419 10 5657 http://78.47.125.110/files/original/18/2812/19970604_ElPunt_EuropaMesAProp_PM.pdf b21230edc71372997f9a12b0f43c3a28 PDF Text Text PUNT DE VISTA EL PUNT / Dimecres, 4 de juny de 1997 L A T R I B U N A L Europa, una mica més a prop dans. Els estats, els espanyols com a espanyols, els fi-ancesos com a francesos, etc, ens sentim així més forts. Però no oblidem que, per al ciutadà, «Europa també cobra vida a través de la cooperació transfronterera, interregional i municipal» —com diu la declaració d'Amsterdam— i tampoc no oblidem que, amb vista als grans desafiaments (com poden ser el de la unió econòmica i monetària, l'Europa social, i tarnbé per a la pau entre els pobles), «Europa necessita el ple suport de les regions, ciutats i municipis, amb tota la seva diversitat i autonomia». En aquest front ens trobem els participants a la Cimera. Hem avançat un pas més cap a l'entesa i ens queda una bona X.E.I. tirada per recórrer. De moment, cal confirmar que la Conferència Intergovemamental sigui sensible a les peticions ambicioses però raonables del Comitè de les Regions i que doni la seva benedicció al nou símbol polític que s'ha iniciat amb aquesta cimera. decebut per no tenir la meva plaça degudament representada, però sens dubte el futur corregirà aquest error. La història no es pot aturar. De mojnent Barcelona, com tantes vegades, va suplir dignament. El gran repte de la Cimera d'Amsterdam va ser confirmar que aquells centenars d'accents diferents podien trobar un llenguatge comú. Aquest repte es va assolir. Al final, alcaldes i presidents van rubricar una declaració política que els avala com a actors imprescindibles de la construcció de l'única Europa que la gent del carrer pot acceptar. Una Europa intel·ligible, propera i raonable. Probablement, els governants que ens vam reunir a Amsterdam som un bon contrapunt al perill d'una Unió integrada per funcionaris allunyats dels problemes quotidians o d'una Europa dels estats que no aconsegueix explicar-se davant els ciutadans. L'anomenat dèficit democràtic és un problema apressant. Necessitem, no obstant, que els estats exerceixin com a tals, amb autoritat. Necessitem que Europa sigui forta, més poderosa en tot allò que desborda la capacitat dels goverqs: Bòsnia, l'Orient Pròxim, el Magrib i també la mundialització de l'economia o els reequilibris territorials necessaris, sense oblidar els drets fonamentals dels ciuta- T é-gràcia, això que ha passat a França. Veure que a Chirac li surt el tret per la culata tan escandalosament és molt agradable. Contemplar la fal·libilitat del poder, com aquests polítics orgullosos que presumeixen de ser la venerable encarnació del seny, de la raó, de l'ordre —per aquí també en tenim algun— s'equivoquen tan de ple és reconfortaiit. El gran Chirac va avançar les eleccions perquè comptava que els seus les guanyarien, tant se val. Necessitava que la gent digués amén. En realitat convocava un referèndum de confirmació de la dreta per poder aplicar després mesures encara més T Í P Finalment, és bo fer constar que l'èxit de la reunió va ser també el poder manejar les dificultats i la complexitat de les nostres diferències. La convocatòria va ser sorprenentment fàcil i ben entesa des del seu inici. Es va poder confeccionar amb rapidesa la llista d'assistents, l'evidència de la qual era discutible, però que va aconseguir un acord unànime. L'elaboració de la ponència va ser àrdua, apassionada i dura en alguns moments (com havia de ser). No obstant, la voluntat d'arribar a un bon pacte va superar les distàncies ideològiques, culturals i personals. El balanç final és molt apreciable, sobretot perquè no es va defugir abordar temes substancials en nom del consens. Regions i ciutats comencem un nou escenari de diàleg que ja és irreversible. Aquest és el balanç de la primera Cimera de Regions i Ciutats. Algú dubta que la segona ja està en marxa? Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona i president del Comitè de les Regions de la UE T I MIQUEL PAIROU dràstiques i liberals que les que va intentar Juppé sense èxit. Però a França hi ha tradició democràtica i a pesar que som a l'època de les rentades de cervell televisives i de les grans manipulacions de les masses, els francesos tenen més forrnació política, criteri personal i memòria que altres europeus i han S L E R I A I S I A ra aquesta gelatina de sentiments en què s'ha convertit el barcelonisme de carnet tremola perquè te'n pots anar al Piemont amb els teus llibres, la teva urbanitat i el títol de català universal sota el braç. Ni cas, tu... La gelatina pot arribar a espesseir-se, però.sempre serà de consistència tova i manipulable. Un fitxatge pastanaga, un trofeu, i ja la tenim fosa. A més, pensa que t'idolatra a tu, sí, però també a un búlgar que escup, trepitja i renega sense parar i a un brasiler hàbil però totxo que no sap si amb,sis mesos enllestirà l'únic llibre que pensa llegir a la seva vida. No n'esperis gaire, de la gelatina. Encara en mamaves quan un home arribava amb males arts a la presidència de Can Barca i una guàrdia pretoriana batejada com els morenos li feia la feina bruta. Va venir amb una idea insígnia: despolititzar (o sigui, des- catalanitzar) el club. Dinou anys després, el soci continua bevent a galet i tancant els ulls al joc subterrani de la llotja. Tot sigui per un Barca triomfant! Tu ara ja no et mames ni el dit, però ell, protegit per una massa acrítica que se li aglutina a les assemblees, tam^ poc. I ja té temptacions plebiscitàries! «Després de tants anys, el soci no necessita que jo faigi campanya», diu. Mira-que sortirà reelegit i et fotrà canari més endavant... Ai, Guardiola, esportista elegant, lector, català universal, ves-te'n i no els expliquis res, als piemontesos. Fes-nos quedar bé. No els diguis que al soci no se'l pot enganyar però sí confiscar-li al camp les pancartes crítiques..Ni els parlis de l'únic president que guanya vots a base de sanglotar per la tele. Ni d'aquella mena de Torras i Bages que fuma montecristos i que té fil directe amb la Verge de la Mercè. Ni del ric hoteler que entre martingala i martingala se suca .a les fonts públiques per fer-se el graciós. Ves-te'n a Itàlia, jugador fi, amb la teva maduresa, i ni piu, d'aquesta comèdia tan. poc divina. «Ai, ves-te'n i no els expliquis res, als piemontesos. Fes-nos quedar bé. No els diguis que 'al soci no se'l pot enganyar' però sí confiscar-li al camp les pancartes crítiques» C Per molts anys^ senyor Chirac N Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 4/6/1997. Pàgina 5 R A u RAMON SARGATAL • F E L G Bon vent^ Guardiola PASQUAL MARAGALL a pocs dies, a Amsterdam, en la Cimera de Regions i Ciutats que va organitzar el Comitè de les Regions de la UE vam verificar que existeix una Europa (fins ara massa oculta) que aconsegueix convertir la diversitat en un px)derós al-legat de cohesió. Durant dos dies, més de dos-cents governants territorials, alcaldes i presidents de regions van debatre i consensuar la marxa de la construcció d'Europa. Va ser una esplèndida novetat. Fins ara, per a tot el món, Europa era aquesta fotografia de quinze personatges, amb rostres ben coneguts. Com en els processos de revelatge, a mesura que la imatge avança i es va definint, apareixen noves precisions, emergeixen nous rostres. I amb això ens acostem a una realitat més detallada, amb matisos i tons. Això és el que va succeir a Amsterdam. Aquesta Europa dels ciutadans que reclamem des de tots els fòrums s'ha fet una mica més òbvia. Ciutats i regions sense fissures (i això és un esdeveniment molt rellevant) han confirmat que el fet de ser diferents no és un llast per a la Unió, sinó tot el contrari.. La diversitat d'identitats és una enorme riquesa, que sens dubte constitueix el nostre fet diferencial. Aconseguir una Europa unida en allò indispensable, però respectuosa amb totes les cultures i dialogant fins als nivells més propers a la gent, és exactament una utopia que convé perseguir. De vegades (molt poques), les utopies semblen concrétar-se en un instant històric, i a Amsterdam això va ocórrer. L'alcalde de Bilbao comentava el sentiment, no exempt d'emoció, d'ocupar la seva plaça entre Berlín i Baviera, amb la presència una mica més enllà de Birmingham, les Balears i Bolonya... Alguns eren molt escèptics respecte a la idea de convocar eti peu d'igualtat les regions (les grans i poderoses, i també les més petites i dèbils) juntament amb les grans ciutats i totes les associacions de governs locals d'Europa. Com a català em vaig sentir A E L V E S P E R «Viya er Beti» apíofitat l'ocasió que els va oferir Chirac no per dir-li amén sinó per girar la truita. Quan Chirac va decidir-se a convocar eleccions anticipades ho devia fer en virtut del que vaticinaven les enquestes i del que aconsellaven els analistes al servei de la presidència. El fracàs d'aquestes enquestes i d'aquests analistes omple de satisfacció, no perquè hagin guanyat els socialistes —que ja ho tindran difícil— sinó perquè posa d'evidència que alguns ídols del món actual —l'estadística política, els estrategs— tenen els peus tan de fang que poden provocar grans desastres. Per molts anys. P JOAN POYANO oques coses hi ha més absurdes que el relativisme patriòtic, conducta segons la qual (per posar un exemple hipotètic) els de Vila-seca estan a matar amb els de Salou, però fa• ran front comú tarragoní contra un de Sant Pol de Mar que gosi ridiculitzar Port Aventura, maresmenc que automàticament rebrà l'ajut d'un mataroní, qui per patriotisme comarcal oblidarà temporalment les moltes vegades que s'ha sentit dir capgròs per l'esporàdic col·lega; i tots junts faran pinya catalana contra els andalusos... i així successivament. Aquest comportament frívol amb les enemistats s'ha encomanat al futbol, on es pot veure madridistes antibarcelonistes (termes gairebé sinònims) desitjar que el Barca guanyi la recopa pel simple fet qüe és un equip espanyol. Una mania sana s'ha de mantenir a les verdes i les madures —sobretot si va contra el veí, ja que la proximitat és indici que hi ha base real en la rancúnia—, i per això s'ha d'aplaudir sense reserves la coherència del Betis, que va fer l'impossible per perdre davant l'Sporting i assegurar-se que l'odiat Sevilla baixa a segona divisió. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa, una mica més a prop Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Europa Comitè de les Regions Europa Pròxima Ciutats Regions Cimera d'Amsterdam Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/23/2811/20000827_DiariGirona_PreguntesFerseEstiu_PM.pdf 1aecbb944482f4b0f899bc783354f973 PDF Text Text Diari de Girona DIUMENGE, 27 D'AGOST DE 2000 Opinió 21 Preguntes per fér^se a l'estiu PASQUAL MARAQALL I MIRA 'estiu és temps de, preguntes. El temps passa amb una altra cadència, permet el repòs dels records i la regurgitació de certes qüestions, tant de passat com de futur. Una d'aquestes preguntes és què hauria passat si s'hagués acomplert la disposició de l'Estatut que diu que a la província de Barcelona li toca 1 escó al Parlament de Catalunya per cada 50.000 habitants. A Barcelona li tocarien 93 diputats (4,6 milions d'hab./ 50.000, dades del 1996) en comptes dels 85 que correspondrien a la població existent quan es va aprovar l'Estatut. Fins a quin punt aquesta disposició transitòria (fixin-s'hi bé: transitòria des del 1978), quaii diu que el nombre d'escons és vàlid «mentre no s'hagi aprovat la llei electoral catalana», no pressuposa en realitat que estem en fals des del punt de vista estatutari? Pensaven els diputats estatuents en una transitorietat... de 22 anys? Tant se val. Jo crec que en general el que hi ha és el que hi havia d'haver i que res no passa perquè sí. Hi ha coses més importants que les que es deriven de les lleis. Les realitats evolucionen al seu aire. Un país pot canviar malgrat el seu govern, que és el que està passant a Catalunya. Canviaria més i millor si tingués un bon govern, que no el té. Té un govern d'esma, desproveït del seu alibi fonamental («la culpa la té Madrid»), perquè porta 8 anys essent decisiu a Madrid, i si culpa hi ha, en tots cas, la comparteix. I ara a sobre ha deixat de ser decisiu. Carent d'arguments i d'estratègia, o de tàctica (estratègia no sé si ho era, allò d'abans), desproveït de projecte, torna i tor- Els catalans no hem de «demanar calés». Que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys vista. Que projectin la segona etapa constitucional na als amors inicials (la normalització, el cinema, les seleccions, el nacionalisme decebut de la declaració de Barcelona) i, curiosament, a la governabilitat, al «nosaltres el que volem és col·laborar» i com a molt al «nosaltres ja ho havíeiïi dit» o al «són coses d'en Pere Esteve» quan la Declaració de Barcelona ja no toca. I algun detall de saviesa del vell llop de mar comentant els drames del dia, els d'Euskadi o els d'El Egido, però amb renúncia prèyia a incidir-hi, renúncia que va ser intel·ligent i agraïda fa anys però que ara és molt dubtós que sigui del tot acceptable. Catalunya va per una altra banda. La gent ha canviat. Ja ningú no n'espera res de tres anys més de baralles internes dins la coalició governant i de disquisicions sobre la data de les eleccions, no d'esperar un any i mig més perquè ens donin més diners. I alguns desesperen, potser abans d'hora, perquè Catalunya pugui arribar a reprendre el rol capdavanter que va tenir en la política de la transició i fins i tot abans, en l'economia posterior al fa-. mós informe del Banc Mundial del 1962. Recorden?, el Banc li va dir a Espanya: deixa't d'esquemes radiocèntrics, i aposta per la línia la Jonquera-Múrcia. I el país (i el turisme, per descomptat) es va posar a créixer com una moto. Ara estem tornant al radiocentrisme en base a la globalització, que vol dir centralització dins de cada país i creació d'una ciutat global per barba en els països de mida mitjana-gran, Madrid en el cas d'Espan- • ya. Els catalans hem perdut autoestima (amb puntes de cofoïsme, com sempre) i anem desorientats. No anem malament'però no sabem ben bé a on anem. Els governs no serveixen per tot, com sovint es creuen (iriteressant en aquest sentit, per cert, el debat electoral nord-americà), però per a una cosa sí que serveixen: per orientar-nos, per escriure un fQ conductor, per dotar el país d'autoritat, si cal a base d'uniformes, protocol i decrets, sí, però també i sobretot a , base d'autoritat moral, de sentit del'anticipació, de capacitat per crear complicitats virtuoses, d'il·lusions compartides, no diria de valors acceptats perquè estem en època de canvi de paradigmes, però sí parlaria de capacitat d'adaptació a les noves circumstàncies, de reformulació viva dels valors antics i d'assumpció intel·ligent dels nous. Les il·lusions que comencen a ser compartides avui a Catalimya no estan molt lluny, crec, de les següents: , Resoldre bé l'allau immigratòria que ens cau i que ens cal. . Tornar la moral al sistema educatiu i als educadors sense resignarse a la dualització privat=bo /públic=problemesi Augmentar les possibilitats de treball per a les dones, fer créixer la natalitat amb' un esquema socialdemòcrata i paritari de benestar. Tenir una estratègia econòmica i tecnològica clara. Encongir Catalunya en distàncies/temps i fer-ne un país de 6 milions, no de quatre +2, quatre de congestionats i dos d'aïllats. «Retornar» ofiltrarcompetències a la societat i als ajuntaments. Dotar-nos de regions entenedores que potenciïn les comunicacions, les xarxes i els serveis que falten (si hi hagués hagut Pirineu ara hi hauria eix pirinenc i si hi hagués hagut Regió Metropolitana ara hi hauria 160 km de metro i no menys de 100, com és el cas) Nuclear o contribuir a una regió euromediterrània de 15 milions d'habitants, per sota dels quals no tindrem ni aeroport transoceànic ni òpera de primera classe (per molt que convencin en Pep Caminal de romandre lligat a la cadira del Liceu, en comptes de posar;lo a la Fira de Barcelona, un gest propi de país sense recursos ni imaginació, on només hi ha ima persona, normalmeiit home, per a cada cosa). Canviar la qualitat de les relacions entre Catalunya i la resta dels espanyols: obtenir protecció estatal pel català i protegir el castellà, que és un capital formidable per Catalunya. Encarrilar d'un cop la solució (que trigarà anys a enllestir-se del tot) del problema basc, que és en realitat el que roman de l'antic problema d'Espanya i que ho condicionà d'alguna manera tot. És més, contribuir-hi des de Catalunya, no intervenint-hi directament -en això Tarradellas i Pujol han estat prou prudents, i fins ara era correcteperò sí formulant una proposta catalana d'Espanya que actuï com a teló de fons tranquil·litzador i il·lusionant a l'hora: no és pensable una solució basca en una Espanya de les autonomies immutable i intacta, i això no facilita precisament les coses. Alguns creuen que la solució ens vindrà del PP. El PP ha guanyat per majoria absoluta pel desgast nacionahsta i pel desgast socialista de 14 anys importants de govern sense una base política tan sòlida com es podia pensar, amb una base inés aviat electoral, amplíssima, heretada de la república; i el PP ha guanyat com ha guanyat perquè han anat petant temes vells i temes nous: concreta- ment el terrorisme i la immigració. I perquè si els governs socialistes havien de ser necessàriament estatistes (estatistes en el sentit de constructors del primer estat democràtic i autonomista de llarga durada que ha yist el segle XX), a la fi l'empatx d'estatisme ens va impedir de fer el famós «canvi del canvi». El PP va aprofitar aquestfilóexcessivament doctrinari, va abaixar impostos a partir de la bonança europea dels segons 90 i de la bona herència de Solbes, i va capturar la imaginació de sectors d'una joventut que s'havia d'afirmar d'alguna manera contra els seus parés i contra el poder. Però això també té menys solidesa del que aparenta. El terrorisme i la immigració no són temes senzills. Catalunya pot contribuir, indirectament en un cas, i per via d'exemple en l'altre, a entrar-hi a fons. Els catalans hem de parlar en aquest punt i hora. No «demanar calés», necessitat a curt termini que ho està enredant tot a llarg termini: hem de parlar formulant objectius i principis de caràcter federal, o com vulguin dir-ne, que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys vista. Que projectin la segona etapa constitucional. Els calés ja vindran. Es derivaran d'una visió «reconstituent» que és obligada 20 anys després i que hem de començar a proposar oblidant (però també superant) les habilitats tècniques centrades en l'àrticle 151.2 o la disposició addicional X de la Constitució. En aquest punt també la immediatesa ens perjudica. Necessitem temps i ambició. No tenir pressa i apuntar lluny. L'única urgència que tenim és posar mans al'obra, justament perquè el camí, si ha de ser bo, haurà de ser llarg. President del grup parlamentari PSC-Ciutadans pel Canvi va treballar en els serveis exteriors del KGB. S'expressa amb la rudesa de qui pren de la democràcia els glops que li interessen, i escup la resta. Veu al món exterior com una geMATÍAS VALLÉS gantina Txetxènia. És l'anti-Hàvel, recorre a la feresa fins i tot per proi.idimir Putin es va Aquesta predisposició li va perme- . quadrats. Després de casar-se amb Führer. L'enfrontament més llarg clamar que «formem part de la culsot metre a un test de tre salvar la situació a Berlín orien- una hostessa, va poder accedir a una de carros de la contesa va servir per- tura europea, i si els europeus ens personalitat a l'a- tal, quan queia el Mur i rebia el mis- habitació sense finestra a l'exterior, què els nazis no prevalguessin on els rebutgen, ens.veurem obligats a trocadèmia del KGB. satge «Moscou no respon».davant de dotze metres quadrats. Les pri- tàrtars havien fracassat. La male- bar aliats». Entre els trets negatius del seu les seves peticions desesperades d'a- vacions l'han ensinistrat per liderar dicció de «kursk», relacionada sens Amb tot, no convé exagerar les caràcter, es va detectar «un sen- juda. No obstant, no comptava que un país en bancarrota, però en la dubte amb la condició d'anomalia prevencions. Val més refugiar-se en tit del perill per sota del normal». la societat occidental confon la fri- crisi del «Kursk» ha demostrat la magnètica que li presta l'elevada les paraules de leltsin, després d'oAixí s'explica la seva paràlisi gidesa amb la indolència. seva immaduresa en el maneig de concentració de mineral de ferro, ferir-li a Putín la successió en la preimpàvida durant la tragèdia del La gelor de Putin no fa distin- l'opinió pública. L'home que, entre pot enfonsar Putin com si fos un sidència russa. Davant els dubtes de «Kursk», la seva estampa im- cions. Durant la seva estada a l'a- bromes i veres, anomena «professió submarí soviètic. S'esperava una rencartat-«saps, Boris Nikolàievitx, mutable de donzell dolgut des de juntament de Sant Petersburg, com llicenciosa» el periodisme, s'ha com- mica més de previsió en el primer per ser-te honest, no sé si estic preCrimea. L'única aproximació a a adjunt del mort alcalde Sobtxak, portat com un analfabet mediàtic. lloc civilal comandament de l'e- parat», el beverri sortint es va rela vida íntima d'aquesta esfinx no va interrompre una reunió amb I no hauria de menysprear les im- quivalent al KGB. fugiar en la seva facúndia habitual. enigmàtica és el llibre d'entre- Ted Turner quan la seva dona va pa- plicacions de la paraula «Kursk», un El president rus ha protagonit- «El nostre país no és tan enorme. Te vistes Primera persona. En ell; tres tir un accident de trànsit que la va símbol de l'ocàs bèl·lic de Hitler. zat una carrera tan meteòrica com les apanyaràs». Esperem que'així siperiodistes russos van aprofitar portar a l'UCI. No pot jutjar-se pels «Kursk» no és sols una addició a difícil de justificar. En el moment gui, perquè un planeta interpretat 24 hores de converses amb el seu paràmetres habituals l'únic presi- la nòmina de naus de tràgica lle- oportú, no estava en cap lloc opor- a quatre mans per Vladimir Putin president, per perforar el bún- dent occidental que ha accedit al cà- genda. És també el nom d'una de les tú o inoportú. Simplement, passa- i George W. Bush oferek més d'un quer de la seva personalitat fins rrec per la seva actuació sense mi- ciutats més antigues dè Rússia -ftin- va per allà. Els quatre litres setma- motiu per a la inquietud. (Putin àl nervi de la candidesa; acon- raments en una guerra, l'única mà- dada al segle XI-, on Hitler va ad- nals de cervesa que consumia a Ale- no va comunicar la conversa amb seguint fins i tot declaracions xima aspiració del- qual era ^ vertir perprimera vegada que po- manya no justifiquen la predilecció leltsin ni a la seva dona, que es va de les sevesfilles.Com una pre- convertir-se en espia, i que no ha dia perdre la Segona Guerra Mun- de leltsin per la seva persona. Els assabentar del nomenament del seu monició del que ocorreria amb deixat de ser-ho. I també l'únic que dial. Els seus biògrafs coincideixen seus mèrits es comprimebcen en tres marit més tard que centenars de miel submarí, el nét del cuiner de va viure la seva infantesa perseguint que la gegantina batalla allà lliura- anys, amb un retrat de Pere el Gran lions de persones. I Lyudmila PuLenin i Stalin declarava que «en rates en un apartament, comunal da en l'estiu del 43 -dos milions presidint el seu despatx. Mai ha viat- tina va rebre la notícia a través d'ules situacions crítiques em man- sense aigua corrent ni banyera, tres d'homes, quatre mil avions, sis mil jat a l'Àfrica, ni a l'Amèrica Llati- na amiga, que acabava de veure la tinc calmat. Fins i tot massa». persories apinyades en 20 metres vehicles blindats- va trasbalsar el na, ni als països àrabs, encara que informació en televisió). La maledicció de Kursk Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 27/8/2000. Pàgina 21 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Preguntes per fer-se a l'estiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-27 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Acció política Llei electoral Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Territoris Divisions administratives i polítiques Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Articles http://78.47.125.110/files/original/23/2810/20000812_ElPunt_ReflexionsEstiuTragic_PM.pdf 20bad36d58fd1175b7834367b33df8d3 PDF Text Text P A Ï S O S CATALANS EL PUNT I Dissabte, 12 d'agost del 2000 o p i n i ó I PASQUAL MARAGALL. 23 President del PSC Reflexions d'un estiu especialment tràgic El líder del PSC, en aquest article extret de la seva intervenció al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost passat, fa una anàlisi sobre la situació política al País Basc arran de l'ofensiva d'ETA D es de la calma sempre una mica inquietant de l'estiu sentim la política com una xerrameca potser fins i tot enfadosa. Polítics que parlen de tot i cada dia però que no afegeixen elements p e r ^ noves reflexions. Reiteració dels mateixos conflictes en l'espera de la desgràcia o les desgràcies estivals, que sempre acaben per arribar. Ara veurem les semanasgrandes basqiies. Pot ser que es confirmi el diagnòstic de molts bascos intel·ligents però impotents que constaten una alegria de viure generalitzada que és sorda a unes morts que no s'entenen i que provoquen més fàstic, dolor i paràlisi que reaccions efectives. O pot ser que visquem dies dramàtics. El drama basc és que la frontera entre la kale borroka ('lluita al carrer') i el terrorisme s'està esborrant. El PNB volia integrar els''de la kale borroka a canvi,de la treva i ha acabat passant a l'inrevés: el terrorisme està integrant la kale borroka. Ni el PP ni el PNB han sabut aprofitar la treva. Els primers perquè no hi van creure mai i els segons perquè hi van creure massa. Ara hauran de pactar tant si volen com si no perquè tots dos governen i per tant són els responsables del que passa, o més ben dit, no del que passa, que només té un responsable, que és ETA, però sí del fet que continuï passant sense resposta unificada i efectiva. Ni la Policia Nacional deté ETA (la policia francesa ha fet més detencions) ni l'Ertzaintza pot aturar la violència al carrer, els telèfons amenaçadors i els atacs a edificis. Què en podem dir des de Catalunya? Poc. Potser una reflexió a distància, si distància permet el crim sense treva. Distància almenys en el temps: una reflexió arrelada en el passat però projectada cap al futur. Ahir llegia Ein weites Feld ('un territori ample' o 'un conte llarg') de Günter Grass. El protagonista és un vell funcionari i escriptor d'origen hugonot que viu a l'Alemanya Oriental en el moment de la caiguda del mur, sense cap simpatia pel partit comunista. Però quan els seus fiílls que viuen a l'Oest li critiquen l'RDA perquè no és un estat de dret, protesta: «Què vol dir que un estat no és de dret ? A l'interior d'aquest món de privacions hem viscut una dictadura còmoda.» Aquí a Espanya vam matar-nos més de mig milió de persones (i prop de 100.000 més després del 1939) per obtenir una pau plena de privacions, però còmoda per a molts. (Un professor anglès declarava fa pocs dies a Arcadi Espadà quefinsi tot hauríem de fer un monument a Franco per haver creat la classe mitjana espanyola). Ara ens dol cada mort d'ETA—^morts en plena pau per a res— quasi tant com centenars de morts a la guerra per alguna cosa en què creien o en què creien molts dels seus amics. òÉs també ara la sang el preu d'una pau futiua? òQuina altra sang compensa? No hi haurà guerra perquè el món ha canviat i perquè ho tenim prohibit Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 12/8/2000. Pàgina 23 garantit a dues bandes per l'obligatorietat de reunir les tres quartes parts dels vots del Parlament basc: un escenari que no pot raonablement dissuadir ningú d'iniciar el procés. És una aventura i una aventura llarga, però s'ha de trobar el desllorigador que permeti començar-la com més aviat millor. Des de Catalunya no podem fer més que desitjar-ho. Es podria dir: ÒNO és millor que Catalunya calli, com prudentment ha fet Pujol fins ara, puntuant tan sols des de l'exterior alguns aspectes, que formulats amb respecte i sense èmfasi extrem poden ser balsàmics en un escenari de ferides crues i actituds enormement confrontades? Crec modestament que no és suficient. El pes de Catalunya en el panorama autonòmic espanyol, diria quasi en l'exercici col·lectiu i interminable de definir Espanya, és virtualment extraordinari. I no em reca dir que ho és gràcies a Tarradelles i Pujol, i als socialistes catalans i espanyols, però sobretot gràcies a Jordi Pujol, que solament ha pecat en tot cas de manca de confiança en aquest pes de Catalunya i per tant s'ha »ÍM* exercitat poc en l'art de convèncer. Des que va trencar la treva, ETA lia mort nou persones. A la foto, l'atemptat contra José M. Korta. / EFE. Doncs bé, aquesta carta s'ha de posar sobre la taula. Si més no perquè un dels des de la guerra civil. Però no ens en- no en tots, però en quasi tots els terrenys. elements de l'horitzó polític futur que ganyem. Fins ara hem assistit al darrer Si es canvia alguna cosa fonamental, si pesen en el present, a voltes paralitzant-lo, episodi d'ima història que va començar es paga un preu polític perquè ETA deixi és l'efecte que qualsevol moviment en amb aquella guerra. El problema és que de matar i HB deixi d'amenaçar, sembla el taulell basc haurà de tenir en el conjunt si no es resol ara, pot començar a ser molt difícil que es deixi de jutjar els de les autonomies i en particular en la una cosa diferent del que ha estat fins qui han matat. I si no se'ls jutja sembla catalana, que veu avui amb mal dissiara, amb uns altres protagonistes. Ens molt difícil que es canviï res d'essencial. mulada incomoditat la distància que hi ho bsinuava el lehendakari Ibarretxe en Aquesta pot ser l'elecció que hagin de ha entre el règim foral i el règim aula seva visita al nostre Parlament. fer els bascos, uns i altres, el PP i el tonòmic comú al qual pertanyem. El lehendakari Agirre escrivia des de PNB, tots. Si no hi ha equivalència en En aquest sentit és bàsic que Cal'exili l'any 1948, desesperançat, dema- els perdons continuarà havent-hi equi- talunya formuli una visió de futur de nant en to educat i mesurat, carregat valència en les culpes, i per tant en els l'Espanya plural, visió que nosaltres, sense de raó, a la joventut basca, que es revoltés odis. La rancor no començarà a minvar. cap intransigència quant al nom, anocontra l'obUt d'Euskadi, de la seva història La secreta esperança és que no so- menem federal, i que ha de tranquil·litzar i de la seva singularitat. I al final afegia, lament un dia sigui més general el sen= i àdhuc atreure els esperits més desperts com abaixant la veu: «Si es preciso, ha- timent ja expressat per bastants bascos i equànimes de l'escena política espaciendo uso de la violència.»,Fins ara hem que han estat afectats pel terror, que nyola, sempre que la dramàtica situació viscut les conseqüències d'aquella vio- estan disposats a perdonar i que no volen actual els permeti d'imaginar l'esdevelència originàriament legítima. Una vio- altra recompensa que la seguretat que nidor. Un esdevenidor sense la visió del lència que molts espanyols vam agrair ningú més no haurà de patir com ells qual no canviarà el present. secretament perquè trencava un silenci (els ho he sentit i és, perdoneu, im senSi cal parlar-ne, parlem-ne. culpable i còmode. timent mok basc), sinó que a més l'ePS: Aquest parlament és anterior als Ara la violència i el terror ja són quivalència dinàmica de les esperances tràgics 7, 8 i 9 d'agost. El to ho delata. contra els qui, havent-se més o menys de pau produeixi el miracle de la ge- Però avui, to a part, no el canviaria. inhibit d'aquell terror i contraterror, han nerositat política mútua, que ara com Solament hi afegiria dues coses. La instaurat ima democràcia i una autono- ara no té cap probabilitat d'existir; quasi primera, que són molts els que agrairien mia sense parió en la nostra història mo- diria, cap raó sensata per produir-se. una concentració d'esforços dels tres parderna. S'ha perdut el fil de la història Les propostes d'íJguns polítics creï- tits principals d'Euskadi, el PNB, el PP i si com a país no actuem aviat, estarem bles (ni rUdàlbiltza com a base de l'es- i el PSOE, en el govern dels problemes, començant una nova i cruent sagnia, uns tabliment d'una nacionalitat a cavall de els temes i l'agenda política del País Basc. odis nous. El govern basc veu impotent dos estats i tres autonomies ni el govern Tots aquests ciutadans esperarien també que aquest canvi s'està consumant. Els de Mayor Oreja que proposa el PP son un paper més concentrat en el partit dirigents d'ETA comencen a ser joves creïbles a curt o mitjà termini), les pro- i de menor interferència en el govern de 24 anys sense cap referent històric postes amb garanties de credibilitat, dic, d'Arzallus, així com una acció de Mayor compartit. Un odi nou. tenen sovint un punt dèbü, i és que en Oreja més concentrada en les seves resVa deixar alguns caps sense lligar no penalitzar expressament i diferencial- ponsabilitats de govern que no pas en la Constitució? O la cultura constitucio- ment els atemptats posteriors a la seva les seves vel·leïtats de candidat. La senal, si més no? S'haurà de modificar formulació, els donen una aparença d'im- gona, per a la qual potser podria ser en algun punt? És difícil perquè tot el punitat fi'ancament revoltant. útil una ajuda exterior, com la de John que la Constitució podia permetre en En canvi l'àmbit basc de decisió que Hume, un dels discrets herois de la pau termes d'autonomia de fet ho va per- permeten aquestes propostes, sense di- nord-irlandesa, o la dèl cardenal Etxemetre: el grau d'autonomia que tenen buixar-ne els perfils i excloent-ne expres- garai, un bascfrancèsque ha estat influent els bascos és comparativament més gran sament tota condicionalitat en l'inici de en la part més àmpliament reconeguda que el de qualsevol autonomia europea. la negociació, apareix en algunes versions del papat de Joan Pau U. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reflexions d'un estiu especialment tràgic Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-12 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource ETA País Basc Terrorisme Acció política Espanya Description An account of the resource Article extret de la intervenció de Pasqual Maragall com a líder del PSC al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost de 2000. Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 22 Articles http://78.47.125.110/files/original/23/2809/19960107_ElPeriodico_QueridosAmigos_PM.pdf 2c006064bb42f86346f6ab64529ac77a PDF Text Text 7 GEN. n% ELPERfóOtCO Alcalde de Barcelona • ^ ''Queridos amigos" Creo preferible la amistad que reina en la cúpula del PSC, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia de los políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones A gradezco sinceramente y sin retintín ios Dueños deseos poíticos que estos días se prodigan, a pesar de que a menudo vayan acompañados de reproches a la falta de voluntad para vencer o para luchar que a algunos se nos atribuye o supone. Que bs medios ae comunicación tomen posición me parece digno de elogio, incluso cuando no estemos de acuerdo con estas posiciones. Quiero creer que se trata de un estilo valiente que-quizá de ahora en adelante observaremos de un modo más generalizado. Pero quiero señalar que el tono empleado no siempre me ha parecido jusio. Se ha hablado de la suouesta incapacioao cal partido al que pertenezco, el PSC-PSOfc. para dar con el "destino manifiesto" al que dicen que estamos temados y se ha atribuido esa supuesta incapacidad al, carácter excesivamente famiter y amistoso de las relaciones que reinan entre nosotros; relacones que. como es notorio, no excluyen algun aesencuentro, como sucede en las mejores familias, pero que básicamente son y han sido de respeto y alecto. Defiendo esas relaciones" amistosas. Las creo preferibles, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia habitual de ios políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones. LO nuestro tiene sus ventajas. En primer lugar: ganamos todas las elecciones, ocasi todas, desde 1977. y deben ser ya una quincena larga. Hemos perdido' sólo las autonómicas y unas europeas, las del 94. Las últimas municipales fueron espléndidas y las últimas autonómicas, dadas las circunstancias, no nos han ido nada mal. Es más: tenemos motivos para confiar en nuestras posibilidades. No voy a decir asi. sin más, que ganaremos las próximas elecciones autonómicas, pero parece lógico creer que tenemos muchas posibiSdades. Sobre todo si no corhetemos grandes errores. Y estoy convenado de que el PSC ganará las elecciones de marzo. En segundo lugar: nuestra capacidad para tos relevos está más que demostrada. La sucesión de Revemos a Obiols se produjo de forma ejemptar y ta sucesión de Oblóte a quien sea, cuando así se decid a si es que se decide, ocurrirá con mucha más dignidad y eficacia de lo que podemos ver en otros partidos políticos. ¿Gradas a las relaciones personales? Pues' en parte Si, y eso me parece un mórito, no un problema. Suarvz, simplemente, no tuvo sucesor, no podía tenerlo, y el partido se deshizo. A Felipe va a costar encontrarle un sucesor, cuando haga falta buscarlo, porque se trata, sin duda, de una figura con una enorme potencia política que difícilmente podra comparar- se. De momento no es ése el asumo y Felipe pone de nuevo su prestigio, su experiencia y su solidez politica, apreciada en España y muy querida por la mayoría de los dirigentes europeos, al servicio de un proyecto para Escaria, del proyecto del socialismo democrático. La sucesión de Pujol simplemente no se concibe: en un esquema de corte tan personalizado no parece que haya saldas «ates. En el PSC, de momento, ya hemos presentado en las recientes autonómicas a un nuevo candidato, Joaquim Nadal, que ha demostrado su capacidad politica sobradamente. Parece, pues, que nosotros estamos mejor preparados para los cambias. Y aunque el tiempo b dirá, creo que tenemos todos los motivos para confiar en nuestras capacidades. La «gura enaltecida de noventa» prestdando el Parlament, la seriedad política de Obiols y su creciente rol en el socialismo internacional, la magrtfca pres- tación de Nadal en el dia a de. en fin. la vuelta de Narcís Serra y su prestigio en realidad mtocado de alcalde democrático y de gobernante sólido, ei más solido quizá de b s 15 años de la España democrática y constitucional, más la influencia considerable, en momentos decisivos, de laidra Molas y de Pepa Alvarez, la capackjad y dedicación a ios minantes de Josep Maria Sala y b s valores en alza, como José MontiHa o Joan Clos -y tantos otros formados en la politica local- constituyen bs mimbres con que contamos para explicar a nuestra militància y a nuestros votantes tos cambios que habrá aue ir naciendo Y tamoien con la iriiimta paciencia y oersuicacia oe nuestros compañeros de penas, fatigas y alegrías, compañeros de partido y de campaña electora, que en nuestro caso se multiplican activisimamente en cada elección y que. a menudo, no son militantes pero desean contribuir al logro de buenos resuitaaos. En cuanto a mi -el fin y al cabo estoy respondiendo directamente a llamadas personales que desde algunos medios de comunicación se nan hecho públicamente-, ya he dicho que cuando lermine este mandato en la alcaldía de Barcelona no volveré a presentarme. Se me hace difícil decirlo, porque mi cargo es e mas agradecido, el mas tenso y Í:I T,X. CXISÍ ceda que pueda encontrar en la política \po digo que se pueda encontrar, digo el que yo pueda encontrar). S en algún momento he dudado de eto, bs argumentos a favor han acabado pesando siempre más que tos otros. Ahora me mueven dos ilusiones: la do comriDuir a poner a Barcelona y a Catalunya al frente del sistema de ciudades y regiones de Europa y la de contribuir a la renovación de la politica que se aproxima vertiginosamente con el cambio de siglo (y que. entre otras cosas, va a imponer con toda seguridad un Smite al número de mandatos electorales asumibles por una persona). Ha sido quizá necesario un cierto personalismo en el n a o de nuestra democracia y de nuestra autonomía, pero es obvio que ahora es ya más un inconveniente que una ventaja. Sólo me queda vaticinar, en este comienzo del 96, que la renovación política que se avecina no va a ser la obra de un parado; j i i quizá de todos los partidos tal como hoy están constituidos. Se abre un periodo en cierto modo constituyente -como b fueron bs años 7 0 - de una nueva cultura politica. en aue la politica clásica tendrá un papel y uns dimensiones distintas -probablemente menores- y en que Catalunya y Barcelona. Europa y España, deberán ajustar sus significados. Los amigos del PSC vamos a contribuir a ello. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Queridos amigos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Comiat Ajuntament de Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles http://78.47.125.110/files/original/30/2808/19970313_ElPerdiodico_BCNCapitalMundoIberoamericano_PM.pdf ce086caef9fe68a9cd0169bc01987c3a PDF Text Text ELPERJÓDÍCO Alcalde de Barcelona y presidente de CIDEU. Barcelona, capital del mundo iberoamericano L as ciudades han constituido desde siempre é espacio natural de las relaciones humanas, el espacio donde han cristalzado intercambios de todo tipo: culturales, económicos, sociales... y donde se ha revelado un mayor dinamismo para avanzar en el progreso de la sociedad Las concentraciones urbanas deben enfrentarse a nuevas realidades derivadas de la densificación demográfica, la globalization de la economía, el crecimiento económico sostenible y la emergente sociedad de la Información, entre otras, que requieren una gran capacidad de adaptación y respuesta Según estudios presentados por la ONU, la población mundial pasará de los 6.160 millones de personas en el año 2000 a 8.290 mitones el año 2025, de los cuales un 6 1 % (5.070 millones) vivirá en aglomeraciones urbanas (esta última cifra representa hoy en ota casi el 40% del total). Esta nueva situación está planteando ya grandes retos a las ciudades si quieren conseguir un desarrollo armónico. B ex ministro J o M p Borrad, en un artículo reciente, se preguntaba cuántos habitantes cabemos en el mundo, y argumentaba que todo depende de la capacidad que tengamos de ahorrar energia, lo cual hace aún más importante el tema de la eficiencia de las ciudades. Por otra parte, la mundialización de la economía condiciona y configura el nuevo entorno de las concentraciones urbanas, hasta el punto de que éstas son ya elementos centrales en los procesos de desarrollo económico. B papei de las ciudades en el ámbito internacional ha ido ganando enteros en las últimas décadas. Son entidades productoras de bienes y servicios que compiten entre ellas para incrementar el nivel de bienestar de sus habitantes. La elaboración de planes estratégicos se presenta corr» la mejor vía posble para lograr que las ciudades se adapten a los desafíos que tienen planteados-. Estos planes deben servir, pues, pera dar una respuesta a las exigencias que plantea la economía internacional, y deben basarse en el consenso entre todos los agentes económicos y sociales de la ciudad. La ciudad del futuro será capaz de crear soluciones a los problemas que tiene planteados en la medida en que sea capaz de basar sus relaciones en la cooperación, tanto interna-entretosdiferentes agentes que la integran-corno externa H»laboracion entre ciudades-. En este sentido, Barcelona, a través del Plan Estratégico Barcelona 2000, ha destacado como un punto de referencia importante entre las ciudades de Europa y Laünoamérica, y ha sentado �(t\ ELPERiÓDJCO A las bases para un modelo de gestión que ha sido elogiado en todo el mundo. Este modelo de gestión, conocido como modelo Barcelona y que se aplicó con éxito en los JJOO de 1992, se basa en la complicidad entre los sectores público y privado; y entre ciudad y ciudadanos. El objetivo general del Plan Estratégico Barcelona 2000, integrado por la administración leca) y asociaciones empresariales, sindicales, universidades y otros agentes económicos, rac k » en impulsar la integración del área económica de Barcelona en la economía Internacional con el fin de garantizar el desarrollo en términos de progreso económico, social y de caidad de vida Para avanzar en esta Inea, se han fijado una serie de objetivos que van desde dimensionar el territorio u ofrecer respuestas a tos retos de integración social o a las necesidades . logísticas, hasta fomentar actividades relacionadas con la información, la salud y la educación, o impulsar et peso de la actividad productiva industrial. Nuestra experiencia, asi como la de otras ciudades, en la elaboración de estos planes estratégicos hizo pensar que la fórmula valía la pena que fuera compartida. En la confirmación de esta idea influyeron también los apoyos recibidos de la Unión Europea y la OCDE, que nos concedió d premio al mejor provecto de desarrollo estratégico. Con esta finalidad ss fundó en Barcelona en 1993 d Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU) bajo la presidencia d d atcaJde de Santiago de Chüe, Jaime Ravtnat, d que posteriormente sustituí en d cargo. B CIDEU es una asociación de ciudades que contó con la aprobación previa de la Conferencia Ibercamericana de Jefes de Estado en la cumbre de Madrid (1902) y d apoyo d d Ministerio de Asuntos Exteriores español. Hoy cuanta con 48 ciudades asociadas de 18 países, y su sede permanente está en Barcelona. Sus principales objetivos son: impulsar la realización e rnpiameníaoün de planes estratégicos, faettar una metodología para d desarrollo estratégico urbano, propulsar cinámicas participativas entre todos los agentes sociales y económicos de las ciudades, y estimular d Intercambio da experiencias e ¡rtfonTiaaones en este campo. Esta semana (dd 12 d 14 de marzo) d CIDEU organiza en Barcelona sus actividades anuales: d seminario técni- 1 3 HÍAÇ 897 co, la conferencia y la asamblea, en la que la presidencia será propuesta d alcalde de Rio, Lutz Paulo Conde. Estas actividades servirán de foro de debate y de intercambio de experiencias entre ciudades españolas y laí¡r»arnericanas para ayudar a mejorar y solucionarlos problernas actuales de nuestras socieEste año, la celebración de las actividades d d CIDEU sa ha hecho coincidir con los actos que d Banco Irrterarnericano de Desarrolo (BID) organiza en Barcelona con motivo de su Asamblea de Gobernadores. Con este motivo, d d 13 d 19 se celebra en Montjiic la exposición Las dudadas toeroamerícanas en el nuevo s&o, motoras de un continente en aba, organizada conjuntamente por las dos instituciones, y e n la que se presentan tos provectos y realidades de ciudades iberoarnericanas en d campo de la planificación estratégica. La relación entre d QDBJ y d BID se vio incrementada en 1995 con un acuerdo de cooperación. La celebración en Barcelona de los actos anteriores citados convertirá a nuestra ciudad, durante unos días, en la capitel d d mundo beroamericano en los ámbitos de la planificación estratégica y ecorrtmico-financierD. La caidad será, en definitiva, d tema estrella que reunirá un gran numero de autoridades locales para debatir sobre las pautas que han de marcar d desairólo urbano dd futuro. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, capital del mundo iberoamericano Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-03-13 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Amèrica Llatina CIDEU Barcelona Ciutats Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles http://78.47.125.110/files/original/30/2807/19961020_ElPeriodico_TomemosDecisionesFuturo_PM.pdf 8449699d075ad17bea389548a55818f7 PDF Text Text qr «{Periódico • 9 1 0 OCT. Ootmn)0.20cíiocUX8d»1996 aArmcuDDELOiA •3& Tomemos decisiones de futuro El entusiasmo colectivo del 92 perdura en la memona ciudadana. Diez años después podemos aear una nueva ilusión que nos dé ei impulso necesano pa^a que ias inversiones comprometioas no íalten larie solo un cumproiirao mas caro oa moneno en ía caoitaaaad cultural europea, v aao cara a o t oroyactoe un rano mas aooroe con os neceeoaaes A petar oe esta maatafacrion. ía cwaao. v su alcalde- no ouwren emresar amooonat con autos No es nuestro estila Guaramos exoreear nuestras ambeonee con oroouasias movaaaoeras Ei pasaoo ueves. a a Que se cumonan os die: anos oa H nomneoon campea, me carece una ocasión excawme cara lanzar * tosa oue Barcelona e « poce a estuoev on poaaoaaaoes oe órgano» \r evento ntorraoonei con motivo de! 75 ; aniversario de la Expaadon Unversai Oel 29. cue se cumpa ai ano 2004. Este noraoma ouede s r » excusa at eerx> para acaoar oa consoHar ía ouoao naca uavame y dotar al rio Canina da la agrioso maanrtea que nace «ampo r^ajojnamos. ova nace*emco sonemos. Oasde k> arto del congo*» hasta el mar. Puede ser la ocasión da dar ai marco os 8arcaona los oraros que le M a n y oue ei poeta va heon eamaoo oenuaw atiesa Si 1992 tue e> oraantto para materializar a gran tranaiorrnaaon de Baroanne en la decaoa œ loa 80 y 90. enera » «etoao nos demuestra Que oabamoa tener otros pretextos pare conagur « cctaooraoon oa todas tas canas mpaca- 11* Baratara hay un proyecto de Muro que no w n a naca da recome. Sa trate o» o»<>, yac» qua tenemos Otada haca años • malvarla da ouoadaroa dar «Ma oarcaieneea en lalación a nuseaut nos -al Besos v at Uooragat- v a su vanstannacion on zonas pam ai ooo. « ata*a > latogejtca. LOS oroyactoa mpuMadas oaaoa ios avuntam*tos o v a la lacuDamcÉon y aproveonarnanio oudaOAno oa loa margenes y la CMemboeaoura de loe nos -al Pan del Baaba y al al Plan del Data del Uonraoalampoco aon recomes, aunqua aaan ooetenores a o ceaorerion da toa Juegos, una penaamos y eopcramc* oaaouea dal 82 pradeamerae cara commuer nevando ía dudad haca adelante. Rara ova ai osaarroio de Barcatana y au entomo no ae parara y tintara atoa coreMoo da aanakmnadòn. Loa planea Nevareta al Baaba han oa parmi* ia lacuparación da acta a r a dal laorai como eaoaoo de áseute para tot cüJadanot -de • mama torma qua o a» el tama rrartrno-meiaariiJo t > vez la eange•Mpatf anua ambas ftiaraa dal no y parando oen nectareas al mar. B Plan da) OaMa dal uooregat bane como objetivos la erraaajoon del puerto y del aeropuerto y ^ a e m e r a e con la oora«onlerTov»ia dealH valoadíb- convertir a Barcelona an la gran pana•orna togjrtcs y da comurtoaoonee dat aur oa Euo3a qua todos deeatmoa. Faha. ain embargo, una snpeseoon mas contunaanttdalrwoaaaadiiaaüjaUüriaa-eaujooyGane"aJttat-. qua terrajlen han asqueólo comutornsos con oa proyecto» caaoJoa. Baaoapna no eatá aatetacna xjn al nano que levan aaioa grendaa proyaotoa oe neeastructuras. Lee evaaetonee prevotas avanzan son u m larajiua aMaparama y tendría qua oraaraa un aa^rimdawüitfnac*6iiyaByjné»nto.iaioornohicinoa duran» el panado preoarpioo. que tan buenos aaulbtopt nos d o afeados. Tampoco ae aajManorta la eaan^neeoon del toé laBinaior«quaaadaapMndBoaaspnc>idaaaMiv areorat en m e l l a d a puartos, aeropuerto», t r o c a - E amanta, en al puano aatamoe bien omwttedo» {Tra•Camar, nueva boo» o. dquoaur numero 1. muele e teawdfcam y. etparamoa. • majora defeastona» el tildando, qua dependan del Depenem» ao oa otase Tanaone). En ovflbo. la escara pata dat aropuarto no proapara y la termn* de carga no per« a aún grano*» aaotniaraoe. Por to qua ea near» a loa faraarrtea. el rnrérto aaneaa el tren Oaro»anaivatookaaJpemro» aspada a » * o n - Y oue nade se teva a engaf». No se trate de avanzar so» a trompearles, a peni oa granees aconteamaMos. como tverroe en el catado. Barcelona ha adqjnuo vetoadad o» crucero oeapuni del 92. paro preosamaraa para oue asta vencraad oa crucero no damruya. sino todo lo oonrano. nay qua perv aar en un nuevo impulso. Ahora haca o « anos, aquel t 7 oa octubre de ige&aurgio una oudad an la que tocos toa amores tera y «J corredor MerJtarraneo se pospone. En cuanto a caneen», el cuarto comí entra Sant Fatu da Llobregat y Mear» da Rat xe lamo: tas calzadas leraratas da la B-30 aa paran: Aceta no encara el lama da loe a rondas no aman oroarttajmo En twatuoones cuftjeles vamos ano mejor. Fá- aaa- se uusauíseron. ae rscaran comcacas para M r adataría un proyecto ye no seno osporsvo. e r o d e troratorrnaclon urbana que impico un cárabo de mentalidad y da ovranarjn da asta cudad. B antuaaamo orjacavo oaapertaoo con moavo dal 92 perdura en la memoria da os audederos. ¿Como, » no. es poeoie reunir a oaoenaa de mass de pareonaa en la avertdt Mar» Creane. al pajado miércoles, para conrnerrorar juraos al arivtrsano de ltnon*ajafln oknptca? Onz anos rtsenuaa podemos y debemos crear una nuava ejebn qua nos permnt el rnouao nanaano para que lea «tveraonaa oompnjmaaoas no aa Alarmen. Y eaparo que al débete oudaoano qua aa genere atedador da aete propuatta efema. fuaaimante, la ambición da aj ouoad. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Tomemos decisiones de futuro Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-20 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Infraestructures Model social Economia Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles http://78.47.125.110/files/original/30/2806/19970423_ElPeriodico_Recelos_PM.pdf 5081c8b4f58c5e21b3fba6aa7b4db3eb PDF Text Text EL PERIÓDICO 2 3 ÀBR. 1997 LA CABALA Recelos B domingo 13 de abril publiqué un artículo sobre algunos aspectos significativos del complejo y cambiante cima político catalán y español: Escampa, era el encabezado que le había dado a mis apuntes y que alfinalapareció con el titulo más coivencional de Atreverse a pensar. Al dia siguiente fui a Madrid, invitado por la Asociación de Periodistas Europeos que drtgen Cándido y Mgusl Ángel AguHar, y por el Círculo de Debates que conducen Javier Gómez Nevara, Miguel Muntz y Alfredo Tejera, para participaren un par de coloquios. Algunos de los asistentes llevaban el articulo recortado en el bolsillo. Pensé que les había parecido bien. Pues no. Bueno: si parecía bien, lo fue sin efectos apreciables. En Madrid el tema era el "parar por el tubo" de Pujol, y después seria el catalán de loe obispos (y de los rectores), y mañana cualquier gesto de los que la derecha catalana mayorltarla se ve obligada a hacer para que se le perdone el pacto con el PP. De modo que la sugerencia de mi articulo parece que caerá en saco roto. En él invitaba a aplaudr el reconocimiento de la plmnadonaJidad del Estado que está haciendo la derecha española, y pedía al mismo tiempo que le izquierda española, tradkáonalmente más federal y autonomista que la derecha, dé un paso adelante-no un paso atrás-en la configuración del federalismo diferencial permitido por la Constitución. La gente prefiere un buen enemigo a un amigo complicado. Basta con que désele Catalunya se pronuncien, a intervalos convenientes, un par de frases de desamor o recelo para tener garantizada la ccNTespondencia. España se cierra como un caracol tocado en la antena. Y a la inversa. Encerrados sistemáticamente con el único juguete de las relaciones entre el poder estatal y el autonómico se renuncia al gran debate que incomoda a unos y a otros: el de la configuración del Estado desde las premisas de la subsidíaridad. No ha Negado todavía el tiempo del auténtico diálogo. Pero legará. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Recelos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-23 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Subsidiarietat Territoris Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles http://78.47.125.110/files/original/30/2805/19940130_DiariGirona_Herois91_PM.pdf 28682319fae46e6f22713217e76d0d4c PDF Text Text CULTURA/ESPECTACLES L'alcalde de Barcelona, Pasqual MaragaU, fa, en aquest article, un recorregut per la vida de diverses personalitats catalanes desapa- Diari de Girona / O Q Diiunenge, 30 de gener de 1994 / \D^D regudes l'any 1991, i que, segons ell, «ens ajudaren a saber fer el 92». La vida i la mort del poeta Joan Teixidor és el fil conductor que fa servir Maragall per referir-se a unes personalitats «en les quals predominava la generositat sobre la necessitat d'afirmar-se». Els nostres herois de l'any 91 per Pasqual Maragall M , 'he posat com im detire, i ja és un costiun agradabilíssim, escriure des de Rupià uns mots per al Diari de Girona quan el temps, Nadal o estiu, m'ho permet. Un cop va ser, fa just un any, tot cercant el camí de Rupià a Corçà, el camí romà, amb la bicicleta. Aquest era el punt de partida i l'escenari deia reflexió, al final del mític any 92. Mesos després, havent visitat Salt i el bosc de Can Ginebreda, a Porqueres, vaig exposar una teoria de l'Empordà (o teoria de Salt) que en el fons era una lectura dels conceptes de Catalimya i l'Empordà, d'Espanya i Europa, de Barcelona i Catalunya, en Joan Maragall, Ara sé celebren, a la fundació que du el seu nom, unes sessions sobre Joan Maragall i el paisatge, la religió i altres temes, en les quals s'escauria revisar aquelles reflexions del nostre poeta («el nostre», de tots) sobre el concepte de pàtria, molt acostat, crec, al que avui construeixen Vaclav Havel i altres esperits cultivats i desperts a l'Europa tràgica -però també ü.lusionada- d'aquest fi de segle. Avui, tot entrant en el 94, m'agradaria mirar enrera, al 91, l'any de l'esforç titànic, l'any més intens en la transformació de Barcelona, però també l'any que van morir una coUa de ciutadans il·lustres que van deixar la pell en aquella transformació, entesa com a culminació d'un període de la nostra història que comença tot just després de la guerra. El dia de Reis de l'any 48, l'editorial que inspirava Joan Teixidor i que avui porten els seus fills, premiava Miguel Delibes amb el Nadal. Un diari barceloní del 25/26 de desembre passat ha publicat una esplèndida entrevista amb aquest autor, que incloïa ima deKciosà descripció de la «querella» de la bicapitaütat Madrid-Barcelona i \ma categòrica defensa del català des de Castella. És una defensa a la qual hauríem de correspondre amb ima mica més de promoció del català com a llengua íàcü i pròxima - i no només diferent- a Castella i als països de parla castellana (prop de 400 müions de persones). I també, com ja estem fent, amb una promoció aquí del millor teatre clàssic castellà. (Si no han vist el Lazarillo de Tormes en la interpretació del Brujo, no se'l perdin; val un viatge allà on sigui). Tot això ve a tomb d'unes lletres que vaig escriure tot just començat l'any 92, amb motiu de la mort de Joan Teixidor, persona estimada i poeta admirat. Són unes reflexions que vull compartir també amb els lectors de Girona, sobre Joan Teixidor -poeta, crític i periodista nascut a Olot el 1913- i altres homes i dones representatius que ens van deixar durant l'any 91. 'Tots aquests homes i dones ^ a u m e Vidal Alcover, Maria Aurèlia Capmany, Josep Amat, Fabià Puigcerver, Pau Garsaball, Montserrat Roig, Josep Maria Serra Martí...- han estat importants en la història recent de Barcelona i de Catalunya. L'any 96 (quan faci cinc anys de la seva mort, com és preceptiu) el regidor Joan Fuster, responsable de la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, haurà de fer mans i mànigues (si la democràcia electoral el crida novament a la responsabilitat que ara ocupa) per trobar carrers dignes d'aqueUs homes i dones d'idees magnífiques. Aquestes reflexions són un complement dels meus articles anteriors de febrer de 1993 i de setembre de 1993. Van en el mateix sentit, però de fet són anteriors. I avui resulten alliçonadors. Com han canviat els temps! Però que poc hem canviat nosaltres! Quina Catalunya és la que, aviat farà dos anys, va morir una mica amb Joan Tebddor? Si és cert que cada dia que passa el país és un altre, una mica diferent, què havia deixat enrera la Catalunya que nasqué l'endemà de la mort de Joan Teixidor? Quin dels seiïs múltiples accents? Repasso ara les notes de fa dos anys, en aquell final de 1991/inici del 92 de la mort de Teixidor, i retorna la nota intimista i fonda del seu esplèndid poema Desenllaç, del Uibre Fluvià, que il.lustra aquest article. Jo em preguntava i em pregunto en què serà demà el riu Fluvià diferent d'avui? Quin marge, qioin canyer Existeixen per a una himianitat el rostre de la qual encara no coneixem bé, que està programat en allò que nosaltres mateixos som, perquè només de nosaltres pot néixer aUò que serà demà, i de ningú més. Nostre, però desconegut és l'ésser que mirarà la fageda i les canyes, potser sense veureles, potser per arrasar-les, qui sap si estimant a la seva ombra, a la vora seu. Ja que no coneixem allò que engendrem, preguntem-nos de nou com es produeix el trànsit cap al futur. De dues maneres: creant (o modificant) i deixant pòsit, posant, reposant, morint. El que queda de nosaltres quan ja no hi som és allò que veritablement influeix: aquest és el programa que deixem escrit a la memòria de l'espècie. Cent cinquanta vegades (tres vegades cada cent anys <d)esenllaç» «S atCar^assm (es flores de [a tarda i ara arnSa driu cap a Capíana J^-caminar es fa Cent: [a nit és apunt sor&lcna morta acceptada. 'ElÜFÍuma ha fet ei seu trajecte i no recorda ^jy ni cascades ni afraus-. ni Ca campana d'aigua caient soSre ek còdoís com en un dia de festa. LcvpòCCancreda fia suspès ei seu cfam. Jírfiafang i CCot aC forts enterboCit. 0-ía arribat ei temps de meditar, de fer baCanç de tot efque fias vücut, deíiïoc feliç i d& ía dissort-gue et matmenava i t atuïa. ja no et queda res més que aquest tendafde sifenci, Ces canyes T'ora efriu que foreijjfa moure. Les dunes tenen un moviment donada i s'encavaCquen amè una gran parsimònia. 'L'amor és ía recança de jorns assoíeftats i de nits de tumufts i de batec deís cossos. !Hi fiavia píors én ei tombant de les tardors que queien però eCs Hiverns tenien una tendresa de iiar. Ter Sant Joan efsfocs s'encenien a ía serra Sant Teré Pescadorja t'fui deÍTçat per sempre. Tbt s'Ha acabat en aquesta tarda quieta i només et toca i'úítima escomesa. Treparà t a morir i tanca't a ía cnda de tot aíiò que ja no pot tornar. Són bons eísnúvoís que íentamentj'avancen • fes un respir petit i apropat aíiiindar, •<,<avui seràs amb 'Mi aíTaraSs». Joan n^ei?ddor a «Jíuviàp, haurà canviat, imperceptible, el seu projecte? I encara: és que les canyes del delta, quan «Sant Pere Pescador ja t'ha deixat per sempre», és que aquestes canyes seran les mateixes sense el poeta que hi veia MXí anunci del seu desenllaç final? Altres vegades ens hem preguntat: existeix el racó de la fageda si ningú no l'està mirant? Existeix, sens dubte; existeixen les canyes, avui com ahir. Però, ens preguntem: per què, per a qm? Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 30/1/1994. Pàgina 33 Coiumna/1^9. durant 5.000) s'ha fet aquesta operació abans de nosaltres. Només 150 vegades des d'aqueU home arraulit que trobàrem fa quatre anys a Sant Pau del Camp. I el que deixem depèn molt de com ho deixem, del moment, de la manera. Així com és cert que la primera impressió és la bona, també ho és que l'ióltima és important, perquè és la primera en el temps que vindrà. La primera que veu la humanitat que no coneixem, que neix el dia que ens en anem. La bona preparació del trànsit és un art reservat als elegits, als més afortunats, aquells a qui la vida ha donat distància i companyia. Joan Teixidor ens va ensenyar a acostar-nos amb paraules, amb reflexions (com el riu Fluvià, que mandrós s'acosta al golf de Roses), al punt on ens lliurem. Què moria en nosaltres, quina Catalunya ja ha mort una mica? Què és el que, morint, havia quedat veritablement programat a la nostra memòria col·lectiva? Mirem una mica enrere, cap aquell any 91 en què Barcelona va canviar, en ella mateixa i en els que la poblem, en la vida de tots els catalans. Va morir primer Jaume Vidal Alcover i als nou mesos la Maria Aurèlia Capmany. Va morir Josep Amat, plantats els pebrers del seu carrer de Manacor, el seu últim acte de civisme. Va morir Fabià Puigcervcer, plantat ja el Teatre Lliure, i Pau Garsaball, amb la Medalla de la Ciutat al Mèrit Artístic recent al seu pit. Va • morir Montserrat Roig, prosista de l'Eixample, amb els ulls espantats molt abans de la malaltia, amb els ulls espantats pel descobriment de la mort que hi ha a la vida, a la vida mateixa: les petites morts de cada dia que les dones viuen per nosaltres, els homes, els nens, els grans. I també va morir en Josep Maria Serra Martí, im home per excel·lència: constructor, pare, avi, regidor, fidel amic, marit fidel, caràcter, geni, alegria. Tant de tot, que va aguantar quasi més enllà del final per estar present, fidel a tots, quan tot el canvi de la ciutat estava encarrilat. Moriren altres constructors, obrers de la construcció, deixant la seva. sang estampada a la ciutat nova. I Joan Teixidor, mostrant que podem morir de cara. Repasso les cares de tots i penso que la Catalimya que se'ns en havia anat una mica -no dic la Barcelona, perquè les ciutats segurament canvien menys que les nacions, si és que poden canviar, ja que per canviar cal ser i les ciutats són més del domini profund de l'esdevenidor, del barrejar-se tot en un sense repòs- la Catalunya que se'ns en va i que en el fons es queda per sempre és la miUor Catalunya. Pensem una mica en tots ells i veiem ' en què va consistir el seu patriotisme -de quines mil variades maneres compongueren el seu amor pels nostres confins i com en tots ells predominava la generositat sobre la necessitat d'afirmar-se, l'abundància cordial sobre el tancar-se. Es ben cert que tots tingueren un respecte per l'isme de la nació, un respecte i ima militància diversa. Sense aquest factor, sense aquest pimt de silenci que comporta l'esment d'allò que ens és comú - i encara de reverència per als qui ho representen o ho van representar (com TarradeUas, amic Benet)- no hi hauria país, no hi hauria ciutat, no hi hauria res. Però només amb això, no anem erdloc. Només amb això simplement som, però no anem. I, per tant, a poc a poc deixem de ser. Tots els nostres herois del 91 varen tenir una manera d'expressar que el seu isme nacional era el punt de partida d'xm humanisme. Segurament perquè la història ens ha fet més savis, més cauts; segurament per això nedem entre aigües, ajuntem els nostres àmbits de pertinença diversos, sense renunciar a cap, per a usar-los tots en el conreu del nostre sòl i convertir-lo en el nullor. Caminant de nou pels volts de Rupià aquest Nadal passat, vivint aquests dies a l'Empordà, he recordat els meus herois del 91, els que ens ajudaren a saber fer el 92 sobre el que hem pogut bastir el nostre futur. I he recordat, sobretot, el seu exemple de catalanisme elegant i positiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els nostres herois de l'any 91 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-30 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Homenatges i distincions Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Empordà Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles http://78.47.125.110/files/original/30/2804/19930131_ElPeriodico_LaSubsidiariedad_PM.pdf 1ee27c73ad6997dc77770df0a96cefcc PDF Text Text V ELPERJÓDkO Ammamem"de Barcelona GiDinel de l Alcaldia PASQUAL MARAGALL. Alcalde de Barcelona. 3 1 GE«. 1993 La subsidiariedad La política es subsidiaria de la sociedad; es decir, no debe intervenir cuando la sociedad resuelve por ella misma sus problemas. Y dentro de la política, la comunidad autónoma, nacionalidad, región, lando estado federado, no deben intervenir cuando el municipio u otra institución local puedan resolver los problemas por sí mismos. Siguiendo el principio, tampoco los gobiernos federales, o estatales en su caso, o la nación-Estado, deberían intervenir en la solución de temas supramunicipales que las autonomías o regiones, etcétera, puedan solventar. Y aun, en lo afto de la escala europea, las instituciones comunitarias deberían dejar a los estados todo aquello que sea posible que éstos resuelvan según sus leyes, tradiciones y cultura. Desde el tamaño de la manzana danesa hasta el lado por donde se conduce en las carreteras inglesas o el horario de cierre de los comercios en Francia (o tal vez en Catalunya o quien sabe si, incluso, en Barcelona). Ésta es la sustancia del pnncipio de subsidiariedad. Sus fuentes legales son: la Carta Europea de Autonomía local, ratificada por el Estado español y otros 20 estados, y la declaración de Maastricht, que todavía ni es tratado ni está vigente, pero lo estará probablemente en el curso de 1993. El primer ministro holandés Lubbers -un democristiano liberal, gran defensor de la subsidiariedad en su pais, donde los municipios llegaron a canalizar el 50% de gasto público-, nos contaba este verano el origen de la subsidiariedad en la doctrina social de la Iglesia Católica. Isidre Molas, en uno de los últimos números de Debat, publicó un trabajo sobre el federalismo como garantía de la libertad dentro de la democracia y como filosofía que permite ir más allá de la regla de la mitad más uno. Uno puede preguntarse, a partir de ahí, por el parentesco entre subsidiariedad y federalismo. Ambos van más allá de la Revolución Francesa y buscan una mayor compenetración entre sociedad y política, entre representados y representantes, entre libertad individual y voluntad nacional. Tiempo de nuevas ideas Creo que estamos en un momento -que puede durar quizás más de lo que querríamos- de decantación de nuevas ideas, de nuevos principios. Todo obliga a ello. Casi todo parece permitido. El derrumbe comunista: el casi paralelo y más discreto descrédito interior de la versión del liberalismo que asistió y contribuyó a dicho cataclismo (eJ liberalismo ultraconservador, belicista y nacionalista de Reagan, Bush y Thatcher); el florecimiento - a veces enaltecedor, a veces, al contrario, destructor y cruel- de los nacionalismos sepultados en la Europa que nace en el Este y el Oeste: la crisis espectacular de la soaaldemocracia, relacionada con su propio éxito o con el cumplimiento relativo de sus objetivos programáticos, mientras otros retos sociales nacen (el Cuarto Mundo, la solidaridad mundial y la competencia mundial, las migraciones, el empleo del tiempo en la tercera edad, el transporte en las grandes ciudades, la vivienda de los jóvenes, etcétera), todo ello nos está poniendo, como vulgarmente se dice, a parir. A crear nuevas síntesis, nuevas ideas. No hay muchas ideas viejas que sirvan inequívocamente. Pero casi todo está ya dicho, o lo parece. Vuelven, pues, reformulados, antiguos conceptos, como el federalismo (la construcción de la política desde fuera o bien la subordinación del sistema político a la sociedad). Bottom-upy no Top-to-oottom, de abajo arriba y no de arriba abajo, como se dijo en Edimburgo. Añadiríamos out-in y no in-out de fuera a dentro del sistema politico, y no al revés. Pero esta vez ninguno de estos dos conceptos, en su día revolucionarios, se van a imponer mediante una revolución. (Nadie tan apacible como Lubbers). Edimburgo ha sido el escenario de una de las transacciones que van a componer la larga transición hacia un sistema político nuevo. En principio, esas transacciones van a tener que producirse, cómo no, bilateralmente, en tantos escenarios como combinaciones de dos elementos pueden realizarse con cuatro: Europa, Estado-nación, región o nacionalidad, ciudad o municipio. Progresivamente, sin embargo, las mesas a tres bandas se van a imponer. En Edimburgo, según se ha sabido después, en la Conferencia de Cooperación Interregional de Bruselas (diciembre de 1992) se acordó que no habría más contactos Europa-regiones o Europa-ciudades si no es en presencia o con el acuerdo de los estados. Edimburgo fue, por tanto, una reunión bilateral (Europa-estados) al máximo nivel, donde se decidió uno o unos escenarios trilatérales. Desde Barcelona estamos luchando hace tiempo para que se nos reconozca &y el derecho a ser convocados por el Estado y la autonomia a una mesa a tres bandas para discutir quién de ellas subviene a la ciudad sus gastos de capitalidad o de sustitución -aquéllos que Barcelona realiza por cuenta del Estado o de la Generalitat-, en la medida en que la historia ha ido impulsando a la ciudad a dotarse de servicios públicos que el Estado no le daba en cantidad o calidad suficiente y que la autonomía no podía dar porque o no existia, o existia pero no podía o no quería proporcionar. Expscaclon a tres bandas Sólo una profunda y sincera explicación a tres bandas puede dar con la solución. ¿Hasta dónde queremos llegar entre todos? ¿Qué grado de diferencialidad nos podemos permitir? ¿Qué grado de agravio comparativo? Es evidente que la subsidiariedad. que en este caso favorece de manera clara al gobierno local de nuestra ciudad, se deberá conquistar lenta y progresivamente a través del conflicto y el acuerdo Y que sin trilateralidad sólo hay una solución a largo plazo: prescindir de los servicios públicos en cuestión. Curiosamente, en la reunión de Bruselas que he mencionado se evidenció que un concepto manejado por los gobiernos estatales en Edimburgo habría sido el de Administración territorial, es decir, la suma de la Administración regional o autonómica y de la Administración local. Jacques Delors considera que la transacción de Edimburgo entre Comunidad Europea y estados ha sido un rodeo innecesario ("hamos salvado la casa, pero hamos perdido el tren"), e incluso piensa quizás que las regiones y las ciudades son más europeistes que los estados - y no le falta razón en ese caso, para la media de los gobiernos europeos, aunque resulta injusto con el Gobierno español-. Sea como sea, la subsidiariedad en un sistema multinivet de gobierno plantea interrogantes muy serios en la teoría y en la práctica: la Comunidad justifica su no aceptación formal de los contactos directos con regiones y ciudades en el propio principio de subsidiariedad ("ésta es un tama interno de toe estados"). En la práctica, sin embargo, pugna (tanto desde la Comisión como desde el Parlamento) por dialogar y colaborar directamente con unos y otros, y reclama una presencia directa y sin intermediarios de (as figuras políticas relevantes en el Comité de �ELPERJÓDJCO £S3 Ajuntament de Barcelona 3 1 GEH. 1993 Gabinet oe l'Aicaiflia ; Regiones, las comisiones del Parlamento y otros organismos de consulta La Ley de Bases de Régimen Local española deja en manos de las comunidades autónomas la creación o supresión de áreas metropolitanas, en tanto que la legislación italiana, más prudente, establece qué áreas metropolitanas deben ser creadas a juicio del Estado y en función del interés general, y deja a las regiones exclusivamente la fijación de sus límites territoriales. En el primer caso, que es el nuestro, prima el concepto visual o bilateral de subsidiariedad ("no veo nada de lo qua ocun» detrás de la pared que usted, nivel inferior de gobierno, representa pera mí: usted manda en su casa"). La ordenación administrativa y territorial es "un asunto interno" de las comunidades autónomas. Del mismo modo, en ese modelo, las incursiones de la autonomía en los barrios son inconcebibles. Lo mismo, aparentemente, que en Edimburgo: la Comunidad no tendrá en teoría otros contactos con las regiones y las ciudades que ios que los estados permitan y controlen. Las regiones y ciudades son "un asunto Interno" de los estados. La Comunidad no debe intervenir, siempre en teoría. El Comité de Regiones no sólo lo designan los estados, sino que cada Estado lo designa a su manera. En el comité, ciudades y regiones se confunden en un solo concepto: administraciones territoriales Pero ya hemos visto que. en la práctica, los escenarios trilatérales o multilaterales se van a ir imponiendo. Y ello significa varias cosas. Significa que caminamos hacia un concepto sustantivo y generalizado de subsidiariedad: más allá del gobierno inmediatamente inferior existe una realidad que el gobierno superior no puede ignorar, aunque sobre ella no puede actuar si no es de acuerdo con el gobierno inferior. Significa también que crece con fuerza el principio de igual dignidad de todos los niveles de gobierno. Significa, por último, que los ciudadanos pueden reclamar, en nombre de esa misma dignidad, que sólo ellos pueden prestar, a sus representantes, que no se edifique ningún nivel administrativo ni se preste servicio público alguno que no se justifique ante la sociedad como imprescindible. No hay presunción de eficiencia en la acción estatal. Si un día el ministro de Transportes se despierta queriendo arreglar el problema de la circulación en la gran ciudad deberá refrenar su creatividad; lo mismo, y más, el comisario europeo correspondiente. Deberán demostrar primero que una mayor autorización o delegación de poder en el nivel local, o en su caso autonómico, no sería suficiente para resolverlo. Todo esto puede parecer enormemente complicado y no lo es. . Será lenta la cristaización del sistema pero acabará exitieodo en términos parecidos a los aquí expuestos. Los ciudadanos no van a permitir otra cosa. Desde esta perspectiva puede reinterpretarse la crisis europea de las relaciones entre sociedad y política, o entre ciudadanos y políticos: las cosas no siempre se están haciendo al nivel de proximidad que los ciudadanos perciben como posible y deseable. A veces esa proximidad -como reclaman más y más observadores cada día- puede conseguirse mediante una mayor o mejor pedagogía política. Hay que explicarse más, de acuerdo. Pero cuando uno oye indefinidamente que hay que explicarse más, empieza a sospechar que lo que ocurre es que no se está explicando lo que la gente quiere que le expliquen, o bien que no io está explicando quien la gente quiere que se lo explique. >*ii Principio de proximidad Por eso propongo que al principio de la subsidiariedad se le llame de proximidad. Ésa es la auténtica cuestión en juego. Quedan aquí apuntados unos criterios y abiertos una serie de interrogantes. ¿Cómo se compaginan el principio de igual dignidad de los niveles de gobierno -implícito en el de subsidiariedad- con el axioma de la soberanía nacional, desbordado por arriba (por la Comunidad) y por abajo (por las nacionalidades), aunque insustituido aún como concepto básico de la política? ¿Qué podrá más. la sugestión del futuro y de la ciudadanía en una patria mayor o la del pasado remoto de las repúblicas urbanas y los condados? ¿O quizás la del pasado reciente, con sus raices profundas, sus patrias más pequeñas, más próximas también? ¿La confianza o la prudencia? Los tiempos no son propicios a fiarse de nadie ni de nada. Pero a medida que se vaya haciendo menos drástica la necesidad de elegir entre confianza y prudencia, entre futuro y pasado, estaremos acercándonos al auténtico fin del impasse político en Europa. ^ \ ( « � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La subsidiariedad Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-01-31 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Subsidiarietat Divisions administratives i polítiques Catalunya Espanya Barcelona Europa Àrea metropolitana Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles http://78.47.125.110/files/original/23/2803/19980401_MarcDeReferencies_FuturCatalanisme_PM.pdf a859d4e3e761c12d6bfe5ce044bc5437 PDF Text Text 28 MARC DE REFERENCIES li 3. Conjunt de persones ^i-i.^a s disposats en forma de circumferència al voltant EL £un es M i o d'un rBt/o. Entri s le stauen a J rotilo de o objectes; cast. 'rador per la cambra, le fet, Tirant, c. 196. Milà Rom. 168. Dins '. Rogles formant, la gent de l'horta | la Missa d'Alba espera allí, Llorente Versos 38. El rotlle dels festejadors creixia El futur del catalanisme per PASQUAL MARAGALL T T T T T T T T ordre acle' qual dfi . [analisi , -1. . és: Futur del catalanisme. Passat, Present, Què fer? Avui és més clar el futur que el passat, el segle XXI que el segle X I X . Si comencem pel futur acabarem entenent perquè el passat va ser insuficient. Fs contra la llum del projecte que volem j u t j a r els setis antecedents. Ks més engrescador i més ú t i l . fil futur té dos noms: l.'Furopa de les regions fa lleialtat federal. Avui ja veiem, al linai elei final (.lei s. XX. de nou, la llum d'una Furopa reconciliada, primer, amb el seu rol en el món. i per ti. amb els dimonis del seu passat. Anem cap a tina l'nio Furopea respectuosa dels Fstats que- l'han creada però inexorablement abocada per això mateix a privilegiar en la seva o r g a n i t / a c i ò l'autèntic ordre démocratie : de baix a dalt. Furopa no serà acceptada si no garanteix la proximilat ele toles les (uncions que poden ser mantingudes, o millor encara, retor- nades, al nivell més baix. L'emoció de la nova F.uropa unida -un nou sentiment de pertanyença- va lligada inevitablement, com a raonable condició de la seva existència, a la saludable desconfiança envers la distància immensa que estan prenent alguns processos de decisió (els de defensa i de seguretat, els monetaris que hauran cle ser substancials a Brusel.les o Frankfurt per majoria, sense vetos nacionals). Des de Catalunya, una de les nacionalitats, ele les culture's, que1 van perdre pes en el procés b r u t a l deformació de l'Furopa elei XVHI i elei XIX, veiem amb esperança, amb gratificació, com la nova Furopa s'anuncia més modesta i més atenta a la subsieliarietat, al seu rol subsidiari respecte dels Fstats. perquè això comporta cle forma inevitable i segura la conversió p a u l a t i n a dels Fstats en esglaons intermedis d'un altre procés ele mexlèstia i devolució, ara cap a les regions i les ciutats i municipis. Fs digui el que es digui, aquesta Furopa feeleral neix d'una forma que la fa ivelcmptora de les realitats nacionals i culturals obliela- eles per la història. FI principi europeu ele elesconfiança elemocràtica. referit a la distància en la presa de decisions, beneficia els poders locals. Són aleshores algunes regions fortes i singulars les que tenen la temptació de defensar la renacionalització de les polítiques europees a condició que al costat dels Estats s'hi asseguin les regions amb competències legislatives o amb competències de caràcter estatal, curiosa paradoxa. Paradoxa que no resistirà la força del moviment que està situant la majoria de les decisions en la base elei sistema: la societat i els poders propers. Aquesta força és irresistible just a m e n t perejuè capgira l'ordre ele les decisions i completa així, 200 anys més tard, el que la revolució francesa va encetar però no va culminar; la devolució elei poder a la societat. Aleshores ens vam quedar en la nació elemocràtica, que substituïa, a través ele la seva representació (l'Assemblea Nacional) l'antiga Monarquia i l'antic règim autocràtic. Però el preu pagat va ser molt alt: les minories restaven subjugades, les petites nacionalitats oprimides, les cultures singulars anorreades. Ara quan llegim en les decisions cle la Comissió Constitucional italiana (la �29 MARC DE REFERÈNCIES Bicameral) que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat, i que tots ells no faran més que el que la societat no pugui fer ella mateixa; o quan llegim que en el projecte laborista britànic per a Escòcia que "la transferència de competències és tan ampla que el document només detalla les que seguiran sota el control de Westminster; economia, defensa, treball, qüestions constitucionals i embriologia i l'avortament, quan llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la història està essent passada, i que la llarga recerca per Catalunya de la seva autonomia i per l'esquerra d'esdevenir el centre cle les polítiques de llibertat, està convergint cap a un punt proper i esplèndid en què Europa superarà el seu complex americà -entenc per "complex americà" d'Europa la seva aspiració a ser una sola gran nació amb una sola bandera i un sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es reconciliarà amb la seva pròpia diversitat interna negada per la història. I on la gent provinent cle la llarga i dramàtica marxa per l'esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades monstruosament autoritari, retrobarà el sentit original de la pulsió llibertària que l'animava eles de l'origen. Catalunya, autonomista i llibertària de sempre, pot respirar tranquil.la. Però ha cle quedar clar que en aquest joc, en el joc de la proximitat, en el de la construcció del federalisme europeu de baix cap amunt només hi té entrada el qui té el carnet adequat: el carnet de la lleialtat federal, la Bundestreue alemanya, la confiança de tots en el servei a l'interès general per part de cadascú. D'aquí que tinguin raó els qui matisen que la subsidiarietat europea no vol dir només proximitat, sinó proximitat amb responsabilitat. És exacte. Responsabilitat en clos direccions: una, que cadascuna de les parts ha de ferse mereixedora de la confiança de le altres en quant U Desde Catalunya veiem amb esperança com la nova Europa s'anuncia més atenta a la subsidiarietat 99 a la representació i així, en els Consells de Ministres europeus de Cultura, el lanci alemany que toqui representa, per torns, a tots els altres (sabran fer el mateix Andalusia í Euskadi que la Baixa Saxònia i Baden Wutemberg?); i dues, que algú ha de definir quan, per raons d'eficiència i/o d'equitat, convé més la distància i l'arbitratge que la proximitat. Però justament aquestes raons s'han de demostrar. I no les contràries. La càrrega de la prova passa a dependre clels nivells allunyats. No com fins ara, que tot el que fan regions i ciutats ha cle ser aprovat pels Estats: tot el que no està permès està prohibit. Ara estem passant a dir: tot el que no és reservat (a l'Estat) està permès -com diu la llei italiana del 15 de març de 1997, en el seu art. 2, tot el que és de l'interès general dels ciutadans d'un municipi o regió és competència dels seus governants, inclòs allò que fins ara han estat fent les delegacions estatals en el lloc. Només queda exceptuat allò que l'art. 3r. reserva taxativament a l'Estat. 1 l'Estat i Europa es veuran generalment observats, quasi diria escrutats cada cop que es reservin una funció. És impossible ser europeista d'aquesta Europa modesta i subsidiària? Ben al contrari: molts només serem europeistes d'aquesta Europa. Ja n'hem tingut prou de patriotismes excessius. Espanya" de Companys? Com reformular avui un sentiment de pàtria anàleg, de la mateixa intensitat i la mateixa generositat? Com pot C a t a l u n y a posar-se davant els qui dirigeixen la conversió d'Espanya en un estat europeu amb tots els ets i uts? Sabem algunes respostes a aquestes preguntes. Espanya". L'acritud del "ells i nosaltres" i el "nosaltres sols" deixa pas al moderat "Espanya és un fet entranyable" i al més p o s i t i u "Escolta Espanya". Vivim un moment esperançat. Què hem de fer? Federalisme i diferència o federalisme i igualtat. -som diferents: en llenAlgunes coses del present, sembren ja clares: En- gua, en història, en cultura, en dret. en política, -volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres (nosaltres i ells) En el projecte -que cadascú triï si laborista prefereix realit/ar els serveis britànic la a casa (Mossos) o que els transferència de facins eles cle .Madrid (G. competències és Civil) Quan diem el mateix tan àmplia que dret, volem dir que tenim només es detalla dret a rebre el mateix sevei En quin punt del segle les que reté XVIII els catalans comencen bàsic per habitant. El fet de a actuar en interès propi i ser més rics ens obliga a Westminster com ho formalitzen? En pagar més i ho acceptem, però no ens obliga :\ rebre quin punt de la revolució menys. Quan diem "el liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una escissió tre mateix dret" volem dir també el drei :\ rebre els entre els que s'esveren de "Catalunya és Espanya" les conseqüències de la serveis des de la mateixa "Espanya és Catalunya" revolució i esdevenen "Espanya no és Catalu- distància, el dret al mateix catalanistes porucs i aquells nya" autogovern. que converteixen el liCom c o n j u m i n a r d i t e "Catalunya no és Espaberalisme en catalanisme i, nya" rència i igualtat en drets? Igualtat de drets a rebre des eventualment, en federalisNomés queden en peu me? la segona i la quarta pro- cle la mateixa distància la Quins esdeveniments posta. Les altres dues. les mateixa aportació en serveis del segle XX m a r q u e n dels anticatalans: "Catalunya per persona, i diferències l'actitud del catalanisme fins és -simplement- Espanya" o existents en quant a llengua, avui? bé, "Espanya no és Cata- història i cultura, són dues Es donen les circumstàn- lunya", és a dir. Espanya és coses que es poden casar cies d'un retorn al sentiment una realitat independent de- per la via de l'opcionalilai. prevalent en els curts pério- ies parts que geogràfica- Quan la desconfiança resdes que van de 1898 a 1909 ment la componen, han pecte dels serveis centrals és més gran. en les coi de 1931 a 1933? Estaria perdut vigència. justificat cle nou aquell L'ambiciós "Espanya és munitats més diferencials, optimisme català: el del Catalunya" que ja es va dir optarem per la substitució sentiment de pàtria, el del entre 1898 i 1909, i que es dels serveis estatals, i en Ics discurs de Cambó al Rei va dir amb emoció i respec- altres optaran per la con( 19O1), el del pressupost de te i bones ¡mencions, supe- t i n u ï t a t , és lògic. La perCultura (1907/8), el de l'Avi ra al separatista i utòpic cepció de la distància es indiscutible, el del "Visca antipàtic, "Catalunya no és mes aguda en comunitats tt 99 �30 ^ d iferencials. Però els catalans no hem de construir sobre el greuge el model d'Espanya que proposem. No podem dir: "no volem que els altres no tinguin". \o podem dir: "si a vostès tumbé els donen això, nosaltres voldrem una altra cosa pera seguir essent diferents". Si "Espanya és una realitat entranyable", quines entranyes són les dels catalans que no volen pels altres el que volen per si mateixos? Més enllà del sentit comú, que nega a determinades Comunitats Autònomes el dret a anomenar-se raonablement nacions, perquè no ho són. els negarem també el dret a autogovemar-sc? Q u i n model d'Espanya tora uqucst. basat exclusivament en la desconfiança per molt j u s t i f i c a d a que hagi estat històricament? Tenim l'obligació i el deure de l i d e r a r la recomposició històrica de tots aquests sentiments en una Espanya democràtica, federal i europea. Catalunya endins avançarem per les vies concretes d'un catalanisme const r u c t i u , ple d'empenta i de sentit comú. I lem portat seny en el tema ele la llengua, évitant que no es convenis en l'inici d'un periòdic passar comptes malaltís, productor de sancions, p r o h i b i c i o n s i obligacions que finalment o no es compleixen o generen frustracions i reaccions negatives, molt pitjors per u la salut del català que els problemes que s ' h a v i e n volgut atacar. La I.lei del 83 s'ha de .sal vu r com u tal. amb les modificai, ions que el temps obliga de fer -obliga i permet- per tal que la llei MARC DE REFERÈNCIES segueix sent una llei viva. " El LLIBRE BLANC de la Cultura ens ha de dir on soni en política cultural -la columna vertebral eie la política catalana- vint anys després del Congrés de la Cultura Catalana. Ha d'analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura nacionul-cultura civil en el teatre, la música, l'edició, etc... En el debat sobre la CULTURA POLÍTICA, que és ultra cosa, referida a les regles del joc de la política i als nous paradigmes econòmics i socials, haurem de participar en plataformes obertes (promogudes per la pròpia Fundació Campalans. les fundacions amigues Nous Horitzons, Encaix i Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es preguntin honestament pel f u t u r : F u n d a c i ó Bofill, Fundació Joan Maragall. Fundació Carles Pi i Sunyer, Fundació Utopia (J. GarcíaNieto), Museu de la Ciència, Fundació Joan Miró, etc.), tant a casa nostra com a Espanya i Europa. No és poc el que s'hi juga. Vint anys després del Congrés de C u l t u r a ara caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que definissin no les noves polítiques -ara ja tenim partits i Parlament. Consell Executiu i Ajuntaments-, si no els nous interrogants, els nous temes, i el paper deia p o l í t i c a en la seva formulació i solució. Per descomptat, des de Catalunya: l'aportació catalana a la re-situació de la política en la vida social. El nou catalanisme no són cabòries. H a u r à de començar perfilant el PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d'un sistema participatiu en la definició pot ser que no estiguem preparant les bases futures d'aquesta qualitat diferencial. Haurem viscut relativament bé, però començarem aleshores a viure relativament pitjor. L'aliança del centre liberal i l'esquerra catalanista és aquí de tot punt necessària. dels clos, tres, quatre grans objectius que Catalunya acara avui, i el desgranat d'objectius instrumentals que hi convinguin, així com el sistema cle responsables elei seguiment en la seva consecució. Les Universitats que són tot i els seus problemes de finançament i manca d'agilitat un dels sectors amb més potencial projectiu cle la vida catalana, les institucions empresarials, els sindicats i les Cambres de Comerç -que intel·ligentment s'agermanen cercant la talla mínima, com és el cas de les dels Vullesos i el Bages i l'Osona-, les ONG's més s i g n i f i c a t i v e s , les entitats culturals i esportives, la gent d'església i de confessions religioses, cle fundacions assistència Is, etc., hauran de posar-se a treballar per a fer bo. a nivell de C a t a l u n y a , el triangle ciu ta t-u ni versila tempresu que en el nivell municipal, comarcal i metropolità lia clonut ja els seus fruits i ha adquirit una bona experiència operativa. Sens dubte els temes de la qualitat (qualitat en els serveis i productes, en l'administració pública i en les empreses) i del poder polític, econòmic i mediàtic i comunicacional, estan en el centre de les nostres preocupacions. Els temes de l'equitat, genuïnament progressistes, no poden ser sacrificats i s'han eie reformular a la llum cle les noves circumstàncies. Pero ha de ser l'esforç conentrat, ben programat i flexiblement desplegat cle les forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb sanció final d'aquest mateix, que perfili i concreti cada un dels temes i objectius específics de l'acció catalana. Si la majoria parlamentària no s'avé avui a aquest acord, nosaltres, eles de l'esquerra i el centre, hem de començar a treballar-hi igualment. Q u a l i t a t , potència i equitat són fites cle vegades contradictòries. Caldrà triar. Pot semblar que Catalunya viu millor (qualitat), però Els catalans del segle XXI sabem l'Europa que volem, i l'Europa que ve: l'Europa forta, que és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l'Europa legítima; l'Europa forta, que és la de la Unió, perquè és la de la nostra moneda, la nostra defensa, la nostra justícia i la nostra cohesió social. L'Europa dels Estats entesos com a garants de la Unió i garants de la devolució de poders cap abaix. De vegades, se'ns parla només de l'Europa d'on venim i no de l'Europa a la qual anem. Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social i liberal, "forta però no fortalesa", activa però no invasora de la proximitat -al contrari, "defensora de les identitats diverses i de les ciutats com a buse de civilització-. L'Espanya catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha cle consolidar la seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme vergonyant, l'ha cle fer explícit i diferencial. Hem cle fer el partit d'Europa, d'aquesta Europa. Pasqual Maragall ex-alcalde cle Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El futur del catalanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-04-01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Acció política Federalisme Subsidiarietat Europa Espanya Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Marc de Referències Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 536 Articles