11 10 5656 http://78.47.125.110/files/original/27/259/20060320.pdf 34a954cb4b984f1a1a532064baa36288 PDF Text Text Signatura del Pacte Nacional per a l'Educació Palau de la Generalitat | 20/03/2006 Conseller primer, consellera, estimats amics i amigues. Vull, en primer lloc, dir-vos que aquest és un acte rellevant, és ben evident. Veig moltes cares conegudes avui al Saló de Sant Jordi, i algunes de no tan conegudes; però en definitiva, cares que reflecteixen la presència aquí del món educatiu que ens ha de garantir que aquest país no només és, sinó que serà. Vull felicitar a tots els signants del Pacte per l'esforç de fer compatibles els legítims interessos de cadascú amb l'interès general. Crec que és una mostra de patriotisme -en el bon sentit de la paraula- exigent i discret; del tipus de patriotisme que necessitem per millorar aquest país i per tenir un país millor. Crec també que és una mostra de confiança en les nostres possibilitats col·lectives. En primer lloc, vull parlar sobre la significació del Pacte, que és de l'ordre econòmic de mil doscents milions d'euros. Crec que és una manera pràctica de demostrar que l'educació és la prioritat. Anava a dir que és una prioritat, però gairebé m'atreviria a dir que és la prioritat del conjunt de la societat catalana. L'educació, a vegades ho hem dit, és tres cops la prioritat. Volem dir que per a nosaltres, l'educació, l'empresa i el territori, són l'escenari. No es tracta només de dir que l'educació és important, sinó que l'escenari és important. I l'escenari és educació, empresa o treball i territori. Creiem que aquests tres vectors són els que el país necessita per poder dibuixar un futur millor operativament, més enllà de les posicions corporatives de cadascú, del Govern, dels mestres o de qualsevol sector. Si no hi ha empresa i educació i territori sobre la taula, si no es posen d'acord, si no hi ha estratègies basades en això, aquest país no anirà tan enllà com podria anar. Aquí hi sou tots tres de fet. I amb l'Acord Nacional per la Competitivitat, del qual han parlat també els representants sindicals, perquè també hi eren, jo crec que constituïu els dos pilars, les dues cames del cos que és la Generalitat de Catalunya i la seva governació. En segon lloc, el Pacte és una manifestació de la voluntat d'assumir les responsabilitats educatives que pertoquen a tothom, als mestres i professors; als pares i les mares; a les escoles públiques i les escoles concertades; a l'Administració educativa; a l'Administració local; a les empreses i els sindicats; etcètera. Per tant, vull convidar a tots els que hi sou, i als que encara no hi són, perquè crec que hi cap tothom, a participar, necessitem l'esforç de tothom. Vull ratificar el compromís del Govern de Catalunya; vull ratificar especialment el meu agraïment als ajuntaments, ho he dit moltes vegades, i crec que els ajuntaments han de jugar un paper més rellevant d'acord amb algunes cultures que no són tan centralistes. Algunes tradicions revolucionàries, són revolucionàries i al mateix temps molt centralistes, ja ho hem vist, per exemple, en el país veí, que ha estat model en moltes coses, però que segurament seria millorable en moltes altres. Hi ha altres models en què els ajuntaments, la proximitat, els alcaldes, la gent votada directament pel poble, tenen un rol més important en el sistema educatiu. Perdoneu que sempre insisteixi en això, però crec que és una opció que hem de fer, si volem que la veritat vingui de fora, de dalt o de l'abstracció, per dir-ho d'alguna manera; o si volem que vingui de la proximitat i del poble. I per tant, als ajuntaments jo els demano que mantinguin el seu compromís. Ratificar el nostre, el del Govern de Catalunya, que és polític, que és un acord transversal, com ho és l'Acord Estratègic sobre l'Economia catalana; i un compromís que és tangible. Es parla molt de la discreció, fins i tot de l'esvaïment d'aquest Govern. Es diu: "com que s'està fent l'Estatut, que és tan important, aquest Govern no es veu". Doncs avui sí que es veu i es veu amb realitats. Tapats o no, estem fent en dos anys i mig més que els governs anteriors en quatre. No perquè siguem "supermans", no perquè aquest govern sigui especialment extraordinari; sinó perquè ha arribat l'hora de fer coses que amb el temps s'havien anat deixant, per dir-ho així. 1 �I això passa sempre a la vida. Quan hi ha un canvi hi ha novetats, hi ha sorpresa, hi ha desconfiança; però al mateix temps hi ha sang nova, hi ha voluntat de bellugar coses que s'havien anat oblidant; i, per tant, sense que sigui un gran mèrit nostre, la veritat és que, efectivament, s'està fent més del doble del que es feia abans, amb el mateix temps i amb els mateixos diners. És veritat que invertim el 50% més que abans, però no és perquè haguem canviat el sistema de finançament d'una forma radical, que encara falta això, quan s'aprovi l'Estatut ja hi serem; però de fet, estem gastant un 50% més en inversions i jo diria que en reformes el doble, o sigui el 100%. El Pacte no ens ha de fer oblidar altres qüestions educatives, especialment les que desborden el marc de l'ensenyament obligatori. Recordo que en l'Acord Estratègic hem assumit compromisos rellevants per incrementar la taxa d'escolarització a la secundària postobligatòria; per potenciar els centres de formació professional de referència. I això és importantíssim, que la formació professional tingui el prestigi que com a país necessitem que tingui, i que el tingui perquè arribi la percepció a la gent de l’excel·lència d'aquest sector. I per últim, per posar en marxa una formació permanent i d'adults realment efectiva. Una reflexió final: Educació, Treball, Cultura i Civisme, vet aquí, jo crec que són els valors principals. Podem tenir uns serveis públics molt eficaços, podem ser els més competitius econòmicament, podem gaudir d'un elevat nivell de vida, però podem no tenir futur en la nostra societat si ens impregna un esperit excessivament agressiu i individualista, que no entén ni de pobles ni de civilitzacions ni de cultures. Jo entenc que el Pacte que ara subscrivim està amarat d'aquest esperit. I per tant, vull donar les gràcies, molt especialment, a la Conselleria i a la consellera Cid, per tal com han conduït tot aquest procés i els resultats obtinguts, i perquè en el dia a dia s'ha sabut governar i fer grans canvis en les regles del joc de la vida quotidiana, que és el més difícil. S'ha demostrat que és possible i, per tant, estic molt agraït als que ho heu aconseguit. Entenc que el pacte, repeteixo, està amarat d'un esperit de canvi. Vull felicitar-vos. Moltes gràcies a tots pel vostre compromís. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1741 Title A name given to the resource Signatura del Pacte Nacional per a l'Educació Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Gestió pública Joventut Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-20 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/260/20060327.pdf 0e514a9d474501edbfa558ad8f271906 PDF Text Text Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Auditori Narcís de Carreras. Girona | 27/03/2006 Els agraeixo molt sincerament que m’hagin donat l’oportunitat de parlar, novament, a Tribuna Girona. A mig gener vaig tenir l’oportunitat de fer una estada de tres dies com aquesta a Lleida. A Lleida vaig centrar la meva intervenció a parlar de l’any 2006 com l’any dels fets. Vaig parlar de transparència i bon govern, vaig parlar d’infraestructures, vaig explicar l’estratègia econòmica del Govern i de què vol dir el 2006 ser una nació socialment avançada. Vaig fer també una referència a la necessitat d’entendre que moltes de les qüestions que Catalunya planteja com a nació en el marc d’una Espanya plural, no són altra cosa que la realització d’un vell somni que va tenir el seu moment d’esclat esplendorós ara fa cent anys. Hem trigat 100 anys a tocar amb els dits allò que havíem somiat. Ja m’ho han sentit dir, en altres ocasions: La Catalunya de 1906 va poder manifestar tot el seu potencial creatiu, després d’haver viscut un període de retrobament identitari previ. Vaig fer una referència obligada a l’estat de la qüestió de l’Estatut. La vaig fer al començament. Avui la faré, si m’ho permeten, al final de la meva intervenció. Però vegem primer quin és el pols vital general del nostre país. Catalunya, avui, és un país de 7 milions de ciutadans, que viu una situació de bona salut econòmica, social i de benestar. D’aquests 7 milions, un 12,6 % són homes i dones vinguts de països extracomunitaris. Aquesta qüestió s’ha convertit en una de les assignatures més complexes i difícils per a les administracions i per al conjunt de la societat europea en general. Abordar adequadament aquest repte és una de les claus de volta del futur del nostre país. No en va ha marcat l’agenda de la cimera comunitària d’aquest cap de setmana passat. Jo sóc optimista de mena, ja ho saben. Però en aquest cas crec que les actuacions que estem duent a terme fan que el meu optimisme tingui raó de ser, però no vull amagar que aquesta és una qüestió que no és gens senzilla, s’ha de mirar a la cara. Catalunya té una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol, se situa en el 3,3 %, i supera de molt el creixement europeu. Alhora que creix i prospera, Catalunya és un país que progressa socialment i nacionalment. L’Acord del Tinell que va propiciar el govern que avui té Catalunya s’està acomplint. I es compleix amb satisfacció. Els posaré uns quants exemples que il·lustren, molt sintèticament, el grau d’acompliment del nostre programa. Avui estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. En dos cursos s’han posat en funcionament 120 nous centres escolars i 1.000 aules d’acollida, de les quals 130 a Girona. Estem donant resposta a l’impacte del creixement demogràfic en el sistema educatiu. Dimarts passat mateix, el Govern va aprovar la construcció de nous CEIP a Figueres, l’Escala o Banyoles. També vam dir que volíem aprovar l’assignatura pendent de l’oferta pública de llars d’infants de qualitat i estem acordant amb els ajuntaments la creació de 30.000 noves places. 120 places a Girona capital i 750 al Gironès, en el període 2004-2008. Hem estès un programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. Però aquesta innovació ve acompanyada d’un ambiciós programa d’inversions: el nou Trueta en serà la millor mostra a les comarques gironines. I estem ampliant la xarxa de Centres d’Assistència Primària: per exemple, amb l’ampliació del CAP de Can Gibert del Pla. També vam dir que volíem universalitzar els serveis d’atenció a les persones dependents i tal com ha fet el Govern d’Espanya, ja hem presentat al Parlament la nova Llei de Serveis Socials. Ens proposàvem donar resposta a les dificultats d’emancipació dels joves i ja hem començat a construir més de 13.000 nous habitatges de protecció oficial. Hem posat en marxa 117 projectes juntament amb els governs locals per avançar en el camí de la proximitat. Seguretat ciutadana: avui els mossos d’esquadra ja donen servei a dues terceres parts de la població. Estem complint l’objectiu de doblar el pressupost de Cultura en una legislatura. 1 �Ens proposàvem un reconeixement simbòlic i efectiu de Catalunya en el marc de l’Espanya plural i el Govern Zapatero ha estat pròdig amb gestos i realitats: reconeixement del Català a Europa, Papers de la Dignitat, trasllat de la CMT a Barcelona, etc. M’aturo aquí, però podria seguir enumerant i explicant l’abast de l’acció que estem duent a terme. És una obra de govern que suposa avenços incontestables en l’àmbit institucional, econòmic, territorial i, sobretot avenços significatius en les polítiques per a les persones. Però avui voldria mirar una mica més lluny: Catalunya ha experimentat els darrers anys una evolució clau per al seu futur en el marc d’una Espanya plural i d’una Europa ampliada que busca el seu futur col•lectiu. Des de fa uns anys el ritme s’accelera, la nova economia imposa noves regles i ens obliga a adquirir nous compromisos i noves obligacions. El progrés material i humà dels catalans i les catalanes, la cohesió social i el futur del país com a societat oberta, depenen del fet que entre tots trobem la manera de mantenir el vincle entre educació, treball, cultura i civisme. Pel nostre nivell de vida i de convivència és important que el sistema educatiu sigui potent, tingui les eines i els recursos adequats i ajudi a la reducció de les desigualtats. Alhora, la cohesió social només és possible si Catalunya és una societat d’oportunitats. Si som capaços d’aprofitar el talent, el coneixement i les habilitats de la ciutadania convidant a una acció responsable que confiï en la iniciativa de l’individu per obrir nous camins de progrés, el país anirà endavant. Però per aconseguir-ho, hem de trobar un nou equilibri. Assegurar a tots els ciutadans uns serveis públics de qualitat. I a la vegada oferir més incentius perquè les persones i les empreses que assumeixen riscos puguin veure premiats el seu esforç i la seva capacitat. Per això hem d’obrir un cercle de progrés que asseguri el nostre dinamisme econòmic i la cohesió social. Tinguem-ho clar: si obrim aquest “cercle de progrés” en els dos vectors que assenyalo, ens en sortirem. Si no, patirem. Serà un país malhumorat perquè estaria per sota del que hauria d’estar. Voldria centrar la seva atenció en 3 polítiques que marcaran la diferència en aquesta direcció: La Llei de Barris, el Pacte Nacional per a l’Educació i l’Acord Estratègic de l’Economia. Cadascuna d’aquestes polítiques per si sola justificaria un govern. Totes tres responen a una nova manera d’entendre l’acció política per part del govern que va néixer a finals del 2003: visió estratègica i màxim diàleg. Responien, també, a tres qüestions que durant la legislatura 1999-2003 havien constituït els principals retrets a l’anterior govern: Catalunya perdia competitivitat, el govern de Catalunya no abordava d’arrel la degradació progressiva –a nivell urbà i social- de molts barris i àrees urbanes en situació de risc i no s’afrontaven els principals reptes que ja tenia plantejats el sistema educatiu. Hem de ser capaços de recuperar el temps perdut i de gestionar el present i també de preparar el futur. 1. LLEI DE BARRIS La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta un conjunt de riscos que cal conjurar. Per revertir aquests processos el Govern va impulsar de forma prioritària la Llei de Barris: és una llei que fa efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, per estendre el dret de tothom a gaudir d’un entorn digne i segur que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. El primer any vàrem finançar 13 projectes de regeneració urbana i el segon, 17. Amb 400 M€ d’inversió en total. Ara hem obert una tercera convocatòria per superar als 40 municipis. I creiem que podrem tancar la legislatura amb quatre convocatòries realitzades i 800 M€ d’inversió a 60 barris. Una bona part del futur de Catalunya es juga en aquest àmbit. A les escoles i als centres de salut, a barris com Salt-Setanta o Santa Eugènia-Can Gibert del Pla d’aquí de Girona. Figueres (Marca de l’Ham), i els nuclis antics de Ripoll i Olot, també s’han acollit als beneficis de la Llei de Barris. No ens podem permetre ignorar les dificultats que el creixement demogràfic planteja a les escoles, els centres de salut i els barris. 2 �Presentar la immigració només com a perill i problema no serveix per res. Ho fan els qui tenen menys interès per ordenar el creixement de les nostres viles i ciutats i menys confiança en la nostra capacitat per afrontar-lo. Perquè el que cal és redoblar el tremp de la ciutadania: Aconseguir el suport dels veïns, les associacions de botiguers i comerciants o les associacions de pares i mares de les escoles de cada municipi; vincular aquest suport a una clara aposta per la convivència, i treballar conjuntament, govern i ciutadania, per millorar els serveis públics i generar oportunitats d’ocupació i activitat econòmica. 2. PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ No em cansaré de dir-ho: un país val el que val la seva educació. L’educació ha de ser el referent del país, el que assenyali el seu nivell i la seva ambició social i econòmica. El Pacte Nacional per a l’Educació situa, per primera vegada, l’educació com una prioritat compartida pel conjunt de la societat catalana. I ho fa donant respostes estratègiques a les qüestions de fons: A la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut en la seva professió docent, d’una xarxa integrada de centres educatius finançats amb fons públics, d’uns serveis educatius més propers a les necessitats de les famílies, d’uns centres educatius més autònoms i d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb plena corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’administració educativa. El Pacte té tres objectius molt clars: disminuir substancialment el fracàs escolar, integrar tots els alumnes nouvinguts i donar un salt cap a l’excel·lència educativa. I compta amb la disposició dels agents socials i educatius a assumir les responsabilitats que els pertoquen. Per això serà la guia de referència permanent per a la política educativa del Govern. Els països amb sistemes educatius eficaços com Finlàndia tenen lleis i marcs de corresponsabilitat estables. Perquè el fet educatiu transcendeix les fronteres de l’escola i al mateix temps l’escola és concebuda com una institució social. Per això, amb el Pacte Nacional, l’Educació a Catalunya agafa la direcció correcta. Tanmateix, el Pacte no ens fa oblidar altres qüestions educatives. Especialment aquelles que es troben en el nexe d’unió entre l’educació, l’empresa i el territori, que, ja saben que és la meva obsessió, és un dels àmbits d’actuació prioritaris de l’Acord Estratègic de l’Economia, que el Govern de la Generalitat, les patronals i els sindicats van signar fa poc més d’un any. I aquí vaig a la tercera iniciativa a què em volia referir (i que fou la primera per ordre cronològic). 3. L’ACORD ESTRATÈGIC PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA No m’entretindré ara a relatar la pressió i l’estat de preocupació respecte de la situació de la nostra economia a finals del 2003. Les notícies de les deslocalitzacions semblaven el pa nostre de cada dia. Calia reaccionar. Ho vam fer i vam començar a treballar per arribar a l’Acord que signàrem un any després. En l’Acord Estratègic hem assumit, també, compromisos educatius rellevants per incrementar la taxa d’escolarització a la secundària postobligatòria, per potenciar els centres de formació professional de referència i per posar en marxa una formació al llarg de la vida realment efectiva. Però l’abast de l’Acord va més enllà de l’àmbit educatiu perquè és fruit d’un diagnòstic compartit dels grans reptes de l’economia catalana. I mostra el camí per gestionar la transformació cap a un teixit productiu més avançat i una indústria més forta: Per això entre 2005 i 2006 hi estem invertint més de 2.500 M€. I també estem millorant, en col·laboració amb el Govern central, les infraestructures físiques i tecnològiques amb l’aprovació del Pla de l’Energia, la dotació de sòl industrial, l’impuls de les obres del Tren d’Alta Velocitat, la consolidació de l’Aeroport de Girona, la reforma de la Nacional II, el desdoblament de l’Eix Vic-Ripoll, que va sortir a licitació la setmana passada, per valor de 270 M €. Aquesta setmana sortirà a licitació el darrer tram de l’autovia Figueres-Roses, ja saben que està molt avançat l’inici d’obres de la C-31 Palamós-Palafrugell i que és a punt d’iniciar-se el tram Maçanet-Santa Cristina d’Aro de l’autovia C-31. Prendrem les decisions pertinents per resoldre els accessos de Blanes, Lloret i Tossa des de la C-32 i Nacional II. 3 �Però tan important com aquests eixos, el nostre Govern ha iniciat un programa de senyalització, millora de ferms i modificació de la xarxa comarcal que té a la demarcació de Girona un abast sense precedents. Tot això d’acord amb els criteris de les directrius de mobilitat, com és el cas de la creació del Consorci del Transport Públic de Girona. I en el marc del Pla Director de l’Empordà, el Pla Director Urbanístic del sistema costaner i el Pla Territorial dels Pirineus i l’Aran (aquest darrer s’aprovarà inicialment aquesta setmana) o l’impuls de 6 centres tecnològics entre els quals hi ha el Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació a Monells, en són bons exemples. No els amagaré que tenim l’important repte de millorar la productivitat. No anem bé, no els amagaré que hem crescut més en braços que en eficiència. Però guanyem 20.000 empreses cada any, estem mantenint l’ocupació industrial, creem ocupació en altres sectors, el pes econòmic de Catalunya a Espanya és creixent i estem arrossegant altres regions espanyoles i franceses per construir una Euroregió potent. Si fem les coses ben fetes, i les estem fent bé, podem encarar el futur amb optimisme. En resum: El civisme i la convivència són la premissa del progrés (Llei de Barris) L’educació constitueix la frontissa entre les polítiques més orientades a la competitivitat i les polítiques més centrades en l’equitat (Pacte Nacional per a l’Educació). I disposar una bona política econòmica és clau per generar noves oportunitats individuals i col·lectives (Acord per a la Internacionalització de l’Economia). Cap de les tres iniciatives són un fi per elles mateixes, però són punts de partida sòlids. I, com ja he dit, reflecteixen una nova manera de governar, amb la complicitat de tots els agents implicats. Justament per això aquestes 3 línies de treball assenyalen un horitzó de canvi positiu. I vaig acabant. Els parlaré ara un moment de l’Estatut. Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en el sentit indicat. Amb l’Estatut també estem recuperant el temps perdut i construint futur alhora. Aquest era un compromís dels partits que van formar el nou govern i en el qual finalment hi van participar aquells que fins fa dos anys no en volien ni sentir a parlar. Aquesta mateixa setmana s’aprovarà al Congrés dels Diputats. Després vindrà el tràmit del Senat. Estem, pràcticament, davant el text definitiu. Serà la proposta que explicarem als ciutadans de Catalunya durant el proper referèndum. Serà el poble de Catalunya que el sancionarà i li donarà tota la seva força i legitimitat. Vaig dir, a la reunió de Miravet de novembre de 2004, que caldria que les forces polítiques fessin, al final de procés, balanç de pèrdues i guanys en relació amb el que l’Estatut de 1979 diu i el que dirà l’Estatut del 2006. I ho farem. El balanç serà enormement positiu. El camí ha estat complicat. Més del que alguns hauríem volgut? Potser sí. Però no gaire més del que era imaginable, ben mirat. El cert és que també ha estat molt enriquidor. Ens coneixem millor com a país. Per tant, vull començar aquesta reflexió d’avui sobre l’Estatut afirmant, amb tota rotunditat, que donaré per ben invertits tots els esforços, tots els sacrificis, totes les renúncies dels uns i dels altres, si el procés acaba com avui sabem que acabarà, és a dir, bé. Molt bé. Per a mi, les incidències del trajecte seran pura anècdota quan arribem a port. Perquè cap gran viatge és exempt d’obstacles i de problemes. Arribats a port la fatiga del viatge ha de deixar pas a una satisfacció creixent pel valor del conjunt del que s’ha aconseguit. Cap aquí és cap on hem d’anar. Fóra un error greu que, després de tant de treball, de tant de soroll en contra del que preteníem, ara que Catalunya ha assolit l’objectiu de tenir un gran Estatut, ens deixéssim dominar per aquella sensació una mica fatalista de sentir goig sense tenir alegria. Comencem a celebrar victòries. El que hem aconseguit i el que això significa, ha de ser motiu de satisfacció, d’orgull legítim i d’alegria. És el resultat d’un pacte entre Catalunya i Espanya. És la foto final de la negociació. És la millor fotografia que mai hem tingut dels pactes amb Espanya. 4 �Fa 100 anys ho van somiar, 30 anys més tard ho vam tocar de dits però no va durar. Del 36 al 76 dictadura. Al 79 Estatut i al 81 cop d’estat i després treball i silenci sobre l’Estatut fins fa 2 anys. La campanya del referèndum servirà per fer veure ben clar: què teníem en vigor fins ara i què tindrem a partir d’ara; com se’ns reconeixia fins avui i com se’ns reconeixerà a partir de demà; les competències de l’Estatut del 79 i les del 2006; la garantia –el blindatge- d’aquelles competències fa 27 anys i la que tindran les competències del nou Estatut, la garantia serà millor ara; la claredat de les relacions bilaterals aleshores i la d’ara; les claus del finançament que teníem i quines són les que ara tindrem: serveis iguals per a esforç fiscal relatiu similar, fórmula Castells; l’ordre no es toca; inversions de l’Estat: increment del 50% del percentatge. L’Estat invertia el 12% i hem arribat a l’acord que sigui el 18,5% Aquest és l’exercici que hem de fer una i altra vegada, i tants cops com faci falta, per explicar a la ciutadania de Catalunya què i per què hem fet el que hem fet en relació amb la nostra llei principal, l’Estatut. I ho hem de fer per convèncer la ciutadania de la importància de disposar d’un nou Estatut, sancionat amb el vigor que li donarà tenir el més ampli suport popular. Aquest és un exercici que han de fer, per començar, totes les forces polítiques que hi han treballat. Pensar que el poc que ens queda pendent és motiu per invalidar el molt que hem guanyat em semblaria un error de càlcul, sobretot per aquells que volen anar més lluny. La setmana passada vaig afirmar que el procés de l’Estatut havia arribat on podia arribar. Que és molt. I ens n’hem de sentir orgullosos. Perquè, vegem, algú pot pensar, garantir que hi haurà una conjuntura més favorable que la que hem tingut, em refereixo a la relació Catalunya-Espanya? A mi em costa d’imaginar-la. Algú pot pensar que si hagués estat possible no s’hauria anat més lluny del que s’ha anat? Jo crec que no. I, en qualsevol cas, si algun dia es donessin unes condicions adequades per millorar el que ara hem aconseguit, què impedirà, si hi ha majoria per fer-ho de plantejar-ho, negociar-ho i aconseguir-ho, si ja ho hem fet un cop? El que és clar és que per primera vegada s’ha reconegut la nostra personalitat nacional, com a nació. És a dir, se’ns ha reconegut el dret a afirmar, en el nostre Parlament -que és on rau la sobirania del poble de Catalunya- que som una nació. Això és extraordinari a Espanya. S’han reconegut els drets històrics de Catalunya en alguns terrenys essencials. Això també és extraordinari perquè permet enllaçar la construcció del futur –la clau del nou Estatut- amb algunes peces que són al fonament del nostre sistema de Govern i de la nostra cultura. Tanmateix, us haig de dir, aquí, que l’altre dia, a l’Ateneu Barcelonès, em va cridar molt l’atenció una afirmació del professor Manuel Castells. Cito: “L’esplendor del passat no és cap garantia d’un futur esplendorós”. Per què ho dic, això? Doncs perquè crec que el que realment serà històric de l’estatut del 2006 serà el reconeixement de Catalunya com a nació. Però, tant o més, ho seran el conjunt de drets i deures que reconeix a la ciutadania, el conjunt de drets i deures que reconeix en relació amb la igualtat de les llengües catalana i castellana, el conjunt de competències que reconeix que la Generalitat té en exclusiva o que comparteix amb el govern d’Espanya, el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació de l’agència tributària, etc. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I això sí que és transcendental. Però és que un procés d’aquestes característiques no tenia antecedent al nostre país. És la primera vegada que es reforma un Estatut en profunditat. 5 �Fins ara només s’havien proposat eines d’autogovern després de períodes convulsos o dictatorials. Ara s’ha exercit un dret democràtic en condicions democràtiques. La reforma dels estatuts és una gran expressió de maduresa del sistema institucional espanyol. És cert que la dilació i les dificultats i fins i tot les tensions que s’han viscut al llarg d’aquests mesos han causat cansament en la ciutadania. I això comporta un cert risc de desafecció, de desinterès de cara al moment realment crucial que és el de la ratificació popular del que hem aconseguit. És el que cal combatre. Serà fàcil. Perquè estic convençut que la gent vol que s’acabi el procés de l’Estatut. Però la ciutadania de Catalunya vol que s’acabi bé. La gent té ganes que hi hagi Estatut. I és responsabilitat nostra que vegi que l’esforç acaba i que acaba molt bé per al futur de Catalunya. I que acaba bé també per al futur d’Espanya. No seré pas jo qui vulgui establir paral·lelismes entre el nostre procés i el que es pot haver iniciat al País Basc a partir de l’anunci d’un alto el foc permanent per part d’ETA. Aquest és un moment que no tornarà fàcilment. Però sí que és cert que la resolució satisfactòria de la demanda de major autogovern per a Catalunya i l’inici del llarg camí que pot dur la pau a Euskadi i a tot Espanya suposaran un canvi qualitatiu proverbial en l’estat democràtic, Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en aquest sentit. El nostre país haurà estat, al capdavall, pioner en l’evolució del model territorial espanyol. Com ho havia estat en altres moments de la història contemporània del nostre país. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1742 Title A name given to the resource Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Narcís de Carreras. Girona Subject The topic of the resource Catalanisme Economia Educació Estatuts Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/261/20060330.pdf 29810574c52732fac4467248ec0029e9 PDF Text Text Declaració després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats Congrés dels Diputats. Madrid | 30/03/2006 Catalunya està d'enhorabona. I té motius per estar-ho: L'aprovació de la proposta d'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats fa més realitat, fa irreversible, un vell somni: Espanya reconeix el que som i reconeix el que volem ser. Avui és un dia singular, un dia poc comú. Catalunya té un Estatut a l'altura del projecte catalanista formulat ara fa 100 anys exactament. L'any 5, l'any 6 del segle passat. L'any de la Solidaritat Catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, el moment de l'emergència del catalanisme. Hem hagut d'esperar molt per aconseguir un Estatut que estigués a l'altura d'aquell somni. No es tracta de dir que els estatuts que vàrem tenir no fossin bons pel moment en què es vivien; eren bons pel moment en què es vivien. Però no eren el somni que teníem i ara sí. Perquè ara s'ha canviat el concepte de país i s'ha canviat el sistema general de finançament, cosa que abans no s'havia pogut aconseguir. Ara Catalunya es posa al dia com a nació. Aquesta mateixa setmana hem afirmat que totes les incidències seran anecdòtiques si el final del procés és el que avui podem estar segurs que arribarà. Perquè ara el que compta és el que tenim per endavant. Tenim una eina extraordinària a les mans, a les mans de Catalunya, per construir el seu futur, un futur al qual tenen dret tots els ciutadans i les ciutadanes del país. Avui és Catalunya qui guanya: en reconeixement nacional de la seva personalitat, en finançament i en capacitat d'autogovern. Jo crec que estem fent un salt endavant per a tota una generació. Podem estar orgullosos, perquè hem manifestat, un cop més, la capacitat del nostre país de fer avançar les seves propostes per la via del diàleg i del bon enteniment. Aquest Estatut és molt sòlid. No s'ha fet contra res ni contra ningú. S'ha fet per governar-nos millor. També per estar millor en l'Espanya plural que ajudem a construir i que avui, jo crec, ha fet un pas de gegant. Com a president voldria que tothom, sense excloure ningú, se sentís satisfet del treball que s'ha fet. A aquest Estatut s'hi ha arribat gràcies a la bona feina i l'esforç de molta gent: el president de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver i Pi-Sunyer; el president del Consell Consultiu, Joaquín Tornos; els membres del Govern de la Generalitat que han impulsat la proposta de finançament, Antoni Castells, Josep Huguet, Joan Saura; el president del Parlament, Ernest Benach; els presidents dels grups parlamentaris de CiU, Artur Mas, PSC-CpC, Manuela de Madre, ERC, Josep Lluís Carod Rovira, i PP, Josep Piqué. Tots, perquè el 30 de setembre Josep Piqué hi era, hi va ser. Els altres membres dels grups parlamentaris que han participat en la tramitació del Parlament i del Congrés: Francesc Homs, Núria de Gispert, Ramon Camp; Lídia Santos, Miquel Iceta; Joan Ridao; Francesc Vendrell; Jaume Bosch, Joan Boada. Els lletrats del Parlament, Joan Vintró i Ismael Pitarch, i el lletrat del Congrés, José Luis Peñaranda. I també he de dir que no tot s'ha fet a Catalunya, per descomptat, també aquí. I aquí vull anomenar molt especialment el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Francisco Caamaño. Sense les seves anades i vingudes, de Madrid a Barcelona i de Barcelona a Madrid, no hauria estat possible el que finalment ha estat realitat. Per descomptat, també el president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín, i el president de la 1 �Comissió Constitucional, Alfonso Guerra. Els representants dels grups parlamentaris al Congrés que han contribuït al debat de la proposta durant la Comissió: Alfredo Pérez Rubalcaba, decisiu, Diego López Garrido, Ramon Jáuregui, Daniel Fernández; Federico Trillo, Soraya Sáenz de Santamaria; Josep Antoni Duran Lleida; Aitor Esteban del PNV; Gaspar Llamazares, Joan Herrera; Román Rodriguez del Grupo de Coalición Canaria-Nueva Canaria i Begoña Lasagabaster del Grupo Mixto, Eusko Alkartasuna. I l'aportació i el suport de la societat civil catalana des del primer moment de la tramitació, entre els quals no puc deixar de mencionar Josep M. Álvarez, Joan Coscubiela, Joan Rosell, Ricard Fornesa i molts altres, als quals demano excuses per no citar en una relació que, per sort, és extensíssima i que va començar a congriar-se ja a les acaballes de l'estiu passat, quan vaig adreçar-me a moltes d'aquestes persones perquè diguessin sí a l'Estatut del passat 30 de setembre. Com efectivament van fer i quasi diria a ulls clucs. Vull agrair, finalment, però no menor, l'esforç que ha fet el president José Luis Rodríguez Zapatero perquè Catalunya tingués la llei d'autogovern més ambiciosa dels tres darrers segles. S'hi va comprometre i ho ha complert. I ha estat decisiva la seva determinació i la del seu govern, en particular la del ministre José Montilla. Ara queda el procés de discussió al Senat. Mantinc la confiança que el procés seguirà avançant i la majoria s'ampliarà encara més en aquest tràmit. En qualsevol cas, després vindrà el moment que el poble de Catalunya ratifiqui amb el seu vot el nou Estatut. Estic convençut que els ciutadans de Catalunya diran SÍ al seu futur. El camí no s'atura. En les properes setmanes i mesos, assumiré la meva responsabilitat com a president de la Generalitat perquè el gran pas fet avui arribi a la seva culminació. No ens aturarem. Amb l'aprovació d'aquest text, podem estar segurs com mai que les nostres expectatives, els nostres desitjos, el que havíem somiat i els nostres anhels com a país tenen per endavant un futur d'esperança i optimisme. Catalunya està en condicions d'obrir una etapa més rica i més plena de la seva història. Una etapa que farem en molt millors condicions. Una etapa de treball intens per al progrés i el benestar de la ciutadania. Una etapa que ens permetrà refer i reforçar els llaços fraternals de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya. Perquè no ho dubtin. Avui s'ha dit a l'hemicicle i és absolutament veritat: Espanya ha començat a canviar i seguirà el camí de Catalunya. I molts d'aquells que encara avui es manifestaven contraris o escèptics de la bondat del que avui s'ha votat, respecte de la seva importància, seguiran el camí que Catalunya ha traçat. El camí de l'Espanya plural. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1743 Title A name given to the resource Declaració després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Congrés dels Diputats. Madrid Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Espanya plural Estatuts Política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/262/20060403.pdf 45c39ca01fc42b5ecdccf401ed701e72 PDF Text Text Discurs del president en l'acte del 50è aniversari de la creació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | 03/04/2006 Celebrem l'acte central de commemoració del 50è aniversari de l'únic Parc Nacional de Catalunya que és aquest, el Parc Nacional d'Aigüestortes. I ho celebrem perquè aquest Parc converteix a Catalunya i a Espanya en un dels paradigmes de la biodiversitat a Europa. I perquè representa una part fonamental del nostre patrimoni cultural -i dic cultural i no solament natural-. I és un exemple de la relació equilibrada entre l'ésser humà i la natura. Ha convertit la flora i la fauna dels Pirineus en un patrimoni de valor incalculable; ha protegit indrets que altrament haurien viscut processos d'erosió; ha protegit també indrets que van viure l'eclosió de l'art romànic; i ha donat a conèixer un entorn que conserva tot l'interès de les poblacions d'alta muntanya. Estem al 50è aniversari. L'Estat està cedint al patronat una bona part de les competències. Aquest és el gran Parc Natural a Catalunya, juntament amb Montserrat. El centre d'interpretació d'Espot i de Boí és també una fita importantíssima i, per tant, la celebració d'aquest aniversari ve acompanyada també de noves ambicions: modernitzar la gestió del Parc perquè sigui un referent del nou model de gestió de la xarxa de parcs nacionals; i dotar-lo dels mitjans necessaris per assegurar els seus valors patrimonials, culturals i naturals, de futur. Per això, evidentment, calen tres coses: l'ampliació del Parc Natural amb un creixement del 25%, que està previst; l'impuls del Pla Estratègic del Parc; i la millora dels accessos i les comunicacions. Tot això són molts recursos. Per començar hi ha pràcticament invertit 2 milions d'euros però estan previstos 4 milions d'euros més entre el Ministeri i la Generalitat. No són pocs recursos, hi ha una implicació efectiva. L'avenir del Parc d'Aigüestortes està lligat al projecte de futur del Pirineu en el seu conjunt. Jo diria en el cor de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània i això representa que hem de plantejar-nos l'extensió dels serveis públics i les infraestructures no només del Parc. I sobretot una aposta per la qualitat i la feina ben feta, turística, natural, etcètera. Aquesta és l'aposta pròpia d'una societat avançada com és la nostra, que valora la importància estratègica del seu patrimoni històric, natural i cultural. Tot això passa en un moment en què l'Estatut a Catalunya ha declarat el Medi Ambient un tema enormement prioritari, establint la importància d'un desenvolupament sostenible, i la presència d'aquest valor en la tradició cívica del nostre país, al mateix temps que reconeix drets i deures en relació al medi ambient, cosa que abans amb l'Estatut del 79 no teníem. Reconeix el dret de viure en un medi equilibrat, sostenible i saludable i el deure de fer un ús responsable dels recursos. La competència en matèria de medi ambient és compartida. La Generalitat de Catalunya té poder per regular la flora i la fauna o la diversitat, a més d'importants competències en matèria d'espais naturals. Ja saben que l'organització territorial ens permetrà de crear la vegueria de l'Alt Pirineu tan desitjada i reconèixer un règim jurídic especial de l'Aran. L'Estatut, més la política de medi ambient, més l'organització territorial -vet aquí aquestes tres coses alhora-, ens permetran d'afrontar amb plenes garanties el repte de construir un territori més planificat, més ordenat i més endreçat, amb un Pirineu sostenible, en el marc d'una Catalunya més equilibrada i d'una Espanya en xarxa, que reconeix la seva pròpia diversitat i la respecta i hi inverteix. 1 �Per això, ara és el moment de l'Estatut de Catalunya. I la millor manera de fer-ho és difonent el seu contingut. Perquè aquest contingut és el millor argument per portar a la majoria del poble de Catalunya a donar el seu suport al referèndum que l'aprovarà. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1744 Title A name given to the resource Discurs del president en l'acte del 50è aniversari de la creació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Subject The topic of the resource Cultura Commemoracions Medi ambient Parc Nacional d'Aigüestortes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/263/20060421.pdf eab7f0db351f29d0fd5a0b961f3e9e13 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Palau de la Generalitat | 21/04/2006 Quan vam començar, encara no fa dos anys i mig, tots érem nous. Ara no. Ara els consellers nous entreu en un Govern que ha après molt, que ha treballat molt i que duu una velocitat de creuer notable. Els consellers sortints poden estar orgullosos de la feina feta. I m'agradaria donar-ne uns exemples: El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d'euros fins al 2008. Ha creat la bioregió com a línia estratègica, en ella hi ha en bona part el nostre futur tecnològic; ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes de les principals figures científiques a nivell internacional, com els professors Massagué i Izpizúa, i ha posat en marxa el Pla de Bolonya a les universitats catalanes. És un full de servei important. El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el Canal Segarra-Garrigues: s'ha aprovat la licitació en el primer tram i tindrem les primeres terres de regadiu el 2007, en el marc general de l'increment general d'aquestes inversions. Era una assignatura pendent, molt difícil d'encetar. Ha implantat el Contracte Global d'Explotació, amb 6 milions d'euros; ha aconseguit ser el primer en la presència d'alt nivell a les reunions dels Consells de Ministres de la UE, representant Catalunya i l'Estat, amb gran dignitat, i ha impulsat i dut a terme el Congrés del Món Rural. El conseller Joan Carretero ha incrementat els recursos destinats als municipis: ha incrementat la dotació del PUOSC (445 milions d'euros entre 2004 i 2007) i els recursos disponibles al fons de cooperació local. Ha millorat extraordinàriament les relacions de la Generalitat i els ajuntaments. I aquesta és una peça cabdal de la nostra governació. El conseller Josep Maria Rañé ha participat definitivament i decisivament en l'Acord Estratègic de l'Economia. Ha aconseguit una millora de l'ocupació a Catalunya: el nivell d'atur és el més baix dels darrers 30 anys, en pot estar orgullós, i la taxa se situa en el 6,1%, per sota de l'espanyola i l'europea, cosa que no succeïa fa temps en aquest país. I ha aconseguit mesures específiques sobre treball: com l'impuls de l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005-2007 entre sindicats i patronals; ha incrementat la inversió en polítiques actives d'ocupació, i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals, cosa que un govern d'esquerres havia evidentment de fer. Ha gestionat amb encert i no sense dificultat la crisi SEAT/Volkswagen, i ha impulsat l'elaboració del Pla de l'Energia. No és un full de serveis minso. La consellera Caterina Mieras ens ha dut els Papers de Salamanca, i ha solucionat el conflicte difícil de l'Art sacre de la Franja. Ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com no havíem tingut mai, a Guadalajara el 2004, i ha preparat amb encert la propera ocasió, a Frankfurt 2007. Ha tirat endavant el Pla de Xoc d'Infraestructures Culturals, que suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d'euros entre el 2005 i el 2007, i el Pla de Biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I ha fet tot el que s'havia de fer per preparar la constitució del Consell de la Cultura i les Arts. El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel Dret a l'Habitatge de Catalunya; ha preparat el Pla d'inversions en infraestructures hídriques d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al PHN, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, amb un nou equilibri entre el desenvolupament i els excessos del creixement. Haig de dir que el conseller Milà ha estat el creador d'una nova cartera. En aquest sentit té el major mèrit. Insisteixo doncs que aquest Govern podrà l'endemà del referèndum, amb un nou equip, estar ja funcionant a ple rendiment per assolir els objectius continguts en l'Acord del Tinell i per treure partit de les possibilitats del nou Estatut. 1 �En la línia apuntada en l'acte de commemoració del segon aniversari de l'Acord del Tinell, vull fer ben explícita la meva sintonia amb els tres grups polítics que donen suport al Govern, començant pel que m'honoro de presidir, que ha estat i és avui columna vertebral de la governació a Catalunya i a Espanya, i també pel que resta de la present legislatura amb els altres grups per la renovació del projecte catalanista i de progrés, que es va iniciar en aquesta sala i en aquest lloc el desembre de 2003. Josep-Lluís Carod-Rovira ahir mateix ens recordava cinc grans reptes col·lectius de la societat catalana, que hem de tenir ben present: la integració de la nova immigració; la millora i la garantia de la cohesió social, del benestar i de la igualtat d'oportunitats; la modernització del país, de les seves infraestructures i de les seves tecnologies; la internacionalització de l'economia catalana i la plenitud i normalitat lingüístiques. Joan Saura, també a l'acte del Tinell del desembre passat, ens exhortava a donar a la nostra acció de govern una perspectiva de llarg abast, perquè en quatre anys no s'acaba amb els efectes de vint-i-tres anys de política conservadora. Assumeixo aquests reptes i aquesta perspectiva: d'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya va donar un tomb decisiu en 4 qüestions clau: qualitat democràtica, competitivitat econòmica, cohesió social i l'equilibri dels territoris. El nou Estatut ens serà una eina molt millor per caminar incansablement cap a la consecució d'aquests objectius. Com he dit fa un moment, avui el Govern de Catalunya és més savi i més experimentat. Amb la incorporació dels nous consellers hi afegim empenta i il·lusió renovada. Confio en tots i compto amb tots -els nous i els veterans- i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del Consell Executiu. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1745 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Gestió pública Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/264/20060423.pdf 4fe80f9b9fca5ebacf0f31a997c79cd8 PDF Text Text Declaració del president de la Generalitat amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2006 Palau de Pedralbes | 23/04/2006 L'any passat acabava el missatge institucional de la Diada de Sant Jordi expressant el desig de poder celebrar la Diada d'enguany amb el nou Estatut aprovat. Ha arribat de nou Sant Jordi i l'Estatut ja és a tocar. L'Estatut està donant les seves darreres passes abans del gran acte democràtic que ha de ser la seva ratificació pel poble de Catalunya. Ara ja podem dir que el nou Estatut serà -és ja- una realitat. I que aquesta realitat és molt més important que les vicissituds que ha hagut de passar per arribar-hi. N'ha de quedar l'essencial, i és que el nou Estatut és fruit del pacte entre la representació de la sobirania popular catalana, que és el nostre Parlament, i la representació de la sobirania popular espanyola. Ho torno a dir. L'Estatut és l'acord entre dues sobiranies, entre dos Parlaments, entre dues representacions. No podia ser d'altra forma. Així ha estat i està ben fet. Hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns, malgrat que hi hagi hagut una desmesurada i agressiva campanya dels que s'oposen a la millora de l'autogovern de Catalunya, quasi diria que per principi, i dels que s'oposen també a l'eclosió de l'Espanya plural, quasi diria que per principi, perquè només en volen una d'unitària, d'única, sense matisos, sense perfils, sense accents, sense allò que dóna a aquest país precisament la seva gràcia i el seu interès. D'aquest pacte n'ha nascut el nou Estatut. I del seu Estatut, la renovació d'altres Estatuts, acompanyada de la pau basca, esperem. Ara és moment de fer-nos càrrec del valor del que està passant. Ara és el moment de comparar el que hem tingut amb el que tenim i amb el que tindrem. Aquest és l'exercici que hem de fer com a ciutadans i com a poble abans del Referèndum: constatar que el nou Estatut és un pas de gegant en relació amb l'Estatut de 1979. En primer lloc, hem de veure que reconeix millor els drets dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya. Hi ha hagut un especial interès que fos així. Hem de veure que recull millor la nostra identitat nacional, que ens dota de més poder polític per autogovernar-nos. Que el nou Estatut ens atorga més competències i més garanties i més recursos per exercir aquestes competències noves que tindrem. És un Estatut que mira al futur i no al passat. És un Estatut orientat sobretot al servei de les persones. No és un Estatut proclamatori davant de Déu i de la Història, només. És un Estatut orientat a dir a les persones de Catalunya què és el que tenen dret a dir i què és el que tindran, i quines són, per descomptat, les seves obligacions com a ciutadans del país. Us convido doncs, a tots els catalans i catalanes, a fer junts aquest exercici previ al dia de la gran decisió democràtica, l'exercici de la constatació del que tenim entre mans. Del Sant Jordi del 2005 al Sant Jordi del 2006 hi ha hagut uns mesos de treball molt intens. Era el que tocava fer. Mesos de treball que no han impedit que el Govern governés, però que han tapat la governació del Govern, i aquest obscuriment del Govern el dono per ben fet en la mesura que ens ha permès, no solament governar, sinó a més legislar sobre la nostra governació, tot alhora. L'any passat vivíem moments d'esperança i aquest any a l'esperança s'hi afegeix la satisfacció pel fruit del treball compartit i la il·lusió pel que hem aconseguit. Convido a tots els homes i dones de Catalunya a celebrar el Sant Jordi amb aquesta il·lusió de saber que Catalunya té davant seu un futur esplèndid. I és amb aquest esperit i amb aquest sentiment que us dic: Bona Festa de la rosa i el llibre a tothom! Moltes gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1746 Title A name given to the resource Declaració del president de la Generalitat amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Commemoracions Estatuts Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/265/20060425.pdf 663c5890d54b1f59671194ec9f83d932 PDF Text Text Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Llotja de Mar. Barcelona | 25/04/2006 Moltes gràcies, Francesc Cabana, per aquesta, jo diria deliciosa, xerrada en què ens ha fet passar per davant dels ulls i de la memòria una sèrie de personatges i un seguit de moments sense els quals no es podria entendre aquest país ni el seu futur tampoc. I jo crec que aquest és el lloc on això s'havia de dir. D'alguna manera, aquest és un temple del comerç i de la indústria de Catalunya i crec que les paraules de Francesc Cabana ens han fet viure, per uns moments, un període de temps que moltes vegades oblidem, de tan obsessionats com estem pel present i pel futur, i segurament fem malament de no, de tant en tant, recapitular com ell ens ha permès de fer. Moltes gràcies, Francesc Cabana, de debò, per les teves paraules. Estimats amics, Consell de Cent, Carreratge, Consolat de Mar. Vet aquí una colla d'institucions que aquest país s'ha inventat per autogovernar-se al llarg del temps. És un plaer acompanyar-vos, doncs, en la celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar. La Casa Llotja de Mar efectivament ha estat, històricament, una de les institucions més emblemàtiques del comerç català i gairebé, diria, de Catalunya. Hi perviuen elements de valor permanent que reflecteixen la potència econòmica de la Catalunya medieval. Arquitectura i Mar són dos elements nuclears constants en la projecció del nostre país. Són punt de partida i camí d'expansió i creixement. Avui, en aquest indret s'hi respira, no només el passat i la història, sinó també la modernitat i la capacitat transformadora de la Cambra de Comerç de Barcelona. En les paraules de Cabana, hem recordat Fèlix Escales, Valls i Taberner, Ribera i Rovira, Josep Maria Figueres, Antoni Negre. Hi ha tota una història que, per propera que la tenim, potser no la veiem prou. Jo hi afegiria, perquè està més lligat a la meva experiència personal, Ramon Trias Fargas i el paper que va tenir en la protecció d'una generació de joves economistes, que tot just sortien de la carrera i buscaven feina en algun servei d'estudis. I a través de la seva protecció i del seu mestratge, vam aprendre i vam aconseguir tenir accés a uns coneixements i a un món que, altrament, ens hauria estat negat. Avui aquí es respira no només passat, sinó present i futur, i capacitat de transformació. La Cambra de Comerç de Barcelona i la seva voluntat de contribuir a generar un entorn favorable al progrés econòmic i social de la ciutat catalana, jo crec que estan absolutament acreditats. Ens trobem en un moment decisiu per Catalunya. S'ha fet referència abans, per part de Cabana, al nou Estatut. I estava parlant del nou Estatut del 79, però ara en tenim un de nou, nou. Ens trobem, doncs, en un moment decisiu, perquè el nou Estatut ja és a tocar de dits. I perquè l'obra de govern comença a donar els fruits esperats. Al llarg dels darrers dos anys, hem viscut amb una especial intensitat el procés que estem a punt de culminar. I serà bo que puguem passar aquesta pàgina. Perquè tant o més interessant és la pàgina següent: la Catalunya del present i del futur, les seves institucions, la seva governació, la seva gent. Però la voluntat d'encarar la pàgina següent de la nostra governança, no ha d'amagar la transcendència del moment que estem vivint. Sobretot per la millora objectiva, real, que suposa efectivament el nou Estatut. Si l'Estatut del 79 va suposar l'inici de la normalització democràtica, política, l'Estatut del 2006 serà el del reconeixement nacional de Catalunya, el de l'Espanya plural i el de l'enfortiment del paper de Catalunya a Europa, que és el nostre nou horitzó. No ens enganyem sobre això. Aquesta realitat és la que compta. Després de tot, hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns. És cert que hi ha hagut una desmesurada campanya dels que s'oposen a l'eclosió de l'Espanya plural i, per tant, també a l'avenç de la Catalunya nacional, de la Catalunya orgullosa, ambiciosa, d'avui. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper d'anar davant. I després el que passa és que com que els altres van al darrere, i segueixen aquest camí que nosaltres hem traçat, doncs fan bona la nostra iniciativa, per molt que l'hagin criticada. 1 �Jo crec que la història ens dóna aquesta lliçó. És la història d'un país que ha hagut de pagar-se els costos ell mateix i que ha rebut també els beneficis del paper de pioner, que és un paper desagraït, inicialment, però que finalment dóna els seus fruits. I el que hem aconseguit ha de ser motiu de satisfacció, d'orgull legítim i d'alegria. Tenim un país en disposició d'obrir una nova etapa: una Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, i que està experimentant un "tournant" decisiu en aquest moment. Altres vegades he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle XX, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'empenta i la cohesió de l'antifranquisme, al qual avui també s'ha fet referència, s'ha esgotat i està emergint una nova forma d'observar i entendre el nostre país: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat, i tanmateix arrelada a la nostra història. Jo sovint em pregunto: Què volem? Una Catalunya unívoca, temorenca de discrepar d'una única veritat? És evident que no: volem una Catalunya decidida, que continuï avançant, i que afronti els grans reptes econòmics i polítics que tenim, que aposti per canviar el marc en el qual estem, i que creï un espai econòmic i polític potent i, si pot ser, nuclear-lo. Jo amb això vaig molt amb compte sempre. Quan parlem de l'Euroregió, quan parlem de Països Catalans potser, amb una mica de paternalisme, anem amb compte, nosaltres hi som, els altres hi són, i tothom ha de fer el seu paper. Qui tingui més força, que dirigeixi. I en tot cas, que tothom col·labori. Avui hi ha una competència real entre territoris. Una competència real, econòmica i política. I en aquest context, no arribarem a ser la Catalunya que volem ser si no teixim aliances territorials i desenvolupem noves estratègies en el terreny de la inversió i de les infraestructures que acompanyin l'ambició empresarial. Aliances i acords cap endins, cap a Espanya; i cap a Europa i cap al món. Empresaris i Govern hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica; per tenir tot allò que necessita tenir: aeroports, tecnologia i universitats potents. Tot allò que fa que un país sigui potent avui a Europa. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per l'Euroregió. Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineixen les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París i de París a Frankfurt i Londres o a Milà, hi ha un espai per a una Euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Es tracta d'equilibrar un important grau d'obertura de l'economia amb l'enfortiment, al centre d'aquesta Euroregió, de la cohesió social i de la centralitat territorial, en un espai euromediterrani que ens aporta oportunitats estratègiques. I el nou Estatut és també una plataforma i un motor d'aquesta transformació. Un motor que ens condueix, per tant, a una Catalunya més forta. El proper mes de juny estic convençut que la ciutadania de Catalunya votarà massivament el nou Estatut. I estic igualment convençut que el poble de Catalunya farà un positiu pas endavant cap al seu futur amb aquesta aprovació. Hem de fer bona la nostra millor tradició. Saber que el futur ja és entre nosaltres. Que el món no s'atura. I que les eines per al nostre autogovern són un instrument clau per aconseguir que Catalunya continuï progressant. Tant de bo que el llegat de la Catalunya que es feia a mar obert, el llegat que ens fa evident el Consolat de Mar, ens serveixi també d'estímul per tornar a navegar amb força, i fer-ho en la direcció correcta. Un cop més, moltes felicitats i moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1747 Title A name given to the resource Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar. Barcelona Subject The topic of the resource Commemoracions Competitivitat Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/266/20060427.pdf 21fe33ef4a01b7ad903d449d73d072b9 PDF Text Text Lliurament dels Premis Primer de Maig Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona | 27/04/2006 Realment ha estat una tria que hem anat seguint apassionadament perquè en tots i cadascun dels punts ha estat enormement afortunada. M'ha impressionat cadascun dels arguments i cadascuna de les persones. Penso que el primer agraïment el devem, i aquí se n'ha fet menció en el moment de començar l'acte, als que van fer possible l'existència d'aquesta universitat, senyor rector, en aquest indret. I aquests van ser el senyor Argullol, segurament el primer rector, i l'alcalde de Barcelona, el senyor Clos, que en aquell moment era el president del districte de Ciutat Vella i va decidir que Ciutat Vella es mereixia una universitat. I aquí la tenim. Moltes felicitats. Va ser un gran moment i una gran decisió. A l'amic Ahumada, perquè crec que representa el millor de 1968. Moltes vegades s'ha dit que el 1968 va ser un fracàs i l'amic Ahumada demostra que no ho va ser tant perquè va tenir fills, i fills que han fet obres importantíssimes. A David Held, perquè ell representa aquesta capacitat britànica de la London School of Economics, de Guidens, de Rogers, de Foster, d'ell mateix, amb el qual una vegada ens vam reunir amb Joan Clos, precisament, a Londres. Jo crec que són una gent que té una visió del món més perspicaç. Ja no són imperi, però han estat imperi i saben què és l'imperalisme per dins. I per tant, no solament criden contra l'imperialisme, sinó que l'estan disseccionant i estan sent capaços, millor que ningú, de dir-nos com s'ha de desmuntar això i com s'ha de substituir. Aniríem seguint, perquè totes i cadascuna de les intervencions que heu fet m'han semblant importants. La que s'ha referit a la ministra Calvo i a la consellera Mieras. En el moment en què la desconfiança i la fúria s'estaven apoderant de la dreta espanyola van mostrar un coratge extraordinari. Ara semblaria més fàcil, segurament, de fer el que elles van aconseguir, però en el moment en què ho van fer, per descomptat, que no ho era en absolut. Estic segur que aquesta línia de recuperació del passat, que en l'acte d'avui jo crec que resumeix millor que cap altre, acabarà també amb la rehabilitació total del president Lluís Companys, amb la restauració de la seva memòria i, evidentment, amb el retorn total i definitiu del castell de Montjuïc a Barcelona. N'estic segur perquè, en un acte com el d'avui, es demostra que no hi ha res que quedi oblidat i, per altra banda, hi ha elegància en el moment de la reclamació i eficàcia en el moment de la seva obtenció. Dieter Koniecki ha estat per al socialisme català, i per al socialisme espanyol, una mena de benedicció que segurament no ens mereixíem però que ens ha permès ser com som i arribar allà on hem arribat. Perquè ara sembla tot molt fàcil, que tot ve de dalt, perquè estem al poder i que, per tant, a partir del poder es pot aconseguir tot. No, a partir del poder no es pot aconseguir tot, es pot aconseguir tot a partir de la convicció i del treball ben fet. I Dieter Koniecki és aquestes dues coses alhora. Jo tinc, com ell, un record profundíssim d'aquell dia de l'any 1989 amb els carrers de Berlín de l'est absolutament buits en què vam entrar en una capella absolutament plena i a vessar de gent entusiasta. Això des del carrer no es veia. Estava a dins, estava amagat, com a Alemanya estàvem. L'Alemanya que havia quedat tapada pel comunisme. Estava amagada en aquella església, aquella nit, en la qual vam participar en un acte més dels que van formar part per la recuperació de l'Alemanya democràtica. La Fundació Bayt al-Thaqafa és una realitat que conec bé, a la qual l'Ajuntament de Barcelona va ajudar, i Teresa Losada també ens va ajudar a nosaltres, perquè d'alguna forma ens va mantenir en contacte amb tot allò que no es veia d'aquesta ciutat. I quan ha sortit l'amic Monells a parlar dels noms de les ciutats de Lleida o d'algunes ciutats de Catalunya que començaven per Al, a mi m'ha recordat que quan vam anar al Marroc ens va arribar el ministre d'Exterior, que es diu Benaissa, i jo li vaig dir: "Escolti, vostè es diu Benaissa però vostè és de Vinaixa, a veure si ens entenem, vostès van ser allà". I un altre ministre es deia Benarrogli, escolti vostè és de Vinaròs. Efectivament, la Catalunya nova, que a vegades oblidem, no era una Catalunya cristiana, era una Catalunya en algun moment musulmana, i és aquesta una herència que, com ha dit Teresa Losada, nosaltres no hauríem de negar, i menys en el moment en què se'ns presenta precisament l'arribada dels immigrants com un problema, perquè efectivament ho és, no ens enganyem tampoc, tampoc no féssim angelisme. Aquest un problema dificilíssim de resoldre, però sapiguem que tenim instruments i factors que ens poden ajudar a resoldre'l. 1 �Benvolgudes amigues i benvolguts amics, quasi no us diria res més, perquè tenia un discurs preparat però m'ha emocionat molt més i m'ha interessat molt més el que aquí s'ha dit que no pas el que us volia dir. Només dir-vos que per mi el company Xavier Soto, el company Joan Reventós, el company Ernest Lluch, el company Antonio García, el company Joan Codina, i el que s'ha dit avui d'ells, em fa pensar que efectivament aquest partit és un partit invencible, aquest sindicat de la UGT és també un sindicat invencible. Perquè estan basats en una convicció profunda i amb una gent que la van servir amb lleialtat i que ens van mostrar un camí que ara nosaltres, encara que volguéssim, no podríem deshonorar, perquè ja està dibuixat. Avui és veritat, el nostre futur té un nom propi que és l'Estatut. D'aquí unes setmanes, el poble de Catalunya decidirà si vol canviar l'Estatut del 79 per l'Estatut del 2006, que s'ha posat al dia en les aspiracions i en les necessitats de la Catalunya del segle XXI i, per descomptat, el poble de Catalunya el que no farà seran invents estranys. El que no farà el poble de Catalunya serà anar a votar de segons quina manera. El poble de Catalunya sap perfectament com l'estatut que tenim, el temps l'ha anat desvirtuant. No és que fos dolent, perquè no és dolent, però era inexpert, perquè va néixer abans de tot, al principi de tot i la realitat l'ha anat escurçant, li ha anat retallant una mica les ales i les possibilitats. I, per tant, aquest d'ara no havia de ser tan senzill, tan concret, tan resumit, havia de ser molt més llarg, molt més prolix, molt més carregat de desconfiança, en el sentit de la desconfiança democràtica, en el sentit positiu de fer d'aquest text, un text blindat, però en el millor sentit. Vosaltres sabeu que els esforços esmerçats en el nou estatut no han estat en detriment del projecte social que ens anima, sinó al contrari. No us creieu que hàgim fet l'Estatut per allunyar-nos d'Espanya i menys per trencar la convivència harmònica dels ciutadans i dels pobles d'Espanya. Sé també que vosaltres sou conscients que no hem fet l'Estatut per tancar-nos a nosaltres mateixos en un laberint identitari. L'hem fet, això sí, conscients que Espanya canviarà una mica a partir de l'Estatut. És a dir, no ens resignaríem a pensar que el que aquí es faci no té a veure amb el conjunt d'Espanya, no només perquè l'estimem i perquè hi som, sinó també perquè la volem canviar. I Espanya s'ha de deixar canviar una mica per Catalunya, perquè si no no seríem coherents uns i altres. Per alguna cosa som federalistes, oi? Doncs no seríem coherents. Jo crec que això a poc a poc s'anirà entenent. Fa uns mesos això era impossible de saber amb la cridòria que la dreta va muntar, i ara a poc a poc s'anirà sabent, perquè totes les autonomies espanyoles incloses aquelles governades per la dreta, aniran seguint el camí que l'Estatut de Catalunya ha marcat. Per tant, jo crec que aquí som conscients que aquestes conviccions sobre la intencionalitat del nou Estatut xoquen amb els tòpics que han volgut aixecar els adversaris, ho hem de dir sense embuts, aquests adversaris són els adversaris de la Catalunya plena i de l'Espanya plural, d'ambdues coses alhora. Estranys companys d'oposició a l'Estatut, per cert, i estranys companys també els que han votat contra el català a Europa, els dos nacionalismes, l'espanyol del partit popular i el català del partit lliberal, sembla que s'han oposat que el català, el valencià, el gallec i l'èuscar, puguin ser per 7 vots a 6 utilitzats al Parlament Europeu. Nosaltres amb això som coherents, també en això som més de fiar i més constants, potser de vegades no fem volar tants coloms, però els coloms que fem volar són els que arriben a lloc. Per tant, l'Estatut no és contradictori amb una política social ambiciosa, i no solament no ho és, sinó que n'és la garantia, per tant l'Estatut no ens tanca en un petit racó d'Europa sinó que ens obre les portes d'Europa i de l'Euroregió que volem construir. I, per tant, i finalment, l'actitud del govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero i decisions com el retorn dels papers de la dignitat, donen sentit i omplen de realitat la nostra aposta per l'Espanya plural. Amb el premi compromís a Dieter Koniecki fem un reconeixement al molt que la fundació Friedrich Ebert, en concret el seu representant a Espanya des del 1975, ha fet per la recuperació de les llibertats. Ens hem dotat fins ara d'instruments per una bona governació en aquest país, crec que estem a tocar de dits d'un segon període de la governació de Catalunya en el qual les realitats de la governació passaran per davant del gran debat identitari, però primer hem de guanyar el debat identitari, i el guanyarem. El guanyarem perquè la gent d'aquest país no es deixarà enganyar, ni per aquells que diuen que no amb la boca plena ni per aquells que diuen que no amb la boca petita, perquè el poble de Catalunya dirà que sí a l'Estatut que és infinitament millor que l'estatut del 1979. L'hem fet amb la nostra experiència, amb el nostre treball, l'hem fet mirant a l'estranger, mirant a les altres experiències que hi ha de governació democràtica en països de caràcter plural, i l'hem fet, en definitiva, conduint un esforç del Parlament de Catalunya que ha tingut uns protagonistes 2 �que es diuen Miquel Iceta, Joan Ridao, Joan Saura i Quico Homs. Són aquests, són els nostres parlamentaris i, jo diria que sota la instigació, la prudència, l'ambició del PSC, que han arribat allà on han arribat. Ningú ens ho podrà treure això. Anirem tots a dir, el poble de Catalunya, el que volem que tingui Catalunya i Catalunya ho tindrà. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1748 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis Primer de Maig Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona Subject The topic of the resource Catalanisme Estatuts Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/267/20060502.pdf 5f78cbed69f0726d4e1e9463db87a312 PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Institut Químic de Sarrià. Barcelona | 02/05/2006 La veritat és que els haig de donar les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de compartir unes hores amb vostès i de sentir la trajectòria de la seva institució, que va amunt en quantitat i, sobretot, en qualitat, i de poder dir unes paraules en el marc d'una institució centenària, com és el Químic de Sarrià, i que té una trajectòria tan vinculada als millors moments de la història d'aquest país. L'IQS fundat a Roquetes, com ara s'ha dit, ho va ser l'any 1905. És l'any en què comença quasi tot a Catalunya, tantes coses que van passar en aquell moment. Ens les prometien molt felices com a país, després va venir tot el que va venir, dues guerres mundials, una guerra civil, un desastre, una dictadura, etc. Però ara tornem a ser en l'esperit de l'any cinc i jo diria que amb la il·lusió i amb la veterania. Jo crec que el prestigi internacional que teniu conforma un tarannà de l'IQS i el converteix en un exemple a seguir. Mirin, haig de fer una referència tot just començar a l'Estatut. Demà és un dia important en el procés de tramitació del nou Estatut. S'inicia la discussió de la proposta a la Comissió General de les Autonomies al Senat i demà hi hauré de ser, aquesta nit hauré de fer cap a Madrid. Aquest cop val la pena anar a defensar una peça legal que serà la base fonamental de la vida política d'aquest país en els propers vint o trenta anys. Ho faré amb tota la convicció del món. Segurament és cert que altres autonomies miren a Catalunya una mica com a referent. I jo diria que no és probable, sinó que és segur, tot i que la seguretat no la tindrem fins que ells no facin el seu estatut o toquin els que ja tenen, i es vagi veient fins a quin punt és cert que Catalunya és qui dóna el to i, quasi diria la nota, que s'ha de donar en aquest moment, en aquest país, en les circumstàncies en què vivim. Sigui com sigui, hi haurà un abans i un després de l'Estatut del 2006. El nostre govern farà un salt endavant molt important, gens menor. L'Estatut probablement serà l'estatut amb més competències d'Europa. He estat pensant en els landers alemanys, en Escòcia, en Gal·les, en les regions italianes, les belgues... no n'hi ha cap que tingui les competències que nosaltres tenim. La regió de Brussel·les ha firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica, temps enrere, però això és quasi més un fet curiós que una realitat fonamental. No hi ha cap autonomia, regió o land a Europa que tingui la potència competencial que té la Generalitat de Catalunya i quasi diria, per tant, també l'econòmica perquè, evidentment, les competències demanen diners i els diners estan acabant de venir, com ara els explicaré. Un salt com aquest és difícil que es torni a donar en molt de temps. Catalunya pot anar més lluny del que ha anat durant tres segles. Crec que hem de donar per ben invertits els esforços, els sacrificis i les renúncies que alguns han hagut de fer, que hem hagut de fer, perquè el procés que avui acaba, sabem que acaba no bé, sinó molt bé, no ens enganyem. L'Estatut reconeix més que mai la nostra personalitat nacional, i això ja no és una cosa que només es cridarà de tant en tant al camp del Barça perquè ha passat alguna cosa important i ens reunim tots allà dient que Catalunya és una nació. No. Ho diu la llei, i ho diu una llei aprovada per l'Estat espanyol i això té un valor immens. Tenim drets històrics, en el terreny de la llengua, de la cultura, del dret, que es reconeixen en la ciutadania en general. Tenim una igualació ben estructurada de les llengües, catalana i castellana, tenim un conjunt de competències que reconeix a la Generalitat una exclusivitat que comparteix, en alguns casos, amb el Govern d'Espanya, en coses en les quals abans no podíem dir res. En el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació d'una agència tributària pròpia que, en el futur, pot anar heretant, i heretarà, les competències que puguin ser de l'agència estatal o de l'agència compartida. Jo crec que els passos 1 �endavant en matèria econòmica són molt importants: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb esforç fiscal similar. Mireu, això que diu l'Estatut, per la insistència del Govern de la Generalitat, i per descomptat del Parlament de Catalunya que va ser qui el va aprovar, sobre aquesta matèria: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb un esforç fiscal relatiu similar, és la mare dels ous de l'equitat en aquest país. Perquè fins ara tu sabies que pagaves i sabies que els altres rebien, però era difícil d'explicar a tothom el com, el per què i el quant exactament. Doncs ara hi ha un principi, i és un principi que no està establert a la Constitució Espanyola, sinó que està establert a l'Estatut de Catalunya que els altres, per descomptat, seguiran, perquè si a Madrid no haguessin fet els números del que això representa si es generalitza a totes les autonomies, això no s'hauria pogut aprovar. I allà es diu clarament que tindrem, per un esforç fiscal relatiu similar, un nivell de serveis bàsics també similar. És a dir, que nosaltres estem disposats, ja que tenim més renda, a fer més contribució en aquests serveis iguals a tot Espanya, però només en la mesura en què això és proporcional, com he dit, a la renda relativa de cadascuna de les autonomies i, per tant, no més enllà d'això. Ara ja sabem de quin mal hem de morir. Sabem que podem haver de pagar 100 euros, 115 o 112, però sabem que no en tindrem menys de 100, com era fins ara que en pagàvem 120 i en teníem 90. De manera que és millor la situació econòmica, però és sobretot més justa i més entenedora. I d'altra banda, quant a la inversió que ve de l'Estat cap aquí, passem del 12 al 18,8%, que vol dir sis punts, és a dir, un increment del 50% de la inversió de l'Estat que, a més, mai havia estat garantida i que ara ho estarà durant set anys. Per què set anys? Perquè són els anys en què el Govern espanyol sap què obtindrà d'Europa i, per tant, què pot comprometre, i més enllà s'haurà de validar aquest acord, però durant set anys tindrem aquest increment d'inversió molt important. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I crec que interpreto el sentiment de la majoria si afirmo que Catalunya ja en té una mica ben bé prou d'insatisfacció, d'haver-se de queixar, i no vol seguir-se queixant. Ara és hora d'encarar el futur amb optimisme, però evidentment, amb raons sòlides per a aquest optimisme com les que els estic dient. S'equivoquen els que apel·len de nou a una nova frustració perquè s'enduran una sorpresa. Jo crec que la gent ha entès profundament de què va el que s'està fent. Però, en fi, no he vingut a fer una conferència sobre l'Estatut, sinó més aviat sobre la situació econòmica i competencial de Catalunya. On som? Som en un moment de bona situació econòmica, la nostra renda per capita ja és superior a la mitjana de la Unió Europea. Qui ho hauria dit fa una colla d'anys? Espanya és el lloc on vénen capitals europeus que busquen rendibilitats i creixements més alts que la mitjana. Espanya està creixent tres vegades més que Alemanya i segurament quasi tres vegades la mitjana europea, i això fa que tot el diner mòbil estigui venint cap aquí, cosa que és un avantatge i també crea alguns problemes, com sabem, perquè aquesta economia es pot rescalfar, tornar una mica especulativa i patir una mica més després l'ajustament que s'haurà de fer en el moment en què això baixi una mica. Però no ens podem queixar. El creixement del PIB del 3,4% de l'economia catalana és un creixement molt considerable, amb un 3,3% estimat pel conjunt del 2006. És a dir, el PIB català confirma la seva fase expansiva i està en una bona posició per tancar, definitivament, el diferencial de creixement amb l'Estat. Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma espanyola que més llocs de treballs crea i Espanya és el país que més ocupació està creant a la zona euro. El primer trimestre del 2006 ha registrat un creixement del 0,9%, davant del 0,1% del trimestre anterior, i la inversió industrial, que havia crescut en un 5,7% l'any 2005, enfront del 3,5% de l'any 2004, també apunta cap a una important reactivació. Tot això, doncs, són bones notícies d'una situació relativa a la que vam trobar a finals del 2003. No és responsabilitat del govern, això és responsabilitat del govern i de la societat, de l'economia i de la conjuntura, però evidentment ens n'alegrem. Jo recordo que en el moment en què vam entrar encara estàvem amb les notícies de les deslocalitzacions com a notícies més importants, empreses que se n'anaven, que tancaven i que anaven cap a ambients una mica menys cars, suposem, o més competitius des del punt de vista salarial. Tanmateix, el que és rellevant de tot plegat és que les noves dades demostren que el patró de creixement de l'economia catalana ha anat variant progressivament i a fi de bé. 2 �Assistim a una transformació del model de competitivitat. En l'acord estratègic que vam aprovar i que és l'instrument més emblemàtic, s'insisteix a tendir cap a un model basat en el coneixement i la innovació, per tant, importància gran del que en aquesta casa es fabrica, que és saber i que és aptitud i que és competitivitat en el nivell alt. Creiem que és aquí on ens la juguem a l'última hora. Amb tota franquesa, hem de tenir una estratègia clara, una decidida aposta per la innovació i tot just som al començament d'aquesta fase. Durant el període 2002-2004, la productivitat ha augmentat a Catalunya el doble que a Espanya, amb unes taxes de variació anual del 0,6%, que és molt, d'augment de la productivitat per persona, contra un 0,3% a Espanya. Xifres, d'altra banda, encara molt inferiors al que està passant en altres països i això és el que ens ha de preocupar. A la Unió Europea estan creixent a l'12%, nosaltres al 0,6%, Espanya al 0,3% en total, Europa a l'1%, els Estats Units a l'1,9%. La despesa en R+D que representava un 1,34% del PIB, representa un important avenç respecte al 2003 (1,27%). Aquestes dècimes, poden semblar poc, però vostès saben que és molt. Se situa per sobre de l'espanyol, que és de l'1,07%, i encara és inferior a les taxes de la Unió Europea, que són de l'1,9%, repeteixo d'R+D sobre PIB. Per tant, un nou compromís col·lectiu és el de governar la Catalunya del coneixement, la de mantenir un vincle entre educació, treball, cultura i civisme, la de culminar el procés de modernització tecnològica i de les infraestructures, ara en parlaré un moment, i finalment, de definir noves aliances territorials per construir un espai econòmic i polític potent a Europa amb els nostres veïns. Aquestes tres línies són les que formen el cor de la nostra estratègia econòmica, i quasi diria que política. Des del punt de vista primer, vull insistir en la importància dels idiomes. A Catalunya hi ha una certa versatilitat per això, perquè hem nascut amb dues llengües, amb una llengua pròpia i una llengua comuna, i això fa l'adaptació relativament més senzilla que en altres comunitats autònomes o fins i tot que en altres països. Això és veritat i està demostrat científicament, i ens permet anar a un país amb quatre idiomes, que crec que és al que hem de tendir, el català, el castellà, l'anglès i un altre, que pot ser el francès, o, en el futur, d'altres que aniran sent cada vegada més importants en el món i no cal que els digui quins. Una bona educació exigeix la implicació de tota la societat. Estem en una Catalunya que s'està plantejant la immersió en un cercle virtuós de polítiques, tant en el que es refereix a l'àmbit i el temps, com els objectius, però totes aquestes línies amb una mateixa finalitat, que és la de tenir un país obert al progrés i obert, al mateix temps, a polítiques socials avançades i de solidaritat. És en aquest sentit, que afirmem que el Pacte Nacional per l'Educació o la Llei de Barris són també polítiques econòmiques clau, perquè sense millorar sensiblement la formació, i quasi diria la moral i la qualitat urbana dels nostres barris, no estarem donant el senyal, a un percentatge molt elevat de població, que aquest país està canviant i que això és seriós, Per tant, val la pena que s'esmercin i es bolquin amb una millor formació i amb una identitat més forta i amb una actitud en la vida social i econòmica més competitiva i més agosarada. Sense millorar en aquests terrenys, jo crec que cap dels objectius que s'anuncien com a objectius del país podrien arribar a ser obtinguts. En matèria de polítiques, en aquest camp, i concretament en R+D, mantenim una colla de línies d'avenç que els vull comentar. Cinc línies. 1. Assolir un nivell d'inversió en R+D+I sobre el PIB que sigui equiparable a la mitjana europea. Ja els he dit que l'any 2003 la inversió era de l'1,38%, el 2004, de l'1,44%, i estimem que arribarà a un 1,64% en aquest any 2006. 2. S'ha elaborat un Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008, en concertació amb els agents econòmics i socials. Aquest és un dels actius importants en el balanç del conseller Josep Maria Rañé, i vull deixar-ho clar. 3. La Llei catalana de ciència i tecnologia, s'aprovarà en els propers mesos i això servirà per coordinar les polítiques relacionades amb l'R+D+I existents a Catalunya. 4. Hem posat en marxa actuacions per facilitar l'aparició de nous projectes empresarials, especialment de base tecnològica. Això vol dir, entre altres coses, potenciar els parcs científics i tecnològics creats a l'entorn de les universitats i, sobretot, en els sectors biotecnològic, 3 �aeronàutic, energies renovables, així com amb les TIC. Exemples concrets: l'impuls de la Bioregió, el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i Espai o el Centre Tecnològic Barcelona Media. 5. Es crearà una Agència de Transferència de Coneixement, per poder aprofitar de forma més eficaç els resultats que genera l'activitat científica i tecnològica dels grups de recerca de les universitats. Tot aquest conjunt marca un abans i un després en la comprensió del valor de la inversió en R+D+I a Catalunya. Per això estem centrant els nostres esforços a canviar la concepció que fins ara hi havia. Les nostres línies de crèdit, d'altra banda, i parlant de coses més concretes i no tan conceptuals, a l'R+D+I estan destinades molt més clarament al pensament que al ciment, és a dir, a millorar els processos organitzatius i ajudar a transferir a les empreses la recerca i el coneixement que existeix. Això és vital, perquè si no tenim bons processos organitzatius, malbaratem recursos, i si no transferim el coneixement, aquest no es converteix en generador de riquesa, ni en creador de cap tipus de sinergies positives. Un altre dels objectius que es persegueix és introduir en la Formació Professional noves matèries, conseqüència de la constant adaptació dels currícula formatius a les necessitats de les empreses, això és absolutament bàsic i està funcionant cada dia millor. En innovació i formació hem d'anar sempre junts, avançant-nos als canvis, promovent-los, la qual cosa suposa un canvi de xip, un canvi important en la nostra mentalitat col·lectiva, la cultura política i econòmica d'un país que es va modernitzar al final del segle XIX, adaptant-se al canvi tecnològic que venia d'Europa, gràcies en part del retorn dels capitals de Cuba i de les colònies d'ultramar, i que es va produir una confluència positiva, en el moment en què Espanya anava cap avall, el 1898, el desastre, la fi de l'imperi, i, en canvi, Catalunya començava a aixecar el vol, per dir-ho així, des del punt de vista tecnològic i des del punt de vista de capitals i d'inversió industrial. Un moment que va ser seguit d'altres, com hem dit abans, no tan agradables i positius, com és ben conegut. Però és un moment que jo crec que, cent anys després, hem de tenir com a referent perquè aquest és justament l'esperit que jo voldria que Catalunya estigués en aquests moments en condicions de reviure. Per això necessitem situar-nos en un mapa diferent. Ara no hi ha fronteres, es pot anar a França o a Portugal sense preguntar res a ningú, i les empreses que estan a Vigo o a Porto, estan servint el mateix mercat, i el mateix passa amb les empreses que hi ha al Midi Pirineus, amb les de Catalunya, les d'Aragó, les de Balears, i, en bona mesura, també amb les de València. I és lògic que les empreses, un cop no hi ha fronteres i tenim la mateixa moneda i les mateixes reglamentacions comercials, es plantegin estratègies que no són nacionals, ni de Catalunya ni d'Espanya, sinó que són, evidentment, europees. Ara bé, nosaltres hauríem de fer un càlcul de quina és la nostra base d'operacions mínima, admetent que de límits finals no n'hi ha, que, a última hora, un pot estar treballant a la Xina i, si convé, hi ha de ser, per descomptat. Però, on nosaltres, com a país, vostès, com a empresaris, i les universitats com a tals, haurien de fixar el seu mercat interior?. Ja no és Catalunya. Catalunya són set milions d'habitants i, amb una Europa de cinc-cents milions, no seurem enlloc amb set milions. Som menys ara del que érem abans amb cinc o sis milions i una Espanya de trenta. Per tant, nosaltres hem de crear un espai, i aquest espai és l'Euroregió, aquest espai és el mínim que necessitem com a subjecte. Avui hi ha una competència real entre territoris, sobretot en el camp econòmic, però també en el camp polític, diguem-ho clarament, i, en aquest context, hem de teixir aliances i acords, d'una banda Espanya endins, i, d'altra banda, Europa endins, cap a Europa i el món. El conjunt de forces econòmiques, empresarials i sindicals, juntament amb el Govern, hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no torna a ser un dels motors d'Espanya i, especialment si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica, per tenir els aeroports i la tecnologia que ha de tenir, i les universitats potents. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per una Euroregió que fa pocs dies Le Monde denominava "Un turbo espanyol per a l'eix Tolosa-Montpeller". Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineix les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París, de París a Londres, Frankfurt i Milà, hi ha un espai per a una euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Hi ha un buit important buscant un referent. I el primer impuls formal a 4 �aquest projecte el van donar a Barcelona la tardor de 2004. La valoració d'aquest primer any llarg de l'Euroregió és per mi altament positiva. Des d'un punt de vista administratiu, hi ha hagut reunions dels cinc presidents, l'última a Tolosa el 10 de febrer, amb un impuls important a projectes com l'Observatori Socioeconòmic, el Portal Cultural i l'EuroBioRegió. O iniciatives concretes com la terminal del Port de Barcelona a Tolosa, amb 20 hectàrees de terreny a disposició del nostre port. O el desplegament d'una important agenda de contactes que, per descomptat, continuarem. Aquesta és una aposta guanyadora. La constitució de la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç també és una bona mostra del que es pot anar fent en aquest camp. Ara només ens cal assegurar l'efecte multiplicador d'aquestes iniciatives, a través de la millora de les infraestructures perquè, amics meus, d'infraestructures en aquest país no en tenim, ni de bon tros, la proporció que ens tocaria pel nivell d'economia que tenim. Si en alguna cosa som subdesenvolupats és, justament, en infraestructures, per les raons que he dit abans, de caràcter econòmic, de les inversions de l'Estat. i d'altres. Però en tot cas estem molt lluny de tenir el grau d'interconnectivitat interna i internacional que ens pertoca. Nosaltres estem treballant, per descomptat, en el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya. En l'àmbit metropolità, el Govern està fent la que serà una de les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. I estem abordant un tema que durant molts anys ha estat un tema tabú i que jo crec que s'ha d'abordar, amb tota franquesa, que és l'Eix Transversal Ferroviari. L'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc no es pot comparar amb el francès. És a dir, un pot anar des de l'Atlàntic fins al Mediterrani per França molt ràpidament, i, en canvi, nosaltres si hem de fer tot el trajecte tenim una dificultat orogràfica més gran, però, en tot cas, l'ambició de país també ha estat més petita. Una vegada, pujant cap al Pirineu amb el tren vaig veure que la carretera anava seguint just pel costat del tren un bon tros. Vaig preguntar per què era i el senyor de la RENFE em va dir que "desde allí és batible". Què volia dir? Que havien deixat fer el tren però no sense que una carretera el pogués vigilar i, en el seu cas, bombardejar. És a dir, que un mira les coses tal com estan avui i resulta que responen a lògiques que, moltes vegades, vénen del segle XVIII o primers del XIX, i això és una mostra de la pobresa política històrica d'aquest país, de la situació en la qual hem estat fins fa 25 anys i que en aquests 25 anys hem començat, per descomptat, a canviar, però només hem començat a canviar-ho. Per nosaltres el canvi de les infraestructures, hauria de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans. Crec que les obres del TGV no han anat com haurien d'haver anat, quant a velocitat i ambició. Però ja hem recuperat el ritme. I la inauguració de les obres del túnel del Perthus va permetre veure que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres-ParísMilà comença a ser una realitat. És veritat que falta un tros, als francesos els falten 150 quilòmetres i no se sap ben bé per què, i em penso que respon a una mena de filosofia estratègica de les invasions mútues, absolutament superada pels esdeveniments. També vull deixar clara una altra cosa: Catalunya vol, i necessita i tindrà, un aeroport transoceànic. I gestionar-lo. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessiten a l'Àrea Metropolitana, el turisme i l'Euroregió. Barcelona és el punt natural d'enllaç amb els vols intercontinentals per als ciutadans d'Aragó, Balears, Midi-Pyrenées i Llenguadoc-Rosselló. El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per desplegar els mapes viaris, ferroviaris, portuaris, logístics i aeroportuaris d'una Catalunya en xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir que la participació de la Generalitat i d'agents privats en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril. No pot ser que en aquest moment operadors espanyols i catalans estiguin comprant aeroports a Sidney, suposem. Hi ha una empresa constructora espanyola que està a punt de comprar BIA, que és la propietària, per exemple, de l'aeroport de Nàpols. Un meu amic, Bassolino, sempre m'explicava que com que allò era un desori, s'ho havien venut els anglesos amb una acció d'or, quan encara no estaven prohibides, amb un percentatge de bloqueig que ara li discutiran als tribunals europeus, però va fer-ho per donar marxa a aquell aeroport, perquè hi haguessin vols i connexions. Doncs bé, nosaltres no podem ser menys. Aquí hi ha d'haver una gestió aeroportuària que no sigui compartimentada. Jo sempre dic que, des del punt de vista econòmic, i aquí ho puc dir bé perquè a vegades a fora no m'entenen, un pot optimitzar un sistema de moltes maneres diferents, però la millor manera d'optimitzar un sistema 5 �és optimitzar-lo tot alhora, perquè si optimitza un part i després deixa dos trossets a fora i els optimitza cadascun, jo estic segur que la suma dels tres òptims és inferior al primer òptim, que és el global. És a dir, que l'únic que estem fent en aquest moment, i veureu si és pedestre i antiquat, en matèria d'aeroports i autopistes, és dir, en el cas dels aeroports, que els rics paguin els pobres. Els aeroports rics que són tres, Barcelona, Madrid i Palma, aquests financen els dèficits de tots els altres. És una mena d'orde monàstic, amb perdó de tothom, de repartir-se cristianament, i no, no es tracta d'això, perquè els ordrs monàstics si que hi són per ser cristianes, però les autoritats tecnològiques, de l'Estat i de les autonomies, el que han de fer és optimitzar els resultats. I per optimitzar els resultats s'han de fer inversions allà on hi ha rendiment, i no en cada sector a part, sinó en tots els sectors. Jo ja estic d'acord que hi hagi un mínim, no dic que no hi hagi un mínim de solidaritat que permeti també als aeroports funcionar, però això ha de venir de la solidaritat general, de la que hem dit abans, no pot ser que sigui a més a més, perquè aleshores quan comptéssim la nostra solidaritat no ho estaríem comptant tot, perquè hauríem de dir, i a més, l'aeroport del Prat, el port, les autopistes, que els altres les tenen pagades i nosaltres les paguem... No. Tot això s'ha d'optimitzar en conjunt i a això anem. I la veritat és que per primera vegada, molt lentament, però per primera vegada, comença a haver-hi una certa una llum a nivell d'Espanya sobre aquestes coses, comença a haver-hi un principi d'enteniment. Ens ha costat que ens diguessin de tot, i encara ens ho continuaran dient, que si som egoistes, que si ho plantegem... però a última hora, com que la gent té més de dos dits de front sempre, s'acaba entenent que el que estem predicant és racionalitat, justícia per tothom, i no pas tirar cap a casa i prou. En fi, per anar acabant, i recapitulant, he començat parlant-vos de l'Estatut, m'he referit a la importància del referèndum,... Tot això que estem fent i que dic que està creant pautes de comportament polític i econòmic en el conjunt de l'Estat, necessita també un gran èxit polític intern que identifiqui Catalunya com un subjecte robust. Però, evidentment, no és només d'això del que els he parlat. També del moment econòmic i industrial a Catalunya, dos anys i mig, encara no, després d'haver assumit la responsabilitat de governar el país, us volia parlar del canvi de model de competitivitat, del guany de productivitat i la inversió en innovació, de l'R+D+I, de les infraestructures físiques, científiques i tecnològiques, de l'àmbit euroregional, perquè Catalunya pugui créixer en un marc òptim de referència a escala europea, i del paper clau de les infraestructures en tot aquest plantejament. Com us he dit en començar, demà al matí intervindré al Senat espanyol per defensar la proposta d'Estatut. Demanaré, una vegada més, respecte pel que Catalunya ha proposat. Respecte pel que Catalunya ha dit que és i per la seva voluntat de millorar l'autogovern, amb més competències i més recursos. I sé que el tindré, que el tindrem. En aquest moment tenim una conjuntura política enormement favorable a Espanya i fa dotze mesos encara no ho semblava. I sense deixar de sentir-nos i de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Ho demanaré i, al mateix temps, oferiré lleialtat per construir, junts, el gran futur que tenim al davant. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1749 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Químic de Sarrià. Barcelona Subject The topic of the resource Competitivitat Estatuts Economia Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/268/20060503.pdf ca06142c257a874973f66f2fcaefd8af PDF Text Text Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat Senado. Madrid | 03/05/2006 Mi presencia e intervención en el inicio de este debate en la Comisión General de las Comunidades Autónomas es una ocasión para hacer oír la voz institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la propuesta de reforma del Estatuto de Autonomía de Catalunya. Mi objetivo no es proceder hoy a una presentación o defensa exhaustiva de la reforma propuesta. Este cometido ha sido y está siendo llevado a cabo, con máxima eficacia y dignidad, por los representantes del Parlament de Catalunya y de los grupos del Senado que dan su apoyo a la propuesta de nuevo Estatuto. Me corresponde a mi exponer el sentido político e institucional de la reforma del Estatuto de Catalunya. Para ello creo de utilidad retomar el hilo de mis intervenciones en el debate sobre el estado de las autonomías celebrado en esta misma comisión, el pasado mes de noviembre. Voy a hacerlo utilizando para ello mi propia lengua y una de las dos que, por fin, reconoce por igual la propuesta de Estatut que se está debatiendo. Vull creure que tots els qui participarem en aquest debat compartim una convicció: Que alimentar tòpics, recels i prejudicis que ens distancien, no és cap contribució a la convivència entre els pobles d'aquest gran país que és Espanya. La nostra és una proposta positiva, afirmativa. No està pensada per anar contra ningú. No és contra ningú, és a favor. Per això em dol especialment que s'hagin volgut deformar, algunes vegades, les intencions i els continguts de la nostra reforma estatutària. L'Estatut actual, vigent des del 1979, ha fet un gran servei a Catalunya. Ha fet possible el període més llarg i estable d'autogovern de tota la nostra història contemporània. Gairebé diria de tota la nostra història. Durant aquesta etapa s'ha afermat la nostra identitat, s'han consolidat les nostres institucions, s'ha disposat de competències i recursos per governar-nos. I durant aquesta etapa també s'han afermat i forjat, reconeguem-ho, les diverses identitats dels pobles d'Espanya en un marc comú definit per la Constitució de 1978. Però en 25 anys d'experiència també hem pogut constatar altres coses, les limitacions de l'Estatut vigent: el respecte a la nostra singularitat política i cultural ha estat insuficient; les nostres competències s'han vist sovint retallades per una legislació estatal invasiva; i el finançament s'ha revelat francament insatisfactori. Si a aquestes limitacions hi afegim l'aparició de noves realitats socials i de noves sensibilitats ciutadanes és fàcilment comprensible que una gran majoria dels representants polítics de la ciutadania catalana es plantegessin la necessitat de renovar i de millorar el nostre autogovern, com així han fet. En consonància amb aquesta necessitat, la reforma estatutària que ara s'està tramitant al Senat està orientada a obtenir: - Un millor reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya Una definició precisa dels drets i dels deures de la ciutadania catalana Una ampliació de la capacitat d'actuació de la Generalitat Un finançament més just i equitatiu Dit això, crec que puc afirmar que la proposta de reforma estatutària que ha arribat al Senat 1 �satisfà apropiadament la doble exigència de millorar l'autogovern de Catalunya i d'adequar-se a l'interès general. Per entendre-ho en quatre formulacions bàsiques: 1. El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya és una afirmació positiva de la nostra realitat nacional en el marc constitucional. Segurament si hagués dit aquestes paraules fa uns mesos, les hauria dit tenint la impressió que xocava a l'esperit d'aquesta cambra més del que avui ho farà. Perquè, d'alguna manera, l'Estatut de Catalunya ha obert el camí per a l'afirmació de les realitats identitàries del conjunt dels pobles d'Espanya i ens n'alegrem. 2. El nou Estatut amplia i reforça el nostre autogovern, que és una qüestió diferent. 3. El nou Estatut és una eina al servei dels ciutadans, que és la qüestió més important. 4. El nou Estatut no està pensat per donar l'esquena a Espanya, no està pensat per donar l'esquena a ningú. Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que pretén desenvolupar totes les seves potencialitats. Una visió guiada per la idea que les Comunitats Autònomes són Estat -són, com deia fa un moment, Estat espanyol. I que les relacions entre el poder central i el poder autonòmic han de basar-se en la confiança constitucional i en el respecte als sentiments. Som el que som, i amb aquest Estatut, les Corts espanyoles reconeixen el que els diu el Parlament de Catalunya: que ens sentim i som una nació. Tot dit en el marc de la confiança federal, el que és típic en les nacions, en els Estats que tenen aquest caràcter plural. Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que pretén desenvolupar totes les seves possibilitats. Que som una nació va ser un clam una vegada corejat per cent mil persones, una altra per un milió. És a dir: un clamor. Me gustaría preguntarme: ¿Ganaría algo España negándose a reconocer ese clamor? Perdería. Perdería el sentido de la realidad y perdería el respeto de millones de catalanes. ¿Gana algo España? Gana. Gana en estabilidad, gana en realismo y apuesta por la fórmula que mejor puede garantizar su continuidad y su progreso como realidad plural. En segon lloc, la reforma de l'Estatut pretén ampliar i reforçar l'autogovern de Catalunya: les seves institucions, les seves competències i els seus recursos. Aquest ha estat el motor de la reforma i l'eix central del nou text. D'aquesta manera, contribuirem a reduir l'exagerada conflictivitat entre Govern central i Generalitat, fenomen que ha posat de manifest els problemes de l'anterior Estatut, a l'hora de delimitar la distribució competencial entre administracions. L'excessiu reclam al Tribunal Constitucional com a àrbitre de competències ha estat una disfunció insostenible del procés autonòmic. Doncs bé, ara hi posarem remei. 1. En tercer lloc -i el més decisiu, des del punt de vista de la percepció del poble-, la reforma de l'Estatut es fa al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, que veuen els seus drets precisats i garantits. Si no fos així, de res hauria valgut. És per tant un Estatut dels drets i deures dels ciutadans 2 �La reforma de l'Estatut obliga els poders públics a realitzar polítiques al servei de les persones perquè aquest és un Estatut no intervencionista. No està animat per un ànim intervencionista, sinó per l'ànim de crear una societat en la qual les persones tinguin més possibilitats d'expressar i d'obtenir el que són els seus objectius humans. L'Estatut -en el marc dels drets constitucionals- incorpora drets sobrevinguts i reconeguts a través de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de l'any 2000, posterior al nostre Estatut. Així, protegeix els drets de les persones que pertanyen als col·lectius socials més vulnerables: la infància, la joventut, la gent gran i les persones dependents. És el que en altres ocasions he identificat com les edats fràgils de la vida: - la infantesa (quan la persona necessita tota l'atenció de la família); - l'adolescència i la joventut (quan la persona s'està formant decisivament i quan ha d'emprendre el camí de l'emancipació) - i l'anomenada 3a edat (quan la persona corre més risc de ser dependent i més necessita el suport de la pròpia societat). En l'àmbit lingüístic l'Estatut estableix el principi de no-discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües oficials. En conclusió, l'Estatut vol configurar el model de societat corresponent als drets humans del segle XXI. És, en definitiva, l'Estatut de les persones, que viuen en el món d'avui. La qualitat de vida dels ciutadans esdevé el criteri fonamental dels continguts de l'Estatut. 4. Finalment, l'Estatut proposa fórmules noves que seran d'utilitat -creiem- per al conjunt de l'Estat de les autonomies. Catalunya té apresa una lliçó de la història: l'avenç de la llibertat de Catalunya sempre ha estat associat al progrés de la democràcia a Espanya. En aquest sentit, hem fet aquest Estatut, hem proposat aquest Estatut i el proposem també a la seva consideració. El finançament que proposa l'Estatut, que quedi clar, vol donar resposta a dues qüestions de fons: com ser nosaltres mateixos, és a dir, com tenir una autèntica capacitat d'autogovern per oferir a les persones una societat amiga, pròspera i millor. I, a la vegada, com formar part d'Espanya, en peu d'igualtat, i és més amb voluntat de jugar-hi un paper actiu, que consti. Per tant, és un finançament que reconeix les necessitats no resoltes durant molt de temps, i que al mateix temps no suposa cap erosió al sistema de solidaritat que garanteix l'Estat. El fa més fort en la mesura que el fa més transparent. Si ara preguntéssim a algun dels ciutadans de Catalunya o de la resta de les comunitats autònomes d'Espanya quin és el principi que regeix la solidaritat que hi ha hagut fins ara, ho tindrien molt difícil de contestar i, nosaltres, molt difícil per entendre. La veritat és que no hi ha hagut normes clares i senzilles, que la gent pugui entendre, i ara estem en camí d'oferir-les. És un finançament que reconeix necessitats no resoltes durant molt de temps i que especifica les normes de la solidaritat. Les normes són dues: - la igualtat de serveis bàsics amb un esforç fiscal relatiu similar . Això és el que diu l'Estatut i quan ho diu , el que està posant sobre la taula és un principi que jo crec que podrà tenir validesa en general, a l'Estat de les Autonomies. Igualtat de serveis bàsics, o serveis bàsics d'un nivell de qualitat similar per un esforç fiscal relatiu similar 3 �- i la destinació, per part de l'Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d'Espanya, en un període de 7 anys, que és l'equivalent al període garantit per l'actual finançament europeu. Més enllà, probablement, el Govern espanyol no hauria pogut garantir que estaria en condicions de subvenir els desitjos i les necessitats de Catalunya en aquesta quantia. Els voldria resumir en vuit punts quins són els canvis que es produiran en la relació entre ciutadans i Govern, perquè és la millor manera d'entendre el sentit de l'Estatut: 1. Des del punt de vista dels efectes sobre la ciutadania. L'oferta d'habitatge de protecció oficial serà més àgil i més abundant. Tenim amb l'Estatut més autoritat per tenir sòl. Millor adequació dels mòduls als preus de mercat. Moltes més possibilitats de participació del sector privat i del cooperatiu en la construcció, venda i/o lloguer d'habitatges protegits. Per tant, un mercat lliure, més transparent, i menys condicionat a comportaments especulatius. 2. Els ciutadans de Catalunya podran exigir a la seva administració un major respecte als drets personals i de convivència. S'estableix la no-discriminació per gènere, la igualtat real, amb independència de l'opció sexual, la llibertat religiosa, la protecció enfront de la violència de gènere i el restabliment del codi civil català que acabem de compilar i d'actualitzar. 3. La plena responsabilitat sobre la salut, sobre el sistema educatiu i sobre les polítiques d'atenció a les persones, salvant els aspectes regulats amb caràcter bàsic, faran de la Generalitat l'autèntic Govern de referència. El Govern. Per la majoria dels ciutadans, el Govern de la Generalitat serà percebut com el referent governamental. S'haurà acabat la coartada exculpatòria tradicional. És que a Madrid no ens en donen, és que no ens permeten, és que ens obliguen; no hi haurà tant Madrid, serà el Govern el responsable. La suma ben gestionada de la nova definició de competències i el model de finançament que s'hi apunta, tindrà un efecte positiu multiplicador pels ciutadans. 4. Hem de decidir qüestions tan senzilles com aquestes: quantes beques escolars cal dotar? I a la Universitat? Podrem decidir-ho en millors condicions també a partir dels mínims de garantia a tot Espanya. Podrem decidir imports, modalitats, límits, col·lectius, etc. 5. Per fi podrem combatre els efectes perversos sobre la població ja resident, en termes de serveis públics garantits i ajudes específiques per als menys dotats, derivats de l'arribada massiva de nous ciutadans, que desequilibra els pressupostos socials i altera dintells d'entrada en els sistemes de protecció. 6. La immigració que ens enriqueix també ens exigeix. Per respecte als nouvinguts i al seu dret, però també per reconeixement dels drets ben guanyats per les generacions de ciutadans que han permès el nostre país de fer un salt enorme de progrés i justícia social, ara no podem deixar que aquesta justícia i aquest progrés vagin enrere en les noves circumstàncies d'allau immigratòria. I no hi anirem. 7. A Catalunya tenim un sistema educatiu amb un alt percentatge d'oferta privada; oferta privada sostinguda amb fons públics, els centres concertats. Ara sí, per fi, estarem en condicions d'optar a un sistema educatiu equiparable als millors d'Europa, comptant amb els esforços, la innovació i la qualitat que amb aquesta xarxa única, però diversa, amb personalitats respectades i ben dotades, es podran desenvolupar. 8. El salt endavant més evident, ja que partim de quasi zero, ha de ser de les prestacions universals de caràcter social per a determinats col.lectius, per mitjà de polítiques de servei a les famílies, infància, discapacitats, gent gran, emancipació dels joves, etc. Les polítiques inclusives, contra tota discriminació o no integració, seran marca de la casa a Catalunya. Senyories, El passat mes de novembre, vaig demanar respecte pel procés que, amb lleialtat constitucional i rigor procedimental, havien iniciat mesos abans a les institucions catalanes. Probablement serà necessari el pas del temps per fer una valoració més justa i més desapassionada del salt que estem a punt de fer i de la voluntat i el compromís dels seus impulsors. 4 �Estic convençut que tot l'esforç haurà valgut la pena. I que amb el temps tot Espanya entendrà que la proposta de Catalunya ha estat feta des del respecte i des de la convicció que l'autogovern i la proximitat és el millor principi en política i que la lleialtat ha de ser sempre el primer principi. La mateixa lleialtat amb què avui he parlat davant de vostès de la proposta de reforma de l'Estatut de Catalunya Muchas gracias señor Presidente, Muchas gracias señorías. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1750 Title A name given to the resource Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senado. Madrid Subject The topic of the resource Autogovern Balança fiscal Catalanisme Estatuts Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències