3 10 5656 http://78.47.125.110/files/original/27/195/20050305.pdf 3fe606ebf3b763770bbee5ee51723df3 PDF Text Text 40è Aniversari de Comissions Obreres de Catalunya Barcelona | 05/03/2005 Estimats Senyors Coscubiela, Bulla, Fidalgo; companys, autoritats, amics. De les paraules que he sentit, jo n'hauria de destacar algunes de Joan Coscubiela, la menció que ha fet als autònoms com, per definició, aquells que no poden 'externalitzar'. Això m'ha impressionat molt perquè penso, com ell, que segurament la gent que prospera en el món d'avui són aquells que poden externalitzar el risc. En aquest sentit, el Sr. Coscubiela ha fet, com és habitual en ell, una contribució teòrica important que jo crec que reflecteix una pràctica real. De Fidalgo em quedo amb el "viva la libertad" amb que ha acabat. Penso que és molt bo que als sindicalistes, que al sindicalisme de debò no solament se'l vegi com a defensor dels principis que afecten a l'interès legítim i col·lectiu dels treballadors; sinó també de la causa general de tots els ciutadans com és, efectivament, la llibertat. I de López Bulla puc dir; que no sé on viu ara, però recordo que una vegada el vaig trucar quan era alcalde i em va dir "bueno, pues vente a casa". I en preguntar-li "tú donde vives" i ell respondre'm "Puente del Trabajo, 15, 15" li vaig replicar "serà 13-15 o 15-17"; "No, no, piso 15º", va dir... A aquell líder obrer i sindicalista, admirat per tothom, el vaig descobrir a casa seva, una caseta realment petita que jo crec que donava fe de la seva honestedat i de la seva entrega a la causa del sindicalisme. Us agraeixo la vostra invitació per assistir a aquest acte central del 40è Aniversari. És clar, això ens retrotrau a moments antics en la memòria. Han estat 40 anys de lluita i de compromís amb uns valors i un projecte de societat basats en el benestar i en els drets socials de tots els ciutadans. Una lluita que vosaltres heu viscut amb passió, amb convicció i amb honestedat. Perquè podia ser una lluita apassionada però no absolutament convençuda... però ha estat portada amb convicció. I podia ser les dues primeres coses i no ser absolutament basada en la honradesa; i ho ha estat. Hem viscut en aquests 40 anys una època en la que han canviat el món, la manera de pensar-lo i els instruments per transformar-lo. Al començament d'aquests 40, és a dir durant els 60 i 70, l'objectiu de la lluita era doble: fer caure la dictadura i, al mateix temps, construir un sistema de benestar que reconegués els drets de tots els treballadors i treballadores. No va ser gens fàcil, vosaltres ho sabeu millor que ningú. Jo recordo les primeres comissions de fàbrica, em sembla que era una mica més enllà de fa 40 anys. A la Maquinista, amb en Cando i Pasarín, que eren companys nostres, i amb en Mossèn Dalmau, que donava classes a l'escola d'aprenents; llavors els aprenents que anaven sortint ja s'afiliaven als sindicats clandestins i als partits d'esquerra. Recordo la Comisión de Fábricas, la Maquinista, la de Harry Walker, no sé si hi havia el Manolo Murcia i el José Antonio Díaz que ja van morir- la de Motor Ibérica, la del Metall -que després era la suma de totes aquestes- i finalment la Comissió Obrera de Barcelona, que és la que va marcar molt els inicis d'aquella lluita. D'aquí després en va sortir la CONC i jo sempre li deia al José Luis "mira, esto fue..." perquè en aquell moment hi havia competència, que al cap i a la fi, és la sal de la vida. I també hi havia el PSUC que era el partit més important, no ens enganyem, i que va aportar tantes coses; jo crec que el partit que més va fer per la democràcia i per l'autonomia de Catalunya. Jo era d'un altre partit i em sap greu dir-ho aquí perquè es pensaran que ho dic perquè m'aplaudeixin. No, ho he dit sempre; i la gent que em coneix m'ho ha sentit dir més d'una vegada en altres escenaris. 1 �Hi havia altres partits: l'MSC o Moviment Socialista de Catalunya del Raventós i l'Obiols i el FOC, el Front Obrer de Catalunya, on estàvem una colla de militants d'esquerres i que era el meu partit. La veritat és que hi va haver un moment en que aquest FOC nascut a principis del 60 va tenir majoria al Metall i, en conseqüència, també la tenia, pràcticament, a la Comissió Obrera de Barcelona. Llavors el PSUC, molt intel·ligent, va crear la Comissió Obrera Nacional de Catalunya amb la que ens va donar la volta, perquè ells tenien gent a Tortosa, a Girona, gent per tot arreu. I així van mantenir les seves majories. Molt hàbil, políticament. Aquesta dualitat dins del moviment obrer -que es dóna també a les empreses i arreu, i que pensem que és la sal de la vida- la podíem trobar en aquell moment, per exemple, a Terrassa. Hi havia dos líders; un senyor que es deia Muñoz, jove però calb, a qui li deien "el calvito" i que estava a l'AEG. Aquest era del FOC. Tenia un seguidors jovenets, alguns d'entre els quals, més tard, es van fer troskistes; n'hi havia un nucli important, a Terrassa. En canvi, a Comissions Obreres hi havia el Cipriano García. Si avui els poséssim de costat a tots dos, es barallarien indefectiblement. Perquè tots dos defensaven el mateix interès però de manera ben diferent; i la gràcia estava justament en que tenien opinions diverses. Vull fer, en aquesta mena de rememoratiu típic dels avis -jo sóc un avi que tinc net- un altre recordatori; el d'un altre moment històric molt específic del sindicalisme com va ser la creació de l'STAC - Sindicat de Treballadors de l'Administració de Catalunya. He vist aquí avui a l'Eugènia, a la Cinta i a d'altres companyes i companys d'aquella època; doncs amb l'STAC es va crear per primer cop un sindicat de funcionaris a l'Ajuntament de Barcelona, que és on jo treballava amb aquestes persones. L'any 1976, varem fer una vaga general de l'Ajuntament que no sols no tenia cap mena de precedent aquí, sinó que penso que tenia pocs precedents a tot Europa. Una vaga general dels treballadors d'un municipi que van crear un sindicat que es deia STAC. Què va passar amb aquest sindicat? Tots érem molt amics però no podia durar, perquè Comissions i l'UGT no van voler això. Com era lògic, van tirar cada un per la seva banda i es va restablir aquest dualisme del qual parlava abans. Però no oblidem que aquell sindicat va arribar a fer una vaga general de l'Ajuntament de Barcelona i, justament, el dia que venia el Rei d'Espanya. Estic parlant aproximadament del 16 de febrer de l'any 76. El Rei venia per primera vegada a Barcelona a fer un parlament, no sé si des del Saló de Cent concretament, però el cas és que el Saló de Cent estava ocupat pels funcionaris i l'acte del Rei es va haver de fer al Tinell, si no recordo malament, amb l'alcalde Viola; li queien els papers de la mà, pobre, dels nervis que tenia. Nosaltres, tancats a l'Ajuntament, varem haver d'aguantar l'assalt de la Policia Nacional amb gasos lacrimògens. Imagineu-vos; si allà no hi va haver desgràcies com les de Montejurra, Vitoria i altres, va ser per autèntic miracle. En qualsevol cas, jo crec que aquella va ser una vaga molt ben conduïda i que aquell sindicalisme va representar una mica la base del sindicalisme actual, a banda de la vella història de la CNT i de la UGT -no citar avui aquí la CNT seria absolutament injust, parlant de sindicalisme català i hispànic. Penso que aquell sindicalisme dels anys 60 i després dels 70 és, d'alguna manera, la base del prestigi, la pràctica i l'experiència del vostre sindicalisme d'ara. Mai no és fàcil la lluita que persegueix transformar la realitat. Acabo de tornar de l'Uruguai i he comprovat que el canvi social és possible; políticament possible. Tabaré Vázquez, Lula, Lagos, Kichner, tots ells són ara presidents de govern o primers ministres de governs que estan realitzant un canvi, practicant el canvi al Con Sur de l'Amèrica llatina. M'hagués agradat que sentíssiu -encara que va durar dues hores- el discurs de Tabaré Vazquez la nit de la presa de possessió; perquè demostra que hi ha moments en que sí que és possible que esquerres i progrés governin amb la plena confiança del poble i realitzin les transformacions que sempre havien imaginat els poetes, escriptors, els pares dels primers dels qui he parlat abans. 2 �El canvi fàcil no ho serà, evidentment. Allà no ho ha estat. Aquí ni ho és ni ho serà. Però si abans, per a la dreta espanyola, que les esquerres manessin significava quasi una guerra civil, ara, que manen les esquerres a Catalunya, ara que som més moderats, el que fa la dreta és posar querelles i mocions de censura: tots ens hem civilitzat. Teníem un objectiu comú; implantar la democràcia a Espanya, construir un estat de benestar i aconseguir el reconeixement nacional de Catalunya. I en aquesta lluita la CONC, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Comissions Obreres, sempre ha sabut estar al peu del canó. La gran victòria de la CONC ha estat saber adaptar la seva força reivindicativa a les circumstàncies de cada moment històric. Primer, en resistir i vèncer la dictadura; durant la transició, en instaurar un estat social democràtic i de dret; i en democràcia negociant amb els governs -del color que siguin- i erigint-se com a motor i garantia de millora en les condicions laborals d'homes i dones. Les Comissions han estat un puntal clau en el procés d'enfortiment del teixit econòmic i social. Queda molt per fer a Catalunya. Crec que es pot dir que els avenços han estat importants, fonamentals. Tot i així vull refermar, en aquest acte important vostre, nostre i del país, el compromís del Govern de Catalunya amb les aspiracions i la millora de les condicions dels treballadors. Especialment pel que fa a la lluita contra les noves formes de desigualtat, que sempre tenen solucions més difícils; a favor de les dones, els joves i els nens. A favor de les generacions futures, com diu, per primer cop, la Constitució Europea, que en això és tant revolucionaria com foren les constitucions francesa i l'americana en el moment en que es van fer. La Constitució Europea parla dels "drets dels nens a opinar i de la responsabilitat de les generacions actuals envers les futures"; això no s'havia dit mai en cap Constitució. En aquest sentit -i afegeixo paraules que he sentit- aquesta és la Constitució més moderna que hi ha al món, més posada al dia. Hem substituït a Catalunya el tarannà conservador i passiu d'anteriors governs per una actitud de més ambició i convençuda, en la qual vosaltres -i la resta d'agents econòmics i socials- hi heu de jugar un paper decisiu. En aquesta línia, hem treballat per establir un Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. Aquest acord enormement important ha estat signat entre la Cambra de Comerç i d'altres agents econòmics, entre els Sindicats i el propi Govern. Fa 40 anys, no ens podíem plantejar fer coses que la Catalunya en que vivim ara està en condicions de fer. Encara hem de canviar més en molts aspectes. Volem arribar a la Catalunya plenament social i hi podem arribar. Des del Govern de la Generalitat anirem en aquesta línia, no fallarem, no afluixarem; us ho garanteixo. Forma part de la nostra i de la vostra identitat política. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1677 Title A name given to the resource 40è Aniversari de Comissions Obreres de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Història Ocupació Sindicats Model social Socialisme Comissions Obreres Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-03-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/229/20051125.pdf 588289dc30c95f4a4f8ccf15ecfd102c PDF Text Text 5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10 Parlament de Catalunya | 25/11/2005 Altesa reial, príncep d'Astúries; Ernest Benach, president del Parlament, d'aquest Parlament; Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats; Francisco Javier Rojo, president del Senado; Miguel Ángel Moratinos, ministre d'Afers Exteriors, és un gran honor, deu anys després, com recordarà sa altesa, i com recorda el president del Congrés, que, aleshores, tenia un altre rol -deu anys després, dic-, és un gran honor per a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern rebre en el nostre país una representació tant significativa dels parlaments euromediterranis. I és reconfortant sentir per boca del president del Parlament català la reiteració del lloc de Catalunya en la història i en el Mediterrani. Enguany, aquest any, celebrem el desè aniversari de la Declaració de Barcelona, amb una nova cimera euromediterrània que tornarà a situar la nostra mar, les seves cultures i la seva ciutadania en el centre d'atenció de l'agenda europea global. El propòsit que es va definir en la Declaració de Barcelona de l'any 1995, d'impulsar el diàleg entre els parlamentaris euromediterranis, continua essent igualment vigent, que vol dir que hem avançat poc amb relació a les expectatives generades fa deu anys, si continua sent exactament vigent com aleshores és que hem avançat poc. Estem segurs que la trobada d'avui inaugurarà l'ocasió per aprofundir en l'àmbit de la cooperació parlamentària i per anar més endavant. La Mediterrània, s'ha de reconèixer a si mateixa i incorporar el potencial de la ciutadania i la diversitat de les seves cultures. Ja hem pagat, durant cinc segles, el tribut de la divisió, que ens ha convertit en un espai de pas, i no pas en el centre de cultures compartides i de modernitat que vam ser segles enrere i que podem i volem tornar a ser. Amb aquest esperit els donem la benvinguda a Catalunya, tot agraint al Congrés dels Diputats i al seu president l'organització d'aquesta V Conferència de Presidents de Parlaments aquí, a Barcelona. La vocació euromediterrània de Catalunya ens ha convertit en un país compromès amb els objectius i els valors del Procés de Barcelona, i avui la dimensió mediterrània de les polítiques del Govern de la Generalitat té com a objectiu desenvolupar polítiques actives en 1 �matèria de cooperació, de diàleg i de potenciació de la societat civil i de la democràcia. Estem convençuts que Espanya ha d'exercir, més que mai, un paper avançat en l'àmbit euromediterrani, i la Generalitat de Catalunya hi contribuirà amb eficàcia i amb vocació de futur. El projecte mediterrani ha de donar una nova raó de ser i una nova força al procés de construcció europea, avui posat en qüestió. La identitat mediterrània és la nostra identitat, i parlem des d'aquesta identitat. Catalunya ha vist néixer a Barcelona el "partenariat", o projecte o associació, euromediterrani, i l'aposta del Govern de la Generalitat és continuar treballant activament per al seu desenvolupament i la seva consolidació. Però hem de reconèixer que, mirant enrere, deu anys enrere, l'abraçada entre Arafat i Barak, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, no va ser premonitòria de res; al contrari: la història sembla que ha de passar dues vegades per haver passat realment. Hi tornem a ser. La Declaració del 2005, com a Any del Mediterrani, obre, doncs, una nova finestra d'oportunitats als reptes que han convertit la Mediterrània com a punt de confluència d'Àsia, Àfrica i Europa en el banc de proves de l'aliança de civilitzacions que el Govern de la Generalitat recolza. El multilateralisme tenaç i sincer és la base d'una veritable associació. Hem de mantenir la metodologia general i aprofundir en el "partenariat", en el projecte, en aquest projecte, amb més generositat per part europea i més compromís de reforma per la part del sud. Necessitem mètodes polítics que incloguin la inherent diversitat de la regió, i la cooperació governamental és imprescindible però no és suficient. La descentralització, l'emergència d'actors locals i regionals i l'aportació de la societat civil jugaran un paper clau en el camí cap a la democràcia i cap a la democratització i cap a la modernització de la regió, com també ho comença a fer l'associació entre el sector públic i el sector privat en els programes de cooperació. Després d'una dècada, amb alguns avenços, però també amb carències significatives, la regió està preparada per assumir una associació més profunda, més constructiva, més eficaç. Estic convençut que la V Conferència Euromediterrània de Presidents de Parlaments aportarà una elevada capacitat de reflexió sobre els deu anys de projecte, contribuint activament a obrir una nova etapa de les relacions euromediterrànies. I aquest ha de ser, crec, el millor homenatge que fem a la Mediterrània, com a espai que es troba en l'origen dels principis universals, com la democràcia o els drets 2 �humans, i com a espai que defineix el destí comú de la nostra ciutadania. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1711 Title A name given to the resource 5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Congressos Cooperativisme Relacions Internacionals Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/30/1226/19900823d_00400.pdf 689dec34d67b0e7a2b373aa9edb2dec9 PDF Text Text MISTER PRESIDENT, DEAR FRIENDS, IT'S A GREAT PLEASURE FOR ME TO GIVE YOU ALL MY WARMEST WELCOME TO BARCELONA, ON THE OCCASION OF THE WORLD CONGRESS OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.' TONIGHT, I RAVE A DOUBLEREASON TO FEEL HAPPY WITH YOUR COMPANY. FIRST OF ALL, AS MAYOR, BECAUSE THE CITY HOSTS FOR THE FIRST TIME A WORLD MEETING OF THE ECONOMETRIC SOCIETY. BARCELONA HAS INDEED A LONG TRADITION AS A VENUE FOR CONFERENCES. NOW, WE ARE MAKING HARD EFFORTS TO CONSOLIDATE THIS PRE-EMINENT ROLE AS A SERVICES CITY, WITH A GREAT CULTURAL AND ACADEMIC ATTRACTIVENESS. YOUR DECISION TO CELEBRATE YOUR CONGRESS IN OUR CITY MAKES US FEEL SURE THAT WE ARE ON THE RIGHT PATH. BESIDES, WE ARE VERY PROUD OF THE GROWWING GROUP OF BARCELONA ECONOMISTS WHO ARE ACQUIRING A WIDE ACKNOWLEGEDMENT IN THE FIELD OF ECONOMETRICS ... AND, LAST BUT NOT LEAST, I'M VERY GLAD TO BE HERE AS AN ECONOMIST, TURNED INTO MAYOR BUT WHO HAS NEVER FORGOTTEN HIS ACADEMIC ORIGINS AND HIS TRUE PROFESSION. �- COMPARE THE USELFULNESS OF BOTH ECONOMETRICS AND POLITICAL ECONOMY AS PARADIGM WHEN GOVERNING A CITY. if ELABORATE ON: - FROM CITIES AS MARKETPLACE TO CITIES AS ECONOMIC ENGINES. - BALANCED CITIES ARE CREATIVE CITIES. - EUROPE AS A FUNDAMENTALLY URBAN CONTINENT. - EUROPE AS A SYSTEM OF CITIES. LET ME ADDRESS A FINAL WORD TO PROFESSOR FRANCO MODIGLIANI. HIS WORKS ON THE ROLE OF SAVING IN ECONOMIC LIFE, AND ITS INFLUENCE ON INVESTMENT AND CAPITAL FORMATION TO PROMOTE BOTH GROWTH AND WELFARE, HAVE HAD A SOUND ECHO IN OUR ACADEMIC WORLD. THAK YOU VTRY MUCH, PROFESSOR MODIGLIANI, FOR YOUR WORK AND YOUR PRESENCE HERE. THANK YOU VERY MUCH TO ATJL OF YOU, AND HAVE A NICE AND USEFUL CONGRESS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4132 Title A name given to the resource 6è Congrés Mundial del Econometric Society / Salutació a la inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Euroregió Congressos i conferències Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/9/1662/0000001316.pdf 3ba741e04e06a3c39f2b7087f14bc69a PDF Text Text CULTURA LA VANGUARDIA A Y ARTE.6 MARTES, 28ENERO1992 casá meya , Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre. Pasqual Maragail les ha traduYt al cata1t a partir de la versió anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre . . - . Avui, aquest principi cíyic és presentat de vegadescom si fos oposat al principi d’afilia ció nacional, i es dóna a entendre que ignora o suprimeix l’aspecte de la nostra casa representat per la nostra nacionalitat. Aixó és un malentés barroej del principi esmentat. Bén al contrari, jo estic a favor del principi cívic per qué represénta la millor manera per tal que els individuses realitzin i realitzin la seva identi tat en tots els cercles de casa seva i perqué frueixin de tot el que pertany al seu món iiatu ral i no solament d’alguns dels seus aspectes. Establir un Estat sobre qualsevol altre princi pi que el del civisme —perexemple el principi de la ideologia, la nacionalitat o la religió—sig nificaria fer más important que els altres ñn aspectede casa nostra i, per tant, ens reduiria com a pqble, reduiria el nostre món natural. 1 aixó quasi mai no condueix a res de bo. La major part de les guerres i revolucions, per exemple, yan succeir a causa d’aquésta concepció unidimensional de l’Estat. Un Estat VÁCLAVHÁVEL . - - categoria “casa” pertany al que els filósofs moderns anomenen el “món natural” (. ..). Per a tothom la própia casa és una experiéncia existencial básica. El que una persona percep com a casa seva (en el sentit filosófic del terme) es pot comparar a un conjunt de cercles concntrics amb el seu “jo” al mig. Casa meya és l’habi tació on visc un temps, la cambra a la qual m’he habituat, i que he cobert, per dir-ho així, amb el meu invisible llençol. Recordo que fins i tot la meVa cella a la presó era en un sentit casa meya, i que em sentia molt fumut si em requerien de sobte que canviés a una altra cel la. La nova era exactament igual que l’ante rior, o potser millor, peró sempre l’experi mentava com una cosa aliena i poc amistosa. Em sentia desarrelat i envoltatd’estranyesa, i em costava un temps deixar d’enyorar la cella anterior i sentir-me un altre cop a casa. Casa meya és la casa on visc, el poble o ciutat on vaig néixer, on he passat la major part del temps. Casa meya és la meya famí ha, el món dels meus amics, el medi social i in teFlectual en el qual visc, la meya professió, la meya empresa, el meu lloc de treball. Casa meya és també, per descomptat, el país on visc, la llengua que parlo i el clima espiritual i intellectual del meu país expressat en l’idio ma que s’hi parla. La llengua txeca, la manera txeca de percebre e! món, l’experiéncia histó rica txeca, el coratge txec i la covardia txeca, l’humor txec: tot aixó és inseparable del cercie de casa meya. Casa meya és doncs la meya “txequitat”, la meya nacionahitat, i no veig cap raó per la qual jo no hagués d’assumir-la coma própia, essent com és una part tan subs tancial de mi mateix com ho és, per exemple, lameya masculinitat —unaltre aspecte de casa meya—. Casa meya és, naturalment, no sols la meya “txequitat” sinó la meya “txecoslova queYtat”, és a dir, la meya ciutadania. En darrer terme, a casa meya és Europa i la meya europeitat i —finalment—aquest planeta i la seva actual civilització i, amb tota probabali tat, el món sencer. Peró aixó no és tot: Casa meya és també la meya educació, la meya criança, els meus costums i el medi social on Establir un Estat sóbrequalsevol altre principi que el del civisme —perexempie el principide la ideologia, la nacionalitato la religió—ens reduiriacom a poble [a — basat en la ciutadania, que respecti la gent en tots els aspectes del seu món natural, será un Estat bésicament pacffic i hum. Certament no vuil, per tant, suprimir la dimensió nacional de la persona humana, o ne gar-la, o refusar de reconéixer la seva legitimi tat i el seu dret a l’autoreahització. Simplement rebutjo aquehles nocions polítiques que, en nom de la nacionalitat, pretenen o intenten suprimir altres aspectes de la casa huiana, altres aspectes de la humanitat i els drets hu rnans. 1em sembla que tina societat cívica, del tipus que s’estit estabhint gradualment en els estats democrtics moderns, és justament el tipus de societat que deixa espai a la gent en tot l’espectre del que determina la seva natu ralesa, en tots aquells nivelis del món natural que constitueixen la seva identitat. Una societat civil basada en la universalitat deis drets humans és el qué millor ens permet realitzar-nos com tot el que som —nosolarnent. membres de la nostra nació, sinó membres de ARIANNEFABER la nostra família, del nostre barri, de la nostra regió, de la nostra església, del nostre collegi visc i considero meu. 1 si pertanyo a un partit, teixos i són un medi per a la nostra identitat professional, del nostre partit polític, del nos indiscutiblernent será també casa meya. humana. Si a l’home se’1priva completament tre país, de les nostres comunitats supranacio Crec que cada cerche,cada aspecte de la casa dels diferents aspectes de casa seva, se’l priva nals—. 1ens permet ser tot aixó perqué la socie humana, mereix que se Ii atorgui la seva part. de Simateix, de la seva humanitat. tat ens tracta principalment com a membres No té sentit negar o excloure per força cap as de la raça humana, ésa dir, com a poble, com a pecte, ni un de sol, en benefici dels altres; cap Societat cívica sers humans singulars, amb una individuali tat que troba la seva expressió més primária, no hauria de ser considerat menys important o inferior. Són tots part del nostre món natu Jo estic per un sistema polític basat en el més natural i també més uniyersal en el nostre ral i una societat córrectament organitzada els ciutadít i que reconegui els drets fonamentals, estatut de ciutadans, en la ciutadania en el ha de respectar tots i donar-los la possibibtat civils i humans, en tota la seva universal vali sentit més ample i més pregon. de plena realització. Aquesta és l’única viaper desa, i aphicats amb igualtat: és a dir, que cap La sobirania de la comunitatla regió, la na tal que la gent es realitzi lliurement com a és membre de cap raça, nació o religió no pot ser ció i l’Estat —defet tota la sobirania superior sers humans1i exerciti la seva identitat. Tots dipositari de drets básics diferents dels dels al es deriva de l’única sobirania genuina, és a els cercles de casa nostra, el nostre medi natu tres. En altres paraules: sóc partidari del que dir, la sobirania humana, que s’expressa polí ral, formen part inseparable de nosaltres ma- s’anomena una societat cívica. ticament en la sobirania cíyica.. PARACREAR OAMPLIAR SU NEGOCIO TENEMOS UNA FRANQUICIA N°1 1 Escala i mitjó;1] — ENLOS ESTANCOS . Invertir una escala és, sens CONESTE DISTINTIVOdubte, un gest modern. Corn ho és, en general, segonsels catecis USTED PUEDE PONER mes de la .modernitat artística, qualsevol manipulació d’un obSUSANUNCIOS EN jecte quotidiá feta amb el propó — — - Un prodúcto líder en los Estados —inidos, desarrollado con tecnología NASA, para la restauraáión de aparatos sanitarios (bañeras, lavabos, inodoros, etc.), elementos de cocina,etc., SIN OBRAS. Formación para la utilizaciónpráctica del producto y de su sistemade aplicación. Concedemos zonas en exclusiva y apoyo permanente para el desarrollode su negocio. - sit d’aconseguir alguna mena d’ambigüitat semántica a través LA VANGUARDIA;0] de la introducció d’algun ele- - fltO9 Capacidad de inversión (variable -egún zonas) ambicióny dedicaciónpara atender un importantey ampliomercado. Si leinteresa, escnbanos incluyendo suteléfono y experiencia a FRANQUINTERS.A cf PradUlo,5.28002 MADRID. FORA D’HORA Sy - Y DEMAS PRENSA NACIONAL AHORA DESDE: ment literari, metafóric o polisé mic. Reproduir, a gran escala, un mitjó o. qualseyol altre objecte d’ús comú és, en canvi, segons aquests mateixos catecismes, un gest de mitificació d’alló triyial típicament postmodern. Dit d’una altra manera: l”Homenat ge a Maciá” segueix les petjades de Duchamp, mentre que el “Mitjó” projectat per al Palau Nacional segueix els passos del moviment inaugural de l’art postmodem, el pop-art. L’escultura de la plaça Catalu nya confirma, en definitiva, una obyietat que sol ser camuflada pels crítics, que Josep Maria Su- VIC,MANLLEU, CARDEDEU,GRANOLLERS, LLIÇÁ DEVALL,CALDES DE MONTBUI infórmese: Tels:(93)4140279-4146561 ALQUILER TV VIDEO — CAMARAS PROYECTORES RETROPROYECTORES — TELEVISOR, Gran de Gracia, 7 Tel. 217-53-47 - . birachs, a pesar de les seves vel leYtats verbals postmodernistes, és el principal exemple nacional deis carrerons sense sortida, deis laberints de la puerihitat, a qué condueix l’art modern. El projec te de mitjó confirma, en canvi, el que feia sospitar l’anáIisi de l’o bra pictórica receñt del seu autor, cada cop més caracteritzada per trets .proverbialment postmo derns, com el retom a la figuració, i’espiritualismé para-religiós i conservador o l’ús d’un doble codi que combina les técniques modernes (trebahl matéric,,..) contrastant amb el pastitx tradi cionalista (referéncies a l’estética oriental). Confirma, per dir-ho rápid, que, per bé que Antoni Tá pies s’entesti a oficiar literária ment com a summe sacerdot de la modernitat, s’ha convertit en el mihlor, el més decoratiu i el més genuí deis nostres artistes postmoderns. JOSEP MARIA RUIZ SIMON .4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A casa meva Subject The topic of the resource Identitat col·lectiva Europa Ciutadania Nacionalisme Model social Filosofia Description An account of the resource Article de Václav Havel, traduit al català per Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre. Pasqual Maragall les ha traduït al català a partir de la versió anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3 PDF Text Text 1 5 GEN. 1995 (%) Diari de Girona - ' ' L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie- sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni imposa, sinó com un designi irrefutable-. A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! per Pasqual Maragall (*) T a Ramón Jáuregui, també molt bon any! T ots anem en el mateix vaixell asseljat per mil tempestes, fent aigües per més d'un forat i tots sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials a bord són desbordats pels esdeveniments. Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi, Eltsin o González, cap d'ells no sembla tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar, Delors, ha dit que preferia renunciar als honors. El nostre Pujol semhla més tranquil. Ho sembla. Però, n'està, com creuen a Madrid? Ho està més enllà de la mesura en què ser cap d'una autonomia, àdhuc forta, permet mirar les coses amb una certa distancia? Va prometre per Cap d'Any que algun dia ens parlarà de moral en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera. En la calma immerescuda, però total i invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà, amb poca tele i més música que lletra, vaig llegint tanmateix, a més de la novel·la emocionant de Taslima Nasrim i la poesia justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI / 94, l'article <<Annus terribüis» de Jean Daniel a El País del mateix dia i el discurs del meu admirat Vaclav Havel al Congrés Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII / 94) que em va passar Josep M. Jaumà el dia de Nadal. Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència dels acampats del 0,7% a la plaça de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè mai la indignació que produeix la injustícia patida pels altres no ha provejeat una guerra. La dreta pot sublcvar-se contra la ingenuïtat de certes reaccions humanitàries, per'» mai no podrà acusar-Ies de violentes. Curiosa, per cert, la negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i pels policies municipals (sobretot pels MORSOB, més inexperts) que e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta causa de cooperació una de Ics poques causes nobles. Violències i vehemències que són testimoni de l'exaltació del vaixell Terra, de la brutalitat i sensibilitat dels seus habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten espontàniament davant un designi que sembla inexorable. Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl seu dolor només va començar a tenir sentit el dia que el va posar al servei dels altres, de les altres víctimes, els familiars dels morts d'ETA La cultura de la violència ens contagia a tots. «Alguna cosa deu haver fet» li va dir una noia quan un policia autonòmic va rebre puntades de peu a les festes de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha infectat tot Euskal Herria i que tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons, però avancem». La seva Asociación Paz y Reconciliación ha atès casos de familiars do víctimes dels GAL, com Laura Martín, vídua d'un dels atemptats atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla d'anys. Laura Martín demana solament un certificat que digui que el seu marit va morir víctima d'un atemptat terrorista, suposo que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que els GAL són un problema menor, i que les seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es tanca el cercle de l'horror». La mare del darrer assassinat per ETA, Alfonso Morcillo, sergent de la Policia Municipal de Sant Sebastià, va dir que no volia que ningú més patis el que ella mateixa estava patint. «Aquest és l'únic camí», conclou Cristina. En les paraules de Cristina Cuesta es �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona sense haver de canviar el món ni convertir repeteix per dos cops la barreja l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per «'grandesa i misèria», referida al intervenir en el món i actuar-hi èticament dolor i als éssers humans, a ella sense tenir de cap manera la possibilitat mateixa i als altres. S'hi refereix d'entendre res del que passa». com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som. sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un compromís que comentaré a l'última part Havel demana mentrestant als escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions. da de les complexes arrels de la (11)1/1/95 intolerància, de les fonts de l'agressió humana, i (...) una clara iLluminadó de la Finalment ha entrat la tramuntana. Ija misèria de l'ànima contemporània». Diana ha inspeccionat els marges i ha Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s cions i soledats, d'alzina s'hauran lus inadaptacions • • • • • • • H de deixar créixer. individuals i la Hem anat a Can pèrdua de les «Llàstima que assequin el llac Mongol, també veritats metafísiques. d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons l'electricista, Can «Qualsevol dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè acte de violència els de Can Mongol contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel— mers a comprar li deixa de ser una unfrigoríficd'araó per sentir qucr,ts marca. No solament els Català han compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a cia contra tots nosaltres». Com es pot fer una sentència iniqua, ara que parlem tant que la gent ho entengui? - e s pregunta. de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí, No voldria que ningú pensés que en hi ha posat del seu cantó unes rodes de subratllar les barreges misèria / grandesa regirar els camps per acabar de fer el pas o violència / vehemència o dolors dels uns / difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel dolors dels altres, estic suggerint que no es vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi pot reaccionar a una violència si no és entre veïns. El de Can Mongol ens diuen engendrant-ne una altra, que totes les que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el préB, més d'aprop, certifica que el Maragall món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en tat i savis malparits, o com diu Havel, efecte, el camí de Corsa era aquest quan «alguns que cobren per escriure dels ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb horrors del món i de la responsabilitat la bicicleta, però que ara snan perdut els humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta. regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la Després de comprovar que la xemeneia responsabilitat», o si es vol, «alguns que de la bòvila fa línia recta amb la Mare de són aquí per comprendre cl món i l'ètica» Déu del Mont en el mateix indret del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar les Modes amb l'espetec del darrer sol. Tot és ple de fang. Deu meu com ha plogut aquesta tardor! Tanla aigua com fruita havia donat el camp. Cine pots d'olives m'ho li'l aquest, any. IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna l'on I i no en poden compartir iimh la joia -i els calers- que domuki el llac. Els esplugalxws dels aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap a Empúries a veure els Ruhcrt i el seu pare malalt, vam veun- els esplugfill·lius campant amb el coll graciós en essa. Aconseguirà en Rargatal que el llac es refaci un dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic que li vaig fer quan el llac era ple. Lex-alcaldc de Fontanilles en canvi ho tenia dar, el llac sempre havia estat allà quan ell era jove. Fa dos anys, tombat d'esquena n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats, i sobre els «jocs» que havien de venir. Caram si han vingut! De canto! Tol el que imaginava era poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce- 09. �1 5 GEN, 1995 Diari de Girona » es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc previsible mentre Berlusconi encara és limn gaudeix de bona salut No així cl país primer ministre, a Catalunya hem tingut en general. A.Catalunya, focs i aiguats, el primer debat parlamentari seriós..., en consellers canviats per temes lletjos, fi, Veix transversal va estrenar el segon empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní ya, semblantment i, de propina, el tema d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això dels GAU que ha marcat el pas de l'any que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la ració de l'autonomia de Catalunya! plaça Rius i Taulet. Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que no es recorda que ens inundàvem cada dos ens va passar a la ciutat de Barcelona de anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària, moltes desenes de milers de vote ifins i tot carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del el PP ens va passar), ara ens ha passat al Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer darrere. Gran exit per a una campanya Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta. pre-elecloral llançada un any abans de la data: en sis mesos han perdut tot l'avanç que tenien i una micu més. (i O I ) 2 / 1 / 9 5 El que ha estat francament ben dut és Anem per les perspectives i els plans cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va França del final de l'era Mitterrand, que tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres rançada. Interesvan invadir la nau sa la seva reflexió àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _ després de consitir el comandant, derar la matança que protestava: • pot ser que algun «En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis a Ruanda I postesenyor vagi a Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de 100.000 hutus a nyat d'una senyora (i el contrari del que em va dir Burundi, 1972): que no sigui la tant de bo els fieva i vostès cl fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!» guessin raó que Argumenta l'altuser el dofí consagrat tots aquests odis ra de les cirels va dur el colocumstàncies. nialisme, però em Finalment en temo, diu, que no hi va haver una edat d'or Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ. tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ): ' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat. toricista, en l'estat previ o «natural-. En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí: xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la gall té la culpa de tot: corrupció de CiU humanitat ha fet rarament. inclosa. Però el crit de Havel des del centre Històries personals a part, 1994 també d'Europa i des de la frescor dels que ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la sions, ens diu que hi ha una sensibilitat Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit. ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum No sé si Mendiluce hi estaria d'acord. 5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a Fa unes setmanes va predicar a la Casa de Barcelona, una colla de països del Tercer la Caritat de Barcelona la necessitat de Món continuen creixent més que el primer passar a l'atac, de reaccionar davant els món, primer debat sobre autonomies al Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya tat civilitzada d'Europa. moderna), el 0,7 avança (som al 0,5), Fa dos mesos, quan vam trobar-nos SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu- �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona com el que Susan Soiling ha mostrat a œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la Sarajevo - per cumins visible* o invisibles. doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o por ajudar que la gent pugui obrir els ulls. interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents, ció entre ciutats: I «ambaixada de In no rebutjaran una activitat com aquesta, democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del al contrari, l'agrairan (...) Una ven que regidor de Cultura do Frankfurt. Uns «punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!». jevo, peri) també polsera París, Frankurt i Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si Barcelona, va per el suggeriment final. que m'ho semblaria que es pensés que e! que cal purament és com diu Cristina Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de salvar més vides a Ruanda que algunes de pàtries», o com ha dit Havel algun cop. les foires ONI 1 d'interposició. Simplement, defensar-nos de la reacció de les cultures posant ordre a les fileres de gent famMira i singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant. nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de res? . telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser «Ks quan la maldat humana deixa de un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a 1 lavcl- i os converteix en una amenaça poc limitat a directe contra nnsalaliments, tres-, que es pel. promedicaments i duir -un despertar de vestits, a nous la gent pel que l'a al conceptes de «L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi cipal: subministrament d'ena Cuesta, enlluernadores ni categòriques i, Cristi nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem». per tant, val més equivocar-se de ment, mi nació de Kns fan falta «lues residus i uniaquest any: ( I ) poc optant per les pàtries petites» cuses, formitat per les reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia tecció. podem parlar fort; que parlar dos de la Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de lució francesa o el dret natural, tant se val. forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret cions i totes les raons (i totes les reaccions, d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè duït monstres; i <2) que les diferencies tendeixen a la competència a ia baixa deis entre l'error i l'encert són graduals, no són compromisos de cada govern: ningú no vol enlluernadores ni categòriques, i que per ser titllat de primo. tant val més equivocar-se de por optant En cl terreny de la conscienciació Havel per les pàtries petites i els governs locals, fa una proposta clam als intel·lectuals: pel lliure mercat corregit, per la llibertat «Crear gradualment una mena de lobby no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial; terès propi compatible amb el dels altres. si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent pècie de màfia conspiratòria que tingués la per la fraternitat no com una raó prèvia intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un tenir realment força en la política i en el principi sinó com un fi. coneixement humà dins d'un esperit de solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal (*) Alcalde de Barcelona te � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any! Subject The topic of the resource Conflictes socials ETA Espanya Globalització Catalunya Barcelona Balanç Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/5401/FMHP_02556.JPG a1ffd705d46817cb3701a9f4fa3b8dee Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París Title A name given to the resource A dins de l'avió Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Avions Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/27/1589/0000000752.pdf febb143f25ae1d2fe7bab6f487c6447a PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A Espanya no s'admet que els catalans manin Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Perdigó, Joan Manuel Martínez Ibañez, José Luis Sorolla, José Antonio Franco, Antonio Montagut, Albert Dumall, Juancho Romero, Joaquín San Agustín, Arturo Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Model social Acció política Estatut Constitució Finançament Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/6675/FMHP_03834.JPG bc94f1be907a55fd56be6e79c841888c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource A l'Ajuntament d'Ordis Subject The topic of the resource Política pública Administració local Pobles i viles Alcaldes Ajuntaments (Edificis) Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creuet, Maria Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/27/4424/FMHP_01571.JPG f39694fcbf9a7f62a6b509a2b29a5aa5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'entrada de la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Assessors financers Directius financers Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Serra, Narcís, 1943- Calzada, Arcadi Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/27/4518/FMHP_01665.JPG 3077f958b0f82394fcc6c8ee575d042b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource A l'escalinata de la Catedral de Girona Subject The topic of the resource Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Directius financers Assessors financers Consellers Catedrals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calzada, Arcadi Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies