424 10 5657 http://78.47.125.110/files/original/17/2761/19710131_Degree_MasterArts_NSSR_PM.pdf 3d3842f7e803787d60563cae6898eb17 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Diploma del Master of Arts de Pasqual Maragall a la New School for Social Research Creator An entity primarily responsible for making the resource New School for Social Research Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1973-01-31 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Economia Universitats New School for Social Research Nova York Description An account of the resource Diploma expedit per la Graduate Faculty of Political and Social Science, de la New School of Social Research. Signat pel degà de la facultat i pel president de la universitat. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats http://78.47.125.110/files/original/23/2760/20030629_Proclamacio_Candidatura_Auditori.pdf 46444f91e0ee7b2adc9fb2a12dcbd561 PDF Text Text M A R A G A L L P E R C A T A L U N Y A DISCURS DE PASQUAL MARAGALL EN L'ACTE DE LA SEVA PROCLAMACIÓ COM A CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA �M f t R A G f t L L P E R C A T A L U N Y A Amics i companys, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, Ahir, el meu partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, i els Ciutadans pel Canvi, van fer-me l'honor de proclamar-me candidat a la presidència de la Generalitat. Vull agrair aquesta decisió i la confiança que suposa. Sóc plenament conscient de la responsabilitat que assumeixo en aquest moment en acceptar la seva confiança per proposar al poble de Catalunya el projecte del canvi i per liderar la mobilització social que l'ha de fer possible. Ho faig amb la convicció que aquest moment històric ens reclama a tots, i em reclama a mi personalment i en particular, que convoquem voluntats que van més enllà, molt més enllà, de l'estricta filiació socialista. Em proposo fer possible la més gran coalició que hagi conegut aquest país: la de tots els catalans que creuen, com nosaltres, que ha arribat l'hora de Catalunya. De la millor Catalunya. De la Catalunya autèntica. De la Catalunya real, tal com és. No és l'hora de la queixa: és l'hora de la proposta. És l'hora de l'afirmació. Ara és l'hora de convertir en realitat els nostres somnis personals i col·lectius. Accepto la designació dels meus companys i companyes amb la il·lusió de qui es veu cridat a donar el millor d'ell mateix per servir el seu país, en el moment del gran pas endavant, no dic «salt» endavant, dic gran pas endavant. Ho assumeixo conscient, també, de l'alt grau d'exigència que comporta liderar una ambició col·lectiva d'aquest caràcter. Podeu estar segurs que no m'espanta el repte. Els que em coneixeu, els que em coneixeu bé, sabeu, -a vegades perquè ho heu 3 �hagut de patir-, que la tenacitat i l'obstinació em fan suportar i vèncer, finalment, els reptes més difícils; aquells que es resisteixen més. En aquest moment de la veritat, que és solemne i emotiu per a mi i per a tots, sabré estar a l'altura de les esperances dels qui ja no hi són, però que tinc presents, i de les expectatives dels que ens han de seguir, que tracto d'intuir, d'interpretar i d'entendre. No sé què em mou més, companys, si el sentiment d'obligació que jo crec que comparteixo amb vosaltres respecte d'aquells que van voler i no van poder viure una Catalunya que nosaltres hem somiat i que ells somiaven, que quasi dibuixaven, que podien descriure, però que no van poder viure, o el joc, també apassionant d'interpretar, d'intuir, d'endevinar el que la joventut realment farà, el que la joventut vol com a país. Les dues són forces que a mi em belluguen. Sóc hereu d'una llarga tradició i em sento responsable del llegat acumulat durant cent cinquanta anys pels homes i dones progressistes d'aquest país que han lluitat per Catalunya, pel seu progrés, per la justícia social i per la convivència. En aquest moment passen pel meu cap els noms que ha citat Manuela de Madre i alguns altres. Per descomptat Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret, Josep Rovira, Josep Pallach, Pep Jai, Paco Ramos, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Llimona, Antonio Santiburcio, Ernest Lluch... En aquest moment assumeixo el compromís de preservar dignament el llegat dels presidents Macià, Companys, Irla, Tarradellas, i de respectar, malgrat el seu final, que ha estat poc a l'altura de la seva pròpia dignitat, també la contribució de Jordi Pujol al capital polític de Catalunya, que malgrat això ha estat immensa, molt important. I vull citar com a deutes que jo tinc i que crec que tots tenim, el de reconeixement a Joan Reventós, Raimon Obiols i Joaquim Nadal. Perquè han representat un esforç enormement útil per a Catalunya, perquè ha estat justament el que ha permès que aquest país sabés que la veritat no era una de sola, que aquest país era plural, que tenia ànimes diverses i, tanmateix, tenia coincidències fonamentals, que aquest país era un país que tenia una ànima i, tanmateix, idees diferents i projectes diferents, dignísims. Jo crec que amb la dignitat amb què Reventós, Obiols i Nadal van saber lluitar van aconseguir petites victòries, però encara no la gran victòria, i ens vàrem forjar el dret que avui proclamem a governar aquest país. Gràcies Ouim, gràcies Raimon, gràcies Joan. 4 �M A R A G A I L P E R C A T A L U N Y A LA CATALUNYA QUE VULL Deixeu-me que us esbossi ara quina és la Catalunya que vull; la Catalunya per la qual, avui, val la pena tot el nostre esforç i el nostre compromís. La Catalunya que aconseguirem si obtenim la confiança necessària dels nostres ciutadans i ciutadanes la propera tardor. Tot i que insisteixo una vegada i una altra a dir que estic més disposat que mai, vull que entengueu que no es tracta de la proposta d'un home, no es tracta de la proposta d'un partit, no es tracta ni tan sols del projecte compartit per un conjunt de forces polítiques. No. Es tracta d'una aventura sorgida de baix, sumant totes les energies en una mateixa direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai vista. En el fons i en la forma. En les maneres de fer i entendre la política i la gestió pública i econòmica i, també, en els mapes. En les infraestructures, en l'organització del territori, en el disseny i respecte d'un paisatge que adorem, però que en bona mesura estem malmetent. La Catalunya que vull és una Catalunya gran, és una Catalunya amb ambició, no un país que vagi arrambant amb allò que pugui a cada cantonada de la història. També, però no només això. Catalunya ha de ser tan gran com la volem i tan perfecta com la voldríem. Catalunya ha d'afegir valor a la gran família dels pobles d'Espanya i d'Europa. Depèn de nosaltres arribar-hi. Depèn de la capacitat que tinguem de convèncer, d'engrescar els catalans amb un projecte innovador, net, amic, convincent, bolcat cap al futur. No volem, com alguns ens proposen, posar-nos a la cua dels pobles d'Europa que esperen amb la instància a la mà que els donin el carnet d'estat independent. Pobles que romanen ancorats a mirar lluny per la incapacitat de resoldre el problema que tenen més a prop i d'aprofitar les oportunitats que se'ls presenten. Però això no ens treu ni un bri de l'ambició que tenim com a país. En aquest sentit, us diria que ni els independentistes poden imaginar el que Catalunya donarà de si mateixa. El projecte d'una Catalunya respectada, realment autònoma, amiga �dels seus amics, desacomplexada, lliure, creativa i justa és a l'abast. La tenim a l'abast. La nostra proposta, ja ho he dit altres vegades, és la de liderar, conjuntament amb els pobles d'Espanya, que ho voldran i que cada dia són més i n'estan més convençuts, l'avenç d'Espanya cap a un rol decisiu a l'Europa dels pobles. Europa ha deixat enrere la fase de la lenta unificació sota el paraigua de la seguretat americana, per oferir al món una política diferent, una globalització amb principis, una governació i una justícia internacional efectives, un mercat mundial regulat per la prudència de la humanitat i no pels seus instints més o menys destructius. Aquesta és la missió d'Europa, i està començant. Un altre món és possible però sense una altra Catalunya, nosaltres en aquest nou món no hi seríem. Pel que fa a nosaltres, el canvi del món comença per casa, ha de començar per aquí. Els socialistes catalans tenim una cita amb la història. I no farem tard. Als que diguin que la realitat pesa més que els projectes i que el desig, als hiperrealistes, als hiperpragmàtics, als escèptics de torn, els passarem una pensió perquè segueixin rumiant i no facin nosa. Nosaltres anirem per feina. Sabem com arreglar els nostres problemes. Pagarem tots els deutes que tinguin contrapartida real, que tinguin obres al darrere. Honorarem els crèdits. Engrescarem la funció pública. La Catalunya que vull serà el motor de l'euroregió mediterrània. Sabem com enfocar el paper de Catalunya al món. És ben senzill de dir i ben difícil de fer, però no és impossible: es tracta de veure on som i treure'n partit. Tenim més gent, més empreses i més universitats a prop que qualsevol altra comunitat espanyola, en un radi de dos-cents, quatre-cents o sis-cents quilòmetres. Som la frontissa entre la península i el cor d'Europa. Treballarem junts amb les comunitats de l'antiga Corona d'Aragó i les del nord dels Pirineus, que també volen ser més del que són i estan tan tipes del centralisme com nosaltres. 6 �M A R A G A L L P E B C A T A L U N Y A Tots plegats formem una regió econòmica d'uns disset milions d'habitants que té tot el que cal per ser algú en el món obert. I convencerem els nostres amics de la resta d'Espanya que el mapa radiocèntric de la península, aquest que tenim, no té cap sentit. Que cal potenciar l'eix mediterrani, l'eix cantàbric, i la unió entre tots dos, que és la vall de l'Ebre, tant o més que els enllaços Madrid-províncies, que en definitiva són el mapa que Aznar ha dibuixat. Aquests eixos són d'interès general per a Espanya. La Catalunya que vull tindr una nova organització territorial amb set veguetieí. i amb un nou mapa. Dins de Catalunya s'ha de reconèixer d'un cop l'existència de territoris amb entitat pròpia, a part de la regió metropolitana de Barcelona i les altres tres províncies actuals, cadascuna de les quals té una àrea urbana central important. Aquests altres tres territoris són la Catalunya central, les Terres de l'Ebre i els Pirineus. Complirem, amb vint-i-quatre anys de retard, el que l'Estatut obligava a fer i no s'ha fet: la llei electoral catalana, basada en la representació dels territoris i el principi de proporcionalitat, «una persona un vot, i tots els vots valen igual». Encetarem el gran projecte d'infraestructures del primer quart del segle xxi: el de vessar cap a les planes de l'interior la congestió de les comunicacions a la franja costanera i atacar, un segle i mig més tard del primer ferrocarril, la segona gran connexió ferroviària: el tren de l'eix Transversal. Sabem quin ha de ser el mapa de la Catalunya del 2020. Tenim fets tots els mapes parcials que fan el nou dibuix de Catalunya. Aquesta regió de disset milions d'habitants a l'entorn de Barcelona no es pot concebre sense un gran aeroport. Catalunya té el sistema aeroportuari més ben ubicat de la península, comparable al de Milà a la península Itàlica. Necessitem tenir vols intercontinentals directes a les grans ciutats d'Europa i d'Amèrica. Aquest és un objectiu perfectament raonable. Si el mercat hagués decidit, en comptes de l'Estat, ja hi fórem. El govern que tenim es diu neoliberal, però jo els dic: per què deixeu que les grans empreses de Madrid, Ferrovial per exemple, pugui 7 �tenir el 35 % de l'aeroport de Sidney i no pugui tenir el 2 % de l'aeroport del Prat? Qui ho decideix? L'Estat, el senyor Cascos, vet aquí la contradicció. Nosaltres necessitem això i ho tindrem, perquè finalment la realitat s'imposa. A Catalunya la connexió telemática a través de la banda ampla ha d'arribar a tot els territoris, com a condició imprescindible per construir un país més just, eficient i equilibrat. La xarxa viària s'ha de completar amb vies troncáis que descongestionin i millorin les esgotades connexions metropolitanes. La superposició, en el territori, de les noves xarxes viàries i ferroviàries ha de permetre l'establiment d'un abundant sistema de nusos que actuarà com sistema logístic per a tota Catalunya. La Catalunya que vull serà respectuosa com mai amb la natura i el medi. Catalunya podria ser el primer país del Mediterrani on s'apliqui un respecte nòrdic pel paisatge. Una xarxa de ciutats d'on hagin desaparegut les immenses tanques publicitàries. Política real, pràctica, per dibuixar un país real, canviar allò que veiem i la manera com vivim. Serem el primer lloc del sud d'Europa on es persegueixi el soroll. I on l'aïllament acústic i tèrmic siguin exigits i respectats, tant en els habitatges nous com en els locals públics. La Catalunya que vull proposarà la revisió de la Constitució i de l'Estatut, per adequar-los als nous temps. Espanya ha de fer un pensament i revisar els seus textos legals bàsics, vint-i-cinc anys desprès de la seva aprovació. Hem de tenir un senat federal, tal com prefigura l'article 69 de la Constitució. Espanya ha de resoldre el tema basc, però no ho farà si Catalunya no s'avança a dir què vol, independentment del final d'aquell conflicte. 8 �M A R A G A L L P E R C A T A L U N Y A Catalunya vol una Espanya seriosament plural, formada per un conjunt de pobles disposats lliurement a la unió després de vint-i-cinc anys de convivència profitosa, però francament millorable. Mai no havíem tingut tant de temps de democràcia i autonomia, és cert i no es pot oblidar. Però si haguéssim de suportar cinc anys més d'un govern com el d'Aznar, Espanya esclataria. Ho dic a Madrid i ho dic aquí a Catalunya. Per què volem l'Estatut nou? El volem per ser el que som, per viure millor, per governar-nos millor i per avançar en la definició de Catalunya a Espanya i a Europa. ua Catalunya que vul·l ve: soanva h-: 'fa! Catalunya vol una Espanya federal, organitzada entorn de quatre principis: el federalisme polític, el federalisme fiscal, el cultural i el judicial. I què volem dir amb això? 1. El Senat federal, de tall germànic. No pactarem per menys. Això és el que la Constitució ja permet, més ben dit obliga, i tanmateix ella mateixa s'entrebanca quan diu que els senadors seran escollits per províncies, quan abans havia dit que el Senat és la Cambra dels Territoris. Ha de ser això: la Cambra dels Territoris. 2. La igualtat de resultats per habitant entre el sistema foral o de concert i el sistema fiscal comú. 3. La defensa per part de l'Estat del català, dels altres idiomes oficials i de la plurinacionalitat d'Espanya. És l'Estat qui ha de defensar el català. No és que la Generalitat no ho hagi de fer. És clar que ho ha de fer! Però no ha de semblar que són els catalans qui es defensen. No hem quedat que Espanya ens agrada per la seva pluralitat? Per això, l'Estat, com altres estats federals, hauria de ser el més interessat que en els carnets, els passaports, els documents nacionals d'identitat i les matrícules es defensés el català. I, llavors, nosaltres podríem dir que el castellà és un gran capital per a nosaltres. No és això la pluralitat, allà i aquí? Qui governa a Espanya? Tres nacionalismes. Un, el més important, el més 9 �acreditat, el més fort, el més dur, el més perillós, és el nacionalisme espanyol. Dos: el nacionalisme català, que fa el que pot. Tres: el nacionalisme basc. I després, m'ho deia José Bono, fins i tot a la Manxa han hagut de ser nacionalistes per guanyar, i Bono guanya de llarg. Nosaltres no hi estem pas en contra d'aquests nacionalismes, però diem que amb això no n'hi ha prou, perquè per aquesta via Catalunya i Espanya no són allà on haurien de ser i no arribaran allà on haurien d'arribar. 4. Una justícia local. Que la policia local pugui ser policia judicial dels petits delictes i faltes. Ho tenim escrit a la Carta Municipal de Barcelona, aquesta Carta que vàrem començar l'any 1980, i que encara no tenim. Fins i tot Franco, amb Porcioles d'alcalde de Barcelona, la va concedir l'any 1960; i ara amb l'Estat actual no surt, no ens la donen. Perquè vegeu que ens hem anat carregant de raó. La Catalunya que vull serà activa a Europa i al món. Catalunya vol que l'Europa federal sigui també l'Europa de les regions, l'Europa dels pobles, que vol dir una Europa més pròxima i més democràtica. Per molt que Aznar i Blair hagin frenat l'expressió «l'Europa dels pobles», aquesta Europa és més viva que mai i no hi haurà qui la pari. Catalunya vol participar en els afers europeus, directament en l'àmbit de les seves competències i indirectament -amb la resta de comunitats espanyoles- en el procés de formació de la voluntat general. Però Catalunya també vol ser especialment activa en l'àmbit de la Mediterrània, que avui crida a la nostra porta. El dramatisme amb què hem viscut els anys que hem passat, la incapacitat de Clinton i de la socialdemocràcia per resoldre el conflicte de Palestina sembla que ha fet un pas endavant, com ens va explicar recentment Moratinos a Barcelona. Recordem que Catalunya i Espanya tenen un paper importantíssim en una Europa que els darrers catorze anys ha oblidat el Mediterrani, s'ha encarat a l'est, s'ha oblidat del sud, i ha ignorat gue el perill d'Europa, del món, no està a l'est, sinó precisament al Mediterrani i en els enfrontaments que s'hi poden encendre. La Catalunya que vull canviarà les polítiques: tot és diferent de fa vint-i-cinc anys. Jo vull que aquestes eleccions autonòmiques siguin, i seran, les primeres eleccions 10 �M A R A G A L L P E R C A T A L U N Y A «britàniques». Es discutirà de polítiques, de com i de quina manera s'arreglen les coses. No pas tirant diners als problemes, com diuen els americans, o com fa la dreta moltes vegades. Parlem de coses reals, perquè nosaltres venim d'on venim, dels barris de Girona, Barcelona, Lleida, i perquè sabem com s'han de fer les coses. Hi ha tota una concepció darrera que hem estat discutint durant quatre anys. Em pregunten, quina és la diferència amb fa quatre anys? Fa quatre anys hi havia molta il·lusió, però només il·lusió i unes intuïcions certes: educació, educació, educació. Teníem raó i continuem tenint més raó que mai. Però ara sabem què hem de fer també amb l'habitatge, la seguretat, la protecció de la família; l'ajut als pares i mares que volen tenir criatures i, tanmateix, treballar. Ho sabem perquè ho vivim. La Catalunya que vull sera acollidora, integradora i plena d'oportunitats. Catalunya es pot convertir i es convertirà en el lloc de trobada dels creadors. Catalunya es pot convertir i es convertirà en la pàtria dels emprenedors, dels emprenedors econòmics i socials: • dels treballadors que innoven a la feina, • de les dones empresàries i autònomes, • dels pagesos moderns, • de les organitzacions no governamentals més compromeses i imaginatives, • dels investigadors i inventors reconeguts, • de la gent gran activa, • dels sindicats amb noves fórmules per a les noves realitats d'un món sense fronteres, • dels empresaris conscients que guanyar diners augmentant els costos socials i ambientals no és crear valor, sinó traspassar el mort a un altre, • dels funcionaris motivats pel servei públic, • d'uns mitjans de comunicació exigents amb els grups i agents socials i, també, exigents amb si mateixos. En resum: Catalunya ha de passar a ser un país d'actors, no un país d'espectadors. No un país de propietaris d'uns quants pams quadrats que van augmentant de preu sense fer pràcticament res. Però Catalunya serà també, com ho ha estat sempre, terra d'acollida. La dreta està a favor de la immigració. No dic els empresaris, dic la dreta ideològica. Per dues 11 �raons. Perquè saben, com sabem nosaltres i compartim, que és necessària la mà d'obra, perquè amb la natalitat que tenim no podríem créixer, probablement, pagar les nostres pensions. Però la dreta, a més, sap - i ho sap més directament perquè una bona part prové d'aquests sectors-, que els salaris es mantenen baixos també gràcies a la immigració. No ens enganyem. Però la dreta política sap, a més, que els seus vots poden pujar. Perquè, qui paga els costos de la immigració? L'immigrant que ha arriscat, que ha travessat l'estret com ha pogut, jugant-se la vida. Però, qui els paga també? Els paguen els treballadors d'aquells barris on aquests immigrants poden anar a parar. I, quins són aquells barris on aquesta gent poden anar? Doncs, no són els barris de classe mitjana o alta. Són aquells on viuen, amb molt esforç, els nostres treballadors, immigrants dels anys seixanta, que ja no són immigrants, que són catalans de sang, que ja formen part del nostre passat, que ja són pares i mares de la Catalunya actual, que tenen fills que parlen català: aquests són els que paguen els costos. Perquè a la seva escola, a la seva parada de metro, a la seva escala, és allà on hi ha problemes, on arriba la misèria que ells ja havien superat. I molta gent els diu: vosaltres que ja vàreu ser immigrants i, per tant, ja sabeu el que és, no podríeu fer amb aquests que ara arriben allò que us van fer a vosaltres quan vàreu arribar? Es demana als qui ja van fer l'esforç, als qui van abandonar la seva pàtria, creant-ne una de nova, que no és fàcil, que vegin com els seus barris es degraden perquè en venen uns altres que estan pitjor que ells quan van arribar. És això el que els estem dient? No és un gran sarcasme això? Els estem dient que acceptin tenir de nou un barri amb les condicions que tenien els barris fa quaranta anys. I, ara que els havien arreglat, han d'acceptar que les coses empitjorin. A mi això em revolta. Jo crec que l'esquerra a més de la indignació moral ha de tenir una altra cosa. No només valors i indignació, ha de tenir solucions. Les solucions es diuen barris segurs, barris tranquils i escoles dignes. La immigració és un problema de polítiques. La preocupació que tenen al Marroc per la immigració és escassa. No esperem que de les lleis o els pactes en surtin massa resultats. Algun se n'ha de treure, però a còpia de dir a la gent que nosaltres tenim la solució a aquests problemes que ells viuen, i de resoldre'ls. Catalunya es pot convertir en el banc de proves d'una colla de polítiques socials que ens agradaria que fossin les més avançades d'Europa. Ens hem passat vint, trenta, quaranta, cinquanta, seixanta anys copiant la socialdemocràcia nòrdica, la centroeuropea. Ara estan passant per moments de dificultats. Però nosaltres tenim 12 �M A R f t G A L L P E R C A T A L U N Y A tot allò que cal perquè Catalunya es converteixi en un referent. Hi ha els recursos i el coneixement. I hi ha l'experiència. Venim de baix, dels ajuntaments, ho hem après. Venim dels sindicats, de l'esquerra, del moviment de ciutadans que se'ns ha volgut aplegar a l'entorn. I és des d'aquest coneixement i aquesta experiència que aconseguirem el que vulguem aconseguir. Vull, per anar acabant, formular davant vostre un parell de compromisos personals: Primer. Durant molts anys, Catalunya ha tingut un president que deia el que calia i el que no calia, i un país que havia d'escoltar i aplaudir o tancar-se a casa seva. Ara, vull que Catalunya sigui un país que parli i que tingui un president que escolti. I que després governi. No que només escolti. Que escolti i que després governi. Però que abans de res sàpiga escoltar. I sàpiga escoltar per tots i en nom de tots. Un president presidencial, valgui la redundància. Que estigui un xic pel damunt. Segon. Un compromís amb la regeneració de la política. Una vegada més estem veient que la força del diner pretén subjugar la força o l'acció de la política. Altres vegades m'ho heu sentit dir i crec que ha estat una constant en la meva carrera política. Penso perseguir i espero aconseguir un grau zero de tolerància amb el transfuguisme, amb la col·lusio d'interessos entre el diner i la política. Ho hem aconseguit allà on hem estat, allà on hem governat. Lluitaré perquè a Catalunya sigui així a partir d'ara. Em proposo convocar, des d'avui mateix, totes les catalanes i tots els catalans a donar el millor d'ells mateixos pel país. A canviar tot el que cal canviar: tot. I si, com espero, el poble de Catalunya em fa confiança per obtenir la presidència, em proposo treballar de valent i sense defalliment per aconseguir aquest objectiu de canvi, amb el meu exemple i el del meu govern. Tenim el deure de fer tot el que estigui a les nostres mans per comprovar el que Catalunya pot donar de si. I tenim el dret de gaudir d'aquest país mai vist que podem construir entre tots. No en tingueu cap dubte, és possible fer-ho. Hem de fer-ho. I ho farem. Ara és l'hora de fer possible el gran canvi. 13 �Res no em faria més feliç que servir una Catalunya dempeus, jove, justa, autoconfiada, competent i innovadora. Una Catalunya que canviï la queixa per la proposta. Una Catalunya que recuperi l'energia positiva que fa anys que va perdent lentament. Una Catalunya que es reconegui ella mateixa, amb les seves capacitats extraordinàries, i avanci confiada i segura. Res farà més honor a la història recent del nostre país i la seva gent que una gran victòria a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Compto amb vosaltres! Endavant! Visca Catalunya! L'Auditori de Barcelona 29 de juny de 2003 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de Pasqual Maragall en l'acte de la seva proclamació com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-06-29 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Candidatura Eleccions Catalunya Maragall Mira, Pasqual, 1941- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Discurs de proclamació com a candidat, en el marc de la campanya Maragall per Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 46:27 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell Creator An entity primarily responsible for making the resource Camí, Jordi, 1952- Muñoz, Josep M. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-07-12 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Ciència Salut Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Jordi Camí (Terrassa, 1952), doctor en farmacologia clínica. Catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) (2005 - ). Director de la Fundació Pasqual Maragall (2008 - ). Director de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona (IMIM) (1985-2005). Ha tingut una intensa activitat acadèmica entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad Pompeu Fabra, on a més de l'activitat docent i investigadora, hi ha ocupat diversos càrrecs (Delegat del Rector, Degà i Director de Departament). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/387667488" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/387667488">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu de la Fundació Pasqual Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Jordi Camí del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall http://78.47.125.110/files/original/9/2758/19940821_LV_BuscaTrascendencia_VHavel_TradPM.pdf 13ef82d55c66f237f6361fd4a5cec8c2 PDF Text Text LAVANGUARDIA .... � 2 Aiumamem de Barce1on;; , AGO. 1991t t 1,:) En busca de la trascendencia El presidente checo, Vac/av Have/, analiza unfuturo que no admite respuestas clásicas a preguntas nuevas no ha acabado de nacer. Nunca antes el ser humano había poseido tanta iníormación y, sin embargo . dice Havc:I. hay algo que los antiguos sabian que a nosotros se nos escapa. Havel planteó sus pro- Vaclav Havel, presidente e intelectual checo. inten· ta desbrozar el camino ya planteado por Walter Benjamin, aquel que va de un mundoqueaim no ha acabado de desaparecer al mundo nuevo que aun VA(:LAV HAVJU, H . • ay buenas raz.Ones paracreér que la era moderna ha termi­ nado. Mucha& son las cosas que indican que estamos atravesando un periodo de transición: algo parece �r yéndose y algo distinto estar naciendo peno­ samente. Es como si algo estuviese detrum­ bándose, decayendo y acabándose 111ientras algo nuevo, todaVía indefinido, emergiera de . la confiisión. Lo c;iaracteristico en los periodos de confu- · sión es la mema y fusión de cultura y la plura­ lidad o el paralelismo de los csccnarios int� lectualcs y espirituales. Son periodos en que · . todos los sistemas consistentes de valores se desmoronan; en que culturas distantes en el tiempo y en el espacio son descubiertas o re­ ::,-.- destrucción de las culturas indlgenas que con­ lleva la expansión comercial de Occidente. Lo veo todo como una expresión típica de nuestra era multicultural y como seftal de que una amalgama de cultutas se está formando. Algo nuevo nace. Una era sucede a otra y todo re. sulta posible. . El mareante desarrollo de la ciencia, con su fe incondicional en la realidad objetiva y su completa fun�ament.aclón ·en leyes generales y racionalmente cognoscibles, condujo al na. cimiento de la moderna civilización tecnoló­ gica. Se trata de la primera civilización con una cobertura global y ata unas sociedades a otras, .sometiéndolas a todas a un destino � mún y generaJ. Al mismo tiempo, la reiación entre ia cien­ cia moderna y el mundo parece baber agotado su potencial. A esa .relación le failta algo. Le fal­ ta Ja conexión con la naturaleza mú inlri� ca de la realidad y con la experiencia humana natural. la ciencia moderna cl!sica describia �'Algo parece estar yéndose y algo_· distinto estar naciendo penosamenie. Es como si algo estuvi�e derrumbdndose y algo nuevo :emergiera de la confusión" sólo la superficie de la& cosas, una sola dimen­ sión de la realidad. A más . dogmatismo en la confusión entre esa sola dimensión y la auténtica esencia de la realidad. másengai\osaes la ciencia. Sabemos ahora inconmensurablemente más ace·rca del universo ctue nuestros antepasados y, sin em­ bargo, parece cada vez niás claro que ellos sa­ blan algo más esencial que nosotros, algo que se nos escapa . .Lo mismo que ocurre con la naturaleza ocu­ rre con nosotros mismos. Conocemos más profundamenl� que nun� todos nuestros ór­ ganos y su5 funciones, su estructura in.tema y descubiertas. Nuevos significados naeen gra­ duafmente en ese encuentro o ioferseoción de dementas muy diversos. Hoy, ese estado de·espfritu o ese estado del mundo se llama posmodemismo. Para mí,·un símbolo de ese estado seria un beduino mon­ tado en un camello con sus túnicas tradiciona­ les, con tejanos debajo, un transistor en la mano y Un anuncio de Coca-Cola en la cola del animal. No estoy haciendo broma sobre el beduino, ni vierto ninguna lágrima intelectual por la . puei;taS en una conlcrenc1a �n f iladclfia d 4 de ju­ lio. al serle c-onccdida la Philadelphia Lillc:rcy Mc­ dal. La publicamos en la versión dr un traductor de excepción: Pasqual Maragall. all:aldc de Ban-elona. · · las reaccione$ bioquímicas que tienen lugar en ellos, y cuanto más mejoramos ese conoci­ m¡ento, más inaprensible nos parece el espf ri­ tu, el proP.6sito y el significado del sistema que nuestros órganos forman en sú conjunto y que experimentamos como nuestro unico yo, como nuestra única identidad. �¡ pu�. disfrutamos de los avances de la civilización moderna que han hecho más fácil nuestra existencia fisica en tantos aspectos importantes. Pero no sabemos qué hacer euctamente con nosotros mismos, hacia dónde ir. El mundo de la experiencia parece caótico, confuso. Los expertos nos explicarán lo que queRJD.os del mundo objetivo, pero en­ tenctemos cada vez menos nuestras propias vidas. ... . .Vivimos en el mundo posmodemo, donde todo es posible y casi nada cierto y seguro. F.sta situación tiene consecuencias sociales y políticas. La civilización planetaria a la que pertenecemos todos nos enfrenta con retos globales. Pero permanecemos i mpotentes · ante ellos porque, b!sicamente, nuestracivili­ ziwión ha globalizado sólo la superficie de nuestras vida&. Pero nuestro yo interior continúa teniendo vida propia, aparte. Y a menos respuestas �LAVANGUARDIA * � 2 1 .:..1umamen1 lie Barceiot:<• m:rse · que en' otros periodos históricos. Los politicos se preocupan oon raz:ón por encontrar solu� · . "" · · Cuando buscamos la fuente más natural para la c reaéión de un nu evo orden mundi81, es normal qu�:miremos.hacia los fundamen­ tos tradicionales de la justicia moderna y ha- 1991t cía uno de los lugares ·más grandes de la era moderna: el .conjunto de valo res que fueron .proclamados por pJ'.imera vez en este edificio (el Independence Hall de Filadelfia). Me re­ fiero al nspeto por el ser humano individua 1 y único y sus libertades y derechos inalienables, y tambi6n al principio de que todo poder deri­ va del-pueblo. Me estoy refiriendo a las ideas fundame"talesdela democracia moderna. Pero incluso esas ideas son insuti.Cientcs. lenemos que ir mucho más allá y más a fon� do. Hoy estamos en un lugar distinto y frente a uua situación diferente:, a la cual no pueden dar respuesta satisfactoria las clásicas soluciones niodcmas. , .� realidad..el principio mismo de los dere­ chos humanos inalienables. conferidos al ser humano por el Creador, nació de la idea típi­ came nte moderna de que ese ser humano, sii;ndo capaz de conocer hJ naturaleza y el mundo, era la cumbre de la creación y el señor de este muo�. �e antropocentrismo mo- proporcionadas por la era del conocimiento raéio nal a las preguntas básicas del ser huma­ no más p ro fun damente pa.cece Ja aente afeo a las antiguas certi dumbR5 de su tribu. Debido.a ello, las culturas singulares, cada vtz más en contacto entre it como resultado de la civiliución contemporánea, 9e · dan cuenla con nueva ui¡encia de au P,IOJ>ia auto­ nooúa intcrha y de las ijjfercncias interna& en relación con otras culiuras. Los conflictos cut. turales están en alza y son més peligrosos hoy ciories a 1a supervivencia de una civilización que es global y multicUltural; buscan mecanis­ mos de coexistencia pacifica que puedan·ser. establecidos y respetados, así como una serie de principios en los cuales podtt ñmdamentar todo esto. Estas cuestiones han sido parti<:ularmente dramatizadu por dos ácontecirn ientos cru­ ciales de la segunda mitad del si�o XX: el ro­ lapso del cofonialismo y la cafda del comunis­ mo. El ornen mundial artificioso de las déca­ das anteriores se ha desvanecido y aún no ha aparecido un orden distinto y más justo. La tarea política principal de los últimos años de este siglo, en consecuencia, es la crea-­ ción de u n nuevo modelo de coeiistencia en­ tre las varias culturas. pueblos, razas y esferas religiosas dentro de una sola civilización in­ terconectada. Muchos.creen que esto puede conseguirse a través' de medios técnicos: por ·la inven ción de n uevos instrumentos organi­ zativos, poUticosy diplomáticos. Sf, es claramente .necesario imaginar es­ tructuras · organi:zativas apropiadas a la era multicultural. Pero esos esfuerzos serán inúti­ les si no nacen de algo más profundo, si no se basan en valores gene�mente admitidos. AGO. · "La tarea po/ltica principal � la creación de un nuevo modelo de coexistencia entre culturas, pueblos, razas y religiones en una sola civilización .interconectada" derno si&nificó inevitablemente que aquel que teóricamente dotó al ser humano de sus deiechos inalienables, empezó a desaparecer del .mundo. m estaba tanto más allá del alcan­ oe de J� ciencia moderna, que fue gradual­ · mente empujado hacia una espe cie de esfera privada, cuando no d i rectamente hacia la es­ femdela fantaafa particular.esdecir, bacia un lugar en que Jas obligaciones póblicas no son de aplicación. La existencia de una autoridad superioralserhumanoempezópuraysimple­ mente a inteñerir en las aspiraciones de �te. · Clt' ••• �LAVANGUARDIA .... ttJ ::..iumament de Sarceior.a Havel: "El ser humano sólo puede ser libre si no olvida a aquel que le dotó de libertad" 2 La idéa de los derechos y l iberta­ des humanos deb e estar presente en el nuevo orden mundial, en cual­ quier orden mundial que tenga sen­ tido. Pero creo que deb e anclarse en un lugar distinto y de un modo dife­ rente al que ha sido habitual hasta aho ra. .... Paradoja: la ini>pirnci6n necesa­ . de la inte­ ria para la n-gcneración gri dad perdid a puede ser q ue se en­ cuentre otra vez en la cicnda. En una ciencia que es nueva -posmo­ derna- y que produce ideas que en cierto sentido le per mit an trascen­ der sus propios límites. Daré dos ejemplos: El .. principio cosmológico antró­ pico" nos conduce a la idea, quizá tan antigua como la humanidad misma, de que no somos una ano­ malla accidental, ni el capricho mi­ croscópico de u na minúscula par­ tícula dando lumbos en los abis mos sin fin del universo. Al contrario, se­ gún este principio, estamos miste­ riosamente conectados con el uni­ verso, nos v em os reflejados en él, del mismo modo que la evolución del universo se rcílcja en no�otros mismos. En el momen to en 4ue empieza a estar claro que estamos pruíunda­ rncntc conectados con el universo entero. la cie nc ia alcanza los l í m itL'S extremos de su poder. Con el "prin­ ci p io cosmológico antrópico" la ciencia se ha situado en el borde en­ t re c iencia y mito. Con ello, no obstante, la cie nc ia ha vuelto, después de un gran rodeo, al ser humano , y le ofrece de n uevo la integridad que había perdido. Y lo hace anclando al ser humano en el cosmos. El segundo ejemplo es el de la "hi­ pótesis Gaya... Esta teoria prueba que l a densa red de interacciones entre la parte orgánica y la parte inorgánica de la su pe rfic i e de la Ti� rra forma un solo sistema, una esp� de de megaorganismo, un planeta vivo, Gaya, denominación deriva­ da de una antigua diosa reconocida como arquetipo de la Madre Tierra en casi todas las religiones existen­ tes. · � t11t \ De a c uerdo con la hipóh."SÍS Gaya, todos nosotros formamos parte de un conjunto superior, mas grande. Nuestro destin o no depen­ de me ramente de lo que hac emos para nosotros mismos; sino de lo que· hacemos por Gaya en su �n­ ju nto. Si la pone mos en pehgro, Gaya prescindirá de nosotros en be­ neficio de un valor superior. la vida misma. ¿Qué es lo que hace tan sugestivos la hipótesis Gaya· y el p rinc i pio an· trópico? Muy simple: ambos nos re­ cuerda n algo qu� sospechábamos desde hace tiempo, algo que habla­ mos proyectado en nuestros olvida­ dos mitos y qu e quit.45 ha estado durmiendo dentro de nuestros ar­ quetipos desde siempre. Esto es, la oonciencia de estar an­ clados en la Tierra y el universo; la certeu de que no estamos aquí so­ los ni sólo para nosotros mismos, s in o que formamos parte de entida­ des misteriosas y superiores contra las cuales no es aconscjabte blasfo· .· mar. .... conciencia olvidada está co­ dificada en todas las religiones. Las cultu ras la prefiguran en for mas va­ rias. Es una de las cosas que for m an la base de la comprensión que el ser humano tiene de si mismo , de su lu­ gar en el mundo y, en último lugar, . del mundo como tal. Esta concicn. cia o certeza nos dota de la capac id­ da para autotniscendemos. Esta En los foros internacionales, Jos polf ticos pueden reiterar mil veces que la base del nuevo orden mun­ dial debe ser el respeto U Jli versal por Jos derechos humanos, pero eso no significaría nada a no ser que tal im­ perativo proceda del respeto por el milagro de Ser, el milagro d el uni­ verso, el milagro �e la naturaleza, el milagro de nuestra propia existen­ cia. Sólo aquel que se someta a la au­ toridad del orden un i ve rsal y de la cre ación, aquel que valore la impor­ tancia del derecho a fonnarpartede ese orden·y de particular en él, pue­ de valorarse genuinamente a sí mis­ mo y a sus vecinos, y por consi· guiente honrar tambi én los dere­ chos de éstos. La Decla raci ón de lndependen­ cía adoptada hace 2l8 años en este edificio, a fi rm a que el Creador dio al hombre eJ derecho a disfrutar de la libertad. Parece que el ser huma­ no $6lo puede materializar la liber­ tad si no olvida a aq uel que le dotó de ella.• · Traducc ión de P�y¡ual Maraga/I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource En busca de la trascendencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-21 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Filosofia Història Description An account of the resource Article de Havel que recull les seves paraules en ser-li concedida la medalla Philadelphia Liberty, traduït per Pasqual Maragall Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles http://78.47.125.110/files/original/9/2757/19920702_ElPais_CulturaTotesCoses_VHavel_TradPM.pdf 58a00722a4399861e01b3f9e96d972ac PDF Text Text :lOt LA CULTURA DE TOTES Vaclav Havel � COSES (The New. York Review, d'estar molt clar que, Hauria May 28, 1992) (*) en coherència amb els meus ideals, voldria accentua r sempre i en tot llec la cultura en la meva practica politica. C u l t ura en el sent i t més ample del mot, incluent-ho tot , des del �ue podriern anomenar la cultura de la vida quo t i d i ana -o 11civilitat11fins al que considerem alta cultura, les ciències. que incl o � les arts i v ull dir amb això que l'Estat hagi de subvecionar fortament la cultura corn a parcel.la concreta de l'esforç humà. Ni tampoc comparteixo la por indig�e de molts artistes que el periode que estem travessant ara hag i de degradar la cultura i f i nalment destrossar-la. La majoria s ense 3donar-s1en, dels nostres artistes s ' han acostumat, que a la generositat il.limitada de l ' Estat socialista, No subvencionava una sèrie d'institucions culturals i organismes, independentment que aquell film, suposem, costés un milió o deu milions de corones, e que algú l'anés a veure mai. No importava quants actors parats l'ünica cosa que tenien els teatr es en les seves nòmines: comptava és tothom que fos en una nòmin�. L'Estat comunista coneixia on estava el gran perill: en el regne de l'intellecte i de 1 1 e sperit . Sabia perfectament a qui s'havia de pacificar primer m i t j anç a nt una generositat irracional. El fet que l'Estat esdevingués me n ys i menys capaç per de a fer-ho és confirmar una altra qüestió, fins a q u i n punt que de tenia raó fe t serveix per a ser ternerós; perquè, malgrat tots els premis i propines i titols que els van llençar, els artistes van ser dels prime rs a rebel.lar-se. Per tant, les queixes nostàlgiques recorden amb gran afecte la seva el socialisme, em deixen ben fred. La cultura , al menys guanyar-se la vida. en gran Hauria dels artistes que :;ocial11 sota "seguretat part, ha ò1aprendre de ser parcial ment finançada a a �través d'exempcions fiscals, fundacions, fons de desenvolupament l alt res formes similars, que per altra i banda són les que convenen millor a la seva p l ural i tat llibertat. Com més variades s igu i n les fonts de f inançarnent de les arts i les ciències, més gran serà la varietat i la competència en l'art i la rece r c a acadèmica. hauria de donar suport solament -de manera racional, trans parent plante j ad a - a aquells aspecte s de la cultura que s1gu1n fonamentals per a la nostra identitat nacional i per a le s tradicions civilitzades de l a nostra terra, i que no puguin ser con s e rv a d es a través dels mecanismes de mercat tots sols. Estic pensant en el patrimoni arqu i tect ònic (no pot haver-hi un hotel e n cada castell per fer front al seu manteniment, ni pot esperar­ se que la vella a r i s t ò c rac i a r etorni i els ma n tingu i per tal de pre s e rv a r l'honor de la família), les biblioteques, museus, arxius püblics i institucions d'aquest ordre, que avui són en un estat de degradació espantós (com si l ' anteri or règim "de l' obl i t " hagués deliberadament volgut anorrear aquests testimonis importants del nostre passat) . Igualment és di f í c il d'imaginar que 11EsgléEia o les Esglésies, en el futur previsible - hagué s s i n de ten i r mitj ans per a restaurar totes l es cap elles , catedrals, monestirs i ed i f i c i s eclesiàstics que s'han a�3t enrunant durant el s quaranta anys de comunisme. Són part de la riquesa cultural del país sen cer i no sol�ment motiu d'orgull per a l'Església. L'Estat � b7n E�rnento tot això tant sols corn a introducció i per ser més exacte. El que realment vull subratllar és una altra cosa. Considero immensament importa nt que ens oc.upem de la cu ltura no com una m é s de les activitats humanes, sinó e n e l sentit més ample: l a " c ul tura d e to t e s les co s es 11, el nivell general del comportament p ú b l ic . Per això entenc prin cipa lm ent la mena de relacions que existeixen entre la g en t , entre els poderosos i els febles, els s a ns i els malalts, els joves i els vells, els adults i Els nens, els empresaris i els con su mid o rs , homes i dones, mestres i estudiants, o ficia ls i soldats, pol i cie s i c i ut a d ans , i aixi succesivament. Més encara. Pen s o en la qualitat de les relaJions de la gent amb la natura, els animals, l ' atmo sf e r a , el p a i s atg e , les s eve s cases; 13 cu ltura de les c i utats , els jardins, �e les grans la c a sa i l'arquitectura, de l'alimentació, empreses i les botigues; la c ultura del treball i de la de la moda, del cornportanant i de pub l ici tat ; l'entreteniment. �tot aixo fóra difícil d ' imaginar sens e política i administrativa, sens e la cultura de les relacions entre l'Estat i el ciutadà. Abans de la guerr a, en tots aquests a spectes érem al mateix nivell de les pròsperes democr à cies occidentals del I encara hi ha més: una cu l t u ra leg a l , si no més amunt . Per adonar-nos del nostre nivell moment, actual, n'hi ha prou amb creuar cap a l'Europa occidental. Jo sé que aquest catastofric declivi en el nivell cultural general, en el n ivel l del comportament i l'educació públiques està relacionat amb la nostra de c linan t economia. I fins i tot que n'és, en bona mesura, una conseqüència. Tanmate i x , m'espanta més que el mateix decl ivi econòmic. Es més vi sibl e , es una sensació més "fí si ca " , si es vol. M ' i magino que, com a ciu ta dà , em molestaria més que el bar on vaig f os un l lo c on la gent escopís a terra i el s empl eats em trac t e ssin malament, que no pas el fet de no poder-hi anar cada dia i pagar el plat De la mateixa manera, m'emp iparia menys més car del menu. no ser capaç de comprar-me una gran casa cases boniques enl loc . que no veure Potser el qu e vul l dir es pro u clar: per molt importa nt que sigui po s a r l'economia dreta, no és ni de lluny la nostra única tasca. No és m enys importa nt fer tots el possibles per millorar el nivell cul t ura l general de la vida quotidiana. A me sur a que l'economia es desenvolupa, a i xo succeirà, certament. Però no podem dependre només d'aquest efecte, hem d'iniciar un amplissim programa de mi l l ora d'estàndards culturals. I no és c er t que hàgim podem començar d es eguida, d'esperar a ser rics per això; sense una corona a la b utx aca . Ningú no em pedra con vènc er que necessitem una infermera mes ben pagada per t ractar els pacients amb més consideració, que només una casa ca ra pugui ser agradable, que s olam e nt pugui ser cortès amb els clients el comerciant ri c i que nomé s ell poçu i posar un rètol ben bonic a la porta, o que exclusivament e l pagès ric pot tractar bé el s eu bestiar. Aniria encara mé s enllà, i d iri a que, en mo lts aspectes la mjllora de la civ ilitat de la vida quotidiana pot accelerar el desenvoluparnet econòmic , des de la cultura de l ' o f erta i la demanda, del comerç i l'empresa fins a la cul tur a dels valors i l'estil de vi da . Vull fer tot el que pug u i per a co nt r i bu ir de manera concreta a un programa de mi l lora del nivell general de civilitat, o al m enys fer t ot el possible per expressar el meu interès personal en aquesta millora, ta nt si ho faig com a presiden t com si no. Tinc la impres s ió que això es una part int eg rant i una conseqüència lògica de la m e va noció de la política com a pràctica de la m or a l itat i �aplicació d'una 11responsabilitat superior". Després de tot, ¿ hi ha alguna cosa que els ciutadans -i doblement en darrera instància, els polítics- hagin de cercar més, que la consecució d'una vida més plaent, �és interessant, més variada i més suportable ? (*) (Traduit al català per Pasqual Maragall da la anglesa de Paul Wilson publicada al NYR) versió � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La cultura de totes les coses Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-02 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Política Europa Description An account of the resource Article de Havel traduït per Pasqual Maragall a partir de la versió anglesa de Paul Wilson publicada al New York Review of Books Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles http://78.47.125.110/files/original/30/2756/19930207_DdG_CercantCamiRoma_PM.pdf d5b91396c6b0a214ba1183b425347de6 PDF Text Text OPINIÓ / Diumenge, 7 de febrer- d'e 1993 DIARI DE GIRONA pei; rejlexionar SÇ1br� �erents temes d'especial interès. L'alcalde de BarçeJona, Pa�qual Mar�gall,,ha �crit Pa�àl Maragall parla <runa ccèpoca daurada del cata­ lanisme» en la seva expansió nominalista i pràctica, i remarc;a que els catalans haurem de millorar en quali- aquesta narració pèr als lectors de DIARI Dê'GIRGNA, en l a qual, a les acaballes del 1992, any en què Barcelo­ na es va convertir en centre d'interès mundial, aprofita . . . : ' tat de persones. Pasqual Maragall també reflexiona, al llarg d'una excursió per Rupià i les seves rodalies, sobre l'any dels Jocs i el Cinquè Centenari, la solitud de les persones i la seva tasca d'alcalde. . . �· «En el turó de la Talaia, a un quilòmetre de� vda (de Rup�L en .1 ���� � �� ���� � �������'� � ª �� ��� !� 'C ������� un indret per on passa un antic 1 .• · , ' í à · ;; .. r e � n:iaterx toponi m pod na f�� .ref�rè.n: : . '? , .. ,0, . . . cia a una torre da guaita. (!1G1rona•. ,..-:r---:z:::;'"7t 'T7""i7':� t ;:::--· ,,;71 ' ::;;:-.-----------.--7-----------­ pas a pas», vol li, pàg. 278, Diari dè Girona, 1987). Aquest matí m'he pro pos,at retrobar -per l'altre cantó, des de. Corçà- el camí romà, que, suposo, devia anar de la Talaia de Rupià' a Corçà passant per Candell. Des de· fa uns anys, el camí és tallat artjfi- · Al f" ��� �� [ � : � ;�����!���( ;;;_;� ·,;'-''._. " , ,> • • • _ •• ce·· rca·nt.�e· 1· • •• ld l 't' 1992 • cam1 roma · cia l ment a qu atre passes de l a·' Talaia per mor d'uns propietaris.,.,, que no fan honor al seu nom. He travessat, però, els impediments, he . : . arribat a la bassa natural de les tres, alzines velles, sempre seguint el camí, i aquí l'he abandonat per la dreta, pujant pel camí dels ametllers fins a la carretera de Girona:-l:a Bis- :·..: bai. Després de travessar la carrete­ ra he anat fins a Cassà de Pelràs, · ·er un passant pel casalot tjúe va,s temps el restaurarit'<d:!I toc dels: ximples». Fa 16 o 17 anys que sóc aquí i he voltat ·una mica per tot arreu, però aquest passeig fa temps que no el feia. M'he aturat a l'església de Cassà ' i he pujat dalt del terradet de la plaça. És un lloc encantat. Tot plè­ gat. no he trobat, fins aquf, ningu .. ... Però aixi com el plànol inclinat éfels camps d'userda a sota la Talaia em:· continua emocionant per la.suavitàt de la seva inclinació, les distàncies . ·El turó de la T�la_ia; Al fons, el poble de Rupià. (Foto PEP IGLESIASJ. �:. sense obstacle que s'hi albiren, l'!. .w � Corçà a la Talaia de Rupià per Can­ llunyanes, nítides però no estriarran dels camps tímidament veruri' soroll, ñf una mosca. Cap moto! de 11. També hagués pogut ser: dejants de l'hivern, el raé6d� Ca�, dents, que sento sense que em senE( possible senglar .no apsireíx. Són ben al contrari, no ·encàDta pé encara cap senyal conegut. Però no: -:·· ' :" . f ..!·gu! '� t9t ªixò? 11 prop.da.J . s:tari meu com casa meva? - sóc a tocar de casa. El camí existia. seva franquesa, sinó pel seu misteri No sé si sóc molt lluny de Can· Si hagués de resumir en un sol i la seva història. Una pedra discreta _deli i Rupià. 11EI �os·�·m desf,er¡a»,, .' Gràcies a la bellesa, potser, ho reconec COffi' a propi? Portem inscrit un pensament aquest any diria: l'home declara que el mossèn assassinat COIJl deia·�J poeta. 'Es el èlescans· va arribant a una idea del món. El totai:'No és cap hora, no és cap lloc. sentit de l'ordre, tenim un codi a la l'estiu del 1936 hi és enterrat: «¡Prenostra memòria que reconeix situamón, per fi, és rodó, finit, abastable. seme l», afegeix. (Quin país recom� Nó passa ningú. No se sent res. S'aplicat!). Cinc-cents anys després de Colom caba l'any m'é s tens de la meva . cions hermoses? o bé, sabrem mai entendre -entendre, seguir però el veiem sencer: el sentim. Les notí­ vida. Tens abans dels Jocs, no tant Seguint camí avall, en direcció a sentir?- la bellesa dels paisatges cies no amaguen, sembla, res del durant -curiosament- i tens desPlanils, he passat davant de la petita que passa. Ho sabem, ho podem cavallerissa que un dia va ser ,de . prés, vés 12�r on. Sembla que no dels altres, la petja de l'estimació saber, ben tot. l'António, el Gitano. .Les r:n�"'.es f'.l ' !!� 'ens 1'9derl�fdonai' l'èxit: quill P!!ts: 'aels altres per allò que és «casa ' ' hi venien a voltar, a cavall pel bos"è i'· 'rec<>mplicatl Un cert vertigen va associat a seva»? Els respectarem éom a nos· els camps de Cassà. Quan ariibes a· Cassà de Pairàs, tres? (No ho són, però els respecta- aquesta s.ituació. D'una banda, ho sabem quasi tot, tenim una percep­ A la baixada cap a Planils la bici recordo, hi' �·à ·l.in� cartell que diu rem com si fossin nostres?). ció real i autèntica del món. D'altra «20» -no es-·pot·passar d'aquesta-· Acabarem d'entendre que «el agafa velocitats considerables. (El domini deïa terra» creix infinitabanda, si mirem enfora des d'a­ lector ha de saber que el passeig - veloeitat-Oi afegeix à sota, à�b 'la ment si el compartim? quest món, veiem que no sabem l'he fet en bicicleta). Els camins són mateixa lletra: «Afluixa, nano»'. «ben res», com diuen a Girona. CLlidats. Però a Planils no hi ha ninDe la mateixa manera què als Deixem-ho córr er. Som d'on vam néixer. Hi ha olors d'infantesa ' l mirant-nos a nosaltres matei­ Estats Units: una familiaritat (excesgú: deuen haver sortit. Girona, a que' ens marquen, som cridats per xos, què carai sabem del càncer, de siva?) amb l'ignot passejant. Una l'esquerra, i de nou a la dreta i avall, l'origen i potser per la terra que ens la droga, de l'esquizofrènia, del llen­ complicitat de llenguatge, un tuteig arran de la riera frondosa, en direcha de colgar, i no per una altra. guatge, de la fecunditat i la demo­ ció a Corçà per l'antic, suposo, camí sense haver estat presentats. grafia? Ben poc.· ral, que surt davant de la masia que ·Continuo ajagut. Cada cop més · Tanmateix, què hi faig jo sol en '·"­ · · · · · · . · · • · · � · • · . · · · ·- · · · hi ha al revolt de la carretera, just abans del poble de Corçà. Però, en comptes de seguir, després de travessar de nou la carrete . ra, per. l'antic camí vorejat de plàtans que entra · el poble -que poques en queden, d'aquestes carreteres!- giro amunt i endins i m'lencaro a nord cap.a Rupià. En efecte, hi ha un camí. Es potser el camí romà? Baixant des de Candell no l'he trobat mai. Un cop m'hi vaig perdre a lloms d'un 600 blanc, vaig carregar una soca d'olivera que encara, tinc per aquí i vaig girar cua. A can Mongol em van dir que el cainí havia existit, però que s'havia per· dut. Avui, doncs, temptejo el camí de pujada, en direcció contrària; preg unto a un home de parla castellana que té cura d'uns camps tancats i sembla tenir una caseta, i em diu que sí, que vagi amunt, que està malament, però que fent un "quatre a dreta i esquerra i anant recte es va tirant. De sprés d e l quatre hi ha un moment que el camí s'ensota i és envaït d'esbarzers. Passo pel cantó del camp d'userda que hi ha sobre el camí i el retrobo més amunt, l'abandono de nou a través d'un bosquet per estalviar el fangar i vaig a petar a un bosc de pins encara joves però suficients. M'hi ajec cara al �ol. M'est�ro. Ni j3 _ endormiscat.al sol de fi d'any. Vaig reveient cada escenari, cada racó per on he· passat.' Indrets que ên re-·· co'rden d'alti;és de més llunyans, pe- ' rò són més meu's, m'acompan ' yen. Els prat' s d'Escòcia, els bo�co's txecs; la tardor perfecta de Nova· Anglaterra... què tenen que no són exactament meus? Hi ha dimensions en cada paisatge: la bellesa, el paisatge més o menys endreçat, d'una banda, i l'apropiació;:el paisatge que sento com a íf1eu o com a alíè, que m'acosta.? casa.o·mEtt ' .; ' separa. A casa és on jo dormo, �imo, menjo._On'les yeus tenen un timbre sabut,"on'ehtenc'les trampes d!?I llenguatge i �Is seus matisqs. (Es més ric el llenguatge a casa que la traducció simultània de l'alemany en una sala de reunions a Brussel.lesl Alii n9 hi ha matis. La pròpia conStÍ\JÇ,Cio1 de l'al'emany �� diferent, 'in'traduible. E,n' realitat; ·cada idioma es· una altra· cosa que qualsevol altre idioma; encara que tots es diguinïdioma). La bellesa perfecta dels prats d'Escòcia, l'emoció infinita de la tanca prirhorosamènt pintada, dels caparrons dels nens jugant a futbol, emergint i submergint-se rera la línia d'horitzó pròxim del primer prat, més alt, xutant una pilota cap a una porteria invisible, però que s'in: tueix; les seves veu�, ni properes ni · aquest camí? Anar cap a un altre lloc, cap algun lloc .on hi ha altres persones. Sempre estem anant cap a' llocs on hi ha altres persones, o descansant pec tornar-hi. Com avui.� De solitud, de vegades, en tenim massa i de vegades massa poca, com aquest any. Si no hem reconstituït la nostra -com diuen els cursis- pau interior, necessitem la nostra dosi de solitud. Si les companyies ens· han atabalat, si el soroll" és excessiu durant un temps.exces.sivament llarg, els altres; aleshores, ·no ens diuen res. En el camí, en canvi, a la natura, quan un s'hi posa, tot ens crida, tot ens diu alguna cosa. Em diuen alguna cosa les pedres, totes m'agraden, me les enduria. Canta en mi la natura, cada revolt em sol.licita. Però potser som massa sensibles a l'entorn: la natura ens parla de vegades en excés. No absorbim. la quantitat de sol.licitacions: anem ' ·de l'una a l'altra. No les processem, ens desborden. De la pedra meravellosa a l'alzina perfecta, al bosc d'alzines, a com ·el bosc es protegeix de les ferides causades per la vora del camí, creant petites vegetacions obstrusives, tancant la ferida. M'he llevat i torno a avançar. El revolt ens canvia les oracions: ve't aquí la bòvilal Ja estic arribant! En efecte, sóc al camí romà que va de · L'home va repetint (quin avorri­ ment) els cicles d'eufòria i desànim. Tot és blanc, tot és negre. Priva l'entusiasme del contacte, de participar en el núvol de senti­ ments que passa, de no separar-se, no del que són els altres sinó, del que diuen. Sobretot, diguem-ho també, si no volem prendre mal. Atàvic ramat que bela tot alhora! El dia següent vaig tornar a fer el mateix recorregut, amb la família. Anar tres és més complicat: qui es­ pera qui?'Però aquest dia les bicis e­ ren prou ben engreixades, lliscaven bé, el dia era esplèndid un altre cop. Darrera l'esgl�sia de Cassà, la Diana em va redescobrir un petit edicle de pedra per a la cobla, d'es­ quena a tramuntana, al bell mig del campet. Sol, abandonat, mut, ben fet, noucentista, mancomunitari segurament, tot un monument a la catalanitat tossuda, modesta, lliga­ da als vents, als pobles i als diu­ menges i a les festes. Les persones som una mena de bestiar que uprocessem les dades» de l'entorn, distingint plànols, línies i velocitats. Entre Planils i el mas Pastor, tres Quatre llaunes van pas­ sar rabents amb pagesos dins. La velocitat en un camí de carro és tota una altra cosa. Potser el gran canvi d'uns pobles a uns altres és la grandària del territori vital. Abans (o avui en una tribu primitiva africana o de l'A­ mazònia) cada persona no veia en vida seva més de X altres persones ni coneixia més de Y quilòmetres quadrats. Ara la X i la V s'han multi­ plicat per factors elevadíssims. l això vol dir més velocitat i un cert més alt nomadisme. El meu avi no va anar més enllà de Cauterets i Marsella i Madrid (potser un cop a París). l el seu escenari habitual era format per l'espai tancat entre el Collserola, l'Ateneu i el Diari de Bar­ celona, amb centre a la plaça Moli­ na. l era molt per l'època! Ell té un article fantàstic sobre !'Empordà que és encara la meva guia en matèria de pàtries. Com més petita la pàtria, més universal per més autèntica. Som europeus perquè som catalans - i no deia espanyols, afegia, perquè la millor manera de ser espanyol era ser català. Per la mateixa regla de tres, acaba dient, arribarà un dia en què als empordanesos i als barcelonins ens convindrà més que ens diguem empordanesos i barcelonins que no pas catalans, per l'interès de Cata­ limya. La veritat és en el gra més que en l'espiga. Ha arribat aquest dia? No enca­ ra. Al contrari, estem travessant l'è­ poca daurada del catalanisme, de la seva expansió nominalista i pràcti­ ca, cada cop més confiada, més asserenada, però encara vigilant. Tanmateix, s'acosta el dia en què, per ser bons catalans, haurem de ser, sobretot, més bons ciuta­ dans -de Barcelona o bé de !'Em­ pordà-. Perquè haurem de millorar en coses que tenen més a veure amb tal com som en qualitat de per­ sones més que no pas en tal com som en qualitat de catalans. Un alcalde ha de def ensar, a més de la seva pàtria, el civisme com a única pàtria que no exclou ningú, i saber que la nació ja sola­ ment mi llorarà, a partir d'un moment, en la mesura que millorin les seves ciutats i pobles, no, doncs, en la mesura que altres nacions la respectin més o millor. Arribem al punt àlgit per segon cop. Des d'abans de , l Mongol fins al camí dels Morts. Es quasi tan per­ fecte com Escòcia, i és sud alhora i el vent del Marroc hi arriba de tant en tant. És Suïssa ... i és casa meva, i de seguida, a llevant, apareixeran les Medes i la cinta blava que ens defineix, la línia que dóna sentit a aquest camí amb certesa romà. A l'altre cant, en aquest desem­ bre-gener increïble, s'amorta el blanc intens i pur del Canigó, reta11 at riet sobre l'altre blau, més esblaimat en els dies que som. Hi ha un punt en què la xeme­ neia de la bòvila, la Mare de Déu del Món (fosca) i el Canigó fan quasi u­ na línia dreta. Si per ventura un dia feu el camí romà, cerqueu aquest indret. No existeix exactament, però, en els 50 metres de segment definit per aquests tres punts, el cel i la terra poden estar més a prop que mai. Els colors respectuosos de l'hi­ vern, els perfils nítids, l'absència d'atmosfera, estan ben col.locats en el paisatge. Res no ens domina si no és el fred -i no en fa massa. l encara el fred duu un dels colors més fins: el blanc gebrat de l'herba, la rosada. Si pujant el camí dels Morts cap al camí romà mirem a l'esquerra, tot això ens a pareix d'un cop damunt la tendra userda, un matí d'hivern, La natura aleshores rumia, prepara lentament i silenciosa l'es­ clat que s'esdevindrà, res no es belluga en l'harmonia d'un escenari contingut. Però l'esclat vindrà. Tan cert com que avui acabo aquestes rat­ ll �s ja a Barcelona, a Collserola, al 1 piyae l gener, abans de tornar a la feina. * (Alcalde de Barcelona) /( � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cercant el camí romà: al final del mític 1992 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Empordà Territoris Rupià Catalunya Identitat (Concepte filosòfic) Description An account of the resource Article reflexiu i introspectiu de Pasqual Maragall a les acaballes de l'any 92. Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles http://78.47.125.110/files/original/23/2755/19830519_Avui_SobreCatalanismeObert_PM.pdf 918756ecca76b67727a4a27f78e7a212 PDF Text Text DIÀLEG AVUI, dijous, 19 de L 'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i 1\fu'a, dóna res¡:x>sta en aqriest article a un altre publicat divendres passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC en relació amb les paraules pronunciades pel primer 11 maig del 1983 durant un acte electoral, el �t dia 6 de maig. :Maragall utilitza com a element principal de la seva resposta les paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que foren dites emprant principalment la llengua castellana Sobre el catlllanisme <<obert>> avi�r Folcb va escri� uns mots l AVUI en relació amb les parautes del 6 de maig a la plaça Catalilllya. Malauradament per als assistent.S, aquestes paraules esta­ ven escrites. Però aixo, ara esdevé ci rcumstància feliç, perquè em permet de remetre'm textualment al que vaig dir, en relació amb la qüestió de l'idioma i la cultura catalana, que és del que parla en Xavier FoJch. Crec que val coma resposta: <&guirem per sempre fidels al servei d'aquest poble. »Segui.remos por siempre fieles al servicio de este pueblo. »Diré �rimero unas palabras en cas­ teUano. Uoas palabras de-respeto a los barceloneses de adopción, que aban­ donasteis un dia ya lejano westros campos y pueblos de Espanya para ve­ niros a trabajar, ·a censtruir nuestra ciudad, a construir Catalunya » Vuestros hijos seguramente a X meves hablan ya catalan. Vuestros nietos �lona se­ sera de mis hijos y de los vuescros. Nuestros nietos del año 2000, dentro de 16 añ.os, seran her­ manos de sangre y de lengua, y todos respetarón las tierras ancestrales de donde vino su família. »Yo mismo soy nieto de un barce­ lonés del barrio de Ribera que se casó con una andaluza de Jerez, y de un za­ patero alicantino de Monóvar, que se tasó con una campesina de su pueb1o. Ella se Uamaba Azorin i él se Damaba Mira, Pasqual Mira. Y junto al Azoríri materno estan en mis nombres el Ma­ ragall patemo y los Gorina y Benassal de Sabadell. »Todos vinieron a Barcelona Bar­ celona ha sido siempre abierta y se­ guira siéndoio. Ha creado hijos or­ gullosos de serlo, críticos, exigentes, pero orgullosos de Barcelona M�la­ dos, procedenles de todas las razas y . horizontes, pero orgullosos de Barce­ lona. »He em�o mis palabras con un verso de Salvador P.spriú. Los barce­ loneses tenemos la obligación. de seguir .siempre fieles al servicio del pueblo de Cataluña. Somos la capital de Cataluña. »La capital de una cultura que no morira porque es del pueblo. Tene­ mos que aprenderla y defenderla. Todos. >:>Si nuestra eultura se perdiera el mundo entero saldria perdiep.do. Una lengua que ban bablado campe§inos y ciudadan� cómefciantes y poetas, durànte siglos, es una riqueza de toda Ja bumanidad. Tenemos que resi;ietar­ la y aprenderl.a, respetarla-y enseñarla. »Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble. »l. ara, un diré a tots que jo crec que ser fidels al nostre poble vol dir no tancar-se a ningú, il-lusionar-nos · · tots plegatS amb ob.jectius de con­ strucció que eogresqwn, que uneixin, que arrossegui; (lue no enfrontin, que no divideixin, que no insisteixin en el passa t que ens fa díferents., sinó en el futur que ens farà iguals. Que no insis-­ teix:in en el passat si no és amb respec­ te per tothom Que .insisteixin en eJ futur per respecte a un present que ês difícil per a tots i que cal superar>>. Crec que sobre la pase d'aqt!e$ta fi­ losofia ens podem entendre totes les forces catalanistes i populars, tant les provinents de l'antiga Esquerra Repu­ blicana..' que pèr a mi, en l'àmbit mu­ nicipal de Barcèlona continua essent la referència històriq¡ obligada (Aiguader, Oiries Pi i Sunyer), com les que ha �pat el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Hi haurà difi­ cultats, però les vencerem N'estic segur. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Sobre el catalanisme "obert" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-05-19 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Cultura Identitat col·lectiva Català Castellà Source A related resource from which the described resource is derived Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Description An account of the resource L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, dóna resposta en aquest article a un altre publicat divendres passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC en relació amb les paraules pronunciades pel primer durant un acte electoral, el passat dia 6 de maig. Maragall utilitza com a element principal de la seva resposta les paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que foren dites emprant principalment la llengua castellana. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles http://78.47.125.110/files/original/12/2754/19821207_PM_NoticiaAmistosa_JMBallarin.pdf f84c41972cf10aaaa1352f6579d4734b PDF Text Text ...... 5 � """"t Per a l'Avui- fora de misses0 �-desembre-1982º PASQUAL MARA.üALLo Notícia amistosa. Sóc prou amic d'aquest minyó que ha arribat a batlle de Ciutat per a no saber­ ne els anys ¡ ''• D�u voltar la quarentena. Acabo de veure'l a la televisió, .. Bigotis i corbata, Lis t el cos endavant,--. la proa arromangada del nas; �s el de sempre, tal com el recordo amb la seva cara de vedellet savi i roso Per� comen9ar& m&s de lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de can Gorina de Matadepera, es va casar amb un senyor de Sabadell afavorit de patilles i la pare­ lla va tenir un fill fam6so En Joan Maragall, "el de la vaca cega" com li deiem irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels n�ts i lels amics dels n&tso En Joan Maragall, el famós, deixava tretze fills quan moriao Tretze fills so­ ta la tutela de la vídua, DolllDiA Clara Noble, una andalusa amb arrels angleses, tan clara de seny con noble de fetso 1.111� sa"' i� <>l c:>t'l:t. ..Lc. ililil... ll ..... nels tretze Maragalls hi ha quatre ties santes, to», un un e as:;., pintor, un escul foll benelt, dos senyors de Barcelona, una noia menuda i els dos petits0 M&s d'un fa versos d'amagat, però a veure qui gosa publicar-los dient-se Maragall Sigui com sigui, els tretze són rebrots ben diferents i alhora ben semblantsº Tot fan cara de versos ocults amb la cortesia continguda dels senyors de deb�0 El pet•t m&s peti t¡ de la maragallada es diu Jordio Ara ha sortit senador i t' el fill a ca la Ciutat0 En Jordi va perdre el. pare als primers passos, va fer L · " ª r�.ss:1n !'•l" fs ol .. 1'\t'lst>tu+ la 'ÍcOIO•lit'�to .,{., estudis de savi1i anava destinat a catedràtic de filosofia sami�lia i de la llorigada \ ...,,.. va venir all� que en rra,-.,. . C.l\• J' sal) tl ¡l i a treballar ell\ � / al costat del Pep Cal ue. criava en .... Xirau Palauº Pevò va venir la gue- �\CV\ se. la pau o En Jordi, que anava veient" em. la ca- de quitxalla, va haver de deixar-se de filosofies i es va posar uns laboratoris. Ell sap prou...- com li va costar d'aguantar anys i anys les carallotades del marketing. Ho va aguantar com un senyor. Poc abans de la guerra, en Jordi s'havia casat amb la Basi Mira. Aquesta Is filla d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que ara no en L.'!J2 � '"'"'+1tvc.16V\ 1; ,b.-c ..lc �r\'ei;2 .. -:i.•" $j tuts r l t' del Giner de los Rios parl i mai, era una .._ llumenera\ J FIT a Madrid., La família Mira no s'assembla massa a la Maragall. Els de rel alacantina són m&s expressius. L'àvia Mira era una senyora que se blegar-s&. iilm9 cal. � ls \���gafava �l bast6 sen­ Mira, com els Maragall, s�n bonhomiosos i fan costat quan Per família i per escola, en el matrimoni Maragall Mira hi coincideixen dues tradicions liberals i dos \"�""ins i paral-lels J � 1 diterrani del poeta de casa, et.e l'altra la gracia �.. � .. .,:.b <=.�C."'t entesQ\des de adrid l l t' 1 ·J D'una banda l'oreig me- l1:1 M:.4h2�0 andaluSà) passada , per Soria i .. º Una i altra són al fons de l'anima del nou al- c�lde barceloní. Qui no ho s�piga no l'entendr�. �2 '. {'.\\ um certa impr� ssi t de feblesa i / En Jordi i la Basi són �és aviat menuts, \ uoa sorprenen pel seu coratge0 he vist sovint tris o �s, e \ �u.s... r- ·\ l s*'t amb ells les hores bones i les malesp els mai no els 's tambl d'aquesta veta, amb \ �e � vist venfutso El fill, l'alcalde de�iutat, tenacitat airet bonhomiós t6 la dels qui s6n prou humils per a saber qui sóno Tornem als pares0 E ?• T ' La Basi i en Jordi han tingut vuit fills, tre� noies i cinc nois0 Cada un amb les seves tirades, cada un amb les seves etziva­ des, cada un amb les seves febleses i les seves fortalese&o Són ben b� fills de �n noio q ui s&n fills. En Pasqual &s el fill tercer, el s ....a Abans cal parlar del noi gran, que tamb& es.diu Jordi i Is pintoro Un pin tor genial, sense adjectius, però aix� no fa al caso En Jordiet &s un personatge de illpl. Dostoiewsky amb un ..... punt dels cristians de Dreyer passat pel pa amb oli de la Mediterr'àniao i1Plllillm1.--11sa-..•'-•• Jo li d�c •••-••• Tots els que l'hem tingut aprop estem tocats per la �eva En Pasqual no seria qui &s sense els silencis d'aquest germ�o Dintre de la tirada liberal dels pares, els vuit maragallets han crescut / am�..a germanor ..-.... Des de menuts, el batlle i els altres tenir germans, el goig de barallar-se sense trencar han conegut el goig \ els lligams. hanfrencat mai#els lligams ni crec que els trenquinº s ense entrebancs / o El Pasqualet era un minyó tot ros. No s� pas quan el vaig con�ixer, puc dir a un col-legi d'aquests q ue el conec de sempre0 Va anar amb records del Blanquerna del vell Galí, sota la tutela benvolent de l'inevita­ ble capellÀ que. s'esfor�ava a_ser liberal, mentre la canalla cantava canfonetes l d'E� Llongueresº No crec que e� Pasqual en tingui mal recordo Va arribar al bat" xillerat amb fama ben guanyada de llumenera, pero mai no fou un bastaix de lli- � bres, sabia jugar quan calia, tot i que no arrib�s a davan del "Junior" com dos cosins seus i el Xavier Ruber�. Tampoc no era un bastaix de la pilota0 Encara que no-" se'n queixi, no s� pas si el col-legi va marcar massa en Pas· ' all� que vivia a casaº Una casa oberta, on hi en­ trava tothom, on tothom hi podia dir la sevao El minyonet que acabava el batxille \i:..ot;H, rat, desprn�'s d'escoltar (, es podia trobar escoltant qual. El va marcar � molt J' illll9 �¡,.�� m a 1r lubidrn · to tes les filosofies que es fan i desfano En Pep Calsamiglia anava aig�es avall pels meandres de la .... metafísica, el Gabriel Maragall s'enfilava sant Agustí amunt edir& passa i passa, el pare Jordi les deixava anar a gotims, en SÒria vin­ gut algun cop de Madrid les dei:x:.ava anar pel brac 1ros, i m�s pel broc grcis lea deixava ... anar el"Juan{n"Rubert� wli pare d'en Xavier, que ho · rebentava tot i un cop, enrabiat amb la mtisica del dia, ens va trencar ben trencats dos discos del Brassens. Quan acabava el batxillerat, en Pasqualet ho havia sentit tot de to�, des de sant Bernat, el Brassens i el Sartre fins a MaK Scheller, passant, tant de val, per l'inevitable Marx que comenpava a treure el nas entre aquells savis i vero­ lava fort entre els jove&. �3 Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics dels seus paresº En­ tre d'altres, i potser el primer, en Xavier Rubert de Ventós, que ben aviat va . .i a to�s .¡._'tica . �q, l'es�e . .. etica a l'' de jugar d, extrem dret per a ficar-se d eixar . � l els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va comen�ar economia i una altra carre�a ! que deu ser la de dret, ara no me'n rec o bl. Les va acabar totes dnes0 No \ �e.a { a , la impressicf de matar-s hi ben guanyada fam.a de llumenera. l . � � , , pero continuava amb la /') # Mentre els patriarques discutilen a la sala gran del cal Jordi i la Bas i, en u una habitació amb dues lliteres, dues taules, un parell de cadires, un centenar de llibres i llibrots, un miler de burilles i una boira èe fum, els minyons as� seguts a terra discutien i discutien i discutien. ' Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostalgiao En aquestes jo me les feia molt amb en Genís Maragall� en Jordiet, el Quico Vila i en Jaumet Lor�s. En Jaumet, que s'havia de casar amb la germana gran del Pasqual, era una llambregada carism�tica que soni1ia arreu. El trobave.tlt a la taula de "El Cie1rvo", a les catacumbes dels; "felipes" i a les altres bataneres que fressaven amb en . Raimon Galí. En Pasqual i en Xavier eren mis jov&e, quedaven una mica ..e.,.."' r e1 sa . 1 feien la seva0 De tant en tant em pujaven a casa i les hores se'ns feien curtesº Un dia, a casa mateix� vaig trobar la colla discutint de capellanso El que tenia el cap mis calent� "y de cuyo nombre no quiero acordarme", etzibava: -Quan fem la revoluci6, els capellans an/ carqd.es no costar se:rsa una \ �"'ª"' � nosaº Els capellans g � i gaire d'esbandirº Els que ens faran nosa de deb� seran els Ballarins .• Em pregunto si fora lícit acusar el Ballar{n de marieta per a desopres· tigiar-loo Sabia que era un discussió acad� mica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dirs -Tots sabeu que jo no s6c marieta, penjar-m'ho f6ra una mentidaº Ning� no pot �cs de mentides. I m'&º Suposant que jo fos marieta, vosaltfer revolucions � tres sou amics meus, i ni per a fer la revolució no us podrieu.vendre un amicº Si la revolució ha d'èsbandir les amistats m's val que plegueuº En Pasqual em v� dir amb la mitja rialleta: -Pepe, tens ra6o Sense mentides i fidel als amics, sabia que la bullidera del Pasqual no s'atu· � raria discussions acad�miques. I va trobar l'Urendaº E� Jos� Ignacio Urenda ¡ venia de Valladolid, fill d'un militar de la rep�blica mortº A casa seva vivien ben pobres, per'ò no en parlava maiº Era arborada a cada paraula que li venia M un miny6 menut, nerviós, amb una passi6 ¡}A.l( )mina "tan ancha como Castilla"º ·¡ En els remolins de la conspirativa, mentre els uns cantaven al Palau els � altres feien comit�s i subcomit.�s a les vores dels "xinos", l'Urenda era la "praxi" dels 11felipe11.110 T yFLP,"frente de liberaci6n popular"0 Quan va p assar una temporada a la presó i una altra a la "mili" del S'Ahara, els felips van aflacar, quan va tornar-ne els felips tornaren a treure el nas. �L�ürenda va trobar els dos minyons i amb la seva angelical mala bava els va engegar tallant: l -Tu, Xavier, no. passar�s de 11profesi6n :sus matriculas de honon" o Tu, Pasqual9 ets una altra cosao Menat per l�renda, el Pasqual va entrar a la política de partit. Pen� el cas­ tell� va donar molt mis alí. futur alcalde, li va donar una fidelitat gairebl mís­ tica i un punt d'utopia sense el qual la política 6s impossible, ja que la pol{- ' �'> tica, mis que l'art de les coses possibles11s la gracia de:Jli'\impossibleso Ara l'Urenda no &s a l'escambell, ningd no en pal · lao PerÒ l'alcalde sap prou qu� ha rebut 0na 1' li; l so f L 'Mª s de les m6s belles persones que s'hagi trobat a la vora., sa l v.;i. 1-. l.'Urani.da va 8 uzàaz en Pasqual de la picaresca pol:!-Uca, perque � al costat dels que s la jugaven hi havia la pica,.-esca., Un dia la poli va dur al {?alau de Justícia unes colles d'estudiantso G1.V•cr1o1 tenir ordres de fer � �' el fet 6s que els estudiants presos es pogueren barrejar amb els familiars i dos \c-;i.�� d'ells anaren a fer el .... a un bar d'apropo Quan en tornaren, la poli ja havia , tancat les port.es del " cuartelillo" i els. dos minyons \tingueren \fein.Al a conv'èn er l a guàrdia .. que ells eren ' dels derinsJ .. En aquestes, el Pasqual entrava i sortia de casa a les hores mis estranyes0 \)>e.vi' D 1 tenir nom de guerra i to�, � Íllll no sempre� bonhomi6s, proper i amb a, • s&. Quan el trobava era el Pasqualet de �umor � de raig fi que gasta � la mara­ gallada. Com que mai no he estat ficat a cap pol{�ica, no podr a dir qu� feia el noi• .,.... Un cop q, J vaig\J;"S•-r· " HL 1 profeta: l•' 7 -En Joan Revent&s ser� el cap del socialisme catal� .. liR: � 1 · aqac'.Wseep �n Revent&s era el cap del MSC amb quatre gats, quatre gats i la � mosca v ronera de la Nrtria Bozzo., � Ja sabeu com ha anat la hist�ria0 Tot prepara�t la hist�ria, en Pasqual continuava la conspirativa0 �o tl � •'esperit de conspirador·, ho feia perque s'hi sentia obligat. Se sentia obligat a passar hores de por d'una banda a l'altra, hores i hores a les fosques amb la poli al darrera i nomis una mica d'esperanfa al davant., I així es va casar. La Diana Garrigosa tambl t& besavis a Matadepera, a la ca­ sa que duu el seu cognom., Em sembla que la Diana fa alguna cosa d'aquestes qae en diuen imform'àtica, per� &s normal., Sempre ha fet costat al seu home, i a hores d'ara, quan li arriba a casa amb la vara de batlle, ..i.ii11. con­ tinua normal i planera sense urcs d'alcaldessa., La Diana i el Pasqual tenen tres fills, dues noies i el noi xic. En Pasqual sap fer la cuina i, quan era temps, sabia treure les caques dels nadons, prepara­ va el "pelargon" i vestia els menuts. Feia enternir veure aquella parella amb q_ jaj espigada, la quitxalla iun::MiNt., ..Aira\la tene No s6 pas s la gran deu voltar els setze anys. �� Pasqual t& temps de fer la cuina, \ de tant en tant; l a !'Empordà i agafa el:.-. �avee. Em temo que no en sap gaire. ',se'n va �5 Quan encara er�• a la conspiratÓria, en Pasqual va marxar amb la família als \«ca111"a ....., �stats Units0 �o s' ben b' que hi feia, dosa ·a remenar economia a gavadals en una d'aquelles universitats americanes tan universit�rieso Quan en tornaren, cap dels c, de la "llmerican way of lif&" º Pell'�, d es de. )lb.aagall , Garrigoses no tenia /l.U \ 4 l lavors, en Pasqual diu que Nova-rork 6s la ciutat que m6s s'estima despr's de Barcelonao Tornat a casa, el + nost�e home va continuar amb la pà.l{�ica i va entrar a tre­ D c. 111-. ' , - l una oficina d aquelles tan tecntques que fer-ho e":':.f ballar a ca la 6iutat0 �e -(UQ;"' c;ilH' e--'\ -lY<ÏC.Vl ;!i'JC� quedar b6o .._.:¡n Pasqual va esverar deix'== arraconades i nom's [ JL' 1 • l ., ' el galliner lfllllll perque tingu& la gosadia de fer allo que ningú no fena: treballava. 'l'reballava tant que ' ' F ; un senyor ' ¡ �� V � ' -1 em va lloar la fei- na del Pasqualeto Era un senyor important{ssim de la 11Presidence de la !tepublique que parlava un francès d'allò tan francèsº Quan li vaig dir que coneixia "monsieu Maragàll" em va perdonar una mica el meu mal fran'è'es. Entre conspirat�ria i ajuntament, es va acabar la conspi­ ratoria 1' va canviar l'ajuntament l ... i va comen9ar la política que coneixeu prou i .. no vull pas esclofollar. Despr6s de le primeres eleccion s, en Pasqual va dir als seus pares l -� �'ha ' J l 1 • ' f ¡ ¡ g · una dita que el retrata: acabat la guerra civilo Els que hem viscut la guerra, sigui a la trinxera que sigui, encara no ens hem fet pagues de c�m,la gent nascuda m6s tard esperava que ens oblidesssim de les ma tances, \t.c..-tAc.Sf' l'» .-� a caminar en pau. · l l la pudor de polvora triomfant o ven�uda i "99 comencessim Tant de bo tots e·ls polítics cregue'ssin de cor, com ho creu el batlle de 'iuta que s'ha acabat la guerra civilo J i ,,.11c1tc\xo � aixl\ • aquesta not{ci mistosao + Volgudament no he parlat de la posici6 política lllld llllill9 el batlle, ........IÍIÍIZl.. llill •Nom6s he volgut parlar-vos d'un amic que ho ser! sempre0 Si hagu6s de remarcar un tret d'en Pasqual, remarcaria la seva tendresa,. Tenap en el treball, amb un punt just d'utopia contrastada pel pragmatisme dels econom istes, amb: la duresa d'una feina que li ha tocat sense cercar-la, s6 que sempre "fc .. .,i.,.._ ' \\ Ser& menut,,. 1 •C i que mai no perdr� ..,.e1 J som.riure infantívol que li conec de� Josep M,. Ballarín Monset,. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: notícia amistosa Creator An entity primarily responsible for making the resource Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Família Description An account of the resource Mecanoscrit original de l'article de Mn. Ballarín per ser publicat al diari Avui, en motiu de l'accés de Maragall a l'alcaldia de Barcelona. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Relation A related resource En el document original hi ha també la versió manuscrita de Ballarín. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles http://78.47.125.110/files/original/30/2752/19850611_BCNSimbolsDecisions_BD.pdf cabf303d8ba74fc1fb54010ad25c16b7 PDF Text Text .. \j§f Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, DELS SIMBOLS A LES DECISIONS Conferencia pronunciada per l'Excm. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, a l'Associació de la Premsa. Barcelona, 11 de juny de 1985. EJ<p 872/ 84 • IMPREMTA MVNICIPAL �. :. r:. -:.:.·c.·_ . . ._.. ___ :-, ---------- ün l/hospi-:.al.i~a~ alta sobre co;1 rn~s c'aques"C.a casa per ier alaunes rei:exions que ens qli~s~10ns a aiec~en 8~ ·-/e':_l ~o~s. 1..;ue ;iresideixo. me a l'o~artunita~ enceta't, pe::.- elector .=.l, ~ue ens oferia l'any 1985, els deia, Avui JO vull fer ens hauria de permetre cons~ar ha pr-3ctica;nent acon.se•3 u i t pact.3.r les ~arcelona cap admini s-crac ~or1.s • de ~a en~re des~:o~ueJa= :. mesures adminis~racions. la meva preocu?ació pe: fe'C. aC'C.U3ClOf!S ~ue Jª i:.:ue o, Generalitat de Barcelona-una ciutat les ,::e 1-:s grans Aquestes actuacions són de =. O ?renére c e cisions. encallades per manca d'acord cie .:i.. ..:_ ·:! V C•.r S Ca~slunya. b~siques, son crucials per ?Oder ier eiicient que pugui ~oaerna segle XXI en bones condicions per a decisió europeus. l en-:.rar competir amb grans centres cie �h.:.. una '.Je.:. Presiden t. port, de l'aero9ort de i meva tesi e s ~a port, aeroport I camps. optimista qiJestions He tensió crei x emen ~ o' instancies s'ha ciu~at:. es ressen~iran ci'aques~ t:.ri~es t. re de govern. o:fegat o, sencit, Es cer~ que ~arcal o n a mol~ la si~uació ha fe~s i superar S e !.- a ny . subst:.ancial:nent. al ~ol~ es~ ·3.t la concr::9~¿ de -c.emps ao~re des aquesta -:.r .3 nsz.-erida al és ?Oaitiva. defini~iv~ m ent esta posant greument en perill e l 8 1 ?a i s re~arc. que la ret&rica com a míni:n, c o~3r uns d 'aqu e s~ havia estat:. alimentat:. durant aques~ de n ecess~~a ce ? G S S i ~ ili t: dtS soD.re so b re ar r i ~ a r assoli~ Tantmateix cal donar un pas endavant. política ?ogu~ de ia capitalitat de Barcelona i que partit. En s ue la reconeixer que s'ha redu1t entorn contrapee qüestió iira. pencients en e: ci arrer de al que 3 a r celona,i al c arrer a ce el seu conJunt, massa ~a ?ira es ?Ociria h a v er i sos~inc ~a ~ue que l'acorci a: que s' h a grana l inies d e l les en la Generalitat pe: cie S'ha de ?BS3a r una a ton ia manteniment a un.a :;. n v e1: s c ~'d 3arce l ona com a ciutat e:ficient. Aparentment amb encara ens mou moit més la lluYta per fer-nos els simbols que no pas a:frontar els autentica problemes país. 2 . ' ce J.. �dels si~~ols un dels eixos els úl-c.ims anys. concreció física, ~es~ituci6 i que ha El monurnent al Dr. Robert d'un i ~rinci?als i que ha de :a seva cur.:::. n~ tingu~ es"C.irnula"C. la creaci6 de sínbols nous. la Pla9a S6ller són oos e%emoles ~ons altre cas. ¿5 evident que una de les primeres amb ac~uac i ó ~asquea que calia abordar l'arribada de la democracia era la recuperació i d'uns codis, d'uns llenguatges i d'uns símbols. la creacir5 no I aixo hem ±et des de l'AJuntament. Tantmateix aixo no vol dir que haguem d~ convertir Barcelona en una plataforma de producció de simbols de consurn massiu per al conJunt del país. Oue la obssessió de mantenir els signes no ens iaci perdre la mateixa ciutat que els ha de sostenir. Tornaré remarcar temp .s el Ara que m'interessa rnalgrat el pessimisme que es despren que és acabo de dir, el reprendre aquest ±11. a cree que encara podern fer un perdut:., que encara h.t ha es~or~ signes que per del que recuperar perme'C~z1 ser optimistes. Tenim ara mateix un repte que no podem defugir. repte que se'ns pot escapar. I un Per aixo és tan urgent la tasca que ens proposem. 3 �3arcelona que ha de ser la se~ dels J J.CO. la Barcelona que volem que consolidi la seva capitalitat e n e:.. Nor·C un.:;i gran del Sud, capital la que ha de ser reconeguda com metro poli europea en les latinoamericana i porta d'entracia a repren el seu lideratge cultural, dels noranta de ser una comunicacions convencionals i -· modern, una :ira , . una 3arce:..ona ~uropa, que ciuta~ tingui unes excel.lents ' . i , conso~icaca un gran mercat central i resumir, ' 3 -3 .rcelona que !a 3arceiona reinciustrialitzada uns enlla9os aeris intercontinentais i la décadas, pro~imes ~elecomunicacions, un esca~ilitza~s. entre moltes adminis~ració unes al~res actiu ?Or~ c~ises més~ Ha de ser. ?er e%1ca~. una ciutat eficient. Es-t.ic ::ir o :-:::iose.m que convenc;ut derivar amb tata naturalitat d'aquest obJecti~ f.-0 t. d ' ~Íiciencia. Una capital no la farem pas amb voluntarisme. ciutai:. La Ca tal un ya la que volem que si g ui 3arce l ona és la que necessita com a capii:.al ?er a ?roJ e ci:.ar- s e .; l capital que 2spanya no banda si vol i:.enir una se:?:"ie de terrenys definitiva, la podr~ p ermetre's e l p la~dfor ma ben concre"t:.s es :..ux e de de ix er incernacio na : i r:i .:Sn, 3c:ven~ identi:ficables. ÉS,. en la ciutat que millar podra liderar del que hem anomenat Nord dei Sud. Hem intentat que aquest proJeci:.e tingui el polítiques coherents i internacional. Hem con.sistents en l'¿mbit insistit supor-r.. cai:.al~. en el missatge i hem d'une.s es9anyol i procurat cie �;:....:_,-::_se:...·· .:: re.=. ..::11·..:: .!.·.:! en ~Jropi.c..ldl."' i ;n;ned i 1 ~Ue 3.:.. hem Conseqüentment, seu port co:n a ?Orta del ciut:.at. i abonat tot:.es L' .01.Juntament. de prornoc:i ó la C(:O d'en~rada les propostes ce comunicació trans9irenenca. impulsor una polit.ica ce ie"C :.nt.er.:or 3arcelcna ~a en ,. ,.... ea~a~ ~·· de la iniciat:.iva t:.irar endavant:. una millar comunicació de intercanvi Seu d'idees entre un i mi l .:..o~ cu es c:.e vessants del ?irineu. El cap de setmana passat ha estat amb nosaltres el president:. de Mé:.:ic, Sr. De la Madrid.~o sé si la opinló ?ública s'ha carrec de que Barcelona és !'única ciutat no el President De la 2ntre parentesi, de dir que ~a ~adrid i ~a e' ~st:.at cue visitat:. durant ia seva gira euro?ea. si em permeten una mica esta~ ca~i~al i~' ~'immodes~ia, molt important. el e.is f:e .::.. '.'\ J un t.amen:. ?erqué aixó fos possible. Dones bé, aquesta visita pot cenir teta :..a que vestes l i vulguin donar. ?ero a d'una de les politiquea que acabo més, c~rrega suposa l-3 d'enunci~r: una ciutat competitiva que canalitzi el flux de de mercaderies América "'...latina, d'América Llatina cap a Europa i ~arcelona rel -3 cions i d'Europa cap a que ara circula ?er altres ?Orts, 5 con:iirmació convertir en simb~lice a 2. tres �ci~t..a1:...s. propbsit va ser A~uest ~am~é un aels principa:s ce O~Jec~~us la meva recent visita al Brasil. del 3rasil,radicats negoc.is principalmen~ tradicionalment els utilitzat de ~orts a Sao ?aulo han vingu~ de Rotterciam i entrar a Euro?ª· Jo una he intentat convencer de que a el.s ciutat ben comunicada am:::. un ":.o ta eiicients, amb idiomes proxims el d'e:ls estructura JUridica semblant. a Rotterdam, I Londres o He El carni Jª d'2spanya i aix~ ser'1eis ~raaició amD una i a millar preu que no una ?ªª ?ar~s. de reierir-me d'Adhesió a tot Ara només cal prcseguir penso que m'han e.scoltat. esior9 inicial. dem~ I ~arcelona és ooert. ~ambé a aquesi:. a l'acte de la signatura ael ~racta~ les Comunitats 2uropees que 2'!adrid. Vull remarcar amb tota formalitat que el perdut política aquí una excel.lent 09ortunitat ce catalana coherent com la que ha altres gestos i, s'ha de reconéixer, ~ambé Gove~n donar sem~lat ce ~adrid contingu~ 3 ~nsinuar-ae ha una en en fets. Vam demanar que l'acte de signatura de l'acord se celebrés a 6 �3arce.:.ona :. l.-'o:::iJeC1:.iu -rio ie.;.· ~"1em ce se:!: la lógica del .: .collida :ninistre Que v am de :favorable íor~a ':lo inicial que la por a va la se~blar imprudent que el millar seria o:Oiidar-se de la que més ~aci ara el registra a'un pro?os~a fet signi:ficatiu que ens propostes de ier ~ue ]. els ciutadans de 3arcelona oblidin cree que és més responsable reflexionar sacre un el noveca~. Po-e re:fiar-nos en t:..er.i.J..r Fi n alment, d'Aíers Exteriors la inercia i cen~ralis~e capi-calita~ es~imulara a aques~ ep~soc~. 1.es rel ~ ar.~a r ~s r.os-cres per a Barcelona. La signatura de l'acorá a'adhesió a :a Comunita~ a 3arcelona hauria tingut la virtut de constituir un doble reconei x ement: que Barcelona Catalunya i han esta t reivindicaci6 de la integraci6 espanyola a Europa no En canvi, Maig, mé.s sovint, la visita de Ses re:forc;:a d'aconseguir com i la se va que 3arcelona és una ciutat provincial més sinó una ciu-cat amb la que compta per a aprofitar-ne tot el que de en constan~s la amb a hostes. passeJar per la to~a de capital. Mages~ats nostra que els Reis, ~é vocació. els Reis, el Penso passa~ que els ministres del govern naturali~at. s'hi mes :1auriem vinguessim Els reis no han de se r rebuta Els reis han de sentir-se ve1ns c'aquesta ciu t at, Ra~~la, com deia fa poc Antoni de Senillosa. 7 �positiu, ÉS apel.lacions espanyola de Lotes maneres, 3.:ircelona corn ur.a ca9ita.i tingut f inalment un cert ressó en els sectors a tiagin que .2.es 9~""0;>0S i C i de Ó política que més s'oposaven a aquesta alternat::.va. Hem assistit en ela darrers meaos a un viratge el planteJament estrategic de la i • concretament, més impovisat una del poli~ica de Convergéncia i :a preaident ce espanyola ;iolitica Generali ta.t. principi, positiu que toes aquests canvis estrategics si més no S'ha de Xad~ic . es-::.an aupasen un exercici ae perqu~ en Unió en.:.1a va ~ue l'especialització ci'un diputat en les qUestions ae Pensem im~or~an~ bé, en ::.·ea.:. is:me. que des de la presidencia de la Generalitat s'assumeixin les dades de la realitat i es descarti la temp~ació ae l'aven~ura solitaria. Cal esperar paral.lela adaptaci6 ara que aquesta ret.orica I re.sl ineació ta~bé promotors d aquesta política sobre la gran 1 la dreta formació espanyola que tot i compor~i Lll1·3 és prudent advertir als ex?er~~ncia els perills que aixo suposa Just ara acaba de descobrir els pú~¡ica per encants de una 'd el poder de Madrid. He parlat abans de la manca de de.~'sions que arroseguem molts terrenys que són Íonamentals per a 3arcelona. 8 en La llista és �::.:arsa ncmés :a'hi de re::er:...::-é púb:ic, Csan·=Jament, pass.::ida eacoles. . ,' . ::.•atenció sobre un parell de qUestions raalt concretes: de Collcerola i el gran problema Les decisions que cal es tan greu. Je 2con~mic 9rcnci~e so~re ~a e~s trigant molt més del que caidria. ! Sani~at. ~uDe:s en ela tónels ce aques~ Col:cerola cas és sino que donat que no només s'aJorna la presa de decisions, s'incompleixen compromisos Jª pactats i re±renda~s :nés davant notari. Collcerola és una riqueaa en ella mateixa, c-=i l Pero respectar, una marca inseparable de: volem que Collcerola, si a central de l'area metropolitana, m~s que un paisatg~ de tot s~gui aix~ que ecosis~ema d~ 3arcelona. sigui el un nexe d'unió, no u~ obstacle, que sigui permeable, cal compromisos que la Generalitat va ;i!:'"endre qu:J.n va signar l'AJuntament els acorda sobre TA3ASA. Seria sera molt prudent tenir en :::ompi:e que si .:,l "C.Un•2l no es dificil que algunes de les activitats dela 1992 puguin celebrar-se al fo::caC:a Jocs del Vall~s. sanitat ------En aquests dltima diea els mitJans de comunicació s'han ressb de la greu situació L'AJuntament ~inancera observa aquesta ~et del sector sanitari. si~uació des ;ierspectives �~arveis !.... 'a.:.. tr.::i .se:""veis ~e.!."'.S?ec:~i .. .:.. i visió sen se L'AJuntament fin s crisi. i ~a 23tat _¡_ a i direcci6 de la política sanitDria . qu~ rest.ricció una a llarg t..ermin i sanitari a l'as:fíxia eco n omica i cal, més de la crisi financera del sector solució sigu i, l..s. ios una pr·e.sencia ce plan i:ficació brutal so~t~~a va U- " L'arrel que s.:. :a presideixo que p o ~ manca -'- ens temem indi.SC!."'i minada ~ dur e.: ·sector " al campi qui pugui". est~ disposat a partici p a r i , si tot a c o rr e sponsab i li t zar- s e de l a s orti da d 'a qu e s ta Sempre que es donin els minims institucionals i poli tics per a :fer la nostra oferta viable. En aquest sentit cal primer una aplicació de la propia legislaci6 elaborada pel Parlament de Catalunya. Em re:ferixo a Llei 12/1983 que crea l'Institut Catala de la Salut i la constituí les arees de g e sti6 s a nitari a dotades de consells de direcció amb presencia municipal. Aquesta Llei, :fins ara no desenvolupada en aquest apartat de la par t i c ipaci6 municipal, es pot aplicar ara a Barcelona. L'Area de Barcelona c oninc i deix a mb u n sol aJ u ntam ent, el de Barcelona. L'aplicació de senzilla de :fer. 10 la llei seria dones :forr;a �Aquesta mesura que demano pociria ser en e: cami que :a ~lei General ce Sanit.at preveu, a un assaig en profunditat d'all~ significar en la direcció i pacte raons: ~ue :i..nt.ermecii :a vegaGa ~u~ la part.icipaci6 mu,ic i ?a: oo~ planiiicació cie la san~ta~. segon punt tamoé clau per a fer viaole l'experiencia Un un un pa s t.amb~ especificament en aquest sect.or. polític, primer en economic lloc de la sanitat. i perqué la Generalit.at. é.s ,::iues ?er el :a gest.ió malament es pot acce?t.ar i la participació sinó es donen condiciona d'estabilit.at. financera que permetin afrontar la necessaria reforma. ~~oc 2n seson la sdniLat es la competencia autonómica més impart.ant. en termes economics de l'éxit o el fracas de l'aplicació d'aquesta deduira el futur bona part de en l'~xit. o L~anfer~ncia, i se'n de frac~s d'Autonomia del 1979. del punt de vista de l'AJuntament., Des corresponsable, m'hauria de referir Clinic i a Pla l'IMAS, l'nospital de la Creu RoJa. . específics sobre l'IMAS i Pel 3 fa a que d'Empresa a San~ Pau, 2ospital Faré només uns comentaris Sant Pau. l'IMAS Jª es conegut que hem desenvolupa~ que ens ha baixat els costos de 20.000 a un 15.000 ptes. per U.B.A. o estada, que es equivalent L'Institut Catala de la Salut ens manté e ptes. 10.000 des l'any 1981. Per tant, Barcelona, que en un 90 per cent Ja cotitza a a:fegeix al L'AJuntament, pagament ~ més, de l'ICS 5.000 paga les estades, ptes. congela~ el concert contribuent a.e la seguretat social Per en la seva d'aquelles persones que no tenen mitJans economics. 11 e~ cada estada. integrit.at .• �pero l'altra benefic~ncia, La lliberació apor~ació no ens corres?on. d'aquests recursos ens permetr :'..<1 altres reptes, dels molts que la ciutat té ?lanteJats, en aquesta moments. Politicament es un tracte inJust. El cas de Sant Pau és també un cas sentit parlar vegades cel valor simbólic que té mol tes Catalunya l'Hospital de la Santa Creu etc, que tot i situa~ió etc. caoda¡. politicamen~ i ce San~ Tot aixb estA molt bé, ?au, t:•e.r de .:..a perb :a ~em se va rea~i~at sent una institució punta en termes sanit:.aris, es-;:a es en de iallida economica Pel comprorni.s que hi té l'AJuntamen~ en -ª se va vessant:. patrimonial no volem ni podem desentendre'ns cel seu futur. Cal seus que treballem per a donar perspectives clares as pectes urban.ístics, de delicades arquitectanicament, viaria: Ronda. del Mig, Ouant a superar brgan.s parts mé.s de la seva connexió amo la xarxa i Primer Cintur6 i Túnel el pacte institucional de 1978 i de les els d~ la Revira. la recuperació de la seva viabilitat económica. govern públics que és sense equilibris que remodelació de en insti~ucionals establir responsaoilitzin claramen~ :¡::¡lenamenr:.. cal uns 1. artificiosos, que a la llarga fan ningú no es senti políticament responsable del que passa aquest hospital. 12 en �es Si donen les condicions poli~~ques, aba ns par lava, de Sant ?au, amb els costos que aixb Aquesi: és re~resen~a. potser, un dela exemples mes clars , de les lluites ideologiques hauria de permetre la de les ciutat institucions pugui o:ferir hospitalaris a Hi ha d'indecisió en perill i a abrir la ci'-:iquesta :finals re ::on s·c.ruc:.c i6 possi~il~~a~ década U~3 1.:;ue la ser veis un nivell plenameni:. europeu. elemeni:. un que positiu 2nrnig la caracteritza ':J~nera: e.e gestió del !;:()'..,'ern ce .:.a Generalitat. Es la iniciació -apareni:.meni:. seriosa- del ? rocés que de dur a la construccid de les noves presons de Cai:.alunya. haura un pas important que saludo com un cels ?rimers govern de Generalitat la freqilentment impopulars, que són A tates pr~pies capitali~at de la necessitat que l'Estat i costos que soporta la ciutat de i a les per ~oltes del decis.!.ons, ce tata acci6 ce govern. c.onunicar .:.a 3arce:o~3. banda, de Catalunya, :front meves intervencions les importancia de la :fer de int.2nts la Generalitat assumeixin els Barce~ona coses, capital pe: fe~ de ser capital a'~spanya. Costos que avui dia paga principalment l'A3untament de Barcelona. D'altra banda també he parlat de la necessitat ae per a Barcelona la capitalitat de la Mediterrania 13 reclamar Noroccidental, �d'aquesta regió que anomenem Nord del Sud. de moda. Pero transpirenenca el és fet el que internacional. presencia I capita.:.. ser de ens c'ac;:ues-::..a la em ref'ereixo a reg ió ce to~a ~e11ir Catalunya, n.o només a Barcelona. De f'et, com Barcelona, l'instrument del relacionar-se. qual parlar més d'afirmació. Per~ _;ic..cer consci&nc~a in~ercanviable i diuen, radicalrnen~ i més ce que ~ropi, sentir aiirmacions que venen a dir que no hem de ser cosmopolites, sino nos _.pero, i aixo no és contradictori. Recentment hem pogut llegir ser oe I aixo molt sovint vol dir fer émfasi en allo és menys creatiu, menys divers, menys és e:.:?ressar-se una aitra funció de les capitals es aonar país .3l país. Ca c.-s l un y ..:1., capi~als. competir. Aquestes són funcions de les I els amb ce per s'ha dotat aquesta poder ?er ca9ital a in~ernacionals en nosaltres mateixos. aiirman~- Estic d'acord. S'ha de un mateix per poder expressar a¡guna cos.s que valgui en el mercat mundial, alguna cosa que sigui internacional. He dit abans, une plata:forma simple intern. Aquests identitat i pero, que no hem ée :fer de la cepita: que som de producció de simóols símbols, calen, són sense ells tampoc seriem. per a: consum necessaris perque ?er~ normalment creen són -:..=imbé, en ser per consum massiu, d'una certa mediocritat. Hem de ser capa9os ci'a-Eavorir 14 la creativitat. la �competivi~a~ la c'aconsegu.:.r i ciu~adania tots confian~a una en ~~~e ma~ei >~~ ~e~ Cona~ so~~ida e:s im?ulsos creatius. donem, a part de simbols, s.:. una qualitat cie vi¿a, una c~nfian9a en la societat i en les institucions. I per guanyar aquesta de cal deteriorar confian~a, ~er donar aques~a que s'afrontin decisions sense :es sensib l emen-:. i ~alpa~lement qu3:ita~ qu~:s l'entorn C.el immedia"':. ciutada • É:S .fonamental, imatge de pluralitat, l'época moderna i de comen~ar .:..a abans C.e t.o-c, de diversitat i de que ha marcat :es seves de~a~ que ha ins~i~ucions. per una correcció de la concepció ~oc ~ingu~ : en ai ~ b plura: de l ha 9aís que s'ha .fomentat des del poder autor.omic. He dit amb alguna .freqUenc i a que l'actua: l -3 so ··/'ern Generalitat té una visió "monista" de Catalunya. Es fAcil de rebatre aiirmacions aquesta. i 3~s t ~ac~es Hi ha un exemple molt prec1s del que és la de Catalunya que promou el Govern. pensament gen~riques inter~retació Es una materialització monista que s'acaba de produir púolicament, mena de matisació, i que té, per tant, ca~ ce ~ seu sense cap tot el valor il.lustratiu. Em refereixo a la proposta que el Conseller Rigol ha .fet per a un pacte institucional en el terreny de la cultura. 15 �"ess21:ci al ist·~s 2stic 11 conven<;ut. ci'un s'integra .::Osol u t:.a d.el pluralitat, . pensament:. c;ue ccns~.: Co:-isel ... er t. ue :.;-: que ha estat:. tradicional:nen-:. e.i ciel ' a;:;e - . ..... ac .: o la que . . de ec;uili::.:iri L!l1d C.' .:::c;u..as-:.. -:.aranna ent:.re con:front.ació. :..a propoo;.a, la La lógica del pact.e i cul~ural fas les divergéncies i indirect.ament, una d'adminiatració trencant definitiva, ens unif icaci6 de l es Jerarquia tensions i entre l'autonomia cels portaria la conversi6 dels. ca.~· ::er :-e:::::.- r.1 e _ la en diierents que nivell.s governs constituci6 aJuntaments -;:io2.íticues . s' h auria el.s sectorials de coordinació d'administracions i paulatina en ~orta d'una nova administració pública constitució s'haurien integració canvi, en culturals. a pe.r del En d '.31 tre.=. J ur1tes potanc~almen~, en a :a l ".3 ci mini.stració periférica de la Generalitat. El respecte a les competéncies de l'altre no és en incompatible amb d'administració. quals públic, la cooperaci6 entre els diferents nivells Al contrari, hi ha problemes la naturalesa dels exigeix un tractament multinivell.és el cas del de la seguretat ciutadana o de la sanitat, abans. 16 transport com hem vist �A la premsa de dissabte passat vam poder llegir com el nombre de delictes a la ciutat al primer disminuit del 85 en comparació al mateix periode de l'any 84. havia trimestre Cree que una de les causes en aquesta reducció és el treball coordinat que han fet a Barcelona la Policia de l'Estat i les la Guardia Urbana, segons directrius que mes tard han quedat plasmades al document de la Comissi6 Socias. Vull aprofitar dones per tornar a aferir a experiéncia de la Comissió per Socia~ la Generalitat l ' aplicar-la t.ota a Catalunya. Cal que tant la Generalitat com el Govern Central assu meixin la necessitat de administracions gestionar, i transferir locals. serveis i competencies a les Els aJunta,11en-i:s han dernostrat c;ue ?OC.en que saben fer-ho. moltes vegades, millar que altres administracions. Abana sanitaria referits donat he de xifres l'AJuntament. sobre En podria a la informatització, a la gestió d'empreses competitives No n'hi capacitat ha prou, dels raconei:xement pero, SJUntaments financer. el Cal donar a~c el sector representa altres a gestors~ rnodi:ficar d'arribar com a m1nim a un 25 per cent.. i~clús polític ce Cal a la un subst.anci.!!lm•2nt 21 sector local, un 15 per cent de la d e spesa pública 17 exe m ~les, ~rivat. reconeixe~ent l'estructura actual de la despesa pública. ara ce :es obres públiques o amb el com c o st total, c;ue ~a �1 1 conclusions :..es Pero pessi:nistes. que es són no voidria deixar asuestd ..J. ..../:.. a:. in ter;·re-:.-~c i6 negativa de la situació. Vull més c;:ue, encara apro~itar tot i som temps a moltes i davant ben poli-c..ica aquest de aubrat.:.ldr que l'any 1985 sa'ns comen9a a esca?ar dels desencallar són aquesta oportunitat per a d'arribar a un acord CGe moltes coses. coneguts. resoldre'ls. pais no anira _? o.:. i ti.e ~é !'!anca ci~s. -:.eni;n només a--. u.n-.:i. :>e voluntat si Barcelona no va né. ~ue cal em~en y er Barcelona endavant. Dexin-me proclamar només per acabar el meu si el President de la President del Govern Generalitat~ Espanyol decidida de buscar solucions i convencimen~ l'Alcalde de 3arcelona es reuneixen arn.:.J la C~..18 ~ vo.:.un::.a;: prendre éecisisns, , molt alt dels problemes de Barcelona pais~ poden trobar el seu desllorigador. ~ L'Alcalde de 3arcelona és a punt per Moltes gracier-:.. 18 ce re::.ruc, don~r ce to-:. aquest ?as. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, dels símbols a les decisions Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-11 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Model social Acció política Ciutat Description An account of the resource Conferència pronunciada per l'alcalde Maragall a l'Associació de la Premsa de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/23/2751/19830506_ParaulesMitingFinalCampanyaBCN_PCatalunya.pdf 0ee648a9389fd6edbce8f524284fcf98 PDF Text Text P~. RAULES DE P?.SQUAL l·l?.HAGALL 6 Maig 1983. Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble. Seguiremos por siempre fieles al servicio de este pueblo. Diré primero unas palabras en castellano. Unas palabras de respeto a los barceloneses de adopción, que abandonasteis un dia ya lejano vuestros campos y pueblos de España para veniros a trabajar, a construir nuestra ciudad, a construir Cataluña. Vuestros hijos seguramente hablan ya catal¿n. Vuestros nie tos seguro. Barcelona sera de mis hijos y de los vuestros. Nues tros nietos òel año 2000, dentro de 16 años, seran hermanos desangre y de lengua, y todos respetaran las tierras ancestrales de aonde vino su f amilia. Yo misrno soy nieto de un barcelonés del barrio de Ribera que se casó con una andaluza de Jerez, y de un zapatero alicantino de Monóvar, que se casó con una campesina de su pueblo. Ella se llarnaba Azorín y él se llamaba Mira, Pasqual Mira. Y junto al Azorín materno estan en mis nombres el Maragall paterna y los Gorina y Benassa de Sabadell. Todos vinieron a Barcelona. Barcelona ha sido siempre abierta y seguira siéndolo. Ha creado hijos orgullosos de serlo, críticos, exigentes, pero orgullosos de Barcelona. Mezclados, procedentes de todas las razas y horizontes, pero orgullosos de Barcelona. He empezado mis palabras con un verso de Salvador Espriu. Los barceloneses tenemos la obligaci6n de "seguir siempre fieles al servicio del pueblo de Cataluña. 5omos la capital de Catalu ña. blo. La capital de una cultura que no morira porque es del pueTenemos que aprenderla y defenderla. Todos. Si nuestra cultura se perdiera el mundo entero saldría perdiendo. Una lengua que han hablado campesinos y ciudadanos, comerciantes y poetas, durante siglos, es una riqueza de toda la hurnanidad. Tenemos que respetarla y aprenderla, respetarla y en señarla. Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble. _. ··--. ·-. - -.-.- --·- - - .... --·~·· . - -- · --- -:-,__. .:..-: -.~ ... ·~- -· -- -~--- -~- ,:\" ~· �I ara, us diré a tots que jo penso que ser fide]s al nostre poble vol dir no tancar-se a ningú, il.lusionar-nos tots plegats amb objectius de construcció, que engresquin, que uneixin, gue arrosseguin; gue no enfrontin, que no divideixin, que no insisteixin en el passat que ens fa diferents, sin6 en el fu tur que ens farà iguals. Que no insisteixin en el passat sinó es amb respecte de tothom. Que insisteixin en el futur per respec te a un present que es difícil per a tots i que cal superar. Ahir a la nit vaig tenir un sorrmi. La Barcelona d'aquí a deu anys, d'aqui a quinze anys, hauria recuperat el que va perdre fins al 1979 i hauria fet molt més. Des del Carmel, des del Parc GUell i el Putxet, des de Mont juic i la serra de Collcerola, veuríem trencada la monotonia dels terrats per les taques de verd i els colors policromats dels parcs i places de l'Escorxador, les Glories, la plaça Soller, Mart! Codolar. Una colla d'espais oberts ens arrenglaràn l'existència de places i placetes, sí , placete s, allà on abans hi havia maó i ciment i bruticía. La Plaça Reial, la de la Mercè, els Jardins del Mestre Dalmau a Gràcia, els de l'Emili Vendrell a Joaquim Costa, la plaça Trilla, la plaça Navas del Poble Sec, la de les Cotxeres a Sants •.• i totes les que seguirem fent. El Raval, aqui baixant a la dreta de la Rambla, convertit en un seguit d'espais lliures davant dels antics Convents dels Angels, de la Casa de la Caritat, i de la Misericordia, lligant amb el redós de la Virreina i del Mercat de la Boqueria, la plaça Vicenç Martorell i els Jardins de l'Hospital de la Santa Creu. En els antics Convents els Museus d'Art de Barcelona, relligats i potenciats per la proximitat, beneficiant la qualitat de la vida des de la Rambla fins a les Rondes de Sant Antoni i Sant Pau, que gaudiran de l'afluència de milers de visitants del nostre art. Al fons, blau, el mar, net d'aigua i net d'entrebancs, sen se la grisor i l'amuntagament de materials del port comercial, convertit el port antic i les platges del Poble Nou en lloc pre ferent d'esbarjo dels barcelonins. El dogal de les vies del tren hauria desaparegut entre l'Estació de França, que es conservarà neta i polida, i l'estació del Nord, seu d'equipaments importants; i entre l'estació i el Besós, alliberant el llevant de la ciutat a la proximitat del mar. L'Estació de "Cercanias" ja no hi és i l'espai lliure .. - - - - -· - - - - - - - - - - - -·~·--~.-- ---- .. - _..___. --·-- ___ _. •• 1--;:: _~-3:;;; ;.~·-;-. .. - -::-.- 71' .- - -"' ¿ ~== ·-=-: �l •• l l • .l' t gue oeixa lljga amb el triangle gue ja hem alliberat òe camions darrera l'Escola de Nàutica, al començament del Passeig Nacional. Una nova bocana a l'escollera permetrà tencar el port vell al tràfec pesat i obrir la sortida directa a les barques i velers. El Montjuic, imponent i olímpic, connectat amb Colom per un jardí que ja s'endevina i unes escales que hi son, encara abandonades. Al cim, el vell estadi de 1929, remotllat, i el mo dern polí-esportiu, i baixant cap a ciutat, del Palau Nacional la Plaça d'Espanya, el merevell6s espectacle que imaginà en Buigas, realitzat. Les fons acompanyaòes de música, que s'inauguraran per la Fira d'enguany, i tota l'Avinguda de Maria Cristina ro dejada per l'aigua de 206 brolladors. a Seguin amunt, Les Arenes, l'Escorxador, la futura Plaça Miró i més amunt a l'esquena el Parc equipat de l'Espanya Industrial i l'Estació de Sants, ja avui nou centre de la Barcelona de Ponent. A la dreta, l'eixample, viu corn sempre, amb façanes netes i edificis rehabilitats, amb interiors d'illes recuperats per la vi da social, corn els de la casa Elizalde. A cada districte, a la plaça de la Vila de Sarrià, a la de Rius i Taulet de Gràcia, al Centre Cívic del Guinardó, a la plaça Orfila de Sant Andreu, al Clot, els Consells de Districte i els Centres Cívics que donaràn vida als nostres barris antics i nous, a les ciutats petites de la Ciutat. Al tràfec, potenciat el transport públic, construïts els aparcaments perifèrics, acabada la vialitat bàsica del segòn Cinturó, la Ronda del Guinardó i la Ronda de Sant Martí, estarà més ben repartit. Al fons el Tibidabo, redescobert com a parc metropolità, se rà el nexe d'unió els diumenges d'una clase treballadora que ja és unitària a les fàbriques de la Zona Franca, Sant Andreu i el Poble Nou. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de Pasqual Maragall al míting final de campanya del PSC a les eleccions municipals de 1983 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-05-06 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Barcelona Identitat col·lectiva Immigració Espanya Catalunya Model social Territoris Cultura Description An account of the resource Discurs celebrat a la Plaça de Catalunya davant unes 4000 persones, amb intervencions també de Joan Reventós o Narcís Serra. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de Catalunya (Barcelona) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències