10 10 5656 http://78.47.125.110/files/original/27/249/20060201.pdf c1dec7c31d766eb3c3a04726c8d949ef PDF Text Text Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Reials Drassanes. Barcelona | 01/02/2006 "Catalans, us demano que us concentreu, per un moment, d'esperit, i penseu que aquesta hora que sona per a Catalunya amb l'Estatut, és la que fa segles sospiràvem. Aquesta vegada no fem una simple elecció: acomplim un gest veritablement històric. Amb aquest sentit espero que votareu l'Estatut, perquè es pugui dir que darrere l'Estatut hi ha, no tants o quants catalans, sinó el redreçament de tot Catalunya". Aquestes paraules les va pronunciar el President Macià fa tres quarts de segle. Darrere les paraules hi havia molt de risc pres, molt de sacrifici patit, potser també molta renúncia, però hi havia una cosa més important que tot això: hi havia il·lusió i esperança en el futur del nostre país. L'Estatut de 1932 va representar un moment històric per a Catalunya. Una embranzida que va ser estroncada per la guerra in-civil i poc menys que esborrada pels llargs anys de dictadura. L'Estatut del 1979 va suposar l'inici de la refeta, l'inici de la normalització democràtica i de la modernització de tot un país que havia estat silenciat. L'Estatut del 2006 serà una altra fita històrica, la de la consolidació del respecte i la pluralitat, la del reconeixement; la que ens permetrà caminar per un segle XXI ple de llums, i de veus, ple d'èxits. He volgut començar la meva intervenció amb unes paraules del President Macià que ens haurien de servir d'estímul i de guia per als dies que vivim. Les paraules de l'Avi em semblaven escaients en un acte d'atorgament d'uns premis que porten el seu nom. Perquè aquell període, malauradament breu, de la vida de Catalunya va ser, tanmateix, molt fèrtil en l'acció de govern, en l'impuls de la modernització de Catalunya. Aquests premis van ser creats el 1938 pel conseller de Treball d'aleshores, Joan Comorera i Soler. Un home que va convertir la seva vida en una lluita pels seus principis. L'any 1982 la Generalitat va recuperar aquests guardons amb la finalitat de premiar els qui han contribuït, amb el seu esforç i exemple, a mantenir i impulsar l'activitat econòmica del nostre país. Més enllà de l'Estatut, o de qualsevol altra llei, per important que sigui, el que de debò compta és l'esforç dels homes i dones; el seu treball, les seves idees, la seva vida. Tot això és el que fa que un país sigui el que és. I és obligació dels governants procurar els instruments de tot tipus que millorin les condicions, el context, que garanteixin els drets, que facin possible que els desigs dels ciutadans es puguin convertir en realitats. Vet aquí que en un país la gent s'aixeca cada dia i va a treballar, a l'empresa, a la botiga o al despatx, i fa la seva aportació, la que sigui. I és la suma de totes aquestes aportacions el que fa Catalunya. Són les persones el que de debò compta, la Catalunya real. Avui som aquí per reconèixer-ne unes quantes. Com cada any. Persones de procedències socials, professionals i geogràfiques ben diverses. N'hi ha de nascuts en altres continents, n'hi ha de nascuts en altres pobles d'Espanya. Però el que us uneix a tots és una trajectòria meritòria en la vostra vida laboral com a professors i mestres, com a creadors, com a treballadors del metall o de la medicina, com a advocats o enginyers, com a pagesos o empresaris, des del món de la universitat, de la fàbrica, de l'administració, de la indústria, de les cooperatives. 1 �No puc fer un recorregut per totes les vostres trajectòries individuals. Com la de la Guillermina Peiró, que ha estat digna continuadora de la saga oberta pel seu pare, Joan Peiró, exponent del millor de la tradició obrerista catalana. Una tradició que tant diu i explica del nostre país. Com la de Ricard Lobo, que tanta excel·lència i rigor ha aportat a la Funció Pública. Preneu-los només com a mostra del que sou i representeu col·lectivament entre tots. També voldria, com ja vaig fer l'any passat, fer un esment especial a les dones reconegudes aquesta nit. Les dones sempre han estat, com a mínim, la meitat de la base sobre la qual s'ha construït la nostra societat. Però se'ls ha escatimat el reconeixement social merescut. I massa sovint no han pogut compartir, homes i dones, els triomfs aconseguits. Això està canviant, però no podem 'abaixar la guàrdia'. Encara no podem. I m'agradaria pensar que, amb l'acte d'avui, estem posant un petit gra de sorra en l'esforç que ha de fer la nostra societat per trobar l'equitat que sempre hauria d'haver-nos guiat. Vull acabar reiterant el compromís del Govern que tinc el goig de presidir: un compromís amb la gent de Catalunya. El compromís de seguir caminant, plegats, cap a una societat més rica i més cohesionada; cap a un país modern i de progrés. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1731 Title A name given to the resource Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes. Barcelona Subject The topic of the resource Ocupació Premis i reconeixements Macià, Francesc, 1859-1933 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/250/20060202.pdf b4d71f20dd158dcc0707573adffbe297 PDF Text Text Conferència "Respetar identidades, compartir proyectos", a la Fundació Caixa Galicia (castellà) Santiago de Compostela | 02/02/2006 Querido Presidente, conselleiros, director de la Caixa, presidente de la Fundación. En el momento que estamos viviendo se requiere que haya sentimientos, que haya intuición, proyectos, pero sobretodo tiene que haber claridad, una clara comprensión de lo que está en juego, porque cuando uno no está construyendo un barrio, ni una ciudad, ni siquiera una comarca, ni siquiera un país, diría, sino las leyes fundamentales de este país, ahí todo es mucho más abstracto, más duro, más frío. Voy a citar en primer lugar al presidente Touriño, que hace relativamente poco decía que el "Estatut abría un camino para el avance en la España plural y para la consolidación del Estado de las Autonomías, que nos debería beneficiar a todos, a Catalunya, España y a las demás CCAA, especialmente Galicia". Quiero estar a la altura de este pronunciamiento tan positivo y explicar el sentido de la reforma estatutaria. Quiero explicarles el sentido de la reforma estatutaria, explicarles su estado actual. Esta reforma es un proceso que tiene un propósito y una voluntad y ésta es de empatía, de reconocimiento y de trabajo en común. Se es consciente de que lo se hace no es sólo para uno mismo sino que forma parte de un sujeto mayor, más complejo, más amplio, en el cual hay que concordarse. Yo sabía, todos sabíamos, creo, en Catalunya, que esto iba a ser difícil. Por una sencilla razón: el acuerdo entre 4 grupos políticos tan diversos sólo se puede hacer a la alza. Y ahora me estoy refiriendo al primer acuerdo, al de aprobación del Estatuto de Catalunya, en Catalunya. El común denominador no es a la baja, sino a ver quién dice más, que nadie se quede atrás. Ese común denominador fue al alza y la rebaja, en cambio, sólo se puede hacer estando todos de acuerdo, para evitar sospechas de renuncia premeditada. Primero hay un pronunciamiento de la Comunidad Autónoma, por una gran mayoría, prácticamente el 90%, que se fragua sobre la base de esa convicción. Nadie quiere ser el último. Luego, cuando se trata de ver cómo se asumen las modificaciones que el sujeto mayor en el cual estamos, que es España, decide hacer sobre aquel texto, entonces las cosas son un poco más complicadas. Ya no es quien consigue más sino quien renuncia menos y eso es mucho más complicado. Por lo tanto, desde la convicción de que nuestra experiencia puede aportar reflexiones útiles en el proceso de reformas que se ha puesto en marcha en el conjunto de España, también lógicamente en Galicia. Iniciamos la reforma del autogobierno en Catalunya con dos objetivos: 1.Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de pura afirmación identitaria. Una etapa que fue necesaria y útil durante los años ochenta y noventa, es cierto, pero que había ido perdiendo fuerza y efectividad de modo paulatino. La pura afirmación de lo que somos. Y más aceleradamente lo ha perdido durante los últimos años, aunque no sería lícito ocultar que esa etapa se ha superado sobre la base de usar con cierta profusión el adjetivo "nacional". No es que se haya renunciado a la fase de afirmación identitaria sobre la base de renunciar a ella sino sobre la base de no darle la importancia que tenía en su momento. Pero ahí está el Museu Nacional d'Art de Catalunya, la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Ràdio Nacional de Catalunya, etc... Hace más de 20 años ya se llenó el Nou Camp con ese slogan "Som una nació". Fue un reflejo casi diría masivo y casi espontáneo. Todo eso que la historia ha ido afirmando, nosotros pretendemos ahora que deje de ser tan importante, no sobre la base de olvidarlo sino de tenerlo por asumido y por, supuesto, proclamarlo por escrito en un Estatuto que dé fe de ello. 1 �2.Contribuir a la idea y al proyecto de una España plural, nacida no, pero formulada sí, de manera claramente en Santillana de Mar hace 3 años. Una reunión a la que asistieron presidentes autonómicos, algunos candidatos y secretarios generales del PSOE de las diversas Comunidades Autónomas. Contribuir haciendo lo primero: ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y viceversa. No son contradictorios. El efecto de lo que acontezca en Catalunya sobre el conjunto probablemente va a ser significativo. Y lo digo sin ninguna petulancia, creo que habrá efecto. Por ello, -como explicaré luego- no podemos entender la reforma catalana fuera del contexto de consolidación del Estado de las Autonomías. El propio Presidente Touriño dijo esta semana que creía que "El nuevo Estatut abre un camino para el avance en la España plural". Como comprenderán no voy a ser yo quien le ponga peros a una afirmación que vale lo que vale cuando se formula con el viento en contra - y no precisamente el que viene del Atlántico o del Cantábrico sino el que en Catalunya llamaríamos terral. Lo que me recuerda a Rosalía y sus gallegos que iban a la meseta como rosas y volvían morenos. EL CONTENIDO DE LA REFORMA ESTATUTARIA La reforma catalana parte de un axioma compartido por todos los miembros del actual gobierno de la Generalitat de Catalunya: respetar identidades y compartir proyectos no son propósitos excluyentes. En efecto, se trata de una falsa disyuntiva porque lo deseable y posible es que ambos propósitos convivan en la dinámica de una sociedad. ¿Es posible a la vez el pleno autogobierno de Catalunya y formar parte activamente de la España democrática y plural? Es posible; y no sólo es posible, sino que sólo por esa vía tiene salida Catalunya. Y creo sinceramente también que sólo por esa vía tiene salida España. Me refiero pues no sólo a Catalunya sino a cada una de las autonomías españolas. El desencuentro identitario puede, y debe, canalizarse a través de soluciones políticas. Y eso es lo que hemos intentado a través de la reforma del Estatuto catalán. Y creo que podemos conseguirlo. ¿En qué consiste nuestra propuesta de reforma? Tenemos un objetivo que es afianzar un modelo de autogobierno que suponga un avance importante en el reconocimiento del país, de la nación catalana como tal, en competencias y financiación. De modo sintético: esta propuesta plantea 4 elementos clave. 1) Reconocimiento más claro de la identidad nacional de Catalunya. No solamente sobre la definición de lo que es Catalunya, sino también sobre su lengua, su historia, su cultura. En ningún caso, este reconocimiento puede ser considerado un factor de riesgo para la convivencia en España o una enmienda a la nación española. Al contrario, es un reconocimiento de la particularidad catalana, con contenidos muy concretos; cinco que cito a continuación: 1.- Derechos históricos en derecho civil, lengua y cultura: Debe quedar claro que esta mención de los derechos históricos no se formula sobre la base de la foralidad, sino sobre lo que marca la propia Constitución en su artículo 2, cuando distingue entre nacionalidades y regiones. Aunque cuando todo empezó, es cierto, y estoy hablando de nacionalidades y regiones en la Constitución, nacionalidades eran 3 y ahora son 7 ú 8 según sus propios Estatutos aprobados por el Parlamento español y votados por todos. En todo caso, lo que en principio parecía referirse a tres ahora se debe de referir a siete u ocho comunidades autónomas. En la Constitución Española, las 3 nacionalidades tenían idioma y derecho civil propio. Ahora, no necesariamente. Se llaman a sí mismas nacionalidades comunidades autónomas que no tienen estas características. No decimos que eso esté mal, que haya que volver a atrás; por supuesto que no, sólo decimos que hay una cosa que se ha perdido por el camino, y es la diferencia, ese dualismo interesante entre nacionalidades y regiones y si quieren vamos a tener 2 �que utilizar el nombre naciones para poder recuperar la singularidad que estaba atribuida a un núcleo de nacionalidades. 2.- Derechos lingüísticos, destinados a preservar el uso efectivo de las dos lenguas oficiales de Catalunya: catalán y también castellano. Dos lenguas españolas, algo que parecen ignorar los que estas semanas están impulsando una campaña cuando menos indigna. 3.- Reconocimiento de nuestros símbolos. 4.- Mención a las comunidades catalanas en el extranjero 5.- Reconocimiento de Arán y de los derechos lingüísticos del aranés Reconocer la identidad nacional de Catalunya, como la de Galicia o la del País Vasco, en mi opinión, que es la de la mayoría de los catalanes, no perjudica ni a la nación ni al Estado en España. En cambio, sí refuerza el encaje de estos territorios y recoge su particularidad, expresada repetidamente durante estos años de forma democrática y mayoritaria. Para quienes persisten en la oposición conflictiva de los conceptos de nación española y nación catalana (o de otras realidades del mismo carácter), recomiendo el último informe del Consejo de Europa. En él se propone una definición del mismo concepto en órdenes diferentes: - unos de tipo exclusivamente cultural (como el caso de Catalunya) - y otros de mayor calado político y vinculados a la existencia de Estados (como es el caso español). 2) Incremento, clarificación y fortalecimiento de las competencias desde el punto de vista del principio de subsidiariedad. Pensamos en Catalunya que este principio puede ser muy útil porque nos permite construir nuestra convivencia no sólo sobre la base de la identidad sino sobre la base de un principio igualmente potente que el de identidad pero mucho más inteligible por parte de todo el mundo sin necesidad de tener un sentimiento de identidad profundo pero no avasallador como parece ser el caso de algunos. Lo hemos hecho después de 25 años de experiencia, en los que han proliferado -más allá de lo deseado- los conflictos de competencias entre la Administración General del Estado y las Administraciones autonómicas. Y viniendo de abajo, de los ayuntamientos, que en España se han quedado como estaban, con sólo el 20% de los recursos públicos netos, mientras el Estado ha bajado del 80%, que era en 1980, al 30%. Es un Estado que ha dado una lección de modestia al mundo formidable, esto es ser federal, mientras que las CCAA eran el 0% hoy son el 50% del gasto público; en algunos casos con más competencias como Catalunya o el País Vasco, probablemente el 60%. Pero los ayuntamientos se han quedado en el 20 y esto es un poco decepcionante. Creo que es la prueba de que las autonomías que pretenden sustituir el Estado para dar proximidad, a la hora de la verdad nos convertimos igualmente en egoístas de lo que tenemos y reacios a ceder hacia abajo lo que probablemente los ayuntamientos estarían en mejores condiciones para aceptar. También es verdad, y lo digo por experiencia, que muchos ayuntamientos no se atreven; sí a pedir, a exigir, pero radicalmente no a probarlo. En gran parte, era lógico que esa substitución del Estado por las autonomías sin una ulterior cesión a los ayuntamientos así fuera porque debía llevarse a la práctica el desarrollo competencial previsto en el bloque constitucional conformado por la Constitución y los Estatutos. Como también es lógico que ahora, vista la experiencia de más de veinticinco años, procedamos a clarificar mejor qué hacen unos y qué hacen otros. Quizá el uso del concepto de blindaje de las competencias se haya prestado a la confusión. En realidad, estamos hablando de criterios más claros y útiles para establecer una tipología de materias y competencias, que impidan transgredir los marcos competenciales establecidos por la Constitución. 3 �Partiendo del principio de subsidiariedad, la Generalitat quiere gestionar desde la proximidad todos los servicios que afectan directamente a los ciudadanos de Catalunya y que constituyen el núcleo duro de sus políticas públicas. Algunos ejemplos de las nuevas competencias recogidas en la propuesta de nuevo Estatuto son bien explícitos sobre este propósito: . . . . . . . Trenes de cercanías Becas de enseñanza obligatoria Inspecciones laborales Políticas de acogida de inmigrantes Guarderías Gestión de prestaciones no contributivas Seguridad privada, etc Todas ellas son competencias que vienen a añadirse a todas aquellas que ya gestiona la Generalitat relacionadas con las grandes políticas del Estado del bienestar: educación, sanidad, bienestar social, seguridad pública y vivienda. Y también a las que se ocupan de la ordenación y gestión del territorio: urbanismo, infraestructuras y transportes. El principal dirigente de la oposición en España afirmó no hace mucho que las administraciones autonómicas servían para poco más que para hacer carreteras. Sin duda, es un planteamiento más propio del siglo XIX que de nuestro tiempo. Un planteamiento que, por cierto, no ha suscrito ningún líder autonómico del Partido Popular, como no podía ser de otra manera. Hoy, la gestión moderna y eficaz del Estado se lleva a cabo descentralizando en los gobiernos regionales y en los municipios. Porque este es un proceso en el que todos ganan; gana el ciudadano, gana la administración autonómica que puede plantear políticas transversales y afrontar mejor los problemas más próximos y gana también la administración central que se desprende de una carga para la cual muchas veces no dispone de la suficiente flexibilidad. Está demasiado lejos para tratar con eficacia esos problemas próximos. 3) Mejora de la financiación. ¿En qué consiste el modelo de financiación esbozado en el nuevo Estatuto? Es un modelo caracterizado por cuatro ejes principales: a. El Estatuto garantiza que los ingresos de la Generalitat procedan totalmente del rendimiento de los impuestos pagados por los ciudadanos de Catalunya. La suficiencia de recursos es posible porque se incrementan los porcentajes de participación de prácticamente todos los impuestos estatales (excepto el de sociedades): - IVA: del 35% al 50%; - Impuestos especiales: del 40% al 58% En otros (sucesiones, patrimonio, etc.) se llega al 100%. Los economistas se resisten a dar las cifras relativas al porcentaje de mejora de los recursos totales de la Generalitat en "n" años, pero creo que un 10% de incremento (inversiones estatales aparte) es, por lo menos, probable. b. El Estatuto establece que la Generalitat tiene capacidad normativa sobre los impuestos estatales en los que participa, de acuerdo con las competencias del Estado y de la Unión Europea. Se precisa explícitamente que se incrementará la capacidad normativa actual sobre el IRPF, y se atribuirán competencias normativas sobre las operaciones efectuadas en la fase minorista del IVA y en los impuestos especiales. c. El Estatuto consagra el papel protagonista de la Generalitat en la gestión tributaria de los impuestos que pagan los ciudadanos de Catalunya. De modo que una Agencia Tributaria de 4 �Catalunya gestionará, recaudará, liquidará e inspeccionará todos los impuestos propios de la Generalitat y los cedidos totalmente. Y en dos años, lo pone el Estatut, de acuerdo con el Gobierno español, se creará un consorcio paritario entre la Agencia estatal y la catalana, para la gestión del resto de impuestos estatales recaudados en Catalunya. d. El Estatuto establece un criterio explícito de solidaridad, semejante al aplicado en los países federales que consiste en garantizar un mismo nivel de servicios a los que realizan esfuerzos fiscales similares, no en términos absolutos que eso sería injusto, sino en términos relativos a la renta de cada uno; por supuesto, es más alta en unas comunidades y más bajas en otras. Pero no concreta la fórmula de nivelación porque obviamente es una cuestión multilateral que no puede resolver el Estatuto catalán sino que hay que debatir y acordar entre todas las Autonomías. Esa es la variable todavía abierta que no permite decir totalmente cuál será cuantitativamente el resultado, o en qué periodo de tiempo se necesitará para llegar a él sin daño para nadie, para que nadie pierda. A estos cuatro ejes principales cabe añadirle un quinto eje relativo a las inversiones del Estado en Catalunya: e. El modelo garantiza que durante un período de siete años, hasta la finalización del modelo actual de financiación europea, las inversiones estatales en Catalunya se equipararan al peso relativo del PIB catalán en relación al español. Actualmente sufrimos un déficit importante de infraestructuras; pensemos que durante el período 1991-2005, estoy hablando de quince años, la inversión estatal en Catalunya representó el 12% del total de la inversión del Estado español (y menos del 10% si no se cuenta el AVE), y en cambio la población representa el 16,5% del total de la española y el PIB el 18,8%. En resumen, se trata de un modelo que persigue la autonomía, suficiencia y solidaridad al mismo tiempo. Es un modelo de inspiración federal porque busca el equilibrio apropiado entre autonomía e igualdad; persigue la suficiencia financiera e instrumenta mecanismos de nivelación. Como pueden ver: - Es un modelo que puede ser extensible a otras Comunidades. Es un modelo que no altera el mantenimiento de la Caja única de la Seguridad Social. Es un modelo que sigue rigiéndose por el principio de solidaridad interterritorial. Y, finalmente, es un modelo en el que una Comunidad no gana a costa de otras. Querría dejar bien clara una idea general: la mejora de financiación de Catalunya no se hará a costa de Galicia ni impedirá mejorar su propia financiación. Mucho me extrañaría que Galicia y las demás CCAA no mejoraran su financiación en paralelo. El Presidente del Gobierno español se ha cansado de explicar que la economía va como una moto, que el superávit presupuestario es considerable y que crecemos entre dos y tres veces lo que crece Europa, que Galicia y otras Comunidades Autónomas tienen y tendrán una inversión estatal importantísima. 4) Conciliación de la bilateralidad y de la multilateralidad. Mantenemos abiertas las dos vías necesarias e indispensables para el buen funcionamiento del Estado de las Autonomías: - la vía bilateral (a través de una nueva Comisión Bilateral), dedicada a aquellos asuntos específicos de la relación Administración General / Generalitat; - la vía multilateral, para aquellos asuntos que afectan al conjunto de CCAA. 5 �Si una de las dos vías no ha funcionado adecuadamente en estos años ha sido la vía multilateral; o ha funcionado poco, y si ha funcionado, lo ha hecho relativamente mal. Es ahora que las Conferencias de Presidentes y otros escenarios están empezando a dinamizar, como hemos visto muy claramente en el tema del déficit sanitario, en beneficio de todos, no sin discusión, pero en beneficio de todas las Autonomías; el Estado ha hecho un esfuerzo importante en la mejora de la financiación de la sanidad en un escenario multilateral. Este es el principal reto del Estado de las Autonomías. EL MÉTODO DE LA REFORMA ESTATUTARIA Dos premisas en todo el proceso: constitucionalidad y consenso Pero con ello hemos ganado una mayor implicación por parte de todos, alcanzando un consenso muy amplio en Catalunya. Finalmente, la propuesta catalana salió con el 90% de los votos del Parlament: PSC (que es el partido más votado ya en las 2 últimas elecciones), CiU, ERC e ICV. ¿Qué ha hecho el PP? Lamento de veras no haber conseguido una mayor participación del Partido Popular de Catalunya en el tramo final del trayecto, aunque el comportamiento de Piqué y sus compañeros, asistiendo a la reunión de Miravet que sirvió para relanzar el proceso, fue impecable. La polémica suscitada dentro del PP no es ajena a todo ello. Estos últimos días se han puesto de manifiesto las dos posturas sobre cómo puede afrontar este partido la reforma: - desde una participación crítica, como hizo Josep Piqué y el PPC, - o desde un rechazo frontal y cerrado, como el que hemos observado en los últimos meses. Debo decir que la primera condujo, durante la tramitación en el Parlament, a una valiosa contribución que finalmente no pudo ser refrendada en la votación final. En Catalunya se observa con interés la postura que está adoptando el nuevo dirigente del PP gallego, Núñez Feijoo. Su aportación puede ser decisiva, no sólo para el Estatuto de Galicia, sino para la participación del PP en la agenda de reformas territoriales de España. La propuesta de Catalunya se ha hecho con sentido de Estado. Se ha hecho con sentido de España. Se ha hecho para seguir estando en España, no para irnos de España. Para que llegue el día en el que decir España en Catalunya y decir Catalunya en España no provoque ningún resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a sentimientos compartidos. No obstante, Catalunya ha echado en falta una mayor manifestación de respeto en relación con su proceso de reforma. No hemos gozado de un clima general de respeto por nuestras instituciones y por nuestras propuestas. Algunos han convertido la propuesta de Catalunya en un arma arrojadiza para el combate entre oposición y gobierno en Madrid. Lo lamento. Porque Catalunya no ha hecho su propuesta contra nadie. No la ha hecho en absoluto contra España, ni contra ninguna de las comunidades autónomas. Dicho de otra forma: Catalunya nunca aprobaría ninguna propuesta que perjudicase los intereses generales de España ni los intereses en particular de Galicia. La reforma catalana ha querido que eso no ocurra. Ya ha recorrido el trecho más difícil de esa reforma. En los últimos días, se ha forjado un acuerdo al que se han sumado PSC y PSOE, CiU e ICV. Al que -espero- próximamente se añadirá ERC. Más allá de fotos y reuniones a última hora, este acuerdo sólo se puede entender desde la enorme faena, las 2 efes, fotos y la faena, realizada durante el año y medio anterior. Sólo cabe esperar que el PP se avenga a participar de forma constructiva durante el debate en Comisión. Esa es mi esperanza. LA ESPAÑA PLURAL: LA CONTRIBUCIÓN DE CATALUNYA Por último, estoy convencido más que nunca que la España plural es un proyecto de realismo político y de ambición colectiva en su desarrollo, ambicioso también en sus objetivos. Estoy seguro que la España plural tiene que nacer de la periferia geográfica, sin que nunca más pueda ser considerada periferia política y sólo dejará de ser considerada así si es protagonista en la 6 �configuración de esta España plural, lo cual implica una nueva concepción política. Pero no sólo una nueva concepción política de carácter más federal, sino una nueva concepción económica: la España en red. La España en red no es una España en forma de estrella, con un centro y brazos, y que desde ese centro llegan a cada una de sus extremidades. Pero el mundo ya no es así y Europa ya no es así, se trabaja en red, cada punto es importante. Un principio general de funcionamiento: las CCAA son Estado, no son el Estado. Son sujetosEstado, no Estados, forman parte de lo que llamamos Estado en sentido general, no gobierno. Forman parte de la estructura a través de la cual el Estado se relaciona con los ciudadanos. Estado español; y como tal deben ser tratadas, con lealtad recíproca. Se trata de acabar con aquella expresión tan corriente y al mismo tiempo tan engañosa que distingue al Estado y a las administraciones autonómicas. El Estado en España, desde hacer tres décadas, y por definición constitucional significa tres administraciones: General, Autonómica y Local. Un criterio: el reconocimiento de la diferencia, que no significa desigualdad, ni, por supuesto, privilegio; pero si no se afronta la existencia de esa diferencia, no habrá auténtica igualdad, sentida como tal por los que son distintos; en algún modo, cada una de las CCAA y muy especialmente las nacionalidades históricas, las naciones de esa nación de naciones que es España. La voluntad de mantener un equilibrio entre igualdad de derechos y pluralidad de identidades es quizás la más difícil de las ecuaciones pero también la más crucial, la más decisiva. Una formulación constitucional: restablecer el poder de la distinción inicial entre nacionalidades y regiones en la Constitución. Y una cultura política: esta realidad, más compleja, más compuesta, requiere ser edificada sobre un principio básico que es el de la lealtad. Hay que jugar limpio, hay que jugar claro, hay que explicarse efectivamente, hay que saber escuchar, hay que saber proponer y hay que saber, por supuesto, rectificar. Reitero el apoyo de Catalunya a la agenda reformadora que el Presidente Zapatero ha expresado en relación con el Estado de las Autonomías. El liderazgo del Presidente Zapatero es indiscutible en ese terreno. Está cumpliendo su compromiso con la reforma del autogobierno en Catalnya; ha sabido enmarcarlo en un proceso más amplio de reforma territorial: Conferencia de Presidentes, reforma del Senado, reforma de otros Estatutos. y ha empezado a abordar la reforma constitucional para la cual se preveen más dificultades de las que quizás hace dos años y medio se podía imaginar. Reforma constitucional para: 1) solucionar contradicciones existentes en el proceso de la sucesión 2) denominar a las CCAA (ahora no están) 3) reformar el Senado para convertirlo en la cámara de las autonomías con una presencia necesaria de los poderes locales y 4) hacer constar en ella que formamos parte de la Unión Europea (esto es del año 1986, han pasado veinte años y la Constitución todavía no lo dice). Sabíamos desde el principio que todo eso no sería fácil. Pero finalmente, parece que la senda reformadora va lentamente, más de lo que querríamos, asentando su curso. Hoy es Catalunya y espero que también la Comunidad Valenciana, las comunidades que están entrado en la senda de la reforma. Mañana vendrá Andalucía y Galicia. Y, poco a poco, el resto. Es la gran apuesta para que la España del siglo XXI siga avanzando, con todas las garantías, por una vía democrática basada en los valores de la igualdad, la diversidad y la libertad. Muchas gracias. 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1732 Title A name given to the resource Conferència "Respetar identidades, compartir proyectos", a la Fundació Caixa Galicia Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santiago de Compostela Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Dret constitucional Espanya plural Estatuts Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/251/20060204.pdf 48ad27d5f1db682a0d0497b0c414c225 PDF Text Text Inauguració de l'exposició "El retorn dels documents confiscats a Catalunya" Palau Moja. Barcelona | 04/02/2006 Un poble que no hagués perdut la seva llibertat mai no hauria tingut una exposició com aquesta, no l'hauria hagut de tenir, no li hauria calgut. Tant de bo a nosaltres no ens hagués calgut. Avui Catalunya es retroba amb un tros de la seva pròpia història. I tanca una vella ferida, massa temps, innecessàriament oberta, i ho fa gràcies a la feina d'uns treballadors de l'arxiu, que ens han retornat les proves del que aquest país va haver d'aguantar. I avui les tenim i ens serveixen perquè la nostra quitxalla, la nostra joventut, la nostra gent, els nostres grans també, alguns dels quals ho van patir, encara ho podran veure, aquests haurien de ser els primers. Que sàpiguen, efectivament, què és el que va passar, què és el que se'n van endur, quina és la matèria de la qual està feta la vergonya que vam passar i la dignitat que ara recuperem. Catalunya es retroba amb un fragment de si mateixa, d'ella mateixa, a través d'una mostra de documents que vam perdre en un malson, que tant de bo mai no s'hagués produït. Avui celebrem, doncs, un acte d'altíssim contingut simbòlic. Més de vint-i-cinc anys després que Josep Benet els reclamés en seu parlamentària, llàstima que avui no hagi pogut venir, els papers de Salamanca són de nou a Catalunya. El procés per aconseguir el retorn no ha estat gens fàcil. Si hem perseverat, junts, ha estat per un profund sentit de la responsabilitat i de la història. I quan dic junts, dic junts, tothom, al llarg del país i de les institucions, però també al llarg del temps, perquè ha costat molts anys. El nostre present era deutor del nostre passat. Deutor d'aquells que van mantenir el batec actiu pel retorn de les institucions i de la llibertat. Deutor d'aquells que, en l'inici de la transició, van iniciar la reivindicació legítima d'aquest fragment vital de la nostra història contemporània. Cadascú, per descomptat, ha estat en aquest procés segons les seves possibilitats i segons les seves responsabilitats. Tothom ha assumit les seves. Però avançant junts, a partir d'un moviment cívic unitari, que ha estat la Comissió de la Dignitat, a la qual avui hem de retre homenatge perquè han estat la punta de llança del país en tot això. A partir del treball incansable d'entitats i de persones, de la voluntat de tots els partits catalans, de la complicitat de la ciutadania, i del compromís de les seves institucions per recuperar la dignitat. Aquests dies he traduït la meva satisfacció pel retorn anomenant-los els Papers de Sant Cugat, perquè és on han d'anar i el nom que tenen és d'allà on vénen. Ara bé, potser, en justícia, haurien de ser recordats per sempre com els Papers de la Dignitat de Catalunya. Perquè és, sobretot a la Comissió de la Dignitat que hem de reconèixer l'esforç dut a terme i a qui hem d'expressar el nostre agraïment. Ahir vaig ser a Santiago de Compostela i hi havia una exposició magnífica dels papers de l'Estatut, de l'Estatut actual, de quan es va fer. Per cert, "Galícia és una nación", deia l'article primer, els primers papers, amb les fotografies de tots els que voltaven aquella afirmació. Mireu, aquesta exposició sobre el retorn dels documents confiscats estic convençut que servirà per mostrar a la ciutadania d'arreu del país dues coses: primera, les raons profundes que assistien la reclamació del retorn i, segona, el despropòsit d'aquells que han volgut convertir els papers en un nou episodi d'enfrontament forassenyat. L'arribada dels papers a Catalunya, és doncs, la culminació d'un acte de justícia històrica i de dignitat democràtica. De justícia històrica, perquè fa efectiu el dret de les institucions de la Generalitat (i més endavant també de totes aquelles persones espoliades), tot anirà arribant, a la recuperació de la seva memòria. 1 �De dignitat democràtica, perquè fa efectiu un dret legítim i reconegut per la Constitució i per l'Estatut de 1979, a partir d'una llei votada al Parlament espanyol. És una decisió que permet la reconciliació sense oblit i la memòria sense rancor. Ara ens correspon convertir la reparació en un símbol de concòrdia i de futur. En un símbol de la unió cívica i política de Catalunya, i de l'inici d'una nova etapa de la relació entre Catalunya i els pobles d'Espanya. Catalunya, en els millors moments de la seva història ha estès la mà i ha proposat, ha discutit i ha convençut. Però això només ha estat possible quan al davant hi havia a Espanya un govern disposat a entendre la seva pròpia complexitat, la dels pobles d'Espanya, les seves personalitats diverses i les seves aspiracions, pròpies i compartides Recentment he estat a Euskadi i a Galícia, nacions històriques que formen amb nosaltres l'avançada més robusta de l'Espanya plural. I he comprovat que el nostre antic projecte comú avança imparable. Perquè diguem-ho clar i català, perquè hi ha un Govern i una majoria parlamentària a Espanya, a la qual esperem que se sumin tots els nacionalistes catalans com més aviat millor, que ha tingut i té la voluntat de fer avançar aquest projecte. Dues condicions crec que s'ha donat pel retorn dels Papers. Perquè no hem d'oblidar que molts, abans d'ara, ho havien promès o provat . Però ha estat ara que s'han donat les circumstàncies i que hi ha hagut el coratge polític necessari per fer-ho possible. El compromís i la perseverança de qui els reclamava han estat presents des del primer moment. Però la determinació dels successius governs d'Espanya no havia estat la necessària fins ara. Reconeguem-ho. El camí de Catalunya a l'Arxiu de la Guerra Civil fa molts anys que el vam fer. Va ser un camí d'anada. Però ha estat ara que s'ha pogut transitar, pacíficament, pel camí de tornada. Hi ha hagut determinació. I aquesta determinació és, alhora, un senyal del canvi de llenguatge que experimentem, des de fa gairebé dos anys. L'avenç del reconeixement del català a Europa n'és una bona mostra. Com hi ha moltes altres mostres d'un diàleg distint entre el conjunt d'Espanya i Catalunya. Començaríem per la Carta Municipal de Barcelona, que finalment s'ha aprovat. La vam començar l'any 1980 amb Narcís Serra i després amb Joan Clos. A l'any 80 i, tot just, ara s'ha aprovat al Parlament espanyol. Hi ha coses que es belluguen, hi ha coses que tornen, hi ha realitats que es reconeixen, hi ha veritats que es diuen. I tot això passa, a més a més, amb la nostra moderació. Perquè la dignitat també és saber rebre, saber triomfar, sense esclafar, sense provocar. Que aquells que es podrien sentir vençuts, i en el fons són vencedors també ells, no se'n sentin de vençuts. El mateix hauríem de dir de l'Estatut. Fa dos anys era difícil de pensar que un nou Estatut es pogués plantejar en el marc d'una ambiciosa agenda de reformes. Avui l'Estatut és un projecte que avança; que va fent el seu camí i que tots desitgem veure fet realitat en els propers mesos. Hem vist que a partir del diàleg, el pacte és possible i és eficaç. I el retorn dels papers és, en aquest sentit, una mostra de tot el que estic dient, un gran assoliment per Catalunya. I és també un gest no aïllat: forma part d'una filosofia política en marxa. És, en definitiva, un gest que es refereix al passat, però és un gest d'esperança en el futur. Moltes gràcies a tots. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1733 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "El retorn dels documents confiscats a Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Moja. Barcelona Subject The topic of the resource Arxius Catalanisme Història Salamanca Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/252/20060207.pdf ce000c9f844727636ac8f29356ed79a4 PDF Text Text Recepció d'Any Nou oferta pel Patronat Català Pro Europa i la Delegació del Govern català a Brussel·les Concert Noble. Brussel·les | 07/02/2006 Estimats amics, senyora ambaixadora, senyor comissari, senyors diputats, senyores diputades, estimats amics. És ja una obligació aquesta cita que es va repetint i que ens permet fer arribar el que s'està fent a Catalunya i també saber, efectivament, com està anant la nostra representació aquí, com està defensant els interessos, els nostres interessos. Jo crec que estem aprenent, que Europa és un procés d'aprenentatge amb tota sinceritat, que ho és per tothom, ho és per nosaltres, però ho és també pels països europeus. Aprenentatge que no sempre està desproveït d'algunes lliçons de militars com les que darrerament hem tingut amb les conseqüències del referèndum francès, i la comprovació de que el procés no era tan lineal, tan senzill, tan optimista, tan fàcil com s'havia previst, però, no per això, més exempt d'interès i d'obligacions per tots nosaltres. Ha passat un any des que es va commemorar que Espanya feia vint anys que era membre de ple dret de la Unió Europea, i el proper mes de novembre celebrarem els 20 anys d'aquesta Oficina a Europa. Oficina que, des de juny de 2004, va passar de ser una Delegació del Patronat Català pro Europa a ser una Delegació del Govern català, tancant així el període d'afermament de les relacions entre Catalunya i la Unió. Què ha passat en aquests vint anys? Europa ha doblat els Estats membres de la Unió; dels dotze n'ha passat a vint-i-cinc. Espanya ha passat de ser un país receptor a ser un país dinamitzador, que aprofita les oportunitats del mercat únic, i a començar una nova situació en la qual haurà de ser país contribuent. Catalunya ha pogut normalitzar i institucionalitzar les seves relacions amb Europa, amb una embranzida recent important en matèria de reconeixement del català a Europa, que per nosaltres ha estat, ho diré clarament, una comprovació de que efectivament el reconeixement de Catalunya com a nació era un fet, no només a Espanya sinó a Europa. Ens plantegem doncs, a partir d'aquí i del projecte de l'Euroregió, del qual ha fet menció la delegada del govern d'aquí, una presència cada cop més important per nosaltres, i cada cop més valuosa, en una Unió Europea entesa com a unió de pobles. A nivell català, l'atenció està fixada sobre el nou Estatut. Un nou Estatut que obre una etapa nova de governabilitat catalana, que també s'ha d'entendre en clau del conjunt d' Espanya, dels pobles d' Espanya, i que tindrà un efecte, que està tenint, ja ho veiem, sobre el conjunt dels pobles d'Espanya i també en clau europea. És un Estatut que ens dota d'instruments que faran possible que Catalunya jugui a fons el seu paper allà on li toca, per exemple. en el camp de l'Euroregió; per exemple, en el camp dels eixos infraestructurals. No ens enganyem, l'existència d'Europa és cada vegada més un futur que implica canvis en la manera com enfoquem les nostres polítiques a nivell estrictament polític, però també a nivell econòmic i a nivell estratègic. Crec amb tota sinceritat que en el futur, gairebé per definició, Europa té una responsabilitat enormement clara i important, i està en les nostres mans fer-la possible. Europa té l'oportunitat de convertir-se en un referent en el món, en un país amb una dimensió que està adequada a les que ens obliguen a tenir, per dir-ho d'alguna manera, a les nacions clàssiques, les nacions més grans, Espanya, França, Alemanya..., al mercat mundial, al mercat econòmic i al mercat polític. És evident que l'existència dels Estats Units d'Amèrica i dels grans països asiàtics ens obliguen d'alguna forma a posar en comú elements de la nostra economia i, en definitiva, també elements polítics per poder ser políticament i econòmicament competitius. Vull dir-vos en aquest sentit, clarament, que l' existència de la Unió Europea i la seva ampliació ha canviat profundament la relació entre Catalunya i Espanya. Com ha canviat segurament la relació 1 �entre Baviera i la República Federal, potser una mica menys, però també dic menys perquè allà el caràcter federal de la República era més i discutit. Perquè d'alguna forma Europa substitueix a Espanya; fa coses que abans feia Espanya, en matèria de moneda, i, en el futur, segurament en matèria de defensa, però no substitueix en canvi les coses que fan aquelles unitats que estan per sota de la unitat d'Estat, no substitueix Catalunya per dir-ho d'alguna manera. I en aquesta mesura, Catalunya s'ha de relacionar directament amb Europa. De vegades, quan dic aquestes coses, se m'entén malament. Una vegada vaig dir "Catalunya és Estat" i, quan deia que Catalunya era Estat, estava afirmant que Catalunya era lleial a la construcció d'un Estat de caràcter plural, de l' Espanya plural. I molts van interpretar que jo estava dient que Catalunya era un Estat. Bé, si nosaltres fóssim una unió de caràcter federal probablement ho seríem, però no es tracta d'això; jo el que estava dient era que Catalunya formava part, i d'una manera fonamental, del que era l' Estat Espanyol. I dic el mateix respecte d'Europa. Catalunya s'ha de relacionar doncs amb la Unió; potser no ha de tenir o no tindrà les competències que té, per exemple, la regió de Brussel·les, de la qual se'n parla aquí més, però a Espanya i a Europa potser menys que a Catalunya, perquè jo recordo ja fa temps sentir al president de la regió de Brussel·les dir-me que havia firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica en aquell moment. A això no hi arribarem, però per descomptat que si no arribem a les competències que tenen les regions belgues, o que la regió de Brussel·les tenia en aquell moment, és evident que en tenim i de molt importants, que en tenen un camp de realització que és europeu. Per Catalunya tot això, aquest canvi de dimensions, el fet que l'Estat que tenim al damunt no sigui només l' Estat Espanyol sinó la Unió, representa l'obertura d'una sèrie de prospectives enormement interessants. Crec que a Europa també l'hi és interessant el fet que hi hagin unitats que no són les estrictament estatals tradicionals, que juguin al joc d' Europa. Perquè Europa, a través d'aquesta presència de les regions, comitè de les quals vaig poder presidir com saben vostès durant un parell d'anys i del qual vaig ser vicepresident dos anys més, obté el feeling real. Les regions europees li donen a Europa el feeling real de la seva diversitat d'alguna forma. Pensin que cada dia la globalització representa més la desaparició de la diversitat. Ens deia un expert gal·lès, a Barcelona, amb motiu del Fòrum, que cada any desapareixia un nombre important de llengües al món; és a dir, hi ha un nombre determinat de llengües al món que es pot anar comptant i cada any se'n perden. Podríem anar quasi quantificant la pèrdua de diversitat en el món a través de la globalització. I bé, d'alguna manera, el fet que Europa es relacioni amb les seves regions, amb les seves comunitats autònomes..., dóna a Europa un feeling de la seva diversitat, una profunditat a la seva existència com a unió, enormement més profund i més interessant. Això que passa amb les llengües passa també amb l'economia. Si un govern, regional o autonòmic, vol ajudar l'economia del seu territori, en el marc de l'economia europea, per descomptat que ha de comptar que la dimensió de les seves empreses probablement hauria de ser més gran. Ho dic perquè a vegades, quan es discuteixen temes com alguns dels que han aparegut en els diaris aquests dies respecte la mida de determinades empreses o fusions d'empreses, es tendeix a polititzar aquesta qüestió com si fos un tema de rivalitat entre regions, i no, és que Espanya necessita tenir empreses que tinguin la mida europea, i si no les té, no serà important en el mercat real, que és el mercat comú. De manera que podem esperar que no sempre en la mateixa direcció, des del punt de vista geogràfic, potser és el de menys des d'aquest punt de vista que estic parlant ara, el que hi haurà d'haver són fusions d'empreses importants a Espanya, perquè les empreses espanyoles puguin ser de la mida que Europa està exigint per ser competitius. De manera que menys discussions respecte de la paternitat, del nom o de la comunitat autònoma en la qual això es produeix, respectant totes les regles de la competitivitat i de les comissions que es dediquen a vigilar que tot això no sigui una concentració de poder excessiu. Però que vol dir 2 �concentració de poder econòmic a Espanya quan on estem és en un mercat europeu? Vol dir simplement que hauríem de tenir i tindrem, i estem començant a tenir, empreses de mida europea. Aquesta empresa que s'està creant per exemple en el camp energètic, serà una empresa que estarà en el segon lloc europeu i en el cinquè del món suposem. És que ens hem de privar que Espanya tingui aquestes empreses? És que pel fet que tinguin una certa coloració autonòmica no és bo per Espanya que això sigui així? Vostès que estan aquí entendran perfectament el que vull dir quan dic això. Mireu, en tot aquest escenari, Catalunya vol formar ella mateixa una empresa, vol fusionar-se també com a empresa amb unes altres regions europees, algunes d'elles espanyoles i altres no, amb l' Aragó, amb les Illes Balears, amb la Comunitat Valenciana. Inicialment havíem pensat que podia ser, però actualment és una mica difícil, amb Midi Pyrénées i Languedoc- Roussillon. Estem parlant d'un conjunt de quinze milions d'habitants; estem parlant d'una regió europea que ja té també, com les empreses, la mida que es necessita per ser competitiu políticament, per dirho així, a Europa. El procés és lent, i aquests processos, per descomptat que s'han d'enfocar amb modèstia, però al mateix temps amb ambició. Aquesta ambició hi és, farem una reunió d'aquí a pocs dies, anualment ens anem reunint, i en aquesta reunió evidentment parlarem de coses que són interessants per cadascuna de les regions, però que progressivament van interessant a les altres, no solament a aquella en la qual s'ubica una determinada infraestructura. Som conscients també a Catalunya, també a l'Aragó, també al Midi Pyrénées i al Languedoc Roussillon, i a les Balears, que ens uneix una colla de factors que fan que Europa pugui tenir una centralitat, per dir-ho així, de segon ordre si vostès volen, que pugui ser competitiva amb les grans centralitats europees que ja coneixem. Deixi'm acabar dient que és un plaer estar aquí amb vostès, que cada vegada que he vingut aquí m'he sentit perfectament a casa per raons molt diverses; primer, perquè hi havia passat molt de temps, però també perquè en aquí veure tants catalans, per una banda, tants ciutadans espanyols també, representant a Catalunya i Espanya a la UE em fa sentir que realment estem en allò que hem d'estar i que estem parlant a persones que estan justament en el lloc, i donen per entès el que jo els hi estic dient, cosa que, a vegades, a Catalunya i a Espanya, és molt més difícil d'aconseguir, que t'entenguin. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1734 Title A name given to the resource Recepció d'Any Nou oferta pel Patronat Català Pro Europa i la Delegació del Govern català a Brussel.les Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Concert Noble. Brussel.les Subject The topic of the resource Autonomia Relacions Internacionals Unió Europea Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/253/20060222.pdf f659d50206f70ebfaa146052185d829c PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la New York University (anglès) Nova York | 22/02/2006 Perhaps few peoples are better positioned than North Americans to understand what it is going on today in Catalonia and in Spain, The entire conception of the State and of the Nation in the United States is founded on the principle "E pluribus unum" a motto first proposed for the Great Seal of the United States by Thomas Jefferson, John Adams, and Benjamin Franklin. "One from Many" : the phrase declares the determination to form a single nation from a collection of states and, by extension, a whole political body from a nation of immigrants. Intrinsic to this is the dialogue between citizens and their governments about the limits of governmental power, about the protection of individual rights and the requirements for the common good -often translated into problems of taxation and representation-, and about where power can best be exercised: at the level of the federal government, the state governments, the municipalities, or the town hall. These are familiar topics in the context of the United States. WE are less accustomed to thinking about them in terms of Spain. But they are intrinsic to the distribution of power in Spain, as well. For centuries, ever since the consolidation in the 16th century of a Spanish State identified with the Spanish language, the Catholic Church and a strong centralized public administration located first in Valladolid and ultimately in Madrid, this has also been the hidden issue that underlay conflict after conflict, from the War of Succession in 1714 to the Civil War from 1936 - 1939. Catalonia has always been at the forefront of this discussion. The will for self-determination of the Catalan people dates at least from the 13th Century, when the Consell de Cent (Council of the Hundred, or Senate) was established by Jaume I, James the First. As my dear friend Robert Hughes writes in his beautiful love letter to Catalonia, titled "Barcelona", ["The Catalans'] sense of exception ran back to the ideal of the ancient Roman republic, of the head of state as primus inter pares, first among equals. To them, the count-king ruled by contract and not by divine right". Robert goes on to quote the fiercely self-sufficient Catalan oath of allegiance to the king, to wit: "We who are as good as you, swear to you, who are no better than we, to accept you as our king and sovereign lord, provided you observe all our liberties and laws." And now comes the clincher:"but if not, not". It is this shared spirit of political liberties and governmental complexity that the Catalan people have sought to rethink our Statute of Autonomy, after a period of twenty-five years of unparalleled democratic stability and freedom. There are many misunderstandings with regard to this process, some of which I hope to lay to rest today by answering your questions about the process of political reform we have undertaken with passionate loyalty both to Catalonia and to Spain, an idea of Spain in which all these questions can finally be resolved in the Parliament and not on the battle field. 1. REFORMING TO IMPROVE If you have been following the political news in the Spanish press in recent months and weeks, you will have noticed that things are a bit "shaken up". There is a considerable stand-off between President Zapatero and the main opposition party, the Popular Party, which has generated a degree of political tension not commonly found in Western politics. You may have heard about economic stakeholders, intellectuals, the Catholic church. and even an occasional military officer, all coming forth to state political opinions against the government! Catalonia and the Catalan political parties as well as its President at centre stage of policy and politics in Spain. 1 �You may have asked: What's happening in Spain? What's up with Catalonia? Let us take a brief glance into the past. Spain has been one of the most interesting political success stories in the Western world over the last thirty years. Four basic political "cleavages" marked its internal conflicts: the type of state in history (monarchy versus republic); the relation between the state and the Catholic church; the degree of modernization and liberalization of the Spanish economy; and finally, the territorial organization of political power (centralism versus autonomism). After Franco's death that unstable, conflict-ridden Spain came up with the democratic formula that solve these problems. The 1978 carta magna established a constitutional monarchy with a social market economy and a notably decentralized state. Our democracy was built up on a strong devolution process, very close to what people use to call a federal system. Since then, Spain has become a socially cohesive and economically developed country. Since it joined the EU in 1986, Spain has become once again a significant player on the European scene. We are growing now at 3.5%, three times the European average. Even if it may seem paradoxical the foundations are being laid in Spain for a new stage in our democracy, in which our federal system will be strengthened, our economic development will be sustained, and, according to many sources, ETA's terrorism may well end forever. I am certain of one thing: thanks to the reforms that are currently underway beginning with the new Catalan Statute, Spain faces a future which will follow the history of social, economic, and political progress of the last thirty years. To explain this I would like to outline the following: 1.- The current political reform in Spain consists of a new "devolution" process which will complete and expand the one already undertaken at the advent of democracy in 1978. 2.- This "new devolution" chiefly consists of, first, the recognition of the historic identity in some autonomous communities -Catalonia, Basque Country and Galicia-, and, second, of an improvement in the financing of these administrations. 3.- The political origins of this reform lie in Catalonia's requests in recent years. We cannot view the Catalan reform outside the context of a consolidation of the State of the Autonomous Communities. Let's talk about these two items. 2. REFORMING CATALONIA What reasons have led Catalonia to propose the reform of its self-government? One reason: To clarify and define the recognition of Catalonia's identity. The first article of the proposed statute declares "Catalonia is a nation". The Spanish Parliament will probably prefer to place this in the preambul or introduction of the law. Big question left to the end of the debate. Fourth Goal:-- Achieving a satisfactory and effective coordination of the three levels of government and administration (state, autonomous community and city or local authority). Fifth Goal:-- A partial reform of the way the autonomous communities are financed. Some of the communities that contribute most, as is the case with Catalonia, lose competitiveness and suffer under this system, as it happens in the European Union with Germany. A revision of this point in no way implies the disappearance of the principle of financial solidarity with other parts of Spain. [There is a tendency towards making collection of taxes devolved to the authorities.] 2 �Constitutionality and consensus The draft for a new statute was approved by the parliament of Catalonia on Sept. 30th after 18 months of debate. It was supported by four of the five political factions represented in Catalonia's parliament: the Partit dels Socialistes de Catalunya, the Catalan socialist party; Esquerra Republicana de Catalunya, a party striving for independence; the Iniciativa per Catalunya Els Verds, an alliance of greens and post-communists and CiU, the conservative nationalist federation that governed Catalonia between 1980 and 2003. Only the Popular Party, which is a small party in Catalonia -the fourth in votes-, voted against it. Of the 135 members of the Parliament of Catalonia, 120 voted in favor of the new statute. On Nov. 3rd, the Spanish parliament agreed to consider the Catalonian proposal. The vote on whether or not to accept the proposal for consideration produced a result similar to the one in Catalonia: All the political forces except for the Popular Party voted in favor. Do not forget that the PP participated in the entire process within Catalonia, with a constructive attitude. Some people have turned Catalonia's proposal into a projectile weapon to spark open combat between the opposition and the government. However, Catalonia did not frame its proposal against anyone. In no way is it against Spain. Nor is it against any of the autonomous communities. Catalonia would never approve any proposal that would jeopardize the interests of Spain as a whole. The Catalan reform has already passed the most difficult part of its journey. 3. THE PLURAL SPAIN The Catalan reform does not end up in an improvement of Catalonia's self-governance. As mentioned before, Catalonia opened a true new devolution process all around Spain. The ultimate goal is the realization of the plural Spain, the federal Spain. 1.- I am confident, more than ever, that the plural Spain is a project adding political realism to collective ambition. a/ Realistic in its development: We must work with a constitution and charters that are untouchable and within the limited scenario of the European Union's institutions. b/ Ambitious in its objectives: it must satisfactorily fulfill the aspirations of the peoples of Spain for this century. 2.- A general operating principle: the autonomous communities are part of the State, they are the State - the Spanish state - and as such they must be treated with reciprocal loyalty. At one point, there were attempts to distort this statement by implying that a different State was being demanded. It is not true. The goal is to put an end to the all too common and misleading impression distinguishing the State from the autonomous governments. For three decades, and as defined by the constitution, the state of Spain has meant three different administrations: general, autonomous and local. And not a single article nor provision establishes a vertical or moral hierarchy among them. 3.- One criterion: Recognition of difference Difference does not mean inequality. Nor, obviously, privilege. 3 �The desire to uphold a balance between equality (of rights) and plurality (of identities) must lead us to defend - without complexes, from a historical and cultural nation such as Catalonia: - equality of competences - and difference on a symbolic level. Understanding that the core of the renewed constitutional agreement must consist of the historical nationalities' accepting the spread of autonomous governments, equality of competences, and the balance of the model, while at the same time the other communities recognize the plurinational, pluricultural and plurilinguistic diversity of Spain and, as a result, the practical and symbolic expressions of these differences. Consequently, we assume that no community has the right to determine the others' ceiling of competences. - A constitutional formulation: Re-establishing the distinction between nationalities and regions that defines the Constitution. - A political culture: This reality, more complex, more compound, must be built upon the foundation of loyalty. Without reciprocal loyalty, without federal trust, no progress can be made in the new scenario. We share common problems that must be dealt with and analyzed jointly. Only in this way will we find effective solutions. We knew from the very start it would not be easy. But it seems that the reform is gaining momentum. Today it's Catalonia, and I hope the Land of Valencia, too. Tomorrow Andalusia and Galicia will join, too. And in time other autonomies. This is the major stake for the Spain of the 21st century to continue its advancement, with all the guarantees, along a democratic pathway based on the values of equality, diversity and freedom. Thank you very much. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1735 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la New York University (anglès) Language A language of the resource Anglès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Espanya plural Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/254/20060309.pdf b1e15035a105038bcee92a02db3108c3 PDF Text Text Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga São Félix do Araguaia | 09/03/2006 L'elogi formal ja ha estat fet, escrit i llegit. Però, en nom del poble de Catalunya i del seu govern, que tinc l'honor de presidir, haig de dir alguna cosa més: Haig de dir que Pere Casaldàliga està fent l'Estatut dels pobres, la llei dels pobles que viuen a l'altra cara de la terra, a la cara amagada I Catalunya, que està fent la seva llei nova, el seu nou Estatut, vol donar el seu Premi Internacional, a l'home que ha dit: no hi ha un món desenvolupat i un món no desenvolupat hi ha un sol món mal desenvolupat Haig de dir que Pere Casaldàliga, que vol dir Pedra Alta, molt alta, i molt gran, allà on refugien les àligues, on les àligues hi fan casal, te molta vista, te una vista panoràmica del mon. L'altre cosa que ha dit Casaldàliga és que no ens podem quedar amb un Deu ja fet. I dient això ha obert avingudes amplíssimes al diàleg entre les diverses creences. Mereix el premi internacional també per això. I ha dit finalment que ser català i tenir dos idiomes el català i el castellà l'ha ajudat a entendre els altres. I això a mi m'ha emocionat Catalunya farà la Casa de les Llengües, Pere. I Catalunya i Espanya t'estaran sempre agraïdes per ser obert, per la teva ironia, que t’ha permès aguantar les tempestes de la misèria Gràcies Pere. Catalunya t'estima. El mon t'estima. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1736 Title A name given to the resource Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. São Félix do Araguaia (Brasil) Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Casaldàliga, Pere, 1928-2020 Premi Internacional Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/255/20060312.pdf de4d8a0a015c49344698033764c4c4d1 PDF Text Text Pasqual Maragall al Centre Català de Santiago de Xile Centre Català de Santiago de Xile | 12/03/2006 11 de març de 2006: una data plagada de motius simbòlics; alguns d'ells, a Espanya, concretament a Madrid, carregats de dolor i de tristesa. Aquí, en canvi, aquests dies de març seran recordats com els dies d'una nova esperança. Una esperança que té molt a veure amb el camí que Catalunya està enfilant ara mateix. Com a President de Catalunya, com a amic, com a fill d'un país que va patir la repressió i la dictadura, m'he sentit honorat de ser a Xile amb motiu de la presa de possessió de Michelle Bachelet. La primera dona cap d'Estat i govern que té Xile. Ara fa exactament dos anys i mig que vaig celebrar amb vosaltres, en aquest mateix escenari, la Diada Nacional de Catalunya del 2003. Varem tenir ocasió, llavors, de rememorar allò que uneix Barcelona, Santiago i Nova York. Tres fites de dolor per a la història d'aquestes tres ciutats... ... Però d'un dolor que totes tres han sabut transformar en energia positiva, força creadora, i potència emprenedora... I d'aquí sis mesos el Casal Català de Santiago celebrarà els cent anys de la seva constitució formal. En la meva anterior visita, us vaig portar un missatge d'esperança i d'ambició per al futur de Catalunya. Ara us puc dir que aquell desig és avui una realitat en marxa. El nou Estatut que obrirà una nova etapa de la historia de Catalunya i Espanya és a punt de ser aprovat, espero que amb el vot d'ERC! L'oportunitat ens l'hem treballada durant 2 anys i no es pot esguerrar. És cert que l'acord del govern espanyol amb el nacionalisme moderat va ser desconcertant: però perquè no entenem que va ser un intent de tenir un cert protagonisme per part del nacionalisme moderat en un Estatut que no havien fet i de tractar de malmetre segurament la claredat del projecte. Bé, en definitiva ha arribat l'hora de les decisions. I l'hora de les decisions està marcada per dues realitats. Primer, l'Estatut és bo, és potent. Tan potent i tan bo que tots aquells que ara el critiquen vindran al darrera d'aquesta porta que nosaltres obrirem. No tingueu cap mena de dubte. Ara hi ha moltes veus que s'aixequen a Espanya i a diverses autonomies espanyoles i al centre també, i per descomptat a Madrid, que diuen això és massa o això no ens agrada. Jo us dic que el dia que s'aprovi l'Estatut de Catalunya, que no està pas tan lluny, aquell dia, tots aquells que ara diuen això, vindran al darrera per fer des de les seves autonomies exactament el mateix plantejament. Perquè Catalunya haurà obert el pas a una segona etapa de l'Espanya de les autonomies que ha sigut un èxit fabulós. En un país que en els darrers 100 anys no ha tingut mai un període de tanta durada de democràcia, de creixement, de respecte internacional com ara té. I bé, ara estem començant una segona etapa d'aquest període, d'aquesta realitat. Estem començant un segon període del que és l'Espanya plural, l'Espanya democràtica, la Catalunya autònoma i totes les demés autonomies. L'Estatut és bo, el govern governa i estem invertint el 50% més que fa 2 anys. D'això no se'n parla i fins que l'Estatut estigui per aprovar no se'n parlarà. Serà el dia després que s'aprovi que tothom preguntarà que és el que s'ha fet i es començarà a veure una realitat que fins ara no s'ha vist. Fa cent anys, Catalunya iniciava el segle XX amb un projecte regenerador de país: 1 �Un projecte que recuperés les institucions d'autogovern; que impulsés la regeneració democràtica i la fi del caciquisme a Espanya; que donés cobertura a l'expansió econòmica catalana, que ja en aquell moment havia superat les fronteres de la Península Ibèrica i havia permès una presència sòlida en aquest continent. La constitució d'aquest Casal fou un exponent del caràcter emprenedor que va fer possible l'enlairament de la Catalunya del 1906. Cent anys després, malgrat períodes convulsos i foscos que ha hagut de patir Catalunya, podem estar molt orgullosos dels resultats assolits per aquella embranzida històrica. Hem reconstruït una autonomia robusta, de la qual la Generalitat n'és emblema i columna central. La nostra capacitat econòmica i la nostra presència al món han esdevingut prou fortes i esperançadores, en plena sintonia amb la nova drecera que marca la globalització del món contemporani. No per tancar-nos sinó justament per obrir-nos. I Espanya en el seu conjunt ha aconseguit, definitivament, pujar al carro de les democràcies parlamentàries més importants. De manera que avui ha esdevingut un membre destacat de la Unió Europea i un actor significatiu novament a Amèrica Llatina. En aquest escenari positiu i francament optimista, resultava imprescindible que fóssim capaços de construir un nou paradigma, amb noves i velles sensibilitats, amb noves ambicions. Volíem, en definitiva, confegir una nova manera de pensar i explicar el present i el futur de Catalunya. De no fer-ho, corríem el risc de quedar-nos estancats, extenuats després del ritme frenètic -i de vegades dramàtic- que varem experimentar durant gran part del segle passat. Aquesta era la meva preocupació i, en conseqüència, la proposta de futur que us vaig exposar quan vaig visitar aquest casal el setembre de l'any 2003. Doncs bé, avui podem dir que estem a punt de culminar el vell somni i d'iniciar-ne un de nou. El somni de la Catalunya plena i de l'Espanya plural. Estem a punt d'aprovar un Estatut que reconeix explícitament la realitat dels catalans de l'exterior. Tal com vaig dir-vos que faríem. Un Estatut que incorpora un millor finançament, més competències i un títol de drets i deures que reforcen el nostre concepte de ciutadania. I vosaltres haureu de ratificar-lo ben aviat. Perquè aquest Estatut només serà si vosaltres voleu i perquè vosaltres voldreu. S'haurà de refrendar pel poble de Catalunya, allà i aquí. Mireu, Enguany, l'any del centenari del Casal Català de Santiago, també és l'any del centenari d'un dels moments més brillants de la societat catalana: de les seves lletres, del seu art, de la seva música, de la seva arquitectura, de la seva política,... A Catalunya, entre l'any 6 i l'any 7 del segle passat, va esclatar una força creadora d'una intensitat com cap altre, potser, n'ha vist al nostre país: Carner i Maragall, Domènech i Muntaner, Picasso, Eugeni d'Ors, Raimon Casellas, la Solidaritat Catalana, l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Hospital Clínic, ... no acabaríem mai! I bé, doncs, què us vull dir amb tot això? 2 �Doncs senzillament que, ara, quan d'aquí uns mesos Catalunya aprovi el nou Estatut, quan tinguem la millor, més completa i garantida eina per governar-nos, la millor que hem tingut en tres-cents anys, la més avançada, ambiciosa i raonable, penso reclamar del conjunt de la societat catalana un compromís constructiu per al nostre futur. Penso esforçar-me incansablement a fer que tota l'energia que durant anys s'ha esmerçat en la reivindicació els catalans i les catalanes l'orientin a construir un país que esdevingui exemple per a la resta de pobles d'Espanya i per tota Europa. Ja ho comença a ser. Vosaltres amics, sou una mica el paradigma del que demano: que els catalans sense deixar de ser-ho, mirin cap enfora, projectin la seva personalitat individual i la seva ambició col·lectiva més enllà d'ells mateixos, creant una regió europea important. I que tinguin una presència important en el món. Catalunya ha de superar l'obsessió introspectiva. Som el que som, som els que som, som on som. I tenim molt futur per davant. El futur que van imaginar els que fa 100 anys van dibuixar el catalanisme, el modernisme, el noucentisme, l'escola catalana i en definitiva el projecte nacional de Catalunya que ara, finalment, després de guerres i dictadures, estem fent. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1737 Title A name given to the resource Pasqual Maragall al Centre Català de Santiago de Xile Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Català de Santiago de Xile Subject The topic of the resource Autogovern Catalanisme Estatuts Xile Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/256/20060315ateneu.pdf e22e4acae1d63217c947855f01d0f00e PDF Text Text Acte central de l'Any de l'Ateneu Barcelona | 15/03/2006 Us volia parlar de quina és la situació d'aquest país en aquest moment. Això no es pot fer en un o dos minuts ni tan sols en mitja hora i no us vull cansar, però el centenari del trasllat de l'Ateneu és una ocasió que repeteix moltes d'altres en aquests anys. Perquè fa cent anys va passar alguna cosa, que encara no hem esbrinat del tot, però que va canviar la història i el destí d'aquest país. Fa cent anys Catalunya formulava i engegava un projecte regenerador de país. S'esgotava el règim de la Restauració i apareixien alternatives a la forma de governar i de pensar els problemes de la societat catalana i espanyola d'aquell temps. De fet, el catalanisme polític i cívic emergeix en aquell moment. A Catalunya, entre l'any 6 i l'any 7 del segle passat, esclata una força creadora d'una intensitat com cap altre, potser, n'ha vist el nostre país. Va produir-se un d'aquells rars moments de fecunda aliança entre la política, la cultura i la societat, que va fer possible l'enlairament de la Catalunya, la formulació del projecte. Espanya, mentrestant, es debatia en l'abaltiment posterior a la pèrdua de les darreres peces d'un antic imperi. Sense abusar del paral·lelisme històric penso que a la Catalunya actual, passa una cosa semblant a la de fa un segle, sense voler ser excessivament ambiciós. Més ben dit, penso que la Catalunya actual està en condicions de fer realitat el projecte que fa un segle es va formular. Aquesta Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, que ens ha descrit una vegada més el professor Castells, està experimentant novament un "tournant" decisiu. En anteriors ocasions he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle vint, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'antifranquisme s'ha esgotat. Està emergint una nova forma d'observar i entendre Catalunya: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat. Més polèmica? Sens dubte. Aparentment més contradictòria? Probablement. Però què volem? Volem una Catalunya amansida i temorenca? Volem una Catalunya que dubti davant d'aquest repte? És evident que no. I les parets d'aquest Ateneu, que han sentit tantes i tantes discussions abrandades al llarg del segle que ara celebrem, ens donen la raó. Mireu, en dos anys, algunes coses importants han canviat, més enllà de persones o de col·lectius. El procés de reforma del nostre Estatut d'Autonomia ha estat un magnífic reflex d'aquesta transformació en curs. Aquesta vegada no ha estat una Transició que ha impulsat l'Estatut, sinó que ha estat l'Estatut qui ha desllorigat el canvi de paradigmes. És l'Estatut que empeny en el camí d'una evolució, una maduració del model territorial del conjunt d'Espanya. El 30 de setembre de l'any passat va acabar el que podríem dir pre-Estatut. Fins i tot s'acaba, en qüestió de dies, el període de confecció de la nostra llei fonamental. Ara ja toca començar a pensar i a parlar del post-Estatut. De l'Estatut fet llei per al govern dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per això, quan d'aquí uns mesos, el 18 de juny, espero, la ciutadania de Catalunya aprovi el nou Estatut, que serà cridada a aprovar el nou Estatut, tindrem la millor ocasió que hem tingut probablement en tres-cents anys de construir, no només de proclamar, sinó de construir realment, un futur més segur, més ple. Proposo reclamar en aquell moment al conjunt de la societat catalana la seva contribució, la seva presència, el seu vot i tota l'energia que durant anys s'ha esmerçat en la reivindicació perquè s'orienti a partir d'ara i a partir d'aquell moment a construir un exemple per a la resta de pobles d'Espanya i per tota Europa. Hem de fer bona la nostra millor tradició, la que en els seus millors moments de la seva història representa l'Ateneu. Catalunya ha d'abandonar l'obsessió introspectiva. El futur ja habita entre nosaltres. 1 �El que importa és reconèixer qui són els emprenedors, els innovadors, els que fan coses en aquest futur ja present i acompanyar-los. Nosaltres, aquest govern que presideixo, estem actuant de catalitzador del canvi: no es tracta de dirigir des de dalt; del que es tracta és de mobilitzar i de desvetllar. Uns mots finals sobre la Constitució i l'Estatut. El que deia la Constitució del 78 era que hi havia tres nacionalitats històriques. Per això el PP no la va votar. Ara diem: en efecte, a Espanya hi ha tres territoris amb llengua i dret propis i que havien arribat a l'autonomia de manera diferent i singular, abans que s'aprovés la Constitució. Ara, quasi trenta anys més tard, no fóra acceptable que Espanya ens digués vostès són nacionalitats i prou. Perquè després de la Constitució s'han aprovat set estatuts que defineixen llur comunitat com a nacionalitat; i ara en seran vuit i acabaran essent-ne disset: l'efecte serà negar l'existència de la diversitat d'Espanya: tots iguals. Iguals en drets, sí. Iguals en obligacions, també; i a fe que ho hem demostrat. Però nosaltres, la majoria dels catalans, estimem Espanya i els pobles d'Espanya i no volem marxar. Sabem que Europa és la nova realitat que ens transcendeix a tots; nosaltres dintre d'Espanya volem respecte i volem igualtat de drets. Som diferents. Aquí hi ha la gràcia. I igualtat de drets, no vol dir que siguem millors, som uns altres, som distints. Aquí hi ha la gràcia. Igualtat de drets vol dir que les diferències es respectin. Som diferents i som a dins: vet aquí. S'ha aprofitat la debilitat momentània del govern espanyol per l'ofensiva popular, del partit que no va votar la Constitució, per oferir a baix preu el sí de Catalunya. I una part de les forces del meu govern ha cregut que sortint al carrer per dir no era el més important. Però ara el carrer és el Parlament espanyol. És allà on hem de convèncer i guanyar. I podem ferho i confio que ho farem. És bàsic, per a això, que les grans institucions centrals, com AENA, cedeixin part del seu poder i permetin que els aeroports siguin competitius i puguin administrar els seus moviments en el marc de la legislació internacional, amb una direcció forta, designada per consens. Al final sempre hi ha un tema que només és un tema que acaba sent el nom de tots els demés i que segons com tombi i es solucioni ens farà feliços o no. AENA té part, amb la Caixa, en l'aeroport de Luton (el tercer del Regne Unit) i un caramull d'altres aeroports. El de Sidney és de Ferrovial, i el de Nàpols l'administra la British Airport Authority, amb el vot decisiu de l'alcalde de la ciutat (que ara, per cert, ha passat a ser el president de la regió Campània). Totes les fórmules són possibles a Europa, que és on som. És per tant, perfectament possible que aquí es trobi la solució adient del nostre cas. És igualment necessari que la inequitat dels peatges s'equilibri i que les inversions de l'Estat no siguin discriminatòries sinó proporcionals. Ho estem aconseguint gràcies a tots, gràcies a aquest pacte, els partits que estem al govern de Catalunya, els primers. Seguirem aportant a la solidaritat amb tots els espanyols i en benefici de les comunitats que fa vint anys estaven més endarrerides i que pel bé de tots cada cop són més desenvolupades, el qual ens permet millorar la nostra contribució. El mateix està passant amb Europa, aquells països que estaven contribuint també estan començant a dir, vostès han millorat molt, per Espanya, Itàlia, Portugal, Gràcia, etc. Potser, per 2 �tant, que no els ajudem tant. Justament aquí ve el problema: coincideixen aquests dos moments, el català i l'alemany. Nosaltres, sabent-ho, tindrem en compte que la raonable contenció del nostre esforç solidari va justament paral·lela amb la contenció de l'aportació dels països europeus que ens han ajudat en els darrers vint anys, des de 1986, des de l'any que vam entrar a la Unió Europea. Per tant, acompassarem els canvis en el temps. Farem una campanya per l'Estatut. Una campanya de participació que respecti la llibertat de vot dels ciutadans. Com a president mobilitzaré amb totes les meves forces a tot el poble de Catalunya pel seu futur i la seva dignitat. I com a president estic en l'obligació de dir-vos que nosaltres, per ser a Europa, hem de ser més grans, ens hem d'ajuntar. No per obeir un designi intern o històric, per una obligació de futur, perquè no hi ha fronteres. Perquè un, sent el mateix que era, és avui més petit. Catalunya ella sola a Europa no serà prou forta per ser el que ella és, el que ella vol ser. Estem impulsant una regió europea amb els pobles germans de Tolosa, Llenguadoc, l'Aragó i les Illes. I, quan vulguin, València. D'aquí a dos anys en farà 800 d'un rei que va arreplegar totes aquestes terres i en va fer un regne potent. No es tracta, però de mirar enrera ni d'embadalir-nos amb el passat. El passat és passat i no tornarà. Mirem el futur i sabrem que en la nova Europa Unida s'ha de ser més gran. Ens hem d'ajuntar amb d'altres per a tenir massa crítica; aeroports, tecnologia, universitats. Podem construir, és més, estem construint una regió europea moderna de 12/15 milions d'habitants amb els territoris veïns i en el mapa d'Europa, puntejat per les grans concentracions urbanes de Madrid, París, Londres, Frankfurt i Milà, hi ha espai, en el mig d'aquest arc, per a una regió europea potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Aquí és on som nosaltres. Aquí és on volem ser. Com fa cent anys van fer els homes que van protagonitzar, molts d'ells vinculats a l'Ateneu, aquella etapa de la vida política i cultural de Catalunya, avui nosaltres també afirmem què volem ser, què estem començant a ser i d'on ve tot aquest projecte. D'on ve cap i a on va. Tenim un gran futur al davant. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1738 Title A name given to the resource Acte central de l'Any de l'Ateneu Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Subject The topic of the resource Ciència Commemoracions Sanitat Hospital Universitari Vall d'Hebron Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/257/20060315.pdf 3aad924852718558ecdac4c51fa78fda PDF Text Text El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron Barcelona | 15/03/2006 Aquí a Catalunya tenim un bon sistema nacional de salut i vosaltres sou un dels centres sanitaris més emblemàtics d'aquest sistema. I ho sou pel prestigi del vostre equip mèdic i científic. Ho sou per l'eficàcia de l'equip directiu i gerencial. Ho sou per la professionalitat del personal d'infermeria i per la dedicació del personal de manteniment i de serveis. Segur que hi ha moments en que totes aquestes coses es poden superar i seria fatal que no intentéssiu millorar-ho, però heu arribat a una cota important de qualitat. Crec que la qualitat humana i el compromís de tots aquells voluntaris i voluntàries que col·laboren amb vosaltres en el benestar dels pacients és un element fonamental també. Al llarg d'aquests 50 anys d'història, l'hospital ha esdevingut un centre capdavanter a Espanya i a Europa. L'aposta que heu realitzat per la recerca clínica és fonamental perquè puguem parlar d'una societat forta. S'ha adaptat contínuament a l'evolució de la societat, us heu anat adaptant. I avui la Vall d'Hebron és un Hospital Universitari que ofereix una atenció humana i propera reconeguda. Aquest és justament el motiu pel qual enguany el Govern ha honorat l'Hospital de la Vall d'Hebron amb la placa Josep Trueta i la figura del Dr. Margarit amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. Si el Dr. Trueta és el substrat de la nostra tradició mèdica -està en les bases d'aquesta tradiciópersones com el Dr. Margarit han liderat la medicina contemporània a Catalunya i avui vosaltres representeu el seu futur. És a través d'aquest diàleg que la medicina catalana obrirà nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets i el benestar individual i col·lectiu. I en això, el Govern estarà al vostre costat. Em direu: "és el Govern qui ho ha de fer". No, sou vosaltres qui ho heu de fer, són les persones que treballen de cara a la gent i el Govern ha d'estar al darrere empenyent i molt a prop. El Govern estarà al vostre costat. Continuarem treballant per desplegar l'ambiciós programa d'inversions que hem posat en marxa, i al mateix temps per ampliar les plantilles del personal sanitari. Per incrementar la despesa per càpita en matèria de salut, assegurant la sostenibilitat d'aquest sistema. Per millorar la qualitat de l'assistència sanitària o el temps d'espera quirúrgica, i al mateix temps desenvolupar la recerca i la innovació a través d'una bioregió potent a Europa, com ha dit la consellera. Perquè ens hem d'especialitzar, tampoc no ho podem fer tot, no podem ser els primers en tot. En algunes coses voldríem ser primers a Europa i una d'elles és aquesta. Justament, en la construcció d'una bioregió nosaltres sols no ho podríem fer. Nosaltres necessitem ser una mica més grans que Catalunya per ser una regió europea potent. Hem de ser no set, sinó quinze, i ho som. Tenim col·laboracions amb Montpellier, amb Toulouse, i amb Aragó i les Balears i si poguéssim amb València. Les hem de tenir. Per adaptar el sistema sociosanitari a l'atenció de les persones amb malalties cròniques i impulsar alhora programes innovadors de detecció precoç dels càncers més comuns s'ha d'estar a la punta. I hi serem. Per desenvolupar la nostra aposta per la salut pública, començant la prevenció i la promoció de la salut des de l'escola ens hi hem de posar. Sabem que els ciutadans valoren positivament el sistema sanitari, és a dir, són més els que el valoren positivament més que no pas els que el valoren negativament, que també n'hi ha, i n'hi ha d'haver perquè sinó no seria una democràcia. Però creiem que podem oferir millors serveis que els que tenim. Que el marge de millora que tenim és alt. I que l'èxit del nostre sistema sanitari no pot suplir les seves mancances. Per això, ja ens hi hem posat a treballar en tots aquests temes. 1 �Si l'Estatut que estem a les portes d'aprovar es pot acabar convertint en una de les lleis més avançades socialment d'Europa és perquè el nostre sistema de benestar està preparat per assumir els reptes que se'n s plantegen. I si tenim un sistema de benestar sòlid és en bona mesura gràcies a la qualitat dels professionals de la medicina i de la salut i dels altres sectors. Per això compto amb tots vostès: per aconseguir que el llarg període de discussió política sobre l'Estatut vagi obrint pas a una nova etapa de debat social i concret sobre les polítiques que l'Estatut ens permetrà desenvolupar. Prou de parlar del marc de la cosa i parlem de la cosa, de les coses. Per aprofitar tot el potencial del nou Estatut i aconseguir que Catalunya sigui el que vol ser, un país més pròsper i més cohesionat. I per això vull gent convençuda del que fa. Vull que sapigueu que sóc exigent amb el meu propi Govern en aquest sentit i, concretament, en el compromís per a la millora de la salut. Perquè és un dels components clau de la política de reforma social d'aquest Govern. En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el veritable model de ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent. L'Estatut ha tapat -ho dic entre cometes- les polítiques de salut, educació, infraestructures i un nivell d'inversions en aquest país que dobla actualment el que es feia fa quatre anys. El dobla -dic. A partir d'ara, no solament es faran aquestes polítiques de les qual parlo, cada cop millor, sinó que se'n parlarà. I això és molt important. Perquè parlar només de les essències, parlar només de qui som, no és tant important com parlar de com som i què fem i com podem millorar. Per això, el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa també el segle de les persones i de les polítiques de les persones. I el nou Estatut serà un bon instrument per aconseguir-ho, perquè sinó no hauria valgut la pena. Sempre que aquest Estatut compti amb la vostra complicitat, i n'estic segur que la tindrà. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1739 Title A name given to the resource El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Balança fiscal Catalanisme Espanya plural Euroregió Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/258/20060316.pdf a3ca48f29d4c40fe2963f966d14a4bab PDF Text Text Acte de reconeixement de la Comissió de la Dignitat Palau de la Generalitat | 16/03/2006 Fa unes setmanes, un esforç col·lectiu, cívic i institucional que ha durat 25 anys, va veure reconegut, amb el retorn a Catalunya dels papers incautats arran de la guerra civil la dignitat del nostre poble. Amb el retorn dels papers una vella vindicació que ha durat quaranta anys ha aconseguit el seu objectiu. Amb el retorn dels papers, la dignitat ha guanyat. Per això, el dia que vam inaugurar l'exposició que mostrava els Papers al Palau Moja, vaig parlar precisament d'"Els Papers de la Dignitat". L'èxit ha estat col·lectiu, és cert. No s'hauria obtingut sense la complicitat de la ciutadania, el compromís de les institucions i el criteri irrefutable dels especialistes i experts. Però, per damunt de tot, l'èxit ha estat possible gràcies al treball de la Comissió per la Dignitat. Per això avui fem aquest acte. Perquè l'agraïment del país cap a vosaltres sigui públic, formal i solemne. I per això vull expressar-vos la meva sincera admiració, com a president de la Generalitat, però també com a ciutadà, com a persona. Parlant-vos tan sols com a ciutadà de Catalunya, tossut de mena, admiro la vostra tossuderia per a què la memòria es restituís, sense rancúnies, sense retrets. Endreçant-la degudament, dignament. Retornant les coses al seu lloc. Es bo que tant els nostres records, com la crònica del que hem estat, siguin desats al lloc que els correspon. Entre nosaltres. Dignament. El record de la privacitat vulnerada i de la injustícia, més que cap altre record, mereix respecte. La recuperació dels Papers de la Dignitat s'ha de convertir en un símbol del que és possible quan s'imposa la unió cívica i política de Catalunya, i de l'inici d'una nova etapa de la relació entre Catalunya i els pobles d'Espanya. El retorn ha estat una decisió presa per convenciment de l'actual govern d'Espanya, que també ens ha donat altres mostres de, quasi diria complicitat, situant seus de centres de decisió importants a Catalunya i acompanyant-nos amb coratge en la tramitació de la nostra llei fonamental en mig d'una "escandalera" considerable per part dels sectors més conservadors d'Espanya. Tant de bo que avui, poguéssim estar segurs de proclamar que mai més la dignitat de Catalunya serà ultratjada i tant de bo que els anhels de ple autogovern que ens animen acabin obtenint l'èxit que és a tocar de dits, més d'un quart de segle després de l'inici de l'autonomia. Sé que aquests són els desitjos que compartim. Compteu que com vosaltres la Generalitat seguirà maldant per obtenir la realització dels desitjos del poble de Catalunya i compteu que els realitzarem. Moltes gràcies de tot cor. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1740 Title A name given to the resource Acte de reconeixement de la Comissió de la Dignitat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arxius Catalanisme Història Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències