13 10 5656 http://78.47.125.110/files/original/30/1456/19951018d_00694_LD.pdf ba052f3e6cc05ba9afe69873f2578e78 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 18.10.95 GUI(> Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JC) Conferencia al Col.legi Major Ramon Llull 19.00 hores. L'acte d'inauguració del curs universitari al Col.legi Major Ramon Llull consistin1 en una conferencia de l'Alc.alde, que pronunciara just després d'una breu presentació que fara el director del CQl.legi Major. Sr. J. Manuel Bermudo. -Posteriorment a la intervencíó de l'Alcalde, hi ha la possibilitat que uns quants alumnes li _puguin fer preguntes. En qualseyol cas, se sugg~reix no allargar gaire aquest moment i limitar-lo a tres o quatre preguntes. Tot seguit, s'adjunta la proposta d'interve~ció de !'Alcalde, que es pretén que serveixi com a model per a d'altres intervencions semblants davant d'auditoris similars. CONFEPM.JCG �/1 Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALCALDIA El poder de les ciutats. INTRODUCCIÓ: BARCELONA TE PODER NO FA PAS GAIRES DIES, UN DIARI HISTÓRIC DE LA CIUTAT TITULAVA L'EDITOR!IAL: "BARCELONA TIENE PODER". 1 HO EXPLICAVA: BARCELONA, EL 1992, NO VA GASTAR DINERS EN LA CELEBRACIÓ D'UNS ACTES DE QUINZE DIES SINÓ QUE VA FER UNA INVERSIÓ DE FUTUR QUE ARA DÓNA ELS SEUS FRUITS AMB CLAREDAT. AIXÓ NO HO DIEM DES DE L'AJUNTAMENT. AIXÓ NO HO CANTAVA EL PERET AMB EL SEU ESTIL RUMBERO, DE "LA RUMBA DE BARCELONA". AIXÓ HO DEIA LA VANGUARDIA EL DIA 9 D'OCTUBRE D'AQUEST ANY. 1 NO HO DEIA PERQUE SÍ. SOSTENIA AQUESTA AFIRMACIÓ EN EL BARÓMETRE QUE CONFIGUREN ELS INDICADORS DE LA CIUTAT. ELS INDICADORS Hl HA DIVERSOS ELEMENTS QUE ES MOSTREN COM A SÍMPTOMES DE LA VITALITAT. -EL CONSUM ELECTRIC --QUE ENS PARLA DE L'ESFOR<; INDUSTRIAL 1 EMPRESARIAL-- HA CRESCUT QUASI UN 2 PER CENT EN UN ANY. CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA -L'OCUPACIÓ HOTELERA HA CRESCUT DE QUASI UN 18%> EN UN ANY. -EL MOVIMENT DE PASSATGERS A L'AEROPORT HA CRESCUT D'UN 10°/o EN UN ANY. -EL TRÁNSIT PORTUARI EN TONES HA CRESCUT D'UN 13°/o EN UN ANY. -EL NOMBRE DE PASSATGERS EN TRANSPORTS PÚBLICS --QUE ENS PARLA DE CIVISME, DE MENYS CONTAMINACIÓ, DE MÉS BON TRANSIT, D'EFICÁCIA 1 DE QUALITAT-- HA CRESCUT UN 6o/o. -1 L'ATUR BARCELONÍ, BAIXA APOCA POC PERÓ BAIXA, JA QUE A 31 D'AGOST EL DESCENS RESPECTE DE L'ANY ANTERIOR ERA DEL 1Oo/o. BÉ, NO ES TRACTA PAS DE . LLEGIR ARA UNA LLISTA D'INDICADORS POSITIUS, PERÓ SÍ QUE CALlA COMENc;AR PER AQUÍ, PERQUE LA REFLEXIÓ QUE US VULL FER TÉ A VEURE AMB AQUESTES DADES. D'UNA BANDA, ES RECONEIX QUE BARCELONA VIU UN BON MOMENT, UN GRAN MOMENT. NO SOLS PERQUE ARA VEIEM MOLT CLARAMENT LES RE NDES D'AQUELL CONFEPM.JCCi �Ajuntament de Barcelona GABINET D E L'ALCALDIA ESFORy TRANSFORMADOR QUE VAM FER ELS ANYS PRE-OLÍMPICS SINÓ PERQUE LA CIUTAT HA ACONSEGUIT DOTAR-SE DE LES INFRASTUClfURES 1DE LA MANERA DE FER QUE CALlA TENIR RECONEIXEMENT. NO ÉS so(s PER OBTENIR EL QUE VISQUEM MILLOR, QUE ESTIGUEM MÉS PREPAR~TS PEL FUTUR : ÉS QUE A ¡ MÉS SE'NS RECONEIX. L'ENQUESTA QUE EMPRESARIALS l f~ z~,~ ES PA EUROPEUSl A 500 SOBRE QIRECTIUS í LE$ SEVES 1 PREFERENCIES PER FER NEGOCIS, HAN COL.LOCAT . BARCELONA AL SISE LLOC : (FA UN ANY í ÉREM ELS ;' 1 JA HO CELEBR~j\VEM), SETENS, ZURICH, MILA~. o~f 1 ' PER DAVANT DE t \. 1 ' ¿TOT AIXO HA ESTAT UN Mlfi<ACLE? NO, TOT AIXO HO ~ HEM ANAT FENT AMB LA COMPLICITAT DE TOTS ELS BARCELONINS . HA EST~T AQUEST ESFORy PARTICIPATIU DE TOTHOM EL QUE HA FET POSSIBLE QUE HAGUEM RECUPERAT QUASI CINC QUILÓMETRES DE PLATJA, QUE HAGUEM OB~RT NOUS BARRIS ALLÍ ON ; Hl HAVIA VELLES FABRIQUES 1 SÓL DESAPROFITAT, QUE HAGUEM MILLORAT LES COMIUNICACIONS , OBRINT LES RONDES PERÓ AL MATEIX TEMPS FENT MÉS QUILÓMETRES DE CARRIL-Bitl QUE MAl... ÉS A DIR, EQUILIBRADAMENT 1 AMB UN IMPULS ESPECTACULAR, BARCELONA S'HA SITUAT OIW ÉS, COM UNA DE LES CONFEPMJCG �1 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GRANS CIUTATS DEL CONTIN;ENT, COM LA PORTA SUD 1 D'EUROPA. HE DIT QUE AQUEST BARÓMETRE SOLS EM SERVIRlA 1' , PERA SITUAR L'INICI DE LA REFLEXIO, NO PERA DONARHI VOL TES NI PER A FER-LO q:>NEJAR COM LA BANDERA DEL COFOISME, DE L'AUTOCOMPLAEN<;A. 0 CAPACITA T DE DECISIÓ PODER ÉS CAPACITAT DE DECISIÓ TORNO, PER TANT, AL COMEr¡.J<;AMENT. QUAN UN DIARI SERIÓS 1 AMB LLARGA TRAD,CIÓ DE RELACIÓ AMB LA ------·- CIUTAT DIU QUE BARCELONA fÉ PODER, ¿QUE VOL DIR? ¿QUE _BABCELGNA~JL~? ; - ¿QUE BARCELONA DECIDEIX SOBRE MOLTES COSES? NO. PER ARA, DE MOMENT, VOL DIR QUE A BA~CELONA LES COSES VAN BÉ . 1 AIXÓ ENS AGRADA, ÉS EVIDENT QUE SATISFA L'ALCALDE , QUE SATISFA L'AJUNTAMENT 1 QUE SATISFA ELS CIUTADANS 1 CIUTADANE$. PERÓ NO ÉS SUFICIENT, , , f , ' , NO ES EL FINAL, NO ES L'OBJIICTIU. AIXO ES, SI DE CAS, EL PRINCIPI, EL PUNT A PAfTIR DEL QUAL PODREM ASPIRAR ALS AL TRES OBJECTIUS, AQUELLS QUE REALMENT ENS PARLEN DEL ~ODER DE LES CIUTATS, EL PODER DE DECIDIR. CONFEPM.JCG �._( Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA UN PETIT REPAS A LA HISTORIA ¡ LA MATEIXA HISTORIA DE ! LA CIUTAT ENS PARLA D'AQUESTA VOLUNTAT DE DECIDIR, D'AQUEST DESIG DE 1 SER-HI. EN DIFERENTS MOMEtJTS, EN SITUACIONS MOL T DIVERSES, BARCELONA HA VQLGUT DIR-HI LA SEVA: ' LA BARCELONA ROMANA QUE ADQUIRIA UN PAPER ! 1 RELLEVANT EN EL COMER<; 1tc oMEN<;AVA A TENIR VEU PROPIA. LA BARCELONA QUE ERA SEU DE LA CORT AMB GAL.LA PLACÍDIA 1 QUE EXIGIA UN TAACTE QUE RESPECTÉS LA !' SEVA VOLUNTAT. LA BARCELONA QUE ESDEVENIA MARCA DE FRONTERA ' ENTRE ELS DOMINIS FRANCS 1 ELS DEL CALIFAT DE CORDOVA. JUSTAMENT LA IN1CAPACITAT DELS FRANCS PER A MANTENIR DEL TOT LA DEFENSA DE LA CIUTAT 1 ' DEL SEU COMTAT VAN SER EL MOTIU EXTERN, O L'APARENT, SI VOLEU, PERQUE ELS COMTES BARCELONINS DECLARESSIN ¡LA SEVA INDEPENDENCIA ¡ DEL REI FRANC. AQUEST VA SER EL PRINCIPI DE L'EXISTENCIA FORMAL D'UN PAÍS, CATALUNYA, QUE TÉ , 1 ELS SEUS ORIGENS EN EL COMTAT DE BARCELONA. CONFEPM J CG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA QUASI MIL ANYS DESPRÉS, QUAN BARCELONA PREN PARTIT PELS ÁUSTRIES DAVANT LES TROPES 1 DECIDEIX QUE1 HA NO RENDIR-SE ENVIAT FELIP V, BARCELONA CONTINUA DEFENSANT LA CAPACITAT DE DECISIÓ PROPIA 1 CONTINUA REPRESENTANT TOT EL PAÍS. AL CAPDAVALL, LA DEFfENSA DE LA CIUTAT QUE ACABA L'ONZE DE SETEMBREI DEL 1714, QUAN ELS QUE ASSETGEN BARCELONA Hl EfiTREN VENCEDORS, ÉS LA PRINCIPIS QUE HA MANTINGUT EN DEFENSA DELS GENERAL TOT EL PAÍS. 1 y--- REPETIT AL LLARG - DELS . SEGLES: VOLUNTAT DE \ DECISIÓ, VOLUNTAT DE PARtiCIPACIÓ EN PROJECTES DE MÉS ABAST. BARCELONA SEMPRE HA VOLGUT TENIR OPINIÓ SOBRE LA CONSTRUCfló D'ESPANYA 1 SOBRE EL PROJECTE EUROPEU. SEMPRE HA ESTAT AIXÍ, COM UNA MENA DE "MARCA DE LA CASAt'. AIXÓ ENS HA DEFI~ ---- ----~---- .. - .... _________ ..... . ......... ........ ............. ··------·-· ----------------~~-..... BÉ.r ARA HE ESMENTAT UNS QUANTS EXEMPLES QUE EN _PODRIEN SIM _ OLICA, DE F 1 . CREUR!=(a E PR SENTACfO... DAM NT D . TOT/ UNA A PE MAX( A EFIC lA, DE . · CIL -AR LA LES , IUTATS/ QUE DECI ,_ OBJE STIÓ ~S NO ES¡I\IX . O NO ES 11 SOLS AIXÍ. Hl \ ~ e;·· A DE IMA QUALITAT. EN SÓN MÉS CIUTAT, SÓN TIVA~NT MILLORS. V CONFEPMJCG �7 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AUTONOMIA PERA BARCELONA: ELS RECURSOS ¡ ¡ i QUAN DIEM QUE ARA BARCE~ONA VOL DECIDIR ESTEM AFIRMANT QUE LA CIUTAT ¡ NECESSITA DETERMINAT GRAU D'AUTONOMIA. ¿BARCE~ONA TÉ CAPACITAT PERA DUR ENDAVANT UN PROJECTE URBANÍSTIC 1 PER 1 , INCREMENTAR EL NOMBRE D'HABITATGES? ¿O TE EL PODER DE DECISIÓ PER A O~RIR UN CARRER, TALLARNE UN AL TRE 1 FER AQUELLES MODIFICACIONS QUE CREGUI OPORTUNES? DONdS BÉ, MOL T SOVINT NO. MOL T SOVINT AQUESTA DECISIÓ RECAU EN UN PODER ' 1 SUPERIOR, JA SIGUI L'AUTONOMIC O L'ESTATAL. Hl HA DUES MANERES DE COMPROVAR EL GRAU DE CAPACITAT DE DECISIÓ 1 LA COMBINACIÓ DE TOTES , , 1 DUES ES EL QUE DONA UN INDICADOR FIABLE . PER UNA ' BANDA, ELS RECURSOS DISPONIBLES. ÉS A DIR: ELS DINERS. QUAN ES VA CcpMENc;AR A DISSENYAR L'ACTUAL ESTAT DEMOCRATIC 1 DE DRET COMA ESTAT DE LES AUTONOMIES ES VÁ FIXAR L'OBJECTIU D'UN REPARTIMENT DE LES QUOffES DE RECURSOS QUE TENDIA A EQUILIBRAR EL RODER MÉS PROPER ALS CIUTADANS, EL LOCAL. Pt=Ró ' TOT SOVINT, LES AUTONOMIES, QUE NO VOLIEN DEIXAR PERORE RES DEL QUE TOT JUST COMENc;AV~N A OBTENIR, NO VAN CORRESPONDRE A AQUESTA 'DEA. 1 CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 ARA ENS TROBEM QUE MOLTS DELS PROBLEMES ES PODRIEN RESOLDRE MOLT :MILLOR SI LES CIUTATS TINGUESSIN MÉS RECURSOS 1 POGUESSIN ENFRONTAR~ SE ELLES MATEIXES A MOLTES DE LES QÜESTIONS QUE ENCARA CAL RESOLDRE EN ÁMBITS SUPERIORS. EN EL CAS DE BARCELONA, LA INJUSTÍCIA DEL REPARTIMENT DE LES CARREGUES ÉS MÉS tQUE EVIDENT PERQUE Hl HA UN FET QUE NO POT NEGAR NINGÚ 1 QUE APAREIX COM UNA CLARA DISCRIM INfl.\CIÓ. EM REFEREIXO ALS COSTOS DE CAPITALITAT. BARCELONA, PEL FET DE SER lUNA CAPITAL --LA CAPITAL ' , , ' POLITICA DE CATALUNYA, P¡ERO TAMBE LA CAPITAL ECONÓMICA, CULTURAL O SOCIAL-- TÉ UNES DESPESES SUPERIORS 1 HA D'OFERIR VN NIVELL DE SERVEIS 1 PRESTACIONS MOLT CONTRAPARTIDES ELEVAT ¡ QUE EN N'OBTÉ. RELACIÓ SOVINT A LES POSO UN EXEMPLE QUE POT SEMBLA~ PETIT, PERO QUE DIU MOL TES COSES . A MADRID, DE 24 MUSEUS, EL MUNICIPI l EN PAGA UN (LA RESTA ELS RAGA L'ESTAT O ELS PAGA L'AUTONOMIA). A BARCELONA, DE 24 MUSEUS SOLS UN ! O DOS NO SÓN PAGATS AMB ! ELS DINERS MUNICIPALS. 1 NO ES TRACTA PAS DE COMPARAR-NOS AMB MADRID PER JUSTIFICAR UNA PLORANERA VICTIMISTA. ÉS SOLS i , UN EXEMPLE DEL TRACTE 01\tERS QUE Hl HA. PODRIEM FER AL TRES EXERCICIS 1VEUIRE QUANTES GUARDERIES MUNICIPALS Hl HA A BARCELONA --ENCARA CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INSUFICIENTS-- QUANTES ' N'HA 1 FET EL GOVERN CATALÁ. 1 AUTONOMIA PERA BARCELONA: LA CARTA MUNICIPAL ¡ l L'AL TRA MANERA COMPETENCIAL. ÉS AQUES~ EN TINDREM MOLT DE CALGUT DONAR-HI OBSERVAR EL TERRENY, GUANYA~.i HAURÁ MOLTES !VOL TES, NIVELL BEN AVIAT COSTAT, HAURÁ PERO S'HAURÁ ACONSEGUIT. LA CARTA MUNICIPAL QUE ES+-lG--SEGUR-f01\JPJD ~ ! QUE ABANS QUE ACABI L'ANY ~A , TINDREM ENLLESTIDA -1 QUE HAURÁ D'APROVAR EL PARLAMENT DE CATALUNYA-- , ES EL ' TRAS~LAT D'AQUESTA VOLUNTAT ' AL DE ¡DECIDIR PACTE PER ESCRIT PART DE BARCELONA. ¿QUE DIRÁ LA CARTA? DIRiA QUE BARCELONA POT APROVAR PLANS URBANÍSTiqS DE DETERMINAT ABAST SENSE NECESSITAT D'UNA PiPROVACIÓ PER PART DE NIVELLS SUPERIORS . DIRÁ buE LA JUSTÍCIA LOCAL PODRÁ FUNCIONAR, AMB MÁXIMA PROXIMITAT, ~APIDESA, AGILITAT S6NSE NECESSITAT RECÓRRER ALS ÁMBITS SUPERIORS. POLICIA LOCAL --LA GUARDIA 1 LA DE DIRÁ QUE LA URBANA-- TINDRA CARÁCTER DE POLICIA JUD!ICIAL EN DETERMINADES QÜESTIONS. DIRÁ QUE MOL TS ¡ DELS CONFLICTES CIUTADANS ES PODRAN RESOLDRE DES DELS NIVELLS CONFEPMJCG �Ajuntament de Barcelona GAB!NET DE L'ALCALDIA MÉS PROPERS ALS MATEIXOp CIUTADANS. 1 DIRA QUE , i BARCELONA TE UN MAR<SE IMPORTANT. CONFERIRA D'AUTONOMIA A ! LA ' CIUTAT PROU AUTORITAT POLÍTICA 1 CAPACITAT DE DECI;ISIÓ. 1, A MÉS, AIXÓ SERA 1 POSSIBLE PERQUE AQUESTA VOLUNTAT D'INCREMENTAR LA NOSTRA q;APACITAT DE DECISIÓ VA MÉS ENLLA DE LES DIVERSES OPCIONS POLÍTIQUES: Hl HA UN ACORD, UNA ENTESA, 1IUN TREBALL ACURAT, PER PART DE TOT EL CONSISTORJI, NO SOLS PER PART DE L'EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL. ¡ 1 BARCELONA, PER TANT, A L8S ACABALLES DEL SEGLE , ¡ , XX, O, MES BEN DIT, A LES PO fTES DEL SEGLE XXI, ES A PUNT D'ACONSEGUIR UN !DELS SEUS OBJECTIU S FONAMENTALS. EM PENSO OdJE AQUEST SÍ QUE ÉS UN INDICADOR DEL PODER DE LA iCIUTAT. DEL PODER REAL, 1 D'UN PODER QUE NO SOLS PROVÉ DE LA CAPACITAT DE "FER COSES" SINÓ DE LA VOL~NTAT DE "FER LES COSES D'UNA DETERMINADA MANERAl'. CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 8 PROXIMIT A T , , 1 , , MES CAPACITAT DE DECISIO VlOL DIR MES PARTICIPACIO 1 PERO GUANYAR CAPACITAT DE DECISIÓ NO TINDRIA TOT EL SENTIT SI NO ES FA AL! MATEIX TEMPS QUE ES GUANYA CAPACITAT DE PAP,<TICIPACIÓ. ÉS A DIR: A ' MESURA QUE LA CIUTAT GUANYA PODER --GUANYA CAPACITAT PER DECIDIR-- d BÉ TRASLLADA AQUEST PODER ALS CIUTADANS 1 CIUTADANES O BÉ SERIA TOT PLEGAT UN ESFOR<; INÚTIL, UN SIMPLE CANVI EN EL REPARTIMENT DE LES RESPONSABILITATS 1 ENTRE ADMINISTRACIONS, SENSE EFECTES REALS SOBRE LA VOLUNTAT CIUTADANA. PER l AIXÓ ES TRACTA D'UNA ACCIÓ PARAL.LELA, OBLIGADAMENT PARAL.LELA SI VOL ¡ ADQUIRIR TOT EL SEU SIGNIFI ~AT . BARCELONA OBTINDRA MÉS QUOTA DE PODER 1 A LA VEGADA ELS BARCELONIN~ 1 LES BARCELONINES INCREMENT COM UN HAURAN DE PERCEBRE AQUEST ¡ FET REAL. AIXÓ VOL DIR DQNAR MÉS CAPACITAT DE DECISIÓ ALLÍ ON S'ÉS MÉS ~ ROPER ALS PROBLEMES, ALLÍ ON ÉS MÉS FÁCIL RESQLDRE'LS AMB LA MÁXIMA ' ' i , ' EFICACIA PERQUE Hl HA TAMBE LA MAXIMA PROXIMITAT. 1 l ELS GOVERNS DELS DISTRICTES DE LA CIUTAT GUANYARAN, PER TANT, RECURSOS --DEIA ABANS QUE 1 CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA ' / / 1 ELS RECURSOS SOW{JN INDICADOR DE LA CAPACITAT-/ PES ~BDUES POLÍTIC. 1 P~S RECURSOS 1 poSES POLÍTIC. j AIXÓ VAN ÉS 1 LLIGADES. EL QUE ARA TRASLLADEM CAf ALS DISTRICTES, AMB UNA FÓRMULA ----""""'"_"--... 2. . ' ' ,--..~ . ~. . .. ' ..~ - .... -- . .~,._ _ ' -- ~ ' ., ~ QUE ~ ~ t.: -ANIRA SENT-/ A MESURA OUE SE'N DERIVIN LES :t t ..,.,. - -~ 1 CONSEQÜENCIES, A MESURA QUE AIXÓ SIGUI MÉS PALPABLE, QUE LA CIUTADANif\ HO PUGUI "TOCAR". PROXIMITAT: ELS GOVERNS D~LS DISTRICTES ! SERIA ABSURD QUE RECLArylÉSSIM L'APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT 1--EL PRINCIPI SEGONS EL ' QUAL ELS NIVELLS SUPERIORS HAN DE DEIXAR LLAST PER DONAR PROTAGONISME IALS NIVELLS INFERIORS-SI , DESPRES NO 1 ' CORRESPONGUESSIM A AQUESTA 1 DEMANDA AMB L'APLICACIÓ DEL PRINCIPI EN EL NOSTRE TERRENY. 1 AIXÓ ÉS E~ QUE FEM. APLICAR ¡ L'ACOSTAMENT MÁXIM DES DE L'AJUNTAMENT, QUE COM 1 A PODER LOCAL JA ÉS LA ! MÉS PROPERA DE LES ,, ADMINISTRACIONS. DONCS BE: L'ACOSTAREM ENCARA 1 MÉS. LES COSES QUE E~ PODEN RESOLDRE EL DISTRICTE ~O CAL QUE PASS~N PER LA PLA<;A DE SANT L--- - · ¡ ~AUME. CADA DISTRICTE, CADr · CONSELL DE DISTRIC~E, ES PODER MUNICIPAL A SEU TERRITORI, ES AJUNTAMENT. CONFEPM.JCG �'l Ajuntament de Barcelona 1 GABINET DE L'ALCALD IA DEIXEU-ME TORNAR A LA HISlÓRIA. QUAN ES VA CREAR EL CONSELL DE CENT 1 (SEGLE XIII) S'ESTAVA PRECISAMENT BUSCANT UN jSISTEMA QUE PERMETÉS DOTAR EL GOVERN CIUTADAI DE LA PARTICIPACIÓ (ÉS VERITAT QUE UNA PARTiqiPACIÓ LIMITADA, PERO JUTJAR ARA AQUELL CONSELU AMB ELS CRITERIS D'AVUI 1 FÓRA UN ANACRONISME INJUST; SI HO MIREM PENSANT EN COM FUNCIONAVEN POT ALE~HORES JA LES CIUTATS, ES DIR QUE BARCELONAJ TENIA UN MODEL AVANc;AT, QUE RECONEIXIA FORc;A LA DIVERSITAT ' BARCELONINA. LA PROVA ÉSI QUE QUAN DESPRÉS DE ¡ L'11 DE SETEMBRE DEL 17!14 ES VA EXTINGIR EL CONSELL DE CENT 1 ES VA ~EGULAR L'ADMINISTRACIÓ CIUTADANA SEGONS UN MCDDEL QUE IMPERAVA AL ¡ REGNE DE FELIP V, APOCA PpC ES VA ANAR PRODUINT UNA SUBSITUCIÓ DEL PATRICI~T URBA PER PART DE LA - NOBLESA, PROVOCANT REPRESENTATIVITAT 1, UNA DISMINUCIÓ PER, TANT, DEL DE LA GRAU DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.) ARA ÉS --SEGUINT EL FIL PER TANT, EL QUE ESTEM FEN[T ¡ DE LA TRADICIÓ BARCELONI~A-- DONAR CONTINU.ITAT AL PROCÉS DE DESCENT~ALITZACIÓ QUE ES VA COMENc;AR TOT JUST QUE iEL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRATIC ES VA FER REALITAT. NO SOLS PERQUE ESTIGUEM CONVENc;UTS --QUE HO ESTEM-- DE l NECESSITAT D'ACOSTAMENT, DE LA POLÍTICA LA ALS CONFEPM.JCG �1 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALC/\LDIA CIUTADANS --AQUESTA ÉS U~A EXIGENCIA DEL MATEIX SISTEMA DEMOCRÁTIC, QUE S'HA DE RENOVAR SOTA EL PRINCIPI DE LA PARTICIPACtq 1 DE L'ESCALFAMENT DES DE BAIX-- SINÓ TAMBÉ PERQUE AIXÓ L'EFICÁCIA A LA RESOLUCIÓ DÓNA TOTA D~LS PROBLEMES. 1 CIUTAT MÉS JUSTA SOCIALMENT i 1 HE COMENc;AT PARLANT D'UNS INDICADORS QUE SÓN FRANCAMENT POSITIUS. PER~ BARCELONA ENCARA NO ÉS ON VOLDRIA SER. AL MAPA DE LA CIUTAT QUE ANEM DIBUIXANT ENCARA Hl HA CLAPES FOSQUES, TERRITORIS QUE RECLAMEN ' JUSTAMENT UN TRACTE PREFERENCIAL. 1 HEM DE FER-HO A PARTIR 1 EL PROCÉS QUE JA HEM ENGEGAT FA ANYS , 1 QUE 1 FUNCIONA. PENSO, PER 1 EXEMPLE, EN ELS BARRACOTS¡ DE FUSTA DEL BARRI DE LA PROSPERITAT, ON VIVIEN ~LS TREBALLADORS DE LA RENFE 1 LES SEVES FAMÍLIE$ ... FINS EL PRINCIPI DELS VUITANTA. O PENSO, PER EXl::MPLE, EN UN DIUMENGE ' .. i DEL 1964 EN QUE ELS VEINS DJ= ROQUETES VAN AGAFAR EL PIC 1 LA PALA 1 VAN COM~Nc;AR A FER UNA RASA ... ¡ PERQUE NINGÚ NO ELS FEIAI CAS 1 NO ACONSEGUIEN TENIR CLAVEGUERES. AVUI, 1 EN AQUESTS MATEIXOS LLOCS, Hl HA UN URBANISME p uE ENDREc;A LA CIUTAT, ELS CARRERS MEREIXEN 1 AQUEST NOM, S'HAN CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DIGNIFICAT PESTAÑA ELS O ESPAIS LA --COM PLA<;A 1 \ L~ ROJA-< PLA<;A SÓN ANGEL DOTATS 1 D'INFRASTUCTURES --COM CftJN DRAGÓ, COM EL FÓRUM ¡ NORD DE LA TECNOLOGIA-- 1iHAN GUANYAT EL DRET A DISPOSAR DE MONUMENTS COM EL CENTRE DE LA CIUTAT. A CIUTAT VELLA ES PROQ>UEIX UN FENOMEN DE RECUPERACIÓ TAMBÉ ESPECTACULAR. ALLÍ ON Hl HAVIA 1 CARRERS FOSCOS 1 ESTRET$, SENSE SOL, AMB CASES i QUE TRONTOLLAVEN, 1 AMB P¡ENSIONS DE MAL VIURE 1 MOLTS QUADR~TS METRES : PROSTITUCIÓ, AVUI DEDICATS A LA Hl HA !CARRERS MÉS AMPLES, i " PLACES QUE HAN SORGIT DE !LES RUNES DELS EDIFICIS ~ >v~~ QUE QUEIEN, ARBRES 1 SOL. 1!, MOLT MÉS SIGNIFIC~ttí, U~v) S'HI INSTAL.LEN ENTITATS DI~ERSES QUE CONJ.AÓUREN EL CENTRE HISTÓRIC COM UN! CENTRE CU L;JtÍRAL DE LA CIUTAT: EL CENTRE DE MUSEU D'ART CULT~RA CO~YÉMPORÁNIA, CONTEMPORANif/ / LA EL UNIVERSITAT 1 POMPEU FABRA, LA RAMON ijLULL ... 1 TOT AIXÓ PASSA ¡ MENTRE ESCULLEN LA CIUT~T VELLA PER INSTAL.LAR LA SEVA SEU CENTRAL i ELS METGES SENSE FRONTERES, ROSA SENSAT ... I I ES TORNA A OBRIR LA LLIBRERIA DEL RAVAL --QUE EERA LA LLAR DEL LLIBRE--, S'INSTAL.LEN GALERIES D'ART'.... TOT AIXÓ ES FA DES DE LA MÁXIMA PROXIMITAT --AlMB RECURSOS QUE ES 1 GENEREN DES DEL MATEIX DISTRICTE AMB L'EMPRESA i CONFEPM..JCG t\ ( �Ajuntament de Barcelona GAI31NET DE L'ALCALD IA PROCIVESA-- 1 ALHORA AMB iLA MÁXIMA PROJECCIÓ -' 1 PERQUE ES COMPTAAMB REQURSOS EUROPEUS--. 1 AQUEST EXEMPLE EM PERMET D'ENTRAR ARA TERCER PUNT QUE VOL/A AL T~CAR. M'HE REFERIT A LA CAPACITAT DE DECISIÓ --dL GRAU DE PODER DE BARCELONA-- 1 A LA PROXIMITAT --EL GRAU DE PARTICIPA CIÓ DEMOCRATICA loE BARCELONA 1 ALHORA EL GRAU D'EFICACIA MAXIMA DE BARCELONA-- 1 ARA EM VULL REFERIR A LA CAPAC~TAT DE PROJECCIÓ --EL GRAU DE PARTIC/PACIÓ DE~ DE BARCELONA EN ELS NIVELLS SUPERIORS--. 8 PROJECCIÓ DE LA CIUTAT PROJECCIÓ IMMEDIATA: L'ÁREA METROPOLITANA EN PRIMER LLOC, BARCELON4 FORMA PART D'UN NUCLI PRINCIPAL QUE ARA TANT Ll ¡FA SI L'ANOMENEM ÁREA ; 1 METROPOLITANA, REGlÓ BARCELONA. SEMPRE ENS 11 O R~FERIM, CONURBACIÓ DE EN EL FONS, A LA MATEIXA SITUACIÓ. BARCELONA OFEREIX SERVEIS QUE VAN MÉS ENLLA DE LA CIUTATf LA GENT QUE VIU A PROP DE BARCELONA PERÓ QUE Hl fR EBALLA, O AL REVÉS, LA GENT QUE BUSCA A BARC~LONA ELS SERVEIS DE L'OFERTA COMERCIAL O <CULTURAL, FORMEN UN CONJUNT DE CIUTADANS QU~ D'ALGUNA MANERA SÓN CONFEPMJCG �\7 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDlA BARCELONINS O, SI MÉS NO,i SÓN AFECTATS PER LES 1 ' DECISIONS QUE PRENGUI BARCELONA. AIXO CONFORMA i EL QUE EN DIEM "LA CIUTAT R~AL" . i 1 ' , , ! PERO ES QUE A MES, EL GO\fERN DE BARCELONA S'HA DE POSAR D~CORD AMB ELS GOVERNS D~LTRES POBLACIONS --BADALONA, SANTA COLOMA, MONTCADA, - SANT BOl, SANT JUST, SANT FELIU, L'HOSPITALET, SANT ADRIA ... -- PER PRENDRE l DECISIONS SOBRE EL TRANSPORT, LES COMUNICApiONS, L'AIGUA, EL MEDI AMBIENT... ÉS IMPOSSIBLE : ANAR ¡ SOL. CAL ANAR D'ACORD , BUSCAR SOLUCIONS COMPARTIDES. TANT Ll FA SI D'AIXÓ, DEL SISTEMA ! DE TROBAR SOLUCIONS COMPARTIDES, EN DIEM CORPORACIÓ METROPOLITANA i O SI O REPARTIM EN DIVERSOS ORGANISME COM 1 L'ENTITAT METROPOLITANA DEtL TRANSPORT, ETC. EL CAS , ÉSA DIR, LA SUBST~NCIA --LA CATEGORIA, NO PAS L'ANECDOTA-- ÉS QUE Hl HA D'HAVER PER FOR<;A l ' VOLUNTATS MANCOMUNADESI.! QUE CALDRA ARRIBAR A ACORDS. DE TOTA MENA. ARA~ SEGURAMENT, SOBRE EL SISTEMA DEL CABLE DE FIBRA ÓPTICA. MÉS ENDAVANT, 1 NO HO SABEM ~SER sdBRE LA CREACIO -1YUTW\ ..~~OSSA'~·NA_DE-FUNCTONARIS--QUE-P"ERMETt--Er-.S l M_Q_VI M E NT~----~N __EUJ~~LClÓ-DE -· té-8-NEc-ESSIT"AfS· -TIE---CAPA, - ···· · .. -·-·~"·--·--- ·---~-· ~T. EN Fl, S'ANIRA VEI~NT QUE CAL FER JUNTS, PERÓ ÉS INDUBTABLE QUE CAL FER COSES JUNTS. CONFEPMJCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AQUEST ÉS EL PRINCIPI 1 AQUEST PRINCIPI NO DESVIRTUA EN CAP CAS EL PODER AUTONÓMIC . ÉS UNA QÜESTIÓ D'EFICÁCIA, NO TÉ .RES A VEURE AMB ANTI! AUTONOMISMES NI AMB CAP ALTRE FANTASMA. ÉS UNA QÜESTIÓ DE RACIONALITAT,¡ D'ORDRE, DE FER LES COSES SEGONS EL MODEL D9 LA PROXIMITAT 1 SEGONS LA LÓGICA DE L'EFICÁCIA. 1 UNA CIUTAT REAL QUE EXISTEIX TAMBÉ HA DE TEN'R UN AUTENTIC GOVERN ' LOCAL. PROJECCIÓ NACIONAL: BARCELONA CAPITAL DE CATALUNYA EN SEGON LLOC, BARCELON~ NO POT OBLIDAR EL SEU PES POLÍTIC SINGULAR COM Á CAPITAL DE CATALUNYA. LA PAU INSTITUCIONAL QUE ($S VIU AL CONSISTORI, LA j VOLUNTAT D'ACORD, LES GANES DE PARTICIPAR DE TOTES LES FORCES, DÓNEN A L'AJUNTAMENT ' CARÁCTER D'EXEMPLARITAT. ' BARCELONA MARCA UNA PAUTA, ASSENYALA UN CAMÍ, IEXERCEIX DE MODEL PER 1 ' A LA RESTA DEL PAIS. 1 l ' PENSEU PER EXEMPLE QUE SEGONS LA LEGISLACIÓ, NO Hl HA CAP OBLIGACIÓ DE FERIQUE ELS CONSELLS DELS DISTRICTES RECONEGUIN LA TERRITORIALITAT DEL VOT. ÉSA DIR: QUE A TOTS ELS DISTR ICTES Hl PODRIA HAVER UN REGIDOR DELEGAT QUE FOS EL DEL PARTIT QUE HA CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GA BINET DE L'ALCALDIA GUANYAT LES ELECCIONS 1 ESTARIEM COMPLINT LA ' 1 LLEI. PERO BARCELONA JA Ft UNS QUANTS ANYS QUE VA ESCOLLIR EL CAMÍ DEL I RECONEIXEMENT DE LA ¡ DIVERSITAT ELECTORAL 1 ÉS !ARA JA UN FET NATURAL ¡ QUE PARTITS QUE NO HAN GUANYAT LES ELECCIONS i , SIGUIN RESPONSABLES D'UN! DISTRICTE ON SI TENEN CLARA MAJORIA. NO Hl HA SOLS GENEROSITAT SINÓ SOBRETOT GANES COMPARliiDES DE DUR ENDAVANT t UN MODEL QUE ASSEGURI LA MAXIMA PARTICIPACIÓ 1 EL MAXIM RECONEIXEMENT dE LES SINGULARITATS. BARCELONA ESTA ORGULLOS~ DE SER MODEL POLÍTIC. QUAN, DE VEGADES, ES ~RESENTA EL PAISATGE POLÍTIC COM SI BARCELONA! S'HAGUÉS D'ENFRONTAR NECESSARIAMENT GENERALITAT, AMB ~L GOVERN ES COMET UNA INJUSTÍCIA. 1 DE LA PERQUE BARCELONA NO TÉ UN AJUNTAMENT QUE TRAEXI LA VOLUNTAT AUTONÓMICA DE tATALUNYA, SINÓ QUE TÉ UN AJUNTAMENT QUE RECLAMA --HO DEIA ABANS-- QUE i SE'L DOTI DE MÉS CAPACI~AT, DE MÉS RECURSOS. AQUEST ÉS L'ÚNIC CONFLICTE 1, DE FET, SI HO MIREM ' BÉ, NO ÉS PAS UN CONF~ICTE SINÓ EL GRINYOL f NORMAL QUE Hl HA EN UN E~GRANATGE QUAN S'ESTA AJUSTANT EL SEU FUNCIONAMENT. Hl ANIREM POSANT OLI --JA FA MOLT DE TEMPS a0E HO FEM-- 1 EL GRINYOL ' i ANIRA DESAPAREIXENT. EL "TRES EN UNO" QUE HEM DE 1 FER SERVIR PERQUE L'ENGRANATGE NO GRINYOLI ÉS CON FEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EL DE LA PROXIMITAT, QUE L'AUTONOMIA DEIXI ANAR LLAST CAP A L'AJUNTAMENT 1 QUE L'AJUNTAMENT EL DEIXI ANAR CAP ALS DISTRICTES. ¡ 1 1 BARCELONA ASPIRA A UNA PROJECCIÓ SINGULAR DINS i DE CATALUNYA, COM ÉS NORMAL. BARCELONA TÉ UN ' 1 PES DIFERENT. L'AREA DE ¡BARCELONA CONCENTRA , 1 , MES DE LA MEITAT DELS SIS MILIONS DE CATALANS 1 ES 1 NORMAL QUE AQUEST CONJUNT DE CIUTADANS 1 CIUTADANES ASPIRIN A UN PAPER MÉS RELLEVANT. BARCELONA VOL INFLUIR EN1 EL DISSENY DEL PAÍS 1 AIXÓ NO HA DE PREOCUPAR 1 NINGÚ. AL CONTRARI: ÉS UN SÍMPTOMA DE VITALITAT.l BARCELONA ÉS EL COR ¡ DEL PAÍS 1 PER TANT, QUAN BATEGA, MANTÉ VIU EL PAÍS. JA US HE RECORDAll QUE CATALUNYA NEIX, ! PRECISAMENT, COM A PRODLJCTE DEL NOU DESTÍ QUE ! ESCULL EL COMTAT BARCELONÍ EN UN MOMENT EN QUE LES PRESSIONS DEL NORD 1 CERCAR UN CAMÍ PROPI. 1 BARCELONA TÉ UN DEL SUD L'OBLIGUEN A PROJECT~ PERA ESPANYA ¡' BARCELONA TAMBÉ TÉ EL PROJECTE DE VOLU~TAT DE PARTICIPACIÓ EN CONSTRUIR ¡ UNA ESPANYA PLENAMENT DEMOCRÁTICA, QONCEBUDA COM LA UNIÓ VOLUNTARIA DE DIVERSES F?ARTS MÉS QUE NO PAS 1 COM L'ACCEPTACIÓ D'AQUESTES PARTS DE 1 CONFEPM. DOC �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALD!A L'HEGEMONIA QUE UNA D'ELLES PUGUI EXERCIR. BARCELONA TÉ AL CAP UN MODEL D'ESPANYA. L'HA TINGUT DES DE FA MOLT DE TEMPS 1 NO Hl HA RENUNCIAT MAl. BARCELONA EEXERCEIX UNA CERTA CAPITALITAT. O, SI MÉS NO, B~SCA EXERCIR-LA. FOR~A LA 1 DE LA CIUTAT 1 !EL SEU ENTORN COM A DE SERVEIS, COM CENTRE INDUSTRIAL, COM A CENTRE 1 A CENTRE CULTURAL --SOM ESPANYOLA COMPRADORA ESTRANGERS, PER LA DE EXEMPL~, PLA~A PRIMERA DRETS DE LLIBRES 1 LA PRIMERA PLA~A 1 EDITORA EN LLENGUA CASTELLANA-- ENS DONEN UN PAPER RELLEVANT ALHORA DE FORMULAR UNA IDEA DETERMINADA D'ESPANYA, QUE NO CAL DIR QUE S'ADDIU AMB UN CONCEPTE :D'ESPANYA COM A ESTAT PLURINACIONAL 1PLURILINGÜÍSTIC. PERÓ PARTICIPAR , ENCARA VOLEM MÉS ENLLA, 1 BARCELONA TÉ VOCACIÓ D'APORTACIÓ POlÍTICA AL CONJUNT D'ESPANYA. LA INSISTENCIA BARCELONINA PER ACONSEGUIR ADQUIRE IXIN MÉS QUE ELS CAPACITAT NIVELLS DE DECISIÓ LOCALS 1 MÉS RECURSOS 1 L'AMBICIÓ BAR<CELONINA DE RENOVACIÓ DEL SISTEMA DEMOCRATIC SOTA EL PRINCIPI D'INCREMENTAR LA PARTICIPACIÓ 1 DE GOVERNAR AMB EL MÁXIM FONAMENTALS DE PROXIMilfAT ' SÓN D'AQUESTA APORTACIÓ. LES PECES EL NOSTRE CONFEPM.DOC �') v Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 ESTIL --NO SOLS EL MEU, QU~ TAMBÉ, SINÓ EL DE TOT EL CONSISTORI 1 EL DEL CON.JUNT DE CIUTADANS-- VOL INFLUIR EN L'ESTIL POLÍTIC I¡:SPANYOL, PERQUE DEIXI DE SER AQUEST D'ACUSACIONS ESDEVINGUI GUIRIGA~L, AQUEST 1 CONTRA-ÁCUSACIONS LA NORMAL REBOMBORI 1 ~ONFRONTACIÓ PERQUE POSITIVA ENTRE IDEES DIFERENTS SEMPRE DES DEL PRINCIPI DEL RESPECTE A LES POLÍTIQUES DELS AL TRES 1 DES DEL CONVENCIMENT QUE TOTS SOM NECESSARIS PERA TIRAR ENDAVANT EL PAÍS. . r D'f.\QUÍ EL NOSTRE MAXIM IN~ERES PER GARANTIR QUE fUNCIONARA LA NOVA ZONA ~'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES / AL \ ( ( DELTA DEL ON ELS SISTEMES PORTUARI, FERROVIARI 1 D'ACTIVITATS DE PRIMERA TRANSFORMACIÓ i LLOBREGAT, O EMBAILATGE VAGIN D'ACORD. BARCELONA ASPIRA A DOTAR-SE DE LA SEGONA ZAL ESPANYOLA PERA EXERCIR Q)E VERITAT COMA PORTA SUD D'EUROPA. 1 ( ········· · ~ BARCELO~ A EUROPA: LES ~ARXES 1ELS COMITES ~ \%E LA MATEIXA MANERA, BA~CELONA TÉ VOLUNTAT JÉ PROJECCIÓ EUROPEA. DES Q)E FA MOL T DE TEMPS. 1 POTSER ARA, ELS ÚL TIMS ANYS, AMB MÉS FOR<;A 1, SI 1 , ' ¡ MES NO, AMB MES EVIDENCIA., CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALC:ALDIA BARCELONA PARTICIPA --1 TOT SOVINT ÉS QUI LES HA 1 IMPULSADES-- EN DIVERSES XARXES DE CIUTATS, DEDICADES A QÜESTIONS C(>NCRETES COM ARA ELS ASSUMPT~ MEDIAMBIENTALS¡ L'HABITATGE, LA SALUT, EL BENESTAR PARTICIPA ET~. SOCIAL, 1 IMPULSA A MÉS, 1 ASS 0CIACIONS BARCELONA DE CIUTATS EUROPEES NO SOLS SECTOfRIALS --COM LES QUE HE DIT-- SINÓ CIUTATS TERRITORIALS. ¡LA PROPERES QUE XARXA C-6 ' <CONFIGUREN AGRUPA UNA GRAN REGlÓ, UN MERCAT ECONÓMIC, SOCIAL 1 CULTURAL, DE PROP DE 15 MILIONS DE PERSONES. BARCELONA PARTICIPA EN ACTIVAMENT LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA AMIB LA SEVA PRESENCIA AL COMITE DE REGIONS ID'EUROPA, ORGANISME COMUNITARI QUE BARCELONA VICE-PRESIDEIX. 1SOM AL COMITE DE MUNICIPIS ~ REGIONS D'EUROPA, ORGANISME QUE PRESIDEIX L\ALCALDE DE BARCELONA. MÉS ENLLA: EL MEDITERRANI l 1 BARCELONA IMPULSA AGRUPACIONS DE CIUTATS MEDITERRÁNIES, DE LES DU~S RIBES, ÉS A DIR, MÉS ENLLA DEL CONCEPTE D'EUR<DPA, AMB RESULTATS PER ARA MOL T ESPERAN<;ADORS. LA CELEBRACIÓ A BARCELONA DE LA CONFEREjNCIA EUROMEDITERRÁNIA TÉ A VEURE AMB AQUESTA VOCACIÓ DE BARCELONA 1 ' CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GAB!NET DE L'ALCALD IA AMB EL NOSTRE EXIT EN CONVOCATÓRIES RECENTS COM LA TROBADA CIUTATS DEL MEDITERRANI QUE VAM FER LA PRIMAVERA PASSADA. ¡ L'ÚLTIM DELS CERCLES CONcJENTRICS: EL MÓN 1, ENCARA, PARTICIPEM MOL11 ACTIVAMENT EN XARXES MUNDIALS DE CIUTATS, AMS L'OBJECTIU D'UNIR LES DIVERSES ASSOCIACIONS D~ CIUTATS QUE Hl HA 1 FORMAR UN PODERÓS GRUP --CIUTATS UNIDES-- EN EL MARC DE LES NACIONS UNIDES. COM PODEU VEURE, BARCE ~ONA TÉ UNA PROJECCIÓ QUE VA DES DEL SEU TERRITORI MÉS IMMEDIAT FINS AL , MON SENCER, EN UNA i , EVOLUCIO DE CERCLES CONCENTRICS QUE TÉ MOL T A VE URE AMB LA LÓGICA DE LA REALITAT: PROJECTAR-SE NO ANÁRQUICAMENT 1 CAP A LLOCS DISPERSOS, SE~ONS OBJECTIUS PETITS O CONJUNTURALS, SINÓ FER-HO ENDREc;ADAMENT, AMB OBJECTIUS DE GRAN ABAST, DES DEL MÉS PROPER AL MÉS LLUNYA. AIXÓ ÉS EL QUE jESTEM FENT. O SIGUI: DE LA MAXIMA PROXIMITAT ALS SISTEMES DE C/UTATS. CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ' i L'EFICACIA DELS SISTEMES DE CIUTATS 1 ARA US PODEU PREGUNTAR:l QUIN SENTIT TENEN ELS GRUPS DE CIUTATS. BÉ, EN 1J"ENEN MOLT, PERÓ SOLS 1 ESMENTARÉ DOS EXEMPLES 1 QUE EM SEMBLEN PROU CLARS 1 SIGNIFICATIUS, REFPRESENTANTS DE MOLTS ' AL TRES MOTIUS . EL PRIMER ÉS L'EFICÁCIA PSR RESOLDRE QÜESTIONS D'INTERES COMÚ. LES AUTOPJSTES DE LA INFORMACIÓ, POSEM PER GAS, NECESSITEN NUSOS CENTRALS, QUE SÓN LES CIUTATS, 1 LES CIUTATS SABEN QUE FORMEN UN SISTEMA --UN MERCAT 1 ' D'INTERCANVIS CULTURALS 1 SINGULAR-- TANT ECONÓMICS COM D'INTERESSOS COMUNS. SI LES CIUTATS EN POSEM --------------~~- -- -- D'ACORD SOBRE COM ORGANITZAR LA PRESENCIA DEL CABLE DE FIBRA ÓPTICA, SOBRE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ 1 SOBRE TECNOLOGIES 1 LES ELS USOS SE\/1ES ! DE LES NOVES CONSEQÜENCIES -- TELETREBALL, INCREMENT DE NOUS SERVEIS, PRIMACIA DE LA QUALITAT 1 L'EFICACIA,!ETC.-- SERA MÉS SENZILL RESOLDRE QÜESTIONS QU~ ELS ESTATS , POTSER PREOCUPATS PER AFERS MÉS GENERALS, NO PODEN ATENDRE DEGUDAMENT O Ql¡JE, SI HO FAN, SÓN MOLT MÉS LENTS . LES CIUTATS FqM MÉS DE PRESSA ALLÓ QUE ELS ESTATS TRIGUEN MOLT A RESOLDRE . CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA CIUTATS SOLIDARlES EL SEGON EXEMPLE ÉS LA SOLIDARITAT. EL CAS DE SARAJEVO ÉS MOLT ROTUNO. MENTRE ELS ESTATS DUBTAVEN SOBRE LA NECESSITAT DE FER COSES 1 ¡ SOBRE QUINES COSES PODIEN FER --1 NO PAS PER "DOLENTERIA", SINÓ PERQ~E ELS ESTATS TENEN OBLIGACIONS QUE ELS ATENAJLLEN 1AIXÓ SEMPRE SERA AIXÍ, FORMA PART DE LA ~ATEIXA ESSENCIA DELS ESTATS-- LES CIUTATS ANAVEM FENT LA NOSTRA VIA, MOLL--MÉS RÁPIDA-·--- - ----1 --EFECrriVA. ) PRIMER, AMB LES -- - -: - -- - - ----···- · .. t ~ ----·---------·· _/ ___... TRAMESES COORDINADES DEE COMBOIS HUMANITARIS, D'AJUDA MORAL, POLÍTICA, MATERIAL. 1 DESPRÉS AMB LA PRESSIÓ HEM QUE SXERCIT PER ! AFAVORIR L'ARRIBADA DE LA PAU. 1 ARAJ FINALMENT, PERQUE LES CIUTATS --POTSER SOBRETOT LES ELS CIUTATS-DE RECONSTRUCCIÓ RECONSTRUCCIÓ URBANISME, TAMBÉ COL.LABOREM SARAJEVO VULL CULTURA, ESTATS, (QUAN DIR SERVEIS 1 PERO A LA DIC ARQUITECTURA, COM EL GAS, L'ELECTRICITAT, L'AIGUA, ETC). EL PODER DE LES CIUTATS ELS SISTEMES DE CIUTA"fS, PER TAN T, TENEN CAPACITAT DE DECISIÓ 1 CAPACITAT DE RESOLUCIÓ CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ' , ¡ ' D'AFERS DIVERSOS . 1AIXO ES ITENIR PODER, L'AUTENTIC PODER DE LES CIUTATS. EL PODER DE LES CIUTATS ÉS EL PODER DELS CIUTADANS 1CIUTADANES, PE~QUE ÉS EL MÉS PROPER. ' LA RENOVACIÓ DEL SISTEMA DEMOCRÁTIC PASSA PER LES CIUTATS. LA MILLORA QE LA QUALITAT DE VIDA PASSA PER LES CIUTATS. U'EFICÁCIA DELS SERVEIS PASSA PERLES CIUTATS. AQUEST ÉS EL PODER RE~L. EN AQUEST SENTIT, BARCELONA TÉ PODER, SÍ, CQM CANTA EN PERET, PERO N'HA DE TENIR MÉS. NO PAS IPER A L'AJUNTAMENT, NO PAS PERA L'ALCALDE QUE US PARLA. UN OlA Hl HAURA UN AL TRE ALCALDE , UN AL TRE GOVERN MUN ICIPAL, 1 LA CIUTAT CONTI NUARA NECESSITANT DISPOSAR D'AQUEST AL TRE PODER. 1, DE MOMENT, BARCELONA HA SABUT ANAR ADQUIRINT PART D'AQUEST PODER, A POC A POC SEGONS COM, PERO FOR9A DE PRESSA EN REALITAT. L'ESSENCIAL: EL PODER DE FER-SE ESTIMAR A MÉS, BARCELONA TÉ UN\ AL TRE PODER QUE LA SINGULARITZA. EL PODER DE QUE DIU LA RUMBA. ~'ENCANTERI. EL , DE LA EL HECHIZO, SEDUCCIÓ. ELS CONFEPM.DOC �/·)q t 1 [ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONINS SABEN 1 --SABEM-- DISFRUTAR DE LA NOSTRA CIUTAT. S'OBRE EL PARC DEL LABERINT 1AL CAP DE DEU DIES Hl HAN PASSAT DESENES DE ! MILERS DE ¡ PERSONES. S'OBRE LA PASSAREL.LA, LAi RAMBLA DE MAR, 1 ELS DIUMENGES ÉS PLENA DE GO:M A GOM. S'OBRE L'IMAX 1 LA GENT Hl VA ENTUSIASM.t}DA. S'OBRE L'AQUARIUM, L'AQUARI MÉS GRAN D'EUROP,A, 1 ELS BARCELONINS Hl VAN ENCANTATS. Hl ANEM ENc¡;ANTATS. ' POTSER SÍ QUE Hl HA UN MERIT QUE ÉS DE L'AJUNTAMENT, D'HAVER SABi.JT CREAR UNA SENSACIÓ UN ORGULLOSA, SOBRETOT ÉS SENTIMENT 1 UN MERIT 1 D'AUTOESTIMA. CIUTADÁ. DE PERO TOTHOM. D'AQUEST ENCANTERI DE BARP ELONA QUE ALGUNS VAN DIR QUE ERA PASSATGER, QIUE ES LIMITAVA AL 1992, 1 QUE ARA S'HA DEMOSTRAT QUE VA MOLT MÉS ENLLÁ. ! ' AQUEST ÉS UN AL TRE PODER¡ SÍ, PERO SENSE EL QUAL NO PODRÍEM ASPIRAR AL ! PRINCIPAL, EL DE LA CAPACITAT DE DECISIÓ 1 EL D,E LA MÁXIMA PROJECCIÓ. PERQUE TOTES LES GANES PE BARCELONA PER SER PRESENT AL MÓN 1PER ACOSTAR LA POLÍTICA AL NIVELL 1 MÉS PROPER A LA GENT, TOT L'ESFOR<; PER FER ENTENDRE QUE Hl HA UN MOIDEL DE CIUTAT, UN MODEL DE PARTICIPACIÓ DEMOCRÁTICA, UN MODEL DE CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA COMPLICITAT; TOT AIXÓ, DIC, NO FÓRA POSSIBLE SENSE ' EL PODER ENCANTADOR DE LA CIUTAT. TOTS ELS AL TRES PODERS, ELS PODERS DE LES CIUTATS, ENS VÉNEN DONAT~ PEL PRIMER DE TOTS, EL PRINCIPAL, QUE ÉS EL PODERJ1 DE BARCELONA PER FERSE ESTIMAR. ! CONFEPM.DOC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4362 Title A name given to the resource Acte d'inauguració del curs universitari del Col.legi Major Ramon Llull Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi Major Ramón Llull Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Història Autonomia Societat Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/21/891/0000001417.pdf 0964280dea0f93c3f2afaf7dbfba43ae PDF Text Text Acte d’homenatge a Oriol Bohigas Auditori del FAD | Barcelona, 21 de novembre de 2006 (Lectura de cartes dirigides a Bohigas, per part dels seus autors) Estimat Oriol, Si és veritat, com afirmen alguns conspicus defensors de l’eterna rectificació, que aquests darrers anys hem posat damunt la taula, més que mai, la necessitat de superar el vell paradigma del catalanisme construït per modernistes i noucentistes, tu i jo devem representar si fa no fa dels últims exponents d’uns i altres. La nostra relació ve de tan lluny que fa una mica de basarda anar a trobar els orígens.... Però sí que és cert que la nostra amistat no s’entendria –almenys jo no l’entendria– sense una dialèctica per mi enriquidora, entre les respectives maneres d’entendre el món, Catalunya i la ciutat de Barcelona. Tan enriquidora que sovint la nostra gent ha patit perquè malentenien les ganes de polemitzar que hem exhibit amb orgull. Tu ets fill del noucentisme i no te n’amagues. No te n’has amagat mai. 1 �No te n’amagaves en l’etapa de la definició de la Barcelona que volíem refer a través d’un urbanisme al detall i a l’engròs. L’urbanisme petit, el que vam –vas– definir com l’urbanisme de sargidora, amb perspectiva el veig com un intent reeixit de dignificar la ciutat aplicanthi el zoom. Recordo que una de les primeres actuacions que ens omplí de goig va ser la de la placeta Emili Vendrell, a mig carrer Joaquín Costa, al Raval, aprofitant un enderroc. I el gros, el dels grans traços, el que només era possible entendre si hi aplicàvem un objectiu macro. El que ens va permetre imaginar primer, dibuixar després i finalment executar la Barcelona gran (no la Gran Barcelona), la ciutat retrobada. Des de la Ribera a la Vila Olímpica, des de les àrees de nova centralitat a les rondes,... Tampoc te n’amagaves en l’etapa al front de la cultura de la ciutat, defensant amb vehemència la necessitat de completar els projectes que havien donat sentit a l’etapa d’empremta cultural més extraordinària que mai ha viscut el nostre país, de la que avui celebrem cent anys. Perquè és cert que el primer decenni del segle passat es van forjar els fonaments sòlids del que 2 �hem volgut ser, culturalment parlant, i també ho és que durant els darrers vint anys, no s’hi va esmerçar, des del govern de Catalunya, ni la il·lusió ni l’energia que s’hi va projectar des de Barcelona. Per a alguns, com deia abans, deu ser sorprenent que, no havent coincidit en tantes coses, ens hàgim entès sempre, en un país mal avesat a creure que només l’assentiment fa avançar. Quan és ben bé a l’inrevés: si no hi ha fricció –si no hi ha passió– no hi ha combustió ni energia per a moure res. I jo he malfiat dels pobles que diuen moure’s només perquè un home sol –il·luminat o patrici, tan se val– els guia i mena. Tu has estat, certament, un home motor, Oriol. Molts altres han fet una bona feina a remolc de la teva energia. Ja ho tenen això les societats: homes que mouen i altres homes que gestionen el moviment que l’energia motriu ha propiciat. No vull acabar aquestes ratlles sense un record per a la teva veïna i companya meva i teva en la brega municipal, la M. Aurèlia Campmany. Ens discutíem però ens adoràvem. Ni vull oblidar les polèmiques sobre el MNAC, amb Pere Duran i Gae Aulenti, sobre el MACBA amb Rodés i Meier i sobre la Torre de Comunicacions amb Norman Foster. Ni la teva dèria reeixida per les 3 �biblioteques. Quantes aventures que vàreu anar dibuixant de Barcelona triomfant, olímpica i optimista després de tants anys d’ensopiment. A tu ho devem en bona part. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte d’homenatge a Oriol Bohigas Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del FAD (Barcelona) Abstract A summary of the resource. En l'acte es van llegir cartes dirigides a Bohigas, per part dels seus autors. Pasqual Maragall va llegir la seva. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Bohigas, Oriol, 1925- Arquitectura Barcelona Homenatges i distincions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/30/1487/19960524d_00728.pdf b345aab8a906aedef12c95155c981435 PDF Text Text Ajuntarnent de Barcelona GABINET DE L'ALCAI.DIA Data: 24/5/96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Acte de benvinguda al president de la República de Portugal, Jorge Sampaio, a l'Ajuntament . De cara a l'acte de benvinguda a Jorge Sampaió a l'Ajuntament, es fan avinents els aspectes següents: - Després d'una breu entrevista de l'Alcalde amb Sampaio, es dirigiran plegats al Saló de Cent, on tindrà lloc l'acte institucional de benvinguda a la ciutat en presència de la Corporació Municipal i els representants de la colònia po rt uguesa a Barcelona. - L'ordre de les intervencions és el següent: - Paraules de benvinguda de l'Alcalde (10 minuts aproximadament). Paraules del president de la República de Portugal. - S'adjunta en annex una proposta d'intervenció de l'Alcalde. SAMPBCN.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte la proposta següent: EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA DE PORTUGAL, AUTORITATS, BENVOLGUTS AMICS, ÉS PER A MI UNA SATISFACCIÓ MOLT GRAN REBRE AVUI A L'AJUNTAMENT, JORGE SAMPAIO, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE PORTUGAL, GRAN AMIC DE BARCELONA I AMIC PERSONAL DE MOLTS BARCELONINS. PRESIDENT, US DONEM LA BENVINGUDA A LA CASA DE LA CIUTAT, EN EL SALÓ DE CENT, SEU DEL QUE FOU, EN EL SEGLE XIV, EL PRIMER GOVERN MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA 1 BRESSOL DE LA DEMOCRÀCIA A CATALUNYA. ES UN GRAN HONOR PARA BARCELONA CONTAR CON SU PRESENCIA EN NUESTRA CIUDAD . UNA PRESENCIA, EN SU PRIMER VIAJE OFICIAL A ESPAÑA, QUE ES EL SIGNO DE NUESTRA VIEJA AMISTAD Y DE LA LA DE NUESTROS DOS PAISES . ES UN RECONOCIMIENTO DE LOS VÍNCULOS QUE BARCELONA HA MANTENIDO TRADICIONALMENTE CON SAMPBCN.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PORTUGAL, Y ESPECIALMENTE CON LAS CIUDADES DE LISBOA Y OPORTO. ESTA AMISTAD, QUE HA TENIDO SIEMPRE UNA DIMENSIÓN SENTIMENTAL, ESPIRITUAL, APROXIMADAMENTE FAMILIAR, SE DESARROLLÓ MUY AMPLIAMENTE DURANTE EL MANDATO DEL PRESIDENTE SAMPAIO COMO ALCALDE DE LISBOA . ENTRE BARCELONA Y LISBOA, LOS HECHOS Y LOS COMPROMISOS DEJARON ATRÁS LA RETÓRICA. ES PRUEBA DE ESA NUEVA RELACIÓN LA COLABORACIÓN Y ASESORAMIENTO DE BARCELONA EN LOS PLANES DE REHABILITACIÓN URBANA Y DE INFRAESTRUCTURAS QUE LISBOA LLEVA A CABO EN EL MARCO DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DE 1998 . ESTAMOS MUY ORGULLOSOS Y HONRADOS DE PARTICIPAR EN ESTE ENORME PROYECTO DE UNA CIUDAD TAN QUERIDA COMO LISBOA. ESTE MISMO AÑO LA HE VISITADO Y HE TENIDO LA POSIBILIDAD DE CONOCER, DE LA MANO DE SU EXALCALDE Y ACTUAL PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA, EL AMBICIOSO PROYECTO DE MODERNIZACIÓN DE LA I CIUDAD Y LOS CAMBIOS QUE A ESTÁN PRODUCIENDO EN ELLA . HEMOS VISTO EN LISBOA UN FIEL REFLEJO DE NUESTROS SUEÑOS Y NUETSRA AMBICIONES. Snh9P[3CN.N[3[3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ESTÁ MUY CLARO PARA TODOS NOSOTROS QUE EL IMPULSO DE JORGE SAMPAIO HA SIDO CRUCIAL PARA PONER EN MARCHA ESTA TAREA. BARCELONA Y LISBOA SON DOS CIUDADES CONSCIENTES DE QUE PARA ASUMIR LOS RETOS DE LA INTEGRACIÓN EUROPEA ES NECESARIO TRASFORMARSE Y ADAPTARSE PARA COMPETIR EN EL NUEVO CAMPO DE JUEGO QUE ES EL CONTINENTE . CAMBIOS COMO EL QUE SE HA PRODUCIDO EN BARCELONA Y EL QUE SE ESTÁ REALIZANDO EN LISBOA SON UNA MUESTRA DE LA VOLUNTAD DEL SUR DEL CONTINENTE DE CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓN DE UNA EUROPA MÁS EQUILIBRADA . EN LOS DOS CASOS, LISBOA Y BARCELONA SON CIUDADES QUE REPRESENTAN DE ALGUN MODO LA REFERENCIA DEL NORTE EN SUS RESPECTIVOS PAÍSES . SON CIUDADES QUE, CON SUS INICIATIVAS, EMPUJAN HACIA EUROPA. POR SU VOCACIÓN EUROPEISTA, EL PRESIDENTE SAMPAIO ES UN FIRME DEFENSOR E IMPULSOR DEL ROL DE LAS CIUDADES Y REGIONES HAN DE TENER EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA . EL PRESIDENTE SAMPAIO CREE EN LA APORTACIÓN QUE LAS CIUDADES PUEDEN HACER A LA CREACIÓN DE UNA CONCIENCIA DE LA CIUDADANÍA EUROPEA, AL IMPRESCINDIBLE NACIMIENTO DEL ALMA QUE EUROPA NECESITA. SAMPI3CN.NF313 �-1/4141,1, 1:11c Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DESDE ESTA CONCEPCIÓN, HEMOS COINCIDIDO DURANTE AÑOS EN LA PROMOCIÓN DE UNA EUROPA DONDE LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES TENGAN UNA MAYOR PRESENCIA EN LA TOMA DE DECISIONES. COMO DIJO EL PRESIDENTE EN SU DISCURSO DE INVESTIDURA " A MODERNA EVOLUÇAO DAS SOCIEDADES E DOS SISTEMAS POLÍTICOS IMPLICA UMA NOVA CONCEPÇAO DAS RELAÇOES ENTRE O CIDADAO E O PODER POLÍTICO . UMA RELAÇAO BASEADA NA INFORMAÇA0 , E NA PROXIMIDADE DA DECISAO POLÍTICA , O QUE IMPLICA NOVAS FORMAS DE PARTICIPAÇAO DEMOCRÁTICA DOS CIDADAOS , AMPLIANDO OS SEUS DIREITOS " ESTOY SEGURO DE QUE LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES TENEMOS, EN LEA FIGURA DEL PRESIDENTE SAMPAIO, UN ALIADO EN LA CAUSA DE LA CONSTRUCCIÓN DE UNA EUROPA QUE TENGA MÁS EN CUENTA LOS PODERES MÁS PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS . BARCELONA —Y ESTOY SEGURO DE QUE LISBOA COINCIDE CON NOSOTROS— APUESTA POR UNA EUROPA CERCANA A LAS PERSONAS Y A SUS NECESIDADES, UNA EUROPA SOLIDARIA Y COHESIONADA, UNA EUROPA, EN DEFINITIVA, QUE TENGA UNA CONCIENCIA Y UN ALMA, UNA EUROPA DE CIUDADANOS, SANIPBCN.NBB �^ ^' Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ES AMB AQUEST ESPERIT I AMB LA CONFIANÇA EN EUROPA I EN LES NOSTRES CIUTATS, QUE REITERO LA BENVINGUDA AL SENYOR PRESIDENT. JORGE, SÉ BIENVENIDO. MUITO OBRIGADO. MUCHAS GRACIAS. SANIPBCN.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4393 Title A name given to the resource Acte de benvinguda al President de la República de Portugal, Jorge Sampaio, a l'Ajuntament Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Política Història Acció política Portugal Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/235/20051213.pdf 83ce8bad71b7cc58cbff92f9ae0c6599 PDF Text Text Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Saló del Tinell | 13/12/2005 En començar la meva intervenció no puc deixar de recordar, mirant enrera, alguns dels moments de la història d'aquesta sala on som, d'aquest Tinell on som. Perquè fa res més que 30 anys el rei d'Espanya que tot just acabava de ser nomenat, va ser rebut aquí i va ser rebut aquí perquè l'Ajuntament estava ocupat pels funcionaris que en aquell moment estaven lluitant per la creació del seu sindicat i que van ser fets fora de l'Ajuntament a cops de gasos lacrimògens. Però també recordo una data més recent i en certa forma més trista. És l'homenatge que li vam fer gairebé fa 20 anys a la Maria Aurèlia Capmany quan va morir. Aquí es va fer el funeral, aquí va parlar tothom de la meva regidora de Cultura. I no puc començar parlant aquí sense d'alguna forma retre homenatge a aquella persona i retre també unes paraules de respecte a les coses que en aquesta casa han passat. Avui celebrem el segon aniversari d'un acord polític que, si nosaltres volem, està destinat a deixar una petjada profunda en la vida de Catalunya. Com fa cent anys... Quan en aquest país tot semblava començar de nou. No dic que ara tot hagi de recomençar... Però sí que dic que, si volem, la nostra empremta serà duradora. Gràcies al Tinell, Catalunya és governada per primer cop per les esquerres, sota la forma d'un veritable govern de coalició, i sorgit d'una alternança política democràtica. És un fet sense precedent al nostre país. Encara que sembli mentida: una alternança entre el centre-dreta i les esquerres, en condicions de normalitat democràtica i institucional, no s'havia produït mai a Catalunya. El Pacte del Tinell va fer possible un Govern que és expressió d'una Catalunya plural. D'una Catalunya lliure de les hipoteques que en els vuit anys anteriors limitaven la nostra capacitat de maniobra en el terreny estatutari i també en el de la governació. L'Acord del Tinell vol sintetitzar tres visions de Catalunya que són fruit de les tradicions històriques de les esquerres catalanes. 1 �Una visió socialdemòcrata, centrada en garantir i fer efectius els drets socials: l'educació, la salut, el benestar, i l'ambició pel progrés econòmic i l'equilibri del conjunt de territoris del país... Una visió republicana, orientada a la plena realització dels drets nacionals i amarada dels valors laics... I una nova visió ecosocialista, guiada per l'afany d'incorporar els nous drets socials i ecològics ... En aquesta pluralitat de cultures i tradicions polítiques ens trobem còmodes, francament. Molt còmodes. Res del que ha succeït en aquests dos anys ens fa pensar que ens haguéssim equivocat. Al contrari. Amb el Tinell fèiem possible que Catalunya comencés a canviar el paradigma amb el que es pensa a sí mateixa i amb el que dibuixa els seus horitzons. El primer i més rellevant d'aquests canvis és que s'ha acabat amb el monopoli dels símbols del país per part d'una única força política. S'ha trencat l'associació "catalanisme igual a nacionalisme moderat i conservador" que havia imperat durant 25 anys. Fins a tal punt havia imperat aquesta identificació que a molts els pot semblar que avui tots ens hem tornat nacionalistes. No. No és això. És, senzillament, que el nacionalisme ha deixat de patrimonialitzar el Catalanisme. I això és bo pel país. Una segona conseqüència del Tinell: s'ha alterat l'agenda política de tots els partits per al mig i el llarg termini. Perquè l'acció de govern ha basculat cap a la prioritat social i de progrés. El combat de les idees s'està desplaçant poc a poc del terreny de la identitat al de les polítiques. Ara estem proposant al poble de Catalunya els projectes polítics i socials que han d'assegurar el futur de tots els ciutadans, sense exclusions. 2 �I aquest canvi de mentalitat ha propiciat una forma diferent d'encarar les demandes en matèria d'autogovern: Hem passat de la queixa i del regateig permanent, a la proposta. I hem aprovat una proposta d'Estatut que marcarà un abans i un desprès en la política catalana, però també en la política espanyola en general. No en dubteu. L'Estatut és un pas decisiu en la millora de l'autogovern i del finançament. I també és una proposta per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya, fent emergir com a possibilitat real l'Espanya plural que fins ara ha estat més un desig pietós que no pas una realitat legal i efectiva. No fa molt un catedràtic de Dret Polític treia a la palestra la decepció d'Azaña, que havia estat el defensor de l'Estatut del 32, al final de la guerra, i algú més pontificava que des de l'exili més d'un republicà admetia que si el franquisme "solucionava" definitivament el problema de Catalunya, potser tots els patiments de la guerra havien servit per a alguna cosa. M'estalvio el comentari. El diumenge, amb la Diana, vam dur els néts al Castell de Montjuïc, vam baixar a l'esplanada dels fosos, on hi fan tir amb arc, i no els vam poder dir, perquè encara no tenen l'edat, que l'antecessor de l'avi, tot just el tercer president anterior, havia estat afusellat sense pròpiament judici en aquell indret. Ja tindran temps de saber-ho sense esglai - sense esglai perquè el que ara estem fent, amb tot i les passions que està aixecant a Catalunya i a Espanya, és la base per a la franca admissió de Catalunya com a poble en una Espanya de caràcter federal, conscient i orgullosa de la seva diversitat. Poso el temps per testimoni del que acabo de dir. Un cop vaig dir que el que era bo per Catalunya ho era per Espanya. Aleshores, quan Barcelona s'afanyava a preparar els Jocs Olímpics, aquelles paraules van ser ben rebudes i enteses. Doncs ara les meves paraules també ho han de ser: el que Catalunya està proposant és bo per Catalunya i ho serà per a tots els pobles d'Espanya. I no em refereixo solament a l'Estatut. Em refereixo a la nova manera de governar. Som conscients que la prova del nou del nostre govern no és l'Estatut sinó la capacitat de governar millor i, sobretot, de fer palès el patriotisme derivat d'una percepció nítida de les noves 3 �realitats que han de fer del nostre país una terra envejada des de fora i defensada pels seus ciutadans com la base essencial de la seva felicitat com a persones vivint en societat. Aquest és el repte. D'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el nou Govern, el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya està donant un tomb decisiu en 4 qüestions clau: - En En En En qualitat democràtica competitivitat econòmica cohesió social l'equilibri dels territoris Catalunya està en condicions de trobar la seva pròpia fórmula de combinar progrés, integració i equilibri, de trobar el model català de societat oberta i avançada. Perquè la Catalunya real és una societat plural en demandes, en identitats i en aspiracions. Hi ha, doncs, una nova agenda política. La de les reformes polítiques i socials que necessitem per a expressar aquesta diversitat, garantir la seva cohesió interna i assegurar la igualtat de drets i oportunitats. Els patriotismes reals i efectius són els que han creat la convicció generalitzada de que el país és responsable d'una part almenys de la nostra autoestima personal. La nostra agenda persegueix la generació de noves seguretats, basades en l'extensió del benestar, de la salut, l'educació, d'un sistema propi de seguretat en sentit estricte gràcies al desplegament de la policia autonòmica i d'una justícia més propera i eficient. Això és fer pàtria en el món d'avui. En la nova agenda política instaurada pel Pacte del Tinell, escoles, centres socials i de salut i policia i justícia properes, són la clau de la cohesió. És per aquí que s'arriba al patriotisme civil. És a partir d'aquí que els ciutadans se senten orgullosos de pertànyer a una determinada comunitat. 4 �En definitiva: l'alternança en la Generalitat ha eixamplat l'espai del catalanisme, l'ha fet més independent dels partits i l'ha girat cap a una orientació social indiscutible. Dos anys de Govern: bon moment per a posar de relleu en què consisteix el nou estil del govern. - Hem demostrat rigor en la gestió. Hem demostrat que es podia reduir l'endeutament i al mateix temps duplicar la inversió pública. (invertim el doble per habitant que fa tres anys. I això, a la llarga ho veurà tothom.). - Hem demostrat transparència: és possible ampliar progressivament els espais de responsabilitat política i els instruments de rendiment de comptes del Govern. I al mateix temps enfortir la governabilitat del nostre sistema democràtic. - Hem demostrat coratge polític: És a dir, hem provat que es poden afrontar els temes difícils, fins i tot aquells que sabem que tenen solucions d'un cert cost social. . Sabíem que la situació de les nostres presons era insostenible i avui tenim cinc noves presons en marxa i dues més previstes - comptin que hi ha encara 5.000 places per a 8.000 interns. . Sabíem que no podíem ajornar la planificació estratègica dels nostres recursos energètics i avui tenim el Pla de l'Energia de Catalunya més ambiciós dels darrers 25 anys. . Sabíem que calia aturar els abusos mediambientals i urbanístics que el territori ha patit els darrers anys i amb la Xarxa Natura 2000 demostrarem que el respecte al medi natural pot ser sinònim de creixement i qualitat. . Per això la substitució de l'urbanisme extensiu, que ha duplicat en 25 anys el sòl urbanitzable de Catalunya, per l'intensiu d'alta qualitat. . Per això les mesures de preservació de més de 50 Km al litoral. . Acabem de presentar el primer Pla Integral d'Infrastructures de Transport que ha tingut Catalunya, que inclou l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc i l'Eix de l'agricultura, entre Reus i la plana de Lleida, així com l'Eix Diagonal entre Igualada i Manresa. . El 2005 superarem de llarg el ritme de licitació de l'anterior govern. Ho acaba de certificar la Cambra de Contractistes. 5 �. A finals de 2003 només estaven en construcció els jutjats d'Amposta i a finals de 2005 es troben en procés d'adjudicació o construcció una quinzena d'edificis judicials. . Amb l'arribada a Barcelona, els mossos ja són presents al 75% del territori de Catalunya, presten els seus serveis al 65% de la població, i s'acosta amb pas segur la culminació del desplegament al 2008 que és més a prop. . Disposem d'una xarxa de biblioteques públiques que s'està ampliant amb 76 noves biblioteques. . L'acceleració de les construccions escolars és una realitat amb l'entrada en funcionament de 67 nous centres aquest curs. . Hem desplegat la xarxa pública de Banda Ampla Rural a les comarques de Ponent, Alt Pirineus i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. . I estem assolint les previsions del Pla d'Inversions Socials: les 1.500 places d'atenció residencial que es preveien fa un any, avui són una realitat. El govern (nascut del pacte) del Tinell està millorant la qualitat i l'extensió dels serveis públics en un context de fort canvi demogràfic, mancat d'estabilitat demogràfica. . Ha estat possible augmentar un 6% l'activitat quirúrgica i al mateix temps reduir un 6% el temps d'espera per operar. . Hem pogut atendre el creixement de 25.000 alumnes als centres docents públics de Catalunya, adaptar la plantilla d'educació a aquest repte i al mateix temps reduir el nombre de mestres interins. . Hem preparat el sistema educatiu per rebre l'alumnat d'altres països amb 1.000 aules d'acollida i al mateix temps hem vetllat pels seus estàndards de qualitat. Que Catalunya pot ser més competitiva del que era fa cinc anys. Que el respecte al medi ambient no és incompatible amb el creixement econòmic i la construcció de noves infrastructures. Que una política social eficient, és una gran inversió productiva. Que estem preparats per definir noves estratègies de creixement econòmic en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. 6 �Que som fidels al nostre compromís de treballar en estreta aliança amb els ajuntaments i d'obrir nous camins a la devolució de competències i recursos als governs locals. Amb els ajuntaments: - hem posat en marxa 40 borses d'habitatge, - hem acordat convenis per a la construcció del 60% de les llars d'infants que construirem aquesta legislatura, - hem abordat la reforma dels barris en situació de risc, - hem acordat els nous sistemes territorials de salut. Governar també vol dir aprendre. . Hem pogut desenvolupar una política de sòl més sostenible i al mateix temps iniciar 15.000 nous habitatges de protecció oficial. . Hem frenat el creixement dels residus municipals i incrementat la recollida selectiva, que per primera vegada supera el 25%. I, més enllà de la millora dels serveis, aquest Govern ha plantejat actuacions a llarg termini, de caràcter estratègic. Les hem abordat malgrat les insuficiències econòmiques i competencials actuals, que fonamenten la proposta de nou Estatut. Només uns exemples. . Les actuacions de millora de 30 barris d'arreu de Catalunya. . La política de suport a les famílies amb per tal d'universalitzar l'atenció a les persones dependents. . El Pacte Nacional per l'Educació. . La descentralització del sistema de salut. . l'Acord estratègic per a la Internacionalització de l'Economia. Aquests son temes de llarga durada, basats en la convicció I avui la força del Pacte del Tinell no es basa en la seva rigidesa, sinó en la seva capacitat d'adaptació a les circumstàncies canviants. Hem canviat el sistema de govern per agilitar les seves decisions, i funciona millor. 7 �Hem après a gestionar la relació entre els socis. Fins i tot les discrepàncies poden tenir un costat positiu, si la decisió que en resulta incorpora les sensibilitats presents a la ciutadania, com és el cas. Nosaltres podem dir: Avui sabem com governar Catalunya, sabem quins són els instruments per fer-ho: estem més preparats per afrontar les necessitats de la ciutadania i per respondre a les seves expectatives. El govern treballa sobre la base dels 7 milions de ciutadans i sobre la base dels 7 territoris d'aquesta Catalunya que ha emergit davant nostre reclamant més capacitat de decidir el seu futur i més sensibilitat respecte dels seus diversos territoris: l'RMB, la Catalunya Central, els Pirineus i l'Aran, les Terres de Lleida, l'Alt i el Baix Camp, les comarques gironines i les Terres de l'Ebre. Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en la força dels seus territoris, ni en el seu creixement econòmic, ni en la incidència de les seves polítiques. Avançar cap a una veritable igualtat d'oportunitats (es visqui on es visqui) i es sigui o no part de les edats difícils: la infància, la joventut entre l'estudi i el treball i la llarga vellesa que comença als 55 anys (i sinó pregunteu als acomiadats de Seat) ... Avançar, dic, en aquests estrats de població esdevé imprescindible per una Catalunya decidida a transformar la nació en un referent significatiu de la millora individual i familiar. Vaig acabant. Ara fa un any, en el primer aniversari de l'Acord del Tinell, deia que no podem estar retenint sempre les nostres emocions. "Jo crec que hi ha un temps per a cada cosa, hi ha un temps per al treball, un temps per a les preocupacions... però hi ha un temps també per la celebració i el sentiment. Sentiments d'orgull i de gratitud." Per això no em vull estar de reconèixer, aquesta tarda, les aportacions que a l'empresa que compartim han fet i fan persones de dins i de fora del govern: 8 �Tant Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i José Montilla, des de fora, com dins del govern, Josep Bargalló i Joan Saura i tota la resta dels membres del govern. I evidentment els 155.000 treballadors i professionals de la Generalitat. Tenim diferències, tenim accents diversos, provenint dels quatre cantons de Catalunya, Però ens uneix un projecte apassionant: Fer de Catalunya una de les terres més avançades d'Europa. Amigues i amics, L'evidència de la feina que estem fent i la magnitud de la feina que ens proposem de fer justifiquen l'ambició de consolidar l'actual experiència de govern en una aposta estratègica de llarg abast. Si volem, tenim a les nostres mans l'oportunitat de donar a Catalunya un projecte de progrés per a tota una generació. Si no ho féssim perquè ens ofeguéssim en les aigües agitades de la petita política, els nostres fills i néts no ens ho perdonarien. I menys encara no ens perdonarien que l'agitació, sempre gratuïta, la féssim nosaltres. Si volem, doncs, tenim l'oportunitat d'orientar amb els nostres valors la Catalunya del 2010 cap a la seva plenitud nacional, el seu progrés econòmic i social, i el seu equilibri territorial i ecològic. Finalment, ens cal intel.ligència política per navegar en situacions complexes i arriscades, com ho són les que es creen en els temps de reformes que estem vivint. I hem de lluitar contra la ingenuïtat de creure que perquè tenim la raó ens la donaran, com ens va ensenyar el president Tarradellas. La constitució d'un nou Govern de Catalunya, ara fa 2 anys, va suposar un canvi de ritme, tant a la política catalana com a la política espanyola, que la victòria de José Luís Rodríguez Zapatero va permetre consolidar. La proposta catalana per a la renovació del seu autogovern i per a l'aprofundiment de la seva implicació en l'Espanya Plural ha activat el gran debat sobre el model i l'organització de l'Estat. 9 �El debat sempre pendent -però ara ja urgent- per afrontar amb garanties d'èxit el futur compartit dels pobles d'Espanya. No ens està resultant gens fàcil. I no serà perquè no ho hàgim dit clar. Sembla mentida però seguim topant amb els recalcitrants defensors d'una Espanya que fa dècades va desaparèixer. I hem de superar també la incomoditat d'una classe política i mediàtica que ha interioritzat com a definitiu un model d'Estat nascut en temps de transicions. Ho hem dit una i mil vegades. I probablement ens caldrà repetir-ho mil vegades més fins el dia que aconseguim que ningú no ho llegeixi fent-nos un judici d'intencions: L'Estatut aprovat per gairebé el 90% dels diputats del Parlament de Catalunya està fet amb sentit d'estat, d'Estat espanyol. Volem ser una nació lleial, és a dir, tenim identitat nacional i som lleials al projecte de l'Espanya plural. Aquest temps de reformes, a partir de la legitimitat de la nostra proposta i de la força de les nostres conviccions, ha d'esdevenir temps per a la pedagogia. Hem d'adoptar la pedagogia com a instrument de treball, el pacte com a via per avançar i la unitat política i civil del país com a argument d'autoritat. Moltes gràcies a tots. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1717 Title A name given to the resource Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Competitivitat Estatuts Gestió pública Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/30/1254/19911008d_00456.pdf 40d5290efa225437a54045f7706ccac9 PDF Text Text ce>,\\f r r`.^ 4.^ -2, A °t-` 0,,w ^ti,(^.^ox.a.,, csLp. 4)6 -1 -.^, Acte de cloenda de la conferència "El repte mediterrani i la resposta europea". Fundac ó Bertelsmann (Hotel Hilton), 8 d'octubre de 1991. A.R., PRÍNCEP FELIP DE BORBó, Prince Talal, AUTORITATS, dear consuls, Herr Mohn, SENYORS SENYORES, Alteza, permitame reiteraros honor que nuestra ciudad siente por vuestra presencj. a entre nosotros, no sólo como presidente de honor d 1 comitè organizador de los Juegos de Barcelona, sino pfesidiendo una sesión como esta, tan relacionada con 14s preocupaciones de nuestros ciudadanos más allá del S2. President, us felicito vivame t per l'alt nivell d'aquesta reunió, que sota el vostre impuls supera de molt l'ambició de tantes trobades que dia rere dia ens enlairen bén poc per damunt de les preocupacions més immediates. Herr Mohn, I very much appreciate the value of your actions as a private person whi h has found surplus time and ressources to foster human understanding in matters of deep importance, y see mingly very far away from the quiet surroundings ¢f G. where i met you and your wife six years ago. \` Ck f i(?.l :, VYq^1yybi e CP.J iJti, �PERMETIN -ME QUE, D'ENTRADA, FAC UNA AFIRMACIó, QUE TRACTARÉ DE DEMOSTRAR SEGUIDAMENT NO ÉS CASUAL QUE SE CELEBRI A BARCELONA UNA TAN IMPOR'ANT CONFERèNCIA DE LA FUNDACIÓ BERTELSMANN SOBRE "EL REPTE MEDITERRANI I LA RESPOSTA EUROPEA", QUE COMPTA AMB L'ALT PATROCINI DE SA MAJESTAT EL REI D'ESPANYA, DON OAN CARLES I, I DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA, DR. RICHARD VON WEIZSACKER. BARCELONA, la orgullosa capital !e Catalunya, ÉS UNA CIUTAT AMB UNA LLARGA TRADICIó D PRESèNCIA ACTIVA EN el mediterrani, ENCARA viva EN E PATRIMONI HISTòRIC I ARQUITECTòNIC DE LA CIUTAT. CAL NOMÉS RECORDAR QUE DES DEL SALó DE CENT DE LA CIUTAT, DURANT LA BAIXA EDAT D [ITJANA, SORTIEN LES ORDRES COMERCIALS DIRIGIDES ALS C( )NSOLATS QUE BARCELONA TENIA ESTABLERTS EN TOTA LA MEDI: 'ERRàNIA. I EL LLIBRE DEL CONSOLAT DE MAR (s. xIV), COL.LECCIó PRIVADA D'ORDINACIONS, USOS I COSTUMS M RíTIMS I COMERCIALS, REDACTAT A BARCELONA, ARRIBà 1 TENIR UNA DIFUSIó GENERALITZADA EN LA MEDITERRàNEA I JURANT SEGLES. LA BARCELONA CONTEMPORàNIA HA REPRèS AMB NATURALITAT LA RELACIÓ AMB LA MAR mediterrània Q E LA BANYA. �VOLDRIA CITAR, A TALL D'EXEMPL3, EL PRECEDENT QUE SIGNIFICA EL FET QUE EL NOM DE BARCELONA VAGI UNIT ALS ESFORÇOS COL.LECTIUS DELS PAïSC)S DE LA REGIó PER TRACTAR DE RESOLDRE UN DELS PROBLEMES MÉS GREUS DE LA MAR COMUNA: LA CONTAMINACIÓ. LA CONVENCIó I ELS DOS PROTOCOLS PER PROTEGIR EL MEDITERRANI CONTRA LA CONTAMINAC4, SIGNATS A BARCELONA EL 1976, I EN VIGOR DES DEL 1978, CONSTITUEIXEN EL MODEL DE CONCERTACIÓ QUE HAUtIA DE PRESIDIR LES RELACIONS ENTRE ELS PAÏSOS RIBERENCS. (1) EN LES AUTORITZADES INTERVENCIONS QUE S'HAN SUCCEÏT AL LLARG DE LA CONFERèNCIA -la darre a, la del Prof. KüngS'HA RECORDAT QUE AQUESTA ÉS U A REGIó D'UNA GRAN DIVERSITAT I DENSITAT CULTURAL, QUE CONTÉ ELS ORÍGENS HISTòRICS I LES ARRELS DE TRES àM$ITS DE CIVILITZACIó, EXPRESSATS EN TERMES RELIGIOSO PEL JUDAISME, EL CRISTIANISME I L'ISLAMISME, QUE HAN ESTAT COMPARTITS PER RACES I CULTURES DE TOT EL M N. NO PODEM MÉS QUE SENTIR-NOS-EN ORGULLOSOS. 1: Aspen Institute, 4 years ago/ [+e Michellis) �PERÒ AL COSTAT D'AQUESTA APORTAC ó EXTRAORDINàRIA -CAP ALTRE ESPAI GEOGRàFIC I HUMà HAURà PRODUÏT TANTA CIVILITZACIó-, TAMBÉ S'HA DEIX T CONSTàNCIA QUE LA REGIó MEDITERRàNIA ÉS UNA ZONA PRENYADA DE CONFLICTES DE TOTA MENA, ENDèMICS I POTEN IALS, INTERNS I DE CARàCTER INTERNACIONAL, èTNICS I RELIGIOSOS, ECONòMICS I SOCIALS. I COM A ALCALDE D'UNA CIUTAT HE DE MANIFESTAR LA MEVA INQUIETUD, QUE ESTIC CONVENÇUT QU COL.LEGUES DE LES CIUTATS DE LA COMPARTIRAN ELS MEUS MEDITERRàNIA, EN EL SENTIT QUE ELS CONFLICTES SEMPRE AFECTEN, D'UNA MANERA O D'UNA ALTRA, LES CIUTATS. ES INDISCUTIBLE QUE LES CIUTATS, els ciutadans, SóN LES PRIMERES A PATIR LES CONSEQÜèNCIES, TRADUÏDES EN VíCTIMES I DESTRUCCIÓ, DELS ENFRONTAMENTS ARMATS. EN LA MEMòRIA DE TOTS NOSALTRES ESTAN E S SOFRIMENTS IMMENSOS DE LES CIUTATS SOTA ELS BOMBARDEJQS, I SI ENS QUEDEM EN L'àREA MEDITERRàNIA, LA CIUTAT TORTURADA DE BEIRUT CONFORMA UNA PARADIGMàTICA I LAMENTABLE IL.LUSTRACIÓ DELS EFECTES DELS CONFLICTES EN LES CIUTATS. Bagdad, jueves i i Barcelona en menor mesura Tel Aviv i saudites, ... cada s'ha segle. de altres recordar Barcelona El cas de aquí capital ciutats també. d'una �cultura no sempre lliure: nosaltres entenem. APROFITO PER ASSENYALAR QUE LA III CONFERèNCIA MUNDIAL DE CIUTATS HISTòRIQUES, QUE SE CELEBRARá A BARCELONA I A GIRONA ELS PROPERS DIES 28 AL 3 D'OCTUBRE, ES FARá RESSó DE LES CONSEQÜèNCIES PEt A LA CIUTAT DE LA i GUERRA, COM L'EXPRESSIÓ MÉS AGUDA D'UN CONFLICTE, DEDICANT-HI UNA DE LES SESSIONS D LA CONFERèNCIA. A LA LLISTA DE CIUTATS HISTòRIQUES INVITADES A APORTAR LA SEVA TRISTA I ALLIÇONADORA E{PERIèNCIA HEM HAGUT D'AFEGIR DUBROVNIK, CIUTAT MEDITERRàNIA, PATRIMONI DE LA HUMANITAT. LA VARIETAT I LA COMPLEXITAT DELS CONFLICTES QUE ES DETECTEN EN LA MEDITERRàNIA NO PERMETEN FER-SE LA IL.LUSIó QUE A MIG TERMINI PODRAN SER SUPERATS. HEM DE TREBALLAR AMB TENACITAT PENSANT QUE, SI D'UNA BANDA HI HA NECESSITATS QUE REQUEREIXEN DITA ATENCIÓ IMMEDIATA, D'ALTRA BANDA LES EVOLUCIONS EN AQUESTA REGIó ACOSTUMEN A SER LENTES PERQUè SóN PREGONES, PERQUè HAN DE REMOURE LES PROFUNDITATS DE MANERES D'ENTENDRE LA VIDA SEDIMENTADES DURANT SEGLES. VOSTèS AL LLARG DE LA CONFERèNCI4 HAN PROPOSAT MESURES SERIOSES, CONSTRUCTIVES, A ADOTAR EN ELS DIVERSOS �CAMPS QUE TENEN UNA INCIDèNCIA TAWT EN LA GENERACIÓ DEL CONFLICTE COMERÇ, COM EN LA SEVA SUPERAIó: L'ECONOMIA I EL EL DESENVOLUPAMENT SOIAL I CULTURAL, LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT, LA IMMIGRACIó, LA SEGURETAT MILITAR. POC ES PODRIA AFEGIR A RIQUESA DE REFLEXIÓ QUE INCORPOREN LES MESURES APUNTADES. VOLDRIA sumar -HI, TANMATEIX, NO PiS UNA MESURA CONCRETA SINó UNA MESURA INSTRUMENTAL I, PROBABLEMENT, NO FARÉ MÉS QUE REITERAR EL QUE JA S'HAURI DIT. AQUESTA MESURA, IMPRESCINDIBLE iER FER POSSIBLES LES ALTRES, ÉS EL DIàLEG: UN DIàLEG MULTIDIMENSIONAL I EN TOTES DIRECCIONS. NO N'HI HA PROU AMB LA DIPLOMàCI* TRADICIONAL, TOT I QUE PRESTA SERVEIS RELLEVANTS. DAYANT LA TENDèNCIA A LA CRISTALITZACIó VERITAT LES PRòPIA, RELACIONS, DE LES POSICIONS, EN LA ES FA NECESSàRIL LA MULTIPLICACIÓ DE DELS DE CONTACTES AL TANCAMENT EL DIàLEG HA DISCÓRRER D'ESTAT A ESTAT, DE REGIó A REGIó, DE GRUP A GRUP, I, AIXò ÉS EL QUE PUC APORTAR COM A ALCALDE, DE CIUTAT A CIUTAT. I de reli a religió (molt important, decissiu, perquè si analitzem els conflictes nacionalistes a Europa i a la M iterrània, pocs dels �més persistents deixen de tenir up element de conflicte religiós) (2). (Altres defensarien el realisme. Les ciutats, com el Prof. Küng, P o en l'accent en altres aspectes, més aprop de l'ètica i la utopia). NO FA PAS GAIRE, AMB MOTIU DE LA PRESèNCIA DE L'ALCALDE DE PARíS, JACQUES CHIRAC, EN EL SALÓ DE CENT DE LA CIUTAT ON VA DICTAR UNA B ILLANT CONFERèNCIA, PRECISAMENT, SOBRE LA VOCACIÓ MEDITERRàNIA D'EUROPA, vam coincidir en QUE LES CIUTAT PODRIEN FER ACCIONS D'ACOMPANYAMENT SITUADES EN EL TERRENY DE LA CIVILITZACIÓ, EN EL TERRENY DE LA CULTURA, EN EL TERRENY DE LA RECREACIÓ DE LA CONVIVèNCIA. SóN, AQUESTES, ACCIONS DE COMP EMENTARIETAT PER LES QUALS LES CIUTATS ESTAN ESPECIALMENT BEN PREPARADES, I DISPOSADES PATIR ELS JA QUE SI, CONFLICTES, COM DEIA, SÓN T SóN LES PRIMERES A BÉ PRIMERES A LES BENEFICIAR-SE DE LA NORMALITAT I DE L'INCREMENT DELS INTERCANVIS. 2: Visita al papa/abril. Carta del papa a l'Islam. Zimmerman: Religion is the respiration of people. Sulzberger (NYT): war in the name of god. Saddam i Bush: Deu, poca cosa més que una bandera nacioanl. "Jo puc transigir, el meu deu 4o pot ". �EL DIàLEG DE CIUTAT A CIUTAT, DUNA RIBA A L'ALTRA DE LA MEDITERRàNIA, CREARIA UNA XARXA DE COMUNICACIÓ DIVERSIFICADA I DE FLUXOS DE RE#,ACIó QUE AJUDARIA A CONÉIXER-NOS MILLOR I A ESTABLIR PONTS QUE NOMÉS PODEN SER úTILS. BARCELONA ESTà DISPOSADA A SEGUtR AQUEST CAMí I ESTà OBERTA A TOTES LES INICIATIVES ( UE SERVEIXIN PER A ENCETAR-LO. Es per això que la nostra ciutat es va oferir -oferta que ara reitero- al President d la Generalitat, als ministres espanyol i italià d'a rs estrangers, Fdez. Ordóñez i De michellis, i al pre4dent Mitterrand, per hostatjar la conferència de Cooperació i Sequretat, si finalment, com és el nostre desig s'arriba a fer. QUAN L'ESTIU DEL 1992 SE CELEBRI ELS JOCS OLÍMPICS A LA CIUTAT, AQUEST ESPERIT de d àleg inter-cultural, inter-religiós, inter-ciutadà, ESTARà PRESENT EN L'ACOLLIDA QUE DISPENSAREM ALS Q E ENS VISITIN DES DE QUALSEVOL PUNT DE LA MEDITERRàNIA i des de tot el món, I SERà EMBLEMàTICAMENT VISIBLE PER ALS CREIENTS de totes les religions monoteistes N EL CENTRE ECUMèNIC "ABRAHAM" DE LA VILA OLÍMPICA. (que té, per cert, algunes dificultats financeres er ser construït i 8 �acabat) . Que aquest esperit d'Abraham, cultures cristiana, del mediterrani, presideixi t onc comú de les 1'àtab, la jueva la conclulió d'una reunió tres i la tant prestigiosa i de tant alt nivell com la que vostès han realitzat aquí. MOLTES GRàCIES ... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4160 Title A name given to the resource Acte de cloenda de la Conferència "El repte mediterrani i la resposta europea". Organitzat per la Fundació Bertelsmann Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El llibre del Consolat del Mar. Religions del mediterrani: cristianisme, judaisme i islamisme. Els conflictes al mediterrani: Beirut, Tel Aviv, etc., i ara Dubrovnik. Diàleg multidimensional. Barcelona es va oferir a hostatjar la Conferència de Cooperació i Seguretat al Mediterrani (CSCM), esperem que s'arribi a fer. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Hilton, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Barcelona Model social Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/285/20060713gosol.pdf ffe13e0cb114fd7e344c2c02fe52a6ac PDF Text Text Acte de cloenda del centenari de l'estada de Picasso a Gósol Poliesportiu de Gósol (Berguedà) | 13/07/2006 Realment aquest és un lloc molt singular i un moment molt singular, perquè aquí s'arrepleguen un caramull de circumstàncies de la història d'aquest poble, però també d'aquest país i d'Europa. Perquè, evidentment, si haguéssim de triar figures que representin Europa, segurament seria algun polític, no gaires, perquè el que Europa ha fet fins ara és barallar-se i matar-se durant un segle, com a mínim dues vegades, i segurament algun altre artista, però Pau Picasso, no hi hauria cap dubte que seria elegit com un representant d'Europa. Era andalús, però era català, es va fer català. Compte amb els andalusos catalans, que són importants. No estic parlant de política, estic parlant de la meva àvia, que va néixer a Jerez de la Frontera, era filla d'un anglès i d'una andalusa, es deia Clara Nouvel, noble, i es va casar amb un poeta que es deia Joan Maragall, que va fer una poesia que després Picasso va traduir per La Fernanda en el carnet de notes. Em penso que això ho va escriure tornant, quan havien baixat amb el burro fins a baix i havien agafat el tren, en aquell carnet de notes Picasso va traduir al francès una poesia de Joan Maragall. Doncs aquest senyor seria un bon representant d'Europa, de dalt a baix, perquè després jo crec que va ser influït per la llum del nord, a part que si algú vol veure Picassos haurà d'anar a Rússia, a Leningrad i a Moscou, alguns són allà. Ve't aquí un personatge fantàstic, de llegenda, un personatge, d'altra banda, amb dues característiques molt marcades. Els ulls, que li sortien de les òrbites, eren uns ulls que miraven tant i veien tant que havien de mirar molt. I d'altra banda, la contundència, una contundència que moltes vegades a la gent del seu entorn li devia ser difícil d'aguantar, perquè recordeu quan va fer el retrat de Gertrude Stein a París, de l'època blava. La Gertrude Stein devia ser molt rica i ell encara no devia ser gaire ric, el cas és que crec que devia estar impressionat amb la Gertrude Stein i no li sortia el quadre, no l'acabava. Però diuen que quan va tornar de Gósol va sobreposar els trets de la cara del vell de Cal Tampanada sobre la cara de la Gertrude Stein i, aleshores, és clar, la cara de la Gertrude Stein va canviar. I quan va tombar el quadre perquè la Gertrude Stein el veiés i li va dir, "què et sembla?", la Gertrude Stein li va dir, "no m'hi assemblo", i ell li va contestar, "però t'hi assemblaràs". Aquesta contundència jo crec que és una altra característica de Picasso que l'ha fet universal també, perquè la gent sabem que el món està fet de tendresa, però també de rudesa, de brutalitat. I allà on un vol entendre com és l'ànima humana, haurà de barrejar aquests dos elements, i en Picasso hi eren. Bé, ens passaríem la nit parlant, però com que hem d'anar a sopar... Jo avui estic molt content d'estar aquí amb vostès. Arribo del Parlament, m'acabo d'acomiadar del Parlament, avui s'ha acabat. És l'últim dia perquè després ja vénen les vacances, i després vindran les eleccions, perquè avui ja els he dit que s'ha acabat això, que el dia 1 de novembre hi haurà eleccions a Catalunya i tindrem un nou govern. Per tant, jo avui vull celebrar-ho, em sento més lliure, què volen que els digui, i a més estic en companyia de bons amics, un dels quals tinc aquí a l'esquerra i li devem moltes coses, jo i la meva família. Moltes gràcies a tots, gràcies a la família Picasso i als picassians de tot el món, i gràcies sobretot als responsables de la vila de Gósol, que són els que han mantingut la flama d'aquest record. Gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1766 Title A name given to the resource Acte de cloenda del centenari de l'estada de Picasso a Gósol Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Poliesportiu de Gósol (Berguedà) Subject The topic of the resource Art Commemoracions Cultura Picasso, Pablo, 1881-1973 Gósol Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/171/20040617.pdf 6f7b8d26722110072e64b20e5ff20ed2 PDF Text Text Acte de cloenda del curs 2003-2004 de l'Escola de Policia de Catalunya Escola de Policia de Catalunya | 17/6/2004 Avui és un dia molt especial per a vosaltres i pel Govern de Catalunya. Tinc la satisfacció pel fet d'estar, per primera vegada com a President de la Generalitat, presidint l'acte de cloenda de l'Escola de Policia de Catalunya. Això significa que estic, en aquests moments, davant d'una promoció d'homes i dones que dintre de poc formaran part de la Policia de Catalunya, encarregada de vetllar pels drets dels ciutadans i ciutadanes, per tal de recordar-vos el compliment de les vostres obligacions. També és un dia molt especial per a vosaltres i per les vostres famílies. Avui s'ha acabat el període formatiu. Es posa punt i seguit a una decisió molt important. Ser policia és molt més que una professió de servei públic, és una decisió que incorpora la defensa d'una valors indestriables, tant a les vostres vides privades com a les responsabilitats policials que ben aviat assumireu. Entreu a formar part d'un Cos ric, fort, orgullós del seu treball i del seu compromís amb els ciutadans i ciutadanes. La Policia de Catalunya està configurada per la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i per les policies locals, en algunes ciutats coneguda com a Guàrdia Urbana. Durant aquest curs tots, junts, heu compartit la mateixa formació, i compartireu en els carrers i places de les ciutats la noble funció de protegir els ciutadans. Catalunya està fent un esforç per fer arribar els mossos d'esquadra a tot el territori del país. Però aquest esforç de la Generalitat s'està complementant amb les policies locals- en les quals crec-, gràcies a l'esforç de molts ajuntaments de Catalunya. Amb l'objectiu d'accentuar encara més la proximitat, que és un valor. En el marc d'aquest desplegament, vull expressar la meva satisfacció perquè en aquesta 17ena promoció s'ha assolit el percentatge més alt (un 33%) de dones dins del cos de mossos d'esquadra. 1 �Volem que la policia pròpia de Catalunya sigui referent per altres països, que sigui professional i especialitzada. Aquest gran repte l'hem d'assumir entre tots i avui especialment l'heu de fer bé tots vosaltres, ara que teniu les aptituds i els coneixements necessaris i, per tant, passeu a ser policies. Heu superat totes les proves i heu assolit la formació necessària per desenvolupar aquesta difícil funció, aquesta professió que cal explicar a la societat que cada vegada és més especialitzada i on també el delicte és cada dia més sofisticat. Catalunya està construint un model de seguretat pública sensible a les característiques del país, dels seus territoris, dels seus trets específics, un model que s'adequa a la realitat social i política, i que, des de plantejaments integrals i multidisciplinaris, garanteix de manera universal i igualitària, el desenvolupament de les llibertats i la protecció dels drets. Aquest és i ha de ser l'objectiu principal de qualsevol societat democràtica. Cap ciutadà, sigui quina sigui la seva situació social i econòmica, origen, creença; sigui quin sigui el territori on visqui, pot quedar privat del dret a estar i a sentir-se segur, o el que és el mateix, privat del dret a ser i a sentir-se lliure. Perquè la seguretat és un dret irrenunciable, inviolable dels ciutadans. Els barris i els llocs més desfavorits seran els espais privilegiats de l'aplicació de les noves propostes polítiques de seguretat per tal de garantir la qualitat de vida. Nosaltres sabem que hi ha barris que estan pitjors que d'altres, que hi ha 30, 40, 50 barris de Catalunya on la gent es juga segurament el futur de la cohesió d'aquest país i de la seva seguretat i us demano que siguem especialment amatents amb aquests barris. Per això, el Govern de la Generalitat està creant uns lligams de col·laboració activa amb els municipis i els seus barris, la policia, l'escola, la justícia, el comerç i les associacions cíviques, i prioritzarà l'educació i el civisme com a eix de la prevenció, i la proximitat com a objectiu de l'actuació policial. Per això, la lluita contra la delinqüència s'ha de fer des del compromís amb el marc de convivència que ens hem dotat. I això significa que l'estabilitat i la tranquil·litat dels nostres barris, ciutats i pobles és fonamental pel projecte polític de Catalunya. Perquè si fracasséssim en això, Catalunya hauria fracassat i no ens ho podem permetre. Demano, doncs, tant als mossos d'esquadra com a les policies locals que s'esmercin el millor d'ells en tenir cura de tots els ciutadans i ciutadanes a l'hora de garantir la convivència, la passejada 2 �tranquil·la, però també la descoberta del crim organitzat, i de xarxes que volen violentar la nostra tranquil·litat. La policia també ha de preparar-se per a respondre als reptes de la modernitat: -Preparar-se per a actuar en societats més diverses i amb més mobilitat; -Preparar-se per als enfocaments transversals i les organitzacions en xarxa; -Preparar-se per a treballar en el marc d'òrgans de coordinació i acords de col·laboració; -Desenvolupar una mentalitat innovadora, atenta als canvis estratègics; -Desenvolupar una mentalitat atenta als resultats, rigorosa en la recollida i l'anàlisi de les dades; La seguretat serà cada cop més la combinació de l'acceptació de la diferència i el caràcter universal del respecte als altres. Els Mossos i les policies locals han d'acabar configurant la Policia de Catalunya, un únic servei de policia per Catalunya. Han de ser els garants d'aquesta seguretat per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. La societat catalana exigeix a la policia que vetlli pels seus drets i per les seves llibertats, i exigeix que ho faci, precisament, des del més escrupolós respecte a aquests drets i llibertats. A la demanda d'eficàcia que tota societat fa a la seva policia els catalans i les catalanes n'hi sumen d'altres, els catalans volen una policia transparent i oberta, que es relacioni amb la ciutadania i que sigui sensible a la realitat social del país. Deixem de banda les competències, deixem de banda les diferències i construïm una policia al servei del ciutadà. Volem una policia moderna. Volem la integració dels sistemes de cossos, creadora d'un estàndard de percepcions, actituds, expectatives, qualitats, formacions de gran qualitat, procediments, eines tecnològiques... 3 �Més professionalització. La societat catalana hi guanyarà! És per tot això que vull agrair-vos en nom de tot el govern de la Generalitat i del poble de Catalunya l'esforç que heu realitzat en aquests mesos intensos a l'Escola de Policia de Catalunya, al mateix temps que us esperono a activar encara més la il·lusió per la forma de vida que lliurement heu escollit. Lluïu amb orgull i responsabilitat l'uniforme que us identifica i treballeu amb dedicació i intel·ligència pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i de tots aquells que conviuen amb respecte al nostre país. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1653 Title A name given to the resource Acte de cloenda del curs 2003-2004 de l'Escola de Policia de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola de Policia de Catalunya Subject The topic of the resource Benestar Social Seguretat ciutadana Model social Acció política Escola de Policia de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-06-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/30/2830/19881229_CloendaCentenariExpoUniv_PM.pdf 2db0c24d69df8838a85beed2c190dbfb PDF Text Text ���������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte de cloenda dels actes commemoratius del Centenari de l'Exposició Universal de 1888 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Duran Farell, Pere, 1921-1999 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-12-29 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Exposició Universal de Barcelona (1888) Commemoracions Barcelona Pujol, Jordi, 1930- Description An account of the resource Intervencions de Duran Farell, revisant els actes commemoratius i de Maragall introduint el discurs de clausura de Jordi Pujol. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document http://78.47.125.110/files/original/27/2944/FMHP_00083.jpg ac5711251165af78386051ca9ae8461e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 06/07/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Acte de lliurament de despatxos als nous jutges de la 56 promoció Subject The topic of the resource Jutges Poder judicial Maragall Mira, Pasqual, 1941- Felip VI, rei d'Espanya, 1968- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/30/1397/19940707d_00633.pdf 9f9ec226e6403bcbaa8747080f5a135f PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde a 'acte de lliurament de galons a Sergents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona (IQ) Dijous, 7 de juliol de 1994.E BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTl DIRECTOR, BENVOLGUTS AMICS, ABANS QUE RES VULL FELICITAR TOTS ELS MEMBRES DEL COS DE BOMBERS QUE AVUI HA ESTAT HOMENATJATS PEL SEU SERVEI AL COS AIX1 COM FELICITAR ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS. MALAURADAMENT AQUESTA SETMANA HA ESTAT DEVASTADORA PER ALS BOSCOS DE CATALUNYA. A LES COMARQUES DEL BERGUEDà, EL SOLSONÉS, ELS BAGES, EL VALLèS I OSONA HAN CREMAT MÉS DE 19.000 HECTàREES. EL COS DE BOMBERS DE BARCELONA HA COL.LABORAT POSANT A DISPOSICIó DE LA GENERALITAT ELS SEUS EFECTIUS I HAN AJUDAT EN L'EXTENCIÓ D(E L'INCENDI DECLARAT A BIGUESRIELLS, A L'INCENDI QUE EiS VA PRODUIR A SANTA COLOMA DE GRAMENET, EL QUE ES VA DECLARAR AL MUNICIPI DE CERVELLÓ I ALS DE LA COMARCA DEL BERGUIEDà. TAMBÉ S'HAN REFORÇAT ELS SERVEIS ENVIANT VEHICLES AI1 PARC DE SABADELL I AL DE RUBÍ. BARCELONA HA POSAT LA SEVA EXPERIèNCIA AL SERVEI DE TOT CATALUNYA. AVUI, PERÒ, I COM US DEIA VULL AGRAIR ESPECIALMENT LA FEINA QUE HAN DUT A TERME UN GRUP D'HOMES DEL COS DE BOMBERS DE BARCELONA QUE HAN DEDICAT LA CIUTAT 25 ANYS DE LA SEVA �VIDA. HA ESTAT UN TREBALL INCANSABLE, UN TREBALL BEN FET QUE HA POSAT DE MANIFEST, UNA VEGADA MÉS, LA VOLUNTAT DE SERVEI I L'ENORME PROFESSIONALITATDEL COS DE BOMBERS DE BARCELONA. VULL FELICITAR TAMBÉ ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS I ENCORATJAR-LOS A CONTINUAR TREBAL T DE VALENT PER BARCELONA. A TOTS US DEMANO QUE ENS AJUDEU A FER UNA CIUTAT CADA VEGADA MÉS SEGURA. I, EN AQUEST SENTIT, LA FEINA DE CADA DIA, LA VOSTRA PARTICIPACIó EN INCENDIS DE GRAN( ABAST, LA FEINA QUE ESTEU FENT DE PREVENCIÓ ÉS MOLT IMPORTANT. COM TAMBÉ HO ÉS LA VOSTRA PARTICIPACIÓ EN SIMULACRES D'ACCIDENTS COM ELS QUE S'HAN DUT A TERME EN ELS DARRERS MESOS (METRO, TúNELS DE VALLVIDRERA I QUESTES ACTUACIONS SÓN DEFINI- MOLL D'INFLAMABLES). TOTES TIVES PER GARANTIR LA SEGURETAT DE LA CIUTAT. ÉS PER AIXò QUE HEM DE SEGUIR FENT UN ESFORÇ PER MANTENIR EL MATEIX NIVELL D'EXIGèNCIA I QUALITAT. HEM DE CONTINUAR OFERINT EL MILLOR SERVEI. ÉS IMPRESCINDIBLE RENOVAR ELS PARCS I EL MATERIAL -COM PREVEU EL PLA DIRECTOR RECENENT ELABORAT- I CAL QUE MILLORI LA COL.LABORACIÓ INSTITUÇIONAL EN EL MARC DE LA LLEI DE BOMBERS QUE VA APROVAR EL PARLAMENT EL 20 D'ABRIL PASSAT. 4 �TANMATEIX, HEM DE CONTINi.AR EXIGINT LA COL.LABORACIÓ DE TOTHOM, PERQUè LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL. EN AQUESTS ÚLTIMS DIES, HE DICTAT UN BAN SOBRE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS QUE S'HA COMENÇAT A FER ARRIBAR A TOTES LES FAMÍLIES DELS DISTRICTES DE BARCELONA QUE LLINDEN AMB EL PARC DE COLLSEROLA. NO PODEM COMETRE MASSA ERRORS. ENS HI JUGUEM MOLT. US VULL DIR FINALMENT QUE I.4A CIUTAT COMPTA AMB VOSALTRES. ELS BOMBERS DE BARCELONA SCU UN COS MOLT ESTIMAT. GRàCIES PEL VOSTRE ESFORÇ. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4303 Title A name given to the resource Acte de lliurament de galons a Sargents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Simulacres d'accidents. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu Bombers, carrer Provença Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Model social Bombers de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències