1 10 6 http://78.47.125.110/files/original/31/949/Carta_MiterrandF_1995.pdf b3677df325ca0fb69d2bbe2eaf16b9f9 PDF Text Text }r1 aM? GSSJU^^ f.f-• J \:ALCALDE DE BARCELONA Barcelone, le 20 avril 1995 M. François Mitterrand Président de la République Française Paris France Cher Président, J'ai un très vif souvenir des rencontres que vous avez eu la gentillesse de me concéder. A l'Elysée, à Barcelone lors de votre visite présidentielle accompagné de Lionel Jospin, à Barcelone à nouveau pour l'ouverture des Jeux Olympiques, à Cèret quand vous avez ouvert la deuxième phase du merveilleux musée (qui abrite une peinture de mon oncle Joseph) et à Strasbourg lors de votre éblouissant discours adressé aux Etats Généraux des Communes et Régions d'Europe que je préside modestement ("est-il nécessaire qu'une guerre cruelle arrive à nouveau pour que nous, européens, sachons exactement la valeur de ce que nous avons aujourd'hui: la paix, la stabilité, la croissance, l'amitié?" "Faut-il une guerre pour que la jeunesse qui n'en a pas connue sache la valeur de la paix?"). Il faut institutionnaliser l'Europe, vous aviez dit. Et tous, droite et gauche, est et ouest, communes et régions, vous ont acclamé. Tous étaient conscients du fait qu'à travers vous, ce doux jour d'automne à Strasbourg, c'était la France qui s'exprimait. La France qui adressait des mots de sagesse à l'Allemagne voisine et à l'Europe toute entière. Et nous étions rassurés, réconfortés en notre foi européenne. Mais vous nous aviez dit aussi que l'Europe devait être proche, que c'était à nous, maires et présidents' régionaux, conseillers municipaux et régionaux, ministres de Lànder, de garantir la proximité de l'Europe. Tout à coup le souvenir m'est venu à l'esprit d'un jour gris du mois d'octobre 1959. J'ai 18 ans et je passe ce mois à Paris, 2 bis Av. de Ségur. Un meeting à Maubert-Mutualité m'attire. C'est le PSA de Depreux qui s'exprime et vous en êtes l'invité attendu. Je découvre le discours politique, l'art oratoire politique, 20 ans après la déclaration du silence en Espagne et tout juste au moment où une nouvelle génération envahit les universités et s'oriente vers la gauche. C'est la gauche qui amènera la démocratie en Espagne, au Portugal et en Grèce, qu'on le veuille ou non. Mais cette gauche méditerranéenne avait grandi en regardant la France et la gauche française. A L C A L D TA" R e g i s t r e de S o r t i d a Plaça Sant Jaume. I 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 2 5 ABR. 1995 N« ¿fcfr.l-. �L'ALCALDE DE BARCELONA Voilà pourquoi, quand en 1981 votre tour est arrivé, tous les postes de télévision de la gauche méditerranéenne se sont branchés sur Paris. J'ai acheté une antenne orientée vers la France dans ma maison de campagne à l'Empordà, tout près des Albères et du Perthus. Et le jour venu, à huit heures précises, nous vous avons vu accéder à la plus haute responsabilité de la République. Un an après, Felipe Gonzalez est "arrivé au pouvoir", comme on dit encore en Espagne. La même année, le 2 décembre, je suis devenu maire de Barcelone. Nous sommes en 1995, votre présidence s'achève avec des épreuves de lucidité et courage qui vont au delà de ce que l'on ait jamais vu et qui nous redonnent un sens de l'histoire parmi une guerre civile, politique, qui éclate partout contre la politique elle-même, contre le système. Je suis sûr que la proximité peut nous aider à nous retrouver le chemin du futur, pourvu qu'il y ait des lumières dans l'horizon, comme celles de votre sagesse, qui nous disent d'où venons-nous. Mais je me demande si la France entamera vraiment le discours de la proximité, de la subsidiante. Elle qui nous a montré la valeur de la distance, de l'uniformité, des droits de l'homme égal et non pas ceux de la diversité; la valeur des principes par rapport à celle des sentiments - qui finalement ont dominé à plaisir le siècle torturé qui s'achève. Voici pourquoi je vous demande encore: est-il possible d'imaginer un futur où, partant du concret, du réel, du proche, des sentiments - et non de la raison - on puisse finalement arriver à l'universel et au raisonnable? Est-ce que tout ce que la globalisation de nos vies nous annonce comme possible - la fraternité, la connaissance des autres, l'amitié, la coexistence internationale - est vraiment probable? Pour quand? Quel sera le rôle de l'Europe dans ce cadre? La gauche se doit de poser de telles interrogations. Elle a toujours été, surtout, le parti des interrogations et non celui des assurances. Votre longue expérience politique a donné des réponses à beaucoup de ces interrogations, mais j'aimerais, vivement, avoir l'occasion de connaître votre avis sur les questions que j'ai osé vous poser. Très sincèrement à vous, Pasqual Maragall Maire de Barcelone Plaça Sani Jaume, 1 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 Fax 34-3-317 01 39 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Mitterrand, François, 1916-1996 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa Subject The topic of the resource Europa Subsidiarietat Description An account of the resource 2 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa, sobre els reptes europeus del moment. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència http://78.47.125.110/files/original/31/950/Carta_GonzalezF_1995.pdf 72a84e754dd3e5fbc78de8126a78ed0e PDF Text Text ������ Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. González Márquez, Felipe, 1942- Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Felipe González Márquez, president del Govern d'Espanya Subject The topic of the resource Europa Espanya Catalunya Territoris Description An account of the resource 6 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, al president del Govern d'Espanya, Felipe González, sobre els reptes del moment a Espanya i Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència http://78.47.125.110/files/original/31/951/Carta_HavelV_1995.pdf 1bce2c6245d2c98dedac0e7a8ff59085 PDF Text Text 12 de maig de 1995 Sr. Vaclav HAVEL President PRAGA Benvolgut President, Em va agradar la manera com vau contar la història del vostre país i de la vostra consciència ahir al Palau de la Generalitat. I especialment l'escenificació que vau fer d'una simple pregunta i una simple resposta, durant quaranta minuts: "Ha de seguir un polític el seu primer instint, s'entén la primera reacció de la seva consciència?". "Sí". Perquè la història està caracteritzada pel que els científics anomenen singularitat i per tant no és assajable ni repetible, no té temps condicional, no se sap mai què hagués succeït si no s'hagués pres tal o tal altre decisió -el que nosaltres ara sabem que va succeir després de la decisió que pretenem jutjar quan ens preguntem: "hagués fet jo el mateix que va fer X quan va decidir Y per estalviar al seu país un bany de sang, a canvi d'una cessió parcial de la seva llibertat?". Per tant, val més seguir els dictats de la pròpia consciència. "Probablement -vau dirjo no hagués cedit, però no n'estic ben cert, perquè si ho dic ara és perquè sé el que va succeir després, i X no ho sabia". Dues observacions us voldria fer. (1) El que dóna valor a la vostra posició és que la decisió que "probablement" hauríeu pres en el lloc d'X és una decisió valenta i arriscada per part d'una persona sensible, és a dir, per part d'una persona que ens demostra amb el seu raonament que pateix pels efectes de la seva decisió. (2) No és segur que tots els que probablement haurien pres la mateixa decisió mereixin una admiració semblant, perquè en el seu cas la mateixa decisió podria venir dictada per sentiments menys nobles i considerats. El coratge insensible pot produir les mateixes decisions que el coratge ètic -i no mereix la mateixa admiració, en tot cas un modest reconeixement dels seus efectes positius, suposant que aquests es poguessin comparar amb els que s'haguessin derivat d'una decisió diferent. �Vaig sentir una fiblada al cor quan vau dir que X era Benes al 1938 i al 1948, però no solament Benes sinó també, em va semblar entendre, Dubcek al 1968. A Dubcek el vaig conèixer a Barcelona el 1991, quan li van donar el premi Comín: vam dinar al Club Marítim amb ell, la Ma. Lluïsa Oliveres -vídua d'Alfons Comín, un cristià socialista primer i comunista després- i Gregorio López Raimundo, l'antic segcretari general del seu partit. Crec que al dia següent ens vam banyar plegats a la Mar Bella. El vaig veure també dos cops a Praga, la darrera al 1992, essent el President amargat i irònic de l'Assemblea constituent Txecoslovaca, just uns dies abans del trencament de la República en dos. "És curiós -ens va dir a la Diana i a mi dinant a Praga- perquè jo vull salvar la República i ells -els diputats- no; però sempre n'hi ha un que riu al final de la sessió: o ells o jo, mai tots dos". Em va recordar el vostre soldat Svejk i els seus adagis desproveïts sempre d'esperança, profundament desencantats i autocrítics. Era un home passat de moda, tant en el seu vestit de bany com en el format del seu raonament feixuc i, malgrat tot, comunista. Però no estic segur que la qualitat del seu coratge fos diferent del que vós considereu ètic i jo admirable: la sensibilitat hi era, tot i que expressada d'una manera poc poètica. Honestament us dic que als meus amics que es van fer comunistes, a Barcelona, els anys 60, no els retrec res, a part de la raó que pretenien tenir sempre, i no tenien. El comunisme d'aquí era molt més semblant a la dissidència txeca que al govern txec d'aleshores. És la situació que fa les actituds, i no les ideologies. Em va saber greu quan els vostres col·laboradors em van dir aquell dia que no us enteníeu. Si no recordo malament, perquè Dubcek jugava, en certa forma, la carta d'un cert nacionalisme eslovac, tot i manifestar-se unitarista. Al cap i a la fi era de Bratislava! Parlant de vestits de bany, aquí es va fer famós el de Hrabal. Quan va venir a Barcelona, convidat per l'Andreu Teixidor, d'Edicions Destino, va deixar el gat a l'escala del jardinet de casa seva. Quan va tornar a Praga, després de passar un fred d'hivern de tramuntana a Cadaqués i aquí mateix a Barcelona, el gat havia guillat. En el fons havia vingut perquè alguns amics l'havien convençut que a Barcelona feia un temps fantàstic, primaveral. "Sort que m'havia endut el vestit de bany!" concloïa amb ironia en tornar a casa. En canvi Kundera, quin home il·lusionat! No sé quin dels dos, Hrabal o ell, transmet millor la seducció de la Praga, la ciutat d'Europa que més m'agrada. M'agrada tant �que li tinc por: vam respirar quan vam saber que Praga aspirava a la capitalitat cultural europea del 2000. Nosaltres vam triar el 2001. Espero que guanyarem tots dos, Praga el 2000 i Barcelona el 2001. El que és clar és que Kundera no està mancat d'esperances, malgrat els títols de les seves novel·les, perquè en una entrevista de fa un any o un any i mig, a "El País", deia (1) que el nacionalisme era condemnable i perillós i (2) que ell li devia tot a França. Per mantenir dues conviccions tan asimètriques cal probablement ser un gran optimista. Deixeu-me dir-vos perquè em sembla que m'agrada Praga. Hi he pensat molt. Ja sé que explicar perquè un s'estima la dona que s'estima és com impúdic, i amb les ciutats passa una mica igual. Però.... Praga té dues visions. Dintre la Praga gòtica, barroca i modernista n'hi ha una. Dalt al castell n'hi ha una altra, que domina la primera. I a les ciutats els agrada veure's, com en un mirall. A Edimburg passa un xic el mateix: la visió de la ciutat del XIX (Queen's Street, Prince's Street) des del castell i la Scottish Mile és el que un necessita per reblar el clau de la fascinació que produeixen tant el centre "modern" com el turó medieval. Potser la transició d'un segle a un altre és més fastuosa que mai al Pont Carles de Praga. * * * No tenim sort amb les vostres visites a Barcelona. El primer cop -m'havíeu fet dir que volíeu prendre una canya de cervesa a la plaça Reial, sense protocol- us van dur fortament escortat des de la Sagrada Família a la Pedrera, i allà us van fer pujar al terrat -a vós que teniu vertigen. Sortint, em vaig ficar en el vostre cotxe i el vaig obligar a parar a la Via Laietana, arran de la plaça de la Catedral. Era el dia de Santa Llúcia. No hi havia pensat. Passant per davant de la Santa el cacau era formidable. En arribar al Saló de Cent, vau dir una frase memorable: Europa és un seguit de ciutats i catedrals. Aquest cop l'escapada no va ser molt més reeixida. Vam prendre una cervesa, sí, a la Plaça de Sant Josep Oriol i vam veure la placeta del Pi, però sempre rodejats de 10/15 fotògrafs: ells ens veien però nosaltres no veiem res. Vam parlar de Catalunya Segle XXI, inspirada en bona part en els vostres escrits "Words on words" i "At �Home" ("Catalunya com a àgora i no com a temple", que va dir l'Antoni Puigverd) i em vau dir la vostra simpatia per la idea. Espero que ens vindreu a parlar a fi d'any. La idea de reguanyar els conceptes universals a partir de la vida i del lloc on som i on pertanyem, com una pertinença més, però més ampla, és molt la vostra. Vam parlar del Castell de Praga: un dia a Praga me n'havíeu fet patró. Us vaig enviar l'Oriol Bohigas i l'hoteler Escarré per a la rehabilitació però no se'n van sortir. I "Iniciatives Praga" l'empresa que vam crear amb Francesc Raventós i l'exAlcalde Kondr, tampoc no ha tirat endavant, encara. Tot arribarà. Torno al vostre pensament del principi. Jo el diria d'una altra manera: com que no sabem el que passarà quan decidim, decidim tancant els ulls i orientats per la nostra intuïció moral. Després el temps ens condemnarà o dirà que teníem raó. Les vostres paraules i les de von Weizsacker, explicant el desastre del Tractat de Versalles, van reconstruir els debats morals més profunds de l'Europa d'aquest segle. Convenia que els nostres nacionalistes us sentissin. La relació entre moral i política s'enterboleix quan les ideologies són massa fortes. Cordialment, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Havel, Václav Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Václav Havel, president de la República Txeca Subject The topic of the resource Europa Identitat col·lectiva Description An account of the resource 4 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, enviada al president de la República Txeca, Václav Havel, sobre Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència http://78.47.125.110/files/original/31/1069/19870102d_00185.pdf 04a058df1cf18437cff8aedf632569cc PDF Text Text , . .^..,^^^ *,a^► Ajuntament de Barcelona MENSAJE DEL ALCALDE DE BARCELONA, EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL AL EXCMO. SRL ETSUZO TSUJI, ALCALDE DE AZUCHI Excmo. Sr. Alcalde: Con-motivo de la inauguración de la nueva plaza de Azuchi me es muy grato enviarle a Vd. y a todos sus conciudadanos un mensaje de felicitación en mi nombre y en el de toda la ciudad de Barcelona. Barcelona se une a la conmemoración de la misión de los Jóvenes Legados de Tensho, cuya gesta histórica será perpetuada en el mural de la plaza. En esta ocasión en que recordamos el Renacimiento japonés que tuvo lugar hace más de cuatrocientos años gracias al intercambio entre Oriente y Occidente, quiero expresar mis votos el intercambio entre nuestros países, entre para nuestras sociedades. En este intercambio el papel de las ciudades ha de ser cada vez más import ante. Exp. 1.780/86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Barcelona y Azuchi pueden dar ejemplo estableciendo una fructífera cooperación cultural. Con el deseo de poder visitarles personalmente envío mi más cordial felicitación a la ciudad de Azuchi y a Vd., Sr. Alcalde. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3975 Title A name given to the resource Mensaje del Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall al Excm. Sr. Etsuzo Tsuji, Alcalde de Azuchi Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Territoris Azuchi Ciutats Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència http://78.47.125.110/files/original/31/1454/19950830d_00691_LD.pdf bd881b52b26fe8f989d579c4ab3d8c80 PDF Text Text (30/08/95) Rupia, 8-20 d'agost de 1991 Estimat President, L'octubre de 1985 vaig anar a Leningrad per segoq.a vegada, persignar l'agermanament entre aquesta ciutat i Barcelona. Un deis tres o quatre dies d'esta~a vaig passar-lo alllit, malalt, veient passar a gran velocitat els núvols que el vent sobre el Neva transf ortava cap a ponent. i No vaig perdre el temps del tot: amb aquella oc$ió insospitada per davant, vaig iniciar una llarga carta al President del Govem Espanyol i al PresideTt de la Generalitat ... que mai no vaig acabar. Dos anys després vaig posar el meu Gabinet a tretJallar sobre aquells papers. Tampoc no ens en vam sortir, tot i que l'esfon;:, com es veu més endavant,¡ no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes pluges han passat des d'aleshores. Barcelona va adonseguir el somni d'esdevenir capital del món per uns dies i es va posar a treballar com mai. Dues eleccions més van deixar el seu rastre d'emc ció, paraules creuades i canvis d'equip de govem. Els col·laboradors passen -alguns per sempre. La d4rrera elecció, totjust abans de l'estiu, obre el pasa un any decisiu pera la ciutat. No és un mal moment per tornar-ho a provar. Comencem no solament un any decisiu sinó tamb¿ un quadrienni sencer de govem municipal (19911995). Heus ací, dones, cls nostres projectes, la n< stra situació de partida, alió que ens manca i alió que podem oferir, cree, a Catalunya i Espanya. Al final n'hi faré un recordatori per tal que la le tura necessariament extensa d'aquestes lletres, si !'arriba afer en la calma de l'estiu o en el retoma l: taula plena de missatges, la faci sabent que no~ cal retenir-ne els detalls. .__ Li vull parlar (1) de l'esdeveniment olímpic del 2. (2) De la significació de Barcelona, del que volem ser. (3) De la Carta Municipal o Llei Espedial de la Ciutat. (4) Del Pla Estrategic Barcelona 2.000. (5) Inevitablement, deis diners. 1 (6) de la ~itat de Vida a la gran ciutat, aquesta assignatura eternament pendcnt de la classe política -quasi diri de l'establisJlmeot- davant deis ciutadans. Encara he de confessar-li, en comen9ar, l'admiració¡ sincera que Ji professo i el respecte i la solidaritat ' ALCAL DJA - pag. 1 - R•glstre de Sortfd J.t:fit~j --..:;:.:.;: .. " " ..... . �barrejats que guíen les mcvcs actituds amb voste, nés enlla de les coincidcncies i di-screpancies. En el President del Govern espanyol he apres a ~ro bar una persona que interpreta millor que ningú tota !'ambició i cautela de la meva generació. M'hi sento cordialment i intel·lectualment interpretat i amb mi, cree, milers i milers de ciutadans de Barcf lona de la meva gcneració i de les altres. Aixó és així, tot i que no és facil, a la Barcelona rgullosa i exigent d'avui, a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtfni r un respecte des del Sud de l'Ebre. 1 Al President de la Generalitat tots cls catalans e! \veiem -amb diferencies polítiques o sense- com la veu del país, el seu gest, la representació person4Iitzada de Catalunya, de la nostra intransigencia i flexibilitat, com l'interpret apassionat del nostre jmoment historie i el Prcsident de l'eclosió de la Generalitat com a lnstitució arnb tots els ets i uts, r spectada per tothom i envejada per molts. Adhuc aquells qui hem hagut de sofrir l'efecte am g d'actituds que li ha dictat ben certament el seu innat sentit de la gravetat de la própia cornesa his~órica, hern apres a admetre que la seva acritud té sempre una causa. Les paraules que segueixcn estan dictadcs, dones elegit, Qcl respecte profund que li mereix el desti inspira la missió que tots plcgats, del més alt fi.ns a dignament la humanitat i la natura que ens envolte juntament amb la il·lusió de !'alcalde novament 1atari d'aquesta carta, solament superat pe! que li més humil, servim amb bona fe: la de representar . *** (1) Els Jocs Olímpics L'organització deis Jocs Olímpics, com voste sap molt bé, es compasa per nosaltres de dos igualment importants: la infrastructura urbana i l"o9eració deis Jocs. elernent~ i Puc assegurar-li que els dos camps estan ben treballgts i que donaran el seu fruit l'estiu del 92. ,i Fa exactament dos anys vam acabar el període mésl dificil d'aquests treballs, el període 87-89, des de la nominació de Lausana, a finals del 86, a la qt$1 voste va contribuir personalment amb la seva presencia, i la dificil transformació del comite ~e candidatura en comite d'organització, fins 1' aparició, diría al carrer, en els espais públics, deis' primers resultats de la nostra tasca constructiva, inici ben dramatic per cert, com voste recordara. - pag. 2- ... �1 la carta d'identitat de Catalunya i la més bcn programada del nostre futur turístic de bon nivell. Els hotels estaran llestos i podran albergar a Caps ~'Estat i família olímpica estricta -si no passa res imprevisible. L'operació organitzativa esta en bones mans. També l'equilibri economic esta assegurat després de la darrera reunió de la Comissió Delegada, del 2< de julio!. El proper 17 de setembre aprovarem l'emissió de 19.000 milions. Caldra refors:ar els aspectes de relació internacio*al i seguretat, a !'entrada de l'any decisiu. També enfortir la relació amb els mitjans de comunicaciq, especialment les internacionals: les informacions sobre Barcelona es multiplicaran a partir d'ara, i no seran caritatives. A aquests aspectes penso dedicar-me personalme~ amb més intensitat a partir d'ara. Les obres estan ben seguides i segueixen els terminis. L'operació ttn si sortira bé: la informatica, la telecomunicació, la competició esportiva i la logística aniran perfec~ament. L'equip, repeteixo, és de primera qualitat i esta ben cohesionat. Té al capdavant un executiu ie xcelent i efectiu, Josep Miguel Abad, al qual no m'arrepentiré d'haver defensat en els moments de chsi. 1 Voldria assegurar al Prcsidcnt del Govern l'assumbció per part de I'Alcaldia-Presidencia del COOB de l'esperit que interpreto que es despren de les sfves paraules: seguretat corn a prioritat i treballar políticament i en els detalls per obtenir una imatge 1de país que es correspongui amb l'esforc; realitzat i )'enorme oportunitat histórica que tenim al davant. 1 La Presidencia de la Generalitat té un rol importa tt a jugar en aquest terreny, i jo li sol.licitaré una defínició específica deis movirnents i gestions a re Jitzar, per posar-me imrnediatament en línia amb els plantejaments que calgui desenvolupar. Catalunya no pot desaprotítar l'ocasió histórica que se li brinda també a ella de fer el que el passat no va permetre: explicar-se amb fets. Si Espanya pretén legítimament demostrar que h~ canviat tant com el món sospita, Catalunya vol mostrar-se al món com a nacionalitat amb totes les ~e la llei; Espanya no pQ1 ignorar-ho: ha d'ajudar. 1 El president de la Generalitat que sorgeixi de les crucial. roperes eleccions, insisteixo, hi tindra un paper Ell, rnés que ningú, ha de garantir i sera responsable que la sintonía domini en l'emissió dels missatges plurals que, com he dit, han de preveure'$. Fins ara, em permeto constatar, aquesta emissió ha estat irreprotxable tret d'excepcions que no han pogut deslluir la trajectoria general. ¡ Reitero la meva disponibilitat. durant els proper$ mesos. ~ acudir als requeriments que voste consideri convenients, i amb la freqüencia que cbnvingui, per anar mantenint aquesta trajectoria - pag. 4- �conjunta. Ningú més que nosaltrcs serem rcspons1bles del seu desenvolupament adequat. Perla meva part tinc plena consciencia que cal estar disposats als sacrificis que calguin i a esfor9os importants en aquesta línia. A aquestes paraules d'agost haig d'afegir, ja al fi(l.al d'aquest mes políticament revolucionari, que el que he dit fins aquí adquireix ara especial rcllevanf ia. No seria bo que s'escampés la impressió que <tlterem proccdiments per fets succeHs a la Unió Sovietica. Algunes de les propostes que he formulat fa temps, en cercles reduHs i discrets, sobre elements de pluralitat a les cerimonies d'inaugura~ió poden apareixer ara com una excessiva sensibilitat a fets exteriors. Tindrem ocasió de comentar ~uest aspecte amb el President del COI i amb voste mateix. Per altra banda, la situació internacional ha evolucionat de tal manera que els .Toes de Barcelona, ja des del principi pretendents a una aureola de fesfivitat del re-encontre a múltiple escala, es poden estar convertint en efecte en l'oportunitat que l'opipió pública internacional espera cada cop amb més ansietat per comprovar si en el món pesen més les¡formidables transformacions positives deis darrers anys o, les també impressionants dificultats, diferincies i obstacles economics, polítics i ideologics que s'hi oposen. 1 Excuseu-me la petulancia. Cree que les coses dJ manera realista són així, que no es tracta d'una exageració. 1 n! La veritat és que, per últim, tot plegat no ens les coses més facils sinó més difícils. Tant en 1 l'aspecte de la seguretat, comen el del protocol i eq el de la modulació deis missatges a emetre, el cas deis símbols, deis llenguatges i deis gestos. Treballarem apassionadamcnt perque tot aixo surti e. *** - pag. s- �(2) Que vol Barcelona. Barcelona no es conformara amb haver donat u~ salt prodigiós endavant, com en el '88 del segle passat o en el '29. Vol estabilitat en la classiflcació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No decaure. Considcrem que el projectc olímpic ha estat un m nífic esperó pera les energics de la ciutat i que ha canalitzat cap a Barcelona recursos extra-locals en una magnitud sempre desitjada pero mai obtinguda en els darrers 60 anys -f1ux que vo ldríem constant i no episodic, si bé més orientat cap a la despesa corren!, a partir d'ara. 1 El Holding Olímpic i les altres inversions en infnastructures cmpreses directament per l'Estat i/o la Generalitat han permes mohilitzar, juntament am~ la inversió local i privada, recursos de l'ordre deis 750.000 M en un període relativament breu, d~ 4/5 anys; i ha pcrmes dotar la Ciutat i !'Arca Metropolitana de bones vies de comunicació, j telecomunicacions, hostelería, centres terciaris altematius, col·lectors, estadis i altres instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, vialitat primaria, i també iniciar la reforma de les grans éstructurcs culturals (Palau Nacional, Museu d'Art Modem, Convent deis Angels, Casa de Caritat, 1}1onestir de Pedralbes, Teatre Nacional, Auditori, Arxiu de la Corona d'Aragó, Museu d'Art Cont~mporani, nou Teatre Lliure, reforma del Liceu, reforma del Plau de la Música, Museu d'Historia d~ la Ciutat i excavacions. Jardí Botanic, etc.) Falten encara moltes coses: particularment acab* l'embranzida en materia d'estructures culturals, 1 assegurar !'oferta d'aigua neta i vertebrar la zona ~'activitats logístiques del Llobregat, a la qua! em referiré més endavant. ¡ ~na Estructurada ja en la realitat física i social com arca metropolitana de 3-4 milions d'habitats, Barcelona ha de mantcnir vives les fonts del scu cr,·ixement qualitatiu i de la seva competitivitat com a ciutat. El centre municipal de l'area, el municipi de Barcrlona. perd població. Il'area en el seu conjunt no creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tlant, un logic desplayament de la població cap a la periferia de l'area urbana i un nou equilibri derriografic AMB-Catalunya, després de 25 anys de conccntració (1950-1975). Aixo planteja alguns prqblemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de la població, pero no grans inquietuds d'estrategia tetritorial, al contrari. No es tracta de fer créixer més ni el municipi ni !'arca. Es tracta de potenciar els s~us factors d'atracció d'interessos, d'inversions, de tecnología, d'actívitats academiques i científique~, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt nivel!. I de fer-ho equilibran! !'oferta de factors g'atracció ~ tal de no minvar la del conjunt de centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així com potenciant la connexió del sistema urba-metropolita espanyol dins del sistema oe ciutats més gran que és Europa. Cree que es pot demostrar que el benefici de les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona arribenª tot Catalunya i doten Espanya 'un incipient sistema metropolita competitiu amb - pag. 6- �les xarxes urbancs europees, el qua! beneficia falten encara coses, com he dit. tot, la peninsula en una mesura considerable. Perú ens Ens falta aigua i espai. L'any passat vam patir ur inici de restricció. Aquest any el rebut de l'aigua augmenta en un ten;: de !50 a 200 pta. el m3. D'aquí al 2.000 haurem d'invertir 100.000 M en depuració i noves captacions complcmentaries prendre una decisió en materia d'aportacions de cabals extcrns, en el seu cas. No sembla que aq4estes despeses superin les previsions que els nous responsables del medi ambient, els bons amics Albert Vilalta i Vicent Albero, estan barallant com a possibles i necessaries en els conjunts catala i esp~nyol. Aixó és un factor de confianc;:a per a un tema tan delicat. ¡ Barcelona s'esta comenc;:ant a plantejar la possibili~at d'una doble xarxa d'aigua (per beure i reciclada) i desitja contribuir ª la conversió deis Idos rius, Besos i Llobregat, en escenaris naturals/convencionals de gran valor i netedatj Tots dos objectius es complementaran. Sense depuració no hi ha dignitat paisatgística ni tampoc jaigua suficicnt. l ¡ l És coneguda la meva posició sobre !'Arca Mettopolitana. La seva dispersió en diverses entitats sectorials i territorials va ser un error polític i estrategic, segurament sense grans repercussions electorals a curt termini, i dictat per un calcul de r :equilibri territorial a Catalunya queja no té raó de ser, ateses les tendencies espontimies. 1 ! Les millors epoques de la historia de Catalunya han anat unides ª les d'una Barcelona forta políticament i económicament. No és cert qu~ !'autonomía de Catalunya demani, exigeixi o simplement es pugui permetre una Barcelona febl ~ . No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa del fet d'haver substitui"t un poder catala inconstan~, insuficient i mal vist per la resta de la península. Barcelona ha fet aquesta funció de substitució -i, per dir-ho d'alguna manera, tot Catalunya sobreviu en alguna mesura gracies a aquest fet. Tanmatedc, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués existit un sentiment de nacionalitat subjacent que~ expressava a través deis diversos noms, banderes i símbols de la ciutat. d~ Pero és errat pensar que ara, recuperat el camí la Catalunya rica i plena, autónoma i confiada, Barcelona hagi de renunciarª la seva potencia, quf segueix essent la millor garantía de la llibertat de Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millorf; moments de la nostra historia com a poble, no solament en els més dif1cils. j J El que sí que és cert és que hi ha un jQg_ subtil signiticacions (Espanya, Catalunya, Barcelona) i encara ho és també que la potencia de Barcelona -jel que un dia Jordi Pujo! va anomenar la "la force de frappe" de Catalunya- no tindria la consistenc~a i la profunditat que té si no fos per !'existencia d'una xarxa urbana molt rica i atapelda, de la q$al Barcelona és tan sois l'encapyalament , i que Barcelona ha de col·laborar afer que es respecti ii s'enforteixi com a tal malla de país, perque d'ella obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó hist~rica de la scva propia existencia com a capital. 1 - pag. 7- �Tanmateix Barcelona no fóra el que és -i Catalun tampoc-, malgrat tots els entrcb~tncs, ignon1ncies i que han jugat en el si d'un mercat, d'un país i d'un agressions vinguts de lora, si no hagués estat n.cl Estat més grans, no sempre facils ni bcnevolen~s, pero sernpre virtualmcnt presents com a ambit econornic, com a repte cultural i polític, com ~ font de bra<;:os i talcnts per a la nostra propia construcció nacional i urbana. r.hl ¡ ! Espanya no fóra Espanya sense Barcelona -com ino ho fóra sensc Catalunya. Aixó vol dir que en la regularització de les nostres relacions inter-territobals dins de la península hem de deixar lloc a una estrategia per Barcelona -i per Catalunya- pen~ada des d'Espanya, des del conjunt dels pobles d'Espanya, des d'un estat en el que nosaltres soml part important, a voltes decisiva, porta d'Europa i locomotora económica, cultural i tecnica. Tot altre plantejament, scrnpre respectable, equiv;¡tldria a conformar-nos amb ~nys del que podem arribarª ser, amb mcnys del queja som. ~ ' A finals de 1909, .loan Maragall, en un article de~icat a l'Emporda, encetava un plantejament en que els significats de Barcelona, Catalunya__,_ Espunya i Europa anaven prenent la forma t}ue aproximadament avui els donaríem. 1 Som europeus perquc som catalans, com els altres b acionals del continent; Catalunya és "la sal" de la nostra condició d'europeus. La millor manera de s~r espanyols és ser bons catalans. I arribara un dia que no caldra ni dir-se catalans: n'hi haura prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el missatge maragallia. La veritat és en la part i no en 1el tot, en la llavor més que en el fruit. prepara~ d'aq~í La nostra ciutat es rebre el món, a un any, en aquest marc de certeses, sabcnt-se 1 capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i s~bent que aquesta cultura no tindra tot el valor que pot tenir si no és en el sí de la construcció federal i tespectuosa de l'Espanya moderna i plural. Sabentse també capital temporal de les esperances de frafernitat i compctició esportiva i pacífica de milers 1 de milions d'homes i dones de tot el món. Allo que és bo QIT Barcelona és bo ~ Catalunya ¡ allo que és bo I2IT Catalunya ho és lliT Espanya. Veritats que solament demanen una condició pert ser-ho del tot, en profunditat: que puguin ser expressades en un marc de confians;a creixent en que els sacrificis que mútuament comporten siguin admesos sense recan<;:a, com el preu habitual i n~ excessiu del comer<;: de sentiments i donacions recíproqucs en que consisteix la coexistencia dins !d'un projccte comú, de tots els pobles d'Espanya, orientat cap a la unitat europea, la pacificació de la Mediterrania, i la fraternitat iberoamericana. 1 Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya la po*ibilitat de jugar -intensament per uns dies, més constantment i modestament després- el rol de dinamitzadora d'un conjunt de projcctes positivadors de la convivencia. ' Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme iberic, referencia del nord - pag. s- �del sud europeu, motor del dinamismc de le1 ciutats europees, ciutat més ~ran de la ribera mediterr~mia, candidata a seu europea pcrmanent~ capital cultural europea del 2.000: aixó és el que volem ser, aixó és el que d'alguna manera jaso m, r mb el vostrc ajut. *** (3) La Carta Municipal Q Llci Especial de la Ciuta~ 1 i L'any 1904, Cambó demanava a Alfons Xlii una ~leí pera la Ciutat. Jaume I la hi havia donada l'any 1284 amb el Recognoverum Proccres, el contiljlgut del qua! fou desenvolupat més tard en les Ordinacions d'En Sanctacília. Felip V les va re~car en el Decret de Nova Planta, que va, dones, enxiquir el territori del Consell de Cent (del Montb Catus o Montgat al Castro Felix o Castelldefels) i va retomar Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per !'are de l'abast deis canons ¡ situats en elles (!'actual Eixample). ! La ciutat va revifar i va aconseguir, abans que la lnei, el territori: no havien passat dos segles queja tots els ajuntaments creats ~la Nova Planta a 1~ plana estricta del Barcelones, amb els noms de les parróquies sufraganies d'altres esglésies intramursJ eren annexionats de nou pe! municipi central (Sant Martí de Proven~als, Sant Joan d'Horta, Sants, Saht Vicen~ de Sarria i Sant Gervasi, la Mare de Déu de Gracia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de ~ia). Restaven forales parróquies-Ajuntaments de més enlla deis rius. A partir del 1860, fisicament~ la nova ciutat gran era un fet en enderrocar-se les muralles i urbanitzar-se l'Eixample. 1 La demanda de Cambó era, dones, una coronaci~, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible. Feia alguns anys jaque els poetes havien cantat 1~ ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada pels torreons (Garraf, Sant Pere Martir Mont.at) i per dues "troneres avanyades: los pits de Catalunya, Montseny i Montserrat". i 1 Igualment ara Barcelona demana amb tot respecté, després de 8 anys de treballs preparatoris, quan entretant s'han anat omplint els pocs buits de sol yrbanitzable dins el municipi central, quan ja és un fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els c~nturons i els túnels-, el reconeixement de les seves ! especialitats jurídiques en tres camps: 1 (A) el de l'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de més de 4 milions d'habitats, que necessita administració comuna de les grans infrastructures i planejament territorial singular, aikí com !'específica col·laboració deis municipis que formen el continuum urba central de l'aglomedció i que haurien d'administrar en comú el seu urbanisme menor, i qui sap si una pila de serveis de diversos ordres, avui coartats per !'existencia de tantes fronteres locals. - pag. 9- �(B) el camp de la col·laboració entre Institucion$ diverses en la gestió d'infrastructures i serveis de gran signifícació, situats avui en un o altre domi~1i competencia!, basicament en el de l'Estat: Port, Aeroport, Mercats Centrals, Fira, Palau de Con~ressos, Zona Franca, Zona d'activitats logístiques, Pare Tecnológic. Per posar un exemple, perquei l'Aeroport marxi bé hi han d'estar representats la Gencralitat, I'Ajuntament, el Foment i I'Ajuntament del Prat, i aixó rcquereix la transformació previa de !'Ente Nacional de Aeropuertos en un holdir}g d'ens singulars o societats anónimes de gestió; almenys en el cas deis grans aeroports (Madrid, B~rcelona, Palma). 1 Podríem afCgir-hi, pero ja han estat esmentades i t~nen caracter diferent, les estructures culturals, com el Liceu, I'Auditori i el Museu d'Art de Catalunya, on les administracions públiques presents a la Ciutat van lligant lentament els sistemes de col·la~oració més adients. (En aquest scntit hem de veure amb optimisme les perspectives actuals, que faraJt! de Barcelona el que sempre ha estat en potencia, un centre cultural europeu de primera magnitu~, si bé amb la recan¡;a d'un entusiasme conjunt insufícient en la impulsió de !'Olimpíada Cultural, ocasió única per convertir el gran escenari barccloní en el marc de creacions artístiques de gntn nivell). Encara en el terreny de l'articulació de les "grans 4ntitats" barcelonines o metropolitanes, el municipi es considera menystingut -sense fer grans escaqafalls- en la representació de la societat en les Univcrsitats i les Caixcs d'Estalvi. Potser la Llei E ~pecial de Barcelona hi podría fer alguna cosa. ! L'Ajuntament de Barcelona (amb el de Sabadell) ~a cedir terrenys i fíns i tot diría el leadership pera 1 la creació de la Universitat Autónoma, la Comissiq Gestora de la qua! era presidida pel Primer Tinent d'Aicalde; I'Ajuntament i la Diputació van cedir ~ocals (al costat de la Casa Gran) i diners per la fundació de la Caixa de Barcelona, avui fusionada len la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ("la Caixa") , i tanmateix hi té mcnys representants qU( els respectables Círculo Agrícola Catalán de San Isidro i la Societat d'Amics del País. (C) el camp de les especialitats administrativc~ i físcals, Barcelona ha estat sempre ferment d'innovacions i especialitats en aquests camps (des lde la creació deis Delegats de Serveis o l'arbitri de radicació, fíns a temes tan a la frontera del Dret C~ vil com el testament sacramental) que ben sovint han acabat convertint-se en llei general. ¿Per que ~o reconeixer de nou que Barcelona, per tradició, per practica, per raons diverses, se situa a l'avantgu~rda d'una colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament, la solució deis famosos problemes de la gran ciutat, del "malheur de bahlicue" del que parlen els francesos, i la nostra obsessionant manca de qualitat de vida en les aglon~eracions mctropolitanes? ª i Hi tomaré al final d'aquestes lletres. A Barcel~na el marc legal fonamental el componen la Constitució Espanyola, l'Estatut de Catalunya i la n<~ stra Llei Especial. L'Estatut, en reconeixer la necessitat de regular el tet metropolita, no pensa en altra cosa. La Llei de Bases de Regim Local i la Llei de Finances Loca*, quan reconeixen la vigencia parcial de l'antiga - pag. 1o- �Llei Especial sentit. la necessitat d'una regulació fin mcera especial per a Barcelona, .. van en el mateix Entenem que les administracions superiors tendeJixin a reaccionar davant aquesta histórica pretensió barcelonina adduint l'inconvenient del greuge pomparatiu. Pero també entenem que si les lleis fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democratics- han admes !'existencia del concepte jurídic d'especialitat, és perquc de Jaum4 I a Francesc Cambó, des deis anónims compiladors de la baixa Edat Mitjana fins a Josep Ma. Ballbé, !'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961, la realitat i e1s projectes sortits de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de conveniencia. Que ningú no esperi que Barcelona segueixi con~ribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la formació contemporánia de I'Espanya democr~tica i la Catalunya autónoma si, passat el '92, Barcelona no disposa de l'instrument legislatiu de 'navegació histórica que pretén, rnereix i necessita. Resumint: regular les relacions en el comp]e, territori metropolitá i en el centre historie de l'aglomeració; equilibrar de forma estable les rela~ions entre la capital i el país; fer participar la ciutat i la Generalitat de Catalunya, junt a l'Estat i a la $ocietat civil, en la gestió de les grans institucions i estructures tecniqucs, económiques, culturals i al~res; dotar la ciutat deis instruments necessaris per fer front als problemes del medí ambient i el translport, la inseguretat i l'habitatge, el finanyament deis serveis i la seva materialització: heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de Barcelona *** o conjunt de regulacions que la Ciutat demana per¡anar endavant. ¡ Dues-centes entitats han treballat durant dos a¡nys per procluir un escenan de futur credible 1 estimulan!. 1 ho han aconseguit. *En dates [(d'l) i (14)] de juny de 1990 vam p~esentar-vos, estimat President, les conclusions del treball. Catorze ~' comandats per un promdtor, treballen encara en la definició més acurada d'aquells objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable. Els tres grans eixos de consens són la vertebració 'una macro-regió europea del Nord del Sud com a condició de progrés; la prioritat deis serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva de la filosofía compartida per tots els barcelonins, ' l'emfasi en els serveis a les empreses. Si hom pensa que en els anys '20 Barcelona era, a s ulls d'Europa, "la ciutat de les bombes", que una novel·la podía fer fortuna aleshores sota el títol de Quan mataven pels carrers, que els odis més reconsagrats i la intolerancia més arrauxada presid~en les nostres hores en els '30 i els '40, que !'actual President de la Generalitat era maltractat a la Via Ij_aietana en iniciar-se els '60 per haver gosat criticar 1 1 -pág. 11 - �l'anti-catalanisme militant del director d'un diari i que en els primers '70 vivíem ..estats d'excepció, reunions limitades a 20 persones i execucions po ítiques ... qui pot negar que veure avui formar-se el consens de 200 entitats sobre el nostre futur i ~omprovar que entre elles hi ha els sindicats i la patronal, el comen; i la Universitat, no constitueix tot un petit miracle? No és aquest el millor resum de les transformacions polítiques que Espanya, C'atal unya i Barcelona han viscut en els darrers 15 anys? 1 Em consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar ep primer lloc les conclusions del Pla, el 25 de maig de 1990, n'és un defensor entusiasta i que les inibatives semblants que es desenvolupen a Madrid i Sevilla tenen a veure amb l'opinió favorable que ~'ha generat en cercles importants. L'OCDE ha rebut una exposició detallada del Pla Estrategic i en rec~mana el model a les ciutats deis pai"sos membres. 1 Esperem que aviat S.M. el Rei podra presidir un4 reunió extraordinaria del Consell General del Pla per rellanyar el nostre esfory, a les portes del 1992, justament per marcar des d'ara la voluntat d'anar més enlla. El Pla, o l'esperit del P1a, que deu molt a l'activi·at i !'eficacia extraordinaries del President del seu Comite Executiu, Francesc Ravcntós, i al seu equip de col·laboradors, amb Francesc Santacana i Manuel de Forn al davant, ha produi"t ja fruits tang bies. Resultat de l'esperit que animava les primeres eunions "estratcgiques", i del suport decidit del Conseller d'Economia, Macia Alavedra, ha estat la creació de la primera iniciativa conjunta de la comunitat financera barcelonina, entom de l'Ass ,ciació "Barcelona Centre Financer Europeu", que avui presideix Claudi Boada, així com la candidatura d'Espanya per a la seu del futur Banc Central Europeu a Barcelona. Aquesta candidatura, plena de difícultats -i no la r1tenor la indefinició de la data en que la Comunitat entrara finalment en aquesta fase de la seva uni 'icació financera-, Barcelona !'ha adoptat amb un entusiasme par<d ·le! al de la candidatura olímpica, ·i bé ohviament scnse el matcix grau de massivitat i seguimcnt popular. Estem segurs que la Presidencia del Govem Espar psicológica i material d'aquest objectiu, que apunt historia, pero ho fa en un moment i en unes e ambiciosos. (El comportament de la pesseta durant yo! i la de la Generalitat entendran la importc'mcia a una de les fragilitats més conegudes de la nostra ndicions que ens permeten de ser prudentment la crisi sovietica és un altre factor encoratjador). Barcelona no entendria una actitud simplement correcta en aquesta qüestió. Ens hi juguem molt. Volem estar permanentment informats de les poss ~bil itats rcals i de les condicions en que es prendra la decisió. No volem estar al marge de la xarxa de ldecisions financeres ªEuropa. El nostre potencial economic ho demana i ho permet. Estem disposa~s a l'especialització i a la modestia pero no a la desaparició, financerament parlant. Som conscient~ que hi ha un !loe per a nosaltres en aquest espai i lluitarem aferrissadament per ocupar-lo. 1 - pag. 12- �1 ' ¡ De la mateixa manera que tractem de cobrir les opstres flaqueses, tractarem també de treure partir de la nostra particular configuració. La densitat d~ !Barcelona, que ens fa una ciutat humana, calida, estimada per propis i estranys, i ens lleva les perr:>pectives capitalines de les grans seus estatals, ens obliga a regimentar l'ús de l'espai i ens dóna, pot~er, un molt extremat sentit del detall, de la forma: Barcelona és un munt de ferros treballats, fonnigló retor<¡:at per extreure'n un gest impossible, fustes llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, f~<;anes polides, baranes historiades, pedres picades i pedreres reaprotitades, joies, estucs, retaules, raco~s inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a ser una obra d'artesania en aquesta ciutat sotmqsa, diuen, a la tiranía del pam quadrat, a l'avar-ª poverta d'espai i a l'imperi de l'estetica que denunc~ava Unamuno i lloava Cervantes. 1 L'any 2.000 esta servint, en aquest marc, com a rejferencia d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més d'ambició en el dimensionament de les estructures lque no ens ha de llevar l'humanisme i la prudencia de les formes. Per aixo les autovies torturadamen~ discutides i dissenyades per evitar la dictadura de la funció sobre la forma. Algunes torres altes, pqro no moltes, les justes per a una generació que, malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'es~erit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda, com la volia el viatjant italiá del segle XV que cita va Ramon ·rrias Fargas en el seu discurs de comiat consistoriaL Conservar elmateix espcrit, pero vit¿. ' Hi ha dos projectes que m'agradaria citar en subsol. ague~ context: el cablejat de la ciutat i l'ordenació del Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tre · coses que van juntes i que ningú no sap del tot com ordenar en la seqi.icncia de causes a efectes. E s economistes tendeixen a dir-nos que el sol hi és car pcrquc és escas, i dcns perquc és car. 1 congesti' nat perque és dcns. Pero Barcelona ha funcionat historicament prou bé coma matriu de 11uxos i moviments. L'Eixamplc racionalista del XIX és un model internacional d'o ~timització del nombre d'intcrcanvis per unitat de superficie i de temps. Resistin1 prou bé l'enves ida actual de la motorització? I les que encara vindran? En parlarcm més endavant -i en seguirem arlant sempre. En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractillj. Barcelona compta aprofitar la densitat per oferir comunicacions a costos per capita baixos. La nostr~ ciutat apila molts habitants i empreses a sobre de cada hectarea de sol. Si el sol esta equipat, cablejat,l conncctat a xarxcs de comunicació, aquesta hi és barata per a cada usuari. D'aquí ve la importancia i la factibilitat de la xar: a de cablejat optic . .la són tres els ministres de Transport amb els quals hcm tractat aquesta qüesti . Esperem que la nova llei de televisió per cable ens permeti finalmcnt activar aqucst projecte, que n<jl es limita als serveis de televisió convencional. ' De la matcixa manera i per scmblant raó: la necessiiat d'ordenar un subsol enormement carregat, som t pioners en la cartografía subterrania, la creació de ~leries de serveis i la col·Iaboració entre autoritat - pag. 13 - �local i emprcscs de servei públic. 1k Un altre fill del Pla Estratcgic és la Xarxa C-6 ciutats del Nord del Sud d'Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, Valencia, Palma de Mallorca U, Barcelona). Aquest conjunt de capitals, i les seves regions d'inf1uencia, sumen més de 15 M d'ha~itants (el 5 % de la CEE) i el 8 % del territori comunitari. Compten amb una taxa d'atur superio{ a la mitjana europea, pero també amb un ritme de 1 creixement economic superior. No sembla que els canvis polítics municipals danJers hagin de malmetre la cohesió d'un conjunt que reuneix totes les circumst<'mcies per convertir-se eh un deis complexos territorials equilibradors d'una 1 Europa que pesa molt cap al nord i, des de fa un an y i mig, també cap a l'est. Igual com el Pla Estratcgic ha escollit la vía ram¡mble de privilegiar l'ample de via europeu sobre l'aspecte "gran velocitat per a passatgers" i no! ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa (Barcelona-Madrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una comprensió intel·ligent deis beneficis que pera tota la península ha de tenit -com també per al Midi frances- el fet de disposar d'una regió frontissa potent, a cavall deis Pirineus ~ que deixaran de ser barrera per esdevenir crullla, com els Alps ho han estat durant segles a !'Europa ~entra! ¡ El somni deis nostres profetes s'esta fent realita : ,_j Pirineu comptara. Els túnels del Cadí Puymorens ens hi acosten. i del Val a dir que una pcrmanent font d'insatisfaccion ha estat la connexió aeroportuaria, sortosament enfocada cap a un futur ben diferent amb el nou ed ~fici terminal i -csperem - ho- amb la transformació de la seva conncxió ferroviaria. El canvi del mo~el de gestió, insinuat en l'apartat anterior i, per descomptat, el canvi en !'actitud de la nostra com~anyia de bandera en el tractament de la creixent demanda de vols internacionals a Barcelona, han ~e conduir a la formació d'un espai aeroportuari peninsular de caracter dual i a un millor aprofitame1~t deis avantatges locacionals de Barcelona. 1 A la formació d'aquest hub aeroportuari, necessitatj d'hangars i serveis d'entreteniment (avui un avió gran no pot ser revisat, no pot "dormir" a Barceloqa), hem de sacrificar seguran1ent altres projectes interessants -pero no tan estrategics- en l'entorn aetoportuari, com una gran instal·lació firal o altres 1 amb el mateix consum d'espai. (Aixo no exclou porser un ús firal de qualitat i menor dimensió, que podría complementar l'atractiu de l'aeroport). 1 Sense un mercat de 15 M d'habitants no és po$sible, al Sud d'Europa, disposar d'un aeroport transoceanic. Pero fins i tot aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i la qualitat del servei no són els adequats. El conjunt Port = Aeroport = Mercabarna = Zona franca = Fira = Zona d'activitats logístiques pot convertir-se finalment, en el canvi de segle, en uh complex modestament competidor deis grans centres de distribució de la costa atlantica centre-e1 ropea (Amsterdam, Rotterdam, Anvers), que és - pag. 14- t . �per on entren la gran majori a el e les mercacleries missatges i passatgers proceden~ d'America i del Pacífic. A la potenciació d'aquestes activitats i de la se .a coherencia territorial dedicarem bona part deis esforvos estrategics. 1 1 Pero no hi ha dubtc que la capacitat d'atracció, l'i ~teres i la qualitat d'una ciutat depenen basicament, en darrer terme, de la qualitat de vida de les persohes que hi viucn i hi treballen . A aquest punt, que el Pla Estrategic considera f entral, dedicaré l'apartat sise . Pero abans hem de parlar de diners . *** - pag. 15- �Transcric aquí, benvolgut President, les Jletres ~ue sobre aquest tema li vaig cscriurc tcmps enrera. Tenen !'aroma d'aquell període ( 1985-87) pero cdnserven tota la fragancia d'una realitat que en molts aspectes, malauradament, no ha canviat prou. E~ altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per les considerables transformacions que entre tots Hem sabut o pogut empenyer a Barcelona. En un sentit, dones, aquestes lletres passades ser. eixen per fer més punyents els plantejaments que la ciutat fa a I'Estat i la Generalitat. Ha passat el ~ i algunes inequitats evidents continuen. No pot ser. }' ª D'altra banda, serveixen també per posar en evi encía solucions que s'han donat temes aleshores pendents: aquest mes hem inaugurat, com he d ,t, el Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el Túnel de Vallvidrera (TABASA) i a principis de ~etembre haurem inaugural el Circuit de Montmeló, etc. El text de 1987 deia així: El moment és particularment greu i esperan ador al mateix temps. Barcelona, gracies a un lent avanc; a través d'estudis i negociacions amb antettiors Governs va veure assumides per l'Estat deutes propers als 100.000 milions de pessetes arran de 1 accés del Partit Socialista al Govern el 1982. 11 11 Aquests deutes, corresponents en gran part als teressos composats deis seus deticits corrents des del 1974 al 1982, és a dir, al cost acumulat de finPnc;ament de la insuficienc ia del sistema fiscal local aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tann)ateix causes reals i tangibles que en bona part han continuat actuant a partir del 30-XII-82. 1 die, eq bona part, perquc en part van ser pal.liades per la mi llora del sistema fiscal local per a Madrid i Bar :e lona a partir del primer de gener del 1983. " De seguida veurem aquestes causes reals i la din .ensió deis seus efectes. 11 Haig de recordar també que aquest sanejamcnt deis deutes fins al 30-XII-1982, en retardar-se pe! que fa a la seva materialització, va provocar carr~gucs financeres anuals de l'ordre de 2.000 milions de pessetes: pero davant de la magnitud de l'esfor~ estatal, el sacrifici local no sembla extraordinari. 11 Vull insistir abans, tanmateix, en que la conjuntura (que podría decantar-nos de nou cap al desequilibri cronic si no adoptéssim cap mesura) és particularment oportuna per precisament adoptarles. 11 L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com .n bon gestor deis recursos a la seva disposició: ha multiplicat els serveis amb una plantilla en desceqs des de !'abril del 1979 fins avui,.. ha disciplina! els seus recursos humans, ha millorat la imatge de l'J}dministració Pública, té un credit financer superior al que tenia abans que el General Franco decapi~és el valor nominal de les obligacions emeses per financ;ar l'Exposició Universal, acut al mercat efe capitals japones sense aval del Regne i en les - pag. 16- �mateixes con~icions que aquest i_ha est1 ~~~a cl~u per trob~r- vies ~e ~olució que han constltui"t l'entramat real1 el tra~de ~a nostra cns1 econom1ca. ª lQ-Q 11. punts negres !1 " Els Túnels del Tibidabo, a realitzar per l'empre!sa TABASA, que comptava amb uns 6.000 milions de ptes. de deutes, van ser objecte d'una transmi$ió d'accions per valor de 2.500 milions de pessetes (gener del 1983) de les Corporacions Locals, q~e les havien adquirit i sanejat, a la Generalitat de Catalunya, contra promesa de pagament deis m~eixos en forma d'obres en el Túnel de Vallvidrera. Als 5 anys d'aquella transmiss ió, el pagament en bpccie no s'ha efectuat, cosa que va donar lloc a un requeriment formal de devolució de les accions, rtqueriment que no va ser ates. 1 " El Consorci de la Zona Franca, sanejat per l'ac$ió conjunta de l'Ajuntament propietari, el Ministeri d'Hisenda, deutors i Bancs i Caixes, esta avui !rendint un excedent net important i actua com a Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Are4 de Barcelona. La Generalitat no ha volgut escoltar en diverses ocasions les invitacions formals i documentades, a incorporar-se al Consorci. Avui el CZFB gestiona el Pare Tecnologic del Valles, compartint l'accionariat de la Societat explotadora amb la Conselleria d'lndústria, a la qua! vaig cedir sen~e contrapartida la Presidencia. ~apítol 11 El deficit deis transports de Barcelona és un ayart. Redactat i acordat a nivell tecnic el Contracte- Programa per a la seva assumpció i ejl desplegament de les inversions de futur~, el lt'. Ministeri de Transports, que va acceptar dotar a 1~ Generalitat deis fons necessaris perque pugués fer front al 30% del deficit que li correspondria #rontar segons l'esmentat acord tecnic, retarda la signatura del Contracte-Programa en base a una ~rgumentació centrada en el greuge comparatiu. Es 1 aquest un deis punts més greus i dolorosos de la elació Ciutat-Autonomia-Estat. Caldra insistir-hi al final d'aquestes pagines. _. 1 " Trasllat i rcconversió d'Hispano Olivetti ~~·v (d'acor~ amb el Ministcri d'lndústria i evitant un tancamcnt o desaparició de la zona). En un moment determi*at, a la signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova ubicació, propietat [metropolitana, al Pare Tecnologic del Valles, el contracte es va poder frustrar en anunciar el Not~ri que alguns Registradors havien rebut notificació de la Generalitat de Catalunya de comunicar pre~iament les inscripcions de contractes en els quals intervingués la Corporació Metropolitana de ~arcelona, que en aquel! moment havia estat ja legalment suprimida tot i que seguía, i segueix, enj funcions. 1 1 SEAT, els preus del sol de la qua!, propiet~t en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona, encobrien una subvenció anual implícita importa~. 11 " Motor Ibérica i EN ASA (Idem) . "Maquinista Terrestre i Marítima (contracte de Metro de Barcelona per 12.000 mi!ions peral grup Mitsubishi-CAF-MTM gracies al qua! sobreviul'dmpresa). 1 " Polígon Montmeló-Parets-Granollers (propietat jdel Consorci de la Zona Franca), destinat a circuit l - pag. 17- �motorista permanent. Aquest polígon, propietat dq:l Consorci de la Zona Franca, esta pendent encara de les gestions urbanístiques que porta a terme 1~ D.G. corrcsponent de la Generalitat de Catalunya amb els Ajuntaments respcctius, i també de le$ subvcncions del CSD i la D.G. d'Esports de la Generalitat, a la meva manera de veure insuficien~s per a dotar a Catalunya i Espanya del circuit que es mereixen, en el centre d'una de les regions d~afició motorista i automobilística més importants Cardús, d'Europa i en un moment en que els exits de DE~BI (a escassos Kms. del circuit) i deis Aspar, Garriga, Sito Pons i Pérez-Sala, així com als tragics accidents que se succeeixen en els nostres antiquats circuits -l'últim d'ells el de "Mingo" Parés a les 24 hores de Montjui"c- farien especialment oportunes les decisions en aquest scntit. El Reia{ Automóbil Club de Catalunya i algunes firmes patrocinadores segueixen disposades a adquirir i lfinanc;ar terrenys i instal.laciones, en cas d'obtenir unes ajudes raonables. 11 "MERCABARNA (passant de deficit anual a superavit continuat). Hospitals municipals (avui amb costos per U.B.A. de 15.000 ptes., inferiors a qualshol deis del sistema públic i pagant al día els seus provei"dores), etc. * ª " Es a dir l'Ajuntament de Barcelona ha passat !de ser agent de crisi ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions dificqs lligades a crisis bancaries (Túnels i Polígon Montigala) a ineficacia histórica d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM, ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna, IMAS, Pompcs Fúnebres, etc.) 1 ~preses Aquesta realitat és reconeguda gencralment per provei"dores, contractistes i intermediaris financers. Voste, Sr. President, té mitjans per com~rovar-ho. 11 ! " Es més: Barcelona ciutat ha contribu"it meqtrestant, no només a finan¡;ar serveis d'ambit estatal/autonómic, com és conegut i reiteraré aqt í, sinó a finan¡;ar serveis locals deis municipis metropolitans contigus. 2.000 pessetes a l'any a finan<;ar un " En efecte, cada família barcelonina ha contribu"it amb pressupost, el de la CMB, del qua! no ha rebut pracrticament cap servei, i que no percivia al seu tom més que una part de la contribució estatal lógica i nil una sola pesseta de contribució autonómica. " El tema metropolitano és adjectiu. " Aquí rau el nus de la qüestió més greu de les que el passat ens ha plantejat i el futur ha de contemplar. - pag. 18 - �" Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb ~ .300.000 habitants, constit ucixe~ en bona part alió negatiu de la imatge brillant que en ocasions pot qonar la ciutat central. i " La nostra realitat urbana esta constituida sobre ila falsedat histórica d'una especialització de l'espai central i suburba, atribuint-se només al central el1~om del conjunt. " ~n fi, no pot ?cuitar-se .q ue la prudent millora ~e les pe:spectives econom iques ha de contribuir a an1mar-nos a correr cls nscs calculats que semJte van lhgats a l'abordatge deis pleJts histories ltm gl!H'Ienk~f'er<ITS". l v " Comentem ara les dcspeses de capitalitat. " Barcelona, per suplencia o per potencia, ha subst tuYt l'Estat en molts camps. " En alguns d'ells "alió suplert" ha passat a ser la Generalitat per transferencia deis servers corresponents. Jo diría que aquest és el cas més geperal. 1 " Sanitat, Ensenyament Basic i Professional, Mus~us, Institucions culturals i economiques (ja vistes, Palau, Liceu, etc.), Conservatori , Orquestra Munlcipal, són els serveis singulars més rellevants en 1 aq uest sentit. " ¿Qui ha de pagar aquests serveis? O millor e "t, ¿A través de quins nivells de l'Administració Pública el ci utada (que en definí ti va sempre és qui paga) ha de finan<;ar aquests serveis? " Si els serveis han estat transferits sembla d _ que ha de ser la Gencrali tat qui canalitzi el finan<;amcnt. Pero, ¿com, si el cost efectiu d'; quests serveis no figurava en el valor de les transferencies en el seu moment? " Centrem-nos en el "com" i deixem el "12IT que no figurava", que seria materia pcr a una altra ocasió. " Només d'una manera i en un instant precís pot cOijlvalidar- se aquest error. Aquest moment és ara. El mode és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aqucst cost i convertir-lo en un percentatge deis ingressos de I'Estat. " Només així s'haura acabat, si a partir d'aquest ¡instant la Generalitat disposa deis mitjans per a finan<;ar i efectivament finan<;a els serveis, la iniqua situació actual. " Avui per avui, el ciutada de Barcelona, i aquí es troba el matís al qual em vaig referir, finan<;a per partida doble alguns deis serveis públics que consur eix. -. " Els hospital s municipals, per excmple, malgrat ser els més barats, en costos, del sistema públic, no són totalment finan<;ats pel concert amb l'Institut C~tala de la Salut. - pag. 19- 1 �Un !lit de Bellvitge, de la Val! d'Hebron, costa a ¡tots dos hospitals de I'IC S més lk 25.000 ptes/dia que 1' ICS paga directament a través de les seves n~mines i despeses de material i amortització. 1 1 Un llit de !'Hospital del Mar, per a un assegur~t del sistema de seguretat social, és financ;at per aquest només en 2/3 .. . i l'altre l/3 el paga el matefx assegurat barceloní ¡a través deis seus impostos municipals! Pero no per aixo dei xa de posar religi~sament les seves cotitzacions pera cobrir el 100% deis costos: després aquestes cotitzacions són desvfades o bé cap a hospitals públics menys eficients o més cars de la propia ciutat, o bé a hospitals d'al t'es punts geografics del sistema, o les dues coses, que és el més plausible. 11 " Aquesta situació no pot continuar així. 1 el muteix ocorre amb les escoles, Museus, etc., ... La situació de les escoles és una paradoxa historipa. Les escales municipals no costen al nivel! estatal/autonomic ni un centim. Si fossin públique~-públiques aquest nivel! de govem ho pagaría tot. Si fossin privades, tot o part. Com que són municip~ls no paga res. ¿S'ha de concloure que les Escales municipals han de simplement tancar? ¿Que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la Constitució i I'Estatut? l 1 11 ¿No és més logic pensar que han de ser relinanc;ades, igual que les altres, pel contribuent general i no pellocal, pellocal, que jg paga la seva quota c01b contribuent de I'Estat pera financ;ar les escales privades i les autonomiques? ª ª 11 Una altra cosa seria si les escales rnunicipals exi4 issin més d'un nivel! d'oferta pública estandard, com un luxe especial de la ciutat. Pero resulta que ¡aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola pública que les altres. 1 " Resulta un cop més, que les carencies de I'Estat a iBarcelona, o la vivacitat de la societat civil local, que és l'altra cara de la mateixa moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en allo que té debo (iniciativa, creativitat, gestió proxi1na, etc.) i corregir en el que té d'inicu. 11 Aquí serveis !'oferta qüestió !'autonomía, confiada en aquesta creativitf t local i preocupada logi cament per fer arribar a comarques al lunyades, va reblar el clau¡ de la situació injusta en congelar pn'tcticament d'escola pública a Barcelona -ciutat- cosa fins a cert punt explicable- i oblidar totalment la del financ;ament de !'oferta municipal existdt -actitud inexplicable a més d'injusta. Els Museus de Barcelona, han estat fins ara com una família aristócrata carregada de propietats i mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la ~eva miseria, combinant com han pogut les obres mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb ~a iniciativa deis seus directors i conservadors. 11 i Vostes em diran que aixo passa o ha succeYt, en jla majoria deis Museus. 1 en part és cert. Pero només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Salsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid (Estat), o l'Arqueologic de Mérida. 11 - pag. 20- �". Per_o ai~o r:o és sigr~ifi~a tiu. El més si~ni~catÍ u és q~c ~1 t\~uscu de Solsona,- el de Valladolid, 1Arxru d Indres de Sevrlla, el de Ceramrca ¡de Valencra r cls del Prado, Militar, Exercit, Contcmporani i Biblioteca Nacional de Madrid ... fÓ n tots de I'Estat o !'Autonomía. " I en canvi, el Museu d'A rt de Catalunya, el d'Ah Modern, el Picasso, el Rocamora d'Indument<1ria el de Música, el de Cen'tmica de Barcelona, el de lN umismatica, ... i, fin s a 24 Muscus, cap d'ells és d~ I'Estat ni de I'A utonmnia. ; 1 " L'Autonomia no podía assumir-los per falta de · cursos o per !'existencia d'altres prioritats. L'Estat no ho volia. " 1 a fe que la Ci utat de Barcelona no els renun9iaria facilment: per sent it historie, per obligacions jurídiques de prescrvació de donacions i llegats fUs a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la . '1 oca 1. 1 gestro " L'únic que la ciutat sot met a la seva considerac' ó és la possibilitat i la conveniencia que el nivel! estatallautonomic financii'n en tot o en part allo q¡ue el govern de la ciutat i el contribuent els estan estalvian_t_. No tot, pero sí aixo. paradox~l " La situació deis Museus es va fcr més encara en establir-se la gratuftat deis Museus de l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem perrnetre. A ~a, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de Barcelona és menys generosa que les altres, quar~ el ciutada de Barcelona, en tant que ciutada, és l'únic que esta finan<;ant els seus propis museus. " El Conseller de Cu ltura, Max Cahner, va vol ~ r arreglar la situació nlltJanc;;ant una incautació encoberta deis Museus de Barcelona, segons la ¡qua!, a més a més, la Ci utat segu iría pagant el manteniment d'allo incautat. ¡ " Durant la gestió del Conseller Rigol les coses van canviar. Ara semhla que es vol resuscitar aquell projecte intervencionista. 1 " La Llei de Sanitat de I'Estat sembla orientar-se pet la mateixa via. Els hospitals municipals passarien a integrar-se en una arca sanitaria regida perla Ge1eralitat i financ;ada -pel que fa a aquests hospitalsper l'Ajuntamcnt, igual que ara, amb l'únic consolj:¡ue on ara podem gestionar, i gestionar bé, millor que els altres ni vells de govern, ara podrem prot~star, ja que se'ns dóna la minoría del Consell de I'Area. Trist consol. 1 mal negoci per al país que ,leura ineluctablement com la gestió empitjora i el financ;;ament no millora. ¡ " No voldria que creiessin que estic pintant un ciuadre deliberadament negre. C<J,dascun d'aquests temes té plantejades vies singulars de solució que ~ls regidors barcelonins han anat impulsant davant deis Ministres i #Consellers" corresponents. - pag. 21 - �Pero després de vuit anys d"'impulsió" ha arribat e moment de la veritat. Des del 1980 el Consell Pie de la Ciutat de Barcflona, sempre P.QI unanimitat, s'ha dirigit a vostes, sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. ~o mateix ho he fet¡ verbalment, també diversesJt / vegades. En alguna ocasió he obtingut una respost4 verbal o, fins i tot, una excusa per escrit. ( ~ue el Govern de Madrid ha imposat. l'Ajuntament El 1986. ªcausa de !'especial política d'austeritat de Barcelona haura de disminuir el seu pressupost. f ª Haig d'assegurar-los que J'única solució aqueJt contrasentit és el finan,ament ru;r I'Estat. via Generalitat, deis costos de capitalitat Q P.QI servelis voluntaris -és ª dir, els costos que l'Estat i la Gen~ralitat s'estalvien P.QI !'existencia de serveis m~nicipals homolegs." 1 La primera conclusió que cree que cal extreure d'aquestes cartes és fins a quin punt el problema de sempre (ho era el 1979, va scr-ho el ~985-87, ho ha estat en el contracte- programa del transport signat el 1991 -i d'aplicació retroactiva de$ del 1985!) és el retard en Jª implementació de les solucions. \ 1 Els interessos compostos del temps transcorregut a 'a negociació són sempre els que acaben havent de ser traslladats al futur i els que acaben impcdint que¡la so lució sigui completament satisfactoria. ¡ Barcelona, a més a més, ha comptat i compta am~ un altre factor "alentador de dcficits" per dir-ho molt cruament: la convicció que paguem P.QI altres; ~ la realitat que ningú -ni Estat, ni Generalitat- ens ha negat mai el fonament del nostrc argument sinó qomés l'oportunitat del mateix. passa~ ¿Comes podía entendre que Barcelona deixés l'ocasió histórica d'endeutar-se fins allímit legal i escometre així les tasques pendents en materia d'ipfrastructura? ¿Quina raó tenia per no fer-ho si a més a més sabia que "li debien" -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendrej les crítiques previsibles de l'oposició sobre la despesa i el deute si al govern de la ciutat Ji consÜ1 que aquesta mateixa oposició, des de les seves posicions de govern, quan les ha tingut, no ha mogut un dit per resoldre una inquietu4 tan palesa? obr~s Més encara: ¿Com considerar excessives les realitzades quan també neixen de l'excedent generat per una gestió financera modelica, mantentnt un "rating" altíssim als mercats de capitals a - pag. 22- �desc~ns llarg i a curt tcrmini, amb una planti lla en des del 1979, amb unes cmpreses i institucions municipals ahir dcficititrics i avui product~res ele diviclends -com la Societat Municipal ci'Aparcaments, la gestora ele les instaLiacions ol~mpiqucs (BPOSA), Iniciatives SA, Mcrcabarna, El Consorci ele la Zona Franca i en un sentit la Fira baque els actius del Consorci i de la Fira pertanyen en última instancia a l'Ajuntament)- i dotades d'urts actius que superen en molt els nostres deutes? i 1 Barcelona té ara 100.000 milions de clcute sa a 'larg termini, contrapartida lógica del nostre esfon; compartit en infrastructures, i uns al tres l 00.000 ilions de cleute curt, suma algebraica deis cleticits anuals producte deis serveis que paguem per ,ercers, i deis retareis ele la implementació ele les solucions avui vigents ( liquidaeió de deutes fins al 31-12-82, contracte-programa 1985-1991 ). ª En algun d'aquest dos sumancls caldria incloure la nostra contribució al sanejament cl'institucions i empreses que s'ha explicat amb anterioritat (T AB J SA, Zona Franca i Transports principalment). 1 Barcelona no demana que se li retorni aquesta cbntribució. Tampoc que algú pagui el deute sa per comptc de la ciutat. Ni tan sois que algú assumc~xi el deute mcnys sa. Podem pagar aquests deutes, els estem pagant. ! Barcelona dcmana que d'un C.Q12 se la compensi de la Generalitat. Q4 les despeses en que incorre J2IT compte de I'Estat i 1 i Ho clemana ~poder afrontar amb garanties d'exit el decisiu 92 i un post-92 raonablement actiu, com el que ens proposem en aquest quatrienni (20.oqo milions de pessetes d'inversió anual - el mateix nivel! deis darrers anys sense inversions olímpihues- i superiors despcses de manteniment de la infrastructura crescuda). Ho demana perquc és justícia. I ho demana perque no seria lógic, tot i reconeixer tot el que s'ha fet pera ella, que la nos(a pressió fiscal hagués de ser més alta de la que ha estat en els darrers cinc anys -ja en si superior a la de la majoria de les grans ciutats espanyoles i molt superior a la ele Madrid, per prendre una rcferenci<. habitual. Q$ Per a la bona gestió del deute necessitem la collaboració del Ministeri d'Hisenda i la Conselleria d'Economia, l'implementació correcta d'un refinaqs:ament que porti a 15 o 20 anys el tcrmini dins del qua! fcr front a la totalitat de les obligacions genCI'ades per l'esfor~ 92. (Comen~ant a cornptar des de 1989). El Ministeri d'Economia té clocumentades les d des i despcses de 4apitalitat mesures: el pagament de les refinanc;ament olímpic. 1 criteris precisos per als dos tipus de les boni ficacions necessaries per al La Conselleria d'Economia els té pe! que fa al primer aspecte President de la Generalitat, pe! que fa al segon tem . - pag. 23 - els tindra, s1 així ho clesitja el �1 Ens consta que la Conselleria i el Ministeri afronten en aqucst moment la revisió relacions financeres. d~ les seves propies La solució que es doni en aquest tema bilateral (Ministeri- Gcneralitat) no sera verídica si no inclou les despeses de capitalitat -ésa dir, per enesima i ~!tima vcgada: el pagament d'allo ja transferit de fet a Catalunya i actuat no pcr !'autonomía sinó per la¡ciutat. Acceptem (com gencralment s'accepta) q~e l'objectiu de repartimcnt de la despesa pública neta entre les tres administracions (50/25/25), cqu~valcnt a una divisió pcr mcitats de la despcsa entre Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomía i poders locals, no pot aconseguir-se sense un posterior o simultani procés de traspas de comnetencies i obligacions al sector local. 1 Només vull fer patent que en el mateix moment rn que s'acordi aquest procés -que pot tenir com a horitzó temporal raonable l'any 2.000 (tal com v~ prcvcure l'últim congrés del partit més gran deis espanyols)-, Barcelona aparcixcra com ªacreedora de compcnsacions degudes als serveis queja esta prestant. A Barcelona el procés "ulterior o simultaJlli" és ja "passat". 1 En altres ciutats i municipis acorren proccssos seniblants, en rnolt menor mesura. Som conscients que la transformació de les infrasfructurcs de Barcelona pot encendre, en els menys raonables, sentiments de grcuge. L'Ai caldc de Bar~e lona esta disposat a anar fins on calgui per tal de demostrar la magnitud de l'esfon,: propi, la seva c~mparació favorable tant amb el d'altres escenaris del 92 (Madrid, Sevilla) com amb l'esfor<;: important pero relativament modest que el govem autonómic ha realitzat a Barcelona en el marc de les seves creixents competencies i obligacions. La ciutat, li ho asseguro, no s'ha quedat enrere, sinó al¡contrari. Ho die sense petulúncia ni acritud: l'csfor<;: que el ~overn que voste prcsideix ha fct a Barcelona esta entre els més rendibles, económica i socialmcnt, pensant en Catalunya i Espanya. *** - pag. 24- t 1 �(6) La Qualitat de Vidaª la gran ciutat Si alguna cosa cm mou, més encara que la q ·estió económica, a escriure'l és el que podríem anomenar "l'objecte social" de les nostres adminis racions: la qualitat de vida. . . . -ª 1 1mpress10 . . ' que 1es a dmm1stracwns . 1 Domma no ejStem donant resposta als nous reptes, cada cop més qualitatius i difícils d'amarrar. Especialment en Id grans ciutªts. i 1 Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, Óbtindricn una qualiticació excel·lent en els temes classics de l'administració pública, davant un tribunal format per les altrcs nacions i ciutats del món (llevat potser del tema terrorista, si és que és susc~ptible de judici exterior i no demana, com jo cree, una prudent reserva per part deis obscrvadors interpacionals). 1 Pero així com som model polític, no ho som en 1~ qualitat de vida pública. Les nostres ciutats, ens diuen, i Barcelona en concret, són sorolloses, facilrpent tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en l'habitatge, lentes i excessives en la circulació iprivada -i per tant en la circulació pública de superficie-, insolidaries, incapaces d'eliminar tot~ment la miseria, d'evitar la degradació de barris sencers, impotents davant les immigracions fatalm4nt dictades pe! nostre propi progrés, brou de cultiu d'agressi vi tats, demograticament decadents ... Una cantarclla scnse fi amb que els nostres propis . itjans de comunicació, els nostres partits polítics (quan es reuneixen en Congrés), associacions, veYn$, els nostres PIQl2.Í.S_ fills, regalen les nostres orelles 1 d'administradors enterament lliurats a la tasca d'imr· edir aquestes sensacions. Sembla com si, excel·lint en la pura gestió polític< • i infrastructural, estiguéssim dones construint un magnífic país nou, o renovant magníficament un vell país, transformant prodigiosament la nostra ciutat... pcr fer-ne l'escenari de !'eterna incapacitat de millorar de debo. El millor escenari del pitjor drama, el de sempre. I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot ¡::stirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver contriburt a objectius que realment tinguin a veure r,b alió que compta per a la humanitat (la millora i la dignitat del nostre entom huma i natural), la pqdem satisfer a compte del que haurem aconseguit en termes d'orgull col·lectiu: Espanya és més respebtada, Catalunya més lliure, Barcelona més ciutat que mai. Els altres cns ho diuen. La nostra geJt gran se scnt més protegida -económicament, sanitariament. Els jovcs no ho diuen, pero nosaltres sabcm que viuen en millors condicions. I tanmateix ... estem realment anant més enlla? El mobil més profund d'aquesta carta, estimat President, es la convicció que cree que hem de compartir per forc;a, que es pot anar més enlla. Que·. a quasi hi cstem anant. Que també en la finalitat de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigen, el més proper a la moral social, tenim o podem tenir avenc;os. - pag. 25- �del 97. Barcelona esta passant a ser potser la clutat europea amb més parkings"'públics -sobretot residencials. 1 Per que no parkings privats? Perque no són rendi~les en comparació amb la construcció d'oficines i/o habitatges, als preus relatius actuals. Modificarem el planejament en conseqüencia. Esperem que es construeixin 100 parkings privats més (al marge qels obligats per les normes en els edificis de nova construcció, on també hem augmcntat !'standard)' en solars requalificats o aprofitats a petició deis districtcs, d'aquí al 97. Les motos soro !loses estan essent retirade : 10.000 en un any; les sancions de les Prefectures de Transit han augmentat; els experiments de p~rmissivitat també -per exemplc, en l'aparcament nocturnal carrcr, en el centre de la ciutat; les sire9es de les ambulancies públiques han disminui't llur estridencia. ¡ 1 El Ministeri d'Economia i Hisenda esta estudiant Pfr primer cop el preu de la gasolina en funció de la necessitat de com a mínim mantenir el prcu relatw deis transit privat en les arces metropolitanes, i també estudia la compcnsació de les rebaixcs d'IV A a l'automobil, per les mateixes raons. 1 La Volskwagen ha creat una joint vcnture amb Slwatch, !'empresa su"issa de rellotges, per crear un 1 cotxe petit, per a ducs persones i una caixa de Cc ca-cola. Fins i tot els grans constructors s'adonen que el futur també haura de ser diferent. Permeti'm desitjar ferventment que en aquestes qüJ stions no s'adopti solament el punt de vista macroeconomic, sinó també el micro-polític de les ciutat~ congestionades, que necessiten indicacions ciares que els poders extra-urbans són sensibles als seus problemes, tant en materia de preus relatius com de recursos disponibles pe! finanyament de les estrucfures i l'explotació del transport públic i en la línia d'atorgar poders efectius als elegits locals. 1 Diría que en aquest desig hi ha representa! el prin< ipal deis greuges (i la principal de les esperances) que una autoritat local pot adreyar a les superiors. A voltes, quan les autoritats superiors decideixen "posar- s'hi" i atacar els problemes de la qualitat de vida en les nostres ciutats (Pla Felipe de Transpo~s , Pla Pujo! de vivencia, per exemple), el nostre sentiment es divideix de seguida en dues direccio s: (1) per fi un augment de recursos llargament demanat, i (2) quants errors no es cometran des de la llunyania deis enfocs "macro" o "nacionals" de problemes que localment coneixem fins a la nausea La qualitat deis carrers, del transit, de les emissiofls soniques, de la congestió ... encara que sembli impossible, és dominable. No radicalment, pero sí slgnificativament. La gent no demana gaire més. Feu-nos confianc;a i avanc;arem clarament en aquest: qüestió. - pag. 28- �1 si algun scntit té que !'Alcalde d'una ciutat gosi adrc<;ar-se en aquest to al seu Presidcnt és perque creu que pot contribuir, amb ~n angle de visió ~articular, a la matisació de les regles de la nostra col·laboració amb aquesta ti. Es perquc des de l'~lcaldia es vcucn aspectcs que cree interessant fer concixcr als nivclls més alts de governació. No prctenc amb aquestes llctres incidir en l'enf~dós tema de les relacions inter-institucionals, en especial dins de Catalunya, que cns incomoda coi~~ a tal, tant al Presidcnt de la Gcncralitat com a mi. Tots dos sabem el que hem hagut d'cmpassar i el ~ue hcm hagut de for<;ar per respondrc dignament a les exigencies evidents i respectives de l'orgull na~ional i local. Tots dos sabem que els rcsultats de la nostra rclació -sigui quina sigui la qualificació f!ue aquesta mereixi públicamcnt- són, en aquest aspecte, enormcment positives. 1 sabem tanmateix ~ue partim de principis diferents i probablement no conciliables en el curs de la nostra activitat poptica, per continuada i !larga que aquesta pugui semblar, breu com és en rcalitat si es compta el te\mps que necessita la historia per precipitar canvis significati us. 1 Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els ryostres equips de govern coneixen. Armet i Guitart, en Cultura, Trias i Clos, en Sanitat, De Nada! i B<)rrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del transit, Raventós i Alavedra en la promoció economicai Marta Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en Ensenyament, EuUdia Vintró i els responsables del Benestar Social -una "cartera" que per cert va ser creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i succe$ivament a la Generalitat (1 988) i a I'Estat ( 1989)-, Jordi Borja i els res ponsables de cooperació, tots elb han demostrat capacitat d'entendre's. Els ha calgut el nostre conscntimcnt per fer-ho? Sfns dubte, directament o indirectament. Quan dalt de tot es creen tensions, als nivells operacionals p~teix la cooperació, encara que ben sovint la fon;a de les coses. l'interes i !'amor DIQDl dels responsabl$s és més fort que el clima a la cúpula. Pero hi ha una colla de sectors en que no ens sortim tant com voldríem. El tré'msit i l'aparcament, l'habitatge i la degradació de barris, la inseguretat i ~a droga son els exemples més clars. ! 1 Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho s""bem, que hem de fer més. ! Normalmcnt cns "passem la pilota" com podem: vo~te no em dona sól, jo no li faig vi venda; l'Estat no cm va passar cls polígons en bones condicions, jo ro cls omplo; !'autonomía de Catalunya no ha fet l'esfory equivalent al que l'Estat ha fet en altres Gomunitats que no tenen tal transferencia i on el centre actua directament: l'Estat no li passan1 els dipers que demana; voste em demana que la policía local tingui el canktcr de policia judicial, jo li die ¡que els jutjats no ho volen, pitjor, que tinc altres problemcs més importants que traspassar diners ~ la policía autonómica, etc ... 1 encara és més revoltant que altres !'evasiva triangular ("ara no m'ajmoYni que estic per aquest altre senyor"), situació que es dóna sovint, com és logic, en un sistema de tres nivells de govern. 1 En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'unal certa part de l'opinió es justificaría si no féssim alguna cosa diferent i consumíssim el temps que tdnim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que - pag. 26- �no resolen els problcmes de la gent, si no tan sois, en elmillor deis casos, els deis g("}vemants deis dos nivells involucrats. *** Concretament: en el tema del trimsit hem de recon~ixer (1) que la mobi litat en el centre de les ciutats, ta~'t la pública com la privada, no paga els costos que genera, i que, per tant, haura d'augmentar els seus preus; (2) que el preu de la mobilitat privada haura d'augmentar més que el de la pública, perque la primera genera més costos de congestió (cues, contaminació, etc ... ); (3) que les ordenances no es compleixen perque les multes no es paguen -especialment entre municipis diferents-, que per tant les autoritats locals, mancades a més de poders efectius directe$ com la retirada de carnets o la immobilització de vehicles "in situ", no podran mai, en aquestes condicions, ordenar el trimsit, mai. (Utilitzo superlatius per ser més ciar. Voste cm perdonara la contunden~ia). 1 1 Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és !un "bé escas"; encara més baixos en la mobilitat privada que en la pública, respecte al que hauria ~e ser, i per tant pocs autobusos, mal finanyats, i perduts en un mar de vehicles privats, més contaminants i sub-óptims, com diuen els economistes; preus relatius de la mobilitat regits molt més pe~ preocupacions macroeconómiques -IPC- que pe! desig de millorar el transit; bombardeig insistent d~ls "car-makers" per vendre cotxes més i més grans i potents que cada copes taran més estona parats e~ cues més llargues; timidesa de les administracions davant del fet de la magnitud del PNB, l'export~ció i l'ocupació implicats en el sector deis "carmakers"; impossibilitat de construir aparcamentsi privats en el marc d'un planejament urbanístic desfasat, que no els reconeix el cankter d'equipa_$ent i no ha previst, en general, sól qualificat per aquesta fínalitat (que pocs aparcaments en alyadc' trobara voste en les nostres ciutats atapeides de cotxes, al carrer i sobre les voreres!). Aquesta és la situació, llargament dramatitzada. ~~? ~o hi podem fer res? En cas que poguéssim, ho 1 1 Ja estcm comen~ant afer algunes coses. Hem gastat o compromes molts diners pcr facilitar a la ciutat una circumval·lació interna com la que tenen Pariís, Nova York o Madrid. 1 en fer una altra línia transversal de metro, la línia 2. 1 Estem construint 50 parkings públics o - pag. 27- concession~ls fins al 93, i en preveiem 50 més abans de la fi �* ** No és molt difcrent el me 1 missatge en el que es refereix .. a l'habitatge la degradació de barris. Vam passar ben bé sis anys donant-nos cops dontra la paret en aquesta materia. (Tot i que la responsabilitat la tenien persones que van ser cap~ces, per exemple, de transferir I'estoc municipal de vi venda als ocupants i d'eliminar en 1O anys i sen~ traumes les barraques de la Perona). Vam qualificar sol d'equipament en els centr s antics; vam seguir les lentes i enrevessades ' i prescripcions de les Arces de Rehabilitació Integ$1 (ARis); vam cercar sol per oferir pera habitatge protegit o públic, etc. Els resultats foren molt pob1 ' s. Desesperanyat, cm vaig adreyar per escrit al Presi<Jent de la Generalitat, sobre la qüestió específica de la Ciutat Vella. No va servir de gran cosa -i ho ent~nc perfectament; a mi potser cm passaria el mateix que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de la Ciutht Vella a una certa distancia. Ens vam decidir per la creació d'un instrument mdrcantil, una societat anónima, a mitges amb sectors privats interessats en la millora del barrí, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els avantatges del procediment de l'ARI, tot sigui dit- alió que ¡ amb els metodes administratius tradicionals i les misérics cconómiqucs habituals no es podia fer. 1 Els resultats són considerables. Hem adquirit disqetament potser 300.000 m2 de sostre (l'equivalent a la Vila Olímpica). Hem enderrocat i enderrocaretn algunes mansanes, fent que el millor factor de la rehabilitació -la llum del sol- penetri en el cor pe la Ciutat Vella. 1-Iem sanejat carrers i serveis públics, construint alguns equipaments de barrí (~o tants com preveicn els Plans urbanístics) i atret equipaments de ciutat i nacionals (Universitats j Museu d'Art Contcmporani, Centre de Cultura 1 Contcmporania, H.cmeroteca, etc.). El barrí ha canviat. Els joves hi van. Artistes í prot'essionals hi cerquen ubicacions. La moral deis tres nuclis actius del barrí : associacions de ve"ins, co~erciants i cntitats benefiques, ha millorat. La de la 1 policía també. (Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tecnica de !'esquiador de fons -un esfory urbanístic, un esfory de seguretak, i així successivament- per descriure el que cal fer com a marc de l'actuació pública en barris degrada's). Pero el secret de la rehabilitació esta en la descentralització, la proximitat, el domini del territori. Barcelona ha tingut la sort de trabar alhqra la fórmula, els diners i les persones capaces de dirigir des del lloc (des del districte) 1'acció rchabil1tadora. ¡ Vol dir tot aixó que la Ciutat Vella esta salvada? N¡o necessariament Periódicament retorna el pessimisme -potser perJ ent forya. Si augmenta l'influx d'immigrants amb pocs recursos, en moments detemlÍnats, la "digesti~ urbana" es fa difkil. .. pag. 29- �Déu-nos-en-guard d'un defallimcnt, ni que fos tempora l, de l'acció rehabilitadora. En 1O mesos podríem perdre 3 anys . 1 l La clau esta en cls equips humans, de nou. Són ge~t que han de combinar un profund coneixement del mercat immobiliari, amb una capacitat de solid~ritat carent de dogmatisme (per col·laborar amb cntitats eclesiastiqucs igual com amb la policía naLional o els comerciants) i una noció molt clara del que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial i també a l'administració sanitaria i educativa). Si la societat que regim fos capa<; de retribuir amb alguna divisa -potscr altra que el dinerl'excel-lencia en aquesta materia, d'una forma tan ~iligent i categórica com la que utilitza per retribuir el talent empresarial, aquí tindríem un grup select~ de "milionaris" d'aquesta divisa. 1 Pero aquesta és la gran mancanya del nostre sisterl1a: no sap "enriquir" les persones a les que demana talents diversificats com els que he citat. És ma~sa unidimensional. Fa deis empresaris, quasi per for<;a, gent insolidaria (amb moltíssimes cxcepcioths) i de la gent solidaria, pobres de solemnitat (amb també excepcions) i gent negada pel cillcul economic i perla mínima malícia. 1 (* Les ciutats han apres a vigilar "que fan les altres". Recordin els periódics incidents verbals provinents de regidors poc avisats, de diferents ~unicipis, referents a "l'exportació de mendicants" i altres fantasmes, que, com totes les il·lusions óptjques, tenen sempre una base real. El col·lectiu de mendicants, per exemple, té un sector d'una gran n~obilitat i capacitat d'informació inter-ciutats). Excusi'm Voste la digressió . Voste es dqu estar preguntant: que dimonis vol !'Alcalde de Barcelona que jo faci en materia d'habitatge? j ! ( 1) No ohlidar que les lleis generals no sempre is erveixen: els costos unitaris de construcció i els barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serv~ixen pera Barcelona. 1 (2) No oblidar que el municipi de Barcelona és ja 1cabat, pie, curull; que no hi ha sol urbanitzable. 1 (3) Concloure per tant que l'únic sol obtenible ~ a sota de cases que cal comprar i buidar abans d'enderrocar, per dir- ho molt brutalment, i que pq tant s'haurien de gastar més dincrs que en d'altres circumstimcies. (4) Admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal, té tanta influencia en el preu de l'habitatge la inversió en metro i bus -i túnels i cint;urons- com la inversió en habitatge. ¡ (5) En resum: sobre la base deis quatrc punts !anteriors, anar a concertar un Pla d'habitatge (i transport) de Barcelona, amb tots els instruments al lama. - pag. 30- �En tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelon: estan probablement baixant i que seguiran baixant durant bastants mesas. Obri vostc el diari qualsevp l dia i vegi la creixent publicitat immobiliaria: hi ha competencia. M' esta mal el (iir-ho, pero dam ' ra la majar part d'aquesta publicitat hi ha la ma municipal: a la Vila Olímpica, Montigala, Va 1 d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93, Barna Rehabilitació, Porxos d'en Fontscre, i fins i tot al~ apartaments universitaris de Bellaterra. 1 aquí no compto encara Procivcsa*, que és !'empresa mixta re la Ciutat V ella. 1 Aquesta és la nostra política: fer vivendes perque 1o pugin de preu. Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell ~ue es ven amb poc marge o marge nul -és a dir, a preu de cost. Aquest és I'habitatge que promociopem. No creiem que la pobresa extrema es pugui resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha e ser amb subvencions o cxempcions a la persona. L'habitatge barat no fa rica la gent pobra. 1 tendei . a empobrir l'entorn. disminuint els valors de les propietats adjacents. (* on espero que la Generalitat acabi oo l·laborant) És per aixo que vam comen<;:ar la rehabilitació deis 4 km de fa<;:ana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No volíem haver d'enfrontar el manteniment amb ca rec als pressupostos públics de 4 km d'habitatge social: irnpossible. Ara volem que es destini una part de l'estoc d'hal!>itatges de la Nova Icaria a gent jove de la classe 1 mitjana, a prcu de cost, en la banda baixa deis preu~ de mercat (hahitatge assequible). 1 Altrament estaríem faltant a la norn1a que cns he ~ imposat i que el rnercat accepta: sempre que el municipi cntri d'alguna forma en una operació imn~o biliaria de grans dimensions exigira que una part deis habitatges es destinin a aquest segment de la p~blació. 1 1 Així ha estat en l'Eixample Marítim i en la Vall 11-Iebron, on estem comercialitzant dos paquets de !50 habitatges cada un (sobre un total de 500). Ig~a lment a Montigala i d'alguna forma a Bellaterra (Cerdanyola). 1 1 No és impossible que els promotors augmentin 1 ~1 seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa operació, carregant el benefici majoritariament e~ una part de I'opcració i triant adequadament les dimensions i les ubicacions més i menys favorablel El sector immobiliari de les ciutats ccntrals, on ten~n tanta importancia el preu de repercussió del sol, els valors Iocacionals i els ambientals -i per tant la jinversió urbanitzadora- tendin'l a -ser un sector amb una forta presencia pública, bé operacionalment bé 'per la vi a del concert. La millor resposta a la seva hipotetica pregunta (" ue puc fer jo?") és la següent: (1) capitalitzar les - pag. JI - �operacions immobiliarics cm preses pe! municipi . participant-hi com a accionista-; (2) financ;ar tot aquell habitatge públic o soc ial que el municipi errt demani per endegar el circuit de rehabilitació i per fer front a la destrucció d'habitatges (per accident per envelliment prematur -aluminosi-). ' Habitatge -públic o social- l'hem d'oferir a tots ~quells qui, voluntariament o involuntariament, la ciutat obliga a marxar de casa. 1a ningú més. ' q En bona mesura, aquí com en materia financera 1 es tracta de posar en rnarxa processos sanejats i solvents i fer front dignament a l'amortització deis ~ostos del passat. Tot aixo es traduira en la creació d'una "ndva classe" d'administradors urbans i empreses especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb ll'admissió d'objcctius prefixats pe! sector públic. 1 El nou Pla d'habitatge ha d'afavorir aquest procés. !El Pla sense el mercat no val per res. El mercat tot sol destrueix valors amb la mateixa eficacia amb qpe els crea. *** Si li hagués escrit a voste fa tan sois 3 mesos aquest últim apartat de la meva carta, el de la inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ra ho sera. '1 Un terc; de les oficines de "La Caixa" de Barceloqa atracades en un any; rebot a l'al<;a en l'índex de victimitzaci ó que analitzem des del 1985 ; frustracip creixent d'una poli cía local que només a través de moltes hores extra i l'exercici d'un cert heroisme c~mpetencial manté a ratlla una pressió deliquencial scmprc al ta; successives recaigudcs en el desa¡j¡im deis jutges i fiscals més actius en la seva sensibilitat per la preocupació ciutadana en aqtlest tema (moció Bandrés sobre incompatibilitat d'instrucció i sentencia; fracas de l'operació "j ustícia rapida" a la Costa Brava per falta de col.laboració d'alguns fiscals) ; un cos de Polici~ Nacional poc motivat, amb vacants en excés i fronteres mal definirles ; el projecte de dignifi4ció de la "Jefatura" i sobretot de les 5 grans comissaries avanc;ant amb una lentitud exasperant; ila mi llora de la situació penitenciaria (trasllat de la 1 presó de la Trinitat), produint-se també amb una tnorositat excessiva; un cos consular rutinitzant ja les seves queixes estivals sobre la victimització tur!stica; etc. ! ¡ De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i!Ia proximitat deis Jocs Olímpics semblen haver fet possible el tan esperat miracle: el Consell del Pod~r Judicial, amb coneixement i aquiescencia global del Ministeri i de les autoritats judicials catalanes, proposa la creació de quatre nous jutjats de guardia i es compromet així a agilitzar processos i jutjar Jen 10 dies el presumptes delinqüents de delictes menors, durant els Jocs Olímpics, i per suposat després. -. He proposat als representants del Consell l'aug,lnent de 4 a 5 deis Jutjats de Guardia compromes a trobar ubicacions apropiarles. - pag. 32- m'he �El Consell considera les dues altcrnativcs: cbncentració o dcsccntralització~ Amb 5 jutjats dcsccntralitzats seria possible fer correspondre ~n jutjat i una super-comiss~r~a per a cada dos districtes. Els districtes comptcn, cadascun, ctmb la seva estructura policial local, sota el comandament d'un oficial. Tenen el seu Consell c1e Prevenció i una mesa de c~ordinació policía, on es reuneixen !'oficial i els dos o tres comissaris ¡ue corresponen -encara avUI, sobre les 16 velles comissaries existents- a cada districte municipal. No li estranyi que m'extengui en aquests detalls. ~ 1 final totes les grans qüestions es redueixen a un conjunt de detal ls. j 1 Si Barcelona disposa, a finals del primer trimeSitre del 1992, amb aquesta estructuració policialjudicial, sera molt difícil que se'ns escapi una millbra real deis índexs de seguretat i, correlativament, de !'eficiencia judicial percebuda pels ciutadans. Si aixo és així, és molt difícil, en canvi, que pugu~m millorar. No li die que és possible que s'agreugi la situació perque sent conscient de la fragilitat, ~ncara avui, d'aquestes expectatives de canvi, estic obligat a expressar-mc com si aquestes pugéssim l no existir i a col.laborar, en aquest cas, amb una modulació més optimista del que realment cree, a !mantenir la tensió i la moral que seran necessaries 1 aleshores . Voste compren perfectament el que vull dir. Podría resumir dient que el famós "guardia de barrí" que ara ja existeix (més de 2/3 deis efectius policials locals estan assignats als districtes), no a¡oareixera com a tal fins que no hi hagi una justícia, no die de barrí, pero sí de districte, o de super-districte. Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder !Judicial res pon de manera aparentment negativa a la nostra proposta de justícia municipal, tal i com epta recollida en el projecte de Carta. qu~ Ens diu el Poder Judicial: " no ens fa falta Vostes demanin pujar a l'esglaó de la Justícia Municipal; ja baixem nosaltres al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que Vostes assumeixin un rol en el camp judicial; nosaltres desconcertar~m la nostra propia organització i assumim la seva preocupació ". Nosaltres estem satisfets per aquest compromís, q'* ens sembla historie. I en realitat ens consta que el Poder Judicial no ~s contrari a la Justícia Municipal, amb un camp acotat a temes sub-criminals, faltes, accidents de tlransit, baralles de vei"ns, problemes de comunitats de propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits dFlictes a la frontera del crim. Entre d'altres raons perque aquesta "Justícia de PaJ" de gran ciutat solucionaría una.possible inequitat constitucional de les nostres Beis basiques en tract~r-se de diferent manera la protecció jurídica de la seguretat del ciutada (justícia professional) i del i campero! o habitant de petits nuclis urbans (no professional). - pag. 33 - �Aquest és un tema que queda obert. En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, é obvi que es creara un camp en el qual la policia local de la gran ci4tat podría actuar -primer en la practica, després formalment- coma policiajudicial. 1 Si Voste té la més mínima confian~a en les mevf s paraules, cregui'm: en aquests petits canvis ens juguem la qualitat de vida. En ells i no en molts gr~s projectes Jegislatius o polítics. 1 Aquests canvis poden obtenir-se amb escasses adaf tacions legislatives. L'Alcalde de Barcelona no solament no es pronu . cia sobre aquesta qüestió sinó que en condemnara qualsevol formulació pública prematura, sobretot . · és dictada pe! desig d'impedir solucions més que no pas pe! de trobar-les. sed/car/prescat.pmm - pag. 34- �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia 17.12.96 Entrevista JP (di a 19 i després) 1 JC + XT '? reaccwns possibles Dia 19 Llei JP si pero .. Llobregat/Besós PM: jo t'enviaré un text Actes sessions anteriors Cana a JP? 3a,pista alternativa a Barajas 1 Patrimoni . Museus . Tinell . Palau Pedralbes . Monestir Pedralbes 2004 Dossier JP-PM-NS-FM-JHS-PD 1 Documcnto2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4360 Title A name given to the resource Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat Type The nature or genre of the resource Carta Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Govern Infraestructures Indústria Acció política Espanya Territoris González Márquez, Felipe Pujol, Jordi, 1930- Barcelona Is Replaced By A related resource that supplants, displaces, or supersedes the described resource. Té una versió posterior a #952 " Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència http://78.47.125.110/files/original/31/2731/19950319_CartaPM_Semprun.pdf 70ac12af2bf80afff9ad79e97f9f1aaa PDF Text Text li I t EL ALCALDE DE BARCELONA Barcelona, enero de 1995 Sr. Jorge SEMPRÚN París Querido Jorge, Gracias por tu librito titulado con un poema de Celan "Ein Grab in Wolken". Es una obra de arte, como lo fue, en pequeña escala, vuestra presentación del Camus inédito en Barcelona, con la hija de Camus, F. Malraux, Gallimard y Toni Mari. Me ha interesado sobre todo tu especulación, en el mejor sentido, sobre la memoria alemana y europea. Tú sabes que Barcelona se postula para la capitalidad europea en el 2001. Pues bien, la oferta de la ciudad no es, esta vez, utilizar Europa para transformarse como ciudad, que es lo que hicimos con los Juegos Olímpicos, sino tratar de sugerir que se utilice a Barcelona, en el 2001, como pretexto para definir la cultura europea. ¿Ha llegado ese momento? Algo de eso se intuye en tu discurso de Frankfurt. Si Goethe fue el primer escritor europeo en tiempo real, y de esto hace más de cien años, puede que sí que haya llegado el momento de asumir críticamente nuestros pecados, como tú dices, y definirnos ante el futuro. Nuestros pecados alemanes, nuestros pecados españoles: todos ellos. Y al hacerlo con todos ellos a la vez estaremos ejercitando la cultura europea. Barcelona fue la última ciudad de Machado, que conoció el maravilloso Empordà con los ojos ya fijos en las nubes -que lástima inmensa- según he sabido por un texto de Joaquim Xirau editado en Méjico. Port Bou, el último puerto del Empordà, fue la tumba de Walter Benjamin, huyendo en dirección contraria de los mismos vientos que mataron a Machado. Barcelona, capital de Catalunya y mítica ciudad de la libertad durante la República y de algún modo aún durante el franquismo -así lo veía Pepe Bergamín antes de morir vasco y abertzale- ha sido también la ciudad donde más éxitos ha cosechado el socialismo hispánico Plaça Sant Jaume, I 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 Fax 34-3-317 01 39 l �EL ALCALDE DE BARCELONA y el nacionalismo más o menos moderado: las dos fuerzas vertebradoras de la transición democrática española, amnèsica y por tanto vulnerable, como se ve. Tu predecesor de 1989 en el premio de Frankfurt, Vaclav Havel, en "Palabras sobre la palabra", es quien ha ido más lejos, quizás, en la expresión de una cultura europea venida del frío, superadora de nacionalismos voraces y universalismos ingenuos, hija de la locura centroeuropea y de la estupidez stalinista, coetánea del ecologismo y el pensamiento leve, escèptica y esperanzada a un tiempo. Me gustaría veros a los dos, a Havel y a tí, definiendo para Barcelona 2001 las líneas maestras de una partitura europea. Un abrazo y hasta pronto. Domingo, 19 de marzo de 1995 Querido Jorge, Hoy ha sido un domingo de marzo radiante. El sol ha bañado una vez más la ciudad invadida en domingo por sus propios ciudadanos, curiosos de verla y tocarla de nuevo, tan cambiada, tan bella, abierta al mar, rehaciendo sus mil heridas históricas. He ido al barrio de Sant Andreu a visitar un nuevo jardín en el entorno de la vieja Casa-Bloc del GATPAC republicano, el grupo racionalista que pensó la nueva Barcelona y la nueva España... y acabó exiliado en medio mundo, haciendo el nuevo Boston (Josep Lluís Sert), Montevideo (Vilamajó) y la Fundación Maeght en St. Paul de Vence (J.L1. Sert). 2 �EL ALCALDE DE BARCELONA El jardín de Roig i Batlle tiene sugerencias republicanas: la combinación de Jacaranda (lila), tipuanas (amarilla) y flores (rojas) ya ves lo que dará en primavera. Y un artefacto de hierro proyecta a las 12 una sombra esvástica, truculenta, en el suelo. Al volver a casa he releído tu librito de enero (Una tumba en las nubes) y me he encontrado con que la carta que quería hacerte para este libro de correspondencia, ya estaba hecha, escrita al final de tu epílogo. Pero al releer tu libro ahora, con mi viaje de anteayer a Frankfurt aún reciente y el frío ventoso todavía pegado en la espalda, no resisto la tentación de proseguir la reflexión de enero y las conversaciones de anteayer. Estuve con Daniel Cohn-Bendit -qué tipo más listo, un alemán nacido en Montauban, hijo de judíos alemanes fugitivos, como Benjamin-, con el alcalde Von Schoeler a punto de "plegar" como decimos aquí, con Eichel, ministro-presidente de Hessen y por supuesto en el Museo de Arte Moderno de Hans Hollein, uno de los más bonitos de Europa en su género. Sólo el Museo de Barcelona de Richard Meier, que abriremos el 29 y 30 de abril próximo, es mejor que el de Frankfurt. Pero de momento está vacío, hasta noviembre o diciembre. (Los Museos Contemporáneos se han convertido en templos, en obras de arte en sí mismos, en lugares de contemplación, silencio y reflexión a partir del negativo de nuestras vidas, que es el arte). Me gustaría que vinieras en abril a verlo. Si no puedes el 29-30, ven el 23 por Sant Jordi, el día de los libros y las rosas. El día más bonito del año en esta ciudad. Vuelvo a Alemania. Parece que ahora no quieren la moneda única, el ECU. Claro: con la peseta, el escudo y la lira y casi el franco, siguiendo al dólar por la pendiente de los cambios ¿para qué perder el marco, convertido él solo en la moneda europea? Si ya casi es la moneda de reserva mundial, con el dólar tan frágil ¿para qué sacrificarse por el sistema monetario europeo? El peligro es evidente. Alemania puede tener la tentación de, por primera vez, ser lo que el Kaiser y Hitler quisieron que fuera, pero ahora no por la fuerza sino por la economía. Afortunadamente, parece que Kohl, y también Scharping, son europeístas convencidos y están dispuestos a hacer sacrificios para disolver Alemania en Europa. Sólo así nacerá Europa, como tú decías. A los alemanes les impusieron en Versalles la autodestrucción económica e industrial, dejando intacto su estado, lo cual llevó, como Keynes preveía, a la 2* Guerra Mundial en menos de 20 años. Tras la 2" Guerra, los aliados cambiaron de táctica y destruyeron el Estado alemán (el federalismo impuesto por los ocupantes le quitó al gobierno federal no sólo el ejército sino 3 �EL ALCALDE DE BARCELONA la policía y la cultura, que son competencia de los lander). ¿Qué quedaba del Estado alemán? Sólo la moneda, y ésta se la dieron al Bundesbank, que puede ser hoy el baluarte de la resistencia alemana a crear una Europa realmente unida, incluso contra Kohl. Cohn-Bendit me dice que Kohl ya se impuso al anterior presidente del Bundesbank, KarlOtto Pòhl, en el tema de la reunificación (paridad 1:1 entre el marco occidental y el oriental, frente al 2:1 propuesto por Pòhl) y que volverá a hacerlo ahora con Tietmayer. ¡Dios le oiga! Porque sino la moneda única europea se irá a pique y la Europa unida también. Sólo después de los grandes sustos ha sido capaz Europa de saltar adelante. Si no aprovechamos éste, volveremos a las rivalidades nacionales, con Chirac en el lugar de Mitterrand -tras la renuncia de Delors- y Alemania escorada hacia el nacionalismo. ¿Habría que hacer un partido europeo o un mero movimiento europeo? ¿Habría que predicar el federalismo europeo de Delors y extenderlo al regionalismo europeo que Pujol y yo compartimos -con la diferencia que él quiere suprimir las ciudades, que son la substancia de Europa? En julio de 1985, volviendo de una reunión del Comité Olímpico Internacional en BerlínEste, con su imponente 9a Sinfonía incluida, presidida por Honecker y Samaranch, y su espeluznante Museo de Pérgamon, y sus tristes Biscúters locales... llegamos al Check-PointCharlie por Unter der Linden, olmos iguales a los dos lados, banderas casi iguales, alemanes iguales, y ahí tuve la sensación física de que Europa no existía, de que era un juguete en manos de gigantes exteriores que le habían impuesto esa pared absurda en medio. Así me hice europeista en el sentido -más allá de la política- de un sentimiento personal. Tu reflexión sobre las palabras de Thomas Mann en Frankfurt, 1949 ("mi patria es la lengua alemana") es una de las bases más sólidas que yo he leído de un pensamiento europeo no ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo, punto. Efectivamente, este modo de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento: "mi patria no es mi lengua, mi patria es el lenguaje" (pág. 16 de la edición española). Pero sigue inmediatamente -si es que no la precede en la reflexión- otra idea: "lo alemán es un componente esencial de mi patria espiritual" (ibidem). Y una tercera idea, que en tu libro viene antes (pág. 14) pero que creo que es lógicamente posterior: "las patrias sólo son vías hacia el universalismo de la razón democrática". Déjame hacer dos o tres excursiones para explicarte el punto de vista catalán, desde Barcelona. En mi carta de enero te hablo un poco abruptamente del viaje de Machado de Barcelona al Empordà, destino a Francia. Lo abrupto viene de que para nosotros el Empordà es en cierto 4 �EL ALCALDE DE BARCELONA modo un sobreentendido. Es la tierra más bonita de la Tierra. Donde llegaron los griegos, donde el Pirineo, ya suave, se abraza con el Mediterráneo cada mañana y cada atardecer. Tan bello es que Joan Maragall pudo decir que llegará el día en que más les valdría a los ampurdaneses llamarse tales que llamarse catalanes por el bien de Catalunya -y lo decía en el contexto de una defensa de la necesidad de pequeñas patrias frente a un papanatismo europeo que ya entonces enseñaba la oreja: la verdad, concluía, está en el grano y no en la espiga. Los franceses se llaman franceses y todo el mundo entiende que son europeos. Los alemanes también. Pues los catalanes, también. Y llevado por ese entusiasmo por lo específico -después de aclarar que la mejor manera de ser buenos españoles era ser buenos catalanes- acababa defendiendo que Catalunya perecería si el Empordà desapareciese pero que volvería a nacer si de ella sólo quedase el Empordà. De ahí lo de que más nos valdría a todos en un futuro que los ampurdaneses se llamasen sólo ampurdaneses. Y lo mismo decía de Barcelona. Esa emoción por el lugar en tu caso es emoción histórica, pero también física. Aparece en la magia del monte de Ettersberg, junto a Weimar, en un domingo de marzo: vuelves a Buchenwald y ya no hay columnas de humo por las que tantos ascendían hasta "su tumba en las nubes donde no se está estrecho". Y propones fundar ahí, en Ettersberg, una institución europea destinada a la memoria y a la prospectiva. Es en Ettersberg donde debe refundarse Europa. Segunda excursión: de Maragall a Riba, como ha explicado bien Joaquim Molas, la relación entre creencia y lenguaje se invierte. Para Maragall sólo la palabra pura, poética, fruto de la emoción, es verdadera. Para Riba sólo la palabra permite pensar la verdad. "He cregut perquè he parlat" y no "he parlat perquè he cregut". Sólo el lenguaje nos hace libres. Pero claro, sin haber leído el modernismo, Riba no habría escrito sus elegías a Sunion, ni su maravilloso canto al exilio y a la paz del alma: Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany i la seva pau no es mudava; i qui d'uns ulls d'amor sotjant la gorga brava no hi ha vist terrejar l'engany El poema termina con un canto al barquero que cesa de remar y se entrega, brazos colgando, echado en la frágil barca, a la calma del cielo y el mar. 5 �EL ALCALDE DE BARCELONA Justo lo contrario de lo que Maragall decía en "Excelsior": Vigila, esperit, vigila No perdis mai el teu Nord. No et deixis dur a la tranquil·la aigua mansa de cap port. Y termina diciendo "no s'acaba el teu viatge, no s'acabarà mai més...". Viaje y quietud. Tranquilidad y vigilancia. Lenguaje y creencia. Esos son los polos de una de las almas de Europa, el alma catalana. Y seguramente de todas. Tercera y última excursión: sobre la patria como vía hacia la razón. Aquí nos la jugamos. La S S los sentimientos en beneficio de la razón, los desprecó. Desde Rosseau Z i l ^ e n t i m i e r t o s de patria, de compasión, de esperanza. La fraternidad era para Ï g Î n o f u " supuesto, igual que la libertad y la igualdad, no un sentimiento a construir lentamente. Un grupo que nació de la falsa calma del '94 (el año en quefigurabaque en España no había dëcc^nesqpues las europeas no lo son todavía en el sentido fuerte de la palabra, ¡grave Zo0 grupo que se denomina Catalunya Segle XXI, para denotar la precision de lugar S u n y ^ l o dado, lo concreto) y de tiempo (el futuro, no el pasado), dice en su S T q u e la patria se concibe como un punto de partida, no como un punto de llegad^ s T p ^ c e a tus palabras sobre la patria como vía hacia la razón y el universalismo. Se parece. No estoy seguro de que sea lo mismo. Un poeta de Girona que colaboró en el manifiesto de Catalunya Segle XXI lo dijo bellamente: "Catalunya corn a àgora i no com a temple". Te dejo. Eçpero tu respuesta y verte en abril en Barcelona. De nuevo, gracias por tu libro. Ha sido un regalo que ha durado de enero a marzo y que seguirá durando. Un abrazo para ti y para Colette. >asqual Maragall A L C A L D Í A Registre de Soriidz r 4 ABR.1995 N*...ms: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Semprún, Jorge (1923-2011) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta de Pasqual Maragall a Jorge Semprún Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-19 Type The nature or genre of the resource Carta Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Cultura Ciutadania Administració pública Model social Description An account of the resource Carta de l'alcalde Maragall a Jorge Semprún, reflexionant sobre el moment europeu i els seus reptes futurs. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència