanitzable costaner. El Pla permetrà així mantenir com a sòl no urbanitzable una superfície superior a les 23.500 ha en la primera línia de costa. Una decisió històrica, el Govern protegeix el litoral català on encara no està urbanitzat • Pla director urbanístic del sistema costaner per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest nou pla completa el primer i centra el seu interès en un àmbit de 656 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans. Es tracta del primer esforç integral de protecció del litoral fet des d’un govern de Catalunya. La protecció legal d’aquests espais, però, es combina amb les actuacions de millora, a través d’una convocatòria de subvencions als ajuntaments. Així, s’han fet dues convocatòries d’ajuts (2004 i 2005) per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no urbanitzable del sistema costaner per un import d’1,9 MEUR la qual cosa permetrà una inversió global de 6,3 MEUR que beneficiaran a 18 municipis. La tercera convocatòria es realitzarà aquest estiu per un import d’1,2 MEUR. I seguint amb les actuacions de millora, es van destinar 4,8 MEUR per al programa d’actuació en camins de ronda 2005-2007, que permetrà l’execució de 15 trams, amb una longitud total de 17.913 metres. Les polítiques sobre el paisatge iniciades aquesta legislatura, per la seva novetat, es destaquen en fitxa adjunta. Preservació de paratges d’interès natural Per la seva significació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per la pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees de Catalunya sigui posat sota protecció especial, singularment Balanç Pla de Govern 295 �els espais d’interès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics. Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. S’ha avançat molt en la feixuga tasca de delimitar els PEIN Es treballa per conciliar els usos logístics del Delta del Llobregat amb el seu valor ambiental 296 Balanç Pla de Govern El Pla d’espais d’interès natural (PEIN) és el sistema d’àrees protegides de Catalunya, que inclou 144 espais naturals la superfície acumulada dels quals equival aproximadament al 21% del territori de Catalunya, i que són representatius de la diversitat biològica i paisatgística del país. En l’actualitat el 91% del PEIN té la delimitació definitiva. Durant la legislatura s’ha donat un important impuls al desplegament del PEIN, amb l’aprovació definitiva de 17 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del PEIN, els quals delimiten amb detall els espais protegits i n’estableixen la regulació normativa. Dels plans especials aprovats podem destacar els del Cap de Santes Creus, de les Gavarres, de Castell-Cap Roig i del Cap de Creus. També S’ha aprovat l’ampliació de l’espai PEIN de la platja de Torredembarra, que inclourà els terrenys del paratge del Gorg de Creixell, espai natural de gran valor ecològic. Aquesta protecció ha impedit la transformació irreversible d’un espai verge a primera línia de mar i ha completat l’espai del PEIN de la Platja de Torredembarra. També s’ha declarat Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) la finca Pinya de Rosa, un espai de 101,05 ha. De gran vàlua natural i paisatgística de característiques excepcionals atès que no està urbanitzat, en una zona de la Costa Brava sotmesa a una gran pressió. Aquesta delimitació estava pendent des de l’aprovació de la llei l’any 2003 i dóna solució a una demanda històrica del país i del Parlament de Catalunya. L’espai de Gallecs també s’ha incorporat al Pla d’espai d’interès natural de Catalunya (PEIN). Aquesta nova delimitació protegirà el connector biològic entre les serres del litoral i els espais naturals de l’interior amb una superfície total de 1.091 ha. En termes de futur, s’ha presentat el Projecte de creació del nou Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que tindrà una extensió de 7.378 ha. També s’ha presentat el projecte d’ampliació del Parc Natural de Montserrat que arribarà a tenir 4.906,01 ha.i de l’estudi de mesures de protecció de la serra de Collserola. 2005 Actualment es treballa en la tramitació dels plans especials de l’EIN Muntanyes de Begur i de l’EIN de l’Alta Garrotxa, i s’està redactant el Pla de Connectors Ecològics. En la mateixa línia d’ampliar la protecció dels espais amb valor ecològic, s’ha creat el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, per gestionar de manera integrada el conjunt d’espais naturals del Delta, i vetllar per la conservació dels seus sistemes naturals, la preservació de la seva biodiversitat i el foment del seu estudi i coneixement. També s’ha constituït el Consell de Cooperació del Consorci del Delta del Llobregat, òrgan de consulta, participació i informació sobre les qüestions pròpies de l’àmbit d’actuació del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. L’experiència adquirida en la gestió dels espais protegits en aquests darrers anys, ja siguin espais del PEIN o espais naturals de protecció especial, posa de manifest la idoneïtat de mantenir línies d’ajut seguint els criteris de desenvolupament sostenible. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Així, el Govern ha iniciat, una línia única d’ajuts per al finançament d’actuacions als espais protegits de Catalunya durant l’any 2005. A aquesta convocatòria s’hi destinaran uns 3,6 M€ i se’n pot beneficiar un col·lectiu molt ampli (entitats locals, titulars d’explotacions forestals i agràries, persones jurídiques sense ànim de lucre titulars de terreny, etc.). Pel 2006, se’n destinaran 4,6 M€ d’ajuts per actuacions en espais naturals protegits. Finalment destacar la presentació al Govern del Pla General de Política Forestal (2006-2015) que és un pla territorial sectorial que té com a objectiu establir les directrius i les estratègies per fomentar la gestió sostenible dels terrenys forestals, i assegurar la conservació dels ecosistemes forestals i les seves funcions ambientals, així com el desenvolupament sostenible i els seus valors socials i econòmics. També és important destacar que després de molts mesos de treball i de diàleg amb el territori, s’ha presentat la darrera proposta de la Xarxa Natura 2000, que amplia fins a les 969.381 ha terrestres i les 83.920 ha marines la superfície a protegir, que representa un 30,2% del territori de Catalunya, i ja ha finalitzat el termini d’informació pública. La proposta permet representar millor els hàbitats i les espècies d’interès comunitari i, un cop s’hagi aprovat definitivament, resoldrà els diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra Catalunya. De les 969.381 hectàrees de superfície terrestre que incorpora la nova proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000, gairebé el 80% ja disposa en l’actualitat d’algun tipus de protecció segons la normativa catalana, ja sigui perquè estan incloses en algun espai de protecció especial (parcs naturals, reserves...) o en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), o bé perquè són forestes d’utilitat pública. Així, Catalunya vol situar-se per voluntat pròpia en el nivell de territori protegit que marca la Unió Europea, fent-ho compatible amb les legítimes activitats socioeconòmiqes del territori. És la primera comunitat autònoma de l’Estat que disposa d’unes directrius per a la gestió dels espais de la xarxa També s’han designat com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) alguns espais proposats a la Xarxa Natura 2000 com a Llocs d’Interès Comunitàri (LIC). En concret, els espais proposats seran els següents: Sistema transversal català, Gallifa, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Montserrat-Roques Blanques, Serres del litoral central, Serres de Miralles-Queralt, Alta Garrotxa, Cap de Creus, les Guilleries, Massís de l’Albera, Muntanyes de Begur, El Montgrí-Illes Medes, Serres d’Aubenç i de Turp, Vall alta de Serradell-Serra de Sant Gervàs, Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, Serra del Montsec, Serra de Montsià, Serres de Cardó-Boix, Prades-Montsant, Tivissa-Vandellós-Llaberia, Sistema prelitoral meridional, Tossals d’Almatret i Riba-Roja. La previsió de protecció del territori català és d’un 30% Vetllar per la igualtat d’oportunitats als territoris rurals i de muntanya Pel que fa a l’últim apartat d’aquest objectiu, dotar les àrees rurals de les infraestructures i els serveis bàsics, tal i com en disposen els medis urbans, s’han destinat 9,1 M€ com a partida de subvencions adreçades a les comarques i zones de muntanya, en el marc dels Plans Comarcals de Muntanya 2001- 2005, destinades tant a infraestructures com a programes de promoció econòmica. Dins la programació dels Plans Comarcals de Muntanya 2006-2010, es destinaran pel període 2006-2007, 10,6 MEUR a les comarques i zones de muntanya, que s’adrecen a la millora en les comunicacions i el desenvolupament de projectes de dinamització econòmica i territorial. Balanç Pla de Govern 297 �Altres actuacions Per últim cal destacar l’aprovació de la llei de l’Institut Geològic de Catalunya, amb l’objectiu d’enriquir el coneixement dels sòls que formen el nostre territori, i la llei de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que evidencia les necessitats de la informació cartogràfica com una peça clau per al desenvolupament de l’activitat econòmica i d’explotació responsable del territori, i defineix els instruments que en donen resposta. Aquesta iniciativa parteix de les resolucions del Parlament de Catalunya arran de l’accident a les obres de l’L5 del metro per a la millora de informació geològica i geogràfica de base. Balanç Pel que fa a aquest punt cal destacar sobretot la creació del Programa de Planejament Territorial que es configura com una unitat a disposició del Govern i del territori per donar un impuls important a la tasca de poder-ne planificar i ordenar el creixement. Així, tot i que els objectius que es va fixar el Govern en aquest tema eren molt ambiciosos, es pot dir que els ha assolit en bona mesura. Prova d’això és la quantitat de plans aprovats i iniciats de que disposem en aquest moment. Això és molt important, sobretot tenint en compte que es tracta d’una tasca feixuga, llarga i molt voluminosa, feta amb el consens i la participació del territori. Per tant podem dir que la manca de plans d’ordenació territorials i sectorials a Catalunya està en vies de resoldre’s. Igualment ressenyables són la definitiva protecció del litoral català, la delimitació dels espais PEIN i la millora del paisatge, que de fet s’ha configurat com una nova política pública. Així mateix, s’han posat en marxa una bateria de Plans Sectorials bàsics en àmbits molt diversos, des de l’ordenació i la planificació de les infraestructures fins a la promoció de sòl per al creixement ordenat de les nostres ciutats passant per l’impuls a les activitats turístiques de neu i de muntanya. La Xarxa Natura 2000 ha estat un dels temes més controvertits que ha hagut de solventar el Govern, inclosa la legítima posició de certs collectius del territori. A través del conseqüent procés de debat i consens afegits fins allà on ha estat possible, s’ha pogut finalment aprovar aquest important pla. Per tot això, podem dir que el Pla de Govern pot presentar aquest com un objectiu assolit, doncs les actuacions completades són especialment rellevants, però en el que caldrà seguir treballant intensament fins a completar les tasques endegades. Les noves polítiques Els valors paisagístics sempre han estat un element de referència a l’hora d’avaluar l’impacte de les transformacions en el territori, però no disposaven d’un reconeixement legal. Per això, sovint, no eren prou tinguts en compte. L’any 2000, el Consell d’Europa aprovava el Conveni Europeu del Paisatge, amb el compromís dels estats membres de reconèixer en el seu ordenament jurídic l’existència legal d’aquesta figura, i aplicar també polítiques de protecció i desenvolupament ordenat dels seus paisatges rurals i urbans més característics. D’aquesta manera s’introduïa, en la dinàmica planificadora de les administracions públiques, un element humà, per dir-ho d’alguna manera, que recull la percepció subjectiva del ciutadà sobre els territoris que veu i trepitja. Seguint aquesta directriu, el Govern va promoure el juny del 2005 la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya, que preveu els principis que han de guiar l’actuació dels poders públics en matèria de paisatge i els instruments concrets d’intervenció, així com, també, mesures de sensibilització, educació i suport. Aquesta llei ha permès començar a establir instruments perquè les administracions i les entitats interessades puguin intervenir eficaçment en la gestió del paisatge, amb l’objectiu de preservar-lo com l’importantíssim actiu del país que és, atès el seu valor de patrimoni cultural i històric, indicador ambiental i recurs econòmic. Es tracta, doncs, d’una llei important i pionera en el marc de l’Estat espanyol. La llei crea igualment els catàlegs del paisatge, com l’instrument per a la introducció d’objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya, així com en les polítiques sectorials. També s’ha creat l’Observatori Català del Paisatge, amb seu a Olot, juntament amb representants del món local, col·legis professionals i els rectors de les universitats catalanes, Aquest ens desenvoluparà línies d’actuació política, farà tasques de sensibilització i servirà d’espai de trobada entre les administracions i la societat civil en matèria de gestió i conservació del paisatge. Durant l’any 2006 l’Observatori, entre altres tasques, coordina els catàlegs (del paisatge) del Camp de Tarragona i de la Plana de Lleida, que estaran enllestits en aquesta legislatura, així com els catàlegs del paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Gironines, i les Terres de l’Ebre, que es presentaran a finals del 2006. També s’ha signat la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. 298 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 299 �Una nova política territorial i ambiental Política i ordenació territorial 4.2.2 Aconseguir barris segurs i dignes i dotar els ajuntaments de major capacitat d’actuació urbanística Punt de partida En una primera convocatòria, el desembre de l’any 2004, es va resoldre l’adjudicació dels primers ajuts previstos en la Llei, a 13 projectes de diferents municipis catalans. La segona convocatòria, que es va adjudicar el juliol de 2005, va beneficiar 17 projectes. I la tercera convocatòria, que es va adjudicar a finals de maig de 2006, va beneficiar 17 projectes de 16 municipis catalans. En cadascuna d’aquestes convocatòries, una per any, els ajuts atorgats suposaran una inversió global de 198 M€. D’aquests, 99 M€ seran a càrrec de la Generalitat i la resta seran invertits pels ajuntaments beneficiaris dels projectes escollits. Amb les aportacions dels respectius ajuntaments, les tres convocatòries del Programa de barris hauran generat una inversió global de 594 M€ i s’hauran beneficiat 47 projectes. Això representa haver assolit en 3 anys l’objectiu que es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura. Relació d’adjudicacions d’ajuts previstos en la Llei de Barris 1a convocatòria (2004) Tot i no aparèixer en un inici en el Pla de Govern, es va considerar necessari incorporar aquest punt per tal de tractar individualment el tema de les polítiques adreçades als barris amb problemàtiques de degradació i en general la política urbana. Municipi Projecte Les principals accions que preveu el Pla de Govern en aquest àmbit són: Balaguer Manresa Impulsar la rehabilitació de barris: Programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees urbanes on es concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes de problemàtica social i econòmica Pressupost en M€ Subvenció en M€ Centre històric 16,05 8,05 Nucli antic 16,62 8,32 Reus Barri del Carme 16,57 8,30 L’Hospitalet de Llobregat Collblanc–La Torrassa 18,65 9,34 Sta. Coloma de Gramenet Serra d’en Mena 18,00 9,02 Barcelona Sta. Caterina 14,62 7,32 Salt Salt 70 15,20 7,61 Terrassa Ca n’Anglada 17,02 8,52 Programa per dur a terme actuacions per aconseguir aturar el deteriorament físic i l’envelliment progressiu dels nuclis antics i el patrimoni edificat de les nostres ciutats. Badalona Serra d’en Mena 18,62 9,32 Manlleu Barri de l’Erm 16,00 8,51 Olot Nucli històric 7,22 3,61 Impulsar operacions de transformació urbana: Lleida La Mariola 11,09 5,55 Barcelona Roquetes 11,05 5,54 198 99 Recuperar el patrimoni i revitalitzar els nuclis antics: Impulsar grans actuacions de transformació urbana que contribueixen a estructurar i potenciar noves centralitats dins l’estructura urbana i metropolitana. Total Dotar de major capacitat d’actuació urbanística els ajuntaments: Revisar la Llei d’urbanisme Una llei per donar resposta a un problema urgent de Catalunya 300 Balanç Pla de Govern Desenvolupament de l’Acció del Govern Impulsar la rehabilitació de barris La Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial respon a una de les prioritats del Govern de Catalunya: la rehabilitació integral de barris per evitar riscos i per millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees. La Llei impulsada pel Govern i aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004, preveu la creació d’un fons al que es poden acollir els ajuntaments que resulten seleccionats en cada convocatòria, que serveix per finançar projectes d’intervenció integral que tinguin per objectiu la millora urbanística social i econòmica de barris que requereixen una atenció especial. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 301 �La llei de barris vol vacunar Catalunya contra problemes com els de les Banlieues franceses 2a convocatòria (2005) Municipi Projecte Pressupost en M€ Subvenció en M€ Barcelona Berga Poble Sec 17.0 8.5 Nucli antic 13.1 Canovelles 6.6 Barriada Nova 3.0 1.5 Cornellà de Llobregat Sant Ildefons 16.6 8.3 Figueres Marca de l’Ham Girona Sta. Eugènia Can Gibert del Pla Mataró Cerdanyola Montcada i Reixac La Ribera El Prat de Llobregat Sant Cosme Ripoll Barri Vell Sabadell 5.5 2.7 14.6 7.3 7.5 3.8 9.7 4.8 11.9 5.9 4.8 2.4 Parc Fluvial riu Ripoll 18.0 9.0 Sant Boi de Llobregat Casablanca 13.3 6.7 Santa Perpètua de Mogoda Can Folguera (1a fase) 5.2 2.6 Solsona Nucli antic 11.6 5.8 Tarragona Campclar 15.0 7.5 Tortosa Casc antic 18.9 9.4 Vic Barris sud 12.3 6.2 198 99 Total 3a convocatòria (2006) Municipi Projecte Pressupost en M€ Subvenció en M€ Banyoles La Farga 7,4 3,7 Barcelona Torre Baró-Ciutat Meridiana 18,04 9,02 Barcelona Trinitat Vella 17,4 8,7 Cambrils Nucli antic de la vila 11,8 5,9 Cardona Nucli antic 6,4 3,2 Cervera Nucli històric 8,7 4,3 Granollers Congost 6,9 3,4 L’Hospitalet de Llobregat Florida-Pubilla Cases 17,8 8,9 Igualada Sant Agustí 7,3 3,6 Lleida Nucli antic 16,8 8,4 Martorell La Vila vella 12,6 6,3 Rubí El Pinar Sant Feliu de Llobregat 6,6 3,3 Can Calders – La Salut 10,8 5,4 Santa Margarida de Montbui Sant Maure 10,7 5,3 Santa Perpètua de Mogoda Can Folguera fase 2 8,5 4,2 Valls Barri antic 15,2 7,6 Vilanova i la Geltrú Nucli antic 14,4 7,2 198 99 Total 302 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Actualment, els 30 projectes beneficiaris de la primera i la segona convocatòries estan ja en marxa. Els ajuntaments han tramitat els seus projectes, s’han creat els comitès d’avaluació i seguiment de tots els barris i s’han iniciat les diferents obres de millora en edificis, carrers i places. Dels projectes ja executats, podem destacar les actuacions al Nucli antic de Manresa i a la Serra d’en Mena de Badalona i Santa Coloma de Gramenet en l’àmbit de l’espai públic, accessibilitat i sostenibilitat; el nou Centre Cívic Frederica Montseny al Barri de l’Erm de Manlleu i les actuacions al centre històric de Balaguer en l’àmbit dels equipaments, rehabilitació i millora urbanística; els programes socials, la promoció econòmica i els programes de dinamització al barri de la Mariola de Lleida i Ca n’Anglada de Terrassa i les actuacions en matèria de participació i cooperació ciutadana als barris de Collblanc-Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat i de Sant Ildefons a Cornellà. Comencen a ser realitat els primers canvis a alguns dels barris objectes d’ajuts A més dels ajuts que impulsa el DPTOP, el Programa de barris té vocació d’integral i transversal. Per això, és necessària la intervenció d’altres departaments, com els de Medi Ambient i Habitatge, de Salut, de Treball i Indústria i de Benestar i Família, que desenvoluparan programes d’intervencions complementàries als municipis que han estat beneficiaris en les diferents convocatòries d’ajuts per tal de millorar l’atenció sanitària, vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió o facilitar la integració dels nouvinguts. Recuperar el patrimoni i revitalitzar els nuclis antics L’any 2005 es va formalitzar el protocol de col·laboració entre els departaments de Política Territorial i Obres Públiques i de Cultura per a l’aplicació de l’u per cent cultural durant el període 2005-2008. Aquest protocol preveu un total de 140 actuacions arreu de Catalunya amb un pressupost total de 41,33 M€. L’aportació de la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, serà de 19,47 M€. Mitjançant aquest protocol es finançaran actuacions de conservació, intervenció en centres històrics i restauració del patrimoni arquitectònic i arqueològic, d’acord amb el que preveu la Llei del patrimoni cultural català. Entre les 140 actuacions previstes destaquen les següents: el monestir de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà), el castell de Sant Martí de Sarroca (Alt Penedès), la muralla de Besalú (Garrotxa), les muralles de Balaguer (Noguera), el castell Comtes de Prades de Falset (Priorat), el castell de Montsoriu (a Arbúcies, Selva), el monestir de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) i la muralla de Tarragona. La Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert al llarg d’aquesta legislatura 143 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en aquests municipis. S’han iniciat un total de 103 obres i se n’han acabat 111. Entre les obres acabades durant aquest període podem destacar les següents: Balanç Pla de Govern 303 �Més recursos per a la necessària rehabilitació de nuclis històrics Relació de rehabilitacions de nucils antics i monuments • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Les grans operacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona caminen endavant 304 Balanç Pla de Govern Segona fase de rehabilitació de l’antic molí fariner d’Almenar. Restauració de la façana de vidre estructural del Palau de la Música de Barcelona. Segona fase de rehabilitació del Monestir de Santa Maria de Gualter a la Baronia de Rialb. Restauració del Pont Vell de la Bisbal d’Empordà. Quarta fase de rehabilitació del nucli històric de la Coma i la Pedra. Ordenació del nucli antic i millora de la plaça Catalunya de Fornells de la Selva. La Llengua de la Serp de Lleida. Restauració de la Cooperativa modernista del Pinell del Brai. Restauració de l’església de Santa Maria i entorn a Viu de Llevata al Pont de Suert. Restauració de la plaça del Rec i condicionament del jardí i la tanca de la Torre Viladomiu a Puigcerdà. Rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant Carles de la Ràpita. Restauració del castell de Montsoriu, a Arbúcies. Castell de Barberà de la Conca. Restauració de les teulades de l’ala est i de la torre de la Universitat de Cervera. Es tracta de l’inici d’una operació de gran abast que restaurarà la totalitat de les teulades de la Universitat, amb una superfície de 7.800 m2. Restauració de les esglésies de les Oluges, de la Pobla de Lillet i del Pont de Suert. Restauració del Camí Gaudí a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló. El Palau Abària de Tortosa que acull la nova seu de la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre (2 M€). Rehabilitació de l’antiga fàbrica de ceràmica per a museu de Terrissa a Quart. Rehabilitació del nucli antic de Centelles. Urbanització de diversos carrers i places a Sant Quirze de Besora. Urbanització de la plaça de la Catedral de Vic. Plaça Major de Prades. Restauració del Teatre Municipal Orfeó a Ulldecona. Impulsar operacions de transformació urbana L’execució de grans projectes de reforma i remodelació urbana ha tingut un protagonisme molt rellevant durant la legislatura. En aquest sentit cal destacar l’impuls de la reforma urbanística de la Gran Via Sud, que millorarà els accessos a l’Hospitalet de Llobregat, obrirà una nova porta a la Fira de Barcelona i facilitarà la integració urbana de la futura Ciutat Judicial. A principis d’any es va iniciar la fase final de les obres de soterrament de la Gran Via a l’entorn de la plaça Europa. També s’ha signat un Conveni amb l’Ajuntament de l’Hospitalet per desenvolupar una nova fase de la reordenació urbanística de la Gran Via al seu pas per aquest municipi, que permetrà desenvolupar la part sud-oest de l’àrea de la Marina així com el projecte BioPol L’H a l’entorn dels equipaments sanitaris i educatius per a la generació de coneixement en la indústria emergent de la biotecnologia mèdica. A l’altre extrem d’aquest eix s’està executant la remodelació de la Gran Via en el sector Besòs, que inclou la implantació del tramvia en aquest tram. Així mateix, s’ha aprovat definitivament el projecte del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, que en una superfície de 340 hectàrees, acollirà el Parc de la Ciència i el Laboratori de Llum Sincrotró, una nova zona residencial, un corredor verd que uneix Collserola amb Sant Llorenç del Munt i un gran parc central (183 M€). PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Dotar de major capacitat d’actuació urbanística els ajuntaments Conforme a la voluntat que tots els municipis disposin de les figures bàsiques del planejament, en les tres convocatòries realitzades aquesta legislatura s’han atorgat subvencions per a l’actualització de plans urbanístics per valor de 9 M€ a dos consells comarcals i 311 municipis d’arreu de Catalunya. Aquestes subvencions tenen com a objectiu ajudar els municipis a actualitzar els seus planejaments urbanístics i a adaptar-los a l’actual normativa urbanística. Síntesi del plantejament general vigent Nombre de municipis Font: DGU 2003 % 2004 % 2005 % 236 24,9 234 24,7 226 23,9 11 1,2 20 2,1 42 4,4 Normes subsidiàries 491 51,9 494 52,2 488 51,6 Delimitacions del sòl 75 7,9 70 7,4 66 7 Amb figura de plantejament 813 85,9 818 86,5 822 86,9 Sense figura de plantejament 133 14,1 128 13,5 124 13,1 Total municipis 946 100 946 100 946 100 Plans generals sense adaptar Plans generals adaptats Una nova normativa urbanística En el Pla de Govern 2003-2004 es definia la necessitat de promoure “el model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge”. Per donar compliment a aquest compromís, s’ha aprovat una modificació substancial de la Llei 2/2002, d’urbanisme de Catalunya per tal de fomentar la creació de sòl per a habitatge assequible, millorar els criteris ambientals en el planejament urbanístic i dotar de major autonomia en aquest camp l’Administració local (Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local). El mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat el Reglament de desenvolupament de la Llei d’urbanisme per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquest Reglament abasta els aspectes relatius a l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl i del subsòl, així com la seva urbanització i edificació, la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions. L’objecte d’aprovació d’aquest decret és desenvolupar aquells preceptes necessaris de la Llei d’urbanisme d’una forma sistemàtica, clara i abordant els aspectes més rellevants en matèria urbanística. D’altra banda, cal destacar que s’ha constituït la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Val d’Aran, que permetrà atendre d’una manera més propera i àgil els expedients urbanístics que tramitin els ajuntaments de la Val d’Aran. Modificacions clau en la normativa urbanística per aturar l’urbanisme difòs i per promoure l’habitatge públic Balanç Pla de Govern 305 �Balanç Les noves polítiques Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial Llei de barris Municipis Pressupost Subvenció participants de la Generalitat 2004 13 198 M€ 99 M€ 2005 17 196 M€ 99 M€ 16 198 M€ 99 M€ 594 M€ 297 M€ 2006 (17 projectes) Total Objectiu La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, té com a objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees, i afavorir, d’aquesta manera, la cohesió social. Fons d’ajut als Ajuntaments La llei preveu la creació d’un fons d’ajut als ajuntaments que presentin projectes d’intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica de barris que requereixen una atenció especial. Les aportacions de la Generalitat estan destinades a cofinançar aquests projectes. Solsona (nucli antic) La substancial revisió de la Llei d’urbanisme, completada amb el seu Reglament, són les eines normatives essencials cap a un nou model d’assentaments urbans en el territori més respectuosos amb aquest, que s’allunyin del model d’urbanisme disseminat. Alhora, es fa possible la progressiva constitució de sòl destinat a habitatge de protecció en quantitats suficients. Per tots aquests elements podem dir que aquest és un objectiu assolit del Pla de Govern. Figueres (Marca de l’Ham) Ripoll (barri vell) Olot (nucli històric) Girona (Sta. Eugènia Berga (nucli antic) - Can Gibert del Pla) Banyoles (la Farga) Manlleu (barri de l’Erm) Salt (Salt Setanta) Vic (Barris Sud) Cardona (nucli antic) Balaguer (centre històric) Manresa (nucli antic) Canovelles (barriada nova) Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada) Igualada (St. Agustí) Sta. Margarida de Montbui (St. Maure) Martorell (Vila Vella) Lleida (nucli antic, la Mariola) Valls (barri antic) Vilanova i la G. (nucli antic) Reus (barri del Carme) Tarragona (Camp Clar) Cambrils (nucli antic) Tortosa (nucli antic) L’element més destacable d’aquest conjunt d’actuacions de millora urbana és la ja coneguda popularment com a Llei de barris, impulsada pel Govern des de l’inici de la legislatura i que ja ha començat a transformar la fesomia d’alguns barris de Catalunya. Ha esdevingut una eina clau per completar la rehabilitació integral dels barris de Catalunya, i és l’aposta del Govern per lluitar contra la degradació d’algunes àrees del país i la concentració de problemes urbanístics, socials i econòmics en uns llocs concrets. D’aquesta manera es vol evitar la creació de dues velocitats en el desenvolupament del país. Granollers (Congost) Sta. Perpètua de M. (Can Folguera) Mataró (Cerdanyola) Montcada i Reixac (la Ribera) Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena) Badalona (Serra d’en Mena) Barcelona (Torre Baró - Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, Sta. Caterina, Roquetes, Poble-sec) L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla Cases, Collblanc-Torrassa) Cornellà de Ll. (St. Ildefons) El Prat de Ll. (St. Cosme) St. Boi de Ll. (Casablanca) St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut) Sabadell (Parc riu Ripoll) Rubí (el Pinar) Adjudicacions 2006 Adjudicacions 2005 Adjudicacions 2004 Balanç favorable entre les tres convocatòries s’han concedit ajuts ja a 46 barris, amb una inversió total generada que ascendirà a prop de 600 M€. Aquesta xifra representa haver assolit en tres anys l’objectiu que es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura. 306 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 307 �Una nova política territorial i ambiental Habitatge 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població Punt de partida L‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han seguit augmentant a un ritme molt superior al de l’increment de sous i salaris i a l’increment de la inflació. Això afecta sobretot els joves, els treballadors de rendes baixes i ocupació temporal o eventual i els sectors socials afectats per problemes d‘exclusió social: gent gran, immigrants, famílies monoparentals, persones en situacions de crisi familiar i atur. 1 308 Balanç Pla de Govern 7.500 7.000 Impulsar una oferta adecuada d’habitatge a les necessitats existents: 5.000 5.073 4.000 3.500 3.000 3 Crear instruments de gestió per millorar la situació de l‘habitatge a Catalunya. 2.000 4 Redactar el Projecte de Llei de l‘Habitatge. 5 Aprovar el Pla Territorial de l‘Habitatge. PLA DE GOVERN 2004-2007 6.932 6.000 4.500 PdG 6.390 6.500 5.500 Desenvolupament de l’Acció del Govern El parc d’habitatges de Catalunya ha crescut un 22% en el decenni 19912001, fins arribar als 3,3 milions d’unitats. El parc d’habitatge social (format per parcs públics o semipúblics de lloguer) representa a Espanya la proporció més baixa del conjunt de països de la Unió Europea, amb 10 habitatges per cada 1.000 habitants, davant una mitjana de la UE de 80 habitatges per cada 1.000 habitants. L’edificació residencial, en termes de producció ha experimentat un creixement en el període 1997-2005 del 75,2%, 2,6 vegades superior al del PIB global. L’any 2005 es va donar novament la xifra rècord d’habitatges iniciats, 110.513, amb un increment d’un 14,5% respecte de l’any 2004, i que gairebé dobla els volums de producció de l’inici de l’etapa expansiva, l’any 1997. Els ajuntaments s’impliquen en la política d’habitatge. 8.000 Establir mesures per millorar els programes d‘actuació urbanística destinats a habitatges, rehabilitació, preservació i millora urbana. 2 El nou Govern comença el desplegament d’una política d’habitatge Nombre d’habitatges iniciats amb protecció oficial Font: Direcció General d’Habitatges L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge es volia assolir, en el marc del Pla de Govern, amb les actuacions principals següents: Aprovar del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007. La manca de política d’habitatge dels governs anteriors han convertit l’accés a l’habitatge en un greu problema La promoció d’habitatges de protecció oficial va ser escassa en relació a les necessitats socials. Els governs anteriors no la consideraven una prioritat política. Des del Govern s’ha volgut potenciar en aquest període la implicació dels promotors privats i s’han establert línies d’ajut als promotors d’habitatge de protecció pública, a les promocions d’habitatge amb protecció oficial destinats a lloguer, especialment per al segment de població jove, i a les promocions destinades a la venda i als habitatges de preu concertat. El govern ha aprovat el Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous habitatges protegits, la meitat en règim de lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000 habitatges i suposa una inversió anual, per part de la Generalitat de 100 M€. En aquest marc, l’any 2004 es van iniciar 6.390 nous habitatges de protecció oficial (un 26% per sobre del 2003), 2.170 dels quals van ser de lloguer (un 59% per sobre del 2003), i l’any 2005 es van iniciar 6.932 nous habitatges amb protecció oficial (un 8,3% per sobre del 2004). 3.178 2.500 1.500 1.000 500 0 2003 2004 2005 2006 (1r semestre) Fins el 30 de juny de 2006, s’han iniciat 3.178 habitatges de protecció oficial. Del total d’aquests habitatges (16.500), 4.014 corresponen a la promoció directa de l’Incasòl (amb anterioritat a l’any 2004 la seva producció era de 800 habitatges/any, la qual cosa significa que s’ha doblat la producció d’habitatges directa de la Generalitat). A més d’aquests habitatges, l’INCASÒL en té 8.102 en fase de projecte, gràcies a la signatura de 126 convenis amb sengles ajuntaments, emparats en Plans Locals d’Habitatge. L’incasòl, a més, en el primer protocol signat a mitjans de l’any 2004 va establir la cessió de sòl propi a cooperatives i fundacions per a 4.600 habitatges durant la legislatura. D’altra banda, el Pla de Sòl 2005-2010 preveu la preparació de sòl per part de l’Institut Català del Sòl, per a més de 100.000 habitatges, el 50% dels quals seran protegits. Pel que fa als habitatges amb protecció oficial finalitzats, el 2004 foren 5.462 i el 2005, 5.039. Així mateix, les cooperatives socials entren en el Pla pel Dret a l’Habitatge Balanç Pla de Govern 309 �Nombre d’habitatges de protecció oficial finalitzats Font: Direcció General d’Habitatges urbanístic i dotar de major autonomia en aquest camp l’Administració local (Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local). 7.000 6.000 5.000 5.462 4.000 4.588 5.039 3.000 2.000 1.000 0 2003 Es crea una xarxa pública d’oficines d’habitatge S’incentiva els propietaris per fomentar el lloguer 2004 2005 Així mateix, s’han signat 70 convenis amb els ajuntaments mitjans i grans de Catalunya, així com amb els Consells Comarcals, per a la creació d’Oficines Locals d’Habitatge que facin funcions d’atenció de sol·licituds, d’informació, de tramitació d’expedients, de mediació entre propietaris i llogaters i de Registre de sol·licitants d’habitatge protegit, amb suport informàtic i forta aportació econòmica del Departament de Medi Ambient i Habitatge (mitjana de 36.000€ anuals per oficina). També s’ha creat la Xarxa Catalana de Mediació per al lloguer, que oferirà avals asseguradors de les rendes i dels possibles desperfectes als propietaris i premis vinculats a l’eficàcia de la gestió de les oficines gestores. La creació d’aquesta Xarxa ha permès: • Signar convenis amb ajuntaments i consells comarcals per constituir Borses de mediació social, en aquests moments se’n troben en funcionament 40, a iniciativa d’ajuntaments i consells comarcals, amb suport informàtic i forta aportació econòmica del Departament de Medi Ambient i Habitatge. • Signar un conveni amb la Secretaria de Joventut per a coordinar les tasques de les 16 borses de lloguer jove. Dins el Programa de prevenció de l’exclusió social residencial, s’ha establert un sistema d’ajuts per compensar els diferencials entre els lloguers que poden suportar les llars amb ingressos baixos i els lloguers adequats que haurien de percebre els propietaris o gestors, a través de convocatòries de subvenció anuals. En la convocatòria de l’any 2005, s’han atès a la Direcció general d’Habitatge 2.912 sol·licituds d’ajuts per al pagament del lloguer per part de famílies amb ingressos per sota de 2 vegades la IPREM, de les quals 2.153 han estat aprovades. Les subvencions mitjanes son de 1.526 €/any, i totalitzen 3,3 M€. Aquests ajuts s’han distribuït de la manera següent: • • • • La nova llei d’urbanisme reforça la cessió de sòl per a l’habitatge protegit. 310 Balanç Pla de Govern Redactar el Projecte de Llei de l‘Habitatge. S’ha aprovat el Projecte de llei del dret a l’habitatge. Es tracta d’una llei que dota, tant la Generalitat com els ens locals, d’instruments normatius per tal de desenvolupar polítiques d’accés a l’habitatge, tot garantint el compliment de la funció social de la propietat i la defensa dels drets dels compradors i els llogaters. Bona part del contingut de la llei ja s’està aplicant a través del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i del Pla de rehabilitació. Aprovar el Pla Territorial de l‘Habitatge S’ha signat un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya per a l’elaboració del Pla Territorial sectorial d’Habitatge i s’ha començat a treballar en el terreny de la demografia i de l’urbanisme en col·laboració amb l’Institut d’Estadística de Catalunya i amb l’Institut Cartogràfic. Per primera vegada el Govern fixa el dret a l’habitatge com a una actuació política prioritària Arran de maniobres parlamentàries de l’oposició el projecte de llei pel dret a l’habitatge no ha pogut ser aprovat pel Parlament de Catalunya. El Govern manté el compromís ferm de promoure en la propera legislatura l’aprovació parlamentària d’aquesta Llei Balanç S’ha dut a terme política d’habitatge per primer cop, però és dificil d’aturar les inèrcies del mercat. S’ha d’entendre aquesta acció de Govern com una política a mig-llarg termini. Cal destacar, però, que amb l’escurçament de la legislatura no ha estat possible aprovar la llei de l’habitatge. L’aprovació d’aquesta llei comportarà uns canvis importants en la mesura que permetrà més marge d’actuació a l’administració pública envers el sector privat. Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assoliment. 58,2% per a llogaters de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social 11,7% per a llogaters dels parcs públics 14,7% per a llogaters de les borses de lloguer jove 15,5% per a llogaters de més de 65 anys, amb contractes de lloguer depròrroga forçosa En la convocatòria de l’any 2006, han entrat gairebé 10.000 sol·licituds d’ajuts que han obligat a incrementar els pressupostos previstos per la Direcció General d’Habitatge, que enguany eren de 8 M€, fins a prop de 15 milions. Cal destacar també l’aprovació de la modificació substancial de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya per tal de fomentar la creació de sòl per a habitatge assequible, millorar els criteris ambientals en el planejament PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 311 �Una nova política territorial i ambiental Habitatge 4.3.2 Promoure la rehabilitació d’habitatges Un aspecte remarcable del Programa de rehabilitació són els ajuts que ofereix la Generalitat per facilitar les condicions d’accessibilitat i de millora de la sostenibilitat i l’eficiència energètica. Ajuts a la rehabilitació d’edificis Instal·lació d’ascensors fins al 60% dels costos Supressió de barreres arquitectòniques fins a un 25% Obres d’adequació de les instal·lacions comunitàries fins a un 40% Millora de l’aïllament tèrmic i acústic, o la instal·lació d’energies alternatives fins a un 35% Punt de partida La rehabilitació d’habitatges constitueix el segon gran àmbit d’actuació de la política d’habitatge. Amb el foment de la rehabilitació d’habitatges es persegueix el manteniment i la millora de les condicions de l’habitabilitat i de l’accessibilitat. Les principals accions que preveia el Pla de Govern en aquest àmbit eren: Programes específics de rehabilitació d‘habitatges que havien d’incidir en els següents punts: 1 Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges. 2 Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació per a les persones de mobilitat reduïda). 3 Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits. Desenvolupament de l’acció del Govern Programes específics de rehabilitació d‘habitatges L’objectiu per aquesta legislatura era la rehabilitació de no menys de 40.000 habitatges, donant prioritat a les instal·lacions d’ascensors, les obres de millora de l’eficiència energètica dels edificis, la rehabilitació de patologies estructurals, l’adaptació dels habitatges per a persones amb dificultats de mobilitat, i a la rehabilitació en zones de muntanya i rurals en regressió demogràfica. A Catalunya hi ha 925.600 llars que manifesten tenir necessitats de rehabilitació en els seus habitatges, i 583.128 tenen dificultats econòmiques per fer front a les obres. Per tot això s’ha aprovat el Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya, un dels eixos bàsics del Pla pel Dret a l’Habitatge. Aquest Pla estableix dues línies d’actuació: • Programa per al coneixement del parc d'habitatges de Catalunya: té com a missió conèixer l’estat de conservació dels edificis d’ús residencial i permetre una avaluació tècnica de les deficiències de l’habitatge abans d’iniciar una obra de rehabilitació per a la qual es vulguin sol·licitar ajuts públics • Programa de rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges, que estableix les actuacions protegibles en matèria de rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges. 312 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Tant en el 2005 com en el 2006 s’ha aprovat la convocatòria de subvencions per accedir a aquests ajuts, amb una dotació inicial de 6 i de 8,5 milions d’euros respectivament. Cal remarcar com a novetat del Programa de rehabilitació d’habitatges que qualsevol obra de rehabilitació que vulgui acollir-se als ajuts haurà de passar per una fase prèvia de justificació de necessitat i d’idoneïtat de l’obra mitjançant el Test de l’edifici, i l’ Informe Intern d’Idoneïtat. Aquests informes, que radiografien l’estat de conservació dels edificis i habitatges objecte de rehabilitació, són un molt bon indicador de l’estat de conservació del parc, i són requisit indispensable per gaudir de subvencions públiques. Per fer viable la realització d’aquesta tasca, el 2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge va signar un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i els Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de tot el territori per a l’elaboració dels TEDI (test de l’edifici) i dels III (Informe Intern d’Idoneïtat). Entre l’any 2005 i el segon trimestre de 2006, la Direcció General d’Habitatge ha rebut sol·licituds i ha encarregat la realització de 6.960 Test d’Edificis (TEDI), i 3.155 Informes Interns d’Idoneïtat (III), que cobreixen un total de 111.716 habitatges. D’aquests informes, han entrat 3.084 habitatges amb sol·licitud d’ajuts per ser rehabilitats dins la convocatòria del 2005. La previsió de sol·licituds per a la convocatòria d’ajuts a la rehabilitació de l’any 2006, encara oberta, és de 3.500 expedients i 37.000 habitatges. La subvenció mitjana ha estat de 1.930 euros per habitatge, amb un increment extraordinari respecte dels 190 euros de mitjana per habitatge del període 2000-2001, i dels 900 euros del període 2002-2005. L’allau de sol·licituds d’ajuts per rehabilitació d’edificis i habitatges que s’ha viscut durant aquests dos anys, obligarà a un increment extraordinari de les aportacions pressupostàries del Govern de la Generalitat de cara als exercicis 2006 i 2007. En aquest sentit s’està treballant en la constitució d’un pla plurianual de finançament de la rehabilitació de Catalunya per al període 2006-2008, que permetrà cobrir la demanda enregistrada en les dues convocatòries. Un dels altres objectius del Govern era donar sortida als prop de 60.000 expedients d’ajuts a la promoció i rehabilitació d’habitatges acumulats pel govern anterior, fent front a un deute proper als 75 M€. així doncs, s’han pagat subvencions de promoció de 6.000 habitatges de lloguer endarrerides, per un import proper als 40 milions d’euros, i de 40.000 habitatges rehabilitats, per un import de 34 milions d’euros, i es troba en aquests moments pràcticament tancada l’operació de posada al dia dels expedients anteriors a l’any 2004 que s’havies acumulat sense ser atesos i sense dotació pressupostària. S’ha doblat la subvenció per habitatge a rehabilitar Existia un tap d’expedients acumulats del Govern anterior Balanç Pla de Govern 313 �Es multipliquen les operacions de rehabilitació intregral de barri amb habitatges precaris El Govern ha fet front amb celeritat a les compensacions als veïns afectats del Carmel Rehabilitació de barris Finalment cal destacar que s’ha aprovat el decret pel qual s’estableixen ajuts a la rehabilitació de grups d’habitatges de promoció pública dels barris de Canyelles, Sud-oest del Besòs i Trinitat Nova de la ciutat de Barcelona, afectats per patologies estructurals o altres deficiències constructives que afectin als elements comuns. Seguint en aquesta línia s’han signat diversos convenis amb el Ministeri d’Habitatge per al finançament d’obres de rehabilitació integral a Barcelona, Terrassa, Manresa i Lleida. Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han entregat 7 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 475 habitatges: 152 habitatges de compra al barri de Sant Roc de Badalona, 84 al barri de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del Polvorí de Barcelona i 60 al barri del Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri, 65 de compravenda al districte de Sant Martí, i 63 de compravenda al barri de Salipota de Súria, lliurament amb el qual finalitza la quarta i darrera fase de remodelació del barri, que ha suposat una inversió total de 23,50 M€ i la construcció de 360 habitatges. A partir d’un altre conveni amb el Ministeri d’Habitatge, es seguirà donant continuïtat a la remodelació de vivendes de barris a la demarcació de Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són el Turó de la Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria; Sant Roc, de Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de Sant Cosme, al Prat de Llobregat (12,4 M€ a càrrec del Departament de Medi ambient i Habitatge, i 8,3 M€ a càrrec del Ministeri d’Habitatge). Balanç És important destacar el gran impuls en la rehabilitació del parc d’habitatges de Catalunya, amb l’aprovació del programa de Rehabilitació d’habitatges de Catalunya. Aquest programa, juntament amb l’aprovació de la Llei de barris ha de suposar a curt i mig termini una millora substancial, dels barris i vivendes més degradades, així com del global del parc de l’habitatge. L’actuació del govern d’ençà de l’any 2004 ha suposat l’inici d’un procés que serà difícilment aturable, però certament no ha acabat d’atacar els problemes del conjunt del parc d’habitatges d’aquest país: es necessari un període molt més llarg per poder fer front a totes les demandes i a una realitat de país que disposa hores d’ara de moltes vivendes en situació precària. L’esfondrament de la cua de maniobres de la línia V del metro de Barcelona al barri del Carmel va suposar també un punt d’inflexió en la rehabilitació de l’entorn d’aquest barri, al que la Generalitat ha destinat recursos especials. Per tot això, podem dir que en aquest objectiu es troba en vies d’assoliment. Barri del Carmel Finalment cal fer esment també de les actuacions dutes a terme al barri del Carmel, arran de l’esfondrament de les obres del túnel de la Línia 5 del Metro. El Govern va declarar el barri del Carmel i entorns com a Àrea extraordinària de Rehabilitació Integral. També ha aprovat la llei de concessió d’un crèdit extraordinari al Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2005, per un import de 95 M€, per tal de finançar les indemnitzacions i les despeses derivades de tot aquest procés. Fins el mes de juny de 2006 s’han destinat al barri del Carmel un total de 97,1 MEUR distribuïts de la següent ma nera: • Indemnitzacions a persones físiques i altres despeses associades als afectats: 57.942.044,72 € • Indemnitzacions a comerços: 4.346.133,66 € • Obra civil i edificació: 33.377.123,03 € • Altres despeses (serveis de peritacions, suport informàtic, contractes de serveis...): 1.439.411,24 € El mes de maig d’enguany s’ha obert als veïns del Carmel la plaça que s’ha construït al solar delimitat pels carrers de Sigüenza i de Conca de Tremp i el passatge de Calafell, espai que va quedar lliure d’edificació com a conseqüència dels enderrocs produïts a causa de l’enfonsament de part del túnel de maniobres de l’L5 del Metro. 314 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 315 �Municipis adscrits a la carta d’Aalborg Font: DMAH Una nova política territorial i ambiental Biodiversitat i desenvolupament sostenible 350 300 4.4.1 250 1 Impulsar els processos d’Agenda 21 2 Fomentar la conscienciació, la col·laboració i la participació en els aspectes mediambientals 3 Establir plans de gestió i protecció de la biodiversitat 50 0 2002 2003 Fomentar la conscienciació, la col·laboració i la participació en els aspectes mediambientals Aquesta línia d’actuació té per objectiu conscienciar el conjunt de la societat sobre la bondat d’adoptar models sostenibles. Hi ha un sector en què aquesta tasca és especialment important: els infants i els joves, atès que són ells qui hauran d’impulsar les futures polítiques sostenibles. Aquí cal destacar l’impuls a les Escoles Verdes, experiència que té per objectiu que les escoles incorporin la dimensió ambiental a la seva gestió i els seus currículums. El curs 2004-2005 ja eren 235 els centres adherits al programa escoles verdes, pels 175 del curs 2003-2004 i els 135 del 2002-2003. Destacar també el III Fòrum d’escoles verdes, ja que permet intercanviar experiències entre els diferents centres adherits. Conscienciar als infants i als joves és adoptar polítiques de sostenibilitat en el futur Nº de Centres Adherits centres Curs escolar 250 10 Increment important del nombre de municipis signataris de la carta d’Aalborg 2005 100 235 150 Catalunya avança cap a la sostenibilitat i promou l’Estratègia Catalana per al Desenvolupament Sostenible 2004 289 200 Desenvolupament de l’Acció del Govern Impulsar els processos d’Agenda 21 Com recull el Pla de Govern 2004-2007, aquest Govern és del parer que la sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. És per aquest motiu que s’ha apostat pels processos de sostenibilitat a nivell local mitjançant, per exemple, ajuts als ens locals que volguessin iniciar experiències d’aquest tipus. Només el 2005, es van atorgar per a aquest fi subvencions per import de 400.000 €. Pel que fa a l’any 2006, es preveu una convocatòria bianual 2006-2007 amb una dotació inicial d’1.000.000 €. En aquests darrers anys ha augmentat el nombre de municipis catalans signataris de la carta d’Aalborg, document mitjançant el qual els municipis signataris s’integren a la Campanya Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles i es comprometen a iniciar processos d’Agenda 21. Concretament, s’ha passat de 325 municipis signataris el 2003 a 360 el 2005. 360 150 Punt de partida Per tant, aquestes accions pensades per fomentar el desenvolupament sostenible i la biodiversitat no des d’un vessant coercitiu sinó de foment, es va decidir desenvolupar-les des de les línies d’actuació següents: 350 200 Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya vol dir aconseguir que tots els municipis catalans posin en marxa un procés de reflexió sobre com millorar el medi ambient mitjançant accions sostenibles a nivell local. Però vol dir més que això, vol dir sensibilitzar els ciutadans sobre la delicadesa del nostre mediambient, i de la capacitat individual que tenim per ajudar a millorar-lo, i vol dir protegir la biodiversitat, garantir una preservació de les zones més riques en ecosistemes del nostre territori. 325 175 135 50 0 2002-2003 2003-2004 2004-2005 A més de la sensibilització dels joves, hi ha hagut accions encaminades al món local i a l’empresarial. D’aquestes, destaquen les convocatòries de subvencions per promoure accions de sostenibilitat local, amb imports superiors a 1.400.000€ entre 2005 i 2007 o els ajuts per a la millora mediambiental de les empreses; durant el període 2004-2006 s’han convocat subvencions per un import d’1.240.000€. A més, cal que els sistemes d’informació ambiental siguin coherents amb la conscienciació en aspectes mediambientals. La Informació Ambiental disponible al DMAH engloba l’estat de l’aire, l’aigua, el sòl, la terra, els paisatges i espais naturals, inclosos els aiguamolls i les platges, la diversitat biològica; les substàncies contaminants, el foment de les energies renovables, soroll, residus, emissions o abocaments que puguin afectar el medi ambient. Entre altres novetats, s’ha actualitzat la informació sobre els usos del sòl a Catalunya, també disponible al Web del Departament de Medi Ambient. Més de 2,5 M€ per promoure accions de sostenibilitat a municipis i empreses Establir plans de gestió i protecció de la biodiversitat En aquesta línia d’actuació cal destacar l’elaboració de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat. Aquesta s’integra en les estratègies de més ampli abast: la “Estrategia Española para la Conser- 316 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 317 �Elaboració de l’estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat vación y usos sostenibles de la diversidad biológica” a nivell estatal; “Sobre una estratègia de la Comunitat Europea en Matèria de Biodiversitat” a nivell de la UE, i l’”Estratègia Global per a la Biodiversitat” a nivell planetari. L’estratègia catalana impulsa una visió integradora de la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica que, sense ignorar-ne els elements (les espècies) posa l’èmfasi en els conjunts (els ecosistemes), incloent-hi sempre els humans, atès que la humanització del territori de Catalunya arriba fins al racó més remot. Cal tenir present que molts aspectes relacionats amb la biodiversitat estan estretament vinculats amb la planificació i la gestió del territori, especialment pel que fa a política forestal i plans d’espais d’interès naturals. Aquests temes, però, són tractats en l’àmbit 4.2 Política i ordenació del territori. Ara bé, destaquem-ne uns quants de més rellevants: Una nova política territorial i ambiental Biodiversitat i desenvolupament sostenible 4.4.2 Establir instruments d’inspecció i control ambiental Punt de partida El respecte al medi ambient, i la voluntat de fomentar un desenvolupament sostenible són els pilars de qualsevol política mediambiental, però han d’anar acompanyats de mesures d’anàlisi i de regulació dels usos de l’entorn natural. • La proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, fins a les 969.381 Ha terrestres i les 83.920 Ha marines, que representa el 30,2% del territori. • Pla general de política forestal, que té com a objectius establir les directrius i les estratègies per fomentar la gestió sostenible dels terrenys forestals. • Redacció dels projectes de llei de protecció de la biodiversitat, i d’ordenació sostenible de la pesca recreativa fluvial i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals a Catalunya. • Regeneració ambiental del riu i del delta del Llobregat per recuperar les funcions de corredor biològic i d’eix natural que vertebra el territori del Baix Llobregat, de nord a sud, obrint-se als diversos municipis com a espai de lleure i de convivència per a les persones. S’hi destinaran 27 M€ en acord amb el Ministeri de Medi Ambient. Balanç S’ha avançat en les tres línies d’actuació que fixava el Pla de Govern 2004-2007. Destacar l’elaboració de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat, ja que fins ara no es tenia cap document d’aquest tipus a nivell català. També és important assenyalar la tasca duta a terme per implantar l’Agenda 21 al llarg de tot el territori català, així com la sensibilització duta a terme a diferents capes de la població catalana. Cal, però, seguir treballant, especialment en l’aspecte de la protecció d’àrees d’especial interès mediambiental, i definir-ne el seu desenvolupament. És per això que respecte d’aquesta Acció de Govern, s’ha de considerar que el resultat ha estat d’objectiu en vies d’assolir-se. Catalunya ja gaudeix, des del 1988, de normativa pròpia i d’una consolidada experiència en matèria d’avaluació ambiental de projectes. Aquesta normativa cal adaptar-la als avenços que s’han produït en les tècniques d’avaluació ambiental des de finals dels anys 80. Però més enllà de l’avaluació de projectes singulars, cal avançar cap a una avaluació ambiental més ambiciosa i coherent, que avaluï no només projectes sinó els plans i els programes en els quals s’emmarquen. És per això que, pel que fa a l’establiment d’instruments d’inspecció i control ambiental, el Pla de Govern 2004-2007 es fixava dues línies d’actuació: 1 Elaborar la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes 2 Disposar d’instruments suficients per fer efectives les tasques d’inspecció i control en el medi natural Desenvolupament de l’Acció del Govern Elaborar la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes En la present legislatura el Govern ha estat treballant en l’elaboració d’un projecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes. Un cop enllestits els treballs inicials, el Govern va sotmetre a informació pública l’avantprojecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes el 2 d’agost del 2005. El 5 de juny del 2006 es feia pública una segona versió de l’avantprojecte, que incorpora les modificacions resultants del procés de consultes esmentat. L’escurçament de la legislatura no ha permès que l’avantprojecte sigui aprovat pel Govern i passi a tràmit parlamentari. Disposar d’instruments suficients per fer efectives les tasques d’inspecció i control en el medi natural Existeixen diferents instruments per garantir un ús adequat del medi natural, dels quals podem destacar els Agents Rurals i les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). Respecte a aquestes eines, s’han desenvolupat les accions següents: 318 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 319 �Quasi 200 agents s’integraran com a funcionaris de carrera en el Cos d’Agents Rurals Millor relació i increment de recursos per a les Associacions de Defensa Forestal (ADF) • Implantació del sistema de gestió ambiental d’acord amb el reglament EMAS a 30 CAP i 5 Hospitals, a la seu del Departament de Medi Ambient i Habitatge i al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb una inversió total de prop de 300.000 € • Convocatòria d’ajuts per a la implantació de sistemes de gestió ambiental a ens locals, els seus organismes autònoms i les associacions d’ens locals. És la primera convocatòria pública a ens locals en aquest àmbit. La dotació de la convocatòria ha estat de 540.000 €, i s’hi han presentat 58 projectes. Establir una nova cultura de l’aigua Punt de partida La importància estratègica de l’ús de l’aigua al nostre país, la seva planificació a mig i llarg termini i la seva depuració i reutilització són peces clau d’una estratègia de sostenibilitat, de competitivitat i de qualitat de vida. L’objectiu principal de la política del Govern en aquest àmbit ha estat de continuar assegurant la disponibilitat en quantitat i qualitat de l’aigua, sense malmetre els recursos disponibles i vetllant per fer-ne un ús més racional. Aquest gran objectiu s’havia de traduir en les línees de treball següents: 1 Aconseguir que no es dugués a terme el transvasament del riu Ebre i executar-ne les mesures alternatives 2 Desenvolupar el Pla nacional de la gestió de l’aigua 3 Revisar el Pla de sanejament, per establir el sistema català integral de sanejament Desenvolupament de l’Acció del Govern Les característiques definitòries de Catalunya en relació amb l’aigua són dues: gran desequilibri en l’ocupació del territori juntament amb recursos limitats i distribuïts irregularment. Aquestes característiques condicionen la política que en relació amb l’aigua s’ha de dur a terme des del Govern. L’escurçament de la legislatura no ha permès assolir l’actuació cabdal d’aquest apartat del Pla de Govern, l’aprovació del Govern del projecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes i la posterior tramitació parlamentària perquè esdevingués llei. Alternatives al Pla hidrològic nacional En relació amb el primer dels objectius, cal destacar que ja al principi de la legislatura van ser derogats els apartats agressius amb el riu Ebre del Pla hidrològic nacional. En aquest sentit es van signar diversos convenis de col·laboració amb l’Administració central per garantir la cooperació per tal d’executar les obres alternatives al transvasament de l’Ebre: Sí que s’ha avançat, però, en l’altra gran línia d’actuació d’aquest objectiu, l’establiment d’instruments per dur a terme la inspecció i el control del medi natural, així com en el foment de la cultura de protecció del medi ambient, gràcies al reconeixement i al foment d’accions en aquesta línia. • Conveni per al desenvolupament i el finançament d’un seguit d’actuacions alternatives al Ramal Nord del transvasament de l’Ebre • Conveni per a la redacció i l’execució del Pla integral de protecció del delta de l’Ebre En la propera legislatura, el Govern haurà d’aprovar la llei d’avaluació ambiental, per garantir una política de protecció de medi natural compatible amb el desenvolupament econòmic de la nostra societat. Paral·lelament s’ha gestionat des de la Generalitat i conjuntament amb l’Administració de l’Estat la concessió d’ajuts dels Fons de Cohesió a un seguit de projectes relacionats amb les actuacions alternatives al transvasament: Interconnexió de xarxes del Maresme Nord i ATLL; Prolongació de la conducció Abrera-Fontsanta fins el Prat de Llobregat; Ampliació i millora del tractament de la potabilitzadora d’Abrera; Dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de Balanç De les conclusions dites, es desprèn que en matèria d’inspecció ambiental, l’Acció del Govern es pot valorar com a objectiu en vies d’assolir-se. 320 Balanç Pla de Govern 4.4.3 • Introducció de modificacions en la convocatòria d’ajuts a les ADF per incidir en criteris com la superfície, el risc d’incendi del territori on actuen les ADF, els perímetres d’especial protecció, el tipus de vigilància, els espais naturals protegits, la capacitat de gestió de l’agrupació, l’adequació de les activitats previstes als recursos humans disponibles o l’especialització i els projectes de futur de l’entitat. L’import de les subvencions ha estat de 2,5 M€ el 2005 i 2,3 M€ el 2006. Finalment, com a línia de treball paral·lela a la normativa ambiental i a l’enfortiment d’instruments de control, s’han establert mecanismes de reconeixement per a aquelles institucions que han tingut un especial interès a adoptar bones pràctiques ambientals. Concretament els reconeixements han estat realitzats de la forma següent: Des del govern s’ha fomentat la implantació de sistemes de gestió ambiental, amb el resultat de 95 centres i organitzacions implicats Una nova política territorial i ambiental Biodiversitat i desenvolupament sostenible • Proposta de desplegament reglamentari de la llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals. El 3 de juliol de 2006 han estat sotmesos a informació pública els projectes de decret pel qual s’estableix l’estructura del Cos d’Agents Rurals i el de selecció, provisió i promoció professional del Cos d’Agents Rurals. A més a més, el 30 d’agost del 2005 es va aprovar el Decret 184/2005, de creació de la Subdirecció General dels Agents Rurals, per tal d’adequar l’estructura orgànica del Departament de Medi Ambient i Habitatge. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’ha anul·lat el transvasament de l’Ebre Més finançament europeu per a la política hidràulica Balanç Pla de Govern 321 �Barcelona, entre d’altres. El finançament aconseguit ha estat superior que el previst en l’antic Pla hidrològic. A data d’avui, la Unió Europea ha concedit fons de cohesió a la Generalitat per un import total de 433,26 M€. Pel que fa a la resta d’actuacions en l’àmbit de la política de l’aigua, aquestes s’han desenvolupat en una doble direcció: l’assoliment dels objectius fixats en el Programa de Govern i la resolució dels problemes puntuals que s’han anat produint. S’han posat en marxa mesures de lluita contra la sequera i de prevenció d’inundacions El Govern afronta els problemes d’insuficiència financera del cicle de l’aigua Ha entrat en funcionament el nou cànon de l’aigua adreçat a fomentar l’estalvi de l’aigua Resolució dels problemes puntuals Començant per aquests darrers, aquesta legislatura ha estat marcada per estius secs i poc plujosos, que han deixat les reserves d’aigua en nivells mínims. Per tal de fer front a aquesta situació meteorològica, l’any 2005 el Govern va aprovar un decret d’adopció de mesures d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics. Aquest decret va quedar posteriorment sense vigència, ja que les pluges caigudes durant els mesos d’octubre i novembre van permetre recuperar els nivells dels embassaments de les conques internes per sobre del 47%. Un altre fenomen meteorològic al qual cal fer front als països mediterranis són els forts aiguats de la tardor. S’han activat per això al llarg de la legislatura programes de prevenció d’inundacions amb l’objectiu de minimitzar els danys en el cas de fenòmens meteorològics extrems: en funció de la perillositat dels trams, el pla incloïa un programa d’extracció selectiva de materials de lleres. Pla nacional de la gestió de l’aigua Examinant les mesures adoptades referents als objectius inicials, veiem que en relació amb l’estalvi d’aigua per a usos domèstics, l’1 de gener del 2005 van entrar en vigor modificacions sobre el cànon de l’aigua que han de permetre fomentar un ús més eficient d’aquest recurs i un repartiment més equitatiu dels seus costos. Aquesta modificació ha afectat tant el cànon que s’aplica als usos domèstics com els usos de caràcter industrial, i permet assolir un preu final de l’aigua més assequible per als consums bàsics, alhora que grava els consums més elevats. És a dir, s’apliquen els principis tributaris d’equitat, progressivitat i gradualitat. En aquest sentit, el consum d’aigua per abonat, que creixia en els darrers anys, va tenir l’any 2003 un punt d’inflexió, i el 2004 es va apreciar el primer descens. No disposem, però, de dades relatives a l’any 2005 que permetin avaluar l’impacte de l’entrada en vigor del nou cànon. m3 Consum d’aigua per abonat a Catalunya Font: Agència Catalana de l’Aigua 150 140 130 120 110 100 90 80 2000 322 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2001 2002 2003 2004 A més, pel que fa a l’abastament, s’han realitzat obres d’ampliació de diferents xarxes regionals d’abastament d’aigua. En un altre ordre de coses cal destacar l’aprovació provisional del Pla sectorial de cabals de manteniment, la primera normativa de l’Estat espanyol específica en aquest assumpte, que assigna un règim de cabals mínims que han de circular mensualment pels diferents trams del riu en un total de 320 punts de la xarxa fluvial de les conques internes de Catalunya, i aporta la metodologia necessària per determinar els cabals necessaris per al funcionament correcte de la resta de trams fluvials. La importància estratègica de l’ús de l’aigua al nostre país, la seva planificació a mig i llarg termini i la seva depuració i reutilització són peces clau d’una estratègia de sostenibilitat, de competitivitat i de qualitat de vida. Es va considerar necessari abandonar l’antic model de gestió fonamentat en la satisfacció il·limitada de les diverses demandes, que es limitava a establir una jerarquia entre elles, però sense primar mai els requeriments intrínsecs de l’ecosistema hídric. Pla de sanejament En l’àmbit de les infraestructures, el Govern ha aprovat el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), que preveu 1.785 actuacions de sanejament fins el 2014 i unes inversions de 876,8 M€. A grans trets, el PSARU preveu la construcció d’unes 600 noves depuradores, així com un seguit d’actuacions per garantir la preservació de les captacions d’aigua potable, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació de les aigües blanques en les xarxes de sanejament. Una de les característiques destacades del nou PSARU és l’establiment d’una proposta de definició que ajudi a concretar, per primera vegada, la frontera competencial entre sanejament en baixa i sanejament en alta, és a dir, l’assumpció de responsabilitats per part de tots els agents públic i privats intervinents. En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua ha traspassat ja l’execució de les actuacions del PSARU al Consorci de la Costa Brava en el seu àmbit territorial. En aquesta mateixa línia, el PSARU estableix les responsabilitats que correspon assumir a cadascú en matèria de sanejament en determinades urbanitzacions i activitats econòmiques concretes. Es preveu com a element nou que l’ampliació de les plantes depuradores obligada pels creixements urbanístics haurà d’anar a càrrec dels promotors pel que fa a la construcció dels col·lectors en alta així com la part proporcional de la depuradora. Cal destacar que, paral·lelament a l’elaboració i posada en marxa del PSARU, s’han produït les inauguracions de les estacions depuradores d’aigües residuals d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet; Castellar de n’Hug i Begues. També es va inaugurar la depuradora d’aigües residuals del Pont de Vilomara, que ha de permetre la recuperació ambiental d’un tram del riu Llobregat. A finals de l’any 2005, trobàvem ja a Catalunya 328 estacions depuradores d’aigües residuals, enfront de les 297 existents a finals del 2003. En tan sols 2 anys s’ha produït un increment de més del 10% en el nombre d’estacions depuradores. I en conjunt s’ha produït una inversió programada superior als 100 M€ entre els anys 2004, 2005 i el que portem del 2006. Gràcies a la millora en el sanejament, s’ha aconseguit ja que al llarg de tres anys consecutius, l’indicador que mesura la qualitat de les aigües de bany del litoral de Catalunya, assoleixi ja el 100% de platges conformes a la directiva d’aigües de bany en relació amb la seva qualitat sanitària. El Pla sectorial de Cabals de manteniment dels rius és la primera normativa de l’Estat en aquesta matèria El PSARU 2005 serà un instrument fonamental per finalitzar la xarxa de depuració d’aigües a Catalunya El PSARU 2005 potencia la construcció de més depuradores i delimita responsabilitats entre els agents implicats Increment d’un 10% en el nombre d’estacions depuradores en el període 2003-2005 Desde l’any 2003 la totalitat de les platges del litoral català garanteixen un 100% de qualitat de les seves aigües Balanç Pla de Govern 323 �L’any 2006 s’han adjudicat, provisionalment, les obres per a la construcció de la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona ubicada dins el terme municipal del Prat de Llobregat. Amb un cabal de 60 hm3/any i una demanda energètica reduïda pel procés de dessalinització de només 2,9 kWh/m3, la dessaladora permetrà: Gràcies a la dessaladora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es reduirà l’aprofitament intensiu de rius Ter i Llobregat • millorar substancialment la garantia del subministrament, amb aigua de màxima qualitat, fins i tot en situació de sequera extrema. • Iniciar, en condicions favorables, la reducció de l’aprofitament intensiu dels rius Ter i Llobregat, amb la millora consegüent de reserves, i obrirà la possibilitat d’incrementar els cabals de manteniment en els rius. Per primera vegada el govern aprova un Contracte Programa per l’Agència Catalana de l’Aigua El govern fa una aposta decidida per l’agència pública competent en la gestió del cicle de l’aigua. Aquest Contracte Programa és l’instrument que estableix les obligacions recíproques entre l’ACA i el Govern de la Generalitat per assolir els objectius de la política hídrica. En la fitxa adjunta es detallen les característiques d’aquest Contracte Programa. Els compromisos estratègics Contracte Programa ACA • El Contracte Programa dóna viabilitat econòmica al cicle de l’aigua, ja que permet assegurar totes les actuacions compromeses per l’ACA i alhora incrementar el servei en termes quantitatius i qualitatius, atès que proporciona un marc cert d’actuació i finançament en dotar l’ACA d’aportacions, anuals i creixents, procedents del Govern, destinades al cicle de l’aigua • Permet agilitzar les actuacions previstes en el primer escenari del PSARU i també establir terminis concrets per desenvolupar les obres alternatives al transvasament de l’Ebre i la interconnexió del CAT-Abrera • Estableix certesa en l’evolució dels ingressos de l’Agència i en la repercussió de costos sobre els serveis de l’aigua • Proporciona major transparència (en els àmbits d’actuació i en l’assumpció de les càrregues corresponents) i delimita les polítiques sectorials de l’administració hidràulica • Permetrà l’assoliment del mandat de la Directiva Marc de l’Aigua, tant pel que fa als criteris de sostenibilitat en la gestió dels recursos hídrics, com en la recuperació de costos, gradualitat i equitat Objectius del Contracte Programa de l’ACA per al període 2006-2010: • Desenvolupar un sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua • Prevenir el dany ambiental en origen • Internalitzar progressivament el nivell de recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua • Garantir l’accés de tots els ciutadans a l’aigua amb la quantitat i qualitat adequades • Promoure una ordenació de conductes més eficient i sostenible • Aprofundir en les possibilitats que encara ofereixen l’estalvi i la substitució de l’aigua que s’utilitza en els processos industrials i agrícoles • Incidir en l’ordenació de les pràctiques de reg en l’agricultura Resum global de les inversions en infraestructures 2006-2010 M€ Pla d’Actuació Territorial (PAT) juny 2006 Actuacions del PHN incloses al PAT juny 2006, pendents programar Actuacions del PHN pendents de decisió de la UE i pendents de programació 479,45 10,18 128,02 Altres actuacions compromeses no incloses en el PAT 31,46 PSARU en concessió (Fons de cohesió)* 64,09 Redacció de projectes, terrenys i assistència tècnica direcció obres 60,00 PSARU primer escenari pendent de programar Total inversions a executar 2006-2010 74,76 847,97 * Garona, Noguera P, Noguera R, Ebre i Alt Maresme Nord 324 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 325 �Balanç Una nova política territorial i ambiental Política de prevenció de la contaminació Aquesta legislatura ha permès aturar el transvasament del riu Ebre i portar a terme mesures alternatives menys agressives amb el medi, i amb un major finançament per part de la UE. 4.5.1 D’altra banda, ha permès també iniciar mesures previstes en el Pla nacional de gestió de l’aigua així com incrementar de forma important el nombre de depuradores existents, fet que es tradueix en una major qualitat de les aigües. Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus També és remarcable l’aprovació del Contracte Programa de l’ACA 20062010, així com l’adjudicació provisional de les obres de la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Punt de partida El respecte al territori no és només la seva conservació, és també la protecció d’elements que puguin deteriorar el medi natural. Uns d’aquests elements són els residus que generen la nostra activitat diària, ja sigui com a ciutadans o com a organitzacions. Per tot això, s’estima que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 es pot valorar com d’objectiu assolit. El punt de partida de la política de residus d’aquest Govern es caracteritza per la necessitat de revisar el conjunt de programes de residus, tant els municipals com els sectorials (construcció i industrials). És per això que el Pla de Govern 2004-2007 estableix dues grans línies d’actuació en l’àmbit dels residus: 1 La gestió de residus municipals i la revisió del corresponent programa de gestió 2 La revisió dels programes sectorials de residus Cal recordar que la política de residus municipals s’ha basat fins aquesta legislatura en una actuació voluntària dels propis ajuntaments, on, a més, el cànon sobre residus municipals no era retornat als municipis. Desenvolupament de l’Acció del Govern Abans d’analitzar quina ha estat l’acció de Govern en cadascuna de les dues línies d’actuació, cal esmentar la modificació de llei 6/1993, reguladora dels residus. Aquesta modificació ha permès adaptar la llei als diversos canvis, tan normatius com de l’entorn, transcorreguts des del 1993. La gestió dels residus municipals Quan aquest Govern inaugura el seu mandat es troba amb la necessitat de revisar el PROGREMIC 2001-2006, el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya per al període 2001-2006. Aprofitant aquesta revisió el Govern treballa en una estratègia global per a la gestió de residus en l’horitzó del 2012. Aquests treballs van tenir el seu fruit i a l’octubre de 2005 es presenta el Pla d’acció de residus municipals 2005-2012. El pla té com a objectius destacats evitar la generació de residus innecessaris i la màxima recuperació dels residus, a més d’impulsar un sistema en què els territoris siguin autosuficients en la gestió dels residus. Per tal d’assolir aquests objectius, el pla s’estructura en 4 eixos: Modificació de la llei 6/1993, reguladora dels residus Presentació, a l’octubre de 2005, del Pla d’acció de residus municipals 2005-2012 El nou govern acorda amb les entitats locals i territorials el desplegament de les infraestructures de residus • Revisió i adaptació de la normativa de residus municipals • Revisió del PROGREMIC, que inclou la revisió del programa 2001-2006 i l’establiment de les bases del futur PROGREMIC • Pla sectorial d’infraestructures de residus municipals 326 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 327 �• Programa d’inversió i pla financer del conjunt d’actuacions previstes 53 noves instal·lacions de tractament de residus Reducció, per primer cop des del 2000, de la generació de residus per càpita i augment del percentatge de recollida selectiva Pel que fa al PROGREMIC vigent, cal esmentar que el 29 de maig de 2006 l’Agència de Residus de Catalunya aprovà la seva revisió, en la qual també s’estableixen les bases per al programa futur. En allò relatiu a les infraestructures i al corresponent pla financer, cal dir que s’han planificat 108 instal·lacions de tractament, 53 de les quals haurien de ser de nova construcció. El cost íntegre de la inversió prevista per a les instal·lacions es xifra en 943 M€. Però no tot ha estat planificar la gestió dels residus municipals. També s’han dut a terme actuacions concretes que han permès avançar en dos dels principals objectius de la política de residus municipals: la seva minimització i l’impuls de la recollida selectiva. Un cop d’ull a les dades permet copsar l’abast de la millora. kg/hab/dia Generació de residus municipals per càpita Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC 1,7 1,61 1,6 1,55 1,52 1,54 1,64 1,57 1,5 1,45 2000 2000 2000 2003 2004 2005 % Recollida selectiva de residus municipals Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC 35 30 25 20 15 13,96 16,85 19,77 22,64 25,43 28,93 10 5 0 2000 Augmenten progressivament la recollida selectiva i les installacions de tractament necessàries 328 Balanç Pla de Govern 2000 2000 2003 2004 2005 Com es pot observar, per primer cop des de l’any 2000, la generació de residus municipals per càpita baixa respecte al període anterior. Aquesta dada és molt important, ja que indica que la tendència alcista en la generació de residus s’atura i comença una suau disminució. Pel que fa a la recollida selectiva, cal destacar que continua la seva progressió lineal i el 2005 s’ha arribat a gairebé un 29% de residus recollits selectivament. Cal dir que aquesta progressió lineal és més difícil de mantenir a mesura que avancen els anys, ja que és més fàcil créixer ràpidament quan encara queda molt camí per recórrer que quan ja s’ha assolit un nivell més alt. Entre les actuacions que han permès aquesta millora en la gestió dels residus municipals cal destacar la intensificació de les campanyes comunicatives (en aquest àmbit la conscienciació de la ciutadania és bàsica) i la política de retorn del cànon sobre la deposició de residus municipals als ens locals. Mitjançant aquesta darrera línia d’actuació s’han incentivat els ens locals per què milloressin quantitativament i qualitativa la recollida selectiva, en especial pel que fa a la fracció orgànica. En el període 2004-2005 s’han retornat per aquest concepte 30M€/any, i any rere any es milloren els criteris per tal de potenciar les bones pràctiques en aquest camp. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Les ajudes del Govern a més de 200 municipis per la recollida de la fracció orgànica beneficiaran a 5,3 milions de persones La revisió dels programes sectorials de residus Actualment hi ha tres programes sectorials de residus a Catalunya: 1,66 1,65 És important ressenyar que el Govern ha destinat 9 M€ en ajuts per a la recollida de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar 2,8 M€). Són més de 200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals totalment o parcialment. En la línia de la millora de la gestió de residus municipals, s’han signat més de 30 convenis de col·laboració entre el Govern i entitats públiques locals, que engloben una part important del país, per implantar un nou model de gestió de residus, on la prevenció i la recollida selectiva són prioritàries. Cal recordar també que, en el marc del Pla d’acció per a la gestió dels residus municipals 2005-2012, s’ha previst la futura construcció a la Comarca de l’Anoia de l’Ecoparc 4, que, juntament amb les instal·lacions existents a Barcelona i a l’eix del Besòs, s’ocuparan del tractament dels residus en el territori metropolità. • Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC) • Programa de gestió de residus industrials a Catalunya (PROGRIC) • Programa de gestió de dejeccions ramaderes Pel que fa al programa de gestió de residus de la construcció (PROGROC), cal dir que l’11 de juliol de 2005 es va aprovar la seva revisió, amb la qual cosa es va complir la previsió del propi Pla. En relació al Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), el juliol d’aquest any s’ha presentat la revisió del programa corresponent al període 2001-2006. El balanç d’assoliment dels objectius de l’anterior programa indica que actualment un 70% dels residus industrials es reaprofiten. L’any 2005 es van recuperar 3,5 milions de tones de materials (d’un total de 4.986.513 tones generades). Com a conseqüència, avui dia menys d’un terç d’aquests residus acaba en abocador o incineradora. En relació al Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), el juliol d’aquest any s’ha presentat la revisió del programa corresponent al període 2001-2006. El balanç d’assoliment dels objectius de l’anterior programa indica que actualment un 70% dels residus industrials es reaprofiten. L’any 2005 es van recuperar 3,5 milions de tones de materials (d’un total de 4.986.513 tones generades). Com a conseqüència, avui dia menys d’un terç d’aquests residus acaba en abocador o incineradora. En allò relatiu a les dejeccions ramaderes, cal esmentar la creació del consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya (GESFER), amb una dotació inicial de 562.000€. L’ens, format pels departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; Medi Ambient i Habitatge; Treball i Indústria; i vuit entitats agràries més, té per objectiu establir una xarxa, per primer cop, entre la trentena de firmes dedicades a la gestió de les dejeccions ramaderes. D’aquesta manera es vol optimitzar la gran quantitat de recursos que es destinen al tractament dels purins. Creació del Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya per tal d’optimitzar els recursos destinats al tractament de purins S’aprova el primer contracte-Programa de l’Agència Catalana de Residus que permetrà finançar les actuacions de gestió de residus municipals en base a un nou model i que garanteix el finançament de l’Agència de Residus per als propers anys. Aquest Contracte Programa té un pressupost de 1.165 M€ per al període 2006-2024, destina 925 M€ al finançament de millores i a la Balanç Pla de Govern 329 �construcció de noves instal.lacions de caràcter urgent. El Contracte Programa preveu una aportació del Govern de 432 M€ per al període 2006-2010. Una nova política territorial i ambiental Política de prevenció de la contaminació Balanç 4.5.2 El Govern ha posat les bases per a una política de gestió dels residus sostenible per als propers anys. El Pla d’acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012 n’és el millor exemple. Però el Govern, a més de planificar el futur del país en aquest àmbit, també ha dut a terme actuacions concretes que han permès una millora important de la situació, especialment en allò relatiu als residus municipals. Cal, però, seguir treballant, especialment amb els residus industrials, i no oblidar la importància de la tasca sensibilitzadora als ciutadans, ja que aquests són els primers en la cadena del reciclatge. Per tot això, s’estima que en aquest objectiu el Pla de Govern 2004-2007 presenta un balanç que es pot considerar objectiu assolit. Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació Punt de partida El conjunt d’activitats humanes produeixen una pluralitat de formes de contaminació. A les més conegudes, com les emissions de gasos a l’atmosfera, cal afegir-ne d’altres a les quals tradicionalment no s’ha prestat tanta atenció. Seria el cas, per exemple, de la contaminació lumínica, l’acústica i l’odorífera. El Govern ha actuat sobre els diversos focus de contaminació per tal de fer el país més habitable per a les generacions actuals i futures. El Pla de Govern 2004-2007 emmarca les diferents actuacions destinades a reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle en una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi Climàtic. El raonament és el següent: atès que les emissions d’efecte hivernacle, bàsicament de CO2, provenen de camps tant diferents com la mobilitat, els serveis, l’edificació, els residus o l’energia, cal un estratègia transversal que actuï sobre els diferents fronts per tal de reduir efectivament l’emissió d’aquest tipus de gasos. Una altra línia d’actuació del Pla de Govern era la reducció de la contaminació mitjançant l’establiment de programes de gestió i suport per reduir l’impacte ambiental. Actuacions destacades d’aquesta línia eren el desplegament de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) i els programes de protecció contra la contaminació lumínica, acústica i odorífera. Finalment, una tercera línia d’actuació era la creació i desenvolupament d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR) Desenvolupament de l’Acció del Govern L’estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic Pel que fa a les mesures contra el canvi climàtic, cal destacar els avenços en dues de les dimensions: l’edificació i l’energia. La construcció i ús dels edificis a Catalunya genera més del 40% de les emissions de CO2 a l’atmosfera. Reduir aquestes emissions és doncs prioritari. El 14 de febrer de 2006 s’aprovava el decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Bàsicament, el decret estableix que les noves edificacions hauran de tenir en compte criteris mediambientals en 4 dimensions: energia, aigua, materials i sistemes constructius, i residus. Pel que fa a l’energia, cal destacar l’impuls que suposarà per a les energies renovables el Pla de l’Energia 2006-2015. Apuntar només que es preveu passar d’una participació de les energies renovables sobre el total 330 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’ha aprovat el decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris d’ecoeficiència en els edificis Balanç Pla de Govern 331 �El nou Govern promourà fermament l’ús de les energies netes i ecoeficients d’energia primària del 2,9% de 2003 al 9,5% el 2015, amb la consegüent reducció d’emissions de CO2 (vegeu l’apartat 4.1.1 i següents). El Govern promou, dins del marc de l’estratègia catalana contra el canvi climàtic, l’eficiència energètica en els sectors industrial, domèstic i de serveis, promovent l’ús de les energies netes i ecoeficients, tot aprofitant les capacitats autòctones de producció d’energies renovables, en especial de les energies solar i eòlica, així com del tractament de la biomassa forestal. Programes de prevenció de la contaminació L’Acció de Govern en el marc d’aquest objectiu ha tingut un caràcter marcadament normatiu. Així, s’ha aprovat el Decret 50/2005, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998 de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes. En l’àmbit de l’emissió de gasos a l’atmosfera, cal destacar totes aquelles actuacions destinades a la prevenció de la contaminació: Balanç Els avenços han estat més que notables en dues de les tres línies d’actuació d’aquest objectiu. D’una banda, s’ha avançat en la limitació de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, especialment en l’àmbit de l’energia i l’edificació. De l’altra, s’ha treballat amb eficàcia per tal de limitar diferents tipus de contaminació (lluminosa, acústica i odorífera). Per tot això, s’estima que, en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 presenta un balanç d’objectiu en vies d’assolir-se. Cal, per tant, seguir treballant per tal de garantir una protecció adequada envers els diferents tipus de contaminació, àmbit en el qual Catalunya ha trigat molt de temps en començar a prendre les mesures correctes. • La potenciació de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Fruit d’aquest impuls l’any 2005 es varen realitzar 9 milions de mesuraments de contaminants atmosfèrics en els 123 punts de mesurament existents, en part gràcies a l’augment del 60% del pressupost destinat a reposició i adquisició de material de la XVPCA. S’ha aprovat el decret 226/2006, pel qual es declaren zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis del Barcelonès, Vallès Occidental i Oriental i Baix Llobregat Aprovats decrets sobre contaminació lluminosa i acústica i avantprojecte de contaminació odorífera 332 Balanç Pla de Govern • L’aprovació del decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules. De resultes d’aquest decret, s’està treballant en collaboració amb els ajuntaments afectats per elaborar un pla que permeti reduir la presència d’aquests contaminants. Pel que fa a la contaminació lluminosa, cal destacar l’avenç que ha suposat l’aprovació del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Entre altres coses, l’esmentat decret ha creat l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa, que divideix Catalunya en 4 àrees en funció dels diferents graus de protecció lumínica que cal assegurar. L’Estratègia catalana contra el canvi climàtic preveu donar suport als ens locals que elaborin i formulin programes d’actuació que executin accions que integrin criteris per avançar vers una societat més sostenible. És en aquest marc que el DMAH, l’any 2006, procedeix a l’obertura d’una línia de subvencions destinades als ens locals amb un import inicial de 1,6 M€. En l’àmbit de la contaminació acústica cal esmentar l’aprovació del decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica. Mitjançant els criteris que estableix el decret, els Ajuntaments ja podran elaborar els mapes de capacitat acústica dels termes municipals corresponents. També s’ha avançat en matèria de contaminació odorífera, ja que s’ha elaborat un avantprojecte de llei de la contaminació odorífera que ha estat sotmès a debat públic. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 333 �Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari Punt de partida A Catalunya hi ha actualment un gran desequilibri entre la xarxa de carreteres i la xarxa ferroviària, que acaba consolidant encara més el transport privat per carretera i encara més el transport de mercaderies per camió. En termes de sostenibilitat, potenciar i ampliar aquesta xarxa ferroviària és doncs un dels reptes principals del país. En aquesta línia, els objectius que plantejava el Pla de Govern en aquest camp eren els següents: Els projectes i obres ferroviaris no s’han aturat en el TAV i han tornat a centrar el debat de futur del país en termes d’infraestructures. El PITC, eina estratègica: projectes de país i projectes de proximitat per al creixement i la millora de la xarxa Les previsions indiquen que entre el 2001 i el 2026 la mobilitat intermunicipal augmentarà un 2,3% anual de mitjana, que suposa un increment acumulat en aquests 25 anys del 77%. Els plans i les polítiques que s’estan desenvolupant tenen per objectiu fer créixer el transport públic fins al 120%, i només un 60% el vehicle privat. Hom sap que tot i que és necessari treballar les polítiques de demanda, són sobretot les polítiques d’oferta les que incorporen usuaris als sistemes de transport públic. Més xarxa, més freqüències, millors trens, més intermodalitat. En els darrers anys, l’evolució del nombre de viatges en tren mostra una sistemàtica tendència a l’alça, a causa sobretot de la creixent necessitat de mobilitat dels ciutadans. Fins ara, la resposta inversora no havia seguit al mateix ritme aquesta necessitat. Evolució del nombre de viatgers transportats en tren (milers de viatgers) Font: ATM, FGC, TMB i RENFE 600.000 550.000 500.000 1 Elaborar la Llei ferroviària de Catalunya 450.000 2 Potenciar la xarxa ferroviària de mercaderies 400.000 3 Construir la xarxa ferroviària d’alta velocitat 4 Impulsar la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència i la creació de nous operadors públics i privats Desenvolupament de l’Acció del Govern En aquesta legislatura els sistemes ferroviaris han tornat al primer pla de l’actualitat. En primer lloc perquè, estratègicament, el Govern ha apostat pel transport ferroviari com a eix de futur vertebrador de la mobilitat de Catalunya. Així, a més de la primera llei catalana vertebradora del sistema, una munió de projectes s’han vist impulsats, tant a escala nacional com local. El Pla d’infraestructures del transport de Catalunya els recull exhaustivament, però l’important és que molts d’ells, que pels necessaris temps de planificació, projectació i construcció, seran realitats a llarg termini, han iniciat ja el seu desenvolupament, exemplificant així la voluntat del Govern que no siguin projectes de paper. Per altra banda s’han sostingut i aprofundit les obres ja en curs dels sistemes metropolitans i de rodalies de la Generalitat, mentre que s’han revigoritzat i fet viables altres sistemes importants pels seus territoris de pas. Una oferta adequada de transport ferroviari garanteix un increment del nombre de passatgers 2000 2001 2002 2003 2004 2005 El nou Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006, dibuixa les prioritats actuals i futures per permetre el desenvolupament coherent i ordenat de la xarxa ferroviària catalana (conjugant-la amb la xarxa viària) tant en el transport de viatgers com en el transport de mercaderies, en un horitzó fins al 2026. El PITC emmarca molts projectes, els més rellevants dels quals descriurem a continuació. Un dels projectes principals i més important que planteja el Pla és l’Eix Transversal Ferroviari, que haurà d’unir en 233 km de recorregut les ciutats de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona (cost previst de 6.500 M€). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample internacional i d’alta velocitat amb el ramal de connexió cap a la regió metropolitana i el port de Barcelona. Significa una aposta pel reequilibri territorial, prioritzant la transversalitat davant la centralitat, i el sistema en malla al de nusos. Les primeres passes del projecte ja s’han iniciat, amb la licitació d’estudis informatius i d’impacte mediambiental de diferents trams (Lleida-Cervera; Igualada-Manresa-Castellbisbal; i Vic-Girona. S’ha iniciat també el Pla director urbanístic del traçat, eina fonamental per prevenir possibles especulacions a l’entorn dels terrenys per on haurà de transcórrer el ferroviari. Una Llei ferroviària per a Catalunya El març de 2006 es va aprovar la Llei ferroviària de Catalunya, una mesura legislativa pionera que defineix, regula i promou el sector ferroviari al nostre país. La llei té per objecte regular les infraestructures i els serveis de transport ferroviari de Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat, tenint en compte les directives comunitàries europees que integren el “paquet ferroviari” i les previsions de la Llei de la mobilitat de l’any 2003. Per la seva importància es desenvolupa en la fitxa annexa. 334 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 335 �Eix transversal ferroviari • Altres actuacions que seran objecte d’un estudi de viabilitat Entre les noves actuacions ferroviàries de proximitat que es proposen en el PITC hi trobem les del quadre següent: Vic Mollerussa Cervera Lleida Perllongament de la C3 entre Cornellà i Castelldefels Connexió Reus-Valls per Picamoixons Desdoblaments dels trams Arenys-Blanes, Montcda-Vic i Vic-Ripoll Perllongament dels FGC fins a Castellar i Matadepera Accés rodalies a l’aeroport Variant BarcelonaMataró Variant a Figueres Variant de Reus Tramvia del Camp de Tarragona (TramCamp) Adaptació a tren tram de la línia Lleida-la Pobla de Segur Adaptació a tren tram de la línia MartorellIgualada Adaptació a tren tram de la línia Lleida-Manresa Adaptació a passatgers i tren tramvia de la línia d’FGC Manresa-Súria i Manresa-Sallen Nou tram Aeroport de Girona–GironaFlaçà Girona (aeroport) Manresa Tàrrega Perllongamnet Blanes-Lloret Igualada Martorell Òbviament, aquesta és una llista de projectes de futur, però tots junts configuren l’aposta de canvi més ambiciosa dels models de sistemes de transport en el territori que aquests han tingut en molt de temps. El tren orbital Mataró-Vilanova i la Geltrú crearà una nova anella ferroviària al voltant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el seu entorn El segon gran projecte estratègic llançat és el projecte de tren orbital que unirà Mataró amb Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca, en un recorregut de 106 km, dels quals 55 seran de nova construcció. Es tracta d’una actuació important ja que connecta grans ciutats metropolitanes amb dèficits d’enllaços directes en transport públic. Es preveu una inversió de 1.227 M€. També s’ha iniciat ja el Pla director urbanístic sobre el seu traçat. Tren orbital Mataró-Vilanova i la Geltrú Terrassa Granollers Martorell Vilanova del P. Sabadell Barcelona Barcelona Mataró Vilanova i la Geltrú Aquestes dues noves línies són una mostra clara de l’aposta del Govern per la comunicació transversal, tant ferroviària com viària que enforteix la xarxa. L’objectiu és afavorir la relació entre les poblacions de l’entorn barceloní, i impulsar el transport per ferrocarril de passatgers i mercaderies a Catalunya. La proposta ferroviària del PITC classifica la xarxa en els tipus següents: • • • • • 336 Balanç Pla de Govern Noves línies d’alta velocitat Noves línies convencionals Variants i millores de les línies existents Trens tramvia Actuacions incloses al Pla director d’infraestructures de la Regió Metropolitana (PDI) PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 FGC creix en servei i recursos Precisament un exemple de benefici per al territori d’inversió en els sistemes ferroviaris és la nova gestió de la línia Lleida-la Pobla de Segur, que finalment la Generalitat va assumir l’1 de gener de 2005, com a punt final d’una llarga reivindicació que s’ha concretat en aquesta legislatura. Després de millorar-ne la infraestructura, amb un trajecte més curt, i d’augmentar les freqüències, la posada en marxa el mes de juny d’enguany del nou servei que presta FGC ja ha permès observar un increment del nombre d’usuaris en aquests trajectes. Però és en el conjunt de les línies que opera FGC on s’ha produït una aposta de futur. Un futur que passa per esdevenir operador de referència en el nou marc competencial que dibuixa el nou EAC. El Pla d’inversions 2005-2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que preveia una inversió històricament alta de 602,9 M€ es va executant a bon ritme. S’ha signat també el contracte programa d’FGC per al període 2005-2010 (345 M€), important per seguir millorant la qualitat del servei en tots aquells aspectes que no entren dins del marc del contracte programa amb l’ATM. Les inversions que s’estan executant van en una doble línia: la conversió de la línia Llobregat-Anoia-Bages en un metro regional, que faci possible l’augment de freqüències, i per la línia del Vallès els perllongaments a Terrassa i Sabadell que la converteixin funcionalment en el metro d’aquestes ciutats. En el quadre següent es dóna compte de les principals obres per assolir aquestes fites. Les inversions previstes per a FGC permetran que aquest sigui l’operador de referència en les linies suburbanes i de rodalies Balanç Pla de Govern 337 �Línia del Vallès Línia Llobregat-Anoia-Bages Nou vestíbul de Construcció de Perllongament fins a Cobriment d’un tram l’estació d’Almeda la nova estació Can Roca (Terrassa) a Rubí (Cornellà) d’Amadeu Torner avançant en 2 anys la (Hospitalet) fi de les obres (2008) Obres de Construcció dels Treballs de Projecte de desdoblament entre apartadors de perllongament a construcció de la nova Martorell enllaç i Capellades i Vilanova Sabadell fins a ca estació de Vullpalleres Olesa de Montserrat del Camí n’Oriac (St. Cugat) Soterrament de la Desdoblament entre Nou programa de línia a Pallejà el Baixador de Palau i transport escolar, l’estació de Martorell amb més serveis Rodalia Metro Metro del del Vallès Baix Ll. Regional 75.172 2004 2005 70.143 63.367 61.434 2000 Turistes estrangers: nombre i despesa turística a Catalunya Font: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Transport suburbà 75.945 73.094 Les dades de viatgers transportats per FGC el 2005 són de 75,2 milions de viatgers, un 1,0% menys que el 2004, atribuïbles a les obres de la línia Llobregat-Anoia, però que de segur es recuperaran amb les noves inversions. Urbà Evolució dels vitagers als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (milers de viatgers) Altres transports Lleida- Carretera Funicular La Pobla de Gelida* Total 2000 25.177 21.888 11.864 1.817 - 594 94 61.434 2001 26.832 21.574 12.734 2.024 - 97 106 63.367 2002 28.645 24.942 14.260 2.179 - - 117 70.143 2003 28.352 26.152 16.085 2.388 - - 117 73.094 2004 28.994 27.320 16.918 2.606 - - 108 75.945 20051 28.984 27.834 15.632 2.485 139 - 98 75.172 L’ any 2001 FGC renuncia a l’exlotació del servei públic de transport de viatgers per carretera. 1 L’1 de gener de 2005 FGC assumeix l’expltació del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur. 2001 2002 2003 Cal citar també l’entrada en funcionament del nou telefèric que uneix l’estació d’FGC d’Olesa de Montserrat amb el municipi d’Esparreguera, així com l’entrada en servei del nou Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, que uneix la Pobla de Lillet amb el Museu del Ciment Asland, dins del terme municipal de Castellar de n’Hug. És important esmentar també que ha entrat en servei en aquesta legislatura una nova línia de rodalies entre Mollet i el Papiol, entre altres fets gràcies a la reivindicació de les institucions davant de RENFE. El nou EAC, com és sabut, inclou com a competència de la Generalitat els transports a l’interior de Catalunya, amb les rodalies i els regionals. En breu s’iniciaran les gestions per assumir aquestes competències, amb l’objectiu de potenciar-les encara més (122,6 milions de viatgers varen tenir les rodalies RENFE l’any 2005, 7,6% més que el 2004, després precisament d’aquest increment en l’oferta). Potenciar la xarxa ferroviària de mercaderies Un dels altres objectius importants del PdG era impulsar el transport de mercaderies per tren, que ara mateix es situa sobre un 3% del total de mercaderies transportades. Aquest és un objectiu a llarg termini en el qual el PITC fixa la seva atenció. El canvi passa per construir el conjunt d’accessos ferroviaris als principals nodes logístics. El marge de millora es troba en les mercaderies amb destinació a Europa. Tanmateix, entre les mesures dutes a terme es pot citar que s’ha signat un conveni amb l’Autoritat Portuària de Barcelona, FGC i SEAT, per adaptar la línia Anoia-Llobregat de FGC al transport de vehicles des de la factoria d’aquesta empresa a Martorell fins al Port de Barcelona (amb un cost previst de 4,5 M€). Mitjançant la creació d’accessos ferroviaris als principals nodes logístics, es preten impulsar el transport de mercaderies per tren, especialment amb destinació a Europa Evolució del percentatge de mercaderies transportades per ferrocarril Font: FGC i Renfe 4,7% 3,8% 2000 338 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2001 3,0% 3,0% 2002 2003 3,2% 2004 2,9% 2005 Balanç Pla de Govern 339 �Evolució del percentatge de mercaderies transportades per carreteres Font: Ministeri de Foment 80,1%% 79,7% 79,7% Establir la xarxa ferroviària d’alta velocitat Pel que fa a actuacions fetes referents a la xarxa ferroviària d’alta velocitat, que executa ADIF, el Govern va acordar amb el Govern central la constitució d’una oficina de seguiment de l’execució d’obres del TAV. Aquestes obres es multipliquen arreu, i singularment a l’estació de Sants i al túnel del Portús, com a exemples principals. El Govern durà a terme les iniciatives necessàries per reclamar la connexió del TAV pel cantó francès en terminis raonables. 79,3% 75,5% 72,8% 2000 Propostes d’actuacions ferroviàries 2001 2002 2003 2004 2005 En aquest sentit cal recordar que les directrius nacionals de mobilitat assenyalen que el ferrocarril ha d’assolir una quota superior al 10% l’any 2026. Per aquesta raó, es preveu un creixement del ferrocarril del 8,5% anual i un creixement de la carretera del 3,1%, inferior al de l’escenari tendencial del 4,9% anual. 500 400 300 200 Carretera Creixement anual 3,1 % 89 % Ferrocarril Creixement anual 8,5 % 96 % 11 % 100 2022 2020 2018 2016 2014 2010 2012 2008 2004 2002 2000 1998 0 2006 4% 2024 600 Total terrestre 2026 800 700 Alta velocitat Altres linies D’acord amb això, l’aposta pel ferrocarril que fa el PITC preveu un esforç molt significatiu en la definició d’una potent xarxa per al transport de mercaderies amb actuacions com les següents: • • • • • 340 Balanç Pla de Govern Línia d’alta velocitat port-frontera francesa Nova línia port de Tarragona-Castellbisbal Línia Saragossa-Móra-Reus (futura adaptació UIC) Línia Aragó-Lleida-Tarragona (futura adaptació UIC) Ampliació capacitat Mollet–Sant Celoni PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 341 �Balanç Una nova política territorial i ambiental Infraestructures La quantitat d’obres iniciades i de projectes presentats fan d’aquesta una legislatura especialment centrada en els sistemes ferroviaris. Sota la pedra angular de la nova Llei ferroviària de Catalunya, s’han anat plantejant i iniciant projectes de país tan ambiciosos i transformadors com el futur Eix Transversal Ferroviari o la nova Línia Orbital. 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya Però és en els serveis de proximitat on la munió d’iniciatives es multiplica: des de les millores en les línies en servei d’FGC (ara incrementades amb la línia Lleida-la Pobla), fins a les ampliacions aprovades en totes les línies del Metro, i els projectes a mig i llarg termini de solucions ferroviàries de proximitat en molts dels sistemes urbans de Catalunya. Punt de partida Segons el PdG, la millora de l’accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació dels criteris de la intermodalitat han de ser els punts essencials de la nova xarxa viària catalana. Per tant, cal definir unes polítiques de carreteres basades en actuacions complementàries entre les vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península que transiten per Catalunya, i la xarxa de carreretes locals i comarcals. L’increment de recursos destinats en aquesta legislatura a les infraestructures i serveis ferroviaris és la millor garantia que l’assumpció de les competències que el nou EAC adjudica a la Generalitat (serveis de rodalies i de trens regionals) es faran en clar benefici dels usuaris. En conseqüència, s’estima que aquest és un objectiu assolit, en el qual se seguirà invertint amb la mateixa intensitat. D’acord amb aquesta filosofia, les actuacions a implantar s’englobaran dins l’elaboració del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, com a substitut del Pla de carreteres de Catalunya vigent fins a finals del 2005. Així doncs les actuacions es poden definir en 3 grans eixos: 1 L’actualització de la xarxa viària bàsica que transcorre el nostre país ha de garantir unes infraestructures i una xarxa primària de prou qualitat tant pel que fa al trànsit intern de llarga distància, el trànsit de pas lligat a la xarxa transeuropea com a les vies inter i intracomarcals d’una especial importància. 2 La millora de les comunicacions viàries locals i comarcals ha de garantir una millor interconnectivitat entre territoris i un fàcil accés a les xarxes viàries bàsiques, així com garantir la seva seguretat. 3 La millora de la seguretat viària, que ha de permetre reduir significativament la sinistralitat viària. Les actuacions realitzades en Governs anteriors se centraven en la qualitat de les carreteres i l’equilibri territorial, però no tenien en compte els nous requeriments emergents de l’ús que fan els ciutadans de les carreteres del segle XXI (com ara la seguretat de les persones i la millora de la qualitat ambiental i paisatgística, d’acord amb el principi de la sostenibilitat). Així mateix, la inversió general era encara insuficient. Desenvolupament de l’Acció del Govern Per tal de garantir una solidesa en les actuacions previstes i dotar-les d’un marc normatiu adequat, s’ha elaborat el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC), que té caràcter de Pla territorial sectorial, i que estructura per primer cop la xarxa viària de Catalunya, en l’horitzó dels propers 20 anys, en el marc de referència de l’Euroregió. El PITC programa en un mateix document les xarxes viària, ferroviària i logística, posant-les per primer cop en relació estratègica. El PITC s’engloba dins l’Acord estratègic, com a eina per a la millora de la mobilitat, i també com a recurs del desenvolupament de l’Euroregió. Concretament, el Pla preveu la dotació de 1.500 km de noves autovies, 342 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’ha aprovat el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya com a referència en les inversions dels propers 20 anys. Balanç Pla de Govern 343 �1.500 Km. de noves autovies mitjançant la nova construcció o el desdoblament de les vies existents, a més del reforç de la qualitat del conjunt de la xarxa viària. La inversió prevista és de prop de 12.000 M€ en infraestructures viàries. El PITC defineix i identifica les vies que formen part de les xarxes de carreteres bàsica i comarcal. En el cas de la proposta de xarxa bàsica, es diferencia entre la xarxa transeuropea, la xarxa bàsica primària i la resta de la xarxa bàsica. Actualitzar la xarxa viària bàsica Dins les iniciatives establertes per garantir una xarxa viària troncal de qualitat, s’han desenvolupat diferents actuacions, detallades a continuació: La modificació de la llei de carreteres de 1993 facilitarà la construcció d’autovies sense peatges directes • En línia de promoure carreteres d’altes prestacions sense carregar els usuaris amb més peatges directes, el Parlament aprovà el 26 de maig de 2005 una llei que modifica la Llei de carreteres de 1993, per facilitar la construcció de noves autovies sense peatges directes, amb un sistema de finançament anomenat peatge a l’ombra mitjançant el qual el cost del peatge no es repercuteix directament sobre l’usuari. • Pel que fa als grans eixos viaris, el Govern va aprovar l’any 2004 l’anomenat Pla d’autovies, que s’iniciava amb l’impuls de la construcció de 4 eixos viaris. Els eixos a impulsar són: Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, Vilanova-Manresa i Reus-Alcover, que suposen actuar en 133 km i una inversió de 515 M€. Formen part d’aquest pla d’autovies els principals eixos viaris del país com és el cas del desdoblament de l’Eix Transversal, el desdoblament de la C-31 entre Palamós i Palafrugell o l’Eix del Llobregat (C-16). Moltes d’aquestes actuacions ja es troben en execució o són en fase avançada de projecte. • Per tal d’avançar en la construcció dels principals eixos viaris que travessen Catalunya, i tenint en compte que molts d’ells són de titularitat estatal, l’octubre de 2005 es va signar un conveni entre el DPTOP i el Ministeri de Foment. Aquest conveni garanteix la inversió de més de 7.000 M€ en set anys destinats a diferents actuacions en els grans eixos viaris del país. Relació d’inversions i obres destacades del Conveni DPTOP-Ministeri de Foment Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2005). Elaboració Pròpia. 344 Balanç Pla de Govern Departament de Política Territorial i Obres Públiques Ministeri de Foment Import d’inversió Import d’inversió 3.540 M€ 3.805 M€ Actuacions destacades Actuacions destacades Desdoblament de l'Eix Transversal Construcció de l'Autovia A-14 entre Lleida i Construcció de l'Eix Diagonal Alfarràs Construcció de l'anella de les Gavarres Construcció de l'A-2 entre Tordera i França Construcció de l'Eix Vic-Ripoll Construcció de l'A-22 entre Lleida i Osca Construcció de l'eix Vilanova-Vilafranca Construcció de l'A-26 entre Figueres i Besalú Construcció de l'Eix Reus-Alcover Construcció de l'A-27 entre Tarragona i Lleida Construcció de l'Eix Reus-Alcover Construcció de l'A-7 entre Castelló i Abrera Construcció de l'autovia de la Conreria Construcció de la B-40 entre Abrera i Terrassa PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Els compromisos estratègics Pla d’infraestructures del transport de Catalunya El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (en endavant PITC) és el Pla Territorial Sectorial que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya per al període 2006-2026, en coherència amb les directrius del planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat. El PITC coexisteix amb d’altres plans i programes d’infraestructures, que tenen els seus propis àmbits geogràfics i sectorials, en funció del marc competencial propi de les institucions que els impulsen. En relació amb tots ells, el PITC vol ser l’instrument que permeti el desenvolupament coordinat de les xarxes viàries i ferroviàries a Catalunya, tant pel que fa al transport de viatgers com de mercaderies. L’objectiu del PITC és desenvolupar un sistema de transport organitzat com a xarxa integrada i multimodal, segur i sostenible, ambientalment responsable, equilibrat socialment i viable econòmicament. Per tal d’assolir els seus objectius, el PITC preveu un seguit de prioritats segons el tipus de transport, ja sigui ferroviari o per carretera. Prioritats xarxa ferroviària • En l’àmbit de l’alta velocitat, finalitzar la línia Madrid-Lleida-BarcelonaFrança i connectar Barcelona i Madrid mitjançant el corredor mediterrani • En l’àmbit de les rodalies, connectar Sants amb l’aeroport i desdoblar les línies entre Barcelona i Vic i entre Cerdanyola i la Llagosta • En l’àmbit de la xarxa regional, millorar la línia Vic-Puigcerdà i condicionar les línies Lleida-Manresa-Barcelona i Reus-Móra, garantint així l’eix transversal ferroviari. • En l’àmbit de la xarxa de mercaderies, millorar els accessos al port de Barcelona, adaptació dels amples de via i creació de l’estació de mercaderies de la Llagosta El PITC representa un nou model de planificació viària i ferroviària, que s’ha dut a terme en el marc d’una visió integrada de la política de mobilitat, coherent amb la planificació territorial i amb les Directrius de mobilitat. Prioritats xarxa viària • En l’àmbit de la xarxa transeuropea, millorar els corredors del mediterrani, de Barcelona-Península, Tarragona-Península, Corredor Transversal, Eix occidental de Catalunya i Eix Barcelona-Puigcerdà-França • En l’àmbit de la xarxa primària, millorar els eixos de llarg recorregut Tarragona/Reus-Andorra, Lleida-Osca, Eix Pirinenc, entre d’altres, i millorar els eixos de l’entorn metropolità de Barcelona i d’accés a la Costa Brava i Pla de l’Estany. • En l’àmbit de la xarxa bàsica, millora de les carreters C-17, C-31, C-35, C-53, C-63, C-68, i de Vielha a Esterri d’Àneu, i de Pallejà a Montcada i Reixac. Balanç Pla de Govern 345 �Amb aquest conjunt d’obres, totes elles extraordinàriament significatives per als seus territoris, es produirà un avenç molt significatiu cap a l’objectiu d’assolir una estructura mallada que millori la connectivitat, amb vies de gran capacitat al conjunt de Catalunya. Els compromisos estratègics Pressupost i finançament La inversió total prevista en infraestructures del PITC és de 37.115 M€ fins l’any 2026, on les actuacions ferroviàries preveuen un pressupost de 25.177 M€ i les de la xarxa viària de 11.933 M€. El finançament d’aquest pressupost es reparteix entre l’Administració de la Generalitat, amb 6.320 M€ (el 26% del total), l’Administració General de l’Estat, amb 12.357M€ (el 49% del total) i entre totes les administracions implicades en l’eix Transversal 6.500 M€ (25%). La planificació integrada de les infraestructures és indispensable per fer un bon ús dels recursos públics, per evitar retards i sobrecostos en les inversions, i, en bona mesura, per facilitar-ne la reducció dels impactes ambientals i la maximització dels beneficis socials i econòmics. Relació d’obres destacades del Conveni DPTOP-Ministeri de Foment Font: Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2005). Elaboració Pròpia. Inversió total prevista Inversió total en infraestructures Actuacions ferroviàries i transport públic 25.177 M€ Xarxa viària 11.938 M€ Ministeri de Foment 17.617 M€ Generalitat de Catalunya 12.990 M€ Eix transversal 37.115 M€ 6.500 M€ 25.177 M€ 18% 32% 47% Actuacions Ministeri 68% 35% Actuacions Generalitat Inversió total en infraestructures Inversió total en infraestructures viàries ferroviàries (xarxa bàsica) Variants i millores a les línies Ministeri de Foment Ministeri de Foment 12.357 M€ Generalitat de Catalunya 6.230 M€ Eix transversal 6.500 M€ Generalitat de Catalunya 5.260 M€ 6.670 M€ 11.938 M€ 25.177 M€ Noves línies convencionals 3.039 M€ Manteniment de política de l’aplicació d’un nou model de peatges i signatura de conveni amb el Ministeri de Foment, com a eines de millora de la xarxa viària bàsica Millorar les comunicacions viàries locals i comarcals En referència a les millores en la xarxes comarcals i locals, es poden indicar dues línies d’actuacions bàsiques: 2.679 M€ alta velocitat 12.430 M€ BUS VAO 189 M€ 44% 56% PDI 6.840 M€ • Pel que fa a la política de peatges, s’ha seguit treballant des del Grup de Treball per a la Reordenació dels Peatges a Catalunya, amb l’impuls d’un seguit de mesures per rebaixar el preu dels peatges de les autopistes d’entrada i sortida de Barcelona. Es tracta d’una política comercial que afavoreix la descongestió de la xarxa. • L’assumpció de les carreteres comarcals de la demarcació de Barcelona per part de la Generalitat com a pròpies i la delegació de la gestió de la xarxa local a la Diputació de Barcelona. Així, mitjançant aquest acord la Generalitat assumeix la gestió de 420 km de 45 carreteres comarcals i la Diputació assumeix 315 km de 35 carreteres locals. Aquest conveni preveu l’aportació conjunta de 30 M€ en 5 anys per dur a terme actuacions de millora a la xarxa viària. Mitjançant la reordenació de titularitat de part de la xarxa comarcal i les obres de millora realitzades a tot el territori, s’han assolit millores en el conjunt de les vies secundàries En conjunt, s’han realitzat una sèrie d’actuacions de millora de la xarxa viària catalana, tant pel que fa a la xarxa bàsica com a la comarcal i local, amb més de 500 actuacions al llarg del període 2004-2006, que han 346 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 347 �representat més de 1.600 M€ d’inversió. D’aquestes actuacions destaquen la nova carretera de Vic a Olot, el desdoblament de l’Eix del Llobregat (C-16), el soterrament de la ronda nord de Granollers, la cobertura de la Gran Via de Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de Lleida i la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell. Són igualment remarcables les inversions al conjunt de la Costa Brava. Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic per a les persones Inversió a les carreteres de la Generalitat 2004-2006 Font: DPTOP 2006. Elaboració Pròpia. Tipus d’atuació Import en milers d'euros Noves carreteres 656.586,79 Actuacions de millora de carreteres 656.856,79 Actuacions en accesos o vies locals Import total invertit Tipus d’atuació 299.321,58 Nous quilòmetres Noves vies locals Total nous quilòmetres 120,58 39,20 159,78 Millorar la seguretat viària En referència a la millora de la seguretat viària, s’han definit les estratègies d’actuació, tant pel que fa als trams existents com als de nova construcció amb l’objecte de reduir l’accidentabilitat. Les principals línies d’actuació dutes a terme en aquest àmbit són les següents: • El tractament sistemàtic dels anomenats punts negres de la xarxa. Per aquesta raó s’està treballant en la detecció i el seguiment dels trams de concentració d’accidents (TCA) per tal d’actuar-hi i eliminar-los progressivament. • El Pla de xoc per millorar la senyalització d’orientació de les carreteres. La inversió relativa a la senyalització ha representat més de 50 M€. D’aquesta manera, s’aconsegueix informar els conductors de forma més completa i entenedora sobre les diverses destinacions de la via on transiten i guanyar en seguretat viària i qualitat en la conducció. Balanç La millora de la Xarxa Viària Catalana ha estat un objectiu assolit, gràcies a l’esforç realitzat pel Govern de la Generalitat en garantir una inversió tant en carreteres pròpies com d’altra titularitat pública. Així, mitjançant la col·laboració amb diferents nivells de l’Administració pública, el Govern garanteix actuacions en tots els nivells de la xarxa viària, beneficiant el ciutadà amb independència de la titularitat de les vies. Caldrà ara observar el progressiu compliment dels acords pactats. Aquestes actuacions garanteixen l’equilibri territorial de la inversió, essencial per mantenir ritmes de desenvolupament territorials adequats, i ajuden a tenir xarxa viària més segura. 348 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 L’increment sostingut de les necessitats de mobilitat de la societat catalana, i el repte en termes de sostenibilitat que suposa fer-hi front, era el punt de partida en el Pla de Govern per introduir les diferents actuacions que s’havien de dur a terme, en gran mesura centrades en executar la Llei de la mobilitat i a oferir solucions tangibles i diversificades que vagin suposant millores que permetin a cada cop més ciutadans optar pel transport públic en lloc del privat. 1.611.531,95 Noves carreteres supralocals Més de 50 M€ per millorar la seguretat viària de les carreteres catalanes Punt de partida Els objectius específics que ressenyava el PdG eren, per un cantó, un objectiu de gran envergadura, que resumia el conjunt de polítiques: 1 Fomentar una nova cultura de la mobilitat, ampliant els recursos, les infraestructures, i la vertebració institucional del sistema en el territori. Que es complementava per un altre cantó amb dos objectius de volum més petit però que per la seva significació sectorial se subratllaven. 2 Garantir un transport públic adaptat a les persones amb mobilitat reduïda. 3 Facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials. Desenvolupament de l’Acció del Govern Fomentar una nova cultura de la mobilitat: l’execució de la Llei de la mobilitat La Llei de la mobilitat, aprovada per unanimitat l’any 2003, suposava el tombant cap a un nou plantejament de les polítiques públiques en aquesta matèria. Es tractava de superar la visió reduccionista de les polítiques tradicionals de transport públic, a través d’una nova reformulació del problema on es conjuguessin l’acció mancomunada de la Generalitat amb el territori i amb els agents socials pel cantó més institucional, i pel cantó més tècnic l’anàlisi territorial generalista combinada amb la planificació d’actuacions de detall (fins i tot relacionant mobilitat i urbanisme). És en aquesta línia que aquesta havia de ser la legislatura de desplegament de la llei, i això és el que ha centrat gran part dels esforços del Govern. S’han presentat, així, les Directrius Nacionals de Mobilitat, que formulen l’arquitectura bàsica i els compromisos estratègics per transformar el model actual de mobilitat a Catalunya. En tant que pla territorial sectorial, seran doncs orientadores dels plans sectorials de mobilitat que han de redactar les autoritats del transport. Balanç Pla de Govern 349 �El quadre adjunt mostra com a exemple algunes accions concretes que proposen les directrius i l’objectiu desitjable que apunten els indicadors en l’horitzó 2012. Actuacions Objectius (horitzó 2012) Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2005). Elaboració Pròpia. Tipus de mobilitat Actuacions Objectius (horitzó 2012) Integració tarifària a tot Catalunya 100% de Catalunya integrada tarifàriament Millora de la velocitat comercial dels autobusos Augment del 10% de la velocitat comercial dels autobusos urbans Augment d’un 15% de la velocitat comercial interurbans Potenciació de vols intercontinentals directes Augment del 50% els vols intercontinentals directes des de l’aeroport de Barcelona Menys transport de mercaderies per carretera en favor del ferrocarril Reducció del 10% (fins al 72%) el transport de mercaderies per carretera Increment de la seguretat en la xarxa viària Reducció del 37% de víctimes mortals d’accident de trànsit Adaptació del transport públic a persones amb mobilitat reduïda (PMR) Adaptació del 100% de les estacions i del 90% dels vehicles de transport públic a PMR Millora del servei ferroviari a Catalunya Augment del 12% els km de la xarxa ferroviària per cada 1.000 habitants. Urbanisme amb criteris de mobilitat Augment del 5% de les places de distribució de mercaderies Augment del 200% de carrils bici Augment del 12% dels viatges intramunicipals amb transport públic Pel que fa al transport públic, les Directrius proposen fer-lo créixer en un 120% mentre que en el cas del vehicle privat es preveu un augment del 60%. Així mateix, s’ha produït la progressiva constitució dels Consorcis Territorials de la Mobilitat que es plantejava crear i dotar en aquesta legislatura, el del Camp de Tarragona i el de l’àrea de Lleida. En ambdós casos la concertació institucional ha induït ja millores en el disseny i la prestació dels serveis, com s’explica més endavant. En aquesta mateixa línia, el mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat la constitució del consorci de l’àrea de Girona, mentre que s’han iniciat els estudis per analitzar la possibilitat de definir-ne un a l’àrea del Bages. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% % vehicle privat % TPC % a peu 2026 2021 2016 2011 2006 2001 1996 1991 1986 1981 0% Els Consorcis Territorials de la Mobilitat tenen per objectiu la planificació i la coordinació dels serveis de transport públic i col·lectiu amb origen i destinació en el seu àmbit territorial així com l’impuls de polítiques d’integració tarifària i el foment de la cultura de la mobilitat sostenible entre els ciutadans. Pel que respecta a la constitució dels instruments participatius de les entitats socials, empresarials i acadèmiques d’aquest àmbit, ha començat a funcionar el Consell de la Mobilitat, on s’han anat presentant i debatent els diferents projectes de mesures. Com a eina per a la presa de decisions, per tal de proporcionar les dades i mètriques que permetin el coneixement i l’anàlisi, es va posar en marxa a l’inici de la legislatura l’Observatori de la 350 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Mobilitat. Aquest observatori disposa d’un portal web específic i de publicacions periòdiques des d’on difondre aquest coneixement. Finalment, la darrera peça desenvolupada que té per origen la llei és el decret d’estudis d’avaluació de la mobilitat generada, que, entre altres aspectes, obliga els promotors de nous espais urbans i de nous equipaments singulars a fer estudis de previsió de la mobilitat induïda, per tal de poder dotar aquests espais de creixement de transport col·lectiu. Per primer cop s’obliga que el creixement urbanístic es faci d’una manera sostenible en termes de mobilitat. Amb els mecanismes desplegats el creixement urbanístic haurà de garantir una mobilitat sostenible Més recursos, per posar en marxa més serveis als principals sistemes urbans En les diverses actuacions més rellevants de foment del transport públic el denominador comú ha estat esmerçar recursos econòmics més grans per tal d’incrementar el servei. Regió Metropolitana de Barcelona: l’exemple més ressenyable és l’augment de les transferències a l’ATM de Barcelona, òrgan gestor del transport públic metropolità integrat, en el marc del seu Contracte Programa 20052006. Per aquest període es destinaran 975 M€ al transport metropolità, la qual cosa representa un volum d’inversió anual de 488 M€. L’anterior contracte-programa, per al període 2002-2004, tenia un volum de 1.175 M€ que representaven 392 M€ l’any. S’incrementen, doncs, els recursos invertits en el transport de l’àrea metropolitana en un 26% de mitjana anual i la participació estrictament del Govern s’incrementa fins a 432 M€, un 74% més. Aquesta injecció de recursos ha permès entre altres coses, que TMB realitzés una molt important renovació i ampliació de la flota d’autobusos, que ja han entrat parcialment en servei. El gràfic següent recull l’evolució del nombre de viatges de persones en transport públic al Sistema Tarifari Integrat de la Regió Metropolitana de Barcelona. S’observa com la taxa de creixement s’ha anat alentint, i era per tant necessari reinvertir per tornar a taxes més grans de creixement. Evoluciódemanda del sistema (viatgers en milions) Font: ATM 900 850 886,7 800 750 755,5 800,0 837,1 868,2 2003 2004 700 650 2001 2002 2005 Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona: el treball d’aquesta nova entitat, unit a l’aposta del Govern per abocar-hi recursos, han conduït a iniciar el compliment d’un Programa de Treball 2005-2007, aprovat per unanimitat. L’increment de freqüències en gairebé totes les línies, així com una política comunicativa i de màrqueting corporativa, comencen a donar cos i gruix a una oferta d’abast metropolità que es veurà aviat consolidada per la integració tarifària (horitzó 2007). S’ha produït un augment significatiu d’oferta (més freqüències o nous autobusos) als corredors Tarragona–Vilaseca–Reus; Reus–Salou– Cambrils; Tarragona–Salou–Cambrils; Tarragona– Valls i Reus–Valls. Balanç Pla de Govern 351 �Consorci del Transport Públic de l’àrea de Lleida: constituït el 2005, el gener d’enguany es va signar un acord per al seu finançament que permetrà invertir 3,5M€ en dos anys. Ja des del mes de febrer s’han posat en servei reforços a les línies existents, de tal manera que l’oferta creixerà un 56%. En aquest àmbit també és prevista la integració tarifària l’any 2007. Resta de Catalunya: el Govern ha treballat per millorar el servei regular de transport de viatgers per carretera arreu de Catalunya. A través de convenis amb els consells comarcals de l’Alta Ribagorça, Segarra, Garrigues, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Penedès, Anoia, Ripollès, Baix Llobregat i amb Terrassa i els municipis del voltant, s’ha potenciat i millorat el transport públic en aquestes comarques. S’han ampliat també els serveis d’autobusos a les Terres de l’Ebre. S’han construït o reformat estacions d’autobusos a diverses poblacions, com ara Camprodon (342.298 €), Palafrugell (1,9 M€), Sant Feliu de Guíxols (1,9 M€), Cervera (0,49 M€), demarcació de Tarragona (2 M€), el Vendrell (230.000 €), i Lloret de Mar (8 M€), entre altres actuacions menors. Finalment, a més dels ajuts per a la renovació del parc mòbil i la millora del transport interurbà, s’ha establert una nova línia d’ajuts al transport urbà que presten els municipis de més de 50.000 habitants. La creació de carrils bus en vies interurbanes de la regió metropolitana de Barcelona millorarà al servei, garantint la fiabilitat del sistema i els temps de recorregut previstos El Pla estratègic de la bicicleta garantirà 1.200 km de carrils bici segregats Solucions de futur a la mobilitat: els carrils bus Una de les novetats especialment importants és el programa que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques està impulsant per implantar carrils bus interurbans a un conjunt de vies estratègiques de la Regió Metropolitana de Barcelona. L’objectiu és reduir els efectes de la congestió viària sobre els serveis de transport públic col·lectiu per carretera, incrementar la fiabilitat del sistema i augmentar la seva velocitat comercial. De moment ha entrat en servei el carril bus de la intersecció de la C-17 i la N150 a Montcada i Reixac (750.000 €). Aquesta actuació suposarà una millora per als usuaris del transport públic de viatgers per carretera ja que s’escurça la durada del viatge en estalviar temps en la incorporació a la C-17 i, a més, sense perjudicar el transport privat. S’està treballant en altres projectes, com el que es preveu realitzar a la C-58 entre Ripollet i l’avinguda Meridiana (l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental suposen el primer pas cap a la seva consecució). També s’estan estudiant altres vies on incorporar el carril bus, el de la C-32–Gran Via des de Castelldefels fins a la Plaça Espanya, l’A-2/AP-7 fins a Diagonal/Gran Via i el carril bus a la C31 des d’un quilòmetre abans de la bifurcació amb la pota nord (B-20) fins a Mataró. Menció especial mereix, tot i el poc pes actual que representa en el conjunt del transport, la presentació del Pla estratègic de la bicicleta, que té l’objectiu de potenciar i fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport al país a través de mesures com l’increment de la xarxa de vies per a bicicletes amb la construcció de 1.200 km de carrils segregats, la creació d’una entitat de gestió de les polítiques relatives a la bicicleta, la promoció intensiva del seu ús i el foment de la intermodalitat amb el transport públic. El Pla, en una primera fase, té una inversió prevista de 17 M€ i s’ha de desenvolupar des d’ara fins al 2010. També en aquest punt cal parlar d’una iniciativa per fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil, amb dues experiències, el carsharing i el car-po- 352 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 oling. El servei Carsharing (cotxe multiusuari) va entrar en ple funcionament el mes de febrer de 2005 després d’un període de rodatge. A finals de 2005 Catalunya Carsharing tenia 507 clients i 36 cotxes repartits en 16 aparcaments per tot Barcelona. Les principals xifres d’activitat són: • • • • El carsharing i el car-pooling han de motivar una nova cultura de la mobilitat Total reserves: 3.500 Total hores d’ús: 64.000 Total km recorreguts: 560.000 Accidents amb danys personals: cap El Metro creixerà en totes les seves línies L9 L’obra emblemàtica de metro a l’àrea metropolitana és la L9, que quan finalitzi serà la més llarga d’Europa (46,6 km, 51 estacions) i representa una inversió vora 3.500 M€. Actualment s’estan construint o es començaran en breu 21 de les 51 estacions de la L9, ja s’ha posat en marxa la tuneladora que farà el tram de la Fira II a l’aeroport, s’ha acabat el túnel a Santa Coloma i s’ha definit un nou traçat al Prat de Llobregat que permetrà incorporar l’estació intermodal d’aquest municipi i una nova estació al Centre direccional. En aquesta legislatura s’ha modificat el sistema de finançament de la L9, basat en el mètode alemany, que difereix el deute fins al final de l’obra per un mètode que consisteix en la transmissió del deute a l’operador català IFERCAT, que serà per indicació de la Llei ferroviària el titular de totes les infraestructures ferroviàries de la Generalitat. Més enllà del procés constructiu, s’han signat els contractes de subministrament i l’arrendament de 50 nous trens per a la Línia 9 per 296 M€. L1 S’ha adjudicat el contracte de subministrament de 10 trens per a la L1, per valor de 65 M€. També s’ha adjudicat les obres de remodelació de l’estació de Mercat Nou (13 M€). L2 S’han iniciat els treballs per al perllongament de la L2 del metro entre Pep Ventura i Badalona Centre (31 M€). Així mateix, ha sortit a informació pública el perllongament de la L2 de Metro de Sant Antoni a Fira 2 i més recentment, la connexió directa de la L2 amb el ramal de l’aeroport de la L9. Aquest darrer projecte dóna continuïtat a l’anterior i permetrà l’accés directe des del centre de la ciutat a l’aeroport. A més, amb aquesta obra els dos espais firals de la ciutat quedaran definitivament connectats per metro (i ambdós amb l’aeroport per la L9, per tant), que suposa un enorme efecte multiplicador per a Fira de Barcelona, i per a la seva capacitat competitiva en l’entorn europeu. L’execució de tot el tram Sant Antoni-Parc Logístic de la L2 suposarà una inversió de 588 M€. L3 Estan en marxa les obres de perllongament de la L3 entre Canyelles i Trinitat Nova. L4 S’ha adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander i Sagrera Meridiana, i les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres del triangle ferroviari per 88,9 M€. S’ha decidit igualment construir una nova estació a Virrei Amat. L5 Les obres de millora en aquesta línia s’han vist per descomptat aturades pel terrible accident del Carmel, que va alterar les vides de més d’un miler de persones. El Govern està duent a terme tot allò que el Parlament li va Balanç Pla de Govern 353 �encomanar com a conseqüència dels debats posteriors a l’accident. Entre aquestes noves lleis cal destacar el nou Projecte de llei de l’obra pública, que estableix els principis generals als quals s’haurà de subjectar la planificació, la programació, la projecció, la contractació, la direcció, l’execució i el control de l’obra civil, amb el principi rector transversal de la seguretat. Era però important que el conjunt del barri del Carmel no deixés de disposar de servei de metro per causa dels fets ocorreguts. Així, cal destacar també l’aprovació de la modificació del traçat de la L5 en el tram que va quedar aturat després de l’accident. El Carmel quedarà connectat doncs amb el conjunt de Barcelona amb el sistema de transport urbà més eficient. D’altra banda, cal destacar que es troba en execució la nova estació entre Collblanc i Pubilla Cases (31,4 M€) Cal destacar igualment l’esforç que s’està realitzant en la implantació d’una potent xarxa d’intercanviadors en l’àmbit del ferrocarril metropolità entre els quals cal destacar l’intercanviador de Sagrera-Meridiana, en construcció (91 M€) i l’intercanviador de Diagonal, adjudicat per un import de 26 M€. Les dades d’ús del Metro són de 345,3 milions de viatgers, un 0,7% més que el 2004, un ritme de creixement menor que el 3,4% que hi havia hagut sobre el 2003. Aquest increment més baix s’ha donat per un decreixement de l’oferta de cotxe*km. El Metro és un transport molt usat i ben valorat, i de segur que l’increment d’oferta induirà que tingui més usuaris. Un nou vell mode: el tramvia L’any 2004 van entrar en servei els tramvies del Baix Llobregat i del Besòs. Trambaix i Trambesòs han tingut una acceptació creixent, com es veu en la taula adjunta. S’hi observa que el creixement dels viatges és superior al ritme de creixement d’oferta. A més del traçat inaugurat l’any 2004, s’ha perllongat la línia T-3 del Tram- Aquesta proposta reformula l’antic disseny de la L12, i té un horitzó d’execució situat a l’any 2015. Nombre de viatgers (milions) 354 Balanç Pla de Govern FGC Esplugues de Ll. Barcelona Cornellà de Ll. L’Hospitalet de Ll. Garantir l’adaptació per a les Persones amb Mobilitat Reduïda de la xarxa de Metro i FGC Aquesta ha estat una prioritat en la línia del que la llei d’accessibilitat determinava. S’ha desenvolupat un pla per millorar els accessos i eliminar les barreres arquitectòniques a les estacions de Metro, que està suposant una important inversió, que superarà els 100 M€. Malgrat el que preveu aquesta llei, tot i que no estaran totes les obres d’adaptació acabades, sí que, almenys, estarà iniciat el procés en totes elles. Cal tenir en compte la dificultat de remodelar estacions antigues i en funcionament, pel seu elevat cost i la seva complexitat tècnica. 2004 2005 1,2 5,9 10,2 FMB Trambesòs 0,3 0,4 1,8 2,8 En construcció adjudicades Adaptades o licitades L’el·liminació de les barreres arquitectòniques es un procès iniciat a totes les estacions de metro Evolució percentatge d’estacions adaptades a persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de FGC i metro Estat d’adaptació d’estacions de metro i ferrocarril 2005 PLA DE GOVERN 2004-2007 L9 St. Joan Despí Aeroport del Prat 0,8 PdG C4 El Prat de Ll. 2004 • Perllongar la L3 de metro des de Zona Universitària fins a Sant Feliu de Llobregat (212,52 M€). • Crear el metro del Delta del Llobregat, des de Cornellà fins a Castelldefels, integrat a Rodalies (657,27 M€). • Perllongar la L1 del metro des de Bellvitge fins a Sant Boi. • Perllongar la línia d’FGC de Reina Elisenda a Hospital de Sant Joan de Déu. L5 Castelldefels Trambaix Un nou projecte per al transport públic al Baix Llobregat Com a projecte de gran transcendència, cal incloure igualment l’acord amb els alcaldes de les principals ciutats del Baix Llobregat per al nou disseny de la xarxa ferroviària al Baix Llobregat sud, en el qual es planteja: C1 Gava 2005 baix fins a Sant Just Desvern i s’ha aprovat la continuació del traçat que arribarà fins al nucli de Sant Feliu del Llobregat. També s’inaugurarà durant la tardor el ramal del Trambesòs que transcorre per la Gran Via. L3 Viladecans St. Boi de Ll. Font: Transmet Xifres. ATM Cotxes*km (milions) Sant Feliu de Ll. L1 Noves En projecte Total % estacions estacions adaptades 48 52 21 7 128 38% L1 8 15 7 0 30 27% L2 17 0 0 1 18 94% L3 6 16 2 2 26 23% L4 6 8 8 0 22 27% L5 6 13 4 4 27 22% L11 5 0 0 0 5 100% FGC 50 15 5 2 72 69% L6 5 2 2 0 9 56% L7 1 2 1 0 4 25% L8 7 3 0 1 11 64% Metro Vallès 15 0 2 1 18 83% Metro Baix Ll. 22 8 0 0 30 73% Total 98 67 26 9 200 49% 49,0 45,9 43,8 2003 2004 2005 Facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials El darrer dels objectius d’aquest àmbit era facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials. Aquesta actuació, que forma part de l’Acord per la competitivitat signat amb els agents socials i econòmics, era una necessitat ateses les xifres d’accidentalitat de treballadors in itinere en el seu cotxe particular, i la manca d’alternatives de transport col·lectiu. Les línies d’actuació Balanç Pla de Govern 355 �són bàsicament l’establiment de línies d’autobús des dels nuclis urbans fins als polígons i la redacció i l’execució d’un Pla de mobilitat integral en aquells polígons en què es consideri necessari. Cal dir que finalment es doblarà el nombre d’iniciatives que preveia el Pacte per a la competitivitat. En el marc del pla d’accessibilitat en transport públic als polígons industrials, s’han realitzat o s’estan realitzant 42 actuacions que afecten més de 70 municipis i 165 polígons industrials amb més de 5.000 empreses i 195.000 treballadors localitzats. Les xifres d’empreses i treballadors es refereixen, només, a aquells polígons en els quals disposem de pla de mobilitat, és a dir, s’ha fet treball de camp. El conjunt d’actuacions afecta més empreses i més treballadors, però no disposem de dades fiables. Les diverses actuacions que es porten a terme s’estructuren de la forma següent: Actuacions realitzades sota un Pla de mobilitat i amb l'establiment de serveis de transport públic Àmbit d'actuació Realització Pla Serveis Realització serveis Núm. serveis Municipis Polígons Rubí Zona sud i Castellbisbal Realitzat i aprovat RubíCastellbisbal SÍ 1 2 9 Montmeló, Montornès i Parets del Vallès Realitzat i aprovat MontmelóMontornésParets del Vallès SÍ Riudellots de la Selva Realitzat i aprovat Girona-SaltRiudellots de la Selva SÍ 1 3 1 Granollers Realitzat i aprovat Polígons de Granollers Ultimant preparatius posada en marxa 2 1 10 2 Realitzat i aprovat Polígons de Palau Solità i de Polinyà Ultimant preparatius posada en marxa 1 Zona Franca ZAL - Polígon Pratenc En realització PratMercabarnaPratenc-ZAL Pendent concurs EMT 1 2 4 Polígons de Quatre Camins En realització Polígons de Quatre Camins Ultimant preparatius posada en marxa 2 5 13 Polígons de Terrassa Licitat o adjudicat Polígons Can Parellada i Colom de Terrassa En servei Rubí -Terrassa En estudi FGC-Polígons 2 1 2 Baix Vallès: Mollet, la Llagosta, Martorelles, St. Fost Realitzat i aprovat Polígons de Mollet, Martorelles i Sant Fost Ultimant preparatius posada en marxa 2 Aeroport del Prat Licitat o adjudicat Aeroport de Barcelona Ultimant preparatius posada en marxa 1 Polígons de l'Anoia Pla de Serveis Comarcal En estudi PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2 12 Palau SolitàPlegamans i Polinyà 15 356 Balanç Pla de Govern 3 4 1 8 6 1 8 8 32 74 Actuacions realitzades sota un Pla de mobilitat sense l'establiment de serveis de transport públic Àmbit d'actuació Municipis Polígons En realització 1 15 L'Hospitalet. Polígon Pedrosa Realitzat i aprovat 1 2 Sabadell, Sant Quirze En realització 2 8 Castellbisbal - St. Andreu de la Barca Licitat o adjudicat 1 8 Constantí i Riu Clar (Polígons Licitat o adjudicat 2 4 Licitat o adjudicat 1 2 Costa Daurada Licitat o adjudicat 3 3 Alt Penedès En realització Cardedeu - Llinars Licitat o adjudicat 2 La Garriga, l'Ametlla, Figaró Aprovat 3 12 Baix Llobregat - Polígon el Pla En realització 1 1 Polígon Agro Reus En realització 1 1 Polígon Santiga En realització COMP 1 18 57 Vilanova i la Geltrú Realització Pla de Tarragona i Constantí) Polígon Sta. Maria (Valls) i Polígon Repsol de Constantí Establiment de serveis de transport públic (sense Pla de mobilitat) Àmbit d'actuació Serveis Realització serveis Vilamalla Figueres-polígons Manresa. Polígon Bufalvent Núm. serveis Municipis Polígons SÍ 1 1 1 Manresa-Bufalvent SÍ 1 1 1 Castellgalí Manresa-Rocafort-Sant Vicenç de Castellet SÍ 1 1 Polígon Politger St. Jaume de Llierca Sant Jaume de Llierca (bus transversal de la Garrotxa es perllonga fins al polígon) SÍ 1 1 1 Figueres - Vilamalla Figueres - Sta. Llogaia - Vilamalla SÍ 1 2 2 Can Sant Joan a Sant Cugat del Vallès Can Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (bus llançadora a l'estació d’FGC) SÍ 1 2 1 Polígons de Vic Vic-Manlleu i Roda-Vic SÍ 2 1 2 La Sènia Tortosa-La Sènia i Amposta-La Sènia SÍ 2 1 1 Viladecavalls - Terrassa Viladecavalls-Terrassa SÍ 1 1 2 Polígons del Segre i Camí dels Frares (Lleida) Polígons del Segre i Camí dels Frares a Lleida SÍ 1 1 2 Moja, Vilafranca, Olèrdola Moja, Vilafranca i Olèrdola SÍ 1 2 13 14 13 Balanç Pla de Govern 357 �Actuacions en estudi Àmbit d'actuació Serveis Municipis Polígons Girona, Aeroport Martorell En estudi 1 1 En estudi 3 3 Montgat, Vilassar de Mar i Mataró En estudi 3 5 Rubí, Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès Sta Perpètua - la Llagosta Servei que uneix les poblacions amb l'Hospital General de Terrassa En estudi 2 COMP 1 8 Zona Franca: Colt Telecom Perllongament línia "9" d'EMT fins a la zona de l'empresa COMP COMP Sentmenat Castellar del Vallès Total Servei que uneix ambdues poblacions i els seus P.I. 2 4 12 21 Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa Punt de partida La costa catalana (780 km) disposa de 47 ports de pes diferent. D’una part, destaquen els ports de Barcelona i Tarragona, com a centres de transport marítim importants del Mediterrani i d’altra banda, es disposa d’una sèrie de ports majoritàriament pesquers i esportius, entre els quals destaquen els de Palamós, Vilanova i Sant Carles, que també tenen activitat comercial. El Govern de la Generalitat és conscient de les diferències de necessitats entre els uns, grans ports industrials, i els altres, ports esportius i pesquers que realitzen una tasca de vertebració del territori i desenvolupament de l’economia local. Balanç Durant la legislatura s’han dut a terme les principals tasques vinculades a la nova visió de la mobilitat. Així mateix s’ha reforçat de manera molt significativa el finançament del transport públic, en línia amb l’objectiu d’incrementar molt significativament el nombre d’usuaris arreu de Catalunya. S’han iniciat igualment programes innovadors, com el dels carrils bus de penetració a la Regió metropolitana de Barcelona, l’accessibilitat dels treballadors als polígons industrials, el pas de la bicicleta a mode de transport interurbà o el car-sharing. També s’ha destinat una inversió important de diners per aconseguir tenir adaptades les estacions del Metro i d’FGC per a les persones amb mobilitat reduïda. S’han anat constituint progressivament els Consorcis Territorials de la Mobilitat que es plantejaven crear i dotar en aquesta legislatura. Estan en marxa el del Camp de Tarragona i el de l’àrea de Lleida, s’ha aprovat la constitució del consorci de l’àrea de Girona i s’han iniciat els estudis per analitzar la possibilitat de constituir-ne un a l’àrea del Bages. 1 Impulsar els ports de Barcelona i Tarragona com a motors logístics i econòmics de Catalunya 2 Augmentar en prop de 6.000 places l’oferta d’amarratges per a la nàutica esportiva prioritzant l’ampliació de ports enfront de les noves construccions 3 Potenciar el sector de creuers 4 Cercar el reequilibri territorial en la ubicació dels nous amarratges 5 Integrar els ports en el seu entorn urbà i millorar-los ambientalment 6 Facilitar les condicions comercials i millorar l’eficiència als ports pesquers 7 Potenciar la capacitació de nous mercats com l’Àsia o l’Amèrica del Sud i el transport marítim de curta distància des dels ports comercials Amb aquests elements, que en molts casos suposen rellevants passes endavant, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és un objectiu en vies d’assolir-se. Desenvolupament de l’Acció del Govern Cal assenyalar que del conjunt de ports de Catalunya, la Generalitat de Catalunya té les competències exclusives de tots ells a excepció dels de Barcelona i del de Tarragona, on n’assumeix el nomenament del president. L’evolució del sector ha estat força favorable, tal com mostren les dades següents. 358 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 359 �Evolució del transport de mercaderies als ports catalans Font: Port de Barcelona, Port de Tarragona, Ports de la Generalitat i Ministeri de Foment Mercaderies (milers de tones) Port de Barcelona 2000 2001 2002 2003 2004 2005 29.805 31.469 32.608 34.775 39.321 43.837 %var Port de Tarragona 6,9 5,6 3,6 6,6 13,1 11,5 27.530 26.919 29.828 29.041 29.641 30.992 %var Ports de la Generalitat 9,6 -2,2 10,8 -2,6 2,1 4,6 2.732 2.805 2.501 2.572 5.415 3.813 %var Catalunya -6,7 2,7 -10,8 2,8 110,5 -29,6 60.067 61.193 64.937 66.387 74.376 78.641 %var Port de València 7,4 1,9 6,1 2,2 12,0 5,7 25.423 28.479 32.553 35.757 37.757 40.493 %var Port d’Algesires 7,5 12,0 14,3 9,8 5,6 7,2 44.054 49.043 51.822 57.449 61.304 63.317 %var Espanya 4,1 11,3 5,7 323.036 333.033 349.729 %var % Catalunya / Espanya 6,7 3,3 367.239 396.971 10,9 426.267 6,4 3,1 5,0 5,0 8,1 7,4 18,6 18,4 18,6 18,1 18,7 18,4 1.387.570 1.411.054 1.461.232 1.652.366 1.916.493 2.070.726 Sector comercial El tràfic comercial de mercaderies té un pes cada vegada més important. Només el port de Barcelona representa un 1,07% del Valor Afegit Brut (VAB) de Catalunya. D’una altra banda, es preveu un increment anual del 4% fins al 2015. Durant el 2005, el conjunt de ports comercials i industrials situats a Catalunya va manipular més de 78 milions de tones de mercaderies, gairebé 4.300 més que al 2004. Pel que fa al transport de passatgers, el port de Barcelona va registrar un moviment de més de dos milions de persones, un 12,2% més que al 2004. Tarragona, per la seva part, va superar els 5.000 passatgers, que suposa un augment de prop del 44%. En aquest període el tràfic de mercaderies i passatgers als ports catalans no ha deixat d’augmentar notablement. Evolució del moviment de mercaderies al Port de Barcelona (milers de tones) 43.837 39.321 29.805 31.469 32.608 2001 2002 34.775 Contenidors (TEUS) Port de Barcelona %var Port de Tarragona %var Catalunya %var 12,4 1,7 3,6 13,1 16,0 8,0 44.853 39.064 53.088 57.018 17.405 8.978 12,9 -12,9 35,9 7,4 -69,5 -48,4 1.432.423 1.450.118 1.514.320 1.709.384 1.933.898 2.079.704 12,4 Port de València %var 13,1 7,5 1.324.933 1.506.051 1.798.669 2.002.793 2.141.862 2.427.803 16,9 Port d’Algesires 1,2 6,9 13,4 3.179.614 9,2 Espanya 6,1 19,4 12,9 2.027.778 2.151.770 2.238.857 2.515.908 2.937.381 %var 13,7 4,4 4,0 11,3 12,4 16,8 % Catalunya / Espanya 7,0 11,4 10,1 10,9 10,7 20,9 19,8 18,6 19,0 19,4 18,8 Evolució del trànsit de passatgers als ports catalans Font: Port de Barcelona, Port de Tarragona, Ports de la Generalitat i Ministeri de Foment Nombre de passatgers Port de Barcelona %var Port de Tarragona 2000 2001 2002 2003 2004 2005 1.443.060 1.690.515 1.869.967 1.968.193 2.208.330 3,4 1,3 17,1 10,6 5,3 12,2 1.910 889 5.737 1.977 3.780 5.441 %var -2,9 -53,5 545,3 -65,5 91,2 43,9 Ports de la Generalitat 923 3.715 5.441 247 6.022 1.279 16,7 302,5 46,5 -95,5 2.338,1 -78,8 1.427.454 1.447.664 1.701.693 1.872.191 1.977.995 2.215.050 %var Catalunya %var Port de València %var Port d’Algesires %var 3,4 1,4 17,5 10,0 5,7 12,0 263.628 274.096 314.354 295.125 300.548 327.372 30,0 4,0 14,7 -6,1 1,8 8,9 4.257.934 4.358.374 4.486.492 4.549.709 4.623.274 4.827.545 1,6 4,4 4,7 Espanya 2,4 2,9 1,4 18.259.023 18.329.232 19.096.800 20.077.039 22.252.638 22.402.164 %var 6,3 0,4 4,2 5,1 10,8 0,7 % Catalunya / Espanya 7,8 7,9 8,9 9,3 8,9 9,9 PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2005 1.049.230 1.021.405 2003 2004 834.659 576.942 2000 1.424.621 2004 1.224.575 8,2 8,7 2003 Evolució del trànsit de creueristes al Port de Barcelona 6.841.136 7.321.987 8.157.488 8.985.277 9.968.913 11.034.160 %var 360 Balanç Pla de Govern 2000 652.800 2001 2002 2005 Els objectius: nous mercats i augment dels creuers • Potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversificant la seva activitat • Captar nous tràfics de mercaderies i recerca de nous mercats • Crear un nou marc tarifari per al tràfic marítim de curta distància i impulsar noves línies amb base en algun dels ports catalans • Millorar els accessos terrestres als ports • Impulsar la coordinació amb el sector turístic per captar creuers, incrementar-ne les escales Les actuacions Potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona. De les actuacions que s’han dut a terme per impulsar els dos grans ports catalans, Barcelona i Tarragona, cal destacar les següents: (el denominador Balanç Pla de Govern 361 �comú de les quals és que garanteixen un creixement sostingut dels principals ports catalans) Les diferents amenaces que pesaven sobre el Port de Barcelona van esvaint-se a mesura que la seva ampliació progressa i la seva accessibilitat a llarg termini es defineix. • El Pla d’accessibilitat ferroviària i viària al port de Barcelona, que juntament amb l’anunci d’informació pública fet pel Govern central el maig d’enguany de l’estudi informatiu dels accessos al port de Barcelona, es converteixen en dues notícies que en materialitzar-se garantiran l’eficàcia i la viabilitat de les noves terminals i el funcionament global d’aquesta infraestructura, arribant a la fase final d’ampliació del port. • L’adjudicació de la nova terminal de contenidors al Moll Prat, la primera de l’aplicació sud del port. Es tracta d’una superfície de 93 ha, amb capacitat per moure fins a 2,5 milions de contenidors anuals, i començarà a operar l’any 2008, un any i mig abans del que es preveia inicialment. Els adjudicataris, TerCat i Hutchinson Group (primer operador mundial de terminals de contenidors), formen una molt interessant aliança catalano-multinacional, que permetrà consolidar els tràfics locals i alhora potenciar la presència competitiva del Port de Barcelona en el seu “foreland” (zona d’influència llunyana) incloent el sud-est asiàtic. Amb aquesta terminal, el Port podria assolir una xifra de 4,5 milions de contenidors l’any 2013. Cal recordar que el tràfic de contenidors és el més rendible per a un port. • El conveni signat entre l’Autoritat Portuària, FGC i SEAT, per adaptar la línia ferroviària Anoia-Llobregat d’FGC al transport de vehicles des de la factoria d’aquesta empresa a Martorell fins al Port, fet destacable per la gran importància econòmica que la indústria automobilística té al port i pel fet que ajuda a descongestionar la xarxa viària. • Ampliacions al port de Barcelona de la zona d’emmagatzematge per a vehicles: la nova àrea ocupa 92.000 metres quadrats repartits en quatre plantes i amb una capacitat de 5.500 vehicles. • D’una altra banda, l’Autoritat Portuària de Tarragona ha anunciat la intenció de fer créixer el port de Tarragona en 120 ha sobre les 625 ha actuals. • El conveni signat l’any 2005 entre el Govern i l’APT, dotat de 30.000 € de pressupost, per a la redacció d’un pla director ferroviari del port de Tarragona La Redacció del Pla d’inversions de ports de la Generalitat 2005-2006 que representarà unes inversions de 105,7 M€ per a l’optimització de les instal·lacions portuàries i la protecció dels espais portuaris en els pròxims quatre anys. El Govern també ha dotat, en el marc d’aquest Pla, 29 ports de Catalunya dels recursos necessaris per rebre i tractar les aigües residuals generades per les embarcacions. Així mateix, la tramesa a informació pública del nou Pla de ports 2006-2015 marca un horitzó ambiciós per a un Pla a deu anys que fa una aposta ferma per un sistema portuari que de manera conjunta vol acostar-se molt als 100 milions de tones de càrrega. És un pla amb compromisos d’inversió port a port, i on la preocupació pel creixement es fa amb criteris de sostenibilitat i reequilibri. Les principals obres dutes a terme per Ports de la Generalitat durant el període 2004-2006 van ser: Es garanteixen inversions a tots els ports catalans, sota el plantejament estratègic de creixement equilibrat. 362 Balanç Pla de Govern • Al port de Vilanova i la Geltrú: Treballs al col·lector de llevant, la remodelació de les instal·lacions pesqueres, la urbanització del vial del moll de Baix a mar, l’ordenació dels accessos, aparcament i xarxa contraincendis de la dàrsena pesquera del port. • Al port de Mataró: Ampliació de la nau de vendes. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 • Al port d’Arenys de Mar: Ordenació de la zona d’atracament de la dàrsena pesquera. • Al port de l’Escala: Obres al moll adossat al dic del port i dragatge amb enderroc d’escull dins la dàrsena. • Al port de Palamós: Remodelació de la Llotja. • Al port de Sant Feliu de Guíxols: Reforç del dic de recer. • Al port de Blanes: Treballs de prolongació de la passarel·la de pesca. • Al port de Sant Carles de la Ràpita: Les obres del passeig marítim, el dragatge del canal d’entrada, primera fase de construcció del passeig marítim i els pantalans flotants. Així mateix, es troben en execució les obres següents: • Al port de Vilanova i la Geltrú: Treballs d’urbanització del dic de recer. • Al port d’Arenys de Mar: Treballs al col·lector d’aigües residuals al moll de ribera. • Al port de Palamós: La prolongació del moll comercial. • Al port de Cambrils: Segona fase de treballs al moll de ribera. Cal destacar, també, la inauguració del port esportiu de Roses i la presentació dels ports de Badalona i Calafell. Les actuacions del Pla d’inversions de ports s’emmarca en la millora prevista per els sectors pesquer i esportiu. Sector pesquer La flota d’embarcacions de pesca es compon de vaixells que utilitzen tècniques d’arts menors, d’encerclament i d’arrossegament. En els darrers anys hi ha hagut una lleugera baixada de les captures, però amb una pujada dels preus mitjans a llotja amb oscil·lacions. Els objectius: impulsar la comercialització i millorar les instal·lacions 90.000 Tones 130.000 75.000 Milers d’euros 125.000 60.000 120.000 45.000 115.000 30.000 110.000 15.000 105.000 100.000 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 • Millora dels sistemes de comercialització del peix i dels serveis complementaris • Optimització de les dàrsenes pesqueres • Suport a les polítiques de promoció del sector Les actuacions Entre les actuacions que s’impulsaran amb el Pla de ports, recollides en la seva major part al Pla d’inversions de ports de la Generalitat 2005-2008, hi ha les adequacions de naus per a la venda de peix i el seu sistema de comercialització i la millora de les instal·lacions al suport pesquer per un import superior als 10,3 M€. Balanç Pla de Govern 363 �Sector esportiu Catalunya compta amb 47 dàrsenes esportives i una oferta de 48.500 places, de les quals 28.641 són amarradors. Quant a la distribució territorial del total de les places, 23.240 es troben a les comarques gironines, 13.143 a Barcelona i 12.094 a Tarragona. En els darrers vint anys l’increment ha estat superior al 100%. Els objectius: reequilibri territorial i optimització de l’espai • • • • Distribució més equilibrada del litoral Reconversió de l’oferta per acollir eslores de 12 a 15 metres. Potenciació de l’accés al mar d’embarcacions petites (rampes de varada) Potenciació d’instal·lacions de baix impacte ambiental (de temporada i en sec) • Impuls de la pràctica popular de la nàutica • Professionalització de la gestió dels ports i les dàrsenes esportives L’ampliació d’amarratges garanteix una distribució de la oferta equilibrada territorialment Les actuacions A Catalunya hi ha 50.500 embarcacions amb un augment anual mitjà de 400. El Pla de ports preveu un creixement d’amarratges de l’1,1% anual fins al 2015. Per tal de cobrir aquesta demanda de manera sostenible amb la preservació del litoral, el DPTOP té previst habilitar uns 6.000 nous amarradors fins a aquesta data. D’aquests, 3.250 se situaran en ports esportius ampliats. Actualment, l’oferta d’amarradors es troba molt concentrada a les comarques del nord. Amb l’horitzó 2015 la nova oferta es pretén localitzar en les comarques del sud com a mesura d’equilibri. Destaquen les ampliacions següents: Roda de Barà, l’Ampolla o Tarragona. Una actuació prioritària és la reordenació de les dàrsenes de molts dels ports existents per optimitzar espais i absorbir la tendència a un creixement de l’eslora de les embarcacions esportives. A banda de l’ampliació dels ports esportius, es proposen altres opcions per a la creació de 2.726 noves places, com ara marines sequeres, zones de fondeig controlades o places d’avarada. Balanç Cal assenyalar en primer lloc que l’actuació del Govern ha estat adequada per assolir l’objectiu d’enfortir els ports de Barcelona i Tarragona en el seu posicionament com a nodes logístics clau a la Mediterrània. També s’han fet avenços importants en la millora de les infraestructures d’accés ferroviari. Pel que fa als ports de la Generalitat, s’ha intensificat la inversió en millores adreçades a la modernització del sector pesquer, esportiu i comercial i, sobretot, al conjunt d’actuacions mediambientals i de millora d’integració. Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de Promoció de noves rutes aèries Punt de partida Un dels objectius de vital importància en el Pla de Govern era la qüestió de la distribució final de competències en matèria d’aeroports entre l’Estat i la Generalitat, així com actuar per tal de dinamitzar la xarxa d’aeroports a Catalunya i promocionar noves rutes aèries. Amb les actuacions dutes a terme i projectades s’està consolidant una xarxa d’aeroports que comprèn els aeroports de Barcelona, amb vocació de Hub aeroportuari, Girona i Tarragona–Reus, el nou aeroport de Lleida (Alguaire) i un conjunt d’aeròdroms distribuïts arreu del país (Cerdanya, Òdena...). Desenvolupament de l’Acció del Govern Els aeroports catalans són ja l’any 2006 el 19% en termes de passatgers del total espanyol (eren el 16,3% l’any 2003). Cal indicar que l’activitat institucional s’ha centrat a treballar per la inclusió dels aeroports com a competència de la Generalitat en el nou EAC. Aquesta tasca, recolzada per totes les forces polítiques catalanes, no ha pogut concloure del tot favorablement, ja que les competències incloses abastaran tota la xarxa aeroportuària catalana, llevat del cos de l’aeroport del Prat, considerat d’interès general, que de moment continuarà essent gestionat exclusivament per l’Estat. L’aeroport del Prat L’aeroport de Barcelona, igual que la resta d’aeroports catalans, ha continuat amb el creixement iniciat l’any 2004 tant pel que fa al trànsit de passatgers com pel que fa a moviment de mercaderies. Evolució del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona (milions) 26,9 19,4 20,5 21,2 2001 2002 22,5 24,4 És per això que es pot considerar, que en l’àmbit de polítiques portuàries, l’acció del Govern es pot considerar com un objectiu assolit, tot i que evidentment en el futur proper caldrà seguir invertint i millorant dia a dia la gestió d’aquestes instal·lacions. 2000 364 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2003 2004 2005 Balanç Pla de Govern 365 �Trànsit de passatgers als aeroports catalans (en milions) Font: Direcció General d’Aviació Civil (Ministeri de Foment) Evolució del tràfic de mercaderies a l’aeroport de Barcelona (tones) 90.239 87.309 76.966 75.217 81.908 70.116 Milions de passatgers 2000 2001 2002 2003 2004 Barcelona 19,4 20,5 21,2 22,5 24,4 26,9 11,3 %var 13% 6% 3% 6% 8% 11% 12% 0,6 0,6 0,5 1,4 2,9 3,5 1,3 %var 3% -4% -11% 167% 106% 20% 6% Reus 0,7 0,7 0,8 0,8 1,1 1,4 0,4 %var 11% 7% 3% 11% 35% 20% 10% %var 2001 2002 2003 2004 2005 Espanya %var Per primer cop s’ha fet promoció comercial activa de l’aeroport del Prat, que ha permès conexions directes amb Xina, Xile, Colòmbia, Perú i noves línies als Estats Units Les noves rutes inaugurades de l’aeroport de Barcelona el projecten estratègicament com a pont cap al sud-est asiàtic 366 Balanç Pla de Govern Durant el 2005, l’aeroport de Barcelona va ser dels que va presentar una taxa de creixement més significativa respecte a l’any anterior d’entre els aeroports europeus amb més trànsit, per davant d’aeroports com els de Madrid, Munic o París. De fet, es va situar el primer en l’increment del trànsit de passatgers total, i ja és el novè aeroport d’Europa per aquest concepte. L’any 2005 el trànsit de passatgers va ser de gairebé 27 milions i el de càrrega més de 90.000 tones. Si es mantenen aquestes tendències és clar que el creixement es mantindrà a l’alça. Val a dir que en valors absoluts, les xifres de càrrega aèria encara tenen molt marge de millora. Una de les causes del creixement continu del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona ha estat la tasca desenvolupada pel Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA). Constituït a principis de 2005 per la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i Aena, la seva activitat es concentra en dues estratègies: establir-se com a òrgan de contacte i de promoció de l’aeroport de Barcelona amb les companyies aèries, fent de pont entre les institucions catalanes, i donar suport a l’establiment de noves rutes intercontinentals, a més de mantenir les actuals. Les seves línies de treball consisteixen a elaborar estudis de mercat per identificar rutes interessants i realitzar accions de promoció per aconseguir que s’estableixin. Amb aquestes premisses, els resultats obtinguts han estat del tot satisfactoris. Al llarg de l’any 2005 es va aconseguir connectar l’aeroport de Barcelona amb països com la Xina, els Estats Units, Xile, Colòmbia i el Perú. Enguany s’han inaugurat noves rutes, com la de Barcelona a Singapur, fent que l’aeroport del Prat es posicioni com un enclavament estratègic per esdevenir un pont cap al sud-est asiàtic, Austràlia i Nova Zelanda (sud-est pacífic). Una altra ruta inaugurada aquest 2006 ha estat Barcelona-Tallin (Estònia) i Barcelona– Bogotà (Colòmbia). Una altra de les causes de la trajectòria ascendent de l’aeroport ha estat la inauguració de la tercera pista (actuació realitzada pel Ministeri de Foment), que ha permès incrementar el nombre d’operacions per hora, i que es veurà encara millorada amb la inauguració de la nova terminal. S’ha de fer esment també que Barcelona, per la seva posició com un dels primers destins turístics internacionals, ha induït un gran creixement de vols de baix cost, amb especial rellevància de la companyia de capital català Vueling o Easy Jet, que s’han consolidat en aquest mercat. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 *2006 Girona Catalunya 2000 2005 % Catalunya / Espanya 21 22 22 25 28 32 13 13% 6% 3% 10% 15% 12% 11% 138,6 142,7 141,2 151,7 163,9 179,0 70,2 9% 3% -1% 7% 8% 9% 8% 15% 15% 16% 16% 17% 18% 19% * Dades acumulades de gener a maig Tràfic de mercaderies a l’aeroport del Prat (en tones) Font: DG d’Aviació Civil *Dades acumulades de gener a maig Tones Barcelona %var Madrid-Varajas %var Espanya %var 2000 2001 2002 2003 2004 2005 *2006 87.309 76.966 75.217 70.116 81.908 90.239 36.773 1% -12% -2% -7% 17% 10% -1% 305.499 294.692 295.291 304.386 337.050 328.105 127.798 8% -4% 0% 3% 11% -3% -7% 607.520 577.031 574.066 576.835 629,396 610,145 232,818 4% -5% -1% 0% 9% -3% -8% Els aeroports de Girona i Reus Però més enllà de la centralitat i la importància de l’aeroport de Barcelona per al conjunt del país, cal destacar el desenvolupament dels altres aeroports del territori. L’aeroport de Girona–Costa brava s’ha consolidat internacionalment i ha presentat un espectacular creixement. El trànsit de passatgers s’ha multiplicat per 5 des de l’any 2000 i ha passat de poc més de mig milió de passatgers a més de tres milions i mig l’any 2005. Tot indica que el creixement en aquest àmbit continuarà progressant positivament. Per a aquest desenvolupament ha estat important l’acord al qual es va arribar entre la Generalitat, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç i la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines per al foment de rutes aèries i l’establiment de Girona com a base de companyies aeronàutiques de baix cost. Així mateix, s’ha constituït l’Associació per a la Promoció del Desenvolupament de les Comarques Gironines, que té com a finalitat bàsica la promoció dels vols regulars de l’aeroport de Girona i la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar i AENA per regular i ordenar la circulació en els accessos de l’aeroport. S’ha millorat el principal problema de creixement d’aquest aeroport, com era l’aparcament de vehicles. Igualment, s’ha fet possible que l’aeroport tingués un Punt d’Inspecció Fronterer (PIF), pel qual es controlen sanitàriament productes frescs. Aquest fet obre unes oportunitats de mercat que poden fer multiplicar el moviment de mercaderies. Balanç Pla de Govern 367 �Evolució del trànsit de passatgers als aeroports de Girona i Reus Balanç Girona Reus 3,5 2,9 1,4 0,7 0,6 2000 Girona i Reus van dotant-se les infraestructures que els permeten desenvolupar el seu nou potencial de creixement. Amb les actuacions dutes a terme i les projectades, en un futur no gaire llunyà qualsevol ciutadà de Catalunya estarà a menys de dues hores en cotxe per accedir a un aeroport, amb els avantatges que aquest fet implica. 368 Balanç Pla de Govern 0,7 0,6 2001 0,8 0,5 2002 0,8 2003 1,1 2004 1,4 2005 Pel que fa a l’aeroport de Reus, l’any 2005 va inaugurar una nova terminal d’arribades, infraestructura que li era del tot necessària i que ha estat cabdal per al seu progressiu creixement. El 2004 va superar per primera vegada el milió de passatgers, xifra que va continuar creixent l’any 2005 fins a assolir 1,4 milions. Els projectes d’estacions de ferrocarril amb l’ample de via europeu prop d’aquests dos aeroports seran de segur el catalitzador d’una nova fase de creixement a mig i llarg termini. Ho són també les connexions amb transport públic amb els seus sistemes urbans més propers, mitjançant per exemple el futur TramCamp. Alguaire i els nous aeroports al territori Cal fer especial incidència en aquesta legislatura, de l’impuls al futur aeroport de Lleida-Alguaire. Aquesta infraestructura aportarà a les terres de Ponent una projecció fins ara inexistent i es convertirà en la primera construcció d’un aeroport per part de la Generalitat. Es va resoldre en primer lloc el debat sobre la seva ubicació, veritable moment desllorigador del projecte. En el transcurs de l’any 2005 es va aprovar el Pla especial per a la delimitació de sòl de l’àmbit del futur aeroport, que delimita l’espai i legitima la reserva de sòl per garantir la seva ubicació i, en paral·lel, està a punt de ser aprovat el seu Pla director. L’aeroport d’Alguaire compta amb una inversió prevista de 42,5 M€ i l’objectiu d’assolir 400.000 viatgers i 6.000 tones de transport de mercaderies anuals. A més de connectar internacionalment les comarques de Ponent, la nova infraestructura aeroportuària dinamitzarà l’entorn socioeconòmic de la zona. Finalment, pel que fa a la promoció a la xarxa d’aeroports a Catalunya cal ressaltar l’aprovació recent dels plans directors dels aeròdroms d’IgualadaConca d’Òdena i de la Cerdanya, que tenen com a objectiu delimitar les instal·lacions actuals i considerar possibles ampliacions. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 La xarxa d’aeroports s’amplia i es potencien els existents, alhora que la promoció de noves rutes aèries ha estat un èxit. D’aquesta manera, l’aeroport de Barcelona ha inaugurat la tercera pista i s’ha mantingut en una posició capdavantera a Europa mentre que la resta d’aeroports del Principat s’han mantingut en creixement constant i en alguns casos espectacular com és el cas del de Girona. Les tasques dutes a terme pel Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) ha comportat l’establiment de noves rutes intercontinentals a l’aeroport de Barcelona, que l’han convertit en un dels deu aeroports europeus amb més trànsit. Destaca també l’aprovació de l’emplaçament de l’aeroport de Lleida, a Alguaire, que serà el primer construït per la Generalitat. Pel que fa a un dels subobjectius més rellevants expressats al Pla de Govern, l’aprovació de les figures legals que fessin possible la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en la gestió aeroportuària, les converses i avenços realitzats són notables, i malgrat que no s’hagi pogut incloure aquesta competència en el nou Estatut, s’espera tancar aquesta legislatura havent-se resolt el traspàs de Girona, Reus i Sabadell i sent molt propera la constitució d’un consorci de gestió per al Prat. Per tot el que s’ha exposat, tot i que era un objectiu especialment ambiciós i el temps per desenvolupar-lo ha estat només de tres anys, s’estima que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 369 �Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.6 Crear estructures logístiques com a factor de competitivitat Punt de partida S’ha demostrat que les zones d’activitat logística, integrades i amb serveis específics, són un èxit que beneficien tant el territori com les empreses que en fan ús. És per aquest motiu que, davant el repte de consolidar Catalunya com a porta logística d’entrada al sud d’Europa, el Govern es va fixar els següents objectius per a aquesta legislatura: 1 Impulsar un eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior que es recolzi sobre l’Eix Transversal. 2 Apostar per la intermodalitat en les noves àrees logístiques (carretera, vaixell, ferrocarril). 3 Crear una xarxa d’aparcaments per a camions, i una altra d’aparcaments per a mercaderies perilloses. 4 Iniciar o completar totes les centrals que els grans eixos de transport i àmbits de població requereixen. 5 Promoure actuacions vinculades a la consolidació d’una gran àrea logística intermodal liderada pels ports de Barcelona i Tarragona. Estratègic de CIMALSA per al període 2005-2008, dotat amb 118,5 M€. Val a dir que els processos de comercialització d’aquestes CIM són francament positius. Amb el desenvolupament de les Centrals Integrades de Mercaderies (CIM) al Vallès, Lleida, Camp de Tarragona i les comarques de Girona, totes les demarcació compten amb una plataforma logística d’iniciativa pública. La potenciació logística sobre l’Eix Transversal respon a la voluntat política de potenciar la Catalunya interior que es va encetar amb la construcció de l’Eix Transversal viari i que continua amb el seu projecte de desdoblament i la construcció de l’Eix transversal ferroviari. Unint les poblacions de Cervera, Igualada, Manresa i Vic, es desenvoluparà un nou eix entre Girona i Lleida que promourà el desenvolupament de les comarques interiors de Catalunya sense sobrecarregar el corredor mediterrani. S’ha promogut ja en aquesta legislatura el concurs per a la constitució de LOGIS Bages, la plataforma logística de la Catalunya Central que, connectant amb les dels àmbits de Lleida i Girona, contribuirà significativament a fer realitat el nou eix logístic que es dibuixa sobre l’Eix Transversal viari i ferroviari. LOGIS Bages se situa a Sallent, punt d’encreuament de l’Eix Transversal amb l’Eix del Llobregat i amb una superfície de 8,7 ha. Es preveu la creació de 250 llocs de treball i la continuïtat de l’activitat durant un mínim de 50 anys. Ben aviat s’hauran de definir i iniciar els processos de creació de les plataformes de les Terres de l’Ebre i del Penedès. En el cas de la LOGIS Ebre s’ha signat recentment el conveni per al desenvolupament de la plataforma. Cal subratllar com a pròpia d’aquesta legislatura la creació del nou concepte de plataforma batejat com a LOGIS, i que fa possible que en el mateix polígon logístic s’hi instal·lin activitats industrials lleugeres i serveis complementaris, que a més de facilitar la comercialització de l’espai promogut, assegurant el rendiment de la inversió pública, facilita crear sinergies entre empreses industrials i empreses logístiques. Amb la construcció de noves CIMS i LOGIS, es consoliden les plataformes logístiques com a factor d’ordenació del territori. Desenvolupament de l’Acció del Govern La Generalitat, a través de la seva empresa pública CIMALSA, impulsa plataformes d’iniciativa pública que es consideren estratègiques per al desenvolupament del sistema logístic de Catalunya. A continuació es repassen més en detall les principals actuacions dutes a terme. Inversió de prop de 150 M€ (20042008) per tal de consolidar els dos grans eixos logístics de Catalunya. 370 Balanç Pla de Govern Impulsar un eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior que es recolzi sobre l’Eix Transversal. Des de l’any 1998 funcionava a Catalunya la Central Integrada de Mercaderies (CIM) del Vallès i a partir d’un acord entre l’Ajuntament de Lleida i CIMALSA el maig de l’any 2000 va iniciar-se el projecte de la CIM Lleida, que va començar a funcionar com a tal el 2004. Des d’aquest punt de partida, durant la legislatura present s’ha vist la necessitat d’impulsar unes centrals logístiques interiors, obrint al territori les possibilitats que fins el moment es concentraven tan sols en dos punts. D’aquesta manera, el 2004 CIMALSA va invertir prop de 30 M€ en la millora CIM de Lleida, la promoció de noves Centrals logístiques de la Selva (parc logístic de Girona), el Camp (situada entre Reus i Tarragona), i LOGIS Empordà (situada al Far de l’Empordà), fent possible així que cadascuna d’aquestes quatre capitals catalanes passi a disposar d’una CIM en la seva àrea d’influència. Així mateix, l’any 2005 el Govern es va aprovar el Pla PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 371 �En un futur proper, doncs, entre els equipaments construïts i els que s’estan construint, el repartiment de CIM i LOGIS pel territori serà el que veiem al mapa següent. Repartiment de CIM i LOGIS LOGIS Empordà LOGIS Bages CIM Lleida CIM la Selva CIM Vallès LOGIS Penedés CIM el Camp LOGIS Ebre LOGIS CIM Les CIM són equipaments eficients logísticament i mediambiental. 372 Balanç Pla de Govern Apostar per la intermodalitat en les noves àrees logístiques (carretera, vaixell, ferrocarril). Perseguint aquest objectiu, la CIM de la Selva ja es va pensar i construir tenint en compte la seva particular ubicació en el territori, molt proper a l’aeroport de Girona, desenvolupant un parc d’activitats aeroportuàries i logístiques que pretén oferir serveis complementaris tant a les empreses logístiques instal·lades a la CIM com a les empreses i usuaris de l’aeroport. Respecte d’aquesta CIM, val la pena destacar que aquesta instal·lació compta amb una instal·lació de generació d’electricitat fotovoltaica de 100 KW que es finançarà a través de la venda de l’energia que produeixi. Es comprova així que les plataformes logísitiques faciliten, entre altres avantatges, que aquest sector tingui millor comportament mediambiental. En aquesta mateixa línia, es preveu la promoció de polítiques concretes destinades a la implantació de terminals ferroviàries. Les terminals ferroviàries són elements fonamentals per augmentar l’eficiència del ferrocarril en el transport de mercaderies entre les quals destaquen, per la seva funció estratègica les del port de Barcelona i la de la Llagosta. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Crear una xarxa d’aparcament per a camions, així com un conjunt d’aparcaments per a mercaderies perilloses Entre les actuacions desenvolupades en aquest àmbit, cal destacar l’acord subscrit a principis del 2005 per ampliar l’aparcament de camions al Polígon industrial “El Segre”, i així mateix l’aparcament que es va inaugurar a Tarragona el juny del 2005 al polígon de Riuclar, amb un cost d’inversió total de 8,6 M€, i que ha suposat una important millora, en general, per al sector logístic del Camp de Tarragona. Promoure actuacions vinculades a la consolidació d’una gran àrea logística intermodal liderada pels ports de Barcelona i Tarragona El sector de la logística a Catalunya no té per únic agent la Generalitat. Tant les Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, amb les seves ZAL portuàries que segueixen creixent, com el Consorci de la Zona Franca, com fins i tot operadors privats, s’han sumat en aquests tres anys a l’impuls d’aquest àmbit, que té el seu fonament en els avantatges objectius que comporta tant per al territori com per a la indústria. En aquest sentit, cal destacar dues iniciatives estratègiques del port de Barcelona (APB) com són la compra de terrenys prop de Saragossa i prop de Tolosa per tal de constituir la terminal marítima de Saragossa (tmZ) i la terminal marítima de Tolosa (tmT), consolidant així el “hinterland” del Port de Barcelona i donant sentit pràctic a la nova Euroregíó. A banda d’aquestes actuacions, també cal destacar el nou impuls que s’ha donat a l’Observatori de la Logística de Catalunya, amb l’objectiu que es disposi d’una eina eficaç per conèixer el nivell d’eficiència de la logística del país, incloent-hi tots els seus promotors, i per poder analitzar les particularitats i les necessitats logístiques de diversos sectors econòmics per contribuir a la seva competitivitat. Tots els actors de la logística a Catalunya es troben en fase d’expansió Balanç L’evolució i el compliment dels objectius fixats per part de l’Acció de Govern ha estat en general satisfactòria, sobretot tenint en compte els temps de desenvolupament que tenen les infraestructures. En aquests anys, s’ha invertit i s’ha gestionat. Es pot dir que aquest és un àmbit en ple creixement, i que l’excel·lència logística és un projecte ja consolidat en el teixit públic i empresarial de Catalunya, que s’anirà afermant amb el pas dels anys. Tanmateix, cal fer esment que s’ha donat un impuls definitiu al projecte de LOGIS de l’Ebre, amb la signatura del conveni. Manca avançar el projecte de la LOGIS Penedès. És per això que es pot qualificar aquest últim objectiu polític del Pla de Govern 2004-2007 com un objectiu en vies d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 373 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Balanç del Pla de Govern 2004-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Direcció General de Coordinació Interdepartamental Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Balanç Govern Acció política Catalunya Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que revisa l'estat de compliment del Pla de Govern que recull el conjunt dels compromisos subscrits amb la ciutadania a l’inici de la legislatura. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes http://78.47.125.110/files/original/29/2729/31.03.06_Sintesi_Govern.pdf f6657e0e82ab599838f2c38f1d3d85e4 PDF Text Text 2004-2006 31 de març de 2006 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 2 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 3 Sumari I. Autogovern i qualitat democràtica 5 1. Política de millora de l’autogovern.................................................................................................. 5 2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors ......................................................... 10 3. Polítiques de comunicació...... ...................................................................................................... 14 4. Justícia .......................................................................................................................................... 16 II. Impuls de l’economia 20 5. Política econòmica i internacionalització ...................................................................................... 20 6. Política industrial........................................................................................................................... 25 7. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral..................................................................... 28 8. Comerç, turisme i consum ............................................................................................................ 33 9. Tecnologies de la informació i de la comunicació ........................................................................ 36 10. Recerca i innovació..................................................................................................................... 39 11. Agricultura i pesca ...................................................................................................................... 42 III. Una nació socialment avançada 47 12. Educació ..................................................................................................................................... 47 13. Sanitat ......................................................................................................................................... 52 14. Serveis socials ............................................................................................................................ 55 15. Polítiques de dones .................................................................................................................... 62 16. Immigració................................................................................................................................... 66 17. Cultura......................................................................................................................................... 68 18. Impuls de l’ús social del català ................................................................................................... 72 19. Seguretat ciutadana………… ..................................................................................................... 75 IV. Política territorial i ambiental 77 20. Habitatge..................................................................................................................................... 77 21. Medi ambient .............................................................................................................................. 81 22. Energia........................................................................................................................................ 85 23. Trànsit i transport públic.............................................................................................................. 88 24. Política territorial i infraestructures ............................................................................................. 91 Taula de codis departamentals .......................................................................................................... 95 Índex per departaments....................................................................................................................... 97 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 4 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 5 • I • AUTOGOVERN I QUALITAT DEMOCRÀTICA• 1. POLÍTICA DE MILLORA DE L’AUTOGOVERN > Activitat del Parlament: 37 lleis aprovades i la proposta del nou Estatut En els 26 primers mesos de legislatura, el Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei del nou Estatut i 37 lleis, la majoria de les quals impulsades per la corresponent iniciativa del Govern. En destaquen els Pressupostos de 2004, 2005 i 2006, la Llei de millora de barris, la modificació de la Llei d’Urbanisme, la Llei d’horaris i la d’Equipaments Comercials, la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular, la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, la de l’Agència Catalana de Consum o la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Així, en aquests moments ja s’ha aprovat pràcticament el mateix nombre de lleis que en l’anterior legislatura, i aviat s’hi sumaran 13 lleis més que estan en tràmit al Parlament. > Més de 100.000 persones van participar en la campanya de l'Estatut La tramitació del projecte del nou Estatut de Catalunya a les Corts generals culmina un llarg procés d’elaboració, difusió i aprovació del projecte. En la campanya de participació sobre el nou Estatut, que es va fer l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics va elaborar diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte (REP). > Primera campanya per explicar l’acció de govern a la ciutadania Entre el 16 de gener i el 28 de febrer passat el Govern va fer la campanya de publicitat institucional “Govern de Catalunya. Com tu”, amb l’objectiu d’informar i divulgar a la ciutadania l’acció de govern de la Generalitat en els darrers dos anys. La campanya, que va tenir presència a tots els suports comunicatius, va anar acompanyada d’una exposició que serà itinerant (PRE). > Preparació de la reforma territorial de Catalunya El Govern ha posat en marxa la reforma territorial de Catalunya, que es farà després de l’aprovació del nou Estatut. La comissió interdepartamental que redacta l’avantprojecte de Llei d’Organització Territorial farà una consulta a tots els municipis catalans per conèixer de primera mà l’opinió del territori i buscar el màxim de consens. Al final d’aquest procés, Catalunya es dividirà en set vegueries que superaran l’organització provincial actual (REP + PTO + GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 > Els ciutadans tenen ara més capacitat per impulsar lleis El 2 de febrer passat el Parlament va aprovar la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), una llei pionera a l’Estat i també, en bona mesura, a Europa, que rebaixa a 16 anys l’edat mínima per donar suport a una ILP, redueix de 65.000 a 50.000 les firmes requerides i permet que els promotors defensin la seva iniciativa al Parlament i que la retirin si ho consideren oportú. La modernització d’aquesta llei aposta per una política més propera a la ciutadania (REP). > Regulació per llei de la figura del conseller primer de la Generalitat i organització del Govern en comissions A proposta del Govern, el Parlament va aprovar el març de 2005 la Llei del conseller o consellera primer/primera, que regula la figura del número dos de l’executiu, a qui atribueix les funcions de coordinar l’acció del Govern i conciliar tots els organismes que en depenen perquè avancin en una mateixa direcció. També per millorar la coordinació del Govern i agilitar la presa de decisions s’han creat les Comissions delegades de Política Institucional, d’Economia, de Política Social i de Política Territorial. Cada dimarts, setmana sí setmana no, s’alternen les reunions de les Comissions de Govern i les del Consell Executiu, que és l’únic òrgan amb capacitat normativa (PRE). > L’Oficina Antifrau preservarà la integritat del sector públic El Govern va aprovar el setembre del 2005 la creació d’una Oficina Antifrau, amb plena independència i poders per investigar les administracions, ajuntaments inclosos, que depèn orgànicament del Parlament. El nou ens es relaciona amb el Govern a través del conseller primer. L’objectiu d’aquest organisme és preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal del sector públic (PRE). > La Llei d’incompatibilitat dels alts càrrecs garanteix la transparència A finals de l’any 2005 el Parlament va aprovar la Llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs, impulsada pel Govern. Aquesta norma, molt més restrictiva que en la legislació anterior, estableix deures com el de la dedicació absoluta, la retribució única i la prohibició d’intervenir durant els dos anys següents al cessament en el càrrec en activitats privades relacionades amb els expedients en els quals s’hagi intervingut. També supera la dispersió normativa i el relaxament del règim anterior en aquest àmbit i garanteix la transparència en l’exercici de les funcions dels càrrecs públics (GAP). > Creació del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del baròmetre d’opinió política El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de Catalunya, és un òrgan creat per tal d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la Generalitat i per donar-los a conèixer. El gener de 2006 el CEO ha inscrit en el registre públic els estudis d’opinió fets en el 6 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 7 període 1998-2003 que encara estaven pendents de registre. A més a més, el Centre ha fet públics dos baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema polític, i ha creat l'Índex de Satisfacció Política per mesurar el sentiment de la ciutadania respecte a la situació política, econòmica i cap als partits i els polítics en el seu conjunt, del qual n'ha presentat dos resultats. També ha fet públic l’estudi anual sobre el debat de política general i l’estudi sobre la cultura política dels catalans (ECF). > Més de cinquanta propostes de bon govern a les administracions públiques El 27 de juliol passat el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar el seu informe al president de la Generalitat, amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones de reconegut prestigi, sota la presidència d’Anton Cañellas (JUS). > Apropament de les administracions als ciutadans La Generalitat potencia la informació, la tramitació i els serveis públics via internet i via telèfon, tot reforçant l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). A més, impulsa el TRAM, un projecte que permet posar a l’abast dels municipis els 36 tràmits municipals més comuns; simplifica els tràmits administratius de la ciutadania, de manera que s’evita demanar-li cap document de què ja disposa l’Administració, i posa en marxa l’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les administracions, de manera que no cal que la ciutadania acrediti el seu domicili (GAP). > Reforçament de les delegacions territorials del Govern i noves subdelegacions a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran El Govern ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració per reforçar els delegats del Govern, que participen directament en les principals iniciatives i inversions dels departaments a les demarcacions. S’han creat també dues subdelegacions: una a les comarques de la Catalunya Central i una altra a les de l’Alt Pirineu i Aran (PRE). > Augment d’un 50% dels recursos destinats als municipis El Govern destina als ajuntaments 445 milions d’euros per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior, a través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), la principal eina de cooperació econòmica amb els municipis. A més, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha augmentat gradualment la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya: el 2004 hi va destinar 43 milions d’euros (90,6% més que el 2003), el 2005 59 milions (un 37% més) i el 2006 destinarà 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells comarcals (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 8 > Nou programa d’ajuts per a petits municipis El Departament de Governació i Administracions Públiques ha creat el programa de cooperació per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada a ajuntaments que, pel baix nivell de població, tenen problemes de precarietat financera que limiten la seva capacitat d’actuació. A través d’aquest programa s’han destinat 6.392.000 euros a un total de 469 petits municipis que han rebut cadascun una mitjana de 13.629 euros. El programa també inclou la cessió de deu màquines llevaneus a municipis de muntanya per tal de solucionar els problemes d’accés durant les èpoques de neu (GAP). > La Comissió Catalunya 2014 divulgarà la memòria de la Guerra de Successió El Govern ha creat el juny de 2005 la Comissió Catalunya 2014, amb l’objectiu de recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió –que el 2014 farà 300 anys que es va acabar− i les conseqüències que va tenir per a l’organització política i institucional de Catalunya. La Comissió està presidida pel conseller primer i podrà crear els grups de treball que consideri (PRE). > Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través del Memorial Democràtic El Govern ha aprovat el projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Fins ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als deportats dels camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dirigida, especialment, a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República, per un import de 2 milions d’euros. El Govern, a més, participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera (PRE + REP). > Regulació de l’obertura de fosses de la guerra civil i la postguerra Després de l’experiència pilot d’obertura d’una fossa a Prats del Lluçanès, el Govern aprovarà un decret per regular la gestió de les fosses de la Guerra Civil i la Postguerra localitzades a Catalunya i les actuacions relatives a les persones que s’hi podrien trobar enterrades. El decret omplirà el buit normatiu que hi ha, garantirà la dignificació de les víctimes i evitarà cap ús indegut de les restes. També s’ha obert un nou període de presentació de peticions perquè els expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme puguin sol·licitar indemnitzacions (PRE). > El Llibre blanc de la funció pública radiografia l’administració catalana El Govern ha elaborat el Llibre blanc de la funció pública catalana, una anàlisi detallada de la situació �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 9 actual de la funció pública per avaluar la seva gestió dels interessos públics. El Llibre Blanc xifra en 239.760 el nombre de persones que treballen a les administracions de la Generalitat, ens locals, ens parlamentaris i universitats. El Llibre fa 88 recomanacions per elaborar normatives per millorar el funcionament de les administracions i promoure un model català de funció pública (GAP). > Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona Després de vint anys de debats, l’Ajuntament de Barcelona ha vist aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències. La proposta ha rebut el suport de la Comissió per al seu desplegament, de la qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés i el Senat (REP). > Transferència de competències al Conselh Generau dera Val d’Aran Durant aquesta legislatura diversos departaments del Govern han traspassat competències al Conselh Generau dera Val d’Aran en matèries com el medi ambient o el consum, a més d’establir acords de col·laboració per la promoció de l’aranès, la inspecció d’educació i la realització del Pla territorial de ciutadania i immigració. Durant el 2005 s’ha constituït la Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran i properament es crearà l’Agència de Promoció del Comerç de la Val d’Aran (GAP). En els pròxims mesos... • Referèndum sobre la proposta del nou Estatut (PRE + REP + GAP). • Reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes (ECF). • Impuls de les mesures legislatives relatives a l’organització de la Generalitat per arribar a un Estatut de la Funció Pública (GAP). • El Departament de Governació ultimarà un projecte de llei perquè els alcaldes i regidors dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants rebin una compensació econòmica per la seva dedicació al treball públic (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 10 2. DEFENSA DELS INTERESSOS DE CATALUNYA I RELACIONS EXTERIORS > Retorn dels Papers de Salamanca a Catalunya Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener passat. L’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, que es va fer el febrer al Palau Moja de Barcelona, va reunir una selecció de 119 documents. Arran de la reclamació per part de la Generalitat, les Corts generals van aprovar el novembre passat la llei que va permetre el retorn dels documents (“Llei de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil”) (CLT). > Càlcul del dèficit fiscal de Catalunya i proposta d’un nou sistema de finançament Segons un informe encarregat pel Departament d’Economia i Finances a una comissió de persones expertes, el dèficit fiscal de Catalunya entre els anys 1986 i 2001 va representar una mitjana del 7,7% del PIB català. El 2001 aquest percentatge va arribar al 9,2% del PIB. Per resoldre aquest desequilibri i millorar el finançament de la Generalitat, el 28 d’abril de 2005 el Govern va presentar una proposta de títol d’hisenda per al nou Estatut, que va entrar a formar part dels documents de treball de la ponència redactora de la reforma. El text preveia entre d’altres aspectes la creació d’una agència tributària catalana que assumiria la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya i que la Generalitat tindria capacitat normativa sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea. També preveia que la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya tendiria a equiparar-se progressivament a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB estatal (REP + ECF + CTC). > Impuls a la transferència de competències pendents i a la desconflictivització amb l’Estat El Govern ha impulsat les transferències pendents de competències de l’Estat a la Generalitat, que havien quedat aturades durant la passada legislatura. Fins ara ja s’han aprovat nou transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, i de patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas de la línia Lleida-la Pobla de Segur. També ha impulsat la solució de conflictes amb l’Estat i s’han retirat 4 recursos d’inconstitucionalitat i 9 conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la Generalitat com pel Govern central (REP). > Posta en marxa del programa ‘Catalunya Proposa’ per donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya El Govern ha creat el programa “Catalunya Proposa”, destinat a donar a conèixer al conjunt d’Espanya la proposta i les idees que Catalunya està elaborant, i també per explicar, alhora, �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 11 l’Espanya que es proposa des de Catalunya. Aquest programa el dirigeix el Delegat del Govern a Madrid i pretén impulsar i estimular la col·laboració i la participació en el programa dels agents dels diversos sectors de la societat: universitats, empresarial/finances, comunicació/opinió, cultural/artístic i polític/parlamentari, a través de l’organització de presentacions, actes i taules rodones, entre d’altres accions. Des de la posta en marxa del programa s’han establert contactes amb sectors rellevants de la societat, entre els quals cal destacar senadors, diputats, professionals i gent de la cultura o del món universitari (PRE). > Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània El Govern impulsa l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre les finalitats d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de 14 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus i LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, l’Aragó i les Illes Balears. El 10 de febrer passat el President de la Generalitat va passar el testimoni de la presidència de l’Euroregió al president de la regió Migdia-Pirineus en la reunió dels presidents de les cinc regions celebrada a Tolosa de Llenguadoc, en la qual es van marcar les directrius d’enguany (PRE). > Ús oficial del català a les institucions europees El català es pot utilitzar de manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) des d’octubre del 2005, gràcies a l’acord subscrit pels ministres d’Afers Exteriors. Aquest és el primer pas per tal d’assolir l’oficialitat del català a la Unió i permetrà que la ciutadania pugui emprar aquesta llengua en les seves comunicacions escrites amb les institucions i en les intervencions orals en el Consell de la UE, en les sessions del Parlament Europeu i del Comitè de Regions. Amb aquest reconeixement, de tota manera, la llengua catalana encara no tindrà un ús equiparable a les altres llengües oficials de la UE (PRE). > Participació de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea El desembre de 2004, la Conferència per a Assumptes relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) va aprovar la representació directa de les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les comunitats, s’incorporarà a la delegació espanyola a les reunions del Consell en quatre àrees: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca; Medi Ambient i Educació, i Joventut i Cultura. El primer semestre de 2006, el Govern de la Generalitat de Catalunya representa les comunitats autònomes en els Consells de la UE en els àmbits de Cultura, Joventut, Ocupació, Afers Socials i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 12 Dones i protecció dels consumidors. La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, i el conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé, han intervingut (en català) en les reunions dels consells de ministres en matèria de Joventut i d’Afers Socials respectivament. El primer semestre de 2005, Catalunya ja va assumir la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i Educació (PRE + TRI + BEF + MAH). > Creació de la Delegació del Govern a Brussel·les El Govern ha creat una delegació a Brussel·les com a ambaixada catalana davant la Unió Europea, amb l’objectiu d’establir de manera formal la presència de Catalunya a Europa. La delegació utilitza la infraestructura, ja existent, del Patronat Català Pro Europa (PRE). > El Premi Internacional Catalunya atorgat per primera vegada a un català, Pere Casaldàliga Enguany el bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, Monsenyor Pere Casaldàliga ha estat guardonat amb el 18è Premi Internacional Catalunya per la seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler. El 2004 van rebre aquest premi de la Generalitat l’israelià Amos Oz i el palestí Sari Nusseibeh, i el 2005 el francès Paul Claude Lévi-Strauss (PRE). > La Conferència Euromediterrània de Barcelona El 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la cimera de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set reunions sectorials paral·leles (PRE). > El Govern potencia i coordina les relacions internacionals de la Generalitat Un decret aprovat aquest el febrer de 2006 estableix el marc institucional en el qual s'han de desenvolupar les relacions internacionals de Catalunya amb altres Estats, entitats i organitzacions: la coordinació d’aquesta acció exterior correspon al president de la Generalitat, que podrà delegar aquesta competència en el conseller primer. Els organismes encarregats són la Secretaria de Relacions Internacionals, adscrita al Departament de la Presidència, i la Secretaria de Cooperació Exterior, adscrita al Departament de Governació i Administracions Públiques (PRE + GAP). > Els fons destinats a la cooperació al desenvolupament augmenten un 105% El Govern va destinar el 2005 al voltant de 41 milions d’euros a la cooperació al desenvolupament, cosa que representa el 0,29% dels tributs propis de la Generalitat, una xifra molt superior a l’escenari �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 13 previst anteriorment. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7% dels tributs propis en un horitzó proper. Per aquest motiu, el 2006 l’increment de la inversió en cooperació és del 38%, o d’un 105% en comparació amb el mandat anterior (GAP). > Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU a escala mundial Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la Campanya del Mil·lenni, i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Segons aquest acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb al pobresa, estrenarà l’any que ve una oficina a Barcelona, que serà la primera de les Nacions Unides que s’establirà a la ciutat. Aquesta oficina treballarà estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar no només amb l’ajut dels estats sinó també dels ens subestatals (PRE + GAP). > Creació de la Casa de les Llengües, com a referent internacional de les llengües del món El Govern ha creat Linguamón-Casa de les Llengües, un organisme internacional seu de les llengües del món, que n’ha de permetre permeti l’arxiu i l’estudi i facilitar la preservació i l’ús com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, i com a patrimoni cultural de la humanitat (PRE). > Impuls a la internacionalització de l’esport català La Generalitat ha creat per primera vegada un grup de treball dedicat exclusivament a la internacionalització de l’esport català, al mateix temps que el Consolat de l’esport, format per dirigents i esportistes, en actiu o retirats, fomenta l’esport català internacionalment. L’octubre passat es va crear la Direcció de Projecció Exterior de l’Esport, amb l’objectiu d’establir una xarxa de relacions internacionals i impulsar la presència a l’exterior de l’esport i els esportistes catalans. La voluntat és aconseguir el reconeixement internacional de les seleccions catalanes i convertir Catalunya en escenari de deu grans esdeveniments mundials cada any, a l’estil dels Grans Premis de Motociclisme i Automobilisme del Circuit de Catalunya o el Torneig Comte de Godó de Tennis (PRE). En els pròxims mesos... • Avantprojecte de Llei de creació de l’Institut Internacional per la Pau, a proposta d’una comissió d’experts presidida per Rafel Grasa (REP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 14 3. POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ > Impuls de la TDT i concurs per a les futures televisions locals Catalunya serà capdavantera a nivell europeu en la implantació de la televisió digital terrestre (TDT), una nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. Les llars catalanes arribaran a sintonitzar fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de Televisió de Catalunya. També hi haurà les noves televisions locals, ja siguin públiques o privades, que aquesta primavera obtinguin la corresponent concessió de la Generalitat per concurs públic. El nombre de canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 96: 59 privats i 37 municipals. Les condicions del concurs fixen un model de televisió local i de proximitat, vinculada al seu àmbit de cobertura i que utilitza majoritàriament la llengua catalana. Les emissions analògiques cessaran progressivament entre el 2007 i el 2009 (PRE). > 17,3 milions d’euros per a subvencions als mitjans de comunicació durant el 2006 El 2005, per primera vegada, la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència va adjudicar les subvencions als mitjans de comunicació a través d’un concurs públic i transparent, en coordinació amb l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). També va ampliar a la premsa digital, la ràdio i la televisió el suport genèric que només rebia la premsa en català i en aranès. Enguany, el Govern destinarà 17,36 milions d’euros a les subvencions, un 18,5% més que l’any passat: les principals novetats són l’increment del 33% dels fons destinats al suport genèric a la premsa en català (900.000 euros més) i una convocatòria de subvencions adreçada especialment a les televisions locals privades que obtinguin la corresponent concessió de TDT (PRE + CLT). > Regulació de l’audiovisual: lleis de l’Audiovisual, del CAC i de la Corporació Catalana El Parlament va aprovar al mes desembre passat la Llei de la comunicació audiovisual, que atribueix a la Generalitat les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric català, ara en mans del Govern espanyol, i reforça novament les competències del CAC, que assumeix tota la responsabilitat en el procés de concessió de llicències de ràdio i televisió. Properament, la Cambra donarà llum verd a la llei de reforma de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que reforçarà la independència i la professionalització dels mitjans públics i preveurà que els membres del consell d’administració de la CCRTV no siguin proposats pels partits, sinó pel CAC. El juny del 2004, una primera reforma de la llei del CAC ja va ampliar les competències d’aquest organisme i va convertir en vinculants per al Govern els seus informes relatius a la concessió de llicències (PRE). > Acord per a la recepció d’IB3 i TV3 a Catalunya i a les Illes Balears Des de setembre de 2005, la televisió autonòmica de les Illes Balears, IB3, es pot sintonitzar a �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 15 Catalunya, arran dels acords bilaterals entre el Govern de la Generalitat i el Govern de les Illes Balears. És un primer pas en la col·laboració entre els mitjans audiovisuals dels territoris de parla catalana prevista en el Pacte del Tinell (PRE). > Nou impuls a l’Agència Catalana de Notícies El juliol de 2005 el Govern va aprovar el rellançament de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), amb una inversió de 9 milions d’euros durant el període 2005-2007. La iniciativa s’emmarca en la política de suport horitzontal als mitjans de comunicació, especialment els locals i comarcals, a través de la creació i consolidació de serveis i d’infraestructures que aportin viabilitat al sector (PRE). > Nou instrument per a la medició de les audiències als territoris de parla catalana El Govern ha aprovat destinar 3’4 milions d’euros a l’impuls del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura fins el 2008. La Secretaria de Comunicació, l’Institut Català de les Indústries Culturals i la Secretaria de Política Lingüística, al costat d’institucions privades, participen en aquesta iniciativa. El Baròmetre mesurarà les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i publicarà el primer informe anual a començament de 2007 (PRE + CLT). En els pròxims mesos... • Negociacions amb el Govern de les Illes Balears per a la recepció recíproca dels senyals d’IB3 (Ràdio de les Illes Balears) i de Catalunya Ràdio (PRE). • Llibre blanc per al tractament de la joventut en els mitjans comunicació (PRE). • Primer Simposi internacional sobre ajuts a la premsa a Europa, a Barcelona, el 19 i 20 de juny del 2006 (PRE). • Impuls del Canal Euroregió (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 16 4. JUSTÍCIA > El Llibre verd fa 102 recomanacions per millorar l’Administració de justícia El Consell de Justícia de Catalunya ha aprovat 102 recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia, que es traduiran en un seguit de mesures impulsades per tots els actors implicats. L’elaboració del Llibre verd ha obert un debat que ha implicat els actors socials i econòmics, i ha permès fer un diagnòstic dels problemes i de les mancances de l’Administració de justícia (JUS). > Edificis judicials adequats i una Ciutat de la Justícia integrada en el teixit urbà El Govern ha aprovat el Pla d’Inversions en Edificis Judicials 2004-2010, que preveu inversions per valor de 252 milions d’euros per a construir i rehabilitar edificis judicials, més 226 milions per a la Ciutat de la Justícia. Aquestes inversions permetran la renovació dels jutjats de 36 partits judicials, que apleguen el 87% de la població de Catalunya. 26 edificis es troben ja en procés d’obres. La modificació del projecte de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, elaborat per l’anterior Govern, ha millorat la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint uns usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial de la zona. Els primers edificis de la Ciutat de la Justícia es podran utilitzar a començament de 2007 (JUS). > Més òrgans judicials, més jutges i més especialització per fer més àgil la justícia L’any 2004 es van posar en marxa per primera vegada jutjats especialitzats en matèria mercantil. El 2005 es va aconseguir la creació de 25 nous òrgans judicials per part del Ministeri, amb 30 nous jutges, i van començar a funcionar els jutjats de violència contra la dona. Per al 2006 s’ha demanat la creació de 24 òrgans judicials més (JUS). > Renovació completa del parc informàtic S’han destinat 19 milions d‘euros en una operació de renting per a renovar i ampliar el parc informàtic de l’Administració de justícia, dels serveis penitenciaris i serveis centrals del Departament. Amb la incorporació d’uns 15.000 ordinadors, servidors i perifèrics, els jutjats i els serveis del Departament compten amb eines adequades per al procés de digitalització de processos judicials i administratius en marxa, que multiplicaran els tràmits en línia i la utilització de la signatura electrònica (JUS). > Programa per a la preparació d’oposicions a jutge, fiscal i secretari judicial Per tal d’incentivar l’accés a les carreres de l’Administració de justícia entre els llicenciats en dret, s’ha iniciat un programa de preparació d’oposicions al Centre d’Estudis del Departament de Justícia, complementat amb ajudes econòmiques (JUS). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 17 > Millores en el sistema de prestació de l’assistència jurídica gratuïta El Govern ha augmentat les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i ha escurçat els terminis de pagament. S’ha constituït un grup de treball per a la revisió del funcionament del torn d’ofici, s’han signat convenis amb els col·legis d’advocats i de procuradors millorant les compensacions econòmiques als professionals del torn d’ofici i s’ha creat un nou Servei d’Orientació Jurídica en l’àmbit penitenciari (JUS). > Mes centres i més professionals per a la Justícia Juvenil El Govern ha adquirit un edifici per a un nou centre de Justícia Juvenil a Barcelona i ha ampliat les places per fer front al creixement del nombre de menors internats. També ha posat en marxa el pla de prevenció comunitària de la delinqüència juvenil, conjuntament amb el món local, i ha acordat amb la Federació i l’Associació de Municipis potenciar les prestacions en benefici de la comunitat aplicades als infractors joves (JUS). > Posta al dia dels equipaments penitenciaris de Catalunya Ha començat a executar-se el Pla d’Equipaments Penitenciaris, que posarà al dia les infraestructures del sistema penitenciari: inclou els centres de compliment de Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç d'Hortons - Dones (Alt Penedès), Tàrrega (Urgell) i el Catllar (Tarragonès), i els centres oberts de Girona, Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3 i Tarragona. Ja s’han fet les obres del Centre Penitenciari de Brians II i del mòdul de joves del Centre Penitenciari de Quatre Camins, s’ha redactat el projecte del Centre Penitenciari els Lledoners, que es licitarà aviat, i s’han encarregat els projectes arquitectònics pels nous centres penitenciaris de Figueres, Dones, Tàrrega i el Catllar. Està en obres l’adequació del Mòdul Residencial 3 del CP Brians, d’interns en règim ordinari (JUS). > Preparació del nou Reglament Penitenciari i impuls d’un sistema penitenciari més obert i transparent Després de la fase d’informació pública, el Govern aprovarà el Reglament penitenciari de Catalunya, elaborat en desenvolupament de la capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya reconeguda per l’Estatut d’Autonomia i la Llei orgànica general penitenciària. A més, s’ha creat la Taula Cívica Penitenciària com a instrument per canalitzar la implicació de la societat civil en el sistema penitenciari i s’ha posat en marxa la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social (CIRSO), per a coordinar les actuacions dels departaments de la Generalitat i la resta d’administracions adreçades a la reinserció social dels interns (JUS). > Potenciació del treball penitenciari i de les mesures penals alternatives El CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) ha impulsat la signatura de diversos convenis amb el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 18 Departament de Salut, la Caixa i ajuntaments i entitats locals per donar feina a interns de les presons de Catalunya. L’increment del treball penitenciari s’ha traduït en un creixement del 24% de la facturació el 2005. Actualment, el 52% dels interns en disponibilitat de treballar tenen ocupació en tallers productius. També s’està donant un fort impuls a les mesures penals alternatives a la presó, de les quals n’hi ha més de 2.000 en execució (JUS). > Desenvolupament del Dret de Catalunya d’acord amb les noves demandes de la societat El Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals i la llei de contractes de conreu es troba en discussió parlamentària. El Llibre Tercer, sobre persones jurídiques es troba en informació pública. S’estan treballant diversos textos legislatius del Codi Civil de Catalunya: les situacions de comunitat, els drets d’aprofitament parcial, els drets d’usdefruit i habitació, les servituds i la modificació de la Llei de censos (JUS). > Nova regulació dels col·legis professionals El Govern impulsa la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals, que està en tràmit parlamentari, amb l’objectiu d’adaptar els col·legis professionals a les necessitats actuals de la societat. Entre altres aspectes preveu establir els principis bàsics d’accés a la professió, les incompatibilitats i els drets i deures dels professionals, que garanteixen que quedin respectats els interessos generals i els dels destinataris de l’activitat professional (JUS). En els pròxims mesos... • Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, després de l’Estatut (JUS). • Nou model organitzatiu dels registres civils i informatització total (JUS). • Digitalització de tots els expedients judicials i, el 2007, implantació gradual de la nova oficina judicial (JUS). • Una comissió mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Justícia prepara el desplegament del futur servei de justícia de proximitat, a l’espera de la seva tramitació a les Corts generals (JUS). • Llei del Centre d’Estudis d’Opinió (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 19 • II • IMPULS DE L’ECONOMIA • 5. POLÍTICA ECONÒMICA I INTERNACIONALITZACIÓ > Millora de la gestió i de la política pressupostària: més despesa social, més inversió pública i menys dèficit Els tres primers pressupostos de la Generalitat elaborats pel govern catalanista i d’esquerres han posat l’accent en les polítiques previstes en el pacte del Tinell. Així, el 2004, amb una inversió de 405 euros per habitant (10,9% més que al 2003), es van posar en marxa les noves polítiques socials, l’impuls a la competitivitat de les empreses, les infraestructures, l’ensenyament, la seguretat i la política d’habitatge com a eixos bàsics. El 2005 es va consolidar la tendència inversora, amb un nou augment de les despeses en les polítiques socials (un 60% del total), la seguretat, la justícia, les infraestructures i la competitivitat. La inversió pública per habitant va augmentar un 65%. Aquest 2006, la Generalitat gestionarà un volum encara més elevat de recursos, un 12% més que el 2005, 29.689 milions d’euros, la meitat dels quals estan destinats a polítiques socials de salut, educació, habitatge i benestar. La tendència inversora s’accentua, amb una partida de 5.779 milions d’euros, xifra que representa un increment d’un 84,2% respecte al 2004. Aquest salt inversor sense precedents s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, que passen de 365 euros el 2003 a 691 euros el 2006. La bona gestió dels recursos permetrà mantenir el volum de despesa i d’inversió sense incrementar la pressió fiscal i reduir un 21,5% el dèficit i un 18,3% l’endeutament. Les infraestructures i la competitivitat continuen formant part de les prioritats. Al mateix temps, s’ha reduït considerablement el dèficit acumulat, que a finals de 2003 era de 1.264 milions d’euros. El 2004 el dèficit es va reduir un 33%, el 2005 un 20% i el 2006 es reduirà un altre 21%, fins a quedar en els 510,7 milions d’euros. D’aquesta manera, es compleix el pla de sanejament aprovat pel Govern i el Consell de Política Fiscal i Financera, que preveu assolir l’equilibri pressupostari (dèficit zero) l’any 2008 (ECF). > Acord estratègic amb els empresaris i els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia catalana El 16 de febrer de 2005 el Govern i les organitzacions empresarials i sindicats van signar l’“Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”, un pacte ple d’ambició perquè l’economia catalana sigui més competitiva a nivell mundial. Ja s'han endegat les 86 mesures previstes en tres grans àmbits: competitivitat, internacionalització i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 20 polítiques d’ocupació. En aquests moments s’han complert un 75% de les previsions del pacte: 43 de les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat fins a finals de legislatura és de 3.000 milions d’euros, 1.590 milions seran per al 2006. L’any passat ja se n’hi van destinar 1.020 milions, per comptes dels 486 milions que preveia l’Acord. Darrerament, el creixement de l’economia catalana ha millorat i ha igualat el ritme de creixement de l’economia espanyola: un 3,1% el 2004 i un 3,3% el 2005 (PRE + ECF + TRI + CTC). > Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 Com a conseqüència de l’”Acord estratègic”, a començaments de l’any passat es va aprovar el Pla per a la Internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de 25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total. En conseqüència, el COPCA ha dut a termes accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes en comerç exterior i internacionalització de l’empresa (CTC). > Eines, programes i missions per a la internacionalització Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop d’un 45% les vendes a l’exterior. Les línies de finançament del COPCA d’Iniciació a l’Exportació i d’Internacionalització, que s’instrumenten amb un acord amb més de 20 entitats financeres, han mobilitzat durant el període 2004-2005 uns 510 milions d’euros. Durant el 2005 s’ha creat la plataforma Catalunya B2B, en fase d’implementació, que constitueix l’evolució natural de la Fira virtual de l’exportador, amb funcionalitats on line, on les empreses catalanes poden oferir els seus serveis i productes o trobar demandes d’empreses a l’exterior. A més, el Departament de Comerç ha liderat o participat en missions institucionals i empresarials a diversos països: Mèxic, Marroc, Brasil, Xina i Japó, República Txeca i Hongria, Turquia, Veneto, Polònia... L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de 600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 10,2 milions d’euros al 2004 i 14,9 milions d’euros al 2005. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 21 > Obertura de Centres de negoci i plataformes empresarials a l’Àsia, Amèrica del Sud i Europa de l’Est L’any 2005 s’ha realitzat l’obertura del Centre de Promoció de Negocis a Xangai i durant el període 2004-2005 s’han transformat 13 centres de promoció de negocis del COPCA en plataformes empresarials a Beijing, Casablanca, el Caire, Mèxic, Miami, Sâo Paulo, Tòquio, Varsòvia, Budapest i Praga. A més, el Govern va implantar el novembre passat a Romania la primera Àrea d’Aterratge, un instrument d’arribada col·lectiva i complementària d’empreses catalanes a països estratègics de l’Europa ampliada, que compta amb la participació de les institucions més representatives del món empresarial i financer. L’objectiu és fomentar la multinacionalització de les empreses catalanes i està previst d’obrir-ne una al Marroc (CTC). > Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors Aquest observatori, creat aquest novembre, serà una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions (CTC). > Creació del Fons per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona El Departament d’Economia i Finances ha creat el Fons per a la Mediterrània, un fons de capital risc que té per objectiu promoure projectes empresarials als països riberencs del sud, amb especial atenció al Magreb: Marroc, Tunísia i Algèria. El Fons té la seva seu a Barcelona, cosa que reforça el paper de la capital catalana com a plaça financera al sud d’Europa. El projecte compta amb 30 milions d’euros que hi aporten, a parts iguals, l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Instituto de Crédito Oficial (ICO). El Banc Europeu d’Inversions (BEI) ja ha signat un protocol d’intencions pel qual manifesta el seu interès a aportar 15 milions més i incorporar-se al nucli promotor, i la Compañía Española de Financiación del Desarrollo (COFIDES) també ha expressat el seu interès a sumar-s’hi. A més, diverses empreses privades espanyoles ja han manifestat el seu compromís formal de ser-ne partícips. Es preveu que el Fons sigui operatiu durant el segon semestre del 2006 (ECF). > Acord entre l’ICF i els bancs i caixes per aportar 200 milions d’euros al finançament de les empreses Des del setembre de 2005, l’ICF i 26 entitats financeres ofereixen una nova línia de finançament a llarg termini anomenada ICFcrèdit. L’oferta inclou préstecs i lísings en condicions preferents a petites i mitjanes empreses a través de les xarxes d’oficines de bancs i caixes. Aquesta actuació, impulsada pel Departament d’Economia i Finances, s’ha fet a través d’un conveni amb les entitats financeres, amb un pressupost de 200 milions d’euros per al 2005, del qual es beneficiaran prop de 3.000 empreses (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 22 > L’Institut Català de Finances tanca el 2005 amb beneficis L’Institut Català de Finances (ICF) ha tancat el 2005 amb uns resultats molt positius, després de fer un esforç per sanejar l’entitat al llarg del 2004 i de l’aprovació del Pla Estratègic 2005-2007. L’any passat, l’ICF va obtenir uns guanys d’1,3 milions d’euros, davant els 5 milions de pèrdues del 2004. La millora de la gestió va reduir l’índex de morositat del 5,4% al 3,5%, va permetre disminuir en un 25% la xifra de crèdits impagats i va servir per reactivar l’activitat creditícia del grup, incrementant-la en un 87,8% respecte el 2004. També es va endegar l’activitat d’ICF Equipaments per donar suport financer a les polítiques del Govern, amb la construcció de 18 noves escoles en el primer any de funcionament (ECF). > Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat Des del Departament d’Economia i Finances s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat, amb dos objectius: corregir la dispersió de seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major eficiència. En aquest sentit, destaca el conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Barcelona per a la compravenda d’una parcel·la dels terrenys de les antigues cotxeres de Borbó, per un import de 9,28 milions d’euros, per ubicar la nova seu de la conselleria de Benestar i Família (ECF). > Millor coordinació entre el Govern i l’acció social de les caixes El 2006, les deu caixes d’estalvis catalanes invertiran 29,15 milions d’euros en projectes de caràcter social acordats amb el Govern. Aquests fons representen un increment del 22% respecte l’any anterior. El 35% dels diners es destinaran a projectes relacionats amb la dependència, i la resta a projectes d’educació, cultura i ciència. Els acords entre el Govern i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis s’adopten en el si d’una comissió mixta creada per examinar i informar sobre les línies orientadores en matèria d’obra social i d’estudi de temes estratègics per a l’economia catalana i el sector de les caixes. Aquesta iniciativa, prevista a la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya i no posada en pràctica fins aquesta legislatura, fomenta l’intercanvi d’informació entre la Generalitat i les caixes en matèria d’obra social i, així, millora la coordinació i l’eficàcia (ECF). > Preparatius per disminuir el diferencial de preus amb la resta de l’Estat El Govern ultima un pla de xoc per disminuir el diferencial d’inflació de Catalunya amb la resta d’Espanya. Una comissió tècnica presidida pel professor Antoni Argandoña i integrada per personal tècnic dels sindicats i de les organitzacions empresarials ha proposat 27 mesures que podrien corregir aquest diferencial. A partir de l’informe de la comissió, el conseller d’Economia va anunciar el pla d’acció per incidir sobre el diferencial d’IPC, que a començament de la legislatura era de 5 dècimes de punt i en aquests moments (IPC de febrer de 2006) s’ha reduït a 3 dècimes (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 23 > Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions El Govern ha aprovat el Projecte de Llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que reduirà un 30% la pressió fiscal sobre els béns no bonificats. Amb la reforma, un 80% dels afectats quedarà exempt del pagament de l’impost i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24%. La llei també rebaixarà aquest tribut per a les persones que heretin patrimonis modestos (ECF). > Preparació de la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya i nou portal e-tributs El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en la proposta de nou model de finançament. Igualment, en la línia de facilitar al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals relatius als impostos gestionats per la Generalitat (ECF). > 3,6 euros diaris de despesa sanitària per càpita Les negociacions amb el Govern espanyol al si del Consejo de Política Social y Financiera sobre el finançament sanitari de les autonomies, impulsades per la Generalitat, s’han materialitzat en una aportació directa de 420 milions d’euros per a l’any 2005 i pel 2006, a més d’un avançament de 243 milions per impostos transferits. El pressupost de Salut creix un 10,16% respecte l’any 2005, amb un import de 7.948,65 milions d’euros. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita (al voltant de 1.500 euros anuals). Prèviament, es va crear el Grup de Treball per a la Racionalització i el Finançament de la despesa sanitària, presidit pel doctor Miquel Vilardell, per tal que proposés mesures per pal·liar el dèficit sanitari. Aquests 663 milions de recursos addicionals disponibles, sumats a les recomanacions de l’informe del Grup de Treball, ajudaran a sanejar econòmicament i racionalitzar el sistema sanitari català (ECF + SLT). > Internacionalització del sector sanitari de Catalunya Els departaments de Salut i de Comerç, Turisme i Consum van signar un acord per tal d’impulsar la capacitat d’internacionalització de les activitats del sector empresarial sanitari de Catalunya. Aquest sector inclou empreses de consultoria, laboratoris d’anàlisi clínic, laboratoris farmacèutics, proveïdors d’equipament i material sanitari, enginyeries i sistemes, mútues i assegurances i formació especialitzada, entre d’altres (SLT + CTC). > Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009 La Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, aprovada per unanimitat al Parlament, preveu la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 24 creació de nous indicadors per avaluar el grau de competitivitat de l’economia catalana. Es renovaran algunes magnituds per analitzar noves realitats com els fluxos migratoris i s’intensificaran les estadístiques sobre el medi ambient i la sostenibilitat. També s’articularà un sistema d’indicadors socioeconòmics en termes comparables amb l’Euroregió Pirineus-Mediterrània (ECF). En els pròxims mesos... • Presentació de l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió, que estudiarà la informació estadística de caire demogràfic, econòmic i social dels territoris de l’Euroregió (PRE). • Llei del Sector Públic de la Generalitat de Catalunya (ECF). • Llei de l’ICF i de l’ICCA (ECF). • Llei de Subvencions (ECF). • Llei de les Finances Públiques (ECF). • Llei dels òrgans de Defensa de la Competència (ECF). • Es preveu que la presentació pública de la plataforma Catalunya B2B a començament de l’estiu de 2006 (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 25 6. POLÍTICA INDUSTRIAL > Ajuts de 12,5 milions d’euros per al sector tèxtil El Departament de Treball i Indústria ha destinat 10,5 milions d’euros al Pla Tèxtil 2005, per tal d’impulsar la transformació del sector. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el territori. L’any 2004 el Govern ja havia impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de 2 milions d’euros a través d’un acord marc entre CCOO, UGT i el Consell Intertèxtil. Aquestes accions responen al pes del sector a Catalunya i a l’impacte de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha d’afrontar des de l’1 de gener de 2005 (TRI). > 71 milions d’euros per a 1.111 empreses amb projectes d’R+D+i L’any 2005 el Departament de Treball i Indústria ha destinat prop de 37 milions d’euros, un 35% més que l’any anterior, en ajuts a 615 projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i). Aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004 per un import total de 29,2 milions d’euros (34,1 si s’inclouen els ajuts plurianuals) destinats a 496 projectes, que han permès mobilitzar una inversió empresarial de més de 400 milions d’euros, el que representa el 0,27 del PIB. En total, s’han finançat 1.111 projectes en dos anys (TRI). > Ajuts de 2,5 milions d’euros per al canvi estratègic de pimes El Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) ha invertit 2,5 milions d’euros en la reorientació de l’activitat productiva de 71 empreses catalanes durant l’any 2005. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa per primer cop l’any passat, ha generat una inversió associada de 8,5 milions d’euros. L’objectiu d’aquesta línia d’ajuts és recolzar el canvi estratègic de les petites i mitjanes empreses (pimes) catalanes mitjançant la diversificació, la creació de producte propi i entrant en d’altres àmbits d’activitat i/o en sectors de més valor afegit. El CIDEM ha signat també un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El conveni promou el desenvolupament de serveis com ara els préstecs participatius per a la posada en marxa de noves empreses (TRI). > Llei del CIDEM La nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), que va aprovar el Parlament el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. Aquesta nova llei recull l’obligació de respectar el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 26 > L’Agència Catalana d’Inversions capta 48 projectes empresarials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros i 4.905 llocs de treball L’Agència Catalana d’Inversions, des de la seva creació, l’abril del 2004, com a àrea especialitzada del CIDEM i durant tot el 2005 ja ha fet possible la implantació de 48 nous projectes industrials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros. Aquests projectes han permès la creació i manteniment de 4.905 llocs de treball. Així, per cada milió d’euros de despesa real de l’Agència s’han atret 87,7 milions d’euros d’inversió privada a Catalunya (TRI). > Nou Observatori de Prospectiva Industrial El nou Observatori de Prospectiva Industrial, un dels instruments per impulsar la transformació industrial, s’encarrega de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública sobre el sector. L’anàlisi es concentra en sectors prioritaris per a la indústria, per la seva elevada exposició a la competència internacional o per ser estratègics. La inversió industrial a Catalunya es va començar a recuperar lleugerament el 2003, després d’un anys dolents. El 2004 i 2005 ha continuat la recuperació i la inversió ja creix a un ritme superior al 5% anual (TRI). > Primer pas cap a la finestreta única El Departament de Treball i Indústria ha signat un conveni amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i amb les Cambres de Comerç de Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa i Reus per a l’establiment dels Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT) que redueix els tràmits per crear una empresa. Aquest pas és específic per a les Societats Limitades de Nova Empresa (SLNE), és a dir, microempreses, i permet tramitar telemàticament l’empresa en 48 hores. L’emprenedor només ha d’anar presencialment al PAIT i al notari, i evita desplaçar-se per realitzar la resta dels tràmits (TRI). > Una llei per a regular la seguretat industrial El Govern ha aprovat el projecte de Llei de Seguretat Industrial, que regularà els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial a tot Catalunya. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial com a autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en aquesta matèria. La llei també regula tots els aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials com ara ascensors o instal·lacions de baixa tensió; vehicles automòbils; instal·lacions i aparells elèctrics; aparells de gas; calderes de vapor, instal·lacions de calefacció i de fred o grues (TRI). > Promoció de 1.480 hectàrees de nou sòl industrial El Programa del sòl 2005-2008 destinarà 940 milions d’euros a crear sòl industrial, concretament 1.480 hectàrees, en 20 actuacions diferents (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Potenciació de l’estratègia de creació de noves activitats i atracció d’inversions, per mitjà de l’Agència Catalana d’Inversions (TRI). 27 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 28 7. OCUPACIÓ. LLUITA CONTRA L’ATUR I LA PRECARIETAT LABORAL > El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a 2010 En aquests moments Catalunya té una taxa d’ocupació del 70,9%, és la Comunitat Autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret 3.359.200 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a cinc anys (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones, la taxa és de gairebé un 60,7%, que també és l’objectiu europeu per a 2010. El nivell d’atur és el més baix des del 1978 i la taxa se situa en el 6,6%, per sota de l’espanyola i l’europea. Des de finals del 2003, a Catalunya s’han creat 300.000 llocs de treball, que representen una mitjana de 627 cada dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 128.000 llocs de treball, un increment del 10,3% en només any i mig. En canvi, l’objectiu establert per a la taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 23%, és encara molt lluny del 13% de mitjana a Europa (TRI). > Inversió de 150 milions d’euros en polítiques d’ocupació El Departament de Treball i Indústria ha invertit 150 milions d’euros en polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població. Aquestes inclouen la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua a Catalunya s’han incrementat en un 60%, fins arribar als 39,4 milions d’euros (TRI). > 5,2 milions d’euros per a nous jaciments d’ocupació El Govern destina 5,2 milions d’euros al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per subvencionar projectes de nous jaciments d’ocupació entre 2005 i 2006. El decret del 2004, que va establir les bases reguladores de les subvencions i hi va destinar 8 milions d’euros, va ser modificat per tal de millorar l’objectiu final del programa. En concret, van canviar aspectes com l’àmbit dels projectes, la documentació a adjuntar a les sol·licituds, la descripció de l’àmbit sectorial i territorial del projecte, els criteris de valoració dels projectes o el pagament dels ajuts (TRI). > Més de 2,5 milions d’euros per crear 663 llocs de treball directes Durant l’any 2005 s’ha posat en marxa la línia d’ajuts a projectes d’inversió que creïn ocupació neta lligada al desenvolupament de noves activitats. En aquest període ha subvencionat un total de 20 projectes amb una dotació econòmica de 2.780.746, 17 euros i ha suposat la creació de 663 llocs de treball directes i 2.000 indirectes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 29 > Identificació dels llocs de treball de difícil cobertura a Catalunya La iniciativa d’un nou catàleg, consensuat entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i les organitzacions empresarials i sindicals, permet recollir un total de 140 activitats laborals amb dificultats d’adequació entre la demanda i l’oferta, segons consta al registre de les 72 oficines de treball de la Generalitat (TRI). > Ajuts a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció El Govern ha destinat 1,4 milions d’euros a la convocatòria d’ajuts a empreses per a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció durant 2005. L’objectiu és facilitar la incorporació al mercat laboral dels col·lectius menys afavorits i fomentar els projectes d’autoocupació. D’aquesta manera s’implementen totes les disposicions que preveu la llei del 2002 que regula les mesures legislatives per a la inserció sociolaboral a les empreses, que permeten millorar l’eficàcia del sistema d’inserció sociolaboral, tot apostant per la feina estable i de qualitat per a les persones (TRI). > L’índex d’accidents laborals ha baixat un 41% des del 2000 L’índex d’incidència dels accidents mortals –nombre d’accidents laborals que es produeixen per cada 100.000 treballadors– s’ha reduït d’un 41,1%, passant de 6,8 l’any 2000 a 4 en 2005. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors de llavors, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una reducció del 28,2% des de l’any 2000 (TRI). > Aprovat el Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals (2005-2008) El Pla de Govern de prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta amb un pressupost global de 67.933.900 euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries recollides a l’Acord Estratègic. El paper del Govern és la promoció de la prevenció, l’assessorament tècnic i la vigilància i control del compliment de la normativa laboral. L’objectiu principal és la reducció del número i la gravetat dels danys a la salut, que es produeixen a la feina, i la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta d’un pla transversal amb cinc objectius estratègics que es despleguen en 44 àmbits d’intervenció amb 147 actuacions que es concreten en diversos programes (TRI+SLT+GAP+EDC+PRE+UNI+INT+ECF+JUS+PTO+ARP+BEF). > Més mesures de prevenció de riscos laborals 24 representants de l’empresariat i els sindicats del sector de la construcció visitaran les obres amb l’objectiu de promoure la prevenció de riscos laborals, una de les mesures incloses en el decàleg impulsat pel Govern per prevenir els riscos. A més d’aquest dispositiu (format per 12 representants dels empresaris i 12 dels treballadors), el decàleg preveu una “Finestreta virtual” per denunciar via �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 30 Internet situacions de risc laboral, un Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany, un Pla de lluita especial a les comarques de Lleida i la creació d’un Registre de delegats d’aquesta qüestió a les empreses. També s’ha impulsat un acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis col·lectius i s’ha dut a terme una campanya publicitària amb el lema “A la feina, cap risc”. En dos anys s’han ingressat 17,4 milions d’euros pel cobrament, en període voluntari, de sancions imposades per infraccions en matèria de prevenció de riscos. L’import d’aquestes sancions es destina a les actuacions preventives que programa el Govern, que ha reclamat a Madrid el traspàs de la gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una resolució parlamentària de 2002. El Govern ha aprovat el decret d’habilitació de 50 tècnics en prevenció de riscos laborals del Departament de Treball i Indústria que poden fer tasques de vigilància i control en matèria de salut i seguretat laboral (TRI). > 5.000 comunicacions a les empreses que pateixen més accidents S’ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la llei de prevenció de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral durant l’any 2005. Les empreses amb més sinistralitat laboral, que representen el 2% del total, tenen en el seu conjunt més de 392.000 treballadors i treballadores (TRI). > Aprovada la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) El 8 de juny passat el Parlament va aprovar la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i reforçar la seva funció assessora. La llei suprimeix els representants de les administracions en els òrgans de la institució (TRI). > Projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya El Govern va aprovar el 31 de gener passat, el projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan col·legiat de participació industrial, de diàleg i de concertació social en matèria de relacions laborals. El Consell crea una Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, com a òrgan especialitzat, que té per objectiu impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva (TRI). > Descentralització del Tribunal Laboral de Catalunya: la primera seu a Lleida Al gener de 2006 s’ha inaugurat la nova seu del Tribunal Laboral de Catalunya a Barcelona i es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 31 preveu disposar d’una seu descentralitzada a Girona abans d’acabar l’any 2006 i també a Tarragona durant aquesta legislatura. Lleida va ser la primera demarcació en disposar d’una delegació descentralitzada d’aquest organisme, amb l’objectiu d’apropar-lo a empreses i treballadors (TRI). > Comença l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar i s’aprova la llei de conciliació dels funcionaris El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà llest en sis mesos. El Govern va aprovar, el maig de 2005, el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya, pioner a l’estat espanyol, que a hores d’ara està a punt d’aprovar-se definitivament al Parlament. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP + BEF). > Foment de la responsabilitat social de les empreses El Govern ha establert l’obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per iniciar la seva tramitació. Amb aquesta mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels Treballadors, d’acord amb una directiva europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva la responsabilitat social de les empreses. A més, el Govern exigeix que les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En les convocatòries d’ajuts s’han introduït altres criteris socials, que fan referència a la igualtat de gènere i a la no adjudicació d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Pla d’Ocupació de Catalunya (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 32 • El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) posarà en marxa un programa pilot en 10 oficines per a la intermediació personalitzada amb els demandants d’ocupació (TRI). • Conversió en fixes de milers de contractes temporals gràcies a la tasca de vigilància i control de la contractació que ha dut a terme la Inspecció de Treball (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 33 8. COMERÇ, TURISME I CONSUM > Nova Llei d’horaris comercials que potencia el model de comerç urbà El 23 de desembre de 2004 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’horaris comercials i la seva modificació, a iniciativa del Govern de la Generalitat. Aquesta llei té per objectiu preservar el model comercial urbà català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en la trama urbana. La llei estableix que els comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 metres quadrats, que no estaran sotmesos a limitacions horàries (CTC). > Nou projecte de Llei d’Equipaments Comercials L’any 2005 s’ha aprovat la Llei d’Equipaments Comercials que impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçament innecessaris; complex, perquè combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), en elaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors (CTC). > Esmenes a la futura directiva europea Bolkenstein de liberalització del mercat dels serveis El Govern ha realitzat diverses accions amb la Comissió Europea i el Parlament Europeu per tal de fer arribar esmenes a la proposta de directiva Bolkenstein, la normativa europea que regula la prestació de serveis entre els estats membres. Aquestes esmenes, fruit de la col·laboració del Departament de Comerç amb el sector comercial català, han millorat el possible impacte de la directiva sobre el comerç i permeten la utilització del test econòmic quan la regulació sigui amb finalitats socials i urbanístiques (CTC). > El Pla Estratègic de Turisme posa les bases per un nou model turístic català L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005 – 2010, que ha de ser l’instrument que ajudi a consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat pel país. El Pla és un full de ruta del model turístic per als propers anys i marca les directrius per una oferta diferenciada de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla s’ha comptat amb la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 34 col·laboració del món acadèmic i la participació dels agents socials. Quant als plans de dinamització turística, durant el 2004 i 2005 s’ha aprovat el Pla de dinamització turística de Santa Susanna, i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà, el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i, el de l’Ajuntament de Tossa de Mar (CTC). > Creació de l’Observatori de Turisme de Catalunya El nou Observatori de Turisme de Catalunya, creat també aquest any, és el primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Té l’objectiu de potenciar el coneixement del turisme per donar suport a la presa de decisions i el disseny d’estratègies orientades a incrementar l’eficiència de la marca “Catalunya Turisme”. S’ha posat en marxa també el Programa Nacional de Recerca Aplicada i Tecnologia Turística (CTC). > Creació de l’Agència Catalana del Consum per protegir consumidors i usuaris El Govern va aprovar el projecte de Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum (ACC), que assumeix la competència exclusiva en matèria de protecció dels drets de les persones consumidores i usuàries. L’Agència és competent en les tasques d’informació, formació, educació, mediació, arbitratge, disciplina del mercat, inspecció i desenvolupament normatiu. Funciona de forma descentralitzada i substitueix els organismes que exercien les competències de la Generalitat en matèria de consum: la Subdirecció General de Consum i l’Institut Català del Consum. La nova agència ha atès 78.065 consultes a través del telèfon 012; 18.524 consultes directament i s’han realitzat 7.305 visites. Ha gestionat un total d’11.004 reclamacions i 4.522 mediacions i dictat 2.785 laudes. En aquests moments hi ha 3.307 establiments adherits a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya; s’han creat col·legis especialitzats en matèria d’habitatge a través d’un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge; s’ha impulsat la descentralització de col·legis arbitrals a tot el territori amb la realització d’arbitratges; s’ha iniciat la realització d’arbitratges a través de videoconferència per facilitar tant als ciutadans com a les empreses la realització de vistes arbitrals. A més, s’ha posat en marxa la itinerància de l’Escola del Consum amb gairebé 3.000 alumnes. Pel que fa al control inspector d’incompliment de la normativa del consum, l’Agència, a través de la xarxa d’alertes, ha detectat 1.976 productes insegurs, n’ha destruïts 248.993, retirat del mercat 1.638.370 – entre ells, articles tèxtils provinents de països de fora la UE per motius d’etiquetatge incorrecte o per ser potencialment insegurs–, i ha rebut 8.784 denúncies. D’aquesta informació se n’han derivat 38.927 actuacions inspectores i 2.080 expedients sancionadors (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 35 > Canvi de rumb a la promoció de la moda catalana El Govern ha canviat el rumb de la promoció de la moda catalana per centrar-se en la projecció internacional. L’any 2005 va aprovar el nou Pla de Suport Públic a la moda catalana, que s’ha posat en funcionament el 2006. Aquest pla està basat en el foment del talent emergent, d’una banda, i la internacionalització de les marques consagrades, de l’altra. Les conclusions d’un informe elaborat pel Departament de Comerç, que van revelar la poca eficàcia de les passarel·les, van contribuir també a la remodelació a fons de la Barcelona Fashion Week. Al cap de vint anys, la principal cita de la moda a Catalunya es transformarà a partir d’aquesta primavera i apostarà per dissenyadors emergents i per la projecció internacional de les empreses consolidades del sector. Es crearan el Gaudí Emergents i el Gaudí Internacional. S’han destinat 2,5 milions d’euros a l’Associació Moda Barcelona per tal de finançar les accions de promoció de Gaudí i Saló Gaudí Núvies (CTC). > Nou impuls a l’Artesania de Catalunya El Govern ha donat un nou impuls al sector artesà i a les seves línies estratègiques i ha presentat la nova imatge d’Artesania Catalunya, acompanyada de la inauguració de la nova seu d’Artesania de Catalunya, al carrer Banys Nous número 12. Mentre, s’està acabant d’elaborar la nova Llei d’Artesania de Catalunya, que vol crear el marc adequat que permeti instrumentar mesures per tal de fomentar i promocionar l’ofici artesà, vetllar per mantenir el prestigi i la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producció i fomentar el seu desenvolupament (CTC). En els pròxims mesos... • Aprovació del Pla Territorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), abans del juliol (CTC). • Desenvolupament de la primera fase del Pla Estratègic de Turisme 20052010 (CTC). • Creació de l’Agència Catalana del Turisme, en substitució de l’actual Consorci de Turisme de Catalunya (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 36 9. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ > Pla de Serveis i Continguts: 38 milions d’euros perquè els beneficis de les noves tecnologies arribin a ciutadans i empreses El nou Pla de Serveis i Continguts presentat l’octubre passat suposa una gran injecció de propostes per aconseguir que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formin part de la societat, dinamitzar el procés de canvi cultural i organitzatiu per fer arribar la Societat del Coneixement als ciutadans i les empreses catalanes. En total, representa una inversió directa de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any 2008 (UNI). > Accions per garantir l’accés a Internet a tot el territori el 2008 El Pla d’Infraestructures de Telecomunicacions preveu ampliar la xarxa de banda ampla a tot el territori de Catalunya per tal de garantir la plena connexió a Internet el 2008. El Pla, que representa una inversió de 488 milions d’euros, ha de potenciar la connectivitat telemàtica, incentivar l’oferta d’operadors i la demanda de la ciutadania i les empreses (UNI). > El Govern crea un operador públic de telecomunicacions El Govern i el món local, representat per Localret, han creat un operador neutre per millorar la cobertura territorial i la competència en qualitat, preus i serveis de telecomunicacions. El nou operador públic, el consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat) planificarà i gestionarà el desplegament de la xarxa de fibra òptica pel territori català amb l’objectiu de posar en valor les infraestructures de telecomunicacions existents a Catalunya, propietat de les administracions públiques, i completar la seva composició a través de la cessió d’infraestructures de tercers o bé mitjançant la nova construcció. S’han destinat 20 milions d’euros per executar la primera fase del projecte de desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, aquest desembre (UNI). > Renovació del Gencat.net, amb continguts i serveis més accessibles El 27 d’octubre es va llançar el nou www.gencat.net, després d’un any de treball liderat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. L’objectiu del nou portal de la Generalitat és millorar els serveis d’atenció ciutadana i per això està construït a l’inrevés: des del que demana i consulta el ciutadà, cap a l’organització administrativa. El nou portal vol establir un nou model de relació entre ciutadans i Generalitat basat en les necessitats dels usuaris (PRE). > El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població de 850.000 persones El Departament d’Universitats ampliarà la cobertura del projecte Banda Ampla Rural fins a triplicar la població afectada en el cas de les comarques de Girona, Barcelona i Catalunya Central, i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 37 quadruplicar-la en la resta de població, això entre aquest any i el primer quadrimestre de 2007. L’ampliació de la despesa a 8,5 milions d’euros permetrà passar dels 317 nuclis de població previstos inicialment a 922, que pertanyen a 325 municipis. El desplegament s’ha iniciat a principis de 2006, finalitzarà el primer trimestre de 2007 i multiplicarà per quatre la població beneficiada, tot assolint els 384.462 habitants, davant dels 104.330 previstos anteriorment. La xarxa pública de Banda Ampla Rural s’ha desplegat fins ara unes 900 poblacions de les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (UNI). > Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula el curs 2007-2008 El Govern ha impulsat un pla per fer posar al dia els centres educatius en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses actuacions en infraestructures, equipaments, suport tècnic, continguts educatius i formació del professorat. Entre elles, es farà arribar connexió a Internet a tots els centres catalans el curs 20062007, i Kits d’Internet a l’Aula pel curs següent (EDC). > Impuls a la implantació del programari lliure La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure convertint la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, aquest novembre, en la primera unitat del Govern a iniciar el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un campus virtual basat en programari lliure. El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament, amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil (UNI). > La Generalitat ajuda alumnes i professors universitaris a adquirir un ordinador portàtil La Generalitat va posar en marxa el setembre passat el projecte PortàTIC d’ajuts a l’alumnat universitari per comprar un ordenador portàtil. El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, en col·laboració amb les universitats, va oferir l’ajut de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal docent per adquirir un ordinador portàtil en el període comprès entre l’1 d’octubre i el 15 de desembre (UNI). > Fort impuls de la Xarxa de Telecentres de Catalunya El Govern ha dinamitzat el territori entorn de les TIC enfortint significativament la Xarxa de Telecentres de Catalunya. Ha finançat la renovació de 44 telecentres amb una inversió de gairebé mig milió d'euros. Els telecentres són punts d'accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació, materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en l'ús de les tecnologies de la informació. A més de fomentar l’equilibri territorial i la diversificació de l'activitat �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 38 econòmica, són determinants per l’alfabetització digital (UNI). > Nova xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha iniciat el desplegament d’una xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil a una seixantena de municipis. Amb aquesta xarxa es vol mesurar i controlar de forma contínua i remota la radiació provinent de les estacions base de telefonia mòbil, informar la ciutadania i vetllar per la qualitat ambiental. El projecte ha suposat una inversió de 490.000 d’euros entre el DURSI i Medi Ambient (MAH + UNI). En els pròxims mesos... • Posta en marxa de l'Oficina Tècnica de Programari Lliure (UNI). • Remodelació de la Xarxa de Telecentres de Catalunya per ser, a banda d’un conjunt de punts d’accés a Internet, un espai de dinamització, formació i alfabetització digital (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 39 10. RECERCA I INNOVACIÓ > Més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins al 2008 El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 (PRI) uneix per primera vegada les polítiques de recerca i investigació i preveu una inversió de més de 2.000 milions d’euros, incrementar el nombre de persones investigadores, impulsar les infraestructures de recerca i promoure la difusió científica entre la ciutadania. En el marc del Pla s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per promoure el traspàs a la societat del coneixement científic de les universitats i centres de recerca. Fins al moment, el Govern ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per arribar a l’any 2008 a una inversió equivalent al 2,1% del PIB en recerca i desenvolupament (R+D) i al 5,20% del PIB en innovació, tal com recull el Pacte del Tinell. Només el 2005, el pressupost dedicat a recerca ja ha augmentat un 38%. Abans, el 2004, el Govern va destinar 437.629 d’euros a convenis de col·laboració entre les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans i el Govern, d’acord amb el III Pla de Recerca de Catalunya 2004-2005, que va precedir el PRI (SLT + TRI + UNI). > Catalunya es constitueix com a Bioregió El 17 de novembre de 2004 es va constituir la Bioregió catalana, una iniciativa impulsada per la Generalitat per coordinar l’activitat dels investigadors en recerca bàsica i clínica, i també la dels emprenedors i de les empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia. Hi participen diferents entitats públiques i privades, entre les quals el Parc Científic de Barcelona. A més, Catalunya s’ha integrat a l’EuroBioCluster del sud d’Europa, una xarxa de regions i ciutats amb una important activitat en les Ciències de la Vida i la Biotecnologia, i s’ha creat la nova Fundació privada Institut de Recerca Biomèdica, que vol ser un referent internacional de la recerca i la investigació en l’àmbit biomèdic amb especial èmfasi en oncologia i metàstasi. Aquest centre el dirigirà el doctor Joan Guinovart i comptarà amb un comitè científic extern presidit pel doctor Joan Massagué. La Generalitat hi invertirà 41,72 milions d’euros fins al 2008 (PRE + ECF + SLT + TRI + UNI). > El laboratori de llum Sincrotró començarà a funcionar el 2009 S’ha signat el conveni per a la construcció del Laboratori de Llum Sincrotró d’última generació, que començarà a funcionar el 2009 i que s’instal·larà a Cerdanyola del Vallès. El Departament d’Universitats pagarà 13,2 milions d’euros a l’Incasòl fins el 2020 per la compra de la parcel·la. A Europa només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 40 > Creació de nous centres tecnològics El Departament de Treball i Indústria ha signat els convenis de creació de nous centres tecnològics previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a Catalunya. A més, s’han signat acords per a la creació del Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el Media a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. Igualment, s’ha creat el protocol per a la creació de l’Anella de l’Agroindústria, una aliança dels tres centres especialitzats en biotecnologia del sector agroalimentari, el de Girona, el de Lleida i el de Reus. I, finalment, s’ha impulsat la creació del Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, un projecte compartit entre el CSIC i la UAB amb una aportació de 16 milions d’euros (8 milions cada part) i que s’ubicarà a Bellaterra. Aquest febrer s'ha presentat el Centre de Difusió Tecnològica de Lleida, que centrarà la seva activitat en la investigació i millora dels materials de la construcció. El centre, ubicat al Parc Tecnològic de Gardeny, forma part de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica del CIDEM des del mes de desembre del 2005. El nou centre pot optar així a l’ordre per a la concessió de subvencions destinades a incentivar els plans d’actuació dels centres tecnològics del 2006. La previsió és que aquesta línia tingui una dotació d’uns 4 milions d’euros (PRE + TRI). > El supercomputador “Mare Nostrum” s’instal·la a Catalunya Arran d’un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la UPC, el quart supercomputador més potent del món, el “Mare Nostrum”, s’ha instal·lat a Barcelona. El “Mare Nostrum” és un conjunt de potentíssims ordinadors connectats en xarxa que pot processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat científica del país (UNI). > Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut d’Estudis Catalans Convertir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en la veritable acadèmia nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya. Aquest és l’objectiu del contracte programa que el Govern ha signat amb l’IEC de cara als propers quatre anys 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions d’euros (CLT + UNI). > Desplegament del Programa de centres de recerca Gràcies al Programa de centres de recerca ja s’han reconegut 904 grups de recerca a Catalunya. La iniciativa pretén agrupar, coordinar i fer visibles les activitats dels centres i instituts de recerca �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 41 independents creats durant els darrers anys i que fins ara no disposaven d'una institució comuna. S’ha posat també en marxa el Pla per a la carrera investigadora Catalunya i el Pla d’infraestructures Científiques i Tecnològiques (2006-2010), que suposa un increment del 40% del finançament per crear nous centres de recerca, fomentar la investigació empresarial i la transferència de coneixements dels parcs científics i tecnològics (UNI). En els pròxims mesos... • El Govern dedica el 2006 al foment de la Innovació (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 42 11. AGRICULTURA I PESCA > Celebració del Primer Congrés del Món Rural de Catalunya El Departament d’Agricultura impulsa el Primer Congrés del Món Rural, amb voluntat de continuïtat, com a fòrum on discutir i definir les grans línies de desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el món rural i el món urbà. El Congrés presentarà les conclusions a finals de la primavera del 2006. Actualment es fan reunions dels diversos grups de treball per tot el territori (ARP). > Comencen les obres del canal Segarra-Garrigues Al mes de febrer de 2006 han començat les obres del primer tram del canal Segarra-Garrigues, que permetrà regar més de 70.000 hectàrees i beneficiarà més de 16.000 agricultors de 80 municipis de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. Es tracta de l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. La Generalitat va concedir un aval a la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues, per un import màxim de 17 milions d’euros, que va obrir la porta a la contractació de les obres del primer tram del canal. El Segarra-Garrigues es convertirà en l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. L’objectiu és tenir a finals del 2007 les primeres hectàrees de terra de regadiu (ARP). > 676 milions d’euros més per als regadius fins el 2013 El Govern ha doblat la inversió en regadius. El 2004 va encarregar a l’empresa pública Regsa (Regs de Catalunya SA) la construcció d’infraestructures de regadiu, amb una inversió de 676 milions d’euros fins el 2013 a càrrec de la Generalitat. Aquesta inversió garantirà que s’acabin en aquest període el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp. L’any passat es van invertir els primers 55,5 milions d’euros d’aquest pla i el 2005 se n’inverteixen 68,5 milions (ARP). > Mesures per afrontar la sequera El Departament d’Agricultura va adoptar diverses mesures per fer front a les pèrdues ocasionades per la sequera: va demanar a la Unió Europea el pagament de les bestretes de la prima d’oví-cabrum i de l’ajut a superfícies per a determinats conreus herbacis, va crear una comissió permanent de seguiment de la sequera i va doblar l’import màxim dels préstecs als pagesos afectats de pèrdues per aquest motiu (ARP). > La nova Llei de Contractes d’Integració modernitzarà la ramaderia El 4 d’abril passat el Parlament va aprovar la nova Llei de Contractes d’Integració, impulsada pel �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 43 Govern, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser verbals) i es fixen les obligacions de l’integrador i de l’integrat (ARP). > Elaboració d’una nova Llei de Contractes de Conreu El Govern també ha aprovat el projecte de la Llei de contractes de conreu i d’adquisició preferent de sòl agrari, per facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10% els ajuts pels joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català (JUS + ARP). > El Contracte Global d’Explotació millorarà la viabilitat de les empreses agràries El Govern ha començat a implantar de forma pilot a quatre comarques el Contracte Global d’Explotació (CGE), previst en la Llei d’Orientació Agrària. La iniciativa s’ha posat en marxa al Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà i ja ha rebut 6 milions d’euros. Es tracta d’un veritable pacte social per al medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural, l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector (ARP). > Pla per equilibrar l’oferta i la demanda al sector vitivinícola i pagament d’ajuts El Govern ha presentat el Pla Sectorial de la Vinya i el Vi amb l’objectiu de marcar les pautes d’actuació del sector per al futur. A ell s’han d’adaptar els Plans de Reestructuració i Reordenació. Aquest Pla defensa un pacte a mig termini entre tots els agents del sector amb l’objectiu d’establir una autoregulació que equilibri l’oferta i la demanda. D’altra banda, el Departament d’Agricultura ha fet efectiu el pagament complementari als 197 productors acollits als plans de reestructuració i reconversió de la vinya a Catalunya per un import de 7,5 milions d’euros per les mesures finalitzades de la campanya 2004/2005. Aquests ajuts tenen per objectiu ajustar la producció vitícola a la demanda del mercat, compensant tant el cost de les mesures que cal dur a terme, com la pèrdua d’ingressos durant el període improductiu de la vinya (ARP). > Nova política d’ajuts i simplificació del sistema de pagament La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el Departament d’Agricultura duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. Aquest 2006 i per primer cop s’ha començat a aplicar el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 44 sistema de Pagament Únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries i les cooperatives. D’aquesta manera, es simplifiquen i s’unifiquen les diverses línies d’ajut i, sobretot, fa més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. El Pagament Únic inclou actualment els sectors de cultius herbacis, producció d’oli d’oliva i oliva de taula, farratges deshidratats, oví-cabrum, vaquí de carn, vaquí de llet i sacrifici de bovins. Igualment, a finals d’agost es va iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu del gas-oil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent, de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests ajuts (ARP). > Augmenten els ajuts per a la incorporació de joves al camp La Generalitat ha concedit 35,5 milions d’euros a les explotacions agràries en la convocatòria d’ajuts corresponents a l’any 2005, per a la modernització del camp i per afavorir-ne la incorporació dels joves. Ha augmentat la partida d’ajuts destinats a la incorporació de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i ha passat de 39.000 a 56.000 euros per jove. D’un total de 1.555 sol·licituds, 457 corresponen a ajuts per a joves agricultors. D’aquests joves, 50 s’han instal·lat en explotacions ubicades a la província de Girona; 107, a Barcelona; 169, a Lleida; 42, a Tarragona, i 89 a les Terres de l’Ebre (ARP). > Primera radiografia del Registre de plantacions de fruita dolça que pretén reordenar el sector El nou Registre de plantacions de fruita dolça que va crear el Govern el setembre passat permetrà conèixer la realitat del sector a Catalunya i trobar l’equilibri entre l’oferta i la demanda en algunes espècies varietals, davant la tendència a la diversificació varietal. Servirà també per garantir l’eficàcia de les mesures de gestió fitosanitària. La inscripció al Registre serà un requisit indispensable per beneficiar-se de les subvencions de la fruita dolça. El Registre ha rebut 1.045 declaracions per a la reconversió de conreu: 435 d’arrencada, 607 d’intenció d’arrencar i 3 sense especificar. I pel que fa a superfície, s’han declarat 2.003,68 hectàrees: 532,28 hectàrees d’arrencada, 1.466,98 amb intenció d’arrencar i 4,42 hectàrees no especificada (ARP). > Pas endavant per combatre els problemes derivats de les dejeccions ramaderes La Generalitat i el sector agroalimentari han iniciat conjuntament una campanya per resoldre les dificultats ocasionades a causa de les dejeccions ramaderes. És per això que s’ha creat el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya GESFER, que té com a principal objectiu vetllar per al bon funcionament de la pràctica agrària per tal d’assolir un nou model de fertilització orgànica i mineral més sostenible (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 45 En els pròxims mesos... • Pla de reconversió varietal de la fruita dolça (ARP). • A finals d’any, inauguració de la nova seu del Departament d’Agricultura a Lleida, al turó de Gardeny. El pressupost de l’obra és de 4,2 milions d’euros (ARP). • Presentació del Pla d’Impuls de l’Agricultura Ecològica el juny de 2006, per impulsar tant la producció com el consum. Aquest Pla es definirà al Llibre Blanc de l’Agricultura Ecològica, que està en preparació (ARP). • Elaboració d’un Pla de Pesca comú per a tota la flota pesquera espanyola del Mediterrani, en col·laboració amb l’Administració Pesquera de l’Estat i les comunitats autònomes implicades (ARP). • Creació de la Llei d’espais agraris/Fons de terres, després de l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, que estableix el dret d’adquisició preferent per part de l’Administració. El Departament d’Agricultura podrà exercir-lo per crear el fons de terres i el seu ens de gestió (ARP). • Elaboració de la Llei de Pesca catalana, perquè s’aprovi al Parlament aquest 2006 (ARP). • Creació del Registre de Vinyes de Catalunya, amb l’objectiu de fer aflorar les vinyes il·legals. Serà operatiu en la propera campanya (ARP). • Creació de l’Agència de Desenvolupament Rural (ARP). • Creació d’un Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya, interlocutor amb les organitzacions més representatives del sector (ARP). • Durant aquest any s’acabarà d’executar el Programa de Desenvolupament Rural 2000-2006 (ARP). • Elaboració de la Llei de Qualitat Agroalimentària (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 46 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 47 • III • UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA • 12. EDUCACIÓ > Aprovat el Pacte Nacional per a l’Educació Després de mesos de negociacions, el departament d’Educació i 20 entitats de la comunitat educativa han segellat aquest febrer el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la totalitat del sector educatiu que ha de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació. L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures acordades en destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir del curs vinent a l’escola pública (EDC). > 30.000 noves places de llars d’infants El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. Fins el moment, 264 ajuntaments ja s’han compromès a la creació de 22.416 noves places, el que suposa gairebé 75% del total. Amb aquest nou Mapa de Llars d’Infants, el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros (EDC). > 816 milions d’euros per a construir noves escoles en dos cursos El curs 2005-2006 entren en funcionament 67 nous centres escolars a tot Catalunya, d’acord amb el Pla Quadriennal de Construccions Escolars 2004-2007. Aquests centres se sumen als 37 posats en marxa el curs anterior. Les 270 noves construccions i ampliacions necessàries dutes a terme des de (eliminat setembre) 2004 suposen una inversió de 816 milions d’euros. A més a més, en aquest context de creixement de població escolar i d’increment de centres educatius, durant el curs 20052006 s’instal·len 92 mòduls provisionals per afrontar l’augment de la demanda de places escolars (EDC). > 10.200 docents més a les escoles i instituts catalans El Departament d’Educació ha incorporat 4.200 mestres i professors a les escoles i instituts catalans fins el dia d’avui. 2.139 docents es van incorporar el curs 2004-2005 i més de 2.000 ho fan aquest curs. A més, el Departament preveu 6.000 noves incorporacions pel 2006-2007, per complir tres compromisos: l’establiment de la sisena hora lectiva a l’educació primària, la reducció de les hores de classe per docent (de 25 a 23 a la setmana) i fer front a l’augment de la població escolar. L’increment del nombre de docents permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica un conjunt de programes d’innovació educativa i introduir nous perfils professionals als centres (EDC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 48 > 7.195 noves places de mestres i professors a l’escola pública El Govern ha aprovat fins el moment tres ofertes d’ocupació pública per 7.195 noves places de docents, corresponents a 2004 (950 places), 2005 (3.680 places) i 2006 (2.565 places), dins del compromís d’augmentar la plantilla dels centres docents i d’estabilitzar-la, reduint el nombre d’interins fins a tan sols el 8%. D’aquestes noves places, 4.440 pertanyen al cos de mestres, 2.218 del cos de professors d’ensenyament secundari, 391 de professors tècnics de formació professional i 146 de professors d’escoles oficials d’idiomes. El Govern té previst de convocar 9.640 places més fins 2008 (EDC). > 748 centres docents han iniciat programes d’innovació educativa Aquest curs, 748 centres inicien els programes d’innovació educativa. Es tracta de vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes abracen diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Destaca el programa de llengües estrangeres, per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès a partir dels 4 anys, que s’aplica a 100 centres educatius. Un dels programes més importants és el de Salut i Escola, que té com a objectiu millorar la coordinació entre l’escola i els serveis de salut per donar resposta a les necessitats dels adolescents i promocionar hàbits i estils de vida saludables. 28 escoles participaran al programa Salut i Escola aquest curs, i està prevista la implantació a tots els centres durant el curs 2007-2008 (EDC + SLT). > 4.500 places de cicles formatius i quatre nous centres integrats de Formació Professional El Govern ha creat 4.500 places noves d’alumnes de formació professional a tot el territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics aquests dos últims cursos. El Departament d’Educació va iniciar aquestes actuacions l’any 2004 per facilitar l’accés a la Formació Professional i millorar-ne la qualitat. També s’ha creat una xarxa de centres integrats de formació professional i s’ha fomentat la participació de les patronals, sindicats, associacions empresarials i administracions locals en el desenvolupament d’aquest nou sistema formatiu. Aquest any, els departaments Treball i Indústria i d’Educació han signat la creació dels primers 4 centres integrats de la nova xarxa. Treball i Indústria en gestionarà directament dos, ubicats al Baix Llobregat (sector automòbil) i a Tarragona (sector químic) (EDC + TRI). > 560 milions per millorar les condicions laborals del professorat La Mesa Sectorial del personal docent no universitari va arribar a un acord pel qual el Govern es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 49 compromet a invertir la xifra de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009, que serviran per engegar diverses iniciatives per millorar les condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics. Entre aquestes mesures hi ha l’augment de 4.000 places del personal de suport als centres, la flexibilització dels horaris del professorat, l’augment de l’autonomia dels centres i millores significatives per la situació del professorat interí i substitut (EDC). > El programa de reutilització de llibres de text suposa un estalvi d’un 85% per fill o filla El present curs s’ha posat en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 522 centres seleccionats per iniciar-lo. Durant aquest primer curs, els centres rebran ajuts d’un total de 2,03 milions d’euros i se’n beneficiaran 113.000 alumnes. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de 2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700 euros de l’actualitat als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa un estalvi d’un 85% (EDC). > Augment del finançament de les universitats: més de 5.000 euros per alumne El pressupost de la Direcció General d’Universitats va augmentar un 10'79% respecte al 2004. L’aspecte més destacat és l’increment del finançament de les universitats públiques en un 6,42%, tal com estableix la Llei d’Universitats (LUC), en una època de davallada demogràfica i en una situació en què, a Catalunya la despesa per estudiant ja ha assolit la mitjana europea. D’aquesta manera, ja hi ha quatre universitats (UPC, UPF, UdL, URV) que superen els 5.000 euros per alumne, un objectiu que consta en el Pacte del Tinell, i es preveu que la resta arribi a aquesta xifra l’any que ve. Si tenim en compte aquest paràmetre, les diferències entre universitats s’han escurçat des dels 2.040 euros l’any 2002 a 1.281 euros el 2005 (UNI). > Universitat gratuïta per a les persones minusvàlides, majors de 65 anys i víctimes del terrorisme Per primera vegada, la matrícula universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, majors de 65 anys i víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per primera vegada, d’acord amb les noves taxes que el Govern va fixar al juliol de 2004. Aquestes exempcions incentivaran l’accés d’aquests col·lectius a la universitat (UNI). > 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes, per arribar a la xifra de 39 centres en tot Catalunya i arribar al 97% del territori català. Les set darreres noves escoles inaugurades són a Banyoles, Berga, Vilafranca del Penedès, Ripoll, Valls, Amposta i Tremp. El curs 2006-2007 se’n posaran en marxa tres de noves, a Mollet del Vallès, Viladecans i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 50 Móra d’Ebre, i s’arribarà a les 42 EOI. Igualment, s’ha doblat el nombre de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de primària i secundària (EDC). > 168 noves instal·lacions esportives per al 2008 S’han atorgat 92 milions d’euros a municipis de tot Catalunya per a la construcció de 168 noves instal·lacions esportives que s’estrenaran abans de desembre del 2008. El 100% dels ajuntaments que han demanat subvencions, complint els requisits establerts, les han obtingut. D’aquestes noves instal·lacions se’n beneficiaran 600.000 persones i suposarà la creació de 1.650 llocs de treball cap al 2008 (PRE). > Impuls de l’esport als centres educatius L’últim curs s’ha engegat el Pla d’Esport a l’Escola, que preveu que al 2008 el 40% dels nens i nenes facin esport a l’escola, percentatge que ara és del 15%. El propòsit és arribar al 90% d’aquí a deu anys. S’han signat més de 200 acords de vinculació entre escoles i clubs, i la Secretaria General de l’Esport ha establert amb el Departament d’Educació un acord per potenciar la construcció de pavellons als centres educatius (PRE + EDC). En els pròxims mesos... • Aprovació de la Llei d’Educació Permanent (EDC). • Posada en marxa de l’Institut Obert de Catalunya (EDC). • Durant la legislatura es destinaran més de 30 milions d’euros per adaptar la formació dels professionals de l’educació a les noves necessitats, d’acord amb el Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 (EDC). • L’Administració de l’Estat traspassarà a la Generalitat les competències en gestió de beques. Les dues administracions han signat un conveni per a la gestió de beques i ajuts a l’estudi per al curs 2005-2006, com a pas intermedi per elaborar i aprovar el traspàs definitiu (EDC + UNI). • Presentació del nou Pla d’Alt Rendiment esportiu Català (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 51 • Creació de nous Centres de Tecnificació Esportiva a Ripoll i Roses, un centre especialitzats de tecnificació d’esquí alpí a la Val d’Aran i un centre d’esquí de fons a la Seu d’Urgell (PRE). • Creació de la Confederació Esportiva de Catalunya per reordenar el sistema esportiu català perquè tots els agents esportius treballin de forma unitària (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 52 13. SANITAT > 3.301 milions d’euros en 799 actuacions als centres sanitaris catalans en vuit anys El Govern ha presentat el Pla d’Execució d’Inversions en Infraestructures Sanitàries 2004-2012, que preveu una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans en un termini de vuit anys. Aquesta planificació, que respon als objectius estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat, suposarà una inversió de 3.301,1 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries, amb 232 obres noves (178 CAP, 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients i sostenibles (SLT). > Llistes d’espera més curtes: el temps mitjà d’espera per a operacions no greus és de 4,5 mesos Les llistes d’espera per operar-se s’han reduït un 11,8% en només dos anys. El nombre de persones que s'esperaven a Catalunya a finals de desembre de 2005 era de 58.700, mentre que el mateix mes de 2003 era de 66.567 persones. El temps mig que s'esperaven els catalans per operar-se també s'ha reduït en un 19,85%, ja que els pacients han passat d’esperar 5,64 mesos a finals de 2003 a 4,52 mesos al darrer mes de 2005. La reducció és més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L'objectiu de la Generalitat és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un temps d'espera màxim de 90 dies (SLT). > 344 metges nous a l’Institut Català de la Salut L’any 2004 el nombre de metges i metgesses d’atenció primària va augmentar en 152 facultatius (129 metges de medicina familiar i 23 pediatres), a conseqüència del Pla de xoc aprovat pel Departament de Salut el juny de 2004, que preveu augmentar en un 38% el nombre de professionals en equips d’atenció primària. Al setembre de 2005 es van aprovar 192 places més de metges per l’ICS, a més de 141 places de tècnics especialistes. L’objectiu és arribar a un metge de capçalera per cada 1.500 habitants i garantir visites de deu minuts de mitjana (SLT). > Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics El Programa de diagnòstic ràpid de càncer, que es va iniciar l’octubre de 2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i colon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi de la sospita al càncer, al diagnòstic i a l’inici del tractament (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 53 > Desenvolupament de centres de referència a Catalunya El Govern aposta fermament per una política de centres de referència a Catalunya, amb la creació de diferents institucions, entre les quals destaquen el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis tumorals, el Centre de referència en investigació en salut ambiental, el Centre d’Investigació en salut internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Traslacional en càncer (UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP (SLT + UNI). > Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic Sis hospitals públics dispensaran cànnabis amb finalitats terapèutiques a partir de l’octubre de 2005 durant un any i mig, fruit del pla pilot engegat per la Generalitat amb l’aval del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns 600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida (SLT). > Construcció de tres hospitals al Baix Llobregat, al Vallès i a la Garrotxa El 12 de juny de 2005 es va posar la primera pedra de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, que atendrà a 300.000 habitants i tindrà una inversió de 55 milions d’euros, aquest . D’altra banda, el 19 de gener es va presentar la maqueta del projecte del nou Hospital públic de Mollet del Vallès. Les obres d’aquest hospital i del d’Olot ja han començat (SLT). > Comencen les obres de 38 nous Centres d’Assistència Primària En el camp de l’Atenció Primària destaca aquest any l’inici de les obres de 38 centres i l’inici també de 56 projectes. El Servei Català de la Salut ha encarregat aquest 2006 la construcció de centres de salut a Cardedeu (Vallès Oriental), Cervelló (Baix Llobregat), l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i Salt (Girona), les obres dels quals finalitzaran el juliol de 2007. Se’n preveu un altra a Ocata-el Masnou (Maresme), que estarà disponible el setembre de 2007. La creació d’aquests centres, amb una inversió de 12 milions d’euros, descongestionarà algunes de les zones més col·lapsades (SLT). > L’ICS incrementarà un 83% la inversió per millorar els serveis i els centres El pla global de millores de l’ICS preveu una inversió de 140 milions d’euros durant l’exercici del 2005, un 83% més que en l’any anterior. D’altra banda, dins del procés de modernització de l’ICS, s’ha iniciat l’avantprojecte de Llei de creació de l’empresa pública ICS, per tal de dotar aquest organisme d’un d’una configuració jurídica que el faci més eficient, flexible i dinàmic (SLT). > Pla per fer front a una possible pandèmia de grip El Departament de Salut prepara un Pla per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 54 d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va delimitar unes primeres zones d’especial risc d’influència aviària: els Deltes de l’Ebre i del Llobregat i els Aiguamolls de l’Empordà i les va ampliar després els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935617000 per a qui vulgui comunicar la trobada d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes 1500 mostres, cap de positiva (SLT + ARP). > Posta en marxa experimental de la recepta electrònica Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a les ABS de Salt i de la Bisbal d'Empordà (Girona) i de Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre). A partir de l’abril del 2006 comença la segona fase amb proves reals en un grup reduït de pacients. La tercera fase, al juny del 2006, es farà extensiva la seva implantació a d’altres Regions Sanitàries durant el 2007 (SLT). > Primers passos de l’Agència de Salut Pública En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya, que pretén protegir la població en l’àmbit de la salut alimentària i ambiental (SLT). > Esforç d’inversió per a millorar les urgències El Departament de Salut dedica 32 milions d’euros al Pla Integral d’Urgències de Catalunya 20052006 (PIUC). Una de les novetats del PIUC és reforçar l’atenció sanitària al malalt delicat i reduir el nombre de reingressos a l’hospital. Aquest pla de suport postalta es portarà a terme a 10 hospitals i es preveu que atengui a 1.200 pacients (SLT). > Especialistes de medicina esportiva als Centres d’Atenció Primària Per combatre el sedentarisme entre els ciutadans s’ha posat en marxa a 23 Centres d’Atenció Primària de Catalunya el Pla d’Implantació Progressiva (PIP). L’acord fomenta la prescripció d’activitat física com a eina terapèutica, reduint d’aquesta manera la despesa sanitària pública amb el suport i l’assessorament als centres de Salut dels especialistes en medicina de l’esport (SLT + EDC). En els pròxims mesos... • Creació d’uns 30 governs territorials de salut, conjuntament amb els ajuntaments, per compartir la presa de decisions en l’àmbit de salut (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 55 14. SERVEIS SOCIALS > Augment dels complements de pensions per a les persones vídues amb rendes baixes i increment d’un 7,5% del nombre de beneficiaris Els ajuts del Govern de la Generalitat per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una revalorització del 44% des del gener del 2004, i han passat d’un import màxim anual de 300 euros el 2003 a 432 euros el 2005. En total, el Departament de Benestar i Família ha aportat el 2005 un total de 44,5 milions d’euros a aquest pagament a unes 120.000 persones, que s’incrementen en un 7,5% (BEF). > 166 nous equipaments per a gent gran, persones amb discapacitat i amb malaltia mental Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut mental. La planificació fixa la necessitat d’inversions per a la construcció de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials (BEF). > 3.370 noves places públiques de gent gran en dos anys Els darrers anys, els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han evolucionat des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003, fins als 101,5 milions del 2005. Un augment de més d’un 40% dels recursos, que van fer possible incorporar 3.370 persones noves al sistema entre 2003 i 2004. L’objectiu és que 29.300 avis i àvies tinguin una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia, aquest 2006. Aquesta legislatura, a més, s’han fet públiques el número de sol·licituds de places geriàtriques, el nombre de places disponibles, el nombre de places ocupades i el nombre de persones en llista d’espera tant als centres públics com a les places concertades. Finalment, l’any 2005 el Govern ha destinat 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en família per a les persones amb dependència, el triple del que s’hi va destinar el 2003. En total, per tant, s’han destinat 225 milions d’euros en ajuts per a la gent gran el 2005 (BEF). > La Llei de prestacions garantirà que cap ciutadà estigui per sota del llindar de la pobresa El Govern va aprovar aquest desembre el projecte de Llei de prestacions ha de garantir uns ingressos suficients, per les persones amb rendes més baixes, amb l’objectiu que cap ciutadà de Catalunya �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 56 visqui per sota el llindar de la pobresa. L’objecte de la llei, inèdita a tot l’Estat, és la regulació de les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que reclamen veure augmentades les seves rendes. La iniciativa vol ser un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa (BEF). > Atenció social a 88.000 persones amb dependència permanent 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la promoció de l’autonomia i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). > El Govern finançarà amb 140 milions d’euros els serveis socials d’atenció primària fins el 2008 Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament de Benestar i Família (BEF). > Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals i més serveis socials especialitzats El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials especialitzats en un pla 2004/2007 que incideix, especialment, en la gent gran amb dependències, les persones amb discapacitats i les què, a conseqüència d’una malaltia mental, necessiten suport social. En destaquen vuit programes pilot, engegats l’any 2005 en el mon rural, 1600 places d’atenció diürna en residència de gent gran, entre públiques i concertades i unes 264 places concertades en residències per a discapacitats. Pel que fa al suport a l’autonomia de les persones amb discapacitat hi ha hagut un increment de 814 usuaris, 670 en ajuts tècnics o puntuals i 1.429 per l’increment de suport econòmic a la llar (BEF). > Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies amb infants menors de sis anys S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les ajudes a les famílies per �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 57 fills, que el 2003 consistien en un ajut universal per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada cop més integral a les unitats familiars. Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2005 són més de 250.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 162.149.096,34 milions d’euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 575 euros per cada infant menor de tres anys i de 650 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys (BEF). > Ajuts a 1.370 famílies amb infants bessons, trigèmins o quadrigèmins El Departament de Benestar i Família ha creat un nou ajut universal per part, adopció o acolliment múltiple, del qual se’n podran beneficiar unes 1.370 famílies. Els ajuts, que es van poder sol·licitar a partir de l’1 de febrer de 2005, són de 650 euros per família amb bessons, de 1.000 euros per família amb tres fills i de 1.200 euros per família amb quatre o més fills (BEF). > La Llei de serveis socials de Catalunya serà la primera a l’Estat que garantirà les prestacions socials Al mes d’octubre es va divulgar l’articulat de l’avantprojecte de la Llei de serveis socials de Catalunya, que marcarà un abans i un després en l’atenció social perquè proposa passar del model assitencialista a un nou model garantista i universal. Així, es vol garantir el dret als serveis socials per a totes les persones que ho necessitin, amb la proposta d’una cartera de serveis socials que s’ampliarà de forma progressiva durant set anys per aconseguir que més d’un centenar de serveis siguin d’accés universal. La proposta, fruit d’un ampli procés de participació de la societat civil que va acabar a finals del 2005, està pendent de l’aprovació del Govern (BEF). > Conciliació de la vida familiar i laboral dels funcionaris El Govern va aprovar el maig de 2005 el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya pioner a l’estat espanyol. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP). > Campanya de promoció de l’acolliment familiar per a 217 infants Aquest mes de novembre s’ha presentat la campanya “Necessito una família” per promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 58 Adolescència. A Catalunya actualment hi ha 217 infants que podrien ser acollits (BEF). > Nous serveis i equipaments per a la infància en risc i les dones víctimes de violència Aquest any el Departament de Benestar i Família crea cinc Punts de trobada, a Barcelona i a Lleida, en el marc de les noves polítiques de suport a les famílies, i dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt i a Sant Feliu de Llobregat. El de Salt ja s’ha inaugurat i el de Sant Feliu s’inaugurarà abans d’acabar l’any. Els Punts de trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o divorci; o en l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que necessitin visites tutelades. Quant als centres integrals especialitzats, són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i els seus fills i filles afectats per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi un per regió (BEF). > Posta en marxa de tots els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç previstos La posada en marxa aquest 2005 de 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç significarà el compliment dels objectius fixats aquesta legislatura, per tal que gairebé totes les comarques de Catalunya disposin del servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment del pressupost: 9 milions d’euros el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005 (BEF). > Legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals El Parlament va donar llum verd a la llei que atorga el dret de valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals a l’abril de 2005. El juliol de 2004, el Govern de la Generalitat havia enviat el projecte de llei a la Cambra, amb l’objectiu d’equiparar les persones homosexuals, en aquest i en altres aspectes, a les persones heterosexuals. Aquesta mesura també permet que un dels membres de la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una relació de parella homosexual (JUS + BEF). > Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals El Govern ha creat el Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual per tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 59 Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla Interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar (PRE). > Més de 4 milions per a les entitats dedicades a la reinserció d’interns i menors infractors El Govern atorgarà subvencions per valor de 4,4 milions d’euros durant els anys 2006 i 2007 destinades a entitats col·laboradores del Departament de Justícia en programes de suport a la reinserció social d’interns i de menors per tal d’incrementar-ne l’abast i el nombre d’usuaris. L’objectiu d’aquests ajuts és complementar la capacitat d’intervenció de les institucions en els objectius de rehabilitació i reinserció de les mesures d’execució penal (JUS). > Un servei d’assistència social integrat atén els menors a la Fiscalia El Govern ha creat el Servei d’Atenció als Menors que es troben a la Fiscalia de Menors. Aquest organisme, depenent del Departament de Benestar i Família, prestarà un servei integrat i especialitzat per respondre a les necessitats dels menors detinguts que es troben a la Fiscalia, pel que fa a la informació, la representació, el compliment de la normativa vigent, així com atendre les situacions que es puguin generar. És un servei de 24 hores, que es posa en marxa a la Fiscalia de Barcelona amb l’objectiu d’arribar a tot el territori català (JUS + INT + BEF). > Un 18% més d'ajuts al teixit associatiu juvenil La Secretaria General de Joventut destina aquest any 2006 més de 6.266.000 euros a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives de prop de 3.000 associacions i grups juvenils de Catalunya. Aquest suport al teixit associatiu és un 18% superior al de 2005, quan la inversió ja va arribar als 5,2 milions per recolzar 1.220 actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves, incloses als 419 Plans Locals de Joventut i 41 Plans Comarcals de Joventut presentats (PRE). > Augmenten un 59% els fons de suport a les polítiques de proximitat pel jovent La Secretaria General de Joventut destinarà aquest 2006 la quantitat de 8.236.470 euros a l’impuls de polítiques de proximitat pel jovent. Aquesta quantitat, que supera en un 59% la inversió de 2005, servirà per donar recolzament als ens locals i les coordinacions locals de joventut, les institucions més properes als ciutadans joves (PRE). > Impuls del Pla Integral del Poble Gitano El Govern ha creat una Comissió interdepartamental i el Consell Assessor que aprovaran aviat el Pla Integral del poble gitano. La comissió elaborarà el Pla, per combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del poble gitano, que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano (BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 60 > Atenció als col·lectius de gitanos romanesos El Govern, a través del Departament de Benestar i Família, està coordinant l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Des del juliol de 2006 fins a mitjan setembre 130 infants romanesos han rebut atenció al servei d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (BEF). > Foment de la laïcitat i el respecte a la llibertat religiosa a presons i hospitals El Govern català, com a govern laic que és, ha signat convenis de reconeixement mutu amb diferents entitats religioses i laiques, on aquestes reconeixen la laïcitat com a marc de respecte entre les religions i l’administració. A més, els departaments de la Presidència i Salut, en col·laboració amb diversos experts i entitats, han elaborat la “Guia pel respecte a la llibertat religiosa en els hospitals”, un recull d’instruccions per garantir que cap persona se senti discriminada a un hospital a causa de la seva opció confessional. Les presons també recullen mesures per garantir la llibertat religiosa (PRE). En els pròxims mesos... • Aprovació del Decret de desplegament de la Llei de Suport a les Famílies (BEF). • Aprovació del Pla d’Inclusió Social de Catalunya (BEF). • Creació de nous recursos de protecció per a infants tutelats per la Generalitat a més dels que s’han creat en el període 2004-2005 (BEF). • Pla inclusió social: pobresa zero per a finals 2006 (BEF). • Llei de prestacions assistencials, a finals de 2006 (BEF). • Llei de Creació de l’Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). • Avantprojecte de Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya (PRE). • Nou portal d’internet adreçat als joves: jove.cat (PRE). • Presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 61 d’ubicació de locals de culte. Posteriorment es regularà definitivament aquesta matèria (PRE). • Elaboració d’una guia, protocol o recomanacions per garantir el respecte a la llibertat de culte en els tanatoris i cementiris (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 62 15. POLÍTIQUES DE DONES > El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques de dones El V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya 2005-2007, que durant les dues primeres anualitats ha comptat amb una inversió de 84 milions d’euros conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats de la població femenina. Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent, suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones. El primer d’aquests centres s’inaugura a Salt el dia 14 de setembre i properament n’entraran en funcionament quatre de nous (PRE). > Entren en funcionament els dos primers jutjats de violència contra les dones Al mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva envers la violència contra les dones. Aquests dos nous equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la violència contra les dones amb una vessant afectiva (PRE + JUS). > Noves mesures per evitar els embarassos no desitjats Tots els centres sanitaris ja disposen del fàrmac que evita l’embaràs després d’una relació sense mètodes anticonceptius, arran del programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de Salut de Catalunya” del Departament de Salut i la Secretaria General de Joventut (PRE + SLT). > Primers convenis amb ajuntaments per a desenvolupar polítiques de dones Per primera vegada, el 2005 se signaren convenis amb els ens locals per finançar despeses derivades de l’elaboració, implementació o desenvolupament de polítiques de dones. La dotació, que el 2005 va ser de 2.000.000, és de 3.030.000 per al 2006, un 51,5% superior. En virtut d’aquests convenis, els municipis porten a terme diverses actuacions destinades a un ampli ventall d’actuacions que van des de oferir formació a les dones de l’entorn rural, passant per la recuperació de la memòria històrica de les dones, la introducció a les noves tecnologies, fins a desenvolupar estratègies de prevenció i serveis d’atenció en relació a la violència de gènere (PRE). > Increment dels ajuts a projectes d’entitats i d’investigació destinats a les dones La quantitat que l’Institut Català de les Dones destina als ajuts a projectes d’entitats el 2006 ascendeix als 1.590.000. Aquesta xifra suposa un increment del 76,6% respecte a l’any anterior. També es destinen 604.000 euros a beques i projectes d’investigació sobre dones. El 2005, un total �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 63 de 624 entitats van rebre ajuts per desenvolupar activitats destinades a les dones, així com 81 projectes d’investigació i 8 propostes editorials (PRE). > Actuacions de prevenció de la violència masclista entre joves i adolescents El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra la violència masclista que pateixen les dones adreçades a la població jove a través de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una àmplia campanya adreçada a les noies sota aquest lema, i a finals de 2005 se’n va fer una altra adreçada específicament als nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les persones joves, tot fomentant la resolució no violenta dels conflictes. Aquests agents educatius ja han començat a realitzar tallers contra les relacions abusives en els instituts (PRE + EDC). > Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a l’esport La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha creat el Gabinet de Gènere, un grup de treball que lluita per facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans de gestió i direcció, on la diferència entre homes i dones és, ara per ara, abismal. Així, batallar contra la desigualtat de les dones en l’àmbit esportiu s’ha convertit en un objectiu prioritari degut a la quasi nul·la participació femenina en l’esport del nostre país (PRE). > Impuls a la participació ciutadana amb les assemblees territorials de dones El Govern va aprovar al desembre de 2004 el decret del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), òrgan participatiu i consultiu de l’ICD, que incorpora la creació de les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya, per fer més participatiu el Consell i adaptar-lo a la diversitat territorial. Les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya són òrgans participatius del CNDC i tenen com a objectiu afavorir la proximitat entre la xarxa associativa femenina i l’ICD. Actualment un total de 256 entitats representants del moviment associatiu femení en formen part (PRE). > Incorporació de les dones a feines no habituals i impuls a la igualtat en les empreses Es potencia la incorporació de dones en sectors laborals amb escassa presència. En aquest sentit s’ha desenvolupat un curs per a dones operadores de grua torre –el primer que s’ha fet a l’Estat– que facilita la seva contractació en un lloc de treball que té força demanda i una nul·la presència de dones treballadores. A més, s’ha destinat un milió d’euros a promoure plans d’igualtat i agents d’igualtat a les empreses. Es tracta de donar suport a les empreses que incorporin en les seves polítiques internes la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, com a mesura de responsabilitat social. També es fomenten les accions que permetin a l’empresa millorar els resultats respecte a la paritat en la seva organització (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 64 > Es crea l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones La figura de l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones s’ha incorporat a l’organigrama del Departament de Treball i Indústria amb l’objectiu de coordinar totes les accions internes i externes adreçades a la introducció de la perspectiva de gènere (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Protocol Marc i el Circuit Nacional per a l’eradicació de la violència masclista, iniciatives de coordinació interdepartamental i interinstitucional (PRE). • Aprovació de l’avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, que regularà les polítiques contra la violència dins el marc de les competències de Catalunya (JUS + BEF). • Creació d’una unitat contra la violència familiar que gestionarà recursos contra els maltractaments de dones i infants per un import de 10 milions d’euros (BEF). • Convocatòria de subvencions per a la creació de centres d’emergència municipals per a dones en situació d’emergència (BEF). • Nous cursos per incorporar les dones en sectors laborals on tenen escassa presència (TRI). • Avantprojecte de Llei de garanties dels drets de les dones (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 65 16. IMMIGRACIÓ > 70 programes d’integració al Pla de Ciutadania i Immigració El juny el Govern va aprovar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, un pla dotat de 69 milions d’euros per a l’any 2005 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. El nou Pla de Ciutadania i Immigració (PCI) 2005-2008 articula les línies estratègiques d’actuació en matèria d’acollida i integració de la població nouvinguda a Catalunya. L’objectiu fonamental d’aquest Pla se centra en l’establiment de polítiques que ajudin a establir una societat on la presència de col·lectius i persones arribats de diferents països del món es gestioni correctament i aposta per una actuació sobre la primera acollida, l’escola, els espais socials tancats, la discriminació, el paper de les dones, el futur dels joves, la normalització a l’accés als recursos, els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les obligacions (BEF). > Augment dels ajuts als ajuntaments per programes d’acollida i integració En el marc del Pla de Ciutadania i Immigració s’ha obert una nova línia d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració l’any 2005, als quals es destinaran 13,5 milions d’euros. Respecte l’any passat, aquesta injecció econòmica representa un augment de 12.447.094 milions d’euros, que signifiquen multiplicar per dotze els recursos adreçats al món local en matèria d’acollida i integració. La Generalitat ha pactat el sistema de repartiment del fons amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya (BEF). > El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera per fomentar la integració Un total de 951 centres docents catalans compten al curs 2005-2006 amb una aula d’acollida, 879 a centres públics i 72 als centres concertats. Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la Llengua i la Cohesió Social, són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat global de tot l’alumnat del centre. En aquesta línia, s’han impulsat fins el moment Plans Educatius d’Entorn a 52 municipis d’arreu el país per posar en aquesta direcció tots els recursos dedicats a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot l’alumnat (EDC). > Millora dels ajuts a l’allotjament del personal temporer La convocatòria d’ajuts destinats als ajuntaments pel manteniment o rehabilitació d’allotjaments col·lectius per personal temporer incorpora dues novetats importants. En primer lloc, els ens locals ara donaran suport a l’obligació de l’ocupador de subministrar un allotjament adequat a les necessitats del temporer contractat. La segona novetat és que s’incrementarà en un 30% la quantitat màxima de subvencions als ens locals perquè puguin construir o rehabilitar allotjaments per als treballadors �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 66 contractats en origen, de manera que el percentatge màxim de subvenció s’eleva fins al 80% del cost del projecte (ARP + TRI + BEF). En els pròxims mesos... • Programa Barcelona-Tànger, de cooperació i codesenvolupament amb el Marroc per a la formació de menors (BEF). • Projecte de Llei d’Acollida i presentació del Pla Integral d’Acollida (BEF). • Classes de català per a imams i per a les comunitats religioses que ho demanen (PRE). • Jornades sobre la gestió política real del pluralisme religiós a Europa, organitzades pel Govern i l’Institut Europeu de la Mediterrània (PRE). • Jornades sobre la situació de les dones a l’interior de les diverses religions, organitzades pel Govern (PRE). • Estudi sobre la situació relativa als locals de culte o oratoris i presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda de locals de culte (PRE). • Jornada sobre els professionals de la diversitat. Proposta de mestratge de formació d’aquest nou col·lectiu (BEF). • Presentació de la Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l’àmbit hospitalari (PRE + SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 67 17. CULTURA > Increment d’un 23% del pressupost de Cultura El 2005 la dotació pressupostaria del Departament de Cultura ha crescut un 23% respecte l’any anterior i permet, entre altres coses, la posta en marxa del Centre de Desenvolupament Audiovisual, que assessora les empreses per millorar la viabilitat dels seus projectes, l’obertura de la nova seu de l’Arxiu Històric de Lleida i la creació de 4 noves biblioteques (CLT). > Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara i Frankfurt A finals del 2004 es va celebrar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la convidada d’honor. El mateix any, la cultura catalana va ser escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007 i coincidirà amb la celebració a Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. La cultura catalana també estarà present a Nàpols del 6 al 16 d’octubre, amb una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals (CLT). > Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals per reequilibrar el territori El Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d’euros entre el 2005 i el 2007 i preveu dotar tot el territori català d’una xarxa de teatres, auditoris, centres polivalents, arxius i ateneus a l’alçada de les necessitats de la ciutadania. El Pla preveu intervenir en 106 biblioteques, 216 equipaments de valor patrimonial, 72 equipaments culturals associatius, 25 equipaments d’arts escèniques i música i 29 espais culturals polivalents (CLT). > La Patum de Berga, declarada Patrimoni Mundial de la Unesco La Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial. El jurat, constituït per 16 personalitats de diferents àmbits, ha escollit La Patum d’entre 65 candidatures. La Patum és una festa que procedeix del teatre popular religiós de l’Edat Mitjana, que se celebra a Berga cada any per Corpus. Va ser seleccionada candidata espanyola a Patrimoni Mundial de la Unesco en una reunió del Consejo del Patrimonio Histórico celebrada el 18 de juny de 2004 a Santiago de Compostel·la (CLT). > El Pla de Biblioteques preveu construir 79 biblioteques noves Amb una inversió total de 32,9 milions d’euros, el Govern ofereix ajuts per a la construcció i la millora de biblioteques públiques. El Pla contempla la construcció de 79 noves biblioteques públiques i la millora de 13 que ja estan en funcionament. També s’han desplegat 21 bibliobusos que permetran un millor accés social al servei de biblioteca pública. El Programa Específic de Biblioteques 2006 ha estat dotat amb 16 milions d’euros, dins el PUOSC d’aquest any i preveu 41 actuacions de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 68 construcció, remodelació o dotació d’equipaments. D’altra banda, el Govern ha concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona, durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques (CLT). > Creació del Consorci Catalan Films & TV El Departament de Cultura va crear el Consorci Catalan Films & TV amb l’objectiu d’internacionalitzar el sector audiovisual català. L’ens està participat per les tres associacions de productors audiovisuals més representatives (Barcelona Audiovisual, Productors Audiovisuals de Catalunya, Associació de Productors Independents de Catalunya), per la CCRTV, per l’Entidad de Gestión de Derechos Audiovisuales i pel COPCA. També amb l'objectiu d'impulsar el sector, el Govern fa una aportació pluriennal (2006-2010) de 6 milions d’euros al capital social de la societat de gestió del Parc Audiovisual de Terrassa i de 166.666 euros anuals per a despeses de funcionament (CLT). > Preparatius per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts Josep Maria Bricall va presentar el març d’enguany la proposta per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts per encàrrec del Govern de la Generalitat, com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura. Aquest nou ens, contemplat al Pacte del Tinell, ha de marcar les grans línies de la política cultural del Govern. El projecte de llei per la seva creació entrarà el darrer trimestre de 2005 al Parlament de Catalunya (CLT). > 6 milions per culminar la rehabilitació del MNAC La rehabilitació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’acabarà gràcies a una operació financera de més de 6 milions d’euros que costejarà el 50% del pressupost i permetrà afrontar la tercera i última fase de les obres. El pressupost total s’ha incrementat en un 38,5% i és de 17,8 milions d’euros. Així, el MNAC afrontarà una nova etapa de creixement i d’integració en els circuits internacionals i comptarà amb nous espais per acollir tots els serveis que ha d’oferir un gran museu. El desembre de 2004 ja es van inaugurar les primeres reformes. A més, el 2004 el Govern va iniciar el procés per declarar el Museu Picasso i el MACBA museus d’interès nacional, per tal de donar-los el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon (PRE + CLT). > Es preserva la producció digital catalana El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de 766.000 euros. Al llarg d’aquest any es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 69 preveu la producció del Pla pilot, pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva (CLT). > Nou finançament a les empreses culturals Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 milions d’euros a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres (CLT). > Pacte sobre l’art sacre de la Franja de Ponent La Generalitat ha aprovat les bases d’un acord de col·laboració amb el govern d’Aragó i els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó sobre les 113 peces d’art sacre del Museu Diocesà de Lleida que la diòcesi de la Franja reclama. La proposta recull la voluntat de resoldre el litigi iniciat el 1995 com a conseqüència de la segregació d'una part del bisbat de Lleida i que afecta algunes peces de la col·lecció d’art sacre del Museu Diocesà, fundat el 1893. De moment, la Generalitat esgotarà el termini fins a final de mes per decidir si permet la sortida de les obres d’art sacre de la Franja, tal i com estableix la llei de patrimoni (CLT). En els pròxims mesos... • El Preservació del patrimoni històric: pla d’actuacions a tres anys al Monestir de Poblet, pla director de les muralles de Tarragona i la primera fase de projecte museològic de la Seu Vella de Lleida (CLT). • El representarà les comunitats autònomes al Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual (CLT). • El Elaboració d’un Pla d’Infraestructures Culturals bàsiques que actuarà de forma prioritària a 22 Arxius Comarcals, 4 museus i a la Biblioteca de Catalunya (CLT). • Aprovació del projecte de llei del Consell de la Cultura i les Arts (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 70 • Aprovació Programa cultural d’integració, conjuntament amb el Ministeri d’Afers Exteriors i el Ministeri de Cultura, per presentar una acció concertada que identifiqui diversitat i drets culturals (CLT). • La Filmoteca de Catalunya concentrarà totes les instal·lacions a la Rambla del Raval de Barcelona. Això respon a un criteri de racionalitat per permetre una relació fluïda entre la Biblioteca, les dues Sales de Projecció, les Oficines i l’Arxiu-Serveis, així com una major comoditat per l’usuari. Només l’Arxiu-Magatzem restarà fora de Barcelona per raons de seguretat i ambientals. El pressupost del projecte és de 10,5 milions d’euros (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 71 18. IMPULS DE L’ÚS SOCIAL DEL CATALÀ > Foment de l’ús social del català amb el Pla d’Acció de Política Lingüística Els Plans d’Acció de Política Lingüística 2004-05 i 2005-06 inclouen mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta llengua. El primer Pla d’Acció es va centrar en els àmbits de la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials, i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros. El segon Pla d’Acció, que s’ha posat en marxa pel setembre, busca fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració (PRE + CLT). > Accions per consolidar el català a les escoles En el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social, el Departament d’Educació ha presentat les actuacions per consolidar la llengua catalana als centres educatius d’ensenyament no universitari per un volum de 35 milions d’euros. Una d’aquestes accions ha estat la constitució del Consell assessor de la llengua catalana a l’escola, que amb el consens d’experts ha d’establir les grans línies del sistema educatiu no universitari de Catalunya en termes lingüístics, el seguiment de l’ús del català per part del professorat i la consolidació en cada centre de la figura del coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió social. Entre les accions hi ha la posada en marxa de 86 “Tallers en llengua catalana per a la cohesió social”, dotats amb 900 euros cadascun (EDC). > Plans pilot d’acolliment lingüístic a set ciutats Els Plans d’acolliment son una sèrie d’iniciatives per facilitar una integració lingüística en català a la població nouvinguda, que consisteixen en activitats com cursos de català, jocs lingüístics, grups de teatres amb gent catalanoparlant i nouvinguda, i programes de voluntariat lingüístic, entre d’altres. Aquests plans pilot s’han desenvolupat, de moment, a set ciutats catalanes: Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic (PRE). > Cursos de normalització lingüística per a 78.000 persones El Consorci de Normalització Lingüística ofereix cada cop més cursos de català per a adults. Al curs 2004-2005 es van fer 2.698 cursos de llengua per un total de 61.694 alumnes. Durant el curs 20052006 està previst superar els 78.000 alumnes, el 58% dels quals seran persones d’origen estranger, amb 3.436 cursos. El Govern destina enguany 2,5 d’euros al CPNL per a actuacions d’acolliment lingüístic (PRE). > Campanya “Dóna corda al català” A partir d’aquest mes de febrer la campanya popular “Dóna corda al català”, s’adreça especialment al �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 72 públic jove. La campanya, que té com a objectiu fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat, va començar el gener del 2005 (PRE). > Noves eines de correcció i traducció de català accessibles per Internet El Govern posa en marxa un corrector automàtic i un traductor automàtic de català, accessibles via Internet, per enfortir la presència del català en el marc de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El traductor inclourà, en ambdós sentits, els parells de llengües català-castellà, catalàanglès, català-alemany i català-rus, i, en un sol sentit, català-gallec, català-italià, català-portuguès i català-aranès. El corrector serà ortogràfic i gramatical i estarà desenvolupat amb programari lliure. Totes dues eines estaran disponibles el segon semestre de 2006 (PRE + UNI). > Obertura de cinc oficines de garanties lingüístiques El Govern, a través de la Secretaria de Política Lingüística, ha obert cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a les seus de la Secretaria de Política Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Aquestes oficines atenen consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en català, o en aranès a la Val d’Aran; s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o entitats objecte de queixa o de denúncia, per facilitar-los l’ús del català, i ofereixen assessorament jurídic especialitzat (PRE). > Accions per garantir els drets lingüístics dels ciutadans S’ha distribuït a tots els edificis judicials una Carta de drets lingüístics per facilitar als usuaris el coneixement del seu dret a utilitzar la llengua oficial que desitgin. Quasi 400 jutges, fiscals i secretaris estan seguint programes individualitzats de formació en llengua catalana. D’altra banda, s’ha signat un protocol amb el Ministeri per assolir la plena normalització del català al Registre Civil (JUS). > Creació d’un servei de traducció de la justícia al català El Govern va dotar amb 5 milions d’euros la prestació dels serveis d’interpretació i traducció als òrgans judicials i fiscalies de Catalunya. A més, mitjançant la distribució de la primera Carta de drets Lingüístics, s’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català davant els òrgans jurisdiccionals de Catalunya (JUS). > El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana de 350 pel·lícules cada any La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de 3 milions �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya (PRE). En els pròxims mesos... • El Creació de l’Agència Catalana del Multilingüisme (PRE). • Promoció d’una llei de llengües de les Corts generals (PRE). • Posada en marxa dels cursos de català per adults en línia (PRE). • Creació d’un Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola i un decret per potenciar i consolidar el català a les escoles (EDC). • Traductors automàtics català-castellà i català-anglès, en ambdós sentits de traducció, al gencat.net, per donar servei a les empreses i a la ciutadania (PRE). 73 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 74 19. SEGURETAT CIUTADANA > Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei a més de 4 milions de persones El Govern ha accelerat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, de manera que a partir de l’1 de novembre de 2005, Barcelona ja compta amb la Policia de Catalunya. En total, s’han desplegat 2.614 efectius i entraran en funcionament 10 noves comissaries, una per districte. A més a més, s’ha inaugurat una nova comissaria dels Mossos a Igualada i durant l’any 2006 es construiran setze noves comissaries a les ciutats de Barcelona, el Prat de Llobregat, Reus, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Esplugues de Llobregat, Cornellà, Montcada i Reixac, Ripollet, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Rubí (INT). > El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil s’incrementa gairebé un 60% en dos anys El Govern va aprovar un pressupost total de 148,37 milions d’euros per a actuacions d’Emergències i Seguretat Civil durant l’any 2005. Aquesta xifra representa un increment del 59,4% respecte de l’any 2003. Paral·lelament, el Govern ha posat en marxa un pla de xoc fins l’any 2006 per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs de bombers de tot el territori. De moment, ja s’ha aprovat destinar 30,9 milions d’euros per a les primeres actuacions, però la totalitat del pla representarà una inversió de 62,4 milions. A més, el Govern ha destinat 21,7 milions d’euros per a la compra de 59 nous vehicles de bombers i ha aprovat una despesa de 2,3 milions d’euros per adquirir camions escala. Altres actuacions importants han estat l’increment de recursos aeris (dos helicòpters i un avió amfibi) i la construcció i millora de torres de guaita (INT). > 112, nou telèfon únic d’urgències El Govern va aprovar el mes de febrer el Projecte de llei de regulació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència i de creació de l'entitat de dret públic Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya. Aquesta Llei permetrà realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva del número únic 112 d'atenció d'emergències, amb la creació d'un organisme en què, a més dels departaments de la Generalitat afectats, participaran les principals institucions i operadors que intervenen en les emergències, incidint en la revisió i millora permanent dels mecanismes de resposta immediata. El 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou model d’atenció telefònica d’urgència, l’112, liderat pels departaments d’Interior i Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció dels serveis d’emergència de tot tipus, ja siguin sanitàries, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que ho requereixi (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 75 > El Govern regula el personal que controla l’accés a les discoteques i sales de festa Un decret aprovat el juliol del 2004 va regular per primera vegada els requisits, l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés a establiments d’espectacles i activitats recreatives com discoteques i les sales de festa. L’objectiu d’aquesta nova normativa, segons la qual el personal de control d’accés haurà d’acreditar certa formació, és garantir els drets i les llibertats de la ciutadania i evitar qualsevol situació abusiva (INT). > Millor coordinació entre tots els cossos de seguretat i emergències El Govern ha aprovat una inversió de 13 milions d’euros fins al 2012 per al desplegament de la xarxa RESCAT de telecomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya, que dóna cobertura a tots els elements col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Actualment, cada cos o organització utilitza el seu propi sistema de telecomunicacions, amb recursos i tecnologies diferents. El sistema integrat de comunicacions RESCAT facilitarà la coordinació entre els col·lectius d’emergències, comportarà un menor cost i una major rendibilitat d’ús i comptarà amb una tecnologia molt avançada, segura i amb alt grau de cobertura i disponibilitat, permetent el posicionament geogràfic amb GPS. La xarxa RESCAT ja és operativa als municipis de l’àrea del Barcelonès, des de novembre de 2005, coincidint amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Enguany està previst continuar la implantació, coincidint amb els nous desplegaments dels operatius del cos de Mossos d’Esquadra, al Vallès Occidental i en alguns municipis del Baix Llobregat (INT). En els pròxims mesos... • Es desenvolupa el Projecte pilot de prevenció de les violències entre els joves a Castellar, Ripollet i Banyoles, de la Secretaria General de Joventut (PRE). • Aprovació del projecte de Llei sobre policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics (INT). • Elaboració de la futura llei que ha de regular l'exercici de la prostitució (INT + BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 76 • IV • POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL • 20. HABITATGE > 42.000 nous habitatges protegits i 40.000 rehabilitats en quatre anys La nova política d’habitatge del Govern de la Generalitat permetrà augmentar la promoció d’habitatges protegits fins als 42.000, la meitat en règim de lloguer, i fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges durant quatre anys. Les noves actuacions també eviten l’especulació en aquest mercat, amb mesures com la qualificació de l’habitatge per 90 anys o les transmissions a través d’un registre únic que constituirà la Generalitat i que serà cogestionat amb els Ajuntaments. A més, d’acord amb el Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007, el Govern destina una mitjana de 100 milions d’euros l’any per fomentar la promoció i el lloguer de l’habitatge social (MAH). > 38.250 habitatges de protecció pública entre 2005 i 2008 de la promoció de sòl residencial El Programa del sòl 2005-2008 implica una inversió de 2.600 milions d’euros, dels quals 1.660 milions permetran activar 1.525 hectàrees de sòl residencial en els propers quatre anys per a la creació de 76.500 habitatges, 38.250 dels quals seran de protecció pública (PTO). > L’Incasòl construeix el doble de pisos de l’anterior legislatura El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Incasòl, ja ha construït o té en projecte 8.212 pisos de protecció oficial, 2.000 dels quals ja estan en construcció, fet que significa doblar la xifra del període 2002-2003, en què es van fer 4.914 vivendes. La meitat de les promocions seran de lloguer. Això ha estat possible, entre d’altres factors, a l’augment d’un 46% del pressupost de la Secretaria d’Habitatge (PTO + MAH). > 95 milions d’euros per a la rehabilitació d’habitatges i promoció d’habitatges de lloguer El Govern, en un any, ha pagat subvencions acumulades i endarrerides a prop de 50.000 famílies, per a obres de rehabilitació d’habitatges, i a empreses, per a promocions de lloguer, per un import global de 95 milions d’euros. Això permet preveure que l’any 2005 es podria cancel·lar la pràctica totalitat de deutes que l’anterior Govern havia contret en més de deu anys de recepció de sol·licituds sense suficient dotació pressupostària (MAH). > La Generalitat proporcionarà habitatge a 4.500 joves El 2005 la Secretaria General de Joventut va promoure 15 Borses Joves d’Habitatge amb l’objectiu d’afavorir l’accés dels joves a l’habitatge de lloguer. Amb aquestes, ja són 33 les Borses Joves d’Habitatge que hi ha a Catalunya, a través de les quals s’haurà proporcionat allotjament a més de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 77 4.500 joves els anys 2004 i 2005. Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de les polítiques de Joventut que el Govern va posar en marxa a principis de l’any passat i que recull 36 programes adreçats a joves en matèria d’emancipació i participació. Enguany el pressupost és de gairebé dos milions d’euros, un 17% més que el 2005, i es posarà en marxa el programa “Préstecs per l’emancipació”, que consisteix a oferir crèdits a baix interès pel jovent per facilitar la creació d’una empresa pròpia, finançar l’ampliació dels estudis universitaris i per la primera instal·lació a l’habitatge de lloguer o de compra. Continua el desplegament territorial de la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge, a les quals destinarà més d’un milió d’euros, i s’impusaran les Oficines Joves de Treball, que faran d’intermediaris entre els joves i el món del treball (PRE + MAH). > La Llei d’Urbanisme fomenta l’habitatge assequible El 2004 es va aprovar la llei que modifica i completa la Llei d’Urbanisme, per fomentar l’accés de la població a l’habitatge, la sostenibilitat en l’ús del territori i l’autonomia local. La nova llei estableix mesures per potenciar que hi hagi sòl per construir habitatge protegit i preveu que els plans d’ordenació urbanística municipal incloguin una memòria social. Està previst que ben aviat s’enllesteixi el reglament de la nova Llei d’Urbanisme, per tal de completar l’ordenament jurídic aplicable en aquesta matèria (PTO). > Creació de l’habitatge a preu concertat La Generalitat ha definit la nova figura de l’habitatge a preu concertat, com una línia d’oferta amb un preu intermedi entre l’habitatge protegit i els preus mitjans dels habitatges del mercat lliure, adreçada especialment als sectors que no poden ser beneficiaris de la protecció oficial ni poden accedir a l’habitatge lliure (MAH). > Presentat l’esborrany de la futura Llei de l’habitatge La futura Llei de l’habitatge permetrà afrontar de manera global, per primera vegada, tot aquells aspectes que garanteixin l’accés a l’habitatge, com ara la construcció, promoció, gestió, habitabilitat, conservació i rehabilitació, i les garanties als consumidors. Té en compte noves realitats en matèria d’habitatge, com ara l’assetjament immobiliari i la sobreocupació i crea un Registre Únic de Sol·licitants d'Habitatges Protegits a Catalunya. L’objectiu del Govern, que va presentar l’esborrany el 24 d’octubre passat, és que la llei la base d’un Pacte nacional pel dret a l’habitatge que ha de comptar amb la participació de tots els agents interessats. Paral·lelament serà aprovada pel Govern i iniciarà els tràmits parlamentaris el primer trimestres de 2006 (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 78 > Foment dels habitatges sostenibles i del lloguer social Una altra novetat de la política d’habitatge és el foment de la sostenibilitat en els habitatges protegits. Per això, la Generalitat aportarà 1.500 euros addicionals per a cada habitatge a aquelles promocions que fomentin l’ús racional i sostenible dels recursos. També s’ha constituït la Xarxa Catalana de Mediació per a l’Habitatge, amb la participació d’agents públics, privats i ONG per promoure el lloguer i la rehabilitació, que oferirà un sistema d’avals que permeti generar confiança entre els propietaris i faciliti l’accés a l’habitatge als sectors més desafavorits i als joves. Enguany es signaran convenis amb 45 municipis per a la constitució de Borses de Mediació Social (MAH). > Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel El Govern va aprovar un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats pels despreniments del Carmel, a Barcelona. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava 10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda, el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit el segon trimestre d’aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres. A més, el Govern va declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (PTO). > El Govern encara la solució a l’esfondrament del barri de l’Estació de Sallent Des de fa més d’un any, el Govern ha treballat per resoldre una situació pendent des de 1995, que afectava unes 333 llars del barri de l’Estació de Sallent. El mes de desembre el Govern va signar amb l'Associació de Veïns del Barri de l'Estació i l'Ajuntament, un conveni, dotat amb un import de 14 milions, que beneficiarà 172 propietaris d’habitatges deteriorats per l’esfondrament del sòl. Fins ara, s’han reallotjat els veïns de 60 llars afectades, s'han enderrocat 108 habitatges afectats i s’ha elaborat un pla d’emergència en cas que sigui imprescindible l’evacuació, entre d’altres actuacions. El Govern preveu la construcció de nous habitatges de protecció oficial que garanteixin abans de 3 anys el reallotjament total del barri en el mateix municipi de Sallent i prosseguir en procés de negociació amb els 165 propietaris d’habitatges amb els qui encara està pendent el marc indemnitzatori i de solucions de reallotjaments futurs (MAH). > 80 oficines locals d’habitatge i una xarxa de mediació pel lloguer Una figura clau per desplegar el Pla per al Dret a l’Habitatge són les Oficines Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005. A hores d’ara ja hi ha 80 oficines, presents a totes les comarques �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 79 catalanes, on es centralitzen totes les gestions en aquesta matèria en cada municipi, i durant el 2006 està prevista la creació de 80 Oficines més. A més s’ha posat en marxa la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social, un sistema de mediació dirigit a les persones amb especial dificultat per signar un contracte d’arrendament en el mercat immobiliari, que pretén incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats (MAH). En els pròxims mesos... • Es continuarà aplicant i desenvolupant el Pla pel Dret a l’habitatge 20042007 (MAH). • Està previst lliurar al Parlament la Llei del Dret a l’Habitatge, en fase d’al·legacions a l’avantprojecte; la Llei de creació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Llei de reforma de l’Incasòl, d’acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 80 21. MEDI AMBIENT > Millora de la preservació del paisatge i del litoral El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que, per primera vegada, identifica aquest concepte com un recurs i un patrimoni, i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable i el sòl urbanitzable no delimitat situat dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden preservades 23.500 hectàrees de la costa catalana. Ja al desembre, el Parlament va aprovar la Llei de la informació cartogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la Llei de l’Institut Geològic de Catalunya, impulsades pel Govern. La primera posa els fonaments per elaborar tot el conjunt d’informacions de base que permetran disposar dels recursos cartogràfics digitalitzats que els ciutadans i les empreses necessitaran cada vegada més. També es va aprovar definitivament el pla director del sistema costaner per a sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest pla complementa el primer i estableix diferents graus de protecció a un àmbit de 650 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans (PTO). > La Xarxa Natura 2000 protegirà el 26,5% del territori de Catalunya El Govern de la Generalitat ha proposat el 26.7% del territori de Catalunya per incorporar-se a la xarxa d'espais naturals que impulsa la Comissió Europea, la xarxa Natura 2000. La Comissió xarxa Natura 2000 del Govern treballa per la delimitació d’aquestes zones (MAH). > Mesures excepcionals per afrontar la sequera i millorar la gestió de l’aigua El Govern ha aprovat aquest any un decret de mesures excepcionals en la utilització dels recursos hídrics per fer front a la situació de sequera i de reducció de les reserves d’aigua dels embassaments. Entre aquestes mesures hi ha la protecció dels embassaments més afectats i la reutilització d’aigües depurades per al reg agrícola (veure el capítol 9, “Agricultura i pesca”) o el de camps de golf. D’alta banda, l’1 d’abril d’enguany va entrar en vigor en nou cànon de l’aigua amb l’objectiu que els consumidors facin un ús més racional de l’aigua i canviar els hàbits de la ciutadania que la malgasten, que en surten penalitzats. També s’han inaugurat Estacions Depuradores d’Aigües Residuals als municipis de Begues (Baix Llobregat), Castellar de n’Hug (Berguedà) i a Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet (Maresme), Breda (La Selva) i el Pont de Vilomara (Bages) (MAH). > A punt les obres alternatives al PHN El Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge han signat els tres primers convenis de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional. Un dels convenis és per a les obres �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 81 alternatives al ramal nord del transvasament des de l’Ebre a Barcelona; el segon és per a les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera, que milloren l’abastament al Camp de Tarragona i el tercer per construir una xarxa d’abastament des de l’embassament de la Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. Les primeres 30 actuacions alternatives al PHN tenen un cost de 1.333 milions d’euros, dels qual 678 milions seran finançats pels Fons de Cohesió de la UE i 237 milions, pel Ministeri de Medi Ambient (MAH). > Accions per resoldre el problema històric de l’embassament de Flix Des de fa més d’un any, el Govern ha estat treballant per acotar i poder resoldre la problemàtica històrica d’acumulació de residus contaminants provinents d’Erkimia a l’embassament de Flix. Una de les principals fites ha estat destinar més fons del Pla hidrològic nacional per descontaminar el riu sense detreure’ls d’altres actuacions. A més, amb la instal·lació de l’estació de control automàtica (en continu i a temps real) a Flix, l’Agència Catalana de l’Aigua garanteix l’abastament d’aigua en quantitat i qualitat del riu Ebre per a tots els seus usos (MAH). > Pla ambiciós per reduir els residus municipals de cara al 2012 L’octubre passat va presentar-se el Pla d’Acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012. Aquesta pla desplega un nou model de gestió de la brossa fonamentat en la prevenció, la recollida selectiva i la recuperació dels materials continguts en la fracció restant, que és la part dels residus que no es recull selectivament. El Pla s’imposa l’objectiu d’aconseguir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica, i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics) i aconseguir que dos terços dels residus siguin reciclats (actualment només se’n recull selectivament el 25%). Finalment, el Pla obliga a la recollida selectiva de la matèria orgànica a tots els municipis i, per primer cop al nostre país, defineix les infraestructures de tractament de residus municipals necessàries a Catalunya: 108 instal·lacions, 53 de les quals són de nova construcció. Per a aquest 2006 el Govern destina 119 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 13% respecte l’any anterior. A més, els Hostalets de Pierola (Anoia) acollirà una nova planta de tractament de resta, el quart Ecoparc de Catalunya, amb capacitat de tractament de 300.000 tones anuals de brossa de municipis que ja han implantat la recollida de l’Anoia i del Baix Llobregat. El Govern finançarà amb 71,3 milions d’euros la seva construcció (MAH). > 19,5 milions d’euros als ajuntaments per millorar la gestió de la brossa El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinats 19,5 milions d’euros en ajuts als ajuntaments per promoure una gestió més sostenible dels residus municipals. Aquest import, que supera de 7 milions d’euros les ajudes atorgades el 2004 pel mateix concepte, inclou ajuts per a la recollida selectiva de la fracció orgànica o la clausura d’abocadors fora d’ús, entre d’altres (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 82 > 9 milions d’euros per impulsar la recollida dels residus orgànics a 200 municipis El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinat 9 milions d’euros en ajuts per a la recollida de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar 2,8 milions d’euros). Són més de 200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals totalment o parcialment (MAH). > 1.784 actuacions per al sanejament d’aigües residuals urbanes El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), aprovat el desembre, preveu 1.784 actuacions de construcció de noves instal·lacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua. El programa, que té un cost d’inversió de 876,2 milions d’euros, assegura l’acompliment de la Directiva marc de l’aigua i, per primera vegada, concreta les competències entre sanejament en baixa i sanejament en alta (MAH). > Protecció definitiva de Gallecs El Govern ha aprovat definitivament l’abril d’enguany el Pla director urbanístic del paratge de Gallecs situat a cavall del Vallès Oriental i l’Occidental i sobre set municipis. D’aquesta manera la Generalitat preserva i ordena definitivament aquest espai de 774 hectàrees d’alts valors paisatgístics i agrícoles i clou un conflicte iniciat ara fa 35 anys (PTO). En els pròxims mesos... • Actualització del Pla d’infraestructures per a la gestió dels residus i establiment del contracte-programa de l’Agència Catalana de l’Aigua (MAH). • Delimitació definitiva de l’espai d’interès natural i paratge natural d’interès nacional de Pinya de Rosa a Blanes i Lloret (MAH). • Ampliació dels límits del parc natural i zona perifèrica de Montserrat (MAH). • Creació dels parcs naturals de Montgrí-Medes-Aiguamolls del Baix Empordà i de Prades (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 83 • Plans presentats pendents de ser aprovats pel Govern: Pla General de Política Forestal 2005-2014, Pla de Cabals de manteniment dels rius i Pla territorial sectorial de connectors biològics de Catalunya. El Pla Director de Sostenibilitat del Litoral està pendent d’elaboració (MAH). • Elaboració i aprovació de noves lleis: Llei de Caça de Catalunya, Llei de protecció de la Biodiversitat, Llei d’ordenació sostenible de la pesca recreativa fluvial i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals a Catalunya, de la qual se n’ha redactat l’avantprojecte (MAH). • Inici de les obres alternatives als transvasament de l’Ebre (MAH). • Creació de l’Agència Catalana de la Natura. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 84 22. ENERGIA > El nou Pla de l’Energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies renovables i la qualitat del subministrament Finalment, després de dos mesos d’informació pública i debat ciutadà, el Govern va aprovar l’octubre passat el Pla de l’Energia 2006-2015. El pla inclou mesures per tal d’estalviar energia i recursos en els diferents sectors consumidors (transport, indústria, serveis, llars...), potenciar les energies renovables, disminuir la contaminació i millorar la seguretat energètica, amb inversions associades que arribaran als 9.955 milions d’euros. L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia final del 10,6% respecte a la tendència actual. El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% (2003) a l’11% el 2015. En aquell moment, es preveu que la distribució energètica sigui de 3.500 MW eòlics, 100 MW fotovoltaics, 1.250.00 m2 de solar tèrmica, 50 MW de solar termoelèctrica, 2.474,8 MW d’hidroelèctrica, 121,5 MW d’aprofitament elèctric de biogàs, 18% de biodièsel i 6% de bioetanol (com a biocombustibles), 306.600 tep (tones petroli) de biomassa llenyosa i 198.781 tep de residus renovables. El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears que passi del 55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de les nuclears l’any 2022 (TRI + MAH). > Primera plataforma d’intercanvi de drets d’emissió de CO2 El Departament d'Economia i Finances, l'empresa SENDECO2 i la Fundació Fòrum Ambiental han impulsat la creació de la primera plataforma d'intercanvi de drets d'emissió de CO2 de tot l'Estat espanyol. Aquesta borsa, que tindrà la seu a la ciutat de Barcelona, permetrà que les més de 1.000 empreses espanyoles afectades pel compliment del Protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les autoritzacions d'emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol d'acord amb el Pla Nacional d'Assignacions (ECF). > Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya El Govern ha posat en marxa el parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya. A més s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, quantitat fixada per a aquesta legislatura i que permetrà el subministrament d’electricitat eòlica per a 850.000 famílies. Fins al moment ja s’ha assolit el 87% del total (1.308 megawatts dels 1.500 previstos) (TRI + MAH). > Construcció de nous parcs eòlics Treball i Indústria va arribar a un consens amb les entitats promotores dels parcs eòlics, Red �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 85 Eléctrica, les companyies elèctriques i els municipis, que ha permès posar en marxa els parcs que estaven autoritzats, solucionant el problema dels punts d’evacuació de l’energia produïda. D’aquesta manera, Catalunya avança cap a l’objectiu europeu de produir un 12% de l’energia mitjançant fonts netes i renovables. Actualment, a Catalunya hi ha 8 parcs eòlics en servei que sumen una potència instal·lada de 144 MW, 2 parcs més en construcció -78 MW- i 35 projectes amb autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs eòlics de Serra del Tallat, Serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana, Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 KW instal·lats (TRI + MAH). > 2,1 milions d’euros per canviar calderes i calefactors amb 10 anys d’antiguitat El Pla “renova’t” amb una dotació de 2,1 milions d’euros permet als particulars la renovació de calderes i escalfadors a gas domèstics, que tinguin 10 o més anys d’antiguitat. Es concedeixen ajuts de 150 euros als usuaris que canvien les calderes i 60 euros als que substitueixen els escalfadors a gas. Es preveu la substitució de 12.000 equips vells i altres nous i més eficients (TRI). > Promoure l’estalvi de combustible en la conducció de vehicles La campanya “Cuida’m gastaré menys” facilita als usuaris consells pràctics que els permeten reduir el consum d’energia, fer un ús racional del vehicle i augmentar la seva seguretat en el vehicle. El vehicle privat consumeix el 15% del total de l’energia que es gasta a Catalunya. Aquests consells per practicar una conducció econòmica permeten estalviar entre un 15% i un 20% de combustible (TRI). > Augment d’un 16% de les ajudes per a l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables El 2005 les ajudes als projectes en matèria d’estalvi, eficiència energètica i aprofitament de recursos energètics renovables han crescut un 16% respecte a l’any 2004. L’augment respon al propòsit d’aplicar una política energètica basada en la racionalització de la utilització de l’energia i en la reducció de les emissions de diòxid de carboni i de gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al canvi climàtic (TRI). > 9 milions d’euros per reordenar les línies elèctriques a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès El Departament de Treball i Indústria, l’Ajuntament de Sant Cugat, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Endesa Distribució Elèctrica i Red Eléctrica Española han signat un conveni per reordenar les línies elèctriques d’alta tensió que transcorren per les zones urbanes de Valldoreix i el barri de Mirasol, al terme municipal de Sant Cugat, amb l’objectiu de minimitzar-ne les molèsties als ciutadans. La reordenació permetrà eliminar un tram de 4 quilòmetres de línia elèctrica. La compactació, el desplaçament i l'eliminació de línies són actuacions recollides al Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 86 En els pròxims mesos... • Inauguració de dos nous parcs eòlics a Tortosa, Baix Ebre (TRI). • Compactació, desplaçament i eliminació de línies elèctriques a les zones urbanes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 87 23. TRÀNSIT I TRANSPORT PÚBLIC > 58 radars per reduir els accidents de trànsit La continuació del Pla integral contra la velocitat excessiva s'ha materialitzat al llarg d’aquest any 2005 en la instal·lació de 44 noves cabines i 34 radars nous. Aquests, sumats als ja existents (36 cabines i 24 radars) suposen un total de 58 radars que de forma rotatòria s'ubicaran en 80 cabines repartides per la xarxa viària catalana. En el primer any d'aplicació del Pla integral contra la velocitat excessiva, en els trams sota control de radar s'ha reduït en un 33% el nombre d'accidents mortals. Pel que fa a les víctimes mortals i als ferits greus, la reducció ha estat també del 33%. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla de Seguretat Viària de Catalunya 2005-2007, que persegueix la reducció del nombre de víctimes mortals en accidents de trànsit (INT). > Impuls de l’eix ferroviari transversal d’ample internacional Catalunya tindrà eix ferroviari transversal, que connectarà Lleida i Girona, amb estacions en les principals ciutats de la Catalunya Central, en un termini de 15 o 20 anys. L’eix permetrà la creació de noves línies mixtes d’ample internacional per a trens de mercaderies i viatgers, cobrirà les necessitats creixents dels fluxos de viatgers i mercaderies i donarà cohesió a la mobilitat del conjunt del país. Aquesta no és una infraestructura més sinó que suposa la ruptura d’un model de país unipolar que concentra les infraestructures principals a la seva costa i, per tant, suposarà una possibilitat de creixement per a les ciutats que connectarà (PTO). > Entrada en funcionament de la línia de rodalies entre Mollet i El Papiol L’impuls del transport ferroviari entre les ciutats de la segona corona metropolitana va ser un dels compromisos adoptats pel Pacte del Tinell. En aquest marc, i tot i que sigui competència de Renfe, ha entrat en funcionament per a viatgers i de manera parcial la històrica línia de rodalies entre Mollet i El Papiol, fins ara exclusivament de mercaderies (PTO). > La futura Línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova amb Mataró La nova infraestructura unirà les ciutats de la segona corona metropolitana des de Vilanova i la Geltrú a Mataró en un recorregut de 106 km. La línia donarà servei a 25 estacions i a 870.000 habitants i es preveu que la utilitzin uns 16 milions de viatgers l’any. El desembre de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va presentar l’estudi de traçat d’una línia en què s’invertiran 1.227 milions d’euros. Aquesta línia facilita una comunicació en xarxa i contribuirà a dinamitzar la mobilitat de l’àrea metropolitana, afavorint l’ús del ferrocarril respecte el vehicle privat (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 88 > Prolongació de la Línia 2 del Metro de Barcelona Política Territorial i Obres Públiques ha fet públic l’estudi informatiu del futur perllongament de la Línia 2 del Metro de Barcelona. Es preveu que l’allargament doni servei a més de 15,5 milions de passatgers cada any i que les obres comencin el segon semestre de 2006. L’actuació preveu un termini d’execució d’uns 48 mesos (PTO). > La Generalitat es fa càrrec de la línia de tren Lleida-la Pobla de Segur Des de l’1 de gener de 2005 la Generalitat és propietària i té la competència total en la gestió de la línia ferroviària Lleida-la Pobla de Segur que el 2003 va tenir 117.000 viatgers. L’explotació depèn dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ha signat un acord amb Renfe pels primers anys. El Govern vol revitalitzar aquesta línia, tot millorant la infraestructura i augmentant el nombre d’usuaris. Aquest mes d’octubre ha iniciat la primera actuació per renovar el tram de Balaguer a la Pobla. A més a més, s’estudia allargar la línia fins a la Seu d’Urgell i Andorra, amb la intenció que transporti també mercaderies (PTO). > En marxa la futura Llei Ferroviària de Catalunya El Govern afronta per primera vegada i de manera global l’ordenació del sistema ferroviari català amb el nou Projecte de llei ferroviària de Catalunya, aprovat l’11 d’octubre passat, i pendent de ser tramitat al Parlament. La Generalitat s’ocuparà així de planificar l’estratègia, el desenvolupament i la construcció de noves infraestructures del sistema ferroviari català a través de l’empresa pública Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya). El nou projecte adapta la normativa catalana a les directrius europees i estatals, incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya i afirma la Generalitat com a autoritat ferroviària (PTO). > Creació dels Consorcis del Transport Públic de Lleida, Girona i Tarragona per disminuir l’ús del cotxe privat Tot seguint l’exemple de l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona han impulsat respectivament consorcis del mateix estil per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat. El Consorci del Camp de Tarragona ja és operatiu, i pel que fa als de Lleida i Girona, se n’ha acordat la constitució (PRE + PTO). > El nou Observatori de Seguretat Viària centralitzarà i analitzarà totes les dades de trànsit El nou Observatori Català de Seguretat Viària, creat el juliol de l’any passat, és una eina de seguiment i avaluació continua que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre el trànsit per ajudar a determinar amb més precisió les línies d’actuació (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Nou projecte de les obres de la L5 al barri del Carmel. Les obres es reprendran la primavera vinent (PTO). • Obres de millora en l’intercanviador FGC-Renfe a Martorell (PTO). • Aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya al Parlament (PTO). 89 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 90 24. POLÍTICA TERRITORIAL I INFRAESTRUCTURES > Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures catalanes en un horitzó de vint anys Per primera vegada, el Govern català ha realitzat un document que planifica de forma integrada totes les necessitats en les infraestructures catalanes, el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya (PITC), on es dibuixen les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb 800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la destinada a carreteres. El Pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous km d’autovies i l’increment de la qualitat de les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions d’euros fins a l’any 2006, dels qual més de 25.000 milions, un 68% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 a les carreteres (PTO). > La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris en procés de degradació El Parlament de Catalunya va aprovar el maig del 2004 la Llei de Millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, destinada a evitar la degradació de diversos barris de tot Catalunya. En aquest sentit, en les dues convocatòries d’ajuts resoltes fins ara s’han concedit 198 milions d’euros a 30 barris. La tercera convocatòria, amb ajuts que sumen 99 milions d’euros, es va obrir el febrer de 2006 i es preveu que les subvencions que beneficiaran una quinzena de projectes s’adjudiquin abans de l’estiu. Així, amb aquesta convocatòria s’hauran incorporat al Programa gairebé 45 barris d’arreu de Catalunya. El Govern preveu tancar la legislatura amb quatre convocatòries que hauran generat una inversió de 800 milions d’euros a uns 60 barris de Catalunya (PTO). > Generalitat i Estat invertiran més de 7.000 milions d’euros en set anys en obres prioritàries a les carreteres Un conveni signat entre les dues administracions preveu una inversió conjunta de 7.345 milions d’euros en els propers set anys en un centenar d’actuacions a les vies catalanes. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques invertirà 3.540 milions d’euros en 66 actuacions entre licitacions i inicis d’obres. Cal destacar-ne el desdoblament de l’Eix Transversal, la construcció de l’Eix del Llobregat, l’Eix diagonal, l’anella de les Gavarres, l’eix Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, VilanovaVilafranca, Vilafranca-Manresa, Reus-Alcover o l’autovia de la Conreria. Per part del Ministeri de Foment, la inversió prevista és de 3.805 milions d’euros per a l’autovia de l’A-14 entre Lleida i Alfarràs, l’A-2 entre Tordera i la frontera francesa, l’A-22 entre Lleida i Osca, l’A-26 entre Figueres i Besalú, l’A-27 entre Tarragona i Lleida, l’A-7 entre el límit de Castelló i Abrera, i la B-40 entre Abrera i Terrassa, entre d’altres (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 91 > Impuls a la planificació territorial de Catalunya: els primers plans a punt El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha promogut un dels impulsos més importants donats mai a la planificació territorial de Catalunya. En 48 mesos ha posat en marxa l’execució de 7 plans territorials d’arreu del país, previstos des de 1983 i encara no redactats, així com la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’únic vigent fins ara. S’ha emprès la redacció de 19 plans directors urbanístics i s’ha donat prioritat a aquells que comprenen zones sensibles, on les tensions d’ocupació de sòl són especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans és establir el sistema d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin a aquestes comarques. Els dos plans territorials dels quals s’ha presentat l’avantprojecte són el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i el de l’Empordà. El primer pretén assegurar les condicions de vida de tots els pobles pirinencs reforçant 12 ciutats i viles que actuaran com a pols prestadors de servei del territori. Pel que fa a l’Empordà, es regularà el creixement de les segones residències, es protegirà el sòl agrícola i el patrimoni ambiental, cultural i econòmic alhora que es promourà una racionalització de la xarxa viària millorant l'accessibilitat i la vertebració del territori. A més, el Govern ha iniciat els treballs del Pla Territorial del Camp de Tarragona (PTO). > Més de 100 obres a les carreteres Al llarg del 2004-2005 s’han dut a terme més d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes, entre les quals destaquen la nova carretera Vic-Olot, el soterrament de la ronda nord de Granollers, la cobertura de la Gran Via de Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de Lleida i la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell (PTO). > Modificació de la Llei de Carreteres per facilitar la construcció d’autovies El Parlament va aprovar el 26 de maig de 2005 un projecte de llei del Govern per modificar la Llei de Carreteres de 1993 per facilitar la construcció de noves autovies sense peatges directes. Amb el nou redactat es facilita la participació de les empreses privades en la construcció i explotació de carreteres a canvi d’un cànon que pagarà l’Administració, mitjançant el contracte de concessió de l’obra pública, alliberant així l’usuari del pagament de peatges. La normativa inclou ara que cada projecte tingui un estudi de viabilitat econòmica, social i ambiental, que se sotmetran a informació pública, com també passarà amb el redactat final. Els ens municipals podran incidir en les vies que transcorrin pels seus àmbits (PTO). > El 2008 s’obrirà l’aeroport de Lleida a Alguaire El municipi d’Alguaire és l’opció del Govern per a l’emplaçament de l’aeroport de Lleida. El desembre de 2005 va sortir a informació pública el Pla director de l’aeroport i es preveu que les obres s’enllesteixin al llarg del 2008. La ubicació s’ha triat pel seu àmbit territorial, urbà i mediambiental, la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 compatibilitat amb el sector agrícola i la disponibilitat d’accessos i comunicacions (PTO). > Inversió de 105 milions d’euros en els ports del litoral La Generalitat destinarà 105,7 milions d’euros a través del Pla d’Inversions de Ports 2005-2008 a l’optimització de les instal·lacions portuàries i a la protecció dels espais portuaris en els pròxims quatre anys. El Govern també dotarà 29 ports de Catalunya dels recursos necessaris per rebre i tractar les aigües residuals generades per les embarcacions (PRE + PTO). En els pròxims mesos... • Aprovació inicial dels Plans Territorials de les Comarques Centrals, de Ponent, de l’Alt Penedès i la Garrotxa (PTO). • Eix viari Reus-Alcover (desdoblament C-14) en fase de licitació, per un import de 65,9 milions d’euros. Està previst que s’acabi al desembre (PTO). • Sortida a informació pública de la Llei d’obra pública (PTO). • Aprovació definitiva del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, i el de l’Empordà (PTO). • Aprovació definitiva dels Plans Directors Urbanístics de la Vall d’en Bas i del Ges, de la Conca d’Òdena, del Pla de Bages, de la Plana de Vic i els de la Val d’Aran, la Cerdanya i el Pallars Sobirà (PTO). 92 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 93 �94 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Taula de codis departamentals Departament de la Presidència (inclou el conseller primer) PRE Departament de Relacions Institucionals i Participació REP Departament de Política Territorial i Obres Públiques PTO Departament de Justícia JUS Departament d'Interior INT Departament d'Economia i Finances ECF Departament de Governació i Administracions Públiques GAP Departament d'Educació EDC Departament de Cultura CLT Departament de Salut SLT Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ARP Departament de Treball i Indústria TRI Departament de Comerç, Turisme i Consum CTC Departament de Benestar i Família BEF Departament de Medi Ambient i Habitatge MAH Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació UNI �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 95 �96 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Índex per departaments Departament de la Presidència (PRE): 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 20, 24, 29, 36,39,40, 50,51, 59, 60,61, 62, 63, 64, 65, 67, 69, 72, 73, 74, 76, 78, 89, 93 Relacions Institucionals i Participació (REP): 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13 Política Territorial i Obres Públiques (PTO): 5, 26, 29, 77, 78, 79, 81, 83, 88, 89, 90, 91, 92, 93 Justícia (JUS): 7, 16, 17, 18, 29, 43, 58, 59, 62, 64, 73 Interior (INT): 29, 59, 75, 76, 88, 89 Economia i Finances (ECF): 7, 8, 9, 10, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 29, 39, 85, 86 Governació i Administracions Públiques (GAP): 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 29, 31, 57 Educació (EDC): 29, 37, 47, 48, 49, 50, 54, 63, 66, 72, 74 Cultura (CLT): 10, 14, 15, 40, 68, 69, 70, 71, 72 Salut (SLT): 23, 29, 39, 48, 52, 53, 54, 56, 60, 62, 67 Agricultura, Ramaderia i Pesca (ARP): 29, 42, 43, 44, 45, 54, 67 Treball i Indústria (TRI): 12, 20, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 39, 40, 48, 64, 65, 67, 85, 86, 87 Comerç, Turisme i Consum (CTC): 10, 20, 21, 23, 24, 33, 34, 35 Benestar i Família (BEF): 12, 29, 31, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 64, 66, 67, 76 Medi Ambient i Habitatge (MAH): 12, 38, 77, 78, 79, 80, 82, 83, 84, 85, 86 Universitats, Recerca i Societat de la Informació (UNI): 29, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 49, 50, 53, 73, 81 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Síntesi de l'acció de govern 2004-2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de Comunicació. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-31 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Acció política Model social Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull les principals actuacions entre 2004 i 2006 del govern presidit per Pasqual Maragall. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes http://78.47.125.110/files/original/29/2717/Governs_Generalitat_de_Pasqual_Maragall.pdf aa7f919657cafe386b6c18d74fa3392d PDF Text Text Governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall com a president 2003 Antoni Siurana i Zaragoza Carles Solà i Ferrando Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Caterina Mieras i Barceló Salvador Milà i Solsona Josep-Lluís Carod-Rovira Joan Carretero i Grau Antoni Castells i Oliveres Pere Esteve i Abad Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Josep Maria Rañé i Blasco Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Presidència Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Educació Treball i Indústria Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Consellera Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Conseller Primer Treball i Indústria Educació Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Consellera Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Conseller en Cap Treball i Indústria Educació Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques 2004 (Març) Antoni Siurana i Zaragoza Carles Solà i Ferrando Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Caterina Mieras i Barceló Salvador Milà i Solsona Joan Carretero i Grau Antoni Castells i Oliveres Pere Esteve i Abad Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Josep Maria Rañé i Blasco Marta Cid i Pañella 2004 (Novembre) Antoni Siurana i Zaragoza Carles Solà i Ferrando Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Caterina Mieras i Barceló Salvador Milà i Solsona Joan Carretero i Grau Antoni Castells i Oliveres Josep Huguet i Biosca Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Josep Maria Rañé i Blasco Marta Cid i Pañella 2006 (25 abril) Jordi William Carnes i Ayats Manuel Balcells i Díaz Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras 1 �Ferran Mascarell i Canalda Francesc Baltasar i Albesa Xavier Vendrell i Segura Antoni Castells i Oliveres Josep Huguet i Biosca Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Jordi Valls i Riera Marta Cid i Pañella Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Consellera Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Conseller en Cap Treball i Indústria Educació Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Agricultura, Ramaderia i Pesca Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Salut Benestar i Família Treball i Indústria Educació i Universitats 2006 (16 maig) Jordi William Carnes i Ayats Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Ferran Mascarell i Canalda Francesc Baltasar i Albesa Xavier Sabaté i Ibarz Antoni Castells i Oliveres Marina Geli i Fàbrega Carme Figueras i Siñol Jordi Valls i Riera Joan Manuel del Pozo i Àlvarez 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Llistat dels membres dels governs de la Generalitat amb Pasqual Maragall de president Creator An entity primarily responsible for making the resource Arxiu Digital Pasqual Maragall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Consellers Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Llistat amb els noms i composició dels membres dels governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall de president. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes http://78.47.125.110/files/original/29/2694/viatges_internacionals_2006.pdf b2187491ac4742ec0d8e56fe1ffc64d3 PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2006 MARROC RABAT, CASABLANCA 16 i 17 de gener Dinar oficial de celebració de la missió empresarial ofert per la regió de Rabat-Salé Trobada privada dels Presidents dels 4 Motors per Europa Sessió inaugural de la Conferència Plenària dels 4 Motors per Europa Sopar de gala ofert per les autoritats marroquines Trobada amb la premsa i traspàs de la presidència al president Queyranne Inauguració II Fòrum Econòmic Catalunya-Marroc BÈLGICA BRUSSEL·LES 7 i 8 de febrer Recepció d'Any Nou a Brussel·les Reunió amb el Joaquín Almunia, Comissari d'Economia i Afers Monetaris Reunió amb Janez Potocnik, Comissari de Ciència i recerca Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea Reunió amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu Reunió amb Javier Solana, Alt Comissionat de la PESC Trobada amb Yves Leterme, ministre-president de Flandes Reunió amb Eneko Landaburu, DG de Relacions Exteriors de la Comissió Europea FRANÇA TOULOUSE 10 de febrer Dinar dels Presidents de l'Euroregió Trobada dels Presidents de Regió i els presidents de les Cambres de Comerç Debat-taula rodona dels Presidents amb els mitjans de comunicació EUA NOVA YORK 21, 22 i 23 de febrer Visita a les instal·lacions del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center Seminari amb els estudiants del programa d'estudis urbans de la New School: "From the Barcelona Model to the Catalonia Project" Trobada amb Arjun Appadurai, provost de la New School Entrevista amb Kofi Annan, secretari general de l'ONU Trobada amb Emily Rafferty, presidenta del Metropolitan Museum de Nova York. Anunci de l'exposició sobre Barcelona i la Modernitat l'any 2007 Recepció a la residència de l'ambaixador d'Espanya davant les NNUU Recepció amb els membres del Catalan Institute of America Visita als arxius de la Brigada Lincoln. Acord per fundar un Catalan Center. Trobada amb Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, ambaixador d'Espanya davant les NNUU Entrevista amb Eveline Herfkens, coordinadora executiva de la Campanya del Mil·leni Visita al Laboratori Thomas J. Watson d'IBM Trobada amb científics i responsables de la política d'estímul a la innovació tecnològica de Nova York a la New York Academy of Sciences Conferència sobre el moment actual a Catalunya al King Juan Carlos I Centre de la NYU Visita a l’exposició sobre Goya a la Frick Collection Sopar ofert pel President de la Generalitat a la Galeria Salander O'Reilly de Nova York Visita a l'exposició "On site: new architecture in Spain" del MOMA Visita a les oficines del COPCA-CIDEM Visita a la seu de Hewlet-Packard a Manhattan i videoconferència BRASIL SAO FÉLIX DO ARAGUAIA 9 de març Acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga 1 �XILE SANTIAGO DE XILE, VALPARAISO, VIÑA DEL MAR 11, 12 i 13 de març Visita a Isla Negra Presentació artística oferta per la Presidenta Bachelet Cerimònia de "Transmisión del mando Presidencial" a Michelle Bachelet Dinar privat amb Isabel Allende Sopar ofert pel MHP amb motiu del centenari del Casal Català de Santiago Visita al Museu de la Solidaridad Salvador Allende Visita al Cementiri de Santiago i ofrena al mural les víctimes de la dictadura Trobada de la presidenta Bachelet amb els convidats especials al Palacio de la Moneda Recepció oferta per la presidenta Bachelet a les delegacions i convidats especials Visita al Centre Català de Santiago de Xile Visita a les instal·lacions de la CEPAL i esmorzar amb José Luís Machinea Acte acadèmic d'imposició al MHP de la medalla rectoral de la Universitat de Xile ITALIA ROMA 27 setembre Dinar privat amb Romano Prodi Signatura d'un conveni amb la FAO BÈLGICA BRUSSEL·LES 3 i 4 d’octubre Conferència-sopar del MHP "20 anys de Catalunya a Europa" Esmorzar amb Javier Solana Visita a les oficines de la Delegació/PCPE, Turisme de Catalunya, ICIC i COPCA FRANÇA PARÍS 11 d’octubre Signatura del Memoràndum d'entesa entre Catalunya i la UNESCO Dinar amb periodistes i personalitats polítiques Visita al Museu Jeu de Paume i trobada amb Marta Gili Sopar privat a casa de Montserrat Casals, amb Jorge Semprún Entrevista amb Jacques Delors SENEGAL Del 5 al 9 de novembre de 2006 Visita al projecte de recursos hidràulics de l'entitat ACPP a Siganar Visita a una granja-escola de gallines a Mlomp Benviguda amb les autoritats locals a Ziguinchor Visita al Centre de Salut de l’Assemblea de Cooperació per la Pau a Oussouye Dinar amb entitats de Velingara Entrevista amb Abdou Malal Diop, ministre de Senegalesos a l'Exterior Entrevista amb Macky Sall, primer ministre de Senegal Dinar amb Fernando Morán Calvo-Sotelo, ambaixador d'Espanya a Senegal Reunió amb ONG's catalanes a Dakar Entrevista amb Abdoulaya Wade, president de la República del Senegal 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2006. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes http://78.47.125.110/files/original/29/2693/20060907_decret_convocatoria_eleccions.pdf 47b413ad64b861404961e50279487d8f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource DECRET 340/2006, de 7 de setembre, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Decret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Autonomia Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document amb el decret signat per Pasqual Maragall. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació http://78.47.125.110/files/original/29/2689/Foto_Oficial_Nou_Govern_JB_16-5-06.jpeg ff60ac5277f23dc90d5bdb5ec836afd1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpeg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 2400x1599 px, 300 dpi, 596 kb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia oficial del nou govern, després de la sortida d'ERC Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpeg Subject The topic of the resource Govern Consellers President de la Catalunya. Generalitat Catalunya. Generalitat Description An account of the resource D'esquerra a dreta: - a dalt: F. Baltasar, J. Valls, M. Geli, JM. del Pozo, F. Mascarell, JW. Carnes, P. Figueras, E. Maragall. - a baix: A. Castells, JM. Vallès, J. Nadal, P. Maragall, J. Saura, M. Tura, X. Sabaté. Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/29/2688/Nou_membres_Govern.jpeg c6af7e531ba742c0b5e0954842657fd4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 2717x1795 px Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia dels nous consellers amb el Conseller Primer Bargalló i el President Maragall, a la remodelació del govern d'abril 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Govern Consellers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource D'esquerra a dreta: Jordi Valls i Riera, Manuel Balcells i Díaz, Xavier Vendrell i Segura, Josep Bargalló i Valls, Pasqual Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi William Carnes i Ayats, i Francesc Baltasar i Albesa, Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/29/2687/Foto_1r_Govern_Maragall_JB.jpg 1ce651426b99d708cb2adfbdf509cba7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 2000x1312 px Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia del primer govern Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Govern Maragall Mira, Pasqual, 1941- Consellers President de la Catalunya. Generalitat Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Fotografia al Pati dels Tarongers del president i consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya. D'esquerra a dreta: - a dalt: Salvador Milà, Pere Esteve, Antoni Siurana, Caterina Mieras, Marina Geli, Josep Maria Rañé, Anna Simó. - a baix: Joan Carretero, Montserrat Tura, Joaquim Nadal, Josep Lluís Carod-Rovira, Pasqual Maragall, Joan Saura, Josep Maria Vallès, Antoni Castells, Josep Bargalló. Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-22 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya Fotografies