457 10 5657 http://78.47.125.110/files/original/27/1624/0000000781.pdf 93432ec90092f3128dc9ea3d888856bd PDF Text Text 23/04/2006 Entrevista:Pasqual Maragall* "CIU ha tingut la paella pel m~nec per estirar I’Estatut aquí i rebaixar-lo a Madrid" ERC ¯ "Aras’hantrobatqueaquells ambels qualsconfiaven a anarjuntsenel maximalisme dela pretensió nacionalista els handeixata l’estacada; aixbjustificariael seudesconcert" PSC. "Ésel partit quehaactuatentot el procés d’unamanera més cartesiana, lleial i transparent" Per Vicent Sanchis asqual Maragall acaba de tancar tot just la segona crisi del seu mandat.L’octubre passat fortes desavinences ambels tres partits que integren el seu governvan impedir que el president de la Generalit at aconseguísconcretar la remodelació que havia pret0s. Ara, perS, tot ha anat d’una altra manera. Maragall ha aconseguit renovar el seu executiu, per5 no s’ha estalviat tampoc algunes tensions afegides. Sis consellers nous garantiran, segons afmíaael president, arribar al final de la legislat~ra. vern pt~cisament ambla idea contr~ria... p President, perqu~ li éstandificilfercanvisenungovern decoalició? Noés tan diñcil... És delicat, és més complexfer-ho en un governde coalició que en un de monocolor.El govern de Zapatero inclou nomésun partit, no ha de discutir res amb ningú. Aquísón tres partits i cal discutir-ho tot entre tots. Serémésconcret. ¿Nohauriaestatmolt més f~cil trucaralsdirigents decada fnr;apolíticai resoldre la qüestió amb unes telefnnades i sense tantdesnrnll? Aix5que diu vostOés e] que hemfet. Nomésque, comque els tenim aquí al costat, no costa res demanar-los que vinguin... Dasprés d’aqnest canvi,sembla havar-se fet explícita la seva voluntat d’exhan rir aquesta legislatura... És bcn evident que aquesta ha estat la meraintenció. Tambéli he de dir que malhavia dir el contrari. Hihagentquedeiaquevost~ havia previstla remodelació perdesprés del referéndum. Hi ha gent que deia que era millar. Jo he cregut sempreque no, perqu0 no hi ha cap motiu per pensar que les vi~Xutsdel canvi no hagin de ser més grans commésaviat es faci. Vast~sapque,arrandelpacte sobre restatutentreArturMas i José LuisRodriguez zapatero, esvadirqueI’acord i mplicavaconvocar eleccions després del referéndum... En aquesta hipStesi noméshi ha un problema important... Qn~intentavast~amb aquesta remodelació? Donar mésfor~.aal govern? Evident. En el doble sentit de trobar perffls totalment adequatsa les funcions que s’han de tirar endavant i en el sentir tambéde crear un revulsiu, prémerl’acceleradar de l’acció de govern ambsang nova. Es el president qui ha de convocarles eleccions. I sóc ja tambéquivol arribar al final de la legislatura. Per6també és normal pensar que,desprésd’unprocés constituent, amb la modificació dela Ilei b~sica delpaís,esfa necessari obrirunanovaetapaamb la convocatoria d’eleccions. Me’npot posar algun cas coma exemple? Lamateixa Constitució espanynla exigeix aquest reqnisitenel casd’nnamodificacióqueafectialgun delsarticles b~sics. Per5 no parlem del mateix. L’Estatut no ho demanai no crec que sigui estrictament neeessari ara convocar e]eccions. Acabode zemodelarel go- El president Zapatero acaba defer uns canvis perimposar unanova"politica social", tal com diuell mateix. ¿vost~ té alguna ideab~lsica enaquest sentit?En quins aspectes incidir~lmés el seugovern enel quequeda delegislatura? En aix6 estera bastant d’acord. La majoñade les iniciatives ja preses i que han tingut pocavisibilitat tenen a veure ambaix5. L’~mfasien la FRANCESC MELClON ¯ Passa a la p~gina6 �23/04/2006 Entrevista:PasqualMaragall* FRANCESC MELCION qüestió educativa i en la sanitaria ho expressen claramant. Comtambé ho expressa clarament la devolució de compet~ncies,de La llei de barris. El territori no noméscoma ~mbit teóric, sinó coma 1]ocon les coses passen. I aquí hi ha les claus de ]a nostra governaciói tot aix0 s’accentuar~ encara més a pai%ir d’ara. Ambun afegit ó, que és de reclosió de les iniciatives en materia de te]ecomunicacions. Perqu~en un país que ha estar Cerdssim. durant tot el període democrittic governat per una sola for~a, encerar Si la majoria parlamenthria a partird’ara aquesta nova fórmula... En un país a Madrid hadeserPSOE i Convergencia i que és una nació, cosa que encara no Unió,i aquíla maJoria la formen el PSC i se li havia reconegut,on hi ha Esquerra, ¿aquesta contradicció no nacionalistes i no nacionalist es al tindr~elsseusefectes a Catalunya? govern, que és d’esquerra, assajar, No, contradiceió, no. Alguna coms’ha fet, una fórmula semblant difieultat, sense dubte. Per5 o somo no és gens sanzill. De fet, per aquesta no som./,Creiem o no creiem que complexitat del governila seva Catalunya és una nació? Si ho composiciói e]s seus objectius creiem, doncs resulta que nosaltres passentotes les línies de forqa de la hemde tirar milles, hemde Qu~passar~ amb la reforma dela Ilei complexitat de la governació de continuar avan~ant, hemde tragar Catalunya i d’Espanya. En bona camí. El que passi en el conjunt territorial? Aix5és una altra cosa. Ambles neis mesura,el que va passar, el ha passat d’Espanya és enormement tenim una recanqa i, d’altra banda, i el que est~ passant aquí marca important, per5, en tot cas, no ha d’impedir que nosaltres, si somuna un desig i una obligació. La recan~a bastant el to del que ha suec~it a tot és no tornar-nos a enfarfegar en un Espanya.En aquest sentit, tot i les nació, tinguem un govern i una dificultats, que han hagut de ser política propis. procés en qu~les lleis siguln més moltes, més de les que havíem importants que la gover~ació. Per~ tambéhi ha una obligació, que és que previst, podemdir que nosaltres I vost~saguantaran la situació? Aguantarem. en aquestalegislatura s’ha dllaver, sl hemestat la punta de ]lan~a d’una no acabar, si plantejat el conjunt del modificació substancial del mapa marclegal de Catalunya. Crec que és polític de rEspanyaplural. President, parlem deI’Estatut.¿Ésun diñcil que aquests processos tan bonEstatutel quehaaprovat el Congrés llargs i tan ]ents de les ]leis Li pregontava perla continu’itat del espanyol? govern tripartitenla pr6xima legislatura.No, no és un bon Estatut, és un gran fonamentals puguin arribar a bcn port dins aquest mandat. Peró, en Estatut. Unaaltra cosa és qulil judici No,aix5 no s’acaba. Veigdifícli dir faria jo deixem-hoper a més tot cas, hemd’enllestir-ne unabona que aquesta etapa hist5rica s~~agi par~ del recorrcgut, de maneraque acabat. Aquestaetapa histórica endavant, aixó- delproeés pel qual en al mandatsegüent sigui possible, continuar~c Algúdir~t que hemtingut s’hi ha arribar. 5Fíns a quln punt hi pr~tcticamant tot just comen~ai; moltes dificultats, molts ensurts, ha hagut alts i baixos de vegades rematar la tasca de fomentació molts aceidents... Esth per veure que forqats, t~cties, que han fet que la legislativa de] país. aquests accidents, incidents i ensurts lectura deis resultats sigui una mica no hagin estat ]’escala d’aprenentatge més complexadel que hauria de ser. Pregunta obligada, araqueen parl¿ d’una governació méssólida. Per qu~és un gran Estatut? Vost~ té la i ntenció detornar-se a presentar... I quan s’acaba rescola i comen~.a I’ofici? Perqu~ho té tot. Qu~li falta? Els Notinc per qu~ no fer-ho. Li puc bcn garantir.., comho diría? aeroports i les autopistes? D’acord. ...s’apr~n a copsa la vida. VUlldir Ja hi som, sobre aixó. Possiblement Pensa repetirla mateixa fórmula? ¿Hi que.., n’hemaptos. alguns deis seITells que queden haur~ també govern tripartit enla s’hagin de resoldre no en l’Estatut, pr6xima legislatura, enel casquevnst~ Vost~creu que, desprésdel pacteentre que potser tampoc estava goanyi leseleccinns? Zapateroi Mas, EsquerraRepublicana históricament pensat per recollir El tripartit ha tingut una vida queda despenjada delsseusacords amb aquest tipus de detaiis. Hauria estat agitada, una cofia d’ensur~s, de el PSOE i el seugovern a Madrid? ¿Éscert bé que hi fossin, per5 potser havíem queli convenia al PSOE, després dela estat massa ambiciososi aixó hagi momentsdifiefls, etcétera. No esperhvemque los tan aixL Vist des campanya fortlssima del PPcontra de venir per la via d’uneslleis que d’ara, ho podíemhaver pensat. Esquerra, desfer-se’n? tornin a Catalunya dues coses que i són les que Ii falten des del punt de i vista de l’equitat económicai que hem aconsegult amb aquest Estatut: la fórmula generali el compromísen les inversions. Per contra, falt aria £ONTINUTTAT reformar alguns deis sistemes de "~sevidentquela redistribució econ6micaque té l’Estat i que passen no per la via de meva intenciÓ és exhaurir la redistribució global, que és la legislatura" l’óptima, sinó per lavia de capses tancades de redistribució, en l’hmbit PACTE PSOE-CIU de les autopistes o deis aeroports. "L’Únicproblema és Esth demostrat matem~tticament, queés el president en teoremes económics, que si qui convoca les s’optimitzen capses tancades, eleccions" trossos de l’economia,no s’arriba a l’óptim mal. Moltes vegades és qüestió de canviar d’un sector a un REPETIR "Notino perqu~no altrc, no que aquest sector s’aguanti tenir la intencióde per el] mat eix. Quehi hagi una tornar-me a transferencia de recursos entre presentar" sectors. El sistemes actuals de redistribució de recursos, en ports i COALIClÓ aeroports, d’una banda, ila "Elsincidents i els inequitat que hi ha en materia de ensurtsal govern peatges, de l’altra, són dos afegitons hanestatescola que hemde fer en e] sistema actual d’aprenentatge" perqud sigul 5ptim. I n’hem conven~ute] govern, per5 hemfet ESQUERRA tard per encabli’-ho a ]’Estatut. Ara, "Éscertissimque s’ha guanyat la batalla moral. araconvenia al tan PSOE desfer-se dels Amiemfa I’efectequeells noestan republicans" preocupats perteoriesecon6miques com perla titularitatdelesinstal.lacions. Si esdiscuteix sobre I’aeroport de NACIÓ "Si somunanació, Barcelona, perexemple, el problema és hem de superarla quiencontrola la titularitat... dificultatdelpacte Qui són ens? entrePSOE i CIU" El govern deI’Estat. Anema paros. Reeonec que hi ha corporacions estatals que tenen aquesta preocupació, que s’han identificar ambla funció. Aix6 no és bo. Am~s,d’altra banda, aquestes funcions entren cada vegada més dins la lógica del mercat, que és una altra... És el cas dels aeroports. �23/04/2006 Enaquest sontit,¿vosté amb quicreuque hi hamésproblemes, amb Aena,com a prupiet&ria delsaeroports, o amb el ~overn s quecentral? tot aix5 és Estat. El governés Estar iAenaés Estar. Si vost~ era pregunta qui ofereix més resistencia a cedir les instal.lacions de] Prat, Ta qüestió no és aquesta. La qüestió és qu~ és bptim. Quiho intel~preta. Pot interpretar-ho l’Estat o les autonomies, d’una banda, o el mercat,de l’altra, que en el fons, en aquesta qüestió concreta, és qui acabar&decidint. Nohi haur& manera d’impedü" que f’ma]ment s’imposin els avantatges de l’efici~ncia que s’obté ambun funcianament mercantil en sectors que han estar tradicionalment de titularitat pública. Ou~passa amb la fórmula fnal ques’ha acabat aprovant sobreel finanfament? També és unagranfórmula? És el canvi que esper&vem fa vint anys. Miri, el sistema que teníemjo personalmentno l’havia entes mal. Sijo tornés a ]a universitat, les una classe i era preguntessin com í~nciona, ho tindria mdit negra per poder-hoexplicar. Nohi havia una racionalitat senzilla i explicable. Ara s’ha avanqat molt en aquest sentir, encara que en el futur es millori més. S’ha avanzaren el sentit que Catalunya ha assentat en el seu Estatut uns principis que acabaran sant els p~incipis federals, per entendre’ns, del sistema. Aquests principis són que hi ha d’haver una proporeionalitat entre resfor~ fiscal i els resultats, el primer.I el segan, que hi ha d’haver una preporeionalitat durant un període de tempslIarg entre Ta participació de cada territori en el producte interior brnt i el volumde les hiversions de l’Estat. Enel cas de les inversions, aix5 implica un 50 per cent més, per als pr5x~nssiso set anys, que les que l’Estat fa en aquests momentsa Catalunya. En el campdel f’manQanmnt dels serveis queda establert que efectivament hi ha un mecanismede solidaritat, per5 que quedaquantificat i que, per tant, és explicable,intel-ligible i acceptable. Multbé. Per6aquest finan;ament noés ni debun trusel queesvaaprovar al Parlament. En materia de fman~amentde serveis, ]a filosofia és la mateixa.] en materia d’inversions, si ha passat alguna cosa és que hemmillorat. NOésel casdela recaptació d’impostos ni deI’ag~ncia tributarias.. En aquest ~mbit, el que hemfet és iniciar un camí. S’hancreat tres ag~ncies:la de ]’Estar, que ja existia, la de la Generalitat i una de conjunta. I es preveu que aquesta tercera pugui acabar absorbint les altres dues. És veritat, no s~a fet de cop una agencia tribut ~z~ia, per5 s’ha marcat el camíper arribar-hi. ESTATUT "No,noés unbon Estatut,ésungran Estatut" MANCANCES "Qu~ hi falta?Els aeroports i les autopistes? Jahi som,sobreaix6" FINANI;AMENT "Ésel canvique esper&vem fa vint anys;el queteniem o norhaviaentes mai" Amiemsembla quela rebaixa ésnotable. Perquévanapujar tantel Ilistóa Catalunya si després rhavien d’abaixur a Madrid? Aix6hadeixatmaltagent descol’locada i, enel casdelgovern, ha fet queundelstrespartitsqueI’iutegrin sen’hagi excl6s. Enel cas d’aix5 darrer que diu, c~~c A6ENCIA "Ésveritatqueno que dep~nmésde]s gestos i dels s’hafet d’uncop escenaris que no pas dels continguts l’ag~ncia tributfiria, del mateix Estatut. Entot cas, és perohi arribarem" evident que la mateixa dinhmicade la c]audicació de l’Estatut hiportava. El REFER(=NDUM vat de CiUara no era necessari. És "Noenshemdefer millor que hi sigui, pe~~5no cal. En canvi, en l’aprovació al Parlamentde grans il.lusions Catalunya no hihavia Estatut sense sobrela participació" ens. Convergenciatenia aquí la paena )el mknecen el sentir d’estirar. Com desprésl’ha tingut en el sentit de DURADA "Aquest Estatutha rebaixar, curiosament. L’ha tingut arribatper quedar- perqu~a ]’Estat ii ha convingut.Noa Catalunya. Aix8per a nosalt~es no Vs" era necessari. Per5 ho era per al governespanyol. Aquís’ha praduit aquesta concatenacióestranya... Per6el PSC nohafet exactament el mateix? NOhacontribuft a la rebaixa de I’Estatuta Madrid? Sí, per5 el PSCho va dir des del primer dia. Convergenciano va dir mal que estirarien al m~xim i que despuésja afluixarien. Nova dir-ho mal perqu~ després s~lauria complicattot. El PSC sí que va dir quenosaltxeshi ha coses que Convergenciai Esquerra, en aquest cas concatenades, ens van obligar a aprovar que no veiem i possibles. Es va dir i aix5 va moure i turbu]~ncies dins el PSCsobre i ropo~¢anitato no de fer-ho. Es va i avisar: ’~Nosaltresa Madridtindrem : problemesambtot aixS". Convergenciaha acCuat ambmolta astúcia mésque en un sentir nacional. Se lipot perdona~.Sí, perqu~és a l’oposiciói, per tant, hiteniael dret. FRANCESC MELEION ¯ Passa a la pagina 8 �23/04/2006 Entrevista: PasqualMaragall* ESQUERRA "CIUelshadeixata I’estacada; aixb i justificael seu enuig" Els partits pobres, de treballadors, per dir-ho d’alguna manera,són els que han de demanarals seus militant s que paguin. Mentreque els altres partits aquest problemano el tenen, perqu~ja en tenen, de diners. Quan sete’nvala m&, deia... Malanmnt. El veigmoltoptimista enla rectafinaldel seumandat. Home,obrim una nova etapa que, malgratles dificultats inicials, perqu~ els canvis sempre causen alteracions i pertorbacions en el panoramapolitic, és esperan~adora psc per la qualit at del nou equip. Ambun "Estíomoltcontent panoramaen qu~ l’embolcall de ambel meupartit, l’Estatut deixar&de ser opressiu. perqu~, a més,el Després del referéndumdel 18 de juny ens trobarem amb un govern resultatés bo" rodat i en perfectes condicionsper i CRISI aconseguir els objectius que "Totselspartits busquem. handefensatque queestractad’ungranEstatut. els seusconsellers Afirma nopleguessin" ¿preveu també ungranresultarenel referéndum del 18 dejuny? Sempre he pensat que no ens hem de ! VENDRELL lar enormesil.lusions respecte a La "Hem de donaral participació. Perqu~la primera nouconsellerun vot deconfianza" vegada sempre és la més important. En el momenten qu~ s’aprova rEstatut es passa de zero a Estatut. DINERS FRANCESC MELCION "Només demanen Ara en canviemun per un altre. En dinersals militants aquel] momentens est&vem Tenlael dret d’aprofitartotes ]es tambéli dic que en tot aquest procés és 15gic.Eranmilit ant s del partit, aquellspartitsque constituint coma país. Ara estera oportunitatspe r tenir mésvisibilitat i el que ha actuat d’una manera més han fet una feina ambbona fe i quan canviant La manera comens protagonismodels que té normalment cartesLana, lleiali transparent ha elpresident els diu que els vol govel~em. En aquel] momenthi unpartit situar a l’oposició. estat el PSC.Noacuso de mala fe els substituir, posenels seus partits en havia una sensació de fer histSria altres. Per5sí o bé d’oscil-larionsi una situació poc agradable. Per5 total. Araaix5 no hi és. Jo canvis, o b~ d’ingenffitat. El PSCha tothom ha entes que els canvis són m’escaiTassaréper explicar a la Acaba dedir queEsquerra rebutja I’Estatutmés pergestos i escenaris que estar meridi&.Per aix5 estic molt per millorar. En el cas concret de ciutadania que estan eqaivocats en pelcontingut estricte deltext... content ambel meupartit. Molt. Xavier Vendre]lli hem de donar un aixS. Estera fcnt el que havíem Esquerra va estac molt d’acord en Perqu~,a més,el result at és : vot de co~ffianQa.Crecque és una d’haver fet la primeravegadai no alguns casos, fms i tot va anar més boníssim. Un gran Estatut. De un persona que, comtotes, no es mereix varo saber fer perqu~ no teníem enl~- ambConverg~ncLaen la l’experi~ncia necess~ria. El moment canto en los dientes, comdirien en que la jutgin abans dTmra."Oh, és ponencia i al Parlament de castell&... que ha com~serrors!", diuen... en qu~ Catalunyas’est& estatuint Catalunya. Ara s’han trobat que ambuna llei prSpia és més aquest aquells ambels quals confiaven ¿Elrebuig d’Esquerra Republicana li Aquests errorshanestatdenunciats amb que aquell. Arasí que estera en d’anar junts -per dir-ho d’alguna comportar~J problemes de cohabitació en contondéncia perI’oposició i hanacabat condicions de dir que Catalunya és protagonitzant totel canvidegovern... manera- en el maximalismede la el goverm? u~anaciói volaix6 i ali5... pretensió nacionalista que Inieialmant. Hi ha un període de i Algunsd’aquests errors són comparteixene]s dos partSts els han turbul~ncies, per5 ho estem importantsi tanmateix li haig de dir Pertant, vosténopensa enunareforma deixat en l’estacada per sorpresa. arreglant. que, sent comsóc molt clític amb estatut~ria finsd’aqui a vintanysmés... Aix5justificaria el desconcert alx6 -i seré molt exigent en aquesta Quanse’n fa una, després petits d’EsquerraRepublicanai seria la També hi ha hagutproblemes amb canvis ja fan menysbasarda. Hi linia- els argumentsde la dreta no causa del seu enuig. Esquerra enla crisi degovern. m’impressionen gens. Demanar haur&lloc per fer petits retocs, per5 Concretament perla destitució del diners als militant s és el que fan els jo erec que aquest Estatut ha arribat Si Zapatero hagués fet el pacteamb conseller Joan Carretero. pa;¢its que no en tenen. per quedar-se molts anys. ¯ Tots els partits han defensat que e]s Carod, enIloc defer-hoamb Mas,enels mateixos termes, Esquerra hauriaquesi? consellers que havien de plegar no ho I si set’escapa la m&, perdir-ho d’alguna Aix6ja és...I sí, i sí... He,he... Vost~ ja fessin. Tots tres ho han viscut amb manera, i en demanes als quenosÓn * Pasqual Maragall éspresident dela entén perfcctamentel que livuUdir. I una micade disgust, coma pai~its. I militants... Generalitat i CIU "ConvergOncia ha actuat ambmés astúciaquesentir nacional" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource CiU ha tingut la paella pel mànec per estirar l'Estatut aquí i rebaixar-lo a Madrid Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sanchis, Vicent Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1623/0000000780.pdf 8882c69e4ac9c0ecc61d3e4afca8e4d8 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03095D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:37 Tema del dia DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 2 TEMA DEL DIA el Periódico Pàgines 2 a 10 La reforma estatutària Pasqual Maragall PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA «Un 60% de participació en el referèndum és un llistó molt alt» RICARD CUGAT NAIXEMENT 88 BARCELONA, 1941 PROFESSIÓ 88 ECONOMISTA TRAJECTÒRIA 88 ALCALDE DE BARCELONA DES DEL 1982 FINS AL 1997; PRESIDENT DEL PSC DES DEL 2000, I PRESIDENT DE LA GENERALITAT DES DE L’ANY 2003 ENTREVISTA J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA BARCELONA Encara mostra la satisfacció de la jornada de dijous, en què el ple del Congrés va aprovar l’Estatut. Quan ja falta menys per al referèndum segueix sent optimista amb el sí d’ERC, i molt prudent pel que fa a la participació. –Alcalde dels Jocs Olímpics i president de l’Estatut. Protagonista de dos grans moments, ¿quina sensació li produeix? –De la inauguració dels Jocs en recordo que aguantava la respiració, fins que la fletxa va encendre el peveter... Però després va venir la resta. Ara passa una mica el mateix. Hem passat el moment més delicat. Però no em considero protagonista. En l’èxit, hi compten molts factors: temps, sort, encert, química personal amb gent que acaba sent decisiva... 33 Amb perspectiva 8 El president de la Generalitat de Catalunya –a la foto, amb el saló de Sant Jordi del Palau al darrere– confia que després de l’aprovació de l’Estatut baixi la crispació política a Espanya. –Dijous estava entusiasmat al final de la votació al Congrés, però 15 dies abans havia titllat l’acord clau entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas de «dubtós i precipitat». ¿Què ha canviat? –No, no. No crec que l’important de l’Estatut estigués en aquell acord. No ho sabrem mai, perquè encara no ho han explicat del tot, però no crec que s’hagi de confondre aquest acord amb l’Estatut. de tenir en compte que, quan l’Estatut s’ha d’aprovar a Espanya, el president del Govern hi té un pes i, per descomptat, el PSOE. Però els autors intel.lectuals són Joan Ridao (ERC), Miquel Iceta (PSC) i Joan Saura (ICVEUiA) i l’Institut d’Estudis Autonòmics. El seu impuls ens va portar a l’aprovació pel Parlament. I en aquesta fase, el 90% del contingut no l’han fet ni Zapatero ni Mas ni jo. –Doncs a la Moncloa es van pactar el finançament i la definició de Catalunya al preàmbul de l’Estatut, que van ser els dos punts que van desbloquejar la negociació. –Jo no diria tant. Es tractava, no d’aconseguir un Estatut de màxims, sinó el millor Estatut. I s’ha aconseguit. Suposa un gran salt endavant respecte al del 1979. Hem arribat on volíem. I calia fer-ho units els tres partits del Govern, que és el que ha impulsat l’Estatut. Una altra cosa és que després s’ha –Però ells el van desbloquejar... –Al final del procés a Catalunya, hi va haver un moment en què Mas va tenir una importància real, perquè sense CiU no podia sortir l’Estatut. Al Congrés, la seva participació era convenient, però no imprescindible aritmèticament. I el que va aconseguir Zapatero al reunir-se amb Mas va ser molt convenient, però no imprescindible. Mas ho va fer bé, i crec que jo l’havia correspost a Catalunya. Tant, que m’esperava certa compensació i reequilibri de prota- 3 PACTE DE LA MONCLOA «El 90% del contingut de l’Estatut no l’hem fet ni Zapatero ni Mas ni jo» 3 LA FOTO AMB ZAPATERO «Pot semblar una anècdota, però no ho és. Respon al fons de la qüestió» gonismes per a la resta de partits... Però, ¿el més important va ser el pacte Zapatero-Mas? Crec que no, però entenc molt bé el que va fer Zapatero, de forma molt intel.ligent. –¿Per què no es va produir aquest reequilibri a Madrid que no donés tant protagonisme a Mas? –Per la reacció del sector conservador de la societat espanyola. La podíem haver imaginat, però no vam creure que seria tan dura. –¿Creu que Catalunya n’ha sortit molt esquinçada, que s’han provocat massa animadversions? –Res que no tingui remei. Potser s’ha exacerbat l’actitud de certs sectors, però no del ciutadà mitjà. És com si puges a l’Everest i et fas una esgarrinxada; et fa mal però no dius ‘em vaig fer una esgarrinxada’, sinó ‘he pujat a l’Everest’. A la resta d’Espanya a partir d’ara ens anirà millor perquè hem dit el que creiem que som i ells ho hauran aprovat. És una base molt bona per entendre’s bé. –Dijous passat vostè va tenir la seva foto amb Zapatero, com la de Mas, però, a més a més, va tenir una reunió amb el president. ¿Van llimar diferències? –Sobre les diferències, li puc dir que hi ha hagut alguna desavinença de recorregut, però no d’orientació. La foto, que estava cantada, pot semblar una anècdota, però no ho és. Respon al fons de la qüestió. Hi ha hagut des de Catalunya i des d’Espanya una aposta per una Espanya plural que fins ara no s’havia formulat mai amb tanta nitidesa. –Mas ha dit que una participació del 60% en el referèndum de l’Estatut seria un resultat «de nassos». ¿Coincideix amb ell? –Un 60% és un llistó molt alt. Més d’un 50% de participació ja estaria bé, i d’aquests un 70% de sís. –Però si el 1979 hi va participar el 59%. ¿Espera que hi hagi menys participació? –No té res a veure una vegada amb l’altra. Amb més de la meitat de la població que vagi a votar i amb un resultat pel sí contundent, com hi haurà, ningú el podrà posar en dubte ni provocar enganys, ni parlar de fracassos. Passa a la pàgina següent �(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03195D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:06 Tema del dia 81 EL CONGRÉS VA APROVAR L’ESTATUT DIJOUS PASSAT, 30 DE MARÇ N La reforma estatutària 82 El president Maragall i el del Parlament, Ernest Benach, van encapçalar la delegació catalana que va assistir al ple del Congrés. Ve de la pàgina anterior –¿Esperava que si Rajoy havia abaixat el to sobre l’alto el foc d’ETA, fes el mateix amb l’Estatut? –No. La llei de la compensació en política és més forta que la de la coherència. Si corres riscos en un camp, no els corres en un altre. Però confio que Rajoy evolucionarà. –En el front del no, a Catalunya, a més del PP ha sorgit un nucli d’opinió, Ciutadans de Catalunya, amb persones que van estar pròximes a vostè i avui li retreuen haver abraçat la causa del nacionalisme. ¿Ha fet res malament? –És possible que alguna cosa no s’hagi fet bé. Pot ser que durant el recorregut tinguessin dubtes, però ara ja no. Una vegada s’obtinguin resultats i es vegi que és factible, ¿quin és l’argument per oposar-se a un Estatut que teòricament ens havia de separar dels espanyols i ara resulta que tots l’imitaran? –Si ERC no vota sí en el referèndum, ¿ho considera compatible amb el fet que segueixi al Govern? –Compatible legalment sí. Compatible moralment, és difícil. 3 EL ‘NO’ I EL GOVERN «La continuïtat d’ERC és compatible legalment. Moralment, és difícil» –Els diaris van publicar una foto de la votació de l’Estatut al Congrés, amb vostè i Saura abraçant-se i el conseller Bargalló, d’ERC, al costat amb cara de circumstàncies... ¿és difícil mantenir això? –He vist tantes coses... No hi ha res impossible. Fins ara hem discutit el nom de les coses, que ha quedat recollit en un Estatut aprovat pel Congrés dels Diputats, però el que justifica un Govern és que la gent visqui millor, que estigui més segura, que els serveis tinguin més qualitat... I tot això és el que compartim amb Esquerra. I ara entrarem en la fase que m’hauria agradat començar fa mig any. Passa a la pàgina següent EL GOVERN HA VISCUT DIVERSES CRISIS PER CAUSA D’ESQUERRA Les crítiques del conseller Carretero (foto) al president Zapatero a compte de l’Estatut van desencadenar l’últim conflicte. DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 el Periódico 3 83 Maragall va felicitar Zapatero per «la ETA VA ANUNCIAR UN gran oportunitat per a la pau a ALTO EL FOC Euskadi i a tot PERMANENT Espanya» EL 22 DE MARÇ PASSAT aconseguida pel president «No veig per què no he de tornar a ser el candidat» RICARD CUGAT acords de competitivitat... Amb el pacte nacional d’educació estem combatent el fracàs escolar, integrant els immigrants i guanyant en qualitat. M. D. G. / J. M. P. BARCELONA –Montilla afirma que ERC no té cultura de govern, ¿què n’opina? –Si em pregunta per les cartes d’ERC [enviades a treballadors de les conselleries governades pels republicans exigint el pagament d’una part del seu sou al partit], Montilla té raó, però també és veritat que els partits que no tenen diners els han de demanar als seus militants. Als partits de la dreta això no els passa mai. –¿Repetirà com a candidat del PSC? –Si les coses van com han d’anar, no entenc per què no. Ho dic amb total convicció. No és que m’agradi, però la gent identifica molt un Govern amb la presidència, i l’equip amb la persona. Fins i tot excessivament. –Però ERC va enviar cartes a treballadors que no eren militants. –Insisteixo, els partits que no tenen diners els obtenen dels seus militants. El problema es presenta si s’estén aquesta pràctica a l’administració, que no té res a veure amb els partits. –¿Està dient que, amb vostè com a candidat, el PSC té més possibilitats? –No dic tant... –¿Què opina quan veu que alguns ministres del PSOE li busquen un relleu? Per exemple, Jordi Sevilla, que va comentar que Montilla podia ser bon candidat excepte pel fet de ser xarnego. –Miro de no llegir tot el que es publica i, sobretot, de no fer-ne massa cas, perquè si hagués de fer cas de tot no hauríem arribat on som. –¿Però el Govern o el president prendrà mesures sobre això? –La resposta és que serem extremadament rigorosos. Aquí ha de quedar ben clar què és Administració i què és partit. Cada partit, que faci el que vulgui, dintre de la llei, per descomptat. Si alguna cosa dels sistemes que han utilitzat per finançar el partit afecta el Govern, evidentment que no podem quedar-nos de mans plegades. –Sobre Esquerra i de cara a la campanya per al referèndum de l’Estatut, ¿preveu cap mena de dificultats amb els republicans? –És possible que hi hagi un cert desinterès per la seva part. Tot i això, els acords del Govern es prenen de forma col.legiada. Aquest mateix dilluns es posarà en marxa la comissió política de direcció del referèndum. –Si tot surt com està previst i l’Estatut s’aprova al juny sense pro- 33 Inassequible a les crisis 8 Maragall, al Palau, divendres. 3 COTITZACIÓ A ERC «Ha de quedar ben clar que una cosa és el partit, i una altra, l’Administració» blemes, ¿preveu donar un últim impuls a aquest mandat amb el canvi d’alguns consellers? –El que es renovarà amb tota urgència són les prioritats del Govern. Diguem que fins ara ha primat el factor catalanista i que ara es veurà més clar el factor social. Estem invertint 800 milions d’euros en 60 barris, 2.600 milions en dos anys per a –L’últim assumpte conflictiu al si del seu Govern es va produir arran d’unes declaracions del conseller Carretero, que va dir que Zapatero era un «espanyolista demagog». Li va ordenar demanar perdó. Ell no ho va fer, però li va acceptar les disculpes... –Sí que va demanar disculpes. Ell i els dos dirigents del seu partit amb qui va venir aquí. –Amb topades com aquesta, ¿no es trenca la deguda confiança entre el president i els seus consellers? –S’espatlla. �(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:34 4 DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 Tema del dia La reforma estatutària 3 Entrevista amb el president de la Generalitat «Les crisis no impedeixen que es valorin els serveis» Ve de la pàgina anterior –Vostè assegura que el tripartit ha fet canvis socials importants, però hi ha símptomes de protesta, com la vaga de metges. –Aquest és un tema de profunditat. Està passant tant en la sanitat com en l’educació. El concepte de mestre i de metge s’ha transformat. Fins fa uns anys, el seu estatus tenia un prestigi, el sou podia ser alt o baix, però tenia un reconeixement social. Però la universalització dels serveis ha provocat que el col.lectiu s’hi hagi sindicalitzat o proletaritzat. El canvi en la percepció social del rang fa que el col.lectiu digui per fi: escolti, la dignitat també significa més bona retribució. –Però els metges també reclamen més recursos per poder atendre més bé els pacients. –Per descomptat, però és l’altra cara de la moneda, de la massificació. És com una fàbrica de serveis en la qual els clients reclamen amb una autoritat moral que abans no es reconeixia, no hi havia tanta consideració amb el pacient, i ara el pacient és un client amb drets. Per tant la relació professional-pacient ha canviat. –¿Quan es notaran els efectes econòmics de l’Estatut? –La gent sap que hi ha coses que es fan avui i es comencen a percebre més endavant. Crec que els efectes totals trigaran molt a notar-se. Els primaris trigaran molt poc. –Segons Saura s’ha d’acabar amb el «soroll» de crisi del tripartit perquè no tapin la tasca del Govern. –És cert que ens hem italianitzat una mica, però això no impedeix que la gent tingui un parer sobre la qualitat dels serveis. Són dues coses diferents. ¿Que si la gent està més satisfeta dels serveis en general? Sí. ¿Que això provocarà més demanda? Sí. I l’altra qüestió és: ¿Que això es relaciona amb l’Estatut? No necessàriament. H el Periódico Pàgines 2 a 10 888 «És normal que Zapatero hagi sigut més valent amb Euskadi» RICARD CUGAT J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA BARCELONA –Arran de la declaració d’alto el foc permanent d’ETA, el líder d’Esquerra Republicana, JosepLluís Carod-Rovira, va comentar que Zapatero ha estat més valent amb Euskadi que amb les aspiracions de Catalunya, ¿comparteix vostè aquesta opinió? –Deixem-nos d’històries. L’Estatut no mata a ningú, de manera que és normal que Zapatero hagi hagut de ser més valent per afrontar una situació com la que s’està vivint a Euskadi. –Els partits bascos estan plantejant el que anomenen l’àmbit de decisió basc i no sembla que a la resta d’Espanya es posin tant les mans al cap com en el cas de l’Estatut. –En l’àmbit de decisió basc Espanya també hi ficarà cullerada. Es tractarà un àmbit de decisió compartida. –Si vostè no fos president de la Generalitat, si fos un ciutadà normal, ¿hauria anat a la manifestació que es va celebrar a Barcelona amb el lema Catalunya és una nació i té el dret de decidir? –Si jo hagués sigut un ciutadà normal... (s’ho pensa). Crec que no hi hauria anat. Jo he sigut més de repartir octavilles, però això ja és d’una altra època. –¿Però no té la impressió que l’opinió pública espanyola s’esquinça menys els vestits amb les concessions fetes a Euskadi que amb les que se li fan a Catalunya? El mateix concert econòmic basc... –Això era veritat, fins ara. El més important de l’aprovació de l’Estatut al Congrés dels Diputats és precisament això. La societat espanyo- 33 Al despatx 8 Maragall consulta la web de la Generalitat a l’ordinador. 3 DRET A DECIDIR «Al País Basc, Espanya també hi ficarà cullerada. Serà una decisió compartida» 3 TOLERÀNCIA «La societat té més mala consciència amb Euskadi per les barbaritats del franquisme» la segurament té més mala consciència respecte al País Basc perquè el franquisme hi va cometre grans barbaritats, com per exemple el bombardeig de Gernika. La dictadura va practicar terrorisme d’Estat. Sobre el concert econòmic, ja he dit alguna vegada que no m’entusiasma. És un privilegi que els reconeixem, però és una fórmula insostenible més enllà del País Basc. Ells no paguen, Catalunya sí. I ho seguirem fent. –¿Què passaria si a Euskadi s’aconseguissin més cotes d’autogo- vern i més reconeixement de la seva identitat? ¿Catalunya en reclamaria més al seu torn? –Jo crec que l’Espanya plural consisteix precisament en el fet que cadascú tingui sistemes diferents. El que s’ha de respectar és l’equitat, que no és el mateix que unificar les identitats. Crec que la base de l’Espanya plural i el seu reconeixement és precisament aquesta: a cadascú el que li pertoca. Els catalans no ens hem de posar tossuts. Ara bé, hi ha d’haver unes normes d’equitat entre els diversos territoris. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La reforma estatutària Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Perdigó, Josep Maria García, Maria Dolores Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Territoris Acció política Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1622/0000000779.pdf be7ecdf1507dec4878595bbc46e64ff9 PDF Text Text 12/03/2006 1 �12/03/2006 2 �12/03/2006 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cataluña no puede seguir haciendo el mismo esfuerzo de solidaridad Source A related resource from which the described resource is derived Diario de Sevilla Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Carrizosa, José Antonio Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Territoris Espanya Catalunya Andalusia Finançament Acció política Autonomia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1621/0000000711.pdf fb7de9e2eb807810be99f62344676a9b PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource España no va bien sin la relación entre Castilla y Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived La Gaceta Regional de Salamanca Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Orive, Begoña F. Vicente, M. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Arxius Franquisme Catalunya Espanya Territoris Acció política Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1620/0000000713.pdf ba88faf10f0d8030e175e9def66701a4 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El pacte Zapatero-Mas per l'Estatut no prepara cap aliança PSOE-CiU Source A related resource from which the described resource is derived 20 minutos Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sierra, E. Rodríguez, M. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Convergència i Unió Partido Socialista Obrero Español Catalunya Acció política Territoris Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1619/0000000714.pdf bf323d6d4cd4c1f709bdaec3ace63308 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Zapatero ha cumplido su compromiso Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Company, Enric Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Competències Finançament Catalunya Espanya Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1618/0000000715.pdf ec8c8c61252ceee631979a4b056ee24e PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Amb CiU o sense, aquest any hi haurà un nou i millor Estatut Source A related resource from which the described resource is derived Segre Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Costa, Santiago Gómez, Anna Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Competències Convergència i Unió Parlament de Catalunya Acció política Territoris Catalunya Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1617/0000000778.pdf cf72ce9907938a75cdb39279351c52e3 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si España no cambia llegarà la desafección de Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Barbeta, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Finançament Catalunya Espanya Identitat col·lectiva Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1616/0000000777.pdf 334430c96f4f58c6af418fe4a17bca50 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El termino nación es polisémico y puede llegar a dar lugar a confusión Source A related resource from which the described resource is derived La Razón Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Marhuenda, Francisco Planas, P. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Nació Catalunya Espanya Competències Finançament Territoris Acció política Identitat col·lectiva Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes http://78.47.125.110/files/original/27/1615/0000000776.pdf ad90b20e78b89d306a3fe51d20b19187 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els primers satisfets de l'èxit de l'Estatut seran els espanyols Source A related resource from which the described resource is derived Dossier Econòmic Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Economia Finançament Competències Espanya Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes