12 10 5656 http://78.47.125.110/files/original/27/269/20060504.pdf e7bee23910e93f8a29923b9b53f1e6f4 PDF Text Text Acte de rememoració dels 75 anys de la proclamació de la II República Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona | 04/05/2006 Conseller primer, conselleres, consellers, estimats amics, A molts catalans i catalanes la memòria de la Segona República ens ha arribat a través de la transmissió de la vivència que en van tenir les nostres famílies. Així, la nostra memòria col·lectiva de la República està conformada per un teixit divers, i a voltes fins i tot contradictori, de milions de vivències. Per això la República ha perviscut molt més enllà de les seves vicissituds històriques en la consciència de molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per això, i malgrat això, d'aquesta manera. Aquesta presència viva de la República té més a veure amb uns valors i unes determinades actituds que amb un ideal polític rígidament definit. El llarg parèntesi de la dictadura no va aconseguir trencar una continuïtat natural i subterrània entre l'experiència republicana i la Catalunya democràtica d'avui. Una continuïtat subratllada per l'episodi històric del restabliment de la Generalitat amb el retorn del president Josep Tarradellas i la seva famosa trobada amb el president Suárez i el rei d'Espanya l'any 1977. M'identifico amb uns mots recents sobre la memòria històrica del gran periodista Jean Daniel. Diu: "No sóc precisament un entusiasta de les commemoracions. Prefereixo veure el passat retornar, sense que un ritus el convoqui". Això és el que va passar aquí. Les commemoracions, quan hi són, han de trobar el punt just entre el deure cívic de la memòria i el rigor de la història. L'altre dia, repassant el llibre gràfic de l'Ainaud sobre la República, hi pensava. No podem instal·lar-nos en la nostàlgia de la Catalunya i de l'Espanya que no van poder ser. No podem quedar-nos aquí, hi hem de tornar i l'hem de veure i l'hem de conèixer, i ens emociona veure-ho, però no ens hi podem quedar. Ens queda un exigent exercici de ciutadania. Un exercici pel qual el deure cívic de la memòria no pot ser ni un record a conveniència, ni un relat de part, ni una ficció consoladora. El ple sentit cívic i integrador de la memòria històrica ens impedeix que aquesta sigui només selectiva. I, encara més, ens obliga a superar els greuges antics i a aprendre dels fracassos dels nostres avantpassats, tant o més que dels seus encerts i del seu heroisme. El que importa és que els valors fundacionals de la República són també els valors fundacionals de la nostra democràcia: llibertat, justícia, justícia social, autogovern. Els valors democràtics, com ens recorda l'amic González Casanova, no estan fets només per estar inscrits en els textos constitucionals i estatutaris. No: els valors democràtics estan fets per ser norma de conducta diària dels polítics i ferment d'una ciutadania activa. Amb el nou Estatut, Catalunya és a les portes d'obrir una nova etapa del seu autogovern. I ho fa incorporant plenament el llegat espiritual republicà, no fórem on som si no l'haguéssim tingut. I ho dic en el sentit que posa els ciutadans al davant i per damunt de les institucions. De tots nosaltres depèn fer realitat una societat de ciutadans i de ciutadanes lliures, amb uns drets i uns deures reconeguts i garantits com mai ho han estat fins ara. El nostre millor homenatge a la memòria de la Segona República serà esdevenir una societat en la qual la ciutadania i els poders democràtics responguin a la màxima: a més drets i llibertats, més responsabilitats. Tot això, sent cert, Catalunya no vol avui que la prudència esdevingui costum que impedeixi l'ambició. Ja han passat prou anys. Avui ens proclamem hereus de la República, és una herència pesant, no és unidimensional, no és òbvia, no és solament òbvia, però és nostra. Tan nostra com la perseverança i la moderació que el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el Moviment Socialista 1 �de Catalunya, l'Esquerra Republicana, la Unió Democràtica, van practicar des del 39 fins fa ben poc. Ara sí que ho hem de dir. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1751 Title A name given to the resource Acte de rememoració dels 75 anys de la proclamació de la II República Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Nacional de Catalunya Subject The topic of the resource Commemoracions Història Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/270/20060507.pdf a9e874ea3de5eab428db966edd3ae8db PDF Text Text Clausura del Congrés del Món Rural Palau de Congressos de Catalunya | 07/05/2006 Veig cares amigues. Bé, no totes, no tinc el plaer de conèixer-vos a tots i a totes, però veig cares amigues. D'ençà que, fins i tot abans, bastant abans, d'arribar i de formar govern a Catalunya vaig tenir ocasió de conèixer Catalunya endins, una realitat que per a mi, fins aquell moment, ho haig de reconèixer, m'era desconeguda, més enllà dels llibres i del que havia après per lletra impresa. I vaig conèixer unes persones, una gent, arran d'un incendi que va haver-hi a Castelltallat, que hi vaig anar. Vaig conèixer unes famílies i aquestes famílies me'n van presentar unes altres, aquests altres que em van presentar uns amics i aquests amics, unes amigues a Tàrrega, per tot. I vaig començar a entendre l'esperit del camp de Catalunya. Cert que el camp de Catalunya no és només allò, que és potser el cor del camp de Catalunya, però no solament allò és el camp de Catalunya, hi ha una gran diversitat. Però en aquelles persones, algunes de les quals són aquí i m'agrada retrobar-les, jo crec que s'hi resumeix d'una manera molt clara, molt definitiva, molt positiva, molt proactiva, molt de mirem cap endavant i no solament cap endarrere, el que és la realitat de la gent del camp aquí. Mireu, nosaltres els governs, jo crec que no havien entès el camp. I no seré jo qui digui que ara l'hem entès i abans no, perquè entendre el camp vol dir entendre'l cada dia i entendre'l en les seves circumstàncies canviants. Jo quasi diria conseller que de la teva conselleria n'hauríem de dir, segurament, d'Agricultura, a més de Ramaderia i Pesca, també de l'Agroindústria i que, per tant, un bocinet del que és la indústria ens l'hauríem de menjar en aquesta conselleria, perquè si no no tindrem el concepte des del punt vista de pràctic de les coses que s'han de fer, des del punt de vista de les polítiques que s'han de tirar endavant, no tindríem la denominació que cal perquè l'Agricultura i el camp de Catalunya vagin bé i vagin endavant. Però és clar, no és només de canvis de nom que vivim. Sinó que, aquests canvis de nom, aquests canvis d'orientació general jo crec han d'anar acompanyant una nova pràctica. Benvolguts amigues i amics, avui arribem al final del principi d'una aventura extraordinària per al nostre país. Heu vingut a parlar del món rural a Barcelona, a la capital, i ho fem avui, a poques setmanes d'una cita cabdal per al futur d'aquest país, per al futur de Catalunya, quan els ciutadans seran cridats a decidir sobre el nou Estatut, pels volts de la meitat del mes de juny. Una cita que, malgrat tots els avatars del procés, malgrat la incomprensible actitud dels seus detractors, estic convençut que el nostre poble resoldrà amb una gran i una positiva afirmació com a país. Tindrem Estatut. No només tindrem Estatut. Tindrem un gran Estatut. La setmana que ve convocaré el referèndum que ha d'obrir la segona etapa de la governació d'aquest país. Diguem-ho clarament, aquest país ha viscut els millors trenta anys de la seva vida moderna, segurament, perquè n'hi va haver d'altres de bons moments, però van durar poc o van ser incomplets o van ser complets en el camp de la cultura i de l'economia, però no en el de la política. Ara, hem tingut per primer cop en la història moderna, més d'un quart de segle de democràcia i d'autonomia. Però, si ens quedéssim aquí, amb la satisfacció del que hem aconseguit, i no tracéssim projectes de futur, estaríem traint l'esperança i les possibilitats reals del nostre poble. Estem, doncs, en un procés, jo crec, no només en el vostre sector, en tots els sectors, en tots els racons de Catalunya, en un moment realment decisiu. No solament pel judici que fem del present que tenim, sinó també del que ha de venir. Vagi per endavant, repeteixo la meva felicitació per la feina feta, per tots i totes en aquest congrés. Tothom que hi ha volgut participar, hi ha pogut participar i hi participa i de la pluralitat de la vostra participació se'n deriva la garantia de la realitat de les vostres pretensions. Ara començarà una etapa tant o més important que la que avui tanquem: la de l'aplicació efectiva dels criteris i conclusions a les quals el congrés ha arribat. 1 �Confio, en aquest sentit, que el paper que la Fundació Congrés del Món Rural tindrà, d'ara endavant, la possibilitat de desenvolupar les propostes que aquí heu aprovat. El Rural'06 haurà estat la punta de llança del canvi de paradigma en aquesta Catalunya dels territoris menys densos, diguem-ho així, perquè és la definició millor del que és el camp. Un canvi de xip impulsat pel fins fa poc estimat conseller Antoni Siurana, a qui vull agrair molt especialment el seu impuls, la seva bonhomia, el seu caràcter i la seva aposta per la modernització del sector agroalimentari català. L'Antoni és aquí, li dono les gràcies des de lluny i crec que ningú se sorprendrà si us demano per a ell un fort aplaudiment en aquest moment. No ho tenia fàcil, l'Antoni. Va haver d'afrontar des de l'inici les vicissituds que han marcat l'agricultura catalana en els darrers anys: massa exposada, excessivament propensa a patir el mal comportament dels mercats. Però tenia clar l'objectiu: el món rural necessitava un salt endavant en productivitat i en vertebració. Siurana en deia "retornar al món rural i a la seva gent el prestigi que es mereixen". I aquest ha estat l'esperit del Congrés del Món Rural. Ara, el conseller Jordi William Carnes, que ha viscut en primera línia l'impuls i gestació del congrés, sabrà entendre'n les conclusions i orientar la política del DARP en aquest sentit, el conec molt bé. Entre d'altres raons, perquè tots aquests passejos que he començat dient que havia fet pel camp de Catalunya els vaig fer amb ell. I en bona mesura, gràcies a ell. Durant aquest Congrés heu parlat del que passa al Món Rural. I s'han pogut posar en relleu virtuts i s'han pogut posar en relleu problemes que defineixen la nostra situació de partida. I la nostra posició és bona. Catalunya, diguem-ho clarament, és una potència agroalimentària. I quan dic que és una potència agroalimentària heu d'entendre dues coses. Una, que ho és en comparació amb altres, i que ho és internament com a definició d'ella mateixa en comparació amb altres sectors. Cosa que de vegades s'oblida. Catalunya és una potència agroalimentària i aquest ser-ho, la defineix. No és solament una cosa que també té, és una de les coses importants que té. En un doble sentit. És una potència present per les seves capacitats reals en els sectors més potents, agricultura i pesca, porcí, olivarer, fruiter, en producció, en inversió, en comerç, en tot el que hi està relacionat. I també en el sentit de futur, pel seu potencial de desenvolupament agroalimentari, del qual en tenim mostres exemplars. Cal començar, doncs, per posar en relleu el valor econòmic i el valor social del camp català. El pes de la seva aportació al gruix de la nostra economia és prou evident, segur que n'heu parlat a bastament aquest dies. Aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana; consumeix, per a la seva transformació, entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres catalanes; representa un 20% de la població i és responsable de la gestió del 80% del territori català, dels seus recursos bàsics més valuosos. Sempre he dit, i els que em coneixen ho saben, que l'agroalimentari és un dels tres sectors punta de Catalunya. I quan dic sectors no em refereixo al camp, dic de Catalunya, de l'economia catalana. Ho ha de ser, tenim les capacitats des del punt de vista de la formació, del tarannà, i des del punt de vista material, per ser-ho. Això són més que xifres. Això és una realitat molt contundent que distingeix una bona colla de tòpics sobre el que ha estat i és el món rural a Catalunya. Li hem de donar valor Catalunya endins. No hem de témer el fet que durant anys s'ha produït un retrocés en la participació del sector agrari en el conjunt de l'economia, perquè avui el flux ja no és del camp a la ciutat. El món agrícola retrocedeix, però el món rural es manté, es transforma. Món agrícola i món rural no són ben bé la mateixa cosa, però estan vinculats indissolublement. Sense agricultura, sense agricultors, sense ramaders, no es podria sostenir la preservació del territori. Com deia Joan Caball aquesta mateixa setmana, si no m'erro, l'espai agrari ha de deixar de ser un territori residual i la població activa agrària ha de tenir garantida la seva presència arreu del territori. 2 �Un món rural pròsper requereix indubtablement una agricultura viva. Però també que se li doni valor de cara enfora. Les dades ens continuen mostrant un distanciament massa ampli entre món rural i món urbà. El conseller ens ho explicava l'altre dia, encara hi ha massa gent que pensa que cal protegir el territori a costa dels pagesos. Però em penso que ha de ser ben bé al contrari, perquè no hi ha territori més desprotegit que aquell on no hi ha qui el treballi, se l'estimi, el senti i se'l faci seu. Per això és tan important -com he dit- cloure a Barcelona, un congrés que ha impulsat una conselleria que ha fixat la seva seu a Lleida. Aquest és el missatge: les decisions s'han de prendre sobre i des del territori, i, tanmateix, el món rural també s'ha d'explicar sobre i des del món urbà. És el diàleg rural-urbà, que ja he reclamat altres vegades, i té exemples fantàstics com, per exemple, l'experiència d'agricultors i ramaders amb cuiners, buscant l'excel·lència dels productes bàsics de la nostra gastronomia. Tothom ha de prescindir de prejudicis en aquesta matèria, per això, el Govern de la Generalitat treballa per fer realitat la Catalunya en xarxa on tothom tingui els mateixos drets i deures cívics, visqui on visqui. Aquest esforç s'ha de fer a través del pacte territorial. Un pacte que esdevingui la base de legitimitat social per enfortir les iniciatives rurals i que doni suport als serveis que el món rural produeix. Hem de creure i hem de fer creure en el futur de la Catalunya rural, perquè en bona mesura és el futur del país i perquè en bona mesura el seu futur depèn del fet que convencem d'aquestes possibilitats. Per això, d'aquest congrés tots n'esperem solucions i respostes estratègiques per al futur d'un sector, de la població i de l'economia, molt importants en el nostre país, per avançar en la professionalització del món rural. Què vol dir? Vol dir formació, vol dir productivitat i vol dir innovació. Avui ja no n'hi ha prou amb l'aprenentatge de l'ofici en el sentit tradicional, en el de la transmissió de pares a fills d'allò que els nostres pares aprengueren dels seus. No n'hi ha prou. Avui cal formació, cal prendre risc, calen estratègies compartides. I cal, en el nostre món rural, canviar de model productiu. Aquest és el repte, canviar de fórmula per trobar-ne una de realment eficaç. I només n'hi ha una de realment eficaç, que és l'excel·lència en la producció. El compromís per l'excel·lència del camp català crec que ha de ser el vostre objectiu, el nostre objectiu. Mireu, no es tracta de si al sector agroalimentari rural català li convé un canvi o no, el dilema és un altre: o fem nosaltres els objectius i les estratègies a la transformació que estem experimentant o ens les faran. I vindran de l'exterior. Ja sabem què és millor i què és pitjor, i no parlo només de l'agricultura i la de la ramaderia, evidentment, ja ho sabeu. Aquest congrés, però, ha servit per posar en evidència que la vida del món rural no és solament la vida de la pagesia, que hi ha tot un altre món vinculat a l'agroturisme, la natura i la cultura emergent a Catalunya i que ha de ser un dels grans aliats de l'agroindústria, de màxima qualitat en la recerca de l'excel·lència de la qual parlàvem. Un exemple d'això és el dels Rovira de Sagàs. Se'ls va cremar la fàbrica l'any 94. Podem dir que ho van perdre gairebé tot. Només els van quedar les pedres. Però van creure en un projecte, van lluitar i avui són un model d'excel·lència en la combinació de productes de qualitat i cuina de màxim nivell. Si creieu en vosaltres mateixos, aquesta és la norma, aquesta és la fórmula, si creieu en vosaltres mateixos, la gent creurà en vosaltres, i si no, no, com deia aquell. I el govern estarà al vostre costat, si vosaltres creieu en vosaltres mateixos, fent el màxim esforç pressupostari possible, per part del govern, per complementar la vostra acció. Però cal que siguem realistes, cal que acceptem que a base de nostàlgies no trobarem el desllorigador, perquè és clar que hem de saber defensar el que és nostre, però no perquè sigui 3 �nostre solament, que també, sinó perquè és excel·lent que puguem dir que ens l'estimem perquè és el millor. Per tot això hauran de servir les conclusions del congrés i per això caldria seguir, per descomptat, més enllà del congrés, el debat, per donar, per donar un veritable contingut al principi de sostenibilitat, per enfortir el teixit social rural, per estimular una administració més eficaç i més àgil en la seva actuació respecte a les necessitats del món rural. Tota la feina feta durant aquest any, jo crec que ha estat una oportunitat magnífica per generar complicitats i permetre la concertació entre tots els actors implicats. I com a president de la Generalitat, us ben asseguro que em tindreu al vostre costat de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres, cadascú des del seu lloc, amb exigència i amb complicitat, per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra, camina. Aquests reptes no són exclusius del món rural, sinó que afecten el conjunt de Catalunya. I, com us deia en començar, en les properes setmanes afrontem un primer pas decisiu. No ho dubteu. El futur del món rural, el futur de Catalunya sencera, passa per un Estatut que estigui al nivell dels reptes que ens hem marcat. L'Estatut no ho resol tot, no ho preveu tot, afortunadament. Però sense l'Estatut, poc podríem fer, el que podem fer realment, que és molt més del que hem fet fins ara. I el nou Estatut serà bo per al Món Rural. L'horitzó que tindrem davant nostre serà més ample amb el nou Estatut que no pas amb el vell. Això és evident, molt més ample. Necessitem aquest Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, amb mitjans, a l'alçada de les ambicions i conclusions d'aquest congrés. I quan dic mitjans dic mitjans, tots entenem el que vull dir. És enormement important tenir les idees clares, però també tenir els recursos per posar-les en pràctica. I Catalunya no els ha tingut. Penseu que amb l'Estatut passarem d'un finançament que no se sabia mai si era prou o no. És a dir, se sabia que no era prou, però no se sabia a quina fórmula responia, a un que diu que per Catalunya i per tot Espanya, perquè això serà llei per a tot Espanya, s'han de rebre uns serveis de qualitat igual per un esforç fiscal relatiu igual. Aquest és el principi de solidaritat que Catalunya ha acceptat i ha imposat, d'alguna manera. Que és molt lluny de la realitat actual. I penseu que amb tot això ens n'anem a unes inversions del 18'8% en els propers 7 anys, que és la fase previsible de finançament europeu, més enllà l'Estat espanyol no es podia comprometre, el qual representa un increment del 50% de les inversions de l'Estat a Catalunya respecte de la que teníem fins ara, que era el 12%. Tenint un 18'8% de la renda nacional, teníem un 12% de les inversions. I, per tant, 6 punts més, un 50% més. Un increment formidable del que és la inversió de l'Estat. Per això, quan es diu i l'Estatut en què queda? L'Estatut queda en què els recursos són més grans i les competències per utilitzar aquests recursos també. Demanem més diners i més llibertat per gastar-los. Diguem-ho així. Des del punt de vista dels interessos materials, ja no parlo dels conceptes de la nació, la nacionalitat, etc. perquè ja sabem que amb això hi ha tanta gent que s'esvera a favor com en contra. I això és la definició neta i clara de Catalunya com a nació, corresponent al concepte de nacionalitat de la Constitució espanyola. El nou Estatut serà bo per a tots, però també per al món rural. I l'horitzó que tindrem davant serà evidentment més ample. Necessitem l'Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, com he dit, a l'altura de les nostres ambicions i que complementi i reforci les accions de la nova PAC davant dels reptes d'una agricultura progressivament més globalitzada. Podem rebutjar obtenir més finançament? Més competències? Més capacitat de decisió? Ningú no ho entendria. Ningú no entendrà que avui es demani el NO a un Estatut que ens dóna més finançament i demà ens reclamin més diners per al món rural. Seria un contrasentit. 4 �No crec en la resignació ni la renúncia com a actituds vàlides per construir el nostre futur. Seria una irresponsabilitat provocar de nou la frustració del nostre país en un moment on ens ho estem jugant, si no tot, molt, quasi tot. Som en el principi d'una nova era per al món rural a Catalunya i en el principi d'una nova era per Catalunya. Amb les conclusions del congrés, d'aquest congrés, i amb l'avenç del nou Estatut, disposem dels instruments imprescindibles per fer el salt endavant. Confio en vostès, confio en vosaltres, en la vostra responsabilitat i en la vostra energia. No ens posem límits, no ens hem de posar límits a la nostra ambició. Endavant. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1752 Title A name given to the resource Clausura del Congrés del Món Rural Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Agricultura Comerç Congressos Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/271/20060508.pdf 947c2e12c648a9f82e2dbb7f6d1db9e3 PDF Text Text Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Parlament de Catalunya | 08/05/2006 Comparec aquesta tarda davant aquesta Comissió, la Comissió primera del Parlament, a petició pròpia per tal de donar compliment al tràmit preceptiu d'informar-los de la recent remodelació governamental. Tots vostès saben que el dia 20 d'abril, i en ús de les meves atribucions de direcció i de coordinació del Govern, vaig signar els decrets de cessament i de nomenament de 6 consellers del Govern de Catalunya, 6 i 6. Els canvis han afectat al titular del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el senyor Jordi William Carnes i Ayats, que substitueix al senyor Antoni Siurana i Zaragoza; el titular del Departament de Cultura, el senyor Ferran Mascarell i Canalda, substitueix la senyora Caterina Mieres i Barceló; a la conselleria de Governació i Administracions Públiques el senyor Xavier Vendrell i Segura substitueix el senyor Joan Carretero i Grau; a la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, on el senyor Francesc Baltasar i Albesa substitueix el senyor Salvador Milà i Solsona; i al Departament de Treball i Indústria, on el senyor Jordi Valls i Riera substitueix el senyor Josep Maria Rañé i Blasco; i encara el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, on el senyor Manel Balcells i Díaz substitueix el senyor Carles Solà i Ferrando. Hi ha hagut canvi en 6 conselleries de 16 i, per tant, doncs, una mica més d'un terç del Govern. vaig decidir ara fa quinze dies la remodelació del Govern sense esperar a l'acabament del procés estatutari, previst al mes de juny amb el Referèndum sobre la reforma de l'Estatut. Entenc que és una manera de guanyar temps per tal que el Govern iniciï les seva segona fase en la legislatura immediatament després del Referèndum estatutari sense l'impàs que es produeix després de tot canvi de Govern. D'altra banda, respecte als consellers i les conselleres sortints, està més ben servit escurçar en el període d'especulacions, que indefectiblement es produeix en aquests casos, més que no pas al contrari. He expressat i tinc un respecte absolut per a tots i cadascun dels consellers i les conselleres sortints, han fet correctament la seva feina, no hi ha hagut errors importants, a part del que es pugui relacionar amb les dificultats derivades per tots els membres del Govern d'haver constituït un Govern de coalició de tres partits, després de quasi un quart de segle de governs d'un sol color polític. Com a testimoni de la meva consideració i respecte als consellers sortints vull reiterar les meves paraules en l'acte de presa de possessió dels nous consellers en el que vaig assenyalar algunes de les realitzacions de les quals poden sentir-se ben orgullosos. El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el canal Segarra-Garrigues, a l’haver-se aprovat la licitació del primer tram, que permetrà tenir les primeres terres de regadiu l'any 2007; era una assignatura pendent molt difícil d'encetar. També Antoni Siurana ha tingut l'honor de ser el primer conseller de la Generalitat a ser present i intervenir en les reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea representant Catalunya i l'Estat. Finalment és obligat citar la gran iniciativa del Congrés del Món Rural, que tot just acabem de celebrar aquest cap de setmana. La consellera Caterina Mieres. La consellera Mieres ens ha dut els papers reclamats per la Comissió de la Dignitat i ha solucionat el delicat conflicte de l'art sacre de la Franja. També ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com mai no havíem tingut, a Guadalajara l'any 2004, i ha preparat amb encert la gran cita de Frankfurt 2007. Ha impulsat el Pla de xoc d'infraestructures culturals i el Pla de biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I, finalment, ha donat les passes preparatòries per a la constitució del Consell de la Cultura i les Arts. El conseller Joan Carretero ha defensat amb encert l'increment sensible dels recursos destinats als municipis, tant la dotació del Pla únic d'obres i serveis, 445 milions d'euros entre 2004 i 2007, com els recursos disponibles per al Fons de cooperació local d'acord amb la Diputació de Barcelona així com les altres tres diputacions. Aquesta política s'ha demostrat cabdal per a la bona governació de Catalunya i ha contribuït a millorar les relacions entre la Generalitat i els ajuntaments. En aquest sentit el conseller Carretero ha aplicat de manera positiva les directrius de la presidència de convertir el Govern de la Generalitat en un govern que els ajuntaments vegin més proper que mai. 1 �El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel dret de l'Habitatge de Catalunya, ha preparat el Pla d'inversions i infraestructures d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al Plan Hidrológico Nacional, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 cercant un nou equilibri entre el desenvolupament i els accessos de creixement. El conseller Josep Maria Rañé pot estar orgullós d'haver estat el conseller de Treball responsable del fet que el nivell d'atur a Catalunya és el més baix dels darrers 30 anys, i per sota de les taxes espanyola i europea. També ha participat de forma decisiva a la preparació i consecució de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de la nostra economia. Ha impulsat el Pla de l'Energia i l'Acord interprofessional de Catalunya 2005-2007, entre sindicats i patronals; ha defensat i aconseguit l'increment de la inversió en polítiques actives d'ocupació; i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals. Rañé, a més, ha gestionat amb encert, amb gran encert, i no sense dificultats, que n'hi havia, la crisi Seat-Volskwagen. El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d'euros fins l'any 2008. Ha treballat, juntament amb el Departament de Salut, per a la posada en marxa de la BioRegió, una de les peces estratègiques del nostre futur tecnològic. I ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes personalitats científiques de primer nivell com els professors Massagué i Izpizúa. Com poden veure, la contribució dels consellers sortints a l'acompliment del programa que guia la nostra acció de Govern ha estat rellevant i de qualitat. A tots ells els reitero, en seu parlamentària, el meu agraïment i la meva estima personal. La incorporació dels nous consellers vol ser ara una nova injecció de força i d’il·lusió per completar la legislatura. Com és obvi, tinc plena confiança en tots ells en el conjunt del Govern i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del Consell Executiu. Dels nous consellers voldria destacar que tots ells han tingut una estreta relació amb la governació local, és a dir, amb la millor escola de política que tenim. Dos d'ells han estat alcaldes, Jordi Valls i Francesc Baltasar, uns grans alcaldes, si m'ho permeten. Uns altres tres, Vendrell, Mascarell i Balcells, han estat regidors, i un sisè, Jordi William Carnes, coneix com poca gent els territoris de Catalunya des de la seva experiència municipalista. També vull destacar que 4 dels nous consellers provenen de la pròpia estructura politicoadministrativa de l'actual Govern de la Generalitat. Tot això vol dir que s'incorpora en el Govern uns consellers amb bagatge polític demostrat, contrastat, amb una àmplia experiència de gestió i una especial sensibilitat per als territoris -per als territoris- de Catalunya. És la garantia que la velocitat de creuer de la governació del país no es veurà alentida, ans el contrari, es veurà incrementada, a un Govern més savi i més experimentat, dos anys després de posar-lo en marxa, i hi hem d'afegir una bona dosi d'empenta renovada. Sóc conscient que el nomenament del conseller Xavier Vendrell ha estat rebut amb força crítiques. És un principi de bon govern separar rigorosament les responsabilitats i les activitats institucionals de les responsabilitats i les activitats partidàries. Compartim aquest principi i serem conseqüents. Estic convençut, d'altra banda, que el nou conseller de Governació, com tots els altres, no dubtarà a assumir en tot moment les responsabilitats que es poguessin derivar de la seva actuació, passada, present i futura, la que sigui. Un cop explicat l'abast de la remodelació governamental, i abans de passar a exposar les raons polítiques del canvi, vull aturar-me un moment a fer una consideració sobre l'ús de les meves atribucions per canviar el Govern. Crec que he fet un ús escrupolosament institucional de l'atribució de nomenar i separar els consellers del Govern que em confereix l'article 62 de la Llei del Parlament al president i al Consell Executiu. La meva primera i última motivació ha estat la de fer una remodelació pensant estrictament a millorar la governació, sense cap altra consideració addicional de tipus partidista. No sempre els canvis en el Govern de la Generalitat han tingut aquesta finalitat institucional. Quan ho he considerat oportú he exposat les meves intencions i he escoltat el parer dels partits que conformen la majoria parlamentària que dóna suport al Govern. Per tant, la raó d'aquests canvis en el Govern que presideixo ha estat la de renovar l'equip per acarar la segona fase del nostre mandat, per redoblar l'esforç per acomplir els objectius de l'Acord del Tinell, i iniciar el desplegament del nou Estatut un cop sigui aprovat. El nostre és un Govern de progrés, de progrés democràtic, de progrés econòmic, de progrés social i de progrés territorial. Som el Govern de l'Estatut, sí, el Govern que ha impulsat el nou Estatut, el Govern que va promoure el Pacte de Miravet. Som el Govern partidari de les vegueries, 26 anys després del 2 �primer govern, el Govern que plantejarà en els mesos que vénen les bases de la regionalització de Catalunya i la devolució de recursos i competències als ajuntaments per desenvolupar-les en el següent mandat; el Govern que ha eliminat el dèficit, igual com ho ha fet el Govern espanyol; el Govern que ha aparellat el creixement econòmic de Catalunya amb la mitjana del creixement espanyola, que és tres cops la de països com França i Alemanya; el Govern de l'eficàcia, de la sobrietat, en matèria de creixement de les plantilles; el Govern que s'ha centrat en la millora de l'Educació i la Salut; el Govern dels barris de Catalunya, el que ha decidit impulsar el programa més complet i ambiciós en 25 anys de relació de la Generalitat amb els barris en risc, risc de crisi social i urbanística; el Govern que impulsa les noves tecnologies, en particular la biomedicina i la biotecnologia en general; el Govern que ha estat present per primer cop en els consells europeus; el Govern de l'Euroregió; el Govern que ha resolt finalment una colla d'assignatures pendents, com el retorn dels papers de Salamanca i l'eradicació per primer cop a Barcelona d'agències de l'Estat, com la comissió del mercat de telecomunicacions; el Govern que està presidint una etapa sense precedents d'enfortiment de les empreses catalanes a Espanya i a Europa, amb la difícil fusió de les empreses elèctriques i gasístiques, i la instal·lació a Catalunya de la seu de la primera empresa mundial d'autopistes via la fusió d'Avertis amb Autoestrade, seu que serà situada Barcelona, perquè n'he parlat fa pocs dies amb el president Prodi, i tot va endavant. En resum, aquest és el Govern que ha obert una segona etapa amb més ambició de la política catalana. I, tal com deia el conseller Joan Saura, a l'acció d'aquest Govern s'insereix en una perspectiva de llarg abast perquè en un mandat legislatiu no n'hi ha prou per acabar amb els defectes de 23 anys de polítiques conservadores. Per això també pot interpretar-se el reforçament del Govern que suposa aquesta remodelació, com una expressió de la voluntat de reeditar i de millorar l'aposta estratègica de les esquerres catalanes iniciada amb l'Acord del Tinell. Però no s'escapa ningú que la remodelació de la qual avui he vingut a retre comptes es va fer en el benentès que cap dels partits que donen suport al Govern s'oposaria a l'aprovació de l'Estatut. En aquest sentit, la decisió d'Esquerra de demanar el «no» al Referèndum de l'Estatut no només ha provocat una sacsejada a la política catalana sinó que ha obert especulacions sobre el seu impacte en el propi Govern. tots ens fem la mateixa pregunta: és possible mantenir el Govern en el que conviuen opinions oposades sobre l'Estatut? En primer lloc permetin-me que recordi que el protagonisme de l'elaboració de la proposta de l'Estatut ha recaigut en aquesta cambra, i que, de fet, tot sovint s'ha pretès que el propi president i el Govern es mantinguessin al marge del procés. Vull recordar-los aquell període en què alguns ni tan sols volien que les reunions es fessin a Palau sinó que es produïssin en el Parlament a convocatòria del seu president, o les manifestacions reiterades quan les coses anaven bé que això es devia que el president i el seu Govern hi estaven al marge, mentre que quan les coses anaven malament era estricta responsabilitat del president. Però això avui no importa per a res. El que a mi m'importa és l'Estatut. I vull afirmar de forma emfàtica que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del Govern perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata les decisions que siguin del cas. Perquè ara mateix la pregunta que jo em formulo és la següent: hi ha una majoria política? Sí o no hi ha una majoria política suficient i sòlida pel sí a l'Estatut? Estan disposats o no els dirigents de Convergència i Unió, del Partit dels Socialistes de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya Verds a fer una campanya contundent a favor del sí? Si això és així, no tinc cap dubte que tindrem l'Estatut del 2006 perquè la majoria dels ciutadans de Catalunya votarà a favor en el referèndum. No tinc cap dubte que els tres forces que estem a favor del sí representem un espai amplíssim de la societat catalana, que vol que Catalunya es doti d'una eina potent per al seu autogovern. Si el suport de Convergència i Unió al nou Estatut era condicionat a alguna cosa més que el que diu el text també fóra bo que ho coneguéssim; però si no hi ha res més, hem de concloure el següent: preguntem-nos de nou, hi ha una majoria política suficient per tirar endavant el procés d'aprovació de l'Estatut? N'hi ha. Doncs engeguem el procés, engeguem la campanya, engresquem la ciutadania, expliquem als ciutadans que aquest és el millor Estatut al que podem aspirar raonablement, no ens enganyem, el millor de mai -el millor de mai. I que l'alternativa no és altra que quedar-nos com estem, quedar-nos amb el del 1979, i deixar d'alimentar la fantasia que oposant-nos ara a la proposta que el Senat és a punt d'aprovar obtindríem la sobirania o poc menys. I si algú vol quedar-se al marge d'aquest compromís la història i els electors tindran oportunitat de jutjar-los. La meva responsabilitat, insisteixo, la meva, com a president, passa per l'aprovació de l'Estatut. I espero que hi passi també la dels dirigents de les forces que estem a favor d'aprovar-lo i compromesos en la campanya del sí. Siguem seriosos, siguem responsables. 3 �Em correspon com a president en aquests moments garantir el següent: el normal funcionament de la institució de la Generalitat -el Govern governa i ho seguirà fent-, aconseguir que la proposta de reforma de l'Estatut s'aprovi al Ple del Senat, convocar el referèndum a partir del moment que es disposi de l'autorització del Govern espanyol per procedir a fer-ho, convocar el poble de Catalunya a conèixer el nou text i a participar en el referèndum i garantir que les campanyes institucionals es desenvolupin amb normalitat i amb respecte. Comprometre'm finalment i comprometre totes les forces partidàries del sí a fer una campanya que arribi arreu. Un cop aprovat el Projecte de reforma al senat, convocaré els líders de les forces polítiques que donen suport al Govern per garantir que la presència de posicions diverses al si del Govern no perjudicarà l'objectiu d'aprovar l'Estatut. Perquè el Govern que jo presideixo estarà, com a tal Govern, a favor de l'Estatut, compromès en la més àmplia victòria possible del sí. I això ho han de saber tots els consellers i conselleres del Govern, tots els partits que li donen suport, perquè és el que espera sentir la ciutadania de Catalunya. Penso compartir immediatament després les meves reflexions derivades d'aquests contactes amb el cap de l'oposició, de la mateixa manera que el Govern ja ha compartit fins ara el contingut de les campanyes de difusió de l'estatut i de la crida a la participació del poble de Catalunya. La Generalitat de Catalunya com a institució i l'Estatut com a peça bàsica de l'autogovern del nostre país estan per damunt de tots, per damunt de tots i cadascun de nosaltres i de l'actual conjuntura política. Ja, doncs, per aquest convenciment, prendré les decisions que consideri oportunes per garantir la implicació positiva en aquest avenç de l'autogovern de Catalunya i de la institució que avui m'honoro a presidir, de totes les forces polítiques, tant com sigui possible. Moltes gràcies, senyora presidenta, moltes gràcies, senyores i senyors diputats. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 11 Title A name given to the resource Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 8 de maig de 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració local Administració pública Gestió pública Govern Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/272/20060511.pdf 1b529288bb753cc1470b83c7dd29479b PDF Text Text Declaració del President de la Generalitat de Catalunya de convocatòria del referèndum sobre l'Estatut Palau de la Generalitat | 11/05/2006 La proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va arribar, ahir, al final de la seva llarga tramitació parlamentària, en ser aprovada pel Senat. Aquesta aprovació obre pas al moment en què els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya emetran el seu veredicte sobre el nou Estatut. He decidit convocar el preceptiu referèndum per al proper dia 18 de juny. Aquell dia els ciutadans i ciutadanes de Catalunya seran cridats a referendar el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya, presentat pel Parlament i aprovat per les Corts Generals d'Espanya. La pregunta del referèndum serà la següent: Aproveu el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya? Des d'ara fins el dia del referèndum, el President i el Govern de la Generalitat no tenen altre propòsit que aconseguir l'aprovació del nou Estatut per part del poble de Catalunya. Cap altre. Per això esmerçarem tot el nostre esforç a donar a conèixer el nou text i a impulsar una participació massiva de la ciutadania en el referèndum. Dilluns passat, en la meva compareixença al Parlament, vaig afirmar que si en algun moment pensava que la cohabitació de posicions oposades sobre l'Estatut en el sí del Govern perjudicava l'aprovació de l'Estatut, prendria de manera immediata les decisions que fossin del cas. I així ho he fet. He volgut verificar si aquestes posicions oposades es mantenien després de l'aprovació de l'Estatut al Senat. Avui m'he entrevistat amb els dirigents de les forces polítiques que donen suport al Govern i he pogut constatar, una vegada més, que la decisió d'Esquerra Republicana de Catalunya en contra del text estatutari era ferma i definitiva. Coherent amb la meva convicció que el més important és que Catalunya tingui un bon Estatut, un nou Estatut, i persuadit que la ciutadania no entendria la divisió del Govern quan fos cridada a dictaminar sobre el nou text, he pres el determini dolorós de cessar els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana de les seves funcions en el Govern. Entenc que la meva obligació és esvair la incertesa i evitar la confusió: El referèndum de l'Estatut s'ha de poder celebrar en condicions de màxima claredat i sense interferències d'altres qüestions polítiques. He dit que aquesta ha estat una decisió difícil. El primer Tinell no ha estat viable després de dos anys i mig en què, sense cap mena de dubte, hem fet més feina que l'anterior govern en 4. Sense cap mena de dubte. Quan fa quinze dies vaig decidir remodelar el Govern, ho vaig fer convençut que no es produiria la diferència insalvable sobre l'Estatut que avui ens separa. Esquerra ha trencat un compromís explícit de, en cap cas, adoptar una posició de votar "no" al projecte, una posició que, tot i ser legítima, és incompatible amb la coherència i el lideratge del Govern en suport de l'Estatut. 1 �Crec honestament que he fet tot el que estava al meu abast per a què Esquerra Republicana participés de l'acord sobre l'Estatut. Conseqüentment amb aquest esperit, he ofert a Esquerra Republicana que la sortida del Govern dels seus consellers sigui entesa estrictament com una decisió políticament obligada, no volguda, no desitjada. En tot cas estic fermament convençut que així serveixo millor l'interès general del nostre país. Aquest oferiment obeeix a dues motivacions: La primera és la consideració que tinc pels consellers i conselleres d'Esquerra Republicana que han format part d'aquest Govern i el seu equip. Tots ells han treballat amb gran sentit del deure i amb provada eficàcia. A tots vull expressar el meu agraïment més profund, molt particularment a Josep Bargalló que ha estat un lleial Conseller Primer. El segon motiu d'aquest oferiment és el meu convenciment que el projecte polític i social que va donar lloc al Pacte del Tinell és ple de sentit, més enllà de les circumstàncies d'aquest moment, d'aquest moment difícil. Com poden comprendre aquesta decisió també té els seus efectes en el panorama de la política catalana i de la necessària estabilitat del Govern. La meva decisió d'avui comporta també la previsió de celebrar eleccions al Parlament abans d'acabar l'any. Però -repeteixo- ara el més important és l'Estatut i el referèndum del dia 18 de juny. L'Estatut és el fruit del treball de moltes institucions polítiques i socials. També d'aquelles que avui tenen dubtes, però que demà n'exigiran el seu compliment. És l'hora de la veritat: de ser conscients que hi ha oportunitats en la història que no passen dues vegades. Per això vull que s'entengui que les decisions que he adoptat en el dia d'avui només tenen un nord: Fer possible que Catalunya pugui tenir el millor Estatut de la seva història. Estic convençut que els catalans i les catalanes faran que el nou Estatut sigui, a partir del dia 18 de juny, una magnífica realitat per al futur de Catalunya; per al nostre futur. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1753 Title A name given to the resource Declaració del President de la Generalitat de Catalunya de convocatòria del referèndum sobre l'Estatut Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatuts Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-11 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/273/20060515.pdf 109b07c63b3b74d6a1c0907150bb8343 PDF Text Text Paraules del president de la Generalitat en l'acte de presa de possessió dels nous membres del Govern català Palau de la Generalitat | 15/05/2006 Vull començar les meves paraules amb un agraïment sincer als consellers sortints: Josep Bargalló, fins ara conseller Primer, Josep Huguet, fins ara conseller de Comerç, Consum i Turisme; Anna Simó, fins ara consellera de Benestar i Família, Marta Cid, fins ara consellera d'Educació, Manuel Balcells, fins ara conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i Xavier Vendrell, fins ara conseller de Governació. Amb alguns de vosaltres hem compartit més de dos anys de treball, però també alguna cosa més. Amb altres, el temps ha estat molt més breu. Crec que amb tots hem compartit i compartim projecte. El projecte més complet, més ric i seriós que les esquerres catalanes han plantejat a la societat catalana en setanta anys. I ho dic amb absolut convenciment. La setmana passada, vaig haver de prendre una decisió, que us ben asseguro, ha estat una de les més difícils, sinó la més difícil de la meva vida política. La vaig prendre després d'haver fet tots els possibles per evitar que Esquerra acabés situant-se en contra de l'Estatut. No fou possible. I vaig actuar com crec que la responsabilitat de president de Catalunya m'exigia. Vaig dir -i repeteixo- que tinc una alta consideració per tots els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana que han format part d'aquest Govern. Que tots ells han treballat amb un gran sentit del deure i una eficàcia provada. Vull reiterar avui el meu agraïment, i vull fer-ho de manera especial a Josep Bargalló. Al sentit del deure i l'eficàcia de Josep Bargalló, hi vull afegir la seva lleialtat i un tarannà molt difícil de trobar en política. Als consellers nous, Joan Manuel del Pozo, Carme Figueras i Xavier Sabaté, i a tot el Govern us vull dir que tenim tres objectius. Primer, i principal, el referèndum del 18 de juny; segon, que el país funcioni en tot allò que del Govern depengui, i, tercer, que la ciutadania percebi, què ha fet, què està fent i què vol fer aquest Govern. Si treballem tots amb cohesió i generositat, aquesta feina emergirà. Si ens aboquem en el SÍ al referèndum. Si ens aboquem dia a dia a treballar perquè el país funcioni, arreu i en tots els àmbits de la nostra responsabilitat. Si fem que la ciutadania i la societat coneguin i reconeguin tot el que ha fet aquest govern fins ara, i tot el que farà en els mesos que venen, els catalans i les catalanes confiaran de nou en el nostre projecte. Els nostres adversaris, els adversaris d'aquest govern i d'aquest projecte, actuen -en el fonsmoguts només per un interès polític, més enllà de la prioritat que el país té avui al seu davant, que és l'Estatut. És legítim. Com és legítim preguntar-me, si seria normal, que després de tot, al final, hagués de governar un partit que no va ser aquell que va fer l'Estatut en els seus vint-i-cinc anys que va poder, i sí ara. Jo crec que és legítim, tan legítim com ho és i ho serà la nostra determinació d'explicar que hi ha una Catalunya possible, que no és la que ells han defensat durant més de vint anys. És una Catalunya que hem començat a dibuixar i construir en aquests dos anys i pocs mesos, en què s'ha fet més feina que moltes vegades en un període sencer. És una Catalunya que, amb el nou Estatut, tindrà el reconeixement, les competències i els recursos necessaris per esdevenir possible. Aquest era el nostre objectiu. Aquest era el nostre objectiu el desembre de 2003, quan vam entrar aquí. Aquest segueix essent un projecte compartit el maig del 2006. Aquest és un projecte que té un futur esplèndid al davant. 1 �Macià també va estar pel sí, no ho oblideu. I el poble de Catalunya el va seguir, i ara també ens seguirà. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1754 Title A name given to the resource Paraules del president de la Generalitat en l'acte de presa de possessió dels nous membres del Govern català Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Govern Consellers Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-15 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/274/20060517.pdf f328930f5179c5c00a26ceb77476c8d7 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker (en castellà) Casino de Madrid | 17/05/2006 Señor presidente del Senado, conseller, consejeros autonómicos, embajador, secretaria de Estado, autoridades, delegado de la Generalitat en Madrid, querido Antonio Garrigues y familia. Felicidades por el premio. Felicidades por las palabras que has dicho y que, como a veces ocurre, casi me obligarían a cambiar el discurso, porque has dicho cosas tan profundas, tan bien dichas, tan a punto y con el tono tan mesurado, que no me resisto a comentarlas. Efectivamente, este último fragmento de Joan Maragall que has leído, cuando lo lees, cuando lo oyes, me refiero, tienes un doble sentimiento. Primero, de qué bien que se digan estas cosas y tan bien dichas y, sin embargo, qué debe pasar en este país para que cien años más tarde sigan siendo de actualidad, iba a decir pendientes. La verdad es que lo que está pendiente, no es lo que estaba pendiente hace cien años. Hemos adelantado muchísimo, hemos avanzado y llevamos treinta años, cosa que no había ocurrido nunca en la edad moderna en este país, de democracia, de autonomía, de reconocimiento de la diversidad, de calidad de vida, de europeísmo, de europeidad casi diría, - como bien has dicho- de ser, en fin, de estar delante, de estar creciendo más que la media europea y de ser un país que ya no tiene que ser mirado por encima del hombro, sino que puede mirar a los demás en Europa de tú a tú. Y, sin embargo, es cierto, que para llegar hasta aquí, y yo soy enormemente optimista sobre el punto del cual partimos y enormemente consciente de lo difícil que ha sido llegar a él, en algunos casos ha sido desagradable llegar a él, y se han tenido que hacer sacrificios, y nos hemos tenido que dar sorpresas mutuamente para llegar a los acuerdos a los que estamos llegando. Deciros que en este trayecto tan complicado, ha habido personas, como la que hoy premiamos, que nunca han perdido el hilo de lo que estaba pasando, ni tampoco el talante que se precisa para que siguiera pasando a fin de bien y para que llegara hasta donde ahora está llegando. Pocas figuras como Don Antonio Garrigues Walker se ajustan mejor al perfil de lo que la Generalitat quiere premiar cuando crea el Premio Blanquerna, que con la presente llega a su edición XIII (decimotercera) Yo creo que queda claro que el acto de hoy pretende ser un reconocimiento y, sobre todo, una reivindicación de unos valores y de una determinada idea de España que, en muchos aspectos, compartimos. En estos últimos treinta años, Catalunya y el resto de España habían mantenido, vamos a decirlo así, una relación basada en una respetuosa no-beligerancia mutua. Digamos que los dos nacionalismos, el nuestro y el español, y otros, se mantenían en un cierto respeto porque eran, y han sido, conscientes que teníamos algo muy importante que no habíamos tenido nunca durante tanto tiempo y es la democracia. Y, sin embargo, hacía falta de alguna manera una especificación mayor de lo que era nuestra propia realidad diversa; y yo creo que quienes pensaban que era suficiente una respetuosa conllevancia, vamos a llamarle conllevancia hablando de Ortega, quienes pensaban eso, se equivocaron. La evolución de estos años no solamente no contribuyó a mantener el statu quo, sino que, en algún momento, lo erosionaba. Y éste no ha sido nunca el escenario deseable. Creo que por el bien de Catalunya y el de España, siempre hay que propugnar una relación de intercambio constante y de afecto explícito entre ambas realidades distintas. No negar la diversidad, sino predicar el afecto y practicarlo. 1 �Hemos sido consecuentes con ello. Al inicio de mi mandato dejé clara mi apuesta por la España plural como marco adecuado para favorecer una nueva naturaleza de relación. Bien es cierto, habrá que admitirlo, que durante estos dos años y medio no han transcurrido las cosas por los cauces previstos, deseados o esperados. Sabíamos que no iba a ser fácil. No creímos que, por intereses tácticos de algunos, llegaría a ser tan difícil. Ha habido un exceso de ruido. Se ha generado un clima que ha ocultado y tergiversado las motivaciones y el sentido de nuestras propuestas. Quizá, porque la reforma del Estatuto no estaba intentando responder a un único interrogante, sino a muchos. Y en eso nadie ha sido inocente. En la fragua de este clima, nadie ha sido inocente y los extremos han contribuido, seguramente, a enrarecer el ambiente político y social. Pero a medida que la situación se sosiega y se clarifica, podemos observar y constatar que la propuesta de Catalunya va siendo entendida, se mantiene, y sus efectos sobre el conjunto de España empiezan a ser mejor aceptados. El reto de España y el anhelo de Catalunya persisten. Los interrogantes esenciales siguen ahí: ¿Qué lugar para la diferencia? ¿Cómo articular la diversidad? Pero hemos comprendido que una España verdaderamente plural no puede limitarse sólo al rediseño del aparato institucional. Ni a la gestión más o menos eficaz del juego de las mayorías de cada momento. Una España plural de verdad requiere, Antonio, quizá en primerísimo lugar, una actitud liberal y de entendimiento, como la que tú transportas, como la que tú trasladas. Hacen falta para ello ciudadanos que permitan reforzar el diálogo sereno entre territorios y pueblos. Que ayuden a generar una predisposición a la mesura, como haces tú. Lo repito: la España plural debe construirse forzosamente sobre actitudes liberales. Ello nos va a permitir hacer lo que no fue posible en los siglos XIX y XX por falta de la democracia y de la libertad, que hoy tenemos. El tiempo de la confrontación debe ser sustituido por el tiempo de la templanza, eso que los italianos denominan de forma tan sugerente la "finezza". Y en esa lógica, resulta indispensable que la sociedad civil se manifieste con fuerza. Me resisto a pensar que lo acontecido en estos meses haya sido fruto de la reacción espontánea de la sociedad. Más bien ceo que si la sociedad civil se hubiera manifestado con mayor firmeza y rotundidad, la confrontación política hubiera tenido mucho menos margen. O sea que, ánimo. Ánimo a los liberales, y ánimo a los libres de pensamiento y a los que tiene buenos deseos, que no claudiquen antes de tiempo frente al embate y al combate de las posiciones políticas que, obligadamente, puesto que somos partidos, que viene de partir, de dividir la realidad en trozos, se tienen que enfrentar. Para eso nos pagan de alguna forma, por eso existimos, para reflejar una parte de la verdad, sabiendo todos que para eso estamos en democracia, que cada una de esas partes sola es insuficiente. Y por tanto, no nos escandalicemos cuando ocurre el contraste, cuando ocurre la batalla, salgan los liberales, salgan los abiertos de corazón, salgan los inteligentes, salgan los prudentes a decir, "esto no va por ahí". Yo creo que la calidad de la España plural va a depender del desarrollo de los check and balances, que quiere decir del buen funcionamiento del sistema de controles mutuo en que consiste la democracia. Y que para ello, es necesario que personas comprometidas y libres señalen nuevos rumbos a la acción política. Y aquí es donde quería llegar. A reconocer que personas como Antonio Garrigues son clave para construir y extender la España abierta y tolerante. 2 �Lo dije al principio: se trata de convencer o bien de conllevarse. Y la conllevancia siempre es mejor que la confrontación, por supuesto. Pero no lleva a nada nuevo, no hace camino nuevo. En cambio, la convicción, el diálogo y el afecto siempre nos harán llegar más lejos, nos unirán más y nos harán mejores. Nos crearan más problemas, seguramente, y si los resolvemos, solucionaremos el problema y obtendremos situaciones de mayor calidad. Ese es el sentido profundo del Premio que entregamos a don Antonio Garrigues. En él he encontrado siempre, de siempre, una disposición natural a huir de dogmatismos, el convencimiento de que en el punto de vista del otro puede estar la verdad, tanto o más que en la de uno mismo. Y de que en el intento mutuo de convencerse está la clave de la mejora de los dos fragmentos de verdad. Queridos amigos, les invito a seguir el ejemplo de Don Antonio Garrigues. Gracias, amigo Garrigues. Gracias a todos ustedes, señoras y señores. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1755 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de Madrid Subject The topic of the resource Espanya plural Premis i reconeixements Garrigues Walker, Antonio Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/275/20060530.pdf fa49439562f5ce71f6e53e53af0bf23b PDF Text Text Intervenció del President Maragall al sopar de l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia Igualada | 30/05/2006 Estimat alcalde Aymamí, alcaldessa i alcaldes, senyora diputada, senyor cònsol de la Xina, president de la Unió empresarial, dirigents empresarials de la Cambra, estimats amics, senyor Amat -que ha fet aquesta brillant exposició que fa justícia del seu pas pels EUA, la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles, una de les més famoses del món i ho ha demostrat. Dir-vos, en primer lloc, que el que avui hem vist aquí és el que ens cal justament, empreses dinàmiques. Sense això no hi hauria res. Si no hi hagués treballadors, per descomptat, i empresaris dinàmics, i si no hi hagués governs de proximitat potents i sòlids i sensibles a la realitat que ens envolta, com és el cas de l'ajuntament, i aliances sòlides pel progrés econòmic i la qualitat de l'ocupació com ara la Unió Empresarial de l'Anoia, no hi hauria res. Mirin, el conjunt de tot això és el nervi de Catalunya, jo crec que és la seva xarxa, el motor, d'alguna manera. Avui vostès saben que estem vivim un moment d'especial transcendència per al futur de Catalunya, per al futur del nostre país. D'aquí a dos dies començarà la campanya pel referèndum del nou Estatut de Catalunya i, per descomptat, que és un moment crucial per a tots nosaltres. Catalunya, a què ha d'aspirar? Catalunya hauria d'aspirar en el mapa d'Europa que defineix les grans concentracions urbanes de Madrid, París, Frankfurt, Milà, i si saltéssim al Canal de la Manega, a Londres, hauríem d'aspirar a que aquí hi hagués, no una ciutat, però sí una concentració, una aglomeració metropolitana si vostès volen, que bategui amb la potència amb què bateguen també aquestes grans ciutats. Podem fer-ho. Si mirem el mapa a la nit, que és quan es veu millor, perquè les llumetes són les que indiquen la concentració i la potència, veureu que efectivament aquests cinc punts són enormement lluminosos, però hi ha un forat que nosaltres podríem omplir, i quan dic nosaltres dic Catalunya. I alhora voldríem que l'Espanya plural de la qual formem part tingui l'oportunitat d'avançar amb solidesa en una direcció oposada al centralisme espanyol que es va mantenir des del segle XIX fins fa pràcticament 20 anys. Fa 25 , 30 anys va començar realment una nova situació política que aquest país, que aquest Estat espanyol, no havia viscut mai. En aquest sentit, el nou Estatut serà per a nosaltres una plataforma i un motor de transformació i és, i està sent per a Espanya, un referent i un model, primer molt criticat i després molt imitat, aquesta és la realitat. Ho he de dir amb rotunditat: Catalunya no ha disposat mai fins ara d'un nivell tan elevat de competències i d'autogovern com el que està previst en aquest Estatut, això que us quedi ben clar. Mai havia disposat d'uns recursos tan importants. Si haguéssim fet cas dels que limiten l'objectiu a anar tirant o dels que demanen la lluna, rai! (És una expressió catalana que mai he sabut traduir al castellà i a cap altra llengua. Proveu-ho, i veureu com "rai", no el trobeu. Com es tradueix "rai" a una altra llengua? És impossible). Si no haguéssim fet el que estem fent malament rai, en aquest cas. Mai ha gaudit Catalunya d'un reconeixement tan ferm de la seva identitat i dels seus símbols nacionals, com avui. Mai d'uns drets i d'un autogovern tan amplis. Mirin, molts de vostès, alguns de vostès no han votat encara un Estatut de Catalunya. Els que tenen menys de 45 anys, en concret. Avui quan m'ho deien...doncs és cert. Hi ha moltíssima gent que aquest vegada, per primer cop podrà dir que vota la seva llei fonamental. Tots aquells que tenen menys de 45 anys no havien tingut mai l'oportunitat d'expressar-se sobre la llei bàsica del nostre autogovern. 1 �Ells podran dir que ho fan per primer cop i els més grans podrem dir una cosa que és igualment positiva, que el vam fer, l'Estatut i el vam millorar. És a dir, vostès que són empresaris ho saben això, no és tan sols qüestió de fundar alguna cosa, de crear una cosa. No, és qüestió de fundar-la, crear-la, mantenir-la i desenvolupar-la. I ve d'aquí que Catalunya està fent per segon cop aquesta afirmació de la seva identitat i de les seves competències, i per tant està demostrant que efectivament és un país que no va ser una casualitat, que no va ser una sort. Perquè, a més, allò que vam tenir, naturalment, el temps ho ha esmussat, esberlat de vegades. Hi ha hagut moltes lleis orgàniques que han vingut després de la llei orgànica que és l'Estatut de Catalunya i que han anat d'alguna forma, no voluntàriament, no perquè el propòsit fos aquest, però en definitiva han anat encapsant part de les competències que l'Estatut havia creat. I per tant aquell estatut que aleshores tenia 80 articles ara en té 250. A mi no m'agrada. M'hauria agradat més una llei més anglosaxona, que anés directament a les quatre coses fonamentals i que no s'hagués de detallar tant. Però en aquest país, Espanya, l'Espanya plural en la qual vivim, si no prenem molt de compte i no diem les coses molt detalladament, podem prendre mal. I per tant, com que ja n'hem pres en aquests 25 anys, que han estat els millors de la nostra història moderna, però tanmateix hem viscut un cert decandiment d'algunes coses que al principi eren perfectes i al final no ho han acabat sent tant, doncs hem hagut de fer aquest esforç. Nosaltres, evidentment, volem un reconeixement de la nostra identitat, un sostre competencial important i un model de finançament que superi i que de fet supera de molt qualsevol altre que hàgim tingut en tres segles al nostre país. És cert que hi ha hagut una campanya dels que s'oposen a l'Espanya plural i a la Catalunya autònoma, desmesurada. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper de precursora. Fa tan sols uns mesos hi havia campanyes que ara hem oblidat. Tenim la memòria curta i fem bé, perquè si no estaríem amargats tota la vida. Però no fa gens que hi havia campanyes contra productes catalans, contra empreses catalanes, que es deia de tot, respecte de l'Estatut, respecte de Catalunya dels que l'havien fet, etc. I vet aquí que ara tot això no solament s'ha oblidat, afortunadament, sinó que a més s'ha passat a l'actitud exactament contrària, que és en moltes autonomies dir: ara farem el mateix que Catalunya. En el fons respon a un mateix sentiment, en el qual es barregen, d'una banda l'admiració, i de l'altra, la necessitat de seguir l'altre, al qual s'ha criticat primer. Però aquest és la realitat en què estem vivint. Jo crec que la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens sentim catalans primer de tot, ens sentim formant part, la gran majoria, de l'Espanya plural i ens sentim europeus, cada dia més europeus. Perquè sabem que, evidentment no havent-hi fronteres, el nostre àmbit d'existència és Europa. Compto amb tots vostès perquè des d'aquí, des d'Igualada, des de l'Anoia, contribueixin positivament a la nova etapa que el nostre país està encetant. Hi compto de debò perquè els conec. Conec el seu alcalde, el seu ajuntament, conec els alcaldes de la comarca, conec els empresaris. Sé de la qualitat de vida que vostès poden arribar a oferir. Sé que efectivament l'estructura de les seves indústries està una mica ancorada en una època determinada. Però mireu no hi ha res millor que aquells territoris, que aquelles indústries i que aquelles societats o comunitats que són capaces de partir d'un passat, que en el moment en què va ser viu ho era molt. Perquè en el moment en el qual allò s'havia de fer van ser els primers a fer-ho, i després ha estat capaç de sacrificar una part del pur continuisme per anar trobant noves sortides, noves il·lusions i nous projectes, i això és el que vostès estan fent, pel que he vist avui. I ja fa temps que conec, que sé. Vostès són una mica com Catalunya. Tenen, per dir-ho d'alguna forma, el mateix lema, que és tornem-hi. Tornem-hi que no ha estat res. Canviem tot el que calgui i tanmateix siguem fidels al que sempre hem estat: emprenedors, tossuts, finalment, ciutadans d'un país que no morirà mai. Perquè un país que se sap renovar no pot desaparèixer, un país que se sacralitza a si mateix pot desaparèixer. Un país que, en canvi, és conscient de les realitats en les quals viu, que s'estima a si mateix, que té orgull de ser el que és, però que és capaç de veure les seves limitacions i de fer els canvis que es necessiten per anar endavant, aquest país no morirà mai. Un cop més, moltes felicitats a les empreses premiades, a la Unió Empresarial, a la Cambra i als col·laboradors d'aquesta 7a edició del Sopar de l'Emprenedor, i molt bona nit a tothom. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1756 Title A name given to the resource Intervenció del President Maragall al sopar de l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Igualada Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Espanya plural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/276/20060531.pdf b029774bad1cad6f0f24b5da316f74d1 PDF Text Text Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Parlament de Catalunya. | 31/05/2006 Comparec davant la Comissió primera del Parlament, a petició pròpia, efectivament, per donar compliment al tràmit preceptiu d'informar-los sobre els canvis de l'organització de l'Administració de la Generalitat i sobre la substitució d'alguns dels seus titulars. Em plau acomplir aquest tràmit personalment, tal com he fet en anteriors ocasions, com a mostra de respecte al Parlament, que des del primer moment m'he obligat a seguir com a president de la Generalitat. Per començar em cenyiré a un relat de les successives decisions que he anat prenent entre els dies 11 i 13 del mes en curs. Primera decisió, cessament dels conseller d'Esquerra Republicana de Catalunya per sengles decrets del dia 11 de maig, publicats en el Diari Oficial del 12 de maig. Vaig procedir al cessament del conseller primer i conseller de las Presidència, senyor Josep Bargalló i Valls; del conseller de Governació i Administracions Públiques, senyor Xavier Vendrell i Segura; de la consellera d'Educació, senyora Marta Cid i Panyella; del conseller de Comerç, Turisme i Consum, senyor Josep Huguet i Biosca; de la consellera de Benestar i Família, senyora Anna Simó i Castelló; i del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, senyor Manel Balcells i Díaz. Aquests cessaments queden recollits als decrets 132, 133, 134, 135, 136 i 137/2006, respectivament. Dels sis consellers cessats, en guardo una alta consideració. Amb quatre d'ells hem compartit més de dos anys de treball intens i fecund, i amb altres dos el temps ha estat molt més curt, però aquest temps més curt ha sigut profitós i positiu. De tots haig de lloar el seu sentit del deure i la diligència en el seu quefer com a membres del Govern. Els reitero en seu parlamentària el meu agraïment, amb una especial menció a Josep Bargalló, que ha estat un conseller primer lleial i amb un tarannà molt difícil de trobar en la vida política. Segon punt, recuperació -evocació, pròpiament- de les competències del conseller primer. Precisament el cessament del conseller primer ha comportat la recuperació per part del president de la Generalitat de les competències pròpies i de les competències delegades que venia exercint el conseller primer, i així queda reflectit en l'article segon del Decret 132/2006. Tercer, delegació temporal de funcions. Per tal de garantir el funcionament normal de l'Administració de la Generalitat, uns altres decrets assignaren temporalment les funcions dels consellers cessats a altres consellers, fins a tant que arribés el moment del nomenament dels nous titulars. Les funcions de Presidència passaren a ser assumides pel president de la Generalitat Decret 132/2006-, les de Governació i Administracions Públiques a Relacions Institucionals i Participació -133-, les d'Educació a Salut -Decret 134-, les de Comerç, Turisme i Consum a Economia i Finances -Decret 135-, les de Benestar i Família a Salut -Decret 136-, les d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació a Economia i finances -Decret 137. La segona decisió va ser la reorganització de l'Administració de la Generalitat a través del Decret 143/2006, del dia 13 de maig, que va reorganitzar els departaments de l'Administració de la Generalitat. Es va procedir a la supressió del Departament de Comerç Turisme i Consum i del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de manera que l'Administració de la Generalitat ha passat de tenir setze departaments a tenir-ne catorze. A partir d'ara, l'Administració de la Generalitat queda organitzada en els departaments següents: Departament de la Presidència -que assumeix també les competències relatives a les Tecnologies de la Informació, la Societat de la Informació i les Telecomunicacions-, Departament de Relacions Institucionals i Participació, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de Justícia, Departament d'Interior, d'Economia i Finances -que assumeix a més les competències de Comerç i Turisme-, Departament de Governació i Administracions Públiques, Departament de Cultura, Departament de Salut, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball i Indústria -que assumeix a més les competències de Consum-, de Benestar i Família i de Medi Ambient i Habitatge. D'aquesta manera s'ha efectuat una certa simplificació i compactació de l'Administració de la Generalitat amb la supressió de dos departaments i amb la corresponent reassignació de les seves competències. 1 �Així, les competències de Comerç i Turisme del suprimit Departament de Comerç, Turisme i Consum, que des del passat mes de novembre del 2005 formà part de la Comissió d'Economia, són assumides pel Departament d'Economia i Finances, reforçant la seva vinculació amb els sectors més dinàmics del món empresarials. Per contra, les competències en matèria de Consum s'han situat en el Departament de Treball i Indústria, més a prop dels sectors associatius i cooperatius de l'economia, en els quals l'arbitratge i la negociació sectorial és més habitual. Les competències d'Universitats i Recerca han estat assignades al Departament d'Educació, i les de Societat de la Informació a Presidència, on van estar les unes i les altres fins l'any 2000, en què es va crear el DURSI. Més enllà d'aquesta circumstància, cal destacar els aspectes positius que es deriven en un únic Departament i, per tant, sota una única gestió, la totalitat de les competències en matèria educativa en tots els seus cicle si nivells. Aquesta compactació comportarà així mateix un millor nivell d'interlocució entre responsables educatius i universitaris de l'Administració de l'Estat i els nostres, puix que en l'Estat es troben també competències educatives agrupades. Amb relació a les competències en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, s'ha considerat convenient situar-les en un Departament central i transversal, la qual cosa permetrà visualitzar de manera més clara les polítiques que el Govern ha desenvolupat i ha de desenvolupar en aquesta matèria. La responsabilitat que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació -CTTI- té en l'organització i gestió dels sistemes d'informació del conjunt de la Generalitat ha aconsellat també situar-la en un Departament més vinculat a la coordinació del conjunt del Govern, com és el de la Presidència. Tercera decisió, nomenament de nous consellers. Finalment, per sengles decrets del mateix 13 de maig, vaig nomenar quatre nous conseller de la Generalitat: conseller de la Presidència, senyor Joaquim Nadal i Farreras -decret 144/2006-, que segueix sent el titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i conseller portaveu del Govern; conseller de Governació i Administracions Públiques, el senyor Xavier Sabaté i Ibarz -Decret 145/2006-; conseller d'Educació i Universitats, el senyor Joan Manuel Del Pozo i Àlvarez -Decret 146/2006-; consellera de Benestar i Família, la senyora Carme Figueras i Siñol -decret 147/2006. Dels nous consellers, n'espero que donaran continuïtat a l'acció del Govern, d'acord amb la pauta programàtica votada en el debat d'investidura. La seva acreditada capacitat i experiència política i de gestió és la millor garantia d'una dedicació eficaç a la seva tasca des del primer moment. A tots ells, els desitjo encert en la seva missió des del moment del seu nomenament, i mentre estiguin al servei del Govern i de Catalunya. Fins aquí, els actes administratius que han donat forma a la decisió política de separar del Govern els consellers i les conselleres d'Esquerra Republicana de Catalunya i a les decisions subsegüents de reorganització del Govern i de nomenament de nous conseller si conselleres. El perquè de la decisió. Mirin, ara els exposaré les raons d'aquesta decisió d'indubtable transcendència per a la governació d'aquest país. De fet, el perquè d'aquesta decisió el vaig avançar en la meva anterior compareixença del passat 8 de maig en aquesta mateixa Comissió. Aleshores em vaig fer en veu alta una pregunta que alguns de vostès -o tots, potser- deuen recordar: «És possible mantenir el Govern en el qual conviuen opinions oposades sobre l'Estatut?» I més endavant vaig avançar un criteri sobre aquesta qüestió: «Vull afirmar de forma emfàtica que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del Govern perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata les decisions que siguin del cas.» Fi de la cita. Els feia aquesta afirmació el dia 8 de maig. Dos dies més tard, el dia 10 de maig, el Senat aprovava l'Estatut, que culminava així la seva tramitació parlamentària, i s'obria la porta a la darrera fase del procés estatutari, en la qual el poble de Catalunya ha d'emetre els seu veredicte sobre l'Estatut. L'endemà, el dia 11 de maig, vaig entrevistar-me amb tots els dirigents de les forces polítiques catalanes, un per un, per constatar quina era la seva posició davant el referèndum de l'Estatut. D'aquestes converses vaig poder verificar que la decisió d'Esquerra Republicana de demanar el «no» en el referèndum estatutari era ja una decisió ferma i definitiva. Coherent amb la meva convicció, que és més important que Catalunya tingui un nou Estatut que no pas mantenir un Govern dividit sobre una qüestió fonamental, vaig prendre el determini de separar del Govern els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana. Vaig dir aleshores, i ho torno a dir ara, que era una decisió difícil, fins i tot dolorosa, però que per 2 �responsabilitat institucional i per respecte a la ciutadania era una decisió obligada. Obligada per la necessitat d'esvair la incertesa i la confusió sobre el referèndum de l'Estatut, perquè el referèndum s'ha de poder celebrar en condicions de màxima claredat i sense interferències d'altres qüestions polítiques. Òbviament, aquesta decisió comportava la pèrdua de la majoria parlamentària de suport amb què comptava el Govern i obliga, per tant, a convocar eleccions anticipades. En aquestes condicions polítiques i parlamentàries, el nou Govern té fixats uns objectius limitats però precisos. Primer objectiu, el referèndum sobre l'Estatut. El primer objectiu és assegurar la celebració del referèndum en les millors condicions, per tal que la ciutadania pugui expressar lliurement la seva voluntat. El referèndum, com saben, ha estat convocat, tal com havia anunciat, per al proper dia 18 de juny. Segon objectiu, desenvolupar l'agenda legislativa. Un segon objectiu és el de procurar l'aprovació d'alguns projectes legislatius que estan prou madurs i compten amb la majoria parlamentària suficient. Tercer objectiu, referent a l'Administració ordinària, és assegurar l'Administració ordinària i el funcionament dels serveis públics, especialment els que són de vital importància de cara a la normalitat de la nostra vida social. Per exemple, inici del proper curs ... Quart, funcionament de tots els serveis bàsics, impuls de les polítiques econòmiques, la política de seguretat, etcètera, donant compliment als compromisos adquirits en el pressupost del 2006. Convocatòria d'eleccions anticipades, per acabar. Vull reiterar, finalment, la meva voluntat de convocar i celebrar noves eleccions al Parlament de Catalunya, abans d'acabar l'any, per tal que, amb el nou Estatut aprovat, puguem entrar en una fase de plena estabilitat política i institucional. Moltes gràcies, senyora presidenta. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1757 Title A name given to the resource Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 31 de maig de 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració pública Govern Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/277/20060601.pdf 5345e96f308a170a8d821419b2f0efcd PDF Text Text Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona | 01/06/2006 Déjenme aclararles en castellano, iremos cambiando de lengua, que el alcalde que les acaba de hablar es médico, es economista, es aviador y es marinero. Es decir que tiene una experiencia bastante diversa de la vida lo cual da a sus intervenciones un carácterpróximo y polifacético. La verdad es que escuchándole y habiendo sido alcalde un poco antes que él y trabajado con él cuando yo era alcalde tengo la impresión que realmente esta ciudad sigue avanzando y sigue avanzando no sólo en la práctica sino también en la teoría y eso también es importante. Yo creo que lo que se ha venido a hacer aquí es analizar la práctica desde unos esquemas formales, teóricos, racionales y, por tanto, agradezco muchísimo a la comisaria, a la secretaria de Estado y al alcalde sus aportaciones. I have talked many many times about cities and regions and sometimes I ask myself what for? I think that talking about cities and regions can help in three ways. First of all, we travel and know each other which is always good. Second thing, we compensate for the excessive significance of nation- states in contemporary world. Needs no longer explanation. Third, hence you help Europe to become meaningful, apart from respected. Is not only a good idea, is also an interesting reality and an engine. And default, we do what we have to do as Europeans after discovering the Americas, that was an important thing to have done. So, we had to discover America, Europe had to discover America, otherwise, It could not be sustainable and, thereforea new kind of civilization which a different standard between -a different proportion-, between men and land and population. Once I was in Wyoming, I asked 'the price of an acre, and they answered 'It depends', what do you mean that 'it depends', how many acres do you want. So, it's like, peanuts or something, is not the same conception of space that we do have in Europe. Now, I move to catalan which is my nature language and I will be translated to you. Jo tinc una gran satisfacció de tenir l'oportunitat d'acompanyar-los en l'obertura d'aquesta Conferència sobre les regions i les ciutats. Hi ha poques conferències que personalment pugui sentir tan pròximes a la meva trajectòria professional i política com aquesta per l'especialització personal en economia urbana, professor d'economia urbana, les responsabilitats en política municipal al PSC, primer la regidoria i després l'alcaldia de Barcelona, la presidència del comitè de les regions, la creació de l'Aula Barcelona. Tot això m'ha permès viure i analitzar, al mateix temps, transformacions notables de les ciutats i en particular d'aquesta ciutat, Barcelona. Transformació que li valgué un nom propi al mapa d'Europa, situant-se aquesta ciutat, sense ser capital d'Estat, entre les ciutats de referència en el nivell europeu, com és ara Frankfurt o Milà, suposem. La transformació de Catalunya és, òbviament, diferent que la transformació de Barcelona: ho és en magnitud, en complexitat i també en temps. Passa, des del meu punt de vista, per tres eixos principals: 1. 2. 3. Primer, un instrument adaptat a les necessitats del segle XXI, en aquest moment, que és una nova constitució catalana, un nou estatut, com es diu tècnicament. Segon, un marc estratègic, espacial: l'Euroregió. No només Catalunya, sinó l'espai més gran del qual formem part. I tercer, la cohesió i l'equilibri territorials. Els vull parlar, en primer lloc, i breument, de l'Estatut, que serà l'instrument per a la governació de la Catalunya dels 7 milions. El nou Estatut serà referendat pel poble de Catalunya, espero positivament, el proper dia 18 de juny. Amb l'Estatut del 2006 Catalunya esdevé la nació sense Estat, probablement, amb més capacitat d'autogovern de tot Europa. I dic la nació, perquè efectivament en l'Estatut es diu, en el preàmbul, que Catalunya és una nació, la qual cosa d'acord amb la Constitució espanyola equival al concepte de nacionalitat. Bé, no hi ha cap regió autònoma, jo diria, o molt poques, o land, que disposi del nivell competencial i de recursos de què disposarà Catalunya quan s'apliqui el nou Estatut. S'ha discutit i elaborat en clau de segle XXI, a partir dels anhels, ambicions i realitats d'avui; a partir de la visió del món i de l'individu d'avui. El votaran 3 milions de persones que no van votar l'actual Estatut del 79 perquè no en tenien l'edat. I només per això, segurament, ja valdria la pena. És un Estatut de gent més jove, és l'Estatut dels meus tres fills, que no van votar el primer. I a mi m'agrada que l'Estatut de Catalunya no sigui només meu, o de la meva generació, o d'altres generacions com la meva, sinó també la dels meus fills. 1 �Mirin, Estatut i polítiques socials són dues cares de la mateixa moneda: sense una, no tenim garantida l'altra. Polítiques educatives, de salut, de benestar social, laborals, d'habitatge, de seguretat amb especial cura per a les famílies, la infància, les persones grans... Això és el contingut de l'Estatut. En definitiva es tracta d'un Estatut per a les persones, i per gestionar problemes reals del nostre país des de la proximitat. Segon punt: l'Euroregió. Unes consideracions sobre aquest marc estratègic. L'Euroregió PirineusMediterrània, com l'anomenem, és un projecte impulsat, conjuntament, amb les regions del MidiPyrénées, Languedoc-Roussillon, Aragó, Illes Balears i Catalunya, constituït la tardor de 2004 a Barcelona. Actualment -i durant tot l'any 2006- n'ostenta la presidència i representació Martin Malvy, president de la regió de Midi-Pyrénées. L'Euroregió ha de ser l'instrument que permeti a Catalunya i a les altres Comunitats Autònomes i regions competir, amb el tamany necessari i suficient, en una Europa cada cop més gran. A mesura que Europa passa a ser el nostre espai, la nostra nació gran, el nostre superestat, els subjectes d'aquesta nació hem de ser també una mica més grans, per mantenir la nostra capacitat d'influència. És una Europa que tampoc té fronteres i que ha esdevingut, ara com a realitat i no com a somni, el nostre camp de joc natural. El passat més de febrer la Euroregió va celebrar una reunió a Tolosa, la tercera reunió després de la creació a Barcelona a l'octubre del 2004 i de l'entrevista que mantingueren al maig del 2005, amb el president de la comissió Durao Barroso. La valoració del primer any llarg de l'Euroregió és altament positiva. De manera sintètica, els hi podria dir que s'ha creat un Observatori Socioeconòmic, un Portal Cultural, s'ha impulsat una EuroBioRegió, s'han creat estratègies compartides en àmbits com l'aeronàutic i el turístic, s'ha creat un l'Hospital Transfronterer a Puigcerdà, o la terminal del Port de Barcelona a Tolosa. El port de Barcelona, i està aquí el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de Presidència per entendre'ns millor sobre aquesta matèria, ha creat un port franc, unes hectàrees de port franc a Tolosa, 20 Hectàrees. Hi ha molta gent que no ho entén això, com és que el port de Barcelona té unes hectàrees de port a Tolosa, terra endins, evidentment molts responsables polítics això no ho entenem massa bé, però els que treballen amb la realitat econòmica de cada dia, si que ho entenen perquè saben perfectament que hi ha d'haver-hi espais d'acumulació i espai de redistribució i que això requereix una estratègia determinada no?. Som tot just a l'inici. Queda molt per fer. S'ha de produir un canvi de paradigma que permeti pensar Catalunya i les altres reunions de l'Euroregió en aquesta dimensió. Hem d'aconseguir que el Llenguadoc o l'Aragó considerin que compartim determinades infrastructures. Segurament, l'aeroport de Barcelona és l'aeroport de la Euroregió, però segurament l'espai logístic és l'Aragó on hi ha una cosa que aquí a Catalunya no tenim que és terreny, que és capacitat d'ocupació, de grans instal·lacions etc.. i així podríem anar seguint. Permeti'm que faci aquí un parèntesi sobre l'aeroport, perquè és bàsic. No hi ha cap ciutat, no hi ha cap regió, que es pugui plantejar una estratègia ambiciosa en l'Europa d'avui, si nó té un accés o un sistema aeroportuari potent. En aquest cas, transoceànic. Un sistema aeroportuari. La capacitat de connexions d'un aeroport és determinant en l'èxit de les estratègies metropolitanes, en l'atracció d'empreses i centres d'innovació. I un aeroport com el nostre pot ser molt competitiu si es pot gestionar a partir de la col·laboració público-privada, i si té l'autonomia suficient per decidir, com passa per exemple a Nàpols, una ciutat que estava governada per un alcalde de l'antic partit comunista italià, que va decidir que la millor manera de gestionar el seu aeroport, era fer-hi entrar una empresa privada, com era la BAA (Bristish Airport Authority), per cert, que ara hi ha una empresa espanyola, que es diu Ferrovial que ara vol comprar la BAA. Ferrovial que ja té un aeroport a Sydney i que ara vol comprar BAA i, per tant, indirectament l'aeroport de Nàpols, com hi ha una empresa catalana que té les autopistes del nord de França, com hi ha un altre Abertis, que s'ha fusionat amb Autoestrade italiana per crear un gegant en infraestructures ruteres, amb seu a Barcelona. Per què ho dic això? Perquè si parlem seriosament d'Europa, vol dir que ens arrisquem justament que aquestes coses passin i que passin a favor nostre o que passin a favor d'altres ciutats, que seran europees i per tant nostres també, en aquest sentit més ampli. A països com Alemanya, com el Regne Unit, o com Itàlia, davant de temes com el de la gestió dels aeroports s'hi penses moltes vegades. Nosaltres aquí a Barcelona, en aquest moment, i a Catalunya, estem impressionats per la notícia que una companyia de bandera espanyola, Iberia, és possible que tingui una presencia molt menor en l'aeroport del Prat, l'aeroport de Barcelona. Però no és una cosa que ens tregui la son absolutament, perquè si no n'hi ha una n'hi haurà unes altres, ja ens espavilarem, per descomptat. És xocant en tot cas que hi hagi la possibilitat d'aquesta decisió. A països com Alemanya, el Regne Unit o Itàlia, davant d'una decisió com aquesta, els aeroports perjudicats podrien reaccionar amb la seva política d'adjudicació de slots, 2 �d'accés preferent a les instal·lacions i l'atracció d'aerolínies alternatives En canvi a Espanya això no és possible, perquè els aeroports no tenen autonomia de decisió, formen part d'una empresa estatal, Aena, que és la que decideix què fan i què deixen de fer. De manera que no hi ha competitivitat. Això en part és a causa, els haig de ser molt franc, que aquesta autoritat aeroportuària nacional espanyola té un problema gran que és que el cost que ha representat l'aeroport de Madrid, el superaeroport de Madrid i el nou aeroport de Barcelona, pràcticament ha costat el doble del que s'havia pressupostat, s'havia pressupostat 3.000 milions d'euros, i ha costat 6.000 milions d'euros, és a dir 1 bilió de les antigues pesetes. S'havia pressupostat la meitat per l'aeroport de Barcelona i ha costat el doble del que s'havia pressupostat. O sigui mig bilió de pessetes. Bé, un bilió i mig de pessetes. Estem parlant doncs de 9.000 milions d'euros. És una càrrega financera excessiva per a una autoritat aeroportuària que en aquest moment probablement haurà de ser privatitzada no per desig, sinó per necessitat. De manera que estem davant d'un problema seriós, que jo estic segur que moltes de les ciutats i regions a les quals vostès representen poden tenir. Crec que és enormement decisiu, important que aquestes ciutats i aquestes regions tinguin capacitat de participar com a accionistes, si vostès volen, en la gestió d'uns aeroports, per altra banda, gestionats d'una manera més competitiva. Vull acabar parlant de la cohesió territorial. L'equilibri territorial jo crec que és conseqüència d'aquestes inversions i aquesta visió del territori, però també d'una determinada línia de polítiques d'intervenció en el territori. Nosaltres hem llançat una nova línia d'intervenció que és innovadora en el sentit que barreja l'espai amb la temàtica. La majoria de les lleis en tots els Parlaments són lleis temàtiques que es refereixen a qüestions, a sectors. Estem acostumats a diseccionar la realitat social en sectors. Doncs bé, nosaltres tenim una llei que no és de sectors, sinó de barris, de llocs. I és una llei, que el que fa és facilitar que la conselleria pertinent pugui intervenir polièdricament, en tots els mitjans, en la reforma d'un barri determinat. Per què? Perquè moltes vegades les polítiques sectorials nos són suficients per resoldre les necessitats d'un barri, en el qual la misèria, la diversitat, la falta d'infrastructures, etc.. han interactuat entre ells per crear un tipus de problemàtica que les tres conselleries o ministeris, cada un per separat o junts, és igual, o poden resoldre. És un problema nou, és el problema de la degradació i el problema de la falta d'expectatives. De barris d'aquests, n'hi ha hagut i n'hi ha a tot Europa, i és enormement difícil afrontar la solució d'aquests problemes sobre la base de polítiques sectorials de ministeris i de conselleries. No es pot. I, per tant, el que s'ha de tenir és una política multisectorial, amb una sola mà, que passa d'intervenir en l'escola, en els carrers, en la qualitat dels carrers, en la seguretat, amb uns responsables que ho siguin de totes les coses alhora ajudant a l'alcaldia, ajudant al representants del barri, ajudant a un problema que no tindria solució. A mi em sembla que aquesta és una aportació de la governança de les ciutats, que val la pena que vostès coneguin. Aquí hi ha el conseller, responsable de Política Territorial i Obres Públiques, responsable d'aquesta política, i el seu secretari general, Oriol Nel·lo, que els poden parlar detalladament de com i què s'està fent en aquests barris problema i de quina manera aquests barris problema es poden solucionar. Parlàvem abans amb l'alcalde, que va venir un alt representant europeu i li vam parlar del barri de la Mina - del qual parlàvem abans- que és un barri molt complicat, i va arribar dient que Barcelona no podia tenir cap barri degradat, perquè era una de les millors ciutats d'Europa. Doncs, va anar a la Mina i va tornar blanc com el paper, perquè aquell era el resultat d'una política d'aquestes perverses. Per fer l'estadi del Barça, van haver de desfer un barri de barraques i el van traslladar a un punt, al costat del riu Besòs, on no hi havia res. I quan es fan aquestes operacions mastodòntiques de trasllat de la misèria es crea més misèria, perquè eren unes cases noves, molt boniques en el moment en el qual es van crear, però al cap de dos anys eren pitjors que les barraques en les qual estaven. Doncs, jo recordo la cara d'esglai del comissari europeu que va venir, i que va haver d'admetre que en una ciutat tan gran i tan lloada com Barcelona hi pogués haver aquestes coses. La solució d'aquests problemes és enormement complex. També és veritat que vist per l'alcalde de El Cairo, que va venir al cap de poc temps, passant per la Ronda Litoral, vam passar pel costat del barri de la Mina i li vaig dir: aquest és el barri de la Mina. Quan li vaig explicar la misèria que tenien, va dir very beautiful. Perquè vist des de fora semblava que era perfecte. Mirin la clau d'aquesta política de 47 projectes de reorganització urbana està en la proximitat i en la versatilitat de les polítiques que s'apliquen. Es tracta també dels recursos i la mentalitat. El govern no dóna suport a barris amb problemes, sinó que dóna suport a barris i municipis amb projectes. Aquesta és l'essència de la política que estem tirant endavant. Espero que aquesta reunió aquí els sigui útil. Torno a la qüestió del principi, penso que el viatge en si mateix és important. Però en segon lloc compara experiències, perquè ens ajuda a trobar en els altres solucions que nosaltres no havíem aconseguit trobar. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1758 Title A name given to the resource Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Estatuts Euroregió Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/278/20060616.pdf a6053618c84286c9e0228c01b862c027 PDF Text Text Missatge institucional del president de la Generalitat per la celebració del referèndum sobre l'Estatut Palau de la Generalitat | 16/06/2006 Estimats ciutadans, Permeteu-me que m'adreci a tots vosaltres, abans de la celebració del referèndum de l'Estatut. Heu estat convocats a pronunciar-vos, diumenge, sobre el nou Estatut de Catalunya, el vostre nou Estatut. Tots sabeu el respecte profund que tinc pel poble de Catalunya. Crec que és el meu deure, com a President dels catalans, fer-vos arribar un missatge d'optimisme i de confiança en el nostre futur. Tenim a les nostres mans, i us ho dic amb franquesa, fer un pas de gegant com a país. Ja sabeu com hem hagut de maldar per preservar les nostres institucions. És cert que aquest cop no ha estat una excepció: ens hem sentit dir de tot. Però de tot plegat n'hem tret una gran lliçó: Catalunya és forta quan el poble expressa lliurement la seva voluntat i les institucions funcionen d'acord amb ell. Doncs bé: això és el que hem de fer diumenge: dir la nostra com a poble. Estem escrivint la nostra pròpia història. I ho fem pensant en el demà. Certeses antigues i projectes nous: ve't aquí, el que ens cal. La certesa que ens ve de Francesc Macià i Lluís Companys, des de fa 75 anys; que ens ve de la recuperació de la Generalitat, amb Josep Tarradellas l'any 1977; que ens ve de l'Estatut de Sau i del període més llarg i fructífer del nostre autogovern, que es va obrir aleshores, amb Jordi Pujol. I que ens ve del llegat de Macià, Companys, Tarradellas i Pujol, sense oblidar Josep Irla, Carles Pi Sunyer i tants altres que van enaltir el nom i l'honor de la Generalitat. Avui som una societat emprenedora i solidària, amb un horitzó obert i sense límits. Estem impulsant l'Espanya plural i som el llaç d'unió amb Europa. Les nostres empreses n'adquireixen d'altres. Les nostres ciutats són considerades com a referents a imitar. Les nostres escoles fan bona una tradició pròpia iniciada fa cent anys. Els nostres hospitals tenen qualitat. La biotecnologia és a Catalunya el sector que creix més de pressa. En tot això estem ben situats. Ara fa dos anys el Parlament va iniciar els treballs de reforma de l'Estatut. Tots els partits han cregut que calia fer una colla de coses: Adaptar la nostra llei als nous temps. Reconèixer clarament que sentim Catalunya com una nació. Donar més camp a les possibilitats de l'autogovern. Incorporar una sèrie de drets i deures propis del segle XXI. Aproximar les majors competències de la Generalitat a les persones i satisfer els seus anhels i necessitats. Corregir el dèficit acumulat en infraestructures, que són la clau del creixement econòmic. I, finalment, augmentar els recursos necessaris per fer possible tot això, sense que Catalunya deixi de ser solidària amb els pobles d'Espanya. És per tot això que s'ha treballat, s'ha discutit i s'ha arribat a acords. És per tot això que, finalment, s'ha pactat i acordat el nou Estatut. Ara us convoco a les urnes, aquest diumenge, per tenir l'oportunitat d'expressar-nos. Lliurement. 1 �Vull que sapigueu que el que em mou és l'ambició que els ciutadans se sentin, amb el nou Estatut, més segurs, més ben atesos i més esperançats. I que els joves sàpiguen que tenen futur. Que poden decidir-lo. Al nostre país hi ha més de dos milions i mig d'homes i dones que no han votat mai l'Estatut. Que no poden dir, encara, "aquesta és la meva llei, jo vaig tenir l'oportunitat de votar-la". Ara podran fer-ho. La Catalunya que demà passat té l'oportunitat històrica de dir què vol i com vol que siguin les seves relacions amb l'Espanya fraternal, és molt diferent de la Catalunya de la transició democràtica. La nostra integració social ha avançat i ha estat molt positiva. La Catalunya d'avui l'han feta generacions d'homes i dones vinguts d'arreu amb el seu esforç, la seva empenta i les seves aportacions. La unitat civil de la societat catalana és exemplar. L'experiència d'autogovern que hem adquirit, ens permetrà aprofitar millor les oportunitats que tindrem d'ara endavant. El diumenge dia 18 ens estarem parlant a nosaltres mateixos. Ens direm el futur que volem per als nostres fills i els nostres néts. Però també hem de ser conscients que Espanya i Europa estaran atentes al que decidim. Hem de parlar clar. Estic convençut que la veu dels catalans serà escoltada amb respecte. I que el nostre futur serà també un senyal per a aquells que ens miren. Tant de bo puguem dir que ens admiren. Ara, com mai, hem d'actuar amb confiança, seguretat i il·lusió. No tinguem por de decidir. Aquest és el nostre futur. El de tots. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1759 Title A name given to the resource Missatge institucional del president de la Generalitat pel referèndum sobre l'Estatut Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Catalanisme Estatuts Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències