418
10
5657
-
http://78.47.125.110/files/original/26/2822/MiquelIceta.png
d7fc63fea0396c13602cbcb061d3a696
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
48:21 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Miquel Iceta i Llorens
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Iceta, Miquel
Muñoz, Josep M.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-05-03
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Estatut
Biografia
Acció política
Catalunya
Description
An account of the resource
Entrevista a Miquel Iceta (Barcelona, 1960), polític.
Primer Secretari del PSC (2014- ).
Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC (1999- ).
Diputat al Congrés dels Diputats pel PSC-PSOE (1996-1999).
Regidor a l'Ajuntament de Cornellà (1987-1991).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/441307079" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/441307079">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Miquel Iceta i Llorens</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Seu del Partit dels Socialistes de Catalunya
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Miquel Iceta del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
http://78.47.125.110/files/original/24/2821/20021002_DebatOrientacioPoliticaGeneral_PM.pdf
64517a5791129e0c9afaedb3942ac09e
PDF Text
Text
u<>
DEBAT D'ORIENTACIÓ POLÍTICA GENERAL
2 d'octubre del 2002
Senyor
President,
senyores
Diputades
i
senyors Diputats.
Jordi Pujol és un President molt respectable i
molt honorable. Ha respectat el seu càrrec i l'ha
honorat.
Diria
que
Macià,
Companys,
Tarradellas i Pujol no solament l'han honorat:
l'han engrandit.
Tarradellas quan torna a Catalunya i diu: "Sóc
el 115è President de la Generalitat" enllaça
coratjosament, hàbilment, amb un passat remot
que el passat immediat havia tractat d'esborrar
de la memòria.
i
�Com el President va explicar en el Saló de Sant
Jordi
abans
d'ahir,
Tarradellas,
per
via
personal, va lligar magistralment les dues
legitimitats
separades
per
una
interrupció
injusta i cruel. Però el cert és que els 113
Presidents de la Generalitat, fins el 1714, van
ser
majorment
eclesiàstics
sense
gran
significació política. La prova és que el nostre
heroi avui és Rafael de Casanovas, Cap del
Consell de Cent, és a dir, Alcalde de Barcelona.
La història del catalanisme modern comença
amb
la
Solidaritat
Catalana.
La
història
moderna de la Generalitat comença
amb
Macià. Macià, Companys, Tarradellas i Pujol,
sense oblidar Iria, han engrandit la institució. Li
han donat una ressonància que només la
monarquia dels Comtes de Barcelona havia
tingut.
2
�Dit això, haig de dir també que el seu sentit
institucional, que li reconec, President, ha tingut
sovint una falla important: vostè ha actuat amb
una certa manca de consideració respecte del
Parlament. Encara li hauria de dir i li diré coses
bones del seu llarg mandat. Però em permetran
que intercali una reflexió crítica, carregada de
conseqüències.
Hi ha hagut moments, President, en que m'ha
semblat que vostè desapoderava el Parlament.
De fet. Fa un any vostè no va respondre, aquí
en el Parlament, a una moció de censura, fet
inèdit no sols en la història moderna de
Catalunya sinó de tota Europa. Va voler
convertir el Parlament en una plataforma de
llançament electoral, pel que veiem sense
grans resultats. I ahir va dir que d'algunes
coses importants, les més importants, no en
3
�parlaria. Queja en parlaria algú altre en un altre
lloc.
Tanmateix vostè és fill del Parlament. Li ho dic
amb tot el respecte: és aquí on s'ha de parlar.
Fa un any i ara. Vostè ha estat elegit per
aquest Parlament. Va ser aquí, gràcies al
suport que el Sr. Aznar telefònicament li va
donar des de Cuba, que vostè va ser elegit
President.
És aquí on ara ha de justificar perquè pensa
que és millor per a Catalunya mantenir un
President
que
ha
abandonat
les
seves
obligacions, en comptes de dir, senzillament,
adéu siau. Aquest no és el President que volen
l'Estatut i la llei. Un President que s'acomiada
un any abans de plegar, que dimiteix de les
seves funcions molt abans de deixar el càrrec.
Si vostè s'acomiada del Parlament, perquè es
4
�el seu darrer debat de política general, vostè
s'està acomiadant del govern i del país.
Amb tot el respecte i un punt de decepció, però
encara amb alguna esperança, haig de dir-li
també una altra cosa que fa referència a un
punt molt calent de l'actualitat política. Un punt
que no es pot obviar per bé que no és ni ha de
ser el centre del nostre debat.
Jo no he demanat que el President de la
Generalitat fes de mitjancer amb el govern
basc. Si així es va entendre, puntualitzo amb
respecte
i
emfàticament:
jo
espero
del
President de la Generalitat, quasi diria, tinc dret
a exigir, que s'impliqui en la solució d'un
problema que està enverinant no sols la política
i la vida a Euskadi, sinó les possibilitats de dur
5
�Catalunya
fins
al
sostre
de
les
seves
aspiracions. Catalunya ha de ser la locomotora
política d'Espanya, si volem obtenir el que estic
segur que vostè i jo volem obtenir pels
ciutadans de Catalunya. Vostè ho va dir ahir:
un país per prosperar necessita autoestima. I
autoestima vol dir un lideratge i un rol polític
que amb realisme podem aspirar a obtenir. No
hi ha autoestima sense ambició. Si el govern no
té l'ambició que el poble espera no pot esperar
del poble la resposta que vostè requereix de la
societat civil quan diu: hem de posar la societat
davant de les seves responsabilitats.
Quan jo dic això, quan jo dic que Catalunya ha
de fer una proposta a Espanya, i dic quina,
vostè
respon:
emmirallaments.
No,
Sr.
President, no emmirallaments, una ambició
realista, una ambició raonable, la Pàtria radiant
i lliure de la que vostè parlava ahir, que no pot
6
�ser només una frase. Una ambició raonable. No
empetitim la magnitud dels nostres objectius
nosaltres mateixos, per després dir que els
altres
no
reconeixen
les
ambicions
de
Catalunya. No pot dir que d'aquí a dos anys ja
en tornarem a parlar si segueixen ignorant les
nostres aspiracions i malagraint el nostre
sacrifici, com vostè va dir ahir. Hem de parlar
més clar.
Amb total sinceritat li dic: parlar clar vol dir
proposar coses factibles, encara que no siguin
senzilles i fer-ho amb lleialtat. Parlar clar vol dir
parlar en nom del país i no en nom del nostre
partit, quan el país ho reclama. I ara el país ho
reclama. Ara convé. Convé que vostè i jo, i els
diferents líders de la política catalana, parlem
clar explicant quins són els nostres objectius i
especifiquem amb precisió el que volem dir.
7
�Ibarretxe ho ha fet. Carod-Rovira, a casa
nostra, s'hi ha mostrat d'acord. Jo no hi estic
d'acord. Primer és la llibertat i la vida.
Crec també que el govern espanyol va mostrar
una absoluta manca de sentit de l'oportunitat,
immediatament que l'Ertzaintza executés fil per
randa les resolucions d'un Jutge Instructor
(instructor!). En el moment que era obligat,
doncs, prendre una iniciativa política de diàleg
que només el govern, repeteixo, només el
govern, podia prendre. D'això no se'n pot dir
solament manca de sentit de l'oportunitat, sinó
manca de sentit d'Estat. Ibarretxe ha omplert
aquest buit amb més audàcia que seny.
Tenim un President del govern espanyol que no
parla amb ningú: no parla amb Ibarretxe, no
parla amb Vostè, al menys que es sàpiga, no
parla ni amb el líder de la oposició més
8
�dialogant que ha tingut Espanya en els 25 anys
de democràcia
El que vull dir-li, President, és que Catalunya
no pot ser la gran absent d'un debat que ni tan
sols s'ha encetat. I que no s'encetarà fins que
Catalunya no parli, que és el debat sobre
l'Espanya plural. L'autèntic debat. Perquè el
tema no és Euskadi, el tema és Espanya i
Euskadi
n'és
la cortina.
I el paper que
Catalunya hi ha de tenir.
*****************************
Parlem de Catalunya. En efecte, els darrers vint
anys Catalunya ha fet un gran salt endavant, ha
experimentat un progrés del que podem sentirnos orgullosos. Vostè com a President té una
part important del mèrit. Però, com vostè
mateix
deia, és
un
mèrit
compartit,
per
9
�Ajuntaments, sindicats, emprenedors, societat
civil, professionals...
L'autoestima com a país implica també un alt
nivell d'exigència envers les seves institucions.
Una cosa és autoestima i l'altra absència
absoluta de reconeixement de mancances. I
ahir, President, en el seu llarg discurs no va
haver-hi ni una sola frase per reconèixer cap
error.
No podem oblidar la pèrdua d'impuls que s'ha
anat produint especialment en aquests darrers
anys. Vostè es lamentava, amb motiu de la
celebració de la Diada d'enguany, de la pèrdua
d'impuls, de tremp. El cert és que l'excel·lència
de la nostra transició, l'entusiasme dels primers
anys, ha anat cedint pas a la resignació i a
l'empobriment de projectes i esperances.
10
�Un segon error és la seva patrimonialització
del país, l'apropiació interessada de la idea de
Catalunya fins el punt que mai no han
reconegut a ningú el patriotisme que jo li he
reconegut sempre. Vostès han cregut que
podien garantir per si sols el progrés i el
benestar del país. I això els ha portat a la
marxa lenta que avui tothom reconeix.
Un
tercer
error
d'irregularitats
i
ha
estat
l'acumulació
connivencies
que
han
perjudicat la imatge de les nostres institucions.
Massa casos poc o gens aclarits, massa
negocis a l'ombra de l'administració, massa
clientélisme i favoritisme.
Per últim, vull destacar la persistent voluntat
de
controlar
la
societat
civil.
Siguin
associacions, entitats, Òmnium Cultural o clubs
de futbol. O les Caixes. Introduir incertesa,
H
�sense explicació, en algunes de les més
sòlides
institucions
financeres
no
ja
de
Catalunya sinó d'Espanya, no té cap mena de
sentit. És un acte temerari.
***************************
President, vull expressar-li el nostre profund
desacord en com està finalitzant aquest darrer
període del seu llarg mandat. Els 22 anys
transcorreguts no tapen els tres darrers anys.
Parlar del 2010 no ens estalviarà l'agonia del
2003.
Aquesta legislatura ha estat temps perdut.
Tres anys perduts. ¿I encara en volen
perdre un altre?
12
�I d'aquest fracàs en l'acció de Govern, qui en
surt perjudicada
és Catalunya
i els seus
ciutadans.
Existeix un problema de manca de liderat, de
manca d'orientació que s'afegeix a una gran
incompetència en la gestió que està causant
danys, de vegades irreparables i que es
tradueixen en episodis ben visibles:
Pla
Hidrològic
Nacional,
contaminació
d'aqüífers,
Problemes d'habitatge, sinistralitat laboral i en
la carretera,
Però també es tradueixen en els altres danys
menys visibles que tindran efectes a més llarg
termini: sistema educatiu, recerca, protecció
social, dèficit d'infrastructures
13
�Catalunya no va tan bé com podria,
Està perdent pes en el conjunt d'Espanya i des
del Govern no s'està fent el necessari per a
mantenir-nos en primera línia del progrés
econòmic, social i cultural.
¿Recorda, President, quin era el seu programa
de legislatura?
Més poder i més diners. Han passat ja tres
anys i ni més poder ni més diners. Ni més
respecte, ni més influència.
¿Què hem aconseguit? De debò. ¿En què és
ara més forta la nostra autonomia que fa tres
anys? ¿Quines majors quotes de poder hem
assolit? CAP.
14
�¿És que Catalunya és ara més forta, més
potent, més influent en el conjunt de l'Estat?
NO.
¿És
que
hem
aconseguit
traspassos
rellevants? NO.
¿Quines grans obres s'han fet des del 92, llevat
de l'eix transversal i les del 2004? CAP.
Els grans projectes: Aeroport, Metro, SegarraGarrigues són futuribles que nosaltres haurem
de realitzar... i pagar. El més calent és a
l'aigüera.
¿És que
hem millorat substancialment
el
finançament de la nostra Autonomia? NO. ¿On
són els recursos addicionals?
¿On és la
suficiència financera?
15
�I si tenim més recursos, ¿per què vostès estan
traslladant al futur els pagaments de grans
obres? ¿Per què continuen practicant tècniques
de desviament del dèficit a través d'empreses
públiques o de crèdits de l'Institut Català de
Finances? ¿Per què estan duent a situacions
de pràctica fallida a importants corporacions
públiques com l'Agència Catalana de l'Aigua o
la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió?
Vostès estan hipotecant les finances de la
Generalitat. S'estan endeutant a futur i estan
comprometent el progrés del país.
Repeteixo: ni més poder, ni més diners
ni
més influència, ni més liderat com a nació.
El que sí que han aconseguit vostès i el govern
del Partit Popular és reduir el pes econòmic de
16
�Catalunya. Avui, Catalunya pesa menys en el
context espanyol.
Des de que vostès treballen colze a colze amb
el PP, Catalunya perd participació en el PIB
espanyol i la població ocupada catalana perd
pes en el conjunt de l'espanyola. I això vol dir
pèrdua de potencial econòmic, però també
menys capacitat de generar ocupació, com
s'està veient.
¿Defensem bé els interessos de Catalunya si el
Govern de la Generalitat baixa la guàrdia? ¿La
moral del país és prou forta?
¿És que la psicologia del país no està prou
influïda pel tancament final de la planta de Lear
a Cervera (esperem, President, que, almenys,
amb bona predisposició per part seva en les
converses amb els treballadors - encara que ja
17
�no sé si demanar-li rés, ...que no els passi com
a la gent de Bagà, que han hagut de pagar car
l'enuig de vostè per la reivindicació de millores
en la carretera de Coll de Pal).
¿És que la psicologia col·lectiva no està influïda
per l'amenaça de Volkswagen d'endur-se feina
de Seat a Bratislava?
¿És que ja hem oblidat que Global 3 ha marxat
en bona part a Saragossa per desacords amb
el govern de la Generalitat, desacords que no
se'ns han volgut explicar?
¿De
què
ens
estan servint
les
seves
aliances? De res.
No confondran el poble de Catalunya simulant
ara un allunyament del PP, que a tots dos els
convé a efectes d'imatge. És una escena
18
�massa repetida... ja ningú no s'ho pot creure.
És purament oportunista.
El que compta és el balanç negatiu per
Catalunya de la seva ferma aliança dels darrers
set anys... I molts no poden suportar-ho, n'hem
vist un exemple molt destacat fa ben poc.
¿Repetirà, President, la vella cançó que diu
que PP i PSOE, "puix que són espanyols", són
iguals? A Catalunya ningú no creu que Aznar i
Zapatero siguin el mateix. No es pot governar
Catalunya des d'una falsedat i un error tan
evidents.
President, vostès no poden donar lliçons de
catalanisme a ningú.
I ara menys que mai després de sis anys de
pacte amb la dreta nacionalista espanyola. Un
19
�pacte que arribava inclus a proposar al PP que
s'esforcés a atraure un pretès vot anti-català en
la regió metropolitana de Barcelona! Això no és
catalanisme, això és una visió perversa de la
realitat de Catalunya!
Vostès han condicionat negativament la
vida política i la capacitat d'avançar del
nostre país, per motius partidistes.
Any rera any ens han desgranat una llista
interminable de realitzacions. No faltaria més.
El Pressupost de la Generalitat és de 15.000
milions d'euros (2,5 bilions de pessetes).
Prou
que
ens
ho
recorda
la
insistent
propaganda oficial. Tot i que aquesta mateixa
propaganda ens recorda que "queda molt per
fer". Vostès han deixat molt per fer. I ja no
estan en condicions de fer-ho.
20
�Una bona gestió no ha estat la característica
d'aquest
Govern.
Catalunya
és
de
les
Comunitats Autònomes que presenta les xifres
de despesa corrent per habitant més altes i la
inversió pública més baixa.
L'acció del seu Govern no ha estat a
l'alçada
del
que
Catalunya
demanda
i
espera. És la vitalitat de la societat catalana la
que ha mantingut la nostra vitalitat nacional.
¡Amb la de coses que es podrien haver fet i no
s'han fet! ¡Amb la de coses que es podrien
haver fet millor! ¡Ja les farem!
***********************************
21
�¿Quin país volem els catalans?
Els catalans i les catalanes volem una
societat cohesionada i solidària. Volem que
les famílies trobin l'ajut que necessiten per
tirar endavant. I la tindran!
Fa molts anys que vostè parlava de la
necessitat
que
els
catalans
i
catalanes
tinguessin més fills.
Fins i tot a la primera emissió de deute públic
parlaven de fer guarderies, ho recorda? Fa vint
anys... Però els ajuts i les places d'escoles
22
�bressol tot just comencen a arribar ara i encara
resulten molt insuficients.
Per això més de 85.000 ciutadans han signat la
Iniciativa Legislativa Popular que acaba d'entrar
a la Cambra.
I per això són també tan importants també
altres polítiques de suport a la família, com les
ajudes a la gent gran i a les persones
dependents.
I no em diguin que no es pot fer tot de cop...
Han tingut 22 anys per fer-ho!
El problema és que s'han fet moltes coses,
però sense model, sense nord. A cap país
europeu hi ha tants tipus d'ajuts amb tan poca
dotació.
23
�Pregunteu sinó a les famílies que s'han de fer
càrrec d'avis i persones dependents, als que
tenen problemes de malalties mentals a casa
seva,
a
les
famílies
amb
persones
discapacitades.
Els
catalans
volem
una
millor
política
d'ocupació activa. I la tindrem.
Una política que vetlli per la formació,
amb uns serveis d'intermediació eficaços,
una política que redueixi la temporalitat i la
precarietat, i que es prengui seriosament la
sinistralitat laboral: quantes morts fan falta
perquè
s'acabi
fent
el que
els
sindicats
reclamaven fa temps?
24
�Una política d'ocupació
adaptada a cada
territori, en col·laboració amb els Ajuntaments,
com
s'hauria
d'educació,
de
serveis
fer
també
socials
en
i
matèria
habitatge.
Generalitat més Ajuntaments, aquesta és la
política que funciona i no la de la desconfiança
sistemàtica envers els governs locals.
Els catalans volem un canvi radical en la
política d'habitatge. I el farem.
L'anterior Pla d'habitatge ha estat un fracàs. El
nou Pla, objectius
rebaixats. Ni habitatge
protegit, ni de lloguer, ni de promoció pública.
Vostès no han tingut com a prioritat l'habitatge
a l'abast de les persones treballadores, dels
joves. Com volem que s'emancipin!
El Parlament de Catalunya va aprovar una
desgravació en els lloguers que vostès diuen
25
�que no aplicaran. En canvi apugen els impostos
que graven l'habitatge. (ITP)
Els catalans volem una societat segura.
Hem vist com ha augmentat la inseguretat. I no
estic parlant només de delinqüència.
Parlo de sinistralitat a les nostres carreteres
(103 trams de carretera superen el coeficient
europeu de sinistralitat),
Parlo de contaminació de l'aigua (132 municipis
sense aigua de boca)
Parlo de la qualitat dels aliments,
26
�Parlo de la qualitat del subministrament elèctric
(amb talls i micro-talls),
Problemes que el seu Govern ha estat
incapaç d'entomar.
¿No hi ha responsabilitat del Govern de CiU en
tot això? ¿No hi ha abandonament de funcions,
ineficàcia? ¿Sols és culpa dels altres? ¿Dels
treballadors, dels empresaris, dels conductors,
dels
consumidors,
dels
ramaders,
dels
Ajuntaments?
És també obligació de tot govern garantir la
convivència, la tranquil·litat, la seguretat a les
places i als carrers de Catalunya.
També en això fan com el PP: si hi ha un
problema, tapem-lo amb una llei. Els americans
27
�ridiculitzen la ineficàcia dels governs que tiren
diners sobre els problemes, vostès hi tiren lleis.
Ara ens proposen una llei de seguretat
pública sense el desplegament ràpid dels
Mossos
d'Esquadra,
sense
parlar
de
comandament únic de totes les forces de
seguretat que actuen a Catalunya, sense posar
més recursos, sense plantejar la revisió de la
Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del
Estado...
Els catalans volem i tindrem una escola de
qualitat i una formació de primera.
Catalunya és la Comunitat Autònoma que
menys gasta en educació per habitant (495
euros, front als 700 de Canàries, als 579 de
Madrid, o als 554 d'Andalusia). No hem dedicat
recursos suficients a l'escola pública.
28
�El seu Govern no ha estat just en la seva
política de concerts.
No ha estat sensible als problemes dels
mestres.
¿President, és prou conscient de les altes taxes
de fracàs escolar que tenim?
Sabent com sabem el dèficit de formació de la
població activa, ¿podem sentir-nos satisfets de
les polítiques de formació professional? No em
parli ara de plans que arriben amb deu anys de
retard, parli'm dels resultats obtinguts fins ara.
Els catalans volem una atenció sanitària de
qualitat. I la tindrem.
Sense llargues llistes d'espera pel diagnòstic i
tractament de malalties greus. Amb major
29
�temps d'atenció als pacients. Amb un sistema
eficient de transport sanitari.
Catalunya ha d'ocupar un lloc rellevant a
Europa en la societat del coneixement, amb
una Universitat que faci de motor.
Ni tenim prou beques, ni programació solvent
dels ensenyaments universitaris. I ara, desprès
de tants anys, vostès comencen a parlar d'un
model objectiu de finançament.
Nosaltres farem un esforç en recerca similar
al dels països més avançats d'Europa.
Vostès, amb nova Conselleria i tot, no han estat
capaços de complir els seus compromisos
programàtics d'elevar el nivell de despeses en
R+D. Quan avui Europa es planteja l'objectiu
del 3% respecte al PIB, vostès es mantenen al
30
�voltant de l'1% des de fa una dècada, i ja altres
CCAA ens superen.
Catalunya
necessita
una
xarxa
de
telecomunicacions ben estesa al territori.
Hem vist el fracàs de les polítiques del seu
govern en matèria de telecomunicacions, que
sols han servit per reforçar l'operador dominant
i impedir l'extensió de les xarxes a totes les
comarques.
Vostès han dut a terme una errònia política de
privatitzacions de les empreses tecnològiques
de la Generalitat que ens ha impedit disposar
d'un sector de telecomunicacions radicat a
Catalunya,
com
tenen
els
bascos
amb
Euskaltel.
31
�Per no parlar del fracàs del Pla Estratègic
"Catalunya en xarxa" o de la inoperància del
Consorci
per a l'Administració
Oberta de
Catalunya (incomplint el mandat parlamentari
de fa dos anys).
Els catalans i les catalanes volen preservar
el
medi
natural
per
a
les
futures
generacions. Amb l'Ebre i al Pirineu el seu
govern ha comès errades greus.
El caciquisme històric de les regions extremes
de Catalunya ha estat suplantat per un neocaciquisme, de vegades fins i tot amb els
mateixos
personatges,
altres
amb
nous
testaferros que tenen poc a envejar als antics.
¿Com estranyar-se aleshores que aquests
territoris reaccionin amb una actitud indignada,
en la que es barreja la ira antiga dels
32
�abandonats amb la nova decepció dels qui tot
ho esperaven del nou règim?
Jo confio que la sacsejada, amb tots els
elements passionals que es vulguin, que son
lògics, servirà, ja està servint, per al sorgiment
de noves classes dirigents i noves filosofies
d'acció, tant pel que es refereix a la cultura de
l'aigua com pel que es refereix a la de l'alta
muntanya. En aquests temes l'acció de l'actual
govern no podia ser més centralista.
Ahir vàrem sentir-lo, per primer cop, parlar de
territoris. Paraula que tenia prohibida. Bravo!
Arriba tard però arriba. Com vol que la gent de
l'Ebre parli si porta tants anys negant-li la veu.
Ja sabem que caldrà esperar a la seva marxa
perquè s'aprovin d'un cop les recomanacions
de
la
Comissió
Duran-Roca
de
nova
33
�organització territorial. No s'amoïni. Serà el
primer que farem.
Les darreres decisions referents a la Vall de
Ruda, sota Baqueira, i a la portada d'aigua a
Barcelona són significatives.
La interconnexió de l'Ebre amb el sistema
Ter-Llobregat, amb unes dimensions (7 m3 /
segon) molt superiors a les previstes en el minitransvassament (4 m3 / segon), i seguint fil per
randa les prescripcions del Pla del PP, és una
nova agressió a les Terres de l'Ebre. I més
quan les inversions de revestiment dels canals
de l'Ebre no s'han portat totalment a terme.
La
insinuació
que
la
magnitud
de
les
conduccions està calculada per a l'eventual
portada d'aigua del Roine cap a Tarragona és
ridícula.
34
�No es pot tapar el desastre de l'Ebre creant
un altre problema al Nord.
Conec
el dossier
del
Roine
i conec
la
rendibilitat indirecta que representaria la nova
conducció per als inversors francesos que van
dimensionar
en
excés
l'arribada
de
les
canonades al Llenguadoc. No és una dada
menyspreable. El que és menyspreable és
l'intent de tapar un forat amb un altre forat. La
portada d'aigua dels Alps a la península o és
una decisió europea transcendental en funció
del canvi climàtic o no es produirà, simplement.
Catalunya necessita unes infrastructures
punteres. I avui no les té.
Ho han reclamat la Cambra de Comerç, el
RACC,
Foment
del
Treball,
el
Cercle
35
�d'Economia, el Col·legi d'Economistes i el
d'Enginyers.
El dèficit infrastructural és un coll d'ampolla
per a la nostra competitivitat.
Catalunya és la Comunitat de l'article 151 que
menys recursos per habitant destina a inversió
en els seus pressupostos: el 81 % del que
inverteix Andalusia, o el 65 % del que inverteix
el País Valencià. Per això s'endarrereixen, o
simplement s'obliden, projectes indispensables
per al progrés econòmic de Catalunya.
Projectes de futur que cal plantejar ja des d'ara.
Com és el d'expandir cap a la Catalunya
interior l'activitat econòmica concentrada en el
litoral, en el corredor mediterrani, a través d'una
adequada
planificació
dels
eixos
viaris
i
ferroviaris.
36
�Tampoc no va bé la inversió de l'Estat. Any
rera
any
l'Estat
inverteix
molt
menys
a
Catalunya del que li correspondria. Ja sé que
em dirà que aquest any es fa un gran esforç.
Que gràcies a l'aliança amb el PP, l'Estat
invertirà més que mai.
En el pressupost del 2003 la inversió directa de
l'Estat a Catalunya assoleix un mínim històric
del 5%. Les que creixen són les inversions
productores d'ingressos, que són les que
acabarem pagant entre tots al llarg dels anys.
La seva aliança tampoc haurà servit per a
canviar la concepció radial i centralista amb
que planteja les infrastructures de transport el
govern del PP, ni per a garantir les connexions
transpirenenques,
o
la
millora
de
l'Eix
Mediterrani o de l'Ebre cap al Nord d'Espanya,
37
�millora que necessitem per a engrandir els
nostres mercats i trobar complementarietats
amb el País Valencià i l'Aragó.
Els ciutadans de Catalunya saben que la nostra
estratègia de govern contempla una bona, una
estreta relació amb els territoris de l'antiga
Corona d'Aragó.
La regió econòmica europea en la que ens hem
d'inserir equival bàsicament a la formada per
aquests
territoris,
comptant
també
el
Llenguadoc i el Rosselló i la regió de Tolosa
(Midi Pyrenees).
Els quinze milions d'habitants d'aquesta gran
regió son el mercat imprescindible per a les
nostres empreses i institucions culturals. I per
descomptat no exclouen estratègies similars,
38
�centrades en els seus propis territoris, per part
de cadascuna d'aquestes Comunitats.
******************************************************
*
Sr. President, vostè va saber complir una funció
clara en els seus primers mandats, ja li he
reconegut. Però fa temps que presideix un
govern que
no està a l'alçada
del que
Catalunya mereix.
Aquesta situació s'ha accentuat a partir de
decisions preses en clau estrictament partidista
els dos darrers anys.
El govern de Convergència i Unió ha retardat i
ha fet impossible un acord majoritari per
aprofundir en l'autogovern. Ara probablement ja
és massa tard per a reaccionar. Tot i que
39
�constatem amb satisfacció que el Partit Popular
accepta el que abans negava: la reforma de
l'Estatut. Convergència i Unió haurà estat el
darrer partit de Catalunya a reconèixer aquesta
possibilitat. Per a nosaltres és una obvietat, 23
anys desprès de la seva aprovació, i 15 anys
desprès de l'entrada a Europa.
Val a dir que 23 anys després de l'aprovació de
l'Estatut encara no l'hem desenvolupat: falta la
Llei Electoral i la nova organització territorial i
falta modificar l'Estatut com vostè va prometre i
que la Televisió de Catalunya sigui de titularitat
catalana i no estatal.
Vostè, President Pujol, que s'ha guanyat un lloc
en la història, no mereix acabar de forma tan
grisa i trista el seu mandat. No crec que ni
vostè ni el país es mereixin la prolongació
artificial d'un mandat agònic.
40
�President, vostè ha honorat la Presidencia, i
l'ha engrandit potser més que cap altre
President. No vulgui durar més del compte.
Fora un final poc honorable, que ni vostè ni
sobretot
la
Institució,
i encara
menys
Catalunya, no es mereixen.
Moltes
gràcies, Sr.
President,
senyores i
senyors Diputats.
41
�RÈPLICA
Vostè ha fet el que ha fet i la història ho
recollirà, ja li he dit. Però el seu temps s'ha
acabat. Vostè mateix el va donar per acabat
quan va forçar les coses i va delegar en algú
altre la rèplica a la moció de censura. Ara no
ens vingui en llistats d'intencions i projectes.
Perquè jo podria respondre amb els llistats dels
incompliments, el llistat de les renúncies o el
llistat de les contradiccions entre vostè i els
consellers i entre els mateixos consellers. L'Eix
Transversal s'ha de desdoblar o no? Hi haurà
canvis en el govern o no?
Que queda molt per fer a Catalunya, ja ho diu
la seva propaganda. Però no ens vingui ara
amb històries, que 20 anys són tota una vida
política i que el no s'hagi fet és perquè no s'ha
sabut fer o no s'ha volgut fer.
42
�En tot cas, ja no és el seu temps. Ara, cada nou
anunci d'una obra, d'un nou projecte, és com
l'anunci d'una nova hipoteca pel futur govern de
Catalunya i només fa que alimentar les sospites
sobre el desori inversor d'aquesta darrera
etapa. Fa mesos que venim denunciant els
perills d'aquest final de mandat i saben vostès
que hem posat en marxa un programa de
seguiment i control de la despesa de cada
conselleria i de tots els compromisos financers
que puguin prendre. L'administració del dia a
dia no es pot aturar, però cal que fem tots els
esforços per preservar la llibertat d'acció de
futurs governs.
Vostè va donar per acabat el seu temps i
després d'escoltar-lo ara es fa evident que no
té cap interès en allò que interessa Catalunya.
No està
disposat
a
impulsar
una
major
43
�implicació de Catalunya en ajudar a resoldre
els problemes d'Espanya, ni està disposat a
propiciar la col·laboració de Catalunya en la
recerca d'una sortida de diàleg pel País Basc.
Les seves renúncies són molt i molt negatives
per Catalunya.
Queda
perfectament
clara
la
seva
única
intenció al prolongar el seu mandat: un interès
partidista per guanyar temps en la promoció del
candidat de CiU.
Però el país demana un govern capaç de donar
un nou salt endavant. Catalunya no es pot
permetre el luxe de perdre més temps.
Apel·lo al seu patriotisme. Deixi que els
catalans decideixin com més aviat millor el futur
del seu país.
44
�Perquè Catalunya necessita més ambició, més
empenta, més capacitat. I vostè ja no pot, ni
vol, donar-les.
Nosaltres proposem un nou projecte sustentat
en una nova majoria. Com ho vol, n'estem
convençuts,
una
majoria
de
ciutadans
i
ciutadanes de Catalunya.
Per tant, en nom del grup parlamentari que
presideixo, li demano formalment la dissolució
del Parlament.
45
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs al debat d'orientació de política general
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-10-02
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Parlament de Catalunya
Debats
Catalunya
Govern
Oposició
Acció política
Model social
Catalunya. Generalitat
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 265
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/23/2820/20020909_CoronaAragoPropostaFederal_PM.pdf
64fc2316a834cf5bf3dde821c378f694
PDF Text
Text
y
INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL
Quin gust de sentir els accents diversos d'un mateix llenguatge!
Tots sabem que els llenguatges que moren són aquells que no
canvien, són aquells
que es petrifiquen. Això pot succeir
perquè hi hagi una altra llengua que s'hi posi al damunt i no es
reaccioni, però pot ser també que, per por a l'existència d'altres
llengües que s'han de posar al damunt, aquell llenguatge es
tanqui a qualsevol contacte amb l'exterior.
Sentint els accents que aquí hem sentit, algú pot no estar segur
de que prevaldrem?, de que aquest llenguatge viurà?
Perquè
té tot el que s'ha de tenir per ser important: unitat i diversitat.
I sabem que la naturalesa està feta així, i la humanitat també.
Quan hi ha unitat, quan hi ha contacte, quan hi ha amistat,
quan hi ha elements comuns i quan hi ha al mateix temps
diversitat és quan la planta creix: és quan la naturalesa es
desenvolupa, si no, no. Com
deien davant del Rei els nobles
aragonesos de la baixa edat mitjana: "A/os, que cada uno
valemos tanto como vos, y todos juntos
más que vos, vos
facemos rey, a condición de que respetéis nuestros fueros y
1
�2
derechos, y si non, non"'. Aquesta frase, que Robert Hughes l'ha
fet internacional al citar-la en un anglès perfecte en el seu llibre
sobre Barcelona, demostra el orgull dels pobles de la Corona
d'Aragó.
Avui, quan escoltava els amics i honorables presidents de les
autonomies i el secretari general dels socialistes valencians,
m'he preguntat quants anys no feia que en aquesta ciutat i en
aquest país se sentien discursos com aquests, tots junts i amb
la transcendència política que tenen. Perquè discursos més
inflamats i més radicals ben segur que els hem sentit, però
d'un en un, i no capaços de sumar. I aquests, sumen. I
nosaltres ens hi afegim.
Benvolguts amics de l'Aragó, de les Illes Balears i del País
Valencià, us vull agrair la normalitat i la cordialitat amb què
heu vingut i heu acceptat participar en un acte com aquest,
sota la denominació - que ens agermana - de la Corona
d'Aragó. Que consti que no tenim cap pretensió historicista o
purament
nacionalista.
És
simplement
una
manera
de
demostrar que estem superant vells fantasmes que impedien
l'expressió franca i oberta de la nostra relació fraternal.
2
�3
És cert que la ubicació de Tacte d'avui, en aquest recinte
medieval, ens recorda el passat comú. És la forma que hem
triat de demostrar-vos, modestament,
des de Catalunya un
sentiment de germanor i de reconeixement.
És també una oportunitat de refermar el compromís de
Catalunya, que vull expressar avui, amb tots i cadascun dels
territoris que representeu.
Tenim un compromís amb les Illes Balears (on per primer cop,
des de Jaume I, no governa la dreta i els "de sempre". Avui les
Illes Balears no estan ancorades en el passat ni en la nostàlgia,
sinó construint un present, i ben construït i pensant i treballant
pel
futur).
Ens
mou
amb
ells
la
necessitat
d'unes
comunicacions més regulars i més competitives, l'agraïment
per la contundencia, president Antich, del vostre compromís en
favor de la llengua comuna, la felicitació per la franquesa de la
vostra política en favor d'un turisme de qualitat i de la
preservació del medi i del paisatge mediterrani. Heu marcat,
3
�4
president,
unes línies d'acció que ens beneficiaran a tots.
Catalunya
té
un compromís
amb
l'Aragó,
el del
nostre
retrobament, president Iglesias, sobre la base d'una exaltació
popular i massiva en favor de l'Ebre i de les Terres de l'Ebre, no
solament del riu Ebre, que marca un giravolt secular, després
de dècades, segles quasi, d'estranyament.
President, heu
conduït aquesta cruïlla històrica amb gran dignitat i coratge,
amb una fidelitat total, que ens consta, a la vostra comunitat, i
amb uns resultats inqüestionables, entre altres la fi del
caciquisme i del neo-caciquisme i la conversió de Saragossa en
un centre logístic de primeríssim nivell.
El compromís de Catalunya amb el País Valencià: T'hem sentit,
secretari general Pla, amb goig, amb fruïció. Necessitàvem
sentir una veu venint del País Valencià que entonés aquesta
cançó. Sabeu i sabem del creuament d'orígens que es dóna
entre vosaltres, els valencians, i molts de nosaltres. Sabeu i
sabem del parentiu entre el vostre accent i el català occidental,
com sabem també de la riquesa i la creativitat del valencià, i
sabem també de l'aportació aragonesa a la vostra cultura i a la
vostra
personalitat.
Creativitat
del
valencià
que
podem
4
�comprovar llegint l'admirable versió que Joan Francesc Mira ha
fet de la "Divina Comèdia" de Dante, una meravellosa traducció
i magnífica documentació, on, per cert, s'endevina la riquesa
cultural i l'empenta política dels nostres territoris per a fer-se
un lloc - fa segles - entre el Vaticà, l'Al Andalús, Castella i els
Francs.
Venturosament, l'acte d'avui no és un fet casual i anecdòtic.
S'inscriu en un procés iniciat l'estiu passat amb una trobada
informal a Tortosa i que ha prosseguit amb un creixent grau de
compromís amb les reunions de València, de Morella i de
Palma.
Estem fent camí, pas a pas, però amb determinació creixent.
Ara ja ens uneixen més el present i el futur que no pas el
passat.
I estem configurant, per mitjà d'un diàleg obert, una entesa
profunda entre els socialistes aragonesos, valencians, balears i
catalans. Un diàleg i una entesa que ultrapassen de molt
5
�—
6
l'àmbit de partit o ideològic, perquè tenim l'ambició de servir
les nostres respectives comunitats i d'esdevenir un instrument
de retrobament i de reconeixement entre elles.
La comuna adscripció socialista ens permet abordar amb
franquesa i confiança els nostres problemes d'avui i pensar en
un futur compartit, sense que passats recels i indiferències
entre els nostres pobles ens paralitzin.
Per això no tenim cap recança en reconèixer que tenim uns
lligams comuns més profunds que els que es puguin derivar
d'interessos circumstancials i canviants.
No partim de zero. Comptem amb un bagatge compartit que
volem activar.
Una trajectòria que ha configurat la identitat i la personalitat
pròpia de cada un dels nostres pobles i que, a la vegada, ens
6
�7
ha deixat uns trets culturals i lingüístics compartits que podem i
volem conrear plegats.
Som conscients que es tracta d'un actiu a potenciar i que, per
damunt de tot, no pot quedar arraconat i amagat.
Per això mateix, en la trobada parlamentària de Palma del
passat juliol, vam
acordar
convidar
i associar
rellevants
personalitats de l'àmbit cultural de les respectives comunitats a
les nostres reflexions i treballs.
I
de la mateixa
manera vam decidir
impulsar
la plena
incorporació a l'Institut Ramon Llull de tots els territoris on es
parla la llengua comuna i, també, instar la creació del Patronat
de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Ens reconeixem en una cultura compartida i això fa els nostres
lligams més profunds.
7
�8
I aquest substrat històric comú ens permet compartir també
una determinada visió d'Espanya: la de l'Espanya viva i plural,
convençuts com estem que Espanya tant sols pot funcionar
sobre la base de la lleialtat i la confiança entre l'Estat i les
Comunitats Autònomes i entre elles mateixes.
Amb unes institucions que l'expressin i amb una articulació en
xarxa que la potenciï. Amb no solament un concepte d'Espanya,
sinó també un dibuix de com creiem que ha de ser Espanya.
Un dibuix infrastructural, físic, que ha d'incloure unes òptimes
comunicacions per carretera, mar i aire f per cable i per
conduccions d'energia, en el sí de la regió econòmica europea
que realment som, en el colze que el Mediterrani defineix entre
el continent i la península, protegit pel Pirineu.
I al damunt d'aquesta xarxa nosaltres defensem un concepte
8
�legal. Un dibuix i un concepte. Un concepte que inclou:
La reforma del Senat, que recollirà el caràcter plurinacional,
pluricultural i plurilingüístic d'Espanya, i que el convertirà en el
fòrum de cooperació de les Comunitats Autònomes i l'Estat i de
les Comunitats entre sí.
Inclou també la institucionalització de les Conferències de
Presidents,
marc de diàleg permanent entre el President del
Govern i els Presidents de les Comunitats Autònomes.
I no exclou el contacte directe entre el President del Govern i
els Presidents de les Comunitats, ni tampoc els deures de
cortesia institucional que hem vist sovint oblidats en els darrers
anys, carregats de passeigs militars de ministres i d'aïllaments
insulars de presidents.
L'Espanya plural que cerquem inclourà la participació efectiva
9
�10
de les Comunitats Autònomes dins les institucions europees.
En resum, un passat compartit, una visió i un dibuix d'Espanya
coincidents i també uns interessos comuns, lligats al nostre
present i a les nostres expectatives de futur.
Ens reconeixem en uns interessos comuns que ens aconsellen
reforçar els nostres lligams econòmics i socials.
Com he dit, amb especial atenció a les infrastructures, al
dibuix,
factor clau del nostre desenvolupament econòmic:
Eixos viaris i ferroviaris de l'eix mediterrani i del corredor de
l'Ebre. Aeroports i ports. L'eix cultural d'un turisme sostenible. I
un medi ambient i un paisatge amenaçats en els darrers 150
anys que estem decidits a preservar perquè forma part de
l'imaginari col·lectiu de la nostra gent.
10
�11
Tot plegat -la nostra història, la nostra visió, els nostres
interessos- ens fa proposar una manera pròpia d'estar a
Espanya i a Europa.
De l'antiga Corona d'Aragó a una regió europea de l'arc
mediterrani nord-occidental i de l'arc pirinenc. Vet aquí el camí
que se'ns obre al davant, ple de dificultats i tanmateix carregat
de promeses, atractiu, quasi diria seductor, inescapable.
La nostra força a Espanya i a Europa és esdevenir una regió
europea potent, viva f dinàmica, peça clau de l'arc mediterrani
nord-occidental i de la frontissa pirinenca. Una regió dotada
d'una estratègia econòmica comuna. Connectada amb el centre
d'Europa. Activa en la política mediterrània de la riba sud, tan
necessitada d'activitat política i tan mancada d'ella (Hem de
saludar, per una vegada, una acció que crec positiva del govern
de la Generalitat en aquest terreny, tan mancat de realitats i
d'iniciatives). Una regió
protagonista de la recuperació d'un
Pirineu, que ha estat barrera i pot i vol esdevenir cruïlla.
11
�12
I ens reconeixem també en una determinada manera de fer i
d'entendre la política, guiada pel principi de proximitat i
subsidiarietat, de donar més protagonisme al poder local i a la
societat civil. Perquè socialisme ve de societat.
Guiada, tota aquesta política,
per l'honestedat, el coratge, la
moderació, i la fidelitat al poble, a la gent, als ciutadans.
Passat, present, futur. Tot això que compartim i que volem
potenciar és també la nostra aportació a la renovació del
socialisme espanyol, que vosaltres, amics Marcel·lí, Joan Ignasi,
Francesc,
representeu
tant
bé com José
Luis
Rodríguez
Zapatero.
Compartim tot això davant de la interessada identificació del
PSOE amb el PP. Del PSOE del que formeu part i on ens
retrobem a nivell federal.
12
�13
A Espanya, quan els nacionalismes xoquen fa falta un projecte.
I un projecte substantiu, un projecte diferent.
Davant del projecte neocentralista i neonacionalista del Govern
espanyol. Davant de la fal·làcia de la segona transició, de
l'esperit del 24-F, de la nova teorització de la submissió de les
llengües
pròpies
per raons econòmiques
i no per
raons
polítiques, de l'adormiment de l'esperit constitucional, de la
reinterpretació
de
la
història,
començant
per
la
de
la
Restauració, i que seguirà amb la de la dictadura del general
Primo de Rivera, i espero que no siguin a temps de seguir amb
la d'altres generals...
Davant de tot això, els socialistes balears amb Francesc Antich,
els socialistes aragonesos amb Marcel·lí Iglesias, els socialistes
valencians amb Joan Ignasi Pla i els socialistes catalans, volem
ser la punta de llança d'aquest projecte, que amb el liderat de
José Luis Rodríguez Zapatero està convertint el socialisme
espanyol en un socialisme renovat i compromès en tirar
endavant l'Espanya que nosaltres volem federal. Que nosaltres
13
�14
volem federal, però que ens acontentem no amb els mots sinó
amb les realitats. Ens acontentem amb que sigui viva i diversa,
conscient de la seva pluralitat i de la història comuna - a voltes
tràgica i cainita - dels seus pobles. Però, en definitiva, una
realitat avui esperançadora.
En aquest procés, el meu compromís és el d'impulsar el
desenvolupament dels nostres interessos comuns, ajornat,
quan no negat pel nacionalisme conservador, que sempre ha
estat poruc a l'hora de plantejar seriosament una proposta de
futur f lleial i constructiva.
El meu compromís, el compromís dels socialistes catalans, és
avui el de la germanor i el de la renovació. Aquí no hi ha reis
enfrontats, aquí no hi ha paternalisme, aquí no hi ha victimisme
aprofitat des de fora, aquí hi ha amics, hi ha conviccions
compartides, hi ha estratègies comunes, compartides també a
nivell federal. Les hem de fer prevaler en benefici dels nostres
ciutadans. I prevaldran.
14
�15
Sigueu benvinguts.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
De la Corona d'Aragó a la proposta federal
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-09
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Catalunya
Corona d'Aragó
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partido Socialista Obrero Español
Català
Espanya. Cortes Generales. Senado
Aragó
Illes Balears
Comunitat Valenciana
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Drassanes (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 265
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/23/2819/19880708_MitingLaMonumental_PM.pdf
85f82eb3a01ad89d5400f3765ee53260
PDF Text
Text
MÍTING MONUMENTAL
8 de juliol de 1988
Vosotros
esperanza
-vosaltres-,
en
el
futuro
vuestro
que
entusiasmo,
représentais,
la
es
la
herencia, sois los herederos, de lo mejor que ha tenido
este país, y esta ciudad.
No
olvidemos de donde venimos y no
olvidemos
lo
que representamos.
Venimos de lejos, de muy lejos, de más de 10 años,
de mucho más.
Venimos
de
la
tradición obrerista, de
la
gran
tradición obrerista de este país.
Venimos
del conflicto como fuente de innovación y
de progreso.
1
�Venimos de la tradición heroica de la resistencia.
Venimos de los dolores del crecimiento.
Venimos de la vanguardia cultural.
Venimos
de
la lucha por la
democracia,
por
la
autonomia y por la libertad.
Representamos
la
tradición
progresista,
representamos el futuro de este país.
ESCOLTEU,
representem,
no
hem
d'oblidar
d'on
venim
i
què
però també hem de dir què aportem i també
hem de dir quin és el nostre compromís amb Espanya, amb
el país i amb la ciutat.
¿Què aportem els catalans a la política espanyola?
Potser
aportem
només
reclamacions,
gemecs ?
2
queixes
i
�Potser aportem només irritació i conformisme ?
Seria molt trist que només aportéssim això.
Pero
no.
No
us inquieteu.
aportar molt a la política
Podem
Els
catalans
podem
espanyola.
aportar una Catalunya oberta,
dialogant
i
constructiva per fer una Espanya moderna i equilibrada.
Per
fer una Espanya que compti en el gran projecte
de
la unitat europea.
Podem
aportar
una Catalunya capdavantera
en
la
concepció federal de l'Estat.
Podem
aportar
una Catalunya
solidària
amb
els
altres pobles d'Espanya.
Podem
obligada
aportar una Catalunya que sigui
en
la
cultura
i
en
la
solidaritat i en la distribució.
3
referència
riquesa,
en
la
�I
podem fer-ho perquè molta gent -nascuts aquí
vinguts de fora- creu en el futur de Catalunya,
o
com hi
creieu vosaltres.
Son gent que desitgen sentir un discurs esperançat
sobre el futur, com el desitgeu sentir nosaltres.
Son
en
la
gent que desitgen apassionadament
il·lusió
de fer
realitat
la
participar
Catalunya somiada.
Son gent que desitgen soldar el destí personal amb
el destí col·lectiu del país estimat.
Aquesta gent són
majoria en el nostre país, no ho
dubteu.
Aquesta
gent no es mereixen una vida pública orfe
d'esperança.
Aquesta
gent
no
es mereixen
irritat, immòbil.
4
un
país
insegur,
�Estic
convençut -com esteu convençuts
vosaltres-
que tenim les idees, l'habilitat i l'energia suficients
per moure aquest país.
Estic convençut que tenim la prudència
necessària
per asserenar aquest país.
No
sucat
ens
amb
quatre
podem conformar amb una Catalunya
oli,
adagis
basada en quatre adagis i
que
són una caricatura
de
de
prou,
la
pa
amb
nostra
manera de ser.
No ens podem conformar amb una Catalunya orgullosa
i prou, suspicaç i prou, més atenta als símbols que als
fets.
Hem de voler una Catalunya jove,
d'una
colla de virtuts,
moderna,
que compti en
els
hereva
projectes
importants de futur.
Que compti en el treball de les dones,
en la sort
dels marginats, en el futur dels joves, en la confiança
dels empresaris.
5
�Una
Catalunya
millor,
en art,
Catalunya
que
en què la vida de cada
en ciència,
tregui
tot
dia
sigui
en qualitat de vida, una
el
profit
de
les
seves
energies.
No
ens
construirem
poden conformar,
i no
ens
conformarem,
la Catalunya dels nostres somnis.
El país
amable, obert, tolerant, liberal (en el millor sentit),
de progrés (per tothom),
la nació no excloent, formada
de tots els rius que l'han regada,
construïda,
pam
a
pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans
més actius.
I per aconseguir-lo la ciutat de Barcelona farà la
seva aportació al país.
Hi aportarà
el seu dinamisme.
Hi aportarà el seu
esperit de ciutat oberta i de progrés.
Catalunya
i Espanya poden comptar amb
Barcelona,
esteu-ne segurs.
Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca Espanya !
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Míting 10è aniversari del PSC a La Monumental
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-07-08
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Acció política
Model social
Catalunya
Espanya
Commemoracions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
La Monumental (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Description
An account of the resource
Acte de celebració dels deu anys de la unitat socialista a Catalunya, amb la formació del PSC.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 176
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/23/2818/19880305_ConvencioMajNacProg_PM.pdf
4d7a867553094d4732de8bbc91d6b2b6
PDF Text
Text
Pasqual Haraqall
Bon dia a tothom.
Suposo que s'espera de mi que us
digui fins a quin punt un socialista que està al capdavant d'un
Ajuntament de Catalunya està satisfet de que aquesta reunió
existeixi, i que el moviment que aquesta reunió coemnça vagi
endavant.
I que us digui cóm els municipis, els Ajuntaments de
Catalunya, estem confiats en el canvi de clima que es pot i es té
que donar en aquest país.
I cóm estem confiats en que el
Parlament de Catalunya esdevingui el lloc on realment es
produeixi el debat que s'ha de produir en el nostre país, i que
permeti que les institucions mantinguin una relació d'entesa, que
al mateix temps hi hagi l'entesa i el debat que han de fer anar
endavant a Catalunya. Aquesta entesa de les institucions, que ha
�mancat en aquest país, els darrers anys, que ha de ser molt
millor, hi ha indicis de que es pot arribar a produir, en el camp
que jo domino més, del municipi, del municipi de Barcelona.
Hi ha proves de que això es pot produir, a pesar de
tot, i una n'és el Consorci Sanitari. Per aquells que llegiu i
seguiu atentament el que és la pràctica de les coses,
l'administració de les coses, el Consorci Sanitari de Barcelona
és una conquesta important. Jo crec que no només de Barcelona
sinó de tot Catalunya. Un sistema a través del qual el govern
autonòmic i l'Ajuntament es poden posar d'acord per dur endavant
els hospitals de la ciutat. Hem trigat vuit anys, però ara el
tenim aquest Consistori.
0 el Parc Tecnològic del Vallès on també hi ha una
col·laboració, molt meritòria -deixeu-m'ho dir-, entre una entita
que el va crear i que està condemnada a desaparèixer, com és la
Corporació Metropolitana de Barcelona, i l'entitat que l'ha
suprimit, com és la Generalitat de Catalunya.
Avui el Parc
Tecnològic és presidit pel Conseller d'Indústria Macià Alavedra,
i gestionat, en canvi, pel Consorci de la Zona Franca que va
rebre de la Corporació Metropolitana l'encàrrec de fer-ho.
0 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona del qual
ahir vàrem aprovar, en la sessió plenària de l'Ajuntament de
Barcelona, els nous estatuts, que aquest any tindrà projecte,
l'any que ve obra, i d'aquí a tres anys obres d'art a dins, i que
es farà conjuntament.
O la Carta Municipal que és una gran esperança per a
mi, per molts, de cóm Barcelona ha de resoldre -Barcelona, i
segurament la seva àrea de l'entorn- molts problemes que han
quedat per resoldre. Temes aquests en els quals hi ha indicis de
que poden haver-hi acords, hi ha d'haver-hi acords, entre les
institucions d'autogovern a Catalunya.
Perquè hem perdut molt de temps. Hem perdut temps amb
l'ordenació del territori -vuit anys-, per l'estropici que
finalment s'ha produït. Per l'eix transversal. Parlo només de
les grans aspiracions, de les velles aspiracions, d'aquelles
coses que si ens haguessin preguntat l'any 77 o l'any 79 què és
�48
el que s'havia de fer a Catalunya, haguéssim dit immediatament
aquest, aquest i aquest projecte. L'ordenació del territori, les
comarques, vuit anys i sense solució.
L'eix transversal.
L'aigua de l'Ebre, l'aigua de Tarragona, que representarà i
representa la millor esperança de que no es produeixi la
macrocefàlia de Barcelona.
El tràfic de Barcelona.
Els cinturons, tot just
començats.
L'exprés regional, la connexió Mataró-Vilanova, la
conversió de l'antic vuit català en un eix de transport
ferroviari ràpid -ni metro ni ferrocarril, exprés regional-. El
propi metro de Barcelona que ha de fer un salt endavant, i que no
l'ha fet, només se n'han fet unes cues, però no s'ha convertit en
un nou plà de metros com el que la ciutat i l'aglomeració ara
necessita.
Les universitats, quán va trigar la República a canviar
la universitat? Que poc que va trigar per endegar el que es veia
clarament com un tema capdal per la història del país.
És
evident que la universitat d'aleshores no era una universitat de
masses com és la d'ara. És evident que ara són més diners. I és
cert que amb vuit anys d'autonomia encara no s'ha posat realment
en marxa la reforma de la universitat, la millora de la
universitat.
L'ensenyament avançat, que poc que va trigar la
República d'entomar la tradició de les primeres modificacions de
l'ensenyament, del Montessori, i del Patronat Escolar, per
convertir Barcelona i tot Catalunya en un laboratori del que
havia de ser el nou ensenyament -encara en vivim d'aquell
record-.
I que poc quehem avançat des d'aleshores.
Quán
esperàvem els anys seixantes i setantes, a les escoles d'estiu,
el moviment de Rosa Sensat, com no esperàvem aquesta autonomia
que avui tenim, i que encara no s'ha traduït en una, diria, nova
moral, en un nou funcionament del sistema educatiu, que molts i
molts mestres, i molts i molts pares, i molta gent que hi
treballa han maldat per això.
Refer la Ciutat Vella de Barcelona, i aquest és un tema
d'estat. No hi ha cap país que no s'hagi plantejat com a tema de
país el refer l'antiga capital. Pensem que la Barcelona vella és
�49
això, és el poc estat que teníem, l'estat que teníem era la
Ciutat Vella, el barri gòtic, els seus edificis nobles, i encara
està per refer.
Dos anys esperant l'aprovació d'una Àrea de
Rehabilitació integrada per la Barcelona vella. I no és només un
tema de l'Ajuntament, també és un tema nacional. Ho és aquí, i
ho és a França, ho és a Itàlia, ho és fins i tot a d'altres
comunitats autònomes. Aquí no ho ha estat.
I parlaria de tantes i tantes coses que segurament són,
òbviament, temes que un govern català hauria i haurà de
plantejar-se com a temes urgents, que no haurien d'haver esperat
tant. Les noves tècniques, la biomedecina. La recuperació dels
que són fora, en Ferrater Mora, o ena Ramon Xirau, o l'Eduard
Nicol, o el Manuel Cardona que és director de l'Institut (Plane)
de Stuttgart, o els entesos catalans -que n'hi ha- en
superconductivitat i en ciència dels materials, que estan arreu,
estan a Madrid, estan a Berkeley, estan pel món però no estan
aquí. I no costa gens que sigui aquí. La investigació puntera
ara en superconductivitat no és la més cara. Ho és molt més la
investigació en,electrònica. Amb 280 milions cada any es podria
mantenir
un
centre
d'investigació
sobre
nous
materials
relativament digne en la nostre ciutat, en el nostre país, i no
el tenim.
Tantes i tantes coses que no s'han pogut fer, que no
s'han fet, i que ara se'ns obren les portes per debatre, i més
endavant per construir.
I tantes i tantes coses que són els
temes tradicionals de l'esquerra i que nosaltres estem en
condicions de debatre i de tornar a posar sobre la taula.
I
tants i tants temes que són els temes nous de l'esquerra. Ahir
es feien 50 propostes per la modificació de la situació de la
dona a Catalunya. Pensem que el 50% dels aturats, a la nostra
ciutat, a Barcelona, són dones, sent així que només una tercera
part de la força de treball són dones, és a dir, que el que hi ha
en aquest moment és una gran, un volcar-se de les dones sobre el
mercat de treball.
I jo crec que això no és més que una
indicació de que efectivament estem caminant cap a Europa.
Pensem que Suècia és 50%-50% la distribució d'homes i dones en el
mercat de treball efectiu, no a les llistes de demanda de
treball, sinó en el mercat de treball efectiu.
I que en bona
part, el fet que Suècia sigui un país més avançat rau justament
�50
en això, en que han posat en contribució a totes les seves forces
productives, i la dona en primer lloc. Aquesta és una de les
grans esperances de canvi a Catalunya, i l'hem d'empènyer. I és
un tema clàssic que hem de traduir amb les seves coordenades
actuals.
Com ho és, amb noves formulacions, la integració del
voluntariat com a substitut de la beneficència clàssica. Sabem
que la dreta combina hàbilment aquest darwinisme social, de
desesperança, de que res no es pot fer per lluitar contra la
misèria en la seva arrel, en les seves causes, sí només en els
seus efectes.
I ens combina aquest fatalisme i aquesta
desesperança amb uns tocs de beneficència per tranquilitzar la
consciència i poguer acusar a l'esquerra aleshores de falta
d'acord. Quan l'esquerra el que està fent és integrar aquestes
qëstions, que s'han d'integrar.
I també tractar de tenir un
esquema més ample en el que aquest voluntariat hi tingui un
paper, un esquema més ample que es plantegi seriosament desmontar
la màquina de la misèria.
Aquest és un tema vell i nou de
l'esquerra que vosaltres haureu de desenvolupar.
Com les noves relacions en el lloc de treball, noves
relacions que en definitiva a Europa són velles relacions. No fa
molt jo estava a Alemanya visitant la fàbrica Bayer. Ningú diria
que aquest és un invent extraordinàriament modern, és una cosa
que ve de lluny.
I tanmateix en el consell de supervisió de
Bayer hi ha un 50% d'obrers i de representants jurídics dels
sindicats. Res no s'ha fet en aquest camp -zero-, en un país que
va veure néixer l'UGT, que va veure néixer el moviment sindical,
i abans encara el moviment d'associacionisme dels treballadors.
Res no s'ha pogut fer en aquests darrers anys.
I el federalisme com a sistema de govern a tres
nivells, el federalisme del Canadà, el d'Alemanya, el de Suïssa,
el que sigui, però un sistema en el que tres nivells de govern
puguin col·laborar i tirar endavant aquelles competències que,
com és molt lògic i molt clar, pràcticament cap d'elles, de les
més importants, es poden desenvolupar només amb un sol nivell de
govern, i encara diria, amb dos nivells de govern.
Qualsevol
qüestió que mireu, des de la promoció econòmica fins els serveis
�51
socials, necessiten de la col·laboració
l'autonomia i del govern local.
de
l'estat,
àe
Temes vells i temes nous que ara tindrem ocasió de
debatre, i que hem de debatre, en un moment en que se'ns està
preguntant qui ha de governar aquest pais. Però no només qui ha
de governar aquest pais, sinó quines idees són les que s'imposen
en aquest pais, i aqui és on jo crec que la vostra col·laboració
pot ser més important. En un moment en que els mites de la dreta
van perdent força, de la mateixa manera que l'economia inspirada
per Reagan, la política de Reagan va perdent força, en un moment
en que l'egoisme social i l'egoisme nacional, justificat, quasi
diria, després de les desfetes nacionals que varen tenir els
Estats Units amb la guerra del Vietnam, que varen néixer amb gran
força als Estats Units, avui estan de devallada.
Un egoisme
nacional que no és més que l'aplicació al camp col·lectiu de la
màxima miserable de la dreta de que la caritat ben entesa comença
per un mateix, traduït a termes col·lectius.
Un moment doncs en que és possible que l'esquerra
catalana es trobi amb un buit d'idees dominants per omplir, i una
demanda per part del poble per omplir-lo amb idees al mateix
temps velles i noves. Però de vegades l'esquerra catalana sembla
que no s'acabi de creure que porta el relleu de la Catalunya més
autèntica, la justament menys necessitada d'ajuts simbòlics, la
més realment i més apassionadament enamorada de si mateixa, de
Catalunya, i per tant, dels altres pobles, més creadora i més
fraternal.
Jo crec que això, que és obvi, convé dir-ho i
tornar-ho a dir. Crec que convé lluitar pel que de vegades pot
semblar massa obvi.
Crec que hem de fer com els mestres que
s'han d'esforçar per escenificar cada dia com si no fos sabut
allò que per ells és sabut. Crec que cal explicar clarament el
que ja és clar. Crec que hem d'evitar la necessitat de destacar
per un nou enfoc, moltes vegades, i insistir en les obvietats, en
el que és just, en el que és millor. Crec que cal "machacar"
l'evidència, més enllà de l'originalitat.
Crec que la força
potencial dels que sou aquí, i altres qaue no hi són però que hi
seran, conté més passat del país, i conté per tant també molt més
futur. No tenim el dret, no teniu el dret de no posar-la aquesta
força potencial a treballar.
Individual o col·lectivament.
Individualment cada ú, segons la seva línia, segons la seva
�ln
spiració
-f-ració.
doneu.
C r _„
ts
I
c
° " lecti vament,
S(lr,„
« autog O V er n a r - s e >
* l e s ' c°<« una
• • M o i ta sprt.
52
sèrie
ln
X
'.amb
dividus
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció a la Convenció per una majoria nacional i de progrés
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-05
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Esquerra (Ciències polítiques)
Catalunya
Federalisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cotxeres de Sants (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/23/2817/19880430_PerUnaCatalunyaMesIgualitaria_RObiols.pdf
d1439034254ab285a1849677c4e878f7
PDF Text
Text
PER UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA
¿¿sy*
G*S^U f
p~
RAIMON OBIOLS
30 d'abril de 1988
�LA TERRA DELS NOSTRES PARES, LA PATRIA DELS NOSTRES FILLS
NINGÚ NO TE LA POSSIBILITAT D'ESCOLLIR EL PAIS ON LI HA TOCAT DE NÉIXER. BEN MIRAT, NI TAN SOLS ELS QUI ES VEUEN OBLIGATS A CANVIAR EL SEU LLOC DE RESIDENCIA TENEN LLIUREMENT AQUESTA OPCIÓ. L'ATZAR, UNA CONJUNCIÓ DE FACTORS QUE NO CONTROLEM, ENS
HAN FET
SER CIUTADANS
D'AQUEST PAIS
CONCRET,
CIUTADANS DE CATALUNYA. AQUESTA HA ESTAT LA TERRA DELS NOSTRES PARES O SERA, EN UN DEMA QUE JA PALPEM, LA PATRIA DELS
NOSTRES FILLS.
NO HEM ESCOLLIT, SI MES NO AMB PLENA LLIBERTAT O AMB UN CALCUL DE CONVENIENCIA, LA TERRA ON ENS HA TOCAT DE VIURE. HEM
TRIAT, AIXÒ SI, MOLTS DE NOSALTRES, LA VOLUNTAT DE SER SOLIDARIS AMB LA GENT QUE HI VIU, LA VOLUNTAT DE TRANSFORMAR-LA,
D'ALLIBERAR-LA DELS ESCLAVATGES QUE ENS VENEN IMPOSATS DE
FORA I DE LES DESIGUALTATS I LES INJUSTÍCIES QUE NEIXEN I ES
MULTIPLIQUEN DINTRE NOSALTRES MATEIXOS, PER LES DIFERENCIES
DE CLASSE, PER L'AFANY D'ACUMULACIÓ DE RIQUESA, PER L'EXPLOTACIÓ MES O MENYS DISSIMULADA D'UNS HOMES DAMUNT DELS ALTRES.
HEM FET L'OPCIÓ DE NO RESTAR INDIFERENTS A ALLO QUE HEM VIST
I HEM SENTIT I HEM VISCUT. HEM DECIDIT DE NO FER-NOS COMPLICES AMB EL NOSTRE SILENCI O LA NOSTRA INHIBICIÓ D'UNA SOCIETAT DESIGUAL I CLASSISTA. ENDUTS PER UNS IDEALS SEMBLANTS I
1
�SOLIDARIS, HEM ESCOLLIT POTSER CAMINS DIFERENTS QUE CONFLUEIXEN: UNS QUANTS ENS HEM DEDICAT A LA FEINA DE LA POLÍTICA; D'ALTRES, MOLTS DELS QUI M'ESCOLTEU AQUEST MATI, HEU
NODRIT ELS RENGLES DEL TEIXIT SOCIAL D'AQUEST PAIS. EN VOSALTRES ES TROBA LA REPRESENTACIÓ MES VIVA DE LES ENTITATS
CULTURALS, DE LES ASSOCIACIONS DE VEINS; DELS TREBALLADORS
DE LES GRANS EMPRESES DE CATALUNYA -DE SEAT, DE LA MAQUINISTA, DE PEGASO O DE LA SEDA-, DELS SINDICATS DEL METALL, DEL
TEXTIL, DE LA CONSTRUCCIÓ, DE LES INDUSTRIES QUÍMIQUES, DELS
SERVEIS; HI HA ENTRE
VOSALTRES LA VEU
DEL MON RURAL,
DELS
MOVIMENTS DE JOVENTUT, DELS GRUPS D'ESPLAI; VOSALTRES FEU
POSSIBLE L'ACTIVITAT I LA PRESENCIA DE LES ASSOCIACIONS DE
CONSUMIDORS, DELS MOVIMENTS ECOLOGISTES, DELS CLUBS I LES
FEDERACIONS ESPORTIVES, DELS GRUPS DE JUBILATS...
LA NOSTRA OPCIÓ PERSONAL
HA ESTAT SOVINT
UNA OPCIÓ DE
PER
VIDA, QUE ENS ACOMPANYARÀ SEMPRE MES ENLLÀ DELS PROBLEMES I
LES CONTRARIETATS. JO VAIG PRENDRE-LA JA FA MOLTS ANYS, 31,
NO PAS PER UN DESIGNI PERSONAL SINO PERQUÉ BEN AVIAT VAIG
SENTIR-ME INTEGRANT D'UN PROCES COL·LECTIU, UN PROCES DE
RESISTENCIA CONTRA UN SISTEMA POLITIC QUE OFEGAVA LES LLIBERTATS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES DEL POBLE DE CATALUNYA I
QUE IMPEDIA DE FORMA AUTORITARIA QUE FESSIN CAMÍ LES NOSTRES
LEGITIMES ASPIRACIONS A UNA SOCIETAT MES JUSTA, MES IGUALITARIA, ON FOS POSSIBLE L'EMANCIPACIÓ DE LES CLASSES POPULARS.
UN PROCES DE RESISTENCIA COMPLEX, SOVINT CONTRADICTORI, PERO
2
�QUE S'ALIMENTAVA D'UNA LLARGA TRADICIÓ, D'UNES PROFUNDES ARRELS QUE HEM ASSUMIT I QUE HAN MARCAT LA NOSTRA PERIPECIA
PERSONAL. UNES ARRELS QUE, EN EL MEU CAS, S'ENFONSAVEN EN LA
TRADICIÓ DEL SOCIALISME I DEL CATALANISME D'ESQUERRES, ALIMENTAT SOBRETOT PELS TREBALLADORS I ELS PAGESOS, LA GENT QUE
MES HA LLUITAT SEMPRE PER TOTES LES LLIBERTATS, PER QUALSEVOL LLIBERTAT CONCRETA QUE HAGUÉS ESTAT ARRABASSADA O ES
TROBES EN PERILL. SEMPRE HE SENTIT L'ORGULL D'AQUESTA TRADICIÓ PROGRESSISTA, SEMPRE HE ADMIRAT EL TREMP DELS HOMES I
DONES QUE VAN CREAR-LA I VAN SERVIR-LA, SEMPRE HE CONSIDERAT
UNA SORT IMPAGABLE LA COMPANYIA DE GENT DE PROCEDENCIA DIVERSA AMB QUI HE COMPARTIT UN PROJECTE COMÚ, PER CATALUNYA I
PEL SOCIALISME.
UN PROJECTE COMÚ QUE EN ELS TEMPS DE LA DICTADURA POSAVA
L'ACCENT EN LA LLUITA UNITARIA, EN L'ANHEL D'ACONSEGUIR UN
MARC DEMOCRATIC QUE PERMETÉS DESPRÈS EL LLIURE JOC DE LES IDEES I DELS PROGRAMES, DE LA DISCREPANCIA I DE LA DISCUSSIÓ
POLÍTICA, DE L'ENTESA I DE L'ACORD SEMPRE QUE FOSSIN NECESSARIS .
AMB AQUELLA OPCIÓ DE FA MES DE TRENTA ANYS, JO VAIG CERCAR
LA MEVA PROPIA MANERA DE SERVIR CATALUNYA, DE CONTRIBUIR
MODESTAMENT A FER QUE FOS MES LLIURE I MES JUSTA. PER AQUELLA ÈPOCA, NO HI ÉREM TOTS EN LES PRIMERES LÍNIES DE COMBAT
PER L'AUTONOMIA I PER LA DEMOCRACIA. I DELS QUE HI ÉREM, LA
MAJORIA HAVIEN SORGIT DELS SECTORS POPULARS DE CATALUNYA.
3
�DESPRÈS, AMB EL PAS DELS ANYS I L'EIXAMPLAMENT PROGRESSIU DE
LES POSSIBILITATS D'ACCIÓ POLÍTICA, HEM ANAT VEIENT COM INVOCAVA TAMBE LA CAUSA DE CATALUNYA MOLTA GENT NOUVINGUDA,
PROVINENT DE SECTORS DE LA DRETA QUE ANAVEN DESCOBRINT EN LA
NOVA SOCIETAT MOLTES
POSSIBILITATS D'ANAR PERPETUANT
TAMBE
ELS SEUS INTERESSOS. MES D'UN COP HEM ASSISTIT, SORPRESOS, A
LA IMPARTICIO DE DISCURSOS, DE CONSELLS I DE RETRETS, HEM
VIST COM ES DONAVEN PATENTS I ANATEMES DE CATALANISME. I, US
HO HE DE DIR AMB TOTA SINCERITAT, BEN A PROP DE LA INDIGNACIÓ CONTINGUDA I DE LA SORPRESA DAVANT DE TANTA AUDACIA, HEM
SENTIT EN EL FONS LA SATISFACCIÓ DE COMPROVAR QUE, MES ENLLÀ
DELS OPORTUNISMES, ELS CAMINS QUE HAVÍEM AJUDAT A TRAÇAR EREN TRANSITATS CADA COP PER MES GENT I ENS PORTAVEN A DESTINS QUE MOLTS ANYS ENRERA NO PODÍEM SOSPITAR.
AQUESTA ES LA CATALUNYA QUE ARA TENIM, AQUESTA D'AMPLES VIES
TRANSITABLES I DE NOMBROSOS DESTINS PER EXPLORAR I PER RECORRER. AQUESTA ES LA
CATALUNYA DEMOCRÀTICA I AUTÒNOMA
QUE
LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES VA VEURE DESAPARÈIXER I QUE
LA GENERACIÓ DELS NOSTRES FILLS PETITS CONSIDERA TAN NATURAL
COM L'AIRE QUE RESPIREN. ¿ES, PERO, LA CATALUNYA QUE VOLEM,
AQUELLA CATALUNYA QUE HAURÍEM SOMNIAT? NO, CERTAMENT, I LA
SATISFACCIÓ DEL BALANÇ POSITIU QUE OFEREIXEN ELS ANYS MES
RECENTS DE LA NOSTRA HISTORIA,
NO ENS HAURIA DE FER
PERDRE
LA NOCIÓ DE TOT ALLO QUE ENCARA ENS RESTA PER ACONSEGUIR.
4
�CATALUNYA ES ENCARA UNA SOCIETAT INJUSTA
CATALUNYA ES, ENCARA AVUI, UNA SOCIETAT INJUSTA, ON ES PRODUEIXEN DESIGUALTATS FERIDORES. ES CERT QUE PER TOT ARREU
RECOLLIM INDICADORS QUE ENS PARLEN D'UNA MILLORA SUBSTANCIAL DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I QUE, SI SOM CAPAÇOS D'APROFITAR-HO, HI HA LES CONDICIONS SUFICIENTS PER FER UN SALT
ENDAVANT EN LA MODERNITZACIÓ DE LES NOSTRES ESTRUCTURES PRODUCTIVES. EN ELS DARRERS TEMPS S'HAN HAGUT DE FER MOLTS SACRIFICIS, I LA
CLASSE TREBALLADORA ES,
SENS DUBTE, QUI
HA
FET LA CONTRIBUCIÓ MES IMPORTANT. PERO ARA, S'OBREN NOVES
POSSIBILITATS I POTENCIALITATS. VAL A DIR QUE L'ACCIÓ DEL
GOVERN SOCIALISTA HA ESTAT ESPECIALMENT BENEFICIOSA PER A
CATALUNYA, I QUE LA NOSTRA RENDA PER CAPITA CREIX MES QUE
LA MITJANA ESPANYOLA, I QUE L'ATUR ES MES REDUIT AQUI. HI
HA SÍMPTOMES EVIDENTS, DONCS, DE MILLORA GENERAL EN L'ECONOMIA, MILLORA QUE ARA AMB GRAN OPTIMISME, INTENTA D'ATRIBUIR-SE UN GOVERN CATALÀ DE SIGNE CONSERVADOR QUE SE N'HA
MANTINGUT FONAMENTALMENT AL MARGE, QUE POSAVA LA SOLUCIÓ
DE
LA CRISI ECONÒMICA EN MANS DE LA LÒGICA DEL MERCAT, I QUE
S'HA ESCUDAT SOVINT EN UNA
PRETESA MANCA DE COMPETENCIES
I
DE RECURSOS PER JUSTIFICAR LA SEVA INHIBICIÓ.
PER UNA CATALUNYA MES JUSTA I MES IGUALITARIA
ASSISTIM, DONCS, SEGURAMENT, A UNA NOVA ETAPA DE CREIXEMENT
ECONOMIC, DE PROSPERITAT. PERO CATALUNYA ES ENCARA AQUELL
5
�PAIS ON HI HA UN DIVUIT PER CENT D'ATURATS, AQUELL PAIS
QUE
PRECISAMENT REPARTEIX DE FORMA DESIGUAL FINS I TOT EL SEU
ATUR: I AL COSTAT DE COMARQUES QUE SE SITUEN ENTORN DEL 10%,
DEL 15%, N'HI HA D'ALTRES QUE ARRIBEN EN CANVI AL 30% D'ATURATS O L'ULTRAPASSEN. I CATALUNYA ES AQUELL PAIS ON LES COMARQUES QUE TENEN UNA RENDA SUPERIOR SUPEREN EN UN 50% AQUELLES QUE LA TENEN MES BAIXA. I ES EL PAIS ON ENCARA ES
VIUEN A DIARI LES SEQÜELES D'UN URBANISME FEROTJAMENT CLASSISTA, EN POBLACIONS DE MILERS I MILERS D'HABITANTS ON ELS
AJUNTAMENTS ESMERCEN UN ESFORÇ TITANIC PER ANAR COBRINT ELS
DEFICITS D'EQUIPAMENTS
CATALUNYA ENDINS, ENCARA
I
D'INFRAESTRUCTURES.
HI HA
UN CENTENAR
MENTRESTANT,
DE POBLES
AMB
PROBLEMES D'ABASTAMENT D'AIGUA, I CENTENARS DE MASIES ESPEREN ENCARA, A FINALS DEL SEGLE XX, L'ARRIBADA DE L'ELECTRICITAT O DEL TELÈFON. NO US HO PENSEU PAS QUE VULGUI CARREGAR LES TINTES, PERO SERIA ESTÚPID I CRUEL D'IGNORAR QUE ELS
NOSTRES JOVES, MES DEL CINQUANTA PER CENT DELS NOSTRES JOVES, ACABEN ELS SEUS ESTUDIS I PASSEN QUATRE, CINC, SIS ANYS
SENSE TREBALL 0 AMB FEINES ESCADUSSERES, MAL PAGADES O QUE
NO TENEN RES A VEURE AMB ELS ESTUDIS QUE HAN FET. I QUE HI
HA, APROXIMADAMENT, UN DEU PER CENT DELS CELEBRES SIS MILIONS DE CATALANS QUE ES TROBEN EN ALLO QUE ELS ESPECIALISTES EN DIUEN SITUACIÓ DE RISC, ES A DIR, AMB PENSIONS INFERIORS AL SALARI MINIM O EN ATUR SENSE SUBSIDI I AMB POSSIBILITATS NUL·LES DE TROBAR FEINA A CAUSA DE LA SEVA EDAT
AVANÇADA. I SON MOLTES LES ASPIRACIONS LEGITIMES QUE RESTEN ENCARA SENSE RESPOSTA, DES DEL DRET A UNES CONDICIONS
6
�DE VIDA MES DIGNES PER A TOTHOM FINS A L'ANHEL DE TANTS I
TANTS JOVES QUE VOLDRIEN ANAR A LA UNIVERSITAT I NO PODEN;
DES DEL DRET A L'ASSISTÈNCIA SANITARIA EFICAÇ I HUMANITZADA
FINS A L'OBTENCIÓ D'UNA AUTENTICA IGUALTAT D'OPORTUNITATS
PER A TOTS...
TOTES LES LECTURES SON POSSIBLES, JA HO SABEM. TOT ES QÜESTIÓ DE POSAR L'ACCENT EN UNS INDICADORS O EN UNS ALTRES,
PERO CATALUNYA ES TAMBE, AVUI, EL PANORAMA QUE HE ESBOSSAT
AMB UNS QUANTS EXEMPLES. SEMPRE HE CREGUT QUE LA FORÇA DE
L'ESQUERRA EN GENERAL, I DELS SOCIALISTES EN PARTICULAR, RAU
EN LA SEVA CAPACITAT DE MANTENIR SEMPRE LA SENSIBILITAT SUFICIENT PER ADONAR-SE DE LA VIDA DE LA GENT, DELS SEUS PROBLEMES REALS, DE LA SITUACIÓ
D'INDEFENSIO EN QUE ES
TROBEN
ELS MES FEBLES, ELS OBLIDATS.
ELS PROBLEMES REALS DEL PAIS NO HAN MERESCUT L'ATENCIÓ DEL
GOVERN DE CIU
I NO ENS AGRADA
LA POLÍTICA DEL GOVERN
QUE HEM CONEGUT
EN
LES DARRERS VUIT ANYS DE CATALUNYA. PERQUÈ CREIEM SINCERAMENT QUE ELS GRANS PROBLEMES DEL NOSTRE PAIS NO HAN MERESCUT
L'ATENCIÓ PRIORITARIA; PERQUÈ HEM VIST NÉIXER I MULTIPLICARSE EXTRAORDINÀRIAMENT UNA
NOVA ADMINISTRACIÓ QUE
AMB UN MIMETISME LAMENTABLE ELS
REPRODUÏA
VICIS I LES INÈRCIES DE
LA
VELLA ADMINISTRACIÓ CENTRALISTA; PERQUÈ HEM VIST QUE LA RE-
7
�TORICA I LA PROPAGANDA SENSE MANIES PRETENIEN EL LLOC DE
LA
GESTIÓ ORDENADA I PERSISTENT; PERQUÈ HEM ASSISTIT A UN INTENT CONTINUAT D'APROPIACIÓ DE LA NOSTRA PRIMERA INSTITUCIÓ
NACIONAL, FINS A FER-NE EL REDUCTE D'UNA MINORIA DE CATALANS EN LLOC D'ANAR CONSTRUINT UN GRAN CASAL, AMB PORTA
FRANCA I FINESTRALS OBERTS; PERQUÉ HEM VIST QUE L'ENTESA
NECESSÀRIA EN MITJA DOTZENA DE COSES ESSENCIALS PER A LA
RECONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA ERA SACRIFICADA EN BENEFICI D'UN INTERÈS PARTIDISTA QUE HA CONFÓS LA MAJORIA
PARLAMENTARIA AMB EL MONOPOLI DE LA VERITAT; PERQUÈ HEM
ANAT VEIENT QUE CATALUNYA PERDIA GRADUALMENT LA SEVA VOCACIÓ D'ENCAPÇALAR EL PROCES DE TRANSFORMACIÓ DEL VELL ESTAT
CENTRALISTA I ANAVA APAREIXENT ALS ULLS DELS ALTRES POBLES
D'ESPANYA COM UNA COMPANYA INSOLIDARIA QUE PERSEGUIA D'ARRENCAR NOUS BENEFICIS SOBRE LA BASE D'UNA CONFRONTACIÓ PERMANENT PERQUÈ HEM
CONSTATAT AMB SORPRESA
QUE LA
CATALUNYA
AUTÒNOMA S'EDIFICAVA SOBRE UN CENTRALISME OFEGADOR I QUE LES
ALTRES ADMINISTRACIONS CATALANES EREN CONSIDERADES ENEMIGUES
POTENCIALS I NO COL·LABORADORES LLEIALS AMB LA MATEIXA EMPRESA; PERQUÈ HEM VIST COM ELS SINDICATS I ELS
TREBALLADORS
HAN ESTAT IGNORATS SISTEMÀTICAMENT PER LA POLÍTICA DEL CONSELL EXECUTIU; PERQUÈ HEM POGUT COMPTAR QUE ELS DINERS DE
LES INVERSIONS NO HAN ESTAT GASTATS JUSTAMENT EN LES COMARQUES QUE MES HAN PATIT LA CRISI INDUSTRIAL I QUE MES DEFICITS TENEN ACUMULATS; PERQUÈ
HEM ASSISTIT A LA
IMPLANTACIÓ
D'UNA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL QUE, LLUNY DE PERSEGUIR UN
CREIXEMENT HARMONIC, HA OBERT LES PORTES A NOVES POSSIBI-
8
�LITATS DELS INTERESSOS ESPECULATIUS; PERQUÈ HEM VIST QUE
EL JOC, EN COMPTES D'ANAR-SE TROBANT REDUIT A UNS MARGES
PRUDENCIALS, HA ESTAT FORTAMENT INCENTIVAT I HA FET ENTRADA A LES BOTIGUES I ALS FORNS DE PA; PERQUÈ HEM SABUT QUE
LES SUBVENCIONS DE LA GENERALITAT HAN ESTAT CONCEDIDES SOVINT SOTA PRESSIÓ DE GRUPS D'INTERESSOS, EN LLOC DE CERCAR
UN REPARTIMENT EQUILIBRAT I JUST. I TANTES I TANTES COSES
QUE DIFUMINAVEN AQUELLA IDEA QUE ENS HAVÍEM ANAT DIBUIXANT
DE COM SERIA GOVERNADA UNA CATALUNYA QUE RECUPERAVA LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA AUTONOMIA I LES SEVES INSTITUCIONS
NACIONALS.
ARA, EN AQUESTA PRIMAVERA DE 1988, CATALUNYA ES TROBA EN
PLE PROCES ELECTORAL, ES A DIR, ES DISPOSA A FER BALANÇ DEL
GOVERN QUE HA TINGUT I A DESIGNAR LA MAJORIA QUE DONARA SUPORT AL NOU GOVERN. ES UN MOMENT IMPORTANT, UNA
OPORTUNITAT
QUE, SIGUI QUINA SIGUI L'OPCIÓ QUE PRENGUI LA MAJORIA DE CATALANS, CAL QUE S'APROFITI ADEQUADAMENT.
ELS SOCIALISTES ANEM ESPERANÇATS
ENS HI PRESENTEM, HO DIC
A LES PROPERES
ELECCIONS.
POTSER AMB IMMODESTIA PERO AMB
UN
ORGULL LEGÍTIM, AMB UN BAGATGE FORÇA IMPORTANT: UN PARTIT UNIT; UN PARTIT
AMB UN INDEX
NOTABLE D'AFILIATS; UN
PARTIT
AMB UNA AMPLIA EXPERIENCIA DE GOVERN, FORJADA EN ELS AJUNTAMENTS, EN LES DIPUTACIONS, EN EL GOVERN DE L'ESTAT, EN
LA
MATEIXA GENERALITAT, ON ELS CONSELLERS SOCIALISTES VAN MARCAR UN ALT NIVELL EN L'ÈPOCA DE LA GENERALITAT PROVISIONAL;
9
�UN PARTIT QUE SENT I VIU EN ELL MATEIX TOTES LES
ESPERANCES
I CONTRADICCIONS DEL NOSTRE POBLE; UN PARTIT DE SOLIDA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL, QUE ES, DE FET, UN REFLEX FIDEL DE LA
SOCIETAT CATALANA.
UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES
PERO MES ENLLÀ DE LA
VE D'UN PROCES
NOSTRA FORÇA, SENTIM L'IMPULS QUE
QUE HA ANAT
AGLUTINANT ENTORN NOSTRE
ENS
MOLTS
SECTORS PROGRESSISTES QUE NO MILITEN AL PSC PERO QUE CREUEN
I LLUITEN PER LA FORMACIÓ D'UNA MAJORIA ALTERNATIVA, UNA MAJORIA NACIONAL I
DE PROGRES QUE
PUGUI DISPOSAR DEL
SUPORT
PARLAMENTARI SUFICIENT COM PER GOVERNAR CATALUNYA.
HI HA MOLTA GENT QUE HAVIA ANAT ABANDONANT LA SEVA MILITÀNCIA POLÍTICA, MOLTA GENT QUE DESITJAVA D'ESTRENAR-LA D'UNA
VEGADA, QUE HA DECIDIT QUE NO PODIA DEIXAR-SE ESCAPAR AQUESTA OPORTUNITAT DE LA PRIMAVERA DE 1988. HI HA MOLTA GENT QUE
HA ASSISTIT AMB IMPOTENCIA I DISGUST A LA CONFIGURACIÓ
D'UN
MODEL DE GOVERN PER AL NOSTRE PAIS QUE NO S'ADEIA GENS, TAMPOC PER A ELLS, AMB EL QUE HAVIEN DESITJAT: I SABEN QUE NOMES AMB L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI PENSEN COM ELLS ES POSSIBLE
DE CANVIAR DE MODEL I DE GOVERN. PER AIXÒ S'HAN MOBILITZAT,
I HAN ESCOLLIT LA VIA QUE ELS HA SEMBLAT MES OPORTUNA. SABEN
QUE QUATRE ANYS MES AMB EL MATEIX DISCURS POLITIC, AMB EL
CONTINUISME TRIST D'UNA LÒGICA POLÍTICA QUE NO PODEN COMPAR-
10
�TIR, SERIEN JA UN CUMUL
D'ANYS EXAGERAT, UN AUTÈNTIC
EXCES
EN LA MESURA SEMPRE DESITJABLE. SABEN QUE SI NO PARTICIPEN
ACTIVAMENT EN EL PROCES DEL CANVI, MAI NO PODRIEN PERDONARSE UN DESENLLAÇ QUE ELS DESPLAURIA I QUE ELS SEMBLARIA PERNICIÓS PER A LA CATALUNYA QUE ELLS VOLEN. PER AIXÒ S'HAN
POSAT EN MARXA, I SUMEN EL SEU ESFORÇ A LA CAUSA PROGRESSISTA DE TANTA I TANTA GENT.
DARRERA DELS SOCIALISTES, DARRERA D'AQUESTA GENT D'ESQUERRA
QUE TREBALLA PER UNA NOVA MAJORIA, HI HA UN DISSENY, UN MODEL, UN SOMNI DE LA CATALUNYA QUE VOLEM. HI HA UN PROJECTE
POLITIC, HI HA UN PROGRAMA DE GOVERN, PENSAT I DEBATUT,
PONDERAT I POSSIBLE. JO US INVITO A TOTS VOSALTRES, I INVITO A TRAVES VOSTRE TOT EL POBLE DE CATALUNYA, A FER VOSTRE
I A COMPARTIR I A REALITZAR AQUEST PROJECTE. I HO FAIG AMB
LA CONVICCIÓ QUE HA ARRIBAT EL MOMENT DE DUR-LO A BON
ENTRE ALTRES COSES PERQUÈ ESTIC
CONVENÇUT QUE ES EL
PORT,
MILLOR
POSSIBLE PER A CATALUNYA I PERQUÈ HA ASSOLIT UN GRAU DE MADURESA I DE PENETRACIÓ SOCIAL
QUE EL FAN IDONI PER
CONDUIR
EL GOVERN DE CATALUNYA EN ELS PROPERS ANYS.
A CATALUNYA S'OBREN ARA DAVANT NOSTRE DUES ALTERNATIVES:
UNA JA ENS ES CONEGUDA, I SUPOSA EL CONTINUISME D'UNA POLÍTICA QUE NO HA SABUT RESPONDRE ALS REPTES BASICS DE LA
SOCIETAT CATALANA I A LES NECESSITATS MES URGENTS DEL NOSTRE POBLE; L'ALTRE, QUE ES L'EXPRESSIÓ D'UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES, VOL FER LES COSES D'UNA MANERA COM-
11
�PLETAMENT DIFERENT.
L'ATUR, EL PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA
JO PENSO EN UN GOVERN DE CATALUNYA PREOCUPAT PER AQUELLS
QUE MES HO NECESSITEN TOT, QUE DONI L'ATENCIÓ NECESSÀRIA ALS
SECTORS MES MARGINATS DE LA NOSTRA SOCIETAT, AQUELLS QUE SOVINT QUEDEN DESPENJATS DELS BENEFICIS DE LA PROSPERITAT.
PENSO EN UN GOVERN QUE COMENCES CONSIDERANT QUE L'ATUR ES EL
PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA, AQUELL QUE HA D'OCUPAR LA NOSTRA ATENCIÓ PRIORITARIA. UN GOVERN QUE, DES DE TOTS ELS DEPARTAMENT, ENFOQUI LA SEVA GESTIÓ SITUANT LA LLUITA CONTRA
L'ATUR EN PRIMER TERME. QUE HI DEDIQUI RECURSOS, QUE DESTINI UN MINIM DE VINT MIL MILIONS DE PESSETES EN AQUESTS QUATRE ANYS A CREAR OCUPACIÓ PER ALS JOVES.
UN GOVERN QUE GOVERNI AMB RIGOR I EFICACIA
PENSO EN UN GOVERN QUE, A COSTAT DE LA QUE ACABO DE DIR, DIBUIXI LES SEVES PRIORITATS, CLARES I DEFINIDES, I LES TRADUEIXI EN UNA ACCIÓ DE GOVERN PLANIFICADA, AMB CALENDARIS
CONCRETS I AMB PARTIDES DELS PRESSUPOSTOS. QUE NO IMPROVISI,
QUE NO CANVIÍ DE RUMB A CADA MOMENT, QUE NO ES MOGUI PELS
CAPRICIS INESPERATS DEL SEU PRESIDENT, QUE NO HO CONDICIONI
TOT A LA CONJUNTURA MES IMMEDIATA, A LA CONVENIENCIA DEL MOMENT I QUE EXPLIQUI AL POBLE DE CATALUNYA ELS PROPÒSITS QUE
L'ANIMEN I ELS MITJANS DE QUE DISPOSA PER DUR A TERME ELS
12
�SEUS PROJECTES. QUE LI DIGUI QUE NO HO FARÀ TOT EN UN SOL
INSTANT NI AMB LA PERFECCIÓ MES ABSOLUTA, PERO QUE TE UNA
IDEA CLARA D'ALLO QUE CONVÉ DE FER EN PRIMER TERME I EL QUE
ANIRÀ VENINT DESPRÈS. QUE LI RECORDI QUE ELS RECURSOS SON
ESCASSOS PER DEFINICIÓ, PERO QUE NO DEIXARÀ DE BELLUGAR-SE I
DE NEGOCIAR PER OBTENIR UN MILLOR FINANÇAMENT PER A LA GENERALITAT, QUE SERA DUR I TENAÇ
A L'HORA D'EXIGIR ALLO QUE
CATALUNYA MEREIX I LI PERTOCA, PERO QUE OFERIRÀ LA VOLUNTAT
DE CORRESPONSABILITZAR-SE DE TOTS ELS COMPROMISOS QUE ASSUMEIXI. I QUE SI ELS RECURSOS SON ESCASSOS PER DEFINICIÓ, NO
SE'N PERDRA NI UN EN PROPAGANDA ESTÈRIL, EN AJUTS CLIENTELARS O EN CONCESSIONS ESCANDALOSES EN BENEFICI DE SOCIETATS
PRIVADES. I QUE LA LLUITA PER AUGMENTAR LA CAPACITAT D'INVERSIÓ SERA UNA OBSESSIÓ PERMANENT. I QUE NO DEIXARÀ DE CERCAR EN TOT MOMENT LA MANERA DE MILLORAR L'EFICACIA DE L'ADMINISTRACIÓ, DE REDUIR LA DESPESA CORRENT, DE CONTRACTAR EL
PERSONAL ESTRICTAMENT NECESSARI, D'AGILITZAR TANT COM ES
PUGUI LA BUROCRACIA, D'HUMANITZAR TANT COM SIGUI POSSIBLE
LA RELACIÓ AMB ELS CIUTADANS, DE FER QUE LA GENERALITAT SIGUI SENTIDA PER TOTHOM COM UNA INSTITUCIÓ ESTIMADA I PROPERA, UTIL I HONESTA. I QUE DIGUI EL POBLE DE CATALUNYA QUE
AIXÒ NO S'ACONSEGUIRÀ D'UN DIA PER L'ALTRE PERO QUE L'ESFORÇ
PER ASSOLIR-HO SERA SOSTINGUT I TENAÇ.
PENSO EN UN GOVERN AIXÍ. NO INTENTO FER-VOS UN DISSENY FANTASTIC, PERFECTE, ALLUNYAT DE LES LIMITACIONS DE LA PROPIA
CONDICIÓ HUMANA. PARLO D'UNA VOLUNTAT, D'UN ESFORÇ, D'UNES
LÍNIES MESTRES QUE PRESIDIRAN UNA ACCIÓ POLÍTICA.
13
�LA FORMACIÓ, UN ELEMENT FONAMENTAL
EN
LA
CONSTRUCCIÓ
DEL
PAIS
PENSO EN UN GOVERN QUE CONSIDERI QUE LA FORMACIÓ ES UN ELEMENT FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS. UN GOVERN QUE
SE SENTI ORGULLOS DE LA TRADICIÓ PEDAGÓGICA DE CATALUNYA I
QUE, LLUNY DE SOMNIAR INÚTILMENT, ES PROPOSI UNA COSA TAN
SIMPLE I TAN IMPORTANT COM RECUPERAR AQUESTA TRADICIÓ I
CONTINUAR-LA AMB EL MATEIX ESPERIT DELS HOMES I DONES DE
LA
MANCOMUNITAT I DE LA REPÚBLICA. UN GOVERN QUE FACI QUE CATALUNYA DEIXI D'OSTENTAR EL TRIST RECORD DE SER L'ÚNICA COMUNITAT AUTÒNOMA D'ESPANYA ON L'ENSENYAMENT, PUBLIC I CONCERTAT, ENCARA NO ES PLENAMENT GRATUIT.
UN GOVERN QUE REGULI EL PRIMERISSIM NIVELL DE LES ESCOLES
BRESSOL, QUE EIXAMPLI EN UN CURS EL PARVULARI FENT UN NOU
CICLE DE 3-6 ANYS, QUE DEDIQUI A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
UN LLOC PREFERENT PER TAL QUE DEIXI DE SER L'ENSENYAMENT
VERGONYANT, UN INDRET DE FORMACIÓ ON NO S'EDUCA PER AL
TREBALL DEL DIA DE DEMÀ, UN CONJUNT DE MATÈRIES MES O MENYS
INUTILS ALIMENTADES PER UN PRESSUPOST INSUFICIENT. UN GOVERN
QUE NO PRETENGUI RECUPERAR DINERS SINO MILLORAR LA
DE L'ENSENYAMENT I
LA PREPARACIÓ DELS
MESTRES, QUE
QUALITAT
SÀPIGA
QUE ELS TEMPS ESTAN CANVIANT A RITME ACCELERAT I QUE LES NOVES TECNOLOGIES ENS PREPAREN UN FUTUR COMPLETAMENT DIFERENT,
14
�QUE LA UNIVERSITAT NO PODRA SOBREVIURE GAIRE AMB ELS DEFICITS ACTUALS, AMB LA INSUFICIENCIA RADICAL DE LES INVERSIONS, AMB LA SENSACIÓ D'INUTILITAT QUE FORÇOSAMENT S'HA APODERAT DE MOLTA DE LA GENT QUE HI TREBALLA. NO ES UNA CATALUNYA IDEALITZADA: ES, SI FA O NO FA, LA CATALUNYA DE LA
ROSA SENSAT I DE L'ARTUR MARTORELL, DE L'ALEXANDRE GALÍ I DE
LES ESCOLES D'ESTIU, DE L'ESCOLA DE TREBALL I DELS MOVIMENTS
DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA.
UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA I TERRITORIALMENT MES
EQUILIBRADA
TENIM DRET A CREURE I A ESPERAR EN UNA CATALUNYA AIXÍ. UNA
CATALUNYA, AIXÒ SI,
QUE VAN DISSENYAR-NOS
TERRITORIALMENT MES
ELS POLITICS I
EQUILIBRADA DE
LA
ELS ESPECULADORS
DEL
FRANQUISME. UNA CATALUNYA AMB UNA CAPITAL GRAN I FORTA,
QUE
HA RECUPERAT L'ORGULL D'ELLA MATEIXA
MON
I QUE ES PROJECTA
ENLLÀ AMB EL CAP BULLENT DE PROJECTES I D'IDEES I AMB LA VOLUNTAT DE FER-LES REALITAT. UNA CAPITAL, BARCELONA, QUE NECESSITA EL SUPORT DECIDIT DEL GOVERN DE CATALUNYA PER CONTINUAR JUGANT I JUGAR-LO MES ENCARA, EL PAPER DETERMINANT
QUE SEMPRE HA TINGUT EN LA VIDA ECONÒMICA, CULTURAL, ARTÍSTICA I RECREATIVA DE CATALUNYA. I A COSTAT D'ELLA, UN TEIXIT DE CIUTATS ESTESES HARMONIOSAMENT PEL TERRITORI, AMB
UN
EIX DEL PIRINEU I UN EIX TRANSVERSAL QUE LES ATANSIN HORITZONTALMENT, ENCAPÇALANT UNES COMARQUES QUE, LLUNY DE SER UNA
AGENCIA PARTIDISTA BUIDA DE CONTINGUT, SIGUIN UN
15
INSTRUMENT
�DE REEQUILIBRI I LA GARANTIA DE LA IGUALTAT DE LA
PRESTACIÓ
DE SERVEIS EN EL CONJUNT DEL TERRITORI DE CATALUNYA.
DE FET, EN EL
PASSAT HISTORIC I EN
SEMPRE LA FORÇA
DE CATALUNYA
ELS TEMPS MES
HA DESCANSAT
RECENTS,
SOBRE LA
DOBLE
BASE D'UNA CAPITAL DINÀMICA I FORTA I D'UNA TRAMA DE CIUTATS
INTERMEDIES QUE HAN ESTAT EL MOTOR DEL SEU AMBIT D'INFLUENCIA. NO HI HA CONTRADICCIÓ NI PUGNA ENTRE UN ELEMENT I ALTRE: TOTS DOS S'AJUDEN I ES POTENCIEN. PER AIXÒ SERA BO SEMPRE DE NO UTILITZAR EL TERRITORI I LA SEVA ORGANITZACIÓ
UN INSTRUMENT D'UTILITZACIÓ
PARTIDISTA. PER
AIXÒ HA
COM
ESTAT
TAN MALAGUANYADA LA DIVISIÓ TERRITORIAL QUE S'HA APROVAT RECENTMENT SENSE EL CONSENS NECESSARI.
EL DIÀLEG NECESSARI
CONSENS QUE NOSALTRES MANTINDREM EN AQUELLES QUESTIONS BASIQUES DE DESENVOLUPAMENT DE L'ESTATUT O D'INTERÈS NACIONAL.
PER AIXÒ PENSO SOVINT EN ELS BENEFICIS INDISCUTIBLES QUE,
PER EXEMPLE, OBTINDRIA LA NOSTRA CULTURA SI HAGUÉS ESTAT
SINCERA LA VOLUNTAT D'ACORD QUE HI HAVIA DARRERA LA SIGNATURA DEL PACTE CULTURAL. PER AIXÒ PENSO SOVINT QUE CALDRÀ
RECUPERAR-LO I AMPLIAR-LO, PERQUÈ
LA CULTURA ES UN
ELEMENT
ESSENCIAL DE LA IDENTITAT DE CATALUNYA, PERQUÈ EL DEFICIT
DELS NOSTRES
EQUIPAMENTS CULTURALS
PODREM COMPENSAR-LO AMB
ES TAN
LA COL·LABORACIÓ
16
GRAN QUE
FRANCA I
NOMÉS
LLEIAL,
�PROJECTE A PROJECTE, PRESSUPOST PER PRESSUPOST, DE TOTES LES
ADMINISTRACIONS CATALANES.
NO PRETENC AMB LES MEVES
PARAULES DE FER-VOS LA RELACIÓ
LES LÍNIES MESTRES
LES MESURES
I DE
PROGRAMA DE GOVERN.
SI FOS
CONCRETES DEL
AIXÍ, NO PODRIA
DE
NOSTRE
PAS DEIXAR
DE
PARLAR-VOS DE LA NOSTRA VOLUNTAT DE FER POSSIBLE UNA AGRICULTURA VIVA I DINÀMICA, EN UN MON RURAL ON VALGUI LA PENA
VIURE. O DELS NOSTRES PROJECTES PERQUÈ EL PANORAMA DE LA SANITAT CATALANA NO ES VEGI PRESIDIT, COM AVUI, PEL DEFICIT ECONOMIC, PEL DESENCÍS DELS SEUS TREBALLADORS I PROFESSIONALS
I PER L'EXCES MASSIFICAT DE LA POBLACIÓ ALS SERVEIS SANITARIS. O DEL QUE VOLEM FER PER GARANTIR A LA GENT GRAN, A AQUELLA GENT QUE HA DEDICAT TOTA UNA LLARGA VIDA AL TREBALL I
A LA CONSTRUCCIÓ D'AQUEST PAIS, EL DRET A UNA VELLESA DIGNA,
PARTICIPADA I ACTIVA. I TANTES
I TANTES COSES QUE ARA
M'ES
IMPOSSIBLE DE DETALLAR-VOS. HE VOLGUT, NOMÉS, ASSENYALAR UNA
VOLUNTAT, UN DETERMINAT CONCEPTE DE CATALUNYA I DE LES SEVES
INSTITUCIONS, UN MODEL CONCRET DE COM PODRÍEM ANAR TRANSFORMANT AQUESTA PATRIA NOSTRA. LA RELACIÓ D'EXEMPLES CORRE SEMPRE EL PERILL DELS OBLITS I PER AIXÒ NO M'ESTENDRE MES EN LA
DESCRIPCIÓ DE CADA PEÇA D'AQUEST MOSAIC. PERO VULL QUE SAPIGUEU TAMBE QUE HEM DISSENYAT TOTES LES PECES, QUE LES HEM
TREBALLADES I DISCUTIDES AMB CURA I AMB ENTUSIASME. QUE
VOLGUT PENSAR EN
TOTS ELS
PROTAGONISTES D'AQUEST
HEM
PROJECTE
COMPARTIT QUE ELS SOCIALISTES US VOLEM OFERIR EN LES PROPERES ELECCIONS.
17
�CATALUNYA, DIVERSA I PLURAL
SABEM QUE CATALUNYA ES DIVERSA, I ES PLURAL. QUE LA SEVA RIQUESA VE, PRECISAMENT, DE LA SEVA DIVERSITAT. QUE LA NATURALESA ENS HA ESTAT JUSTAMENT PRODIGA EN LA VARIETAT DEL NOSTRE PAISATGE, I QUE LA HISTORIA,
LES GENERACIONS, ENS HA
AL LLARG DELS SEGLES I
DE
ANAT CONFORMANT COL·LECTIVAMENT
EN
LA SUMA I LA INTEGRACIÓ D'ORÍGENS I CULTURES DISTINTES. SABEM QUE TOT AIXÒ ENS HA EDUCAT UN XIC MILLOR EN LA TOLERANCIA, I QUE MAI UN VALOR TAN DEMOCRATIC COM AQUEST NO HAURIA
DE RECULAR NI UN PAM EN LA NOSTRA VIDA POLÍTICA I SOCIAL.
SABEM QUE LA NOSTRA DIVERSITAT
ES TAMBE LA GARANTIA
CONTRA
EL MONOPOLI, CONTRA L'APROPIACIÓ DE CATALUNYA, CONTRA LA DIVISIÓ MANIQUEA ENTRE ELS BONS I ELS MALS CATALANS. ELS SOCIALISTES HEM INTEGRAT AQUESTS VALORS COMUNITARIS, ELS SENTIM PROPIS, LLUITEM PER REFORÇAR-LOS EN LA NOSTRA EXISTENCIA
I EN LA NOSTRA ACTIVITAT POLÍTICA.
UN MISSATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO
PER AIXÒ EL NOSTRE PROJECTE POLITIC VOL SER OFERT D'UNA MANERA GENEROSA I PARTICIPADA. PER AIXÒ VOLEM RESPECTAR LES
ALTRES OPCIONS POLITIQUES, PER BE QUE DENUNCIEM SENSE EMBUTS ELS INTERESSOS QUE SOVINT S'AMAGUEN DARRERA D'ALGUNA
D'ELLES. PER AIXÒ VOLEM OFERIR AL POBLE DE CATALUNYA UN MIS-
18
�SATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO. PER AIXÒ RECLAMEM LA PARTICIPACIÓ DE TOTS
ELS CATALANS EN
LA CONSTRUCCIÓ D'UN
FUTUR
QUE ENS APASSIONA. UN FUTUR QUE JA ES AVUI MATEIX I QUE ANEM CONSTRUINT ENTRE TOTS.
M'HA CORRESPOST A MI D'ENCAPÇALAR AQUEST PROJECTE POLITIC.
ME'N SENTO AUTOR EN UNA PART, RESPONSABLE EN EL SEU CONJUNT, PROTAGONISTA AMB
LA COL·LABORACIÓ I
MOLTA GENT QUE L'HA FET
POSSIBLE. JO VULL APROFITAR
MATI PER PROPOSAR-VOS QUE EL
MES ENLLÀ DE LES COLUMNES
LA COMPANYIA
FEU VOSTRE, QUE EL
DE
AQUEST
COMUNIQUEU
D'AQUEST PATI, QUE JUNTAMENT
NOSALTRES EL FEU ARRIBAR A TOTS ELS RACONS DE CATALUNYA.
HI HA CAP POBLE QUE HAGI D'ACCEPTAR FATALMENT EL SEU
AMB
NO
DESTÍ.
TOTS SOM PROTAGONISTES DE LA NOSTRA PROPIA HISTORIA. PER
AIXÒ US DEMANO QUE AMB LA COL·LABORACIÓ DE TOTS SIGUEM CAPAÇOS DE MATERIALITZAT AQUEST
PROJECTE EN UNA NOVA
MAJORIA
QUE GOVERNARÀ CATALUNYA A PARTIR DEL 29 DE MAIG. A LES NOSTRES MANS TENIM LA CAPACITAT DE FER-HO POSSIBLE...
19
�'W
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Per una Catalunya més igualitària
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Obiols, Raimon, 1940-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-30
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Acció política
Desenvolupament econòmic
Desigualtats
Model social
Campanyes
Description
An account of the resource
Conferència de Raimon Obiols, que va ser presentat per Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/23/2816/19880430_Presentacio_RaimonObiols_PM.pdf
ec23167464c4ba56f0dd38bdc58896f8
PDF Text
Text
PARADLES D'INTRODUCCIÓ DE L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL A LA
CONFERENCIA "PER ONA CATALUNYA MES IGUALITARIA" CELEBRADA EL DIA
30 D'ABRIL DE 1988, AL PATI MANNING DE LA CASA DE LA CARITAT.
Bon dia a tothom, a mi m'agrada de diu-se que el qui us parlarà
ara» Raimon Obiols, és un vell amic i a vegades amb l'amistat i
amb l'amistat llarga és justament quan un es posa en condicions
de conèixer a la persona que ha de presentar i de fer-ho amb
consciència, amb coneixement, encara que evidentment amb el biaix
que dóna el fet de molts anys de coneixement.
Amb en Raimon Obiols, ahir ho recordava l'Isidre Molas, fa vinti-sis anys vam crear una primera organització socialista a la
Universitat unitària, un embrió potser del que hagués poder ser
un partit socialista en aquells anys, en tot cas, un embrió del
que és el socialisme català avui.
I vull recordar un fet de com va néixer fisícament aquell moviment, va néixer una nit a casa d'un bon amic, en Raimon Obiols i
jo mateix, amb una ciclostil de fusta, em penso d'aquelles que
utilitzaven alcohol que feien aquella tinta de color morat,doncs, vam estar imprimint sobre els clixés el que seria la primera octaveta d'aquell moviment, moviment del febrer del 62 i
aquesta octaveta era un colom, un colom de Picasso dibuixat que
en Raimon — j a sabeu que Raimon dibuixa molt bé, le ve de son
p a r e — va dibuixar el colom de Picasso sobre la cera del clixé i
tal com anaven sortint les octavetes una per una de la maquineta,
les anaven pintant resseguint una de cada color, una de blau, una
de vermell i una de groga. Aquelles octavetes col.leccionades i
amuntegades, a mitja nit,, ja^ quatre de la matinada, apilades,
embolicades i lligades, anaven al dematí, de la mateixa mà, ademes pràcticament nosaltres mateixos, de la Facultat de Deret de
la Diagonal i a les dotze que era el moment de màxima acumulació
des del Seminari, (no diré de quin perquè encara haurien baralles
per veure de quin va ser) els tiraven les octavetes que baixaven
volant sobre els estudiants que sortien en aquell moment, aquell
va ser el llançamen del moviment del febrer del 62. Es a dir, era
una època de la política en la que es combinava el valor, digueum'ho tot, que una mica es necessitava i també l'artesania, la
capacitat de fer la política amb les mans, de fer-la des de cero,
de fer-la des de quatre idees, en grups de poquíssima gent que
començaven a actuar i, és cert, que aqui a Catalunya hi ha altres
persones digníssimes que han fet i vam fer des d'aquella època
accions tan importants com aquella o d'altres o més importants
encara, però el que jo no he sapigut trobar (i us ho dic amb tota
la sinceritat i desafiu a ningú a que em demostri el contrari)
és, cap persona, de la història política de la Catalunya moderna,
estic parlant dés de l'any 50 cap aqui, que amb la mateixa continuïtat hagi estat present en totes les batalles per a la democràcia i per Catalunya, —• he dit en totes-- i estic segur que hi
ha moments, hi ha persones què tenen un clar protagonisme, però
són persones i són moments, no és la continuïtat que ha hagut en
l'acció
d'en Raimon Obiols des de l'any 1957 que jo el vaig
conèixer, fins ara.
1
�Va ser en aquell 62 famós, en el qual es va començar a contruir
reaiment el que seria el moviment de la llibertat i la democracia, en que per primera vegada va semblar, no només a aquells q ie
més obsessivament s'ho creien sempre que erf - va tot a punt de
caurey sino, a tothom, que el franquisme podria caure, la vagr
d'Astúrias, la vaga d'' la Maquinistf , /a ser present en aquell
moment, no romes a la Universitat oinò que estava present a través del movime-ií. socialista de Catalvnya en el món obrer i er. el
món pol'tia .' ser.y-re.-, sempre, el ^moviment socialista d'en Joan
Raventós \ Raimen O':iols
¿ irantanir en peu les dues banderes
del Cc ;a.i.a.:iftme ; ":l socialisme, d'una forma clara, d'una for^a
toçuca, i ; a ..orma que inclus en alguns els bagués pogut sembler
en aquell moment que era excessivament eru^nime quan hi Lavis?i
coses més importants per les quals lluitar 1 ells van manteni'
sempre en pet la dobZe bandera cel sojialisire i de Catalunya qu<=>
en definitiva era la mateixa bandera.
Però va estar present també en el 66, 67, 68 i en aquells primera de maig que en la primera crisi del capitalisme desarrollista van anunciar realment el que podia ser una crisi posterior
més gran i va ser present en el 70-71, i va ser present en l'Assemblea de Catalunya, en una Assemblea que va marcar teta una
etapa de la transició política i en la qual si ara repassem qui
era i qui no hi era, doncs-*- realment/molts no hi eren, dels que
avui s'omplen la boca amb el nom de la llibertat i amb el nom de
Catalunya i en aquell cas tan important de l'Assamblea de Catalunya i en aquell moviment tan important no hi eren i va ser
present a la Capuxinada i va ser empresonat i, una, dos i tres
vegades va ser detingut, per defensar una causa que en tot moir:ent
va saber servir amb modèstia, amb eficàcia i amb un lideratge que
li ha segut reconegut poc a poc però amb seguretat, en la història del nostre passat més immediat, en el nostre present i que li
serà reconegut en el nostre immediat futur.
Mireu, igual com els alcaldes de Catalunya hem lluitat per conseguir que la base d'aquest país estigués en condicions, de fer
front al repte immens d'estar a l'alçAda del que eren els nostres
somnis a l'any 75, 76, 77, aquells somnis de llibertat, d'amnistia, d'Estatut d'Autonomia, d'una Catalunya més gran, d'una Catalunya que empalmés amb l'esperit democràtic i autonòmic de la
República, igual com els alcaldes, repeteixo, de les grans ciutats de Catalunya han fet mínimament possible que avui puguem dir
que alguns d'aquells sommis s'han acomplert, jo crec que avui
tenim l'obligació de fer el mateix en tot Catalunya, que allò que
s'ha fet possible en trossos de Catalunya, en el territori de
Catalunya o sigui en la seva totalitat.
Hi ha qui enfronta el tot i la part, hi ha qui diu que tot Catalunya ha de passar per davant de les parts que formen Catalunya
i, nosaltres que l'ha hem feta des d'abaix, des de cada una de
les ciutats, de les seves parts, estem convençuts que justament
en cada una de les parts de Catalunya hi ha l'engruna de la seva
totalitat, nosaltres ho entenem perfectament, ho entenem des de
la Terra Alta, ho entenem des de Barcelona, des de la Garrotxa o
des de l'Empordà, que en cada una d'aquestes cornaques, en cada
una de les nostres ciutats, hi ha l'engruna, hi ha la llavor, hi
ha l'embrió de la totalitat de Catalunya, ja sabeu que el poeta
2
�va dir al principi de Segle, els hi deia ell als empordanesos".. si de Catalunya es perdés l'Empordà, Catalunya ja no seria e
mateix, Catalunya ja no fóra Catalunya., en c?T"i ;. ^.e Cataluña
només queda l'Empordà, tornarà a ser, t ^ r n è ?. *. .^porfià tornar-?
reconstruir el conjunt" el raateic diríem ..--"^l'cx *.$ «àe Barcelona :..
cada un de's que la treballat aqursts ;.../"•• sv?. v.'-v.1. _art do Cats
lunya de la part que V
""'.vit, si de
:V-i<;: :s -;rdés .-rcelona, Ca ta. .lui? y a ne fòr
.a nrsti*, no :-/;..->. "a . ...jt^í.xa, rerù .'
de CataJ.i.T.j.r nonn-*- qu^'i-o* 1? >-;e 1 >n? ïo ::" - ".',.". ;^s.*gu:r.-) •;;•'"•. Catalunya tairbd tcv.r.c.:.:'. • i jer ^ \.
.A- ':"'. -v."'? 3;/"u.i
"^sible
tenim un hav.ç que s- ~-'\ .;:..'>' /'.J:- ".:;.•:'-'
;•-, .^v c~ la '-. ..rrra i
,sfl'.';!aç t S o r t i s ?:,1 •";v.r.".r-..-i3. "'/"':.£ v.v".'.*. *•'. ri'*',:..' '.-.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules d'introducció de l'Excm. Senyor Pasqual Maragall a la conferència "Per una Catalunya més igualitària" de Raimon Obiols, celebrada el dia 30 d'abril de 1988, al Pati Manning de la Casa de la Caritat.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-30
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Obiols, Raimon, 1940-
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Campanyes
Description
An account of the resource
Transcripció poc curosa. La part final del document no es pot llegir.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/23/2815/20020215_NouFederalismeEuropeu_PM.pdf
c09c22b387bdeb5810e4c3213e81789b
PDF Text
Text
c • 1^6
JORNADA EUROPA PRÒXIMA: EL NOU FEDERALISME
EUROPEU.
15/02/2002
Grup parlamentari del Partit dels Socialistes
Europeus
Acte de cloenda. Intervenció
de Pasqual
Maraaall,
president del PSC
Agrair la presència dels assistents i dels ponents que han
participat en les dues taules: sobre el "Nou Federalisme
europeu" i "ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima".
Agrair en particular la presència de col·legues d'altres
països europeus que avui ens acompanyen.
Hem de recordar amb èmfasi la tradició europeista dels
socialistes -que avui les forces de la dreta volen amagarla seva aportació a la creació d'una Europa unida. No ha
estat la dreta europea dels Aznar i Berlusconi la que ha
impulsat Europa....
El paper rellevant en les dues passades dècades de
socialistes com François Miterrand, Felipe González, com a
líders estatals i de Jacques Delors, president de la
Comissió, en l'aprofundiment de la Unió Europea que han
fet possible les conquestes de la Unió, que han fet
1
�possible que avui estiguem parlant d'una veritable Europa
Unida en un futur proper, amb la integració dels països de
l'Est.
També avui els socialistes europeus, des dels governs i
des del Parlament estem empenyent les noves etapes de
la integració europea: l'estratègia de Lisboa, l'agenda
social, la política exterior i de seguretat comuna.... el
procés constitucional, l'impuls de Laeken i la Convenció....
Els socialistes catalans estem compromesos amb la
construcció d'Europa, d'aquesta "Europa pròxima" que
estem configurant,
Avui estem assistint a un moment crucial de la construcció
europea. Diversos factors així ho assenyalen.
L'adopció de l'Curo com la moneda única, com a
culminació d'un procés de construcció europea, marcat en
les seves últimes fases per Maastricht i el procés de
convergència, la creació de la Unió Econòmica i Monetària,
el banc Central Europeu i, finalment la moneda única.
Avui, 290 milions d'europeus tenen la mateixa moneda.
L'Curo és un element molt perceptible, que acosta Europa
als ciutadans, que la fa pròxima.
I
�Com ho van fer l'eliminació de controls i fronteres per als
ciutadans europeus, com ho han de fer l'intercanvi
d'estudiants, la unificació de les titulacions
acadèmiques....
L'Europa pròxima es construeix a través d'avenços
concrets perceptibles pels ciutadans en les seves vides
quotidianes ....
Assistim també al procés de "constitucionalització"
d'Europa. Després de Niça i de Laeken, el passat mes de
desembre, estem davant d'un mandat de crear una
Constitució Europea...
I es farà a través d'un procés participatiu. Ja no és un
tema reservat tan sols als governs dels Estats... sinó que
incorpora els Parlaments i es demana la participació de les
societats civils.
Un procés que aproximarà Europa als seus ciutadans. Que
aproparà per primera vegada de forma ostensible les
institucions europees als seus ciutadans, que simplificarà
la "maranya" institucional i normativa de la Unió, que és
un dels elements que allunyen Europa dels ciutadans.
3
�Un procés que ha d'incorporar també les regions i que ha
d'escoltar els poders locals.
Avui les regions constitucionals, amb competències que
desenvolupen o executen la legislació europea, han de ser
considerades. Tenen un rol polític a jugar. Han de
participar directament en els treballs de la Convenció del
2004.
A través d'aquesta participació en el disseny de la Unió
també s'acosta Europa als ciutadans...
Veiem Governs estatals reticents en reconèixer la realitat
regional...
El govern espanyol ens ha donat un exemple recent, en
negar la possibilitat que les CCAA participen en els
processos de presa de decisions en matèries que son
constitucionalment de la seva competència.
O en negar-se a les reformes constitucionals necessàries
per adequar les nostres estructures institucionals a la
nova construcció europea...
(Ja és ben curiós que un líder conservador regional,
redactor de l'actual Constitució, com és Manuel Fraga, els
tingui que donar lliçons als seus companys de partit que
4
�governen Espanya, sobre la necessitat de reformes
parcials de la Constitució....)
Avancem cap a una Europa pròxima. El procés de
constitucionalització d'Europa permet fer un pas valent
cap a una delimitació de les competències entre els
diferents nivells de govern —local, regional, estatal,
europeu—, per a que cadascun assumeixi plenament la
seva responsabilitat en la presa de decisions.
Per tal de que Europa esdevingui una veritable Federació
dels Estats i dels pobles, compromesa a mantenir-se
unida i en apropar la gestió política als ciutadans i
ciutadanes a través de la descentralització de les
decisions, per tal de donar sentit al principi de
subsidiarietat.
Que permeti associar a la construcció europea les regions,
els territoris, les organitzacions de la societat civil. El nou
federalisme europeu és l'Europa de la proximitat.
És el projecte federal que defensem els socialistes, per a
Espanya i per a Europa...
El que vol construir Europa amb la seva ciutadania, que
vol acostar les decisions al nivell més proper als
ciutadans...
S
�Quin dubte hi ha que els municipis han d'estar
estretament associats a les polítiques de la UE que vetllen
pels ciutadans: polítiques socials, d'ocupació, polítiques
per atendre els fenòmens migratoris....
Cal que el govern espanyol es comprometi amb Europa,
d'una manera ferma i il·lusionada. Amb l'ambició de
proposta i lideratge que hem perdut des que Felipe
González no és al davant del govern espanyol...
Tot el que hem avançat amb la integració econòmica i tot
el que avançarem...
Tot el que tenim davant, amb l'ampliació, amb la
globalització, després de l ' l i de setembre, reclamen més
Europa...
Reclamen un Espai Europeu de Recerca
Reclamen una Universitat més europea
Reclamen una política econòmica europea amb un
responsable europeu
Reclamen la política exterior i de defensa europea
Ç>
�Demanen uns processos de liberalització correctes, que
signifiquin millora de la competència i, per tant, de la
qualitat de vida dels ciutadans. La cimera de Barcelona ha
de posar èmfasi en la correcció els processos de
liberalització dels mercats. (Espanya ha obtingut molt pobres
resultats en els processos de privatitzacio i desregulacio. Els
ciutadans i les empreses no es poden sentir satisfets...)
Reclamen la carta de drets, la Europa social...
(No voldríem que aquests aspectes fossin negligits en la
propera cimera de Barcelona..)
...i reclamen una política activa, amb propostes i
iniciativa per a cooperar i col·laborar amb els nostres
veïns de la Mediterrània.
Els plantejaments que avui governen Espanya no son
aquests. Ens allunyen d'aquesta idea d'Europa i volen
dissenyar una Espanya allunyada d'aquests valors: una
Espanya més centralitzada, més autoritària, menys
participativa, més allunyada dels ciutadans, però també
dels nostres veïns...
Cal que les idees de progrés tornin a governar Espanya.
Per això demano l'esforç per a que aquestes idees es
vagin estenent i vagin implantant-se... per això és
necessari que els socialistes governin Catalunya, per a
�superar la dialèctica paralitzant que s'ha establert entre
l'Estat i Catalunya, per contribuir també decisivament a
que en un futur pròxim les idees de progrés governin
Espanya.
V
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció a la cloenda de la Jornada Europa pròxima: El nou Federalisme Europeu
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-02-15
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa Pròxima
Europa
Federalisme
Socialisme
Ciutats
Regions
Territoris
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Description
An account of the resource
Jornada organitzada pel Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus, en dues taules sobre el "Nou Federalisme europeu" i "Ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima".
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 295
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/23/2814/20010209_EuropaCiudades_PM.pdf
f3c477f16d9ca6a3953686de74101e57
PDF Text
Text
LA EUROPA DE LA CIUDADES EN EL SIGLO XXI
Magaz de Pisuerga, 9 deFebrero de 2.001
Buenas tardes, deseo agradecer a los compañeros de Castilla y
León la oportunidad de estar hoy aquí rodeado de amigos de
toda España para poder hablar sobre temas, que he de
confesar forman parte de las pasiones de mi vida: Europa, en
la creo y a la que deseo, las regiones, de las que me siento
parte y vivo ahora mismo como mi día a día más cercano, y
finalmente los municipios y ciudades, que para mi han sido y
son: vida, biografía, obsesión y trabajo durante muchos años.
Por tanto, nada me complace más que estar con todos
vosotros para hablar sobre estos temas. Y vaya por delante
que en todos ellos las palabras que deseo asociar son tres:
nececesidad, futuro y optimismo más allá de las dificultades
circunstanciales.
En los últimos veinte años hemos asistido a un impresionante
y positivo proceso de puesta en valor de los gobiernos
regionales y de los gobiernos locales en los países miembros
de la Unión Europea. Países de férrea concepción centralista
del sistema de relaciones políticas, como Francia y otros
igualmente centralistas, aunque no con tan mala fama como
Inglaterra, han puesto en marcha procesos de redistribución
del poder interno.
Por no hablar de nuestro propio proceso de creación del
estado autonómico, que más adelante comentaré.
Otros hitos positivos han sido la aprobación de la Carta
Europea de la Autonomia Local en 1.985, la creación del Comité
de la Regiones y la incorporación del principio de
subsidiariedad al acerbo comunitario.
Sin embargo, existen síntomas de que, después de años de
empuje, el problema de la articulación interna de los estados
miembros de la UE y la presencia necesaria de las regiones y
ciudades en los procesos de decisión de la Unión, estan
pasando un segundo plano.
�En efecto, la última cumbre de Niza ha sido un buen ejemplo de
cómo la agenda europea ha dejado a un lado los aspectos
relacionados con las relaciones entre los distintos niveles de
gobierno para centrarse en los problemas derivados del
proceso de ampliación, como son el tamaño y composición de
la Comisión, la ponderación de votos en el Consejo y la
extensión del voto por mayoría cualificada.
La alta sensibilidad de estos temas ha tenido como efecto
cierta "renacionalización" de la política europea, en el sentido
de que los estados nacionales, que son quienes negocian el
proceso entre ellos, no permiten la presencia de otros actores
institucionales en este proceso.
El resultado está siendo el aplazamiento de los grandes
debates europeos como el del federalismo y la subsidiariedad,
en coincidencia con una cierta crisis del movimiento
regionalista-municipalista, que se encarna en el Consejo de la
Regiones y que ha fracasado, de momento, en su intento de
convertir-se en una institución comunitaria a la altura del
Parlamento y de la Comisión, y tampoco consigue que se
preste mucha atención a sus dictámenes.
Em el campo positivo: la postura de Alemania, que ha hecho
posible que en la futura confernecia interguvernamental, a
celebrar el 2.004, el tema del federalismo figure en la agenda de
trabajo.
Salvando las distancias creo que en España vivimos en un
momento de impasse autonómico similar, del que hemos de
salir con dosis elevadas de valentía y visión de futuro.
En nuestro caso, nos encontramos ante un problema doble,
por un lado un sistema autonómico exitoso, pero con la
asignatura pendiente de asumir la plena normalidad
institucional, y unos gobiernos locales, que continúan siendo
la cenicienta de nuestro sistema político, a la vista de las
insuficientes competencias que gestionan y del estado de sus
finanzas.
En el primer caso, para mi es obvio que los socialistas
debemos proponer que se avance por la via del federalismo, y
hacerlo con valentía, porque el proyecto federal es, hoy por
�hoy, el único que garantiza una España en la que todos nos
podamos sentir cómodos y participantes leales en un proyecto
común de país.
España es una realidad compleja , deseable y posible, pero
que se construye cada día a través del esfuerzo de todos.
Nuestro país no es ni una esencia inmanente, ni tiene orígenes
míticos o telúricos. Es una realidad histórica, que a nivel
institucional, legal y político debe ser la imagen de lo que
somos y deseamos ser.
Es cierto, que ante este camino se nos ha situado el obstáculo
tremendo de ETA, que hemos de tener claro que es el principal
enemigo sino de la España plural y tolerante y no tanto de la
España centralista y reaccionaria a la que en todo caso
refuerza con sus acciones.
De ETA hablamos quizás demasiado y ello contribuye a que
ese pequño colectivo antidemocrático y destructor condicione
y distorsione el conjunto de la política española en temas
básicos como el debate del federalismo.
Aquí, los socialistas corremos el riesgo de "tirar el niño con el
agua sucia del baño", como dice la expresión inglesa. No
podemos confundir la deriva fascista de un colectivo humano
envenenado por sentimientos etnicistas, con el legítimo y
democrático derecho que expresan mayoritariamente los
ciudadanos de Catalunya, el País Basco y otras comunidades
a que se vea renocida su personalidad política y cultural.
Hace unos días en el club siglo XXI tuve la oportunidad de
exponer la propuesta de los socialistas catalanes para hacer
posible una España federal y que resumo en el siguiente
decálogo:
1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara territorial.
2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del Estado.
3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral con los
del régimen común.
S
�4. Redistribuir el gasto público en la proporción 40-30-30.
5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las áreas
metropolitanas.
6. Pagar por renta y recibir por población.
7. Conceder un período de diez años a las Comunidades
Autónomas con atrasos estructurales.
8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas
españolas.
9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la
historia común de los pueblos de España.
10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de
Justicia autonómicos con la excepción del recurso de
unificación de doctrina.
El
desarrollo de estos diez puntos nos permitiría la
construcción de un edició federal, que contemplaria como tres
pilares básicos el federalismo fiscal, el cultural y el judicial.
Se trata de una propuesta catalana, pero no de una propuesta
que mire solo a Cataluña o que solo persiga la solución de
problemas catalanes. A diferencia de nuestros oponentes de la
derecha nacionalista, nuestro catalanismo tiene un horizonte
común con la España de hoy.
El nuevo conseller en Cap del gobierno catalán decía en una
reciente entrevista que a le daba igual quien gobernase en
España, fuese el PP o fuésemos nosotros, se trata de la vieja y
errónea política que el nacionalismo conservador ha practicado
en los últimos 20 años y que ha conducido a Catalunya al
callejón sin salida y al ensimismamiento en que ahora se
encuentra.
9
�Nuestro proyecto federal es, en cambio, una idea nueva y fértil,
de la que esperamos nazcan soluciones efectivas para
nuestros problemas comunes.
Y aquí debo aclarar que lo importante en este debate es el
contenido de la propuesta, no el nombre. Nuestra intención no
es entrar en un debate nominalista o doctrinario, que acabaría
consumiendo nuestra energías y difuminando la verdadera
naturaleza de la propuesta. Por tanto, reclamamos una
aproximación pragmática al problema, que ponga el énfasis
sobre contenidos concretos, antes que sobre nombres o
doctrinas.
Ya para acabar, un comentario sobre los gobiernos locales: es
necesario que se fortalezcan, como referentes políticos de las
comunidades locales y como órganos de gestión. En el futuro
las comunidades autónomas deberán transferir competencias y
recursos, e insisto en los recursos, a los muncipios, así lo
propusimos en Catalunya en nuestro programa electoral
autonómico y así lo haremos el día en que gobernemos.
Creo que desde España podemos realizar una de las mejores
aportaciones al debate sobre el papel que regiones y ciudades
deben tener en el proceso europeo, que es nuestro propio
ejemplo.
Durante años hemos sido un caso estudiado e imitado de cómo
un estado puede transformarse a si mismo, realizando casi
una mutación desde el centralismo más extremo a una
amplísima descentralización. Nuestro siguiente paso, debe
ser el del federalismo, que es sólo evolutivo, no una nueva
mutación, y que por ello no depende de ninguna crisis como el
nacimiento de las autonomías tras el franquismo, sino de
nuestra soberana, inteligente y pacífica voluntad colectiva.
Muchas gracias por vuestra atención.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La Europa de las ciudades en el siglo XXI
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-02-09
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Partido Socialista Obrero Español
Espanya
Federalisme
Ciutats
Subsidiarietat
Regions
Decàleg federal
Description
An account of the resource
Intervenció de Pasqual Maragall a les jornades Perspectivas, organitzades pel PSOE Magaz de Pisuerga (Palencia)
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Magaz de Pisuerga (Palencia)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 293
Discursos i conferències
-
http://78.47.125.110/files/original/30/2813/199705_ELSocialista_Democracia_PM.pdf
cfdeca35b749a5eb723fca4bb25a7d66
PDF Text
Text
Democracia y nuevos retos
H
an pasado 18 años desde las primeras
elecciones municipales tras el franquismo. Un espacio de tiempo muy
corto en términos históricos en el que los
ayuntamientos han sido la pieza clave del
asentamiento de la democracia, en el que
han servido de catalizadores de ideas y proyectos para la transformación de España en
un país moderno y en el que, en gran parte,
se ha acabado con la reticencia de los ciudadanos hacia la Administración, £1 gran esfuerzo realizado aún no ha acabado.
Los retos que plantea el siglo XXI
sitúan a los gobiernos locales como
protagonistas del futuro.
La herencia recibida por los primeros ediles y concejales de nuestra
joven democracia no pudo ser más
desalentadora: precariedad financiera, graves déficits de equipamientos,
caos urbanístico, barrios marginados resultado de políticas especulativas y una gran desconfianza de los
ciudadanos hacia una administración que, pese a ser la más próxima
a ellos, les había negado la participación.
Los grandes objetivos de los diferentes mandatos municipales se han orientado a invertir
en parámetros existentes hasta 1979 y canalizar la ilusión de la población por haber recuperado las libertades hacia la estabilidad del
sistema y la implantación sociológica de la
democracia.
A lo largo de estos años se ha conseguido
transformar la administración local en el
organismo más cercano al ciudadano, al que
acude cuando tiene problemas, pero también con la esperanza de contribuir con sus
ideas y su trabajo a la mejora de la calidad
de vida de la comunidad. Se ha logrado una
complicidad positiva que ha servido para llevar a cabo la democratización de las instituciones y la construcción del estado autonómico, sin temor a una regresión en el sistema, porque, mientras se hacía todo eso, los ayuntamientos salvaguardaban el gobierno
del territorio, a la vez que servían de
gran escuela-taller para la formación de una nueva clase política.
Superada esta fase, los servicios
municipales se enfrentan ahora a la
batalla por la calidad. Los ayuntamientos disponen hoy de modernas
y complejas redes informáticas que,
en muchos casos, son superiores a las de
otras administraciones, lo que permite descentralizar los servicios, mejorarlos y aproximarlos a la ciudadanía. Los ayuntamientos
son el elemento esencial de la participación
del ciudadano en la vida colectiva y uno de
los ejes sobre los que se ha articulado la
creación de redes de interacción para la solución de asuntos y problemas comunes, pero pan conseguirlo, para lograr ciudades solidarias, ecológicamente sostenibles, de cultura, de educación y de civismo debemos contar con los medios y el
reconocimiento suficientes.
El principio de subsidiariedad
establecido por la Carta Europea
de Autonomía Local debe ser la
brújula que nos guíe en la Europa
del siglo XXI, la que Enrique
Tiene Galván llamaba la Europa
de los vecinos. La descentralización debe llegar también a las administraciones de manera que cada una de ellas asuma jurídicamente las competencias que les
son inherentes y cuenten con los recursos
para llevarlas a cabo. Hoy. más que nunca,
es necesaria también una Ley Especial de
Financiación Local, que regule el reparto
equilibrado de los recursos públicos globales
que tenga en cuenta su carácter de administración terminal sometida a la presión ciudadana más inmediata y directa. Se precisa una
ley que se base en el principio de que los recursos públicos no son privativos de la administración que los recauda, sino que están
destinados al gasto en el nivel más adecuado. La antigua reivindicación socialista
de aproximar los porcentajes al 5CV25/25 no
ha sido tenida en cuenta ni por el gobierno
del Estado ni por los diferentes gobiernos
autonómicos, algunos de los cuales ven en el
desequilibrio económico actual
una manera de controlar el poder real de los municipios.
Ese es nuestro reto, el de construir ciudades compartidas, ciudades más vivas cuanto más
diversas. El de establecer redes
de colaboración que hagan más
abarcable la solución de los
problemas que nos son comunes, dentro de un marco jurídico y económico propio.
ÍC Los
ayuntamientos
serán los
protagonistas
del próximo
siglo y y
C) Alcalde de Barcelona
L
O
S
A
Y
U
N
T
A
M
I
E
N
T
O
S
Mayo 1997 EL SOCIALISTA
«
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Democracia y nuevos retos
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-01
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Administració local
Subsidiarietat
Democràcia
Municipis
Divisions administratives i polítiques
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Socialista
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles