414
10
5657
-
http://78.47.125.110/files/original/27/2869/FMHP_00002.jpg
83b629f70f6c0922e8dd1117e74672ad
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
06/02/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
El Carmel
Title
A name given to the resource
Visita al Carmel , terrat
Subject
The topic of the resource
Barris
Política pública
Alcaldes
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Clos i Gimenez, Joan, 1945-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
http://78.47.125.110/files/original/27/2868/FMHP_00001.jpeg
23a940fd011b37a88821a2a9474d0f28
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
28/03/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Title
A name given to the resource
Signatura conveni Llei Barris
Subject
The topic of the resource
Barris
Política pública
Consellers
Alcaldesses
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Pagans, Anna
Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2861/20260309_Regio7_20PM_PCasaldaliga.pdf
7613b4aa79a75dc3ced4b3715254e355
PDF Text
Text
Descobreix les millors ofertes Subscriu-t'hi!
Bages
Sant Joan
Sant Vicenç
Sant Fruitós
Sallent
Santpedor
Cardona
Súria
El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un
bagenc
Es compleixen vint anys del viatge del llavors president de la Generalitat a São Félix do Araguaia (Brasil)
per lliurar el Premi Internacional Catalunya al bisbe balsarenyenc Pere Casaldàliga
Pere Casaldàliga rebent Pasqual Maragall a peu de pista, el 9 de març del 2006 / ARXIU REGIÓ7
PUBLICITAT
Llegir
A prop
Jugar
�David Bricollé
Balsareny
Actualitzada 09 MAR 2026 17:02
Avui fa exactament vint anys, qui ha esdevingut una de les figures del Bages i de Catalunya més
rellevants internacionalment, era reconegut amb la més alta distinció del país. El fill de Cal Lleter, Pere
Casaldàliga (Balsareny, 1928) rebia de mans del llavors president de la Generalitat, Pasqual
Maragall, el Premi Internacional Catalunya, homenatge a la seva trajectòria, pensament i empremta.
No va ser, a més a més, un lliurament convencional.
L’habitual és que el lliurament es faci en seu governamental, en un acte solemne al qual el
guardonat és convidat a recollir la distinció. En aquell cas, però, va ser el president català qui es va
desplaçar milers de quilòmetres, fins a l’altre costat de l’atlàntic i al cor de l’Amazònia, per fer a
mans del bisbe de São Félix do Araguaia la figura de ‘La lletra i la clau’, obra d’Antoni Tàpies, símbol
amb el qual es materialitzava aquest reconeixement.
Com que Casaldàliga havia decidit no tornar mai més a Catalunya, Pasqual Maragall va viatjar fins a
l’Amazònia brasilera per lliurar-li personalment el guardó.
Pere Casaldàliga amb Pasqual Maragall durant la visita de fa vint anys / ARXIU/REGIÓ7
A prop
Jugar
�El bisbe balsarenyenc va rebre el president de la Generalitat a peu de pista on va aterrar la petita
avioneta en la qual viatjava Maragall. Un Maragall que va admetre que en aquell moment estava
descobrint la veritable dimensió del religiós bagenc, a qui va qualificar de «l’home que està fent
l’estatut dels pobles que viuen a l’altra cara del planeta». I en destacava el paper que podia jugar en
el diàleg entre religions, afirmant que «obre una benvinguda amplíssima al diàleg de les diferents
creences».
Dedicat a les seves causes
El lliurament del guardó va consistir en un petit acte protocol·lari, amb una demostració folklòrica i
l’intercanvi de records (un collaret fet pels indígenes per a l’esposa de Maragall, Diana Garrigosa, i per
al president un rem de fusta brasilera com el que va servir a les tribus locals per navegar pel riu
Araguaia).
Per la seva banda, el bisbe Casaldàliga va deixar clar en el seu discurs («Humanitzar la Humanitat,
practicant la proximitat») que no acceptava el premi com un honor personal, sinó en nom de les
causes que havia defensat tota la vida: la terra, els pobles indígenes i els drets humans. I també
en memòria dels màrtirs com João Bosco Burnier i Dorothy Stang.
Deia que viure al costat dels pobles indígenes l’havia fet «més català», perquè li havia permès
redescobrir les arrels de la seva pròpia tribu maltractada i rebutjar qualsevol imperialisme cultural. Per
a ell, la tasca essencial era clara: humanitzar-nos a través de la proximitat amb qui pateix.
Sis anys i mig de la seva mort
Casaldàliga va morir el 8 d’agost del 2020 a l’edat de 92 anys, després d'uns dies ingressat a la UCI
d'un hospital de São Paulo per problemes pulmonars.
La mort de Pere Casaldàliga va suposar l'adeu a una de les veus més compromeses de l'Església des del
cor de l'Amazònia. La seva lluita per ajudar als pobres la va desenvolupar a São Félix do Araguaia,
l'indret que va esdevenir la seva segona casa i on va afrontar la recta final de la vida al costat del riu
Araguaia, d'on ja feia anys que havia manifestat que no se'n mouria, com així va complir. Allà hi va estar
estretament lligat i arrelat durant 52 anys. Prèviament, la seva paraula també va ressonar a Catalunya,
on es va interessar pel món del cristianisme obrer i va treballar a favor de les causes socials.
Reconegut com un dels pares de la teologia de l'alliberament, la seva tasca havia rebut nombroses
distincions, a banda del Premi Internacional Catalunya, com la Creu de Sant Jordi i el Premi per la Pau
de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Per cert, en aquest darrer guardó va rebre un gravat
que li va ser encarregat i signava una altra bagenca, l'artista de Sant Vicenç de Castellet Antolina
Vilaseca.
Llegir
A prop
Jugar
�Gravat de l'artista Antolina Vilaseca que va rebre Casaldàliga pel Premi per la Pau / ARXIU PARTICULAR
La seva trajectòria
De molt jove, va ingressar al seminari menor de la diòcesi de Vic i, més endavant, passa a formar part
de la congregació claretiana dels Missioners de l'Immaculat Cor de Maria. L'any 1952 va ser ordenat
com a sacerdot a Barcelona, durant el Congrés Eucarístic. Durant el seu sacerdoci, es va encaminar
aviat cap als corrents més socials, interessat en el món del cristianisme obrer.
Casaldàliga va tenir una gran activitat mentre va ser a Catalunya. Va deixar una especial empremta a
Sabadell, després de treballar per resoldre conflictes socials, i en tot el que feia l'acompanyaven dues
aficions: escriure i comunicar. Però en aquests primers anys també va veure ben a prop el que suposa la
guerra, la violència de la lluita entre els uns i els altres, el dolor de la sang vessada (a casa seva va morir
un tiet sacerdot i va conèixer de molt a prop el cas de les víctimes del seminari de Barbastre). I també al
llarg d'aquesta etapa es va despertar el seu esperit missioner. Així, el Nadal del 1967 s'acomiadava de
la seva família per marxar cap al Brasil, on el 1968 i funda una missió claretiana, a São Félix do
Araguaia, a la regió del Matto Grosso.
Tot just tres anys més tard (el 1971), va ser consagrat bisbe i li va ser encarregada de la prelatura
de São Félix do Araguaia, on va acabar d'arrelar i convertir-se en referència d'un poble amb un
sistema latifundista, amb un nivell molt elevat d'analfabetisme i desproveït d'assistència sanitària. En
aquest punt, va començar la seva lluita per defensar els més febles. D'aquesta forma, els seus
arguments, amarats d'un clam per la justícia social, van començar a fer la volta al món i van ser l'origen
dels atemptats i les amenaces que va rebre al llarg de la seva trajectòria, que fins i tot van comportar la
mort d'alguns dels seus més estrets col·laboradors. A mitjans dels anys vuitanta, ja era considerat un
dels líders de la teologia de l'alliberament i connectava amb altres missioners, pensadors i teòlegs com
Llegir
A prop
Jugar
�Leonardo Boff. Encara el 2012, ja jubilat amb 84 anys i malalt, va haver de ser traslladat i amagat durant
un temps, sota la protecció de la Policia Federal, perquè va tornar a rebre amenaces de mort.
Notícies relacionades i més
La Fundació Casaldàliga convida a visitar-ne virtualment la tomba en l'aniversari de la seva mort
Balsareny reivindica l’educació política a la Trobada Pere Casaldàliga
La línia de Renfe del Bages enceta la novena setmana d’alteracions sense millores en l’horitzó
Durant tota la seva tasca al Brasil, va lluitar pel que va definir com les causes, que són els elements
centrals del seu discurs. Els problemes dels sense terra van ser una de les seves lluites. Ell va donar
suport a l'ocupació i a la resistència camperoles davant dels latifundistes. Alhora també treballava per
estrènyer els llaços de solidaritat entre els diferents països d'Amèrica Llatina per tal de combatre la
pobresa. El respecte envers els indígenes era una altra de les seves reivindicacions amb l'objectiu de
preservar les seves tradicions i costums. Totes aquestes causes s'inspiraven en la teologia de
l'alliberament, un corrent que situa a l'Església al costat dels més pobres.
TEMES
PASQUAL MARAGALL
BAGES
MORT
BRASIL
TERRA
PERE CASALDÀLIGA
CONTENIDO PATROCINADO
Outlander vuelve para despedirse por todo lo alto en M+
Mirar Ahora
Movistar Plus
El truco legal que muchos usan para pagar menos por la luz
Más información
Punto Diario
Sillón de oficina SANTIAGO acolchada, uso 8h, negro
Comprar
ofisillas
Chef José Andrés (56 años): 'Si el agua del bote de garbanzos te sabe a garbanzo es buena
señal. Este agua es de primera
Woman
Últimas Horas de la Wonder Week.
Reservar Ahora
Meliá Hotels
Joaquín Sabina (77 años): 'Mi médico dijo que bebiera 2 litros al día. Parece que es igual si los
dos litros son de tequila o de whisky
Woman
Llegir
A prop
Jugar
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
En línia
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bricollé, David
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2026-03-09
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Casaldàliga, Pere, 1928-2020
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Premi Internacional Catalunya
Description
An account of the resource
Article publicat al diari Regió 7: <a href="https://www.regio7.cat/bages/2026/03/09/dia-pasqual-maragall-fer-8-127637117.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.regio7.cat/bages/2026/03/09/dia-pasqual-maragall-fer-8-127637117.html</a>
Source
A related resource from which the described resource is derived
Regió 7
Abstract
A summary of the resource.
Es compleixen vint anys del viatge del llavors president de la Generalitat a São Félix do Araguaia (Brasil) per lliurar el Premi Internacional Catalunya al bisbe balsarenyenc Pere Casaldàliga.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
São Félix do Araguaia (Brasil)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
En línia
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall, el catalanisme cosmopolita
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Puig Bordas, Oriol
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2026-01-26
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Biografia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Catalanisme
Description
An account of the resource
<span>Article publicat al diari</span><em> Nació Digital</em><span>: <a href="https://naciodigital.cat/opinio/pasqual-maragall-el-catalanisme-cosmopolita.html" target="_blank" rel="noopener">https://naciodigital.cat/opinio/pasqual-maragall-el-catalanisme-cosmopolita.html</a></span>
Source
A related resource from which the described resource is derived
Nació Digital
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
58:20
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Salvador Sarquella Comerma
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Sarquella Comerma, Salvador
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-06-25
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Description
An account of the resource
Entrevista a Salvador Sarquella, filòleg, ex responsable de l'Oficina President Pasqual Maragall i estret col·laborador de Maragall tant durant la seva etapa d'alcalde com de president de la Generalitat.
Cap de la Secretaria Tècnica d'ensenyament a l'Ajuntament de Barcelona (1979-1986)
Secretari particular de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall (1987-1991).
Comissionat de l'alcalde per la vía pública a l'Ajuntament de Barcelona (1991-1996)
Director de Serveis Generals de l'Ajuntament de Barcelona (1997-2006).
Assessor del Conseller de Territori i Obres Públiques en matèria d'infrestructures de la Generalitat de Catalunya (2006-2011).
Responsable de l'oficina d'expresident de Pasqual Maragall (2011-2016)
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" title="vimeo-player" src="https://player.vimeo.com/video/1073176228?h=44b82d0994" frameborder="0" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<div id="dublin-core-source" class="element">
<div class="element-text">
<p><a href="https://vimeo.com/1073176228" target="_blank" rel="noopener">Testimoni Pasqual Maragall: Salvador Sarquella</a><span> </span>de<span> </span><a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a><span> </span>a<span> </span><a href="https://vimeo.com/">Vimeo</a>.</p>
</div>
</div>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parc Tecnològic de Barcelona
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Salvador Sarquella del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2858/Anselmo_Carretero_Pasqual_Maragall_i_l_Espanya_plurinacional_politica_prosa.pdf
89cd9be1974b2c472b633dcd1b8ff95f
PDF Text
Text
12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
Idioma
CAT
ES
SUBSCRIURE'M
ACCÉS SUBSCRIPTORS
ON TROBAR LA REVISTA QUI SOM? AUTORS CONTACTA
VEURE EL MEU COMPTE
SORTIR
ACCÉS
SUBSCRIURE'M ARA
SUBSCRIPTORS
REVISTA EDITORIALS POLÍTICA DOSSIER CULTURA PERSONES PARTICIPACIÓ
Cerca...
NÚM. 73
POLÍTICA | SUBSCRIPTORS
Anselmo
Carretero,
Pasqual Maragall
i l’Espanya
plurinacional
Tots dos pensaven que la
idea de «nació de nacions»
respon molt millor a la
nostra història que no pas el
relat d’una nació única,
uniformadora i excloent
Anselmo Carretero
Txema Castiella
24 OCTUBRE 2024
Gestionar el consentiment
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
1/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
E
l novembre del 2002 Pasqual Maragall,
que encara no era president de la
Generalitat, va enviar una carta oberta al
llavors president del govern, José Luis Rodríguez
Zapatero. Es tracta d’una carta que, encara que
eminentment política, té un to personal i aquell
registre de reflexió amb què Maragall aconseguia
una atenció especial. Hi elogia l’estil dialogant de
Zapatero i constata que una de les estratègies de
confrontació de la dreta per oposar-se al seu
govern és «relanzar un nacionalismo español fatuo
y agresivo. Con esa actitud y ese lenguaje se
compromete el futuro de España como unión de
los pueblos que la forman, que es precisamente lo
que la Constitución y los Estatutos garantizan».
La concepció d’Espanya és un tema tan recurrent
que pot cansar, però aquesta recurrència en la
nostra història no fa res més que assenyalar que
tenim un problema amb el model d’Estat, que
històricament no s’ha adequat a la nostra
pluralitat. Maragall és conscient del material
delicat que viatja amb el debat identitari, però,
precisament per això, considera necessari
abordar-lo.
«Ese tema de las identidades –escriu a Zapatero–
es el que más fácilmente puede inflamar pasiones
y prohibirnos que cumplamos con nuestras
obligaciones sociales. Pero también, y de modo
muy principal, porque tú y yo las sentimos
profundamente y, siendo distintas, las
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
2/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
compartimos. Porque tenemos la obligación de
explicarlas y hacerlas respetar.» I per això evoca el
pensament d’un veterà militant socialista i
republicà: «Tu compatriota Anselmo Carretero, el
segoviano-leonés muerto en México hace poco, el
amigo de los catalanes exiliados, de los Bosch i
Gimpera y de los Xirau, el infatigable propagador
de la España nación de naciones, nos obliga mucho.
Los socialistas de España tenemos en él un
referente de un valor inmenso».
Anselmo Carretero és un vell conegut dels
estudiosos del federalisme a Espanya, però un
gran desconegut per a la majoria, encara que Enric
Juliana el va rescatar en algunes memorables
cròniques durant el procés. Nascut el 1908 a
Segòvia, fill de Luis Carretero Nieva, pare del
regionalisme castellà, Anselmo es va formar a la
Residencia de Estudiantes, va ser enginyer,
militant del PSOE des de jove i defensor de la
República. Amb la derrota republicana serà un
dels molts exiliats acollits per un Mèxic fraternal i
des d’aquest exili mexicà desenvoluparà, en
paral·lel a la seva activitat com a enginyer
agrònom, una intensa tasca intel·lectual per
estudiar les nacionalitats espanyoles.
PUBLICITAT
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
3/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
Observa i analitza les diferències importants que
hi ha entre els diversos pobles que conformen
Espanya i escriu que un viatger «notará mayores
diferencias aparentes entre un vasco y un andaluz,
un catalán y un extremeño, un aragonés y un
gallego que entre un alemán y un austríaco, un
sueco y un noruego, un argentino y un uruguayo».
Carretero no hi veu cap problema, al contrari.
Celebra aquesta diversitat i no té inconvenient,
seguint les petjades de Pi i Margall o del seu pare
mateix, a considerar que Espanya és una
comunitat de pobles, de nacionalitats diferents,
fruit de la història i de la voluntat de la gent. Serà
ell qui parlarà d’Espanya com d’una nació de
nacions, una expressió afortunada que produeix
urticària i pànic en molts que conceben Espanya
amb una fe més religiosa que racional.
Una estreta amistat
Però quina és la vinculació de Pasqual Maragall i
Anselmo Carretero? Carretero havia fet amistat
amb Jordi Maragall, fill del poeta Joan Maragall i
pare de Pasqual, a través de Basi Mira. Anselmo i
Basi, que seria la dona de Jordi Maragall, s’havien
conegut a Madrid el 1931, quan ella estudiava a la
Institución Libre de Enseñanza, fundada per Giner
de los Ríos, en la mateixa època en què Anselmo
estudiava a la Residencia de Estudiantes. Allí van
treballar una bona amistat. Tant és així que quan
el ja matrimoni Maragall viatja el 1964 a Mèxic, i
coincideixen en un sopar amb Anselmo Carretero,
Jordi Maragall explica divertit com es va «alarmar
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
4/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
en veure un senyor que s’abraçava tan cordialment
a Basi».
De tornada a Madrid,
Jordi escriu donant
Pasqual Maragall va
notícia que ha llegit
aprofitar la seva estada
d’estudiant als Estats
d’una tirada el llibre
Las nacionalidades
españolas. «Es bueno,
Units per viatjar a
Mèxic i conèixer
claro y preciso»,
Carretero.
escriu. Des d’aquella
primera carta del 1964
fins a la darrera el 1996 s’estén una àmplia
correspondència (dipositada a la Fundació Pablo
Iglesias) que és el testimoni d’una estreta amistat,
on no falten les felicitacions de Nadal, telegrames,
postals… però sobretot cartes, llargues cartes on
flueix un diàleg, preocupat i esperançat en
proporcions diverses, sobre la naturalesa
d’Espanya. Les cartes de l’exili són un gènere
literari en si mateixes, una fórmula epistolar sobre
la qual es va construir un exercici estimulant de
reflexió i d’entesa cordial.
Jordi Maragall reconeixerà en Anselmo Carretero
un «dels pocs que ens comprenen», perquè és un
castellà que valora la defensa que fa Catalunya de
la seva personalitat política i cultural i entén –
sense necessitat de lleis– que la diversitat de
llengües és un dels tresors culturals principals
d’Espanya. La relació política s’intensifica amb la
Transició democràtica, que permet a Carretero
viatjar esporàdicament a Espanya, on vol influir en
el debat constituent: «Mi interés en que esta obra –
escriu en 1977 a Jordi, referint-se al seu llibre Los
pueblos de España– se imprima pronto es porque el
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
5/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
período electoral, que parece aproximarse de
verdad, y la etapa constituyente que le ha de seguir
han de hacer de mayor actualidad e interés que
nunca la cuestión de las nacionalidades y de las
autonomías regionales y la constitución federal del
Estado español».
Aquesta visió federal els uneix i Jordi Maragall
publicarà un article a la premsa catalana amb el
significatiu i carreterià títol «Espanya, nació de
nacions», on glossa i elogia l’obra Las nacionalidades
españolas. Precisament diversos pares de la
Constitució –entre ells Peces-Barba o Miquel
Roca– atribueixen al treball de Carretero la
inclusió del terme «nacionalitats» a la Constitució
de 1978.
PUBLICITAT
Malgrat el soroll interessat
L’obra d’Anselmo s’emmarca en l’estima que
professava cap als catalans. Per a Carretero,
Catalunya era un exemple per a altres pobles
d’Espanya i el germen del federalisme que ell
propugnava. En una altra carta a Jordi Maragall
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
6/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
escriu «pues, contra lo que suele afirmarse, las
concepciones políticas más cabales de la nación
española han salido hasta nuestra época de
mentes catalanas», entre les quals cita Pi i Margall,
el poeta Joan Maragall o Bosch i Gimpera. La
història confirma, malgrat el soroll interessat, que
els avenços que s’han produït en la vertebració
plural d’Espanya sempre han vingut per l’impuls
català, com afirmava Carretero. La darrera
polèmica sobre el finançament singular no deixa
de ser, en potència, un pas més cap a un
federalisme també fiscal.
Aquesta relació amb els «amics catalans» s’havia
iniciat els primers anys de l’exili i se simbolitza en
la profunda amistat amb Pere Bosch i Gimpera.
Però, a més, com que Carretero va ser sempre un
militant del PSOE, les relacions amb els socialistes
catalans suposen un capítol destacat de la seva
trajectòria. Va escriure a la publicació L’hora
socialista un treball sobre federalisme i socialisme
a Espanya, va fer amistat amb Lluís Armet, amb
Raimon Obiols, amb Solé Tura…
A la darrera carta que Anselmo escriurà a Jordi el
1996 diu: «Nunca olvido que mis ideas sobre las
nacionalidades y mis concepciones sobre la
nación española donde han encontrado mayor
calor e inteligente acogida ha sido entre los
socialistas catalanes y los compañeros de la
Fundación Rafael Campalans». Tot i que el PSOE
ha tingut al llarg de la seva història un corrent
federalista (des de Besteiro o Largo Caballero fins a
Jáuregui o Ximo Puig més recentment), les
posicions de Carretero eren minoritàries al Comitè
Federal del PSOE.
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
7/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
Una esperança d’entesa
És en aquest context doble, d’amistat amb la
família Maragall i de sintonia amb els socialistes
catalans, on s’emmarca la relació entre Pasqual
Maragall i Anselmo Carretero. Pasqual va aprofitar
la seva estada d’estudiant als Estats Units per
viatjar a Mèxic i conèixer personalment Anselmo.
Són dues generacions diferents: la de la República
i la de la Transició democràtica. Pasqual
descobrirà en el vell amic del seu pare un
inspirador de les visions federalistes d’una
Espanya diferent i, sobretot, reconeixerà en
Carretero una esperança d’entesa entre els pobles
d’Espanya. Carretero segueix des de Mèxic la
carrera de Pasqual Maragall i veu amb entusiasme
com el fill del seu amic és elegit alcalde de
Barcelona, impulsa la seva gran transformació,
lidera un socialisme modern i desacomplexat i
projecta la ciutat a escala internacional. Celebra
com a propi l’èxit dels Jocs Olímpics de 1992.
PUBLICITAT
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
8/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
Amb motiu de la mort
de Carretero, l’any
La història confirma
2002 a Ciutat de Mèxic,
que els avenços que
s’han produït a la
Pasqual Maragall
escriu al director del
diari El Mundo, Pedro J.
Ramírez, celebrant la
vertebració plural
d’Espanya sempre han
necrològica que hi ha
vingut per l’impuls
català, com afirmava
escrit César González-
Anselmo Carretero.
Calero i sent la
necessitat de fer-hi
alguna aportació:
«El punto en que Anselmo superó a todos,
anticipándose en muchos años a la Constitución
de 1978, fue el del concepto de España como
nación de naciones. Si se quiere entender bien la
Constitución cuando habla del pueblo español
como fuente de soberanía y de los pueblos de
España como componentes básicos de esa
soberanía, léase la obra de Carretero, léase su
conferencia sobre Castilla y Cataluña en el Casal
català de México, creo recordar que presentado
por Bosch i Gimpera, que fue rector de la
Universidad Autónoma de Barcelona, durante la
República».
Pasqual Maragall intuïa que allò que havia
esdevingut durant l’exili republicà, a Mèxic i a
altres països, tenia un paper destacat en la manera
d’abordar la transició democràtica i la
plurinacionalitat. L’exili havia estat font de diàleg,
fraternitat i reflexió entre forces diferents. A
l’article «Parece mentira», publicat el 2005 a El
País, va escriure el següent:
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
9/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
«La España que había enfrentado a castellanos y
catalanes, y a la España profunda con Madrid y
Barcelona, generó en 1939 un exilio
extraordinario, muy singular. No se entiende la
estabilidad cierta de los últimos 25 años sin la
forzosa, pero profunda y genuina, amistad entre
catalanes y castellanos, vascos y gallegos,
andaluces y asturianos, forjada fuera de España,
mayormente en el exilio americano. Parece como
si el castigo de la dictadura hubiera obligado a los
díscolos pueblos de España, expulsados del aula
peninsular, a reconstruir un lenguaje educado y
común fuera de ella.»
PUBLICITAT
‘Parece mentira’
En aquest article, Maragall lamenta que tota
aquesta amistat profunda «no baste para que la
España de la desconfianza haya bajado banderas y
aceptado que es una nación de naciones, como
defendió mejor que nadie Anselmo Carretero,
también exiliado en México y asiduo a los
Congresos del PSOE, donde defendía sus ideas a
las tantas de la madrugada». I acabava el seu
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
10/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
article amb aquestes paraules tan actuals: «Parece
mentira que tantos años después estemos todavía
bregando con las mismas incomprensiones que
entonces se empezaron a franquear.»
La proposta del nou
Estatut d’Autonomia de
Carretero parlarà
Catalunya, impulsada
d’Espanya com una
nació de nacions, una
per Pasqual Maragall,
aprovada al Parlament
de Catalunya, a les
Corts i ratificada de
nou a Catalunya, va ser
un intent d’avançar en
aquesta articulació
expressió afortunada
que produeix urticària i
pànic en molts que
conceben Espanya
amb una fe més
religiosa que racional.
plurinacional
d’Espanya. En una
conferència pronunciada el setembre de 2003 a les
Drassanes de Barcelona, amb el títol «L’Estatut que
volem», Maragall afirmava: «L’Estatut que volem
ha de ser una renovació del pacte amb tots els
pobles d’Espanya, d’Europa i del món. Per
nosaltres, l’Estatut és una opció, lliurement
assumida, de participar en la gran família dels
pobles, de les nacions d’Espanya, d’Europa i del
món, de què parlava Anselmo Carretero. Ah, quin
personatge! Li hem de fer –i farem– un gran
homenatge.»
Homenatge pendent
Els esdeveniments no van permetre aquell
homenatge, que queda pendent. Aquest intent
lleial d’actualitzar l’encaix de Catalunya a Espanya
va ser malbaratat, amb un desastrós resultat, pels
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
11/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
portaveus de la nació uniforme, per aquells
«separadors», expressió creada pel pare
d’Anselmo, Luis Carretero Nieva, que treballen per
enfrontar pobles i aconseguir que la convivència
plural sigui difícil.
Com dèiem al principi, la plurinacionalitat
d’Espanya obliga a cercar contínuament el model
d’estat que respecti i articuli millor aquesta
diversitat. En aquest camí inacabable, figures com
Anselmo Carretero i Pasqual Maragall, des de
generacions i llocs diferents, suposen una
referència per a un diàleg constructiu i respectuós.
Tots dos pensaven que el caràcter nacional
d’Espanya no es pot construir sobre la negació
d’aquells pobles que se senten, alhora i
legítimament, nacions. Per això la idea de «nació
de nacions» respon molt millor a la nostra història
que no pas el relat d’una nació única,
uniformadora i excloent. Aquesta, parafrasejant
l’expressió de Gabriel Celaya, «fue una historia mal
contada».
Arxivat a
Anselmo Carretero · Espanya · Federalisme · Pasqual
Maragall
Compartir
Txema Castiella
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
12/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
És escriptor.
PUBLICITAT
Articles relacionats | Política
Molt Xostakóvitx i molt
poc Vivaldi
RAFAEL RAMOS I MARÍN
Anselmo Carretero,
Pasqual Maragall i
l’Espanya
plurinacional
TXEMA CASTIELLA
Serem Presidents
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
13/14
�12/11/24, 11:45
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa
Tot esperant la regió
metropolitana
ALBERT AIXALÀ I BLANCH
RAFAEL PRADAS
Qui som?
Fundadors
Butlletí Quinzenal
Som una plataforma
subscriptors
periodística de debat obert i
Una proposta
plural i a la vegada un
periodística amb
instrument d’acció ideològica
subscriptors
polítiques de
i política pel damunt de blocs
disposats a canviar
privacitat
i de partits.
les coses.
Correu electrònic
Accepto les
Rebre el butlletí
Subscriure’m ara
© 2018 – 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies
| Termes i condicions de contractació
https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/
14/14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Castiella, Txema
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-10-24
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Carretero y Jiménez, Anselmo, 1908-2002
Federalisme
Espanya plural
Nacionalisme
Socialisme
Maragall, Jordi, 1911-1999
Description
An account of the resource
Article publicat al número 73 de Política & Prosa.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Política & Prosa
Abstract
A summary of the resource.
Tots dos pensaven que la idea de «nació de nacions» respon molt millor a la nostra història que no pas el relat d’una nació única, uniformadora i excloent.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Serem Presidents
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Aixalà i Blanch, Albert
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-10-17
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Eleccions
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Parlament de Catalunya
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Article publicat al número a la revista Política & Prosa, amb motiu del 25 aniversari de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Política & Prosa
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall va vèncer en vots però no en escons i no es va poder proclamar el canvi.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/2853" target="_blank" rel="noopener">https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/2853</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2856/002SUPJT.pdf
8cf283b01709db378bd286c2692750c2
PDF Text
Text
Segre
Cod: 169394393
22/09/24
Lérida
Pr:
Tirada:
Dif:
Secc: SOCIEDAD
Valor: 5.640,22 €
Area (cm2): 878,4
Ocupac: 95,84 %
Doc: 1/1
Diaria
7.404
6.243
Autor: M. CABELLO
Pagina: 42
Num. Lec: 22000
ENTREVISTA POLÍTICA
L
’Ateneu Popular de Ponent va acollir divendres passat a la tarda
la presentació del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima, una
obra publicada per la Fundació Catalunya Europa que aprofundeix
el compromís del que va ser president de la Generalitat i alcalde
de Barcelona amb el projecte d’integració política europea i la seua
activitat internacional. La seua filla, Airy Maragall, presidenta de la
Fundació Catalunya Europa, explica en aquesta entrevista quina era
la idea d’Europa que el seu pare volia construir.
«El meu pare anhelava un model
europeu federalista i plural»
Airy Maragall
❘ PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA ❘
AMADO FORROLLA
M. CABELLO
Quina Europa anhelava el president Pasqual Maragall quan va
crear el 2007 la Fundació Catalunya Europa?
Europa és un projecte que
ha estat sempre present en el
pensament de Pasqual Maragall. En tots els càrrecs que
ha ocupat sempre ha tingut
la mirada posada en l’horitzó europeu, anhelant un model federalista, plural, progressista i amb un paper rellevant dels governs locals.
Tot això perquè les polítiques
europees estiguin al servei de
la gent i siguin molt més properes a la integració, a la igualtat
i a la justícia social. Anhelava
un sistema en el qual les ciutats
i els governs locals, que estan
més a prop del ciutadà, tinguessin més veu i vot, formant part
de la presa de decisions.
Què creu que pensaria el seu pare de la situació política europea
actual?
Aquesta és una pregunta que
ens fem en molts moments i
que no tenim manera de saber. Del que estem segurs és
que si estigués en actiu tindria
veu i la faria sentir. Sabem que
estaria treballant per aconseguir aquesta Europa amb
justícia social, amb una qualitat democràtica i amb unes
institucions fortes que puguin
treballar d’una forma efectiva pel bé dels ciutadans. I sabem que ho faria tant a nivell
europeu com català i barceloní, amb responsabilitat, amb
diàleg i amb una mirada estratègica, pensant sempre en el
benefici a llarg termini i per a
la quantitat de gent més àmplia.
Amb respecte envers totes les
posicions polítiques, les persones i les institucions. I allà
és on fem més èmfasi des de la
fundació, no tant en el què (una
mirada federalista i progressista), sinó en el com (una forma
de fer política).
En els últims anys hi ha hagut un
auge de la ultradreta en tots els
estadis polítics, es troben contra les cordes aquests valors
democràtics que va defensar el
seu pare?
Des de la fundació estem convençuts que la ultradreta es
combat des d’una política eficaç que treballi per millorar i
garantir els drets en habitatge, educació i sanitat pública.
Aquesta és la idea que creiem
«
«
«
que cal defensar i exigir als nostres representants.
Avui dia existeix un cert desencant polític, especialment
entre els més joves. Com afronten aquest repte des de la seua
fundació?
Tenim molts programes i activitats que estan dirigides i protagonitzades per joves, com el
premi Què és per a tu Europa?,
per a estudiants de Secundària,
o els Europa Jove, que reconeixen aquells treballs d’investigació de Batxillerat que analitzin
un tema relacionat amb la UE.
Hem de trobar els canals per
escoltar els joves i anar construint una societat més implicada, que no se sentin abandonats. De vegades els esmentem
i els escoltem poc.
Es troba a Lleida per presentar
el llibre ‘Pasqual Maragall i l’Europa pròxima’. Què trobaran els
lectors en aquesta obra?
La Fundació Catalunya Europa
treballa per preservar el llegat
de Pasqual Maragall de moltes
formes diferents. Una d’aquestes és la publicació de treballs
sobre el seu pensament i la seua trajectòria com a polític.
Després de publicar Pasqual
Maragall. Pensament i acció
(2017) i Maragall i el govern de
la Generalitat: les polítiques
del canvi (2021), aquest tercer
llibre se centra en la seua visió
europea. Recull molts textos,
conferències, articles i discursos que estan relacionats amb
aquesta idea que tenia d’Europa i la seua activitat política.
Recull també testimonis de
gent que va treballar juntament
amb Pasqual Maragall al llarg
de tota la seua trajectòria.
L’octubre del 2007, el mateix
any en què va impulsar aquesta
fundació, Pasqual Maragall va
Pasqual Maragall
feia política amb
respecte, diàleg i
responsabilitat»
Va treballar perquè
els governs locals
tinguessin un paper
més rellevant»
Hem de
trobar canals per
escoltar i implicar
la gent jove»
anunciar que li havien diagnosticat Alzheimer. Vostè ha viscut
de prop la dura realitat d’aquesta
malaltia, que precisament ahir
va commemorar el seu Dia Mundial. Quin creu que hauria de ser
el paper de les institucions cap a
aquesta malaltia?
Des de la Fundació Pasqual
Maragall s’està fent un treball
ingent des de fa molts anys
per promoure la investigació
científica de l’Alzheimer i divulgar aquesta malaltia, per
aconseguir que estigui justament a l’agenda social i política. L’entitat s’ha convertit
en un referent polític i també científic per avançar en la
recerca d’una cura o una forma de prevenir l’Alzheimer.
S’ha avançat molt en els últims
anys, també pel que fa a l’atenció per part de les administracions, però encara queda molt
per fer.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Entrevista a Airy Maragall: El meu pare anhelava un model europeu federalista i plural
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall Garrigosa, Airy
Cabello, María
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-09-22
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Europa
Federalisme
Fundació Catalunya Europa
Description
An account of the resource
Entrevista a Airy Maragall al diari Segre, com a presidenta de la Fundació Catalunya Europa, en motiu de la presentació a Lleida del llibre "Pasqual Maragall i l’Europa pròxima".
Source
A related resource from which the described resource is derived
Segre
Abstract
A summary of the resource.
L’Ateneu Popular de Ponent va acollir divendres passat a la tarda la presentació del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima, una obra publicada per la Fundació Catalunya Europa que aprofundeix el compromís del que va ser president de la Generalitat i alcalde de Barcelona amb el projecte d’integració política europea i la seua activitat internacional. La seua filla, Airy Maragall, presidenta de la Fundació Catalunya Europa, explica en aquesta entrevista quina era la idea d’Europa que el seu pare volia construir.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Lleida
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Sobre Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/26/2855/portada_pm-europa-proxima.jpg
2f0be9d5ca5a2b47cef609db0197d515
http://78.47.125.110/files/original/26/2855/pasqual-maragall-y-la-europa-proxima_6188c023_500x766.jpg
19318240c838c264066651cfaa937d03
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall i l'Europa Pròxima
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Monterde, Óscar
Lo Cascio, Paola
Mayayo, Andreu
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Anglès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Europa
Europa Pròxima
Catalunya
Barcelona
Comitè de les Regions
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya, ha estat una figura rellevant de la política catalana i espanyola dels darrers quaranta anys. Seguint amb la voluntat d’analitzar-lo i donar-lo a conèixer, la Fundació Catalunya Europa ha impulsat la realització d’una nova recerca que s’afegeix a les dues ja publicades en torn a la seva figura i la seva acció política: Pasqual Maragall. Pensament i acció i Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi. Aquest cop per aprofundir en el seu compromís amb el projecte d’integració política europea i la seva incansable activitat internacional, moguda pel convenciment de la importància d’Europa com a arena política fonamental, necessària i
de futur.
En aquest volum es tracta l’experiència de l’alcalde dels Jocs Olímpics i la projecció internacional de Barcelona, de l’home i dirigent polític colpit i compromès amb la pau durant el conflicte dels Balcans, de l’impulsor de la diplomàcia de ciutats i de la cooperació descentralitzada a la Mediterrània, del president del Comitè de les Regions, del professore de la Università Roma Tre que estudia, pensa, debat i reflexiona sobre Europa amb acadèmics i dirigents polítics.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
RBA Libros
Fundació Catalunya Europa
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN Català: 9788411325370
ISBN Castellà: 9788411325363
Description
An account of the resource
272 p. en català.
296 p. en castellà
xxx p. en anglès.
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Adquirir el llibre en català, castellà, o anglès, tant en format digital com imprès en paper, a RBA: <a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall-leuropa-proxima_7497" target="_blank" rel="noopener">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall-leuropa-proxima_7497</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/12/2854/20240907_ElPunt_LlegatPM.pdf
704a5d9850edd15585dacf526dfc2882
PDF Text
Text
Dissabte, 7
Setembre del 2024
1,70€
ANY XLIX. NÚM. 16924 - AVUI
ANY XLVI. NÚM. 15794 - EL PUNT
DE SET EN SET
Plana 9
KEEP CALM
Plana 6
Plana 6
La clau la té Junts,
encara que no la vulgui
De trens, busos i
carros
La postmodernitat
que ve
Ramon Cotarelo. Politòleg
Carina Filella. Periodista
Enric Serra. Periodista
Reportatge de Pere Bosch i Cuenca (planes 2 a 4)
PORTADA: MIGUEL FONTELA
DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC · Alt Pirineu · Barcelona · Camp de Tarragona · Catalunya Central · Lleida · Penedès · Terres de l’Ebre
TRIBUNA
Plana 20
Plana 25
Plana 21
Plana 16
L’Estat s’escuda en
l’amnistia a Europa
Mor el referent
de l’heràldica i
activista LGTBI
Armand de
Fluvià
Niubó refreda
la recuperació
de la sisena
hora i apel·la
al consens
Cinc mesos
sense tren a
Tarragona i
les Terres de
l’Ebre
Es recolza en la llei a Estrasburg per evitar una
condemna per vulneració de drets per l’1-O
�2
| Dossier | El llegat de Maragall |
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024
Maragall, en un acte de tancament de campanya, el 30 d’octubre del 2006 ■ ORIOL DURAN
El llegat de Maragall
a La Fundació Catalunya Europa va
néixer el 2007 per reflexionar sobre
els reptes globals i el futur d’Europa
Pere
Bosch i Cuenca
Barcelona
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
El 30 de juny del 2007, en l’acte de
cloenda de la VIII Convenció de Ciutadans pel Canvi celebrada a Pineda de Mar, Pasqual Maragall va
anunciar la creació d’una fundació
destinada a “fomentar el debat, fer
estudis i assessorar en el marc del
creixent espai polític europeu”.
Feia pocs mesos que l’exalcalde de
Barcelona havia abandonat la presidència de la Generalitat i pocs dies
d’ençà que havia formalitzat la seva
renúncia a la presidència del PSC i,
tot i que en un primer moment havia sospesat la possibilitat de vehicular la seva vocació europeista a
través de la seva implicació en la
gestació del Partit Democràtic Europeu (PDE), finalment va optar
per una altra via, la d’una fundació
anomenada Catalunya Europa.
Durant mesos, Maragall es va dedicar en cos i ànima a buscar complicitats entre el món empresarial i
polític per tal de fer realitat el seu
projecte de crear una mena de
think tank dedicat a elaborar estudis, impulsar debats i donar consells socials, culturals i econòmics
en el marc de l’espai polític europeu. El projecte, però, va topar amb
a La fundació també ha assumit el
repte de donar a conèixer el
pensament i l’obra de Maragall
un entrebanc inesperat. El 20 d’octubre d’aquell any, el dia de la seva
creació, Maragall anunciava públicament que patia de la malaltia
d’Alzheimer. En la roda de premsa
que va fer al costat de la seva dona,
Diana Garrigosa, l’exalcalde de Barcelona va traslladar el seu habitual
optimisme a través d’una frase que
era també un missatge d’esperança
col·lectiva: “Vam fer els Jocs Olímpics, vam aprovar l’Estatut i ara
lluitarem contra l’Alzheimer.” Maragall també va anunciar que segui—————————————————————————————————————————————
Dolors Camats,
directora de la
fundació, diu que a
Maragall no el van aturar
els límits administratius
per fer el que creia
—————————————————————————————————————————————
ria al capdavant de la Fundació Catalunya Europa. I va ser així. D’entre les iniciatives que es van impulsar destaca la creació d’una Xarxa
d’Entitats Europeistes de Catalunya, amb una participació política
molt plural, que denunciava que les
institucions comunitàries eren “encara massa dèbils davant la fortalesa dels estats membres” i que la política europea seguia “molt centra-
da en les relacions interestatals”. A
poc a poc, la fundació es va convertir en un referent, un espai de debat
sobre el futur d’Europa. A partir del
2011, al mateix temps que Maragall anava assumint un paper cada
vegada més simbòlic, prenien un
major protagonisme el seu germà
Ernest i l’exconseller Antoni Castells, qui es va convertir en el president del consell assessor de l’entitat. Eren anys en què hi havia un
debat intens en el socialisme català
fruit del nou escenari polític provocat per la sentència del Tribunal
Constitucional contra l’Estatut,
amb una pugna entre els militants
del sector més catalanista i els que
es decantaven per les tesis del
PSOE.
Amb el pas dels anys, la Fundació Catalunya Europa (www.catalunyaeuropa.net) s’ha acabat convertint també en una plataforma
per donar a conèixer el pensament i
l’acció de govern de qui va ser alcalde de Barcelona i president de la
Generalitat. Dolors Camats, que és
directora de la fundació des del febrer de l’any passat, considera que
el pensament de Pasqual Maragall
ha quedat clarament reforçat amb
el pas dels anys i s’ha trencat aquella “imatge tan injusta d’un polític
que improvisa”. Una de les aportacions que destaca Camats és la ca-
a Des del 2017 ha impulsat tres
llibres col·lectius, el darrer dedicat
al seu compromís europeu
Pasqual
Maragall.
Pensament i
acció
b Autoria:
Jaume Claret
(coord.)
b Editorial: La
Magrana
Maragall i el
govern de la
Generalitat
b Autoria: Josep
M. Muñoz (edit.)
b Editorial: RBA
pacitat de l’expresident de la Generalitat per avançar alguns temes
que han acabat esdevenint centrals
en l’agenda pública: “Maragall és capaç d’anticipar perquè es prepara.
Llegeix, escriu, està al dia i no deixa
mai d’estudiar i reflexionar. També
pel seu inconformisme davant els
problemes i la seva energia per canviar el que no funciona. I per la
creença que la política ha de ser útil
a la gent, per això s’envolta de gent
molt professional. Tot plegat li permet pensar a llarg termini, li fa detectar allò que és realment central i
cal abordar. Que avui parlem de
nou de la llei de barris o de millorar
l’autogovern, en són exemples”, remarca Dolors Camats.
La fundació, segons explica la seva directora, combina activitats de
difusió del pensament i l’acció de
Pasqual Maragall, com ara les publicacions, amb accions de reflexió i
divulgació sobre la construcció europea, els grans reptes urbans o la
qualitat democràtica. Tot plegat, a
través de premis, seminaris, col·loquis. Camats destaca: “El que més
ens interessa és portar a l’actualitat
les idees força de Maragall i la seva
manera d’entendre la política, Europa i el país, i com va fer possible
alinear esforços públics i privats
per transformar, fent sempre ús del
diàleg amb propis i adversaris.” ■
�|3
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024
Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Òscar Monterde. Historiadors
“Pasqual Maragall va ser molt
anticipador en l’anàlisi europea”
a Acaben de publicar un llibre dedicat al
compromís de Pasqual Maragall en el
projecte d’integració política europea
a Defensen que el pensament i l’acció de
l’expresident de la Generalitat poden ajudar
a reflexionar sobre els reptes pendents
Pere Bosch i Cuenca
BARCELONA
E
n el prefaci del llibre
se’ns recorda que
aquest volum és un
“complement necessari” dels dos que s’havien publicat, sobre el pensament de Pasqual Maragall (2017) i sobre la
seva etapa com a president de
la Generalitat (2021). En quin
sentit?
Andreu Mayayo: Fins ara se
n’havien publicat dos volums,
un sobre l’etapa com a alcalde de
Barcelona i un altre com a president de la Generalitat. Calia ferne un altre sobre la dimensió internacional. Nosaltres formem
part d’un projecte de recerca del
ministeri centrat en l’aportació
del municipalisme democràtic
en la construcció europea. I Maragall té una dimensió europea
molt important. Té una frase
molt famosa que diu: “Catalunya
com a punt de sortida, no d’arribada.” Aquesta construcció vol
dir que no és nacionalisme, sinó
que és federalisme. No tan sols
del que normalment se’n diu
dels estats o les regions, sinó bàsicament i fonamentalment
també de les ciutats i de les
àrees metropolitanes.
En el seu moment aquest model es contraposava al de les regions, liderat per Jordi Pujol.
Eren realment dos models contraposats?
118651-1283410Q
.
titucions europees com a molt
llunyanes, defensa que les ciutats han de tenir un paper determinant. I això ho veus també
en un tema que ha estat molt de
moda darrerament, que és el del
reconeixement del català a Europa. La primera tanda d’aquesta batalla es fa a partir de final
dels anys vuitanta, però els primers passos es fan el 2004 perquè José Luis Rodríguez Zapatero necessita els vots d’ERC. La
Generalitat s’implica en aquesta
batalla, però Maragall es cuida
molt d’explicar que no defensa
el català amb un argumentari
identitari, sinó per demostrar
que la Unió Europea és una institució que és capaç de garantir
la diversitat cultural i lingüística. Té un article en què reivindica la lluita pel reconeixement
del català com una lluita que té
a veure no tant amb Catalunya,
❝
Maragall no concep
les institucions tant
de forma jeràrquica,
sinó horitzontal
(Paola Lo Cascio)
sinó amb els valors de la UE i
com aquesta UE vertebra un espai i garanteix la llibertat.
Lo Cascio, Monterde i Mayayo, a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ■ ORIOL DURAN
Paola Lo Cascio: Són dues visions diferents. Tot això passa a
finals dels vuitanta i principis
dels noranta, amb un debat sobre la suposada pèrdua de poder
dels estats nació. Al final no va
ser així, però en aquell moment
s’obre un debat sobre el tema. Sí
que són dos models molt diferents, perquè en el fons la lògica
de Pujol és una estratègia regionalista per a un objectiu nacionalista. I, aquesta, quina és la
idea? La idea és vehicular a través del contenidor regió una cosa que en el fons entra en la concepció d’estat nació. I com que
no ho puc fer en un estat, ho faré en una regió. La lògica de Pasqual Maragall és totalment diferent, perquè té un component
que és molt anticipador i també
molt útil, fins i tot per al debat
que es té ara, que és que ell no
concep les institucions tant de
forma jeràrquica, sinó horitzon-
tal. I, per tant, entén que són
institucions europees tant els
estats com les regions i les ciutats. I, a més a més, les ciutats
tenen una particularitat molt
destacada, i és que no només
són l’administració més propera
a la ciutadania, sinó també la
que és capaç de construir més
sinergia amb la societat civil. I
com que la preocupació de fons
de Maragall és que els ciutadans
i les ciutadanes perceben les ins-
Un dels conceptes que comentava és l’advertiment que fa
Maragall respecte a l’allunyament de les institucions europees per part de la ciutadania.
Un tema molt vigent...
Òscar Monterde: Sí, es tracta
d’una preocupació que és molt
actual. Ell ja anticipa que les
institucions europees s’estaven
allunyant de la ciutadania. I la
idea que té per salvar aquesta
distància (i aquí pesa molt la seva formació municipalista) és
donant protagonisme a les ciutats. Ell defensa que l’Europa
dels estats nació genera moltes
Passa a la plana següent
�4
| Dossier | El llegat de Maragall
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024
Els tres autors, a l’entrada de la facultat de Geografia i Història, on exerceixen de professors ■ QUIM PUIG
Ve de la plana anterior
fronteres, genera molta resistència, i des de les ciutats es poden superar els límits que els estats imposen en la construcció de nous espais. Això, en el cas d’Europa, ho
podrà experimentar molt més, una
part en la seva teoria més purista,
diguem, més de xarxes de ciutat.
Però Europa pot provar una altra
cosa, que és generar certs espais
més institucionals que superin
també aquestes xarxes. I, per tant,
aquí és on hi ha una concepció diferent d’un regionalisme vinculat a
les nacions, que és aquesta idea de
macroregions. Ell considera Europa com un sistema urbà i defensa
que hi ha diferents xarxes, diferents regions urbanes que ens dibuixen o que ens poden ajudar a articular aquesta Europa.
Si fem cas del que s’ha acabat imposant, es tracta d’una batalla que
guanya o que perd?
Paola Lo Cascio: Les dues coses.
D’una banda la guanya perquè tot
just després del Tractat de Maastricht (1992) es crea l’anomenat
Comitè de les Regions, que havia
de ser la cambra de representació
territorial. I hi ha una pugna molt
forta sobre si aquest Comitè de les
Regions havia de ser només de les
regions o si les ciutats hi havien de
tenir un paper. I aquesta és una batalla que guanya, perquè finalment
a dins del comitè no només hi ha
regions, sinó que també hi ha ciutats, i de fet ell acaba sent president del Comitè de les Regions. Però, d’una altra banda, també la
perd perquè en realitat quan es
planteja la reforma del Comitè de
les Regions en el Tractat d’Amsterdam, ell reclama l’aprovació d’un
protocol que defineixi millor i faci
❝
Maragall té una frase
famosa que diu:
“Catalunya com a punt
de sortida, no
d’arribada” (A. Mayayo)
més operativa la subsidiarietat, i
això no l’hi compren. En canvi,
guanya perquè, en realitat, avui en
dia existeixen tota una sèrie d’instruments que no han passat via
tractat però que sí que existeixen a
Europa, com les agències de cooperació territorial, les mateixes euroregions, les agendes urbanes..., que
a l’hora de la veritat donen resposta a la idea que si tu tens un problema d’aigua, sigui a Barcelona, sigui
a Montpeller, es tracta del mateix
problema. I que per tant la Unió
Europea pot haver de pensar de donar respostes comunes.
Un altre dels temes que apareixen
en el llibre és el pluralisme d’identitats. Com es concreta?
Òscar Monterde: Aquí hi ha un
símbol que s’hi representa molt,
que és Sarajevo. El que s’està atacant és una concepció d’Europa.
Anem cap a una Europa simbolitzada per aquesta ciutat, que és una
ciutat diversa, multicultural, que
ha de representar les tres grans religions, que significa un aspecte de
convivència, de diversitat, que és el
que ell defensa d’Europa. La idea
de xarxa porta una concepció de
les identitats que segurament és
més difusa, més dispersa, més diversa. I això sí que és una de les
tensions en el seu pensament. Com
compaginar això amb les identitats
que la gent expressa i que té des de
la seva ciutat fins a la regió o la nació. Ell s’aferra molt a l’article de
Václav Havel, que farà traduir.
També busca aquesta síntesi, la
idea de cercles concèntrics on no
hi ha una única identitat, sinó que
tothom té cercles de diferents
identitats que es compaginen. I això és el que ens ajudarà a construir
aquesta Europa també diversa. A
l’hora de plasmar el seu model a les
institucions s’aferra més a la idea
de Havel i a l’hora de construir una
xarxa més difusa mediterrània
s’aferra més a una diversitat més
genèrica, per dir-ho d’alguna manera. I aquesta és una de les tensions principals quan parlem de
l’ampliació europea. Ell serà un
Pasqual
Maragall i
l’Europa
pròxima
b Autoria: Paola
Lo Cascio, Andreu
Mayayo i Òscar
Monterde
b Editorial: RBA
b Pàgines: 271
gran defensor de la incorporació de
Turquia. Fins i tot quan parla de les
euroregions i d’aquests sistemes
urbans, molts cops hi inclou part
del nord d’Àfrica i els països del
Magreb. I de fet farà veure que la
capital d’estat més propera a Barcelona precisament és la ciutat
d’Alger.
Paola Lo Cascio: La idea fonamental és que allò que articula
drets és el dret de ciutadania. A
partir d’aquesta idea, el que ha de
fer Europa és proveir la gent d’aquest dret de ciutadania. Dins
d’aquest dret, evidentment, hi ha
el respecte i la salvaguarda de les
diverses identitats. És com revertir
el mecanisme que s’havia fet servir
històricament durant els segles
XIX i XX, quan es partia de la identitat i a partir d’aquesta identitat
es generava ciutadania. Doncs aquí
és una mica independent: tu tens
la ciutadania i aquesta ciutadania
es defineix a partir del fet que tu
ets ciutadà d’un lloc, precisament
d’un lloc europeu, perquè Europa
és un lloc on es salvaguarden les
identitats múltiples, concèntriques i diverses que com a ciutadà
tens. I en aquest sentit sí que crec
que és molt anticipador i molt escaient ara mateix. Tenim un percentatge de població europea, ni
blanca, ni catòlica, ni cristiana. I
amb això, o inventem alguna forma de donar-li una ciutadania que
puguin sentir com a pròpia o estem
perduts. ■
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El llegat de Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bosch Cuenca, Pere
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-09-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Fundació Catalunya Europa
Europa Pròxima
Europa
Description
An account of the resource
Reportatge publicat a El Punt Avui sobre la Fundació Catalunya Europa, que inclou una entrevista als autors del llibre "Pasqual Maragall i l'Europa pròxima", Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Óscar Monterde.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
<a href="https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2455604-el-llegat-de-maragall.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2455604-el-llegat-de-maragall.html</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall