446 10 5657 http://78.47.125.110/files/original/27/1734/0000001570.pdf 097c45bd87be632940b5ea88b2e6f089 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02095M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 14/01/2004 - Hora: 00:33 DIMECRES 14 DE GENER DEL 2004 18 Política el Periódico Adéu a un històric del socialisme català 3 Les opinions Pàgines 16 a 18 LLL CATALUNYA ESTÀ DE DOL Sense l’actitud i l’obra de Reventós no hauríem recuperat la Generalitat històrica ARXIU / EFE PASQUAL MARAGALL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA TRIBUNA La mort de Joan Reventós és un moment de dol i de reconeixement. De dol pel mestre que hem perdut, i de reconeixement del seu llegat polític. Sense les actituds humanes i l’obra política de Reventós, avui no tindríem ni Generalitat ni tindríem Govern catalanista i d’esquerres. No tindríem, si més no, la Generalitat amb tot el seu llegat històric incorporat. El juny del 1977, Reventós va decidir la sort de Catalunya optant per reclamar, quasi en solitari, el retorn del president Tarradellas. Un retorn que va ser cabdal per al retrobament de Catalunya amb la seva història democràtica. Tarradellas va optar sàviament per un Govern d’unitat, fórmula que no obstant va llevar a Reventós, tanmateix, el protagonisme que li pertocava. Tampoc tindríem ara un Govern d’esquerres i catalanista sense la llavor d’una cultura política unitària que es va concretar en els diferents processos polítics que Reventós va impulsar sempre amb la voluntat de sumar i inte- drets guanyats, una ciutadania creixent i un projecte respectat entès per tothom. Ara estem iniciant el que Reventós volia, la Catalunya governada des d’una idea de progrés, de justícia i d’igualtat. Reventós ha resistit més de dos anys fins a veure el començament del projecte polític que hauria imaginat i que es resumia així, en paraules seves: «De la mateixa manera que fa 20 anys vàrem ser capaços de formular el projecte que ens va permetre recuperar les llibertats i posar les bases de la democràcia i l’autogovern, ara comença l’hora d’un nou projecte col . lectiu que ens permeti fer un nou salt endavant i que estigui a l’alçada d’un poble que vol sentir-se plenament hereu del seu futur». Avui hauria vist néixer un altre Govern, el que a ell li agradava 33 Reventós, amb Tarradellas, Bricall, Gutiérrez Díaz i Pujol, el gener del 1979. grar: la unitat antifranquista que va culminar amb l’Assemblea de Catalunya, la unitat del socialisme català i la col.laboració de les forces de progrés en els primers passos de la democràcia i de l’autogovern recuperats. Reventós avui hauria vist néixer un altre Govern de Catalunya, el que a ell li agradava, basat en la convicció que el poble de Catalunya, la nació, ho és autènticament quan els ciutadans la fan seva; i ho fan sobre la base dels drets que la nació els atorga avui, no solament en funció del passat. És difícil que un poble s’atreveixi a seguir aquest camí, abandonar el paraigua de la història i llançar-se al camí ample i de vegades ignot i difícil del futur, però només els pobles que s’atreveixen a això acaben sent autènticament pobles i autènticament nacions. Reventós era dels que volien una Catalunya i un poble català que no visquessin només de la fidelitat al record, que s’ha de tenir i és el punt de partida, sinó també d’un objectiu final compartit, d’uns Aquesta és per mi la lliçó política de Reventós. Però més enllà de la política hi ha la lliçó humana, molt més profunda i colpidora, la de la seva solidesa moral, la seva modèstia personal, la seva capacitat de conjugar la fermesa dels seus principis amb un esperit obert sempre al diàleg i a nous plantejaments. És el Reventós de qui recordo unes emocionades paraules arran de la mort del meu pare, amb què m’apel.lava a ser digne de la seva herència. En aquest moment vull afegir a aquella obligació contreta, la de ser, d’ara endavant, també un fidel servidor del llegat de Joan Reventós. H TRIBUNA TRIBUNA UN COMPANY EN QUI LES GRANS VICTÒRIES COL.LECTIVES D’UN IDEALISTA ES PODIA CONFIAR RAIMON OBIOLS EXPRIMER SECRETARI DEL PSC Quan Joan Reventós era un jove estudiant, a finals dels anys 40, va fer una doble aposta vital que ha mantingut tenaçment al llarg de tota una vida: confiar en les paraules, les idees i els projectes de la política; i confiar en els altres i dedicar-se a treballar amb ells per a uns objectius col.lectius. Reventós féu una aposta idealista. L’actual realisme, convencional i individualista, diria que això l’havia de dur directament al fracàs. En canvi, si repassem els objectius inicials del jove Reventós, en la tenebrosa època del franquisme victoriós, veurem que han estat assolits i que, en aquesta victòria, Reventós hi jugà un paper de primer rengle i, en alguns casos, decisiu. Reventós i els seus companys es proposaren la unitat dels socialistes de Catalunya i l’aconseguiren: ell, en particular, fou el principal artífex de la construcció del PSC. Es proposaren superar les divisions de les forces antifranquistes, i foren partícips principals del procés d’unitat democràtica a Cata- lunya; Reventós, especialment, fou un dels artífexs principals del procés que portà fins a l’Assemblea de Catalunya. Es proposà –contra les posicions d’una majoria de realistes– exigir el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn del vell president exiliat: essent Reventós el cap de la força més aclaparadorament votada el 15-J de 1977, renuncià a qualsevol pretensió personal i treballà decisivament perquè Tarradellas tornés, com a president, al Palau de la Generalitat, en l’episodi més bell i més pur de tota la transició. Reventós somià també amb un Govern d’esquerres i un president socialista; ho ha pogut veure abans de morir. Si considerem, com ho féu Reventós al llarg de tota la seva vida, que l’èxit en política no es mesura en termes de poder personal sinó en termes d’assoliment d’objectius col.lectius, la conclusió és que Reventós ha estat un gran guanyador. Ho ha estat també en un altre aspecte essencial: el seu esforç polític de més de mig segle d’activitat incessant l’ha fet un home complet, amb un sentit gairebé religiós del respecte envers l’altre, una dilatada i rica experiència vital i una multitud d’amics i amigues. Els revolucionaris americans del segle XVIII parlaven de la «felicitat pública». Joan Reventós n’ha estat un magnífic mestre. H JOSEP MARIA TRIGINER EXDIRIGENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DEL PSOE A principis dels anys 60 vaig tenir ocasió de conèixer Joan Reventós per les meves activitats polítiques. Ell tenia la meva simpatia, respecte i complicitat per haver estat detingut com a socialista el 1958, coincidint amb la detenció de la Comissió Executiva del PSOE. Les trobades d’aquella època tenien el propòsit d’intercanviar informació i valoracions sobre la situació política. Eren reunions formals, entre companys socialistes que tenien diferents maneres d’entendre i de viure la política, i van acabar sent l’ocasió per aproximar sensibilitats i refermar la confiança entre l’un i l’altre. Els fets viscuts en aquelles dates van augmentar la nostra amistat, molt a pesar que s’anaven incrementant les nostres diferències polítiques. El record d’aquells temps és que en Joan era una persona que, més enllà de les diferències, sabia escoltar i raonar amb els arguments dels seus adversaris. Després de la ruptura formal de relacions amb el PSOE, com a conseqüència de la cons- titució de la Federació de Partits Socialistes, Reventós va ser capaç de seguir dialogant amb la FSC-PSOE a través de reunions que van permetre formalitzar la unificació dels socialistes de Catalunya. Llavors, era l’única persona que ens infonia confiança i credibilitat. Coneixedors dels problemes que podia aportar la unitat socialista, vam acabar confiant en aquella única persona que era capaç de situar-se en les raons i en la sensibilitat del seu interlocutor. Sense aquesta confiança personal, s’haurien necessitat uns quants anys més per poder plantejar la unitat dels socialistes a Catalunya. Queden enrere les diferències polítiques i aflora la persona, l’amistat i la gratitud. En Joan ha estat un home que ha estimat la seva terra i el seu país, al mateix temps que es feia fort en la defensa de les seves conviccions democràtiques i socialistes. Ha sabut fer-se estimar pels seus amics i respectar pels seus adversaris. Els que l’hem estimat com a amic ens sentim orgullosos d’haver comptat amb la seva amistat. Els que l’han conegut com a polític, per sobre de les diferències que puguin haver sostingut, saben reconèixer-li que va ser una d’aquelles persones que va saber posar les seves conviccions per sobre de qualsevol altra consideració personal, partidista. Honors i glòria per qui va posar la seva vida al servei dels altres. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya està de dol Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya La Vanguardia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Reventós, Joan, 1927-2004 Necrologies Socialisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Abstract A summary of the resource. Article també publicat a La Vangaurdia (en castellà). Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/23/1733/0000001569.pdf 890be25a13063e4c27d5d5bf4244488f PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02495M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 14/12/2003 - Hora: 23:24 DILLUNS 15 DE DESEMBRE DEL 2003 22 Política El pacte del canvi 3 Els discursos històrics del Tinell Pàgines 20 a 24 888 «El mirall de Catalunya» «L’estil és tan important com els continguts» Maragall va garantir la unitat de les tres forces que componen l’acord de Govern JULIO CARBÓ PASQUAL MARAGALL Pròxim president de la Generalitat «Ciutadans i ciutadanes de Catalunya que esteu avui aquí. Han hagut de passar gairebé 25 anys perquè Catalunya es retrobi sencera avui aquí, en aquest Saló del Rei, en aquest Saló del Tinell. Han hagut de passar 25 anys perquè Catalunya reconegui que la seva veu no era només una, perquè reconegui la seva pròpia diversitat com una riquesa i no com un problema, perquè Catalunya decidís. Ens ho han dit en les eleccions de forma clara, ens ha dit coses –és possible que no de la manera que alguns haurien volgut– de la forma més clara en aquests anys de democràcia des del 1984: que volia una Catalunya reconciliada. Una Catalunya que sigui un cor i no un solo o un solista. Han passat 20 anys perquè això fos possible. Catalunya ja no es pot confondre amb un accent. Però han hagut de passar cent anys perquè això fos possible amb tranquil.litat. No hi ha hagut un govern d’esquerres en aquest país que no fos en situació extrema, de crisi mundial, d’una guerra mundial a l’horitzó que pràcticament impossibilitava que aquell Govern fos Govern, que dramàticament va anar a la presó. Sí, el president de Catalunya, Companys, va anar a la presó. ¿Era aquella una governació normal?, ¿va ser un període normal? No ho va ser, ni per a Catalunya, ni per a Espanya, ni per a Europa, ni per al món, i avui podem dir que, per primera vegada, el poble de Catalunya i els seus partits més populars, els partits de l’esquerra, comencen un període de Govern tranquil, que serà fecund. Perquè les esquerres ens hem foguejat, n’hem après. En tots aquests anys les esquerres hem sabut el que era la presó, uns més que altres, diguem-ho. Hem sabut el que era l’exili, també uns més que altres. Avui tenim aquí representants dels partits de tota aquesta trajectòria: Esquerra Republicana, que ha viscut tot el que ha viscut; l’antic PSUC, que va conduir, de fet, juntament amb el Moviment Socialista de Catalunya de Raimon Obiols i Joan Raventós, aquella Assemblea de Catalunya que en el fons ens va marcar el camí. Jo crec que avui hi som tots. Tenim una responsabilitat immensa. Sabem que el poble de Catalunya ens ha donat una majoria a tots àmplia, a cada «Han hagut de passar 25 anys perquè Catalunya reconegui que la seva veu no era només una» un petita, amb uns creixent, altres decreixent, en tot cas no pas suficient per governar sols. El poble de Catalunya ens ha dit: ‘Governeu junts, enteneu-vos, feu l’esforç que s’hagi de fer perquè pugui sortir un programa que sigui de tots, el programa representatiu dels interessos del poble de Catalunya avui’. I ho hem fet. I vull felicitar i agrair a tots els que durant aquells dies llargs, 33 El document amb les firmes de Saura, Maragall i Carod. que la història dirà que han estat curtíssims però que han estat intensíssims, hem fabricat el que ara firmarem i que quedarà aquí al Tinell com a record històric, al Museu d’Història. Jo recordo que la primera vegada que vaig entrar aquí va ser un dia que el rei Joan Carles, acabat de nomenar, visitava Barcelona i havia de fer un discurs a l’ajuntament, i no va poder perquè estava ocupat pels funcionaris en vaga, entre els quals hi havia jo i alguns dels que sou aquí. L’acte es va haver de fer aquí i el pobre Viola estava tan nerviós que en el seu discurs li van caure els papers a terra. Ho dic perquè la història no es fa només per la cresta d’onades del que passa a dalt, en els seus governs, sinó que moltes vegades la història s’escriu des de baix. Carod va destacar que el nou Govern català «no va contra ningú» Pròxim conseller en cap «Ja diu (el diari) La Nau, febrer del 1930, Antoni Rovira i Virgili: ‘Nosaltres seguim i ens mantindrem sempre en el terreny de la plena catalanitat, però també volem actuar en el terreny del ple esquerranisme. Els que, sent catalans i sentint-se demòcrates, no passen d’una posició de centre, centredreta o centreesquerra, també tenen una tasca a fer, però els que a més se senten esquerrans ho han de proclamar francament i han d’actuar com a tals en organitzacions adequades. Aquest és el raonament que ens ha portat a la nostra actual situació política. El nostre esquerranisme no serà mai motiu de cap minva en el nostre sentit de catalanitat, que és substància viva de l’ànima nostra. I tots els que proclamen el doble ideal de llibertat de les persones i dels pobles poden dir el mateix. El fervor esquerrà no desfà el fervor catalanista, sinó que el fa més complet i més profund. Qui sent la catalanitat i l’esquerranisme com a dues manifestacions d’un mateix principi humà troba en cada un d’aquests sentiments un reforç per a l’altre’. Crec que era una cita històrica (...) que avui havia de ser escoltada. Aquest és un acte de normalitat democràtica. Després d’un Govern, n’arriba un altre. Arriben altres sigles, altres idees polítiques, i arriben també altres sectors socials. Nous protagonistes que no són, no som, menys catalans i catalanes que els que hi havia abans. Una nova majoria que no és menys democràtica ni legítima que la que hi havia abans. Vint-i-quatre han estat els anys per exercir una gran oportunitat. Ha estat l’hora del catalanisme conservador. Ara és l’hora del catalanisme d’esquerres, de tornar a posar com a objectiu prioritari la unitat civil del poble de Catalunya. Un sol poble amb independència dels orígens, els cognoms o JOAN SAURA Pròxim conseller de Relacions Institucionals «Un país en què caben tots» JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA el Periódico la llengua parlada a casa. Per sobre de la Catalunya nacionalista, la Catalunya nacional. La Catalunya en què cabem absolutament tots. És amb aquesta idea que estic convençut que aquest serà el millor Govern per aplicar polítiques socials progressistes, de defensa del territori, per a la dignitat de la llengua catalana i del país, polítiques de suport a la cultura i a la llibertat, de complicitat amb els sectors econòmics vius i emprenedors d’aquest país, que són molts. «Catalunya ha d’avançar sense altres límits que els que siguem capaços de posar-nos» Recuperem avui un imaginari col . lectiu, la tradició democràtica unitària del que va ser en el seu temps l’Assemblea de Catalunya. Recuperem avui, aquí, la noció d’un Govern per a tots (...). Catalunya no és un sol partit. Catalunya és el PSC, CiU, ERC, ICV i el PP. Catalunya som tots, i també el Go- En aquest moment, jo crec que és la nostra història la que Salvador Espriu va citar quan va dir que el mirall de la veritat era un mirall trencat i que si es volia tenir sencer s’havia de compondre. Avui el mirall de la veritat –no pas el mirall de tot Catalunya perquè com ha dit Carod és més àmplia que tot això–, el mirall de la veritat del Govern de Catalunya té tres trossos que s’han d’unir i els hem unit en aquest document. Em comprometo com a màxim responsable d’aquest Govern i amb la humilitat de saber que estic al servei de tots vosaltres i de tot el poble de Catalunya a garantir que la unitat dels tres trossos del mirall de Catalunya serà suficient perquè la veritat resplendeixi. Moltes gràcies». H vern de la Generalitat és i serà de tots sense excepció (...). Aquí naixerà l’acord per un Govern que no va contra ningú, perquè és un Govern a favor. A favor de la majoria de la societat catalana, a favor d’un país, d’una nova manera d’entendre les coses, també les relacions entre els poders públics i la ciutadania. Estic convençut que aquest serà un Govern que començarà per saber escoltar (...). I també tinc la certesa que aquest serà un Govern que tindrà el màxim respecte i acceptarà també la màxima col.laboració de totes les forces que se situaran d’aquí a poques hores a l’oposició democràtica, lleial i legítima al Parlament de Catalunya. Tenim una gran responsabilitat històrica. La primera, fer-ho bé. Aquest Govern ho ha de fer molt bé, millor que tot el bé que ho han fet els que l’han precedit. Tenim el deure patriòtic i civil de fer-ho molt bé, i que aquest Govern faci avançar aquest país cap on vulgui sense altres límits que aquells que nosaltres mateixos siguem capaços de posar-nos. Avui comença la nova Catalunya, que, si volem, serà com l’hem somiat tantes vegades: més justa, cívica, culta, moderna i lliure. És en nom d’aquesta Catalunya que us demano que crideu amb mi: ¡Visca Catalunya!». H «Amigues, amics, he parlat molt en la meva vida política però mai he tingut tantes emocions com avui. Estic molt content, molt il.lusionat i conscient de la gran responsabilitat que recau sobre nosaltres. Avui és un dia històric. No és retòrica. Després de la recuperació de les institucions d’autogovern, després de 23 anys, per primera vegada firmarem un acord de progrés per fer un Govern catalanista d’esquerres. En aquests 23 anys hem avançat molt, però el 16 de novembre Catalunya va dir claríssimament que volia nous horitzons socials, ecològics, nacionals... Avui recollim l’esforç al treball de molta gent (...) Vull fer un reconeixement especial a dues persones que ens han abandonat i avui també estarien molt contents: Manolo Vázquez Montalbán i Miquel Martí i Pol. (...) Avui firmem un programa per a les persones de Catalunya, amb mesures concretes per afrontar la sinistralitat laboral, les llistes d’espera sanitària, la violència de gènere... un programa que necessita un gran acord nacional per a l’autogovern, que vol dir un nou Estatut i un nou finançament. Quan demanem un nou Estatut ho fem perquè fa falta per resoldre els problemes de les persones (...) i, per tant, serem contundents, pacients i tossuts. I també perquè volem un encaix diferent de Catalunya en l’Estat espanyol. ¿Com ho farem? De dues maneres. Una, obrint l’elaboració de l’Estatut a totes les forces polítiques, no volem pas un Estatut només del Govern, (...) i amb un procés de participació social perquè no sigui pas l’Estatut dels polítics. Vull acabar amb dues reflexions: primera, ens comprometem a un nou estil de govern. En política, l’estil és tant o més important que els continguts, i volem un Govern transparent, que es relacioni bé amb la ciutadania, que busqui complicitats. No és suficient gestionar bé. I la segona, tenim un país molt il.lusionat, una àmplia majoria parlamentària amb un programa esplèndid, però sobretot un país il.lusionat. Permeteu-me una anècdota: divendres, a Gràcia, una senyora que no coneixia em felicita i em diu: ‘Jo no l’he votat ni a vostè ni a cap dels tres grups d’esquerres, però estic contenta perquè sé que vostès obriran un nou camí a Catalunya’. El 16 de novembre a Catalunya va guanyar l’esperança en contra de la resignació i la por. El nostre compromís és que concretarem l’esperança i la il.lusió davant els que volen crispar o fer por en aquest país. No ho aconseguiran i no defraudarem la gent. Bon dia i moltes gràcies». H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El mirall de Catalunya Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Pacte del Tinell Tripartit Govern Catalunya Canvi Acció política Abstract A summary of the resource. Discurs de Pasqual Maragall a l'acte de signatura del Pacte del Tinell. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1732/0000001571.pdf d44ee34d8c104504eef6ba7d05d9e801 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00495M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 01 Enviado por: Dia: 28/01/2004 - Hora: 02:53 4 DIMECRES 28 DE GENER DEL 2004 Tema del dia Crisi en el tripartit 3 Les compareixences el Periódico Pàgines 2 a 9 888 Les que segueixen són les transcripcions íntegres de les declaracions que van efectuar ahir el president Maragall i el conseller en cap Carod sobre la crisi oberta al Govern per l’entrevista del líder d’ERC amb la cúpula d’ETA. «Entenc la indignació» Maragall encaixa l’«error molt greu» que Carod-Rovira ha comès «de bona fe» H El president de la Generalitat reprotxa al PP la «dosificació, planificació i manipulació dels escenaris mediàtics» ALBERT BERTRAN document «Vull, en primer lloc, defensar el conseller Carod-Rovira. Sense ell no hi hauria Govern: n’ha estat un dels arquitectes principals. Ha sabut explicar a Espanya que el seu partit, tot i ser un partit sobiranista, ni és indiferent respecte de les institucions polítiques espanyoles ni renuncia a participar-hi. Ha trencat el malefici del nacionalisme conservador, espectador interessat però passiu en l’escenari espanyol, i que ha hipotecat durant anys el progrés polític de Catalunya. Però Josep-Lluís Carod ha comès de bona fe un error molt greu. Ha actuat perjudicant el crèdit del Govern. Ha permès, sense voler-ho, que alguns ciutadans poguessin interpretar equivocadament que els catalans no sentim com a nostres totes i cadascuna de les víctimes del terrorisme. I ha creat una situació semblant a la que es va produir l’any 2000, amb el trencament de la treva. Amb tot, les esperances obertes pel Govern d’esquerres i catalanista no es poden estroncar; estan molt per damunt de l’incident que s’ha produït, tot i la seva innegable gravetat. Estem en un moment crucial que hem de resoldre amb rigor. La dreta espanyola és mestra en la dosificació, planificació i manipulació dels escenaris mediàtics, i utilitza sovint temes relacionats amb el terrorisme per a benefici electoral propi. La nostra conducta procurarà, en tot moment, no afavorir aquesta conducta políticament reprovable que exhibeix el Partit Popular. El Govern no es doblegarà als plans de la dreta més intemperant dels darrers 25 anys. Entenc perfectament la indignació sincera de totes les forces polítiques i molt especialment (i personalment) la del secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero. El president de la Generalitat no es pot doblegar, però, ni a les emocions del moment, per sinceres i justificades que siguin, ni a la freda planificació del Partit Popular. Espero de la demostrada intel.ligència del conseller en cap que entengui que la Generalitat no pot recuperar el seu crèdit sense una expli- 33 Pasqual Maragall, durant la compareixença d’ahir. «No vull més víctimes d’ETA» El fins ara conseller en cap Carod renuncia perquè no vol que el Partit Popular utilitzi la seva gestió «per la pau i el diàleg» com «una arma permanent contra el Govern de Catalunya» document «La situació a Catalunya després de les eleccions del 16 de novembre enteníem des d’Esquerra Republicana que donava peu a una acció possible per desbloquejar la situació del País Basc en una línia de recerca del diàleg per acabar amb un horitzó de pau que es mereix el poble basc com es mereixen tots els pobles de l’Estat espanyol. He pogut constatar com la meva reunió amb ETA ha afectat negativament el Govern de Catalunya i ha estat utilitzada barroerament per beneficiar el Partit Popular, partit responsable del bloqueig polític d’una retallada permanent de llibertats i que no té cap interès real en la desaparició de la violència, sinó en un increment de vots a partir del xantatge electoral de les amenaces i de les pressions i d’un ús barroer d’aquesta mateixa violència. Per responsabilitat cap al govern de Catalunya considerant a més que les il.lusions creades legítimament al si de la societat catalana no poden ser decebudes i nosaltres des d’Esquerra no les decebrem, i per això vaig posar ahir el meu càrrec a disposició del president de la Generalitat, i per això he acceptat la delegació de les meves funcions de conseller en cap. Si el PP no vol el govern tripartit de Catalunya, Esquerra Republicana, sí. Jo vull el govern tripatit de Catalunya. No vull que el Partit Popular utilitzi la meva gestió per la pau i el diàleg com una arma permanent contra el Govern de Catalunya. El Partit Popular vol imposar el discurs únic, el discurs de la por, l’única política possible, la seva. Doncs bé, a Esquerra Republicana de Catalunya no tenim por i com vam dir en el seu moment, ja deu fer un any i mig, a Esquerra Republicana de Catalunya no ens acollonim davant del PP, som on hem estat sempre, al costat de la pau, el diàleg i la llibertat. Vull denunciar dos fets execrables. D’una banda la dinàmica d’aquells partits i polítics que pensen molt més en les eleccions que no pas en la pau i que són capaços de retardar horitzons de pau, de condemnar procediments de diàleg per arribar a la pau abans que veure modificat el seu resultat electoral. També vull denunciar la hipocresia permanent per part d’uns partits polítics, el Partit Popular i el PSOE, que en el seu moment, es van reunir amb ETA com he fet jo ara. Tanta legitimitat tenien ells per fer-ho com l’he tingut jo ara, no en nom del Govern de Catalunya, sinó en el del meu partit. L’últim a fer-ho va ser el PP a Suïssa el 1998. He de lamentar que la meva reunió hagi pogut perjudicar el Govern de Catalunya, sent com ha estat utilitzat pel Partit Popular, però queda clar, aquí, al costat del president del partit, Jordi Carbonell, al costat del nostre home a Madrid, Joan Puigcercós, davant dels nostres membres del Govern de Catalunya, els cinc consellers i conselleres, de membres de la direcció del partit, queda clar que no renego ni renuncio ni demano perdó per les meves conviccions. Crec en la pau i en el diàleg i hi creuré sempre. No hi ha, no existeix cap més via per resoldre els problemes polítics que parlar. Parlant la gent s’entén. No vull més víctimes d’ETA, no vull més atemptats d’ETA, no vull més morts d’ETA. Per això vaig parlar amb ETA per aconseguir un escenari on tot aquest paisatge fos impossible. Us he de dir que mai com en les últimes 24 hores havia rebut tants i tants atacs de Madrid, però mai com en les últimes 24 hores havia rebut tant i tant suport, no a Catalunya, sinó al conjunt dels Països Catalans, també d’altres racons de l’Estat espanyol. Gràcies a tots. Gràcies a la bona gent que creieu per sobre d’interessos electorals i partidistes en el diàleg, en la pau i en la llibertat. Gràcies a tots per les vostres trucades, pels vostres missatges al mòbil, que tinc saturat i he hagut de borrar perquè no m’hi cabien. Gràcies pels correus electrònics que m’heu enviat. Gràcies als amics i amigues de tots els partits polítics del País Basc excepte el PP, tots els que m’heu enviat el vostre missatge de solidaritat començant pel lehendakari. Us parlo en nom de l’única esquerra catalana que no s’agenolla davant de Madrid, que no obeeix les ordres de Madrid. És el poble de Catalu- cació suficient i immediata davant la Diputació Permanent i una demanda d’excuses dirigides al Govern i al Parlament, així com a les forces polítiques democràtiques espanyoles i al Govern espanyol en qualitat d’institució. I, finalment, el Govern de Catalunya no pot recuperar el seu crèdit sense l’assumpció de les responsabilitats polítiques que es deriven de la seva actuació. Per tant, accepto la seva renúncia al càrrec de conseller en cap i reprenc provisionalment les competències que li havien estat delegades personalment com a conseller en cap, i procediré a redistribuir les competències de caràcter sectorial atribuïdes al seu departament. Mentrestant, l’honorable conseller mantindrà la condició de conseller sense atribucions. I ho faig en el benentès que es manté l’acord de Govern signat al mes de desembre, amb el manteniment de totes les responsabilitats assumides per ERC al si de l’Executiu. La propera sessió del Govern, que se celebrarà demà, formalitzarà aquestes decisions». H nya i només el poble de Catalunya qui ha de decidir si vaig fer bé o no parlant amb ETA per trobar la pau i el final de la violència. És el seu veredicte, el veredicte delpoble de Catalunya, l’únic al qual em sotmeto. Com que el problema ha sorgit en època electoral i només per motius electorals, per això us anuncio que ho resoldrem electoralment. Seré jo mateix qui encapçalarà la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a la circunscripció de Barcelona a les eleccions de Madrid. Jo encapçalaré aquesta llista seguit de l’actual diputat Joan Puigcercós. Farem un bon equip, serem els primers d’una llarga llista. Veieu, doncs, com per acord de l’executiva nacional -que l’ha de sotmetre a aprovació del consell nacional que farem aquest dissabte–, perquè a partir d’ara ja anem a totes, que Esquerra Republicana agafa el toro per les banyes i diu públicament que asumeix allò que en la campanya electoral deia que s’havia de tenir, les dues coses que s’havien de tenir, les posarem damunt de la taula, dignitat i valentia. Per això, sense por, amb convenciment, amb la cara ben alta, anirem a les eleccions perquè parli el poble de Catalunya, per la pau, per la llibertat i per la dignitat. Poble de Catalunya, feu-me confiança, feu confiança a la bona gent pacífica i democràtica d’Esquerra Republicana de Catalunya, que malgrat totes les pressions, amenaces i xantatges no renunciem a les nostres conviccions. Com dèiem fa 70 anys: Tornarem. No passaran. Visca Catalunya lliure.» H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entenc la indignació Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Carod-Rovira, Josep Lluís ETA Catalunya Acció política Abstract A summary of the resource. Transcripció íntegra de la declaració que va efectuar el president Maragall sobre la crisi oberta al Govern per l’entrevista de Josep Lluís Carod-Rovira amb la cúpula d’ETA. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1731/0000001572.pdf 35d1565fbbf2f499c27dc7fd6d1841e0 PDF Text Text (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS CATALAN Doc: 06895X Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 06/04/2005 - Hora: 02:47 8 DIJOUS 7 D’ABRIL DEL 2005 Especial Fira d’Abril el Periódico OPINIÓ La força i l’alegria del folklore andalús MANUEL CHAVES President de la Junta d’Andalusia 33 Un grup de dones ballen a la Fira d’Abril de Barcelona del 2004. Esperit d’integració PASQUAL MARAGALL President de la Generalitat de Catalunya Celebro que estigui a punt de començar una nova edició de la Fira d’Abril de Catalunya. Aquest any la precedirà un festival musical que començarà a escalfar els esperits i les il.lusions de tots els assistents. Com cada any, la Fira d’Abril rebrà milers de catalans i catalanes disposats a mostrar la seva vitalitat a través de música i danses amb un aroma profundament mediterrani. Una festa que evoluciona i que ha de reflectir la creixent diversitat cultural del país. Amb més de trenta anys, la nostra Fira d’Abril té avui el repte d’obrir els seus escenaris a les noves expressions del nostre temps i continuar difonent, com ha fet sempre, l’esperit d’integració de totes les cultures i tradicions que conformen la nostra societat. Agraeixo als organitzadors el seu esforç i la seva dedicació per fer possible un any més aquesta cita i els encoratjo a fer de la Fira d’Abril una emblema de la Catalunya moderna, oberta i compromesa amb la construcció del seu futur. La Fira d’Abril estrena, enguany, espais pensats per a la diversitat i l’intercanvi enriquidor. Com a President de la Generalitat de Catalunya, us desitjo a tots una gran festa. La Fira d’Abril que cada any se celebra a Barcelona congrega centenars de milers de persones que van al recinte per disfrutar, en un ambient pacífic i festiu, d’unes agradables jornades, de la força i l’alegria del folklore andalús i d’un estil de vida obert, respectuós i hospitalari, que és una de les senyes d’identitat d’Andalusia. Aquesta gran manifestació popular s’acompanya d’altres actes rellevants, com és, per exemple, la Festa organitzada per la Federació d’Entitats Andaluses a Catalunya, en què participen destacades figures de l’espectacle i s’entreguen els premis convocats per la Fundació FECAC. Desitjo, doncs, sumar-me a aquestes iniciatives, animar tothom a participar-hi amb entusiasme i felicitar els nostres estimats conciutadans, les seves organitzacions i els responsables de la Federació que aglutina i canalitza la presència dels andalusos en aquesta comunitat. Els dies que s’acosten són especialment intensos perquè ens ofereixen moments inoblidables de confraternització, de trobada i de diàleg amb els familiars, amics i coneguts. Hem d’aprofitar unes circumstàncies tan favorables per subratllar també la capacitat d’integració del col.lectiu andalús, la seva adaptació a la realitat econòmica i social que els ha acollit aquests anys i l’eficaç contribució que fan al progrés i la convivència intercultural de Catalunya. Durant dècades, aquest ha estat el compromís fonamental dels andalusos i andaluses, una actitud que valorem en gran mesura. La Fira d’Abril es converteix per tant en la principal demostració, però no l’única, de la consistència i la vitalitat de les seves entitats i associacions repartides per tota la geografia catalana. Andalusia i Catalunya, aparentment distanciades al mapa d’Espanya, han mantingut no obstant nombrosos i importants vincles i contactes al llarg de la història i han generat una profunda sintonia que ha anat creixent a mesura que augmentaven els fluxos migratoris dels anys 60 i 70 del segle XX, procés que va propiciar al seu torn un més elevat i més exacte coneixement recíproc. En els moments actuals, aquestes relacions han de servir per enfortir la cohesió social i territorial del gran projecte espanyol i europeu en què els dos pobles participem i per intensificar el dinamisme, l’eficiència i la competitivitat de la nostra economia en el context d’un món globalitzat. D’aquesta manera es consolidarà de nord a sud un eix de progrés, de modernització i de solidaritat, tan necessari per a la projecció exterior del nostre país i per a la positiva evolució de dues comunitats que consideren com a factors essencials del seu futur i prosperitat seguir impulsant la dimensió europea i la tradicional vocació mediterrània de les seves respectives societats. H Dóna sentit ciutadà a l’esplanada del Fòrum Una expressió pròpia de la societat plural JOAN CLOS CELESTINO CORBACHO Alcalde de Barcelona Barcelona acull una nova edició de la Fira d’Abril de Catalunya, un esdeveniment plenament festiu i popular que aplega multitud de ciutadans i ciutadanes de Barcelona, i d’arreu. La Fira d’Abril ha trobat el seu emplaçament en l’esplanada del Fòrum i amb l’estrena li dóna a aquest indret de Barcelona el seu ple sentit ciutadà. La Fira d’Abril significa incorporar a la ciutat un espai especialíssim, per primera vegada després de la celebració del Fòrum 2004. L’esplanada acull amb comoditat un esdeveniment multitudinari i ens permet recuperar per a la ciutadania un lloc magnífic, però sense oblidar la seva singularitat, ja que a sota hi viu la depuradora d’aigües residuals. Barcelona ha volgut incorporar a la ciutat les infraestructures de serveis que fins ara se solien desterrar a la perifèria. Això és el que hem transformat com a espai públic. Vull animar tots els ciutadans i ciutadanes a recórrer el reial, a gaudir d’aquesta celebració que arriba a la seva 34ª edició i ferho de manera cívica. Tenim els mitjans per fer-ho possible: un excel.lent espai, uns mitjans de transport reforçats, un bon nombre d’entitats que treballen per fer possible la Fira i, sobretot, ganes de passar una bona estona en companyia d’amics i familiars. ¡Gaudiu de la Fira! President de la Diputació de Barcelona La Fira d’Abril que se celebra en terres catalanes s’ha convertit, per dret propi, en un dels esdeveniments més grans que assenyalen l’arribada de la primavera. Una festa plena d’il . lusió, preparada amb afecte i constància per moltes persones al llarg de l’any anterior i que durant 10 dies es converteix en focus d’atracció no solament per als andalusos que viuen a Catalunya, sinó també per a catalans i catalanes de tots els orígens, que ja veuen la Fira d’Abril com una expressió pròpia d’aquesta societat forjada per ciutadans de molt diverses procedències. En nom de la Diputació de Barcelona, l’Administració que recolza el desenvolupament dels municipis de la província, vull felicitar totes les persones que participen en l’organització i desenvolupament de la Fira d’Abril, i en especial els responsables de la FECAC, que estan a punt de celebrar la segona edició de la seva pròpia Festa, convertida ja en pòrtic anual de la Fira. Desitjo que la Fira d’Abril d’aquest any sigui, una vegada més, un èxit de públic, així com una celebració de la convivència entre les persones. Crec que l’esperit integrador que la defineix simbolitza de manera excel.lent les aspiracions de la societat catalana. Per això invito tothom a sumar-se a aquests 10 dies de festa. Val la pena. H El suplement especial EL PERIÓDICO de la Fira d’Abril ha estat elaborat en col.laboració amb la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya. COORDINACIÓ: Xavier Martínez Chico. REDACCIÓ: Carme Escales, Manuel Cabello i Raúl Paniagua. FOTOGRAFIA: Laura Guerrero, Julio Carbó, Sergio Lainz. PRODUCCIÓ: Xavi Teba i Eduardo Ramos. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Esperit d'integració Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Andalusia Festes Catalunya Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1730/0000001573.pdf 8a3e10df32903dd3b76e73380c890e13 PDF Text Text (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS CATALAN Doc: 00795G Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 09/07/2005 - Hora: 00:49 Tribuna Barcelona 3 La salutació institucional DILLUNS 11 DE JULIOL DEL 2005 el Periódico 5 L’article DEU ANYS DE DIÀLEG Repassar les memòries de Tribuna és com revisar la història catalana recent, declinada de la forma més plural JULIO CARBÓ PASQUAL MARAGALL President de la Generalitat de Catalunya ribuna Barcelona ha fet seva una determinada manera de dialogar. La podríem anomenar el diàleg fórmula Barcelona, que es podria caracteritzar per la disciplina britànica en l’administració del temps, l’equilibri contrastat en la pluralitat de les propostes convidades i la mesura en la reacció dels assistents. I encara hi afegiria, amb la franquesa pròpia d’aquesta organització, una quarta característica que la defineix, la frugalitat de l’avituallament. Com moltes coses a casa nostra, Tribuna Barcelona és una dèria d’unes poques persones, més aviat d’una persona –en Josep Maria Sanclimens–, que amb el suport d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA s’ha convertit finalment en una institució. Una institució dedicada a la divulgació d’idees i propostes per fomentar el diàleg. Repassar les memòries de Tri- T El president Pasqual Maragall, ponent en quatre ocasions a Tribuna Barcelona, al claustre del Palau de la Generalitat. Sempre he tingut la convicció que és un fòrum fet a la mida de la capital de Catalunya i de la seva gent buna Barcelona és com revisar la història recent del nostre país, declinada de la forma més plural possible. És un exercici que demostra el valor de la constància per damunt de la flamarada, és l’èxit de la difícil rutina de convocar dos cops al mes dos centenars de persones per escoltar i debatre amb una persona que té alguna cosa a dir. I així, durant deu anys. He participat a Tribuna Barcelona com a alcalde, com a cap de l’oposició i com a president; com a ponent, com a presentador i com a convidat. I sempre n’he sortit amb la convicció que era un fòrum fet a la mida de la capital de Catalunya i de la seva gent. Un acte eficaç però sense cap ostentació. I amb cloenda notarial de la mà precisa del seu president, Juan- José López Burniol. En qualsevol cas, Tribuna Barcelona és una realitat que s’ha fet un nom i un lloc en la vida pública catalana. I cal que els seus promotors, els seus patrocinadors i els seus socis obtinguin el reconeixement merescut per una iniciativa d’èxit. I encara una darrera peculiaritat del format Tribuna Barcelona: la convivència entre els seus socis fundadors de la societat civil, els poders públics, les empreses privades i les forces polítiques. Sense interferències ni imposicions. En la més estricta tradició democràtica i ciutadana. Hi ha qui d’això en diu, de forma despectiva, oasi català. Més aviat jo en diria societat oberta i tolerant. Segurament, gràcies al diàleg que practiquem en espais com el de Tribuna Barcelona. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Deu anys de diàleg Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Debats Catalunya Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1729/0000001574.pdf ea46760359e50992ad3591aaa99847bd PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01895M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 01 Enviado por: Dia: 25/09/2005 - Hora: 01:34 DIUMENGE 25 DE SETEMBRE DEL 2005 18 Política el Periódico La reforma estatutària 3 La declaració El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va difondre ahir una carta oberta als catalans en la qual demana suport unànime Pàgines 15 a 18 LLL al nou Estatut i promet vetllar perquè ningú ANÀLISI trenqui, amb propostes inconstitucionals, ASPIREM «el somni» d’un millor autogovern. A UN ESTATUT QUE SIGUI ‘BRAU’ Carta oberta de Maragall FERMÍ PUIG CUINER RICARD CUGAT document Ciutadans i ciutadanes de Catalunya: Divendres vinent, dia 30 de setembre, el ple del Parlament de Catalunya ha de votar un nou Estatut. S’arribarà així al final d’un procés que ha estat laboriós i difícil i en alguns moments pot haver semblat per a molts de vosaltres fins i tot enutjós. Us parlo en nom propi, del govern, de la força política que presideixo i amb el suport inestimable i la plena coincidència de criteris de Josep-Lluís Carod-Rovira, de Joan Saura i dels idearis polítics que representen. Com a president de la Generalitat, i d’acord amb el tripartit, he cregut, en tot moment, que la meva missió era impulsar i animar els treballs de l’Estatut. Hem gaudit de l’ambició i el bon treball d’un Parlament de Catalunya estatuent: en definitiva és el Parlament la institució que promou, fa i aprova l’Estatut. Us he de dir, sincerament, que tenim a l’abast aprovar un molt bon Estatut. I que aquest Estatut, lluny de ser una freda peça legal, serà la millor garantia de la realització efectiva de les tres prioritats del meu govern i de les forces que el van constituir aviat farà dos anys: l’equilibri territorial amb respecte al medi ambient, el benestar social dels catalans i la modernització econòmica, tecnològica i d’infraestructures del país. «Catalunya pot tenir l’Estatut que necessita. Hi ha una possibilitat oberta» Catalunya, després de 25 anys de democràcia, autonomia i progrés, vol i pot parlar clar respecte del que és i del que aspira a ser. Catalunya vol decidir com vol governar-se i quines competències i recursos necessita per portar-ho a terme. El nou text reconeix drets i deures, estableix les competències necessàries per a les institucions de Catalunya, en regula un funcionament més democràtic i garanteix els recursos per poder exercir l’autogovern. L’Estatut que arriba al ple del Parlament, quan sigui efectiu, no únicament serà un bon Estatut, sinó que ens proporcionarà el nivell més alt d’autogovern de què Catalunya hagi disposat mai des del 1714. No en tingueu el més mínim dubte. Ara podem tenir un Estatut que proclami ben alt que som una nació, dins de l’Estat espanyol; que les nostres institucions de govern 33 Pasqual Maragall, ahir, camí de la plaça de Sant Jaume després d’anar a la missa tradicional de la Mercè. són seculars; que històricament hem tingut sistemes propis de regulació en llengua, cultura, dret civil i organització territorial. Que Catalunya vol governar-se sense que les seves competències siguin envaïdes per normes estatals. Que volem impulsar una Euroregió amb les comunitats veïnes que lliurement ho vulguin. I que necessitem un finançament millor i més just, tot i que Catalunya no es nega, en absolut, a seguir sent solidària amb els altres pobles d’Espanya. En definitiva: ¿Pot Catalunya aprovar un nou Estatut potent i al dia? Pot. ¿Pot Catalunya tenir els recursos financers necessaris per exercir plenament el seu autogovern? Sí. I ho podem aconseguir ara. ¿Pot Catalunya comptar amb les competències que necessita? Pot. ¿Pot Catalunya obtenir el respecte que mereix? Catalunya pot. ¿Pot aconseguir tot això amb el nou Estatut? ¡I tant que pot! Catalunya ho vol. Vol tenir un nou Estatut. Ho volen els sindicats i els empresaris, els col.legis professionals i les universitats, les fundacions i les associacions, i tots els que treballen per Catalunya. Catalunya pot tenir l’Estatut que necessita. Hi ha una possibilitat oberta. És més, el president del Govern espanyol s’ha compromès en aquest sentit amb Catalunya, amb les seves institucions i amb els seus partits polítics, del govern i de l’oposició. Si el poble de Catalunya ho vol i sap que pot, ¿què pot impedir que la seva voluntat es compleixi? No se m’acut cap resposta raonable. Benvolguts conciutadans: aquesta és una setmana decisiva. He demanat repetidament a tots els líders parlamentaris la generositat exigible davant un projecte que ha de ser per a tota una generació. No dubto que tots tenen voluntat que l’Estatut tiri endavant. Ara bé, en els darrers moments de la negociació és l’hora «Vetllaré perquè ningú pugui malbaratar la legítima ambició de Catalunya» de fer els sacrificis que calguin per trobar l’acord, és l’hora de ser ferms en els principis i realistes en la forma, i de posar davant de tot els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Les forces polítiques saben que l’alternativa a un Estatut ambiciós i possible alhora no és una altra que continuar indefinidament amb l’Estatut de l’any 1979; i que això seria anar cap enrere. Perquè el vell Estatut és bo, però el pas del temps l’ha desgastat. No és l’hora de deixar-nos portar per temors sense fonament. És l’hora de ser agosarats. ¡És clar que sí! I la proposta que podem tirar endavant amb el suport de la majoria de les forces polítiques ho és molt. Seria un gran error no adonar-se del gran pas endavant que ara podem fer. A hores d’ara no està garantit el resultat final de la votació que s’ha de produir divendres vinent. Amb tot, crec que els responsables de les diverses forces polítiques –he parlat amb tots ells aquests dies– són conscients que el que ara compta no és tenir més o menys raó. Ara és necessari el millor Estatut que mai haurem tingut, molt millor que l’actual, ambiciós i raonable al mateix temps, impossible de rebutjar. No vull resignar el meu país a haver-se de governar els propers 25 anys amb un Estatut venerable, sí, però superat per les exigències del nou segle; per un Estatut que sigui una rèmora per al bon govern de Catalunya. Com a president, podeu tenir la seguretat que vetllaré per evitar que ningú pugui malmetre la legítima ambició de Catalunya i el somni de 100 anys de catalanisme forçant fórmules que situïn les propostes catalanes més enllà d’una interpretació certament avançada de la Constitució com la que Catalunya està en condicions de formular. Compto en aquests dies que queden amb el vostre suport i el vostre estímul perquè, d’aquí a una setmana, Catalunya, a través dels seus representants legítims, hagi fet un pas decisiu cap a la seva plenitud. Compto amb això i necessito aquest suport, el necessitem. El president, el seu Govern i els tres partits que el sustenten, i també hi incloc el principal partit de l’oposició, dedicaran –em consta– tots els seus esforços fins a l’últim moment per fer-ho possible. H Pasqual Maragall. President de la Generalitat Quan falten pocs dies per a la celebració del ple del Parlament que decidirà sobre el nou Estatut, la incertesa sobre el seu desenllaç sembla afectar de la mateixa manera polítics, periodistes i el conjunt de ciutadans. Sigui quina sigui la resolució final del Parlament, no dubto que les posicions de tots els partits es deuen haver inspirat en la recerca del bé comú i que deuen haver exercit la seva responsabilitat davant els catalans tant si el text definitiu és rebutjat com aprovat. Tan lícita resulta la posició d’aquells que sostenen que és una oportunitat històrica de millorar el nostre autogovern com la dels que consideren aquestes millores insuficients per garantir el benestar i l’ambició política de la Catalunya dels nostres fills. Segons quin sigui el resultat, els analistes intentaran desencriptar els interessos dels polítics, i la ciutadania s’expressarà quan li correspongui. Però, mentrestant, el ciutadà es pot plantejar algunes qüestions que li permetin formar-se’n El nou text ha de donar resposta a les múltiples demandes del ciutadà una opinió. Amb el nou Estatut, ¿serà possible que, gràcies al nostre esforç fiscal, els nostres fills tinguin ordinador a les escoles, com a l’Extremadura de Rodríguez Ibarra, i deixin els barracons? ¿Podran els nostres avis viure i ser atesos amb un mínim de dignitat? ¿Podran els nostres industrials comerciar amb el món i els nostres centres turístics rebre nous visitants perquè la Generalitat gestionarà els ports i els aeroports? ¿Podran els nostres sindicats i empresaris negociar un marc laboral propi? ¿Podrem exercir els nostres drets al relacionar-nos amb l’Administració de justícia en català sense que un jutge ens acusi de desacatament? ¿Podrà la Generalitat decidir la concessió de beques als nostres alumnes més brillants o als més desafavorits econòmicament? ¿Permetrà l’Estatut la protecció efectiva de la cultura catalana? A aquestes i moltes altres preguntes hauria de donar resposta el nou Estatut. El toro que pugui enviar-se o no a Madrid rebrà l’afaitada habitual de les Corts i la posterior del Tribunal Constitucional. Aspirem, almenys, que l’exemplar sigui brau, no fos cas que al final hàgim de donar la raó a Bono quan va dir allò que una nació sense Estat és pura poesia. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta oberta sobre la reforma estatutària Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Constitució Ciutadania Territoris Model social Acció política Abstract A summary of the resource. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va difondre ahir una carta oberta als catalans en la qual demana suport unànime al nou Estatut i promet vetllar perquè ningú trenqui, amb propostes inconstitucionals, «el somni» d’un millor autogovern. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1728/0000001575.pdf c6c8717f087708d86fc1d6a5dd3c486d PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 00395M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 28/09/2005 - Hora: 00:36 Tema del día MIÉRCOLES 28 DE SEPTIEMBRE DEL 2005 N La reforma estatutaria el Periódico 3 ALTIBAJOS EN EL PROCESO DE REFORMA ESTATUTARIA 2003 15 DE DICIEMBRE Pasqual Maragall promete en el discurso de investidura que el principal objetivo del Govern será la reforma del Estatut 2004 9 DE FEBRERO 2004 12 DE NOVIEMBRE Los líderes políticos se reúnen en la cumbre de Miravet El Parlament constituye la ponencia para la reforma estatutaria 2005 24 DE FEBRERO 2005 28 DE ABRIL El tripartito presenta su propuesta fiscal, rechazada por CiU Pasqual Maragall y Mas abren la crisis del 3% en el Parlament 2005 11DE JUNIO Los líderes catalanes celebran una segunda cumbre, esta vez en el Parlament 2005 29 DE JULIO 2005 5 DE SEPTIEMBRE El Consell Consultiu considera inconstitucionales 19 artículos ERC y CiU votan conjuntamente en la comisión y abren una brecha con el PSC, que cuestiona la lealtad de ERC 2005 22 DE SEPTIEMBRE Zapatero, Maragall y Mas se reúnen en la Moncloa DANNY CAMINAL DECLARACIÓN ÍNTEGRA DEL ‘PRESIDENT’ documento «Los trabajos del Estatut han acabado. El Parlament ha hecho su trabajo escrupulosamente y estoy convencido de que lo acabará con el mismo rigor con que se han conducido los trabajos durante casi dos años. Hay acuerdo sobre la mayor parte de los puntos tradicionales. Habiendo acuerdo en la práctica totalidad del articulado, sería difícilmente comprensible que se malograra una oportunidad histórica por las diferencias que, legítimamente, nos separan aún. Hasta ahora el acuerdo final no ha sido posible. El sistema de financiación propuesto por una de las dos fuerzas políticas más decisivas en el Parlament implica un cambio constitucional para el que no hay una mayoría posible, aunque el partido del Gobierno español la llegara a aceptar. Los representantes de los partidos del Govern han elaborado una propuesta de síntesis que mantiene y especifica fielmente los contenidos esenciales de la última propuesta de financiación presentada por el principal partido de la oposición. Lamentablemente, hasta ahora, esta nueva propuesta no ha sido aceptada. En todo caso, el pleno del Parlament permitirá a todos los grupos dejar constancia de sus legítimas posiciones y aspiraciones sin que esto haya de condicionar el sentido del voto final al Estatut. Como president, confío en que prevalecerá la responsabilidad y la evidencia de la ambición para profundizar en el autogobierno, a través del nuevo Estatut. Las fuerzas que apoyan al Govern quieren un Estatut ambicioso y defendible con argumentos incontestables ante las Cortes. La puerta abierta por la propuesta de los partidos del Govern es el camino que conviene transitar para acceder a este nuevo estadio de nuestra vida política. El president hará un último paso en esta dirección reuniendo nuevamente a los líderes políticos. Confío en que servirá para allanar el camino. El éxito del Estatut será el de aquellos que habrán sabido poner los intereses de Catalunya por delante de los de su propia fuerza política y que sean percibidos, por tanto, como más fieles al proyecto de un país fuerte, avanzado y consciente de sus inmensas posibilidades. Nunca se había dado una coyuntura tan favorable para este paso adelante. Aprovechémosla». 33 Carod-Rovira, ayer, durante la reunión de la ejecutiva de ERC en una sala del Parlament. REUNIÓN EXTRAORDINARIA DE LA EJECUTIVA DE LOS REPUBLICANOS EN EL PARLAMENT Carod arrincona a Mas con el anuncio de que ERC votará ‘sí’ b Advierte a la federación de que se alineará «con Aznar» si frustra la reforma ANDREAS GONZÁLEZ BARCELONA l tiempo para salvar el Estatut se agota. Visto el inmovilismo en el que parece instalada CiU, Esquerra Republicana ha llegado a la conclusión de que ya no tiene sentido seguir interpretando el papel de mediador que se había arrogado en las últimas semanas para intentar aproximar la propuesta de financiación del tripartito y la de la federación nacionalista. Por ello, ayer, Josep Lluís Carod– Rovira viró públicamente de rumbo y anunció, ya sin ambages, que ERC votará a favor del contenido del actual proyecto de Estatut. Carod ya había hecho saber a sus socios de tripartito que estaba de acuerdo en desmarcarse del «radicalismo» de la federación de Artur Mas. Ayer, la reunión en el Parla- E b Conmina a CiU a convertir Catalunya en nación, y no en «vergüenza o ridículo» ment de una ejecutiva ampliada de ERC –en la que participaron también su grupo parlamentario y sus seis consellers en el Govern– solemnizó el paso de la mano tendida a CiU a la presión para abandone «el tacticismo» y se avenga al pacto. Carod no ahorró términos duros para referirse a la principal fuerza de la oposición y llegó a formular en voz alta la siguiente pregunta. «¿Quién querrá sentarse junto a José María Aznar para decir no al Estatut? No le mencionó, pero se la dirigía, obviamente, a Artur Mas. PERPETUAR EL DÉFICIT ACTUAL / La traca de advertencias a CiU tuvo otros argumentos. Avisó de que, de la votación del próximo viernes, depende que Catalunya dé «el paso más grande desde 1714» o, por el contrario, se quede con un sistema de financia- ción que perpetuará el déficit fiscal y hará imposible garantizar el bienestar de los catalanes. Otro dardo fue que el eventual no de CiU impediría consagrar la definición de Catalunya como nación, algo que, dijo Carod, justifica por sí solo la apuesta que ERC hizo por dar a luz el tripartito. «Nadie se creerá –dijo tratando de cargar el peso de la responsabilidad sobre CiU– que somos una nación si no somos capaces de ponernos de acuerdo para avanzar. Seremos una vergüenza o un ridículo, pero no una nación». / El presidente de ERC, previendo la reacción airada de CiU, intentó también desmontar de entrada las críticas de la federación a que no se haya sumado a su propuesta de concierto económico solidario. Carod defendió la enorme similitud de la oferta del tripartito y la de CiU, y remarcó que en ninguna de ellas «figura el concierto», aunque «se acercan mucho». Tras recordar que la reforma del Estatut tiene como límite una Constitución que ERC fue la única que no DESMONTAR CRÍTICAS apoyó ni votó, también reprochó a la federación que durante los 23 años en que gobernó la Generalitat «no tuvo la valentía de pedir lo que exige ahora», y defendió que el nuevo Estatut no debe ser «nacionalista», sino de todos los catalanes, porque «no es patriotismo querer expulsar a alguien de la patria». Con todo, los republicanos creen que CiU se escuda en «diferencias formales» para no pactar la financiación porque quiere «mantener la notoriedad mediática» hasta el último momento, aunque «probablemente» acabará dando su apoyo imprescindible para que el Estatut se apruebe el viernes. Si al final no es así, Carod cree que Mas habrá cometido el error fatal de no sopesar suficientemente las consecuencias. Entre ellas citó la «desmoralización» de la sociedad catalana, la «deslegitimación» de su clase política y, en última instancia, la imposibilidad de plantear una nueva reforma: «¿Con qué cara podremos pedir repetir algo que habrá resultado un espectáculo penoso y que no habrá servido para nada»?, se interrogó. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reforma estatutaria: declaración íntegra del president Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Parlament de Catalunya Govern Catalunya Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1727/0000001577.pdf ac3639fbb4c8dabf86ee9dd1f57606fb PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 17/06/2006 - Hora: 23:39 Tema del dia 81 L’ESTATUT VA PASSAR LA RATIFICACIÓ DEL CONGRÉS I TAMBÉ DEL SENAT N La jornada del referèndum La Cambra baixa va aprovar el nou text el passat 30 de març. El tràmit parlamentari es va completar a la Cambra alta, el 10 de maig. Ve de la pàgina anterior Govern, hi hagués Estatut o no en marxa. L’impacte que ha tingut el projecte i té sobre Esquerra, doncs, no té res a veure amb el PP. Té a veure amb la costa avall sense frens que la cúpula del partit va emprendre després de la reunió que van tenir Mas i Zapatero. El que des de fora d’Esquerra es va entendre com un enuig passatger, ha acabat per ser permanent i ha donat un gir a la política catalana. També a Esquerra hi ha una balança interna, Carod-Rovira a un costat. Joan Puigcercós a l’altre. 82 L’ESTATUT ACTUAL ES VA APROVAR EN REFERÈNDUM L’OCTUBRE DEL 1979 Es va votar el dia 25 d’aquell mes, amb una participació del 59,3% de l’electorat. Un 88,1% va votar a favor i el 7,8% en contra. El president de la Generalitat i els líders de CiU, ERC, PP i ICV van acceptar la invitació d’EL PERIÓDICO per fotografiar-se al lloc que escollissin per simbolitzar el referèndum i escrivissin un text DIUMENGE 18 DE JUNY DEL 2006 83 La Reforma Política (1976), la Constitució CATALUNYA HA PARTICIPAT (1978), l’Estatut (1979), l’ingrés EN CINC REFERÈNDUMS a l’OTAN (1986) i la Constitució DES DEL Europea 1976 (2005). justificant aquesta elecció. Maragall va triar l’avinguda de l’Estatut; Mas, una maternitat; Carod-Rovira, el Mediterrani a Tarragona, Piqué, el Palau de la Música, i Saura, la Barceloneta. XAVIER JUBIERRE PASQUAL MARAGALL President de la Generalitat Aquests joves de la fotografia formen part de la generació que ha de fer seu, més que cap altra, l’Estatut del 2006. Formen part dels més de dos milions i mig de catalans que mai no han votat l’Estatut. Que encara no poden dir que senten com a seva la nostra primera llei. Avui podran fer-ho per primera vegada. Però l’Estatut del 2006, que va fer possible l’impuls donat a Miravet, ha de ser l’Estatut de tots. Ha de ser l’Estatut de totes les catalunyes. La Catalunya vella i la nova. La dels milions d’homes i dones que se senten catalans, vinguin d’on vinguin ells, els seus pares i avis. I, sobretot, la Catalunya dels seus fills. També és l’Estatut que ens reconeix que volem ser una nació que vol progressar i seguir sent solidària amb tots els altres pobles d’Espanya. He volgut fer aquesta fotografia a l’Avinguda de l’Estatut de Barcelona, un indret del barri d’Horta, molt a prop del Carmel, un barri que fa molts anys que malda per preservar la seva identitat en una realitat col.lectiva que la inclou. Aquesta és la Generació Estatut: la que dóna sentit al meu esforç i que em fa sentir il.lusió per un futur que vull compartir amb tots ells. “ PP Piqué, víctima de l’enemic i del foc amic Aquell 12 de febrer en què formalment l’Estatut va començar a caminar, el PP no hi era. Potser passades les eleccions generals del 14-M –deia llavors Josep Piqué–, els populars se sumaran als treballs. La història estatutària d’ERC pot ser que tingui molt de tragèdia grega, però l’aventura personal de Josep Piqué és shakespeariana. Exmilitant psuquero i exalt càrrec de la Generalitat convergent, ha rebut, com a màxim representant del PP a Catalunya, totes les ires d’allò que un dia es va conèixer com el quadripartit, però al mateix temps ha estat blanc de més atacs ferotges encara per part dels seus suposats aliats (la Cope, Ángel Acebes...). Va estar a punt de dimitir. “ ICV Un conseller sacrificat en una crisi aliena A Iniciativa li van tocar dues carteres al Govern tripartit. Una, Medi Ambient i Habitatge, amb Salvador Milà com a titular, que va saltar del càrrec quan Maragall va reestructurar el Govern pocs dies abans de la ruptura definitiva amb Esquerra. L’altra l’ocupa Joan Saura, a efectes pràctics el conseller de l’Estatut. Queda tot dit. En resum. Catalunya vota avui un text que, excepte voluntat expressa de cadascú, és impossible no conèixer, encara que només sigui a grans trets. No es vota el pedreguer a través del qual s’ha arribat fins aquí, però el percentatge de participació i, és clar, el resultat final determinaran el destí de cada un dels protagonistes d’aquesta aventura. Determinaran la història de Catalunya. H el Periódico 3 33 Pasqual Maragall va escollir posar amb nois i noies a l’avinguda de l’Estatut, al barri d’Horta. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La jornada del referèndum Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Ciutadania Catalunya Joves Acció política Abstract A summary of the resource. El president de la Generalitat i els líders de CiU, ERC, PP i ICV van acceptar la invitació d’El Periódico per fotografiar-se al lloc que escollissin per simbolitzar el referèndum i escrivissin un text justificant aquesta elecció. Maragall va triar l’avinguda de l’Estatut. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/27/1726/0000001578.pdf 8da58a84d7fdb61e5ee96950d5906688 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 17/06/2006 - Hora: 23:15 Tema del día 81 EL ESTATUT PASÓ EL REFRENDO DEL CONGRESO Y DEL SENADO N La jornada del referendo La Cámara baja aprobó el nuevo texto el pasado 30 de marzo. El trámite parlamentario se completó en la Cámara alta, el 10 de mayo. Viene de la página anterior Govern, hubiera o no Estatut en marcha. El impacto que el proyecto ha tenido y tiene sobre Esquerra, pues, nada tiene que ver con el PP. Tiene que ver con la cuesta abajo sin frenos que la cúpula del partido emprendió tras la reunión entre Mas y Zapatero. Lo que desde fuera de Esquerra se entendió como un enfado pasajero, ha terminado por ser permanente y le ha dado un giro a la política catalana. También en Esquerra hay una balanza interna, Carod-Rovira a un lado. Joan Puigcercós al otro. 82 EL ESTATUT ACTUAL SE APROBÓ EN REFERENDO EN OCTUBRE DE 1979 DOMINGO 18 DE JUNIO DEL 2006 83 Se votó el día 25 de ese mes, con una participación del 59,3% del electorado. Un 88,1% votó a favor y el 7,8% en contra. El presidente de la Generalitat y los líderes de CiU, ERC, PP e ICV aceptaron la invitación de EL PERIÓDICO para fotografiarse en el lugar que eligieran para simbolizar el referendo y escribieran un CATALUNYA HA PARTICIPADO EN CINCO REFERENDOS DESDE 1976 La Reforma Política (1976), la Constitución (1978), el Estatut (1979), el ingreso en la OTAN (1986) y la Constitución Europea (2005). texto justificando esa elección. Maragall eligió la avenida del Estatut; Mas, una maternidad; Carod-Rovira, el Mediterráneo en Tarragona; Piqué, el Palau de la Música, y Saura, la Barceloneta. XAVIER JUBIERRE PASQUAL MARAGALL Presidente de la Generalitat Estos jóvenes de la foto forman parte de la generación que debe hacer suyo, más que cualquier otra, el Estatut del 2006. Forman parte de los más de dos millones y medio de catalanes que nunca han votado el Estatut. Que aún no pueden decir que sienten como propia nuestra primera ley. Hoy podrán hacerlo. Pero el Estatut del 2006, que hizo posible el impulso de Miravet, debe ser de todos. El Estatut de todas las catalunyas. La Catalunya vieja y la nueva. La de los millones de hombres y mujeres que se sienten catalanes, vengan de donde vengan ellos, sus padres y abuelos. Y, sobre todo, la Catalunya de sus hijos. También es el Estatut que nos reconoce que queremos ser una nación que quiere progresar y seguir siendo solidaria con los demás pueblos de España. He querido hacer esta foto en la avenida del Estatut de Barcelona, un lugar del barrio de Horta, muy cerca del Carmel, un barrio que hace muchos años que se esfuerza por preservar su identidad en una realidad colectiva que la incluye. Esta es la Generación Estatut: la que da sentido a mi esfuerzo y la que me hace sentir ilusión por un futuro que quiero compartir con todos ellos. “ PP Piqué, víctima del enemigo y del fuego amigo Aquel 12 de febrero que formalmente el Estatut echó a andar, el PP no estaba. Tal vez pasadas las elecciones general del 14-M –decía entonces Josep Piqué–, los populares se sumen a los trabajos. La historia estatutaria de ERC puede que tenga mucho de tragedia griega, pero la aventura personal de Piqué es shakesperiana. Exmilitante psuquero y exalto cargo de la Generalitat convergente, ha recibido, como máximo representante del PP en Catalunya, todas las iras de aquello que un día se conoció como el cuatripartito, pero al mismo tiempo ha sido blanco de más feroces ataques aún por parte de sus supuestos aliados (la Cope, Ángel Acebes...). A punto estuvo de dimitir. “ ICV Un ‘conseller’ sacrificado en una crisis ajena Dos carteras le tocaron a Iniciativa en el Govern tripartito. Una, Medi Ambient i Habitatge, cuyo titular, Salvador Milà, saltó del cargo cuando Maragall reestructuró el Govern pocos días antes de la ruptura definitiva con Esquerra. La otra la ocupa Joan Saura, a efectos prácticos el conseller del Estatut. Queda todo dicho. En resumen. Catalunya vota hoy un texto que, salvo voluntad expresa de cada cual, es imposible no conocer, aunque solo sea a grandes trazos. No se vota el pedregal a través del cual se ha llegado hasta aquí, es cierto, pero el porcentaje de participación y, claro está, el resultado final determinarán el destino de todos y cada uno de los protagonistas de esta aventura. Determinarán la historia de Catalunya. H el Periódico 3 33 Pasqual Maragall eligió posar con jóvenes en la avenida del Estatut, en el barrio de Horta. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La jornada del referendo Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Ciutadania Joves Catalunya Acció política Abstract A summary of the resource. El presidente de la Generalitat y los líderes de CiU, ERC, PP e ICV aceptaron la invitación de El Periódico para fotografiarse en el lugar que eligieran para simbolizar el referendo y escribieran un texto justificando esa elección. Maragall eligió la avenida del Estatut. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles http://78.47.125.110/files/original/23/1725/0000001579.pdf 54ab9ac370d78e8b8a1b533283d1e48f PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00595M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/11/2006 - Hora: 00:26 DIUMENGE 5 DE NOVEMBRE DEL 2006 Tema del dia El joc de les aliances 3 L’opinió Pàgines 2 a 5 LLL Catalunya tindrà un segon tripartit S’assolirà el somni de les nacions potents: ser dels seus fills i no només dels seus pares PASQUAL Maragall canvi de candidat en un termini relativament breu era obligat en funció de les exigències de la governabilitat. La correlació de forces polítiques al Parlament de la vuitena legislatura serà substancialment la mateixa que el 1999 i el 2003. Amb dues diferències: que CiU i el Partit Popular no sumen majoria, com passava el 1999, i que una nova força –una nova veu– estarà present al Parlament. Cal saludar-la democràticament, i esperar que el seu diàleg amb les altres veus sigui profitós per al país. El nou Parlament no serà, doncs, gaire diferent del del 2003. Les dues forces que encara avui formen el Govern en funcions (PSC-CpC i ICV-EUiA) han recollit més suports i tenen més escons que el principal partit de l’oposició (la federació CDC-UDC). I el conjunt de forces que van donar lloc al Pacte del Tinell seguiran conformant –si així ho acorden– una clara majoria parlamentària de 70 diputats contra els 65 de l’oposició formada per nacionalistes, populars i antinacionalistes. Recordem que la majoria que donava suport a l’últim Govern de CiU va ser de 68 a 67: 68 del tripartit conservador (CDC, UDC i PP) contra 67 del tripartit progressista. Tot això amb una llei electoral inexistent i contrària –de fet– a l’Estatut, per la qual obtenir un escó a la circumscripció de Barcelona segueix exigint més del doble de vots que aconseguir-lo en altres circumscripcions. Espero que això s’arregli, perquè l’Estatut estableix que la llei electoral haurà de ser representativa dels territoris, però proporcional, i en aquests moments no ho és –ni tan sols existeix. dia d’avui és més que probable que José Montilla sigui el futur president de la Generalitat, si progressen i s’acaben de manera satisfactòria les negociacions iniciades per les tres forces que van fer possible el primer Govern d’esquerres i catalanista que ha tingut Catalunya des de la recuperació de l’autonomia. Si això realment és així, Catalunya haurà assolit el somni de les nacions potents: ser dels seus fills i no només dels seus pares. No exigir proves de sang per ser ciutadà ni res més que ser ciutadà per ser president. Els socialistes catalans vam afrontar les eleccions que es van celebrar el dia 1 de novembre sabent que una part de la societat creia que el canvi de candidat havia estat condicionat, i no pas el resultat de la lliure voluntat del Partit dels Socialistes de Catalunya i del seu president. Les mostres d’afecte envers el president, que eren autèntiques, s’estenien fins i tot a persones pertanyents a l’oposició nacionalista. Sens dubte, determinats gestos del Govern espanyol, perfectament comprensibles des de la seva pròpia lògica –i no em refereixo solament als contactes polítics, sinó més aviat als empresarials, i en tot cas a les declaracions al voltant de qui hauria de governar Catalunya– no ens han facilitat gaire les coses. Però aquesta aparent disfunció també és una interessant premonila força política que ció del que serà l’Espanya en què Catalunya és nació en el si de la na- ha obtingut més vots i més escons ha estat la coalició de Convergència ció plural espanyola. i Unió. Cal reconèixer-ho i valorar– hem resistit ho. No deixa de ser sorprenent, tandignament les contrarietats i l’ar- mateix, la insistència d’una colla riscada aposta per la renovació. El d’opinadors i dels dirigents de CiU A DIT AIXÒ, TANMATEIX, el Periódico 5 panyola manifestin que preferirien una gran coalició nacionalistes-socialistes. Afortunadament, Catalunya no viu, avui, una situació d’emergència que ho justifiqui. Els grans reptes han estat superats. L’Estatut engendrat a Miravet ha crescut i funciona. I estic segur que tant les forces del futur Govern com les que hagin d’exercir el necessari rol d’oposició –siguin les que siguin– sabran actuar en consciència i no generaran tensions ni crispació innecessària. Les asseveracions del candidat de CiU al final de la campanya, en el sentit d’augurar una «ferida social», podrien semblar l’anunci d’un nou període de tensió que no beneficiaria en absolut ni a qui el protagonitzés ni la societat catalana. SERIA ÒPTIM per als so- El socialisme espanyol ha d’entendre no només que Catalunya és una nació, sinó també que el PSC, com a força política dirigent d’aquesta nació, vulgui fer respectar la seva autonomia Determinats gestos del Govern espanyol, comprensibles des de la seva lògica, no ens han facilitat les coses El canvi de candidat en un termini relativament breu era obligat en funció de les exigències de la governabilitat Per sort, Catalunya no viu avui una situació que justifiqui una coalició nacionalista-socialista a remarcar que el seu avantatge electoral ha estat en escons i vots. Una precisió que, fa tres i set anys, els semblava absurda, innecessària i fins i tot ridícula. No recordo haverlos sentit mai parlar de qui guanyava en vots. Els socialistes catalans no hem obtingut el resultat desitjat –cosa que cal reconèixer i acceptar, com crec que haurien d’acceptar la majoria de formacions polítiques que han concorregut en aquestes eleccions, tret d’Iniciativa i els antinacionalistes– però serem decisius a l’hora de conformar una nova majoria d’esquerres. Comprenc –però no comparteixo ni accepto, ja ho he dit– que alguns sectors de la societat catalana i es- cialistes catalans consolidar a Catalunya un Govern d’esquerres. I fer-ho sobre la base d’un nou acord entre les forces que li donaran el seu suport. Amb unes noves regles de funcionament que prevegin i exigeixin tota la lleialtat necessària entre elles i el president. Amb l’experiència adquirida, amb el tarannà, que conec, dels que previsiblement han de protagonitzar aquesta nova etapa, estic segur que tot això serà possible sense més problemes que els propis del funcionament de qualsevol govern de coalició. És cert que cal una altra condició, a la qual ja he fet al.lusió en el terreny dels governs, però que caldrà fer extensiva al dels partits: el socialisme espanyol ha d’entendre no només que Catalunya és una nació, sinó també que el Partit dels Socialistes de Catalunya, com a força política dirigent d’aquesta nació, vol fer respectar la seva autonomia –aquí i a Madrid– per assajar fórmules d’entesa i governació amb la resta de l’esquerra catalana i per garantir que, en el futur, no passarem tantes penalitats per ser acceptats com el primer partit de Catalunya que ja som en les eleccions locals, generals i europees, i que vam ser en vots en les autonòmiques del 1999 i el 2003, i que volem tornar a ser el 2010. H President del PSC. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya tindrà un segon tripartit Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Catalunya Socialisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Tripartit Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles