431 10 5657 http://78.47.125.110/files/original/24/2684/20050224_DiarideSessions_Parlament.pdf 8753b7471ace620e8a699f360cb60d25 PDF Text Text DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT D E C ATA LU N YA VII legislatura Sèrie P - Número 36 Quart període Dijous, 24 de febrer de 2005 Ple del Parlament PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. ERNEST BENACH I PASCUAL Sessió núm. 45, primera reunió Í N D E X Debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets (tram. 255-00002/07) (p. 3) (Dos fascicles) Fascicle primer �NOTA Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990. �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 3 SESSIÓ NÚM. 45.1 La sessió s’obre a les onze del matí i sis minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i el lletrat major. Al banc del Govern seu el president de la Generalitat, acompanyat de tot el Govern. ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA Punt únic: Debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets (tram. 25500002/07). President de la Generalitat de Catalunya. Debat i votació. El president Comença la sessió. Debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets (tram. 255-00002/07) Aquesta sessió tindrà un únic punt de l’ordre del dia, que és el debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets. Aquest debat es regirà per la normativa establerta en els articles 123 i 124 del Reglament i els criteris adoptats per la presidència i la Junta de Portaveus del dia 21 de febrer de 2005. Té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (Sr. Joaquim Nadal i Farreras) Molt honorable president del Parlament de Catalunya, molt honorable president de la Generalitat, honorables conselleres i consellers, il·lustres senyores i senyors diputats, a fora plou, fa fred, en algun lloc de Catalunya potser neva, i hi ha més de mil persones que demà passat farà un mes que viuen fora de casa seva. Mentre una sola família, mentre una sola persona, continuï vivint fora de casa seva, el Carmel, i per al Govern de Catalunya al Carmel o allà on sigui, el Govern de Catalunya, en el cas del Carmel, d’acord amb i en coordinació permanent amb l’Ajuntament de Barcelona, mantindrà amb la màxima intensitat, tant com calgui en cada moment, tots els operatius i tots els mecanismes que ha posat en funcionament des del dia 25 de gener fins avui; ni una sola persona sense ser atesa en tot moment i fins a les últimes conseqüències. Aquest va ser el nostre compromís el primer dia, i aquest és el compromís que avui reiterem i que mantindrem fins deixar ben clar que el temps i les circumstàncies no poden acabar en l’oblit i en l’abandonament. SESSIÓ NÚM. 45.1 Quan el Carmel perdi actualitat, quan perdi notorietat mediàtica, aquest compromís haurà d’adquirir en la continuïtat i el compliment el seu més alt valor, un valor ètic, moral, polític i també material. No fa gaires dies, al Carmel mateix, en un programa de televisió un veí deia: «Quan les càmeres marxin els polítics desapareixeran.» En nom del Govern de Catalunya, en nom, en la mesura que puc, de l’Ajuntament de Barcelona, vull que quedi clar, ho torno a dir, que faci fred o calor, mentre una sola persona del Carmel visqui fora de casa seva el compromís del Govern és estar al costat dels veïns i veïnes afectats per aquesta circumstància, que és conseqüència d’un accident dramàtic que podria haver tingut unes conseqüències imprevisibles. Comparec avui, en nom i a petició del Govern, després de quasi un mes de l’inici de la crisi del Carmel i quinze dies més tard de la meva compareixença parlamentària davant de la Comissió de Política Territorial. En aquella primera compareixença, celebrada el dia 9 del mes de febrer, vaig presentar un primer informe d’urgència sobre els fets relacionats amb l’accident produït a la cua de maniobra de la prolongació de la línia 5 del metro al barri del Carmel. No és la meva intenció, en absolut, donar lliçons ni emetre judicis de valor, però no em puc estar de dir, ara, que en molts moments, més en els darrers dies que en els primers, he tingut, hem tingut molts, la sensació que l’ordre de les prioritats que havíem establert des del primer moment havia deixat de ser un ordre de prioritats compartit per Govern i algun grup de l’oposició. Per a tots aquells qui essent legítims representants dels ciutadans de Catalunya..., també ho són, ho som tots, dels veïns del Carmel. He tingut la impressió que en algun moment, en el fragor de la batalla partidària, es posaven per davant els objectius d’aquesta batalla partidària fins a posar en risc la mateixa credibilitat institucional. I he tingut la sensació que els atacs, les defenses, les autodefenses, els judicis previs, les presses i les urgències polítiques, havien distorsionat els principals objectius després de l’accident. Ho dic perquè ha sonat sovint aquests dies aquella cantarella que diu: «Si això ens hagués passat a nosaltres, què no dirien els que ara estant al Govern?» I he fet aquest repàs –he fet aquest repàs–, i en el repàs de les hemeroteques consta que fos quina fos la virulència de l’oposició el capteniment institucional dels grups polítics que donen suport al Govern..., es van posar sempre, i no m’ho ha semblat sentir aquests dies, a disposició del Govern mentre durés l’emergència. «Primer apaguin el foc, primer resolguin les nevades, després establim i arreglem les responsabilitats polítiques.» Vostès han tingut una pressa que entenc que ha estat una mala consellera del plantejament que inicialment havien fet. Vaig dir en aquella compareixença que ens trobàvem davant d’un fet greu que hauria pogut tenir conseqüències imprevisibles; vaig dir també que, des del meu punt de vista, s’hauria pogut evitar si els responsables directes de les obres haguessin pres determinades cauteles, i no em vaig estar de dir que trobava en tot el problema no només un fet puntual, un accident, ni tan soPLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 4 lament un accident fortuït, sinó un corrent de fons que obligava el Govern a prendre mesures de gran abast, alhora que calia establir les responsabilitats, de tota mena, que se’n derivessin. El dia d’aquella compareixença van quedar apuntades unes línies d’exploració, un esquema de conclusions i un conjunt d’interrogants als quals calia donar resposta. També vaig dir, i m’hi reafirmo, que en el cas que s’emprenguessin accions judicials, i era previsible que així fos, posaríem tota, tota, tota l’Administració de la Generalitat a disposició de la justícia per tal que tingués tota la informació, com no podria ser d’una altra manera, tota la informació, i disposés de tots els mitjans per poder instruir amb diligència i rapidesa el cas. Vaig afirmar que no faltaria cap informació i que no escatimaríem esforços per tal de donar plena satisfacció a les naturals i legítimes aspiracions i exigències dels veïns del Carmel, a les seves preocupacions, als seus dubtes, a les seves pors. Ni una pregunta sense resposta fins allà on sigui possible. Estic en condicions avui d’aprofundir l’anàlisi dels antecedents i de les causes de l’accident, de determinarne les responsabilitats, les immediates i les remotes, i, el que per mi és més important, de presentar davant de la cambra un conjunt de mesures destinades a evitar al màxim possible nous riscos, aquí o en qualsevol altra obra pública que es dugui a terme a Catalunya. 25 de gener: els primers despreniments. Relato els fets que tots vostès coneixen, però no és sobrer. A un quart de nou del matí s’inicien els treballs de neteja del terra de la cua de maniobra del Carmel, en un punt determinat, per fer l’excavació necessària per formar una solera. En aquest punt determinat, la màquina que estava operant a la zona toca i trenca la base d’una falla. Es produeix el que s’anomena una xemeneia. I aquest fet és la base de l’accident. No és la primera, ni en aquest, en qualsevol moment de l’evolució de les obres, ni en molts altres túnels que s’han construït a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món. Es produeix una xemeneia. Davant d’una xemeneia el manual del mètode de construcció que s’està seguint planteja com a solució i reacció la projecció de formigó i material de segellat, gunita, per estabilitzar la balma formada i retornar-li la consistència. Tots els tècnics diuen: «No patiu, això aguantarà.» Tendeix a aguantar quasi sempre, però aquesta vegada va caure. A última hora de la tarda, a les vuit del vespre, veient que segueix la caiguda de roques al lloc de l’accident es desallotjà l’edifici d’habitatges veí del taller. A migdia, s’havia desallotjat el taller. El 26 de gener es seguiren les tasques de consolidació de la xemeneia, de la campana, projectant formigó i apilonant terres per intentar evitar l’efecte en profunditat de la caiguda. Res més lluny de mi que la pretensió de creure que ja no correm cap risc, però els puc ben assegurar que, per tot el que he pogut saber aquestes setmanes, se m’ha demostrat que si no actuem amb contundència i en profunditat no atacarem d’arrel el problema que ens ha dut fins aquí. El dia 27 de gener a les nou del matí es produeix l’enfonsament total, el col·lapse fins a la superfície del solar del taller a nivell de carrer. El forat produït és de divuit metres de diàmetre. I immediatament es prepara un dispositiu per tapar tot el forat produït, la base de la xemeneia, amb formigó. Permetin-me, però, que en la primera part de la meva intervenció segueixi un esquema similar al de la compareixença del dia 9 i que doni resposta també a l’evolució de la situació des del dia 25 de gener fins avui, tant pel que fa als fets com pel que fa a l’atenció a les persones i a l’actuació en el conjunt de l’obra i de la zona sinistrada. No perquè sí, sinó perquè aquesta ha estat una pregunta formulada una i altra vegada de forma reiterativa i una de les acusacions principals que se’ns ha fet: «Han gestionat malament la crisi», s’ha sentit. Doncs parlarem també, i abans que de moltes altres coses, de com s’ha gestionat la crisi, qui l’ha gestionada i per què s’ha gestionat com s’ha gestionat. A les deu de la nit d’aquell dia s’inspeccionen els dos túnels, que no presenten danys aparents. Es va posar en marxa un dispositiu de mesura de convergències, tant en el túnel de la cua de maniobres com en el túnel de l’estació, a fi de comprovar si l’esfondrament havia desestabilitzat un sistema complex de dues estacions que estaven molt a prop l’una de l’altra, d’unes seccions molt àmplies, d’una superfície molt considerable, i que la caiguda d’una hauria pogut produir danys en la del costat. Després, tinc també la intenció d’analitzar les causes remotes i immediates del que ha succeït i tot el que envolta el projecte de prolongació de la línia 5 del metro, i, per extensió, una determinada manera de procedir amb relació a l’obra pública a Catalunya, que s’ha revelat com una herència feixuga i complexa de redreçar que calia haver qüestionat molt més críticament des del desembre de 2003. Els recordo ara, quasi fil per randa, l’explicació dels fets i de la seva cronologia més immediata en la versió que em confirmen els tècnics, tècnics del Departament, i el geòleg que el Departament de Política Territorial ha tingut assignat de forma constant a l’atenció de les queixes de les persones i al seguiment de l’evolució de l’obra. PLE DEL PARLAMENT Va haver-hi, efectivament, moviments; es van detectar moviments. I com que es van detectar moviments, es va decidir reforçar el túnel principal amb encavallades i contravolta de formigó i reforç de gunita, segons les zones i els moviments. El 3 de febrer, vostès ho recorden, després m’hi tornaré a referir, es va produir un segon enfonsament de dimensions més reduïdes sota la casa que s’havia hagut d’enderrocar. Aquest forat també s’omple de formigó. Hi ha una valoració molt de matís en la versió que vaig donar en la meva anterior compareixença i la d’avui. Aquell dia vaig dir –el 9 de febrer– que el trencament de la falla, de la base de la falla s’havia produït en iniciar-se els treballs coneguts com a destrossa. Però l’esfondrament es produeix no exactament en la fase anomenada de destrossa, sinó en un punt on, en el túnel de la cua de maniobres, s’havia avançat a secció compleSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 5 ta, i només faltava la formació d’una solera que la direcció d’obres considerava necessària per estabilitzar les convergències. El mètode austríac estableix dues maneres d’avançar: mitja volta fins al final i retorn de la contravolta per baix, en fase de destrossa, o avanç a secció completa. Si hagués estat destrossa pura en el punt de l’esfondrament, hauríem parlat d’un rebaix d’uns quants metres. No és destrossa pura, és simplement un rebaix de no més de setanta centímetres per formar la solera que la direcció d’obres havia demanat per estabilitzar les mesures de convergència. Tornarem després sobre les causes més immediates de l’esfondrament i les possibles explicacions, més endavant. Ara voldria només fixar l’atenció i posar tot l’èmfasi en un fet. La nit del 25 de gener el conseller en cap, l’alcalde de Barcelona i jo mateix vam entrar al punt de la cua de maniobra on s’havia format una campana o xemeneia, fins quasi sota la campana. En aquell moment –en aquell moment– els tècnics, la direcció d’obra, l’empresa de control geològic, l’UTE que tenia l’adjudicació de les obres, tots –tots– van coincidir a considerar que el que acabava de passar era un fenomen controlable i que no revestia un perill especial: no haurien posat en perill ni les seves vides ni les dels treballadors que hi treballaven ni tampoc la del conseller en cap, la de l’alcalde de Barcelona o la meva mateixa. No ens transmetien cap motiu d’alarma, ni per als treballadors que hi havia al túnel, hi insisteixo, ni per a nosaltres mateixos; ni, per descomptat, en aquell primer moment, per als veïns de l’entorn, excepte una sola casa. No és un fet irrellevant. Perquè vull dir que en les reunions de treball i seguiment de l’obra, dels dies i de les setmanes immediatament anteriors a l’esfondrament, si bé apareixen –apareixen– qüestions sobre mesures, materials i forma d’orientar els treballs, no es produeix en cap moment cap advertiment formal a GISA, ni a ningú, sobre la percepció de perill greu. En cap de les setmanes immediatament anteriors a l’esfondrament es produeix cap avís formal ni a GISA, ni al Departament, naturalment, més enllà de l’assistència a les reunions de seguiment de les obres d’un tècnic de GISA que n’era el director d’obra per compte d’aquesta empresa pública. GISA assistia a les reunions, a la majoria de les reunions, en la seva condició de supervisora, com ho feia també en condició d’observador i de futur usuari algun tècnic de l’Ajuntament de Barcelona. En condició d’observador. La representació de la propietat, la propietat pública, l’empresa pública, el Govern, l’Administració, l’ostentava, naturalment –després veurem per què–, la direcció d’obra, que des de l’inici mateix de les obres estableix una dinàmica de seguiment i de decisions sobre la marxa però que no arriba a concretar mai en aquests dies en un advertiment seriós de perill o inestabilitat. Mai prou, com a mínim per ordenar la paralització de les obres o per advertir formalment d’incompliment d’alguna de les parts. L’obra comença a finals del 2002. L’esfondrament és de primers del 2005. Les reunions són quinzenals, de les reunions se n’aixeca acta. Del que passa entre reuSESSIÓ NÚM. 45.1 nió i reunió no en queda constància, però d’una reunió a l’altra es prenen prou decisions com perquè, si el tema apuntat en una no és reiterat en la següent, hagi deixat de ser un problema. En el seguiment quinzenal hi ha problemes de gestió de l’obra des del principi mateix? Com en totes les obres segurament, és clar que n’hi ha. Es van resolent? Es van resolent. Però, hi insisteixo, no hi ha –no hi ha– ni el dia de l’esfondrament ni cap dia en les setmanes anteriors cap advertiment formal de perill immediat. Fossin quines fossin les mesures que es prenien, les discussions que hi hagués, els retrets sobre gruixos o els problemes de determinades mesures. El fet és que no hi ha en cap moment res que apunti cap a la percepció de la previsibilitat del que finalment va passar. Deixo apuntada aquí una línia que reprendrem més endavant amb més detall. Tornarem sobre això. Ara, però, deixin-me relatar i exposar detalladament la reacció de les administracions i dels responsables de GISA i de la direcció d’obres i de l’UTE constructora davant del desencadenament dels fets. Els parlaré, primer, de l’operatiu d’atenció a les persones i, posteriorment, de l’operatiu en relació amb les obres. Diran, potser, vostès, que el que ara els explicaré és prou conegut. Ha estat difós. S’ha explicat a bastament. Hi ha informacions diàries, hi ha notes, hi ha sessions informatives, sens dubte. Però si alguna cosa ha estat posada en qüestió amb un èmfasi, amb una reiteració, amb una contumàcia poc fonamentada és el suposat fracàs de l’operatiu o la manca de capacitat de reacció davant dels fets. Com ja vaig tenir ocasió d’exposar el dia 9 de febrer en la meva compareixença i com he anat explicant aquestes darreres setmanes, a partir de l’inici de la crisi les nostres prioritats, les del Govern de Catalunya i les de l’Ajuntament de Barcelona, prioritats compartides sempre, en relació amb l’atenció a les persones van ser en tot moment, minut a minut, les següents. Primer. Garantir la màxima seguretat dels ciutadans del Carmel. Evitar danys. Evitar víctimes. Deixin-m’ho dir cruament. (Pausa.) Que no quedi per nosaltres i que no resulti que haguem de lamentar ferits o víctimes mortals. Cal dir-ho. Per què un operatiu un tan ampli?, per què un perímetre de seguretat tan ampli? Per què aquell pas enrere, dos dies després? Per seguretat absoluta, per una seguretat de màxims. En algun cas, potser fins i tot no calia, però en això, el senyor Xavier Casas i jo, i tothom que hi va intervenir –i ho explicaré– vam tenir molt clar en l’operatiu diari que garantir la màxima seguretat dels ciutadans del Carmel, dels treballadors de les obres del túnel, dels membres dels cossos i forces de seguretat i de tot el personal que l’Ajuntament de Barcelona, primer, i el Govern de la Generalitat, després, van posar a disposició de l’operatiu, havíem de treballar amb plenes garanties. Segon, atendre amb la més absoluta sensibilitat les necessitats immediates i quotidianes, de tot ordre, que tinguessin les 1.057 persones desallotjades. Era el seu dret, és el seu dret. No és perquè sí, és un compromís d’arrel i de valor, de radicalitat democràtica amb els drets de les persones, la vida, les seves necessitats quoPLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 6 tidianes. Quan, quan he començat he dit: «Fa fred, plou, és un dia inhòspit, en algun lloc de Catalunya neva...», he volgut dir que la vida d’hotel un dia, que la vida d’hotel dos dies, que la vida d’hotel unes vacances, pot ser molt divertida... Però que la vida d’hotel, compaginada amb la vida quotidiana de pares, fills i néts, tant li fa la qualitat de l’hotel, és incòmoda, és una situació no desitjable i, per tant, ha de quedar clar que el Govern i l’Ajuntament havien de posar a disposició de les 1.057 persones desplaçades de casa seva tot i més –tot i més– del que tinguessin a disposició, quasi una persona per desallotjat, per atendre les seves necessitats. Haurem fallat en alguna cosa? No haurem arribat a tot arreu? Hauran quedat detalls penjats? Hi haurà gent que tingui legítims motius de queixa? Sí, però no haurà quedat..., per tenir clar i per deixar clar que amb sensibilitat per a aquestes qüestions tan elementals de la vida quotidiana, el Govern i l’Ajuntament hi posaven tot de la seva part. Tercer, 1.057 persones fora de casa era un munt de persones que havien deixat les seves cases desemparades. Calia vetllar també –calia vetllar també– i cal encara per la protecció dels béns i de les activitats i per garantir l’estat i el valor dels béns privats i públics afectats pel desallotjament. I no parlo només de la seguretat física o material, sinó també de la plena –de la més absoluta, de la més radical– seguretat jurídica. I, finalment, tenint en compte els tres punts anteriors, oferir la màxima informació possible als ciutadans, directament o a través de tots els mitjans i vehicles de comunicació amb la ciutadania. Així mateix, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona, amb els més de 915 professionals que hi estan implicats, segueixen treballant amb diligència i rigor per fer efectiu, gradual, tant com sigui possible, lliure, el retorn de les persones desallotjades a les seves llars al més aviat possible, i garantir, hi insisteixo, per damunt de tot, la seva seguretat. Des del mateix dia 27 de gener –i hi insisteixo, gràcies a la col·laboració extraordinària de l’Ajuntament de Barcelona–, 632 persones van quedar allotjades en hotels, 3 en residències assistides i 2 al Centre Municipal de Can Planes, mentre que la resta van preferir allotjar-se en habitatges de familiars o d’amics. Així mateix, es va elaborar un primer registre dels ciutadans afectats, es van activar els serveis d’atenció oportuns, amb tècnics especialitzats per part de les administracions públiques i d’organitzacions de voluntaris, i es va crear una comissió mixta de coordinació entre l’Ajuntament i la Generalitat, que des d’aleshores i fins al dia d’avui, sense cap interrupció, s’ha reunit una o dues vegades cada dia per avaluar en cada moment la situació, d’acord amb els objectius, aquells quatre objectius que acabo de definir anteriorment. Diumenge, 30 de gener, es varen establir punts d’informació a tots els hotels, que han comptat amb la presència d’un tècnic del Departament de Política Territorial, d’un tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge, un tècnic del Departament de Benestar i Família i de la majoria de tinents d’alcalde i regidors i regidoPLE DEL PARLAMENT res, així com nombrosos tècnics de l’Ajuntament de Barcelona. Des d’aleshores s’ha mantingut un punt d’informació a cada hotel on resideixen, de forma provisional, els afectats. Els dies 28, 29 i 30 de gener es van celebrar reunions informatives diàries a Boca Nord. Del dia 31 de gener al 6 de febrer, diàriament a les vuit del vespre i, a partir del dia 7, els dimarts i els dijous. També es van establir punts d’atenció d’informació al Casal de Gent Gran del carrer Tolrà, a partir del dilluns dia 31; a l’oficina del Departament de Benestar i Família, situada a la plaça Pastrana; a més de l’existent a l’Espai Jove Boca Nord, del carrer dels Agudells. En total s’han realitzat 9.822 atencions personals als veïns afectats a tots aquests punts d’informació i atenció, i 5.733 atencions telefòniques, a dia d’ahir, en l’Espai de Boca Nord. La situació generada pel nou esvoranc del dia 3 ens va mostrar la impossibilitat de resoldre la situació amb la rapidesa que hauríem desitjat. Per aquest motiu, sense alterar els objectius inicials, vam replantejar el dispositiu. Amb la prioritat absoluta d’atendre i informar les persones afectades i de coordinar millor totes les actuacions, es va decidir crear tres subcomissions per fer un seguiment diari, puntual i més efectiu de tot el procés. Una comissió d’habitatge, coordinada pel conseller Salvador Milà i el regidor Eugeni Forradelles, amb la inestimable col·laboració del secretari del Departament de Medi Ambient d’Habitatge –secretari d’Habitatge–, el senyor Ricard Fernández. Una comissió d’atenció a les persones, coordinada per la consellera Anna Simó i el regidor Ferran Mascarell, i amb la col·laboració directa i permanent del secretari general del Departament. I una comissió de seguiment de les obres, coordinada pel tinent d’alcalde senyor Xavier Casas i per mi mateix. Així mateix, s’ha continuat mantenint el dispositiu de seguretat activat des del principi, coordinat per la consellera Montserrat Tura i el regidor Jordi Hereu, que ha comptat amb la participació de Joan Delort, secretari de Seguretat. I, per la seva part, l’Ajuntament de Barcelona ha constituït una unitat executiva especial per al barri del Carmel, amb l’objectiu de prestar serveis vinculats a l’atenció social de les persones, el suport logístic, la seguretat i la informació als veïns i les veïnes. Des del primer dia –des del primer dia–, el conseller en cap ha exercit la coordinació d’aquestes tres subcomissions del dispositiu d’atenció a les persones, així com la coordinació de la participació de les altres conselleries, i ha fet un seguiment absolutament exhaustiu de l’evolució dels esdeveniments. És justament aquest seguiment el que ens ha permès anar millorant progressivament els dispositius establerts d’atenció i suport mèdic, econòmic, tècnic, jurídic, a les persones afectades pels desallotjaments –que explicaré a continuació– i vetllar per la protecció dels béns públics i privats de la zona, sense que s’hagi produït cap incidència destacable al respecte... A partir del dia 31 de gener –i més enllà de les quatre subcomissions, he esmentat ja altres tres conselleries directament implicades en l’operatiu: Justícia, Educació, Salut–, a partir del dia 31 de gener es va articular SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 7 un operatiu per assegurar les activitats lectives dels infants de les dues escoles afectades pel desallotjament, i es van habilitar espais provisionals on els infants han pogut continuar les classes amb normalitat, s’ha establert un servei de trasllat i recollida dels alumnes a cada centre i s’assumeixen les despeses del servei de menjador escolar, quan han calgut. Aquest operatiu ha permès que tot i el lògic trasbals inicial de l’activitat escolar, l’assistència a les classes des de fa dies estigui completament normalitzada i la tasca docent es pugui dur a terme en bones condicions. Així mateix, el dia 7 de febrer vam situar l’Oficina d’Orientació Jurídica a l’oficina del Casal de Gent Gran del carrer Tolrà. En aquesta Oficina, el Col·legi d’Advocats ofereix un servei gratuït d’assistència i orientació jurídica a les persones afectades que ho sol·licitin, el cost del qual és assumit pel Departament de Justícia, i fins al dimarts 22 de febrer s’hi havien atès 241 consultes. A partir del dilluns 14 de febrer es va establir un nou servei d’autobús entre el Carmel i els hotels, que ha funcionat amb regularitat horària, afegit al que ja existia al matí i al servei que, com ja he explicat, el Departament d’Educació ofereix per al transport escolar dels infants. A més, el Govern de la Generalitat, de comú acord amb l’Ajuntament de Barcelona, va acordar amb les empreses subministradores de serveis Aigües de Barcelona, Gas Natural, Endesa, Telefónica i d’altres operadors, la paralització de l’emissió dels rebuts dels veïns desallotjats. Així mateix, se’ls ajornà el cobrament de tributs i preus públics municipals, vinculats als habitatges, pàrquings i locals de la zona afectada, i s’està estudiant quines són les fórmules més adequades per trobar una solució a l’ajornament del pagament d’hipoteques que han demanat o que tenen actives alguns veïns. Des del dia 9, des del dia de la compareixença, hem avançat més en el treball, en l’atenció a les persones. A aquest efecte, hem treballat amb el conjunt dels desallotjats en tres grups: els veïns que vivien en els blocs que han caigut o que han de ser enderrocats, trenta-un habitatges –dotze ja enderrocats, dinou pendents d’enderroc–; els veïns que podran tornar properament i esglaonadament a casa seva, i els treballadors i els titulars dels comerços i de les activitats econòmiques de la zona afectada. Primer, les persones que s’han quedat sense casa. El nostre compromís amb els veïns que han perdut casa seva és que tindran un habitatge alternatiu amb les mateixes prestacions d’ús i règim de tinença en el menor termini possible. Per tal d’atendre els veïns que s’han quedat sense casa, trenta-tres famílies que agrupen noranta-dues persones, s’ha obert una oficina d’atenció per al reallotjament a Adigsa, formada per dos professionals de l’Ajuntament i dos de la Generalitat, on se’ls ha atès de forma personalitzada i se’ls ha informat de les diferents possibilitats de reallotjament que tenen. Pel que respecta al reallotjament, se’ls ofereixen dues alternatives. Primera, mentre duri el procés d’assignació o construcció d’un nou habitatge definitiu –assignaSESSIÓ NÚM. 45.1 ció, si ja estigués fet, que n’hi han, o construcció del nou habitatge definitiu, que n’hi ha també en tracte, com a sòl i sostre construïble per poder aportar aquests habitatges alternatius a la gent que ha perdut casa seva– es reallotjarà aquestes famílies en pisos pont, com els de les promocions del carrer Llobregós, a Horta i Guinardó, i del carrer Garcilaso, completament equipats. I en el cas que alguna família prefereixi adquirir directament l’equipament bàsic de la llar, se li oferirà un import econòmic global equivalent a 9.000 euros. Així mateix, l’Administració aportarà una quantitat de 200 euros mensuals per fer front a les despeses ordinàries de serveis bàsics i, en funció del cas de cada família, s’estudiarà la possibilitat d’oferir places d’aparcament en el mateix edifici del reallotjament. Segon. En el cas que els afectats d’enderrocament no optin per accedir als habitatges de reallotjament perquè prefereixin resoldre directament el seu allotjament, bé a casa de familiars o mitjançant altres alternatives al seu càrrec, se’ls oferirà una compensació econòmica mensual de 700 euros i 200 euros més per cobrir els consums bàsics que la família pugui tenir. Si s’escau, també s’oferirà l’aval per al lloguer, sense límit. A aquests veïns se’ls pagaran, com correspon, les dietes de 15 euros per parella, 10 euros per adult i 5 per menor de setze anys. Així mateix, mentre no es produeixi el reallotjament, l’ajut per persones, dietes que l’Ajuntament havia avançat des del dia 31 de gener, a partir del 13 de febrer s’ha fet i s’està fent efectiu per part del Govern de la Generalitat, d’acord amb el Decret aprovat el dia 8 del mateix mes, amb uns percentatges avui de pagament ja molt elevats, si bé encara no totalment complets. L’objectiu d’aquests ajuts és compensar, amb caràcter d’urgència, les despeses corrents a compte de la indemnització final als residents dels habitatges perjudicats, amb períodes quinzenals. Les quantitats de l’ajut en concepte de dietes, per dia i persona, varien en funció de l’estructura familiar, de l’edat de les persones i del tipus d’allotjament en què es trobin. Així mateix, la Generalitat ofereix a aquestes persones bestretes a compte de les indemnitzacions futures. Per la seva banda, l’Estat farà efectiu un ajut d’11.500 euros a cada unitat familiar que hagi perdut totalment el seu habitatge i els seus béns familiars, personals i domèstics, i obre, a més, la possibilitat d’una línia de crèdit subvencionada amb l’Institut de Crèdit Oficial. Segon grup. Els veïns i veïnes que tinguin algun desperfecte en els seus habitatges tenen el nostre compromís que, a més de garantir al màxim la seva seguretat, la Generalitat es fa responsable que es reparin satisfactòriament tots aquests desperfectes, pis per pis, abans no retornin a les seves cases. La Generalitat i l’Ajuntament han posat a disposició de l’associació de veïns, i de tots els col·lectius de veïns i del conjunt de persones afectades, quatre certificats de seguretat sobre l’estat del subsòl de l’àrea que va ser desallotjada el dia 27 de gener. Un certificat amb la demanda de l’aixecament de l’ordre preventiva de desallotjament, dictada el dia 27 de gener a instàncies de la direcció d’obres. Certificat que signen els senyors Javier Gete Alonso, de TecCuatro; el senyor Benjamín Celada, de Geocontrol, i el PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 8 senyor José Antonio Rubín, d’UTE constructora de la línia 5. Segon, un certificat sobre les mesures d’anivellament en superfície, preses pel Servei Geològic de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, signat pel senyor Antoni Roca. Tercer, un informe sobre l’estat actual dels moviments apreciats en el sòl i el subsòl de l’àrea afectada, emès per l’empresa Eurogeotecnica, signat pel seu director gerent, el senyor Carles López. I finalment, un informe sobre l’estat actual de la zona afectada pel despreniment a la cua de maniobres, emès pels tècnics que han assessorat, a proposta dels diferents agents intervinents, les tasques de consolidació del túnel, i que són els professors Eduardo Alonso i José Manuel Serrano i el senyor Xavier Borràs. A partir d’aquest certificat s’ha identificat una àrea on no s’han produït moviments significatius que es considera estabilitzada i on, per tant, ja s’està en condicions d’iniciar les inspeccions corresponents per tal de verificar l’estat dels habitatges que s’hi troben i fer efectiu el retorn dels veïns. Fins allà on sigui visible la zona verda (l’orador mostra uns gràfics, els quals es reprodueixen en l’annex)..., la zona verda és la zona en què, un cop reunits els quatre certificats que he esmentat, més els certificats del Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Aparelladors, i els pèrits que han de certificar l’estat del pis, pis a pis, i del conjunt de l’edifici, després d’una visita, acompanyats d’un bomber i un mosso d’esquadra, que visaran aquesta inspecció..., podran tornar a casa seva. Tota la zona verda ja està començant a ser inspeccionada; no al ritme que voldríem, però tota la zona verda ja està començant a ser inspeccionada. (Vegeu el gràfic 1 de l’annex.) I la zona groga, la que està al voltant de la zona de l’esfondrament, la de la cruïlla Conca de Tremp, Sigüenza i passatge Calafell, on s’estan efectuant treballs de consolidació, pilotatge i injecció, i on s’hauran de fer treballs d’enderrocament, els mateixos tècnics que certifiquen que es pot aixecar l’acta d’ordre de desallotjament diuen que no tornaran a firmar la possibilitat del reallotjament fins que, en l’àmbit de la zona groga, no s’hagin acabat aquests treballs. El procés, doncs, està ben definit, està acordat amb l’associació de veïns. Aquest procés s’ha iniciat i –és natural– en el seu inici s’ha produït un cert recel, encara. Aquest serà, a partir d’ara, el repte dels responsables tècnics i polítics: retornar aquesta confiança i efectuar amb diligència les reparacions, i , si cal, esperar fins a la demolició dels immobles identificats, i fins a la finalització de les operacions de micropilotatge d’alguns dels edificis més pròxims a la zona de l’esvoranc, és a dir, la zona que he denominat com a zona groga. L’únic que els puc dir és que serà un esperó més per fer la feina ben feta i en el mínim temps possible. En qualsevol cas, les famílies ocupants d’aquests edificis, i que es trobin acollides en instal·lacions hoteleres o en allotjaments alternatius, tenen dret a les mateixes dietes que he explicat en el cas de les persones ocupants d’edificis afectats que està previst enderrocar. Tercer, els titulars de les explotacions econòmiques de la zona desallotjada. Finalment, les persones titulars, jurídiques o individuals, d’explotacions econòmiques que es duien a terme en els immobles afectats rebran PLE DEL PARLAMENT una bestreta en concepte de danys emergents i lucre cessant a compte de les futures indemnitzacions; activitats econòmiques tancades i activitats econòmiques obertes, l’activitat econòmica de les quals el calaix s’hagi vist afectat per una disminució del seu rendiment. Els titulars d’una activitat econòmica amb seu en un edifici afectat que figurin en el cens elaborat per l’Administració podran rebre 1.500 euros per treballador i mes, incloent el propietari, i deu euros per cada metre quadrat del local o establiment on es desenvolupi l’activitat, en concepte de lloguer més despeses generals per cada metre quadrat de local. El pagament es farà efectiu per local. Així mateix, es farà efectiu un ajut estatal de deu mil euros a cada titular de negoci situat en els edificis enderrocats, i aquestes persones tindran dret a una línia estatal de crèdit subvencionada amb l’ICO. El reconeixement d’uns drets, la resposta a unes necessitats, les mesures per a l’allotjament, la manutenció, les dietes i la compensació pels danys. A hores d’ara, el Departament d’Economia i Finances ha fet efectiu ja més de 700.000 euros en concepte de dietes i bestretes als veïns i comerciants afectats, a dia d’avui, a quaranta-quatre, dels quaranta-cinc comerços directament afectats i a una part molt important del cens dels veïns amb dret a bestreta, i que l’han acceptada, amb el benentès que ni el cens recull tots els desallotjats, ni tota la gent que figura en el cens ha volgut cobrar aquestes bestretes. Però l’oferiment es manté, i queda clar que tot és a punt per mantenir aquest operatiu fins on calgui i, mentre calgui, fins a l’últim moment, l’últim dia de l’última persona que no hagi tornat a casa seva o a la seva activitat econòmica. Per concloure aquest apartat voldria reiterar que, més enllà d’aquestes actuacions, que són d’emergència, ens proposem una nova fase de millora i remodelació del barri del Carmel, que es va iniciar amb la demanda de declaració com a àrea de rehabilitació integral del barri del Carmel per part del Govern de la Generalitat a petició de l’Ajuntament de Barcelona. Segon, l’actuació i l’operatiu en la zona d’obres. Entro ara a detallar –a detallar-les– quines han estat les actuacions pel que fa a la consolidació de l’obra. Primer, pel que fa a la part tapada de la cua de maniobra, que va ser objecte de formigonat. Com vostès saben, després del segon esfondrament que es va produir el dia 3 de febrer, es va decidir, amb l’assistència d’experts independents, procedir al rebliment de la part inaccessible del túnel de maniobra amb formigó. La decisió, molt sospesada, es va prendre davant de les incògnites sobre l’estat del túnel i el temps que hauria estat necessari per accedir-hi i comprovar-ne l’estat. Es produeix la xemeneia, queda un tros de túnel tapat, els tècnics no ens saben dir què pot haver passat allà dins i ens diuen que trigaran tres setmanes llargues a poder-hi entrar, de forma prou efectiva com per mesurar què hi està passant i com per actuar-hi si es detectava que hi estava passant alguna cosa greu. Per tant, davant de l’eventualitat d’una zona fosca, desconeguda, de moviments no mesurables, la decisió va SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 9 ser immediata, radical, contundent: costi el que costi, prescindim d’aquest túnel de maniobres, anul·lem-lo, reconstruïm la natura, reomplim el túnel, assegurem el terreny, fem que parin els moviments que es detecten en superfície i creem les condicions objectives de seguretat perquè la gent pugui tornar a casa seva. Les senyores i els senyors diputats tenen el detall i els plànols, dia a dia, de com ha estat aquest operatiu, i com s’han fet, i per quins punts, els treballs d’injecció. Aquests treballs van començar el dia 8 de febrer i van concloure’s el dia 16 de febrer. Als vuit punts d’injecció s’hi han injectat 14.573 metres cúbics de formigó d’una capacitat teòrica calculada de 16.000 metres cúbics. La diferència de volum seria atribuïble als materials acumulats en l’enderrocament i a les terres aportades en un primer moment per reforçar el túnel. En aquell moment, 16 de febrer, la seguretat ja era total pel que feia a l’estabilitat del túnel. Per tant, només restava anar buscant els possibles buits que haurien quedat i acabar-los d’omplir a través de perforacions més primes i més precises. Poden haver quedat bombolles, petits forats no reomplerts? Els tècnics diuen que sí. Greus? No. Amb perill per a l’estabilitat? No. Que caldrà anar detectant i reomplint? Sí. Però, de cinc punxades addicionals que s’han fet, quatre han tocat formigó i només una ha admès 5 metres cúbics de lletada de formigó. Per tant, tot dóna a entendre que l’operació de reblert amb formigó de la part no visible de la cua del túnel de maniobres està completament assegurada i ja no ens pot donar cap tipus de sorpresa. Segon, a la part visitable de la cua de maniobres les actuacions de reforç han consistit a fer 25 metres de solera, un embigat de reforç i posar 50 centímetres de gunita a tot el túnel. Finalment, pel que fa al reforç de l’estació i del túnel principal, s’ha procedit al seu total reforç i consolidació. Aquest reforç ha consistit a posar totes les encavallades, seguint dos trams: en el tram que va des de la cruïlla de connexió amb la cua del Carmel, en direcció a Teixonera, s’han posat 67 encavallades, cobrint 81 metres de túnel. I en el tram que va des de la cruïlla de la connexió de la cua de maniobres en direcció a Horta, s’han posat 15 encavallades, que cobreixen uns 18 metres, i en queden per posar uns 8 per fora de l’estació. S’ha reforçat l’estació amb 60 metres de solera d’uns 130 del total que mesura la part no formigonada. I en el túnel de línia, el túnel principal, des de l’estació del Carmel en direcció a Teixonera, s’han col·locat 16 encavallades, que cobreixen tot el tram excavat fins al punt on es va produir una altra xemeneia. No és gratuït tot això que estic explicant. No és per prolixitat, no és per cansar-los, no és per avorrir-los, és... –i és avorrit i és cansat, ho entenc–, però ha de quedar clar que en un mes, en les dues estacions, a tres torns, grups de treballadors, vint-i-quatre hores sobre vint-i-quatre, han estat treballant més enllà del que els tècnics recomanaven i consideraven raonable, simplement perquè el Govern de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona volien tota, tota, tota i més seguretat. I en SESSIÓ NÚM. 45.1 això han consistit, dia a dia –dia a dia–, matí i tarda, les sessions maratonianes amb les empreses de direcció d’obres i l’empresa que fa les obres de la línia 5 i amb el conjunt dels responsables tècnics de GISA. S’han de posar encavallades? El mètode diu que no. Hi ha hagut convergències? Sí. Doncs, digui el que digui el mètode, posin encavallades. Després parlarem del mètode, i de qui i quan defineix el mètode; però, digués el que digués el mètode, en un punt delicat, complex, sensible, perillós, objectivament perillós perquè havia caigut, la seguretat era una norma bàsica per damunt dels criteris de seguretat que la mateixa norma estableix. I si la norma diu «fins aquí ja n’hi ha prou», i complint la norma es va enfonsar, canviem la norma o incomplim la norma. I aquest va ser el criteri: forçar fins a les últimes conseqüències per assegurar la totalitat dels espais dels dos túnels de la zona del Carmel, anticipant obra que potser s’hauria hagut de fer d’aquí a sis mesos, vuit mesos o un any, forçant el ritme, assegurant les coses, donant garanties, ensenyant-ho tant com sigui possible. Pel que fa a les actuacions en superfície, explicar –és també conegut– que s’han fet una trentena d’injeccions perimetrals al passatge Calafell, Sigüenza i Conca de Tremp en la cruïlla de l’enfonsament per assegurar el terreny i fer disminuir progressivament els moviments d’enfonsament que es produïen, i que s’estan produint, també, injeccions en el tap de formigó per treure l’esponjositat, la porositat del reblert del fons. Mentre el fons sigui més flonjo que la massa de formigó injectada es va produint un moviment d’assentament. Foradant la massa de formigó per quaranta punts diferents, dels quals se’n porten deu o dotze en aquests moments, s’injecta formigó a tota la base de l’enorme pilar que forma l’esfondrament fins a la base mateixa del túnel. Consolidada la part més porosa de baix de tot, deixarà de moure’s el terreny, que ara es mou, de l’ordre, en aquell punt, d’1 mil·límetre al dia. Però aquesta és una qüestió que cal tenir en compte, que convé explicar i que és important que se sàpiga perquè quedi clar que aquesta és una manera d’actuar que vol abordar totes les eventualitats per tal de, abans que no prossegueixin les obres de la línia 5, tenir totalment assegurat tot l’entorn de l’estació del Carmel i permetre el progressiu retorn de les famílies a casa seva. I per això també, i amb l’assessorament dels professors Ramon Buxadé i Vicente Alegre, s’han identificat dotze cases més una en construcció –dotze cases més una en construcció– que caldrà recalçar. Diu el professor Buxadé: «Amb micropilotatge, travessant les argiles, injectant formigó fins a la roca, aquestes cases tindran ara millors fonaments que no tenien.» Si al Carmel en algun moment el procés de construcció s’havia fet sobre reblerts de rieres i runes acumulades, ara, en aquestes dotze cases en les quals s’han detectat moviments estructurals, el micropilotatge haurà assegurat fonaments per a tota la vida. En aquestes cases, en aquestes dotze cases, primer es consolidaran els fonaments, després es consolidarà l’estructura, després s’haurà de restaurar allò que s’ha fet malbé de la planta baixa de la casa per poder fer el pilotatge i, finalment, es procedirà a la rehabilitació del conjunt dels edificis afectats. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 10 Al llarg de tot el procés s’han fet mesures des de diferents àmbits, l’Institut Cartogràfic, Eurogeotecnica, l’UTE constructora, per tal d’anar definint amb extensòmetres, amb el mètode Cyclops i amb mesures de superfície, què estava passant en tot l’entorn de la zona sinistrada. I avui podem dir que, excepte el moviment que es produeix en l’entorn immediat del forat produït per l’esfondrament del primer dia, tot es manté estable i no hi ha cap nou moviment. És a partir d’aquest moment quan diem: ja hi ha les condicions perquè la gent pugui començar a tornar a casa seva. Tots menys aquells de la zona groga que, o bé perquè són els habitants de les dotze cases a recalçar o bé perquè estan en la zona en què les màquines que hauran de recalçar els produiran molèsties, no és recomanable que tornin. Podem, doncs, fer a dia d’avui un balanç de situació: on som? On som avui, després d’un mes d’informacions contradictòries, de rumors, de temors imparables i de dubtes raonables? De tot el que s’ha dit, ara on som? Fins on hem arribat en el laboriós i complex procés de neutralització de la crisi? Avui encara només podem fer un balanç provisional, un estat de la qüestió amb molts aspectes oberts; el que sí que podem afirmar, però, és que allò que comportava més risc, una part del túnel de maniobra a què no es podia accedir, ha estat resolt d’una forma satisfactòria. I el balanç ara és el següent: hi ha 33 famílies que han perdut casa seva; 92 persones que s’han quedat sense el seu habitatge. Ja he dit com el recuperaran i trigaran o dos anys a tenir-ne un de nou, o en trobaran de seguida un de nou que els podrem oferir, o tindran un pis pont fins que tinguin el pis nou que haguem acordat. Segon, hi ha 13 edificis, un dels quals és obra nova, que han quedat afectats en graus diversos i que són ara objecte de treballs de refonamentació i recalçament, com els deia, amb actuacions de micropilotatge que fa l’empresa Rodio i que no fa l’UTE, que s’ocupa únicament i exclusivament dels treballs en la línia 5 del metro. En aquests edificis hi ha 92 persones que podran anar tornant a les seves cases un cop acabats els treballs de reforç i les obres dels interiors dels pisos per reparar els danys que s’hagin originat i que, en part, ja es reparen. mitgera, en la crugia, que uneix aquesta casa amb la del costat per tal d’assegurar que no hi ha un enderrocament traumàtic, sinó que es fa amb la delicadesa suficient com perquè només caigui la que ha de caure i totes les altres es puguin assegurar plenament. La resta, més de vuit-centes persones, poden tornar a casa seva progressivament i gradualment després de les certificacions que els he explicat. Si volen, i quan es pugui, després de les inspeccions, si una família va a casa seva i en el punt en què la troba diu: «Està com estava, només hi ha la pols d’un mes», i té tots els certificats, pot tornar avui mateix. Si, fruit de la inspecció, hi troba una esquerda, acordarem com vol el veí que s’arregli l’esquerda. Ho vol fer ell? La hi pagarem. Vol que ens en fem càrrec nosaltres? La hi repararem. I un cop reparat el dany, tornarà a casa seva, de manera que de les vuit-centes persones que ja avui podrien tornar a casa seva n’hi ha, sens dubte, que ho podrien fer sense cap altra condició i n’hi ha moltes d’altres que necessitaran una intervenció que resolgui aquells danys que s’hagin pogut produir, alguns dels quals potser no seran ni tan solament atribuïbles a l’accident del Carmel. Però és igual: el Govern ha decidit que vol que el procés de retorn gradual de la gent a casa seva sigui amb plenes garanties i d’una forma que es vagi fent de mica en mica, tant com vulgui la gent, al ritme que vulgui la gent, sense forçar per res aquest ritme. Tenim massa viu el record del 3 de febrer. Per tant, no volem –no volem– tornar a repetir la mateixa operació, sinó que volem fer-ho de tal manera que a poc a poc –a poc a poc– les coses es vagin resolent. És brut, aquest treball, fa fang, fa pols, avui deu ser un desastre l’entorn de les refonamentacions, sens dubte, totes les obres provoquen molèsties, però quan s’acabin els treballs de refonamentació puc assegurar-los que tothom podrà tornar a casa seva, excepte aquestes trenta-tres famílies que hauran de triar una altra casa. Anem ara a alguns dels aspectes que es desprenen un cop fet el balanç de situació, ho repeteixo: quantes cases s’hauran hagut d’enderrocar, quantes cases s’han hagut de desallotjar, quantes estan ja en condicions que la gent hi torni de seguida que vulgui i pugui, quantes trigaran unes setmanes o uns mesos. Establertes les xifres, anem ràpidament a algun dels resultats de l’expedient informatiu i de l’evolució dels fets. Els estalvio la part més administrativa d’aquest expedient informatiu, perquè vull suposar que totes les senyores i els senyors diputats saben quines són les funcions, les facultats i les responsabilitats de les parts actuants en la gestió d’una obra pública com aquesta. Però no serà un detall menor recordar aquestes funcions, les del Govern de la Generalitat, les del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, les de les direccions generals del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i les de GISA. Sí vull dir, però, perquè és un matís important, que mentre que a la resta dels departaments del Govern de la Generalitat són aquests departaments, cadascun, els que es relacionen amb GISA, consten en el seu Pla economicofinancer i figuren com a departament actuant en els encàrrecs del Govern a GISA, en l’àmbit de Política Territorial i Obres Públiques són les direccions generals, Carreteres, Ports i Transports, i abans Arquitectura i Habitatge, i ara Arquitectura i Paisatge, les que figuren com a titulars de les obres encarregades i com a responsables del seu finançament, i així ho reflecteixen també en els seus respectius pressupostos. Queda pendent una casa per enderrocar, que s’enderrocarà previsiblement a finals de la setmana que ve i que no s’enderrocarà fins que no s’hagi fet un tall en la En conclusió, tot i que la Direcció General de Ports i Transports no té cap responsabilitat específica, cap, sobre el control i la direcció de les obres de la seva Algú ha dit –algú ha dit– que els treballs que proposa el professor Ramon Buxadé són un nyap, i ho ha dit visitant casa seva, i amb raó diu: «Jo tinc al costat de la persiana un forat per on ara em passa la mà.» I diu: «Jo en aquesta casa no hi vull tornar.» I, de moment, té raó. Només no té raó en una cosa: com que no hi tornarà fins que no estigui tot fet, quan hi torni tornarà a una casa més sòlida i més nova, i trigarà un mes, o dos, o tres, o, com a molt, quatre, però quan hi torni tornarà a una casa més sòlida i més nova que quan en van sortir. PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 11 competència encarregades pel Govern a GISA, en principi, hauria d’estar informada de la seva evolució i té facultats per donar instruccions a GISA si creu que s’ha de rectificar alguna cosa. Amb relació a GISA, els estalvio també el que són les seves funcions, tot i que també hi haurem d’anar a l’hora d’establir qui exerceix el control i com i qui fa la direcció d’obres i com, perquè hem d’establir les responsabilitats de l’Administració, per un costat, les del projectista, per un altre, que es fa responsable dels prejudicis que es puguin ocasionar com a conseqüència de defectes i insuficiències tècniques al projecte o d’errors materials, omissions i infraccions que li siguin imputables, i les de la direcció d’obra, que ho és per compte d’un contracte subscrit amb GISA i que té les màximes facultats per assistir el contractista, requerir, acceptar o reparar els plànols d’obra, fer comprovacions, paralitzar els treballs, informar o proposar a GISA propostes de modificació, informar periòdicament GISA, coordinar els temes de seguretat i salut. En definitiva, la direcció d’obres dirigeix l’execució de l’obra, ha d’informar GISA sobre la marxa d’aquesta i ho ha de fer immediatament si detecta factors problemàtics o pertorbadors, pot aturar les obres si ho creu convenient i té, per tant, plena responsabilitat en la direcció i control de les obres. El constructor ha de construir l’obra segons el projecte projectat, segons el projecte aprovat, sota el control i la direcció de la direcció d’obra, amb plena responsabilitat pels danys que es puguin ocasionar en el desenvolupament d’aquesta tasca, i, si bé pot proposar modificacions, aquestes només es poden realitzar si són aprovades per GISA. El projecte i el mètode constructiu. Pel que fa a l’execució del perllongament de la línia 5 del metro amb l’anomenat «mètode austríac», els informes i converses mantingudes han mostrat les característiques intrínseques del mètode, en especial les alteracions dels mètodes de treball que es donen respecte de les previsions del projecte inicial. Hi ha un professor que diu: «El mètode austríac s’aplica amb una pauta, que és com una quadrícula, amb unes mesures de seguretat, que si donen el que donen no cal reforçar i que si no donen prou cal reforçar.» És un mètode aleatori que neix de l’observació geològica, física, material, de l’obra. Diu: «I avança com puguis i decideix què faràs en funció del que trobis.» Per tant, és, en la seva aleatorietat, un mètode, segurament, ho vaig dir en la primera compareixença i m’hi reitero avui, que, com que es fia massa de l’observació directa, està massa a prop del risc que comporta o que pot comportar l’error humà. Aquests canvis que el mètode comporta per si mateix no són canvis de traçat, sinó que els mètodes d’elaboració del túnel es van modificant i adaptant d’acord amb les incidències. Els informes emesos per GISA amb posterioritat a l’accident determinen que una vegada iniciades les obres i aprovades apareixen condicionants reals nous, geològics o físics, que provoquen que s’hagi d’anar readaptant el projecte a la nova situació requerida, i es proposen adaptacions i/o modificacions del projecte original. La direcció d’obres té la missió d’estudiar la viabilitat dels canvis, tant a nivell tècnic com econòmic, i presentar les seves conclusions a les parts implicades. SESSIÓ NÚM. 45.1 Igualment, a mesura que avancen les obres i es va readaptant el projecte a la situació real, es fan estudis geològics i geotècnics complementaris per a una definició més exhaustiva i acurada del terreny i es realitzen nous sondejos i s’instal·len seccions d’auscultació. De la informació apuntada per GISA cal destacar el següent, i cito literalment: «Cal tenir present que una característica rellevant dels túnels construïts amb el sistema del nou mètode austríac és que la definició de les obres a executar s’inicia en la fase de projecte, però s’acaba determinant durant tot el període d’execució de l’obra.» En efecte, en el projecte, a partir de les dades provinents dels informes geotècnics i dels càlculs pertinents, es defineixen diversos tipus de sosteniment en funció de la naturalesa i competència del terreny, mesurada mitjançant paràmetres, i un cop a l’obra s’analitzen sistemàticament aquests paràmetres del terreny i, en funció del resultat, es decideix el tipus de sosteniment. Així, i respecte a les obres de la línia 5, GISA esmenta que tot i que en general la naturalesa del terreny que s’ha trobat coincideix força amb la previsió del projecte, no passa el mateix amb el seu grau d’alteració i, per tant, amb els esmentats paràmetres de competència. De manera que s’ha hagut d’utilitzar més longitud del sosteniment, més potent i menys del més feble respecte del que hi havia previst en el projecte. Per prendre en cada moment la decisió de com s’ha de seguir avançant en l’obra es disposa d’un equip de tècnics de la direcció d’obra i del contractista. Per tant, d’acord amb el que s’ha exposat, entenc que en el cas de les obres i infraestructures ferroviàries subterrànies efectuades d’acord amb el nou mètode austríac, les previsions del projecte original sofreixen alteracions en la fase d’execució de les obres, que són modificacions del mètode constructiu, però que en cap cas poden emparar modificacions de traçat o altres alteracions respecte al projecte aprovat. D’acord amb el que he exposat, per detectar la causa de l’esfondrament produït, caldrà estar amb més intensitat a l’estudi de la documentació emesa en la fase d’obres que no en el mateix projecte. La determinació de la causa del dany. GISA ha realitzat un informe en què es descriu l’actuació que s’estava duent a terme en el lloc concret en què es determina que la causa immediata que desencadena el procés que s’inicia el dia 25 de gener i condueix a l’ensorrament del dia 27 és l’actuació d’excavació de la solera, tal com he dit fa ja una estona, just en la zona del despreniment, combinada amb la presència d’una discontinuïtat del terreny molt propera a la mateixa zona que impedeix la seva autoestabilització, que és el que els tècnics esperaven i predeien i ens deien el dia vam anar allà a sota. La discontinuïtat del terreny és interpretada de forma diferent segons de l’informe que es tracti; mentre que la direcció d’obra esmenta una zona més diaclasada o fracturada, l’informe del contractista i el del geòleg de Política Territorial es refereix a l’existència d’una falla vertical. En qualsevol cas, es tractaria d’una debilitat del terreny. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 12 Les afeccions produïdes per l’ensorrament del terreny, al voltant i a les zones properes de la cua de maniobres podrien explicar el segon esfondrament de menor envergadura. Res a veure amb el primer, simplement a efecte d’arrossegament; els deu metres més no serien res que no fos el mateix fenomen, ja conegut, de la falla que provoca el lliscament de tots els materials i no pas un nou fenomen que hagués de generar alarma addicional, com no fos la desestabilització general del sector que els mesuraments podien donar a entendre. Si ens n’anem als informes esmentats, s’observa el següent. D’acord amb la informació facilitada per l’UTE constructora a GISA, l’execució de les obres en el moment previ i precís de l’accident era la següent. El mes de juliol de 2004 s’havia excavat la cua de maniobres pel que fa al tram de l’accident en la seva major part a secció completa. A partir del dia 21 de gener es va iniciar el buidat de terres al –cito en castellà la paraula tècnica que esmenta l’informe– cajeo necessari per a l’execució d’una solera que havia de tenir trenta centímetres. Un rebaix de 70 per fer un reomplert de 30. S’indica que es van col·locar extensòmetres incrementals al llarg de l’obra; un dels quals a quatre metres de l’hastial esquerre en el punt quilomètric 0,935, i es va comprovar una absència de moviments en els últims 14 metres pròxims a la superfície del terreny i que corresponen a l’espessor quaternari de la zona. No es detecten moviments en els extensòmetres en la zona dels materials més antics. En data 25 de gener de 2004, a les dotze del matí, un cop efectuat aquest cajeo necessari per a la solera, es va produir el despreniment, i tots els fets que ja els he relatat amb anterioritat. L’UTE constructora amb relació a les causes indica: «El anómalo comportamiento del terreno a excavar en ejecución del túnel, imposible de prever a priori y con aparición de grandes discontinuidades en él, es posiblemente la principal causa de la formación de la primera caverna descrita. En concreto, se detectó a posteriori un liso –una falla vertical– en la proximidad del hastial izquierdo que pudo provocar el inicio del derrumbe.» La Direcció General de Ports i Transports emet un informe geològic amb relació al terreny en què es determina que a la cua de maniobres van aparèixer uns gresos potser amb unes característiques mecàniques inferiors a les de l’estació, potser la causa, la presència d’aigua. Però en general, durant l’excavació del túnel, no es va detectar un accident geològic diferent al trobat a la caverna de l’estació. Cito literalment: «Vist el que ha passat, i veient les roques despreses per la xemeneia i l’aspecte: plànols molt brillants, sense estries i lleugerament humits, la majoria de les roques són gresos molt tectonitzats, amb plànols de ruptura i alguna pissarrositat.» I a la part alta sembla que també ha caigut algun bloc de pissarra. Per tant, creiem que en una direcció paral·lela al túnel existeix una zona de fractura per on circula aigua i sense cohesió que, en excavar per executar l’hastial, s’ha posat en moviment, i en no tenir cohesió, no s’ha aturat la caiguda de materials fins a arribar a la superfície. PLE DEL PARLAMENT Per part de la direcció d’obra s’esmenten com a causes del despreniment: «Pudiera ser...», la direcció d’obra: «Pudiera ser la existencia de una zona puntual más diaclasada del macizo rocoso que al acometer el contratista el cajeo para la ejecución de la solera en esta parte del túnel movilizara empujes adicionales sobre el hastial izquierdo dando lugar a una rotura frágil del mismo.» Per tant, vistos els fets que es descriuen, cal analitzar el comportament de les empreses que estaven actuant i determinar la responsabilitat de cadascú amb relació a les obligacions que li són pròpies. Assumpció de responsabilitats sobre les causes remotes i immediates de l’accident. Torno enrere en l’operatiu que es va posar en marxa el dia 25 de gener, i torno a dir –torno a dir–: assumeixo, com assumeix el Govern, la plena responsabilitat d’aquest operatiu; l’assumeixo i la comparteixo amb tots els companys i companyes del Govern que, de forma immediata, es van posar a disposició per tal de coordinar les tasques que calguessin. I assumeixo que, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, vam establir un mecanisme diari, eficient i continuat de seguiment de la crisi, amb plena i permanent coordinació. Vaig dir en la meva anterior compareixença que assumia la responsabilitat de la continuïtat institucional de les obres en curs de la línia 5 i en totes les altres obres que s’havien estat licitant durant l’any 2003 a un ritme sense precedents. Ho reitero –ho reitero–: aquest és el sentit de la responsabilitat que he après amb relació a la funció pública, l’Administració i la continuïtat institucional. He vist, però –he vist, però–, que durant aquests dies no era precisament aquesta l’actitud i el capteniment del primer grup de l’oposició, que no ha fet –no ha fet– en cap moment el gest de posar-se a disposició per tot el que calgués amb relació a la mateixa emergència ni ha tingut la prudència de situar les responsabilitats polítiques en un àmbit on es poguessin delimitar en un sentit estricte amb relació als fets ocorreguts i a les seves causes immediates o remotes. Convé, doncs, ara, afirmar, precisar molt més les meves afirmacions de l’anterior compareixença, i distingir entre els orígens remots les decisions ja condicionades, la tramitació administrativa i els fets més immediats. Començaré per això darrer, que és el que ens convoca per urgència, i que origina aquesta compareixença i aquest conflicte. He explicat fa una estona què passa la nit del 25 de gener i en els dies successius; he dit també que no hi havia cap advertiment formal –cap–, radical i explícit sobre detecció de perill, tant que no es va veure cap perill en la visita que he esmentat ja tres vegades. Tot i així, per què passa? Els puc assegurar que no he sabut trobar una causa única que per ella sola, tota sola, amb simplicitat, amb rigor planià, de frase de subjecte, verb i predicat, expliqui satisfactòriament, doni una resposta satisfactòria a aquesta pregunta. No hi ha una resposta concloent. Diu: «Per què va caure la cua de maniobra del Carmel?» Resposta: «Perquè no hi havia no sé què...» No es pot dir, o no es pot dir amb aquesta simplicitat. No hi ha només una causa geològica com a causa única de l’acSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 13 cident; si hi fos, que hi podria ser, no percebuda, però la geologia per ella sola, diuen els geòlegs, i diuen els tècnics, i diu la direcció d’obra, i diu l’empresa constructora, no hauria hagut de fer caure el túnel, si no hi haguessin concorregut d’altres circumstàncies també. Vull dir que una major abundància d’estudis i sondeigs, que algú ha reclamat, no necessàriament hauria estalviat l’esfondrament. Es coneixia bé la textura de la zona; el caràcter antiquíssim i triturat dels materials, la condició de zona de reble, de rieres i la formació de terrasses per a la construcció de molts habitatges del barri del Carmel. Però l’obertura de l’estació principal i el fet que el túnel de maniobra, obert a secció completa, portés sis mesos excavat donava pautes suficients als geòlegs i als tècnics i a la direcció d’obres, així ho diuen, pautes suficients per a no fer patir. Tant és així que allà on apareixen i s’evidencien en l’excavació a secció completa les pissarres, al fons del túnel de la cua de maniobres, la direcció d’obres sí que ordena, tot just obert, la instal·lació de reforços en forma d’encavallades sobre tot el túnel a secció completa; arriben fins al final, diuen: «Tot és roca bona, això aguanta. Perfecte, no cal reforçar. El mètode austríac ens permet tirar milles, anem fins al final.» I al final troben pissarres, i la direcció d’obres diu: «Doncs, aquí s’ha de reforçar.» I el fons, des del carrer Llobregós fins al final de tot de la cua de maniobres, des de l’origen mateix està reforçat. De les reunions d’obra i dels informes de què sobre aquestes reunions he disposat s’apunten alguns temes d’interès per a la qüestió. El primer de tots és que, a diferència –a diferència, molt important– de la constància explícita de discrepàncies de la direcció d’obra pel que fa a l’obertura a secció completa del túnel en altres parts de l’obra, aquí i en aquest punt, i per aquesta qüestió, no apareix cap constància explícita de queixa. Hi ha, en actes d’obra anteriors d’altres punts de l’obra, d’altres moments i de cronologies diferents, advertiments de la direcció d’obra, que diu: «No avanceu més a secció completa, perquè no és segur»? Sí. N’hi ha en aquest punt? No. No hi ha cap advertiment explícit que digui: «No continueu avançant a secció completa.» Sí que consta, en canvi –sí que consta, en canvi–, en les actes de les reunions d’obra, que no sempre les mesures i els assajos del gruix de la gunita donen la resistència i l’espessor requerits. Com també consta que, en funció de les mesures de convergència i de la seva evolució, la direcció d’obra estableix la necessitat d’acabar la solera, de repetir els assajos i d’assolir els estàndards requerits. La direcció d’obra diu: «Fa sis mesos que està obert, a secció oberta, però com que les mesures diuen que això es mou una mica, faci una solera de trenta centímetres que estintolarà aquests moviments.» Hi ha qui diu: «Trenta centímetres, si va baixar el que va baixar, no haurien aguantat tot el que va baixar.» Per tant, la solera, per ella sola, potser tampoc no hauria estat garantia que no hagués passat l’accident que es va produir. Tampoc en les actes no apareix un motiu d’alarma evident, perquè, en actes anteriors i des de l’inici mateix de les obres, aquestes són qüestions controvertides que SESSIÓ NÚM. 45.1 es van resolent sobre la marxa o que es reiteren en reunions posteriors, si no s’han resolt. Dedueixo de tot això que el perill era latent però que no era evident, o que ningú de la direcció d’obres no el va considerar imminent. No ho era o no ho era prou perquè els representants de GISA que assistien a les reunions, i que molts de vostès coneixen molt bé, trobessin cap motiu –cap motiu– per traslladar al senyor Rossell, responsable de la direcció general d’obra civil, o a la mateixa presidència de GISA, primer el senyor Puigdollers i després, des del mes de març, el senyor Serra, cap motiu d’alarma greu. Tampoc no apareix –i aquest no és el criteri, ni les ordres, ni el sentit de l’eficàcia aplicat a GISA–, en cap moment, no apareix en cap moment cap relació entre possibles problemes de reforç, gruix o mesures i l’evolució econòmica del cost de l’obra. El cost de l’obra es dirimeix en un altre àmbit i en les mateixes certificacions d’obra, i enlloc no es veu ni enlloc no es diu..., i és evident que GISA no ho hauria permès, que algú jugui amb la seguretat a costa de les certificacions. I aquest és un fet molt important, perquè algú ha dit: «Bé, mira, tira milles, que s’estalviïn uns quants centímetres de formigó, i si no passa res, no passa res.» Vull que quedi clar que en cap cas, en cap moment, no hi ha una relació directa entre les determinacions de la direcció d’obra, de la mateixa UTE, dels tècniques de GISA que assisteixen a la reunió i de tota la direcció de GISA, i les eventuals desviacions del cost de l’obra. Feblesa objectiva del terreny?, com dèiem abans. Sí; no aparent en la part excavada i esfondrada. Discrepàncies de gruix i mesuraments? Sí. Necessitat de formar solera si les convergències no estabilitzaven? Sí. Insistència de la direcció d’obres en la formació d’aquesta solera? Sí. És la formació de la solera el detonant de l’esfondrament? Sí. La direcció d’obra, el mateix 13 de gener, insisteix que caldrà acabar –acabar– la destrossa, llevat que l’UTE formuli una justificació. Però «acabar» deu voler dir «concloure» i no «interrompre». En canvi, sí que és molt evident que s’estableix com a prioritari acabar la solera. La conclusió més evident i més circumscrita als fets podria ser la següent. A finals de 2004, alguns assajos de gunita no donaven resultats prou positius. La direcció d’obres detecta que en les mesures de les convergències costa tendir a l’estabilització. La direcció d’obres avisa que, si no hi ha estabilització de les mesures, o bé s’inverteix la tendència o caldrà fer la solera. El 13 de gener, la direcció d’obres insisteix que es faci la solera. La xemeneia apareix el dia 25 de gener, just en iniciar-se la destrossa per fer la solera. Aquesta solera, que havia de ser de trenta centímetres, amb un calaix de setanta..., si la inestabilitat hagués estat molt manifesta i alarmant, els tècnics asseguren que amb una solera de trenta centímetres –ja ho he dit abans– tampoc no s’hauria estabilitzat. Des de la meva primera compareixença s’ha produït un fet decisiu: l’obertura d’un procediment penal. I, en conseqüència, hi ha uns condicionants que em limiten: la prejudicialitat penal, que implica que, quan s’inicia PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 14 una acció penal, aquesta és l’única que es pot pronunciar respecte de culpabilitats. Jo no emetré cap judici sobre actituds doloses, culposes, perquè no els he sabut veure, però ara tampoc no ho podria fer perquè hi ha un procediment penal en marxa. Tant és així –tant és així–, que el tècnic de Geocontrol, ahir a la tarda, m’envia una carta dient: «Miri, ho sento. Vostè m’ha demanat un informe. Sóc titular d’aquesta empresa, he estat sotmès a una querella. Ja em perdonarà, però jo, aquest informe, a vostè, no l’hi faré.» Per tant, vull que quedi clar que, en el conjunt del procediment, tenim ara uns condicionants que no teníem en els primers moments de la meva anterior compareixença. del projecte constructiu i d’autorització per a adjudicar, per no gens menys que 393.000 euros, amb una clàusula final que no té pèrdua. «Clàusula cinquena: Atès que la redacció dels esmentats treballs d’ampliació del projecte constructiu s’han portat a terme integrant-los en els projectes que s’estan redactant», autoritza GISA perquè adjudiqui l’ampliació del projecte, pel procediment negociat i sense publicitat a favor de l’UTE: TecCuatro, Typsa, Intraesa, adjudicatària del projecte de referència, atès que és l’única que pot fer-ho. Deu ser que és l’única que pot fer-ho perquè ja està fent l’altre, però no deu ser pas l’única enginyeria del món, de Catalunya o d’Espanya, que sigui l’única que pot fer-ho? Anem ara a les causes remotes i al conjunt de fets de caràcter tècnic i administratiu que poden tenir una relació directa o indirecta amb el punt de l’esfondrament. Aquesta terminologia, aquest «que es redactarà en el transcurs de l’obra», o aquest «integrant-los en els projectes que s’estan redactant» –tanco les cometes de la cita literal– ens parla d’una manera de fer que consistia a fer obres amb un projecte bàsic o de traçat i en projectes constructius, modificats o no, que s’anaven fent i no s’aprovaven mai; mai a temps, vull dir –mai a temps. Hem vist que en el mètode austríac la determinació dels graus d’assegurament es deriva cap a l’observació directa a mesura que avancen les obres i en els termes que determini la direcció d’obres o el geòleg responsable de l’avanç de l’excavació. Primera qüestió rellevant, crec jo: on s’estableix el mètode austríac? En el projecte aprovat el dia 16 de novembre de l’any 2000. Segona qüestió: quan es decideix quina o quines empreses, o quina UTE d’empreses, farà la direcció d’obres? En l’adjudicació del dia 25 de juliol de 2002. Hi ha alguna altra adjudicació posterior a aquestes i fins a la data d’avui? No, cap més –cap més. Cap més adjudicació ni de l’obra, ni del projecte de què es deriva el mètode, ni de la direcció d’obres: Tec-Cuatro, Geocontrol, Intraesa; FCC, COMSA, COPISA, cap altra adjudicació. Hi ha algun altre projecte o acord de caràcter administratiu des del novembre del 2002 fins al febrer del 2004? No, cap altre –cap altre. Quan comença la idea de la realització de l’obra a base de projectes modificats sobre la marxa i en el decurs de l’obra? Quatre dies més tard de l’acord d’adjudicació de les obres. Efectivament, el dia 2 de juliol de 2002 –2 de juliol de 2002–, el senyor Jordi Joan Rossell, aleshores i ara director general d’obra civil de GISA, comunica al director general de Ports i Transports, aleshores el senyor Enric Ticó, que el 27 de juny s’havia adjudicat l’obra a l’UTE FCC, COMSA, COPISA, en la seva variant 1, per un pressupost de 93.682.442 euros. En el mateix escrit s’afirma: «Les modificacions citades, les de la variant de l’oferta, seran incorporades a un projecte modificat M1, que es redactarà en el transcurs de l’execució de l’obra.» Existeix aquest projecte modificat M1? No, no existeix. Tant no existeix l’M1 de quatre dies després de l’adjudicació de l’obra, que el mateix senyor Rossell, la mateixa persona, en escrit del 6 de febrer de 2004, adreçat al nou director general de Ports i Transports, senyor Jordi Julià, li sol·licita l’autorització per a la redacció d’un projecte modificat M1. No hi ha dos M1, no hi ha dos modificats. El que hi ha és un buit clamorós d’administració entre el juliol del 2002 i el febrer del 2004. Amb una excepció –amb una excepció–, que confirma la regla: el 10 de juny de 2003, l’aleshores director general, senyor Enric Ticó, fa una resolució per l’encàrrec d’ampliació de redacció PLE DEL PARLAMENT Ahir, el molt honorable president de la Generalitat va recordar-nos que en el projecte de metro lleuger a Can Cuyàs i a Ciutat Meridiana, el mes d’abril del 2004 fem l’aprovació definitiva del modificat, encarregat dos anys abans, d’unes obres inaugurades l’11 de desembre del 2003; és un exemple. (Remor de veus.) És un exemple, però no és l’excepció que confirma la regla ni el cas més clamorós. No és gens estrany, doncs, que es tramitin amb molta freqüència obres que s’estan fent, amb projectes sempre redactant-se, sense l’empara, doncs, d’un projecte tancat i conclòs, i que es conclou com un as built i una liquidació de final d’obra, és a dir, «ja el tancarem quan es tanqui tot». Anem a una altra qüestió determinant: qui i quan decideix que es modificava el traçat de la línia, el pou d’atac de Pastrana, la posició de l’estació del Carmel i la localització de la cua de maniobres al Carmel. (Remor de veus.) Ho repeteixo: qui i quan decideix que es modificava el traçat de la línia –el traçat de la línia–, la substitució del pou d’atac del carrer de Lisboa pel pou d’atac de Pastrana, la posició de l’estació del Carmel i la localització de la cua de maniobres al Carmel? Tots, tots i ningú des del mateix dia del novembre de 2002 que comencen les obres. Si no hi ha, des de l’endemà del començament de les obres fins al 6 de febrer, cap acte administratiu, com no sigui aquell encàrrec que els he citat, i es prenen decisions sobre el traçat i la localització de la cua de maniobres i es comencen obres, qui ho decideix? Tots i ningú. No hi ha ningú que ho empari. Tots i ningú. Ara, consta així en les actes dels dies 25 de novembre de 2002, 16 de gener de 2003, 30 de gener de 2003 i 13 de febrer de 2003, i per a aquesta qüestió és determinant assenyalar el contingut de les reunions del 25 de novembre de 2002, quatre dies després d’haver començat les obres, i del 10 de març de 2003. En totes dues assisteixen representants de la Direcció General de Ports i Transports, de GISA i de TMB, i en totes dues es planteja ja la localització de la cua de maniobres al Carmel. Notin que la reunió del dia 25 de novembre és –he dit quatre...– quinze dies posterior a la comunicaSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 15 ció, per part de GISA al Govern, de l’inici de les obres. I notin, també, que en la reunió del 10 de març de 2003, que presideix l’aleshores director general de Ports i Transports, senyor Enric Ticó, es valora molt positivament la localització de la cua de maniobres al costat de l’estació del Carmel. Aquest fet podria no tenir més importància si no fos que des d’aquestes mateixes dates, des de l’inici de les obres, totes les decisions d’obres que es prenen es prenen ja des d’aquest supòsit. Els sondejos nous de l’any 2003 són ja sobre el nou traçat. Tots els sondejos nous de l’any 2003 són ja sobre el nou traçat. Els plànols nous incorporen ja la nova disposició de tot el sistema i les obres que es comencen a Pastrana –maig del 2003– ho fan d’acord amb decisions d’un projecte modificat que no existeix. No sé si es veurà prou bé, però crec que és prou rellevant. (Vegeu el gràfic 2.) El projecte originari situa la cua de maniobres a Horta i el traçat de la línia amb aquest color blau. L’estació es disposa en aquesta orientació una mica esbiaixada. El modificat –el modificat inexistent– treu la cua de maniobres d’aquí, desplaça la via cap a aquest punt, resitua l’estació del Carmel desplaçant-la uns metres i posant-la més ortogonal, i col·loca la cua de maniobres aquí. I el pou de Pastrana substitueix el pou de Lisboa, per a iniciar, des d’aquí, l’atac cap a l’estació, cap a l’obertura del túnel, en el nou traçat, i cap a l’obertura de la cua de maniobres. De tal manera que quan al febrer del 2004, quan encara no s’havien complert ni dos mesos de la presa de possessió del nou govern, GISA demana autorització, ho fa seguint el mètode tradicionalment establert per redactar el modificat i iniciar les obres amb l’eufemisme de dir: «Autoritzin a donar suport administratiu a un conjunt de modificacions i d’obres que ja he estat fent o que he de començar a fer i que no tenen, ara per ara, cap empara administrativa.» Quan el 6 de febrer, el senyor Rossell s’adreça al senyor Julià i li diu: «Autoritzi’m aquest modificat, i autoritzi’m a començar les obres que inclou aquest modificat.» Li està dient: «Encarrega un modificat a l’UTE: Tec-Cuatro, Geocontrol, Typsa, Intraesa, que reculli tot allò que fem i hem estat fent des que va començar l’obra i que no hem recollit enlloc i que són modificacions del traçat. Fes un modificat que inclogui obres que ja tenim fetes i posahi tot allò que encara no està o començat del tot o acabat i que hem de continuar fent si volem continuar al ritme de l’obra.» I això és el que passa. Què passa? Deu dies després, repetint el mètode establert en el manual de GISA, el director general encarrega el modificat i amb la mateixa data autoritza l’inici de les obres, com tots els precedents anteriors; exactament seguint el mateix mètode: «Faci un modificat però no pari res perquè hem de fer l’obra i l’hem d’acabar en temps i en cost», i no hi ha el que ara hi haurà d’haver, i el que és evident que hauria d’haver-hi sigut, que és que si hi ha un modificat prou substancial, s’han d’aturar les obres i tramitar el modificat, cosa que feia un any que no s’estava fent. Ah, i si no cau res, no cau res, i tots tan feliços!, i GISA és un instrument excepcional, però si cau, cau, li caigui a qui li caigui. I ens ha caigut a nosaltres, és evident. SESSIÓ NÚM. 45.1 Però queda clar que la perversió del sistema és que, a base d’externalitzar-ho tot –fins el control!– i acordar modificar els termes del control de qualitat fa quatre anys, dient: «El control de qualitat a partir d’ara serà autocontrol. Tu, UTE que tens encarregades les obres, contracta tu el laboratori, paga-te’l tu, i que et controli que jo ja et vigilaré.» I el Consell d’Administració de GISA, del juliol del 2004, anul·la això i torna al control directe, fet des de GISA. De tal manera que... (pausa), deixin-me dir fins a quin punt em trobo ara en una situació peculiar, que és la següent: la d’haver d’assumir –la d’haver d’assumir– i la de voler assumir, i de creure que és com ha de ser, la responsabilitat de la continuïtat institucional, i, de l’altra, i al mateix temps, la de posar de manifest i denunciar alhora que, per la feblesa del projecte, per la seva immediata i simultània modificació no concretada ni encarregada, per un accés de confiança en el mètode –cosa que no passa en la línia 3, no passa, i en l’estudi comparatiu línia 5 - línia 3 la inspecció que s’ha fet de la línia 3 dóna un resultat excepcional, perquè l’UTE, que ho ha fet, ha dit: «Reforcem des del primer dia»–, per la recurrència de problemes de gestió des de l’inici de les obres, per la forma d’adjudicar les obres i la direcció d’obres, per la concentració d’adjudicacions i per la confiança reiterada i contumaç en una única empresa de control geològic, resulti que, d’una banda, cal assegurar i mantenir la continuïtat institucional de les obres..., però que consideri una autèntica immoralitat que ara s’intenti situar i atribuir un determinat nivell de responsabilitats polítiques amb un menyspreu absolut i un oblit clamorós d’uns antecedents que són absolutament imprescindibles per a la comprensió dels fets i que ho seran també per fonamentar les reformes que ja hem començat i que són imprescindibles. I això vol dir –i això vol dir– que, atès que a GISA s’ha produït un canvi d’escala espectacular –un canvi d’escala espectacular–, fruit de les adjudicacions dels anys 2002 i 2003, tant pel que fa al volum total d’obra com pel que fa al volum total de direcció d’obra, cal continuar amb més fermesa, i amb més radicalitat, i amb més rotunditat, tots els processos de reforma que s’havien iniciat tant per depurar les perversions administratives que en l’àmbit de la tramitació de les obres permetia el sistema, i ho permetia, però eren una perversió, com per donar dimensió adequada a aquesta empresa pública, que fa un salt d’una cartera de –parlo en pessetes– 100.000 milions de pessetes a 1 bilió de pessetes. Tampoc no em puc estar d’ensenyar-los-ho, perquè aquest no és... (Remor de veus.) Aquesta és la gràfica de les adjudicacions: 530 milions d’euros l’any 2003. (Vegeu el gràfic 3.) I aquesta és la gràfica encara més espectacular i més peculiar, i no té els índexs de concentració de les direccions d’obres: 70 milions d’euros l’any 2003. Volum i concentració –volum i concentració– són, atès l’alt grau d’externalització, una mala medecina per gestionar una cartera d’obres de l’envergadura del que compraven. (Vegeu el gràfic 4.) Havíem, naturalment, començat un conjunt de reformes, el retorn al control en substitució de l’autocontrol, i vam produir un sisme, no un sisme, sinó un moviment PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 16 del terreny, en el canvi, dos canvis successius, del plec de condicions per a l’adjudicació d’obra pública a GISA. Per què? Perquè el plec de condicions vigent que ens trobem quan entrem a assumir responsabilitats de govern establia que la manera d’adjudicar les obres situava en el punt de ser triada –triada– aquella empresa que no es separés més/menys un punt de la base mitjana, amb tendència a encertar-les quasi totes, i, per tant, amb baixes de perfil absolutament pla i amb opció, doncs, de decidir a qui s’adjudicava d’una forma aleatòria i discrecional –aleatòria i discrecional. Quan canviem el plec i diem: «No un punt, deu», es produeix tal trasbals que comencen a haver-hi baixes del 15 i del 20 per cent. I en l’assemblea de la Cambra de Contractistes el senyor Rafel Romero m’ensenya el seu gràfic i em diu: «–Mira, conseller, des que heu canviat el plec de clàusules ha passat això. –Bé, i què ha passat?» Diu: «Que és la guerra.» Dic: «La guerra entre qui, entre vosaltres i el Govern?» Diu: «No, la guerra entre nosaltres!» Dic: «–Que no sou partidaris del lliure mercat, que no sou partidaris del lliure mercat? –Home, sí, però tant no! –Bé, doncs, ajustem-ho una mica, ajustem-ho una mica, que el plec sigui al cinc.» Ja està fet –ja està fet–, és al cinc i ara és sempre la més barata, ara és al cinc i ara és sempre la més barata, i en l’ajustament del mètode –en l’ajustament del mètode– els contractistes han entès i han acceptat que hi ha unes noves regles del joc en la forma d’adjudicar l’obra pública que és imprescindible per a la transparència i per a la bona gestió de l’Administració. Això vol dir, sens dubte, que cal continuar la reforma en profunditat de l’empresa pública GISA; això vol dir que cal enfortir la relació entre GISA i els departaments clients d’aquesta empresa pública; això vol dir que GISA s’haurà de dividir en tres unitats de negoci diferents, carretes, ferrocarrils i obra civil, previsiblement amb tres direccions d’obres i tres nivells de responsabilitat, i això vol dir que en la supervisió dels projectes i de les obres hi haurà d’haver un sistema no només de supervisió, sinó de control i auditoria, entre el Departament i l’empresa pública GISA, o els departaments clients i l’empresa pública GISA, que determini amb claredat que el grau de supervisió mai no permet que es produeixin fets que puguin ser no del gust i d’acord amb les necessitats del client..., i, naturalment, d’acord amb el que són les necessitats més imperioses del procés. Farem aquesta reforma. I els estalvio un munt de pàgines amb la reforma proposada, perquè em sembla que ja he sigut molt llarg, però els porto directament a les meves conclusions sobre tot aquest afer. Primer, i amb relació a l’obra de la línia 5 del metro i a la cua de maniobres, suspendre les obres de tot el projecte de prolongació de la línia 5 del metro. «Suspendre» vol dir aturar. Tot aturat, de punta a punta, d’Horta a la Vall d’Hebron, tot aturat. Segon, requerir a l’UTE contractista i a l’UTE que té la direcció d’obres perquè realitzi les tasques d’urgència que es considerin imprescindibles i que es vagin acordant en les taules de treball i de seguiment de l’emergència o de l’obra per tal d’assegurar el conjunt de l’obra feta. PLE DEL PARLAMENT Tercer, requerir a GISA perquè convoqui un nou concurs per a la redacció d’un nou modificat projecte refós de tots els treballs fets fins ara en què es replantegin el mètode i les condicions de seguretat i reforç i s’avaluïn la necessitat i les possibilitats i la localització d’una nova cua de maniobres. Quart, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques ordenarà al president de GISA que proposi al Consell d’Administració que suspengui l’executivitat del contracte amb les empreses constructora i direcció d’obra dels treballs de la línia 5 fins a l’esclariment de la part de responsabilitats de cadascuna de les empreses causants del dany. Cinquè, crear una comissió d’experts que elabori un dictamen sobre el cas del Carmel i del conjunt del projecte a petició del Govern i amb lliurament de les seves conclusions per ser analitzades. Segon, amb relació a les responsabilitats derivades dels fets ocorreguts, respondre davant de tercers dels danys causats i emprendre accions legals per tal que les empreses responguin de la totalitat dels danys causats a tercers, i, per tant, de la pèrdua dels habitatges, dels desperfectes de la resta d’habitatges afectats i dels danys en continguts dels habitatges i en la via pública. Igualment, hauran de respondre de totes les despeses que l’Administració ja ha sufragat, consistents en el pagament de dietes, bestretes a compte d’indemnitzacions, despeses en hotels i tots els conceptes a què les administracions implicades hagin fet front. Així mateix, les empreses hauran d’indemnitzar la Generalitat, si fos el cas, per la mala execució i/o direcció de les obres de perllongament de la línia 5 del metro, i, consegüentment, de tots els reforços que s’hagin hagut de fer o s’hagin efectuat a posteriori com a conseqüència de l’esfondrament. Segon, mantenir l’operatiu d’atenció a les persones mentre hi hagi un sol veí del Carmel que encara no hagi tornat a casa. Tercer, amb relació a les obres públiques: elaborar i tramitar una llei reguladora de l’obra pública; crear un òrgan d’auditoria i control de qualitat de l’obra pública. Pel que fa a la tramitació dels projectes d’infraestructura que comportin la construcció de túnels, revisió per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de tots els projectes dels túnels de la Generalitat que estiguin en fase de projecció o d’execució, sota la supervisió d’un òrgan tècnic especialitzat; i col·laboració i coordinació amb totes les altres administracions que estiguin fent o hagin de fer túnels a Catalunya, de tal manera que –notícia d’avui– si per al túnel del TGV ara a Barcelona farem un assaig cada 62 metres –la línia 5 en tenia un cada 64–, i això és conseqüència, en part, de la psicosi o de la psicologia col·lectiva de por que s’ha generat aquí, a Madrid o a Lausana, respecte a l’esfondrament d’obres de túnel construïdes amb mètode austríac, caldrà revisar tots els projectes, analitzar-ne la seva tramitació, assegurar-ne tots els conceptes i coordinar-se amb altres administracions. Establir amb l’Ajuntament de Barcelona i amb els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona que tinSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 17 guin obres de construcció ferroviària o de túnels de metro que els afectin mecanismes col·lectius o de bilateralitat per al seguiment d’aquestes obres i el seu assegurament. Per millorar les responsabilitats en la gestió de les obres públiques, definir clarament, redefinir les atribucions del titular i del gestor de l’obra, especialment quan ambdues funcions són exercides per òrgans diferents. Ha de correspondre al titular decidir la realització de l’obra, encarregar-la al gestor, decidir el model de finançament i, si s’escau, finançar-la, aprovar el projecte després d’haver-lo avaluat i/o auditat. Ha de correspondre al gestor encarregar i rebre el projecte, adjudicar la construcció i la direcció de l’obra, controlar el procés constructiu, executar el pagament, i encarregar el control de qualitat, supervisar i inspeccionar la construcció, i supervisar si s’escau, aprovar el control de qualitat en col·laboració i coordinació amb el titular de l’obra. Delimitar millor les responsabilitats del constructor respecte de les de la direcció d’obra, i unes i altres respecte de les del gestor. Definir bé l’abast de les potestats de control i supervisió que poden exercir tant el gestor –GISA o el que sigui–, com el titular de l’obra, el Govern, i establir els mecanismes o procediments que permetin assolir aquesta finalitat amb els deures de col·laboració que s’imposa en el constructor i a la direcció d’obra per facilitar-ne l’exercici. Elaborar, pel que fa a les obres ferroviàries, una normativa pròpia que reguli, entre altres aspectes, el procediment d’elaboració i aprovació dels projectes de les obres ferroviàries de Catalunya, i aquesta normativa ha de contenir els elements següents: fases de projecció de l’obra necessàries, projecte de traçat, projecte constructiu, determinació del contingut necessari de cadascun d’aquests projectes, determinació de la tipologia de tècnics competents per a la seva elaboració, determinació del procediment d’elaboració i aprovació del projecte, informes a autoritats competents, procediment d’informació pública i institucional del projecte, regulació dels supòsits de modificació del projecte aprovat, causes de modificació, determinació del procediment a seguir, regulació de la necessitat de suspensió de les obres fins a l’aprovació de les modificacions, i aquesta legislació hauria de contenir altres elements com la regulació dels aspectes de qualitat, la participació social en la fase de l’elaboració dels projectes, i en el seguiment de les obres l’organització administrativa, els controls administratius i les responsabilitats. Amb relació a GISA. Ja ho he esmentat, però torno a insistir en la necessitat de fer un nou conveni, reorganitzar l’empresa, reforçar les direccions generals, establir tres direccions generals i situar les decisions en un àmbit que permeti aquesta modificació de l’estructura interna de GISA, a fi d’organitzar els serveis de gestió d’obres en aquestes tres seccions: obres viàries, obres ferroviàries i obra civil, tot establint els ponts adequats i estables amb el Govern i amb Ifercat per a obres ferroviàries, i amb ICF Equipaments per a obres d’obra civil. I encarregar al Consell d’Administració que adopti les mesures necessàries per assolir la màxima diversificació dels contractes de direcció d’obra i de control de qualitat i l’aplicació de criteris clars en les revisions i modificacions dels contractes. SESSIÓ NÚM. 45.1 Pel que fa a les responsabilitats polítiques. La Direcció General de Ports i Transports no té responsabilitats pel que fa al control i direcció de les obres de perllongament de la línia 5, sí que existeixen responsabilitats perquè es produeix una tramitació administrativa del modificat no conclosa, en els termes de com es feia, que com a tal mancança administrativa no té rellevància pel dany produït –no té rellevància pel dany produït–, però té tota la rellevància política que vostès hi vulguin donar –tota la rellevància que vostès hi vulguin donar. Per tant, faig meves les paraules d’ahir del molt honorable president de la Generalitat. Pagaran justos per pecadors –pagaran justos per pecadors–, i el senyor Jordi Julià, que és un enginyer excel·lent, un tècnic de primera línia, que ha estat un bon director general i que simplement ha firmat dues autoritzacions el mateix dia per encarregar el projecte i fer les obres, amb tot el dolor, li accepto la seva dimissió, però no li tocaria –no li tocaria. (Remor de veus.) Ja en parlarem aquesta tarda de qui li tocaria, si els sembla. (Persisteix la remor de veus.) El president Senyores diputades, senyors diputats... El conseller de Política Territorial i Obres Públiques L’empresa pública GISA tenia instruments necessaris i possibles per estar al corrent de qualsevol incidència a les obres, si bé és cert que no consta en aquests moments, no consta, que fos requerida per part de cap de les empreses perquè prengués alguna determinació amb relació als contractes vigents. Cal indicar, vull indicar que no s’ha detectat cap responsabilitat en GISA amb relació al dany produït, però, i amb els mateixos motius, amb el mateix dolor, no perquè li toqui, accepto la dimissió del president de GISA, que es mantindrà en les seves funcions fins que el Govern nomeni –com diu la Llei: a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques– un nou president d’aquesta empresa pública, perquè GISA ha de continuar la seva feina, i ha de continuar adjudicant obres, i ha de continuar les reformes a empreses, però accepto la dimissió del senyor Ramon Serra com a president d’aquesta empresa pública. I encarregaré, en nom del Govern, al nou president que estableixi, delimiti i depuri, si n’hi haguessin, aquelles responsabilitats de caràcter tècnic que en l’escala subsegüent inferior de l’empresa pública GISA pogués haver-hi, per acció o per omissió, en relació amb aquest cas concret. No ara, ja ho farà el president que ho hagi de fer. Acabo. La Terra no és inerta, la Terra és viva, el subsòl té vida, cal incidir en el subsòl amb cura, amb sensibilitat, sense temptar-lo més del compte. Aquest ha estat el sentit, aquest ha estat el sentit de la insistència obsessiva fins a límits potser inexplicables pels mesuraments sistemàtics des del dia 25 de gener, cent tretze punts monumentalitzats en superfície per l’Institut Cartogràfic per veure què es mou, extensiòmetres, sismògrafs, mesuraments en alçada en les terrasses i els terrats de les cases, tot tipus de mesuraments i auscultacions per arribar a saber que com que la Terra té vida i es mou, PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 18 només podem donar garanties i seguretats als veïns quan no es mou, o es mou prou poc com perquè estigui dintre dels marges d’error dels mateixos instruments de mesura, per constatar que res no s’atura de cop, que quan una cosa es mou triga a assentar-se, a posar-se, que la compressió i descompressió genera elasticitats i flexibilitats impredictibles, que si es controlen tendeixen a disminuir, a fer-se residuals, i, finalment, imperceptibles. Voldria, per altra banda, insistir un altre cop en una qüestió cabdal. Hem de gestionar aquesta crisi i volem gestionar-la sense alterar el ritme, el calendari i les previsions del programa d’obra pública que Catalunya necessita i que els catalans i les catalanes esperen. Només que ara caldrà aplicar-hi, també aquí, tots els sensors i més, tots els controls, totes les auditories que calguin per tal de garantir la seva plena eficiència. GISA seguirà operativa, però GISA continuarà la seva reforma en profunditat fins a fer desaparèixer totes les inèrcies i els factors de descuit i abandonament que, a través de l’externalització, podien donar a entendre que s’havia dimitit i abandonat els controls públics: massa externalització, massa concentració, massa subcontractació, massa autocontrol i una supervisió massa feble. En el procés de reforma de GISA havíem començat pel plec de condicions i per les relacions amb el món de les empreses constructores. Ho repeteixo, totes van ser advertides que el canvi de plec significava un canvi de les regles del joc a favor de la transparència i la competència i a favor de fer desaparèixer la discrecionalitat i l’arbitrarietat. El món empresarial va rebre aquests senyals amb prevenció i confiança alhora, i va veure que havia arribat el moment d’esvair tota mena de malentesos. Ara, però, les empreses constructores i les enginyeries saben que caldrà anar més lluny, que s’haurà acabat l’autocontrol, la concentració, la percepció que la relació entre l’obra pública i l’Administració està amortida per GISA. GISA, intervinguda i relacionada amb el Govern, exercirà un control directe i establirà totes les cauteles per impedir la desinformació i la interrupció dels circuits. No es tracta de diluir i de burocratitzar els processos, sinó de reafirmar el caràcter d’empresa pública de la Generalitat al servei de l’execució, el seguiment i el control de l’obra pública, en termes d’eficiència i qualitat. Els mecanismes de les revisions de preus, modificats, reformats i liquidacions seran intervinguts i evitaran l’equació diabòlica, denunciada per la Sindicatura de Comptes a vegades, que voldria establir una relació entre l’eficiència en el cost i la minva en la qualitat. Mai, en tot cas, al preu de la seguretat i de les garanties. I una darrera cosa. En algun moment he viscut de prop l’arrogància de la tècnica, la constatació que la confiança en la tècnica és a vegades excessiva, perquè no és –no pot ser– il·limitada. L’experiència que hem fet el conseller Bargalló i jo, i el senyor Xavier Casas, presidint reunions amb tècnics i sospesant les opinions tècniques dels tècnics, ens han posat sovint davant d’una evidència tremenda del dubte entre posicions discrepants, entre interpretacions no coincidents, fins a fernos dir –i el conseller d’Universitats sap que ho vaig PLE DEL PARLAMENT comentar un dia a Govern: «És que els que som de lletres, com que som de lletres, volem més seguretats, i els tècnics, a vegades, no ens les esteu donant.» I això vol dir –això vol dir– que el diàleg entre la tècnica i la natura ha d’extremar (remor de veus), ha d’extremar la humilitat, la sensibilitat i el respecte. No estic fent –no estic fent– un al·legat ambientalista, estic dient que tots hem de ser capaços –tots, tots, tots!–, hem de ser capaços d’ajustar les necessitats i els reptes a les possibilitats i capacitats, també les econòmiques, que tenim, mostrar un respecte extrem a les lleis de la natura i a les nostres limitacions –les de tots– per controlar-la. Aquest principi és imprescindible per tornar la confiança en l’obra pública i en la necessitat de continuar el programa que s’ha traçat el Govern i que ens és imprescindible. Però caldrà aprendre dels errors i avançar per camins segurs i ajustats, on ningú tingui la temptació de creure que com que el paper –o sense paper– tot ho aguanta, la natura, també, perquè no és veritat. Ni el paper tot ho aguanta –quan no hi ha paper, molt menys–, però la natura, a vegades, no avisa i tampoc no ho aguanta tot. Gràcies, senyores diputades, senyors diputats. (Aplaudiments en un sector de l’hemicicle.) El president Se suspèn la sessió fins a les quatre de la tarda. La sessió se suspèn a tres quarts de dues del migdia i deu minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i quatre minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major, el lletrat major i el lletrat Sr. Muro i Bas. Al banc del Govern seu el president de la Generalitat, acompanyat de tot el Govern. El president Es reprèn la sessió. Prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris... (Remor de veus.) Deia que prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris. L’ordre d’intervenció serà de major a menor. Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, l’honorable senyor Felip Puig. El Sr. Puig i Godes Gràcies, senyor president. Senyores i senyors consellers..., senyores i senyors diputats..., senyores i senyors, vull, alhora de començar aquesta primera intervenció, traslladar la solidaritat i el sentiment de comprensió a totes les famílies i a totes les persones que avui, com a conseqüència de l’accident del barri del Carmel, estan patint una situació personal, familiar, i fins i tot, també, empresarial, complicada. La seva intervenció, senyor conseller, no ens ha sorprès, però li haig de dir que ha decebut molta gent. I SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 19 també li vull dir que des de Convergència i Unió no caurem en la major part de les seves provocacions. I és que no volem contribuir de cap manera, rotundament, a fer del problema del Carmel un espectacle de batalla partidista, que és l’escenari on sembla que vostè i el Partit Socialista es mouen millor. (Remor de veus.) I també li vull fer notar, senyor Nadal, que avui creiem haver assistit a un exercici d’arrogància i, fins i tot, de supèrbia personal i política com poques vegades s’havia assistit en aquest Parlament. També li hem de dir, en iniciar aquesta intervenció, i amb tota solemnitat, que, com altres afirmacions que vostè ha fet, ha faltat a la veritat. En cap moment jo mateix he defugit les responsabilitats que hauríem pogut tenir els governs de Convergència i Unió. I ho dic amb l’autoritat moral que em dóna que en les meves primeres intervencions apareix en els mitjans de comunicació aquesta afirmació en la meva boca. (Veus de fons.) Gràcies. També li vull dir, senyor Nadal, que tampoc és cert que no hi hagi hagut un oferiment de col·laboració per part de Convergència i Unió. Des del seu president..., Artur Mas, el mateix dia 3 i en aquesta cambra, va efectuar un oferiment formal d’ajuda i de col·laboració, absolutament formal. Però, més enllà d’aquesta introducció, hem de recordar necessàriament de què estem parlant, i és que, entre els dies 25 i 27 de gener, es produeix un accident a les obres d’execució de l’ampliació de la línia 5 del metro, i que avui, després d’un mes d’aquest accident, l’anàlisi, les causes de l’accident, així com també la gestió de l’emergència, la gestió de la crisi, continuen essent dos fronts oberts en què s’han produït errors, negligències, i en els quals avui hem constatat, també, incompetència i, fins i tot, en determinades decisions, mala intenció. Però la veritat..., les conseqüències són que estem, a més de la situació humana i personal, davant d’una crisi de govern que simbolitza i recau en la seva persona, però que evidencia també una notable manca de lideratge i de capacitat de governabilitat. Els objectius a dia d’avui continuen essent els mateixos: recuperar, en primer lloc, la normalitat al barri del Carmel, garantir als veïns la recuperació del seu patrimoni, redreçar la seva estabilitat personal, familiar i, si s’escau, empresarial; en segon lloc, restituir la confiança dels ciutadans en les institucions i en la seguretat de l’obra pública, i, també, més a mig termini, prosseguir amb les obres, amb l’extensió del metro, tan necessària en aquests barris i altres llocs de la ciutat de Barcelona. I les accions? És evident la prioritat: la intervenció sobre el terreny, la proximitat humana, la necessària i millorable coordinació, l’atenció tècnica, l’atenció personal. De la seva exposició, n’hem tret una certa sensació, i és que, fins i tot, algú podria pensar que algun veí havia d’agrair que hagués succeït aquest accident. Les millores que es produïen en base a la seva exposició han generat aquesta sensació. SESSIÓ NÚM. 45.1 Però, és conscient, senyor conseller, que en els darrers dies, a les darreres hores, s’ha retirat l’atenció psicològica que es prestava a les famílies? Ha contestat ja, el Govern, si pensa compensar els possibles danys morals que moltes famílies han vist trencats? És segur que mantenen viu el record del 3 de febrer, del que va passar el 3 de febrer? Fa falta més sensibilitat per atendre totes les necessitats humanes, sempre en farà falta; però creiem..., i aquí també hauríem esperat una certa i necessària autocrítica. Avui, en l’anàlisi de les causes de l’accident també continuem demanant la petició d’una comissió d’investigació, més que mai. Una comissió parlamentària que cerqui l’assessorament de tècnics, de consultors, si s’escau, una comissió parlamentària d’investigació per analitzar la informació que avui encara no es té. I vostè s’escuda sota les diligències judicials, però utilitza la informació, segons els seus interessos, esbiaixadament, parcialment –informació que avui no disposa ningú–, per a delimitar les causes de l’esfondrament, les reals; per a proposar de veritat mesures que millorin els procediments, sempre millorables, de planificació, execució de control; per a millorar la participació social en futurs projectes d’infraestructures; per a analitzar decisions tècniques adoptades durant la gestió de la crisi, per a millorar la resposta durant situacions d’emergència. No volem una comissió d’investigació per a buscar culpables, senyor Nadal! I és que creiem que, a través d’aquesta comissió d’investigació, també els veïns tenen dret a saber la veritat. Insistim en aquesta petició, i és que vostè avui ha donat la culpa al terreny, a la insolvència dels tècnics, a la gestió del Govern de Convergència i Unió, a dos col·laboradors seus, a les empreses, a la direcció d’obra, a tothom. Vostè no assumeix cap responsabilitat. I recordem que a la Comissió, a la compareixença, vostè ens va afirmar que l’accident s’hauria pogut evitar, i avui no hem conegut cap nova informació. Avui no ens ha explicat –i creiem també que els veïns volen i tenen el dret de saber-ho– com i per què s’hauria pogut evitar. Com segurament també s’hauria pogut evitar l’accident que va tenir lloc fa uns dies a Madrid –per cert amb el mètode de la tuneladora–, o el que abans-d’ahir va tenir lloc a Lausana, a Suïssa –per cert, amb un altre mètode, que tampoc és l’austríac. Però ens preguntem si s’hauria pogut evitar, en el supòsit, per exemple, que no s’hagués trencat un cercle de confiança i d’excel·lència, que ha funcionat durant anys entre el Govern, GISA, les empreses i els tècnics del país... (remor de veus), un cercle d’excel·lència i de confiança, de solvència tècnica, de confiança política, de capacitat de gestió dels equips polítics i tècnics implicats, amb una línia oberta permanent que ha permès sempre prendre les decisions que calien en el seu moment i que el nou equip polític no ha mantingut i ha trencat. O si s’hauria pogut evitar, per exemple, si no s’haguessin forçat –si no s’haguessin forçat– ritmes d’obres per accelerar calendaris. Potser, senyor Nadal. Al cap i a la fi això és el que vostè va manifestar com a intenció seva PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 20 en el moment de prendre possessió com a conseller. Ens plantejarem escurçar els terminis d’execució d’aquelles altres obres que tinguin incidències importants?, ens ho preguntem. També ens preguntem si s’hauria pogut evitar si no s’hagués produït un buit en l’execució de l’obra, d’aquesta obra entre el Departament, GISA, la direcció d’obres, les empreses decidint, com vostè va suggerir, més reforços, llegint millors els indicadors, analitzant els censors avariats, escoltant els moviments que l’octubre i el novembre ja van generar unes esquerdes que sembla que no van ser objecte de massa atenció... Això sí, no ens consta cap advertiment formal. Pot garantir si coneixia algun advertiment informal o no escrit? S’hauria pogut evitar si el febrer del 2004 –sí, el febrer del 2004–, quan s’encarrega la redacció del projecte modificat del túnel de maniobra –sí, del túnel de maniobra–, s’haguessin fet més sondeigs. Potser s’hauria pogut evitar. S’hauria pogut evitar si el juny de 2004 –sí, el juny del 2004–, quan es comencen les obres, el juny de 2004, del túnel de maniobra –del túnel de maniobra–, s’haguessin fet més sondeigs. «Si s’hagués fet més atenció a les obres que al projecte...», literal. Vostè també va suggerir-ho el dia de la seva compareixença. Potser si tot això s’hagués fet, s’hauria pogut evitar. S’hauria pogut evitar, senyor conseller, senyor Nadal, si vostè també hagués prestat més temps i atenció a les seves tasques de conseller d’Obres Públiques i potser no tant de temps a les seves responsabilitats com a portaveu d’aquest Govern, amb permanent estat de desballestament, intentant evitar la descoordinació, installant-se massa sovint al seu despatx del Palau i no al despatx de l’avinguda Tarradellas. I vostè basa la seva argumentació en el procés administratiu d’un modificat inexistent. De modificats en l’obra pública, que s’aproven al final de les obres, n’hi han molts, i més en aquest tipus d’obres on les necessàries adaptacions a les permanents necessitats d’actuar tècnicament amb solvència sobre el terreny generen el que és..., sí, habitual. I també en altres administracions, de modificats, n’està curulla la història: a l’Ajuntament de Barcelona, i si volen repassem les obres notables i significades amb modificats..., o potser a l’Ajuntament de Girona. No és aquest el problema, senyor Nadal, i si el fos, i si fos aquest el problema, per què des del maig del 2004 no aproven, vostès, el modificat que tenien sobre la taula? Contradicció culposa? Això sí, hem vist avui, entre altres personatges, un gran buròcrata que amb algunes de les decisions pot fer caure el risc al país de paralitzar tota l’obra pública només per buscar la seva exoneració. (Remor de veus.) Però, si m’ho permet, senyor Nadal, senyores i senyors diputats, és en el front de la gestió de l’emergència, de tot allò que s’esdevé a partir de l’aparició dels primers incidents, la xemeneia del 25 i l’esfondrament del dia PLE DEL PARLAMENT 27, que s’esdevé una successió de decisions i d’accions errònies, negligents, impròpies d’un govern eficaç i valent. És sobretot a partir de l’esfondrament del dia 27 de gener que aquest Govern evidencia una greu incompetència, que no pot amagar darrere l’al·lusió permanent a l’herència del passat. En primer lloc: precipitació, improvisació, falses esperances, imprudència... Sí, imprudència. El retorn a casa en un termini màxim d’una setmana, en poques hores, fins i tot, l’alcalde de Barcelona... El dia 27..., el projecte inclou i està garantit amb tots els estudis geològics; solvència total de l’estudi geològic del projecte. Anuncis, el dia 30, de retorns esglaonats, amb garanties escrites de plena seguretat, documents subscrits per tècnics independents, i es trasllada la pressió sobre els tècnics que ja estan sota sospita màxima, perquè són els que se’ls ha ensorrat el túnel, perquè signin ells els certificats. Això sí, com vostè deia, no ho podem oblidar..., el 3 de febrer. El dia 3 de febrer es produeix la greu crisi de confiança en les institucions, en els tècnics, en la societat, quan una decisió seva va provocar que uns veïns reallotjats amb precipitació siguin desallotjats en poques hores, davant del risc que un nou esfondrament pugui afectar la seva integritat. Aquí hi ha un dels punts clau de la gestió de la crisi. El mateix conseller, compungit i impotent, reconeix que s’ha dit tota la veritat en cada moment, però que la veritat d’un dia a l’altre ha estat desmentida per la veritat de l’endemà. Segon, informacions contradictòries, confusió, maquinació de falses sospites, insinuacions incertes, manca de coratge. El mateix director general reconeix el dia 5 de febrer no es pot dir que hi hagi hagut error o negligència tècnica; hi havia una falla a un metre del túnel que no es va poder detectar, però els estudis van ser correctes. Això coincideix el mateix dia amb unes imputacions i insinuacions al Govern de Convergència i Unió fetes pel president del Govern en seu parlamentària, que suggereix que faltaven estudis geològics: «Sabem que van ser incomplets.» L’endemà mateix el desmentiment del director tècnic de GISA i les seves declaracions en la compareixença en seu parlamentària corregeixen la falsa insinuació del president de la Generalitat. Però és que aquí ja estàvem, en aquest segon punt, preparant la vergonyosa línia defensiva del Partit Socialista: els atacs al Govern de Convergència i Unió. Que si el canvi d’ubicació del túnel de maniobra, que si la insuficiència dels sondejos, que si el projecte justet, que si el mètode constructiu, que si el sistema de control i d’inspecció, que si el model de relació entre PTOP i GISA, que si les insinuacions sobre els processos de contractació d’obra i selecció d’empreses. Fa trenta dies que intenten construir la teoria de la culpabilització de Convergència i Unió des d’allò tan miserable que és intentar sortir el menys malparat possible carregant les culpes als altres, minimitzant, això sí, els costos polítics i electorals. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 21 I ho dic des de l’autoritat que ens confereix que no vam aparèixer, des del Grup Parlamentari, fins al dia 5 de febrer, havent donat al Govern més de deu dies perquè s’atenguessin les prioritats de la gent, perquè es veiés com s’orientava la crisi, perquè es veiés com s’anaven prenent decisions, i que no és fins després de l’accident, on posem una gran comprensió..., comencen a prendre decisions que s’orienten en aquesta línia. L’ombra de la sospita pertot arreu: al Govern del passat, a les obres del futur, als tècnics i a les empreses del present, menys allà on recau la responsabilitat. Aquesta tàctica, per nosaltres innoble i covarda, els portarà directament fins i tot a la fi de la política. La política no és només quedar bé o fer tot el que calgui per quedar el menys malament possible; la política és servir la gent, estar al seu costat, dir la veritat, assumir els riscos i la responsabilitat. O no és política. Tercer, frivolitat, demagògia, despotisme ignorant. «Això és com el chapapote.» Es tracta el barri del Carmel com un barri marginal, tot just descobert com a realitat urbana, potser, per alguns... –més que una reserva, potser, electoral? Es promet el Pla de rehabilitació integral del barri, aprovat des de l’any 1987. Divuit anys espera el barri del Carmel la seva rehabilitació profunda i resulta que és com a conseqüència de l’esfondrament, després que el mateix Govern i l’Ajuntament de Barcelona no l’haguessin situat a les seves prioritats de la Llei de barris –Roquetes i Santa Caterina, i no hi havia el Carmel. És gràcies a l’accident que ara sí que s’emprendrà la rehabilitació del barri del Carmel? Quatre, subhasta d’inversions: 200 milions de dòlars, 56 milions d’euros aprovats des del Govern, 235 milions en el Pla de rehabilitació de l’Ajuntament. La realitat és crua; arriba el president Zapatero: 16 milions d’euros. Per cert, ni els milions de dòlars ni els euros d’Europa hi són. Ocultació d’informació i manca de transparència, cinc. Només vint dies després dels forats apareix el projecte modificat. I quatre papers més que l’acompanyen com a tramitació administrativa. Vint-i-vuit dies després, el 22 de febrer, se’ns envia, això sí, un projecte molt complet de reompliment, amb tots els forats que s’han fet per injectar el formigó en el túnel enfonsat. Res més. Ni el llibre d’ordres, ni les actes de les comissions de seguiment quinzenals, ni els informes dels gerents, mensuals, ni informació que es conté en l’expedient informatiu. Això sí: filtracions interessades i controlades als mitjans de comunicació. Sis, apagada informativa i intent de manipulació dels mitjans de comunicació. «Apagueu les càmeres. Foragitem les televisions de les assemblees.» Protocol de cobertura informativa impropi d’un sistema democràtic i d’un país modern. Apagada informativa, intent, i censura dels mitjans de comunicació. Set, visita gloriosa. Veni, vidi, vinci!: el president Zapatero arriba al barri –per cert, no visita el barri–; com mister Marshall –no sé qui feia el paper de Pepe Isbert–, regala generosament 16 milions d’euros, menystenint, des d’un punt de vista de prestigi, les institucions catalanes, amb una pèrdua de valor de la GeSESSIÓ NÚM. 45.1 neralitat absoluta. Això sí: ve a salvar, ve a salvar el Partit Socialista, el projecte socialista. Vuit, insensatesa. Hem estès la sospita sobre la solvència de tots els túnels del país. Només vetllen per l’interès propi. Avui, qualsevol barri està ja generant i organitzant una plataforma per evitar que es passi el túnel per sota de casa seva. Estenen la sospita sobre totes les obres que s’han de fer a Barcelona i a altres ciutats catalanes: plataformes, traçats alternatius, reaccions... I avui encara –avui encara– ha tingut un nou episodi..., a l’absoluta indigència dels tècnics del país. Nou, criminalització dels tècnics de l’empresa GISA. Diu que es revisaran tots els processos d’externalització, senyor conseller. Vostès han fet el procés d’externalització de culpes més increïble i mai vist políticament en aquest país. Això sí, qualsevol altra externalització ara..., evidentment, des de la visió de l’intervencionisme i del control. Tot això és culpa –tot això és culpa– de Convergència i Unió, senyor conseller? La imprudència i els certificats que són erronis, la fractura total de la confiança, els enganys i les mitges veritats i mentides al Parlament, les contradiccions en les informacions, la maquinació i la conspiració contra el Govern anterior, la frivolitat, la indolència, la referència del chapapote, la desídia d’un pla especial de rehabilitació interior que espera des de l’any 87, la subhasta d’inversions, les promeses de recursos d’Europa que no hi són, l’ocultació d’informació, la manca de transparència, les filtracions interessades, l’apagada informativa, el protocol de censura als mitjans de comunicació, la vergonyant visita del president del Govern de l’Estat, les sospites sobre tots els túnels, la criminalització dels tècnics de GISA, tot això és culpa del Govern de Convergència i Unió?, preguntem modestament i humilment. Creiem que la gent comença a pensar –i ens ho diuen, també al barri del Carmel– que l’ombra del lideratge del president Pujol i de la major o menor, però de l’eficàcia dels seus governs... (remor de veus), sí, no els deixa respirar, no els deixa actuar. I és que la comparació, dia que passa, comença a ser odiosa. Els comença a pesar com una llosa, els deixa en evidència, i per això es dediquen incessantment, però en va, a intentar destruir l’obra de govern i el seu record. Fins i tot ara que estan al Govern continuen prioritzant la destrucció de l’adversari per sobre de la recerca del bé comú. Són un govern acomplexat, i això els està paralitzant, i això els acabarà passant factura. Els exigim que abandonin la crítica sistemàtica del passat. Fa tretze mesos que governen; assumeixin les seves responsabilitats. Deixi’m que m’aturi, senyor Nadal, un moment en la seva subtil referència a la continuïtat institucional. No. No. I no. No hi ha continuïtat institucional. Hi ha un abans i un després del 20 de desembre de l’any 2003. Hi ha un canvi de govern que, per exemple, en els processos de planificació i de decisions sobre l’àmbit del transport públic, allà on hi havia abans mecanismes plurals, consensos administratius, diàleg, debat des de les administracions de diferents colors polítics, doncs, resulta que en aquest sistema complex i difícil la crisi comença a aparèixer quan totes les administracions són PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 22 del mateix color, quan no hi ha contrast, quan no hi ha debat, quan la prepotència els comença a fer prendre decisions errònies. O és que no canvia vostè tota la línia directiva, la que l’interessa i creu, del seu Departament? I els que no canvia, no passen a ser propis del seu equip? O és que des del Departament de Política Territorial no es carrega, atura, corregeix, rectifica, modifica molts projectes en marxa de l’anterior Govern? «Tinc sobre la taula Bracons i l’orella de Casserres, per mirar-los amb lupa...» Revisarà les obres públiques pendents, establertes per l’anterior Executiu, analitzades una per una per decidir si s’han de fer correccions. Desembre del 2003. Les decisions i accions d’empreses a partir del gener del 2004 no són imputables a Convergència i Unió, ni a decisions ni a accions prèvies de Convergència i Unió: són decisions i accions seves, senyor conseller. O és que el traspàs de poder es fa a benefici d’inventari? O és que la medalla del tramvia, perquè és net i brillant, sí, i el metro del Carmel, perquè s’ensorra, no? O és que em vol dir que vostè es mira tots els projectes, com se’ls mira; canvia els directors generals que vol, com els canvia; modifica les comissions d’urbanisme; modifica, per cert, els plecs de condicions de GISA el mateix mes que autoritza la redacció del projecte modificat del túnel que s’ensorra; que canvia el sistema de control d’obres, els sistemes d’adjudicacions d’obres; que acomiada el director de GISA –per cert, el tornem a agafar a cuita-corrents com a assessor per a la comissió d’experts que han d’analitzar l’accident–, tot això, i no és responsabilitat seva? I aquí hi ha una continuïtat de la responsabilitat institucional, amb el break, amb el tall que es produeix d’una manera absoluta i plena? Traslladar la culpa al Govern anterior després de tretze mesos, senyor Nadal, a les empreses, als tècnics, als subordinats, creiem, com va dir vostè en la compareixença, que té un punt d’obscenitat. Ja n’hi ha prou! Repetim: els exigim que abandonin la crítica sistemàtica del passat i que assumeixin la seva responsabilitat. I és que no reneguem del projecte de la línia 5 del metro. De cap manera! I ara! Però si, per bé o per mal, tothom sap que el que s’està fent avui encara al país tot és obra de Convergència i Unió. (Remor de veus.) Res del que avui s’està executant, res, no té el seu origen en decisions, planificacions, projectes, execucions... No ha començat ni una sola obra que no estigués planificada o projectada per Convergència i Unió. Ara, el que han de saber –el que han de saber–, i són vostès que ens han portat a aquest debat, no nosaltres, que no el vam provocar..., el que han de saber és que el canvi del túnel enfonsat, ens el demana el metro i nosaltres l’assumim, sí. I la decisió del canvi del túnel de maniobres és nostre, sí. Però el projecte del túnel enfonsat l’encarreguen vostès, el supervisen vostès, no l’aproven vostès, l’executen vostès i l’ensorren vostès. (Pausa.) No s’amaguin darrere l’herència del passat. Ineficàcia, confusió, alguns nivells d’incompetència..., tot plegat desborda qualsevol defensa i protecció que intentin aiPLE DEL PARLAMENT xecar. I creiem sincerament que és indigne i vergonyós per a aquesta cambra i aquest país. S’han d’assumir amb coratge i valentia els errors i les responsabilitats. La desqualificació que avui ha fet aquí, senyor Nadal, de tots els cossos tècnics és un nou exercici d’irresponsabilitat institucional i nacional. Com demanarà als vint-i-nou veïns i famílies que ahir no van voler creure en vostès que es creguin els certificats que signen aquests tècnics que avui aquí vostè ha desqualificat d’una manera genèrica i absoluta? Però en el fons, si m’ho permeten, i vaig acabant, per què està passant tot això? Tot plegat, entre altres motius, i sobretot pel que fa a la gestió de l’emergència, és una conseqüència del seu estil de fer política, senyors del Partit Socialista. La seva excessiva vocació partidista i sectària en l’exercici del poder, la seva permanent manca d’autocrítica –ni un bri d’autocrítica, ni una espurna d’autocrítica avui s’ha vist en aquest Parlament–, els porta a governar des d’una certa prepotència, supèrbia. S’acaben desentenent, fins i tot, de les angoixes dels ciutadans. Intenten el control dels mitjans de comunicació. Evidencien una voluntat d’intoxicació permanent. Si hi afegim, a més, la descoordinació i la desorientació d’aquest Govern i el fet que estan convençuts que «el poble som nosaltres», que el poble són vostès, aquest convenciment, que només vostès tenen la raó, acaben donant la prioritat a salvar el projecte socialista. Minimitzant el cost polític, deixant els patiments dels ciutadans sempre en segon ordre. Han prioritzat la gestió política davant de la gestió humana. S’hauria pogut evitar, senyor Nadal, i no ho ha fet. Vostè ha gestionat en primera persona, potser fins i tot massa sol, la crisi, i avui la societat evidencia, el barri evidencia que la crisi de confiança és molt més gran que el dia 25, que el dia 27 i que el dia 3 de febrer. Vostè, i ho dic amb tot sentiment, vostè ha quedat desautoritzat. No tant per l’accident, que avui ha demostrat que també, sinó per les decisions i per la gestió a partir del dia 27 i sobretot del dia 3 de febrer. Vostè no pot continuar dirigint l’obra pública del país, vostè no pot seguir donant la cara en nom del Govern, des d’un punt de vista de portaveu i de la imatge de comunicació. Vostè ha de dimitir, ha de plegar, senyor Nadal, i si no ho fa el president l’ha de cessar. La crisi, entenem, se li ha escapat de les mans, ja no té el control ni la credibilitat necessària. I no ho diem només nosaltres, ho diuen els veïns que ahir..., que no accepten les propostes que els fa el seu Govern. No volen tornar a casa; de trenta inspeccions només una accepta el plantejament tècnic de retorn administratiu. Avui la crisi de Govern afecta l’autoestima del país, la confiança de la gent en la Generalitat, la qualitat democràtica d’aquest país. S’ha ensorrat un túnel, sí. L’han tapat molt de pressa, molt, molt de pressa. Però el que no podran és tapar l’immens forat obert en l’autoestima de la gent del barri. No podran tancar la fractura, que tardarà temps a cicatritzar, de la confiança de la gent en les institucions, en els polítics, en el seu Govern. No podran esborrar de la memòria de la gent la seva imprudència i incompeSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 23 tència, del dia 3 de febrer, en què se’ls arriba a posar en perill. I no podrà fer oblidar tampoc, senyor Nadal, la trista sessió que avui ha protagonitzat. Moltes gràcies, senyor president. El president Gràcies, senyor Puig. Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, he dit aquest matí i ho repeteixo ara, i val per al que val, per a les persones que ens escolten i ens veuen –i no val per al senyor Puig perquè ja ha demostrat que per ell no val–, que l’atenció del Govern de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona posa al davant de tot, per damunt de tot, l’atenció preferent, sistemàtica i constant a les persones del Carmel que no poden tornar a casa seva; sistemàtica i constant. No s’ha retirat res a ningú. No s’ha retirat res a ningú. Es continua atenent a tothom i al CAP del Carmel s’ha normalitzat l’assistència psicològica als veïns. Però no s’ha retirat cap assistència psicològica als veïns, tot al contrari. De la mateixa manera que obrir el Mercat del Carmel és un intent de normalitzar la vida al Carmel, normalitzar l’atenció psicològica als veïns al CAP del Carmel és també normalitzar la vida en aquest sector. Vostè, senyor Puig, no ens ha impressionat ni amb el to ni amb els adjectius ni amb les acusacions ni amb la rastellera encadenada de fets dubtosos, tal com demagògicament l’ha presentat, i menys amb acusacions de faltar a la veritat, que ha formulat sobre aquest conseller i sobre tot el Govern. Perquè aquest Govern ha dit i dirà i continuarà dient tota la veritat –tota la veritat. Hi ha una veritat, senyor Puig, que vostè ha establert d’una forma meridiana i a la qual jo em resistia. Efectivament, hi ha un abans i un després del 20 de desembre. Després del 20 de desembre es trenca, no el cercle d’excel·lència: altres cercles, i es trenquen. I el problema és que potser no s’han trencat prou –i el problema és que potser no s’han trencat prou. Li hauria de quedar clar que, pel que fa a la confiança en les institucions, nosaltres no juguem, i no volem jugar a barrejar el crèdit i la confiança en les institucions amb la crisi del Carmel. Quan vostès es concentren en la gestió de la crisi, cometen un acte d’imprudència política descomunal. Primer, perquè en la seva forma de respondre a crisis similars, i de respondre-hi políticament i parlamentàriament, no són precisament un exemple a seguir, ni en la diligència, ni en la transparència. I no és per exposar-me en res, simplement és per deixar constància que passat un mes hem comparegut ja dues vegades i no hi ha precedents en la història parlamentària d’aquest Parlament de respostes, que són sovint de sis, vuit i dotze mesos, i de negatives sistemàtiques a la creació de qualsevol tipus de comissió d’investigació per fets més evidents i més greus que qualsevol dels que estem abordant avui. Hauria de quedar clar que si s’ha establert algun dubte respecte al buit clamorós que hi ha entre el novemSESSIÓ NÚM. 45.1 bre del 2002 i el febrer del 2004 sobre què i qui permet tot això, «tots i ningú» vol dir «Fuenteovejuna del 2002 fins a aquell moment», és a dir, «només vostès», en una frase que és per esculpir en pedra que diu: «La decisió de canviar l’emplaçament del túnel de la cua de maniobres del projecte de la línia 5 és una decisió tècnica, no política, que assumim i ens hi reafirmem. La prenem nosaltres, vostès l’executen i és a vostès a qui els cau.» I si hagués calgut una informació pública per prendre aquesta decisió? I si el tenor i la importància d’aquest canvi, que prenen i comencen a executar, hagués hagut de ser objecte d’una tramitació pública diferent, ni que només sigui per la Llei de contractes de l’Estat o de contractació de l’obra pública? Senyor Puig, jo no vull tirar endarrere per tirar endarrere, vull deixar clar simplement que quan vostè descriu una crisi de Govern i intenta situar damunt de la taula determinades qüestions, posa sobre la taula noms i cognoms de col·laboradors seus, d’abans i d’ara, als quals jo he renovat la confiança a vegades i altres no, la majoria se n’han fet mereixedors i d’altres no, però en qualsevol cas qui els ha posat a la picota avui és vostè i no jo. Perquè m’és igual que per esperit corporatiu vostè interpreti la meva interpretació com un atac als tècnics d’aquest país, tot al contrari. El respecte als tècnics em porta a reclamar dels tècnics l’arbitri de solucions que siguin conciliables en el terreny administratiu, econòmic i de les decisions polítiques que s’han de prendre. Repeteixo el que vaig dir sobre si s’hagués pogut evitar: és clar que s’hagués pogut evitar. Simplement aplicant un projecte diferent, un mètode constructiu diferent, un sistema de protecció diferent i un sistema de seguiment de les obres absolutament diferent. Perquè si vostè insisteix en els temes de caràcter més tècnic sobre l’esfondrament, convé recordar que si fallen alguns controls, que si no és prou diligent el seguiment i les auscultacions, tot això se situa en diferents moments en els temps i amb les mateixes empreses, que no sempre responen amb la diligència, que tampoc no he trobat en fets ocorreguts anteriors al 20 de desembre, i que vostè, ni ningú, ni cap col·laborador seu, no corregeix ni fa corregir. Nosaltres no hem volgut forçar el calendari de les obres. Nosaltres hem dit, amb tota claredat: «Si hi ha obres que s’allarguen mandrosament d’una forma impresentable en la imatge popular vint-i-quatre mesos quan es poden fer en dotze, si el contractista ho assumeix, que es facin en dotze.» Nosaltres hem dit: «Hem d’acabar amb l’espectacle lamentable que en els accessos a les poblacions turístiques de tota la costa catalana s’estigui amb obres obertes que haurien pogut estar tancades i acabades d’una forma sistemàtica i reiterativa com si estiguéssim en la manera de fer obres públiques dels anys cinquanta.» Però això no és posar a prova ni sotmetre a risc el sistema, és simplement deixar molt clar que a vegades parlant d’una forma diferent, dialogant d’una forma diferent, buscant el cercle de l’excel·lència d’una forma diferent i menys perversa, l’excel·lència emergeix i és possible. I vostè, senyor Puig, es concentra en un «acte» –diu– «d’imprudència» el 3 de febrer. Diu: «Forcen els tècnics a firmar uns certificats. Porten la gent a casa i els PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 24 fan tornar a marxar.» Per sort –vostè ha faltat a la veritat–, per sort. En l’explicació de com es gestiona aquest episodi, respecte al qual vam ser autocrítics des del primer dia, vostè ha faltat a la veritat, perquè va haver-hi un segon esfondrament, que vostè mateix aquest dematí amb el cap –si l’he interpretat bé– venia a dir que era un efecte col·lateral de l’esfondrament primer, que ens porta a decidir que s’aturin els retorns de la gent quan tot just hi havia començat a haver un primer retorn de molt poca gent a casa seva. Sobre el retorn esglaonat de cinc-cents, n’havien tornat no més de trenta o quaranta, i per tant, a tots els altres simplement se’ls diu: «No volem jugar amb les vostres vides. No volem que es pugui dir que per l’alarma que ha generat aquest segon esfondrament, si us continuem demanant que torneu a casa vostra, algú pugui dir que esteu cometent una irresponsabilitat i una imprudència, que no vam cometre i que no vam voler cometre.» Parla d’informació disponible i d’informació no disponible, diu: «Els llibres d’ordres.» Els llibres d’ordres, sap què diu el manual de GISA del 20 de maig de 2002 sobre els llibres d’ordres? «La Direcció d’Obra tramitarà el Llibre d’ordres oficial del Col·legi d’Enginyers, Camins, Canals i Ports, on s’anotaran els esdeveniments més remarcables a parer de la Direcció d’Obres.» Re més que això –re més que això. Hi he buscat, senyor Puig, els d’un episodi del mes de març de 2003 i d’un altre episodi del 26 de novembre de 2003, senyor Puig, i no hi són. No hi són perquè com que els llibres d’ordres només recullen l’opinió del director d’obres, però no són l’element de contrast pel seguiment de les incidències de les obres en la relació entre l’UTE constructora i la direcció d’obres, finalment, fins allà on jo sé, els llibres d’ordres són ben poca cosa, més enllà del que vostè pugui arribar a pensar. Vostè, senyor Puig, no només ha compromès els seus antics col·laboradors, no només ha plantejat una certa cacera inquisitorial en aquest sentit, no només ens ha recordat un intent d’externalització de culpes, sinó que a l’hora de fer pagar justos per pecadors és vostè, avui, en la forma d’actuar d’avui, ahir, abans-d’ahir i des del 5 de febrer ja li admeto, si és que és veritat que va ser el 5 de febrer, que vostè va començar a dir coses sobre aquest tema, qui ha posat GISA en risc, després d’haver trencat el cercle, ha estat vostè. Perquè si GISA estigués a punt de trencar-se no seria per voluntat d’aquest Govern, sinó perquè vostè, senyor Puig, hauria posat en perill allò que per vostè mateix era, segons sembla, un invent extraordinari que calia cuidar com una peça preciosa de l’herència que ens transmetia. Però amb relació a aquest tema tinc la impressió que és precisament vostè –precisament vostè– qui, per raons que se m’escapen, intenta fer saltar ara l’invent. I nosaltres per aquí no hi passarem. (Remor de veus.) Perquè, per altra banda –per altra banda–, vostè fa referència a un projecte d’un govern acomplexat. Quin complex d’un govern que afronta i aborda aquesta crisi en coordinació, dins del Govern i amb col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, i, lluny de qualsevol complex, assumeix totes les responsabilitats de la gestió d’aquesta crisi i la intenta conduir de la millor manera possible perquè els veïns del Carmel, molts dels quals ens estan acompanyat avui, ara i aquí, puguin PLE DEL PARLAMENT tornar com més aviat millor a casa seva. Sense cap oferiment de col·laboració per part de vostès, com a mínim que ens consti, potser en seu parlamentària en el torn de preguntes, però li asseguro, senyor Puig, que a mi no em consta. A mi no em consta que vostè hagi fet cap tipus d’oferta en aquest sentit. I, per altra banda, diu: «Home!, vostès viuen de la renda de la nostra herència. Tot el que s’està fent és perquè ho vam deixar nosaltres a punt. Vostè no és digne» –em diu a mi– «de continuar gestionant l’obra pública de Catalunya. I, en aquests moments, hauria de quedar clar que aquest traspàs de poder que vam fer no és a benefici d’inventari.» Senyor Puig, tinc gravat, gravat molt a fons, aquí, molt a fons, l’episodi del nostre traspàs de poders. (Remor de veus.) I el tresor més preuat que tinc d’aquell traspàs de poders és, senyor Puig, la clau que no he canviat per entrar a la porta del seu despatx. Res més. En el traspàs de poders, que van intentar que fos silenciat i vergonyant, en una major apagada informativa que no té res a veure amb el que ara intentava denunciar... (remor de veus), l’únic que passa –l’únic que passa, senyor Puig, en aquell traspàs de poder a benefici d’inventaris– és que, com que no ens podien traslladar ni traspassar el cercle de l’excel·lència no identificable, era preferible que no ens traspassessin res. I així va anar. El nostre Govern, senyor Puig –el nostre Govern, senyor Puig–, ha aprovat en menys d’un any i ha aplicat en menys d’un any la Llei de barris a la qual vostès van votar en contra reiteradíssimes vegades, fins i tot, amb el vot favorable en contra de la seva posició del Partit Popular. Sistemàticament, el Partit Popular estava a favor de la Llei de barris i vostès hi van votar sistemàticament en contra. (Remor de veus.) El Govern de Catalunya en un any –en un any– ha aplicat els tretze primers programes i abans de final d’aquest mes, o com a molt tard el 15 de març, haurà convocat la segona convocatòria dels propers tretze barris per atendre amb la Llei de barris. I si alguna cosa tenim clara és que si l’ARI del Carmel ha de tenir un caràcter extraordinari, justament no és la Llei de barris qui ha de resoldre els problemes del Carmel, sinó el caràcter extraordinari de l’ARI que s’hi ha de fer. I precisament per això parlem de més diners dels que parlem en el programa de barris, parlem de més fons de finançament dels que parlem en el programa de barris i abordem totes aquestes qüestions intentant que la forma d’aplicar els recursos –la rehabilitació, els projectes urbanístics, les previsions d’intervenció, el caràcter integral en el barri del Carmel– tingui una dimensió que si fa divuit anys que s’espera, com a mínim, a vostès els en correspon la quota a part de disset. Per tant, ja em dirà vostè mateix com és que si hi ha divuit anys d’espera en un programa d’intervenció integral en el Carmel vostès no van estar en condicions d’acordar i concertar amb l’Ajuntament de Barcelona una intervenció d’aquestes característiques i d’aquesta envergadura per al barri del Carmel. (Remor de veus.) Senyor Puig, és curiós, no?, però, de la forma com vostè intenta posar en evidència aquest conseller o aquest SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 25 Govern, tinc tota la impressió –tota la impressió– que no fa altra cosa que posar-se en evidència vostè mateix. I ho fa –i ho fa– amb tota claredat perquè en la forma de demanar responsabilitats polítiques no fan altra cosa que assenyalar amb el dit noms de persones que potser les haurien d’assumir i ja no les poden assumir perquè no ocupen aquest càrrec. Probablement, la major autocrítica que jo hauria de ferme és la d’haver donat per més bona del compte l’herència d’aquest traspàs de poders no fet que vostè em va donar el dia 22 de desembre de l’any 2003. (Forta remor de veus.) Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. El president Té la paraula, per al torn de rèplica, l’honorable senyor Felip Puig. El Sr. Puig i Godes Gràcies, senyor president. Senyor Nadal, ho tenia equivocat, jo no venia aquí a impressionar... No era la nostra intenció. No era el nostre objectiu. No sé si això..., en tot cas, ha sigut un lapsus, sí que aquesta era la seva voluntat. Nosaltres veníem aquí a veure si era possible avançar, a conèixer més a fons la veritat i amb el fet que s’assumissin, de veritat, les responsabilitats polítiques que avui no s’han assumit. Vostè parla d’un buit clamorós en la informació pública. Bé, si és així..., per què no la fan? Si tan veritat i cert i tan rotund és això, per què no la fan al febrer, al març, a l’abril, al maig del 2004, al juny del 2004 abans de començar les obres del túnel modificat? Per què? Vull recordar que quan jo he parlat de les responsabilitats en cap moment jo m’he posat a la boca el nom de ningú. No he posat a la picota a ningú. Vostè sí que ho ha fet, reiteradament, tant dels seus com dels antics, amb un estil, crec, que també ens diferencia..., també ho crec. (Veus de fons.) Jo no he posat a la picota a ningú, més aviat he recordat el que vaig fer des del primer moment i el que, òbviament, vaig fer en el seu moment també: proclamar la meva confiança en la solvència tècnica de tots els col·laboradors que jo vaig tenir i el que continua treballant amb vostè. I també li he de dir: és casual, però GISA ha construït en els darrers dotze anys 45 quilòmetres de túnels en carreteres; 24, 25 quilòmetres de túnels d’obres ferroviàries, de metro; 40 noves estacions... Alguna xemeneia apareix. No se’ns va ensorrar cap túnel de maniobres. GISA ha fet en els darrers deu o dotze anys més de tres mil obres, amb una inversió que supera els 7.000 milions d’euros, amb un nivell de solvència, de qualitat que creiem que avala la feina que s’ha fet. I quan nosaltres diem, senyor Nadal, que «fa falta més atenció als veïns», escolti’m, l’oficial dels bombers de Barcelona –no ho diu el senyor Puig, l’oficial dels bombers de Barcelona– diu: «Crec que a molta gent no l’hi han donat suficient informació ni seguretat.» I quan diem que hi han altres objectius polítics en la seva gestió, fins i tot una de les persones que molta gent identifica com és de les que més a peu de carrer i al SESSIÓ NÚM. 45.1 costat de la gent estan, deixa l’evidència en els mitjans de comunicació. En funció de com són els titulars del dia dels diaris del matí acabem tenint el dia d’una manera o d’una altra. El fet és que un titular et canvia el dia. La seva prioritat, la seva obsessió és aquesta en el fons –és aquesta–, ho diu la regidora de districte, del Partit Socialista. Aquesta és en el fons... (remor de veus), del Govern municipal –del Govern municipal–, disculpin l’error, del Govern municipal. (Remor de veus.) Del tripartit municipal. Ho he dit bé ara? (Veus de fons.) Del tripartit municipal. Senyor Nadal, vostè, també, deixi’m ja que, per acabar, li recordi: no sé com pot comparar el meu traspàs de poders i l’acord que vàrem tenir vostè i jo en donar-li o no publicitat..., per cert, un traspàs que jo sí que el tinc gravat, certament cordial, com certament cordial han sigut, malgrat la dificultat política, algunes entrevistes i algunes trobades que hem tingut vostè i jo durant aquests dies. Però vull recordar que el traspàs que vam fer en què, segons a criteri seu, vaig traslladar-li tota la informació i em vaig posar a la seva disposició per donar tota la informació que fos necessària, no sé com ho pot comparar amb un protocol de censura dels mitjans de comunicació que emana d’aquest Govern. Sincerament, és un nou exercici de perversió. Finalment..., home, dir que..., i és només una referència perquè, sí, jo sóc tècnic, tinc aquesta, en tot cas, desviació. (Rialles en un sector de l’hemicicle.) Però, clar, comparar el mètode de construir túnels amb aquella, diguem-ho així, teoria de deixar anar l’ase per la muntanya i per on passa l’ase anar construint la carretera amb el mètode austríac, em sembla molt poc procedent. Escolti, el mètode austríac consta de tot un manual, de tot un seguiment importantíssim de protocol d’actuació dels tècnics que estic convençut que és –i ho continuarà sent, doncs– un mètode, entre molts, utilitzat per construir els túnels, com s’estan construint avui a Catalunya, com s’estan construint avui a Barcelona i no passa res, o sí, segons, ho repeteixo, en funció de quin seguiment i de quines responsabilitats s’assumeixin. Moltes gràcies, senyor president. El president Senyor Mas, té la paraula. El Sr. Mas i Gavarró Sí... Senyor Nadal, en la seva intervenció ha planat, he entès jo –i em sembla que ho ha entès gairebé tothom–, ha planat l’ombra d’una certa sospita, se suposa que de mètodes no precisament ajustats a la legalitat. Sí, tothom ho sap. Jo només els demano una cosa: si tenen més que sospites, tenen proves, vagin als tribunals. Presentin querelles. De sospites, n’hi ha respecte a tothom. Respecte a vostès, n’hi ha un munt, però no les manifestem, ni les insinuem. Sí que sabem una cosa, que si algú en aquest país no pot parlar d’aquest tipus de sospites o d’ombres són precisament vostès, perquè... (remor de veus) –permetin-me un moment, els hem escoltat a tots vostès amb molta atenció–, perquè si alguna herència PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 26 va deixar el projecte socialista fa uns quants anys a l’Estat espanyol amb participació seva era precisament una manca molt important de confiança respecte a tots vostès. I escolti, no som nosaltres els que ens dediquem a parlar d’aquestes coses, i menys jo, no m’ho han sentit a dir pràcticament mai, entre altres coses perquè no tinc cap interès a parlar del passat, però no estem disposats a què vostès contínuament vagin estenent aquesta ombra de sospita. Després de la intervenció del senyor Nadal d’aquest matí hem escoltat un grapat d’aplaudiments. Què aplaudien, senyores i senyors diputats del Partit Socialista? Què aplaudien? Vostès han vingut aquí a salvar la cara i a salvar-se vostès. A això és al què han vingut. Perquè quan els veïns a vostès –i a vostè, senyor Nadal– els xiulen i vostès els aplaudeixen, no pot tenir també en aquest cas la sospita que els equivocats són vostès i els que l’encerten són els veïns? Els veïns és veritat que han perdut la casa alguns d’ells –altres no saben si la podran recuperar–, tot això és cert. Afortunadament, comparteixo amb vostè plenament, al 100 per cent, que afortunadament no hi ha hagut ni una sola víctima mortal. No han perdut les seves vides, i això és el més important de tot, totalment d’acord, però han perdut, senyor Nadal, senyores i senyors del Govern, una part de les seves vides, perquè quan s’ensorra una casa, no només s’ensorren unes pedres, no només s’ensorren unes parets, s’ensorra alguna cosa més important que tot això, i això sí que s’ha perdut. I això, em sembla que encara que hagin perdut la casa, aquestes persones afectades el que no han perdut és ni el criteri ni la sensibilitat. No aplaudeixin més durant tota la sessió d’aquesta tarda, els ho demano. No és cap consell, simplement és una petició. El senyor Maragall ahir, i avui ho ha tornat a fer el senyor Nadal, m’ha recordat una anècdota del servei militar. Un cop es va produir un accident que va consistir en què es va disparar un fusell –es va disparar–, i van estar hores i hores buscant qui era el responsable i qui era el culpable, i no el varen trobar. Sap que varen fer, aleshores? Van arrestar el fusell, el van arrestar. (Remor de veus.) Sí, sí, vostès ja saben que això passava. Bé, el problema, senyor Nadal, i senyor Maragall –ja que vostè també va insistir en aquest sentit–, el problema del que ha passat en el Carmel no és el «mètode austríac». El problema no és l’externalització, no és GISA –no és GISA–, no és Convergència i Unió, no és el subsòl i el terra, que segons vostè ara resulta que s’ha de mimar. No és aquest el problema. El problema, senyor Maragall –disculpi’m que m’adreci a vostè com a màxim responsable del Govern–, el problema són vostès. El problema són vostès, i avui ho han tornat a demostrar. Vostès, per la seva incompetència, per la seva arrogància, de la qual presumeixen, dia sí dia també, la seva manca de sensibilitat i en alguns moments la seva manca de coratge. El Carmel, senyor Maragall, és el mirall i l’aparador d’una cosa que nosaltres ja més o menys sabíem, que és que en aquest país no hi ha govern, en aquest país no PLE DEL PARLAMENT hi ha bon govern. I tot això que ja sabíem però que s’amagava darrere dels discursos, de les declaracions, de les contradeclaracions, de la pirotècnia i dels focs d’artifici, tot això ha sobresortit d’una forma evident i absoluta en el tema del Carmel. No hi ha bon govern. Vostè fa poc aquí va dir que estàvem, que el país estava en bones mans. No, senyor Maragall, estem en males mans, no nosaltres, el país en el seu conjunt està en males mans. Vostès diuen, i vostè ho va dir ahir i per això m’adreço a vostè... El president Senyor Mas, hauria d’anar acabant... El Sr. Mas i Gavarró Sí, acabo en un minut o dos. (Remor de veus.) Vostè va dir... (Remor de veus.) Ja sé que tenen ganes que acabi de pressa però tinguin un mínim de paciència. El president No, senyor Mas, és que se li ha acabat el temps. El Sr. Mas i Gavarró Vostè va dir, senyor Maragall, i avui s’ha reiterat, que paguen justos per pecadors. No sé si els que avui han de plegar, per decisió del conseller d’Obres Públiques, són justos o no –això ja ho decidiran vostès–, però el que sí que sabem és que els pecadors són vostès. I vostès no assumeixen aquesta responsabilitat. Altra cosa és que vulguin fer, o que no vulguin fer –millor dit–, penitència, i que vulguin convertir el seu pecat en virtut –allà vostès–, però els pecadors són vostès. I pel que sigui, per raons que es poden entendre i d’altres que potser no, pel que sigui, vostès no assumeixen, en el nivell que correspon, les seves responsabilitats. I darrer tema. M’agradaria, senyor Maragall, que vostè pugés a la tribuna, en un dia solemne com aquest, i reiterés que la culpa de tot plegat, com va dir ahir en seu parlamentària, és de Convergència i Unió. Si ho fa s’enfonsarà una mica més en el pou de la incredulitat, i també en el pou del descrèdit. Però jo li demano que ho faci, per poder tenir un debat, si cal, en aquest sentit. Perquè, si calla, aquesta serà la imatge viva de la seva impotència política. El president Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Senyor Mas... Vull fer, abans de contestar al senyor Puig i al senyor Mas, dos aclariments. Un primer, respecte al retorn frustrat del dia 3 de febrer. Els tècnics continuaven mantenint, l’endemà, que es ratificaven en aquell certificat, que no se’n volien desdir i que el volien mantenir fins a les últimes conseqüències fins ara mateix. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 27 Tant és així que, quan vam haver de plantejar si firmaven un nou certificat pel retorn, ara, els tres tècnics responsables de les dues UTE, deien: «No, amb el que ja vam firmar el 3 de febrer ja n’hi ha prou.» I nosaltres vam creure, sense forçar res, sinó situant les coses en aquell terreny que ens és imprescindible per ser jutjats com a bons gestors i no dilapidant els termes contractuals de la relació entre el Govern, el gestor, la direcció d’obres i l’empresa contractista, que és per deixar clar, que ara n’hi ha uns que firmen perquè volen i perquè de bona fe s’hi mostren disposats, i n’hi ha uns altres que havien de firmar i era la seva més absoluta obligació, perquè eren en els termes del contracte que tenien firmat els responsables de l’obra i havien de respondre’n civilment, com civilment de forma subsidiària respondrà aquest Govern si així toca. Per tant, aquell certificat val per al que val, i no val per als veïns, però per al Govern era absolutament imprescindible per deixar clar que en les reclamacions legals de caràcter patrimonial que formularem, aquells tècnics ens deien que més enllà de l’esfondrament puntual que s’havia produït res –res– no havia de fer patir ningú. Pensi que la preocupació per allò que les persones han deixat en les seves cases, aquells que hi han deixat alguna cosa, que n’hi ha un grapat –trenta-tres, moltes coses; d’altres, uns quants dies de les seves vides; d’altres, la moral col·lectiva com a barri–, tothom hi ha deixat alguna cosa. Però pensin que, filant primíssim, el Govern va esperar la disponibilitat del cap dels bombers de Barcelona per fer entrar a la casa que s’havia d’enderrocar, un cop s’havia enderrocat el primer forjat, per treure tantes coses com es poguessin treure, atenent justament aquesta sensibilitat i responent una interpel·lació que ens feien, a l’alcalde de Barcelona i a mi mateix, en el barri, dient: «No prometis el que no pots prometre. No diguis que podrem recuperar coses que tenim a dintre casa si no les podrem recuperar.» I el primer dia, el senyor Vicente Alegre, que estava entrant, ens truquem i diu: «Entro perquè jo no hi veig cap perill.» I degudament assessorat, jo li dic: «No entris. I no entris fins que els bombers no et deixin entrar. I quan els bombers et deixin entrar, aleshores entra tu, i que entri tothom qui calgui, i traguem tantes pertinències com sigui possible, com més millor.» Però si alguna cosa no farà aquest Govern serà justament barrejar els sentiments dels veïns del Carmel, els seus problemes, la gestió d’aquests problemes i l’intent de solucionar-los amb la baralla i batalla política en la forma i en els termes que vostès ara aquí, des de fa ja una setmana l’han volgut conduir i l’han volgut portar cap aquí. De fet, senyor Mas, ara, intervenint, intentant que el senyor president de la Generalitat respongui i atengui el seu requeriment, vostè, senyor Mas, fa bo, sensu contrario, aquell argument que deia. Perquè sortint vostè ara ens honora amb l’honor que no ens va concedir el president Pujol no responent directament la Moció de censura que li formulava el senyor Maragall en aquell moment. Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. SESSIÓ NÚM. 45.1 El president Té la paraula el senyor Mas. El Sr. Mas i Gavarró Senyor Nadal, avui hauria estat molt més senzill per a tots plegats, també per a vostès, que en la seva intervenció hagués actuat amb molta més humilitat, amb molta menys arrogància i assumint la responsabilitat important que vostè té o que li han delegat –esculli el que vulgui. Això no ho ha fet. I, posats a parlar de l’episodi del 3 de febrer, jo no li nego que a vostès els ha impulsat en tot moment... –perquè, si no, serien males persones–, no els nego que els ha impulsat un desig de garantir per sobre de tot la seguretat. Només faltaria, senyor Nadal; no es posi cap medalla per això. És la pura evidència, és el que cal fer no per part d’un govern, per part de qualsevol persona sana, saludable i que tingui dos dits de judici: garantir primer la seguretat de tothom. Per tant, vostès han fet allò que és més elemental, però no pretenguin que nosaltres a més a més els aplaudim per haver indicat a uns veïns una tarda que anessin a casa seva, que dormissin allà i l’endemà que els haguessin de treure. Si això, senyor Nadal, no li mereix cap mena d’autocrítica, ni un petit mil·límetre d’autocrítica, si vostè considera que això no és suficient perquè algun alt responsable polític plegui immediatament, aleshores és que no parlem el mateix llenguatge. Reflexioni sobre això. Reflexioni a fons vostè mateix, i independentment de voler salvar la cara a qualsevol preu, i el càrrec, que s’entén molt bé, pensi si això és una actuació correcta o no: enviar uns veïns a casa seva una tarda i treure’ls l’endemà. Vostè creu que a partir d’aquí hi pot haver el més mínim, la més mínima dosi de confiança respecte a vostès? No s’estranyi si ara no hi volen tornar encara que els donin garanties. No s’estranyin, senyor Maragall, si en aquest moment a tot Catalunya, a aquelles ciutats on ha d’arribar el metro, a la ciutat de Barcelona, la gent en lloc de reclamar el metro com han fet durant tants anys, ara estan reclamant a crits que el metro no hi vagi. Això no és culpa d’altres, és culpa seva per no haver actuat amb la diligència i amb la competència que hauria calgut, i també amb la transparència. I, finalment, senyor Nadal –i ara suposo que es posaran a riure–, nosaltres no tenim res contra vostè –nosaltres no tenim res contra vostè. Entre altres coses, perquè ens coneixem des de fa molts anys, hem col·laborat en diverses ocasions, jo mateix amb vostè he fet un munt de coses positives al servei de molta gent, i no li tenim ganes especials; no senyor, encara que vostè s’ho pensi. L’única cosa que li estem demanant és que aquest Govern i el seu president actuïn amb el coratge necessari. I coratge significa que en un moment clau, ara no protegit per una pregunta parlamentària de dos minuts i mig, senyor Maragall, com ahir, on vostè sempre té l’última paraula, que en un moment clau vostè pugi a la tribuna i digui la seva, i torni a repetir, si realment ho pensa, que tot això, com va dir ahir en seu parlamentària, és culpa de Convergència i Unió. Faci-ho un altre PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 28 cop, i aleshores tindrem un debat també sobre això i sobre altres coses. Per tant, escolti’m, no hi ha res personal respecte a ningú; hi ha el judici sobre un govern que està actuant malament. Vostès són govern i nosaltres som oposició, vostès són govern i nosaltres, oposició avui, i, per tant, vostès han de fer de govern i nosaltres d’oposició. I això és el que nosaltres hem fet, com ha dit molt bé el senyor Puig, durant els primers dies, fent exactament el contrari del que vostès feien sempre... (remor de veus) –sí, senyors i senyores, sempre; que sempre intentaven, a la més mínima, i jo n’he patit alguna conseqüència, entre d’altres, saltar a la jugular–, i donar-los temps per gestionar correctament una emergència important. Però no ens facin culpables d’allò que simplement és atribuïble a vostè, a vostès en general. Per tant, senyor Maragall, seguim esperant que vostè pugi a la tribuna i que torni a ratificar –que torni a ratificar– si com va dir ahir... (remor de veus), si com va dir ahir tot això és culpa de Convergència i Unió i si resulta que nosaltres tenim el desvergonyiment que vostès, pobrets angelets, hagin d’assumir les responsabilitats d’aquests dimonis escuats que eren la gent de Convergència i Unió. El president Senyor Nadal, em demana la paraula? (Pausa.) Sigui conscient que obre torn, eh? Té la paraula. El president Senyor Mas... El Sr. Mas i Gavarró Sí, molt breument, també des d’aquí mateix..., observant el silenci avui absolutament protegit del president de la Generalitat (remor de veus), per dir-li, al senyor Nadal, que altra gent i jo mateix hem assumit totes les responsabilitats per bé i per malament; les bones guanyant les eleccions, les no tan bones no guanyant-les prou bé. Les hem assumit absolutament totes. I dit això, deixi’m dir-li que el que avui es posa en evidència, en total evidència, és que vostès no només han actuat amb greu incompetència, sinó que actuen amb greu manca de coratge polític. I això encara és pitjor –això encara és pitjor. I el que hauria d’haver fet vostè, també per dignitat, és no tallar el coll d’uns col·laboradors només, sinó presentar formalment la seva dimissió. I el president de la Generalitat, el que hauria d’haver fet immediatament és acceptar-la. Potser vostè és un peça massa important d’aquest Govern perquè el deixi, potser aquest Govern sense vostè i algú altre faria aigües per tots costats. I per això, probablement, vostè avui no plega, però en circumstàncies normals d’un govern normal, vostè hauria d’haver plegat. (El president de la Generalitat demana per parlar. Forta remor de veus.) El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Ho sé, però no em puc estar de dir, senyor president, de l’escó estant, que en aquesta darrera intervenció, amb un punt de cinisme, de demagògia, d’una certa indignitat, el senyor Mas està intentant portar les coses a un terreny en què, com que falta a la veritat i no es recorda de les seves experiències passades, en realitat imputa i fa culpables i estableix unes responsabilitats polítiques que ell sap que en el terreny que les han plantejades no hi són i que en el terreny que les hem reconegudes no són justes, però serveixen per deixar clar que al Carmel l’única prioritat són els veïns. El president Té la paraula el president de la Generalitat. El president de la Generalitat (Sr. Pasqual Maragall i Mira) Però hauria de quedar clar que si hem de repassar les trajectòries de cadascun i l’evolució, els problemes són d’una altra índole i se situen en un altre terreny. Amb la vènia... (Pausa.) Vostè ha volgut que jo sortís i jo surto, efectivament. A dir-li que la seva intervenció demostra que hi ha alguna cosa més –alguna cosa més– que simplement un mal govern per part de vostès en els darrers anys. Que el president Pujol es va equivocar. Es va equivocar en el moment en què no va contestar allò que per llei efectivament havia de fer, que era contestar una moció de censura, que no hi ha cap llei al món que digui que es pot contestar per algú que no és el mateix «mocionat», cap, ni, per descomptat, el Reglament del Parlament de Catalunya. Que es va equivocar nomenant-lo, a vostè, i llançant-lo, a vostè, en aquella ocasió com a candidat. (Remor de veus.) Per això va guanyar..., ha guanyat tant que no el veig governant. I facin el favor d’escoltar un moment. I jo no vull –no vull– tornar a recordar els actes de dimissió de responsabilitat que en el passat alguns responsables dels governs anteriors havien fet. Nosaltres assumim la nostra, l’assumim i l’assumirem, governem i governarem, i per més que vagin dient, aquesta cantarella inacabable «és que vostès no governen, és que el problema són vostès, és que el problema és que no tenen no sé què» esdevé la descripció d’un únic problema, que és que el Govern ara el tenen uns i abans el tenien uns altres. Miri, la malícia de les seves paraules a mi em demostra..., la malícia de les seves paraules, el to de les seves paraules, després del to que ha utilitzat el conseller, em demostra que vostès tenen la cua de palla, que vostès realment tenen un problema i que s’han sentit atacats per una acusació que d’alguna forma vostès mateixos se’n deuen ressentir, com a verídica, perquè altrament no s’explicaria que vostè hagi sortit aquí amb el to, amb la falta de respecte, amb el to i la falta de respecte que ha utilitzat. Tant és així –tant és així– que, dels que van tornar el primer dia, uns quants que van voler encara estant vivint a casa seva i naturalment no ha passat res. Perquè si parlem de vides –si parlem de vides–, que quedi clar, ell ho ha reconegut, aquí no hi ha cap vida humana en joc en aquest moment. PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 29 Nosaltres hem aplaudit el conseller aquest dematí, sí, però l’hem aplaudit segurament equivocadament, perquè no havíem d’haver-ho fet. Però ha sigut perquè hi ha hagut una reacció, jo crec, instintiva per aplaudir l’honradesa i el rigor de l’explicació que s’havia fet i al mateix temps el conteniment amb la qual s’havia fet. I vostès no han estat a l’alçada, senyor Puig i senyor Mas. I vostès no han estat a alçada perquè vostès tenen alguna cosa a amagar; si no, no s’explicaria el seu to. La història ho demostrarà. Vostès han trencat avui una regla que en aquest Parlament s’havia respectat sempre, que era el respecte entre diputats i el respecte al president de la Generalitat. I, d’això, la història els en passarà factura. (Remor de veus.) El president El president de la Generalitat de Catalunya Sí, no, molt breument, perquè penso que, efectivament, hem tocat el moll de l’os. Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3 per cent. (Forta remor de veus.) El president Senyor Mas... (Remor de veus.) Sí, sí, senyor Mas, té la paraula... El Sr. Mas i Gavarró Sí. Senyor Maragall... (Persisteix la remor de veus.) El president Senyores diputades, senyors diputats, si us plau... (Pausa.) Senyor Mas, té la paraula, breument. Senyor Mas, s’ha obert un torn, per tant, té la paraula. El Sr. Mas i Gavarró El Sr. Mas i Gavarró Senyor Maragall, m’hauria d’explicar exactament en què li hem faltat al respecte, perquè, si no, és simplement una frase. El que passa, que potser vostè té la pell tan prima i l’orgull tan ple i l’amor propi tan inflat que al final resulta que, a qualsevol crítica, encara que sigui expressada en termes absolutament correctes des d’un punt de vista parlamentari i des d’un punt de vista personal –no se li ha fet cap al·lusió personal de cap mena, simplement sobre el funcionament del seu Govern–, vostè hagi de replicar que se li està mancant al respecte. Algun problema deu tenir vostè si considera que en aquest Parlament se li falta al respecte simplement per la sessió que hem tingut avui. Segona cosa. Jo estic absolutament al·lucinat que vostè s’aixequi en aquest Parlament en un sessió com la d’avui i parli de tot menys del Carmel. És a dir, vostè es posa dret, ens parla de la Moció de censura que vostè va organitzar per criteris purament partidistes, o per passar l’estona perquè es devia avorrir, i ara resulta que el gran problema és si el senyor Pujol li va contestar o no la Moció de censura? Aquest és el problema, senyor Maragall? Aquest és el problema del Carmel? Aquest és el problema del túnel del metro? Aquest és el problema de l’obra pública de Catalunya? No, senyor Maragall, jo no esperava això de vostè, jo esperava una altra cosa. Jo esperava que vostè, que ahir en aquesta mateixa seu, ben emparat pel Reglament del Parlament i, per tant, sense capacitat de controvèrsia..., que avui anés a aquella tribuna (l’orador assenyala la tribuna d’oradors), no a aquesta, a aquella tribuna, i davant de tothom ens parlés del tema que avui ens ha convocat, que és el Carmel, els veïns, la gent afectada, l’obra pública a Catalunya, la confiança que ha de merèixer un govern del país, el bon govern que tots plegats necessitem, els que hi són –vostès– ara i els que esperem tornar-hi ben aviat. El president Senyor president..., el senyor president demana la paraula...? SESSIÓ NÚM. 45.1 ...vostè ha perdut completament els papers. Si el president de la Generalitat avui ha d’acabar aquest torn parlamentari d’aquesta manera, vostè ha perdut completament els papers. Vostè ha perdut completament els papers, senyor Maragall. Si era per això, realment es podia haver estalviat aquesta intervenció. Jo li demanaria, senyor Maragall..., senyor Maragall, li demanaria... (veus de fons), li demanaria una cosa, i li ho dic també amb tota la modèstia i espero que amb tota la correcció i amb tot el respecte: entre vostès i nosaltres en aquests propers mesos hem de fer coses molt importants al servei d’aquest país, no ho oblidi. Per fer aquestes coses importants és molt necessari que un cert cercle de confiança entre vostès i nosaltres segueixi existint, i que aquest cercle de confiança, que no és d’amistat, però és de confiança política, d’intentar fer coses junts al servei del nostre país i de la seva gent, de la gent del Carmel i de molta altra gent, que això no es trenqui. I amb la seva última intervenció això es trenca definitivament. Vostè engega la legislatura a fer punyetes. Suposo que n’és conscient. I, per tant, li demano, formalment, amb modèstia i amb ple respecte, que vostè retiri aquesta última expressió i que puguem tornar a restablir aquest mínim de confiança que el nostre país necessita. (Remor de veus.) El president El senyor president demana la paraula..., i la té. El president de la Generalitat Honorable senyor diputat, accedeixo a la seva demanda. Però accedeixo a la seva demanda per una sola raó, perquè vostè acaba de dir una cosa molt important, que interessa més el país que tot el que ens ha dit abans. I això tan important és que Catalunya té al davant coses molt importants a fer i espero de vostè i del seu Grup que estiguin en condicions de complir efectivament la seva part de l’obligació en els mesos que vindran en els quals es jugarà l’Estatut de Catalunya, la Constitució espanyola i, en bona mesura, el nostre futur. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 30 El president Senyor Mas... El Sr. Mas i Gavarró Jo li agraeixo, senyor Maragall, aquesta rectificació, que em sembla que és bona, no l’humilia en absolut –no l’humilia en absolut–, però els ho torno a dir, si en algun moment vostès tenen alguna sospita, al marge del que s’ha dit avui, sobre el que sigui, facin el favor de fer allò que s’ha de fer: anar als tribunals, presentar les demandes que calgui i, a partir d’aquí, ja se’n parlarà. Però deixin d’estendre l’ombra de la sospita pertot arreu, perquè vostès no ho poden fer, per trajectòria, i no ho han de fer sobretot mirant cap al futur. El president Moltes gràcies a tots dos. És el torn del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi i té la paraula el seu portaveu, el senyor Miquel Iceta. El Sr. Iceta i Llorens Moltes gràcies, senyor president, he de dir-li que he estat a punt de demanar-li empara, perquè em semblava... (Remor de veus.) El president Senyor Iceta, fem-ho bé, esperi’s un segon... El Sr. Iceta i Llorens Jo parlo per als veïns, i em sembla que ells sí que escoltaran. El president Va, doncs. Endavant. El Sr. Iceta i Llorens He estat a punt de demanar-li empara perquè corríem el risc de perdre el fil de debat, i jo crec que el tema no es mereix que es perdi el fil de debat. Volia començar així, senyor president, senyores i senyors diputats..., vull que les meves primeres paraules vagin adreçades a mostrar la solidaritat del Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi amb els veïns i veïnes del barri del Carmel afectats per una desgràcia causada per les obres de la línia 5 del metro. (El president s’absenta del Saló de Sessions i el vicepresident primer el substitueix en la direcció del debat.) La intervenció del nostre Grup, així com la tasca dels governs de Catalunya i de la ciutat de Barcelona, té com a objectiu prioritari defensar els interessos dels veïns i les veïnes afectats, la seva seguretat, la compensació pels perjudicis que han patit, la recuperació dels seus immobles, o l’assignació de nous immobles quan la recuperació sigui impossible, i també pal·liar el perjudici sofert pel comerç i les activitats econòmiques. PLE DEL PARLAMENT Volem reconèixer i agrair la presència d’alguns veïns i veïnes del Carmel i dels seus representants avui, aquí. Compartim la seva angoixa, som conscients que hi ha pèrdues que no es podran mai compensar, ens sotmetem, per tant, de bon grat a les seves crítiques i acollim les seves propostes. El nostre objectiu és fer possible que recuperin la tranquil·litat i l’alegria de viure en el seu barri, i volem que sàpiguen que no descansarem fins a aconseguir-ho. Tothom parla en nom dels veïns del Carmel. Ells ja han dit el que volen: explicacions, disculpes, responsabilitats, compensacions, garanties i exemples. Nosaltres creiem sincerament, conseller, que vostè les ha donat. Més enllà d’errors i encerts puntuals, vostè i el Govern de què forma part estan treballant amb la responsabilitat, la serietat i l’eficàcia que ha de dignificar la gestió pública, potser sense l’espectacularitat d’efectes immediats, difícils en circumstàncies com aquesta, per no dir impossibles, però fent el que cal fer per recuperar la confiança de fons en la política i en la gestió pública. I volem dir-los, modestament, però fermament, als veïns i les veïnes del Carmel, que la millor garantia per a la recuperació de la tranquil·litat en el seu barri, per impulsar la regeneració urbana que cal i assegurar la continuïtat amb seguretat de les obres del metro..., cal prosseguir en la línia que el conseller Nadal i el Govern de la Catalunya està tirant endavant. N’hem estat convençuts des de sempre, però encara més després de sentir la seva intervenció d’aquest matí. Sabem conseller que per vostè en aquests moments no hi ha més èxit personal o polític que el retorn, la satisfacció i la compensació als afectats, i en el fons aquesta és la màxima garantia que podem donar-los. I feta aquesta menció, em deixaran que discrepi amablement del molt honorable president de la Generalitat. Perquè avui, si no l’he entès malament, deia: «Potser no hauríem hagut d’aplaudir.» Jo discrepo d’ell. Nosaltres, als responsables polítics que donen la cara, siguin o no del nostre partit, els aplaudim. No ho hauríem pogut fer, si haguessin defugit responsabilitats, si s’haguessin amagat o si s’haguessin dedicat en moments de crisi a inaugurar una discoteca, llavors no. (Remor de veus.) Segona qüestió que jo crec que cal parlar i parlar clarament. Es parla de transparència –tota, tota, absolutament– i que no es poden fer acusacions o insinuacions infundades –tota la raó. I en la meva intervenció, creguin-me, i a més em subjecto, com no podia ser d’altra manera, a la crítica pública dels altres grups, dels altres companys diputats, dels mitjans de comunicació, intentaré no caure en el que considero un error de tot debat parlamentari, que a més desprestigia no només la persona o el Grup que fa mal ús de les seves prerrogatives parlamentàries, sinó el conjunt de la política. I creguin-me que nosaltres també hem aplaudit el conseller Nadal per un altre motiu: perquè creiem que ha entomat responsabilitats que li pertocaven, però també algunes que no li pertocaven. I això en política pot no tenir compensació. Ningú té l’obligació d’agrair el que podem considerar una obligació dels responsables polítics. Però, creguin-me, el Grup a què pertany el conseller té l’obligació, moral, si m’ho permeten, de fer un SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 31 reconeixement especial, singular, perquè creiem que és sobretot merescut. Hem pogut aquests dies parlar amb molta gent, del Carmel i de fora, i ens diuen: «Mira, sort que ha passat això amb en Nadal, ja veurem si hi té responsabilitat o no, però amb aquest estem segurs que el tema tirarà endavant.» I pensava que potser només era una opinió meva, però he d’agrair al senyor Artur Mas la sinceritat de part de la seva intervenció. Jo li vull agrair que hagi pujat a aquesta tribuna, perquè l’he entès així, i em disculpo per endavant si no és..., però deia: «Home, nosaltres entenem per què no plega vostè, perquè al cap i a la fi és un dels puntals del Govern.» Si m’ho permet, senyor Mas, si es girés el revés, sembla que Convergència i Unió es veu obligada a demanar la dimissió del senyor Nadal precisament perquè és un dels puntals del Govern. Si no és així, doncs, millor; si vostès consideren que és proporcionada la responsabilitat, doncs, ja es veurà. Nosaltres, la veritat és que ens sentim orgullosos de tenir-lo en el nostre partit. Ens va costar. No sé si tothom ho recordarà: el senyor Nadal no... En fi, va costar. Va voler estar en una llista, va estar disposat a fer d’alcalde, deia, «per una estona», perquè li agradava molt la feina, però sempre que anés com a independent, no fos cas, no? I nosaltres, la veritat, vam fer els possibles per convèncer-lo que tampoc érem tan mala gent, i finalment ho vam aconseguir. Però ens en sentim orgullosos no només perquè ens va costar incorporar-lo en la nostra candidatura, ja m’entendran, sinó perquè hem après d’ell, hem gaudit del seu exemple, de la seva feina. I permetin-me que ho torni a recordar, perquè qualsevol responsable polític pot tenir en un moment determinat la temptació de posar davant la defensa de la seva imatge: el que és important és aquell responsable polític que sap posar davant l’interès públic, davant del que pot ser el seu interès personal, la seva imatge personal o perdre el temps defugint responsabilitats, intentant establir quines eren i quines no eren. Ho sento, hem aplaudit, però jo, si avui no hagués aplaudit, no hauria dormit tranquil. Una cosa és aquest orgull que sentim com a socialistes..., i l’orgull que sentim perquè en Joaquim Nadal hagi entomat crítiques, algunes que potser li corresponien i altres que no. Però, escoltin-me, que ell hagi volgut mossegar-se la llengua, en fi, pot ser un costum; ara, el seu Grup Parlamentari no pot –no pot. I nosaltres hem de dir a la cambra, als ciutadans, en general a l’opinió pública, que ens ha dolgut assistir aquests dies a una campanya de desprestigi precisament perpetrada pels que van aprovar el projecte, van adjudicar l’obra, van aprovar un mètode constructiu que planteja problemes, que s’han de poder resoldre, però que planteja problemes, van acceptar modificacions a pilota passada, saltant-se tràmits i verificacions, concentrant encàrrecs en poques empreses, reduint fins a fer pràcticament inservibles els controls de l’obra i, en canvi, avui volen, pretenen aparèixer com els garants de transparència i eficàcia. SESSIÓ NÚM. 45.1 Mirin, estem indignats. Però ho repeteixo..., i crec que compliré, perquè m’ho he preparat, no vull que les emocions que a vegades es poden desbordar en un debat em traeixin, no voldria traspassar el que crec que en un debat polític ha de ser l’enumeració de fets, i, per tant, fer un estalvi solemne de qualificatius, particularment de desqualificatius; no crec que sigui bo. Jo crec que el judici l’han de fer els ciutadans; nosaltres podem i tenim l’obligació de proporcionar arguments. Creguin-me que crec que els ciutadans faran un judici que no serà negatiu respecte al conseller Nadal ni d’aquest Govern, entre d’altres coses, perquè alguns dels defectes que nosaltres apreciàvem en el Govern de Convergència i Unió, Convergència i Unió segueix practicant-los des de l’oposició. Per exemple: tenim un problema? Doncs, què fem? Encarregar una enquesta i publicar-la. Doncs, com avui. Amb un avantatge, que volem reconèixer aquí: aquest cop sí, almenys, l’enquesta la paga el partit; és un avanç. Jo recordo fa mesos que per intentar explicar el canvi vaig dir: «El canvi és que vostè ja no és conseller.» Hi ha gent que només recorda aquella part de la meva intervenció, que maleïda la gràcia, perquè..., i per això em limito, intento limitar-me al màxim, però potser vaig ser ingenu. I també ho vull dir. Perquè realment el canvi no és només un problema que un govern entra i un altre surt, o un surt i un altre entra, per aquest ordre, sinó realment si canvien les polítiques i es revelen com a més eficaces i capaces de reformar. I, per tant, probablement, el canvi que jo en aquell moment potser d’abrandament veia estrictament com aquell moviment de files que ha permès que la primera fila d’aquest Parlament sigui ocupada per un personal polític diferent, doncs, calia que madurés i s’assentés. Jo potser vaig ser ingenu pensant que la hipoteca, diríem, desapareixeria d’un dia per l’altre. Però no creguin, no crec que es tracti..., i en aquest sentit també he de valorar positivament la intervenció del senyor Mas, en el sentit de no criticar l’obra d’una o altra persona: aquí en el fons estem posant en discussió, amb arguments, models diferents de fer, i al final són només els ciutadans els que poden jutjar. Però nosaltres creiem que s’ha marcat fins i tot en la gestió d’aquesta crisi, amb el capteniment d’un conseller, un model ben diferent de fer les coses. Primer, perquè se’ns han donat explicacions, i en aquesta cambra, i en un temps raonable. En fi, recordem quant es trigava abans a comparèixer en comissió? Recordem un ple extraordinari d’aquesta naturalesa? Recordem la creació d’alguna comissió d’alguna cosa –no m’atreveixo a dir encara quina veurem avui? No. Per tant, hi ha un canvi radical. Assumpció de responsabilitats de tipus polític? Poquíssimes. I n’hi deuen haver. Algunes, potser, d’immediates, de gent que ha actuat directament i no ho ha fet prou bé, i algunes, potser, més estructurals, d’aquestes que em sembla que el conseller anomena «remotes». Miri, sabem ja moltes coses, tot i que, a vegades, conseller, li he de dir que la seva intervenció ens ha costat PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 32 de seguir, eh? Però vostè ha donat moltes explicacions sobre què ha passat i el perquè. Sabem quan es va pensar l’obra, qui i com la va adjudicar, qui va executar-ne els canvis, qui els convalidava a pilota passada, qui tenia la responsabilitat del control tècnic i qui havia d’avisar de problemes i no ho va fer. Més o menys. Aquest és el panorama que ens ha situat. Home, algú va tapar o com a mínim no va advertir de problemes. Conseller, vostè s’hi ha compromès, però jo li ho he de repetir en nom del meu Grup: actuï, contra persones, empreses, siguin responsables tècnics o no, o siguin tècnics de les empreses, o qui sigui; modifiqui el que calgui perquè mai més a Catalunya una obra pública pugui executar-se sense requeriments de seguretat del màxim nivell. O la consellera de Benestar i Família, demostrant la proximitat als afectats, que, efectivament, aquesta ha estat la primera prioritat, no podia ser d’altra manera. La nostra obligació?, sí, però algú ha de reconèixer que s’ha fet, i s’ha fet bé. La consellera d’Interior que, en fi, la gent sap que el seu concepte de seguretat és tan ampli com l’exigència ciutadana de tranquil·litat, i per això la seva expansivitat. Si algú va estalviar recursos per augmentar guanys, sigui inflexible –sigui inflexible–, si és que es va donar, i si no, no en parlem més, perquè si es va donar, jo crec, no sóc expert, ho podem portar a la fiscalia que probablement hi apreciaria delicte, i si no ha passat... L’Ajuntament de Barcelona. Queda malament que ho diguem, potser, fora d’allà, però també el nostre Grup es veu obligat a dir-ho: l’alcalde, els tinents d’alcalde i la gent del districte, siguin del partit que siguin, que alguns sí que sabem cadascú d’on és; la presidenta del Consell, la Maravillas, la Mavi; la regidora, l’Elsa, i tanta i tanta gent; tècnics del districte –veig la Núria Carmona a la sala–, atenent les persones, que era la nostra obligació, particularment des de l’Ajuntament on, des del punt de vista de responsabilitats per l’obra, ni n’hi havien ni se n’hi han de buscar, encara que alguns sembli que només es dediquin a això. Anem on calgui i allà on calgui perquè jo crec que aquest Govern, tots els governs tenen una obligació envers la institució que ocupen temporalment, i és donar la màxima garantia als ciutadans que s’està utilitzant el poder, l’autoritat i els recursos de la forma més eficient possible. «Podemos meter la pata pero no meter la mano», s’ha dit en castellà i lamento no tenir en català en aquests moments una expressió comparable. Doncs, jo crec que això tots els governs, ho repeteixo, tenen aquesta obligació i han de maldar perquè així sigui. En els moments més crítics, si no estic mal informat, fins a –que no sé si vol dir «fins a» o «més de»– noucents treballadors de l’Administració dedicats sobre el terreny sense horari i sense límit. I això em serveix també per parlar del mèrit d’aquestes persones, no ja dels governs, no ja de les administracions, sinó la gent que va entendre que si hi havia dies que un no podia anar a dormir, no hi anava. Jo crec que han honorat, com convé fer de tant en tant, perquè, si no, tots ho oblidem, la funció pública, el servei públic, que no és només una feina, també és una vocació. I, per tant, no s’aturi, ni es quedi curt, ens té al seu costat, vagi fins on calgui, nosaltres no volem exonerar ningú de les seves responsabilitats, perquè si ho féssim, ens estaríem fent responsables; no ho volem. El Govern ha aprovat les mesures que estaven al seu abast, des del punt de vista de pal·liar el dany en la mesura que es pot, perquè, ho he dit abans, hi han coses que no es recuperen, algunes de materials i algunes que entren en aquest camp, difícil però existent, de l’esperit. He llegit coses aquests dies terribles, i hem vist fotos de gent buscant aquell record, no?, aquell record que pren cos i no sempre el podrem recuperar, aquella peça; però, en canvi, el record espero que sempre el tinguem, no? És veritat que potser això de la continuïtat institucional, que ja he vist que hi han interpretacions diferents, s’ha d’acceptar a benefici d’inventari, potser. Jo no sé si de vostè canviaria la clau del pany del despatx. Però és veritat que potser algú ha apreciat que potser s’haurien hagut d’aplicar reformes més valentes, més directes, més ràpides, sobre procediments que potser no proporcionen les garanties més altes exigibles. I això sí que li ho demano, conseller, perquè algú pot pensar: «Escolti’m, si no hagués passat això de l’esvoranc» –també dit socavón o forat–, «no hauria passat res.» Vostè..., m’ha semblat llegir en la seva intervenció, o escoltar, millor dit, que ja hi havien procediments de reforma en curs, però jo crec que davant de la cambra, davant dels veïns, de l’opinió pública, dels ciutadans, convé deixar clar quins i com. No voldria deixar de parlar d’altres membres del Govern, perquè això és un govern, de tres partits, sí, però per mi tots i cadascun membres del meu Govern. El conseller en cap; ara no sé per què s’ha dit: «No hi és.» Jo crec que hi ha estat sempre que calia i sempre coordinant. A vegades no cal estar a l’escó per fer la feina. I, de fet, em tranquil·litza saber que algú està en un altre lloc en aquests moments, ara. La coordinació es pot produir des de molts llocs i em consta que s’ha fet, i s’ha fet bé. PLE DEL PARLAMENT Per tant, no hi ha mai prou diners per compensar coses perdudes d’aquesta naturalesa, perquè, i perdoneu el castellà, es necio confudir valor y precio; hi han coses que no tenen preu però que sí que tenen un immens valor. I també no oblidar que és veritat que hi han uns afectats directes, però hi ha una voluntat política d’actuar decididament sobre un barri. I jo crec que amb això el conseller Nadal, millor que molts –anava a dir millor que ningú, però aquesta contenció que se’ns demana i que de grat compleixo...–, millor que molts, coneix. Entre altres coses gràcies a ell tenim una llei de barris, que, per cert, no per al Carmel, perquè això ho hem d’abordar específicament, però jo crec que ja hem de començar a pensar a incrementar la seva dotació econòmica perquè hi han molts barris a Catalunya que ho necessiten. I l’èxit de la convocatòria dels ajuts, fins i tot alguna petita querella institucional que s’hi va produir en el moment de l’adjudicació, ens indiquen fins a quin punt és una línia política adequada. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 33 Nosaltres creiem, sincerament, que la resposta a la crisi ha estat ràpida i eficaç. I, perdonin, aquí s’ha dit: «Home, ha estat ineficaç...» Que algú recorda encara el retard a cobrar, per exemple, indemnitzacions en casos d’incendi? Ho dic... (Veus de fons.) No sabia les xifres –gràcies, diputat. Per tant, jo crec que s’ha estat eficaç. Ara, és evident, hi ha hagut una resposta no exempta d’ensurts; hi ha hagut una gent que li vam dir que podia tornar i després li vam dir: «Millor que surtis perquè, escolta’m, tot i que els tècnics ens diuen que això és segur, no ens la volem jugar perquè encara la terra belluga.» El valor a preservar aquí no era la imatge d’un polític o un tècnic, el valor d’una opinió, sinó el valor de la seguretat, no només de les vides, que afortunadament..., però també d’aquesta noció de seguretat que les persones hi tenen dret per ser ciutadanes del nostre país. Conseller, ho he dit al principi, vostè sempre ha donat la cara –per això potser li trencaran–, però nosaltres, aquest valor, l’hi hem de reconèixer abans de res. Ens ha donat una informació exhaustiva, he intentat resumir-la, m’he quedat avui sense dinar, però... Anem a veure... Si no ho he entès malament, causa immediata única de l’accident..., no hi és –no hi és–, és difícil d’escatir o de trobar. Potser –jo ho dic així, perdonin, eh?– una falla geològica difícil de detectar? Podem dir-ho així? Amb tot allò, jo em perdo. Potser caldria haver incrementat mesures perquè un determinat mètode constructiu exigeix més que l’estricte compliment d’una norma de seguretat? És això? És això, ultrapassar el que diuen les normes. Ara, és evident que hi han accidents que no es poden evitar. També és evident. I també és evident que en aquest cas hi han causes remotes o estructurals que han tingut la seva importància, i que estaríem fent un flac servei als veïns i a la ciutadania si no en parléssim. Hi ha un projecte discutible. Vostè ensenyava des d’aquí uns gràfics. He vist que allò bellugava molt, i si no ho he entès malament, sense que ningú se’n fes càrrec, cap firma, cap informe, cap valoració. Escolti’m, això, jo, que la meva experiència de gestió pública és limitada, crec que no es pot fer així. Jo recordo que al meu ajuntament fins i tot per aprovar un «retranqueig» s’havia de fer una paperassa tremenda. Per tant, aquí alguna cosa ha fallat o han canviat molt les coses des que jo vaig ser regidor a l’Ajuntament de Cornellà del Llobregat. El mètode constructiu aquest, vàlid i que ha funcionat a molts llocs, i que té problemes, que tenen una solució..., però és veritat que potser en funció del terreny s’hi ha de parar més atenció des del punt de vista de la seguretat i de l’actuació directa. clar és que s’hagin de convalidar molt a pilota passada i que es vulguin fer tan de pressa que després ningú es pugui fer responsable d’un efecte negatiu d’una actuació d’aquesta naturalesa. Per cert, si no l’he entès malament, a partir de quatre dies que s’havia adjudicat l’obra. No és una mica estrany? O és que ja es va adjudicar sabent que seria modificada i en fi..., perquè també és possible, jo no hi entenc gaire. I després ha dit unes coses que..., un control geotècnic i geològic, jo diria, com una finca extremenya, manifestament millorable. Perquè, clar, és que vostè ha dit: «Confiança reiterada i contumaç» –això, ho he anat a mirar a la transcripció perquè...– «en determinades empreses.» Jo no hi afegeixo res. No cal. Aquí ja s’ha parlat d’un cercle d’excel·lència, de qualitat i de confiança política. Doncs, si hi havia un cercle... Després, m’ha semblat veure en un gràfic que els anys electorals aquí les adjudicacions es disparen... Una cosa és un cercle d’excel·lència, però jo espero que no es tracti d’un cercle de connivència. Jo m’he hagut de rellegir la seva intervenció un i altre cop perquè hi ha una cosa que no és comprensible, almenys, des del punt de vista d’una persona que no està avesada a la gestió pública. Però hi ha un buit clamorós d’administració entre el juliol del 2002 i el febrer del 2004, però tots sabem que l’obra seguia i es feia, perquè han arribat on ha arribat i, per tant, es bellugava. Després li hem sentit dir, conseller: «Obres que es fan sense l’empara d’un projecte.» Ah, això sí, un director general el 2004 va firmar por lo que había, por lo que iba a haber..., i tot plegat, i dues firmes un mateix dia... I, efectivament, segurament, això, no ho podia haver fet, o hauria hagut d’advertir que allò no podia ser. Per tant, arribats aquí, aquesta sensació que pagaran justos per pagadors, que és veritat que la noció de justícia i de pecat, doncs, és molt làbil. Però per nosaltres és bastant una certesa, perquè, si no ho hem entès malament en la seva intervenció, conseller, pagaran aquells que intentaven esmenar errors que venien d’abans. Potser ells havien comès també algun error, però en tot cas jo crec que la valoració no serà suficientment ajustada i plegaran els que intentaven posar remei a errors estructurals comesos quan manaven alguns dels que pugen a la tribuna a criticar-lo a vostè, conseller. Potser li estan criticant que no els hagi esmenat abans la plana. L’altre dia hi havia, per cert, un acudit en un diari que assenyalava aquesta eventual circumstància. És veritat que, als que no hi entenem, això que les empreses es controlin a si mateixes sobre la qualitat de l’obra que fan, sona malament. Jo abans feia una frase d’aquestes: «Si l’autocontrol esdevé descontrol, mal assumpte.» Algú ho ha de vigilar, i algú que no tingui interès directe amb l’assumpte. Vostè ha plantejat una esmena a la totalitat, no?, parlamentàriament, des del punt de vista dels procediments. Llàstima que en l’àmbit de l’obra pública no existeixi l’esmena de devolució, perquè les coses són com són. S’ha de revisar encara més l’herència, conseller, em temo, no per assenyalar responsabilitats, no –jo crec que quan un polític n’assenyala com a responsable un altre, lamentablement la nostra credibilitat col·lectiva no està a la màxima alçada–, però sobretot per evitar problemes, per evitar que alguns errors es puguin tornar a produir en el futur. Això de fer modificacions fetes sobre la marxa? A mi també em sona que això es fa; el que ja no sé si és tan Nosaltres, no podia ser altra cosa, fem nostres les seves conclusions, les mesures que es proposa aplicar, i ens SESSIÓ NÚM. 45.1 Fascicle segon PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 34 agradaria que quedés clar que aquestes propostes d’esmena s’estaven ja aplicant en certa mesura abans, perquè el gest que els veïns pensin que només s’arreglen les coses quan hi han desgràcies no ens agrada. Miri, arribem al capítol de les responsabilitats. Aquí també hi ha canvis, conseller, respecte a l’abans i el després, que es deia, del desembre del 2003. Vostè podia haver dit que el que ha passat era un accident inevitable. Ho hem sentit dir en altres ocasions, en altres llocs, en altres administracions –no em refereixo només a Catalunya, estic referint-me en general. Hem vist gent trigar molt, molt, molt a comparèixer al Parlament; hem vist que es neguen explicacions; fins i tot hem vist moments en què s’ha fet que aquest Parlament aprovés resolucions laudatòries que nosaltres crèiem injustificades. De tot hi ha hagut. Però nosaltres celebrem que el seu estil, que és el nostre, no sigui aquest. Com que em diuen que en els discursos convé posar-hi alguna cita d’autoritat, he buscat les de la responsabilitat, les de Weber. També m’han dit que es fan servir, però que no sempre es compleixen i que cadascú les interpreta com vol. Però n’hi ha una que ens podem aplicar tots i que jo crec que tots hi estarem d’acord, i és que, quan parlem de justos i pecadors, en política sols hi ha dos tipus de pecats mortals, diu Weber, no implicar-se en les tasques públiques i la falta de responsabilitat. Jo crec que en això tots hi podem estar d’acord. I, què és responsabilitat? Diu Weber: «L’ètica de la responsabilitat és la que ens obliga a respondre de les conseqüències de les nostres accions.» Diu: «Un polític sense conviccions és senzillament un oportunista, un professional de la manipulació, un venedor de fum, però un polític sense consciència de la responsabilitat, perdut en el seu món neuròtic d’utopies irrealitzables, és un perill.» No estic pensant absolutament en ningú. Feia la cita com d’autoritat. Però el que sembla que ha de quedar clar és que un és responsable d’allò que fa, d’allò que decideix o d’allò que, havent-ho de saber, no ho sap, o de la seva tria. Aquesta és la seva responsabilitat. I, per tant, jo ho dic perquè..., a part que avui vostè ha establert unes responsabilitats, que pel nostre Grup són les ajustades, jo crec que convé que fem tots un esforç d’assentament d’una certa teoria democràtica de la responsabilitat. I jo els diré, no com que sigui veritat revelada, la meva opinió respecte a això. Els responsables polítics no són fitxes de dòmino. No cauen del primer a l’últim amb independència de la seva actuació concreta o de la seva vinculació amb els errors comesos, si no hi ha una relació directa..., miri, vostè no és responsable, potser ho hauria volgut ser per a poder-ho evitar, però no n’és. Tampoc no em sembla ni just ni acceptable graduar les responsabilitats en funció de l’alarma social: a més alarma, més responsabilitat, perquè cal tranquil·litzar l’opinió pública. Miri, creguin-me, la gent no quedarà avui més tranquil·la en funció de quants caps o colls siguin tallats, em sembla en l’expressió del senyor Mas, sinó quanta PLE DEL PARLAMENT llum, quanta transparència, quanta garantia siguem capaços de posar sobre la taula. Tampoc és acceptable, en termes de responsabilitat, intercanviar cromos entre socis de govern. Ni entre govern i oposició. Siguem, en això, rigorosos. Per tant, es tracta de delimitar responsabilitats en funció d’aquests principis, que diuen els experts en dret i gràcies als quals m’han ajudat, «proporcionalitat i equitat». Per tant, ni a pes ni a «bulto». Nosaltres acceptem la delimitació que ens proposa, conseller, perquè la proposa i la justifica, conscients que potser estem determinant responsabilitats d’una forma massa difusa, i, per tant, aquesta noció genèrica que potser justos paguen per pagadors és dolenta. Em sembla que acaba el meu temps i no vull depassarlo massa. Una mica..., president, amb un minut crec que acabaré. Conseller, el nostre Grup és escèptic, vostè ho sap, sobre la constitució d’una comissió parlamentària d’investigació, creiem que pot convertir-se fàcilment en un terreny de nou escenari de lluita partidista, però som conscients que això ha de ser un acord dels grups, i, per tant, treballarem per fer l’acord que creiem, entre tots, que millor serveix, precisament, a l’interès públic de transparència i d’atribució de responsabilitats, però, particularment, com evitar que torni a passar el que ha passat. Jo ja els ho adverteixo, en el nostre Grup no hi ha ni geòlegs, ni enginyers de mines, ni tampoc directors d’obra. He trobat un arquitecte, si convé ja els el portarem. A nosaltres no ens podran trobar –i perdoni que en això el copio– discutint d’injeccions de formigó, de gunitats, encavallades, xemeneies, triangulacions, micropilotatges, el sistema Cyclops, convergències o anivellacions de precisió. Tampoc ens hi trobaran per un espectacle de foc creuat de responsabilitats. Per això havíem pensat que potser una comissió de tipus independent podria funcionar millor. Ho parlarem amb els grups. Els ho he de dir: la idea no és original. Creiem que és una bona còpia, una bona interpretació. «CIU i PP volen un estudi independent sobre les causes del sinistre» –1 de febrer del 2005–, «els diputats sotasignats del Grup de Convergència i Unió sol·liciten la creació d’una comissió d’investigació per a analitzar i conèixer les circumstàncies de caràcter tècnic que han provocat l’esfondrament.» Per tant, en fi, creiem que la nostra, diríem, obsessió, o que la nostra insistència sobre determinades qüestions lliga amb algunes de les propostes o sensibilitats que en alguns moments s’han expressat, i espero, pel bé d’aquest bé públic que és la transparència i la confiança en les institucions, que ens puguem posar d’acord. Conseller..., m’adreço a tu, no paris. Recorda la frase de Willy Brandt: «No són les dificultats sinó la resignació allò que ens pot vèncer.» Els veïns del Carmel et necessiten, necessiten la teva feina. El president i el Govern t’han reiterat la confiança, i avui ho fa, també, Quim, el teu Grup Parlamentari. Moltes gràcies, president, per la seva amabilitat, senyores i senyors diputats. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 35 El vicepresident primer Gràcies, senyor Iceta. Honorable conseller, té la paraula. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Gràcies, senyor president. Senyores diputades, senyors diputats, il·lustre senyor diputat, podria, segurament, prescindir d’aquest torn, i fins i tot n’havíem parlat, considerant que el to i el sentit de la seva intervenció recollirien en molt bona mesura aspectes centrals del que havia estat el meu intent, aquest matí, de fixar i establir quines eren les prioritats del Govern amb relació als fets del Carmel. Vull, sí, però, aprofitar aquesta intervenció per afegir alguna dada més i algun compromís més a alguna de les coses que he comentat aquest matí. S’ha formulat, no l’ha formulada vostè, però s’ha formulat aquesta tarda una pregunta sobre el reconeixement dels drets morals dels veïns i dels danys morals soferts pels veïns. Aquest, com tots els altres termes referits als danys soferts pels veïns, serà un procés laboriós i, alhora, generós de converses i negociacions que voldríem portar de la manera més clara, més transparent, més oberta, menys condicionada per intents d’aprofitar l’avinentesa i per situar les coses en un punt just: que tothom recuperi allò que ha perdut, que tothom recuperi allò que sent un intangible o pertinences difícils de valorar també rebi una valoració i ho recuperi, i que els danys morals siguin reconeguts d’una forma que estableixi justícia i equitat, i, per tant, respongui al que podríem dir-ne una jurisprudència que serveixi per a aquest cas i per a d’altres. bona mesura crec que vam encertar, que, fent les coses ajustades i amb un tempo ben plantejat, es podien resoldre molt bé problemes de canvi d’orientació de determinades prioritats polítiques sense fer tabula rasa, tant és així que, probablement, donada la dimensió del Departament, no hi ha cap altre departament –cap altre departament– en el Govern que aculli en els rengles dels seus tècnics qualificats excàrrecs polítics avui rellevats del seu càrrec polític. Però aquest és un fet administrativament inevitable. Així està plantejat: qui té un lloc que ocupa plaça a..., i cedeix aquesta plaça per a ocupar un lloc de confiança, té el dret del retorn a la plaça que ocupava si aquella plaça és vacant. Per tant, és veritat que segurament no vam fer prou de pressa totes les reformes que calien, però vull que també li quedi clar que és veritat que es van començar totes les que calien. No serà ara pel Carmel que abordarem la reforma de GISA, no serà ara pel Carmel que revisarem els projectes ferroviaris de Catalunya, sinó que una cosa i altra estaven enfocades, plantejades i fent-se. I el que serà la meva màxima feina en aquest moment serà impedir, justament, que la incidència tan monogràfica del cas del Carmel freni o alenteixi aquest procés de reforma necessària que havíem entomat amb anterioritat. Gràcies, senyor diputat, senyor president. El president Passem al següent Grup Parlamentari, que és el d’Esquerra Republicana de Catalunya, i té la paraula, en el seu nom, l’il·lustre senyor Joan Ridao. (El president es reincorpora al seu lloc.) El Sr. Ridao i Martín Vull dir també que vostè ha fet esment d’aquesta qüestió i vull aprofitar també l’avinentesa per situar el tema en el seu punt just. Tot allò que s’hagi de fer al Carmel, que s’ha de fer, no serà i no volem que sigui, i no ens podem permetre que sigui plantejat i entès en detriment de coses que s’han de fer a d’altres llocs. Moltes gràcies, senyor president. Molt honorable president de la Generalitat, honorables consellers, honorable senyor Nadal, em sap greu que ara el senyor Mas no hi és, en aquests moments, a l’hemicicle, però em volia adreçar a ell, ni que fos un instant ras i curt per dirli que al nostre Grup Parlamentari no li han passat inadvertides algunes de les seves paraules. Vull dir que el futur de l’Estatut no pot ser una amenaça per a amagar el 3 per cent. D’això ja en parlarem, tindrem l’oportunitat de parlar-ne més endavant. El nostre Grup està compromès amb el combat i la lluita per la transparència i per la netedat de les institucions, però una cosa no es pot vincular a l’altra. Hi ha qui ha esmentat..., i la simetria pot ser en qualsevol moment, potser, no prou ben interpretada, però és igual. Si han passat coses o a Lleida, o a Tarragona, o a Sallent, o a d’altres àmbits, on fenòmens diversos de subsidència plantegen situacions de pèrdua també irreparable de les cases o de necessitat de rehabilitació i de recuperació de barris sencers, vull que quedi clar que el Carmel tindrà tot allò que li correspon, i que, a més a més, ningú mai no podrà dir: «Ho han donat al Carmel, però ho han tret d’aquests altres.» Crec que és un compromís important que ha de servir per situar les coses al seu punt just i per a ajudar a entendre i a fer entendre que la sensibilitat que el Govern de Catalunya està aplicant per tot allò que està passant al Carmel, naturalment l’aplicarà tant com calgui als altres casos que es produeixin. I vull concloure, senyor diputat, reiterant-me en una idea que vostè també em plantejava i que vull que li quedi clara: potser sí que havíem d’haver anat més de pressa, potser sí que havíem d’haver sigut més radicals, però vam creure, i ho vam creure de bona fe, i amb SESSIÓ NÚM. 45.1 Com que hem vingut a parlar del Carmel, és d’això que principalment vull parlar, i, per tant, tampoc vull contribuir a convertir aquest debat en un autèntic espectacle. Com recordava, i, de fet, ho ha recordat insistentment, el conseller Nadal durant les seves intervencions, demà passat farà un mes que es va iniciar el malaurat drama, l’episodi del Carmel, amb un fet que es va iniciar, si vostès volen, amb un ensurt: l’enfonsament del túnel que s’estava construint en l’ampliació de la línia 5 del metro. Un accident que probablement no hauria passat d’això: d’un accident d’allò més probable en aquest tipus d’obres públiques importants, si no és que, com tots sabem, dos dies més tard, es va descobrir un enorme esvoranc que va motivar el desallotjament d’un miler llarg de persones dels seus habitatges. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 36 Fins aquí, senyor Nadal, el seu Departament, el de Política Territorial i d’Obres Públiques, i el Govern en el seu conjunt van superar aquesta primera fase d’incertesa, d’inquietud, gràcies al fet que la crisi, l’enderrocament d’alguns immobles, només va afectar un grapat de famílies, i perquè el conjunt d’administracions concernides van assegurar a la resta de les persones damnificades que podien tornar a casa perquè havien conjurat el perill. Però aquest clima, com tots sabem, es va estroncar. L’esvoranc era molt més gran del que s’havia previst inicialment. Es va haver de desallotjar tot el perímetre. Es van enderrocar tres edificis més. I cregui’m que aquest relat no el faig per delectar-me en la desgràcia ni per retornar al període emocional i esquinçador de la memòria sentimental de molta gent que ens escolta, de molts dels damnificats del Carmel, ni per reviure, lògicament, el xoc traumàtic de veure la gent del Carmel garbellant entre llàgrimes en els contenidors de deixalles per trobar alguns objectes de la seva existència: una foto esgrogueïda –s’ha dit–, una peça de roba, el disc dur de l’ordinador. Una crua, per cert, estampa, en una de les ciutats que es vanta, jo crec que amb raó, de ser de les millors del món, i en molts aspectes ho és. Faig aquest relat dels fets, que és una mica més càlid, potser, del que vostè mateix ha fet aquest matí, senzillament perquè per a molts aquests fets són uns fets inexplicables. Perquè deixant de banda els aspectes dels estudis geològics pertinents –que en parlarem–, deixant de banda també el procés previ dels treballs de perforació –i després en parlarem–, que són evidentment elements centrals per entendre bona part del que ha passat, aquí, abans que re, el que va fallar és tot un sistema –tot un sistema– de realització de l’obra pública. L’actual Govern, probablement sense intencionalitat, el que ha fet és perpetuar aquest sistema. Allò que vostè eufemísticament ha dit, «donar continuïtat institucional». Bé, aquest Govern, en part, és responsable d’haver perpetuat aquest sistema, tan «denostat», que avui tots plegats estem desestimant. I si va fallar tot un sistema d’obra pública, que afecta l’actual Govern i, evidentment, el Govern anterior, evidentment va fallar i falla la confiança. Hem insistit des del primer dia que aquí hi ha una autèntica crisi de legitimitat i de confiança. I la confiança, en la nostra societat, s’ha convertit en una categoria política transcendental. Diguem-ne que és el fil molt prim, molt delicat, que relliga de vegades el ciutadà amb els governants, en una època, per cert, més aviat de lleialtats precàries. Una confiança que té molt a veure amb la fermesa i amb la seguretat, que són dos elements que són, probablement, el codi genètic de qualsevol estat. Una confiança, per cert, que tots els que som aquí sabem perfectament que ens costa molt de guanyar, als polítics, i que si es perd costa molt de recuperar. No ho ha dit, senyor Nadal, no ho ha admès –ja li ho diré jo, sense cap mena d’empatx– que aquesta confiança probablement es va esmicolar aquella atziaga nit en què un grup de veïns, amb tots els informes tècnics que probablement ara es tornarien a reproduir amb la PLE DEL PARLAMENT mateixa intensitat que es van fer en el seu dia –vostè ho ha dit–, en el moment que es va autoritzar aquells veïns a tornar a casa seva i l’endemà van ser desallotjats. A partir d’aquell moment, per desgràcia –a partir d’aquell moment–, tot l’episodi malaurat del Carmel es va començar a escriure d’una altra manera, i vostè segurament és el primer que n’és conscient, d’això. A pesar que –i ho vull dir molt clar– la gestió de la crisi, es digui el que es digui, ha estat positiva en termes generals. En alguns aspectes, particularment, no. No passa re. Però en termes generals ho ha estat, perquè la resposta per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, les dues administracions conjuntament, no han escatimat ni els recursos ni els esforços necessaris. Avui per avui encara hi ha un miler de treballadors públics per atendre els damnificats. Seria inacabable –vostè ho ha fet, jo no tinc el mateix temps que vostè– de fer una llista exhaustiva, prolixa, del conjunt d’actuacions fetes per tots els departaments del Govern, encara que els esforços d’aquests departaments del conjunt del Govern puguin quedar literalment sepultats per la magnitud del desastre. Les coses són com són. Encara que aquests esforços estan, o han estat, literalment, sepultats, en molts moments –avui mateix– per l’estultícia d’alguns que volen fer veure que hi ha hagut descoordinació, que hi ha hagut insolidaritat, que hi ha hagut inhibició per part d’alguns membres d’aquest Govern. Els primers que ho saben són les famílies que ocupaven o que s’han vist afectats i han hagut de desallotjar els seus habitatges. Saben, per exemple, que s’ha declarat el barri àrea de rehabilitació integral; saben que rebran, si no les estan rebent ja, les bestretes a compte de futures indemnitzacions; han disposat d’habitatges pont si ho han volgut, dietes per subvenir a les despeses de supervivència ordinària; ajuts per poder compensar el lucre cessant de les seves activitats econòmiques; serveis d’autobusos, transport escolar; s’han suspès el pagament de rebuts d’aigua, llum, electricitat, l’IBI, telèfon, etcètera. I tot això, i més, vull dir que està en sintonia, en directa sintonia amb allò que el nostre Grup Parlamentari va reclamar des del primer moment de la gestió d’aquesta crisi. La nostra primera i principal preocupació ha estat sempre –i en això el Govern ha estat, jo diria, encertat– que calia atendre i compensar les persones, al marge d’aclarir els fets, al marge d’assumir també, si s’esqueia, les eventuals responsabilitats. Però també és veritat que a mesura que passaven els dies les causes d’aquest fiasco del túnel sota la muntanya del Carmel han esdevingut més espesses. Es va assegurar, òbviament, la seguretat del veïnat, els damnificats van començar, com he dit, a rebre les necessàries compensacions, però també es van multiplicar de forma inquietant els interrogants. I voldria, en tot cas, fer una referència a un aspecte molt particular, com és el pecat, per nosaltres, d’imprevisió. Malauradament, la desconfiança juga molt males passades de vegades, i de vegades té efectes, diguem-ne que retroactius, canvia el judici sobre les coses del passat, a vegades llença una implacable, diguem-ne, mirada retrospectiva. I comença a fer, a tots plegats, el terreny de joc una mica més costerut del que caldria. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 37 Hi ha qui aquests dies responsabilitza, jo diria que amb molta raó, els gestors actuals –també els anteriors, lògicament– d’haver-los entabanat des del mateix inici de la democràcia amb un urbanisme d’aparador, que ha oblidat els dèficits estructurals de barris com el Carmel, erigits sobre el «desarrollisme» més salvatge. Perquè, no ens enganyem, assistim en bona part a un episodi –a un dels successius episodis negatius– d’un barri ara molt més digne que no era fa uns anys, però d’un barri –s’ha de reconèixer– generalment maltractat, mal utilitzat i mal gestionat des de fa anys, des de l’època del caos urbanístic, del barraquisme, de l’autoconstrucció incontrolada els anys cinquanta, seixanta, també dels anys setanta, per tal d’acollir a corre-cuita la immigració desatesa i obligada a construir temeràriament en terrenys inservibles. No vull dir amb això –preciso– que el responsable directe de l’actual crisi sigui aquest fenomen, sinó que una part del problema l’hem d’anar a buscar en els errors del que s’ha denominat el «porciolisme». El porciolisme en tants i tants barris intersticials com el Carmel, però com el Verdum, com la Verneda, com la Mina, com Torre Baró, on els greus errors del porciolisme ens han portat l’expansionisme urbà sense planificació, sense el mínim sentit de la sociabilitat, sense serveis. Els immobles cauen també, per tant, moltes vegades perquè unes obres normals d’urbanització i de transport no són sostenibles a causa de les pèssimes condicions d’un espai que mai no s’hauria d’haver urbanitzat ni habitat de forma tan densa. El responsable directe, ho repeteixo, d’aquesta crisi no és que fa anys s’hagués destronat un dels pocs pulmons de la ciutat de Barcelona per esdevenir un refugi de la immigració –salvatgement explotada, lògicament–, però sí que afirmem que el problema de la baixa qualitat territorial del barri del Carmel era prou conegut. I era prou conegut com per haver extremat les precaucions a l’hora de decidir la construcció d’un túnel. Per tant, no es poden dissimular –entenem– errors de previsió. Vull dir que el fet que hi hagi hagut, com hi ha hagut, altres tipus de dificultats i de desgràcies acumulades en tot aquest afer, que recauen sobre tècnics intervinents, que recauen sobre les empreses constructores, no sana en absolut l’omissió, el pecat o l’error d’imprevisió, perquè, evidentment, tot acte humà incorre en risc, no existeix la seguretat absoluta –ho hem vist a Madrid, ho hem vist a Suïssa, també, amb un túnel de les mateixes característiques que el del Carmel–, i per això la qüestió és sempre si resulta assumible, de què depèn i com es pot reduir. Aquest és l’abecé de tot gestor prudent. Vull dir que estem davant de l’autèntica paràbola del porciolisme, que és, probablement, el que ha passat al Carmel, el símbol de l’enfonsament d’aquest porciolisme, de vegades una mica sociovergent i transversal que s’ha viscut en aquest país. I, per tant, n’hi ha alguns que han estat marmessors tradicionals d’aquesta manera de fer. Potser és per això que ara es comença a veure el problema urbanístic amb tota la seva extensió. Hi ha un pla integral. No es tracta només de construir en les cases ensulsiades durant aquest incident, ni de refer, lògicaSESSIÓ NÚM. 45.1 ment, una part del barri –que es tracta d’això–, sinó que es tracta autènticament de repensar i de dignificar bona part de l’estructura d’aquest sector. I, per tant, no només garantir un habitatge digne, sinó també un barri digne, que vol dir amb densitats adequades, amb serveis públics i també amb identitat pròpia. Per tant, la primera causa determinant, per nosaltres, de responsabilitats en aquesta crisi, honorable conseller, rau en la imprevisió i en el fet que se sabia la naturalesa geològica del terreny. Perquè la majoria d’experts que coneixen les nostres profunditats coincideixen –i aquests dies ho hem sentit a bastament– que el subsòl de la zona és canviant, amb calcificacions, amb forats càrstics com el de l’AVE famós de Saragossa. Per tant, el Carmel és una zona, com a mínim, dubtosa –ho era fa uns anys– per construir-hi pisos, i probablement també per fer-hi passar el metro, miri què li dic. I això, com a mínim, ens porta a una altra consideració, i és que si s’havien d’extremar les degudes cauteles, entrem en el segon pecat de tota aquesta història, per nosaltres. Ja no és un pecat d’imprevisió, no és un pecat d’omissió, és un pecat d’acció que té a veure amb els errors tècnics que hi hagi pogut haver en tot plegat. El mateix conseller Nadal –avui no ho ha dit, però l’altre dia ho va dir en la Comissió– va admetre que l’esllavissada era evitable. Ho era, entenc, amb més reforços, ho era amb més atenció a tots els indicadors que hi havia. I això és el que determina que estem davant d’un accident, la causa del qual està bàsicament en l’existència d’algun tipus de conducta negligent. I estem davant del típic supòsit, per tant, de la responsabilitat política que dimana, en aquest cas, d’errors o d’incompetència tècnica, per tant, d’un projecte mal concebut, probablement d’una obra mal executada. Ja sabem, doncs, que hi ha hagut falta d’imprevisió, però també sabem que hi ha una segona causa que determina un nivell de responsabilitats, que hi ha hagut una obra pública planejada i executada sense el degut rigor tècnic, sense les precaucions constructives que exigia la geologia del terreny. I, evidentment, estem davant d’un fet que no era un fet natural, que el que ha esquerdat el Carmel és la mala execució d’una obra pública i no una nevada o una catàstrofe atmosfèrica. Creiem, per tant, que el que hi ha hagut és una manca de diligència per part sobretot de la direcció de l’obra –vostè ho ha dit– i creiem també que hi ha hagut un mal control, supervisió, per part de l’empresa pública GISA, que és l’empresa pública encarregada de la seva supervisió. Per què? Perquè de les explicacions que vostè mateix ha donat avui aquí, fa uns dies en comissió, llegint detalladament el projecte i el projecte modificat es desprèn, primer, que no es van fer més informes geològics addicionals, per tant, tot i el canvi d’ubicació de la cua de maniobres, no es van encarregar més estudis geològics. No consta en els llibres d’obra que es prenguessin mostres del terreny durant l’avançament del túnel. Que es va planificar mentre s’anava fent, que no es van adoptar probablement les mesures de reforç necessari. I tots aquests errors, i d’altres, van ser provocats. I aquest és un element, per nosaltres, molt important. Una lliçó a extreure de cara al futur. Van ser provocats PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 38 per aquesta pràctica, que vostè ha admès generalitzada, de pretendre buscar amb menys costos majors avenços. La modificació del projecte hauria d’escurçar les obres dos mesos i mig, abaratint costos. Es deia, i ho diu literalment el projecte, que el sistema d’obra elegit, el famós nou «mètode austríac», havia de permetre uns resultats econòmicament competitius. Ho diu literalment el projecte. El mateix conseller Nadal ha admès que en ocasions hi ha hagut un predomini d’aspectes financers sobre els aspectes tècnics. Un criteri, evidentment, molt discutible. Per això, dins de la cadena d’errors hi ha una qüestió que cal aclarir i que és un tema estructural, més enllà de tot aquest fenomen conjuntural que s’ha produït al Carmel, que és l’opacitat en la política de contractació. Allò que vostè ha dit de contractació, de subcontractació, de subcontractació a l’hora de la subcontractació. Ens demanem en quina mesura tot això té, per tant, a veure amb aquests procediments que se segueixen en subhastes, en adjudicacions d’obra pública, que en alguns casos fa que empreses poc solvents facin postura a la baixa i ofereixin preus inferiors als costos reals de l’obra, per després, un cop adjudicat el contracte, incrementar progressivament els preus. Fins i tot s’ha dit, de vegades, que aquest estalvi conseqüent va a parar directament al plateret, allò del 3 per cent que abans algú ha citat, ni que fos de forma molt críptica. I en tot cas, el que és segur és que tot això acaba repercutint en procediments tècnics més insegurs, en l’expulsió del mercat, literalment, de les empreses més serioses, i en un preu final més elevat que el que s’hauria d’haver fixat inicialment. I per si això no fos poc, a part de l’opacitat, hi ha un altre element, per a nosaltres, preocupant, que és la gestió i la política de l’empresa GISA, que vostè ha dit que canviarà i que nosaltres aplaudim. Una GISA que adjudica el projecte, que adjudica l’obra, que més tard adjudica la direcció de l’obra i es reserva la inspecció, però alguna cosa de vegades no funciona quan, per exemple, el mateix director general de GISA ha arribat a dir que no va veure el projecte de la línia 5, perquè estava ocupat, estava immers a estudiar el projecte de la línia 9. Quant a les responsabilitats. I parlo de les responsabilitats públiques, perquè el forat és públic i les responsabilitats, també. Les de la direcció de l’obra, les de les empreses constructores semblen evidents, i ja es determinaran, ja es depuraran internament, per tant, en això li fem total confiança, honorable conseller. Les responsabilitats no són al mateix nivell, però són, en part, compartides. El Govern actual, diguem, el de la continuïtat institucional, és un govern que, amb la millor de les intencions del món, ha donat continuïtat al desgavell de l’empresa GISA, que ve del passat, però que ha estat acceptat; probablement en aquest punt no s’ha estat prou diligent com per canviar el funcionament i la dinàmica d’aquesta empresa. Aquesta empresa va fer, creiem nosaltres, humilment, un control deficient de l’obra, que, tot i que no va rebre, certament, cap comunicació, com vostè ha dit, d’incidències, probablement no va atendre tots els avisos de perill que constaven –i n’hi va haver. I probablement va ignorar, per exemple, jo diria desencertadament, alguns moviments en la base PLE DEL PARLAMENT del túnel que haurien alertat qualsevol. Perquè també tenint el túnel obert, des del mes de juliol del 2004, no va aturar l’obra, tot i que, com vostè mateix ha admès aquest matí, hi havia fins a tres interpretacions geològiques distintes. I un altre element més, perquè el director general de Ports i Transports, que segurament és un gran professional –no ho posem en dubte–, amb la seva firma estampada a l’expedient, el que està fent és validant el projecte modificat, improvisat, el regularitza com si res, quan la modificació suposava l’obertura, per exemple, d’un forat enorme que no estava previst, per exemple, a la plaça Pastrana. I també amb la seva firma autògrafa en aquell expedient, el que fa és també validar el mètode constructiu, avui, per cert, tan infamat per tots plegats. Per això, honorable conseller, no són sobreres, per doloroses que siguin, aquestes dimissions, tot i que volem més concrecions, ja ho avenço, en nom del nostre Grup Parlamentari. Per tant, demà, nosaltres demanarem, amb la resta de grups que donen suport al Govern, la creació d’una comissió d’investigació. I el Govern anterior. He dit que les responsabilitats hi eren a tots nivells, probablement no al mateix nivell. El Govern anterior, d’entrada, va pensar, per error, que el subsòl del Carmel oferia, en teoria, més garanties geomecàniques que el d’Horta. I això és un cras error. Això és un error, es digui com es digui. L’opció política la va prendre l’anterior Govern. I per cert, com revela l’informe de la Sindicatura de Comptes, em sembla que el senyor Nadal no s’hi ha referit avui, però fa alguns dies sí que ho va dir. GISA va encarregar el projecte constructiu sense que el projecte estigués degudament realitzat, i més concretament, el va aprovar el mateix dia en què es va encarregar l’estudi geològic. Sí que ho ha dit, el que no ha dit era la font d’autoritat que era l’informe, em fa l’efecte, de la Sindicatura. Per tant, es van modificar les obres amb una ordre oral, sense cap mena, en aquest cas, de formalitat, per fer una cosa tan greu com canviar el traçat i canviar l’emplaçament o la ubicació de la cua de maniobra. I a més a més es va adjudicar el projecte per menys diners del pressupostat. Però, oh!, meravella de les meravelles! Què tenim? Ho diu la Sindicatura, que el mes d’agost ja es va detectar un desviament a l’alça del 30 per cent. I què tenim? Que el pressupost de l’empresa pública GISA, per a l’any 2005, ja ha hagut de preveure un segon pagament, amb un increment del 17,9 per cent. Per tant, en definitiva, senyores, senyors diputats, honorable conseller, el Carmel ha estat una catàstrofe social, humana i urbanística. Ho ha estat i ho continua sent per a l’actual Govern, no pas perquè tingui la culpa principal, aquest Govern. Aquest Govern s’ha trobat una herència de projectes defectuosos, s’ha trobat, probablement, amb un mal control de les obres, amb un sistema dissenyat i previst per l’antiga Administració, tot i que, en bona part, també és veritat que l’actual Govern ha acceptat mètodes i projectes anteriors. Això, per a nosaltres, determina una responsabilitat que aquest Govern ha d’assumir, i que, de fet, ja ha assumit, i per tant entenem que està molt ben assumida. Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 39 El president Gràcies, senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Moltes gràcies, senyor diputat. Molt honorable senyor president, senyores diputades i senyors diputats... Vostè ha començat, senyor diputat, fent esment d’un tema al qual el Govern creu que ha de donar el suport que es concreti en les resolucions que es puguin votar demà al dematí. Efectivament, tots tenim el compromís, i tots tenim la voluntat política d’establir tants mecanismes com faci falta per vetllar per la transparència en la gestió i l’adjudicació de l’obra pública. Vull, en aquest sentit, afirmar que qualsevol observatori de la transparència, qualsevol sistema que s’estableixi, serà benvingut per part del Govern, però vull també advertir –i m’agradaria que quedés molt clar per a tothom– que el sol fet d’haver canviat el plec de clàusules de GISA per a l’adjudicació, licitació i adjudicació de l’obra pública, determinava ja, amb absoluta claredat, una voluntat d’anar en aquesta direcció i d’establir que, fos quina fos la situació, que ara no jutjo, el cert és que la desfilada d’empreses intentant esbrinar quina seria la voluntat del Govern a l’hora d’adjudicar i dir: «Escolta, a mi mai no me n’ha tocat cap; me’n tocarà alguna?» «Si guanyes la subhasta, sí.» Només això tan simple: «Si, fruit de l’aplicació del plec, et toca, sí». «Oh, és que a mi mai...» És igual. Va quedar clar, i ha anat quedant clar, entrevista darrere entrevista, que al marc, hi podem afegir les cauteles que vostès vulguin i tots els mecanismes que facin falta, però és indiscutible que la sola modificació del plec desfeia un punt d’una excessiva horitzontalitat en l’oferta, i per tant assegurava una major competència en la licitació, i en aquest sentit, una major transparència en l’adjudicació. De manera que la qüestió de si mantenir la confiança de determinats càrrecs públics representava o no perpetuar el sistema, jo li voldria discutir, sobretot perquè entenc que, en la mesura que tots ells, o una bona part d’ells, han estat fidels servidors en l’àmbit de la funció pública, del que és el comès que tenien, en funció d’un nou programa de Govern i dels objectius definits en l’Acord del Tinell, a tots, sense cap mena de dubte, en aquest àmbit, se’ls va fer la confiança, que jo crec que valia la pena de fer-los-la. Vostè, després, ha fet referència a un aspecte de caràcter més concret, que és el tema de la confiança entorn del desallotjament o del retorn, fruit d’aquella nit del 3 de febrer. És veritat, és veritat que, tant l’Ajuntament de Barcelona com el Govern de la Generalitat viurien en aquests moments la crisi del Carmel d’una forma diferent si aquell vespre no hagués calgut decidir que era millor que els microbusos que hi havia a punt per a l’endemà, perquè la gent tornés dels hotels a casa seva, aturessin tot el dispositiu. Però les causes són clares, ja les hem dites, i, probablement, el preu polític pagat i la responsabilitat assumida guarda la proporció justa, la necessària, la que calia, amb la voluntat explícita i radical d’evitar, per tots els mitjans, que mai no ens haguéssim de penedir de l’existència de víctimes mortals al Carmel. I aquest fet, que és considerat com SESSIÓ NÚM. 45.1 un acte d’irresponsabilitat que genera responsabilitat política per a alguns, per a aquest conseller és, mal li pesi, un acte de responsabilitat per garantir i esclarir que, si hi havia una única ombra de dubte respecte al nivell de seguretat assolible, era preferible la marxa enrere a mantenir la pruïja del retorn i córrer un risc del qual mai més, mai més no ens n’haguéssim refet si hagués passat alguna cosa. Li agraeixo, senyor diputat, d’una manera molt especial, les paraules que ha tingut per a l’acció conjunta i coordinada de tot el Govern, perquè entenc que, molt més enllà del que ha estat el meu relat, no hi ha operatiu possible que aguanti la forma, l’estructura, les característiques, la durada i la dedicació que ha hagut de tenir, si no hagués estat amb aquesta condició, tant pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona com pel que fa als diferents departaments del Govern de la Generalitat. En el meu Departament vam assumir només una presència pública donant la cara, com deia el portaveu del Grup Parlamentari Socialista, amb relació al fet més directe relacionat amb la crisi, però preteníem i volíem, i així va ser, i el conseller en cap ho va coordinar, que fossin tots els departaments del Govern, tots, els qui donessin resposta de Govern a una crisi que, per la seva magnitud, es situa en un terreny de dimensions difícilment avaluables, ni que només sigui perquè deu ser, segurament, més fàcil gestionar un municipi de 1.057 habitants, amb tota la seva complexitat com a municipi, que gestionar 1.057 habitants dispersos en hotels, concentrats en una forma de viure que no és la seva habitual, i sotmesos a unes tensions i a unes pressions i a unes dinàmiques que són necessàriament incòmodes; incòmodes, per utilitzar una paraula suau. Però, ja ho he dit aquest matí, aquell punt de calidesa que hi posava vostè, senyor Ridao, és recollit, per part meva, d’aquesta manera també. Els pares, els fills, els néts..., el dinar del diumenge, els records, la normalitat de la vida quotidiana queda interrompuda brutalment per aquesta manera de viure. I, en aquest sentit, té tota la raó. I, per tant, jo li agraeixo que vostè ens recordi fins a quin punt l’operatiu transversal i coordinat que ha establert el Govern ha estat d’un enorme potencial. Després vostè ha entrat en una qüestió de la màxima importància, tant pel que fa als orígens remots del problema com pel que fa a la projecció futura de la qüestió. I és allò que n’ha dit «la gestió en herència sociovergent del porciolisme». A mi m’agradaria fer una reivindicació, ara, aquí, avui, del Carmel tal com és. Del Carmel d’avui, que no és el Carmel de fa vint-i-cinc, trenta o trenta-cinc anys, com tants altres barris de Catalunya que han canviat i molt. Per tant, és veritat que probablement en els seus orígens, reblerts de rieres, processos d’autoconstrucció, arribades de gent, etcètera, assenyalin unes densitats en una topografia compromesa que no fa les coses fàcils. Però li puc assegurar, senyor diputat, que vint-i-cinc anys de gestió democràtica, d’urbanisme i de polítiques socials al Carmel i arreu han fet possible, a Barcelona, però a qualsevol altra ciutat de Catalunya, la combinació d’aquesta cosa, si se’m permet l’expressió perquè ha sortit als diaris, fashion, i al mateix temps el reconeiPLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 40 xement d’arrel dels valors ètics, morals, associatius, comunitaris, de barris com el Carmel, que, fets a si mateixos, viuen un procés de canvi i de transformació radical en vint-i-cinc anys que els porta a tenir un conjunt d’equipaments, un urbanisme ben plantejat –rambla del Carmel o Biblioteca Joan Marsé–, que han de ser atribuïts a unes polítiques que, en el seu procés acumulatiu –en el seu procés acumulatiu–, signifiquen –signifiquen– una visió contrastada que en cap cas no hauríem de situar com una foto fixa de l’origen en els termes que vostè plantejava, sinó com el resultat d’una evolució en la qual els mateixos veïns hi han tingut un paper determinant, com tants altres barris hi ha hagut a Catalunya. Tant que, a vegades, quan un relaciona barris i en posa un al costat de l’altre i hi posa noms pot cometre l’error, té el risc d’equivocar els elements de simetria i comparació que es poden establir, i per això em sembla tan important fer una reivindicació del Carmel tal com és. Ara, n’hi ha prou? No n’hi ha prou. I en cal més? En cal molt més. I calen aquests recursos que s’ha dit? Calen aquests recursos que s’ha dit. Hi ha unes polítiques plantejades des d’un àmbit d’intervenció amb voluntat de rehabilitació integral que ha de permetre un pas més en una projecció a vuit anys que signifiqui un canvi encara més important? Sí. I, a més a més, respecte a això, hi ha coses que costen diners i altres que, com el somiar, són gratis. I l’Ajuntament de Barcelona, però el Govern de la Generalitat, estan en disposició de, conjuntament amb els veïns i veïnes del Carmel, somiar gratis, perquè si tenim les facultats com a autoritat urbanística per intervenir, planejar, ordenar, preveure, crear noves condicions de present i de futur que ajudin a construir les bases d’un nou urbanisme, s’ha de poder fer, entès el Carmel en un sentit ampli, el Carmel tot sol potser no seria possible, als Tres Turons, sí, estenent-ho cap a la Vall d’Hebron, també. Definint una política urbanística que, per exemple, trenqui aquella gran discontinuïtat que se situa en l’àmbit que separa el Carmel de l’Hospital de la Vall d’Hebron, amb terrenys que, en paraules de l’alcalde de Barcelona, són terra de ningú, on fa una mica de por de passar-hi. Per què? Perquè són terrenys, si no erms, no prou utilitzats; que, intel·ligentment utilitzats, pensant en els termes del Carmel i de les necessitats del Carmel, poden permetre, primer, definir les condicions urbanístiques i, després, anar definint el volum de les inversions necessàries perquè l’àrea del Carmel esdevingui un model d’aplicació d’una política urbanística en l’estil, en la línia i en l’orientació del programa de barris definit per la Llei de barris. Crec que aquesta és una qüestió important. I crec, fins i tot, que puc dir que s’han donat les primeres passes, anticipant-se en molts aspectes –en molts aspectes– a les previsions del programa global. Una cosa són els pisos de Llobregós o de Garcilaso, però una altra és el compromís previ, signat pel carrer Dant, per adquirir els drets edificatoris sobre trenta-vuit habitatges que han de permetre definir amb molta claredat les primeres passes de la segona fase d’oferta als veïns afectats que s’han quedat sense casa en aquest procés de reallotjament. PLE DEL PARLAMENT I no és una operació qualsevol. És una operació que, si l’aportació del Govern espanyol s’ha situat de moment en 16 milions d’euros, aquesta sola operació en són 14. Per tant, estem parlant de definir polítiques, algunes desenvolupades des de l’Institut Català del Sòl, que ajudin a anar situant les coses de tal manera que totes les peces es moguin en una direcció adequada per fer que el Carmel, i en el conjunt ampli del Carmel, s’hi facin aquelles polítiques que ajudin a resoldre totes aquestes qüestions. Finalment, senyor diputat, vostè ha parlat d’imprevisió, omissió, acció i errades tècniques com a causes de responsabilitat. I les hem situades en el terreny que les hem situades per deixar clar que, efectivament, n’hi havia algunes. I ho hem reconegut. Però vull, sobretot, que quedi clara una cosa, i aquesta era la perversió del sistema: el director general al qual hem acceptat la dimissió signa l’autorització per l’encàrrec de la redacció del projecte modificat i, alhora, autoritza l’inici d’unes obres que ja s’estaven fent. Error, evidentment. Però..., però, senyor Ridao, mai no les aprova, i no les aprova, tot i que en la forma que s’aplicava aquest sistema tenia vuit mesos per fer-ho, perquè en el caràcter fragmentari de la documentació que, respecte a l’encàrrec de modificat que se’ns fa, recull el projecte modificat respecte a la cua de maniobres de la Teixonera, el porta a pensar que, naturalment, o el modificat és més ampli, i ara ho haurà de ser per encàrrec extern i licitació pròpia, o que aquell era un document insuficient; no per allò que calia fer, sinó amb relació a l’encàrrec que se’ns havia formulat. Amb el benentès que també és veritat que, pel que fa a la naturalesa geològica del terreny... –jo ara li parlaré un moment dels assajos fets, i on es van fer i quan es van fer. I tothom ve a dir: «Amb aquests assajos n’hi havia prou.» I el fet que tothom sabés que més enllà dels aspectes de roques més antigues, paleozoiques, dels trencaments d’aquestes roques, era també un fet conegut el reblert de rieres, l’acumulació de runes, la textura superficial d’una geologia inestable, no era una dada determinant per sondatges que travessaven tot aquest conjunt de materials inestables i anaven a buscar 15, 20, 30, 40 metres més avall la textura adequada i exacta de la roca que es trobava. Quan es planteja així –quan es planteja així– el que els sondatges donen és que el terreny sondejat, en funció del túnel, té les condicions geològiques adequades, en aquell punt o en aquells punts. I el que diuen els tècnics és que, donada la naturalesa geològica del terreny, també en aquell punt, el tall estratigràfic que representa la mateixa obertura del túnel, el principal, i la cua de maniobres, és el més gran sondatge que es podia haver fet i que es fa i que s’analitza. I, per tant, per aquesta tècnica de «definim les condicions geològiques del terreny o les del projecte sobre la marxa», que quedi clar que hi havia en el moment de la decisió elements suficients, com a mínim, per deixar clar que no per molta més geologia disponible hauríem tingut més, o tantes com hauria estat desitjable, garanties que haguessin pogut evitar allò que vaig dir que es podia evitar. Però es podia evitar per la suma de tot plegat. Es podia evitar? Sí. Però només es podia evitar si, SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 41 fruit del conjunt dels elements coneguts en un moment donat, algú hagués pres, amb un principi d’autoritat, un lideratge que hagués dit: «Per aquí no anem bé, hem de reforçar.» I l’explicació causal és aquesta, és o la fortuïtat de l’accident o la imprevisibilitat de l’accident que s’hauria pogut evitar adoptant mesures de prevenció. El president I aquesta és la situació, lamentable, com pot imaginarse, en què ens trobem i amb tot el problema que tot això ocasiona. El Sr. Ridao i Martín No he dit –no ho he dit, senyor Ridao, no ho he dit– que en cap cas hi haguessin condicionants econòmics pel que fa a la continuïtat de les obres i els estudis. I, en aquest sentit, crec que és important d’assenyalar i de garantir que en cap moment no hi va haver cap argument econòmic, plantejat per GISA, que volgués tenir repercussions i responsabilitats sobre les causes de l’esfondrament. I acabo. És clar que hi havia desviacions pressupostàries, i més que n’hi hagués hagut –i més que n’hi hagués hagut–, tot i que, analitzant el pressupost, el modificat com a tal havia de ser un modificat de cost zero, perquè és estació per estació. Si la treus d’un lloc i la poses a l’altre, en tot cas el marge no és escandalós, i, per tant, les desviacions provenen, provindrien..., caldria analitzar d’on provenien per altres costats. I si el control va ser deficient o no.., jo vull afirmar que no. Amb un matís: ni el senyor Antoni Pérez, com a enginyer, ni el senyor Guinot, com a tècnic de GISA, que participaven directament en el seguiment de les obres, no són persones donades a confiar cegament en la direcció d’obres que es té al davant. Són gent exigent, són gent competent, són gent que avui es troben desbordades pels fets, són gent molt tocada per allò que ha passat, però són gent que et diuen amb tota sinceritat que, amb les dades que els donava la direcció d’obres i el conjunt d’elements de què disposaven, no hi havia motiu per generar una alarma que no era com a molt aparent. Després es va fer evident, i a partir d’aquest moment és quan, en la lògica de la política que vostè planteja, anem a l’establiment d’unes responsabilitats polítiques, bé per negligència, per no haver, diligentment, de forma suficient, vigilat el conjunt de les obres... Amb el benentès, però –i amb això acabo definitivament–, que si el senyor Tersol s’estava dedicant monogràficament a la línia 9 no és pas perquè fes una actitud d’abandonament respecte a la línia 5, sinó perquè el volum, la dimensió, l’entitat, la densitat dels problemes d’avanç que la tuneladora té, o les dues tuneladores, respecte a aquesta obra requerien, tota i més, la seva atenció especial, que continua tenint-la. Haurem de parlar de la línia 9, però la línia 9, que té un mètode constructiu diferent, avança més lentament del que hauria d’avançar, però és objecte d’un seguiment i d’una vigilància superior a la línia 5, perquè en la línia 9, al ritme de l’avanç de les tuneladores, el conjunt de les incidències detectades així ho feia recomanable, com no era el cas en el cas de la línia 5. Gràcies, senyores diputades, senyors diputats. SESSIÓ NÚM. 45.1 Gràcies, honorable conseller. Té la paraula el senyor Joan Ridao. (Pausa.) Senyor president, senyores i senyors diputats... Honorable conseller, quan jo parlo de perpetuar el sistema d’obra pública o aquesta continuïtat institucional mal entesa, no em refereixo a la continuïtat de determinats alts càrrecs en el seu Departament, que, si presenten, diguem-ne, el currículum adequat i, per tant, la perícia i la professionalitat adequades, poden continuar en el seus llocs de responsabilitat. Vull dir que té molt més a veure amb els procediments i, per tant, amb la cadena de contractacions, que vostè ha blasmat insistentment; amb la reducció de costos a ultrança per actuar amb més celeritat, però alhora amb més inseguretat; amb la incúria, en ocasions també, d’alguna empresa, de GISA, per què no?, en algun moment. Em refereixo estrictament a això. En segon lloc, a mi em molesta, igual que a vostè, aquests dies, quan he llegit els mitjans de comunicació, que es refereixin tot sovint al Carmel com un barri marginal, perifèric, com un suburbi. A mi em molesta, i m’emprenya, i recordo haver estat... I jo no sóc del Carmel, no sóc de Barcelona; sóc de Rubí, que és una ciutat que estructuralment té molts problemes també, com el Carmel. Per tant, comparteixo la mateixa opinió que vostè. I, a més, el Carmel avui és un barri molt més digne que no fa vint o trenta o quaranta anys enrere, això és obvi, i gràcies a l’esforç, sobretot, de les administracions, de l’Ajuntament de Barcelona molt particularment... Em refereixo al Carmel, en origen, com l’epifenomen, una mica, com el paradigma, si vostè vol, d’aquell expansionisme sense planificació, sense el mínim sentit de la sostenibilitat, sense els deguts serveis. Una mica, allò del Candel de Donde la ciudad pierde su nombre, no?, probablement, amb el degut respecte, però és una mica demodé, ja. I, per tant, aquesta referència probablement és sobrera i anacrònica. Jo el que li vull dir és que qui va beneir això, en definitiva, qui és el responsable d’això en el seu moment va ser un senyor que es diu Porcioles, a qui, per cert, no vam ser pas nosaltres que vam atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona –oi que m’entén? Per tant, des d’aquest punt de vista, hi ha un altre element a tenir en compte, com és el passat; cadascú sap el seu, però a mi m’interessa molt particularment, de cara al futur, probablement..., la meva queixa és que no es va tenir en compte en els antecedents, probablement, tot plegat, per extremar les degudes precaucions. Pel que fa a les responsabilitats, no li sàpiga greu acceptar les responsabilitats que convingui, perquè l’objectiu que ens porta ara i aquí –per això hem acceptat aquest Ple monogràfic– és recuperar la credibilitat, i això passa necessàriament també per assumir responsabilitats. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 42 Vostè s’ha referit al paper del director general. El director general autoritza a fer un projecte modificat, no el projecte, diu vostè. D’acord. Però igualment això és tant com fer un vestit a mida, per exemple, per al forat de la plaça Pastrana, i això es va fer a través d’aquest projecte modificat, i, per tant, en això té una responsabilitat també el director general. Vostè diu: «Es van fer sondejos cada seixanta-vuit metres al túnel principal», vostè ho ha dit, i és veritat, però zero sondejos a la cua de maniobres; dos, però la veritat és que no se’n van fer tants com al túnel principal. Per tant, des d’aquest punt de vista..., i el sondeig S-14 té dinou metres de profunditat; per tant, no es va actuar amb la mateixa diligència i amb la mateixa prudència que en altres casos. tar de dintre, les faci qui les faci i les digui qui les digui. El joc net per part de tothom no només ha de ser compatible amb l’Estatut, sinó que sense joc net no cal que ens posem a fer un nou Estatut. Un estatut limitat, hipotecat o condicionat per les irregularitats, no se’l mereix el poble de Catalunya i no podria tenir mai el suport d’un parlament com aquest. Estatut i Catalunya, sí; honradesa i comptes clars, també. Gràcies, senyor president. El president Senyor Nadal, té la paraula. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Li dic que no tingui recança a admetre responsabilitats perquè el quid de la qüestió, el que ens porta ara i aquí, hi insisteixo, és aquesta autèntica crisi de confiança en les institucions públiques, també en aquest Govern. I el primer objectiu de tota administració pública ha de ser vetllar per la seguretat, i també pels drets dels seus ciutadans. I, si això no és així, la confiança, la legitimitat, la credibilitat del conjunt d’administracions entren en crisi. I quan un àmbit del Govern, qualsevol, el Departament que vostè dirigeix, el de Política Territorial i Obres Públiques, pot perjudicar la credibilitat de tot un govern, vostè ha de ser el primer interessat que aquest Departament, el seu Departament, assumeixi la seva responsabilitat. Per què? Per evitar perjudicar tot el Govern i el conjunt de les institucions públiques. I cregui’m, que li ho dic jo, en nom del meu Grup Parlamentari, d’Esquerra Republicana, que aquesta doctrina la tenim, com vostè sap, molt ben assumida. Pujo a la tribuna, senyor president, per deixar clar, molt clar, que, efectivament, una cosa és una cosa, i l’altra és l’altra. És a dir, el compromís de la transparència és un compromís que hem assumit, és un compromís que hem acceptat i que hem compartit, i és un compromís que ens hem exigit mútuament i que mantindrem. Però és també molt evident que l’Estatut que Catalunya mereix i necessita no pot quedar sotmès a cap pressió ni a cap preu vinculat a aquesta qüestió. Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. I, per altra banda, Catalunya necessita, Catalunya vol, Catalunya ha de tenir un estatut a la mida de la voluntat i de les necessitats del poble de Catalunya, sense cap condicionant ni contrapartida de cap mena. El president Té la paraula el senyor Carod-Rovira. El Sr. Carod-Rovira Senyor president, senyores i senyors diputats, hem seguit el debat amb interès polític i amb atenció personal, per motius obvis, i desitgem, com estem convençuts que desitja tothom, que es resolgui el problema dels afectats, que s’evitin situacions similars en el futur i que s’assumeixin les responsabilitats que s’han d’assumir. Però si surto jo ara a fer ús de la paraula és perquè abans hem sentit en aquest hemicicle afirmacions d’una gravetat extraordinària a propòsit de l’anomenat «3 per cent», és a dir, sobre presumptes irregularitats financeres en obra pública. I aquest Parlament no pot tolerar, per respecte a la seva sobirania i a la seva dignitat, la més mínima expressió per part de ningú que pugui ser interpretada com una amenaça, com un silenci, com una acusació, com una dissuasió o com un pretext que ningú, de cap banda, pugui utilitzar com a moneda de canvi davant l’elaboració de l’Estatut. Cap interès econòmic de ningú, de cap part, pot passar al davant o pot condicionar l’interès nacional de la majoria. Si no estem disposats com a Parlament a acceptar limitacions de fora, tampoc aquest Parlament les pot accepPLE DEL PARLAMENT De manera que recullo les seves paraules i expresso que, en allò que s’hagi d’investigar pel sistema que s’hagi d’investigar –comissió d’investigació, estudi o el que decidíssim–, en allò que s’hagi d’establir com a mètode per afavorir i garantir la transparència i tots aquells altres compromisos de control democràtic que vam signar i compartir plegats, farem tot el que s’hagi de fer. El president Hi ha cap més paraula? (Pausa.) Per tant, passem al Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Té la paraula, en el seu nom, l’excel·lentíssim senyor Josep Piqué. El Sr. Piqué i Camps Moltes gràcies, molt honorable president del Parlament. Il·lustres diputats i diputades, estem aquí en un ple extraordinari demanat pel Grup Parlamentari del Partit Popular en primer terme, sobre això que jo crec que en termes mediàtics ja es comença a conèixer com «el cas Carmel». Això s’ha utilitzat, aquesta expressió s’ha utilitzat en altres circumstàncies, no?, i de seguida va tenir èxit; però jo crec que estem parlant del cas Carmel. Per què? Home, perquè estem davant d’un fenomen molt greu i d’una situació molt complicada, molt greu, hi insisteixo. Abans el senyor conseller ha dit una cosa que en el context d’avui no m’ha semblat, si m’ho permet, gaire oportuna, no? Aquí hi ha veïns del Carmel i els deia que somiar és gratis. De moment el que necessiten és poder SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 43 dormir a casa seva, de moment. El primer que necessiten és dormir a casa seva, i quan dormin al seu llit, potser podran somniar. Però mentrestant aquestes expressions, si m’ho permet, eh? –i li ho dic amb tots els respectes–, jo me les estalviaria, i a més a més perquè no només hi ha veïns del Carmel, sinó que també hi ha veïns de Sallent, que també avui no han merescut ni una sola paraula de ningú. (Veus de fons.) Potser sí, doncs escolti’m me n’alegro, potser m’he despistat en algun moment, però jo els vull expressar també la meva solidaritat, com és natural, no? S’han comès greus errors en la gestió de la crisi, senyor conseller, probablement no imputables a vostè. I vostè sap que jo li tinc un gran respecte personal i un apreci personal, però s’han comès greus errors, probablement alguns d’ells inevitables, no dic que no, perquè és veritat que quan hi ha un problema, doncs, tots som propensos a generar falses esperances, a minimitzar el problema, a dir que això només durarà unes hores, que només durarà tres dies, que al final d’això no n’hi ha per tant. Després hem vist que les coses es compliquen, com és natural, no? Però, deixi’m... (remor de veus), no se’m posin nerviosos perquè avui ja els anticipo que vull parlar claret. Només hi ha una dada positiva de tot el que ha succeït en aquest darrer mes i, particularment, del que ha succeït avui només hi ha una dada positiva, i és que no hi ha desgràcies personals, és l’única dada positiva, tota la resta és un desastre. El debat d’avui és un desastre, el que hem vist aquesta tarda... –no parlo d’aquest matí, senyor conseller, li ho dic amb tota sinceritat–, el que hem vist aquesta tarda és un desastre, un desastre per als veïns que ens estan escoltant, per als ciutadans que ens estan escoltant per la ràdio i per als ciutadans que ens estan veient per la televisió. I ho justificaré, no és una afirmació que vulgui ser demagògica, ho justificaré. Però, a més a més, és que aquí hi ha representants dels veïns afectats i estem parlant, gràcies a Déu que no hi ha desgràcies personals, no hi ha hagut ni morts ni ferits, però estem parlant de grans drames humans, de sentiments molt profunds d’angoixa, d’irritació, de sentiments de desconfiança respecte a les institucions, de desesperança. I em vull fer una pregunta, i la faig a aquesta cambra i la faig a ells també, que no me la poden contestar, a diferència dels que estem a la part baixa de l’hemicicle, a l’hemicicle. Aquests sentiments d’irritació, de desconfiança, de desesperança, d’angoixa després del debat d’avui, s’han reduït? Han millorat, però, després d’haver escoltat com els polítics parlàvem només de les nostres coses, només dels nostres problemes i que ens intercanviàvem amenaces i xantatges, de la qual cosa vull parlar al final, jo em pregunto si els sentiments dels afectats han disminuït o han augmentat. I tinc la personal convicció, i tinc la clara intuïció que avui els veïns surten més angoixats, més irritats, no amb més confiança en les institucions i, probablement, més desesperançats. Hem vist també, des del punt de vista de la gestió de la crisi, com des del Govern, al qual vostè pertany –tot el seu Govern, que presideix el senyor president de la Generalitat, que li agraeixo la seva presència perquè sé que tenia un altre compromís i que ha tingut la deferència, ara, d’estar en aquests moments, i li agraeixo–, doncs, hem vist com s’ha intentat limitar la llibertat d’informació per part dels mitjans de comunicació. Avui gairebé no se n’ha parlat, d’això, no?, però crec que és un dels escàndols democràtics més importants que hem assistit en molt de temps, dir: «Escolti’m, jo ja li diré a vostè, mitjà d’informació, quines són les informacions noticiables, i ja li passaré les imatges que jo crec que són les importants.» Escolti’m, ja sé que després això s’ha corregit, en part –en part–, però no del tot. Ha passat un mes. Hi ha moltes famílies sense casa que no saben si hi podran tornar o no, i els que se’ls diu que hi poden tornar, amb claríssima desconfiança. Com molts de vostès jo també he visitat el barri. Ho he fet sense càmeres, per cert, i sense fotos, com molts d’altres, ja ho sé, però he vist l’angoixa dels ciutadans i he vist les esquerdes, i he vist gent plorar –he vist gent plorar–, i això mereix una resposta per part de la classe política d’una alçada intel·lectual i d’una alçada moral –moral– molt superior a la que hem vist aquesta tarda, molt superior. Els ciutadans afectats i el conjunt dels ciutadans que poden estar afectats per altres coses, que també en vull parlar, mereixien dels que estem en aquest hemicicle representant-los, a ells, representant el conjunt del poble de Catalunya, respostes millors, i una mica més d’humilitat, efectivament, no?, i més autocrítica. SESSIÓ NÚM. 45.1 Hi ha hagut precipitació en determinades decisions. Se n’ha parlat tant que jo no hi insistiré massa, però, quan es decideix que poden tornar i després es decideix que no poden tornar, a alguns dels afectats se’ls produeix un mal irreparable i una desconfiança, probablement, irreversible respecte a les institucions i respecte a les certificacions dels tècnics. Però, al mateix temps, també hi ha hagut un retard en decisions que fa molt de temps que tots sabem que eren inevitables. Tots sabíem que aquest tema tant i tant important s’havia de debatre en aquest Ple, que havíem de fer un ple extraordinari monogràfic, tots ho sabíem. Per què hem tardat tant? Perquè hem vingut, arrossegant els peus, i tots sabem que de la forma que sigui –i estic disposat a parlar-ne–, de la forma que sigui cal una comissió d’investigació. Estic disposat a parlar-ne, i els grups parlamentaris, i demà segurament..., estem en disposició d’arribar a un acord. Però que cal una comissió d’investigació, sobretot després d’haver escoltat les coses que hem escoltat aquesta tarda, segur, més que mai. Era una decisió irreversible –irreversible–, inevitable, perquè portem un mes discutint sobre aquesta qüestió. Fem-ho ja d’una vegada. I després, una mica d’autocrítica. Si totes aquestes coses són així –que crec que són així–, si a més a més els veïns, per més que se’ls digui tot el que se’ls ha dit avui, se senten amb una certa situació d’indefensió, fem una mica d’autocrítica. No parlaré de què hauria passat si els responsables d’aquesta història fóssim uns altres, no en parlaré, d’això. Ja no en vull parlar, d’això, perquè em sembla que queda prou clar. Per què no en parlaré? Perquè avui tenim tots en aquesta cambra –i representem el conjunt del poble de Catalunya– una gran responsabilitat, i és –i fins ara no l’hem PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 44 complert–, és estar a l’alçada de les circumstàncies. I estar a l’alçada de les circumstàncies vol dir evitar fer partidisme, sovint barat, evitar actuar per càlculs electoralistes o oportunistes. En una situació com aquesta, amb els afectats davant –i encara que no hi estiguessin, evidentment, igual–, els polítics, els que tenim responsabilitats polítiques des del Govern o des de l’oposició –i de vegades hem estat al govern i ara estem a l’oposició– hem d’estar a l’alçada d’allò que ens exigeixen els ciutadans. I vol dir que hem d’estar a l’alçada del rigor, de la seriositat i també de la transparència, i també d’evitar determinats espectacles. I això també exigeix que exigim tots plegats saber el que ha passat, per què i qui a pres les decisions, i exigir, probablement, com a mínim, tres coses: responsabilitats, evitar que això torni a passar en el futur i, potser, el que és més important ara, que els afectats puguin veure satisfetes les seves necessitats com més aviat millor, i que puguin tornar a confiar, com més aviat millor, en les institucions. Hem de tornar la confiança en les institucions per part dels ciutadans, que, hi insisteixo, avui està perduda. Per això em sembla que la comissió d’investigació en la forma que acordem és absolutament imprescindible, no per tirar-nos els trastos al cap, perquè tots tenim al cap perquè serveixen determinades comissions d’investigació al final, i jo no vull compartir aquesta responsabilitat des del meu Grup Parlamentari, no la vull compartir. No vull que hi hagi una comissió d’investigació al si del Parlament de Catalunya i que al final els ciutadans pensin que només serveix per retreure’ns, els diferents grups polítics, les nostres misèries. Vull una comissió d’investigació política –política– que dirimeixi responsabilitats polítiques però que simultàniament treballi amb rigor i treballi amb seriositat i doni respostes reals a les preocupacions de la gent. I, en aquest terreny, jo ja els avanço que el meu Grup Parlamentari hi serà i treballarem en aquesta direcció. no es poden complir; els certificats perquè la gent pugui tornar i que es veu que són, al final, paper mullat; decisions polítiques prèvies a l’emissió d’aquests certificats, que ja estaven preses. Bé, no només el treball del senyor conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que em consta que ha dedicat moltes hores a això, sinó de la resta de consellers afectats. Ara, el senyor Bargalló, quan jo deia que alguns hem visitat el barri de manera discreta, ell em deia que també, i estic disposat a creure’l, no?, però també és veritat que he tingut la temptació de pensar que, com que el primer dia el van dur a un lloc que després va demostrar que es podia enfonsar, potser se li van acabar les ganes de tornar-hi, perquè no hem sabut que hi tornés –no hem sabut que hi tornés. Permeti’m la petita broma, però que no ho és –que no ho és–, perquè és veritat que el conseller d’Habitatge té les seves responsabilitats i no l’hem escoltat avui, ni avui, ni pràcticament al llarg de la crisi. I la consellera de Benestar Social, també, i el conseller de Comerç ja no és ni aquí, i es va permetre el gran luxe de dir: «Escolti’m, no aniré al Carmel ni hi penso anar. Però ja he parlat amb els comerciants del Carmel –he parlat amb els comerciants del Carmel.» I el senyor conseller de Comerç no es pot escaquejar com s’està escaquejant. I el senyor conseller en cap, amb tots els respectes, doncs ha d’agafar també les regnes d’aquesta història, perquè no és només un problema del conseller de Política Territorial, sinó que és un problema del conjunt del Govern –del conjunt del Govern . Després, bé, hi pot haver un debat sobre si s’havia de segellar o no el túnel de maniobres. Hi ha diferents opinions. Jo les que he consultat, i que em mereixen més confiança, és que s’havia de fer. Ja li anticipo que s’havia de fer. Són els mateixos que em diuen que utilitzar el nou «mètode austríac» per fer túnels sota les cases d’una ciutat és una catàstrofe i un desastre, els mateixos –els mateixos–, per tant, ja aniré després a això, no? Però més enllà de la gestió de la crisi hem de parlar de moltes coses, i, efectivament, hi ha una cosa que és la gestió de la crisi, hi ha un altre tema que és els darrers catorze mesos, i després hi ha un altre tema que és el que el senyor conseller en deia aquest matí «els orígens remots»; és clar, remots..., remots tampoc, no?, però dels últims tres o quatre anys quan s’inicia tota aquesta història. Però després també m’agradaria parlar d’aquests ajuts de la Unió Europea que havien de venir, que ja no sé quins són, perquè avui no s’ha esmentat això, que jo sàpiga, que jo recordi, almenys en quantitat fixa, 235 o 238 –ara no ho recordo– milions d’euros. En algun moment s’havia parlat de 200 milions de dòlars. Després la Unió Europea va dir: «Escolti’m, potser sí, però vostè m’ha de dir a què renuncia, perquè això és un joc de suma zero», d’això també n’hauríem de parlar, no? I per tant, hauríem de parlar també..., és clar, també s’ha dit, en aquest context, no?: «Ara l’Ajuntament ha arribat una mica tard», el senyor conseller de Comerç... (Remor de veus.) En aquest context ara es diu: «No, és que pel Carmel farem un ARI», ara... Calia que s’enfonsés el Carmel perquè es fes una actuació de rehabilitació integral del Carmel, no?, calia que s’enfonsés. Home, pensem-hi tots plegats, no?, perquè també, si em queda temps, voldria parlar d’això que en diuen la «Barcelona del disseny i la Barcelona real», que passa també per aquí, no? Jo, si m’ho permeten, faré un petit comentari sobre les tres qüestions. Sobre la primera, la gestió de la crisi. Home, un pèl d’autocrítica, no? Terminis que després M’agradaria també que en algun moment, quan es demanen responsabilitats a les empreses, també es parlés de les assegurances, i a qui estan atribuïdes. Però, bé, Estem davant d’una crisi important. Aquí s’ha esmentat molt sovint la paraula accident. Miri, no. Un accident és un accident. Això és el resultat d’una actuació de l’Administració, que a la vista del que he escoltat aquest matí jo crec que ja ens queden molts pocs dubtes que, com a mínim, és negligent, i puc seguir expressant dubtes, però com que sé que hi ha un procediment penal obert em quedaré aquí, però no estic gens segur que les negligències no siguin, a més a més, culposes, per no dir doloses, que no ho sé, però segurament aquesta sospita s’ha instal·lat ja i veurem quin resultat té. PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 45 errors de gestió de la crisi crec que són evidents. Però he vist un intent del conseller, raonable d’altra banda, de dir: «Miri, ho hem fet raonablement bé.» Vostè ha dit que ho havien fet del tot bé, i jo li dic que ho han fet bastant malament. Però al final la culpa és dels anteriors. I aquest matí ha dedicat vostè una bona estona a derivar la responsabilitat cap als governs de Convergència i Unió. Molt bé, jo també en vull parlar, d’això, també, però vostès porten catorze mesos –catorze mesos– i vostè va dir en la compareixença a la Comissió de Política Territorial –no ho sabem ben bé, perquè en un moment parlava d’accident, en d’altres no–, va dir: «Això no es podia preveure, però sí que es podia prevenir.» Hem d’anar al diccionari, eh?, per esbrinar tot això –hem d’anar al diccionari. Però, bé, en qualsevol cas els canvis, que és veritat que s’havien anat fent amb anterioritat i que es fan sense estudis ni al·legacions, al final també es legalitzen sense publicitat ni concurrència, sí, perquè resulta que el que es presenta té seixanta-un cèntims de diferència –menys– del límit que obliga que efectivament els estudis s’hagin de fer amb publicitat i concurrència. Deixo a part el tema de dir: «Escolti, és clar, nosaltres ens vam trobar en una situació que no podíem fer res més, vull dir, ens trobàvem en una situació de fet, que és que les coses ja s’estaven fent i per tant, la construcció havia de seguir i havíem d’autoritzar que es fes el modificat el mateix dia.» Que no deixa de ser una cosa bastant peculiar i bastant pintoresca, no?, però puc entendre que com que s’havia fet així i es legalitzava una situació de fet, doncs, la seva Administració ho fes. Però del febrer del 2004 al febrer del 2005 ha passat un any –un any. I ara els faig una pregunta: calia que s’esfondrés el Carmel perquè vostès s’adonessin que els procediments que es fan servir són una catàstrofe? Si no s’hagués esfondrat el Carmel, seguirien fent exactament el mateix? Perquè jo entenc molt bé la crítica als procediments dels anteriors, i la comparteixo, però vostès porten més d’un any, i, des del moment que es produeix aquesta circumstància, vostès haurien pogut adonar-se que algunes coses, efectivament, s’havien de canviar. Van publicitar fins a límits propagandístics que havien fet una auditoria de gestió que va permetre al senyor conseller d’Economia i Finances donar un suspens a l’actuació administrativa de l’anterior Govern. Ens en vam adonar, d’aquestes coses? Ens en vam adonar, dels forats brutals del procediment administratiu que se segueix en les obres públiques a Catalunya i que vostè aquest matí ens ha explicat a bastament i que a mi, personalment, m’han deixat esparverat? –hi torno de seguida, perquè no vull acabar encara amb els darrers catorze mesos. Quin cas hem fet de les discrepàncies que després s’han conegut entre la direcció d’obres, les constructores i la mateixa GISA? Quin cas hem fet dels avisos dels mateixos veïns? I dels grups municipals? El Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona, doncs, ja fa molts i molts mesos, si no ho recordo malament des del passat mes de març o de maig de l’any passat ja li preguntava a l’Ajuntament: «Escolti, vostè n’és conscient, del que està passant al Carmel?» I el nostre propi Grup Parlamentari aquí al Parlament de Catalunya, el mes de gener, va presentar també aquesSESSIÓ NÚM. 45.1 ta qüestió en aquest Parlament. Respostes en els dos cantons? Zero –zero. En termes pràctics, cap. I els veïns no ho saben, a més a més. Però –però– jo he tingut ocasió de repassar les hemeroteques, i tots hem vist la notícia d’una floristeria al Carmel, del mes de gener, que diu: «Escolti’m, és que no puc entrar, perquè se m’ensorra la vorera de davant de la floristeria» –del mes de gener. Què passa?, que aquests avisos no són suficients? Hem de seguir fent el mateix? Hem de tirar pel dret? És que tot això és molt preocupant, no? No parlo ja que no hi hagi avaluació de l’impacte ambiental del projecte, que probablement és legal que no hi sigui, però no deixa de ser una cosa, com a mínim, que permet una certa interrogació. Me’n vaig als orígens remots, perquè voldria parlar de tot el que tinc ganes de parlar. Home, ara, és clar, dius..., allò que en diuen en castellà «a toro pasado», no? Però quan parles amb els veïns et diuen: «Escolti’m, és que per allà sota era impossible fer el que vostès plantegen.» A qui se li pot ocórrer fer una cua maniobres en una muntanya, en un lloc que tothom sap que abans hi passava una riera? Sí. Això, ho diuen els veïns; no ho dic jo –no ho dic jo. I vostè aquest mateix matí ens ha explicat els problemes d’allà sota. A qui se li pot ocórrer fer una cosa tan important i tan àmplia com una cua de maniobres, un túnel de cua de maniobres, en un terreny que és un terreny com el del Carmel, absolutament inestable, per molts motius? Diu: «No, i a més a més, per si no n’hi ha prou, ho fem al costat de l’estació. I a més a més perforem el túnel per un mètode com el mètode austríac, que ens dóna els resultats que ara hem vist que ens dóna.» I va decidir que fos el mètode austríac, quan en molts altres llocs això ja està prohibit i quan et diuen: «Aquest és un mètode per obrir mines, explotacions mineres, però no per fer túnels sota conurbacions, perquè té enormes riscos» –enormes riscos. Diu: «No, hi ha una explicació, i és que costa menys.» Ai las! Tremend, perquè, si aquesta és la raó, algú haurà de donar moltes i moltes explicacions; els d’abans i els d’ara, perquè vostès han avalat la continuïtat d’aquest mètode, almenys fins ara. Aquest matí hem sentit coses també tremebundes sobre la tramitació administrativa i el paper de GISA. Escolti’m, això de GISA és molt important, molt; però al final, pel que hem descobert aquest matí, o tot ho contracta o tot ho subcontracta. Per què? Deixo la pregunta amb interrogant, perquè, com que avui hi ha hagut moltes coses que han quedat amb interrogant, la deixo aquí; però estic segur que tots vostès estan intuint el que estic intentant explicar. Per què? Vostè mateix, senyor conseller, ha dit: «Hi ha una concentració inexplicable d’adjudicataris i de càrrega de treball»; ho ha dit avui i ho va dir en la seva compareixença davant de la Comissió de Política Territorial i Obres Públiques. En quin país vivim? –en quin país vivim? Vostè ens ha explicat uns procediments d’adjudicació de l’obra pública i de modificació dels projectes que segurament els ciutadans que viuen al Poblenou, o que viuen a la Teixonera, o que viuen al carrer Rosselló, o que viuen al Coll, o que viuen al Bon Pastor han entès perfectament, perquè resulta que tots ells, PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 46 no només els del Carmel, estan dient que les seves cases s’estan movent i que tenen esquerdes que abans no tenien. Hem de donar una resposta a això, senyor conseller. I la resposta no pot ser: «Oh!, és que fins ara les coses es feien sobre la marxa» –sobre la marxa. Fins ara se’ls ha dit, a tots aquests veïns, que les seves esquerdes no tenien res a veure amb les obres del metro. Som capaços de mantenir aquesta afirmació avui? No sé si el Govern ho ha fet, però l’Ajuntament de Barcelona, sí. I hem de donar una resposta a aquesta gent perquè, Déu no ho vulgui, però que no passi res –que no passi res. I de la manera que hem vist que s’adjudicaven les obres públiques i que es modificaven els projectes, sense al·legacions, sense informació, sobre la marxa i a posteriori, i, al cap de no sé quants mesos, doncs, resulta que es legalitzaven, quina confiança hem de tenir respecte al que està succeint? I no em digui que la Terra es mou. És clar; és clar, en rotació. Des de Galileu ho sabem. (Rialles.) Sí, sí. I a Galileu li va costar el que li va costar, no?, però nosaltres ja estem en una altra etapa històrica. Oh, és clar que la Terra es mou!, només faltaria! I és clar que hem de fer túnels sota les ciutats!, només faltaria! Totes les ciutats del món estan plenes de túnels per sota, i de conduccions de tot tipus. Només hi ha un petit problema: que s’han de fer bé –que s’han de fer bé. I no hem de mirar d’estalviar costos ni hem de mirar de dir: «Bé, doncs, escolti, vejam, qui dia passa any empeny, i ja en parlarem, i tant de bo que no ens passi mai re...», fins que passa. I ara, i ara ens ha passat, no? I això de posar les prioritats financeres per sobre de la seguretat, doncs, em sembla que, als afectats, no els deu agradar gaire. Per això mateix –i vaig acabant, senyor president–, crec que la comissió d’investigació, en la forma que considerem oportuna, però que ha de ser una comissió política, en seu parlamentària, perquè, si no, segurament els ciutadans no ens ho entendrien, ha d’entrar en totes aquestes coses, no? –ha d’entrar en totes aquestes coses. Entre d’altres, perquè el que era un clamor en l’opinió pública catalana però que ningú en parlava perquè, com que Catalunya és el regne d’allò políticament correcte, allà on tots ja ens entenem, no?, «tu ja m’entens» i, en fi, «no cal que en parlem, perquè tots estem al cap del carrer»..., el clamor que hi ha a la societat catalana, jo avui l’he vist confirmat per afirmacions –no només per insinuacions, no?, sinó per afirmacions– de destacats membres del Govern de la Generalitat, com vostè mateix, o pel mateix president de la Generalitat. Em refereixo a aquest clamor que existeix des de fa molt i molt de temps, que l’adjudicació de les obres públiques a Catalunya, doncs, passava pel pagament de comissions. Jo no vull anar..., jo no hagués fet mai pàbul a aquest tipus de rumors, i menys en seu parlamentària, però és que avui he escoltat determinades afirmacions del conseller de Política Territorial i del mateix president de la Generalitat que em porten a la conclusió de dir: «Escolti’m, ja no és només un rumor.» Per tant, parlem-ne. O a què ve aquesta referència al 3 per cent que ha fet el senyor president de la Generalitat?, a què ve? I després en parlaré, d’això, en la línia d’una de les coses que ha dit el senyor Carod-Rovira. PLE DEL PARLAMENT Vostè mateix ha dit que hi havia una concentració difícilment explicable de l’adjudicació d’obres, tant des del punt de vista de la direcció d’obres com des del punt de vista de la construcció: el paper de GISA. Sé que es pot obrir la via penal sobre tot això, només faltaria; però jo crec que els ciutadans també es mereixen que els que tenim responsabilitats polítiques, un cop aquest tema s’ha suscitat en seu parlamentària amb la claredat amb què s’ha suscitat avui..., formi part també d’allò que hagi de veure i discutir la comissió d’investigació. I espero que en aquest tema no passi –i ara ho diré amb tota solemnitat, i em dirigeixo als dos grups majoritaris de la cambra–, espero que en aquest tema no passi el que va passar en el tema de les enquestes, que al final els dos grups majoritaris de la cambra es van posar d’acord per tapar-se mútuament les vergonyes. Espero que en aquest tema no torni a passar, i demano la col·laboració de la resta de grups parlamentaris. I vaig acabant, senyor president, i vull tornar al principi. Jo crec que l’espectacle que hem donat avui, doncs, ens ha avergonyit, ens ha d’avergonyir com a representants dels ciutadans i representants de la sobirania. Durant molts minuts hem vist com el que interessava, el que es discutia, no era només la problemàtica dels ciutadans del Carmel, dels afectats o del conjunt dels ciutadans de Catalunya, preocupats pel que passarà amb l’obra pública. Hem vist com es retreia, fins i tot, què havia passat en la legislatura passada sobre una determinada moció de censura. Jo crec que els veïns del Carmel deuen haver quedat estupefactes que avui es parlés, en aquesta sessió parlamentària, d’aquesta història. No parlem d’això, avui. Un altre dia potser sí, però avui hem de parlar de les coses que ens han convocat en aquest Ple extraordinari i monogràfic, que és un problema angoixant, profundament angoixant, dels afectats, i un problema molt de fons per als ciutadans de Catalunya, que és com es fa l’obra pública a Catalunya i què hi pot haver darrere les adjudicacions de l’obra pública a Catalunya, després de les coses que jo avui he tingut ocasió d’escoltar i que, d’altra banda, estan en el Diari de Sessions, recollides també de manera explícita. Jo no sé què poden pensar els ciutadans després d’aquest debat, però tinc la impressió que, confiança en les institucions, menys que abans de començar. Tinc la impressió que, confiança en els nostres polítics, menys que abans de començar. Tinc la impressió que el prestigi de les nostres institucions és cada vegada menor, sobretot després d’haver vist el que hem vist avui. I vull dir una altra cosa. Jo avui he assistit a un espectacle profundament lamentable, que té dos protagonistes: senyor president de la Generalitat, senyor president del grup parlamentari més important de l’oposició. I he vist com s’intercanviaven acusacions. I hi ha hagut un moment en què s’ha dit: «Escoltin, retirin l’acusació perquè, si no, en els grans temes de país, nosaltres no hi serem.» I he vist la resposta del president de la Generalitat, dient: «Escolti’m, no, no, si ens hi juguem els grans temes de país, nosaltres no continuarem per aquesta via.» Això no pot ser –això no pot ser. I estem parlant de coses prou serioses –prou serioses– perquè no siguin objecte d’intercanvis estranys –d’intercanvis estranys– i, com es diu en castellà, de cambalaches –de SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 47 cambalaches. Estem en un país en què potser hem de començar a ser conscients de les nostres pròpies limitacions, de començar-nos a convèncer que això que estem en l’oasi, que potser vol dir que en el fons estem en una mena de desert ètic –en una mena de desert ètic–, i que quan pensàvem, com deia la propaganda del Fòrum, que des d’aquí volíem canviar el món..., hauria estat molt més important, molt més important i molt més significatiu, intentar canviar el Carmel. Per tot això, jo ho lamento, senyor conseller –i li ho dic des de l’estimació personal–, m’hauria agradat poder retirar la petició del Grup Parlamentari Popular de la seva dimissió; també m’hauria agradat retirar la petició de dimissions d’altres consellers afectats. Després d’haver vist el que avui hem vist, crec que el millor que poden fer vostès, és anar a casa. Gràcies. El president Té la paraula l’honorable conseller senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Molt honorable president, molt honorable president de la Generalitat, excel·lentíssim senyor, senyores diputades i senyors diputats... Vostè pot dir –perquè l’expressió parlamentària és tan lliure i gratuïta com el somniar– que, vist el que ha vist, el millor que podem fer és anar-nos-en a casa; d’acord, és el seu punt de vista. Hi pot posar aquell punt d’afectació, de contundència matisada, d’habilitat retòrica que li coneixem i li reconeixem. I podem donar-li alguna credibilitat, molta o gens. Jo no li’n negaré, però tampoc no la hi reconeixeré tota, senyor Piqué, perquè, com que en el debat polític el joc de les paraules ens transporta amb una enorme facilitat..., de tocar els sentiments de les persones, d’anar al cor de la gent, de dir: «Jo sí que..., i ningú més no hi pensa.» I després... (l’orador fa petar els dits) gran salt mortal i arribar al Fòrum o a l’Estatut. Perquè ha passat, d’acord, però, en qualsevol cas, si ens hem de lamentar d’un espectacle, en graus diversos, hi haurem contribuït avui, aquesta tarda i aquest matí, tots plegats, vostè en la seva petita part, amb la quota del punt d’habilitat que jo li reconec, perquè sé que sap construir els discursos de tal manera que –ja em perdonarà–, entre el joc de les ulleres i de la reflexió, conduint les coses d’un costat cap a l’altre... (Remor de veus.) Tothom té els seus recursos, no? Però ens porta a aquell punt de: «Jo sí que voldria un debat net, un debat no contaminat, un debat tot ell només pensant en el Carmel i parlant del Carmel.» I per què no s’hi ha agafat, senyor Piqué? Jo he dedicat tres hores aquest matí, tres hores, a parlar del Carmel; de les tres hores, una l’he dedicada a alguna d’aquestes qüestions que tenen una certa rellevància, però que no són, amb relació al Carmel, les centrals. I no m’he dedicat –no m’he dedicat– d’una forma autocomplaent a dir «que bé que ho hem fet!», perquè jo sé quanta gent insatisfeta hi ha al Carmel, encara avui, de com estan les coses i sé quants dies ens costarà encara redreçar la situació. I hi serem cada dia i tots els membres del Govern hi seran cada dia, i de SESSIÓ NÚM. 45.1 l’Ajuntament de Barcelona, també, per redreçar aquesta situació. I, és veritat, no hi ha hagut cap víctima mortal i això ens deixa un punt de tranquil·litat que jo els primers dies no tenia, li ho puc ben assegurar, no la tenia, perquè no me les tenia totes. I ara , en canvi, m’ho miro amb un punt de tranquil·litat moral, pensant que s’està fent tot el que s’ha de fer, tant com es pot, de la millor manera possible, amb entrebancs, amb errades, amb sotragades. D’acord, però tot el que s’ha de fer per atendre les persones, totes. No cal la presència mediàtica o la presència subterrània dels consellers. El conseller Huguet potser no ha anat al Carmel, però potser s’ha reunit tantes vegades com ha calgut amb sectors implicats per abordar qüestions específiques que afecten el problema del comerç, en allò que és de la seva competència i que no és estrictament allò que és la compensació econòmica pel lucre cessant i pels problemes derivats del tancament dels establiments com a conseqüència de l’ensorrament, que és competència d’altres departaments, que han entomat i que hem entomat aquesta situació. Exactament igual com els altres consellers i conselleres que s’hi han dedicat, han fet tot i més per aconseguir que un dispositiu dedicat a atendre i a respondre les necessitats de les persones fos al més complet possible, al més continuat possible, al més eficaç possible i que duri tant com calgui. Vostè està d’acord que tothom qui ha perdut la casa l’ha de recuperar? Suposo que sí, no? Vostè està d’acord que mentre no la pugui recuperar tingui una solució de transició? Vostè està d’acord que per a allò que ha perdut, que tenia dintre casa seva, recuperi un valor que hem d’acordar amb ells i que estem acordant amb ells? I vostè està d’acord que l’hem de compensar pels danys morals que ha sofert per aquesta qüestió, aquests i tots els altres fins allà on es determini? Oi, que sí? Doncs, des del primer dia –des del primer– i amb un acord de Govern –amb un acord de Govern– que estableix i determina la forma dels ajuts i que mostra que com que som dues administracions diferents, per mètodes diferents, l’Ajuntament de Barcelona, des del primer dia, pot fer lliuraments a compte com a diner de butxaca als veïns i, en el cas del Govern de Catalunya hem d’arbitrar un ordre, un acord de Govern, crear un dispositiu, concordar diferents departaments implicats, establir un cens, rebre les competències que havia assumit l’Ajuntament de Barcelona i entomar totes aquestes qüestions per donar les dietes que corresponguin, per avançar les bestretes que corresponguin, i per començar a negociar les indemnitzacions que corresponguin, segons els casos. I suposo que també hi està d’acord? I també suposo que tots estem d’acord que, encara que sigui un plantejament –algú pot dir– maximalista, vist el desastre, no per maximalista hauria de quedar que tots els veïns del Carmel que han estat desallotjats tinguin garanties plenes, suficients, assegurades que els desperfectes que es detectin a les seves cases siguin reparats abans no tornin a casa seva. I s’està fent, d’una manera no fàcil, d’una manera no gens fàcil. El dia que tinguem tothom a casa i reconstruïm la complexitat de l’operatiu, ho entendrem tots plegats. Tenir dotze, quinPLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 48 ze, vint, trenta facultatius o perits dedicats a analitzar i certificar i dedicar-hi el temps que cal, i assegurar que els veïns no es pensin que (l’orador pica de mans) plasplas, visita de metge, (l’orador fa petar els dits) cinc minuts i s’ha acabat, sinó... De metge no reformat (rialles) –no reformat–, metge no reformat, sinó visita pis per pis, tot el temps que calgui, diagnòstic acurat i concertació amb els veïns –concertació amb els veïns. Hem visitat, per exemple, les dues escoles i l’església d’una de les dues escoles. Algú de la mateixa escola diu: «Aquesta, aquesta i aquesta ja hi eren, d’escletxes, ja hi eren.» Però, oi que també estarem d’acord que si hem hagut de desallotjar un barri sencer d’una zona concreta i deixar alumnes de dues escoles sense escola, ara quan els plantegem la solució, la solució abordi la totalitat del problema i els plantegi les fórmules que siguin. Abans-d’ahir en parlàvem: «Voleu una reparació d’una setmana del més evident, tornar a l’escola, reparar per Setmana Santa en una segona fase i acabar a l’estiu o voleu dos mesos d’obres i tornar d’aquí a dos mesos?» I es farà el que acordem i triïn, perquè em sembla elemental, perquè s’ha de fer així, perquè no ens ho podem plantejar d’una altra manera, perquè és veritat, vam dir-ho el primer dia: l’atenció a les persones és prioritària, és l’única qüestió que avui manté el tema del Carmel viu com un problema ciutadà de primeríssima magnitud, tota la resta ho resoldrem, amb les discrepàncies que vulgui pel que fa a la valoració tècnica de les solucions adoptades o dels problemes polítics respecte a la gestió administrativa dels problemes plantejats. Però hem dedicat una hora i mitja llarga a parlar només d’això. De manera que, senyor Piqué, i amb el mateix respecte que vostè m’expressa, jo també hi puc posar aquest punt de sentiment personal, d’afectació, de dir (l’orador pica de mans): «No ens podem permetre donar segons quin espectacle», però tampoc no estaria bé que perquè estem tan marcats per determinades situacions ens trobéssim tot el dia mirant-nos a nosaltres mateixos com a classe política i dient: la classe política, la desconsideració de la classe política feta per un polític pot ser un recurs retòric o un moment d’oportunitat per dir, home, plantegem-nos-ho seriosament –plantegem-nos-ho seriosament. Però tots, tots hem quedat colpits en altres moments d’altres episodis per aquella situació tan interpel·lant que deia: «Senyors d’aquesta Comissió, de què volen parlar: de l’objecte de la Comissió o de les seves picabaralles?» No vull anar més enllà, sabem de què parlem. Simplement estic dient: no és el cas o no hem volgut que fos el cas. Jo mateix aquesta tarda, en algun moment, amb el senyor Puig he derivat cap aquí, i no m’ha agradat. Jo mateix en algun moment aquesta tarda en el frec a frec amb el senyor Puig he derivat cap aquí, potser ell també, però vull dir-ho jo. El cert és que efectivament, si poséssim les coses en el seu punt just, i efectivament investiguéssim allò que hem d’investigar i abordéssim l’anàlisi de les causes que hem d’analitzar, i ho fem amb l’oferiment que vostè acaba de fer i o que han fet altres grups de la cambra, potser aportarem a aquesta cambra un plus de credibilitat entre tots, no guanyat per ningú en el moment de la seva intervenció dient «ara, ara sí; ara sí». No. Entre tots, per qüesPLE DEL PARLAMENT tió de capteniment de la cambra, per dir, home... Perquè és veritat que és fàcil jugar amb les paraules, no? I vostè diu, només de començar: «Senyor conseller, no m’ha agradat, vostè ha dit que somiar és gratis, però mentre no puguin dormir a casa seva..., primer que puguin dormir, després, deixi’ls somiar.» I jo estava parlant d’una altra cosa. No em negui que pel fet d’haver dit que somiar és gratis, jo ja no he dedicat avui i el nostre Govern no ha dedicat avui tota l’atenció que cal a una i màxima prioritat que són les persones, que tenen dret, tenen tot el dret a tornar com abans millor a casa seva i que han de poder somiar a casa seva i fora de casa seva que les administracions respondran les expectatives que sobre el Carmel entre tots hi hem de posar. De manera que vull insistir, d’una banda, que, d’acord, les persones primer, però posem-nos d’acord que tots hi hem donat la nostra part de feina, amb errors i encerts, i que tothom hi ha posat de la seva part, posem-n’hi més; si en cal més, posem-n’hi més. O és que no tenim encara un problema obert mentre hi hagi discrepàncies entre els veïns pel que fa a la possibilitat de tornar? Entre aquells que creuen de bon grat que l’Administració ha fet tot el que havia de fer, dedicant-hi totes les hores que hi havia de dedicar, i aquells altres que creuen que «han de passar encara moltes coses per poder tornar a casa meva». I el Govern respecta exactament igual a uns i a altres. Però aquesta situació també l’haurem de gestionar, i forma part de l’escenari del problema, i ens hi haurem de dedicar i haurem de treballar sobre aquesta qüestió. De manera que, transparència, sí; investigació, sí; no donar espectacle, sí; situar les coses en el seu punt just, sí; parlar de les persones, sí, sincerament, obertament, cadascú des de la seva posició. I quan fem després un altre pas i diem: «I per tornar la confiança als ciutadans» –diu– «no me la vull jugar, hi ha un procés penal obert, però jo hi veig responsabilitats negligents o culposes, però, bé, no ho diré.» (Remor de veus.) Ja ho ha dit, però és igual, queda dit a benefici d’inventari i a aplicar a qui sigui: direcció d’obres, UTE, GISA, Govern... No ho sé. És igual. Ara, si és un accident que es podia haver evitat, és evident que, si s’hagués fet tot el que es podia fer, potser això no hauria passat. Però també és molt evident, molt més del que vostè diu, i, per tant, molt menys radicalment en contra del que vostè diu, que a Lausana ahir, a Madrid fa una setmana, a Heathrow fa deu anys, al Japó no sé fa quant temps, amb el mateix mètode –amb el mateix mètode– excepte un cas –excepte un cas–, ha passat el que ha passat. I podia haver passat molt pitjor, perquè si s’esfondra tot un supermercat, no és el Carmel, però, si s’esfondra tot un supermercat pot passar el que sigui. I no ha passat, i tant millor, no?, i Déu no ho vulgui! Però el mètode austríac, amb les adaptacions que siguin, és un mètode que el senyor Melis ha proscrit a Madrid, però que ningú més no ha proscrit enlloc més, amb el matís que sent exactament el mateix el que s’aplica en la línia 3, com que s’aplica amb criteris de màxima seguSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 49 retat, tot apunta al fet que no hi ha els mateixos problemes –no hi ha els mateixos problemes. Ara bé, concentració, adjudicacions, controls, negligència..., no m’ho tingui en compte, senyor Piqué, però... (Veus de fons.) No, li ho diré, perquè igual que ell ha dit que hi havia possibles responsabilitats culposes, que no diré, eh?, doncs, no m’ho tingui en compte, però li ho diré, perquè, a l’hora d’intentar fer simetries respecte a l’escàndol, a l’espectacle, a la degradació de l’espectacle, no ens agrada, però no ens agrada ni a vostè ni a mi, ni a ningú del Govern ni a ningú d’aquesta cambra. No ens agrada. No ens agrada, i és així, que la mateixa empresa que fa els controls geològics de la línia 5, sigui la que fa i feia els de l’AVE Madrid - Lleida. prendre ara, però moltes de les que s’havien pres, s’havien pres i estaven en procés de reforma abans que passés el del Carmel, i, per tant, no ha calgut que passés el del Carmel perquè això passi, però en aquest cas sí, és evident –i això tindrà els seus costos, però és evident– que, com fan la majoria de les altres administracions, qualsevol encàrrec de modificat, fins que no hagi estat tramitat i aprovat adequadament, ha de comportar la interrupció de les obres de què és objecte aquell modificat, sens dubte –sens dubte. Per tant, també va en el conjunt de les propostes de reforma de l’empresa pública GISA que he plantejat, no per fer un procés enrere cap a les causes remotes, sinó simplement per dir: «Escolteu..., fem-ho, fem-ho tot!» No ens agrada. S’ha publicat. S’ha dit –s’ha dit. No té més valor que el que té, simplement serveix perquè alhora que vostè diu «m’hauria agradat moltíssim poder acabar aquest debat dient “ni aquest, ni aquesta, ni aquest, i no sé quin altre conseller o consellera”, ni vostè mateix no haguessin hagut de dimitir», però, és clar, «com que jo tinc memòria» –ho ha dit en premsa, no ho ha dit avui aquí, no?– «com que jo tinc memòria i sé com ens van tractar...» Home!, la simetria és doble: si estableix la simetria respecte a les peticions de dimissió, tampoc no és gratuït que jo recordi –tampoc no m’ho tingui en compte– que hi ha una coincidència, que no és fruit de concentració perquè són dos administracions, com tampoc que no té res a veure que un munt de túnels, molts d’ells no urbans, encara avui, alguns d’ells començats en època del Govern del Partit Popular i d’altres començats ja en època del nou govern socialista, amb xemeneies o no, se segueixin excavant amb el mètode austríac. I una última cosa..., una última cosa, senyor Piqué, potser –potser–, hem comès algun error en matèria de política informativa, potser sí. (Remor de veus.) Potser ens hauríem pogut estalviar algun episodi, potser sí. Però li ben asseguro, senyor Piqué, el següent: primer, en aquesta matèria, i els prego que si hem de tenir respecte per les institucions i pel debat i per tot allò que vostè ens deia en aquest intent de..., que avui ha fet amb tant d’èmfasi, de donar-nos unes quantes lliçons, que jo he recollit –que jo les he recollides–, pel que fa a les situacions d’emergència i de tragèdia i de perill, algun cas havíem de fer de les recomanacions del CAC en aquesta matèria. Probablement, potser em puc equivocar, però, si d’aquí una setmana es produeix el calat de Viella, Viella mateix... (Veus de fons.) Evident, és un matís... (Rialles i veus de fons.) No, no, no, no..., és un fet important. Però a Viella no hi ha gent a sobre, però a Lausana sí que hi havia gent a sobre. (Remor de veus.) Vull dir que, pel que fa a la decisió del mètode, que jo no defenso, perquè he dit que el canviaríem i he dit que no el tornaríem a aplicar en zona urbana i que l’aplicaríem corregit. Si això no és autocrítica respecte a un mètode que hem heretat i hem dit «doncs, ara no –doncs, ara no», vull també que quedi constància, senyor Piqué, que en la revisió dels procediments –en la revisió dels procediments– havíem començat i de molt –havíem començat i de molt. Quin és el nostre problema? Potser no haver arribat prou enllà –no haver arribat prou enllà. Vostè sap el que són les càmeres anant marxa enrere filmant una persona que avança, no? I en una obra en què hi ha màquines, obrers, fang i molt de merder, li asseguro que les coses s’havien de fer, pel que fa a baixar al túnel –pel que fa a baixar al túnel–, amb una cura molt especial. Però, escolti... No facin cas de la procedència, no?, és igual... (Remor de veus.) Diu: «El Govern de CiU va encarregar obres a GISA sense un projecte previ.» Sindicatura de Comptes de l’any 2000, Diari de Girona..., és igual, no? (Rialles.) Sindicatura de Comptes de l’any 2000. Aquest..., aquest és un problema compartit que ve de lluny i que s’ha de reformar amb cura, sense cap connivència, amb les propostes que he fet de reformar l’empresa GISA i deixant clar..., deixant clar una sola cosa –una sola cosa–: el manual estableix el mètode, i en el mètode es defineix que el mateix dia s’encarrega i autoritza. N’hi ha prou –n’hi ha prou– amb una decisió, que naturalment prendrem, i aquesta l’hem de SESSIÓ NÚM. 45.1 I una segona qüestió, i aquesta ja me la pot imputar directament a mi, no al secretari de Comunicació, i és que en el perímetre de seguretat de les obres no hi podien entrar les càmeres, si no era d’una forma preparada, esglaonada i ordenada com es va fer en un dia determinat. (Remor de veus.) I, pel que fa al perímetre de seguretat de l’enderroc, potser ho hauríem de compartir amb la consellera Tura, però, pel que fa al perímetre de seguretat..., mentre dura l’enderroc havent obert un punt d’informació on es van atendre els mitjans de comunicació, ho havíem de fer, crec, com ho vam fer. Perquè, per altra banda, hem fet 15 conferències de premsa sobre el tema; 13 entrevistes; d’1 a 3 notes diàries informatives, i l’únic que es va fer va ser establir –establir-lo– un perímetre de seguretat per a l’enderroc i unes cauteles per entrar al túnel. Hi ha una altra qüestió sobre la qual jo no puc opinar, sobre la qual no m’atreveixo a opinar, que és si en les assemblees dels veïns, on n’hi ha que ho volen i n’hi ha que no ho volen, han de ser totalment obertes o no. No m’atreveixo a opinar. Sobre això jo no hi he intervingut, però li asseguro que no em veig amb cor de tenir una opinió clara respecte de si ha de ser tot obert o si s’han d’establir unes regles del joc que hem d’acordar. Hem comès algun error? Segurament que sí. Jo mateix, com a portaveu, potser –potser– no hem acordat amb PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 50 els mitjans la manera d’acordar conjuntament com abordàvem l’accés a la màxima informació. Però li asseguro que, notes a part, afortunades o no, si alguna cosa ha mogut el Govern és la voluntat de donar tota, tota, tota i més, la informació de què disposava. Gràcies, senyor diputat. El president Gràcies, honorable conseller. Té la paraula el senyor Piqué. El Sr. Piqué i Camps Sí, moltes gràcies, senyor president. Moltes gràcies, honorable conseller, gràcies per les seves paraules i pel seu to. Jo vull ser congruent amb les paraules que he dit abans, no? I, per tant, li anticipo que sobre aquesta darrera qüestió jo avui no en parlaré. Sobre la qüestió de la política informativa, avui –avui–, no en parlaré, en parlarem en un altre moment, perquè avui crec que no toca parlar d’això, més enllà d’haver-ne fet la referència. Però aquest és un debat que avui no crec que sigui el que realment esperen escoltar els ciutadans que ens escolten. Per tant, li anticipo que en parlarem un altre dia; no sé si vostè tindrà la responsabilitat de contestar com a conseller portaveu o serà el conseller en cap o a qui li toqui..., m’és igual, en tornarem a parlar i ho plantejarem en seu parlamentària. Tampoc voldria anar a algunes al·lusions que vostè ha fet respecte a actuacions d’altres administracions i de..., no, perquè a mi això també em resultaria fàcil i segurament divertit i trobaria molts exemples que podríem intercanviar, no? –que podríem intercanviar. Jo crec que avui el que toca, i, per tant, ja li anticipo que seré breu amb aquesta intervenció..., avui el que ens toca és, efectivament, parlar. Primer, de com atendre les necessitats dels ciutadans afectats; de com tranquil·litzar aquells ciutadans que creuen que es poden veure afectats per situacions similars –i no n’hem parlat gaire–, i de com tranquil·litzar el conjunt dels ciutadans i que recuperin la confiança en les seves institucions a l’hora de resoldre problemes com els que hem tingut. I jo li he distingit en la meva intervenció dues coses, que torno a reiterar, si convé, jo li he dit: «Vostè ha fet una intervenció prolixa aquest matí, de gairebé tres hores.» En alguns moments, li haig de dir, que..., en fi, es feia difícil de seguir perquè estaven plenes de tecnicismes i jo no sóc un tècnic en geologia ni amb... Vostè n’ha hagut d’aprendre com jo, en altres circumstàncies, que al final has d’aprendre coses de les quals no necessàriament ets un expert, no? Però jo li he reconegut que aquest matí vostè ha fet un esforç d’explicació, li he retret que en alguns casos no hi havia prou autocrítica respecte a la gestió de la crisi, però quan he fet la qualificació del resultat d’aquest debat no m’he referit a la seva intervenció d’aquest matí, m’he referit al debat d’aquesta tarda entre els diferents grups polítics. I, per tant, em puc reiterar de nou, perfectament, amb les afirmacions que li he fet. Jo ja sé que vostè ha dedicat més d’una hora a parlar de tot el que s’havia fet per als veïns. Vostè també convinPLE DEL PARLAMENT drà amb mi que tot el que es faci sempre és poc i que el sentiment de molts veïns, com han expressat avui mateix, és que se senten indefensos, que creuen que no estan prou informats... I això és natural, i segur que tenen raó, perquè els afectats per una desgràcia que ells no han provocat sempre –sempre– tenen raó o, com a mínim, se’ls ha de donar la raó i se’ls ha de donar satisfacció. Per tant, sobre això no estem discutint. Estem discutint, en tot cas, de què més es pot fer respecte a l’angoixa, a la irritació, a la desesperança, a la desconfiança de totes aquestes persones. Què és el que podem fer, que n’hem parlat pràcticament gens avui, respecte a la desconfiança i a l’angoixa que tenen altres veïns d’altres llocs de Barcelona i de Catalunya perquè també creuen que els pot passar quelcom similar, i pràcticament no n’hem parlat, i es mereixen que els prestem exactament la mateixa atenció –exactament la mateixa atenció–, i que també parlem, al final, no només de què és el que hem de fer per intentar donar resposta a les necessitats dels veïns afectats, sinó què hem de fer perquè el que ha succeït no torni a passar. I, per tant, la pregunta bàsica no és només què hem de fer per als veïns, sinó què hem de fer perquè el que ha passat no torni a passar. I, per tant, saber per què ha passat. I aquí, doncs, segurament, ens hem de preguntar què ha passat en els darrers mesos, quan vostès porten responsabilitats de govern; què ha passat en anterioritat, quan les responsabilitats dels governs eren d’uns altres, i quines conseqüències en podem treure..., i quines conseqüències en podem treure, hi insisteixo, per evitar que es tornin a produir situacions tan dramàtiques com les que vivim. Però és que, a més a més, d’aquest debat d’avui ha sortit una altra circumstància que nosaltres, com a representants dels ciutadans de Catalunya, no podem deixar de banda, i crec que seria una responsabilitat de tots plegats, de tots els grups polítics, i és que, arran del debat d’avui, en seu parlamentària i per persones molt autoritzades, s’ha fet un intercanvi no només d’insinuacions, sinó d’acusacions respecte al fet que hi poden haver comportaments irregulars en els processos d’adjudicació de l’obra pública a Catalunya. No sé si ara, abans, o ara i abans. Jo crec que tenim l’obligació, per tots els ciutadans que ens han escoltat, de donar-los una resposta adequada que els tranquil·litzi –que els tranquil·litzi–, i que no puguin tenir la sospita, que avui queda enlaire –queda enlaire–, queda en l’atmosfera, que puguin tenir la sospita que, com que s’han de pagar determinades comissions, potser no es gasta allò que s’ha de gastar perquè l’obra pública sigui absolutament segura. Gràcies, senyor conseller. El president Senyor Nadal..., té la paraula. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Gràcies, senyor president. Excel·lentíssim senyor, recullo aquesta qüestió, que jo he esmentat potser molt de SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 51 passada aquest matí, i a la qual vaig dedicar més estona perquè el Grup Parlamentari de Convergència i Unió així m’ho va demanar en la compareixença parlamentària del dia 9, on em demanava «no ens parli només dels problemes tècnics per l’esfondrament de l’AVE, sinó del conjunt de l’obra pública que s’està fent a Catalunya en termes semblants i quina és la seva situació». És veritat... (veus de fons), del metro, perdó, del metro, del metro... (Remor de veus.) Però anem cap a tot allò altre, no? És veritat. És a dir, hi ha 70 quilòmetres de túnels a fer en l’entorn metropolità de Barcelona, part dels quals corresponen a aquesta Administració i part dels quals corresponen a l’Administració de l’Estat; que s’han de fer, que hem de fer i que els farem, i que abordarem les qüestions de seguretat que ara emergeixen amb més contundència pel camí que faci falta. De manera que és veritat, vostè ho diu «avui, d’això, n’hem parlat poc», però és un tema del qual també n’haurem de parlar, i, sobretot, no sé si n’haurem de parlar gaire, sinó que el que haurem de fer és fer coses que ho assegurin, fer totes les que calguin perquè ho assegurin, tant en allò que fa als traçats subterranis complexos de la línia del TGV com pel que fa als traçats subterranis complexos de les diferents línies de metro que s’estan construint i que s’han de construir a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana. De manera que li recullo el repte, que és un compromís que prenc en nom del Govern, que ho farem i que ho hem de fer. I, a més a més, jo li he tornat a repassar el conjunt de les propostes que hem fet per a les persones. Vostè ja m’ha reconegut que ho havíem fet així. Però, si hem de tornar a parlar de les persones del Carmel o de qualsevol altra persona de Catalunya afectada per situacions no similars però que tinguin una certa equivalència, les que siguin, a part de parlar-ne molt, han fet, els grups de l’oposició, en aquesta matèria per a aquesta funció alguna proposta concreta? O la faran demà en les resolucions, senyor Piqué? (Veus de fons.) Perfecte. Si hi són..., a Madrid han presentat iniciatives, és veritat. Si demà hi són, les veurem, les analitzarem, i totes aquelles que siguin positives li asseguro que les recollirem. I jo crec que, plantejades les coses en aquests termes, aquest debat d’avui en el seu balanç global, un cop hagi intervingut el portaveu d’Iniciativa per Catalunya, podrem fer un balanç contrastat en què, si en algun moment ens hem sortit del guió d’allò que seria esperable per part de la gent, per exemple, en el meu debat amb el senyor Felip Puig, en el balanç global puguem convenir tots plegats que hem estat fent un servei a la comunitat i a les necessitats concretes dels veïns i les veïnes del Carmel. El president Senyor Piqué... El Sr. Piqué i Camps Gràcies, senyor president. D’una manera molt breu. Senyor conseller, com és natural, després d’aquest deSESSIÓ NÚM. 45.1 bat, jo em veig amb l’obligació, en nom del meu Grup Parlamentari, de mantenir la petició de dimissió, també la petició de responsabilitat d’altres membres del Govern, però sé molt bé que vostè és lliure de..., diguem-ne, d’acceptar-ho, o el president de la Generalitat és lliure, doncs, de provocar el seu cessament, no? I no ens correspon a nosaltres aquesta responsabilitat. Sí que li anticipo que la nostra posició demà en les resolucions tindrà un to, com acostuma a ser, com sempre és, per part del Grup Parlamentari Popular, constructiu, des del punt de vista de les aportacions que puguem fer a l’hora de prestar l’atenció màxima als afectats, als veïns, i de prevenir situacions de futur; però, també, a l’hora de buscar una fórmula que permeti que aquesta imprescindible investigació es porti a terme i que recuperem, entre tots, la confiança dels ciutadans amb les nostres institucions. Gràcies. El president Gràcies. És el torn, doncs, ara, del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa, i té la paraula l’il·lustre senyor Joan Boada. El Sr. Boada i Masoliver Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, vull aprofitar també per saludar els veïns i veïnes del Carmel que ens estan seguint en aquest debat, alguns aquí a l’hemicicle, altres a la sala gran i altres, segur, des de casa seva, i mostrar la solidaritat que tenen, del nostre Grup Parlamentari, en tot el que està passant. La meva intenció és dirigir-me als veïns del Carmel, per un cantó, i al Govern per l’altre, i fer tot un seguit de reflexions i propostes amb relació a aquestes qüestions. Vull dir que jo no entraré en qüestions que aquí s’han debatut i que en aquests moments –en aquests moments– a nosaltres no ens interessen. Perquè l’objectiu d’aquest Ple, per a nosaltres, d’aquest Ple extraordinari, era donar resposta als ciutadans de Catalunya, i ho és, i, en concret, als dels Carmel; o sigui, posar la gent en primer pla. La gent que ha patit i continua patint aquests dies no mereix ser doble víctima: una, de l’accident, i, l’altra, de perdre protagonisme perquè ho siguin les lluites partidistes, com ha passat avui. Cal depurar responsabilitats? Sí. Cal saber el que ha passat? Sí. I, a més a més, posar les bases perquè no es torni a repetir. Però, sobretot, el que cal és no descansar fins que tot estigui solucionat, que tothom estigui a casa fins que la llum torni a fer brillar les cares de la gent del Carmel, una gent orgullosa i orgullosa del barri tal com és perquè l’han fet ells amb les seves mans. M’explicava el senyor Fernando González, el dia que vàrem anar a visitar, el nostre Grup Parlamentari, i ho explicava orgullós, quan i on va construir la seva primera casa, i de quina manera construïen les cases tots junts, les persones, sobretot els caps de setmana després de treballar hores i hores durant la setmana, i que, a més a més, tots aplegats esmorzaven i continuaven la seva obra. És un barri de la gent i fet per la gent! I això és el PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 52 que nosaltres volem que continuï essent, amb les reformes, amb els canvis que calgui; però, sobretot, cal tenir en compte, doncs, aquestes qüestions perquè aquestes són imprescindibles, per a la gent, per a ells i també per a nosaltres. Per això, per aquestes qüestions creiem que el primer objectiu són les persones, i per això ho valorarem i volem valorar com s’ha gestionat la crisi. Continuo pensant –ho vaig dir en l’anterior intervenció– que s’ha fet bé, malgrat, i en sóc conscient, que hi ha molts homes i dones del Carmel que no creuen el mateix que jo acabo de dir, que segur que pensen que hi ha coses que s’han fet malament, que creuen que no s’han atès, però jo continuo pensant, escoltant el senyor Nadal, escoltant les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona, que s’han fet moltes i moltes coses, que hi ha hagut una reacció ràpida de les administracions i, especialment, de l’Ajuntament de Barcelona, i que, a partir d’aquí, hi ha hagut una col·laboració i coordinació entre aquestes dues administracions. Que es podia millorar? Segur, ho ha dit també el conseller Nadal. Que s’haurien de tenir respostes més ràpides en casos d’emergència d’aquest tipus? Sí, però si fem un repàs a les actuacions, veiem que són moltes i molt eficients, des de l’atenció personalitzada, passant pels reallotjaments, les indemnitzacions, habitatges i comerços... No em vull estendre, s’ha explicat aquí moltes vegades, i em sembla que tothom en som conscients, de tota aquesta feina. S’ha de fer tot el que calgui i amb la màxima sensibilitat, i en això hi vull insistir, senyor Nadal, i la resta de membres del Govern, perquè al més aviat possible puguin estar ja altra vegada a les seves cases les 800 persones que ja poden tornar i, evidentment, la resta que queden fins a arribar a les 1.057. També sóc conscient que la confiança es va perdre el 3 de febrer. Ho vaig dir l’altre dia, i és veritat. Es va perdre amb el procés d’allotjament i altra vegada a tornar a casa i altra vegada tornar a sortir pel perill que hi havia. Ho reconec. Comparteixo aquesta pèrdua de confiança, però també estic ben segur, i es demostra, que el Govern i l’Ajuntament de Barcelona la recuperen a marxes forçades, perquè aquesta és la seva obligació, a través d’actuacions concretes, i que aquesta és l’obligació de tots plegats, fins i tot dels que estem aquí, també, i fins i tot dels que opinem sobre com funciona aquest debat parlamentari. El primer objectiu he dit que són les persones. El segon és la transparència. Jo crec que avui es fa un nou exercici de transparència. Alguns poden pensar que un mes és massa llarg pel que s’ha fet, però en aquest mes s’ha fet una compareixença del conseller Nadal i avui un ple extraordinari a iniciativa del Partit Popular i posteriorment, evidentment, del Govern. I això és una qüestió, senyor Piqué i senyors de Convergència i Unió, que m’hauran de reconèixer que això no s’havia fet en actuacions semblants en altres períodes legislatius. No hi vull entrar; només ho vull citar. Aquesta és una realitat. A algú li pot semblar que és poc, segur, però, en tot cas, és molt més del que s’havia fet i s’acosta molt a allò que entenem tots els ciutadans que vol dir «transparència». PLE DEL PARLAMENT Una explicació aquest matí exhaustiva per part del conseller Nadal que ha servit per saber més coses, que ha demostrat que el Govern ha tingut una dedicació plena a buscar els orígens de l’accident, però, des del nostre punt de vista, no n’hi ha prou. El mateix conseller ho reconeixia aquest matí quan afirmava que el col·lapse es produeix per una conjunció de diferents causes. Encara no les sabem totes. Per això, cal una comissió parlamentària, amb presència, si cal, de tècnics, que investigui fins al final. Tota la informació que ens ha donat el conseller s’ha de contrastar, i ho hem de fer amb els representants polítics i en seu parlamentària, i en aquesta comissió, en presència, hi torno a insistir, de tècnics o no, haurem d’establir els mecanismes de decisió, adjudicació i control de l’obra pública que s’han de canviar, em sembla que tots ho reconeixem, i, en definitiva, haurem de saber què ha passat en el Carmel, i, sobretot, perquè no torni a passar més, és a dir perquè portem a terme totes les mesures preventives possibles perquè no torni a passar. I també caldrà saber quines responsabilitats tenen les empreses, deixem-ho clar, també, que portaven la direcció d’obres i la construcció, i, si cal, si hi ha responsabilitats, passar també tota la informació aconseguida a la justícia. D’aquesta manera, també farem un pas més per anar recuperant la confiança dels ciutadans. I em penso que després de les intervencions del senyor Mas, sobretot, i també del senyor Maragall, encara cal més una comissió d’investigació, perquè sentim moltes coses..., que poder s’hauria d’anar molt més al fons de tota aquesta qüestió. No ens fa por cap comissió d’investigació, en un partit que dóna suport al Govern. Al contrari –al contrari: estem obligats a tirar-la endavant i estem obligats a ferho d’una manera ràpida i eficient per, hi torno a insistir, recuperar la confiança dels ciutadans. Hi havia una qüestió que el senyor Nadal en deia les «causes remotes», l’ha batejat amb les «causes remotes» (l’orador riu), és igual, ha quedat bé, vull dir que ja ens entenem què vol dir. Jo en dic les «responsabilitats de l’anterior Govern». Ho dic perquè a partir de, em penso, l’anterior intervenció, la compareixença del conseller Nadal..., va dir que reconeixia que es podia haver evitat, no?, i, fins i tot, em penso que va ser titular d’algun mitjà de comunicació. Nosaltres ho compartim: es podia haver evitat. A partir d’aquí, a partir d’aquesta afirmació, s’ha de saber quines són les causes i les responsabilitats que se’n deriven, les properes i les més llunyanes. I en tots aquests dies, aquest mes, tots hem parlat amb tothom i amb molt gent, i hem parlat amb tècnics, hem parlat amb enginyers, hem parlat amb tot un seguit de gent que en saben molt, molts tècnics que saben molt d’aquestes qüestions, i tots, molts, ens arribaven a quin era el moll de l’os de tota aquesta qüestió, i sempre sortia la paraula «GISA» –«GISA»–, més que GISA, la manera com funcionava GISA. El conseller ja n’ha fet una explicació exhaustiva, però jo li voldria donar dues o tres reflexions, o potser dues o tres informacions complementàries. Bé, complementàries per a tots plegats, suposo que per al conseller no SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 53 ho són. L’empresa pública GISA, quan estava controlada i governada per Convergència i Unió, es converteix, des del nostre punt de vista, de forma volguda, evidentment, en un monstre, en un monstre que actua com una altra administració paral·lela, sense control polític. He dit «de forma volguda». I quin era el procediment de GISA, amb el vistiplau del Govern de Convergència i Unió i, evidentment, amb un dels protagonistes que ha intervingut aquesta tarda al capdavant del Departament? Doncs donar la major part de projectes i direccions d’obres a les mateixes empreses. Però jo les diré, perquè han sortit: Auding, Ibering, Typsa, TecCuatro... Les veuran vostès en un 70 o un 80 per cent d’obres donades, o d’obres construïdes, o obres adjudicades. Això quant a direcció d’obres. I quant a constructores: Fomento, COMSA, COPISA, etcètera. I no en dic algunes, perquè, evidentment, doncs, no hi participaven quasi mai. Però això no només ho dic jo, això ho reflecteix l’informe que algú ha dit que no se’n parlava massa, jo sí que en parlaré, l’informe de gestió elaborat pel Govern de la Generalitat, presentat el desembre passat, que diu que amb relació al volum de contractes de GISA hi ha, diu textualment: «Poca diversificació dels adjudicataris, per la qual cosa els contractes es concentren tant pel nombre d’expedients com pel seu volum econòmic en algunes empreses i en algunes persones físiques, arquitectes o enginyers.» Una comissió d’investigació parlamentària posarà noms i cognoms a aquestes qüestions. També diu, s’afirma –que no sé si s’ha dit massa avui, això ho dit el senyor conseller, sí–, que es fraccionen els contractes per poder utilitzar el procediment negociat, que és un procediment que, d’aquesta manera –un topall de diners– s’evita el concurs públic, i després es van fent adjudicacions sense concurs públic, és una manera d’evitar el concurs públic. El concurs públic si una cosa positiva té és que és transparent; l’altre, no tant. El conseller Nadal n’ha fet un exemple, em sembla, amb la resolució feta pel senyor Ticó, exdirector general i molt citat avui, en què ampliava la redacció d’un projecte a Typsa, una de les empreses que jo he dit abans. Bé, però aquest monstre que jo he dit que era aquesta estructura de GISA anterior, o del Govern anterior, es converteix en l’únic client, gairebé l’únic client, d’enginyeries i constructores del país, cosa que provoca una situació de domini i que s’esdevingui una mena de llei del silenci que fa que aquestes pràctiques no siguin denunciades pel sector. No sé si podria acostar-se al que explicava el conseller Nadal quant a la reacció de la Cambra de Constructors davant l’anunci del conseller. Aquesta concentració feia que els projectes i la direcció d’obra fossin dolents, molts dolents, dit per persones que hi entenen, no només pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa, sinó per persones, enginyers, que hi entenen i que alguns, evidentment, els han vist. Per què? Perquè se’ls obligava que es fessin molt de pressa, les feien sempre els mateixos, amb honoraris baixos, em deien, fins un 40 per cent més baix del que es paga a les obres que fa l’Estat, les d’aquí, amb terminis d’execució molt curts. SESSIÓ NÚM. 45.1 En definitiva, un menyspreu al projecte inicial amb la idea que ja s’arreglarien en el procés de construcció i ja ho assumiria l’empresa constructora. El senyor Nadal em penso que ha explicat perfectament que és el que havia passat en totes les obres de la línia 5. D’aquí l’enfrontament continuat entre l’UTE, la que toqués; la direcció facultativa, la de sempre, gairebé, i GISA. En definitiva, un sistema de gestió i control de l’obra pública pervers, sense control polític, que el Govern actual, evidentment, no pot assumir. No sé si això és el que volia dir el senyor Puig quan en deia «cercle d’excel·lència», no?, però, en tot cas, poder s’hi deu apropar bastant. Això que acabo d’explicar que ningú pensi que és mirar enrere. Això és, també, parlar del Carmel, és constatar una realitat que ha estat una –una–, no la, sinó una de les causes d’un accident que es podia evitar, i per això cal, per un cantó, aprofundir més la responsabilitat, i, sobretot, canviar el sistema i proposar-ne un de nou, com ja ha explicat el conseller. Però per nosaltres, em sembla que de tota aquesta situació que ja se n’ha parlat molt avui i que en continuarem parlant hi ha tot un seguit de lliçons de què aquest Govern també ha de prendre nota..., i que ha de començar a actuar. Estic d’acord amb vostè, senyor Nadal, que la gestió de l’obra pública s’havia d’haver qüestionat més fermament des del desembre de 2003. Vostè ho ha dit aquest matí. Caldria haver iniciat abans aquests canvis, ser molt més ràpids amb canvis que són del tot necessaris. No s’havia de mantenir, conseller Nadal, l’herència del passat. Era massa feixuga. Vostè n’era conscient, i per això ara ens sembla molt positiu que vostè continuï les reformes –«continuï», dic, que ja les havia començat– en la contractació, en la gestió i el control de l’obra pública. Però vull deixar molt clar que, des del nostre punt de vista, s’havia d’haver començat abans i amb més contundència. No podem tolerar moltes de les herències que ens ha deixat l’antic Govern de Convergència i Unió. I, a més a més, hi volem participar, en aquests canvis. A més a més, ja n’hem fet, de canvis, en altres empreses que tenien una situació semblant, com, per exemple, Adigsa, no?, que ja hi tirem endavant, ja s’hi han tirat endavant, reformes per què es publiquen, sense cap tipus de problema, el preu d’adjudicació d’una obra i el de liquidació. Així es veu claríssimament què és el que es fa, com es fa i fins on es pot arribar. Transparència, transparència i més transparència, perquè la gestió pública no admet que s’hagi d’amagar absolutament res, i per nosaltres això també és prioritari. I això continua essent parlar del Carmel. I també, per nosaltres, hi ha una altra lliçó que hauria d’aprendre el Govern i que, de ben segur, n’ha pres nota, en tota aquesta situació: millorar la capacitat de resposta a emergències d’aquest tipus, que potser no ha estat tan ràpida i efectiva com hauria d’haver estat. I em sembla que aquest és un element també a tenir en compte i poder reparar. No només en aquesta, sinó en emergències semblants que ens poden sortir, necessitem, el Govern necessita, un dispositiu molt ràpid, PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 54 doncs, que hi pugui fer front, tot i que, hi torno a insistir, al llarg dels dies aquest dispositiu s’ha fet ferm, fort i, a més a més, molt eficient en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha una qüestió que no compartim, senyor Nadal: no compartim la seva decisió de deixar que els tècnics de la direcció de l’obra o de l’UTE signin documents acreditatius. Ells han fet l’obra, no poden ser jutge i part. Han de ser altres persones, altres tècnics, que signin aquests documents que donen facilitat als veïns, perquè és possible que nosaltres encara no comprenguem la situació, és possible..., que vostè hi està molt més a dintre, però, a mi, em costa molt veure aquelles signatures i darrere el director de l’obra de Geocontrol i TecCuatro, el de l’UTE, que, precisament, pot ser que en algunes de les seves actuacions, potser, podran tenir algunes certes responsabilitats; avui vostè ja n’ha insinuat unes quantes, en aquest sentit. Jo crec que el Govern... Algú ha dit aquí que ja era hora, o que tot just ara, em sembla que des de Convergència i Unió, es deia, han descobert els barris, o a través de l’actuació del Carmel han descobert els barris. Home!, a mi, em sembla que no és del tot adequat dir qüestions com aquestes, perquè el Govern de la Generalitat actual ja coneixia la realitat dels barris des de fa molt de temps, sobretot perquè hi havia començat a actuar. No és una retòrica per part meva, sinó que hi havia començat a actuar a través de la Llei de barris, una eina importantíssima, insuficient, potser, quant als diners, és possible que n’hi hauria d’haver més, però, en tot cas, sí que és eficient..., sinó que, a més a més, s’ha actuat amb rapidesa. Mentre succeïa això del Carmel, mentre es feien altres coses, el Govern continuava governant, com deia el president Maragall ahir, perquè mentre passava això s’actuava amb rapidesa per solucionar els problemes en el barri del Turó de la Peira, a Barcelona, el de Mariola, a Lleida, o el barri de l’Estació de Sallent, que és veritat que hi va haver persones aquí..., on, precisament, durant molts d’anys –molts anys–, molts, massa, no hi ha aparegut ni el senyor Pujol ni la seva ombra, on durant anys, molts d’anys, massa anys, allà s’han donat llicències per construir en una zona totalment inestable i que el Govern de Convergència i Unió no hi havia fet res. Ni tampoc havíem notat la sensibilitat que ha demostrat el senyor Mas amb el barri del Carmel, que hi estem d’acord, evidentment..., no l’havia demostrat amb el barri de l’Estació de Sallent, ni de bon tros. En canvi, ara, se soluciona el barri de l’Estació de Sallent, el Turó de la Peira, la Mariola, a Lleida, i, evidentment, també, al Carmel es fa tot el que és possible i més. I acabo amb dues reflexions: una, dirigida al Govern, que estic segur que el senyor Nadal entendrà perfectament, i estic segur que aquesta, com que acabo, serà una reflexió transversal, espero que a la resta de membres del Govern. Miri, tots hem de ser capaços –tots– d’ajustar les necessitats i els reptes a les possibilitats i capacitats, també les econòmiques, que tenim per mostrar un respecte extrem a les lleis de la natura i a les nostres limitacions, les de tots..., que tenim per controlar-la. La Terra es mou..., la natura és molt important. Això ho deia vosPLE DEL PARLAMENT tè, senyor Nadal, i això és un al·legat mediambientalista. Això és un al·legat ambientalista, i aquestes són paraules que esperem que siguin també una lliçó per al Govern, no només per al barri del Carmel, no només per a les obres subterrànies, sinó per a totes les actuacions que es facin en el territori... De ben segur, si apliquem aquest al·legat ambientalista que ha dit vostè, senyor Nadal, segur que les generacions futures ens ho agrairan, de ben segur. I una altra –i acabo–, als veïns. Senyores i senyors veïns i veïnes del Carmel, si us plau, des del nostre punt de vista, o des d’aquesta tribuna deixin que els digui una cosa. No dubtin ni un moment que estem al seu costat, que no pararem fins a solucionar tots els seus problemes, i, sobretot, si us plau, ens tinguin confiança. Gràcies, senyor president. El president A vostè, senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Molt honorable president, senyores diputades, senyors diputats. Senyor diputat, és clar que era un al·legat ambientalista, de contingut ambientalista, però no estava fet, en el moment que ho he fet i per què ho he fet, amb aquesta finalitat. I a més a més, com l’he fet i quan l’he fet, l’he fet naixent d’una reflexió que venia d’una geòloga prestigiosa, que en unes notes que havia preparat per a membres del Govern venia a dir: «Potser al Carmel, entre l’opinió del professor Riba i la dels que han mostrat una confiança il·limitada en el subsòl del Carmel, hauria calgut un punt intermedi de sensibilitat per saber que segons què s’havia d’haver pensat dues vegades.» De manera que, evidentment que tenia un punt..., no era una evasió poètica, ni tan solament una disquisició ambientalista contra els tècnics, com el senyor Puig en algun moment ha volgut entendre. De cap manera. Jo ara, quan vaig a l’Escola d’Enginyers, senyor Puig, dic: «Aquesta és la meva escola.» Jo dic: «Jo sóc de lletres, però ara aquesta és la meva escola.» De manera que ha de quedar molt clar també que amb relació a totes aquestes qüestions, tot plegat és molt delicat i molt subtil, i requereix justament d’escoltar tots els missatges, de rebre totes les indicacions de tots els grups parlamentaris, d’assumir-les com a Govern i d’acceptar i entendre que és veritat que calen a vegades canvis de ritme, canvis d’escala, propostes radicals..., però li vull assegurar una cosa, senyor Boada. GISA potser va esdevenir un monstre, però GISA són dues-centes persones, no més. És un gran aparell tècnic administratiu, en la seva major part molt qualificat, que només espera que s’acabi de completar un procés de reforma que n’asseguri els processos administratius i de transparència. Però l’instrument és preciós i segurament no ens podríem permetre de no tenir-lo, amb les reformes que calguin, però li ben asseguro que pel que fa a la gestió, al control de l’obra pública, al control dels comptes públics i a l’eficàcia per a la realització de l’obra pública, GISA i el conjunt dels seus tècnics ha demostrat, en SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 55 aquests dotze mesos llargs de Govern nou de Catalunya que ha sabut entomar no tot –no tot–, però sí un bon grapat de coses que havien quedat malmeses..., o insuficientment abordades en situacions anteriors i que ara anaven agafant vies de solució. Per exemple –i el conseller de Justícia ho podria dir–, la secretària general del meu Departament ho deia, posant-se gairebé vermella després d’un consell tècnic el dia que en el mateix moment que es comunicava la notícia del Carmel, el secretari general de Justícia estava dient en el consell tècnic: «La gestió que ha fet GISA amb relació als drets de superfície i a les adjudicacions dels edificis judicials, que havien quedat deserts en una gestió anterior, un cop n’hem parlat dues vegades, ha estat exemplar i eficient.» I la secretària general deia: «Home, fins i tot m’ha sabut greu, perquè m’ha semblat que es produïa en un moment que no tocava.» Però, qui diu això diu que anirem abordant el Pla d’autovies, el Pla d’edificis judicials, el Pla de comissaries, el Pla de centres de salut i tots aquells centres d’educació que, pel sistema de dret de superfície, haurem de compartir entre ICF Equipaments i l’empresa pública GISA. Naturalment, amb canvis en els gestors, amb més gerents d’obra, amb més directors generals, amb més òrgans de control i amb un lligam polític i d’auditoria molt més garantit. Sens dubte. I deixi’m dir també que al llarg del dia hem estat parlant dels veïns del Carmel, de l’atenció a les persones, de tots els problemes del Carmel. I han anat sortint noms diversos del govern i del govern de la ciutat, alguns presents aquí des de primera hora del matí. I si en començar el debat jo no he saludat ni els veïns del Carmel –que els he saludat només d’arribar, a l’escala– i no he saludat tants i tants membres del Govern, secretaris generals o directors generals que han estat al peu del canó sempre i als hotels, informant-los, ho vull fer ara. Perquè, per exemple, fóra una brutal injustícia que igual com hem esmentat només una vegada –i ho hauríem de fer deu– en Ricard Fernández, o Antoni Segarra, o la Carmina Llumà, que no esmentéssim l’Oriol Nel·lo, el Manel Nadal, en Joan Llort, el mateix Jordi Julià, en Joan Delort, tots els comandaments dels Mossos d’Esquadra, en Xavier Casas, l’Imma, l’Elsa, i tots aquells que a Boca Nord –a Boca Nord– s’han estat dedicant hores i hores, dies i dies, matí, tarda i nit, i no han perdut el somriure a la cara –alguna vegada potser sí, alguna vegada potser sí–, que no els agraeixi en nom del Govern tota, tota la feina que han fet. (Remor de veus.) Els consellers ja els he citat aquest matí, no?, però pel que fa a la resta de la gent, vull que quedi clar fins a quin punt hi ha tanta, tanta, tanta gent que pensa en vosaltres, treballa per vosaltres i no pararà (l’orador pica amb el puny a la tribuna) de reunir-se amb vosaltres dematí, tarda i nit, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte o diumenge, fins que acabem. I ho farem plegats, i arreglarem aquest problema, i abordarem futures reformes d’aquest país, que aquest país necessita. SESSIÓ NÚM. 45.1 Senyores diputades i senyors diputats, senyor diputat, moltes gràcies. El president El senyor Puig demana la paraula... El Sr. Puig i Godes Sí, gràcies, senyor president, per al·lusions reiterades. Una primera –i seré molt breu–, una primera reflexió és: s’ha parlat molt de GISA, amb molts qualificatius i amb moltes valoracions. No hi entraré a fons, perquè donaria per, segurament, un ple monogràfic o una nova compareixença. Només manifestar que ens reiterem en la nostra convicció que l’equip tècnic i professional, i que l’empresa en si, ha estat un magnífic instrument al servei de la Generalitat i al servei del país, i que la seva acció en inversió en infraestructures del país ha estat sempre al nivell exigit per la societat, que hem estat construint i que s’està construint en aquests moments. I vull dir-ho perquè com que s’avancen..., i crec que serà una de les víctimes, des d’un punt de vista de les propostes de reforma i de revisió..., una de les víctimes del que nosaltres entenem que no és el que hauria de ser l’assumpció de les responsabilitats polítiques i no pas els processos de reforma. I la segona, per al·lusions, també, a algun diputat absent en aquests moments... (Remor de veus.) Sí, per allusions a un diputat absent, em crec, senyor president..., que puc al·ludir i al·legar al Reglament. El president Senyor Puig, acabi... El Sr. Puig i Godes Moltes gràcies. El president ...i en tot cas, prego..., que estem al final d’aquest debat... El Sr. Puig i Godes Sí, volia fer referència a les insinuacions que, òbviament, des d’un punt de vista polític han estat retirades pel president de la Generalitat, però que des d’un punt de vista dialèctic s’han mantingut durant la resta del debat. Les insinuacions i les concretes i específiques mencions al tema de suposades comissions del 3 per cent, que han estat reiteradament citades pels diferents grups parlamentaris. Només vull dir –i no hi entraré, perquè el president ja ha retirat el que ell havia dit–, però sí que, el que vull dir és que qualsevol insinuació en aquest sentit, o es porta allà on s’ha de portar, que és a les instàncies judicials, o evidentment no poden quedar protegides per la inviolabilitat parlamentària. Moltes gràcies, senyor president. El president Acabat el debat, doncs, aquesta presidència fa avinent que per tal de donar compliment a l’article 124 del PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 56 Reglament, la tramitació de les propostes de resolució subsegüents a aquest debat serà la següent. El termini per a presentar les propostes de resolució acabarà demà a les deu del matí. La comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a les deu i deu. El termini per presentar les propostes transaccionals serà des d’un quart d’onze fins a les onze. La comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a les onze i deu i la comunicació a la Mesa de les PLE DEL PARLAMENT propostes de resolució que els grups parlamentaris vulguin votar separadament s’hauria de fer a dos quarts de dotze. La sessió per al debat i votació de les propostes començarà –es reprendrà, en aquest cas– a les dotze del migdia. Se suspèn la sessió. La sessió se suspèn a les nou del vespre i dos minuts. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 57 ANNEX ...\Barcelonès\elcarmel3.dgn 22/02/2005 14:12:49 Gràfic 1 SESSIÓ NÚM. 45.1 PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 58 Gràfic 2 PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 45.1 �SESSIÓ NÚM. 45.1 4 4 6 0 11 11 31 31 0 31 1993 36 36 0 36 1994 48 1995 48 48 0 1998 118 118 0 118 1996 Anys 248 248 70 178 1997 259 259 84 175 1998 Nombre Obres Adjud. Edificació 1997 84 1999 95 2001 117 234 353 353 95 258 1999 373 373 97 276 2000 351 351 117 234 2001 TOTAL Nombre Obres Adjud. 2000 97 276 351 350 350 143 207 2002 2002 207 143 350 2003 254 272 530 526 254 272 2003 530 3 TOTAL Nombre Obres Adjud. 4 0 6 11 1992 0 1996 175 258 373 Nombre Drets de Superfície Adjud. Total Nombre Obres Adjud. 1995 48 48 70 178 259 353 1 0 4 Nombre Obres Adjud. Edificació 1991 6 1994 36 36 Nombre Obres Adjud. Obra Civil 1993 31 31 118 118 248 Nombre d'Obres Adjudicades 1990-2004 Nombre Concessions Adjud. 4 1992 11 11 1990 1991 6 6 GISA Import (Milers €) Nombre Obres Adjud. Obra Civil 1990 0 100 200 300 400 500 600 286 - - 286 128 158 2004 * Sense RAM 3.004 3 1 3.000 988 2.012 TOTAL 2004 128 158 286 Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 59 Gràfic 3 PLE DEL PARLAMENT �PLE DEL PARLAMENT 0 723 8.418 8.429 5.952 10.987 6.674 10.806 12.736 15.987 Total Nombre Adj. Direccions Nombre Adj. Direcc. Edificació 0 0 3 3 723 1994 5.952 16 16 8.418 8.418 1992 29 29 8.429 8.429 1993 Import Adj. Direcc.Obra Civil 1993 8.429 40 40 5.952 5.952 1994 1995 10.987 44 44 10.987 10.987 1995 1996 6.674 40 40 6.674 6.674 1996 349 211 138 15.987 8.105 7.881 1999 1999 8.105 7.881 345 150 195 16.642 7.117 9.525 2000 17.688 370 178 192 37.468 8.127 29.341 2001 2001 8.127 Total Import Adj. Direccions 2000 7.117 9.525 Adjudicació Direcció d'Obra Línia 9 157 95 87 153 62 66 12.736 3.314 4.648 10.806 9.422 1998 1998 3.314 6.158 1997 Import Adj. Direcc. Edificació 1997 4.648 9.422 - 473 293 180 25.485 11.274 14.211 2002 32.889 848 620 228 75.716 20.584 55.132 2003 2002 11.274 14.211 25.485 5.467 505 378 127 26.296 14.277 12.019 2004 2003 20.584 55.132 75.716 3.372 2.012 1.360 262.318 77.446 184.872 TOTAL 2004 14.277 12.019 26.296 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Nombre Adj. Direcc. Obra Civil Total Import Adj. Direccions 0 723 0 Import Adj. Direcc. Edificació 1991 1990 1992 8.418 GISA 1991 723 Import Adj. Direcc.Obra Civil 1990 0 10.000 6.158 29.341 30.000 20.000 37.468 16.642 Imports d'Adjudicació de Direccions d'Obra 1990-2004 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 24 de febrer de 2005 Sèrie P - Núm. 36 60 Gràfic 4 SESSIÓ NÚM. 45.1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Debat general sobre l'acció política i de govern en relació amb l'evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l'expedient informatiu obert arran d'aquests fets (tram. 255-00002/07). Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Nadal Farreras, Joaquim Mas, Artur Puig, Felip Benach, Ernest Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource El Carmel Obres públiques Catalunya Barcelona Parlament de Catalunya Description An account of the resource Diari de sessions del Parlament de Catalunya de la sessió dedicada a la crisi del Carmel. VII legislatura. Quart període. Sèrie P - Número 36 Dijous, 24 de febrer de 2005 Sessió núm. 45, primera reunió Source A related resource from which the described resource is derived Diari de sessions del Parlament de Catalunya Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Debats http://78.47.125.110/files/original/29/2683/Informe_bon_govern_2005.pdf 35e134e2ab8000600fcf471a8f39e8b2 PDF Text Text INFORME SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA Grup de Treball Bon Govern i Transparència Administrativa Generalitat de Catalunya �INFORME SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA 27 de juliol de 2005 Grup de Treball Bon Govern i Transparència Administrativa Generalitat de Catalunya �© Generalitat de Catalunya Primera edició: ISBN: Dipòsit legal: BCoordinació de l’edició i producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Impressió i enquadernació: �Composició del Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa: President: Anton Cañellas i Balcells Vocals: Manuel Ballbé i Mallol Joan Cals i Güell Helena Guardans i Cambó Pere L. Huguet i Tous José Luis López Bulla Juan José López Burniol Josep Mir i Bagó Amadeu Petitbó i Juan Jordi Porta i Ribalta Eulàlia Vintró i Castells Secretari del Grup de Treball: Pere Almeda i Samaranch El Departament de Justícia ha proveït el Grup de Treball amb el suport necessari per a la realització de les seves funcions El Grup de Treball també ha comptat amb la col·laboració i aportacions de: Ramon Alberch i Fugueres, Enric Bartlett Castella, Ricard Borràs Iglesias, Joan Coscubiela Conesa, Carles Duarte i Montserrat, Lluís Foix Carner, Ildefons Garcia Serena, Jordi Mercader i Miró, Francesc Raventós i Torras, Guerau Ruiz Pena, Antoni Serra Ramoneda, Joaquim Triadú i Vila-Abadal, Miguel Trias Sagnier, M. Rosa Virós Galtier, Ramón Valls Plana ��5 ÍNDEX Acord de Govern i Resolució Proposta ................................................................................................................................................................................................................................... 7 Resolució ............................................................................................................................................................................................................................... 9 I. Introducció ......................................................................................................................................................................................................................... A. L’encàrrec ................................................................................................................................................................................................................. B. La delimitació de l’àmbit de reflexió ............................................................................................................... C. Unes reserves .................................................................................................................................................................................................. D. El pla de treball ........................................................................................................................................................................................... 11 11 12 14 16 II. Els valors ................................................................................................................................................................................................................................ A. Valors i dimensió social ............................................................................................................................................................ B. Alguns exemples ...................................................................................................................................................................................... C. Altres factors a considerar ................................................................................................................................................... 17 17 18 19 III. Propostes i recomanacions .............................................................................................................................................................. A. Principis i propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general ............................................................................................................................................................................... B. Principis i recomanacions que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes .................................................................................... C. Recomanacions sobre reformes normatives ................................................................................. D. Consideracions finals .................................................................................................................................................................... 23 26 41 42 IV. Documents que fonamenten les propostes i recomanacions del grup de treball sobre bon govern i transparència administrativa ........ A. Administració i funció pública ................................................................................................................................ B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat ......................................................................... C. Alts càrrecs ........................................................................................................................................................................................................ D. Les empreses públiques ........................................................................................................................................................ E. La contractació ............................................................................................................................................................................................ F. Ajuts i subvencions .......................................................................................................................................................................... G. Transparència i accés a la informació ...................................................................................................... 45 45 60 64 73 80 91 113 24 �Proposta 7 �8 informe sobre el bon govern i transparència administrativa �Resolució 9 ��I. INTRODUCCIÓ A. L’encàrrec L’Acord de Govern de 21 de desembre de 2004 va establir la creació d’un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l’interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”. L’Acord expressa clarament l’objectiu de l’encàrrec: “Una societat que vol ser competitiva en l’esfera internacional, ambiciosa en els seus objectius col·lectius i eficient en la utilització dels seus recursos públics ha de comptar amb un sistema polític i �12 informe sobre el bon govern i transparència administrativa administratiu gestionat per responsables electes i professionals que respectin en tot moment els principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent a la seva gestió”. Així mateix, l’Acord justifica i explica la decisió adoptada: “Tal com estableix el Pla de Govern 2004-2007 en aplicació explícita de l’Acord del Tinell en aquesta matèria, cal reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu i fer més transparent la gestió dels seus organismes i institucions”. B. La delimitació de l’àmbit de reflexió La primera tasca del Grup de Treball va ser la delimitació de l’àmbit de la seva reflexió; i, a aquests efectes, va partir –com no podia ser menys– del mateix text de l’Acord, que es refereix al “sistema polític i administratiu” i diu que cal “reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu”. El Grup va decidir, des de l’inici, centrar els esforços del seu treball en el “sistema administratiu”, referint-se i adreçant-se al conjunt de les administracions públiques de Catalunya (Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes, Administració local: diputacions, ajuntaments de capitals de comarca i de més de 50.000 habitants, consells comarcals, àrea metropolitana i els seus ens), deixant de banda els temes directament concernents a les institucions electives i representatives. En conseqüència, va quedar fora de la reflexió del Grup un conjunt de matèries essencialment referides al sistema electiu i representatiu, la inclusió de les quals va ser, però, inicialment considerada: la reforma del sistema electoral, l’organització política i administrativa del territori, la reforma del finançament dels partits; així com també la reforma de la regulació dels mitjans de comunicació públics i la reforma de la justícia. �Introducció Deixant de banda problemes competencials –evidents en l’àmbit de la justícia–, les raons per adoptar la decisió d’excloure aquestes matèries de la reflexió del Grup van ser: 1a. La interpretació literal del nom que l’Acord dóna al Grup de Treball: “Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa”. Les paraules Govern i Transparència Administrativa deixen fora –conjuntament i estrictament interpretades– tota referència directa al sistema polític representatiu. 2a. La interpretació històrica de l’Acord. S’ha de tenir en compte que l’Acord de Govern de creació del Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va ser adoptat amb anterioritat al greu incident sorgit en la realització d’una important obra pública en el barri del Carmel, que va provocar un intens debat sobre temes molt concrets d’adjudicació d’obres, contractació administrativa i vigilància de l’execució i suscità una forta preocupació col·lectiva. Va sorgir, doncs, d’una voluntat prèvia del Govern i d’un compromís en ferm de vetllar per l’interès públic, fomentant la transparència en les actuacions de les administracions. Aquesta voluntat d’aprofundir en el bon govern i la transparència –manifestada lògicament en un moment de canvi polític– ha de ser interpretada, doncs, com un esforç per a la realització dels valors d’una societat i d’una cultura democràtiques segures de si mateixes, que tenen una visió positiva de les seves capacitats i una percepció optimista de les seves possibilitats de futur en un moment de canvi accelerat. És un pas endavant, no una reacció de defensa. 3a. El sentit, universalment acceptat, de l’expressió transparència i bon govern, que es refereix al conjunt d’activitats tendents –en una societat avançada– a la rendició de comptes, mitjançant l’avaluació de les institucions, tradicions i processos que determinen com s’exerceix el poder, com els ciutadans utilitzen la seva veu participant en l’adopció de les decisions públiques i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. 13 �14 informe sobre el bon govern i transparència administrativa C. Unes reserves Aquesta deliberada –i lògica– limitació de la reflexió del Grup de Treball al sistema administratiu no pot impedir, atesa la indubtable complexitat de l’encàrrec –òbviament marcat, per altra banda, pel conjunt de reaccions provocades posteriorment pel greu incident del Carmel al qual s’ha fet esment–, que aquest Grup de Treball formuli unes reserves per tal de centrar el sentit, l’abast i els límits del seu informe. Són aquestes: 1a. L’eficiència del sistema polític i administratiu del qual parla l’Acord necessita, amb molta més urgència i profunditat que qualsevol reforma administrativa, una reforma política –pendent i ajornada des de fa molts anys– que es concreti en una llei electoral, una llei d’organització territorial, una llei de finançament dels partits polítics i una llei reguladora dels mitjans de comunicació públics. L’efectiva assumpció –a què aspira l’Acord- dels “principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent de la (...) gestió”, per part dels “responsables electes i professionals”, depèn més de la democràcia interna dels partits –que tal vegada es podria afavorir amb un sistema electoral de llistes obertes i amb una organització territorial distinta–, de la suficiència i transparència en el finançament dels partits –que impediria les desviacions que afloren intermitentment als mitjans i acaben davant de la justícia–, i de l’efectiva independència de la televisió i de la ràdio públiques –avui encara no suficientment assolida–, que no pas de la reforma de la contractació administrativa, del perfeccionament del sistema d’adjudicació d’obres, del rigorós desenvolupament de les regles de funcionament de les empreses públiques, o d’una curosa transparència de les subvencions que faci impossibles les relacions de dependència. No deixa de ser significatiu, en aquest sentit, que la ponència redactora de l’Estatut hagi decidit eludir, recentment, tota concreció pel que fa al sistema elec- �Introducció toral i a l’organització territorial, tot ajornant una vegada més la revisió d’aquestes matèries. La raó resulta evident: es tracta de temes que afecten directament el moll de l’ós del poder dels partits. Per això resulta més fàcil, tot i la seva dificultat, redactar un projecte d’Estatut que consensuar uns projectes de llei electoral i d’organització territorial. 2a. Aquesta efectiva assumpció dels “principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent de la (...) gestió”, per part dels “responsables electes i professionals”, no està tant en funció que es facin lleis noves com que es compleixin i es facin complir les lleis vigents. No es tracta, doncs, prioritàriament, d’un problema de canvi normatiu o de regulació d’una matèria òrfena fins ara d’ordenació, sinó de l’efectiva voluntat d’observar i fer observar la llei per part de tots, començant per la mateixa Administració. S’ha de recordar, en aquest punt: 1. Que el tret definidor d’un sistema democràtic és el compliment exacte de la llei. 2. Que la llei és autònoma i heterònoma; és a dir, que vincula tant qui la dóna com qui la rep. 3. Que complir la llei no significa tan sols el seu acatament formal, sinó la seva aplicació d’acord amb el seu esperit i atenent la finalitat que persegueix. 3a. I –en aquesta mateixa línia– no es pot deixar de constatar, per acabar, una tendència històrica a mantenir de facto unes zones d’ombra normatives, en matèries que –com les subvencions– faciliten establir mecanismes de control social per part d’una Administració que, a la vegada, està dirigida per un partit, de manera que es reprodueix un vell esquema de dominació (partit – administració – societat), incompatible amb un sistema democràtic. 15 �16 informe sobre el bon govern i transparència administrativa D. El pla de treball Centrada la tasca del Grup sobre “Bon Govern i la Transparència” en l’àmbit del sistema administratiu, el pla de treball s’ha perfilat sobre l’esquema bàsic de l’acció administrativa. Consegüentment, tenint en compte que el que fa l’Administració és, en essència, gestionar serveis, contractar i subvencionar, el guió adoptat ha estat determinat per la previsió d’aquesta triple acció administrativa: • què es fa –la funció–, • qui ho fa –els actors–, • com ho fan –les accions i la transparència–. Resulta evident, des d’aquesta perspectiva, que la insistència del Grup s’inscriu dintre del que s’entén per “transparència i bon govern en una societat avançada”, que no es limita a la rendició de comptes –accountability– sinó que estableix temes clarament estructurals, com són les institucions, tradicions i processos que determinen com és exercit el poder, com els ciutadans intervenen en l’adopció de decisions i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. Per aquesta raó, la consideració de la funció, dels actors, de les accions i de la transparència, van precedits d’una referència als valors que han d’informar el bon govern. �II. ELS VALORS A. Valors i dimensió social El sistema polític i les seves institucions són un reflex de la societat. Una societat en canvi permanent, que reclama una Administració de qualitat a l’alçada de les seves necessitats, amb capacitat d’innovació, àgil i diligent en la resposta. Aquest clam, però, és més intens quan es fonamenta en l’existència d’una cultura democràtica, en la qual la ciutadania exerceix les virtuts cíviques, participa de manera compromesa en els afers públics, motivant i estimulant els canvis socials i institucionals. En un esforç tenaç per assolir majors cotes de legitimitat democràtica. Tanmateix, es constata una societat notablement abocada a la valoració de l’èxit mesurat en diners, disposada a tolerar l’hàbit de la trampa i en la qual, a més de l’impacte de quaranta anys de dictadura que va deixar com a pitjor herència el convenciment que les lleis no s’havien d’acatar ni de complir, s’està produint també una pèrdua d’autoritat, i amb ella, la minva de confiança en institucions socials tradicionals bàsiques (família, escola, església catòlica, poder polític, poder judicial...). En aquesta societat, la proposta d’articular pautes o criteris de bon �18 informe sobre el bon govern i transparència administrativa govern esdevé, d’una banda, especialment pertinent, però, de l’altra, particularment difícil. Pertinent, perquè deixar-nos caure pel pendent dels comportaments egoistes i transgressors és el millor auguri de retorn a la llei de la selva en un món globalitzat amb grans dificultats per articular mecanismes de governabilitat i valors de ciutadania a escala global. L’actual hegemonia es mantindrà si no hi ha la necessària capacitat col·lectiva de bastir-ne altres. Difícil, perquè no es tracta únicament de formular propostes legislatives, reglamentistes o ètiques sinó d’impulsar el convenciment individual i col·lectiu d’un canvi de paradigma on els dirigents polítics i socials han d’esdevenir modèlics. B. Alguns exemples • Les diverses enquestes sociològiques posen en relleu els canvis de valors de la nostra societat i el constant i creixent menyspreu de les institucions socials, amb una valoració més positiva de la família, que, d’altra banda, és ja quelcom molt diferent de la tradicional família extensa i patriarcal. • L’escola, encara que es resisteix a adonar-se’n, ha deixat de ser, i probablement no tornarà a ser, el lloc prioritari de dipòsit i transmissió del coneixement i dels valors, i l’educació deixa de ser una etapa més de la vida de la persona per esdevenir un procés continuat i constant. • L’església catòlica, en tant que institució, perd progressivament influència entre els joves i la societat, que no veuen en ella un punt de referència actualitzat davant la complexitat que els envolta. • La desafecció cap als partits i el descrèdit de la política tenen el millor indicador en les xifres reals d’afiliació i en la participació electoral. Tampoc no sembla que cap personatge polí- �Els valors tic d’aquí o de fora representi cap ideal a seguir, a creure, a imitar o a admirar. Si bé és certa l’existència d’apatia entre la ciutadania en relació amb l’interès i la participació en la política, així com també una gradual complexitat dels afers públics que en provoca un distanciament, es pot afirmar que la preocupació envers els afers públics es canalitza a través de formes i dimensions diverses, com poden ser la vinculació a ONG o la participació en xarxes i moviments socials de tot tipus. • La confiança en la justícia i en els jutges, llevat d’algun cas mediàtic, tampoc es troba en un moment d’alça, més aviat tot el contrari. C. Altres factors a considerar a) L’allau indiscriminada d’informacions de tota mena que ens bombardeja sistemàticament i constantment, sense capacitat ni temps per ordenar els continguts, ponderar la font i valorar-ne la significació així com per diferenciar què és informació i què és opinió, contribueix en gran mesura a la indiferència, a la passivitat i al fals refugi en la individualitat o en un petit món propi social o nacional, així com a la sensació d’inseguretat i d’incertesa pel que fa al futur individual i col·lectiu. b) S’està generalitzant, també, la creença que els esforços per redreçar aquesta situació, quan n’hi ha, responen a una bona voluntat individual, però que la capacitat col·lectiva o possibilitat d’assolir els canvis o millores proposats és molt escassa, per no dir nul·la. A més, algunes campanyes destinades a promoure el civisme s’adiuen més amb anuncis publicitaris de cotxes o de perfums que amb compromisos institucionals. En el mateix sentit, els anomenats codis ètics professionals o d’empresa responen a aquesta percepció; hom en saluda l’aprovació amb major o menor entusiasme i difusió, però mai més es té 19 �20 informe sobre el bon govern i transparència administrativa notícia de la seva aplicació, especialment pel que fa a la reprovació dels incompliments. c) Després d’una primera fase, en la transició política i en les primeres legislatures, on la il·lusió general per bastir un sistema democràtic va generar interès i afecció, hem arribat ja, i hi estem instal·lats, a una etapa de desconfiança i assumpció derrotista del tots són iguals, justificable en bona mesura pels gravíssims escàndols de corrupció econòmica i policial sobrevinguts i per la consciència d’acords tàcits en aquests temes entre els grans partits, sigui a Catalunya o a Espanya. L’opacitat de les finances dels partits i d’on surten els recursos que gasten a les campanyes electorals enterboleix encara més el panorama. d) Al llarg dels darrers anys s’ha produït la desaparició de veus potents en defensa dels valors més elementals i comuns. La dreta, per no ser titllada de retrògrada; l’esquerra, per donarse-les de moderna i progressista, i quan els reivindica mira cap a l’exterior i no cap a l’interior. Per exemple: solidaritat amb el tercer món, però no tant amb el quart; justícia, sí, però més cap a Pinochet i els diversos generals del món que cap a la corrupció interna; llibertat per als pobles i nacions oprimides, incloent-hi la nostra, però menys per acceptar les crítiques a la pròpia actuació; igualtat, també, però no acabem de posar-hi el coll per resoldre les discriminacions cap a les persones immigrants, les excloses, les dones, els joves.... e) Vivim, més que mai, en una societat plural en la qual coexisteixen sistemes de valors diferents. Aquest fet exigeix, d’una banda, l’aprenentatge del respecte al pluralisme i, d’altra banda, l’exigència de fer respectar, per part de l’Administració pública, aquells valors comuns indispensables per a la convivència i la cohesió social del país. f) Una forma visible d’aquest pluralisme es manifesta, d’una manera especial, amb la presència de confessions religioses diferents en un mateix espai. Unes i altres han de ser compatibles �Els valors amb les normes comunes de convivència d’una societat laica fonamentada en els drets humans i en els mecanismes socials propis de la democràcia, en permanent exploració de formes millors de participació ciutadana. g) Els canvis socials s’han donat en el nostre país, a més, en unes circumstàncies en les quals hem hagut de cremar etapes molt ràpidament: hem passat de l’analfabetisme a l’audiovisual, del clericalisme a l’agnosticisme, del puritanisme en les formes a dèficits preocupants de civisme i responsabilitat social, hem estat de tornada de l’Estat del benestar, però sense haver-hi anat mai del tot, hem viscut una crisi de partits i sindicats sense haver tingut temps de consolidar-los, etc. h) Sembla evident que no n’hi ha prou amb un catàleg de propostes i recomanacions, com les que en aquest document es presenten; aquestes només podran ser útils si, alhora, es configura una ètica pública, a través de la definició de valors universals de ciutadania, compartits pel conjunt de la comunitat, fonamentats en el diàleg i partint del compromís i la responsabilitat de conviure en societat. 21 ��Propostes i recomanacions III. PROPOSTES I RECOMANACIONS Tal com ja s’ha dit, l’Acord del Govern que creà aquest Grup de Treball li va encarregar “redactar un informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l’interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”. En conseqüència, aquest Grup de Treball, sobre la base de les ponències presentades pels seus membres i recollides en l’apartat IV d’aquest document, debatut el seu contingut i assolit un consens suficient, formula els següents principis, recomanacions i propostes: 23 �24 informe sobre el bon govern i transparència administrativa A. Principis i propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general 1. Entenem la transparència i bon govern com el conjunt de mesures que tenen per objecte en una societat avançada, facilitar i fer efectiva la rendició de comptes, mitjançant l’avaluació de la tasca de les institucions, dels processos i de les pràctiques que determinen com s’exerceix el poder, com els ciutadans participen en l’adopció de les decisions públiques i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. Constatem que l’avenç experimentat en aquest camp, des de la instauració de la democràcia i gràcies a un fort impuls social, ha estat molt important. I afirmem que, no obstant aquest innegable progrés, resulta necessària i urgent una substancial millora en els mecanismes de transparència i bon govern, adient amb la creixent demanda d’una societat que, cada dia que passa, es mostra més exigent en la vigència efectiva dels valors democràtics. 2. Afirmem que no n’hi ha prou, per a aquesta millora en la transparència i bon govern, amb un catàleg de propostes i recomanacions; aquest s’ha de fer i podrà esdevenir útil si alhora el Govern, amb la participació informada i efectiva de la ciutadania, s’implica a fons en: • La definició de valors de ciutadania per a Catalunya. • La defensa constant d’aquests valors en el seu discurs i en la seva acció, tot fent-los coherents i conseqüents, i explicant-ho així. • L’adopció de mesures en cascada, promotores d’aquests valors, en totes les conselleries i empreses públiques, així com en la resta d’administracions públiques. �Propostes i recomanacions • La formació de tots els treballadors públics en aquests valors i en la seva pràctica. • La recerca de la complicitat amb tots els sectors socials en aquesta defensa, amb particular atenció als mitjans de comunicació tant públics com privats. • La inclusió d’aquests valors en tots els acords que promogui dins i fora de Catalunya. 3. Deixem constància que fóra injust, així com contrari a la realitat dels fets, atribuir a l’Administració la responsabilitat exclusiva en les pràctiques desviades de l’interès general, ja que és freqüent que la iniciativa d’aquestes provingui d’empreses i corporacions que cerquen, mitjançant actuacions esbiaixades, la perpetuació de les situacions de domini –quan no de pràctic oligopoli– de què gaudeixen, en detriment d’altres competidors. Reivindiquem, per tant, l’equitat en les relacions entre els actors públics i privats. L’Administració pot ser molt exigent, i ho ha de ser, a fi d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. L’Administració, a més de complir els requisits d’obertura, rigor i transparència per si mateixa, els ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic. 4. Subratllem que la necessària implicació social i ciutadana per assolir objectius de transparència i bon govern s’ha de concretar també en la generalització i impuls de les institucions i dels procediments de participació ciutadana en els diversos àmbits d’activitat pública. 25 �26 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 5. Recordem, finalment, que una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general descansa i es fonamenta, bàsicament, en la voluntat deliberada i plena de complir la llei –com a expressió de la voluntat general- tant per part de l’Administració com per part dels administrats. Amb el benentès que el fet que una llei sigui imperfecta o millorable no justifica mai el seu incompliment. L’Estat –i la Generalitat és l’Estat a Catalunya– és, en essència, un sistema jurídic. Consegüentment, no hi ha pràctica més desviada de l’interès general que aquella que burla la llei, tant si ho fa frontalment com si esquiva el seu mandat sota l’aparença d’un estricte compliment formal. I aquesta desviació assoleix el seu grau més alt de perversitat quan és la mateixa Administració la que infringeix la norma, amb subterfugis i pretextos que s’emparen obliquament en preteses raons d’eficàcia o eficiència. En conclusió, un sistema democràtic no exigeix que les lleis siguin perfectes –que mai no ho són–, sinó que les lleis democràticament aprovades es compleixin. Hi ha democràcia allà on es compleix la llei, expressió de la voluntat social dominant, que subordina els interessos particulars a l’interès general. El problema no és de lleis, sinó de voluntat de complir-les i fer-les complir. B. Principis i propostes que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes a) Gestió pública. Personal al servei de les administracions 6. Recomanem que l’Administració elabori i faci pública una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, amb el ben- �Propostes i recomanacions entès que l’opció escollida en cada cas valorarà els criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació dels avantatges i inconvenients que presenten cada una de les opcions ponderades. Consegüentment, el Govern hauria de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i funcions que presta l’Administració de la Generalitat, indicant-ne en cada cas la forma de gestió o de prestació i la seva justificació. També ho haurien de fer les administracions locals. 7. Recomanem elaborar indicadors d’eficàcia i d’eficiència dels serveis i dels procediments que gestionen o tramiten l’Administració i les seves empreses. Així mateix, recomanem sotmetre sistemàticament a programes d’auditoria externa de gestió tots els serveis i procediments, a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma, incorporar-hi els nous avenços i millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència. Recomanem adoptar mesures de responsabilitat, i, si cal, sancionadores, per evitar ineficiències i mal funcionament de l’Administració. 8. Recomanem l’adopció de mesures per promoure l’esperit de servei i el prestigi social de la funció pública. Accentuant la disponibilitat del funcionari a ser accessible i estar al servei del ciutadà i adoptant amb especial rigor mesures disciplinàries contra els qui incompleixen les seves obligacions i donant publicitat a les estadístiques de l’activitat disciplinària de l’Administració. Reclamem amb aquesta finalitat, una actitud més responsable i compromesa amb els serveis públics per part de les organitzacions sindicals. 9. Recomanem generalitzar la figura de la Carta de Serveis a totes les administracions públiques, organismes, empreses 27 �28 informe sobre el bon govern i transparència administrativa i, en especial, als serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com els externalitzats, i formalitzar-hi compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol incompliment d’aquests compromisos hauria de generar la corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat. Les cartes de serveis hauran de servir per posar en relleu el cost i la importància del servei, així com la responsabilitat dels seus usuaris. 10. Recomanem assegurar procediments i polítiques que garanteixin la transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés i la gestió de la funció pública: • preveient un procediment més eficient, ràpid i neutre de reclutament o selecció adaptat a les necessitats de l’oferta. • no permetent el nomenament de cap altre interí mentre el nombre total d’interins no estigui per dessota del que es podria considerar un marge raonable d’interinatge funcional que fixarà el Govern. • garantint que aquests pocs interins siguin reclutats segons uns requisits mínims de transparència i objectivitat. • equiparant els funcionaris de les administracions públiques, que hagin complert requisits similars d’accés a la funció pública quant a la capacitat per aspirar a llocs en qualsevol d’aquestes, sense fer compartiments estancs. 11. Recomanem establir criteris clars sobre quina tipologia de feines requereix contracte laboral i quina requereix nomenament de funcionaris. No és admissible la situació actual, que en molts casos es caracteritza per la convivència de funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques en el mateix servei. Així mateix, convé garantir l’aplicació de procediments objectius i transparents de selecció del �Propostes i recomanacions personal laboral amb contracte indefinit, tant per part de les administracions públiques com dels seus organismes i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a sistema de selecció no ha de servir d’excusa per afeblir aquests requisits de transparència, objectivitat, mèrit i capacitat. 12. Recomanem la creació d’una carrera administrativa de la Generalitat, que pugui assolir ràpidament un prestigi reconegut tant en el sector públic com en el privat. Per tal que això sigui possible, recomanem: • La provisió dels llocs de treball efectuant processos de selecció públics, adequats al perfil professional buscat i amb un reclutament rigorosament objectiu. • Aposta decidida per la qualitat d’un centre de formació especialitzat, que pot organitzar-se en l’entorn de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la col·laboració de les universitats. • Adaptar el sistema de retribució i d’incentius dels empleats públics i fer-los més propers als de l’empresa privada a fi d’estimular-ne la competència professional, la dedicació i la responsabilitat, i incrementar-ne la polivalència i l’eficiència, amb l’objectiu de millorar els resultats, la productivitat i la qualificació professional. 13. Recomanem adoptar polítiques d’igualtat en l’accés i presència de la dona en els llocs de responsabilitat, que corregeixin la discriminació actual. 14. Recomanem establir la limitació numèrica dels alts càrrecs, així com: • Vincular la seva existència a paràmetres objectivables; • Justificar sempre la seva creació; 29 �30 informe sobre el bon govern i transparència administrativa • Que cada Administració faci pública la llista corresponent d’alts càrrecs; • Acreditar la idoneïtat dels candidats mitjançant la seva intervenció en Comissió Parlamentària o Plenària prèviament al seu nomenament; • Revisar la retribució en atenció a les condicions de mercat, vincular-la a resultats i donar-li transparència; • Organitzar una formació específica i de gran qualitat adreçada als alts càrrecs en l’entorn de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la col·laboració de les universitats; • Aplicar un règim específic d’incompatibilitats, dedicació exclusiva i declaració d’activitats i patrimonial. • Previsió legal d’una indemnització per cessament, per tal de preparar una reinserció professional o laboral. 15. Recomanem l’aprovació d’un codi de conducta dels alts càrrecs i dels empleats públics, a fi de garantir la seva dedicació òptima al servei objectiu i neutral dels interessos públics generals i de tots els ciutadans en particular, tot definint uns criteris bàsics sobre les pautes que han d’observar en el desenvolupament de la seva funció. Aquests criteris haurien de ser concretats en unes normes que assegurin la imparcialitat, l’austeritat, la transparència i l’assumpció dels valors constitucionals i estatutaris, de sostenibilitat i de responsabilitat social de la seva tasca, per part dels alts càrrecs i funcionaris. Així mateix, recomanem donar publicitat de forma periòdica al compliment i incompliment del codi de conducta. 16. Pel que fa a l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, recomanem: 1. Revisar l’abast de l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, en particular, la raó de ser d’algunes de les ins- �Propostes i recomanacions titucions, la dimensió que han anat adquirint, el nombre de membres que en formen part, i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. 2. Estendre el sistema d’audiència prèvia dels candidats a càrrecs davant la comissió corresponent del Parlament; i, per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu, davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària. 3. Donar publicitat als tràmits de cobertura i selecció dels càrrecs institucionals i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir. 4. Revisar, dotant de major rigor la normativa actual sobre incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels càrrecs. 5. Establir que la presa de possessió de determinats càrrecs incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si escau. 6. Fixar, amb la periodicitat que aconselli cada cas, que els ens i òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient, així com incorporada a la pàgina web que procedeixi. Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una perspectiva plurianual. 17. Recomanem que la normativa sobre les institucions que tenen encomanades funcions específiques altament qualificades de regulació, control o consulta, i, en general, aquelles que tenen una incidència rellevant en l’exercici dels drets i llibertats i en l’activitat econòmica, garanteixi la indepen- 31 �32 informe sobre el bon govern i transparència administrativa dència dels càrrecs corresponents. Amb aquesta finalitat, hauria d’establir l’obligació de les persones que els ocupen de guardar secret de la informació institucional obtinguda i determinar la improcedència que, al marge de les previsions legals, siguin cridades, o voluntàriament acudeixin, a informar altres càrrecs o institucions. 18. Recomanem, amb la finalitat de verificar, avaluar i fer efectiu el compliment de les lleis i de les resolucions públiques: • Potenciar i desenvolupar els serveis i els procediments d’inspecció • Establir procediments d’avaluació periòdica del grau de compliment de les principals normatives del sector públic i dels principals problemes que pot presentar la seva aplicació. b) Empreses públiques 19. Recomanem l’adopció d’un criteri dràsticament restrictiu a l’hora de constituir noves empreses i consorcis públics, evitant la proliferació d’unes i altres, la burla del control administratiu que facilita el “maquillatge” comptable – financer i provoca que se’n dilueixin les responsabilitats polítiques. 20.Recomanem que les empreses públiques explicitin la seva missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social de l’empresa), i que els seus òrgans de govern estableixin periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinin els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar la seva gestió i els resultats assolits. �Propostes i recomanacions 21. Recomanem que la Generalitat i totes les administracions exerceixin els seus drets dominicals sobre les diferents empreses públiques i vetllin perquè actuïn d’una manera coordinada i eficient. 22. Recomanem que l’estructura i dinàmica dels consells d’administració de les empreses públiques s’adaptin a la tasca de supervisió de la gestió que aquest òrgan ha de dur a terme. Així mateix, han d’assumir un nivell de compromisos en línia amb les iniciatives internacionals en aquest àmbit, que explicitin els valors corporatius per mitjà dels instruments següents: • La formulació d’un codi ètic de l’empresa. • L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama. • La gestió de la identitat i de la reputació corporativa. • La formació d’una comissió d’ètica, i el compliment en el si del mateix consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social. 23. Recomanem que les empreses públiques formulin comptes anuals individuals i consolidats i els sotmetin a la verificació d’auditors independents. Aquests comptes i l’informe d’auditoria s’hauran de fer públics. Així mateix, les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories (de gestió, qualitat, ambientals...) dutes a terme per professionals externs independents. 24. Recomanem que l’empresa pública disposi d’una pàgina web amb informació suficient per conèixer les dades més rellevants de la seva activitat i per avaluar el seu sistema de govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social. 33 �34 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 25. Recomanem, per tal de promoure l’existència d’empreses més responsables i sostenibles: • Establir un marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...). • Fixar mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i reporting). • Aprovar un codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que ofereixin un servei públic a la comunitat, sigui aquesta empresa pública o empresa subcontractada. Aquest codi hauria de ser de compliment obligat i es definiria com un punt més del conveni col·lectiu. • Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat social corporativa. • Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa. • Afavorir el desenvolupament del mercat en un context de competitivitat sostenible. • Contractació pública que afavoreixi les empreses que donin suport a la responsabilitat social corporativa. c) Contractació 26.Recomanem dur a terme un esforç de simplificació, tant de la normativa reguladora dels contractes de l’Administració com dels procediments que a la pràctica se segueixen per contractar. En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys costós en temps i en esforços burocràtics. Per tant, caldria publicar a les pàgines web dels organismes i administracions que contracten, i amb la major puntualitat que sigui possible: • les licitacions, • les bases de selecció, �Propostes i recomanacions • les ofertes (o com a mínim el seu resum), • el quadre comparatiu de les ofertes econòmiques, • les puntuacions obtingudes per cada oferta • les adjudicacions. 27. Recomanem definir amb més detall i rigor els projectes, especialment en els contractes d’obres, dedicant més recursos del cost total en aquesta fase del projecte, fet que permetria estalviar en la seva execució, reduir modificats i garantir més transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes. 28. Recomanem una actitud activa de l’Administració a fi de propiciar que el major nombre possible d’empreses o de professionals esdevinguin contractistes en potència. Per aconseguir-ho cal: 1. Facilitar els tràmits de classificació empresarial. 2. Una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport a empreses i professionals per tal que superin els obstacles i els dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista. 3. Procurar que la quantia dels contractes i, en general, les bases de selecció siguin favorables a la concurrència d’un nombre significatiu d’ofertes, i evitar en qualsevol cas que per raons de quantia o d’altres de similars la major part de contractistes potencialment interessats es puguin sentir exclosos. 29.Recomanem, com a criteri general, que la subcontractació es limiti als supòsits en què sigui justificada i, si és possible, prevista en el moment de l’adjudicació (formant part de l’oferta de cada contractista) o admesa expressament per part de l’administració contractant. En qualsevol cas, la re- 35 �36 informe sobre el bon govern i transparència administrativa lació entre el contractista principal i el subcontractat ha de ser totalment transparent. 30. Afirmem que la transparència exigeix la necessitat de motivar sempre i raonadament –sense cap excepció– la modalitat de contracte escollida per a cada cas, i de fer pública aquesta motivació. En aquest sentit, són perfectament compatibles amb la transparència, els procediments restringits o selectius de contractació, sempre que es justifiquin de manera oberta, els criteris de selecció. També es recomana que cada òrgan que contracta i que cada Administració portin al dia una base de dades pública, accessible des de les seves pàgines web, a on constin, un per un, tots els contractes fets per qualsevol procediment, amb indicació de l’objecte, el pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i si és possible, descripció del treball lliurat. 31. Recomanem, amb la finalitat de garantir que les adjudicacions es basin en criteris de màxima objectivitat: 1. Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne una aplicació motivada, raonada i pública per determinar l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser tant objectiva com la de l’oferta econòmica. 2. Valorar l’oferta econòmica fins a l’entorn de la meitat de la puntuació total, de manera que resulti força determinant. 3. Eliminar els criteris de selecció que en la seva aplicació deixen un marge de discrecionalitat excessiu. 32. Recomanem restringir al màxim la possibilitat de recórrer a reformats o modificats dels contractes, i, si cal utilitzar-los, que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publici- �Propostes i recomanacions tat, i amb procediments objectius i també transparents de valoració econòmica dels canvis que s’acordin en relació amb el contracte adjudicat. 33. Recomanem que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i d’auditoria i/o control de qualitat dels serveis o productes obtinguts com a resultat d’aquests. Aquests protocols o procediments s’han de complementar amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més qualificats per a l’Administració, amb els quals pugui exercir efectivament aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes. d) Ajuts i subvencions 34. Recomanem que els ajuts públics es convoquin amb la màxima transparència, de forma comprensible, amb publicitat, destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els ajuts públics han de ser considerats com a compromisos de l’Administració per assolir determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a les dades es considera un instrument fonamental. 35. Recomanem que els ajuts públics respectin el principi de legalitat i siguin atorgats amb objectivitat i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència i responsabilitat tot evitant els conflictes d’interès. 36. Recomanem que els ajuts públics respectin, en principi, els valors de la competència i el lliure mercat així com la legislació vigent sobre aquest tema. Qualsevol allunyament 37 �38 informe sobre el bon govern i transparència administrativa d’aquests valors ha de ser adequadament motivat i, si s’escau, comunicat a les autoritats responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una mesura aconsellable seria que el Tribunal Català de Defensa de la Competència hagués d’informar preceptivament sobre els ajuts públics en relació a llur impacte sobre la competència en els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal que haurien de ser debatuts en seu parlamentària. 37. Afirmem que el rendiment de comptes és la peça fonamental de la transparència i bon govern en matèria de subvencions. Conseqüentment, la Sindicatura de Comptes hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts públics atorgats a ciutadans i operadors econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables ans també hauria de posar l’accent en els aspectes econòmics (cost, impacte, etc.) i al grau de compliment dels objectius pretesos. Aquest Informe hauria de ser debatut en seu parlamentària. 38. Recomanem que els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes d’ajuts públics estiguin obligats a retre comptes de la seva gestió tant a la Sindicatura de Comptes com al Parlament de Catalunya. També seran responsables de la no adequació dels resultats assolits als objectius pretesos. 39. Recomanem que una de les maneres per garantir la transparència administrativa en l’atorgament d’ajuts en el sector de la cultura passi per l’establiment de convenis, per períodes superiors a un any o que englobin una legislatura, d’acord �Propostes i recomanacions amb un projecte o un programa avaluable tant pel que fa als seus objectius com per la metodologia proposada. 40. Recomanem donar a conèixer anualment l’assignació de recursos públics a les organitzacions sindicals i empresarials i transparentar i auditar els seus comptes amb caràcter preceptiu. e) Dret a la informació i transparència 41. Recomanem assegurar que en tots els procediments administratius es comunicaran als interessats el nom, adreça física i electrònica i telèfon d’un funcionari responsable, a qui s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar assessorament, suport o informació sobre la tramitació. 42. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques tinguin a disposició dels ciutadans interessats manuals intel·ligibles que els orientin i informin a bastament sobre els tràmits, els ritmes, els criteris i pautes de resolució dels diferents procediments. 43. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques ofereixin als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid d’accés a la informació, de queixa, de suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat o desatenció que hagin pogut rebre. 44. Recomanem, en els casos de concurrència d’administracions en la prestació d’un mateix servei, oferir al ciutadà, un únic interlocutor públic responsable, per tal d’evitar que aquesta concurrència afebleixi la responsabilitat de l’Administració davant el ciutadà i dilati la prestació del servei. 39 �40 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 45. Recomanem fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de les seves autoritats i empleats. 46. Recomanem vincular l’efectivitat del lliure accés a la informació amb l’existència d’uns arxius perfectament organitzats. Això implica que l’Administració ha d’aportar els recursos necessaris per tal d’assegurar un adequat sistema de gestió documental que permeti un nivell de descripció dels documents que faciliti respondre eficientment a la demanda ciutadana i a les necessitats de l’Administració. Així mateix, es proposa promoure l’adopció de la metodologia de l’arxivística i la gestió documental per tal de garantir el tractament, la preservació i l’accés de la informació més enllà del suport en què es contingui”. 47. Recomanem que la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental prevista en la Llei 10/2001, de 13 de juliol de 2001, d’arxius i documents sigui l’organisme especialitzat i responsable del sistema d’accés a la documentació pública de les administracions catalanes, que promogui el seu perfeccionament i assisteixi els poders públics i els administrats en casos de dubtes i conflictes. 48. Recomanem garantir l’accés a la informació per mitjà de l’ús generalitzat de les tecnologies de la informació, i especialment, de les xarxes i Internet aprofundint en els criteris d’administració oberta i estructurant sistemes coordinats entre les administracions públiques. 49.Recomanem que les administracions no limitin la publicitat de les seves resolucions i convocatòries als diaris oficials, i menys durant el mes d’agost, i adoptin mesures actives i creatives per donar-ne una publicitat eficaç. �Propostes i recomanacions C. Recomanacions sobre reformes normatives 50. Recomanem promulgar una legislació d’incompatibilitats, que en gran part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats públics, que adopti mesures eficaces per aconseguir la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats públics que optin per aquest règim, tot garantint l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i evitant en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats. 51. Recomanem revisar les lleis i els instruments de procediment administratiu, per tal de fer més àgil, obert i eficaç el funcionament de l’Administració. En concret, una nova Llei de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la més recent legislació bàsica de l’Estat en la matèria. 52. Recomanen aprovar una nova llei de subvencions que reculli els principis de legalitat, objectivitat, eficàcia, eficiència, transparència, coherència, control, responsabilitat i les recomanacions de l’apartat precedent. 53. Recomanem regular amb caràcter d’urgència l’assignació de recursos a les organitzacions sindicals i empresarials, amb la finalitat que aquestes puguin desenvolupar degudament les funcions pròpies i reconegudes constitucionalment, d’acord amb criteris objectius de representativitat i amb transparència plena. Transparència que exigeix, amb caràcter preceptiu, que el Govern presenti un informe anual al Parlament sobre aquesta matèria específica, així com la creació d’un registre públic especial en 41 �42 informe sobre el bon govern i transparència administrativa el qual constin les dades bàsiques de les organitzacions sindicals. 54. Recomanen regular, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’accés a la informació i la documentació pública, mitjançant la determinació genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en documents públics i accessibles al ciutadà. No obstant això, aquesta determinació genèrica no pot ser absoluta, raó per la qual s’han d’establir els corresponents procediments per determinar els límits a l’accés quan escaigui. La nova normativa haurà de preveure que el ciutadà que sigui part en un expedient administratiu, tingui a la seva disposició des de l’inici, tot l’expedient i li sigui facilitat l’accés a la documentació, en tot moment i sense necessitat d’establir un tràmit d’audiència i posada de manifest de tot l’expedient. La regulació haurà de preveure, també, les circumstàncies, condicions i requisits d’una possible externalització de la gestió dels arxius públics. D. Consideracions finals 55. Demanem al Govern de la Generalitat l’adopció de les iniciatives legislatives i executives adients per concretar les propostes i recomanacions precedents. 56. Considerem que la importància i l’envergadura de les reformes proposades requereixen un fort impuls polític. Recomanem, per tant, al Govern de la Generalitat l’atribució específica a un dels seus membres de la responsabilitat de promoure, gestionar i fer seguiment de l’aplicació d’aquestes recomanacions. �Propostes i recomanacions 57. Demanem al Govern de la Generalitat que cada any, i en compliment del compromís públic assumit, reti comptes al Parlament de Catalunya de les mesures posades en marxa a proposta d’aquest document. 58. Finalment, demanem la publicació i difusió d’aquest document, per al coneixement de totes les administracions públiques de Catalunya. 43 ��IV. DOCUMENTS QUE FONAMENTEN LES PROPOSTES I RECOMANACIONS DEL “GRUP DE TREBALL SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA” A. Administració i funció pública 1. L’Administració ha de dotar-se d’una estratègia per decidir raonadament, cas per cas, la millor de les grans opcions organitzatives per gestionar els seus serveis: gestió directa, ens o empreses especialitzades, externalització... L’Administració contemporània acostuma a escollir entre tres grans opcions a l’hora de decidir com gestionarà els serveis i activitats que li pertoquen: mitjançant els seus òrgans i funcionaris, creant organismes, entitats o empreses públiques (i fins i tot fundacions privades) o bé externalitzant els serveis o activitats de la seva competència a gestors privats. L’opció per una o altra d’aquestes solucions és una decisió política, que massa sovint s’acostuma a prendre sota la pressió ideològica dels apriorismes dominants sobre aquestes qüestions (“els funcionaris són gestors poc eficients”, “l’externalització, especialment en règim de competència, és més eficient”, “la privatització és contrària als interessos públics”), sense ponderar suficientment, cas per cas, els avantatges i els inconvenients de cada una d’aquestes. �46 informe sobre el bon govern i transparència administrativa D’aquesta manera, no és infreqüent la gestió directa per part de funcionaris o altres empleats de l’Administració de funcions que segurament es podrien prestar amb més eficiència i eficàcia per gestors privats, la creació d’entitats, organismes o empreses perfectament prescindibles o l’externalització de serveis o funcions que poden implicar una deixadesa excessiva de responsabilitats públiques, en la mesura que afecten aspectes centrals de l’exercici del poder públic. Aquesta manca d’una estratègia prou meditada sobre quines són les grans opcions organitzatives que cal prendre per gestionar amb la major eficàcia possible cada tipus de servei o funció de l’Administració denota un funcionament poc eficient dels serveis públics. Però també comporta desconfiança i incertesa per part de funcionaris i usuaris dels serveis, sentiments que, a més a més, poden ser fàcilment estimulats pels prejudicis ideològics existents sobre aquestes qüestions i traslladats als ciutadans en general. Per tal de resoldre aquests dèficits d’eficiència i de confiança, cal que l’Administració s’esforci per definir una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, amb el benentès que l’opció escollida en cada cas ho serà tot ponderant els criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, i garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació dels avantatges i inconvenients que presenten cada una de les opcions ponderades. Així, i a títol d’exemple, proposem definir formalment uns criteris com ara els següents: • Les funcions d’inspecció i de control no s’haurien d’externalitzar, o en tot cas ho haurien de ser sota mesures de control molt estrictes. • L’Administració ha de garantir el control efectiu de les activitats externalitzades. �Documents Així mateix, i a fi de palesar la conveniència de dur a terme aquesta tasca, i al mateix temps posar de manifest el desordre vigent en aquesta qüestió, proposem al Govern de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i les funcions que presta l’Administració de la Generalitat, indicant en cada cas la seva forma de gestió o de prestació. 2. L’Administració ha de generalitzar les cartes de serveis, a fi de formalitzar els seus compromisos o garanties de gestió i prestació d’aquests L’Administració només estarà autènticament al servei del ciutadà quan garanteixi realment la prestació efectiva dels serveis i de les funcions que preveuen les lleis, i a més amb unes ràtios mínimes de celeritat o de qualitat, així com de minimització de costos. L’Administració catalana està lluny d’assolir aquests objectius, tret d’algunes prestacions molt puntuals. La figura que s’està estenent més per aconseguir aquesta finalitat és la de la carta de serveis. Amb la carta de serveis, cada organisme, dependència o servei públic expressa amb detall les funcions o prestacions que estan sota la seva responsabilitat i es compromet formalment a proporcionar-les dins d’uns terminis màxims i amb uns requisits determinats mínims de qualitat. Pràcticament cap dels departaments i organismes de la Generalitat no s’ha dotat de la corresponent carta de serveis i, en general, aquesta Administració no ha fet cap gest significatiu per formalitzar davant dels ciutadans o dels usuaris dels seus serveis compromisos concrets de compliment efectiu de les prestacions que aquests li requereixen. Proposem, per tant, generalitzar la figura de la carta de serveis a tots els departaments, organismes, empreses i, en general, serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com 47 �48 informe sobre el bon govern i transparència administrativa els externalitzats, i formalitzar a través d’aquesta compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol incompliment d’aquests compromisos hauria de generar la corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat. Quant a les compensacions o indemnitzacions, en cada cas s’hauran de valorar quines són més adequades i, a més de l’eventual responsabilitat dels funcionaris, gestors o directius implicats, poden establir la prestació alternativa del servei per un gestor privat, si és procedent (atencions sanitàries, per exemple), a costa de l’Administració, una indemnització econòmica o altres. En qualsevol cas, ha de quedar clar que l’incompliment per l’Administració del temps de resposta compromès per la carta de serveis ha de tenir conseqüències en benefici del ciutadà afectat. Així mateix, la carta de serveis pot tenir també un important valor pedagògic, posant en relleu el cost real i la importància i transcendència del servei que es tracti i, en conseqüència, els deures i responsabilitats que també pertoquen als usuaris, per garantir el seu bon funcionament. La imatge social dominant de la funció pública és essencialment negativa: irresponsabilitat, prepotència i amiguisme, semblaria ser que són els atributs que més defineixen els empleats del sector públic. Aquesta imatge, a més d’injusta, dificulta enormement tota política seriosa d’incentius i de millora de la funció pública. Per tant, proposem combatre-la decididament. Amb aquesta finalitat, proposem mesures eficaces per promoure una imatge de responsabilitat, disponibilitat i servei que donin prestigi a la funció pública. I la millor manera d’assolir-la és fer tot el possible per posar efectivament els funcionaris al servei dels ciutadans. I castigar efectivament els pocs que incompleixen, amb mesures disciplinàries. �Documents A més, seria també convenient de donar publicitat, en termes estadístics, a aquesta activitat disciplinària de l’Administració, amb la finalitat de fer palesa l’actitud de cura i de rigor amb què el Govern gestiona l’Administració. Amb aquesta mateixa finalitat, és necessari que els sindicats de la funció pública assumeixin el grau de responsabilitat que manifesten en les relacions laborals privades, per tal de coadjuvar a la millora del servei públic, objectiu en què també hi haurien d’estar molt més implicats del que ho estan actualment. 3. Cal assegurar procediments i polítiques que garanteixin la transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés a la funció pública El sistema vigent d’accés a la funció púbica (en un sentit ampli: funcionaris, laborals, eventuals i alts càrrecs) és poc eficient i massa opac, amb dues conseqüències altament negatives: • No es garanteix la selecció dels millors. • S’abona la percepció social del clientelisme i l’amiguisme en el nomenament dels funcionaris i responsables públics. Cal distingir diverses situacions: funcionaris de carrera, personal laboral, funcionaris eventuals o de confiança i alts càrrecs i assimilats. En el cas dels funcionaris de carrera, que en principi s’haurien de reclutar mitjançant oposició o concurs-oposició, el principal problema rau en l’abús dels interinatges, deguts probablement a parts iguals a una injustificable manca de previsió sobre les necessitats futures de personal, que porta a cobrir habitualment amb urgència les vacants, i al fet que els procediments d’oposició vigents són tan i tan llargs que requereixen més d’un i, a vegades, de dos anys per dur a terme tot el procés de l’oposició. 49 �50 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Sigui com sigui, el cas és que a l’Administració de la Generalitat hi ha una borsa de funcionaris interins que supera el 36% del total de personal d’administració i tècnic, i que han estat reclutats sense cap garantia d’objectivitat, mèrit o capacitat i transparència, i que a la pràctica hipotequen la cobertura futura en propietat de les places que estan ocupant. Per resoldre aquesta situació proposem adoptar les mesures següents: • Preveure un procediment més eficient i ràpid d’oposició, que permeti cobrir amb pocs mesos les vacants i deixi d’obligar els opositors a llargues inversions memorístiques (un bon psicotècnic, una senzilla prova de redacció i un curs selectiu, per exemple). • No permetre el nomenament de cap altre interí mentre el nombre total d’interins no estigui per dessota del que es podria considerar un marge raonable d’interinatge estructural. • Garantir, a més, que aquests pocs interins siguin reclutats segons uns requisits mínims de transparència i objectivitat (per exemple, donant sempre prioritat als qui s’haguessin presentat a l’oposició respectiva immediata anterior i no haguessin obtingut plaça, per ordre de la qualificació obtinguda) A més a més, caldria revisar el sistema vigent d’oposicions, a fi de flexibilitzar-lo, per tal d’assegurar la desitjable adaptació de cada tipus d’oposició a les característiques del lloc de treball a cobrir, que poden ser molt diferents, i també a fi de professionalitzar més els tribunals, garantint una composició al màxim de neutre, però també al màxim d’experta en els coneixements i aptituds que han d’acreditar els aspirants. En relació amb el personal laboral, cal fer tres observacions: • En primer lloc, cal establir criteris clars sobre quina tipologia de feines requereix contracte laboral, amb el benentès que la resta haurien de ser funcionaris. No és aquesta la situació actual, que en molts casos es caracteritza per la convivència de �Documents funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques en el mateix servei. • En segon lloc, reiterar el que s’acaba de dir sobre els funcionaris interins, a fi de limitar l’ús dels contractes laborals temporals. • En tercer lloc, convé garantir millor del que és habitual l’aplicació de procediments objectius i transparents de selecció del personal laboral amb contracte indefinit, tant per part dels departaments de la Generalitat, com dels seus organismes i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a sistema de selecció no ha de servir d’excusa per afeblir aquests requisits de transparència, objectivitat, mèrit i capacitat. Pel que fa als funcionaris eventuals o de confiança i als alts càrrecs (i assimilats, com és el cas dels directius dels organismes i empreses públiques), no es tracta de qüestionar la necessària discrecionalitat del Govern o dels consellers en el seu nomenament. Ara bé, entenem que és exigible, per un criteri elemental de transparència i de bona administració, que el seu nomenament es justifiqui expressament i públicament en els mèrits, tant professionals, com polítics, que acreditin que la persona designada és la més apropiada al lloc a cobrir. 4. Cal revisar el sistema de gestió i d’incentius dels empleats públics, a fi d’estimular-ne la competència professional, la dedicació i la responsabilitat Una Administració eficaç necessita poder gestionar amb eficiència i flexibilitat els seus recursos humans i comptar amb empleats públics competents i estimulats per un sistema positiu d’incentius. La nostra Administració està lluny d’assolir aquests objectius. Per començar, l’estructura de grups, cossos i nivells és massa rígida i complicada, dificulta enormement poder designar en 51 �52 informe sobre el bon govern i transparència administrativa cada moment l’empleat més idoni per a cada lloc de treball, i dificulta també poder estimular i motivar positivament la seva dedicació i la seva feina. Així mateix, el sistema vigent d’incentius és poc eficient. El principal incentiu que s’ofereix als empleats públics és un treball estable, estabilitat que és indiferent de si desenvolupen més o menys bé la seva feina. Els incentius retributius són escassos, ja que la piràmide de sous és molt plana, de manera que les retribucions superiors sovint no justifiquen l’assumpció d’especials compromisos de responsabilitat o de dedicació, i en tot cas resulten poc competitives amb el sector privat. Fins i tot el complement de productivitat, que ben gestionat podria permetre una certa incentivació retributiva del treball realment fet, sovint és distribuït de forma lineal i indiscriminada. El resultat és una Administració poc atractiva per als professionals qualificats, i formada majoritàriament per personal de nivells professionals o de titulació mitjans i baixos. Cal revisar el sistema de provisió dels llocs de treball i els instruments de gestió del personal del sector públic, a fi d’incrementar-ne la flexibilitat i l’eficiència. Cal també establir un sistema d’incentius favorable a millorar la dedicació i la qualificació professional dels empleats públics. Aquest sistema hauria de combinar els elements següents: • Una política retributiva més adient amb el sector privat. • L’assignació d’una part significativa del sou a la productivitat o a l’assoliment efectiu dels objectius fixats per a cada empleat, que ha de poder canviar, amunt o avall, cada exercici pressupostari, d’acord amb la productivitat o dels objectius realment assolits. • Polítiques de formació més eficaces. �Documents 5. Cal revisar el règim d’incompatibilitats i promoure un codi de conducta dels empleats públics, a fi de garantir la seva dedicació òptima i el servei objectiu i neutral dels interessos públics L’Administració ha de ser capaç de garantir als ciutadans i de fer palès un tracte respectuós i deferent, eficient, objectiu i neutral. Tenim una llarga tradició que acostuma, massa sovint amb raó, a identificar l’Administració més aviat amb tot el contrari: menyspreu i prepotència pels administrats, indiferència i ineficàcia en la resolució de les seves demandes, clientelisme i favoritisme. Si bé és innegable que l’Administració contemporània ha deixat molt enrere aquestes taques del passat, i els alts càrrecs i personal que la serveixen manifesten majoritàriament una actitud de servei exemplar, la inèrcia cultural és tan forta que resta encara a fer una inversió molt important en normatives, gestos i canvis d’actitud per superar definitivament aquesta visió negativa i desconfiada de la cosa pública, encara molt estesa a la nostra societat. I on segurament cal incidir més és en el règim de dedicació i de servei dels empleats públics, inclosos els alts càrrecs. En un doble nivell: el del règim d’incompatibilitats, d’una banda, i en el del codi ètic o de conducta, de l’altra. L’objectiu no és un altre que poder garantir als ciutadans uns graus òptims de dedicació a la cosa pública, neutralitat i independència respecte d’interessos privats i servei als ciutadans per part dels empleats públics, i que així es percebi a bastament. És a dir, els servidors públics no solament han de ser correctes, sinó exemplars, en l’exercici de les seves funcions. En l’actualitat, la Generalitat no disposa d’una legislació pròpia d’incompatibilitats dels seus alts càrrecs, la que regula la incompatibilitat dels seus funcionaris és millorable i, tret de 53 �54 informe sobre el bon govern i transparència administrativa comptades excepcions, tampoc no disposa de cap tipus de normativa o codi ètic o manual de conducta aplicable als seus alts càrrecs i empleats. Davant d’aquestes mancances, considerem necessari: • Promulgar una legislació d’incompatibilitats, que en gran part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats, que adopti mesures eficaces per aconseguir com a mínim la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats que optin per aquest règim, garantir l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i, en general, per evitar en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats. Entre d’altres mesures concretes, aquesta legislació hauria d’assegurar: • La dedicació plena al càrrec, que, en el cas dels alts càrrecs, no s’hauria de poder compaginar amb responsabilitats polítiques o de partit. • La publicitat de les declaracions d’ingressos, patrimonials i d’activitats. • Definir uns criteris bàsics sobre la conducta que han d’observar alts càrrecs i empleats públics en el desenvolupament de la seva funció, criteris que haurien de ser desenvolupats i concretats mitjançant un codi ètic o de conducta, a confeccionar pel Govern, consultant entitats socials i representatives dels usuaris dels serveis públics, que s’hauria d’aplicar a tots els departaments, organismes i empreses de la Generalitat, i que en tot cas ha d’assegurar la imparcialitat, l’austeritat, la transparència i l’assumpció dels valors constitucionals, de sostenibilitat i de responsabilitat social de l’empresa per part dels alts càrrecs i funcionaris. • Adoptar mesures per garantir el compliment efectiu dels requeriments adoptats per l’esmentada normativa d’incompatibilitats o de conducta. �Documents 6. Cal revisar les lleis i instruments de procediment administratiu i de gestió pública, per tal de fer encara més àgil, obert, eficient i eficaç el funcionament de l’Administració En els darrers anys s’han fet reiterats esforços i s’han impulsat diverses mesures per modernitzar i agilitar i per imprimir majors dosis de transparència, eficiència i eficàcia al funcionament de l’Administració. Les noves lleis de procediment administratiu, la incorporació de la cultura de la gestió, les polítiques de participació ciutadana i els manuals, protocols i procediments que es vénen aplicant els darrers temps en són una mostra. Tanmateix, estem encara lluny d’assolir una praxis de funcionament de l’Administració, tant en el seu vessant de funcionament intern, com en el d’atenció als ciutadans, que sigui satisfactòria. Certament, el repte és molt difícil. En part, a causa de la imatge negativa fortament consolidada a la societat després de tants anys d’administració ineficient, críptica i tancada. I en part, perquè allò que li demanem a l’Administració a vegades és massa contradictori: escurçar els procediments i incrementar el debat i la participació, millorar la transparència i protegir el dret a la intimitat, donar serveis de major qualitat i gastar menys... D’aquí la necessitat d’intensificar els esforços per millorar el funcionament de l’Administració. En aquest sentit, convé impulsar les mesures següents: • Una nova llei de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la legislació bàsica de l’Estat més recent. • Establir indicadors de cost unitari dels diversos serveis i procediments públics i sotmetre’ls a auditories externes de gestió. • Sotmetre a un programa sistemàtic i permanent d’auditoria de gestió tots els procediments aplicats pels diversos serveis, 55 �56 informe sobre el bon govern i transparència administrativa organismes i departaments de la Generalitat, a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma i incorporar-hi els nous avenços que es vagin produint, a fi de millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència. • Garantir que tots els serveis, organismes i departaments de la Generalitat tinguin a disposició dels ciutadans interessats manuals intel·ligibles i assessors que els orientin i informin a bastament sobre els tràmits, els ritmes i els criteris i pautes de resolució dels diferents procediments. • Assegurar que en tots els procediments administratius es comunicarà als interessats el nom, adreça física i electrònica i telèfon d’un funcionari responsable, a qui s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar assessorament, suport o informació sobre la seva tramitació. • Garantir que tots els serveis, organismes i departaments oferiran als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid de queixa, de suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat o desatenció que hagin pogut rebre. Aquestes queixes han de ser contestades en un termini de com a màxim un mes pel responsable del servei o organisme i al cap de l’any haurien de ser objecte d’un informe global. • Assegurar que es motivaran sempre les decisions de l’Administració, i que aquesta motivació en cap cas no es limitarà a un formulisme buit de contingut, sinó que contindrà uns elements mínims de justificació i de congruència amb el contingut de la resolució. • Preveure conseqüències o sancions efectives en cas d’incompliment dels requisits anteriors, inclosos els casos d’insuficiència o de mal funcionament dels serveis públics. �Documents 7. Establir instruments per fer complir les normes i els procediments públics i per avaluar-ne el grau de compliment Hom tendeix a confiar excessivament en el poder de les normes i de les decisions públiques. A pensar que n’hi ha prou amb prendre resolucions perquè les coses funcionin i per canviar la realitat. A la pràctica, això no és veritat: les lleis no es compleixen per si soles, no són bones o útils per definició i les resolucions administratives moltes vegades no transcendeixen els papers. És necessari que els poders públics no es limitin a fer lleis i a prendre acords. És imprescindible que es preocupin també, i de forma molt intensa, pel seu compliment i per la seva aplicació. Amb aquesta finalitat, com a mínim caldria: • Potenciar i desenvolupar molt més els serveis i procediments d’inspecció per tal de verificar el compliment efectiu de les normes en els diversos àmbits d’activitat social. • Establir mecanismes d’avaluació objectiva i pública del grau de compliment de les principals lleis del sector públic (funcionaris, procediment, contractació, urbanisme, educació, sanitat, medi ambient, etc.), que serveixin també per detectar les seves deficiències i els principals problemes que planteja la seva aplicació. 8. Davant la concurrència d’administracions, cal oferir al ciutadà un interlocutor públic responsable i únic Cada vegada són més els casos en els quals la intervenció administrativa, ja sigui per controlar o supervisar l’activitat dels ciutadans i de les empreses, o per prestar-los serveis, és a cura d’òrgans i entitats diverses, de manera que cal l’actuació i la conformitat de més d’una autoritat o funcionari per produir allò que hom demana a l’Administració. Aquest fet dificulta la tramita- 57 �58 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ció dels assumptes, afebleix la responsabilitat pública, limita la seguretat jurídica i massa vegades condemna els ciutadans i les empreses a veritables carreres d’obstacles burocràtiques. Per fer front a aquests problemes, es ve parlant des de fa temps de la idea de la finestreta única, model que algunes poques lleis han aplicat, almenys formalment, a algun procediment determinat. Tanmateix, estem lluny d’assolir que la finestreta única sigui una realitat. Cal que s’estableixi legalment, i amb caràcter general, que en tots aquells procediments en els quals intervenen diversos òrgans o diverses administracions, la responsabilitat de la tramitació recaurà sempre en un únic òrgan, que haurà de vetllar per la tramitació sencera de l’expedient, procurant la intervenció àgil de tots els altres òrgans implicats, i donant en qualsevol moment la informació que li requereixin els interessats sobre l’estat de la tramitació. En definitiva, per molts que siguin els òrgans i les administracions implicades en un mateix assumpte, s’ha d’oferir als ciutadans un responsable únic de la seva tramitació, que els pugui donar comptes no solament dels tràmits de la seva competència, sinó assumint també la responsabilitat de la resta d’intervencions de l’Administració. La tant habitual sortida de traslladar les culpes a un altre òrgan s’hauria d’eradicar de l’Administració. 9. Cal fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de les seves autoritats i empleats Tot i que el sistema de responsabilitat patrimonial de l’Administració que es ve aplicant entre nosaltres és prou generós amb els damnificats, resulta com a mínim francament millorable en dos aspectes. �Documents Per una banda, caldria trobar entre tots plegats (administració, tribunals, advocats) la manera d’oferir ràpidament als damnificats la compensació o indemnització que uns i altres saben que acabaran obtenint després d’uns anys de recursos i reclamacions. La majoria de les vegades assistim a un mercadeig perfectament conegut i previsible: es reclamen indemnitzacions molt exagerades; l’Administració n’ofereix de molt minses; els tribunals acaben fixant el punt intermedi que uns i altres coneixen d’entrada. Resultat: el damnificat obté una indemnització justa, ... uns anys després d’haver patit el dany. Es tracta d’una situació força absurda, sens dubte negativa per als ciutadans afectats, que haurien de ser indemnitzats molt més puntualment, que contribueix a carregar innecessàriament de feina la justícia i que projecta una imatge negativa i sovint insensible de l’Administració. No està a les mans de l’Administració trobar una solució satisfactòria a aquest problema, ja que si es limités a oferir d’entrada indemnitzacions més elevades, aquest gest segurament incrementaria les finalment acordades pels tribunals, en detriment dels recursos públics. Tanmateix, el que sí que pot i ha de fer l’Administració és promoure una reflexió amb els jutges i els altres professionals de la justícia, que pugui donar com a resultat la ràpida i justa assumpció de responsabilitat per l’Administració pels danys que hagi pogut ocasionar, de manera que siguin del tot excepcionals els casos de recursos judicials per aquest motiu. Així mateix, l’Administració hauria d’estar molt més disposada a atendre amb celeritat i objectivitat (aplicant, per exemple, barems del tipus dels promoguts per les asseguradores) les demandes de responsabilitat en via administrativa, a part de promoure solucions negociades o arbitrals als conflictes en aquest àmbit, solucions que la legislació vigent ja preveu. Per una altra banda, advertim també un dèficit de responsabilitat personal de les autoritats i funcionaris. Des del punt de 59 �60 informe sobre el bon govern i transparència administrativa vista del damnificat, ja està bé la situació actual: l’Administració respon de qualsevol dany ocasionat pel funcionament dels seus serveis, sigui o no imputable a algun dels seus empleats o alts càrrecs. Tanmateix, des del punt de vista de la transparència i del funcionament eficient dels serveis públics, el sistema de responsabilitat administrativa també hauria d’identificar els servidors públics que, amb la seva mala fe, desídia, negligència o incompetència, si s’escau, hagin ocasionat els danys dels quals ha de respondre l’Administració, donar-los publicitat i, en la mesura del possible, fer-los assumir personalment el cost de la indemnització o les responsabilitats disciplinàries que corresponguin. B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat 1. Descripció i valoració L’esquema institucional de la Generalitat de Catalunya conté, principalment a l’entorn del Parlament, una sèrie d’ens i òrgans als quals la legislació encomana funcions especialitzades i dota d’un estatut particular. La naturalesa d’aquelles és diversa: gestora, consultiva, supervisora o reguladora, segons els casos. També ho són l’estructura interna, la forma jurídica que adopten i el vincle institucional de les peces del conjunt. Tot i la diversitat assenyalada, el bon desenvolupament de les funcions que tenen encomanades el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes, el síndic de Greuges, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell Econòmic i Social, el Tribunal Català de Defensa de la Competència, el Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i altres sol comportar dos tipus de requeriments. En �Documents el primer hi figuren els relatius a la independència o autonomia respecte de la institució a la qual serveixen, així com la imparcialitat respecte dels interessos de grup en l’àmbit objecte de la seva competència. El segon tipus de requeriments fa referència a la preparació especial, així com al perfil adequat, de les persones que n’han d’ocupar els càrrecs. La nostra anàlisi de la normativa vigent no ha detectat mancances remarcables en la configuració institucional d’aquest àmbit ni en els requeriments genèrics anteriorment esmentats, però considerem que seria convenient sotmetre a revisió, bé per la raó de ser d’algunes de les seves peces, bé per la dimensió que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. Pel que fa a la designació dels càrrecs, constatem que, en correspondència amb la diversitat d’aquest àmbit, hi ha una gradació de previsions legals en què figuren tràmits especials, quòrums qualificats, nomenaments irrevocables i altres cauteles per afavorir-ne el bon funcionament.1 Això no és obstacle, però, per indicar que hem observat la consolidació de determinades pràctiques que parcialment poden deformar l’esperit del legislador i afectar desfavorablement el rigor, l’objectivitat i, en definitiva, la qualitat d’aquest nivell de servei públic. Però no solament la qualitat, sinó també l’acceptació política i social del servei en qüestió. Revalorar-lo i prestigiar-lo exigeix situar-lo en l’àmbit concret de la institució que en té la responsabilitat i evitar l’extrapolació al seu interior de les configuracions i les dinàmiques partidàries, procurant que l’exercici dels càrrecs quedi 1. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte la “Proposició de llei sobre la intervenció del Parlament de Catalunya en la designació de les autoritats i els càrrecs de designació parlamentària”, presentada pels grups parlamentaris que donen suport al Govern el passat novembre 2004. També el PP en va presentar una de similar. Actualment els lletrats del Parlament han fet una proposta refosa de les dues iniciatives parlamentàries i s’està en període de negociació i d’esmenes. 61 �62 informe sobre el bon govern i transparència administrativa al marge d’aquestes i pugui realitzar-se en plena llibertat i responsabilitat personals. Els partits polítics són institucions fonamentals de la democràcia. Convé assumir la importància que té per al sistema democràtic l’existència de partits arrelats, transparents i amb bones pràctiques, internes i externes, tant com la necessitat d’evitar que la seva actuació substitueixi i intervingui en la presa de decisions que corresponen a altres institucions del sistema. És un dels grans reptes actuals amb vista a enfortir la confiança en les institucions polítiques. Establert l’anterior, la selecció de les persones per a cobrir els càrrecs aquí previstos ha de guiar-se per criteris de mèrit i experiència, és a dir, d’adequació del perfil professional, personal i cívic a les responsabilitats encomanades. No ha de constituir un impediment per ser-ne candidat el fet de comptar amb una trajectòria de dedicació al servei públic a través de l’acció política, amb afiliació o sense, però això no pot derivar en un tracte de favor ni en l’establiment de quotes partidàries, essent, alhora, exigible que la selecció ponderi segons criteris prudents que aquesta circumstància no afectarà, com tampoc d’altres, la independència i la credibilitat de la institució corresponent. En un altre pla, volem remarcar que la independència o l’autonomia amb la qual la legislació ha dissenyat els òrgans aquí considerats ha de tenir com a corol·lari l’exigència d’una acurada transparència i un rendiment de comptes rigorós, en uns termes que permetin valorar l’eficàcia del treball efectuat i els costos. 2. Recomanacions 1. Que es revisi l’abast de les institucions que integren aquest àmbit i, en particular, la raó de ser d’algunes d’aquestes, la dimensió que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. �Documents 2. Que es tendeixi cap a l’extensió del sistema d’audiència prèvia dels candidats davant la comissió corresponent del Parlament i, per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu, davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària. 3. Que es doni publicitat als tràmits de cobertura i selecció dels càrrecs i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir. Així mateix, aquest procés hauria de preveure, en determinats casos, l’ampliació dels subjectes capacitats per a la presentació de propostes. 4. Que es revisi en un sentit de major rigor la normativa actual sobre incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels càrrecs. Això ha de comportar l’adequació de les retribucions a les exigències de preparació i dedicació que s’estableixin, i a les limitacions d’activitat posteriors. 5. Que la presa de possessió de determinats càrrecs incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si és el cas. 6. Que tots els ens i òrgans disposin del seu reglament de règim interior i d’un codi de conducta, els quals hauran de recollir i concretar els principis generals sobre bones pràctiques similar a l’adreçat als alts càrrecs i empleats públics, proposat en aquest document. 7. Que, de forma explícita, en desenvolupament de la normativa aplicable, el reglament de règim interior i el codi de conducta reconeguin i refermin la independència dels càrrecs corresponents, estableixin l’obligació de les persones que els ocupen de guardar secret de la informació institucional obtinguda i determinin la improcedència que aquestes persones siguin cridades, o voluntàriament acudeixin, a informar, al marge de les previsions legals, altres càrrecs o institucions. 8. Que les institucions regulin la forma en què ha de supervisar-se el compliment del reglament de règim interior i el codi 63 �64 informe sobre el bon govern i transparència administrativa de conducta, tot precisant l’ús que cal donar al resultat d’aquest control. 9. Que, amb la periodicitat que aconselli cada cas, els ens i òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient, així com incorporada a la pàgina web que sigui procedent. Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una perspectiva plurianual. 10. L’efectiva aplicació de les recomanacions precedents a la Sindicatura de Comptes resulta notòriament urgent, per raons que són públiques. C. Alts càrrecs 1. Introducció: L’alt càrrec, entre el responsable polític i el funcionari públic. Gestor públic L’alt càrrec, situat en una posició intermèdia entre el càrrec polític i el funcionari, és, cada vegada més, l’autèntic gestor públic, responsable no tan sols d’executar les polítiques públiques, sinó d’adaptar als casos concrets directrius d’abast general o, fins i tot, de contribuir molt activament a la seva definició. És, per tant, molt important, des del punt de vista del bon govern i la transparència, introduir elements de control democràtic i publicitat en tots els processos relacionats amb el reclutament, la retribució i la regulació dels alts càrrecs, atesa la seva importància real en el funcionament de les estructures de govern i, al mateix temps, de la visibilitat de la seva actuació davant la ciutadania, decisiva moltes vegades a l’hora d’establir judicis sobre el funcionament de les administracions. �Documents 2. Proliferació. Conveniència de limitació numèrica. Necessitat de justificar la creació de nous alts càrrecs. Publicitat relació d’alts càrrecs L’alt càrrec no funcionari hauria de ser una figura excepcional amb limitació numèrica i pressupostària. Sense que, per la matèria de què es tracta i pel fet que no hi ha dades fàcilment accessibles ni presentades de forma ordenada i periòdica, pugui establir-se un judici objectiu, hi ha un estat d’opinió generalitzat sobre l’excessiu nombre d’alts càrrecs existents. La història de l’Administració de la Generalitat ha estat exemplar en aquest sentit: s’ha assistit a la transformació del secretari general tècnic –un funcionari situat al nivell més alt de responsabilitat administrativa– en un secretari general configurat com el segon nivell de responsabilitat política del Departament. Posteriorment, s’ha produït un procés de proliferació dels secretaris sectorials –precedida en el temps per la curiosa pràctica de reconèixer la categoria de secretari general a determinats directors generals–, la generalització de l’existència de directors de serveis, amb rang de director general, a tots els departaments, i una certa tendència a la creació de noves direccions generals, així com els càrrecs relacionats amb el desplegament territorial, que contribueixen a configurar una administració certament intensiva en càrrecs de definició i responsabilitat política. Les administracions locals, els ajuntaments (el cas de l’Ajuntament de Barcelona és molt clar en aquest sentit) i les diputacions, no han estat aliens a aquest procés de proliferació dels alts càrrecs, amb l’aparició de figures noves com ara els gerents –existents també als consells comarcals–, coordinadors... En una i altra administració la pràctica generalitzada de la creació d’ens i organismes autònoms, empreses públiques, 65 �66 informe sobre el bon govern i transparència administrativa consorcis... que configuren la frondosa realitat present, ha fet necessària la creació, al seu vèrtex, de nous alts càrrecs, que vénen a afegir-se als generats pels motius abans esmentats. Caldria estudiar si aquesta tendència respon, com cal suposar, a la creixent complexitat de les tasques que desenvolupen les administracions, o bé si hi ha hagut un creixement desproporcionat, més inspirat per la necessitat de situar a l’entorn dels responsables polítics un equip de gestors de la seva confiança i, per tant, de defugir els més rígids criteris de provisió dels llocs de treball reservats al personal funcionari. Si s’arriba a la conclusió que ha estat aquesta la causa, si més no, parcial, s’han de fixar limitacions a la proliferació dels alts càrrecs, més enllà de les purament pressupostàries: l’establiment d’un cert numerus clausus, deixant oberta la creació, degudament justificada, de noves unitats administratives, amb els seus corresponents alts càrrecs al front, davant l’aparició de noves necessitats objectivament contrastables. El numerus clausus d’alts càrrecs, inclosos els no funcionaris i els funcionaris, hauria d’incloure també la limitació en el nombre màxim de conselleries, empreses i organismes públics així com de directors generals i càrrecs assimilables. L’Administració local hauria d’aplicar també idèntiques limitacions en els seus càrrecs i organismes. Cal, igualment, definir els criteris mínims i objectius per a cada categoria d’alt càrrec i el perfil concret del lloc, a l’estil del catàleg que hi ha dels llocs de treball funcionarials. 3. Reclutament: criteris polítics versus criteris tècnics. Compromís entre lliure designació i transparència del procés: intervenció d’una comissió parlamentària o plenària. Cessament Caldria suposar que una Administració amb més de vint anys d’existència, considerant tant l’Administració de la Generalitat �Documents com les administracions locals, els serveis de l’Estat a Catalunya i els subsistemes públics docent i sanitari, hauria d’haver generat ja el nombre suficient de funcionaris altament qualificats (i, al mateix temps, plural en les seves opcions!) per tal que els rectors polítics poguessin designar, d’entre aquest col·lectiu, persones de suficient confiança tècnica i política per encomanar-los l’exercici dels alts càrrecs. Malgrat això, s’aprecia en la pràctica la designació de persones d’un mèrit discutible, i que, moltes vegades simplement per anys de vida, difícilment han pogut acumular les experiències professionals i els coneixements tècnics que, sens dubte, trobaran a faltar en l’exercici de les seves noves responsabilitats. Una via senzilla d’actuació, coherent a més amb la proposta d’excepcionalitat de l’alt càrrec no funcionari, seria aplicar a Catalunya la LOFAGE i seleccionar fins a director general o equivalent entre personal funcionari de manera més habitual. La selecció hauria de ser mitjançant concurs obert, on constessin els requeriments del càrrec i els mèrits específics dels candidats. Caldria un escrit motivat i públic de la selecció feta. D’altra banda, la selecció hauria de ser oberta a funcionaris de totes les administracions (europea, estatal, Generalitat, altres comunitats autònomes, administracions locals, etc.) amb similars processos i requisits d’accés. Caldria, per tant, considerar, com a element d’autoregulació, la necessitat que els responsables polítics haguessin de presentar davant una comissió parlamentària, o comissions del Plenari en el cas dels ens locals, els candidats a alts càrrecs, amb una breu exposició del seu currículum, on quedi destacada la idoneïtat, competència i experiència, inclosa la possibilitat de respondre oralment a qüestions relacionades amb el càrrec a desenvolupar. També podria fer-se una compareixença del responsable polític amb el seu equip de candidats a alt càrrec davant de la Comissió Parlamentària o de Plenari per justificar-ne la selecció. 67 �68 informe sobre el bon govern i transparència administrativa La correlació de forces dins de la Comissió hauria de garantir, pel que fa a les formacions amb responsabilitats de govern, que les seves designacions no es veurien obstaculitzades, però potser aquesta pràctica extremaria la cura a l’hora de presentar candidats sense un historial professional suficientment acreditat. D’altra banda, si s’apliquessin aquestes propostes i l’estructura dels alts càrrecs fos menys discrecional, es podria disminuir la paràlisi administrativa que envolta els processos electorals de les institucions polítiques. I, a més, serviria d’incentiu per al funcionariat, que veuria oberta la possibilitat d’intervenir en l’orientació i gestió de la política. Altra consideració pot fer-se en el cas –no tan freqüent– de candidats provinents del món empresarial, sense cap activitat política prèvia coneguda: El fossar existent entre les retribucions dels alts càrrecs als sectors públic i privat dificulta en gran mesura aquest reclutament, llevat dels casos –certament no desitjables– d’una trajectòria professional no especialment reeixida o d’unes expectatives de reincorporació al sector privat en millor posició després de l’experiència al sector públic. També hi ha gent vocacional que desitja, després d’una etapa reeixida en el món privat, aportar la seva experiència al sector públic, per motivacions diverses, grup de gent que convindria afavorir i valorar molt positivament. 4. És necessària una major presència de les dones en els alts càrrecs Ara per ara, podem dir que la presència de la dona en aquests tipus de llocs és molt baixa. En dades del 2004, i sobre l’estructura de l’Estat, només el 22,28% dels alts càrrecs eren dones. A l’any 1995 només ho eren el 14,42%. A Catalunya, per exemple, el percentatge d’alcaldesses a l’any 2003 era el 10,25% del total �Documents de titulars d’alcaldies. A l’any 1995 era només el 4,66%. Pel que fa a la Generalitat, la situació no pot ser gaire diferent. Hi ha uns avanços lents. El Consell Econòmic i Social, en relació amb la presència de la dona en alts càrrecs de les administracions públiques ha assenyalat en el seu informe del primer trimestre 2005, que és escassa, encara que se n’han donat lleugers augments. Cal, doncs, adoptar polítiques de més igualtat en l’accés i presència de la dona en aquests llocs de responsabilitat, en coherència amb el Codi ètic del Govern de l’Estat. 5. Retribucions: relació amb el reclutament. Atenció a la situació de mercat. Conveniència de vinculació a resultats. Publicitat i transparència. Ingressos relacionats Ja s’ha parlat de les sensibles diferències que hi ha entre els nivells retributius dels alts càrrecs de l’Administració i els llocs de treball en el sector privat que poguessin considerar-se equivalents pel que fa als nivells de responsabilitat i d’experiència –si més no, teòricament!– requerides. Es comprova que aquestes diferències no han fet més que créixer, i moltes vegades s’ha al·ludit a aquesta situació com una de les causes de l’aparent manca, entre l’estoc d’alts càrrecs existents, dels perfils professionals que es podrien considerar com a més idonis. Considerem que aquest plantejament no deixa d’oferir punts febles: per una banda, l’exercici d’alts càrrecs a l’Administració pública ofereix un seguit de compensacions no estrictament monetàries –des del sentiment altruista de servei a la col·lectivitat, fins als nivells d’estatus i reconeixement públic, o el sentit de proximitat al poder–, que els fan especialment desitjables per a un segment dels professionals. Cal tenir en compte, d’altra banda, que les tensions i exigències productives que hi ha al sector privat, i els nivells de dispo- 69 �70 informe sobre el bon govern i transparència administrativa nibilitat, inclinen també la preferència de molts individus cap a activitats, en principi, més adaptables a la compatibilitat amb una vida de relació social i familiar, així com al cultiu d’afeccions. S’hauria d’avançar justament en aquesta línia; no intentar competir en retribucions amb el sector privat, si bé hauria d’augmentar la retribució en el sector públic, sinó pacificar l’activitat dels alts càrrecs, oferint una millor qualitat de vida; a tall d’exemple, establir horaris màxims de permanència als llocs de treball, o generalitzar tendències com ara la de finalitzar la jornada setmanal a partir de les 14 hores del divendres. Avenços en aquesta direcció poden tenir repercussions favorables ja que predisposaran cap al servei públic persones altament preparades, però conscients de la necessitat d’una millor qualitat de vida i, alhora, l’Administració disposarà d’uns alts càrrecs amb una vida personal i social més reeixida, i amb millors possibilitats de connectar amb la realitat i els fenòmens socials, defugint la mena de síndrome que, moltes vegades, pateixen els que difícilment es relacionen fora de les esferes del poder polític. S’ha d’establir un sistema de retribució fixa i un de variable, lligat a la responsabilitat tècnica i política, així com a resultats. La retribució ha de ser transparent per tots els conceptes, inclosos els relatius a dietes, consells d’administració d’empreses públiques i privades (caixes d’estalvi, p.ex.). L’actual llista de les pàgines web de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona és particularment incomprensible.... 6. Formació específica Recentment, es qüestiona el sistema meritocràtic característic de l’Administració francesa, on els alts càrrecs procedeixen de centres de formació prestigiosos i elitistes, si bé cal tenir en compte que un sistema d’ajuts als estudis –situat a anys llum del que hi ha a la nostra societat– fa dependre l’accés a les esmentades �Documents escoles, fonamentalment, de la capacitat de l’individu, per més que continuï tenint una influència moltes vegades determinant el seu estatus familiar. En el cas de l’Administració catalana –i, sobretot, pel que fa a la Generalitat i les grans administracions locals– el sistema de reclutament abans breument descrit es vol complementar amb una formació de tercer cicle, encarregada a centres també prestigiosos, però especialment orientats a la gestió d’empreses privades, sota criteris ideològics coherents amb l’esmentada orientació. És, per tant, un model radicalment diferent, on, en lloc d’institucions que preparen específicament els servidors públics, amb nivells de qualitat que els fan també altament desitjats pel sector privat, els alts càrrecs i personal directiu són posteriorment formats (a un cost considerable) per centres de formació del sector privat i per al sector privat. Sense menystenir, ni molt menys, la valuosa aportació que poden fer els centres privats especialitzats en la formació dels directius públics. Cal considerar que la millor alternativa és fer una aposta decidida per la qualitat d’una oferta de formació específica per a aquests, que pot organitzar-se a l’entorn d’una Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada, i que, mantenint tots els lligams necessaris amb el món acadèmic i els centres que ara hi ha de formació d’alt personal, tingui una clara orientació envers l’Administració pública i se centri en la transmissió dels valors que li són característics. Hom aposta per la creació d’una carrera administrativa de la Generalitat amb prestigi tant en el sector públic com en el privat. 7. Codi de conducta En la línia oberta pel Govern central, els alts càrrecs de l’Administració autonòmica i local haurien de regir-se per un codi de 71 �72 informe sobre el bon govern i transparència administrativa conducta que comportés el seu compromís amb una actuació professional ajustada a certs principis ètics: exemplaritat, honradesa, transparència, austeritat, eficàcia, confidencialitat i imparcialitat, entre d’altres. L’actual codi del Departament de Justícia és un bon model, o el del Govern de l’Estat, BOE de 7 de març de 2005. Aquests principis ètics hauran de dirigir, com hem dit, la conducta dels alts càrrecs. Conducta que sens dubte, atès el seu nivell públic, hauria de comportar un grau de seguiment per part de la Comissió Parlamentària o comissions del Plenari. Es podria trametre des del departament competent del Govern de la Generalitat (Departament de Governació i Administracions Públiques) a l’esmentada Comissió Parlamentària, anualment, un informe sobre els possibles incompliments dels principis ètics i de conducta dels alts càrrecs que s’hagin pogut donar i, en el seu cas, les mesures que s’haurien d’adoptar davant els incompliments. En el mateix sentit, els governs locals podrien informar la Comissió del Plenari i proposar les mesures corresponents. 8. Règim d’incompatibilitats. Dedicació exclusiva. Declaració d’activitats i patrimonial S’està formulant un nou marc d’incompatibilitats d’alts càrrecs. El Govern de la Generalitat va aprovar en la seva sessió de 8 de març de 2005 un projecte de llei en aquest sentit. Actualment està en fase de tramitació parlamentària, en concret en termini d’esmenes dels grups parlamentaris. Tot i compartir el seu contingut, la Llei d’incompatibilitats de l’Estat ja promulgada és més estricta i exigent en alguns punts. Caldria, doncs, que la llei catalana fos, si calgués, més estricta, no menys. �Documents 9. Àmbit d’aplicació d’aquestes mesures Caldria aplicar aquestes mesures tant a l’Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes com a l’Administració local: diputacions, consells comarcals, àrea metropolitana i els seus ens, ajuntaments de capitals de comarca i de poblacions de més de 50.000 habitants. Aquestes administracions haurien de facilitar l’actual llista d’alts càrrecs, càrrecs de confiança (assessors) i/o de lliure designació, així com els criteris objectius que defineixen la condició d’alt càrrec. Els càrrecs de confiança, assessor i/o de lliure designació, és a dir, els funcionaris eventuals, constitueixen un segon esglaó de la discrecionalitat, opacitat i, a vegades, mal ús d’aquestes figures; p.e., els membres de partits que fan tasca partidària però amb retribució i càrrec públic, s’haurien de separar formalment dels alts càrrecs, però cal aplicar mecanismes similars pel que fa a la limitació numèrica i pressupostària, als criteris objectius de la definició i justificació del lloc de treball, el perfil dels candidats, l’explicació motivada de la selecció, el compliment del codi ètic, la transparència en la retribució i el rendiment de comptes de l’activitat duta a terme. Les llistes d’alts càrrecs, en els dos esglaons, haurien d’estar permanentment actualitzades, amb explicitació clara dels increments i decrements, i inclusió de les retribucions en euros totals l’any. D. Les empreses públiques 1. Principis que han de presidir el seu funcionament Atès que –d’acord amb el que ja s’ha dit– l’eficient gestió dels serveis públics ha d’ésser desenvolupada en ocasions per em- 73 �74 informe sobre el bon govern i transparència administrativa preses públiques, s’ha de tenir ben present que aquestes empreses ho són tan sols pel que fa a l’estructura formal de companyies mercantils que utilitzen, però no pel que fa al seu funcionament profund, ja que els seus gestors mai no resten sotmesos al control dels propietaris –accionistes–, ni la seva gestió rep sempre ni necessàriament la sanció del mercat. Si a aquesta absència del control propi de les societats mercantils –junta d’accionistes i mercat–, s’hi afegeix la no subjecció als mecanismes de control propis de la normativa administrativa, provocada precisament pel seu caràcter societari, resulta que aquestes societats queden en una mena de terra de ningú, grisa i indefinida, apta per a tota mena d’ingerències, discrecionalitats i irregularitats. Per tal que aquesta indefinició es corregeixi: 1. Les empreses públiques han d’assumir i explicitar la seva missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social de l’empresa). 2. Els òrgans de govern de l’entitat han d’establir periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinar els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar-ne la gestió. 3. Els departaments i altres actors institucionals relacionats amb l’empresa (stakeholders interns) han d’estar representats en els seus òrgans de govern. Els gestors i òrgans de govern de l’empresa han d’establir canals de comunicació fluïts i transparents amb les entitats i els col·lectius que influeixen i reben influència de l’activitat de l’empresa (stakeholders externs). 4. La Generalitat ha d’exercir els seus drets dominicals sobre les diferents empreses públiques i vetllar perquè actuïn d’una manera coordinada i eficient. 5. El Consell d’Administració ha d’assumir com a funció bàsica la d’orientar i supervisar l’actuació dels gestors i vetllar pel �Documents desenvolupament de la missió de l’empresa, d’acord amb l’interès general. 6. El Consell –que ha de reflectir el pluralisme polític– estarà integrat per un nombre de membres no superior a deu, dels quals almenys un terç haurien de ser professionals independents i la resta representants dels departaments relacionats amb la seva activitat. Només un dels seus membres hauria de ser executiu de l’empresa. 7. El Consell hauria d’organitzar una comissió executiva per desenvolupar les tasques de gestió; una comissió d’auditoria i de control financer per supervisar la informació financera subministrada per l’empresa; una comissió de contractació i inversions quan aquestes tasques siguin bàsiques en l’activitat de l’empresa, i una comissió d’ètica i compliment destinada a supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social i bon govern. 8. La retribució dels consellers executius i professionals ha de ser suficient per atreure persones qualificades. La retribució dels consellers nomenats per raó del seu càrrec o en representació d’un departament s’hauria d’entendre inclosa dins el paquet retributiu que perceben per la seva adscripció al departament al qual pertanyen. 9. El càrrec de president del Consell ha de tenir com a funció principal dirigir el Consell en l’exercici de la seva tasca de supervisió. No és convenient que aquesta funció sigui assumida pel primer executiu. El secretari del Consell ha de ser un lletrat no integrat a l’estructura executiva de l’entitat. 10. Les empreses públiques han de formular comptes anuals individuals i consolidats i sotmetre’ls a la verificació d’auditors independents. Els informes d’auditoria han de contenir una opinió favorable. Els comptes i l’informe s’haurien de fer públics en un termini màxim de quatre mesos des del tancament de l’exercici. 75 �76 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 11. Les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories de gestió dutes a terme per professionals externs independents. 12. El Consell d’Administració ha d’assumir la responsabilitat social de l’empresa com a element central del govern corporatiu i orientar les seves polítiques i pràctiques d’acord amb aquesta assumpció. 13. El Consell d’Administració ha de promoure la formulació d’un codi ètic de l’empresa, assignar responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa dins del seu organigrama, i gestionar la identitat i la reputació corporatives d’una manera coherent amb l’assumpció d’aquella responsabilitat. 14. L’empresa pública ha de disposar d’una pàgina web amb informació suficient per conèixer les dades més rellevats de la seva activitat i per avaluar el seu sistema de govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social. 15. El Consell d’Administració ha d’avaluar periòdicament si les seves pràctiques de govern s’orienten d’una manera socialment responsable a la realització de la missió de l’empresa. 2. Consideració especial de la responsabilitat social corporativa a) Delimitació del concepte La reflexió sobre responsabilitat social corporativa es va generalitzar l’any 2001 a partir de sonats escàndols financers que van posar de manifest la problemàtica de govern de grans empreses cotitzades. Es defineix un entorn comú marcat pels organismes internacionals que han impulsat el desenvolupament de la responsabilitat social corporativa a escala global. Són aquests organismes els que han elaborat principis i iniciatives per promoure la responsabilitat social corporativa i li han donat legitimitat. La Unió Europea ha desenvolupat, per mitjà de la Comissió Europea, diferents documents amb l’objectiu de promoure la �Documents responsabilitat social corporativa entre les empreses europees i entre tots els agents socials. Considera que la responsabilitat social corporativa és la contribució de les empreses al desenvolupament sostenible. Així es va definir en la Declaració final del Consell Europeu de Lisboa, el març del 2000: “convertir la UE en el 2010 en l’economia basada en el coneixement més competitiva i més dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de manera més sostenible amb més i millors llocs de treball i major cohesió social”. La responsabilitat social corporativa es pot entendre com un element fonamental per la governanza social, de la contribució empresarial al desenvolupament sostenible i de la construcció d’un espai europeu amb cohesió social. I el que és molt important és que, per fer això, les empreses no han de deixar de ser empreses ni han d’assumir funcions que no els corresponguin, sinó que s’han de convertir en les empreses que ara Europa i l’economia global requereixen. El nou entorn global necessita una nova visió de l’empresa. La responsabilitat social corporativa vol marcar els valors que dirigeixen l’empresa en totes les seves relacions, locals, nacional i internacionals. I aquests valors han de ser compartits. Si no hi ha aquesta visió compartida és difícil construir una política pública de responsabilitat social corporativa. La responsabilitat social corporativa va més enllà de l’àmbit estrictament de govern i arriba a la funció social que l’empresa desenvolupa i, per tant, a la responsabilitat social dels seus gestors. I no solament afecta les empreses cotitzades, sinó també altres tipus d’organitzacions com ara les empreses familiars, les societats de base cooperativa i mutualista, les caixes d’estalvis, els fons de pensions i les empreses públiques. S’ha de ser molt cautelós a l’hora d’extrapolar solucions pensades per a l’empresa privada a altres tipus d’empreses o organitzacions on la funció del benefici és diferent i està orientada 77 �78 informe sobre el bon govern i transparència administrativa al servei del ciutadà. Encara que a vegades el document fa referència a l’empresa privada, volem deixar clar que les propostes no s’hi adrecen. És important emmarcar la responsabilitat social corporativa des d’una perspectiva política. Què poden fer l’Administració i les empreses públiques per impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions més responsables i sostenibles? S’ha de dir que fins avui aquest debat ha creat falses expectatives i que en alguns àmbits ha estat vist com una moda o una estratègia de màrqueting. És per això que aquest compromís ha de ser a llarg termini perquè la responsabilitat social corporativa no es quedi en una moda o una eina més del màrqueting de l’empresa. Respecte a l’empresa pública, aplicar la responsabilitat social corporativa molts cops seria tant senzill com complir la normativa vigent de manera explícita, ja que el seu interès no és la iniciativa individual sinó que és un interès general. Per això és, doncs, important que es formuli i assumeixi la missió de l’empresa com a element essencial de la cultura de l’organització. Anar més enllà en l’administració i empreses públiques pot suposar un desgast costós i un llast més que pot minvar la competitivitat en relació amb el món privat. Tot i així l’Administració té un paper important en aquest àmbit de promoció, amb una visió àmplia de la responsabilitat social corporativa entre les empreses. b) Propostes Què poden fer l’Administració i les empreses públiques per impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions més responsables i sostenibles? a) Dins l’empresa pública: El Consell d’Administració hauria d’assumir, com a òrgan de govern de l’empresa, un nivell de compromisos en línia amb �Documents iniciatives internacionals en aquest àmbit, tot explicitant els valors corporatius per mitjà dels instruments següents: • La formulació d’un codi ètic de l’empresa. • L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama. • La gestió de la identitat i de la reputació corporativa. • La formació d’una comissió d’ètica, en el si del mateix Consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social. b) Per promoure l’existència d’empreses més responsables i sostenibles: Definim uns instruments per promoure polítiques de responsabilitat social corporativa. Per a la seva implementació i posterior control, considerem que s’ha de definir i aplicar l’ordenament. En el cas d’incompliment, la justícia ha d’actuar. D’aquesta manera no serà tan necessària la creació de nous òrgans, amb els inconvenients que això suposaria. • Marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...). • Mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i generació de llistats –reporting). • Codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que donin un servei públic a la comunitat, siguin públiques o subcontractades. Aquest codi hauria de ser de compliment obligat i es definiria com un punt més del conveni col·lectiu. • Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat social corporativa. • Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa. • Afavorir el desenvolupament del mercat i la competitivitat sostenible. • Contractació pública que afavoreixi empreses que donin suport a responsabilitat social corporativa. 79 �80 informe sobre el bon govern i transparència administrativa E. La contractació 1. Fer més fàcil contractar amb l’Administració Hi ha una percepció social molt estesa de manca de transparència, de pràctiques clientelars i d’excés d’obstacles a la contractació del sector públic. Diversos processos judicials dels darrers anys a l’entorn de casos de corrupció en algunes adjudicacions públiques alimenten aquesta malfiança. El cas és, però, que la contractació administrativa està molt exhaustivament regulada, amb una legislació molt completa i detallada, amb procediments molt estrictes, que haurien d’assegurar les majors garanties d’objectivitat en les adjudicacions. Tanmateix, la percepció social és més aviat la contrària: que hi ha clientelisme, amiguisme i adjudicació a dit. Per tant, l’existència i l’abundància de normativa no és garantia d’una imatge d’objectivitat, de transparència, ni de seguretat jurídica. Això ens porta a una doble conclusió: – per una banda, que l’existència d’una normativa molt detallada i completa, més que una garantia pot esdevenir un impediment per a la transparència; – per una altra, que les normes, per bones que siguin, i en cas de no aplicar-se correctament, no garanteixen l’objectivitat ni la transparència, objectius que caldrà perseguir mitjançant polítiques actives de comunicació i d’aplicació correcta de les lleis. Per aconseguir que les normes sobre contractació pública siguin més assequibles, més conegudes i més fàcilment complides i afavoreixin, a més, una percepció social de major confiança en l’objectivitat dels procediments de contractació, cal dur a terme un esforç de simplificació, tant de la normativa reguladora dels contractes de l’Administració, com dels procediments que a la pràctica se segueixen per contractar. �Documents Aquesta tasca pot ser més fàcilment assolible si es diferencia més del que es fa actualment entre els diversos tipus de contractes, segons el volum econòmic, la complexitat i altres criteris, de manera que es puguin aplicar procediments molt més simples als contractes que no justifiquin precaucions especials. En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys costós en temps i en esforços burocràtics. I per aconseguir transmetre amb aquesta tasca un missatge més creïble de transparència i neutralitat, cal efectuar-la amb una certa imaginació i flexibilitat, amb una mirada diferent a la visió burocràtica tradicional. Les tecnologies de la informació permeten quelcom impensable fins fa poc temps: la convocatòria i la difusió immediates de les licitacions i de pràcticament tot el procediment d’adjudicació. Per tant, caldria publicar a les pàgines web dels organismes i administracions que contracten, i amb la major puntualitat possible: – Les licitacions. – Les bases de selecció. – Les ofertes (o com a mínim el seu resum). – El quadre comparatiu de les ofertes econòmiques. – Les puntuacions obtingudes per cada oferta. – Les adjudicacions. I, a més, donar difusió per Internet (a cambres de contractistes i de comerç, patronals, col·legis professionals, etc.) a les licitacions. 2. Els contractistes Unes primeres qüestions que plantegen alguns dubtes que caldria resoldre, des del punt de vista de la transparència, fan re- 81 �82 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ferència als requisits i condicions que han de reunir les persones o les empreses per poder ser contractistes amb l’Administració. En primer lloc, i amb caràcter general, observem que la contractació amb l’Administració sovint continua semblant massa restringida a cercles relativament tancats de contractistes, ja sigui per desconeixement de les licitacions o dels tràmits burocràtics requerits per poder contractar amb l’Administració. Contribueixen a aquesta imatge restrictiva: – El sistema de classificació de contractistes, que obliga a tràmits que, per a moltes petites empreses, són massa complicats, o simplement ignorats, per aspirar tan sols a ser contractista. – La difusió insuficient de les licitacions, encara limitada en massa casos als butlletins oficials, malgrat la utilització creixent de pàgines web. – El llenguatge burocràtic de les bases de selecció, el sistema de les certificacions, els retards en els cobraments..., que estimulen poc a ser contractista amb l’Administració. L’Administració hauria de tenir una actitud més activa a fi de propiciar que el major nombre possible d’empreses o de professionals esdevinguin contractistes en potència. Per aconseguir-ho cal facilitar els tràmits de classificació empresarial. Però no solament això: caldria també una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport a empreses i professionals per tal que superin els obstacles i els dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista, ja que, en definitiva, l’interès públic també radica a poder disposar d’una generosa borsa de contractistes. Així mateix, i en la línia de fer més assequible de contractar amb l’Administració, també convé procurar que la quantia dels contractes i, en general, les bases de selecció siguin favorables �Documents a la concurrència d’un nombre significatiu d’ofertes, i evitar en qualsevol cas que, per raons de quantia o d’altres de similars, la major part de contractistes potencialment interessats es puguin sentir exclosos. En segon lloc, i també des d’aquesta perspectiva de la determinació dels contractistes, ens hem de referir a dues pràctiques, del tot justificables i perfectament admeses legalment, que, tanmateix, poden incidir negativament en la transparència de la contractació administrativa: les unions temporals d’empreses (UTE) i les subcontractacions. Quant a les UTE, sovint s’ha especulat que a vegades s’utilitza aquesta figura no tant per aportar especialització o recursos que no té pel seu compte un sol aspirant a contractista, sinó simplement per associar un intermediari o facilitador del contracte. Per esvair definitivament aquest motiu de sospita i d’opacitat en les raons de les UTE, és recomanable que se’ls exigeixi formalment la motivació clara de la seva constitució, sobre la base de raons tècniques o econòmiques, sempre en relació amb la licitació concreta a la qual es presenten. També és aconsellable que l’Administració vetlli especialment per les garanties de responsabilitat en aquests casos, ja que la solvència de la unió temporal, si no s’ha perfilat prou acuradament, pot afeblir la individual de les empreses que la constitueixen. Pel que fa a les subcontractacions, constatem que són molt habituals, principalment en les obres o serveis d’especial complexitat, les pràctiques d’externalitzar o de subcontractar parts del contracte a terceres empreses. Les subcontractacions estan molt justificades en determinades situacions, com ara, si es tracta d’aconseguir aportacions d’alguns especialistes o de reaccionar davant de situacions imprevistes. 83 �84 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Tanmateix, la seva proliferació excessiva pot generar efectes nocius, com ara afeblir les garanties de qualitat de l’obra o del servei contractat. Per aquest motiu, la pràctica de les subcontractacions tendeix a ser limitada o envoltada de garanties específiques, en molts casos de forma més estricta que la vigent a la nostra legislació. Com a criteri general, propugnem que es limiti als supòsits en què sigui justificada i, si és possible, prevista en el moment de l’adjudicació i, en qualsevol cas, del tot transparent. Així, creiem que s’hauria d’establir com a requisit per admetre subcontractacions, si eren previsibles tenint en compte les capacitats i habilitats del contractista, la seva previsió expressa en la fase de selecció, amb identificació de les empreses a subcontractar i dels seus mèrits, de manera que les empreses subcontractades formin part de l’oferta de cada contractista. També recomanem estudiar la possibilitat d’exigir al contractista l’execució amb els seus mitjans d’un percentatge mínim del concurs. Cas de no ser previsible, i imposar-se com a necessària a títol de sobrevinguda, la subcontractació hauria de tenir sempre el vistiplau –o, com a mínim, el nihil obstat– de l’òrgan administratiu contractant, a fi de poder comprovar que les empreses subcontractades reuneixen els requisits mínims de solvència tècnica i econòmica exigible als contractistes. Així mateix, i en qualsevol cas, la transparència hauria de presidir tot el procés de la subcontractació, de manera que els pactes entre contractista i subcontractista (obligacions, responsabilitats, preu) s’haurien d’incorporar a la documentació del contracte, i ser perfectament coneguts per l’Administració o per qualsevol interessat. Finalment, l’Administració pot i ha de ser molt exigent a fi d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles �Documents al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. Els requisits d’obertura, rigor i transparència, l’Administració, a més de complir-los per si mateixa, els ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic. 3. La tramitació dels contractes Els procediments formals de contractació són molt costosos en tramitació burocràtica: anuncis a diaris oficials, terminis més o menys llargs per a la presentació d’ofertes, cauteles en la valoració d’aquestes, terminis per recórrer... Difícilment es pot contractar una obra modesta o un servei no gaire sofisticat amb menys de tres o quatre mesos. De totes maneres, la legislació vigent ofereix a l’Administració la possibilitat d’optar entre diverses modalitats de contractació, que ofereixen graus molt diferents de complexitat administrativa i de rigor en la selecció. Els procediments més rigorosos i costosos en temps i en tràmits segurament són també els que garanteixen major objectivitat en la selecció. Tanmateix, si la tramitació és massa costosa, també pot tenir l’efecte de desincentivar molts empresaris, sobretot els petits, a ser contractistes, ja que temen que els costi massa en temps, en assessorament i en gestoria, a part del retard a cobrar. I també pot incentivar les administracions a cercar dreceres, abusant de les adjudicacions directes i dels negociats sense publicitat i d’altres pràctiques similars. Efectivament, els contractes de quantia limitada permeten o bé la contractació directa (fins a 12.000 euros en els de serveis), o bé els negociats sense publicitat (fins a 30.000 euros en els de serveis). Tant en un 85 �86 informe sobre el bon govern i transparència administrativa cas com en l’altre, el procediment és raonablement ràpid i l’Administració té plena capacitat per triar el contractista, sense que s’hagi de sotmetre a la valoració de factors objectius de selecció. Com que, per aquest motiu, són procediments molt còmodes per a l’Administració (més ràpids de tramitar i amb la possibilitat de decidir lliurement el contractista), hi ha tendència a abusar-ne, per la via de fragmentar més o menys artificialment adjudicacions que en pura lògica haurien de convocar-se unitàriament i tenir un valor econòmic superior. Així ho ha posat de manifest l’auditoria de gestió encarregada per l’actual Govern de la Generalitat. Segurament no hi ha motius per suprimir o limitar excessivament les actuals possibilitats de recórrer a l’adjudicació directa o als procediments negociats sense publicitat per a determinats tipus de contractes de quantia limitada, per als quals podrien resultar contraproduents procediments massa rigorosos. Així mateix, també deu ser difícil evitar del tot la picaresca administrativa de fragmentar contractes més grans per poder utilitzar més aquests procediments. La millor manera d’aconseguir que l’Administració no abusi d’aquestes pràctiques i utilitzi realment el procediment de contractació més idoni per a cada cas és la transparència. En un doble sentit: – Per una banda, la transparència que s’hauria d’imposar sempre en la necessitat de motivar raonadament la modalitat de contracte escollida per a cada cas, i de fer pública aquesta motivació. – Per una altra, també proposem que cada òrgan que contracta i cada Administració portin al dia una base de dades pública, accessible des de les seves pàgines web, on constin, un per un, tots els contractes fets per qualsevol procediment, amb indicació de l’objecte, el pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i si és possible, la descripció del treball lliurat. �Documents Aquestes mesures es podrien complementar també amb una limitació global de la quantia que cada òrgan o departament pot contractar mitjançant procediments restringits o d’adjudicació directa. Una altra qüestió que és important de tenir en compte en la tramitació dels contractes és la importància de garantir uns projectes ben fets, especialment amb vista als contractes d’obres. Per poder valorar de forma objectiva els costos i de manera sistemàtica els mèrits tècnics de les ofertes, i assegurar al mateix temps una execució acurada, cal que el projecte estigui ben fet, amb el grau convenient de detall i de rigor; en qualsevol cas, amb més detall i rigor del que ha estat habitual. Gastar més en projecte no equival a gastar més: a la llarga, permet estalviar en execució, reduir modificats i garantir més transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes. Així mateix, entenem que l’assoliment d’objectius de transparència i d’objectivitat no és incompatible amb la pràctica de procediments restringits de contractació, especialment per a casos en què el que es contracta són serveis que tenen components destacats de creativitat o de complexitat tecnològica o de qualsevol altre ordre. Ans al contrari: segurament el servei eficient dels interessos públics probablement aconsella fer un ús més freqüent d’aquests tipus d’adjudicacions. Ara bé, precisament perquè la mateixa denominació de procediments restringits o no oberts de contractació convida a la malfiança, creiem que en aquests casos cal ser especialment curós en el compliment dels principis de transparència i d’objectivitat. Tant pel que fa a la necessitat de fer explícits els motius que han portat a la selecció prèvia de les empreses o dels professionals convidats al procediment restringit, com en relació amb el tracte neutral i no discriminatori que l’Administració ha de procurar tenir-hi en tot moment. 87 �88 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 4. Els criteris d’adjudicació El criteri de selecció més objectivable és l’econòmic: es queda el contracte qui presenta una oferta econòmicament més avantatjosa. Hi ha, però, diversos factors que impedeixen o dificulten deixar la selecció dels contractistes només en funció del millor preu: – Conveniència de valorar els factors tècnics, que a la llarga són els que permeten servir millor l’interès públic. El mateix es pot dir dels factors ambientals o similars, que també poden ser molt útils per assegurar el bon funcionament de l’obra o servei contractat. El problema és que aquests tipus de factors, a diferència del purament econòmic, a vegades són massa difícils d’objectivar, i solen deixar massa marge a l’apreciació subjectiva del qui valora. – Conveniència d’impedir l’excessiva concentració d’adjudicacions en una mateixa empresa, cosa que sol portar l’Administració a gestionar una certa diversificació en les seves adjudicacions, objectiu que a vegades només es pot assolir amb una certa intervenció en l’aplicació dels criteris de selecció. – Pressions polítiques, sindicals o empresarials per protegir les empreses locals. Aquestes pressions poden ser decisives si es competeix amb altres administracions més sensibles a les dels interessos respectius. No podem ignorar aquests condicionants, principalment la necessitat de tenir molt en compte els aspectes tècnics de les ofertes, però cal també reduir al màxim els àmbits de discrecionalitat de l’Administració a l’hora d’apreciar-los i de seleccionar el contractista. Amb aquesta finalitat, i a fi de garantir que les adjudicacions es basen en criteris al màxim d’objectius possible, recomanem: �Documents – Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne una aplicació motivada, raonada i pública per determinar l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser tan objectiva com la de l’oferta econòmica. – Valorar l’oferta econòmica fins al voltant de la meitat de la puntuació total, de manera que resulti força determinant. En tot cas, s’han de procurar eradicar els criteris de selecció que en la seva aplicació deixen un marge de discrecionalitat excessiu. 5. L’execució dels contracte Mentre que els procediments de selecció del contractista, quan es fa per concurs i malgrat les mancances assenyalades, són raonablement objectius i públics, una vegada adjudicat el contracte, la relació entre Administració i contractista es torna més opaca, amb un major marge de discrecionalitat. D’aquesta manera no és infreqüent que, ja sigui a iniciativa del contractista o de l’Administració, es produeixin modificacions o reformes del contracte durant la seva execució, que poden acabar comportant canvis substancials en el volum del contracte i fins i tot en el seu equilibri econòmic, al marge dels mecanismes de publicitat i de concurrència de la fase de selecció del contractista. Convindria, per tant, restringir al màxim la possibilitat de recórrer a reformats o modificats dels contractes. I, si cal utilitzar-los, que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publicitat, i amb procediments objectius i també transparents de valoració econòmica dels canvis que s’acordin en relació amb el contracte adjudicat. A fi de garantir aquests objectius de transparència, entenem que seria molt recomanable fer públic, en finalitzar l’execució 89 �90 informe sobre el bon govern i transparència administrativa del contracte, un informe o memòria on constin les principals dades: ofertes rebudes, oferta seleccionada, motius de la selecció, possibles revisions o modificacions del preu o de l’objecte del contracte, preu pagat finalment, informes o auditories de control o de qualitat... Aquestes memòries s’haurien de mantenir accessibles al públic en una base de dades que donaria publicitat a les males pràctiques, i també podria servir a l’Administració per identificar contractistes especialment incomplidors o conflictius. 6. El control de l’execució dels contractes Hi ha una certa tendència administrativa a desentendre’s de verificar, revisar o controlar el contingut d’allò que es contracta. En part perquè se suposa que precisament ho encomana a algú més capacitat o especialitzat que els serveis administratius; i en part perquè prou feina tenen els funcionaris amb la tramitació administrativa dels expedients de la seva incumbència, per, a més a més, posar-se a discutir amb els contractistes externs. Aquesta actitud en part explica l’interès de molts funcionaris a fer adjudicacions directes o negociats sense publicitat: saben que poden confiar en determinats proveïdors i no es volen arriscar a contractar cares noves o males experiències. També fa que al final s’estigui poc a sobre del contractista, de manera que no és infreqüent que l’Administració rebi menys del que hauria de rebre pel que paga. Cal que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i d’auditoria o/ i control de qualitat dels serveis o productes resultants obtinguts. Aquests protocols han de ser especialment exigents en els casos en què l’objecte del contracte sigui molt complex o costós; en els casos restants, es pot limitar a un control més o menys aleatori. �Documents Aquests protocols o procediments s’han de complementar amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més qualificats per a l’Administració, amb els quals pugui exercir efectivament aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes. F. Ajuts i subvencions 1. Definició S’entén per ajut públic qualsevol aportació de recursos públics a operadors econòmics i empreses (públiques o privades) així com qualsevol avantatge atorgat per les autoritats públiques de qualsevol nivell de govern que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics i les empreses en condicions de mercat. En el sentit més ampli, els ajuts públics inclouen les subvencions, les desgravacions fiscals, les participacions en el capital privat, els préstecs concedits en condicions favorables, els impostos diferits, les garanties i avals, la condonació de pagaments... El concepte econòmic dels ajuts i subvencions té la seva traducció en els textos legislatius. D’acord amb la Llei 38/2003, de 17 de novembre, de subvencions, aquestes suposen una disposició dinerària procedent de les administracions que compleixi els següents requisits: “a) que el lliurement es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris. b) que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un comportament singular, ja efectuats o per efectuar, o la concurrència d’una situació, i el beneficiari ha de complir les obligacions materials i formals que s’hagin establert, i c) que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tingui per ob- 91 �92 informe sobre el bon govern i transparència administrativa jecte el foment d’una activitat d’utilitat pública d’interès social o de promoció d’una finalitat pública”. En el mateix sentit es pronuncia el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya: “Es considera subvenció tot ajut que comporti una disposició de fons públics acordada per la Generalitat o les seves entitats autònomes a càrrec dels seus pressupostos, que tingui per objecte un lliurament dinerari entre els diferents òrgans i unitats de l’Administració pública de la Generalitat, o d’aquestes a altres entitats públiques o privades i particulars”, i que compleixi uns requisits similars als establerts a la llei espanyola (art. 87). De com els ajuts públics poden tenir efectes sobre els mercats, se n’ocupa la Llei de defensa de la competència (LDC). D’acord amb l’article 19.2, s’entén per ajut públic “les aportacions de recursos a operadors econòmics i empreses públiques o privades, així com a produccions, amb càrrec a fons públics, o qualsevol altre avantatge concedit pels poders o entitats públiques que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics i les empreses en condicions de mercat o que no comportin una contraprestació en condicions de mercat. També es consideren ajuts qualsevol altra mesura que tingui un efecte equivalent al de les anteriors que distorsionin la lliure competència”. Els ajuts públics poden ésser adreçats a empreses, a grups específics, sectorials, territorials (afavoreixen un territori determinat) i horitzontals (PME, I+D, medi ambient, inversions). Des de la perspectiva del funcionament competitiu dels mercats, l’interès de l’anàlisi dels ajuts públics rau en el fet que alteren o amenacen alterar les condicions de la competència entre empreses, així com l’assignació eficient de recursos, de concedir avantatges a uns operadors econòmics enfront d’altres. Des de la perspectiva del comerç entre territoris contribueixen a falsejar els intercanvis. Per aquestes raons la Comissió Europea (CE) �Documents controla els ajuts; també ho fan les autoritats nacionals responsables d’aplicar les normes de defensa de la competència. La rellevància del tema es posa de manifest si es té en compte la importància econòmica de les subvencions i, també, dels ajuts. En efecte, d’acord amb les dades de la UE, Espanya té un nivell d’ajuts públics relativament alt: certament, el percentatge dels ajuts públics (sense comptar el sector ferroviari) sobre el PIB fou, l’any 2002, del 0,68%, tan sols superat per Dinamarca (0,92%), Irlanda (0,85%), Portugal (0,83%) i Suècia (1,28%). La mitjana de la UE fou del 0,56%. Aquest fet justifica l’atenció dedicada a aquesta qüestió. També són importants les subvencions atorgades a persones i entitats, generalment sense ànim de lucre. Aquesta conducta pot suposar la distribució de fons públics amb elevades dosis de discrecionalitat. El fet mereix atenció per la magnitud de les subvencions dins el pressupost de les administracions públiques. A tall d’exemple, i amb independència de les matisacions necessàries, en tot cas sobreres en el present nivell d’anàlisi, cal dir que, a la liquidació del pressupost consolidat de despeses corresponent a l’any 2003 (Administració de la Generalitat, OOAA, SCS, ICS, ICASS, Seg. Soc, ICASS GC), les transferències corrents foren de 42 milions d’euros, cosa que representava més del 36 per cent dels crèdits definitius; les transferències a les famílies i institucions –expressió genuïna de la discrecionalitat administrativa– suposaven el 44 per cent de les transferències corrents. Una quantitat tan elevada ha de ser objecte d’un control particularment rigorós. Sobre aquesta qüestió no es disposa d’informació suficient. De tota manera, cal pensar, si s’accepta el que es conclou a l’Informe d’avaluació de la Gestió (Acord de Govern de 20 de gener de 2004), de desembre de 2004, referit al Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme (Seccions Pressupostàries de Treball): Àrea de Subvencions de la 93 �94 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Direcció General d’Ocupació (Servei d’Ocupació de Catalunya (DGO/SOC), que el procés és millorable. En efecte, en l’esmentat dictamen se sosté que “els processos i circuits són molt complexos, hi participen moltes unitats diferents i els terminis que van des de la presentació de la relació de justificants fins a fer la proposta de pagament del 25% restant o del 100% (si no hi ha bestreta) superen en força ocasions l’any i mig. No s’ha pogut comprovar si els justificants han estat presentats dins el termini. En els expedients examinats figuren fitxes de justificacions econòmiques, la data de les quals és superior a un any a la data de finalització de l’acció”. La conclusió és que cal “establir si el procediment de seguiment, verificació i revisió de les justificacions presentades pels beneficiaris de les subvencions és l’adequat” i que “cal determinar si, una vegada certificat el correcte compliment o no, de la finalitat de la subvenció concedida, el procediment és prou àgil per assegurar-ne el seu pagament o, si s’escau, l’inici de l’expedient de revocació total o parcial i possible reintegrament”. Davant la possibilitat del risc que aquesta qüestió, documentada en un cas específic, no sigui un fet aïllat ans el reflex d’una conducta general, cal establir una adequada regulació de les subvencions, seguint l’exemple de l’espanyola, basada en els principis de planificació, transparència, objectivitat, eficàcia i eficiència, acompanyada dels sistemes de control adients i rigorosament aplicats, així com d’avaluació de resultats. Ensems cal establir les corresponents responsabilitats pel mal ús dels recursos públics. Per assegurar aquests principis cal disposar d’una base de dades pública en relació amb els ajuts i subvencions. La utilització dels ajuts com a instrument de política econòmica o d’actuació política és general als estats de la Unió Europea (UE). Per aquesta raó la CE és sensible en relació amb aquesta qüestió. Per això, recentment, la CE ha publicat un document de consulta titulat “Pla d’acció d’ajuts estatals. Menys �Documents ajuts estatals amb uns objectiu més ben definits: programa de treball per a la reforma dels ajuts estatals 2005-2009”. El document presenta un programa orientador de treball que la Comissió pretén dur a terme en col·laboració amb els estats membres que hauria de servir de guia per a l’estratègia i política de la Comissió en relació amb la política d’ajuts dels estats membres. Per aquesta raó la comissària de la competència ha afirmat que “els ajuts públics són la nova frontera de la política de la competència”, i ha fet de la revisió de la política d’ajuts públics la prioritat principal del seu mandat. En definitiva, els ajuts públics consisteixen en la concessió d’avantatges a operadors econòmics, organitzacions i persones, sense contrapartida equivalent. Quan són atorgats a operadors econòmics poden alterar la posició de les empreses en l’àrea competitiva i, per tant, els seus resultats. Per aquesta raó, les autoritats de defensa de la competència vetllen perquè els ajuts no modifiquin de forma significativa el funcionament dels mercats. Aquest fet no exclou que determinats ajuts puguin ésser atorgats ateses determinades circumstàncies i condicions. De fet, la CE, per una banda, vol reforçar el control dels ajuts que incideixen en la conducta i resultats de les empreses; i, per una altra, vol facilitar la concessió de determinats ajuts quan aquests cauen dins les categories dels que poden ésser concedits sense problemes. En tot cas, en un marc democràtic, la concessió d’ajuts (i subvencions) ha de sotmetre’s a determinades circumstàncies i controls per a evitar des de la distorsió de la conducta de les empreses en els mercats fins a la discrecionalitat o la corrupció. 2. Justificació dels ajuts públics Totes les administracions públiques atorguen, amb més o menys intensitat, ajuts públics en les seves formes més diver- 95 �96 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ses. Aquests, en determinades circumstàncies i sota certes condicions, troben una justificació tant des de la perspectiva de l’anàlisi econòmica com de la mateixa pràctica de les autoritats de defensa de la competència. La teoria de la hisenda pública, per exemple, sosté que els ajuts podrien justificar-se si compleixen alguna o algunes de les següents funcions atribuïdes al sector públic: assignativa, redistributiva i estabilitzadora. Més concretament, els ajuts públics poden justificar-se si contribueixen a millorar l’assignació de béns i factors productius i, en conseqüència, l’eficiència. En altres paraules, si contribueixen a corregir les errades del mercat (monopolis naturals i situacions de poder de mercat, informació asimètrica o imperfecta, externalitats, béns públics i mercats amb problemes de coordinació). També es justifiquen si contribueixen a millorar la distribució de la renda pel mercat. Tanmateix, l’anàlisi econòmica aconsella utilitzar d’altres instruments com ara el sistema tributari o les transferències (subsidis o programes territorials d’inversió, p. e.). I, finalment, troben justificació si contribueixen favorablement al comportament de variables com l’ocupació, les inversions o les exportacions, per exemple. De tota manera, l’anàlisi econòmica considera que els ajuts públics no són determinants i atorga una importància especial a les expectatives empresarials i a les característiques de les empreses, els mercats i l’entorn empresarial. En el document de la CE esmentat se sosté que la política d’ajuts ha format part de la política de competència i que el paper de la CE ha estat d’impedir les corresponents alteracions indegudes de la competència per assegurar que els operadors econòmics confrontin els seus interessos en igualtat d’armes en l’àrea del mercat. Malgrat tot, prenent els Acords de Lisboa i la defensa de la competència com a punts de referència, la Comissió pretén con- �Documents centrar els ajuts públics a l’entorn dels objectius següents: en primer lloc, la innovació i la R+D amb l’objectiu de reforçar la societat del coneixement; i, en segon lloc, modernitzar les pràctiques i els procediments dels ajuts. En relació amb la primera qüestió, ensems l’èmfasi centrat en els ajuts a la innovació, hom considera qüestions com el capital risc, les inversions en capital humà, els serveis d’interès econòmic general de gran qualitat, els ajuts regionals i els relacionats amb el medi ambient així com els que tinguin a veure amb les infraestructures. En aquests casos, cal repensar el sistema actual i definir un procediment d’exempció per categories que faciliti no solament la tasca de control per part de la Comissió com la definició de polítiques públiques per part dels estats membres. Però la racionalitat del sistema restaria molt lluny de l’òptim si hom no procedeix a adaptar les normes, millorar les pràctiques i procediments, reduir la burocràcia, supervisar el compliment dels principis i assegurar la independència dels òrgans de control. Tot plegat prenent el funcionament competitiu dels mercats com a referència general. En altres termes, els ajuts als operadors econòmics no s’eliminaran, però a l’empara dels Acords de Lisboa seran reconsiderats i es reforçarà el control del seu possible impacte sobre la competència. 3. Alguns exemples de la regulació sobre ajuts i subvencions a) Unió Europea El Tractat de la UE es refereix als ajuts públics en els articles 87 i 88. En el primer d’aquests articles es declaren incompatibles amb el Mercat Comú aquells ajuts públics que afectin els intercanvis comercials intracomunitaris. Tanmateix, la prohibició recull alguns aspectes que els fan compatibles si bé sota la vigilància de la CE. L’article 88 del Tractat estableix el procedi- 97 �98 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ment de control dels ajuts d’Estat tot determinant que els estats membres han de notificar qualsevol projecte de concessió d’ajut abans de la seva execució i la Comissió, en el cas que els ajuts afectin els intercanvis intracomunitaris, té la potestat de declarar la seva incompatibilitat així com la seva supressió o modificació. En el Consell d’Estocolm es disposà la necessitat de reduir i reorientar els ajuts amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses de la UE i de contribuir a assolir l’estabilitat pressupostària. En el cas espanyol, per aconseguir aquests objectius s’han dissenyat les línies d’actuació de la proposada Comissió Nacional de Defensa de la Competència (CNDC) que hauran de ser les següents: reforçar l’anàlisi econòmica en l’estudi dels ajuts, agilitar i reduir el procés de control tot adoptant reglaments d’exempció en el cas dels ajuts de naturalesa horitzontal, incrementar la seguretat jurídica i la transparència i racionalitzar i enfocar els seus recursos. Addicionalment, en el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, la UE es reserva en exclusiva els següents àmbits (art. I-13): establiment de les normes sobre competència per al funcionament del mercat interior i la política comercial comuna. En conseqüència, a l’article III-167 s’estableix el següent: “1. Excepte que la Constitució disposi una altra cosa, seran incompatibles amb el mercat interior, en la mesura que afectin els intercanvis entre els estats membres, els ajuts atorgats pels estats membres o mitjançant fons estatals que prenguin qualsevol forma, que falsegin o amenacin falsejar la competència, afavorint a determinades empreses o produccions”. Dit això, un conjunt d’ajuts seran compatibles amb el mercat interior i un altre grup podrà ser compatible. Entre els ajuts compatibles s’assenyalen els de caràcter social atorgats a consumidors individuals, sempre que no discriminin segons l’origen dels productes, i els adreçats a reparar �Documents desastres naturals o d’altres esdeveniments de caràcter excepcional. Ensems s’hi inclouen els adreçats al creixement econòmic regional quan el nivell de vida sigui anormalment baix, hi hagi una desocupació elevada, i els adreçats a impulsar un projecte important d’interès comú. Tot plegat, sense excloure els que tenen com a objectiu el desenvolupament de determinades activitats o territoris sempre que no alterin els intercanvis de manera contrària a l’interès comú, els adreçats a la promoció de la cultura i la defensa del patrimoni quan no alterin les condicions dels intercanvis i de la competència, i aquells establerts reglamentàriament. Lògicament, l’esmentada regulació exigeix un control adequat. Aquest fet s’entén si es pren en consideració la munió d’exemples d’ajuts públics que han tingut efectes significatius sobre el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, a l’article III-68 s’estableix que la CE examinarà permanentment, junt amb els estats membres, els règims d’ajuts existents i proposarà als estats les mesures adients que contribueixin al desenvolupament del mercat interior. En cas que l’ajut s’apliqui de forma abusiva o no sigui compatible amb el mercat interior, la Comissió adoptarà una decisió europea perquè l’estat membre el suprimeixi o l’adapti. En cas d’incompliment, la Comissió o qualsevol Estat membre podrà anar al Tribunal Superior de Justícia de la UE. Tanmateix, el Consell pot adoptar, per unanimitat, una decisió de compatibilitat. Tot plegat posa en relleu que la norma és la prohibició dels ajuts i la possibilitat d’aquests és l’excepció, degudament fixada i vigilada. b) Constitució espanyola L’economia espanyola, a més de respectar les disposicions de la UE, ha de respectar els principis establerts en la Constitució. Aquesta estableix la llibertat de mercat i l’eficiència i assignació equitativa dels ajuts públics que, en relació amb el que 99 �100 informe sobre el bon govern i transparència administrativa s’ha dit, com a norma general, no han de tenir un impacte negatiu sobre les condicions de competència en els mercats. Més concretament, l’article 31.2 de la Constitució estableix que “La despesa pública realitzarà una assignació equitativa de recursos públics i la seva programació i execució respondran als criteris d’eficiència i economia”. Per la seva banda, l’article 38, que ha de ser interpretat prenent en consideració el moment en què fou aprovat, disposa que “Es reconeix la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen el seu exercici i la defensa de la productivitat, d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas, de la planificació”. Per tant, la defensa del mercat i els criteris d’eficiència i economia en la gestió de la despesa pública estan reconeguts explícitament a la Constitució. Ensems la defensa de la lliure empresa és una missió que obliga a totes les autoritats. c) Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions La Llei de subvencions és un bon text que té com a objectiu el compliment dels principis anteriors amb la transparència, el control i les responsabilitats pertinents que exigeix un instrument que pot discriminar entre persones o pot contribuir a alterar el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, el text recull, de manera exhaustiva, les bases reguladores de la concessió de les subvencions (art. 17) i la publicitat de les subvencions concedides (art. 18). Ensems, les administracions han de facilitar a la Intervenció General de l’Administració de l’Estat “a efectes merament estadístics i informatius” un conjunt d’informació prevista reglamentàriament (art. 20). Aquest text, perfectible com tots els textos, recull un conjunt de principis que, aplicats degudament, sens dubte, contribuirien a assolir els objectius esmentats. El títol I es refereix als procediments de concessió i gestió de les subvencions. La detallada regulació inclou la comprova- �Documents ció de les subvencions (art. 32) i dels valors (art. 33), així com el procediment d’aprovació de la despesa i pagament (art. 34). El títol II es refereix al reintegrament de les subvencions. El títol IV tracta del control financer de subvencions. I el títol IV es refereix a les infraccions i sancions administratives en matèria de subvencions. La concessió d’ajuts i subvencions exigeix transparència, objectius i resultats. També hauria d’assegurar que no hi ha alternativa possible. Tot plegat, degudament valorat, atès que es tracta d’assignar eficientment recursos escassos que procedeixen de les contribucions de ciutadans i empreses. Si els ajuts resulten justificats sembla assenyat que assegurin la continuïtat de les activitats a les quals es dóna suport, el que aconsella programar les assignacions amb un horitzó superior a l’exercici pressupostari Així, d’acord amb l’art. 8, abans de procedir a la concessió d’una subvenció s’ha de concretar, amb caràcter previ, “un pla estratègic de subvencions, els objectius i els efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les fonts de finançament, que s’han de supeditar en tot cas al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària”. A mes, si els objectius pretesos afecten el mercat, els seus efectes han de ser “mínimament distorsionadors”, i la gestió dels ajuts i subvencions ha de seguir els criteris de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat, no-discriminació, eficàcia en el compliment dels objectius i eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics. d) Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya La regulació de les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya es troben al capítol IX (articles 87 i seg.). A ambdues, se’ls aplica el mateix règim. En aquest cas, el que 101 �102 informe sobre el bon govern i transparència administrativa es disposa s’aplica a l’Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes, altres ens públics que depenen de la Generalitat i empreses, públiques, consorcis i altres ens amb participació majoritària de la Generalitat. D’acord amb el Decret legislatiu, la concessió de les subvencions s’ha de sotmetre als principis de publicitat, concurrència (amb algunes excepcions)2 i objectivitat. En el cas de les subvencions atorgades a empreses s’han de complir les normes de la UE i les directrius emanades de la CE. Com en la legislació espanyola, les bases reguladores, les convocatòries i la concessió estan sotmeses a una regulació exhaustiva. Tanmateix, es considera la possibilitat excepcional de concedir directament subvencions innominades o genèriques “sempre que s’acrediti la impossibilitat de promoure la concurrència pública per les especificitats del subvencionat o de les activitats a desenvolupar”. En aquest cas, la concessió ha de complir un conjunt de requisits taxats. També es considera que “Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits establerts en aquest capítol”. El control de les subvencions (article 97) rau en la Intervenció General de la Generalitat que “ha d’elevar a l’òrgan concedent un informe que n’inclogui els resultats”. La seva durada no pot superar l’any. Ensems, d’acord amb la Llei de la Sindicatura de Comptes 6/1984, de 5 de març, modificada per les 2. Les excepcions són, en qualsevol cas, discutibles i haurien de ser degudament explicitades i sotmeses a un control especial, atès que poden ser font d’arbitrarietat. Vegeu l’article 90.3. Cal destacar el punt c): “Si per l’especificitat i les característiques del beneficiari o de l’activitat subvencionada no és possible, d’una manera objectivable, promoure la concurrència pública”. �Documents lleis 15/1991, de 4 de juliol, i 7/2002, de 25 d’abril, la Sindicatura “és l’òrgan de fiscalització de la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic a Catalunya” i pot actuar per delegació del Tribunal de Comptes d’acord amb el previst a la Llei orgànica 2/82 (art. 1). Més concretament, i en relació amb els ajuts i subvencions, l’article 2.1.b) estableix que entre les funcions de la Sindicatura de Comptes hi ha la de “Fiscalitzar les subvencions, els crèdits i els ajuts amb càrrec als pressupostos dels ens públics indicats per l’article 5, i també els avals i les exempcions fiscals directes i personals concedits per aquests ens”. De forma explícita no es preveu cap informe sobre l’impacte de les subvencions sobre el mercat ni en relació amb el control d’eficiència i eficàcia. Tanmateix, segons la disposició transitòria primera “Mentre el Parlament de Catalunya no promulgui les normes corresponents i el Govern de la Generalitat no dicti les disposicions reglamentàries, regiran les normes i disposicions anàlogues de l’Estat, d’acord amb la disposició transitòria segona de l’Estatut, en tot allò que no estigui en contradicció amb les lleis i reglaments catalans”. Com les disposicions de l’Estat són prou acurades, la seva aplicació amb rigor, cura i universalitat seria suficient perquè els ajuts públics compleixin els requisits que la llei estableix. e) Llei de defensa de la competència (Ley 16/1989, de 17 de julio, de Defensa de la Competencia) D’acord amb el que s’ha esmentat, els ajuts públics poden introduir distorsions significatives en la competència en els mercats de béns i serveis. Per aquesta raó, la LDC encarrega al Tribunal estatal que vetlli perquè els ajuts públics no atorguin avantatges competitius a unes empreses en detriment d’altres. El TDC, d’ofici o a instància del Ministeri d’Economia i Hisenda, pot analitzar els criteris de concessió d’ajuts públics en relació amb els seus efectes sobre les condicions de la compe- 103 �104 informe sobre el bon govern i transparència administrativa tència en els mercats de béns i serveis, així com elevar un informe al Consell de Ministres que pot proposar als poders públics la supressió o modificació dels criteris esmentats i també aquelles mesures dirigides a mantenir o restablir la competència. Ensems el TDC pot ser consultat en matèria de competència per les cambres legislatives, el Govern, els departaments ministerials, les comunitats autònomes, les corporacions locals, les cambres de comerç i les organitzacions empresarials, sindicals o de consumidors i usuaris. f) El Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de defensa de la competència (20 de gener de 2005) Després de més de 15 anys d’aplicació de la vigent LDC hom pretén modificar-la a la llum de l’experiència i de les modificacions en la regulació comunitària. Com a pas previ s’ha presentat el Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de defensa de la competència. En l’apartat de propostes de reforma es posa l’èmfasi en la necessitat de replantejar els instruments de seguiment i control que hi ha actualment en l’àmbit nacional tot atorgant a la CNDC, de pròxima creació, un paper més actiu en les funcions d’anàlisi prèvia i avaluació dels efectes dels ajuts públics sobre la competència. D’acord amb el Llibre blanc (punt 209) “L’objectiu seria, en darrera instància, procurar augmentar l’eficiència, tractar d’identificar i minimitzar possibles distorsions i, finalment, en el seu cas, redirigir els ajuts vers objectius horitzontals que, compatibles amb el manteniment de la competència, ajudessin a assolir una productivitat interna superior”. En conseqüència, se suggereix: En primer lloc, revisar la definició d’ajut públic de l’article 19 de la LDC, i alinear-lo amb la jurisprudència i doctrina comunitàries. En segon lloc, establir els mecanismes adequats perquè la CNDC pugui comptar amb la informació sobre ajuts públics �Documents concedits coneguts per l’Administració central, amb independència de l’Administració que els concedeixi. En tercer lloc, disposar que, d’acord amb aquesta informació, la CNDC pugui fer informes o recomanacions concretes sobre projectes o mesures. Al mateix temps es preveu la possibilitat d’elaborar un informe anual sobre ajuts públics i competència amb l’objectiu de poder identificar els possibles efectes sobre els mercats i proposar als poders públics directrius i criteris econòmics per assolir una major eficàcia i eficiència dels ajuts. Finalment, explorar la possible participació dels òrgans autonòmics de defensa de la competència en l’anàlisi i propostes sobre ajuts públics atorgades per les administracions autonòmiques o locals de la comunitat autònoma. Amb això no es pretén negar el paper polític que en molts casos juguen aquest ajuts. Tot el contrari: atesa l’evident naturalesa pública, resulta especialment obligada la seva subjecció a principis i procediments d’objectivitat i transparència. 4. Propostes a) Els ajuts públics han de ser convocats amb la màxima transparència, de forma comprensible, amb publicitat, destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els ajuts públics han de respondre a un pla plurianual i han de ser considerats com a compromisos de l’Administració per assolir determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a totes les dades, llevat de les que tinguin caràcter confidencial, es considera un instrument fonamental. b) Els ajuts públics, com a principi general, han de respectar el principi de legalitat i han de ser atorgats amb objectivitat i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència i responsabilitat tot evitant els conflictes d’interès. 105 �106 informe sobre el bon govern i transparència administrativa c) Els ajuts públics, en principi, han de respectar els principis de la competència i el lliure mercat així com la legislació vigent. Qualsevol allunyament d’aquest principi ha de ser adequadament motivat i, en el seu cas, comunicat a les autoritats responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una mesura aconsellable seria que el Tribunal Català de Defensa de la Competència hagués d’informar preceptivament sobre els ajuts públics en relació amb l’impacte sobre la competència en els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts i subvencions atorgats per les administracions catalanes, que haurien de ser debatuts en seu parlamentària. d) El rendiment de comptes és fonamental. Un síndic de la Sindicatura de Comptes que no pertanyi a cap partit que governi la Generalitat, hauria de ser el responsable de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts públics atorgats a ciutadans i operadors econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables sinó que també hauria de posar l’accent en els aspectes econòmics (cost, impacte, etc.) i el grau de compliment dels objectius pretesos. Aquest informe, que hauria de ser públic, hauria de ser debatut en seu parlamentària. e) Els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes d’ajuts públics han d’estar disposats a donar comptes de la seva gestió tant a la Sindicatura de Comptes com al Parlament de Catalunya. També seran responsables de la legalitat dels ajuts públics concedits i de la no-adequació dels resultats assolits als objectius pretesos. f) Per tal de fer eficaces aquestes propostes cal una nova llei de subvencions que reculli aquests principis. Mentrestant, cal garantir l’aplicació de la legislació espanyola. �Documents 5. Un cas especial: cultura de la subvenció, subvenció de la cultura L’anàlisi de les subvencions públiques requereix un tractament especial quan es refereix al món de la cultura, sobretot si volem tenir en compte la seva aplicació concreta al cas de Catalunya. a) Breu anotació històrica Catalunya ha subsistit, sobretot des d’un punt de vista lingüístic i cultural, mercès a la capacitat del món associatiu i a les iniciatives sorgides de la ciutadania, especialment durant els quaranta anys de dictadura franquista. Des d’una apreciació probablement exagerada, es va arribar a dir que Catalunya es distingia per ser una societat civil sense estat, mentre que Espanya era un estat sense societat civil. Durant les dècades dels cinquanta i seixanta, per exemple, sorgeixen entitats com el Moviment de Mestres Rosa Sensat, la Universitat Catalana d’Estiu, la Fundació Carulla Font, Òmnium Cultural, la Fundació Jaume Bofill; iniciatives editorials com Edicions 62, Enciclopèdia Catalana; revistes com Oriflama, Serra d’Or, etc. o subsisteixen en la semiclandestinitat entitats com l’Institut d’Estudis Catalans, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona o les Associacions de Veïns, per posar casos ben diferents. Tot això canvia radicalment a partir de l’any 80. Per començar, moltes entitats perden els seus quadres, els quals adquireixen responsabilitats directament polítiques en la nova etapa democràtica. Per altra banda, molt del suport econòmic i social perd intensitat amb la consciència que “ara ja no cal” perquè tenim les nostres pròpies institucions i no és necessària la labor de suplència d’altres temps. Tot plegat és ben sabut, però la possible novetat actual és que des de fa un cert temps ha reviscolat la consciència que, tot i la importància insubstituïble de l’activitat directament políti- 107 �108 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ca, el nostre país necessita paral·lelament una societat civil dinàmica que no estigui subjecte als vaivens electorals, que actuï amb independència dels partits polítics, que tingui capacitat de mobilització i d’aglutinament d’iniciatives, que pugui arriscarse i anar més enllà de la correcció política, si cal. b) Les expectatives de la nova situació Aquest breu repàs històric té especial rellevància en el món cultural. Moltes entitats que tenen l’origen en l’època franquista, i moltes altres de noves creades a partir de la recuperació democràtica, han intentat suplir les mancances d’una realitat nacional que ha trobat en la cultura i en la llengua un dels signes més característics de la seva personalitat col·lectiva. I això ha creat també la suposició que pel sol fet de defensar aquesta personalitat, havia d’estar subvencionada per les institucions públiques del país un cop recuperades. Es tractava d’anar superant aquella expressió –encunyada per l’actual Síndic de Greuges de Catalunya– que teníem una cultura de peatge. Els poders públics havien d’alliberar, o almenys alleugerir, aquest peatge, és a dir, el pagament privat de les nostres mancances culturals. S’ha incrementat la consciència que la normalitat implicava el suport públic a les diverses iniciatives socials en el món de la cultura. I això sense mesurar prou les necessitats del temps present. Per tant, a partir d’una situació realment anòmala pels avatars de la nostra història recent, ha anat calant una cultura de la subvenció en el sentit que, la societat civil catalana s’assembla a la imatge d’una corrua de persones fent cua a les finestretes de l’Administració pública a la recerca d’una subvenció. Val a dir que això no només passa en el món de la cultura. En altres camps ha estat encara més evident: s’ha contemplat amb un cert estupor la proliferació i creació ex novo d’una bona quantitat d’entitats i ONG dedicades al Tercer Món a partir de la decisió pública de dedicar-hi el 0,7% del PIB. �Documents c) El difícil equilibri En el nostre context, i referint-nos especialment al sector de la cultura, es fa difícil plantejar aquestes qüestions amb fredor i objectivitat. És cert que les entitats privades tenen sovint uns avantatges innegables en la seva actuació cultural: mobilitzen molts voluntaris; tenen un nivell d’eficiència superior al de l’Administració pública en relació amb els recursos esmerçats, especialment en la gestió d’alguns serveis; responen normalment a iniciatives sorgides des de la base abans que l’Administració en pogués tenir cura; continuen cobrint encara un espai que en un país plenament normalitzat estaria cobert per l’Estat; etc. Malgrat tot, caldria preveure alguns mecanismes de bon govern i transparència administrativa, sense que això vulgui dir que no s’hagin de tenir en compte les particularitats de l’activitat cultural del nostre país i les condicions històriques en les quals s’ha hagut de desenvolupar. També seria convenient que, com a conseqüència del creixent desvetllament de la ciutadania respecte a la societat civil, s’estimulés que les entitats tinguessin el suport bàsic dels seus socis com una manera de visualitzar i demostrar la necessitat social de la seva pròpia existència. No obstant això, caldran les subvencions de l’Administració pública per a la realització de programes concrets, com passa arreu de l’Estat espanyol. Amb molta més raó haurà de passar a Catalunya pels motius ja exposats. d) Possibles mesures Una de les maneres de garantir la transparència administrativa en aquest sector hauria de passar pel conveni, normalment per un període superior a un any o que englobés una legislatura, en funció d’un projecte o d’un programa avaluable tant pel que fa als seus objectius com per la metodologia proposada. No cal dir que aquesta avaluació s’hauria de fer amb criteris de rendibilitat social i cultural i no amb criteris de rendibilitat econò- 109 �110 informe sobre el bon govern i transparència administrativa mica. El seguiment del conveni es podria fer anualment amb la presentació dels comprovants corresponents i l’avaluació parcial del contracte programa. Això no vol dir que ocasionalment no es pogués subvencionar alguna intervenció no prevista en el conveni inicial si les circumstàncies ho reclamessin. En els criteris d’avaluació de propostes caldria superar el possible clientelisme polític, tant des de l’Administració general com des de la municipal. No cal dir que la generositat política esperable dels administradors hauria de permetre que les avaluacions no estiguessin marcades per afinitats ideològiques dels concursants amb els avaluadors. e) Un últim apunt Quan es redacten aquestes notes surt a la llum el Document per a l’establiment del Consell de la Cultura i de les Arts a la Generalitat de Catalunya, que es va presentar públicament a la premsa el passat dia 21 de març. Aquest document, redactat per una comissió presidida per Josep Maria Bricall, té per finalitat proposar un organisme a imatge del que han estat els Arts Councils i, per tant, aparentment no té relació directa amb els objectius del GT sobre Bon Govern i Transparència Administrativa. No obstant i això, pel que fa referència al tema concret de la cultura, conté alguns suggeriments que poden complementar les propostes que es presenten. Tracta el tema de les subvencions, la creació de diversos comitès d’experts, d’una comissió d’ajuts i del procediment pel qual s’hauria de regir el sistema d’avaluació com a pauta per a la concessió d’aquests ajuts per part del CCAC, el qual administrarà els recursos d’un fons de promoció cultural. El document també conté dos annexos que recullen experiències internacionals de codis ètics corresponents als Arts Councils d’altres països a tenir en compte. �Documents 6. Elements per la transparència en les organitzacions sindicals El paper que les organitzacions sindicals (OOSS), en especial les més representatives, estan cridades a desenvolupar en els processos de concertació social, participació institucional o negociació col·lectiva, obliga a garantir la màxima independència d’aquestes organitzacions per tal de fer efectiva la representació dels interessos que li són propis, i evitar que aquesta funció pugui venir distorsionada per un altre tipus de dependència, en especial econòmica o política, que posi el pes de les organitzacions al servei d’altres finalitats. Sens dubte, la transparència en les relacions econòmiques que han de mantenir aquestes organitzacions sindicals i els poders públics ha de ser un element que ha de deixar clar la no- existència de dependències en relació amb els recursos que s’utilitzen per obtenir determinades finalitats. I al mateix temps, la transparència ha de permetre constatar el respecte que els poders públics mostren per l’exercici de la funció social de les organitzacions sindicals, per evitar situacions que podrien comportar la pèrdua d’independència de les organitzacions o tergiversar la representativitat atorgada pels treballadors i treballadores. La realitat del mandat constitucional que empara la funció social de les OOSS en el nostre país, fa que de les actuacions sindicals de les OOSS se’n beneficiïn el conjunt dels treballadors i treballadores i que la defensa d’interessos que realitzen les OOSS no se circumscriu a l’afiliació estricta. Aquest trasllat del resultat de l’actuació al conjunt de la classe treballadora origina la necessitat de disposar de recursos específics i suficients per dur a terme la funció social que depassa el marc estricte de l’afiliació. És per això que la normativa determina com element de representativitat el resultat de les eleccions 111 �112 informe sobre el bon govern i transparència administrativa sindicals, el qual es determina per sufragi universal i directe en cada àmbit d’elecció. Aquests elements citats fan necessari que els poders públics determinin, d’una banda, l’assignació de recursos per dotar de suficiència econòmica les organitzacions sindicals perquè puguin desenvolupar les seves funcions, i d’altra determinar els recursos a assignar segons criteris de representativitat, per garantir la seva utilització a les finalitats establertes, i garantir així la independència de les OOSS, que es deuen a qui representen, i no a qui els transfereixen els recursos per garantir la seva funció. És per tot això que considerem necessari abordar de forma urgent una norma del govern que reguli la transparència dels recursos que gestionen les OOSS, norma que hauria de garantir les següents qüestions: – El govern presentarà anualment al Parlament un informe que contindrà la informació dels recursos adreçats a les organitzacions sindicals o entitats a elles vinculades, així com els objectius i finalitats dels mateixos i el volum de recursos esmerçats i els criteris aplicats pel seu repartiment. – S’establirà la creació d’un registre públic on constin les dades bàsiques de les organitzacions sindicals (estatuts, afiliació, entitats vinculades...) i els comptes anuals aprovats i auditats. Aquest registre públic, al mateix temps, certificarà la representativitat de les OOSS per tal de determinar els criteris d’objectivitat en el repartiment dels recursos públics, que garanteixin la suficiència per a l’actuació de les OOSS. – S’establirà l’obligatorietat d’auditories externes dels comptes de les OOSS, que s’hauran de dipositar al registre abans esmentat. – Es determinarà que la certificació del registre, conforme el dipòsit de dades necessàries, sigui condició imprescindible per accedir a qualsevol tipus d’ajut. �Documents G. Transparència i accés a la informació 1. Transparència i accés a la informació Per poder gaudir d’una administració pública transparent pels ciutadans necessitem garantir l’accés a la informació. Aquest és requisit indispensable per a la transparència. No podem entendre una administració transparent sense que aquesta s’obri al ciutadà mitjançant l’accés a la informació. Per tant, garantint l’accés a la informació, obtindrem la transparència com a valor a l’Administració pública. Quant a l’accés a la informació hem de distingir dos àmbits diferenciats. En primer lloc, l’accés a la informació de caràcter general i l’accés a la informació en expedients individualitzats: L’accés a la informació de caràcter general implica establir, mitjançant les corresponents reformes legislatives, el caràcter públic de tota la documentació i informació de l’Administració pública, establint les corresponents excepcions només en l’àmbit de la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de caràcter personal. En aquest sentit hem de destacar la iniciativa del Regne Unit que l’any 2000 va aprovar la “Freedom of Information Act” i que va entrar en vigor el passat u de gener en la que es declara la facultat de tots els ciutadans per obtenir la informació sense necessitat de justificació i sense cap requisit formal per accedir-hi, i que pot ser sol·licitada mitjançant correu electrònic o oralment i l’Administració té l’obligació de facilitar-la gratuïtament. En definitiva, el que fa l’esmentada Llei del Regne Unit, és declarar pública tota la informació en poder de les administracions i facilitar el seu accés a qualsevol ciutadà sense necessitat de justificar l’interès per obtenir-la i sense cap altre límit que la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de caràcter personal. 113 �114 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Únicament modificant la legislació vigent en la qual s’exigeix la condició d’interessat o la prèvia autorització de l’Administració (article 37 de la llei 30/92) per l’accés a la informació (article 35 de la llei 30/92) podrem garantir l’accés a la informació i la transparència administrativa, invertint la necessitat d’autorització i declarant amb caràcter general l’accés a la documentació, sent l’excepció amb caràcter extraordinari la limitació de l’accés, justificable únicament per raons de seguretat de l’Estat o la protecció de dades de caràcter personal. Cal incidir que per fomentar i garantir el veritable accés a la informació calen mesures coercitives que facilitin l’accés. En aquest sentit hem de recordar que la nova legislació abans esmentada del Regne Unit estableix un nou tipus penal comès pel funcionari en negar-se a facilitar l’accés a la informació. El segon dels aspectes a tenir en compte és l’accés a la informació en procediments individualitzats dels ciutadans davant l’Administració pública i l’accés a l’expedient administratiu. Segons la legislació actual, el ciutadà que és part interessada en un procediment administratiu té accés a l’expedient únicament durant el tràmit d’audiència (article 84 de la Llei 30/92), tenint coneixement en aquell moment de documents i informes elaborats en el mateix expedient. El sistema actual del procediment administratiu, no obliga l’Administració a facilitar l’accés de l’expedient a l’interessat més que en el tràmit d’audiència i ni tan sols s’estableix l’obligació en l’expressat tràmit de facilitarne còpia. Resulta necessària, doncs, la reforma legislativa perquè el ciutadà que sigui part en un expedient administratiu tingui a la seva disposició des de l’inici tot l’expedient i li sigui facilitat l’accés a la documentació i informes en tot moment, i sense necessitat d’establir un tràmit d’audiència, i posada de manifest de tot l’expedient. �Documents 2. Incidència de les noves tecnologies en l’accés a la informació Tot el que s’exposa fins el moment implica modificar l’estructura administrativa per facilitar l’accés a la informació, però l’ús de les noves tecnologies, i, especialment, de les xarxes obertes com Internet fa que l’aplicació de criteris d’Administració oberta pel ciutadà resultin relativament fàcils de configurar. Si mantenim criteris de lliure accés a la informació per part del ciutadà, resulta extraordinàriament senzill garantir el dret a l’accés mitjançant la publicació de la informació a internet com una veritable administració oberta en la qual l’exercici del dret d’accés s’exerciti pel ciutadà des del seu domicili, sense necessitat de traslladar-se a l’Administració i sense haver de demanar còpia dels documents. Però això requereix, la creació de sistemes coordinats entre les administracions públiques i dintre de cada departament de cadascuna d’elles, de veritables gestors documentals que permetin l’accés a la informació. L’exemple a exportar el trobem en l’Agència Tributària, en què no només podem presentar documents i rebre notificacions, sinó que també podem accedir a tota la informació de què disposa del contribuent. Aquesta possibilitat que el ciutadà accedeixi no només a la informació general de l’Administració pública sinó que també a la informació que li afecta directament, és possible gràcies a eines com la signatura electrònica que permet garantir la identitat i la confidencialitat, especialment en aquells procediments administratius on l’accés a la informació es veu limitat per la Llei de protecció de dades de caràcter personal, amb l’ús de la signatura electrònica es permet garantir l’accés a la informació individualitzada pel ciutadà, i per tant, l’accés a l’expedient administratiu individualitzat des del propi domicili. 115 �116 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Però tot això requereix una especial voluntat de coordinació entre les administracions públiques, atès que l’accés a la informació no es limita només a visualitzar-la, sinó que a més permet modificar-la i interactuar. Resulta incomprensible que actualment un ciutadà que canvia de domicili necessiti efectuar un rosari d’actuacions davant diferents administracions per modificar les seves dades personals. A títol d’exemple podem assenyalar que un senzill canvi de domicili requereix en l’actualitat adreçar-se a l’ajuntament pel padró d’habitants, a l’agència tributària, a trànsit al registre de conductors i al de vehicles, al cadastre, a les oficines de la hisenda municipal, ja que aquestes no estan coordinades amb el padró d’habitants, etc. Aplicant criteris d’eficàcia administrativa i precisament d’accés a la informació hauria de ser suficient amb modificar telemàticament l’adreça en un registre per tal que es produís la modificació en tota la resta de registres de titularitat pública. 3. Límits i efectivitat del dret a la informació Del debat en la seu de la Comissió podem concloure la necessitat de regular en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya l’accés a la informació mitjançant la determinació genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en documents públics i accessibles al ciutadà, però també en el mateix debat de la Comissió es va concloure que aquesta determinació genèrica no podia ser absoluta i que haurien d’establir-se els corresponents límits a l’accés. Per tant, la llei que reguli l’accés a la informació, haurà de contenir-ne els límits, així com els mecanismes per evitar l’arbitrarietat administrativa. En aquest sentit, la llei que reguli l’accés a la informació haurà d’establir els terminis i formes d’exercici d’aquest dret, ja que resulta fonamental l’establiment de la determinació tem- �Documents poral de l’exercici de l’accés, perquè la seva dilació provoca la ineficàcia del dret a la informació. Igualment haurà d’establir la forma de l’exercici del dret a la informació i la determinació de l’assumpció per part del ciutadà del cost del servei mitjançant la fixació de la corresponent taxa, sempre que l’administrat no sigui part de l’expedient administratiu. També resulta important determinar que la sol·licitud d’accés no requereix cap formalisme, i especialment, que no cal acreditar o justificar l’interès per l’accés, i que només la sol·licitud d’accés sense cap altra justificació permeti obtenir la documentació requerida de l’Administració. De la mateixa manera, i a l’objecte de facilitar l’accés a la informació als ciutadans que són part en un expedient administratiu, s’hauria de determinar l’obligació de l’Administració a facilitar còpia dels documents de l’expedient administratiu a totes les parts i no esperar al tràmit d’audiència per posar-ho en coneixement de la part. Resulta habitual en els diferents expedients de l’Administració pública, que les parts tinguin coneixement del contingut dels informes emesos en aquest expedient, mitjançant la posada de manifest del mateix, negant-se inclús en l’actualitat a fer entrega de les còpies dels referits informes a qui és part en l’expedient. 3.1 Límits al dret d’accés a la informació Tot allò exposat fins ara, defineix les característiques del dret d’accés a la informació, però, per tal d’evitar el mal ús d’aquest dret i el perjudici a tercers, és necessari que es regulin els límits. I és evident que existeixen dos models diferents per regular els límits d’accés a la informació com a garantia de la transparència administrativa: A) Establir un catàleg complet i detallat d’aquells documents que no són susceptibles de ser consultats, entenent que 117 �118 informe sobre el bon govern i transparència administrativa tots els que no es trobin dintre d’aquests numerus clausus són de lliure accés, tot i que es permet amb caràcter excepcional per mitjà de resolució raonada, denegar l’accés a la informació del document que no estigui relacionat en el catàleg, però que atempti contra la seguretat i defensa de l’Estat o la intimitat de les persones. Així mateix i per evitar el mal ús d’aquesta darrera facultat, s’estableixen multes coercitives al funcionari que injustificadament denegui l‘accés emparant-se en suposades causes justificades, i en alguns països s’arriba a tipificar-lo com a delicte. Aquest model obre les portes de l’accés a la informació al ciutadà, però degut al catàleg preestablert de documents resulta rígid des de dos punts de vista. Per una banda, impedeix l’accés a tots els documents classificats com no accessibles encara que hi pugui haver una justificació, i per una altra, la seva rigidesa i sancions poden impedir que es vulnerin drets de terceres persones davant la impossibilitat de denegar l’accés. B) El segon model es basa en la determinació del caràcter públic de tots els documents però limitant l’accés mitjançant la definició de supòsits genèrics que poden limitar l’exercici del dret d’accés i establint una comissió en el si de la pròpia Administració que determini, si atenent a les circumstàncies de cadascuna de les peticions, s’atorga el dret d’accés o no. Amb aquest model la llei hauria d’establir els límits al dret d’accés quan es posi en perill algun dels següents valors: – Intimitat personal i familiar – Seguretat i defensa de l’Estat – Seguretat ciutadana – Propietat intel·lectual, propietat industrial i comercial També s’haurà d’incloure per les característiques especials de documents referits a les següents matèries: – Informacions prèvies a la presa de decisions en matèria de monetària, financera o fiscal. �Documents – Aquella documentació que pugui portar avantatges o desavantatges desproporcionats i injustes a aquell que la sol·licita o a tercers. – Aquells documents en possessió de l’Administració que amb finalitats industrials, comercials o de gestió financera en què la divulgació de les dades pugui perjudicar el seu nivell de competitivitat, i que posin en perill la lliure competència. – Els documents preparatoris d’una decisió administrativa. Però en ser una definició genèrica i no un catàleg tancat de documents, aquest sistema requereix una comissió al si de la pròpia Administració. Comissió que interpreti tant la negativa a l’accés, entenent que una sol·licitud concreta pot estar inclosa en algun dels supòsits assenyalats, com també la sol·licitud d’accés a un document en un principi inclòs en els supòsits anteriors, però que qui exercita el dret d’accés al·lega un interès superior al de protecció de la norma, demanant a la citada Comissió que autoritzi l’accés al document que en un principi no seria públic. Per tant aquest sistema permet una més gran flexibilitat, però perquè sigui realment efectiu, caldrà determinar el règim jurídic de la Comissió, la seva composició mitjançant un sistema d’elecció dels membres que garanteixi la seva independència i la dotació de mitjans pressupostaris per al seu funcionament, ja que la falta de mitjans i la independència de la Comissió pot fer davallar tot el sistema, concedir l’accés a un document dos o tres anys després de la seva sol·licitud és igual a denegar-ne l’accés. 3.2 Efectivitat del dret d’accés a la informació Totes les disposicions legals, sobretot el dret d’audiència permanent, absolutament fonamental, queden a un no-res si les oficines de l’Administració no disposen d’un sistema de gestió de 119 �120 informe sobre el bon govern i transparència administrativa documents que faci possible la recuperació ràpida de la informació desitjada i si els arxius no poden procurar a l’usuari uns instruments de descripció i informació que abastin amb una certa precisió la globalitat dels documents que conserven. Cal assenyalar que la complexitat de les problemàtiques inherents al dret d’accés requereix un tractament sistemàtic i exhaustiu que vagi més enllà de les referències contingudes en la Llei de règim jurídic. Això només és possible amb la promulgació d’una llei d’accés a la documentació pública. Aquest accés s’ha d’entendre com un dret democràtic més, que ha de fomentar la participació ciutadana en la res publica –cosa pública–, permetre un control democràtic de l’activitat administrativa, facilitar una circulació, equitativa de la informació i, al mateix temps, garantir que el dret a la intimitat de les persones no pugui ser vulnerat. Finalment, cal remarcar que la transparència i la publicitat de l’actuació de les administracions esdevenen, a hores d’ara, una ineludible corol·lari de la democràcia i un element fonamental de la seva legitimació, de manera que el nivell d’efectivitat del dret d’accés als documents constituirà en l’esdevenidor un paràmetre molt significatiu del grau de democratització de les institucions públiques. Aquestes premisses, juntament amb altres reflexions més vinculades als arxius com a patrimoni de la humanitat, ha portat el Comitè de Ministres del Consell d’Europa a emetre una Recomanació (Nº R (2000) 13) als estats membres referida a la necessitat d’una política europea comuna en matèria d’accés als arxius. En aquest sentit, és indubtable que la noció de dret a la informació com a dret profundament democràtic cal vincular-la a l’accessibilitat dels arxius públics. En els darrers anys un fet cada cop més usual en paral·lel a la pressió de les associacions i de les organitzacions no governamentals que defensaven l’obertura dels arxius com una fórmula de lluitar contra la �Documents impunitat d’individus acusats de crims de guerra o d’abusos de poder en el marc de règims dictatorials, interessa fixar-se en la necessitat de garantir la conservació dels arxius en els conflictes bèl·lics, durant les dictadures o els vinculats als aparells repressius dels estats en tant que, tard o d’hora, esdevenen instruments imprescindibles per a la restitució de la convivència pacífica i dels drets –morals, econòmics– de molts ciutadans, a banda de permetre de fer justícia davant de determinats abusos dels governs. L’efectivitat del dret a la informació exigeix també una política molt més activa i eficaç de l’Administració, per fer publicitat de les seves resolucions i convocatòries. No n’hi ha prou amb publicar-les als diaris oficials. I menys encara, si quan les publiquen tothom està de vacances. Aquesta publicació formal, obligada per les lleis, s’ha de complementar amb mesures més creatives i eficaces que serveixin realment per donar publicitat de les resolucions i convocatòries públiques entre els sectors i col·lectius potencialment interessats. 121 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Informe sobre bon govern i transparència administrativa Creator An entity primarily responsible for making the resource Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Administració pública Transparència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Generalitat de Catalunya Description An account of the resource 121 p. Treball resultant del grup de treball creat arran de l'Acord de Govern de 21 de desembre de 2004. Aquest acord va establir la creació d'un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d'assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l'accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l'informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l'interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d'una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes http://78.47.125.110/files/original/29/2682/viatges_internacionals_PMaragall_2004.pdf 6d1b389d6a5e2e5f6dc8a9dde554a75e PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2004 SUÏSSA DAVOS 23, 24 i 25 de gener Intervenció del President “The Case for Olympic Truce” Intervenció del President "The World in 2014: The Battle between Nation States and Regional Blocs" Intervenció del President "Closing Remarks to the Open Forum 2004" BÈLGICA BRUSSEL·LES 19 de febrer Entrevista amb Javier Solana, Alt Representant per a la PESC Entrevista amb Pedro Solbes, Comissari d'Economia i Afers Monetaris Entrevista amb Romano Prodi, President de la Comissió Europea Recepció d'Any Nou del Patronat Català pro Europa Sopar amb Michel Barnier, Comissari de Política Regional i Afers Institucionals Dinar amb eurodiputats i alts càrrecs catalans a les institucions comunitàries FRANÇA MONTPELLIER I PERPINYÀ 18 i 19 de març Signatura de l'acord de cooperació futura entre Catalunya, Aragó, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussilon Visita a la Casa de Catalunya de Perpinyà FRANÇA PARÍS 2 i 3 de maig Inauguració del Congrés Fundacional de Ciutats i Governs Locals Units Trobada Internacional sobre l'organització del territori Entrevista privada amb Valéry Giscard d'Estaign Visita a l'exposició de Joan Miró al Centre Georges Pompidou Dinar amb François Hollande i altres representants del PSF MARROC RABAT, AGADIR, CASABLANCA, MARRAKESH, TÀNGER 27, 28 i 29 de maig Audiència amb SM El Rei del Marroc Mohamed IV Ofrena floral al Mausoleu de Hassan II Entrevista privada amb la diputada marroquina Nouzha Skalli Entrevista amb Mohamed Benaïssa, ministre d'Afers Exteriors del Marroc Conferència del MHP "Le Processus de Barcelone aujourd'hui: les défis et les espoirs" Sopar ofert per Mohamed Benaïssa, Ministre d'Afers Exteriors del Marroc ( Esmorzar privat amb Driss Jettou, Primer Ministre del Marroc Inauguració del Fòrum "Les relations economiques Maroc-Espagne " Trobada amb el wali de Casablanca Ofrena floral al monument conmemoratiu dels atemptats de Casablanca Presentació conclusions de la taula rodona sobre cooperació Marroc-Catalunya Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques catalanes i del Marroc Trobada amb els empresaris catalans Visita al COPCA i inauguració de la Plataforma empresarial del COPCA Visita a la mesquita Hassan II amb el wali de Casablanca Entrevista amb el wali de Marrakesh Dinar amb catalans al Marroc, amb assistència de les autoritats de Tànger Taula rodona "Societat civil i desenvolupament ", amb ONG's i societat civil ALGÈRIA ALGER 3, 4 i 5 de setembre Sopar amb Juan Bautista Leña, Ambaixador d'Espanya a Algèria Trobada amb empresaris catalans a Algèria Audiència amb Ahmed Ouyahia, Primer Ministre 1 �Entrevista amb Abdelaziz Belkhadem, Ministre d'Exteriors Sopar ofert per Abdelmalek Sellal, Ministre dels Recursos de l'Aigua Entrevista amb Khalida Toumi, Ministra de Cultura Entrevista amb Daho Ould Kablia, Ministre de l'Interior Entrevista amb Karim Djoudi, Ministre de Finances, encarregat de la Reforma Financera Seminari: Les relacions econòmiques Algèria-Espanya Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques d'Algèria i Catalunya Conferència sobre els nous Reptes del Procés Euro-Mediterrani Entrevista amb Chérif Rahmani, Ministre de l'Ordenament del Territori i Medi Ambient XINA I JAPÓ BEIJING, FUZHOU, SHANGHAI, MACAO, TOKIO Del 18 al 23 d’octubre Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA Entrevista amb el Ministre de Comerç Dinar ofert per l'ambaixada espanyola als empresaris catalans Entrevista amb membres del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics Beijing 2008 Entrevista amb el Ministre Assistent d'Assumptes Exteriors Sopar ofert per Chen Haosu, President de l'Ass. de l'Amistat amb els pobles estrangers Esmorzar amb responsables d'empreses catalanes que acompanyen al viatge Dinar amb touroperadors xinesos Entrevista amb Jia Quinglin, President de la Conf. Consultiva Política del Poble Xinès Visita al campus de la China Europe International Business School (CEIBS) Reunió amb empreses catalanes a l'àrea de Shanghai Cloenda de la sessió sobre medi ambient amb empreses catalanes Visita a la fàbrica Relats Insulation Material Entrevista amb l'Alcalde de Shanghai Final Mundial B hockey patins Catalunya-Anglaterra a Macao Recepció a l'Ambaixada d'Espanya als catalans residents al Japó Sopar ofert per l'Ambaixador d'Espanya a Tokio Entrevista amb Kazuyuki Kinbara, director per a Europa de Keidanren Signatura del conveni entre Casa Asia i la Japan Foundation Visita a la Japan External Trade Organization (JETRO) Esmorzar amb representants de Nissei Giin Renmei Entrevista amb Syuzen Tanigawa, viceministre d'Assumptes Exteriors Entrevista amb el príncep hereu del Japó Conferència del President "Cataluña como destino de las inversiones" i sopar Entrevista amb el diari Nikkei Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA Dinar amb Kenzaburo Oé, Premi Nobel de Literatura BÈLGICA BRUSSEL·LES 17 de novembre Entrevista amb Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea Dinar informal amb els Presidents dels "Quatre Motors per a Europa" Entrevista amb M. Janez Popotocnic, futur Comissari de Recerca Entrevista amb Jacques Barrot, Comissari de Política Regional Sessió commemorativa X Aniversari del Comitè de les Regions Intervenció en la taula rodona "Regions i ciutats, pilars de la nova Europa" MÈXIC MÈXIC DF, ZAPOPAN, GUADALAJARA Del 24 al 28 de novembre Visita a l'Orfeó Català a Mèxic Entrevista amb Ariadna García, periodista del Diari Reforma Visita al Museu Nacional d'Antropologia Sopar ofert per Cristina Barrios, ambaixadora espanyola a Mèxic Visita al Museu del "Templo Mayor" Dinar ofert per Luis Ernesto Derbez Bautista, Ministre de Relacions Exteriors Entrevista amb Fernando Canales Clariond, Ministre d'Economia Entrevista amb Vicente Fox, president de Mèxic Esmorzar amb els periodistes que acompanyen en el viatge 2 �Donació a la ciutat de Guadalajara de l'escultura de Josep Llimona "Sant Miquel" Inauguració de l'exposició "La Divina Comedia" de Miquel Barceló Dinar ofert per Emilio González, presidente Municipal de Guadalajara Conferència a càrrec del President amb el títol "Elogio de la Hospitalidad" Visita al Museu d'Art de Zapopan Inauguració de l'exposició "Retrospectiva" d'Antoni Tàpies Sopar privat ofert per José Trinidad Padilla, rector de la Universidad de Guadalajara Inauguració de la XVIII Fira Internacional del Llibre de Guadalajara Lliurament del Premi de Literatura Juan Rulfo a Juan Goytisolo Recorregut inaugural pel Gran Saló d'Exposicions de la FIL Inauguració del Pavelló de la Cultura Catalana a la FIL Dinar ofert pel Govern català i per la FIL Sopar ofert pel Fondo de Cultura Económica en honor a Juan Goytisolo Esmorzar amb una delegació d'empresaris catalans Acte d'homenatge a l'exili català Trobada amb els representants del sector editorial i escriptors presents a la FIL Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán FRANÇA TOULOUSE 19 de novembre Visita a la seu d'Airbus Dinar de treball i visita als laboratoris de Sanofi-Aventis Visita a les instal·lacions de Prologue Biotech Trobada amb el President de la regió Midi-Pyrénées Martin Malvy Presentació del llibre "Républicains espagnols en Midi-Pyrénées" 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant el seu mandat. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes http://78.47.125.110/files/original/29/2681/balanc_govern_2004.pdf 88e8d0c4fdce2a757e39592367d95dec PDF Text Text Página 1 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental de l’acció de Govern Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental Balanç Any 2004 Any 2004 11:31 Balanç de l’acció de Govern 31/12/04 D.L.: B. 50.758 - 2004 cubierta balanç de govern �Actuacions més destacades del Govern de la Generalitat de Catalunya Any 2004 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental 3 �4 �Índex 1. Conjuntura econòmica de Catalunya ........................................................................7 2. Acció de Govern − Actuacions interdepartamentals ....................................................................... 13 − Presidència ..................................................................................................... 16 Relacions Institucionals i Participació ............................................................... 21 − − − − − Política Territorial i Obres Públiques ................................................................. 23 Justícia ............................................................................................................ 31 Interior ............................................................................................................. 34 Economia i Finances ........................................................................................ 38 − Governació i Administracions Públiques ........................................................... 43 Educació ......................................................................................................... 48 − Cultura ............................................................................................................ 52 − Salut ............................................................................................................... 56 Agricultura, Ramaderia i Pesca ........................................................................ 61 − − − − Treball i Indústria.............................................................................................. 65 Comerç, Turisme i Consum .............................................................................. 68 − Benestar i Família ............................................................................................ 72 Medi Ambient i Habitatge ................................................................................. 76 − Universitats, Recerca i Societat de la Informació .............................................. 80 − 3. Recull normatiu − Lleis i Projectes de llei..........................................................................................87 − Decrets ................................................................................................................88 5 �6 �Conjuntura econòmica de Catalunya El creixement del PIB L’economia internacional avança de forma molt positiva, tot i que la trajectòria alcista del preu del petroli li ha restat força empenta. Destaca l’espectacular avenç de les economies asiàtiques per la fortalesa de les exportacions, especialment tecnològiques. La Xina tancarà el 2004 amb un augment del PIB d’un 9% i un important ritme inversor. La represa de l’economia europea es va consolidant amb el creixement més elevat d’ençà del 2000. L’economia catalana rep l’impuls de la demanda europea i millora el sector industrial i les exportacions. El creixement del PIB ha avançat des d’un 2,4% en el primer trimestre a un 2,7% en el segon. I al tercer trimestre es preveu mantenir el mateix creixement del 2,7%. Evolució Producte Interior Brut 5 4,5 4,3 4,3 4,2 4 3,6 3 3,7 2,9 2,7 2,5 2,5 2,5 2,3 Taxa creixement PIB 2 1 2,1 0,9 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 III Trim 2004 -1 Catalunya Espanya -1,8 -2 Els sectors econòmics El sector industrial és un dels principals beneficiats de la millora del context econòmic i presenta una empenta notable a partir del segon trimestre, continuada al tercer amb un creixement del 2,6% en el seu valor afegit brut (va ser del 0,8% al primer trimestre). Pel que fa al sector de la construcció, el cicle de creixement s’ha desaccelerat lleument, per bé que menys de la previsió inicial. El VAB del sector passa del 3,5% del primer trimestre al 3,2% del segon, i a un 2,95% al tercer trimestre. Els resultats del sector serveis són força més positius que l’any anterior. El creixement del VAB del sector ha guanyat empenta fins el 2,8% en el tercer trimestre. Dins el sector turístic, en els vuit primers mesos de l’any, s’ha produït un increment tant del nombre de turistes com de pernoctacions. Al sector agrari s’estima que la producció disminuirà enguany un 4,5%. 7 �L’IPC L’evolució dels preus és una de les dades econòmiques més preocupant per a l’economia catalana. El superior diferencial sostingut respecte al conjunt espanyol provoca tensions internes importants. L’avanç de l’IPC a Catalunya es va situar en un 3,9% al mes de novembre, després de registrar un petit increment d’un 0,3% respecte al mes anterior. L’escalada del preu del petroli ha estat pressionant els preus de consum els últims mesos, però gràcies a la recent moderació dels carburants (que han registrat el primer descens mensual dels preus en més d'un any) la taxa interanual de l’IPC ha caigut fins aquest 3,9%, Al conjunt d’Espanya, la inflació interanual s’ha situat en un 3,5%. Així, el diferencial d'inflació de Catalunya respecte a la mitjana estatal s'ha mantingut en quatre dècimes. Evolució Índex de Preus al Consum 4,5 4,3 4,1 Taxa interanual IPC 3,9 3,7 3,5 3,3 3,1 2,9 2,7 2,5 Catalunya Espanya El mercat de treball L’economia catalana continua creant ocupació a un ritme sostingut, similar al dels dos darrers anys, amb un creixement dels afiliats a la Seguretat Social del 2,5% interanual. Segons l’EPA, en el tercer trimestre el ritme de creixement de la població activa s’ha desaccelerat a Catalunya fins a un 0,7% i, atès que segons aquesta font l’ocupació ha crescut un 1%, això ha permès reduir l’atur un 2,1%, cosa que situa la taxa d’atur a un nivell del 8,9%, per sota de la mitjana de la zona euro. La dinàmica de l’atur registrat a les oficines de treball de la Generalitat proporciona un diagnòstic menys positiu i el nombre de desocupats inscrits va ser, el novembre del 2004, un 2% més que el mateix mes de l'any anterior. La taxa d'atur registrat es va situar en el 6,6% de la població activa. Pel que fa a l'Estat espanyol, el nombre d'aturats registrats va decréixer un 1% interanual i la taxa d'atur es va situar en el 8,7%. 8 �Evolució Taxa d'Atur Registrat 11 10 10,0 9 8,7 8 7 6,6 6,6 6 5 Catalunya Espanya El comerç exterior Els resultats del sector exterior presenten globalment una tendència similar a la de l’any anterior, si bé el saldo comercial amb la resta de l’Estat presenta enguany una aportació positiva, contràriament a l’any anterior, mentre que, d’altra banda, el saldo amb l’estranger està tenint enguany una aportació més negativa. En el primer semestre, la dinàmica de les exportacions de béns i serveis a l’estranger ha evolucionat a una taxa mitjana del 2,9% mentre les importacions ho fan fet a un ritme del 6%, cosa que ha deteriorat el saldo comercial i ha provocat una aportació negativa del sector exterior al creixement de l’economia. Tant l’any passat com durant els cinc primers mesos d’enguany, les exportacions de béns s’han caracteritzat per una dinàmica alentida. L’any passat van créixer un 4% i enguany, en el període acumulat de gener a maig, el creixement és encara més feble, del 0,6%. Tanmateix, les dades més recents dels mesos de juny, juliol i agost dibuixen una nova situació, amb creixements que superen l’11% en els dos primers mesos i d’un 8,1% a l’agost. L’entorn internacional i europeu de creixement de la demanda i del comerç propicien aquest creixement, tot i que l’encariment del petroli i la forta apreciació de l’euro està afectant aquest escenari de creixement internacional. El percentatge de participació de les exportacions catalanes en el total de l’Estat espanyol continua presentant una aportació destacada durant el període 1990-2004, ja que s’ha incrementat des del 23,7% fins al 26,8% (amb dades acumulades dels primers set mesos de l’any 2004). Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya, Departament d'Economia i Finances i Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme. 9 �10 �Acció de Govern 11 �12 �Actuacions Interdepartamentals – Declaració de les bases de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. El Govern s'ha reunit amb els sindicats i les organitzacions patronals per tal d’iniciar un procés que porti a consensuar els eixos i mesures que responguin al repte de millorar la competitivitat de Catalunya i dibuixar les grans línies del model econòmic català del futur. Constitució del Consell d’experts, presidit pel catedràtic Manuel Castells, que és l’organisme encarregat d’assessorar, proposar i contrastar els treballs de les comissions de treball de l’Acord. El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver, com a Coordinador General s’encarrega de dirigir la metodologia i els criteris per treballar cadascuna de les línies estratègiques definides al Pla de Treball. Constitució de les vuit comissions que elaboraran les propostes de contingut de l’Acord. Impuls i desenvolupament de les tasques d'anàlisi i proposta dels grups de treball dels sectors del tèxtil, l’electrònica de consum i de l’automòbil. ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament de Comerç, Turisme i Consum – Impuls a la instal·lació a Barcelona d’un nou centre d’investigació en medicina regenerativa per a investigació en cèl·lules mares embrionàries. Signatura del conveni marc de col·laboració científica per a la constitució del Centre d’Investigació de Medicina Regenerativa de Barcelona, dins la Xarxa del Centro Nacional de Trasplantes y Medicina Regenerativa. ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ƒ Departament de Salut – Projecte de llei de modificació de diverses lleis del Dret Civil en matèria d’adopció i tutela (Codi de família, Codi de successions i Llei d’unions estables de parella). ƒ Departament de Justícia ƒ Departament de Benestar i Família – Programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya”. Disponibilitat del fàrmac Levonorgestrel a tots els centres sanitaris de Catalunya, tant en els hospitalaris com als centres de salut. ƒ Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut) ƒ Departament de Salut – Creació de la Comissió Interdepartamental per al pla integral d’atenció a persones amb problemes de salut mental. ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament de Salut ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament d’Interior ƒ Departament de Comerç, Turisme i Consum ƒ Departament d’Educació 13 �– Constitució de la Bioregió. Serà un espai territorial on, en l’àmbit concret de la biomedicina i la biotecnologia per a la salut, diferents agents públics (universitats, hospitals i centres de recerca) i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de tecnologies sanitàries i biotecnològiques) desenvolupin la seva activitat. La finalitat de la bioregió serà generar, mitjançant la col·laboració de tots aquests agents, nous productes i serveis altament competitius. ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Salut ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ƒ Departament de Treball i Indústria – Presentació del projecte del futur parc aeroespacial i de la mobilitat de Catalunya, que se situarà a Viladecans. El Parc, que acollirà empreses industrials i de serveis tant del sector aeroespoacial com de sectors afins, compta també amb la participació de l’Ajuntament de Viladecans i de la Cambra de Comerç de Barcelona. ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Treball i Indústria – Inversió de 1.461.662 € en el projecte Òmnia ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació – Signatura d’un conveni per a la realització d’una prova pilot per a la implantació de la recollida selectiva al centre penitenciari de Girona i poder-lo estendre als centres penitenciaris de tot Catalunya en un posterior conveni. ƒ Departament de Justícia ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Presentació de les directrius del futur pla per a la gestió de dejeccions ramaderes de la Generalitat de Catalunya. Els dos departaments es comprometen a potenciar una simplificació administrativa sobre dues bases: la corresponsabilitat del ramader i el control efectiu de l’Administració. ƒ Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Signatura d’un acord amb el Gremi dels Àrids, per fomentar el desenvolupament del sector extractiu i fer compatible l’extracció dels àrids amb la protecció del medi i amb les disposicions urbanístiques. ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Treball i Indústria – Signatura d’un conveni per catalogar i fer el tractament arxivístic de la documentació històrica del Departament de PTOP. ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Cultura – Signatura d’un conveni per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i l’Aran. ƒ 14 Departament de Política Territorial i Obres Públiques �ƒ Departament de Comerç, Consum i Turisme – Constitució del Grup de Treball per a la racionalització i el finançament de la despesa sanitària, les propostes de la qual ja es troben en fase de redacció. ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Salut – Pla d’atenció i prevenció per les situacions de calor extrema. Orientat especialment a la detecció i la prevenció de problemes de salut relacionats amb la calor en la gent gran. ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament de Salut ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Acord amb CAT 365, per a la cessió de les dades de famílies nombrosos als ajuntaments per facilitar-los la bonificació automàtica en l’IBI. ƒ Departament de Governació i Administracions Públiques ƒ Departament de Benestar i Família – Posada en marxa d’un programa d’educació viària per a la gent gran que té per objectiu la metodologia d’un entorn educatiu en seguretat viària per a aquest col·lectiu. ƒ Departament d’Interior ƒ Departament de Benestar i Família – Creació de la Comissió d’Impuls de la Política d’Immigració ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament de Benestar i Família 15 �Departament de la Presidència Acció de Govern – Projecte de llei del conseller o consellera en cap. – Decret pel qual es regulen l’estructura i les funcions de l’Oficina de la Presidència de la Generalitat. – Aprovació del decret de regulació de l’estatut del cap de l’oposició. Secretaria de Política Lingüística – Aprovació del Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005. El Pla preveu 13 mesures amb l'objectiu de potenciar l'ús social del català i fer fàcil viure en català. – Aprovació de mesures per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública, les subvencions i els crèdits i avals atorgats per l'Administració de la Generalitat i les entitats que hi estan adscrites o vinculades. – Creació del programa destinat a promoure la creació de la Casa de les Llengües. El projecte vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística, multilingüisme i indústria aplicada a les noves tecnologies de la informació i la comunicació. – Plans pilot d'acolliment lingüístic. S’han posat en marxa a Reus, Badalona i Banyoles, amb la finalitat de potenciar l'ús del català entre la nova població immigrada. – Voluntaris per la llengua. S’han constituït un total de 4.500 parelles lingüístiques a 90 municipis de Catalunya. – Cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Durant el període octubre 2003-setembre 2004, s’han realitzat 2.570 cursos amb 53.717 matriculats. I a l’octubre de 2004 s’han iniciat 1.702 cursos als quals s’han matriculat 27.608 persones (dades provisionals). – S’ha incrementat en 1.000 places l’oferta de cursos de català a Barcelona ciutat. – Cinema en català. S’han estrenat 18 pel·lícules doblades al català: Doraemon, el gladiador; El gat; El nen que volia ser un ós; Els fills de la pluja; Els increïbles; Garfield; Germà ós; Glup; Harry Potter i el pres d’Azkaban; L’ espantataurons; La volta al món en 80 dies; Llegeix-me els llavis; Scooby Doo 2: desbocat; Shin chan, operació rescat; Shrek 2; Sky Captain i el món del demà; Spider-Man 2, i Un seguit de desgràcies catastròfiques de Lemony Snicket. En versió original subtitulada s’ha estrenat Chemins de traverse. En format DVD han sortit a la venda títols com: Spider-Man 2; Harry Potter i el pres d'Azkaban; Germà ós; Buscant en Nemo; El Cid, la llegenda; P3K: Pinotxo; Shrek 2; Mulan; Shin Chan, operació rescat, o Deep Blue. – Prestatgeria única. Espai dins els locals comercials, amb imatge pròpia clarament identificable, on els ciutadans sempre hi podran trobar, en condicions adequades d'estoc i visibilitat, els productes audiovisuals (DVD, vídeo i videojocs) en català que existeixen en el mercat. – Presentació pública dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya 2003 i de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN). Aspectes a destacar de la primera: el 50,1% de la població té el català com a llengua habitual; la transmissió de la llengua de pares a fills ha crescut 11 punts respecte a la generació anterior. Pel que fa a la 16 �segona, el 65,3% dels ciutadans de la Catalunya Nord respon que entén la llengua catalana i el 37,1%, assegura que la sap parlar. – Terminologia normalitzada. El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat durant l’any 2004 un total de 378 nous termes. El TERMCAT ha atès durant l’any un total de 8.000 consultes. Institut Català de la Dona – Elaboració del “V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya, 2004-2007” i del “Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones”, que constitueix l’eix 6 del Pla. Obertura del procés de participació ciutadana per recollir les aportacions de les associacions de dones i l’administració local i presentació del Pla als mitjans de comunicació. – Trobades de regidores i responsables polítiques de programes municipals i comarcals per a les dones de Catalunya amb l’objectiu de potenciar l'intercanvi d'informació i establir canals de col·laboració. – Consens amb els grups de dones de Catalunya en l’elaboració del nou text que regula el Consell Nacional de Dones de Catalunya, òrgan de participació de l’ICD. – Col·laboració amb TV3 en l’assessorament dels continguts i el tractament de la informació que es va oferir dins de la Setmana de la violència contra les dones que va fer aquest mitjà de comunicació. – Organització de les estades a Catalunya de temps lliure per a dones amb fills i filles exclusivament al seu càrrec, convocades per l’Instituto de la Mujer del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (hi van participar 96 dones i 169 nens i nenes d’entre 2 i 12 anys, durant la primera quinzena de juliol). – Inici de les actuacions de sensibilització contra les violències que pateixen les dones, que preveu el nou Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones, amb la campanya, adreçada a la població jove, “Talla amb els mals rotllos”. – Presentació de la nova col·lecció “Quaderns de l’Institut” de l’Institut Català de la Dona. – Presentació dels resultats del projecte europeu Equal “Compartir és sumar”, dut a terme al llarg de tres anys a Portugal, França i Catalunya. – Edició i distribució de prop de 500.000 fullets per fer difusió de la Línia d'atenció a les dones en situació de violència 900 900 120, en vuit idiomes. – Realització de formació específica per a personal tècnic de l'administració marroquina. Secretaria General de Joventut – Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 20042007. Recull 36 programes d’actuacions adreçades a joves en matèria d’emancipació (habitatge, ocupació, educació, salut, cultura, cohesió social i equilibri territorial) i participació (interlocució, associacionisme, foment de la participació i cohesió social i equilibri territorial). – Signatura de convenis amb els ens locals i presentació del suport als ens locals: Suport a plans comarcals i locals de joventut i signatura dels convenis amb els Consells Comarcals. Creació d’una nova normativa que agrupi les línies de subvenció existents i estableixi les condicions per accedir a subvencions i recursos per part dels ens locals. 17 �– Creació del Projecte Educatiu Integral, que té com a objectiu donar resposta a la necessitat d’interrelacionar tots els agents educatius que intervenen en el procés formatiu d’infants i joves. – Presentació de la Guia d'Activitats d'Estiu que organitzen les associacions educatives juvenils catalanes. – Recepció fins a 31 d’agost, de 3.377 notificacions d’activitats d’estiu on hi participen més de 163.319 infants i joves. La utilitat prioritària d’aquestes notificacions és permetre, si es dóna el cas, actuar en qualsevol situació d’emergència i vetllar per la qualitat de les activitats d’acord amb la informació sobre la situació del lloc de realització i dels participants de les activitats notificades. – Festival Mundial de la Joventut de Barcelona. Suport al Consell Nacional de Joventut de Catalunya i al Consell de Joventut de Barcelona en l’organització d’aquest esdeveniment al qual van assistir més de 8.000 joves de tot el món. – Elaboració del “Pack escoles 2004” adreçat a tots els centres d’ensenyament secundari de Catalunya, que agrupa per primera vegada tota l’oferta pedagògica opcional destinada a treballar capacitats, hàbits i actituds en el camp del desenvolupament personal dels joves. – Primera reunió de la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut, com a òrgan de coordinació i impuls de les polítiques de joventut del Govern de la Generalitat. – Presentació de les novetats del Programa Borsa Jove d’Habitatge. Enguany, el programa Borsa Jove d’Habitatge gairebé ha doblat el pressupost, que ha passat de 271.400 € al 2003 a 506.000 € al 2004. – Activació de les taules sectorials d’interlocució de la Secretaria General de Joventut amb els agents socials implicats en matèria de salut, cultura, educació reglada, habitatge i treball. – Pagament dels convenis per al funcionament ordinari de les entitats especialment rellevants del món juvenil per un total de 2.594.320 €. En són beneficiàries 67 associacions juvenils de diferents àmbits: educatives, polítiques, sindicals, d’estudiants, etc. Secretaria de Coordinació Interdepartamental – Indemnitzacions per temps de privació de llibertat. Concessió dels ajuts per als expressos polítics per valor de 4.969.480,65€ en els casos de majors de 65 anys (2.270 expedients) i per valor de 736.410 € en els menors de 65 anys (329 expedients). – Estudi de les fosses comunes existents a Catalunya i manteniment del Cens de persones desaparegudes. – Realització de la primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil, per tal que amb l’aprenentatge que se’n desprengui es pugui establir un protocol d’actuació que tingui en compte totes les fases que hi estan relacionades: estudis previs, extracció, proves antropològiques i d’identificació, destí final de les restes i objectes trobats i dignificació dels llocs. – Casa de la Generalitat a Perpinyà. Creació d'un servei de comunicació extern i d'una borsa de treball transfronterera. Preparació d'un conveni marc amb el Consell General del Pirineus Orientals i d'un conveni específic amb l'àrea d'acció cultural de l'Ajuntament de Perpinyà. Secretaria General de l’Esport – Presentació del pla d’actuació de l’Esport, que recull els deu projectes en matèria esportiva que es desenvoluparan durant els propers anys des de la Secretaria General de l’Esport. 18 �Entre d’altres, els àmbits són: la projecció internacional de Catalunya, els equipaments esportius, l’esport a les escoles, la relació entre salut i esport, l’esport d’alt rendiment, la nova normativa jurídica esportiva o el finançament esportiu. – Renovació del conveni per a la realizació de la Fórmula I al Circuit de Montmeló. – Protocol de col·laboració entre la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el Comitè Olímpic de Catalunya (COC). – Presentació de la campanya catalana de l’Any Europeu de l’Esport. – Presentació de l’estudi comparatiu dels resultats esportius de Catalunya-Espanya en els Jocs Olímpics. – Recepció als esportistes catalans que van participar als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Atenes, als campions del món de curses d’alta muntanya i de pitch and putt, i a la selecció catalana d’Hoquei patins, campiona del Mundial B, disputat a Macau (Xina). – Inauguració per part del conseller en cap de la Casa de l’Esport a Barcelona (Bac de Roda/Guipúscoa) on s’ubicaran diferents Federacions esportives catalanes. – Inauguracions d’equipaments esportius: Obres de reforma i millora dels vestidors i adequació de l’entorn del camp de futbol de Mediona (Alt Penedès); 1a Pedra Pavelló Poliesportiu Municipal Guissona (Segarra); Complex esportiu municipal La Llagosta (Vallès Oriental); Pavelló poliesportiu de Tordera (Maresme); Enllumenat camp de futbol de Bot (Terra Alta); Cobertura piscina CN Barcelona (Barcelonès); Noves instal·lacions del Club de Tennis Sabadell (Vallès Occidental); Frontó curt a Vinaixa (Garrigues); Camp de gespa artificial a la zona esportiva districte 5è a Reus (Baix Camp); 1a pedra al Circuit de Castellolí (Anoia); Piscina a l’aire lliure i vestidors de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès); Pista doble poliesportiva a Caldes de Malavella (Selva); Complex esportiu municipal de Montornès del Vallès (Vallès Oriental); Vestidors del camp de futbol de Canet de Mar (Maresme); Piscina coberta a Tàrrega (Urgell), Pistes de pàdel Club de Tennis Barcelona-Teià a Teià (Maresme); Grades camp de futbol municipal de l’Escala (Alt Empordà); Piscina coberta municipal de Salt (Gironès); Camp de golf públic Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental); Enllumenat del camp de futbol i canvi del terra del pavelló poliesportiu a Vilanova del Camí (Anoia); Pavelló municipal d’esports d’Avinyó (Bages); Camp de tir olímpic de Torres de Segre (Segrià); Gespa artificial del camp de futbol L’Àliga /Club Esportiu Europa. Barcelona (Barcelonès); 1a pedra de la piscina municipal de Roses (Alt Empordà); inauguració de la piscina coberta de Cervera (Segarra); Inauguració pavelló municipal d’esports a Montblanc (Conca de Barberà); Inauguració del Pavelló Municipal d’Esports a Roda de Ter (Osona); Inauguració de les noves instal·lacions d’Alp-La Molina (Cerdanya). Secretaria de Relacions Internacionals – Reunió de constitució de l’Euroregió a Barcelona amb la participació dels presidents d’Aragó, Balears, Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-pyrénées, – Creació del programa per a l’impuls de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, que tindrà entre d’altres, les funcions d’impulsar i estimular la col·laboració institucional entre els diferents països i regions que conformen l’Euroregió, promoure l’intercanvi cultural i educatiu en els seus territoris, i facilitar el coneixement de la seva realitat social i econòmica. – Viatge oficial del M. H. President a Toulouse en el marc de l’Euroregió. – Reunió del XXII Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, celebrat a la Seu d’Urgell. 19 �– Participació del M. H. President en la reunió de presidents i en les celebracions del X aniversari del Comitè de les Regions – Acord de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees, que permetrà articular la participació directa de representants autonòmics en els grups de treball i les formacions sectorials del Consell. – Creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les amb la finalitat de representar i defensar els interessos de Catalunya davant la Unió Europea i per efectuar el seguiment i recaptar directament la informació d’iniciatives, programes i activitat de les institucions de la Unió Europea que puguin afectar o interessar a la societat catalana. – Decret de creació de l'oficina de la Generalitat a París amb la denominació "Maison de la Catalogne". – Modificació del decret regulador de les oficines de la Generalitat a l'exterior, que dóna una redacció més precisa dels preceptes qüestionats, amb l'objectiu d'aconseguir una entesa entre el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat en aquesta matèria. – 16è Premi Internacional Catalunya atorgat al filòsof i polític palestí Sari Nussibeh i a l’escriptor israelià Amos Oz. La Generalitat l’atorga anualment com a reconeixement a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. – Celebració de II Fòrum Hispano-xinès a Barcelona. – Viatges oficials del M. H. President de la Generalitat en visita institucional i acompanyat de delegacions empresarials: al Marroc, Algèria, la Xina , el Japó i Mèxic (en ocasió de la Fira del Llibre de Guadalajara). – Viatge oficial de l’Hble. Conseller en Cap a Edimburg en ocasió de la V Conferència de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu. Direcció General d’Afers Religiosos – Signatura de convenis de col·laboració amb el Consell Islàmic de Catalunya, amb el Consell Evangèlic de Catalunya, amb la Comunitat Local Bahà’í de Barcelona, i amb la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia en representació de la Lliga per la Laïcitat. – Conveni pluriennal amb la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la realització d’un estudi sociològic sobre les dificultats presents a Catalunya per exercir els drets de llibertat religiosa. Conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per a l’elaboració d’una proposta sobre locals de culte. – Convocatòria de subvencions per a activitats de relació entre les confessions religioses i la societat catalana. Convocatòria d’ajuts per a estudis superiors relacionats amb les religions i la laïcitat fora de Catalunya, a Europa. – Presentació d’un estudi sobre les minories religioses a Catalunya. Delegació del Govern a Madrid – Lliurament de l’XI Premi Blanquerna al poble de Madrid en homenatge a les víctimes de l’11 de març. – Creació del programa “Catalunya Proposa” destinat a donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya així com explicar alhora l’Espanya que es proposa des de Catalunya. 20 �Departament de Relacions Institucionals i Participació Acció de Govern – Creació de la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya. Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és impulsar un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament amb la participació de totes les forces polítiques i socials del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’autogovern a Catalunya, l’elaboració d’un nou Estatut i l’adopció d’un nou sistema de finançament. – Posada en marxa de la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya i presentació dels seus resultats. Un total de 106.729 persones han participat en la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya, des del passat mes de maig. Aquesta xifra reflecteix tots els ciutadans que han participat, a través de la pàgina web, del correu tradicional, del bus de l’Estatut, les xerrades informatives, els tallers de debat, a les sessions de la setmana de l’Estatut, o a través del Festatut. Aquesta participació s’ha traduït en un total d’11.152 aportacions individuals. El sistema que més han fet servir els ciutadans per informar-se i formular consultes ha estat la pàgina web (amb un total de 86.757 visites), mentre que els qüestionaris, dipositats al bus de l’Estatut i enviats per correu tradicional són els més s’han fet servir per formular les aportacions (un total de 6.622 persones han fet servir aquest mètode). Els drets socials, els lingüístics, l’autodeterminació i les propostes al voltant del nou finançament són els més repetits pels catalans a la campanya de participació. – Lliurament de les aportacions dels ciutadans a la ponència parlamentària per a la reforma de l’Estatut. – Constitució de la Comissió d’Organització Territorial i presentació dels primers acords en matèria de la nova divisió territorial de Catalunya. – Presentació del document actualitzat pel govern de les competències pendents que ha de transferir l’executiu central a la Generalitat. – Conveni de col·laboració amb l’Amical Mauthaussen, pel qual la Generalitat es compromet a cooperar amb l’Amical per reimpulsar el seu treball de recuperació de la memòria històrica. – Creació d’una pàgina web del departament com a canal directe de participació ciutadana. – Conveni amb la UAB per a la realització del projecte de creació del Memorial Democràtic en la seva vessant institucional, organitzativa i funcional. – Jornades sobre desenvolupament constitucional i estatutari a l’Institut d’Estudis Autonòmics amb experts de tot l’Estat. – Constitució de la Comissió pel desplegament de la Carta Municipal de Barcelona, integrada per representants del Govern català i de l’Ajuntament de Barcelona, i presidida pel conseller de Relacions Institucionals i Participació. – Reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat, l’òrgan encarregat de prevenir i proposar solucions per als conflictes entre les dues administracions, que va 21 �finalitzar amb l’acord de retirada de 7 recursos per part de la Generalitat i 5 per part del Govern central. – Jornada sobre la reforma de la Iniciativa Legislativa Popular. – Constitució i primera reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, d’alt valor simbòlic perquè la Comissió Mixta Catalana no s’havia reunit des de 2001. En la reunió es va acordar el traspàs immediat de 6 competències i es van obrir ponències per estudiar traspassos que ja tenen una sentència favorable del Tribunal Constitucional. – Primera reunió entre el Ministeri d’Administracions Públiques, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per impulsar la Carta Municipal de Barcelona. – Assistència als actes de commemoració del 60è aniversari de l’alliberament de París. La Conselleria de Relacions Institucionals i Participació convida una delegació d’ex-combatents catalans a participar-hi. Aquesta acció s’emmarca dins el projecte de Memorial Democràtic que s’està posant en marxa. – Celebració del 25è aniversari de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. – Presentació a les entitats de l’avantprojecte de Memorial Democràtic. El Memorial Democràtic serà la institució de la Generalitat que, amb la seva presència i amb la seva activitat, commemorarà l’antifranquisme i, amb ell, els valors i les tradicions polítiques i culturals que permeten comprendre el llarg i costós procés històric que ha cimentat la nostra democràcia, la Constitució i l’Estatut. És, per tant, una institució de la responsabilitat moral i de la responsabilitat política que garantirà el dret al coneixement històric de l’antifranquisme i dels fonaments de la democràcia actual. La seva vocació és unir passat, present i futur. El projecte de Memorial Democràtic és una proposta oberta que ara se sotmetrà a les opinions del món acadèmic i les entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica al nostre país. 22 �Departament de Política Territorial i Obres Públiques Acció de Govern – El Govern ha aprovat el Pla economicofinancer 2004-2010 de GISA, que suposarà una inversió en infraestructures de 7.500 M€. El total de les aportacions de la Generalitat a consignar en els pressupostos del període 2004-2010 sumarà, d’una banda 3.817 M€, i de l’altra, 3.605 M€ més corresponents a un Pla economicofinancer exclusiu per a les obres de la Línia 9 del Metro de Barcelona per al període 2005-2014. Planificació territorial – Creació del Programa de planejament territorial amb l’objectiu d’elaborar i aprovar en el curs de la present legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les Comarques Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre i el Pla Territorial General de Catalunya. – Presentació de l’avenç del Pla director de l’Empordà, del de l’Alt Pirineu i l’Aran, i del de les comarques centrals, i de l’inici dels treballs del Pla Territorial de l’àmbit de Ponent. – Es crea una comissió per a la redacció del Pla director d’estacions d’esquí, per tal d’atendre les necessitats d’infraestructures, la millora d’accessos i ajudes públiques per fer front a la competència d’Aragó i Andorra. També s’inclouen limitacions per a la creació o ampliació d’estacions i la possibilitat de crear una marca única per millorar la promoció. – Signatura del conveni de constitució de l’Observatori Català del Paisatge juntament amb representants del món local, col·legis professionals i els rectors de les universitats catalanes, i signatura de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. – Subvencions a 20 consells comarcals per un import d’1,1 M€ destinades a la millora de camins a les zones de muntanya. Aquesta partida, a executar durant el que queda d’aquest any i l’any vinent, es destina al finançament d’actuacions de millora de la xarxa veïnal i rural de camins a les zones de muntanya. Urbanisme – El Parlament ha aprovat una modificació substancial de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local. – Aprovat inicialment el Pla director de preservació del litoral. Aquesta normativa estableix que no es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no urbanitzables i de les zones urbanitzables no delimitades. En aquest context, s’han atorgat 790.000 € en ajuts a 11 ajuntaments per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no urbanitzable del sistema costaner. 23 �– Aprovats els objectius i criteris del Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat i iniciada la consulta als ajuntaments. Aquest nou pla centra el seu interès en un àmbit de 721 ha que conformen 50 sectors que es localitzen en 28 municipis de la costa catalana, i s’ha aixecat la suspensió preventiva de la resta de 161 sectors de 27 municipis de sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat. – Presentació i aprovació inicial del Pla director urbanístic de Gallecs, que garantirà definitivament la preservació i l’ordenació del paratge. – L’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola i el Consorci per a la construcció, equipament i explotació del laboratori de llum Sincrotró han signat un conveni per facilitar i urbanitzar els terrenys on s’ha de construir aquest equipament. – Impuls, mitjançant l’Institut Català del Sòl, a la creació de nous consorcis que permetin dur a terme el desenvolupament urbanístic de les promocions: Prat Nord al Prat de Llobregat; Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú; Can Filuà de Santa Perpètua de Mogoda i Ca l’Alemany de Viladecans. Aquesta promoció donarà cabuda al futur Parc Aeroespacial de Catalunya. – Al llarg del 2004, la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl en més de 30 municipis diferents, 29 convenis corresponen al programa de sòl industrial i 13 al programa de sòl residencial. – S’han redactat i tramitat des de l’Institut Català del Sòl als ajuntaments, pel que fa al sòl d’ús industrial, un total de 29 documents de planejament que permetran urbanitzar 660 ha i pel que fa al sòl d’ús residencial, 26 documents més que permetran urbanitzar 386 ha amb capacitat per a més de13.000 habitatges potencials. – Hi ha en execució 35 actuacions de promoció de sòl que han de permetre urbanitzar 519 ha. D’aquestes, 13 actuacions, que suposen la urbanització de 325 ha, són d’ús industrial i les restants 22 actuacions, que suposen la urbanització de 194 ha amb capacitat per a 9.147 habitatges potencials, són d’ús residencial. – S’ha aprovat el Pla Urbanístic de Sant Andreu-Sagrera l’objectiu del qual és facilitar la implantació de la xarxa del Tren d’Alta Velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa i permetre la creació d’un centre intermodal, el soterrament de les vies, la creació d’un corredor verd des del Nus de la Trinitat, la construcció d’habitatge social i habitatges per a joves i intensificar els usos terciaris de la zona. Remodelació de barris i nuclis antics – Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i aprovació del Decret que la desenvolupa. – Adjudicats els primers ajuts de la Llei de barris a 13 projectes de millora i rehabilitació integral de diferents municipis de Catalunya, que suposaran una inversió de 198 M€, 99 dels quals són a càrrec de la Generalitat. – Al llarg del 2004 la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en aquests municipis. – Iniciades un total de 37 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que suposaran una inversió global d’uns 7 M€ . D’entre elles, cal destacar la restauració del Monestir de Sant Quirze de Colera a Rabós, la segona fase de la restauració del Castell de 24 �Monsoriu a Arbúcies/Sant Feliu de Buixalleu, les obres d’urbanització i rehabilitació a l’entorn de la Plaça de l’Òmnium Cultural a Sant Quirze de Besora, la rehabilitació del Castell dels Comtes de Prades a Falset, la urbanització de la Plaça Major de Prades i la de la Plaça de la Catedral de Vic. – Acabades 44 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que han suposat una inversió global de 5,5 M€. D’entre elles cal destacar l’ordenació del Conjunt Històric de Montagut, la remodelació del C/ Sant Isidre-zona Riera de les Arenes a Matadepera, la restauració de l’Església de Santa Maria a la Pobla de Lillet i de les cobertes de l’Església de Sant Llorenç de Morunys, la rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant Carles de la Ràpita i la rehabilitació de la Plaça del Rec, del jardí i la tanca de la Torre Viladomiu a Puigcerdà. Carreteres – Modificació del projecte de les obres de l’eix Vic-Olot, per reduir l’impacte ambiental i garantir la preservació de la zona i presentació de la nova proposta per a l’eix Vic-Olot en el tram de la Garrotxa, que modifica el traçat previst i redueix sensiblement l’impacte visual i mediambiental. – Signatura de l’acord amb els ajuntaments de Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell, sobre la reconversió de la carretera C-31 en el tram Palamós-Palafrugell en una via desdoblada (60 M€). – La Generalitat engega un pla de xoc per millorar la senyalització de les carreteres. En conjunt, l’actuació prevista, amb un cost superior als 21 M€, millorarà la senyalització d’unes 1.000 cruïlles i suposarà la instal·lació d’uns 10.000 nous plafons. – Entre les obres acabades cal destacar: el tram desdoblat entre Balsareny i Puig-reig de l’eix del Llobregat C-16 (80,2 M€), la variant de Palau-Solità i Plegamans (14,4 €), la variant de la C-65 a Llagostera (8,7 M€), la 1a fase del desdoblament de la variant de Santa Cristina d’Aro (7,6 M€), la nova carretera de Guissona a Solsona (Tram Guissona-Biosca 7,4 M€), el nou pont al carrer Maristany sobre el riu Besòs (6,5 M€) i la 3ª fase de la millora dels revolts al Priorat T-702, T-712, T-730 a la Figuera (6 M€) entre altres. – Entre les obres iniciades cal destacar: el desdoblament de l’eix del Llobregat entre Puigreig i Berga (176,7 M€), la variant de Sant Esteve d’en Bas C-63 (13,3 M€), la 2ª fase del desdoblament de la C-31 entre Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro (8,9 M€), els accessos a Balaguer per la carretera de Corbins de connexió de la C-12 amb la C-26 (6,8 M€), la millora de revolts i reforç de ferm de la L-303 entre la intersecció amb L-310 i Agramunt (5,3 M€) i la variant de Sant Jordi Desvalls i la supressió del pas a nivell (5,1 M€) entre altres. – S’han adjudicat 355 noves actuacions de millora de la xarxa viària catalana per un import de prop de 180 M€, que incidiran especialment en la seguretat viària i en la comoditat de la circulació. Transports Metro i tramvies – Entrada en servei del Trambaix i del Trambesòs. – Entrada en servei del vestíbul de l’intercanviador de Cornellà de Llobregat, que connecta el Trambaix, el metro (L5) i Renfe. – Inici de les obres de construcció del nou intercanviador de metro de Sagrera Meridiana, que suposa una inversió de 87,1 M€. 25 �– S’han acabat les obres d’instal·lació del sistema de conducció automàtica (ATP-ATO) de les línies 1 i 3 (17,7 M€) – Adjudicat el perllongament de la L2 des de Pep Ventura fins a Badalona Centre (31 M€). – Adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander i Sagrera Meridiana i les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres del triangle ferroviari (88,9 M€). – En l’àmbit de la Línia 9, amb l’adjudicació del darrer tram que va del polígon Mas Blau del Prat de Llobregat a la nova terminal l’Aeroport de Barcelona (139 M€), es troben en marxa les obres de la totalitat del traçat de la nova línia. – L’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) ha passat a ferse càrrec de la construcció i gestió de la Línia 9. Per aquesta raó s’ha aprovat el Pla economicofinancer de la nova empresa administradora de la Línia 9 del Metro, que preveu una inversió en infraestructures de 3.162 M€ fins al 2008. El Pla té en compte els ingressos i les obligacions relatius a la construcció i l’explotació de la L9, així com els recursos financers necessaris per al compliment dels contractes per a l’execució de les obres d’aquesta nova línia. Així mateix, el Govern ha autoritzat a IFERCAT a efectuar una operació de finançament de 650 M€ per assumir part del cost de les obres de la nova línia. – Signatura dels contractes de subministrament i arrendament dels 50 nous trens per a la Línia 9 del metro (296 M€) i adjudicació del contracte de subministrament de 10 trens per a la L1 (65 M€). Actuacions a la xarxa de FGC – Presentació del Pla d’Inversions 2005-2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que preveu una inversió de 602,9 M€. – El Govern de la Generalitat autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a formalitzar una operació de finançament per un import de 42,9 M€ que es destinaran a inversions en infraestructures ferroviàries que realitza GISA a la xarxa ferroviària de FGC. – Entrada en funcionament de dues passarel·les per a vianants que uneixen l’intercanviador de Quatre Camins amb les parades dels autobusos de l’anomenat corredor de Vallirana, Cervelló i Corbera situades a l’encreuament de la N-340 amb la N-IIa (840.000 €), i Ferrocarrils de la Generalitat n’assumirà la gestió integral. – Nou programa de transport escolar de la línia Barcelona-Vallès a FGC per al curs 20042005. El servei previst consistirà en la reserva de dos trens especials per a escolars al matí entre Pl. Catalunya i Sant Joan, i la reserva de dos cotxes a la tarda d’un tren procedent de Sant Joan, i d’un altre procedent de Mira-sol. – S’han realitzat les obres de cobriment del tram dels FGC comprès entre el pont de Cabanyes i el pont d’Edison a Rubí (6,6 M€) i les excavacions arqueològiques a l’estació UPC-Vallparadís per al perllongament dels FGC a Terrassa. – Continua la implantació del Metro del Baix Llobregat: ƒ 26 S’han iniciat les obres del desdoblament del tram Martorell enllaç-Olesa de Montserrat (8,7 M€), l’enclavament del desdoblament del tram Baixador de Palauestació de Martorell (7,1 M€), la 1ª fase de l’enclavament i senyalització de la línia d’FGC a Pallejà (3,2 M€), les instal·lacions de l’estació de Martorell del desdoblament de la via entre el baixador de Palau i l’estació de Martorell Vila i Martorell Enllaç (2,9 M€), la construcció d’una sots-central elèctrica a Olesa de Montserrat (2,8 M€) i la millora de comunicació entre andanes a l’estació de Palau (1,1 M€). �ƒ S’han adjudicat les obres del pas del tren d’alta velocitat sota l’estació d’FGC a Martorell Enllaç (3,4 M€) i l’escomesa elèctrica de mitja tensió de la nova subcentral d’Olesa de Montserrat (2,1 M€). Millora de l’accessibilitat a la xarxa de Metro i d’FGC – Entrada en servei de la remodelació de l’estació de metro de Sants (L5 i L3), que ha consistit a adaptar-la a persones amb mobilitat reduïda i en la construcció d’un nou vestíbul (9,2 M€) i acabament de la instal·lació d’ascensors a l’estació de la plaça Catalunya de la L3 (624.344 M€). – S’han iniciat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat de 42 estacions de metro de les línies L1, L4 i L5 (49,13 M€) i les obres de l’ascensor inclinat per a la millora de la mobilitat i els accessos a l’estació de Ciutat Meridiana de la L11 (2,7 M€) – S’han adjudicat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a 14 estacions de l’L-3 (20,4 M€) i l’adaptació i millora de l’accessibilitat de les estacions de Collblanc i Can Vidalet de la L5 (2,3 M€). – S’han iniciat les obres del nou vestíbul a l’estació Almeda d’FGC a Cornellà (4,2M€). – Adjudicades les obres d’ampliació del vestíbul del costat Rosselló i l’andana en sentit Sarrià de l’estació de FGC de Provença (18,2 M€). Transport de viatgers per carretera – Ha entrat en funcionament la nova estació d’autobusos de Camprodon (342.298 €) i la de Palafrugell (1,9 M€); s’han iniciat les obres de l’estació d’autobusos de Sant Feliu de Guíxols (1,7 M€) i l’estació d’autobusos provisional de Lloret de Mar (226.473 €); s’han adjudicat les obres de l’estació d’autobusos de Cervera (486.593 €), la 2a fase de l’estació del Vendrell (230.000 €), la rehabilitació, millora de la senyalització i col·locació d’instal·lacions d’aprofitament d’energies renovables a diverses estacions d’autobusos de les comarques gironines (2 M€) i la nova estació d’autobusos de Lloret (7,9 M€) que inclou un nou aparcament soterrat i la urbanització de l’entorn. – S’han acabat les obres de rehabilitació d’estacions d’autobusos a la demarcació de Tarragona (2 M€) i s’ha iniciat la instal·lació de bicebergs a les estacions d’autobusos de Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell, i 8 punts d’informació d’Internet a les estacions d’autobusos de Cambrils, Gandesa, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell (1,6 M€). Altres actuacions en matèria de transport – El servei Carsharing (cotxe multiusuari) inicia el seu període de proves, amb un centenar de socis i 10 vehicles, que s’allargarà fins a finals de gener quan ja entrarà en ple funcionament. – Presentació de l’Observatori de la Mobilitat i de la nova web www.mobilitat.net. – Entrada en servei del carril bus de la intersecció de la C-17 i la N-150 a Montcada i Reixac (750.000 €). – S’encarreguen els treballs per definir el futur Eix Transversal Ferroviari. S’ha adjudicat la redacció de l’estudi previ de corredors i de caracterització d’alternatives de l’eix transversal ferroviari (377.986 €). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample internacional i d’alta velocitat que enllaçaria Lleida, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Olot i 27 �que comptaria amb quatre ramals: un cap a la frontera francesa, dos amb els ports de Barcelona i Tarragona, i un quart amb la sortida de Puigcerdà cap a Tolouse. – Signatura d’un acord entre el Departament de PTOP i el Ministeri de Foment per a la supressió de 24 passos a nivell de Renfe a diversos punts de la xarxa viària catalana. La Generalitat es farà càrrec de suprimir-ne 10, mentre el Ministeri s‘encarregarà de la supressió dels altres 14. El cost d’aquestes actuacions serà d’uns 40 M€ i el conveni té una vigència de 6 anys. – Signats els convenis entre l’Ajuntament de Vilafranca i el DPTOP pels quals el departament participarà en el finançament del soterrament de les vies del ferrocarril que transcorren pel municipi amb 8 M€. – El Govern ha acordat aprovar el contracte programa entre l’Administració General de l’Estat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per al període 2002-2004, amb un total d’aportacions de 1.175 M€. – Signatura d’un conveni amb el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, pel qual la Generalitat, els ajuntaments i agents socials integrats en el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona preveuen establir mitjans de transport públic als polígons de Gran Via Sud/ Pedrosa, Palau-solità i Plegamans i Polinyà. – Impuls a la creació de les Autoritats de Transport Metropolità (ATM) de Girona, Lleida i Tarragona. Aeroport – Inaugurada la tercera pista de l’Aeroport de Barcelona, que permetrà doblar el nombre de moviments, que passarà de 52 a 90 avions que aterraran o s’enlairaran cada hora. (Aquesta actuació l’ha fet el Ministeri de Foment). – Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç per impulsar el desenvolupament dels enllaços aeris intercontinentals a l’Aeroport de Barcelona, coordinats amb AENA i la direcció de l’aeroport. – Signatura d’un conveni marc de col·laboració amb AENA i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar, que permetrà regular i ordenar la circulació en els accessos de l’Aeroport de Girona-Costa Brava. – El Departament de PTOP presenta els resultats d’un estudi que situa l’opció d’Alguaire com a emplaçament més favorable per a l’Aeroport de Lleida. Port – Presentació del Pla d’accessibilitat ferroviària i viària del Port de Barcelona. – Presentació del Pla d’Inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, que preveu una inversió de 105,7 M€ en els ports situats al litoral de Girona, Barcelona i Tarragona. – Les actuacions més rellevants que Ports de la Generalitat ha dut a terme durant l’any 2004, d’acord amb el Pla d’Inversions 2001-2004 són les següents: a) Inversions de suport al sector pesquer: S’ha dut a terme la reforma de la nau de venda de peix del port de Palamós (886.817,09 €) i la remodelació de les instal·lacions pesqueres de Vilanova i la Geltrú (645.000 €). S’ha adjudicat l’ordenació de la dàrsena pesquera del port de Vilanova i la Geltrú (258.859,83 €) i la reforma de la nau de venda de peix del port de Mataró (429.219,70 €). 28 �b) Inversions per assegurar la funcionalitat de cada port com a infraestructura per al recer d’embarcacions: S’han finalitzat les obres de l’ampliació del port de l’Escala corresponents a l’últim tram del moll adossat (932.512,39 €), s’ha iniciat l’execució de les obres del reforç del dic de recer del port de Sant Feliu de Guíxols (7,4 M€) i s’ha adjudicat l’acabament del moll adossat del port de Palamós (2,1 M€). c) Inversions de potenciació de la nàutica esportiva i de caire turístic-ciutadà: S’han finalitzat les obres de la millora de la façana marítima i habilitació del moll d'atracament per a vaixells del port de l’Ametlla de Mar (269.990 €). S’ha adjudicat la construcció i explotació de la dàrsena esportiva interior del port de Vilanova i la Geltrú (18 M€) i que preveu la construcció de la nova dàrsena esportiva, la reubicació de la nàutica popular i el trasllat del varador. – S’han posat en marxa els projectes d’actuació mediambiental als ports del Masnou, Mataró i Portbou (359.000 €). – Inauguració del port esportiu de Roses finançat per l’Ajuntament. – Presentació del port de Badalona i del port de Calafell. – Signatura d’un conveni entre el Departament de PTOP i els ports esportius del litoral català per fer-se càrrec conjuntament de la regeneració de les platges afectades per les seves infraestructures (cofinançament al 50%). Infraestructures logístiques – Posada en marxa la CIM de Lleida, la plataforma logística més important de les terres de Lleida. La CIM ha tingut una inversió de 17,4 M€, i compta amb una superfície total de 42 ha. – El Govern ha autoritzat els representants de la Generalitat a l’empresa Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques SA (CIMALSA) a formalitzar una operació de finançament per valor de 40 M€. Aquesta inversió permetrà desenvolupar els projectes en marxa que culminaran amb 4 nous Centres Integrals de Mercaderies: CIM la Selva, CIM el Camp, CIM l’Empordà, CIM el Penedès. – S’han acabat les obres de la 2ª fase de l’aparcament per a vehicles pesants de Sort (673.291 €) i de Cassà de la Selva (619.155 M€) i s’ha iniciat el de Valls (3,2 M€). – Signatura d’un conveni amb l’ajuntament del Prat de Llobregat per seguir impulsant el Centre d’Informació i el programa de comunicació del Pla del delta del Llobregat, per tal de donar una visió global de les diverses obres d’aquest pla per al conjunt de la ciutadania. El cost total de les despeses s’estima en 145.000 € (120.000 € aportats per l’ajuntament, i 25.000 € per PTOP). Peatges – El Govern de la Generalitat ha presentat, en el marc del Grup de Treball de Reordenació dels Peatges, un document que planteja un nou sistema de revisió anual de tarifes que tindrà en compte la intensitat de trànsit de la via. També s’hi inclou un pla de millores a la xarxa d’autopistes, les bases per la redacció d’un protocol d’emergències, l’estudi de nous descomptes de les concessionàries, el compromís de les concessionàries de presentar un Pla de millores i seguir negociant de cara a la creació per part de l’Estat d’un fons dels impostos generats per les concessions per a l’homogeneïtzació dels peatges i de transició cap a un nou model de vies d’alta capacitat. En la tercera reunió del Grup de Treball de Reordenació de Peatges, s’han acordat nous descomptes que arribaran al 40% en les hores 29 �valls dels dies de l’any de màxima afluència de vehicles, i fins al 25% segons l’ús de determinades autopistes. També es crearà un sistema de Telepeatge per a vehicles pesats i un nou sistema de revisió de les tarifes vinculat al pas de vehicles. Aquest conjunt de mesures coincidiran amb el decret anual de revisió de peatges amb els increments corresponents que aquest any seran menors del que pertocaria gràcies a la revisió de la fórmula. 30 �Departament de Justícia Acció de Govern Administració de Justícia – Aprovació de la creació el 2005 de 22 jutjats i 3 seccions, 17 a Barcelona, 2 a Girona, 1 a Lleida i 5 a Tarragona. – Posada en funcionament dels nous jutjats mercantils a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, encarregats principalment, de la tramitació dels concursos de creditors, dels expedients judicials que afectin a les persones sotmeses a concurs i dels assumptes referits a la propietat intel·lectual i industrial. – Aprovació del Pla de renovació del parc immobiliari judicial per al període 2004-2007. Licitació de la construcció d’edificis judicials: Cornellà del Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola del Vallès, Olot i Santa Coloma de Gramenet. Disseny dels projectes d’obres de nous edificis judicials. Inversió 2004-07 : 240 M€. – Redefinició i reanudació de les obres de la Ciutat de la Justícia de Barcelona - L’Hospitalet. – Posada en marxa del programa Iuscat, de modernització de tecnologies de la informació a l’àmbit judicial. Aquest projecte suposa una inversió de 15,8M€, i comporta la incorporació de gairebé 8.000 nous ordinadors a l’administració judicial. – Signatura d’un protocol entre el Departament i el Ministeri de Justícia, per a la informatització i normalització del català al Registre Civil. – Revisió de la regulació i augment de les retribucions i la gestió del torn d’ofici dels col·legis d’advocats catalans. – Conveni entre el Departament de Justícia i el Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya per millorar el torn d’ofici d’aquests professionals. – Aprovació d’un nou pla integral per potenciar l’ús del català als Jutjats. – Distribució de la primera Carta dels drets lingüístics dels ciutadans en l’àmbit judicial, conjuntament amb l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, als jutjats i tribunals de Catalunya. – Reforma del Consell de la Justícia, per agilitar el seu treball, amb la creació d’una comissió permanent. – Posada en marxa de l’elaboració del Llibre verd de la Justícia a Catalunya. – Concessió del Premi Justícia de Catalunya a l’expresident del TSJC, Guillem Vidal i a l’exsíndic de Greuges de Catalunya, Anton Cañellas, durant la Celebració del Dia de la Justícia a Catalunya. Serveis Penitenciaris – Aprovació del Pla de Política penitenciària, amb actuacions en recursos humans, organització i instal·lacions. – Aprovació del Pla director d’equipaments penitenciaris, que preveu la construcció de sis nous centres penitenciaris fins a l’any 2010 amb 6.500 noves places per a interns, per assolir les 10.500 l’any 2010 (8.500 de règim tancat i 2.000 de règim obert). 31 �– Creació de la Taula Cívica del Sistema penitenciari català, formada per experts i representants de la societat civil, òrgan consultiu de debat, treball i proposta i de relació entre la societat i l’administració penitenciària. – Adopció de mesures urgents per millorar el sistema penitenciari. ƒ ƒ Ampliació de la plantilla en 100 places. Inversió de 566.000 € en material de seguretat dels centres penitenciaris catalans. – Posada en funcionament del DERT (departament especial de règim tancat) del Centre Penitenciari de Quatre Camins. – Aprovació del Decret que regula les compensacions per als municipis on s’instal·lin equipaments penitenciaris. – Aprovació provisional del Pla especial de construcció del Centre Penitenciari Lledoners (Bages) i creació de la Comissió de Seguiment del Pla especial del nou centre. – Inici del Programa de Formació Permanent del Personal Penitenciari. – Inici de les obres del Centre Penitenciari Brians-2. – Signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de la Roca per la construcció del nou centre penitenciari per a joves dins el complex de Quatre Camins. – Aprovació de Circulars internes: ƒ 1/2004 de modificació de la circular 1/2003 relativa a les mesures a adoptar davant l’entrada en vigor de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre de les penes. ƒ 2/2004 de procediment de proposta, elevació i seguiment de la llibertat condicional. ƒ 3/2004 del procediment d’actuació en situació de crisi en unitats psiquiàtriques. ƒ 4/2004 sobre els sistemes de control del personal autoritzat a accedir als establiments penitenciaris. ƒ 5/2004 sobre trasllat d’interns en situació d’urgència. ƒ 6/2004 sobre el procediment d’actuació i observació posterior a la utilització de mitjans coercitius i sobre les normes bàsiques d’ ús dels mitjans de seguretat que configuren els equipaments individuals d’intervenció. – Elaboració de les bases del Reglament Penitenciari de Catalunya. – Signatura d’un conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya per potenciar els treballs en benefici de la comunitat, mesures penals alternatives que afavoreixen la reinserció social. – Convocatòria pública per a l'atorgament de subvencions plurianuals corresponents al segon semestre de l'any 2004 i a l'any 2005, a entitats sense ànim de lucre, per col·laborar en actuacions pròpies de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. Justícia Juvenil – Presentació del pla director de Justícia Juvenil 2004-2007, amb actuacions en programes, equipaments i personal del sistema de justícia juvenil. – Implementació del Pla de Mesures Urgents de Justícia Juvenil, per fer front a les necessitats immediates en aquest àmbit. – Adquisició de les instal·lacions del nou Centre de Justícia Juvenil a la ciutat de Barcelona (Horta) que entrarà en funcionament a finals de 2005. 32 �Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) – Creació del Consell Assessor del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció. – Aprovació del Pla encarregat d’impulsar la relació amb el món empresarial i sindical per aconseguir augmentar i millorar formació, la inserció laboral dels interns de les presons catalanes. – Signatura d’un Acord amb la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT), per fomentar el treball productiu als centres penitenciaris de Catalunya. – Increment d’un 24% en persones ocupades i d’un 29,3% en jornades de treball durant el 2004 en tallers gestionats en els Centres Penitenciaris. – Presentació del primer producte de la marca Made in Cire (Bossa Catalana). Dret i entitats jurídiques – Elaboració de l’avantprojecte de llei de Col·legis professionals. – Aprovació del decret que modifica la regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya i creació de la Comissió de Codificació. – Aprovació del calendari de treball de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya. – El Govern de la Generalitat i el Departament de Justícia han dut a terme diverses actuacions per a la defensa i la promoció del dret civil de Catalunya que motivà la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat per part del Govern de l’Estat, contra tres lleis civils catalanes, que havia presentat l’anterior executiu del PP: la Primera Llei del Codi Civil de Catalunya, de 30 de desembre de 2002, la Llei de l’accessió i l’ocupació, de 31 de desembre de 2001 i la Llei de drets reals de garantia, de 5 de juliol de 2002. – Potenciació de la mediació com a via alternativa per resoldre conflictes familiars, mitjançant el Centre de Mediació Familiar de Catalunya. – Impuls del Consell Català d’Associacions, com a òrgan encarregat de promoure i potenciar les associacions en l’àmbit social. – Informatització i digitalització dels Registres d’Associacions i Fundacions per possibilitar una gestió on-line de les relacions amb els ciutadans i amb les entitats. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada – Inauguració de la nova seu del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Durant l’any 2004 s’han realitzat més de 300 cursos i seminaris relacionats amb els diferents àmbits de competència del Departament de Justícia. – Posada en marxa del programa de formació directiva per al personal del Departament de Justícia em el CEJFE. – Beques per a la preparació d’oposicions a jutge/jutgessa i fiscal, i en matèries pròpies d’investigació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Altres – Creació de la circular electrònica, e-Justícia, adreçada a professionals i treballadors de la Conselleria i a persones i col·lectius vinculats a l’Administració de Justícia, el sistema penitenciari, el dret civil i les entitats jurídiques. 33 �Departament d’Interior Acció de Govern Seguretat ciutadana – Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. – Aprovació de l'oferta d'ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. També es convoquen 5 places de la categoria d’intendent, i 22 places de la categoria d’inspector (5 de les quals estan reservades als membres i forces de seguretat de l’Estat). – Aprovació d’una oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2005, de 1.553 places del Cos de Mossos d’Esquadra. – Inici del predesplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona ciutat. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra ha assignat des de l’1 de novembre de 2004 un total de 700 efectius a la ciutat de Barcelona. – Desplegament de 116 efectius a la comarca de l’Anoia. – Pla de reforç de seguretat ciutadana estiu 2004. Aquest pla ha vist incrementat el seu contingent en 1.090 policies, que suposen un total de 6.242 efectius policials distribuïts en tot el territori de desplegament. Per primer cop en les regions policials Metropolitana Sud i Metropolitana Barcelona, participació de 200 Mossos d’Esquadra destinats a la seguretat del Fòrum i en l’anomenada “Operació Turisme”. – Lliurament dels diplomes de la 17a promoció del Curs de Formació Bàsica 2003-2004 de l’Escola de Policia de Catalunya. Han rebut els diplomes de graduació 1.035 mossos d’esquadra i 375 policies locals. S’ha assolit en aquesta promoció el percentatge de dones més alt de totes les promocions, un 33%. – Execució de diversos projectes relacionats amb el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Representen una inversió total de 3.928.000 € en la construcció de 4 noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Gràcia, i d’un espai per a suport logístic a Nou Barris. – Construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra a Igualada per un import de 2.569.811,05 €. Aquesta comissaria ocuparà el mateix lloc que ocupa actualment el Destacament de Trànsit. – Destinació de 13.465.000 € en els dos anys vinents per a la construcció de dues noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Gràcia i de Sants de Barcelona; l’una al recinte de l’antic Hospital Militar, i l’altra a l’entorn dels antics Habitatges d’Eduard Aunós. – Resolució per la qual s’aprova que la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra incorpori i apliqui el Codi Europeu d’Ètica de la Policia en totes les seves intervencions i actuacions. – Aprovació de l’adquisició de 335 nous vehicles per als Mossos d’Esquadra. 34 �– Signatura d’un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament del Masnou, i un altre conveni amb Premià de Dalt. – Signatura del conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i FMC) perquè els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es coordinin en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. – Conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, firmat pel ministre d’Interior, la consellera d’Interior i l’alcalde de Barcelona, per impulsar un sistema de seguretat global a la ciutat de Barcelona. Trànsit i seguretat viària – Impuls d’actuacions per a la millora de la seguretat viària. En aquest sentit es fa pública la ubicació de radars com a mesura dissuasòria i s’incideix en els controls d’alcoholèmia entre els més joves. – Presentació de la campanya publicitària de trànsit 2004, que es focalitza al voltant de la lluita contra la velocitat excessiva o inadequada per tal de reduir els accidents de trànsit, i presentació del dispositiu especial de circulació previst amb motiu de la revetlla de Sant Joan (Pla d’Estiu 2004). – Nou programa d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya per al 2004, per ajudar a complir l'objectiu fixat pel Pla català de seguretat viària per als anys 2002-2004 de reduir el nombre de morts i ferits greus un 15% respecte del valor de l'any 2000. – Presentació d’un nou sistema de patrullatge que durà a terme la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, orientat a aconseguir reduir la sinistralitat viària i detectar conductes temeràries. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 14.785.832,92 € al Servei Català de Trànsit, per a la contractació del servei de manteniment de les instal·lacions de regulació i control de trànsit en els accessos nord i sud a Barcelona, dels equips remots ubicats a diferents carreteres de Catalunya, així com també les obres d'instal·lació d'equips de gestió de trànsit a la carretera A-2, en el tram Abrera-Soses. – Signatura d’un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la creació d’una càtedra de formació i educació viària, que serà pionera a tot l’Estat. – Difusió, des del Centre d’Informació Viària de Catalunya a Barcelona, dels nous missatges als conductors a través dels panells informatius que hi ha instal·lats a la xarxa viària catalana. – Signatura d’un conveni del Servei Català de Trànsit (SCT) amb la Universitat de València per a la realització d'estudis de gestió de trànsit en matèria de seguretat viària per un import de 63.280 €. – Presentació del Pla integral contra la velocitat excessiva, el qual es materialitza amb la col·locació de sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per tal d'aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Hi haurà 21 trams de la xarxa viària catalana que estaran sota control de radar fix automàtic. Hi haurà 22 radars dinàmics dels Mossos d’Esquadra i 18 radars dinàmics de les policies locals. – Autorització de la despesa amb plurianualitat de 778.738,82 €, per a la conservació de les instal·lacions de vigilància, control, seguretat i comunicacions del centre de control de carreteres de Vic. 35 �Emergències i seguretat civil – Presentació al Parlament de Catalunya de la campanya contra incendis per a l’estiu 2004. Orientada a la millora de la prevenció dels incendis i a l’increment dels mitjans humans, parc mòbil terrestre i aeri, i tecnologia de la comunicació (Pla d’Estiu 2004). – Implantació del telèfon 112, únic per a tot l'àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia, que centralitza totes les trucades d'urgència. Serveix perquè els ciutadans i ciutadanes puguin sol·licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una situació d'emergència. – Entrada en servei de les instal·lacions de la seu administrativa i el control operatiu de la regió d’emergències metropolitana sud, a l’Hospitalet de Llobregat. – Aprovació de la revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (PLASEQTA). – Autorització de la despesa d’abast plurianual per un import de 2.387.967,84 € per a la contractació de 3 nous camions de bombers amb autoescales automàtiques, destinades a la renovació del parc mòbil. – Adjudicació dels 58 nous vehicles de bombers que han de substituir els "egipcis" retirats el desembre passat. El cost total de l’operació és de 21.707.552 €. – Aprovació de l’oferta d’ocupació pública de 125 noves places de la categoria de bomber de l’escala bàsica del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2004. – Convocatòria per a la concessió de subvencions adreçades a ens locals per a dotacions i inversions en infraestructures destinades a parcs de bombers voluntaris, per una quantitat màxima de 901.519 €. – Pla de xoc de reforma i condicionament de parcs de bombers que abasta fins a l'any 2006 i que representarà una inversió global de 62,4 M€. – Modificació puntual del Pla General d’Ordenació del municipi de Mataró, que permetrà la construcció d’un nou parc de bombers de la ciutat, molt més gran i amb unes instal·lacions adaptades a les necessitats actuals d’un parc que dóna servei tant a la ciutat com a la resta de municipis veïns. – Presentació del conveni amb la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA), pel qual aquesta contribuirà a la millora dels serveis d’extinció d’incendis. El Conveni serà de 14 M€ anuals durant els tres anys de vigència, que suposa un augment del 75%. – Pla d’aplicació de la recaptació del gravamen finalista previst a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, per l'any 2003. La recaptació correspon a l’impost finalista que grava les empreses situades a Catalunya que poden generar un risc i activar plans de protecció civil. Jocs i espectacles – Actualització de la normativa de jocs i apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que integra de forma unitària la normativa de jocs i apostes. – Signatura del “Conveni marc per a la delegació de competències en matèria de Policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics”. – Constitució de la Mesa Tècnica del Joc entre el Departament d’Interior i les diferents associacions del sector del joc privat a Catalunya. 36 �– Constitució de la Comissió Permanent del Consell Assessor d’Espectacles i Activitats Recreatives. – Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés de determinats establiments d’espectacles i activitats recreatives. Altres actuacions – Conveni de col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació Professional i Investigacions (UNITAR) per a la creació d’un centre de formació per a la cooperació descentralitzada (CIFAL) a Barcelona dedicat a seguretat, espai de convivència o diversitat cultural. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya per estudiar i fer un seguiment de la informació que ofereixen els mitjans audiovisuals en relació amb les actuacions que du a terme el Departament d’Interior i amb les temàtiques que afecten el seu àmbit competencial. 37 �Departament d’Economia i Finances Acció de Govern – Elaboració i presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2004 i per al 2005. Ambdós projectes de Llei de Pressupostos han estat aprovats pel Parlament. Els del 2004 van ser aprovats a l’estiu i amb un volum total de despesa de 18.514 M€, un 7,1% més que la despesa efectuada l'any 2003 i uns ingressos de 17.660 M€, amb un increment del 9,6%. Aquests pressupostos han servit per posar en marxa les grans línies programàtiques actuals del Govern: polítiques socials; competitivitat i impuls als sectors productius de l'economia; inversions i infraestructures, ensenyament, seguretat i habitatge. Els pressupostos per al 2005 preveuen uns ingressos no financers de 20.102 M€, amb un increment del 13,9%, i unes despeses no financeres de 20.706 M€ (12,2%). És significatiu el salt inversor que preveuen amb un total de 4.483 M€, un 65,1% més que l'exercici anterior. Els comptes consoliden el canvi d'orientació iniciat ja l'any 2004. Aquest esforç inversor es concentrarà, bàsicament, en quatre àmbits: polítiques socials i educació, foment de la competitivitat i infraestructures, habitatge i barris, i seguretat i justícia. La inversió per habitant és de 669 € davant dels 365 € el 2003 i dels 405 € el 2004. – Presentació al Parlament de l’informe economicofinancer que va encarregar el Govern al Departament d’Economia i Finances per conèixer l’estat dels comptes de la Generalitat a 31 de desembre del 2003. El resultat de l’informe, elaborat per una unitat especial dirigida per l’interventor general, Josep Maria Portabella, va detectar un resultat negatiu de 1.177 M€ i una despesa acumulada i desplaçada de 2.903 M€. Per aquest motiu, s’ha elaborat un pla de sanejament, que ha estat aprovat pel Govern català i pel Consejo de Política Fiscal y Financiera i que aconseguirà reduir el dèficit i arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. – Presentació de l’informe de gestió que va encarregar el Govern al Departament, que detecta les principals patologies de la gestió pública de l’anterior administració, i proposa un seguit de mesures per evitar que aquestes pràctiques es repeteixin i per millorar la gestió. – Constitució de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat per començar a debatre sobre la revisió de l’actual model de finançament autonòmic. S’ha demanat formalment al Govern central que comencin les negociacions. En l’última reunió del mes de desembre, es va presentar la liquidació del 2002, que és el primer any d’aplicació del nou model de finançament. La Generalitat va aconseguir gràcies al nou model 251M€, una xifra per sota dels 469 M€ que s’havien previst. En el si d’aquesta Comissió també s’ha constituït una comissió tècnica formada pels millors especialistes en la matèria per posar al dia les estimacions del dèficit fiscal de Catalunya. – Renovació del conveni de l’Obra Social entre la Generalitat i les deu caixes d’estalvis catalanes per un import de 18 M€. Les entitats han incrementat en un 11,1% la seva aportació respecte a l’any anterior. El conveni atorga a la Generalitat la possibilitat d’orientar i establir prioritats en matèria d’obra social, per tal que les entitats inverteixin part de la seva obra a respondre a les noves necessitats socials i culturals dels ciutadans. – Creació de les comissions d’inversions i de retribucions de les caixes catalanes. Aprovació del decret que introdueix les modificacions necessàries per adaptar la legislació catalana a la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’Estat 2004. El decret regula la creació de les comissions d’inversions i de retribucions, i estableix la representació de les corporacions locals i dels impositors de la resta de CA en els òrgans de govern de les caixes catalanes. 38 �– Adjudicació de 500 M€ en obligacions per refinançar més del 70% del deute viu de les universitats. La Generalitat assumirà el 70% del deute d'aquestes entitats, amb un estalvi de més de 800.000 € anuals i una millora en els terminis d'amortització. – Aixecament de la intervenció de les mútues Norton Life, Personal Life i Caja Hipotecaria Mutual, mantenint algunes mesures de supervisió preventives sobre l’activitat de la tercera. – Recepció de 53,5 M€ addicionals de la Comissió Europea, com a reconeixement de l’eficiència en la gestió dels ajuts europeus que Catalunya rep a través dels fons FEDER i FSE. Suposa una dotació d’un 4% més sobre els recursos inicials aprovats per a les zones objectiu 2 de Catalunya per al 2000-2006. Catalunya podrà a partir d’ara sumar aquest import addicional als 1.235,5 M€ que ja gestionava. – Autorització al Servei Català de la Salut per al pagament de 800 M€ als centres sanitaris concertats, per tal d’avançar les contraprestacions derivades de convenis o contractes de prestació de serveis sanitaris. – El Tribunal Català de Defensa de la Competència ha dictat les seves primeres resolucions sancionadores a empreses per conductes d'abús de posició dominant i pràctiques restrictives de la competència. Han estat dirigides a dinou autoescoles de Sabadell, a l'empresa Baqueira Beret SA i a Endesa. – Les pimes guanyen terreny en productivitat a les grans companyies: la rendibilitat de l'empresa catalana es manté per sobre l'europea i l'espanyola, segons l'Informe anual de l’empresa catalana 2003 elaborat per la Direcció General de Programació Econòmica, amb dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya. – La inversió de les empreses catalanes a l’estranger s’ha multiplicat per 9,4 en deu anys, segons destaca l’últim número de la revista Nota d’Economia, editada pel Departament. Institut Català de Finances – Autorització de la formalització d’una operació d’endeutament a favor de Fira 2000 SA per un import de 50 M€, avalada per l’ICF, per finançar l’ampliació dels nous pavellons. – Creació de la societat mercantil ICF Equipaments, encarregada de buscar el millor finançament per construir les infraestructures que li encarregui la Generalitat, especialment escoles. – ICF Holding tanca el finançament dels trens de la Línia 9 per 350 M€. La societat Arrendadora Ferroviària, constituïda per l’ICF Holding, “la Caixa”, Cajamadrid i Société Générale, han signat els contractes de finançament per comprar els 50 trens que circularan per la futura L9 del metro de Barcelona. – L’ICF arriba a un acord amb els ajuntaments i els empresaris de les Valls d’Àneu per mantenir oberta l’estació Espot Esquí, amb la decisió de cedir-los-en la gestió. – L’ICF Holding entra en l’accionariat de l’empresa Projectes Territorials del Bages, amb una aportació de 2 M€. – Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICF ha formalitzat 327 operacions, per un import total 324,7 M€, amb una mitjana de 993.082 € per operació: 39 �Distribució Barcelonès comarcal d'operacions (en €) Període 1.1.2004-30.11.2004 120 formalitzades 36,7% 226.927.934,06 69,9% 1.891.066,12 8 174 17 5 11 13 24 1204 % 2,4% 53,2% 5,2% 1,5% 3,4% 4,0% 7,3% 36,7% 1,2% import 638.692,00 260.123.984,16 11.206.913,10 447.769,00 8.590.927,50 12.311.748,50 10.623.134,26 226.927.934,06 4.266.700,00 % 0,2% 80,1% 3,5% 0,1% 2,6% 3,8% 3,3% 69,9% 1,3% mitjana 79.836,50 1.494.965,43 659.230,18 89.553,80 780.993,41 947.057,58 442.630,59 1.891.066,12 1.066.675,00 Maresme Alta Ribagorça 81 2,4% 0,3% 638.692,00 90.200,00 0,2% 0,0% 79.836,50 90.200,00 Vallès Occidental Garrigues 171 5,2% 0,3% 11.206.913,10 30.630,00 3,5% 0,0% 659.230,18 30.630,00 Vallès Oriental Noguera Àmbit PallarsPonent Sobirà 112 244 3,4% 0,6% 7,3% 1,2% 8.590.927,50 99.570,80 10.623.134,26 1.092.900,00 2,6% 0,0% 3,3% 0,3% 780.993,41 49.785,40 442.630,59 273.225,00 Alt PlaUrgell d'Urgell Alta Ribagorça Segarra 41 12 16 1,2% 0,3% 0,3% 0,6% 0,3% 1,8% 4.266.700,00 209.800,00 90.200,00 1.200.000,00 1,3% 0,1% 0,0% 0,4% 1.066.675,00 209.800,00 90.200,00 600.000,00 0,6% 0,6% 1,2% 0,3% 0,3% 6,7% 0,0% 0,1% 0,0% 0,2% 30.630,00 57.705,58 49.785,40 369.550,00 Pallars Sobirà Vall d'Aran Pla d'Urgell Camp de Tarragona 22 41 1 22 30.630,00 346.233,46 99.570,80 739.100,00 1.092.900,00 2.548.000,00 209.800,00 8.571.919,02 0,3% 0,8% 0,1% 2,6% 273.225,00 2.548.000,00 209.800,00 389.632,68 Segarra Alt Camp Segrià Baix Camp 23 65 0,6% 0,9% 1,8% 1,5% 1.200.000,00 4.978.382,14 346.233,46 1.230.176,00 0,4% 1,5% 0,1% 0,4% 600.000,00 1.659.460,71 57.705,58 246.035,20 Urgell Baix Penedès Vall d'Aran Conca de Barberà 24 12 0,6% 1,2% 0,3% 0,6% 739.100,00 475.133,00 2.548.000,00 720.300,00 0,2% 0,1% 0,8% 0,2% 369.550,00 118.783,25 2.548.000,00 360.150,00 222 6,7% 0,6% 8.571.919,02 87.165,79 2,6% 0,0% 389.632,68 43.582,90 Alt Camp Tarragonès 36 0,9% 1,8% 4.978.382,14 1.080.762,09 1,5% 0,3% 1.659.460,71 180.127,02 Baix Camp Centrals Comarques Baix Penedès Anoia 5 32 44 1,5% 9,8% 1,2% 1,2% 1.230.176,00 27.016.640,98 475.133,00 6.072.392,00 0,4% 8,3% 0,1% 1,9% 246.035,20 844.270,03 118.783,25 1.518.098,00 Conca Bagesde Barberà 2 15 0,6% 4,6% 720.300,00 14.716.933,50 0,2% 4,5% 360.150,00 981.128,90 Berguedà Priorat 23 0,9% 0,6% 778.679,34 87.165,79 0,2% 0,0% 259.559,78 43.582,90 Maresme Àmbit Metropolità Vallès Occidental Alt Penedès Vallès Oriental Baix Llobregat Àmbit Ponent Barcelonès Alt Urgell Garrigues Segrià Noguera Urgell Camp Prioratde Tarragona Osona Tarragonès ComarquesCentrals Gironines Comarques Alt Empordà Anoia nombre 10 6 3,1% 1,8% 5.448.636,14 1.080.762,09 1,7% 0,3% 473.969,02 180.127,02 37 32 11,3% 9,8% 11.434.059,37 27.016.640,98 3,5% 8,3% 309.028,63 844.270,03 46 1,8% 1,2% 912.374,99 6.072.392,00 0,3% 1,9% 152.062,50 1.518.098,00 Baix Empordà Bages 155 1,5% 4,6% 747.282,00 14.716.933,50 0,2% 4,5% 149.456,40 981.128,90 Garrotxa Berguedà Gironès Osona 34 108 1,2% 0,9% 2,4% 3,1% 379.400,00 778.679,34 5.087.695,61 5.448.636,14 0,1% 0,2% 1,6% 1,7% 94.850,00 259.559,78 635.961,95 473.969,02 Pla de l'Estany Comarques Gironines Ripollès Alt Empordà 371 64 0,3% 11,3% 1,2% 1,8% 159.000,00 11.434.059,37 579.300,77 912.374,99 0,0% 3,5% 0,2% 0,3% 159.000,00 309.028,63 144.825,19 152.062,50 Selva Baix Empordà Terres de l'Ebre Garrotxa 59 13 4 2,8% 1,5% 4,0% 1,2% 3.569.006,00 747.282,00 3.860.901,00 379.400,00 1,1% 0,2% 1,2% 0,1% 396.556,22 149.456,40 296.992,38 94.850,00 Baix Ebre Gironès Montsià Pla de l'Estany 83 15 0,9% 2,4% 1,5% 0,3% 753.500,00 5.087.695,61 2.800.700,00 159.000,00 0,2% 1,6% 0,9% 0,0% 251.166,67 635.961,95 560.140,00 159.000,00 Ribera d'Ebre Ripollès Terra Alta Selva 42 93 0,6% 1,2% 0,9% 2,8% 127.701,00 579.300,77 179.000,00 3.569.006,00 0,0% 0,2% 0,1% 1,1% 63.850,50 144.825,19 59.666,67 396.556,22 25 13 327 3 7,6% 4,0% 100,0% 0,9% 3.107.128,43 3.860.901,00 324.737.767,22 753.500,00 1,0% 1,2% 100,0% 0,2% 124.285,14 296.992,38 993.081,86 251.166,67 Sense de territorialitzar (*) Terres l'Ebre Totals Baix Ebre (*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament Montsià 5 1,5% 2.800.700,00 0,9% 560.140,00 Ribera d'Ebre 2 0,6% 127.701,00 0,0% 63.850,50 Terra Alta 3 0,9% 179.000,00 0,1% 59.666,67 25 327 7,6% 100,0% 3.107.128,43 324.737.767,22 1,0% 100,0% 124.285,14 993.081,86 Sense territorialitzar (*) Totals (*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament 40 �DISTRIBUCIÓ COMARCAL DE LES OPERACIONS FORMALITZADES PER L'ICCA PERÍODE 1.1.2004-30.11.2004 Nombre ÀMBIT METROPOLITÀ Alt Penedès Baix Llobregat % s/total 87 9,94% Import % s/import 7.668.444,91 12,78% 1 0,11% 219.000,00 0,37% 12 1,37% 335.066,00 0,56% Barcelonès 27 3,09% 1.800.325,52 3,00% Garraf 19 2,17% 1.345.499,00 2,24% Maresme 14 1,60% 1.788.673,09 2,98% Vallès Occidental 8 0,91% 1.866.173,02 3,11% Vallès Oriental 6 0,69% 313.708,28 0,52% COMARQUES GIRONINES 50 5,71% 4.886.521,55 8,15% Alt Empordà 18 2,06% 369.405,41 0,62% Baix Empordà 0,81% 16 1,83% 486.791,90 Garrotxa 1 0,11% 24.170,00 0,04% Gironès 3 0,34% 773.024,00 1,29% Selva CAMP DE TARRAGONA Alt Camp 12 1,37% 3.233.130,24 5,39% 116 13,26% 1.933.239,84 3,23% 6 0,69% 205.811,71 0,34% 34 3,89% 609.446,05 1,02% Conca de Barberà 5 0,57% 189.184,66 0,32% Priorat 1 0,11% 21.600,00 0,04% 70 8,00% 907.197,42 1,51% 358 40,92% 11.836.886,27 19,75% 187 21,37% 5.270.376,29 8,80% Baix Camp Tarragonès TERRES DE L'EBRE Baix Ebre Montsià 86 9,83% 2.867.057,82 4,78% Ribera d'Ebre 46 5,26% 2.701.999,13 4,51% Terra Alta ÀMBIT DE PONENT 39 4,46% 997.453,03 1,66% 248 28,34% 27.798.682,10 46,39% Alt Urgell 1 0,11% 43.730,00 0,07% Alta Ribagorça 6 0,69% 172.018,00 0,29% Garrigues 15 1,71% 2.687.064,44 4,48% Noguera 18 2,06% 681.959,71 1,14% 1 0,11% 190.520,00 0,32% Pallars Sobirà Pla d'Urgell 9 1,03% 1.453.719,00 2,43% Segarra 4 0,46% 151.560,10 0,25% Segrià 122 13,94% 21.065.225,15 35,15% Urgell 72 8,23% 1.352.885,70 2,26% 16 1,83% 5.811.808,75 9,70% COMARQUES CENTRALS Anoia 1 0,11% 5.060,83 0,01% Bages 3 0,34% 708.023,45 1,18% Berguedà 3 0,34% 1.524.969,00 2,54% Osona 7 0,81% 3.491.675,47 5,83% Solsonès TOTAL 2 0,23% 82.080,00 0,14% 875 100,00% 59.935.583,42 100,00% Institut Català de Crèdit Agrari Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICCA ha formalitzat 875 operacions, per un import total 59,9 M€. L’activitat de l’Institut s’ha adreçat als sectors agrícola, agroindustrial, pesquer, ramader, forestal, aqüícola i a l’agroturisme i ha abastat 35 comarques. 41 �Àmbit tributari La recaptació tributària de la Generalitat durant els mesos de gener a novembre del 2004, s’ha incrementat en un 19,86%, respecte a l’exercici anterior. RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS TRIBUTARIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Període gener-novembre 2004 (dades provisionals) 2004 2003 % var. IMPOSTOS DIRECTES Impost successions i donacions 415.469.800,54 350.580.499,53 18,51% Impost patrimoni* 277.351.513,98 274.106.944,23 1,18% SUBTOTAL I. DIRECTES 692.821.314,52 624.687.443,76 10,91% IMPOSTOS INDIRECTES Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats 2.315.783.542,34 1.885.832.395,09 22,80% SUBTOTAL I. INDIRECTES 2.317.474.539,09 1.885.842.196,33 22,89% 301.151.843,78 270.630.654,50 11,28% 5.402.903,58 6.858.944,25 -21,23% 306.554.747,36 277.489.598,75 10,47% 3.316.850.600,97 2.788.019.238,84 18,97% 476.734,74 724.261,50 -34,18% Gravamen de protecció civil 1.135.122,92 1.078.609,62 5,24% TOTAL TRIBUTS PROPIS 1.611.857,66 1.802.871,12 -10,59% PENDENT D'APLICAR A PRESSUPOST 98.548.860,24 60.897.260,52 61,83% TOTAL TRIBUTS (cedits+propis+pendent) 3.417.011.318,87 2.850.719.370,48 19,86% TAXES I A. INGRESSOS Total taxes estatals sobre el joc Altres Ingressos SUBTOTAL TAXES I ALTRES TOTAL TRIBUTS CEDITS Impost sobre grans establiments comercials 42 �Departament de Governació i Administracions Públiques Acció de Govern Organització Territorial – Inici dels treballs legislatius per a l’articulació del projecte del nou model d’organització territorial de Catalunya. – Creació de la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central i a la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran. – Creació de la Comissió mixta de traspàs de serveis i recursos de les diputacions a la Generalitat i als consells comarcals i establiment de la seva composició, organització i funcionament. Funció Pública – Estructuració i reestructuració dels departaments del Govern. – Inici dels treballs d’elaboració del Llibre Blanc de la Funció Pública Catalana. – Aprovació de l’oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2004, de 899 places per a cossos i escales de funcionaris d’administració general i d’administració especial de la Generalitat de Catalunya. – Acord de regulació de determinats aspectes del règim del personal eventual i publicitat dels nomenaments de l’esmentat personal. – Queden suprimits 53 consells i comissions de l’Administració per tal d’agilitar la Generalitat. – Acord per a la selecció de mútues de treball i malalties professionals de la Seguretat Social que han de donar cobertura d’assegurances al personal pertanyent al Règim General de la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. – Signatura del conveni de col·laboració entre la Secretaria d’Administració i Funció Pública i l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques per a l’aplicació d’un programa específic de revisions i avaluacions de les incapacitats per contingències comunes dels empleats/des públiques de la Generalitat de Catalunya. – S’ha creat, amb la col·laboració de la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball i Indústria, una unitat d’auditoria amb l’objectiu d’avaluar el sistema de prevenció de l’Administració de la Generalitat. – Vistiplau a l’acord de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat sobre les retribucions dels anys 2004 i 2005 amb un increment del 2% respecte a les fixades al 2003 per al personal funcionari i estatutari (amb un increment del 2% pel que fa a l’any 2004 i d’un 2,3 % pel que fa a l’any 2005, i un increment anual equivalent al 20 % del complement de destinació). També inclou l’aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial tant de l’any 2004, com de l’any 2005. 43 �– S’acorda un increment salarial del 2%, pel que fa al personal laboral, i per a l’any 2004, així com una aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial de l’any 2004. – Concessió d’ajuts a les organitzacions sindicals per fomentar l’acció i la formació sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat pel que fa al personal funcionari d’administració i tècnic, al personal docent no universitari, al personal estatutari i al personal laboral. L’import de l’ajut atorgat a les organitzacions sindicals és de 110.995 €. – S’ha signat el Pacte sobre Drets sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat. Escola d’Administració Pública de Catalunya. – Inici dels treballs i de les relacions amb tots els agents implicats per a la creació i regulació del Pla únic de formació de les administracions catalanes. – Signatures de convenis amb les diputacions catalanes, les entitats municipalistes i les universitats publiques de Catalunya per a la realització i l’organització d’un mestratge en gestió i dret local. – Acollida a la seu de l’Escola del Centre Europeu de Regions. Reforçament de les relacions amb l’Institut Europeu d’Administració Pública i autorització d’aquesta entitat per editar en català les seves publicacions. – Pel que fa a E-formació: impuls de la formació virtual mitjançant la disposició d’una plataforma tecnològica que es posarà al servei dels departaments, dels centres de formació i de les entitats locals de Catalunya durant el 2005. Administració Local – S'atorguen ajuts per al finançament de les despeses extraordinàries ocasionades als ens locals pels temporals diversos i incendis esdevinguts a l'estiu i a la tardor de 2003 per un import total de 3.263.823 €. Han estat subvencionades un total de 97 actuacions. – Subvenció a l’Ajuntament de Banyoles de 404.223,73 € per indemnitzar les víctimes i familiars de l’accident succeït a l’estany de Banyoles l’any 1998. – Convocatòria de subvencions per al finançament dels serveis comarcals d’assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis i del programa corresponent als anys 2004 i 2005. La dotació màxima per a l’any 2004 és d’1.200.000 € i per a l’any 2005, de 3 M€. – Ajut d’1.3 M€ a l’Ajuntament de Badia del Vallès per a la prestació de serveis municipals no obligatoris, i pròrroga de les previsions de suport financer de la Llei de creació del municipi, que finalitzava la seva vigència l’abril del 2004. – Acord de Govern per crear un programa que tingui per objectiu cooperar amb els petits municipis i les zones deprimides per tal de detectar les seves necessitats i poder trobar-hi solucions convenients. Òrgans del Departament de Governació i Administracions Públiques – Designació dels representants de la Generalitat a la Junta de Govern de l’Institut Europeu de la Mediterrània. – Modificació de la composició de la Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau Vall d’Aran. Constitució d’un grup de treball Generalitat-Vall d’Aran, que ha analitzat la 44 �situació actual dels traspassos i de la prestació dels serveis amb tots els departaments de la Generalitat. – Se suprimeix l’Àrea de Cooperació al Desenvolupament dependent de la Secretaria de Cooperació Exterior. Secretaria de Cooperació Exterior – Aprovació del Pla Anual de Cooperació per al desenvolupament del 2004. – S’inicia el procés jurídic per crear el Consell Català de Foment de la Pau i el Comitè d’Ajut Humanitari d’Emergència. – Presentació del programa ‘Joves cooperants 2004’ que permetrà a joves menors de 30 anys en atur treballar en projectes de cooperació al desenvolupament en països de l’Amèrica Central i del Sud i de l’Àfrica. – Resolució per la qual s’amplia l’import màxim dels ajuts a les comunitats catalanes a l’exterior per finançar despeses corrents i activitats socials i/o culturals. L’ampliació de l’import màxim de la subvenció és de 180.660 €. Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament – Convocatòria ordinària de subvencions a ONG, per un import de 9.360.000 €, destinades a donar suport a projectes que realitzen les ONG en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional. Aquesta s’ha adaptat als objectius estratègics i als països prioritaris del Pla Director i del Pla Anual 2004. – Convocatòria de subvencions per un import de 1.100.000 € per al finançament de projectes a realitzar per organitzacions empresarials per al desenvolupament de projectes de cooperació de millora de la capacitat productiva i l’ocupació, conjuntament amb el COPCA. – Convocatòria restringida de subvencions per un import de 1.150.000 € destinades a donar suport a les universitats catalanes i a les xarxes d’universitats dels Països Catalans que impulsen projectes de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. – Actuacions d’Ajut Humanitari d’Emergència a l’Iran, el Marroc, Haití, el Txad i les Filipines mitjançant diverses ONG i de manera coordinada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Fons Català de Cooperació i la FCONGD per un valor de 375.000 €. – Signatura de convenis de col·laboració amb Metges Sense Fronteres, Creu Roja, UNICEF, Farmacèutics Mundi, Acció Solidària-Igman i la Fundació Doctor Trueta. Els convenis d’ajut humanitari sumen més d’1 M€.. – Participació de l’ACCD amb 500.000 € al fons dels pressupostos de Ministeri de Salut de Moçambic. – Signatura del Convenis de cooperació amb la Fundació Rigoberta Menchú Tum Intermón Oxfam, Fundació Clínic, CCOO, UGT, Associació Àgora Nord Sud, Càtedra UNESCO per la Pau i els Drets Humans- Escola de Cultura per la Pau, PNUD a Colòmbia, Comitè Català de l’ACNUR, UNRWA a Palestina, entre d’altres. 45 �Administració Oberta de Catalunya – Es modifica la composició del Consell General del Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya i s’aproven les bases estratègiques i les bases operatives del Consorci. – Acord de dissolució de la societat Serveis Públics Electrònics S.A. – Consolidació dels serveis de certificació electrònica que presta CatCert. – Atorgament de subvencions als ens locals per un import de 6 M€ per a projectes d’administració electrònica. FEDER – Resolució per la qual es dóna publicitat a les actuacions dels ens locals de Catalunya incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya amb cofinançament FEDER per a les anualitats 2004 i 2005 amb un import total de 68.802.635,00 € PUOSC – Decret d'aprovació de les bases d'execució del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007 i del PUOSC 2004 per un import total de 84.721.118 €. – Decret d’aprovació de les bases d'execució dels programes específics de cooperació municipal de la Diputació de Girona i de les biblioteques del PUOSC per al mateix quadrienni. – Signatura del Conveni per a l’aportació de la Diputació de Lleida al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) 2004-2007, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la convocatòria aprovada mitjançant el Decret 189/2003. – Les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida han signat els convenis en què es fixen les aportacions que han de fer al PUOSC, d’acord amb el que disposa la Llei 23/1987. – Signatura d’un conveni entre la Generalitat i la Diputació de Barcelona amb el compromís mutu de desistir dels plets que mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i serveis de competència municipal. Fons de Cooperació Local – Publicació de les resolucions de distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya, any 2004 per a ajuntaments per un import de 43.044.363,00 € i per a consells comarcals amb un import de 27.749.245,00 €. Avantprojectes de Llei – Avantprojecte de llei de la Comissió Jurídica Assessora amb l’objectiu de fer més operatiu el funcionament de la Comissió, i facilitar el desenvolupament dels debats, preservar la congruència i la unitat de la doctrina jurídica creada i simplificar la burocràcia. La segona finalitat de l’avantprojecte és establir un règim d’incompatibilitats propi dels membres de la Comissió, que garanteixi la total objectivitat i imparcialitat dels dictàmens. A més, l’avantprojecte adequa les competències de la Comissió a les modificacions legislatives que s’han anat produint, amplia les competències en relació amb els supòsits en els quals ha de dictaminar preceptivament i també pel que fa a l’elaboració de dictàmens no preceptius. 46 �– Avantprojecte de llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. Té per finalitat modificar l’estructura del Jurat, de manera que sigui un òrgan col·legiat permanent de l’Administració de la Generalitat, amb independència jeràrquica i de criteri. A més, s’ha establert una prohibició expressa per tal que la presidència de les seccions del jurat no pugui ser ocupada per persones que exerceixin l’advocacia o l’assessorament immobiliari i urbanístic. 47 �Departament d’Educació Acció de Govern – Elaboració i presentació del “Programa 2004-2007. Una educació per al segle XXI” a tota la comunitat educativa. – Impuls del Pacte Nacional d’Educació. Creació de cinc grups de treball per al debat d’aquest Pacte (professorat, autonomia dels centres, corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, família i educació i xarxa de centres finançats amb fons públics). L’objectiu és obrir el procés de debat el proper gener, fins al maig. Les conclusions serviran de base per a l’elaboració d’una Llei Catalana d’Educació amb la participació de tota la comunitat educativa. – Atorgament del Premis Catalunya Educació en distinció a mestres, professors i professores, centres i projectes d’innovació per la seva trajectòria, tasca professional o excel·lència en l’àmbit de l’educació. Centres Docents – Aprovació de la Llei 5/2004, de creació de 30.000 places de llars d’infants de qualitat per al període 2004-2008. Es prioritzen zones socialment desfavorides, respectant l’equilibri territorial i tenint en compte les fluctuacions de la demanda. – Decret 252/2004, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. – Regulació de la constitució i la composició del Consell Escolar, la selecció del director o la directora i el nomenament i cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics, amb l’objectiu de dotar tots els centres públics de mecanismes per exercir i consolidar l’autonomia dels estaments de la comunitat educativa i, en definitiva, de millorar la qualitat educativa. – Creació, de manera experimental, de 12 Oficines Municipals d’Escolarització, una eina per a la transparència en els processos de matriculació i un espai de participació dels municipis en el fet educatiu. – Creació de les Oficines d’Informació Escolar als ajuntaments, per tal de poder informar les famílies i l’alumnat de tota l’oferta educativa existent en el seu àmbit municipal. – Elaboració del Pla de Construccions Escolars 2004-2007, que inclou la construcció de nous Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), Instituts d’Estudis de Secundària (IES) i obres de reforma, adequació i millora (RAM). – Entrada en funcionament, el 2004, de 28 edificis de CEIP i de 9 IES de nova construcció que representen 8.455 llocs escolars. – Entrada en funcionament, el 2004, de 31 ampliacions en CEIP i de 26 en IES que representen 8.650 llocs escolars. – 21,2 M€ per al funcionament i 15,9 M€ per a la creació de places municipals de llars d’infants. 48 �– 5,9 M€ per a la renovació del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Barcelona, per a la creació de noves places d’educació preescolar a la ciutat de Barcelona 2005-2007. Previsió de creació de 1.200 noves places. – 21,7 M€ per subvencionar, a través de concurs públic, els centres docents privats per a l’educació infantil (P4 i P5) el curs 2004-05. – 43,9 M€ destinats a la concertació de l’ensenyament de P3 per al curs 2004-2005 a 853 unitats escolars. – Creació de 5 escoles de música en col·laboració amb els ajuntaments. – Increment de 2.610 noves places a Escoles Oficials d’Idiomes. Ordenació i Innovació Educativa – Creació de la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social amb l’objectiu d’afrontar els nous reptes que planteja l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu. – Pla de Llengua i Cohesió Social per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es destinen més de 35 M€ a diverses actuacions per al curs 2004-2005 que tenen com a objectiu consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i integració a l’escola per a tot l’alumnat i promoure la igualat d’oportunitats. ƒ Es triplica la inversió destinada a l’acollida de l’alumnat nouvingut. ƒ Es destinen 850 mestres i professors per posar en marxa el pla. ƒ Es doblen els ajuts a l’escola concertada, que passen a ser de 7.200 €. Es doblen els centres concertats que reben aquests ajuts, que passen a ser 100. Es destinen 40 professors per a aules d’acollida a centres concertats. La inversió total és d’ 1 M€, que equival a multiplicar per deu els ajuts a l’escola concertada per aquest concepte. – Posada en marxa de gairebé 700 aules d’acollida (565 en centres públics i 100 en concertats) per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts. – Creació de la Unitat de Programes d’Innovació Educativa per avançar en la implantació de diferents programes: ƒ Biblioteques escolars i el gust per la lectura ƒ Coeducació i Igualtat de gènere ƒ Educació per a la Ciutadania ƒ Educació en Comunicació audiovisual ƒ Educació mediambiental ƒ Convivència i Mediació escolar ƒ Salut a l’escola ƒ Llengües estrangeres – Iniciació de 90 aules obertes per donar suport a alumnes amb mancances significatives en els seus aprenentatges. – Dotació de 17 unitats de suport a l’educació especial en centres ordinaris per a l’escolarització d’alumnes que, per les seves necessitats educatives especials, són susceptibles de ser escolaritzats en centres d’educació especial. – Programa de Convivència i Mediació Escolar en el qual participen tots els col·lectius de la comunitat educativa. S’ha iniciat el programa a 53 IES nous per al curs 2004-2005, de manera qeu són 103 els que l’estan desenvolupant, amb 105 alumnes, 621 professors i 49 �professores i 339 pares i mares inscrits. Aquest programa, que fomenta la participació de totes les persones del centre, és especialment indicat per a la resolució de petits conflictes i per als casos de maltractament entre alumnes. – Inversió de 18,2 M€ en tecnologies de la informació per als centres docents i serveis educatius. S'han instal·lat 9.379 ordinadors i 1.759 videoprojectors, amb configuracions i tipologies adaptades a necessitats específiques: 711 aules específiques (d'acollida, obertes i de suport a l'educació especial), 100 aules de batxillerat científic, 150 aules multimèdia per a l'educació secundària, 459 ordinadors portàtils per a professionals de serveis educatius... – S'han posat en funcionament l'entorn d'e-learning Educampus del Departament d'Educació, al servei de la formació permanent del professorat i, en general, de tota la comunitat educativa, i l'aplicació educativa JClic per Internet, incorporada al portal educatiu edu365.com, que dóna accés a milers d'activitats educatives per a l'alumnat. Formació Professional i Educació Permanent – Assumpció de les competències sobre formació de persones adultes i definició dels eixos d’actuació per al període 2004-2007 en aquesta matèria. – Oferta de 75 cicles formatius nous en centres públics (l’ampliació més alta que s’ha realitzat mai des de l’existència dels cicles formatius). – Acord de col·laboració amb el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació per coordinar els processos de correspondència i reconeixement de crèdits entre els Cicles Formatius de Grau Superior i Estudis universitaris de primer cicle. – Aplicació de mesures inicials per flexibilitzar l’accés a la formació professional per a l’alumnat que comparteix activitat laboral i estudis: obertura de la matrícula per crèdits i inici del projecte per realitzar estudis de Formació Professional a distància. – Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per al curs 2004-2005. – Realització de 38 Plans de Transició al Treball, organitzats pel Departament d’Educació per al curs 2004-05, amb 76 grups i 1.166 joves inscrits. – Inici de l’elaboració del Catàleg integrat de qualificacions de Catalunya. – Elaboració de la normativa i experimentació de processos d’acreditació de les competències professionals. – Creació de les comissions de Formació Professional al si dels Serveis Territorials del Departament d’Educació, per tal de fer possible una nova planificació de la Formació Professional que consolidi els centres que la imparteixen com a referents per a persones i empreses i permeti, alhora, optimitzar infraestructures. – Nous convenis amb empreses, organitzacions empresarials i administracions locals, per impartir cicles formatius. – Preparació d’una oferta de formació professionalitzadora per als joves sense graduació, amb més presència en les estratègies de competitivitat i cohesió social. – Promoció de les estades de formació pràctica en empreses d’altres països d’estudiants i professors i intensificació de la participació en projectes experimentals d’àmbit internacional. – Signatura i aplicació d’un conveni amb el Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya per a la millora de la qualitat formativa de la FCT. 50 �– Impuls del procés d’implantació de sistemes de qualitat i millora contínua als centres que imparteixen FP, amb un augment considerable dels centres públics que han obtingut la certificació ISO 9001: 2000 i dels que estan en procés d’obtenir-la. – Dotació de 5 M€ per a la millora dels equipaments dels centres públics. – Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per al curs 2004-2005. – Treball conjunt amb les entitats locals i comarcals per a desenvolupar plans integrals de Formació Bàsica de persones adultes en municipis i comarques. Recursos Humans – Formalització de la proposta de dotacions de professorat a incloure en l’avantprojecte de pressupostos de l’any 2004, d’acord amb la previsió de necessitats d’escolarització en centres públics per al curs 2004-2005. S’han incorporat 2.200 dotacions de professorat i altres professionals. – Signatura del protocol de negociació per al període 2004-2005 amb els sindicats amb representació a la mesa sectorial d’educació. – Convocatòria de 3.680 places per a cossos de funcionaris docents per al proper curs 2005-2006. Es concreta en 1.950 per educació infantil i primària (1.000 d’Educació Infantil, 100 d’Audició i Llenguatge, 150 d’Educació Especial, 300 d’Anglès, 300 d’Educació Física i 150 de Música) i 1.730 per secundària (200 d’Anglès, 75 de Biologia i Geologia, 75 de Física i Química, 10 de Llatí, 10 de Grec, 50 de Dibuix, 50 d’Economia, 50 d’Educació Física, 20 de Filosofia, 40 de Francès, 200 de Geografia i Història, 200 de Llengua Castellana i Literatura, 200 de Llengua Catalana i Literatura, 100 de Matemàtiques, 50 de Música, 200 de Psicologia i Pedagogia i 200 de Tecnologia) que abasten totes les especialitats. – Increment de professorat als centres amb un elevat nombre d’alumnat nouvingut i increment dels Tallers de Llengua (curs 2003-2004). Aquesta mesura s’ha aplicat a 76 Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i a 27 Instituts d’Educació Secundària (IES). 51 �Departament de Cultura Acció de Govern – Pressupost: 45 M€ més per a la cultura. El pressupost del Departament de Cultura per al 2005 es situa en 239.838.922 €, la qual cosa significa un creixement del 23,08 % en relació amb el pressupost de l’exercici anterior. El Departament marca les grans línies de treball: preservar el patrimoni i la memòria; potenciar la creació i el pensament contemporanis; consolidar les empreses culturals; impulsar la cooperació cultural amb l’estabiment de xarxes territorials; impulsar la cultura cívica i la participació ciutadana; projectar la cultura catalana a l’exterior. – Projecció internacional de la cultura catalana: Guadalajara, Frankfurt i Berlín. ƒ La cultura catalana, convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. Des de Catalunya s’hi desplacen 500 persones del món de la creació literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi organitza més de 125 actes. A la FIL hi participen 135.000 professionals del llibre. ƒ Participació a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, en la qual s’anuncia que la Cultura Catalana serà convidada d’honor a l’edició de l’any 2006 o 2007. Al mateix temps se celebrarà l’Any de la Cultura Catalana a Alemanya coincidint amb l’edició de la Fira que aculli la Cultura Catalana com a convidada d’honor. ƒ Conveni de colaboració entre l’Institut Ramon Llull i l’Instituto Cervantes amb la finalitat de promoure conjuntament la cultura catalana a l’exterior a través de la xarxa de centres de l’Instituto Cervantes. – Acords específics en l’àmbit cultural entre Catalunya i les Balears, fruit de la cimera entre els dos Governs. ƒ Commemoració del 150 aniversari dels anys Alcover i Costa i Llobera. ƒ Col·laboració en la projecció exterior de la cultura de Catalunya i les Balears. ƒ Acord per relacionar les respectives Xarxes de biblioteques públiques. ƒ Impulsar i donar continuïtat a la Trobada Internacional de Científics, amb seu alternativa a Palma i Barcelona. ƒ Acord de col·laboració per la difusió conjunta del Patrimoni arquitectònic i arqueològic. ƒ Assessorament per a la creació de programes d’ensenyaments artístics. – Papers de Salamanca. La comissió de 18 experts, consensuada entre el Ministeri de Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat i aprovada pel Ple del patronat de l’Arxiu de la Guerra Civil Espanyola, considera “justes i legítimes” les raons que avalen la devolució dels fons documentals de la Generalitat de Catalunya. Noves estratègies – Anunci de la creació del Consell de la Cultura i les Arts i nomenament de Josep Mª Bricall com a comissionat per iniciar el desplegament del Consell. – Encàrrec de posada en marxa de l’Institut per a la Creació Artística i el Pensament Contemporani per donar suport a partir de 2005 als processos de producció, exhibició, 52 �difusió i conservació de les pràctiques culturals i artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació. – Presentació del “Pla del departament de Cultura 2005-2007. Una visió territorial”, a ajuntaments, representants culturals de les diputacions, Federació de Municipis de Catalunya i Associació de Municipis de Catalunya. Cooperació amb l’àmbit local, establiment de xarxes territorials i circuits de difusió, impulsar polítiques de públic i promoció en són alguns dels objectius. – Presentació del document “TNC: una nova etapa”, un document que estableix les futures línies d’actuació del Teatre Nacional de Catalunya: la creació i la difusió de l’obra dels creadors catalans és l’eix vertebrador de l’activitat del teatre i les produccions pròpies són l’eix fonamental de treball. S’incentiven les coproduccions amb els diferents agents teatrals i en especial amb els nous centres de creació i producció territorials. La Sala Tallers es dedicarà també a sala d’assaig de companyies de teatre i dansa de Catalunya. – Impuls a la promoció de la literatura. Compromís de doblar el pressupost de la Institució de les Lletres Catalanes on el suport a la creativitat, participació en l’Any del Llibre i la Lectura, ajuts a traduccions, creació de pàgines web i estudis literaris marquen les línies de treball de la Institució. Equipaments culturals – Museu Nacional d’Art de Catalunya: Inaguració del museu el 16 de desembre. 45.000 metres quadrats de superfície construïda i 12.000 metres quadrats d’exposició dedicada a l’art català. El Palau Nacional acull la totalitat de les col·leccions del MNAC, i s’hi incorporen les col·leccions del Renaixement i del barroc, les dels segles XIX i XX, les del Gabinet Numismàtic de Catalunya, les del Gabinet de Dibuixos i Gravats i les col·leccions de Fotografia. També comptarà amb la Biblioteca General d'Història de l'Art. ƒ Se signen acords amb l’Excma Sra. Carmen Cervera, baronessa ThyssenBornemisza, per a l’exhibició al MNAC de les 64 obres de la col·lecció Thyssen instal·lades fins al moment al monestir de Pedralbes i per al dipòsit al MNAC de 360 obres de la col·lecció particular de pintura catalana propietat de la baronessa. – Biblioteques: Es destinen 32.979.026 € a la construcció i millora de biblioteques públiques, en el marc del Programa d’Ajuts a Biblioteques Públiques del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya per al període 2004-2007. Els ajuts permetran la construcció de 85 biblioteques, la millora d’altres 19 i la posada en funcionament de tres nous bibliobusos. – Filmoteca de Catalunya. Presentació del projecte de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya, obra de l’arquitecte Josep Lluís Mateo. L’edifici se situarà al barri del Raval de Barcelona i comptarà amb dues sales de cinema, un banc d’imatges, arxiu i biblioteca. – Auditori. Acord per al finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori. L’acord preveu el finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i permetrà inaugurar la sala el primer semestre del 2006. – Arxius. Dos nous arxius comarcals a la Ribera d’Ebre i al Pla de l’Estany. El Departament de Cultura compromet la construcció de dos nous arxius comarcals a Móra d’Ebre i a Banyoles. – Gran Teatre Liceu. S’aprova el nou Contracte Programa del Gran Teatre del Liceu, on el Departament de Cultura incrementa la seva aportació. En el 2005 aquesta aportació se situa en el 32% i es preveu que al final del període 2006-2009 l’aportació se situï en el 40%. 53 �– El Patronat de Poblet aprova la confecció d’un pla integral d’actuacions per al període 2005-2007. Audiovisual – Participació en el projecte de Ciutat de l’Audiovisual a Terrassa. Participació a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) en el projecte estratègic d’especialització de Terrassa com a Ciutat de l’Audiovisual de Catalunya: s’aprova la participació de l’ICIC en la creació de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, que tindrà per objecte la creació i gestió del futur Parc Audiovisual de Terrassa. – Impuls al Consorci Catalan Films & TV amb la participació de l’ICIC. Aquest Consorci té tres línies d’actuació: ƒ Promoció internacional de les produccions catalanes ƒ Gestió dels fons internacionals de suport a la producció ƒ Creació de fons de coproducció, tant estatals com internacionals – Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l'objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 M€ a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres. – Centre de desenvolupament audiovisual: Amb l’objectiu de contribuir a la consolidació de la indústria audiovisual catalana, s'ha encarregat al Centre de Desenvolupament Audiovisual que doni suport a la viabilitat de projectes i serveis a les productores audiovisuals amb l'objectiu d'afegir valor als continguts dels seus projectes afavorint la qualitat i contribuir a la millora de les condicions a la producció. – Producció audiovisual. S’han destinat 7,93 M€ al foment de la producció audiovisual subvencionant 120 produccions audiovisuals: 50 llargmetratges cinema, 25 llargmetratges televisius, 17 documentals per televisió, 9 sèries d’animació i 19 curtmetratges. – Conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Xarxa Audiovisual Local (XAL) per a la realització i emissió d'una línia de programes televisus anomenada "Denominació d'Origen" amb l'objectiu de fixar una franja de programació vinculada al territori seguint els criteris de qualitat que guien els contingut de la Xarxa de Televisions Locals, la innovació en els llenguatges i la connexió i promoció de nous creadors, a través de la potenciació de les empreses de producció catalanes. Suport i reconeixement a la creativitat contemporània – Reconeixement a la creació contemporània: concessió dels Premis Nacionals de Cultura: Alícia de Larrocha (Música), Emili Teixidor (Literatura), Josep Maria Pou (Teatre), Joan Colom (Arts Visuals), Isabel Coixet (Cinema i Audiovisual), Artur Blasco (Cultura Popular), Sol Picó (Dansa) FAD-Foment de les Arts Decoratives (Disseny), Enderrock (Foment de l’Ús de la Llengua Catalana), Manel Risques i Ricard Vinyes, ex aequo, per l’exposició Les presons de Franco i el projecte OVNI-Observatori de Vídeo No Identificat (Patrimoni Cultural), Vilaweb (Periodisme). – Inaguració de la secció Audiovisual Català del Sitges 2004- Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Dins aquest Festival, Catalan Films & TV promouen la creació de la 54 �primera edició de la Sitges Sales Office, com a punt de trobada de la indústria nacional i internacional. Així mateix s’ha donat suport a altres 17 festivals de cinema d’arreu de Catalunya. – European Films Awards: enguany els premis europeus del cinema s’han lliurat a Barcelona. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració de Departament de Cultura, el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona. – Compromís de potenciar i incrementar el suport i finançament a la Fira de Teatre de Tàrrega, que el 2005 celebra el 25è aniversari, i suport al Mercat de la Música Viva de Vic. Cultura popular i tradicional – Suport institucional a la sol·licitud presentada davant la UNESCO per tal que la Patum de Berga sigui declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i compromís de participació en les accions de promoció i comunicació que es duran a terme per reforçar la candidatura. – Constitució de la junta de Govern del consorci del Museu Casteller de Catalunya, amb seu a Valls, per tal d’avançar en l’impuls al museu. – Mediterrània. 7ª Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. La fira que se celebra a Manresa s’obre a la resta de cultures de la Mediterrània. En l’edició d’enguany aplega 32 estrenes, 140 actuacions i més d’un centenar d’espectacles. – 17è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics: la ciutat austríaca de Graz acull el 5 d’agost més de 700 participants i una mostra de 20 grups representatius de la cultura popular i tradicional catalana. Commemoracions – 800 anys de les Homilies d’Organyà. Presentació de l’edició trilingüe ( català, castellà i anglès) de les Homilies d’Organyà, llibre commemoratiu del 800 aniversari del primer text escrit en llengua catalana. – Any Dalí: Presentació de l’exposició Dalí, una vida de llibre, l’aportació més important del Departament de Cultura a l’Any Dalí 2004 i participació en l’organització de l’encontre internacional Dalí. Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament, on es reflexiona sobre les relacions entre art, ciència i pensament a partir de l’obra de Dalí. 55 �Departament de Salut Acció de Govern – Presentació del Pla de Xoc en les llistes d’espera: eliminació dels tres mesos d’espera tècnica que anteriorment no estaven inclosos com a temps real d’espera del pacient. Els pacients rebran un certificat d’estar inclosos en llista d’espera quirúrgica. Increment del nombre de professionals i de sessions quirúrgiques. Introducció de criteris de valoració clínics i socials per a aquelles patologies que ho requereixin. Creació d’un registre unificat d’adequació de la indicació de la pròtesi de genoll tenint en compte aspectes clínics i socials. – Presentació del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya (Pla de Xoc dels Centres de Salut) mitjançant el qual s’incrementarà el nombre de professionals dels equips d’atenció primària en un 38%. El Govern ja ha acordat autoritzar l'augment de les dotacions de llocs de treball disponibles per l'Institut Català de la Salut i que es destinaran a la posada en funcionament del Pla de Xoc durant l’exercici de l’any 2004; concretament,160 dotacions en l’àmbit de la Divisió de Primària, corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius. – Presentació del Pla de Xoc d’Infermeria a l’Atenció Primària. Aquest Pla, inserit dins del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya, té com a objectiu adequar el treball d’infermeria en els equips d’atenció primària (EAP) d’acord amb les necessitats d’atenció de la població i dins del marc organitzatiu més òptim de l’EAP dins el període 2004-2007. – Anunci de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA i revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari amb l’objectiu de crear una única empresa que es responsabilitzarà de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. – Pla d’actuació sanitària en relació amb l’enderrocament de Can Tunis i la seva desaparició com a zona de tràfic i consum de drogues. – Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que té com a objectius principals: extremar la prevenció i la vigilància epidemiològica (toxoinfeccions alimentàries i legionel·losis), adequar els recursos humans i els centres, assegurar la capacitat de resposta del transport sanitari i activar mesures per reduir els efectes de la calor sobre la salut. – Pla Bàsic del Transport Sanitari: reforç del servei de transport sanitari amb 31 vehicles més, amb motiu de la temporada estival (del 19 de juny al 12 de setembre). Seguir millorant l’accessibilitat al telèfon 061 des de tot el territori de Catalunya com a plataforma única d’accés als serveis d’urgències i emergències sanitàries. Reforç del servei telefònic Sanitat Respon 902 111 444 per donar resposta a l’increment d’activitat que es produeix durant aquest període (Pla d’Estiu 2004). Atenció primària – Inauguració de Centres d’Atenció Primària (CAP): CAP Ramon Turró de Barcelona, CAP l’Escala (Moisés Broggi), CAP Sabadell Nord, que forma part de l’Àrea Bàsica de Salut Sabadell 3 B, la Sénia (Montsià). 56 �– Inauguració de Consultoris Locals: Dosrius (Maresme), Maià de Montcal (Garrotxa), El Far d’Empordà (Alt Empordà), Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Prat de Comte (Terra Alta), Viladamat (Alt Empordà). – Autorització de la despesa de 50.740.425,92 € per a la signatura d'un conveni de col·laboració entre l'empresa pública Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, EISSA, i l'Institut Català de la Salut, ICS, per a la contractació de la generació, renovació tecnològica i explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a 28 Centres d'Atenció Primària. – Inversió d’250.000 €, per a la l'adequació de la planta soterrani del CAP Històric ABS Lleida-1 per ubicar les noves àrees de radiografia i educació sanitària. Atenció hospitalària – Inauguració de les noves instal·lacions d’hospitalització del Servei d’Hematologia i Oncologia Pediàtriques de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. – Inauguració del Laboratori de Recerca i de la Unitat de Medicina Nuclear de l’Hospital Doctor Josep Trueta. – Inauguració de la Factoria Cel·lular Josep Carreras al Centre de Transfusió i Banc de Teixits ubicat a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat. – Inauguració de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica de l’Hospital de Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat. – Inauguració de la Ciber@ula de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. – Inauguració del Centre de Transfusió i Banc de Teixits de Lleida. – Inauguració del nou Hospital de Santa Caterina de Salt. El cost ha estat de 34,7 M€ i pel que fa al seu equipament s’ha fet una inversió de 9,6 M€. – Inauguració de la nova unitat de rehabilitació i la unitat psiquiàtrica de l’Institut Pere Mata a Reus, Baix Camp. – Inauguració de les obres de la zona de Ressonància Magnètica Nuclear de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. – Primera pedra del nou edifici que substituirà l’actual l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu. – Obres de remodelació de la UCI i de la construcció de la nova àrea d’exploració complementària de cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta per un import total de 2,3 M€. – Obres de construcció de la nova Unitat de Medicina Intensiva i de la remodelació i ampliació de l’Àrea Obstètrica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta per un import total de 2,3 M€. – Aprovació de la signatura d’un conveni amb el Consorci Sanitari Integral per a la construcció i equipament d’un nou hospital comarcal a Sant Joan Despí amb una inversió prevista de 54,5 M€, que donarà servei al Baix Llobregat Fonsanta i Baix Llobregat Centre, en una àrea d’influència de 275.000 habitants. – Finançament de la instal·lació de plaques solars tèrmiques als Hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Josep Trueta de Girona, Joan XXIII de Tarragona i Vall d'Hebron de Barcelona, a tots ells per primera vegada, per un import de 623.365 €. 57 �– Inversió d’1,6 M€, per a les obres de reforma i ampliació del Servei de Radioteràpia de l'Àrea General de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. En concret, aquesta actuació té per objecte la instal·lació d’un equip de radioteràpia –accelerador lineal. Inversions – Aprovació de la remodelació de tres centres de salut dins del Pla Economicofinancer de l’empresa Gestió d’Infraestructures SA (GISA), per un import de 16.122.749,56 €, a Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs. – Autorització de la despesa amb abast plurianual per un import de 10.452.236,68 € per a la contractació del subministrament de la generació, renovació tecnològica i explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a diversos hospitals de l'Institut Català de la Salut. – Actuacions per un import de 30.662.899, 36 €: ƒ Remodelació/ampliació dels CAP següents: Mollerussa, Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Martorell, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant Quirze del Vallès. ƒ Construcció dels CAP següents: Alcanar, Montcada i Reixach, Rambla de Sabadell, Roger de Flor (Barcelona) ƒ Remodelació / Ampliació del Consultori de Bigues i Riells ƒ Remodelació de 3a Fase d’urgències de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. ƒ Remodelació Neonatologia de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. ƒ Remodelació de la 4a planta de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron. – Convocatòria de subvencions a la construcció, l'ampliació, el remodelatge i l'equipament de consultoris locals i centres d'atenció primària de titularitat municipal per als exercicis de 2004 i 2005. Aquesta convocatòria, que abastarà les inversions realitzades durant les anualitats de 2004 i 2005, tindrà un import de 2 M€. Normativa, convenis i declaracions – Procés de jubilacions del personal estatutari, des de l’1 de juliol, d’acord amb la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de la salut. – Procés de jubilació de professionals assistencials de l’Institut Català de la Salut (ICS), fruit dels acords establerts entre l’ICS i els sindicats presents a la Mesa sectorial de Sanitat per començar a aplicar al territori català l’Estatut Marc, aprovat per tots els grups polítics. El nombre de professionals que es veuran afectats a partir de l’1 de juliol per aquesta mesura és de 419 (un 1,6% del total de la plantilla, 274 professionals d’atenció primària i 145 professionals d’atenció hospitalària. – Aprovació, per part del Govern, de les normes complementàries relatives a l’especialitat d’obstetrícia i ginecologia en l’àmbit de l’Institut Català de la Salut, i per al desplegament i organització del Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva en l’àmbit d’aquest mateix organisme. – Signatura de l'acord de constitució del nou Consorci Sanitari de Mollet del Vallès per dur a terme la construcció, equipament i posada en funcionament d'un nou centre hospitalari al municipi de Mollet del Vallès. – Pacte per a la salut a Olot i la comarca de la Garrotxa, que suposa la creació de la Corporació de Salut de la Garrotxa. 58 �– Ampliació de l’equip humà de l’Institut Català de la Salut en un total de 160 llocs de treball (corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius), d’acord amb el Pla de Xoc dels Centres de Salut. – Aprovació de l'oferta d'ocupació pública parcial per a l'any 2004 de 133 places vacants de diverses categories professionals de personal sanitari d'equips d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut: 109 places a l’àmbit de la Medicina de família i 24 places de l’àmbit de la Pediatria. – Aprovació de l’oferta d'ocupació pública parcial per a l’any 2004 de 152 places de personal estatutari sanitari no facultatiu de diverses categories professionals de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (92 places) i de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (60 places), dependents de l'Institut Català de la Salut. – Signatura d’un conveni entre l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i els laboratoris Lilly, per desplegar el projecte de les Oncoguies. L’objectiu d’aquest conveni és col·laborar a la creació, desenvolupament, execució, gestió, promoció i explotació de projectes i serveis relacionats amb l’avaluació i anàlisis de resultats assistencials, i la investigació clínica relacionada amb el càncer. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament Barcelona per a la millora de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, per un import de 427 M€, dels quals 55 M€ els posa l’Ajuntament de Barcelona i 372 M€ el Departament de Salut. El conveni preveu, entre altres, completar les infraestructures en l’atenció primària (construcció de 10 nous centres de salut); incrementar l’oferta de llits en l’àmbit sociosanitari, especialment per a la gent gran; ampliar la dotació de recursos assistencials i comunitaris en salut mental; realitzar millores en equipaments i en infraestructures als centres hospitalaris; i aprofundir en una millor cooperació i integració de xarxes públiques de salut i serveis socials. Atenció sociosanitària – Inauguració del Centre Sociosanitari Sant Jordi a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). – Inauguració de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol, a Lleida. Drogodependències i sida – Inici de l’assaig clínic per valorar l’eficàcia de l’heroïna oral i la morfina oral a Catalunya per al tractament de pacients que hagin fracassat en els Programes de Manteniment amb Metadona. – Signatura de la declaració de bases per la constitució de la Xarxa Sida i Món Local a Catalunya. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 112.288 €, per a la contractació del servei de manteniment i evolució del Sistema d'Informació sobre Drogodependències a Catalunya. Aquest Sistema recull tota la informació de l'activitat assistencial provinent del conjunt de centres que componen la xarxa d'atenció a les drogodependències (XAD). – Presentació de la campanya: VIH/Sida. No posis a prova la teva vida. Pren el control: feste la prova, per promoure la prova del VIH. – Presentació de l’Informe anual de l’any 2003 del Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de l’HIV/SIDA a Catalunya (Sives). L’informe incorpora, també, dades de la vigilància epidemiològica de les infeccions de transmissió sexual i de la tuberculosi a Catalunya. 59 �Salut mental – Presentació del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i la participació del Departament de Salut de Catalunya en un projecte europeu 2004-2006 contra la depressió. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 270.600 €, per subvencionar la Fundació Malalts Mentals de Catalunya per col·laborar amb el finançament del projecte de suport psicològic i seguiment humà de les tuteles i curateles. – Inauguració del nou Centre de Salut Mental de l’Alt Empordà. 60 �Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Acció de Govern – Convocades les següents ordres d'ajut als sectors agraris: Plans de reconversió de la vinya; ajuts als conreus herbacis; ajuts al bestiar boví, oví i cabrum; ajuts agroambientals; indemnitzacions compensatòries en zones de muntanya i desfavorides; ajuts per a foment de les assegurances agràries; ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors en determinats supòsits; ajuts per a la millora de la qualitat de la carn de boví, ajuts a la qualitat alimentària. – Convocatòria del primer Congrés del Món Rural de Catalunya l’any 2006. L’aprovació d’aquesta activitat respon a la necessitat d’adaptar la situació actual de l’agricultura i el món rural a les principals tendències d’evolució d’aquest àmbit. – Projecte de llei de contractes d’integració. L’objectiu d’aquest nou Projecte és garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment en relació les directrius sanitàries i la protecció del medi ambient. – S’han elaborat els estudis previs per a la introducció gradual del Contracte Territorial d’Explotació a l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany, comarques escollides per iniciar un pla pilot. Durant aquesta legislatura es desplegarà progressivament fins a assolir la totalitat de Catalunya. – Impuls al Pla d’actuació de la fruita dolça amb la creació d’un registre de plantacions. Aquest registre de plantacions ha de contenir totes les parcel·les de fruita existents a Catalunya amb indicació de la seva espècie i varietat, per tal de poder conèixer el potencial productiu de les plantacions que hi ha a Catalunya a partir de les dades tècniques. Pagament d’ajuts Agricultura – Ajut a la producció d'oli d'oliva: saldo campanya 2001/02 i bestreta campanya 2002/03. – Pagament del saldo del Pla de xoc per a la recuperació del potencial productiu de les oliveres gelades 2001 (3 M€). – Pagament del Pla de Recuperació de les oliveres. L’ingrés efectuat suposa un pagament a compte del 95% dels ajuts del Pla de Recuperació de la campanya 2002-2003. – Acordat amb la titular del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’augment de la partida destinada a la incorporació de joves al camp. Les esmentades ajudes passaran de 39.000 a 56.000 € per jove. – 389.229 € per al pagament complementari de l’ajut als productors per superfícies de determinats productes agrícoles. Són beneficiaris d’aquest pagament un total de 213 pagesos catalans. – 12,4 M€ per al pagament dels ajuts als fruits secs de closca i garrofes de l’any 2003 que corresponen a 15.245 productors agrupats en 19 OPFH (Organitzacions de Productors de Fruiters i Hortalisses). 61 �– Pagament dels ajuts agroambientals a l’arròs (7,8 M€). – 6,99 M€ per als pagaments corresponents a determinades mesures agroambientals que van adreçats a 7.187 explotacions. Aquests ajuts s’emmarquen dins del programa de mesures agroambientals a Catalunya, que recull un nombre d’actuacions encaminades a donar suport al manteniment i creixement de determinats sistemes productius més respectuosos amb el medi ambient i el paisatge, i amb una menor contribució a la generació d’excedents. Desenvolupament Rural – Aprovació d’un total de 165 sol·licituds d’ajuts del programa PRODER de desenvolupament rural, corresponents a 11 comarques catalanes: Alt Empordà, Anoia, Baix Camp, Garrigues, Noguera, Osona, Pla d’Urgell, Ribera d’Ebre, Segarra, Solsonès i Urgell. La inversió que es generarà serà de 20,5 M€ amb una subvenció total concedida de 4,8 M€. – Concessió al DARP de 1.340.000 € per encarregar a REGSA l’execució d’obres de millora de camins rurals per a la millora de les infraestructures per a la producció agrícola del Programa de Desenvolupament Rural (PDR 2000-2006) de Catalunya. Ramaderia – Pagament de 17,8 M€ per la prima del sector boví. El DARP ha abonat 4,6 M€ com a pagament complementari de la prima de vaques alletants, 8,3 M€ del saldo de la prima de vaquí de carn i 4,9 M€ corresponents al saldo de la prima pel sacrifici de bovins. – 16 M€ abonats als ramaders d’oví i cabrum catalans en concepte de la prima de la campanya 2004. – 6,6 M€ abonats als ramaders catalans en concepte de prima làctia. El pagament de la prima làctia, previst per a l’any 2005, s’avança a l’any 2004 com a compensació als productors per la baixada de preus d’intervenció i de la llet en pols. Concessió de crèdits – El govern ha autoritzat l’Institut Català del Crèdit Agrari a: 62 ƒ establir una línia de crèdit (import màxim de 20 M€) per finançar els ajuts concedits pel DARP per a la recuperació del potencial productiu del conreu de l’olivera. ƒ obrir una línia de préstecs dotada amb 811.366 €, per avançar l'ajut per a la paralització temporal, corresponent a l'any 2004, de l'activitat pesquera de la flota d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta actuació afecta un total de 163 embarcacions. ƒ obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d'atur que han de percebre els mariners afectats per la parada temporal de la flota d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta línia de crèdit estarà dotada amb un import global de 542.006 €, i beneficiarà un total de 414 mariners. ƒ ampliar la línia de préstecs adreçada al sector pesquer amb base als ports de Catalunya fins a un import màxim de 24 M€. ƒ obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d’atur als mariners afectats per la paralització temporal de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports catalans. Aquesta mesura afecta un total de 1.390 mariners i 130 embarcacions de tot Catalunya i està dotada amb un import global de 1.724.904 €. �ƒ obrir una línia de préstecs dotada amb 420.708,47 €, per avançar l’ajut per a la paralització temporal, corresponent a l’any 2005, de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports de Catalunya. ƒ atorgar un préstec de 5,5 M€ a la Comunitat de regants del canal d’Aragó i Catalunya (zona de Soses). ƒ atorgar un préstec de 3 M€ a la Comunitat de regants del canal de Pinyana d'Alcarràs (Segrià), TTMM d'Alcarràs i Torres de Segre. Regadius – Aprovat el Pla Economicofinancer de l’empresa pública Regs de Catalunya, S.A. (REGSA) per al període 2004- 2013. El Pla preveu una inversió de més de 676 M€ durant aquest període. – Acordada l'ocupació urgent dels béns afectats per a l'execució d'obres del projecte del regadiu Algerri-Balaguer, en el terme municipal de Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu (Noguera). – Acordada l’ocupació urgent dels béns afectats per l’execució d’obres de dos projectes de transformació en regadiu de suport al Baix Ebre i la Terra Alta. Les obres compten amb un pressupost de 18,4 M€. – Declaració d’utilitat pública i d’urgent execució la concentració parcel·lària de la zona regable dels termes municipals de: Sarroca de Lleida i Torres de Segre, Soleràs i Albagés, les Borges Blanques i Juneda, Llardecans i Cogul. – Ampliació del perímetre a concentrar a Artesa de Segre i Foradada. La superfície total a concentrar ascendeix a 7.775 ha. Aquestes s’insereixen en el marc de la zona que comprèn el canal Segarra-Garrigues. R+I+D – Posada en marxa del Pla Anual de Transferència Tecnològica, PATT 2004. El PATT 2004 compta amb un total de 418 actuacions a disposició del sector agroalimentari de Catalunya. – Aprovació del projecte Pleurogen de Genòmica en Peixos Plans finançat per la Fundació Genoma España i Genome Canadá. Aquest projecte es desenvoluparà també des del Centre d'Aqüicultura de l'IRTA a Sant Carles de la Ràpita. – L’IRTA exporta a tot el món un clon d’olivera obtingut al centre de Mas Bové. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre l’IRTA i l’Associació Interprofessional Lletera de Catalunya (ALLIC). L’objectiu del conveni és elaborar plans de millora de la qualitat de la llet i de la sanitat de les explotacions lleteres de Catalunya. – L’IRTA presenta els resultats de la Xarxa d’Experimentació varietal de Cereals de Catalunya. Promoció del sector agroalimentari català – Participació en les fires alimentàries de Berlin, Polònia, Moscou, Nüremberg, Tòquio, Varsovia i Dusseldorf. També promocionà el sector de la fruita al Marroc i organitza una missió comercial als països escandinaus i a Beirut. – Presentació de la campanya promocional “Estima els teus vins”. Amb aquesta campanya, el DARP, mitjançant l’Institut Català de la Vinya i el Vi, vol promocionar les excel·lents qualitats dels vins catalans, per la qual cosa ha comptat també per a la seva realització amb 63 �el suport de tots els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen de Catalunya i del sector vitivinícola català. – Promoció dels productes catalans als supermercats alemanys Kaufhof. Frankfurt, Berlín i Munic seran les ciutats on es portarà a terme la promoció de productes catalans. 64 �Departament de Treball i Indústria Acció de Govern Política d’ocupació i formació – Aprovació del Decret i impuls del desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), i del pla de desenvolupament de polítiques actives. Aquestes accions fan efectiu el reordenament del SOC per tal de definir les seves responsabilitats, la seva estructura i les seves funcions. – Desenvolupament d’un Pla de sanejament econòmic del SOC per donar resposta als deutes acumulats amb entitats, institucions i centres col·laboradors. Ja s’ha fet front al 75% dels deutes que s’havien contret fins al 2003 i no havien estat abonats. – Suspensió definitiva del Servei Català de Col·locació (SCC), motivada per la necessitat de fer efectiva i transparent la política d’intermediació de la Generalitat en matèria laboral. L’SCC havia esdevingut incapaç de donar un autèntic servei públic i, a més a més, funcionava al marge de la resta de serveis similars de l’Estat i de la UE. – Recepció per part de la Generalitat de més de 285 M€ per a la realització de polítiques actives d’ocupació. Immediatament, es van desenvolupar les convocatòries de subvencions corresponents i es van signar les ordres que regulen tota la programació de la formació ocupacional i d’activitats relacionades amb les polítiques actives d’ocupació per a l’any 2004. – Signatura d’una declaració conjunta per a la transferència dels fons de Formació Contínua a Catalunya, per part de la Generalitat, les organitzacions empresarials i els sindicats més representatius de Catalunya, que van constituir el Consorci per a la Formació Contínua com a organisme per desenvolupar, impulsar i difondre la formació professional i gestionar els recursos en aquesta matèria. – Tramitació, des del 5 de juliol, per part del SOC, de més de 46.000 renovacions de permisos de residència i treball per a immigrants. Aquesta mesura és fruit de la col·laboració entre el Departament de Treball i Indústria i la Delegació del Govern a Catalunya. – Aprovació del Decret de Nous Jaciments d’Ocupació, que atorga caràcter permanent al programa de Jaciments d’Ocupació. Amb aquesta regulació, el programa serà plurianual i amplia els col·lectius als quals va adreçat. – Signatura d’un acord de col·laboració en matèria d’ajuts per a la formació dels treballadors afectats per Expedients de suspensió de contractes al sector tèxtil, per part del Departament i conjuntament amb els sindicats UGT i CC.OO. i el Consejo Intertextil. Paral·lelament, el Govern va acordar destinar 2 M€ en ajudes al sector tèxtil per al 2004, que podrien afectar entre 5.000 i 6.500 treballadors. La decisió està motivada pel possible impacte en el sector de la liberalització del mercat internacional i la consegüent desaparició d’aranzels, a partir de l’1 de gener de 2005. Política de relacions laborals i qualitat en el treball – Mediació en la negociació col·lectiva de Seat i Nissan, i accions per a la reducció de l’impacte laboral i social en els processos de reestructuració de, entre d’altres, Philips, Samsung, Novalux, Panasonic, o Levi’s. 65 �– Presentació, durant el Dia Internacional de la Dona Treballadora, d’un informe sobre la situació de la dona al mercat laboral de Catalunya. Elaboració del nou butlletí estadístic semestral “Dona i Treball”, que ofereix informació exhaustiva sobre la situació sociolaboral de la dona. – Edició de 10.000 tríptics sobre assetjament laboral en el treball en els quals es donen consells sobre com actuar en els casos on existeixin situacions de vexació a la feina. – Decàleg d’actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals, que inclou: ƒ “Finestreta virtual” per denunciar via Internet situacions de risc laboral. ƒ Comunicació telemàtica de comunicats d’accidents de treball. ƒ Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany per conscienciar i implicar la societat en la prevenció de riscos laborals. ƒ Pla de lluita especial contra la sinistralitat a les comarques de Lleida. ƒ Creació d’un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i comitès de seguretat i salut a l’empresa. ƒ Cursos, jornades i seminaris en matèria de prevenció per a 10.000 alumnes durant els primers 9 mesos de l’any. ƒ Creació d’un dispositiu al sector de la Construcció de 24 representants (12 de les organitzacions empresarials i 12 dels sindicats) per visitar les obres amb l’objecte de promoure-hi la prevenció. ƒ Publicació d’un manual d’avaluació integral de riscos de seguretat ergonòmics i psicosocials, com a complement a l’activitat preventiva de les empreses. ƒ Acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis col·lectius. ƒ Auditoria dels sistemes de prevenció dels departaments de la Generalitat per aconseguir una millora en la seguretat i la salut laboral del personal. ƒ Campanya publicitària de prevenció de riscos laborals, amb el lema “A la feina, cap risc”. – Anunci que la recaptació de les sancions per incompliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals es reinvertirà en la millora de la seguretat dels treballadors de les empreses catalanes. – Petició per part de la Generalitat al Govern central del traspàs de la gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una Resolució Parlamentària de 2002. – Aprovació del projecte de Llei de reforma del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, amb l’objectiu de garantir la seva independència i reforçar la seva funció assessora. La nova regulació preveu, entre d’altres coses, la supressió dels representants del Govern català i de l’Administració local en els òrgans de l’entitat. – Establiment de l’obligació de presentar un Pla Social per part de les empreses en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació com a requisit imprescindible perquè el Departament iniciï la seva tramitació. La mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, fa de Catalunya la primera Comunitat Autònoma que dóna compliment al que preveu l’Estatut dels Treballadors, segons el mandat que estableix una Directiva Europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius. – Inauguració a Lleida de la primera seu descentralitzada del Tribunal Laboral de Catalunya, amb l’objectiu d’acostar les institucions a les empreses i els treballadors. Durant els seus 13 anys de funcionament, aquest òrgan ha esdevingut un eficaç sistema extrajudicial de resolució de conflictes laborals mitjançant la conciliació i l’arbitratge. 66 �Política Industrial – Creació, en el marc del CIDEM, de l’Agència Catalana d’Inversions, organisme que té una doble vessant: atraure inversions estrangeres que s’articulin amb el teixit industrial català i encarregar-se de la localització exterior dels establiments catalans. – Disseny de l’Observatori de prospectiva industrial, que serà l’encarregat de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública. L’anàlisi es concentrarà en tres sectors prioritaris, per la seva elevada exposició a la competència internacional: tèxtil, automoció i electrònica de consum. – Convocatòria de 4 ordres per donar suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació industrial. Els objectius de les convocatòries, dotades amb 24,2 M€, són: incentivar sectors estratègics; donar suport a l’adaptació i al creixement del valor afegit en sectors altament exposats a la competència internacional; i promoure la col·laboració entre empreses, centres públics i privats de recerca i centres tecnològics per engegar projectes de millora tecnològica. Les ordres incorporen una nova clàusula en virtut de la qual les empreses hauran de retornar l’import de l’ajut si relocalitzen la seva producció en un termini de 7 anys. – Acords per a la creació dels següents Centres Tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a Viladecans, el de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, i el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sènia. La Xarxa de Centres Tecnològics estarà formada, a finals de la legislatura, per entre 8 i 10 centres d’arreu de Catalunya i s’ha creat un Registre de centres que permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia, identificant les entitats que componen l’oferta científica i tecnològica. – Signatura de diferents acords d’àmbit territorial per al desenvolupament i la reactivació econòmica (entre d’altres, a Anoia, la Selva, o al Lluçanès). Política energètica – Organització de la Setmana de l’Energia. El seu objectiu principal era incidir en el canvi d’hàbits dels ciutadans, introduint mesures i actituds en l’àmbit del transport i de la llar que fomentin l’estalvi energètic i impulsant fonts d’energia respectuoses amb el medi ambient. En aquest marc, els Departaments de Treball i Indústria i de Medi Ambient i Habitatge van signar un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona per afavorir la incorporació de criteris de sostenibilitat energètica i mediambiental en les actuacions del club. – Creació del Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS), que donarà suport jurídic, administratiu i tècnic als municipis que disposen o pretenen crear ordenances municipals per a la implantació de l’energia solar tèrmica en els seus territoris. L’acord el van signar 22 municipis de Catalunya, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient a les comarques de Girona. – Acord amb la cadena de distribució alimentària Condis per a la utilització del biodièsel, un combustible no contaminant i biodegradable, en els més de 100 vehicles de l’empresa. – Inici dels treballs d’anàlisi, diagnòstic i redacció del nou Pla de l’Energia 2005-2015. – Signatura de convenis per a la realització de plans de millora de la qualitat del servei elèctric a Catalunya, amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i les empreses AgriEnergia, SA, Bassols Energia, SA, Distribuidora de Energía Eléctrica del Bages, SA, Electra Caldense, SA, Electra del Cardener, SA, Elèctrica Curós, SA, Estabanell Y Pahisa, SA, Fecsa-Endesa, i Productora Eléctrica Urgelense, SA. 67 �Departament de Comerç, Turisme i Consum Acció de Govern Comerç – Aprovació de la llei d’equipaments comercials. – Presentació del programa d’ajuts al comerç per a l’any 2004 per a l’impuls de la competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya amb un import de 14 M€. – Inici dels treballs d’elaboració del Nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2005-2008. És previst que l’any 2005 es faci la convocatòria d’ajuts corresponent a aquest Pla. – Signatura del conveni per a la dinamització del comerç urbà amb el Consell de Cambres de Catalunya, que permetrà desenvolupar actuacions conjuntes per millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses, amb un pressupost de 800.000 € a parts iguals. – Inauguració de la nova edició de la “Barcelona Fashion Week” on s’ha destacat la importància de la internacionalització del disseny i la creació per a la potenciació de la indústria tèxtil. – Presentació dels Premis a la Innovació del sector firal català, que seran atorgats per primera vegada l'any 2005. Aquests premis tenen com a objectiu reconèixer públicament les entitats firals excel·lents de Catalunya, divulgar la qualitat i la innovació, i ser font d'informació i guia per establir sistemes de gestió competitius. – Aprovació del Pla d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC) de Badalona, amb un creixement màxim de 25.000m2 de superfície comercial. La resolució dictada pel Departament limita a 17.500m2 la superfície que es podria destinar a un gran magatzem i a 7.500 m2 l’ampliació del projecte ‘Badalona, ciutat europea del bàsquet’. Internacionalització – Ajuts a la internacionalització per al desenvolupament de noves línies de serveis i programes ja existents que permetran mobilitzar 270 M€. – Convocatòria per a la concessió de beques en el marc del Programa de formació en matèria de promoció comercial a l’estranger. Amb una aportació per beca entre 18.000 i 27.000 € anuals bruts, segons la destinació. – Posada en marxa de les plataformes empresarials de Mèxic, Beijing, Tòquio, Nova Delhi, Casablanca, el Caire, Miami i São Paulo. És prevista, per al primer semestre de l’any 2005, l’obertura de les plataformes Budapest, Varsòvia, París, Moscou i Praga. – El COPCA i el Consell de Cambres de Catalunya desenvolupen el programa conjunt de 129 missions empresarials 2004. – Presentació del contracte assignat al COPCA pel Govern d’Egipte per assessorar al govern egipci en el redisseny de la seva política comercial exterior amb un projecte finançat per la Comissió Europea. El Trade Enhancement Programme és un programa de promoció 68 �comercial encapçalat pel COPCA. Té un pressupost total de 14,3 M€, dels quals 6,6 € es destinaran al contracte d’assistència tècnica que desenvoluparà el COPCA. – Presentació del Pla Estratègic per la Internacionalització de Catalunya 2005-2008, en el marc de la “Nit de la Internacionalització”. Aquest Pla detallarà les línies estratègiques per posicionar Catalunya en el seu entorn econòmic com una de les millors pràctiques en comerç exterior en els propers quatre anys. Turisme – Creació del ‘Pla de Dinamització Turística’ amb 4,2 M€ d’inversió per millorar les infrastructures i els serveis turístics de les comarques del Montsià, Terra Alta, al Baix Ebre i Ribera d’Ebre durant l’any 2004 i 2005. Creació del Consorci per a l’execució d’aquest Pla. – Elaboració del programa d’activitats per captar el turisme cultural i de qualitat amb l’any Dalí. – Participació en l’acord de suport a la consolidació de l’Aeroport de Girona per ajudar a diversificar, desestacionalitzar i dinamitzar l’oferta turística. També aprovació d’una esmena del Comitè Europeu de les Regions que reconeix la importància de les línies aèries de baix cost. – Presentació de la campanya de promoció turística al mercat espanyol “Catalunya te sienta bien”. – Signatura d’un conveni que preveu una inversió de 309.000 € per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i Aran. El conveni permetrà reforçar la marca ‘Pirineus’ com un producte de qualitat i potenciar els recursos turístics de les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran. – Convocatòria de concessió de subvencions a les oficines de turisme de Catalunya per a la millora d’instal·lacions i d’equipaments. La quantitat màxima destinada és de 360.000 €. – Acord amb el ministre mexicà de Turisme per tal d’afavorir la inversió d’empresaris catalans en projectes turístics de qualitat a Mèxic. – Acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per impulsar l’ús del català en el sector. L’acord, que té una vigència de dos anys, facilitarà l’aprenentatge del català a més de 8.000 treballadors del sector perquè el seu objectiu és incrementar l’ús del català en bars i restaurants on hi ha un alt nombre de treballadors de fora de l’Estat espanyol. – Presentació dels objectius del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya i del balanç de la temporada turística davant de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme del Parlament. El Pla Estratègic té com a principal objectiu definir l’evolució del model turístic de Catalunya per al període 2005-2010 i orientar la política del sector públic i privat. – Autorització de la despesa amb abast pluriennal de 360.000 € per al desenvolupament del Pla de Foment amb l’Ajuntament de Banyoles i per al desenvolupament del Pla de Foment amb el Consell Comarcal del Pla de l’Estany. – Presentació de l’oferta turística de la vessant sud dels Pirineus a un grup de més de 40 agències de viatges i operadors turístics internacionals, a Amsterdam (Països Baixos), conjuntament amb les Comunitats Autònomes d’Aragó i Navarra. Aquesta acció de promoció forma part d’un acord marc entre Turisme de Catalunya, la resta de comunitats autònomes de la vessant sud dels Pirineus i l’organisme de promoció turística de l’Estat espanyol, Turespaña, per tal de promoure els seus actius turístics sota el nom de la marca “Pirineus”. 69 �– Col·laboració del Departament junt amb el Consell de Cambres de Catalunya en l’organització del II Congrés de Turisme (Girona, 15-17 de desembre de 2004). – Signatura de l’acord entre Turisme de Catalunya i la Federació Catalana de Càmpings per ser presents a les principals fires europees sota la “Marca” Catalunya. L’acord preveu la promoció dels càmpings catalans a les fires europees d’Anvers, Utrecht, Amsterdam, Stuttgart, Brussel·les i Essen. – Inauguració de la cinquena edició del campionat amateur de golf “Catalunya-Costa Brava Cuina&Golf”, que Turisme de Catalunya va organitzar del 17 al 19 de maig, creat i pensat per promoure la Costa Brava entre touroperadors internacionals. – Turisme de Catalunya patrocina l’expedició “Catalans al K2-Magic Line”. – Turisme de Catalunya dóna suport al primer Campionat d’Europa de Piragüisme d’estil lliure, atès que considera que pot donar a conèixer un entorn natural de rius i paisatges preparats per al turisme interior dels Pirineus. – Signatura de l’acord de col·laboració de Turisme Catalunya amb l’Associació de Parcs Aquàtics de Catalunya per tal de col·laborar en una campanya publicitària de promoció dels parcs aquàtics amb un import de 60.000 €. – Signatura del Conveni amb el Club Futbol Barcelona per promocionar la “Marca” de Catalunya a les gires internacionals del Barça. D’aquesta manera, ‘Turisme de Catalunya’ viatjarà amb el Barça a Seül, Tòquio, Shizuoka i Xangai per presentar l’oferta turística de Catalunya als principals turoperadors asiàtics. Aquest conveni té una vigència d’un any i podrà prorrogar-se fins al 2006. L’acord no preveu cap aportació econòmica de cap de les 2 entitats. – Inversió de 96.000 € per promocionar el Turisme Nàutic a Catalunya. Aquesta inversió s’articula a través de tres acords per a la construcció de dues estacions nàutiques a Palamós i Salou i la promoció de l’oferta d’activitats nàutiques. – S’estableixen les bases reguladores de concessió d’ajuts als consells comarcals per a la senyalització d’itineraris turístics al medi rural. La quantia destinada és de 210.000 €. – Destinació d’1,8 M€ per promoure l’oferta turística de tardor i hivern catalana als mitjans de comunicació televisius. La campanya s’anomena ‘Locos por la nieve’ per donar un impuls al turisme de neu a l’Estat espanyol, i s’ha elaborat un espot especial sobre la tardor per a la campanya “Catalunya te sienta bien”, que ja va tenir incidència durant els mesos d’estiu. Turisme de Catalunya també ha creat una acció de comunicació particular anomenada “Catalunya és per viure-la” amb dos àmbits d’actuació concrets: promoure l’oferta de neu i potenciar la marca turística Terres de l’Ebre a tot el territori català. – Participació de Turisme de Catalunya en el Comitè Europeu de Relacions Exteriors d’Escòcia com a representant de Catalunya, que és model de referència per a la promoció del turisme escocès. Consum – Creació de l’Agència Catalana de Consum. – Convocatòria d’atorgament de subvencions destinades a les organitzacions de consumidors i usuaris per un import de 368.000 € i amb la finalitat de dur a terme activitats d’informació i protecció dels consumidors durant l’any 2004. – Posada en marxa de la campanya ‘Diferencia’t. Consumeix amb criteri’, adreçada a potenciar el consum responsable dels joves catalans. 70 �– Presentació de la targeta ‘Consumidors a Europa’, editada conjuntament per l’Institut Català del Consum i pel Centre Europeu del Consumidor (CEC) amb la finalitat d’informar els consumidors dels seus drets quan adquireixen productes o serveis als països de la Unió Europea. – Delegació de competències en matèria de resolució de conflictes de consum, tasques d'inspecció i campanyes de control a diversos consells comarcals: Consell Comarcal de l’Alt Empordà, del Bages, del Pallars Jussà, de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta; aquests s’han afegit als ja existents en l’exercici 2002 i 2003 amb experiència molt positiva en aquesta delegació de matèries: Consell Comarcal de l’Alt Urgell, del Baix Camp, del Baix Ebre, del Baix Empordà, del Baix Penedès, del Berguedà, de la Conca de Barberà, de la Garrotxa, del Montsià, d’Osona i del Conselh Generau d’Aran. – Presentació del balanç de les reclamacions gestionades pel Centre Europeu del Consumidor de Barcelona (CEC) durant l’any 2003: la sobre reserva (overbooking), la pèrdua d’equipatge i les errades en les reserves a través d’Internet són les principals reclamacions dels ciutadans europeus. – Posada en marxa d’una nova campanya de control per detectar els centres de bronzejat no registrats a Catalunya. – Alerta als ciutadans de la detecció de presumptes estafes telefòniques realitzades per empreses que ofereixen serveis de tarificació addicional en línies 803, 806, 807 i d’internet 907. L’estafa consisteix en l’oferiment de premis, promocions gratuïtes i connexions a pàgines web de pagament inexistents. – Retirada del mercat de 156.832 armilles d’alta visibilitat que incompleixen la normativa d’obligat compliment des del 24 de juliol d’enguany. El Departament ha realitzat 219 actuacions d’inspecció en 154 establiments de Catalunya des de l’inici de la campanya a l’octubre de 2003. – Sanció a Correus i altres 8 empreses per incomplir la Llei de política lingüística en rètols, senyalització i publicitat. Consum ha rebut 445 denúncies de ciutadans contra establiments comercials i de serveis per detectar incompliments en matèria de política lingüística, que han suposat la tramitació de 86 expedients sancionadors. En total, el Departament de Comerç, Turisme i Consum ha imposat sancions a 9 empreses per un import de més de 43.000 €. – Presentació de les dades referents a publicitat enganyosa coincidint amb la celebració a l’hotel Princesa Sofia de Barcelona de la VI Jornada Europea de Consum sobre publicitat enganyosa: en els darrers dos anys s’ha sancionat 51 empreses i s’han obert 124 expedients sancionadors per utilitzar publicitat o informació que indueix a engany en els consumidors. – Campanya de control a les oficines de les entitats financeres i d’assegurances. L’objectiu d’aquesta campanya és comprovar que la informació i les condicions de contractació dels diferents productes i serveis que ofereixen siguin transparents i comprensibles pels usuaris. – Obertura de 45 expedients sancionadors a establiments majoristes multipreu i basars per comercialitzar productes que poden comportar risc per a la seguretat de les persones. S’han immobilitzat 755.612 productes de procedència asiàtica resultat de les més de 9.000 actuacions d’inspecció realitzades durant l’any 2004. Dels productes retirats destaca la immobilització de 604.081 unitats d’armilles d’alta visibilitat per incompliment de la normativa de seguretat i 5.676 joguines de la campanya de Nadal. 71 �Departament de Benestar i Família Acció de Govern – Els responsables de la política social dels governs de Catalunya, el País Basc i Astúries van firmar la Declaració de Getxo, un document que serveix per definir el marc de col·laboració entre les comunitats per poder compartir projectes que avancin cap a sistemes socials universals. – Presentació de l’Anuari de l’Envelliment a Catalunya. – Presentació del Nou model assistencial en l'àmbit rural. – Presentació de les Bases per a una nova Llei de serveis socials de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, així com a totes les Administracions Locals amb competències en serveis socials de Catalunya. – Presentat el balanç i les noves perspectives del Pla de Transformació del Barri de la Mina (2000-2010). – Subvencions atorgades per un import de 107 M€ . Actuacions comunitàries i cíviques – Presentada la campanya per a la no-discriminació del poble gitano. – Inaugurat un casal per a gent gran a l’Hospitalet de Llobregat. La inversió ha estat de més de 2 M€. – Creació d’un nou Consell Català del Voluntariat en el qual tindran cabuda representants territorials per tal de poder donar servei i promocionar el ric teixit associatiu de Catalunya. – Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació “La Caixa” per acostar la gent gran a les tecnologies de la informació i la comunicació. – 42 concursos d’adjudicacions de pisos. – 8 promocions finalistes de remodelació dels barris: Sant Roc, Polvorí, Turó de la Peira, Sud-oest Besòs, Via Trajana i Xafarines. – Autoritzades les següents despeses amb abast plurianual: ƒ 209.462,06 €, per a l'atorgament d'una subvenció a l'Ajuntament del Vendrell per dur a terme la reforma d'un casal i la construcció d'un altre al Vendrell. ƒ 156.363 € per a les obres de remodelació integral del casal de gent gran "Jaume Terrades" de Mataró. Serveis Socials – Actualització dels ajuts per complementar les pensions de viduïtat més baixes. Augment d’un 3,8% (0,8% per sobre de l’IPC català). – Aprovació d’un augment del complement de les pensions més baixes, que passa de 300 a 360 € anuals, amb un augment del 20%, amb efectes retroactius des del mes de gener. 72 �– S’aprova destinar 30 M€ als ajuntaments de més de 20 mil habitants i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament, per a aquest any. – S’aprova destinar 3,2 M€ per garantir serveis socials a persones amb disminució. – Inauguració de la llar residència per a discapacitats psíquics “Torrent de Llops” a Martorell. El cost de la inversió és de 743.637 €. – Inauguració de la llar residència per a disminuïts psíquics Reina Elisenda de Montcada, a Lleida, de l’Institut de Treball Social i Serveis Socials. La inversió és de 601.000 €. – Inauguració de la residència la Maçana de Salt, per a persones en procés de rehabilitació de malalties mentals, amb 29 places concertades. – Inauguració de la residència i centre de dia per a gent gran de Vila-seca, on hi haurà 50 places assistencials concertades amb el departament. – Obres d’adequació Casa del Mar de Sant Carles de la Ràpita. L’import de la inversió és de 691.906 €. – Aprovació del projecte de reconversió i reforma de la residència Mare de Déu de la Mercè a Tarragona, import 8,4 M€; nova construcció de la residència de disminuïts psíquics amb centre de dia al Prat de Llobregat, import 3 M€ i nova construcció del casal per a gent gran i centre de dia a Santa Perpètua de Mogoda 1,7M€ (Pla Economico-financer de l’empresa Gestió d’Infraestructures SA 2004-2010). – Adjudicada la construcció d’un centre de dia per a gent gran a Badia del Vallès. – Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca per a la construcció d’un centre residencial per a gent gran. – Inauguració del Centre Especial de Treball a l’Hospitalet de Llobregat i de dues llars residència -l’una a l’Hospitalet de Llobregat i l’altra a la Zona Franca de Barcelona – de l’associació de pares treballadors de la SEAT amb fills disminuïts. – Autoritzada la següent despesa amb abast plurianual: ƒ 720.140 € per a la subscripció d'un conveni amb el Conselh Generau dera Val d'Aran que té per objecte la realització d'obres a la residència geriàtrica i centre de dia per a gent gran de Vielha. - Elaboració de les dades bàsiques del Mapa de Serveis Socials 2003. Família i Infància – Signatura d’un conveni amb la Fundació Carmen y M. José Godó per facilitar l’acolliment familiar d’infants amb necessitats especials. – Inaugurat el centre residencial d’acció educativa l’Albera per a menors desemparats a Figueres. El Departament ha finançat part del cost de les obres a través de l’Institut Català de Finances per valor de més de 500.000 €. – Elaboració del disseny del programa de formació de pares i mares. – Aprovació i tramitació del programa de lleure en família, elaborat de manera conjunta amb Tujuca S.A. – Nou pis assistit per a joves tutelats a Tarragona. 73 �– Impuls del Pla de Xoc de Mesures de Protecció a la Infància i l’Adolescència amb un augment del 28% del pressupost i amb la incorporació de 48 nous educadors als Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. – Convocatòria d’ajuts per a famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part múltiple de tres o més infants, de 240 fins a 320 € per família i anualment fins als 12 anys. – Increment de les ajudes a les famílies extenses que tenen menors tutelats acollits, fins a un import de 240 € mensuals. – Autoritzada les següents despeses amb abast plurianual: ƒ 466.799 € per a les obres d'adaptació d'una part de la planta segona de l'edifici principal del centre educatiu "Els Castanyers" de Palau Solità i Plegamans. ƒ 1,6 M€ per a les obres de rehabilitació integral de la residència infantil "Llar Les Vinyes" de Cerdanyola del Vallès i de la residència Infantil de Rubí. – Prestació econòmica de 550 € per infant a càrrec per a famílies amb infants menors de 3 anys i de 625 € per a famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys. Més de 235.000 famílies beneficiàries. Pressupost: 145 M€. – Atorgament de subvencions per un import de 1.321.538 € a entitats d’iniciativa social per a centres oberts i programes d’atenció a la infància en risc. – Signatura de convenis amb ens locals (ajuntaments i consells comarcals) per al finançament dels professionals dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència per un import de 6 M€. – Denominació i reestructuració de la Secretaria de la Família que passa a denominar-se Secretaria de Famílies i d’Infància i assumeix, com a funció nova, coordinar i gestionar l’execució de les polítiques del departament en matèria de lluita contra la violència familiar. – Posada en marxa del nou títol de família nombrosa, individualitzat per cada membre de la unitat familiar. Secretaria per a la Immigració – Pla de retorn dels catalans a l’estranger. Desplegament de la Llei de mesures al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents i assignació d’una primera dotació de 200.000 € per posar en marxa el Pla d’Ajuda al Retorn. L’import atorgat és de 75.562,87 €. – Lliurament dels I Premis Francesc Candel, dedicats a la integració social dels immigrants. – Presentació de la guia Acull: Guia d’informació i de serveis. – Convocatòria d’ajuts destinats a entitats per a realització d’activitats i projectes d’integració social de persones immigrades i retornades. – Curs de tècniques d’intervenció amb famílies magrebines. Impartit a les comarques de l’Alt Camp, Alt Penedès, Alt Urgell, Anoia, Baix Penedès, Berguedà, Ribera d’Ebre, Ripollès, Maresme, Osona, Segrià, Garrigues, Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, i Vallès Occidental. – Convenis entre ens locals i el Departament, per a la realització dels Plans comarcals d’integració dels immigrants: Vallès Oriental (40.000€); Baix Camp (40.000€); Pla de l’Estany (40.000€); Tarragonès (40.000€); Baix Empordà (40.000€); Garrotxa (40.000€); Osona (40.000€); Alt Empordà (40.000€); Garraf (36.000€); Bages (36.000€); Alt Penedès (36.000€); Baix Ebre (36.000€); Anoia (20.000€). 74 �– Convenis amb diferents centres universitaris: 4.800 € a la Universitat de Lleida destinats a cursos de postgrau i màsters en intervenció socioeducativa per a contexts multiculturals; 11.070 € a l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra destinats a postgraus en Ciutadania i immigració; 50.000 € a la Fundació Universitat de Girona destinats al IV Congrés sobre la Immigració a Espanya. – Convenis amb diferents centres: CITE-CONC, per un import de 70.000€ destinats a la col·laboració en la xarxa de les seves oficines; amb l’AERC, per un import de 6.000 € destinats a la realització d’activitats de caràcter social i associatiu en l’àmbit dels emigrants i retornats; i amb la Creu Roja, per un import de 98.500 € destinats a la intervenció de les persones immigrants que vivien a les casernes del barri de Sant Andreu de Barcelona. – Convocatòria de subvencions destinades per a la realització d’activitats i projectes d’integració social per un import de 900.000 €. – Convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a la construcció, l’habilitació, reformes d’ampliació o condicionament d’allotjaments de treballadors i treballadores temporers per un import de 603.600 €. 75 �Departament de Medi Ambient i Habitatge Acció de Govern Gestió de l’aigua – Inversió de 1.110 M€ a Catalunya per a 145 actuacions urgents a les conques del país per incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió. Aquestes actuacions consensuades amb el Govern de l’Estat per modificar el Pla Hidrològic Nacional, seran finançades a càrrec de fons de cohesió europeus, ja que responen als principis i objectius de la Directiva marc d’aigües. – Desviament del tram final del curs actual del riu Llobregat, i entrada en servei de la nova llera canalitzada del riu, fet que permetrà garantir la seguretat hidràulica, i també l’expansió del Port de Barcelona. – Inauguració de l’Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Breda. – Aprovada una inversió d’1,5 M€ per a l’EDAR del Baix Llobregat. – Inaugurada la nova xarxa de distribució d’aigua al Maresme, i les obres de millora de l’abastament d’aigua potable a Sant Antoni de Vilamajor (858.000 €). – Aprovat per l’ACA el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, que permetrà aconseguir un bon estat ecològic de les masses d’aigua. – Atorgament de l’ACA de 500.000 € a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública dels municipis de l’àmbit metropolità. – Creació de la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat, òrgan tècnic especialitzat adscrit a l’ACA, que realitzarà l’anàlisi i el seguiment dels impactes que generaran sobre els aqüífers del Baix Llobregat les infraestructures previstes en el delta (nova terminal de l’aeroport, AVE, metro...). – La protecció de les aigües subterrànies rep un nou impuls amb l’aprovació del Decret de revisió de les zones vulnerables, adreçat a prevenir la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries d’aquestes aigües. – Conveni amb Forestal Catalana per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública de l’Àmbit no metropolità, per un valor de 2 M€. – Inici de les actuacions adreçades a la descontaminació dels fangs al pantà de Flix en règim de col·laboració amb les Administracions Públiques afectades i implantació de filtres de carbó actiu a l’ETAP de l’Ampolla per prevenir riscos per a la salut. – Signatura del conveni entre l’ACA, l’EMSHTR i el CDRB i l’associació AFAQUIM per a la segregació selectiva de càrregues salines dels seus abocaments d’aigües residuals i el seu abocament a mar a través del col·lector de Salmorres de la conca del Besòs. Gestió dels residus – Inaugurades 4 deixalleries: Blanes, Vilassar de Mar-Cabrils-Cabrera, Begues i Pla de Santa Maria. 76 �– Inaugurada la Planta de Tractament de Purins de Juneda II. L’objectiu de la planta, que té una capacitat de 110.000 m3 anuals, és absorbir els excedents de purins de la comarca de les Garrigues, i complementar la planta de tractament ja existent a la mateixa població. Així es complementarà el Pla de gestió de dejeccions ramaderes de la comarca. – Inauguració del nou Centre Comarcal de Tractament de Residus Municipals de la Conca de Barberà a l’Espluga de Francolí, que donarà servei a 19.500 habitants de la comarca. El centre ha estat pressupostat en 3,7 M€. – Inauguració de les millores ambientals introduïdes a la planta de tractament d’olis minerals usats d’Alcover consistents en: Nova estació depuradora d’aigües residuals; nova torre de refrigeració, que permet un òptim funcionament del cicle tancat de les aigües; i aplicació de millores per a la reducció de l’impacte visual integrant la instal·lació en l’entorn. – Inauguració de l’ampliació i adequació del dipòsit controlat de les Borges Blanques, a les Garrigues, que ha suposat una inversió total de 460.134,87 €, dels quals el 80% ha estat aportat pel Fons de Cohesió de la Unió Europea i el 20% per fons propis de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge. – Inversió de més de 51 M€ a l’Ecoparc de Montcada i Reixac, que es troba en període de proves. La planta tractarà 240.000 tones/any de residus de 10 municipis metropolitans del Barcelonès Nord i el Vallès Occidental. – Signatura dels convenis amb els sistemes integrats de gestió d’envasos ECOVIDRIO i ECOEMBES, que consolida d’aquesta forma el nou finançament als ens locals per a la recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers (plàstics, llaunes, brics). – Establiment d’un protocol d’acord, amb el consens dels agents territorials, per a les bases de gestió del nou dipòsit controlat de Tivissa. – Realització d’una prova pilot amb l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, consistent en la deposició del rebuig de residus procedents dels Ecoparcs metropolitans, degudament tractats i retractilats en forma de bala a l’abocador de la Vall d’en Joan al terme municipal de Begues. El cost de la prova és d’1,6 M€ i l’ARC hi aporta el 50%. Gestió de l’aire – Presentació del projecte de la Xarxa de Radars de Catalunya, xarxa que en aquests moments es compon de tres radars (Vallirana, Puig d’Arques i la Panadella) i que l'any vinent s'ampliarà amb un quart radar a Tivissa. Els radars meteorològics són instruments d’observació que permeten detectar a distància la presència de pluja i estimar-ne la intensitat. – Racionalització de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques i la seva integració en una nova eina de visualització que contempla a més de les 155 estacions completes (EMA) 225 pluviòmetres (ACA+CHE). – Campanya de determinació dels nivells d’ozó troposfèric amb l’aplicació de nous models avançats de predicció. Protecció del medi natural – Inauguració de les infraestructures del Projecte Life al riu Tordera. El Projecte té com a finalitat reutilitzar les aigües provinents de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Tordera, a través d’un sistema natural d’aiguamolls que depuren l’aigua. Aquesta aigua neta i sanejada s’envia riu amunt per recarregar l’aqüífer. 77 �– Aprovació de 14 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del PEIN, i ampliació dels límits actuals del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) del Cap de Santes Creus a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). – Presentació del nou Pla General de Política Forestal 2005-2014. – Signatura de l’acord entre el DMAH i els ajuntaments del Prat del Llobregat i Viladecans per a la creació del consorci del delta del Llobregat. – Inauguració del Parc de la Pedra Tosca (Les Preses) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. – Inaugurades les obres de millora d’accés a la pica d’Estats i el nou aparcament al pla de la Farga de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Àreu del municipi d’Alins. – Atorgament d’ajuts per un import de 842.000 € per a projectes de conservació, millora i ordenació en espais de la xarxa Natura 2000 al Pirineu i Prepirineu, desenvolupats per ens locals, entitats sense ànim de lucre i particulars. – Creació i participació en la Comissió de seguretat aeronàutica a l'Aeroport del Prat en relació amb les poblacions d'ocells. – Aprovació del Decret pel qual es declara la gavina corsa espècie d’interès especial i s’aproven els plans de recuperació del bitó, la gavina corsa, el fartet i el samaruc. – Constitució de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que esdevé el més gran de Catalunya, amb més de 69.000 ha a les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. – Concessió de 4,7 M€ per a la regeneració dels boscos afectats pels incendis forestals de l’estiu del 2003. Polítiques ambientals – Presentació del mapa de recursos eòlics de Catalunya, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya. Els resultats presentats permetran identificar les zones de Catalunya que ofereixen més possibilitats per a la generació d’energia eòlica, així com determinar aquelles zones amb poca eficiència eòlica. – Decret per regular la participació de les organitzacions no governamentals (ONG) i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i que estableix la creació del Registre d’entitats per a la Protecció del Medi Ambient i la Sostenibilitat Ambiental. – Decret que estableix que la Direcció General de Qualitat Ambiental serà l’organisme que tramitarà, atorgarà o interromprà les autoritzacions de les instal·lacions que generen emissions de gasos d’efecte hivernacle. – Creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, un òrgan de participació dels agents socials en relació amb les propostes de desenvolupament sostenible que formuli l’executiu. Habitatge – Nou Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous habitatges protegits, la meitat en règim de lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000 habitatges i suposa una inversió, per part de la Generalitat de 100 M€. – Aprovats dos dels principals decrets del nou Pla de l’Habitatge que entraran en vigor el febrer, i que permetran assolir els principals objectius del Pla: 78 �ƒ el decret de desplegament del Pla pel dret a l’Habitatge 2004-2007. ƒ el decret regulador del Pla de rehabilitació de Catalunya. – Presentació de la xarxa de Mediació social per a l’Habitatge. – Acord del Govern per tramitar els expedients corresponents a 80.000 habitatges pendents d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges. Amb aquest propòsit el Govern de la Generalitat ha decidit destinar al voltant de 80 M€ a atendre les peticions pendents i no admetrà noves sol·licituds fins que no s'aprovin les noves bases reguladores dels ajuts, llevat de les que estiguin incloses en àrees de rehabilitació integral prèviament declarades o que afectin habitatges amb patologies estructurals. – Lliurades les claus de 15 noves promocions d’habitatges de lloguer amb un total de 309 habitatges: 100 habitatges a Cornellà, 18 a Olot, 28 a Barcelona, 6 a la Seu d’Urgell, 30 a Sant Quirze del Vallès, 4 a Batea, 16 a Cunit, 7 a Ripoll, 13 a la Seu d’Urgell, 15 a Granollers, 45 a Sant Pere de Ribes, 12 a Centelles i 22 a Castell-Platja d’Aro. – Lliurades les claus de 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 140 habitatges: 20 habitatges a Castellar del Vallès, 32 a Cunit i 88 a Badalona. – Signatura de 26 convenis amb diferents municipis de Catalunya per promoure l’habitatge social protegit de compra, de lloguer per a joves i per a gent gran. – 78.000 € en la implantació d’energies renovables, solar-fotovoltaiques i solar-tèrmiques, en el barri de Pomar de Badalona. – Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han lliurat 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 249 habitatges: 96 habitatges de compra al barri de Sant Roc de Badalona, 42 al barri de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del Polvorí de Barcelona i 60 al barri del Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri. – Signatura d’un acord amb el Ministeri d’Habitatge per donar continuïtat a la remodelació de barris a la demarcació de Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són el Turó de la Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria; Sant Roc, de Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de Sant Cosme, al Prat de Llobregat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge hi invertirà 12,4 M€ i el Ministeri d’Habitatge 8,3 M€, en el present exercici – Aprovació, per part de l’Incasol, de la signatura de convenis amb 10 ajuntaments (Alguaire, Avinyó, Calaf, Castellfollit de la Roca, les Franqueses del Vallès, Horta de Sant Joan, Molins de Rei, Palafrugell, Premià de Mar i Santa Eugènia de Berga) per a la construcció de 348 habitatges, dels quals 290 seran de lloguer, amb autorització prèvia de l’Incasol. – Adjudicades per Adigsa un total de 31 obres de rehabilitació d‘habitatges socials per un import de 7,5 M€. Les obres s’efectuaran a 26 barris d’arreu de Catalunya, i consisteixen en millores externes dels edificis i millores en la seguretat, així com d’altres que permetran millorar la qualitat de vida dels veïns. – El Govern autoritza ADIGSA a una operació d’endeutament de 29 M€ per rehabilitar el parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb els compromisos adquirits en el Pla Director d'Obres (PDO) de l’any 1997. – La Generallitat ha desallotjat 61 famílies que vivien en els edificis pròxims a les coves subterrànies de les Mines de potassa de Sallent (Bages), que en els darrers anys han anat patint diversos esfondraments. Aquests veïns han estat reallotjats en pisos nous promoguts per l’Incasol a Sallent i altres reallotjats provisionalment i de manera gratuïta en municipis de les rodalies de Sallent. 79 �Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació Acció de Govern – Creixement d’un 13,5% del pressupost del DURSI per a l’any 2005. L’import destinat a la Direcció General de Recerca augmenta un 38%, la qual cosa evidencia la implicació del Govern amb la recerca en el marc del Pla de Recerca i Innovació (2005-2008). Per la seva banda, el pressupost de la Direcció General d'Universitats creixerà un 10,8%. Finalment, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació creixerà enguany un 7,4%. La part principal correspon al desenvolupament del Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions, que en una bona part s’executarà a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) en el pressupost del qual s’hi destinaran 20 M€. El futur model de telecomunicacions presentat al Parlament potencia especialment el CTTI i el Pla. Àmbit Universitats – Signatura d’un conveni de col·laboració per desenvolupar, a partir del curs acadèmic 200405, un Pla pilot de titulacions adaptades al futur espai Europeu d’Ensenyament Superior, previst per al 2010. Les universitats públiques i privades catalanes han presentat un total de 46 títols de Grau i 16 Màsters adaptats al sistema de cicles establert en la declaració de Bolonya. D’altra banda, s’ha aprovat una despesa plurianual d’1,83 M€ per al finançament del Pla pilot 2004-2006. – Possibilitat de sol·licitar el Suplement Europeu del Títol, expedit per les universitats a partir del proper curs, un cop finalitzada la carrera. – Proposta de creació, per llei, d’un Fons destinat a l’acció territorial de les universitats i centres d’educació superior que pretén donar suport al rol estratègic que juguen aquestes institucions en el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori. El pressupost del 2005 ja preveu una partida destinada a aquesta finalitat. – Novetats en la Programació universitària 2004-2005: Llicenciatura de Criminologia (UB / UAB / UdG); Enginyeria Aeronàutica (Campus Terrassa UPC); 2n cicle de la Llicenciatura en Periodisme (URV) i 2n cicle d’Enginyeria de Telecomunicació (UPF/UAB). – Acord en el marc del CIC pel que fa a les noves titulacions que s’impartiran al curs 20052006. És una proposta “de mínims” atès l’impacte de la davallada demogràfica a les universitats i les perspectives de canvi en l’estructura dels estudis en el marc del futur EEES. 450.000 € a ajuts a les universitats públiques catalanes per al finançament dels seus programes ERASMUS per al curs 2004-2005. – Ajuts i beques universitàries gestionats per l'AGAUR la majoria dels quals poden sol·licitarse mitjançant la plataforma de l'Administració Oberta de Catalunya: Ajuts a associacions d'estudiants universitaris; Ajuts per al finançament de projectes de millora de la qualitat docent a les universitats catalanes; Ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris, en suport paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana; Ajuts a les universitats de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística; Beques predoctorals per a estudiants internacionals associades a programes de doctorat consolidats 80 �reconeguts en la convocatòria IQUC i renovació de beques predoctorals associades a programes de doctorat IGSOC; Ajuts per a la internacionalització de programes de doctorat i de mestratge de les universitats públiques catalanes; Ajuts a la mobilitat del personal d’universitats públiques catalanes i administracions públiques del sector universitari i de recerca; Ajuts a estudiants universitaris de centres adscrits; ajuts a estudiants universitaris de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran. – Concessió de les Distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària. – Lliurament de les distincions de les proves d'accés a la Universitat a 77 alumnes que han obtingut una nota igual o superior a 9. – El web del DURSI sobre estudis universitaris i sortides laborals ha estat traduït a l’anglès. També s’han activat les aplicacions de preinscripció universitària, que es pot fer directament des d’internet i de preparació de la selectivitat. Una altra novetat ha estat poder consultar els criteris de correcció i qualificació específics de cadascuna de les proves de les PAU de juny 2004. – Implantació, a partir del proper curs, de la matrícula gratuïta universitària per als majors de 65 anys, les persones amb minusvalidesa i les víctimes d'actes terroristes. – Encàrrec d’un estudi sobre la previsió de la demanda d’estudis universitaris a Catalunya 2014-2015, al qual es destinen 36.000 €. – Aprovació de les normes d'organització i funcionament de la Universitat Abat Oliva i de la Universitat Ramon Llull – Signatura d'un conveni i un acord marc entre l’Associació d’Investigació de les Indústries del Curtit i Annexes i el Consorci de l'Escola Tècnica d'Igualada per a la creació del campus universitari d'Igualada, que vol fer-se al Pla de la Massa. – L'Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU) completa la seva oferta d'anglès amb un nivell d'iniciació. El curs passat l'EVIU va quadruplicar el nombre de matriculats respecte al 2002-03. Àmbit Recerca – Elaboració i aprovació per part de la CIRIT del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008. També s'ha posat en marxa una nova web de participació (www.gencat.net/pricatalunya), que forma part d’un conjunt d’accions per donar a conèixer el Pla que regirà la recerca i la innovació a Catalunya durant els propers anys. – Ajuts de recerca gestionats mitjançant l’AGAUR: Ajuts per donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i d'ensenyament formal (reglat) i no formal (no reglat); Ajuts en equipament i infraestructura destinats a la recerca; Ajuts a projectes d'abast comarcal; Ajuts per al finançament d'actuacions en l'àmbit de la comunicació i de la divulgació científica; Ajuts per a l'organització d'accions mobilitzadores; Beques Batista i Roca; Beques per a estades de recerca fora de Catalunya; Beques per a joves membres dels casals catalans; Ajuts a universitats i centres públics de recerca per a la contractació i reincorporació de doctors a grups de recerca de Catalunya; Beques de formació en l'àmbit de les nanotecnologies a Catalunya; Ajuts per a doctors visitants a Catalunya; Premis CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent; Ajuts per a la creació, el desenvolupament i la consolidació de xarxes temàtiques dinamitzadores de recerca i desenvolupament i de transferència de tecnologia; Renovació de beques en programes de doctorat de les universitats catalanes en àrees de ciències socials i humanitats; Concessió i renovació de beques predoctorals per a la formació de personal 81 �investigador i per a la contractació de personal per a la seva inserció en el món de la recerca. – Concessió de les "Distincions per a la promoció de la recerca universitària" corresponents al 2004. – Lliurament dels premis de la 23a edició dels Premis CIRIT 2004 per fomentar l'esperit científic del jovent. – Impuls al programa ICREA. El pressupost del programa augmenta fins a 5 M€ el 2004, que representa un increment d’1 M€ respecte al 2003. Per altra part, les universitats i centres de recerca catalans han presentat 170 propostes per als 25 nous contractes previstos per al 2004. Aquests nous contractes se sumaran als 85 contractes signats des de la seva creació l’any 2001. – Publicació en el web del DURSI d'un estudi sobre la producció científica catalana en els darrers 20 anys encarregat per la CIRIT i elaborat pel Grup de recerca en Bibliometria i Avaluació en Ciència de l'IMIM i per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). – Actuacions en Institucions de Recerca : ƒ 1,3 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnologies, la UAB i l’Institut de Física d’Altes Energies per a la creació del Centre de Competència Científic Tecnològic Port d’Informació Científica (PIC). ƒ 4,44 M€ per al finançament de la Xarxa de Centres de Referència de Recerca i Desenvolupament de la Generalitat els anys 2004-2005. ƒ 600.000 € per la Fundació “Genoma España”, per a la participació en projectes d’investigació que tenen per objectiu impulsar el desenvolupament d'empreses biotecnològiques. ƒ 450.000 € per al Consorci Laboratori de Genètica Molecular Vegetal ƒ 480.000 € per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per tal de finançar la pròrroga del contracte-programa del centre de referència i desenvolupament en Aqüicultura. ƒ 9 M€ per al Patronat de la Fundació Parc Científic de Barcelona en el qual participa el DURSI, per contribuir al desenvolupament del PCB. ƒ 50.000 € per a la constitució de la Fundació Privada Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (ICPHES). L’ICPHES tindrà caràcter interdisciplinari ja que combinarà biologia, arqueologia i antropologia social ƒ 2,28 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Ciència per a la titularitat i l’explotació conjunta del feix de llum BM16 en la instal·lació europea de radiació del Sincrotró. ƒ Previsió d’una inversió de 2,5 M€ en un supercomputador que s'instal·larà abans de finals d'any a la UPC i funcionarà amb programari Linux a partir del gener 2005. – 174.800 € per al finançament de la convocatòria per a programes internacionals de cooperació científica amb el Centre Nacional d’Investigació Científica de França durant l’any 2004. – 8,44 M€ per al finançament de convenis específics de col·laboració entre el Departament, les Universitats i l’Institut d’Estudis Catalans per desenvolupar accions del III Pla de Recerca de Catalunya durant el 2004 i el 2005. – Nova revista de comunicació i divulgació didàctica de la ciència i la recerca ICTINIUS, dirigida al gran públic que tindrà caràcter trimestral. L’edició d’aquest suport de divulgació científica es realitza dins el Programa de Divulgació, Didàctica i Comunicació Científica. – Presentació de la 9ª Setmana de la Ciència a Catalunya (SC04) 82 �Àmbit Telecomunicacions i Societat de la Informació – Implantació del programa MICROCOM amb l’entrada en funcionament de nous centres de difusió de TV3 i C33 arreu de Catalunya per tal d’ampliar la cobertura dels serveis bàsics de telecomunicacions a aquelles zones que tenen més dificultats per accedir a aquests serveis. En aquest marc, s’han signat convenis amb Retevisión Móvil (Amena), Telefónica Móviles España (Movistar) i Vodafone España, per tal de millorar l'extensió territorial de la cobertura actual en els serveis de telefonia mòbil arreu de Catalunya. – Inici del desplegament de la televisió digital terrestre a Catalunya, amb el projecte Maresme Digital. – Inici del desplegament de la xarxa pública de banda ampla. Inauguració de la xarxa de banda ampla de l’Alt Pirineu i l’Aran que s’integra en el Pla Director d’Infraestructures. – Signatura del protocol de col·laboració per a la posada en marxa d’un centre per dinamitzar els usos de la societat de la informació a l’Alt Pirineu. Els signants són l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el DURSI. – Contractació de la consultora Sayós&Carrera per col·laborar en el concurs de veu i dades que el CTTI va convocar per tal de donar suport al procés de licitació, adjudicació i execució del contracte de serveis de telecomunicacions de veu i dades de l'Administració. – Publicació de la llista dels 101 prestadors homologats de serveis de tecnologies de la informació per la Generalitat de Catalunya relacionats amb el desenvolupament d'aplicacions, el disseny tècnic orientat a la planificació, i la instal·lació, atenció i gestió de les instal·lacions de tecnologies de la informació i la comunicació. La publicació del concurs s’ha fet al portal e-catàleg. – Compromís del Govern per a la promoció i l’ús de programari lliure. En aquest sentit s’ha presentat el Pla pl.ct de promoció del programari lliure a Catalunya que inclou la nova plataforma de desenvolupament de PL que ha posat en marxa la Generalitat a través de La Farga.org., aixì com la coproducció amb Softcatalà d’un CD-ROM de programari de lliure distribució. La Universitat de Lleida serà la universitat pilot a Catalunya per fer la implantació de PL. – Publicació de la convocatòria d’ajuts per desenvolupar projectes de formació en tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l’accés a la societat del coneixement a Catalunya (FTIC) que serà gestionada per l’AGAUR. Es tracta d’una acció integrada en el Pla de Formació i Alfabetització dissenyat per la STSI. – Creació d’un ens gestor d'infraestructures que executarà el desplegament previst al Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions. – Constitució de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement, juntament amb l’Ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona, el Word Trade Center Almeda Park, l’empresa Siemens, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca amb la intenció d’impulsar el Citilab, centre de difusió i formació de les noves tecnologies amb una aportació de 30.051€ destinats al capital fundacional. – Conveni de col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya per al desenvolupament del Projecte Internet Catalunya (PIC), segona fase 2004-2006. En aquest període s’hi destinaran 1,01 M€. – Organització, per part de la STSI, del primer curs bàsic per a dinamitzadors de la Xarxa de Telecentres de Catalunya, integrada per més de 400 centres d'arreu del país. – Augment de la participació del CTTI a la Torre de Collserola fins a un 22,85%. 83 �84 �Recull normatiu 85 �86 �Lleis i projectes de llei LLEIS APROVADES – LLEI 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra – LLEI 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial – LLEI 3/2004, de 28 de juny, de segona modificació de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya – LLEI 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental – LLEI 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat. – LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004 – LLEI 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives – Llei d’horaris comercials – Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum – Llei de modificació de la Llei 2/2002 d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local – Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005 – Llei de mesures financeres PROJECTE DE LLEIS – Projecte de Llei de Contractes d’integració que pretén aconseguir, sobre la base de la llibertat de pactes, la consecució d’un major equilibri entre les parts que intervenen en la relació contractual. – Projecte de llei de la Conselleria en Cap o Conselleria Primera – Projecte de llei de modificació de la Llei 9/1998 del Codi de Família, de Llei 10/1998 d’unions estables de parella i de la llei 40/1991 del Codi de Successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela. – Projecte de llei de nova regulació del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. – Projecte de llei de reestructuració de la Comissió Jurídica Assessora. – Projecte de Llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. 87 �maig juny juliol Agost setembre octubre 10 2 11 15 1 2 8 1 7 8 6 12 4 2 2 10 1 2 1 2 8 1 1 3 1 2 3 1 9 9 5 5 1 5 6 3 1 1 1 3 10 8 5 8 21 7 12 12 12 1 3 9 3 5 1 3 1 1 3 3 2 2 6 2 1 1 1 1 3 200 55 3 1 6 4 1 1 1 1 1 1 2 2 30 33 1 34 13 37 8 1 3 1 2 2 1 1 1 1 3 3 1 2 3 1 1 5 1 2 1 1 2 8 1 2 1 1 1 11 29 21 1 2 1 25 TOTAL abril 14 1 desembre març 57 3 novembre febrer DECRETS 2004 Presidència Rel. Institucionals i Participació PTOP Justícia Interior Economia i Finances Governació i Adm. Públiques Educació Cultura Salut DARP Treball i Indústria CTC Benestar i Família DURSI Medi Ambient i Habitatge Total gener Decrets 6 152 8 26 22 18 2 45 20 3 40 20 2 23 1 26 35 14 1 17 17 2 22 17 505 El Govern de la Generalitat ha aprovat durant aquest any 505 decrets (des de l’1 de gener fins el 27 de desembre de 2004) dels quals destaquem els següents: Departament de la Presidència – DECRET 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició. – DECRET 307/2004, de 8 de juny, pel qual es concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Joan Oró i Florensa. – DECRET 314/2004, de 22 de juny, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les. – DECRET 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. les condicions – DECRET 358/2004, de 24 d'agost, de creació de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut. – DECRET 359/2004, de 24 d'agost, de creació de l'oficina de la Generalitat de Catalunya a Paris amb la denominació Maison de la Catalogne. – DECRET 361/2004, de 24 d'agost, de creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, i de modificació del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. 88 �– DECRET 385/2004, de 21 de setembre, pel qual es regulen l'estructura i les funcions de l'Oficina de la Presidència de la Generalitat. – DECRET 386/2004, de 21 de setembre, pel qual es modifica el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. – DECRET 401/2004, de 5 d'octubre, pel qual es regula la participació de les organitzacions no governamentals i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l'ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge. – DECRET 418/2004, de 2 de novembre, pel qual es modifiquen els estatuts de funcionament i règim intern del Patronat Català Pro Europa. – DECRET 428/2004, de 16 de novembre, de modificació dels Estatuts del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, aprovats pel Decret 10/2002, de 8 de gener. Departament de Relacions Institucionals i Participació – DECRET 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques – DECRET 288/2004, d'11 de maig, pel qual s'aprova la modificació de determinats articles dels Estatuts del Consorci autonòmic per a la coordinació del sistema metropolità de transport públic de l'àrea de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità. – DECRET 316/2004, de 22 de juny, de modificació de l'article 7 del Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. – DECRET 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. – DECRET 415/2004, de 19 d'octubre, pel qual es modifiquen els Estatuts de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia – DECRET 266/2004, de 27 d'abril, de regulació dels òrgans de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya. – DECRET 335/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la declaració de la implantació d'equipaments penitenciaris al territori de Catalunya. – DECRET 371/2004, de 7 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya. – DECRET 387/2004, de 21 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya Departament d’Interior – DECRET 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l'habilitació i les funcions del personal de control d'accés de determinats establiments d'espectacles i activitats recreatives. 89 �Departament d’Economia i Finances – DECRET 311/2004, de 8 de juny, de modificació del Decret 190/1989, d'1 d'agost, d'aprovació de les Normes reguladores dels procediments de designació dels membres dels òrgans de govern de les caixes d'estalvis i de la convocatòria i el funcionament d'aquests. Departament de Governació i Administracions Públiques – DECRET 340/2004, de 20 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Tornafort, en el terme municipal de Soriguera (Pallars Sobirà). – DECRET 351/2004, de 27 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Seana, en el terme municipal de Bellpuig (Urgell). – DECRET 373/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 225/2002, de 27 d'agost, pel qual es regula la Comissió de Delimitació Territorial. – DECRET 374/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 223/1996, de 12 de juny, de creació del Consell Assessor de les Comunitats Catalanes i del Cens registral dels centres i agrupacions catalans al món. – DECRET 375/2004, de 7 de setembre, pel qual s'aproven les bases d'execució del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007. Departament d’Educació – DECRET 252/2004, d'1 d'abril, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. – DECRET 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició del consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics. – DECRET 407/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Educació les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament (escoles viatgeres). Departament de Cultura – DECRET 326/2004, de 6 de juliol, pel qual es crea el càrrec de comissionat per al disseny de l'estructura i el funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts. – DECRET 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Departament de Salut – DECRET 284/2004, d'11 de maig, pel qual es dicten normes complementàries relatives a l'especialitat d'obstetrícia i ginecologia en l'àmbit de l'Institut Català de la Salut, i per al desplegament i organització del Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva en l'àmbit d'aquest mateix organisme. – DECRET 285/2004, d'11 de maig, pel qual es modifica la disposició transitòria del Decret 126/2003, de 13 de maig, pel qual s'estableixen els requisits tecnicosanitaris dels establiments d'òptica. 90 �– DECRET 445/2004, de 30 de novembre, pel qual es modifica el Decret 395/1996, de 12 de desembre, pel qual s'estableixen els procediments de notificació de les malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca – DECRET 302/2004, de 25 de maig, pel qual es crea i s'aprova el funcionament del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC). – DECRET 389/2004, de 21 de setembre, pel qual es regula la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües interiors del litoral català. – DECRET 408/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament professional nauticopesquer. – DECRET 409/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca els mitjans patrimonials traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'agricultura (SENPA). – DECRET 447/2004, de 30 de novembre, pel qual es crea la Comissió interdepartamental en matèria de plaguicides i biocides. Departament de Treball i Indústria – DECRET 286/2004, d'11 de maig, pel qual s'estableixen les bases reguladores de les subvencions destinades als projectes que continguin mesures adreçades a la creació de llocs de treball en el marc dels nous jaciments d'ocupació. – DECRET 379/2004, de 7 de setembre, del Registre de Centres Tecnològics de Catalunya. – DECRET 399/2004, de 5 d'octubre, pel qual es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i salut. Departament de Comerç, Turisme i Consum – DECRET 287/2004, d'11 de maig, pel qual es suspèn temporalment la tramitació i l'aprovació de determinats programes d'orientació comercial. – DECRET 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria d'ordenació del comerç. – DECRET 380/2004, de 7 de setembre, de quarta modificació del Decret 252/2000, de 24 de juliol, sobre l'activitat artesanal a Catalunya Departament de Benestar i Família – DECRET 305/2004, d'1 de juny, de creació i regulació de la Comissió per a l'elaboració dels documents preparatoris de l'avantprojecte de llei reguladora de les actuacions, l'assistència i els serveis socials 91 �Departament de Medi Ambient i Habitatge – DECRET 234/2004, de 16 de març, pel qual es prorroga la vigència de les normes generals del Pla per a la conservació de les àrees protegides de les Illes Medes. – DECRET 259/2004, de 13 d'abril, pel qual es declara espècie en perill d'extinció la gavina corsa i s'aproven els plans de recuperació de diverses espècies. – DECRET 329/2004, de 6 de juliol, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel que fa als límits de l'espai del Pla d'espais d'interès natural al cap de Santes Creus. – DECRET 364/2004, de 24 d'agost, pel qual es declaren zona d'actuació urgent els terrenys forestals afectats per l'incendi forestal de l'any 1998 a les comarques del Solsonès, la Segarra, el Bages i l'Anoia. – DECRET 390/2004, de 21 de setembre, d'assignació de competències en matèria d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. – DECRET 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007. – DECRET 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d'habitatges de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació – DECRET 424/2004, de 2 de novembre, pel qual s'aprova l'adaptació de les Normes d'organització i funcionament de la Universitat Ramon Llull. 92 �Página 1 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental de l’acció de Govern Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental Balanç Any 2004 Any 2004 11:31 Balanç de l’acció de Govern 31/12/04 D.L.: B. 50.758 - 2004 cubierta balanç de govern � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Balanç de l'acció de govern: actuacions més destacades del Govern de la Generalitat de Catalunya, any 2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Secretaria de Coordinació Interdepartamental. Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Acció política Model social Catalunya Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes http://78.47.125.110/files/original/29/2680/foto_oficial_Miravet_JB_12-11-04.jpg 38334c8f0b1f1f5c7aef1a547700eea2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (BMP) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia de la cimera de Miravet Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mas, Artur, 1956- de Madre, Manuela Carod-Rovira, Josep Lluís Piqué, Josep Saura, Joan Estatut Description An account of the resource Imatge de grup dels líders polítics a cos sencer al castell de Miravet amb el riu Ebre al fons. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Miravet Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/27/2679/comunicat_Miravet.pdf 9544f9e27d55eda380a2bf76c15495fe PDF Text Text COMUNICAT 1.- Constatem la necessitat i la utilitat de la reunió de Miravet i ens comprometem a mantenir aquestes reunions sempre que calgui per a la bona marxa de la redacció i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 2.- Invitem el poble de Catalunya que assumeixi el nou Estatut com l'instrument útil per al seu progrés en el marc estatal i europeu, adequant l'actual a les necessitats de la societat catalana i als seus anhels i aspiracions de futur. 3.- El nou text hauria de ser aprovat pel Parlament al llarg del pròxim període de sessions. 4.- El president i els grups parlamentaris ens comprometem a intentar superar les diferències que puguin plantejar-se en el transcurs del debat estatutari, amb la màxima voluntat d'acord en reunions de treball com la d’avui, celebrada a Miravet. 5.- Malgrat aquesta voluntat, no s'amaga que el procés d'elaboració d'un nou Estatut serà complex, ja que en les competències polítiques i financeres hi ha encara molts aspectes pendents a debatre i acordar. 6.- Desitgem que l'Estatut acabi sent un text assumit, entès i defensat per totes les ciutadanes i ciutadans de Catalunya i acceptat per l'Estat com una peça capital del seu propi ordenament". Miravet, 12 de novembre de 2004 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Comunicat de la cimera de Miravet Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mas, Artur, 1956- de Madre Ortega, Manuela Carod-Rovira, Josep Lluís Piqué, Josep Saura, Joan Type The nature or genre of the resource Comunicació Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Acció política Catalunya Territoris Identitat col·lectiva Partits polítics Polítics Description An account of the resource Comunicat resultant de la cimera de partits convocada pel president Maragall per acordar el procés de reforma estautaria. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Miravet Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits http://78.47.125.110/files/original/27/2678/Acte_presa_possessio_Maragall.jpg b32b4a64983b849c77797a83a94beaa7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpg) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia de l'acte de presa de possessió de Pasqual Maragall com a MH President de la Generalitat de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Catalunya Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pujol, Jordi, 1930- Benach, Ernest, 1959- Investidura García-Valdecasas i Salgado, Júlia, 1944-2009 President de la Catalunya. Generalitat Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Description An account of the resource Fotografia frontal on es veu tota la taula presidencial amb Valdecasas, Pujol, Maragall i Benach de peu i aplaudint. Maragall llueix al coll el penjoll amb el medalló amb l'escut de la Generalitat. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-20 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/23/2677/030830_PSOE_Declaracion_de_Santillana.pdf 707b85c376ff505fcf00b977e659f387 PDF Text Text PROCEDIMIENTO DE ELABORACION La España Plural: La España Constitucional,La España Unida, La España en Positivo DE CANDIDATURAS consejo territorial 30 agosto 2003 �Partido Socialista Obrero Español Introducción: la España Plural es la España Unida Estamos en el comienzo de un curso político crucial, cuajado de citas con las urnas, que nos conducirá a la decisiva opción que la ciudadanía va a efectuar en Resolución del Consejo Territorial marzo de 2004. El proyecto socialista para España, con el que concurriremos a las distintas contiendas electorales, arranca de la Constitución y se proyecta, desde ella, hacia Europa y hacia el mundo del siglo XXI. No podría ser de otra manera: los socialistas contribuimos decisivamente al pacto constitucional y a la construcción del Estado de las Autonomías así como a la integración de España en la Unión Europea. Somos la única fuerza política democrática que apostó por adoptar y afirmar todos y cada uno de los pilares de nuestro actual Estado Autonómico. Votamos sí al referéndum de la Constitución. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía del País Vasco. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Galicia. También votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Andalucía, que marcó un jalón decisivo en el proceso autonómico toda vez que demostró que la voluntad democrática de la ciudadanía era un título tan válido para acceder a la autonomía como la Historia, el pasado o cualesquiera tradiciones de autogobierno o sentimiento identitario. A partir de aquí fue posible construir el mapa autonómico -17 Comunidades Autónomas y 2 Ciudades Autónomas, cuyos Estatutos, todos, impulsamos decisivamente- del que actualmente disfrutamos. Y fue bajo un Gobierno socialista, cuando los españoles alcanzamos una ambición que trascendía a varias generaciones: la incorporación de España a Europa y a las etapas de su construcción constitucional. Nuestra visión de España sigue siendo la misma que hace ya veinticinco años, contribuimos a incorporar a la Constitución. Una Constitución que supuso un gran avance conceptual de cuya cabal comprensión la derecha más reaccionaria se encuentra todavía muy lejos. Nuestra Constitución reconoce y consagra una nación española cuya unidad es compatible con el reconocimiento del derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran, sobre la base de la solidaridad entre sus pueblos y del respeto a su diversidad social, política, lingüística y cultural. La Constitución de 1978 consagra, pues, por fin, una coincidencia feliz entre la España legal y la España real. Esta España real es una España plural, respetuosa con su diversidad, que no sólo no niega las diferentes identidades que la con- 2 �Partido Socialista Obrero Español forman, sino que se muestra orgullosa de esa pluralidad. De esta forma, el pluralismo se incorpora como un elemento intrínseco de su identidad y como valor superior del ordenamiento jurídico. La Constitución afirma una autonomía que es libertad, identidad y pluralidad, y se sitúa en las antípodas de una concepción Resolución del Consejo Territorial sectaria, impositiva y uniformadora de nuestro país. Esta es la mejor virtualidad de nuestro Estado Autonómico: la conjugación de la pluralidad con el debido respeto a la singularidad dentro de un marco común, dentro de una realidad histórica y de un proyecto compartido de convivencia en un orden de libertades; eso es España para nosotros. El Estado Autonómico no solamente es respetuoso con la pluralidad de las autonomías sino que lo es también con la singularidad y la particularidad que puedan hacer valer –sin quebranto de los principios constitucionales y los derechos iguales de los ciudadanos– las Comunidades Autónomas o cada Comunidad Autónoma. Porque, efectivamente, el Estado Autonómico reconoce diversas singularidades. Así, por ejemplo, la lengua cooficial es una singularidad que no es homogeneizable. Tiene características propias y plantea cuestiones específicas en el ámbito educativo, en el ámbito de los servicios públicos, en el ámbito de la administración de justicia, de la integración social, del etiquetaje, de la cinematografía y de la cultura. Lo mismo ocurre con el derecho civil, foral o especial que no existe en todas las Comunidades Autónomas; o los regímenes económico-fiscales específicos, protegidos por la Constitución, no son generales para todas la Comunidades. Hay singularidades en el Estado Autonómico, pero dicho esto, el conjunto tiene que tener sentido. Para los socialistas, la prioridad de nuestras políticas es la defensa activa de la igualdad de los ciudadanos en el disfrute de sus derechos. No hay en ello sombra de incompatibilidad con el principio autonómico. Pero afirmamos claramente: La igualdad en derechos y de oportunidades debe prevalecer. Ni puede haber discriminaciones ni desigualdad en derechos ni de oportunidades, por lo que asegurar la igualdad de derechos y oportunidades de todos los españoles es la misión prioritaria del Partido Socialista. Los españoles hemos construido con éxito ese proyecto común que es para nosotros la España autonómica. Hemos, asimismo, aprendido de la experiencia vivida en estos 25 años. Una experiencia de la que podemos extraer una enseñanza clara: la esencia de la unidad de España es el reconocimiento de su pluralidad. Y nada aleja más a España de su unidad que la imposición y el centralismo. Pero esa experiencia también aconseja no quedarse quietos: queremos y podemos 3 �Partido Socialista Obrero Español mejorar el funcionamiento de nuestro Estado Autonómico. Por lo aprendido, pero también para encarar en la mejor disposición las nuevas necesidades de presente y de futuro de la sociedad española. Las pautas de esa mejora están en la propia Constitución: participación, coordinación y colaboración. En definitiva, Resolución del Consejo Territorial se trata de perfeccionar, a través de una mayor participación de las Comunidades Autónomas, la realidad compartida que es España. Los españoles merecen un partido de Gobierno que plantee soluciones a los problemas de los ciudadanos en lugar de concentrarse en crearlos o en crispar, confrontar, atacar y dividir. Somos ese partido. El PSOE, tan decisivo en la construcción del Estado Autonómico, va a volver, 25 años después, mal que le pese a la derecha y a los nacionalistas, a liderar el Gobierno de la España de las Autonomías, profundizando en el autogobierno, garantizando la cohesión y la solidaridad y acometiendo desafíos en relación con problemas de funcionamiento identificados desde hace tiempo. Y encarando así, además, en mejores condiciones los nuevos retos de futuro. El PSOE ha mantenido una línea coherente, en su discurso y en su práctica, desde el día en que abordamos la adopción de la Constitución junto al nacionalismo democrático y una derecha entonces dialogante. Siempre hemos sabido cuál es el modelo territorial que mejor convenía a España y a su bienestar, el que mejor refleja la diversidad de identidades y la convivencia entre ellas. No somos nacionalistas. Nunca hemos hecho ni haremos de tan esencial cuestión bandería de partido, ni objeto de doble juego, ni de doble rasero. Nuestra oposición frontal a todo segregacionismo o pseudo-soberanismo, ya venga del PNV o de CiU, lo es por razón de principios y no de interés partidario, coyuntural, propagandístico. Frente a los separatistas y a los separadores, a los que quieren dividir y a los que utilizan las tensiones segregacionistas para sus fines partidarios, el PSOE siempre ha estado y está en la Constitución. Siempre en la España plural. Siempre en la práctica del diálogo institucional. Y siempre en la ambición de conseguir un máximo grado de consenso para acometer las reformas que conquisten el futuro. Esto es un proyecto de Estado y una comprensión real de lo que es nuestra sociedad. Todo lo demás son tácticas que piensan muy poco en la Historia de todos, de España y de los españoles, y menos aún en su futuro. El PSOE, desde el 35 Congreso de julio de 2000, ha deliberado y adoptado por unanimidad de todos sus órganos federales toda una serie de documentos 4 �Partido Socialista Obrero Español donde pone de relieve estos desafíos y ofrece respuestas. “Una ciudadanía plena: ciudades, autonomías, España y Europa”, aprobado por el Comité Federal en febrero de 2002, el “Manifiesto socialista para la España autonómica del siglo XXI”, y el “Programa Marco Autonómico para las elecciones del 25 Resolución del Consejo Territorial de mayo”, aprobados ambos por la Conferencia Autonómica de enero de 2003, así como el posicionamiento del PSOE para la Convención Europea titulado “Una Constitución Europea para la paz, la solidaridad y los derechos humanos”, son, entre otros, documentos donde se definen de forma nítida los retos y las soluciones que los socialistas planteamos para nuestro Estado Autonómico. Sólo desde la mala fe o el propagandismo sectario se puede mentir pretendiendo que el PSOE necesite definir un modelo del Estado. Nuestro modelo de Estado se basa en la Constitución y el bloque constitucional: lo llamamos Estado de las Autonomías. Esta resolución, pues, no es el punto de partida de nada: es la prolongación de una labor histórica, continuada y constante. Para nosotros, el objetivo político sigue siendo el mismo: que todos los españoles se sientan cómodos siéndolo tal y como lo quieran ser; que el espacio común y compartido sea habitable y aceptable para todos en un orden que garantice la igualdad de derechos y libertades ciudadanas. Para los socialistas, España es, sobre todo, democracia, libertad, igualdad, pluralismo y justicia. Es la garantía de los derechos fundamentales y del bienestar de los ciudadanos. El PSOE, al contrario que la derecha, no pretende confiscar España para su propio provecho. Los socialistas queremos a España que ni necesita ser inventada ni se encuentra en discusión. España es y ha sido siempre la pasión de los socialistas. España son los españoles que la hacen en su Historia y en cada generación. El modelo de Estado que propugnamos constituye un instrumento al servicio de un valor, una ciudadanía plena, formada por ciudadanos, hombres y mujeres, libres, responsables de su destino, activos, que deliberan y participan en las instituciones democráticas. Han pasado casi ocho años desde que el PP gobierna en España. Hoy vivimos el momento de mayor crispación, división social y territorial de nuestro país de los últimos 25 años. Es evidente que alguna responsabilidad es imputable a los gobiernos de José M. Aznar. Porque los suyos han sido gobiernos que, en lugar de dialogar, han confrontado; que en lugar de consensuar, han impuesto; que en lugar de integrar, han dividido. El inmovilismo que históricamente ha caracteri- 5 �Partido Socialista Obrero Español zado a la derecha en nuestro país, cuando no su propensión a la contrarreforma o a las “relecturas” de los avances democráticos, comportan, sin duda, una influencia negativa para la estabilidad territorial que la España plural necesita y reclama. Probablemente, el ejemplo más sangrante es el desprecio de los Resolución del Consejo Territorial gobiernos de Aznar por el diálogo institucional entre Estado y CCAA y entre las propias CCAA: quien se llena la boca retóricamente de Constitución ha venido infringiendo la obligación consagrada en el Reglamento del Senado de celebrar anualmente un debate monográfico sobre el Estado de las Autonomías para debatir los problemas que a todas ellas afectan. En los últimos años, además, hemos asistido a un intento por parte del Gobierno del Partido Popular de apropiarse de la Constitución. Nada más lejos del espíritu constitucional que la pretensión de patrimonializar para su beneficio político lo que por su gestación y por su propia naturaleza pertenece a todos. No hay nada más inconstitucional que apropiarse de la Constitución. No hay nada más opuesto a la Constitución que utilizar de manera excluyente una norma que se concibió justamente para ser patrimonio común e integrador de todos los españoles. Frente a esta derecha que, en lugar de integrar crispa, confronta y divide, el PSOE quiere volver a liderar, desde el consenso y la participación, las reformas necesarias para adaptar nuestro Estado Autonómico a la realidad actual. Para aumentar el sentimiento de pertenencia, de convivencia, y, consiguientemente, de seguridad, de lealtad en lo común y de confianza recíproca entre los múltiples actores de nuestro sistema constitucional. El mundo está asistiendo a cambios espectaculares. Para ganar el futuro, España y sus instituciones deben aprestarse a sumar, a cooperar y a dotar a los ordenamientos autonómicos de todas las potencialidades para afrontar estos retos. Nuevas realidades como son la integración y ampliación de Europa, la Constitución Europea, el fenómeno de la inmigración, la apertura de nuevos espacios económicos y comerciales, la globalización de los derechos humanos y de la democracia, de su legalidad y su cultura cívica, la incidencia de una justicia universal para la garantía de los derechos humanos y el nuevo orden global, un mayor nivel de exigencia de los ciudadanos hacia sus representantes en las instituciones y la mejora de la calidad de nuestra democracia, son todos ellos aspectos esenciales que deben inspirar nuestro ordenamiento constitucional y autonómico. A la adaptación a estos fenómenos de nuestras instituciones estatales y autonómicas y a perfeccionar la actual estructura del Estado se dirigirán, principalmente, las reformas propuestas por el PSOE para anticipar el futuro. 6 �Partido Socialista Obrero Español Nuestra propuesta de perfeccionamiento del Estado Autonómico supone asumir, con coraje, el deber de postular reformas institucionales concretas y específicas allí donde las consideramos necesarias, oportunas, y coherentes con la mejora de los mecanismos de autogobierno. Nuestro objetivo, en suma, es Resolución del Consejo Territorial poner nuestro orden territorial en plena forma para que el país en su conjunto y cada territorio en particular puedan alcanzar las máximas cotas de progreso, bienestar, libertad, igualdad y justicia. Y ello, para conseguir más solidaridad, cohesión social e igualdad de derechos y de oportunidades, que son los objetivos que siempre han guiado y seguirán guiando nuestro quehacer político. Los elementos principales de esta propuesta son los siguientes: 1. Reforma del Senado El Senado diseñado en 1978 no está preparado para asumir el papel crucial que debería desempeñar en uno de los Estados más descentralizados del mundo como es hoy España. Países como EEUU, Alemania, Suiza, Austria, Australia o Bélgica sí disponen de segundas cámaras adecuadas a su propia esencia de Estados descentralizados. Sencillamente, en 1978 era imposible prever el formidable desarrollo autonómico alcanzado posteriormente, que ha superado claramente todas las expectativas entonces barajadas. Veinticinco años después, necesitamos un Senado adaptado a la actual realidad. El propio espíritu constitucional así lo demanda. El Senado en los Estados compuestos no puede limitarse a amplificar la misma mayoría que en el Congreso, cuando no a deformarla, o a sesgarla, sino que debe cumplir una función de participación territorial. Y cuando decimos participación territorial, no hablamos sólo de representación sino de contribución de las CCAA a la formación de la voluntad del Estado en las decisiones que les afectan. Esa es precisamente la función que echamos de menos en España. Teniendo una Cámara prevista para ello, no cumplimos con los cometidos para los que estaba establecida. El déficit del Senado no es solamente un déficit de representación, en el sentido de que su composición no refleja suficientemente la realidad autonómica del país. Pero el déficit del Senado es también un déficit de participación. Es decir: no produce el efecto de que las Comunidades Autónomas, con su propio y específico peso político y su importancia política, puedan participar activamente en la formación de la voluntad del Estado y sentirse, por tanto, protagonistas del proceso decisorio. 7 �Partido Socialista Obrero Español Por ello, los socialistas impulsaremos, desde el consenso, la reforma constitucional del Senado para que cumpla su función y se convierta en una auténtica cámara de representación, participación e integración de las Comunidades Autónomas en el Estado Autonómico. Resolución del Consejo Territorial Es necesario también dotar de capacidad al Senado para promover, con iniciativa propia, grandes planes, nacionales o de cooperación, entre Estado y Comunidades Autónomas, en los que puedan ser acometidos el diseño y la ejecución de políticas que en estos momentos resultan difíciles, casi impensables, porque requieren esfuerzos de aproximación y de distribución de responsabilidades desde el principio. Son los llamados Planes Comunes de Cooperación. El de la inmigración es uno, para el que hace falta claramente una gran estrategia nacional y que no puede solventarse ni con parches, ni con un bilateralismo miope entre una Comunidad Autónoma y el Estado, de espaldas a todos los demás. Estos instrumentos de cooperación se podrían también utilizar para poner en marcha iniciativas conjuntas de infraestructuras, con la política del agua, o de carácter medioambiental; o para crear un nuevo modelo de seguridad pública en el que se integren varias administraciones y niveles de gobierno; o para el desarrollo actual y moderno de la Justicia a través de la participación de las CCAA en funciones de gobierno interno de la Administración de Justicia en ámbitos no judiciales; o para la configuración del modelo de Justicia de proximidad; o para lograr la integración de los servicios de inspección, gestión, recaudación y liquidación tributaria. 2. La integración de la España Autonómica en Europa En España, el proceso de integración en la Unión europea- y por tanto, de transferencia de soberanía y competencias a las instituciones europeas- se ha desarrollado al mismo tiempo que se producía una importante descentralización política desde el Estado a las Comunidades Autónomas. Este proceso paralelo a lo largo de dieciocho años ha ido formalizando una legítima aspiración: la participación más activa y directa de las Comunidades Autónomas en el ámbito comunitario, pues es allí donde se formulan y se toman decisiones que les afectan. En los últimos siete años no se ha avanzado nada en reforzar el principio de cooperación y colaboración entre el Gobierno y las Comunidades autónomas que en el ámbito de la política comunitaria es imprescindible. Así, la legítima aspiración de las Comunidades Autónomas a participar más activamente en las deci- 8 �Partido Socialista Obrero Español Resolución del Consejo Territorial siones de la Unión Europea que afectan a sus políticas de gobierno es hoy, más que nunca, una necesidad para el buen funcionamiento de nuestro Estado Autonómico. En este momento, en el que la Unión Europea avanza en su construcción hacia la adopción de una auténtica Constitución Europea, que culminará el próximo año, en España tenemos que resolver esta laguna de nuestro funcionamiento institucional. Los gobiernos y parlamentos autonómicos elegidos por sus ciudadanos deben decidir y aplicar políticas que vienen determinadas por un sistema competencial definido en la Constitución, en los Estatutos de Autonomía, y en abundante jurisprudencia constitucional. Además, nuestra pertenencia a la Unión Europea nos sitúa ante una realidad en la que una importante cantidad de políticas comunes europeas afectan a competencias autonómicas, ya sean éstas de carácter exclusivo o compartidas con el Gobierno de España. Todo ello, en fin, avala la necesidad de reformar el Senado en el sentido de convertirlo en una verdadera cámara autonómica en la que pueda abordarse correctamente la gestión del principio de subsidiariedad, tema clave en un sistema de reparto de competencias de la Unión no basado en un catálogo rígido y todavía más importante para estados autonómicos como España, que añaden su propia distribución competencial, directamente entroncada con la europea. Es ésta una realidad que ningún Gobierno responsable puede permitirse ignorar, si queremos que nuestro Estado funcione y funcione bien. Los socialistas proponemos, desde hace tiempo, mecanismos de participación activa de las Comunidades Autónomas en la toma de decisiones comunitaria. Ni más ni menos que los utilizados por otros estados miembros de la Unión que, con estructuras políticas similares a la nuestra, han probado excelentes resultados en este ámbito. Así, la perspectiva de profundizar en las relaciones entre las Comunidades Autónomas, el Gobierno de España, y la Unión Europea debe asociarse a la reforma del Senado, como Cámara de representación territorial y foro de integración de todas las voluntades. Es la forma en la que se articulan otros países de la Unión, y sin duda el órgano constitucional más válido para garantizar el principio de lealtad. 9 �Partido Socialista Obrero Español Pero hasta que la reforma no sea un hecho, seguiremos proponiendo mecanismos que hagan posible esta participación, tales como la inclusión en la delegación española ante el Consejo de Ministros de la Unión Europea, y en sus órganos auxiliares, de representantes del conjunto de las Comunidades Autónomas. Resolución del Consejo Territorial Es una propuesta de participación modulada según la distribución competencial que determina la Constitución y los Estatutos de Autonomía, es respetuosa con el criterio de que el Estado es el miembro de la Unión, y que la Unión lo es, por tanto, de Estados y pueblos de Europa, y pretende un compromiso de corresponsabilidad en la conformación de la voluntad general. En este contexto europeo hay, además, otro elemento que expresa elocuentemente la distancia recorrida desde 1978 hasta el momento actual. La Constitución Española no hace ninguna referencia, no ya a la participación de las CCAA en la construcción europea; es que no hace referencia alguna ni a la Unión Europea, ni a la Comunidad Europea. Ni siquiera menciona la palabra “Europa”. La explicación es simple: la redacción de nuestra Constitución es anterior a la plasmación efectiva del compromiso de España en su voluntad europeísta, y en estos 25 años sólo se ha producido una reforma muy parcial para adaptar un artículo que hiciera posible el sufragio de ciudadanos europeos en las elecciones locales. 3. Conferencia de Presidentes Desde hace más de siete años, el Gobierno del PP no convoca el debate sobre el Estado de las Autonomías, algo a lo que le obliga legalmente el Reglamento del Senado. España no merece esto. Los pueblos de España no merecen ese desprecio. La España plural necesita más diálogo institucional entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes de CCAA y de éstos entre sí. Los Presidentes de Comunidades Autónomas gozan de la legitimidad democrática que les otorga haber sido elegidos por los ciudadanos de su territorio. Son depositarios de la voluntad popular y, por ello, merecen ser escuchados por las instituciones del Estado a la hora de tomar decisiones que afectan de manera directa a las Autonomías cuya representación ostentan. En la España Autonómica del siglo XXI no es lógico que no exista un foro donde se reúnan los Presidentes Autonómicos entre sí y con el Presidente del Gobierno. Para suplir esta carencia, proponemos el establecimiento, en el seno 10 �Partido Socialista Obrero Español del Senado reformado, de una Conferencia de Presidentes, lugar de diálogo institucional entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes Autonómicos y de las Ciudades Autónomas, que se reunirá con una periodicidad anual y tratará los problemas más importantes del país desde el punto de vista de las Resolución del Consejo Territorial Comunidades Autónomas. 4. Reformas de Estatutos de Autonomía Los socialistas hemos promovido a lo largo de estos 25 años de democracia constitucional los necesarios consensos desde los que han sido adoptadas reformas estatutarias cuando hemos entendido que las mismas eran necesarias y oportunas para conseguir un gobierno más cercano a la gente, capaz de proporcionar más justicia social y más igualdad de derechos. Los ciudadanos tienen derecho a saber que los Estatutos de Autonomía pueden modificarse dentro del marco constitucional, y así ha ocurrido, de hecho, con la gran mayoría de los mismos. Algunos de ellos, incluso, en más de una ocasión. Las coordenadas desde las que el Partido Socialista ha sido parte activa en esas modificaciones han sido claras, lo son ahora y continúan vigentes: 1) una impecable adecuación a la Constitución, a sus valores, y a la integridad política y territorial de España ninguna modificación puede alterar las reglas y los procedimientos constitucionalmente previstos en la que el voto de ningún español vale más de lo que vale el voto de cualquier otro; 2) amplio consenso social y político, toda vez que el proceso de aprobación exige mayorías cualificadas tanto en los Parlamentos autonómicos que representan a los distintos pueblos de España como en las Cortes Generales que representan al conjunto del pueblo español; y 3) congruencia con nuestro propio proyecto político y con nuestra visión del papel que desempeñan en él las CCAA: ser instancias de autogobierno próximo a los ciudadanos, prestadoras de servicios sociales de calidad y promotoras de cambio, modernización y progreso. Hoy nos disponemos de nuevo a abordar, bajo esas mismas coordenadas, conforme a la Constitución y a las reglas del juego democrático, y desde el imprescindible consenso, reformas estatutarias en aquellas Comunidades Autónomas donde el marco jurídico merezca ser perfeccionado para alcanzar los objetivos sociales a los que aspiramos y para conseguir un mayor y mejor desarrollo de los servicios que presta la Comunidad Autónoma en el marco constitucional. Nada de eso significa que defendamos una oleada global o indiscriminada de 11 �Partido Socialista Obrero Español reformas estatutarias. Sólo resulta prudente y aconsejable acometer una reforma estatutaria allí donde un alto grado de consenso democrático la considere oportuna y conveniente para que la ciudadanía de dicha Comunidad Autónoma y la del conjunto de España gocen de un mayor grado de bienestar y justicia. Resolución del Consejo Territorial 5. Las CCAA como motor de cambio, modernización, innovación y futuro Hace 25 años teníamos claro que autonomía significaba más identidad, en el sentido de refuerzo de los sentimientos propios de pertenencia a una comunidad propia, y más democracia, al aproximar las instancias de decisión a los ciudadanos. La experiencia, 25 años después, ha demostrado que las CCAA, además de todo ello, han constituido un potente y efectivo motor de cambio y progreso económico y social para sus territorios. Las CCAA tienen responsabilidades cruciales en la realización de derechos fundamentales de la ciudadanía tan vitales como la educación y la sanidad, y no menor es su papel ante el desafío que supone el fortalecimiento y universalización de los servicios sociales y atención domiciliaria a mayores, discapacitados y personas dependientes, procurando incrementar la solidaridad y la igualdad esencial en las prestaciones básicas. Los socialistas apostamos porque, después de 25 años, las CCAA sigan siendo motor de progreso. Por ello, postulamos que las CCAA deben liderar la sociedad española hacia la innovación tecnológica y la sociedad del conocimiento. El Estado Autonómico debe servir, de nuevo, para ganar el futuro para los ciudadanos. 6. España en red. Infraestructuras para el progreso social y económico de la España plural El Partido Socialista Obrero Español propugna un modelo de infraestructuras que permita al mismo tiempo la vertebración territorial de España, la potenciación de los grandes corredores económicos, la interconexión con Europa y África dada nuestra situación geoestratégica así como la cooperación más intensa con los países vecinos de Francia y Portugal , facilitando con todo ello la comunicación entre las distintas Comunidades Autónomas españolas y la formación de regiones económicas transfronterizas en línea con lo que propugna la Unión Europea. Este modelo coherente con la España plural de progreso social que defendemos implica compatibilizar las infraestructuras radiales con las nuevas infraestructuras transversales y longitudinales que permi- 12 �Partido Socialista Obrero Español tan la vertebración de una malla peninsular que posibilite la cohesión territorial en la que creemos. Sirva a modo de ejemplo nuestra apuesta por la potenciación de los corredores del Mediterráneo (de Algeciras a La Junquera) de gran utilidad para toda la red portuaria española del Mediterráneo, el del Ebro Resolución del Consejo Territorial que unirá el corredor del Mediterráneo con la Cornisa Cantábrica que a su vez aportará gran potencialidad a la plataforma logística de Zaragoza, el Eje del Duero, el Corredor de la Plata, el Eje Atlántico y el de la Cornisa Cantábrica. También la España extrapeninsular requiere de una atención singularizada en función de las características diferenciadas de cada uno de tales territorios: archipiélago balear y canario así como las ciudades autónomas de Ceuta y de Melilla. La potenciación y modernización de sus infraestructuras portuarias y aeroportuarias así como la definición de rutas de interés público en los modos de transporte aéreo o marítimo cuando se justifique han de constituir actuaciones gubernamentales irrenunciables con el objeto de posibilitar la cohesión territorial y social que demandamos. Las redes de infraestructuras diseñadas por el Ministerio de Fomento se inspiran en una concepción preautonómica, o aún peor, antiautonómica del Estado español en la que no se consideran las necesidades económicas del país ni el proceso de vertebración europea mediante las redes transeuropeas. El tradicional modelo radial de las infraestructuras del transporte en España se corresponde con una estrategia territorial de conexión centro- periferia, que hoy debe ser complementada con nuevas infraestructuras transversales y longitudinales a la luz de las tendencias de desarrollo territorial y económico imperantes en Europa y desde luego, a partir de nuestra integración en la Unión Europea. En la era global, propugnamos una visión integral de las infraestructuras como arterias de comunicación indispensables para el desarrollo de la actividad económica y para la vertebración y el reequilibrio del territorio, y no como un negocio en sí mismo. Los socialistas consideramos que los servicios de transporte son una herramienta de igualdad y solidaridad, de cohesión social y territorial. Por ello, las infraestructuras y los servicios esenciales que resultan exigibles para su correcta prestación permanecerán bajo titularidad pública, sin perjuicio de que éstos se puedan prestar indirectamente a través de empresas privadas. El plan de infraestructuras que propone el PSOE será instrumento de política territorial encaminado a satisfacer de forma equilibrada la demanda de movilidad que responda a las necesidades de las distintas áreas y a potenciar el creci- 13 �Partido Socialista Obrero Español miento económico de las zonas más desfavorecidas, desde la óptica de la corrección de las diferencias de la calidad de vida y de mejora en el entorno ambiental. Apoyaremos, a su vez, la cooperación transfronteriza en el desarrollo del Derecho regional europeo. Resolución del Consejo Territorial 7. Sentimiento constitucional: por la lealtad y el patriotismo de las libertades y de la ciudadanía En definitiva, nuestras ambiciones para España pasan por favorecer sentimientos, actitudes, en suma, una cultura política capaz de innovar y apostar por la mejor España, y por lo que tiene que ser: un país plural, dinámico, cimentado en identidades compatibles y no conflictivas entre sí, donde la idea de lo común que funda nuestra convivencia no pueda ser arrogada patrimonio privativo de nadie en particular. Santillana del Mar, 30 de Agosto de 2003 14 �xxxxxx xx xxxxxxxxx xxxxxx xxxxxxxx socialistas ahora � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La España Plural: La España Constitucional, La España Unida, La España en Positivo: consejo territorial 30 agosto 2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Partido Socialista Obrero Español Type The nature or genre of the resource Resolucions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partido Socialista Obrero Español Congressos i conferències Espanya plural Socialisme Federalisme Description An account of the resource Resolució del Consejo Territorial del PSOE, reunida a Santillana de Mar. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santillana de Mar Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Declaración de Santillana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-08-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Resolucions http://78.47.125.110/files/original/23/2676/Final_X_Congres_Psc.pdf abde2f0755a06ec589259fc9d31a1e86 PDF Text Text Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC 25 de juliol de 2004 Poques vegades una persona te la fortuna de presidir a l’hora un país que estima i un partit que va ajudar a néixer. Un país estimat i un partit tan ben parit com aquest No sé com agrair-vos-ho. En castellà en aquests casos es diu: “no tengo palabras”, però en català és més propi dir: tinc algunes coses a dir-vos. (No moltes) En primer lloc per saludar la presència de Manolo Chaves, el president del nostre partit espanyol, es a dir, el partit federal. Tot i ser un partit legalment com els altres, com Esquerra Republicana, el PNB, el Psoe o el PP, participem en els òrgans federals del Psoe. Somos un poco raros. Tan raros como Catalunya – y el Psoe tan raro como España. Y el que no lo quiera entender que se lo haga mirar, como decimos aquí. Manolo, te acordaràs de un viaje que hicimos hace poco más de 4 años, poco antes del 35 Congreso, entre Barcelona y Zaragoza, considerando como culminar aquel período difícil que tu conduciste de mano maestra tras la derrota de Marzo. El socialismo catalán hizo entonces una apuesta decidida por el cambio y por Zapatero. Y acertamos. Aquí hemos ganado la confianza del pueblo en todas las elecciones, como en Andalucía. De hecho aquí hemos quedado primeros ininterrumpidamente desde 1995 en todas las elecciones: locales, autonómicas, generales y europeas. Desde hace 9 años. Nos toca pues a andaluces y catalanes, sin falsa modestia, ayudar a nuestros amigos y compañeros de la España plural a conseguir victorias. El nostre secret te tres claus: treballar, (molt), respectar el passat i innovar constantment. Estimar Catalunya i perseguir la justícia social. autor PMM 1 �En quant a treballar, treballar amb ordre, amb precisió i sense parar, sense dormir si cal, aquest Partit del qual m’heu anomenat novament President, té un secret cada cop més conegut, una fórmula màgica que té nom i cognoms. No hi ha cap polític al Sud dels Pirineus, cap, amb el cap tan ben ordenat: es diu José Montilla. La seva tossuderia en el rigor en cada moment del present m’ha donat alguns disgustos, tants com la meva tossuderia en la projecció del futur els ha donat a ell. Però ah! Quan el rigor i la projecció se sumen, el present i el futur es troben. De debò, ha estat i seguirà essent un plaer treballar amb el Pepe i amb tots vosaltres El quartet que formem amb la nova Vice-presidenta Manuela de Madre i el nou Vice-secretari Miquel Iceta és imbatible. L’equip ampliat amb Toni Castells i Ernest Maragall, i amb Narcís Serra i Quim Nadal, i sempre que ha pogut amb l’alcalde Clos, ens ha permès, ho confesso, travessar amb èxit un dels períodes més apassionants de la història política recent, però també un dels dramàtics. Oi que em deixareu convocar-los informalment sempre que calgui? Sense la negociació del Pacte Tripartit que van fer el Pepe i l’Ernest ara no fórem aquí, vull dir que no hauríem aconseguit, ni nosaltres ni Catalunya, la perspectiva esplèndida que s’ens obre al davant. I que per cert la gent ha captat amb una majoria aclaparadora. Narcís Serra ja fa temps que tracta de que el deixem treballar tranquil en la creació del think tank més important d’Espanya i Iberoamèrica en política internacional i economia internacional. Ja el deixarem. Però la persona més decisiva, desprès de Felipe González, en la reforma de l’exèrcit, la integració en els esquemes de defensa europeus i occidentals, i finalment en la conducció del govern socialista espanyol, no podia no estar present en la fase de llançament del govern català i d’orientació de l’estratègia dels socialistes catalans. La defenestració de NS del govern, exigida pel PP i per Ciu l’estiu del 1995, és un dels moments més negres de la governació espanyola recent i un dels més difícils en la marxa del nostre partit. autor PMM 2 �La dialèctica que aleshores es va consagrar – val a dir, que Espanya només es pot governar, llevat de períodes extraordinaris de majories absolutes, amb un aliança entre un gran partit espanyol i els nacionalismes perifèrics – és funesta. Porta a la deriva cap el pacte entre dues parts que es malfien profundament l’una de l’altre i que per tant, si be poden expressar els interessos en joc, son incapaces de dibuixar el futur de l’Espanya plural a la que es referia JLRZ quan en el 35 Congrés deia: “Tenemos que reafirmar el proyecto de la España constitucional, el proyecto de un estado plural y común, de un proyecto que garantiza la identidad de todos, la de cada región, de cada nacionalidad, de cada nación. Un proyecto que ha de tener una vertebración inequívocamente federal, generosa y amplia”. Aquest Zapatero és el nostre Zapatero. Aquest Zapatero i el que parla de llibertat com al màxim valor, de la fidelitat a la gent del poble, del compromís amb els valors, de la transparència i la correspondència entre paraules i actes, d’una política internacional basada en la justícia i no en la força, actituds que l’han dut a retirar les tropes d’Iraq com havia promès, a capgirar l’escena internacional i a donar un tomb espectacular a la política espanyola, tant interior com exterior. Amics i amigues, Catalunya té al davant una oportunitat que no se’ns ha donat sovint: la de viure un present i projectar un esdevenidor a l’alçada dels somnis dels nostres avis i de les aspiracions dels nostres nets. Només ens reca que els nostres companys desapareguts, que els nostres pares, aquells que ens han deixat, no puguin veure la realització, difícil però possible, de les seves esperances. Sabem que els nacionalismes, espanyol o català, no estan en condicions de conduir aquesta fase històrica. No ens enganyem sobre la diversa entitat d’aquests nacionalismes: uns, com el català o el basc, es reconeixen com a tals sincerament; els altres, com l’espanyol, s’ignoren, perquè no tenen necessitat de dir-se nacionalistes, més ben dit, deriven la seva força de que no els cal denominar-se així. Per tant no exigim a cap nacionalista que deixi de considerar-se nacionalista per a acompanyar-nos en el nostre viatge cap a l’Espanya tranquil·lament plural. Simplement els diem que el nostre projecte és federal, els diem quin és l’horitzó final del trajecte. autor PMM 3 �I els diem que si no és per arreglar els barris, integrar be la immigració, donar seguretat al poble en el dia a dia, i millorar de debò l’educació i la salut, i si no entenen que la natura, avui, no està garantida en la seva integritat sense determinats comportaments de la humanitat, no podrem anar junts. Aquest Congrés ha posat les bases per a avançar durant quatre anys en aquesta direcció. A reveure doncs. Ara a descansar i demà a pencar des d’una posició més alta, més sòlida, més a prop del cel que volem tocar amb les mans. Fins demà! PM autor PMM 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Congressos i conferències Catalunya Socialisme Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/23/2675/20031214_Acord_Tinell.pdf b6688ef46b8a3e9d741f3384cd977d03 PDF Text Text ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 de desembre de 2003 �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2 A les eleccions al Parlament del passat 16 de novembre, els catalans i les catalanes van donar a les forces catalanistes i progressistes una àmplia majoria per governar Catalunya. Aquesta majoria d’esquerres suposa una oportunitat històrica d’obrir una nova etapa que ens ha de permetre avançar en la construcció d’un país de ciutadans i ciutadanes lliures, que gaudeixin del benestar social, les oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals més plenes. Una nova etapa que, en definitiva, ha de servir per fer realitat un futur millor per a tots els ciutadans i ciutadanes. Les forces polítiques que subscriuen el pacte per a un govern catalanista i progressista CONSTATEN LA SEVA VOLUNTAT COINCIDENT DE GOVERNAR PER - promoure la construcció a Catalunya d’una societat democràtica avançada, on es respectin plenament els principis de la igualtat entre ciutadans, el control efectiu sobre els poders públics, la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, els principis de proximitat, subsidiarietat i col·laboració lleial entre institucions de qualsevol nivell de govern i l’eliminació de tota forma de corrupció pública; - avançar en l’expressió plena de la nació catalana, entesa com a comunitat de ciutadans i ciutadanes que –sense excepció- estan dotats dels mateixos drets i són responsables dels seus deures; - assegurar que les oportunitats arriben a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per garantir la cohesió social i territorial; - impulsar la prosperitat dels catalans i catalanes, amb una estratègia econòmica de país basada en l’educació, la innovació i un model d’infrastructures coherent amb el país. Emparades en aquesta voluntat comuna, les forces que subscriuen el pacte han convingut a adoptar les mesures de govern que s’inclouen en el present document i que s’articulen al voltant de quatre objectius: MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 3 MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA I.- L’APROFUNDIMENT DE L’AUTOGOVERN I L’ELABORACIÓ D’UN NOU ESTATUT 1.- Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament. 1.1.- Procediment. El govern impulsarà de manera immediata un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament que incorpori totes les forces polítiques del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’abast de l’autogovern, elaborar un nou Estatut i adoptar un nou sistema de finançament. Basant-se en aquest acord, el govern –en col·laboració amb altres institucions i entitatsengegarà un procés de sensibilització i compromís cívic, per tal d’explicar les raons que fonamenten la millora de l’autogovern i l’adopció d’un nou Estatut. Al Parlament, es constituirà la ponència conjunta de tots els grups, encarregada d’elaborar el projecte de nou Estatut i la resta de les proposicions de llei que han de conduir a l’objectiu esmentat. La ponència obrirà un procés de consulta amb entitats socials, econòmiques, culturals i altres representacions de la societat civil. En la tramitació parlamentària, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern s’esforçaran per tal que l’aprovació final dels textos elaborats compti en la Cambra catalana amb el vot favorable del nombre més ampli possible de diputats i diputades, com a expressió de l’Acord Nacional que el fonamenta. Les forces polítiques que subscriuen el pacte de govern es comprometen a convidar els Ajuntaments, altres ens locals i entitats públiques i privades a expressar la seva implicació i presa de posició en la proposta parlamentària. El projecte de nou Estatut aprovat pel Parlament serà tramès a les Corts Generals abans de la primavera de l’any 2005 i el seu procés d’elaboració culminarà amb la convocatòria del referéndum preceptiu. Durant tot aquest procés, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern es comprometen –en el marc de l’Acord Nacional sobre l’Autogovern- a impulsar totes les vies d’explicació, diàleg i recerca d’acord amb les forces polítiques de l’Estat i amb el conjunt de la seva societat civil. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 4 1.2.- Actuacions en cas d’obstaculització o bloqueig del procés. En cas de dilació indeguda en la tramitació, no presa en consideració, impugnació o inadequació substantiva del resultat final respecte a la proposta aprovada al Parlament de Catalunya que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se, mitjançant el procediment de consulta general que s’estimi més adient en aquella circumstància, sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament. En tot cas, el Govern i les forces polítiques incorporades a l’Acord Nacional, emprendran totes les iniciatives jurisdiccionals, legislatives i polítiques que condueixin a fer respectar la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya. 2.- Contingut. 2.1. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l’Estat. La legislació postconstitucional no es correspon amb els principis inspiradors del pacte originari de 1978: el principi que converteix en Estat les institucions d’autogovern de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d’autonomia que ha d’informar l’exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions. Per això, es fa necessari rectificar algunes disposicions legals i avançar en el desplegament d’altres possibilitats no considerades fins ara, que s’especifiquen tot seguit. En aquest sentit, les forces polítiques que subscriuen el pacte promouran que el Parlament faci ús del seu dret d’iniciativa legislativa davant de les Corts en aquells casos en què sigui necessari. A tal fi, es proposen: - Promoure la intervenció de la Generalitat en la designació dels membres d’institucions generals de l’Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social) - Establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs a la designació dels membres d’organismes, agències i empreses estatals, les intervencions dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió del Sistema Elèctric Nacional, Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE, etc.) i promoure que les seus dels organismes esmentats en aquest apartat i l’anterior siguin distribuïdes per tot el territori de l’Estat. - Proposar la revisió de les competències, composició i elecció del Senat, per convertir-lo en cambra de representació efectiva de les CCAA i de la seva participació en la formació de la voluntat estatal, i com a expressió del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. - Proposar la reforma normativa necessària per a agilitzar l’exercici de la iniciativa legislativa per part de les CCAA davant les Corts Generals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 5 - Reformar la legislació sobre administració de justícia per adaptar la seva estructura a la naturalesa composta de l’Estat, atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre en darrera instància els recursos judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicció, assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació judicial i integrar el seu personal no judicial en la funció pública catalana; i instituir la justícia municipal als grans nuclis urbans i la Fiscalia General de Catalunya. - Impulsar les reformes legals que facilitin els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals i la Generalitat, i entre la Generalitat i les altres CCAA, especialment pel que fa a l’establiment de convenis i acords intercomunitaris i d’òrgans permanents de col·laboració interterritorial. - Regular l’estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, modificant la LOFAGE i altres disposicions en la matèria. - Impulsar la transferència de les funcions executives de l’Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat, per convertir-la progressivament en única administració responsable de les competències autonòmiques i estatals, mitjançant les previsions del art. 150 de la CE i la modificació necessària de la LOFAGE. Pel que fa al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels seus aspectes simbòlics i culturals, les parts adoptaran les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per tal de: - Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l’ensenyament obligatori les matèries que expressen la diversitat cultural i lingüística. - Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin al reconeixement de la realitat plurilingüística de l’Estat en la seva denominació oficial, en els registres públics, l’emissió de moneda i segells, el DNI i el passaport i l’etiquetatge de productes - Promoure la declaració del català i de la resta de llengües de l’Estat com a llengües cooficials en tot els seu territori i la seva declaració com a llengües oficials de la UE. - Impulsar per via legislativa i política la creació d’un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l’art. 149.2 CE, i al qual s’aniran transferint aquestes funcions per part del govern de l’Estat - Establir el requisit d’utilització de les diverses llengües cooficials en les condicions de les concessions administratives per a la comunicació audiovisual - Fomentar per part de la Generalitat l’activitat cultural en les llengües reconegudes a l’EAC. - Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 6 2.2.- Redefinició de l’àmbit competencial de la Generalitat. L’aprofundiment de l’autogovern haurà de ser garantit per un desenvolupament federal del pacte constitucional i estatutari, que ha d’articular adequadament l’Espanya plural i el reconeixement de Catalunya com a nació. Mitjançant aquest desenvolupament federal, es crearan espais més amplis de participació democràtica per compartir projectes col·lectius que neixen de l’autonomia individual i de la de les ciutats, regions i nacionalitats o nacions. En especial es considera necessari subratllar que la revisió de l’autogovern i l’elaboració del nou Estatut han d’incorporar: Respecte al desplegament normatiu de l’Estatut - Aprovar projectes de llei en matèries de competència reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament de Catalunya: per exemple, ordenació de l’ensenyament, recerca, política familiar, ordenació del sector industrial o règim electoral - Activar les previsions estatutàries no posades en marxa en matèria de delegació o gestió de competències, per exemple, la clàusula subrogatòria en matèria de justícia o de gestió d’infraestructures d’interès general - Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya, com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada pels valors de l’equitat, la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme democràtic. Respecte a l’assumpció de competències executives - Impulsar la intervenció de la Comissió Mixta per completar els traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissió Mixta, insistir en el conflicte de competència davant del TC o atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificació de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, per tal que incorpori un procediment específic per resoldre les situacions de desacord en aquesta matèria - Adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per adequar progressivament l'administració perifèrica de l'Estat al nivell de competències realment exercides per aquesta en l’àmbit territorial català i promoure la unificació de l'atenció administrativa al ciutadà a través dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l’art. 150.2 CE i reformant la Llei Orgànica de Funcionament de l’Administració General de l’Estat (Llei 6/1997) - Aprovar els projectes de llei d’ordenació territorial, instituint la demarcació de la vegueria com a àmbit de descentralització de la Generalitat i de cooperació municipal, promovent, quan s’escaigui, la reforma de la legislació estatal sobre règim local per al reconeixement d’aquesta demarcació per part de l’Estat �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 7 - Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentària que li pertoca quan es tracti de les seves competències executives i recórrer als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui envaïda competencialment pel govern de l’Estat - Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques per tal que la Presidència de la Generalitat assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de Catalunya. Respecte a la recuperació del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE i a l’EAC - Recuperar –mitjançant l’acord polític, la iniciativa legislativa o l’actuació jurisdiccional davant del TC– una interpretació no expansiva de les competències estatals en la normativa bàsica i les lleis orgàniques, així com de les competències transversals (per exemple: cultura, legislació sobre RTVE, bases del règim local, dret a l’educació, sistema educatiu, comerç minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals) - Fer ús de la iniciativa legislativa del Parlament davant les Corts per reformar les lleis estatals quan puguin limitar les potencialitats de l’autogovern, revisant les lleis orgàniques, la legislació bàsica i altres normes estatals que desborden l’establiment de principis o regles fonamentals en matèries de competència autonòmica (entre elles, les que afecten el règim jurídic de les administracions públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió, immigració, seguretat pública o funció pública notarial i registral) - Instar la modificació de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definició dels principis de territorialitat i interès general i establir convenis amb altres Comunitats Autònomes, quan els límits de la territorialitat puguin significar un obstacle per a l’adequada prestació de serveis i funcions de titularitat autonòmica - Interposar recursos d’inconstitucionalitat en cas de nova legislació estatal restrictiva de la interpretació de la competència autonòmica Respecte a l’ampliació de competències estatutàries - Incorporar al nou Estatut les competències sobrevingudes després de l’aprovació de l’Estatut de 1979 (policia de trànsit, mitjans de comunicació públics) - Recórrer a la previsió de l’art. 28 de l’EAC per tal d’impulsar l’aplicació de l’art. 150.1 i 2 CE en matèria d’ampliació de competències, per exemple, en l’àmbit de la immigració - Ampliar competències legislatives i/o executives de la Generalitat, entre d’altres, matèries següents: a) Règim i procediment jurídics, funció pública i contractatació administrativa b) Administració local c) Administració de justícia d) Funció pública notarial i registral en les �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA e) f) g) h) i) j) k) 8 Ordenació econòmica general Finançament i administració tributària. Jocs i apostes. Polítiques socials: sanitat, seguretat social i serveis socials Cultura, esports i mitjans de comunicació Ensenyament, universitats i recerca Mitjans de comunicació, radiotelevisió i telecomunicacions Seguretat pública Respecte a la resolució de conflictes eventuals en el procés d’adopció d’un nou Estatut - Promoure una reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que incrementi les actuals possibilitats d’arbitratge d’aquest Tribunal pel que fa a possibles conflictes sobre la tramitació de reforma estatutària i d’altres lleis orgàniques de particular transcendència en matèria d’autogovern II. REFORÇAMENT DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA DEL SISTEMA POLÍTIC El sistema polític català demana –després d’un quart de segle de funcionament- una revisió del seu disseny institucional i una correcció de les causes que provoquen l’allunyament ciutadà de les institucions i la desconfiança respecte de les seves decisions. Respecte de la revisió de les institucions de l’autogovern - Elaborar el projecte de llei sobre eleccions al Parlament de Catalunya, amb garantia de proporcionalitat, igualtat de vot, equitat de gènere, condicions territorials i representació dels catalans residents a l’estranger. Aquesta llei contemplarà els aspectes de finançament i despesa de les forces polítiques. - Adoptar, en relació amb el punt anterior, la iniciativa legislativa conduent a atorgar a la Sindicatura de Comptes la potestat de fiscalització dels comptes dels partits i de la seva despesa efectiva en les campanyes electorals i en el seu funcionament ordinari. - Reformar la Llei 3/1982, limitant la reelecció indefinida del President de la Generalitat i establint una durada temporal màxima a l’exercici del càrrec. - Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per a agilitzar els seus procediments, incrementar la freqüència de les sessions plenàries, facilitar les seves funcions d’impuls i control, la participació social i l’expressió del pluralisme polític. - Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament la creació d’una Oficina Pressupostària destinada a potenciar la capacitat de control parlamentari sobre la gestió pressupostària i financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció normativa. - Reformar la llei 2/1995 d’iniciativa legislativa popular, per facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 9 - Impulsar les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències en la realització de referèndums i consultes populars directes i reguli altres formes de participació nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.-, per tal de fomentar-ne l’ús en l’àmbit local i nacional. - Reformar les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la revisió de les seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els procediments de designació i revocació parlamentària del seus membres i la limitació dels seus mandats. - Incorporar a les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat la facultat de les organitzacions socials, cíviques i culturals de presentar als grups parlamentaris candidats a l’elecció dels seus titulars (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual). - Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de compareixença prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal d’examinar la seva idoneïtat. - Reformar les normatives necessàries per eliminar les sessions secretes del Parlament i d’altres institucions de caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a la intimitat o a la seguretat. - Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de controlar-ne efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar-ne la utilització partidista. - Reformar la llei sobre enquestes i estudis d’opinió per tal de garantir la seva qualitat tècnica, l’accés i publicitat dels seus resultats i el control parlamentari de la seva execució. Respecte als criteris sobre la Llei Electoral de Catalunya - La llei electoral haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de proporcionalitat entre els vots i els escons obtinguts per cadascuna de les forces polítiques, una representació equitativa en matèria de gènere i l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. - La distribució dels escons parlamentaris es farà entre formacions polítiques que presentin una llista d’àmbit nacional, mitjançant l’aplicació de la fórmula proporcional del major quocient i seguint la regla D’Hondt. - Serà necessari haver obtingut una xifra de sufragis superior al 3 per cent dels vots vàlids emesos en el conjunt de Catalunya per participar en la distribució d’escons abans esmentada. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 10 - Per tal de respectar la representació de totes les zones del territori de Catalunya els escons atribuïts a cada formació política seran proveïts de la forma següent: a) En primer lloc, els escons correspondran als candidats o candidates de cada formació que hagin estat elegits en cadascun dels districtes d’àmbit territorial que es determinin. b) En segon lloc i fins a completar el nombre total d’escons que pertoqui a cada formació política, els escons pendents de provisió correspondran als candidats inclosos en la seva llista nacional. - Per tal de garantir una representació parlamentària sense discriminació de gènere, la llista nacional que presenti cada formació haurà de comptar amb una representació equitativa de dones i homes. - Es constituirà la Junta Electoral de Catalunya que tindrà les competències que la LOREG atribueix a la Junta Electoral Central pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya. - Els efectes electorals concrets d’aquests criteris hauran de ser estudiats en profunditat per la ponència conjunta que es crei al Parlament per aprovar aquesta llei. Pel que fa a la regeneració democràtica, la transparència en la gestió pública i la lluita contra la corrupció - Reformar la llei 6/1984 de la Sindicatura de Comptes amb l’objectiu d’assegurar-ne la independència, la professionalitat i l’eficàcia, atribuint-li facultats d’auditoria de gestió i d’eficiència sobre l’actuació de les administracions públiques. - En el marc de la modificació legal abans esmentada, crear en el si de la Sindicatura una Oficina destinada a preservar la transparència i el funcionament ètic del sistema públic, especialitzada a evitar les pràctiques irregulars en les concessions i contractacions de béns i serveis del sector públic. - Aplicara l’administració autonòmica, de forma immediata, els convenis del Consell d’Europa relatius a la lluita contra la corrupció. - Informar al Parlament abans d’acabar l’any 2004 sobre tots els afers objecte de procediment judicial o de petició de creació de comissió parlamentària d’investigació durant la darrera legislatura, així com de la tramitació de totes les concessions i de les seves pròrrogues atorgades en els darrers dos anys, mitjançant els procediments i auditories que escaiguin. - Revisar el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs de l’administració i establir l’obligació de declaració pública del seu patrimoni, interessos i altres activitats professionals i mercantils. - Establir criteris objectius i procediments transparents en les convocatòries destinades a la contractació d’obres i serveis, així com a la concessió de subvencions per a entitats i activitats privades o socials per tal d’evitar el clientel.lisme polític. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 11 - Incorporar a les condicions sobre contractació pública la valoració de la situació de les empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i respecte al medi ambient. - Establir l’accés a través de la xarxa d’Internet, i en tot cas, per fer públics tots els contractes que estableixin amb proveïdors de béns i de serveis l’administració de la Generalitat i les societats i fundacions amb participació majoritària de l’administració autonòmica. - De manera especial, adoptar les mesures legals necessàries per a fer públics i accessibles a través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions urbanístiques en què participin les administracions catalanes. - Fer públiques les condicions contractuals i retributives del personal –inclòs l’eventual- al servei directe de l’Administració de la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les empreses on aquesta hi té participació majoritària. Respecte a la gestió dels serveis públics i a la regulació del seu personal - Desconcentrar l’administració de la Generalitat i descentralitzar la prestació de serveis de la seva competència en benefici dels ens locals, per tal d’apropar la seva gestió als ciutadans i als territoris. - Fomentar la concertació amb altres actors públics, socials i privats per dissenyar i, si s’escau, gestionar l’aplicació de polítiques públiques. - Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’administració, dels organismes autònoms, agències i empreses públiques. - Aprovar i publicar els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels serveis i la seva eventual externalització, establint contractes-programa i sistemes de control per resultats amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats concertades. - Aprovar una Carta dels ciutadans que estableixi els principis bàsics que hauran de regir les relacions de les administracions amb els ciutadans. - Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, reforçant l’AOC (Administració Oberta de Catalunya) com a xarxa en la què els governs locals ocupen una posició central, i establir acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats als ciutadans. - Establir l’accés a través del web de les actuacions, documents, informes, contractes i recursos de l’administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la llei prescriu. - Definir –d’acord amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya- un sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i programes �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 12 interadministratius, que generi sinergies entre les administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. - Convocar amb periodicitat regular els concursos i oposicions de personal funcionari, per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats. - Aprovar l’estatut del directiu públic, amb un sistema adequat per a la seva formació, promoció i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i capacitat. III.- PRESÈNCIA DE LA GENERALITAT EN LA UNIÓ EUROPEA, ORGANISMES INTERNACIONALS I RELACIONS EXTERIORS En un món globalitzat, Catalunya és també un actor de fet en moltes relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals, que afecten els drets i els interessos dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. De manera especial, cal considerar la presència de la Generalitat en l’àmbit d’una Europa cada cop més integrada en la UE. El govern reforçarà aquesta participació i la seva efectivitat, adoptant les mesures següents: - Ratificar les resolucions i iniciatives legislatives del Parlament de Catalunya per garantir la participació de la Generalitat i de les altres CCAA en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. - Assegurar, igualment, la participació ordinària de la Generalitat i de les altres CCAA en la representació espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell i d’altres òrgans auxiliars quan tractin de matèries de competència autonòmica - Exercir per delegació estatal la representació espanyola en les institucions de la UE, quan es tractin matèries de competència autonòmica, d’acord amb l’art. 203 del Tractat de la Unió. - Assumir de forma plena per part de la Generalitat l’execució del dret comunitari –és a dir, la seva transposició al dret intern- en l’àmbit de les seves competències, tal com estableix l'art. 27.3 EAC - Ampliar i assegurar la intervenció de la Generalitat i de la resta de CCAA en les actuacions de l’Estat davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees quan es tracti de la defensa de les competències i interessos autonòmics, tal com es produeix en altres Estats compostos - Facilitar la participació de les CCAA en les relacions de l’Estat amb el Consell d’Europa i els seus òrgans i, en especial, promoure la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 13 - Incorporar una representació de la Generalitat en la delegació estatal en organismes internacionals quan es tractin matèries de la seva competència - Promoure la presència de la Generalitat en organismes que accepten la participació d’entitats subestatals i tenen objectius relacionats amb competències autonòmiques (per exemple, UNESCO, Organització Mundial del Turisme, etc.) - Participar en la negociació de tractats internacionals sobre matèries d’interès autonòmic. - Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera - Impulsar la participació de la Generalitat en els fòrums i organitzacions internacionals, on hi hagi presència d’entitats polítiques subestatals i facilitar la seva adhesió als acords i tractats que contribueixin a la consecució d’un món més just i solidari - Establir la cooperació permanent amb les institucions representatives de la comunitat lingüística catalana en matèria econòmica, cultural i de serveis en el marc de la UE - Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris del denominat “arc mediterrani” en el marc de la UE, avançant vers la construcció d’Euroregió Pirineus-Mediterrània - Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir de competències bàsiques per fer efectiu allò que estableix l'art. 27.3 EAC, en matèria de tractats i convenis internacionals - Fer ús de l'article 27.4 EAC i, en el seu cas, reformar-lo per ampliar les seves possibilitats en matèria d’acords i tractats de contingut acadèmic, lingüístic i cultural - Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d’Europa - Establir agències públiques de representació institucional de la Generalitat allà on ho aconsellin circumstàncies de caràcter polític, econòmic, cultural o d’altre mena. IV.- COL.LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT I ELS GOVERNS LOCALS La importància del govern local en la Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a fixar unes bases sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves necessitats. Per aquesta raó, és objectiu del Govern adoptar les mesures que acabin amb anys de malfiança, facilitin una col·laboració lleial entre nivells de govern, millorin l’eficàcia i l’eficiència de les seves actuacions i portin al reconeixement ciutadà del paper positiu que tenen totes les administracions. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 El nou Govern fomentarà polítiques de concertació entre la Generalitat i les diferents institucions d'àmbit local: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres organismes supramunicipals. Cal posar fi a l'enfrontament entre les xarxes institucionals i d'equipaments paral·leles, inaugurant una política de col·laboració i concentració dels recursos pressupostaris disponibles i implantant una gestió eficient i professional; ben especialment en sectors essencials com els de la cultura, benestar social, ensenyament i medi ambient. Per fer efectiu aquest programa de govern és urgent dur a terme la reforma de l’organització territorial de Catalunya i procedir a la desconcentració i descentralització de competències i recursos en favor dels governs locals. D’aquesta manera es garantirà la igualtat de condicions i oportunitats entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, amb independència del seu lloc de residència. Aquestes són les mesures principals del govern: - Traspassar als Ajuntaments determinades competències en matèria d’educació, habitatge, immigració, benestar social, atenció sanitària primària i polítiques d’ocupació actives, amb les condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament. - Augmentar el Fons de Cooperació Local de Catalunya per millorar el finançament municipal. - Aprovar iniciatives legislatives i mesures de govern que incentivin la cooperació i prestació conjunta de serveis entre els municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió. - Impulsar mesures per aconseguir uns consells comarcals més municipalistes, amb un tractament heterogeni en l’exercici de funcions de suplència, assistència i cooperació. - Aplegar en un únic organisme prestador de serveis, els diversos instruments d’intervenció pública que actuen sobre la conurbació metropolitana de Barcelona. - Reconèixer els Alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus respectius municipis. - Atorgar als Alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en els seus territoris. - Afavorir les condicions que facin possible la fusió de l’ACM i la FMC en una gran entitat municipalista catalana. - Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata. V. FINANÇAMENT AUTONÒMIC Catalunya encara no compta amb un sistema de finançament satisfactori per al bon funcionament del seu autogovern. La Generalitat es compromet a adoptar les mesures �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 15 apropiades en el sentit dels punts que segueixen, iniciant el procés de solució definitiva dins de la present legislatura. 1.Constatem el fracàs de l’acord de finançament de 2001. La Generalitat adoptarà les mesures apropiades per tal de procedir de forma immediata a la seva revisió, i en tot cas dins la present legislatura. 2.La necessària revisió de l’acord de finançament actual es realitzarà a partir de lla tasca de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en les responsabilitats que aquest li encomana com a òrgan bilateral de negociació i aprovació de les relacions fiscals entre la Generalitat de Catalunya i el govern central. 3.La Generalitat crearà l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència serà responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’Agència establirà les formes de coordinació i consorciació que calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, i, si és el cas, amb els responsables de la gestió dels impostos a la resta de l’Estat. Anualment, el govern de Catalunya publicarà un Informe sobre els fluxos econòmics distingint entre l’aportació a la prestació de serveis per part de l’Estat i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta de Comunitats Autònomes. 4. La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i capacitat normativa. 5.Els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als obtinguts en aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les Comunitats Autònomes forals. 6.Els ingressos disponibles per a la Generalitat per la prestació dels seus serveis s’atindran a allò que estableix l’article 45 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i respondran a un criteri d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors que hi incideixen determinantment: 1) costos diferencials; 2) nivell efectiu de necessitats; i 3) factors demogràfics, inclòs el factor migratori. En el cas de la sanitat caldrà contemplar també l’existència de centres d’excel·lència i el nombre d’usuaris desplaçats d’altres CCAA 7.La inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya es fixarà amb tendència a equiparar-se al percentatge del PIB, tenint en compte la compensació apropiada pels dèficits acumulats.. Aquest còmput es realitzarà amb caràcter plurianual i es crearà una comissió integrada pels representants dels tres nivells d’administració. La comissió, que estarà presidida per la Generalitat, programarà la inversió d’infraestructures de Catalunya (incloent les infraestructures de transport i comunicacions, de telecomunicacions i la inversió en I+D) i vetllarà pel compliment d’aquest acord. 8.La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres CC.AA. de l’Estat, de manera que els serveis prestats per les diferents CC.AA. als seus ciutadans puguin assolir nivells similars realitzant un esforç fiscal similar. A efectes de calcular aquest esforç de solidaritat, es �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 16 computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagats per Catalunya per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola en aquests conceptes. El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat quinquennalment per tal de verificar els seus efectes. 9.L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys aquest s’equipari al de territoris de nivell de renda similar en altres països europeus. Així mateix, el govern de la Generalitat es compromet a plantejar la superació de l’actual dèficit de Catalunya amb el pressupost comunitari, situació que no es dóna en cap altre territori d’un nivell de renda similar al de Catalunya en relació amb la mitjana europea. El govern es compromet a la publicació i actualització anual dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya, així com a una àmplia divulgació dels seus resultats. 10.Aquest acord vincula el Govern en la negociació de la reforma del nou model finançament autonòmic durant la propera legislatura. La incorporació dels seus continguts en el procés de reforma de l’Estatut es realitzarà d’acord amb els mecanismes i procediments previstos en aquest mateix document en l’apartat corresponent a l’aprofundiment de l’autogovern i l’elaboració d’un nou Estatut que inclouen la participació de la societat civil i un ampli acord de la majoria de les forces polítiques del Parlament de Catalunya. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 17 UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA I. EUROREGIÓ I INTERNACIONALITZACIÓ Avui, en un món globalitzat, amb l’aparició de noves economies emergents, particularment a l’Est d’Europa, que poden esdevenir altament competitives, Catalunya, per reforçar el seu paper capdavanter dins l’economia espanyola i el seu dinamisme en el context de les regions econòmiques europees, necessita redescobrir i situar-se en un espai econòmic molt més ampli. Catalunya pot d’esdevenir un nucli essencial d’una regió europea que abasta l’espai de l’antiga Corona d’Aragó i s’estén fins a Montpeller i Tolosa. Una euroregió que s’estén per l’eix Mediterrani, per l’eix de l’Ebre, i que connecta la Mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, amb el Nord d’Itàlia i amb el Magrib. Es tracta d’una aglomeració de 17 milions d’habitants en la què Catalunya aporta el 36% de la població, el 38% dels ocupats, el 46% de la força de treball en la indústria o el 36% en els serveis. A. Consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani 1. Desenvoluparem una estratègia econòmica de Catalunya que passa per reforçar les relacions econòmiques i de tot tipus dins d’aquest espai. Catalunya es configura com un espai ròtula entre aquests territoris. Hem de convertir Catalunya en el motor productiu sostenible i en el centre logístic, cultural, de lleure i de consum més important d’aquesta zona. Per això hem de disposar d’equipaments comercials i culturals atractius i de qualitat, serveis educatius avançats, un pol universitari de referència, serveis de salut, etc. 2. Però cal superar, d’una banda, la insuficient inversió en infraestructures i , de l’altra, la visió centralitzada i radial que avui impera en el disseny infraestructural de l’Estat, tal com han posat de manifest també les principals institucions econòmiques catalanes (veure apartat dedicat a infraestructures i finançament). B. Internacionalització de l’empresa catalana 1. Augmentar sensiblement les partides del departament competent en matèria de política industrial destinades a afavorir la internacionalització de l’empresa catalana. 2. Elaborar un pla estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana que prioritzi els països de l’àrea mediterrània i els de l’Europa central i oriental, que inclogui ajuts i suport en destí. Augmentar les modulacions dels ajuts públics per a aquestes destinacions. Incrementar la presència de la Generalitat en aquests països. 3. Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del capital circulant per a PIMES amb filials a l’estranger, durant el període de maduració del projecte. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 18 II. OCUPACIÓ I TREBALL 1. La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen importants desequilibris que cal corregir per tal assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Aquests desequilibris són, en síntesi: - Dèficit de formació de la nostra població activa - Concentració de taxes massa elevades d’atur en certs col·lectius: dones, joves, persones amb baixa qualificació, col·lectius de major edat i persones amb discapacitats. Desequilibris territorials per desenvolupar els seus potencials d’ocupació. - Excessius nivells de precarietat, temporalitat i alta sinistralitat laboral. 2. La Generalitat donarà el reconeixement que correspon al paper institucional dels sindicats. En aquest sentit es promourà un gran acord nacional amb els representants del món econòmic i social per tal d’establir els grans objectius estratègics en el terreny econòmic i social. 3. Les principals línies a desenvolupar seran: 3.1 Reduir la temporalitat en la contractació fins a situar-la en les taxes similars a la mitjana de la Unió Europea (15 països). Aplicar un pla per reduir la sinistralitat laboral, incrementant les mesures i mitjans d’inspecció i control i desenvolupant un model de prevenció amb participació de tots els sectors implicats. 3.2 Assolir la delegació i el traspàs de recursos per part de l’Estat de les competències en matèria d’Inspecció laboral incloent el Cos d’Inspectors, per tal d’aconseguir un marc de fiscalització de l’activitat de les empreses i treballadors en matèria socio-laboral més eficient en relació al control del frau i la il·legalitat en la contractació. 3.3 Desenvolupar un pla integrat de polítiques actives d’ocupació, que garanteixi els drets bàsics de les persones aturades per tal de potenciar la seva ocupabilitat. S’actuarà en termes d’orientació professional, millora del nivell de la formació ocupacional, la formació al llarg de la vida, suport per a l’autoocupació. En aquest sentit, es reformarà el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. 3.4 S’actuarà per tal de desenvolupar les potencialitats del territori per crear ocupació i millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones mitjançant els acords locals per l’ocupació que integraran les empreses, la formació i l’administració local, que exercirà competències en matèria d’ocupació i formació. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 19 3.5 Realitzar un Pla Integral cátala de formació professional que coordini els diferents subsistemes reglats i no reglats (ocupacional i continuada), basant-se especialment en la potenciació de la xarxa de IES-SEP, de manera que aquests esdevinguin veritables centres integrals. En la definició de l’oferta d’aquests centres hi han de participar els agents socials i econòmics i les institucions dels territoris. Reforçar els ensenyaments vinculats als oficis. Caldrà també materialitzar el traspàs dels fons i competències de formació contínua a Catalunya. 3.6 Establir un marc de negociació col·lectiva a Catalunya, que vetlli per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, redueixi la temporalitat, promogui la seguretat en el treball, eviti el treball irregular, descentralitzi el Tribunal Laboral de Catalunya, entre d’altres mesures que permetin avançar cap a la configuració d’un marc de relacions laborals català. La Generalitat promourà, respectant l’autonomia de les parts i prèvia consulta amb els agents socials, l’establiment d’un salari mínim de referència en tots els convenis col·lectius d’àmbit català. 3.7 Per tal d’avançar cap a la conciliació de la vida laboral i la personal i familiar i complementàriament a les mesures de política social s’actuarà sobre els mecanismes de determinació dels horaris laborals i de permanència en el lloc de treball, per tal d’assolir una major flexibilitat i adaptació a les necessitats de les persones. 3.8 Per evitar la dualitat en el mercat de treball s’impulsaran mesures com plans de recerca personalitzats d’ocupació i de formació adequada a cada necessitat, amb particular atenció als col·lectius més vulnerables o amb dificultats especials. 3.9 Assolir la convergència amb les taxes d’activitat europees, en especial pel que fa a la taxa d’activitat femenina i de la gent jove. 3.10 Impulsar, mitjançant el necessari acord social, la implantació progresiva de la jornada de 35 hores. 3.11 Desenvolupar una política activa de recuperació i captació de mà d’obra en els dos àmbits següents: a) Els descendents de catalans emigrats als quals cal facilitar el retorn (desplegar la llei del retorn aprovada al Parlament de Catalunya). b) El retorn de l’emigració d’universitaris i la captació d’universitaris i professionals d’altres països, que passa per una major inversió en R+D per situar-se a nivells europeus i per incorporar l’anglès com a llengua en els cicles superiors universitaris. 3.12 Potenciar la xarxa d’oficines de contractació en origen de la Generalitat (programa XILAXarxa d'Intermediació i selecció laboral en origen, prevista al Pla Interdepartamental d'Immigració 2001- 2004), amb els criteris següents: a) Prioritzar el Marroc, els països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina (tal i com recull la resolució 1384/ VI del Parlament de Catalunya), d’on pot venir la mà d’obra més qualificada; per a l’obtenció de papers, difusió i coneixement del país receptor (valors, normes, entorn ocupacional) �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 20 b) Establir en els països d’origen convenis que defineixin els mecanismes adients per a la contractació de treballadors/es temporers, vetllant pel procediment de contractació i les condicions de treball, allotjament, atenció social i sanitària, i així com per les activitats culturals i de lleure. c) Integrar en la xarxa la col·laboració dels casals catalans de l’exterior. III. PIMES, AUTÒNOMS I ECONOMIA SOCIAL Destaquem la importància del treball autònom a Catalunya que aporta aproximadament el 20% de l’ocupació i el 13% del PIB. El treball autònom dependent s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. Avui l’economia social no tan sols té una importància econòmica significativa, sinó que adquireix una importància social en termes de creació d’ocupació, canalització de l’activitat emprenedora de col·lectius i com a resposta a moltes necessitats socials. El teixit empresarial català, basat majoritàriament en la PME, és la principal font d’ocupació i s’enfronta a reptes de competitivitat, productivitat i creació de valor en la nova societat del coneixement. 1. Potenciar les mesures i instruments de suport a l’autoocupació i a l’economia social: a) Incentivar la autoocupació, mitjançant la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament respecte al pla d’empresa i/o formació per a la gestió empresarial. b) Unificar i ampliar en un sol instrument els diferents ajuts econòmics de foment de l’autoocupació independentment de la fórmula jurídica de l’empresa que es constitueixi. c) Oferir als nous emprenedors assessorament i informació per tal de facilitar que els projectes empresarials que resultin d’aquestes accions tinguin les majors possibilitats d’èxit. Les persones beneficiàries d’aquests ajuts es consideraran prioritàries com a beneficiàries de formació específica o complementària. d) Introduir la fórmula de microcrèdits com a marc financer de suport a la iniciativa autoocupadora. 2. Impulsar, a nivell estatal o autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real del treball autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i que equipari la seva fiscalitat a la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent.S’elaborarà un Estatut del Treballador Autònom per tal de regular els seus Drets per part de la Generalitat en l’àmbit de les seves competències i es promouran les reformes legals necesàries a nivell estatal per tal de: a) Establir dins del règim d’autònoms la cotització complementària i voluntària per cobertura d’atur. b) Establir la possibilitat de cotització a temps parcial dins del règim d’autònoms en inici d’activitat o es compaginin feines com a contractat, així mateix, establir la posibilitat de jubilació parcial a partir dels 60 anys. c) Estudiar la possibilitat de descomptar l’IVA declarat de les factures impagades quan es compleixi un any de la seva emissió. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 21 d) A més a més, l’Estatut del Treballador Autònom haurà de permetre, entre altres drets: - Noves formes de capitalització de la prestació d’atur. - El diferiment d’impostos en l’inici d’activitat. - L’alternativa voluntària entre la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social. - La configuració de la tipologia del treballador autònom dependent i dels seus drets laborals i sindicals, el quals tindran com a model bàsic, amb les adaptacions pertinents, els reconeguts per als treballadors per compte d’altri. - Separació efectiva del patrimoni personal del patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels treballadors autònoms dependents. 3. Desenvolupar un Institut de Promoció Empresarial, sobre la base de l’actual CIDEM, el qual aplicarà programes similars a l’SBA i actuarà també a través d’agències territorials per tal d’adaptar-se al potencial i objectius de cada territori. 4. Estimular la difusió de la innovació en les PIMES, mitjançant mecanismes específics: a) Facilitar ales PIMES d’arreu del territori l’accés a Centres Tecnològics especialitzats sectorialment, en funció de l’especialització territorial, que proporcionin serveis i instal·lacions per a la R+D. b) Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les seves estratègies d’innovació. c) Introduir mecanismes de “seed-capital” per a PIMES innovadores sorgides de l’àmbit universitari. d) Impulsar l’aprovació, per part de l’Estat, de l’ampliació a tots els projectes d’innovació de les PIMES, la deducció del 10 % en l’Impost de Societats, que actualment està vigent només per als foment de les TIC. 5. Impulsar la participació de les entitats de crèdit en la provisió de capital per al desenvolupament de nous projectes empresarials: a) Facilitar la creació d’instruments financers (capital risc, societats de garantia recíproca, business angels, etc.), fins i tot amb participació pública. b) Creació d’un fons d’avals de crèdits destinat, específicament, a nous emprenedors que desenvolupin la seva activitat en l’àmbit dels nous filons d’ocupació catalogats al Llibre Blanc del Pacte per l’Ocupació a Catalunya. Aquest fons comptaria amb la participació de l’administració. 6. Afavorir el desenvolupament del sector d’economia social (societats laborals i cooperatives) amb mesures de suport en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i garantia recíproca, accés a la contractació de l’administració, entre d’altres. 7. Donar suport al reforçament de les seves estructures associatives i representatives i a l’enfortiment del seu prestigi i visibilitat. 8. Promoure en particular la Banca ètica per tal de donar suport a projectes viables d’economia social que contribueixin a les iniciatives relatives a les noves necessitats socials �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 22 9. Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal. IV.POLÍTICA INDUSTRIAL Catalunya és un país industrial amb una estructura productiva basada en sectors transformadors i en un predomini de la petita i mitjana empresa. El pes de la indústria multinacional, amb centres de decisió fora de Catalunya, és també molt important, ja que representa aproximadament el 50% de la producció i el 60% de les exportacions. Tot això configura un sector productiu amb punts forts que ens venen de la tradició industrial resultat de la revolucions del segles XIX i XX, però també amb punts febles que cal superar si volem donar resposta al repte que representen les noves condicions de la competència en una economia global. En aquest marc cal definir i aplicar una nova política industrial basada en els punts que segueixen: 1. Reforma del sistema educatiu i de la formació professional per elevar el nivell de qualificació de la població activa catalana. 2. Aplicació d’una política de recerca i innovació, definida a l’apartat corresponent, i dirigida principalment a millorar el potencial innovador de l’empresa catalana. 3. Aplicació d’una política de Societat de la lnformació, com la definida a l’apartat corresponent. 4. Promoció de nous sectors emergents intensius en coneixement. 5. Polítiques d’acord amb empreses multinacionals implantades a Catalunya, per incrementar el valor afegit de les seves plantes industrials, especialment en aquelles funcions més intensives en coneixement. 6. Mesures dirigides a potenciar els sectors industrials presents a Catalunya i de manera específica els que segueixen: alimentari, químic i farmacèutic, material de transport, metallmecànic, tèxtil i confecció, material elèctric i energies renovables. 7. Ajuda per al desenvolupament dels ‘clusters’ o districtes industrials a Catalunya i crear una xarxa de centres tecnològics vinculats a aquests districtes. 8. Impuls de plans estratègics territorials i sectorials, així com desplegament dels organismes existents (“Totempresa”) que tenen la missió de dur a terme anàlisis prospectius sobre el comportament dels diferents sectors. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 23 V. COMERÇ - Mantenir el criteri de potenciar el model comercial català (fonamentat en establiments en trama urbana, principalment configurat per PIMES autòctones i amb pluralitat de formats) en la revisió del PTSEC i l’eventual ajustament de la Llei d’Equipaments Comercials. - Afavorir actuacions conjuntes de comerços petits (compres, formació, modernització, qualitat producte, incentius i mecanismes de fidelització) per tal de garantir la seva competitivitat i modernització. - Mantenir l’Impost sobre grans superfícies - Garantir que el consumidor tingui al seu abast de manera ordenada i equilibrada una oferta comercial àmplia de qualitat. Adequar l’oferta als nous hàbits de consum i facilitar al consumidor el dret a escollir, - Garantir un marc igualador de les condicions de competència entre els diferents formats: recuperació del marc horari d’obertures de 72 hores setmanals i 8 festius anuals (atenent, si és el cas, a les circumstàncies de l’àmbit territorial i les necessitats del sector turístic, especialment pel que fa a les obertures en festius), incidència sobre els condicionants financers de l’activitat comercial i acompliment ordenat de la normativa vigent en matèria de comerç a Catalunya. Mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de Catalunya en matèria de comerç interior i d’oposició a la normativa d’horaris impulsada pel Partit Popular. - Controlar la realització dels POEC per part dels municipis: · Vigilar que l’ús de la superfície de lliure disposició amb que compten els municipis pel sol fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no a l’especulació. · Que la Comissió d’equipaments Comercials sigui un instrument tècnico-polític efectiu per a avaluar l’acompliment de la normativa que regula el PTSEC en la realització dels POEC. · Dissenyar un instrument normatiu transparent per avaluar la reversió de plusvàlues generades per noves grans implantacions cap a la dinamització del comerç preexistent. - Crear el Consorci de Dinamització Comercial de Catalunya, com a ens responsable de la coordinació de les actuacions i programes de dinamització territorial desplegats pel Govern de Catalunya i amb participació dels municipis, les cambres de comerç i les principals associacions de comerciants. Les funcions d’aquest consorci serien, entre altres: · Definir els criteris de les actuacions de dinamització comercial en funció del desplegament del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials, els Programes d’Orientació dels Equipaments Comercial, elaborats pels municipis, i les situacions locals de concentració comercial. · Distribuir els fons per a programes de dinamització i orientació comercial. · Desenvolupar polítiques actives de formació en el sector comercial. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 24 · Impulsar, modernitzar i dinamitzar les fires comercials de Catalunya, augmentant la seva projecció interior i exterior, equipant-les amb les infrastructures necessàries per a un creixement més eficient i racional. VI. TURISME El sector turístic català constitueix una de les activitats centrals de l’economia catalana i un factor cabdal de promoció exterior de Catalunya. No obstant, presenta una sèrie de deficiències que cal resoldre, entre d’altres: Dificultats per a diversificar i desestacionalitzar l’oferta turística; saturació i massificació de determinades destinacions turístiques; insuficient agilitat per a afrontar els nous reptes derivats de la competitivitat internacional; obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic i de capacitació professional; degradació paisatgística i urbanística; dualització empresarial. És imprescindible consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que valoritzi l’atractiu dels elements identitaris del nostre país com la cultura, la història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies programàtiques a desenvolupar seran: 1. La remodelació de la política de promoció dels recursos turístics i les demarcacions turístiques de Catalunya 1.1 Impulsar la tasca de l’agència Catalunya Turisme en la promoció directa en els mercats emissors dels aspectes que identifiquen i individualitzen la marca turística Catalunya, les seves marques específiques i, en particular, les accions adreçades a incrementar el potencial dels elements patrimonials, culturals i històrics propis de Catalunya. 1.2 Fomentar la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards exigents (incloent la creació de la marca Catalunya) que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística catalana a tots els mercats i incrementi la seva competitivitat 2. Planificació del desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer compatible el potencial de creixement econòmic, l’equilibri territorial i la sostenibilitat ambiental de l’activitat 2.1 Elaborar i aprovar el Pla Territorial de Turisme de Catalunya per tal de conèixer territorialitzadament els recursos turístics disponibles; les àrees saturades i deficitàries; valorar els impactes econòmics, territorials i ambientals; determinar criteris d’actuació que vinculin a les administracions i als operadors, els quals han de conduir al reequilibri territorial i fomentar la diversificació i desestacionalització �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 25 2.2 Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors del sector. Crear, amb cooperació de l’àmbit universitari, un o diversos centres de R+D+i en matèria de turisme, tant per millorar l’actualment deficitària informació de base i l’evolució de la demanda, com per innovar instal·lacions, tipus de serveis i nous productes 2.3 Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió interior i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre l’Administració i els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones usuàries. 2.4 Modernitzar les instal·lacions i equipaments actuals i aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments turístics. 3. Configuració d’una administració turística i un sistema de finançament dels recursos públics que permetin el desenvolupament de les activitats turístiques en condicions de qualitat i de futura viabilitat. 3.1 Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir identificat i representat tot garantint l’adequat finançament i la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials. 3.2 Avançar en la resolució del finançament dels municipis turístics. 3.3 Dotar totes les administracions responsables dels instruments financers i d’assistència tècnica necessaris i possibilitar projectes consorciats i coordinar i ampliar la implicació financera des del Govern català de les tasques de promoció i comercialització, donant suport a les iniciatives locals públiques i privades. 3.4 Establir una línia pressupostària específicament destinada a facilitar la conversió en recurs turístic d’elements significatius a nivell local del patrimoni històric i artístic de Catalunya. 3.5 Millorar els serveis públics que formen indirectament part del producte turístic, com seguretat, transport públic, telecomunicacions, etc. VII. PAGESIA I SECTOR AGROALIMENTARI La proposta d’acord programàtic pivotaria entorn de sis eixos: 1. Impulsar la competitivitat i la qualitat del sector agroalimentari - Garantir la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi ambient, de manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor, mitjançant l’existència de controls efectius. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 26 - Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a través d’un veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari. - Durant l’any 2004 es definiran les línies prioritàries i els sectors estratègics de desenvolupament de la Producció agrària amb la redistribució corresponent dels Fons procedents de la PAC (Producció Integrada, Agroindustria, Porcicultura,..) 2. Apostar per l’equilibri territorial i la sostenibilitat, mitjançant la consolidació i la potenciació de la presència de la pagesia en el territori i la millora de la seva relació amb la resta de la societat. - Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari. - Millorar la inserció de l’activitat agrària en la gestió del territori amb l’establiment fins a finals de l’any 2005 de programes específics en infraestructures rurals (camins, electrificació, telèfon i accés a les noves tecnologies) - A partir del Registre d’Explotacions Agràries s’establirà el Contracte Territorial d’Explotació. - Definir i classificar les explotacions prioritàries per assegurar la continuïtat de l’activitat agrària com a factor de millora de l’equilibri territorial. En aquest sentit, abans de final del 2005 es posaran en marxa les mesures legals, fiscals i administratives necessàries (Bonificació o exempció de l’impost de transmissions patrimonials, modulació d’ajuts donant prioritat a l’explotació directa,..) 3. Dissenyar una nova administració agrària i dotar-la del suport financer apropiat - Promoure la regionalització de la PAC. - Promoure la candidatura de Barcelona com a seu de l’autoritat europea de seguretat alimentaría. - Impulsar la simplificació dels tràmits administratius mitjançant la creació durantl’any2004 de l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea, avançar en la delimitació i aplicació de les mesures que contribueixin a l’enfortiment del món rural català. - Establir durant l’any 2004 un autèntic programa de sanitat per a animals amb unificació de criteris i atenció especial a la prevenció. - Afavoriment i suport a les tecnologies de minimització d’impacte ambiental (purins, cadàvers, agroquímics...) - Durant els sis primers mesos de l’any 2004, creació del Cos de Pesadors i Classificadors de canals d’escorxadors amb la participació de tots els agents del sector. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 27 - Consolidar l’Administració Agrària com administració de serveis i participativa tot aprofitant les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una veritable política agrària catalana. - Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA). - Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i sectorials com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la Generalitat de Catalunya - Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats. - Accés directe a les Institucions Europees: com a Administració única ser present a Europa per defensar un model propi de gestió agrària i rural. - Impuls d’un Pla d’agricultura ecológica. - Aplicació estricte de les directrius europees pel que fa als productes transgènics. 4. Impulsar la nova cultura de l’aigua - Nous recs. Assegurar la viabilitat de les infraestructures hidràuliques amb polítiques de restitució de les inversions a l’Administració adaptades a la rendibilització real de les explotacions afectades. - Establiment progressiu de línies d’ajuts orientades a les explotacions prioritàries per modernització i renovació de les tecnologies del reg fins assolir una dotació de 30 milions d’euros/any en el context d’una política realista en la utilització i l’estalvi de l’aigua. - Revisió i control de totes les despeses compromeses en infraestructures hidraúliques amb especial atenció al canal Segarra-Garrigues. - Revisió durant l’any 2004 de l’afecció medi-ambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió definitives i les compensacions adients als agricultors afectats en base a estudis científics i tècnics reals. - Aprofitament d’aigües residuals per l’ús agrícola. 5. Consolidar l’empresa familiar agrària: - Consolidar les explotacions familiars sobre la base d’una empresa familiar agrària moderna, competitiva i diversificada. - Observatori de l’empresa agrària i establiment de la xarxa d’explotacions model. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 28 - Redacció i aplicació de Plans Estratègics d’Actuació per sectors d’activitat. - Creació d’una Mútua Catalana d’Assegurances agràries. - Durant l’any 2004, desenvolupar el dret civil català amb l’el.laboració d’una nova legislació de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra.. - Constitució d’un Fons de Terres que faciliti l’accés dels joves a l’agricultura i permeti dimensionar les explotacions a escales realment competitius. - Es considerarà prioritari impulsar accions destiandes a la incorporació de la Dona al món rural, amb línies d’actuació que facilitin les iniciatives empresarials d’autoocupació, associació o agrupació. 6. Assolir un creixement modern i sostenible del sector pesquer - Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats autònomes afectades i la Unió Europea. - Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera. - Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les “vedes” o “aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. - Incorporar les confraries en el procés de comercialització. - Assumir totes les competències possibles en matèria de pesca per tal d’incrementar l’eficàcia en la gestió pesquera. Alguns dels problemes pesquers a Catalunya venen de la impossibilitat de fer una política propia. VIII. EMPRESES I OPERADORS EN SECTORS ESTRATÈGICS - Crear condicions efectives de competència per suprimir situacions monoplístiques, per tal d’afavorir els consumidors a través de: a) Actuar des de la Generalitat, en concertació amb el sector privat, per impulsar la creació o la consolidació, en el seu cas, d’empreses i opardors catalans, públics o mixtos, en sectors estratègics (energia, telecomunicacions, infraestructures) sempre respectant les condicions de mercat. b) Fomentar l’aparició de nous operadors privats. - Potenciar l’existència de centres decisió empresarial a Catalunya de primer nivell en els esmentats sectors estratègics �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 29 - Reservar una part a determinar de la licitació de la Generalitat (incloent el sector púbic empresarial) per empreses petites i mitjanes, sempre que sigui factible per raons d’eficiència (en aquesta línia, cal facilitar el coneixement immediat de les licitacions públiques a les pimes, simplificar els procediments administratius, garantir el correcte finançament de les pimes durant l’execució contractual, ...); D’acord amb l’Informe sobre l’accés de les PIMES i de les empreses d’economia social a la licitació pública elaborat pel Govern a instàncies del Parlament, estudiar la viabiliatat d’accedir a un percentatge del 25%. - Introduir mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta de l’Estat: a) Aplicar els acords del Grup de Treball sobre Peatges, en especial la constitució d’un Fons de rescat, tal com va aprovar per unanimitat el Parlament de Catalunya, finançat pels impostos que generen els peatges, així com el rendiment de les empreses concessionàries, la finalitat del qual serà l’eliminació puntual d’alguns peatges i la homogeneïtzació del cost d’aquests o altres finalitats de suport a la mobilitat sostenible. b) Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA del 16% en lloc del 7% en compliment de la normativa comunitària. En aquest sentit, l’Estat es farà càrrec de l’increment mitjançant una subvenció a les concessionàries per tal d’evitar que el recàrrec vagi a compte dels usuaris. c) Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans i ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin d’una alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge. IX. CAIXES D’ESTALVI - El sector financer té un aimportància estratégica. És fonamental disposar d’institucions financeres de primer nivell amb centre de decisió a Catalunya i mantenir la vinculació de les caixes al territori. - Cal reconèixer la tradició i importància de les caixes d’estalvis en l’economia catalana. És essencial el manteniment de l’actual model de les caixes d’estalvi com entitats de naturalesa fundacional, la qual cosa comporta exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt d’interessos econòmics i socials. Han estat entitats eficients, competitives i d’alta rendibilitat social que cal preservar. - Caldrà realitzar les reformes legals necessàries per preservar i consolidar aquest model i per evitar les interferències legislatives, invasives de les competències autonòmiques, recentment produïdes des del govern de l’Estat. Pel que fa referència als òrgans de govern, és imprescindible assegurar la seva independència i representativitat efectiva, amb una adequada representació de la societat civil, entre la qual els sindicats. Es també fonamental l’existència d’unes pràctiques de bon govern que fomentin la transparència, el control i el rendiment de comptes. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 30 - S’establirà un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, congruent amb la viabilitat financera de les entitats i es reforçaran els òrgans de govern responsables de vetllar per aquest aspecte. - Des de la Generalitat s’orientarà l’acció de l’obra social de totes les caixes que operen a Catalunya per a que es destini efectivament a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn. En aquest sentit, s’establiran els mecanismes adients per tal d’assegurar la supervisió i l’establiment de les grans orientacions per part dels poders públics, inclòs el Parlament - La Generalitat promourà, a través dels instruments apropiats, línies de finançament per l’economia productiva i especialment per les PIMES (per exemple, pel finançament de capital circulant), en col·laboració amb les entitats financeres, i en particular amb les caixes d’estalvi. Així mateix, s’impulsaran accions concertades amb les caixes per a la promoció d’habitatge social i de lloguer. X. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ L’adveniment de la Societat de la Informació i la Comunicació comporta noves oportunitats per al benestar social, però també nous riscos de desigualtats. Els governs doncs, han d’incorporar a la seva gestió l’acció decidida contra allò que es coneix com la “fractura digital”. D’altra banda a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE. A més la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la Unió Europea i iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que s’esperaven. Sis anys després de la liberalització, la quota de mercat dels nous operadors és gairebé testimonial i la seva cobertura territorial no abraça ni tan sols la zona metropolitana de Barcelona. Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència per al desenvolupament de la SIC a les administracions públiques. Per tal de fer front a totes aquestes mancances proposem: 1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura digital Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les TIC, que s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions de tot el territori. Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de punts d’accés a la xarxa (PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Implantació de telecentres a tot Catalunya per combatre els desequilibris territorials �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 31 2. Dotar Catalunya de les infrastructures necessàries per a promoure el total desplegament de la banda ampla a tot el territori Construcció, en 4 anys, d’una xarxa troncal de fibra òptica, una interurbana i una urbana que facin arribar la banda ampla a tot el territori. Aprofitar per la construcció de la xarca infraestructures existents (xarxes viàries, xarxes de fibra òptica d’empreses...). Utilitzar altres tecnologies (satèl·lits, Wi-Fi...) en zones no urbanes i polígons industrials on no arribi el cable (aplicació dels preceptes continguts en l’Estudi de la viabilitat de l’arribada de la banda ampla municipi per municipi de Localret). 3. Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna, propera i integrada al servei de la ciutadania 3.1 Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Els principals drets que contindrà aquesta Carta són: el dret a l’accessibilitat quant als aspectes territorials i socials per evitar la fractura digital, dret a la seguretat i privacitat, dret a la formació per a un ús eficaç de la informació i els serveis dels TIC, dret a l’accés per internet a una informació pública accessible, amigable, completa, de qualitat, diversificada i actualitzada i el dret a una administració pública amb democràcia participativa digital 3.2 Posar a disposició de la ciutadania, a través d’internet, informació i serveis, i informació sanitària i personal, amb garanties de confidencialitat i seguretat. 3.3 Fer accessibles tots els lloc web finançats amb fons públic (respectant els estàndars establerts per World Wide Web Consortium). 3.4 Utilitzar estàndars oberts que garanteixin el dret a escollir programari als usuaris. 3.5 Fomentar la producció de programari lliure i la corresponent documentació d’ús en català. 3.6 Utilitzar per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya preferentment en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure en català. 3.7 Revisar l’acord amb els principal proveïdors reclamant transparència en els encàrrecs, professionalitat en les solucions, disminució de costos i qualitat en els serveis. 4. Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector 4.1 Promoure i donar suport a la indústria catalana d’elaboració de programari i a la del tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.), Permetre l'accés a tothom amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb fons publics �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 32 4.2 Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir una indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts audiovisuals, amb la seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho a terme. 4.3 Creació de la Taula de Catalunya per la Societat de la Informació i el Coneixement. XI. UNIVERSITATS De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes quan encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent. Entre aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la Generalitat. Per dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país cal superar també les deficiències en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Volem una universitat que constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en àmbits punters i d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del Coneixement. És per tots aquests motius que proposem: 1. Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l’harmonització dels sistemes europeus d’ensenyament superior d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri territorial. 2. Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d’ensenyament superior europeus, acordat a la Declaració de Bolonya i l’èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establir programes d’implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i orientació per a professorat i alumnat. 3. Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. 4. Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia de les universitats a partir del programa Serra-Hunter. 5. Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010. D’aquesta manera s’incrementarà la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per alumne). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 33 6. Incorporar en el model de finançament universitari indicadors de recerca com a criteri de repartiment. 7. Es contemplarà la implicació de la Generalitat amb les universitats de promoció pública amb gestió privada per la vinculació a l’assoliment d’objectius específics. 8. Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius específics. Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10% del total del finançament públic. 9. És fonamental impulsar el triangle universitat-empresa-territori Impulsar la dimensió que tenen les universitats d’instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del país. 10. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària, la qual no ha d’estar renyida, en el cas de les universitats públiques amb el rendiment de comptes al Parlament. 11. Dotar a les universitats d’un model de gestió que faci possible l’autonomia, la flexibilitat i la generació d’incentius per la millora de l’eficàcia en les tasques docents i de recerca. 12. Assegurar que la Programació Universitària de Catalunya, com a instrument de planificació i coordinació dels ensenyaments universitaris, sigui realitzada pel Govern d’acord amb les universitats. 13. Revisar i ampliar les dotacions econòmiques del sistema de beques. XII. RECERCA I INNOVACIÓ La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països capdavanters són activitats prioritàries. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca bàsica i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. Catalunya destina a R+D un total de recursos públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat de la mitjana europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters Per tal de fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el progrés econòmic i social proposem: 1. Preparació i aplicació d’un Pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007 amb l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat innovadora de les empreses catalanes. Aquest Pla tindrà dues prioritats: la potenciació d’activitats d’R+D dels sectors emergents, i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. L’objectiu serà arribar en aquesta legislatura a una inversió de R+D+I del 2% del PIB català, el que suposa triplicar les partides pressupostàries de la Generalitat destinades a aquestes activitats. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 34 2. Elaborar un Pla especial d’infrastructures científiques i tecnològiques de Catalunya, amb una primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels països de la UE més avançats. 3. Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per impulsar l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi tasques de prospectiva científica i altres que el departament corresponent li pugui delegar. 4. Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant les àrees científiques més necessàries per millorar els sectors més innovadors del país. 5. Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interregionals amb les regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre universitats (xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la promoció de grups de referència a Europa. 6. Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i aconseguir un flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la generació de patents. Promoure la implicació del món empresarial a través de la figura dels parcs científics, que cal potenciar en el futur a diverses universitats catalanes. 7. Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de centres tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infrastructures Científiques i Tecnològiques. 8. Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats l’exigència de disposar d’un instrument de transferència de tecnologia professionalitzat i coordinat amb els de les altres universitats públiques de Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne l’eficiència. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 35 CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA I. POLÍTICA EDUCATIVA. L’Educació, prioritat central del Govern Amb el convenciment que és absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa del nostre país, el Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. 1. En el marc d’un Pacte Nacional per a l’Educació i l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació, impulsarà cinc acords bàsics: . Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania . Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. . Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant. . Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats. . Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. 2. Situar la despesa educativa de manera progressiva al nivell de la mitjana europea, amb el compromís del Govern de prioritzar, en l’elaboració dels pressupostos, les partides per a ensenyament. En aquest sentit, s’incrementarà de forma progressiva, durant la present legislatura, els recursos destinats a l’ensenyament públic a fi de permetre'ns arribar a la mitjana dels països de la UE en un termini màxim de 6 anys. 3. Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social. Per aquest motiu, s’actualitzaran els concerts de les escoles que compleixin la normativa i es rescindiran els concerts de les escoles que la incompleixin. 4. Establir criteris comuns de matriculació a partir d’oficines úniques i de la cogestió del sistema amb els municipis. En aquest sentit, s’elaborarà una nova normativa sobre el procediment d’admissió de l’alumnat, que crearà les Oficines úniques de matriculació i traspassarà a les administracions locals el procediment d’admissió d’alumnes. Les Oficines Municipals d’Escolarització, sota la direcció de la corresponent comissió de matriculació, assumiran les �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 36 competències de tramitació, barem i aplicació de les normes legals que regeixin en el procés de preinscripció i matriculació de l’alumnat en els centres docents mantinguts amb fons públics. Les oficines també tindran la funció d’orientar i informar les famílies de l’oferta educativa existent, sens perjudici de la informació que puguin oferir els mateixos centres. 5. Cogestionar la planificació educativa, tot creant mecanismes de corresponsabilitat i de cogestió entre el Departament competent en matèria educativa i les Administracions locals. Aquests mecanismes asseguraran la planificació de l’oferta educativa i el mapa escolar, l’oferta de places escolars públiques i l’avaluació de les necessitats d’escolarització, als efectes de la creació de nous centres públics i la concessió de nous concerts educatius als centres de titularitat privada, així com l’establiment d’itineraris entre centres d’educació primària i centres d’educació secundària 6. Avançar cap una xarxa integradora de tots els centres sostinguts amb fons públics per evitar la dualització del sistema educatiu, assegurant un servei sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori. En aquesta direcció, s’iniciarà un procés per igualar els centres concertats amb els centres públics, per tal d’assegurar progressivament la gratuïtat a les famílies i la igualtat de condicions dels centres. Així mateix, s’equipararan progressivament les condicions laborals del professorat. El sistema educatiu ha d’atendre tot l’alumnat en edat escolar, per mitjà de l’escola ordinària i l’escola d’atenció especial. Caldrà dotar els centres i el professorat del material i formació necessaris per fer de la diversitat una riquesa i no un problema. 7. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment de les hores de dedicació del professorat. 8. Millorar la retribució del professorat, primant la seva formació permanent, a fi de permetre incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa, així com la promoció professional del professorat. 9. D’acord amb la comunitat educativa, aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres. Per tal d’assolir-ho, s’incrementarà el pressupost destinat al funcionament dels centres, d’acord amb indicadors objectius (nombre d’alumnat, característiques dels centres, context social, etc.). També s’incrementaran les dotacions per a l’adquisició de material d’ús didàctic i d’ús administratiu, així com les vinculades a projectes. S’establirà una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans, vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), temporalitzat i avaluable, amb especial atenció als centres ubicats en zones socialment i econòmicament desfavorides. Així mateix, es desenvoluparà una altra línia específica destinada a les escoles de l’àmbit rural, tant pel que fa a les seves dotacions com a mesures de reforç de la qualitat educativa. 10. Donar suport a l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ensenyament infantil, amb la creació de 30.000 places d’escoles bressol per tal de donar compliment a la demanda existent, considerant l’oferta pública de 0-3 anys com a etapa socioeducativa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 37 11. Presentar un Pla de xoc per la millora dels centres públics. 12. Combatre el fracàs escolar amb un Pla de xoc per la seva prevenció de manera que millorin els resultats dels alumnes 13. Situar l’ensenyament de la religió en l’àmbit familiar i de la comunitat religiosa, tot oferint l’ensenyament de la cultura religiosa en les etapes d’educació obligatòria. I, en conseqüència, proposar la modificació de la normativa actual. 14. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball, lligant-la amb les necessitats de desenvolupament de les empreses i a les del territori. El nou model de formació professional ha d’integrar tots els actuals subsistemes (formació reglada o inicial, ocupacional i contínua). 15. Assumir el traspàs de l’ensenyament d’adults al Departament competent en matèria d’educació. I iniciar el procés per a la seva cogestió amb els ajuntaments 16. Desenvolupar línies de treball conjunt sobre els ensenyaments artístics amb el Departament competent en matèria de cultura, reservant al competent en matèria d’educació els aspectes curriculars i de titulacions. 17. Regular el sector privat d’ensenyament d’idiomes no inclòs en l’ensenyament reglat. 18. Elaborar i executar el Pla d’impuls a l’aprenentatge de llengües, amb l’objectiu de garantir a tot l’alumnat el coneixement del català, el castellà i l’anglès, així com l’optativitat per iniciar-se en el coneixement d’altres llengües. Aquest Pla contemplarà: - Català: nou impuls i reforçament dels programes d’immersió lingüística i de la utilització i ús del català com a idioma vehicular de l’ensenyament, amb especial èmfasi en el secundari. Garantir-ne les competències bàsiques. Mesures idèntiques per a l’aranès a la Vall d’Aran. - Castellà: garantir el domini comunicatiu del castellà amb un nivell adequat d’expressió i de comprensió oral i escrita. - Anglès: iniciar-ne l’aprenentatge a l’educació infantil; classes amb grups reduïts a secundària; possibilitar el seu ús com a llengua vehicular; augment de places públiques a les escoles oficials d’idiomes; pla específic de formació del professorat. - Segon idioma estranger: optativitat i impuls de l’ensenyament a secundària. 19. Promoció de la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació de les diferents branques professionals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 38 II BENESTAR SOCIAL: POLÍTIQUES D’ACCIÓ SOCIAL Amb l’objectiu de fer realitat el compromís per a la igualtat d’oportunitats de les persones i la cohesió social treballarem en les següents línies d’actuació. 1. Prioritzar des del nou govern les polítiques socials i apostar per: 1.1. Universalitzar els serveis socials. 1.2. I liderar la transversalitat de les polítiques socials en: serveis socials, ocupació, educació, habitatge i salut. 2. Articular els drets i deures de la ciutadania per mitjà d’una Carta dels Drets Socials de Catalunya en un termini màxim de dos anys. 3. Elaborar una Nova Llei de Serveis Socials de Catalunya (amb la participació de del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social) que permeti la universalització dels serveis socials. 3.1. Aquesta nova Llei definirà: - Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació. - La cartera de prestacions socials (drets que regularà la Carta). - Accions per promoure el civisme, la solidaritat i el voluntariat (consolidar la figura del voluntari/a no assalariat però sense que suposi la substitució d’un/a professional). - L’organització del Sistema de Serveis Socials. (mapa de serveis socials d’oferta pública i privats) - Els nivells competencials, amb una aposta decidida vers la municipalització (fer efectiu el principi de subsidiarietat i traspassar als ajuntaments les oficines de serveis socials, els casals d’avis, els serveis comunitaris i d’acció cívica, etc.) i el finançament adequat. - La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada. - El finançament (arribant a la mitjana europea en despesa social en percentatge del PIB català). 3.2. Crearà una Agència per donar resposta a les necessitats sociosanitàries de les persones amb dependència (Agència de Suport a la Dependència). 3.3. Reforçarà el paper del tercer sector i garantirà un finançament plurianual a través d ela concertació i/o els contractes-programa. Així com, a través de clàusules socials en la contractació de les administracions púbiques. S’aplicaran orientacions generals de baremació per a aquestes contractacions per tal de garantir la qualitat en la prestació del servei. 3.4. Donarà un tractament preferent per gestionar i donar resposta a les actuals llistes d’espera dels serveis socials. 3.5. Reforçarà i faran representatius els diferents òrgans de participació (món local, sindicats, tercer sector, patronals i iniciativa privada col·laboradora) a fi d’elaborar conjuntament les noves propostes i participar en els processos d’avaluació continuada. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 39 4. Establir un nou marc de finançament per arribar a la mitjana europea en despesa social (en percentatge del PIB català). Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social; així com l’aportació dels usuaris en els serveis de copagament. 5. Accions prioritàries: 5.1. Família: - Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants a càrrec o amb persones dependents al seu càrrec especialment pel que fa a aquells col·lectius per motiu de les seves característiques necessiten un suport addicional:famílies nombroses, monoparentals,amb persones dependents a càrrec, acolliment, adopció… - Implementar un Pla de conciliació de la vida familiar i laboral. - Oferir ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a famílies amb pocs recursos econòmics. - Promoure mesures legislatives per regular l’organització dels temps en l’ambit del mercat de treball, del comerç, dels transports, de l’administració pública, perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats i treballs en tots els àmbits. - Promoure la reducció de la jornada per homes per a l’atenció dels fills i filles fins els 12 anys o altres familiars dependents. 5.2. Gent Gran: - Garantir ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. El nou govern impulsarà l’increment general de les pensions en l’àmbit estatal i complementarà transitòriament les pensions baixes. En aquest sentit, impulsarà durant el primer any de legislatura la llei de complement de les pensions (aprovada al Parlament la seva presa en consideració). Aquesta Llei: a) Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes, amb la finalitat que aquests puguin pal·liar llur situació d'insuficiència econòmica, cobrir les seves necessitats bàsiques i garantir la mateixa capacitat adquisitiva en relació a la mitjana estatal, compensant el cost de la vida diferencial de Catalunya. b) Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament únic de caràcter anual. Aquest ajut serà atorgat pel Govern de la Generalitat a través del Departament competent en matèria d'assistència i serveis socials c) Un cop passat aquest període i, sempre que s’hagi assolit l’objectiu fixat, l’increment de l’ajut tindrà com a mínim l’import que resulti de considerar la diferència de l’IPC entre Catalunya i el conjunt de l’Estat, any a any, per tal de compensar, sempre que es produeixi, la pèrdua de la capacitat adquisitiva dels beneficiaris d’aquest ajust. - Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones grans. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 40 - Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. 5.3. Infància: - Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un Observatori dels Drets dels Infants que garanteixi efectivament aquests drets i la seva protecció. Aquest òrgan haurà d’analitzar també les necessitats específiques i territorialitzades en aquest àmbit a Catalunya. - Implementar el Programa d’Atenció a la Infancia i l’Adolescència amb Dificultats Socials, dins el marc general del Pla d’Infància i Adolescència de Catalunya i el Programa de Suport a les Famílies. Compromís d’ampliació i adequació del pressupost per l’atenció a la infància i adolescència. - Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat, en cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència –EAIA–, Equips d’Assessorament Pedagògic –EAPs–, Equips de Salut Mental Infantojuvenil –CSM-IJ–, etc.). - Revisar i modificar la Llei 37/1991, de 30 de desembre, de mesures de protecció dels menors desemparats i l’adopció i posteriors modificacions per tal de fer més incís en mesures preventives del risc social, i en les accions per la protecció efectiva. - Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant (entorns marginals, pobresa, violència social i grupal, mitjans de comunicació i els continguts ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica). Dedicar una atenció especial als i les immigrants menors d’edat. - Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari) amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari. - Crear un programa d'atenció social al nen malalt, amb ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin nens amb malalties cròniques o oncològiques. 5.4. Persones amb discapacitat: - Crear un punt d’atenció (finestreta única i caixa única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos par a les persones amb discapacitats i les seves famílies. - Complir la LISMI en totes les administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis, en especial referència a treball (que hi hagi 2% de treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat, al món local i l’empresa ordinària) i habitatge (que el 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats). - Ampliar a l’escola ordinària els serveis educatius i tècnics necessaris per assolir l’escola inclusiva �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 41 - Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics (llengua de signes, subtitulacions, braille, signes visuals, fer plenament accessible el servei de metro, 10% dels taxis adaptats, metro i autobús, etc) El Govern de la Generalitat impulsarà el compliment del decret 135/1995 codi d’accessibilitat a les ciutats (ajuntaments) i administracions i edificis públics i els sol·licitarà informes sobre el seu estat i obrirà un alínia d’ajuts per facilitar-ne el compliment abans del 2006 . - Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...) 5.5 Pobresa i exclusió social: - Implantar el Programa Pobresa Zero. - Redefinir la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania tot estudiant les diferents propostes d’implantació progressiva. - Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional. (via legislativa tal com es marca a l'apartat de gent gran) - Crear un Pla d’actuació urgent per evitar les conseqüències negatives de la fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). - Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius susceptibles a ser exclosos: malalts mentals, persones amb addiccions, persones amb discapacitat, etc, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada, especialment el tercer sector. 5.6 Habitatge: - Fomentar l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la demanda i/o d’ajuts a les famílies. - Rehabilitar dels barris que requereixin atenció especial i també el parc d’habitatge construït. - Dotar convenientment les partides d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors i solució de patologies estructurals. 5.7 Joves: - Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball, en la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les persones entre 16 i 25 anys. - Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o una oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules d’Emancipació Juvenil. - Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran). - Augmentar les bonificacions fiscals per a aquelles empreses que converteixin contractes temporals en indefinits. - Evitar la contractació via ETT per part de l’Administració de la Generalitat �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 42 - Potenciar els Plans de Transició al Treball (PTT) reformulant-los a nivell municipal i comarcal. - Realitzar campanyes d’orientació i informació sobre sexualitat i anticoncepció dirigides al jovent, que lii permeti gaudir d'unes pràctiques sexuals més segures i de qualitat; aquestes es duran a terme en àmbits tant de l'educació formal com de la no formal. - Engegar campanyes de foment entre el jovent de l’ús del preservatiu, com a barrera més eficient per evitar el contagi de MTS i facilitar-ne l’accés en els àmbits propers al jove. - Promocionar la prescripció gratuïta de la píndola del dia després en tots els centres de planificació familiar i centres de Salut. - Elaborar un Pla Nacional de prevenció de consum de drogues, que tindrà com a objectius prioritaris la prevenció del consum de drogues entre el jovent i la de donar al jovent informació objectiva sobre les conseqüències del consum de drogues. Aquests plans es duran a terme a centres d’ensenyament obligatori i instituts i entre altres actuacions inclourà l’edició de material didàctic especial per cada grup d’edat a qui vagi dirigit així com per al professorat. També es realitzarà una campanya dirigida a la informació i assessorament de pares i mares sobre les drogues. 5.8 5.9 Immigració: - Contribuir des de la Generalitat a l’ordenació dels processos migratoris i a una política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos migratoris. - Elaborar un Pla general de Primera Acollida. - Oferir programes d’acollida que permetin coneixements bàsics de la realitat sociolaboral de Catalunya, dels seus drets i deures previstos a la Constitució i a l’Estatut, nocions de llengua, cultura i realitat social catalana i dels recursos als quals poden accedir, establert per via legislativa amb la creació d’una Carta d’Acollida. - Reforçar les polítiques socials de la Generalitat per a tothom, amb la finalitat de millorar el benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. - Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral, la explotació sexual i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials. - Realitzar les gestions oportunes davant del Govern de l’Estat per tal de poder disposar d’un permís de residència per a la recerca de feina per a aquelles persones nouvingudes que no han pogut regularitzar la seva situació i que s’extingirà en el moment en què sigui possible el retorn al seu país d’origen. Cooperació, Solidaritat i Pau: - Crear la Direcció General de Cooperació, Solidaritat i Ajut Humanitari. - Augmentar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 43 - Establir programes especials de formació de personal dirigent dels països emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les polítiques d’immigració de la UE, i fer una acció decidida a favor del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món. - Incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del pressupost de la Generalitat durant aquesta legislatura i al 0,7% dels ingressos incondicionats a l’any 2010. - Crear el Consell Català del Foment de la Pau - Dedicar una partida pressupostària per a la investigació i promoció de la pau, la prevenció i la resolució de conflictes i la cultura de la pau per assolir els objectius reclamats per les ONGs i les ONGDs. - Instaurar en els pressupostos partides englobades en Cooperació i Solidaritat ben diferenciades en el títol: Cooperació Internacional, Solidaritat, Foment de la Pau i Ajut d’emergència. 5.10 Polítiques per a gais i lesbianes: - Crear un Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals per tal d’actuar en tots els àmbits de govern de forma coherent i adequada i incidir decisivament en el canvi cap a actituds socials positives envers aquest col·lectiu, especialment , pel que fa als drets individuals, en l’àmbit educatiu, laboral, sanitari i dels mitjans de comunicació. - Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball, etc.). - Revisar el Codi de Família i la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi el tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció, segons les recomanacions de la Unió Europea. - Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment constituïdes d’aquest àmbit, a través d’un òrgan consultiu permanent, a fi d’eliminar els obstacles per a la plena igualtat de les persones pel que fa a la seva orientació sexual i gènere. III. SALUT: POLÍTIQUES SANITÀRIES El compromís per una sanitat més humanitzada i de qualitat el desenvoluparem a través de les següents línies d’actuació. 1. Elaborar des del nou govern un model sanitari (el Sistema de Salut de Catalunya) que prioritzi la promoció i la protecció de la salut, la prevenció de la malaltia (la salut pública), l’assistència sanitària i l’adaptació del sistema a les malalties cròniques. En aquest sentit, cal elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari i el nou marc de finançament. 2. Instaurar el nou Sistema Català de Salut des del nou Departament de Salut i que prioritzarà: �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 44 2.1 La Salut Pública: - Crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris. - Fomentar la promoció de la salut en estratègies en relació a l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i dels col·lectius més vulnerables. - Prioritzar les polítiques de salut laboral. Desenvolupar la Llei de prevenció de riscos laborals a Catalunya i coordinarem amb l’Agència Salut Pública la prevenció i promoció de la salut dels treballadors i treballadores de Catalunya. Un primer objectiu serà combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral. - Desplegar un pla integral per a la reducció de l’accidentalitat i la mortalitat i morbilitat en el trànsit en un 50% en els propers 10 anys. - Reduir les desigualtats socials en salut a Catalunya. - Prevenir les addiccions a tòxics (tabac, alcohol, drogues il·legals i d’altres addiccions com al joc) i reforçar els programes de disminució de danys: · Engegant campanyes informatives i de sensibilització sobre les drogues i sobre les conseqüències sanitàries i socials del seu ús i abús. · Donant prioritat dins l’escola, els centres juvenils i els centres de salut dels programes de promoció de la salut i prevenció de les malalties, que incloguin obligatoriament les drogodependències. · Generalitzant els programes de reducció de danys. Aplicar el programes d’intercanvi de xeringues en tot l’àmbit penitenciari. - Potenciar i avaluar els programes de desintoxicació, rehabilitació i reinserció de les persones amb addiccions. - Regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i/o complementaris de l’actual medicina convencional, per tal de garantir la qualitat i la bona praxi. - Donar suport i cobertura legal i científica a l’ús terapèutic del cannabis. - Realitzar campanyes constants i genèriques de informació, educació i prevenció de la infecció pel virus del VIH així com de respecte i solidaritat amb els malalts de SIDA, amb les entitats socials que treballen en el sector. - Garantir continuadament tota la formació i suport als professionals sanitaris que treballen en la SIDA. - Generalitzar la prescripció de teràpies de xoc a posibles persones infectades pel VIH a tots els centres de la xarxa pública. - Garantir l’accés a la medicació i el suport social a les persones malaltes de SIDA, sense discriminacions. Tot aprofundint en un apolítica de farmacopea de genèrics. 2.2 L’Assistència Sanitària: - Millorar els Centres d’Atenció Primària (CAP) que esdevindran el centre del sistema sanitari. Augmentant la seva capacitat resolutiva i la seva autonomia, el �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA - - - - 45 temps de visita (un mínim de 10 minuts), reduir la pressió assistencial tot reduint les ratios a 1500 persones usuàries/UBA, els recursos humans i la cartera de serveis. Millorar l’atenció al ciutadà (atenció abans de 24 hores pel seu metge de capçalera, visita anual per garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb el seu historial clínic, edat, hàbits, etc.), i especialment a les persones grans. El Govern revisarà i avaluarà amb criteris objectius els diferents models de gestió i els seus efectes, i prendrà les mesures necessàries per garantir una adequada prestació dels serveis públics de salut. Millorar la xarxa especialitzada hospitalària, aconseguint un continuum assistencial entre la primària i l’hospitalària. Revisar els nivells assistencials dins cada hospital i protocolitzar-les actuacions en cada patologia des de les unitats de referència. Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S)Donar a conèixer els diferents status de la situació dels centres “on line”, les demores en l’atenció, les llistes d’espera, índex de ocupació, mecanismes d’alerta de freqüentació. Optimitzar i agilitzar els programes d’inversió en manteniment de les instal·lacions hospitalàries, adequant la confortabilitat a les estades dels pacients, garantint l’equilibri entre confort i salut. Establir una xarxa informàtica única dins del sistema, amb la història Clínica informatitzada i integrada en tot el Sistema Sanitari Públic Català. Establir un únic punt d’informació sanitària, el qual sigui accessible des de i amb les noves tecnologies tenint en compte les persones amb discapacitats. Oferir un nou model per la salut mental d’accés universal i de responsabilitat pública que abordi la malaltia amb una visió biopsicosocial. Els serveis hauran d’estar prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne l’aïllament; serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un finançament suficient que a més permeti incrementar la recerca; entre d’altres prioritats. Fer extensius els Plans de Serveis Individualitzats per a persones amb trastorns mentals severs (PSI) que permetin el seguiment personalitzat, continuat i multidisciplinari de les persones que pateixen malalties mentals greus. Oferir uns serveis sanitaris més confortables: millorar l’accessibilitat, les infrastructures i el confort de l’Atenció Primària i dels serveis d’urgència; garantir una atenció telefònica o per internet adequada; introduir millores en el confort de les habitacions hospitalàries (individuals o amb mampares separadores) i en el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya; Establir vincles operatius i d’intercanvi d’informació amb els Serveis Socials entre d’altres propostes. Implantar mesures per a la millora del transport sanitari: - Millorar la publicació a tots els nivells (ciutadans i ciutadanes així com a tots els col·lectius professionals sanitaris) informant dels criteris de la seva activació adequats i diferenciant en la seva Carta de Serveis els temps de resposta, la dotació tecnològica dels vehicles i el perfil i titulació professional de les dotacions pel que fa a transport sanitari urgent, transport Sanitari Programat i transport sanitari d’emergències �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 46 - Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S) Donant a conèixer la distribució en el territori dels recursos, la seva operativitat i utilització. Es tindran en compte els increments de la demanda com indicador de previsió preventiva en temps real. - Dimensionar els recursos (ambulàncies) d’acord a una adequació equilibrada amb les necessitats de la població, siguin aquestes per densitat estacional o orogràfiques. - Equilibrar la despesa exercint un millor control de manera permanent en la mobilització d’aquest tipus de recurs. - Fer del Departament de Salut el responsable de la planificació i de les garanties de qualitat i d’equitat, amb independència dels proveïdors. Major presència de recursos propis en l’assistència i transport urgent i de les emergències, cal recuperar part del a gestió en el marc del CatSalut i una revisió de l’actual empresa pública SEMSA (Servei Emergències Mèdiques SA). Implantar mesures per a la millora de les urgències i les emergències, concretament pel que fa a: - Implantar un model únic de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, co-actuació coordinada amb els diferents grups operatius d’emergències. (policies, sanitaris, bombers i protecció civil) - Adequar-se a la normativa europea específica d’emergències. - Dimensionar i ajustar els recursos d’acord a criteris de riscos tecnològics, químics, naturals, i antròpics. - Assumir el número de recursos públics d’acord a la mobilitat poblacional i territori. - Establir, divulgar i formar en matèria dels Plans de Prevenció de Catalunya en l’àmbit de la protecció civil. - Establir indicadors homologats per efectuar una avaluació permanent. - Impulsar un pla de xoc contra les llistes d’espera: fer-les més transparents a través de registres centralitzats, en cap cas permetre dobles llistes d’espera; establir temps màxims d’espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques, i d’entre 1 i 2 mesos per a les visites no urgents Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S).Informant dels increments de la demanda per situacions epidèmiques, de les demores en les derivacions a les especialitats mèdiques, conèixer els nivells de freqüentació més significatius del territori i de la situació real de les llistes d’espera. 2.3 Els serveis socials d’atenció a la Dependència: - Crear una Agència Sociosanitària per la Dependència. Aquesta garantirà l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per totes les persones amb dependència i oferirà un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2.4. 47 Recerca, investigació i docència: - Impulsar la revisió del model de formació i les especialitats a fi d’adaptar-les a les necessitats de salut de la població catalana i farà de la recerca, la investigació i la docència una part important de l’actiu dels professionals sanitaris. 3. Implementar una nova organització del sistema i de funcionament del model: 3.1. Introduir criteris de transparència en l’organització del sistema, basats en criteris de qualitat i eficiència. En qualsevol decisió de política sanitària garantirem la informació pública. L’adjudicació o compra d’activitat al sector privat serà justificat. El nou model simplificarà l’accés als ciutadans, incorporant l’ús de les noves tecnologies com un recurs al servei dels ciutadans i dels professionals. Vetllarem per l’ús preferent del català dins del sistema sanitari. Desenvolupar els Consells de Salut de les Àrees Bàsiques de Salut. 3.2. Assegurar un sistema sanitari més participatiu. Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i usuaris; garantir el dret del ciutadà a decidir en qualsevol intervenció i en el testament vital i a escollir el professional i el centre, en cas de no satisfacció; prioritzar l’accés al sistema a partir de les noves tecnologies; entre d’altres. 3.3 Fer dels professionals sanitaris el principal actiu. Consensuar un nou model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius, per a tota la xarxa sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària; potenciar el rol comunitari de la infermeria i el seu paper fonamental; analitzar les càrregues professionals per potenciar les zones amb més dèficits; adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre valorant l’envelliment, les noves migracions, l’àmbit rural i aquelles zones amb més problemes socials; estimular la creació de noves professions sanitàries; entre d’altres compromisos. 3.4. Fer de l’Institut Català de la Salut (ICS) un institut modern i de qualitat, amb autonomia de gestió, que “retrà comptes” dels seus resultats en salut. 3.5. L’Administració local tindrà un paper clau en el nou model, estarà present en la presa de decisió de la planificació en tots nivells. Compartiran competències en salut pública i en serveis socials amb la Generalitat i em assistència sanitària cooperarà, participarà en la planificació i avaluació; i, a través d’un ens de gestió local podrà gestionar o cogestionar l’assistència sanitària. 3.6. La Generalitat establirà els criteris bàsics per al funcionament dels centres de gestió privada, tot vetllant per la seva corecta aplicació. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 48 4. Establir un nou finançament: 4.1. Equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres, a nivell europeu. 4.2. Elaborar una auditoria per conèixer l’estat de comptes del sistema, així com el seu nivell d’endeutament, prèvia elaboració d’un pla de sanejament. 4.3. Les inversions tindran les següents característiques: - Elaborar també un Pla específic d’inversions, reposicions i recursos humans necessaris de l’ICS i de la xarxa no-ICS en els propers vuit anys. - Preparar un Pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la inserció del malalt mental a la societat. - Mantenir el Pla d’inversions sociosanitàries previst fins el 2005 (27 milions d’euros) però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament per part del sistema públic de salut. 4.4. Implementar un Pla per la racionalització de la despesa basat en la qualitat i l’eficiència. 4.5. Incrementar els ingressos via Estat i finançament propi des del Govern de la Generalitat usant la seva capacitat normativa. 4.6. Fonamentar les relacions entre el sector públic i el sector privat en unes noves regles basades en la transparència. 4.7. Racionalitzar la despesa farmacèutica per fer un ús racional de consum de fàrmacs, així com poder dotar el sistema de més recursos. Potenciar l’ús de genèrics. IV. DONES: POLÍTIQUES DE GÈNERE El compromís per a la igualtat d’oportunitats i drets de les dones i per a l’eradicació de la violència de gènere l’aplicarem a través de les següents línies d’actuació. 1. Liderar des d’un nou govern les polítiques transversals de gènere, amb aquesta visió de gènere. pressupostos amb 2. Adaptar l’estructura organitzativa de la Administració de la Generalitat adjudicant recursos personals i materials per a l’aplicació de la transversalitat i polítiques específiques de gènere en la seva actuació, tant en els diferents departaments com a nivell territorial. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 49 3. Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. Aquest Institut: 3.1. Implementarà un Pla d’Acció per a la Igualtat d’Oportunitats per a les Dones amb pressupost propi, amb desenvolupament a tots els departaments (amb avaluació externa). Actualitzarà els objectius i mesures reals per a fer possible la perspectiva de vida quotidiana amb la participació dels grups de dones en la seva elaboració i avaluació. 3.2. Implementarà un Pla integral per a la prevenció i l’eradicació de la violència exercida contra les dones amb objectius, mesures i pressupost propi, amb la participació (en l’elaboració i en l’avaluació) dels diferents grups de dones que porten a terme un treball específic en aquest àmbit. La dotació pressupostària d’aquest Pla constitueix una prioritat del Govern. 4. Assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere a través de la reforma del Consell de Dones de Catalunya. Aquesta reforma garantirà, a més a més, una democratització real d’aquest òrgan i la seva independència. 5. Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei de prevenció, actuació i eradicació de la violència exercida contra les dones i el Projecte de Llei per la igualtat d’oportunitats. 6. Avançar en la regulació dels treballadors i treballadores del sexe comercial, tot impulsant el reconeixement jurídic i professional de les persones que es dediquen a la prostitució per tal que puguin disposar d'una cobertura social adient ja sigui com a treballador/a per compte d'altri o com a treballador/a autònom/a. - Reforçar les mesures per tal de combatre el proxenetisme en totes les seves formes, especialment el tràfic de persones, endurir el tractament penal de l'explotació sexual de persones i garantir la protecció als menors d' edat. - Articular mesures de suport orientades a aquelles persones que decideixin abandonar la prostitució. - Impulsar programes de suport a les persones que exerceixen aquesta activitat. V. POLÍTICA CULTURAL Obrir una nova etapa en la política cultural de Catalunya. Ha arribat el moment que la cultura recobri un paper de centralitat al nostre país. Per això, cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon i, a la vegada, cal reconèixer als ciutadans i les ciutadanes els seus drets d’accés ple a la cultura, com a protagonistes i no només com a consumidors. Una nova etapa en la política cultural de Catalunya exigeix, alhora, assegurar la preservació de l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on es genera la responsabilitat crítica dels ciutadans, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. En aquesta nova �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 50 etapa és imprescindible accentuar la funció social de la cultura, per garantir un compromís més clar amb els sectors socials més vulnerables i per a l’educació en la diversitat i la diferència. Per tal d’assolir les fites d’aquesta nova etapa, el Govern de la Generalitat impulsarà les següents polítiques i mesures: 1. Oferir al conjunt del teixit creatiu i associatiu cultural del país i a la resta d’administracions les bases d’un acord en el disseny i en la implementació d’aquesta nova política cultural. 2. Apostar de manera decidida per la creació i innovació cultural, i, en especial, els nous creadors. El talent i la creativitat, un dels actius més importants de la cultura catalana, ha de trobar tots els mitjans possibles per poder projectar-se amb força, posant la seva disposició centres de producció, xarxes de difusió i canals de projecció exterior. 3. Doblar el Pressupost del Departament de Cultura en 4 anys de manera que se situï a l’altura de les necessitats de la nostra cultura i sobretot dels reptes de futur que aquesta ha d’acarar per desenvolupar-se normalment. Situar la despesa cultural en el 2% del pressupost de la Generalitat. 4. Crear el Consell de la Cultura i de les Arts com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura, des d’una concepció de modernitat, àmplia i plural, que contribueixi decisivament a establir objectius estratègics compartits i que esdevingui garantia d’unes regles de joc rigoroses i transparents. La Llei de creació d’aquest Consell hauria d’aprovar-se durant l’any 2005. 5. Implementar una política museística i patrimonial a través de la concertació amb el món local de xarxes públiques d’equipaments territorials, (biblioteques, teatres i auditoris, museus, arxius...). Aquestes xarxes estaran connectades amb els grans equipaments nacionals de referència i tindran com a missió apropar la cultura i les arts a tots els ciutadans i ciutadanes, tot impulsant decididament la creació, la producció culturals i la preservació i difusió del patrimoni, modernitzant-ne els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió. En aquest àmbit, el Govern formularà totes les vies possibles per tal d’aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat, institucions locals, associacions i particulars dipositada com a expoli de guerra a l’Arxiu de Salamanca. 6. Apostar per una àmplia descentralització que permeti assegurar una densitat cultural equilibrada en el territori, amb serveis i equipaments a l’abast de tothom, a partir de l’aplicació dels principis de subsidiaritat i de l’equilibri territorial. Per a fer realitat aquest objectiu, es crearà una Xarxa d’equipaments públics de difusió i de creació cultural i s’impulsarà un Pla d’equipaments culturals de proximitat. 7. Definir una nova política de suport a la creació i la difusió de les arts escèniques, que suposarà, en un marc coherent, la concreció de la tasca del Teatre Nacional i del Teatre Lliure, la creació de nous centres de suport a la producció artística en el territori i la consolidació d’una Xarxa d’equipaments escènics, en el context del Pla esmentat en el punt anterior. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 51 8. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la cultura. En aquest sentit, el Govern impulsarà una política decidida i ambiciosa d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i el professional. Per tal d’impulsar aquesta línia d’actuació, es coordinaran els Departaments competents en matèria de cultura, d’educació i d’universitats. Així mateix, s’assumirà la integració de l’Institut del Teatre a la Generalitat. 9. Redefinir els instruments de projecció exterior de la cultura catalana, incorporant-los a un Institut Català de les Indústries Culturals renovat, que treballi en tots els àmbits culturals, que disposi de major capacitat empresarial i professional i amb millor connexió amb els diferents sectors de la cultura. En aquest context, el Govern enfortirà l’Institut Ramon Llull. 10. Articular un sistema de lectura pública potent, suficientment dotat i equilibrat arreu del país, que incorpori el desplegament de les biblioteques escolars. En aquesta direcció, el Govern aprovarà un mapa actualitzat de biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i oferirà serveis de bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants. D’acord amb el Departament competent en matèria d’educació, les biblioteques escolars i les biblioteques municipals existents en municipis de menys de 3.000 habitants podran ser el mateix equipament local, sempre que l’Ajuntament ho demani. 11. Impulsar la música creada i produïda al país, així com la indústria discogràfica, amb un suport ferm dels mitjans audiovisuals públics, en especial els de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. 12. Impulsar una nova política d’arts plàstiques i visuals que prioritzi la creació més experimental amb un programa de difusió a tot el territori i que comporti la projecció internacional de la producció artística generada a Catalunya. 13. Consolidar el lideratge editorial de Catalunya defensant la política de preu únic de llibre. Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint mecanismes més rigorosos d’accés i de control. 14. Promoure la consolidació d’una estructura audiovisual forta, viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors, tot afavorint la internacionalització del sector. En aquest àmbit, el Govern impulsarà una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i que estableixi nous models de finançament mixtes basats en la corresponsabilitat entre la indústria i les televisions privades i públiques. 15. Fer efectiu un compromís ple dels mitjans públics audiovisuals amb la creació i difusió cultural del país. Els mitjans de comunicació han d’assumir majors responsabilitats culturals i, en conseqüència, el Govern impulsarà la coordinació i la concertació entre aquests mitjans i els objectius de consens de les polítiques culturals. 16. Donar un nou impuls al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, redefinint el seu àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit, des de la concepció que són �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 52 cultura popular totes les mostres d’arrel tradicional que es produeixen a Catalunya. S’hi introduiran mecanismes de participació de les associacions que agrupen els agents del sector, dotant-lo de més autonomia de gestió, promovent polítiques de suport i subratllant la diversitat de les mostres actuals de cultura popular. 17. Crear el Museu Etnològic de Catalunya, no pas com un simple equipament centralitzat, sinó, també, com un ens de coordinació dels museus i ecomuseus territorials i temàtics existents i com a agent impulsor per a la creació d’aquells que es considerin necessaris per tal d’oferir una visió global i completa. 18. Redefinir la funció del Museu d’Història de Catalunya, tot adoptant la consideració de Museu Nacional i desenvolupant funcions de coordinació dels centres d’interpretació existents la territori. 19. Reforçar el binomi educació-cultura, des d’una triple perspectiva: educadora, cohesionadora i emancipadora. També amb una major atenció dels ensenyaments artístics en l’ensenyament obligatori. 20. Es prioritzarà la figura del contracte-programa pel finançament de polítiques de foment de la cultura. VI. POLÍTICA LINGÜÍSTICA La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través d’un Pla d’acció i suport de la llengua catalana, que es concretarà en els eixos següents: 1. La priorització de l’ús social del català, centralment en el comerç i en l’etiquetatge, a través de mesures d’acció positiva, entre les quals les referents a les compres i la contractació pública de la mateixa Generalitat. 2. La priorització de la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, els mitjans de comunicació i l’audiovisual, amb la voluntat d’assolir la plena normalització del català en l’àmbit del cinema. 3. La priorització de l’ensenyament de les llengües en l’àmbit de l’educació obligatòria, per tal d’aconseguir les competències bàsiques pel que fa al català, el castellà i l’anglès, així com el coneixement d’una altra llengua estrangera. 4. Garantir el coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de l’estat i de l’Administració de Justícia. 5. La priorització de l’aprenentatge de la llengua per a les persones provinents de l’emigració, des de la concepció que la llengua és un dret social per a tota la ciutadania. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 53 6. Garantir la unitat de la llengua establint la necessària col·laboració amb la resta de territoris de parla catalana. 7. Aquestes prioritzacions aconsellen de manera urgent avaluar el compliment de la Llei de Política Lingüística par tal d’assegurar que s’adapta a la realitat social i, en conseqüència, modificar els aspectes que s’hagin revelat inoperants. 8. Amb la mateixa voluntat, el Govern reformarà i reforçarà el Consorci per a la Normalització Lingüística, per tal de dotar-lo dels recursos necessaris per poder fer front als reptes de l’ús social del català i al que li encomani el Pla d’acció i suport. 9. Impulsar la presència del català en el terreny universitari i acadèmic: a) Institut Ramon Llull: Enfortiment del seu treball amb les universitats europees i espanyoles. Millora dels seus programes. Potenciació, si s’escau, dels convenis de col·laboració del Govern de Catalunya amb les administracions educatives i entitats d’altres territoris de llengua catalana. b) Institut d’Estudis Catalans (Secció filològica):retornar-li la funció de preservació i de millora de la funció acadèmica de la llengua. VII. POLÍTICA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUALS Una societat moderna i oberta, un sistema comunicacional nacional, necessita, en el marc globalitzador en què vivim, d’uns mitjans públics potents, independents i professionals, que actuïn, a més, de motor de les indústries audiovisuals i culturals. A la vegada, és indispensable l’existència d’autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l’externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per tal d’assolir aquests objectius, el Govern adopta els següents compromisos: 1. Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya perquè esdevingui de manera efectiva l’autoritat independent del conjunt del nostre sistema Audiovisual. Això significa que ha de disposar del registre de mitjans audiovisuals i de competències plenes sobre la concessió i la revocació de llicències i autoritzacions, en la gestió de l’espectre radioelètric i en la inspecció de potències i cobertures. El CAC analitzarà, urgentment, la validesa jurídica i normativa de les concessions de llicències atorgades, de manera provisional o efectiva, els dos darrers anys. 2. Elaborar i aprovar la Llei Catalana de l’Audiovisual. Aquesta llei, que definirà la missió de servei públics de la ràdio i la televisió i el sistema audiovisual català, ha de contenir una visió actualitzada del sector audiovisual, vinculada a les telecomunicacions, i ha de contemplar la gestió de l’espectre radioelèctric. Així mateix, aquesta Llei ha de delimitar amb precisió l’espai comunicacional públic del privat, assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. La Llei regularà de forma precisa la ràdio i la televisió local i els mitjans comunitaris. I proporcionarà garanties respecte als drets bàsics que afecten els professionals de la �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 54 informació i la comunicació i els usuaris i destinataris dels mitjans. Crearà, també, un Consorci Públics de Comunicació, destinat a articular el sistema públic. 3. Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amb la voluntat d’abordar la reorganització de la Corporació. Això vol dir blindar la seva independència i professionalitat i la dels seus mitjans respecte al Govern, tot modificant la composició i les funcions del Consell d’Administració, establint un nou mecanisme de selecció i elecció dels directius i fixant els seus objectius, dins la consideració dels mitjans de la CCRTV com a eix del sistema públic audiovisual i en el marc del que estableixi la Llei Catalana de l’Audiovisual. 4. Revisar el contracte-programa de la CCRTV, tot establint un mecanisme permanent i transparent de finançament. 5. Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals, dotant-les de major capacitat i garantir la seva vitalitat com a mitjans de proximitat. 6. Assegurar una migració de la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els operadors, que permeti el desplegament de la potencialitat de la nova tecnologia. 7. Impulsar la necessària col·laboració amb els mitjans audiovisuals dels altres territoris de parla catalana. 8. Posar en marxa els mecanismes previstos en la legislació vigent per tal de promoure la participació de la societat civil en la definició del model audiovisual català. VIII. SEGURETAT PÚBLICA En el terreny de la seguretat pública, el nou Govern de la Generalitat impulsarà les següents mesures Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya 1. Comandament únic dels cossos i forces de seguretat actuants a Catalunya. Convertir la Junta de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el reglament que la regula per tal que el conseller d’Interior en sigui el president i, d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà participació a una representació de les autoritats locals. 2. Assumpció per part de la PG-ME de totes les atribucions d’una policia ordinària i integral; actualització del protocol en matèria antiterrorista. 3. Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria de seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 55 departaments del Govern. Creació d’una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa interdepartamental. 4. Presència del cos de Mossos d’Esquadra en els organismes europeus en matèria de policia. 5. Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències – Telèfon Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades dels ciutadans i les ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest centre es coordinaran i gestionaran operativament les activitats i serveis de totes les organitzacions relacionades amb la prevenció, planificació, atenció, assistència tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de disposar d’una actuació ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de seguretat. 6. Nova Llei de Seguretat Pública: - Que harmonitzi la llei de policies locals i la de mossos d’Esquadra. - Definició d’un nou sistema d’autoritats i redefinició de les Juntes Locals de Seguretat. - Delimitació de competències entre els cossos. 7. Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans regionals de seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat Pública de Catalunya a les especificitats de les diferents regions que formen el Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar una atenció específica a les àrees metropolitanes existents a Catalunya. 8. Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos presents al territori. Reforçament del paper dels alcaldes com a primera autoritat local en la coordinació de l’ordre públic i la seguretat ciutadana. 9. Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de propostes de polítiques públiques i avaluació de programes. 10. Connectar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través de l’establiment de bases de dades comunes, sistemes de comunicació conjunts i mitjançant les taules de coordinació que permetin garantir la col·laboració i cooperació entre tots els cossos de policia. 11. Tractament específic de les àrees metropolitanes en quant a la coordinació de les policies locals. Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra 12. Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la propera legislatura, finalitzant l’any 2007. Accelerar provisionalment l’arribada del desplegament a les “zones calentes”, Camp de Tarragona, comarques metropolitanes de Barcelona etc... �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 56 13. Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos d’Esquadra. 14. Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de policies destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius, administratius i tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca. 15. Actualitzar el marc legal en matèria de seguretat (Llei de Mossos, Llei de Policies Locals de 1991, etc.) per establir el sistema, criteris i contingents per a l’accés de persones procedents d’altres cossos policials residents a Catalunya. Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat 16. Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya. 17. Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de seguretat que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme. 18. Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. 19. El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions del sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral de joves i adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais públics; la política d’habitatge social, etc. 20. Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp de la prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el consens necessari per establir un sistema universal de recollida d’informació estadística sobre la criminalitat. Així mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les dades (mesa o observatori d’anàlisi) on participaran els diferents operadors, amb l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes una informació validada. Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat 21. Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. 22. Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 57 Mesures per millorar la formació i la carrera professional de les policies de Catalunya 23. Potenciació de la formació bàsica i especialitzada a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), i creació de cursos específics per a comandaments dins de l’EPC. 24. Investigació en matèries formatives que permetin aplicar els mitjans més moderns en cada matèria, i estades de preparació professional a l’estranger. 25. Obligació efectiva per a tots els ajuntaments per tal que els seus agents de policia local siguin formats a l’Escola de Policia de Catalunya, i aquells que provinguin dels CFSE completin la seva formació mitjançant un curs pont. 26. Elaboració i aplicació d’un pla de carrera professional que reculli tots els graus de l’escalafó de la Policia de Catalunya, amb homologació de les corresponents titulacions acadèmiques. Mesures per ordenar i controlar la seguretat privada 27. Traspàs al Govern del Generalitat de les competències en matèria de seguretat privada. 28. Compliment estricte del decret 272/95 que estableix la inspecció i el control de les empreses de seguretat privada. 29. Regulació de la figura del vigilant de discoteca i sales de festa. 30. Reforçament de la Unitat Central de Seguretat Privada i de la Brigada de joc i Espectacles dels Mossos d’Esquadra. 31. Increment de les actuacions de comprovació de la titulació específica exigible al personal que treballa en el sector de la seguretat. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 58 UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL Una nova política territorial i ambiental implica l'impuls de nous instruments d’acció transversal i de participació ciutadana: El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CASDC) ha de ser un òrgan de consulta necessària format d’experts i tindrà vinculació directa amb el Consell Executiu a través de la conselleria en cap o la denominació que rebi en el futur. Es crearà un òrgan (consell social per la sostenibilitat) que disposarà de la participació dels agents socials a través de les universitats de la nació, del món científic i de les entitats per la protecció del medi. S’establirà la comissió interdepartamental de sostenibilitat, que amb vinculació directa amb la conselleria en cap, vetllarà per la coordinació i la garantia que el govern executa accions d’acord amb el principi de sostenibilitat de què s’ha dotat a través d’aquests acords. I. ENERGIA 1. Crear les condicions efectives de competència que superi la situació de monopoli energètic actual per tal d’afavorir els consumidors, la qualitat dels servei i la promoció de les energies renovables. 2. Creació de l’Agència Catalana de l’Energia, que tindrà per finalitat principal redactar, fer el seguiment i millorar els plans i estudis proposats a continuació: a) Redacció, en el termini d’un any, d’un nou Pla de l’Energia de Catalunya (que ha de contenir el Pla Nacional per a reduir les emissions de diòxid de carboni i dels gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al Canvi Climàtic) amb els criteris següents: Promoure totes les accions necessàries per a maximitzar l’estalvi energètic i optimitzar l’eficiència energètica; i descentralitzar la producció d’energia d’acord amb les possibilitats i disponibilitats de recursos renovables que ofereix cada territori, incloent-hi mesures d’edificació bioclimàtica. b) Programa de desenvolupament de les fonts d’energia renovables per tal d’assolir-ne una producció del 12% l’any 2010.Constarà com a mínim de: - el mapa d’energia eòlica (que haurà d’incloure prèviament un mapa els recursos eòlics), a revisar amb la redifinició de zones d’implantació que no comportin impacte ambiental. Amb l’objectiu d’assolir 3000 Mw eòlics instal·lats abans de la fi del 2010. Implantació immediata dels projectes d’energia eòlica en els quals hi ha consens teritorial; - programa de desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic. Instal·lar plaques solars a prop de 8.000 terrats de Catalunya i elaborar un pla de crèdits tous per a la instal·lació de plaques solars; �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 59 - programa d’implantació i seguiment de centrals de biomassa generadores d’energia. - escenari real de demanda d’energia; - programa de tancament de les centrals nuclears; - programa d’establiment de les centrals tèrmiques de cicle combinat estrictament necessàries per cobrir les necessitats que es derivin de les conclusions dels punts anteriors i que no es construiran fins que no s’aprovi el pla; - impuls de noves tecnologies en sistemes de transport i de la recerca de nous combustibles menys contaminants als convencionals. c) Establir mecanismes que evitin la construcció de línies d’alta tensió fins que s’hagi finalitzat el nou Pla Energètic de Catalunya, excepte les que siguin valorades com a imprescindibles per a la implantació de transport ferroviari. 3. Recerca continuada de les millors tecnologies disponibles. 4. Aplicació de normatives de noves tecnologies i nous combustibles al transport. 5. Transposar la directiva europea en una Llei d’eficiència energètica en edificis. 6. Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin zones densament poblades. 7. Llei sobre la producció d’energia provinent de fons netes i renovables (com la solar fotovoltaica, la biomassa i l’eòlica) i sobre l’edificació bioclimàtica. II. POLÍTICA I ORDENACIÓ TERRITORIAL Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació de la gestió dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les instàncies administratives (racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos (eficiència) i el fet que els gestors públics hagin de retre comptes de manera clara i permanent (responsabilitat). Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o regions, les comarques i els municipis. Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les administracions: àmbit territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la reordenació de les actuals delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la cooperació local (amb la revisió i reorganització de les funcions de les diputacions) i àmbit per a la reorganització de l’administració estatal a Catalunya (en substitució gradual de les demarcacions provincials actuals). Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que cada territori assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 60 Plantejar una revisió en profunditat dels instruments de planificació, per a dotar-los d’un contingut més estratègic i una praxi més flexible, amb uns processos de formulació més participatius. - En matèria de planificació territorial considerem que cal aprofitar el marc normatiu vigent i la necessària revisió del PTG i la formulació dels Plans Territorials Parcials per a reforçar-ne els principis de sostenibilitat i iniciar un canvi de tendència decreixent en l’ocupació del territori, amb un model territorial en malla en què els espais lliures fan la funció de matriu i les ciutats i pobles s’expliquen com a nodes compactes, complexos i equipats, units per xarxa ferroviària prioritàriament i una xarxa viària servida prioritàriament per transport públic col·lectiu. Els plans han de tenir visió integrada i caràcter estructural que planifiqui el territori, a més, desvinculant el turisme de la construcció. Com a aspecte essencial, no hi haurà cap nova construcció de polígons industrials que no tinguin assegurada la seva connexió amb servei de transport públic. - Aquesta planificació territorial vincularà els criteris del planejament urbanístic. Ambdós tindran l’objectiu general de dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la coexistència de funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i connexió als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis urbans. Així mateix, es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través d’actuacions diverses que passen per la reducció i millora de la gestió dels residus, la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, l’increment de l’eficiència energètica i la millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls, parcs, espais públics accessibles, etc.). - La nova planificació inclourà els criteris bàsics i generals següents: a) Respecte escrupulós a les limitacions absolutes de construir en sòls amb pendents superiors al 20% que marca el PTGC. b) Ampliar l’abast dels Plans d’Espais Fluvials perquè els permeti determinar la impossibilitat de noves construccions en zones que es determinaran com a inundables. c) Determinar com a zones d’especial consideració per la seva fragilitat les zones de litoral i muntanya. En aquest àmbit es proposa, doncs: 1. Aprovar definitivament, abans d’octubre del 2005, la revisió del Pla Territorial General de Catalunya, en compliment de les previsions de la llei 1/95, d’aprovació del PTG. Això implica preveure les partides pressupostàries adients per a agilitar els processos mitjançant les dotacions humanes i materials necessàries. 2. En el mateix termini aprovar la totalitat dels Plans Territorials Parcials pendents, el procés de formulació dels quals es farà en paral·lel a la revisió del PTGC per assegurar-ne la coherència. Així mateix, es farà la revisió del PTP de la Regió de l’Ebre. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 61 3. Els PTP incorporaran les previsions de redactar Plans Directors comarcals i d’altres àmbits supramunicipals de planificació, per a ser desplegats en aplicació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (o de la seva revisió si s’escau) per tal de facilitar i fomentar el planejament urbanístic supramunicipal. En concret, i com a mínim, els compromesos per mandats parlamentaris com el PDC del Pla de Bages, el de la plana de Vic i el de la Conca d’Òdena. 4. Aprovar el desplegament reglamentari total de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que concreti el lligam entre planejament territorial i planejament urbanístic a fi que aquest darrer, com a planejament executiu, incorpori els criteris de sostenibilitat, compactació, moderació i, si s’escau limitació, del creixement. 5. S’adoptaran les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de les altres àrees metropolitanes de Catalunya, amb la determinació de les seves competències, recursos i gestió de serveis, adaptats a les necessitats de cadascuna d’elles. 6. S’impulsarà la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts Generals de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata, i garantint alhora el ple acompliment de les previsions contingudes en la llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Mesures cautelars Mentre es formulen els Plans Territorials i s’adapten els instruments de planejament que se’n derivin, s’aplicarà una figura equivalent a la de suspensió de llicències o moratòria específica en aquells indrets considerats més susceptibles d’especial protecció, com ara: a) Algunes parts del litoral i les comarques pirinenques (en connectors biològics, en espais d’especial protecció…)que es determinaran de manera concreta en el precís moment d’iniciar la revisió del PTGC. b) Els treballs inicials dels Plans Territorials hauran de determinar els indrets on cal establir mesures cautelars per evitar l’ocupació irracional del sòl. També hauran d’evitar en tot el territori català l’aparició i/o creixement de nuclis residencials o desconnexos de l’entramat urbà, especialment en pirinenques. c) A les urbanitzacions sense regulació es procedirà a una revisió que, en aquelles parts legalitzables permeti dotar-les adequadament. Alhora s’impedirà el seu creixement, determinat de mutu acord amb l’administració per tal que les parts residuals i no legalitzables quedin fora de planejament. Els sòls industrials en aquelles comarques on hi ha una oferta de sòl vacant considerable, que podríem fixar en un percentatge d’un 30% del sòl industrial net total. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 62 El mecanisme jurídic per fer operativa aquesta suspensió hauria de ser una llei formal del Parlament, tota vegada que l’habilitació per a la suspensió de llicències en planejament estan contemplades en la LUC. Es podria aprofitar aquesta regulació per establir un dret d’adquisició preferent o un dret de retracte en totes les operacions de transmissió de propietat que es detectessin a l’igual que es regula a la llei de l’urbanisme en determinats supòsits. Mesures complementàries En coherència amb la voluntat de fer efectives nombroses previsions legals vigents, es proposen les següents actuacions en matèria dels Plans ja aprovats –i pendents de desplegament i execució- i de Plans previstos però no formulats: 1. Revisió immediata i quadriennal del PEIN. 2. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial d’Espais Agraris de Catalunya. 3. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial del Litoral de Catalunya. 4. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures. 5. Redactar i aprovar el Pla Director de les Valls de Ges i en Bas. 6. La formulació dels Plans es farà amb mitjançant el principi de subsidiarietat. d’actuació amb calendaris d’execució, i pressupostos de la Generalitat hauran compliment. processos participatius i afavorint-ne l’aplicació Els plans esmentats incorporaran programes el corresponent estudi economicofinancer. Els de preveure partides específiques per al seu 7. Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter, s’hagin de realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable, d’acord amb allò que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. La regulació ha d’establir que els projectes d’actuacions específiques d’interès públic hauran de justificar que, pel seu caràcter, les actuacions i usos previstos s’han d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix, quedaran obligats a definir, amb tota precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i instal·lacions necessàries per al seu desenvolupament. 8. Es negociaran amb l’estat espanyol les modificacions legals de les lleis tributàries que incideixen sobre l’habitatge. 9. Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10% del cost total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les responsabilitats �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 63 derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració dels terrenys. En atenció a les característiques específiques del projecte, el Govern de la Generalitat de Catalunya podrà establir l’import mínim de la garantia prestada fins al 20% del cost total de les obres previstes. 10. Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions d’interès públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de l’actuació. El cànon tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució de les obres, construccions, edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà percebut per l’ajuntament o ajuntaments afectats, i el seu import es destinarà a preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi. 11. S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n reglamentaran, de manera detallada, els usos permesos. 12. Revisar i compensar les edificabilitats de la ciutat judicial de l’Hospitalet de Llobregat a través del Consorci. III. HABITATGE En el termini de dos anys, formularem i aprovarem inicialment el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge de Catalunya. Es farà amb finançament vinculat al finançament autonòmic, i amb recursos provinents de les caixes, per facilitar la coordinació amb l’urbanisme les reserves estratègiques de sòl per habitatge, tenint present les infrastructures de mobilitat i amb els següents continguts mínims: rehabilitació-reducció del parc vacant per la seva posada al mercat, creació d’un parc públic de lloguer a preus controlats amb percentatges obligatoris a totes les promocions i creació d’un programa d’API social en el mercat de 2ª ma oferint l’administració garanties a la propietat. L’objectiu final hauria de ser la provisió de 42.000 les vivendes protegides que s’haurien de proveir a Catalunya en la propera legislatura, la meitat de lloguer i amb un 25% destinats als joves. 1. Objectius La política de sòl i habitatge ha de tenir tres objectius fonamentals: a) Garantir el dret constitucional d’accés a un habitatge digne i adequat per a tots els sectors de la població, en especial per als grups –joves, sectors més desafavorits- que en les actuals condicions del mercat no poden accedir-hi. b) Evitar la segregació urbana i la degradació de barris. c) Evitar el consum accelerat de sòl, tot protegint de l’ocupació el sòl no urbanitzable i la conservant els paisatges. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 64 2. Mesures Per aconseguir aquests objectius, el govern adoptarà, durant la present legislatura, les següents mesures: a) Foment del lloguer. Per tal de trencar la rigidesa del mercat i donar entrada als joves es fomentarà el mercat de lloguer amb la desgravació o ajuda directa per als llogaters de 600 € anuals per a subvencionar les despeses d’habitatge. Aquesta desgravació s’aplicarà de manera directa a totes les llars que visquin en règim de lloguer lliure i disposin d’una renda inferior a 3,5 vegades el SMI. S’estudiarà així mateix la possibilitat d’ampliar l’ajuda o desgravació fins el 50% de les despeses del lloguer, amb un topall de 240 € mensuals, per tal d’afavorir l’emancipació dels joves entre 25 i 35 anys amb nivell de renda inferior a 3,5 vegades el SMI. b) Increment de l’habitatge protegit. Es doblarà la producció d’habitatge protegit, per fer-ne, com a mínim, 42.000 unitats en quatre anys rehabilitant, fent aflorar habitatge desocupat, i en darrer cas construint. D’aquest, se’n destinarà, com a mínim, un 50% a lloguer. Una quarta part d’aquesta producció serà promoguda directament per l’administració de la Generalitat. L’habitatge protegit de promoció pública es mantindrà sota control públic a través de l’ús preferencial del lloguer o de fórmules com la venda a dret de superfície o a carta de gràcia. c) Millora d’ús del parc habitatge. S’incentivarà la sortida al mercat de l’habitatge buit a través de polítiques fiscals i la creació d’un registre específic. Així mateix, es vetllarà per evitar la sobreocupació de vivendes que s’està produint en alguns barris. S’establirà un Pla Català de Rehabilitació, convenientment dotat, per tal de permetre la rehabilitació de 40.000 unitats d’habitatge en quatre anys. d) Rehabilitació integral de barris. S’establirà un programa de rehabilitació integral d’aquells barris i àrees urbanes que requereixin d’atenció especial, que serà gestionat conjuntament per la Generalitat i els ajuntament concernits. El Pla permetrà endegar la rehabilitació de quaranta barris de tot Catalunya durant la present legislatura. e) Protecció del sòl no urbanitzable. S’aplicaran a Catalunya els principis de la Carta Europea del Paisatge. El planejament territorial i urbanístic s’haurà d’adaptar a aquests principis, tot promovent un model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge. f) S’establiran línies d’ajut a la rehabilitació d’habitatges que configuren el patrimoni rural en zones agràries (masies aïllades) o la recuperació de cases avui desocupades de petits municipis en procés de despoblamen, fins i tot, en els casos d’edificació d’aquestes característiques en espais sotmesos a figures d’especial protecció. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 65 IV. POLÍTICA DE RESIDUS Impuls decidit als sistemes de recollida selectiva i tractaments no finalistes. 1. Aplicació estricta de la llei 6/1993, del 15 de juliol, modificada el 2003, reguladora dels residus. 2. Pla estratègic de xoc per complir els objectius establerts al PROGREMIC, descomptant com a valoritzables els fluxos que preveu quant a incineració. 3. Revisió de la Llei de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus perquè inclogui l’aplicació d’un cànon que gravi l’abocament i la incineració de residus domiciliaris i industrials, amb l'objectiu de reduir el rebuig i augmentar la quantitat dels components de la brossa recollits selectivament. 4. Donar compliment a la disposició addicional segona de la Llei de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus i alhora transposar la Directiva de la UE d’envasos en una Llei per a la reducció de residus d’envasos i embalatges que penalitzi els envasos i productes d'un sol ús, amb l'objectiu d'obtenir els recursos necessaris per recollir i triar la totalitat d'envasos que es posen en el mercat. 5. Creació d’un ens específic públic per a la gestió del fons de residus, amb els diners recaptats pel cànon de residus i per Ecoembes i Ecovidrio, amb l'objectiu d'incentivar les recollides selectives i el tractament de la matèria orgànica recollida selectivament. 6. Elaborar un Pla d'actuacions per fixar un escenari temporal on sigui factible abandonar la incineració de residus municipals. 7. Estudiar fórmules perquè la política impositiva referida als residus sigui progressiva. V. BIODIVERSITAT I PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ - Redactar i aprovar la Llei de protecció de la biodiversitat que integri i faci compatible la gestió dels recursos naturals, la conservació de la diversitat biològica de Catalunya i la presència dels seus servadors. - Establir un Pla de gestió dels espais no urbanitzables i de protecció del paisatge. - Aplicació i seguiment dels convenis internacionals sobre protecció de les zones humides. - Aplicació de les línies marcades per la Directiva Hàbitats amb la finalitat d’aconseguir que la Xarxa Natura 2000 esdevingui una eina de protecció eficient i un canal de continuïtat de zones d’interès ecològic. Proposta de nous espais a esdevenir LIC i noves ZEPA a incloure en la Xarxa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 66 - En el termini de dos anys, tenir aprovats almenys la meitat dels plans de gestió i la totalitat dels plans de delimitació dels espais previstos al PEIN. - Al llarg de la legislatura, tenir aprovada la totalitat dels plans d’usos i gestió dels Espais Naturals de Protecció Especial de Catalunya, i dotar-los dels mitjans humans i materials adequats per desenvolupar la seva tasca plenament. - Creació i dotació de nous Espais Naturals de Protecció Especial: estepes de Ponent; capçaleres del Ter i el Freser, Muntanyes de Prades, Montgrí-Medes, el sistema limnòtic de Banyoles-Porqueres, Montsec, costes del Montgrí i costes del Garraf, entre d’altres. - Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents administracions. - Estudiar i establir parcs naturals transestatals o transnacionals, i potenciar la xarxa Natura 2000. - Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. - Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. - Revisar i aprovar una refosa de textos legals en matèria de protecció de la contaminació atmosfèrica d’origen gasós. - Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). - Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les emissions dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte hivernacle, tant a través de solucions concretes amb plans específics de reducció a les indústries, com de l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental. - Aplicació estricta de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i modificació si s’escau. - Redactar i aprovar el Pla Estratègic de Gestió Forestal de Catalunya. - Redactar i aprovar la Llei de protecció integral del litoral de Catalunya, que haurà de tenir com a objectiu prioritari la redacció del Pla Director Territorial de les zones litorals per tal de protegir la zona terrestre i de plataforma continental. Contemplarà els diferents plans sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com tota la normativa urbanística: el Pla de Sanejament, els plans d’usos de les platges, la regeneració de platges, la planificació de la pesca en aigües interiors, el Pla de Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la protecció del litoral. Haurà de definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 67 tant la protecció de les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les activitats econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.). Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram del litoral. - Establir les fases d’implantació dels diferents programes que se’n derivin (qualitat de les aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais naturals, etc.). - Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais en formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats existents, però també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les zones preservades de la costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i espècies com els herbassars de posidònia oceànica. - Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de gestió que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb determinades activitats que ja es fan ara. - Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les explotacions d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos de guardapesques. - Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva d’aigües de bany. - Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el nord de la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava centre, des de la platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que preocupen més que d’altres i que necessiten una protecció especial, com la zona de Garbet a Colera, la zona afectada per una possible ampliació del port de Llafranc, i la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa o a la zona de Pinya de Rosa, a Blanes. - Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació de tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes (barrines). Aquesta mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí. - Aturar el projecte urbanístic que afecta al corredor biològic que conecta el Cap de Creus amb els Aiguamolls de l’Empordà, fins que no s’hagi acabat el Pla Director Comarcal o el Pla Territorial de la Regió de Girona. - Revisar les explotacions mineres a la comarca i al Massís del Garraf-Ordal. - Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin desenvolupar un projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000 habitants. Hauran d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per desenvolupar-lo i un compromís de continuïtat de la iniciativa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 68 - Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya. - S’establiran convenis amb els servadors naturals dels espais agrícoles i forestals de catalunya en tant l’activitat que realitzen, adquireix la funció de gestió del paisatge. VI. PLANIFICACIÓ - Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local i oferir una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els ajuntaments que encara no han iniciat el procés d’ambientalització. - Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços i de les mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la participació del món local, dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes. Així mateix, s’elaborarà i es publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del Medi Ambient a Catalunya, que establirà com a referent els indicadors de l’Agència Europea de Medi Ambient. - Impuls decidit a l’Agenda 21 de Catalunya com a document estratègic nacional de planificació i conscienciació ambiental que haurà de vincular-se parcialment al Pla Territorial General de Catalunya. Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de vida causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya i es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador. - Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” i les ecoauditories. - Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció Europea del Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el Parlament de Catalunya. VII. POLÍTICA DE GESTIÓ DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA L’Agència Catalana de l’Aigua haurà de basar-se en el principi de mínima intervenció possible en el medi i de preservació i gestió dels ecosistemes aquàtics. L’àrea de planificació haurà de coordinar i supervisar totes les actuacions de l’agència. 1. Durant la revisió del PTGC no es tramitaran nous projectes de camps de golf. 2. Oposició al Pla Hidrològic Nacional i als transvasaments dels rius Ebre i Roine en els termes del Compromís dels Partits Polítics per l'Ebre. 3. Elaboració del Pla Nacional de Gestió de l’Aigua, que contindrà: �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 69 a) Programa de reutilització de les aigües residuals depurades en l'agricultura, el rec de parcs i jardins, i en la neteja de la via pública. b) Programes d’estalvi intens de l’aigua destinada a ús domèstic i públic amb l'objectiu de reduir-ne el consum. c) Pla de substitució del rec agrícola tradicional per sistemes de regadiu més eficients, amb la participació dels sectors implicats i ajuts públics. d) Revisió de les concessions d’aigua vigents per garantir els cabals ecològics dels cursos fluvials i els diferents usos de l’aigua. 4. Aprovació del Pla d’Ordenació del sector porcí de Catalunya, que haurà de revisar el mapa de zones vulnerables per contaminació; establir recerca per gestionar-ne els residus de manera respectuosa amb el medi, i marcar el nombre màxim de granges i de caps que pot assumir el país. Mentre es redacta aquest pla, no s’autoritzaran noves granges en les zones vulnerables o amb evidència de contaminació de les aigües subterrànies. 5. Impulsar, completar i si s’escau revisar, el Pla d’Espais Fluvials per tal que incorpori actuacions de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc i els efectes de les inundacions amb actuacions de planificació. Haurà de fixar, determinar i implantar, de manera prioritària, els cabals mediambientals o de manteniment (ecològics), en funció de cada tram de riu i amb criteris variables al llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions d’aigua actualment existents. 6. Estudi de delimitació de les àrees de recàrrega dela aqüífers d’especial significació. 7. Revisar el Pla de Sanejament per imposar noves fites de qualitat i de recuperació ecològica dels rius, i redefinir i intensificar els programes de control i vigilància del domini públic hidràulic davant dels riscos d’abocaments i de contaminació. 8. Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva de qualitat de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un major control en els punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es considerin reserves estratègiques per la seva qualitat. 9. Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per actuar en tots els àmbits relacionats amb la gestió hidràulica. VIII. INSTRUMENTS DE DISCIPLINA I CONTROL I FISCALITAT AMBIENTAL El conjunt de propostes de planificació i ordenació territorial, protecció del territori i del paisatge, de desenvolupament sostenible i de protecció ambiental, fan imprescindible millorar, dotar o crear els instruments efectius d’inspecció i control de què han de disposar els departaments de �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 70 PTOP i Medi Ambient. En aquest sentit, té especial importància dotar-se de mitjans humans i materials que puguin resoldre aquestes qüestions quant a protecció de la legalitat urbanística i control ambiental derivat de la Llei IIAA. Així mateix, per tal d’evitar un consum exagerat de sòl i garantir una millora de la gestió del desenvolupament sostenible es fa necessari l’estudi d’instruments dissuassoris i de fiscalitat ecològica que puguin contribuir a assegurar l’esmentat objectiu. Aquest estudi s’haurà de fer de forma conjunta amb el departament d’Economia i Finances per tal de definir-ne l’impacte, la viabilitat, l’equitat i l’operativitat. Aquest estudi anirà enfocat a l’aplicació de figures impositives sobre la dispersió urbanística en el territori, les externalitats estacionals de determinades activitats, i els combustibles fòssils en la generació d’energia o en l’ús en transport. IX. INFRASTRUCTURES Catalunya, per causa del dèficit secular d’inversió pública en matèria d’infraestructures, es troba avui infraequipada en relació al seu pes i posició, cosa que compromet la seva competitivitat i la seva vertebració interna. 1. Cal augmentar la inversió en infraestructures durant els propers anys. 2. Cal complir els acords de juliol de 2002 del Grup de Treball per a la Reordenació dels Peatges a Catalunya. 3. Cal modificar abans de la seva aprovació definitiva el Pla Territorial Sectorial de sistemes de connexió ferroviària i del seu transport, i aprovar-ne els plans quadriennals d’inversions. - Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis de Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de recorregut de Manresa, Igualada i Vic. - Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. - Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia d’altes prestacions per a viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors importants de la Península. - Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a l’interior de Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de Tarragona i Barcelona. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 71 - Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a la xarxa de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de Querol, Lleida– Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa. - Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla. - Establir quatre xarxes ferroviàries: a) Línies de trens de viatgers d’altes prestacions de connexió amb la Península i amb Europa. b) Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers que formin eixos transversals, l’eix transpirinenc i els ports de Barcelona i de Tarragona. c) La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. d) Utilització de la xarxa convencional alliberada per a trens de mercaderies. - Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix transversal ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú. Aquesta línia orbital o segon cinturó ferroviari tindria, d’inici, un caràcter mixte, essent una peça bàsica per al transport de mercaderies a través de la RMB. - Estudiar la implantació de trens lleugers. - Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat. - Demanar la transferència dels serveis de rodalies. - Incorporar les noves línies mixtes d’altes prestacions (eix transversal i connexions als ports, i eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la xarxa transeuropea i a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE. - Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors (Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades del sector del transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres. - Cal estudiar la viabilitat d’un nou eix ferroviari transversal Reus-Igualada-Manresa-VicPuigcerdà-França. - En espera del possible by-pass ferroviari de la RMB per l’interior de Catalunya i preveient l’alliberament parcial de determinades vies amb l’arribada del TAV, cal abordar una ràpida adaptació de la xarxa actual a l’ample mixte europeu-ibèric (3 rails) per tal que des de Tarragona, Barcelona i Girona –en una primera fase- i Lleida puguin sortir mercaderies cap a �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 72 Europa per ferrocarril. Concretament, cal l’adequació de la línia convencional TarragonaVilafranca-Papiol-Mollet-Girona-PortBou i de la Lleida-Manresa-Barcelona. Igualment, en espera d’aquest by-pass ferroviari per l’interior, s’utilitzarà per al transport de mercaderies el nou 2on Cinturó ferroviari. - Cal lligar amb França l’obertura als trens de mercaderies del Puimorens com a pas previ per a la construcció del futur tunel ferroviari de Toses (25 Km!). - Tant bon punt existeixi un sistema viable de transportar mercaderies per tren, bé sigui perquè el País Valencià fa el mateix, bé sigui perquè es construeixen grans intercanviadors modals a les Terres de l’Ebre i a la plana de Lleida, caldrà desincentivar el pas de camions pel nostre territori. 4. Cal reformular, durant la legislatura, el Pla de Carreteres i elaborar un pla d’autopistes i autovies. El nou Pla de carreteres hurà de donar un fort impuls a la xarxa comarcal i local (xarxa capil·lar) que fins ara ha estat descuidada. La seva millora pot fer innecessària la construcció o incorporació d’alguna nova carretera de la xarxa bàsica. La seguretat viària ha de ser un dels reptes del nou govern. El pla de carreteres haurà de tenir un capítol d’inversions destinats a millores de la seguretat, es especial dels punts de major risc i trams de concetració d’accidents (TCA). - Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori. a) Xarxa europea: · Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la Catalunya Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les gironines. · Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de Tarragona i inici de l’Eix - Tarragona–Andorra. · Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí. · Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a Salou. · Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7. b) Xarxa d’autovies catalanes: · Eix de l’Ebre - Eix Occidental, vertebrador de les terres de l’Ebre i les de Ponent. · Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona. · Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca. · Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França. · Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll. · Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona, vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb l’Eix Transversal de Catalunya. · Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb característiques d’autovia. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 73 · Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230 fins a Alcarràs. · Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc. - Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el Corredor Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb continuïtat coherent en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana: l’autopista A-7. Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de llarg recorregut i donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet donar continuïtat a l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i alhora reforça el caràcter europeu de l’Eix del Llobregat. - Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar. - Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest pressupost es dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc i trams de concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació. - Sotmetre a la consideració del govern durant el mes de febrer un estudi sobre les conseqüències ambientals, jurídiques i econòmiques de l’aturada de les obres del tunel de Bracons, per tal que el govern prengui una determinació. - Revisar les característiques tècniques, secció i traçat de l’eix Vic-Olot en el tram que afecti la Vall d’en Bas, per tal de fer-ne una via de connexió intercomarcal entre Osona i la Garrotxa. - Potenciar les vies alternatives a l’eix Vic-Olot per als fluxos de llarg recorregut com el desdoblament de la C-17, l’N-260 i la Besalú-Girona. - En relació a les comunicacions entre las comarques de la segona corona metropolitana, caldrà: a) Asegurar la comunicació entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental amb el mínim impacte ambiental posible. b) Construir el segon cinturó ferroviari. c) Revisar les carreteres de comunicació entre les altres ciutats del segon cinturó metropolita. 5. Cal elaborar un Pla de mobilitat per Catalunya i de foment del transport col·lectiu i l’ús de la bicicleta. - Reformulació de la Llei de mobilitat incidint molt especialment en la relació entre planificació territorial, infraestructures i mobilitat. - Polítiques fiscals, la internalització dels costos socials associats a la mobilitat. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 74 - Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de fórmules alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe compartit). - Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans sectorials de carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació d’intercanviadors modals. - Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals amb transport públic amb una freqüència mínima d’una hora. - Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals. - Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació. - Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la realització de plans de qualitat del servei. - Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic. Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya. - Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la Generalitat en el seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments. - Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu d’eliminar les disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies. - Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en general, mitjançant la utilització de les noves tecnologies. - Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de transport públic. - Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que intervenen en el transport públic s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin itineraris accessibles fins a les estacions i parades, i que els diferents vehicles de transport disposin dels elements necessaris per garantir aquesta accessibilitat. També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes persones i sistemes de transport a la demanda amb vehicles adaptats. 6. Cal elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya que els potenciï com a centres distribuïdors del Sud d’Europa. - El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa - Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot, internacional, i la creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la Península Ibèrica i Europa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 75 - El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de continuar diversificant la seva activitat. - Nou Pla de Ports de Catalunya. - Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als vessants comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i activitats logístiques dels ports. - Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu entorn. 7. Cal aconseguir funcions jerarquitzades del conjunt d’aeroports catalans i aconseguir que esdevinguin estratègics en la xarxa europea. - Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària d’altes prestacions amb els aeroports de Girona i Reus. - Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i càrrega, però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per companyies d’aviació regional. - Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu aeroport per optimitzar el potencial de la seva complementarietat. - Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de manera especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de Girona i Reus en relació amb el de Barcelona; assegurar la intermodalitat als aeroports i convertir l’aeroport de la Seu–Andorra en una aeroport transestatal. - Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta reclamar a l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la terminal de càrrega de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta d’integrar l’aeroport de Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat, l’aeroport de Reus i la plataforma logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels punts d’inspecció fronterera les 24 hores del dia i un nou centre de càrrega aèria a l’aeroport de Reus. Fer de l’aeroport de Barcelona un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. 8. Cal convertir les infraestructures logístiques en factor de competitivitat. - Crear àrees logístiques de suport als ports de Tarragona i Barcelona (ports secs). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 76 - Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà, l’aeroport de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les existents a Lleida, Tarragona/Reus i La Llagosta. - Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 77 ANNEX CRITERIS SOBRE ACTUACIÓ POLÍTICA GENERAL Cap acord de governabilitat amb el PP a la Generalitat i a l'Estat. Els partits signants del present acord es comprometen a no establir cap acord de governabilitat (acord d'investidura i acord parlamentari estable) amb el PP al Govern de la Generalitat. Igualment aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP en el govern de l'Estat, i renuncien a establir-hi pactes de govern i pactes parlamentaris estables a les cambres estatals. Retirada de les mesures contràries a la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme, i impuls d'un nou marc que les reconegui. El suport a un canvi de govern a nivell estatal per part de les forces representades en el pacte haurà de comportar, com a contrapartides imprescindibles: - el compromís de deixar sense efecte el conjunt de normes contràries a la plurinacionalitat, de qualsevol rang, aprovades durant el període governat pel PP, així com la retirada dels recursos interposats pel govern de l'estat davant la jurisdicció ordinària o el Tribunal Constitucional contra normes emanades de les institucions de Catalunya. - l'establiment d'un nou marc legal on es reconegui i es desenvolupi el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'estat Corresponsabilitat en l'acció del Govern. L'acció i les decisions del Govern han de ser assumides de manera compartida, unitària i global per les diferents forces polítiques i adoptades sempre en el marc del Govern. Tanmateix, la lleialtat als acords prèviament assolits i l'assignació de responsabilitats a cada formació política, no exclouen que tots els partits representats en el Govern expressin el seu parer sobre política general i sobre la gestió de les diverses àrees de govern o, eventualment, arribin a qüestionar actuacions concretes. Actuació lleial al Govern de Catalunya en totes les cambres de representació. Les forces polítiques representades al Govern de Catalunya s'hauran de comprometre a que els acords adoptats pel Parlament de Catalunya, o pel mateix Govern, rebran el suport explícit dels seus representants a la resta d'institucions (Congrés, Senat, Parlament Europeu) si són objecte de votació o debat. Igualment, els acords adoptats pel Govern seran vinculants per a tots els seus membres en les negociacions amb les altres administracions. �Aquest text ha estat aprovat i refrendat pels òrgans màxims dels tres partits i coalicions sotasignants, Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) – Ciutadans pel Canvi, Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa. Signat a Barcelona, el 14 de desembre de 2003 Joan Saura i Laporta per ICV-EA Pasqual Maragall i Mira per PSC-CpC Josep-Lluís Carod-Rovira per ERC �ÍNDEX Més i millor autogovern. Més qualitat democràtica I. L'aprofundiment de l'autogovern i l'elaboració d'un nou Estatut. ...................................3 II. Reforçament de la qualitat democràtica del sistema polític ...........................................8 III. Presència de la Generalitat en la Unió Europea, organismes internacionals i relacions exteriors ........................................................................................................12 IV. Col·laboració entre la Generalitat i els governs locals .................................................13 V. Finançament autonòmic ...............................................................................................14 Un nou impuls econòmic per a Catalunya I. Euroregió i internacionalització ....................................................................................17 II. Ocupació i treball..........................................................................................................18 III. PIMES, autònoms i economia social............................................................................20 IV. Política industrial ..........................................................................................................22 V. Comerç .........................................................................................................................23 VI. Turisme.........................................................................................................................24 VII. Pagesia i sector agroalimentari ....................................................................................25 VIII. Empreses i operadors en sectors estratègics ..............................................................28 IX. Caixes d'estalvi.............................................................................................................29 X. Societat de la Informació i la Comunicació ..................................................................30 XI. Universitats ...................................................................................................................32 XII. Recerca i innovació ......................................................................................................33 Catalunya, una nació socialment avançada I. Política educativa .........................................................................................................35 II. Benestar social: polítiques d'acció social .....................................................................38 III. Salut: polítiques sanitàries............................................................................................43 IV. Dones: polítiques de gènere.........................................................................................48 V. Política cultural .............................................................................................................49 VI. Política lingüística.........................................................................................................52 VII. Política de mitjans de comunicació audiovisuals .........................................................53 VIII. Seguretat pública..........................................................................................................54 Una nova política territorial i ambiental I. Energia .........................................................................................................................58 II. Política i ordenació territorial ........................................................................................59 III. Habitatge ......................................................................................................................63 IV. Política de residus ........................................................................................................65 V. Biodiversitat i prevenció de la contaminació ................................................................65 VI. Planificació ...................................................................................................................68 VII. Política de gestió del cicle integral de l'aigua...............................................................68 VIII. Instruments de disciplina i control i fiscalitat ambiental................................................69 IX. Infraestructures.............................................................................................................70 Annex – Criteris sobre actuació política general ..................................................................77 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acord per a un govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds Ciutadans pel Canvi Esquerra Unida Alternativa Type The nature or genre of the resource Acord Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Esquerra (Ciències polítiques) Model social Acció política Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull l'acord signat per les tres forces polítiques per formar un govern de coalició a la Generalitat de Catalunya. L'acord també fou conegut com a "Pacte del Tinell". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell, Barcelona Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Pacte del Tinell Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Acords