35 10 5656 http://78.47.125.110/files/original/27/5710/FMHP_02865.JPG 324444362d47dca247c675409ad4b691 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Portal de la Pau (Port Vell) Title A name given to the resource Arribada i salutacions a l'exposició del RACC 100 ANYS DE CONFIANÇA Subject The topic of the resource Commemoracions Exposicions Seguretat viària Automòbils Maragall Mira, Pasqual, 1941- Salvadó, Sebastià Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/27/5363/FMHP_02518.JPG de8239bed657755e4455d7665dcee5fb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 10/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Title A name given to the resource Arribada i salutacions al Centre de Regulació Genòmica Subject The topic of the resource Centres de recerca Recerca científica Ciència Universitats--Investigació Administració pública Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/27/5364/FMHP_02519.JPG 39ad840901b84ef6dd95e5db55abe96b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 10/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Title A name given to the resource Arribada i salutacions al Centre de Regulació Genòmica Subject The topic of the resource Centres de recerca Recerca científica Ciència Universitats--Investigació Administració pública Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/27/5365/FMHP_02520.JPG aa967fb49a3456966f7f88a25e2029b6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 10/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Title A name given to the resource Arribada i salutacions al Centre de Regulació Genòmica Subject The topic of the resource Centres de recerca Recerca científica Ciència Universitats--Investigació Administració pública Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/27/5870/FMHP_03025.JPG 6f0a6bdcb528cbb38dbe53f038ea0aaa Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 21/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. L'Ametlla del Vallès Title A name given to the resource Arribant a l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès Subject The topic of the resource Aniversaris Història local Política pública Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/27/2930/FMHP_00069.jpeg a7c37209c3975b6503f5dacd333add27 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 06/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Title A name given to the resource Arribant a la Clausura del 5è Congrés de la Gent Gran Subject The topic of the resource Congressos i conferències Persones grans Maragall Mira, Pasqual, 1941- Figueras i Siñol, Carme Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/27/4420/FMHP_01567.JPG 3627effb1303d8bfe67dba92d75df98c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Arribant al Centre Cultural per a la cel·lebració de la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França Subject The topic of the resource Relacions internacionals Congressos i conferències França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Polítics Policies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mercader, Jordi, 1943- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/27/4421/FMHP_01568.JPG ed90cb815460cba94d5cf08bcc597227 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Arribant al Centre Cultural per a la cel·lebració de la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Polítics Policies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mercader, Jordi, 1943- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/27/4422/FMHP_01569.JPG 665cc07b7689f70d96450f27a6fe7317 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Arribant al Centre Cultural per a la cel·lebració de la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Polítics Policies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mercader, Jordi, 1943- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/30/2697/0000001590.pdf 1b93a4b81f38a86c9e9ed33249148e48 PDF Text Text SI SALA BROX_ 6 de maig del 1.985 Transcripció de la conferència de PASQUAL MARAGALL i MIRA �Moltes gràcies. Muchas gracias a Migo. Nunca me había pasado esto de salir como en el teatro, realmente. Y menos de hablar en una mesa de vidrio. Es una situación absolutamente inédita, la que me encuentro. Com veig que la majoría de la gent són del país m'imagino, doncs potser que parlaré en català, si no hi ha ningú que tingui inconvenient. Tractaré de parlar relativament lent cosa que en mí és una mica difícil, perb ho intentaré. Jo els confesso que aquesta conferbncia, per mi, és una cosa que té un problema i té un atractiu. Un problema perqué realment és un tema que no és el meu tema. No te perque ser-ho, ademes, art i cultura. El tema, vull dir del cicle, el tema que eneapga la la conferbncia d'avui. En canvi, a sota hi ha un subtítul, que si que és el meu tema, que és el nostre tema, que és la Bar celona del futur. Que s'ha fet Jo d'entrada vull dir que no faré, ja que és diu que és la Barcelona del futur, el tema del qual s'ha de parlar, no faré una histbria. Encara que sigui molt breument faré un recordatori del que jo cree que ja s'ha fet, es a dir que Barcelona ja és o ja ha fet l'Ajuntament, també, en aquests darrers nays, en maté ria d'art i de cultura. Recuperació membria cultural Jo cree que cal dir molt clarament que s'ha fet una recupera ció de la memoria cultural, recuperació deis noms de la nostra història artística, des de Casas fins a Apel.les Fenosa fins a Ramon Rogent i des de Gargallo i Julio González a Manolo, per exemple, en pintura, en escultura. Ho sabeu prou. No ho haig de repetir. �Hi ha hagut durant aquests últims sis anys, que ja són sis anys d'Ajuntaments democràtics, de Barcelona democràtica, una recuperació de la membria colectiva. Inclus jo diria un accent especial en temes que tinguessin que veure amb la recuperació d'aquesta membria. Crec que ha hagut també una multiplicació d'iniciatives locals, a nivell de barri, a nivell de ciutat, a nivell de distric te. Jo crec que hi ha hagut iniciatives que estaven esmorteides, que en la tradició democràtica es van, d'altra forma, començar a manifestar i que en aquest periode s'han disparat; s'han poten ciat i s'han disparat. Positivament i afortunadament, I que en el últim periode veiem, potser, i amb aixó ja m'endinso una mica en temes de futur, un problema d'ajust entre aquesta multiplicació i aquesta explosió d'iniciatives locals, i el que hauria de ser, el que haurà de ser el paper del sector públic,i concretament de l'Ajuntament en tota aquesta histbria. Tema aquest, com sabeu enormement conflictiu, inclús contradictori, com diré des près. Música Crec que hi ha hagut un dignificació de la música a Barcelona. Es a dir, que tenim un Liceu que no teniem, de categoria important. I tenim una música, al Palau, í tenim una música també, créc modestament, al Conservatori, que són dignes i no ho eren. Es a dir, que una mica, aquesta onada de recuperació ha arribat a tot arreu. Jo diria que també la multiplicació ha arribat una mica a tot arreu. Teatre En teatre, molt succintament, crec que hi ha hagut el naixement de les coses entre les quals hem de triar. Es a dir, hi ha hagut el retorn de les nostres figures. Hi ha hagut també l'exportació �a de les nostres figures, cosa menys esperada. Vull dir, potser no tothom s'esperava que el període democràtic, a la Barcelona democràtica, el que hi hagués fos precisament una exportació teatral molt important, concretament a Madrid, però també fora d'Espanya. I aix6 ha suceeit. Es a dir, artistes, creadors i directors teatrals han triunfat afora. Cosa que ha espantat a més de un en el sentit de dir " nosaltres no som capaços de donar—los l'àmbit que ells haurien de tenir a casa, haurien de triomfar aquí,estan triomfant a fora, és senyal que la ciutat no és capaç de oferir els recursos que realment calen per que aquesta gent triomfi aquí" pero que també es pot llegir a la inversa, es positiu, en la mesura en que noms serem capaços i això es una de les tesis de la meva conferéncia, crec que no més serem capaços de crear un art i una cultura, si es que això te algun sentit de dir—ho així, que s'aguantin potents i poderosos, si som capaços d'exportar. Igual en teatre, igual en cultura com en economia. Per una raó que ademés en economia no es dona, que és que en aques cas els productes exportats tornen, i tornen sabent—ne més. I ara, si em sent a lo millor s'enfada, en Lluís Pasqual, quan torni del Centro Dramático Nacional, en sabrà més del que sabia quan va marxar des del Lliure, en sabrà més. Però tornarà, aixb us garanteixo perqué m'ho ha dit. De manera que ¿ que tindrem aquí ? tindrem un Lluís Pasqual un altre vegada, desprès d'have-lo perdut, per dir—ho així, com ha dit algú de vegades "Perdut per Catalunya". No senyor, no està perdut per Catalunya, sino que està guanyant per Catalunya un coneixement que portarà aquí i que rendirà, que tindrà un rendiment positiu. Això molt succintamentper dir el que jo crec que ha anat passant el que crec que és la situació actual i el que ha estat aquest període de recuperació democràtica. Urbanisme I ara també, molt brutalment, molt succintament, dir.vos el que jo penso de la Barcelona del futur en matèria artística i cultural en la qual jo incloc també la matèria urb an ística per descontat. �Parets fora Si hagués de definir amb una frase una mica provocativa, i en aquesta sala se'm permetrá, en una altra audiència potser no, diria que la política que cal fer i que Barcelona ha de fer és una política de treure parets, de treure obstacles. Parets fora, obstacles fora. Barcelona ha de ser transparent. Ha de ser més transparent. 1 ara explicaré el que vull dir amb això. No es pensin que és una fórmula que no te res al darrera, té al contrari, tota una colla de mesos, d'anys ja d'exercici d'Ajuntament democrátic de Barcelona al darrera que em convenç de que donat el que és Barcelona, donat el que és aquesta ciutat, donada la seva histbria, donada la seva realitat, el millor que podem fer de cara al futur és projectar la seva transparéncia. El seu esponjament„ com diuen els urbanistes amb aquest nou ba rroquisme que ells han inventat i que imposen, perque es maco, és bonic i és explicatiu. Jo cree que s'ha d'esponjar Barcelona. Cree que Barcelona és una ciutat que té una riquesa precisament la seva densitat humana i per problema, també, la seva densitat humana. De manera que si el que volen és aprofitar al máxim tots els avantatges de la densitat, i eliminar-ne els inconvenients, el que caldrà evidentment és que la mantinguem, que Barcelona no minvi, però l'haurem de fer més transparent. ¿Que vull din amb "més transparent"? ¿Que vull dir amb "parets afora"? Vull din que Barcelona cree que no es coneix massa, Barcelona no coneix prou la seva prbia potbncia, ni la seva pròpia bellesa. A Barcelona es ritual que hi hagi entesos que coneguin les belleses que té o els mérits que té o els actius que té i que tantmateix aquests romanguin més o menys amagats. Es a dir que ha de haver-hi algá perque ens ho expliqui perquè no se saben o no es coneixen. I això es veritat, per exemple, amb les vidrieres noucentistes. �Ha hagut d'have phi tota una recuperació de l'estudi de l'atenció sobre el modernisme i sobre les vidrieres (quan jo era menut me'n recordo que em semblaven - diguem-ho clar - lletges) perqué ens adonessim d'aquesta riquesa que tenïam amb aques modernisme de les vidrieres de l'àxample. I ha hagut d'haver-hi persones com en García Martín, com la Pilar Muñoz que es posessin, ciutadans ilustrisims i que tenen el mérit d'haver trencat aquesta barrera, aquesta paret, h'haver tret aquesta paret per saber el que ja sabiem que hi eran perb que no miravem, em tot cas. Eren les vi drieres que hi havia dintre de les cases de l'Eixample. Que, repeteixo, anys enrera no eren una cosa que es valorés. I ara hem sabut que allb que teniem dintre de les parets de l'Eixample era molt important. I que aquelles vidrieres, que nosaltres estavem acostumats a veure i que a alguns inclus potser no ens agradava, resulta que mundialment tenen una importància, fora de Barcelona tenen importància, tenen valor. Això és el que vull dir quan dic " parets Lora", quan dic transparència, Vull dir que hem de ser capaços d'explicar tot el que som à tot el que tenim. I ademés vull dir-ho d'una forma molt gràfica i molt física i molt real. No només es veritat en el cas que he posat, sino que es veritat, per exemple en el cas dels jardins de Barcelona. Barcelona és una ciutat que tothom sap que no té verd, que no té espais verte, que no té pares, que no té jardins. Si que en té. Clar que en té. Però estan darrera de les parets. Aquest és el problema. Es a dir, a Barcelona ens trobem amb la paradoxa de que segurament, les xifres canten i la densitat és molt important . Per tant, segur que hi ha menys vert que en altres capitals. Perb aquell que hi ha, i que no es conta a lo millor es un verd privat, per dir-ho d'alguna forma. I Barcelona ha adherit a aquesta costum d'amagar la riquesa, d'amagar allb que és bonic -per les raons que siguin, hi ha 1000 interpretacions -- i es queda sense poder veure allb que només quan cau descubrim. Per exemple, al Passeig de la Bonanova, quan cauen les torres les veiem. rzl �Hem fet nosaltres una proba, a l'Ajuntament, amb la Quinta Amèlia de Sarrià. Amb el parc de la Quinta Amèlia. Vostés saben que el Parc de la Quinta Amèlia a Sarrià era part d'una finca molt gran que té ara una edificació, que és el centre cívic de Sarrià, un carrer que hi passa pel mig i a sota el jardi, el parc de la Quinta Amèlia. Doncs molt bé, aquest parc, inclus el parc públic, era privat, en el sentit de que estava privat de veure'ls hi havia unes parets. Si vostés passan ara -- ara no perqué hi ha obres -- però, si passan d'aqui uns dies pel carrer, em penso que es deia Trinquet, que es aquest que puja davant els Caputxins cap a Sarrià, cap a Duquesa d'Orleans, veuran a ma dreta que hem tirat la paret. ¡ Ah miracle ! De cop i volta resulta que allb que era una paret i que era una cosa que només es veia si un tenia la virtud de viure, en un pis alt, tothom ho veu. I va apareixent una Barcelona verda. Ademés molt bellament verda, perq ue està conservada verge, es un jardí, perqué es una cosa que s'ha treballat. Seminari I el mateix diria de tantes i tantes de les edificacions d'aquesta ciutat, dels edificis públics importants d'aquesta ciutat que tenen una riquesa de jardi, una riquesa de verd i que no es veuen. Començaria pel Seminari -- si em sentís el bisbe no sé que diria -- pero començaria pel Seminari: aquella paret no hi fa res. I continuaria segurament en part per la Universitat ï amb coses de l'Ajuntament, siguem clars. Ara imaginem que seria baixar pel carrer Balmes -- i apart que hi hauria de haver.hi arbres al carrer Balmes, ja he dit que avui seria provocatiu, dones apart de que hi hauria d'haver-hi arbres al carrer Balmes perque seria, i serà, i serà, com el carrer Muntaner, que la gran diferencia que té, apart dels tranvies que van haver, amb el carrer Balmes és que té arbres. Llavors el carrer Muntaner és un carrer esplendoros, magnífic, que te al tanto una altra diferència: des de dalt es veu el mar. f ^l �Perb si el carrer Balmes tingués arbres seria evidentment un carrer molt diferent del que és ara, en tindrà. Perb és que ademés, al arribar a Consell de Cent imaginem, perque aixi será, ja el podem començar a veure,que en contes de veure una parét, repeteixo, i a m à esquerra un bloc de vivendes, imaginem que un de través, en diagonal, en biaix veu la Universitat. 1 no només la Universitat, sino el Jardí de la Universitat, el carrer Aribau i la Granvia. aquesta operació que és tan barata, que és tan senzilla, de treure les parets ens donará unes perspectives que no tenim. Barcelona és una ciutat carent de perspectiva. Digem.ho ciar, no en té, té les de Montjutc, té les avingudes, la Diagonal, l'entrada a Barcelona per la Diagonal es magnificent e és magnifica, té la propia Granvia, etc. Perb tot el altre no és perspectiva, només es veu des de l'aire. L'Eixample que és tan meravellos, i els urbanistes ens ho (balen cada dia, és aquest redescubriment que estem fent, en canvi, no es viu, no es veu. Es pot sentir quan un va trasladant-se perb no es veu tot seneer.. Llavors el que hem de fer, jo cree, és reprendre, guanyar mes perspectives que no tenim per veure el que ja tenim. No cal inventar massa res. El que cal és desinven tar. El que cal es desfer, ordenadament i respetuosament, perqué no cal que ningú s'enfadi, no cal tirar res que s'hagi de mante nir. Perb aixb hem de fer-ho. Hem de treure parets, hem de fez' Barcelona transparent. Hem de fer Barcelona coneixedora de la seva potència, perb també de la seva bellesa. La ciutat metropolitana Amb tot aixb ?ligaría un tema que vindrà una mica més endavant, en aquesta conferbncia, que no vol ser molt llarga p erb si suggeridora de bastants temes diferents, que sería el tema de la ciutat metropolitana. �Jo cree que aquesta és una altra barrera que hem de vencer. Físicament i espiritualment. Fisicament perqué hi ha barreres que s'han de vencer p hi ha comunicacions que no van. Connectivitat Barcelona és una ciutat mal comunicada internament. No vull dir que el tràfic, com deja sigui molt dolent, perque l'he sentit des d'allà darrera. No. El tráfic es dolent, però ring°, és relativament menys dolent que en altres ciutats. Es a dir, la malla aquesta perpendicular ortogonal que hi ha a l'Eixample absorbeix, i aixó está demostrat, indios matemáticament, absor- beix extraordináríament més que no pas un sistema clàssic de cinturons circulars que a Barcelona ja sabem que és molt complicat, en part perque hi ha el mar, i per altres raons. Es a dir, no es un problema de connexió interna dins del cen tre. Jo cree que és un problema de connexió interna de la Barce lona més gran, de la Barcelona metropolitana, de la ciutat metropolitana, de l'àrea metropolitana. Aqui si que hi ha barreres. Hi ha barreres perqué les comunicacions son insuficients. Els carrers del Barri del Besos, si vostes el coneixen, s'acaben amb el riu. 1 de vegades abans del riu. Fa un 'Jemps vostes debien veure una foografía en cite el Sr. Jordi Parpal jo mateix estavem davant d'una fàbrica,que era la Bultaco, que queja perqué la máquina, la pala, la tirava. I allò no es tirava perque sí. Era una fábrica abandonada en la qual s'hi ha d'obrir un =ni, que és Cristòbal de Moura, un carrer molt ample que el que ha de fer es obrir aquest cul de sac que avui és el barri de la Mina. Es a dir, hem d'obrir camina que existeixen sobre el plano, i que són possibles i que s'han d'alliberar.E1 mateix diria a nivell de les grana connexions, al nivell de la Granvia, de l'autovia de Castelldefels. Aquestes vies s'han d'obrir i al mateix temps s'han de respectar els cascos urbans, es ha dir, �els hem de vorejar. I aixb no és impossible de fer, aixb ho tenim pensat. I l'alcalde de Castelidefels, que está aquí amb nosaltres, ho sap. El tenim dibuixat. El que passa és que hem defer-ho. Collcerola ¿Que tenim dibuixat també? Tenim dibuixat la perforació de Collcerola, del Tibidabo. I aixb s'ha de fer. S'ha d'acabar amb la idea de que hl ha microclimes, de que la muntanya es una pro tecci6... La muntanya, Collcerola, es una riquesa en sí mateixa, es un pare en sí mateix. En Nicolau Rubió, el gran arquitecte paisatgista català, el que va fer la plaga de la Sagrada Familia, etc, deja que en el futur el Collcerola, el Tibidabo seria el parc central de la connurbaci6 barcelonina, seria el Bois de Vincennes, deja ell, de la connurbació de Barcelona. Hem de fer-ho que sigui. Ara, aixb no treu en absolut que nosaltres el que hem de fer també és fer transparent aquesta ciutat metro politana o gran dintre seu, perforant el tunel i fent del Tibidabo, no un obstacle, sinó un lloc central efectivament. Es exactament el mateix, aixb es una transposició, pero passa una mica el mateix que en el Pirineu. Hi ha tot aquell somni català de que arribará el dia en que el Pirineu regnarà i que el Pirineu será centre. Molt bé, ¿ quan será centre el Pirineu? El Pirineu será centre quan estigui foradat per sota, aixb está clarissim. Es a dir, quan hi hagi una comunicaci6 important entre les dues bandes que no sigui a través de l'escalada que practicament significa passar els coll d'Ares o del Puig Morens. El dia que el Pirineu sigui realment fluid per sota, cosa que no ataca en absolut, no és cap manca de respecte pel Pirineu en si mateix, el Pirineu será centre. Dones jo us dic que el Tibidabo, el que nosaltres en diem el Tibidabo i que més propiament és el Collcerola perque es una serra de més 5.000 ha. será el pare central de l'Area Metropoli tana, ho será sobre tot quan sigui permeable, quan sigui trans parent, també, des d'aquest punt de vista fisic. Que és una cosa �en la qual estem i en el que desgracid.dament, com que és un tema d'aquets de cooperació institucional, triga, triga molt. Triga més del que ho hauria d'haver estat. Però no ens en anem per temes estrictament de l'urbanisme. Perque aleshores parlariem poc del que potser és específic d'aquest escenari, que és pafinr d'art i de la cultura. Centres del futur Deixtm dir només, en mathria urbanídica, que la Barcelona del futur tindrà tres centres. La Barcelona estricte, estic parlant, no la metropolitana. El centre tradicional, que s'anat desplaçant i está demostrat, des de la Pça. Catalunya amunt pel Passeig de Grácia fins al cinc d'oros i desprhs cap a la Pça. Frances Macià, que avui es prácticament, des del punt de vista econbmic el centre de Barcelona. Aixb está mesurat econòmicament. Perb també dos centres, N—S o E—W que són el correspon a l'eix Numància—Pça. ihstact(de Sants— carrer Tarragona—Pça. d'Espanya—Montjutc, aquest és un gran eix, que ja está construtnt—se, que ja es veu, que ja és palpa, que ja es toca, que ja te les obres, que ja la gent l'està identificant. I un altre que es el de l'altra banda, el del Nord, el de Llevant, si valen, que és el de Marina, el de Carles I. Es a dir, l'eix Sagrada Família—Poble Nou, per enten dren's. Aquest esth més per fer. Está més per construir. Eix Nord—Llevant Aquest segon eix, vostes imaginin, que quan aconseguim una de les operacions que ara ele explicaré, que és l'aixecament de la via ferroviària de la platja del Poble Nou, de la linea que lliga l'estaci6 de França amb el riu Besós per seguir per la costa, quan aixequem aquesta via férrea, que l'aixecarem, perque ja está acordat, ja está aconseguit, vostes podran anar passejant des de la Sagrada Familia fins el mar en 35 minuts. Passejant. Aixb es diu de seguida i sembla que no és per tant perque, primer de tot, la gent ja no passeja, i en segon lloc potser 35 minuts és bastant. Perb no és molt, i imaginem el que signi �fica que una cosa que nosaltres veiem tan urbà, tan central, tan congestionat com pugui ser la Pça. de la Sagrada Familia estigui a mitja hora de caminar de la platja, de la platja. Es a dir, sense cap mena d'inconvenient, d'entrebanc important en el camí. Dones no hi haurà cap entrebanc, perqué en aquesta política de transparIncia i de tirar parets i obstacles el primer obstacle que tirarem será la via del tren. Vostes saben que hi ha dos vies que surten de l'estació de Franca, una que gira en forma circular cap el carrer Arad, passant justament per allá, per Carlos I, per Marina, i una altra que segueix la costa. Dones molt bé, la primera l'ensorrarem i la segona la treurem. De manera que això serà possible. Es a dir, aquest eix que avui te un cul de sac ell mateix també, aquest eix que té una paret ell mateix, no el tindrà. Aixb pensin que ja hi ha un acord de les administracions que estan involucrades aquí sí, amb aixb, que són, el Ministeri de Transporte, básicament, la Generalitat, la C.M.B. i l'Ajuntament de Barcelona per tirar-ho endevant. I aixb tirará endevant. I aqui tindrem un altre eix central, per dir-ho adxí: No és que hi hagi una plaga central, és que és un eix que creará vida al seu entorn. Pensin que a l'entorn d'això hi ha coses tan importants, per donar vida, com són, a la dreta el Parc de la Ciutadella, i per tant el Parlament de Catalunya que deixará de tenir una esquena per tenir una cara en aquell cantó, en el que és ara el carrer Wellington, que algUns de vostés, molts, coneixen, altres potser no, dones ara és un carrer tancat. Es a dir, és l'esquena del Parc. No te entrades al Parc per allá. Dones aquest carrer Wellington, que está entre el Parc i Carles I, i aquest és el que els estic dient, el que será será un carrer molt important i molt rie. Per que allá hi haurà precisament, l'entrada, per aquesta banda, en el pare de la Ciutadella, l'entrada per aquesta banda en el Parlament de Catalunya, no en el Museu d'Art Modem perque ja els dirè que aixb canviarà de lloc, però sí en aquest centre tan important. I al mateix temps, al propi carrer Wellinz ton, a l'esquena tindrà en aquell asil de vells que hi havia, que quan vam entrar va ser una de les impresions fortes psicoló �giques que jo vaig tenir, de coneixer, con un centre de misèria, com un autèntic centre de misèria, que avui està pràcticament vuit, utilitzat per protecció civil. En allà hi tindrem, esperem-ho, un centre important d'ecologia, i potser de botànica. En tot cas els explicaré que tal com hem dividit la ciutat en el Pla de Museus, la zona de la Ciutadella és la zona de la Ciència. Hi ha el parc Zoològic, que s'haurà de traslladar en part, perb que seguirà tenint una presència, com tenen a altres ciutats del món, el Zoo junior, el zoo "petit". Hi ha el museu de Zoologia, propiament, hi ha el museu de Geologia, la colecció Martorell. Tot això, ja creat històricament, una concentració de museus de ciència molt important, que tindrà la seva sortida també per aquesta banda. Pero ademés al gran edifici de l'asil de Wellington, que els recomano que visitin, si és que es pot visitar, que ara mateix no ho se dir-ho, penso que potser encara no, però els recomano que es vagin apuntant a l'agenda per anar-hi. Perque aquest edi fiti que és magnífic, que és de la época magnífica dels nostres avis q ue van fer-ho tot, pràcticament, en aquesta Barcelona de l'eixample, aquest edifici té en el seu sostre, un "réservoir", un gran dipòsit d'aigua, que en el seu temps va ser el dipbsit d'aigua que alimentava el llac i la font del Parc de la Ciutadella, que avui està alimentat per altres mitjans, però l'aigua hi és en allà. I tan hi és que és un punt ecològic import an t. Hi ha aus, hi ha ocells que hi fan parada, dins dels itineraris dels ocells, aquell lloc és important. Dones imaginem que aquest edifici, i estem sempre en el domi ni de la ciència ficció possible, perque ja està planejat, i és qüestió de temps i de diners. I els tindrem. Perqué són coses cares però no impossibles. Imaginem, dones que en aquest edifici hi haurà el museu ecològic, el que a mi m'agradari dir-li el mu seu Margalef si el Margalef me'l permeteix. Es a dir, el Margalef ha de fer el seu museu a Barcelona, aixb, és evident, el museu del medi ambient. I al damunt d'aquesta gran reserva d'aigua, possiblement, més facilitats terciàries, mes instal.lacions terciaries, que podan ser -- ho tenim díbuíxat també-- un �restaurant que seria el restaurant del pare, el que va ser antigament el restaurant del pare. Es a dir, el restaurant on hi anessin els parlamentaris del Parlament de Catalunya, per descontat, però també la gent dels museus i els ciutadans que hi volguin anar, Ja veuen que aquesta zona va guanyant en qualitat i en densi tat. Iii ha el laboratori municipal. 1 desprhs hi ha les casernes, la intendbncia militar, que marxarà. Marxarà d'allà no perque jo ho digui, sino perqué n'hem parlat i pot marxar. Forma part deis plans de l'exhrcit que aixb sigui així. I en aquest lloc fantàstic i ara jo si que els aviso que els clic un desig no una realitat, aixb no está planejat, és el meu desig i cree que seria fantàstic podria anar-hi, hauria d'anar-hi el Tri- bunal Superior de Justicia de Catalunya. En aquest moment, el Tribunal Superior s'està planejant que estigui al que hem podriem dir les golfes, amb tot el respecte, del Palau de Justicia antic, que ja han vist vostès que está en obres. I s'hi está invertint molts diners i será molt digne. No die que no ho sigui. Ara, possiblement en el futur, i aixb m'atreveixo a dir-ho perque n'he parlat, amb el conseller de Justicia i amb el president de l'Audihncia, amb tots dos. I tots dos comparteixen aquest desig, que de moment és només un desig, no és un plan, que en allá on ara hi ha dos mançanes senseres, que són 20.000 m2 d'IntendIncia militar hi poguhs anar un gran edifici, que possi blement hauria de ser modem, no té perqué ser una retòrica antiga, una còpia de l'antic, que seria el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Imaginem que aixb está lligat, per proximitat, amb l'actual Audihncia i que está lligat amb el Parlament. Alla hi tenim un eix absolutament important des del punt de vista cívic. Eix, a més, que des del punt de vista del transit s'ha convertit en una manera d'anar, repeteixo, des de la Sagrada Familia al mar. �Eix Sud-Ponent Ja veuen dones com és aquest segon centre, així com el primer ja no l'explico, perqué és més conegut, l'Escorxador, l'Espanya Industrial la veuran dintre de molt poc inaugurada -- és un pare fantàstic, magnífic, dissenyat per un arquitecte base, Peña Gauchegui, que des de dalt, si se'l miren, ara quan passin preguntaran que hi fan aquelles columnes. L'han de veure des de baix, també. Es a dir, l'han de veure entrant per l'entrada natural, que seria l'entrada de l'Espanya Industrial des del barri d'Hostafrancs. Entrant des d'allá, el que va ser la gran estesa del Vapor Nou, que se'n deja, de l'Espanya Industrial, no el vapor ven, el vapor nou, el vapor deis Riel'. Aquella gran estesa manté encara avui els arbres que s'hi van plantar, que són uns platans, robusts, importants, un edifici al mig que será escola r i tot el demés, amb més dimensió que l'escorxador, i no cree equivocar-me, un gran pare. Un gran pare que s'acava en un llac que bordeja i que separa el que és pare del que és una rampa que puja fins la plaga de L'estació de Sants, la Plaga deis Palsos Catalans. I en aquí s'aixequen aquestes columnes immenses que el que fan, jo cree positivament, és trencar la monotonia de l'espai circundant. Pça. Estació Sants Abans d'haver-hi la Plaça de l'Estació de Sants que és molt discutida des del punt de vista urbanistic, hi havia un entorn absolutament miserable des del punt de vista gràfic, perdir-ho així. La suma d'allb que en diuen la Torre de Catalunya amb l'estació de Sants, propiament, donava un resultat pitjor que zero, molt dolen.Molt antithtic. Cree que la plaga, tal com està ara, que com deia un conductor de camió una veada, que es va estacionar davant meu amb la llum vermella al c( Numáncia o a Infanta Carlota, no record° ben on era, jo em mirava la plaga ell també, s'estava acabant, ell em mirava a mi i jo u preguntava "que li semblava? i ell em va dir "Es intrigant Sr. Maragall". Bé, dones aquesta plaga �intrigant jo cree que ha aconseguit trencar una asimetria. Dones el que esta fent en Peña Gauchegui al darrera, a l'Espanya Industrial, és una mica prosseguir aquesta forma de digni ficació deis volums que per si mateixos eren irrecuperables. L'urbanisme que hem tíngut, ha sigut tan absolutament miserable, en ele darrers cínquanta anys que evidentment cal una certa potència per trencar aquella monotonía i aquella asimetria. I tota potbncia urbanística és perillosa, això jo ho reconec, i es arris cada, i la gent pot dir "al tanto que això que s'està fent és molt arriscat, al tanto que és molt personal, porta molt el segell d'aquells que ho fan". Bé, i qué. Es important que ens arrisquem, és molt important que ene arrisquem a donar als artistes, jo cree, als millors, la possibilitat de posar el seu segell a les obres que s'estan fent, a la Barcelona d'avui. Si no, que tindrem será aquesta cosa que va ser la marca de fábrica del periode de transició, que és molt important, que és el "Salvem" punts sus- . pensius. Salvem-ho tot. 1 ja he dit fine a quin punt això en mereix respecte i ho estem practicant, i és el que hem fet: recupe rar la memòria col.lectiva salvem-ho tot. Perb creen coses noves, perque altrament el que estarem fent és una burda chía del passat. Una mena prevenció o un nou ritual, una mena litúrgia de record. I em penso que les ciutats no viuen d'aixb, no viuen purament d'això. Per tant en aquest eix hem donat també, com he dit abans, possibilitats ale creadors de que crein per trencar allò que ha sigut la medíocritat ambient dele darrers anys. Aquests són els dos eixos centrals, els dos centres nous que compensen el que és el centre tradicional. I apuntem cap a una cosa que jo en penco que si no ho digués vostés no m'ho perdonarien perque quasi sempre s'em pregunta sobre aquesta qüestió. Apuntan concÍetament cap a la muntanya de Montjutc, es a dir, cap a la Platja delPoble Nou en un cas i cap a la muntanya de Montjútc en un altre. J.J.0.0. I aquí és on apareixen ele J.J.0.0. con element de vertebració. Els J.J.0.0. el que ens permeten és d'acabar una muntanya que el �29 va deixar a mig acabar. Va construir magníficament fins a la meitat 1 inclus es va aventurar una mica a dalt de tot amb l'es tadi, perb que no va acabar perque la banda de Ponent i la banda de Sud, si volen vostes, no está acabada. El que es diu el Parc del Migdia no esta fet. Montjutc En aquest eix apuntem cap una muntanya de Montjutc sblida i realment acabada que aprofita tota la seva capacitat de simbolis me que és immensa, qué és infinita. La muntanya de Montjutc a mí se m'ha dit per part d'observadors estrangers molt qualificats que era el millor argument de Barcelona. I és veritat. Es el millor argument, primer per les virtuts que té ella mateixa físi cament. Segon per la concentració d'instal.lacions esportives que allá Id ha, que ja té, artístiques per una banda i esportives er una altra, adalt de tot. Paró tercer, parqué a l'explicació de les instal.laciones que allá hi ha hi ha tamW l'explicació de la histbria olímpica de Barcelona. Parqué Barcelona que ha optat 4 vegades als Joca, aquesta és la 4§, cada vegada ha fet una pega. I l'ha feta precisament a Montju5c. La 1A que va fer, a l'any 24, que va ser la 1-4 vegada que van optar als JJ00 va ser l'Estadi Català, que en dejan, l'estadi de la Fuxarda, que ara es un camp de rugby i un lloc on la Guàrdia Urbana hi evoluciona amb els seus cavalls. Però está allá, és un namp important i molt bell. A l'any 36 es va fer l'Estadi Olímpic de Montjutc, per l'any 36. Es va fer a l'any 29, amb la idea d'organitzar els JJOO, i allá está. Está caient-se, destra, desmoronat, desfet. Per b esthallá i és el símbol del nostre desig de fa molts anys. Per tant, ara, quan el reconstruim, i el refem d'una forma una mica diferent perque sigui justament més capaç des del punt de vista de páblic, el que estem fent també és reprendre la nostra histbria la histbria de la nostra ambició olímpica. I aquest mateix any es va fer l'antiga piscina Olímpica de 50 metres de Montjutc que avui pràcticament no es fa servir. �¿ Perqué no es fa servir? No es fa servir perque a l'any 1972 que vam tornar a ser candidats, aquesta vegada d'una forma molt desgraciada, juntament amb Madrid i amb poc énfasi i poca fe, es va fer, tanmateix, les piscines Picornell, que estan allá, al costat de l'Estadi. De manera que explicar Montjulc es explicar la història de l'ambició olímp ica de Barcelona. Nosaltres amb aquest eix apuntem a un Montjuic realment acabat. L'altre dia sortint de l'homenatge a Rómulo Gallegos, que va ser molt emotiu, amb els veneçolans que van venir, un d'ells, l'ambaixador Manuel Rafael Rivero, de la Comisión Nacional Venezolana para el centenario Rómulo Gallegos, em deja "No me quiero ir de Barcelona sin ver las fuentes de Montjuic". 1 el vaig dir. Fira Desgraciadament, com que hi havia la Fira de Mostres, el Saló de l'automobil, estava tancat, cosa que em posa a mí, de vegades, en dificultats amb el meu amic i col.laborador J.M1 Figueras. ¿ Per qué ? Perqué Montjutc no s'hauria de tancar. De moment ja hem reduit molt les ocasions en les que es tanca, perqué són grans salons, son salons que realment no hi queben en els pa yellons i per tant hem d'utilitzar la via per exposar. Avui en dia hi ha cotxes a l'Avgda M g Cristina, cosa que si depengués de mí no hi serien. Per?) hi són. Perqué també hem de mirar la competivitat. 1 és evident que Barcelona si perdés espai firal u passa rien al davant unes altres ciutats d'exposició perdriem. Per això hem d'anar al tanto. Però la nostra voluntat es que allá en un plaç d'un any o de 2 anys no hi hagi més exposicions al carrer, no s'hagi de tancar el recinte, i que precisament la virtud de la Fira e Barcelona sigui el poder ensenyar un escenari com el que té. Quan jo deja a S.M.1a,Reina abans d'ahir que el Saló de l'automóbil de Barcelona es el segon d'Europa, algú em va dir ¿ i el de Ginebra qué ? Bé, dones el de Ginebra sembla ser que estadísticament es més petit. El que passa és que és enormement més diáfan, que té la virtut de que es veu tot d'un cop. Molt bé. Nosaltres tenim la virtud de que si respectem Montjuic tal com és �i no el tapem amb "xiringuitos" per dir—ho d'una forma molt vulgar, l'Avinguda M g Cristina, guanyem. Tenim més que diafani tat, tenim una perspectiva, aquí sí, magnífica i a més una pers pectiva en la qual hi hagut i hi ha un esforç d'inversió molt important, perque tot el que va des de la Pça d'Espanya fins a les fonts, tot això s'ha remodelat. I el que abans eren aquells llapiços de llum que va fer en Butgas, i que avui no es veurien, perque la llum ambient es menjaria allò, ara són unes fonts il.luminades, que són una maravella, perb que estan tapades per stands d'expositors. Dones molt bé, nosaltres apuntem cap a un Montjutc també més transparent en aquest sentit, més obert i potent fins a dalt del tot. Aixb és una feina important que com de totes maneres està poc inserta a la vida quotidiana no l'accelerarem més del que el nostre projecte necessiti. Perb no molt més que aixà, perqué la ciutat és la ciutat que es viu cada dia, també. I a nosaltres ens interessa uns JJ00 com a motor, com a mòbil, com arrosegador d'iniciatives. Perb el que no farem serà sacrificar a això la prioritat de moltes coses que són de la vida quotidiana. Per tant, això tindrà el ritme que necessitin els JJOO, que és un tema de set anys. No més ritme que aquest. Lentament irem pujant les escales de Montjuic. Ara hem arribat firmo a les fons. Perb més amunt us asseguro que, i ara reprenc l'anecdota, com que estava tencada la Fira, amb l'ambaixador veneçola.varem haver d t atx minat, era firi$ una _el Palau Nacional de Montjuïc, que estava il.lu maravella, no tenia el feix de llums no sé exacta- ment perqué, perb en tot cas molt maco, i mirant cap avall es veia magnífica tota l'avinguda Má Cristina,tot iluminat, les fonts trevallant i a més amb la música, que a mi, que no soc un melbman molt coneixedor, m'agrada, i vam anar baixant. Vam anar baixant cap a la plaça de les fonts. Dones molt bé, alib està molt descuidat. Allb a mí se'm trencava l'ànima, perqué realment hi ha troços d'escales de Montjuïc de l'any 29 que estaven per terra, estan destroçades. (18) �Referem el can/ des d'abaix. Anirem pujant, anirem reconstruint Montjutc fins el cim, fins a dalt de tot. I a l'anella Olímpica, al llarg de l'estadi, que té més de mig Km., és molt llarg, tindrà tota la distáncia que hi ha avui entre el Palau Nacional de Mont jule, el Museu d'Art de Catalunya, i la Pça. d'Espanya. Es a dir el que anem a fer ara és una cosa tan'important com la que es va fer al 29. Només allá. Anella Olímpica En aquesta anella olímpica hi haurà, perque ja hi estem treba llant, obres d'arquitectes que son de primera fila mundial. Un arquitecte de Milán, Gregotti, está fent, refent, l'estadi,junt amb Correa i Milà. Un arquitecte japonés está fent el Palau d'Esports, Isozaki, que estará adjacent a l'Estadi, i Ricardo Bofill está fent la Universitat de l'Esport, l'INEF, que se'n diu tbcnicament, que estará al final d'aquesta anella, ja mirant cap al Prat, el que és el baleé cap al Prat i que té una forma semicircular creant un conjunt, que evidentmentserà un conjunt divers, no será d'una sola mà, però que hem cregut que, com deja l'Oriol Bohigas un cop, respon una mica al que ha sigut la histb ria de Barcelona que ha anat creant de diverses mans un espai més o menys homogeni. També es veritat que el Puig i Cadafalch no és el Domènech i Muntaner. I cada u va fer el seu, i el Jujol és el Jujol i el Gaudí és el Gaudí. Tots ella van fer coses, uns al costat de les altres, i van crear aquest espai que ara ens estimem. Dones a Montjute hem volgut donar una mica també aquesta expressió, que existirá en la qual gent de molt relleu arquitec tónicament a nivell mundialestará fent la seva contribució. I evidentment, qui tanca el tot són els arquitectes de casa, els barcelonins, Correa, Milá, Margarit i Buxadé. Ells són els que són capaços d'explicar el conjunt i higa el conjunt amb l'entorn, amb aquest pare del Migdia, perque saben el que volem, una mica. Perque sabien, tenien aquest avantatge, els altres tenien un handicap, i per tant van guanyar en el tot. �Pavelló Mies van der Rohe En aquesta muntanya volem fer també la reconstrucció, i aquí si que és reconstrucci6 i respecte del passat, del Pavelló Alemany del 1929. Vostes saben que va haver-hi un arquitecte Alemany molt impor tant, Mies van der Rohe, que després va ser el que va fer Chicago i el que va fer Nova York, per dir.ho arquitecte que els explicar a passar per Mies van der Rohe que va fer les grans pautes del que va ser pues així. Avui en dia no hi ha cap vostes Nova York i Chicago sense fer el Seagram Building i que va l'arquitectura de les ciutats deis gratacels. Dones, molt bé, aquest senyor en el moment que estava començant a fer tot aixó, va fer, per al Govern Alemany a Barcelona el Pavelló Alemany de la Pira del 29. I aquell Pavelló que és molt petit, ja el veuran, és una mostra, potser perqué és petit, tan con centrada de la Bauhaus, d'aquesta arquitectura tan simétrica, tan simple, tan transparent també, perque hi ha molt vidre, i tan maca dels anys 20's i 30's que es va convertir en un model. I és un dibuix que està als manuals d'arquitectura dels nois que fan arquitectura avui dia a tot el món. I tanmateix no existeix, perque l'unic que hi havia era els planos al MOMA de Nova York. Hem creat un patronat, amb el MOMA de Nova York, amb l'Institut de Cultura de Prusia, alemany, amb els successors del propi Mies van der Rohe, la Fira i l'Ajuntament i tots plegats estem reconstruint el pavelló alemany de 1929. I aixb estará visible al Març de l'any que bé. Que és el centenari de Mies van der Rohe. Inclús podría estar abans. El que passa és que en aixb soc partidari d'anar a poc a poc, perqub el que no vull, i el hi die molt sincerament, es pagar-lo, aquest Pavelló. Penso que aquest Pavelló, posats ara que els Governs estan amb problemes de déficits i no paguen, dones molt bé, que paguin les fundacions, que paguin les empreses que puguin fer-ho, i en aixb estem. Quan jo vaig amb la maleteta pel món, la gent diu "¿Qué fa aquest senyor? " Dones jo vaig venent Barcelona per tot arreu. 1 per tant vaig demanant ajuts perqué aixb sigui així. Jo al mes de juny que haig d'anar a Berlín E. per explicar el nostre projecte olímpic al COI, que es reuneix una vegada a l'any, aquest any és allà, jo aprofitaré per anar a veure les grans empreses alemanyes, i les fundacions alemanyes veure com ens (20) �• poden ajudar a construir un pavelló que en part, que en gran part era seu, és seu, és el Pavelló Alemany. I crec que ho acon seguirem, que ens ajudin. M'agradaria no haver de pagar molt perqué ademés penso que realment és un luxe. Es a dir, és evidentment una reconstrucció, és evidentment una peça de Museu, és un edifici que el visitaran -- en aquest sentit no és un luxe-- el visitaran milers d'estudiants d'arquitectura cada any, això està garantit. Psrò d'alguna forma és alguna cosa que no necessitem vitalment per viure. Per això m'agradaria que fossim capaços de convencer a aquells que poden contribuir perqué efectivament contribueixin. Ja saven una mica quina és la filosofia de l'altre eix, de l'eix de ponent, de l'eix sud, que apunta cap a un objectiu tan vital com és els JJ00. ( S'acaba la cara 1 del cassette) ( Inici cara 2) ...les coses dignes que hi ha en el camí, que són moltes. Com aquestes que els hi dit de les biblioteques. El Raval Aquest és un dels projectes que jo crec que trigaran més. Es un projecte de cosidora, molt lent, que caldrà fer amb molt de compte, que demanarà també un gran esforç, però que hi és, que està dibuixat i que és possible de fer i es ferà. De manera que El Raval que es ara un niu una mica de nostàlgies, si volen, i de problemes, s'anirà convertint poc a poc en un centre de cultura i activitat cultural. El que volem nosaltres amb el Pla de Museus és que aquesta zona de les 5 que hem creat, així com els hi parlat de la Ciuta della i no els he parlat de Montjutc, però és evidentment un �centre molt potent artísticament, el que volem és que el Raval sigui el centre més actiu, a nívell artístic. Es a dir, que els museus de más activitat, de menys exposició i más acció. o més pedagdgía, o més innovació, o més canvi d'exposicions estiguin precisament allá. El museu del llibre, el museu d'art contempo rani, aquest que provisionalment en Rigol vol posar a Sta. Mbnica. Dones molt bé, aixb és provisional, perqué l'acord que tenim dintre del Pla de Museus és que el museu vagi a la Casa de la Caritat. La Casa de la Caritat és un creuer magnífic, desfet, també, perb que l'estem refent, que te, en part amb el Pati Manning, una mica del poc Renaixement que hi ha a Barcelona, del poc Renacentisme que hi ha a Barcelona. I que es convertirá en el gran renaixement artístic, si això va bé, si aquesta ,9operaci6 va bé, perque pot ser el nostre Pompidou, el nostre Beaubourg. En un marc que no és sensiblement diferent d'aquell. Es a dir, que l'ope ració és possible està demostrat, històricament, hi ha l'experihn cia de Paris. La farem. ¿Amb quina lentitud, amb quina velocitat? El Pla de Museus té 10 anys, si no m'equivoco, sino la Regidora que està aquí devant em corregirá. Dones en 10 anys. En 10 anys es pot convertir el Raval en el centre deis museus més actius, el del llibre, l'Escola Massana, d'Arts i oficis, el museu d'art contemporani. Museu que a mí m'agradaria anomenar Galeria, perque penso que Museu, un Museu d'Art Contamporani en una ciutat que te el Museu Picasso, que té el Museu Dalí a la cantonada, que té la Fundació Miró, i que en el seu dia l aquí al costat tindrà segurament, esperem—ho, la Fundació Thies, és una mica agosarat. Perb aquests fons edtaran al servei d'una sala d'exhibicions, i aquesta sala d'exhibicions d'experimentació cultural serà el que diuen el Museu d'Art Contemporani de la Casa de la Caritat. Es a dir, que pels vells centres també hi ha coses que es mouen, que es belluguen. Hl ha un tema que a mí em preocupa enor mement perb que no te res a veure amb l'art i la cultura, que és �• 1 el tràfic, en els vells centres. I ara no en parlaré. Sense resol dra aquest tema, però no hi haurà una posibilitat de guanyar una qualitat cultural i urbanística, en els vells centres. Ho anirem fent. Monumentalitzar la perifèria Pensin, per altra banda que, a la perifèria, nosaltres hem po usat énfasi en el sentit següent: algú va dir, en el centre de Barcelona el que cal és atrevir—se, com ens hem atrevit a tornar a crear ciutat, espais nous. No només respectar,sino crear. I en la perifèria el que cal és monumentalitzar. I santament que va dir. Es a dir, a la perifèria de Barcelona, monumentalitzar no vol dir senzillament crear monuments. Vol dir dignificar. Es a dir, nosaltres ens neguem rotundament a admetre l'urbanisme destructiu d'aquests últims cinquanta anys. I, ¿com hem d'arreclar—lo? Doncs ha temes que demanen els hi dic molt sincerament no tenen un arrecio. Aquests grans barris nous, a mi quan em diuen que s'ha de rehabilitar, és que s'ha de rehabilitar tan la Ciutat Satèlite de Cornellà com el Raval pràcticament. Només que el Raval és de l'any 1700, suposem, és del s.XVIII i Cornellá és de fa 30 anys, la S.Ildefons. Però s'ha de rehabilitar igual. Això, ho confeso, no tenim la solu ció, de moment no la tenim. Ara, el que sí que sabem és que l'única solució, el millor camí de la solució és que hi hagi vitalitat democràtica en aquests centres. Que hi hagi l'acció permanent dels ve gns que s'organitzin, o dels seus representants, a través dels districtes, o dels municipis metropolitans, per refer aquest teixit. Nosaltres hem volgut, al que és la Barcelona estricte, al municipi de Barcelona hem volgut monumentalitzar la perifèria en aquest sentit. I els posaré un exemple perqué el vegin ben ciar. A la Plaça de Llucmajor hi haurà, en el futur pròxim l'estatua de Vila— domat que estava al cim del cinc d'oros, del "llapis" que en diuen. Aquesta estatua, que vostes saben que va ser un gran debat a Barce lona. Perque, diguem—ho clar, la burguesia del Passeig de Gràcia no volia un monument al Pi i Margall ï a la 1á República en el cor de l'Eixample. Es així. I en canvi l'Ajuntament el volia. I aquí va haver-hi un gran estira i arronsa que es va saldar amb aquesta (2A) �X • s, ' ro $ mena de compromís de que entre el Passeig de Gràcia i els jardinets hi anès el monument al Pi i Margall. I es va quedar allá sobre, al damunt del llápis del cinc d'oros. Quan va venir l'acabament de la guerra, evidentment allb es va treure i es va substituir per una altre estatua que a mAs no estava al cim sino al peu. I que va ser durant molts anys, si vostes recordan, i inclus jo recordo que quan vam entrar a l'Ajuntament al principi encara era un lloc de problemes, de pintades diverses,etc. Dones aquesta estatua, que va reapareixer en un magatzem municipal i és magnifica, és enormement digna i és gran, es d'un tamany molt més que natural, jo la vaig descubrir precisàment a l'exposici6 Catalunya dins de l'Espanya moderna, que es va presentar a Madrid, l'havien tret l'Huguet i en Martorell i en Mo_Kay, que són els que van montar l'exposici6, l'havien tret dels magatzems municipals, estava allá vaig dir, "Escolteu, aquesta estatua ha d'anar al carrer altre vegada". I anirà, no una altra vegada, perque nosaltres no volem tampoc permanentment continuar o refer els debats antics, no es tracta d'aixb. Es tracta en aquest moment de la Pça. de Llucmajor, allá on passa el Passeig de Valldaura i es creua amb el Passeig de Verdun, on comença la Via Júlia, el que podria ser el cor deis Nou Barris, en allá, precisament en allá seria el gran monument, aquell monumnnt, precisament. I allá el posarem. A la Plaga de la Palmera del Poble Nou Besos, que els recomena ria que veiessin, segurament si hi haguessin entesos qué a nivell de escultura i urbanisme ens diria que és el més interessant, com diuen ells, que té Barcelona, la Plaga de la Palmera. L'escultura que va fer hi un escultor nordamericà molt famos, que és Richard Serra, és senzillament com una fábrica semicircular, tallada pel mig, amb la Palmera que hi és, evidentment, amb un espai que está tractat d'una forma diferent davant darrera. L'haurien de veure. Aquesta Plaga correspon al que havia sigut una mangana edificable. I que es va recuperar gràcies a les indemnitzacions que van pagar els propietaris dels hotels de la Diagonal que tenen més edificaci6 del que la llei els permet. De manera que tot un simbolisme inmens: treure edificabilitat de la perifIria i compen �sar una mica el desgaTell urbanístic histbric amb mes coses d'una gran dignitat. La Pça. de la Palmera, si vostés la veuen, té una enorme dignitat. Escultors americans I així seguirem. Nosaltres tenim un plan d'anar colocant en places importants de la perifbria obres eseultbriques també impor tants. També modernes, que responguin a la idea de que cal no només conservar, com aquesta de Viladomat, sino també tenir a l'avanguàrdia artistica del món aquí, ara. Brian Hunt, escultor americà, farà al mes de maig una exposició, a la Galeria Hellman de Nova York que es diu "Escultures per a Barcelona", no perqué si, sino perque aquest senyor ha vingut 8 i 10 i 12 vegades aqui, perqué adora ijarcelona, perque és una persona que sap que les seves obres aquí tenen un context magnífic. Quan Richard Meier, que és el millor arquitecte del món, es podria dir, l'arquitecte que ha tingut el premi que es podría equiparar al premi Nobel de l'arquitectura, que és el premi . . . em va dir a Nova York que ell estaria disposat a fer una cosa aqui, a Barcelona, es dir tot aix6 s'hauria de concretar. I el meu argument definitiu per fer-lo venir, que va venir, va ser dir-li "T'ensenyaré un lloc al costat d'una cosa d'en Gaudí". Aquest senyor que havia d'anar a Frankfort a fer el seu museu, no s'ho va pensar dos vegades i al dia segtlent era aqui. ¿ Per qué ? Perqué per un gran arquitecte com Richard Meier tenir una cosa feta al costat d'una pega de Gaudí és molt important. Y Es a dir, nosaltres tenim moltes ventatges, en aquest sentit. I quan aquests senyors venen i ens diuen " es que venen els escultors americans, els arquitectes americans", no és perque si. Es perque l'entorn,s'ho val. I és perque Barcelona te molt més del que Barcelona sap, com he dit al munieipi, i la gent del món ho sap molt més que nosaltres. O molt més del que ens pensem. Molta gent del món,no -bota. Per aixb hem de viatjar de vegades també, per explicar-ho. Per b ho saben, aquells que en saben ho saben. Ellsworth Kelly, un altre escultor americà, te molt avançada �ja la peça escultòrica que anirà al Parc de la Pegaso, el que va ser la fàbrica Pegaso i que serà un magnífic espai públic. Beverly Peppers, que és una escultora americ ana que viu a Itàlia,fa un conjunt escultòric per la gespa de l'Estació del Nord, que està en aquest eix de Nord-Llevant que els he dit abans. Hi ha el cas de Richard Serra que ja els he dit. Hi la possibilitat de que Anthony Caro, aquest escultor que ara està exposant a la Fundació Miró, tingui una peça per nosaltres, per al Parc de la Creueta del Coll que és un altre parc, és un dels 50 parcs o places que estem fent i que vostes algun dia veuran. Vegin dones que nosaltres no volem només crear uns altres centres, ï no només volem crear en els cascos antics que hi hagi una nova vida, sino que el que voldríem i el que conseguirem amb tota seguretat és que la perifèria vagi recobrant una dignitat i un orgull. Projecció internacional Per últim em voldria referir, molt breument, perqué és tard, a la projecció internacional de Barcelona. Jo penso que és bó que vostes sapiguen que hi haurà grans exposicions de Barcelona, molta presència de Barcelona fora de Barcelona, i fora d'Espanya. Concretament, al més de Novembre d'aquest any hi ha una gran exposició de Barcelona a un lloc on nosaltres no hem estat tradicio nalment, perque nosaltres hem pogut estar a Paris, o hem pogut ser més o menys coneguts a Italia i inclus a Nord-Amèrica, però no hem entrat a Anglaterra. A Anglaterra no hem estat mai massa, no hem explicat mai massa quin és el nostre missatge, la nostra presència, la nostra existència. I al mes de Novembre es fa una exposició a Londres organitza da pel British Arts Council, amb la col.laboració nostra, evidentment, que es titula "Hommage to Barcelona", homenatge a Barcelona, una mica parafrasejant la frase de "Hommage to Cata lonia" d'Orwell, que com vostes saben va viure aqui durant la guerra. Doncs hi ha un homenatge a Barcelona a Londres que agafa des de 1888 fins ... �1936, es a dir, que agafa tot el modernisme i tot Gaudí fins el GATPAC, per entendren's. I aquesta exposició estará a la Hayworth Gallery davant del Parlament, a l'altre banda del Támesis compartint galería amb una exposició que a mi em fa una il.lusió absolu ta que és l'exposició antológica de Torres García. I am fa il.lusió perque vine de l'Uruguay de coneixer la vidua de Torres García, aquest uruguaià-català o català-uruguaià, que va fer la paret de la sala Torres García de la Generalitat de Catalunya, aquesta cosa neoclàssica, orejana, magnífica, discuti ble, segur, i que uns diran que es maco, i uns altres que no, perb és molt important, i que després va anar evolucionant cap a una mena de cosa molt més simbblica o molt més atrevida. Perb hi haurá una antolbgica de Torres García en allá que jo cree que és el millar complement que podem esperar per una exposició nostra a fora. I nosaltres estarem també a Europalia, que és la gran exposi ció que les nacions europees fan pele pasos membres del Consell d'airopa a Brussel.les aquesta vegada és Espanya que hi será i allá hi haurà un espai important de peces que possiblement vin dran de l'exposició de Londres. I nosaltres estarem a Leningrad. Perqué Leningrad és una ciutat que té un tresor amagat per nosaltres que és l'Hermitage, i dintre de l'Hermitage, molt particularment el Matisse. Ha sigut un intent nostre de fa molts mesos de portar peces del Matisse aqui. Molt dificil. Ademés, per raons molt comprensibles és molt difícil. Perb que, una mica amb la palanca de l'agermanament entre Barcelo na I Leningrad, aconseguirem que vinguin. I mirarem de que vingui no qualsevol Matisse, sino Matisses importants, si pot ser aquella mena de sardana fantástica, "La danse", aquella dansa magnífica del Matisse, de color verd i blau . Es a dir que Barcelona estará present afora i además fara sentir les seves demandese;fora. (2 7) �Nord del Sud I els vull dir que apart d'aquestes presències llunyanes com aquesta de Llatinoamérica, que hem passaria hores explicant a vostés la riquesa que ha tingut, hi ha una presència més propera i que jo m'estimo molt i que penso que artísticament i culturalment caldria valorar. Que es el següent: Més enllà del que se'n diu tradicionalemnt Els Falsos Catalana o la Catalunya Nord hi ha un àmbit que de vegades ha estat explicats per els geògrafs o pels economistes territorials o pels economistes literaris, com ara el Racionero, que ha fet aquest llibre recentment sobre la mediterrània i els barbars del Nord, que és l'Occitania, en definitiva, i la regió Nord Oest del Mediterrani. En aquesta regió hi ha una patent atenció a tot el que es fa en aqui. Es clar, Barcelona és clarament per ells l'alternativa de una capi talitat que Paris històricament ha tingut per raons polítiques. Però per raons de sensibilitat, culturals, quasi diria sensuals, cap a on miren és cap aquí. Montpellier pot estar més lluny de Salses, pot estrmés enllà de la Catalunya Nord estricte. Però Montpellier mira cap a Barcelona com alternativa de Paris. Ola rament, Clarísimament. I sobre tot en el terreny cultural. Les "intelligentsies" q ue hi ha en tot aquest mon -- i quan dic Montpellier podria dir Albi, amb el seu museu Toulouse—Lautrec i la seva antiga ascendència occitana, que va ser històricament, com vostes saben, assimilada pel poder francas. Però jo no estic parlant en aquí de política jo estic parlant de cultura, jo els dic que tenim un mercat, si volen, en el sentit mLs vulgar, que tenim una regid d'influència que s'exten bastant enllà i que amés; tenim una regid de concomitància que va també més enllà cap el Nord d'Itàlia,.•. Es a dir, que hi ha a tota aquesta zona una sensibilitat co muna, una capacitat artística comuna, una capacitat de viure si milar o emparentada que fa que hi hagi una mutua atenció en la qual Barcelona pot jugar —hi un paper important. Per tant, projecció internacional llunyana, si. Però també afermaci6 d'una certa capitalitat, i és una paraula que potser no està de moda, però jo la �vull dir, d'una certa capitalitat cultural de Barcelona en aquesta regió que és la que li dona el punt de partida o la plataforma per fer a nivel internacional. I quan dic Barcelona vull dir Catalunya. Barcelona és poc més artísticament, culturalment, inclús diría poli ticament, que la plataforma d'expresió de Catalunya. Es l'instrument del qual s'ha dotat un pais històricament per expresar-se i relacio nar-se. La gent s'ajunta precisament per això, majorment per això. Per poder parlar ami els de fora, per poder fer front al repte dels de fora, per poder competir. De manera que no hi ha complementarse tat més gran que la que hi ha entre aquests dos conceptes. I aquesta àrea d'influència, de la q ual nosaltres sense cap mena de vergonya hem de reclamar la capitalitat cultural, existeix. Cap ital, producció de símbols No em vull extendre més. No més voldria acabar dient que si aquesta capitalitat ha d'existir, si els nostres somnis han de ser possibles, segurament serà b6 que no ens perdem. Tanmateix hem fet de la capital que som, una simple plataforma de producció de símbols culturals, per consum interior. Això seria un gr an error. Tota capital te sempre; dos funciona. Una, relacionar-se, que és la que he dit. I una altra, donar consciència de pais al pais. I donar consciència de pais al pais molt sovint vol dir fer énfasi en allò que és segurament menys creatiu, manys divers, menys intercanviable i més propi, més d'afirmació í això tampoc és contradictori. Hi ha molta gent que diu "no hem de ser cosmopolites, hem de ser internacionals però afirmant-nos en nosaltres mateixos". Si senyor. Evidentment. S'ha de ser radicalment un mateix per poder expressar alguna cosa que valgui en el mercat mundial, per dir.ho així, per ser internacional. Si no ni s'és tan sols. Ara bé, no ens enganyem. Des del punt de vista de la Cultura, i de l'ajuda de les institucions a la cultura, que és un punt que abans he anunciat que parlaria, però que he passat una mica aixi de trascantó, porqué es molt contradictori, perque sen's diu per una banda que la societat civil ha de viure per ella mateixa, ha de crear cultura, se l'ha de deixar que visqui, i jo estic absoluta �ment amb aquesta línia, i per altra banda sen's diu que cal fer un teatre oficial, català o de Barcelona, soposem. O cal subven cionar les iniciatives particulars. Bé, aquí hí ha tota una con tradicció que avui només he tocal d'esquitllentes i que algun dia segurament algu o altre del nostre equip explicará amb més detall. Nosaltres tenim posicions preses, en aquesta línia. Perb bé, jo cree que la ca p ital d'un pais, com és Barcelona, una ciutat gran, m'és igual que sigui capital o no, en tot cas no s'ha d'abocar exclusivament simbols de consum massiu per al conjunt del pais. Perqué normalment aquests símbols, que calen, que són necessaris, perque creen identitat i si no tampoc seriem, aquests símbols són normalment, per ser de consum massiu, precisa ment, d'una certa qualitat mitja. Qué no és la de punta, que no és la que es pugui comparar amb d'altres a nivell internacional. Tots els palsos tenen la doble vertient: una creació de codis, de símbols, de banderes, de cançons, de poesies relativament sen zilles, que neixen i que donen als ciutadans la conscilncia de ser—ho, d'aquell país, de ser diferents dels demés, per una banda, i d'una altra les puntes, diguessim, d'una art molt més divers. Puntes que sén tant en la creació individual com en la col.lectiva i popular. Es poden donar, i es donen, cree jo, puntes de creació cultural popular també importants, perb no oficial en qualsevol cas, no elements de simbolització de un poder polític, sinó pre cisament elements d'expressió d'una espontaneitat ciutadana. Jo cree que aquí no hem fallat, perb si, el que hem fet, com un pais ben entenimentat que son hem posat primer les coses que han d'anar primer, primer els bous i despres el carro. 1 primer era la creació d'uns codis, d'uns llenguatges, d'uns símbols que calia reafirmar, aixb és cert, i és el que hem fet. Ara bé, aixb no ens ha de fer oblidar que hem de ser capaços de creativitat, i de competitivitat i d'universalitat. Crear ambient per la creació I aquesta s'aconsegueix, tant amb la creació individual, del taller d'aquell individu al qual s'ha de deixar crear, se l'ha de donar l'entorn o la confiança en ell mateix que dona una �ciutat pròspera i lliure per que pugui crear, com en els barris aquells extrems en el que es crea en definitiva l'art popular, a nivell musical, suposem, amb la música de Rock, o amb el teatre popular. Perqué és en aqui on hi ha la font inesgotable de crativitat que desprès dona un Leonardo, o que desprhs dona un Mozart o un Elvis Presley, m'és igual, en aquest cas. Hem de poder crear aquesta confiança de la ciutadania en ella mateixa no només a través de símbols sino a través d'una qualitat de vida i d'una confiança en la seva societat i en el seu pais que permet, que realment es doni una creació individual, diversa, competitiva, difícil. Aquesta és la que li donará la qualitat. Es a dir, arrels si, universalisme també, i tot això sobre la base de la ereaci6 de lo que jo en diría la creació, del que jo en diria una cultura, no oficial, sino urbana. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Art i cultura a la Barcelona del futur Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource 32 p. Transcripció de la conferència de l'aclade Pasqual Maragall i Mira. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Brok Subject The topic of the resource Cultura Art Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències