12 10 5656 http://78.47.125.110/files/original/23/2675/20031214_Acord_Tinell.pdf b6688ef46b8a3e9d741f3384cd977d03 PDF Text Text ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 de desembre de 2003 �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2 A les eleccions al Parlament del passat 16 de novembre, els catalans i les catalanes van donar a les forces catalanistes i progressistes una àmplia majoria per governar Catalunya. Aquesta majoria d’esquerres suposa una oportunitat històrica d’obrir una nova etapa que ens ha de permetre avançar en la construcció d’un país de ciutadans i ciutadanes lliures, que gaudeixin del benestar social, les oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals més plenes. Una nova etapa que, en definitiva, ha de servir per fer realitat un futur millor per a tots els ciutadans i ciutadanes. Les forces polítiques que subscriuen el pacte per a un govern catalanista i progressista CONSTATEN LA SEVA VOLUNTAT COINCIDENT DE GOVERNAR PER - promoure la construcció a Catalunya d’una societat democràtica avançada, on es respectin plenament els principis de la igualtat entre ciutadans, el control efectiu sobre els poders públics, la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, els principis de proximitat, subsidiarietat i col·laboració lleial entre institucions de qualsevol nivell de govern i l’eliminació de tota forma de corrupció pública; - avançar en l’expressió plena de la nació catalana, entesa com a comunitat de ciutadans i ciutadanes que –sense excepció- estan dotats dels mateixos drets i són responsables dels seus deures; - assegurar que les oportunitats arriben a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per garantir la cohesió social i territorial; - impulsar la prosperitat dels catalans i catalanes, amb una estratègia econòmica de país basada en l’educació, la innovació i un model d’infrastructures coherent amb el país. Emparades en aquesta voluntat comuna, les forces que subscriuen el pacte han convingut a adoptar les mesures de govern que s’inclouen en el present document i que s’articulen al voltant de quatre objectius: MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 3 MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA I.- L’APROFUNDIMENT DE L’AUTOGOVERN I L’ELABORACIÓ D’UN NOU ESTATUT 1.- Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament. 1.1.- Procediment. El govern impulsarà de manera immediata un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament que incorpori totes les forces polítiques del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’abast de l’autogovern, elaborar un nou Estatut i adoptar un nou sistema de finançament. Basant-se en aquest acord, el govern –en col·laboració amb altres institucions i entitatsengegarà un procés de sensibilització i compromís cívic, per tal d’explicar les raons que fonamenten la millora de l’autogovern i l’adopció d’un nou Estatut. Al Parlament, es constituirà la ponència conjunta de tots els grups, encarregada d’elaborar el projecte de nou Estatut i la resta de les proposicions de llei que han de conduir a l’objectiu esmentat. La ponència obrirà un procés de consulta amb entitats socials, econòmiques, culturals i altres representacions de la societat civil. En la tramitació parlamentària, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern s’esforçaran per tal que l’aprovació final dels textos elaborats compti en la Cambra catalana amb el vot favorable del nombre més ampli possible de diputats i diputades, com a expressió de l’Acord Nacional que el fonamenta. Les forces polítiques que subscriuen el pacte de govern es comprometen a convidar els Ajuntaments, altres ens locals i entitats públiques i privades a expressar la seva implicació i presa de posició en la proposta parlamentària. El projecte de nou Estatut aprovat pel Parlament serà tramès a les Corts Generals abans de la primavera de l’any 2005 i el seu procés d’elaboració culminarà amb la convocatòria del referéndum preceptiu. Durant tot aquest procés, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern es comprometen –en el marc de l’Acord Nacional sobre l’Autogovern- a impulsar totes les vies d’explicació, diàleg i recerca d’acord amb les forces polítiques de l’Estat i amb el conjunt de la seva societat civil. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 4 1.2.- Actuacions en cas d’obstaculització o bloqueig del procés. En cas de dilació indeguda en la tramitació, no presa en consideració, impugnació o inadequació substantiva del resultat final respecte a la proposta aprovada al Parlament de Catalunya que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se, mitjançant el procediment de consulta general que s’estimi més adient en aquella circumstància, sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament. En tot cas, el Govern i les forces polítiques incorporades a l’Acord Nacional, emprendran totes les iniciatives jurisdiccionals, legislatives i polítiques que condueixin a fer respectar la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya. 2.- Contingut. 2.1. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l’Estat. La legislació postconstitucional no es correspon amb els principis inspiradors del pacte originari de 1978: el principi que converteix en Estat les institucions d’autogovern de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d’autonomia que ha d’informar l’exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions. Per això, es fa necessari rectificar algunes disposicions legals i avançar en el desplegament d’altres possibilitats no considerades fins ara, que s’especifiquen tot seguit. En aquest sentit, les forces polítiques que subscriuen el pacte promouran que el Parlament faci ús del seu dret d’iniciativa legislativa davant de les Corts en aquells casos en què sigui necessari. A tal fi, es proposen: - Promoure la intervenció de la Generalitat en la designació dels membres d’institucions generals de l’Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social) - Establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs a la designació dels membres d’organismes, agències i empreses estatals, les intervencions dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió del Sistema Elèctric Nacional, Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE, etc.) i promoure que les seus dels organismes esmentats en aquest apartat i l’anterior siguin distribuïdes per tot el territori de l’Estat. - Proposar la revisió de les competències, composició i elecció del Senat, per convertir-lo en cambra de representació efectiva de les CCAA i de la seva participació en la formació de la voluntat estatal, i com a expressió del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. - Proposar la reforma normativa necessària per a agilitzar l’exercici de la iniciativa legislativa per part de les CCAA davant les Corts Generals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 5 - Reformar la legislació sobre administració de justícia per adaptar la seva estructura a la naturalesa composta de l’Estat, atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre en darrera instància els recursos judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicció, assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació judicial i integrar el seu personal no judicial en la funció pública catalana; i instituir la justícia municipal als grans nuclis urbans i la Fiscalia General de Catalunya. - Impulsar les reformes legals que facilitin els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals i la Generalitat, i entre la Generalitat i les altres CCAA, especialment pel que fa a l’establiment de convenis i acords intercomunitaris i d’òrgans permanents de col·laboració interterritorial. - Regular l’estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, modificant la LOFAGE i altres disposicions en la matèria. - Impulsar la transferència de les funcions executives de l’Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat, per convertir-la progressivament en única administració responsable de les competències autonòmiques i estatals, mitjançant les previsions del art. 150 de la CE i la modificació necessària de la LOFAGE. Pel que fa al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels seus aspectes simbòlics i culturals, les parts adoptaran les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per tal de: - Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l’ensenyament obligatori les matèries que expressen la diversitat cultural i lingüística. - Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin al reconeixement de la realitat plurilingüística de l’Estat en la seva denominació oficial, en els registres públics, l’emissió de moneda i segells, el DNI i el passaport i l’etiquetatge de productes - Promoure la declaració del català i de la resta de llengües de l’Estat com a llengües cooficials en tot els seu territori i la seva declaració com a llengües oficials de la UE. - Impulsar per via legislativa i política la creació d’un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l’art. 149.2 CE, i al qual s’aniran transferint aquestes funcions per part del govern de l’Estat - Establir el requisit d’utilització de les diverses llengües cooficials en les condicions de les concessions administratives per a la comunicació audiovisual - Fomentar per part de la Generalitat l’activitat cultural en les llengües reconegudes a l’EAC. - Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 6 2.2.- Redefinició de l’àmbit competencial de la Generalitat. L’aprofundiment de l’autogovern haurà de ser garantit per un desenvolupament federal del pacte constitucional i estatutari, que ha d’articular adequadament l’Espanya plural i el reconeixement de Catalunya com a nació. Mitjançant aquest desenvolupament federal, es crearan espais més amplis de participació democràtica per compartir projectes col·lectius que neixen de l’autonomia individual i de la de les ciutats, regions i nacionalitats o nacions. En especial es considera necessari subratllar que la revisió de l’autogovern i l’elaboració del nou Estatut han d’incorporar: Respecte al desplegament normatiu de l’Estatut - Aprovar projectes de llei en matèries de competència reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament de Catalunya: per exemple, ordenació de l’ensenyament, recerca, política familiar, ordenació del sector industrial o règim electoral - Activar les previsions estatutàries no posades en marxa en matèria de delegació o gestió de competències, per exemple, la clàusula subrogatòria en matèria de justícia o de gestió d’infraestructures d’interès general - Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya, com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada pels valors de l’equitat, la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme democràtic. Respecte a l’assumpció de competències executives - Impulsar la intervenció de la Comissió Mixta per completar els traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissió Mixta, insistir en el conflicte de competència davant del TC o atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificació de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, per tal que incorpori un procediment específic per resoldre les situacions de desacord en aquesta matèria - Adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per adequar progressivament l'administració perifèrica de l'Estat al nivell de competències realment exercides per aquesta en l’àmbit territorial català i promoure la unificació de l'atenció administrativa al ciutadà a través dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l’art. 150.2 CE i reformant la Llei Orgànica de Funcionament de l’Administració General de l’Estat (Llei 6/1997) - Aprovar els projectes de llei d’ordenació territorial, instituint la demarcació de la vegueria com a àmbit de descentralització de la Generalitat i de cooperació municipal, promovent, quan s’escaigui, la reforma de la legislació estatal sobre règim local per al reconeixement d’aquesta demarcació per part de l’Estat �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 7 - Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentària que li pertoca quan es tracti de les seves competències executives i recórrer als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui envaïda competencialment pel govern de l’Estat - Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques per tal que la Presidència de la Generalitat assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de Catalunya. Respecte a la recuperació del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE i a l’EAC - Recuperar –mitjançant l’acord polític, la iniciativa legislativa o l’actuació jurisdiccional davant del TC– una interpretació no expansiva de les competències estatals en la normativa bàsica i les lleis orgàniques, així com de les competències transversals (per exemple: cultura, legislació sobre RTVE, bases del règim local, dret a l’educació, sistema educatiu, comerç minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals) - Fer ús de la iniciativa legislativa del Parlament davant les Corts per reformar les lleis estatals quan puguin limitar les potencialitats de l’autogovern, revisant les lleis orgàniques, la legislació bàsica i altres normes estatals que desborden l’establiment de principis o regles fonamentals en matèries de competència autonòmica (entre elles, les que afecten el règim jurídic de les administracions públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió, immigració, seguretat pública o funció pública notarial i registral) - Instar la modificació de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definició dels principis de territorialitat i interès general i establir convenis amb altres Comunitats Autònomes, quan els límits de la territorialitat puguin significar un obstacle per a l’adequada prestació de serveis i funcions de titularitat autonòmica - Interposar recursos d’inconstitucionalitat en cas de nova legislació estatal restrictiva de la interpretació de la competència autonòmica Respecte a l’ampliació de competències estatutàries - Incorporar al nou Estatut les competències sobrevingudes després de l’aprovació de l’Estatut de 1979 (policia de trànsit, mitjans de comunicació públics) - Recórrer a la previsió de l’art. 28 de l’EAC per tal d’impulsar l’aplicació de l’art. 150.1 i 2 CE en matèria d’ampliació de competències, per exemple, en l’àmbit de la immigració - Ampliar competències legislatives i/o executives de la Generalitat, entre d’altres, matèries següents: a) Règim i procediment jurídics, funció pública i contractatació administrativa b) Administració local c) Administració de justícia d) Funció pública notarial i registral en les �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA e) f) g) h) i) j) k) 8 Ordenació econòmica general Finançament i administració tributària. Jocs i apostes. Polítiques socials: sanitat, seguretat social i serveis socials Cultura, esports i mitjans de comunicació Ensenyament, universitats i recerca Mitjans de comunicació, radiotelevisió i telecomunicacions Seguretat pública Respecte a la resolució de conflictes eventuals en el procés d’adopció d’un nou Estatut - Promoure una reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que incrementi les actuals possibilitats d’arbitratge d’aquest Tribunal pel que fa a possibles conflictes sobre la tramitació de reforma estatutària i d’altres lleis orgàniques de particular transcendència en matèria d’autogovern II. REFORÇAMENT DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA DEL SISTEMA POLÍTIC El sistema polític català demana –després d’un quart de segle de funcionament- una revisió del seu disseny institucional i una correcció de les causes que provoquen l’allunyament ciutadà de les institucions i la desconfiança respecte de les seves decisions. Respecte de la revisió de les institucions de l’autogovern - Elaborar el projecte de llei sobre eleccions al Parlament de Catalunya, amb garantia de proporcionalitat, igualtat de vot, equitat de gènere, condicions territorials i representació dels catalans residents a l’estranger. Aquesta llei contemplarà els aspectes de finançament i despesa de les forces polítiques. - Adoptar, en relació amb el punt anterior, la iniciativa legislativa conduent a atorgar a la Sindicatura de Comptes la potestat de fiscalització dels comptes dels partits i de la seva despesa efectiva en les campanyes electorals i en el seu funcionament ordinari. - Reformar la Llei 3/1982, limitant la reelecció indefinida del President de la Generalitat i establint una durada temporal màxima a l’exercici del càrrec. - Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per a agilitzar els seus procediments, incrementar la freqüència de les sessions plenàries, facilitar les seves funcions d’impuls i control, la participació social i l’expressió del pluralisme polític. - Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament la creació d’una Oficina Pressupostària destinada a potenciar la capacitat de control parlamentari sobre la gestió pressupostària i financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció normativa. - Reformar la llei 2/1995 d’iniciativa legislativa popular, per facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 9 - Impulsar les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències en la realització de referèndums i consultes populars directes i reguli altres formes de participació nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.-, per tal de fomentar-ne l’ús en l’àmbit local i nacional. - Reformar les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la revisió de les seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els procediments de designació i revocació parlamentària del seus membres i la limitació dels seus mandats. - Incorporar a les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat la facultat de les organitzacions socials, cíviques i culturals de presentar als grups parlamentaris candidats a l’elecció dels seus titulars (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual). - Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de compareixença prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal d’examinar la seva idoneïtat. - Reformar les normatives necessàries per eliminar les sessions secretes del Parlament i d’altres institucions de caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a la intimitat o a la seguretat. - Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de controlar-ne efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar-ne la utilització partidista. - Reformar la llei sobre enquestes i estudis d’opinió per tal de garantir la seva qualitat tècnica, l’accés i publicitat dels seus resultats i el control parlamentari de la seva execució. Respecte als criteris sobre la Llei Electoral de Catalunya - La llei electoral haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de proporcionalitat entre els vots i els escons obtinguts per cadascuna de les forces polítiques, una representació equitativa en matèria de gènere i l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. - La distribució dels escons parlamentaris es farà entre formacions polítiques que presentin una llista d’àmbit nacional, mitjançant l’aplicació de la fórmula proporcional del major quocient i seguint la regla D’Hondt. - Serà necessari haver obtingut una xifra de sufragis superior al 3 per cent dels vots vàlids emesos en el conjunt de Catalunya per participar en la distribució d’escons abans esmentada. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 10 - Per tal de respectar la representació de totes les zones del territori de Catalunya els escons atribuïts a cada formació política seran proveïts de la forma següent: a) En primer lloc, els escons correspondran als candidats o candidates de cada formació que hagin estat elegits en cadascun dels districtes d’àmbit territorial que es determinin. b) En segon lloc i fins a completar el nombre total d’escons que pertoqui a cada formació política, els escons pendents de provisió correspondran als candidats inclosos en la seva llista nacional. - Per tal de garantir una representació parlamentària sense discriminació de gènere, la llista nacional que presenti cada formació haurà de comptar amb una representació equitativa de dones i homes. - Es constituirà la Junta Electoral de Catalunya que tindrà les competències que la LOREG atribueix a la Junta Electoral Central pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya. - Els efectes electorals concrets d’aquests criteris hauran de ser estudiats en profunditat per la ponència conjunta que es crei al Parlament per aprovar aquesta llei. Pel que fa a la regeneració democràtica, la transparència en la gestió pública i la lluita contra la corrupció - Reformar la llei 6/1984 de la Sindicatura de Comptes amb l’objectiu d’assegurar-ne la independència, la professionalitat i l’eficàcia, atribuint-li facultats d’auditoria de gestió i d’eficiència sobre l’actuació de les administracions públiques. - En el marc de la modificació legal abans esmentada, crear en el si de la Sindicatura una Oficina destinada a preservar la transparència i el funcionament ètic del sistema públic, especialitzada a evitar les pràctiques irregulars en les concessions i contractacions de béns i serveis del sector públic. - Aplicara l’administració autonòmica, de forma immediata, els convenis del Consell d’Europa relatius a la lluita contra la corrupció. - Informar al Parlament abans d’acabar l’any 2004 sobre tots els afers objecte de procediment judicial o de petició de creació de comissió parlamentària d’investigació durant la darrera legislatura, així com de la tramitació de totes les concessions i de les seves pròrrogues atorgades en els darrers dos anys, mitjançant els procediments i auditories que escaiguin. - Revisar el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs de l’administració i establir l’obligació de declaració pública del seu patrimoni, interessos i altres activitats professionals i mercantils. - Establir criteris objectius i procediments transparents en les convocatòries destinades a la contractació d’obres i serveis, així com a la concessió de subvencions per a entitats i activitats privades o socials per tal d’evitar el clientel.lisme polític. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 11 - Incorporar a les condicions sobre contractació pública la valoració de la situació de les empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i respecte al medi ambient. - Establir l’accés a través de la xarxa d’Internet, i en tot cas, per fer públics tots els contractes que estableixin amb proveïdors de béns i de serveis l’administració de la Generalitat i les societats i fundacions amb participació majoritària de l’administració autonòmica. - De manera especial, adoptar les mesures legals necessàries per a fer públics i accessibles a través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions urbanístiques en què participin les administracions catalanes. - Fer públiques les condicions contractuals i retributives del personal –inclòs l’eventual- al servei directe de l’Administració de la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les empreses on aquesta hi té participació majoritària. Respecte a la gestió dels serveis públics i a la regulació del seu personal - Desconcentrar l’administració de la Generalitat i descentralitzar la prestació de serveis de la seva competència en benefici dels ens locals, per tal d’apropar la seva gestió als ciutadans i als territoris. - Fomentar la concertació amb altres actors públics, socials i privats per dissenyar i, si s’escau, gestionar l’aplicació de polítiques públiques. - Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’administració, dels organismes autònoms, agències i empreses públiques. - Aprovar i publicar els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels serveis i la seva eventual externalització, establint contractes-programa i sistemes de control per resultats amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats concertades. - Aprovar una Carta dels ciutadans que estableixi els principis bàsics que hauran de regir les relacions de les administracions amb els ciutadans. - Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, reforçant l’AOC (Administració Oberta de Catalunya) com a xarxa en la què els governs locals ocupen una posició central, i establir acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats als ciutadans. - Establir l’accés a través del web de les actuacions, documents, informes, contractes i recursos de l’administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la llei prescriu. - Definir –d’acord amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya- un sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i programes �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 12 interadministratius, que generi sinergies entre les administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. - Convocar amb periodicitat regular els concursos i oposicions de personal funcionari, per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats. - Aprovar l’estatut del directiu públic, amb un sistema adequat per a la seva formació, promoció i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i capacitat. III.- PRESÈNCIA DE LA GENERALITAT EN LA UNIÓ EUROPEA, ORGANISMES INTERNACIONALS I RELACIONS EXTERIORS En un món globalitzat, Catalunya és també un actor de fet en moltes relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals, que afecten els drets i els interessos dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. De manera especial, cal considerar la presència de la Generalitat en l’àmbit d’una Europa cada cop més integrada en la UE. El govern reforçarà aquesta participació i la seva efectivitat, adoptant les mesures següents: - Ratificar les resolucions i iniciatives legislatives del Parlament de Catalunya per garantir la participació de la Generalitat i de les altres CCAA en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. - Assegurar, igualment, la participació ordinària de la Generalitat i de les altres CCAA en la representació espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell i d’altres òrgans auxiliars quan tractin de matèries de competència autonòmica - Exercir per delegació estatal la representació espanyola en les institucions de la UE, quan es tractin matèries de competència autonòmica, d’acord amb l’art. 203 del Tractat de la Unió. - Assumir de forma plena per part de la Generalitat l’execució del dret comunitari –és a dir, la seva transposició al dret intern- en l’àmbit de les seves competències, tal com estableix l'art. 27.3 EAC - Ampliar i assegurar la intervenció de la Generalitat i de la resta de CCAA en les actuacions de l’Estat davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees quan es tracti de la defensa de les competències i interessos autonòmics, tal com es produeix en altres Estats compostos - Facilitar la participació de les CCAA en les relacions de l’Estat amb el Consell d’Europa i els seus òrgans i, en especial, promoure la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 13 - Incorporar una representació de la Generalitat en la delegació estatal en organismes internacionals quan es tractin matèries de la seva competència - Promoure la presència de la Generalitat en organismes que accepten la participació d’entitats subestatals i tenen objectius relacionats amb competències autonòmiques (per exemple, UNESCO, Organització Mundial del Turisme, etc.) - Participar en la negociació de tractats internacionals sobre matèries d’interès autonòmic. - Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera - Impulsar la participació de la Generalitat en els fòrums i organitzacions internacionals, on hi hagi presència d’entitats polítiques subestatals i facilitar la seva adhesió als acords i tractats que contribueixin a la consecució d’un món més just i solidari - Establir la cooperació permanent amb les institucions representatives de la comunitat lingüística catalana en matèria econòmica, cultural i de serveis en el marc de la UE - Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris del denominat “arc mediterrani” en el marc de la UE, avançant vers la construcció d’Euroregió Pirineus-Mediterrània - Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir de competències bàsiques per fer efectiu allò que estableix l'art. 27.3 EAC, en matèria de tractats i convenis internacionals - Fer ús de l'article 27.4 EAC i, en el seu cas, reformar-lo per ampliar les seves possibilitats en matèria d’acords i tractats de contingut acadèmic, lingüístic i cultural - Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d’Europa - Establir agències públiques de representació institucional de la Generalitat allà on ho aconsellin circumstàncies de caràcter polític, econòmic, cultural o d’altre mena. IV.- COL.LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT I ELS GOVERNS LOCALS La importància del govern local en la Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a fixar unes bases sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves necessitats. Per aquesta raó, és objectiu del Govern adoptar les mesures que acabin amb anys de malfiança, facilitin una col·laboració lleial entre nivells de govern, millorin l’eficàcia i l’eficiència de les seves actuacions i portin al reconeixement ciutadà del paper positiu que tenen totes les administracions. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 El nou Govern fomentarà polítiques de concertació entre la Generalitat i les diferents institucions d'àmbit local: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres organismes supramunicipals. Cal posar fi a l'enfrontament entre les xarxes institucionals i d'equipaments paral·leles, inaugurant una política de col·laboració i concentració dels recursos pressupostaris disponibles i implantant una gestió eficient i professional; ben especialment en sectors essencials com els de la cultura, benestar social, ensenyament i medi ambient. Per fer efectiu aquest programa de govern és urgent dur a terme la reforma de l’organització territorial de Catalunya i procedir a la desconcentració i descentralització de competències i recursos en favor dels governs locals. D’aquesta manera es garantirà la igualtat de condicions i oportunitats entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, amb independència del seu lloc de residència. Aquestes són les mesures principals del govern: - Traspassar als Ajuntaments determinades competències en matèria d’educació, habitatge, immigració, benestar social, atenció sanitària primària i polítiques d’ocupació actives, amb les condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament. - Augmentar el Fons de Cooperació Local de Catalunya per millorar el finançament municipal. - Aprovar iniciatives legislatives i mesures de govern que incentivin la cooperació i prestació conjunta de serveis entre els municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió. - Impulsar mesures per aconseguir uns consells comarcals més municipalistes, amb un tractament heterogeni en l’exercici de funcions de suplència, assistència i cooperació. - Aplegar en un únic organisme prestador de serveis, els diversos instruments d’intervenció pública que actuen sobre la conurbació metropolitana de Barcelona. - Reconèixer els Alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus respectius municipis. - Atorgar als Alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en els seus territoris. - Afavorir les condicions que facin possible la fusió de l’ACM i la FMC en una gran entitat municipalista catalana. - Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata. V. FINANÇAMENT AUTONÒMIC Catalunya encara no compta amb un sistema de finançament satisfactori per al bon funcionament del seu autogovern. La Generalitat es compromet a adoptar les mesures �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 15 apropiades en el sentit dels punts que segueixen, iniciant el procés de solució definitiva dins de la present legislatura. 1.Constatem el fracàs de l’acord de finançament de 2001. La Generalitat adoptarà les mesures apropiades per tal de procedir de forma immediata a la seva revisió, i en tot cas dins la present legislatura. 2.La necessària revisió de l’acord de finançament actual es realitzarà a partir de lla tasca de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en les responsabilitats que aquest li encomana com a òrgan bilateral de negociació i aprovació de les relacions fiscals entre la Generalitat de Catalunya i el govern central. 3.La Generalitat crearà l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència serà responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’Agència establirà les formes de coordinació i consorciació que calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, i, si és el cas, amb els responsables de la gestió dels impostos a la resta de l’Estat. Anualment, el govern de Catalunya publicarà un Informe sobre els fluxos econòmics distingint entre l’aportació a la prestació de serveis per part de l’Estat i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta de Comunitats Autònomes. 4. La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i capacitat normativa. 5.Els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als obtinguts en aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les Comunitats Autònomes forals. 6.Els ingressos disponibles per a la Generalitat per la prestació dels seus serveis s’atindran a allò que estableix l’article 45 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i respondran a un criteri d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors que hi incideixen determinantment: 1) costos diferencials; 2) nivell efectiu de necessitats; i 3) factors demogràfics, inclòs el factor migratori. En el cas de la sanitat caldrà contemplar també l’existència de centres d’excel·lència i el nombre d’usuaris desplaçats d’altres CCAA 7.La inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya es fixarà amb tendència a equiparar-se al percentatge del PIB, tenint en compte la compensació apropiada pels dèficits acumulats.. Aquest còmput es realitzarà amb caràcter plurianual i es crearà una comissió integrada pels representants dels tres nivells d’administració. La comissió, que estarà presidida per la Generalitat, programarà la inversió d’infraestructures de Catalunya (incloent les infraestructures de transport i comunicacions, de telecomunicacions i la inversió en I+D) i vetllarà pel compliment d’aquest acord. 8.La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres CC.AA. de l’Estat, de manera que els serveis prestats per les diferents CC.AA. als seus ciutadans puguin assolir nivells similars realitzant un esforç fiscal similar. A efectes de calcular aquest esforç de solidaritat, es �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 16 computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagats per Catalunya per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola en aquests conceptes. El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat quinquennalment per tal de verificar els seus efectes. 9.L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys aquest s’equipari al de territoris de nivell de renda similar en altres països europeus. Així mateix, el govern de la Generalitat es compromet a plantejar la superació de l’actual dèficit de Catalunya amb el pressupost comunitari, situació que no es dóna en cap altre territori d’un nivell de renda similar al de Catalunya en relació amb la mitjana europea. El govern es compromet a la publicació i actualització anual dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya, així com a una àmplia divulgació dels seus resultats. 10.Aquest acord vincula el Govern en la negociació de la reforma del nou model finançament autonòmic durant la propera legislatura. La incorporació dels seus continguts en el procés de reforma de l’Estatut es realitzarà d’acord amb els mecanismes i procediments previstos en aquest mateix document en l’apartat corresponent a l’aprofundiment de l’autogovern i l’elaboració d’un nou Estatut que inclouen la participació de la societat civil i un ampli acord de la majoria de les forces polítiques del Parlament de Catalunya. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 17 UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA I. EUROREGIÓ I INTERNACIONALITZACIÓ Avui, en un món globalitzat, amb l’aparició de noves economies emergents, particularment a l’Est d’Europa, que poden esdevenir altament competitives, Catalunya, per reforçar el seu paper capdavanter dins l’economia espanyola i el seu dinamisme en el context de les regions econòmiques europees, necessita redescobrir i situar-se en un espai econòmic molt més ampli. Catalunya pot d’esdevenir un nucli essencial d’una regió europea que abasta l’espai de l’antiga Corona d’Aragó i s’estén fins a Montpeller i Tolosa. Una euroregió que s’estén per l’eix Mediterrani, per l’eix de l’Ebre, i que connecta la Mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, amb el Nord d’Itàlia i amb el Magrib. Es tracta d’una aglomeració de 17 milions d’habitants en la què Catalunya aporta el 36% de la població, el 38% dels ocupats, el 46% de la força de treball en la indústria o el 36% en els serveis. A. Consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani 1. Desenvoluparem una estratègia econòmica de Catalunya que passa per reforçar les relacions econòmiques i de tot tipus dins d’aquest espai. Catalunya es configura com un espai ròtula entre aquests territoris. Hem de convertir Catalunya en el motor productiu sostenible i en el centre logístic, cultural, de lleure i de consum més important d’aquesta zona. Per això hem de disposar d’equipaments comercials i culturals atractius i de qualitat, serveis educatius avançats, un pol universitari de referència, serveis de salut, etc. 2. Però cal superar, d’una banda, la insuficient inversió en infraestructures i , de l’altra, la visió centralitzada i radial que avui impera en el disseny infraestructural de l’Estat, tal com han posat de manifest també les principals institucions econòmiques catalanes (veure apartat dedicat a infraestructures i finançament). B. Internacionalització de l’empresa catalana 1. Augmentar sensiblement les partides del departament competent en matèria de política industrial destinades a afavorir la internacionalització de l’empresa catalana. 2. Elaborar un pla estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana que prioritzi els països de l’àrea mediterrània i els de l’Europa central i oriental, que inclogui ajuts i suport en destí. Augmentar les modulacions dels ajuts públics per a aquestes destinacions. Incrementar la presència de la Generalitat en aquests països. 3. Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del capital circulant per a PIMES amb filials a l’estranger, durant el període de maduració del projecte. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 18 II. OCUPACIÓ I TREBALL 1. La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen importants desequilibris que cal corregir per tal assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Aquests desequilibris són, en síntesi: - Dèficit de formació de la nostra població activa - Concentració de taxes massa elevades d’atur en certs col·lectius: dones, joves, persones amb baixa qualificació, col·lectius de major edat i persones amb discapacitats. Desequilibris territorials per desenvolupar els seus potencials d’ocupació. - Excessius nivells de precarietat, temporalitat i alta sinistralitat laboral. 2. La Generalitat donarà el reconeixement que correspon al paper institucional dels sindicats. En aquest sentit es promourà un gran acord nacional amb els representants del món econòmic i social per tal d’establir els grans objectius estratègics en el terreny econòmic i social. 3. Les principals línies a desenvolupar seran: 3.1 Reduir la temporalitat en la contractació fins a situar-la en les taxes similars a la mitjana de la Unió Europea (15 països). Aplicar un pla per reduir la sinistralitat laboral, incrementant les mesures i mitjans d’inspecció i control i desenvolupant un model de prevenció amb participació de tots els sectors implicats. 3.2 Assolir la delegació i el traspàs de recursos per part de l’Estat de les competències en matèria d’Inspecció laboral incloent el Cos d’Inspectors, per tal d’aconseguir un marc de fiscalització de l’activitat de les empreses i treballadors en matèria socio-laboral més eficient en relació al control del frau i la il·legalitat en la contractació. 3.3 Desenvolupar un pla integrat de polítiques actives d’ocupació, que garanteixi els drets bàsics de les persones aturades per tal de potenciar la seva ocupabilitat. S’actuarà en termes d’orientació professional, millora del nivell de la formació ocupacional, la formació al llarg de la vida, suport per a l’autoocupació. En aquest sentit, es reformarà el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. 3.4 S’actuarà per tal de desenvolupar les potencialitats del territori per crear ocupació i millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones mitjançant els acords locals per l’ocupació que integraran les empreses, la formació i l’administració local, que exercirà competències en matèria d’ocupació i formació. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 19 3.5 Realitzar un Pla Integral cátala de formació professional que coordini els diferents subsistemes reglats i no reglats (ocupacional i continuada), basant-se especialment en la potenciació de la xarxa de IES-SEP, de manera que aquests esdevinguin veritables centres integrals. En la definició de l’oferta d’aquests centres hi han de participar els agents socials i econòmics i les institucions dels territoris. Reforçar els ensenyaments vinculats als oficis. Caldrà també materialitzar el traspàs dels fons i competències de formació contínua a Catalunya. 3.6 Establir un marc de negociació col·lectiva a Catalunya, que vetlli per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, redueixi la temporalitat, promogui la seguretat en el treball, eviti el treball irregular, descentralitzi el Tribunal Laboral de Catalunya, entre d’altres mesures que permetin avançar cap a la configuració d’un marc de relacions laborals català. La Generalitat promourà, respectant l’autonomia de les parts i prèvia consulta amb els agents socials, l’establiment d’un salari mínim de referència en tots els convenis col·lectius d’àmbit català. 3.7 Per tal d’avançar cap a la conciliació de la vida laboral i la personal i familiar i complementàriament a les mesures de política social s’actuarà sobre els mecanismes de determinació dels horaris laborals i de permanència en el lloc de treball, per tal d’assolir una major flexibilitat i adaptació a les necessitats de les persones. 3.8 Per evitar la dualitat en el mercat de treball s’impulsaran mesures com plans de recerca personalitzats d’ocupació i de formació adequada a cada necessitat, amb particular atenció als col·lectius més vulnerables o amb dificultats especials. 3.9 Assolir la convergència amb les taxes d’activitat europees, en especial pel que fa a la taxa d’activitat femenina i de la gent jove. 3.10 Impulsar, mitjançant el necessari acord social, la implantació progresiva de la jornada de 35 hores. 3.11 Desenvolupar una política activa de recuperació i captació de mà d’obra en els dos àmbits següents: a) Els descendents de catalans emigrats als quals cal facilitar el retorn (desplegar la llei del retorn aprovada al Parlament de Catalunya). b) El retorn de l’emigració d’universitaris i la captació d’universitaris i professionals d’altres països, que passa per una major inversió en R+D per situar-se a nivells europeus i per incorporar l’anglès com a llengua en els cicles superiors universitaris. 3.12 Potenciar la xarxa d’oficines de contractació en origen de la Generalitat (programa XILAXarxa d'Intermediació i selecció laboral en origen, prevista al Pla Interdepartamental d'Immigració 2001- 2004), amb els criteris següents: a) Prioritzar el Marroc, els països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina (tal i com recull la resolució 1384/ VI del Parlament de Catalunya), d’on pot venir la mà d’obra més qualificada; per a l’obtenció de papers, difusió i coneixement del país receptor (valors, normes, entorn ocupacional) �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 20 b) Establir en els països d’origen convenis que defineixin els mecanismes adients per a la contractació de treballadors/es temporers, vetllant pel procediment de contractació i les condicions de treball, allotjament, atenció social i sanitària, i així com per les activitats culturals i de lleure. c) Integrar en la xarxa la col·laboració dels casals catalans de l’exterior. III. PIMES, AUTÒNOMS I ECONOMIA SOCIAL Destaquem la importància del treball autònom a Catalunya que aporta aproximadament el 20% de l’ocupació i el 13% del PIB. El treball autònom dependent s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. Avui l’economia social no tan sols té una importància econòmica significativa, sinó que adquireix una importància social en termes de creació d’ocupació, canalització de l’activitat emprenedora de col·lectius i com a resposta a moltes necessitats socials. El teixit empresarial català, basat majoritàriament en la PME, és la principal font d’ocupació i s’enfronta a reptes de competitivitat, productivitat i creació de valor en la nova societat del coneixement. 1. Potenciar les mesures i instruments de suport a l’autoocupació i a l’economia social: a) Incentivar la autoocupació, mitjançant la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament respecte al pla d’empresa i/o formació per a la gestió empresarial. b) Unificar i ampliar en un sol instrument els diferents ajuts econòmics de foment de l’autoocupació independentment de la fórmula jurídica de l’empresa que es constitueixi. c) Oferir als nous emprenedors assessorament i informació per tal de facilitar que els projectes empresarials que resultin d’aquestes accions tinguin les majors possibilitats d’èxit. Les persones beneficiàries d’aquests ajuts es consideraran prioritàries com a beneficiàries de formació específica o complementària. d) Introduir la fórmula de microcrèdits com a marc financer de suport a la iniciativa autoocupadora. 2. Impulsar, a nivell estatal o autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real del treball autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i que equipari la seva fiscalitat a la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent.S’elaborarà un Estatut del Treballador Autònom per tal de regular els seus Drets per part de la Generalitat en l’àmbit de les seves competències i es promouran les reformes legals necesàries a nivell estatal per tal de: a) Establir dins del règim d’autònoms la cotització complementària i voluntària per cobertura d’atur. b) Establir la possibilitat de cotització a temps parcial dins del règim d’autònoms en inici d’activitat o es compaginin feines com a contractat, així mateix, establir la posibilitat de jubilació parcial a partir dels 60 anys. c) Estudiar la possibilitat de descomptar l’IVA declarat de les factures impagades quan es compleixi un any de la seva emissió. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 21 d) A més a més, l’Estatut del Treballador Autònom haurà de permetre, entre altres drets: - Noves formes de capitalització de la prestació d’atur. - El diferiment d’impostos en l’inici d’activitat. - L’alternativa voluntària entre la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social. - La configuració de la tipologia del treballador autònom dependent i dels seus drets laborals i sindicals, el quals tindran com a model bàsic, amb les adaptacions pertinents, els reconeguts per als treballadors per compte d’altri. - Separació efectiva del patrimoni personal del patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels treballadors autònoms dependents. 3. Desenvolupar un Institut de Promoció Empresarial, sobre la base de l’actual CIDEM, el qual aplicarà programes similars a l’SBA i actuarà també a través d’agències territorials per tal d’adaptar-se al potencial i objectius de cada territori. 4. Estimular la difusió de la innovació en les PIMES, mitjançant mecanismes específics: a) Facilitar ales PIMES d’arreu del territori l’accés a Centres Tecnològics especialitzats sectorialment, en funció de l’especialització territorial, que proporcionin serveis i instal·lacions per a la R+D. b) Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les seves estratègies d’innovació. c) Introduir mecanismes de “seed-capital” per a PIMES innovadores sorgides de l’àmbit universitari. d) Impulsar l’aprovació, per part de l’Estat, de l’ampliació a tots els projectes d’innovació de les PIMES, la deducció del 10 % en l’Impost de Societats, que actualment està vigent només per als foment de les TIC. 5. Impulsar la participació de les entitats de crèdit en la provisió de capital per al desenvolupament de nous projectes empresarials: a) Facilitar la creació d’instruments financers (capital risc, societats de garantia recíproca, business angels, etc.), fins i tot amb participació pública. b) Creació d’un fons d’avals de crèdits destinat, específicament, a nous emprenedors que desenvolupin la seva activitat en l’àmbit dels nous filons d’ocupació catalogats al Llibre Blanc del Pacte per l’Ocupació a Catalunya. Aquest fons comptaria amb la participació de l’administració. 6. Afavorir el desenvolupament del sector d’economia social (societats laborals i cooperatives) amb mesures de suport en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i garantia recíproca, accés a la contractació de l’administració, entre d’altres. 7. Donar suport al reforçament de les seves estructures associatives i representatives i a l’enfortiment del seu prestigi i visibilitat. 8. Promoure en particular la Banca ètica per tal de donar suport a projectes viables d’economia social que contribueixin a les iniciatives relatives a les noves necessitats socials �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 22 9. Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal. IV.POLÍTICA INDUSTRIAL Catalunya és un país industrial amb una estructura productiva basada en sectors transformadors i en un predomini de la petita i mitjana empresa. El pes de la indústria multinacional, amb centres de decisió fora de Catalunya, és també molt important, ja que representa aproximadament el 50% de la producció i el 60% de les exportacions. Tot això configura un sector productiu amb punts forts que ens venen de la tradició industrial resultat de la revolucions del segles XIX i XX, però també amb punts febles que cal superar si volem donar resposta al repte que representen les noves condicions de la competència en una economia global. En aquest marc cal definir i aplicar una nova política industrial basada en els punts que segueixen: 1. Reforma del sistema educatiu i de la formació professional per elevar el nivell de qualificació de la població activa catalana. 2. Aplicació d’una política de recerca i innovació, definida a l’apartat corresponent, i dirigida principalment a millorar el potencial innovador de l’empresa catalana. 3. Aplicació d’una política de Societat de la lnformació, com la definida a l’apartat corresponent. 4. Promoció de nous sectors emergents intensius en coneixement. 5. Polítiques d’acord amb empreses multinacionals implantades a Catalunya, per incrementar el valor afegit de les seves plantes industrials, especialment en aquelles funcions més intensives en coneixement. 6. Mesures dirigides a potenciar els sectors industrials presents a Catalunya i de manera específica els que segueixen: alimentari, químic i farmacèutic, material de transport, metallmecànic, tèxtil i confecció, material elèctric i energies renovables. 7. Ajuda per al desenvolupament dels ‘clusters’ o districtes industrials a Catalunya i crear una xarxa de centres tecnològics vinculats a aquests districtes. 8. Impuls de plans estratègics territorials i sectorials, així com desplegament dels organismes existents (“Totempresa”) que tenen la missió de dur a terme anàlisis prospectius sobre el comportament dels diferents sectors. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 23 V. COMERÇ - Mantenir el criteri de potenciar el model comercial català (fonamentat en establiments en trama urbana, principalment configurat per PIMES autòctones i amb pluralitat de formats) en la revisió del PTSEC i l’eventual ajustament de la Llei d’Equipaments Comercials. - Afavorir actuacions conjuntes de comerços petits (compres, formació, modernització, qualitat producte, incentius i mecanismes de fidelització) per tal de garantir la seva competitivitat i modernització. - Mantenir l’Impost sobre grans superfícies - Garantir que el consumidor tingui al seu abast de manera ordenada i equilibrada una oferta comercial àmplia de qualitat. Adequar l’oferta als nous hàbits de consum i facilitar al consumidor el dret a escollir, - Garantir un marc igualador de les condicions de competència entre els diferents formats: recuperació del marc horari d’obertures de 72 hores setmanals i 8 festius anuals (atenent, si és el cas, a les circumstàncies de l’àmbit territorial i les necessitats del sector turístic, especialment pel que fa a les obertures en festius), incidència sobre els condicionants financers de l’activitat comercial i acompliment ordenat de la normativa vigent en matèria de comerç a Catalunya. Mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de Catalunya en matèria de comerç interior i d’oposició a la normativa d’horaris impulsada pel Partit Popular. - Controlar la realització dels POEC per part dels municipis: · Vigilar que l’ús de la superfície de lliure disposició amb que compten els municipis pel sol fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no a l’especulació. · Que la Comissió d’equipaments Comercials sigui un instrument tècnico-polític efectiu per a avaluar l’acompliment de la normativa que regula el PTSEC en la realització dels POEC. · Dissenyar un instrument normatiu transparent per avaluar la reversió de plusvàlues generades per noves grans implantacions cap a la dinamització del comerç preexistent. - Crear el Consorci de Dinamització Comercial de Catalunya, com a ens responsable de la coordinació de les actuacions i programes de dinamització territorial desplegats pel Govern de Catalunya i amb participació dels municipis, les cambres de comerç i les principals associacions de comerciants. Les funcions d’aquest consorci serien, entre altres: · Definir els criteris de les actuacions de dinamització comercial en funció del desplegament del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials, els Programes d’Orientació dels Equipaments Comercial, elaborats pels municipis, i les situacions locals de concentració comercial. · Distribuir els fons per a programes de dinamització i orientació comercial. · Desenvolupar polítiques actives de formació en el sector comercial. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 24 · Impulsar, modernitzar i dinamitzar les fires comercials de Catalunya, augmentant la seva projecció interior i exterior, equipant-les amb les infrastructures necessàries per a un creixement més eficient i racional. VI. TURISME El sector turístic català constitueix una de les activitats centrals de l’economia catalana i un factor cabdal de promoció exterior de Catalunya. No obstant, presenta una sèrie de deficiències que cal resoldre, entre d’altres: Dificultats per a diversificar i desestacionalitzar l’oferta turística; saturació i massificació de determinades destinacions turístiques; insuficient agilitat per a afrontar els nous reptes derivats de la competitivitat internacional; obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic i de capacitació professional; degradació paisatgística i urbanística; dualització empresarial. És imprescindible consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que valoritzi l’atractiu dels elements identitaris del nostre país com la cultura, la història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies programàtiques a desenvolupar seran: 1. La remodelació de la política de promoció dels recursos turístics i les demarcacions turístiques de Catalunya 1.1 Impulsar la tasca de l’agència Catalunya Turisme en la promoció directa en els mercats emissors dels aspectes que identifiquen i individualitzen la marca turística Catalunya, les seves marques específiques i, en particular, les accions adreçades a incrementar el potencial dels elements patrimonials, culturals i històrics propis de Catalunya. 1.2 Fomentar la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards exigents (incloent la creació de la marca Catalunya) que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística catalana a tots els mercats i incrementi la seva competitivitat 2. Planificació del desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer compatible el potencial de creixement econòmic, l’equilibri territorial i la sostenibilitat ambiental de l’activitat 2.1 Elaborar i aprovar el Pla Territorial de Turisme de Catalunya per tal de conèixer territorialitzadament els recursos turístics disponibles; les àrees saturades i deficitàries; valorar els impactes econòmics, territorials i ambientals; determinar criteris d’actuació que vinculin a les administracions i als operadors, els quals han de conduir al reequilibri territorial i fomentar la diversificació i desestacionalització �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 25 2.2 Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors del sector. Crear, amb cooperació de l’àmbit universitari, un o diversos centres de R+D+i en matèria de turisme, tant per millorar l’actualment deficitària informació de base i l’evolució de la demanda, com per innovar instal·lacions, tipus de serveis i nous productes 2.3 Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió interior i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre l’Administració i els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones usuàries. 2.4 Modernitzar les instal·lacions i equipaments actuals i aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments turístics. 3. Configuració d’una administració turística i un sistema de finançament dels recursos públics que permetin el desenvolupament de les activitats turístiques en condicions de qualitat i de futura viabilitat. 3.1 Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir identificat i representat tot garantint l’adequat finançament i la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials. 3.2 Avançar en la resolució del finançament dels municipis turístics. 3.3 Dotar totes les administracions responsables dels instruments financers i d’assistència tècnica necessaris i possibilitar projectes consorciats i coordinar i ampliar la implicació financera des del Govern català de les tasques de promoció i comercialització, donant suport a les iniciatives locals públiques i privades. 3.4 Establir una línia pressupostària específicament destinada a facilitar la conversió en recurs turístic d’elements significatius a nivell local del patrimoni històric i artístic de Catalunya. 3.5 Millorar els serveis públics que formen indirectament part del producte turístic, com seguretat, transport públic, telecomunicacions, etc. VII. PAGESIA I SECTOR AGROALIMENTARI La proposta d’acord programàtic pivotaria entorn de sis eixos: 1. Impulsar la competitivitat i la qualitat del sector agroalimentari - Garantir la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi ambient, de manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor, mitjançant l’existència de controls efectius. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 26 - Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a través d’un veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari. - Durant l’any 2004 es definiran les línies prioritàries i els sectors estratègics de desenvolupament de la Producció agrària amb la redistribució corresponent dels Fons procedents de la PAC (Producció Integrada, Agroindustria, Porcicultura,..) 2. Apostar per l’equilibri territorial i la sostenibilitat, mitjançant la consolidació i la potenciació de la presència de la pagesia en el territori i la millora de la seva relació amb la resta de la societat. - Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari. - Millorar la inserció de l’activitat agrària en la gestió del territori amb l’establiment fins a finals de l’any 2005 de programes específics en infraestructures rurals (camins, electrificació, telèfon i accés a les noves tecnologies) - A partir del Registre d’Explotacions Agràries s’establirà el Contracte Territorial d’Explotació. - Definir i classificar les explotacions prioritàries per assegurar la continuïtat de l’activitat agrària com a factor de millora de l’equilibri territorial. En aquest sentit, abans de final del 2005 es posaran en marxa les mesures legals, fiscals i administratives necessàries (Bonificació o exempció de l’impost de transmissions patrimonials, modulació d’ajuts donant prioritat a l’explotació directa,..) 3. Dissenyar una nova administració agrària i dotar-la del suport financer apropiat - Promoure la regionalització de la PAC. - Promoure la candidatura de Barcelona com a seu de l’autoritat europea de seguretat alimentaría. - Impulsar la simplificació dels tràmits administratius mitjançant la creació durantl’any2004 de l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea, avançar en la delimitació i aplicació de les mesures que contribueixin a l’enfortiment del món rural català. - Establir durant l’any 2004 un autèntic programa de sanitat per a animals amb unificació de criteris i atenció especial a la prevenció. - Afavoriment i suport a les tecnologies de minimització d’impacte ambiental (purins, cadàvers, agroquímics...) - Durant els sis primers mesos de l’any 2004, creació del Cos de Pesadors i Classificadors de canals d’escorxadors amb la participació de tots els agents del sector. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 27 - Consolidar l’Administració Agrària com administració de serveis i participativa tot aprofitant les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una veritable política agrària catalana. - Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA). - Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i sectorials com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la Generalitat de Catalunya - Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats. - Accés directe a les Institucions Europees: com a Administració única ser present a Europa per defensar un model propi de gestió agrària i rural. - Impuls d’un Pla d’agricultura ecológica. - Aplicació estricte de les directrius europees pel que fa als productes transgènics. 4. Impulsar la nova cultura de l’aigua - Nous recs. Assegurar la viabilitat de les infraestructures hidràuliques amb polítiques de restitució de les inversions a l’Administració adaptades a la rendibilització real de les explotacions afectades. - Establiment progressiu de línies d’ajuts orientades a les explotacions prioritàries per modernització i renovació de les tecnologies del reg fins assolir una dotació de 30 milions d’euros/any en el context d’una política realista en la utilització i l’estalvi de l’aigua. - Revisió i control de totes les despeses compromeses en infraestructures hidraúliques amb especial atenció al canal Segarra-Garrigues. - Revisió durant l’any 2004 de l’afecció medi-ambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió definitives i les compensacions adients als agricultors afectats en base a estudis científics i tècnics reals. - Aprofitament d’aigües residuals per l’ús agrícola. 5. Consolidar l’empresa familiar agrària: - Consolidar les explotacions familiars sobre la base d’una empresa familiar agrària moderna, competitiva i diversificada. - Observatori de l’empresa agrària i establiment de la xarxa d’explotacions model. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 28 - Redacció i aplicació de Plans Estratègics d’Actuació per sectors d’activitat. - Creació d’una Mútua Catalana d’Assegurances agràries. - Durant l’any 2004, desenvolupar el dret civil català amb l’el.laboració d’una nova legislació de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra.. - Constitució d’un Fons de Terres que faciliti l’accés dels joves a l’agricultura i permeti dimensionar les explotacions a escales realment competitius. - Es considerarà prioritari impulsar accions destiandes a la incorporació de la Dona al món rural, amb línies d’actuació que facilitin les iniciatives empresarials d’autoocupació, associació o agrupació. 6. Assolir un creixement modern i sostenible del sector pesquer - Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats autònomes afectades i la Unió Europea. - Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera. - Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les “vedes” o “aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. - Incorporar les confraries en el procés de comercialització. - Assumir totes les competències possibles en matèria de pesca per tal d’incrementar l’eficàcia en la gestió pesquera. Alguns dels problemes pesquers a Catalunya venen de la impossibilitat de fer una política propia. VIII. EMPRESES I OPERADORS EN SECTORS ESTRATÈGICS - Crear condicions efectives de competència per suprimir situacions monoplístiques, per tal d’afavorir els consumidors a través de: a) Actuar des de la Generalitat, en concertació amb el sector privat, per impulsar la creació o la consolidació, en el seu cas, d’empreses i opardors catalans, públics o mixtos, en sectors estratègics (energia, telecomunicacions, infraestructures) sempre respectant les condicions de mercat. b) Fomentar l’aparició de nous operadors privats. - Potenciar l’existència de centres decisió empresarial a Catalunya de primer nivell en els esmentats sectors estratègics �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 29 - Reservar una part a determinar de la licitació de la Generalitat (incloent el sector púbic empresarial) per empreses petites i mitjanes, sempre que sigui factible per raons d’eficiència (en aquesta línia, cal facilitar el coneixement immediat de les licitacions públiques a les pimes, simplificar els procediments administratius, garantir el correcte finançament de les pimes durant l’execució contractual, ...); D’acord amb l’Informe sobre l’accés de les PIMES i de les empreses d’economia social a la licitació pública elaborat pel Govern a instàncies del Parlament, estudiar la viabiliatat d’accedir a un percentatge del 25%. - Introduir mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta de l’Estat: a) Aplicar els acords del Grup de Treball sobre Peatges, en especial la constitució d’un Fons de rescat, tal com va aprovar per unanimitat el Parlament de Catalunya, finançat pels impostos que generen els peatges, així com el rendiment de les empreses concessionàries, la finalitat del qual serà l’eliminació puntual d’alguns peatges i la homogeneïtzació del cost d’aquests o altres finalitats de suport a la mobilitat sostenible. b) Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA del 16% en lloc del 7% en compliment de la normativa comunitària. En aquest sentit, l’Estat es farà càrrec de l’increment mitjançant una subvenció a les concessionàries per tal d’evitar que el recàrrec vagi a compte dels usuaris. c) Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans i ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin d’una alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge. IX. CAIXES D’ESTALVI - El sector financer té un aimportància estratégica. És fonamental disposar d’institucions financeres de primer nivell amb centre de decisió a Catalunya i mantenir la vinculació de les caixes al territori. - Cal reconèixer la tradició i importància de les caixes d’estalvis en l’economia catalana. És essencial el manteniment de l’actual model de les caixes d’estalvi com entitats de naturalesa fundacional, la qual cosa comporta exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt d’interessos econòmics i socials. Han estat entitats eficients, competitives i d’alta rendibilitat social que cal preservar. - Caldrà realitzar les reformes legals necessàries per preservar i consolidar aquest model i per evitar les interferències legislatives, invasives de les competències autonòmiques, recentment produïdes des del govern de l’Estat. Pel que fa referència als òrgans de govern, és imprescindible assegurar la seva independència i representativitat efectiva, amb una adequada representació de la societat civil, entre la qual els sindicats. Es també fonamental l’existència d’unes pràctiques de bon govern que fomentin la transparència, el control i el rendiment de comptes. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 30 - S’establirà un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, congruent amb la viabilitat financera de les entitats i es reforçaran els òrgans de govern responsables de vetllar per aquest aspecte. - Des de la Generalitat s’orientarà l’acció de l’obra social de totes les caixes que operen a Catalunya per a que es destini efectivament a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn. En aquest sentit, s’establiran els mecanismes adients per tal d’assegurar la supervisió i l’establiment de les grans orientacions per part dels poders públics, inclòs el Parlament - La Generalitat promourà, a través dels instruments apropiats, línies de finançament per l’economia productiva i especialment per les PIMES (per exemple, pel finançament de capital circulant), en col·laboració amb les entitats financeres, i en particular amb les caixes d’estalvi. Així mateix, s’impulsaran accions concertades amb les caixes per a la promoció d’habitatge social i de lloguer. X. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ L’adveniment de la Societat de la Informació i la Comunicació comporta noves oportunitats per al benestar social, però també nous riscos de desigualtats. Els governs doncs, han d’incorporar a la seva gestió l’acció decidida contra allò que es coneix com la “fractura digital”. D’altra banda a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE. A més la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la Unió Europea i iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que s’esperaven. Sis anys després de la liberalització, la quota de mercat dels nous operadors és gairebé testimonial i la seva cobertura territorial no abraça ni tan sols la zona metropolitana de Barcelona. Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència per al desenvolupament de la SIC a les administracions públiques. Per tal de fer front a totes aquestes mancances proposem: 1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura digital Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les TIC, que s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions de tot el territori. Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de punts d’accés a la xarxa (PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Implantació de telecentres a tot Catalunya per combatre els desequilibris territorials �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 31 2. Dotar Catalunya de les infrastructures necessàries per a promoure el total desplegament de la banda ampla a tot el territori Construcció, en 4 anys, d’una xarxa troncal de fibra òptica, una interurbana i una urbana que facin arribar la banda ampla a tot el territori. Aprofitar per la construcció de la xarca infraestructures existents (xarxes viàries, xarxes de fibra òptica d’empreses...). Utilitzar altres tecnologies (satèl·lits, Wi-Fi...) en zones no urbanes i polígons industrials on no arribi el cable (aplicació dels preceptes continguts en l’Estudi de la viabilitat de l’arribada de la banda ampla municipi per municipi de Localret). 3. Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna, propera i integrada al servei de la ciutadania 3.1 Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Els principals drets que contindrà aquesta Carta són: el dret a l’accessibilitat quant als aspectes territorials i socials per evitar la fractura digital, dret a la seguretat i privacitat, dret a la formació per a un ús eficaç de la informació i els serveis dels TIC, dret a l’accés per internet a una informació pública accessible, amigable, completa, de qualitat, diversificada i actualitzada i el dret a una administració pública amb democràcia participativa digital 3.2 Posar a disposició de la ciutadania, a través d’internet, informació i serveis, i informació sanitària i personal, amb garanties de confidencialitat i seguretat. 3.3 Fer accessibles tots els lloc web finançats amb fons públic (respectant els estàndars establerts per World Wide Web Consortium). 3.4 Utilitzar estàndars oberts que garanteixin el dret a escollir programari als usuaris. 3.5 Fomentar la producció de programari lliure i la corresponent documentació d’ús en català. 3.6 Utilitzar per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya preferentment en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure en català. 3.7 Revisar l’acord amb els principal proveïdors reclamant transparència en els encàrrecs, professionalitat en les solucions, disminució de costos i qualitat en els serveis. 4. Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector 4.1 Promoure i donar suport a la indústria catalana d’elaboració de programari i a la del tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.), Permetre l'accés a tothom amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb fons publics �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 32 4.2 Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir una indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts audiovisuals, amb la seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho a terme. 4.3 Creació de la Taula de Catalunya per la Societat de la Informació i el Coneixement. XI. UNIVERSITATS De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes quan encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent. Entre aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la Generalitat. Per dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país cal superar també les deficiències en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Volem una universitat que constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en àmbits punters i d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del Coneixement. És per tots aquests motius que proposem: 1. Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l’harmonització dels sistemes europeus d’ensenyament superior d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri territorial. 2. Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d’ensenyament superior europeus, acordat a la Declaració de Bolonya i l’èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establir programes d’implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i orientació per a professorat i alumnat. 3. Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. 4. Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia de les universitats a partir del programa Serra-Hunter. 5. Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010. D’aquesta manera s’incrementarà la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per alumne). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 33 6. Incorporar en el model de finançament universitari indicadors de recerca com a criteri de repartiment. 7. Es contemplarà la implicació de la Generalitat amb les universitats de promoció pública amb gestió privada per la vinculació a l’assoliment d’objectius específics. 8. Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius específics. Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10% del total del finançament públic. 9. És fonamental impulsar el triangle universitat-empresa-territori Impulsar la dimensió que tenen les universitats d’instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del país. 10. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària, la qual no ha d’estar renyida, en el cas de les universitats públiques amb el rendiment de comptes al Parlament. 11. Dotar a les universitats d’un model de gestió que faci possible l’autonomia, la flexibilitat i la generació d’incentius per la millora de l’eficàcia en les tasques docents i de recerca. 12. Assegurar que la Programació Universitària de Catalunya, com a instrument de planificació i coordinació dels ensenyaments universitaris, sigui realitzada pel Govern d’acord amb les universitats. 13. Revisar i ampliar les dotacions econòmiques del sistema de beques. XII. RECERCA I INNOVACIÓ La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països capdavanters són activitats prioritàries. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca bàsica i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. Catalunya destina a R+D un total de recursos públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat de la mitjana europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters Per tal de fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el progrés econòmic i social proposem: 1. Preparació i aplicació d’un Pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007 amb l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat innovadora de les empreses catalanes. Aquest Pla tindrà dues prioritats: la potenciació d’activitats d’R+D dels sectors emergents, i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. L’objectiu serà arribar en aquesta legislatura a una inversió de R+D+I del 2% del PIB català, el que suposa triplicar les partides pressupostàries de la Generalitat destinades a aquestes activitats. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 34 2. Elaborar un Pla especial d’infrastructures científiques i tecnològiques de Catalunya, amb una primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels països de la UE més avançats. 3. Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per impulsar l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi tasques de prospectiva científica i altres que el departament corresponent li pugui delegar. 4. Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant les àrees científiques més necessàries per millorar els sectors més innovadors del país. 5. Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interregionals amb les regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre universitats (xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la promoció de grups de referència a Europa. 6. Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i aconseguir un flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la generació de patents. Promoure la implicació del món empresarial a través de la figura dels parcs científics, que cal potenciar en el futur a diverses universitats catalanes. 7. Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de centres tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infrastructures Científiques i Tecnològiques. 8. Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats l’exigència de disposar d’un instrument de transferència de tecnologia professionalitzat i coordinat amb els de les altres universitats públiques de Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne l’eficiència. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 35 CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA I. POLÍTICA EDUCATIVA. L’Educació, prioritat central del Govern Amb el convenciment que és absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa del nostre país, el Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. 1. En el marc d’un Pacte Nacional per a l’Educació i l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació, impulsarà cinc acords bàsics: . Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania . Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. . Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant. . Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats. . Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. 2. Situar la despesa educativa de manera progressiva al nivell de la mitjana europea, amb el compromís del Govern de prioritzar, en l’elaboració dels pressupostos, les partides per a ensenyament. En aquest sentit, s’incrementarà de forma progressiva, durant la present legislatura, els recursos destinats a l’ensenyament públic a fi de permetre'ns arribar a la mitjana dels països de la UE en un termini màxim de 6 anys. 3. Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social. Per aquest motiu, s’actualitzaran els concerts de les escoles que compleixin la normativa i es rescindiran els concerts de les escoles que la incompleixin. 4. Establir criteris comuns de matriculació a partir d’oficines úniques i de la cogestió del sistema amb els municipis. En aquest sentit, s’elaborarà una nova normativa sobre el procediment d’admissió de l’alumnat, que crearà les Oficines úniques de matriculació i traspassarà a les administracions locals el procediment d’admissió d’alumnes. Les Oficines Municipals d’Escolarització, sota la direcció de la corresponent comissió de matriculació, assumiran les �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 36 competències de tramitació, barem i aplicació de les normes legals que regeixin en el procés de preinscripció i matriculació de l’alumnat en els centres docents mantinguts amb fons públics. Les oficines també tindran la funció d’orientar i informar les famílies de l’oferta educativa existent, sens perjudici de la informació que puguin oferir els mateixos centres. 5. Cogestionar la planificació educativa, tot creant mecanismes de corresponsabilitat i de cogestió entre el Departament competent en matèria educativa i les Administracions locals. Aquests mecanismes asseguraran la planificació de l’oferta educativa i el mapa escolar, l’oferta de places escolars públiques i l’avaluació de les necessitats d’escolarització, als efectes de la creació de nous centres públics i la concessió de nous concerts educatius als centres de titularitat privada, així com l’establiment d’itineraris entre centres d’educació primària i centres d’educació secundària 6. Avançar cap una xarxa integradora de tots els centres sostinguts amb fons públics per evitar la dualització del sistema educatiu, assegurant un servei sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori. En aquesta direcció, s’iniciarà un procés per igualar els centres concertats amb els centres públics, per tal d’assegurar progressivament la gratuïtat a les famílies i la igualtat de condicions dels centres. Així mateix, s’equipararan progressivament les condicions laborals del professorat. El sistema educatiu ha d’atendre tot l’alumnat en edat escolar, per mitjà de l’escola ordinària i l’escola d’atenció especial. Caldrà dotar els centres i el professorat del material i formació necessaris per fer de la diversitat una riquesa i no un problema. 7. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment de les hores de dedicació del professorat. 8. Millorar la retribució del professorat, primant la seva formació permanent, a fi de permetre incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa, així com la promoció professional del professorat. 9. D’acord amb la comunitat educativa, aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres. Per tal d’assolir-ho, s’incrementarà el pressupost destinat al funcionament dels centres, d’acord amb indicadors objectius (nombre d’alumnat, característiques dels centres, context social, etc.). També s’incrementaran les dotacions per a l’adquisició de material d’ús didàctic i d’ús administratiu, així com les vinculades a projectes. S’establirà una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans, vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), temporalitzat i avaluable, amb especial atenció als centres ubicats en zones socialment i econòmicament desfavorides. Així mateix, es desenvoluparà una altra línia específica destinada a les escoles de l’àmbit rural, tant pel que fa a les seves dotacions com a mesures de reforç de la qualitat educativa. 10. Donar suport a l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ensenyament infantil, amb la creació de 30.000 places d’escoles bressol per tal de donar compliment a la demanda existent, considerant l’oferta pública de 0-3 anys com a etapa socioeducativa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 37 11. Presentar un Pla de xoc per la millora dels centres públics. 12. Combatre el fracàs escolar amb un Pla de xoc per la seva prevenció de manera que millorin els resultats dels alumnes 13. Situar l’ensenyament de la religió en l’àmbit familiar i de la comunitat religiosa, tot oferint l’ensenyament de la cultura religiosa en les etapes d’educació obligatòria. I, en conseqüència, proposar la modificació de la normativa actual. 14. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball, lligant-la amb les necessitats de desenvolupament de les empreses i a les del territori. El nou model de formació professional ha d’integrar tots els actuals subsistemes (formació reglada o inicial, ocupacional i contínua). 15. Assumir el traspàs de l’ensenyament d’adults al Departament competent en matèria d’educació. I iniciar el procés per a la seva cogestió amb els ajuntaments 16. Desenvolupar línies de treball conjunt sobre els ensenyaments artístics amb el Departament competent en matèria de cultura, reservant al competent en matèria d’educació els aspectes curriculars i de titulacions. 17. Regular el sector privat d’ensenyament d’idiomes no inclòs en l’ensenyament reglat. 18. Elaborar i executar el Pla d’impuls a l’aprenentatge de llengües, amb l’objectiu de garantir a tot l’alumnat el coneixement del català, el castellà i l’anglès, així com l’optativitat per iniciar-se en el coneixement d’altres llengües. Aquest Pla contemplarà: - Català: nou impuls i reforçament dels programes d’immersió lingüística i de la utilització i ús del català com a idioma vehicular de l’ensenyament, amb especial èmfasi en el secundari. Garantir-ne les competències bàsiques. Mesures idèntiques per a l’aranès a la Vall d’Aran. - Castellà: garantir el domini comunicatiu del castellà amb un nivell adequat d’expressió i de comprensió oral i escrita. - Anglès: iniciar-ne l’aprenentatge a l’educació infantil; classes amb grups reduïts a secundària; possibilitar el seu ús com a llengua vehicular; augment de places públiques a les escoles oficials d’idiomes; pla específic de formació del professorat. - Segon idioma estranger: optativitat i impuls de l’ensenyament a secundària. 19. Promoció de la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació de les diferents branques professionals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 38 II BENESTAR SOCIAL: POLÍTIQUES D’ACCIÓ SOCIAL Amb l’objectiu de fer realitat el compromís per a la igualtat d’oportunitats de les persones i la cohesió social treballarem en les següents línies d’actuació. 1. Prioritzar des del nou govern les polítiques socials i apostar per: 1.1. Universalitzar els serveis socials. 1.2. I liderar la transversalitat de les polítiques socials en: serveis socials, ocupació, educació, habitatge i salut. 2. Articular els drets i deures de la ciutadania per mitjà d’una Carta dels Drets Socials de Catalunya en un termini màxim de dos anys. 3. Elaborar una Nova Llei de Serveis Socials de Catalunya (amb la participació de del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social) que permeti la universalització dels serveis socials. 3.1. Aquesta nova Llei definirà: - Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació. - La cartera de prestacions socials (drets que regularà la Carta). - Accions per promoure el civisme, la solidaritat i el voluntariat (consolidar la figura del voluntari/a no assalariat però sense que suposi la substitució d’un/a professional). - L’organització del Sistema de Serveis Socials. (mapa de serveis socials d’oferta pública i privats) - Els nivells competencials, amb una aposta decidida vers la municipalització (fer efectiu el principi de subsidiarietat i traspassar als ajuntaments les oficines de serveis socials, els casals d’avis, els serveis comunitaris i d’acció cívica, etc.) i el finançament adequat. - La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada. - El finançament (arribant a la mitjana europea en despesa social en percentatge del PIB català). 3.2. Crearà una Agència per donar resposta a les necessitats sociosanitàries de les persones amb dependència (Agència de Suport a la Dependència). 3.3. Reforçarà el paper del tercer sector i garantirà un finançament plurianual a través d ela concertació i/o els contractes-programa. Així com, a través de clàusules socials en la contractació de les administracions púbiques. S’aplicaran orientacions generals de baremació per a aquestes contractacions per tal de garantir la qualitat en la prestació del servei. 3.4. Donarà un tractament preferent per gestionar i donar resposta a les actuals llistes d’espera dels serveis socials. 3.5. Reforçarà i faran representatius els diferents òrgans de participació (món local, sindicats, tercer sector, patronals i iniciativa privada col·laboradora) a fi d’elaborar conjuntament les noves propostes i participar en els processos d’avaluació continuada. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 39 4. Establir un nou marc de finançament per arribar a la mitjana europea en despesa social (en percentatge del PIB català). Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social; així com l’aportació dels usuaris en els serveis de copagament. 5. Accions prioritàries: 5.1. Família: - Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants a càrrec o amb persones dependents al seu càrrec especialment pel que fa a aquells col·lectius per motiu de les seves característiques necessiten un suport addicional:famílies nombroses, monoparentals,amb persones dependents a càrrec, acolliment, adopció… - Implementar un Pla de conciliació de la vida familiar i laboral. - Oferir ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a famílies amb pocs recursos econòmics. - Promoure mesures legislatives per regular l’organització dels temps en l’ambit del mercat de treball, del comerç, dels transports, de l’administració pública, perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats i treballs en tots els àmbits. - Promoure la reducció de la jornada per homes per a l’atenció dels fills i filles fins els 12 anys o altres familiars dependents. 5.2. Gent Gran: - Garantir ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. El nou govern impulsarà l’increment general de les pensions en l’àmbit estatal i complementarà transitòriament les pensions baixes. En aquest sentit, impulsarà durant el primer any de legislatura la llei de complement de les pensions (aprovada al Parlament la seva presa en consideració). Aquesta Llei: a) Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes, amb la finalitat que aquests puguin pal·liar llur situació d'insuficiència econòmica, cobrir les seves necessitats bàsiques i garantir la mateixa capacitat adquisitiva en relació a la mitjana estatal, compensant el cost de la vida diferencial de Catalunya. b) Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament únic de caràcter anual. Aquest ajut serà atorgat pel Govern de la Generalitat a través del Departament competent en matèria d'assistència i serveis socials c) Un cop passat aquest període i, sempre que s’hagi assolit l’objectiu fixat, l’increment de l’ajut tindrà com a mínim l’import que resulti de considerar la diferència de l’IPC entre Catalunya i el conjunt de l’Estat, any a any, per tal de compensar, sempre que es produeixi, la pèrdua de la capacitat adquisitiva dels beneficiaris d’aquest ajust. - Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones grans. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 40 - Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. 5.3. Infància: - Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un Observatori dels Drets dels Infants que garanteixi efectivament aquests drets i la seva protecció. Aquest òrgan haurà d’analitzar també les necessitats específiques i territorialitzades en aquest àmbit a Catalunya. - Implementar el Programa d’Atenció a la Infancia i l’Adolescència amb Dificultats Socials, dins el marc general del Pla d’Infància i Adolescència de Catalunya i el Programa de Suport a les Famílies. Compromís d’ampliació i adequació del pressupost per l’atenció a la infància i adolescència. - Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat, en cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència –EAIA–, Equips d’Assessorament Pedagògic –EAPs–, Equips de Salut Mental Infantojuvenil –CSM-IJ–, etc.). - Revisar i modificar la Llei 37/1991, de 30 de desembre, de mesures de protecció dels menors desemparats i l’adopció i posteriors modificacions per tal de fer més incís en mesures preventives del risc social, i en les accions per la protecció efectiva. - Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant (entorns marginals, pobresa, violència social i grupal, mitjans de comunicació i els continguts ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica). Dedicar una atenció especial als i les immigrants menors d’edat. - Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari) amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari. - Crear un programa d'atenció social al nen malalt, amb ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin nens amb malalties cròniques o oncològiques. 5.4. Persones amb discapacitat: - Crear un punt d’atenció (finestreta única i caixa única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos par a les persones amb discapacitats i les seves famílies. - Complir la LISMI en totes les administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis, en especial referència a treball (que hi hagi 2% de treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat, al món local i l’empresa ordinària) i habitatge (que el 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats). - Ampliar a l’escola ordinària els serveis educatius i tècnics necessaris per assolir l’escola inclusiva �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 41 - Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics (llengua de signes, subtitulacions, braille, signes visuals, fer plenament accessible el servei de metro, 10% dels taxis adaptats, metro i autobús, etc) El Govern de la Generalitat impulsarà el compliment del decret 135/1995 codi d’accessibilitat a les ciutats (ajuntaments) i administracions i edificis públics i els sol·licitarà informes sobre el seu estat i obrirà un alínia d’ajuts per facilitar-ne el compliment abans del 2006 . - Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...) 5.5 Pobresa i exclusió social: - Implantar el Programa Pobresa Zero. - Redefinir la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania tot estudiant les diferents propostes d’implantació progressiva. - Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional. (via legislativa tal com es marca a l'apartat de gent gran) - Crear un Pla d’actuació urgent per evitar les conseqüències negatives de la fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). - Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius susceptibles a ser exclosos: malalts mentals, persones amb addiccions, persones amb discapacitat, etc, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada, especialment el tercer sector. 5.6 Habitatge: - Fomentar l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la demanda i/o d’ajuts a les famílies. - Rehabilitar dels barris que requereixin atenció especial i també el parc d’habitatge construït. - Dotar convenientment les partides d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors i solució de patologies estructurals. 5.7 Joves: - Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball, en la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les persones entre 16 i 25 anys. - Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o una oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules d’Emancipació Juvenil. - Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran). - Augmentar les bonificacions fiscals per a aquelles empreses que converteixin contractes temporals en indefinits. - Evitar la contractació via ETT per part de l’Administració de la Generalitat �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 42 - Potenciar els Plans de Transició al Treball (PTT) reformulant-los a nivell municipal i comarcal. - Realitzar campanyes d’orientació i informació sobre sexualitat i anticoncepció dirigides al jovent, que lii permeti gaudir d'unes pràctiques sexuals més segures i de qualitat; aquestes es duran a terme en àmbits tant de l'educació formal com de la no formal. - Engegar campanyes de foment entre el jovent de l’ús del preservatiu, com a barrera més eficient per evitar el contagi de MTS i facilitar-ne l’accés en els àmbits propers al jove. - Promocionar la prescripció gratuïta de la píndola del dia després en tots els centres de planificació familiar i centres de Salut. - Elaborar un Pla Nacional de prevenció de consum de drogues, que tindrà com a objectius prioritaris la prevenció del consum de drogues entre el jovent i la de donar al jovent informació objectiva sobre les conseqüències del consum de drogues. Aquests plans es duran a terme a centres d’ensenyament obligatori i instituts i entre altres actuacions inclourà l’edició de material didàctic especial per cada grup d’edat a qui vagi dirigit així com per al professorat. També es realitzarà una campanya dirigida a la informació i assessorament de pares i mares sobre les drogues. 5.8 5.9 Immigració: - Contribuir des de la Generalitat a l’ordenació dels processos migratoris i a una política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos migratoris. - Elaborar un Pla general de Primera Acollida. - Oferir programes d’acollida que permetin coneixements bàsics de la realitat sociolaboral de Catalunya, dels seus drets i deures previstos a la Constitució i a l’Estatut, nocions de llengua, cultura i realitat social catalana i dels recursos als quals poden accedir, establert per via legislativa amb la creació d’una Carta d’Acollida. - Reforçar les polítiques socials de la Generalitat per a tothom, amb la finalitat de millorar el benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. - Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral, la explotació sexual i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials. - Realitzar les gestions oportunes davant del Govern de l’Estat per tal de poder disposar d’un permís de residència per a la recerca de feina per a aquelles persones nouvingudes que no han pogut regularitzar la seva situació i que s’extingirà en el moment en què sigui possible el retorn al seu país d’origen. Cooperació, Solidaritat i Pau: - Crear la Direcció General de Cooperació, Solidaritat i Ajut Humanitari. - Augmentar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 43 - Establir programes especials de formació de personal dirigent dels països emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les polítiques d’immigració de la UE, i fer una acció decidida a favor del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món. - Incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del pressupost de la Generalitat durant aquesta legislatura i al 0,7% dels ingressos incondicionats a l’any 2010. - Crear el Consell Català del Foment de la Pau - Dedicar una partida pressupostària per a la investigació i promoció de la pau, la prevenció i la resolució de conflictes i la cultura de la pau per assolir els objectius reclamats per les ONGs i les ONGDs. - Instaurar en els pressupostos partides englobades en Cooperació i Solidaritat ben diferenciades en el títol: Cooperació Internacional, Solidaritat, Foment de la Pau i Ajut d’emergència. 5.10 Polítiques per a gais i lesbianes: - Crear un Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals per tal d’actuar en tots els àmbits de govern de forma coherent i adequada i incidir decisivament en el canvi cap a actituds socials positives envers aquest col·lectiu, especialment , pel que fa als drets individuals, en l’àmbit educatiu, laboral, sanitari i dels mitjans de comunicació. - Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball, etc.). - Revisar el Codi de Família i la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi el tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció, segons les recomanacions de la Unió Europea. - Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment constituïdes d’aquest àmbit, a través d’un òrgan consultiu permanent, a fi d’eliminar els obstacles per a la plena igualtat de les persones pel que fa a la seva orientació sexual i gènere. III. SALUT: POLÍTIQUES SANITÀRIES El compromís per una sanitat més humanitzada i de qualitat el desenvoluparem a través de les següents línies d’actuació. 1. Elaborar des del nou govern un model sanitari (el Sistema de Salut de Catalunya) que prioritzi la promoció i la protecció de la salut, la prevenció de la malaltia (la salut pública), l’assistència sanitària i l’adaptació del sistema a les malalties cròniques. En aquest sentit, cal elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari i el nou marc de finançament. 2. Instaurar el nou Sistema Català de Salut des del nou Departament de Salut i que prioritzarà: �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 44 2.1 La Salut Pública: - Crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris. - Fomentar la promoció de la salut en estratègies en relació a l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i dels col·lectius més vulnerables. - Prioritzar les polítiques de salut laboral. Desenvolupar la Llei de prevenció de riscos laborals a Catalunya i coordinarem amb l’Agència Salut Pública la prevenció i promoció de la salut dels treballadors i treballadores de Catalunya. Un primer objectiu serà combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral. - Desplegar un pla integral per a la reducció de l’accidentalitat i la mortalitat i morbilitat en el trànsit en un 50% en els propers 10 anys. - Reduir les desigualtats socials en salut a Catalunya. - Prevenir les addiccions a tòxics (tabac, alcohol, drogues il·legals i d’altres addiccions com al joc) i reforçar els programes de disminució de danys: · Engegant campanyes informatives i de sensibilització sobre les drogues i sobre les conseqüències sanitàries i socials del seu ús i abús. · Donant prioritat dins l’escola, els centres juvenils i els centres de salut dels programes de promoció de la salut i prevenció de les malalties, que incloguin obligatoriament les drogodependències. · Generalitzant els programes de reducció de danys. Aplicar el programes d’intercanvi de xeringues en tot l’àmbit penitenciari. - Potenciar i avaluar els programes de desintoxicació, rehabilitació i reinserció de les persones amb addiccions. - Regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i/o complementaris de l’actual medicina convencional, per tal de garantir la qualitat i la bona praxi. - Donar suport i cobertura legal i científica a l’ús terapèutic del cannabis. - Realitzar campanyes constants i genèriques de informació, educació i prevenció de la infecció pel virus del VIH així com de respecte i solidaritat amb els malalts de SIDA, amb les entitats socials que treballen en el sector. - Garantir continuadament tota la formació i suport als professionals sanitaris que treballen en la SIDA. - Generalitzar la prescripció de teràpies de xoc a posibles persones infectades pel VIH a tots els centres de la xarxa pública. - Garantir l’accés a la medicació i el suport social a les persones malaltes de SIDA, sense discriminacions. Tot aprofundint en un apolítica de farmacopea de genèrics. 2.2 L’Assistència Sanitària: - Millorar els Centres d’Atenció Primària (CAP) que esdevindran el centre del sistema sanitari. Augmentant la seva capacitat resolutiva i la seva autonomia, el �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA - - - - 45 temps de visita (un mínim de 10 minuts), reduir la pressió assistencial tot reduint les ratios a 1500 persones usuàries/UBA, els recursos humans i la cartera de serveis. Millorar l’atenció al ciutadà (atenció abans de 24 hores pel seu metge de capçalera, visita anual per garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb el seu historial clínic, edat, hàbits, etc.), i especialment a les persones grans. El Govern revisarà i avaluarà amb criteris objectius els diferents models de gestió i els seus efectes, i prendrà les mesures necessàries per garantir una adequada prestació dels serveis públics de salut. Millorar la xarxa especialitzada hospitalària, aconseguint un continuum assistencial entre la primària i l’hospitalària. Revisar els nivells assistencials dins cada hospital i protocolitzar-les actuacions en cada patologia des de les unitats de referència. Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S)Donar a conèixer els diferents status de la situació dels centres “on line”, les demores en l’atenció, les llistes d’espera, índex de ocupació, mecanismes d’alerta de freqüentació. Optimitzar i agilitzar els programes d’inversió en manteniment de les instal·lacions hospitalàries, adequant la confortabilitat a les estades dels pacients, garantint l’equilibri entre confort i salut. Establir una xarxa informàtica única dins del sistema, amb la història Clínica informatitzada i integrada en tot el Sistema Sanitari Públic Català. Establir un únic punt d’informació sanitària, el qual sigui accessible des de i amb les noves tecnologies tenint en compte les persones amb discapacitats. Oferir un nou model per la salut mental d’accés universal i de responsabilitat pública que abordi la malaltia amb una visió biopsicosocial. Els serveis hauran d’estar prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne l’aïllament; serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un finançament suficient que a més permeti incrementar la recerca; entre d’altres prioritats. Fer extensius els Plans de Serveis Individualitzats per a persones amb trastorns mentals severs (PSI) que permetin el seguiment personalitzat, continuat i multidisciplinari de les persones que pateixen malalties mentals greus. Oferir uns serveis sanitaris més confortables: millorar l’accessibilitat, les infrastructures i el confort de l’Atenció Primària i dels serveis d’urgència; garantir una atenció telefònica o per internet adequada; introduir millores en el confort de les habitacions hospitalàries (individuals o amb mampares separadores) i en el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya; Establir vincles operatius i d’intercanvi d’informació amb els Serveis Socials entre d’altres propostes. Implantar mesures per a la millora del transport sanitari: - Millorar la publicació a tots els nivells (ciutadans i ciutadanes així com a tots els col·lectius professionals sanitaris) informant dels criteris de la seva activació adequats i diferenciant en la seva Carta de Serveis els temps de resposta, la dotació tecnològica dels vehicles i el perfil i titulació professional de les dotacions pel que fa a transport sanitari urgent, transport Sanitari Programat i transport sanitari d’emergències �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 46 - Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S) Donant a conèixer la distribució en el territori dels recursos, la seva operativitat i utilització. Es tindran en compte els increments de la demanda com indicador de previsió preventiva en temps real. - Dimensionar els recursos (ambulàncies) d’acord a una adequació equilibrada amb les necessitats de la població, siguin aquestes per densitat estacional o orogràfiques. - Equilibrar la despesa exercint un millor control de manera permanent en la mobilització d’aquest tipus de recurs. - Fer del Departament de Salut el responsable de la planificació i de les garanties de qualitat i d’equitat, amb independència dels proveïdors. Major presència de recursos propis en l’assistència i transport urgent i de les emergències, cal recuperar part del a gestió en el marc del CatSalut i una revisió de l’actual empresa pública SEMSA (Servei Emergències Mèdiques SA). Implantar mesures per a la millora de les urgències i les emergències, concretament pel que fa a: - Implantar un model únic de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, co-actuació coordinada amb els diferents grups operatius d’emergències. (policies, sanitaris, bombers i protecció civil) - Adequar-se a la normativa europea específica d’emergències. - Dimensionar i ajustar els recursos d’acord a criteris de riscos tecnològics, químics, naturals, i antròpics. - Assumir el número de recursos públics d’acord a la mobilitat poblacional i territori. - Establir, divulgar i formar en matèria dels Plans de Prevenció de Catalunya en l’àmbit de la protecció civil. - Establir indicadors homologats per efectuar una avaluació permanent. - Impulsar un pla de xoc contra les llistes d’espera: fer-les més transparents a través de registres centralitzats, en cap cas permetre dobles llistes d’espera; establir temps màxims d’espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques, i d’entre 1 i 2 mesos per a les visites no urgents Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S).Informant dels increments de la demanda per situacions epidèmiques, de les demores en les derivacions a les especialitats mèdiques, conèixer els nivells de freqüentació més significatius del territori i de la situació real de les llistes d’espera. 2.3 Els serveis socials d’atenció a la Dependència: - Crear una Agència Sociosanitària per la Dependència. Aquesta garantirà l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per totes les persones amb dependència i oferirà un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2.4. 47 Recerca, investigació i docència: - Impulsar la revisió del model de formació i les especialitats a fi d’adaptar-les a les necessitats de salut de la població catalana i farà de la recerca, la investigació i la docència una part important de l’actiu dels professionals sanitaris. 3. Implementar una nova organització del sistema i de funcionament del model: 3.1. Introduir criteris de transparència en l’organització del sistema, basats en criteris de qualitat i eficiència. En qualsevol decisió de política sanitària garantirem la informació pública. L’adjudicació o compra d’activitat al sector privat serà justificat. El nou model simplificarà l’accés als ciutadans, incorporant l’ús de les noves tecnologies com un recurs al servei dels ciutadans i dels professionals. Vetllarem per l’ús preferent del català dins del sistema sanitari. Desenvolupar els Consells de Salut de les Àrees Bàsiques de Salut. 3.2. Assegurar un sistema sanitari més participatiu. Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i usuaris; garantir el dret del ciutadà a decidir en qualsevol intervenció i en el testament vital i a escollir el professional i el centre, en cas de no satisfacció; prioritzar l’accés al sistema a partir de les noves tecnologies; entre d’altres. 3.3 Fer dels professionals sanitaris el principal actiu. Consensuar un nou model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius, per a tota la xarxa sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària; potenciar el rol comunitari de la infermeria i el seu paper fonamental; analitzar les càrregues professionals per potenciar les zones amb més dèficits; adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre valorant l’envelliment, les noves migracions, l’àmbit rural i aquelles zones amb més problemes socials; estimular la creació de noves professions sanitàries; entre d’altres compromisos. 3.4. Fer de l’Institut Català de la Salut (ICS) un institut modern i de qualitat, amb autonomia de gestió, que “retrà comptes” dels seus resultats en salut. 3.5. L’Administració local tindrà un paper clau en el nou model, estarà present en la presa de decisió de la planificació en tots nivells. Compartiran competències en salut pública i en serveis socials amb la Generalitat i em assistència sanitària cooperarà, participarà en la planificació i avaluació; i, a través d’un ens de gestió local podrà gestionar o cogestionar l’assistència sanitària. 3.6. La Generalitat establirà els criteris bàsics per al funcionament dels centres de gestió privada, tot vetllant per la seva corecta aplicació. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 48 4. Establir un nou finançament: 4.1. Equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres, a nivell europeu. 4.2. Elaborar una auditoria per conèixer l’estat de comptes del sistema, així com el seu nivell d’endeutament, prèvia elaboració d’un pla de sanejament. 4.3. Les inversions tindran les següents característiques: - Elaborar també un Pla específic d’inversions, reposicions i recursos humans necessaris de l’ICS i de la xarxa no-ICS en els propers vuit anys. - Preparar un Pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la inserció del malalt mental a la societat. - Mantenir el Pla d’inversions sociosanitàries previst fins el 2005 (27 milions d’euros) però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament per part del sistema públic de salut. 4.4. Implementar un Pla per la racionalització de la despesa basat en la qualitat i l’eficiència. 4.5. Incrementar els ingressos via Estat i finançament propi des del Govern de la Generalitat usant la seva capacitat normativa. 4.6. Fonamentar les relacions entre el sector públic i el sector privat en unes noves regles basades en la transparència. 4.7. Racionalitzar la despesa farmacèutica per fer un ús racional de consum de fàrmacs, així com poder dotar el sistema de més recursos. Potenciar l’ús de genèrics. IV. DONES: POLÍTIQUES DE GÈNERE El compromís per a la igualtat d’oportunitats i drets de les dones i per a l’eradicació de la violència de gènere l’aplicarem a través de les següents línies d’actuació. 1. Liderar des d’un nou govern les polítiques transversals de gènere, amb aquesta visió de gènere. pressupostos amb 2. Adaptar l’estructura organitzativa de la Administració de la Generalitat adjudicant recursos personals i materials per a l’aplicació de la transversalitat i polítiques específiques de gènere en la seva actuació, tant en els diferents departaments com a nivell territorial. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 49 3. Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. Aquest Institut: 3.1. Implementarà un Pla d’Acció per a la Igualtat d’Oportunitats per a les Dones amb pressupost propi, amb desenvolupament a tots els departaments (amb avaluació externa). Actualitzarà els objectius i mesures reals per a fer possible la perspectiva de vida quotidiana amb la participació dels grups de dones en la seva elaboració i avaluació. 3.2. Implementarà un Pla integral per a la prevenció i l’eradicació de la violència exercida contra les dones amb objectius, mesures i pressupost propi, amb la participació (en l’elaboració i en l’avaluació) dels diferents grups de dones que porten a terme un treball específic en aquest àmbit. La dotació pressupostària d’aquest Pla constitueix una prioritat del Govern. 4. Assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere a través de la reforma del Consell de Dones de Catalunya. Aquesta reforma garantirà, a més a més, una democratització real d’aquest òrgan i la seva independència. 5. Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei de prevenció, actuació i eradicació de la violència exercida contra les dones i el Projecte de Llei per la igualtat d’oportunitats. 6. Avançar en la regulació dels treballadors i treballadores del sexe comercial, tot impulsant el reconeixement jurídic i professional de les persones que es dediquen a la prostitució per tal que puguin disposar d'una cobertura social adient ja sigui com a treballador/a per compte d'altri o com a treballador/a autònom/a. - Reforçar les mesures per tal de combatre el proxenetisme en totes les seves formes, especialment el tràfic de persones, endurir el tractament penal de l'explotació sexual de persones i garantir la protecció als menors d' edat. - Articular mesures de suport orientades a aquelles persones que decideixin abandonar la prostitució. - Impulsar programes de suport a les persones que exerceixen aquesta activitat. V. POLÍTICA CULTURAL Obrir una nova etapa en la política cultural de Catalunya. Ha arribat el moment que la cultura recobri un paper de centralitat al nostre país. Per això, cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon i, a la vegada, cal reconèixer als ciutadans i les ciutadanes els seus drets d’accés ple a la cultura, com a protagonistes i no només com a consumidors. Una nova etapa en la política cultural de Catalunya exigeix, alhora, assegurar la preservació de l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on es genera la responsabilitat crítica dels ciutadans, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. En aquesta nova �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 50 etapa és imprescindible accentuar la funció social de la cultura, per garantir un compromís més clar amb els sectors socials més vulnerables i per a l’educació en la diversitat i la diferència. Per tal d’assolir les fites d’aquesta nova etapa, el Govern de la Generalitat impulsarà les següents polítiques i mesures: 1. Oferir al conjunt del teixit creatiu i associatiu cultural del país i a la resta d’administracions les bases d’un acord en el disseny i en la implementació d’aquesta nova política cultural. 2. Apostar de manera decidida per la creació i innovació cultural, i, en especial, els nous creadors. El talent i la creativitat, un dels actius més importants de la cultura catalana, ha de trobar tots els mitjans possibles per poder projectar-se amb força, posant la seva disposició centres de producció, xarxes de difusió i canals de projecció exterior. 3. Doblar el Pressupost del Departament de Cultura en 4 anys de manera que se situï a l’altura de les necessitats de la nostra cultura i sobretot dels reptes de futur que aquesta ha d’acarar per desenvolupar-se normalment. Situar la despesa cultural en el 2% del pressupost de la Generalitat. 4. Crear el Consell de la Cultura i de les Arts com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura, des d’una concepció de modernitat, àmplia i plural, que contribueixi decisivament a establir objectius estratègics compartits i que esdevingui garantia d’unes regles de joc rigoroses i transparents. La Llei de creació d’aquest Consell hauria d’aprovar-se durant l’any 2005. 5. Implementar una política museística i patrimonial a través de la concertació amb el món local de xarxes públiques d’equipaments territorials, (biblioteques, teatres i auditoris, museus, arxius...). Aquestes xarxes estaran connectades amb els grans equipaments nacionals de referència i tindran com a missió apropar la cultura i les arts a tots els ciutadans i ciutadanes, tot impulsant decididament la creació, la producció culturals i la preservació i difusió del patrimoni, modernitzant-ne els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió. En aquest àmbit, el Govern formularà totes les vies possibles per tal d’aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat, institucions locals, associacions i particulars dipositada com a expoli de guerra a l’Arxiu de Salamanca. 6. Apostar per una àmplia descentralització que permeti assegurar una densitat cultural equilibrada en el territori, amb serveis i equipaments a l’abast de tothom, a partir de l’aplicació dels principis de subsidiaritat i de l’equilibri territorial. Per a fer realitat aquest objectiu, es crearà una Xarxa d’equipaments públics de difusió i de creació cultural i s’impulsarà un Pla d’equipaments culturals de proximitat. 7. Definir una nova política de suport a la creació i la difusió de les arts escèniques, que suposarà, en un marc coherent, la concreció de la tasca del Teatre Nacional i del Teatre Lliure, la creació de nous centres de suport a la producció artística en el territori i la consolidació d’una Xarxa d’equipaments escènics, en el context del Pla esmentat en el punt anterior. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 51 8. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la cultura. En aquest sentit, el Govern impulsarà una política decidida i ambiciosa d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i el professional. Per tal d’impulsar aquesta línia d’actuació, es coordinaran els Departaments competents en matèria de cultura, d’educació i d’universitats. Així mateix, s’assumirà la integració de l’Institut del Teatre a la Generalitat. 9. Redefinir els instruments de projecció exterior de la cultura catalana, incorporant-los a un Institut Català de les Indústries Culturals renovat, que treballi en tots els àmbits culturals, que disposi de major capacitat empresarial i professional i amb millor connexió amb els diferents sectors de la cultura. En aquest context, el Govern enfortirà l’Institut Ramon Llull. 10. Articular un sistema de lectura pública potent, suficientment dotat i equilibrat arreu del país, que incorpori el desplegament de les biblioteques escolars. En aquesta direcció, el Govern aprovarà un mapa actualitzat de biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i oferirà serveis de bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants. D’acord amb el Departament competent en matèria d’educació, les biblioteques escolars i les biblioteques municipals existents en municipis de menys de 3.000 habitants podran ser el mateix equipament local, sempre que l’Ajuntament ho demani. 11. Impulsar la música creada i produïda al país, així com la indústria discogràfica, amb un suport ferm dels mitjans audiovisuals públics, en especial els de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. 12. Impulsar una nova política d’arts plàstiques i visuals que prioritzi la creació més experimental amb un programa de difusió a tot el territori i que comporti la projecció internacional de la producció artística generada a Catalunya. 13. Consolidar el lideratge editorial de Catalunya defensant la política de preu únic de llibre. Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint mecanismes més rigorosos d’accés i de control. 14. Promoure la consolidació d’una estructura audiovisual forta, viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors, tot afavorint la internacionalització del sector. En aquest àmbit, el Govern impulsarà una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i que estableixi nous models de finançament mixtes basats en la corresponsabilitat entre la indústria i les televisions privades i públiques. 15. Fer efectiu un compromís ple dels mitjans públics audiovisuals amb la creació i difusió cultural del país. Els mitjans de comunicació han d’assumir majors responsabilitats culturals i, en conseqüència, el Govern impulsarà la coordinació i la concertació entre aquests mitjans i els objectius de consens de les polítiques culturals. 16. Donar un nou impuls al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, redefinint el seu àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit, des de la concepció que són �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 52 cultura popular totes les mostres d’arrel tradicional que es produeixen a Catalunya. S’hi introduiran mecanismes de participació de les associacions que agrupen els agents del sector, dotant-lo de més autonomia de gestió, promovent polítiques de suport i subratllant la diversitat de les mostres actuals de cultura popular. 17. Crear el Museu Etnològic de Catalunya, no pas com un simple equipament centralitzat, sinó, també, com un ens de coordinació dels museus i ecomuseus territorials i temàtics existents i com a agent impulsor per a la creació d’aquells que es considerin necessaris per tal d’oferir una visió global i completa. 18. Redefinir la funció del Museu d’Història de Catalunya, tot adoptant la consideració de Museu Nacional i desenvolupant funcions de coordinació dels centres d’interpretació existents la territori. 19. Reforçar el binomi educació-cultura, des d’una triple perspectiva: educadora, cohesionadora i emancipadora. També amb una major atenció dels ensenyaments artístics en l’ensenyament obligatori. 20. Es prioritzarà la figura del contracte-programa pel finançament de polítiques de foment de la cultura. VI. POLÍTICA LINGÜÍSTICA La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través d’un Pla d’acció i suport de la llengua catalana, que es concretarà en els eixos següents: 1. La priorització de l’ús social del català, centralment en el comerç i en l’etiquetatge, a través de mesures d’acció positiva, entre les quals les referents a les compres i la contractació pública de la mateixa Generalitat. 2. La priorització de la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, els mitjans de comunicació i l’audiovisual, amb la voluntat d’assolir la plena normalització del català en l’àmbit del cinema. 3. La priorització de l’ensenyament de les llengües en l’àmbit de l’educació obligatòria, per tal d’aconseguir les competències bàsiques pel que fa al català, el castellà i l’anglès, així com el coneixement d’una altra llengua estrangera. 4. Garantir el coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de l’estat i de l’Administració de Justícia. 5. La priorització de l’aprenentatge de la llengua per a les persones provinents de l’emigració, des de la concepció que la llengua és un dret social per a tota la ciutadania. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 53 6. Garantir la unitat de la llengua establint la necessària col·laboració amb la resta de territoris de parla catalana. 7. Aquestes prioritzacions aconsellen de manera urgent avaluar el compliment de la Llei de Política Lingüística par tal d’assegurar que s’adapta a la realitat social i, en conseqüència, modificar els aspectes que s’hagin revelat inoperants. 8. Amb la mateixa voluntat, el Govern reformarà i reforçarà el Consorci per a la Normalització Lingüística, per tal de dotar-lo dels recursos necessaris per poder fer front als reptes de l’ús social del català i al que li encomani el Pla d’acció i suport. 9. Impulsar la presència del català en el terreny universitari i acadèmic: a) Institut Ramon Llull: Enfortiment del seu treball amb les universitats europees i espanyoles. Millora dels seus programes. Potenciació, si s’escau, dels convenis de col·laboració del Govern de Catalunya amb les administracions educatives i entitats d’altres territoris de llengua catalana. b) Institut d’Estudis Catalans (Secció filològica):retornar-li la funció de preservació i de millora de la funció acadèmica de la llengua. VII. POLÍTICA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUALS Una societat moderna i oberta, un sistema comunicacional nacional, necessita, en el marc globalitzador en què vivim, d’uns mitjans públics potents, independents i professionals, que actuïn, a més, de motor de les indústries audiovisuals i culturals. A la vegada, és indispensable l’existència d’autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l’externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per tal d’assolir aquests objectius, el Govern adopta els següents compromisos: 1. Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya perquè esdevingui de manera efectiva l’autoritat independent del conjunt del nostre sistema Audiovisual. Això significa que ha de disposar del registre de mitjans audiovisuals i de competències plenes sobre la concessió i la revocació de llicències i autoritzacions, en la gestió de l’espectre radioelètric i en la inspecció de potències i cobertures. El CAC analitzarà, urgentment, la validesa jurídica i normativa de les concessions de llicències atorgades, de manera provisional o efectiva, els dos darrers anys. 2. Elaborar i aprovar la Llei Catalana de l’Audiovisual. Aquesta llei, que definirà la missió de servei públics de la ràdio i la televisió i el sistema audiovisual català, ha de contenir una visió actualitzada del sector audiovisual, vinculada a les telecomunicacions, i ha de contemplar la gestió de l’espectre radioelèctric. Així mateix, aquesta Llei ha de delimitar amb precisió l’espai comunicacional públic del privat, assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. La Llei regularà de forma precisa la ràdio i la televisió local i els mitjans comunitaris. I proporcionarà garanties respecte als drets bàsics que afecten els professionals de la �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 54 informació i la comunicació i els usuaris i destinataris dels mitjans. Crearà, també, un Consorci Públics de Comunicació, destinat a articular el sistema públic. 3. Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amb la voluntat d’abordar la reorganització de la Corporació. Això vol dir blindar la seva independència i professionalitat i la dels seus mitjans respecte al Govern, tot modificant la composició i les funcions del Consell d’Administració, establint un nou mecanisme de selecció i elecció dels directius i fixant els seus objectius, dins la consideració dels mitjans de la CCRTV com a eix del sistema públic audiovisual i en el marc del que estableixi la Llei Catalana de l’Audiovisual. 4. Revisar el contracte-programa de la CCRTV, tot establint un mecanisme permanent i transparent de finançament. 5. Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals, dotant-les de major capacitat i garantir la seva vitalitat com a mitjans de proximitat. 6. Assegurar una migració de la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els operadors, que permeti el desplegament de la potencialitat de la nova tecnologia. 7. Impulsar la necessària col·laboració amb els mitjans audiovisuals dels altres territoris de parla catalana. 8. Posar en marxa els mecanismes previstos en la legislació vigent per tal de promoure la participació de la societat civil en la definició del model audiovisual català. VIII. SEGURETAT PÚBLICA En el terreny de la seguretat pública, el nou Govern de la Generalitat impulsarà les següents mesures Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya 1. Comandament únic dels cossos i forces de seguretat actuants a Catalunya. Convertir la Junta de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el reglament que la regula per tal que el conseller d’Interior en sigui el president i, d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà participació a una representació de les autoritats locals. 2. Assumpció per part de la PG-ME de totes les atribucions d’una policia ordinària i integral; actualització del protocol en matèria antiterrorista. 3. Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria de seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 55 departaments del Govern. Creació d’una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa interdepartamental. 4. Presència del cos de Mossos d’Esquadra en els organismes europeus en matèria de policia. 5. Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències – Telèfon Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades dels ciutadans i les ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest centre es coordinaran i gestionaran operativament les activitats i serveis de totes les organitzacions relacionades amb la prevenció, planificació, atenció, assistència tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de disposar d’una actuació ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de seguretat. 6. Nova Llei de Seguretat Pública: - Que harmonitzi la llei de policies locals i la de mossos d’Esquadra. - Definició d’un nou sistema d’autoritats i redefinició de les Juntes Locals de Seguretat. - Delimitació de competències entre els cossos. 7. Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans regionals de seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat Pública de Catalunya a les especificitats de les diferents regions que formen el Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar una atenció específica a les àrees metropolitanes existents a Catalunya. 8. Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos presents al territori. Reforçament del paper dels alcaldes com a primera autoritat local en la coordinació de l’ordre públic i la seguretat ciutadana. 9. Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de propostes de polítiques públiques i avaluació de programes. 10. Connectar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través de l’establiment de bases de dades comunes, sistemes de comunicació conjunts i mitjançant les taules de coordinació que permetin garantir la col·laboració i cooperació entre tots els cossos de policia. 11. Tractament específic de les àrees metropolitanes en quant a la coordinació de les policies locals. Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra 12. Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la propera legislatura, finalitzant l’any 2007. Accelerar provisionalment l’arribada del desplegament a les “zones calentes”, Camp de Tarragona, comarques metropolitanes de Barcelona etc... �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 56 13. Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos d’Esquadra. 14. Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de policies destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius, administratius i tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca. 15. Actualitzar el marc legal en matèria de seguretat (Llei de Mossos, Llei de Policies Locals de 1991, etc.) per establir el sistema, criteris i contingents per a l’accés de persones procedents d’altres cossos policials residents a Catalunya. Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat 16. Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya. 17. Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de seguretat que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme. 18. Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. 19. El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions del sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral de joves i adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais públics; la política d’habitatge social, etc. 20. Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp de la prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el consens necessari per establir un sistema universal de recollida d’informació estadística sobre la criminalitat. Així mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les dades (mesa o observatori d’anàlisi) on participaran els diferents operadors, amb l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes una informació validada. Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat 21. Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. 22. Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 57 Mesures per millorar la formació i la carrera professional de les policies de Catalunya 23. Potenciació de la formació bàsica i especialitzada a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), i creació de cursos específics per a comandaments dins de l’EPC. 24. Investigació en matèries formatives que permetin aplicar els mitjans més moderns en cada matèria, i estades de preparació professional a l’estranger. 25. Obligació efectiva per a tots els ajuntaments per tal que els seus agents de policia local siguin formats a l’Escola de Policia de Catalunya, i aquells que provinguin dels CFSE completin la seva formació mitjançant un curs pont. 26. Elaboració i aplicació d’un pla de carrera professional que reculli tots els graus de l’escalafó de la Policia de Catalunya, amb homologació de les corresponents titulacions acadèmiques. Mesures per ordenar i controlar la seguretat privada 27. Traspàs al Govern del Generalitat de les competències en matèria de seguretat privada. 28. Compliment estricte del decret 272/95 que estableix la inspecció i el control de les empreses de seguretat privada. 29. Regulació de la figura del vigilant de discoteca i sales de festa. 30. Reforçament de la Unitat Central de Seguretat Privada i de la Brigada de joc i Espectacles dels Mossos d’Esquadra. 31. Increment de les actuacions de comprovació de la titulació específica exigible al personal que treballa en el sector de la seguretat. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 58 UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL Una nova política territorial i ambiental implica l'impuls de nous instruments d’acció transversal i de participació ciutadana: El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CASDC) ha de ser un òrgan de consulta necessària format d’experts i tindrà vinculació directa amb el Consell Executiu a través de la conselleria en cap o la denominació que rebi en el futur. Es crearà un òrgan (consell social per la sostenibilitat) que disposarà de la participació dels agents socials a través de les universitats de la nació, del món científic i de les entitats per la protecció del medi. S’establirà la comissió interdepartamental de sostenibilitat, que amb vinculació directa amb la conselleria en cap, vetllarà per la coordinació i la garantia que el govern executa accions d’acord amb el principi de sostenibilitat de què s’ha dotat a través d’aquests acords. I. ENERGIA 1. Crear les condicions efectives de competència que superi la situació de monopoli energètic actual per tal d’afavorir els consumidors, la qualitat dels servei i la promoció de les energies renovables. 2. Creació de l’Agència Catalana de l’Energia, que tindrà per finalitat principal redactar, fer el seguiment i millorar els plans i estudis proposats a continuació: a) Redacció, en el termini d’un any, d’un nou Pla de l’Energia de Catalunya (que ha de contenir el Pla Nacional per a reduir les emissions de diòxid de carboni i dels gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al Canvi Climàtic) amb els criteris següents: Promoure totes les accions necessàries per a maximitzar l’estalvi energètic i optimitzar l’eficiència energètica; i descentralitzar la producció d’energia d’acord amb les possibilitats i disponibilitats de recursos renovables que ofereix cada territori, incloent-hi mesures d’edificació bioclimàtica. b) Programa de desenvolupament de les fonts d’energia renovables per tal d’assolir-ne una producció del 12% l’any 2010.Constarà com a mínim de: - el mapa d’energia eòlica (que haurà d’incloure prèviament un mapa els recursos eòlics), a revisar amb la redifinició de zones d’implantació que no comportin impacte ambiental. Amb l’objectiu d’assolir 3000 Mw eòlics instal·lats abans de la fi del 2010. Implantació immediata dels projectes d’energia eòlica en els quals hi ha consens teritorial; - programa de desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic. Instal·lar plaques solars a prop de 8.000 terrats de Catalunya i elaborar un pla de crèdits tous per a la instal·lació de plaques solars; �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 59 - programa d’implantació i seguiment de centrals de biomassa generadores d’energia. - escenari real de demanda d’energia; - programa de tancament de les centrals nuclears; - programa d’establiment de les centrals tèrmiques de cicle combinat estrictament necessàries per cobrir les necessitats que es derivin de les conclusions dels punts anteriors i que no es construiran fins que no s’aprovi el pla; - impuls de noves tecnologies en sistemes de transport i de la recerca de nous combustibles menys contaminants als convencionals. c) Establir mecanismes que evitin la construcció de línies d’alta tensió fins que s’hagi finalitzat el nou Pla Energètic de Catalunya, excepte les que siguin valorades com a imprescindibles per a la implantació de transport ferroviari. 3. Recerca continuada de les millors tecnologies disponibles. 4. Aplicació de normatives de noves tecnologies i nous combustibles al transport. 5. Transposar la directiva europea en una Llei d’eficiència energètica en edificis. 6. Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin zones densament poblades. 7. Llei sobre la producció d’energia provinent de fons netes i renovables (com la solar fotovoltaica, la biomassa i l’eòlica) i sobre l’edificació bioclimàtica. II. POLÍTICA I ORDENACIÓ TERRITORIAL Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació de la gestió dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les instàncies administratives (racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos (eficiència) i el fet que els gestors públics hagin de retre comptes de manera clara i permanent (responsabilitat). Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o regions, les comarques i els municipis. Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les administracions: àmbit territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la reordenació de les actuals delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la cooperació local (amb la revisió i reorganització de les funcions de les diputacions) i àmbit per a la reorganització de l’administració estatal a Catalunya (en substitució gradual de les demarcacions provincials actuals). Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que cada territori assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 60 Plantejar una revisió en profunditat dels instruments de planificació, per a dotar-los d’un contingut més estratègic i una praxi més flexible, amb uns processos de formulació més participatius. - En matèria de planificació territorial considerem que cal aprofitar el marc normatiu vigent i la necessària revisió del PTG i la formulació dels Plans Territorials Parcials per a reforçar-ne els principis de sostenibilitat i iniciar un canvi de tendència decreixent en l’ocupació del territori, amb un model territorial en malla en què els espais lliures fan la funció de matriu i les ciutats i pobles s’expliquen com a nodes compactes, complexos i equipats, units per xarxa ferroviària prioritàriament i una xarxa viària servida prioritàriament per transport públic col·lectiu. Els plans han de tenir visió integrada i caràcter estructural que planifiqui el territori, a més, desvinculant el turisme de la construcció. Com a aspecte essencial, no hi haurà cap nova construcció de polígons industrials que no tinguin assegurada la seva connexió amb servei de transport públic. - Aquesta planificació territorial vincularà els criteris del planejament urbanístic. Ambdós tindran l’objectiu general de dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la coexistència de funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i connexió als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis urbans. Així mateix, es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través d’actuacions diverses que passen per la reducció i millora de la gestió dels residus, la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, l’increment de l’eficiència energètica i la millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls, parcs, espais públics accessibles, etc.). - La nova planificació inclourà els criteris bàsics i generals següents: a) Respecte escrupulós a les limitacions absolutes de construir en sòls amb pendents superiors al 20% que marca el PTGC. b) Ampliar l’abast dels Plans d’Espais Fluvials perquè els permeti determinar la impossibilitat de noves construccions en zones que es determinaran com a inundables. c) Determinar com a zones d’especial consideració per la seva fragilitat les zones de litoral i muntanya. En aquest àmbit es proposa, doncs: 1. Aprovar definitivament, abans d’octubre del 2005, la revisió del Pla Territorial General de Catalunya, en compliment de les previsions de la llei 1/95, d’aprovació del PTG. Això implica preveure les partides pressupostàries adients per a agilitar els processos mitjançant les dotacions humanes i materials necessàries. 2. En el mateix termini aprovar la totalitat dels Plans Territorials Parcials pendents, el procés de formulació dels quals es farà en paral·lel a la revisió del PTGC per assegurar-ne la coherència. Així mateix, es farà la revisió del PTP de la Regió de l’Ebre. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 61 3. Els PTP incorporaran les previsions de redactar Plans Directors comarcals i d’altres àmbits supramunicipals de planificació, per a ser desplegats en aplicació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (o de la seva revisió si s’escau) per tal de facilitar i fomentar el planejament urbanístic supramunicipal. En concret, i com a mínim, els compromesos per mandats parlamentaris com el PDC del Pla de Bages, el de la plana de Vic i el de la Conca d’Òdena. 4. Aprovar el desplegament reglamentari total de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que concreti el lligam entre planejament territorial i planejament urbanístic a fi que aquest darrer, com a planejament executiu, incorpori els criteris de sostenibilitat, compactació, moderació i, si s’escau limitació, del creixement. 5. S’adoptaran les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de les altres àrees metropolitanes de Catalunya, amb la determinació de les seves competències, recursos i gestió de serveis, adaptats a les necessitats de cadascuna d’elles. 6. S’impulsarà la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts Generals de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata, i garantint alhora el ple acompliment de les previsions contingudes en la llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Mesures cautelars Mentre es formulen els Plans Territorials i s’adapten els instruments de planejament que se’n derivin, s’aplicarà una figura equivalent a la de suspensió de llicències o moratòria específica en aquells indrets considerats més susceptibles d’especial protecció, com ara: a) Algunes parts del litoral i les comarques pirinenques (en connectors biològics, en espais d’especial protecció…)que es determinaran de manera concreta en el precís moment d’iniciar la revisió del PTGC. b) Els treballs inicials dels Plans Territorials hauran de determinar els indrets on cal establir mesures cautelars per evitar l’ocupació irracional del sòl. També hauran d’evitar en tot el territori català l’aparició i/o creixement de nuclis residencials o desconnexos de l’entramat urbà, especialment en pirinenques. c) A les urbanitzacions sense regulació es procedirà a una revisió que, en aquelles parts legalitzables permeti dotar-les adequadament. Alhora s’impedirà el seu creixement, determinat de mutu acord amb l’administració per tal que les parts residuals i no legalitzables quedin fora de planejament. Els sòls industrials en aquelles comarques on hi ha una oferta de sòl vacant considerable, que podríem fixar en un percentatge d’un 30% del sòl industrial net total. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 62 El mecanisme jurídic per fer operativa aquesta suspensió hauria de ser una llei formal del Parlament, tota vegada que l’habilitació per a la suspensió de llicències en planejament estan contemplades en la LUC. Es podria aprofitar aquesta regulació per establir un dret d’adquisició preferent o un dret de retracte en totes les operacions de transmissió de propietat que es detectessin a l’igual que es regula a la llei de l’urbanisme en determinats supòsits. Mesures complementàries En coherència amb la voluntat de fer efectives nombroses previsions legals vigents, es proposen les següents actuacions en matèria dels Plans ja aprovats –i pendents de desplegament i execució- i de Plans previstos però no formulats: 1. Revisió immediata i quadriennal del PEIN. 2. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial d’Espais Agraris de Catalunya. 3. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial del Litoral de Catalunya. 4. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures. 5. Redactar i aprovar el Pla Director de les Valls de Ges i en Bas. 6. La formulació dels Plans es farà amb mitjançant el principi de subsidiarietat. d’actuació amb calendaris d’execució, i pressupostos de la Generalitat hauran compliment. processos participatius i afavorint-ne l’aplicació Els plans esmentats incorporaran programes el corresponent estudi economicofinancer. Els de preveure partides específiques per al seu 7. Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter, s’hagin de realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable, d’acord amb allò que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. La regulació ha d’establir que els projectes d’actuacions específiques d’interès públic hauran de justificar que, pel seu caràcter, les actuacions i usos previstos s’han d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix, quedaran obligats a definir, amb tota precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i instal·lacions necessàries per al seu desenvolupament. 8. Es negociaran amb l’estat espanyol les modificacions legals de les lleis tributàries que incideixen sobre l’habitatge. 9. Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10% del cost total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les responsabilitats �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 63 derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració dels terrenys. En atenció a les característiques específiques del projecte, el Govern de la Generalitat de Catalunya podrà establir l’import mínim de la garantia prestada fins al 20% del cost total de les obres previstes. 10. Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions d’interès públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de l’actuació. El cànon tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució de les obres, construccions, edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà percebut per l’ajuntament o ajuntaments afectats, i el seu import es destinarà a preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi. 11. S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n reglamentaran, de manera detallada, els usos permesos. 12. Revisar i compensar les edificabilitats de la ciutat judicial de l’Hospitalet de Llobregat a través del Consorci. III. HABITATGE En el termini de dos anys, formularem i aprovarem inicialment el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge de Catalunya. Es farà amb finançament vinculat al finançament autonòmic, i amb recursos provinents de les caixes, per facilitar la coordinació amb l’urbanisme les reserves estratègiques de sòl per habitatge, tenint present les infrastructures de mobilitat i amb els següents continguts mínims: rehabilitació-reducció del parc vacant per la seva posada al mercat, creació d’un parc públic de lloguer a preus controlats amb percentatges obligatoris a totes les promocions i creació d’un programa d’API social en el mercat de 2ª ma oferint l’administració garanties a la propietat. L’objectiu final hauria de ser la provisió de 42.000 les vivendes protegides que s’haurien de proveir a Catalunya en la propera legislatura, la meitat de lloguer i amb un 25% destinats als joves. 1. Objectius La política de sòl i habitatge ha de tenir tres objectius fonamentals: a) Garantir el dret constitucional d’accés a un habitatge digne i adequat per a tots els sectors de la població, en especial per als grups –joves, sectors més desafavorits- que en les actuals condicions del mercat no poden accedir-hi. b) Evitar la segregació urbana i la degradació de barris. c) Evitar el consum accelerat de sòl, tot protegint de l’ocupació el sòl no urbanitzable i la conservant els paisatges. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 64 2. Mesures Per aconseguir aquests objectius, el govern adoptarà, durant la present legislatura, les següents mesures: a) Foment del lloguer. Per tal de trencar la rigidesa del mercat i donar entrada als joves es fomentarà el mercat de lloguer amb la desgravació o ajuda directa per als llogaters de 600 € anuals per a subvencionar les despeses d’habitatge. Aquesta desgravació s’aplicarà de manera directa a totes les llars que visquin en règim de lloguer lliure i disposin d’una renda inferior a 3,5 vegades el SMI. S’estudiarà així mateix la possibilitat d’ampliar l’ajuda o desgravació fins el 50% de les despeses del lloguer, amb un topall de 240 € mensuals, per tal d’afavorir l’emancipació dels joves entre 25 i 35 anys amb nivell de renda inferior a 3,5 vegades el SMI. b) Increment de l’habitatge protegit. Es doblarà la producció d’habitatge protegit, per fer-ne, com a mínim, 42.000 unitats en quatre anys rehabilitant, fent aflorar habitatge desocupat, i en darrer cas construint. D’aquest, se’n destinarà, com a mínim, un 50% a lloguer. Una quarta part d’aquesta producció serà promoguda directament per l’administració de la Generalitat. L’habitatge protegit de promoció pública es mantindrà sota control públic a través de l’ús preferencial del lloguer o de fórmules com la venda a dret de superfície o a carta de gràcia. c) Millora d’ús del parc habitatge. S’incentivarà la sortida al mercat de l’habitatge buit a través de polítiques fiscals i la creació d’un registre específic. Així mateix, es vetllarà per evitar la sobreocupació de vivendes que s’està produint en alguns barris. S’establirà un Pla Català de Rehabilitació, convenientment dotat, per tal de permetre la rehabilitació de 40.000 unitats d’habitatge en quatre anys. d) Rehabilitació integral de barris. S’establirà un programa de rehabilitació integral d’aquells barris i àrees urbanes que requereixin d’atenció especial, que serà gestionat conjuntament per la Generalitat i els ajuntament concernits. El Pla permetrà endegar la rehabilitació de quaranta barris de tot Catalunya durant la present legislatura. e) Protecció del sòl no urbanitzable. S’aplicaran a Catalunya els principis de la Carta Europea del Paisatge. El planejament territorial i urbanístic s’haurà d’adaptar a aquests principis, tot promovent un model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge. f) S’establiran línies d’ajut a la rehabilitació d’habitatges que configuren el patrimoni rural en zones agràries (masies aïllades) o la recuperació de cases avui desocupades de petits municipis en procés de despoblamen, fins i tot, en els casos d’edificació d’aquestes característiques en espais sotmesos a figures d’especial protecció. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 65 IV. POLÍTICA DE RESIDUS Impuls decidit als sistemes de recollida selectiva i tractaments no finalistes. 1. Aplicació estricta de la llei 6/1993, del 15 de juliol, modificada el 2003, reguladora dels residus. 2. Pla estratègic de xoc per complir els objectius establerts al PROGREMIC, descomptant com a valoritzables els fluxos que preveu quant a incineració. 3. Revisió de la Llei de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus perquè inclogui l’aplicació d’un cànon que gravi l’abocament i la incineració de residus domiciliaris i industrials, amb l'objectiu de reduir el rebuig i augmentar la quantitat dels components de la brossa recollits selectivament. 4. Donar compliment a la disposició addicional segona de la Llei de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus i alhora transposar la Directiva de la UE d’envasos en una Llei per a la reducció de residus d’envasos i embalatges que penalitzi els envasos i productes d'un sol ús, amb l'objectiu d'obtenir els recursos necessaris per recollir i triar la totalitat d'envasos que es posen en el mercat. 5. Creació d’un ens específic públic per a la gestió del fons de residus, amb els diners recaptats pel cànon de residus i per Ecoembes i Ecovidrio, amb l'objectiu d'incentivar les recollides selectives i el tractament de la matèria orgànica recollida selectivament. 6. Elaborar un Pla d'actuacions per fixar un escenari temporal on sigui factible abandonar la incineració de residus municipals. 7. Estudiar fórmules perquè la política impositiva referida als residus sigui progressiva. V. BIODIVERSITAT I PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ - Redactar i aprovar la Llei de protecció de la biodiversitat que integri i faci compatible la gestió dels recursos naturals, la conservació de la diversitat biològica de Catalunya i la presència dels seus servadors. - Establir un Pla de gestió dels espais no urbanitzables i de protecció del paisatge. - Aplicació i seguiment dels convenis internacionals sobre protecció de les zones humides. - Aplicació de les línies marcades per la Directiva Hàbitats amb la finalitat d’aconseguir que la Xarxa Natura 2000 esdevingui una eina de protecció eficient i un canal de continuïtat de zones d’interès ecològic. Proposta de nous espais a esdevenir LIC i noves ZEPA a incloure en la Xarxa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 66 - En el termini de dos anys, tenir aprovats almenys la meitat dels plans de gestió i la totalitat dels plans de delimitació dels espais previstos al PEIN. - Al llarg de la legislatura, tenir aprovada la totalitat dels plans d’usos i gestió dels Espais Naturals de Protecció Especial de Catalunya, i dotar-los dels mitjans humans i materials adequats per desenvolupar la seva tasca plenament. - Creació i dotació de nous Espais Naturals de Protecció Especial: estepes de Ponent; capçaleres del Ter i el Freser, Muntanyes de Prades, Montgrí-Medes, el sistema limnòtic de Banyoles-Porqueres, Montsec, costes del Montgrí i costes del Garraf, entre d’altres. - Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents administracions. - Estudiar i establir parcs naturals transestatals o transnacionals, i potenciar la xarxa Natura 2000. - Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. - Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. - Revisar i aprovar una refosa de textos legals en matèria de protecció de la contaminació atmosfèrica d’origen gasós. - Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). - Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les emissions dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte hivernacle, tant a través de solucions concretes amb plans específics de reducció a les indústries, com de l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental. - Aplicació estricta de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i modificació si s’escau. - Redactar i aprovar el Pla Estratègic de Gestió Forestal de Catalunya. - Redactar i aprovar la Llei de protecció integral del litoral de Catalunya, que haurà de tenir com a objectiu prioritari la redacció del Pla Director Territorial de les zones litorals per tal de protegir la zona terrestre i de plataforma continental. Contemplarà els diferents plans sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com tota la normativa urbanística: el Pla de Sanejament, els plans d’usos de les platges, la regeneració de platges, la planificació de la pesca en aigües interiors, el Pla de Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la protecció del litoral. Haurà de definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 67 tant la protecció de les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les activitats econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.). Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram del litoral. - Establir les fases d’implantació dels diferents programes que se’n derivin (qualitat de les aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais naturals, etc.). - Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais en formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats existents, però també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les zones preservades de la costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i espècies com els herbassars de posidònia oceànica. - Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de gestió que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb determinades activitats que ja es fan ara. - Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les explotacions d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos de guardapesques. - Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva d’aigües de bany. - Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el nord de la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava centre, des de la platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que preocupen més que d’altres i que necessiten una protecció especial, com la zona de Garbet a Colera, la zona afectada per una possible ampliació del port de Llafranc, i la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa o a la zona de Pinya de Rosa, a Blanes. - Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació de tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes (barrines). Aquesta mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí. - Aturar el projecte urbanístic que afecta al corredor biològic que conecta el Cap de Creus amb els Aiguamolls de l’Empordà, fins que no s’hagi acabat el Pla Director Comarcal o el Pla Territorial de la Regió de Girona. - Revisar les explotacions mineres a la comarca i al Massís del Garraf-Ordal. - Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin desenvolupar un projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000 habitants. Hauran d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per desenvolupar-lo i un compromís de continuïtat de la iniciativa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 68 - Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya. - S’establiran convenis amb els servadors naturals dels espais agrícoles i forestals de catalunya en tant l’activitat que realitzen, adquireix la funció de gestió del paisatge. VI. PLANIFICACIÓ - Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local i oferir una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els ajuntaments que encara no han iniciat el procés d’ambientalització. - Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços i de les mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la participació del món local, dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes. Així mateix, s’elaborarà i es publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del Medi Ambient a Catalunya, que establirà com a referent els indicadors de l’Agència Europea de Medi Ambient. - Impuls decidit a l’Agenda 21 de Catalunya com a document estratègic nacional de planificació i conscienciació ambiental que haurà de vincular-se parcialment al Pla Territorial General de Catalunya. Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de vida causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya i es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador. - Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” i les ecoauditories. - Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció Europea del Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el Parlament de Catalunya. VII. POLÍTICA DE GESTIÓ DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA L’Agència Catalana de l’Aigua haurà de basar-se en el principi de mínima intervenció possible en el medi i de preservació i gestió dels ecosistemes aquàtics. L’àrea de planificació haurà de coordinar i supervisar totes les actuacions de l’agència. 1. Durant la revisió del PTGC no es tramitaran nous projectes de camps de golf. 2. Oposició al Pla Hidrològic Nacional i als transvasaments dels rius Ebre i Roine en els termes del Compromís dels Partits Polítics per l'Ebre. 3. Elaboració del Pla Nacional de Gestió de l’Aigua, que contindrà: �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 69 a) Programa de reutilització de les aigües residuals depurades en l'agricultura, el rec de parcs i jardins, i en la neteja de la via pública. b) Programes d’estalvi intens de l’aigua destinada a ús domèstic i públic amb l'objectiu de reduir-ne el consum. c) Pla de substitució del rec agrícola tradicional per sistemes de regadiu més eficients, amb la participació dels sectors implicats i ajuts públics. d) Revisió de les concessions d’aigua vigents per garantir els cabals ecològics dels cursos fluvials i els diferents usos de l’aigua. 4. Aprovació del Pla d’Ordenació del sector porcí de Catalunya, que haurà de revisar el mapa de zones vulnerables per contaminació; establir recerca per gestionar-ne els residus de manera respectuosa amb el medi, i marcar el nombre màxim de granges i de caps que pot assumir el país. Mentre es redacta aquest pla, no s’autoritzaran noves granges en les zones vulnerables o amb evidència de contaminació de les aigües subterrànies. 5. Impulsar, completar i si s’escau revisar, el Pla d’Espais Fluvials per tal que incorpori actuacions de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc i els efectes de les inundacions amb actuacions de planificació. Haurà de fixar, determinar i implantar, de manera prioritària, els cabals mediambientals o de manteniment (ecològics), en funció de cada tram de riu i amb criteris variables al llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions d’aigua actualment existents. 6. Estudi de delimitació de les àrees de recàrrega dela aqüífers d’especial significació. 7. Revisar el Pla de Sanejament per imposar noves fites de qualitat i de recuperació ecològica dels rius, i redefinir i intensificar els programes de control i vigilància del domini públic hidràulic davant dels riscos d’abocaments i de contaminació. 8. Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva de qualitat de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un major control en els punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es considerin reserves estratègiques per la seva qualitat. 9. Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per actuar en tots els àmbits relacionats amb la gestió hidràulica. VIII. INSTRUMENTS DE DISCIPLINA I CONTROL I FISCALITAT AMBIENTAL El conjunt de propostes de planificació i ordenació territorial, protecció del territori i del paisatge, de desenvolupament sostenible i de protecció ambiental, fan imprescindible millorar, dotar o crear els instruments efectius d’inspecció i control de què han de disposar els departaments de �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 70 PTOP i Medi Ambient. En aquest sentit, té especial importància dotar-se de mitjans humans i materials que puguin resoldre aquestes qüestions quant a protecció de la legalitat urbanística i control ambiental derivat de la Llei IIAA. Així mateix, per tal d’evitar un consum exagerat de sòl i garantir una millora de la gestió del desenvolupament sostenible es fa necessari l’estudi d’instruments dissuassoris i de fiscalitat ecològica que puguin contribuir a assegurar l’esmentat objectiu. Aquest estudi s’haurà de fer de forma conjunta amb el departament d’Economia i Finances per tal de definir-ne l’impacte, la viabilitat, l’equitat i l’operativitat. Aquest estudi anirà enfocat a l’aplicació de figures impositives sobre la dispersió urbanística en el territori, les externalitats estacionals de determinades activitats, i els combustibles fòssils en la generació d’energia o en l’ús en transport. IX. INFRASTRUCTURES Catalunya, per causa del dèficit secular d’inversió pública en matèria d’infraestructures, es troba avui infraequipada en relació al seu pes i posició, cosa que compromet la seva competitivitat i la seva vertebració interna. 1. Cal augmentar la inversió en infraestructures durant els propers anys. 2. Cal complir els acords de juliol de 2002 del Grup de Treball per a la Reordenació dels Peatges a Catalunya. 3. Cal modificar abans de la seva aprovació definitiva el Pla Territorial Sectorial de sistemes de connexió ferroviària i del seu transport, i aprovar-ne els plans quadriennals d’inversions. - Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis de Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de recorregut de Manresa, Igualada i Vic. - Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. - Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia d’altes prestacions per a viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors importants de la Península. - Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a l’interior de Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de Tarragona i Barcelona. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 71 - Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a la xarxa de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de Querol, Lleida– Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa. - Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla. - Establir quatre xarxes ferroviàries: a) Línies de trens de viatgers d’altes prestacions de connexió amb la Península i amb Europa. b) Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers que formin eixos transversals, l’eix transpirinenc i els ports de Barcelona i de Tarragona. c) La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. d) Utilització de la xarxa convencional alliberada per a trens de mercaderies. - Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix transversal ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú. Aquesta línia orbital o segon cinturó ferroviari tindria, d’inici, un caràcter mixte, essent una peça bàsica per al transport de mercaderies a través de la RMB. - Estudiar la implantació de trens lleugers. - Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat. - Demanar la transferència dels serveis de rodalies. - Incorporar les noves línies mixtes d’altes prestacions (eix transversal i connexions als ports, i eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la xarxa transeuropea i a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE. - Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors (Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades del sector del transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres. - Cal estudiar la viabilitat d’un nou eix ferroviari transversal Reus-Igualada-Manresa-VicPuigcerdà-França. - En espera del possible by-pass ferroviari de la RMB per l’interior de Catalunya i preveient l’alliberament parcial de determinades vies amb l’arribada del TAV, cal abordar una ràpida adaptació de la xarxa actual a l’ample mixte europeu-ibèric (3 rails) per tal que des de Tarragona, Barcelona i Girona –en una primera fase- i Lleida puguin sortir mercaderies cap a �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 72 Europa per ferrocarril. Concretament, cal l’adequació de la línia convencional TarragonaVilafranca-Papiol-Mollet-Girona-PortBou i de la Lleida-Manresa-Barcelona. Igualment, en espera d’aquest by-pass ferroviari per l’interior, s’utilitzarà per al transport de mercaderies el nou 2on Cinturó ferroviari. - Cal lligar amb França l’obertura als trens de mercaderies del Puimorens com a pas previ per a la construcció del futur tunel ferroviari de Toses (25 Km!). - Tant bon punt existeixi un sistema viable de transportar mercaderies per tren, bé sigui perquè el País Valencià fa el mateix, bé sigui perquè es construeixen grans intercanviadors modals a les Terres de l’Ebre i a la plana de Lleida, caldrà desincentivar el pas de camions pel nostre territori. 4. Cal reformular, durant la legislatura, el Pla de Carreteres i elaborar un pla d’autopistes i autovies. El nou Pla de carreteres hurà de donar un fort impuls a la xarxa comarcal i local (xarxa capil·lar) que fins ara ha estat descuidada. La seva millora pot fer innecessària la construcció o incorporació d’alguna nova carretera de la xarxa bàsica. La seguretat viària ha de ser un dels reptes del nou govern. El pla de carreteres haurà de tenir un capítol d’inversions destinats a millores de la seguretat, es especial dels punts de major risc i trams de concetració d’accidents (TCA). - Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori. a) Xarxa europea: · Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la Catalunya Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les gironines. · Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de Tarragona i inici de l’Eix - Tarragona–Andorra. · Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí. · Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a Salou. · Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7. b) Xarxa d’autovies catalanes: · Eix de l’Ebre - Eix Occidental, vertebrador de les terres de l’Ebre i les de Ponent. · Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona. · Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca. · Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França. · Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll. · Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona, vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb l’Eix Transversal de Catalunya. · Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb característiques d’autovia. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 73 · Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230 fins a Alcarràs. · Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc. - Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el Corredor Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb continuïtat coherent en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana: l’autopista A-7. Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de llarg recorregut i donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet donar continuïtat a l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i alhora reforça el caràcter europeu de l’Eix del Llobregat. - Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar. - Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest pressupost es dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc i trams de concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació. - Sotmetre a la consideració del govern durant el mes de febrer un estudi sobre les conseqüències ambientals, jurídiques i econòmiques de l’aturada de les obres del tunel de Bracons, per tal que el govern prengui una determinació. - Revisar les característiques tècniques, secció i traçat de l’eix Vic-Olot en el tram que afecti la Vall d’en Bas, per tal de fer-ne una via de connexió intercomarcal entre Osona i la Garrotxa. - Potenciar les vies alternatives a l’eix Vic-Olot per als fluxos de llarg recorregut com el desdoblament de la C-17, l’N-260 i la Besalú-Girona. - En relació a les comunicacions entre las comarques de la segona corona metropolitana, caldrà: a) Asegurar la comunicació entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental amb el mínim impacte ambiental posible. b) Construir el segon cinturó ferroviari. c) Revisar les carreteres de comunicació entre les altres ciutats del segon cinturó metropolita. 5. Cal elaborar un Pla de mobilitat per Catalunya i de foment del transport col·lectiu i l’ús de la bicicleta. - Reformulació de la Llei de mobilitat incidint molt especialment en la relació entre planificació territorial, infraestructures i mobilitat. - Polítiques fiscals, la internalització dels costos socials associats a la mobilitat. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 74 - Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de fórmules alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe compartit). - Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans sectorials de carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació d’intercanviadors modals. - Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals amb transport públic amb una freqüència mínima d’una hora. - Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals. - Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació. - Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la realització de plans de qualitat del servei. - Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic. Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya. - Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la Generalitat en el seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments. - Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu d’eliminar les disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies. - Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en general, mitjançant la utilització de les noves tecnologies. - Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de transport públic. - Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que intervenen en el transport públic s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin itineraris accessibles fins a les estacions i parades, i que els diferents vehicles de transport disposin dels elements necessaris per garantir aquesta accessibilitat. També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes persones i sistemes de transport a la demanda amb vehicles adaptats. 6. Cal elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya que els potenciï com a centres distribuïdors del Sud d’Europa. - El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa - Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot, internacional, i la creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la Península Ibèrica i Europa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 75 - El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de continuar diversificant la seva activitat. - Nou Pla de Ports de Catalunya. - Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als vessants comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i activitats logístiques dels ports. - Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu entorn. 7. Cal aconseguir funcions jerarquitzades del conjunt d’aeroports catalans i aconseguir que esdevinguin estratègics en la xarxa europea. - Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària d’altes prestacions amb els aeroports de Girona i Reus. - Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i càrrega, però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per companyies d’aviació regional. - Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu aeroport per optimitzar el potencial de la seva complementarietat. - Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de manera especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de Girona i Reus en relació amb el de Barcelona; assegurar la intermodalitat als aeroports i convertir l’aeroport de la Seu–Andorra en una aeroport transestatal. - Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta reclamar a l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la terminal de càrrega de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta d’integrar l’aeroport de Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat, l’aeroport de Reus i la plataforma logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels punts d’inspecció fronterera les 24 hores del dia i un nou centre de càrrega aèria a l’aeroport de Reus. Fer de l’aeroport de Barcelona un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. 8. Cal convertir les infraestructures logístiques en factor de competitivitat. - Crear àrees logístiques de suport als ports de Tarragona i Barcelona (ports secs). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 76 - Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà, l’aeroport de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les existents a Lleida, Tarragona/Reus i La Llagosta. - Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 77 ANNEX CRITERIS SOBRE ACTUACIÓ POLÍTICA GENERAL Cap acord de governabilitat amb el PP a la Generalitat i a l'Estat. Els partits signants del present acord es comprometen a no establir cap acord de governabilitat (acord d'investidura i acord parlamentari estable) amb el PP al Govern de la Generalitat. Igualment aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP en el govern de l'Estat, i renuncien a establir-hi pactes de govern i pactes parlamentaris estables a les cambres estatals. Retirada de les mesures contràries a la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme, i impuls d'un nou marc que les reconegui. El suport a un canvi de govern a nivell estatal per part de les forces representades en el pacte haurà de comportar, com a contrapartides imprescindibles: - el compromís de deixar sense efecte el conjunt de normes contràries a la plurinacionalitat, de qualsevol rang, aprovades durant el període governat pel PP, així com la retirada dels recursos interposats pel govern de l'estat davant la jurisdicció ordinària o el Tribunal Constitucional contra normes emanades de les institucions de Catalunya. - l'establiment d'un nou marc legal on es reconegui i es desenvolupi el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'estat Corresponsabilitat en l'acció del Govern. L'acció i les decisions del Govern han de ser assumides de manera compartida, unitària i global per les diferents forces polítiques i adoptades sempre en el marc del Govern. Tanmateix, la lleialtat als acords prèviament assolits i l'assignació de responsabilitats a cada formació política, no exclouen que tots els partits representats en el Govern expressin el seu parer sobre política general i sobre la gestió de les diverses àrees de govern o, eventualment, arribin a qüestionar actuacions concretes. Actuació lleial al Govern de Catalunya en totes les cambres de representació. Les forces polítiques representades al Govern de Catalunya s'hauran de comprometre a que els acords adoptats pel Parlament de Catalunya, o pel mateix Govern, rebran el suport explícit dels seus representants a la resta d'institucions (Congrés, Senat, Parlament Europeu) si són objecte de votació o debat. Igualment, els acords adoptats pel Govern seran vinculants per a tots els seus membres en les negociacions amb les altres administracions. �Aquest text ha estat aprovat i refrendat pels òrgans màxims dels tres partits i coalicions sotasignants, Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) – Ciutadans pel Canvi, Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa. Signat a Barcelona, el 14 de desembre de 2003 Joan Saura i Laporta per ICV-EA Pasqual Maragall i Mira per PSC-CpC Josep-Lluís Carod-Rovira per ERC �ÍNDEX Més i millor autogovern. Més qualitat democràtica I. L'aprofundiment de l'autogovern i l'elaboració d'un nou Estatut. ...................................3 II. Reforçament de la qualitat democràtica del sistema polític ...........................................8 III. Presència de la Generalitat en la Unió Europea, organismes internacionals i relacions exteriors ........................................................................................................12 IV. Col·laboració entre la Generalitat i els governs locals .................................................13 V. Finançament autonòmic ...............................................................................................14 Un nou impuls econòmic per a Catalunya I. Euroregió i internacionalització ....................................................................................17 II. Ocupació i treball..........................................................................................................18 III. PIMES, autònoms i economia social............................................................................20 IV. Política industrial ..........................................................................................................22 V. Comerç .........................................................................................................................23 VI. Turisme.........................................................................................................................24 VII. Pagesia i sector agroalimentari ....................................................................................25 VIII. Empreses i operadors en sectors estratègics ..............................................................28 IX. Caixes d'estalvi.............................................................................................................29 X. Societat de la Informació i la Comunicació ..................................................................30 XI. Universitats ...................................................................................................................32 XII. Recerca i innovació ......................................................................................................33 Catalunya, una nació socialment avançada I. Política educativa .........................................................................................................35 II. Benestar social: polítiques d'acció social .....................................................................38 III. Salut: polítiques sanitàries............................................................................................43 IV. Dones: polítiques de gènere.........................................................................................48 V. Política cultural .............................................................................................................49 VI. Política lingüística.........................................................................................................52 VII. Política de mitjans de comunicació audiovisuals .........................................................53 VIII. Seguretat pública..........................................................................................................54 Una nova política territorial i ambiental I. Energia .........................................................................................................................58 II. Política i ordenació territorial ........................................................................................59 III. Habitatge ......................................................................................................................63 IV. Política de residus ........................................................................................................65 V. Biodiversitat i prevenció de la contaminació ................................................................65 VI. Planificació ...................................................................................................................68 VII. Política de gestió del cicle integral de l'aigua...............................................................68 VIII. Instruments de disciplina i control i fiscalitat ambiental................................................69 IX. Infraestructures.............................................................................................................70 Annex – Criteris sobre actuació política general ..................................................................77 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acord per a un govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds Ciutadans pel Canvi Esquerra Unida Alternativa Type The nature or genre of the resource Acord Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Esquerra (Ciències polítiques) Model social Acció política Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull l'acord signat per les tres forces polítiques per formar un govern de coalició a la Generalitat de Catalunya. L'acord també fou conegut com a "Pacte del Tinell". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell, Barcelona Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Pacte del Tinell Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Acords http://78.47.125.110/files/original/27/256/20060315ateneu.pdf e22e4acae1d63217c947855f01d0f00e PDF Text Text Acte central de l'Any de l'Ateneu Barcelona | 15/03/2006 Us volia parlar de quina és la situació d'aquest país en aquest moment. Això no es pot fer en un o dos minuts ni tan sols en mitja hora i no us vull cansar, però el centenari del trasllat de l'Ateneu és una ocasió que repeteix moltes d'altres en aquests anys. Perquè fa cent anys va passar alguna cosa, que encara no hem esbrinat del tot, però que va canviar la història i el destí d'aquest país. Fa cent anys Catalunya formulava i engegava un projecte regenerador de país. S'esgotava el règim de la Restauració i apareixien alternatives a la forma de governar i de pensar els problemes de la societat catalana i espanyola d'aquell temps. De fet, el catalanisme polític i cívic emergeix en aquell moment. A Catalunya, entre l'any 6 i l'any 7 del segle passat, esclata una força creadora d'una intensitat com cap altre, potser, n'ha vist el nostre país. Va produir-se un d'aquells rars moments de fecunda aliança entre la política, la cultura i la societat, que va fer possible l'enlairament de la Catalunya, la formulació del projecte. Espanya, mentrestant, es debatia en l'abaltiment posterior a la pèrdua de les darreres peces d'un antic imperi. Sense abusar del paral·lelisme històric penso que a la Catalunya actual, passa una cosa semblant a la de fa un segle, sense voler ser excessivament ambiciós. Més ben dit, penso que la Catalunya actual està en condicions de fer realitat el projecte que fa un segle es va formular. Aquesta Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, que ens ha descrit una vegada més el professor Castells, està experimentant novament un "tournant" decisiu. En anteriors ocasions he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle vint, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'antifranquisme s'ha esgotat. Està emergint una nova forma d'observar i entendre Catalunya: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat. Més polèmica? Sens dubte. Aparentment més contradictòria? Probablement. Però què volem? Volem una Catalunya amansida i temorenca? Volem una Catalunya que dubti davant d'aquest repte? És evident que no. I les parets d'aquest Ateneu, que han sentit tantes i tantes discussions abrandades al llarg del segle que ara celebrem, ens donen la raó. Mireu, en dos anys, algunes coses importants han canviat, més enllà de persones o de col·lectius. El procés de reforma del nostre Estatut d'Autonomia ha estat un magnífic reflex d'aquesta transformació en curs. Aquesta vegada no ha estat una Transició que ha impulsat l'Estatut, sinó que ha estat l'Estatut qui ha desllorigat el canvi de paradigmes. És l'Estatut que empeny en el camí d'una evolució, una maduració del model territorial del conjunt d'Espanya. El 30 de setembre de l'any passat va acabar el que podríem dir pre-Estatut. Fins i tot s'acaba, en qüestió de dies, el període de confecció de la nostra llei fonamental. Ara ja toca començar a pensar i a parlar del post-Estatut. De l'Estatut fet llei per al govern dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per això, quan d'aquí uns mesos, el 18 de juny, espero, la ciutadania de Catalunya aprovi el nou Estatut, que serà cridada a aprovar el nou Estatut, tindrem la millor ocasió que hem tingut probablement en tres-cents anys de construir, no només de proclamar, sinó de construir realment, un futur més segur, més ple. Proposo reclamar en aquell moment al conjunt de la societat catalana la seva contribució, la seva presència, el seu vot i tota l'energia que durant anys s'ha esmerçat en la reivindicació perquè s'orienti a partir d'ara i a partir d'aquell moment a construir un exemple per a la resta de pobles d'Espanya i per tota Europa. Hem de fer bona la nostra millor tradició, la que en els seus millors moments de la seva història representa l'Ateneu. Catalunya ha d'abandonar l'obsessió introspectiva. El futur ja habita entre nosaltres. 1 �El que importa és reconèixer qui són els emprenedors, els innovadors, els que fan coses en aquest futur ja present i acompanyar-los. Nosaltres, aquest govern que presideixo, estem actuant de catalitzador del canvi: no es tracta de dirigir des de dalt; del que es tracta és de mobilitzar i de desvetllar. Uns mots finals sobre la Constitució i l'Estatut. El que deia la Constitució del 78 era que hi havia tres nacionalitats històriques. Per això el PP no la va votar. Ara diem: en efecte, a Espanya hi ha tres territoris amb llengua i dret propis i que havien arribat a l'autonomia de manera diferent i singular, abans que s'aprovés la Constitució. Ara, quasi trenta anys més tard, no fóra acceptable que Espanya ens digués vostès són nacionalitats i prou. Perquè després de la Constitució s'han aprovat set estatuts que defineixen llur comunitat com a nacionalitat; i ara en seran vuit i acabaran essent-ne disset: l'efecte serà negar l'existència de la diversitat d'Espanya: tots iguals. Iguals en drets, sí. Iguals en obligacions, també; i a fe que ho hem demostrat. Però nosaltres, la majoria dels catalans, estimem Espanya i els pobles d'Espanya i no volem marxar. Sabem que Europa és la nova realitat que ens transcendeix a tots; nosaltres dintre d'Espanya volem respecte i volem igualtat de drets. Som diferents. Aquí hi ha la gràcia. I igualtat de drets, no vol dir que siguem millors, som uns altres, som distints. Aquí hi ha la gràcia. Igualtat de drets vol dir que les diferències es respectin. Som diferents i som a dins: vet aquí. S'ha aprofitat la debilitat momentània del govern espanyol per l'ofensiva popular, del partit que no va votar la Constitució, per oferir a baix preu el sí de Catalunya. I una part de les forces del meu govern ha cregut que sortint al carrer per dir no era el més important. Però ara el carrer és el Parlament espanyol. És allà on hem de convèncer i guanyar. I podem ferho i confio que ho farem. És bàsic, per a això, que les grans institucions centrals, com AENA, cedeixin part del seu poder i permetin que els aeroports siguin competitius i puguin administrar els seus moviments en el marc de la legislació internacional, amb una direcció forta, designada per consens. Al final sempre hi ha un tema que només és un tema que acaba sent el nom de tots els demés i que segons com tombi i es solucioni ens farà feliços o no. AENA té part, amb la Caixa, en l'aeroport de Luton (el tercer del Regne Unit) i un caramull d'altres aeroports. El de Sidney és de Ferrovial, i el de Nàpols l'administra la British Airport Authority, amb el vot decisiu de l'alcalde de la ciutat (que ara, per cert, ha passat a ser el president de la regió Campània). Totes les fórmules són possibles a Europa, que és on som. És per tant, perfectament possible que aquí es trobi la solució adient del nostre cas. És igualment necessari que la inequitat dels peatges s'equilibri i que les inversions de l'Estat no siguin discriminatòries sinó proporcionals. Ho estem aconseguint gràcies a tots, gràcies a aquest pacte, els partits que estem al govern de Catalunya, els primers. Seguirem aportant a la solidaritat amb tots els espanyols i en benefici de les comunitats que fa vint anys estaven més endarrerides i que pel bé de tots cada cop són més desenvolupades, el qual ens permet millorar la nostra contribució. El mateix està passant amb Europa, aquells països que estaven contribuint també estan començant a dir, vostès han millorat molt, per Espanya, Itàlia, Portugal, Gràcia, etc. Potser, per 2 �tant, que no els ajudem tant. Justament aquí ve el problema: coincideixen aquests dos moments, el català i l'alemany. Nosaltres, sabent-ho, tindrem en compte que la raonable contenció del nostre esforç solidari va justament paral·lela amb la contenció de l'aportació dels països europeus que ens han ajudat en els darrers vint anys, des de 1986, des de l'any que vam entrar a la Unió Europea. Per tant, acompassarem els canvis en el temps. Farem una campanya per l'Estatut. Una campanya de participació que respecti la llibertat de vot dels ciutadans. Com a president mobilitzaré amb totes les meves forces a tot el poble de Catalunya pel seu futur i la seva dignitat. I com a president estic en l'obligació de dir-vos que nosaltres, per ser a Europa, hem de ser més grans, ens hem d'ajuntar. No per obeir un designi intern o històric, per una obligació de futur, perquè no hi ha fronteres. Perquè un, sent el mateix que era, és avui més petit. Catalunya ella sola a Europa no serà prou forta per ser el que ella és, el que ella vol ser. Estem impulsant una regió europea amb els pobles germans de Tolosa, Llenguadoc, l'Aragó i les Illes. I, quan vulguin, València. D'aquí a dos anys en farà 800 d'un rei que va arreplegar totes aquestes terres i en va fer un regne potent. No es tracta, però de mirar enrera ni d'embadalir-nos amb el passat. El passat és passat i no tornarà. Mirem el futur i sabrem que en la nova Europa Unida s'ha de ser més gran. Ens hem d'ajuntar amb d'altres per a tenir massa crítica; aeroports, tecnologia, universitats. Podem construir, és més, estem construint una regió europea moderna de 12/15 milions d'habitants amb els territoris veïns i en el mapa d'Europa, puntejat per les grans concentracions urbanes de Madrid, París, Londres, Frankfurt i Milà, hi ha espai, en el mig d'aquest arc, per a una regió europea potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Aquí és on som nosaltres. Aquí és on volem ser. Com fa cent anys van fer els homes que van protagonitzar, molts d'ells vinculats a l'Ateneu, aquella etapa de la vida política i cultural de Catalunya, avui nosaltres també afirmem què volem ser, què estem començant a ser i d'on ve tot aquest projecte. D'on ve cap i a on va. Tenim un gran futur al davant. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1738 Title A name given to the resource Acte central de l'Any de l'Ateneu Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Subject The topic of the resource Ciència Commemoracions Sanitat Hospital Universitari Vall d'Hebron Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/294/20061004.pdf aa304f9d140181f410aaf49b3b2fd0c4 PDF Text Text Acte commemoratiu del 25è Aniversari de la Federació de Municipis de Catalunya Palau de Congressos de Girona | 04/10/2006 2004, 25 anys d'ajuntaments democràtics; ho vam celebrar. 2006, 25 anys de la Federació de Municipis de Catalunya. Jo crec que hi ha hagut un gir en la relació Generalitat-Ajuntaments, tot i que, de segur, encara no som allà on hauríem de ser. I reconec ja d'entrada que aquest nou Govern, de caràcter progressista, s'ha vist d'alguna forma envaït de la necessitat obsessiva de respondre de la seva catalanitat i de la seva devoció, dedicació, a la millora de país com a país i a la creació de la seva nova llei, l'Estatut. I és probablement cert que aquesta necessitat imperiosa, quasi obsessiva, ha centrat en bona mesura el que han estat aquests tres anys, difícils però al mateix temps apassionants i engrescadors, per a tots aquells que hi hem pogut participar. Jo crec que el gir s'ha començat a fer i que, evidentment, s'ha de continuar, i possiblement a aquest gir cap al local, cap als ajuntaments, li ha arribat l'hora. Crec que aquí a Girona, que d'alguna forma és símbol de l'empremta dels ajuntaments, que ha tingut dos grans alcaldes, un alcalde i una alcaldessa -també president de la Federació de Municipis de Catalunya-, està bé que sigui el lloc on us heu reunit, president de la Federació i estimats amics, per fer una mica de repàs de tot allò que queda per fer i de la constatació de tot allò que s'ha fet. Aquí, el maig passat vam inaugurar aquest auditori com a suma i resultat dels esforços de les diverses administracions intervinents, i en aquest auditori s'hi han donat els Premis Nacionals de Cultura. No és casual tot plegat. Marca d'alguna forma la línia central de la història recent de Catalunya, que és la cultura i la devolució, encara insuficient, encara incompleta, però decidida. Crec que aquesta ciutat i el seu ajuntament representen, d'una forma molt vàlida, el que van ser les nostres aspiracions. I les nostres aspiracions no són altres que aquelles que fa cent anys el catalanisme naixent aleshores va formular, primer, en modernista, i després en noucentista. D'alguna forma aquells anys van ser els anys en què es va dibuixar el que Catalunya havia de ser en el futur i no va poder ser. Avui he estat a Brussel·les i he anat a posar un ram de flors a l'estàtua de Ferrer i Guàrdia, perquè l'any 1909 va ser afusellat sense que pràcticament ningú aixequés la veu per dir que allò era una revenja de la societat benestant, dels poders que en aquell moment estaven actuant per una revolta del poble que no havia estat conduïda per ningú. Penso que el que aleshores es va començar a somniar, amb enormes dificultats, amb violència, amb revoltes, amb reaccions exagerades i injustes dels poders que hi havia en aquell moment, ara estem en condicions de ferho. I ho dic amb tota la modèstia, perquè és veritat que dir això és dir molt, segurament pel jovent no tant perquè el que fan és mirar cap al futur i no tenen tanta relació amb el passat i la nostra herència segurament ens pesa més a nosaltres que a ells que miren, com és lògic, més endavant. Però està bé que en aquest moment puguem fer aquesta paradeta i pensar en el que ha passat, on som i cap on anem. Jo crec que ha tornat l'empenta del 1906 i el 1907, amb les escoles municipals aleshores. Ja sabeu que Catalunya va ser segurament el primer lloc d'Europa on es va començar a llançar una idea que només a l'Amèrica del Nord havia tingut una puixança important, que és que les escoles són dels pobles, dels municipis. Aquí no hi hem arribat i haig de dir que no tots els alcaldes estarien d'acord que això fos així, sobretot perquè no hi ha la confiança que hi hagués els recursos quan no n'hi ha de suficients, tot i no tenir l'educació, evidentment. Però crec que aquesta és una assignatura pendent. Mireu, Barcelona, que va viure aquella etapa amb il·lusió, amb entusiasme, però també pràcticament tocant la tragèdia, és la quarta regió d'Europa, segons els informes internacionals sobre quines són les ciutats amb més capacitat empresarial. Però recordeu, el 1994, l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona va boicotejar l'aprovació de la carta municipal de Barcelona i van haver de passar quatre anys més fins que no van venir uns altres opositors, del mateix partit però d'un altre caràcter, que ho van fer possible. L'àrea metropolitana de Barcelona va ser desfeta el 1986 per un decret de la Generalitat i ara s'ha de refer, s'ha de tornar a fer l'àrea metropolitana perquè és un instrument útil per a Barcelona, 1 �però també per a Catalunya. Per què ha passat tot això? Perquè hi ha hagut una confusió gran entre el que és la nació i la representació de la nació. D'alguna forma, la representació de la nació va voler substituir la nació, però la nació és formada per ciutats, per pobles, per ajuntaments i per àrees metropolitanes. El camí enfilat en aquesta legislatura -s'haurà arribat més lluny o no tant-, però és irreversible. Les entitats municipalistes hi hauran de jugar un paper clar. Manifesto abans d'acabar un desig i una certesa: que la relació Generalitat-Ajuntaments ha encetat un camí que no té volta enrere i que ha de seguir avançant. Arribarem a Espanya al 30%-50%-20% de la despesa, Estat, autonomies i ajuntaments, respectivament; però a Catalunya al 20%-60%-30%, per dues raons: tenim més competències aquí, per tant el pes del sector autonòmic és més gran que no pas a la resta d'Espanya, i perquè som més devolucionistes. Jo sóc partidari que les oficines de benestar social vagin als ajuntaments i la consellera també. No s'entén com hi pot haver partits que diguin que això és una pèrdua de competències, en el sentit fort de la paraula, i de poder de la Generalitat de Catalunya. Això és un enfortiment de Catalunya i de la Generalitat. Si els ajuntaments finalment poden tenir una possibilitat de canalitzar serveis, d'informar els ciutadans, de vetllar perquè els drets dels ciutadans siguin respectats, jo crec que haurem fet un pas endavant en el camí de la reconciliació de la gent amb la política, que és un camí que no s'acaba de transcórrer mai, perquè és bo que la gent desconfiï de la política. La democràcia és un sistema de desconfiança regular, civilitzat. Ho és i ho ha de ser. I crec que una de les formes amb què aquesta desconfiança democràtica, que és positiva, pot anar trobant maneres de ser resolta positivament, és justament la devolució de competències a la proximitat. I aquí a Catalunya ho farem. Mireu, la Llei de barris de Joaquim Nadal; la nova empenta de la salut de Marina Geli; els mossos de la consellera Tura; les escoles del conseller Del Pozo, i abans de la consellera Marta Cid. Tot això és una bona representació de l'inici del que podem arribar a fer. El ressorgiment de Tortosa, de la Seu, de Manresa... no em vull deixar ciutats, n'hi ha tantes que han passat moments difícils i que en aquest moment esclaten d'empenta, d’il·lusió, de capacitat de donar serveis. La revolució de Badalona, que està aconseguint obrir un braç de mar dins de la ciutat, i de Santa Coloma i de Cornellà, i de tantes altres ciutats. Els canvis que s'han produït al trist Sabadell de la meva època -quan anaven a conspirar a Merinals i altres barriades en una ciutat trista-, i de la Terrassa de les manifestacions dramàtiques, algunes d'elles molt violentes, la Girona humida i negra. Qui es recorda d'això? Doncs ho hem de recordar perquè si no és així no sabrem el camí que hem recorregut. I si no sabem el camí que hem recorregut, no sabrem on hem d'anar. Per tant, recordem el que era, recordem el camí fet. Recordem que en aquest camí hi han comptat moltíssim unes determinades forces polítiques. Ja sé que aquí no és el lloc de parlar de forces polítiques perquè estem parlant de president, alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, però jo vull que se sàpiga clarament que tot el camí recorregut no hauria estat possible si persones com l'Antoni Gutiérrez Díaz no ens haguessin ensenyat en el moment en què van fer-ho per on s'havia d'anar. Totes aquelles ciutats tristes d'aquella època, són en aquest moment ciutats amb esperança, ciutats que saben el que han de fer, són municipis que saben perfectament el que els fa falta. I crec i espero que, a més a més, saben fins a quin punt poden fer-se responsables de noves competències: demanant els diners però, al mateix temps, demostrant que són capaços de gastarlos millor que no pas la Generalitat i no diguem l'Estat. Bona nit i moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1774 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del 25è Aniversari de la Federació de Municipis de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Girona Subject The topic of the resource Administració local Commemoracions Municipis Federació de Municipis de Catalunya Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-10-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/30/1506/19961110d_00747.pdf 32e5f37f970a363f5427d7453855d2e0 PDF Text Text Ajuntament / de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PARAULES DEL SR. ALCALDE A LACTE COMMEMORATIU DEL 60è. ANIVERSARI DE LA CREACIÓ DE LES BREGADES INTERNACIONALS. Barcelona, 10 de novembre de 1996 Palau del Parlament de Catalunya Estimats amics, queridos amigos, Vull agrair en primer lloc, en català, estic segur que molts de vosaltres, muchos de ustedes, aprendieron el castellano, el español, durante la guerra i por tanto nos entienden en nuestro idioma común, pero algunos que estuvieron seguramente más tiempo en Catalunya, o que al menos la tuvieron que atravesar en el momento de la huida hacia Francia,en el lmomento de la marcha, seguramente entienden también nuestro idioma catalán, por eso les voy a decir unas palabras primero en catalán: y El dissabte 29 d'octubre de 1938 mil.lers de brigadistes van desfilar pels carrers de Barcelona, va fer la desfilada de comiat la despedida. Aquest matí jo venia de l'Empordà, més al nord, més a prop de la frontera, i em deien que quan van passar els brigadistes per allà, eren tants `que van traçar un camí pels camps, hicieron un camino por los campos, de tantos como eran dejaron una huella en su paso, van deixar una petjada que potser encara, ves a saber si encara no dura per aquells indrets de l'Empordà, deu passar per Agullana, on hi ha un monument que rememora el vostre pas per aquell indret. Vull agrair l'esforç que heu fet per visitar Espanya i ser avui a Barcelona. Ja era hora que Espanya retés un homenatge als homes i dones que van formar part de les Brigades Internacionals, dels voluntaris de la Llibertat i vosal tres els supervivents, els que sou aquí i els que no han pogut venir, merexieu aquest homenatge, i també aquells que van deixar la seva vida en terres espanyoles. S'ha dit de vosaltres, se ha dicho de ustedes quin tuvieron tres patrias, la de cada uno de ustedes, la española y la libertat. Yo creo que nosotros los catalanes podemos decir también que tuvieron una cuarta patria que es Catalunya. La ciudad de Barcelona acogió con afecto la propuesta de la Asociación de los Amigos de las Brigadas Interiacionales, y ha hecho un esfuerzo a través de la Regidoria de Relacions Ciutadanes para Coordinar con las demás instituciones catalanas su presencia hoy aquí. Queríamos que ustedes presentes hoy en este acto se sintieran bien acogidos entre nosotros. BRIGAD.PMM �Ajuntament 4J de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia El paso del tiempo no ha hecho olvidar las consecuencias dramáticas de la guerra. Y estoy seguro que ustedes han educado a sus hijos y a sus nietos en la paz, la comprensión y el diálogo como única vía para evitar el enfrentamiento entre ciudadanos. Barcelona es una ciudad que se considera espacio para el diálogo, la paz y la reconciliación, y ustedes que están hoy aquí nos ayudan a hacer estos llamamientos al diálogo y la tolerancia desde la indeclinable legitimidad de las instituciones democráticas elegidas. Es desde ellas, desde de las que hay que enmarcar las reglas del juego del diálogo y cuando ustedes vinieron aquí vinieron a defender una legitimidad que hoy nosotros representamos con orgullo. A la salida del túnel de la Rovira, corno ustedes saben, hay un monumento de Spriffin que inauguramos hace ya unos años a las Brigadas Internacionales y que hoy sigue siendo una piedra muy respetada, en esta ciudad, que les recuerda a Ustedes. Uds. saben que en el año 36 vinieron a Barcelona los hermanos Rosselli, los hermanos Rosselli se dieron cuenta de lo que estaba sucediendo, como Ustedes. se dieron cuenta. Ustedes han sido los primeros en el siglo XX que han hablado el lenguaje que las futuras generaciones hablarían. El siglo XIX nos había dado muchas esperanzas, las ideologias de progreso, de revolución, de mejora humana. Incluso el siglo XVIII, con la Ilustración, nos hablaban de un futuro mejor y sin embargo el XX empezó muy mal y continuó muy mal y ha seguido muy mal hasta hoy , pero Uds. fueron los primeros eh 1936 en darse cuenta que algo había que hacer contra este siglo XX que iba ' Cuando los hermanos Rosselli vinieron aquí dijeron cuatro palabras muy simples " HOY E LA ESPAÑA DOMANI LA ITALIA" lo dijeron claro y la gente no lo oyó y sucedió lo que sucedió primero en España, después en Italia y después en toda Europa y de hecho en todo el mundo, una Guerra Mundial. Los hermanos Rosselli se fueron luego, como todos uds. tuvieron que irse, pasaron a Francia la "Cayul" los detuvó y los asesinó friamente en un amanecer de noviembre de 1936. Vamos a celebrar dentro de unos dias también un homenaje a los hermanos Rosselli, porque ellos fueron los primeros que dijeron la verdad y pagaron con su vida. Van a venir compañeros italianos, amigos italianos, que van a rememorar, corno hoy que estamos rememorando, la gran ` intuición que uds tuvieron y que el mundo no escuchó. Si hoy hay una crisis, es una crisis de esperanza; si hoy hay una crisis, es una crisis que no nos habla de miedo, sino de la seguridad que el camino que Ud.s empezaron, muchos otros jovenes lo van , a seguir, esta todavía andando en las "palpentas", como decirnos aquí, andando ,<In fin ,buscando el camino que no han encontrado y seguramente cometeran errores y grandes aciertos, pero es seguro que van a construir el camino que uds. indicaron_ RPT(:All PTAA4 �Ajuntament •\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Esta ciudad Barcelona se siente orgulloso de tenerlos hoy aquí a Uds. Esta ciudad que hizo unos Juegos Olímpicos y no se olvidó en el momento de empezarlos de que el Presidente del Comité Organizador de la Olimpíada Popular de 1936, para la cual algunos de Uds. vinieron aquí, a este país. Fué, Lluís Companys, y por lo tanto le dedico un homenaje a aquel día, el día de la inauguración de los Juegos Olimpicos que tres mil millones de personas oyeron, que ha dejado, además, una inscripción de recordatorio a Lluís Companys en la entrada de la puerta de la maratón antigua, esta ciudad ,que va explicando a todo el mundo que Companys fué asesinado tras un juicio sumarisimo en 1940. Cuando por motivos de su fidelidad a su propia familia, tenía un hijo enfermo en París, uds lo saben, fue detenido por la. Gestapo y traido a España por un Embajador de Franco para ser juzgado de forma muy irregular y ejecutado enfrente del Castillo de Montjüic. Esta ciudad, va explicando al mundo esto, porque el mundo tiene que saberlo, el mundo olvida. Hace muy poco estuve en Dublin, me decian en el Castillo de Dublin, esa habitación que Ud. ve, es la habitación de Konali, que se levantó por la Independencia en 1916 y fue ejecutado. Yo les decía, Uds. tienen libertades desde 1916, pero nosotros tuvimos un Presidente de la Generalitat ejecutado en 1940 y Dublin no lo sabía los irlandeses lo ignoraban, es bueno que estas cosas se sepan y es bueno también que todos sepamos no olvidar, pero si perdonar, corno se ha dicho recientemente. Y les pedimos a Uds. que nos ayuden a perdonar, pero también a indicar, a seguir indicando el camino que Uds. empezaron a trazar. El que Uds. trazaron es el que finalmente se va a imponer. Les invito a Uds. a disfrutar de su estancia en Barcelona, encontraran una ciudad nueva, abierta, tolerante, una ciudad que hoy les rinde homenaje y que reconoce su lucha por la libertad, una ciudad que sabe que Uds. fueron los primeros voluntarios, la primera ONG, el primer ejército de intervención pacifica como los que habíamos de tener en Bosnia y deberíamos tener en Ruanda, Uds. trazaron el camino, él Inundo les seguirá. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4412 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del 60è aniversari de la creació de les Brigades Internacionals Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Commemoracions Història Acció política Territoris Brigades internacionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/219/20051015.pdf c3404c9f178346b63430db8d3355d5a4 PDF Text Text Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona | 15/10/2005 Després de sentir les paraules tenses, emotives, però al mateix temps sossegades, esplèndides, de Josep Lluís Carod Rovira, vull dirlos clarament que el visca Catalunya de Macià i Companys tenia el dring de la nova aventura, de la barca nova. Ells van ser els primers presidents de la Generalitat nova. Ells van ser els primers presidents de la Generalitat secular, civil. Hi ha hagut 126 presidents abans del que us parla avui amb especial emoció. Però abans de Macià i Companys tots havien estat d'un dels tres braços de la Diputació del General, tots del braç eclesial. (Hi ha gent que encara no sap que Rafael Casanova no era pas president de la Generalitat, que era conseller en Cap del Consell de Cent, val a dir alcalde de Barcelona.) L'avi Macià, el primer autèntic president del Govern de la Generalitat, d'un govern formal, modern, ha estat el president més estimat per tothom. Però Companys és el més entranyable, el que millor representa la nostra aventura com a poble en els moments més tràgics, per Catalunya, Espanya i Europa, els moments més tràgics de la història moderna, potser de tota la nostra història com a poble català. Roosevelt va confessar al final de la seva vida que el més greu error de la seva carrera política havia estat la no intervenció en la guerra d'Espanya. Massa tard. Quan ho va dir Companys ja era mort, havia estat mort aquí. Joan Reventós, que va reclamar el retorn de Tarradellas i va evitar una Generalitat sense ànima, sense nom, sense dring; Joan Reventós sentia una veneració especial per Companys, i ens va ensenyar a conèixer i a estimar Companys, que és el mateix que dir que ens va ensenyar a estimar Catalunya, la Catalunya autèntica, la gloriosa i la vençuda: Catalunya tal com és, tal com ha estat. Companys i Macià van proclamar el 14 d'Abril la República catalana en el sí de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Aviat van veure que Catalunya havia de pactar amb Espanya i van adoptar el nom de Generalitat i un Estatut que avui ens semblaria probablement del tot insuficient. Nosaltres també pactarem. Però el nostre pacte no serà com aquell, no haurà de ser com aquell. Les coses han canviat. Ara vivim en una 1 �Catalunya i una Espanya en pau i democràcia des de fa més d'un quart de segle, en una Catalunya i una Espanya que progressen més ràpidament que Europa. I no serà mèrit solament de la nostra generació, certament, sinó de la seva, de la generació de Companys i de la Generació de Macià, i d'Irla, del gran Tarradellas, i del fecund i llarg període de Jordi Pujol. Llegiu si us plau la intervenció de Pujol en el Debat sobre l'estat de l'autonomia de l'any 1987. Crec que s'hi reflecteix un judici sever i lúcid sobre l'evolució de la nostra autonomia. L'Estatut no va poder realitzar-se i dur-se a la pràctica amb l'ambició amb que s'havia redactat. Però no es va arribar a canviar. No era el moment encara. Ara sí. El nou Estatut ara és un estudi profundament rigorós de què li cal a Catalunya per a ser el que sempre ha volgut ser. Amb un respecte cabal per Espanya i pels pobles d'Espanya. Això sí: el nou Estatut, l'estatut de Barcelona, rellançat a Miravet i pastat de principi a final a la Ciutadella de Barcelona, ha estat fet en el millor moment per a què ni ens callem rés ni ens puguin donar massa lliçons de dret. No fóra bo que la prudència o els temors que varen estar presents el 1980, el 1987 o el 1999 ens obliguin ara: no hi ha raons. I ens sabrem explicar. Ara la prudència i l'experiència ens obliguen a ser rigorosos, flexibles sens dubte, però sobretot, sobretot, exigents. Dic la prudència ens obliga a ser exigents. La raó i la història estan de la nostra part. Ara podem dir que Catalunya és una nació, ara podem dir Catalunya és una nació, ara hem de dir Catalunya és una nació. Podem dir que Catalunya ha estat una nació des de fa segles, i que ho és en el marc de l'Estat espanyol. Perquè aquesta és la realitat. Sobre els sentiments no es mana, sobre els sentiments no hi ha llei. Mereixen respecte. Sóc dels que creuen, amb el President Zapatero, que allò que compta és la capacitat de compartir ciutadania i civisme i la capacitat de teixir aliances. Sabem que dintre de Catalunya hi ha diversos graus de combinació dels sentiments de pertinença: hi ha ciutadans, molts ciutadans, que no volen triar entre dos amors ni posar-los en ordre, n'hi ha que els poden en ordre invers a l'ordre dels altres - sense problemes I per descomptat hi ha en canvi mitjans de comunicació d'institucions venerables que escampen la deformació i l'odi: vet aquí un dels misteris més ben guardats de la realitat actual. Un autèntic misteri de la fe. 2 �En tot cas la majoria, la gran majoria dels representants del poble de Catalunya hem proclamat Catalunya com a nació, en el marc de l'Estat espanyol, de la nació de nacions que és Espanya puix que d'acord amb la Constitució està formada no solament per regions sinó per nacionalitats. I els puc dir que hi ha juristes eminents especialitzats en l'estudi de la Constitució que no aprecien inconstitucionalitats manifestes en el nou Estatut. N'hi haurà d'altres, evident, però n'hi ha molts d'aquest cantó. Crec, amb el president del govern espanyol, que l'Estatut anirà endavant, i estic cert també que els noms i les competències i els recursos que el Parlament espanyol acabarà acceptant seran bàsicament els que hem proposat. Fora bo que les grans qüestions estiguessin resoltes abans de Nadal: no convé tenir Catalunya i Espanya senceres amb l'ai al cor durant molt de temps, tot i que el temps tot ho acaba curant. Nosaltres no som en absolut dogmàtics però sabem que ens assisteix la raó després de dos anys de treball intens i discret. Estem convençuts que el bon treball triomfa sempre i que arribarà el dia que puguem cridar, com va fer Companys, Visca Espanya! Sabent aquest cop que no passarà el que deia el poeta Machado: que una de les dues Espanyes havia de gelar-nos el cor si érem nascuts a la pell de brau. A ells sí. Aquí el van afusellar i a baix al fossar de la Pedrera descansen les despulles d'ençà que l'Ajuntament de Barcelona va dignificar el cementiri dels miserables. Va ser aleshores que Heribert Barrera va demanar i aconseguir que l'estàtua del General Franco deixés de presidir el pati del Castell, cosa que vaig cuitar a fer amb l'acord del Capità General. I sabem que dos juristes, un d'ells de Lleida, van poder comprovar que els soldats que el van afusellar van respectar la seva darrera voluntat; "no em dispareu a la cara". Ara només falta que culmini la revisió i arxiu del procés de Lluís Companys, com va prometre tal dia com avui ara fa un any la vicepresidenta del govern espanyol. I avui ho ha reiterat per carta adreçada a l'Associació per Immolats. Ara només falta això. Visca Catalunya. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1701 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys. Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona Subject The topic of the resource Autonomia Commemoracions Estatuts Acció política Territoris Govern Història Política Companys, Lluís, 1882-1940 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/212/20050721.pdf 2fdd5501c1ab04aea2939132880f1910 PDF Text Text Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols | 21/07/2005 Avui celebrem el centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha moments de la història que queden per sempre. L'any 5, l'any 6, l'any 7 del segle passat, perquè ara recordem que era el segle passat, doncs va ser un moment excepcional en el qual es va crear la nacionalitat catalana i es van fer tantes i tantes coses en aquest país. La creació de la Cambra de Comerç de Sant Feliu va ser un símbol destacat de la vitalitat d'aquell moment, com ho hagués pogut ser tantes i tantes coses que van passar en aquell moment. Això va culminar la posada en marxa del tren petit entre Sant Feliu i Girona, el carrilet, i la inauguració del port comercial. Estic convençut que l'impuls que estem donant a infraestructures fonamentals per les comarques gironines i la costa brava centre com l'aeroport de Girona i el TGV vindrà acompanyat de nous projectes de futur de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, que contribuiran sense cap mena de dubte a enfortir l'esperit emprenedor d'aquestes comarques. La voluntat del president i del Govern que jo presideixo és la d'assolir el màxim consens en totes les coses importants de Catalunya i per començar en l'Estatut, ja hi podeu comptar. I el determini ben decidit del Govern per assumir els seus compromisos en aquest terreny. Jo espero que d'aquí a 25 es pugui dir que fa 25 anys es va fer un gran Estatut. I aquest gran Estatut no vol dir que l'anterior no ho fos, ho va ser en el seu moment, però en aquest moment ha quedat una mica superat pel pas del temps i per tant n'hem de fer un de nou i posa't al dia. Hem passat una primera etapa de democràcia i autonomia recuperades i avui Catalunya dibuixa nous horitzons, amb visió, amb tremp, amb ganes, amb confiança amb ella mateixa i entre aquests projectes i aquests horitzons hi ha evidentment el nou Estatut d'Autonomia i un sistema de finançament més just, més objectiu. Si ara pregunteu quin és el sistema de finançament us diria que és un conjunt d'un seguit de lleis que són llargues d'explicar i que no es poden resumir en un sol principi. Penso que quan vam dir renda i població, pagar per renda i rebre per població, no sé si era òptim, però tenia l'avantatge que la gent ho podia entendre. I ara si tu preguntes en virtut de què paguem i en virtut de què rebem, ningú ho sabria explicar. I això és dolent per un 1 �país, perquè és bo que un país sàpiga com paga i com rep. Si més no perquè la gent estigui amb la tranquil·litat de saber que hi ha una norma, que després es pot discutir perquè aquesta norma és objectiva. Us vull reafirmar la meva voluntat d'assolir el màxim consens amb l'obtenció d'un nou Estatut per aquest país i en aquest moment, no dic que l'estatut que tenim no sigui digne del país, ho és, potser no ho és d'aquest moment perquè han passat uns anys. Reitero la meva confiança en el sentit de responsabilitat de totes les forces polítiques. Un sentit de responsabilitat que va impregnar tota la trajectòria política d'un guixolenc il·lustre: Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili. Però també vull manifestar la determinació del Govern per assumir els compromisos que hem contret amb els ciutadans d'impulsar una transformació econòmica, social i territorial que converteixi Catalunya en un país a l'alçada de les seves empreses, dels seus territoris i dels seus ciutadans. A mi si em pregunten quin és l'objectiu que persegueix aquest Govern. L'objectiu no és l'Estatut, l'Estatut és un mitjà. I quan ho dic la gent se sorprèn, per què no havíem quedat que l'Estatut era el més important? Sí que ho és, però per tenir una vida millor. I si no ho fos, no seria tant important. La raó social, la millora de la qualitat de vida en l'edat difícil de la vida, aquest és el nostre gran objectiu: tenir a Catalunya una de les millors qualitats d'Europa és l'objectiu del Govern i dels partits que li donen suport i diria del conjunt del Parlament. Per això calen tres polítiques: una de reforma social i ambiental, una política d'infraestructures, sense unes bones carreteres connexions, trens, aeroports, no faríem pas res, i una reforma tecnològica, ja que sense un avenç tecnològic important no s'és ningú en el món obert en el qual vivim ara. Aquests són els eixos del nostre govern. I per això cal un Estatut que ens doni els mitjans legals i econòmics per aconseguir aquestes finalitat, insisteixo i no em cansaré de repetir-ho, no és un fi en sí mateix, és un mitjà per aconseguir els objectius que aquest país s'ha formulat. L'objectiu en sí mateix no és una llei, no és un paper escrit, és una via social, és un país, un territori, una gent, uns municipis, unes cambres de comerç, unes empreses, uns sindicats que se sentin a gust. 2 �L'essencial és les polítiques que estem fent i que l'Estatut potenciarà amb més llibertat de maniobra i amb més recursos. Jo, deixeu-m'ho dir, hi ha tres etapes de la vida que jo crec que són essencials per a la nostra qualitat de vida: la infància, la joventut i la tercera edat. Jo estic obsessionat amb que l'Estatut, tota la política que fem ho és per ajudar a aquestes tres etapes de la vida o si no, no serveix per a res. De zero a tres vol dir ensenyament infantil fins els sis anys, vol dir fer una inversió, que ara estem fent, mai vista en llars d'infants, per arribar a les 30.000 places, la joventut amb dues subetapes de 14 a 16 i des de l'acabament de l'ensenyament secundari i la universitat fins a l'obtenció d'una feina estable, són els dos moments en què no queda clar... Dels 14 als 16 hi ha molts nanos que estan fent el batxillerat i no saben ben be perquè servirà, no ho tenen clar. Van a l'escola, però no hi són, no hi tenen el cap posat i això ho hem de poder resoldre. De 14 a 16 es produeix una desmotivació considerable en un sector de la població escolaritzada que no troba sentit en l'ensenyament que rep i els joves a partir dels 18 no troben un mercat estable com abans. Nosaltres quan acabàvem cobràvem molt poc però entràvem i sabíem que sempre aniríem pujant, ara no. Ara els costa més d'entrar i quan entren ningú els garanteix que no sortiran. Estem treballant a fons en aquests temes que he dit. I per fi la tercera edat, que comença molt abans perquè hi ha moltes empreses que pleguen, perquè la mundialització vol dir que empreses d'aquí que semblaven indiscutibles marxen ràpidament i gent que es troba als 55 anys o fins i tot abans que ja han plegat, per dir-ho alguna forma. I vet aquí que són gent que tenen capacitat que tenen i energies per treballar i en canvi el sistema no els dona solució. I d'altra banda, les jubilacions anticipades que van en el mateix sentit. Però la gent viu molts més anys amb la qual cosa la vellesa comença abans i acaba després i ara ja no és senzillament una etapa terminal de la vida, una etapa llarguíssima quasi tant llarga o més llarga que la joventut, i més plena de possibilitats de vegades, perquè l'esperança de vida s'ha allargat i, per tant, en aquest sector de la població li hem de donar una perspectiva a llarg termini d'una manera imperiosa. Perquè tots aquests processos de caire social trobin pautes de solució raonables i justes crec que és indispensable que els altres dos temes prioritaris que són les infraestructures que he dit, les infraestructures i la tecnologia, estiguin a l'alçada i no ho estan. No cal que us ho digui aquí perquè falten carreteres, falten connexions. No dic que s'hagi de tornar a fer el mateix que hi havia abans. El que dic és que s'han de trobar solucions pels problemes que tenim ara. D'aquí la importància d'una política econòmica, comercial, industrial i agrària amb objectius clars i d'una filosofia ambiental a l'alçada d'una consciència 3 �creixent que hi ha de la importància de no espatllar el medi per obtenir uns objectius que finalment seriem traïts pels medis que hauríem utilitzat. La manca de recursos econòmics i el retard en la tecnologia i la innovació jo crec que són imperdonables. La manca de talla o mida de determinades empreses en sectors amb un grau de concentració elevat també. Això és una altra qüestió que afecta a les cambres de comerç amb tota evidencia i a la vida econòmica, però no al conjunt de la societat. I després hi ha la deslocalització; la deslocalització planificada amb manteniment de seus centrals i amb capacitats de decisió i segments avançats del procés productiu com ara la recerca i la innovació pot ser la millor via i facilitar la reducció de la immigració i a l'hora el manteniment de la competitivitat. No és necessàriament que un fabricant de productes de consum massiu instal·li part de les seves activitats en països de ma d'obra abundant i més barata. Moltes vegades hi ha problemes amb la legislació local dels països de destí, per manca de lleis efectives, per la protecció de la propietat intel·lectual. Sobre això hi estem treballant, però ja hem obtingut en aquest camp, un major rigor. Un altre tema es la manca fins ara d'un planejament seriós de les comunicacions. En el conjunt d'Espanya, no de caràcter radial ens ha perjudicat molt. La idea de veure Espanya com una cosa que neix amb un centre i que s'estén per tota la geografia de la península sobre la base de comunicacions exclusivament radials, és un error immens. Quan va venir el Banc Mundial, l'any 1960, ja va dir que els dues coses més importants que havia de fer Espanya era l'autovia de Bilbao i la de la Jonquera a Múrcia i van encertar i cap d'aquestes sortia del centre del país sinó que agafen el país tal com era. En aquest sentit crec que en els darrers 25 anys ha faltat ambició. Afortunadament el nou Govern espanyol veu les coses d'una manera distinta a la tradicional, ja heu vist aquests plànols que han fet, encara insuficients, que consti, de quines han de ser les noves vies importants de l'Estat espanyol, però ja no totes són partint de Madrid. Creiem que les coses estan canviant, però falta encara distribuir més i millor el poder i els recursos concentrats per les autoritats estatals en alguns casos, com és d'AENA. S'hauria de tenir també una mentalitat no radial en el cas de les comunicacions aèries. Altres infraestructures abandonades tenen a veure amb la seguretat, amb la justícia, com és el cas de les presons. A Catalunya tenim 5.000 places de presoners i 8.000 presos. Aquest sistema no pot funcionar bé. Finalment tenim un conseller de Justícia que s'ha posa al cap fer cinc noves presons, que ho està negociant amb tots els territoris on han d'anar a parar i que està aconseguint que els municipis de destí no pensin que allò és una maledicció sinó una gran infraestructura que fins i tot els pot aportar un gran benefici 4 �encara que tinguin mala imatge. S'ha d'acabar amb aquesta idea que les infraestructures necessàries pel país són coses que tenen mala imatge. Tenen bona imatge pel conjunt del país i en tot cas els llocs on s'han de posar hi ha d'haver la compensació suficient. En seguretat estem iniciant el desplegament a la capital i al conjunt del país i complirem l'objectiu de desplegament total dels Mossos l'any 2008 i, per tant, fixeu-vos, crec que el que s'ha fet de be i s'ha fet molt bé en els primers 25 anys d'afirmació nacional, del primer estatut, de respecte pel país, de sentit de país, de guany en el concepte de Catalunya com a nació... Perquè diem nació ara a l'Estatut? Us ho vull explicar en un minut. Per una raó, perquè quan tot va començar, va començar molt bé. Va haver-hi una Constitució molt intel·ligent que va dir nacionalitats i regions. Hi havia un dualisme dintre de la Constitució. I després hi havia una transitòria que deixava clar que aquestes nacionalitats eren les que havien plebiscitat estatuts anteriorment: Catalunya, Galícia i Euskadi. Vet aquí que després, i no dic que estigui malament sinó que va crear confusió, hi ha altre autonomies que també se n'han dit de nacionalitats, i potser tenen tota la raó per fer-ho. Què passa ara? Que hem de restituir aquell interessant dualisme de la constitució espanyola que deia nacionalitats i regions, però que ja no pot ser amb el mateix nom. Per tant, nosaltres ens hem de dir nació o comunitat nacional com ha dit el president del Consell d'Estat. No es tracta de ser independentistes, es tracta de ser responsable i reconèixer les diferències que hi ha en aquest país, com a riquesa, no només com un problema o una pedra a la sabata. A Catalunya, doncs, estem encantats de saber que Espanya poc a poc va reconeixent que la nostra singularitat no és un problema sinó una riquesa. Sabem que hi ha gent que no ho admetrà mai, però això no ens aturarà, perquè sabem que hi ha molta més gent i més intel·ligent que sí que ho acceptarà. Moltes gràcies a tots. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1694 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Feliu de Guíxols Subject The topic of the resource Comerç Commemoracions Estatuts Infraestructures Model social Ocupació Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/245/20060119.pdf e54756b5f3a4bfb54776b96a6f18763e PDF Text Text Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch Institut d'Estudis Catalans | 19/01/2006 Agraeixo les paraules del doctor Estapé, que ha demostrat que amb l'edat hi ha una revinguda de la memòria, i dels altres que han parlat. És de justícia començar per reconèixer a la Fundació Ernest Lluch i a l'Institut d'Estudis Catalans l'encert d'haver propiciat aquesta cita d'avui. Aquest acte s'emmarca, com és evident, en un moment especial de revisió de les lleis i gairebé diria en un dia, ho dic per avui i per demà, de revisió de les lleis bàsiques d'aquest país. I de connexió de la llei amb la realitat descrita històricament pel doctor Nadal. Jo crec que hi ha un retorn al pactisme iniciat amb la Constitució Espanyola. però després desvirtuat, i que ara Catalunya s'ha pres el deure de recuperar. De totes maneres, crec que és molt difícil parcel·lar la personalitat de Lluch. En ella conflueixen l'economista, el polític, l'intel·lectual, l'universitari, l'impulsor cultural, el comunicador i divulgador mediàtic, amic del País Basc, historiador. Tot alhora. El secret deu ser que va intentar conjuminar -no sense contradiccions- un seguit d'atributs que difícilment es reuneixen en una sola persona, i que aquí han estat tan ben descrits que ara jo no glossaré. Aquella barreja de curiositat, coratge, rigor, empatia i comunicació van fer de l'Ernest un il·lustrat de raça, regit per l'exigent norma kantiana del gosar pensar. Amb ell vaig compartir l'interès pels fisiòcrates, perquè ell, en un moment determinat de la seva evolució, es va interessar, no per l'economia política clàssica, sinó pels precedents. I concretament pel "tableau" econòmic de Kessner. Ell va fer treballs sobre això, i jo en vaig fer algun que ell em va editar. L'època dels fisiòcrates era la mateixa que ara s'està recordant entorn de Mozart. En Lluch responia al perfil que va dibuixar Diderot de l'home il·lustrat: Un home lliure i responsable, estudiós del passat per actuar en el present i per projectar el futur, lliurat a les idees, curiós il·limitat, respectuós amb els altres, exercitador de la raó i amatent als perills de la vanitat i la supèrbia. En això era molt català. En això i en tot. La manifestació del seu enterrament, jo crec que és una de les més grans que s'han fet i per mi la més impressionant, la més autèntica, perquè tenia un vot d'ordre esplèndid després del que havia passat. En la seva fecunda producció trobem força exemples d'aquesta gosadia, però jo no hi entraré perquè aquí s'han glossat millor del que jo podria fer. Penso avui en el Lluch que ens ensenya a no concedir al terrorisme el benefici o la victòria en forma de negació de la política. Ell, a Sant Sebastià, en un acte de la campanya electoral d'Odón Elorza -en el qual jo també hi era-, quan el cridaven, l'escridassaven, els extremistes, els va dir: "Crideu, crideu. Que abans fèieu coses pitjors". No dic exactament el que va dir, però venia a ser això, perquè era durant la treva. En aquella campanya vam coincidir i al Lluch li va tocar pagar el preu de la seva gosadia, que nosaltres no teníem, però tots ho pensàvem. Fa pocs dies a Lleida feia en veu alta una reflexió sobre el nostre projecte col·lectiu i sobre la necessitat que tenim de repensar-lo i renovar-lo. Ho resumia dient que "ens correspon concretar una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades: Una Catalunya d'homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia, un territori equilibrat, un bon govern i en un marc d'interdependència". És a dir: no en tenim prou amb renovar els instruments polítics i jurídics del nostre autogovern; ens cal una nova cultura cívica que doni sentit als nostres anhels col·lectius. No és casual que aquesta reflexió la proposés al fil del record del 1906. Perquè el 1906, fa cent anys, és un any que simbolitza l'eclosió catalanista dels inicis del segle passat: la Solidaritat 1 �Catalana, "La nacionalitat catalana" d'en Prat de la Riba, el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l'inici del "Glossari" de l'Ors, la publicació dels "Fruits saborosos" d'en Carner o de l'"Enllà" de Joan Maragall. En aquest any s'ajunten modernisme i noucentisme, és el moment en què es passa la flama, diguéssim, dels uns als altres. És, en definitiva, l'any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. I més impressionant és que hagin passat cent anys. el que és El que jo prometia no dic que s'hagi fet, dic que comencem a veure que es pot fer. He considerat oportú reiterar avui -en un acte en memòria de l'Ernest Lluch i a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, que celebrarà el seu centenari l'any que ve- aquesta crida a treballar per una nova aliança entre la cultura i la política. Crec que hi arribarem si som capaços de conjuntar adequadament tres elements clau:  La capacitat de desvetllar i de promoure el màxim de talents en tots els camps de la ciència i de la cultura.  La potenciació de les nostres institucions acadèmiques, científiques i cíviques.  L'adopció col·lectiva d'una exigent ètica del treball intel·lectual i científic. Quedi clar, doncs, que no estic proposant només un camí de memòria. Estic proposant la conveniència de traçar camins de futur que facin del 2006, i del 2007, un nou referent per a la civilitat i per al catalanisme. En tot cas, estic convençut que trobarem en l'obra i en l'exemple de l'Ernest Lluch prou estímuls per posar-nos-hi. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1727 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Estudis Catalans Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Cultura Política Terrorisme Lluch, Ernest, 1937-2000 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/30/1332/19930629d_00564.pdf 9b3ea80747444a51334e8e06e2a8fafb PDF Text Text ACTE D'ENTREGA DE LA MEDALLA D'OR AL MÈRIT CIENTÍFIC AL SR. JOAN SARDÀ I DEXEUS Saló de Cent, 29.6.93 TRANSCRIPCIÓ DE LES PARAULES LE L'ALCALDE SRS. TINENTS D'ALCALDE, REGIDORS, SRS. CATEDRÁTICS, ESTIMATS AMICS. QUAN EN EL PLENARI DE L'AJUNTAMENT ES VA CONCEDIR LA MEDALLA DlOR AL MÈRIT CIENTÍFIC A EM VA VENIR, JOAN SARDA DEXEUS, IMMEDIATAMENT, EL RECORD D'ALLÓ QUE TENIA MÉS ESPONTÀNIAMENT A PROF. ELS RECORDS PERSONALS. RECORDS QUE TENEN A VEURE AMB EL TRACTE QUE VA1G TENIR AMB ELL. TRACTE QUE VA SER SOVINTEJAT, SI BÉ NO AMB TOTA LA FREQÜÈNCIA QUE JO HAGUÉS VOLGUT. PERO EN TOT CAS, RECORD DE L'IMPACTE D'EN SARDÀ EN NOSALTRES, EN MI PERSONALMENT. RECORDS DE QUAN L'ANY 1960, 59-60, VEIEM APARÈIXER UNA NOVA REALITAT. 1 SEGURAMENT TOTS NOSALTRES, AQUÍ Hl HA MOLTS ECONOMISTES, NI HA MOLTS QUE SÓN DE L'AJUNTAMENT I QUE SOM D'ALGUNA FORMA ALUMNES D'EN SARDÀ, L'iARMET, EN JOAQUIM DE �NADAL, EN PITO MARIJLL, EN JOAN MOLINA. SEGURAMENT TOTS, SI ANÉSSIM A LES NOSTRES BIBLIOTEQUES I COMENCESSIM A MIRAR PAPERS, QUE DE BEN SEGUR HEM GUARDAT, MOLTS DELS PRIMERS RETALLS DE DIARIS QUE TENIM I DELS PRIMERS RECORDS I NOTES PRESSES. TENEN A VEURE AMB LA MÀ D'EN SARDÀ I AMB AQUELL PLA D'ESTABILITZACIÓ QUE VA INTRODUIR L'ECONOMIA, L'ECONOMIA COM A CATEGORIA, L'ECONOMIA COM A FET IMPORTANT, EN LES ÑOSTRES VIDES. HO RECORDO TANT PER LA PART DEL SACRIFICI, DE L'ESTABILITZACIÓ, DE LA :CRISI, COM DE L'EFECTE QUE AIXÒ VA TENIR DESPRÉS EN EL CREIXEMENT I QUE AVUI AQUÍ EL DR. ° SERRA RAMONEDA HA EXPLICAT MOLT BÉ. LUGO MOLT, EN EL MEU RECORD, LA FIGURA D'EN SARDA AMB ELS QUI, EfOIATS PEL BANC MUNDIAL, VAN VENIR A ESPANYA A F1ER EL SEU INFORME I ENS VAN DIR EL QUE HAVÍEM D FER. EL PRIMER QUE VAN DIR ERA QUE HAVÍEM DE FER UNA AUTOPISTA QUE HAVIA D'ANAR DES DE LA JONQUERA FINS A MURCIA, AUTOPISTA QUE ES VA ACABAR FA. TOT JUST, DOS O TRES ANYS. AIXÒ JA ENS INDICA LA RELATIVITAT DE LES COSES EN AQUESTA VIDA 1 DE L'ECONOMIA, EN PARTICULAR. �ÉS EL PRIMER QUE S'HAK/IA DE FER. ÉS DE LES PRIMERES COSES QUE DESPRÉS ES VAN COMENÇAR A FER, PERO MIREU SI HA HAGUT DE PASSAR TEMPS I TEMES PER ACABAR UNA ACTUACIÓ QUE SEMBLAVA TANT SENZILLA I TANT EVIDENT 1 QUE TENIA TANTA RAÓ DE SER DEFENSADA. DESPRÉS RECORDO HAIVER LLEGIT LA SEVA HISTORIA AL BANC D'ESPANYA, I D'HAVER-LA LLEGIT D'ESTRANQUIS PERQUÈ, SI NO RECORDO MALAMENT, EL SR. NAVARRO RUBIO LA VA HAVER DE GUARDAR DURANT UN TEMPS PERQUÈ EN AQUELLA HISTORIA S'HI XPLICAVEN COSES QUE ENCARA NO EREN DE REBUT, ENCARA NO "ERAN DE RECIBO" EN AQUELL MOMENT. NO SE SI VA SER L'EDITORIAL TECNOS QUI HO VA L'AMIC PUBLICAR I PER TANT, SEGURAMENT, TORTELLA ENS EN DE IA FER A MANS UN EXEM PLAR • RECORDO QUE EN AQUELLA HISTORIA DEL BANC D'ESPANYA Hl HAVIA L'EXPLICACIÓ QUE L'OR DE MOSCÚ S'HAVIA GASTAT. ÉS A DIR, EL FAMÓS ARGUMENT DEL RÈGIM FRANQUISTA QUE ENCARA ENS DEVIEN L'OR DE MOS C Ú NO ERA VERITAT. AMB ELS COMPTES A LA MA, AMB LES COMPRES D'ARMAMENTS O LES COMPRES D'AVITUALLAMENTS 3 �I PER ALTRES CAUSES, ALti.Ó S'HAVIA ESGOTAT. ERA UN COMPTE ACABAT. EVIDENTMENT ATACAVA LA BASE ARGUMENTAL DEL MATE X RÈGIM I, PER TANT, S'HAVIA DE FER DESAPARÈIXER I ES VA TENIR CONGELAT DURANT TOT UN TEMPS. AIXÒ TOT AIXÒ VA FER PATIR EL SR. MINISTRE QUE, SEGURAMENT, DEVIA REBRE TOTA MENA DE CRÍTIQUES I TOTA MENA D14 BRONQUES, PER DIR-HO ALTES DE LES VULGARMENT, MOLT MAGISTRATURES DEL PAÍS PEL FET D'HAVER DEIXAT QUE EN SARDÀ SCRIVÍS TOT ALLÒ QUE HAVIA ESTAT ESCRIVINT ALF SERVEI D'ESTUDIS. L'ANY 1970 JO ESTAVA FENT UN ESTUDI RECORDO QUE EL FÈIEM EN AQUELLA MENA D'EDIFICI UNA MICA ESTRANY QUE Hl HAVIA A ALLÒ QUE ES DEIA AVINGUDA GARCIA MORATO I QUE ERA L'INICI DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES ! ECONÒMIQUES DE LA UNIVERSITAT AUTÓNOMA. BE, ALLÁ ESTÀVEM FENT UN ESTUDI AMB ALGUNS QUE AVUI SOU AQUÍ, QUE ERA L' ESTUDI DE LES I DELS RECURSOS DE NECESSITATS DE L'ÀREA BARCLONINA, L'AGLOMERACIÓ METROPOLITANA. 4 �QUAN ES VA ACABAR AQUEST ESTUDI QUE JOAN SARDA DIRIGIA ME'N vAiq ANAR AMB UNA BECA A ESTATS UNITS. 1 SARDA EM VA PREGUNTAR, "PERÒ ESCOLTI, MARAGALL, VOSTÈ QUE Hl VA A FER ALS ESTATS UNITS, QUE Hl VOL ESTUDIAR?". VAIG CONTESTAR, "VULL ESTUDIAR DUES COSES, FONAMENTALMENT, ECONOMIA INTERNACIONAL ( VAIG PENSAR QUE AIXÒ LI AGRADARIA I QUE TENIA MES A VEURE AMB LES MEVES PREOCUtACIONS, NO NOMÉS ECONÒMIQUES, SINO PQLÍTIQUES) I ECONOMIA LOCAL". ELL EM VA DIR IMMEDIATAMENT: "ESTUDIT ECONOMIA LOCAL, HISENOA LOCAL, QUE D'AIXÒ EN AQUÍ NO EN SAP NINGÚ". BÉ, VAIG ESTUDIAR ECO!\10MIA LOCAL. D'ALGUNA MANERA ELL TÉ UNA MICA LA CULPA QUE JO, SEGURAMENT, AVUI EST!GUI AQUÍ. ELL TÉ LA CULPA D'ESTAR ON ESTA, PERQUÈ HA SIGUT EL SEU MÈRIT, PERÒ TAMBÉ TÉ LjA CULPA, UNA MICA, QUE JO ESTIGUI ON SOC, I QUE ALGUNS DELS QUE SOM AQUÍ HAGUEM FET EL QUE HEM FET. 1 JOAN SARDA, ABANS D'ENTRAR, HA DIT: "SI AVUI S'HAGUÉS DE FER UN PLA D'ESTABILITZACIÓ PER ARREGLAR LA CRISI, HAURIA DE SER UN PLA D'ESTABILITZACIÓ INTERNACIONAL". �EN AQUESTES PARAULES EM PENSO QUE Hl HA TOTA LA SAVIESA, TOTA LA CONCRECIÓ DELS CONEIXEMENTS ECONÒMIÇS D'EN SARDA DEXEUS. PER NOSALTRES VA SER SEMPRE COM UNA MENA DE "PARAIGUA". SABÍEM QIjJE Hl HAVIA ALGÚ QUE EN SABIA MES. SABÍEM QUE ALGÚ QUE ERA CATALÀ, I QUE CONEIXIA LA REALITAT, S'HAVIA IMPLICAT MOLT AMB LA REALITAT, NCLÚS MÉS ENLLÀ DELS PROBLEMES POLÍTICS ClUE Hl PODIEN HAVER. SABIEM QUE Hl HAVIA ALGU QUE PENSAVA UNA MICA PER NOSALTRES. CREO QUE TOTS DESITJARÍEM QUE UNA VISIÓ CATALANA DE L'ECONOMIA S'INSTAL.LÉS EN AQUEST PAÍS. I QUAN PARLO D'AQUEST PAÍS ARA PARLO D'ESPANYA. CREC QUE TQTS DESITJARÍEM QUE EN AQUESTS MOMENTS DE dANVI QUE ESTEM VIVINT, S'INSTALLES EN LA DIFECCIÓ DE L'ECONOMIA ESPANYOLA, UNA VISIÓ CATALANA DE L'ECONOMIA ESPANYOLA. ESTIC SEGUR QUE SI FÉSSIM UNA ENQUESTA ENTRE TOTS ELS QUE SOM PRESENTS, I ALGUNS QUE NO Hl SÓN, AQUESTA SERIA UNA OPCIÓ GUANYADORA. SI AIXÒ ARRIBÉS A PASSAR, I SI NO ARRIBA A PASSAR SEGURAMENT TAMBÉ. TOTS PODREM DIR �QUE L'ESPERIT DEL DR. $ARDÁ ESTÁ DIRIGINT LA NOSTRA ECONOMIA EN UN MOMENT MOLT DIFÍCIL. LA SEVA SAVIESA I LA SEVA MODESTIA DE DIR QUE "LES COSES NO TENEN SOLUCIÓ" I QUE ELL "HAURIA DE TORNAR A ESTUDIAR DES DEL PRINCIPI" SERÁ UN BON AJUT PER AQUELLS QUE HAGIN DE DECIDIR. ESPERO QUE HO FARAN I BÉ I ESPERO QUE HO FARAN TOT EL QUE ES PUGUI FER DE BE, I QUE RESPONDRAN AMB AQUEIST PRAGMATISME I AMB HA ESTAT QUE REFORMISME AQUEST PROFUNDAMENT L'ESPERIT DEL DR. SARDÀ. EN NOM DE BARCELONA, EN NOM DE TOTS NOSALTRES. DR. SARDÀ, IVÉOLTES GRÀCIES. BARCELONA, 29.6.93 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4238 Title A name given to the resource Acte d' entrega de la Medalla d'Or al mèrit científic al sr. Joan Sardà i Dexeus. Transcripció de les paraules de l'Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Història Economia Acció política Sardà i Dexeus, Joan, 1910-1995 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/291/20060930.pdf bb08497a50ea5a5249946d70f0fcdaa5 PDF Text Text Acte d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura 2006 Auditori del Palau de Congressos de Girona | 30/09/2006 Penso que l'art i la cultura tenen una relació amb la vida de cada dia molt misteriosa, i no sabem exactament com una cosa passa de ser un objecte banal a ser un objecte d'art. Segurament en temps anteriors era més fàcil de saber, no si era molt bo o dolent, sinó si era art, en la mesura que l'art estava molt més codificat. Ara, l'art i la cultura, ho hem vist, ja tenen moltes més representacions que no són només les tres o quatre clàssiques, sinó moltes altres, i es fa cultura de moltes maneres diferents. Jo, tanmateix, penso que en els clàssics hi trobarem quasi sempre l'arrel de tot i que no és dolent tornar als clàssics, i en vull citar un parell. Un d'ells és Shakespeare, perquè hi ha una poesia que m'ha quedat gravada: Whether or not in the mind to suffer the slings and arrows of outrageous fortune, or by taking arms against them, confront them and bit them. Diu si sofrir sense contestar les ofenses i els dolors d'una fortuna esquiva o bé prenent armes contra ells, confrontar-los i vèncer-los. Això comença amb una frase molt famosa que és to be or not to be, de Hamlet. Però vull recordar també una altra frase que no és un poema sinó un responsori que hi ha a la catedral de València, a la tomba d'Ausiàs March, i que diu "Jo só aquest qu·en la mort delit prench, puix que no tolch la causa per qué·m ve". Això és poesia, i és poesia que té a veure amb temes essencials com són la vida i la mort. Ve't aquí que avui hem sentit tots els accents del català que han fet aquesta sessió molt més rica que no pas si haguessin estat tots en barceloní o en gironí. Si podeu, aquesta Setmana Santa, a més de Vergés, que està molt bé el divendres sant, aneu el dijous sant a Bellcaire. Perquè aquest dia fan el Setge de Bellcaire -ja sabeu que a l'Empordà no hi ha cap poble que es digui com s'escriu, i ells diuen Bilcaire-, que explica com Jaume I va rebre la gent de Bellcaire, que estaven molt empipats perquè, d'ençà que Jaume I era rei i el comte d'Empúries ja no existia, els moros que hi havia a les Medes entraven, passaven Torroella, arribaven a Bellcaire, violaven les dones, s'emportaven tot el que hi havia al castell i destrossaven tot el que trobaven. I ell els va dir que si volien solucionar-ho ho tenia molt clar, que calia anar a les Illes, perquè és de les Illes d'on venia tota aquella gent. I, per tant, va anar a les Illes i les va conquerir. I és per això que salen, perquè les cales de l'Empordà, com sabeu salen, és a dir l'article és amb la "s" i no amb la "l". Doncs a les Balears es parla el que va venir de l'Empordà. I si mirem a València va passar que Jaume I va portar gent de Lleida, de la Catalunya Occidental, per repoblar les terres que havia conquerit finalment, és a dir, el regne de València. D'aquí, doncs, que si un s'ho mira, d'una sola arrel o d'un sol tronc, molt variat d'altra banda, n'han sortit totes les variants del català. No hi ha res que valgui que no tingui varietat. Nosaltres estem molt acostumats a dir la pàtria, l'himne, la nació, però si aquesta pàtria que estima i aquesta nació no fossin més que un sol nom, els nostres amors serien molt més grans que no pas el nom i, per tant, no estaria a l'altura de les nostres capacitats d'afecte, de sacrifici -en alguns casos-, i en tot cas d'estimació per allò que en diem la pàtria, el país. Sapigueu que m'ha fet molt feliç estar amb vosaltres aquesta nit i estar amb aquesta gent que representa el millor que tenim i que, com ells mateixos diuen a vegades, amb excessiva modèstia, han de lluitar molt per obtenir un petit reconeixement. Però és que l'art és competència; la política també. Moltes gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1772 Title A name given to the resource Acte d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del Palau de Congressos de Girona Subject The topic of the resource Art Cultura Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/246/20060122.pdf c19437c6bd08fdb32761be9854426730 PDF Text Text Acte d'homenatge a Joan Reventós Casino de l'Aliança del Poble Nou | 22/01/2006 Gràcies, companys. El millor homenatge que podem retre a Joan Reventós és dir-li: "Joan, tenim nou Estatut". Tindrem un nou Estatut la setmana que ve. El tindrem. Ja sabeu que jo sóc dels de la teoria de les dues F: hi ha la foto i la feina, uns fan una cosa i els altres, l'altra. Mireu... tindrem un nou Estatut la setmana que ve i encara podrem dir a en Joan més coses. En Jaume Carner, l'oncle del Joan, ho ha dit el Pepe ara, va ser l'home decisiu en l'aprovació de l'Estatut de l'any 32. En la seva carta al president Macià, deia: "President, dels quatre grans problemes de l'Estatut -Ordre Públic, Justícia, Instrucció i Hisenda- li dic que si aconseguim les fórmules convingudes sobre Justícia i Ordre Públic i si després obtenim una Hisenda suficient, haurem assentat l'autonomia sobre bases que tindran tasca dues generacions de catalans per arrelar-les a terra i així començarem el camí de la nostra llibertat". I afegia que les tres possibilitats que s'obrien, perquè era realista, eren votar l'Estatut, votar l'Estatut mostrant una certa insatisfacció, abstenir-se -hi havia molta gent que no ho veia clar, hi havia alguns que tenien un interès més relatiu, en tot allò-, o la tercera, retirar l'Estatut. Ell aconsellava la primera, votar l'Estatut. Azaña va defensar l'Estatut a fons, era el gran aliat de Carner, i Carner el gran aliat d'Azaña, i havia dit que si l'Estatut no s'aprovava ell dimitiria, i Carner li deia a Macià: "L'Azaña dimitirà si no s'aprova l'Estatut". L'Estatut es va aprovar, i Macià, que per descomptat va contestar que sí, va anar a Madrid a buscar-lo per tornar a casa amb la llei a les mans. Carner, un senyor de Barcelona d'ERC -com deia ahir l'Antoni Castells- en va ser en bona mesura l'artífex, jo diria que ell i Azaña. Però és clar, el món i Europa en particular no estaven per orgues en aquell moment, i tots sabem el que va passar. La història, deia Marx, ha de passar dues vegades per passar de debò. Vet aquí. Fa 29 anys, el 1977, Joan Reventós va fer possible la tornada del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. S'ha dit aquí, i és un fet cert i exacte: el 15 de juny, recordo, a casa seva, l'ajudàvem a fer el seu discurs per a la plaça de Las Arenas. En Joan havia decidit que Tarradellas havia de tornat, el partit havia decidit, havíem decidit, que Tarradellas havia de tornar. Aleshores la dreta catalana proposava una altra cosa: un Consell General de Catalunya o alguna cosa similar, i el PSC va dir que havia de ser la Generalitat, i havia de ser Tarradellas. Evidentment, la dreta i el Govern espanyol es van posar de seguida d'acord, fixeu-vos, per controlar el retorn de Tarradellas i Tarradellas va volar directament a Madrid i va fer un govern d'unitat. Ja s'ha dit aquí. Però la Generalitat de Catalunya va tornar a néixer, i abans de la Constitució. A veure si se n'assabenten a la dreta espanyola, que ni tan sols va votar la Constitució perquè hi deia "nacionalidades". No la van votar. Aleshores no era tota la dreta espanyola, era un partit més petit que es deia Alianza Popular. No van votar la Constitució Espanyola perquè hi deia "nacionalidades". Ara diuen que no, perquè diu "naciones", i ara nacionalidades és per a ells un nom sagrat, millor dit, consagrat. El socialisme català va ser el pare de la criatura i no va pas reclamar drets d'autor. Aquesta modèstia, va tenir, sense dubte, un cost, i el va tenir en termes d'opinió. Ens preguntem el perquè de 1980 després de 1977. Aquella modèstia, fecunda en definitiva, va tenir sense dubte un gran cost electoral. 1 �Però mireu, la història triga, triga més, triga menys, però al final arriba, com els trens -ara no, ara els trens ja arriben a l'hora. La història no perdona. Restitueix la veritat, però ho fa que els personatges col·lectius són vius, però les persones ja han passat. Com l'Alberich. Ahir vaig ser en aquest tanatori de Sant Gervasi, avui no hi he pogut ser, perquè avui he anat a dormir a les 5, jo, i encara he hagut de treballar una mica aquest matí. O com en Clop, o en Pané, de Lleida, que alguns no el recordareu. Jo aquests dies he estat per les terres de Lleida i he estat també al Baix Llobregat, i us ben asseguro que quan vaig a Lleida o al Baix Llobregat penso que aquesta és la Catalunya que ens ha donat força. Com la Tarragona de la Pepa Reventós. El Vendrell, concretament. El nostre partit, el partit d'en Joan, d'en Raimon, d'en Narcís, el partit de Montilla, de la Manuela, de l'Iceta, que ha estat -us ho dic aquí, en la intimitat- el motor de tot això. El partit de l'Alberich, el partit del govern de Catalunya, des de 1999, el més votat en totes les eleccions que es fan i es desfan a Catalunya, les generals, les municipals i les autonòmiques, des de 1999, en totes. Aquest és el subjecte col.lectiu protagonista d'aquesta història. El partit també del conseller Vallès, encara que no sigui militant, de la consellera Tura, i la consellera Mieras, que també ha aconseguit una cosa que no podem dir massa, diguéssim, perquè no s'enfadi ni s'ofengui ningú, però tornaran, una cosa que tornarà, que està tornant. El partit d'aquells que venien del POUM de Salvador Seguí -ahir vaig ser a les Rambles, i si aneu allà on hi havia el SEPU, al número 129, hi ha una placa que ho diu, "en aquest punt, un dia de 1937, va desaparèixer en Seguí"... va ser assassinat, com sabeu. Vull acabar. Aquest és el partit de Joan Reventós. Recordo altres moments de Reventós que no estaria bé no esmentar en aquest moment. Fins l'onze de setembre de 1981, des del 1977 -Sant Boi- es va anar celebrant l'onze de setembre unitàriament. La gent ara ja no se'n recorda. Des del 77, i el 78, i el 79 i el 80 i el 81, era una gran manifestació unitària de totes les forces polítiques de Catalunya, primer a Sant Boi i després al passeig de Gràcia, mig milió de persones, una vegada un milió de persones. Fins al 81 va ser unitària, per coses que havien passat en el Congrés a Madrid, per actituds que havíem pres, però a partir d'aquell any no hi va haver 11 de setembre unitari fins que nosaltres hem tornat al Govern i hem instaurat que se celebri conjuntament per tot el poble de Catalunya, i amb dignitat. Ho dic perquè a Reventós li va tocar en aquell moment, quan nosaltres estàvem tots esperant a la primera fila, amb la bandereta a la mà, i en Reventós es va entrevistar amb Roca, probablement, al carrer Llúria, i va tornar dient que no hi hauria capçalera unitària. Aquí va començar un cisma, una escissió i un enfrontament dintre de les forces polítiques del catalanisme que no s'hauria d'haver produït mai, i no s'hagués produït mai si nosaltres haguéssim estat al front de la Generalitat en aquell moment, us ho asseguro. Nosaltres això no ho farem mai, i no ho farem perquè Joan Reventós ens ho prohibiria. Bé, ara s'obren unes perspectives llargament cobejades. Ara se sabrà el que fa el nostre Govern als barris, a les escoles, en tecnologia, en biomedicina, en salut, i el que fa construint una Espanya plural i confiada. Mai s'havia fet tant, mai. I més que farem. Visca Catalunya! Visca Joan Reventós! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1728 Title A name given to the resource Acte d'homenatge a Joan Reventós Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de l'Aliança del Poble Nou Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Estatuts Història Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències