8 10 5656 http://78.47.125.110/files/original/27/229/20051125.pdf 588289dc30c95f4a4f8ccf15ecfd102c PDF Text Text 5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10 Parlament de Catalunya | 25/11/2005 Altesa reial, príncep d'Astúries; Ernest Benach, president del Parlament, d'aquest Parlament; Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats; Francisco Javier Rojo, president del Senado; Miguel Ángel Moratinos, ministre d'Afers Exteriors, és un gran honor, deu anys després, com recordarà sa altesa, i com recorda el president del Congrés, que, aleshores, tenia un altre rol -deu anys després, dic-, és un gran honor per a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern rebre en el nostre país una representació tant significativa dels parlaments euromediterranis. I és reconfortant sentir per boca del president del Parlament català la reiteració del lloc de Catalunya en la història i en el Mediterrani. Enguany, aquest any, celebrem el desè aniversari de la Declaració de Barcelona, amb una nova cimera euromediterrània que tornarà a situar la nostra mar, les seves cultures i la seva ciutadania en el centre d'atenció de l'agenda europea global. El propòsit que es va definir en la Declaració de Barcelona de l'any 1995, d'impulsar el diàleg entre els parlamentaris euromediterranis, continua essent igualment vigent, que vol dir que hem avançat poc amb relació a les expectatives generades fa deu anys, si continua sent exactament vigent com aleshores és que hem avançat poc. Estem segurs que la trobada d'avui inaugurarà l'ocasió per aprofundir en l'àmbit de la cooperació parlamentària i per anar més endavant. La Mediterrània, s'ha de reconèixer a si mateixa i incorporar el potencial de la ciutadania i la diversitat de les seves cultures. Ja hem pagat, durant cinc segles, el tribut de la divisió, que ens ha convertit en un espai de pas, i no pas en el centre de cultures compartides i de modernitat que vam ser segles enrere i que podem i volem tornar a ser. Amb aquest esperit els donem la benvinguda a Catalunya, tot agraint al Congrés dels Diputats i al seu president l'organització d'aquesta V Conferència de Presidents de Parlaments aquí, a Barcelona. La vocació euromediterrània de Catalunya ens ha convertit en un país compromès amb els objectius i els valors del Procés de Barcelona, i avui la dimensió mediterrània de les polítiques del Govern de la Generalitat té com a objectiu desenvolupar polítiques actives en 1 �matèria de cooperació, de diàleg i de potenciació de la societat civil i de la democràcia. Estem convençuts que Espanya ha d'exercir, més que mai, un paper avançat en l'àmbit euromediterrani, i la Generalitat de Catalunya hi contribuirà amb eficàcia i amb vocació de futur. El projecte mediterrani ha de donar una nova raó de ser i una nova força al procés de construcció europea, avui posat en qüestió. La identitat mediterrània és la nostra identitat, i parlem des d'aquesta identitat. Catalunya ha vist néixer a Barcelona el "partenariat", o projecte o associació, euromediterrani, i l'aposta del Govern de la Generalitat és continuar treballant activament per al seu desenvolupament i la seva consolidació. Però hem de reconèixer que, mirant enrere, deu anys enrere, l'abraçada entre Arafat i Barak, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, no va ser premonitòria de res; al contrari: la història sembla que ha de passar dues vegades per haver passat realment. Hi tornem a ser. La Declaració del 2005, com a Any del Mediterrani, obre, doncs, una nova finestra d'oportunitats als reptes que han convertit la Mediterrània com a punt de confluència d'Àsia, Àfrica i Europa en el banc de proves de l'aliança de civilitzacions que el Govern de la Generalitat recolza. El multilateralisme tenaç i sincer és la base d'una veritable associació. Hem de mantenir la metodologia general i aprofundir en el "partenariat", en el projecte, en aquest projecte, amb més generositat per part europea i més compromís de reforma per la part del sud. Necessitem mètodes polítics que incloguin la inherent diversitat de la regió, i la cooperació governamental és imprescindible però no és suficient. La descentralització, l'emergència d'actors locals i regionals i l'aportació de la societat civil jugaran un paper clau en el camí cap a la democràcia i cap a la democratització i cap a la modernització de la regió, com també ho comença a fer l'associació entre el sector públic i el sector privat en els programes de cooperació. Després d'una dècada, amb alguns avenços, però també amb carències significatives, la regió està preparada per assumir una associació més profunda, més constructiva, més eficaç. Estic convençut que la V Conferència Euromediterrània de Presidents de Parlaments aportarà una elevada capacitat de reflexió sobre els deu anys de projecte, contribuint activament a obrir una nova etapa de les relacions euromediterrànies. I aquest ha de ser, crec, el millor homenatge que fem a la Mediterrània, com a espai que es troba en l'origen dels principis universals, com la democràcia o els drets 2 �humans, i com a espai que defineix el destí comú de la nostra ciutadania. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1711 Title A name given to the resource 5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Congressos Cooperativisme Relacions Internacionals Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/230/20051126.pdf 6655a5530984643f6a5800a46aa4392c PDF Text Text Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10 Palau de la Generalitat | 26/11/2005 Alto representante, comissari, governadors, presidents, alcaldes, il.lustres autoritats.... Todos los países de la zona euromediterránea, de los países europeos que eran 10 menos, y de los países ribereños estuvieron representados en la reunión de hace 10 años. Los resultados de aquella reunión de 1995 fueron espléndidos, los efectos escasos. La historia tiene que pasar dos veces para que haya pasado. Estamos aquí 10 años más tarde, con diez países más que se han añadido a la Unión. Ahora los países euromediterráneos reunidos aquí 10 años más tarde seguramente están en mejores condiciones de plantearse lo que entonces fue sólo un adelanto. És un honor rebre'ls i acollir-los al Palau de la Generalitat de Catalunya, en aquest conjunt d'edificis que ja al segle XV acollia els òrgans de govern de Catalunya i des dels quals bona part de la política mediterrània es decidia aleshores. Demà Barcelona serà testimoni d'un esdeveniment històric. Per primera vegada, els caps d'estat i de govern dels estats de la Unió Europea i els estats mediterranis no membres, es trobaran al més alt nivell. Aquesta era, sens dubte, una assignatura pendent de la relació entre la Unió Europea i els seus veïns del sud. El 1995 la Unió Europa va celebrar una conferència sobre la Mediterrània i es va adoptar la Declaració de Barcelona. En aquest compromís es postulava un sistema de relacions multilateral i sostenible per promoure un progrés global en: a) la pau, la seguretat i els Drets Humans; b) el desenvolupament econòmic i financer, c) i la cohesió social, el diàleg cultural i humà. Deu anys després, el balanç del Partenariat Euromediterrani és irregular i les conclusions difereixen. Hi ha els qui veuen les realitzacions obtingudes contra tot pronòstic davant uns xocs exteriors de gran magnitud, i els qui senten un punt de frustració per les esperances trencades. Però uns i altres coincideixen en una cosa: la convergència i la intensificació de 1 �relacions entre Europa i els seus socis ha estat lenta i és moment de fer un cop de timó. La voluntat de reforma real ha de quedar demostrada i el suport de la UE també, perquè des del nord, tenim el repte de crear una metodologia que permeti reproduir els èxits que hem tingut a Europa, als països del sud mediterrani, i des del sud, on el repte és fer possible l'eclosió d'un projecte comú, centrat en les persones cercant Al Izdihar, la floració, el creixement de la ciutadania . Des del nord i des del sud, compartim el repte d'obrir una nova etapa del projecte comú euromediterrani. Aquest moment d'inflexió arriba justament quan la Unió Europea està vivint un període de desconcert; però Europa té molta més fortalesa del que ens imaginem. I té, al davant, reptes i exigències que van més enllà del seu propi territori. Tinc l'esperança que el rellançament de l'associació euromediterrània pot ser, desitjaria que fos, la xispa, la guspira que torni a posar en marxa el motor de la construcció europea, i que al seu torn, aquesta construcció rellançada estiri amb més força el procés euromediterrani. La declaració per part de la UE del 2005 com a "Any del mediterrani", obre una nova finestra d'oportunitats, assentant les bases per enfortir el paper dels governs locals i regionals en el Partenariat. La Declaració de Barcelona ja feia referència al paper que les autoritats locals i regionals haurien de jugar en el procés que llavors naixia. Durant aquests deu anys s'han posat en marxa experiències innovadores de cooperació descentralitzada. Ara hem de fer efectiva una implicació més important dels governs locals i regionals, en els programes de l'associació euromediterrània. Ahir i avui ens hem reunit a Barcelona (presidents regionals, alcaldes i altres representants dels governs de proximitat d'Europa i dels països mediterranis) per compartir aquestes experiències. La Declaració de Barcelona ens va reconèixer en aquell moment un paper en el procés euromediterrani, que altres declaracions a nivell europeu i euromediterrani han acabat confirmat. La darrera ocasió va ser amb motiu de la trobada ministerial euromediterrània de Luxemburg de fa 6 mesos. Els caps d'estat i de govern són conscients del paper dels governs de proximitat. A la Cimera Mundial de setembre de 2005 sobre els Objectius del Desenvolupament del Mil.lenni varen fer una referència explícita al paper de les autoritats locals i regionals. Malgrat això, el potencial 2 �dels governs de proximitat en el projecte comú del Mediterrani encara no ha estat plenament aprofitat. Els governs locals i regionals conformen una xarxa,una malla, un mecanisme de transmissió d'anada i tornada, que es projecta de les grans declaracions internacionals a les accions concretes sobre el territori, i de les preocupacions del dia a dia de les persones, a les grans iniciatives internacionals. Tanmateix, el partnership euromediterrani no pot ser només una associació entre els Estats, ha de posar-se al servei de les persones. Aquesta línia es va iniciar amb el programa MEDA, que preveia un capítol de suport a la cooperació descentralitzada, però desgraciadament la crisi de la Comissió Santer va propiciar la retallada d'un programa complex de gestionar, per la gran varietat dels actors implicats. Avui volem posar de relleu que aquesta varietat i diversitat és precisament una riquesa. Que hi ha d'haver mecanismes que permetin canalitzar part dels fons europeus cap a aquesta cooperació entre governs de proximitat. Perquè fins ara els programes MEDA i les accions en relació als països mediterranis han tingut molt poc en compte la perspectiva local i regional. Ens sembla que això, des d'una perspectiva global, és un error. L'emergència de les regions i les ciutats com a motors de desenvolupament econòmic és un fenomen mundial, que podem constatar des de Mèxic i Brasil fins a Corea, Índia o la Xina. A Europa tenim una experiència molt valuosa de desenvolupament regional impulsada gràcies a la iniciativa privada, els governs de proximitat i una política regional a escala europea, destinada a cohesionar el territori de la Unió. La globalització garanteix de fet l'assimetria, i els resultats del procés que hem estat seguint va més aviat en la bona línia d'obtenir resultats positius. Qui visiti avui Andalusia, l'oest d'Irlanda o Madeira, amb prou feines reconeixerà aquelles regions que havien estat l'origen d'importants fenòmens migratoris. L'emergència de les Euroregions i de xarxes de ciutats i regions no frontereres demostra que la integració territorial a Europa és gairebé irreversible. Aquesta transformació radical, que ara es viu també a Europa central i de l'est, és un exemple de la importància del desenvolupament 3 �territorial, com a complement òptim de la liberalització econòmica, la cohesió social i les reformes a escala estatal. Nosaltres reclamem la inclusió d'aquesta perspectiva en el disseny de l'associació mediterrània. I també que es tinguin en compte de manera expressa dos principis que ens semblen fonamentals, el de subsidiarietat i el de cohesió. Avui signarem una declaració important. Una contribució valuosa a la trobada històrica de demà i demà passat, fruit de mesos de consultes. Amb aquesta declaració demostrarem el nostre compromís amb el procés euromediterrani i el seu futur. Per això m'adreço als representants del govern britànic i espanyol, al Secretari General del Consell de la Unió Europea, al Comissari Europeu de Pesca i Afers Marítims, i a totes les institucions observadores i els demano que transmetin el missatge d'aquesta declaració. Una declaració de principis, una llista de peticions, i també, un compromís ferm dels signataris amb el futur del Procés de Barcelona. Moltes gràcies. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1712 Title A name given to the resource Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Globalització Relacions Internacionals Unió Europea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-26 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/231/20051130.pdf 8f205ea32fb64f0392a60a6c648d482c PDF Text Text Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 Museu Nacional d'Art de Catalunya | 30/11/2005 Consellers, autoritats civils, judicials, militars. Guardonats, amigues i amics. Bona nit a tothom. Gràcies per ser novament avui aquí, acompanyant amb la vostra presència, el reconeixement que el Govern de la Generalitat fa, un any més, a diverses trajectòries vitals, individuals i col·lectives, del nostre país. El lloc és digne, la companyia és bona. Les ressonàncies que, cadascuna de les persones que ha anat passant per aquí, aixequen en els nostres cors i en els nostres caps, són molt diverses: l'Esquerra i la Lliga, nyarros i cadells, Ebre i Pirineu, València i Castelló, totes les terres que parlen la nostra llengua i que tenen, amb nosaltres, un sentiment comú. Com tots els premis merescuts, aquestes Creus de Sant Jordi tenen per a mi un doble significat. D'una banda són la manera, més noble i simbòlica, que té aquest país de dir "Gràcies!" a al gent que, d'aquesta forma tan variada, tan rica, ens està dient aquesta nit, d'una manera gràfica, que aquest país és moltes coses alhora i moltes de diferents, de vegades contradictòries, i que, justament, la força del país rau en saber mantenir aquesta atenció entre coses tan diferents. Si tots fóssim de la mateixa manera aquest país no seria el què és, no seria tan ric com és. Crec, doncs, que és un reconeixement i un agraïment, si voleu, en clau interior i que, per d' altra banda, les Creus i les Plaques de Sant Jordi són també un referent en l'horitzó de Catalunya. Són unes fites que assenyalen la drecera o el camí d'aquí cap endavant. Les societats fortes, tanmateix, necessiten tenir referents constants en la seva evolució. Vull dir que les persones que van tenir la primera iniciativa, que van obrir nous camins, que van donar les primeres respostes a interrogants col·lectius... aquestes persones mereixen un reconeixement per part de la societat. Persones que van veure el món amb una visió pròpia i original a través de l'art, la ciència, la política o l'economia. I són també persones que -venint al darrera dels pioners-, van anar més enllà, i van assolir un nivell de gran qualitat en la seva feina. Persones que van establir formes eficaces i modèliques de treballar en un determinat camp, cadascuna en el seu. D'aquesta mena de referents, com més n'hi ha, més capacitat té aquesta societat per afrontar el futur amb solidesa i amb garanties. Aquesta nit constatem que Catalunya té un futur prometedor. Justament per això, es demostra a si mateixa, any rere any, la 1 �capacitat per anar enllaçant una cadena de solidesa cultural, cívica, científica i social. Vosaltres heu demostrat i vist reconeguda la vostra vàlua. El país la necessita i espera que la seguireu demostrant d'ara en endavant. Perquè Catalunya, com totes les societats, no es pot aturar. I amb cada moviment, les certeses d'ahir són una mica menys certes i som més a prop de desvetllar-ne alguna de nova, alguna altra veritat. Vet aquí la paradoxa. Apareixen nous llenguatges, noves perspectives culturals, nous paradigmes socials. Doncs bé, els guardonats d'aquesta nit podríeu donar testimoni dels entrebancs del camí, dels reptes intel·lectuals o materials als què heu hagut de fer front, les dificultats que heu passat... i de com vau resoldre i superar feliçment cada obstacle, en benefici vostre i també en benefici de tots. Aquest esperit de superació és el que voldríem premiar cada dia. Perquè la genialitat és un do individual cert. Però l'excel·lència és el més semblant a un do col·lectiu, i només s'obté si es creen les condicions i s'hi aplica l'esforç de manera tenaç, i constant. L'excel·lència demana institucions compromeses amb la ciutadania que abonin, amb polítiques públiques i socials adequades, el terreny en el qual germinarà. Molts dels guardonats enguany -i en anys anteriors, naturalment- us heu distingit al llarg de les vostres vides, per la defensa de les llibertats i per la cerca d'aquesta excel·lència de la qual estàvem parlant. Doncs bé, també hem de perseguir, en cert sentit, l'excel·lència nacional, deixeu-m'ho dir així. Mireu, fa 100 anys desapareixia l'imperi espanyol. En fa 70 que es va assajar la forma republicana de governar i va acabar, tràgicament, en una guerra i en una dictadura de 35 anys més. 35 anys més. En fa 30, però, vam guanyar la democràcia i en molt pocs anys vam bastir l'edifici constitucional més sòlid que els pobles i les nacions d'Espanya han tingut en segles. I aquesta mateixa setmana hem viscut, aquí, a casa, la cimera Euromediterrània. En només trenta anys, i dic només perquè són només trenta anys, hem passat d'una dictadura que ens havia col·locat als marges de la història, a veure com la ciutat de Barcelona esdevenia escenari de la trobada de més alt nivell entre els països d'Europa i els de la riba sud del Mediterrani. Sembla mentida com canvien les coses. I sembla mentida com hi ha coses que costen tant de canviar. Sembla mentida com hi ha forces polítiques que s'entossudeixen en girar 180 graus el sentit i la direcció de la nostra història i del nostre missatge. Sembla mentida que encara hi hagi qui pretengui sembrar barroerament el dubte sobre les veritables intencions de Catalunya, de Catalunya com a comunitat i dels seus legítims representants. Perquè no s'entendria 2 �l'estabilitat certa dels darrers 25 o 30 anys sense la profunda, genuïna i sincera, amistat entre catalans i castellans, bascos i gallecs, andalusos i aragonesos i asturians, que nosaltres hem predicat. Una amistat forjada i engrandida, paradoxalment, fora d'Espanya, primer, principalment a l'exili a l'Amèrica Llatina on anaren a raure molts dels homes i dones que havien lluitat, amb les seves idees sobretot, castellans i catalans, per la llibertat i per construir un país d'excel·lència. Sembla mentida, dic, que tanta lluita, tant d'exili, tants de somnis compartits podien haver estat inútils uns anys enrere. Sembla mentida que l'amistat de Catalunya cap els altres pobles d'Espanya i cap a Espanya com a projecte compartit, per a alguns no sigui, encara, fonament prou sòlid com per acceptar que tenim dret a dir, alt i clar, què volem ser, com volem ser i com volem estar. Sortosament hi ha un gran marge per a la confiança. Si sabem fer les coses bé aquest marge s'eixamplarà i estarem en condicions d'enfortir, novament, la confiança que jo anomeno federal. Estarem en condicions d'aproximar-nos com mai a una solució estable per a un projecte que fa un segle que tenim plantejat com a país. I, sobretot, serem en condicions d'exigir-nos, a nosaltres mateixos, la mateixa excel·lència que avui hem volgut reconèixer, individualment o col·lectivament en tots vosaltres. Moltes gràcies a tots i felicitats. Endavant. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1713 Title A name given to the resource Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Nacional d'Art de Catalunya Subject The topic of the resource Catalanisme Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/232/20051202.pdf 0f195dfb4d2ce7024de8386167812a62 PDF Text Text Presentació del Mapa de Llar d'Infants Palau de la Generalitat | 02/12/2005 Estimada consellera, estimats alcaldes, alcaldesses, responsables de la Generalitat, aquí tenim l'autèntica armadura del país, l'estructura política d'aquest país. Entre vostès i nosaltres fem aquesta estructura. Res jo crec no es pot fer de seriós, en aquest país, més enllà del que són les lleis, coses que fa el Parlament, més enllà del disseny de grans projectes, de programes, res que sigui proper, que sigui universal per a tots els ciutadans de Catalunya, que sigui realment significatiu per a les vides de cadascun dels nostres ciutadans i ciutadanes, no es pot fer si no és amb les persones que avui som aquí i el que representem. En el camp de les llars d'infants, són ben sabudes les xifres, -no cal potser repetir-les- , el que estem fent és doblar el que hi ha per arribar a seixanta mil places en relativament poc temps. Això no és Suècia, i encara ens queda camp per córrer en aquest sentit, en aquest tipus de models, però ens hi anem acostant. Una cosa que fa deu, quinze anys, semblava un desideratum, però pràcticament impossible. Els hi vull dir que això no només està passant a les llars d'infants, perquè vostès podrien dir bé avui ens han convocat per una cosa que tenen ben coberta però les altres no. No, no. Això que està passant aquí avui, i està passant a les llars d'infants, estava passant ahir amb la ciutat judicial que ja està a mig fer, d'una potència immensa. És veritat que és un projecte heretat, com molts dels que estem tirant endavant, però que s'estan realitzant amb bona marxa, i, a sobre, jo diria que s'estan millorant i s'estan ampliant. La Ciutat Judicial responia a un desig del govern anterior de disposar a Catalunya d'una autoritat judicial, no solament des del punt de vista de la seva existència legal, sinó també d'una presència física i potent del que és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i les seves dependències. El Tribunal Superior segurament es quedarà allà on està, però, en definitiva, la realització corpòria i física, visible per tant per la ciutadania, de l'existència d'una justícia catalana, per dir-ho així. Nosaltres el que hem fet en aquest projecte, com en tots, és retocar-lo un xic, per donar-li un accent. I en aquest cas el que hem fet és destinar una part dels diners que estaven previstos en aquesta gran ciutat judicial al territori. Perquè quedi clar que busquem més aviat una xarxa que no pas un lloc que representi el tot. És cert que hi ha d'haver representacions del tot en un lloc, la simplificació monumental de l'existència del poder també és important per un país, però, per nosaltres, potser aquesta és la contribució d'aquest govern catalanista i d'esquerres. El que compta més és que els 1 �ciutadans i les ciutadanes de Catalunya comencin a saber que estan vivint en un país que no només té institucions en un lloc, sinó que estem vivint en un país que és una xarxa potent, en la qual cada punt, o prop de casa seva, cadascú té, no només una representació, sinó una realitat de servei de nivell i de qualitat. D'això que hem fet, repeteixo, amb la Justícia, ho estem fent amb les comissaries - en aquest moment se n'estan construint, per exemple a Barcelona, tantes com districtes-; amb les presons -n'estem fent cinc, i tres més que s'esperen, seran vuit més. Nosaltres ara estem amb 8.000 presoners i 5.000 places, per entendre'ns; aquesta és la situació que tenim, la que ens hem trobat, tot està massa ple, i bé, també en aquest camp, nosaltres hem de demostrar, potser en aquest camp més que en d'altres, la nostra sensibilitat i la nostra capacitat de millorar les infraestructures. I el mateix diria de les infraestructures en el camp de les comunicacions, com en l'Eix Transversal Ferroviari, que és un projecte de vint anys, no és una cosa que puguem fer en any ni molt menys, i en el desdoblament del Ruter. I convencent a l'Estat, i permetin-me que per un moment surti de l'estricte mapa nostre, que perquè Catalunya funcioni bé, Espanya ha de ser una mica diferent i s'ha de preocupar d'unes altres coses, que no pas les que l'havien preocupat i que, per tant, el model d'Espanya no pot ser estrictament radial, sinó que ha de ser ell també en xarxa. És a dir, que el que nosaltres practiquem aquí, ho practiquem en guarderies i en tota la resta, voldríem que Espanya ho practiqués també amb les seves infraestructures i, per tant, hi hagués comunicacions entre el nord d'Espanya i Barcelona, i Barcelona i València, i València i més avall, i no solament de Madrid a cada capital de província en alta velocidad, com deia el govern anterior espanyol. Per tant, nosaltres estem aplicant una filosofia que és vàlida pel conjunt de l'Estat, però que és especialment important per nosaltres, aquí, a casa nostra. I aquesta filosofia l'apliquem a què?, a quines prioritats?. Doncs mirin, a les grans i difícils. No volem que ens diguin que nosaltres només pensem en l'Estatut, no és cert. L'Estatut és enormement important perquè és la carta de navegar i es discutirà a Madrid, i el defensarem amb les ungles, com és natural, i segurament la resta de representants del poble espanyol que hi tenen alguna cosa a dir ens hi voldran canviar alguna cosa, ja veurem el què canvia i el què no canvia, però això no és estrictament la nostra batalla. És una batalla molt important, però la guanyarem si Catalunya és exemplar sobre tot. No solament si Catalunya té una bona llei fonamental, que també, sinó sobretot si Catalunya es converteix, com ja ho és en bona mesura, però més, en un punt de referència que els altres hagin 2 �de dir, chapeau!, aquests senyors ho estan fent millor. Ho estem fent molt bé. I és això el que volem, i volem fer-ho amb tot allò que és més complicat, en les coses en les quals és fàcil d'excel·lir, però també en les edats difícils, en els temes complexes. Quines són les edats difícils? Doncs comencem amb això d'avui i acabo on havíem començat, amb les criatures, amb els nens i nenes, i després hauríem de continuar amb els joves, i hauríem de continuar amb els pares joves, i hauríem d'acabar amb la gent gran. Nosaltres hem identificat, una mica, quines són les edats difícils en aquest país i en aquest moment i considerem que és per aquí per on hem d'anar. I que quedi clar que si tenim un Estatut i si tenim un determinat pressupost, que els diré que ha augmentat molt, no és perquè sí, sinó que és per destinar-lo a unes finalitats prèviament molt estudiades. I que reitero, hem estat treballant durant aquests dos anys dels quals figurava que només ens estàvem preocupant per l'Estatut; no era cert. En les inversions d'aquest pla passarem de 365 a 691 euros per habitant. En polítiques per a les persones estem en el 55% del nostre pressupost. Tornant al que és el Pla de llars d'infants, dels 441 municipis del mapa, 228 ja han signat. Per tant, estem en la bona via, estem seguint la marxa que havíem de seguir. Hi ha ara una discussió sobre si els serveis han de ser públics o privats. Hi ha gent que diu que seria millor que hi haguessin serveis privats a més a més dels públics. Doncs mirin, saben què passa? És que ho fem millor nosaltres, i no m'estic referint al Govern, sinó en general, al sector públic a Catalunya. És clar, l'any 1900, quan el desvetllament del catalanisme s'inicia, no era així, perquè aleshores l'Estat era una cosa molt llunyana i Catalunya ja va reaccionar en aquell moment. I va reaccionar de dues maneres: una, fent escoles municipals allà on es podia - el cas de Barcelona, per exemple, l'escola del Bosc, l'escola del Mar...-, però també sobre la base d'iniciatives privades d'un enorme mèrit, les escoles, que eren escoles que creaven famílies de Catalunya que estaven preocupats per la baixa qualitat del que era la Escuela Nacional i el maestro escuela, i la poca capacitat que tenia aquell sistema de donar satisfacció a allò que la gent volia. Això va començar així, amb una mena de coincidència d'interessos entre el poder local i un sector il.lustrat de la població, segurament de la burgesia, però també dels barris populars. Han passat cent anys, i el que aleshores volíem, ara ho tenim, aleshores no teníem el reconeixement com a nació, com a país, com a govern, i ara el tenim. Aleshores no teníem uns ajuntaments 3 �democràtics, potents, arrelats, amb la gent, i ara ho tenim. Per tant, ara és el moment que demostrem que el sector públic, no per fet de ser públic, és menys eficient; és que pot ser més eficient, i la seva qualitat pot ser inclòs moltes vegades més alta. Per tant, serveis privats, molt bé, però el que fa cent anys era quasi diria un mèrit, i una contribució positiva a la bona marxa del país, en aquest moment ho veig una mica sobrer, una mica resultat més aviat d'una coherència ideològica errònia que no pas una necessitat. Aquí les coses venen de baix, no de dalt, hi ha vingut sempre, us ho acabo d'explicar en aquests exemples. De baix abans volia dir privat, però també municipal, avui vol dir públic, públic i proper, això sí, la fundació és la proximitat. És a dir, que el sector públic, la Generalitat, els que formem el sector públic català, siguem capaços de situar les coses com més a prop de la ciutadania millor. Crec que la qualitat és igual o superior a la que pugui oferir el sector privat, i jo no sóc estatista, ni jo ni quasi diria el president del Govern espanyol, els hi dic amb tota confiança, no ho som massa. Som partidaris precisament de la proximitat i el Govern de Catalunya, en tot cas, sobre això sí que hi puc posar la mà al foc, ho és absolutament. Això no sempre representa privatització, representa simplement proximitat en el sentit físic i també en el sentit polític, que la gent senti que aquells serveis són seus. Hi ha moltes maneres de fer-ho, inclòs hi ha combinacions de lo públic i lo privat que poden servir, que es poden respectar, però tinguin la seguretat que aquest Govern farà tot el que sigui possible, i més, perquè tots els ciutadans de Catalunya, i especialment aquells que estan inclosos en les edats difícils i en situacions difícils, no per edat, sinó per altres raons, tindran un poder a prop capaç de reaccionar. Això és el que ens demana el país i això és el que els donarem. Moltes gràcies a tots. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1714 Title A name given to the resource Presentació del Mapa de Llar d'Infants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-02 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/233/20051204.pdf ec3e1f9e340ba090432cb21f82f58526 PDF Text Text Visita a la Cooperativa Vitivinícola Covides Sant Sadurní d'Anoia | 04/12/2005 Aquest és un bon moment perquè comentem quatre coses que em penso que ens importen a tots. En primer lloc, fins ara no he dit res de les crides al boicot que hem sentit. Vivim moments apassionants a Catalunya i a Espanya. Després de 25 anys de construcció d'una nova convivència, d'un nou país, d'un nou model d'estat, de vegades els mecanismes grinyolen una mica; de vegades hi ha dificultats que potser no s'havien previst, però que un moment o altre arriben i s'han de confrontar. Crec que s' està posant de manifest la cara menys amable d'algunes persones i d'alguns col·lectius que no ens ho volen posar fàcil. Són gent que no dubten en alimentar falses passions, falsos greuges, falsos clixés sobre qui som i com som. Estant posant, crec que involuntàriament, perquè si fos voluntàriament haurien d'haver fet un pensament abans, estan posant les condicions per fer créixer la desconfiança i la desconfiança és una mala herba que s'ha de tallar de seguida. Desconfiança entre conciutadans d'aquest país anomenat Espanya i entre els pobles d'Espanya. Un problema que no existia, que no pot existir, i que comença a ensenyar les orelles i hem d'anar amb molt de compte amb això. En diuen boicot als productes catalans però estant plantant en el fons l'esca de la desconfiança i això, si qualla, i tots hem de fer l'impossible perquè no qualli, si això quallés, podria tenir conseqüències de mal predir, que són de mal predir. No s'adonen que predicant aquest boicot comercial estant atacant l'arrel del que diuen defensar? Què hi ha pitjor per a l'Espanya plural, i unida al mateix temps, que promoure el trencament de la unitat de mercat? Què hi ha pitjor que promoure la desconfiança entre els pobles d'Espanya? 1 �Què hi ha pitjor pel futur de l'Espanya plural que la desconfiança entre comunitats germanes? Que no veuen que denunciant que no senten com a seus uns productes que són seus estant donant ales a un sentiment d'allunyament que inevitablement es radicalitzarà? Que no ho veuen això? És una gran irresponsabilitat que crec que es tornarà en contra dels promotors. Sóc molt optimista malgrat tot. He confiat sempre en què el poble és profundament savi; els pobles són savis. Són, de vegades, els dirigents els que no ho són. I aquesta situació es tornarà contra aquells que vulguin aprofitar aquest error en benefici de posicions extremistes. En qüestió de confiança entre comunitats, entre pobles, entre persones, entre la gent la pitjor llei, la pitjor, és la llei del pèndol. Hem de fer tot el que sigui a les nostres mans per evitar-ho, que ara no anem cap allà i després anem cap a l'altra banda en el sentit contrari i ens allunyem encara més. En primer lloc, vull que quedi constància que el president, els consellers, el nostre Govern tenim plena consciència de la situació que viviu vosaltres i altres sectors de l'economia catalana. En segon lloc, com ja vaig dir al Senat, i ben clar, Catalunya parla i proposa amb respecte, però aleshores exigeix respecte. Catalunya és respectuosa, però reclama respecte i l'obtindrà. En tercer lloc, vull demanar-vos que tots plegats tinguem confiança en les nostres posicions. En la qualitat dels productes que produïm, en la competència i la competitivitat de les nostres empreses, però també en el sentit comú dels ciutadans espanyols. També la confiança i convicció en la legitimitat i oportunitat de les nostres posicions i propostes col·lectives de futur. Estic ben segur que els ciutadans d'aquests país que es diu Espanya no es deixaran enredar per les posicions que els estan proposant. Una cosa és que hi hagi gent que tingui pensaments i que els proposi en unes finalitats que no compartim i que són perilloses i una altra és 2 �que la gent no sigui tant intel·ligent com per veure que aquestes propostes no duen enlloc, que són demagògiques. Ni uns i altres renunciarem a consumir productes de qualitat ni aquí ni allí. Ni les propostes catalanes fetes pel Parlament de Catalunya es veuran afectades per aquesta mena de xantatge, ja hi podeu estar ben segurs. I això sense renúncies perquè no renunciarem a res de les nostres propostes. Estem disposats a discutir, disposats a cedir, però no a renunciar. Sempre s'hi guanya en el diàleg, s'hi guanya en les dues bandes, però renunciar d'entrada, mai. Ni els productes espanyols que es fan des de Catalunya poden deixar de ser distribuïts arreu, ni les nostres propostes nacionals poden acceptar aquest tipus de pressió que no és democràtica. Vosaltres amics empresaris, qualitat, qualitat per damunt de tot. Nosaltres els polítics seny, fermesa i negociació. Això és el que varem acordar amb José Luis Rodríguez Zapatero: pacte, pacte i pacte i sobre la base d'això Catalunya guanyarà. I Espanya hi sortirà guanyant, també. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1715 Title A name given to the resource Visita a la Cooperativa Vitivinícola Covides Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Sadurní d'Anoia Subject The topic of the resource Catalanisme Comerç Espanya plural Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/234/20051205.pdf 833c1d49bc7dd12395395342f4d26f2b PDF Text Text Missatge institucional del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb motiu del dia de la Constitució 2005 Palau de la Generalitat | 5/12/2005 Bona nit, Demà farà vint-i-set anys que els ciutadans de Catalunya vam votar la Constitució, com tots els altres espanyols. Un any més podem commemorar aquella fita amb normalitat. Amb unes institucions plenament consolidades i amb la convicció d'haver recorregut de manera satisfactòria un llarg camí de progrés. Les nostres esperances, l'any 78, tenien noms i cognoms: eren la llibertat, la democràcia, l'autonomia i l'avenç social. Aquelles idees són, avui, realitats incontestables i madures. Espanya és ara una societat plenament desenvolupada, que participa de forma decisiva a la construcció d'una Europa unida. I contribueix també a la pau en el món. Tanmateix cal reconèixer, com dèiem ara fa un any, que els somnis compartits quan vam votar la Constitució encara no s'han acomplert del tot. I que hi ha realitats avui que eren difícilment imaginables fa 27 anys. Entre elles el mateix Estat de les Autonomies, que la Constitució va fer possible però que només anunciava. Vull dir que l'any 78 vam dipositar una llavor. En terra fèrtil. Ara cal que en reconeguem els fruits i sapiguem adaptar-los a les noves realitats. Tan senzill com això. Benvolguts conciutadans: Catalunya ha proposat un nou Estatut per millorar i reforçar l'autogovern. A veure si ens entenem: o l'Estatut serveix per finançar els serveis i 1 �per una major qualitat de vida o no pagaria la pena. O serveix per augmentar la nostra seguretat, per a encarar millor el fenomen de la immigració, i per garantir la cohesió social al nostre país, o no caldria haver-lo canviat. La proposta d'Estatut, aprovada per gairebé el 90 % dels diputats del Parlament de Catalunya el mes de setembre, és ara a les Corts Generals, on s'ha de debatre i acordar. Després tornarà a Catalunya perquè sigui el poble, per a que siguin els ciutadans i ciutadanes, els qui diguin la darrera la paraula. Catalunya ha fet la seva proposta de futur des de la Constitució. La nostra és una proposta feta amb sentit d'Estat. Catalunya ho ha dit de forma clara: Nosaltres som una nació. Què volem dir amb això? Volem dir que tenim identitat nacional, que tenim personalitat pròpia, que tenim llengua, cultura i dret civil propi. Que quedi clar. I també hem dit que volem tenir un futur compartit amb tots els pobles d'Espanya. El nostre esperit és fraternal. I respectuós. Per això podem demanar respecte per la nostra proposta, i per les nostres institucions, per la nostra manera d'interpretar la Constitució. Sempre, respectant la jurisprudència del Tribunal Constitucional. La Constitució és sensible als canvis que reclama la societat; no pot ser un objecte de culte que petrifiqui un moment històric. L'esperit de la transició i dels pares de la Carta Magna era el progrés, el canvi, la millora política. L'Espanya d'avui és distinta de la de fa un quart de segle. I Catalunya encara ha canviat més: ha canviat ella mateixa i ha canviat la seva governació, abans inexistent. I això és perfectament compatible amb el reconeixement del valor de la Constitució com a pedra angular de la nostra democràcia, del nostre Estatut i del nostre autogovern. És la llei bàsica. És el fonament. Sobre aquest fonament hem edificat la realitats esplèndides d'avui. I sobre aquests fonaments, posats al dia, volem edificar el futur: La Catalunya dels nostres fills i néts. 2 �Dedicaré tot el meu esforç per fer-ho possible, convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de Catalunya. Aquest és el meu compromís com a president de la Generalitat. Podeu comptar-hi. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1716 Title A name given to the resource Missatge institucional del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb motiu del dia de la Constitució 2005 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Commemoracions Constitucions Dret constitucional Història Missatges institucionals Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-05 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/235/20051213.pdf 83ce8bad71b7cc58cbff92f9ae0c6599 PDF Text Text Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Saló del Tinell | 13/12/2005 En començar la meva intervenció no puc deixar de recordar, mirant enrera, alguns dels moments de la història d'aquesta sala on som, d'aquest Tinell on som. Perquè fa res més que 30 anys el rei d'Espanya que tot just acabava de ser nomenat, va ser rebut aquí i va ser rebut aquí perquè l'Ajuntament estava ocupat pels funcionaris que en aquell moment estaven lluitant per la creació del seu sindicat i que van ser fets fora de l'Ajuntament a cops de gasos lacrimògens. Però també recordo una data més recent i en certa forma més trista. És l'homenatge que li vam fer gairebé fa 20 anys a la Maria Aurèlia Capmany quan va morir. Aquí es va fer el funeral, aquí va parlar tothom de la meva regidora de Cultura. I no puc començar parlant aquí sense d'alguna forma retre homenatge a aquella persona i retre també unes paraules de respecte a les coses que en aquesta casa han passat. Avui celebrem el segon aniversari d'un acord polític que, si nosaltres volem, està destinat a deixar una petjada profunda en la vida de Catalunya. Com fa cent anys... Quan en aquest país tot semblava començar de nou. No dic que ara tot hagi de recomençar... Però sí que dic que, si volem, la nostra empremta serà duradora. Gràcies al Tinell, Catalunya és governada per primer cop per les esquerres, sota la forma d'un veritable govern de coalició, i sorgit d'una alternança política democràtica. És un fet sense precedent al nostre país. Encara que sembli mentida: una alternança entre el centre-dreta i les esquerres, en condicions de normalitat democràtica i institucional, no s'havia produït mai a Catalunya. El Pacte del Tinell va fer possible un Govern que és expressió d'una Catalunya plural. D'una Catalunya lliure de les hipoteques que en els vuit anys anteriors limitaven la nostra capacitat de maniobra en el terreny estatutari i també en el de la governació. L'Acord del Tinell vol sintetitzar tres visions de Catalunya que són fruit de les tradicions històriques de les esquerres catalanes. 1 �Una visió socialdemòcrata, centrada en garantir i fer efectius els drets socials: l'educació, la salut, el benestar, i l'ambició pel progrés econòmic i l'equilibri del conjunt de territoris del país... Una visió republicana, orientada a la plena realització dels drets nacionals i amarada dels valors laics... I una nova visió ecosocialista, guiada per l'afany d'incorporar els nous drets socials i ecològics ... En aquesta pluralitat de cultures i tradicions polítiques ens trobem còmodes, francament. Molt còmodes. Res del que ha succeït en aquests dos anys ens fa pensar que ens haguéssim equivocat. Al contrari. Amb el Tinell fèiem possible que Catalunya comencés a canviar el paradigma amb el que es pensa a sí mateixa i amb el que dibuixa els seus horitzons. El primer i més rellevant d'aquests canvis és que s'ha acabat amb el monopoli dels símbols del país per part d'una única força política. S'ha trencat l'associació "catalanisme igual a nacionalisme moderat i conservador" que havia imperat durant 25 anys. Fins a tal punt havia imperat aquesta identificació que a molts els pot semblar que avui tots ens hem tornat nacionalistes. No. No és això. És, senzillament, que el nacionalisme ha deixat de patrimonialitzar el Catalanisme. I això és bo pel país. Una segona conseqüència del Tinell: s'ha alterat l'agenda política de tots els partits per al mig i el llarg termini. Perquè l'acció de govern ha basculat cap a la prioritat social i de progrés. El combat de les idees s'està desplaçant poc a poc del terreny de la identitat al de les polítiques. Ara estem proposant al poble de Catalunya els projectes polítics i socials que han d'assegurar el futur de tots els ciutadans, sense exclusions. 2 �I aquest canvi de mentalitat ha propiciat una forma diferent d'encarar les demandes en matèria d'autogovern: Hem passat de la queixa i del regateig permanent, a la proposta. I hem aprovat una proposta d'Estatut que marcarà un abans i un desprès en la política catalana, però també en la política espanyola en general. No en dubteu. L'Estatut és un pas decisiu en la millora de l'autogovern i del finançament. I també és una proposta per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya, fent emergir com a possibilitat real l'Espanya plural que fins ara ha estat més un desig pietós que no pas una realitat legal i efectiva. No fa molt un catedràtic de Dret Polític treia a la palestra la decepció d'Azaña, que havia estat el defensor de l'Estatut del 32, al final de la guerra, i algú més pontificava que des de l'exili més d'un republicà admetia que si el franquisme "solucionava" definitivament el problema de Catalunya, potser tots els patiments de la guerra havien servit per a alguna cosa. M'estalvio el comentari. El diumenge, amb la Diana, vam dur els néts al Castell de Montjuïc, vam baixar a l'esplanada dels fosos, on hi fan tir amb arc, i no els vam poder dir, perquè encara no tenen l'edat, que l'antecessor de l'avi, tot just el tercer president anterior, havia estat afusellat sense pròpiament judici en aquell indret. Ja tindran temps de saber-ho sense esglai - sense esglai perquè el que ara estem fent, amb tot i les passions que està aixecant a Catalunya i a Espanya, és la base per a la franca admissió de Catalunya com a poble en una Espanya de caràcter federal, conscient i orgullosa de la seva diversitat. Poso el temps per testimoni del que acabo de dir. Un cop vaig dir que el que era bo per Catalunya ho era per Espanya. Aleshores, quan Barcelona s'afanyava a preparar els Jocs Olímpics, aquelles paraules van ser ben rebudes i enteses. Doncs ara les meves paraules també ho han de ser: el que Catalunya està proposant és bo per Catalunya i ho serà per a tots els pobles d'Espanya. I no em refereixo solament a l'Estatut. Em refereixo a la nova manera de governar. Som conscients que la prova del nou del nostre govern no és l'Estatut sinó la capacitat de governar millor i, sobretot, de fer palès el patriotisme derivat d'una percepció nítida de les noves 3 �realitats que han de fer del nostre país una terra envejada des de fora i defensada pels seus ciutadans com la base essencial de la seva felicitat com a persones vivint en societat. Aquest és el repte. D'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el nou Govern, el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya està donant un tomb decisiu en 4 qüestions clau: - En En En En qualitat democràtica competitivitat econòmica cohesió social l'equilibri dels territoris Catalunya està en condicions de trobar la seva pròpia fórmula de combinar progrés, integració i equilibri, de trobar el model català de societat oberta i avançada. Perquè la Catalunya real és una societat plural en demandes, en identitats i en aspiracions. Hi ha, doncs, una nova agenda política. La de les reformes polítiques i socials que necessitem per a expressar aquesta diversitat, garantir la seva cohesió interna i assegurar la igualtat de drets i oportunitats. Els patriotismes reals i efectius són els que han creat la convicció generalitzada de que el país és responsable d'una part almenys de la nostra autoestima personal. La nostra agenda persegueix la generació de noves seguretats, basades en l'extensió del benestar, de la salut, l'educació, d'un sistema propi de seguretat en sentit estricte gràcies al desplegament de la policia autonòmica i d'una justícia més propera i eficient. Això és fer pàtria en el món d'avui. En la nova agenda política instaurada pel Pacte del Tinell, escoles, centres socials i de salut i policia i justícia properes, són la clau de la cohesió. És per aquí que s'arriba al patriotisme civil. És a partir d'aquí que els ciutadans se senten orgullosos de pertànyer a una determinada comunitat. 4 �En definitiva: l'alternança en la Generalitat ha eixamplat l'espai del catalanisme, l'ha fet més independent dels partits i l'ha girat cap a una orientació social indiscutible. Dos anys de Govern: bon moment per a posar de relleu en què consisteix el nou estil del govern. - Hem demostrat rigor en la gestió. Hem demostrat que es podia reduir l'endeutament i al mateix temps duplicar la inversió pública. (invertim el doble per habitant que fa tres anys. I això, a la llarga ho veurà tothom.). - Hem demostrat transparència: és possible ampliar progressivament els espais de responsabilitat política i els instruments de rendiment de comptes del Govern. I al mateix temps enfortir la governabilitat del nostre sistema democràtic. - Hem demostrat coratge polític: És a dir, hem provat que es poden afrontar els temes difícils, fins i tot aquells que sabem que tenen solucions d'un cert cost social. . Sabíem que la situació de les nostres presons era insostenible i avui tenim cinc noves presons en marxa i dues més previstes - comptin que hi ha encara 5.000 places per a 8.000 interns. . Sabíem que no podíem ajornar la planificació estratègica dels nostres recursos energètics i avui tenim el Pla de l'Energia de Catalunya més ambiciós dels darrers 25 anys. . Sabíem que calia aturar els abusos mediambientals i urbanístics que el territori ha patit els darrers anys i amb la Xarxa Natura 2000 demostrarem que el respecte al medi natural pot ser sinònim de creixement i qualitat. . Per això la substitució de l'urbanisme extensiu, que ha duplicat en 25 anys el sòl urbanitzable de Catalunya, per l'intensiu d'alta qualitat. . Per això les mesures de preservació de més de 50 Km al litoral. . Acabem de presentar el primer Pla Integral d'Infrastructures de Transport que ha tingut Catalunya, que inclou l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc i l'Eix de l'agricultura, entre Reus i la plana de Lleida, així com l'Eix Diagonal entre Igualada i Manresa. . El 2005 superarem de llarg el ritme de licitació de l'anterior govern. Ho acaba de certificar la Cambra de Contractistes. 5 �. A finals de 2003 només estaven en construcció els jutjats d'Amposta i a finals de 2005 es troben en procés d'adjudicació o construcció una quinzena d'edificis judicials. . Amb l'arribada a Barcelona, els mossos ja són presents al 75% del territori de Catalunya, presten els seus serveis al 65% de la població, i s'acosta amb pas segur la culminació del desplegament al 2008 que és més a prop. . Disposem d'una xarxa de biblioteques públiques que s'està ampliant amb 76 noves biblioteques. . L'acceleració de les construccions escolars és una realitat amb l'entrada en funcionament de 67 nous centres aquest curs. . Hem desplegat la xarxa pública de Banda Ampla Rural a les comarques de Ponent, Alt Pirineus i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. . I estem assolint les previsions del Pla d'Inversions Socials: les 1.500 places d'atenció residencial que es preveien fa un any, avui són una realitat. El govern (nascut del pacte) del Tinell està millorant la qualitat i l'extensió dels serveis públics en un context de fort canvi demogràfic, mancat d'estabilitat demogràfica. . Ha estat possible augmentar un 6% l'activitat quirúrgica i al mateix temps reduir un 6% el temps d'espera per operar. . Hem pogut atendre el creixement de 25.000 alumnes als centres docents públics de Catalunya, adaptar la plantilla d'educació a aquest repte i al mateix temps reduir el nombre de mestres interins. . Hem preparat el sistema educatiu per rebre l'alumnat d'altres països amb 1.000 aules d'acollida i al mateix temps hem vetllat pels seus estàndards de qualitat. Que Catalunya pot ser més competitiva del que era fa cinc anys. Que el respecte al medi ambient no és incompatible amb el creixement econòmic i la construcció de noves infrastructures. Que una política social eficient, és una gran inversió productiva. Que estem preparats per definir noves estratègies de creixement econòmic en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. 6 �Que som fidels al nostre compromís de treballar en estreta aliança amb els ajuntaments i d'obrir nous camins a la devolució de competències i recursos als governs locals. Amb els ajuntaments: - hem posat en marxa 40 borses d'habitatge, - hem acordat convenis per a la construcció del 60% de les llars d'infants que construirem aquesta legislatura, - hem abordat la reforma dels barris en situació de risc, - hem acordat els nous sistemes territorials de salut. Governar també vol dir aprendre. . Hem pogut desenvolupar una política de sòl més sostenible i al mateix temps iniciar 15.000 nous habitatges de protecció oficial. . Hem frenat el creixement dels residus municipals i incrementat la recollida selectiva, que per primera vegada supera el 25%. I, més enllà de la millora dels serveis, aquest Govern ha plantejat actuacions a llarg termini, de caràcter estratègic. Les hem abordat malgrat les insuficiències econòmiques i competencials actuals, que fonamenten la proposta de nou Estatut. Només uns exemples. . Les actuacions de millora de 30 barris d'arreu de Catalunya. . La política de suport a les famílies amb per tal d'universalitzar l'atenció a les persones dependents. . El Pacte Nacional per l'Educació. . La descentralització del sistema de salut. . l'Acord estratègic per a la Internacionalització de l'Economia. Aquests son temes de llarga durada, basats en la convicció I avui la força del Pacte del Tinell no es basa en la seva rigidesa, sinó en la seva capacitat d'adaptació a les circumstàncies canviants. Hem canviat el sistema de govern per agilitar les seves decisions, i funciona millor. 7 �Hem après a gestionar la relació entre els socis. Fins i tot les discrepàncies poden tenir un costat positiu, si la decisió que en resulta incorpora les sensibilitats presents a la ciutadania, com és el cas. Nosaltres podem dir: Avui sabem com governar Catalunya, sabem quins són els instruments per fer-ho: estem més preparats per afrontar les necessitats de la ciutadania i per respondre a les seves expectatives. El govern treballa sobre la base dels 7 milions de ciutadans i sobre la base dels 7 territoris d'aquesta Catalunya que ha emergit davant nostre reclamant més capacitat de decidir el seu futur i més sensibilitat respecte dels seus diversos territoris: l'RMB, la Catalunya Central, els Pirineus i l'Aran, les Terres de Lleida, l'Alt i el Baix Camp, les comarques gironines i les Terres de l'Ebre. Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en la força dels seus territoris, ni en el seu creixement econòmic, ni en la incidència de les seves polítiques. Avançar cap a una veritable igualtat d'oportunitats (es visqui on es visqui) i es sigui o no part de les edats difícils: la infància, la joventut entre l'estudi i el treball i la llarga vellesa que comença als 55 anys (i sinó pregunteu als acomiadats de Seat) ... Avançar, dic, en aquests estrats de població esdevé imprescindible per una Catalunya decidida a transformar la nació en un referent significatiu de la millora individual i familiar. Vaig acabant. Ara fa un any, en el primer aniversari de l'Acord del Tinell, deia que no podem estar retenint sempre les nostres emocions. "Jo crec que hi ha un temps per a cada cosa, hi ha un temps per al treball, un temps per a les preocupacions... però hi ha un temps també per la celebració i el sentiment. Sentiments d'orgull i de gratitud." Per això no em vull estar de reconèixer, aquesta tarda, les aportacions que a l'empresa que compartim han fet i fan persones de dins i de fora del govern: 8 �Tant Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i José Montilla, des de fora, com dins del govern, Josep Bargalló i Joan Saura i tota la resta dels membres del govern. I evidentment els 155.000 treballadors i professionals de la Generalitat. Tenim diferències, tenim accents diversos, provenint dels quatre cantons de Catalunya, Però ens uneix un projecte apassionant: Fer de Catalunya una de les terres més avançades d'Europa. Amigues i amics, L'evidència de la feina que estem fent i la magnitud de la feina que ens proposem de fer justifiquen l'ambició de consolidar l'actual experiència de govern en una aposta estratègica de llarg abast. Si volem, tenim a les nostres mans l'oportunitat de donar a Catalunya un projecte de progrés per a tota una generació. Si no ho féssim perquè ens ofeguéssim en les aigües agitades de la petita política, els nostres fills i néts no ens ho perdonarien. I menys encara no ens perdonarien que l'agitació, sempre gratuïta, la féssim nosaltres. Si volem, doncs, tenim l'oportunitat d'orientar amb els nostres valors la Catalunya del 2010 cap a la seva plenitud nacional, el seu progrés econòmic i social, i el seu equilibri territorial i ecològic. Finalment, ens cal intel.ligència política per navegar en situacions complexes i arriscades, com ho són les que es creen en els temps de reformes que estem vivint. I hem de lluitar contra la ingenuïtat de creure que perquè tenim la raó ens la donaran, com ens va ensenyar el president Tarradellas. La constitució d'un nou Govern de Catalunya, ara fa 2 anys, va suposar un canvi de ritme, tant a la política catalana com a la política espanyola, que la victòria de José Luís Rodríguez Zapatero va permetre consolidar. La proposta catalana per a la renovació del seu autogovern i per a l'aprofundiment de la seva implicació en l'Espanya Plural ha activat el gran debat sobre el model i l'organització de l'Estat. 9 �El debat sempre pendent -però ara ja urgent- per afrontar amb garanties d'èxit el futur compartit dels pobles d'Espanya. No ens està resultant gens fàcil. I no serà perquè no ho hàgim dit clar. Sembla mentida però seguim topant amb els recalcitrants defensors d'una Espanya que fa dècades va desaparèixer. I hem de superar també la incomoditat d'una classe política i mediàtica que ha interioritzat com a definitiu un model d'Estat nascut en temps de transicions. Ho hem dit una i mil vegades. I probablement ens caldrà repetir-ho mil vegades més fins el dia que aconseguim que ningú no ho llegeixi fent-nos un judici d'intencions: L'Estatut aprovat per gairebé el 90% dels diputats del Parlament de Catalunya està fet amb sentit d'estat, d'Estat espanyol. Volem ser una nació lleial, és a dir, tenim identitat nacional i som lleials al projecte de l'Espanya plural. Aquest temps de reformes, a partir de la legitimitat de la nostra proposta i de la força de les nostres conviccions, ha d'esdevenir temps per a la pedagogia. Hem d'adoptar la pedagogia com a instrument de treball, el pacte com a via per avançar i la unitat política i civil del país com a argument d'autoritat. Moltes gràcies a tots. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1717 Title A name given to the resource Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Competitivitat Estatuts Gestió pública Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/236/20051230.pdf e94a742bf90fc0f75fcfabf7d2061cb2 PDF Text Text Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall Museu Arqueològic de Tarragona | 30/12/2005 Benvolguts conciutadans, Hem arribat al final d'un any molt intens, en el que han passat coses importants. Ens havíem fixat objectius ambiciosos i crec que ens hem de sentir raonablement satisfets de com els estem aconseguint. L'any 2005 havia de ser l'any de l'elaboració de l'Estatut a Catalunya. I l'hem fet. Ens hem posat d'acord, una amplíssima majoria, en una proposta que hem tramès a les Corts espanyoles. Tot va fent camí. No serà pas fàcil. Però ens en sortirem. Tingueu confiança. Hem vist reconegudes algunes velles aspiracions de la nostra cultura i de la nostra societat: l'ús de la llengua catalana a les institucions europees i el retorn dels papers que van ser incautats de manera il·legítima al final de la Guerra Civil. Són dos exemples -diguem-ho clar- d'un tarannà molt diferent per part del govern espanyol cap a qüestions a les quals els ciutadans i ciutadanes de Catalunya som molt sensibles. Tanmateix, vivim dies d'incomprensió i desmesura. La proposta formulada per Catalunya ha aixecat recels. I s'han alçat veus i campanyes contra el que sortia o provenia de Catalunya Què hem de fer davant d'això? Estar units en la defensa de les nostres propostes. Procurar no caure en les provocacions. No perdre la calma. Estic segur que la qualitat dels nostres productes i el sentit comú de tots els ciutadans faran la resta. El temporal escamparà aviat, ja ho veureu. El 2005 havia de ser l'any de les respostes, ja ho vaig dir quan començava. I ho ha estat. La nostra economia va raonablement bé per no dir francament bé. Ja sé que pot sobtar una afirmació com aquesta, perquè hem viscut moments difícils al camp i en alguna de les empreses més emblemàtiques. Però ho dic pensant en el conjunt de la nostra economia. I satisfet de com es van resolent les dificultats. 1 �Encara hi ha gent sense feina i gent que viu amb el neguit de la precarietat. Però l'atur, a Catalunya, no havia estat tan baix des de 1979. Penseu que els darrers 21 mesos s'han creat mil llocs de treball cada dos dies. Ho he explicat una i altra vegada: el que ha de fer el Govern de la Generalitat és treballar per a les persones. Concretaré: treballar per la salut, per l'educació, per l'ocupació. Treballar pels infants, pels joves i per la gent gran.  Per la salut. Invertint en la construcció i millora de centres     d'Assistència Primària i hospitals i reduint el temps d'espera per a les intervencions. Per l'educació. Aquest curs estem posant 67 nous centres educatius en funcionament; engeguem la construcció de més de 18.000 places de llars d'infants i financem millor les universitats i la recerca. Per la conciliació de la vida laboral i la familiar. Sobretot ajudant les parelles que volen tenir fills i prosseguir la seva carrera professional. Per l'emancipació dels joves. Els joves tenen massa dificultats a l'hora de trobar un treball i un habitatge dignes, que són les dues claus per poder viure de forma independent. Per l'atenció a les persones dependents. Les persones grans que no es poden valer per si mateixes són pel Govern una preocupació primordial. Aquestes tres edats que acabo d'enumerar: els infants (i les seves famílies), els joves que busquen la seva emancipació i les persones grans depenents, constitueixen el que en dic les edats fràgils, les edats difícils. L'accent social de l'acció del Govern va per a ells. Què n'esperem del 2006? Ha de ser l'any del referèndum de l'Estatut. L'any de l'aprovació definitiva 25 anys després d'un primer Estatut que havia quedat curt i malmès per les lleis orgàniques que van venir després. A Espanya, la nació gran, el nou Estatut presentat per la nació catalana ha causat sorpresa i en alguns casos enuig, però l'explicarem, i s'entendrà. El 2006 ha de ser l'any de les obres i els fets. Tot allò que fa un any o dos eren plans i projectes: escoles, hospitals, centres judicials, vies de comunicació... seran realitats palpables. Ja es comencen a veure. 2 �Però aquest any que comença ara també ha de ser l'any per la celebració del centenari d'un dels moments més rics de la cultura, les lletres, les arts i el pensament a Catalunya. I de la política catalana. Perquè l'any 1906 també va ser un any important per al nostre país. Va ser un any en què dos grans moviments culturals i artístics, el Modernisme i el Noucentisme van coincidir. Va ser un any també important per al catalanisme polític i per a les nostres institucions de govern. Va ser l'any del Glossari d'Eugeni D'Ors i de l'Enllà de Joan Maragall, l'any de la Solidaritat Catalana i de les primeres escoles municipals. En definitiva, un moment històric en què a Catalunya, les arts, l'economia i la política van deixar clar fins a on podíem arribar. Després va venir el que va venir. Dues guerres mundials, una guerra civil i una dictadura, i finament, 25 anys de democràcia, autonomia i progrés. I ara podem dir: ja no hi ha excuses, o fem de la nostra societat una de les més avançades d'Europa o no haurem estat dignes de les esperances de tot un segle. I sobretot, no haurem estat dignes d'una joventut que de tot això potser no en sap gaire perquè no els ho hem explicat prou, però que sap allò que vol i on vol arribar. Benvolguts ciutadans i ciutadanes, Per acabar vull, en primer lloc, demanar-vos que l'alegria de l'any nou no us faci oblidar la prudència especialment a les carreretes. I en segon lloc, us vull demanar confiança. Confiança en el present i en el futur del nostre país. Estic segur que el millor està per venir. A Catalunya i també al conjunt d'Espanya. Estic segur que el 2006 serà un bon any. Això és el que desitjo per a tots vosaltres. Moltes gràcies i bona nit a tothom. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1718 Title A name given to the resource Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Arqueològic de Tarragona Subject The topic of the resource Gestió pública Govern Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/237/20060109.pdf 27bdca76dbf8ccfa474803010ee726ff PDF Text Text Lliurament del II Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán Palau de la Generalitat | 9/1/2006 Benvolguda Anna, consellera, conseller, alcalde de Bellcaire, diputats, senyors Pernau i Puyal, senyors Ravés, Serrano i Laporta; Crec que els guardons d'aquest Premi ens han de permetre vàries coses, però en primer lloc voldria parlar un segon de Manolo Vázquez Montalbán. Érem del mateix partit quan érem petits, després cadascun va anar per la seva banda, però inicialment vam estar al mateix partit polític. A mi, la veritat, és que m'hagués costat imaginar aleshores, si m 'haguessin preguntat què faria aquest xicot quan fos gran, que acabaríem llegint les novel·les, els articles i les poesies del Manolo. Que serien com són entendridores i, al mateix temps, d'una gran sobrietat, definitivament barroca, perquè ja sabeu que el Barroc té Garcilaso però també té a Quevedo. El Barroc és les volutes, la publicitat i la riquesa de matisos, però també la bellesa de la paraula exacta, i crec que probablement hi ha una mica de les dues coses, dels dos barrocs. En tot cas, barroc com el joc del Barça, s'ha parlat aquí del Barroc i de Ronaldinho i té molta raó, però també hi ha el Barroc del Decó, que és com més contingut, més de Quevedo. Bromes a part, dir-vos molt seriosament que els guardons d'aquest premi ens permeten rememorar la seva figura, la del Manolo, i ens permeten reconèixer a dues personalitats rellevants del periodisme de Catalunya. I aquest any, a dos grans mestres. Josep Pernau i Joaquim Puyal són dues figures digníssimes, que honoren aquest Premi Internacional i la memòria d'en Montalbán. En Josep Pernau, que també té la Creu de Sant Jordi i que ja va acumulant premis, representa la figura integral del periodista en tots els vessants de la premsa: el redactor, el columnista, el director, l'impulsor de noves capçaleres i també el degà del Col·legi de Periodistes. Des d'Arbeca, on va néixer, com ell mateix ens ha relatat, va iniciar un recorregut que l'ha dut per alguns dels escenaris i dels moments més significatius de la nostra vida política i social de la segona meitat del segle XX. Des d'Arbeca i després d'aquesta trajectòria, tothom reconeix a Pernau la qualitat més preuada de la seva professió, que és una observació aguda i una facilitat proverbial per explicar-ho als demés. Això és un art, és un do, que es té o no es té. Posant de manifest la transcendència social del periodisme, el 1986, Pernau va impulsar, amb altres companys, un documental sobre els nens de la guerra civil, si no recordo malament. Un intent precursor llavors, que es va avançar a l'interès actual per recuperar la memòria històrica. Que l'actual govern catalanista i d'esquerres també promou. 1 �Des dels anys del Correo Catalán, fins a El Periódico, passant per experiències trepidants, com la fundació del Tele/eXpress o la recuperació del Brusi. Tot plegat, tenim al davant una persona i una trajectòria sense les quals, d'alguna forma, aquest país no seria exactament el que és, faltaria alguna cosa. Amic Pernau, has deixat empremta sobre la premsa catalana contemporània, donant un veritable sentit a l'Opus Mei des de la qual continues impartint el teu mestratge. Moltes gràcies Pernau. Si haguéssim de reconèixer el mestre de mestres del periodisme esportiu en català, aquest seria en Puyal, sense cap mena de dubte, la veu incontestable del futbol en català. Però Puyal no és només futbol. És ràdio i és televisió de la bona: Un tomb per la vida, La vida en un xip, Vostè pregunta, vostè jutja... Puyal, t'hem seguit en moltes facetes diferents. Potser necessitaríem molt més que un xip per fer una síntesi de la teva carrera. Has donat dignitat a la suma "futbol+català"; que el futbol es pugui explicar en la nostra llengua, de manera tan trepidant, tan vibrant i emotiva com et sentim fer. Has sabut generar una veritable pedrera de professionals en aquest sector des que vas començar a Ràdio Barcelona fins a Catalunya Ràdio. Deixeu-me dir alguna cosa de tots dos. De Pernau i Puyal, vull destacar la seva categoria com a usuaris de la llengua, de les llengües del nostre país. Pertanyeu a una generació on la descripció rigorosa dels fets no ha estat renyida amb l'aprofitament de les possibilitats que ens ofereix l'idioma. Bon periodisme, per tant, ben escrit i ben parlat, però per damunt de tot, periodisme de rigor. Permeteu-me que reivindiqui els vostres recorreguts professionals com un model de periodisme d'avui que massa sovint sembla haver perdut la batalla davant la trivialització, l'excés i la manipulació. Però confiem en el conjunt del sector periodístic, els professionals, les empreses. Tots vosaltres sou conscients que el rigor, la dedicació i el talent són requisits indispensables per a la construcció d'una obra excel·lent. En el camp que sigui. Crec que justament el talent aportat per Pernau i Puyal és una prova gairebé diria poc comparable en el camp del periodisme. Amics Pernau i Puyal, sou un orgull i un exemple per aquest país, el vostre guardó és ben merescut, i ben guanyat, i us felicito de debò en nom del govern de Catalunya. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1719 Title A name given to the resource Lliurament del II Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Cultura Premis i reconeixements Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003 Pernau, Josep, 1930- Puyal, Joaquim M. (Joaquim Maria), 1949- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-09 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/238/20060111fets.pdf 09a174bf107da146b1e4df7068ba60f0 PDF Text Text Conferència "2006, any de fets" Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida | 11/01/2006 Amb aquesta compareixença aquí a Lleida dono compliment a un compromís pres l’any passat davant dels representants dels mitjans de comunicació en l’inici del curs polític. Vull titular aquesta presentació 2006, l’any dels fets Amb aquest enunciat, he volgut resumir d’alguna forma la intenció de la meva intervenció d’avui. Si l’any 2004 va ser l’any del canvi, i el 2005 vaig comparèixer amb una intervenció que duia per títol L’any de les respostes, aquest any haurà de ser l’any dels fets. Un any de fets. L’any de la feina feta, que es comença a veure. L’any 2006 serà, per al Govern de Catalunya i per al seu president, un any d’obra feta, de polítiques ja en marxa, d’explicació sobre el terreny, com avui, dels fruits del bon govern. És cert que per als annals de la gran política l’any 2006 serà l’any del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Serà un fet històric. És cert que això sol ja justificaria, a parer de molts, tota una legislatura. Per mi i pel meu govern, no. De fet, la gent no recorda pas, avui, què van fer els governs d’Espanya (l’any 1978) o de la Generalitat restaurada (l’any 79) a més d’aprovar la Constitució i l’Estatut que ara són vigents. Aquells anys queden com els anys en què es va aprovar la Constitució, en què es va aprovar l’Estatut. Aquells, però, eren moments constituents; legislatures per a fer la Constitució i l’Estatut. Ara no. Ara hem abordat la nostra proposta d’Estatut, i veuran que en parlaré poc, governant alhora. En aquest fet ha radicat la garantia -i la dificultat alhora- del procés de reforma. I de les dificultats de surar de l’obra de govern que queda d’alguna forma tapada per aquest esdeveniment tan transcendental com és l’aprovació 25 anys després d’un altre Estatut. Quin moment viu la nostra proposta d’Estatut? Crec que va fent camí de forma inexorable. S’han anat superant les etapes del procés: l’aprovació al Parlament de Catalunya, que no va ser senzilla, per descomptat; l’arribada a les Corts Generals; la presa en consideració del Congrés, i la presentació d’esmenes. Pel febrer, entrarem en la Comissió Constitucional. Amb soroll. Més del necessari, sobretot pel que fa al to d’algunes veus. Comença a remetre. Ara la remor és de negociació. Tindrem Estatut. I serà un bon Estatut. Entenc el paper que estan adoptant els diversos membres del quatripartit, dels quatre partits que estem a favor d’aprovar l’Estatut, en la negociació final. Però no convé allargar la negociació més enllà del necessari. A ningú que vulgui l’acord. Una negociació injustificadament prolongada, només afavoreix els contraris a l’Estatut. Ara hem de ser més resolutius, ja veuen que m’estic referint sobretot als aspectes formals, no pas del contingut de l’Estatut. Penso que és el meu paper. Els qui compten cada dia els beneficis d’un pessimisme tàctic, han de saber que no estan fent cap bé, potser de forma imperceptible però certa, a la moral de la ciutadania i a la credibilitat de la classe política. La sessió de 2 de novembre al Congrés dels Diputats va ser, crec, exemplar. Llavors vàrem estendre la mà a les Corts Generals, vàrem estendre la mà a Espanya, i vàrem reclamar sentit d’Estat. Doncs bé, ara és el moment de culminar aquella predisposició al diàleg i al pacte lleial. Amb ambició i realisme. El mateix que aleshores. Som en un moment excepcional, que hem d’aprofitar per aconseguir el pas endavant que ens hem plantejat com a poble en l’autogovern. El nou Estatut no és només el motor per al futur de la governació a Catalunya. També és una de les peces clau del projecte de reforma social i política per a l’Espanya plural que hem posat en marxa d’acord amb el govern espanyol i el seu president Rodríguez Zapatero. D’una Espanya que 1 �ja porta vint anys al cor d’Europa, on l’arquitectura federal és l’ànima i el gran model de futur. Per tant, amb una situació diferent de la dramàtica dels anys trenta. L’altra tarda em trucava la vídua de Joan Raventós i em va llegir una carta de Jaume Carner de l’any 32 explicant les vicissituds de l’Estatut d’aleshores. Explicava al president Macià quines eren les alternatives formals. Doncs mireu, era una situació des d’aquest punt de vista i des d’altres punts de vista enormement diferent. Crec que passats els anys, passada la Guerra Civil, passats 40 anys de dictadura pràcticament, 25 anys de democràcia, és un Estatut que ha funcionat bé, però que evidentment el temps ha anat esberlant, d’alguna forma. Perquè l’Estatut va ser una de les quatre o cinc lleis orgàniques importants que van configurar i que configuren encara avui l’arquitectura jurídica de l’Estat espanyol i de l’Estat de les Autonomies. Després n’han vingut moltes més de lleis orgàniques, incomptables lleis orgàniques. I d’alguna forma l’han anat esberlant, gastant, no per mala fe, en molts casos, sinó per la força i per la inèrcia de les coses, del costum, de la història. Ara és l’hora de fer la relectura d’aquests 25 anys i de dir on som i on volem anar i què queda d’allò que volíem, mantenir la força d’allò que vam fer inicialment i que estava bé i posar-ho al dia. Durant el mes de gener, hem d’arribar a un acord que sigui alhora raonable i ambiciós. És l’única manera de garantir una tramitació efectiva i amb garanties en la Comissió Constitucional. Crec que els partits i les forces polítiques que estan a favor en el Congrés de Diputats d’aprovar aquest Estatut s’haurien de posar d’acord clarament abans de començar el camí dins de la Comissió Constitucional perquè allà, com és evident i per dir-ho de forma molt simple, pot passar de tot. És a dir, hi ha d’haver un punt de partida compartit per les forces polítiques que fan la majoria i crec que el tindrem. La veritat és que els partits del Govern de Catalunya tenen clar el que volen, com ho volen i quan ho volen. I que amb això n’hi hauria d’haver prou però no n’hi ha prou, perquè s’ha d’acabar de convèncer Espanya, i en primer lloc al govern espanyol, de què allò que és bo per Catalunya és bo per Espanya, com ja vaig dir en un altra ocasió, aquest any farà 20 anys. Fets en l’autogovern i fets en l’obra de govern. Sis fets importants que vull relatar. a) Transparència i bon govern Al Pacte del Tinell s’hi recullen diversos compromisos en relació en aquest tema. Això ens ha dut a crear la primera Oficina Antifrau d’Espanya, no n’hi ha a la resta de l’Estat, i a enfortir la Sindicatura de Comptes. Aquest ha estat també un dels motius de la reforma del Reglament del Parlament. La reforma preveu l’establiment d’una Oficina Pressupostària per dur a terme el seguiment i el control de l’execució del Pressupost de la Generalitat. Hem començat a posar en marxa les recomanacions efectuades pel Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, creat amb aquesta intenció pel propi Govern. I aquesta acció positiva per a la transparència política i administrativa, ha vingut acompanyada d’una major eficàcia en la gestió dels recursos públics:     En dos anys hem reduït el dèficit a la meitat, hem contingut els nivells d’endeutament, hem sanejat el finançament de la inversió, i enguany començarem a avaluar l’eficiència de les nostres polítiques amb un pressupost per objectius i per resultats. Aquest és el primer punt. Ser transparents. Fer-se entendre i donar explicacions al país. 2 �b) Dos anys de planificació No ens amaguem. Som partidaris que hi hagi una bona planificació; hi ha qui diu que no, però creiem que n’hi ha d’haver. En dos anys hem enquadrat l’acció de govern en un marc estratègic, duent a terme l’actuació planificadora, jo crec, més ambiciosa dels darrers 25 anys. Fins ara Catalunya no havia disposat d’un Pla d’infraestructures que integrés la xarxa viària i la ferroviària o un Pla de l’Energia, i avui els tenim com també tenim:  un model de seguretat i justícia que aposta per la proximitat, és a dir, per portar aquests temes com més a prop millor,  un Pla d’Immigració i Ciutadania,  una proposta de bases per universalitzar els serveis socials,  i un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació. Hem anticipat reptes de futur, hem previst capacitats col·lectives per afrontar aquests reptes, i hem definit nous horitzons per a les nostres polítiques, orientant l’acció de govern per respondre justament a les exigències del nou Estatut, demostrant que encara que el finançament sigui una qüestió cabdal, no esgota ni de lluny el nivell de la nostra ambició col·lectiva. És a dir, que ens mereixem un millor finançament perquè en traurem un rendiment profitós per a tots, per nosaltres i per als altres també, i posant de relleu alhora el valor del Govern i de l’administració de la Generalitat per assolir els objectius que la societat catalana s’ha plantejat. Sí, hem planificat molt, aquests dos anys. És cert. I fins ara això potser no s’havia fet prou. També és cert. El que hi havia és un dèficit anterior en les planificacions estratègiques a llarg termini que alguns consideren clamorós. Hi ha un dèficit. Però que quedi clar: que hàgim planificat no vol dir que s’hagi aturat l’acció del govern. Al contrari. c) Esforç pressupostari i inversor. L’economia va bé. L’economia va francament bé, fins i tot diria que molt bé. Estem creixent tres vegades més que el ritme europeu. La Catalunya que hem projectat és més avançada socialment i més ambiciosa del que havia estat pensada fins ara. Però si aquesta ambició no hagués vingut acompanyada d’un govern que ho fes bé, competent en aquesta matèria, podria haver esdevingut mera retòrica. Avui podem explicar i demostrar que això no és així. Hem aprovat un pressupost de prop de 30.000 M€ per a aquest 2006. I estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. Estem parlant de gairebé cinc bilions de les antigues pessetes. Amb l’Acord Estratègic de l’Economia hem situat per primer cop la concertació del Govern i els agents econòmics i socials com a vector del progrés del país. Aquest pressupost segurament és l’instrument econòmicament més potent que hi ha a Catalunya i, en bona mesura, crec que es reflecteix el que és la pròpia capacitat del Govern autonòmic. L’acord estratègic és el tronc central de la filosofia amb la qual gastarem aquests diners. Als 865 M€ que hem destinat a l’Acord Estratègic durant l’any 2005, s’hi sumaran 1.217 M€ més aquest 2006. I a finals d’any haurem desenvolupat el 85% de les mesures que conté aquest Acord Estratègic per la millora de la qualitat de l’ocupació, per la internacionalització de l’empresa catalana i per la competitivitat. Tenim la taxa d’atur més baixa des de l’any 1979. Només durant el tercer trimestre de 2005 s’han creat 42.000 llocs de treball. I el grau d’obertura de la nostra economia i de la internacionalització de les nostres empreses és francament creixent, és satisfactòriament creixent. Podria ser encara més alta, i desitgem que ho sigui, però és francament creixent. Al mateix temps, la inversió industrial va créixer el 2004 un 3,5%, i un 5% el 2005, després de creixements negatius d’anys anteriors. I aquesta inversió ha contribuït al creixement de la productivitat (un creixement del 5% durant el 2004, que és l’últim any del qual tenim dades). 3 �Lluny de caure en l’autocomplaença, l’avenç de l’economia catalana ens ha de dotar de més ambició. Aquest any posarem en marxa un paquet de mesures per contenir la inflació, que és potser una de les preocupacions més grans en l’horitzó econòmic. Estem cercant noves estratègies, d’altra banda, de creixement que transcendeixin les nostres fronteres en el marc de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Sovint explico que si mirem el mapa de la Península i d‘Europa, veurem que hi ha Madrid, que hi ha París, que hi ha Londres, Frankfurt, Milà i si voleu Roma. És un arc enmig del qual hi ha molt camp per córrer. No dic que no hi hagi altres ciutats o territoris, però el nostre territori ha de capitalitzar en el sentit de capitalitat i no en el de centralitzar, i ser el motor d’un territori europeu que no té l’Euroregió, que en diem PirineusMediterrània, que jo crec que té un rol a jugar molt important en aquest buit que queda aquí. Penseu que és una euroregió que no ha tingut capitalitat d’estat, i això s’ha notat històricament. Penseu que la fàbrica més gran d’avions del món està aquí a tocar, a Toulouse. I penseu que està aquí, no per una decisió racional en el sentit d’anar a crear una potencialitat econòmica aquí baix, al costat de casa nostra, sinó perquè era el punt més allunyat de l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial, o sigui, per raons estrictament militars, tàctiques i de seguretat. Bé doncs, nosaltres, en aquest territori que històricament no ha tingut la capitalitat que havia de tenir, el reconeixement de personalitat política pròpia que havia de tenir, l’empenta i l’ambició econòmica que havia de tenir, que pot tenir ara, hem pensat que convé dissenyar explícitament una estratègia territorial que vagi en aquesta línia. Fa dos mesos vam inaugurar, a Barcelona, el Supercomputador Marenostrum d’IBM, el més potent d’Europa i quart del món. Cada dia llegim notícies certament que hi ha altres territoris, altres ciutats, que fan avenços importants, però les nostres també i de manera molt significativa. Hem de tenir ambició estratègica i tenim un disseny que pot no ser perfecte, que anirem adaptant a les circumstàncies de cada dia però que és, en tot cas, ambiciós. d) Dels Fons Estructurals a l’R+D+i És a dir, el nostre paper a Europa, no des del punt de vista del territori sinó des del punt de vista dels recursos que Europa posa a la nostra disposició. Europa, d’aquí a molt poc, deixarà de pagar els fons estructurals en el sentit clàssic de la paraula, i ha posat l’accent en l’R+D+i (Recerca + Desenvolupament + innovació). Nosaltres ens hem d’adaptar a aquest canvi europeu. Hem de canviar la nostra manera d’actuar en el camp de l’economia, justament per treure profit de la nova orientació i no quedar-nos en l’antiga orientació dels fons europeus que està ja de passada. Durant els anys 60 i 70 del segle passat, Catalunya i Espanya van ser un focus d’atracció d’inversions, sobretot en sectors com l’automòbil. L’entrada a la Unió Europea va permetre que aquest procés s’accentués, oferint noves oportunitats per la dinamització del nostre teixit empresarial. Però ara la situació ha canviat, a partir de l’any 2013 serem contribuents nets a la Unió Europea. I tot l’esforç que Europa ha fet per integrar-nos i situar-nos a primera divisió, l’haurem de fer nosaltres per aconseguir que els més pobres dels darrers que han arribat a la Unió Europea tinguin la fortuna que vam tenir nosaltres. Haurem de fer un esforç per passar d’un mercat obert capaç de competir en base als costos laborals baixos, a una economia més competitiva. No hem de fer només un “esforç” per modernitzar-nos. Hem de fer un esforç d’inversió important en R+D+i per treballar en la línia en la qual Europa s’està orientant. Hem de sintonitzar amb Europa des d’un punt de vista, per altra banda, interessant, però interessat, també. Ara es tracta de mantenir sostingudament aquest esforç. Hem de ser un país estructuralment modern. I l’impuls per part del Govern d’unes infraestructures tecnològiques de primer nivell o el nostre suport a la innovació empresarial van en aquesta línia, però no seran suficients. Hem d’aconseguir que el nostre teixit productiu aposti per la ciència i la tecnologia com un vector clau de l’estratègia empresarial. 4 �D’aquí la importància que comencem a desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle -que jo considero màgic- universitat-empresa-territori/govern, en termes de corresponsabilitat i interès mutu. Especialment en sectors tradicionals com l’agricultura o l’automoció i en nous sectors estratègics com l’aeronàutica o la biotecnologia. Encara que el conseller d’Agricultura sap que a mi m’agrada parlar d’agricultura i d’agroindústria alhora, i crec que és un concepte una mica depassat, el d’un Ministeri d’Agricultura i un Ministeri d’Indústria, perquè sabem que, sense indústria agroalimentària, parlar només d’indústria no és donar-li sortida al camp. Un camp on Catalunya està molt ben situada, encara que sembli mentida, per ser un dels territoris amb una de les indústries agroalimentàries més avançades d’Europa. En els sectors tradicionals, com l’agricultura o l’automoció, s’han de fer aquests canvis; i en els nous sectors estratègics, com l’aeronàutica o la biotecnologia, s’ha de posar el nou èmfasi. Ja hem signat els acords per a la creació del Centre de l’Aeronàutica i l’Espai de Viladecans o el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sénia. I aquest any passat, la creació de la Bioregió ha vingut acompanyada,  de la constitució del Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, molt important, amb el professor Juan Carlos Izpisúa, que repartirà el seu temps entre Nova York i Barcelona,  la Fundació Institut de Recerca biomèdica  i l’anella de l’agroindústria, que comptarà amb el Centre Tecnològic Agroalimentari de Lleida com un dels Centres de referència i ens permetrà esdevenir un dels puntals de l’EuroBioCluster del Sud d’Europa. e) Millora tecnològica + millora del capital humà L’evolució tecnològica de Catalunya ha de ser paral·lela a la millora del capital humà de les empreses. I en aquest àmbit és fonamental la millora de la Formació Professional. En aquesta línia estan en marxa nous cicles formatius, més places i una xarxa de 4 centres integrals de formació professional coordinada pels Departaments d’Educació i de Treball i Indústria, que ampliarem en 8 més. Com també és fonamental la formació continuada. Per això hem incrementat d’un 60% els fons destinats a aquest àmbit i els hem vinculat a les polítiques actives d’ocupació i a la modernització del Servei d’Ocupació de Catalunya. No tinc cap dubte que la nostra aposta per la tecnologia ens servirà per atraure professionals que havien marxat als Estats Units o al nord d’Europa –i ja està començant a passar- i que ara trobaran noves possibilitats de desenvolupament de les seves habilitats i coneixements a Catalunya. En sectors com la biomedicina (al que m’acabo de referir) ja està passant. Però amb això no n’hi ha prou. Necessitem potenciar millor els investigadors i els emprenedors que es volen quedar oferint un nivell formatiu a les universitats homologable al de la resta d’Europa. Per això  hem augmentat la dotació pressupostària destinada a Universitats.  hem arribat a una inversió mitjana de 5.000 € per cada alumne matriculat en alguna de les 7 universitats públiques de Catalunya en només 2 anys.  estem assegurant progressivament la seva adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.  i estem desenvolupant la idea de crear una Euroregió Universitària, també en la línia de la configuració de l’espai competitiu del qual us parlava. Ja ho he dit fa un moment. Insisteixo: el marc euroregional ha de ser, cada cop més, el marc habitual per al disseny de moltes de les estratègies econòmiques de Catalunya. 5 �Garantir la igualtat d’oportunitats dels ciutadans, de les empreses i dels territoris en l’accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació és un objectiu propi d’un govern avançat. Per això estem estenent la Banda Ampla Rural, començant per les comarques de Girona, Barcelona i la Catalunya Central. Per això hem ampliat la Xarxa de Telecentres amb la perspectiva que l’accés a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) vingui acompanyada pel seu ús efectiu. Si unim:  la millora del nostre capital humà,  la creació d’un marc estable de col·laboració entre les universitats, les empreses i el Govern que estimuli la transferència tecnològica i la innovació,  i la generació d’economies d’escala a nivell euroregional, com ja passa entre la nostra indústria automobilística i l’aeronàutica de Tolouse... Estarem creant moltes més oportunitats de les que avui tenim. f) Infraestructures Generar aquestes oportunitats passa també per la millora de les infraestructures i, assenyaladament, de les infraestructures de transport. A Catalunya han passat durant molts anys totes per una àrea metropolitana cada vegada més congestionada. Hi ha hagut un efecte capital d’atracció. Tot havia de passar pel mateix punt. Això que tant critiquem en el conjunt de l’Estat ens ha passat també aquí. Amb la diferència que aquí a més, no hem tingut, però tindrem, els recursos d’inversions que es necessiten per crear un territori més ben servit des del punt de vista de les infraestructures, assenyaladament les de comunicació, que estan molt per sota d’allò que aquest país mereixeria. Per descomptat aquesta situació de dèficit és deguda en bona mesura a la pròpia estructura física del país. No és un país senzill, comparat amb les grans planes alemanyes, franceses o espanyoles. És més rebregat, tenim poques planes i petites. La plana de Lleida és una, la de l’Empordà n’és una altra, i també la plana de Vic i poca cosa més. És el que hi ha, però la resta és difícil. És un país molt més interessant i més bonic fins i tot, però és, des del punt de vista de les comunicacions, molt complicat. El dèficit d’infraestructures per arribar als Pirineus i més enllà, per connectar i salvar aquesta barrera que ens ha separat d’aquestes coses tant importants que comentàvem, que hi ha a l’altra banda de la ratlla, és una prova d’això. Avui precisament hem comentat una notícia que deia que un dels alts responsables de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques està parlant de la possibilitat d’allargar el tren fins a La Pobla i més enllà. Però no ens fem il•lusions perquè això va per molt llarg i no parlem de coses que es puguin fer demà, són coses que hem d’anar pensant. És un disseny enormement seductor però que està molt lluny encara de ser realitat. Per solventar aquesta falta d’infraestructures i aquesta centralització i congestió en la capital del país hem posat en marxa una nova concepció de les comunicacions basada en la transversalitat i la xarxa, que servim amb més de 30.000 M€ d’inversió d’obra pública prevista. La inversió del Ministeri de Foment a Catalunya per descomptat és molt menys que això, pel 2006 serà de 2.500 M€ i la de la Generalitat de gairebé 3.000. Són actuacions emmarcades en un conveni entre la Generalitat i l’Estat que contempla inversions en la xarxa viària importants (de 7.345 M€) pels propers 7 anys. Estem impulsant infraestructures que defineixen una visió de país (com l’Eix Transversal Ferroviari o el desdoblament de tot l’Eix Transversal viari) diferent de l’estructura que hem heretat. O encarant decididament grans projectes que han estat massa temps pendents com el Quart Cinturó. Ja hem fet el més difícil. No és fàcil dibuixar perquè nosaltres, que sabem que Catalunya 6 �és aquell país rebregat, dens i molt poblat i amb molta gent afectada pels dibuixos que són fàcils de fer sobre un plànol, sobretot quan es tracta de planes poc poblades, però no és el cas del nostre país, dens i amb poca abundància d’espai lliure. Un país tant petit quan fa infraestructura està trepitjant ulls de poll sense cap mena de dubte i és qüestió de triar quins s’han de trepitjar i quines compensacions es poden donar. Hi ha gent que diu que no tenim capacitat de decisió. Doncs hem dibuixat més d’aquestes infraestructures difícils i estem fent més d’aquestes infraestructures complicades, complexes i empipadores per molta gent, de les que s’havien fet en molts anys. I ho estem fent, però amb una filosofia que alguns diuen que és excessivament pactista amb el territori. Però de fet és respectuosa amb el territori perquè considerem que aquesta Catalunya que tenim, tant densa, es mereix aquest respecte. Estem encarant també les infraestructures a partir de la visió de cadascun dels territoris de la Catalunya en xarxa, com la millora de la línia de la Pobla, la ATM de Lleida o l’Aeroport d’Alguaire, (que demà visitaré) que connectarà internacionalment les Terres de Ponent i dinamitzarà la seva economia com ja està passant amb els efectes enormement positius dels aeroports de Reus o Girona. Aquestes infraestructures generaran riquesa i dinamisme a Lleida, donant resposta a les necessitats de mobilitat d’empreses i ciutadans. Són la clau de volta de la nostra estratègia d’equilibri territorial, generant economia a la Catalunya interior i reduint la congestió del litoral. Mirin, a Catalunya, en els darrers 50 anys, el sòl urbanitzat s’ha multiplicat per 5,7. O si volen una altra dada de referència: en menys de 20 anys s’ha multiplicat el sòl urbanitzat, la taca urbana, s’ha multiplicat per 2. És a dir, en 25 anys hem fet tant sòl urbà com durant tota la història, com en 2.000 anys. L’extensió del que és l’activitat de planificació del creixement econòmic s’ha fet sobre la base d’una filosofia molt discutible, potser enyorant la caseta i l‘hortet, en un moment en què la qualitat i l’economia exigien una altra cosa. El resultat ha estat que hem ocupat per usos urbans tant terreny com el que teníem en el moment en què va començar la democràcia. Dos terços dels 7 milions d’habitants de Catalunya viuen en una franja de 20 km al llarg de la costa. De tot això, els governs dels 20 anys passats no se n’han preocupat excessivament, és a dir, no han tingut una concepció, una filosofia, una avaluació dels costos del que això representava. Simplement estàvem tots embenats en aquesta aventura de créixer i no ens vam parar a veure què estàvem fent en la suma de totes les actuacions. La Catalunya dual ha comportat un aprofitament deficient de les potencialitats de la xarxa de ciutats mitjanes que articulen el nostre territori; i ha creat també un creixement urbanístic de baixa qualitat concentrat sobretot al litoral. Això ens ha conduït al risc de la formació de tot un continu urbà a primera línia de la costa. I, per tant, la nostra aposta ve acompanyada per la necessitat de garantir un creixement, sí, però un creixement ordenat a les diferents regions de Catalunya. Pensant el futur. Assegurant el futur, amb l’aprovació dels Plans Directors del Sistema Costaner. M’agradaria en aquest sentit que vostès poguessin visitar l’exposició “Amb vistes al Mar”, que aquests dies es presenta al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, sobre les àrees directament concernides en aquest creixement. La preservació que es fa del litoral es fa en benefici de tota Catalunya. També forma part de l’esforç ordenador i equilibrador que està fent el govern en aquest sentit. Aquesta és la idea de l’exposició que els aconsello que visitin. També assegurarem el futur:  amb la transformació econòmica del món rural, i amb inversions en regadius com el Segarra- Garrigues, el projecte més emblemàtic, la infraestructura més important que s’haurà fet mai a les comarques de Lleida, la promesa tantes vegades reiterada que ara ja comença a caminar de forma imparable i serà una realitat, 7 � amb una política de barris, sobre el qual jo hi tinc un especial interès, perquè penso que una   bona política de barris és una bona manera d’atacar problemes alhora. Ens hem acostumat a dividir els problemes per segments, per conselleries, per ministeris, per temes. Per assignatures. I el que resulta és que moltes vegades el problema prové del fet que vàries assignatures estan juntes i hi ha varis problemes un sol territori. Per tant, que la perspectiva que tracta d’identificar no tant els problemes per ministeris o per conselleries, sinó per territoris que pateixen l’efecte d’aquests problemes conjuntament, està sent molt més efectiva i a més molt més ben entesa per la població, ja que té en compte els ciutadans com el que són, no per una banda treballadors, per l’altra consumidors i per l’altra residents, sinó en el conjunt de la vida del barri. Sabeu que el Centre Històric de Balaguer, o el barri de La Mariola de Lleida o el Nucli Antic de Solsona són barris afectats positivament per aquesta política. Això és difícil de fer perquè els govern acostumen a treballar per departaments quan la realitat no hi va, sinó que té complexitat justament perquè varis tipus de problemes intel·lectualment diferents des del punt de vista de la seva classificació, creen una realitat que cap dels departaments, per si sols, poden atacar. amb l’augment d’un 43% del Fons de Cooperació Local destinat als municipis de Lleida aquest 2006, en benefici d’ajuntaments, molt sovint ajuntaments que pertanyen a diferents filosofies polítiques, des del punt de vista polític, per tant, distints, però que es beneficien com mai d’aquest augment. i amb una política d’inversions socials compartida amb els ajuntaments, que està obrint nous camins a la devolució de competències. Sóc absolutament favorable a la devolució de competències. Sabem que a Espanya, fa 27 anys, quan tot això de l’Estat de les Autonomies va començar, les competències devien ser d’un 80% per a l’Estat, d’un 0% les autonomies i d’un 20% les entitats locals. Recordo que durant un temps vaig estar defensant que fos 25%-50%25%, després va ser 30%-40%-30% i al final estem arribant aquí a Catalunya, al 30%-50%20%. El que hem preocupa, és com es gasta ara aquest 30% de l’Estat, perquè en una bona part hi volem tenir a veure, i per descomptat que això crea inquietud a l’Estat, perquè hi som, i volem saber què fem i què ens quedarà per fer. Però tenim sort que la gent que està portant aquest tema a l’Estat en aquest moment, és molt conscient que el seu paper es decisiu però residual, que s’han de reservar unes poques grans competències, de caràcter transversal, i, per tant, no estan en contra d’aquest procés de devolució. I aquesta és una situació que Catalunya ha d’aprofitar, com a poble, com a país i com a filosofia política, que és el que sempre hem defensat. Després parlarem de què anava la configuració del catalanisme polític ara fa 100 anys, anava per aquesta línia Una nació socialment avançada, què vol dir, el 2006? L’acció del govern per respondre a aquesta qüestió passa per afrontar quatre grans reptes: 1. garantir uns millors nivells de seguretat ciutadana i de justícia, 2. la millora de la qualitat dels serveis que ja són universals com la salut i l’educació, 3. la universalització dels serveis socials i d’atenció a les persones dependents, 4. i la millora de l’equitat i l’eficiència del nostre sistema de benestar, orientant-lo al cicle vital de les persones. Estem arribant a una idea bastant clara d’aquelles edats més difícils, hi ha unes edats on està succeint la crisi social. Hem de tenir una política per aquestes edats difícils, que és el que estem tractant de fer en la nostra política social. 1) Una de les garanties bàsiques del benestar, sense dubte, és la seguretat ciutadana i el seu valor per preservar els drets i les llibertats. Pel que fa als Mossos d’Esquadra, el 2005 hem culminat el desplegament a Barcelona. I en dos anys, haurem aconseguit doblar el percentatge de població coberta pel nostre cos de policia, que haurà passat d’un 39,9% l’any 2004, a un 78,9% al 2006. L’esforç inversor i en la dotació de noves places de mosso que estem fent és important i aquest 2006 es concretarà en una ampliació de la plantilla de 1.727 efectius. Pel que respecte a la justícia, si a l’any 2003 només estava en construcció l’edifici judicial d’Amposta, ara n’hi ha 15 en marxa, a més de la Ciutat de la Justícia com a edifici emblemàtic, que justament el voldríem més chic de com havia estat projectat. Perquè aquesta idea que tota la justícia ha d’anar en un lloc, és una idea positiva en alguns sentits, però és una idea perillosa en uns altres. Pel que fa a presons, entre l’any 1984 –en què la Generalitat assumeix les competències en matèria penitenciària– i el 2004 la població penitenciària de Catalunya ha passat de 1.614 interns 8 �a 8.350. En canvi, i en aquest mateix període, el nombre de noves places penitenciàries ha estat únicament de 2.867. Per tant, el dèficit de places penitenciàries ha anat creixent. L’acció del govern en aquest àmbit també ha respost a la situació heretada: Aquest 2006, i a aquest tema li dono una importància cabdal perquè penso que és una de les coses més meritòries que estem fent, posarem en marxa la construcció de quatre nous centres penitenciaris, que no és senzill, a més dels CP Brians II, Lledoners i Joves de Quatre Camins, que entraran en funcionament durant el període 2007-2008. 2) Educació i Salut Educació A Catalunya s’estan construint ara més escoles que mai en la seva història. Si el curs 2005-2006 va començar amb 65 noves escoles, el curs que ve entraran en marxa 95 més. En 2 anys hem creat 1000 aules d’acollida i el proper curs en crearem 930 més. Ens hauríem de parar a pensar, un moment, què vol dir, acabar la legislatura amb prop de dues mil aules d’acollida. Ja sé que no és un espectacle, ja sé que no dóna resultats lluïts immediats, però hi ha poques inversions de futur que valguin tant la pena com aquesta. S’adonen que estem aplicant la medecina preventiva per a les malalties socials (amb símptomes com els que vam veure el novembre a les perifèries de les principals ciutats franceses, per exemple)? I toquem fusta, perquè això ens pot passar a tots. Estem incrementant significativament el professorat que al curs 2006-2007 augmentarà en 6.000 nous mestres. I hem presentat un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació que culminarà amb l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació. El proper curs volem equiparar els horaris de l’escola pública i la privada. I aconseguirem que tots els centres educatius disposin d’Internet a les aules al curs 2007-2008. Haurem aconseguit, en quatre anys, passar de l’aula d’informàtica a la informàtica a l’aula. Salut La constatació que tenim un sistema sanitari a l’avantguarda europea ha estat un estímul per millorar-lo. Admetem que és una realitat de la qual partíem quan vam arribar. Teníem un bon sistema de salut, que està millorant. En dos anys, hem enfortit la capacitat de l’atenció primària per donar resposta a les necessitats de salut de la ciutadania descongestionant les urgències hospitalàries, hem reduït el temps d’espera quirúrgica un 6%, i hem estès el programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. A la millora dels estàndards de servei, per exemple, garantint un temps mínim pel primer diagnòstic per millorar les llistes d’espera; i l’any 2006 hi afegirem la construcció de 60 nous Centres d'Assistència Primària (CAP), cinc hospitals i el desplegament de l'Agencia de Salut Pública de Catalunya, com a instrument clau d’impuls de noves polítiques de prevenció i promoció de la salut. 3) En Benestar i Família: Hem incrementat any rere any el nombre i quantitat de les ajudes a les famílies amb infants de 0 a 3 anys, i hem estès els ajuts dels 3 a 6 anys per les famílies monoparentals i les nombroses, que són les que tenen un major risc de patir pobresa. L’any 2006, 325.387 infants i les seves famílies seran perceptors d'algun d'aquests ajuts. L'ajut a les famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys, passarà a ser de 700€ amb un increment de més d'un 7%. Des del mes de gener de 2004, hem revaloritzat les pensions de viduïtat més baixes un 44%. El Govern té enllestits dos projectes de llei que defineixen els nostres objectius en matèria de serveis socials per aquesta legislatura. 9 �D’una banda, el projecte de Llei de Prestacions, que garantirà un nivell d’ingressos a les persones amb rendes més baixes, renda garantida, per trencar el cercle de la pobresa. De l’altra, la nova Llei de serveis socials, que culminarà amb l’avenç més significatiu del nostre estat del benestar 20 anys després de la universalització de la salut i el sistema de pensions: la construcció del quart pilar de l’Estat del Benestar (Educació, Salut, Sistema de Pensions i Dependència). Aquesta llei ens permetrà complementar l’acció dels ajuts econòmics directes a les persones amb risc d’exclusió social amb serveis residencials i domiciliaris universals. 4) Equitat i eficiència del sistema de Benestar. Apostem per la igualtat d’oportunitats i de possibilitats efectives d’elecció. L’acció de govern que estem desenvolupant garantirà, una xarxa pública de serveis educatius, socials i sanitaris de qualitat,  orientats a l’atenció de les edats més difícils,  gestionats a través de la col·laboració público-privada  i d’accés universal. El nostre és un Govern  que creu en la proximitat,  que aposta per la participació dels governs locals en el disseny de les polítiques i en la prestació dels serveis  i que obrirà nous camins a la devolució de competències i recursos, en aquest sector.  que garantirà uns estàndards de qualitat similars a tot el territori. Sovint des del sector municipal que molts dels qui ara estem governant la Generalitat coneixem, es tendeix a demanar ajut sobre la base admesa de ser el petit nivell. El sector local no és el petit nivell, és el nivell que està més a prop dels problemes i probablement el que té més possibilitats de solucionar molts dels problemes que es presenten i que els govern més llunyans no poden afrontar. I és que els ajuntaments són els que poden resoldre millor els problemes i afrontar-los. Són els primers que veuen el que està passant i els que tenen una intel·ligència més completa en aquest sentit. Jo faig des d’aquí, des de Lleida, una crida als ajuntaments catalans sigueu protagonistes. Els donarem els mitjans, però els reclamarem el protagonisme. Sé que tindrem una resposta positiva, però també sé que no és fàcil. El 2006 també és un any propici per a la memòria. Més ben dit: per al diàleg estimulant amb la memòria. Enguany s’esdevé el centenari d’un moment especial de la història de Catalunya. No es tracta ni d’un esdeveniment inesborrable ni d’un fet aïllat molt significatiu. Es tracta d’un conjunt de fets polítics, socials i culturals que expressen un clima determinat. En efecte, l’any 1906 és l’any de l’aparició del primer gran moviment catalanista unitari, la Solidaritat Catalana. Es produí un d’aquells moments “patriòtics” de la nostra història; un moment en el qual es va saber posar una idea per damunt de les ideologies; i en que Catalunya per damunt dels principis ideològics de cadascú va esdevenir l’escenari d’un esforç col•lectiu. El poble es va pronunciar amb esperit de ciutadania. També és l’any de la publicació de “La nacionalitat catalana” d’Enric Prat de la Riba, la síntesi doctrinal del catalanisme que va esdevenir el programa d’acció de la Lliga Regionalista. I és l’any 10 �de la celebració del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que significà un pas fonamental en la normalització científica de la nostra llengua. I és l’any en què l’Ateneu Barcelonès esdevé una de les primeres institucions culturals, amb el seu trasllat al carrer de la Canuda de Barcelona. I el d’una efervescència literària de primer ordre: Narcís Oller publica la novel•la “Pilar Prim”, Joan Maragall dóna a conèixer el poemari “Enllà”, Costa i Llobera les “Horacianes” i Josep Carner “Els fruits saborosos”. Eugeni d’Ors inicia la publicació del “Glossari” a La Veu de Catalunya. El 1906 és, per tant, un any clau en el desenvolupament de la cultura catalana contemporània, amb el punt de maduresa màxima del Modernisme i amb l’eclosió del Noucentisme. És el moment en què coincideixen tots dos moviments, un acaba i l’altre comença. I, al mateix temps, és un any decisiu en l’evolució del catalanisme, amb una mobilització sense precedents que inicia el cicle que es tanca el 1919, en què els partits catalanistes van fer l’intent d’assolir un “Estat nacional català dins l’Estat compost ibèric”, tal com ens ha explicat José Antonio González Casanova fa poc. És, en definitiva, l’any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. Entre la cultura i la política a Catalunya. Una aliança explicada d’aquesta manera per Miquel dels Sants Oliver: “La cultura es la más fuerte, la más sagaz y la más firme de las políticas.” La memòria d’aquest 1906, cent anys desprès, esdevé estimulant molt més que no pas nostàlgica. No ens estimula a repetir debats i propostes que ara, per sort, ja no són ni necessaris ni possibles. La Catalunya de 2006 és un país amb una societat i una economia obertes. Ja no és la Catalunya proteccionista de 1906. La Catalunya de 2006 forma part d’una Espanya democràtica i quasifederal. Ja no és la Catalunya que s’havia d’alçar contra l’arbitrarietat de l’Estat que acabava d’aprovar la Llei de Jurisdiccions. La Catalunya de 2006 és una Catalunya integrada a Europa. Ja no és una Catalunya que plantejava destins imperials, tal com predicaven en algun moment Prat de la Riba i Eugeni d’Ors. És a dir, ara estem jugant en un camp molt més gran i obert. En aquell moment Espanya anava avall, havia perdut les colònies al 1898, i Catalunya, en canvi, estava embalant. És el moment de l’encreuament de les dues realitats espanyoles que va acabar dramàticament. És evident perquè Catalunya, tirava, demanava, exigia, i Espanya no estava en condicions de respondre. Ni molt menys estava en condicions de condemnar el moviment de Catalunya, perquè estava en un decandiment. Cent anys després, ara tenim l’ocasió de fer realitat allò que els homes del 1906 van somiar. Ells només ho podien somiar, escriure, descriure i projectar. Nosaltres podem fer i estem fent. Aquesta és la realitat del moment. La Catalunya, doncs que juga en el camp de la gran Europa i que ha de considerar aquest camp el seu marc d’actuació. Aquests darreres setmanes, la flor i nata dels historiadors francesos ha hagut de recordar, en un manifest, que la història ni és una religió, ni és una moral, ni és una esclava de l’actualitat, ni és la memòria, ni molt menys un objecte jurídic. El que proposo és fer un exercici de record de l’any 1906 que sigui rigorós i exigent i que sigui el punt de partida d’una visió de futur. Exigent per necessitat de fer néixer les idees, els projectes, els somnis, les visions que han de constituir el corpus del catalanisme del present i del futur. Alguns historiadors han parlat de manera ben lúcida. Joaquim Nadal parla de la conveniència de plantejar-la com la “...refundació del catalanisme, encara que soni massa gradiloqüent i solemne. (...)” de considerar que ha arribat “l’hora d’atorgar un nou sentit a la diferència. Perquè la diferència és cultural, i social i econòmica, però ja no és garantia de lideratge.” 11 �Perquè també aquí d’uns anys ençà havíem caigut “en les inèrcies de la fossilització i això fa que en relació al nostre autogovern i al fet nacional hi hagi més satisfacció que orgull, més autocomplaença que autoestima, més burocràcia que patriotisme, més inèrcia que tremp, més resignació que intel•ligència”. La cultura política i cívica generada en el marc de l’antifranquisme i de la Transició ja no és apta trenta o quaranta anys després. Hem d’anar més enllà. I no és apta, entre altres coses, perquè ha assolit els seus objectius, justament. Catalunya com a subjecte polític ha renovat periòdicament la cultura cívica amb la qual ha vehiculat i expressat els seus objectius. El 1906 representa un d’aquests moments, corresponent al cicle 1904-1919. Després vindrà el període republicà, el del “noucentisme popular”, abans de la Guerra i la desfeta. L’exili i la llarga nit interior. I més endavant, el de la represa que quallarà en l’antifranquisme unitari que va ser molt més que un moviment polític, en ser acompanyat d’un moviment cultural de gran vitalitat (el “seixantisme”, que va dir una vegada Joaquím Molas). Ara podem dir que no en tenim prou amb les noves eines com l’Estatut; ni amb l’obra de govern en si mateixa, com la que he descrit. Ens cal un relat col•lectiu, gairebé diria una metàfora, que reformuli pensant en demà l’equació identitat-pluralitat-convivència i, al mateix temps, l’equació Catalunya-Espanya-Europa. Un relat que constati els efectes dels nous impactes de la nostra societat, de les noves realitats que afloren i les contradiccions que se’n deriven. Un relat que reculli les aspiracions de la societat catalana i que proposi una cultura cívica i una cultura política renovades. Per això necessitem establir la síntesi, el mínim comú denominador: una certa idea de Catalunya, compartida per tots els ciutadans i ciutadanes. Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, societat lliure i oberta, economia oberta, societat segura i de benestar, territori equilibrat, país ben governat societat culta, país interdependent en el marc espanyol i europeu. Resumint, ens correspon concretar una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades, avui i ara. Una Catalunya d’homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern i un bon marc d’interdependència. Per això, sobretot, té interès aturar-se en el 1906 com a punt de referència. Se’m dirà que allò era dirigisme cultural. I tant que ho era! I va donar fruits ben rellevants, dels quals l’obra de la Mancomunitat de Catalunya n’és el principal exponent. La qüestió avui és si és possible i convenient un dirigisme cultural com aquell. D’entrada no ho sembla. Si més no amb les condicions de fa cent anys. Ni sembla possible, ni sembla acceptable ni desitjable. Però defugir el dirigisme no ha de voler dir renunciar a estimular i promoure el debat i l’aconseguiment de resultats. La Catalunya d’avui és una societat molt més complexa, oberta i diversa, de la de fa cent anys. I, sobretot, Catalunya és una societat molt més equilibrada i democràtica, però això no ha de ser obstacle per cercar la millor manera que té una societat com la nostra de formular-se les orientacions col•lectives. Aquesta és la reflexió que he volgut encetar i compartir amb vostès en recordar el 1906. Acabo aquí: El 2006, en el centenari de tot el que acabo de dir, com el 2007 pel vuitè centenari del naixement del Rei en Jaume I (i que agermana els països que formaren part de l’antiga Corona d’Aragó i que comparteixen un bon tram de la nostra història), haurien de ser dues ocasions per a plantejar-se la realitat present i el futur del nostre país amb optimisme. 12 �En el nostre cas són dues efemèrides que ens remeten a moments simbòlicament positius de Catalunya. Però ara és qüestió que sobre la base d’aquest record i d’aquest simbolisme tinguem un projecte, però un projecte dibuixat, mesurat, quantificat, pensat i realitzat finalment. Això és el que farem aquest any, això és el que començarem aquest any i l’any que ve. Moltes gràcies. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1720 Title A name given to the resource Conferència "2006, any de fets" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida Subject The topic of the resource Benestar Social Economia Estatuts Euroregió Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències