2 10 5656 http://78.47.125.110/files/original/12/2730/20180331_LVG_JAmat_CartesEU_PM.pdf a5f7988f557724018567e7e44f3adff3 PDF Text Text MIRADES Dissabte, 31 març 2018 Cultura|s La Vanguardia 20 Mirade|s Pasqual Maragall pensa Europa JORDI AMAT “Les patrulles de la frontera hon­ garesa han arrencat la malla me­ tàl∙lica que fou la mimesi del teló d’acer: renovar­la hauria costat més que eliminar­la”. La frase està disseminada en una de les entra­ des del dietari Dones que dormen de Valentí Puig. Anys 1989­90. Aviat caurà l’esquerda continental que era el Mur. La crisi soviètica repercuteix als seus països satèl∙lit i Europa, per primera vegada des­ prés del final de la Segona Guerra Mundial, pateix una crisi que la transformarà. L’assagista Puig, sempre atent a la política interna­ cional, ho intueix. Podria estar co­ mençant un temps nou. “Si amb la Revolució Russa tot començà a canviar, i Ialta donà una nova for­ ma al mapa d’Europa, potser vivim avui una mutació més perdura­ ble.” Què havia de passar? Com po­ dia articular­se per a bé aquella mutació? Ara, en un altre moment de crisi de la construcció política del continent, val la pena recordar el que es va pensar en aquell moment. Pocs ho van pensar amb la pro­ funditat de Pasqual Maragall, un polític que es va descobrir a si ma­ teix com un patriota europeu quan l’any 1985 va veure el disbarat del Checkpoint Charlie. Si els arbres eren els mateixos als parcs sepa­ rats pel mur, per què no començar a pensar la reconciliació? Aquella idea era ètica, política i intel∙lec­ tual. És una part oblidada del llegat de Maragall. A través de papers oblidats i d’altres d’inèdits, que són demostració de la seva ambició po­ lítica i capacitat d’interlocució amb grans polítics i intel∙lectuals, aquí provem d’explicar­ho. Aquell moment crític d’Europa, en el camp del catalanisme pro­ gressista, diria que pocs el van sen­ tir amb tanta profunditat com l’al­ calde Maragall. La seva circums­ tància concreta, que és d’una concentració màxima, l’afavoria. Està immers en un projecte d’una ambició enorme: la modernització De Maragall a Daniel Cohn­Bendit 15 de febrer del 1995 “Com potser sàpiga, vaig anar a Sarajevo per commemorar el trist aniversari dels mil dies de setge. M’agradaria poder trobar­nos a Barcelona per donar­li a conèixer les meves impressions d’aquest viatge a la capital bosniana”. Jordi Amat Largo proceso, amargo sueño. Cultura y política en la Cataluña contemporánea TUSQUETS. 448 PÀGINES. 20 EUROS A la venda el 4 d’abril, ‘Largo proceso, amargo sueño’ és una revisió –o mutació– del llibre ‘El llarg procés’ publicat per l’autor el 2015, un assaig d’història dels intel∙lectuals per enten­ dre les cultures polítiques a la Catalunya de postguerra de la ciutat de Barcelona, perquè es converteixi en una capital del món, amb l’horitzó immediat dels Jocs Olímpics del 1992. En aquell període d’una intensitat frenètica, d’una concentració tremenda d’ell i dels seus equips, Maragall —que buscava la construcció del seu li­ deratge polític a través de la pro­ jecció internacional dels Jocs (ho va veure Xavier Roig, el seu cap de gabinet)— va identificar una veu de la nova Europa que parlava per ell: Václav Havel. Diàleg amb Havel “Quina experiència hem viscut? Un intent de sotmetre el món a la ideologia. Quin fracàs! Potser ser­ veixi perquè els intel∙lectuals com­ prenguin que no n’hi ha prou amb elaborar una teoria per adaptar­hi després la realitat”. Principis de l’estiu del 1989. El dramaturg Vá­ clav Havel, que encara vivia en lli­ bertat vigilada als afores de Praga, responia llargament a les pregun­ tes de Michel Bongiovanni. El te­ ma de la conversa era la responsa­ bilitat dels intel∙lectuals. En una societat sense llibertat com la txe­ coslovaca, però també en una de­ mocràcia diguem­ne convencio­ nal. Construir futur era tasca dels polítics, mentre que als intel∙lec­ tuals els tocava vigilar els polítics quan aquests s’allunyessin de la realitat, captius de la ideologia. Al cap de menys d’un mes, el dis­ sident Havel redactava el discurs d’acceptació del premi de la Pau que li havia concedit l’Associació de Llibreters Alemanys i que a mit­ jans d’octubre li van lliurar a la Fi­ ra de Frankfurt. No el va poder lle­ gir, perquè el govern txec no li va permetre sortir del país, però les seves paraules es van poder ser sentir precedides d’una introduc­ ció d’André Glucksmann. Quan es referia tant al polític i sindicalista polonès Lech Walesa com a Sal­ > �MIRADES AVANÇAMENT EDITORIAL “Vam prendre una cervesa, sí, a la plaça Sant Josep Oriol, i vam veure la plaça del Pi, però sempre envoltats de 10 o 15 fotògrafs: ells ens veien però nosaltres no vèiem res. Vam parlar de Catalunya Segle XXI, inspirada en bona mesura en els seus escrits ‘Word on words’ i ‘At home’ (“Catalunya com a àgora i no com a temple”, que va dir Antoni Puigverd) i em vau comentar la vostra simpatia per la idea”. Maragall amb Václav Havel al Barri Gòtic durant la visita del president txec a Barcelona el maig del 1995 per rebre el Premi Internacional Catalunya FOTO KIM MANRESA / ARXIU 21 De Maragall a Havel, 12 de maig del 1995 Cultura|s La Vanguardia Dissabte, 31 març 2018 El projecte europeu és tema recurrent de debat, especialment en temps de crisi, però són pocs els polítics que l’han pensat amb profunditat. Un d’ells ha estat Pasqual Maragall. Reconstruïm les seves idees sobre Europa des de la seva correspondència amb altres polítics que Jordi Amat ha rescatat en una nova versió del seu llibre sobre cultura i política a Catalunya �MIRADES Dissabte, 31 març 2018 Cultura|s La Vanguardia 22 > man Rushdie (contra qui l’aia­ tol∙là Khomeini havia dictat l’edic­ te religiós que el condemnava a mort per la publicació d’Els versos satànics), Havel reflexionava so­ bre els usos de la paraula. Paraules com pau o socialisme. Paraules que no eren innocents. “La qüestió que jo voldria plantejar és que les paraules són un fenomen miste­ riós, ambigu, ambivalent i pèrfid”. Calia lluitar con­ tra els seus usos perver­ sos. No era un repte només lingüístic. Era una tasca intrínseca­ ment ètica. En aquella entrevis­ ta clandestina, compa­ rant el present amb el passat més dur, Havel anunciava que al seu país “està apareixent l’esbós d’una vida pú­ blica”. A mitjans de novembre del 1989, enfrontant­se amb el règim decadent, l’esbós de societat civil es convertia en realitat mobilitza­ da: la gent va ocupar els carrers de Bratislava i Praga demanant la di­ missió del govern comunista. Era la revolució de vellut, al cor de la qual bategava el moviment refor­ mista Fòrum Cívic, on Havel des­ puntava. A finals d’any l’intel∙lec­ tual s’havia convertit en el polític que lideraria la democratització del país. El 29 de desembre era ele­ git president de la República. Era un referent democràtic global. També per a Maragall. Així ho va explicitar en un article publicat a les pàgines de La Vanguardia, po­ ques hores abans de la visita llam­ pec que Havel va fer a Barcelona a finals del 1990. “La seva reflexió sobre el valor de la paraula ha pro­ posat una nova mirada política i moral sobre el nostre temps”. Deia Maragall que havia recomanat una vegada i una altra Paraules sobre paraula, la traducció al català que Monika Zgustová va fer del dis­ curs de Frankfurt. La lliçó de Ha­ vel valia per a tothom. També per als catalans, “tan sovint autose­ grestats en la polèmica sobre les nostres grans paraules”. Durant l’any següent, just abans de les fes­ tes de la Mercè, Maragall va visitar Praga per entrevistar­se amb Ha­ vel; també ho havia fet, per cert, Jordi Pujol. Llavors, com una tràgica ona ex­ pansiva de la implosió soviètica, per primera vegada després de la Segona Guerra Mundial, la guerra va tornar al cor d’Europa. Iugoslà­ via explotava en un conflicte bru­ tal on, encavalcat a l’ambició d’ex­ pansió territorial, es barrejava l’odi entre comunitats. Odi ètnic, reli­ giós, nacionalista. La brutalitat de la guerra entre germans era, una altra vegada, una presència real. Maragall, que estava adquirint cer­ ta rellevància com a polític inter­ nacional a través dels Jocs, va sen­ tir el dolor a la seva pell d’alcalde. Un alcalde que creia que Europa, sobretot, era una trama de ciutats. Des d’aquesta posició llegeix un al­ tre text de Havel: On home. És cap­ tivador. Era el discurs que Havel va pronunciar quan li van concedir el doctorat honoris causa de la Universitat de Lehigh a Pennsilvà­ nia l’octubre del 1991. Maragall el va descobrir a les pà­ gines del desembre de The New York Review of Books. Va quedar tan magnetitzat, com si Havel po­ sés paraules a les seves intuïcions, que ell mateix en va fer una adap­ tació personal i en català —A casa meva— que es va publicar com a article a La Vanguardia. Davant les visions que intentaven extirpar la identitat nacional de la vivència in­ dividual de la política, Havel ho as­ sumia com a punt de partida ne­ cessari per edificar una societat cí­ vica. Aquest model de societat era el punt d’arribada del seu compro­ mís polític. Construir el civisme —“un sistema polític basat en el ciutadà i que reconegui els drets fonamentals, civils i humans, en tota la seva universal validesa, i aplicats amb igualtat”— havia de ser l’objectiu de l’Estat. “Establir un Estat sobre qualsevol altre prin­ cipi que el del civisme —per exem­ ple el principi de la ideologia, la na­ cionalitat o la religió— significaria fer més important que els altres un aspecte de casa nostra i, per tant, ens reduiria com a poble, reduiria De Maragall a Semprún, 19 de març del 1995 “Aquella emoció pel lloc en el teu cas és emoció històrica, però també física. Apareix en la màgia de la muntanya d’Ettersberg, al costat de Weimar, un diumenge de març: tornes a Buchenwald i ja no hi ha columnes de fum per les quals tants ascendien fins a ‘la seva tomba als núvols on no s’està estret’. I proposes de fundar­hi, a Ettersberg, una institució europea destinada a la memòria i a la prospectiva. És a Ettersberg on s’ha de refundar Europa”. el nostre món natural. I això quasi mai no condueix a res de bo”. Europa era l’àmbit on Maragall —intuint la globalització que vin­ dria— creia que aquella societat cí­ vica es podria construir. És una idea, de fet, una vivència, que va tenir la seva translació con­ creta en el discurs inaugural dels Jocs. Es va adreçar als ciutadans del món i, amb tota naturalitat, els va anomenar germans. Després de parlar de Catalunya, Espanya i els països llatinoamericans, es va refe­ rir explícitament a una nova pàtria —Europa— i va fer seu el clam del president de les Nacions Unides perquè, en sintonia amb l’esperit olímpic, hi hagués una treva als Balcans. No va ser possible, però el seu compromís amb la pau tindria la seva millor visualització al dinar d’alcaldes celebrat el primer diu­ menge olímpic al Saló de Cent de l’Ajuntament. El reconstrueixo a través de la crònica que en va es­ criure Mayka Navarro. Encara que l’alcalde de Belgrad hi havia estat convidat, no hi va assistir. Sí que ho va fer Muhamed Kresevljakovic, l’alcalde de Sarajevo. Amb la ciutat assetjada per les bombes des del mes d’abril anterior, Kresevljako­ vic havia rebut tard el fax que el convidava a la inauguració, però tot i així va poder arribar al Saló de Cent. Va seure a la taula presiden­ cial i va exposar el seu missatge d’agonia micròfon en mà. Maragall —defensant la idea que les ciutats són el cor de les nacions i l’espe­ rança de la humanitat— es va soli­ daritzar amb ell: “Barcelona i els seus ciutadans es comprometen solidàriament a ajudar Sarajevo en la seva lluita per la pau”. No van ser només paraules: la vinculació de Barcelona amb la ciutat va ser real. La qüestió, després de l’èxit dels Jocs i en el magma de reflexió so­ bre Europa en què Maragall estava bussejant, era com transformar en una proposta política concreta aquell capital de prestigi i aquell projecte ideològic en elaboració. I aquella reconfiguració, tan sugges­ tiva, no es va poder encarrilar bé. No seria mai hegemònica a la casa que Maragall, després dels Jocs, va assumir que, tard o d’hora, hau­ ria d’habitar: la Generalitat de Ca­ talunya. Identitat local i política europea A finals del 1994 Catherine Camus �De Maragall a Mitterrand, 20 d’abril del 1995 “És que tot el que la globalització de les nostres vides anuncia com a possible –la fraternitat, el coneixement dels altres, l’amistat, la coexistència internacional– és realment probable ? Per quan? Quin serà el paper d’Europa en aquest marc? L’esquerra s’ha de fer aquestes preguntes”. Maragall amb Semprún, quan aquest era ministre de Cultura, durant l’entrega del quadre ‘Teulades de Barcelona’ de Picasso al museu del pintor el 1991 P. MADUEÑO /ARXIU MIRADES Dissabte, 31 març 2018 continuar endinsant­se al camí que portava a la pàtria d’arribada: Europa. En aquells moments, Maragall exercia de president del Consell de Municipis i Regions d’Europa, mentre que Jordi Pujol ho era de l’Assemblea de les Regions d’Euro­ pa. Des d’aquella posició, el març del 1995 va escriure una carta pri­ vada a François Mitterrand, presi­ dent de la República Francesa. Li recordava que l’havia vist per pri­ mera vegada “un jour gris” de l’oc­ tubre de l’any 1959 a París. Aquell dia, Maragall, que venia del silenci civil espanyol, havia descobert es­ coltant­lo l’oratòria política. I, molt després, havia tingut la sort d’haver pogut reunir­se amb ell. L’última vegada a Estrasburg, l’oc­ tubre del 1993, durant una reunió del Consell de Municipis i Re­ gions. Mitterrand havia parlat en aquella ocasió de la guerra dels Balcans i Maragall va apuntar unes paraules que va repetir en aquella carta. Li escri­ via per demanar­li al president francès que continués compromès amb Europa, un com­ promís que passa­ va per assumir la subsidiarietat com a manera d’augmentar democràticament la vida dels europeus. Subsidiarietat era cessió de po­ der dels estats a les regions i a les ciutats. Subsidiarietat era replan­ tejar la sobirania per acostar­la més i més a la gent. Subsidiarietat és encara avui l’esperança que pot reconstruir la utopia de la Unió com a espai democràtic on encar­ nar l’agenda revolucionària de la llibertat a través de la fraternitat que fa possible la igualtat. Era la mateixa idea que havia formulat feia un mes en cartes tant a Felipe González com a Jorge Semprún. “No deixis el govern, no deixis el poder, com diu la gent, pe­ rò deixa poder”, li demanava a González. Aquest era el nucli del pensament europeu que volia ela­ borar i sobre el qual també li parla­ va, des de la cultura, a Semprún a partir d’unes paraules de Semprún mateix: “Les pàtries només són vies cap a l’universalisme de la raó democràtica”. Aquella pàtria de partida, en el pensament europeu de Semprún, era la muntanya d’Et­ tersberg, al costat de Weimar, a prop de Buchenwald. Per a Mara­ gall també podia ser­ho l’Empor­ dà. “Viatge i quietud. Tranquil∙litat i vigilància. Llenguatge i creença. Aquests són els pols d’una de les ànimes d’Europa, l’ànima catalana. I segurament de totes”. Aquella fi­ losofia europea volia convertir­la en acció política. Per dir­ho amb una expressió que va voler patri­ monialitzar i que ha estudiat Jau­ me Bellmunt: es tractava d’inter­ venir a Europa a partir d’una acció catalana. | Cultura|s La Vanguardia tra els altres”. A partir d’aquí, pluja d’idees. Fon vida, pensament i po­ lítica. Barreja sensacions de preo­ cupació civil amb l’experiència paisatgística o les lectures que té temps de fer. Des de l’últim poe­ mari d’Àlex Susanna, passant per un article de Jean Daniel fins a un altre discurs de Havel: el que va pronunciar al Congrés Internacio­ nal del Pen Club. I finalment, a partir d’una carta publicada en la premsa d’una víctima d’ETA, re­ flexionava sobre com podria ar­ ticular­se políticament la reconci­ liació. Les paraules de Cristina Cuesta, empeltades en la reflexió de Havel i un viatge recent que ha­ via fet a Sarajevo, el portaven a esperançar­se amb “una sensibili­ tat mundial creixent en aquest sentit”. Des d’on podia treballar políti­ cament ell per augmentar aquella sensibilitat? Des d’Europa, esclar, més enllà de Barcelona. Des del govern d’Espanya? Alguns dels seus col∙laboradors més propers van fanta­ siejar amb aquella pos­ sibilitat. Però a la fi, el seu radi d’acció, si l’ampliava, era clar on el situava. A Catalu­ nya. A Catalunya, com a pàtria de partida, per 23 anat més lluny, potser, en l’expres­ sió d’una cultura europea vinguda del fred, superadora de nacionalis­ mes vacus i universalismes inge­ nus, filla de la bogeria centreeuro­ pea i de l’estupidesa estalinista, coetània de l’ecologisme i del pen­ sament lleu, escèptica i esperan­ çada a la vegada”. L’afany de forjar aquesta cultura europea, partint de Barcelona i de Catalunya, va ser un desafiament —un desafia­ ment que el portava a refundar el seu propi marc de comprensió de la realitat, com explica Joan Fuster Sobrepere a Pasqual Maragall. Pensamiento y acción— que va ob­ sessionar Maragall durant la pri­ mera meitat del 1995. Estava immers en la preparació de les últimes eleccions a què es presen­ taria per revalidar l’alcaldia, en plena agonia d’un felipisme nu i envellit. Maragall va passar aquell final d’any a la seva casa de l’Empordà. D’aquells dies, d’aparent recés, va quedar com a testimoni una cròni­ ca molt personal, escrita en format de diari, que va ocupar quatre pà­ gines en publicar­se al Diari de Gi­ rona. L’arrencada era esplèndida: “Tots anem en el mateix vaixell assetjat per mil tempestes, fent aigües per més d’un forat i tots sen­ tim els crits d’uns passatgers con­ Grup Godó President Javier Godó, comte de Godó. Conseller Delegat Carlos Godó Valls La Vanguardia Director Màrius Carol. Cultura|s Redactor en cap Sergio Vila­Sanjuán. Cap secció Isabel Gómez Melenchón. Redacció Anna Duran, Antònia Justicia, Ignasi Moya. Disseny Anna Belil, Carol Téllez Cultura|s. Edita: La Vanguardia Ediciones, S.L. Imprimeix: CRE­A, Impressions de Catalunya, SL. Dipòsit legal: B­6389­1958 va anar a Barcelona per presentar una obra pòstuma del seu pare: El primer home, traduïda simultà­ niament en castellà (Tusquets) i català (Empúries). La presentació va tenir lloc en un acte celebrat al Col∙legi de Periodistes —hi van parlar Josep Ramoneda, Jorge Semprún, Lluís Bassets i Florence Malraux— i un altre a la Universi­ tat Pompeu Fabra, on va intervenir també Antoni Marí. En aquest se­ gon acte, entre el públic, hi havia Pasqual Maragall. Pocs dies des­ prés, Maragall rebia un exemplar de l’edició no venal que Tusquets va imprimir d’Una tumba en las nubes: el discurs, titulat amb un vers de Paul Celan, que Jorge Sem­ prún havia pronunciat a l’octubre quan li van concedir el premi de la Pau a Frankfurt. L’alcalde va escriure a Semprún una carta d’agraïment. “M’ha inte­ ressat sobretot la teva especulació, en el millor sentit, sobre la memò­ ria alemanya i europea”. Ja es po­ dia començar a elaborar, després del gran sotrac, cultura europea? “Alguna cosa se n’intueix en el teu discurs de Frankfurt”. Potser la ca­ pitalitat europea de la cultura, per a la qual Barcelona es postulava, podria ser el pretext per aprofun­ dir­hi. I recordava el discurs de Havel de feia cinc anys. “És qui ha � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall pensa Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Amat, Jordi Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-03-31 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Relacions Internacionals Acció política Territoris Description An account of the resource Article publicat al Culura/s de La Vanguardia, que recupera les cartes que Pasqual Maragall va escriure a diverses personalitat d'arreu d'Europa. Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/12/2739/20130619_matarelcobi_LV.pdf fc586bf24211500bacfc0590ea2de5d3 PDF Text Text TEMA Dimecres, 19 juny 2013 Cultura|s La Vanguardia 2 Matar el Cobi Fa vint anys la posició dominant en el debat intel·lectual català girava entorn de les propostes del catalanisme progressista que basculava en òrbita socialista. La pugna pujolisme/antipujolisme dominava l’escena. El temps transcorregut des d’aleshores ha vist com el nacionalisme modernitzava el seu relat, derivant cap a un sobiranisme que sembla assolir el seu moment d’auge. I des d’aquesta posició de força, dóna mostres de voler modificar el relat històric per recloure el catalanisme d’esquerres, encarnat en el ‘maragallisme’ olímpic, en l’anècdota historiogràfica. Realment avui el Cobi no simbolitza més que “la Barcelona del passat”? JORDI AMAT Ara fa vint anys que algú en algun despatx, retallant una citació d’aquí i una d’allà, va elaborar el document Henry Ucelay Da Cal i Borja de Riquer, historiadors al servei del nacionalisme espanyol. Era un libel anònim. Es va fotocopiar el juliol de 1993 i va començar a circular pels claustres universitaris quan arrencava el curs següent. No es tractava només d’una batalla de la guerra caïnita entre acadèmics ni de la visualització de llistes negres. Tingués més o menys influència, la denúncia revelava un funcionament anòmal del sistema. Com és prou sabut, el pes que els historiadors han tingut en la configuració del pensament del catalanisme –des d’Antoni Rovira i Virgili fins a Jaume Vicens Vives passant per Ferran Soldevila– ha estat profundíssim. En aquest sentit, el libel, a banda d’un atac maccarthista contra investigadors i plataformes de primer nivell (la revista L’Avenç, per exemple), es va construir a partir d’un principi deontològic servil: els historiadors no podien qüestionar el relat homogeni damunt del qual el nacionalisme havia bastit la medul·la de la seva cultura política. Era, doncs, una amenaça d’exclusió. Si dissenties del relat oficial, esdevindries un empestat. No sóc historiador professional, sinó més aviat un intrús dins d’aquest gremi, però em fa l’efecte que a la historiografia del país, des del punt de vista de la dignitat, aleshores li va tocar digerir una glopada ben amarga. Agra i reveladora. Perquè la gestació del libel, per potinera que fos, delatava també una temença: la por que el catalanisme –el moviment patriòtic que ha donat forma a la Catalunya contemporània– en versió nacionalista pogués caducar en la mesura que les transformacions de la societat s’expliquessin sense situar com a eix central l’autodenominat moviment de construcció nacional. No era, però, l’únic paradigma en crisi. Quan encara era omnipresent als claustres, també el marxisme feia aigües i, en conseqüència, l’hegemonia de l’esquerra catalanista entrava en via morta. Per això, passats els anys, llegit des de l’òptica de la història intel·lectual, l’aparició del libel pot entendre’s com un dels primers símptomes d’un període crític de debat ideològic –el tram central de la dècada dels noranta– que, a la llarga, pel que fa al catalanisme, tal vegada ha esdevingut decisiu. No cal ser Gramsci per constatar-ho. Les plaques tectòniques de la vella hegemonia s’havien començat a desplaçar. Velles raons Per situar el debat cal remuntar-se en el temps i simplificar. A mitjan anys seixanta, per motius que encara s’han d’analitzar, el progressisme va assolir l’hegemonia de la cultura d’oposició a Catalunya. El fenomen no era només català. Després de la Segona Guerra Mundial el marxisme es va convertir en el paradigma interpretatiu de referència als cercles il·lustrats de tot Europa. Espanya, malgrat la dictadura, no en va ser una excepció. El 1969, Enrique Tierno Galván, definint-se en una entrevista com un “socialista marxista”, ho expressa- �progressista. La paradoxa és que aquesta estigmatització s’aniria projectant, de manera cada cop més maniquea, al damunt d’un personatge –Jordi Pujol, el banquer i el polític– que posava el seu capital moral i financer a favor seu però també de l’oposició al règim i la vertebració d’una cultura política democràtica. Pinça perfecta va amb rotunditat: “Si nos referimos, especialmente, a la clase intelectual y a la clase media, nadie habría podido prever que se divulgara Marx en la medida en que se ha divulgado en los últimos diez años”. Una cosa distinta és la qualitat de la divulgació. Fa anys que Borja de Riquer, fent un balanç de res totèmiques –Manuel Sacristán i Josep Fontana (amb l’afegit del gegant Pierre Vilar)–, el marxisme a Catalunya, mancat d’una tradició sòlida, no sembla que hagi produït obres de gran valor. Sí que va tenir prou incidència, en canvi, per elaborar una xarxa d’idees i persones: una nova esquer- Fa l’efecte que calgui passar comptes amb el moment de més projecció de Catalunya al món a través de la seva capital la historiografia catalana, ho va formular amb claredat. L’assimilació del marxisme, deia Riquer, fou “bastante pragmática, superficial y quizá mucho más el resultado de una conversión político-ideológica que no científica”. Deixant de banda la influència d’un parell de figu- ra disposada a relligar-se amb el catalanisme per impulsar un frontpopulisme antidictatorial (© Ucelay Da Cal). Aquesta xarxa de poder, tramada des del partit nacional que es va arriscar a ser el PSUC, es va saber dotar de plataformes –l’emblemàtica, Edicions 62–, va pene- trar la universitat i la van beneir sectors compromesos de l’Església i el patriciat cultural –Espriu, Tàpies, Brossa o Joan Oliver–. Com afirma el professor Jordi Casassas, era una hegemonia prou forta per imposar una interpretació de la cultura nacional. Tenia un discurs travat. Usos ideològics de la història. Els seus dos breviaris, polèmics i d’èxit, van ser la interpretació de la modernitat literària de Joaquim Molas i Josep Maria Castellet a l’antologia Poesia catalana del segle XX (1963) i la caracterització per part de Jordi Solé Tura de la doctrina de Prat de la Riba com a exemple d’ideologia burgesa a Catalanisme i revolució burgesa (1967), un assaig que va tenir una recepció conflictiva tant en el camp nacionalista –Benet o Pujol– com en el comunista –Fon- El Cobi, la mascota olímpica del 1992, s’allunya volant en un vaixell durant la cerimònia de cloenda dels Jocs a l’Estadi de Montjuïc FOTO: ARXIU El discurs antipujolista va germinar durant la segona meitat dels anys seixanta. Van començar intel·lectuals d’esquerra, després s’hi van afegir les reticències de Josep Tarradellas i només va faltar que Josep Pla hi posés un substantiu de la seva part. Pinça perfecta. L’antipujolisme creava complicitats i feia riure. Però aquell discurs, formulat cada vegada més des de posicions d’elitisme tronat (ho va diagnosticar FrancescMarc Álvaro a Els assassins de Franco), es retroalimentaria al marge de si capil·laritzava o no en les classes mitjanes. Aquests són els fets: alhora de contrastar-se a les urnes, el discurs resultava estèril. Durant els vuitanta, en un període de crisi econòmica severa, la dialèctica pujolisme/antipujolisme va incorporar noves significacions. Del banquer burgès es va passar al botiguer populista i la corrua d’oposicions que se’n derivaven: ruralisme/cosmopolitisme, monolingüisme/bilingüisme, nacionalisme/progressisme, Catalunya/Barcelona i, en últim terme, catalanisme pur/catalanisme líquid. Era una forma simple d’explicació del país que afavoria la lògica d’exclusió/inclusió definidora > TEMA Dimecres, 19 juny 2013 Cultura|s La Vanguardia L’estigmatització de la burgesia es va projectar sobre Pujol fins a esdevenir antipujolisme 3 tana inclòs, més Josep Termes–. La xarxa no tramava una pèrfida conspiració per sabotejar la catalanitat, com ara sembla que es vulgui fer creure en un exercici de contrareforma. Cal no perdre de vista que, pel que fa a les ciències socials, els caps més assenyats del moment, coadjuvant en la consolidació d’aquell relat de matriu marxista, alhora que sintonitzaven la interpretació del passat amb corrents de pensament normalitzats a la resta d’Europa (per bé que la sintonització fos superficial), pretenien minar també una de les famílies que per activa o per passiva mantenien la dictadura: una burgesia que, gràcies a l’èxit del desarrollismo, havia començat a enriquir-se en una societat ja plenament capitalista. L’estigmatització de la burgesia en bloc, comprensible però injusta, va ser, probablement, l’argument aglutinant del nacionalisme �TEMA Dimecres, 19 juny 2013 Cultura|s La Vanguardia 4 > del nacionalisme. S’era dels uns o dels altres. Sense estridències, la modernització del nacionalisme –ja fos a través de l’activisme de la Crida, de TV3 o del hòlding intel·lectual de Max Cahner pagat des de la Generalitat (la Revista de Catalunya, les Jornades sobre Nacionalisme, la Fundació Acta dels joves Culla, Cardús, Rahola, Villatoro)– ja s’havia posat en marxa. Cobi al geriàtric A la llarga, d’aquella batalla qui en va sortir més malparada va ser l’esquerra il·lustrada –aquella que se suposava que emparava l’aura del maragallisme–, encaparrada a sembrar un camp que ella mateixa acabaria per convertir en terra eixorca. Tornava a pensar en aquesta evolució mentre llegia alguns dels contraatacs que van generar les declaracions sobre la manifestació de l’Onze de Setembre de Javier Mariscal, qui ja en el seu dia va participar del carnaval antipujolista. Deixant de banda el judici que les paraules del dissenyador mereixin (la comparació amb el nazisme fa molta angúnia), vaig trobar revelador que la carregada anés acompanyada d’una estigmatització a l’engròs d’alguns ingredients que s’han associat a l’època daurada del maragallisme. “Eren els temps de la ximpleria modelna del socialisme ídem” (Pilar Rahola) o “la Barcelona apàtrida, incolora, insípida i inofensiva en què molts encara creien” (Jordi Cabré). En tots dos casos, per referir-se a aquell moment, els articulistes usaven el temps verbal del passat i, de fet, la darrera línia de l’editorial que el diari El Singular Digital va dedicar a la qüestió ho formulava amb rotunditat: la Barcelona que Cobi simbolitzava és “la Barcelona del passat”. Aquest afany d’internar el quisso enjogassat al geriàtric de l’oblit no és una operació innòcua. Altra vegada usos ideològics del relat històric. Les plaques tectòniques que es van començar a moure fa vint anys han encaixat. Sembla com si ara que l’hegemonia del sobiranisme dins del catalanisme mediàtic ha esdevingut prou unànime, sense pràcticament contestació des de dins del catalanisme tradicional, calgui passar comptes amb un episodi recent i transcendental: el moment en el qual més fastuosa va ser la projecció de Catalunya al món a través de la seva capital. O gairebé no es recorda o comença a connotar-se negativament. Diria que aquesta dinàmica revela alguna cosa més que una venjança retrospectiva dels fills i els néts de Pujol que el 1989 es van posar de llarg amb la campanya “Freedom for Catalonia”. Alguna cosa més que evidenciar, com cal, les vergonyes de la Internacional Progressista Papanates. És la convicció implícita que el record d’aquella Barcelona –la capital que va enterrar la “ciutat de les bombes” transformant-se de grisa urbs industrial a referent de festiva modernitat (amb nous carrers que honoraven la tradició dels Espriu, Vicens Vives o Trias Fargas, com acaba d’estudiar Jaume Subirana)– podria distorsionar el relat teleològic que fa de la independència condició sine qua non del fracàs de la concòrdia predicada des de La pell de brau, la bíblia en vers de la reconciliació catalana. Una cara d’aquesta reescriptura és allò que el periodista Francesc Canosa ha sabut concentrar en la potent imatge de la “Catalunya iceberg”: una història dels habitants del “país dels vençuts, dels exiliats esborrats, dels morts sem- Maragall va intentar pensar el postpujolisme, però l’elaboració d’una alternativa catalanista es va complicar des de la mateixa esquerra per garantir la pervivència de Catalunya. El “procés de sobiranització” (Agustí Colomines dixit) en el qual estem immersos passa, entre multitud d’aspectes, per imposar un relat uniforme del passat sobre el qual es pugui bastir un projecte de futur nodrit en la idea de ruptura inevitable amb Espanya. La tesi pre morts i dels vius enterrats en vida”. Una història pura, en teoria negada pel nacionalisme progressista, que ha d’emergir per orientar el camí cap al futur. La creu de la reescriptura és allò que queda fora d’aquest relat. Nous silencis, vells equívocs. En el relat sobiranista, el Maragall alcalde, a diferència del que representaran, po- sem per cas, la commemoració de les runes del 1714 (més propaganda que divulgació històrica), hi entra amb calçador. La gran implosió Deia en començar aquest text fet d’hipòtesis apressades que la difusió del libel és un símptoma de l’inici d’un període crític dins del catalanisme. Els factors que expliquen l’adveniment d’aquesta mutació són múltiples, interns i externs. Hi influeixen des del fracàs espanyol de l’Operació Reformista (una via d’actuació del catalanisme polític s’obturava) fins a la reconfiguració que exigia la caiguda del Mur i el replantejament conseqüent de la Unió Europea. Però aquella crisi la va propulsionar també l’estela de l’èxit dels Jocs Olímpics i del model de catalanitat que la Barcelona dels Jocs va projectar. No és estrany que al llarg de 1992 Maragall comencés a �fantasiejar amb la possibilitat de presentar-se a les eleccions a la presidència de la Generalitat que s’havien de celebrar, en principi, el 1996. Destacats catalanistes d’esquerres integrats en aquella vella xarxa dels seixanta, tot i que no militaven al PSC però simpatitzaven amb el personatge, van creure que podrien conquerir el govern de la Generalitat reagrupant-se entorn de l’alcalde. Si els haguessin forçat a definir-se és probable que, poc o molt, s’haguessin presentat com a federalistes. L’enemic no era Espanya. El rival era Pujol. Durant aquells anys es va viure amb la sensació que s’acabava una etapa. “Des del món periodístic i una part del món cultural, s’ha decretat la fi del pujolisme”, escrivia amb desconcert l’aleshores director general de Promoció Cultural Vicenç Villatoro al seu valuós dietari. La fi del pujolisme, en tot cas, exigia la forja d’una alternativa. Pe- rò no existia. Potser cap llibre mostra amb tanta contundència aquella angoixada desorientació com l’impagable Contra Cataluña (1997), d’Arcadi Espada. No puc deixar de llegir-lo ara en paral·lel als articles sobre nacionalisme de Félix de Azúa polemitzant amb J.B. Culla (inclosos a Salidas de tono) o amb els primers articles de Gregorio Morán recopilats a La decadencia de Cataluña. Va ser també un moment efervescent de les pàgines d’opinió catalanes d’El País orientades per Lluís Bassets. No deixa de ser alarmant que el socialisme il·lustrat, a l’òrbita del qual havien pivotat figures d’enorme prestigi –des de Maria Aurèlia Capmany fins a Alexandre Cirici passant per Marta Mata o Josep Maria Castellet–, no s’hagués dotat d’un full de ruta convincent. Potser era el preu que pagava per l’encaparrament antipujolista. També és veritat que la prolife- A la imatge, un moment de l’obra teatral d’Els Joglars ‘Ubú, president o els últims dies de Pompeia’, estrenada el 2001, amb Xavier Boada com a Pasqual Maremàgnum (Maragall) i Ramon Fontseré com a Excels (Pujol) FOTO ANA JIMÉNEZ / ARXIU el món. L’èxit del Pompidou barceloní va ser indiscutible, però el contingut que s’aportava des del CCCB no es va saber o no es va pretendre identificar amb la cultura del catalanisme (per fer servir el títol d’un assaig de Joan-Lluís Marfany publicat en aquell moment i que va aixecar una notable polseguera). Maragall va detectar el problema. L’octubre de 1993 la premsa informava que impulsava una plataforma de pensament i captació d’aliats de prestigi anomenada Catalunya Segle XXI, que presidirien Josep M. Castellet, Salvador Giner i Encarna Roca. El seu propòsit, ras i curt, era pensar el postpujolisme “quan ja era molt clar que gairebé dues dècades d’hegemonia del nacionalisme conservador havien donat de si tot el que podien donar” (en paraules d’un dels seus cervells rectors, Josep Maria Vallès). Maragall tenia intuïcions lluminoses i relligava el desafiament ideològic a la construcció europea. A les seves memòries reprodueix fragments de cartes que el 1995 va adreçar a figures del socialisme continental, com Jacques Delors o François Mitterrand, amb el propòsit de reactivar l’europeisme. “Un grup que s’anomena Catalunya Segle XXI diu al seu manifest que la pàtria es concep com a punt de partida, no com a punt d’arribada”, deia a Jorge Semprún, i afegia que “un poeta de Girona de nom Puigverd, que va col·laborar al manifest de Catalunya Segle XXI, ho deia bellament: ‘Catalunya com a àgora i no com a temple’”. L’àgora, a la fi, no es va saber omplir de contingut. L’alternativa del catalanisme d’esquerres, més enllà de patrimonialitzar la noció de canvi, no va ser gaire més que un embrió. Es va pecar de diletantisme. L’elaboració de l’alternativa es complicaria des de dins de la mateixa esquerra. “Amb aquest partit no farem res de bo”, va dir Pasqual Maragall a Raimon Obiols després del Congrés de Sitges de febrer de 1994. La conquesta de la direcció del PSC per part dels capitans, més que encetar un nou corrent, cia titulada És possible avui a Catalunya el diàleg sobre llengua, cultura i democràcia? celebrada al CCCB. El diàleg entre divergents no es va produir. Tot i que la seva proposta era prou àmplia, els mitjans oficials la van simplificar a la qüestió idiomàtica, de manera que un discurs potencial –una esquerda dins de l’esquerra catalana– va quedar expulsat del catalanisme. Els neocentralistes del diari El Mundo, que van tenir l’exclusiva del manifest gràcies al membre del seu consell d’administració Eugenio Trias, es fregaven les mans. En aquestes tensions em sembla descobrir l’origen de la implosió del maragallisme. Implosions que van accelerar la lentitud amb la qual es mouen les plaques tectòniques de l’hegemonia. Potser si Maragall s’hagués presentat a les eleccions autonòmiques de 1995, tot hauria estat diferent. Potser si no hagués marxat a Roma, com el Cobi que es va enlairar tot sol a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics, podria haver liderat uns processos que va contemplar des de la distància. Potser... El 1996 el Pacte del Majestic donava superpoders a un Pujol que feia més de tres lustres que governava. El 1999 la victòria en vots però no en escons del PSC va significar el principi del final del període de reformulació. Potser caldria entendre la proposta d’un nou Estatut com una sortida en fals per fugir d’aquell atzucac. Les converses entre Maragall i Carod, que es van començar a freqüentar aleshores, ja treballarien un altre paradigma. Un dels costos de l’operació, malgrat que els implicats no poguessin profetitzar-ho, seria que Cobi i el maragallisme començaven a formar part d’un passat sense hereus. Damunt d’una memòria que es desdibuixa creix el nou sobiranisme. El 25 de juliol de 1992, en català, quan començava el seu discurs, recordant la fallida Olimpíada Popular de 1936, Pasqual Maragall es va girar només un segon, va assenyalar amb el dit l’antiga porta de la marató de l’Estadi i el món va escoltar de la seva veu el nom de Lluís Companys. | TEMA Dimecres, 19 juny 2013 Sembla que des del sobiranisme es temi que el record de la Barcelona olímpica distorsioni el relat que condueix a la independència Cultura|s La Vanguardia va accentuar una dinàmica fossilitzadora. Els capitans –un Miquel Iceta, un Josep Maria Sala, un Joan Ferran–, a l’hora d’articular una resposta a la problemàtica qüestió nacional, van dir els ideòlegs del Foro Babel que feien seus els seus manifestos. Francesc de Carreras encara ho recorda. Aquell grup d’intel·lectuals, que interpel·lava els socialistes catalans des d’una lògica no nacionalista, es va constituir el 13 de desembre de 1996 en el marc d’una conferèn- 5 ració dels think tanks no havia arrencat, de manera que els partits no disposaven d’estructures per anar-los fornint sistemàticament de pensament. El PSC, a més, tot i controlar l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, no va prioritzar l’elaboració doctrinal. Fundat el 1994 i dirigit per Josep Ramoneda, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en paraules de Ferran Mascarell, havia de funcionar com un instrument de connexió de la ciutat amb � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Matar el Cobi Creator An entity primarily responsible for making the resource Amat, Jordi Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2013/06/19 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalanisme Pujol, Jordi, 1930- Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Independència Catalunya Barcelona Cultura Description An account of the resource 4 p. Publicat al suplement Cultura|s de La Vanguardia. Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/12/570/llibre_gobiernosGencat.jpeg 6deee8604fc804dfcbad7fe507cd975e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Los Gobiernos de la Generalitat Subject The topic of the resource Autonomia Política Catalunya Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Anguera, Pere, 1953-2010 Duch i Plana, Montserrat, 1959- Publisher An entity responsible for making the resource available Editorial Síntesis Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008 Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Estudi rigorós, amb diverses aportacions inèdites, que ofereix al lector una visió sintètica i a la vegada analítica de l'ús del poder i les seves realitzacions en la gestió pública dels governs autònoms catalans. Els autors exposen els precedents de la reclamació d'autogovern i les consecucions i fracassos d'aquest, els partits polítics protagonistes i les biografies dels seus sis presidents: Macià, Companys, Irla, Tarradellas, Pujol i Maragall. El llibre conclou amb els debats sobre el nou Estatut i l'elecció del president José Montilla, de l'actual govern tripartit. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall http://78.47.125.110/files/original/27/1571/0000000735.pdf d8331284bfc3455c476a040b2a6e6e69 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Tardaremos en crear una cultura común de gobierno Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Antich, José Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Tripartit Acció política Model social Planificació President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1581/0000000744.pdf 7dcf3a6840125dd978b6bb632f8e71f2 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Estatut será la primera ley fundamental que cambiará Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Antich, José Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Espanya Catalunya Estatut Euroregió Federalisme President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1598/0000000761.pdf f2bcde738d477873a924686958615128 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource No sacrificaré la ambición del Estatut en aras del consenso Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Antich, José Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Llei de barris Govern Catalunya Espanya Constitució Descentralització administrativa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/23/1557/0000000729.pdf 1895e66e916ea0bf378fd455f01a39a5 PDF Text Text Entrevista a El Periódico "Sóc circumspecte a l'anglesa i exuberant a l'alacantina" Entrevista Pasqual Maragall President del PSC Pau Arenós "Sóc circumspecte a l´anglesa i exuberant a l´alacantina" Maragall és un clàssic de l´estiu, com les cues a la A-7 o les tempestes sobtades. La intenció és treure el polític del despatx, un espai per a la corbata, i que li toqui l´aire. A Pasqual l´han retratat en una rasa (1990), a la Ciutadella (el 1983 i 1988), en una barca (1989), un ultralleuger (1987) i amb la família (1984). Tant hi fa la situació. Sempre surt una entrevista de màniga llarga. Una part de la vida de Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és a les hemeroteques. Al voltant d´una figura pública sempre hi ha uns quants estereotips. Una altra cosa és el tipus. Maragall diu que ha acabat sent el que els altres diuen que és. Quin travallengua. El que ara ve a continuació és un patchwork, una entrevista cosida amb retalls d´altres entrevistes d´estiu, i alguna fulla caiguda de tardor. Maragall per Maragall. A veure si sota l´estereotip apareix finalment l´individu. --A l´arxiu d´EL PERIÓDICO hi ha més de 20 carpetes amb retalls seus. ¿Què vol dir això? ¿Que parla molt? --Hi ha una gran repetició i, sobretot, hi ha moltes coses que responen a l´interès instantani. Ho llegeixes després i penses: "¿Per què vaig dir això? ¿Per què vaig dir allò altre?". Ni te´n recordes. És probable que el 90% sigui palla. --Primer retall: "Entenc l´erotisme com una capacitat per disfrutar de la vida" (1985). --L´erotisme són moltes coses. També la relació entre els cossos. Sí, cert, és la capacitat de disfrutar. --¿Amb què gaudeix? --Jo sóc valencià d´origen, alacantí. Als d´allà ens agrada molt tocar. Hi ha una branca, la branca Maragall, que és catalana i anglesa, i una mica andalusa, bàsicament de poc parlar i de poc tocar. En canvi, la meva família originària d´Alacant eren els petoners. Terrible. Entraven a casa i feien un repartiment de petons bestial. Els mediterranis, en general, donem molta importància al contacte físic. I ben administrat és un dels plaers de la vida. --¿Quina part domina més en vostè, l´alacantina o l´anglesa? --Depèn per a què. Un pot ser tímid, però dels que toquen. Jo sóc circumspecte a l´anglesa i, al mateix temps, exuberant a l´alacantina. --Parlem de tocar i cito una altra declaració. "Amb els nens s´estableix una connexió ràpida. Si fa no fa és com tocar el sant" (1985). --Són les mares i els pares els que acosten el nen a besar el sant. Els nens, pobres, no saben on van. --A la mateixa entrevista deia que se li acostaven dones de certa edat. --Ha, ha. Potser ha canviat ara que sóc més gran. Devia ser una cosa maternal. Sempre em veig jove. Les persones em veuen a la tele, pensen que sóc gran, i després em troben i diuen: "Està més jove". Jo estic igual. ¡És la tele la que s´equivoca! --"Rebut tota mena de cartes. Fins i tot amenaces de mort. No m´espanten. La mort no avisa mai" (1985). --És veritat. Més que amenaces de mort, amenaces. O manifestacions d´odi de gent maltractada per la vida, o desequilibrada, o a qui els ha passat alguna cosa que ells relacionen amb tu, encara que no ho sàpigues. --Aquestes intimidacions, ¿han augmentat amb els anys? --No. Fa quatre anys que estic una mica en segona fila. Encara que siguis un polític conegut, ser opositor, exalcalde o president d´un partit... No ets un referent tan potent. Tinc una qualitat de vida superior. Tinc un nét a qui li puc dedicar més temps que el que li vaig dedicar al meu fill. --¿I malgrat aquest plaer vol ser president? �--Tot això que tinc guanyat. He, he. Disfruto més de la vida de família ara que abans. Si no sóc president tampoc no passa res. A mi no em passaria res. El problema és que no estic sol en això. --Quan era alcalde de Barcelona, a part d´amenaces, ¿rebia cartes de passió? --Més que cartes... En aquells casos hi ha una fusió molt gran entre el ciutadà i el polític. A mi m´han destrossat la mà. Tinc una tendinitis. La mà d´alcalde. Qui se m´acosta mira d´expressar en un segon el que trigaria dos dies a formular. ¿Com ho fa? Amb tots els seus sentits, extrema el sentiment. Llavors et destrossa la mà. --D´aquest mal n´ha dit mà d´alcalde. ¿És una patologia inventada? --La vam inventar amb el metge. Felipe González també la tenia. Una vegada em vaig posar una fèrula. I firmava amb l´esquerra. També pots donar copets a l´esquena, com Solana. --A part de retalls, a l´arxiu guarden fotos seves. A les primeres se´l veu despentinat, indòmit. ¿Quan va començar a domesticar la imatge? --Quan vaig ser alcalde em van fer una foto i em van arreglar. Em van comprar un vestit o en van treure un que no em posava mai, només per a anar de casament. Sóc molt adaptable. M´hi vaig adaptar sense grans sacrificis. A Roma em vaig deixar anar una mica. Portava el pentinat a la romana, és a dir, tirat cap endavant. --És a dir, que es despentina en els períodes en què no mana. --Més aviat sí. --Els seus ulls es van empetitint. --Petits no, axinats, com els de la meva mare. Ametllats. A l´escola em deien el Coreà. O el Mara. Se´m tanquen quan ric. Tinc una mica de fotofòbia. --Floquet de Neu té fotofòbia. I els cabells blancs... --Ah, sí. Ha, ha, ha. --Aquesta frase no és seva, sinó del seu pare, Jordi Maragall. "Pasqual sempre va ser un noi conscienciós que als 6 anys ja mirava els diaris amb atenció" (1983). --Sí. Llegia molt. Tebeos. Als 6 anys més tebeos que diaris. El guerrero del antifaz, Hazañas bélicas... --Conscienciós. --Era el primer de la classe. Més que ser empollón, m´espavilava. --Aquest altre judici és de la tia Clara: "Una mica retret, però molt respectuós, com tots els de la família". --Sí. És de la part Maragall. Tinc un cosí que va estar un dia de Nadal sense obrir la boca en una festa amb 40 cosins. No és que no es comuniqués. Ho feia amb gestos, amb el cap. Amb les mans comptava els anys, 25. "¿Quan acabes la carrera?". "L´any que ve...". No li agradava parlar. --¿Ara parla més? --Des que es va casar, parla més. --¿Els altres 39 cosins són més xerraires? --Tots tenim una tendència a l´estalvi de paraules. --¿Com era aquell jardí de Sant Gervasi? --Torno a viure a la casa on vaig néixer. El jardí és més petit. Hi havia dues torres. La del meu avi i, per tant, de les meves tietes solteres, i la que habitàvem nosaltres, més petita. Quan vam tornar de Roma van morir els meus pares. Vam estar un any dubtant si veníem la casa. El meu pare la va deixar als vuit germans, encara que som set, perquè un va morir. Nosaltres vam comprar la part dels altres sis i ara és nostra. --¿Li ha agradat tornar? �--Tenia un sentiment ambivalent. És com tornar a la infància, com si diguéssim, al claustre matern. És molt agradable. L´altre dia vaig estar mirant els llibres anglesos de la meva mare, els llibres que traduïa. Va ser emocionant. Els llibres t´acompanyen. --¿A quin llibre ha estat fidel? --A un que he tornat a llegir, L´idiota, de Dostoievski. Jo sóc un gran ignorant. He llegit molt i he deixat de llegir molt. Hi ha coses que encara que sembli mentida no he llegit. --¿Quines lectures li falten? --La divina comèdia, per exemple. --"El meu pare solia llegir poemes a casa i m´encantaven" (1988). --Recitava. Uns mesos abans de morir, l´últim Nadal que va passar amb nosaltres, va recitar durant 12 minuts. --¿Recita, vostè? --No passo dels quatre versos. Shakespeare: "Quan 40 hiverns hagin solcat el teu front i deixat forats profunds en el camp de la teva bellesa...". Al final del sonet diu, més o menys: "Quan siguis gran trobaràs en el teu fill el reclam de la teva bellesa". Va resultar que es referia a un home, no a una dona. --"Indirectament vaig estar sota les ordres de Pujol quan era boy scout" (1988). --Jo llavors era minyó de muntanya i cap de patrulla. Ell era una espècie de conseller. Venia, participava. Ens va muntar alguns campaments amb els alemanys. Ell era del Col.legi Alemany. Pujol era Pujol. Algú que tenia una obsessió mental. Després s´ha vist. En funció d´aquesta obsessió actuava allà on podia. A tot arreu. --¿Però es coneixien? --Sí. El meu pare el va ajudar i protegir. Dels germans, a qui més coneixia era el Jordi. He estat envoltat de Jordis. El meu pare, Jordi. El meu germà gran, Jordi. I el meu president, Jordi. --"Tinc un ping-pong al meu despatx" (1988). --En tenia un d´amagat en un altell. Futbol, tennis, ping-pong... El meu pare ja tenia copes de pingpong. Als meus fills encara els guanyo. Una vegada vaig guanyar Roca. ¡Li vaig donar una pallissa! Ha, ha. --El 1987 el van fotografiar en un ultralleuger. "Quan est a dalt és la cosa més genial del món. Comences a pujar metres i llavors t´adones que la llei d´ordenació territorial es podria haver fet d´una altra manera". En un ambient lúdic, pam, cola el comentari polític. --Per ordenar bé, per governar bé, s´han de veure les coses de lluny i també de prop. Amb el territori passa el mateix. L´ultralleuger és ideal: el veus des de lluny, però t´hi pots acostar fins a tocar el terra. Ara està prohibit fer passades. ¿Com s´ha d´ordenar el territori? Amb una visió global. Per fastiguejar els de Madrid els dic que Madrid no es pot governar, perquè no es pot veure. --"Hem ensenyat a la gent a somiar" (1987). --Va coincidir una generació que va poder realitzar el somni de moltes anteriors, generacions que van anar acumulant pacientment tot el que s´ha de saber, aprendre el que no s´ha de fer, van patir, es van barallar... --¿Es reconeix en aquest puzle de retallades? --Les coses ja no són tal com eren, sinó com han estat explicades. El que queda sempre és pobre. Però serveix per relacionar-se amb la gent perquè la gent et reconeix a partir d´això. --Enriqueixi el retrat. ¿Què no és? --El que no sóc, i ho semblo... Doncs no sóc tan bo ni polifacètic ni responsable del que ha passat. La gent mitifica, concentra, sintetitza molts moments i la feina de moltes persones en una sola persona. --¿I què és? --És el que no sé. L´avantatge de ser una persona pública és que són els altres els que t´ajuden a conèixer-te. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Sóc circumspecte a l'anglesa i exhuberant a l'alacantina Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Arenós, Pau Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Biografies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Família Identitat (Concepte filosòfic) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/23/1554/0000000794.pdf 3f625fa4e2bc3933febd8b97d574d392 PDF Text Text Entrevista a El Pais "Celebramos el futuro, no el pasado" PASQUAL MARAGALL / EX ALCALDE DE BARCELONA 'Celebramos el futuro, no el pasado' FRANCESC ARROYO | Barcelona 26/07/2002 Pasqual Maragall era alcalde de Barcelona hace 10 años, cuando fueron inaugurados los Juegos Olímpicos de Barcelona. Y era alcalde el 17 de octubre de 1986, cuando se concedió a la ciudad la organización de los Juegos. Son dos momentos que guarda en su memoria. Pero ayer quería ser cualquier cosa menos un nostálgico e insistía en que la celebración no era pura memoria, sino un proyecto de futuro. De un futuro próximo, de la cita de 2004, y de un futuro más lejano del que los Juegos de 1992 sólo fueron el comienzo. Pregunta. ¿Cómo ve la conmemoración de los Juegos? Respuesta. La idea es que la celebración sirva como trampolín de futuro. Creo que se celebra más el futuro que el pasado. P. ¿Cuál es su peor recuerdo de aquel proceso? R. El peor periodo estuvo situado cerca de los Juegos de Seúl. No hay ningún gran acontecimiento de carácter temporal y, por lo tanto, carente de burocracia estable que no tenga una crisis grave antes de su celebración. A veces, la semana antes. Se produce por la falta de inercia que evita el peso muerto, pero también el impulso. Esto produce momentos de angustia en los que se piensa que todo va a salir mal. P. ¿Y el mejor? R. El 17 de octubre y el 25 de julio. Y ya más íntimamente: la inauguración del Sant Jordi y algunos momentos de las visitas a las obras de la avenida de Icària. Ibas un día y pensabas que no se iba a terminar nunca y, de pronto, algo estaba terminado y mostraba el imponente empuje. Y luego, ya en 1995, cuando fuimos con una barca a poner una banderita de Barcelona en medio del mar, junto a Sant Adrià. Era decir: aquí habrá un dique. Ya está allí. P. ¿Qué lección hay que sacar de los Juegos? R. El aprendizaje del éxito. La convicción compartida por los ciudadanos de que nos podíamos proponer algo muy complejo y hacerlo. P. ¿Y en lo personal? R. Yo he tenido grandes satisfacciones, pero siempre he pensado que era el nombre de la cosa, más que la cosa misma. Vuelvo a lo general. Hay un vídeo que vale la pena revisar: incluye la ceremonia inaugural y puede verse que cristalizaba el proceso previo, con éxito, con entusiasmo, con ilusión. Ahora se trata de aplicar la lección aprendida. De saber que si Barcelona, si quiere, si arrastra a Cataluña, si tiende puentes con España, no tiene límites. Puede tener una ambición inmensa. Ésta es la idea. Para tener éxito hay que vencer y arrastrar. P. ¿Cómo? R. Con diálogo intelectual. Con complicidad. Compartimos un proyecto. Sentarse a habalr educadamente es la democracia. Lo que propongo tiene que ver con la creación de identidades plurales, ricas. Y para esto no basta el diálogo. Hace falta un proyecto compartido. P. ¿Cuál? R. El diálogo entre pueblos y culturas. P. Parece el programa del Fòrum 2004. R. Sí, bueno. No es cierto que quisiéramos una Expo. Preguntamos si había calendario, porque era una marca que existía. Nos dijeron que estaba todo ocupado y no le dedicamos ni tres días. Hubo una reunión de barceloneses universales que hicimos el día de Sant Esteve, que es cuando todo el mundo está en casa: Federico Mayor Zaragoza, presidente de la Unesco; Juan Antonio Samaranch, que presidía el COI; Jordi Pujol; yo, que era alcalde, y el primer teniente de alcalde, Joan Clos; Narcís Serra, vicepresidente del Gobierno; Pere Duran Farell, que era una figura empresarial. Luego se añadieron �otros, como, Josep Piqué. P. Y encontraron la idea. R. Pensamos que lo que mueve más gente en el mundo, al lado del deporte cada cuatro años en unos Juegos Olímpicos, es la religión. Las religiones: la Meca, el Papa viajando a donde sea, y las ONG trabajando por motivos humanitarios o promoviendo el diálogo universal. Y ésa fue la idea: diálogo de las culturas universales. La diferencia era que los Juegos tienen el guión escrito desde 1896 en Atenas y el del Fòrum tenemos que hacerlo. Y bien. Los primeros Juegos pasaron desapercibidos. Y los de 1900, en París, también. P. Proponer que el Fòrum acabe cuajando con la misma fuerza que los Juegos modernos es muy ambicioso. R. No será como Atenas o París. Aquello fue producto de uno de los primeros impulsos de la globalización. Había un fuerte internacionalismo financiero-aristocrático, que puede estar representado por el barón de Coubertin o por las grandes empresas que emergían en aquellos momentos, o desde un punto de vista proletario a través de las Internacionales. Es el inicio de la globalización contemporánea. Había una gran fluidez de ideas. Hoy hay, además, instantaneidad. Así que esto será mucho más rápido. P. Un mensaje de Barcelona al mundo. R. Cataluña y Barcelona, trabajando sin reservas, juntas, pueden ir hasta donde quieran. Pero también hay que decir que los Juegos se hicieron gracias a la existencia en España de un Rey y un Gobierno que los querían. Apostaron por Barcelona. La falta de modulación de un Estado de las autonomías que era nuevo, casi federal, se suplió con la intuición compartida, por los guiños que la presidencia del Gobierno supo hacer a Cataluña y a Barcelona en concreto. El Gobierno central se volcó y, por vez primera en la historia, Barcelona y Madrid recibieron la misma inversión. Sabíamos que detrás había alguien que nos respaldaba en materia de seguridad, en materia económica. Y que eran flexibles en los guiones de los actos. Esto hoy existe, pero menos. Ahora bien, en Cataluña creo que podemos garantizar que lo que dependa de los políticos funcionará muy bien. No habrá peleas. Hay un pasado compartido y un proyecto compartido. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Celebramos el futuro, no el pasado Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Arroyo, Francesc Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Commemoracions Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Acció política Description An account of the resource 10è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/32/2716/Governs_municipals_amb_Pasqual_Maragall_com_a_alcalde.pdf 1c902ec599b1b009a884ff1037536eab PDF Text Text Governs municipals amb Pasqual Maragall com a alcalde (1982-1997) Font: Institut Municipal d’Estadística (http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/telec/loc/locgob/index.htm) Any 1982 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JOSEP MIQUEL ABAD I SILVESTRE Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lm. Sr. JORDI VALLVERDÚ I GIMENO Il.lm. Sr. FELIP SOLÉ I SABARÍS Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Il.lm. Sr. RAFAEL PRADAS I CAMPS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. JOSEP MARIA SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JACINT HUMET I PALET Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUILLEM SANCHEZ I JULIACHS Càrrec Alcalde Tinent Alc. Tinent Alc. Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Àmbit / Àrea Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. 2n. Tin. Alc. 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Àmbit / Àrea Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. 2n. Tin. Alc. 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Empreses i Serveis Personals Àrea: Descentralització i Participació Àrea: Sanitat Àrea: Ensenyament Àrea: Adjunta Ensenyament Àrea: Cultura Àrea: Serveis Socials Àrea: Serveis Municipals Àrea: Joventut i Esports Àrea: Circulació Àrea: Relacions Ciutadanes Àrea: Finances Any 1983 - Eleccions 8 de maig Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Interior Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Finances i Serveis Generals Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut. Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int. Àrea: Cultura i Ensenyament Àrea: Serveis i Empreses Municipals Àrea: Sanitat Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àrea: Transports i Circulació Any 1984 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Finances i Serveis Generals Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut. Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int. Àrea: Cultura i Ensenyament Àrea: Adjunta Ensenyament Àrea: Serveis i Empreses Municipals Àrea: Sanitat Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àrea: Transports i Circulació Any 1985 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. 2n. Tin. Alc. 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Àmbit / Àrea Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. 2n. Tin. Alc. Àmbit / Àrea Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Finances i Serveis Generals Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut. Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int. Àrea: Cultura Àrea: Ensenyament Àrea: Serveis i Empreses Municipals Àrea: Sanitat Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àrea: Transports i Circulació Any 1986 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Finances i Serveis Generals 1 �Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut. Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int. Àrea: Cultura Àrea: Ensenyament Àrea: Serveis i Empreses Municipals Àrea: Sanitat Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àrea: Transports i Circulació Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidora 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Relacions Institucionals Àrea: Adjunt Relacions Institucionals Àrea: Presidència Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92 Àrea: Relacions Territorials Àrea: Transports Públics Àrea: Promoció Ciutadana Àrea: Publicacions Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut. Àmbit: Salut Pública Àmbit: Educació Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidora 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Relacions Institucionals Àrea: Adjunt Relacions Institucionals Àrea: Presidència Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92 Àrea: Relacions Territorials Àrea: Transports Públics Àrea: Promoció Ciutadana Àrea: Publicacions Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut. Àmbit: Salut Pública Àmbit: Educació Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidora 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidora Regidor Regidor Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Relacions Institucionals Àrea: Adjunt Relacions Institucionals Àrea: Presidència Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92 Àrea: Relacions Territorials Àrea: Transports Públics Àrea: Publicacions Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Afers Socials i Joventut Àrea: Esports Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge Any 1987 - Eleccions 10 de juny Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Any 1988 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Any 1989 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA 2 �Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Regidor Regidor Regidora Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut. Àmbit: Salut Pública Àmbit: Educació Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor Regidora Regidora Regidora Regidor 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Relacions Institucionals Àrea: Adjunt Relacions Institucionals Àrea: Presidència Àrea: Relacions Territorials Àrea: Transports Públics Àrea: Publicacions Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Àrea: Adjunt Cultura Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Afers Socials i Joventut Àrea: Esports Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut. Àmbit: Salut Pública Àmbit: Educació Càrrec Alcalde Regidor 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif. Àrea: Política Sòl i Habitatge Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àrea: Programació i Pressupostos Àmbit: Benestar Social Àrea: Salut Pública Àrea: Promoció Social Àrea: Afers Socials Àrea: Esports i Jocs Olímpics Àmbit: Via Pública Àrea: Estat del carrer Àmbit: Educació i Cultura Àrea: Cultura Àrea: Institut Municipal d'Història Àrea: Difusió i Relacions Culturals Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Càrrec Alcalde Regidor 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif. Àrea: Política Sòl i Habitatge Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àrea: Programació i Pressupostos Àmbit: Benestar Social Àrea: Salut Pública Àrea: Promoció Social Àrea: Afers Socials Àrea: Esports i Jocs Olímpics Àmbit: Via Pública Àrea: Estat del carrer Àmbit: Educació i Cultura Àrea: Cultura Any 1990 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Any 1991 - Eleccions 26 de maig Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Any 1992 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA 3 �Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Regidor Regidor Regidor Regidora Àrea: Institut Municipal d'Història Àrea: Difusió i Relacions Culturals Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Càrrec Alcalde Regidor 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient Àrea: Urbanisme Àrea: Política Sòl i Habitatge Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Salut Pública Àrea: Promoció Social Àrea: Afers Socials Àrea: Esports i Turisme Àmbit: Via Pública Àrea: Estat del carrer Àmbit: Educació i Cultura Àrea: Cultura Àrea: Institut Municipal d'Història Àrea: Difusió i Relacions Culturals Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis Càrrec Alcalde Regidor 1r.Tin. Alc. Regidor Regidor 2n.Tin. Alc. Regidor Regidor 3a.Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Presidència, adjunt a Alcaldia Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient Àrea: Urbanisme Àrea: Política de Sòl i Habitatge Àmbit: Organització i Economia Àrea: Desenvolupament Eco. i Soc. Àrea: Cooperació Empresarial Àmbit: Benestar Social Àrea: Salut Pública Àrea: Promoció Social Àrea: Afers Socials Àrea: Esports i Turisme Àmbit: Via Pública Àrea: Estat del carrer Àmbit: Educació i Cultura Àrea: Cultura Àrea: I.M.Història, Ed. i Publicacions Àrea: Difusió i Relacions Culturals Àmbit: Descentral.i Rel. Ciutadanes Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis Càrrec Alcalde 1r.Tin. Alc. 2a.Tin. Alc. 3a.Tin. Alc. 4a.Tin. Alc. Regidor Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor President Comissió / Regidor Ponent Any 1993 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Any 1994 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. LLUÍS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONI LUCCHETTI I FARRÉ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. XAVIER MUÑOZ I PUJOL Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Il.lm. Sr. JOSEP MARIA VEGARA I CARRIÓ Any 1995 - Eleccions 28 de maig Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ Comissió: Hisenda i Infraestructures Comissió: Benestar Social i Educació Comissió: Ocupació i Promoció Eco. Comissió: Comerç i Consum Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà Comissió: Presidència i Política Cultural Comissió: Mobilitat i Seguretat Comissió: Ciutat Amiga i Joventut Comissió: Política de Sòl i Habitatge Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans Ponència: Participació Cívica Ponència: Relacions Ciut. i Esports Ponència: Salut Pública Ponència: Habitatge 4 �Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Ponència: Cultura Ponència: Funció Pública i Qualitat Ponència: Joventut i Dona Ponència: Mobilitat Ponència: Ciutat Sostenible Ponència: Drets Civils Ponència: Educació i Turisme Càrrec Alcalde 1r.Tin. Alc. 2a.Tin. Alc. 3a.Tin. Alc. 4a.Tin. Alc. Regidor Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor President Comissió / Regidor Ponent Any 1996 i 1997 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Comissió: Hisenda i Infraestructures Comissió: Benestar Social i Educació Comissió: Ocupació i Promoció Econ. Comissió: Comerç i Consum Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà Comissió: Presidència i Política Cultural Comissió: Mobilitat i Seguretat Comissió: Ciutat Amiga i Joventut Comissió: Política de Sòl i Habitatge Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans Ponència: Participació Cívica Ponència: Relacions Ciut. i Esports Ponència: Salut Pública Ponència: Habitatge Ponència: Cultura Ponència: Funció Pública i Qualitat Ponència: Joventut i Dona Ponència: Mobilitat Ponència: Ciutat Sostenible Ponència: Drets Civils Ponència: Educació i Turisme 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Llistat dels membres dels governs municipals de Barcelona amb Pasqual Maragall d'alcalde Creator An entity primarily responsible for making the resource Arxiu Digital Pasqual Maragall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Govern Ciutat Barcelona Description An account of the resource Llistat de tots els regidors de cada govern municipal encapçalat per Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes http://78.47.125.110/files/original/29/2717/Governs_Generalitat_de_Pasqual_Maragall.pdf aa7f919657cafe386b6c18d74fa3392d PDF Text Text Governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall com a president 2003 Antoni Siurana i Zaragoza Carles Solà i Ferrando Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Caterina Mieras i Barceló Salvador Milà i Solsona Josep-Lluís Carod-Rovira Joan Carretero i Grau Antoni Castells i Oliveres Pere Esteve i Abad Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Josep Maria Rañé i Blasco Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Presidència Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Educació Treball i Indústria Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Consellera Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Conseller Primer Treball i Indústria Educació Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Consellera Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Conseller en Cap Treball i Indústria Educació Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques 2004 (Març) Antoni Siurana i Zaragoza Carles Solà i Ferrando Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Caterina Mieras i Barceló Salvador Milà i Solsona Joan Carretero i Grau Antoni Castells i Oliveres Pere Esteve i Abad Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Josep Maria Rañé i Blasco Marta Cid i Pañella 2004 (Novembre) Antoni Siurana i Zaragoza Carles Solà i Ferrando Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Caterina Mieras i Barceló Salvador Milà i Solsona Joan Carretero i Grau Antoni Castells i Oliveres Josep Huguet i Biosca Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Josep Maria Rañé i Blasco Marta Cid i Pañella 2006 (25 abril) Jordi William Carnes i Ayats Manuel Balcells i Díaz Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras 1 �Ferran Mascarell i Canalda Francesc Baltasar i Albesa Xavier Vendrell i Segura Antoni Castells i Oliveres Josep Huguet i Biosca Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Jordi Valls i Riera Marta Cid i Pañella Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Consellera Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Conseller en Cap Treball i Indústria Educació Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Agricultura, Ramaderia i Pesca Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Salut Benestar i Família Treball i Indústria Educació i Universitats 2006 (16 maig) Jordi William Carnes i Ayats Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Ferran Mascarell i Canalda Francesc Baltasar i Albesa Xavier Sabaté i Ibarz Antoni Castells i Oliveres Marina Geli i Fàbrega Carme Figueras i Siñol Jordi Valls i Riera Joan Manuel del Pozo i Àlvarez 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Llistat dels membres dels governs de la Generalitat amb Pasqual Maragall de president Creator An entity primarily responsible for making the resource Arxiu Digital Pasqual Maragall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Consellers Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Llistat amb els noms i composició dels membres dels governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall de president. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes