433 10 5657 http://78.47.125.110/files/original/26/2664/WP5_Transfronterer_JMartin.pdf 28e027ee7ddce5577d7cc56b81db095d PDF Text Text article Working_paper n.5 Europa en l’horitzó: Barcelona i Catalunya en l’articulació i la construcció europea Les relacions transfrontereres en el pensament i acció de govern de Pasqual Maragall Javier Martín i Uceda DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA I MEMBRE DEL CONSELL ASSESSOR DE LA DELEGACIÓ DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA A L’EMPORDÀ Maig 2018 �2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ÍNDEX 1. Preàmbul i consideracions inicials 5 2. Introducció 6 Evolució de la cooperació transfronterera a Europa: seixanta anys d’integració 3. El Pensament de Maragall: relacions transfrontereres per la construcció europea 7 10 Europa: un continent urbà 10 Xarxes o sistemes de ciutats i regions, el motor de la cooperació 12 Barcelona, la millor ciutat d’Europa! 13 Catalunya, de la ciutat-regió a la macroregió 14 Emprenedors polítics: Maragall i Pujol, dues visions, dos models, dues Europes 15 4. L’acció de govern: del pensament a l’acció 19 Maragall alcalde: de la xarxa C-6 a la Conferència Interpirinenca de Poders Locals 19 La Xarxa C-6 19 Conferència Interpirinenca de Poders Locals 21 Maragall president: de L’Euroregió Pirineus Mediterrània a l’Espai Català Transfronterer 21 L’Euroregió Pirineus Mediterrània 22 La Comunitat de Treball dels Pirineus 25 Una sinèrgia positiva: l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer 26 5. La realitat avui: a mode de conclusió 27 6. De l’Europa prossima, a la prossima Europa 29 7. Bibliografia 33 Bibliografia de l’Arxiu Maragall 34 �“Le nord du sud” Esquema de Pasqual Maragall sobre la macroregió i la Xarxa C-6. Dins del discurs i notes pel dinar amb el Comitè de patronatge de la Cambra de Comerç i Indústria Francesa de Barcelona. 16 de març del 1995. �1. Preàmbul i consideracions inicials A quest treball s’emmarca dins del Llegat Pasqual Maragall, el programa de recerca sobre l’acció i pensament polític de Pasqual Maragall iniciat el 2013 per part de la Fundació Catalunya Europa. L’àmplia obra de govern tant dels anys d’alcalde de Barcelona com President de la Generalitat, així com la complexitat del seu pensament polític fan d’aquest programa una excel·lent iniciativa per preservar i conèixer el llegat d’una persona clau en l’esdevenir de Catalunya i Barcelona, i al mateix temps facilita la comprensió de la realitat actual. Personalment, vull agrair l’encàrrec per part de la Fundació Catalunya Europa. Primer per confiar en un jove investigador que s’inicia en la recerca. I per l’altre costat, donar-me l’oportunitat de contribuir al Llegat Pasqual Maragall. D’altra banda, voldria explicar que aquesta recerca transcorre paral·lela a la meva tesi doctoral, que tracta precisament sobre la cooperació transfronterera a Europa. En concret, sobre el paper dels agents involucrats en la mateixa i els projectes impulsats, en especial a través d’INTERREG; així com valorar quin ha estat el seu impacte en el territori. Tot això, a través de l’anàlisi de diferents fronteres europees per realitzar una comparativa amb els diferents casos i entendre un fenomen que s’ha estès en els darrers anys i que suposa un triomf de la integració europea. Una temàtica, per tant, plenament complementària a la recerca sobre Maragall. Les fronteres són un element present en la realitat social, política i econòmica. Especialment en un context mundial de globalització, on el procés d’integració europea ha fet pensar els ciutadans que poden viatjar sense passaport, les fronteres en alguns casos tornen a aparèixer com un element que recupera un significat que semblava oblidat: límit, barrera. Una realitat que sens dubte Maragall va treballar perquè no tornés mai. I perquè les fronteres fossin un element d’unió, de contacte i que en tot cas, com afirmà a Prada de Conflent, no suposés més que una mica de cua en un peatge d’autopista. La recerca té una doble vessant: la primera s’endinsa en el pensament Maragall en relació a la cooperació transfronterera a partir de documents diversos, com guions de reunions, documents oficials o, especialment, discursos; i en segon lloc, mostrar l’obra de govern realitzada sota el seu impuls i lideratge, des dels dos costats de la plaça de Sant Jaume, sigui des de la Casa Gran de Barcelona com el Palau de la Generalitat. Per acabar aquest primer apartat vull fer alguns agraïments. Primer, a Albert Aixalà per les seves consideracions inicials sobre com encarar la recerca. En segon lloc a Mita Castañer, la meva directora de tesi, per engrescar-me i ajudar-me a realitzar aquesta recerca. També a Joan Vicente, per les seves opinions, correccions i comentaris fonamentals per anar avançant en tot aquest procés. I en darrer lloc, a les persones entrevistades i amb les que he mantingut converses del tot interessants i enriquidores, en concret, Margarita Obiols, Anna Terrón, Antònia Sabartés, Joan Ganyet i Joan Armangué. Gràcies a tots ells. |5 �2. Introducció P arlar de relacions transfrontereres significa, avui, parlar del “vell” significat de frontera. Reflexionar sobre el paper de les fronteres europees en aquests moments porta a reflexionar sobre processos que semblaven, almenys fins fa poc, oposats als que succeeixen en algunes fronteres europees actualment. Si bé s’apreciava que el procés de desfuncionalització de les fronteres internes europees semblava lineal, la situació d’incertesa política actual en la majoria d’estats membres i del projecte europeu semblen suposar que aquest procés no té un horitzó tan nítid com semblava tenir amb anterioritat. Deixant de banda aquest apunt sobre l’actualitat, si mirem enrere, les relacions transfrontereres a Europa van estretament lligades al desenvolupament de la Unió Europea com a entitat social, política i econòmica. Han estat objecte de polítiques comunitàries, amb importants quantitats de recursos econòmics per fomentar-les, però també de l’acció dels actors regionals i locals, que han impulsat iniciatives a diferents escales per poder avançar en la consolidació d’acords i projectes que puguin tenir un impacte positiu en el territori per superar l’efecte “limitador” de les fronteres. Un dels primer aspectes a tenir present en aquest document ha de ser definir què s’entén per cooperació transfronterera. És un procés d’associació, d’acord, de partnership, entre actors locals i regionals separats per una frontera, amb l’objectiu de, tal i com s’ha afirmat en el paràgraf anterior, obtenir un impacte territorial positiu. En aquesta definició s’introdueix un aspecte que cal remarcar. El fet que els actors locals i regionals prenguin part d’una política reservada especialment als estats, com és la política fronterera (Perkmann, 2003). La frontera és un element clau en un dels aspectes que fonamenta els estats: la sobirania. Les fronteres marquen el límit d’actuació d’un estat, i per tant, han esdevingut imprescindibles per entendre la configuració dels mateixos, així com la seva actuació i poder. Però amb la construcció de la Unió Europea, les fronteres, almenys les internes, viuen un procés de desfronterització. La cooperació territorial i transfronterera va estretament lligada al projecte europeu, així com el paper que han tingut institucions com la pròpia Unió Europea o el Consell d’Europa, entre altres. També la globalització econòmica i social, i l’augment en les darreres dècades d’organismes i institucions supraestatals han contribuït a reduir el paper de les fronteres, si bé és cert que al mateix temps, en les darreres dècades, han aparegut una gran quantitat de noves fronteres estatals (O’Dowd, 2002), cosa que pot semblar en part contradictòria. Mentre es produeix aquest canvi funcional en les fronteres, hi ha un procés on els actors regionals i locals s’atribueixen un paper nou en les relacions transfrontereres com s’ha mencionat anteriorment, una política reservada al llarg del temps al estats. Letamendía (2010) posa de manifest la doble direcció de la cooperació territorial, amb dos eixos diferenciats: el vertical, amb cooperació a diferents escales (europea, estatal i regional); i l’horitzontal, entre actors dels diferents costats d’una frontera per cooperar i superar diferències que puguin existir, establint en alguns casos estructures de cooperació. Aquest fet, suposa avançar en una realitat complexa, una forma de govern multinivell que s’ha anat consolidant al llarg dels darrers anys, en especial per l’impuls donat per la política europea (Stead, 2014). Una nova governança que s’ha consolidat en els darrers decennis, que implica una emergència de l’escala regional i local, (Harguindéguy i Bray, 2009) que posa de relleu com la complexitat del govern del territori i el nous significats de les escales territorials en la presa de decisions (Gualini, 2006). Tots aquests processos posen la consolidació del principi de subsidiarietat dels estats europeus (Keating, 2004), reclamat per Maragall en múltiples ocasions, i que quedà plasmat en una de les seves publicacions, Europa pròxima: Europa, regions i ciutats (Maragall, 1999), a la que es farà referència més endavant en aquesta recerca. 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Evolució de la cooperació transfronterera a Europa: seixanta anys d’integració L’evolució de la cooperació territorial transfronterera a Europa ha estat recollida per múltiples autors, si bé l’amplitud del concepte de cooperació fa que les aproximacions a l’evolució siguin diverses, des d’àmbits com l’economia, la ciència política, la geografia o la història. La majoria dels autors centren en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial el moment de naixement de la cooperació transfronterera. Després de la devastació del conflicte, actors locals comencen a impulsar els primers acords entre ells, per exemple amb agermanaments entre municipis. Autors com Domínguez (2008) posen de manifest el paper dels ens locals en aquesta primera etapa, lluny encara de la consolidació plena amb la posada en funcionament de la Iniciativa INTERREG l’any 1990. Especialment en aquesta etapa sorgeixen les iniciatives en la frontera franco-alemanya, la més afectada per la guerra. El mateix Domínguez defineix aquesta fase com a “prehistòria” de la cooperació. També Oliveras, Durà i Perkmann (2010) situen aquests primers acords voluntaris entre actors locals com el primer pas per la consolidació de la cooperació transfronterera. Els autors, en el seu article defineixen quatre etapes. 1) La primera, des dels anys cinquanta fins a inicis dels vuitanta. Destaca d’aquest període la creació de la considerada primera euroregió l’any 1958, EUREGIO, a la frontera entre Alemanya i els Països Baixos. Els acords es basaven en la voluntat dels diferents actors, que entraven en una temàtica centrada, fins al moment, als estats. 2) La segona fase s’inicia amb els primers reglaments jurídics creats per impulsar i regular la cooperació transfronterera. El primer el Conveni de Madrid, de l’any 1980, titulat “Conveni Marc Europeu de Cooperació Transfronterera entre Autoritats i Comunitats Territorials”, sota auspici del Consell d’Europa. Segons els autors, altres documents com la “Carta Europea d’Autonomia Local”, del 1985, ajuden també a impulsar la cooperació transfronterera. 3) Tercera fase, caracteritzada per la consolidació i expansió de la cooperació transfronterera per l’aplicació dels diferents acords anteriors, però també, per la política regional europea. L’aprovació dels fons INTERREG, orientats precisament al foment dels projectes de cooperació transfronterera, transnacional i interregional. Els diferents programes financers i de cooperació han estat cada cop majors, amb més recursos econòmics, i amb més espais inclosos per ser elegibles per rebre finançament. La necessitat de gestionar els recursos i d’impulsar els projectes propicia de manera notable l’establiment d’estructures de cooperació, com les euroregions o d’altres iniciatives similars i a múltiples escales de treball. 4) Per últim, els autors inauguren una nova etapa, que correspon amb l’actualitat, i que coincideix amb l’aprovació per part del Parlament Europeu de les Agrupacions Europees de Cooperació Territorial (AECT). La Cooperació territorial Europea passarà, a efectes dels instruments financers de les polítiques de cohesió, a ser un objectiu a partir de la programació iniciada al 2007 i que es manté en la programació actual, des del 2013 fins al 2020. Després del Tractat de Lisboa del 2007 la cohesió territorial passa a ser un objectiu reconegut per la Unió Europea, i per tant, una prioritat per les Polítiques Regionals. És el tercer pilar de la política de cooperació, juntament amb els objectius de convergència i competitivitat. Per tant, la cooperació territorial no és simplement un element necessari per la consolidació del mercat comú, si no també necessari per un territori integrat social i econòmicament. I aquest fet dóna a les regions frontereres |7 �un paper d’actors polítics necessaris per aconseguir aquests objectius (Wassenberg, Reitel, Peyrony, i Rubió, 2015). L’actualitat també ens fa pensar que potser som en una nova etapa d’aquesta evolució de la cooperació. Un moment on, tot i els interessos de la Unió Europea per seguir amb el procés de cohesió, les polítiques d’alguns estats en relació a les fronteres poden fer que la cooperació transfronterera estigui en dubte, pugui quedar en segon pla o, inclús, desactivada. Però més enllà d’aquest comentari, la cooperació transfronterera és un element important en l’assoliment dels objectius de cohesió del territori europeu, no només per la consolidació del mercat comú, sinó també per la superació social i econòmica d’una barrera que segueix en la ment d’una part important de la societat. Contribueix al mateix temps a assolir una consciència europea, un sentiment de pertinença a un projecte compartit. El llegat i acció de govern de Pasqual Maragall des de l’alcaldia de Barcelona i la Presidència de la Generalitat treballa en aquest sentit. La voluntat de fer d’Europa una pàtria comuna que superi els antics enfrontaments entre estats. Per Maragall, com queda palès en el seu pensament i obra de govern, per avançar en la cohesió europea les ciutats i les regions han de tenir un paper clau, els estats, amb les seves rivalitats constants i la poca voluntat de cedir poder a la Unió no permetran avançar. En canvi els ens locals i regionals, amb problemàtiques similars i solucions compartides, poder contribuir millor al somni d’una Europa unida. Si observem les diferents fases en què anteriorment s’ha dividit l’evolució de la cooperació transfronterera, l’acció de Maragall coincideix bàsicament en la tercera fase. Un període d’expansió de la cooperació a tot Europa, que succeeix en el moment de l’ascensió d’Espanya a les Comunitats Europees. En el moment de màxim desplegament de la projecció de Barcelona i Catalunya a Europa i al món. Hi contribuiran els Jocs Olímpics del 1992, però també una voluntat per esdevenir un actor imprescindible en la cooperació transfronterera del sud d’Europa, d’aquell nord du sud, que s’anirà exposant en els següents apartats. Avui però la cooperació transfronterera té encara reptes per assolir. Tot i l’empenta constant que donen les polítiques europees, tot i el reforçament dels fons econòmics i la creació de figures jurídiques que facilitin impulsar el govern del territori i els projectes, queda camí per recórrer. L’alineació dels objectius per la cohesió territorial amb els grans objectius de l’Europa 2020, l’ampliació, en alguns casos, dels territoris que poden participar en els programes transfronterers com INTERREG o la progressiva consolidació dels programes han fet emergir nous actors que prenen part en els projectes. Aquest pot ser un element molt positiu, però afegeix complexitat a l’hora de governar els projectes i espais, ja de per si complicat per la sovint diferent naturalesa de cada actor, en especial pel fet de pertànyer a estats diferents. La governança, la consolidació de xarxes i projectes més enllà de les accions concretes o puntuals i assegurar que els diners invertits tenen un impacte real en el territori són alguns dels reptes més importants que caldria treballar avui pensant en la cooperació transfronterera futura. 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Tot això, sense oblidar o obviar quin és l’objectiu primer de la cooperació transfronterera: superar els problemes derivats del fet de tenir un límit polític i avançar en la consolidació d’un espai europeu cohesionat. Pasqual Maragall ho tenia clar, i sabia que només així aquell somni d’una Europa unida seria possible. Cronograma sobre les fites vinculades a la cooperació transfronterera i Pasqual Maragall Alcaldia 1982 Arribada a l’alcaldia de Barcelona CMRE 1992 Presidència Consell Municipis i Regions d’Europa CIPL 1984 Conferència Interpirinenca de Poders Locals CTP 1982 Formació de la Comunitat de Treball dels Pirineus Comitè Regions 1996 Generalitat 2003 Presidència del Presidència de la Generalitat Comitè de les de Catalunya Regions C-6 1990 Creació de la xarxa de ciutats C-6 Pla Estratègic 1986 Euroregió 2004 Creació de l’Euroregió Pirineus Mediterrània Eurodistricte 2006 HTC 2003 Inici Hospital Transfronterer de la Cerdanya Inici del procés per la creació de l’Eurodistricte Redacció del Pla Estratègic Barcelona Elaboració pròpia. (2017) |9 �3. El Pensament de Maragall: relacions transfrontereres per la construcció europea L a cooperació transfronterera té components des de múltiples perspectives, cosa que li dóna una complexitat afegida. Si ho unim al caràcter polifacètic de Pasqual Maragall i del seu pensament fa que aproximar-se a la cooperació i les relacions transfrontereres sigui un repte encara més intricat, però alhora, estimulant. Per aquest motiu és important iniciar la recerca amb algunes definicions. Després de l’anàlisi i estudi del documents en relació a la temàtica del treball, hi ha diversos conceptes claus, idees-força, que articulen el conjunt del pensament de Maragall en relació a la cooperació transfronterera, fortament vinculades també a la concepció de territori i ciutadania. Què és Europa per a Maragall, com s’articula, o el paper de les ciutats i les àrees metropolitanes són algunes de les preguntes que cal fer-se per entendre-ho. Del seu pensament se’n desprèn que són les ciutats on més i millor es pot consolidar la ciutadania europea, ja que és en les ciutats on en major grau es poden assolir els ideals per la societat diversa i integradora d’Europa. Per tant, perquè això pugui ser una realitat, no hi ha d’haver fronteres, límits que puguin suposar un mur a una estructura i articulació territorial on nodes i xarxa facin bategar el continent. La frontera ha de passar a ser un element que contribueixi a cosir una Europa fragmentada per uns límits estatals que han de donar pas a regions i ciutats com a noves forces motrius de la seva construcció. Per realitzar aquesta part de la recerca s’englobarà el pensament de Maragall en relació a les relacions transfrontereres en diferents elements o conceptes, que ens ajudaran a entendre com un tot el seu pensament. Al mateix temps cal afegir que la concepció de les relacions transfrontereres de Maragall tenen clarament diverses vocacions o orientacions territorials: europea, mediterrània i global. Europa: un continent urbà El vell continent. Un continent més proper per a Barcelona i Catalunya després de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea, a la Unió Europea dels 12 estats de l’any 1986. Europa serà present constantment en el seu pensament i, per tant, en la seva obra de govern. I és precisament amb un impuls a la cooperació transfronterera com millor plasmarà el seu interès per Europa. En un acte a l’Institut Francès de Barcelona, el dia 10 de novembre del 1992, l’alcalde Maragall en un col·loqui europeu titulat “Pensar Europa. Identitats i diferències1”, afirmà als presents: “Europa és el nostre horitzó en tots els sentits”. Cal, per tant, posar de manifest quina és la seva concepció d’Europa. Què és, per a Pasqual Maragall, Europa. En múltiples textos es recull una definició, una idea de què era el continent europeu. Per exemple, per citar un document, en la conferència realitzada a Tolosa de Llenguadoc el 19 de desembre del 19912, explicita: “Europa és sobretot, un sistema de ciutats cada dia més atapeït, més dens, més connectat en tots els ordres”. Introdueix, en aquesta definició un altre concepte clau, “sistema”, vinculat al de xarxa abans esmentat i que en l’apartat posterior es tractarà. Per altra banda, aquest concepte també inclou un altre element de gran interès per Maragall com són les ciutats. El títol del seu recull de textos sobre Europa aporta en el títol una definició, tot i que també es podria considerar una declaració d’intencions: Europa pròxima. Europa, regions i ciutats. Abans 1 Guió del Gabinet d’Alcaldia. Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en la salutació als participants del col·loqui europeu “Pensar Europa. Identitats i diferències”. 2. Maragall, P. (1991) La région, demain dans l’Europe. Tolosa de Llenguadoc. Arxiu Maragall. 1 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �del pròleg d’aquesta publicació apareix una fotografia aèria nocturna del continent. Una imatge que demostra l’elevat nivell d’urbanització a Europa, que respon a la seva concepció de territori com a una xarxa d’espais urbans. En relació a aquesta imatge, també hi ha un comentari interessant en el discurs de recollida de la medalla d’or dels arquitectes britànics l’any 1999, on Maragall afirma “si mirem Europa des d’un satèl·lit veurem una constel·lació de punts o taques de llum. El que no veurem seran fronteres entre estats o regions (...) i l’únic camí que ens porta del món actual dels estats al món global, a un món obert, al món sense fronteres, és precisament aquest: una ruta que travessa el món de les ciutat i l’Europa de les regions”. Oriol Nel·lo (2017), en un apartat del seu capítol del llibre Pasqual Maragall: pensament i acció, afirma que Maragall té una concepció territorial d’Espanya i Catalunya en relació a les seves ciutats, la mateixa lògica per l’escala continental. Maragall propugna, en paraules de Nel·lo, “la construcció europea no com el resultat d’una simple agregació de compartiments estancs, o la suma d’un conjunt d’estats sempre potencialment enfrontats, sinó, sobretot, de la integració i complementarietat de la xarxa europea de ciutats”, la xarxa reflectida en la imatge de satèl·lit nocturna abans esmentada. Queda evidenciat, per tant, la forta convicció que Europa és un territori urbà, i que són les seves ciutats amb les seves àrees d’influència, les que articulen el continent, i no els estats. Les ciutats europees, tornant al discurs a Tolosa de Llenguadoc del 1991, “a part d’acollir la major part de la població europea, concentra també les seves potencialitats de desenvolupament econòmic i social, d’innovació tecnològica i de desenvolupament educatiu i cultural”. A més, en un altre discurs que realitzà a Bilbao3 compara la situació europea amb l’americana, dient, “No se puede concebir Europa sin las ciudades. Europa ha sido siempre, en la historia, un sistema de ciudades. América, en cambio, es un sistema diferente, donde el valor del suelo es mucho más bajo, donde la movilidad es un valor más importante que la radicación, donde la Constitución (a diferencia del Tratado de Maastricht) no crea la colectividad local ni, por tanto, la protege”. La Unió Europea té, hi ha tingut històricament, un problema de relació amb la ciutadania. La dificultat d’acostar la idea d’Europa als ciutadans no és nova, i Maragall apunta en nombroses ocasions el paper fonamental dels ens regionals i locals en aquesta sentit. A la conferència realitzada al CCCB al 19944 sobre la presència de Barcelona a les institucions comunitàries i els papers dels poder locals i regionals a Europa, parla del paper que ha tingut la ciutat en les diferents iniciatives per fomentar el principi de subsidiarietat o reclamar la necessitat de tenir present a les ciutats i regions en l’estructuració europea. I en els documents preparatoris d’aquesta conferència, hi ha cites d’altres personalitats que Maragall recull per consolidar els seus arguments. De Mitterrand, president de la República Francesa, unes paraules a la sessió d’obertura del XIX Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d’Europa, presidit pel propi Maragall, on precisament destaca que per apropar Europa a la gent, és necessària la feina dels municipis i regions, per la seva proximitat i coneixença de la realitat. Les ciutats i les regions tenen per Maragall un doble paper en relació a Europa: per un costat articulen físicament el territori; però per altre, són imprescindibles per transmetre als ciutadans els valors comuns que comparteixen tots els europeus, un element fonamental per la consagració de la ciutadania europea. En un article al diari El País5, l’alcalde Maragall afirma: “En un marco más amplio, la Europa de las ciudades no es una idea alternativa al tradicional binomio ideológico de la Europa de las patrias y la Europa de los pueblos. Con patrias y con pueblos, las ciudades son la base de Europa. Europa es el continente de las ciudades”. 3. Maragall, P (1993) El futuro de las ciudades en Europa. Bilbao. Arxiu Maragall 4. Maragall, P (1994) La presència de Barcelona a Europa. Els poders locals i regionals en la constricció europea. Barcelona. Arxiu Maragall. 5. Maragall, P (1990) La Europa de las ciudades. El País (1990). Arxiu Maragall |1 1 �Xarxes o sistemes de ciutats i regions, el motor de la cooperació Si són les ciutats i els seus territoris d’influència les que construeixen i articulen el continent, el doten de contingut cívic, són també la font principal de la seva riquesa i dinamització. Les ciutats europees teixeixen una xarxa cada cop més densa. Els efectes de la globalització i dels procés d’integració europea fan que els espais urbans tinguin cada cop més interrelació, ja sigui per competir entre ells, com per cooperar. En un discurs realitzat per la inauguració de la delegació de Perpinyà a Barcelona al 19936, l’alcalde Maragall afirmà: “Avui, les ciutats europees competeixen entre sí, però, i el que és el més important, també col·laboren. Competeixen per atreure inversions i tecnologies, per ser seus d’organismes internacionals, per aconseguir funcions de centralitat en el sistema internacional de comunicacions, etc. Aquesta competència, que finalment sempre redunda en benefici del conjunt de ciutadans europeus, ha fet desenvolupar també espais de complementarietat”. Margarita Obiols destaca de la personalitat de Maragall la capacitat per entendre’s amb la resta de representats polítics, així com la d’integrar aquells que tenen una visió diferent de la seva. La gran capacitat de diàleg facilità arribar a acords amb una gran quantitat d’actors diferents, resultant l’èxit en aspectes com la creació de la xarxa C-6 i, en especial recorda Obiols, la creació del Comitè de Regions (i ciutats). També Antònia Sabartés recull el gran prestigi de Barcelona i Catalunya, i en concret de Maragall, en el conjunt d’Europa, i com aquest fet suposa el seu paper actiu en la creació del Comitè. Les ciutats han de ser conscients que en la globalització, en una Europa amb mercat comú i amb una progressiva integració política per un costat competeixen, ja que com diu Maragall en el paràgraf anterior, es veuen abocades a lluitar per aconseguir inversions, seus d’organismes o esdeveniments. Els Jocs Olímpics són el millor exemple. L’alcalde es conscient que Barcelona s’ha de transformar per ser capaç de competir amb les altres ciutats europees, i també amb les del seu entorn. Però també serà necessari que cooperin. En l’Europa unida que es construïa en aquell moment, les regions i ciutats segons ell no quedaven representades. I no s’estaven tenint en compte. És per això que les ciutats també, a part de competir, han de cooperar. Cooperar per tenir més força i ser capaces d’influir a Europa i al món. Però especialment necessari era tenir veu per poder reclamar també solucions per les ciutats i els espais urbans. En aquest sentit, per ampliar el contingut és recomanable la consulta del segon working paper d’aquesta col·lecció, realitzat per Albert Aixalà (2015) amb el títol de Ciutadans d’Europa, unim-nos!: la contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i projecció del moviment europeu de ciutats, realitzat l’octubre del 2015. Per Maragall, les ciutats són els “contenidors” dels problemes de la societat contemporània. Uns problemes, per altra banda, compartits entre les diferents ciutats europees, que han de fer front a escenaris comuns. Per tant, les ciutats, que formen una xarxa entre elles perquè es relacionen per fluxos econòmics, socials, polítics, etc., necessiten cooperar. En el discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània de l’any 19857, l’alcalde afirma que les ciutats mediterrànies, tot i que és una idea extrapolable al conjunt de les gran ciutats, “hauran de fer front als problemes derivats de llur creixement o reforma, de l’encert o desencert en que es tractin aquests problemes dependrà en gran mesura la generació del creixement econòmic i de l’ocupació en el conjunt dels països de la regió”. I continua, afirmant que les reunions i la cooperació entre ciutats són fonamental ja que “l’intercanvi d’experiències i la discussió dels problemes comuns facilita la solució d’aquests i estimula l’aparició de noves idees”. 6. Maragall, P (1993) Discurs d’inauguració de la delegació de Perpinyà a Barcelona. 7. Maragall, P (1985) Discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània. Arxiu Maragall. 1 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Es consolida la necessitat de cooperar entre ciutats, entre iguals, per tenir més força per assolir els objectius que es pretenen. Aquesta col·laboració és fonamental no només per les pròpies ciutats, sinó també pel conjunt del projecte europeu, el que manifesta a Bilbao dient que la cooperació entre ciutats és “la xarxa de seguretat del projecte europeu”. En el mateix discurs, afegeix que “los problemas de las grandes ciudades sólo pueden resolverse a nivel europeo, porque los problemas de las grandes ciudades son comunes a toda Europa. (...) Lo importante es que trabajemos conjuntamente para la resolución de esos problemas”. En aquest sentit durant l’alcaldia de Maragall, en especial durant els anys 80 i 90, es realitzà una gran activitat d’agermanament amb altres ciutats, per afavorir els intercanvis a múltiples nivells. Agermanaments que no només es realitzaven amb ciutats estrangeres, sinó que també s’establien amb altres ciutats espanyoles com a mecanisme per trobar suport a l’hora d’afrontar alguns reptes i problemes. També cal destacar intercanvis com els realitzats amb la ciutat de Sarajevo després de la guerra dels Balcans. La iniciativa de fer de la ciutat bosniana un districte de Barcelona per fomentar l’ajuda fou un exemple de cooperació que anava més enllà de sumar esforços i sinèrgies amb altres ciutats. Maragall compara alguna vegada la ciutat amb una empresa. Les ciutats són empreses que competeixen entre si, oferint localització a canvi d’inversions. Però, afegeix també al discurs realitzat a Bilbao, “esto no impide que Europa pueda entenderse como un espacio urbano donde los elementos de complementariedad de las ciudades son tan o más importantes que los de concurrència”. Aquest doble joc, de competència i acord entre agents enllaça amb la definició que s’ha realitzat molt a l’inici d’aquest document com a definició de cooperació transfronterera. Com un acord, partnership, en argot clarament empresarial i economicista, entre actors de banda i banda d’una frontera que s’alien per afrontar conjuntament reptes i problemes comuns i per trobar solucions compartides. Així, les fronteres polítiques han de ser l’obstacle a superar en l’establiment de les xarxes de cooperació. Unes fronteres que, en un article publicat el 20078 en relació a l’Euroregió Pirineus Mediterrània, i referint-se al cas entre Catalunya i França, “una ratlla que ens ha separat forçosament durant segles”. Però una barrera que cal esborrar “per demostrar que Europa és veritat”. Una ratlla que “ja no hi és. Un xic de cua sí que hi ha, però més n’hi ha en el peatge que no pas a la ratlla -menys segurament fins i tot al peatge d’aquí dalt que al peatge de la Selva”9. Per consolidar la construcció europea i la cooperació, cal facilitar les comunicacions entre ciutats i regions. En el mateix discurs prossegueix, afirmant: “Jo crec que totes aquestes línies s’han d’enfortir perquè a última hora, són aquestes comunicacions les que donen vida a l’existència d’aquests conceptes més grans, més romàntics i més sentimentals com puguin ser la pàtria, les nacions o les identitats. Si no hi ha els vasos sanguinis, si no hi ha les comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen aquest cos que nosaltres formem sentimentalment, doncs malament, perquè els sentiments són molt importants però la física també compta, i si la física no aguanta els sentiments tampoc continuarien”. Barcelona, la millor ciutat d’Europa! “Després dels Jocs Olímpics, Europa!” Frase recollida per diferents personalitats de l’entorn de l’Alcalde Maragall en parlar del dia després d’acabar els Jocs del 1992. Els Jocs Olímpics havien de servir per un costat com a motor per refer Barcelona, des del punt de vista urbà, però també, per projectar-la al món com a metròpoli moderna i referent del sud d’Europa. Però la voluntat és no frenar l’impuls que suposa la celebració d’un esdeveniment com les Olimpíades, i mantenir l’estratègia transformadora. Amb aquesta voluntat s’elabora el Pla Estratègic Econòmic 8. Maragall, P (2007) L’euroregió Pirineus-Mediterrani. El Periódico de Catalunya. 2007. Arxiu Maragall.7. Maragall, P (1985) Discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània. Arxiu Maragall. 9. Maragall, P (2007) Transcripció de la participació en la taula rodona “El futur de l’Euroregió” en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d’Estiu. Arxiu Maragall. |1 3 �i Social Barcelona 2000, redactat a partir del 1988. El Pla Estratègic, una eina innovadora per la gestió de les ciutats i del territori als anys vuitanta, serà un referent per a moltes ciutats. I encaixa amb comentaris de Maragall abans mencionats: la idea d’entendre les ciutats com a empreses. La planificació estratègica és un instrument vinculat al planejament econòmic, i torna a tenir també una vinculació amb la idea de partnership, a la col·laboració pública-privada, a la concertació d’agents i actors que tenen a veure en el desenvolupament econòmic de la ciutat i el territori. Tot això en una realitat global de competència i cooperació entre ciutats. L’Alcalde Maragall en una conferència a la Universidad Complutense, el juliol de 1992, afirmà que l’objectiu del Pla Barcelona 2000 tenia com a objectiu “buscar una especialización que permitiera definir el rol y desarrollo específico que debía jugar Barcelona ante las ciudades competidoras”. En el mateix discurs, destaca la importància que suposa per la ciutat la internacionalització en el context sobretot europeu. Aquest procés ha d’ajudar a entendre el caràcter dels serveis i activitats de la ciutat, que han de tenir una vocació europea de gran nivell per poder competir amb la resta de grans metròpolis, però també el Pla “nos lleva a hablar de la necesidad de establecer mecanismos de cooperación internacional y de ayuda entre ciudades. (...) La colaboración, a partir de proyectos concretos y de la participación de los agentes económicos y sociales, en la creación de regiones transfrotnerizas”. El Pla Estratègic suposa una reafirmació en una voluntat de Maragall: situar Barcelona com a metròpoli europea, dins de les xarxes de grans ciutats que articulen el territori europeu. És així que l’objectiu general del Pla és: “Consolidar Barcelona com una metròpoli emprenedora europea, amb incidència sobre la macroregió on geogràficament se situa; amb una qualitat de vida moderna; socialment equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrània”. El Pla aporta un mapa on defineix la macroregió on s’insereix Barcelona, un espai euromediterrani entre la Comunitat Valenciana i el golf de Lleó, conjuntament amb l’Aragó i el Midi francès. Recull, a més, les previsibles conseqüències que tindrà la integració europea, i especialment el paper de les ciutats creant espais amb xarxes de relacions, amb una rellevància política cada cop més important. Per l’altre costat defineix també que per incidir en la macroregió, per fer servir el mateix concepte, és necessari avançar en la cooperació entre ciutats, sense negar també la competència per impulsar el desenvolupament. No es vol convertir Barcelona en la capital d’aquest ampli territori, sinó ser un motor de la cooperació entre ciutats, esdevenint un “eix direccional”, estimulant fluxos i definir estratègies per progressar conjuntament estimulant les potencialitats de cada un dels nodes, dels components, de les ciutats que formen la macroregió, però també amb la resta de ciutats i regions d’Europa amb les que es relacionen. Les ciutats que recull el primer punt de la primera línia estratègica del Pla, que formen la macroregió juntament amb Barcelona són Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Palma, al document, Ciutat de Mallorca. El Pla se situa temporalment en el moment de discussió sobre el paper de les ciutats i regions en la Unió Europea, que acabarà amb l’aprovació del Comitè de les Regions amb el Tractat de Maastricht, i Pasqual Maragall i Barcelona tingueren un protagonisme important. L’Alcalde Maragall jugà un rol determinant en la concreció primer de les xarxes europees de ciutats, on cal destacar la presidència de Maragall al Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) a partir de l’any 1992. Aquesta associació es convertirà en interlocutora amb la Comissió Europea i el president Delors. I, al mateix temps, com s’ha mencionat anteriorment, suposarà un element clau en les negociacions per l’aprovació del Comitè de les Regions. Un comitè que Maragall arribà a presidir l’any 1996 fins al 1998. Altre cop és interessant llegir el working paper d’Albert Aixalà, on exposa detalladament tot el procés que es va produir fins a la consecució de la presidència del Comitè de les Regions. El compromís en la construcció europea no és un element més en la política internacional de la Barcelona de Maragall: “Europa no es para Barcelona una obligación; es un compromiso, una vocación y un reto que afrontamos con voluntad de trabajo y con el entusiasmo con que la ciudad asume todos 1 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �sus proyectos”10. Aquesta frase del seu discurs davant ambaixadors europeus l’any 1996 resumeix aquesta voluntat. Un dels elements estructuradors del pensament polític de Maragall és el principi de subsidiarietat. I l’entén precisament com una peça fonamental de la construcció europea. Les ciutats, com a estructura administrativa més propera, han de tenir la capacitat de poder assumir una part important dels problemes dels europeus, i per tant, per poder fer front als mateixos la cooperació amb altres ciutats és necessària, per aprendre dels altres, però també per tenir més força. La cooperació europea esdevé un mecanisme de reforç de les ciutats, pel seu propi funcionament com a ciutat però també per la consolidació del projecte europeu. Antònia Sabartés recalca el paper de les ciutats i les regions en la visió federal d’Europa que tenia Maragall, i sobre les quals s’ha d’articular l’entramat institucional basat en la subsidiarietat. I per això, bona part de l’activitat internacional des d’alcaldia es realitza en aquesta línia per defensar aquesta posició, amb diverses iniciatives a diverses escales o lògiques, en paraules de Sabartés: una lògica espanyola, que es concreta en la creació del G7 (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao, Saragossa i Màlaga), una lògica de cooperació europea de proximitat (CIPL, C-6) una lògica europea (CMRE, Eurocities), una lògica mediterrània (Medcités, Fòrum de ciutats mediterrànies) i una lògica internacional (FMCU, IULA, METROPOLIS). La xarxa C-6 i l’Euroregió són dos bons exemples que més tard seran tractats. La subsidiarietat és un dels principis fonamentals en la manera d’entendre les relacions polítiques per Maragall. No només quan pensa en Europa, sinó com afirma Margarita Obiols, principi que també aplica a la resta de nivells administratius. Tot el treball de descentralització portat a terme a Barcelona amb els districtes respon aquesta mateixa lògica: apropar-se al ciutadà. També Anna Terrón, en la mateixa línia posa de relleu la gran aposta de Maragall per territorialitzar la idea d’Europa. I aconseguir aquella Europa pròxima que ell havia reclamat, recollit també com a títol de la seva publicació sobre Europa. A part de l’aposta de Barcelona i el seu alcalde per reforçar el paper de les ciutats a Europa, va més enllà de la cooperació transfronterera. La Barcelona que treballa per la construcció europea té una vocació també mediterrània, o euromediterrània. L’aposta per convertir Barcelona en la capital de la Mediterrània va ser un element també transversal en la política internacional de la ciutat. Les cimeres de ciutats mediterrànies, així com l’aposta pel diàleg es consolidà amb l’anomenat Procés de Barcelona al 1995, com un intent liderat per Espanya per afavorir les converses per aconseguir la pau a tota la regió. Hi ha una doble vessant geogràfica. Potser millor dir una doble vocació. Europea i Mediterrània per Barcelona. Des d’aquesta perspectiva, i recollint la voluntat del Pla Estratègic de situar Barcelona dins la seva macroregió, Maragall la cita sovint com “el nord del sud”. Es recull el nom donat pel geògraf Roger Brunet a tota l’àrea formada per l’arc mediterrani entre València i Marsella, en la seva recerca Les Villes Européenes (Brunet, 1989). L’autor afirma que Europa, almenys als anys 80, tenia una gran regió urbana entre Londres i Milà, anomenada banana blue, i que era l’única integrada en els grans espais urbans mundials, i amb capacitat també per competir econòmicament amb la resta del planeta. La resta del continent és perifèric d’aquest centre, però reconeix que l’espai que forma aquest arc mediterrani és l’altre gran espai amb possibilitats d’integrar-se en les dinàmiques mundials, deixant de ser perifèrics. Maragall fa traduir el llibre de Brunet al català i castellà, ampliant-lo amb un apartat sobre les ciutats ibèriques, i el paper de Barcelona en aquest espai. A Madrid, en una conferència afirmà “Barcelona es un centro neurálgico de lo que denominamos Norte del Sur 11”, però recull en altres discursos una altra idea: no hi ha capital d’aquest espai, perquè ha de ser articulat per la seva xarxa de ciutats. Però no es nega el paper de motor articulador de Barcelona, al contrari, una voluntat de fer de Barcelona un cor que faci bategar Catalunya, la macroregió i la construcció europea. 10. Sopar ofert per l’Alcalde als Ambaixadors de la Unió Europea. (13/05/1996). Arxiu Maragall 11. Maragall, P. (1988) Discurs de la conferència “Barcelona, ciudad estratégica”. Madrid. Arxiu Maragall |1 5 �Catalunya, de la ciutat-regió a la macroregió El projecte de Maragall per Barcelona respecte a la cooperació transfronterera i la resta de ciutats responia a una visió de la construcció europea a partir dels espais urbans. Però no deixa de banda el conjunt de Catalunya. De fet, el projecte de Barcelona per ell és també el projecte de Catalunya. Margarita Obiols afirma que “el projecte de Maragall sempre tenia una visió gran, però al mateix temps, dels petits detalls”. El joc d’escales és constant, i tot encaixa per ser una visió de conjunt. Cal, però, fer un esment a la concepció territorial de Catalunya per entendre els salts d’escales. Una concepció que encaixa plenament amb la d’Europa. Igual que aquesta, Catalunya és una xarxa de ciutats, una “ciutat de ciutats” que té en Barcelona un potent motor. Per tant, l’encaix dins de l’Europa de les ciutats és un salt natural, que no ha de suposar cap inconvenient, almenys teòric. En un discurs del 198712, al Col·legi Universitari Abat Oliva afirmà que “sense ciutat-capital, i sense sistema de ciutats, no hi ha país”. La idea d’entendre Catalunya com un tot, un element cohesionat entorn de les seves ciutats trenca amb altres visions que pretenen dividir el país en el dualisme de camp-ciutat, món rural-món urbà. Maragall considera que Catalunya i Barcelona es necessiten mútuament, ja que no s’entenen l’una sense l’altra. Aquest idea es reafirma també quan parla dels límits de la ciutat. On s’acaba Barcelona? La visió de la ciutat real, de la Barcelona metropolitana i els debats amb la visió de Jordi Pujol sobre aquest fet també tenen relació amb aquesta concepció del territori, que significa també del poder. En un manuscrit amb notes sobre les activitats d’agermanament amb Perpinyà afirmà que “el sistema de ciutats no és contrari a la idea de Catalunya, sinó la seva vertebració i la seva force de frappé”. Barcelona ha de ser una peça de l’engranatge urbà que és Catalunya, i per tant “Quan es parla del desenvolupament de Barcelona, de la prosperitat de Barcelona, com en aquest cas, cal tenir sempre present l’obra del professor Pierre Vilar. El professor Vilar ens mostra com la prosperitat de Catalunya coincideix històricament amb les fases de l’expansió urbana de Barcelona i com les institucions catalanes han funcionat quan han funcionat les barcelonines”. Aquestes paraules de Maragall foren dites a Banyoles al 198613, parlant sobre la candidatura olímpica de la qual la ciutat de l’estany acabarà essent subseu olímpica al 1992. Però continua el mateix discurs i afegeix altre cop la concepció: “Catalunya és un conjunt de ciutats que articulen un sistema, el centre del qual és Barcelona i la seva àrea metropolitana tanmateix, la realitat del sistema de ciutats català s’oposa a la imatge d’una Barcelona que s’estén com una taca d’oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa de ciutats que, si funciona bé, si és eficient, pot mantenir l’equilibri del territori. Però tot aquest conjunt depèn també de que Barcelona funcioni”. Per aconseguir-ho, acaba afirmant que cal, per tant, un territori cohesionat, ben comunicat entre sí que pugui integrar-se a la resta de la macroregió, aquell nord del sud, que al mateix temps ha de permetre connectar Barcelona i Catalunya amb el centre d’Europa. Maragall com a economista urbà, coneix bé les teories i conceptes més importants d’aquesta matèria. I destaca el de hinterland. Cita el concepte sovint en els seus discursos per incloure tot l’espai de relació social i econòmica en torn a una ciutat central, en un espai de profundes relacions, com és el cas de Catalunya. Però també del conjunt de les regions que formen part de la macroregió Nord del sud. Una altra teoria que explica les jerarquitzacions dels espais urbans en funció dels seus serveis és la dels Llocs Centrals, del geògraf alemany Walter Christaller, exposada als anys trenta del segle XX. Un teoria que explica com en un suposat espai isotròpic, els espais urbans es reparteixen pel territori en funció dels serveis que ofereixen, i com aquests generen jerarquies entre els diferents nuclis. Maragall afirma quan parla de les ciutats que articulen la macroregió, que tenen al seu voltant els 12. Maragall, P. (1987) Barcelona des de la Casa Gran. Barcelona. Arxiu Maragall.13 Maragall, P. (1986) Banyoles. Arxiu Maragall 13 Maragall, P. (1986) Banyoles. Arxiu Maragall. 1 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �seus respectius hinterlands, i com al mateix temps entre les diferents ciutats capitals es consoliden relacions de competència i cooperació basats, com dèiem, en serveis culturals, de tecnologia o d’altres. Entendre el funcionament i estructuració d’Europa en macroregions als anys vuitanta i noranta és avançar-se dues dècades a la feina que està realitzant la Unió Europea. Certament a inicis dels vuitanta organismes com la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM) proposava un dibuix d’Europa en grans àrees funcionals, que més tard en part quedarà també recollit en el treball de Brunet anteriorment mencionat sobre les ciutats europees i la concentració en l’anomenada Banana Blue. També en alguns casos com en la gestió dels Fons INTERREG des de la seva creació a inicis dels anys 90 s’estableixen programes de cooperació que responen a grans àrees del territori europeu, però no serà fins al 2009 que s’aprovi la primera estratègia macroregional per al Bàltic per part de la Unió Europea. Les estratègies macroregionals propugnen una nova forma de governança, que aprofundeixi de la cooperació entre els territoris amb necessitats compartides. Per tant el pensament i visió de Maragall sobre les macroregions és novedosa en els anys que la defensava. En un discurs sobre la Barcelona postolímpica, Maragall14 afirma “des del punt de vista geogràfic, Barcelona és el nucli polític i econòmic més important d’una regió europea, a cavall de França i d’Espanya, entorn dels Pirineus i de l’Arc Mediterrani, el nord del sud d’Europa”. La Catalunya ciutat de ciutats i l’Europa xarxa de ciutats conflueixen en la construcció de la macroregió articulada per la seva xarxa de ciutats. La xarxa C-6 impulsada durant l’alcaldia confluirà de manera natural cap a l’Euroregió Pirineus Mediterrània quan sigui a la presidència de la Generalitat. Emprenedors polítics: Maragall i Pujol, dues visions, dos models, dues Europes L’acció de govern Maragall, en qualsevol de les seves dues facetes tot i que especialment com a alcalde, però també el seu pensament, tindrà una visió i acció sovint contraposada. La visió i acció de Jordi Pujol i de Convergència i Unió des de la presidència de la Generalitat ha generat xocs institucionals i dialèctics en nombrosos camps de l’acció governamental, incloent les polítiques vers la Unió Europea i la cooperació territorial. Ambdós líders aposten per dues visions sobre la cooperació territorial, que vol dir dues propostes d’Europa. Aquesta dualitat és fruit de dues visions també enfrontades sobre l’articulació de Catalunya i la seva organització territorial (Pradel-Miquel, 2016; Tomás Fornés, 2017). La divergència de visions respecte a l’articulació del territori català entre Maragall i Pujol havia estat un fet al llarg de les més de dues dècades en que varen tenir responsabilitats polítiques. La visió del territori i la seva interpretació influirà en les seves polítiques i acció de govern. Francesc Morata (2006) quan descriu les propostes de Maragall i Pujol en referència a Europa, els descriu com a emprenedors polítics, en quant intentaren desplegar els seus recursos amb l’objectiu d’aconseguir, mitjançant la cooperació amb altres actors, el canvi institucional que permetia introduir les seves idees, normes i valors en les estructures socials. Morata descriu les dues visions afirmant que la de Jordi Pujol, que presidí l’Assemblea de Regions d’Europa (ARE)15 del 1992-1996, és l’Europa de les regions, i gira entorn de la capacitat de les regions de cohesionar les seves societats i projectar-se en l’espai europeu. A Catalunya, aquest fet lliga amb el nacionalisme de Pujol, amb la voluntat de cohesionar la societat catalana sota la idea de la nació, amb elements com la cultura o la llengua: una Catalunya-nació que es projecta a Europa i en busca el seu reconeixement. Les xarxes públiques-privades i la mobilització d’interessos són la prioritat de la seva 14. Maragall, P. (1993) La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics. Parets del Vallès. Arxiu Maragall. 15 L’Assemblea de Regions d’Europa nasqué l’any 1985, impulsada per trenta regions europees per defensar els interessos comuns en el procés de consolidació de la Unió Europea, especialment en temes com la subsidiarietat i descentralització. https://aer.eu/ |1 7 �acció, per situar Catalunya entre les regions més dinàmiques del continent. Europa ha de servir, per tant, per reafirmar Catalunya i el seu paper entre les regions. En canvi, la visió de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona entre el 1982 i 1997, es desenvolupa a partir de ciutats, una proposta possiblement més funcionalista, que deixa de banda el nacionalisme identitari. Presidí el Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) del 1991 al 1997, i defensa, com s’ha mostrat al llarg del document, una Europa on la prioritat sigui la seva articulació, on les ciutats i els territoris tenen un paper clau en aquest procés. A més, això permetrà realment la consolidació d’una ciutadania europea, que cregui en el projecte comú i treballi per avançar en la integració europea. D’aquí l’aposta per les xarxes de ciutats transfrontereres i la seva voluntat d’avançar amb visió estratègica, defensant el principi de subsidiarietat. Rebutja, per tant, la idea de la Catalunya-nació, que per definició suposa limitar el territori d’aquesta nació i defensa la concepció oberta que suposa una Europa en xarxa, on s’assoleixi la mencionada ciutadania europea per sobre dels nacionalismes. Aquestes dues apostes per Europa mostren també les dues visions d’articulació del territori de Catalunya abans esmentades: un debat sobre l’encaix de Barcelona i la seva àrea metropolitana amb el conjunt de Catalunya (Nel·lo, 2013; Tomàs, 2017). Caldria fer esment aquí el debat sobre la concepció del territori de Catalunya. Si bé històricament hi havia hagut la dicotomia entre la Catalunya urbana i rural, que s’havia traslladat a Barcelona i resta de Catalunya, el procés urbanitzador del territori català dels darrers decennis demostra l’extensió de les dinàmiques metropolitanes a la pràctica totalitat del territori, la integració del territori i dels serveis. El que en paraules d’autors com Nel·lo s’ha conegut per Catalunya com ciutat de ciutats (2001). Els intents de Maragall alcalde per avançar en el govern metropolità i l’eliminació posterior l’any 1987 de la Corporació Metropolitana de Barcelona per part del govern Pujol, demostra altre cop les dues visions d’entendre el territori, que vol dir d’entendre la seva organització i per tant la seva projecció a l’exterior i les possibles vies de cooperació. El llibre de Marc Pradel, també del Llegat Pasqual Maragall, profunditza aquest debat (Pradel-Miquel, 2016). Tot i això, la discussió sobre la relació de Catalunya i Barcelona no era un fet del moment, sinó que ha estat sobre la taula al llarg del segle XX per nombrosos pensadors i polítics. No obstant, les dues visions de Maragall i Pujol que no responen exactament, o no només, a la cooperació transfronterera, però sí tenen un impacte en el resultat de la seva acció governamental. I per tant, en el paper de Catalunya i Barcelona com actors en les xarxes de cooperació. 1 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �4. L’acció de govern: del pensament a l’acció P asqual Maragall va ser alcalde de Barcelona durant 15 anys, del 1982 al 1997, i durant 3 anys President de la Generalitat de Catalunya, del 2003 al 2006. Durant tots aquests anys de màxima responsabilitat pública va poder portar a terme diferents iniciatives que deixen entreveure una part important del seu pensament. Destaquen sobretot dues iniciatives, la xarxa C-6 en l’etapa a l’Ajuntament, i l’Euroregió Pirineus Mediterrània durant els anys de presidència, i encara activa. Hi ha d’altres iniciatives també destacades que tenen vinculació directe amb les relacions transfrontereres, i que van suposar o suposen avui encara, un element més que ajuden a superar el problemes derivats i impactes de la frontera. S’analitza a continuació les principals iniciatives de cooperació transfronterera en les dues etapes de responsabilitat política de Maragall. A la pregunta si era una voluntat política el fet de situar la cooperació transfronterera en l’acció de govern Maragall, Antònia Sabartés afirma: “certament, hi havia una clara voluntat política de transversalitat, no només quant a les polítiques transfrontereres sinó també en el conjunt de les polítiques internacionals de Maragall. La seva visió de conjunt d’acció era impressionant”. Maragall alcalde: de la xarxa C-6 a la Conferència Interpirinenca de Poders Locals La cooperació entre ciutats, com s’ha pogut observar fins al moment amb els apartats anteriors, va ser una de les prioritats en l’acció de govern de l’alcalde Maragall pel que fa a acció exterior i relacions internacionals. Es poden distingir tots els treballs en la línia del moviment europeu de ciutats, tant per cooperació transnacional com és el cas d’Eurocities16, i per altre l’establiment d’estructures de cooperació transfronterera amb les ciutats properes, franceses en aquest cas, conjuntament amb la resta de ciutats espanyoles que també participen dels projectes juntament amb la ciutat de Barcelona. La Xarxa C-6 De totes les accions, l’establiment de la xarxa C-6 va ser la iniciativa més destacada. Nascuda el 1990 per voluntat de Maragall, aquesta xarxa agrupà sis ciutats dels dos costats del Pirineus: Barcelona, Montpeller, Tolosa, Saragossa, Palma i València. Aquestes ciutats i els seus espais d’influència o hinterlands, formen una macroregió de més de 180.000 km. Aquesta macroregió és la que el Pla Estratègic Barcelona 2000 determina com a àrea en la que Barcelona i Catalunya s’han d’inserir de manera prioritària, per poder competir amb més força com a metròpoli europea. La macroregió s’articula entorn d’aquestes ciutats i les seves àrees metropolitanes. Totes elles tenen un pes econòmic molt gran en les seves regions, i són les respectives capitals. Morata (2006) afirma que la C-6 es funda per posar de relleu els interessos comuns i l’interès per col·laborar al voltant de quatre principis: l Especificitats compartides i complementarietat econòmica, així com fluxos de comunicació i transport. 16. Eurocities és una xarxa que nasqué al 1986 per l’impuls de Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, amb el pretext de col·laborar en temes com el de la inclusió social, el desenvolupament sostenible o la governança urbana. |1 9 �l Dinàmica urbana de les ciutat i capacitat de multiplicació dels avantatges econòmics de la macroregió. l Intercanvi d’experiències d’innovació entre les ciutats i agents econòmics i socials per definir una estratègia de transformació. l Voluntat de contribuir en la integració europea i cohesió europea. La xarxa s’estructurava en sis comissions de treball (transports, turisme, cultura i universitats, esports, habitatge, urbanisme i medi ambient), liderada per cada una de les ciutats. Aquestes comissions exemplifiquen quins àmbits eren els prioritaris de treball per a la xarxa. Per altre costat, el comitè executiu de la xarxa era presidit semestralment de manera rotacional, i la ciutat que exercia la presidència al mateix temps impulsava l’activitat de secretaria general. Analitzant el guions d’assessorament d’alcaldia referents a la xarxa C-6, es denota quina va ser la feina més important realitzada per aquesta xarxa, i en especial per les diferents trobades d’alcaldes. La major activitat tenia com a objectiu exercir de lobby per defensar els interessos de les ciutats implicades. Les diferents trobades, per exemple amb el president del govern espanyol Felipe Gonzalez, ho demostren. Un dels temes principals era la necessitat d’impulsar les infraestructures que connectessin les ciutats, i en concret, el tren d’alta velocitat. També hi apareixen reclamacions per millorar dèficits en les grans ciutats o la millora del finançament, però les comunicacions són el gran cavall de batalla. Així, la reunió amb Felipe González17 a inicis del 1993, tractà aquests temes, juntament amb dos altres elements de gran interès per a Maragall. Per un costat, el suport del govern espanyol a una major presència de les ciutats i les regions en les institucions europees. En aquest moment s’acabava d’aprovar el Tractat de Maastricht, que donarà lloc al Comitè de les Regions. Per tant, un moment en que les ciutats i regions podien iniciar a tenir veu pròpia davant les institucions europees. Un Comitè en que Maragall serà escollit vicepresident en la primera junta, i més tard president. I per altre costat, també en la reunió apareix la preocupació de la poca atenció que el govern francès mostra al sud del país. Montpeller i Tolosa necessiten una millor connexió amb la resta de l’estat francès, però també és necessari per cohesionar la macroregió i permetre la connexió de Barcelona, Catalunya i la resta de l’estat amb Europa. Aquesta acció feta en bona part pel govern espanyol, també s’intentà realitzar al govern francès, sota presidència de François Mitterrand. La xarxa està formada per grans ciutats, però Maragall és conscient que el territori, tant català com de la macroregió, també el configuren les ciutats mitjanes. Per això s’estableix amb ciutats mitjanes del territori, i s’arriba a plantejar la participació de ciutats com Perpinyà, Figueres, Girona, Jaca o Castelló en la xarxa. També per altre costat, s’intenta la participació d’altres iniciatives de cooperació transfronterera, com la Conferència Interpirinenca de Poders Locals. Joan Armangué, alcalde de Figueres entre el 1995 i el 1997, afirma que la visió euroregional de Maragall “va ser assumida pel municipalisme”. La proposta d’un territori en xarxa, capaç d’estructurar una regió funcional des de les ciutats grans i mitjanes es va convertir també en una aposta de la resta d’alcaldes. Armangué ho exemplifica amb la Cimera de Figueres de l’any 1998, que agrupà als alcaldes de Figueres, Girona, Perpinyà, Nimes, Lleida, Tarragona i Barcelona per treballar i preparar l’arribada del tren d’alta velocitat. Maragall ja no era alcalde, es denota la seva influència i visió. Aquesta xarxa de ciutats del TAV encara es reuneix anualment. Segons Sabartés, la xarxa C-6 es basava fortament en la confiança entre els líders polítics. I en el moment en què aquests comencen a canviar, la relació és cada cop més complicada i perd interès per alguna de les ciutats. A més, la decisió de dotar la xarxa d’una figura legal com la d’Agrupació Europea d’Interès Econòmic, fa que el funcionament fos feixuc i costós. Això suposà la dissolució ja en etapa de l’alcade Clos, l’any 2001. 17. Document d’ús intern. Audiència del President del Govern als alcaldes de la xarxa C-6. (1993). Arxiu Maragall. 2 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Conferència Interpirinenca de Poders Locals La Conferència (CIPL) va ser creada l’any 1984, i agrupava diversos municipis francesos, catalans i andorrans. En concret, Barcelona i La Seu d’Urgell per part catalana, Tolosa, Ax-les-Thermes i Foix per part francesa, i tots els comuns d’Andorra. Aquesta associació tenia com a interès principal el foment de la cooperació transfronterera en àmbits com la cultura, l’esport, el turisme, la gestió del medi ambient i les infraestructures. La seva escala és més reduïda que la C-6, ja que incorpora municipis molt petits, però és un bon exemple més de la visió multiescalar de Maragall, on l’element més gran i el més petit sumen en un mateix projecte. Aquesta associació tingué com a president l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Ganyet des del 1985 fins al 2003. La xarxa C-6 aprovà la col·laboració amb la CIPL l’any 1996, cosa que va permetre al president de la mateixa assistir a la reunió de la C-6 l’any 1997 a Tolosa. La sinèrgia de les dues sumava esforços per treballar en favor de la cooperació transfronterera. Un element interessant pel territori és la influència que exercirà Barcelona en alguns àmbits, com la planificació estratègica. Així, alguns dels municipis de la CIPL començaran a impulsar els seus plans estratègics a inicis dels anys noranta, amb el suport de Barcelona. Per altre costat, les infraestructures seran altre cop un element present en les trobades i espais de debat. Les obres del Túnel de Puymorens i els seus accessos seran també objecte per pressionar les administracions superiors per ser una infraestructura estratègica. No només pels territoris veïns, sinó també pel conjunt de la macroregió, ja que permet la connexió més ràpida entre Barcelona i Tolosa. Joan Ganyet, alcalde de la Seu d’Urgell entre els anys 1982 i 2003, afirmà que Maragall entenia que per l’impuls de les relacions entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc calia tenir present el territori que hi havia al mig. Aquestes relacions havien de passar pel Pirineu, i per tant calia sumar les ciutats mitjanes i intermèdies, així com Andorra. Mostra altre cop de la comprensió de Margall del territori com un joc d’escales, on totes són necessàries pel bon funcionament del conjunt. Ajuda, en paraules de Ganyet, a fer emergir els Pirineus enmig del gran eix de les dues ciutats capitals. I recull l’expressió de Maragall “els Pirineus venceran”. Destaca l’exalcalde, la visió de futur de Maragall, com una persona “de visió amb llums llargues”, capaç de veure més enllà amb una gran capacitat d’anticipació. L’alcalde Maragall, continua Ganyet, donà totes les facilitats perquè els Pirineus fossin un actor més en la cooperació transfronterera, però també en esdeveniments claus que facilitaran la projecció exterior del territori, però també la seva renovació. El moment més important foren els Jocs Olímpics del 1992, on la Seu d’Urgell tingué un paper destacat com a subseu olímpica. Maragall president: de L’Euroregió Pirineus Mediterrània a l’Espai Català Transfronterer L’arribada de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 després de l’acord de govern tripartit, amb la signatura del Pacte del Tinell, suposa també un canvi en l’acció exterior del govern de la Generalitat, i per tant també de les relacions transfrontereres. Així, en el mateix Pacte del Tinell hi apareixen ja propostes per avançar en matèria de cooperació transfronterera, per avançar en la consolidació d’un espai de cooperació transfronterera. I el pacte recull els següents punts referents a la cooperació transfronterera: l “Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera”. l “Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels |2 1 �territoris del denominat «arc mediterrani» en el marc de la UE, avançant vers la construcció d’Euroregió Pirineus Mediterrània”. l “Catalunya pot esdevenir un nucli essencial d’una regió europea que abasta l’espai de l’antiga Corona d’Aragó i s’estén fins a Montpeller i Tolosa. Una euroregió que s’estén per l’eix Mediterrani, per l’eix de l’Ebre, i que connecta la Mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, amb el nord d’Itàlia i amb el Magrib.” l “Consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani”. Una vocació transfronterera que tenia com a principal objectiu la creació i consolidació d’una euroregió on Catalunya tingués un paper motor, com a espai de cooperació per impulsar el desenvolupament econòmic, les infraestructures i millora de la influència a les institucions europees. L’Euroregió Pirineus Mediterrània La idea d’una Euroregió no és nova. Sota la presidència de Jordi Pujol es va impulsar l’Euroregió Mediterrània, formada per Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, l’any 1991. Un cooperació però que no va resultar massa fructífera, més enllà de petits projectes recolzats per INTERREG (Morata, 2005) degut en part a la falta d’instruments legals per impulsar-la, el poc suport dels governs estatals i canvis polítics en les regions involucrades. Per Antònia Sabartés, l’Euroregió Mediterrània se sustentava bàsicament en l’amistat dels tres presidents, de cada regió, que coincidien en color polític. Quan les regions franceses comencen a canviar de lideratge, l’interès es perd fins a la dissolució. La visió de Maragall era estratègica i tenia un fort component territorial. La cooperació transfronterera, que havia estat una part fonamental de l’activitat internacional de l’etapa a alcaldia, havia de prosseguir a la presidència de la Generalitat. Tot i que hi ha un salt d’escala, el fet d’impulsar-les des del nivell regional concorda igualment amb la seva visó d’Europa i de la cooperació. Així per tant la cooperació iniciada amb la xarxa C-6 de ciutats, té com a continuadora natural l’Euroregió, que es va decidir batejar com a Pirineus Mediterrània. Les regions que en formen part, amb l’excepció del País Valencià, són les que tenen per capital les ciutats que formaven la C-6. S’entén així el paper que aquestes tenen en articular les seves regions, i com aquestes completen la macroregió de la que ja en parlava Maragall en la seva etapa d’alcaldia. De fet Maragall, tal com recull el Periódico de Catalunya, assegurà que “no té capital ni seu: és una xarxa”18. L’Euroregió Pirineus Mediterrània neix oficialment l’octubre del 2004, amb la firma de la declaració constitutiva per part dels presidents i representants de l’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, el Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus. La voluntat avança després en constatar que “des de fa anys, a Europa algunes regions han donat un pas important: la creació d’euroregions que transcendeixen les fronteres estatals, unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un potencial més gran”19. La idea s’enquadra també en les propostes fetes que fan referència a la consolidació de l’eix Mediterrani, que s’escampa entre Andalusia i la Ligúria, i que havien quedat recollides per exemple en els treballs preparatoris de la Unió Europea sobre l’Estratègia Territorial Europea del 1999, amb estudis comunitaris dels anys vuitanta i noranta que reflexionen sobre la cohesió territorial. Segueix també la visió de Brunet esmentada amb anterioritat amb la idea del nord del sud als anys vuitanta, però també els treballs anteriors que posen de manifest en especial la cooperació entre Catalunya i el País Valencià de Pierre Deffontaines o Romà Perpinyà. Els treballs del geògraf Josep Vicent Boira recullen l’articulació d’aquest eix amb publicacions com Euram 2010. La via europea (2002) o La 18 El Periódico de Catalunya. 30/10/2006 19 Declaració constitutiva de l’Euroregió Pirineus Mediterrània “L’Euroregió, un futur compartit”. 29/10/2010. 2 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Commonwealth catalanovalenciana: la formació de l’eix mediterrani al segle XX (2010), entre d’altres (Boira, 2010). La vocació mediterrània ha estat sempre present en Maragall, com demostren les nombroses iniciatives en aquest sentit, d’acostament entre les dues ribes, de forma destacada durant l’alcaldia. Hi ha una absència destacada: el País Valencià. En paraules del president Camps, del Partit Popular. Tot i la invitació perquè aquesta comunitat entrés a formar part de l’Euroregió, se’n va desdir per decisió política. El president valencià afirmà que l’Euroregió no era una prioritat per la seva comunitat, i que la seva voluntat era seguir competint amb la resta de comunitats autònomes per millorar el seu desenvolupament econòmic. Hi ha però un transfons geopolític important. La constitució de l’Euroregió ha format part de l’històric i encara vigent debat sobre l’Espanya radial. Algunes declaracions també recullen la voluntat de frenar suposades “ànsies expansionistes” de Maragall i Catalunya envers la Comunitat Valenciana. Poc temps després de la constitució de l’Euroregió, els presidents de la Comunitat Valenciana, Madrid i Balears aparegueren conjuntament, apostant per un eix centre-perifèria20, cap al llevant espanyol, al que també s’hi sumaria Múrcia. Tots liderats per presidents populars. Un debat sobre l’articulació territorial espanyola, en un moment de canvi de govern central, amb l’arribada de Zapatero a la Moncloa. Sense la Comunitat Valenciana, doncs, la declaració fundacional recull el caràcter complementari dels diferents territoris. Com a primera riquesa, diu el document, els territoris compten amb una xarxa de centres metropolitans de dimensió europea. Una clara referència a la xarxa C-6, que ja feia un anys que havia caigut en una situació de stand-by. També recull les similituds pel que fa al teixit econòmic i social, els sectors productius i la cultura. Els objectius A diferència d’altres organismes de cooperació, com la Comunitat de Treball dels Pirineus, l’Euroregió té un caràcter de governança horitzontal i vertical, amb cooperació entre actors a múltiples escales. La declaració diu que “amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les complicitats europeus i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió Pirineus Mediterrània”. Té una vocació molt oberta i flexible, ja que pretén involucrar a tots els actors, local, regional, estatal i europeu, en la cooperació. A més d’involucrar igualment a actors privats, més enllà de l’administració pública. Vol esdevenir: l Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa l Una densa xarxa d’infraestructures al servei de la ciutadania l Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans l Un nou motor del Partenariat Euromediterrani Tot i que l’Euroregió no té una figura jurídica, es va apostar per aprovar una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT). Aquesta figura, creada l’any 2006 pel Parlament Europeu per a les entitats locals i regionals, pretén formar estructures de cooperació, sota un marc jurídic compartit per, entre d’altres, poder gestionar els fons europeus, els projectes compartits o els recursos disponibles. Els representants de les regions de l’Euroregió, amb l’excepció de l’Aragó que havia abandonat la participació en l’Euroregió, aproven l’any 2007 la declaració constitutiva de l’AECT. El conveni final serà signat l’any 2009 a Palma. 20. El president valencià Francisco Camps juntament amb Esperanza Aguirre, de la Comunitat de Madrid, presentaren el 2004 l’anomenat “Eje de la Prosperidad”, en contraposició amb la proposta de Maragall. http://www.abc.es/hemeroteca/historico-11-06-2004/abc/Nacional/camps-y-aguirre-reivindicaran-el-eje-de-la-prosperidad-frenteal-de-zapatero-maragall_9621962313196.html |2 3 �L’Euroregió es desplega a partir de dues estructures: per un costat una estructura política, amb les comissions formades per representants de les diferents regions amb el suport de la secretaria general i una presidència de 18 mesos rotatòria entre les regions; i per altre costat per l’AECT, que li permetrà desenvolupar la seva estructura compartida entre les regions, dotant-la de capacitat d’actuació. Els estatuts de l’AECT, a partir de la seva creació, recollia l’establiment de la direcció a Tolosa, la secretaria general a Barcelona i una representació a Brussel·les. Com a eixos d’actuació principals, l’Euroregió pretenia: l Projectar l’Euroregió en l’espai euroregional, estatal i internacional: Projectar l’Euroregió com el principal pol d’innovació i creixement sostenible del sud d’Europa, promovent intercanvis d’informació que fomentin la cooperació interegional i l’atracció d’inversió. l Accelerar el desplegament de les infraestructures estratègiques necessàries per a un desenvolupament sostenible de l’Euroregió: Impulsar el disseny i l’execució d’infraestructures estratègiques en l’Euroregió que potenciïn una xarxa de plataformes i serveis logístics de primer nivell; afavorir un equilibri sostenible entre el transport de passatgers i de mercaderies mitjançant la intermodalitat; garantir la connectivitat interior i exterior de l’espai euroregional. l Impulsar sectors econòmics que tinguin interessos compartits i un alt valor afegit: Realitzar una aposta conjunta per sectors d’activitat amb un alt component innovador i on es combinen investigació, indústria i suport de l’administració (sectors biomèdic, biotecnològic, aeronàutic i aeroespacial, energies renovables, indústries del medi ambient, nanotecnologies...), com també per sectors tradicionals sotmesos a noves exigències de qualitat (turisme, agroindústria, moda, disseny, indústries culturals...). l Desenvolupar l’Euroregió universitària i científica: Construir l’Euroregió universitària i científica entesa com un espai de cooperació reforçada inserit en el context europeu i global, i que respongui a les necessitats de la nova economia i de l’Euroregió com a societat del coneixement. l Donar una dimensió ciutadana a l’Euroregió: Apropar l’Euroregió als ciutadans amb la creació progressiva d’un espai social, cultural, educatiu i mediàtic compartit, a partir d’iniciatives euroregionals que sorgeixin de la societat civil de les administracions de diferents nivells. l Atendre la problemàtica transfronterera: Fer front a la problemàtica específicament transfronterera i derivada de la insularitat, de forma coordinada amb la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). l Ser un referent clau a la Mediterrània occidental: Esdevenir un actor polític i econòmic destacat en el marc del partenariat euromediterrani, mitjançant accions conjuntes dirigides als països del sud de la Mediterrània (principalment del Magrib), i el reforçament de l’Arc Mediterrani europeu (Espanya, França i Itàlia). El balanç Una proposta amb gran ambició inicial que ha de fer front a una realitat. Els canvis polítics seran en alguns casos un fre a la seva consolidació. Tot i la feina que realitza la secretaria general de coordinació i suport a les diferents presidències rotatives, és cert que l’impuls polític és clau. Així, els canvis constants en algunes institucions, com el cas de la Generalitat de Catalunya, o els canvis en la configuració territorial a les regions franceses afegeixen complexitat. Antònia Sabartés, primera secretària general de l’Euroregió, a l’hora de fer balanç afirma que durant l’etapa sota la presidència de Maragall destaca el gran impuls polític, més que no pas els projectes concrets. Un impuls polític que s’hauria d’haver vist més reforçat per un major compromís per 2 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �part dels presidents i polítics, ja que hauria donat una major visibilitat al projecte. És durant l’etapa posterior, amb la presidència Montilla, on s’aconsegueix desenvolupar un seguit de projectes en diferents àmbits que suposen el desplegament de l’acció de l’Euroregió. L’Euroregió s’ha convertit en un espai de xarxa d’intercanvi d’alguns actors d’aquest espai, i s’ha especialitzat en certs àmbits d’actuació, al voltant de projectes d’innovació econòmica, cultura, educació i en menor mesura medi ambient. Així ho reflecteixen els diferents balanços d’actuació de les diferents presidències fins a l‘última disponible, al 2014. L’Euroregió finança projectes d’alguns d’aquests àmbits d’actuació, però també forma part com a actor en altres projectes europeus finançats per INTERREG, igualment en temàtiques similars. Tot i la voluntat d’esdevenir un gran actor de cooperació territorial capaç d’articular aquest gran espai territorial, certament el seu impacte ha estat limitat a alguns projectes i fer xarxa entre alguns actors. Per altre costat, pel que fa al paper de Catalunya i Barcelona en la consolidació de l’Euroregió es poden valorar alguns elements. Per un costat, seria fàcil associar el projecte a l’obra de govern de Pasqual Maragall per ser el gran impulsor d’aquesta iniciativa, ja sigui com a alcalde amb la xarxa C-6 i com a President pròpiament amb l’Euroregió. Per tant, el paper català ha estat determinant. També, per la concepció de Maragall d’espai com a xarxa, i així ho especifica en alguns discursos, aquest espai no té capital, per ser una xarxa on tothom aporta la seva especificitat. Però si que aconseguí que, per exemple, l’AECT, a l’hora d’establir-se tingués la seu de la direcció a Tolosa, i en canvi, la secretaria general, que té un pes fonamental en el desplegament tècnic de l’Euroregió fos a Barcelona. Assegurava així un cert equilibri entre el nord i el sud, entre les dues grans ciutats de l’espai. Aquest fet, però, ha deixat de ser una realitat, ja que ens aquests moments s’està traslladant tots els espais de treball, ja siguin els de Tolosa com els de Barcelona a Perpinyà. Tot i que per un costat pot ser un element d’eficiència, per altre suposa una pèrdua simbòlica per Barcelona i Catalunya. D’igual manera, si s’observa el programa electoral de Junts pel Sí, governant actualment la Generalitat (2017) veurem com no hi ha ni una sola referència al paper de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. La Comunitat de Treball dels Pirineus La Comunitat de Treball dels Pirineus es fundà l’any 1982, per part de totes les regions espanyoles i franceses dels dos costats dels Pirineus. La voluntat d’aquesta organització era la consolidació d’un espai de treball per avançar en la cooperació territorial i transfronterera a l’hora de tractar els problemes compartits que es podien tenir en aquest espai, en especial els territoris de muntanya. Un espai que nasqué i treballà durant més de vint anys sense cap instrument legal que permetés tenir una estructura pròpia o legal que facilités per exemple rebre finançament europeu o tenir treballadors. Una estructura que durant una bona part de la seva història era poc més d’un punt de trobada periòdica dels diferents governants que impulsaven alguns projectes pel territori. El seu funcionament suposa que la direcció de l’entitat, que recau en la secretaria general, sigui rotatòria entre les diferents regions. En una d’aquestes etapes, coincidí la presidència per Catalunya amb l’arribada a la Generalitat de Pasqual Maragall. Precisament per l’impuls català, la Comunitat de Treball dels Pirineus va passar a tenir una entitat pròpia. Joan Ganyet fou designat secretari general de la Comunitat en representació de la Generalitat, i es decidí donar el més important impuls a aquest organisme aconseguint aprovar el fet de convertir-se en consorci. Així, per primer cop, tenia entitat jurídica i podia actuar de manera autònoma, amb un pressupost i interactuar directament amb la Unió Europea. Gràcies a aquest fet pogué tenir la responsabilitat d’assumir la gestió del Programa Operatiu de cooperació transfronterera entre Espanya, França i Andorra (POCTEFA), encarregat d’assumir els fons INTERREG per a la cooperació transfronterera. Ganyet destaca la total disposició de la Generalitat, i en concret de Maragall, per assumir el repte d’aprovar el consorci, ja que es veié clar que era un instrument necessari per poder realment constituir un organisme de gestió que facilités la governança del territori pirinenc als dos costats de la frontera. |2 5 �Una sinèrgia positiva: l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer Les iniciatives de cooperació transfronterera han anat molt més enllà de l’acció governamental de Maragall. Anna Terrón destaca la gran feina feta per europeïtzar la Generalitat durant la presidència de Maragall, i perquè Europa fos una prioritat real del conjunt dels departaments, amb voluntat transversal de fer de les polítiques europees una aposta de futur. La cooperació territorial i transfronterera és un dels millors exemples amb feina feta en múltiples àmbits com salut, medi ambient, infraestructures o d’altres durant la presidència de Maragall. Les sinèrgies impulsades per la seva acció han donat fruits importants i alguns resultats de gran importància pel territori, ja que l’acció de la cooperació transfronterera és precisament eliminar l’efecte barrera que pugi generar una frontera política. Són moltes les accions, en especial les realitzades per municipis fronterers, sovint amb poca població però amb una vocació de cooperació amb els veïns de l’altre costat dels Pirineus molt potent i consolidada amb el temps. Hi ha algunes iniciatives que no coincideixen exactament amb l’acció de Maragall a la seva presidència, però si que són fruit del treball realitzat per la cooperació transfronterera durant el seu mandat a la presidència. Un impuls que neix en bona mesura d’aquell moment. Destaquen l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i l’intent per crear l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. Pel que fa a l’Hospital Transfronterer, després de diferents intents per aprofundir en la cooperació sanitària, l’any 2003 un estudi de viabilitat econòmica finançat per INTERREG III suposa la primera pedra per la construcció del primer hospital transfronterer d’Europa a Puigcerdà, que donarà servei al conjunt de la Cerdanya. La Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Hospital Transfronterer de la Cerdanya, constituïda per impulsar i gestionar l’Hospital amb actors dels dos costats de la frontera, aconseguí 18 milions d’euros del POCTEFA 2007-13 per la seva construcció (Berzi, 2013). El paper de la Generalitat de Catalunya per la construcció de l’hospital és un exemple de capacitació del nivell regional per exercir com actor transfronterer. En paraules d’Anna Terrón, la Generalitat assumí la responsabilitat del govern espanyol, dialogant directament amb el govern central francès. El Ministeri de Sanitat espanyol cedí a Catalunya les gestions. Per tant, el principi de subsidiarietat tantes vegades reclamat per Maragall s’aplicà amb èxit. Per altre costat, un altre exemple és l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. L’any 2007 un grup d’autoritat locals i regional signà a Ceret un manifest per iniciar els tràmits necessaris per la constitució d’un Eurodistricte per l’espai format entre la província de Girona i el departament francès dels Pirineus Orientals, amb una AECT com a figura jurídica de gestió. Aquest territori, vertebrat per les àrees urbanes de Perpinyà, Figueres i Girona i diferents infraestructures, volia potenciar la seva complementarietat social i econòmica. Al mateix temps, volia servir com espai de cooperació per impulsar les polítiques necessàries per superar el fet fronterer. L’Eurodistricte però no s’ha desenvolupat, ja que encara no s’ha aprovat la seva constitució deu anys després de la firma de la Declaració de Ceret. Segons Castañer i Feliu (2012) els canvis polítics en els governs locals i regionals, les diferents posicions davant la prioritat o no de reivindicar la catalanitat dels territoris francesos, la prioritat d’altres temes en moments de crisi econòmica, la dilació en el temps de la signatura dels estatuts per part del Govern francès i la falta de lideratge han contribuït a la desmotivació i a la falta de capacitat d’acció conjunta i coordinada. Dos projectes, per tant, que segueixen un treball impulsat per la Generalitat de Maragall, i que reflecteixen també una idea transversal que ha anat sorgint al llarg d’aquestes pàgines: la voluntat de treball a diferents escales, i com el treball local i regional es complementen. També, la voluntat de consolidar un territori compartit on els Pirineus són, en paraules de Maragall utilitzant una metàfora, un carrefour, un element que uneix i ja no separa. 2 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �5. La realitat avui: a mode de conclusió D esprés d’analitzar en part el seu pensament i la seva obra de govern, les conclusions ens porten de manera inevitable a valorar-ho com un fet passat, però que sens dubte es pot traslladar al present, tot i tenir una realitat diferent. I possiblement aquest és un dels elements que sobta més. El fet de poder traslladar al present una part important d’escrits i polítiques que tenen en alguns casos més de trenta anys. Això ens porta a un doble escenari: primer, que lamentablement una gran part dels problemes que afrontaven les ciutats, regions i Europa són encara vigents. I per altra banda, la gran capacitat analítica i d’anticipació dels problemes per part de Pasqual Maragall. Margarita Obiols i Joan Ganyet, que foren entrevistats de manera separada, utilitzaren una mateixa expressió: la visió “amb llums llargues” de Maragall. La seva capacitat d’entreveure el futur, i de pensar i actuar en política tenint en compte el present i el futur. Si analitzem l’Informe de la Delegació del Grup Eurociutats amb el president de la Comissió Europea Jacques Delors, de l’any 1989, queda recollit que els batlles de les diferents ciutats varen posar de manifest que feien front a diversos problemes comuns importants. Afirma l’Informe: “els Alcaldes van cridar l’atenció del president de la Comissió Europea sobre les preocupacions comunes de les grans metròpolis en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els problemes de la circulació a les ciutats i de la xarxa de transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels ciutadans i els problemes de l’entorn urbà; els problemes lligats a la toxicomania; els problemes de l’acollida dels immigrants; els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva perifèria, especialment en el marc de la reconversió industrial i de l’envelliment de les poblacions”. Problemes tots ells, vigents avui dia encara. Especialment interessant pel cas barceloní i català el referent a la xarxa de comunicacions europea, si pensem en el Corredor Mediterrani; en l’acollida dels immigrants, on Barcelona ha fet bandera en el paper de les ciutats; o els problemes dels centres dels nuclis urbans, també lligat a Barcelona o Girona per exemple, amb els conflictes derivats de processos de gentrificació o impacte del turisme. Si per contra, analitzem la realitat en l’espai transfronterer que ens ha ocupat bona part d’aquest document, es troben també problemàtiques encara vigents avui. Per exemple, el referent al model radial en les infraestructures de l’estat espanyol, en especial referent al tren d’alta velocitat. L’Espanya que frena el Corredor Mediterrani que hauria d’articular el llevant espanyol per connectar amb França i Europa. Un corredor però en part també limitat a França, ja que el govern francès tampoc té en l’horitzó pròxim la voluntat de concloure les obres del TGV entre Perpinyà i Montpeller. Un sud de França per tant encara oblidat en part pel nord, i que dificulta la connexió completa del nord du sud amb Europa. Aquest nord du sud veu com tampoc acaba de consolidar-se l’Euroregió com a gran estructura de cooperació i de lobby davant les altes institucions. La marxa de l’Aragó com a membre i el trasllat de la seu de Barcelona són elements per a la reflexió. Les persones entrevistades destaquen un fet compartit. El lideratge personal a l’hora de tirar endavant iniciatives en aspectes com la cooperació transfronterera. Per Maragall era un element necessari i imprescindible per aconseguir assolir l’articulació del territori català i europeu des de la seva visió. Una visió que per altra banda, també segons els entrevistats, ha quedat en gran part desdibuixada avui, i no és una aposta clara per una part dels dirigents polítics. Ningú després de Maragall ha treballat de manera tan incansable per aquesta Europa de les ciutats. No podem oblidar tampoc la realitat a Catalunya. Una situació sens dubte complexa i que presenta un canvi d’escenari respecte l’imaginat per Maragall. Una realitat que trenca amb la visió constructivista d’una Europa urbana, de ciutadans per sobre dels estats. Un canvi que també suposa un nou enfocament en la manera d’entendre la participació catalana en la construcció europea. |2 7 �I per últim un fet important de gran actualitat: el problema de la desafecció amb Europa. Segurament una part dels mals que sobrevolen Europa tenen el seu origen en els mateixos punts sobre els que reflexionava Maragall. La necessitat d’aprofundir en fer arribar els valors europeus als ciutadans, per crear definitivament una Europa dels ciutadans, una ciutadania europea. L’auge del populisme que vol acabar amb la Unió Europea, lligat en part a la falta d’integració d’una part dels ciutadans, especialment en espais urbans, és un dels millors exemples. Una Europa bottom-up, que conegui i respongui de manera ràpida i eficient als problemes dels ciutadans potser és la solució. Aquella Europa prossima. Aquella Europa de regions i ciutats. 2 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �6. De l’Europa prossima, a la prossima Europa U na de les majors aportacions de Maragall al pensament sobre Europa és el seu llibre Europa Pròxima (Europa Prossima, en italià), citat en diverses ocasions en aquest document. Confeccionat durant la seva etapa a Itàlia després de l’alcaldia de Barcelona i abans del anys a la Generalitat, recull textos propis i d’altres personalitats que contribuïren a confeccionar el volum sobre l’Europa de les ciutats i regions que propugnà Maragall. Aquella Europa propera a les persones, a la ciutadania europea reconeguda per primer cop amb el Tractat de Maastricht del 1992, que tenia en el principi de subsidiarietat el puntal d’una estructuració política que propugna una nova estructuració europea que trenqui amb l’hegemonia dels estats. Un nou regionalisme que té en les dècades dels anys vuitanta i noranta el moment de màxim desenvolupament, però que tal i com exposa Keating (2008), no ha aconseguit imposar el seu relat. Les regions no han esdevingut un actor clau en l’esdevenir i el funcionament europeu, si bé tenen un paper important a l’hora de poder desplegar una part destacada de la política europea. La Unió Europea viu, des de fa quasi una dècada, un període de crisi política, econòmica i social, que ha fet posar en dubte alguns dels fonaments del projecte europeu. Però sobretot, ha deixat de manifest que aquesta Unió és únicament una unió d’estats. Tot i això, alguns problemes dels que pateix avui Europa no tenen ni tan sols una dimensió estatal. I potser també, en la majoria dels casos, la Unió Europea té en part solucions. El procés català és un bon exemple. El conflicte de fons no és només català, sinó que es repeteix en diversos territoris al llarg del continent. Una tensió que com a centre del debat té una paraula: sobirania. Qui exerceix la sobirania? Una cosa sembla que ha quedat clara al llarg dels darrers anys. S’ha reafirmat que la Unió Europea és un grup d’estats. Que no sembla que fins ara estiguin disposats a canviar l’estructura institucional de la Unió. Es fa esment en paràgrafs anteriors a la proposta d’una Europa de les regions i les ciutats que no va poder ser. La crisi econòmica, que va degenerar també en crisi política, ha reforçat el paper dels estats. Però més que mai, també, ha estat en el centre de les crítiques per molts agents socials i econòmics. Nous actors reclamen assumir sobirania. I aquest exercici es reprodueix a múltiples escales: des d’una necessària major participació ciutadana en política, a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea amb el Brexit. El cas català també mencionat amb anterioritat és també un bon exemple, que coincideix amb Escòcia, el Vèneto o Còrsega. Múltiples escenaris de conflicte on la Unió Europea i els socis, els estats, no han pogut o sabut, donar resposta. Aquest fet planteja diversos escenaris de futur. Escenaris que suposen forces cap a diversos costats, i que plantegen realitats molts diferents que poden significar reforçar o debilitar els grans actors d’aquest procés, ciutats, regions, estats i la mateixa Unió Europea. Així, sorgeixen tres vies de futur: una primera, que signifiqui un reforçament de l’estat, debilitant la Unió Europea i les regions; la segona, que pot suposar el trencament dels estats per conflictes amb les regions i possiblement, una reconfiguració de la Unió Europea; i per últim, una tercera que sigui un camí entremig, que aposti per noves estructures territorials que superin els límits estatals i regionals, reforçant així la Unió Europea i un nou repartiment de la sobirania. El primer escenari plantejat sembla avui més una realitat propera que llunyana. Els estats davant la crisi econòmica i política han plantejat una estratègia de supervivència, reforçant el seu paper. Això suposa en alguns casos, recentralitzar. Que significa, per tant, menys poder per les regions i ciutats, i també, per la Unió Europea. Es posa, per tant, en dubte el principi de subsidiarietat, i la cessió a la Unió de poders i competències en matèries que s’escapen dels límits estatals i que necessiten d‘una |2 9 �major perspectiva en el món global, com la defensa comuna, els reptes del canvi climàtic, l’Euro o el mercat comú. Coincideix amb el que el Llibre Blanc sobre el Futur d’Europa, presentat pel president de la Comissió Juncker a inicis del 2017 proposa, en el seu segon escenari, una Europa centrada en el mercat comú, on la Unió deixa de banda el seu procés integrador en gran part de les matèries en les que treballava fins ara. El mercat comú se centra bàsicament en capitals i béns, degut als majors i constants controls a les fronteres internes dels estats. Un escenari, per tant, oposat a la integració que fins ara havia estat el procés natural en l’evolució europea des de la CECA. Les fronteres estatals tornaran a tenir un pes determinant per reafirmar sobirania de l’estat perquè no es posi en dubte el seu propi sentit i existència. La cooperació transfronterera seria d’una gran complexitat perquè les fronteres serien difícilment permeables o en tot cas, molt menys del que ho són avui complicant especialment la lliure circulació de persones. En segon lloc, un escenari menys plausible, té en l’horitzó una Europa molt més fragmentada degut a la divisió de diversos territoris. El referèndum a Escòcia, la situació a Catalunya, les eleccions a Còrsega, però també la perpètua situació de Bèlgica, són exemples de la complexitat i de la gran varietat de situacions que es poden trobar a Europa. La reclamació de major sobirania per part de diversos territoris és una fet que pot suposar un trencament en l’estabilitat europea depenent de com es gestioni la situació. La Unió Europea, que té en les regions i ciutats una peça clau en el desenvolupament d’una part important de les seves polítiques, davant de situacions on les regions demanen una implicació europea per solucionar-les, la Unió respon que són els estats qui han de solucionar les tensions. Una Europa més fragmentada segurament afegeix complexitat en l’assoliment dels objectius d’integració política i econòmica, però també suposa un repte major en la governança del territori i d’alguns dels reptes més importants com el canvi climàtic, la gestió de les migracions o el terrorisme. Segurament seria difícil per la Unió assumir aquest gran fragmentació. La complexitat per avançar en la integració política augmentaria encara més, i possiblement, l’únic camí que tindria seria centrar-se en el mercat comú, tornat altre cop a un dels escenaris del Llibre Blanc de Juncker pel futur de la Unió. Dos escenaris que presenten dificultats i canvis estructurals si analitzem l’Europa contemporània. I per altra banda, escenaris que no semblen desitjables si el que es vol és avançar en una Unió Europea més integrada i reforçada. Contraris precisament a tot el que s’ha exposat fins al moment en referència a Maragall. Això implica trobar noves fórmules per poder donar una solució i que superin els dos escenaris prèviament exposats. I en aquesta tercera via, sense que suposi una referència a la situació catalana, Pasqual Maragall ja havia aportat propostes que han de ser encara desenvolupades. Aprofundir en el principi de subsidiarietat i impulsar noves estructures de governança que puguin frenar les dues tendències oposades abans esmentades. Aquesta sembla la possibilitat més factible per poder avançar en aquest sentit. Implica també que els estats han de reformar les seves estructures administratives. La Unió hauria de tenir un paper actiu, i juntament amb els estats, establir els mecanismes que permetin avançar. Seria important establir quines són les matèries que haurien de ser gestionades per cada un dels nivells administratius, al mateix temps que es reforça la presència de les regions i els ens locals en les institucions i la presa de decisió en el si de la Unió. Donar un paper més decisiu al Comitè de les Regions podria ser una bona sortida en aquest sentit, que anés més enllà del simple ens de consulta. Però la major complexitat resideix en la possibilitat d’establir les estructures de govern que en molts casos trencarien les fronteres establertes. Aquestes estructures hauran de respondre a una realitat territorial que les fes coherents i funcionals. Les àrees funcionals derivades de les grans regions metropolitanes són un bon exemple. Caldria dotar-les dels poders necessaris i suficients per poder gestionar de forma eficient la seva realitat. Però també més escales territorials. Un bon exemple són les macroregions. S’ha avançat en els darrers anys amb algunes estratègies macroregionals, com la del 3 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Bàltic o la del Danubi. I de fet és un concepte i idea antiga, ja que des dels anys 70 hi ha institucions, com la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes. Reforçar per exemple les macroregions suposaria dotar-les de poder, de sobirania. Això vol dir que els estats, però també les regions haurien de cedir competències en favor d’aquestes macroestructures. Poden ser de gran utilitat per gestionar algunes matèries, com les xarxes d’infraestructures, gestió de grans espais naturals o polítiques de foment econòmic. Les macroregions estan compostes de territoris amb similars característiques i de complementarietat. Així poden funcionar les estratègies compartides per tots els territoris que formin part d’aquests grans àmbits. Aquest pas suposa trencar amb la cartografia fins ara establerta. Catalunya podria situar-se altre cop com a locomotora en la construcció europea. Seria en bona mesura una sortida a la situació actual. La seva experiència en l’establiment d’una política de cooperació transfronterera potent amb les regions del seu voltant és una senyal que demostra una capacitat per liderar una nova proposta d’aquesta envergadura. Caldria reorientar la política exterior de la Generalitat de Catalunya. Situar Catalunya i Barcelona en el lideratge d’una nova Europa estructurada diferent seria un nou impuls per fer-les capdavanteres en el vell continent. L’estructura de l’Euroregió podria ser un bon embrió d’aquest canvi. Caldria ampliar les regions membres, tornant a incloure l’Aragó i el País Valencià, i plantejar-se ampliar l’àmbit fins a la Ligúria. Consolidar el nord du sud, davant les progressives ampliacions a l’est d’Europa, i per afrontar el repte de relacions amb la riba sud del Mediterrani. Tres escenaris diferents amb conseqüències també diverses per Europa i Catalunya. En un futur no gaire llunyà s’esdevindran canvis en el futur de la Unió Europea per poder afrontar aquestes transformacions que s’estan vivint. Europa, com a comunitat, ha de decidir el seu futur. Igual que Catalunya. Ha de ser conscient dels escenaris que té davant, del que vol per ella mateixa i com vol formar part de la comunitat de territoris que l’envolten. Essent conscients que escollir un camí pot significar excloure l’altre. Però un futur lluny d’Europa sembla el menys desitjable per Catalunya com a país i societat. L’Europa prossima necessita afrontar el present per poder avançar, essent conscient de la complexitat actual, interna i externa, amb les tensions dins dels estats i entendre la geopolítica global. El joc d’escales, la importància de cada una d’elles i com poden encaixar dins d’una estructura on les interdependències són cada vegada més fortes. |3 1 �3 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �7. Bibliografia Aixalà, A. (2015). «Ciutadans d’Europa, unim-nos!». La contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats (Llegat Pasqual Maragall). Barcelona. Berzi, M. (2013). Cross-Border Cooperation and Local Development in the Pyrenees . The Case of Cerdanya. European Journal of Geography, 4(4), 47-60. Boira, J. V. (2010). L’Eix Mediterrani: Entre les dinàmiques locals i la perspectiva megaregional. Documents d’Anàlisi Geografica, 56(1), 91-109. Brunet, R. (1989). Les villes Européennes (Reclus-DAT). Montpellier. Castañer, M., i Feliu, J. (2012). L’eurodistricte català transfronterer. Un espai emergent sense marc administratiu. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 74, 41-58. http://doi. org/10.2436/20.3002.01.12 Domínguez Castro, L. (2008). Quelques considérations sur les origines de la coopération transfrontalière en Europe : 1950-1980. RECERC. Revista Electrònica del Centre de Recerca d’Estudis Catalans. Gualini, E. (2006). The Rescaling of Governance in Europe: New Spatial and Institutional Rationales. European Planning Studies, 14(7), 881-904. http://doi.org/10.1080/09654310500496255 Harguindéguy, J., i Bray, Z. (2009). Does cross-border co-operation empower European regions? The Case of Interreg III-A France-Spain. Environment and Planning C: Government and Policy, 27, 747-760. Keating, M. (2004). La política territorial y el nuevo regionalismo. En F. Morata (Ed.), Gobernanza multinivel en la Unión Europea (p. 189-218). Valencia: Tirant lo Blanch. Keating, M. (2008). A quarter century of the Europe of the regions. Regional and Federal Studies, 18(5), 629-635. http://doi.org/10.1080/13597560802351630 Letamendía, F. (2010). Cooperación transfronteriza europea: regulación, historia y trabajo. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 56(1), 71-88. Maragall, P. (Ed.). (1999). Europa pròxima: Europa, regions i ciutats. Barcelona: Edicions UPC. Morata, F. (2005). Conclusions del seminari: Les Euroregions: Experiències i aprentages per a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Morata, F. (Ed.). (2006). 20 anys de Catalunya a la Unió Europea. Patronat Català Pro Europa. Nel·lo, O. (2001). Ciutat de ciutats. Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya. Barcelona: Empúries. Nel·lo, O. (2017). La ciutat de Pasqual Maragall. En J. Badia, J. Bellmunt, J. Brugué, J. Fuster, O. Nel·lo, & J. Claret (Ed.), Pasqual Maragall: pensament i acció. Barcelona: La Magrana. O’Dowd, L. (2002). The Changing Significance of European Borders. Regional & Federal Studies, 12(4), 13-36. http://doi.org/10.1080/714004774 Oliveras, X., Durà, A., i Perkmann, M. (2010). Las regiones transfronterizas: balance de la regionalización de la cooperación transfronteriza en Europa (1958-2007). Documents d’Analisi Geografica, 56(1), 2140. Perkmann, M. (2003). The rise of the Euroregion . A bird’s eye perspective on European cross-border co-operation. |3 3 �Pradel-Miquel, M. (2016). Catalunya, xarxa de ciutats. Barcelona: Fundació Catalunya Europa. Stead, D. (2014). The Rise of Territorial Governance in European Policy. European Planning Studies, 22(7), 1368-1383. http://doi.org/10.1080/09654313.2013.786684 Tomàs Fornés, M. (2017). Governar la Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana. Barcelona: Fundació Catalunya Europa. Wassenberg, B., Reitel, B., Peyrony, J., i Rubió, J. (2015). Territorial Cooperation in Europe - A Historical Perspective. (Comisión Europea, Ed.). Luxembourg. http://doi.org/10.2776/374386 Bibliografia de l’Arxiu Maragall Guió del Gabinet d’Alcaldia. Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en la salutació als participants del Col·loqui Europeu “Pensar Europa. Identitats i diferències”. Maragall, P. (1985) Discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1986) Banyoles. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1987) Barcelona des de la Casa Gran. Barcelona. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1988) Discurs de la conferència “Barcelona, ciudad estratégica”. Madrid. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1990) La Europa de las ciudades. El País (1990). Arxiu Maragall Maragall, P. (1991) La région, demain dans l’Europe. Tolosa de Llenguadoc. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1993) El futuro de las ciudades en Europa. Bilbao. Arxiu Maragall Maragall, P. (1993) Discurs d’inauguració de la delegació de Perpinyà a Barcelona. Maragall, P. (1993) La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics. Parets del Vallés. Arxiu Maragall. Document d’ús intern. (1993) Audiència del President del Govern als alcaldes de la xarxa C6. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1994) La presència de Barcelona a Europa. Els poders locals i regionals en la construcció europea. Barcelona. Arxiu Maragall. Maragall, P. (2007) L’euroregió Pirineus-Mediterrani. El Periódico de Catalunya. 2007. Arxiu Maragall. Maragall, P. (2007) Transcripció de la participació en la taula rodona “El futur de l’Euroregió” en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d’Estiu. Arxiu Maragall. Sopar ofert per l’Alcalde als Ambaixadors de la Unió Europea. (13/05/1996). Arxiu Maragall. 3 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �|3 5 �Amb la col·laboració de � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa en l'horitzó: Barcelona i Catalunya en l'articulació i la construcció europea. Les relacions transfrontereres en el pensament i acció de govern de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Martín i Uceda, Javier Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Europa Euroregió Territoris Fronteres Barcelona Catalunya Acció política Abstract A summary of the resource. Treball del geògraf Javi Martín sobre l'espai transfronterer europeu, analitzat a partir de la visió i les polítiques que va desenvolupar Pasqual Maragall. Martín Uceda estudia el pensament i l'acció de Pasqual Maragall i el trasllada a l'actualitat per concloure que molts dels problemes de l'espai transfronterer i regional que Maragall ja abordava fa més de 30 anys continuen sent vigents. En aquest working-paper es repassa el procés d'evolució de cooperació transfronterera, es fa incidència en el paper que hi va jugar Pasqual Maragall i s'analitza el cas concret de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Description An account of the resource Número 5 de la col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca http://78.47.125.110/files/original/26/2663/WP6_Territori_JBaguena.pdf dd87f4a2315badd6994706f4a58cae33 PDF Text Text article Working_paper n.6 El territori en l’acció política de Pasqual Maragall. Orígens, debat i construcció de polítiques territorials al “Govern alternatiu”, 1999-2003 Josep A. Báguena Latorre Tècnic a la Diputació de Barcelona i membre del Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat. GURB-UAB Desembre 2018 �Aquesta publicació pertany a la col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall, que rep el suport de: �ÍNDEX 1. Notes introductòries 4 2. Objecte de la recerca 6 3. Marc de treball, estructura analítica i fonts documentals 8 4. Fases i dimensions. Construcció d’una agenda del canvi 12 4.1 Reconeixement de la problemàtica territorial. La segregació com a dimensió simbòlica 14 4.1 a) Els barris i el problema de segregació urbana 15 4.1 b) La urbanització i la manca de control públic 16 4.1 c) L’articulació territorial i el problema de la nova ruralitat 17 4.1 d) El medi ambient com a dilema 19 4.2 Procés de negociació i dimensió d’estil. Pacte com a mètode d’interacció 20 4.2 a) URBAN autonòmic 22 4.2 b) Llei d’urbanisme, equilibri i autonomia local 23 4.2 c) Planejament territorial com a base per un model d’integració 25 4.2 d) Visió ambiental integradora 27 4.3 Dimensió substantiva i presa de decisions. Integralitat en l’acció pública 29 4.3 a) Plans de Barri. Integralitat en l’acció 30 4.3 b) Pla de gestió i protecció integral del litoral 32 4.3 c) Paisatge. Una nova mirada en les polítiques públiques 34 4.4 Dimensió operativa i escenaris de gestió. Govern avant la lettre 5. L’escala en Pasqual Maragall. Model organitzatiu contra la “divisió” territorial 35 38 5.1 Escala, territori i xarxa 39 5.2 Organització administrativa del territori i les geometries variables 40 6. Nota final 42 �1. Notes introductòries A l llarg dels darrers anys han aparegut nombrosos treballs i publicacions dedicades a la figura de Pasqual Maragall. Moltes d’aquestes han estat promogudes per la Fundació Catalunya Europa en el marc del seu programa «Llegat Pasqual Maragall» dedicat a l’anàlisi i difusió de la seva acció política. El Paper que presentem a continuació s’insereix en aquest marc i té per vocació aportar una visió aprofundida d’un dels aspectes que configuren l’acció de Pasqual Maragall, en especial la vinculada al territori com a objecte de política pública. Per fer-ho hem analitzat un període, el de l’anomenat «Govern alternatiu», que es desenvolupà al llarg de la sisena legislatura del Parlament de Catalunya, entre els anys 1999 i 20031. Hom podrà entendre que l’abast temporal i temàtic d’aquest Paper és certament limitat en relació a la trajectòria professional, institucional i intel·lectual de Pasqual Maragall. Lluny de rebatre aquesta visió, partim del fet que la figura de Pasqual Maragall ha estat glosada en sengles treballs (Claret, 2017; Vallès, 2008 entre d’altres), que ens han obert un camp d’estudi propici per l’aprofundiment d’algun dels aspectes treballats per qui, de manera més intensa i directa, han conegut de primera mà o hi han investigat de forma metòdica el pensament i l’acció de Pasqual Maragall. Amb aquest Paper pretenem, doncs, continuar amb la tasca d’aprofundiment en el pensament i l’acció de Pasqual Maragall a recer d’un seguit de treballs més ambiciosos publicats a partir de l’anunci de la retirada de Pasqual Maragall de la política institucional i dels quals en som reconeixedors i tributaris. La nostra aportació, com diem, té la vocació de contenir algun aspecte concret de l’acció política de Maragall, la dimensió substantiva del territori en la definició de polítiques públiques emanades de l’anomenat «Govern alternatiu». Tanmateix, qualsevol aproximació a l’acció de Pasqual Maragall ha de tenir en compte alguns trets fonamentals de la persona i la seva obra. Així, com és conegut, i així ens ho han demostrat els treballs que tot just citàvem, un dels trets definitoris de la figura de Pasqual Maragall és l’aparent heterodòxia en l’exercici de les seves funcions, ja sigui rebatent aproximacions teòriques imperants en el marc de la recerca (Nel·lo, 2017), trencant dinàmiques i costums en les organitzacions polítiques (Maragall, 2008) forçant canvis significatius en les institucions de les que n’ha estat membre destacat (Vallès, 2008) o proposant escenaris de futur pels sistemes polítics de representació de la ciutadania. Escenaris que per alguns obrien camps esperançadors mentre que per altres eren manifestament preocupants (Fuster-Sobrepere, 2017). Entenem que aquesta heterodòxia és de fet un dels valors que efectivament han aflorat a mesura que s’analitza i es perfila l’acció política de Pasqual Maragall i que ens permet, avui, contemplar amb estupor i enyorança la validesa no només de les seves propostes, sinó dels mètodes a partir dels quals les proposava. Estem doncs, ja ho sabem, davant una figura de difícil modelització i traçabilitat. A aquest fet se li ha d’afegir una segona característica col·lectivament acceptada i que rau en la capacitat de Pasqual Maragall de configurar equips a partir dels quals construir la seva acció política, o més 1 L’anomenat Govern alternatiu es va formalitzar aproximadament un any després de les eleccions de 1999 i ja en plena acció d’oposició del grup parlamentari. Així doncs, l’assimilació cronològica de la legislatura amb aquesta manera d’organitzar l’acció parlamentària no és exacta. Hem cregut convenient, tanmateix, reforçar l’anàlisi de la legislatura com a culminació d’una etapa de preparació del canvi polític a Catalunya i l’inici del canvi efectiu en les legislatures posteriors. En aquesta “transició” la figura de Govern alternatiu esdevé fonamental, i és per aquest motiu que creiem necessari emfasitzar tots dos elements, fins i tot en el títol del treball. 4 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ben dit, establir les bases i els escenaris per a les «seves» polítiques. Alguns treballs (Ballart i Noferini, 2015) ja han aprofundit en aquesta faceta que tan bé expressa el professor Quim Brugué amb la descripció de Pasqual Maragall com un «líder relacional que aprofita coneixements dispersos» (Brugué, 2017, pàg. 270). Més endavant hi farem esment a aquesta qüestió. Reconeguts aquests fets, l’heterodòxia en l’acció política de Pasqual Maragall i la seva capacitat de vincular a aquesta acció coneixements i doctrines provinents de camps molt diversos, ens resistim a l’enorme atracció que aquestes característiques desperten entre els analistes i investigadors que busquen aprofundir en el «perfil» polític per tal d’extreure conclusions pel que fa als «estils» o a les «formes» de «fer política» que tant estan imbuint l’anàlisi científico-periodística de l’actualitat política del país. Creiem que si bé aquestes anàlisis poden efectivament generar informació valuosa, hi ha un camp de treball a explorar possiblement més ric, indubtablement més vast, basat en aproximacions sectorials a l’obra de Pasqual Maragall i que entenem que és l’objectiu de la sèrie de treballs en els que s’insereix aquest Paper. Aquestes aproximacions reten, al nostre entendre, un homenatge a Pasqual Maragall a partir de l’acció col·lectiva per ell liderada i no tant en virtut de la seva figura. Creiem, així mateix, que aquestes aportacions permeten aportar elements de criteri de cara a futuribles accions polítiques que malden i maldaran per trobar l’ocasió d’estructurar-se en un context de gran volatilitat institucional. L’aproximació que tot seguit presentarem s’estructura doncs des d’un esquema analític oposat als conceptes que abans establíem com a definitoris de la figura de Pasqual Maragall. Davant de l’heterodòxia, volem aplicar un «model» d’anàlisi de política pública. Davant de la combinació de sabers i coneixements dispersos, busquem la construcció d’una política que per molts és considerada com a sectorial, no així per Pasqual Maragall. Aquest Paper l’enfoquem, potser de manera arriscada, com un intent de modelitzar una acció que no és de govern real sinó que es produeix en un entorn -el Parlament- que el mateix Pasqual Maragall pretén, i aconsegueix, fer evolucionar, a partir d’una estructura formal mai assajada -Govern alternatiu- que neix amb un doble objectiu: fer oposició i alhora fer govern2, en un clima marcat per diferències i dissensions internes entre sectors significatius del partit al que pertany Pasqual Maragall i la plataforma cívica amb qui compta per professionalitzar i obrir l’acció parlamentària. (Vallès, 2008) Molt honorable senyor president, senyors diputats, senyores diputades, jo constato que el senyor Pujol fa un discurs d’oposició des del Govern; nosaltres farem un discurs de govern des de l’oposició. Pasqual Maragall, debat d’investidura, 16 de novembre de 1999 Vegem tot seguit quin és el plantejament de partida. 2 Potser aquí ja observem un tercer tret definitori de l’acció de Pasqual Maragall. Junt a l’heterodòxia i al lideratge relacional, la visió anticipatòria és un element constant en la figura política de qui ens ocupa. |5 �2. Objecte de la recerca E n el disseny, implementació i anàlisi de polítiques públiques el concepte de territori és sovint tractat com un àmbit físic sobre el qual s’estableixen normatives i accions orientades a la consecució d’uns objectius establerts. La ciutat i el territori esdevenen escenaris sobre els quals encaixar la formalització física de les polítiques públiques i la materialització de les dinàmiques econòmiques i socials. Si observem la trajectòria de Pasqual Maragall veiem, en canvi, que el territori, les ciutats i les mútues interaccions adopten en el seu pensament i en la seva acció de govern una dimensió substantiva. Les dinàmiques urbanes i les transformacions territorials3 han estat un dels elements estructuradors de la seva acció. Així mateix ho expressa Quim Brugué (2017, pàg. 293) tot destacant els elements innovadors del Govern Maragall a la Generalitat: D’altra banda, el govern de Pasqual Maragall es va mostrar especialment actiu en un àmbit que havia estat poc treballat en èpoques anteriors: el territori i el medi ambient. Assumint que es tractava d’assumptes crucials, l’agenda del canvi es traduïa en un seguit de polítiques públiques molt rellevants. Algunes d’aquestes serviren per encetar un trajecte que finalitzaria en la legislatura següent, però en tots els casos l’acció de govern s’impregnava de la necessitat d’abordar aspectes tan destacats com l’ordenació territorial, la planificació de les infraestructures, l’impuls d’una nova cultura de l’aigua, la redacció de l’agenda 21 per a Catalunya, el disseny del model energètic o la creació d’una autèntica política d’habitatge. Partim, doncs, de la premissa que la integració efectiva de la noció de territori en la construcció de les polítiques públiques es manifesta a partir del reconeixement que el comportament i les dinàmiques econòmiques i socials tenen efectes complexos que es manifesten a diverses escales. Aquestes dinàmiques territorials han de ser assumides per les administracions sovint encotillades en unes estructures competencials exclusives. Els governs de Pasqual Maragall aporten, al nostre entendre, experiències molt notables de com fer-hi front i superar aquestes limitacions. En aquest sentit pren especial rellevància, i així es va posar de manifest al llarg de la legislatura, el debat sobre l’organització territorial, que tractarem al final del document mirant de relacionar les visions innovadores d’escala territorial i la necessària resposta administrativa. 3 L’assimilació de ciutat i territori, aquí utilitzats sota una mateixa concepció, és un element que suscita un debat molt interessant i que depassa, de molt, els objectius d’aquest Paper. Oriol Nel·lo (2017) ens explica abastament com la ciutat és un element central en el pensament i l’acció de Pasqual Maragall des de l’inici de la seva formació fins la culminació de la seva acció institucional. Així mateix, en totes les obres fins ara dedicades a la figura de Pasqual Maragall, i fins i tot en la seva pròpia obra escrita, s’assumeix com a ineludible la concepció del territori, si més no en l’àmbit català, basat en la xarxa de ciutats. Tot treballant aquest Paper la temptació d’assimilar ciutat a territori ha estat ben present atès que la matriu del pensament territorial de Pasqual Maragall és fonamentalment urbana. Creiem necessari, però, obrir un interrogant sobre aquesta assimilació, potser sovint forçada, de cara a analitzar les diferents escales de l’acció política de Pasqual Maragall. Al llarg del text intentarem fer-ne esment. 6 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Així, la motivació que ens porta a realitzar aquest treball, més enllà de relatar una etapa significativa en la trajectòria de Maragall, és la d’intentar respondre i argumentar de quina manera la construcció de polítiques públiques pot fer front a un seguit de problemes sectorials que degut a la seva manifestació a la ciutat i el territori requereixen de mirades diverses i complexes, però degudament alineades, emmarcades i liderades sota paràmetres comuns4. 4 Per tal de guiar el lector en aquesta afirmació quasi jeroglífica, al llarg del treball mirarem d’identificar aquesta alineació en les fases de construcció de les polítiques públiques a partir d’una paraula clau (segregació, pacte, integralitat), d’un marc territorial referenciat establert per les respectives figures de planejament i d’un lideratge que segons Maragall s’havia d’esdevenir arran d’una nova planta administrativa que respongués efectivament a les diverses escales en que es manifesten les dinàmiques urbanes i territorials. Problema, escala, instrument i govern són els punts cardinals que guiaran les polítiques territorials dels governs, alternatiu o institucional, de Pasqual Maragall. |7 �3. Marc de treball, estructura analítica i fonts documentals A nalitzant la sisena legislatura catalana (1999-2003) disposem d’un període que ens permet observar com es va estructurar un veritable “discurs territorial” des de l’oposició al Govern de la Generalitat. Per tal de demostrar-ho ens dotem d’un marc de treball propi de l’anàlisi de polítiques públiques segons el qual aquestes segueixen un determinat itinerari, no estrictament lineal, però amb una estructura marcadament seqüencial. Així, en la configuració d’una política pública podem identificar les fases següents: Construcció de la problemàtica, procés de negociació, presa de decisions, procés d’instrumentació i finalment el seu seguiment i avaluació. Així mateix, a cada una d’aquestes fases se li conjuga una determinada dimensió de la política -simbòlica, d’estil, substantiva, operativa(Brugué i Gomà, 1998). Aquesta aproximació, il·lustrada a la figura 1, ens ofereix una estructura analítica que ens permetrà disseccionar de manera sistemàtica la configuració d’aquest «discurs» territorial en l’acció de Pasqual Maragall. Figura 1. Fases i dimensions d’anàlisi de polítiques públiques Construcció de problemes i agendes Dimensió simbòlica Procés de negociació Presa de decisions Conflictes epistèmics Dimensió d’estil Models d’interacció Opcions de fons Dimensió substantiva Escenaris de gestió Dimensió operativa Dimensió d’avaluació Anàlisi Font: Elaboració pròpia a partir de Brugué i Gomà, 1998 8 | f u n da c i ó Procés Procés de d’implementació seguiment Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Un cop emmarcada la nostra estructura analítica abordarem la següent fase del treball per reconstruir aquesta seqüència mitjançant l’estructuració d’uns fets abundosament registrats en diaris de sessions i butlletins del Parlament, arxius del Grup parlamentari PSC-CpC, actes del Govern alternatiu, documentació normativa i literatura especialitzada. Cal esmentar així mateix diferents treballs col·lectius que ens han ajudat per il·lustrar les nostres propostes. L’aparició l’any 2017 de la publicació coordinada per Jaume Claret «Pasqual Maragall, pensament i acció» ha estat de vital importància atès que per primera vegada es disposa d’una anàlisi sistemàtica i completa de la figura que ens ocupa. El treball del professor Oriol Nel·lo, centrat en el pensament urbà de Pasqual Maragall, ens ofereix un vastíssim graner de conceptes i aborda des de perspectives ben diferenciades la implementació de propostes polítiques i iniciatives institucionals apel·lant constantment a les principals preocupacions de Pasqual Maragall entorn a l’economia, la societat i la ciutat. Podríem dir, referint-nos a les dimensions de la política pública que esmentàvem més amunt, que el treball de Nel·lo ens permet identificar amb una claredat difícil de trobar en l’obra de Maragall els respectius elements simbòlics i substantius. La construcció, o més aviat, la identificació de problemàtiques derivades de la relació entre la societat i la ciutat, degudament analitzada sota el prisma de l’economista, porta a la implementació de polítiques públiques, a la substantivació i a la presa de decisions degudament alineades sota el prisma d’un socialista transformador. El treball, en la mateixa publicació, del professor Quim Brugué ens ajuda, així mateix, a identificar més clarament les dimensions d’estil i les dimensions operatives en les polítiques públiques desenvolupades pels diferents governs de Maragall. La capacitat d’establir nous models d’interacció entre els agents polítics, econòmics i socials és una de les peces clau de la figura de Maragall que és capaç així mateix d’imaginar escenaris de gestió innovadors. Els treballs de Nel·lo i Brugué ens han ajudat doncs a consolidar el marc d’anàlisi d’aquest Paper. Cal esmentar, així mateix, dues publicacions que ens han ajudat especialment per definir els entorns de la nostra aportació. La primera es publicà l’any 1999 sota el títol «La democràcia dels ciutadans». Es tracta d’un treball de destil·lació fina de molts ingredients continguts en l’anomenada «Convenció cívica catalana per a la renovació de la cultura política» que aplegà entre 1997 i 1999 un seguit de treballs i aportacions molt diverses entorn a la renovació conceptual i formal de la política catalana. Aquest treball representa la pedra de toc de la proposta de canvi protagonitzada per un col·lectiu amplíssim d’intel·lectuals, acadèmics, empresaris, gestors i servidors públics conformat al voltant de la figura de Pasqual Maragall a partir de l’any 1993 i que va adquirir el nom de Catalunya Segle XXI. En aquesta publicació s’exposen en bona mesura els plantejaments polítics de base del que serà posteriorment el Govern alternatiu. La segona publicació, que hem anomenat d’entorn, és potser més personalista però ens aporta una informació molt detallada i rica en matisos del procés de canvi protagonitzat per la mateixa Catalunya Segle XXI fins la culminació del govern de Maragall al cap de la Generalitat. Es tracta del treball de Josep Maria Vallès «Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi» publicat l’any 2008. En aquest document hom pot trobar les notes personals de Vallès del balanç sobre el desplegament de l’agenda política de Pasqual Maragall des de l’anunci de la seva candidatura a la Generalitat fins la seva sortida del Govern. Aquest treball ens ha servit així mateix com a guia de lectura dels documents recollits en l‘arxiu del Govern alternatiu. Sense les notes de context de Vallès difícilment hauríem pogut visualitzar el funcionament intern del Govern alternatiu. En un treball centrat en l’obra de Pasqual Maragall no pot faltar evidentment l’anàlisi de la seva obra en primera persona. Així, a més dels documents interns del Govern alternatiu i de les intervencions en seu parlamentària, hem recollit idees, propostes i reflexions recollides en dues publicacions de Pasqual Maragall. En el títol «Els orígens del futur», publicat l’any 2002 Maragall planteja idees de fons respecte a l’acció política necessària a Catalunya i Espanya, i ho fa des del Parlament, com a cap de l’Oposició. Entre aquestes idees de fons vinculades al catalanisme s’hi escolen tanmateix projectes |9 �concrets amb una base territorial evident. Infraestructures de transport i de comunicació, regeneració urbana i estructuració regional són elements que serveixen a Maragall per exposar algunes de les seves idees de fons. Un cop més trobem la dimensió simbòlica i la dimensió substantiva sense solució de continuïtat catalitzades per l’acció territorial. I especialment la seva «Oda inacabada» de l’any 2008 ens ha permès trobar textos, fragments, reflexions que, un cop més, amb l’ajuda de les anàlisis anteriors, ens ajuden a il·lustrar el nostre relat. Finalment, i per deriva temàtica, considerem especialment interessants algunes aportacions que foren publicades al llarg dels anys objecte del nostre estudi per una de les persones vinculades directament al Govern alternatiu, especialment en l’apartat de política territorial. Parlem dels treballs d’Oriol Nel·lo «Ciutat de ciutats» i «Lletres de batalla». Es tracta de dues publicacions molt diferents essent la primera de marcat caràcter acadèmic en la que s’argumenta la necessària integració territorial de Catalunya a partir d’una estructura, d’una xarxa de ciutats, que permeti fer front als vicis i als perills de la urbanització desordenada. El segon títol és un recull d’articles de premsa apareguts entre 1999 i 2003 concebut com un repositori de propostes destinades a alimentar d’una banda l’oposició a la manca de directius territorials per part del govern de la Generalitat de Jordi Pujol i de l’altra proposar justament una alternativa a la mateixa a partir de la vindicació de polítiques de millora urbana, redistribució de rendes, paisatge, mobilitat, la definició d’àmbits de govern efectius i projectes estructuradors de llocs i àmbits territorials. Aquestes darreres lletres no porten la signatura de Pasqual Maragall, però no se li escapa a ningú la seva contribució solidària amb l’agenda del canvi. Amb aquesta mateixa intenció es van publicar un seguit de treballs col·lectius, centrats especialment en el planejament territorial, en que per cada un dels àmbits territorials definits pel Pla Territorial General de 1995 es plantegen unes «bases» que posteriorment seran desenvolupades en el marc parlamentari i, de forma ja efectiva pel Govern Catalanista i d’Esquerres de les següents legislatures. Aquests treballs van ser publicats a la revista «Papers. Regió Metropolitana de Barcelona» de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, creat l’any 1984 a instàncies de l’alcalde Maragall per disposar d’una plataforma de treball acadèmic al voltant de les dinàmiques i polítiques metropolitanes. Aquestes referències constitueixen les fonts principals a partir de les quals proposem la nostra anàlisi i que estructurarem, com hem dit, a partir d’una doble matriu basada en les fases i les dimensions de la construcció d’allò que podem anomenar l’agenda del canvi en la política territorial de Maragall. Així mateix, per cada una de les dimensions i fases hem analitzat diferents escales d’implementació de determinades polítiques públiques. Així partim del barri, fins a la visió ambiental del territori, passant per instruments d’ordenació territorial sense deixar de parar atenció especial als àmbits de govern. Creiem que aquest exercici d’anàlisi multiescalar per cada una de les fases i dimensions ens ajudarà a establir una nova mirada a l’obra de Maragall en relació a les escales que superi la tradicional assimilació als àmbits de govern per ell proposats. Es tracta, en definitiva de capturar allò que en seu parlamentària va expressar el mateix Maragall de forma tan natural, amb tanta riquesa de matisos, en poques paraules, carregades de coneixement directe del territori i alhora sustentades en una base intel·lectual evident. De l’entorn, només els dic que llegeixin la premsa comarcal, perquè és la gran informadora del que passa. Difícilment temes com el parc eòlic de la serra de Pàndols, l’abocador de Juncosa o l’illa de Jafre, que se la volen menjar..., se la volen cruspir, l’illa del Ter, en el Baix Ter. A Jafre hi ha un alcalde que està convençut que la pot vendre per sorra, no? (Veus de fons.) Sí, sí, però això no arriba a la premsa, diguem- 1 0 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ne, nacional, no hi ha arribat, és premsa comarcal, són petits esdeveniments. O la contaminació dels purins als aqüífers del Baix Empordà –d’això en parlo perquè ho conec més, que hi vaig sovint. Però, en fi, la premsa comarcal generalment en parla, i no arriben a ser temes del país. Tenen tots aquests temes un denominador comú: són conflictes sobre usos del territori i sobre medi ambient, són conflictes sobre el nostre entorn. Si pogués, els llegiria una frase de Nicolau Rubió i Tudurí que ens deixa encongits, però no la puc llegir perquè no tinc temps. Ja potser després... (veus de fons), no, no, ja potser després, al...5 Hem de preveure, senyor president –i això vol dir fer-hi front de manera efectiva–, la desregulació del sòl, hem de preveure –i això vol dir fer-hi front– la urbanització extensiva, la primacia absoluta de l’automòbil privat, els guanys mesquins i miops a curt termini que hipotequen el demà. Pel futur de Catalunya, hem d’aturar la degradació i la banalització del nostre territori, hem de governar. Diari de sessions del Parlament de Catalunya, 4 d’octubre de 2000 No voldria acabar amb aquest repàs documental sense esmentar un manifest que l’any 1999 van signar un centenar de professionals de l’urbanisme i la gestió del territori i que el mateix Nel·lo cita en les seves Lletres de batalla. Aquest manifest anomenat «Nous espais. Per la vertebració del territori i l’impuls de les ciutats de Catalunya» plantejava moltes de les qüestions clau que posteriorment van ser estructurades i treballades al Govern alternatiu i finalment exercides pel govern de la Generalitat. Des de les problemàtiques als instruments i la gestió, es feia una proposta de canvi. En quina mesura aquest manifest representà un clam d’un col·lectiu professional que Pasqual Maragall va saber encaixar en les seves prioritats, en la seva agenda, o bé fou el resultat de la capacitat de Maragall de conjugar equips i sabers dispersos, tot anticipant-se a la seva acció de govern? La resposta no pot ser unívoca. Una i altra cosa, ens respondran segurament els seus impulsors. Aquest és l’estil Maragall. 5 La cita de Rubió i Tudurí que Pasqual Maragall no va llegir en la seva interpel·lació és aquella que diu: “Catalunya no serà ja una bella terra, ni ho podrà tornar a ser mai més”. Aquesta cita forma part del recull de textos que va publicar el Professor Manel Ribas Piera, 1995, Nicoulau M. Rubió i Tudurí i el planejament regional Bellaterra, Barcelona: Alta Fulla. Monografies de l’IEMB. |11 �4. Fases i dimensions. Construcció d’una agenda del canvi T al com dèiem en els apartats anteriors, abordarem l’anàlisi de la política territorial de Pasqual Maragall a partir d’un model anomenat de fases o de procés segons el qual tota política pública defineix un cert itinerari de lògica globalment seqüencial. Aquest itinerari és fragmentable en tres grans etapes essent la primera la de definició de la problemàtica i «posada en agenda» de determinades qüestions. En segon lloc es desenvolupa el procés de negociació entre alternatives per la conformació de majories i la conseqüent presa de decisions per, en darrer terme, articular els escenaris organitzatius i de gestió que possibilitin la posada en pràctica de les decisions preses. Aquest model permet situar sobre cada una d’aquestes fases d’elaboració les quatre dimensions que entren en joc en qualsevol intervenció pública: la dimensió simbòlica, que es relaciona amb la construcció d’estratègies discursives i marcs cognitius; la dimensió d’estil, que observa les actituds, disposicions i estratègies dels diferents agents; la dimensió substantiva en què es defineixen els continguts de la política i finalment la dimensió operativa en que s’instrumenten els mecanismes i es defineixen els paràmetres de gestió per la seva implementació (Brugué i Gomà, 1998). Una de les riqueses de l’anomenat Govern alternatiu, desenvolupat en l’exercici d’oposició parlamentària, és que permet il·lustrar totes aquestes fases i dimensions. Per tal de fer aquest exercici, i coneixent el fet que de l’oposició parlamentària es va passar a governar en la següent legislatura, seria especialment pràctic adoptar algunes de les mesures del Govern en les matèries que ens ocupen -Llei de barris, Llei de paisatge, Llei i desenvolupament reglamentari d’urbanisme, Programa de planejament territorial, etc.- i anar-les «deconstruint» seguint l’itinerari analític de fases en sentit invers, dels fets coneguts als seus orígens. Creiem, però, que aquesta aproximació, si bé vindicaria la solidesa i riquesa de les propostes i decisions6, no ens permetria abordar la complexitat inherent al pensament i obra de Pasqual Maragall ni dels «coneixements dispersos» que aconsegueix aglutinar; perdríem matisos respecte a com s’ha anat configurant un corpus normatiu i instrumental a mesura que el debat i les aproximacions sectorials interactuaven en el mateix Govern alternatiu. No tinc por dels especialistes, però sí de l’excés de confiança en les especialitats. Crec, més aviat, en la conjunció de les especialitats (...) no es refiïn totalment de la recerca unidireccional. ens diu Maragall en el discurs de presentació del seu llibre de memòries l’any 2008 al Palau de la música. Tanmateix no podem abordar una anàlisi amb vocació de ser sistemàtica si no establim un cert ordre de prioritats en l’objecte d’estudi o si més no en aquelles polítiques que ens permeten il·lustrar les nostres propostes. Així, hem cregut convenient abordar cada una de les fases a partir del tractament 6 Que d’altra banda ja ha estat treballat, entre d’altres, per Oriol Nel·lo en diferents volums, essent potser el més complert “Ordenar el territorio” (Nel·lo, 2012) o be més enfocat als instruments de planejament el volum «El planejament territorial a Catalunya a inici del Segle XXI,» editat per la professora Mita Castañer i publicat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. (Castañer, 2012). 1 2 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �del territori en les seves diverses escales. De com la segregació urbana es manifesta, i es pot combatre, en els barris, fins a la concepció del litoral català com elements inherents d’un equilibri entre economia i societat en una Catalunya que ha de recuperar els valors patrimonials del seu paisatge. Intentarem, per cada una de les fases que tot seguit desplegarem, abordar les respectives dimensions en base al barri, la ciutat, la integració metropolitana i la xarxa de ciutats i als elements estructuradors del país. Finalment, en el darrer apartat abordem prudentment una via ambiciosa vinculada a la relació entre escales i els seus efectes en la construcció de polítiques públiques. Creiem interessant, abans d’entrar en el detall d’algunes de les polítiques territorials analitzades que ens serveixen com a vehicle per il·lustrar la proposta de fases i dimensions, citar el conjunt de polítiques amb un marcat caràcter territorial que es van elaborar des del Govern alternatiu7. Agricultura, Comerç i Turisme Informe sobre l’agenda del camp català. Planejament del 2000 l Informe sobre la crisi del sector boví l Proposició de Llei de turisme l Política agrària a Catalunya: Pla de desenvolupament rural l Política agrària a Catalunya: Pla de regadius l Una estratègia de futur per al sector agroalimentari català l Política de comerç i turisme l Medi Ambient Pacte català de l’aigua l Pla rector d’avingudes de Catalunya l Democràcia ambiental: les agendes 21 a Catalunya l La qualitat de les aigües a Catalunya l Pla integral de gestió del litoral l Una nova política mediambiental per a Catalunya l Política Territorial Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN l Govern i territori: proposta de descentralització territorial de l’Administració l Informe sobre la Llei d’Urbanisme l Política de Foment de l’Habitatge l Política de Muntanya l Política de Paisatge l Pla per a la conservació, la seguretat i l’ocupabilitat dels habitatges l Pla territorial de les Terres de Lleida l Pla territorial del Camp de Tarragona l Infraestructures l Proposta catalana de l’AVE l Pla de ports de Catalunya l Xarxa viària Osona-Ripollès-Garrotxa l Proposta sobre política de peatges l Pla de carreteres l Política sobre finançament i gestió d’infraestructures 7 Document de balanç del Govern alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall. |13 �l l l Les connexions de la xarxa ferroviària amb Europa Propostes per a l’alternativa dels aeroports de Catalunya El país que volem, les infraestructures que necessitem Hom podrà reconèixer com el caràcter sectorial d’aquests àmbits està íntimament lligat a la gestió del territori. Igualment haguéssim pogut integrar en aquest llistat altres polítiques que efectivament tenen per vocació governar dinàmiques amb efectes evidents sobre la configuració territorial. Aquesta selecció, però, busca posar en evidència l’amplitud i la complexitat del treball efectuat des del Govern alternatiu així com la seva articulació temàtica. Tanmateix, com veurem més endavant, moltes d’aquestes polítiques que podem anomenar de «territorials» acabaran «desbordant» els seus respectius marcs sectorials. Vegem a continuació a partir de la tria d’unes poques d’aquestes polítiques com el Govern alternatiu s’alimenta a l’inici de la VI legislatura d’unes reivindicacions abastament treballades i argumentades en matèria de polítiques territorials i com, en la fase final, prepara una acció legislativa que s’implementarà de forma inusualment àgil amb el primer Govern Catalanista d’Esquerres8. 4.1 Reconeixement de la problemàtica territorial. La segregació com a dimensió simbòlica La publicació “La democràcia dels ciutadans”, elaborada a partir d’una amplíssima participació de més de 500 persones9 culmina, l’any 1999, la síntesi d’una complexa organització de debats i convencions temàtiques i transversals10. La mateixa estructura del document planteja una visió estratègica de quins són els dos grans àmbits de l’agenda del canvi. D’una banda propugna una nova política basada en uns escenaris, uns agents i unes regles renovades, i de l’altra presenta una base conceptual que ha de guiar el disseny de les polítiques públiques basades en la noció de la solidaritat com a vehicle per triangular economia, societat i territori. No podem obviar el pes de la reflexió territorial recollida en aquest volum i desplegada a partir de tres capítols dedicats justament al medi natural, al món rural, i a la ciutat. Per cada una d’aquestes “entrades” es proposa una presentació somera del concepte per passar a continuació a analitzar els canvis que han viscut cada un d’aquests àmbits en els darrers anys, els interrogants que aquests canvis plantegen i s’aventuren, finalment, unes propostes d’acció. Veiem, doncs, com el territori i la seva gestió adquireix en la iniciativa Catalunya Segle XXI un pes específic que serà incorporat per la plataforma, ara ja electoral, Ciutadans pel Canvi11 per bé que el mateix Maragall advertia: Pel que fa a l’esperit de Catalunya Segle XXI, les propostes contingudes en aquest llibre us n’han donat ja una idea justa, despullada de càlculs electoralistes. Són propostes que segueixen obertes a la crítica i a l’aprofundiment de tots els qui par8 Vegeu l’article de l’Anuari Territorial de Catalunya, publicat per la SCOT Acord per un Govern Catalanista d’Esquerres. Aspectes territorials. (Herrero, 2004). 9 La publicació comença justament per la frase “La gràcia d’aquest llibre és que no té autor”, per bé que el professor Vallès reconeix en la seva agenda imperfecta com tant ell mateix, l’Oriol Nel·lo i el notari López Burniol van “intervenir com a negres” en l’elaboració del text definitiu (Vallès, 2008, pàg. 27). El text definitiu és, com diem, resultat dels debats i d’un seguit de raports encarregats a diferents grups de treball de la Plataforma Catalunya S.XXI. 10 En Quim Brugué (2017) s’hi refereix com “un procés que, de manera pionera, va suposar una experiència de participació ciutadana i d’innovació democràtica” (pàg. 271). 11 No pretenem estendre’ns en aquesta “transició” entre una iniciativa i una altra, aquí excessivament simplificada, per no ser, aquest particular, l’objecte del nostre treball i pel fet que ja ha estat àmpliament descrita, amb tots els matisos i profusió de circumstàncies per Josep Maria Vallès (Vegeu capítols 1 i 3 de l’Agenda imperfecta de Vallès, 2008). 1 4 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ticipen de les mateixes preocupacions, els quals convidem a afegir-se a un procés que mai no s’acaba del tot. (Catalunya Segle XXI, 1999) Problemàtiques com la difusió de la urbanització, l’especialització funcional de l’espai, la segregació entre grups socials per motiu d’accés al sòl i l’habitatge, la mobilitat exacerbada, la manca d’infraestructures que estructurin el territori, l’aparició d’espais de marginalitat rural, el dilema dels consums energètics i l’equilibri ambiental apareixen ja com a elements davant dels quals cal actuar. Vegem a continuació, en la nostra particular estructura multi-escalar, algunes d’aquestes problemàtiques i en quina mesura adquireixen naturalesa pròpia, dimensió simbòlica, si volem, en l’agenda del canvi. 4.1 a) Els barris i el problema de segregació urbana «El meu patriotisme és el del barri endreçat...». (Maragall, 2008 pàg. 253) Amb aquesta afirmació, simple i alhora rotunda, recollida en les seves memòries, Pasqual Maragall ens mostra com efectivament el barri és l’àmbit on es manifesten les virtuts de la pàtria, entesa aquesta a partir de les directius de la justícia i la igualtat entre els ciutadans. Així ens ho mostra Oriol Nel·lo quan, tot citant Maragall, ens diu ...la metròpolis europea, i en particular Barcelona, disposava d’una extraordinària oportunitat. «Lo esencial es afirmar la vitalidad y solidaridad de la aglomeración urbana como tal, de la Ciudad como tal». (Nel·lo, 2017, pàg. 141) Calia, doncs, establir uns àmbits territorials efectius per assegurar la necessària redistribució de rendes. No en va, una de les variables que més pes han tingut en l’anàlisi de la segregació urbana no és tant la mera dotació d’equipaments i serveis, sinó els efectes que aquests poden tenir en la diferència de preus del sòl i dels habitatges entre diferents parts de la ciutat. El preu com indicador és un element que evidencia la mirada de Maragall a l’hora de plantejar un dels principals problemes a gestionar per qualsevol govern. Àrees molt importants de les nostres ciutats pateixen problemes rellevants d’ordre urbanístic i social. (...) Entre aquestes àrees destaquen, per la gravetat dels problemes, una sèrie de barris que, a la regió metropolitana, representen un 7% de la superfície residencial, amb uns 180.000 habitatges i una població d’uns 400.000 habitants. Són aquestes les àrees on els preus són més baixos i, per tant, tendeixen a concentrar-s’hi la població amb majors necessitats de serveis i d’atenció social12. Document de Balanç del Govern alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall Així doncs, veiem com el concepte complex de segregació urbana, abordat des la base empírica dels preus i analitzada a escala intraurbana esdevé una de les principals orientacions de la seva política. En els apartats següents veurem com aquesta va adquirint forma. Tanmateix, de bon començament, 12 Aquestes dades van ser extretes dels treballs preliminars del Pla Territorial Metropolità que en aquella època dirigia l’enginyer Albert Serratosa. |15 �les bases conceptuals i simbòliques són evidents13. 4.1 b) La urbanització i la manca de control públic La ciutat com a problema i esperança. Així obre el professor Nel·lo (2017) un dels capítols dedicats a analitzar de quina manera el fet urbà ha influït en el pensament i l’acció política de Pasqual Maragall, i és així com ens ho indiquen ja a finals dels 90s les propostes recollides en la citada “Democràcia dels ciutadans”. Si bé es parteix de la idea del fet urbà com un element cohesionador i estructurador de la societat i, encara més, dels seus potencials, es posa de manifest com les dinàmiques urbanitzadores dels anys 80s i 90s han generat a Catalunya uns efectes perversos de difusió i dispersió dels usos sobre el territori, d’especialització funcional de l’espai, de segregació dels grups socials en funció de les rendes i altres efectes a llarg termini com la pèrdua de patrimoni natural, o consums energètics excessius derivats de la mobilitat cada cop més dependent del vehicle privat. En aquest sentit, la problemàtica és complexa i els mecanismes per fer-hi front són múltiples. Tanmateix, fugint de simplismes, no s’identifica la problemàtica amb el fet urbà o, si es vol, amb la urbanització de l’espai, sinó en la manca de voluntat d’endegar processos d’ordenació territorial per part de l’administració de la Generalitat, sobretot a escala supralocal. “les dinàmiques territorials a les quals ens referim han comportat seriosos problemes de governabilitat a la majoria de ciutats catalanes. En efecte, en molts casos els fenòmens d’expansió i difusió urbana han provocat el trencament de la correspondència entre ciutat i municipi, de manera que, en molts casos, allò que des del punt de vista administratiu és ciutat constitueix només una petita part de la ciutat funcional i vivencial. La incapacitat de les institucions per donar una resposta adequada a aquest fenomen ha fet que les ciutats catalanes no disposin, en termes generals, de sistemes equilibrats de govern i representació per fer front a les seves necessitats.” (Catalunya Segle XXI, 1999) Davant d’aquestes problemàtiques i la manca d’instruments –operatius i de representació- per fer-hi front s’al·ludeix a la xarxa de ciutats com àmbit a partir del qual estructurar una resposta. Impulsar les ciutats, vertebrar el país. Cal actuar de manera decidida perquè les ciutats catalanes puguin aprofitar les oportunitats per fer front als reptes de l’hora. Per aconseguir-ho cal una acció decidida des de la societat i des de l’administració que parteixi d’una doble convicció: - Que les potencialitats del territori català i la puixança de la societat catalana radiquen en la xarxa de ciutats. - Comprendre i fer comprendre que aquest enfortiment passa (...) per un model de xarxa de ciutats compactes, complexes i integrades que vertebri el territori català. (Catalunya Segle XXI, 1999) 13 Voler sintetitzar els orígens i les manifestacions de la segregació urbana en uns pocs paràgrafs és un exercici temerari. A més, reduir-los a la simple manifestació de la diferència de preus entre barris pot amagar la complexitat dels dèficits de tot ordre que sovint es combinen en les àrees que requereixen d’especial atenció. Tanmateix l’objectiu d’aquest treball no és la de repassar cada una de les problemàtiques que afecten els barris o el territori en general sinó la d’il·lustrar com efectivament aquests problemes són assumits pel Govern alternatiu i de quina manera s’organitza una resposta estructurada. És per això, que en aquest apartat i en els següents farem un exercici de síntesi, basat en alguns aspectes clau que il·lustrin les fases i les dimensions de les polítiques territorials desenvolupades sota el mandat, alternatiu, de Pasqual Maragall. 1 6 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Veiem, doncs, en aquest apartat, com es posa especial èmfasi no només en denunciar la problemàtica del procés urbanitzador a la Catalunya dels 90s, sinó, tant o més, en reforçar el paper, real i simbòlic, de la ciutat i la xarxa de ciutats vertebradores del territori com a solució. Un cop més, aquesta simplificació no fa justícia a l’elaboració d’un corpus doctrinal dedicat a l’anàlisi de les dinàmiques urbanes i metropolitanes i a la identificació dels riscos d’aquestes sobre el benestar de les persones. Entitats com la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, de la que Pasqual Maragall n’era membre, centres de recerca com l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona o treballs com l’Enquesta Metropolitana de Barcelona, impulsats per l’alcalde Maragall evidencien l’interès d’aquest per conèixer com les dinàmiques urbanes es manifesten a escales diferents a les del seu àmbit estricte de responsabilitat política. Trobem, a finals dels anys 90 un corrent de pensament crític sobre els processos urbanitzadors a Catalunya que planteja de forma explícita la necessitat de disposar de mecanismes de control14. 4.1 c) L’articulació territorial i el problema de la nova ruralitat El triangle economia, societat i territori aplicat a l’anàlisi del món rural expressa una tendència a la tecnificació de les activitats agràries, a un augment de l’eficiència en la producció agrícola i a una disminució progressiva del sòl i la població dedicada a aquestes activitats. L’abandonament progressiu de terres i la davallada demogràfica en àrees molt extenses del territori planteja un escenari poc optimista pel que fa al desenvolupament vinculat a les activitats tradicionals. Malgrat aquesta tendència negativa s’identifiquen d’una banda nous usos en àrees rurals, com el turisme, i de l’altra una cada cop més intensa importància dels nuclis urbans articuladors, ciutats intermèdies en diran alguns, que permeten aproximar cada cop més usos i hàbits plenament urbans a les àrees rurals. Com veurem més endavant, les propostes per dinamitzar els àmbits rurals passen, en les polítiques de Maragall, per reforçar la xarxa de ciutats catalanes, incrementar el seu pes relatiu en els respectius àmbits d’influència i dotar aquesta xarxa d’unes infraestructures pròpies de sistemes urbans integrats. Abans però d’avançar les propostes, l’anàlisi del món rural es planteja, un cop més, a partir de criteris geogràfics en que es caracteritzen diferents graus de problemàtiques. Així, en la publicació La democràcia dels ciutadans s’identifiquen en primer lloc “un món rural plenament integrat amb la Catalunya urbana”, en segon lloc un món rural en procés avançat d’incorporació amb la Catalunya urbana i, finalment “Hi ha un món rural poc integrat amb les àrees urbanes catalanes. Es tracta d’unes àrees si es vol marginals, en el sentit que estan al marge de les activitats productives dominants i es troben poc cohesionades per l’estructura urbana general. Es caracteritzen pel despoblament i l’envelliment demogràfic, la feblesa de l’economia agrària, la precarietat econòmica i la marginalitat territorial respecte al context global de Catalunya”. (Catalunya Segle XXI, 1999) 14 El volum de publicacions i recerques dedicades a la qüestió és immens. Creiem, però d’especial interès destacar, a més del monogràfic dedicat a les bases per als plans territorials parcials de la revista Papers citada més amunt, la col·lecció “Urbanitats” publicada pel CCCB a partir de 1997, que en els seus primers anys dedicà volums a la urbanització dispersa, la sostenibilitat i la ciutat, la immigració, la vida obrera, l’habitatge i la formació de la llar... D’altra banda, les monografies que explotaven les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població oferien, justament, un marc de coneixement empíric de la realitat urbana i metropolitana que, progressivament anava ampliant els límits del seu abast territorial fins esdevenir, finalment, d’àmbit català. Bona part dels autors d’aquestes monografies i de les publicacions dedicades a la ciutat i al territori els trobem en l’annex final del llibre Democràcia dels ciutadans com a panelistes, relators, moderadors, autors de les ponències, coordinadors. Emergeix, un cop més la capacitat de Pasqual Maragall de “relacionar coneixements dispersos”. |17 �Veiem, doncs, com la Catalunya rural no es planteja en contradicció a la Catalunya urbana, ans al contrari, s’identifica en funció de la capacitat d’integració amb la xarxa de ciutats i les dinàmiques urbanes corresponents. Aquesta visió articuladora del territori a partir de la xarxa urbana s’oposa directament a la visió dicotòmica pròpia del pujolisme d’una Catalunya rural enfrontada a una Barcelona metropolitana depredadora de recursos. De tothom és conegut el conflicte gairebé perpetu entre Maragall i Pujol arran de la dissolució, pel segon, de la Corporació Metropolitana de Barcelona15. En aquest sentit, les aportacions l’any 1999 de Catalunya Segle XXI beu de la proposta que ja l’any 1985 Maragall plantejava en aquests termes: L’òptim és que el camp estigui molt més urbanitzat. Urbanitzat en el sentit de la comoditat, de la possibilitat de viure-hi amb un determinat nivell de dignitat, de coneixements, de contactes humans. (Maragall, 1985, citat a Nel·lo, 2017 pàg. 182) I així s’expressa en el programa electoral de l’any 1999: El nou Govern de Catalunya ha de superar la visió antagònica entre el camp i la ciutat. La urbanització creixent, la millora de les comunicacions, els canvis dels costums i, sobretot, el fenomen de la mobilitat, han fet el país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris més interdependents, i els pobles i les ciutats més interconnectats. Per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme al territori, a la rica i variada xarxa de ciutats i pobles i, mitjançant la regionalització, potenciar el món rural, que ha de tenir a l’abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes ciutats i un país més saludables, més sostenibles i, per això, cal actuar sobre els problemes mediambientals de tot el territori. (Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall) Partim, doncs, d’una base intel·lectual que proposa un trencament de la dualitat urbà-rural a partir d’una proposta clara per estructurar el territori a través d’una xarxa de ciutats i pobles convenientment dotada d’infraestructures de transport, de comunicació, que millori l’accessibilitat als serveis i les tecnologies. Aquesta vinculació simbòlica del desenvolupament territorial amb el fet urbà és, potser, la que ha generat un desacord més patent, constant i permanent, d’una banda entre les forces polítiques que encara avui argumenten que el desenvolupament local dels àmbits rurals passa per una “transferència de recursos” de l’àmbit metropolità o d’altra banda entre aquelles forces que observen la integració urbana de Catalunya com una pèrdua irreparable de patrimoni natural. Aquesta simplificació amaga, com és natural, multitud de matisos; creiem, tanmateix, que aquest posicionament simbòlic de partida és, encara avui, un repte pendent de superar. 15 Sobre aquesta qüestió i, en general, de la visió metropolitana de Maragall vegeu el treball de Mariona Tomàs, 2017 Governar la Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana. Fundació Catalunya Europa. 1 8 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �4.1 d) El medi ambient com a dilema “En un context caracteritzat per la ràpida evolució dels valors i per la crisi de sistemes ideològics, les temences i els projectes associats als dilemes ambientals s’han situat al centre del debat polític i ciutadà”. (Catalunya Segle XXI, 1999) Aquestes afirmacions recullen un corrent de pensament que reclama l’adopció de la “qüestió ambiental” com un element clau que s’hauria d’integrar de manera transversal en totes les polítiques públiques. En aquest sentit pren especial rellevància la qüestió d’accés i disponibilitat de recursos naturals destinats al desenvolupament econòmic. Aigua, sòl i energia són els principals vectors per al desenvolupament humà. Tanmateix es pateix d’una manca de coneixement sobre aquestes matèries que fa difícil estructurar una resposta adequada a les necessitats futures i el seu necessari equilibri. La primera determinació d’una nova política de recursos naturals a Catalunya haurà de partir, doncs, de la realització d’un inventari comprensiu i fiable dels recursos existents, renovables i no renovables. A partir d’aquí caldrà posar les bases d’una gestió encaminada a cobrir quatre objectius: Disponibilitat de recursos en tot el territori, racionalitzar els consums, restauració i gestió dels recursos bàsics sota control públic i bastir una política d’espais protegits moderna, àgil i adequadament dotada. (Catalunya Segle XXI, 1999) Aquest posicionament es basa, com és habitual, en un coneixement científic cada cop més extens16 i incisiu, si bé topa, i això forma part de la problemàtica, amb “un elevat nivell de desconfiança envers els poders públics en aquests temes” derivat en bona mesura dels “missatges contradictoris que s’emeten des de les administracions, a la instrumentalització per part de les forces polítiques i a l’existència d’un moviment ecologista poc cohesionat i, en ocasions, poc solvent”. (Catalunya Segle XXI, 1999) Veiem, un cop més, com la problemàtica no es planteja exclusivament en termes sectorials o especialitzats, sinó que l’afronta a partir de les evidències científiques, la capacitat de resposta de l’administració i l’anàlisi dels diferents agents que hi estan vinculats. Creiem oportú en aquest apartat fer esment a la visió de Maragall dels recursos naturals en relació al desenvolupament urbà Podemos habernos equivocado, las ciudades pueden no haber respetado su entorno, pueden haber abusado de la naturaleza. Reestudiemos nuestra relación con lo natural. (Maragall, 1985, citat a Nel·lo, 2017 pàg. 186) 16 En les seves memòries Maragall cita converses amb l’ecòleg Ramon Margalef de les quals va extreure coneixements que posteriorment aplicaria a les seves anàlisis. |19 �i la capacitat de la regulació de preus en la seva gestió. Per Maragall (...) els preus dels carburants -i per extensió de les energies i els recursos naturals- haurien d’integrar les externalitats negatives que la mobilitat –i altres usos- generen en les àrees metropolitanes. La mateixa posició partidària d’integrar les despeses i les inversions ambientals en els preus hauria d’aplicar-se al subministrament de l’aigua. (Nel·lo, 2017 pàg. 183-184) Trobem doncs la visió reguladora de l’administració per la via dels preus d’un fenomen complex, l’escassedat dels recursos naturals, el sòl inclòs, i les externalitats negatives dels consums. Una visió, però, que s’ha de treballar a totes les escales i on cada nivell administratiu n’ha de ser responsable. És així com, en el programa electoral de 1999 es plantejava la qüestió ambiental des de la corresponsabilitat. La Generalitat ha de dissenyar el model territorial general, mediambientalment sostenible, però la seva aplicació ha d’anar a càrrec del món local, que ha de planificar, també amb criteris de sostenibilitat, els usos del sòl no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema territorial. (Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall) I no només entre les administracions, En l’acció del Govern sobre el medi ambient, és del tot imprescindible la col·laboració ciutadana i dels sectors econòmics per promoure un canvi d’actituds individuals i col·lectives. Tan sols amb la corresponsabilitat social farem possible la nostra proposta d’elaborar l’Agenda 21 Local per a Catalunya. Només així la política ambiental del Govern podrà generar ocupació, riquesa i sostenibilitat en sectors tan importants com el turisme i el lleure o l’atracció d’inversions de qualitat cap al país. (Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall) Veiem, per concloure, en tots aquests fragments la concepció de diverses problemàtiques territorials a partir d’una matriu comuna derivada de la noció de segregació. Recordem: “Dintre del socialisme no hi ha llibertat per multiplicar les diferències econòmiques i socials” (Maragall citat per Nel·lo, 2017). Només a partir de l’evidència empírica de com les dinàmiques urbanes i territorials sense un control efectiu per part de les administracions tendeixen a una segmentació social i a una segregació espacial de la societat es podrà construir una alternativa. Aquesta alternativa, com veurem més endavant ha de contemplar el concepte d’integració territorial com a palanca de canvi de les problemàtiques aquí presentades. 4.2 Procés de negociació i dimensió d’estil. Pacte com a instrument? Aquest apartat dedicat a l’establiment d’un determinat model d’interacció en el disseny i articulació de les polítiques públiques ens permet fer aflorar una doble faceta de Pasqual Maragall i, per extensió, dels seus equips: La capacitat d’innovar en la definició de polítiques públiques i la capacitat d’estructurar un nou marc de treball, una organització inèdita i uns mecanismes de decisió que justament farien possible una agenda de canvi. Una de les idees articuladores de l’agenda del canvi proposada per Pasqual Maragall insistia en la necessitat de no només canviar allò que es feia sinó, també, de 2 0 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �fer-ho d’una manera diferent. (Brugué, 2017 pàg. 294) El mateix Govern alternatiu estableix en sí mateix, doncs, una particular dimensió d’estil. El fet de disposar d’una estructura de govern, amb uns mecanismes de decisió formals i un sistema de seguiment genera una capacitat de resposta i proposta mai observades amb anterioritat al Parlament. (Vallès, 2008) Una capacitat de resposta que cristal·litza, encara no passats dos anys de legislatura, en una moció de censura. Raimon Obiols havia practicat durant les legislatures anteriors una dura política d’oposició, però sempre dintre d’unes coordenades mentals que consistien a pensar que la democràcia era un artefacte acabat d’estrenar i no calia forçar-lo. El respecte mutu impedia anar fins al final, mentre que en política l’obligació és dramatitzar per tal de fer arribar els missatges als ciutadans... La moció de censura em va permetre exposar l’octubre de 2001 el programa polític que ja havia defensat a la campanya electoral de 1999, però ara amb l’experiència afegida dels dos últims anys de govern alternatiu a l’ombra que havia format PSCCiutadans pel Canvi a partir de setembre del 2000 amb els seus diputats electes distribuïts per especialitzacions i dedicats al seguiment de l’obra de govern i a la formulació de propostes alternatives més eficaces. Aquelles propostes havien estat debatudes en conferències nacionals i sectorials convocades arreu de Catalunya per les forces mobilitzades pel PSC-Ciutadans pel Canvi. (Maragall, 2008 pàg. 255) Tal i com anunciàvem a la introducció, no volem centrar la nostra atenció en “l’estil de Maragall” en la seva acció parlamentària sinó en la capacitat d’aquest de traslladar una determinada visió d’estil en el disseny de les polítiques territorials. I és a tal efecte que creiem que la noció de “pacte” és un element transversal en la definició de les seves polítiques que determina efectivament un model d’interacció determinat. Noció de “Pacte” en la gestió del territori “Catalunya ha estat sotmesa als mateixos fenòmens i transformacions que d’altres països desenvolupats, però ha estat mancada d’una reflexió estratègica que permetés bastir un pla d’actuació. També ha faltat un procés obert de diàleg entre els actors que cristal·litzés en un “pacte territorial” –urbà, rural, mediambiental- que establís unes bases de consens per a l’ús del territori i dels recursos naturals i per redefinir unes estructures de govern del territori més properes a l’ús real que en fem els ciutadans. (Catalunya Segle XXI, 1999) El pacte entès com a resultat de diàleg entre els actors per redefinir estructures de govern del territori. Aquesta noció de pacte no es planteja, doncs, com un “acord” entre els agents polítics d’un determinat àmbit de competència que busca una solució de comprimís entre posicionaments de partida. Maragall entén la noció de pacte, aplicada a les polítiques territorials, com un mecanisme de codecisió en base a unes problemàtiques mútuament compartides que aporti la justa escala d’acció entre diferents àmbits de govern. És per aquest motiu que les diferents escales de l’administració, els diferents nivells de govern, han d’interactuar per tal d’assegurar una participació efectiva en la implementació dels projectes. |21 �“Els pactes, en darrer terme, no eren una acció puntual amb resultats clars i observables a curt termini. Eren estratègies i compromisos de transformació a mitjà i llarg termini. Aquest era el seu valor (...) un estil caracteritzat per voler posar la mirada lluny i per, alhora, voler-ho fer de manera coral”. (Brugué, 2017) Veiem, a continuació com aquesta noció de Pacte imbueix cada una de les polítiques territorials aquí analitzades. 4.2 a) URBAN autonòmic El Parlament de Catalunya acaba de debatre una proposta de creació d’un Fons de Foment de Barris i Àrees urbanes que requereixen d’atenció especial. Un fons concebut com un instrument de col·laboració institucional i financera de la Generalitat amb els municipis per a la rehabilitació, precisament, d’operacions de rehabilitació integral d’un mínim de 40 barris d’arreu de Catalunya en projectes ideats i desenvolupats pels ajuntaments i la Generalitat i amb la participació dels veïns: construir ciutat. (Nel·lo, 2001) Aquest fragment de l’article Barris: construïm ciutat, publicat per Oriol Nel·lo al diari Avui, el maig de 2001, i recollit en les seves Lletres de batalla, mostra una de les claus del què va ser posteriorment una de les iniciatives dels governs de la Generalitat més àmpliament celebrades17. Ja ens hem referit anteriorment a la preocupació de Pasqual Maragall pels barris, per la necessitat de dedicar tots els esforços disponibles per evitar la fractura social de base urbana i territorial. Sense entrar en el contingut substantiu d’aquesta “política de barris” volem il·lustrar com, des del primer moment, aquesta política fuig del convencionalisme de ser dissenyada, finançada i aplicada des d’un sol àmbit competencial. Maragall i el seu equip creuen en la construcció col·lectiva, a diferents escales, en el co-finançament, en el seguiment conjunt i en una avaluació que permeti una rendició de comptes també compartida. No és baladí contemplar com efectivament la resposta instrumental a la preocupació nuclear de Maragall pels barris estigui en bona mesura inspirada en la Unió Europea. La mirada sempre atenta d’allò que passa fora es tradueix en una resposta local adaptada, i si es vol millorada. No en va en les primeres referències al projecte de barris en el marc del Govern alternatiu es parlava de l’URBAN català o de l’URBAN autonòmic. El mecanisme de la Llei de Barris funciona, com és sabut, d’una forma molt simple, inspirada, en bona mesura, en el programa URBAN de la Unió Europea. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) Més enllà del co-lideratge que es planteja amb aquesta proposta, una altra de les seves claus és la de fer evident que la proposta no s’encaminava a identificar les àrees urbanes més vulnerables i dedicar-li els recursos necessaris, sinó que els recursos es destinarien a aquelles àrees que presentessin un projecte de millora. Finançar projectes, no problemes, amb aquestes paraules il·lustrava Oriol Nel·lo, 17 De fet, en la part final del text citat es planteja la necessitat d’un pacte parlamentari que no es va produir, com va ser habitual, per un vot de diferència derivat de l’acord entre els grups de CiU i del PP. Anys més tard, a la llum del reconeixement del que fou la Llei de Barris, alguns exponents de CiU van reconèixer l’equivocació de no haver arribat a un acord en aquella legislatura. Paradoxalment, aquest mateix grup polític fou qui deixà sense efectes la Llei de Barris a partir de l’any 2011 un cop “recuperaren” el Govern de la Generalitat. 2 2 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �l’any 2009, un dels aprenentatges de l’aplicació de la Llei de Barris. Les actuacions seran proposades, dissenyades i executades pels ajuntaments concernits. La Generalitat, mitjançant un concurs, determinarà cada any, d’entre els projectes presentats pels ajuntaments, aquells que consideri prioritaris, procedirà a cofinançar-los i efectuarà el seguiment de la seva execució. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) Veiem, doncs, com aquesta política s’estableix des d’una perspectiva facilitadora i no pas executiva, que proposa el pacte com a garantia front a l’actuació unilateral18. 4.2 b) Llei d’urbanisme19, equilibri i l’autonomia local Oriol Nel·lo ens presenta la concepció de l’urbanisme segons Pasqual Maragall com un instrument de reparació, de restauració social, i alhora En la concepció de Pasqual Maragall, doncs, el Pla, les normes, la fiscalitat o els serveis públics, més que no pas mecanismes reguladors absoluts, han de ser un «codi social» limitador de les desigualtats i la prepotència dels diners; un codi «mòbil i convencional, incert», però del tot necessari. (Nel·lo, 2017 pàg. 172) Maragall, bon coneixedor dels mecanismes de generació de plusvàlues derivades de l’acció urbanística i alhora experimentat gestor de transformacions urbanes, observa des de l’oposició la limitada acció del Govern en matèria urbanística. Els responsables urbanístics van esdevenir, desgraciadament, poc després controladors desbordats pel detall de milers d’actuacions que no podien abastar, petits clons del model Pujol de Govern omniscient i puntillista, memorístic i finalment impotent, davant la vitalitat i la complexitat dels fets i del país. (Diari de sessions del Parlament de Catalunya Serie P, 48, 28 de març de 2001) Veiem en aquesta intervenció una denúncia del contrast entre el control del detall, abassegador en moltes ocasions, per part del govern sobre les actuacions locals en matèria urbanística, en oberta oposició a la renúncia a assumir la responsabilitat d’ordenar i planificar les dinàmiques territorials. Així ho expressa, amb més vehemència, en la moció de censura: Deixin-me dir dos mots de l’urbanisme. Mentre vostès estaven entretinguts amb el tema de les matrícules –que no van resoldre-, el Govern del PP ens arrabassava a cop de Decret les competències en matèria urbanística. Un Decret considerat inconstitucional pel Consell Consultiu i que vostès no van recórrer al Tribunal Constitucional. Ara es vol arreglar amb una Llei d’Urbanisme que ha costat dos anys 18 Respecte a la Llei de Barris s’han publicat nombrosos treballs des d’òptiques molt diferents –Polítiques públiques innovadores: Brugué 2011; Participació ciutadana: Martí 2009; Millora organitzativa de l’administració: Báguena, 2009 i tants altres. Tanmateix, per obtenir una visió global de balanç de la llei de barris és especialment rellevant el volum publicat l’any 2010 per la Generalitat de Catalunya, Llei de Barris. Una aposta col·lectiva per la cohesió social. 19 Recordem que l’any 2002 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 2/2002 d’urbanisme que fou modificada i ampliada l’any 2004 i desenvolupada amb el corresponent reglament l’any 2006. |23 �i que, un cop feta, el mateix grup del Govern, CiU, hi ha presentat tantes esmenes com articles té el projecte. Un projecte que envaeix claríssimament competències municipals. (No han estat capaços de defensar les competències de la Generalitat i ara volen les dels altres). (Pasqual Maragall, Discurs de la Moció de censura al President Pujol, 2001. Arxiu Pasqual Maragall) Ja en el programa electoral es plantejava la qüestió en aquest sentit. Retornar la competència urbanística d’aprovació de planejament derivat als municipis d’una certa entitat. Revisar totes les competències que han estat tretes des de l’àmbit local a l’autonòmic, sense que s’hagi guanyat en eficiència ni millorat en qualitat. - Transformar les actuals Comissions d’Urbanisme, que hauran de canviar el seu caràcter “fiscalitzador” i convertir-se en uns organismes de coordinació administrativa i de salvaguarda dels objectius de l’ordenació territorial. - Revisar en profunditat la legislació urbanística catalana, amb la intenció de reorientar el planejament general urbanístic, agilitar la seva gestió, flexibilitzar la programació i posar-la en relació amb la programació de les inversions locals. (Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall) Ara bé, el debat al voltant de la llei d’Urbanisme en el marc del Govern alternatiu no només es va centrar en la qüestió competencial dels governs locals sinó que es va plantejar com l’oportunitat perduda per disposar d’un marc competencial prou ampli i prou flexible com per abordar de manera efectiva les problemàtiques de fons que havien de ser resoltes mitjançant mecanismes de correcció i redistribució. Segregació urbana, accés a l’habitatge, mobilitat, consum de sòl, pèrdua de patrimoni i malbaratament dels recursos naturals eren assumptes que si bé requerien de polítiques específiques, no podien ser obviats per la llei d’Urbanisme. El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’urbanisme. (...) Tanmateix, ara, a l’hora de fer balanç, cal preguntar-se: És aquest l’instrument que Catalunya necessita per al desenvolupament dels seus pobles i ciutats i per a la preservació dels seus paisatges? Per desgràcia, la resposta només pot ser una: no. La llei, poruga i poc innovadora, no acaba d’oferir, tot i les millores aconseguides, les eines necessàries per fer front als grans reptes que avui planteja la transformació del territori català. Quins són aquests reptes? L’habitatge, els barris, la mobilitat i el medi ambient... ... Al costat d’aquestes qüestions, cal assenyalar que el repartiment de competències i funcions entre les diverses administracions previst en la llei tampoc és satisfactori. Aquests temes poden semblar menys rellevants. Però l’urbanisme no s’administrarà bé fins que tothom comprengui que és un camp on les competències han de ser necessàriament compartides entre el govern de la Generalitat i l’Administració local. (Nel·lo, 2003 pàg. 33-35) Creiem necessari, en aquest apartat, posar de manifest la importància que aquesta qüestió va adoptar al llarg de la legislatura, segurament molta més que no pas el tractament que li n’hem donat en aquest paper. El fet de tractar-se d’una norma fonamental per a la planificació i la gestió del territo2 4 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ri i que va conèixer un procés de negociació i debat parlamentari extensíssim en el que, per raons òbvies, el Govern alternatiu no podia disposar de la iniciativa, que corresponia al grup de Govern, fa variar l’esquema constructiu de polítiques públiques que hem emprat en aquest paper. Tanmateix sí que podem posar de manifest la capacitat del Govern alternatiu de modificar substancialment el text original i introduir, si més no en els documents provisionals, temàtiques que no quedaren recollides en el text definitiu però que sí varen suposar un inici del que posteriorment varen ser iniciatives dels Governs d’esquerres. Qüestions com la regulació de la rehabilitació de les àrees urbanes, l’habitatge de protecció pública, el paisatge, la mobilitat o la protecció dels espais lliures20, van anar bastint un corpus que posteriorment prengué ràpidament caràcter normatiu a partir de la pròpia modificació de la Llei d’Urbanisme l’any 2004, o de Lleis com la de Paisatge, de la mobilitat, els plans territorials, o el Pacte Nacional per l’Habitatge. Veiem, doncs, com també en una matèria sensible pel que fa a la distribució de rendes i a la configuració territorial dels pobles, les ciutats i el territori, la noció de pacte mitjançant l’exercici compartit de les competències urbanístiques hi és plenament integrada. I creiem especialment rellevant com aquesta noció de pacte s’alimenta d’una visió àmplia, innovadora i carregada d’arguments que sobrepassen els marcs cognitius tradicionals per fer justament de l’exercici de pacte, un exercici de construcció i no pas de renúncies21. 4.2 c) Planejament territorial com a base per un model d’integració El punt 5è del programa electoral de la coalició PSC-CpC a les eleccions autonòmiques s’obre amb el capítol «Els territoris22 protagonistes del seu futur». La ja per se evident al·lusió a la participació dels diferents àmbits de govern es desplega, entre d’altres, a partir de les propostes següents: - Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Central, Tarragona, Terres de l’Ebre, Ponent i Alt Pirineu. - Proposar que aquestes regions siguin l’àmbit de descentralització del Govern i que es configurin com unes administracions locals: els consells regionals. - Els consells regionals assumiran les competències i objectius de les actuals diputacions i seran receptors de les competències autonòmiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient). - Elaborar un conjunt de Plans territorials regionals que identificaran el conjunt d’espais no urbanitzables. - Dissenyar polítiques per al manteniment i la millora dels espais “lliures” del territori: programes d’ajuda a les activitats primàries creadores de paisatge, etc. - Elaborar un programa de viabilitat per als petits nuclis rurals en procés de despoblament, reorientant-los cap a la funció residencial vinculada als sistemes 20 Recordem que la tramitació de la Llei d’Urbanisme es va produir mentre era vigent a tota Espanya el Decret de liberalització del sòl de 23 de juny del 2000, aprovat pel govern d’Aznar. 21 Si bé el text definitivament aprovat l’any 2002 va ser molt limitat i no responia plenament a les expectatives generades pel Govern alternatiu, que van ser degudament recuperades en la legislatura posterior, també amb l’aprovació de normes amb un ampli suport parlamentari. 22 L’ús del plural per parlar dels territoris denota una visió àmplia i diversa per definir els diferents subjectes polítics que operen sobre el territori sense una identificació clara amb un àmbit administratiu concret. Aquesta idea de subjectivar els territoris des de la seva diversitat xoca, avui, amb l’abús del concepte “el territori”, en mode singular, especialment present en els mitjans de comunicació, però malauradament incorporat en el llenguatge polític i fins i tot tècnic, per referir-se, a qualsevol escala, a tot allò que no és el “centre de decisió”. |25 �urbans pròxims, mitjançant la millora de les comunicacions i de l’equipament. - Estimular la participació ciutadana en els plans d’ordenació territorial. (Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall) Amb aquestes i altres mesures, la coalició assumia un dels reptes ja plantejats en la convenció cívica Catalunya Segle XXI en la que es plantejava que El problema de la construcció ordenada de la ciutat a Catalunya apareix, doncs, com un problema eminentment polític i la seva solució ha de ser per tant sobre tot política: és a dir, requereix construir per a cada una de les ciutats catalanes, i per al territori català en el seu conjunt, un sistema equilibrat de govern que permeti recuperar la capacitat d’ordenar el territori en benefici dels ciutadans. (Catalunya Segle XXI, 1999) Subjecte i objecte d’ordenació són, doncs, elements inseparables. És així com al llarg de la legislatura, la qüestió del planejament territorial adopta una doble connotació. D’una banda s’estableixen les bases conceptuals del que s’anomenaren «les tres C» - Compacitat, complexitat, cohesió - d’allò que posteriorment, ja en el govern, foren els criteris de planejament territorial23 com a element substantiu dels plans territorials parcials i de l’altra s’estableix el relat de la necessària subjectivació d’aquesta política en uns àmbits territorials per al planejament territorial. És així com el «Conseller alternatiu» de política territorial, Oriol Nel·lo, ho expressa l’any 2001: En el camp de la política territorial cal, doncs, de manera imperiosa un canvi de rumb, un cop de timó. Catalunya necessita una nova visió del territori. Una política alternativa que entengui que el territori ha de ser alhora recurs econòmic, element de redistribució social, àmbit per a la relació entre la societat i la natura i espai de representativitat. Recurs, redistribució, relació i representativitat. Quatre «erres». Quatre objectius. (Nel·lo, 2003 pàg. 22) Era evident que per governar les dinàmiques territorials calien nous instruments i nous àmbits de govern amb els quals construir les estratègies comunes i col·lectives per tal de fer viables a llarg termini les polítiques territorials del Govern alternatiu. Aquesta assumpció de l’estil relacional i de pacte que imbueix l’acció de Maragall queda expressada de manera diàfana amb les següents paraules La nostra filosofia territorial consisteix a dotar els territoris de Catalunya de projectes propis, de discutir amb ells tant com calgui els seus propis projectes, i el casament d’aquests projectes amb el conjunt de Catalunya. No en trauríem res, que hi hagués purament un pla fet des d’aquí. S’ha de fer un pla des d’aquí, Catalunya ha de dir la seva, però ells han de tenir la seva estratègia, perquè si no el pla no servirà de res. Ha d’haver-hi uns subjectes socials, uns protagonistes que tirin endavant un projecte a cada un dels territoris de Catalunya. (Diari de sessions del Parlament de Catalunya, 28 març 2001, sÈrie P 48) 23 Vegeu el document de Juli Esteban. Planejament Territorial, Criteris. Publicat per la Generalitat de Catalunya. 2004. 2 6 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �4.2 d) Visió ambiental integradora Barris, ciutat, urbanisme i ordenació territorial són àmbits en els que la noció de pacte estableix el marc estratègic necessari per al disseny i implementació de polítiques redistributives. Ara bé, és potser en l’àmbit ambiental on aquesta visió integradora d’agents i discursos adopta una connotació, si cap, més evident. Així, l’any 1999 la convenció cívica Catalunya S. XXI establia quatre principis organitzatius bàsics per la política ambiental: - Adoptar una normativa clara tendint a responsabilitzar els diversos agents en la mesura que els correspon, tant pel que fa als privats (productors, prestadors de serveis i consumidors), com a públics (legislatiu, executiu i judicial). - Adequar, racionalitzar i estructurar l’acció ambiental de les administracions públiques tot intensificant i coordinant les relacions entre departaments i nivells administratius. - Establir una relació dels objectius mediambientals atenent la seva importància real, al seu cost econòmic i a la seva viabilitat tècnica. - Concertar l’aplicació de les polítiques amb els agents socials: en matèria de polítiques ambientals cal un acord social ampli perquè l’obligat intervencionisme dels poders públics revesteixi el caràcter d’un contracte o d’un pacte social solidari. (Catalunya Segle XXI, 1999) Tal i com avançàvem al capítol anterior, les polítiques ambientals havien estat, potser, l’àmbit en el que Maragall havia desenvolupat un corpus normatiu menys elaborat en comparació amb les dinàmiques urbanes i el planejament urbanístic i territorial. Aquest fet, si és que l’assumim com a cert, no difereix del context espanyol o europeu puix que no és fins la dècada dels 90’s que les polítiques ambientals, o si més no la seva reivindicació o fins i tot el mateix concepte de sostenibilitat, cobren singularitat i una certa centralitat en els discursos predominants. És així com el Govern alternatiu assumeix els mandats de la Cimera de Rio de 1992 i la Carta d’Aalborg de 1994 com a referents en les seves propostes en matèria ambiental. Tot reconeixent la creixent preocupació pels vectors ambientals, el Govern alternatiu desestima la via sectorial per imposar «marcs restrictius» al desenvolupament econòmic i social del país. L’estratègia ambiental se sustenta sobre la integració entre les polítiques territorials i econòmiques de criteris de sostenibilitat. Cal una nova concepció en l’ordenació territorial i urbanística que trenqui la visió sectorial de la problemàtica ambiental i introdueixi a tots els nivells d’escala del planejament (territorial, regional, local, parcial) les consideracions ambientals -també les d’ordre paisatgístic- com a punt de partida bàsic. (Catalunya Segle XXI, 1999) És aquesta via integradora la que fa possibles projectes, entre d’altres, com l’Agenda 21, el Pacte de l’aigua o el Pla de gestió i protecció integral del litoral. Tots tres projectes comparteixen la noció de pacte, d’acord, entre diferents nivells administratius i entre els diversos agents, públics i privats que intervenen en el territori. |27 �Així, l’Agenda 21 catalana es fonamenta en: reorientar el desenvolupament que duu a terme la Generalitat de l’Agenda 21 catalana i la seva relació amb les iniciatives municipals, per aconseguir col·laboració i no competència, sinèrgies i no estratègies de jerarquia, per tal d’integrar totes les “agendes” que, coincidint en el mateix territori, afronten els mateixos problemes, es regeixen pels mateixos principis i persegueixen l’objectiu comú del desenvolupament sostenible. D’aquesta manera, les Agendes 21 han de buscar el que es podria nomenar una òptima qualitat ambiental als municipis mentre l’Agenda 21 Catalunya ha de fixar la seva atenció en les estratègies generals per actuar des de la Generalitat amb la plena complicitat del món local. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) En matèria de planificació i gestió dels recursos hídrics, no és necessari recórrer a un gran transvasament del riu Ebre ja que hi altres solucions molt més viables i factibles a través, principalment, d’una millor gestió dels propis recursos de Catalunya, l’ampliació del ministransvasament de Tarragona i l’aplicació de les noves tecnologies. És el que anomenen el Pacte Català de l’Aigua, que vam presentar el 19 d’octubre de 2000 a l’embassament de la Llosa del Cavall. L’aplicació d’aquestes mesures permetrien disposar de forma immediata de més de 215 Hm3/anuals addicionals per assegurar el subministrament a la regió de Barcelona durant els propers 20-30 anys. Per tant, en el marc del calendari fixat pel Pla Hidrològic Nacional (8-10 anys) i probablement abans i a través bàsicament dels recursos que aquesta llei destina a Catalunya (que s’aproparà als 400.000 milions de pessetes), proposem diverses mesures alternatives per tal de garantir les reserves d’aigua necessàries a les conques internes i, solucionar, paral·lelament problemes de qualitat i quantitat que es produeixen en altres punts de Catalunya. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) En matèria de gestió del litoral creiem d’especial interès recuperar algunes de les conclusions de l’aplicació, ja en el Govern de la Generalitat, del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Aquest pla, hereu del projecte esmentat de gestió i protecció integral del litoral proposat pel Govern alternatiu24, fou una de les apostes més ambicioses d’ordenació física d’un àmbit territorial, la franja costanera de tot el territori català, sotmesa a la més forta pressió urbanitzadora. Les característiques del litoral català, les seves potencialitats pel que fa al desenvolupament econòmic i la seva preservació com un àmbit d’especial valor estratègic, natural i paisatgístic només fou possible gràcies a l’acord madurat entre els agents econòmics i socials i els poders públics locals. Mostra d’aquest acord és la poca incidència de recursos i contenciosos que hagué de suportar una actuació tan ambiciosa en comparació amb altres instruments de planejament25. 24 Si bé el Pla de gestió i protecció integral del litoral es va elaborar des de l’àmbit de Medi Ambient del Govern alternatiu, amb contingut no només urbanístic sinó vinculat a la gestió de la dinàmica litoral terrestre i marina, la dinàmica parlamentària de la VI legislatura i, més tard, les condicions del pacte de formació del Govern Catalanista i d’Esquerres féu que el Pla derivés en la seva elaboració i implementació efectiva en un instrument urbanístic. Un instrument, això sí, innovador en molts aspectes i que obrí una manera de concebre els instruments urbanístics des d’una perspectiva i amb un abast plenament renovats. Així ho expressen els articles de Llort (2006) i Nel·lo (2006) en el monogràfic dedicat als Plans Directors Urbanístics de la revista Espais, editada pel DPTOP. Val la pena esmentar aquí l’interès que el PDUSC com a instrument innovador va despertar entre els cercles tècnicopolítics de realitats ben diverses com l’andalusa, la gallega, o la sarda, on es van replicar instruments d’ordenació litoral molt similars seguint els paràmetres bàsics del PDUSC. 25 Sobre l’escassa litigiositat del PDUSC i la ressolució favorable a l’administració de la Generalitat de gairebé tots els contenciosos es pot veure la Tesi doctoral de Josep M Aguirre (Aguirre, 2015). 2 8 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Del elevado grado de consenso con el que contó el Plan -PDUSC-1- desde su inicio da cuenta el hecho de que en el periodo de información pública se recogieran 452 alegaciones, a razón de menos de 1 alegación por kilómetro de costa o poco más de 6 alegaciones por municipio... La litigiosidad posterior a la aprobación de los planes ha sido también muy escasa. Frente al PDUSC-1 se presentaron 186 recursos mientras que para el PDUSC-2 fueron 92. (Nel·lo, 2012 pàg. 132) Aquest fet dóna fe de la potència que la noció d’acord i de pacte, un model d’interacció ben evident, pot tenir en matèria de política territorial, justament en un període en que els anomenats conflictes territorials emergien arreu del territori26. En qualsevol cas, l’oposició d’esquerres no va permetre que l’últim mandat de Pujol fins les autonòmiques de 2003 fos un temps completament perdut. Davant d’un govern de simple supervivència de l’interès propi, vam anar forjant el clima concret de l’alternativa. (Maragall, 2008 pàg. 257) Amb aquestes paraules es fa palès el tarannà constructiu de l’acció parlamentària a l’oposició. Com hem vist, l’estil de Pasqual Maragall es manifesta en la recerca de pactes, fonamentalment entre les esquerres, per tal de bastir el que posteriorment fou el Govern Catalanista d’Esquerres, però també des d’una posició constructiva amb un Govern immobilista amb qui, malgrat la manca d’iniciativa política, va acabar establint uns acords amb una gran càrrega normativa com és la Llei d’Urbanisme de 2002. 4.3 Dimensió substantiva i presa de decisions. Integralitat en l’acció pública La dimensió substantiva és aquella en la que es defineixen els continguts efectius de les polítiques públiques. Tot seguit farem esment de manera forçosament breu i esquemàtica d’alguns trets específics d’algunes polítiques territorials impulsades pel Govern alternatiu. Tanmateix ja podem avançar que, un cop més, les propostes del Govern alternatiu, hereves de la complexitat de l’acció de Maragall responien com molt bé diu Brugué al fil que relligava la mirada àmplia i dispersa de Maragall. Un fil invisible que ens permet observar i comprendre el quadre on es representava la seva agenda de canvi. Un quadre impressionista, amb pinzellades que semblaven tenir vida pròpia però que no ens impedeixen veure’n el conjunt. (Brugué, 2017 pàg. 273) Aquest fil invisible ens portarà segons la mirada a indrets potser no massa coincidents, tot i que podem estar d’acord en concebre les polítiques de Maragall com integradores. La integralitat és el concepte clau que millor descriu les polítiques, en aquest cas territorials, de Pasqual Maragall al cap del Govern alternatiu. La integralitat com a resposta activa i militant front al problema de la segregació urbana i territorial. La integralitat com a resultat lògic d’un treball d’aliances i de pactes entre agents 26 Vegeu, entre d’altres, els treballs de Nel·lo, (2003) Aquí, No! Els conflictes territorials a Catalunya, Cabañas, Jordi i Mercadé, (2012) Planejament territorial i debat social ; López, Navarro i Báguena (2018) Recull i classificació de polítiques i transformacions territorials o els volums de la SCOT Anuari territorial de Catalunya. |29 �de diferent ordre. La integralitat, en definitiva, com a mecanisme per trencar dinàmiques sectorials d’una administració gripada. Vegem a continuació alguns dels projectes que van ser recollits en el balanç del Govern alternatiu, l’estiu de 2003, ara ja definint una agenda del canvi que s’intuïa inevitable27. 4.3 a) Plans de Barri. Integralitat en l’acció El projecte recollit en el document de balanç amb el nom de «Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN» és potser el projecte on es manifesta de forma més evident aquell triangle clàssic en Maragall conformat entre ciutat, economia i societat. I es manifesta en diferents esferes del projecte. En els seus objectius estratègics: Tenen com a principal objectiu possibilitar intervencions integrades en barris els quals –per la concentració de la problemàtica social, econòmica i urbanística- no poden ser millorats amb intervencions exclusivament sectorials. Barris on cal aplicar polítiques que no només donin oportunitats a cada ciutadà individual –per trobar feina, per rebre ajudes, per millorar el seu habitatge- sinó que s’adrecin també a la comunitat tota sencera. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) Veiem com l’objectiu principal incorpora manifestament el concepte d’integració en funció de les problemàtiques a les que es vol fer front i en funció dels destinataris: «no només cada ciutadà individual... sinó la comunitat sencera». En els seus objectius operatius s’identifiquen els grans àmbits d’intervenció, tot superant el clàssic capteniment sectorial de les polítiques públiques de rehabilitació urbana. El projecte de barris assumeix, doncs, la necessitat d’actuar no només coordinadament, sinó de manera necessàriament integrada en els àmbits següents: l Rehabilitació de l’habitatge, dels espais públics i de les comunicacions. l Millorar les dotacions d’equipaments i serveis. l Assolir l’augment de l’activitat econòmica i el nivell de benestar de la població. Així mateix, pel que fa a les àrees on es preveu intervenir, el projecte mostra un coneixement profund del les dinàmiques que han generat processos de segregació: Les àrees urbanes elegibles als efectes de les accions de rehabilitació integrada seran aquelles àrees urbanes que pateixin o hagin patit: a) processos d’involució urbanística, com ara la progressiva degradació dels habitatges, la persistència dels dèficits d’equipament o la insuficiència de la urbanitza27 Per elaborar aquest apartat ens hem centrat en la producció del Govern alternatiu. Bona part de les propostes elaborades al llarg de la VI legislatura van ser efectivament assumides i desenvolupades pel Govern de la Generalitat al llarg de la VII i VIII legislatures. Tanmateix, els condicionants del pacte van fer variar, en alguns casos de manera substancial, les propostes plantejades pel Govern alternatiu. En la selecció de casos que hem escollit per il·lustrar la substantivació de les polítiques territorials trobem iniciatives desenvolupades i ampliades en l’exercici efectiu del Govern com foren la Llei de barris o la política de paisatge, iniciatives d’aplicació parcial, com el cas del Projecte de gestió i protecció integral del litoral que esdevingué el Pla director urbanístic del sistema costaner, o la proposta de descentralització administrativa, recollida a l’Estatut de Catalunya de 2006 però no desplegada pels governs successius. 3 0 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ció o de la qualitat de l’entorn físic. b) problemàtica demogràfica causada per l’envelliment, la manca de renovació dels residents o simplement la pèrdua excessiva de població, o, pel contrari, el seu creixement massa accelerat. c) la presència característica de problemes econòmics (atur, manca d’activitat, escassetat de serveis) o socials (delinqüència, violència, drogoaddicció). Així, front a polítiques de rehabilitació centrades en determinades morfologies urbanes el projecte de barris identifica les diverses tipologies urbanes en les que es manifesta de manera diferenciada el procés de segregació: Àrees elegibles: l l l l Àrees velles corresponents als cascs antics de les ciutats grans o mitjanes. Àrees suburbanes extensions produïdes a partir de petits eixamplaments projectats o mitjançant la simple prolongació de carrers. Polígons d’habitatges construïts a partir dels anys cinquanta a les perifèries de les ciutats petites i mitjanes. Àrees d’urbanització marginal l’origen de les quals es troba en un procés de parcel·lació il·legal que permetia l’autoconstrucció. Finalment, on efectivament es manifesta de manera més evident el caràcter integrador de la Proposta de suport a barris amb projecte és en la diversitat de camps en els que s’alinearan les accions. Les accions incloses en els programes estaran encaminades a dotar les àrees concernides d’una qualitat urbana i unes condicions socials equiparables, com a mínim, a les de la mitjana catalana. Les accions hauran de partir, així mateix, d’una voluntat d’integrar les mesures urbanístiques i les mesures de caire social i econòmic, que han de ser enteses com a parts inseparables d’un mateix procés de millora que mantingui i incrementi la cohesió social al mateix temps que millora l’entorn. Així, les accions proposades hauran de referir-se a alguns dels camps següents: l Creació de nous espais lliures i oberts d’ús col·lectiu. l Foment de la mobilitat sostenible. l Rehabilitació del parc d’habitatges. l Reforma urbana. l Execució Planejament General. l Actuacions de reequilibri urbà. |31 �l Habitatge per a ús dels joves. l Programes per adaptar serveis i equipaments generals. l Integració del fenomen de la immigració o nova ciutadania. l Fer efectiva la participació ciutadana. l Promoció i impuls de les activitats econòmiques. l Programes d’inserció laboral. l Programes de seguretat ciutadana. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) Mesures urbanístiques, mesures socials i mesures econòmiques que han de ser enteses com a part inseparable d’un procés. El repte plantejat és ambiciós si partim del reconeixement d’un marc administratiu, el de la Generalitat, excessivament sectorialitzat i poc procliu al treball transversal. Tanmateix, una de les virtuts del projecte és la seva inspiració en uns marcs administratius desvinculats de les casuístiques locals. Recordem la inspiració en el projecte URBAN de la Unió Europea. En aquest sentit, el disseny de la política de regeneració urbana es fonamenta en una nova manera de fer que no es preocupa de les estructures departamentals ni del repartiment sectorial entre administracions. El projecte de barris del Govern alternatiu no només va fer possible una nova manera de treballar la integralitat en una política pública sinó que la seva execució efectiva, ja en la següent legislatura, va generar dinàmiques de treball transversal en el marc del govern de la Generalitat inèdites fins aleshores28. 4.3 b) Pla de gestió i protecció integral del litoral La gestió del litoral és un àmbit d’extrema complexitat degut a les pròpies dinàmiques naturals, mòbils a curt i llarg termini, a les fortes pressions, sobretot urbanitzadores i d’ús intensiu pel turisme, i a un difícil encaix institucional amb encavalcaments de competències entre diferents àmbits sectorials i nivells administratius. Aquesta complexitat s’ha manifestat al llarg del temps en una utilització excessiva i abusiva del recurs litoral per a uns usos cada cop més incompatibles amb la preservació dels valors naturals, culturals, patrimonials i econòmics del litoral. Front a aquesta dificultat el Govern alternatiu va assumir la necessitat d’una gestió integral a partir del Pla de gestió i protecció integral del litoral. Per tant, s’imposa adoptar una nova visió, global, integral i flexible, del litoral, tant la part emergida com la submergida (ja que el sistema litoral, des del punt de vista ecològic i ambiental, és molt més ampli i complex que els límits marcats per la Llei de Costes), i que defugi de les tradicionals solucions urgents que s’han dut a terme amb criteris locals i que han contribuït a alterar les condicions d’equilibri. En definitiva, un nou concepte de protecció del litoral. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) 28 Vegeu treballs de Báguena, 2009 Brugué, 2011 i el volum Llei de barris, una aposta col·lectiva, op cit. 3 2 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Veiem, doncs, com davant de problemes complexos, el concepte d’integralitat adquireix de nou un marcat sentit operatiu, substantiu, en la definició d’una política amb vocació redreçadora d’unes dinàmiques perverses. Tal com hem vist en la proposta de suport als barris amb projecte, en aquest cas la mirada exterior ajuda a superar les fronteres i les resistències pròpies d’un marc viciat i poc reactiu. S’assumeix amb aquest pla un mandat provinent de la Unió Europea. Aquesta proposta recull les darreres recomanacions que han elaborat aquest mes de juliol29 el Consell i el Parlament Europeu davant el que consideren greus amenaces i danys irreversibles al litoral per la forta pressió que viuen les nostres costes. Els objectius del Pla es manifesten de la següent manera: l l l l l Nou concepte de protecció del litoral. Disposar d’un Pla del Litoral. Avaluació de l’estat actual. Determinació de diferents zones on aplicar mesures correctores i en altres zones de protecció. Per l’estudi, considerar tot allò que afecta al litoral i la costa (qualitat dels rius, dinàmica litoral, estat dels fons, pesqueres...). Aplicació rigorosa de la legislació existent. Gestió integrada i coordinada amb totes les administracions de tots els aspectes que afecten al litoral, també el que fa referència a l’ordenament urbanístic i als usos del sol. Un nou programa per la vigilància ambiental de les platges. Monitorització de la qualitat sanitària de les aigües de bany. Vigilància de l’estat de les sorres. Monitorització ambiental de les aigües. Veiem doncs l’ambició dipositada en un pla que proposa textualment la renovació del concepte de protecció. Aquesta renovació ha d’estar sustentada a partir de l’aprofundiment en el coneixement de les dinàmiques litorals com a espai natural i com a recurs econòmic, per l’acompliment estricte de la legislació vigent, per la coordinació i col·laboració institucional i, important, per una monitorització de les accions i del seu resultat. Els mecanismes, les accions necessàries per assolir els objectius passen per unes accions recollides en dos grans àmbits: 1) La primera de les activitats que cal realitzar és la redacció d’un Pla Integral del Litoral. 2) Impulsar les mesures necessàries en l’ordenament urbanístic, de tal manera que el Pla fixarà, en coordinació amb la normativa urbanística vigent, mesures i normes específiques que s’hauran d’incorporar en els nous plans urbanístics i en la revisió del planejament dels municipis costes per tal de garantir actuacions respectuoses 29 El text recollit en la documentació del Govern alternatiu no ve datat ni cita el document concret i per tant no es pot identificar amb precisió la font exacta d’aquestes recomanacions. |33 �amb el litoral. Així mateix, s’establiran les mesures cautelars i les eines legals necessàries per assolir el compliment d’aquestes normes d’ordenament. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) Tal i com fèiem en l’apartat anterior, aprofitem el coneixement dels esdeveniments posteriors per posar de manifest com d’aquest ambiciós pla només es va desenvolupar efectivament una de les línies d’acció aquí plantejades. Les mesures de caràcter urbanístic recollides en el Pla van ser desplegades en el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Tot i que potser ens excedim del marc auto-imposat per aquest treball, que no es planteja com un exercici d’avaluació de l’obra de Govern de la VII legislatura, val la pena esmentar que si bé aquest pla del litoral no va ser executat en la seva integritat, els resultats obtinguts en matèria urbanística no només han estat fonamentals per la preservació física dels pocs espais oberts del maltret litoral català, sinó que va generar un especial interès acadèmic i disciplinar essent objecte de recerques acadèmiques i, sobretot, va ser aplaudit des de la perspectiva disciplinar de l’urbanisme i l’ordenació del territori assentant un precedent que posteriorment ha estat reproduït en altres territoris de l’Estat espanyol i de la Unió Europea30. 4.3 c) Paisatge. Una nova mirada en les polítiques públiques L’any 2000 es va signar a Florència el primer tractat internacional específicament dedicat al paisatge, el Conveni Europeu del Paisatge (CEP), resultat del grup de treball creat el 1994 en el marc del Congrés de Poders Locals i regionals del Consell d’Europa i fruit de la creixent inquietud pel concepte i la diversitat d’enfocaments. L’objectiu general del CEP era, i continua sent, encoratjar les autoritats públiques a adoptar polítiques i mesures a diferents escales per protegir, gestionar i planificar els paisatges arreu d’Europa, amb la finalitat de conservar-ne la qualitat i fer que la resta d’actors socials prenguin part en les decisions públiques que hi estan relacionades. El CEP va representar un pas decisiu en favor de la creació del dret al paisatge, com a part substantiva del dret a una vida digna i al benestar de les poblacions. Es plasmava així, la preocupació per assolir un desenvolupament sostenible tenint en compte el rol que pot jugar-hi el paisatge en l’esfera cultural, ecològica, social i econòmica, i la seva contribució en la creació de les identitats locals. Territori, economia i societat, assumits ara des d’una visió innovadora que integra uns valors inherents al territori fins ara inexplorats des de la perspectiva del disseny i gestió de polítiques públiques. Cal destacar en aquest apartat el fet innovador de presentar una proposta legislativa sobre una qüestió tan transversal com el paisatge, i plantejar-ho des d’un enfocament complex, que beu de diverses fonts i tradicions acadèmiques tot obrint un camp fins aleshores limitat a debats de tipus cultural. Doncs bé, Catalunya va esdevenir una regió pionera en l’aplicació del CEP. Només dos mesos després de la seva aprovació, al desembre de l’any 2000, el parlament català es va adherir al CEP, essent la primera assemblea legislativa a Europa en fer-ho. Aquest fet, promogut especialment pel grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi tot i que formalment presentat per tots els grups amb representació a la cambra, va suposar l’obertura d’un procés en el marc del Govern alternatiu que va 30 Per una extensa bibliografia sobre el PDUSC vegeu l’entrada al Blog d’Oriol Nel·lo: Treballs acadèmics sobre el PDUSC. 3 4 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �acabar amb la proposició de Llei del paisatge de Catalunya, rebutjada pels vots de CiU i PP contra els vots favorables de la resta de forces polítiques. Tornant a la qüestió de la integralitat, en la defensa de la proposta de Llei el Conseller alternatiu de política territorial deia: Nosaltres partim d’una concepció integradora del paisatge, segons la qual l’entorn que mereix atenció i gestió no és només aquell que nosaltres considerem particularment pintoresc o conegut, sinó tot el territori: dels paisatges naturals als urbans, dels rurals als periurbans o als agraris; tant els paisatges singulars com els quotidians o els degradats. ... La Llei no pretén regular de forma omnicomprensiva tots els elements que influeixen en la producció i en la transformació del paisatge. Les legislacions sectorials –la urbanística, la industrial, l’agrària– hi tindran molt a dir. L’objecte de la Llei és més aviat proveir un marc de referència per a aquestes legislacions, dotar el Govern de la Generalitat d’instruments i de finançament específic per intervenir-hi. Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, Sèrie P - Núm. 101. 30 d’octubre de 2002 Veiem, doncs, com aquesta proposta de Llei, aquest projecte propi del Govern alternatiu assumeix el seu caràcter integral a partir de l’abast territorial de tot Catalunya, sense excloure cap àmbit territorial, per tant, tot és paisatge. Paral·lelament es renuncia a establir una normativa pròpia de la gestió del paisatge com si fos un filtre sectorial a afegir a la normativa ambiental, urbanística, industrial, agrària, etc. Aquesta proposta de llei es planteja com un marc per dotar d’instruments i de finançament una política que haurà de ser integrada per altres normatives sectorials. Vet aquí com la integralitat es proposa en termes de transversalitat administrativa. Cal destacar en aquest apartat el fet innovador de presentar una proposta legislativa sobre una qüestió tan transversal com el paisatge, i plantejar-ho des d’un enfocament complex, que beu de diverses fonts i tradicions intel·lectuals tot obrint un camp fins aleshores limitat a debats de tipus acadèmics tot penetrant en el camp de la política pública, malgrat resistències molt notables31. 4.4 Dimensió operativa i escenaris de gestió. Govern avant la lettre “A la vida política no s’ha d’esperar mai que les coses es produeixin per elles mateixes. Cal maldar per què es produeixin, aquesta és la meva moral de l’actuació” . (Maragall citat per Brugué, 2017) 31 Una anècdota significativa és que la iniciativa per a la llei del Paisatge es va presentar a Palafrugell. Va ser l’endemà de la primera i més greu crisi del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi, per un debat sobre l’eix de Bracons, en el que es van confrontar bona part dels diputats de CpC i destacats membres del PSC, precisament per una qüestió de caràcter territorial i paisatgístic. Pel que fa al caràcter innovador de la política de paisatge de la Generalitat en les legislatures VIIa i VIIIa vegeu el treball de Brugué (2012). Respecte a una mirada en primera persona de les polítiques de paisatge a Catalunya vegeu els dos discursos d’acceptació com a membres de l’Institut d’Estudis Catalans d’Oriol Nel·lo (2010) i de Joan Nogué (2017). |35 �Aquest darrer apartat dedicat a la dimensió operativa de les polítiques hauria de quedar exclòs, stricto sensu, del nostre treball. Entenem que la dimensió operativa de les polítiques aquí presentades va tenir lloc en la legislatura posterior a l’aquí treballada en què el Govern de la Generalitat fou presidit per Pasqual Maragall. Com hem dit, el nostre àmbit d’interès és la formació d’un veritable corpus territorial en les polítiques públiques del Govern alternatiu i per tant l’escenari de gestió efectiu en va quedar exclòs. Tanmateix, creiem d’interès fer esment als projectes alternatius com a avantsala del que fou l’acció efectiva del Govern de Maragall. Els mecanismes a partir dels quals el Govern alternatiu va configurar una bateria de propostes legislatives, projectes i iniciatives mereix, al nostre entendre, ser esmentat en aquest treball. No voldríem, per economia i per no desviar massa el lector del contingut d’aquest Paper, reproduir allò que el professor Vallès ja ha narrat de forma molt detallada en el volum “Una agenda imperfecta: Amb Maragall i el projecte de canvi”. En aquest volum es descriu amb detall la formació de la Convenció cívica Catalunya S.XXI, la plataforma política Ciutadans pel Canvi, es descriuen els moment relatius a les conteses electorals de 1999 i 2003 des d’una perspectiva personal del propi Vallès i, també es relata la formació, estructura i funcionament del Govern alternatiu. Creiem d’especial interès per aquest paper centrar-nos en un element que potser no ha quedat prou recollit en els treballs fins ara editats al respecte i és l’estructura dels projectes del Govern alternatiu. Entenem que és un element d’interès ja que, al nostre entendre, l’estructura segons la qual es formulaven els projectes marcava una especial coincidència amb el nostre esquema d’anàlisi de les polítiques públiques. Vegem, a continuació una reproducció d’una “fitxa tipus” de projecte, en aquest cas destinada a configurar el discurs de la moció de censura de l’any 2001. INDEX TIPUS DELS PROJECTES ALTERNATIUS. 9 de Juliol 2001 1. Antecedents (2 pàg.) 1.1 diagnòstic de la situació. 1.2 actuació de la Generalitat o d’altres Administracions. 1.3 legislació aplicable. 1.4 propostes del programa PSC-CpC. 1.5 compromisos no assolits o incompliments del Govern de la Generalitat. 2. Descripció sintètica del programa (1 pàg.) Breu descripció del programa que enunciï el seu propòsit, les fases, els sectors afectats, terminis, etc. 3. Desenvolupament del programa (4-5 pàg.) 3.1 Objectius a assolir: enunciació dels 3 o 4 objectius bàsics que es pretén assolir amb el programa que es proposa. 3 6 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �3.2 Mesures i accions a aplicar per a l’obtenció dels objectius. 3.3 Calendari d’aplicació. Aquest apartat pot plantejar-se per cadascun dels sectors en que es divideix el programa 4. Resultats esperats de les accions (1 pàg.) Descripció dels beneficis o resultats esperats de les accions: assoliment d’objectius, indicadors de millora etc. Comparació amb el programa de PSC-CpC. 5. Finançament (1 pàg.) Quantificació del cost de les accions. Valoració del cost incorporat en el Pressupost actual de la Generalitat i increments nets que es proposen. Valoració d’ingressos possibles, si s’escau. 6. Mesures legals associades (1 pàg.) Descripció del desplegament normatiu que requeriria el programa. Procediments per implantar-lo o acollir-se, si s’escau. Utilitzeu, si us plau, pàgines noves per a cadascun dels 6 apartats. Presenteu-ho en tipus de lletra Times New Roman 12 amb interlineat d’un espai i mig. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) Veiem amb aquesta fitxa tipus una manera de plantejar les accions del Govern alternatiu des d’una perspectiva especialment àmplia, en la que cada diputat responsable o “conseller alternatiu” ha d’assumir una tasca complexa d’establir no només unes prioritats polítiques o unes reaccions a iniciatives d’altres grups sinó una proposta íntegra de política efectiva tenint en compte els elements pressupostaris i normatius derivats. Tal com diu Brugué A la lànguida i tradicional manera de funcionar dels grups de l’oposició, en un parlament també ensopit i desactivat, l’empenta de Pasqual Maragall va servir per generar unes dinàmiques de treball que van permetre sistematitzar els temes i articular projectes que serien recuperats en l’etapa de govern. Els continguts d’aquests projectes van ser rellevants, com ho il·lustra l’exemple de la Llei de Barris, potser el cas més conegut i reconegut. (Brugué, 2017 pàg. 282) I jo afegiria: i la Llei d’urbanisme, i la de paisatge, i els plans territorials i directors urbanístics, i les lleis de mobilitat, carreteres, els pactes nacionals de l’energia, de l’aigua, i tantes altres iniciatives de govern. Com diem, l’àmbit d’aquest paper no pretén mesurar en quin grau el Pacte per a un Govern catalanista i d’esquerres de finals de 2003 recull en major o menor mesura la producció del Govern alternatiu. El que sí considerem oportú és destacar que la visió del fet urbà i territorial àmplia i complexa pròpia de Pasqual Maragall va donar a les polítiques territorials un impuls inèdit en la història democràtica a Catalunya. |37 �5. L’escala en Pasqual Maragall. Model organitzatiu contra la “divisió” territorial E n aquest darrer apartat volem analitzar la manera que té Pasqual Maragall d’entendre i d’interpretar el concepte d’escala i com planteja la necessària resposta de l’administració a unes dinàmiques que, com hem vist, difícilment s’assimilen des d’àmbits administratius rígids. “Més enllà dels problemes inherents a la gestió urbana i territorial, emana un problema greu de governança de dinàmiques que no disposen d’agents adequats a la seva escala mentre el govern de la Generalitat no hi disposi el mitjans necessaris per al seu control”. (Pasqual Maragall, Discurs de la Moció de censura al President Pujol, 2001. Arxiu Pasqual Maragall) Gestió, governança, dinàmiques, agents, escala, instruments; en poques paraules Pasqual Maragall conjuga una equació de difícil solució, amb diverses incògnites i amb un element afegit que complica la seva solució com és el temps. Ja hem vist com Maragall, en el moment en què assumeix la seva funció en la política autonòmica, té pressa. És conscient del moment de canvi necessari que viu Catalunya i de la necessitat de renovar el govern i els seus instruments per tal de gestionar unes dinàmiques que escapen cada cop més al control de l’administració, ja sigui per manca de mitjans i instruments adaptats, com per manca de lideratges a les adequades escales. Si bé en aquest treball fins ara ens hem centrat en l’anàlisi d’algunes de les polítiques territorials, no podem tancar un exercici com el que ens ocupa sense fer referència a un tema que va ser fonamental en l’acció parlamentària i que va capitalitzar bona part del debat polític general en aquella legislatura: el model d’organització territorial. Aquesta qüestió, tan antiga com irresolta, fa aflorar en la sisena legislatura un debat de fons que intentarem exposar en les següents línies. Escala i organització territorial van, com veurem, íntimament lligats en el pensament i l’acció de Pasqual Maragall. Tanmateix no ens podem permetre la llicència d’entendre que una i altra qüestions dibuixen uns paral·lelismes de fàcil deducció. No es tracta d’entendre les diferents escales des del local fins al global a partir de cercles concèntrics que han de ser governats des de sengles àmbits administratius de manera jeràrquica, de cap manera. El territori s’interpreta en Pasqual Maragall com una superposició de xarxes, de relacions físiques i de fluxos en la que els nodes esdevenen els agents clau i els eixos són els vectors de desenvolupament i equilibri, mentre que els poders públics han de ser prou hàbils i flexibles com per abrogar-se uns lideratges individuals i col·lectius en l’entramat polític tot superant, sovint, les cotilles i les fronteres dels límits administratius i competencials establerts sota designis i raonaments totalment caducats. I aquesta formulació és vàlida tant des dels àmbits més menuts, els propis municipis, com a escala europea. Com diu Oriol Nel·lo la concepció del territori de Maragall, deutora més del concepte de xarxa, que no pas de la geometria euclidiana, relativitza el concepte clàssic d’escala i li atorga una altra dimensió. (Nel·lo, 2017) Heus aquí un exemple més de la complexitat del pensament de Maragall i del repte de copsar la seva 3 8 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �capacitat propositiva. Per tal de fer-ho dividirem aquest apartat en dos blocs tot analitzant primerament algunes aportacions de Maragall que ens permetran entendre millor la seva concepció d’escala no només pel que fa a les dinàmiques territorials, sinó a la mateixa identitat territorial, per passar seguidament a observar com aquesta reflexió es converteix en propostes de modificació del model organitzatiu de l’administració catalana sobre el territori. 5.1 Escala, territori i xarxa Es tracta, com ara explicaré, de fer raure en allò més petit, més proper, en allò que no és l’envoltant superior que ens cobreix, sinó la més petita part interior que ens conté, la substància del nostre arrelament a l’espècia i a l’entorn, i de fer-ho amb un ànim de transcendir allò més petit per anar a trobar, a partir d’aquest punt, sentiments de pertinença successivament més amples. (Maragall, 1993) En aquest passatge del text “La teoria de l’Empordà” escrit l’estiu de 1993 i publicat al Diari de Girona, en què Maragall exposava la seva particular visió del concepte de pàtria tot al·ludint a un text del seu avi Joan, l’autor ens planteja la necessitat de reconèixer en la proximitat els elements configuradors d’una determinada identitat i sentiments de pertinença, sense perjudici, més aviat amb la consigna, que aquesta es pugui expressar a escales “successivament més amples”. Aquest esquema denota la reclamació de Maragall de no limitar la potencial capacitat representativa dels diferents nivells administratius sigui quin sigui el “continent polític”; Barcelona pot representar Catalunya com Salt ho pot fer d’Europa32. És a dir, a mesura que la història va fent possible dues coses: (1) L’obvietat de la nostra pertinença als continents més amples. (2) La capacitat dels contenidors xics de ser coneguts i representar els més grans. Són aquests més xics els que passen a ser «la sal de la vida» -aquesta és la meva conclusió. (Maragall, 1993) Aquesta capacitat dels “xics” per representar-se a si mateixos i també als “grans”, combinada amb el reconeixement d’unes dinàmiques territorials que s’esdevenen de manera desigual en el territori teixint connexions entre espais físicament distants acaba derivant necessàriament en el reconeixement de la Xarxa com àmbit espacial de referència. El concepto de red es contrario al de frontera. El mapa de las ciudades presenta la ciudadanía distribuida en puntos y los interconecta. El mapa de los países divide a la gente en territorios separados. Las carreteras se ven, las fronteras no. Las fronteras son las zonas oscuras del mapa. (Maragall, 2003, citat a Nel·lo, pàg. 207) La concepció del territori, de l’espai configurat a partir de les xarxes és una línia de treball tradicionalment analitzada des de la geografia i que permet identificar els nodes i els fluxos a partir dels quals s’articulen les relacions econòmiques, socials, de poder, etc. A partir d’aquesta visió analítica, que Maragall assumeix com a pròpia també en la seva faceta acadèmica, cal d’una banda dotar de legitimitat 32 D’aquí emana, per exemple, l’impuls del Comitè de Municipis i Regions d’Europa, presidit per Maragall entre els anys 1991 i 1997. |39 �dels agents públics que hi intervenen33, i de l’altra establir un marc organitzatiu modern i eficient per permetre que aquesta representativitat sigui efectiva. Per Maragall no tenia sentit entendre el món com un conjunt de contenidors de grandàries diverses... Catalunya, per tant, s’entenia simultàniament com una xarxa de ciutats i com el node d’una xarxa més àmplia de regions que explicava altres realitats territorials com l’espanyola o l’europea. (Brugué, 2017 pàg. 254-255) És a partir d’aquesta necessària translació de l’evidència científica de la xarxa al reconeixement d’uns àmbits adequats d’expressió del poder polític en què s’emmarca la proposta d’establir un nou encaix entre l’escala del fenomen territorial i model d’organització administrativa, intensament debatut al llarg de la VI legislatura. Mirant de simplificar, segurament amb excés, allà on els geògrafs veuen l’expressió d’una escala, Maragall hi veu un projecte i un subjecte polític. 5.2 Organització administrativa del territori i les geometries variables Com dèiem, en la VI legislatura el pes del debat al voltant del model d’organització territorial de Catalunya va ser protagonista. I ho va ser en quant el grup liderat per Pasqual Maragall creia necessari superar el marc establert l’any 1987 per les lleis d’organització territorial, basades en una planta comarcal rígida i en la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona. La reforma pretenia encarar el futur amb un nou mapa administratiu que respongués amb eficàcia als reptes derivats de les dinàmiques territorials i, a la vegada, donés cabuda a possibles aliances institucionals, fonamentalment locals34. No es tractava només de reformar el model organitzatiu de la Generalitat al territori, sinó que calia organitzar el territori mateix per tal de superar les pròpies ineficiències i incentivar l’emergència d’agents institucionals actius amb capacitat de liderar projectes propis. Un cop més, la reflexió al voltant del model d’organització territorial bevia de la tradició acadèmica35, i, donada la càrrega política de la qüestió, es va plantejar des d’una proposta integradora amb la participació no només dels grups parlamentaris, sinó del govern de la Generalitat mateix. És així com a l’abril de 2000 fou nomenada la “Comissió d’experts” liderada pel jurista Miquel Roca, amb la participació d’acadèmics i tècnics de les administracions36. La comissió va enllestir els seus treballs en menys d’un any i l’informe va ser lliurat al Parlament de Catalunya a inicis de 2001. Les seves propostes es podien englobar en tres grans blocs: La conveniència de fusionar o agrupar conjunts de municipis menors de 1.000 habitants, la reforma de la representació política dels municipis en els Consells comarcals així com el seu règim competencial, i, finalment, la substitució de la planta provincial per una nova divisió formada per sis37 “vegueries” que actuarien alhora com un àmbit local supramunicipal i com a àmbit de descentralització de la Generalitat de Catalunya. Com és sabut, l’Informe va generar una enorme expectativa no només política, sinó també acadèmica 33 Vegeu el treball de Marc Pradel (2016), Catalunya, xarxa de ciutats. Fundació Catalunya Europa. 34 Una explicació de la dinàmica parlamentària de la VI i VII legislatures al voltant del model d’organització territorial es pot consultar a O. Nel·lo, 2008. “ L’organització territorial en el nou Estatut de Catalunya. Gènesi i concreció d’una reforma incompleta” a J. Tort, V. Paül i J. Maluquer. L’organització del territori, un repte per al segle XXI? Galerada, Fundació Universitat Catalana d’Estiu. 35 Dos bons exemples, relativament recents, de compendi de les tradicions acadèmiques al voltant de la qüestió són la publicació abans citada de Tort, Paül i Maluquer (2008), i el volum monogràfic Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68, Monogràfic sobre organització territorial. 75è Aniversari de la SCG. 2009. 36 Podeu consultar el document íntegre de la comissió a: http://www.governslocals.cat/web/.content/Article/documentacio/2-organitzacio-governs-locals/informe_OTC.pdf 37 Respecte la Vegueria de Ponent es reconeixia una realitat específica per l’Alt Pirineu i l’Aran, obrint així la porta a una setena Vegueria superant així el marc dels sis àmbits de planificació territorial establerts pel Pla Territorial General de Catalunya de l’any 1995. 4 0 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �per plantejar-se de forma rigorosa una possible reforma en profunditat de l’organització territorial, una reforma tantes vegades debatuda com poc assolida fins aleshores38. Aquesta expectació va fer saltar, però, els ressorts de resistència de les forces polítiques conservadores, arrelades territorialment en els petits municipis per aconseguir finalment desactivar la potència reformista de l’informe i el necessari pacte entre les forces polítiques. Descartat el pacte per part del Govern Pujol, hauria de ser el Govern Maragall de la següent legislatura qui assumís bona part dels preceptes de l’informe (fonamentalment la divisió veguerial, no així la reforma de la planta municipal) per recollir-los en l’Estatut de Catalunya de 2006. Tanmateix, al llarg de la sisena legislatura es van aconseguir avenços significatius en el reconeixement de l’Alt Pirineu i l’Aran com a àmbit per a la planificació territorial, una major representativitat dels alcaldes als consells comarcals i la creació de la figura de la “comunitat de municipis” com un àmbit de cooperació entre els ens locals no necessàriament subjecte a la institucionalització d’un nou ens amb personalitat jurídica pròpia. Aquestes tres fites, menudes en comparació amb les expectatives generades per l’informe Roca, ens apel·len directament a les qüestions d’escala comentades més amunt. El reconeixement de l’Alt Pirineu i l’Aran com un àmbit per a la planificació territorial i la creació, l’any 2002 de l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran esdevenen el reconeixement d’una realitat territorial pròpia desproveïda fins aleshores d’un agent, d’una capacitat institucional per poder interactuar amb veu pròpia en els debats sobre el model territorial i econòmic d’una part fonamental pel país, especialment colpida per dinàmiques demogràfiques i econòmiques desfavorables. En segon lloc, la reforma dels consells comarcals39 va significar d’una banda ajustar la representació política dels Consells a la majoria de vots obtinguts per les forces polítiques a les eleccions locals i de l’altra la constitució d’un consell d’alcaldes com a òrgan de representació de tots els municipis, per “xics” que aquests siguin. Finalment, i aquí és on la visió de Maragall queda potser més ben reflectida, les comunitats de municipis obren un camp de participació, cooperació i acció conjunta, en xarxa i no a partir de nous ens jurídics, per a tots aquells àmbits i matèries en que voluntàriament els municipis hi vulguin participar. Algunes de les incògnites d’aquella equació comencen a deixar de ser-ho. L’equació, però encara no va quedar resolta en la sisena legislatura, ni ho és avui dia. 38 Especialment vehement és l’article del professor de geografia de la UAB Enric Mendizàbal “L’organització territorial administrativa de Catalunya, un problema irresoluble”, a op. cit. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68. 39 Vegeu l’article Báguena, J. 2004 “Llei d’organització comarcal, modificació” a Tarroja, A i Esteban, J (Dirs) 2004, Anuari Territorial de Catalunya, 2003. Societat Catalana d’Ordenació del Territori. |41 �6. Nota final A rribats a aquest punt del treball, hom podrà jutjar si el risc assumit en voler “modelitzar” l’acció política de Pasqual Maragall en matèria territorial ha estat excessiu o al contrari, tal i com esperem, haurà permès observar des d’una òptica original una trajectòria que difícilment es pot contemplar des de la linealitat. Com no podria ser d’una altra manera, plantejar un apartat de conclusió en relació a tot el que aquí s’ha exposat és una tasca difícil. D’una banda, resumir allò dit acabaria no només amb la paciència del lector sinó amb la substància del contingut presentats que ja al llarg del treball ha estat sotmès a una simplificació excessiva. Evidentment, el nostre trajecte no ha fet més que navegar per la superfície sense la voluntat d’aprofundir en cada una de les polítiques seleccionades, però sí que creiem que aquest viatge ens ha permès entendre la necessitat d’una estratègia a llarg termini, a molt llarg termini per tal d’orientar adequadament un projecte de país, un rumb que s’ha de mantenir malgrat els oratges i que està sustentat per un coneixement profund de la naturalesa del medi en el que es mou i de la consciència de les capacitats de la nau, sigui aquesta xica, menuda o gran. Tornant al territori, i assumint de nou un alt risc per la voluntat de simplificar, podem establir un marc de pensament i acció en Pasqual Maragall basat en la contínua innovació, com un cercle de Deming, aplicat a les polítiques territorials. Aquesta voluntat d’abstracció no ens ha de desviar-nos del reconeixement efectiu de la tasca duta a terme al llarg de la sisena legislatura. Una de les evidències més compartides quan s’analitza el govern catalanista i d’esquerres de la setena i vuitena legislatures és la capacitat propositiva només arribar a la institució. Llei de barris, PDUSC, Llei de paisatge, modificació de la llei d’urbanisme, programa de planejament territorial... i tantes altres iniciatives en matèria ambiental i d’infraestructures van ser possibles gràcies al grau de maduresa assolit en bona mesura al llarg de la legislatura anterior, però, sobretot, per nodrir-se d’un corrent de pensament, de reflexió i de treball acadèmic de fons. I més enllà de les polítiques sectorials, el pas de Maragall del govern de Barcelona al de Catalunya no representa, ens sembla, per a ell, un salt d’escala jeràrquic, sinó el reconeixement que les dinàmiques territorials i socials han integrat ciutat i territori, de tal manera que no és possible avançar en un àmbit sense actuar en l’altre. L’Estatut de 2006 havia de respondre a les necessitats de Catalunya de renovar les seves bases institucionals i polítiques, però no només de Catalunya com a conjunt, sinó dels seus municipis i de les seves dinàmiques en particular, com havia de significar, també, un avenç per una Espanya federal, i una Europa més integrada. Amb tot això, fent un exercici d’arriscada honestedat acadèmica, podem abordar aquella qüestió que es plantejava a l’inici del treball en que ens demanàvem de quina manera la construcció de polítiques públiques pot fer front a un seguit de problemes sectorials que degut a la seva manifestació a la ciutat i el territori requereixen de mirades diverses i complexes. Doncs bé, creiem que més que resoldre l’enigma, la nostra aproximació ha mirat de concretar i sistematitzar qüestions complexes, i tal vegada abstractes, no només pel seu contingut sinó també per la persona que les ha protagonitzat. Aquells conceptes clau -segregació, pacte, integració i triangulació- poden subjectivar les diferents dimensions de la política de Maragall en matèria territorial, i en certa mesura es poden correlacionar amb aquells punts cardinals -problema, escala, instrument i govern- que permeten orientar l’acció política de Pasqual Maragall. Seríem molt obtusos si de l’experiència dels governs de Maragall, alternatiu o insti4 2 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �tucional, en volguéssim extreure receptes aplicables i/o replicables a mode de manual (ara en diuen tutorial) sense parar atenció a tots aquells elements de context i de trajectòria que van permetre una renovació i un impuls inèdit de les polítiques territorials del país. El que sí podem afirmar, defensar, reivindicar, i també enyorar, és l’extraordinària capacitat per integrar un coneixement profund de la ciutat, del territori i de les seves dinàmiques amb una voluntat tan clara com compromesa de servei públic. |43 �Bibliografia Aguirre, J.M. (2009) El règim jurídic del litoral català. Tesi Doctoral. Universitat de Girona Báguena, J. (2004) “Llei d’organització comarcal, modificació” a Tarroja, A. i Esteban, J. (Dirs) 2004, Anuari Territorial de Catalunya, 2003. Societat Catalana d’Ordenació del Territori Báguena, J. (2009) Integralitat i transversalitat. Elements de gestió en les polítiques de regeneració urbana. La Llei de barris de Catalunya, Memòria de mestratge. Escola d’Administració Pública de Catalunya Ballart, X. i Noferini, A. (2015) Pasqual Maragall. Lideratge i gestió estratègica, Barcelona, Fundació Catalunya Europa Brugué, J. (Dir.) (2012) Els motors de la innovació a l’administració pública. Treballs de recerca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya Brugué, J. (2017) “Les polítiques públiques i la ciutadania” a Claret, J. (coord.) Pasqual Maragall. Pensament i acció, Barcelona, La Magrana Brugué, J. i Gomà, R. (coords.) (1998) Gobiernos locales y políticas públicas : bienestar social, promoción económica y territorio, Barcelona, Ariel Cabañas, N., Jordi, M. i Mercadé, M. (2012) “Planejament territorial i debat social” a Castañer, M. (Ed) (2012) El planejament territorial a Catalunya a inici del Segle XXI. Una nova interpretació i projecció del país, Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Institut d’Estudis Catalans Castañer, M. (Ed) (2012) El planejament territorial a Catalunya a inici del Segle XXI. Una nova interpretació i projecció del país, Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Institut d’Estudis Catalans Castañer, M. Cabañas, N. i Jordi, M. (2011) “L’impacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya”. Documents d’Anàlisi Geogràfica. 2012, vol. 58/2 Catalunya Segle XXI (1999). La democràcia dels ciutadans, Convenció Cívica Catalana per la renovació de la cultura política 1997-1998, Barcelona, Fundació Cívica Catalana / Edicions 62 Claret, J. (coord.)(2017) Pasqual Maragall. Pensament i acció, Barcelona, La Magrana Comissió d’experts creada per acord del govern del 3 d’abril del 2000, a instància dels diferents grups parlamentaris (2000) Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, Barcelona. Multicopiat Delgado, M. (Ed.)(1997) Ciutat i immigració, Barcelona, Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona. Col. Urbanitats Diversos autors (1999) Nous espais. Per la vertebració del territori i l’impuls de les ciutats de Catalunya. Manifest Diversos autors (2003) “Estratègies territorials a les regions catalanes”. Revista Papers. Regió metropolitana de Barcelona, núm. 39, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Diversos Autors (2003-2015) Anuari territorial de Catalunya, Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori / Institut d’Estudis Catalans Diversos autors (2009) “Monogràfic sobre organització territorial” Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68,. 75è Aniversari de la SCG. 2009 Institut d’Estudis Catalans 4 4 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Esteban, J. (2004) Planejament territorial. Criteris, Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. Fuster-Sobrepere, J. (2017) “La política és la gent” a Claret, J. (coord.) Pasqual Maragall. Pensament i acció, Barcelona, La Magrana García Espuche, A. i Rueda, S. (Eds) (1999) La ciutat sostenible, Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Col. Urbanitats Grup Parlamentari PSC-CpC (1999-2003). Documentació del Govern Alternatiu, Arxiu Pasqual Maragall Herrero, M. (2004) “Acord per un govern catalanista d’esquerra. Temes territorials i ambientals” a Tarroja, E. I Esteban, J. (Dirs) Anuari territorial de Catalunya, 2003 Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Institut d’Estudis Catalans Llort, J. (2006) “El segon Pla director urbanístic del sistema costaner: una intervenció als sòls urbanitzables delimitats sense pla parcial aprovat”, Revista Espais, núm. 52. Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya López, J. Navarro, I. i Báguena, J. (2018) Recull i classificació de polítiques i transformacions territorials a partir de la base de dades de l’Anuari Territorial de Catalunya (2003-2015) Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori / Institut d’Estudis Catalans Maragall, P. (1993) “La Teoria de l’Empordà”. Diari de Girona, 5 de setembre de 1993 Maragall, P. (1999) Debat d’investidura, Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. 16 de novembre de 1999. Sèrie P - Núm. 3 Maragall, P. (2001) Discurs de la Moció de censura al President Pujol, Arxiu Pasqual Maragall Maragall, P. (2002) Els Orígens del futur, Barcelona, Editorial Planeta Maragall, P . (2008) Oda inacabada, Memòries, Barcelona, La Magrana Martí-Costa, M. i Parés, M. (Coords.) (2009) Llei de barris: cap a una política de regeneració urbana participada i integral?, Barcelona, Direcció General de Participació Ciutadana del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Mendizàbal, E. (2009) “L’organització territorial administrativa de Catalunya, un problema irresoluble” “Monogràfic sobre organització territorial” Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68,. 75è Aniversari de la SCG. 2009 Institut d’Estudis Catalans Monclús, F.J. (Ed.) (1998) La Ciudad dispersa. Suburbanización y nuevas periferias, Barcelona, Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona. Col. Urbanitats Nel·lo, O. (2001) Ciutat de ciutats: Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries Nel·lo, O. (Ed.) (2003) Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries Nel·lo, O. (2003) Lletres de Batalla. Política i territori a Catalunya, Barcelona, Pagès Editors Nel·lo, O. (2006) “Els plans directors urbanístics de Catalunya: una nova generació de plans”, Revista Espais, núm. 52. Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya Nel·lo, O. (2008) “L’organització territorial en el nou Estatut de Catalunya. Gènesi i concreció d’una reforma incompleta” a Tort, J. Paül, V. i Maluquer, J. (Eds.) (2008) L’organització del territori, un repte per al Segle XXI?, Cabrera de Mar, Galerada / Fundació Universitat Catalana d’Estiu Nel·lo, O. (Dir.) (2009) Llei de Barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social, Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya |45 �Nel·lo, O. (2010) De la conservació a la gestió del paisatge. Discurs de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, llegit el dia 16 de juny de 2010, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans Nel·lo, O. (2012) Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña, València, Tirant lo Blanc Nel·lo, O. (2017) “La ciutat de Pasqual Maragall” a Claret, J. (coord.) Pasqual Maragall. Pensament i acció, Barcelona, La Magrana Nel·lo, O., Recio, A., Solsona, M., Subirats, M. (1998) Transformació de la societat metropolitana, la. Una lectura de l’Enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població de la regió metropolitana de Barcelona (1985-1995), Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Nogué, J. (2017) El paisatge, entre el subjecte i l’objecte. Discurs de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, llegit el dia 2 de febrer de 2017, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi (1999) Programa electoral PSC-CpC. Arxiu Pasqual Maragall Pradel, M. (2016) Catalunya, xarxa de ciutats. El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influencia en la governança de Catalunya, Barcelona, Fundació Catalunya Europa Ribas Piera, M. (1995) Nicolau Rubió i Tudurí i el planejament regional, Barcelona, Edicions Altafulla Tomàs, M. (2017) Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana, Barcelona, Fundació Catalunya Europa Tort, J., Paül, V. i Maluquer, J. (Eds.) (2008) L’organització del territori, un repte per al Segle XXI?, Cabrera de Mar, Galerada / Fundació Universitat Catalana d’Estiu Vallès, J.M. (2008) Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi, Barcelona, Edicions 62 Vergés, R. (Ed.) (1998) El precio de la vivienda y la formación del hogar, Barcelona, Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona. Col. Urbanitats 4 6 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El territori en l'acció política de Pasqual Maragall: Orígens, debat i construcció de polítiques territorials al “Govern alternatiu”, 1999-2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Báguena Latorre, Josep A. Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Territoris Parlament de Catalunya Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalunya Govern alternatiu Acció política Abstract A summary of the resource. "El territori en l'acció política de Pasqual Maragall" és un working paper que té la vocació d'aprofundir en el territori com a objecte de política pública en el marc de la política i l'acció de Pasqual Maragall durant l'època de l'anomenat "Govern Alternatiu", entre 1999 i 2003. Aquest working paper pretén modelitzar una acció de (no) govern que es produeix des del Parlament i que Maragall aconsegueix fer evolucionar a partir d'una estructura mai assajada de govern alternatiu que neix amb un doble objectiu, fer oposició i alhora fer govern. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Description An account of the resource Número 6 de la col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca http://78.47.125.110/files/original/3/2662/19821202_PM_JMN_PStJaume_cGuillerminaPuigLV.jpg 0bd5c4ae38c556bb9446a3643e1c26ed Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper revelat (B/N) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jordi Maragall Noble i Pasqual Maragall a la Plaça Sant Jaume Creator An entity primarily responsible for making the resource Puig, Guillermina Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource B/N, jpg Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragall, Jordi, 1911-1999 Alcaldes Investidura Abstract A summary of the resource. Forografia feta a la Plaça Sant Jaume de Barceloma, el dia de la presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Sant Jaume Rights Information about rights held in and over the resource Puig, Guillermina La Vanguardia Description An account of the resource Pasqual Maragall i el seu pare Jordi Maragall parlant en primer pla, amb l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona al fons. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies http://78.47.125.110/files/original/23/2661/1999_Canviar_es_guanyar_programaPSC_autonomiques_LD.pdf 274af6dcfd54a7d2eb89ae135a812cd3 PDF Text Text PROGRAMA DE GOVERN PSC �NOVES OPORTUNITATS PER A CATALUNYA �1. E[ CANVI QUE ARA CONVÉ A CATATUNYA 2.UN PROJECTE PER A CATALUNYA I ............... 5 ESPANYA FEDERA1............ 2.2.PER UN FEDERAUSME FISCAL: AUT0NOMIA I SOLIDARITAT 2.1. PER UN CATALANISME 2.3. PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATALA I , UN PATRIMONI I JUSTÍCIA EL CASTELLA 2.4.PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTÍCIA CATALANA ........ 2.5.LA CARTA AUT0N0MICA.............. PROPERA ............ 72 .... t4 COMÚ .... 15 .... .... A LA CIUTADANIA 77 18 GOVERN ........2r 3.1. UN GOVERN QUE GESTIONI BÉ ELs DINERS PÚBLICS ............. 21 3.2. IEDUCACIÓ, LA PRIMERA PRIORITAT .................. 23 3.3. CATALUNYA, CAPDAVANTERA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........,..., 27 3.4. LA RECERCA CIENTÍFICA I IJEDUCACIÓ SUPCRIOR .................. 32 3. LA CATATUNYA DEt FUTUR: PRIORITATS DEL NOU 3.5. UN PAÍS MÉS POTENI AMB MÉ5 EMPRESES I MÉS EMPRENEDORS ............ 35 3.6. UNA AP0STA DECIDIDA pER T0CUPACIÓ .................. 40 3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA. UN COMERC ACTIU, UNS CoNSUMIDoRS CONSCIENTS ........... 44 ........... 3.8. AMBICIÓ OT TUTUN PER A LA CULTURA CATALANA.. ......,....... 47 55 JOVES 4.1. OPORTUNITATs PER A TOTS ELS 4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES I DONES I DE QUALITAT SOLIDARIA 4.5. UNA P0ÚTICA DE SUPORT A LEs FAMÍLrES ........... 4.6. THABITATGE É5 UN DRET SOCIAL 4.7. EL DRET A LA SEGURETAT 4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍs DE TESPORT 4.3. UN SISTEMA SANITARI EFICIENT 4.4. UNA SOCIETAT FORTA I 4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT I PART]CIPACIÓ ............... 56 .............. 57 ................... 60 .... 64 ............... 66 ....... 68 .................. 69 ............. 77 CIUTADANA .... 74 �5. EL NOSTRE PAÍS: CAMPS, P0BLES 5.1. I CIUTATS .................................................-......--..77 FUTUR DE VIDA I SOSTENIBILITAT ........ ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU 5.2. MEDI AMBIENT, QUAUTAT ................. .................. 78 85 5.3. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES I XARXES DE COMUNICACIONS 5.4.EL CAMP, UN 5.5. EL TURISME: RIQUESA 6. UN GOVERN 6.1. LLOC PER VIURE I I PR05PERAR.............. I DESAFIAMENT........... A LES CIUTADANES I ELS CIUTADANS .............. PRoPERA CATALA 6.2. ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOG0VERN 6.3. UN ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MÉS EFICIENT I 6.4. PER UNA REFORMA A FONS DEL SISTEMA AUDIOVISUAL 7.1. I "" 97 UNEs INSnTUCIONS MÉS PRoPERES ALS CIUTADANS............................ 99 FER UNA GENERAUTAT MÉS PROPERA 7. CATALUNYA ....... 89 ......... 92 EL MóN CATALUNYA aaaaaaaaaa...aaaaaaaaaaaaa...aaa I EUROPA 7.2. UNA cATALUNYA SOLIDARIA, QUE COOPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT ............... """"""" 99 103 ..................104 .............108 113 ....113 MUNDIAL ...720 �EL CANVI QUE ARA CONVE A CATALUNYA La candidatura de Pasqual Maragatl, imputsada per [a coatició formada peL Partit dets Sociatistes de Catalunya i per Ciutadans pel Canü, és e[ resuttat de la decidida votuntat d'obrir una nova etapa en e[ govern de Catalunya, que reculli un ampli desig de canvi estés arreu de les terres, pobtes i ciutats. És una entesa a La qual e[ PSC, a més de [a seva vocació de servei a[ país i llexperiéncia de govern en tants i tants municipis, hi aporta una forta voluntat de renovació i d'ampliació. Ciutadans pel Canvi hi contribueix amb e[ compromís cÍüc voluntari de moltes dones i homes de tots els indrets de Catalunya, i[.lusionats per [a proposta de redregament que Pasqual Maragatl. fa a [a societat catalana. Volem assolir una nova majoria social i electoral que faci possible [a gran oportunitat del canvi a Catalunya. Volem configurar una majoria parlamentária plural que elegirá Pasqual Maragall com a president de [a Generatitat. Volem un bon Govern a[ servei de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Més enL[á de [es prdximes eleccions, tenim un propósit de més abast i de més dificuttat. Volem superar [a frontera que ha anat separant progressivament [a potítica de [a ciutadania. Per fer possible tot plegat, [a coalició electoral PSC-Ciutadans pel Canü concreta e[ seu acord en aquest programa que sotmetem a [a consideració de [electorat i que conté cinc grans compromisos sobre: a) com governar, b) [a rel.ació entre Catalunya i Espanya, c) les noves oportunitats, d) e[ nou pacte social i e) ta devolució de poder a[ territori. �altra manefa de governar Catalunya, basada en el ráspecte, [a confianga, e[ consens, la transparéncia i ta proximitat. Imaginem una attra manera de fer potíüca més cíüca i participaüva, més oberta i creaüva i menys dirigista i intervencionista. a) Ens comprometem, en primer [[oc, a una Creiem en e[ consens i el. diál.eg com a base de [acció pol.ítica. Crejem que l'autoritat del Govern de [a Generatitat s'ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catatunya, a [a seva societat ciü[, a[ Parlament, als territoris i als poders [oca[s. de diáLeg, peftoca a[ Govern de [a Generalitat impulsar una estratégia per afrontar ets grans reptes de [a nostra nació, de manera que Catalunya passi de [a cultura de [a desconfianga a [a cuttura del. projecte i ta it.[usió, per tal de fer possibles noves Des d'aquesta actitud de respecte i oportunitats per a tothom. per aconseguir aquest canvi de cultura potítica, pensem formar un bon Govern que exerceixi un tideratge púbtic potent, ben [[uny, peró, de ['intervencionisme i de [a intromissió. Tenim e[ determini de propiciar un Parlament més viu, més próxim, més fort i més igi[, capaq d'impuLsar els grans consensos nacionals, de produir una legistació de qualitat d'exercir un control eficaq de l'acció de govern. i proposem una Llei electoral de Catal.unya que aproximi eLs diputats i les diputades a [a ciutadania. Estem resolts a assolir una administnció de [a Generatitat més senzilla, més eficag i eficient, amb més inversió i menys despesa corrent, i preparada per realitzar polítigues integrades d'acord amb els objectius estratégics definits pel Govern i e[ Partament. I, finalmen1 ambicionem uns mitjans púbtics de comunicació at servei de tota [a ciutadania, i respectuosos amb La pl.ural.itat política, social, cultural religiosa del país, controtats per un Conse[[ de ttudioüsual dependent deI Parlament, i dirigits per professionats independents. fer una oferta potiüca de Catalunya i des de [a fortalesa de [a nostra identitat nostra de [a a Espanya, des de l'afirmació confiada cohesió nacionat, fonamentada en e[ reconeixement de [a diversitat i de [a pluralitat de Catalunya. plet És hora de fer-se entendre i d'entendre's amb Espanya. És hora de decidir-nos a superar e[ resoldre. perpetuar, de s'han plets de no s'han históric amb Espanya, perqué els b) Ens comprometem, en segon [[oc, a afrontar e[ repte de Ho volem fer amb [a nostra proposta de catalanisme federal, basat en els principis d'unió llibertat, i amb eL taranná d'un catatanisme amabte, pactista, enraonat presenta [es seves aspiracions, ofereix confianga i cor-responsabilitat. i i de cordial que, athora que condició europea i també és, pertant, e[ nostre projecte europeu. lJEuropa que volem és una Europa forta i [[iure, una Europa de [a proximitat, de [a cohesió social, de [a diversitat i de les identitats. Catalunya i Espanya, avanqant en e[ procés federal, podem ajudar decisivament a configurar-la. E[ nostre projecte federa['ista és inseparabl.e de [a nostra judiciat. La nostra proposta federal contempla ets aspectes polític, fiscal, cuttural i �Proposem un federatisme potític que parteixi del reconeixement de les nacionatitats históriques, que faci del Senat [a cambra de representació de [a realitat pturinacionaI d'Espanya i que articu[i [a preséncia directa de Catatunya a les institucions de [a Unió Europea, en apticació del principi de subsidiarietat que inspira [a construcció europea. Proposem un federalisme fiscal que abordi e[ problema del finanEament autonómic, i tot conjugant [a capacitat de decisió de [a Generalitat i [a solidaritat entre tots els ciutadans espanyols, de manera que ets catalans acabem contribuint en proporció a [a nostra renda i rebem a canü serveis i inversions proporciona[s a [a població. fautonomia Proposem un federalisme cultural basat en e[ pte autogovern cultural, en festabliment de polítiques concertades entre les autonomies d'una mateixa área lingüística i en una potítica cultural d'estat que reconegui totes les [[engües i cultures d'Espanya com a prdpies, les preseM i les promogui. Proposem, en fi, un federalisme judiciat que configuri una estructura descentraliüada de [a Justícia, que atribueixi a[ Tribunat Superior de Justícia de Catatunya funcions de Tribunal de Cassació, que permeti crear una Comissió de Justícia de Catalunya que exerceixi les actuats competéncies del Conse[l General del Poder Judiciat i que facititi l'adopció de les mesures necessáries per tenir una Justícia més propera ats ciutadans de Catalunya. c) Ens comprometem, en tercer [[oc, a treballar amb les intel.ligéncies de ta realitat üva i espléndida tenacitat per desvetllar totes les energies i de Catalunya, amb e[ determini de projectar-les cap a fobjectiu estratégic de crear noves oportunitats per a Catalunya. Noves oportunitats perats joves, pera les empreses, pera les escolesi les universitats, pera [es dones, per als municipis, per a [a gent gran, per a[ camp cata[á. Noves oportunitats que ens ajudin a recuperar els anys perduB per manca d'una direcció estratégica del país. Noves oportunitats que ens portin, més en[[á d'aspirar a ser com els mitlors d'Europa, a voter ser punt de referéncia en determinats camps de [activitat económica, educativa i investigadora. Aixó no és cap quimera. Ho hem fet a Barcelona, a Girona, a [Hospitalet, a Terrassa, a Lleida, a Reus i a moltes altres ciutats del país, perqué tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agráries competitives, uns sindicats moderns, unes classes mitjanes cuttes preparades, una dimensió potent com a país i una relació plena de possibilitats amb [a resta d'Espanya, amb Europa, amb e[ Meditenani i amb América Llatina. i Podem fer de Catalunya e[ país on tot sigui possible, on els somnis es puguin fer realitat. Per aconseguir que Catalunya faci e[ satt per estar entre ets paisos més avanqats, per situar-nos en els espais centrals de [a societat globat, no podem conformar-nos amb [a contemptació de les realitats positives d'avui. Hem de preparar noves oportunitats. canüar d'escala i d'actitud col'lectiva, comenqant pel Govern de [a Generalitat. Necessitem un govern que assumeixi e[ lideratge, que faci [a seva feina amb rigor i eficácia, que conüdi [a societat catalana a participar en ta_detnició de les prioritats de [a Catalunya del futur, i que comprometi els esforEos de tots ptegü en [a seva realització. Ca[ �Noves oportunitats en l'educació, conVertida en [a prioritat máxima del Govern de [a Generalitat i de tota [a societat catalana. Hem de saber acabar bé e[ camí iniciat per [a reforma educativa, en una doble direcció. En primer [[oc, abordar i resotdre els problemes de l'etapa final de llensenyament obtigatori, amb llobjectiu que cap noia ni cap noi estiguin sense ocupaciÓ laboral o formativa en acabar e[ cicl.e educatiu obl.igatori. En segon [[oc, assegurar [a quatitat del nostre sistema educatiu, de manera quetots aquells alumnes que estiguin en condicions puguin assolir [excel'léncia en e[ coneixement. Volem fer de La quaLitat educativa un dels nostres senyals d'identitat. Noves oportunitats en recerca i desenvolupament, que han de ser e[ catalitzador de les noves opcions industriaLs i tecnotógiques. Ens proposem culminar e[ nostre sistema educaüu amb una educació superior i un sistema de recerca que articulin e[ triangle ciéncia-tecnotogia-empresa. D'aquesta manera, Catalunya tindrá capacitat per integrar-se de pte en [a societat de [a informació esdevenir capdavantera en determinats camps com, per exemple, [a recerca biomédica o [a i lingüística com putacionat. Noves oportunitats en una economia més oberta, amb més empreses i més emprenedors. Per tal que Catalunya esdevingui un territori de creixents oportunitats empresarials, hem de reatitzar una promoció decidida de les pol.ítiques de competitiütat, simplificar i facilitar les relacions entre les empreses i [administració, estimutar les actituds emprenedores i [a creació de noves empreses, ajudar a La imptantació internacionaI de productes i empreses cata[anes, i faciLitar l.a consolidació de grups industrials amb component tecnolégic semblant. oportunitats en educació, en recerca i en economia són. en definitiva, noves oportunitats per a l'ocupació. Des de [a convicció que e[ dinamisme del mercat i [extensió de [a mentalitat emprenedora són les condicions indispensables per a [a generació de nova ocupació, sabem que cal crear altres condicions complementáries, sorgides dels poders púbtics. Una actuació decidida a favor de les pol.ítiques actives d'ocupació i, per sobre de tot, de les destinades a [a inserció professionaI deLsjoves. La inversió en educació només será efectiva si també hi ha inversió en [a co[.locació. Les noves d) Ens,comprometem, en quart [[oc, a trebaltar per proporcionar a les persones oportunitats per viure en pl,enitud durant cada una de les etapes de [a üda, i a afinar a[ máxim [a nostra sensibilitat per combatre les noves desiguattats, sorgides de [a rápida evotució vers una economia gtobal.. Per reforqar La cohesió de [a nostra societat, hem de fer sostenibte el sistema de benestar sociat. Aquest és un objectiu estratégic que depén de [a dimensió social que puguem donar a [a construcció europea, de La nostra capacitat per avanear en [a taxa d'ocupació femenina, per i impulsar polÍtiques de natalitat i d'ajuda a les famíties, i per resoldre [a inserció laboral i social dets joves. social, que ha de ser un nou contracte entre generacions, entre géneres i entre els catalans d'origen i els catatans d'adopció. Hem de combatre les noves formes de desiguattat. que són més dificil.s de detectar i afecten de manera més anónima i indiüdual a les persones i molt especialment als joves, a les dones, als immigrants i a [a gent gran. Ca[ un nou pacte �Tots els poders púbtics de Catalunya, des dels ajuntaments fins a [a Generatitat, amb aquesta a[ capdavant, han de responsabititzar-se de [a promoció del consens social necessari, de l'imputs de potítiques sociats integrades, de [a lluita contra [a pobresa l'exclusió social. Uefectiütat d'aguestes potítiques será directament proporcional a [a proximitat i a La participació comunitária, i i [[uny de l'assistencialisme burocrátic que acaba diLuint les responsabil.itats sotidaritat. i desvirtuant [a e) I, en cinqué [toc, ens comprometem a donar protagonisme a[ territori, als territoris diversos de Catalunya. Aquest compromís travessa tots ets anteriors i eLs dóna un sentit específic. És e[ nostre senyaI distintiu. Governar corresponsabtement amb e[ territori. Farem del nostre federalisme interior i de [a devoLució ats poders locals [a penyora de les nostres aspiracions a Espanya i a Europa. Les noves oportunitats seran [es que sorgiran de [a coordinació estratégica dets poders [oca[s, dels empresaris i del sistema educatiu, que han de constituir e[ triang[e fonamental sobre e[ qual es construirá e[ progrés de Catatunya. E[ benestar per a tothom i e[ combat contra les vettes i les noves desigualtats requereixen proximitat i, per tant, acords pactes locals per a [a cohesió social del nostre país. i a[territori vol dir endegar [a regionatització de CataLunya, amb ets objectius de descentratitzar e[ Govern i [Administració de [a Generatitat i d'estructurar i enfortir LAdministració Donar protagonisme [oca[ catalana. Per aixd, proposem una nova organització territorial articutada en set regions: La regió metropolitana de Barcetona, [a regió de Girona, [a regió de [a Catalunya Central, La regió de Ponent, [a regió de [Alt Pirineu, ta regió de Tarragona i [a regió de les Terres de ['Ebre. Donar protagonisme a[ territori vol dir ampliar les competéncies, les funcions i els recursos de l'Administració locat. Pretenem que passi als governs locals [a gestió de l'ensenyament primari, de [es potÍtiques actives d'ocupació i de les polítiques de promoció de L'habitatge. territori és impulsar una política territorial, orientada a dotar e[ país de connectiütat que necessita per superar el.s déficits que poden escanyar dels eixos i xarxes que han de vertebrar les regions i faciLitar [a seva Donar protagonisme a[ les grans infraestructures de e[ seu creixement, i permeabi[itat. territori és endregar el país i e[ seu paisatge, per gestionar-lo amb una sensibilitat especial per a l'equitibri entre els diferents sistemes de pobl.es i ciutats, d'espais natura[s, d'infraestructures; per superar, en definitiva, l'antic dualisme camp-ciutat. Donar protagonisme a[ Aquesta Catalunya pturat, amb noms propis forts, amb actors sotvents del futur dels seus territoris, és [a Catalunya gue imaginem i que estem disposats a tirar endavant. E[ programa del canü és [a penyora del compromís de [a candidatura de Pasqual Maragatt amb tots els ciutadans i totes les ciutadanes de Catatunya i, a [a vegada, és una invitació perqué siguin protagonistes del seu futur, que volem més [[iure, més prósper i més fraternat. �2. UN PROJECTE PER A CATALUNYA IES PANYA Avui, ets catalans enstrobem en una nova etapa histórica. Després de dues décades de democrácia, que han estat molt positives per a[ desenvolupament del nostre país, Catalunya ha de donar un pas endavant per tal de respondre a [a nova situació que üvim i que compartim amb els altres paTsos d'Europa. La gtobalització ens afecta i ens afectará cada dia més. És una dada clau de [a nostra nova realitat. D'altra banda, [a construcció de [a Unió Europea esdevé e[ signe més emblemátic d'un procés mott profund de transformacions que es duen a terme en e[ nostre entorn més immediat. I en aquesta i nova etapa, una gran esperanCa recorre Europa. Aquesta esperanqa es diu: devolució federalisme. Devolució vol dir apropar e[ poder a [a societat. Devolució vol dir retornar [a capacitat democrática de decisió a [a gent, a les ciutats i pob[es, a les regions, a les nacionalitats. Europa üu un procés voluntari d'unificació política, econdmica i social sense precedents. Peró aguesta construcció europea, si vol reeixir, ha de comportar, athora, [a conquesta d'espais més grans de Ltibertat, d'ampliació de [a seva base democrática. I aixó només es pot fer mi$angant l'acostament del poder de decisió a [a gent, que és en qui rau [a sobirania. Aquesta voluntat de proximitat del poder, en e[ preámbul de [a constitució europea Tractat pren e[ nom de subsidiarietat. Aquest concepte, de nom complicat, -e[ amaga una reatitat ben simpte: ['afirmació que tot altd que pugui fer [administració més próxima aL ciutadá no ho faci una administració de rang superior. Com més allunyat está e[ poder, més esquiva e[ control democrátic dels ciutadans de les ciutadanes. lJEuropa del futur ha d'apostar per [a proximitat del poder, perqué, tot i ser respectuosa amb els estats que fhan creada. es troba de [a Unió-, i �inexorablement abocada a fer prevaler, en [a seva organització, [auténtic ordre democrátic: e[ que va de baix a da[t. govern En aquests moments, a tot Europa üüm processos de devolució. A [a Gran Bretanya, e[ país A Gat'tes. de i a[ Bl,air ha propiciat e[ retorn de parcel.les importants de sobirania a EscÓcia pailos amb molt poca tradició autonomista, com Itátia o Portugal, governs progressistes estan impuLsant processos de descentral.ització administrativa política. També a FranEa, e[ govern i Joipin malda per una més gran atenció a[ desenvolupament regional i pel respecte a [a pluralitat Lingüística. I tots aquests paisos, de prop o de ltuny, es fixen en [a realitat espanyota, perqué ha estát un exemple singular en qué hem passat d'una dictadura que negava per esséncia [a pluralitat nacionat, cultural i l,ingüística d'Espanya, a una configuració federatitzant que té com a eixos dues idees básiques: [a unió i La ltibertat. UN CATALANISME FEDERAL A Catalunya, üüm [a devolució, aquest retorn de sobirania cap a les nacionalitats, amb amb el.[a La nova Espanya federal- neix -i e[ sentit de les realitats nacionals i cutturals negades en e[ camí de [a d'una particular esperanqa. Perqué fEuropa federal iorr. qu. restitueix una construcció de [estat absolutista, primer, 'i de l'estat [ibera[, després. Situar ara les decisions potítiques a [a base del sistema capgira [ordre tradicional, i culmina a[[Ó que ara fa dos-cents anys ta Revolució Francesa només va encetar: [a devotució del. poder a [a societat. La devolució significa, ara, organitzar e[ pluralisme, aprofundir La Ltibertat. I així, Europa, mentre es construeix com una entitat supranaciona[, es reconcil,ia amb [a seva história de diversitat interna. per a E[ nostre federalisme vol inütar els catalans i les catalanes a [a construcció d'un projecte procés de transformació e[ ha d'encapqalar Catalunya, per a Espanya per a Europa. Catatunya d'Espanya. Catalunya és més forta quan les seves raons són compreses i compartides pels altres i pobl.es d'Espanya, i junts avancem en [a mateixa direcció. pacte Creiem que cal continuar en e[ desplegament federal de [a Constitució i fer un pas més en e[ constitucional per avangar en [a consoLidació d'una Espanya pturinacional i federal. Si votem anar endavant, és necessária [a nostra total. impl.icació en [a consolidació estat autondmic per tal de convertir-lo en un estat federal. i aprofundiment de [actuaI parteix del reconeixement de Les diferéncies. Catalunya expressa e[ seu carácter nacional a partir de La histdria, [a ltengua, [a cuttura, e[ dret i [a política. Aquest indisE[ federalisme més sincer pensabte reconeixement de les diferéncies ha de suposar també que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir plenament els drets que se'n deriven. i en [a confianEa. Entenem [a confianEa com a responsabititat compartida, és a dir, responsabilitat que ha de funcionar en les dues direccions. Responsabititat que s'ha de basar en [a confianga, [a [[eialtat i perqué se'ns accepta La sotidaritat. I, si comporta [acceptació de La unitat lliurement assumida, és [a diversitat, perqué se'ns respecta i se'ns protegeix [a diferéncia. E[ nostre federalisme es fonamenta en [a proximitat, en [a corresponsabititat �Aquesta confianqa és e[ que ens permet afrontar d'una altra manera e[ nostre passat, que ha donat peu a un sentiment d'acritud, com a poble, com a resultat de [a nostra história. Seixanta anys enrera, [Estatut va ser abolit per [a forga de les armes, e[ president de [a Genentitat va ser ignominiosament afusetlaL i una dict¿dura ens va negar les llibertats democrátiques i nacionats durant quaranta anys. Amb [a tnnsició a [a democrácia, Catatunya va ser generosa i va cedir més que no va exigir. perqué tots sabíem que era prioritária [a consolidació de [a democrácia a Espanya. E[ resuttat fou t'ambigüitat calcutada de [a Constitució de 7978, que no gosa definir quines són les llengües que es parlen a Espanya i que [Estat ha d'assumir com a própies. Vint anys després, és just esperar un reconeixement explícit com a nació, que es tradueixi en lhcceptació categórica de Les i en t'apticació de les [[eis básiques, en les formes de funcionament de l'estat democrátic, en les grans opcions estratégiques i en l'assumpció decidida de La diversitat [ingüística i cuttural. nacionalitats histdriques, en [a redacció Els catatans votem l'Europa de [a proximitat, fEuropa de [a cohesió social, l'Europa que sigui forta peró no una fotatesa, [Europa defensora de [a diversitat i de les identitats, [Europa de [a cultura, fEuropa de [a l[ibertat. [Espanya que preconitzem hi podrá contribuir, peró ha de consotidar [a seva cultura potítica, les seves regtes del joc democrátic. I e[ seu fedentisme, que ha de fer explícit i diferencial.. Volem una Espanya més oberta i ptural, orgultosa de [a seva diversitat. Més que mai, a Catalunya, les forces de progrés estem en condicions de reprendre una de les ve[es aspiracions del catalanisme: proposar una üsió diferent i, amb etta, una articutació diversa d'Espanya. Catatunya anirá endavant, i Espanya també, si som capagos d'actuar amb transparéncia i joc net. Sempre ens hem oposat a [a desconfianga com a principi, i a[ regateig com a métode. i oferim [a nostra confianEa constitucional. És indispensable una reforma a fons del Senat, com a veritable Cambra de representació tenitorial. de [a reatitat plurinacional d'Espanya. E[ Senat federal haurá de ser [a cambra de primera lectura parlamentária de tots els assumptes relacionats amb les autonomies i t'espai priütegiat de pacte entre els seus governs. E[ Senat ha de ser e[ marc idoni de reconeixement i de protecció del.s fets diferencials de [a reatitat plurinacional d'Espanya, expressió i instrument de [a confianqa federat. OBJECTIUS O Reconeixement exptícit de les nacionalitats histórigues. O Convertir e[ Senat en una cambra de representació autonómica. Senat federal, composat per representants acordats per governs autonómics. i parlaments O Preséncia directa de les nacionalitats histórigues a les institucions er¡ropees, assumint o compartint la representació del conjunt de l'Estat en les matéries en gué tenen reconeguda competéncia. �UN FEDERALISME FISCAL: AUTONOMIA I SOLIDARITAT Federalisme és compartir un projecte comú des de La própia Ltibertat. És unió en ltibertat, acceptar que [a diversitat reforga, i no afebleix. Els dos elements cruciats del nostre projecte federalista, [a Ltibertat i La so[idaritat, són també els que inspiren [a proposta de federalisme fiscal. El. federalisme fiscal que propugnem té dos components essencials: autonomia i capacitat de decisió per a la Generalitat (i per als governs autonómics en general) i solidaitatentre eb ciutadans; és a dir, iguattat básica perqué els governs prestin, el.s ciutadans rebin, nivelts similars de i serveis. Un aspecte fonamental de [a transformació de l'Estat de les autonomies és e[ financer i pressupostari. La distribució de La despesa públ,ica entre ets diferents nivel.ls de govern (excloent pensions i classes passives) se situa actualment en [a proporció de 53% (govern centrat),310/o (autonomies) i !60lo (poders locats), davant e[ model 40-30-30, propi deLs estats federats més descentratitzats, de manera que queda un camí [[arg per recórrer fins aquest objectiu. proposem uns percentatges de descentralització del. sector púbtic equiparables ats estats federats méi descentralitzats, amb e[ traspás de les competéncies d'educació i sanitat a totes les comunitats autónomes i, sobretot, amb e[ reforgament dets governs locats. fins ara relegats. Proposem atribuir ats governs municipals responsabilitats de gestió en ensenyament, habitatge i polítiques actives d;ocupació. Les inversions de l'Estat han d'assegurar un tracte equitatiu als habitants de les grans concentracions urbanes, on els probtemes es presenten amb una especial comptexitat. Tot i que hi ha hagut un progrés notable en e[ sistema de finangament autonÓmic i que durant el govern sociatista es va mil.l.orar [a responsabil.itat fiscaL de les comunitats autÓnomes, és indispensabte aprofundir més en aquest punt i en l'autonomia tributária. Una part essencial dets ingressos de [a Generalitat ha de procedir d'impostos pagats directament pel.s ciutadans de Catatunya, i e[ Govern de [a Generatitat ha de tenir ptena responsabilitat fiscal sobre aquests ingressos. Les comunitats autónomes han d'estar en condicions de prestar un nivell de serveis similars als seus ciutadans, amb independéncia de La seva capacitat fiscaL. Aquest principi s'ha de traduir en una igualtat básica d'ingressos per habitant. aconseguir La iguattat d'ingressos per habitant entre les comunitats forals i [a resta d'autonomies. Uexisténcia de sistemes de finangament diferents no ha de significar un priütegi o una desigualtat flagrant. Ca[ estabtir un horitzó per etiminar, de manera graduat, diferéncies injustificades. Ca[ Com a resultat dets objectius anteriors, Catatunya ha de reduir e[ seu déficit fiscal respecte de ['Estat. Catatunya és una regió relativament rica dins d'Espanya i, per tant, és ldgic que existeixi un déficit fiscal, és a dir, que pagui més impostos del que rep en forma de despesa púbtica. Aquest déficit ha de ser e[ resuttat de pagar en proporció a [a renda i rebre en proporció a [a població, que són els criteris básics que inspiren e[ nostre model de federalisme fiscal. �OBJECTIUS O La descentralització de [a despesa pública ha d'arribar abans de deu anys a una distribució 40% (Estat) - 30o/o (autonomies) - 30o/o (municipis), similar a la dels estats federals més descentralitzats. O Inversió de I'Estat per habitant en les grans árees metropolitanes, segons criteris especifics i un principi básic d'igualtat. O Igualtat d'ingressos per habitant, entre les comunitats autónomes forals i [a resta, en un període de vint anys. O E[ sistema de finangament de la Generalitat ha de respondre als dos principis básics d'autonomia i d'igualtat. O [a gestió de t'Agéncia Tributária a Catalunya correspondrá a la Generalitat, amb la participació i correspon sa bi titat dels tres nivetls d'Admi nistració pública. PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATA¡.4 I EL CASTELLA , UN PATRIMONI COMÚ Espanya és una realitat culturalment p[ura[, amb quatre ltengües i quatre cu[tures básiques: castet[ana, catalana, ga[lega i basca. Espanya s'ha de saber reconéixer en aquesta pturalitat i fer[a seva. Tots ets governs, tant [estatal com ets autonómics, tenen [a responsabititat de preservari promoure aquesta pluralitat cuttural lingüística, com també els drets individuals dets ciutadans. Es fa i imprescindible una acció pública mancomunada a tres nive[[s: l'autonomia, [a cooperació entre les autonomies i l'acció federal del Govern de fEstat. Dues inércies contráries han impedit avangar més: les seculars tendéncies a concentrar les actuacions culturats en [a capital política de ['Estat, deixant de banda altres ciutats capitats en matéria de cultura; i [a tendéncia autárquica d'algunes autonomies que han abonat, encara, l'inércia centralista. Una alianga objectiva certament paradoxal i immobilista. �Propugnem una concepció de federatisme culturat. definida pets trets següents: ple autogovern cultural; estabtiment de potítiques concertades entre les autonomies referides a una mateixa lLengua; i una potítica culturalfederal, de ['Estat, participada per les comunitats autdnomes, amb especial representació de Les quatre llengües i cuttures básiques d'Espanya. La pol.ítica cultural federal és imprescindibl,e per tres raons: per [a participació económica de l'Estat en les attres capitats culturats; perqué les [lengües i cultures d'Espanya necessiten tot lesforg púbtic disponibte, per a [a seva preservació i promoció; i perqué les polítiques culturals i tingüístiques en els ámbits de La indústria, [a comunicació i [a conceftació internacional rectamen sine qua non hcci6 de ['Estat. En aquest marc, es proposa una nova percepció i tractament del castellá a les comunitats amb llengua própia: ja no com un periLl, de domini, ni tan sols com [a primera llengua de molts ciutadans, sinó com a patrimoni comú i com a instrument extraordinari de competéncia interna- cional, que cal comptementar amb e[ coneixement d'una tercera llengua europea. La llengua castettana ha de ser objecte, també, de l.es pol,ítiques d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, [a preséncÍa a Catatunya d'una altra [[engua própia, l'occitá (parta aranesa), ha de ser considerada també com un patrimoni Lingüístic de tots els catalans, i, per tant, e[ Govern de [a Generalitat i e[ Govern de [Estat han de defensar i protegir els drets lingüístics d'aquesta minoria social. OBJECTIUS O Reconeixement constitucional explícit de [a pluralitat cultural i tingüística d'Espanya. O Ús de les quatre ttengües al Senat, als documents d'identitat i en altres ámbits. O Expressió de la plunlitat hispánica en els plans docents i en les polítiques de difusió pública. O Ensenyament plural de [a história d'Espanya. O Ministeri de les Cultures, participat per les autonomies i amb atenció a [a representació de les quatre llengües i cultures básigues. O Participació dels autogoverns representatius de les quatre llengües i cultures básiques en la representació d'Espanya en els organismes europeus i internacionals de cooperació, amb t'impuls de potítiques de preseruació i promoció de la pturalitat. �2.4. PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTICIA CATALANA I JUSTICIA PROPERA A LA CIUTADANIA E[ procés de descentralització de fEstat de [a Constitució de 1978 no ha arribat a [a Justícia. i [estructura judiciat espanyola continua essent rígidament centratista, dependent deL ConseLL General del Poder Judicial i amb e[ Tribunal Suprem com a máxima instáncia centratitzada. La Justícia és també e[ servei púbtic que mereix les qualificacions més baixes dels ciutadans i de ['opinió pública; és lenta, cara, poc eficag, distant i imprevisibte. La Constitució admet una estructura diferent i descentratitzada de [a Justícia, que permetria estalviar molts dels seus defectes, i l'Estatut dAutonomia de Catalunya conté preüsions que no han estat desenvolupades. Des d'una lectura federalista del marc constitucional vigent, proposem. en primer [[oc, fatribució de funcions de tribunal de cassació a[ TribunaL superior de Justícia de CataLunya, que permetria resoldre en darrera instáncia a Cata[unya [a gran majoria de recursos judiciats iniciats en aquest territori. Aquest federalisme judicial. s'ha de concretar. en segon [toc, en [a creació de [a Comissió de tustícia de Catalunya, drgan que hauria d'exercir les competéncies de govern i direcció de La Justícia cata[ana que actuatment ostenta e[ Consetl General deL Poder Judicial.. La Comissió de Justícia de Catalunya estaria integrada per representants det Consell GeneraI del Poder JudiciaL, deI TribunaI superior de Justícia de catatunya i del. Par[ament de cata[unya. judicial també s'ha de concretar en l'exercici, per part del Parlament de Catalunya, de competéncies retatives aI funcionament, l'organització i e[ control de LAdministració de JustÍcia, com ara [a fixació de les demarcacions judiciats, [a participació en e[ nomenament deLs jutges i magistrats que han d'integrar e[ TribunaI Superior de Justícia, i e[ debat i, si escau, ['adopció de resotucions en retació amb [a Memdria judiciat. E[ federalisme judicial comporta també una justÍcia més propera als ciutadans, atesa per jutges, magistrats i funcionaris judiciats més coneixedors del dret i de [a reatitat social i cuttural de E[ federalisme Catalunya, i més oberLa a la participació ciutadana en e[ seu funcionament. Ca[ adoptar mesures efectives per promoure faccés dels ciutadans de Catalunya a [a carrera judicial., aprofundir i difondre [a cuttura jurídica catalana, assegurar una major estabiLitat deLs jutges i funcionaris judiciats destinats a Catalunya, i preveure procediments i institucions de participacíó ciutadana en [a Justícia. federalisme judicial, en definitiva, ha d'oferir un servei més eficaq d'administració de Justícia: terminis molt més breus per a [adopció de les resotucions judicials. mecanismes que n'assegurin l'efectiütat mesures que garanteixin faccés efectiu de tots els ciutadans a [a Justícia. Ca[ potenciar les oficines judicials, adoptar mesures de gestió eficient dets serveis de justícia. descongestionar ets tribunals amb [a promoció de mesures alternatives per a [a resotució dets conftictes, i facititar els mitjans i recursos materials necessaris per a un funcionament molt més eficag de [a Justícia com a servei públic. E[ i �OBJECNUS al Tribunal superior de Justícia de catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre, en darrera instáncia a Catalunya, [a gran majoria de recufsos judicials iniciats en aquest territori. o Atribuir O Crear la Comissió de Justícia de Catalunya' que exerceixi les competéncies de govern i direcció de [a Justícia catalana que actualment ostenta el Consell General del Poder Judiciat. O Exercir, des de la Generalitat, les competéncies retatives sobre fixació de les demarcacions judicials, la participació en e[ nomenament dels jutges i magistrats gue han d'integnr el Tribunal Superior de Justícia, i et debat i, si escau, I'adopció de resolucions en relació amb la Memória judicial. | 2.5. I n cARTA AuroNóMIcA i potítica de [a recuperació de les institucions recursos'i de d'autogovern de Catalunya i de l'atribució a [a Generalitat d'un conjuntimportant de [ega[ suscep.orp.ién.i.s. A[ cap ¿e vint anys de [a seva aprovació, [Estatut és un instrument [Estatut dAutonom,ia ha estat [a base juÉdica tibte d'ampliació. proposem que e[ parlament de Catalunya el.abori ta Carta Autonómica, com addició i ampliació de gran l'Estatut dAutonomia, i que [a presenti a l'aprovació de les Corts-Generats, amb e[ més consens potític i social possible. a favor La Carta Autonómica ha d'emfasitzar els principis de subsidiarietat i de cláusuta residual única i de les administracions inferiors; de l.Leiattat instituciona[ i de confianga; d'administració d'igual dignitat de tots ets nivel.Ls de govern; d'economia Legisl.ativa; de qualitat i de transparéncia; i de sotidaritat, participació i ciutadania europea. plural de ['Estat. Amb e[ Creiem que [a Carta Autonómica ha de patesar una concepció federalista i compromís d'aprofundir Amb e[ reconeixement i protecc'ió formals deL catatá com a llengua de ['Estat. i difondre una história comuna d'Espanya i dets pobl.es i nacions que [a formen. Amb [a preüsió de fórmules concretes que estabLeixin una participació i una preséncia significativa ijusta de Catalunya en les principals institucions de ['Estat. �La Carta Autonómica ha de garantir [a representació de Catalunya en els órgans de Govern de [a Unió Europea, proporcionalment a ta seva responsabilitat en l'exercici de funcions d'interés comunitari, i coherentment amb [a seva condició de nació amb una cultura i una histdria própies. La Carta Autonómica ha de fer possibte ['ampliació de competéncies i de recursos de [a Generatitat. Considerem que les administracions catalanes han de gestionar, com a mínim, e[ 60% del sector púbtic corresponent. Creiem que [a Cafta Autondmica ha de garantir un tracte fiscal just per a Catatunya. Volem que ta Carta Autonómica articuti ta preséncia i participació efectiva de ta Generatitat en ámbits, infraestructures i serveis d'abast supranaciona[, a fi de possibilitar que Cata[unya pugui tenir un protagonisme actiu en [a construcció d'un espai europeu entorn dels Pirineus i de La Mediterrá nia occidenta[. La Carta Auton0mica ha d'establir les bases d'un federatisme interior i garantir-ne l'efectiütat. Creiem que aixd passa per festab[iment d'una organització territoriaI simpte i equilibrada, basada en les regions i en [a institucionatització de les árees metropolitanes de Catatunya, pel respecte de singu[aritats ja reconegudes de territoris com [Aran, i per [atribució a[s municipis de majors recursos i competéncies, principalment en ['área d'ensenyament, serveis de benestar i urbanisme, amb l'objectiu d'assegurar que lAdministració [oca[ de Catalunya gestioni com a mínim [a meitat dels recursos gestionats per les administracions catalanes. Considerem que [a Carta Autondmica ha de fixar també tes bases d'una nova organització política i administraüva de [a Generalitat. Com a trets més importants, destaquem l'increment dels poders del Parlament, que no ha de poder ser dissott anticipadament sense [a seva conformitat, [a legislació electoral que garanteixi [a proximitat entre electors i elegits i [a limitació dels mandats d'aquests, i [aplicació dels principis de transparéncia, eficácia, eficiéncia, descentralització i participació a ['organització política i administrativa de [a Generatitat. OBJECTIU O El Parlament de Catatunya elaborari la Carta Autonómica com addició i ampliació de I'Estatut d'Autonomia i la presentare a l'aprovació de les Corts Generals. �3. LA CATALUNYA DE FUTUR: PR IORITATS DEL NOU GOVERN i Catalunya va saber aprofitar les grans oportunitats de [a primen revolució industrial. ha pogut ocupar durant dos segles e[ lideratge social i económic a Espanya. Ets desafiaments d'avui són ta revolució tecnoldgica, [a mundiatiüació econdmica i [a nova societat de ta informació, un procés de canü profund i accelerat. Perqué Catatunya pugui conünuar figurant entre els paisos que progressen, és necessari prendre decisions estratégiques amb un nou govern, que tingui [a üsió, ta passió i La capacitat per construir un país més fort, econdmicament avanEat i culturalment preparat. Un país amb pocs recursos naturals, que ha de basar-ho tot en La prdpia capacitat de trebatl, ha de dedicar una atenció especial a les persones, és a dir, a l'educació. l-leducació de quatitat és e[ primer requisit per a competir en [a nova societat: investigació científica, formació de técnics i extensió de ['ús de les noves tecno[ogies a tots e]s nive[[s, en un context de creació d'oportunitats per a les empreses. Per a no perdre cap oportunitat ni haver de renunciar a estar entre els paisos més avanqats, es necessita [a direcció d'un govern amb noves iniciaüves, que sápiga prioritzar l¿ inversió sobre la tots els recursos i les energies, que governi en direcció cap a[ futur. despesa corrent, que mobilitizi E I un GovERN QUE GEsTroNr BÉ ELs DTNERs púBlrcs E[ pressupost consolidat de [a Generalitat per al. 1999 és de més de dos bitions de pessetes, una quantitat respectable que encara és per sota de les necessitats i que, en els darrers anys, ha �de crescut per sota de l'increment pel, Producte Interior Brut de Catalunya. Ca[ un nou model e[ en Generalitat [a de finanqament, amb recursos addicionals que pemetin una major incidéncia manteniment del benestar i de [a riquesa del país. de dinamització i impuls económic del paíi, si fossin ben gestionats i tinguessin prioritats ctares. En canü, les despeses corrents s'han incrementat un Z5olo, les inversions pressupostades han disminuit un 22olo, i ets costos financers Els pressupostos actuals podrien ser, amb tot, un element han pujat un 390/o, a causa d'un gran creixement del deute. [actual Govern de [a Generatitat és jneficient: [a seva despesa corrent per habitant está per sobre prÓpia de La dAndalusia, Vaténcia o Galícia, de manera que e[ funcionament de fadministració resutta més car a Catatunya. Una part d'aquestes despeses haurien de dedicar-se a inversió en infraestructures i a prioritats com feducació o [a recerca. del deute és faltra dada preocupant: quasi s'ha dobtat en ets darrers quatre anys després d'haver superat els dos bi[ions de pessetes, continua creixent. E[ cre.ixement i, i [abséncia total d'un model econÓmico-financer han portat les finances púbtiques catatanes a [a política de "tapar forats": es recorre a práctiques de comptabilitat dubtoses, per tal de camuftar el. déficit; s'ajornen págaments a proveidors, que pateixen les dificul,tats derivades de [a morositat; i es fan operacions de crédit a curt termini a preus etevats. La manca de És necessari üsió de futur un canü en [a gestió económica i financera del Govern de [a Generalitat. OBJECTIUS O Invertir més i gastar menys, per impulsar el desenvolupament i no malbarataf recursos. Educació, recerca científica, noves tecnologies i infraestructures territorials, com a prioritats d'inversió. O Redregar les finances de la Generatitat, amb rigor económic i bona gestió financera. Eliminar el deficit i aturar i controlar l'endeutament. O Aturar el descontrol de la despesa corrent. MESURES ) Reüsar del sistema de finanqament autondmic. Garantir uns ingressos corrents que assegurin un creixement paral'tet al' det PIB. ) Fer un pl.a de contenció i de reducció de [a despesa corrent en un 100/o del total del pressupost. �) Miltorar feficiéncia en l'administració. ) Doblar en cinc anys e[ volum d'inversions. ) Disposar d'un bitió i mig de pessetes per a inversió, durant [a propera legislatura, a més de les inversions procedents de lAdministració centrat i det sector privat. ) Respectar [lncrement máxim d'endeutament acordat amb e[ Govern centra[: 15.000 milions per a fany 1999 i 11.000 milions per al 2000. ) ) ) ) Mantenir t'equitibri entre ingressos i despeses no financeres a partir d'aquest any. RedreEar en dos anys e[ ritme explosiu de creixement del deute. Assegurar [a transparéncia de [a gestió Garantir e[ control i i dels procediments comptables del pressupost. e[ rendiment de comntes. w I r¡oucAcró, LA pRTMERA pRroRrrAT E[ principat esforq de [a Generalitat i de tota [a societat catatana ha dhnar adreEat a [a formació: mitlorar e[ sistema educatiu, garantir una bona formació professional i superior, vincular més les universitats amb ets sectors productius i amb e[ territori, preparar e[ país per a [a nova societat del coneixement, i assumir un compromís real de finangament amb La recerca científica i tecnotógica. Els catalans hem de recuperar e[ paper capdavanter en l'ámbit educatiu. Superar e[ desánim de [a comunitat educativa, [a desorientació dets professionats i La insuficiéncia de inversions, recursos i projectes dels anys anteriors. E[ P[a d'inversions per a [a construcció o reforma de centres educatius no s'acompteix: més de [a meitat de les obres compromeses no han estat adjudicades. A més de 200 centres docents púbtics, ets alumnes encara estan en barracons o autes provisiona[s, s'han hagut dtmplagar en móduts prefabricats. i 47 instituts d'educació secundária Uextensió de l'ensenyament obligatori fins aLs 16 anys per mitjá de [a nova educació secundária obLigatdria (E50) s'ha dut a terme amb recursos insuficients. repartit burocráticament i sense un esforq adequat en [a formació det professorat. La nova educació primária no está prou connectada amb [a secundária, i cal definir-ne els objectius amb més ctaredat. La Formació Professional no ha rebut ['impuls necessari. La ptanificació de l'oferta de places d'escotes bressol de 0 a 3 anys és, encara, una assignatura pendent. La LOGSE es va aprovar sense un p[a de finangament específic, i cal acordar les ncessitats financeres per consolidar-ne [a reforma. Uestimació d'aquestes necessitats per a Cata[unya suposa un �en e[ proper finanEament addicionaL de 96.000 milions de pessetes que s'han de rectamar a l'Estat quadrienni. És necessária una nova pol.ítica educativa, basada en un compromís social i ciutadá amb l'educació. OBJECTIUS O Ueducació, prioritat pressupostária. O Resoldre els problemes de l'educació secundaria. O Revalorar i potenciar [a Formació Professional. O Esforq per a la mil[ora de la qualitat. O Una auténtica xarxa integrada de centres de servei púbtic. O Canviar el modet d'administració educativa. MESURES pER FER DE UEDUCACIó UNA PRIoRITAT PRESSUPOSTARIA ) homologable Assignar a [a inversió educativa en els pressupostos de [a Generalitat una dotació amb ets pai'sos de La UE que més inverteixen. ) Impulsar un p[a quadriennal d'inversions, amb l'objectiu d'eradicar ets barracons i proüsionals i cobrir el,s déficits de [a manca d'inversions de[s darrers anys' [és autes de [a nova formació professional. amb [a construcció de centres de nivetl dotació d'insta['lacions i utiLlatge. ) Desenvolupament superior i ) Fer atenció a les necessitats de despesa corrent dels centres púbtics. ) Reüs.ió a [aLga de [a dotació de bibtioteques, laboratoris, instal.lacions espottives, materiati aules d'informática. ) Ampl,iar les places per a infants entre 0 i 3 anys, fins a garantir una oferta suficient. ) Implantació progressiva dets dos cictes d'educació infantil,, amb unitat pedagdgica de fetapa i espai propi. MESURES PER ABORDAR I RESOLDRE ELS PROBLEMES DE UEDUCACIÓ SECUNDÁRIA secundária l'entrenament de les capacitats creaüves, d'iniciativa, de responsabilitat, d'aprenentatge i de treball en equip. Racional,itzar e[ disseny de feducació secundária obLigatória a Cata[unya, simptificant-ne [ordenació académica i amptiant i aprofundint [atenció a [a diversitat. ) Introduir a [educació ) �) Model compatible amb fautonomia dets centres, que permeti fexisténcia de projectes singulars que apliquin models curriculars diferents als crédits trimestrals. ) Impulsar [a creació de departaments d'oÉentació i de professionals que facilitin e[ trebal[ d'atenció a [a diversitat, a tots ets instituts. Potenciar e[ "conse[[ orientador" preüst per a tots els alumnes en acabar ['ESO, com un instrument per a l'atenció a [a diversitat. ) tots els instituts de mitjans técnics i professionats d'orientació ats atumnes sobre les possibititats seves de formació o d'ocupació en acabar fetapa obligatdria. ) Garantir a tots els joves joves, a més deltítol o [a certificació académica. una proposta de continuitat mitjanEant ets plans integrals de recursos formatius i d'ocupació. ) Imputsar un pla de xoc per a [organització de programes de garantia socia[ una oferta -amb suficient, per zones o sectors-, incorporant les administracions [ocats i els agents sociats i econdmics, per a [a constitució de xarxes territorials de programes específics de transició Dotar i les escola-trebat[. MESURES PER MILLORAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A CATALUNYA Formació ProfessionaI reg[ada, [a ) Articular les diverses ofertes de formació professional -[a Formació ContÍnua i [a Formació Ocupacional- en ámbits territoriats, integrant ets recursos formatius i ocupacionats de cada zona. ) Concertar IFP Superior amb els agents económics i territoriats. ) Organitzar ets nous estudis professionats estratégic de[ Govern de Catatunya. i formació en centres de trebatl, com a objectiu ) Reüsar eI mapa de ['FP amb [a cot.[aboració de[s sectors económics i sociats. ) P[a especÍfic d'inversions per a [a dotació de nou equipament i adequació de les instal.lacions. ) Conse[l de Formació Professional de Catalunya, en coordinació amb e[ Conse[[ d'Educació de Cata[unya. MESURES PER MILLORAR tA QUALITAT DE TEDUCACIó DELS CENTRES EDUCATIUS ) Imputsar programes d'alfabetització en tecnotogies de [a informació per a[ conjunt de [a ciutadania. ) Dotació suficient d'equipament informátic i tetemátic a escotes i instituts. ) Ajudes per a l'adquisició d'equipament informátic a les famílies amb pocs recursos, per eütar una nova marginació. ) ) Millorar [a formació del professorat, segons les exigéncies de [educació del segle MI. ) Facititar [a formació personal, social i professional dels docents. Imputsarem els cursos de Quatificació Pedagógica fusionant l'experiéncia universitária i l'experiéncia del professorat ats centres, per tal de garantir una formació de quatitat det futur professorat d'educació secundária. Ptans de formació permanent del professorat en ets centres, segons les necessitats particulars de l'atumnat. �) Impulsar un P[a de seguiment i avaluació de les finatitats i objectius de [educació primária, especial.ment en els aprenentatges instrumentals básics (Ll'enguatge oral i escrit, aritmética, noves tecnol.ogies de [a informació i [a comunicació. llengua estrangera i cultura com a capacitat de üure i de socialització). ) Incrementar millorar els recursos especialitzats d'atenció a [a diversitat i d'assessorament psicopedagógic, amb [a miil.ora de [a cobertura dels EAP i ta figura del professor especiatista en i p[ástica. ) passar del concepte d'escola mixta i a[ d'escola i coeducativa, senyal de qualitat cultural i sociat. material didáctic. ) Idea d'igualtat en els l.[ibres de text ) 0rientació professional dels nois i les noies per a [a lliure elecció d'estudis professionals o técnics, independentment dels seus orígens socials. ) Impu¡sar un programa d'avatuació de centres, del professorat i del propi sistema educaüu, amb professionats. La participació de La comunitat educativa i dels sectors econdmics i ) potenciar [a inspecció educativa. com a suport a l'avatuació interna i externa dels centres educatius. ) Compromís de rendiment de comptes de La gestió del servei púbtic d'educació. ) Tots els estudiants, en acabar llensenyament obLigatori, hauran de dominar dues [[engües estrangeres. MESURES PER FER DEL SERVEI PÚBLIC DE UEDUCACIó UNA XARXA INTEGRADA ) I INTEGRADORA Actuació integrada del conjunt de centres sostinguts amb fons púbtics com a servei públic d'educació. ) Modificar [a normativa d'admissió d'alumnes per eütar [a configuració de xarxes educatives diferenciades i segregadores. dets ajuntaments per a una major equitat, transparéncia i control social, aprofitanfrexperiéncia i les aportacions de [a xarxa internacional "Ciutats educadores". ) Més protagonisme ) tot Comptiment de t'obligació de tots els centres sostinguts amb fons púbtics d'escolaritzar de forma sotidária el.s atumnes amb majors problemes d'aprenentatge, per raons socioeconÓmiques o pertinenqa a minories étniques o cutturals. en zones d'actuació preferent per a [a compensació de desigualtats, amb un finanEament específic i gestionats pels municipis. ) ELaborar ptans integrats ) Incrementar les beques i ajuts als infants i joves amb menys recursos econÓmics. MESURES PER CONSTRUIR LA NOVA ADMINISTRACIó EDUCANVA ) i Transferir La gestió de [educació infantil. primária, i, opcionalment, [a secundária, als ajuntaments, reservant per a[ Departament d'Ensenyament les funcions directives del sistema eiucatiu: regulació, ordenació, pl.anificació g[oba[. avatuació, finanqament, professorat, inspecció, i pol,ítiques compensatóries'i de reequilibris. �) Procés de descentratització flexibte i amb ritmes diferents, segons les necessitats, i característiques capacitats de les organitzacions de municipis que es constitueixin. i ) Participació dets diferents sectors de l'educació per promoure e[ compromís social amb feducació i [a corresponsabititat de tots els sectors socials. ) Transformació dels actuals Conselts Escolars en Consetls d'Educació, tan en ['ámbit municipaI i territorial com de Catalunya, integrant tots els agents i cot.lectius. ciutadá ) Promoure un compromÍs dels mitjans de comunicació amb l'educació per a [a realització de programes educatius, especiatment en ets canals púbtics de teteüsió, i una cura especial a [a funció educadora dels professionals de [a comunicació. ) Recuperar ta it.tusió i organitzatiu i e[ consens amb e[ professorat, amb mesures de carácter pedagógic de millora dets mecanismes de negociació. i ) ) ) Més autonomia funcional ) Amptiar e[ nombre de lticéncies per estudi a temps complet per a[ professorat amb més de 15 anys d'exercici continuat. ) Incorporar, ets serveis i educativa ats centres. Enfortir [a funcié directiva i estimular l'estabititat dels equips docents. Possibilitar l'exercici de [a funció docent amb una jornada flexib[e. i centres d'educació d'adults a [a Conselleria d'Educació. A ['era de [a gtobaLitzacií i de [a revolució económica i socialimpulsada per les tecnologies de [a informació i les comunicacions, l'economia catatana necessita una nova orientació estratégica per competirfavorablement en els mercat gtobals. E[ nou escenari de l'acció empresarial cada cop estari més vincutat a [actiütat econdmica basada en e[ coneixement. Aquesta activitat empra a fons les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions. repte que aixó suposa ha d'interpretar-se també en termes d'oportunitat histórica per a Catalunya. Com ja hem dit abans, si e[ país va saber agafar e[ tren a temps en ocasió de les transformacions económiques precedents, ara, en e[ moment de [a revolució de [a societat de [a informació i det coneixement, hem d'aprofitar les oportunitats. A Cata[unya podem tornar-ho a fer perqué disposem E[ d'una població activa educada, amb un alt grau de formació i amb una gran capacitat d'adaptació a les noves necessitats, un teixit empresarial del sector; i tenim un instrument potitic d'autogovern que ens permet galvanitzar ets recursos del paÍs en [a direcció adequada. defineix per [a seva potent xarxa de ciutats, cal aprofitar a fons les possibititats estesa a tot e[ país, capag, intel.ligent i plena de serveis i xarxa de telecomunicacions d'una continguts. Aquesta será una peEa ctau en e[ nostre objectiu de devolució de poder a [a societat En un país que es i als territoris de Catalunya. �actiu respecte de [a societat de [a informació favorables perqué les inversions. els les condicions govern crear ha de emergent. [acció de r.rcáts i ets serveis prosperin i es desenvol.upin. Tot i així, des del sector púbtic s'haurá de tenir una especiat cura perqué e[ desenvolupament de [a societat de [a informació no afecti els drets potítics de [a ciutadania, e[ dret que tothom té d'accedir a aquestes tecnologies; i també s'haurá de vettlar perqué les opoftunitats, en ámbits ctaus com [a formació, no discriminin ningú i contribueixin a l'equilibri territorial. E[ Govern de [a GeneraLitat haurá de prendre un paper i responsable davant dets reptes que pl,anteja [a nova era de [a societat de [a informació. Gairebé a finals de [a E[ Govern de CiU s'ha negat sistemáticament a mantenir una posició activa legislatura, e[ Govern de [a Generalitat només ha adoptat, de manera apressada, algunes mesures dJcarácter cosmétic, clarament sota [a pressió de fempenta del món [oca[, que va saber crear e[ Consorci Localret, i dets sectors socials i econÓmics més dinámics. a corre-cuita d'un Comissionat per a [a Societat de [a Informació tenia finalitats electorats i pubticitáries. Uelaboració del. Pla estratégic per facilitar [a incorporació de La creació netament Catalunya a [a Societat de La Informació, missió inicial. d'aquest Comissionat, ha estat possible grácies a La participació decidida de les administracions locals i attres sectors socials i econÓmics. peró per tirar endavant les propostes contingudes en aquest Pta, i attres que van quedar fora i que afecten directament e[ mateix funcionament administratiu de [a Generatitat, és necessari un nou govern. [actual Govern de CiU s'ha mostrat incapaq d'impulsar aquestes mesures. poc interés del Govern de CiU per superar el. déficit estructural o d'infraestructures de les tecnotogies de [a informació i de comunicació impedeix aprofitar les oportunitats que permeten El, i aquesta mancanga significa un co[[ d'ampotta per a[ desenvotupament econdmic del conjunt del país. Fatten infraestructures tant a les ciutats i árees metropolitanes com a les comarques de [interior. E[ Govern de [a Generatitat ha deixat d'exercir les seves competéncies en matéria de ptanificació territorial. de les noves xarxes de telecomunicacions, de tal manera que els operadors han vist dificuttada [a seva implantació en e[ territori. E[ Govern de [a Generalitat tampoc no ha fet res durant aquests quatre anys per tal d'assegurar [arribada dets serveis avanqats de telecomunicacions aquestes tecnotogies. Catatunya encara está mancada de les xarxes necessáries, als nuctis urbans al.lunyats de les árees metropolitanes. Quan e[ Govern de CiU ha regulat l'accés de les xarxes de telecomunicacions ats nous edificis i a les noves urbanitzacions, ho ha fet de manera incompleta i insuficient. La mateixa situació a ['interior de La prdpia administració de [a Generalitat de Catalunya evidencia que hi ha amptis sectors on [a incorporació de sistemes de treball basats en les tecnologies de [a informació sembla una fita inassotibte. E[ nou Govern de [a Generatitat, pertal de conveftir les potenciatitats de les noves tecnologies de [a informació i de La comunicació en oportunitats reats per a [a societat cata[ana, ha d'actuar en diverses línies que incideixen en diverses pol.ítiques sectorials. En e[ context dets canüs provocats per les tecnologies de La informació i de [a comunicació, és necessária [a integració conscient d'aquestes pol,ítiques diverses perqué els seus ámbits estan profundament interrelacionats per [a seva especial complexitat. Les principals actuacions polítiques del nou Govern per situar Catatunya a[ capdavant de [a societat de [a informació han de centrar-se en eI desenvolupament d'infraestructures d'informació �de quatitat esteses per tot e[ territori. A Catatunya s'han de crear les condicions que possibititin e[ creixement del sector empresaria[ üncutat a les tecnologies de [a informació i les comunicacions. Ara és e[ moment de fomentar [a creació d'un nou sector productiu ünculat als continguts i a tes aplicacions en xarxa, i [atracció de centres de recerca i empreses internaciona[s retacionades amb les tecnotogies de [a informació i les comunicacions. També cal afavorir ['adaptació dels sectors empresarials tradicionals a les noves formes de producció i gesüó utititzant les tecnologies de [a informació i les comunicacions, impulsant a fons un ctima d'innovació constant. Un attre objectiu polític básic del nou Govern de [a Generatitat será assolir una administració pública que aprofiti a[ máxim les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions a[ servei dels ciutadans i de les empreses, mitjanEant, d'una banda, [a máxima eficiéncia interna i. de llaltra, e[ desenvolupament d'una Administració moderna a l'abast de tothom i amb les máximes garanties de transparéncia. Les noves tecnotogies de [a informació de vida dels cata[ans i de les catalanes, i de [a comunicació han de servir per millorar [a qualitat i per contribuir a jncrementar [a competitivitat empresa- ria[. Catdrá aprofitar les possibilitats que ofereix [a tecnologia per imptantar, en els serveis púbtics de tots ets ámbits (sanitari, cuttural, transport, lteure) un nou model de prestació. La prestació del serveis de lAdministració ha de ser innovadora, personalitzada i orientada a[s usuaris, participativa i de quatitat. Ca[ facititar l'accés als serveis públ.ics a distáncia mitjangant [ús de les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. Aquestes tecnologies han de contribuir també a millorar les actuacions de govern en e[ camp educatiu. OBJECTIUS O Crear infraestructures d'informació. O Impulsar noves actiütats en l'ámbit económic basades en el coneixement i [a innovació de les empreses. O Avangar cap a una Administració de la Generalitat oberta i accessible on-line. O Millorar els serveis públics per als ciutadans i les empreses. O Incorporar tecnologies de la informació i de comunicació en [a política educativa i de formació at llarg de la vida. MESURES PER CREAR INFRAESTRUCÍURES D'INFORMACIÓ ) Assegurar i estimutar e[ desplegament de les xarxes dets operadors de cabte per tal que les infraestructures de banda ampta arribin a[s ciutadans i no només aI sector empresaria[. �) FaciLitar e[ desplegament de les xanres dels nous operadors de telecomunicacions que encara no en disposen per tal d'assegunr La prestació de serveis avangats en competéncia. ) Totes Les capitats de comarca disposaran llany 2001 de connexions fixes de fibra óptica que permetin a tots ets operadors prestar serueis avangats de tetecomunicacions, arribant amb inversió púbtica on els operadors no ho facin. ) Imputsar [a regulació de ['ús eficient de les infraestructures existents per tal que e[ 2004 tots ets nuclis urbans tinguin accés als serueis de telecomunicacions en banda ampla. i d'investigació apticació avanEada (Internet Govern encara no ha estat capag d'enllestir de manera efectiva. ) posar en marxa els projectes II) que ['actua[ MEsUREs PER IMPULsAR NOvES ACIIVITATS EN TAMBIT ECONÓMIC BASADES EN EL CONEIXEMENT I LA INNOVACIó DE LES EMPRESES ) Considerar sector prioritari d'inversió en R+D eL de La tingüÍstica computacionat, fent possib[e e[ creixement d'un sector empresarial a l'entorn d'aquest concepte, fins a fer-ne una excel'léncia específica de Catalunya. ) EstabLir estímuls i etiminar obstactes per a [a creació d'empreses ünculades a les TIC. Facilitar fentrada de capitat risc en [ámbit de Les TIC i específicament adaptat a[ tipus de necessitats d'aquestes PIME. ) impl.antació d'empreses de telecomunicacions a Catatunya que permeti aprofitar e[ desenvotupament d'aquest sector. Etaborar un pla de retorns industrial,s derivats de ) Estabtir un tractament fiscal específic La per a [a creació i inversió en empreses ünculades a les TIC. ) Adaptar [urbanisme de les árees industriaLs tradicionals situades a l'interior de les ciutats per tal de poder desenvotupar e[ teixit productiu ünculat a les TIC. teixit productiu [oca[. Establir 'i estructures juÉdiques que permetin una alta permeabilitat entre empresa universitat, tant a nivell [oca[ com a nivetl mundial. ) Impulsar [a modernització de les empreses, difonent les noves técniques de gestió i organització, ) Potenciar i un entorn universitari de nive[l internacional, ünculat a[ ajudant els nous emprenedors i emprenedores. ) La Generatitat potenciará amb mesures concretes e[ desenvotupament i [a creació de nous continguts a Internet. Assumir e[ compromís de dedicar un 1olo de [a publicitat institucional per a publicacions electróniques. MESURES PER AVANGAR CAP OBERTA ) A UNA ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT I ACCESSIBLE ON-UNE gferir tota [a informació púbtica a [a xama. Estabtir un pla director per a [a digitatització de les dades púbtiques i [a seva difusió a través de [a xaxa. [accés a les dades del sector priblic és un factor primordial. per a [a millora de [a competitiütat de les empreses de tot Europa. ) Imptantar [a finestreta única necessária sobre per a totes les administracions, que integri tota [a informació tots els serveis per donar-ne una üsió unificada. �) Imptantar progressivament lAdministració on-line des de i ) Formar els funcionaris i tot e[ personaI de ['administració en [a utilització de les tecnoLogies de [a informació i de [a comunicació. ) Redissenyar tots els serveis i procediments ofereixen les tecnologies de [a informació ) casaz 24 hores a[ servei dels ciutadans empreses ets 365 dies de ['any. administratius aprofitant a[ máxim e[ potencial que i de la comunicació. Proposar reformar [a legislació sobre ets procediments administratius, sobre [a base d'una modernització que aprofiti totes les potencialitats que donen les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. MESURES PER MIIIORAR ELS SERVEIS PÚBIICS PER AtS CIUTADANS I LES EMPRESES ) Pubticar la Carta de Drets dets Ciutadans a [a Xarxa. ) Definir ets requisits mÍnims que han de configurar e[ Servei Púbtic Básic en matéria de telecomunicacions a Catalunya. ) Promoure [a utilització de [a Telemedicina sanitaris, i per miltorar [a capacitat de prevenció dels riscos impulsar les bones práctiques per a gaudir d'una bona satut. ) Obrir línies de cooperació per tal de posar en marxa projectes pilots en els diversos ámbits de serveis públics. ) Posar en marxa un projecte per potenciar les possibititats democrátiques de [a Societat de [a Informació, muttipticant les interaccions entre ets responsables polítics i ets ciutadans, i afavorint [a participació d'aquests a[s debats i les decisions polítiques. MESURES PER INCORPORAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIó DE COMUNICACIó A LA POLÍTICA EDUCATIVA I DE FORMACIó I AL TLARG DE tA VIDA ) Promoure la formació continuada de formadors (estimutació, dinamització...), per tal que aprenguin a ensenyar utilitzant tota [a potencialitat de les TIC. Desenvolupar un pta específic de formació de mestres. com a components del primer esgtaó de [a cadena educativa. ) Impulsar [a banda ampta a l'escola. Dotar d'infraestructures modernes e[ conjunt dels equipaments educatius: cab[e. XDSI, xarxes loca[s, ordinadors moderns a les aules per a tots els estudiants. etc. Promoure ['ús de les üdeoconferéncies. ) Crear una xarxa educativa activa, amb continguts i serveis de qualitat, dirigida a alumnes, mestres, Ampas, Consells Escolars, centres de recursos, hospitals, presons... ) Desenvolupar continguts educatius multimédia de quatitat, especiatment dirigits a[ món rural i cot.lectius específics: dones, persones amb discapacitats i també a[ col.tectiu de [a gent gran. ) Desenvolupar continguts a educatius multimédia de qualitat i especialment dirigits a l'aprenentatge de [a llengua angtesa. Invertir en e[ desenvolupament de traductors que permetin publicar a [a xarxa i entendre [a xarxa. �) Dotar d'infraestructures d'informació i comunicació totes les universitats fent-l.es accessibles a totes les especialitats. ) promoure [a internacionatització de les universitats catatanes a través de [a i centres de recerca, xaxa: multitingüisme, més diversitat, col.laboració amb altres centres de recerca internacionats. I Donar una nova orientació a les estructures i al.s objectius de [a recerca cap a [a innovació tecnológica, segons les necessitats estratégiques de feconomia catalana i les empreses. | 3.4. I u REcERcA cIENTÍFIcA I TEDUcAcIó SUPERIoR Ueducació superior, [a innovació i [a promoció de Les poLítiques de Recerca i Desenvolupament constitueixen variables estratégiques per a[ creixement económic i [a cohesió social i territorial de Catalunya. Per tal. de millorar l.a posició relativa, en e[ marc de les regions d'Europa, ca[ incrementar ets recursos púbtics i privats en R+D, que actualment suposen 1'1% del PIB, mentre que [a mitjana a [a Unió Europea és del. 2,3%. No es pot ajornar més [a identificació de les necessitats del sistema Ciéncia-TecnoLogia-Empresa [a formutació d'un P[a de Recerca i Desenvolupament Tecnológic com a eina vátida de coordinació i impul.s de les polÍtiques educatives, i tecnológiques i industrials amb les polítiques socials. per aconseguir que [a formació superior a Catalunya tingui un paper socialment retlevant ca[, en primer [Loc, reformar e[ marc institucionat de Les universitats. Aquesta reforma ha de significar aprofondir l'autonomia universitária, descentratitzar les competéncies del Consejo de Universida.i federaLitzar e[ sistema d'educació superior recerca. En segon [[oc, cal incrementar e[ i dls finanEament de l'ensenyament superior per tal de superar eL diferencial respecte de [a mitjana de fgCDÉ i amb l'objectiu de [a millora de La qual.itat. Mentre que Catalunya i Espanya dediquen 1'10lo det pIB a l'Educació Superior, a ['0CDE hi dediquen t'1'6% (púbLica i privada). Per asso[ir aquest objectiu, e[ sector púbtic ha d'encapEalar aquest esforg financer que haurá d'ésser complementat .rb unr major impticació del.s sector privat (especiatment en [a formació continuada i [a recerca apticada). Cal. imputsar una gesüó eficient i responsabte de les universitats, amb racionalitat en ti gestió de [a despesa i priorització de Les actuacions tant en [administració com en e[ govern de les universitats. Un altre objectiu per a[ nou Govern de [a Generalitat será identificar ets centres d'exce['[éncia de cada universitat. Cal. reordenar [a programació d'ensenyaments eütant duplicitats innecessáries, i fer una aposta per La quatitat de La universitat púbtica: quatitat de [a docéncia, de [a recerca i dels serveis. Les universitats han de contribuir a fomentar [a cultura emprenedora i les iniciatives d'autoocupació. Les universitats han de participar, en [a seva quatitat d'institucions de referéncia social, en [a promoció del.s valors de La sol.idaritat, [a cooperació, [a multiculturalitat sostenibititat. i [a Cata[unya ha üscut, en ets darrers anys, una extraordiniria expansió deI estudis universitaris. i [a creació d'estudis universitaris a[ diversos territoris del país és, indubtabl,ement, un element positiu que a tots ens enorgulleix. [increment de l'oferta �Peró, lamentablement, aquesta expansió s'ha fet d'una manera desordenada, tant pel que fa a [a creaciÓ d'universitats públiques. com pe[ reconeixement de centres universitaris privats per ['expansió de centres adscrits. Aquest creixement desordenat ha anat acompanyat, a més, de [a insuficiéncia i discrecionalitat d'un finanqament que s'ha basat, en gran mesura, en un creixent endeutament de les institucions universitáries. Aquestes deficiéncies en e[ finanqament comporten l'escassedat de serveis ats estudiants: instruments d'inserció professionat, ajuts indirectes. desenvo [u pa me nt de residéncies u niversitá ries. i ljanálisi de [a política universitária del Govern de Cata[unya posa també de manifest un excés de dirigisme institucional i una desconfianga crónica respecte de [autonomia universitária. Les tensions que s'han viscut en e[ món universitari, ets desequilibris financers, [a feblesa dets instruments de planificació, [a debilitat dels consetts sociats, són expressions d'aquesta probLemática relació entre les universitats i e[ Govern. At costat d'aixó, hem trobat a fattar una major capacitat de sÍntonia amb e[s sectors industriats det país. Les polítiques de recerca i desenvolupament, i [a retació d'aquestes amb les empreses, són encara mo[t febles, matgrat eI gran potenciaI de les nostres universitats. Volem que les nostres universitats, i e[ conjunt de [a formació superior de Catalunya, tinguin un paper clau en e[ desenvotupament de [a nostra societat. La nostra universitat requereix un major esforg inversor, certament. Peró necessita, sobretot, un govern que confiT en [a seva capacitat de creació i innovació. Un govern que, alhora, sigui exigent amb ets seus rendiments académics i de recerca. Una altra prioritat del Govern será com aprofitar les oportunitats que [a societat del coneixement i ['avenE de les noves tecno[ogies ptantegen a [a renovació de La docéncia. Cal.drá preparar, des de les polítiques púbtiques, una universitat menys rígida i més adaptable a les iniciatives pLuridisciplinars i a l'aveng del coneixement en xarxa. Volem potenciar [a projecció internacional de les universitats amb potítiques públiques de suport a [a mobilitat d'estudiants i professors, [a qual cosa ha de constituir un tret característic de [a política universitária catalana. OBJECTIUS O Promoure la recerca i [a innovació definint prioritats i concentrant els recursos públics. Dedicarem el 2,3olo del PIB catalá a recerca i desenvolupament. O Reformar e[ marc institucional de les universitats. O Incrementar e[ finangament per a l'ensenyament superior. O Trebatlar per [a qualitat, coheréncia i complementarietat del sistema universitari. �MESURES PER PROMOURE LA RECERCA I LA INNOVACIó i coordinar les potítiques ) Articular e[ Sistema de Ciéncia, Tecnotogia i Indústria de Catalunya, de R+D de tots els departaments de [a Generatitat. ) promoure un debat anual sobre [a situació de [a ciéncia i La tecnologia a[ Parlament de Catalunya, que contribueixi a una major presa de consciéncia de [a societat catalana de [a necessitat d'un esforE particular en aquesta matéria. gbrir un gran debat a [a societat catalana sobre els processos de creació de capacitats regionals p., , g.*rrr, adaptar i apropiar coneixement científic i tecnolÓgic, com també sobre e[ paper i que tenen els processos de regional.ització de Ciéncia i Tecnologia per identificar tendéncies d'Europa. desafiaments i millorar ta posició retativa de Catatunya en e[ marc de les regions ) un programa de promoció i foment de [a innovació en forma de potítiques industrials tecnotÓgica i tecnol.ógiquer. Á[h.r, dur a terme mesures per afuvorir [a creació d'empreses de base a Catatunya. ) Desenvolupar ) que afavoreixin [a vertebració dets departaments un'iversitaris, e[s cenpúbl'ics tres d'innovació tecnoLógica, ets organismes púbtics de recerca i attres centres de R+D, i privats, per tal de configurar una xarxa catatana de ciéncia i tecnotogia' Crear ajuts i incentius específics per a les árees d'Humanitats i Ciéncies Sociats, insuficientment ateses pel Programa Marc Europeu i pel Ptan Nacional de I+D' ) promoure programes MESURES PER REFORMAR EL MARC INSTITUCIONAL DE LES UNIVERSITATS text articulat que definirá un model gtobat i transparent programació de finanEament, [a coordinació del sistema, [a reforma dels consells socials, [a d'aprofundir universitária i l,a potíüca autonómica de professorat, i e[ dret a l'estudi, amb llobjectiu ) Fer una L[ei d'universitats de Catalunya, Uautonomia universitária. MESURES PER INCREMENTAR EL FINANCAMENT PER A UENSENYAMENT SUPERIOR ) Establ.ir un model gl.obal. i transparent del. finanqament de les universitats públiques que comportará: un volum Adoptar un sistema de finanEament segons parámetres objectius que determini promoció comportaments de de suficient per estudiant, segons tipologies, com també uns criteris grau d'inserció professional socialment desitjabl.es de ies institucions: rendiment dels estudiants, grups socials subrepresentats. dets titul.ats, eficácia del.s pl.ans d'estudi, captació de demanda de - pactats -Estabtir un finanqament comptementari ltigat a objectius específics de cada Universitat, amb e[ Govern de [a Generalitat a través de contractes-programa. per contrarestar - Introdu.ir incentius per a [a mi[.ora del.s criteris interns d'assignaciÓ de recursos dels responsable gestió eficient més dels sistema afavorir una les tensions corporatives recursos. i i �- Fer un major esforg per diversificar les fonts de finangament, comptant amb e[ suport de les administracions d'altres nive[s i amb e[ producte de la relació de les universitats amb e[ seu entorn productiu. E[ Govern de [a Generalitat establirá e[ marc de referéncia i desenvotupará aI máxim els procediments de cofinanEament. Igualment, estabtirá e[ marc en e[ qual s'haurá de produir [a relació amb els agents económics ats qui [a Universitat proporcioni serveis. [Administració central i ta Unió Europea han d'incrementar notabtement e[ finangament a [a recerca de Catalunya. Les administracions locals poden col.laborar en programes d'inversió i en actuacions per millorar ets serveis de transport i atlotjament per als estudiants. - Imputsar [a regutació de [a potítica de beques de [a Generatitat per avangar en [a iguattat d'oportunitats en l'accés a feducació superior. Concreció d'un Programa de préstecs als estudiants. Manteniment dets preus púbLics en les proporcions actuals, atesa La utiLitat social de [a formació superior i [a garantia de ['equitat en ['accés. Diversificació i adaptació de [a tipologia de preus en funció de les experimentalitats dets ensenyaments. - Desenvolupar un Programa de suport a [a internacionalització amb ajuts de [a Generalitat que duptiquin les beques Erasmus. MESURES PER TREBAIIAR PER LA QUALITAII COHERENCIA COM PLEMENTARIETAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI ) Fer un major esforq per conferir sotidesa ats instruments I de planificació: reordenar [a programació d'ensenyaments, sobre [a base de l.a demanda a [[arg termini. En retació amb les universitats de nova creació, estimular [a seva condició d'agents en [a dinamització socioeconómica dels territoris. ) Trobar estratégies per reduir [a taxa de deserció i disposar de mi[[ors estadístiques per a ana[itzar les causes del rendiment académic. ) Miltorar l'ordenació del tercer cicle interuniversitária en aquest camp. ) Reüsar els mecanismes i i indicadors de [a formació continuada potenciant [a cooperació d'accés a [a Universitat preüstos a [a LOGSE per garantir [a igualtat d'accés. ) Desenvolupar un programa de formació de formadors, amb l'objectiu de mittorar [a docéncia en e[ marc de l'extensió de les noves tecnotogies. 3.5. uN PAÍS MÉS PoTENT, AMB MÉs EMPRESES I MÉs EMPRENEDORS a unes taxes raonables, les empreses catalanes creen ocupació i es redueix [a taxa d'atur. Moltes empreses catalanes s'han adaptat amb éxit a [a mundialització económica i e[ país ha estat capag de guanyar quotes d'expoftació ats mercats exteriors, per complementar les possibititats del mercat espanyo[, que continua sent e[ primer i gran mercat per Heconomia catatana creix �a les empreses cata[anes. Algunes empreses han emprés, també, ['aventura de [a internacionalització, sobretot a América Llatina Estem en un bon moment, peró hi ha una pérdua de centralitat de Catalunya en e[ context productiu espanyot. Al,s anys setanta, de Les 250 empreses més grans d'Espanya, 1 de cada 3 tenia seu a Catalunya, i ara només és 1 de cada 5. Seria molt interessant [a localitzaciÓ a Catalunya de capdavanteres de sectors punta, com l'audioüsual o les aplicacions informátiques. Hi ha una burocratització administrativa i un intervencionisme basat en criteris d'identitat que pesa sobre eL teixit productiu i amenaqa Catalunya de perdre posicions. E[ creixement econdmic dets darrers anys, basat en ['esta[ü dels ciutadans i [a inversió de les empreses, contrasta amb facció d'un govern de [a Generalitat que cada cop ha gastat i s'ha endeutat més i ha invertit menys, fins a[ punt de ser un obstacle per a[ progrés econÓmic. Catalunya es juga en els propers anys [a seva posició en e[ context productiu a nivell europeu i internacional. Pertornar a tenir centralitat a Espanya i a Europa, cal un nou Govern a [a Generatitat que ajudi e[ país a a[[iberar les seves energies. fatracció pel risc, [a capacitat de tenir idees i posar-les en práctica, e[ gust per [a creació de riquesa i d'ocupació, i convertir Catalunya en un territori d'oportunitats empresarials Ca[ recuperar envejables. La Generalitat no ha d'intervenir tant en [actiütat productiva, sinó alliberar les energies del teixit productiu cataLá i donar suport a totes les iniciatives productives capdavanteres, en [ámbit manufácturer o en eL dels seryeis. Ha d'ajudar a crear un entorn més amable i atractiu per a [a impLantació d'actiütats productives estratégiques i per a La impl.antació internacional dets productes i de les empreses amb seu a Catalunya. Entre els objectius de pol.ítica industriaL del nou Govern de [a Generatitat, hi ha e[ de promoure noves polítiques de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos del teixit productiu i a redefinir per reduir els Les prioritats estratégiques de [a inversió en infraestructures a Catalunya. Ca[ actuar preus dels serveis que consumeixen les empreses. E[s recárrecs eléctrics o e[ mateniment de certs monopolis, com e[ gas, són un obstacle per millorar [a competitivitat. i La formació, [a investigació La innovació han de ser els pitars básics d'un teixit productiu tecnológicament avanEat generador de valor afegit. 5'ha d'afavorir l'activitat de recerca i desenvotupament a[ sector empresarial privat i impul.sar [a mil,lora del marc normatiu estatal per incentivar les empreses que destinen importants recursos financers a les actiütats de recerca i desenvo[upament. i i impulsar [a les petites i de especial millora de [a normativa estatal sobre [activitat de les empreses, en mitjanes, en els mercats internacionats, com també ha dtncentivar [a creaciÓ de grups empresarials competitius amb possi bititats d'i mplantar-se a [exterior. La Generalitat ha de donar suport a les empreses catalanes en [a seva acció exterior La Generatitat ha de potenciar les petites i mitjanes empreses i ajudar a mitlorar les condicions de funcionament de Les PIME. Ha de contribuir a crear noves empreses a consotidar-ne les i activitats capdavanteres per [a seva capacitat de generar ocupació conjunt de feconomia catalana. i d'actuar de motor per aI �i que les dades gLobals sobre [a marxa del comere exterior semb[en, en principi, favorables, si considerem [a Unió Europea com a mercat interior i tenim en compte [evolució del comerg mundial a nivell g[oba[, ni e[ votum d'exportacions ni [a batanga comercial de Catatunya amb paisos aliens a [a UE es poden considerar satisfactoris. Tot OBJECTIUS O Promoure polítigues de competitiütat. O Poten ciar et tria n gle territori-em preses-sistema educatiu. O i eficients les relacions del Govern amb les activitats empresarials. Fer més lleugeres O Millorar les condicions per a la creació de noves empreses. O Potenciar el sector exportador. O Consolidar grups industrials amb component tecnológic. O Enfortir el món financer catalá i el seu compromís amb el desenvolupament económic i industrial de Catalunya. MESURES PER PROMOURE POLÍTIQUES DE COMPETITIVITAT ) Estimutar [a liberaLització i [a competéncia en els serveis púbLics (eLectricitat, gas, tetecomunicacions...). ) Crear comissions técniques que avatuin els costos que [a persisténcia de monopotis i de posicions d'abús de poder de mercat causen ats consumidors i a les empreses catatans, amb participació dets sectors afectats a tes comissions avaluadores. ) ) Etaborar un P[a d'infraestructures amb un calendari precís. Fgr que les [[eis catatanes no estableixin costos extraordinaris sobre les empreses catatanes, perqué aixd dificutta [a seva capacitat de competir en e[ conjunt d'Espanya, en e[ mercat europeu o en ets mercats estrangers. MESURES PER POTENCIAR LES INTERRETACIONS TERRITORI.EM PRESES.SISTEMA EDU CATIU ) Potenciar e[ funcionament del triang[e territori-empreses-sistema educatiu perqué i recursos tinguin [a máxima aplicació els esforqos i possibilitat d'entrada en e[ teixit productiu, amb l'objectiu �de donar ocupació i/o formació a tots i els nois i noies que compteten l'ensenyament obtigatori. técnica i Auditoria del sistema educaüu a Catalunya, amb atenció especial a [a formació ) professiona[. i empreses Desenvolupar xarxes entre [a indústria i [a universitat, amb les petites mitjanes entre trebatlant en col.laboració amb inversors de capital risc i universitats. )hnres territoriats La indústria i fensenyament secundari. ) ) Mil.Lor explotació dets resultats dels Programes Marc de La Unió Europea per a [a investigació i e[ i escollint desenvotupament tecnotóg'ic, facilitant [a col.laboració investigadors-empreses objectius económics Preferents. promoure estímuts fiscats específics i finalistes per a fomentar [a innovació i [a investigació de ) les empreses. MESURES pER AGILITAR L'ACTIVITAT E M P RESA I FER ptÉS ¡nCtENT LA RELACIÓ DEL GOVERN AMB RIAL ) Aturar [a tendéncia a[ malbaratament de recursos púbtics. Reforgar [a inversió gestió en infraestructures i equipaments productius. ) Avaluar les conseqüéncies de les propostes legislatives i normatives sobre e[ especialment pel. que respecta a[ seu impacte sobre les PIME' ) Simptificar fadministració per reduir les cárregues i miltorar [a teixit productiu, burocrátiques per a [a creació de noves empreses. MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS PER A LA CREACIÓ DE NOVES EMPRESES ) per facititar creació d'una xarxa catalana de suport a [a gestió de les petites empreses' Uassessorament extern i l.a miLlora conünuada de [a qualitat' les empreses d'economia social i d'inserció en e[ mercat púbtics. catatá de licitacions púbtiques, amb [a reserva d'un percentatge mínim dels contractes ) Fomentar La participació ) de Les PIME i en Canüar en profunditat l'orientació i l,a gesüó de flnstitut Catatá de Finances, concentrant en [eina les petites i mitjanes empreses [a concessió de crédits i de garanties, i convertint-to que permeti a[ Govern e[ coneixement i llmputs de potítiques financeres a Catatunya. d'implantació a Les PIME dels avenEos tecnolÓgics, particutarment els telemáücs i els retacionats amb e[ comerE etectrónic. ) Mil,l,ora de les condicions MESURES PER POTENCIAR EL SECÍOR EXPORTADOR objectiva de mercats prioritaris amb xifres d'exportació inferiors a les potencials, a les árees del sud-est d'Asia, América Ltatina, Magrib i Europa de [est. ) Fer una selecció �) Amptiar els serueis de[ Consorci de Promoció Comercial de Catalunya en e[ conjunt d'empreses expoftadores efectives o potencia[s, sense detriment dels sectors o tipus d'empresa . ) Miltorar i, en alguns aspectes, unificar [a coordinació amb attres xaxes comerciats de [a prdpia Generatitat, com [a promoció tuÉstica. ) Incrementar [a cooperació amb les xaxes exteriors de festructura de l'Estat o d'altres autonomies. ) Intensificar [a cooperació amb les cambres de comerg i organitzacions empresarials, per crear missions comerciats més efectives. ) Dur a terme una coordinació interdepartamental dels serveis d'assessorament i d'informació de base a les empreses amb vocació exportadora. MESURES PER CONSOLIDAR GRUPS INDUSTRIALS AMB COMPONENT TECNOToGIC ) Impulsar l'establiment a Catatunya de les seus d'empreses d'activitats de tecnologia punta com [audiovisuat, [a [ogística, [a biotecnotogia, les indústries mediambienta[s. [a [ingüística computacional, ets nous materiats i [a indústria del coneixement. ) Crear un entorn amigable que augmenti [a localització de seus d'empreses punteres amb capacitat de creixement ) Promoure ) i de creació d'ocupació. actituds obertes i emprenedores perqué Catalunya sigui un territori d'oportunitats. Impulsar faugment de [a internacionalització dels grups industriats amb seu a Catatunya amb programes específics. MESURES PER ENFORTIR EL I.IÓ¡¡ NNNNCER CATALA I EL SEU COMPROMÍS NMg EL DESENVOLUPAMENT I INDUSTRIAL DE CATALUNYA ) Recuperar i reütalitzar e[ paper de Barcelona i ECONÓMIC de Catatunya com a places financeres, especiatment en e[ mercat de futurs. ) Implicar, de manera més eficaq, e[ món financer catatá en ets grans industria[s i d'infraestructures. ) Manteniment de [actual naturalesa jurídica de les caixes d'estatvi e[ sector financer de Catalunya. i projectes económics, del seu paper essencial en ) Iniciatives legislatives per enfortir e[ paper sociaI de les caixes d'esta[ü en ['economia i perqué en els seus órgans de govern hi tinguin un pes decisiu representants de les corporacions loca[s, segons [a implantació territoriaI de les entitats d'estalvi. ) Potenciar les entitats financeres de tipus cooperatiu amb actuacions associades amb les altres entitats financeres, públiques o privades, per taI d'aconseguir satisfer les necessitats d'aquests sectors específics. �UNA APOSTA DECIDIDA PER TOCUPACIÓ E[ nostre propósit és aconseguir que Catalunya tingui una taxa d'actiütat similar a [a mitjana de només són 56 de l.a Unió Europea, és a dir, que trebal.l.in 60 de cada 100 persones. Actualment, que efectivament ho cada 100 ets catalans i catalanes en edat de treballar -de 16 a 65 anysa 75 (Dinamarca), proporciÓ arriba [a fan o cerquen feina, mentre que en els paisos més avanqats de les Oe (Austria) 6 650lo (Hotanda). Catalunya ha de fer també un esforg en [a incorporació enfront de donLs en e[ món det irebal.l. i iempresa. ja que avui només treballen 43 de cada 100, [a mitjana europea suPerior a 50. per tenir una S,ha avangat en [a reducció de [atur, peró hi ha mottes persones amb dificultats que és e[ 700/o feina o qul [u tenen de manera inestable. Hi ha un 30% de contractes temporals, precáries. més cop entre ets menors de 25 anys, i les condicions laborats són cada amb La Generatitat ha de desenvolupar programes específics i innovadors adregats ats sectors tecnologies noves a les i l'accés formació a [abast de tothom ets recursos de més d.ificuttats -posant de [a jnformació- i potenciar les noves ocupacions dels sectors d'actiütat emergents. Hi ha d'haver més eficác.ia i més transparéncia en [a gestió dels recursos, més innovació i més resultats, amb uns serveis d'ocupació menys burocrátics, més descentralitzats i més actius. positiva Govern catalá ha de confiar més en [a negociació cot.tectiva i adoptar una actitud més en [a creació d'unes relacions Laborats modernes desenvolupades. No s'ha sabut aprofitar [a de transferéncia de les pol.ítiques actives de l.'INEM per donar un imputs a [a recerca de nous [[ocs potenciaI proximitat, ni e[ trebal.l.. No hi ha hagut ni nous projectes, ni s'ha aprofitat eIva[or de [a E[ i de col.laboració amb els municipis. i La Generatitat trebatlará per l'ocupació i Les empreses, integrant ocupació, formació, empresa que l'accés innovació. La revolució de les tecnotogies de [a informació i Les tetecomunicacions fa de les en contra o favor que a discrimina factor [a incorporació de [a tetemáüca sigui un a les faccés de universalització persones i d. t.r empreses en e[ món del.trebal.l.i dels mercats. La També cal noves tecnoLogies ha de ser un dets objectius troncals de [a nova pol.ítica d'ocupació. promoure noves ocupacions, nous perfil.s professionats, noves maneres de trebaltar i nous esti[s i en e[ treball i en [emPresa. [a S'ha de potenciar [a cooperació entre e[ sector púbtic i e[ privat, sobre [a base del consens, gestió de les [a en proximitat ajuntaments del.s participació dels agents sociats i e[ vator de pol,ítiques actives d;ocupació i en les estratégies de desenvolupament econÓmic. S'ha de promoure llesperit emprenedor com col'tectiva i estils d'actiütat i fautoocupació, tant indiüdual (autdnoms) societats andnimes laborats), amb especial. atenció a[s nous espais (cooperatives i económica, faciLitant [accés a les tecnologies de [a informació. socials La reducció de [a jornada de treba[[, com a conseqüéncia de [a negociació entre els agents i económics i de Les millores tecnotdgiques que s'han d'introduir en e[ procés productiu, és un �dels instruments per a [a generació de nous [[ocs de treba[[. També convé introduir mesures que facilitin [a concitiació entre e[ temps laboraI i [a üda familiar. S'ha de donar suport aI sector de ['economia sociaI i eI cooperativisme, difonent ets seus vators i impulsant iniciatives legistatives per treure ets obstacles a[ seu desenvolupament. La quatitat de focupació és un objectiu fonamental, és a dir, l'estabititat en [a contractació i l'eradicació del treball precari, segons e[ principi de causalitat en [a contractació. [estabiLitat és i un factor de competitivitat que afecta [a qualitat del treball La del. producte elaborat. Ets contractes temporals requereixen una consideració específica sobre aquest principi. La prevenció, [a seguretat i [a salut són els altres elements de [a quatitat de l'ocupació. E[s agents socials han de ser protagonistes de les relacions laborals, ja que [a maduresa i solidesa de [a negociació col.tectiva i det diáLeg social és un element clau que facilita e[ desenvotupament de l'economia. E[ Govern de [a Generatitat ha de facilitar aquest marc d'estabilitat, intervencionisme i sense sense defugir les seves obligacions en e[ terreny social o económic. Un dels pilars de [a nova potítica per a l'ocupació ha de ser [a millora de la capacitat d'ocupar-se de les persones sense feina. Les polítiques d'ocupació deL nou Govern vetllaran per [a cohesió sociaI i per ['atenció als sectors que es troben amb més dificuttats per trobar feina. E[ Servei Catatá d'Ocupació ha de mittorar les possibiLitats d'ocupar-se de les persones que s'han quedat sense feina i, athora, les de les empreses per trobar e[ personal que necessiten. Un nou servei púb[ic d'ocupació mott professionatitzat, amb ets recursos humans i técnics necessaris, sotmés a programes institucionals d'avaluació per taI d'assegurar e[ rendiment de les seves actuacions i amb [a participació dets agents socials i de ['administració loca[. Hem de promoure e[ <<Compromís individual per a [accés a[ trebalb amb les persones aturades. Un compromís formal. concret i avatuable amb cada persona que es trobi a llatur, orientat a miltorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. Hem de garantir a [a societat que cap opció de treball es perdi per manca de formació ocupacional. OBJECTIUS O Promoure I'esperit emprenedor i l'autoocupació. O Transformar les noves necessitats de la societat en ocupació, a partir det territori. O Reduir i reordenar la jornada de treba[[. O Difondre l'economia social. O Millorar la qualitat de l'ocupació. O Millorar la prevenció de riscos laborals. O Millorar la capacitat d'ocupar-se de ]es persones sense feina. �MESURES PER PROMOURE TESPERIT EMPRENEDOR ) Fomentar els serve'is per a [a creació i I L'AUTOOCUPACIó modernització d'empreses i amptiar els programes de <<üvers d'empreses>. ) Desenvolupar modets específics de finanqament per a les microempreses. ) potenciar les comunitats ürtuaLs d'empreses i les xarxes empresariats, per promoure de PIME més interretacionat i un teixit obert a[ mÓn. ) Crear una xarxa d'emprenedors en activitats emergents en entorns rurals (tecnologies agroatimentáries, productes amb garantia d'origen, quatitat o conreu bioldgic, energies renovabtes, turisme rural, etc.). ) Desenvotupar societats de capital risc d'aquestes noves emPreses. ) possibititar l'accés dels trebal,l.adors i empresaris adherits aL régim social d'autÓnoms a les bonificacions de [a Seguretat Social per a [a creació d'ocupació i per a [a maternitat. proposar mesures per resoldre e[ seu accés a les prestacions d'atur, regular i facititar e[ trebal[ a temps parciat i ta jubiLació anticipada. ) i capital [[avor, especialment dissenyades per a[ foment MESURES PER TRANSFORMAR LES NOVES NECESSITATS DE LA SOCIETAT EN OCUPACIó A PARIIR DEL TERRITORI ) Reforgar e[ paper económic dels ajuntaments per transformar de La societat (serveis a les persones i en ocupació les noves necessitats les empreses). ) preséncia de les administracions locals i els agents socials en [a direcció i gestió del Servei Catalá d'Ocupació. locals almenys en e[ 250lo de [a formació ocupacionaI 75olo de [a resta de polítiques actives d'ocupació. ) partic1pació de Les adm'inistracions ) i en e[ potenciar el.s districtes industrials urbans de nova generació, que incorporin actiütats d'a[t contingut tecnolÓgic o coneixement. ) Fomentar e[ desenvolupament aj u dels <pactes territorials per a focupació> a través det triangte nta ments-em preses-formaci ó. MESURES PER REDUIR I REORDENAR LA JORNADA DE TREBALL [a reducció de [a jornada a 35 hores setmanals, a partir de [a negociació entre les organitzacions empresarials i sindicals, les mesures de foment adoptades des de fadministració in marc Legisl.atiu que l'incentivi. Promoure l'eliminació progressiva de les hores extres retribuTdes, afavorint [a implantació del<compte d'hores>i [a seva permuta perjornades completes de descans. ) promoure i ) 0rganitzar e[ temps de trebaLl. i els serveis pensant en les necessitats de les persones, amb jornada malor diversitat de jornades de trebatt, facititant e[ dret a excedéncies i reducció de amb restitució obtigatória de l'estatus anterior. �MESURES PER DIFONDRE UECONOMIA SOCIAL ) Reformar [a Llei de cooperatives de Catalunya, d'acord amb les entitats representatives, per adaptar-la a[ nou entorn económic, mo[t més competitiu. ) Potenciar [a participació de l'economia social en programes públics d'atenció als drets de les persones. ) Facititar l'accés d'aquest sector als serveis de suport i a les línies de finanEament destinats a les empreses. ) Mi[lorar e[ coneixement, imatge i reconeixement de l'economia social (cooperatives, SAL, mutualisme, empreses d'inserció. entitats sense afany de lucre, 0NG...) i reforgar-ne les estructures de representació. MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE TOCUPACIO ) Restablir ) [ús racional de [a contractació temporal i les empreses de treball temporal. Assegurar e[ comptiment de [a legistació, amb accions d'informació, orientació i control. ) Reforgar les accions d'informació, orientació i ügitáncia, increment prevenció de[s riscos laborats ) i dels recursos destinats a [a major exigéncia a les mútues d'accidents de trebat[. Promoure l'adopció d'acords sectorials en [a negociació co[.tectiva, que les mesures de seguretat i de prevenció. facilitin ['increment de ) Promoure una <<Entesa per a [a Participació> entre les organitzacions empresarials i sindicals per a[ desenvolupament d'un marc catalá de retacions laborals, més adequat a [a nostra realitat laboral i productiva. ) Articular ets convenis negociats a Catalunya amb [a realitat del mercat económic més ampti en et qual es troben immersos. ) Potenciar [a concitiació, [a mediació i l'arbitratge en [a resolució dels conflictes laborats. ) Promoure instruments de carácter mixt, amb preséncia d'especialistes laborats, que eütin l'excessiva judicialització de les relacions laborals. ) EspeciatiEar [a Inspecció de Treba[ per sectors d'activitat i potenciar [a seva frcultat mediadora. MESURES PER MILIORAR LA CAPACITAT D'OCUPAR-SE DE LES PERSONES SENSE FEINA ) Impulsar programes específics per actuar contra l'atur entre les persones joves i les dones, de manera que cap jove estigui sense actiütat, trebatlant, formant-se i/o participant en activitats d'interés co[.lectiu. ) Garantir una participació paritária de les dones a les polítiques actives d'ocupació i formació professionat. ) Incentius per a [a contractació estable i de llarga durada d'aturats majors de 45 anys, i per a [a seva inctusió en programes d'ocupació i formació, com ara [es escoles tatler i les cases d'oficis. 3 �) En un máxim de 12 mesos, les persones aduttes aturades rebran una oferta de treball o una oferta formativa. ) Crear les condicions per a [a igualtat d'oportunitats davant del treba[t. ) Proposar una L[ei d'Empreses d'Inserció les convocatóries púbtiques. ) Promoure xarxes d'empreses solidáries contra ['exc[usió, per contribuir a [a integració laboral de co[.lectius amb grans dificu[tats d'incorporació aI mercat de treba[[. i ) Crear un nou Servei Catalá d'Ocupació. ) Promoure festabliment del <Compromís establir ctáusules socials per a [a inserció [aboral en indiüdual per a l'accés a[ trebatb amb les persones aturades: un compromís formal, concret avaluable amb cada persona en atur, orientat a millorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. ) i Vetttar perqué [a planificació de La formació ocupacional es faci amb [a participació del món [abora[, de ['economia sociaI i de les administracions loca[s. ) Establir certificats de professionalitat que integrin de [a formació professional: reglada, ocupacional ) Mitlorar i ets itineraris formatius en els tres subsistemes i contínua. estendre les ofertes de cicles formatius de grau mitjá i de grau superior. 3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA, UN CoMERC ACTIU, UNS CONSU MIDORS CONSCIENTS c0MERC E[ comerq té a Catalunya una importáncia cabdal, pel seu votum econdmic en ascens, per llmportant ocupació que genera per ser una actiütat que incideix d'una manera importantíssima en l'ordenament urbanístic i en les formes de retació social. i viünt un procés profund i complex de reestructuració, agreujats per disfuncions creades per [a política errática i ctientelar del Peró també és un sector econdmic que está que comporta prob[emes Govern de [a Generalitat. El,s hábits de compra, per moltes raons les quals [a incorporació de [a dona aI treball no -entre és [a menor-, varien substancialment i formen part, des de [a demanda, d'aquest procés de transformació de [estructura comerciat. Les economies d'escala i les derivades del procés [ogístic han introduit factors de competéncia dins del sector, que poden suposar [exclusió dels comerqos que no es modernitzin per abaixar ets seus costos, mentre e[ procés d'imptantació de noves superficies posa en peritt eL comerE de proximitat, athora que amenaea amb [a creació d'otigopolis. que anirien en detriment dels consumidors. �E[ nou Govern de [a Generalitat ha d'emprendre una profunda política de remodelació del. sector del comerg interior amb l'objectiu de modernitzar-lo i d'ordenar l'actiütat comercial amb una major impticació dets respectius ajuntaments. OBJECTIUS O Modernitzar el comerg catalá. O Fer del comerg urbe una foment i prioritat amb polítiques de modernització. O Retornar als ajuntaments et protagonisme I'ordenació de I'actiütat comercial. en MESURES ) Remodelar en profunditat les polítiques retacionades amb e[ sector. ) Facilitar ['adaptació dets petits comergos aI nou entorn competitiu. ) Dotar els ajuntaments de competéncies i mitjans per afavorir processos locals de reestructuració del comerg, amb convenis amb [a Generatitat ) Plans de dinamització i les cambres de comerE. comercia[, per a [a formació elaborar projectes viabtes de reconversió. i reciclatge de comerciants i per ajudar a ) Remodelar ets espais urbans comercials amb serveis púbtics adients per a [a seva potenciació. ) Formes de planejament més flexibles i més idónies per a l'urbanisme comercial de les zones de nou creixement. ) Modernitzar els mercats municipals; adaptar-tos a les noves demandes de [a competitivitat. ) Divulgar i regular, quan calgui, [a incidéncia de les noves tecnologies i [es noves formes de venda, com e[ comerc etectrónic, venda a distáncia, venda automática i venda indirecta. CONSUM Ets drets i garanties dels usuaris i consumidors, entre ets quals s'hi compten ets petits accionistes/ inversors i els contribuents/usuaris de serveis púbtics, són part essenciaI dels drets de ciutadania. [existéncia de competéncia és una condició necessária per tal que hi hagi mercat, peró no suficient. ELs drets i garanties dets usuaris i consumidors requereixen, a més, mercats transparents, e[ més transparents possible. E[ nou Govern de [a Generatitat ha de crear les condicions efectives perqué els consumidors puguin exercir els seus drets, amb informació i procediments de reclamació més ágils. La qualitat dels productes i l'acomptiment efectiu de les especificacions normatives i dets compromisos del fabricant seran promoguts i protegits. �OBJECTIUS o Miltorar les actuacions d'informació del consumidor la xarxa dels serveis públics de defensa dels consumidors i usuaris. o simplificar i agilitar els procediments i de reclamació. O Promoure polítiques de qualitat i atenció al consumidor en els sectors industrial i de serveis. O Dotar de transparéncia els mercats. MESURES ) inclosos ets Defensar [a competéncia real i efectiva en sectors on és escassa o inexistent, subministnments en xarxa (gas, etectricitat, aigua, informació en xaxa)' ) i similars. Clarificar alguns mercats especÍfics, com e[ mercat dels serveis financers, assegurances ) Atribuir transparéncia a les certificacions de qualitat' ) Garanür que les certificacions reuneixin els requeriments, els estándards de garantia suficients. ent i/o compensació ¿. 9to. i ta fiab'ititat no-.ot*tpffi ) per a [a Impulsar fadhesió de les empreses, tant púbtiques com privades, a[ sistema arbitral reclamacions [es de resolució dels conflictes relacionats amb e[ consum, a fi d'evitar [a cárrega judiciats. ) ) pressupostáries Implantació det sistema arbitral de consum ats municipis, amb les dotacions i Usuaris corresponents. Potenciar l'activitat mediadora de les Associacions de Consumidors davant les emPreses. serueis Incorporació a[ sistema arbitral de les entitats i empreses públiques, que han de crear ) Convertir de Serveis" amb de consulta, rectamació i atenció ats consumidors i usuaris, i pubticar "Cartes compromisos i garanties concretes de servei i atenció ats ciutadans. flnstitut administracions autonómica emPresarials ) i en un espai de diáLeg i corresponsabiLització entre les [oca[, les associacions de consumidors i ets representants CataLá de Consum i sindicals. que [i assigna Garanür que flnstitut Catal,á de Consum desenvolupi autónomament les tasques en ta producció i ta tegistaiió. Assegurar [a participació equitativa de tots els agents impticats e[ consum de béns i serveis. ) promoure [educació dels ciutadans en e[ coneixement dels seus drets i deures en matéria de consr¡m, com també en [a miltora dels seus hábits' ) Impulsar programes d'educació formaci ó Professionat. i formació, tant a l'ensenyament primari com secundari j a [a �) Formació especialitzada, i fins i tot universitária, de técnics de consum. ) Potenciar e[ moüment social de defensa dets drets dels consumidors i usuaris. ) Fomentar [a seva autoorganització i incrementar les consignacions pressupostáries i el.s beneficis fiscals estabterts per a les organitzacions de consumidors. Garantir que aquestes associacions tinguin accés ats mitjans de comunicació de titularitat púbtica. ) Fomentar [a lliure competéncia del mercat, exigint sempre e[ ple respecte ats drets dels consumidors. Combatre l'aparició de monopolis gremialistes o que imptiquin una manca de tl.ibertat per a ['e[ecció seriosa i ltiure dets consumidors. ) Regutar [a pubticitat adreEada als consumidors, especialment en relació amb els grups socials més necessitats de protecció, com són els menors. ) Eradicar [a utitització enganyosa de [a imatge dels menors i protegir els seus drets de manera primordia[. | 3.8. l. I AMBICIO DE FUTUR PER A LA CULTURA CATALANA Farem de [a cuttura un dels principats acüus de [a Catalunya del futur. Crearem un marc favorable perqué [a cultura catatana tingui les máximes oportunitats. La política de pacte i de cooperació entre les altres institucions i amb [a societat civil será permanent i definirá e[ nostre estil en matéria cultura[. i Farem una potítica que es fonamenti en [a gent emprenedora de [a societat catalana que ti faciliti ajuts. Donarem suport a [a immensa feina cuttural que realitzen els ajuntaments d'arreu de Catalunya i que tant han contribui't a prefigurar e[ magnífic escenari de noves oportunitats. Assumirem e[ compromís més radical per mantenir e[ més üva i dinámica possible una cuttura prÓpia. Per a Catalunya, [a cuttura ha estat, des de sempre, un dets trets identitaris més destacats. La cuttura própia ha estat e[ denominador comú de [acció púbtica i cíüca en [a construcció de [a Catalunya actuat. Farem una política ambiciosa destinada a crear les millors oportunitats possibl.es per a una cultura de gran prestigi i história, perd minoritária, en e[ context d'un estat pluricultural i un context universal on només alguns paisos hegemdnics tenen capacitat d'imposar pautes culturals gtobats. Les nostres opcions de govern estaran destinades, doncs, a afermar [espai cuttural catalá. Ho farem des de [a votuntat de tenir una cultura forta, oberta a llntercanü, especialment respectuosa amb les cuttures veTnes i també les llunyanes. Desenvoluparem amb plena conücció e[ federatisme cutturaI que ha de permetre a [a cultura catalana desplegar-se en un marc d'entesa amb les altres cultures d'Espanya, i de predisposició i compticitat per part del Govern i les institucions de ['Estat. �futur. Posarem en primer pta una concepció integradora i oberta de [a cultura, a partir de [a lliure identificació p.rron.t i no de [a submissió a qualsevol identitat preestablerta. Més entlá del respecte als drets cíücs i sociats de tots ets catalans. contribuirem a[ desenvotupament dets seus drets culturats, d'entre el.s qual,s hi ha el. dret a una identitat que no negui [a diferéncia. Formará part de la cuttura catalana tota [a cuttura que es crea i es produeix a Catalunya' Farem de [a cuttura una dels eixos estratégics prioritaris de [a Catalunya del üsta Lingüístic, promourem una pol,ítica Lingüística fonamentada en e[ máxim consens sociat. Vincularem a [a causa del, catal.á els diversos agents socials i econÓmics, mitjanqant et diáteg i [a concertació d'esforEos i evitant les actuacions normativistes i unitaterats. Promourem un. p.ñ.p.ió positiva de [a LLengua per a tots ets ciutadans, que és una condició necessária per Des d'un punt de a [eixamplament del seu ús social. promourem e[ compromís a favor del. cataLá i de La cuttura expressada en catalá de tots e[ poders democrátics que ens inclouen i envolten. Enfront de les inércies globals de carácter uniformador, [a defensa i preservació de ta pLuratitat tingüísüca és un imperatiu democritic etemental. Considerem patrimoni el. castellá com una expressió de [a riquesa cuttural de Catatunya i, per tant, com un comú també dels catalans. Impulsarem una potítica comuna d'área [ingüística cata[ana, bé sigui mitjanqant [a concertació muttiLateral. entre les comunitats autónomes, o bé obtenint [a responsabilització del Govern espanyol i assumint aquest un paper motor a[ respecte. En aquest marc de concertació estatal, cai obtenir també [estab[iment d'una plataforma de promocÍó internacionaL de [a ltengua catalana i de [a cultura que s'expressa a través d'e[[a. Desplegarem a[ máxim La dimensió més socia[ de [a cuttura, e[ carácter consütuent del fet cutturiquesa, ral. en rel,ació amb les maneres de üure i de fer de [a nostra comunitat, en relació amb [a e[ dinamisme i [a diversitat dets ciutadans, en relació amb [aprofundiment de [a cultura democrática, amb [a creació d'un millor model de coexisténcia entre ets catalans pob[es, races i i les diferents cultures, esferes religioses deI p[aneta. Així, doncs, promourem una cultura creativa, dinámica, democriüca, participaüva, socialment útil i de progrés, i et més ünculada possible a [a recerca de fórmules innovadores que donin solució ats grans reptes socials que e[ conjunt de societats del planeta haurá d'afrontar e[ segle XXI. promourem una cultura que contribueixi a [a construcció d'una societat cÍüca, basada en e[ compromís de tots, en [a corresponsabititat entre [a iniciativa púbtica i e[ món privat, en [esperit de sotidaritat i de donar oportunitats a cadascú. Afavorirem e[ sentit transversal de [a cultura, impulsant a[ máxim Les seves relacions amb l'educació, furbanisme, [ecologia i el.s mitjans de comunicació públ.ics, especialment [a teteüsió. Donarem e[ máxim suport ats creadors'i els emprenedors culturaLs del país. No només en retació les arts escéniques, plástiques, audioüsuals, musicals i e[ amb els ámbits més habituals -com patrimoni- sinó també respecte a tots aquelts creadors, col.lectius i organitzacions que produeixen cultura en un sentit ampli: departaments de recerca desenvolupament de les universitats' urbanistes, arquitectes, dissenyadors, escotes i mestres, creadors, productors de béns i serveis i culturals, e[ sector turístic, ets ecdlegs... �A més de promoure una cultura receptora i oberta a ['exterior, imputsarem una cultura capag de produir béns culturats. En un escenari mundial gtobalitzat, e[ repte de Catalunya és esdevenir, no només un centre receptor de béns cutturals produits fora. sinó athora un centre emissor de béns i continguts culturals. Aprofundirem aI máxim e[ taranná culturaI de Catalunya fonamentat en [a seva creatiütat, en e[ teixit associaüu, en [a iniciativa dets seus promotors i empresaris cutturats, en les dinámiques amateur esteses pertot arreu, en magnífics professionats. En Uera del coneixement, de [a producció de continguts culturats, posarem tots ets mitjans perqué Catatunya esdeüngui una veritabte factoria de continguts cutturats i, si és possibte, una de les més importants factories de producció de continguts d'Europa, amb projecció mediterránia i [[atinoamericana. Des d'aquesta premissa, atorgarem una especial atenció als creadors i ats emprenedors culturals. Promourem totes aquetles actiütats fonamentades en e[ tatent, [a capacitat d'innovar, La utilització de [a intel.ligéncia i [a imaginació, com també [a idea gue promoure i facilitar [a creatiütat és una responsabititat de tota [a societat catalana. Tindrem cura de les miltors iniciatives destinades a enfortir [es empreses de [a cuttura i e[s emprenedors culturals, especialment en [ámbit editorial, audioüsual (rádio i televisió, cinema i vídeo), musicat-discográfic i teatral. Considerarem a les empreses de [a cultura com una pega ctau en e[ sisterna cultural d'un país. Donarem suport a [es mesures que permetin l'enfortiment de les empreses culturats de Catalunya com a base per crear noves oportunitats per ats creadors del país. Desenvoluparem els diversos sectors artístics i de [a cultura, a través de plans sectorials que tindran molt en compte [es singularitats específiques que cadascun d'e[[s ha anat generant. Promourem ets incentius necessaris perqué [a producció cultural catalana pugui establir una relació adequada entre e[ mercat cuttural de Catalunya i els mercats internacionals, mott especiatment en t?mbit de [a creació emergent. Prioritzarem com a objectiu estratégic de primer ordre [a recuperació d'un sector audiovisual foft. Esperonarem amb constáncia una producció cinematográfica audaE, basada en [existéncia d'una producció independent forta. Conjugarem [a iniciativa del Departament de Cultura i e[ dTndústria, [a de [a televisió públ.ica cata[ana i [a dets productors independents, tot considerant les fórmutes de suport económic per part del sistema financer catalá. Cooperarem amb e[ sector editorial per mitlorar [a seva competitivitat internacional. Donarem e[ máxim suport a [a consotidació definitiva de ['ámbit escénic catalá, en les seves diverses vessants teatrats i musicals. I aixó no será incompatible amb fer atenció a les problemátiques específiques dels sectors més febles com [a dansa o e[ circ. i Atorgarem a [a gran riquesa diversitat del patrimoni cultural de Catalunya -arquitectdnic, arqueológic, etnoldgic, museo[ógic i arxivístic- un ltoc central en [a nostra estratégia cultura[, �establirem les mesures i eines necessiries per desenvolupar e[ seu potencial [údic, educatiu, social, científic i económic. i Liderarem, en cooperació amb les attres administracions, e[ procés de creació i desenvolupament de tots els grans equipaments de carácter nacionat. Ens ocuparem mott especiatment del seu paper com a motors del sistema d'equipaments i serveis que cada sector cultural ha de disposar per tot e[ territori. Així mateix, proposarem que els centres nacionals tinguin, en els seus patronats, ben representada [a societat ciül i académica. Ens comprometem a posar en mama e[ sistema nacional d'arxius centrades entorn de tArxiu Nacionat de Catatunya i i de museus, amb xanxes territorials dels diferents museus nacionals. promourem que les bibtioteques púbtiques siguin una peqa clau en [a democratització de [a societat del coneixement, oferint programes de formació i d'ús de [a informació. i de les noves tecnologies com una polítiques públiques que fomentant catalana, per [a societat a[ conjunt de assignatura básica producció técnica i tecnolÓgica. científica, estimuLin e[ sector púbtic i el. privat en e[ camp de [a Farem un esforg primordial. en l'impuls de [a cultura cientÍfica Desenvoluparem les mesures necessáries per incorporar Catalunya a [era digitat. Impulsarem inversions en infraestructura digital, en un pla de formació i socialització de les noves tecnologies de [a informació i en [a incorporació de [a dimensió digital' en e[ conjunt d'equipaments i serveis púbtics. Prioritzarem [a generació de densitat cultural en e[ territori. A llnterior de [a nostra societat, [a distribució deLs béns cutturals és, almenys, tant assimétrica desigual com [a dels recursos materiats. Promourem a Catalunya un model territorial global. i equitibrat, assentat en una Barcelona capital i harmónica amb una gran xarxa de ciutats, üles i pobles que articutaran diverses centralitats culturats repartides peL conjunt del. territori. Definirem [a xarxa básica de serveis culturals. Es conceftará [a seva prestació entre diferents nivells institucionats, de manera que tots ets ciutadans coneguin a quins seryeis culturals tenen dret, com accedir-hi i on estan localitzats. i i Fomentarem et diál.eg entre cuttura i educació. Promourem una cultura més educadora una educació més cultural. Vettlarem perqué les institucions educaüves, des de [escola a [a universitat, estableixin l'educació de les arts i les ciéncies com a eixos transversals, a fi de generar processos més quatificats d'inserció en [a societat del cone'ixement. Vetltarem perqué els mitjans de comunicació púbtics es comprometin de forma decidida amb les polítiques educatives i cutturals del país. Actualitzarem e[ paper de ['administració culturaI més com a lideradora, catalitzadora i redistribuidora d'acord amb els interessos col.tectius del territori, que no pas com a subministrador principal dels únics serveis culturals directes. Reestructurarem e[ catáLeg de serveis i actuacions de [a Conselleria i actualitzarem les polítiques de suport, combinant les subvencions amb els contractes-programa i ets capitals-risc, més pertinents a [hora de consolidar e[ teixit productiu cultural de Catalunya. �Promourem una reordenació de les competencies cutturals i una redefinició dels nivetts i ámbits territoriats, a nivell locat, comarcal i regionat. Suprimirem ets serveis territorials superflus, substituint-los per [a concertació amb els serveis regiona[s o metropolitans dependents de [Administració Loca[. Establirem una relació nova amb e[ Govern de l'Estat en matéria cuttural. Es promourá [a corresponsabititat del Govern central pel que fa a l'execució de plans d'infraestructures, a[ suport i [a promoció de les indristries culturats, a [a defensa de [a pluralitat tingüística, a [a cooperació entre les comunitats i a [a promoció dels productes culturals catalans a nivell internacional. Ens comprometen en [a recerca de noves fórmules en e[ finangament públic de [a cultura. Entendrem [a cultura com un actiu, i no com una despesa. Incrementarem [a inversió en cultura. Considerarem e[ gran potencial estratégic de [a cuttura en l'impuls de les activitats productives i també de les potÍtiques d'equitibri territoriaI i de benestar. Tindrem presents les relacions creixents entre cu[tura i generació de riquesa, i [a funció de [a cultura com a valor afegit dets entorns urbans, com a dinamitzadora de [a innovació i com a jaciment de noves ocupacions. Invertirem [a tendéncia a [a progressiva disminució que han patit els pressupostos cutturals a[ llarg dels darrers anys. Proposarem un veritable model federal de finanqament cultural. Proposarem que e[ Govern central camini cap a ['1olo de pressupost cultural sobre e[ total del seu pressupost. Proposarem que aquest pressupost nodreixi una part dels costos de les grans institucions nacionals de Catalunya, com ja passa a[ Liceu. Demanarem que doni suport a tes pol.ítiques de cooperació entre les cu[tures d'Espanya, aI desenvo[upament de [a normalització Lingüística determinades operacions cuttura[s de dimensió internaciona[. i Proposarem un horitzó pressupostari que encamini ets pressupostos de cuttura cap a[ 4%. En a eL marc de [a primera legislatura, ens proposem que els pressupostos actuals deL Departament de Cultura dobtin les seves quantitats. Pe[ que fa at finangament de les administracions locals, ens comprometem a estabtir, conjuntament amb e[[es, e[s passos a fer per tal que esdeünguin, a[ més aüat possible, competents pel que fa ats serveis púbtics culturals de proximitat. Ens comprometem, finalment, a promoure una cuttura entesa com l'espai on construir i socialitzar valors que permetin e[ progrés i garanteixin [a integració de tots els ciutadans. La quaLitat de vida es mesurará també per [a capacitat d'integració, d'extensió del vators de La sol.idaritat i La cooperació, per [a preeminéncia d'un ciüsme de drets i deures, per una veritable participació democrática en les maneres de fer i entendre ta potítica. OBJECTIUS O Promoure una cultura que es projecta al món. Un país amb personalitat própia. O Apostar a favor dels sectors productius de la cuttura. O Assegurar gue la cultura genera cohesió social. �O Defensar el patrimoni de Catalunya com a factor clau en el desenvolupament del País. O Incorporar Catalunya en els fluxos de [a nova cultura digital. O Promoure una nova configuració cultural del territori. Del sistema a la xan(a. MEsuREs pER pRoMOuRE UNA cutTuRA OUE Es PR0JECTA AL MóN, UN PAÍs AMB PERSONALITAT PRÓPIA facititin [a connectiütat amb ['estat. Les competéncies exclusives ) Crear mecanismes que ) ) Incorporar Catatunya a [a creació d'un espai cultural europeu. en matéria cultural no han de ser cap impediment per establir aliances amb attres regions i comunitats. Contribuir en l'extensió de circuits i coproduccions. Aconseguir [a ubicació, en una ciutat catalana, de LAgéncia Europea de les Indústries Culturals. activa de preséncia a[ món, en especial en aqueltes árees més properes des del punt de üsta cultural, com [a Meditenánia i América Ltatina. ) pol.ítica FAVOR DELS SECÍORS PRODUCTIUS DE LA CULTURA MESURES A ) Recuperar el, Lideratge de Tel.eüsió de Catalunya com a coproductor audioüsual i com a mitjá excepcionaI de promoció de les peL.Lícules reatitzades a Catalunya. Continuar en [a línia de producció de ficció teleüsiva, recuperant e[ paper innovador que TV3 va tenir en els seus inicis. amb [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, que garanteixi e[ desenvotupament de La política cinematográfica i audiovisuat. ) Definir un contracte-programa La difusió cultural i ) Desenvotupar ) e[ projecte Catalunya Pl.ató per a promoure [a producció cinematográfica. Comptetar [a Xaxa d'equipaments culturals púbtics les indústries cutturals de cada sector específic. i aplicar plans per a[ desenvolupament de ) Fer de Barcelona e[ centre de distribució'internacionaI tot de les produccions cultura[s catalanes, i productes aprofitant e[ seu potenciaL com a gran capital cuttural'i centre logístic d'indústries d'informació. ) Promoure circuits ) Vet[[ar per [a preséncia de La creatiütat musical de Catalunya entre e[ repertori de les orquestres més assenyal.ades del món i en ets principal.s festivals i auditoris internacionats, i vetllar també per ['imputs de [a indústria discográfica cata[ana. ) Suport actiu a les arts escéniques. i infraestructures de distribució de l'oferta musical catalana. ) EstabLir un Sistema NacionaL de Teatre a partir de [a interrelació del Teatre Nacional de Catalunya, �e[ Teatre Ltiure-Ciutat del Teatre centres dramátics municipa[s en ) i tot els teatres públics municipals. Un conjunt concertat de e[ territori. Obrir espais púbLics per a tallers d'artistes joves i centres de recursos i d'accés a les noves tecnotogies i edició en vídeo, generació d'interactius, net art...- que facititin -producció l'aparició de comunitats artístiques, fent créixer e[ valor social de [a producció i [a seva ünculació amb Íentorn territorial. ) Un nou pla nacional de suport a ta lectura per coordinar les bibtioteques i els programes de difusió de [a literatura. ) Suport genéric a l'edició de [[ibres, amb major rigor i d'acord amb e[ sector, sobre una miLlor análisi i adequació a les tipotogies de ltibres, [tengua i nombre d'exemptars a editar. ) Creació del Consetl de les Arts i les Ciéncies per facilitar [a mútua interacció entre tots ets sectors culturals, [a iniciativa púbtica i [a societat civi[, i e[ món humanista i científic. MESURES PER ASSEGURAR QUE LA CULTURA GENERA COHESIó SOCIAL ) Amb e[ lema "[¡na cultura més educadora i una educació més cuttural", fomentar el. diáLeg entre els professionats de [a cuttura i de les ciéncies i els professionals de [educació formal no format. i ) Vetllar perqué les institucions educatives estabteixin [educació en les arts ejx transversaI per a [a inserció en [a societat de [a informació. ) ) Crear i les ciéncies com a i adaptar les bibLioteques a [a nova societat del coneixement. La Generalitat afirmará i defensará a[ máxim [a funció del sistema bibliotecari, adequat a[ nostre temps. ) Facititar [accés a la informació mitjangant tecnologies adequades. ) Oferir programes de formació per a ['ús de [a informació, i introduir a [a xarxa informació dels fons loca[s en eI conjunt de [es biblioteques deI país. ) Fomentar [estatus social del creador, prestigiant-ne [a figura i e[ paper social com a generador de valor culturat afegit. ) Les entitats o associacions relacionades amb [a cultura poputar i/o tradiciona[, independentment del seu origen, seran considerades com a entitats culturals, i ta Consetleria de Cuttura en será [a intertocutora. ) Proposar [a definició d'una carta de drets i deures culturats dels ciutadans de Catalunya, basada i cooperació i [a preeminéncia d'un civisme de drets i en ['extensió dets valors de [a sotidaritat deures. MESURES PER DEFENSAR EL PATRIMONI DE CATALUNYA COM EN EL DESENVOTUPAMENT DEL PAÍS A FACTOR CLAU ) Ets actius patrimonials esdeündran un dets principats generadors de cultura. ) Promoure noves lectures de [a rea[itat potenciant [a investigació científica o artística i afavorint [a identificació dets ciutadans amb e[ llegat de [a hístdria. �MESURES PER INCORPORAR CATATUNYA EN ELS FLUXOS DE LA NOVA CULTURA DIGITAL ) Fomentar [a preséncia de [a cultura catalana dins dets fluxos gl,obats ürtuats de [a nova cuttura, [a investigació de l'impacte de les xarxes de nova generació en e[ desenvotupament de [a cultura. ) promoure serveis ciutadans. i actuacions imprescindibles per garantir l'accés a [a cultun digitat de tots els MESURES PER PROMOURE UNA NOVA CONFIGURACIó CULTURAT DEL TERRITORI assentat en una Barcetona ciutat pobLes que articu[i les diverses centralitats urbanes del conjunt ) promoure a Catalunya un model territorial i capital. i una xarxa de ciutats i gtobat i equilibrat, del territori. ) Definició d'una xanra básica de serveis culturals, basada en [a concertació institucional. ) posar [a descentratització a[ servei de l'emergéncia de processos singutars a cada territori, i activar sistemes de connexió en tots ets ámbits: circuits teatrals, d'arts plástiques, de patrimoni i museus, etc. ) Estabtir un nou model de relacions entre e[ Govern de Catalunya i e[ poder [oca[ pel que fa a [a cuttura, sense competéncia, sinó complementarietat. ) Vet[[ar per l'administració dels interessos culturals deLs tenitoris de Catatunya. ) Adaptar i millorar [a normativa [ega[ per determinar els equipaments, instal'tacions i serveis púbtics cutturals oferts o concertats pets ajuntaments. ) Modificar La Legisl.ació sectorial per atorgar als ajuntaments [a titularitat de [a gestió dels serveis educatius i cutturals d'atenció directa als ciutadans. ) Promoure una ponéncia de [a Comissió de Cuttura del Partament de Catalunya que planificará e[ desenvolupament legistatiu i normatiu en matéria de cuttun i redefinirá ets nivells competencials de les administracions púbtiques. �4 B ENESTAR P ER A TOHOM E[ nostre objectiu és proporcionar benestar a tots els catatans i catalanes, i oportunitats per üure en ptenitud i salut en cada una de les etapes de [a vida, com també protegir les persones que es troben en risc de marginalitat. La societat catatana ha de combatre també les noves formes de persones, molt especialment desigualtat -que afecten de manera més anónima i individual les ets joves, les dones, els immigrants [a gent gran-, les manifestacions d'aquestes noves desigualtats com [a desocupació juvenil, [a nova pobresa urbana, [a üoténcia no reiündicativa i les tensions entorn dels immigrants. i i La viabilitat i [a sostenibititat det nostre sistema de benestar depén de [a capacitat de generar noves oportunitats econdmiques i, en conseqüéncia, passa per un increment significatiu de [a taxa d'ocupació femenina tot e[ que implica de desenvotupament dets serveis sociats com -amb les [[ars d'infants o l'assisténcia domicitiária a [a gent gran-; per un esforg intensiu per assegurar [a inserció laboral dels joves; per unes potítiques actives d'integració dets immigrants; i també per [impu[s de potítiques de natatitat. E[ combat contra les noves desiguattats necessjta un nou pacte social, un nou contracte entre generacions gue assumeixi com a prioritária [a incorporació de tots els joves a [a vida sociali que garanteixi les condicions perqué [a gent gran exerceixi amb plenitud tots e[ seus drets. Calen, per tant, polítiques socials integrades que no poden ser gestionades en exclusiva per organismes centrals especiatitzats. Les polítiques sociats dirigides a col'lectius específics han d'integrar polítiques d'ocupació, d'educació, d'habitatge, de salut i de serveis sociats. La integració efectiva de les diferents potítiques es basa en e[ consens social i en [a seva gestió en e[ territori. La cohesió social de Catalunya s'ha de basar en [a solidaritat de les comunitats �[ocats, que poden detectar millor les noves formes de desigualtat i poden arribar més fácilment a les persones que les pateixen. E[ nou pacte social ha de comengar pels pactes socials locats, de manera que e[ nostre sistema del benestar sigui La suma de [a integració del conjunt dels sistemes locals de benestar. | 4.1. I opoRTUNITATS PER A TOTS ELS JOVES 30 anys és [a més nombrosa que mai hagi tingut e[ nostre forma un grup que no ha conegut attre model pol,ític que [a democrácia i l'autonomia de La generació dets catalans entre 20 paíi, i i tataLunya. També és [a generació més preparada, ja que ha arribata [adolescéncia en un moment de cLari expansió del sistema escotar general i de [oferta universitária, peró s'enfronta a grans incerteses. És [a primera generació que ha de fer front, des del primer moment de [a seva üda 'i adulta, als canvis que [a nova societat de La informació está introduint en [a üda económica socia[. Avui, [a joventut és un període ütal. al.Largat en e[ temps, que permet üure [a plenitud personal pares i a través de [oci i La cultura, facititat per unes relacions familiars poc conflictives entre filts. És una época de plenitud, peró també un moment marcat per [a tensió dels estudis, les dificul.tats per trobar feina 'i per accedir a ['habitatge. La Generatitat ha d'afrontar aquesta complexitat, amb potítiques transversals, que comprometin joves, cal que e[ conjunt de [acció de govern integri els problemes dels joves dins dets seus objectius. tot e[ Govern. Més que una pol,Ítica específicament per a OBJECTIUS OAconseguir que tots els joves tinguin oportunitats i cap jove es trobi sense feina i/o formació. O Facilitar als joves la creació d'una llar própia. O Oferir serueis adreqats específicament als joves en el terreny de [a informació, [a salut i e[ lleure. MESURES ) Amptiar les oportunitats de formació dets joves, amb [a creació d'estudis superiors técnics específics. a temps parciat, per a[s que no han realitzat cursos universitaris. ) Eütar que cap jove pugui ser marginat per manca de formació suficient. ) gferir alsjoves sense una formació adequada durant [a seva adolescéncia foportunitat d'obtenir una quatificació professional per incorporar-se at mercat laborat. �) Fomentar les iniciaüves empresariats dets joves a través de [a integració d'ajuts, informació i formació. ) Promoure l'habitatge de [[oguer, d'acord amb els ajuntaments, específicament adregat a joves entre 18 i 30 anys. ) Donar suport a [a cuttura i a [a creatiütat juvenil, amb una ámpLia potítica de beques-saLari per a artistes p[ástics. músics i creadors. ) joventut, amb les administracions Locats i les entitats juvenits, que doni resposta a les necessitats d'informació deLsjoves (sa[ut, estudis, drets, feina...) i crer Crear una Xarxa de serveis a [a espais de sociatització, expressió culturaI ) Polítiques de prevenció i lteure. i informació sobre els problemes de salut amb més incidéncia entre ets joves. I 4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES I ooru¡s I iguattat entre homes i dones ha estat una de les grans conquestes del segte XX, igualtat. En l'ámbit polític, Laboral i formatiu, [a preséncia efectiva de dones (i e[ seu tractament) és inferior a La del.s homes, i no s'ha avanEat prou en el reconeixement i aplicació efectiva de [es normes legals que reguten e[ dret a [a igualtat d'oportunitats entre els sexes. lJavanE cap a [a perÓ [a situació encara no és de ptena La preséncia creixent de les dones de Catalunya a [a üda sociaI demostra que [a seva contribució és indispensable a [a üda col.lectiva, peró s'ha d'assumjr socialment que aquesta iguattat és profitosa, tant per a [es dones com per als homes. E[ Govern de [a Generalitat no ha tingut un programa d'actuació ctar ni rellevant. [Institut Catal.á de [a Dona ha tingut pocs recursos i una estructura funcional escassa, i ['acció de govern ha tingut molt poca incidéncia. Ca[ eliminar les desigualtats que encara existeixen, per tal que dones i homes tinguin iguattat de drets i possibititats reals. També cal garanür fassignació a les dones de tot tipus de responsabilitats, amb una preséncia igualitária en tots ets ámbits de [a vida socia[. Amb e[ nou Govern de [a Generatitat, les dones han d'assolir [a ptena iguattat de drets efectius amb ets homes i la seva ptenitud com a persones en La vida laborat, formativa i professional, incloent [a família i [a maternitat com a dret i oportunitat que cal protegir des dets poders púbtics. Aquesta ptena igualtat s'expressará en objectius de govern retacionats amb [a creació d'ámbits de participació institucional i social. (acció de govern també ha de promoure l'accés de les dones a l'ocupació i a les responsabititats empresariats, vetttant per una major preséncia de dones en fesfera públ.ica i privada. E[ Govern ha de facilitar que les dones puguin conciliar e[ trebaLL remunerat amb e[ trebatl doméstic, possibititar lopció a [a maternitat i aconseguir que les responsabiLitats siguin compartides per dones i homes. E[ Govern ha de prendre mesures actives per combatre tota forma de üoLéncia contra les dones. �OBJECNUS O Construir una cultura igualitária en qué dones i homes siguin tinguts en compte en igualtat de condicions. Impulsar els projectes coeducatius. O Definir un projecte de país que reconegui diversitat de les dones institucional i social. i [a crear ámbits de participació O Facititar l'accés de les dones a l'ocupació, l'autoocupació i I'empresariat, i Promoure una major preséncia en llocs de responsabilitat púbtica i privada. O Conciliar el treball remunerat amb el trebalt doméstic i t'opció a la maternitat, i promoure gue es comparteixin les responsabilitats entre dones i homes. O Combatre tota forma de desigualtat o discriminació per raó d'orientació sexual. O Combatre tota forma de üoléncia contra les dones. MESURES PER CONSTRUIR UNA CULTURA IGUALITARIA i fomentar felecció d'estudis professionats, sense biaixos de génere ) Generalitzar [a coeducació per ats nois i les noies. ) Estabtir programes d'assessorament ats centres de secundária, amb atenció especial de l'estudiant femení cap a carreres on hi ha poques dones. ) Imputsar [educació sexual i afectiva. ) Educar en un ús no sexista del llenguatge. ) promoure una sanitat que no discrimini per raons de sexe i que respecti ets drets dels usuaris i usuáries, en especial e[ dret a [a informació. ) ) Imputsar un planejament urbanístic que facil"iti forganització.de [a üda quotidiana. génere' Vetl.l,ar perqué el.s mitjans de comunicació no discriminin per raons de ) El. Conse1¡ Audioüsual de Catalunya actuará per impedir ta difusió de missatges sexistes. ) Fer de La iguattat entre homes i dones una política transversal del conjunt del Govern de [a Genera[itat. ) Mil,l,orar les oportunitats sa[ut. de les dones amb informació sobre drets, trebalt, educació, formació i �) Establir [a participació com a régim económic matrimonial catatá supletori per garantir e[ mateix dret de tots dos cdnjuges als béns comprats durant e[ matrimoni. MESURES PER FACILITAR L'ACCÉS A L'AUTOOCUPACIó O¡ tES DONES A UOCUPACIÓ, I A UEMPRESARTAT ) Fomentar [a redistribució del trebatl i locupació entre dones i homes. a partir de [a disminució dels horaris laborals. ) Establir programes d'igualtat d'oportunitats amb les empreses. ) Plans específics de formació i de promoció de La iguattat i l'accés de Les dones als [[ocs de treba[t. ) Adopció d'aquests programes d'acció positiva per tes empreses privades que obtinguin contractes púbLics. ) Proposar mesures que diversifiquin les opcions de treba[[, i que potenciTn La participació de les dones en sectors emergents i [a seva promoció a nivells elevats de responsabititat. ) Incentivar i millorar faccés de les dones a prestacions socials: en cas de malattia, maternitat, ajuda per a l'atenció a [a gent gran. ) Defensar e[ paper de [es dones en ['ámbit ruraI i [estabititat professionaI de [a dona pagesa. ) Prioritat d'ajut a iniciatives de desenvolupament rural dutes a terme per dones. ) Establir un P[a específic de formació per a dones de més de 45 anys, sense experiéncia laboral o amb baixa qualificació. ) Promoure [a preséncia de les dones en [[ocs claus i Les potítiques transversals a tota l'administració, mitja n Eant accions positives. ) Augment progressiu del percentatge de dones entre els al,ts cárrecs de [a Generalitat, avanqant cap a [a paritat. ) Incentivar [es empreses que facin púbtic i apLiquin un compromís de no discriminació laboral per raó de sexe i de promoció de dones a[s nivells técnics i directius. MESURES PER COMBATRE TOTA FORMA DE VIOLENCIA CONTRA LES DONES ) Imputsar campanyes de rebuig social als maltractaments a les dones. ) campanya de formació entre co[.lectius en contacte amb aquest probtema. ) Ajut a les dones que han estat víctimes de maltractament, que integri treba[[, habitatge i assessorament. ) Dotar d'espais i recursos a les associacions maltractaments. ) Aplicar les noves tecnotogies de comunicació a [a prevenció, aterta i seguretat, amb un protocol d'actuació per a totes les institucions relacionades. ) Ampliari i col.lectius de dones que tracten els problemes dels mittorar les instal.lacions per a l'acolliment de dones que pateixen mattractaments. �MESURES PER CONCILIAR EL TREBALL REMUNERAT AMB EL TREBALL DOMESilC I UOPCIó A LA MATERNffAT. PATERNITAT AM B RESPONSABILITATS COMPARIIDES Incorporar a les polítiques ocupacionals les recomanacions de [a UE en matéria de maternitat garanteixin [a que d'adopció, com paternitat i cura dels infants, tant en els casos de naixement ) conservació del. LLoc de trebal.l. i [a promoció professional. ) Controtar que no hi hagi cap discriminació en fámbit laboral per raó de maternitat. ) Establ,ir facil.itats per a les famílies amb mare i pare que treba[[en. ) Crear més escoles bressol i activitats extraescotars, reforgar ['ajuda domiciliária i estimular [a flexibititat laborat. ) proposar [a redefinició dets horaris laborals, escolars dones a [a üda laboral i i púbtics per ajudar a [a inserció de les social. t4-a I uN SISTEMA SANITARI EFICIENT I DE QUALITAT [oferta sanitária públ.ica a Catalunya ha experimentat un gran salt endavant en els darrers ünt grácies a anys, de manera semblant a[ que ha succeit a [a resta de comunitats autÓnomes, ['impuls donat pels governs sociatistes a les polítiques de benestar. població i que ha creat una xarxa d'atenció i prestacions sanitáries que abasta [a totalitat de la [a Generalitat ha tingut com a resuttat una mi[[ora generaI del.s niveU.s de sa[ut, perd e[ Govern de S no ha desenvolupament prou bé e[ sistema sanitari, malgrat que partia d'una situació sanitária posar en marxa una més avanqada que a [a resta de [Estat. S'ha deixat passar [oportunitat de i técniques quant concepció [a seva a assisténcia sanitária eficient, orientada a[s pacients i moderna de gestió. [a reatitat Sota una certa retórica publ.icitária de les excel.léncies de [a sanitat cata[ana, s'amaga déficits económics permanents -producte de ['abséncia d'un marc estab[e de finangament-, de les ineficiéncies clares en [a gestió, de les llistes d'espera i dels déficits del,s ets d'atenció a[ pacient. Ets probLemes diaris del sector han generat un cert desencÍs entre professionals, ats quats cal donar estímuts i noves i['lusions. La nova política sanitária catatana ha de permetre resotdre els problemes de finanqament i millorar leficiéniia de gestió del sistema sanitari 'i dels seus recursos humans, per mantenir [actual i sistema de cobertura universal. També s'ha de mitlorar [accessibiLitat de tots els ciutadans ciutadanes ats serveis sanitaris. per a[ nou Govern de [a General.itat també será important perfeccionar els mecanismes de participació social dins deL model. sanitari, i estabtir canats d'informació sobre els drets dels com de tracte i assisténcia. baCenk i de garantia de [a quatitat del seruei, tant médic �OBJECTIUS O Resoldre els probtemes de finangament i millorar I'eficiéncia de gestió det sistema sanitari i dels seus recursos humans. O Millorar l'accessibititat dels ciutadans als serveis sanitaris. O Perfeccionar els mecanismes de participació social, informar sobre els drets dels pacients i assegurar [a qualitat del servei. O Millorar i estendre les polítigues de prevenció i garantia de la salut dels ciutadans. MESURES PER RESOLDRE ELS PROBLEMES DE FINANqAMENT UEFICIENCIA DE GESTIÓ DEL SISTEMA SANITARI HUMANS ) I I MILTORAR DELS SEUS RECURSOS Emprendre e[ sanejament económic del sector, amb un pla d'estabititat financera a 4 anys, [a creació d'un marc estable de finanEament i e[ sanejament del deute a [[arg termini. ) Reduir les despeses burocrátiques en un 30%. ) Implantar sistemes d'informació que redueixin [es tasques burocrátiques i aLLiberin temps per a[s pacients. ) Informatitzar tots els procediments i utititzar els sistemes d'informació per miltorar [a coordinació entre els diferents nivelts assistenciats; garantir faccessibilitat immediata a[s historiats c[Ínics; retornar ats professiona[s informació sobre [a utilització dets recursos, basada en l'evidéncia científica i técnica i per estalüar temps a[ ciutadá en les tramitacions. ) Ampliar [a responsabilitat municipal i potenciar [a cot.taboració amb organitzacions d'iniciativa social, per donar una rápida resposta als nous reptes de satut: immigració, exclusió sociat, envelliment, noves matalties, etc. ) Augmentar [a confianga i e[ compromís dets professionats. Incrementar ['autonomia professiona[, imputsar ['autogestió en l'atenció primária, la gestió directa -amb carácter votuntari- de ['atenció primária per ajuntaments i/o consorcis municipa[s de primária, i [a instauració de noves formes de gestió als hospitals. ) Adoptar mesures efectives per a un ús racional dets medicaments, especialment amb d'una potítica de genérics, avui clarament insuficient. ) Completar e[ desptegament de [a reforma de l'atenció primária a máxim de 4 anys. ) Abordar, amb diáleg i consens, [a reforma de [Institut Catalá de [a Salut, dotant-Lo de mecanismes eficaEos per a una millor gestió de cadascun dels seus centres. La impl.antació tot e[ territori catalá en un �) proposar a totes les forces socials un acord per a[ desenvolupament professional Laboral a l'Institut Catalá de [a Salut. ) primar [a qualitat, l'eficiéncia i La dedicació a [a institució, a canü i [estabilitat de ta flexibititat organitzativa dins del sector sanitari Púbtic. ImpuLsar potÍtiques de formació continuada, enteses com a inversió en capital humá. ) ) potenciar [a infermeria en les tasques de prevenció i promoció de [a satut, cures i rehabilitació. ) potenciar les funcions de promoció de [a salut i de prevenció de [a malaltia de tes oficines de farmácia i [a coordinació amb els serveis d'atenció primária. Crear un grup d'experts per a felaboració d'un pl,a de recerca biomédica de Catalunya en 4 anys, co[.Laboració amb [a indústria farmacéutica les universitats que tingui en compte les ) i en necessitats i els riscos per a [a salut de les dones i ets homes. ) Adoptar un pta d'inversions amb les prioritats següents: finangament dels centres d'atenció primária, construcció de tlHospital. de Sant Pau, pta de remodelació i inversió per ats hospitals púbtics de IICS i desenvotupament d'un pla de serveis sanitaris i sociosanitaris. ) Estabtir un model de rel.ació amb e[ sector sanitari privat basat en [a transparéncia. en un pública sistema de garanties de compliment dels objectius co[.lectius i en una dectaració d'abséncia de possibles conflictes d'interessos. ) per Crear 7 regions sanitáries coincidents amb [a nova diüsió territorial de Catalunya, regides consorcis mixtes entre General.itat i ajuntaments, presidits per [administració autondmica. Sanitari ptanificará, dirigirá i ordenará els serveis sanitaris i preventius en ['ámbit de La regió. S'hi integraran els patronats i consorcis existents a [a regió. ) E[ Consorci MESURES PER MILLORAR L'ACCESSIBITITAT DELS CIUTADANS ALS SERVEIS SANITARIS ) Mi1Lorar La quatitat de [atenció sanitária, ) ) amb [a reducció immediata de les llistes d'espera. Apticar un pla de xoc de reducció de les llistes d'espera en cataractes, prótesis de maluc i genott, hérnies i varius. Estabtir garanties de terminis máxims d'espera per a cada intervenció quirúrgica o prova de diagnosi. serveis que representen una atternativa a llhospitalitzacil, com hospitals de dia, cirurgia sense ingrés i hospitalització a domicili. ) potenciarels ) publ.icar una Carta de Serveis amb els compromisos de qual.itat del Servei Catatá de [a Salut amb els pacients. ) MiLLorar les condicions de calidesa hoteleres i de confort de les instat.lacions sanitáries, tant als centres d'assisténcia primária com als hospitals, amb eL respecte a [a intimitat i [a confidencialitat. assistenciats primari i hospitatari, amb [a creació de amb una important inversió en sistemes informátics. ) MitLorar [a coordinació entre els niveLls circuits efectius i immediata de [a Targeta Indiüdual. Sanitária a operativa a[ 100% en e[ máxim d'un any. ) Distribució tota [a població, amb cobertura �) Reformar [a Llei d'ordenació sanitiria de Catalunya amb un nou model de participació en [a gestió, que suposi [a municipalització de l'atenció sociosanitária i domicil.iária; un impuls per [autogestió per professionals de ['atenció primária i lladopció de l'estatut de ['hospitaI púbtic. ) Presentar un P[a de seryeis sanitaris i sociosanitaris que desenvolupi prioritáriament l'atenció primária, faccés equitatiu a [a tecnotogia médica d'eficácia provada, e[ desenvolupament del Programa d'atenció domiciliiria integral i e[ P[a integral d'atenció continuada i urgéncies. MESURES PER PERFECCIONAR ELS MECANISMES DE PARTICIPACIó SOCIAL, INFORMAR DELS DRETS DELS PACIENTS I ASSEGURAR LA QUALITAT DEL SERVEI ) Imputsar mecanismes ctars i ágits de rendiment de comptes a [a societat, que facin transparent accessible a[s ciutadans [a informació sobre ets seus drets i obligacions. i ) Presentació d'un informe anual a[ Parlament. ) Recuperar [a confianEa de[s professionats en [a gestió públ.ica. ) Defensar els vators de [a medicina de quatitat, donant prioritat a l'atenció aI pacient, [a defensa de [a cultura de ['exce[.léncia, ['ética médica i e[ compromís sociaI de La mil.l.or medicina cata- [ana. MESURES PER MITLORAR I ESTENDRE LES POLÍTIQUES DE PREVENCIó I GARANTIA DE LA SALUT DELS CIUTADANS ) Potenciar les polítiques de salut pública, d'acord amb ets ajuntaments, actuant en [a prevenció de prob[emes mediambientats, a[imentaris ) i epidemioLdgics. Creació de programes interdepartamentats de prevenció de trastorns de ['a[imentació (anoréxia i bu[ímia), drogodependéncies, sida, cáncer, embarassos no desitjats i probtemes derivats de [a contaminació mediambienta[. ) Integrar progressivament tots ets serveis de satut mental dins eL sistema sanitari sostingut amb recursos públics, amb un émfasi important per l'increment de recursos. ) Imputsar reformes en [a docéncia, ta recerca i [assisténcia sanitária que tinguin en compte i facin üsibtes les causes i conseqüéncies deLs probtemes de satut que afecten més a les dones. ) Estabtir l'atenció a [a salut dental per a tots els infants entre 7 i 15 anys, amb un programa de salut dental que contemptará [a prevenció, revisions anuats, apLicació de selladors de fosses i fissures, obturacions, urgéncies dentats i tractament per matformacions i traumatismes. Política de fluoració de les aigües de consum. ) La política sanitária ha de tenir com a objectiu guanyar esperanea de üda i qual.itat de vida. ) Fer un esforE cap a [a reducció de mortalitat en ma[atties com e[ cáncer, [a sida, les cardiovascutars i les derivades dels accidents. ) Regutar les medicines [es males praxis no convencionats (homeopatia, acupuntura, osteopatia...) per tal. d'eradicar i dignificar aquestes del sistema convenciona[. professions i els aspectes preventius, com a complement �) Impulsar una estratégia de recerca innovadora en e[ camp de [a intervenció sanitária no invasiva generadora de qual.itat de üda, especiatment pel que fa a les malalties més comunes. | 4.4. I unn socIETAT FoRTA I SoLIDARIA Els nous reptes i problemes, que es deriven dets canüs económics i socials, obliguen a redefinir famítia i les seves necessitats' Les políüques socials i les seves prioritats que, avui, són: l'atenció a [a la gent gran, les persones amb disminucions ta Ll.uita contra quatsevol tipus de marginalitat i socia[. A Catalunya hi ha 2.000.000 de famílies, 1.000.000 de persones grans, 150.000 persones discapacitádes, gairebé 80o.Ooo persones tenen rendes molt baixes i hi ha un nombre indeterminat, peró treixent, d'immigrants pobres o indocumentats, als quats cal atendre amb independéncia de i, ,.u. situació administrativa. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'afrontar aquesta problemática des de [a proximitat i el. territori, conciliant l'esfera lrivada i La púbtica, i amb l'objectiu d'una societat equil,ibrada basada en un model, de famíl.ia en ltibertat, on cada membre assumeixi les seves responsabilitats. Un objectiu fonamental de La potítica social és que La üda de les persones grans sigui activa' S'ha qualitat d'assegurar que es pugui enveltir a casa i, si arriba [a necessitat, que hi hagi recursos de que les govern és prop de casa i en cada territori. Una attra prioritat de [acció de suficie-nts persones amb disminucions tinguin iguattat d'oportunitats en l'educació, en [a salut, en fhabitatge, per en l'ocupació, en e[ [[eure, en [a comunicació, en [urbanisme i en [a vida en general. Adaptar integrar les diferéncies, ja que qualsevoI politica ha de pensar en tots els ciutadans. La nova acció de govern, atlunyada de les üsions massa assistencialistes o economicistes, ha de preventiva, há d'inveftir més en educació, en generar ocupació, en salut comunitária' en ser habitatge sociaLi en serveis socials, com a fórmula per lluitar contra [a pobresa i fexclusió sociat, per saber compartir [a cultura i [a riquesa. La descentratització de les competéncies de Les pol.ítiques sociats (serveis sociats, educació, salut comunitária, formació ocupacionat) és llobjectiu del nou Govern de [a Generatitat. Descentralització que afavoreix [a participació activa del tercer sector (entitats sense afany de ats ajuntaments lucre, organitzacions no governamentals, votuntariat) i dels mercats [oca[s. OBJECNUS OAconseguir una societat sana i integrada. O Garantir que [a gent gran visqui en plenitud. O Fer de Catalunya un país per a tothom. �MESURES PER ACONSEGUIR UNA SOüETAT SANA ) I INTEGRADA e[ primer trimestre de [any 2000, una comissió mixta amb [a GeneraLitat, els ajuntaments, e[ tercer sector i les entitats mercantils socials per consensuar canvis legistatius en polítiques socials i estab[ir acords sobre necessitats sociats, drets dets ciutadans, responsabititat pública o privada, nivetts competencials i marc de finanEament plurianual. Crear, durant ) Canüar ['actua[ sistema de subvencions amb e[ sector privat per un contracte-programa. ) Assegunr un pta de finangament plurianual i d'inversions, dins els serveis socials de responsabilitat públ.ica amb gestió externa. ) Crear un observatori de necessitats sociats, extern i d'avaluació de les polítiques socials, amb e[ sector universitari púbtic. ) Reconvertir les oficines de Benestar Social en centres de suport a les famílies, amb l'objectiu i i d'assessorar, orientar oferir serveis de mediació terápia familiar. La seva tituLaritat será municipaI o comarcaI i s'integraran dins [a xarxa de serveis socials. ) Tendir a universatitzar l'atenció ats infants de 0 a 3 anys, amb fórmules flexibLes: escoles bressol, amb ajudes a domicili, facilitant modificacions laborals del pare o de [a mare... ) Promoure, en ets propers quatre anys, [a recerca de "500" famílies acollidores per a menors amb púbtica. tuteta Garantir e[ suport professional a aquestes famíties des dets serveis socials básics. ) Impulsar un pta especial comunitari de suport als adolescents amb risc social que permeti accions conjuntes des de[s ámbits de l'educació, cuttura, lteuie, ocupació i salut comunitária. ) Garantir ajuts per a habitatges a persones i famílies amb rendes baixes, estabtint un parc d'habitatges socials de lloguer a tot e[ territori. ) Etaborar un mapa d'equipaments socials i habitatges amb suporh centres de dia, residéncies i habitatges adaptats per a persones amb disminució. Aprovar un p[a de finanEament a quatre i vuit anys. ) Promoure potítiques integrats d'estrangeria que permetin accions concretes en relació amb els immigrants que ja s'han estab[ert, amb eI propósit d'asso[ir [a seva p[ena integració. Adoptar una estratégia per preveure e[s ftuxos migratoris. ) Promoure e[ reconeixement del pob[e gitano com a part integrant del poble cata[á amb una singutaritat histórica i cultural prdpia. MESURES PER GARANTIR QUE LA GENT GRAN VISQUI EN PLENITUD ) Augmentar [a cobertura del servei d'atenció a domicili de factual 7,7olo (per cada 100 persones majors de 65 anys) al. 4olo en els propers quatre anys, i a[ 8% en vuit anys. Garantir horaris d'atenció necessaris i qualitat de servei. Per cada 8 persones ateses, es creará un ltoc de trebatL. ) Universalitzar, en quatre anys, e[ servei de teleassisténcia, ltigat a ['atenció a domiciLi. Servei un mínim de 50.000 ciutadans grans. teleassisténcia. Es creará a 1 [[oc de trebatl per cada 100 terminals de �) Amptiar [a xaxa d'habitatges tutelats. En quatre anys no hi haurá cap municipi de més de 5.000 habitants sense aquesta xanxa. ) Amptiar les ptaces de centre de dia, centre de nit i residéncia. Arribar en quatre anys a una cobertura de 0,60lo (per cada 100 persones majors de 65 anys) de centre de dia i nit -ara 0,4olo- i a un 1% e; vuit anys. Per cada sis ptaces de centre de dia, es crea un nou ltoc de treba[[, 2.000 ptaces en quatre anys. ) Ampl.iar l'oferta de places residencials en quatre anys en 2.500, en vuit anys caldrá crear places de finanqament fO.bOO places residencials per arribar a un mínim per a cada comarca de 3 es crea un ptaces residencials púbtic per cada 100 persones més grans de 65 anys. Per cada tres i [[oc de trebat[. MESURES PER FER DE CATALUNYA UN PAÍS PER A TOTHOM ) promoure un acord amb e[s sectors empresarials, sindicals i entitats prÓpies de les persones amb disminució per tal de desenvolupar un pla per a l'ocupació de les persones amb disminució. Aquest p[a es desenvotupará entre e| 2000 i e[ 2007, i preveiem crear 4.000 [[ocs de trebatl. ) "Catalunya per a Elaborar un pta de supressió de barreres arquitectóniques i de comunicació que p[a, un finanEament tindrá tothom", que ha de despl"egar-se entre et 1999 i et 2007. Aquest pturianual. és per incorporar les persones amb disminució a [a üda quotidiana. Durant aquest període, s'hauria d'adaptar e[ transport púbtic en un 50% de [a xarxa en 4 anys, i e[ 1000/o en 8 anys. E[iminar totes les barreres arquitectóniques en els edificis ptib[ics. ) Convertir [a prestació del programa unificat d'ajut social en una prestació de dret. | 4.5. I unn poLÍTIcA DE suPoRT . A LEs FAMILIES e[ Les potítiques de progrés de suport a ta famítia han de tenir com objectiu facilitar [a creació, famílies. desenvol,upament. festabititat i ta quatitat en les retacions i en La üda conüvencial de les de [a práctiques i vators les de La famítia, com a unitat básica de conüvéncia i ámbit d'iniciació són famíties Les vida quotidiana i de [a formació afectiva i intel..lectua[, és e[ nucli de [a societat. adults' l,escenari primordial de socialització, no només dets infants i adolescents, sinó també dels joves o persones grans. Només amb famíl.ies tolerants, responsables i so[idáries entre els seus hembres construirem una societat més cohesionada i que avanci cap a [a igualtat d'opoftunitats. btanc de Les propostes de potíüques de suport a La famítia segueixen les recomanacions del Llibre [a dones, les homes els entre potiii.. social europea, basades en [a iguattat d'oportunitats i doméstic i de cura de les persones, [a conciliació entre e[ treball remunerat i La üda fami[iar, i La participació de tots ets membres de La famítia en [a presa de decisions com element essencial per a [evolució de [a societat. val,orització deL trebal.l. tenir vocació de transversalitat per intervenir des de justícia i [a cultura [economiá, ['ocupació, [a sa[ut, l'educació, els serveis socials, ['habitatge, [a de [a imatge i comunicació. Les políüques de suport a La famítia han de �OBJECTTUS O Afavorir la creació, el desenvolupament de les famílies. i l'estabititat O Estabtir polítiques específiques de suport a les famílies i d'increment de la natalitat. O Assegurar que els pares puguin conciliar ta vida laboral i familiar. MESURES ) Reüsar, a Catalunya i a [Estat, les prestacions económiques de suport a [a famÍlia, prestacions fill a cárrec, per [es persones dependents, grans o amb discapacitat (de tes més baixes dets paisos de la Unió Europea). per ) Fer més senzitta [a possibititat de formar una unitat familiar, respectar els diferents modets familiars que les persones adoptin i adaptar e[ dret de família a les noves situacions. ) Garantir ets serveis socioeducatius per als nens des dels sis mesos fins ats tres anys: [[ars d'infants o recursos alternatius més flexibtes. ) Promoure un debat amb empresaris, sectors econdmics, treballadors i sindicats per incloure dins les ctáusules socials ta ftexibitització dels horaris laborats i una nova planificació dels serveis que faciliti [a conciliació de [a vida [aboral i [a üda quotidiana. ) Augmentar [a participació de les famílies en fámbit educatiu reglat de tres a setze anys. ) Suport económic o de programes a les famílies en situació de precarietat económica o de risc social. Faci[itar [a transició a[ treball dels adotescents amb fracás escolar. ) i Crear centres de suport familiar dins ets serveis sociats locals per informar, orientar donar suport professional en medicació o terápia familiar, com estratégia per prevenir i resotdre els conflictes de les famílies. ) Incrementar els serveis d'atenció a domicili a les persones amb dependéncia que üuen a casa seva. Assegurar e[ suport sociosanitari o recursos alternatius a [a [[ar quan [a situació ho requereixi. ) Afavorir que [a satut fami[iar formi part de les actiütats dels centres de salut. ) Crear ámbits específics d'educació sanitária adreEada als adolescents. ) Adaptar ets actuals centres d'atenció a [a dona perqué puguin oferir atenció a [a paretla, dins ['ámbit de [a sexualitat i de [a planificació i orientació famitiars. ) Potenciar modificacions legistatives que afavoreixin les famílies no matrimonials i iguatar e[ tractament [ega[ de les pareltes de fet, amb independéncia de [a seva orientació sexuat. ) AgiLitar i donar transparéncia als trámits d'adopció internacional. ) Desenvotupar les normes del Dret ciül catatá per tal de protegir [a maternitat. �L tge digne no pot ser exercit per una part de [a pobl,ació a causa de [a seva precarietat económica i ['alt nivell dels preus del mercat. [oferta pública d'habitatge social és escassa. [evolució de La pobl.ació, ets canüs familiars i sociats' i'envetliment del párc d'habitatges existent i llaparició de noves necessitats (famílies monoparentals, joves, persones grans, persones immigrades) han generat una demanda d'habitatges a [a qual no s'ha donat sotució. Encara que [a LegisLació estableix l'accés a un habitatge digne com un dret fonamental dets ciutadans, [a realitat és que a Catalunya fan fatta a[ vottant de 50.000 habitatges per a les famíties amb recursos económics més baixos, mentre que tan sols es construeixen 3.000 habitatges anuats d'habitatge social per a aquest tipus de famílies. La Generatitat promouri actuacions púbtiques per fer efectiu e[ dret universal a un habitatge digne per a tothom, centrades especialment en [a promoció púbtica d'habitatge social destinat a Les persones que se situen en els nivelts de renda més baixos, un total ¿e iZ.OOO habitatges sociats anuals durant [a tegisLatura 7999-2002. Es fará atribuint recursos i competéncies ats ijuntaments, que són els coneixedors més directes de les necessitats dels ciutadans. fará compatibte [a potítica d'habitatge amb [a potitica d'urbanisme, d'acord amb [a disponibilitat de sd[, amb un urbanisme orientat a La quatitat de üda ("ciutats per üure-hi"), i amb [a sostenibilitat dets pobtes i ciutats. Es dedicará [a máxima atenció a La rehabilitació del nuctis antics i dels Es nuclis urbans ja existents. OBJECTIUS O Promoure la creació d'habitatge social. O Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges. O Contribuir a l'extensió del mercat d'habitatge de 1[oguer. MESURES PER PROMOURE LA CREACTó O'TIISTTRTCE SOCIAL habitatges socials, destinats als cot'lectius de població més desfavorida, especialment les famíLies amb ingressos per sota dels 2,5 milions de ptes. anuals: 48.OOO habitatges socials en e[ període de quatre anys. ) promoció anual de 12.000 ) Desenvotupament de les competéncies ) municipals en [a promoció de fhabitatge social. Impul,s d'un pta de crédit [oca[ destinat a[ finanqament municipal' de tlhabititació del sÓ[. �MESURES PER PROMOURE LA REHABILITACIó DEL PARC D'HABITATGE ) Promoció d'ajudes per a [adquisició o lloguer d'habitatges de segona má en ets nuclis antics. ) Promoció d'árees de rehabilitació urbana i remodelació de barris deteriorats (subsütuir habitatges en mal estat per attres de nous, tot mantenint unes condicions favorables per als veins): 20.000 habitatges en e[ període de quatre anys. MESURES PER CONTRIBUIR A TEXTENSIÓ DEt MERCAT DE THABITATGE DE TLOGUER ) Promoció anual de 4.000 habitatges socials de lloguer dels preus més baixos per a [a pobtació amb problemes específics: joves, persones grans i persones immigrades: 6.000 habitatges socials de lloguer en quatre anys. 4.7. ibeftat individuat que e[s poders púbtics han de garantir. Entenem [a seguretat, en un sentit ampli, com [a satvaguarda de [a integritat de les persones, dels béns púbtics i privats i det medi natural. Volem un país on es pugui caminar per qualsevol carrer i a quatsevol hora, peró també on els boscos no es cremin i on es redueixin ets riscos tant d'origen natural com industria[. La miltor garantia de [a seguretat és [a prevenció, i aixd suposa capgirar ['actua[ pol.ítica de poticia i bombers de [a Generatitat de Catalunya. Ha estat una política fortament central.itzada i amb émfasi en ets aspectes operatius, abans que ets preventius, ql¡e no dóna prou importáncia a ['arre[ament dets cossos de seguretat en e[ territori. Cal. una nova política integraI de seguretat que compti amb [a cot.[aboració dets poders loca]s i del conjunt de forces poticiats presents a Catatunya. Les actuals lteis relacionades amb [a seguretat no garanteixen l'efectiva responsabil.itat de lAdministració envers ets ciutadans. Tenir més po[icia no significa tenir més seguretat, ni tenir cossos de seguretat propis no és garantia d'un país més segur, si no hi ha una políüca i uns objectius de seguretat. Constitució reconeix ats ciutadans, i [a nova política de seguretat a Catatunya ha de donar un contingut específic a aquest dret. lJobjectiu és organitzar e[ sistema de seguretat cata[á des de [a perspectiva de [a garantia aI dret a [a seguretat, vincu[at, sense excepció i d'una manera directa, a tots els poders públics. La seguretat és un dret fonamental que [a Un objectiu polític important en [a nova política de seguretat és [a integració dels aspectes de prevenció, transversatitat i participació amb [a concepció de servei púbtic i de servei als ciutadans. [eficácia d'aquest servei rau en e[ grau de coordinació que s'estabteixi entre les diferents administracions. Aquesta coordinació ha de permetre planificar periddicament els objectius i les �prioritats del sistema i les accions corresponents. Aquest plans de coordinació són e[ marc idoni per establir formes respectuoses de relació entre les diferents administracions públiques. OBJECTIUS O Garantir la seguretat com a dret fonamental dels ciutadans i de les ciutadanes. O Situar la prevenció en et vértex det sistema de seguretat. O Estabtir les formes de coordinació i responsabilitats entre els cossos de seguretat de les diferents administracions, especialment entre mossos d'esquadra i policies locals. MESURES PER GARANIIR LA SEGUREÍAT COM CIUTADANS DE LES CIUTADANES A DREÍ FONAMENTAL DELS I ) Aprovació d'una [[ei integral sobre e[ sistema de seguretat a Catalunya, amb [a concepció de [a seguretat com un servei púbtic i un auténtic dret dels ciutadans: acció preventiva, coordinació sobre La base deL model d'autoritats i reconeixement de l'autoritat de ['a[catde, definició clara de les responsabilitats de [a Generatitat pl.anificació i i deLs ajuntaments, introducció d'un sistema de articuLació d'un sistema de participació estabte. ) publicar cartes de servei i estándards de qualitat per als diferents serveis de seguretat. ) possibititar fentrada ats mossos d'esquadra de membres d'altres cossos policials (pol,icies cossos i [oca[s, forces de seguretat de ['Estat). MESURES PER SITUAR tA PREVENCIó EN EL VENT¡X DEL SISTEMA DE SEGURETAT ) Reorganitzar els Bombers de [a Generalitat. ) Redefinir [a xaxa de parcs, d'acord amb fanál.isi de risc territoriat i els estándards de servei. ) DescentraLitzar el,s bombers amb més participació municipal. ) Reüsar festatut específic dels bombers i convertir-lo en un servei preventiu. ) Fer dets Bombers de [a Generatitat La columna vertebral de [a protecció ciüt catalana. ) Fomentar La participació, [a mentalitzad6, e[ consens i l'impuls de [a prevenció contra e[foc i altres riscs. ) Impulsar l'autoprotecció ciutadana. ) Potenciar i descentralitzar territorialment e[ teléfon únic d'emergéncies (172), �) Fer d'aquest teléfon un veritable centre de coordinació. ) Reüsar i agititar els plans d'emergéncia existents. I MESURES PER ESTABLIR LES FORMES DE COORDINACIÓ RESPONSABILITATS ENTRE ELS COSSOS DE SEGURETAT DEPENDENTS DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS ) Proposta d'integrar les administracions competents i els agents socials en drgans de coordinació. ) Potenciar les Juntes Loca[s de Seguretat per garantir [a participació municipa[. ) Definir un sistema de coordinació específic per a l'Area Metropolitana de Barcelona, de comú acord amb els ajuntaments. una xarxa de comunicacions i d'informació integral en matéria de seguretat entre totes les administracions púb[iques, amb un en[[aE amb [a informació de ['Estat. ) Implantar 4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍS DE TESPORT lJesport és un element important de dinamització sociaI i económica del país, i Catatunya deu molt a [a tradició centenária dets seus ctubs, element básic de sociatització de generacions de ciutadans durant tot e[ segte. Les federacions catalanes han estat capdavanteres de fesport espanyo[, de [a competició esportiva i de [a formació, capacitació i tecnificació d'esportistes, técnics i jutges. Des del sector púbtic i des del privat, s'ha impu[sat [a práctica esportiva de centenars de miters de ciutadans i ciutadanes. i millora dlnstal.lacions esportives ha incrementat, de forma considerable, e[ nombre d'equipaments. lJesport és una actiütat habitual de gran part de [a pobtació. La política d'inversió de les administracions púbtiques en [a construcció Els Jocs 0[ímpics del 1992 han significat un model del treball a reatitzar no tan sols en l'esport sinó en ta üda general del país. No obstant, ['imputs a l'esport des de [a Generalitat ha sofert un retrocés en els últims quatre anys, i en ['ú[tim període ha tingut una progressiva pérdua de protagonisme. Les inversions han davatlat d'una manera alarmant en e[ conjunt del territori. El. pta d'instat. lacions esportives no ha estat aprovat, amb e[ resultat d'una polÍtica errática en [a planificació i execució de les noves construccions i en detriment de [a cot.taboració amb [a resta d'administracions, tan rica en anteriors etapes. Les federacions han üst retallades de manera radical les aportacions del Govern, amb un retrocés en les polítiques d'iniciació, promoció i tecnificació dets nostres esportistes. Amb algunes iniciatives tegislatives supérftues i instrumentalitzadores del món de l'esport, s'han volgut amagar les veritabtes necessitats dels esportistes, posant en perilt [a complicitat fonamental en [a consecució dels �éxits passats. La pérdua de pes específic de [esport catalá podria fer que Catalunya perdés e[ [[oc capdavanter que históricament ha tingut. Ca[ un canvi de potítica de l'esport, amb un nou Govern de [a Generalitat que faci de Catalunya un país de [esport. de l,es federacions e[ motor de l'esport catalá: potenciar e[ seu protagonisme en e[ desenvotupament de l'actiütat esportiva, en [a formació, promoció i tecnificació dels esportistes en [a preséncia de [esporL catatá en [a competició. Ca[ posar fassociacionisme esportiu a[ servei de La difusió de [a práctica espottiva del conjunt de [a població, fomentant eL creixement d'aquest sector, amb l.'objectiu d'incorporar cada cop més ciutadans i La nova poLÍtica ha de fer deLs clubs i i ciutadanes a [a práctica de [actiütat fisica. Establir acords amb ets agents de programes d'utilització esportiva del temps Ltiure de [a població, ptanificar noves inversions i concertar amb e[ conjunt d'administracions púbtiques i amb e[ sector esportiu (c[ubs, federacions, associacions i empreses de[ sector) un equitibri harmónic en e[ creixement de l'oferta d'instal.lacions esportives en e[ conjunt del territori. fer especial atenció a l'actiütat fisica en [edat escolar, element clau en [a formació de [a joventut. Adoptar mesures que permetin [a incorporació de totes les nenes i nens de Catalunya a La práctica de fesport i l'educació fisica com a element básic de [a seva formació, i garantir ['ús intensiu del conjunt d'instat.lacions esportives en els centres educatius det país. CaL E[ reconeixement de l'especificitat de [esport catalá ha d'anar acompanyat de [a federatització real de fesport espanyot, promovent La participació dels esportistes de Catalunya en tot ets niveLl,s de competició. És important mantenir una retació d'absoluta lleialtat amb les estructures esportives espanyotes i internacionals. Catatunya podrá ser un país de l'esport si consotidem L'ámpLia relació d'esdeveniments esportius que anualment es celebren aquí i si s'amplia e[ nombre de proves del calendari de llesport internacionat, fomentant e[ patrocini privat. La nova pol.ítica esportiva ha de servir per incrementar [a práctica esportiva de les dones, a tots e[s njvetls, i per promoure [a iguattat en e[ tractament de [a competició en l'esport femení. lJesport és un instrurnent de satut. Un dets nostres objectius és, precisament, fomentar [a práctica d'un esport, [a creació de programes d'esports i salut i [a incentivació de [a práctica de l'esport més adequat a cada edat i condició. OBJECTIUS O Fer de clubs i federacions el motor de l'esport catalá. O Fomentar l'actiütat fisica en l'edat escolar. O Fomentar la igualtat de sexes en I'esport. O Promoure l'esport com a eina de salut. O Reconéixer l'especificitat de l'espott catalá. �MESURES ) Establir convenis específics amb les federacions per potenciar programes de tecnificació d'esportistes. ) Ampliar e[ Centre dAtt Rendiment de Sant Cugat. ) Concertar amb municipis, ctubs, federacions, entitats esportives i empreses de gestió e[ nou Pla d'Equipaments, amb convenis per a [a seva gestió. ) Recuperar e[ nivetl de subvencions a les federacions esportives catatanes per a [a promoció i [a formació. ) Impuls per duplicar, en deu anys, e[ nombre de llicéncies esportives. ) Desenvolupar programes per tenir, en cinc anys com a mínim, un eguip catalá femení a [a divisió d'honor dels esports amb més lticéncies. ) Impulsar programes destinats a [a promoció de [a práctica de l.'esport i de [associacionisme esporLiu, amb l'objectiu que ['any 2004 eL 10o/o de La població catatana sigui sdcia practicant o abonada a un club o insta[.tació. ) Fer reserya d'espai per a usos esportius en et ptanejament urbanístic. ) Dotar cada comarca d'una piscina coberta, com a mínim. ) Dotar cada comarca, com a mínim, d'un camp de futbol de gespa artificiaL amb pista exterior d'atletisme. ) Desenvotupar un programa d'iniciació a [a natació perqué als 6 anys totes les nenes sápiguen nedar. ) Impular un programa d'iniciació a l'atletisme per a nens ) Establir i i nens nenes a partir de 10 anys. un mínim de dues hores d'esport setmanal dins del projecte educatiu de cada escola. ) Acordar la utilització de les instat.lacions esportives de les escoles fora de [horari lectiu. Vettlar per ['ús social d'aquestes instat.tacions. ) Crear espais esportius coberts a les noves construccions escolars. ) Assegurar [a correcta formació ) Impulsar e[ paper dets conselts esportius com a instrument de coparticipació entre Íescola, societat i les administracions. i adequada titutació del professorat d'educació fisica. ) Promoure programes d'estades esportives per a joves. ) Crear e[ Programa "Catatunya Otímpica". de suport a ctubs i [a federacions, per aconseguir e[ máxim nombre d'esportistes catatans en les competicions internacionals. ) Crear amb e[ món empresarial un programa de promoció de grans esdeveniments esportius, per fer de l'esport una eina de projecció internacional de Catatunya. ) Elaborar una normativa incentivadora del mecenatge esportiu. �4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA pel catatanisme Catalunya és un paÍs d'associacions, una tradició iniciada, fa més d'un segle, poputai.i social, i ressorgida després de La tl,arga etapa franquista, amb una múttiple diversitat d'entitats pl.urats. Una caracteústica catalana és [a forEa de [a seva societat civit: des del món societats empresarial. fins a[ món associatiu sense afany de lucre, que inctou cooperatives i altres anónimes [aborats, fundacions, associacions d'ajuda mútua, voluntariat, mutualitats, ONG entitats diverses que actuen en [espai púrbtic de [a üda social' i populars, d'ajuda La renovació dels moüments socials tradicionals (obrers, veinals, cutturals i mútua, socials, de joves, de vetts...) i els nous moüments (ecologistes, feministes, immigrants, okupes, gNG...) que s'organitzen en associacions formals, informals, de voluntariat i xaxes, .rpi.rr.n inquietuds i valors de La ciutadania en moüments i xaxes que abasten tot e[ territori. és una Aquest potencial humá de projectes associatius, d'acció soLidária i de noves oportunitats potenciant [a llavor de futur que e[ Govern de [a Generatitat ha de saber estimular i aprofitar, interacció púbtic-privat en l'espai púbtic de conüvéncia. E[ principi de subsidiarietat entre administracions també s'ha d'aplicar entre aquestes i [a societat ciü[. OBJECIIUS O Prestigiar i millorar l'associacionisme i el voluntariat. O Imputsar el Tercer Sector Associatiu Solidari. O Promoure [a participació ciutadana I MESURES PER PRESIIGIAR MILLORAR L'ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT ) Reconéixer ) e[ paper de fassociacionisme en [a millora de [a gestió púbtica. Impulsar e[ voluntariat social i cíüc. ) Esümutar fesforg de les persones dedicades a accions socials i cíüques. ) Fomentar La participació interna a les associacions, com també e[ seu funcionament democrátic i ) t'ampliació de les seves bases socials. Impulsar pol.ítiques de suport a les xaxes associatives i a les federacions. ) Donar suport a [a creació i consolidació d'entitats de segon grau que fomentin [a coordinació interassociativa i que afavoreixin I'a formació i e[ reciclatge dels dirigents. �) Millorar les normatives fisca[s que afecten les associacions per afavorir L'obtenció de recursos de [es empreses i de [a ciutadania. ) Promoure que les associacions adquireixin MESURES PER IMPUTSAR ) Et locals propis. Afrvorir ta dectaració d'utititat púbtica. TERCER SECTOR ASSOCIATIU SOTIDARI Crear les condicions adients per a[ desenvolupament del Tercer Sector Associatiu i SoLidari: fomentar associacions que tinguin projectes per generar ocupació i activitat económica, social i culturat. ) Les associacions sense afany de lucre, les fundacions, les cooperatives, les associacions de vo[untariat sociaI o cíüc, i les 0NG han de ser els auténtics protagonistes del Tercer Sector. ) Imputsar [a gestió poputar, [a gestió cíüca, [a codirecció i [a cogestió d'equipaments i serveis púbtics. ) Nous criteris d'ava[uació tinguin en compte [aportació deI votuntariat i el. benefici sociaI generat. Impulsar mesures que simplifiquin [a concertació i ets pLecs de condicions que administratives. ) Legislar a nivell catali per impulsar i consolidar e[ Tercer Sector amb votuntat de servei púbtic. ) Fer-ho des de [a fraternitat i [a sotidaritat, base d'un desplegament normatiu amb imaginació i creatiütat, tot considerant [a necessária responsabiLitat hi participin. deLs actors sociats (associacions, empreses, sindicats, ajuntaments...) que MESURES PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA D Impulsar ptans integrats, estratégics, comunitaris, de barri, ciutat i vita, amb tots els agents sociats i de tots els poders públics. ) Impulsar plans sectoriats i territorials per donar suport i crear alhora observatoris per avaluar i potenciar [a realitat social i associativa catatana. ) Miltorar les relacions institucionals entre ets poders púbtics i La participació de les associacions ciutadanes. ) Les relaciones e[ rigor i entre poders púbLics i associacions s'han de basar en [a confianga, [a transparéncia, [a cerca de [a quatitat. ) Afrvorir pactes locals perinnovar [a pafticipació ciutadana: suport dels ajuntaments a iniciatives que cerquin la millor manera de fomentar [a participació (referéndums, conset[s...). ) Impulsar amb ets ajuntaments les ONG, e[ voluntariat sociat, cíüc, cultural, veinal ) Donar especial rel[eu a la descentralització Potenciar e[ vo[untariat i a l'articutació local. de tTnstitut i ciutadá. CataLá deL Vol.untariat. i [a participació ciutadana, posant en contacte vo[untaris i associacions. �5. EL NOSTRE PAIS: CAMPS, POBLES I CIUTATS Catalunya constitueix una gran xanra de ciutats i sistemes urbans que dóna ltoc a un entramat ric i variat d'árees dinámiques, amb una regió metropolitana potent a[ voltant de [a ciutat de Barce- lona i un conjunt d'árees emergents que permeten articular e[ territori i fonamentar-hi una activitat económica diversificada i respectuosa amb e[ medi ambient. E[ territori fisic presenta moltes modalitats de paisatge, algunes de gran qualitat, amb un notabte patrimoni histdricoartístic i naturat. S'ha anat consotidant [a consciéncia que e[ territori és un espai de convivéncia i alhora un espai a mantenir. La locatització geográfica de Catalunya és mott interessant. per [a seva posició central en [arc mediterrani més desenvolupat i en un punt de pas de les comunicacions Espanya-Europa. La integració monetária europea, e[ desenvolupament del cable com sistema de comunicació i La creixent importáncia de les retacions entre les ciutats europees com a estímul a[ desenvotupament, entre d'altres fenómens, conviden a l'optimisme en e[ desenvotupament catalá. A[ costat d'aquests elements positius, hi ha notabtes mancances que requereixen una acció decidida det nou Govern de [a Genenlitat [a crisi de [agricultura i [a sitvicultura, fabandó de les zones rurats de muntanya, les dificultats d'accessibititat i mobilitat d'a[gunes zones, [a manca de gestió adequada dels espais [[iures, els déficits de gestió mediambiental dels residus, [excés d'ocupació de sót, ets déficits en infraestructures estratégiques, [a preponderáncia de ['ús del transport privat, i, en fi, [a inadequada organització administrativa del territori, són les principals amenaces. E[ nou Govern de Catalunya ha de superar [a üsió antagdnica entre e[ camp urbanització creixent, [a miltora de les comunicacions, ets canvis dels costums i [a ciutat. La sobretot, e[ i, �mobil.itat, han fet eL país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris 'interconnectats. més interdependents, i els pobtes i les ciutats més fenomen de La les terres de Ca[ abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que e[ problema del regadiu de ponent o bé eL dets boscos de [a CataLunya central són un problema de "pais", de [a mateixa que [a mi[[ora de faeroport de Barcelona o e[ tren d'alta velocitat. Cada territori té les r.n.r. seves prioritats, peró aquestes han de ser, també, prioritats pel país' per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme a[ territori. a [a rica i variada xaxa de ciutats i pobLes i, mitjangant [a regionalitzaci1, potenciar e[ món ruraL que ha ciutats de tenir a [abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes problemes mediambientats ets per actuar sobre cal aixó, i un país més saludables, més sostenibtes i, de tot e[ territori. potítica duta a terme pel govern de CiU des de [a Generalitat no ha estat positiva per superar aquest duatisme, i per aixÓ cal un nou Govern per enfocar una nova pol.ítica: [a potenciació de les xaxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de "focus" de desenvolupament i servei; [a promoció d'estratégies adaptades a[ potencial de les árees rurats; el La centratització administrativa i promoció foment d'una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb e[ medi; [a de [a cooperació rural-urbana; i La integració de La periféria rural a [a planificació estratégica de més acreditats. les regions, són, entre d'attres, línies de treball inspirades en els programes europeus ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU FUTUR en [a Ets diferents territoris del nostre país han estat poc protagonistes de l'etapa democrática quaL Catatunya ha consotidat et seu autogovern. La concepció nacionatista, una mica ideal i simpte, de Catalunya com una nació homogénia, [a centnlització poLítica i administrativa a Barcetona duta a terme pel govern de CiU, [a marginació haver-se creat deLs ajuntaments en tot e[ procés de redreqament institucional catatá, i e[ fet de no no hagin les reiions són atgunes de les causes que han fet que els diferents tenitoris de Catalunya país. del nostre potitica i social tingui [a preséncia i la participació necessária en [a üda de En aquest context, l.a poLítica de desenvolupament s'ha centrat en [a captació d'inversions positives, i que, necessiries sent grups económics muttinacionats, i també en e[ turisme, opcions ión'clarament insuficients. Hi ha hagut poca imaginació en les polítiques de suport i foment a lactiütat económica imputsada per [a gent del país. Hi ha mancances en alguns sectors industrials importants per a[ desenvolupament de determinades comarques, a causa de [a desaparició de que no han sectors empiesarials que no han pogut adaptar-se a les noves reatitats econÓmiques i rebut e[ suport necessari. Aquesta potítica insuficient, [a manca de pol.ítiques de desenvolupament territorial específiques i [a inexisténcia d'una xaxa moderna i eficag de carreteres i de transport púbtic arreu del país han fet que e[ desenvotupament es concentrés en [a regió de Barcelona i en e[ [itora[. No s'ha entés, �durant aquests vint anys, [a importincia de les infraestructures de comunicació i telecomunicació per a[ desenvolupament. La política de carreteres ha estat poc rigorosa i poc ambiciosa. Fa [a sensació que s'han fet carreteres per sortir e[ caps de setmana o bé per acontentar taL o tal. pobLe o üta. [Eix Transversal, [a gran obra púbLica que s'ha fet en aquests anys, está inacabat i és insuficient. E[ Govern també ha comprés tard i malament [a importáncia, de cara aI futur, dels sistemes aeroportuaris i del tren d'alta velocitat. Per a un desenvolupament de tots ets territoris de Catatunya d'acord amb les.seves potencialitats, cal una nova manera d'entendre [a política territorial. A totes les regions de Catatunya hi ha oportunitats. E[ canvi de po[ítica és aprofitar-tes, donant un nou protagonisme aI territori. Una nova idea del, reequilibri tenitorial: cohesió social, impuls económic territori. i tideratge det Més en[[á de les necessitats comunes, relacionades amb e[ que s'ha anomenat "societat del benestaf, els territoris tenen les seves necessitats própies, retacionades amb [a seva problemática i potencialitats. Uobjectiu que tots e[ territoris tinguin una série de serveis, d'equipaments i d'infraestructures ha estat, fins ara, [a característica principal. de les pol.ítiques adreEades a[ territori, peró e[ desenvotupament d'aquests serveis i dotacions no ha reequil.ibrat eI país. La cohesió sociaI s'ha de construir des del territori, des del petit pob[e fins a [a ü[a. Les persones pertanyen a una comunitat o s'hi integren, a nivell de barri o de pobte. Per aixó és mott important que a nivell [oca[ es desenvolupin polítiques comunitáries que afavoreixin aquesta cohesió. Potítiques comunitáries segons les necessitats de cada pobLe i comarca d'ocupació, -d'educació, d'habitatge i de benestar sociat-, liderades pets ajuntaments i per l'Administració locat, en e[ seu conjunt, com a manera de garantir que [a cohesió sociaL sigui també cohesió territoria[. i e[ seu entorn exerceixen de motor de Catalunya i d'una ámpl.ia i fomentar les potencialitats de cadascun dels territoris. La regional.ització de Sense negar e[ fet que Barcetona regió, cal exptotar Catatunya és una de [es prioritats del nou Govern de [a Generatitat, per donar noves oportunitats als territoris i dotar-tos de més cohesió socia[ i territorial. i lideratge territoriat, midanqant un projecte estratégic punt de trobada dets seus sectors socials més dinámics. La majoria dels territoris de Catalunya tenen reptes i sectors d'actiütat en crisi o emergents. De les poLítiques sobre e[ terreny que s'hi ap[iquin dependrá e[ futur de tot eI país. Les regions seran espais de desenvolupament assumit pel Govern catalá El "trian i gte" motor de reeq uiti bri: formació-ajuntaments-em preses La descentralització regional donará veu a[ territori i potenciará e[ "triangle" que ha de ser motor de desenvolupament econdmic territorial: e[ sector tocal (el.s ajuntaments i La regió), fescota i les empreses han de constituir-se en els tres elements dinamitzadors del desenvotupament regional. Les regions han de crear les condicions favorables perqué e[ món [oca[, e[ sistema educatiu i universitari, i e[ sector empresariaI s'impliquin en eI desenvolupament i en eI futur de [a regió. Es prestará motta atenció i suport ats emprenedors; igual que ho han fet els ajuntaments, també i paral.le[ament ho faran tes regions. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de promoure, conjuntament �a [a regionaLització, [a creació d'un ámbit on interrelacionar e[ sistema educatiu, i les necessitats empreiariaLs i les demandes ocupacionals. lJaspecte de [a formació per a [ocupació será un dels principats objectius. Són els empresaris i, d'alguna manera, els atcaldes. els que coneixen les necessitats de[ teixit producüu. del món del treba[[. Cal, impticar més [a comunitat educativa, a[[unyada massa vegades protagonisme La regionatització db Catatunya, r¡n nou desenvolupament estatutari per donar a[ territori. procés de regionatització haurá de contemplar les reivindicacions de determinats territoris (A[t pirineu i terres de ['Ebre), com [a solució a [a probtemática específica de [a regió metropolitana de EL Barcetona. Es proposa [a creació de set regions: Barcelona, - Girona, Catatunya Central, Tarragona, Terres de ['Ebre, Ponent i Att Pirineu. bases fermes per a una descentralització definitiva del Govern de [a General,itat. També ha de servir per estructurar i enfortir lAdministració que, a [oca[ catalana, amb unes regions que siguin ets ámbits de descentralització del Govern i La diüsió de Catalunya en regions ha de crear unes més, ünguin, en e[ seu ámbit, unes administracions [oca[s: els consells regionats. fita important de cara a [a modernització de l'Administració a Catalunya: són ets ámbits adequats per millorar [a capacitat de desenvolupament i competitiütat del país, com també e[ punt de trobada entre LAdministració territorial de [a Generatitat i tAdministració [oca[ en e[ territori. Les regions són una Les regions han de ser Íens intermedi per excel.téncia entre municipis i Generalitat. per corregir Com a ámbits de descentratització del.s departaments de [a Generatitat, han de servir d'estructuració ámbits a Com Administració. e[ desordenat centratisme en qué ha derivat [a nostra locat, han de ser [a proposta definitiva per enfortir e[ poder [oca[ generalitzada, a tot e[ país, del principi de subsidiarietat. i fer possibte [aplicació [estabtiment de les regions ha de servir, també, per vertebrar i donar un nou protagonisme a[ territorií ats pobl.es i a les ciutats que conformen e[ país. Les regions han de catalitzar [emergéncia de projectes territorials, i han de situar [a pol.ítica territorial en [a primera línia de l'agenda política, cultural i sociat, per tal de contrarestar [a tendéncia a [a centratitat i a [a sectorització de les polítiques púbtiques. Així mateix, e[ fet regional ha de servir per reconéixer [a diversitat territorial del país i ha de tenir prou fLexibil.itat i consens per poder adaptar-se a les diferents necessitats de gestió i representació dels territoris. �Qué han de fer les regions? Com a ámbit territoriaI de descentraLització de [a GeneraLitat, han de constituir un mapa ctar i progressivament únic per a l'organització administrativa, i han de propiciar un acostament de [administració aI ciutadá. La regió constituirá de les potítiques dels diferents departaments en e[ territori. eL punt de coordinació La regió será, també, un ámbit territoriaI d'una Administració [oca[, amb un govern propi: eLs conselts regionals. Aquests tindran, en primer [toc, les competéncies i objectius de les actuals diputacions: [a garantia de [a prestació dets serveis locals, [a prestació dels serveis supratoca[s i supracomarcats, [a cooperació [oca[ i comarcaI i [a defensa dels interessos regionats. En segon [toc, els conselts regionals han de ser unes administracions de "gestió del territori" i de promoció social i econdmica de [a regió. Per assolir aquest objectiu, conjuntament amb algunes de les iniciatives que les diputacions actuats han engegat, ets consells regiona[s han de ser receptors de competéncies autonómiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient). E[s consetts regionals han de sorgir "des de baix": e[s seus drgans de govern estaran formats per etectes locats. E[ seu president seri un a[ca[de. Les regions reemplaEaran i integraran les actuals diputacions, contribuint a [a simpLificació i racionalització del mapa administratiu. "punt de trobada" de fadministració de [a Generatitat i fadministració [oca[. S'establirá un drgan paritari de coordinació i impulsor de [es polítiques regiona[s: La Comissió regionaI de coordinació. Les regions seran un Les regions es correspondran amb les províncies a l'efecte de [organització administrativa de ['Estat. Una vegada regionalitzat e[ territori cata[á pel Partament de Catalunya, es proposará a[ legislatiu estata[ ['adaptació de [a seva estructura periférica a[ fet regiona[. D'aquesta manera, a Catalunya, les províncies s'anomenaran regions. Així será possibte conjugar e[ fet que Catalunya es doti de [a seva prdpia organització administrativa i territorial amb [a necessitat constituciona[ del manteniment de [a província. Les regions funcionaran com a províncies a l'efecte de les circumscripcions electorals i estadístiques, servint per resotdre les necessitats de gestió de les competéncies i serveis de l'Estat a Catatunya, que, d'altra banda, hauria de centralitzar [a representació política en [a delegació deL Govern a Cata[unya. La regionalització ha de ser un procés on e[ territori porti [a iniciativa. Així mateix. ha de ser assumit pel conjunt de les forces potítiques i sociats. La detimitació fina[ ha de ser fruit d'un consens ampli. Proposarem, per tant, un procés de discussió molt obert on els diferents territoris puguin intervenir i contribuir a conformar [a decisió que ha de prendre e[ Partament de Catalunya. final assolir un modet regional clar en [a detimitació, peró flexib[e i adaptat quant a[ contingut dets drgans i administracions regionats. En aquest sentit, La regió de Es proposa com a objectiu Barcelona i [a seva xarxa de ciutats es dotaran d'un govern locat, e[ Consell Regional de Barcetona, gue, necessáriament, requerirá un ampti ventatl de competéncies i recursos. �lJapticació det principi de subsidiarietat a Catalunya, un exercici de federalisme interior. La ,,dávotució" de protagonisme, competéncies i recursos cap als nivetls d'administració Local i cap a[ territori i [a societat. Tot aLLd que pugui fer [a societat no ho ha de fer lAdministració, administració més propera, no ho ha de fer una de més ltunyana' i tot a[[Ó que pugui fer una l-lAdministració [oca[ catatana, e[ poder [oca[ catatá, fa temps que ha assolit [a seva majoria d,edat. Aquest reconeixement vol dir un altre marc financer on [assignació dels recursos es faci amb un cert grau d'automatisme. qüestió territorial ha de tenir en compte [a fitosofia que es troba darrere de les reiünd.icacions del sector locaI contingudes en ets documents originats del Pacte Loca[. a[s municipis S'ha d'impulsar una assignació flexibLe i progressiva de competéncies, serueis i recursos El. i rep¡antejament de La a tAdministració [oca[ en e[ seu conjunt. i e[ sector [oca[ en e[ seu conjunt, han de gestionar tota una série de competéncies, amb els recursos corresponents, que actuatment estan en l'esfera autonÓmica. D'una manera unánime, els alcaldes han reclamat La gestió de llensenyament primari, i opcionalment, del El secundari, de Les pol.ítiques ocupaciona[s actives i de les pol.ítiques de promoció d'habitatge. per [a tant, conjunt d'aquestes pol.ítiques representa un 6% de [a despesa pública consolidada i, una distribució d'assolir l'objectiu en distáncies escurgar sevá cessió cap a[ sector [oca[ significará de [a despesa de l'ordre det 40/30/30. Els ajuntaments, Un nou enfocament del creixement urbanístic timitar la urbanització extensiva els nostres pobtes ELs pobLes i i consolidar ciutats i les ciutats que veftebren eL territori de Catalunya constitue'ixen un important patrimoni urbanístic que cal conservar i potenciar. úttims anys, e[ creixement de só|, destinat a habitatges, indústria i serveis s'ha produit que hi hagi en bona part al, marge dets pobLes i ciutats. lJocupació progressiva del territori, sense i implica una un increment significatiu de [a població, té uns enormes costos energétics afegits gran dificuttat de cara a [a dotació de serveis i transport als nous assentaments. Ca[ replantejar e[ En aquests modeL. La urbanització residencial. dispersa o de baixa densitat s'ha desenvolupat sovint sense cap consideració a les estructures tradicionals dels pobl.es i ciutats existents. Creiem necessari corregir aquest procés, atorgant més protagonjsme als pobles i ciutats existents, i donant suport a les que infraestructures de mobititat i comunicació en els sistemes urbans consolidats, per petits siguin, tot disminuint els riscos de segregació social del territori. ül.es de Catalunya han sofert un procés invers a les noves produit un árees residenciaLs disperses. Malgrat ets esforgos desptegats pels ajuntaments, s'ha cert buidat residencia[, acompanyat, en motts casos, d'una creixent terciarització o d'una incipient degradació. En aquest context, Les pol.ít'iques púbtiques d'habitatge de sdl s'han centrat, Les árees centrats de mottes ciutats i i principalment, en els nous creixements. �Es donará prioritat a [a recuperació dels teixits urbans, a [a recuperació de [a idea de pobLe i de ciutat, que vol dir que, juntament amb una potítica decidida de miltora dets espais públics, es prioritzaran les polítiques d'habitatges, destinant més recursos i donant competéncies als ajuntaments. La reconversió decidida de determinats centres i sectors urbans envettits o que han perdut [a seva funció urbana pot absorbir una part important de [a demanda d'habitatge preüsibl.e a mig i LLarg termini. En aquest context, s'imputsará una potítica decidida de suport ats ajuntaments amb l'objectiu de reconvertir, en clau de miltora urbana, una part important deLs habitatges dets anys 50, 60 i 70 gue, en mott casos, no s'adapten a [es noves necessjtats individuaLs i socials. La incorporació de les idees sobre [a sostenibilitat a [a planificació territoriat indica que s'ha de trebaltar amb models urbanístics de creixement més compacte. En aquesta línia, i complementáriament, cal decidir e[ conjunt d'espais no urbanitzables de Catatunya. S'actuará decididament per preservar els espais naturals, els sdl.s rústics de valor agrícola, forestal o paisatgístic. E[ nou Govern de [a Generalitat trebatlará perqué els pobles i petits nuclis no integrats en sistemes urbans siguin objecte d'accions de cara a[ seu manteniment, amb criteris d'equitat, dotant-los de tots els serveis básics mínims. La satvaguarda mittora d'aquests pobl.es i de[ seu patrimoni és i una prioritat per a[ país de cara a [a preservació deL paisatge i de les referéncies culturals deL territori. OBJECTIUS O Promoure un nou reequitibri territorial basat en [a cohesió social, I'impuls económic i e[ lideratge del territori. O Fomentar el desenvolupament económic territorial. O Implantar la nova organització regional de Catalunya. O Retornar protagonisme, competéncies territori. O Limitar [a urbanització extensiva pobles i i i recursos al conso]idar els ciutats. MESURES ) Promoure que lAdministració [oca[ assumeixi competéncies en [a gesüó de l'ensenyament primari, i opcionatment delsecundari, en les polítiques actives d'ocupació, en [a promoció de L'habitatge i en ámbits deI benestar socia[. �) proposar [a Taula regional de desenvolupament i formació amb [a missió de planificar les necessitats educatives específiques de [a regió, amb participació d'alcatdes, mestres i empresaris. Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Centra[, Tarragona, Terres de lEbre, Ponent i A[t Pirineu. ) regions siguin t'ámbit de descentral,ització del Govern i que es configurin com unes administracions [oca[s: els conselts regionals. ) proposar que aquestes ) E[s consetls regionats assumiran les competéncies i objectius de les actuals diputacions i seran receptors de les competéncies autonómiques de gestió del. territori (urbanisme, aigües, medi ambient). ) El, president del.s consells regionals será un a[ca[de. ) proposar [a creació d'un órgan de coordinació i impul,sor de les polítiques regionats: [a Comissió regionaI de coordinació. ) proposar al. LegisLatiu estatal lladaptació de [a seva estructura periférica a[ fet reg'ional. ) Retornar [a competéncia urbanística d'aprovació de pl.anejament derivat als municipis d'una certa entitat. Reüsar totes les competéncies que han estat tretes des de [ámbit [oca[ fautonómic, sense que s'hagi guanyat en eficiéncia ni mitlorat en qualitat. ) Elaborar a un conjunt de Plans territoriats regionals que identificaran e[ conjunt d'espais no urbanitzables. ) prograDissenyar pol,ítiques per a[ manteniment i La mil.l,ora dets espais "tliures" del territori: mes d'ajuda a les actiütats primáries creadores de paisatge, etc. ) Reorientar ets instruments púbtics d'intervenció en e[ só[ i llhabitatge cap a [a renovació urbana enfront del nou creixement. ) Elaborar un programa de üabil.itat per ats petits nuclis rurals en procés de despoblament, reorientant-los cap a [a funció residencial vincutada ats sistemes urbans próxims, mitjanqant mil[ora de les comunicacions i de [equipament. [a [a LegisLació urbanística catalana, amb [a intenció de reorientar e[ planejament generaI urbanístic, agiLitar [a seva gestió, fLexibil'itzar [a programació i posar-la en ) Revisar en profunditat relació amb [a programació de les inversions [oca[s. ) Introducció de criteris que afavoreixin feficácia en [a gestió de les actuacions urbanístiques. ) Disseny de sistemes de gestió específics per a [a reconversió ) dels centres urbans, etc. Transformar les actuats Comissions d'Urbanisme, que hauran de canviar e[ seu carácter "fiscatitzadof i convertir-se en uns organismes de coordinaciÓ administraüva i de satvaguarda del.s objectius de l'ordenació ) Estimul.ar l,a participació territorial. ciutadana en els plans d'ordenació territorial. �AMBIENT, QUALITAT DE VIDA I SOSTENIBILITAT La preocupació creixent pel medi ambient a Catatunya no ha tingut fins avuj una resposta adequada que CiU ha votgut presumir de ser [a primera autonomia que ha creat un departament, les polítiques ambientats no han estat entre els sectors prioritaris de ['acció de govern, sinó una coaftada per tapar ets errors. des de [a Generalitat. Tot i Set anys després de [a creació del departament de Medi Ambient, no s'hi han concentrat les polítiques relacionades amb [a protecció del medi ambient (espais protegits, energia...), ni s'han apoftat solucions a[s problemes més importants: infraestructures de gestió de residus, pLanificació de [a producció i distribució de llenergia, recerca en innovació tecnotdgica retacionada amb [a protecció ambiental o foment del transport púbtic. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de canüar les actuals potítiques d'ocupació de só[, de regeneració dets espais periurbans, de protecció adequada dels espais naturals, de vatoració dels espais agrícoles i forestals i de comprensió de ['imprescindibte paper dels corredors bioLógics. S'ha de fer una política d'usos del territori que recuperi e[ concepte d'espai natural, espai agrari, espai obert per a[ correcte desenvolupament de Catalunya- i desterrar [a idea que només -imprescindibte e[ principal i únic centre d'interés és [ámbit urbá o urbanitzable. La Generalitat ha de dissenyar e[ model territorial genera[, mediambientalment sostenibte, perd [a seva aplicació ha d'anar a cárrec del món [oca[, que ha de planificar, també amb criteris de sostenibititat, els usos del só[ no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema terri- toria[. E[ nou Govern ha de donar importáncia a les polítiques de recuperació de La quatitat de faire, afrontant ets aspectes relacionats amb [a producció i e[ consum d'energia. Ha de tenir com objectiu incorporar les potítiques d'eficiéncia energética, de promoció de Les energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d'alt risc (combustibtes fdssits i nuclears); les poLítiques de mobilitat sostenibte i, per tant, [a potenciació del transport púbtic i ['apl.icació de condicionaments ambientats als motors de[s vehicles privats; i e[ control de [a contaminació industria[, en [objectiu d'aconseguir una major qualitat atmosférica. E[ nou Govern ha de considerar faigua com una política básica, com a font de vida i de desenvolupament. Ca[ acabar amb les visions parciats i conjunturals del Govern anterior i pl.anificar i gestionar correctament aquest recurs natural a partir de la üsió integraL del cicl.e de l'aigua per donar una resposta a[ déficit estructural que pateix Catatunya. ftuvia[s i els aqüífers com a veritables sistemes naturats que han de recuperar [a seva funció de corredors de biodiversitat, de connectadors del. territori i de les retacions humanes, com també de sistema natural d'emmagatzament d'aigua. S'han de defensar amb fermesa, davant dels greus déficits de Catatunya, els criteris de solidaritat, comptementarietat i corresponsabilitat de [Estat. Les depuradores són un element més per gestionar faigua, i sanejar els rius també vol dir tenir en compte els aspectes biotógics: invertebrats, atgues, vegetació aquática, de gtera o de ribera, ocelts i altres vertebrats. E[ nou Govern considerará e[s espais �protecció En matéria de residus, e[ nou Govern de [a General,itat ha de garantir e|' més att nivetl de ambientat, amb una política de prevenció basada en [a reducció del consum de matéries primeres i d'energia i La disminució de ['ús de substáncies tóxiques. Les actiütats industriats, les ramaderes' les doméstiques utilitzen recursos naturals i generen gran quantitat de residus que cal reduir en [a mesura en qué sigui possibte i tractar adequadament per impedir probtemes ambientats de primera magnitud. les minéres i facció del Govern sobre e[ medi ambient. és del tot imprescindibte [a col'laboració ciutadana i dels sectors económics per promoure un canü d'actituds indiüduals i co['lectives. Tan sols amb per a [a corresponsabititat social farem possible [a nostra proposta d'etaborar llgenda Local 21 Catalunya. Només així [a potítica ambiental del Govern podri generar ocupació, riquesa i sostenibititat en sectors tan importants com e[ turisme i et lleure o [atracció d'inversions de En quatitat cap a[ paÍs. OBJECNUS O Canviar l'actual potítica d'ocupació del sól per una política de sostenibilitat. O Cobrir [a demanda energética, disminuir la contaminació i millorar l'estat atmosféric. O Gestionar l'ús de llaigua amb una visió que integri tot el cicte, amb ta protecció d'espais fluvials i aqüífers. O Reduir la producció de residus i crear infraestructures per a un tractament adeguat. O Promoure la corresponsabilitat social en la protecció del medi ambient. MESURES PER CANVIAR L'ACÍUAI POLÍTICA D'OCUPACIÓ DEL SÓL PER UNA POIÍTICA DE SOSTENIBILTTAT ) Crear una veritabte xana d'espais naturals que en permeti [a gestió integrat. ) proposar La unió dets espais PEIN, els parcs naturals i altres zones d'interés per garantir una major biodiversitat. ) ' Articutar [a xarxa entorn de sis grans sistemes: 1) eL parc natural de fEmpordá, 2) [ane[[a verda metropoLitana, 3) e[ sistema de les terres de ['Ebre, 4) eL sistema pirinenc, 5) e[ sistema litoral i 6) et sistema deL territori agrari i forestal de [es comarques interiors. d'interés agrari i forestal, necessari per a [a potítica agrária, [a defensa de [a biodiversitat i [a integració en el. paisatge de l'activitat productiva, cultural i ecológica. ) pla d'espais �) (agéncia catatana de boscos i conreus promourá contractes amb els propietaris amb objectius ambientats ) i sociats. Comprometre e[s propietaris com agents actius en [a defensa dets valors ambientals dets boscos mediterranis i ets espais agrícotes intersticiats. ) Pla territoriaI sostenible biodiversitat ) per dotar Catalunya de grans infraestructures tot preservant i eütant [ocupació difusa que afavoreix e[ consum extensiu del Comprometre els ajuntaments en [a gestió del medi natural i [a só[. en [a planificació amb criteris de sostenibi[itat. MESURES PER COBRIR LA DEMANDA ENERGETICA, DISMINUIR LA CONTAMINACIó I MILLORAR TESTAT ATMOSFERIC ) P[a cata[á d'eficiéncia energética i extensió de les energies renovabtes per estalüar energia perqué en 5 anys més d'un 100/o de l'energia consumida sigui d'origen renovable. i ) Promoció de [a instal.tació de ptaques solars a 5.000 sostres, en 4 anys. ) Programa de parcs eótics, per facititar [a producció i fadequada ubicació dets aerogeneradors. ) Apticació immediata en els edificis de [a Generalitat de criteris d'eficiéncia, amb [a instal.lació de captadors d'energia sotar en els de nova construcció. ) Vettlar per [a mixima eficácia dels controls de contaminació atmosférica d'origen industrial per combatre l'efecte hivernacte en l'atmosfera . ) Tractament més aprofundit del risc industriat, per [a freqüent proximitat indústria-habitatge. ) Inventari de focus emissors de dioxines i d'attres substáncies de risc per a [a satut, i apticació de mesures de reducció. ) Promoció del transport púbtic per dissuadir ['ús abusiu del vehicte privat als protocols mundials de disminució de les emissions de C0, . i garantir l'aportació ) Prioritat attransport co[.lectiu menys contaminanL ferrocarril, metro, metro [[euger, tramvia, xarxes ferroüáries de proximitat i de circumva[.tació i xarxes complementáries d'autobusos. ) Mesures per a l'adaptació de motors i carburants dets vehicles a les noves demandes de quatitat. TÚS Og L'AIGUA AMB UNA VISIó QUE INTEGRI EL AMB tA PROTECCIÓ D'ESPAIS FLUVIATS T NOÜÍr¡NS MESURES PER GESTIONAR CICTE D'AQUEST RECURS ) Promoure ) eI consens sobre eI Pl.a hidrotdgic per a Cata[unya. Vetltar per [a correcta depuració de les aigües i [a protecció dets aqüífers. ) Elaborar i apticar programes de sanejament d'aigües residuals urbanes, industriats amb les condicions específiques per a cada zona. ) ) Garantir [a qualitat de ['aigua dels rius. del litoral i i ramaderes dels aqüífers. Destinar més esforEos econdmics i técnics a les zones de major concentració urbana i industrial (trams baixos del Besós i LLobregat) i als espais fluüaLs amb especials valors ecotdgics (faunístics, geoldgics...). Dedicar especial atenció a [a contaminació ramadera. �) Recuperar les conques fluüals com a corredors biotdgics. ) Intervencions per recuperar ets rius i camins de ribera com espais de comunicació ciutats i humana a les pobles. ) Promoure sistemes de reg agrícota de baix consum i de reaprofitament. Acció decidida a favor de les inversions en noves tecnotogies de reg agrari de baix consum ) d'aigua. ) Destinar a[ reg l'aigua procedent de sistemes de depuració d'aigües residuals. ) Garantir menors captacions d'aigua deLs rius i afavorir [a recuperació naturaI de les conques. ) Retornar a[s ajuntaments [a responsabilitat en La gestió de les aigües residuats. ) ApLicar tots aquests conceptes segons [especificitat de cada part del territori. MESURES pER REDUIR LA PRODUCCIÓ Og n¡gDUS I CREAR LES INFRAESTRUCÍURES NECESSARIES PER A UN TRACTAMENT ADEOUAT ) Destinar tots els esforgos possibles a eütar [a producció de residus. ) Programes per eütar [a producció de residus o reduir-ne [a quantitat. ) Crear les condicions necessáries per a [a recoltida selectiva, [a reutitització o e[ recictatge dels residus. ) promoció de deixall.eries i altres instal.tacions dels programes de reco[[ida selectiva. ) Promoure e[ canü d'hebits per a un correcte tractament dels residus. ) ApLicar el. criteri del "principi a [a fi" en els processos generadors de residus, com també en [a gestió de les instal'lacions de tractament o dipdsit de residus. ) Apl..icació escrupotosa del, ) criteri de contro[ar ['impacte que qualsevoI materiaI produeix en e[ medi ambient durant tot e[ seu cicle üta[. Regular tot eI c'icle ütaL de les instat. lacions de tractament o de dipósit de[s residus per eütar efectes mediambientals no desitjats. ) Cooperar amb els ajuntaments en [a solució del problema ambiental dels residus. ) Contribuir a [a construcció dlnfraestructures necessáries per facompliment dets objectius d'aquests programes. MESURES PER PROMOURE LA CORRESPONSABILITAT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT ) gbrir un debat sobre [a possibil"itat de canüs en [a pol"ítica fiscal, que comportin [a reducció lenta de [a fiscal,itat que grava e[ treba[[, substituint-la per un increment lent que graü [a utitització de recursos naturals o [a contaminació. Mo[t especiatment, proposarem penalitzar [a generació de C0, i attres gasos d'efecte hivernacle. ) potenciar Barcelona i [a seva área com a capital ambiental de [a Mediterránia. productores d'equipaments i serveis mediambientats, [a coóperació mediterránia i La impl.antació d'institucions internacionats retacionades amb e[ medi. ) Impulsar [a localització d'empreses �) Vetllar perqué e[ grans projectes d'infraestructures (Besds, Llobregat, [a recuperació deLs espais ftuviats, ['anet[a verda, ets parcs agrícoles o rurats, els programes de residus, e[ paper del transport púbtic no contaminant, etc.) facin de [a regió metropolitana un exemple de sostenibilitat. ) Promoure una nova cultura ambientaI i [a imp[icació de tots els sectors socia[s en [e[aboració de l'Agenda 21. ) Proposar que ta política ambientaI no sigui un conjunt de programes ai[[ats, sinó [a traducció d'una idea de progrés, en |.a qual se sentin implicats tots els sectors sociats i económics. ) Impulsar un debat, obeÉ a [a ciutadania i amb [a participació activa dels experts, per a[ disseny d'un Pta d'acció ambiental, que será l'Agenda 27 per Catalunya. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES XARXES DE COMUNICACIONS I té un déficit d'infraestructures en relació amb e[ conjunt d'Espanya i les regions competidores d'Europa. A Espanya, ets déficits són sobretot en carreteres i autopistes (Catal.unya té e[ 130/o del capital üari espanyot, ma[grat que representa e[ 150/o en pobtació, e[ 180/o det PIB i et 77olo del' tránsit totaL). Madrid, Balears Catalunya són les regions més infradotades en infraestructures públiques i on La rendibiLitat de [a inversió en infraestructures és més alta. Catalunya i A Europa, les diferéncies són en autopistes i ferrocarrits. La dotació mitjana de 9 regions europees les quats Lombardia, Bassin Parisien, Rhóne Alps...- dóna un índex 128 en renda, 118 -entre en longitud d'autopistes , 774 en longitud de ferrocarrits, comparat amb un índex 100 en e[ cas de Catalunya. E[ diferencial negatiu en ferrocarril és tres vegades superior a[ de xaxa üária. Amb e[ gran impacte inversor del tren d'alta vetocitat i de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, [a inversió de l'Estat a Catatunya será molt important i pot arribar a percentatges equivalents als de població i PIB. Catatunya ha d'abandonar [a potítica det greuge comparatiu i ets referents de pobtació i PIB, per plantejar nivetts de finanEament d'inversió en infraestructures suficients per reatitzar ets projectes necessaris per a [a competitiütat deL país. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'aconseguir un nive[l d'inversió d'uns 500.000 mitions de pessetes [any, pertatd'arribara un programa2000-2004 de 3.5 bilions, que s'haurien de repartir a ra6 d'7,7 [Administració de l'Estat, 7,7 sector privat i 1,3 [a General.itat. Aquesta proposta d'inversió ha de dotar Catalunya de les grans infraestructures de connectiütat necessáries-que suposa un incrementdel,52olo respecte a[s nivel[s mitjans del període 7997-7999. eL S'ha d'invertir fort en infraestructures, amb llobjectiu de miltorar [a connexió amb [a resta d'Espanya, amb Europa i, especialment, amb ['arc mediterrani, per miltorar també [a situació competitiva de Catatunya i facilitar-ne eI desenvotupament económic. S'ha de completar una xarxa d'infraestructures basada en e[ model de les set regions, que elimini els obstacles existents a La mobiLitat de les persones les mercaderies en parts importants del territori i que permeti reduir La mobiLitat obtigada i fixar [a pob[ació en e[ territori. i �OBJECTIUS O Dotar el país de tes grans infraestructures competitivitat. de O Vertebrar les regions i facititar la permeabititat det territori. O Canüar el model de mobilitat metropolitana de Barcelona. O Superar ets déficits ambientals amb criteris de sostenibilitat. MESURES pER DOTAR EL PAÍS DE LES GRANS INFRAESrRUCTURES DE COMPEÍITIVITAT ) Garantir [a construcció de ta 3a pista, les noves terminals i [a zona logística de l'aeroport de Barcelona, i impulsar zones de manteniment i d'indústria auxiliar. ) Convertir l'aeroport de Barcelona en e[ nus de connexió internacional del sud d'Europa (HUB). ) Constituir un organisme autónom per a [a gestió de l'aeroport de Barcelona, per construir un aeroport apte per a 40 milions de passatgers ) Crear [a i 650.000 tones de mercaderies [any. xaxa aeroportuária catatana, amb els aeroports de Girona, Reus, Sabadell i La Seu- Andorra que complementin e[ de Barcelona. ) Fer que et TGV arribi e| 2004 a l'estació central de [a Sagrera i a [a frontera francesa. ) Fer arribar [amplada internacional per a mercaderies ats ports de Barcelona i Tarragona i ats aeroports de Barcelona, Reus ) i Girona. Crear una xarxa regional de trens d'alta velocitat que, amb [ús de [a üa del' TGV, comunicará les principals ciutats. ) Convertir el.s ports de Tarragona i Barcelona en motors econdmics del país. ) Crear com a empreses púbtiques els ports de Tarragona i de Barcelona, per situar-los a[ capdavant del tránsit espanyol de mercaderies. ) Coordinació d'aquestes empreses i construcció conjunta d'un "port sec" a[ Baix Penedés. ) Garantir ta disposició de telecomunicacions de banda ampla a les árees metropolitanes, abans de finals del. 2001. MESURES PER VERTEBRAR LES REGIONS I FACILITAR LA PERMEABILITAT DEt TERRNORI ) Estabtir un sistema de comunicacions intermodal Catalunya-xarxa de ciutats: acostar les capitals comarcals i ciutats de més de 5.000 habitants a menys de 30 minuts d'una autoüa, d'una �estació ferroviária amb serveis d'alta vetocitat o del metro regional, de manera que Barcelona no estigui a més de 90 minuts de cap població important. ) Proposar e[ desdobtament de les principals línies ferrbviáries per estabtir un servei de metro regiona[. ) Proposar e[ desdoblament de les línies ferroviáries de Renfe Barcelona-Vic i Barcetona-Manresa, així com [a miltora de [a lÍnia L[eida-Manresa. ) Desdoblar les línies de FGC Barcelona-Igualada i Barcetona-Terrassa. ) Proposar [a creació de [a línia de passatgers Mot[et-E[ Papiot. ) Redactar i executar un pla d'autoües [[iures de peatge, que contempli actuacions de [a Generalitat i de l'Estat per acabar amb e[ déficit i discriminació de [a xaxa viária cata[ana respecte de [a de ['Estat, amb una inversió d'uns 160.000 mitions de pessetes. Aquest pta haurá d'inctoure les actuacions següents: . desdoblament N-152 Vic-Ripott . desdobtament C-1411 Manresa-Berga . desdob[ament Eix Ebre . autoüa Matgrat-Lloret . desdoblament anella Gavarres . desdobtament C-260 Figueres-Roses . desdoblament N-240 Tarragona-Montblanc . desdoblament N-260 Figueres-Otot . desdoblament Banyo[es-Besatú . desdoblament Túne[ de Vietla . nova via Abrera-Granotlers . construcció de ['Eix Diagonal Manresa-Igualada . mi[[ora d'autopistes i artéries metropolitanes: A-16 i A-18 . desdoblament de ['Eix Transversal ) Crear un fons de rescat de peatges i de manteniment de les autopistes impostos ltigats a [es autopistes (beneficis, IVA). i autovies a partir dels ) Rescatarels peatges de les ües de circumval.lació de les corones urbanes (especialment ta B-30). ) Assegurar que totes les árees metropolitanes i capitats comarcats disposaran de fibra óptica abans del 2001. Regular [ús públic de [a xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, amb una utitització eficient que permeti. abans del 2O04, [a prestació de serveis avangats de tetecomunicacions (Internet, alta velocitat) a totes les pobtacions de Catalunya. MESURES PER CANVIAR EL MODEL DE MOBILITAT METROPOLITANA DE BARCELONA ) Garantir l'execució deL PLa director d'infraestructures de hutoritat del Transport Metropolitá de Barcelona (60.000 milions de pessetes/any) que ha de fer possible l'extensió de [a xarxa de metro i tranüa. ) Destinar e[ doble de recursos a[ transport públ.ic cot.tectiu que a les carreteres. ) Potenciar eI transport púbtic col.tectiu i disminuir ['ús del vehicte privat. �potítica pressupostária que destini entre 2 i 1,5 vegades més de recursos a[transport públic que a infraestructures üáries. ) ) Finanqar La poLÍtica de transport amb una participació en llmpost sobre carburants. ) Reüsar [a fiscalitat tLigada a [a carretera. ) Creació d'un fons específic per a[ finangament del sistema global del transport púbtic, amb una participació en els impostos especials sobre els carburants consumits. MESURES PER SUPERAR ELS DEFICITS AMBIENTALS AMB CRITERIS DE SOSTENIBILITAT ) Garantir e[ subministrament d'aigua de qual,itat a les conques internes, amb les obres per resoldre eL déficit hidrol.ógic finangades parcialment per fEstat. ) Impulsar un gran pacte entre [a Catatunya rural i [a urbana, i entre les conques internes i les terres de [Ebre i de Lteida, que acabi amb les batalles sobre [aigua i ets greuges territorials. ) Crear consorcis amb els ajuntaments d'abastament en alEa a [ámbit regional: els primers es podrien crear sobre [a base de l'abastament Girona-Costa Brava, [a xaxa Ter- Llobregat i e[ consorci de Tarragona. ) Acabar e[ sanejament dets rius. ) Retornar als ajuntamaents [a gestió dets sistemes de depuració amb un finanqament adequat. ) Et pta de sanejament preveurá [a substitució dets emissaris submarins per mecanismes de reutilització, com també [a incorporació dets residus agrícoles | 5.4. I ¡I CNUP, UN LLOC PER VIURE I i ramaders. PROSPERAR món rural catalá, que és e[ 80o/o deL territori de Catalunya, ha experimentat en ets darrers cinquanta anys una transformació radical.. [escassa rendibilitat de les explotacions ha provocat [abandó de La majoria de [a pobLació activa agrária. Ha emigrat a les ciutats, de [a pagesia cap a població activa, amb La indústria i ets serveis, quedant reduida a poc més del 3olo del total de [a una edat forEa avangada, pocs joves i moltes dificultats. EL La pagesia compleix La dobl.e funció de produir atiments, de més i mi[[or qualitat, i cada dia més barats-, i de gestionar eI medi naturaI i eL territori de forma sostenibte. [actiütat pagesa és cada cop més semblant a[ d'una petita empresa agrícola, que no sempre disposa dels instruments ni del suport necessaris. a [a Unió Europea ha permés integrar e[ sector agrari catalá en e[ comunitari i gaudir dels sistemes d'ajudes derivats de La poLítica agrária comunitária, amb un batanq netament positiu. Peró hi ha una fofta competéncia en les produccions de tipus continental i l'inconvenient d'una política europea que no sempre valora i potencia e[ model agrari i les produccions de carácter mediterrani. La incorporació �E[ Govern de [a Generalitat és responsabte de gestionar i de complementar [a potítica agrária fixada per [a Unió Europea, sobre [a base del cofinanEament. Només es pot accedir a certes línies europees d'ajuda si les administracions própies (Generalitat i Estat) hi assignen préviament recursos. Peró amb ets governs de CiU ha mancat aquesta definició prévia d'una política rural i agrária prdpia, ['establiment de prioritats i [a gestió eficient dels recursos transferits. La pol.ítica agriria a Catalunya ha estat cada dia més lenta i burocratitzada. E[ nou Govern de [a Generatitat ha de fer una nova política que defineixi tlámbit rural catalá. lJagricultura, [a ramaderia i [a sitücultura continuen essent les actiütats económiques de referéncia en aquest ampti territori que constitueix eI medi rura[, i caI assegurar mj[[ors condicions j noves oportunitats a [a pagesia, que [a població rural es mantingui i que, si pot ser, torni. S'ha de propiciar [a incorporació de joves pagesos, de manera que [empresa famitiar i eL pagés professional siguin ets protagonistes principals de [a política agrária. Ca[ enfortir les estructures associatives agráries i mi[[orar [a seva capacitat d'actuació i d'incidéncia en [a transformació i comercialització de les seves produccions. S'ha de fer una política alimentária de qualitat, a través de les produccions agráries i els productes transformats, vetllant per [a seguretat sanitária dels aliments produi'ts a Catatunya i els d'importació. S'ha de ptantejar [a gestió del medi natural de manera que sigui percebut com un patrimoni col.[ectiu a preservari fomentar, i s'ha de considerareI pagés com eIdefensor naturali principaL d'aquest patrimoni comú. S'ha de desburocratitzar l'administració agrária de [a Generalitat, miltorar [a seva capacitat de gestió i fomentar eI diál.eg i [a concertació amb e[ sector i les organitzacions professiona[s. E[s sindicats agraris, [a federació de cooperatives i les entitats associatives ADS, ADF, grups -ADV, de sanejament, organitzacions sectoriats de productors. etc.- són ets intertocutors indispensables per a [a formulació d'una potítica agrária i rura[ assumida i compartida per tots. OBJECTIUS O Frenar e[ procés d'abandó de [a població rural i propiciar la incorporació de joves pagesos. O Desenvotupar una política alimentária de qualitat. O Propiciar [a millora de les condicions de vida en el món rural. O Defensar [a gestió det medi natural com un patrimoni col. lectiu. �MEsuREs pER FRENAR EL PRocÉs oegnlloÓ o¡ LA PoBtActó pRoprcrAR LA lNconponncIÓ DE JovEs PAGEsos nunnl I PER ) Elaborar un catáLeg de sóL agrari a fi de preservar-ne ['ús i evitar l'especulació, especialment les zones de creixement urbá que tenen un etevat valor agrondmic. ) Promoure una ltei d'orientació agrária que contempti e[ pagés professional i [empresa familiar agrária com els subjectes principal.s d'una relació contractual amb lAdministració. ) FaciLitar assessorament, suport mitjans, com també [accés a fons de finanEament sistema d'ajudes just que eüti fespecutació. i i a a un l'estabilitat professionaI dels pagesos que no són propÍetaris de [a terra i convertir les formes contractuals del dret ciül catalá en contractes d'arrendament. ) Fomentar i i fer preüsions futur per a ) Avaluar l'impacte de tAgenda 2000 sobre e[ camp produccions. ) Informar, assessorar i ajudar técnicament el. pagés en coneixements, técniques millora de les produccions i/o La gestió empresarial. [a pesca de i les sistemes de ) Formació agrária continuada. ) Formació professional regtada, amb móduls d'especialització agrária adequats a les zones rurals. ) Consütució d'un Fons de terres que doni més transparéncia a[ mercat de [a terra, eviti l'especulació, facititi eI cessament anticipat de les actiütats agráries dels pagesos que vu[guin acollir-s'hi, promogui [a incorporació ) Facititar i de joves i permeti impulsar e[ redimensionament de les explotacions. [a incorporació dels joves a factiütat agrária. Habilitar una línia de crédits específics de subvencions per a ['inici d'activitat. ) Incrementar les aportacions públ.iques per abaratir e[ cost de les assegurances sobre les produccions agráries. ) MiLLorar [a capacitat productiva i de gestió, segons les prioritats territoriats, socia[s o económiques. d'integracions perdonarseguretatjurídica a les parts contractants, mitjanqant [a clarificació de les obtigacions mútues. ) Modificar La l,tei ) Potenciar [a recerca agroalimentária, en estreta cot.laboració ) amb etsectori les universitats. Imputsar els processos de concentració parcet.tária amb llobjectiu de mittorar [a capacitat operativa i productiva de les explotacions. i i del,s regadius antics, tenint en compte técniques sistemes d'esta[ü de racionalització de [rls de ['aigua en les diverses fases de regulació, captació, transport, distribució i aplicació. ) Modernització ) Fomentar [a construcció de nous regadius, adequats a les necessitats que es deriün dels estudis agronómics, amb un ús racional de [aigua. ) Modernitzar [a flota pesquera, els ports i Les l.l.otges. Preveure l'aplicació de peíodes de veda, ben indemnitzats, per preseruar ets ecosistemes marins. ) Desenvolupament de llaqüicuttura, foment de La indústria transformadora i mitlor comercialització dels productes. ) Aprofitar a[ máxim [a capacitat d'obtenir ajuts cofinanEats procedents de [a UE. �) Impulsar [a reestructuració de[ cooperativisme agrari, incentivant [a fusió de cooperatives i creació de cooperatives de segon grau en els processos de transformació i comercialització. [a MESURES PER DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA ALIMENTARIA DE QUALITAT ) Trebaltar per incrementar [a qualitat dets productes des d'una estricta exigéncia sanitária, incorporant noves técniques i varietats, tant pel que fa ats productes vegetals i animats obtinguts, com ats ingredients, ets components o les práctiques per obtenir-[os. ) Preveure [a participació dels sectors productius- les accions per eradicar de forma -amb efectiva les plagues i malatties més comunes. ) Estabtir els dispositius necessaris per a una acció preventiva i una resposta enérgica ats brots epidémics. ) Impulsar i vetllar per [a qualitat de les produccions agráries, especialment les Denominacions d'origen i altres quatificacions, referent ben identificat i acreditat pets consumidors. ) Potenciar ets sistemes de producció integrada i promovent e[ consum dels seus productes. i l'agricultura ecológica, difonent els seus valors ) Exigir e[ compliment estricte de les normes de [a Unió Europea sobre produccions i transgéniques e[ seu ús en ets productes alimentaris. MESURES PER PROPICIAR LA MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA EN EN uÓn nunnl ) Etaborar ptans de reactivació per económica. ) Constituir grups promotors d'actuacions públiques i privades concertades per aI desenvolupament de cada zona. ) Activar fapticació dels ptans de muntanya. a les zones rurals, que permetin una major diversificació ) Fomentar [a creació d'activitats económiques comptementáries -indústria, artesania, agroturisme- per a[ medi rural, adequant els requisits a les circumstdncies específiques de cada ámbit. ) Donar suport a la indústria agroa[imentária i incentivar-ne [a ubicació en e[ medi rurat. ) Comptementar les línies d'ajuda comunitiries i impulsar [a incorporació de R+D, [a cooperació entre empreses, [a consolidació i [a conquesta de nous mercats i [oferta de nous productes per incrementar [a competitiütat. ) Mantenir les indemnitzacions compensatóries per a les zones desfavorides i les línies de suport agroambiental com a accions complementáries d'ajuda als pagesos que viuen en zones de menor potencial productiu, que estan sotmesos a limitacions productives o ats qui convé continuar produint certs productes. ) Crear lAgéncia Forestat de Catalunya, que agrupi els boscos de titutaritat púbtica i privada impu[si una gestió sostenible de fespai forestat, en [a seva dob[e funció económica i socia[. ) lJAgéncia canalitzará les ajudes a [a gestió forestal, podrá rebre competéncies detegades i en �guardes rurals i i pesca continental foresta[s. matéria de caqa i gestió dels espais protegits, i s'hi adscriurá e[ cos de ) lJAgéncia Forestal absorbirá ['empresa prlbLica ForestaI Catalana, SA. ) Potenciar e[ Centre Tecnoldgic Forestal de Catatunya. MEsUREs PER DEFENSAR LA GESIIó DEL MEDI NATURAL COM UN PATRIMONI COL. LECTIU ) Promoure un Codi de Bones Práctiques Agrícoles i Ramaderes. ) La rigorosa aplicació dels requisits d'acreditació d'explotacions i [a inscripció en els registres 'i contaminant. cárrega d'eLiminació de fems purins serán garantia del controI de [a ) Elaborar ptans específics, amb els suports técnics i econdmics necessaris. ) promoure e[ desenvotupament i llapticació de noves técniques agrícoles que minimitzin l'erosió i [a contaminació per adobs i pesticides. tal que es puguin ) promoure programes agroambientals, seguint les directius de [a UE, per acollir ats ajuts preüstos en aquests casos. ) Impulsar de manera prioritiria una política forestal de prevenció d'incendis forestals. ) promoure, a través de LAgéncia Forestal, [a disminució de La cárrega combustible dels espais forestats. ) en matéria de línies eléctriques, urbanitzacions, abocadors, voreres de carreteres i ües férries, cremes de rostotls, etc. VetLLar per les normes de seguretat ) Ús de tots ets mitjans i técniques adients en cas de foc. ) potenciar les agrupacions de defensa forestal (ADF) com a puntal básic de [a prevenció. ) Imputsar una [[ei de pesca continentaI que ordeni els espais de pesca i preservi [a fauna piscíco[a. ) ELs ) ajuntaments atorgaran les concessions en els termes municipals. Imputsar una [[ei que regul,i [a caEa, ordeni e[ sector i fixi Les espécies, les condicions, ets espais els problemes derivats del. ptumbisme, com també [a protecció, [a conservació i [aprofitament de les espécies cinegétiques. i ) Les associacions protectores d'animats seran considerades entitats col'laboradores de ['administració 'i gaudiran deL suport necessari per a les seves actuacions. ) Elaborar els plans d'ús i gestió dels espais protegits. Potenciar actuacions de mi[[ora en els parcs i zones d'influéncia, per fomentar activitats económiques que es poden propiciar en e[ seu entorn. i les concessions, [elaboració de plans d'ús ) Imputsar també, tenint en compte ets usos dels rius. ) Estabtir l,ínies d'ajuda per a les afectacions en bestiar i conreus de [a fauna protegida. i gestió �La realitat present del sector turístic a Catalunya és ambivatent. Hi ha mottes variables de signe positiu, entre e[[es [a prdpia magnitud de ['ofefta, que atorga marges temporats per reconduir e[s aspectes no tan positius. Ets governs anteriors no han vo[gut identificar-l.os ni afrontar-[os, amb un triomfalisme de xifres i récords i [a negació sistemática de quatsevo[ mena de problemes. turisme urbá és [a gran novetat dels darrers anys (no tan sots a [a ciutat de Barcelona) i sembl.a que está en bones condicions de créixer. E[ turisme interior i de muntanya está per sota del seu potenciaIi dels recursos disponib[es, amb modets d'impLantació heterogenis i correctes, i excepcions preocupants. Augmentar-ne [a rendibilitat, mo[t condicionada per l'estacionalitat, requereix E[ productes més etaborats i processos de comercial.ització més segmentats i especialitzats. A [a costa (eL 70olo del total del sector), hi ha una duatitat indestriabl.e de segments d'oferta qualificats, competitius i amb [a ctienteta mol.t fidetitzada, enfront d'altres segments abocats a [a degradació dels serveis, a [a substitució permanent de clients amb poder adquisitiu que baixa i a uns preus relatius descendents que afecten [a rendibil.itat gl.obaL. turístics no premien suficientment [esforE dels segments que aposten per [a quatitat. ininterrompuda de bones conjuntures fa que e[ procés de selecció sigui mott lent i que ets segments poc quatificats obtinguin amb relativa facititat bons comptes d'explotació, dada pefectament compatible amb una eventual rendibiLitat gLobal. decreixent. E[s mercats PerÓ [a successió gairebé lJesforg per [a gualitat requereix professionats amb una formació iddnia i una "cultura turística" mott especiatitzada. S'han de superar les mancances de [actual sistema de formació técnica i professiona[, tot i [a seva miltora recent. La incorporació deLs estudis técnics a les universitats s'ha de consolidar i reüsar. La competéncia en preus és cada cop més sent més intens en paiios menys dificit, perqué e[ creixement de La oferta continuará desenvolupats, i per tant, s'ha de competir en producte, amb [a qualitat com a factor essenciaI i [a necessitat d'una ofefta important d'atractius paisatgístics i cultura[s del territori, que requereixen un gran esforq d'informació. factivitat tuística té tendéncia a degradar o consumir els recursos que [a fan possible, de manera que, a més d'un compromís étic, [a sostenibititat és un valor económic tangibte. i E[ Govern de CiU no ha sabut optimitzar els esforgos dels agents púbtics privats per a [a promoció turísüca, que s'ha de basar en [a divulgació de[s processos de qual.itat i sostenibilitat, i les especificacions sobre els productes Les garanties i respecte ats drets dets turistes com a consumidors. La Unió Europea ha desenvolupat poca poLítica de turisme, i aquest és un dets pocs sectors econdmics on hi ha oportunitats d'exercir un lideratge efectiu, no en e[ sentit de comptar qui té més turistes, sinó d'impulsar potítiques de qualitat. �OBJECTIUS O Crear informació de base sobre el sector turístic. O Formació técnica i professional del sector i reforqament dets estudis superiors de turisme. O qualitat el factor diferencial del sector turístic catali. Fer de ta O 0ferir un turisme sostenible. O Singularitzar I'oferta turistica. O Promocionar estratégicament e[ turisme. O Liderar tes polítiques turístiques europees. MESURES ) promoure [a creació d'un sistema d'informació de base sobre l'actiütat turísüca. ) Reordenar [a formació dels professionats del sector, amb currícutums formatius específics. ) sobre Continuar imputsant processos d'autoregutació a través de plans de zones o subsectors estándards mínims. ) Endegar un pla de miltora dels serveis púbtics. ) aI sector, a Sens.ibiLitzar e[ sector per eradicar [oferta sense quatitat. Introduir transparéncia consumidors. a com partir de [a informació i [a defensa dels turistes ) capacitat de Condicionar e[ creixement turístic a [a capacitat de reeursos (aigua, espais ütats, les instal.lacions i serveis). promoure l'esponjament de [a densitat i mittorar [a funcionalitat dels espais o nuclis amb gran ) concentració, amb [amortitzaciÓ de places, si ca[. �UN GOVERN I UNES INSTITUCIONS MES PROPERES ALS CIUTADANS Les institucions de l'autogovern han permés [a recuperació de La personatitat de Catatunya, peró e[ pas dels anys i fevotució política i social han posat de manifest [a necessitat d'introduir reformes i millores en e[ seu funcionament. E[ Govern de [a Generatitat, e[ Parlament, LAdministració púbtica, ets poders [ocats, [a Justícia i els mitjans de comunicació públ.ics han d'accentuar [a seva proximitat als ciutadans i e[s seus probtemes. La política i les institucions representatives han de ser üstes com instruments d'organització de [a conüvéncia en [[ibertat i de solució dets probl.emes de [a societat, sobre [a base dets principis constitucionals i de valors com [a integritat, [a participació democrática i l'interés púbLic. proposem una série de reformes que afecten les relacions entre les institucions i-___FER I 6.1. I I i la ciutadania. . UNA GENERALITAT MES PROPE A A LES CIUTADANES ELS CIUTADANS vint anys de funcionament de les institucions autonómiques, estem en condicions de fer-ne un balang que, sens dubte, ha de valorar els seus éxits, perd que també ha de detectar les seves mancances, amb e[ propósit de corregir-tes per continuar avanEant cap a una democrácia Després de més ciutadana. té encara importants deficiéncies, pel que fa a [a proximitat amb ciutadans, que se senten satisfets amb fexisténcia de les institucions de [a Generalitat (Partament, Presidéncia i ConseLL Executiu), peró sense attra possibilitat d'inftuéncia E[ nostre sistema institucionaI les ciutadanes i �que e[ vot periódic a La l.l.ista electoral d'un partit o coatició en les eleccions a[ Parlament de Cata[unya. pel que fa als poders locals, que són ets més próxims i accessibles a [a gent, ets succesius governs segon ordre. ¿e CIU a [a GeneraLitat el.s han deixat de banda, tractant-los com institucions de als Aquesta actitud ha üolentat sovint fautonomia locat, ha escatimat recursos i competéncies ajuntaments i ha impedit crear una cu[tura sóLida de co[.[aboració les i nstitucions representatives. i il.eiattat democrática entre Les seves decisions Fins ara, e[ Govern de [a General.itat ha estat subjecte a poc control extern. i [actuació de [a administració autondmica no han estat prou transparents' potents i efectius per aI controI del Ca[ establir, doncs, instruments potítics i técnics que siguin üngut un paper Govern. E[ parlament, controlat durant 15 anys per [a majoria absotuta de CiU, ha del mott inferior a[ de les seves possibititats com espai principaL de debat polític, de control Consell Executiu i d'elaboració de potítiques estratégiques' [a manca La potitització partidista de l'administració de [a General.itat és conseqüéncia de possibilitat [a d,instruments de controt, i per aixó és una administració poc eficient. S'ha desaprofitat burocrátic de crear una administració moderna; ben a[ contrari, s'ha acabat copiant e[ model demandes les a funcionament seu e[ adaptar trad.icional. de fadministració públ.ica espanyola. Ca[ de qualitat i capacitat d,una societat dinámica, que exigeix a [a seva administració eficiéncia, les notes resposta. Modern.itat, quatitat, professionalitat i ética de servei públ.ic haurien de ser distintives d'una administració renovada. polítiques públiques i en els La societat ciü1. participa poc en els processos d'etaboració de tes en [a relació entre processos de prestació de determinats cot'laboració' i no beneraLitat i les institucions de [a societat polítiques básiques pas en eL dirigisme. La recerca del consens i e[ serueis. civil d de país haurien de ser les eines básiques d'aquest nou estit' programa d'innovació democráüca A partir de l,actuaI realitat institucionaI hem de desenvolupar un l"imitar i que tingui com a objectiu básic ampl.iar La l.l.ibertat La participació dets ciutadans poders públ.ics. Aquest programa ens ha de permetre una nova Generalitat més i i controla1 els propera ats ciutadans, més transparent, més descentralitzada, més eficient i de quatitat. i les Aquest programa de reformes ha de fomentar [a proximitat de les institucions als ciutadans possib[e fer de ciutadanes. Proximitat entre ets electors i e[s seus representants, amb [a vo[untat participació de [a societat una üda pol.ítica fonamentada en valors cíücs i en les possibiLitats de de transparéncia en l'increment és ciül en ei procés pol.ític. Un deLs altres elements de [a reforma parlamentari i lactuació dels poders púbtics. Hem d'arbitrar mecanismes de control i contrapés paftits. social del Consetl Executiu, amb mecanismes transparents de finanqament dets prob[emes La reforma que proposem es basa en l'aplicació deL principi de [a subsidiarietat. Ets j directament s'han d'afrontar a[ més a prop possibLe del seu origen amb [a participació dels més i el's Generalitat [a implicats. Hem de promoure una distribució de recursos i competéncies entre pod.r, locats eficient i i entre les administracions de qualitat. i [a mateixa societat. La nova Generalitat ha de ser �UAdministració de [a Generalitat és un element básic deL sistema institucional del país, i per aquest motiu cal reforEar-ta des de[ punt de üsta técnic i extremar [a seva professionatització per taI d'evitar [a confusió de les institucions amb una partit poLític o amb una ideoLogia. EL futur de Catalunya, depén, en bona part, de [a capacitat del sistema administratiu per generar valor a través de [a seva actuació. Ca[ exigir més rendiment, serveis de qual.itat i col.laboració amb [a societat. OBJECTIUS O Acostar [es institucions a les ciutadanes i ciutadans. C Donar veu i representació als residents a l'exterior. C Reforqar el paper del Parlament en e[ conjunt institucional de la Generalitat. O Augmentar la transparéncia en l'actuació dels poders públics. O Aplicar el principi de subsidiarietat. O Aconseguir una Administració púbtica eficient i de qualitat. MESURES ) Proposar ['e[ecció directa de [a meitat dels diputats en circumscripcions una llista, amb ['objectiu que ets electors coneguin, accedeixin diputat que representa eI territori on viuen. i territorials i [a resta en puguin votar directament el ) Aquesta proposta será recollida en [a [[ei electora[ catalana. ) Fins que s'aprovi aquesta [[ei, els diputats de PSC-Ciutadans pel Canü ündran l'encárrec de representar un territori, amb una oficina oberta ats ciutadans. ) La ttei electoral catatana establirá una circumscripció electoral per ats catalans residents [exterior, garantint [a seva representació en e[ Parlament. ) Proposar [establiment d'un límit máxim de dos mandats consecutius per a[ President de Generalitat, per tal d'afavorir [a renovació política. ) Promoure una modificació de[ marc [ega[ deLs partits interna, [a participació dels afiliats i a [a poLítics que garanteixi [a ptena democrácia un finanqament transparent. ) Fer més accessibte l'activitat del Partament, per mitjá de les noves tecnotogies: creació d'un canal temátic de tetevisió i retransmissió d'a[gunes sessions i comissions per [a teteüsió púbtica. ) Promoure mecanismes efectius de control de [a despesa electoral del.s partits polítics, per a [a transparéncia del seu finangament i de les campanyes electorals. �) instituirá [el,ecció per part del Parlament d'un Consell de Control de les despeses electorals, amb mandat superior a La Legisl.atura, integrat per experts, amb potestat executiva sobre els tímits de despesa electoral autoritzada. ) partits hauran de pubticar a [a premsa ets seus comptes etectorals detaltats, immediatament després de les eleccions. en qui El. president podrá nomenar un Primer Conseller del. Consetl. Executiu de [a Generalitat, La ttei etectoral EL ) delegará funcions de direcció ) i coordinació. Decidir [a mifl.or ubicació en e[ territori catalá de les diferents seus dels organismes de Generalitat. ) Fer que e[ Consell Executiu es reuneixi periddicament a diverses ciutats catalanes. ) EstabLir mecanismes de contacte directe amb [a societat ciüt, per analitzar els problemes cada ) [a de territori. de Fer que e[ Consel[ Executiu estableixi formes de comunicació permanent amb els ciutadans, carácter no propagandístic i basades en [ús de les noves tecnotogies, per mittorar [a informació i ampliar la participació. ) Instituir mecanismes efectius de consulta parlamentária a [a societat durant els processos [egislatius. ) Modernitzar e[ debat parlamentari, perqué sigui més ágil. i üu, agilitant els trámits i terminis grans del procediment, potenciant e[ carácter I'egislatiu de les comissions i reseryant aI Ple ets debats. ) Estabtir sessions setmanals d'actualitat potítica Govern a contestar en 24 6 48 hores. i La possibititat d'efectuar preguntes urgents a[ ) promoure un Parlament més fort i amb més capacitat de control sobre e[ Consell Execuüu. ) Les minoria parlamentáries ha de poder dur a terme un control efectiu de factivitat del Govern. ) Reforgar Les obligacions d'informar i comparéixer davant del Parlament corresponenb als membres del Govern i ets atts cárrecs, com també a les autoritats i Les persones. cridades a declarar davant les comissions d'investigació. ) Amptiar [ñmbit de control del Parlament en e[ camp de: . La gestió pressupostária i financera deI Consetl Executiu. . [avaluació de [a producció normativa del Consetl Executiu. . Uavatuació de potítiques púbtiques. ) EL parl.ament analitzará [a idoneitat dels nomenaments d'alts cárrecs més significatius. ) Crear una Administració púbtica catalana moderna i de qualitat. La nostra proposta és: .Simptificar-ne e[ funcionament i fer-l,a més accessibl.e als ciutadans, amb [a reüsió i [a mecanitzaci ó i nteg ra I dets processos ad mi nistrati us. .Descentralitzar-la territoriatment desconcentrar-ta funcionalment, creant agéncies executives amb objectius, recursos i responsabilitats ctarament definits. .Desenvo[upar un programa integraI de formació del persona[, per millorar [a capacitat i i professionalitat dels em pleats públ'ics. .posar en mana potítiques transversats departaments. i millorar la coordinació i ta co['laboració entre �'Contenció de [a despesa corrent a través de programes de millora de [eficiéncia introducció de criteris de gestió gerencials. i amb [a @. I ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOGOVERN E[ model que es proposa per a l'administració [oca[ es basa, en primer [[oc, en e[ municipi, on radica e[ poder polític i [a representació democrática dels ciutadans i deL territori; en segons [[oc, en les comarques, constituides a partir de [a voluntat dels municipis de mancomunar serveis loca[s i d'exercir competéncies delegades per [a Generatitat; i, en tercer [[oc, en les regions, com a peca clau en [a devotució de protagonisme a[ territori. Un sector [oca[ fort per poder defensar i promoure els interessos dets territoris davant de [a resta d'administracions. E[ model d'administració [oca[ que es proposa vol trobar un equil.ibri entre [a voluntat de mantenir e[ mapa municipa[ actual a expressió de les idenütats [oca[s- í [a necessitat de trobar -com prestació fórmules de dets serveis locals amb eficácia i eficiéncia, promoure e[ territori i defensar els interessos generals. E[s organismes locats supramunicipals -[es comarques i les regions- hauran de desenvolupar un paper decisiu de suport a les actuacions que depassen les possibil.itats dels municipis, en l'exercici de [es seves competéncies i en [a defensa dels interessos locals. Les comarques seran organismes de natura[esa gestora i administrativa, amb un mapa comarcal obert, si fos necessari, a crear-ne de noves. Les regions seran [ámbit d'una administració de cooperació [oca[ i promoció i gestió del territori, per mitjá dets Consetls regionals. E[ Govern de [a Generatitat ha d'establir retacions de col.taboració l.l.eiaL amb ets ajuntaments, que han de veure reconegut i enfortit e[ seu paper fonamental com a prestadors de serueis als ciutadans. des d'una posició de proximitat, en benefici de [a seva eficiéncia i capacitat d'acció directa sobre ets problemes. OBJECTIUS O Enfortir e[ poder locat. O Impulsar unes administracions locals amb major autonomia i més competéncies i recursos. MESURES ) Reconeixement del principi d'autonomia local i apticació en sentit extens del. principi de subsidiarietat. ) Transferir als municipis [a gestió de competéncies de [a Generalitat, com l'ensenyament primari, opcionatment e[ secundari, les po[ítiques ocupacionats actives i [a promoció de l.'habitatge. �) Reconéixer els alcaldes com a representants de [a Generalitat a[ territori. ) Desenvolupar una retació Generalitat-municipis de carácter plenament institucional, etiminant quatsevol criteri partidista. E I un ADMINISTRACIó DE JUSTÍCII mÉs ¡nCIENT I PRoPERA E[s ciutadans d'avui no perceben t'Administració de Justícia com un servei públ'ic eficaE que garanteixi [a seva [[ibertat, [a seva seguretat de fer. i ets seus drets de [a manera en qué ho hauria Uexcessiva lentitud dels processos judicia[s, e[ contrast entre una justícia cara només accessibte a una part de [a pobLació enfront d'una justícia gratuita que no garanteix un servei digne i, a més, contribueixen a aquesta percepció d'ineficácia i i independéncia de l'aparetl judicial, manca de confianga entre [a ciutadania. els dubtes no descartats sobre [a plena imparcialitat Entre les causes deI manteniment d'aquesta situació, n'hi ha de tipus institucionaI i estructural que afecten els organismes deI govern i ['administració de [a Justícia. Consetl General del. Poder Judicial,- apareix com un poder opac, ltunyá i E[ govern judiciat -eL desconegut pels ciutadans, que ignoren els noms dels seus membres els motius de [a seva etecció p1[ P.rl..rent, davant deL qual, tampoc no són responsabtes. [actuació del Consell General está centralitzada i al.lunyada dels territoris on es plantegen ets probtemes. La coincidéncia en una mateixa persona de l.a presidéncia de [órgan de govern de la justÍcia amb [a presidéncia del Tribuna[ Suprem afegeix una confusió entre dues funcions que haurien de ser incompatibles. i de Justícia pateix d'una secular ineficácia que genera [a desconfianEa dels ciutadans. La duració de[s titigis s'ha de comptar per anys, i més en ets que arriben a[ Tribunal Suprem. Les [administració judiciats lteis processals són deL segl.e XIX i demanen una immediata modernització, i les oficines tenen un funcionament anacrónic, mancades de les técniques modernes de gestió. E[ personal al jutges i magistrats- está organitzat en cossos servei de fadministració de Justícia -excepte nacjonals de funcionaris, fet que dificul.ta [a seva gestió per part de les comunitats autdnomes amb competéncies, com és e[ cas de Catatunya. Aquesta ineficácia es fa més patent en probtemes de conüvéncia, com petits conflictes ciüls o contravencions penats d'escassa entitat, que afecten [a vida de [a gent. és com un greu problema no resolt, pel que fa a [a seva dependéncia lestatut de[ Ministeri Fiscal del Govern o del Parlament i a determinar qui dicta les prioritats de [a seva actiütat. i Les successives LLeis orgániques algunes senténcies del. Tribunal Constitucional han buidat prácticament e[ contingut de l'Estatut dAutonomia de Catatunya en matéria de justícia. Aquest fet afecta e[ model de construcció de l'Estat de les Autonomies, perÓ també els problemes esmentats que pateix l,Administració de Justícia. �A Catalunya s'han de mi[lorar les institucions penitenciáries, pel que fa a |'a seva finalitat de servir a [a reeducació i reinserció socia[, com també els estab[iments de menors. S'ha d'impulsar [ús del catalá a l'ámbit judicial, encan insuficient, modernització del dret ciül catalá. i cutminar el.s trebaLts de E[ principal objectiu del nou Govern de [a Generatitat és impulsar un federalisme judicial, aplicant principis de subsidiarietat i de proximitat a[ Govern i a lAdministració de Justícia. La democratització del govern de [a Justícia significa que ets seus membres han de ser elegits pel Parlament, amb [a prévia presentació d'un programa de govern que pugui ser conegut i que e[ propi Parlament pugui cessar del seu cárrec a aquetls membres que incompleixin les seves funcions. La separació de les funcions de govern i d'administració de Justícia suposa que no coincideixi en [a mateixa persona [a presidéncia del Consel General de[ Poder Judicial i [a del Tribunal Suprem. S'ha de garantir que sigui efectiva [a responsabititat penal i disciptinária detsjutges i magistrats. La práctica ha demostrat que aquesta efectivitat és més dificit d'aconseguir quan [a sanció disciplinária o penaI correspon ap[icar-[a a órgans integrats majoritáriament per membres de [a carrera judiciat. S'ha de reduir e[ temps de durada dets processos judicials i de fexecució de Les resotucions que recaiguin en aquests processos. Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha d'abordar [a reducció d'instáncies processals que han de culminar dins e[ propi territori autonómic i [a reorganització del personal i les oficines judiciats. Una prioritat de govern será [a de garantir [a sotució del.s petits conftictes de convivéncia. fonamentalment ets que es produeixen ats grans centres urbans. Aquests tipus de conflictes no els soluciona [a jurisdicció ordinária, per [a qual cosa cal trobar noves fórmuLes judicial.s o extrajudicia[s. S'han de determinar les funcions, dependéncia i principis sota els quats ha d'actuar eL Ministeri Fiscat, i e[ procediment per estabtir les prioritats en matéria de potítica criminat. És necessária ['aprovació d'un noL,l Estatut del Ministeri FiscaI que determini les seves funcions i com s'articu[a [a seva dependéncia del Partament o del Govern. També s'ha d'arbitrar un procediment a[tament paÉicipatiu per determinar les prioritats en matéria de potítica crimina[. Ca[ garantir [a prestació del servei de justícia gratulta per a tots aquelts que acreditin que manquen dels recursos suficients, i que aquest servei es presti dignament. Aquest objectiu és prioritarii va molt ttigat a [a formació de[s advocats que, a través dels seus cot.legis, presten e[ servei. Ca[ dotar a les institucions penitenciáries -que només compleixen funcions de reclusió, amb ['ob[it de les seves finalitats constitucionals- dels mitjans necessaris per fer efectives les seves finalitats de reeducació i reinserció sociat. S'han de modernitzar els centres d'acollida i tractament de menors que necessiten ajuda per a [a seva adaptació social. [atenció a infants i menors d'edat ha de ser objecte prioritari de l'acció de govern, sobretot els afectats per mancances econdmiques, socia[s i d'integració. �i informació ciutadanes en e[ seguiment del funcionament de LAdministració de Justícia. CaL fer efectiu e[ dret dels ciutadans a ser informats de tots els assumptes que afecten ets seus drets i interessos, i fomentar [a normalització lingüística en aquest ámbit. Ca[ fomentar La participació És necessari i urgent desenvolupar e[ Dret civil. catal.á d'acord amb les necessitats de [a societat actua[. OBJECTIUS O Federalitzar i aplicar els principis de subsidiarietat i proximitat al Govern i a l'Administració de Justicia. C Democratitzar e[ govern de la Justícia i separar les seves funcions de govern de les estrictament jurisdiccionals. O Garantir que sigui efectiva [a responsabilitat penal disciplinária dels jutges i magistrats. i C Reduir el temps de duració dels processos judicials i de I'execució de les resolucions que recaiguin en aquests processos. O Garantir [a solució dels petits conflictes de convivéncia, sobretot en els grans centres urbans. O Determinar les funcions, dependéncia i principis sota ets quals ha d'actuar el Ministeri Fiscal. O Garantir [a prestació adequada justícia gratuita. i digna del servei de O Modernitzar les infraestructures penitenciáries. Trasllat de [es presons de la ciutat de Barcelona. Impulsar potítiques de prevenció i de reinserció socia[. Millorar la sanitat penitenciária. O Modernitzar els centres d'acolliment i tractament de menofs. O Fomentar la participació i informació ciutadanes. O Fomentar la normalització lingüística a l'ámbit judicial. C Actualitzar e[ Dret Civil catalá. �MESURES ) Proposar que e[ Govern de ta JustÍcia sigui elegit pel Partament, d'acord amb un programa conegut pets ciutadans, i que els seus membres siguin responsabtes davant del mateix Parlament. ) Proposar [a separació dets cárrecs de president del Consell General del Poder Judicial i de president del Tribunal Suprem, a fi de separar ctarament e[ govern de [a Justícia i factiütat judiciat. ) Promoure la federatització de [a Justícia, aplicant eI principi de proximitat, amb [a creació de [a Comissió de JustÍcia de Catalunya, a [a qual s'atribuiran funcions de govern de [a Justícia, própies i delegades pel Consell GeneraI del Poder Judiciat. ) La Comissió de Justícia de Catalunya, presidida peL president deI TribunaI Superior de Justícia de Catalunya, estaria integrada per membres vocals del Consell General del Poder Judiciat, i de la Sata de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una meitat, i per representants del Partament de Catalunya, [attra. ) [i atorga fEstatut d'Autonomia de fixar les judicials, per territoria[s dels órgans reduir detimitacions ets desplagaments i adaptar-los a [a nova organització territorial de Catalunya. ) Proposar que les instáncies judicia[s s'esgotin davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, complint [es preüsions constitucionals, per abreujar [a duració dets processos. ) E[ Tribunal Suprem només ha de conéixer els recursos destinats Fer que [a Generalitat exerceixi [a competéncia que a unificar [a doctrina dets tribuna[s. ) Promoure que e[ Parlament de Catatunya proposi un de cada tres magistrats que integren e[ Tribunal Superior de JustÍcia de Cata[unya, com a mesura de federalització de [a Justícia. ) que [a Generalitat sigui ['única institució competent per instar [a convocatória de proves d'accés de jutges i magistrats, per eütar que hi hagi órgans judiciats desatesos per manca de jutges. ) Crear [a Justícia municipaI o de proximitat als grans centres urbans, per resoldre els conflictes Fer acomptir l'Estatut dAutonomia i de convivéncia. i ) per Crear e[ Consell Territorial de Justícia de Catatunya ets consells regionals -integrats representants de les administracions locals, de les organitzacions empresaria[s i de treba[[adors, de veTns, de consumidors, dels col.legis professionals i d'attres-, com a mesura de participació ciutadana. de seguiment de [administració de Justícia i de proposta i col.laboració amb ets órgans competents, inclós e[ Ministeri Fisca[, per determinar [a política criminat. ) Proposar que, atesa [a seva responsabititat pena[, i per delictes comesos en l'exercici dets seus cárrecs, els jutges i magistrats hagin de ser jutjats per un Tribunal amb Jurat, a fi de garantir que no prevatguin ets interessos corporatius. ) Proposar que els recursos contra els acords del govern de [a Justícia que sancionin jutges i magistrats per raons disciplináries els hagi de resotdre o bé una Comissió del Partament creada a aquests efectes, o bé e[ Tribunal Constitucionat, a fi d'evitar sospites d'interessos corporatius. ) Proposar que e[ personal aI servei de l'Administració de Justícia (excepte jutges depengui de [a Generalitat, per raons estatutáries, de proximitat i eficácia. ) La Generalitat i magistrats) ha d'administrar, per tes mateixes raons, els recursos materials destinats l'admin'istració de Justícia a Catalunya. a �) Garantir [a prestació del servei de justícia gratuita de [a manera més digna, mitjangant e[ seu controI per part de [a General.itat i amb [a garantia d'una formació adequada i d'una retribució digna dets professionals. ) Garantir que els professionals i advocats que col.taboren amb lAdministració de Justícia tindran una formació adequada préüa a [exercici professional, per a millor garantia del dret de [a defensa. ) 0rganitzar les oficines judiciaLs amb lestécniques modernes de gestió, mitjanEant [a creació de figures gerencials, [a total informatització i [a creació de serveis comuns. una Oficina dAtenció a[ Ciutadá, a fi de conéixer sumarial, [a situaciÓ i darreres actuacions dels e[ secret en tot moment, si no s'ha decretat assumptes en qué e[ ciutadá és part. ) Crear ats serveis comuns deLs drgans judiciats ) Mil,l.orar e[ funcionament de [es de reeducació i institucions penitenciáries, amb l'aplicació de técniques modernes rehabiLitació. ) Protegir els menors i util.itzar per a [a seva adaptació social técniques que eviün faittament i ['internament en centres quasi-penitenciaris. ) Establ.ir normes que ob[iguin a tladaptació comprensib[e de[ [[enguatge jurídic, com s'ha fet a jurisprudéncia com a Anglaterra. ) Establ.ir mesures de foment de l.'ris del catalá, amb [a traducció de primera mesura. ) Posar al. dia el. Dret CiüL de Catatunya i tota promoure [a cetebració del [a II Congrés Jurídic Catalá. 6.4. PER UIA REFoRMA A F0NS DEL SISTEMA AUDIoVISUAL CATALA sewei púbtic de La rádio i La tel.eüsió es veu fortament afectat pels avengos tecnotógics, com La digitatització o [a utitjtzació de tecnologies no hertzianes, que deixen sense sentit [a tradicional justificació deL sector púbtic com a resultat de [a Limitació de l'espai radioeléctric. En segon [[oc, Europa ha passat d'un sistema de monopoti púbtic de [a radiodifusió a un model dual de concurréncia de mitjans púbtics i privats. E[ reconeixement del paper cada cop més decisiu de les rádios i les tel.eüsions en [a cultura de masses i en ets processos d'informació i de cohesió de [es societats és un tercer factor que justifica [a necessitat de revisar les formes ügents de [a rádio i E[ [a teteüsió púbtiques com a serveis púbtics. han de ser mitjans per a tots e[s pribtics, en coheréncia amb les funcions de promoció del. debat democrátic i de foment de [a formac'ió i de [a cultura, tant a nive[[ locaI com La rádio i La tel.eüsió general. S'ha de promoure, sobretot, una teteüsió no elitista que. a més de ser accessible a tothom (d'emissió en obert, com a principi general) desplegui d'una manera equilibrada les funcions origináries: informar, formar i entretenir. �La teleüsió pública, com ha dit el Parlament Europeu, ha de perseguir que e[ púbtic es situT en una posició de ciutadá i agent actiu en e[ debat poLític i no de consumidor o espectador passiu. E[ protocol sobre e[ servei púbtic de rádio i televisió del Tractat dAmsterdam de juny del 1997 considera que <l'existéncia del sistema púbtic en els estats membres está directament retacionada amb les necessitats democrátiques, socials i culturats de cada societat, i amb [a necessitat de preservar e[ pturatisme deLs media>. teleüsió púbtica, en [a seva vessant de televisió informativa, ha de promoure e[ debat democrátic i s'ha de caracteritzar per [a independéncia de criteri i [a posició imparciat. Ets informatius de les tetevisions púbtiques han de ser referent de quatitat i rigor per a [a totalitat del sistema teteüsiu. La Perqué tot aixó sigui possib[e, s'han d'estab[ir mecanismes que assegurin [a independéncia del mitjá en relació amb els governs existents en cada moment i amb [a diversitat d'interessos po[ítics, sociats i econdmics en joc. tenir també una finalitat formativa, en [a gua[ [a difusió i reforEament dets valors socials i constitucionals inspiri e[ conjunt de [a programació, a més de [a seva cot.taboració amb e[ sistema educatiu general i l'ensenyament a distáncia. La tetevisió púbtica ha de La teleüsió púbtica ha de ser un etement de foment de [a cultura, tant locaI i regiona[ (tel.eüsió de proximitat), com d'abast territorial més ampli. Ha de ser un element d'identitat i alhora d'universalitat, tenint en compte fenómens com e[ de [a mutticutturatitat creixent en e[ nostre continent. La televisió públ.ica també ha de prestar atenció a les diferents minories, especialment, a les més desvalgudes. Contráriament aI que ha estat La lógica del monopo[i púbtic, [a tetevisió púbtica ha de promoure [a competitivitat de [a seva programació no sobre [a base de criteris merament mercantits, sinó de quatitat. La televisió púbtica ha de potenciar l'aportació de creadors de programes i ser present en els processos de canü i mitlora tecnotógica que tenen [[oc en aquest sector. La finatitat principal de [a tetevisió púbtica és assegurar una opinió púbtica democrática i madura. E[ fet que les cadenes privades, sotmeses a [a lógica comercial, no sempre poden assegurar aquesta funció per a tothom reforqa [a importáncia de [a necessitat i [a funció dels mitjans púb[ics com a garantia per a[ sistema democrátic. Ca[ recordar, altrament, les obligacions púb[iques que tenen contretes els mitjans privats. La seva condició d'empreses que busquen un profit econdmic no ha de ser contradictdria amb e[ respecte ats compromisos adquirits amb [accés a les concessions d'emissió. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de proposar una reforma a fons del sistema audioüsual, basada en l'afirmació det va[or d'espai púbtic. La revotució tecnológica i, mott especiatment, digitalització, juntament amb e[ trencament del monopotis púbtics a [ámbit audiovisual i j [a [a consotidació de mitjans privats, suposa un nou repte de legitimació del servei púbtic, que es justifica essenciatment per [a seva missió social com a instrument de [a Ll,ibertat d'expressió i de cohesió i equitibri democrátic. irrupció E[ primer objectiu de [a nova etapa de govern a Catalunya será dotar e[ servei púbtic de rádio i televisió d'una nova legitimació que acabi amb [a seva dependéncia del Consell Executiu: enfortir �[a independéncia dels mitjans; prioritzar La qualitat dels continguts; a ['impuls necessari de [a indústria audioüsual i cinematográfica. i üncular ets mitjans púbtics A Catalunya s'han de produir canüs normatius importants en relació amb l'espai audioüsual. Ca[ reformar, primer, ta Ltei de creació de [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, i, després, reformar [a més recent Ll,ei det Consell Audioüsual de Catalunya, en [a línia de convertir-lo en [autoritat regutadora de [espai audioüsual catalá. i assegurar ljestabititat dels mitjans públ.ics és necessari un model púbtic de Rádio i Teleüsió d'Espanya supera actualment ets 700.000 [ens finangament. clar de milions de pessetes de deute, i [a Corporació Catatana de Rádio i Teleüsió ets 80.000 milions, amb uns déficits d'exptotació cada dia més grans. És un objectiu potític acordar un nou marc de finanEament que aporti [a necessária estabil.itat a les empreses públiques de rádio i teleüsió, amb [a preüsió d'un procés i un període de transició entre e[ model actual i e[ nou. Per dur a terme aquest canüs La tel.eüsió públ.ica catalana ha d'esdevenir e[ principal instrument de potenciaciÓ d'una potítica industrial. del audioüsua[, com també d'aprofitament de [a creativitat i e[ talent dets professionats, de cultura, ficció i entreteniment, amb una progressiva potenciar [a indústria audioüsual com una opció estratégica externalització de ta producció. S'ha de per a Catalunya, amb La participació de les productores independents, que aporten una gran capacitat en [a creació de productes de qualitat. S'hauran de crear instruments financers idonis i fomentar les aliances necessáries perqué es pugui accedir als grans mercats internacionals. amb una bona oferta d'informació i d'esports, i Ca[ afrontar els desafiaments de ta digitatització de les telecomunicacions dels mitjans de comunicació, que está provocant canüs radicats en [a rádio i La teleüsió. A més de [a creixent faciLitat per convertir-se en emissor per a tot e[ planeta, sense limitacions de poténcies o de freqüéncies, hi ha una convergéncia empresariali professionaI dels mitjans escrits amb ets parlats i amb ets üsuals. La interactiütat aporta una nova relació amb els consumidors d'aquests productes comunicatius, [a personalització obLiga a una reformulació del concepte de comunicació de masses. La fragmentació dets mitjans, fins a extrems inimaginables fins ara, combinada amb l'aparició de mitjans globals, descriuen un moment en qué tot s'haurá de reüsar, tant des del punt de üsta juídic com des del. de [a programació. S'ha de fer una política que permeti abordar i en bones condicions [a transició a ['era digitiat. OBJECTIUS O Legitimar de nou e[ servei públic de rádio i televisió. O Crear un nou marc legislatiu Per a I'audiovisual. O Estabtir el nou model de finangament dels mitjans púbtics de comunicació. O Adoptar una política industrial per a l'audioüsual. O Fer una política per la transició a l'era digital. I �MESURES ) i Convertir ['actua[ Comissió de Control de [a Corporació Catalana de Rádio TeLevisió en La Comissió Parlamentária de les Telecomunicacions, lAudioüsuaI i [a Societat del Coneixement. ) La Comissió assumirá noves competéncies, com e[ seguiment del Consetl de L'AudioüsuaI de polÍtiques per a [a Societat de [a Informació i Tetecomunicacions i de Les Catalunya, de les polítiques audioüsuals. ) Modificar [actual Ltei del Consell de lAudioüsual de Catatunya per transformar-to en un organisme independent, amb capacitat i autoritat de regutació de faudiovisuaI a Catalunya. ) Propiciar que e[ Consell de lAudiovisual de Catalunya sigui un organisme púbtic autónom, amb personalitat jurídica diferenciada, pressupost i tresoreria propis, independéncia funcionat i autonomia de gestió. Vettlará pel respecte als principis básics de ta programació, inctds eL deL pluralisme potític i l'adequada preséncia de [es forces potítiques que representen els ciutadans. ) E[ Consell ha de tenir capacitat Catalunya ) i i [a seva adscripció ha de ser a[ Partament de Modificar [a Ltei de creació de [ens de [a Corporació Catalana de Rádio i Tel.eüsió i e[ seu Consell d'Administració per fer-lo més reduit, amb més responsabititats i competéncies. ) Ets seus membres acreditat mérits ) sancionadora no pas a[ Consell Executiu. i seran elegits en e[ Parlament, per a un període de sis anys, després d'haver capacitats davant [a Comissió Parlamentária. Seran elegits pels dos tergos de [a Cambra, a proposta d'un mínim de dos grups partamentaris. ) Proposar un nou model de finanqament per a [es rádios i teleüsions púbtiques, basat en dos ingressos diferenciats: Una part provinent dets pressupostos públics, destinada a unes determinades emissions i/o programacions. ) Una altra part provinent del mercat pubticitari, restringida a un número determinat d'espais per dia i amb precises exclusions d'horaris. ) Afavorir [a creació d'un mercat i d'una indústria de [a producció audioüsuat. ) Fer que [a indústria audioüsual a Catatunya adquireixi [a dimensió óptima per tenir una presencia rellevant en els mercats internaciona[s de [a producció audioüsual, com objectiu estratégic. ) Potenciar e[ sector de [a indústria audiovisua[, miltorant llequitibri entre les grans productores i les productores locats, més petites, peró de gran capacitat en [a creació de productes de quatitat. ) Les productores petites permetran una pluralitat de proveTdors i acollir e[ talent creatiu de [a societat cata[ana. ) Diversificació de [oferta, ) aproximant et mitjá a un públic més ampli i heterogeni. Afavorir [a creació del mitjans de comunicació d'ámbit [oca[ o descentralitzats: rádios, televisions i mitjans que es distribueixin per Internet o per cable i que cobreixin ['ámbit de proximitat. ) Potenciar [a cot.laboració entre aquests mitjans, ajudant a crear organismes de coordinació que promoguin una realitat ptural. ) Facilitar que ets mitjans audiovisuals locals (rádios, teteüsions loca[s i també [a premsa escrita) facin [a transició digitat, i utilitzin [a xarxa d'Internet per potenciar [a comunicació de proximitat. �) Proposar que WE produeixi [a segona cadena des del Centre de Producció de Sant CugaL com a mesura per potenciar la indústria audioüsual a Catalunya, i perqué no es perdi el paper bipotar (Barcelona-Madrid) de [a teleüsió a Espanya. �7. cATALUNYA r EL móru l-^ I t.t. I CATALUNYA I EUROPA La Catalunya actual és profundament diferent de [a que e[ 1986 entrava, amb Espanya, a les Comunitats Europees. Avui, des de Catatunya es üatja pels estats comunitaris sense tenir [a impressió que sortim del país. Ets estudiants universitaris fan servir programes europeus d'intercanü amb [a mateixa naturalitat amb qué ets ajuntaments reben fons per a infraestructures i ocupació. La frontera amb Franga ha desaparegut com a tat, existeix l.l.ibertat de circutació tes pIME tracten habitualment amb empreses d'altres estats. i Des de Catalunya podem sentir-nos realment part d'un espai geográfic comercial, econdmic i cultural, on les fronteres dels estats juguen un paper secundari, i on retrobem una vocació europea, mediterránia- de l[arga tradició, i també amb un gran futur. Per a[ nostre pte desenvolupament, necessitem aquesta Europa que ha esdeüngut e[ nostre marc institucional; alhora que a Europa s'endeguen processos de descentratització, de devolució de poder, de recuperació del territori i les identitats, on Catatunya té molt a dir: també Europa necessita Cata[unya. Han estat uns anys en qué e[ Govern de CiU ha tingut davant seu un dobl.e repte: d'una banda, e[ Catalunya en l'imbit institucional comunitari-; i, de [a[tra, e[ repte de -inserir [a globatització Catalunya a [exterior en termes potítics, comercials i culturats-. -projectar primer Responent a[ repte, et Govern de CiU ha creat. entre d'attres instruments, e[ Patronat Catalá pro Europa, i les iniciatives de cooperació transfronterera endegades amb altres regions repte europeu �europees. Per a[ segon, ha iniciat una activitat de projecció exterior amb [obertura de centres de promoció comercial i cultural a diversos paisos. perqué calia Ha estat una etapa on Les forces pol.ítiques catatanes han Limitat les seves crítiques, assentar i afirmar aquestes actiütats davant d'un Estat soünt recelós. Si en fem un balanE, veiem que en un i altre camp d'actiütat els de CiU han estat llastrats per problemes sembtants: [a manca d'ambició i, de vegades, un cert ctientelisme, i fins i tot un grau de sectarisme que, en [ámbit europeu, han fet que els fons i les subvencions s'hagin convertit en un regal que administra e[ Govern autÓnom. S'han deixat perdre oportunitats d'inversió en árees com [a recerca aplicada a [a indústria, [a protecció enfront del.s incendis. e[ medi ambient, e[ Fons Social i els Fons Regional europeus, o ies estructures agrícoles: és a dir, que e[ país es beneficiés plenament de les oportunitats europees. S'ha deixat passar ['ocasió, per exempte, d'enfoftir el, Comité de les Regions com a cambra representativa del territori de [a Unió. identitari, ha estat insuficient p.t qul fa a afavorir [a internacionatització de [economia catalana o, més en generat, arribar altá on no arriba [a iniciaüva de [a societat ciü|.. E[ seu funcionament, dominat per [a protecció d'uns interessos clientetars massa determinats, ha estat poc transparent i escassament consensuaU no ara només amb les forces potítiques, sinó tampoc amb altres institucions púbtiques La projecció exterior del Govern de CiU, centrada en e[ simbolisme -com ajuntaments'i diputacions- ni amb els sectors que defensen interessos generals, com ara cambres de comerq o associacions professionats. projecció exterior del Govern de CiU ha estat e[fet d'intentar defensar una identitat exclusiva, que pensa que es fa forta com més exclou els altres. Així, ha endegat a Europa una batalla sistemática contra els governs [oca[s, alhora que a [estranger ha pretés presentar-se com un succedani de govern estatal, sense saber trobar un camí diferent a[ d'emutar [a vetta dipLomácia dels estats, i provant de confondre sobre [a seva auténtica naturalesa. Ara bé, potser l'error més greu en La arribat e[ moment d'aprofitar a[ máxim aquestes oportunitats que es multipliquen i de tenir un nou Govern de [a General.itat que sápiga aprofitar aquestes oportunitats. Ha polític, económic- de Catalunya passa ineütablement per enfortir [a seva preséncia tant a Europa com a[ món. I no només de manera testimoniat: igual Més que mai, e[ desenvolupament -socia[, que les empreses han de cercar nous mercats, les regions europees han de relacionar-se amb e[ seu entorn geográfic i perseguir els seus objectius més entlá de les seves fronteres. En un moment on e[ territori constitueix un contrapés fonamental a [Europa de [a moneda única, els estats no són ja el.s únics actors internacionals: municipis i regions guanyen veu. Per aixd, Catalunya té mott per aportar a Europa i a[ món: e[ seu model, basat en una conüvéncia social harmdnica i una identitat forta; una unitat ciü|. que troba e[ seu encaix a Espanya i a Europa. És primordial. per a [a nova Generalitat presentar-se com un govern regional que basa [a seva legitimitat en [a realitat deLs governs tocal.s del. seu territori, en [a seva vocaciÓ federal amb [a resta d'autonomies i e[ Govern d'EsPanYa. i �S'ha d'atorgar a les qüesüons europees i internacionats [a importáncia que mereixen; fer més esforqos per informar-ne i promoure'n e[ debat i [a reflexió socials. S'ha de saber potenciar tant eI debat parlamentari com [a concertació postures i i et diáteg a ['hora de cercar perseguir polítiques. E[ nou Govern de [a Generatitat tindrá com un objectiu principaL desenvolupar [a integració a Europa, potenciar e[ debat europeu, amb e[ Parlament de Catatunya en primer [[oc, i estimular a[ máxim [a inserció, [a preséncia i l'activitat de tots e[s sectors socia[s en les qüestions europees i internacionals. imperatiu impulsar el. debat i [a reflexió púbtica sobre les qüestions europees. Ca[, més enLl.á de postures partidistes, formar una postura catalana, una agenda comuna envers els temes de [a Unió que són d'importáncia fonamental per a Catalunya, i gue margui [a manera com tant e[ Govern de [a Generalitat com attres organismes públics, com també ets representants potítics És catalans. es retacionaran amb La Unió. OBJECTIUS O Impulsar la integració a Europa i potenciar el debat europeu, amb el Parlament de Catalunya en primer lloq estimulant al máxim [a inserció, la preséncia i l'actiütat de tots els sectors socials en les güestions eutopees i internacionals. C Participar a[ mexim en la formació de les polítiques comuniteries i fer ús pte dels instruments de qué disposem per tal d'influir en la fedenlització d'Europa i contribuir a orientar-la cap a la Mediterránia. O Encarar les polítiques comunitiries que es gestionen des del país com una oportunitat que cal aprofitar amb ambició, treure'n e[ máxim rendiment i liderar la seva posada en práctica a[ país. O Desenvolupar polítiques actives en les zones d'interés estratégic per a Catalunya. C Dotar Catalunya d'una projecció exterior moderna i positiva. �MESURES PER IMPULsAR LA INTEGRACIÓ A EUROPA I POTENCIAR EL DEBAT EUROPEU ) Consagrar un debat anual del Parlament de Catalunya als afers europeus i tes retacions entre Catatunya i [a Unió Europea que, a més de servir per a [a creació de grans punts de consens, permetrá un coneixement més exacte per part dels ciutadans sobre les diferents postures potítiques, i mi[[orar així ets nivelts d'informació i debat púbtics. ) Retran comptes a[ Partament organismes que, tot i que reben fons dels Pressupostos Generals de [a Generalitat, han estat fins ara massa opacs partidistes, com e[ Patronat Catatá pro Europa, tllnsütut Catal,á de La Mediterránia o e[ Consorci de Promoció Comercia[ de Catalunya. ) Dotar de carácter institucional les re[acions entre e[ Parlament i ets diputats catatans a[ Par[ament Europeu. i ) Crear una oficina de representació permanent de Catatunya Comunitáries, com ja han fet tots els Ltinder alemanys davant de les Institucions comencen a tenir [a majoria i austríacs, i de les comunitats autÓnomes espanyotes. ) pro Europa recuperi e[ seu paper fundacional i atorgar-li un rol central, que implicará a fons Les institucions ciüls i polítiques que ja en formen part. per Fer que e[ Patronat Catal.á convertir-to en un gran instrument, a[ servei de [a societat catatana, per crear opinió, informar i ) actuar en les qüestions europees. Treure e[ Patronat de l'anquilosament i [a rutina que [i han correspon, i corregir a fons e[ seu funcionament ctientelista fet perdre e[ protagonisme que [i i els seus serveis obsolets. ) Fer que ets joves catalans que es beneficien de programes europeus d'estudi comencin a constituir [a base de [a nova Europa sense fronteres. ) Ca[ reforgar aquesta tendéncia reatitat i i les oportunitats de [a estendre-ta a altres joves i i d'intercanü sectors socials, que no coneixen [a UE. ) E[ Patronat Catal,á Pro Europa ha de fomentar i intensificar [a formació en temes europeus. ) Portar a les escoles [a formació sobre temes europeus i crear assignatures i programes específics. ) Promoure La mobititat de les persones, especialment dels joves, a[ territori europeu, des del coneixement, e[ respecte, [a confianga MESURES PER PARTICIPAR i l'amistat . AL MAXIM EN LA FORMACIÓ DE LES POLÍIIQUES COMUNITARIES ) Promoure que les comunitats autónomes puguin fer arribar [a seva veu ats Consetls de Ministres europeus, ja que La participació actual. a través de les Conferéncies sectorials és insuficient. (Hi ha matéries sobre les quats Catatunya té totes les competéncies, com fagricultura, que són negociades només pets ministres dels estats reunits a[ Consetl. ) Fer una proposta clara d'articulació de les postures de les comunitats autÓnomes dins de [a delegació espanyota a[ Consell de [a Unió. ) Senat será fórgan per sumar les attres comunitats a [a defensa d'aquest objectiu, amb una estatutáriacol.taboració real i [[eia[, [a confianga recíproca i La l.Leialtat constitucional amb qué funcionen els Liinder atemanys. El. -i I �) Promoure e[ Comité de les Regions de [a UE i meystingut per ['actua[ Govern catatá-ignorat principi instrument com fonamental del de subsidiarietat, per aportar [a veu de les regions i les ciutats a[ procés comunitari d'adopció de decisions, i per impulsar [a descentralització europea i [a proximitat a[ ciutadá. ) Promoure, tant en fámbit de Catatunya i Espanya com en [europeu, e[ reconeixement de [a funció innovadora deI Comité de les Regions, tot vincutant-hi Les a[tres institucions i entitats de Catalunya. ) Proposar que s'atorgui a[ Comité [a possibilitat de recurs davant e[ Tribunal de Justícia de [es Comunitats Europees en casos de violació del principi de subsidiarietat. ) Enfortir [a representació institucional de Catalunya a [a UE el. contacte entre els seus representants i electes, per ser més efectius i actuar coordinadament en les qüestions d'interés especial per a[ país. ) Fer sentir una veu única i i forta de Catatunya davant [a reforma institucional europea, que ha de significar [a descentralització i federalització de [a Unió. ) Influir perqué Catalunya impulsi, des d'Europa, una reforma institucional que converteixi [a en un espai po[ític descentralitzat, fort i responsab[e. UE ) Inftuir perqué La UE miri cap a [a Mediterránia, d'acord amb els interessos comuns en les retacions amb e[ Magrib, e[ Mashrek i l'Orient Mitjá. ) Creació d'una área de lliure comerq, com un mitjá que afavoreixi t'estabilitat a ['área consolidació de sistemes democrátics. i [a creació i MESURES PER TREURE EL MAXIM RENDIMENT DE LES POLÍTIQUES COMUNITARIES ) Proposar mittorar e[ control democrátic dels fons europeus i apticant [a transparéncia a [a seva convocatdria i [a participació dets ciutadans, selecció. ) Crear mecanismes d'avaluació de ['ús i del rendiment dels fons. a [abast det púbtic. ) Garantir e[ control parlamentari, sobretot els fons, [a seva assignació, utilització i comptiment d'objectius. ) ) Aplicar e[s principis de subsidiaretat, proximitat i cooperació a [a gestió dels fons. i Crear un consorci perqué els ajuntaments, els consetls comarcals, les diputacions els representants dets interlocutors sociats participin en [a implementació dels programes cofinanqats pels fons estructurals. ) Fomentar [a coordinació amb els organismes locals per unificar criteris, fer propostes i dur a terme accions coordinades, gue potenciin ['autonomia [oca[ en ets recursos europeus desünats a [a promoció económica i [a creació d'ocupació. ) Impulsar un acord a nivell d'estat perqué es doti [a gestió dels fons d'una manera estable i descentratitzada, no subjecta, com fins ara, a acords conjunturats o arbitraris. ) Aprofitar a[ máxim les oportunitats comunitáries. [addicionatitat és un principi básic dels ajuts europeus, que assegura que les seves aportacions no es faran servir per substituir despeses ordináries. �que, només entre e[ 1993 i e[ 1998, i en e[ sector agrari, ha perdut44.692 mitions de pessetes de subvencions comunitáries per no haver cofinangat projectes. ) Corregir [a negl.igéncia del Govern anterior ) Treure Catatunya de [a cua d'Europa en llapticació de programes fonamentats, com l'agroambiental. ) Aprofitar les oportunitats comunitáries, en concertació estreta amb els sectors afectats, amb un projecte de desenvolupament democrátic i participatiu, avanEat en l'aspecte econÓmic i sensible en e[ social. ) Aprofitar totes les oportunitats que obre e[ V Programa Marc d'investigació tecno[ógic. i desenvolupament ) Contribuir a [esforg de creació de recerca europea, en noves tecnologies i ciéncies socials. ) Imputsar l'adaptació de les universitats i dels centres de recerca a aquest nou marc, i exptotarne totes Les possibilitats d'intercanü, col'taboració i recerca conjunta. ) Compromís d'aprofitar totes les eines que facilitin a les universitats faccés a fespai europeu de coneixement. Potenciar [a participació de les entitats catalanes en projectes i accions comunitaris relatius a [a Societat de [a Informació. MESURES PER DESENVOLUPAR POÚNQUES ACTIVES EN LES ZONES D'INTERÉS ESTRATEGIC PER A CATALUNYA ) Fer de [Europa unida [espai fonamentaL de projecció catalana en relació amb [a Catalunya nord, fent del Pirineu una crui[[a, no pas una frontera. ) Potenciar [euroregió Catalunya. Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées, com també [a Comunitat de Trebal.l. del.s Pirineus, i posar en comú mitjans técnics i materials en tecnologia, cultura, turisme i, molt especialment, infraestructures, transports i recursos naturals. ) Impulsar els aspectes pol.ítics de [a cooperació entre governs regionals i anar molt més en[[á de La simpte concertació per a ['accés als fons estructura[s. ) Fer de Cata[unya ) Imputsar e[ reltanqament de La potíüca mediterránia de [a UE, gue va comengar amb [a Conferéncia de Barcelona el 1995 i que va ser abandonat poc després pel Govern catalá. ) Promoció de ) ) ) [eix de l'espai euromediterrani. [actiütat económica i comercial, estretament tl.igada a les polítiques actives en i matéria de cooperació, diál.eg culturat, foment de [a societat ciüL i [a democrácia, de [a co[.laboració en matéria d'educació i investigació, que promoguin t'estabititat de [a regió. Afirmar [a Meditenánia com un espai d'intercanü humá, de comunicació i mestissatge. Prioritat a una política conjunta d'immigració i integració sociat. fins ara limitat a funcions propagandístiqes, será e[ centre d'aquest gran projecte; será reformat, obert a [a societat i dotat de recursos de direcció per a aquests objectius ambiciosos. Ulnstitut CataLá de La Mediterránia, Proposta de desenvolupar un plantejament estratégic perqué Catalunya sigui a[ costat dels pai'sos que s'incorporen a [a UE, en un tripLe sentit cooperació cultural, centrada en [a paficipació en programes comunitaris i en els contactes civils; económica, amb [a instal.lació de centres de promoció comercial i assisténcia técnica; política, amb suport a les transicions a [a descentralització de ['Estat. i I i �) Potenciar els ports de Barcelona i Tarragona com a porta d'entrada a [a UE per a[ tráfic proünent de [Est. ) comerciats, culturats, polítics- i ets ünctes persona[s familiars amb América Llatina, amb l'avantatge de [a comunicació en casteltá. ReforEar els intercanüs ) Atribuii importáncia ) -técnics, i a [a preséncia i compromís de [a societat catalana a América LLatina. Donar suport a [es xarxes de relació amb [a creació d'un centre d'informació per a América Llatina, que assessori les associacions, universitats, empreses... que volen trobar i seleccionar interlocutors a [a regió. MESURES PER DOTAR CATATUNYA D'UNA PROJECCIÓ EXTERIOR MODERNA I POSITIVA ) Difondre e[ model polític de Catalunya a[ si de ta Unió Europea, amb [a idea d'una societat amb un component identitari fort que conüu unida i troba e[ seu encaix a Espanya i a [a Unió Europea. ) Promoció de [a dip[omácia locaI per a [a solució dets conflictes: ['impuls a un diáleg civi[, amb la creació de xarxes d'intercanü d'experiéncies entre municipis i regions, que, altá on tenen dificultats per arribar els estats, fomenti [a confianga i assenti les bases de [a pau. [a xarxa internacional de departaments universitaris d'estudis románics i hispánics per a crear-hi estudis cata[ans i literatura. sistema po[ític, arquitectura, medicina, -[[engua disseny i altres- amb [a denominació d'origen Catalunya i no sempre en catatá, que omplin [a curiositat i ['interés que desperta [a reatitat catatana arreu. ) Aprofitar ) Potenciar les dotacions per a [estudi de [[engües, cultures i economia orientals. ) E[aborar una política perqué e[ patrimoni cutturaI i [ingüÍstic de[s immigrants árabs, africans, indostánics, xinesos... sigui capitalitzat també per afavorir els nostres ünctes amb els seus paisos d'origen ) Miltorar [a preséncia catalana als organismes internacionats, culturats i económics. ) Assegurarem que retornen a Catalunya, en forma de licitacions, els fons destinats a [ajuda a[ desenvolupament de les organitzacions internacionals, aplicats fins ara a projectes sense prou participació de les empreses catalanes. ) Igualar [a taxa de retorn a [a d'altres paisos europeus. ) Fer que els instruments de promoció comercial del Govern segueixin estratégies cooperatives, mai competitives, amb altres iniciatives dets sectors empresarials. ) Afavorir e[ desenvolupament exterior propi de les cambres de comerg, [es associacions d'empresaris, [a Fira de Barcetona i les associacions d'exportadors, de manera que aquestes no se sentin encoti[[ades o menystingudes per [a gestió de [a Generalitat. ) Estimular [activitat exterior dels empresaris sense paternalismes ni competéncia directa. ) Desenvo[upar estudis especialitzats en comerg exterior i fer del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya o e[ Centre d'Informació i Desenvolupament Empresariat auténtics prestadors de serveis, especiatment a les PIME, que contribueixin activament a[ procés d'internacionalització i [a prospectiva sobre nous mercaB. de [economia catatana �7.2. uNA cATALUNvA soLIoARtR, QUE cooPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT MUN DIAL Una de les característiques més preocupants de [evolució mundial durant els darrers anys són les diferéncies, cada vegada més importants, en e[ grau de desenvolupament económic i humá que existeixen entre els diferents pa'rtsos. La gl.obatització ha fet que els territoris en una situació de causa de [a seva inestabilitat dependéncia potítica, tradició cuttural o major debititat -a manca de recursos naturals, vida deL seus habitants. i i de vegades, tot ptegat- pateixin un retrocés de les condicions de La societat catalana, que vol establir [a seva fortalesa en l'assumpció de valors compartits, com La sotidaritat, en un Ltoc principa[, té et deure moral de traspassar aquest valor més en[[á de les seves fronteres. Havent mostrat sensibititat pel doLor al,ié i havent treballat i participat en campanyes de sol'idaritat i ajut humanitari, com s'ha fet en e[ passat, es tracta de convertir ara [a solidaritati [a cooperació internacional en un tret identitari de La nostra cultun. La sotidaritat ha de ser un projecte comú en e[ qual han de participar, a diferents nive[[s, els indiüdus, les ONG i les insütucions. un objectiu polític det nou Govern de [a Generalitat definir una política catalana de cooperació per a[ desenvolupament, incrementant ets recursos económics destinats a [a cooperació internacional fins assolir e[ 0,7 del. PIB catal.á. [éxit de [a cooperació depén, en bona mesura, de l'eficiéncia dets propis projectes de cooperació. D'aquí, també, ['objectiu de formar adequadament És eI personaI cooperant, mi[[orar l'eficácia dets projectes de cooperació corresponents mecanismes d'avatuaci ó dels resu ltats. OBJECTIUS O Incrementar els recursos económics que Catalunya aporta a la cooperació internacional fins assolir en dues tegislatures el 0,7 del pressupost d'ingressos corrents. O Sensibilitzar la població i formar et personal cooperant. O Millorar feficiéncia dels proiectes de cooperació, amb una millor planificació i coordinació, i amb I'avaluació sistemitica dels resultats. i desenvo[upar e[s �MESURES ) Incrementar de manera progressiva i ptanificada ets recursos destinats a [a cooperació internaciona[. En ets propers quatre anys, passarem de [actua[ 0,08% al,0,35olo dels ingressos corrents de [a Generalitat . ) Incloure una partida específica anuaI per a cooperació per a[ desenvotupament en els pressupostos de [a Generatitat, en benefici de [a transparéncia i de la seguretatjuÉdica. ) Proposar atribuir a[ Partament de Catalunya competéncies en relació amb l'aprovació dets ptans directors ) i i control de [a política de cooperació. Incrementar [a coordinació entre tots els agents de [a cooperació amb plans integrats, que posin fémfasi més en un programa que no pas un projecte. Prioritzar les economies d'escala. ) Formular programes de sensibilització i d'educació per al desenvotupament. ) Formar els cooperants, com una de les contribucions específiques i iddnies de t'imbit autonómic i [oca[ a [a cooperació. ) Sensibititzar [a societat ciül catalana per afavorir i assumir programes de formació, capacitació, enfortiment de [a democrácia, cooperació técnica municipal i creació de xarxes. ) Promoure un codi étic en les relacions i transaccions internaciona[s que garanteixi l.'equitat respecte pels drets humans, amb inctusió dets drets socials i económics. i el. ) Utitització normatitzada de [a "Cláusula Sociat", amb [a introducció de mecanismes de garantia. ) Crear un banc de dades sobre projectes i ONG, per afavorir La publ.icitat, [a transparéncia i e[ i coneixement l'autonomia de la ciutadania en relació amb projectes: dotació, avaluació i contacte amb els diversos agents de [a cooperació. ) Estab[ir un protocoI de ['ajut humanitari i avaluar-[o. ) Proposar una [[ei cata[ana de cooperació per al desenvolupament, cooperació ) i tingui en compte l'especificitat de [a cooperació que ordeni La potítica de a catalunya. Estabtir una Agéncia Catatana de Cooperació per coordinar les accions de cooperació, de conformitat amb un pla director, i que compti amb una preséncia significativa dels ens locats. ) Reordenar i crear un Consetl Catalá de Cooperació, amb funcions consultives i assessores,i formular un pta director de cooperació, que estabLeixi les Línies directrius, amb carácter quatrienna[, com també [a formulació de plans anuats que estabteixin els objectius, l,es prioritats sectorials i geográfiques, els criteris i [a programació estratégica. �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Canviar és guanyar: programa de govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Type The nature or genre of the resource Llibret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Eleccions Parlament de Catalunya Catalunya Federalisme President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 121 p. Abstract A summary of the resource. Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals http://78.47.125.110/files/original/23/2660/1998_PerCatalunya.pdf 5a693b900a56e58f125b13e0a3dcd704 PDF Text Text �1 . PER CATALUNYA PSC �2 INTRODUCCIÓ El catalanisme polític ha estat un moviment plural com plural ha estat i és Catalunya. Tot i que en alguns moments de la nostra història els demòcrates i els catalanistes hem coincidit amb la defensa d’unes mateixes prioritats nacionals, com per exemple durant el període de l'Assemblea de Catalunya, el catalanisme polític des del seu mateix inici ha estat integrat per visions i concepcions diferents de Catalunya, del futur de la convivència dels catalans i les catalanes i de les prioritats de caràcter econòmic, social i cultural. De vegades s'ha volgut donar una imatge monolítica del catalanisme, però això no correspon a la realitat. Fins i tot, s'ha volgut identificar el catalanisme amb una única tradició política, la de caràcter conservador, en una afirmació que encara s’ajusta menys a la realitat. El pensament catalanista, i per tant el pensament que defineix els catalans i les catalanes com a membres d’un mateix poble i que proposa uns objectius col·lectius a assolir, pot remuntar-se tan amunt en la història com es vulgui. Però el catalanisme polític formulat a finals del segle XIX es composa bàsicament d’una vessant que insisteix en el caràcter progressista, democràtic, liberal, republicà, federal i laic del catalanisme, i d’una altra que ofereix una visió des de concepcions de caràcter més tradicionalista, religiós i conservador. Des dels seus inicis el pensament catalanista viu aquest doble origen: una orientació progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme, i una altra de tipus tradicionalista fortament influïda per Balmes. Una i altra tradició responen a interessos i valors diferents i connecten amb línies polítiques diferents: per un costat el catalanisme és hereu del pensament revolucionari, de les revolucions liberals americana i francesa. La nació és considerada com una agrupació d'individus lliures i iguals, que gaudeixen d’uns drets inherents a la condició de persona humana, encara que el seu reconeixement només pugui realitzar-se encara dins d'un determinat àmbit territorial. Els individus han decidit viure plegats a través del pacte o d'un contracte lliure -la constitució, que expressa l'acord fundacional de la comunitat política per tal de regir la convivència de la comunitat- tot recollint dos trets essencials dels estats liberals: els drets humans i la separació de poders. La nació és el resultat d'un pacte entre subjectes lliures que acorden la convivència de la manera que creuen més adequada. La sobirania resideix en els individus, que passen de ser considerats només súbdits a ser ciutadans, amb drets i deures. És el concepte de nació política i aquesta manera de considerar la nació marcarà a fons el catalanisme progressista des de Pi i Margall a Valentí Almirall, des de Rovira i Virgili a Rafael Campalans. La nació deriva de la voluntat de les persones. Al costat d'aquesta tradició n'existeix una altra, hereva del tradicionalisme i que s'identifica amb el pensament contrarevolucionari estès arreu d'Europa, en especial a França i Alemanya. Aquesta tendència de pensament parteix de la idea que la nació és una realitat �3 natural, que s’identifica per posseir un esperit nacional, que es manifesta en una llengua i comunitat forjada per la tradició i la història. Les nacions estan vivificades per un esperit que els és propi. Aquest és el concepte de nació cultural objectiva, que no depèn de la voluntat dels individus que hi viuen. D’aleshores ençà les evolucions han estat òbviament molt grans i les transformacions que ha viscut el catalanisme com a conjunt han estat enormes, molt relacionades amb les que ha viscut Catalunya. La II República és inseparable del Primer Estatut, així com el final de la Guerra Civil amb el triomf dels franquistes significà la seva abolició, juntament amb la de la democràcia i de les llibertats. Al final de la dictadura, el catalanisme va trobar un moment de nova eclosió quan ara fa vint anys, a partir de la tasca d’articulació d’un ampli concepte de catalanisme i democràcia, que s’havia iniciat al voltant de l’Assemblea de Catalunya, s’aconseguiren dues fites d’importància cabdal: la recuperació de la Generalitat, sota la presidència de Josep Tarradellas, que entroncava amb la institució supervivent a l’exili, i l’acord del nou Estatut d’Autonomia de 1979. L’any 1980 les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya obriren un nou període per refer la Catalunya malmesa. Cal insistir en la importància d’aquests aspectes de la formació del catalanisme per recordar el caràcter plural de l’origen del catalanisme polític, en íntima connexió amb aquesta manera diferent de comprendre el país i de configurar la seva identitat. De vegades l’actuació dels catalanistes ha estat coincident, de vegades ha estat enfrontada. La iniciativa, segons les èpoques, ha correspost sempre a un o altre sector. Però sempre s’han influït mútuament i s’han manifestat hereus d’un tronc comú. Les aportacions dels uns i dels altres han esdevingut part substancial del dipòsit compartit de reflexió col·lectiva i d’afirmació d’identitat que les noves generacions han anat assumint com a substrat per tal d’afrontar la resolució dels nous problemes dels catalans i les catalanes i per expressar les alternatives plurals que els defineixen. Els socialistes i les socialistes ens situem dins del catalanisme i sintonitzem, de manera especial, amb la tradició de Pi i Margall, Almirall, Coromines, Martí i Julià, Seguí, Peiró, Rovira i Virgili, Campalans, Alomar, Comaposada, Maurin, Nin, Cornudella o Serra i Moret. Abans de Pi i Margall i d’Almirall trobem Narcís Monturiol, divulgador del socialisme utòpic d’Etienne Cabet, i promotor del moviment republicà federal i l'intent de la seva Icària. I hi trobem Anselm Clavé, també republicà federal, que organitza les societats corals, molt sovint espais d'expressió de les prohibides societats obreres. Cal recordar encara durant el Sexenni Revolucionari la figura d'en Josep-Narcís Roca Farreres, que propugnarà un catalanisme progressista. Un catalanisme progressista que restarà sempre molt vinculat a les incipients societats obreres i a l’organització del moviment obrer català. �4 El nostre catalanisme arranca d'aquesta concepció de la nació i de la societat en què el protagonisme correspon a la ciutadania. En ell hi trobem també la formulació d'un altre aspecte que serà decisiu en la definició del catalanisme progressista: l'orientació federalista. Ja en aquells moments el catalanisme progressista contemplava l'articulació federal com un projecte per a Espanya. La tradició del catalanisme popular i integrador continuarà amb figures tan rellevants com Josep Rovira, Josep Pallach, Ramon Fernández Jurado, Alexandre Cirici Pellicer, Pep Jai, Maria Aurèlia Campany, Paco Ramos, Cornudella, entre d’altres. Hem volgut citar aquests noms perquè ens cal rellegir la història del catalanisme polític des d'una perspectiva més global, popular i integradora. Aquest impuls dels sectors progressistes, obrers, socialistes i demòcrates fou fonamental durant la lluita contra la dictadura franquista i durant els anys de la transició. El catalanisme com a expressió que la defensa dels interessos de Catalunya significa la defensa dels interessos dels catalans i les catalanes va ésser liderat per les forces democràtiques i d’esquerres. El PSC va tenir un paper decisiu en la formulació del catalanisme polític de la dècada dels setanta i dels vuitanta. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas en bona part es va produir per la insistència i per la voluntat dels socialistes. No és cert que el catalanisme sigui patrimoni dels conservadors, avui de CiU i en el passat de la Lliga Regionalista. Hem d'insistir en la tradició popular, federalista, obrera i republicana que ha ofert unes altres visions de Catalunya, i que de fet ha estat pionera del catalanisme polític. Així mateix cal evitar la confrontació simplista entre les dues concepcions de catalanisme. Tota realitat nacional és una realitat complexa en la qual s’entrecreuen elements d’una i altra concepció. En aquests darrers vint anys, però, s'ha produït un decantament del catalanisme polític cap a la tradició més conservadora com a conseqüència de la política realitzada per CiU des del govern de la Generalitat. Aquesta situació ha provocat l’allunyament d’amplis sectors populars del procés de construcció del nostre autogovern. Compartim amb Vicens Vives que la característica més específica de la psicologia del poble català és "la voluntat de ser". Ens cal, però, concretar-la. Hem d'acabar amb les ambigüitats i els essencialismes del discurs conservador que porten a la frustració o no condueixen a res. Catalunya porta massa anys de victimisme estèril, de confrontacions inútils, de mercadeigs que han afectat profundament la nostra pròpia imatge com a poble. Hem de proposar amb coratge i fermesa una altra visió de Catalunya. Hem de refermar la nostra proposta catalanista. Una proposta que lògicament es troba davant d’uns canvis de gran profunditat. El fenomen de la globalització ens afecta i ens afectarà cada dia més. La globalització és una dada de �5 la realitat, una dada nova però irreversible, i l’aproximació de l’esquerra a aquest fenomen no pot ser de rebuig. El que cal fer és analitzar-lo, veure quins efectes produeix, potenciarne els avantatges que pugui tenir des d’un punt de vista progressista i minimitzar-ne els inconvenients. Un món més ampli ens convida a treballar per viure amb harmonia i plenitud, amb tota la gosadia que els canvis reclamen. Ens convida a participar-hi tal com som, amb la nostra identitat, amb la consciència que només una societat sencera, que no oblida cap de les persones o sectors que l’integren, solidària amb tots els seus membres, plural en la seva expressió, pot fer-ho amb garantia de futur. Més que mai, en una etapa de canvi, ningú no pot ésser oblidat per la comunitat de què forma part. La injustícia i la insolidaritat provocarien la debilitació del conjunt. Catalunya té l’exigència d’adaptar-se a les noves relacions d’intercanvi mundial i de “saber viure la globalització”; és a dir, de saber afermar la seva identitat en el nou context. És un gran repte per a un país petit. Però sabem que podem i volem fer-ho. D’altra banda, la realitat d’una Unió Europea forjada en el darrer decenni és un signe esperançador d’aquesta adaptació al nou marc d’intercanvis. Però caldrà distingir entre l’Europa de tothom, la dels ciutadans i l’antiga Europa, la dels exclusius acords entre estats. Un dels aspectes més decisius del catalanisme polític es troba precisament en l’articulació del nou procés europeu i en la capacitat dels catalans i les catalanes de cercar-hi un paper rellevant i propi. Globalització i realitat europea són dos factors que ens han de permetre superar la vella i paralitzadora recerca d’una correspondència exacta entre l’estat i la nació. Ens trobem vivint ja uns canvis de gran magnitud. Vivim una veritable mutació de societat. I la primera responsabilitat de tot governant és situar el país dins el circuit del desenvolupament, no perdre la oportunitat de la revolució tecnològica. Aquesta revolució tecnològica, per altra banda, exigeix una reforma permanent d’estructures i planteja de manera aguda com competir i crear ocupació. La segona responsabilitat dels governants és que la revolució tecnològica es posi al servei de les persones, no les persones al servei de la revolució tecnològica, tot adoptant com a punt de referència els drets dels ciutadans. Els canvis socials i culturals que les noves tecnologies afavoreixen i l’explosió d’una societat de la informació cada cop més mediatitzada però també cada vegada més lliure, demanen una reformulació política que tingui en compte els riscos de la concentració del poder en centres de poder que no es basen en la legitimació i el control democràtics, però que a la vegada es faci ressò de les possibilitats esperançadores d’una participació ciutadana més intensa que aquests nous instruments provoquen. La Catalunya del segle vinent viurà dins un món cada vegada més interdependent. La nostra proposta catalanista ha de permetre desplegar la nostra identitat pròpia i afavorir que Catalunya tingui un paper més actiu en la construcció d’un món més just i lliure. �6 La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos: . Catalanisme és autogovern. . Catalanisme és integració i cohesió social. . Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa. �7 1. CATALANISME ÉS AUTOGOVERN L'element central del catalanisme polític és la voluntat d'autogovern del poble de Catalunya. El fet nacional s'expressa per la voluntat del poble de Catalunya de constituir una comunitat política diferenciada que decideix en última instància per si mateixa sobre els aspectes fonamentals de la seva identitat col·lectiva. És aquesta la característica essencial del catalanisme modern. Som una nació perquè avui i aquí els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya volem ser-ho i aquest fet es tradueix en l'aspiració a autogovernar-nos a través de les nostres institucions. Això significa tenir l'ambició d'eixamplar el màxim possible la nostra capacitat per decidir per nosaltres mateixos en els diferents camps de l'activitat pública i reforçar la identificació del poble de Catalunya en les seves institucions d'autogovern. Tota realitat nacional és una realitat complexa. El que afirmem és la primacia de l'autogovern com element constitutiu del fet nacional. Això vol dir que la nació és allò que expressa la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. No és el poble que està al servei d’una idea de Nació abstracta, sinó la nació que està al servei del poble. Però vol dir alguna cosa més. Vol dir que el catalanisme es mesura sobretot pels graus d'autogovern que puguem assolir. El vigor i la força de la realitat nacional catalana està en relació, abans que res, amb la capacitat que tinguem per decidir per nosaltres mateixos sobre les qüestions que fan referència a la nostra vida col·lectiva. Des d'aquest punt de vista, les relacions CatalunyaEspanya i la inserció precisa de Catalunya dins l'Estat Espanyol és una qüestió central del projecte catalanista, perquè, ara juntament amb Europa, és el marc on caldrà adequar el nostre nivell d'autogovern. Cal que siguem conscients que l'element essencial que tenim plantejat en el futur del nostre país no és la qüestió abstracta de la sobirania. En un món d’interdependències, allò que cal és enfortir i precisar els continguts polítics del nostre autogovern, en llenguatge i conceptes propis de la realitat sociopolítica del segle XXI i molt particularment en la perspectiva institucional i coherent de la construcció europea. Estem, de fet, en un procés de reformes, de recomposicions i de renúncies de sobirania. El debat central de la sobirania avui no radica a assenyalar qui pot exercir-la plenament, és a dir, quin és l'àmbit territorial que en té la potestat, en última instància, per constituir-se en comunitat política i, per tant, per decidir la seva existència independent o la seva integració dins d'altres realitats polítiques. Aquest no és el debat central perquè de fet formem part de realitats polítiques plurinacionals, en les quals ja no hi ha la concentració exclusiva del poder nacional en una sola instància de govern. Des d'aquest punt de vista, la capacitat de decisió, i si es vol la sobirania, és compartida pels diferents nivells de govern. Les dues qüestions essencials que hem de decidir són, per una banda, quina és la distribució territorial del poder polític a què nosaltres aspirem i, per altra, com es fa conciliable �8 l'existència de diferents realitats nacionals amb la integració de totes elles en sistemes polítics descentralitzats. Si l'element essencial del nostre catalanisme és l'ambició d'autogovernar-nos, la determinació dels continguts polítics de l'autogovern esdevé la qüestió central. És en aquest punt on el federalisme és un punt central de referència. El federalisme ens ofereix el millor model en què inspirar-nos a l'hora de decidir quins són els continguts de l'autogovern de Catalunya, tenint en compte que aquest autogovern haurà d'exercir-se en un marc polític complex caracteritzat per l'existència de diferents nivells de govern (l'europeu, l'estatal, el català, el local) i en el qual cada un d'aquests nivells disposarà d'uns determinats graus de poder polític. Més endavant ja entrarem en el federalisme; però cal insistir en el fet que el federalisme ens interessa més per la qüestió dels continguts polítics de l'autogovern que no per la qüestió de la sobirania. Des d'aquest punt de vista, a més, tampoc ens seria fàcil trobar punts comuns entre els països federals Nosaltres hem d'afirmar la vigència del pacte constitucional com un pacte, tant entre ciutadans com entre territoris, que suposa una afirmació i una doble renúncia. L’afirmació que democràcia i autonomia estan indissolublement unides a Espanya, i en concret que l’autonomia de Catalunya ha anat sempre lligada a l’existència de democràcia a Espanya. La renúncia de la democràcia espanyola a imposar a Catalunya un Estat centralista i unitari, i la renúncia de Catalunya a la reivindicació de la independència. En aquest context, l’objectiu essencial del catalanisme ha de ser més el de reforçar i ser ambiciós en els continguts de l’autogovern que no el de plantejar el debat de la sobirania. Com recordàvem en la introducció, el catalanisme polític és plural. El catalanisme és el denominador comú de diferents formacions polítiques que, amb plantejaments diferents quant a model de societat i a projecte nacional, comparteixen en canvi una mateixa voluntat per a fer efectiu l'autogovern de Catalunya. El caràcter plural del catalanisme no significa que hi hagi d'haver diferents projectes catalanistes. Significa, per contra, que no totes les formacions catalanistes pensen el mateix respecte a la manera de resoldre els problemes bàsics de la societat catalana. Per això, la confrontació política entorn dels temes programàtics i de model de societat ha d'anar acompanyada per la voluntat de cercar una unitat bàsica de les forces polítiques catalanistes respecte a les qüestions que fan referència als continguts polítics de l'autogovern, tot i reconeixent les diferències derivades dels models diferents de configuració de l’Estat. El fet que aquest autogovern vulgui ser exercit per a aplicar polítiques diferents -i fins i tot contradictòries- no vol dir que les forces catalanistes no puguin tenir un interès comú a aprofundir l’autogovern al màxim. Respecte a les qüestions que fan referència a l'autogovern cal assolir el màxim nivell d’unitat. Aquesta unitat és complementària del caràcter plural del catalanisme, precisament perquè el �9 catalanisme no és patrimoni de cap formació política en concret, sinó de totes les formacions catalanistes en conjunt. La vida política catalana no estarà plenament normalitzada mentre el tema central de la discussió interna entre les formacions polítiques de Catalunya continuï estant vinculat a les qüestions que fan referència a l'autogovern. Aquests temes són bàsics, certament. Les relacions Catalunya-Espanya i el contingut polític de l'autogovern seran durant molt temps encara el tema central del catalanisme, tot i que no haurien de ser temes de confrontació sinó més aviat d'acord. La línia divisòria dins de la política catalana ha de situar-se sobre les qüestions de programes i polítiques, sobre la forma concreta d'exercir aquest autogovern per opcions polítiques de signe diferent, no sobre l'abast i el contingut de l'autonomia. De fet, però, des de l'any vuitanta la vida política catalana ha estat marcada per aquest debat. Hem assistit a la voluntat d’apropiació del catalanisme polític per part d’una sola força política, i això ha situat el debat polític a Catalunya entorn de la qüestió del catalanisme. Aquesta situació no és la desitjable. La història ens passarà la factura dels intents de CiU d'apropiació partidista del catalanisme. Això no ha fet cap bé al país. CiU ha renunciat als objectius de país per propòsits partidistes. Ha tendit sistemàticament a excloure del camp del catalanisme aquells que no compartien els seus plantejaments de partit. L'autogovern no pot ser excloent, sinó que ha de ser integrador. No només per una raó de principi, sinó també per tal de poder-lo reforçar i aconseguir que arreli al màxim en el si de la societat catalana. Un catalanisme basat només en els aspectes lingüístics i culturals corre el risc d'excloure dels seus plantejaments una part important de la societat catalana, que no té el català com a primera llengua. Dir que per ser catalanista cal expressar-se en català i estar impregnat de la cultura catalana és excloure avui del catalanisme el 50% de la població. És, doncs, afeblir la causa que es pretén defensar. El nostre autogovern es veurà reforçat el dia que hi estiguin a favor i el sentin com a seu (i per tant participin en els processos electorals) els ciutadans de Catalunya que no s'expressen en català però que veuen en l'autogovern la manera d'exercir els seus drets i de defensar els seus interessos. Per això és important subratllar l'estret lligam entre el catalanisme i l'autogovern, en una doble perspectiva: per una banda, l'autogovern permet la defensa dels interessos de tots els catalans, més enllà de la seva procedència cultural; per l’altra, ofereix la possibilitat de desenvolupar un projecte comú de país en el qual la identitat cultural es va construint dia a dia com a resultat de la dinàmica social i de l'ambició, i té la voluntat d'assegurar la continuïtat dels elements lingüístics i culturals que ens ha legat la història. La realitat, però, és complexa. L'autogovern és una qüestió d'interessos, però també de sentiments. La nació és l'autogovern, la voluntat col·lectiva de ser; però és també un conjunt de símbols i elements intangibles amb els quals ens sentim identificats amb major o menor grau. Tota realitat nacional construeix el seu propi relat articulador. Està clar que aquesta realitat és, en molt bona part, la reconstrucció interessada d'una determinada �10 història, en la qual uns fets són ignorats i altres destacats, d'acord amb uns determinats propòsits. Però el fet cert és que acaben adquirint vida pròpia. I que no hi ha poble, ni país, ni nació, sense uns signes d'identitat nacional que l'uneixen, el cohesionen, li donen una perspectiva de conjunt, permeten que tingui força al món, que valgui i sigui alguna cosa. Els elements d’identitat, i entre ells els culturals i lingüístics, no els podem, doncs, oposar a l'autogovern com a fet fundacional de la realitat nacional. El que hem de fer és evitar que siguin elements excloents i segregadors; i convertir-los, en canvi, en factors de síntesi i d'agregació. �11 2. CATALANISME ÉS INTEGRACIÓ I COHESIÓ SOCIAL Catalunya ha estat sempre un país de pas, un passadís per on han desfilat i en el qual han restat gent i cultures diverses; i, a causa d'aquesta condició de terra de frontera, ha estat també un país sotmès a pressions bèl·liques successives. Tot plegat ha generat, al llarg dels segles, dues característiques bàsiques del seu temperament col·lectiu: la permeabilitat; la capacitat d'acollida i d'integració de la diversitat, i la resistència contra la invasió assimiladora, la voluntat de romandre com a poble. Així ho explica Jaume Vicens Vives. I afegeix: "Som fruit de diversos llevats i, per tant, una bona llesca del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge". Per això, la xenofòbia no ha adquirit mai carta de naturalesa a Catalunya, no ha quallat mai en res de significatiu. Algunes veus d'esquerra de principis de segle, que s'oposaven tant a la dreta catalana i a algunes derives tradicionalistes com a l'actuació divisora del lerrouxisme, ho havien formulat amb contundència. Pere Coromina havia dit: "No som els fills d'una sola sang". I el socialista Rafael Campalans en feia una bella afirmació de present i de futur, amb unes paraules que han figurat en el projecte del socialisme català des de la seva unificació: "Catalunya no és solament -com voldrien alguns- la geografia i la història passada. És sobretot aquest deler regenerador que s'encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir, aquesta voluntat d'història futura. No és la història que ens han contat, sinó la història que nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir." En un breu eslògan, l'Assemblea de Catalunya va fer d'aquesta voluntat integradora un crit multitudinari: "Som i serem un sol poble." En els grans països receptors de fluxos immigratoris (EUA, Canadà, Austràlia), no és fins als anys seixanta que comença a obrir-s'hi camí aquesta concepció pluralista i integradora. Fins aleshores, hi havia dominat un altre model: l'assimilacionisme. La ciutadania plena no es guanyava sense l'abandó de les pròpies senyes d'identitat i sense la total supeditació al patró establert prèviament com a necessari; se n'ha dit "l'angloconformitat". A partir dels anys setanta, la creixent pressió en favor del pluralisme cultural es generalitza i, amb ella, l'exigència del dret a la diferència (nacional, d'origen migratori, de gènere...). Així acabarà deixant-se enrera el model assimilacionista envers el fet immigratori i es reconeixerà el dret de tothom a mantenir els seus signes d'identitat i a associar-se amb aquesta finalitat. El camí fet des d'aleshores, amb encerts i derives, ha posat de manifest, en els països de referència, la cristal·lització de dues ortodòxies oposades i socialment molt negatives. D'una banda, la pervivència de la vella ortodòxia tradicionalista, en versió uniformadora assimilacionista- o en versió excloent -"apartheid". D'altra banda, una nova ortodòxia: l'ortodòxia del multiculturalisme incondicional que propugna la "separació en la igualtat", l'amanida inconnexa. Es tracta, aquest darrer, d'un exasperat zel diferenciador que, en nom dels interessos dels "diferents", obre dinàmiques de contrasocietat, és a dir, d'automarginació, amb la qual cosa coincideix paradoxalment amb els objectius del �12 tradicionalisme excloent. Aquest multiculturalisme incondicional, de fet, ignora la mobilitat del procés social i tracta de congelar les coses, reduir-les a foto fixa, perpetuar-les. Enfront d'això, cal afirmar sense equívocs que la diversitat es reconeix però no es projecta. Projectar la diversitat és organitzar la segregació. Els sectors progressistes dels països en qüestió estan afirmant una tercera posició que coincideix plenament amb el model integrador que entre nosaltres hem batejat amb el nom de "societat gresol". Es basa en dos conceptes fonamentals: primer, el ple reconeixement de la diferència; segon, un fort designi unitari, comunitari i integrador. Els drets de ciutadania han d'alliberar-se de motlles culturals rígids. Entre nosaltres, per exemple, ha de considerar-se catalana tota expressió cultural que hagi arrelat a Catalunya, vingui d'on vingui. Certament, no és aquest el criteri que avui separa la cultural tradicional autòctona i la immigrada; la primera conduïda per la Conselleria de Cultura i la segona per la Conselleria d'Afers Socials. Cal afegir a aquest reconeixement una potent acció unitària i integradora, contra tota deriva separadora. Hem de dir no a la cristal·lització de les diferències, hem de dir no a la compartimentació en realitats estanques. La fusió, la construcció d'una identitat comuna, és un objectiu inexcusable, perquè la nostra concepció de les coses passa per l'existència d'una societat cohesionada, perquè sabem que només en aquest terreny poden créixer i estendre's la llibertat, la justícia i la igualtat. Aquest procés de fusió que considerem imprescindible no comporta un dibuix final preestablert. El resultat depèn sempre d'un procés de selecció social de les matèries primeres identitàries que hi concorren i que és imprevisible en els seus resultats. Entre tots aquests ingredients, la mitjana de la gent va produint uns determinats decantaments en favor d'aquells que els resulten més útils, més satisfactoris respecte de les seves necessitats. És evident, però, que l'assumpció d'aquest model dinàmic pels respectius segments socials reclama la visualització d'algunes poques garanties bàsiques que esdevenen pressupòsits del procés, mínims prefixats, objecte del consens social que ha de quallar a l'inici del procés. A Catalunya, aquests mínims haurien de ser, d'una banda, la garantia que el procés està certament obert a la diversitat, sense restriccions, inclosa la diversitat i llibertat lingüística com a valor de present i de futur; i, d'altra banda, la garantia que el català, la llengua especifica del país, serà salvada, esdevindrà causa comuna de tota la ciutadania. Aquestes són condicions bàsiques a partir de les quals tots els segments socials han de participar confiadament en el procés, han de lliurar-se sense recances a la recreació de la identitat col·lectiva de Catalunya, a la reactivació del vell gresol català. La cultura democràtica comuna està cridada a ser un desencadenant, un catalitzador, d'aquest procés de fusió. No va costar gens, en la transició democràtica a Catalunya, que els catalans nascuts a Andalusia entenguessin de seguida com a patrimoni seu l'herència política de la Generalitat republicana, del president Companys... I no era menys cert que molts catalans autòctons sentien García Lorca o Blas Infante com a propis en el combat �13 comú contra el franquisme. Símbols, fets, fesomies d'origen divers, projectes de futur, valors democràtics i progressistes, s'unien en un mateix impuls col·lectiu, en una mateixa significació democràtica, transformadora, catalanista. Aquest és un element decisiu en la reactivació de la Catalunya-gresol: els valors, la cultura democràtica com a realitat comuna. La Catalunya dels anys trenta va ser això. L'impuls social i polític que va culminar en la República i que va inspirar l'obra de la Generalitat va tenir aquest doble ingredient: impuls comú i integrador, projecte transformador. Catalunya, en l'imaginari col·lectiu català -i fins i tot internacional-, va aparèixer com la suma dels millors ideals, una causa que s'ho valia, una causa que molts podien fer seva. Catalunya va ressorgir amb gran força. Així va ser com el gresol català va funcionar plenament. Va passar el mateix amb les grans mobilitzacions dels darrers anys del franquisme, als setanta. L'esquerra catalana en general i després la unitat socialista en particular en van ser el desencadenant i canalitzador. El nou PSC sorgit de la unitat socialista i revalidat per les urnes com a primera força política esdevenia l'expressió d'un nou impuls transformador i integrador a Catalunya. Aquesta realitat conjurava definitivament un perill ben present aleshores en la ment de tots: la reedició de qualsevol nou intent lerrouxista. Aquesta havia estat una de les raons de ser del procés d’unitat socialista a Catalunya, ara ja una gran fita guanyada: haver assegurat, en la transició democràtica, la unitat civil del nostre poble. A partir dels anys vuitanta, es produiria la gran frenada: amb la victòria electoral del catalanisme conservador, tenia lloc un desplaçament decisiu del centre de gravetat del catalanisme, situat fins aleshores en els segments populars de la nostra societat, en part autòctons, en part immigrats. Ara requeia en el segments mitjans i alts. Així, el catalanisme oficial -i la imatge de Catalunya que se'n desprenia- generava una visió cofoia i abrandada, a la mida de certs sectors mitjans; mentre que, amb l'altra mà, feia d'expenedor de passaports de demòcrates i catalanistes pels sectors provinents del vell règim. Això, acompanyat d'una concepció del país culturalment tradicionalista i acompanyat també del brutal anatema conservador contra els socialistes, va allunyar del catalanisme sectors molt actius en l'etapa anterior i va arraconar un ampli segment social cap a l'atonia i l'abstencionisme. Això va comportar un greu alentiment, quan no l'estancament, del procés de socialització política i nacional que hi havia en curs. Aquest és el gran cost nacional del període conservador al govern de la Generalitat. Catalunya necessita un nou període d'impuls social, que només pot basar-se en un nou projecte. Un projecte transformador cap a majors cotes d'igualtat entre la ciutadania, cap a una més gran cohesió social, a partir del qual el gresol català s'ha d’activar plenament, amb el reconeixement de la diversitat, de manera integradora, cap a una realitat comuna de futur. La viabilitat nacional de Catalunya depèn d’aquesta reacció social. Cal que Catalunya torni a ser el compendi de les millors causes, un país pioner, obert i integrador. �14 La cohesió social esdevé un factor essencial del nostre projecte catalanista. Ens cal una distribució de la riquesa i la cultura més equilibrada. Cal que el creixement econòmic pugui arribar a tots els sectors de la societat i a tots els racons del país. A Catalunya, constatem amb especial preocupació l’erosió del sistema educatiu i l’abandó de l’escola pública catalana durant l’etapa del govern de CiU. L’educació ha de convertirse en la primera prioritat de les polítiques catalanistes. El catalanisme progressista confia en el valor cívic de l’educació, alhora que comprèn l’abast social que la caracteritza. La igualtat d’oportunitats com a acció equilibradora i la millor preparació com a acció inversora. La cohesió prové també de la participació, de les conviccions democràtiques de la societat. Per això el nou valor de la proximitat, que acosta els poders públics a la ciutadania, serà sens dubte fonamental per a sostenir una política que compti amb el suport cívic necessari. D’aquí que el catalanisme progressista tingui en la seva arrel el concepte del municipalisme, una tradició basada en la confiança, en el reconeixement mutu de ciutadans i governants i en el respecte institucional que ara, amb el valor de la proximitat, es renova en la certesa que el màxim acostament de les decisions no sols incrementa l’eficàcia sinó que també esdevé un factor de cohesió mitjançant la participació cívica. En la nova societat de la informació, aprendre a créixer també és aprendre a competir, en un món estretament comunicat que intercanvia mercaderies i alhora idees. La capacitat innovadora i l’esperit creatiu de les societats determinen l’eficàcia en la competència i també permeten nous reptes. La cadena consecutiva fóra aquesta: un país més participatiu és més responsable, o sigui, més lliure. Un país més lliure és més creatiu i això li permet guanyar nova confiança per emprendre amb més èmfasi l’afany participatiu. En aquest cicle, el màxim rendiment es dóna quan hi ha el gruix suficient com per emprendre els grans canvis que impulsen les transformacions a més llarg termini. Una societat més lliure i responsable, més innovadora i alhora més segura, per la confiança obtinguda en ella mateixa més que no en l’exercici mandrós de dipositar la confiança en lideratges asfixiants, és una societat més cohesionada, on les diferències se salden en les accions equilibradores, on la necessitat de llibertat i la voluntat d’igualtat tendeixen a un desplegament paral·lel. En aquesta combinació rau justament la força del progressisme. �15 3. CATALANISME ÉS FEDERALISME Com ja hem insistit al llarg del document, el catalanisme polític no és un moviment monolític, unívoc; sinó que, al contrari, una de les seves característiques més marcades és la seva varietat de tendències. No és reductible a una classe social, a una ideologia, a un programa polític. Té, ja ho hem vist, si més no, un element definidor comú a tots ells: la lluita en defensa de la personalitat de Catalunya i del seu autogovern. És també un moviment que demana o exigeix la reforma democràtica de l’Estat espanyol perquè la seva visió de les Espanyes és antagònica amb el centralisme. Tot i que el catalanisme, per la seva pròpia exigència de l’autogovern, és autonomista. Dins del catalanisme autonomista hi trobarem tot un gran corrent que és federalista. Al seu costat hi trobarem el catalanisme regionalista, que procedeix de les tradicions del foralisme tradicionalista. A finals d’aquest segle el federalisme és, potser encara més, un aspecte decisiu del nostre projecte catalanista. Fins ara hem vist com, pel catalanisme de progrés, l’autogovern, per una banda, i l’integració i la cohesió social, per una altra, esdevenen els dos objectius essencials de la nostra proposta. El tercer objectiu, que a més de lligar-los els articula, és el federalisme. El federalisme és, avui més que mai, la clau que ens obre la porta al model de la nostra relació política amb Espanya i amb Europa; i, a més, és la manera més positiva i més democràtica d’articulació dels poders polítics i d’aproximar-los als ciutadans i a les ciutadanes. El federalisme és, en primer lloc, un pacte d’individus en llibertat El federalisme, alhora que és un sistema d’articulació dels estats o de les regions dins d’un Estat, és també un criteri d’organització social democràtica que té com a idea fonamental la prioritat de l’individu. La persona posseeix tota la seva llibertat i únicament cedeix aquella part de la seva llibertat que vol entregar; a més, decideix a qui vol entregar-la, i no l’entrega mai a un sol poder, sinó que la pot distribuir entre els poders que cregui oportuns. En aquest sentit el federalisme és també una actitud, una sensibilitat, una manera de forjar la convivència en llibertat. Aquesta concepció de la llibertat individual, estructurada a partir del radicalisme democràtic del segle XIX, contempla la Constitució com un pacte entre subjectes. En aquest pacte els individus conserven el poder personal que volen i, aquell que entreguen a la comunitat, l’organitzen de tal manera que mai no pugui concentrar-se tot en una única institució o en un nivell polític. Aquesta és la idea de fons del federalisme. No n’hi ha prou amb la divisió de poders de l’Estat entre el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial. Cal una divisió vertical de poders entre �16 l’individu, el poder local, el poder regional, el poder nacional.. L’Estat-nació no és el resultat necessàriament d’un acte únic de disposició de llibertat de tots; ho és únicament en un dels nivells de comunitat en què un accepta integrar-se. Per tot això, en aquest moment d’articulació del procés de construcció europea el federalisme esdevé clau per una doble raó: per un costat, perquè permet l’articulació i la reforma de la sobirania dels estats membres i, per un altre, perquè és l’instrument que permetrà una nova manera de relació dels poders per fer-los més democràtics i més propers als ciutadans i a les ciutadanes . L’aposta per una Europa unida, que estimula un sentiment de pertinença més ampli, és complementada amb un rol dels estats que el principi europeu de subsidiarietat assegura. A la vegada, s’aferma una acció paral·lela de “devolució”, des d’aquests esglaons intermedis, cap a les regions i als municipis. Aquesta Europa de la unió enforteix els valors de proximitat i de participació: el federalisme es convertirà en l’instrument per adequar-los. Per això mateix, més que una reforma del concepte de sobirania, el federalisme suposarà un nou impuls al concepte de ciutadania, vers una Europa dels ciutadans i les ciutadanes en la qual estats, nacions, països tinguin el seu grau de responsabilitat i protagonisme col·lectiu. El nostre “catalanisme federal” convoca a la construcció d’un projecte per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa des del catalanisme polític progressista. En lloc de l’ús i abús de les situacions conjunturals, que ha convertit les relacions polítiques emeses des de la més alta institució de Catalunya en un estira i arronsa interessat, hi ha una altra actitud del catalanisme que suscita més esperança que la migrada visió dualista i victimista. Hem d’acabar amb les maneres provincianes i estèrils de relacionar Catalunya amb la resta de l’Estat i amb la Unió Europea. Hem d’acabar també amb les visions ambigües, sovint contradictòries, que demostren, de fet, la inexistència d’un projecte per a Espanya i per a Europa des del catalanisme conservador. Aquest tipus de política està resultant molt negativa per a Catalunya i per a la percepció que es té de Catalunya a l’exterior. Un pas més endavant en el pacte constitucional Ens trobem en una nova situació que ens demana un pas més endavant en el pacte constitucional per avançar en la consolidació d’una Espanya plurinacional, democràtica, federal. Vint anys després de la Constitució, Espanya ha canviat molt. Amb la Constitució hem acabat amb aquell Estat centralista, unitarista, autoritari que només perdura en les actituds personals d’alguns governants. Hem aconseguit anar desplegant una reforma en profunditat del vell Estat centralista. La Constitució de 1978 consagra un model d’organització territorial del poder polític que pretén respondre alhora a un doble repte: per un costat, resoldre el problema històric de l’articulació territorial d’Espanya, i per l’altre, proposar l’aproximació dels centres de decisió política a la ciutadania. Estableix un model obert, dinàmic i flexible, que permet perfectament la lectura federal de la Constitució i que �17 ha ajudat a la transformació d’un Estat molt centralitzat tot impulsant l’Estat de les autonomies. La Constitució espanyola de 1978 ha fet possible una autonomia molt satisfactòria, en la seva aplicació més amplia. En general el Tribunal Constitucional ha demostrat una i altra vegada que la Constitució és un paraigua protector de l’autonomia i no només dels poders centrals de l’Estat. Però per a continuar en el desplegament federal de la Constitució, cal un nou pacte constitucional que permeti aprofundir al mateix temps l’actual transformació de l’Estat de les autonomies, el procés d’unitat europea i les reformes democràtiques a partir dels principis de la subsidiarietat, de la proximitat i de la transparència. Ens interessa ésser actius amb el nostre projecte hispànic, naturalment des de la nostra concepció d’aquest projecte, des de la nostra interpretació constitucional lleial i generosa al mateix temps. Ens interessa participar i decidir. De fet, com més participem, millor anirem. Això els socialistes i les socialistes ja ho vam entendre, i practicar, durant la transició. Si volem anar endavant és necessària la nostra total imbricació en la consolidació i aprofundiment de l’estat autonòmic per tal d’anar-lo conduint cap a criteris federals. Cal anar perfeccionant el nostre autogovern -i el dels altres- i molt especialment s’han de trobar les fórmules en matèria de coordinació i presa de decisions. L’actual govern de la dreta no pot ocultar els seus orígens ideològics en una concepció unitarista i redemptora d’Espanya, però la conjuntura ha forçat fins i tot aquests sectors reticents a la realitat plurinacional a l’adopció d’unes conviccions autonomistes més o menys versemblants. A més a més, els corrents del federalisme europeu també fan possible nous punts de vista en la política espanyola. Aquesta nova situació convida a l’acabament definitiu de les polítiques basades en recels o en el contrajoc d’intercanvis sempre provisionals, perquè les actituds favorables a l’autonomia són un bon camí per a avançar més graus de proximitat del poder polític a les persones. El federalisme més sincer parteix del reconeixement de les diferències. Catalunya expressa el seu caràcter nacional a partir de la història, la llengua, la cultura, el dret i la política. Aquest indispensable reconeixement de les diferències ha de suposar també que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tinguin els mateixos drets que altres ciutadans de l’Estat; és a dir, han de poder comptar amb el mateix finançament per als serveis bàsics i amb la proximitat elegida en la gestió dels afers públics. Tot i que hi ha raons històriques no gaire llunyanes que podrien alimentar la malfiança o l’acritud, i malgrat el soroll minoritari, però efectiu, que prové d’actituds hostils, el catalanisme té l’obligació de liderar des de Catalunya la recomposició històrica d’aquests �18 sentiments, per participar amb lliure responsabilitat en les garanties d’una Espanya plurinacional, democràtica, federal i europea. El catalanisme progressista ha de substituir un model basat en influències, tal vegada punyents, però massa sovint mesquines o febles, a causa dels dèficits d’inici, per un compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques d’Espanya, molt més ara que s’endevinen voluntats regressives i es lesionen principis establerts des de fa temps. La coexistència en llibertat a partir d’una societat que s’organitza lliurement ens porta al concepte alemany de bundestreue traduït com a fidelitat a l’esperit federal, lleialtat federal o confiança federal. La confiança constitucional aplicada al sistema polític espanyol és un element de primer ordre ja que l’estructura de l’Estat espanyol té totes les característiques essencials que la doctrina sol exigir als estats federals. Per un costat, estructura l’exercici del poder polític a través de l’organització de dos ordres: un de comú i un altre d’organitzat a través d’ens territorials que gaudeixen de poder legislatiu sobre les competències que li han estat atorgades en els estatuts respectius. Per l’altre, estableix una garantia constitucional de l’autonomia concretada en el control de constitucionalitat de les lleis realitzat pel Tribunal Constitucional. La Constitució és el marc que permet l’encaix dels actors polítics i la seva interpretació permet una visió plural, flexible i dinàmica del sistema polític. La confiança constitucional significa l’acceptació del pacte constitucional, lluny d’una idea jeràrquica de lleialtat; significa la plena acceptació solidària de la pluralitat i de les diferències a partir d’un pacte constitucional compartit i dinàmic. Cal anar a fons amb la federalització de l’Estat de les autonomies S’obre una etapa del federalisme de les propostes i de l’acció. Cal concretar les propostes. En aquest sentit, cal recordar els cinc punts bàsics de la proposta federalista del PSC, en els quals hem insistit des de fa uns anys i que hem anat desplegant: Primer. El federalisme com a sistema de distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes. Nosaltres apostem clarament pel desplegament de les transferències encara pendents per tal de facilitar d’aquesta manera l’exercici de l’autogovern. Segon. Completar la reforma en profunditat de l’Administració de l’Estat que afecti tant els serveis centrals com els perifèrics. Tercer. La reforma en profunditat del Senat. Apostem per un Senat federal que sigui una veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional de l’Estat. El Senat és l’espai on s’ha de confeccionar i manifestar amb autenticitat i de forma representativa i �19 entenedora la confiança federal. El Senat federal haurà d’esdevenir la cambra de primera lectura en tots els assumptes relacionats amb la realitat autonòmica i l’espai privilegiat de pacte entre els governs de les comunitats autònomes. Serà també el marc idoni de reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya. Proposem un Senat més reduït composat per representants dels parlaments autònoms. Un Senat on pugui expressar-se també de manera normal el pluralisme lingüístic de l’Espanya plurinacional. Quart. Ens cal un nou model de finançament autonòmic. El PSC ja ha presentat la seva proposta. Una proposta que es fonamenta en els principis d’autonomia i suficiència financera, de corresponsabilitat fiscal i solidaritat interregional, a partir dels següents eixos bàsics: igualtat dels ingressos per habitant, incorporació de la sanitat al model general, autonomia financera i corresponsabilitat, diversificació dels tributs (l’anomenada cistella d’impostos), suficiència, solidaritat, transparència, trencament amb els sistemes de discriminació, gestió participada dels impostos, oficina de seguiment financer al Senat i suport a l’administració local. Tot això en un marc fiscal federal que tindrà com a tasca inicial recalcular els recursos de cada Comunitat Autònoma per poder així garantir la seva suficiència i igualtat en la prestació dels serveis. Cinquè. Reforçar el paper de les corporacions locals en la nova estructura de poder territorial. La “proximitat municipal” esdevindrà un factor decisiu en els processos de cohesió social i de legitimació política. Governar la globalització significarà aproximar el poder polític al ciutadà desplegant a fons el principi de subsidiarietat. I el federalisme és també la nostra proposta per a Europa La construcció d’Europa és vista des de Catalunya com allò que és bo per tots els europeus però especialment pels catalans i les catalanes. A més de sumar tots els arguments en favor de la unitat europea com ho fan arreu, nosaltres hi afegim la convicció que la dimensió europea pot ser el desllorigador de les nostres expectatives col·lectives. Hem de ser conscients que el nostre futur és Europa. L’objectiu és ben senzill: es tracta que Catalunya pugui encaixar en la política, l’economia, la societat i la cultura europees amb tota comoditat i amb una garantia de la seva identitat. Catalunya un país de rang europeu. ¿De quina manera? Mitjançant la relació indirecta -que li procura l’Estat- i a través de la relació directa que ofereix ja, encara que de manera incipient, el moviment regional europeu institucionalitzat. En la relació indirecta, cal aprofitar plenament el paper que l’Estat espanyol pugui jugar en matèria comunitària. S’han de perfilar competències, definir les regles de la coordinació autonòmica en matèria europea: conferències sectorials, observador comunitari, decisions �20 vinculants o no, el paper del Senat, la legislació estatal o autonòmica, representació de la Unió Europea, institucions europees en territori espanyol, etc. Cal que les decisions que es prenguin es facin en una orientació federal. No oblidem en cap moment que Espanya és, pel seu pes específic, una magnífica porta d’entrada a Europa. Hem de saber aprofitar-ho però, sobretot, hem de voler aprofitar-ho. Després hi ha la relació directa amb Europa, en l’àmbit del que podem anomenar -perquè així ha estat batejada- la política regional europea. És a dir, l’acció que Catalunya pot menar en tant que regió -nosaltres en diem nació o nacionalitat- dins la Unió Europea. Aquesta acció pot tenir tres eixos: Un és l’accés directe que la normativa comunitària permet en quant a programes, subvencions o fons de desenvolupament. Accés que caldrà anar ampliant en el futur. El segon és la pertinença als òrgans de representació del món regional europeu dins les institucions de la UE. Per començar, el Comitè de les Regions, que augmentarà la seva força en el futur, sense cap mena de dubte, tal vegada fins a ser una segona cambra europea de caràcter territorial. Aquesta possibilitat és més real del que sembla i preveiem que a1 mig termini contemplarà la seva existència. En tercer lloc, hi ha l’organització i associació del regionalisme europeu que arriba força més enllà dels actuals límits geogràfics de la UE. Aquest món de poders territorials, nacionals, regionals, locals, ha de ser el gran impulsor d’una construcció europea que tingui en compte les realitats culturals, ètniques i nacionals que constitueixen la diversitat europea. La unificació la faran els estats, no cal donar-hi més voltes, però les realitats sub-estatals han de promoure que el resultat de la unificació sigui plural, respectuós amb les diferències i la diversitat que hi ha en la realitat social i cultural europea i que n’és una de les seves riqueses. Proposem una Europa que sigui més un Estat plurinacional que una nació pluriestatal. La nació europea no sabem si existirà mai: l’Estat europeu és possible ja. Pensem en una Europa respectuosa amb una nació com Catalunya, que vol contribuir amb tota la il⋅lusió del món a l’edificació d’una nova Europa unida, pacífica, pròspera i justa. La complexitat de l’Estat autonòmic i de la construcció europea només es pot resoldre des dels criteris federals, que són els més eficaços, els més respectuosos i els més democràtics ja que són la garantia que Europa respectarà el pluralisme de la seva diversitat cultural i política. Per tot això, el federalisme es converteix, alhora, en l’eix vertebrador del nostre projecte d’aproximació del poder polític als ciutadans, i en el sistema per a trobar una solució estable i dinàmica a la relació de Catalunya amb Espanya i Europa. El nou federalisme de �21 l’acció i de la subsidiarietat ofereix unes perspectives per a obrir una etapa d’aprofundiment democràtic de les institucions polítiques i per a cercar un marc estable de desplegament del nostre autogovern de manera pròpia i solidària. 4. Per un catalanisme ciutadà, federal i de progrés A cada període històric li correspon la formulació del seu projecte catalanista que ha de ser compartit amb il·lusió per la majoria de ciutadans i ciutadanes. L’esgotament d’idees del catalanisme conservador que ha estat hegemònic en la fase constituent de l’autonomia catalana i l’exhauriment lent però inexorable de la seva capacitat paralitzant, desvelen la necessitat d’aquest altre projecte de catalanisme i desvetllen les esperances d’un canvi possible. Només depèn d’allò que cadascú faci per a tothom. El govern actual de Catalunya, i molt especialment des de la seva presidència, és un fre real al desenvolupament d’aquests canvis possibles. El canvi de segle i de mil·leni no significa un traspàs mecànic cap a una societat diferent; però és ben cert que en coincidència casual amb el calendari estem vivint una etapa transformadora que és intensa i sovint es manifesta amb un ritme trepidant. El segle XXI és el temps immediat que ens toca viure, una època de profundes transformacions que han fet molt més que insinuar-se i que tenen encara uns marges molts amplis per a la concreció. Que les relacions ciutadanes es repleguin en l’egoisme individual o que, pel contrari, es decantin cap als valors del progrés i de la solidaritat universal, no és una incògnita atzarosa sinó un interrogant que només la suma d’actituds personals sabrà respondre. Els ciutadans i les ciutadanes del món tenen ara moltes més possibilitats que en períodes anteriors d’esdevenir els autèntics protagonistes de les transformacions futures. Per això la política, entesa com l’expressió de la convivència civil, reprèn nous valors i adquireix una importància més rellevant, més immediata i propera. La Catalunya del segle vinent, per tant, tindrà un paper més o menys actiu en la construcció d’un món més just i solidari segons quina sigui la voluntat dels catalans. Catalunya es podria adormir en la petita satisfacció dels reptes assolits, en el somni del que podríem ser però no ens deixen; o, pel contrari, emprendre amb vigor i decisió una nova etapa que es comprometi amb el conjunt de la humanitat i que adopti Catalunya com a punt de partença, com a experiència concreta de participació en el món. El catalanisme conservador està col·lapsat. El seu projecte exhaurit. No té ni la força ni la empenta per a respondre als nous reptes del proper mil·leni. El catalanisme de progrés ha de liderar la il·lusió de futur del país del segle XXI. És l’hora del catalanisme ciutadà, federal i de progrés �22 Del catalanisme ciutadà que cercarà noves maneres d’aproximar la política i que afavorirà noves maneres de participació. Que concreta el seu compromís genèric amb els interessos de la nació catalana amb un compromís més directe amb els interessos de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Del catalanisme federal que convoca a la participació efectiva d’un projecte per a Espanya i per a Europa. Que substitueix un model d’influències tal vegada efectives a curt termini però mesquines si el que volem és un compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques a partir d’un federalisme explícit i diferencial i que se sosté en la confiança de la lleialtat responsable, o sigui, lliure. I del catalanisme de progrés, que prioritza la integració i la cohesió. Un projecte polític progressista que ofereix la proposta de polítiques concretes que responguin al dret del treball i que a la vegada adaptin les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen a la realitat d’un país on es treballi més i millor. Un projecte d’esquerres inseparable de la proposició de mesures concretes que situïn al primer nivell de les prioritats la igualtat, l’educació i la cultura, la justícia i la transparència de les institucions, respecte del medi ambient i el territori, la solidaritat i la pau. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per Catalunya: ara, un nou federalisme. La proposta dels Socialistes de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Eleccions Federalisme Catalanisme Catalunya Parlament de Catalunya Abstract A summary of the resource. La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos: . Catalanisme és autogovern. . Catalanisme és integració i cohesió social. . Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa. Description An account of the resource Bas programàtica del PSC per les eleccions autonòmiques de 1999, encapçalada per Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Llibret Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals http://78.47.125.110/files/original/12/2659/RetornRoma_AnunciCandidat_LVG19980626-014.pdf 01697495ce97b6a433d5370d393ddab4 PDF Text Text 14 POLÍTICA LA VANGUARDIA Pasqual Maragali no ha esperado la cena conmemorativa del XX aniversario del PSCpara anunciar oficialmente su candidatura a la presidencia de la Generalitat. El ex alcalde de • VIERNES, 26JUNIO 1998 Barcelona se adelantó un día para proclamar, desde el punto más alto de su ciudad, su voluntad de encabezar un “movimiento” de centro izquierda similar al que representa Blair en Gran Bretaña Maragailse presenta comoel líderdeuna alternativa “amplísima” queincluyeel centro El ex alcaldeconfirmaoficialmente queseenfrentaráa Pujoly dejaclaroquenoquieresersóloelcandidatodelPSC EL REGRESO “Ya he vuelto y el ‘souflé’ no se ha deshinchado” DIÁLOGO “Dialogaré con todos los partidos de izquierda y con algunos que no lo Son, incluidos empresarios y gente avanzada de la Iglesia” PARTIDOS “Igual que las empresas se fusionan para competir, se acabáron los que conducen a los militantes hasta la tumba” SALVADOR SANSUÁN EL PROFETADEL“CAMBIO”. Maragail subió a Coliserola para anunciar su deseo de pilotar el “cambio” en Cataluña RAMON SUÑÉ BARCELONA. Ya es oficial: Pasqual Maragall disputará la presi dencia de la Generalitat a Jordi Pujol. El gran duelo quedó servido ayer al mediodía cuando el ex alcal de de Barcelona, desde el mirador de la torre de Coilserola, confirmó que está “ilusionado” y “decidido” a “encabezar una alternativa de cambio en Cataluña”, un “movímiento amplísimo”, un proyecto que no sólo represente al PSC o a la izquierda, sino que integre “fuerzas de gran espectro”, incluidas las de un centro “radical”, al estilo de lo - Maragail abogapor la ‘fusión de los partidos” en genérico,pero evita pronunciarse sobre una coalición con otrasfuerzas que significa en Gran Bretaña el nuevo laborismo de Tony Blair. Maragall quiso marcar el territo rio desde el primer momento y dejar claro que su liderazgo pretende traspasar las fronteras de los partidos tradicionales, en general, y del PSC, en particular. Por ese motivo, anun ció su candidatura lejos de la sede de su partido y antes de intervenir esta noche en la celebración del vigési mo aniversario de los socialistas catalanes. Como testigos, su esposa, Diana Garrigosa, su hermano Er nest, concejal del Ayuntamiento de Barcelona, y tres de sus “familiares” políticos más directos: Narcís Serra, Joan Clos y Joan Reventós. A ellos se unió posteriormente en un almuerzo el secretario de organización del PSC, José Montilla, máxi mo exponente de ese aparato socialista con el que Maragali tendrá que lidiar a partir de ahora para aunar posiciones políticas e intereses per sonales (léanse listas electorales) no del todo coincidentes. El aspirante socialista a la presi dencia de Cataluña inició su com parecencia ante la prensa con una sorprendente puntualidad y con un saludo con reminiscencias tarrade llistas. Con un “ya he vuelto”, puso punto y final a lo que él mismo defi nió como un año de “libertad perso nal, familiar y profesional”. El candidato —condición que asumirá el próximo otoño cuando el PSC reali ce primarias—recuperó un símil que él mismo empleó el verano anterior cuando respondía con evasivas sobre la posibilidad de enfrentarse a Pujol. “El ‘souflé’ —afirmó— no se ha deshinchado, sino que ha subido un poco más. Esto me ilusiona y me gratifica.” Aseguró que muchos catalanes le han animado a encabezar el “cambio” y anunció que regresa dispuesto a “escuchar sin poner lí mites” y a dialogar “más allá de nuestra familia política”: con “em presarios, gente avanzada de la Igle sia, ONG, movimientos sociales...” Pese a todo, Maragail no olvidó su origen y filiación política. Recor dó que sigue siendo miembro del PSC, “mi partido, del que no he renegado jamás y que piensa, como yo, que tenemos que ampliar fronte ras y que existe una posibilidad muy grande de ganar”. La proclamación de su fidelidad al PSC no le impidió hacer suya la teoría que señala que los partidos, como las empresas, tenderán a fusionarse. Sin embargo, no concretó si se refiría a la posibili dad de que el PSC se presente a las elecciones autonómicas coaligado con otras formaciones. “No sé las fórmulas”, confesó. Pero añadió que lo que tenga que hacer, “lo haré de acuerdo con mi partido”. Pasqual Maragall no pronunció ni una sola ocasión el nombre de Jordi Pujol, ni siquiera de CiU. También dejó para próximas ocasiones la explicación de su progra ma político. Tan sólo dio alguna pis ta. Así, proclamó la “absoluta” soberanía del PSC respecto del PSOE en aquellas cuestiones propias de la política catalana, y abogó por “un catalanismo menos agrio, más expresivo, abierto y fraternal que el que es en este momento el catalanis mo oficial”. Y explicó lo que la Europa en construcçión espera de Cataluña: “En Europa se ve el modelo catalán como lo que nunca debía haber dejado de ser, como un entendimiento muy amplio, de fuerzas diversas, que están por un autogobierno fuerte y una lealtad fe- deral (. . .), que están por afirmarse, pero también por explicarse, lo que no se ha hecho o no se ha hecho bien”. El líder socialista tampoco quiso entrar en cuestiones como la políti ca lingüística de la Generalitat: “Pregunten a Joaquim Nadal y Nar cís Serra, que han mantenido una lí nea muy coherente. Yo no tengo opiniones diferentes”. Y negó la existencia de profundas diferencias entre sus planteamientos y los de Josep Borreil. “Los dos son discursos del PSC —afirmó—y no creo que pueda haber discrepancias.”. La llaveinglesaparadestornillar a Pujol A descender 1 del mirador de la torre de ColI serola, Pasqual Maragall recordó que esta espada de Excalibur-de las comunicaciones hundida en el Tibidabo la había inaugurado él, en compañía de Josep Borrell. Entonces, Maragall subió a la montaña doméstica con una llave in glesa en la mano, así que, tras la formalidad propia de un acto de alcalde con ministro, invitó al titular de la cartera de Transportes y Comunicaciones a acercarse a la antena de Radio Barcelona, con sus raíces de acero fijadas en la cima y procedió con la herra mienta a desenroscar simbólicamente uno de los tor nillos de la añeja instalación. Seis años después, Maragall ha vuelto a la torre diseñada por Norman Foster con el discurso de Blair como llave inglesa —“sepuede ser radical y centrista”— para intentar destornillar los anclajes de Jordi Pujol, fuertemente amarrados a la Generalitat desde hace dieciocho años. El ex alcalde volverá a tener cerca a Borrell, ahora sin más cartera que la caja de herramientas del socialismo y con un manual que no es un seguro contra reparaciones. Pasqual Maragall y Josep Borrell tienen criterios dispares sobre el diagnóstico de las averías y sobre cómo corregirlas. Borrell piensa que el Foro Babel es una buéna escuela de formación profesional para proceder contra los tomillos que mantienen sujeta la silla presidencial de Pujol, pero Maragali sabe que si se le va la mano en la operación el mecánico no sólo puede desencajar el trono, sino todo el condado. El discurso de Blair es siempre una apología del “tres en uno” para evitar que chirríen las reparacio nes en el tejido social. Ya sea en el Ulster o en Esco cia. Su llave inglesa es, en realidad, una llave maes tra, que abre puertas en lugar de desajustarlas. MÁRIUSCAROL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall se presenta como el líder de una alternativa "amplísima" que incluye el centro Creator An entity primarily responsible for making the resource Suñé, Ramon Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Candidatura Maragall Mira, Pasqual, 1941- Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) President de la Catalunya. Generalitat Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. Article que explica l'anunci de Maragall a presentar-se com a candidat a la presidència de Catalunya, al seu retorn de Roma. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torre de Collserola Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-06-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/26/2658/JLLCarodRovira.jpg 135f6f0b039ff71d1aa6976777bbdfcd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 1:12:15 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Lluís Carod Rovira Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Carod-Rovira, Josep Lluís Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Esquerra Republicana de Catalunya Tripartit Estatut Catalanisme Independència Acció política Consellers President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Josep Lluís Carod Rovira (Cambrils, 1952). Filòleg i polític. Va ser Conseller en cap (2003-2004) en el govern Maragall i Vicepresident (2006-2010) del govern Montilla de la Generalitat de Catalunya. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya (1988-2010) per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit en el que va ocupar els càrrecs de Secretari General (1996-2004) i President (2004-2008). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/237046217" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/237046217">Testimoni Pasqual Maragall: Josep Lluís Carod Rovira</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Lluís Carod Rovira del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 17:21 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jacint Ros Hombravella Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Hombravella Ros, Jacint Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Economia Gabinet tècnic de programació Ajuntament de Barcelona Porcioles i Colomer, Josep Maria de, 1904-1993 Front Obrer de Catalunya (FOC) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Jacint Ros Hombravella de&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2013-12-03 Description An account of the resource Entrevista a Jacint Ros Hombravella (Barcelona, 1934), catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona. Ex Síndic de Comptes de Catalunya. L’any 1965, treballant al Gabinet de Programació de l’Ajuntament de Barcelona com a economista, proposa incorporar-hi al jove Pasqual Maragall, recentment llicenciat en econòmiques, qui accepta i és contractat. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 29:44 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Isidre Molas Batllori Creator An entity primarily responsible for making the resource Molas, Isidre Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Front Obrer de Catalunya (FOC) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalanisme Universitat de Barcelona Acció política Description An account of the resource Entrevista a Isidre Molas (Barcelona, 1940), Catedràtic de Ciència Política a la UAB, cofundador del FOC i del PSC, exdiputat i exsenador, amic des de la universitat de Pasqual Maragall. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/114758726" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/114758726">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Isidre Molas (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Isidre Molas Batllori del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-01-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 21:36 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Antonio García-Duran Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. García Duran, José Antonio Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Economia Universitat de Barcelona Front Obrer de Catalunya (FOC) Description An account of the resource Entrevista a José Antonio García Durán (Barcelona, 1941). Catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, amic de Pasqual Maragall des dels anys 60 a la universitat, amb qui van compartir activitat política clandestina al Front Obrer de Catalunya (FOC). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/117364601" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/117364601">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - José Antonio García-Duran (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a José Antonio García Durán del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2013-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall