9 10 5656 http://78.47.125.110/files/original/27/239/20060111.pdf 206796c964c371b853bd61e38442e861 PDF Text Text Signatura del conveni de finançament del consorci del Transport Públic de l'àrea de Lleida Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida | 11/01/2006 Alcalde, autoritats, amics, jo crec que avui estem considerant un repte, una necessitat i constatant també que tenim una resposta i un projecte de futur. El repte es adequar els serveis públics i el sistema de mobilitat metropolità al creixement demogràfic i a la capacitat d'atracció de Lleida capital. Tot just abans d'entrar parlàvem del que havia representat Lleida en la Catalunya que es va començar a desvetllar a la baixa edat mitjana, i situà els seus punts forts exteriors en aquells moments lluny ja del que era la Catalunya vella. L'àrea urbana de Lleida, com va passar també amb Tortosa i amb Perpinyà d'alguna forma, van ser les banderes que es van anar clavant per part de Catalunya per anar ampliant el seu espai vital. Ara ens trobem, com deia ara mateix l'alcalde de Lleida, que allò que desprès de molts segles ha esdevingut una nació que vol tenir un estatut i una personalitat, que vol ser reconeguda fora, te una obligació dintre que es absolutament vital per el bon funcionament del país, que es la de l'existència d'una estructura d'interior potent com ara us deia. L'àrea urbana de Lleida, per la seva activitat econòmica i laboral, mobilitza al voltant de 300.000 persones. En el 2005 ja havia estat la tercera ciutat catalana amb més habitatge projectat després de Barcelona i Terrassa. I aquest creixement, se sent arreu de la província, que es la que ha experimentat un major increment a Catalunya amb un 65%. Aquest no es només el repte, es la realitat i el repte al mateix temps. La necessitat d'estendre i millorar la xarxa de transports públic urbà i interurbà i naturalment, fer-ho amb la col·laboració de les empreses concessionàries de les línies interurbanes que amb la nostre ràpida col·laboració s'adapten a les noves necessitats i a les noves demandes. Quina es la resposta que estem donant? La col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, el consell comarcal i l'ajuntament de Lleida. Quin es el projecte de futur? És la Catalunya en xarxa, o la Catalunya ciutat de ciutats o la Catalunya equilibrada. Hi ha diverses maneres de descriure un mateix projecte. Es una aposta de creixement ordenat, eficient, sostenible, amb transformació econòmica del món rural de l'entorn, amb inversions en regadiu com el Segarra Garrigues, i amb el desenvolupament d'un pool terciari potent en Lleida capital, a l'entorn del parc tecnològic agroalimentari i amb el centre de congressos, així com també la plataforma logística a les terres de ponent. 1 �Jo vull assenyalar-los a tots vostès, que si s'hi fixen en aquesta taula, el que hi ha son bàsicament alcaldes o ex alcaldes. Què vol dir això? Vol dir que estem fent Catalunya des de a baix, la xarxa com s'ha dit aquí. No només la nació, la nació sense fils. La nació es un concepte, la nació es una bandera, la nació es una definició, però si això no està farcit per la existència de un territori potent, amb projecte i ambició de futur, doncs es un nom i poca cosa més, es una bandera que ens abraona sentimentalment, políticament, humanament, però que te poques possibilitats de vèncer. Per tant, aquesta xarxa de la que parlem, aquesta Catalunya vista des de baix, competitiva en cada punt, amb ambició, ha de donar sentit a l'esforç que estem fent fora per fer-lo respectar. I us asseguro que ens respectaran més per això que fem aquí dintre que no pas pel que diuen a fora o el que aconseguim, que serà molt important també, de posar en les banderes els nostres estatuts i les nostres constitucions. Avui, jo crec que estem en condicions honestament, perquè es tracte en definitiva de un projecte que tampoc es tant costós des de el punt de vista de les inversions que requereixen, de demostrar que tenim un concepte de país més enllà de un nom de país, més enllà i per tant amb més transcendència. Moltes felicitats per la feina que heu fet, i endavant, que Lleida, la seva comarca, el Segrià i el conjunt dels territoris del que es actualment província i algun dia serà regió, doncs puguin demostrar que Catalunya està farcida, no només de bones intencions, sinó també de projectes importants. Moltes gracies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1721 Title A name given to the resource Signatura del conveni de finançament del consorci del Transport Públic de l'àrea de Lleida Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida Subject The topic of the resource Competitivitat Finançament Infraestructures Municipis Transport públic Lleida Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/240/20060113.pdf 8e3c41f589ef28211af16f947daec7ae PDF Text Text Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega Mercat Municipal de Tàrrega | 13/01/2006 Bona nit, senyor alcalde, senyor president del consell superior de cambres i amic, senyor GómezNavarro, que molta gent no sap que va ser vicepresident dels Jocs Olímpics de Barcelona, senyor conseller, senyor delegat, estimats amics Vull en primer lloc felicitar a les empreses i a les entitats que han estat guardonades aquesta nit memorable i dir-li a la presidenta de la cambra de comerç de Tàrrega fins a quin punt aquest acte és expressiu del millor d'aquest país. Agrair-li la seva perspicàcia, la seva tenacitat i la seva intel·ligència i la seva prestació per aquesta festa magnífica i esplèndidament ben organitzada. Trobo que ha estat un gran encert de premiar unes trajectòries d'unes persones de les quals moltes vegades tendim a oblidar-nos, però que han estat la base d'allò que ara tenim. De tot allò bo que ara tenim, que és molt. Estimats amics, aquest 2006 esdevé en un moment que és especial en la història de Catalunya i que celebra també un altre centenari, que és el centenari de la cristal·lització d'un projecte catalanista, perquè efectivament l'any 1906, 1907 si vostès volen, Solidaritat Catalana, la gran embranzida de tot el projecte catalanista que de fet s'havia incubat a finals del segle XIX, en un moment en què Espanya no estava passant el seu millor moment perquè havia perdut les colònies però Catalunya començava a pujar. I vet aquí que ha hagut de passar 100 anys perquè realment aquell projecte tingués com té ara la maduresa que li permetrà, esperem-ho així, de tenir la llei bàsica que aquest país es mereix i de tenir-la més de 25 anys després de la primera que va ser molt celebrada, molt positiva, però que ha estat esmussada pel temps, una mica gastada pel temps, i que avui necessita posar-se al dia. L'any 1906 va ser l'any de l'aparició, efectivament, d'un moviment catalanista que avui jo crec que arriba a una maduresa llargament sospirada, llargament buscada. Aquest va ser un moviment que va saber posar una idea per damunt de les ideologies, una idea de país, de solidaritat i Catalunya també per damunt dels principis ideològics de cadascú i aquest moment vingué acompanyat d'un esclat de la cultura, de les arts, de la indústria, de la ciutadania, en definitiva. Un esclat que es produí arreu de Catalunya i la prova és el que avui estem celebrant. Un esclat que va unir política i cultura, que va generar aliances socials, econòmiques i polítiques que evolucionarien amb l'esperit de cada temps fins convertir-se en referents ineludibles del teixit cívic i associatiu del nostre país. Amb entitats de referència com ara la cambra de comerç de Tàrrega, que avui amb la celebració del seu centenari aquí al mercat municipal ens convida a pensar que la memòria d'aquest 1906 a les Terres de Lleida esdevé més estimulant i més pensant en el futur que no pas nostàlgica i pensant solament amb el passat. Teniu empreses potents i emprenedors socials, ara li estava dient a Gómez Navarro, 15.000 habitants, 35.000 habitants en l'àmbit de la cambra, i ja veieu les empreses que aquí es fan, que aquí es couen, que aquí creixen i aquí triomfen. Una societat civil, doncs, rica diversa i innovadora i un territori que comença a créixer en el marc de l'Euroregió, (mai insistirem prou en què ja no hi ha fronteres, hem de buscar aliances més enllà de les barreres tradicionals que ara ja no hi són) que situarà la Catalunya interior en la seva justa dimensió i les Terres de Ponent en una posició de centralitat, perquè, efectivament, en aquesta Euroregió, amb Aragó, Balears, amb Catalunya, per descomptat, però també amb Midi Pirineus, el Llenguadoc Rosselló, hi tenim una centralitat que es ben a prop d'aquí. Compartim un designi per convertir les Terres de Lleida en un dels pols agroindustrials més potents d'Europa i a fe que aquesta nit demostra que ho estem aconseguint, que ho esteu aconseguint. Hem posat en marxa noves estratègies de desenvolupament rural i de competitivitat del sector agrari, de la mà de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca; per fi comencem a tocar el canal Segarra-Garrigues, que avui hem visitat amb el conseller, compteu amb la nostra voluntat de modernitzar el canal d'Urgell (també avui hem estat amb ells) i disposem d'una aposta compartida per desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle Universitat- 1 �empresa-territori, que ja sabeu que és el triangle màgic, amb l'anella de l'agroindústria al mig com a emblema. La col.laboració entre la Generalitat i els ajuntaments per enfortir els serveis de benestar vindrà acompanyada a Tàrrega per la creació de 82 noves places de llars d'infants, el començament de la construcció del nou parc social i sanitari, ben a prop d'aquí l'aeroport de les Terres de Lleida a Alguaire, que estarà construït l'any 2008 i l'aposta per definir noves infraestructures transversals com l'eix transversal ferroviari. Estem projectant noves infraestructures viàries nord-sud que complementin el tren d'alta velocitat, com ara l'autovia Tarragona-Montblanc-Tàrrega. L'eix de l'Agricultura, en dic jo. Seran infraestructures que crearan riquesa, generaran llocs de treball i estimularan una millor diversificació de l'economia lleidatana amb noves activitats logístiques, industrials i turístiques. Les oportunitats que s'albiren, doncs per a Tàrrega, per les terres de Lleida i per tota Catalunya són immenses, però per aprofitar-les plenament hem de trobar un nou sentit, un vell sentit, si voleu, però renovat a la nostra catalanitat. No n'hi ha prou en ser diferents. Hem de voler ser millors, no podem caure en l'autocomplaença. Catalunya no depèn només de l'aprovació de l'estatut ni d'una bona governació. Tindrem Estatut i serà un estatut que ens permetrà autogovernar-nos amb més plenitud. Però el futur de Catalunya, sobretot, depèn del fet que anem junts, que estiguem units i que siguem capaços de traduir la millora del nostre autogovern amb l'enfortiment de les aliances socials, econòmiques, polítiques i territorials que ens faran progressar col.lectivament. I és en aquest àmbit on la memòria de 1906 té tot el sentit de projecte i de futur que li donem a aquest 2006, per demostrar-nos que som capaços de fer compatible el creixement econòmic i la qualitat i per desenvolupar totes les potencialitats de la xarxa de ribes i ciutats que articulen el nostre territori. Institucions com la Cambra de Comerç de Tàrrega, les empreses i associacions premiades aquesta nit, són una mostra del dinamisme econòmic, social i cultural de la societat targarina per contribuir-hi activament. Com a president de la Generalitat us asseguro que em tindreu al vostre costat, en podeu estar ben segurs, de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres amb exigència i amb complicitat per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra camina i ho fa en la bona direcció. Moltes gràcies i bona nit. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1722 Title A name given to the resource Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Mercat Municipal de Tàrrega Subject The topic of the resource Catalanisme Comerç Commemoracions Infraestructures Tàrrega Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/241/20060116.pdf 0cc127301583aed816f26a0678d132da PDF Text Text Inauguració de la Conferència Plenària dels Quatre Motors per a Europa. "El valor afegit de la cooperació interregional dins del partenariat Euromediterrani" (francès) Rabat. Marroc | 16/01/2006 Monsieur le ministre de la Présidence; monsieur le Ministre de l'Aménagement du Territoire, de l'Eau et de l'Environnement; messieurs les Présidents des régions européennes, monsieur le Président de la Chambre de Commerce, señor embajador, consellers de la Generalitat. Je souhaite d'abord remercier chaleureusement le Gouvernement du Maroc, ainsi que la région de Rabat Salé, de leur accueil et de leur précieuse collaboration dans l'organisation de cette rencontre. Beaucoup d'entre vous connaissent déjà la Catalogne, pays traditionnellement attaché aux échanges et à l'ouverture sur le monde. Le Gouvernement de la Catalogne a traditionnellement montré une claire vocation méditerranéenne dans son action quotidienne et extérieure, en considérant cet espace comme le cadre naturel de ses relations économiques et culturelles. Et au sein de cette dimension méditerranéenne, le Maroc revêt une importance particulière, étant donné les rapports étroits, aussi bien commerciaux qu'institutionnels que la Catalogne maintient avec ce Royaume, c'est qui fait aussi les diverses régions et comités autonomes d'Espagne. En effet, la Catalogne est le principal partenaire commercial du Maroc au sein de l'État espagnol, comme en témoignent les échanges commerciaux entre nos deux pays et les nombreuses initiatives de coopération économique existantes, comme par exemple la Fondation CatalogneMaroc, dont le lancement a été donné lors de ma visite du mois de mai 2004 au Maroc. Mais les liens entre nos deux pays ne se limitent pas aux aspects économiques, puisque les mouvements migratoires ont souligné la dimension humaine de ces rapports, comme le démontrent l'attention portée au bien-être des citoyens marocains qui vivent aujourd'hui dans les provinces catalanes, et au développement croissant des contacts entre les populations des deux côtés de la Méditerranée. La coopération entre la Catalogne et le Maroc n'est donc pas nouvelle. La nouveauté aujourd'hui, réside dans notre présence ici, à Rabat Salé, en compagnie de nos partenaires des Quatre Moteurs pour l'Europe, ainsi que la Flandre et nous espérons avec le Pays de Galles. Notre rencontre d'aujourd'hui peut être comprise comme un projet pilote, dont le but est d'encourager une collaboration plus étroite au niveau régional, afin de partager des connaissances et d'échanger des expériences dans le domaine du développement durable et des technologies environnementales dans le bassin méditerranéen. Permettez-moi d'insister sur l'importance d'arriver à un réel rapprochement entre les collectivités régionales européennes et marocaines. En effet, les autorités locales et régionales représentent l'échelon les plus proche pour comprendre les besoins réels des citoyens, y compris en matière environnementale. C'est pour cela que les régions européennes ici représentées sont prêtes à partager leurs expériences et connaissances sur les processus de décentralisation de leurs états respectifs, comme moyen de garantir la bonne gouvernance de leurs territoires et atteindre une participation accrue des citoyens dans les affaires publiques. C'est ainsi que la Catalogne vit actuellement un processus de réforme de son statut d'autonomie, qui permettra à notre régions d'améliorer la qualité de vie de sa population. Nous aurons l'occasion de revenir autres fois sur cette idée, mais avant cela, c'est avec plaisir que je cède la parole à mes collègues ici présents, auxquels j'adresse ma profonde gratitude pour leur coopération tout au long de la présidence catalane des Quatre Moteurs pour l'Europe, et plus précisément pour leur travail dans l'organisation de notre rencontre ici au Maroc. 1 �Permettez-moi, Mesdames, Messieurs de vous présenter M. Jean Jack Queyranne, Président de la région Rhône-Alpes, et nouveau président de l'association des Quatre Moteurs pour l'Europe. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1723 Title A name given to the resource Inauguració de la Conferència Plenària dels Quatre Motors per a Europa. "El valor afegit de la cooperació interregional dins del partenariat Euromediterrani" (francès) Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Rabat. Marroc Subject The topic of the resource Comerç Relacions Internacionals Europa Marroc Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/242/20060117.pdf f65a1883ba46a45833ba5a07c75d35b4 PDF Text Text Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo Palau de la Generalitat | 17/01/2006 Entre les gratificacions immerescudes que la vida m'ha deportat -i n'hi ha bastants-, i que la vida política m'ha ofert en abundància, poques tan desitjades com aquesta, en què en nom del poble de Catalunya, agraeixo a un home, Gregorio López Raimundo, el bé que ell, el seu equip i la seva gent han fet al nostre poble. Aquesta nit celebrem un acte de memòria i de reconeixement, recordem i reconeixem l'aportació al país d'un home i, de fet, d'un partit. L'aportació en un temps de resistència i de reconstrucció. Gregorio López Raimundo va jugar un paper destacat, destacadíssim, però ignot en les files de l'antifranquisme i en la recuperació de la democràcia. I bé, no va ser ell sol. Ell va treballar en equip. Aquí amb nosaltres hi ha l'Antoni Gutiérrez Díaz que, potser com cap altre, personifica justament l'equip. Veig Xavier Folch, veig Paco Frutos, veig el Rozas, veig el Jordi Soler, la Teresa Pàmies, el Francesc Baltasar, i altres que ara em deixaré. I que per aquells que no érem d'aquell equip, però que treballàvem pels mateixos objectius, són referents de gran potència a nivell sentimental, polític i humà. La vida de López Raimundo, i la dels seus companys i companyes, ha estat marcada per una lluita tenaç a favor dels drets dels treballadors i de les treballadores, per les llibertats democràtiques i nacionals. En aquelles circumstàncies difícils mostrava un perfil polític de gran valor, basat en la perseverança, en la fortalesa i en la determinació. Només així s'explica la capacitat de sacrifici, de renúncia en el temps de la clandestinitat, lluny de la família, i amb sotmetiment a la disciplina dels que eren buscats per la dictadura. Per una circumstància de la història, records de la meva família, em fan conèixer al detall quina va ser la vida i quina va ser l'estretor de la vida que Gregorio López Raimundo va haver de viure en la clandestinitat, en una casa del carrer Muntaner, moltes hores, ajudat per un industrial òptic que havia sigut del Partit Comunista, que va estar empresonat un parell de vegades, i de la mà del qual vaig conèixer també a Miguel Núñez, que avui m'ha enviat una carta que us vull llegir: "Molt honorable president, me permito escribir un mensaje para hacerle llegar a Gregorio López Raimundo con motivo de la concesión de la Medalla d'Or de la Generalitat. Gregorio, mi compañero de tantas luchas y comunes esperanzas, ha ido dejando su indeleble huella de maño defensor de Cataluña. En este día, entre tantas cosas que podría destacar de su aportación a la historia de Cataluña, quiero señalar especialmente que en todo momento Gregorio defensó y mantuvo contra todas las dificultades y a veces frente a las demandas incesantes de nuestros camaradas la necesidad de publicar Treball en catalán. Sabía Gregorio, sabíamos los que estábamos con él, que editar Treball en lengua catalana era defender en su esencia genuina el ser profundo de la nación catalana, de su historia, de su presente, pasado y futuro. Era afirmar el carácter del pueblo catalán, abierto a todos los valores de los otros pueblos de España y del mundo. Treball fue en tiempos difíciles nuestro emblema y sin duda una de las más decisivas aportaciones a la lucha antifranquista y democrática por las libertades nacionales del pueblo catalán. Gracias Gregorio, por tu vida, por tu obra, por tu trabajo". Jo penso, de vegades, si aquesta generositat de "maños" i de castellans la tenim ben present. Gregorio López Raimundo tenia una tenacitat demostrada en les condicions més dures, a la presó, a la tortura, a la repressió en el camp de concentració de Saint Cyprien, a la generació que hagué de començar des de zero com en Joan Reventós, com en Josep Benet, entre d'altres. Jo de vegades em pregunto si no convindria a Catalunya que decidíssim caminar junts, més junts vull dir, els socialistes catalans de Reventós i els "psuqueros" de Gregorio, Gutiérrez Díaz i Saura. M'ho pregunto. Aquesta generació va fer el que va fer des de dues premisses: la reconciliació i el manteniment de la unitat civil del poble de Catalunya. Ha estat cantat i evocat pels poetes, cantava Raimon a Gregorio T'he conegut sempre igual, "amb els cabells blancs i la bondat a la cara". Gregorio, la teva ha estat també la història d'una família política, la del PSUC, el segon partit més votat de Catalunya en les primeres eleccions democràtiques, cosa que em fa pensar que quina justícia estranya la de la història, que ens tria perquè fem una determinada tasca i després gira el cap cap a uns altres protagonistes, aliena a tota gratitud. 1 �Sort que els aficionats amargs, més o menys ja sabien aquestes coses. Que la història passa dos cops, com a mínim, abans de passar del tot. I encara no ha passat del tot. Vosaltres vau ser homes i dones que en moments gens fàcils vau empènyer amb fermesa la bandera de la llibertat, de la democràcia i dels drets socials dels individus. El partit que vas dirigir ens ha llegat una cultura política de la qual aquest govern se'n reivindica com a hereu. Una cultura d'esquerres, catalanista i defensora de l'entesa amb els altres pobles d'Espanya. Aspiracions que el govern de la Generalitat assumeix i defensa a través de les seves polítiques. La trajectòria del PSUC ocupa un espai propi i destacat en la nostra memòria política. És cert que el pas del temps ha anat ubicant les idees polítiques en el lloc que els correspon. Hem après que el món canvia amb passos petits i modestos però que, de tant en tant, cal una proclamació clara. Una proclamació clara és necessària ara a Catalunya, i, de fet, ho està fent cap Espanya, proclamant clarament el que és i el que vol. Tot i que pesi als que voldrien consagrar la pèrdua lenta i imperceptible de vegades, però pèrdua, al fi i al cap, de vigor que el pas del temps imposa sobre les lleis. Gregorio, els somnis col·lectius no s'han perdut, la flama segueix ben viva. Tal com va clamar Juan Panadero, Rafael Alberti va dir fa més de 50 anys, des de l'Argentina: "Y cuando la mar comienza, no hay playa que ponga dique, ni aire en contra que la venza. Los que caminan conmigo me dicen que caminamos". Fi de cita. Moltes gràcies Gregorio. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1724 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Democràcia Franquisme Política Premis i reconeixements López Raimundo, Gregorio, 1914-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-17 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/243/20060117casablanca.pdf b8613cdcfa9737a6806bc427ff01be60 PDF Text Text Intervention de Monsieur le président du Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc (francès) Casablanca. Marroc | 17/01/2006 Cher le Ministre, cher ami, monsieur le Wali, monsieur le président de la commission du Casablanca, senyor president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, monsieur le Président de la Banque Central Populaire, embajador de España, consellers de la Generalitat, secretari general d'Afers Exteriors, chers amis. Avec monsieur le ministre je partage pas seulement l'amitié mais le souvenir des périodes difficiles qui étaient animées par des espoirs. Il a toujours quelque chose à gagner encore. Voilà que nous nous retrouvons dans une situation qui n'était pas celle d'un certain nombre d'années derrière nous. En ce moment j'ai envie de remarquer le fait qu'il a parlé d'une série d'infrastructures et du projet de la Catalogne et ses entrepreneurs ici présents et d'autres qui ne sont pas. Ici il faudrait s'associer notamment sur le port de Tanger ou sur le textile, sur le logement et je ne peu pas m'empêcher de nommer ici le nom de celui qui a été un des entrepreneurs catalans le plus habile le plus vaillant a une époque difficile, Pere Duran Farell, qui a porté le gaz de l'Algérie a travers le Maroc et le détroit de Gibraltar jusqu'en Espagne. Bel exploit; qui n'a pas été honoré je pense avec les honneurs qu'il aurait voulu et que nous aurions désiré. En tout cas voilà des racines liées pour une amitié qui ne fait que croître, et une collaboration pratique et économique avec des résultats qui vont devenir de plus en plus importants. 2005 a été une année de changements. Une année de grands changements politiques, tant en Catalogne qu'en Espagne ; et aussi une année d'intentions et de réflexions, une année pour « remettre les choses en ordre », pour fixer le but, clarifier la direction dans laquelle nous voulons aller. Et nous avons dit clairement dès cette année-là quelles étaient nos intentions en politique extérieure : ouvrir une nouvelle étape pour renforcer les relations entre le Sud et le Nord du détroit de Gibraltar, et notamment avec le Maroc. Il suffit pour s'en convaincre de se rappeler que le premier voyage officiel du président Rodríguez Zapatero a justement eu lieu au Maroc, tout comme le mien en tant que président du Gouvernement de la Catalogne. La semaine dernière, à Lleida, j'ai exposé mes réflexions et mes souhaits pour cette année 2006 qui commence. Et j'ai intitulé cette intervention « 2006 : l'année des faits » C'est la deuxième fois en moins de deux ans que je me rends au Maroc. À lui seul, ce fait suffit à démontrer que la Méditerranée, et tout particulièrement le Maroc, est une priorité pour la Catalogne. Mais je ne voudrais pas m'arrêter là. Je suis venu, en cette année 2006, pour dresser le bilan de ce qui a été fait, pour honorer la parole donnée et réaffirmer que nous renforçons l'alliance stratégique entre le Maroc et la Catalogne, une alliance que nous forgeons à nous tous et pas seulement le gouvernement ! Les entreprises, les syndicats, les ONG... - je pense que nous tous y sommes dans ce projet et bien d'autres s'en bénéficieront : la prospérité, la stabilité, la paix et le bien-être dans la région méditerranéenne sont en effet aujourd'hui une priorité globale. Toute contribution est donc bonne à prendre ! Je ne voudrais pas vous ennuyer avec ce bilan de ce qui a été fait, vous aurez largement l'occasion d'en parler tous aujourd'hui. De ce qui a été fait et de ce qu'il reste à faire car, du travail, tous ensemble, nous en ferons beaucoup ! Mais permettez-moi d'en faire un bref passage en revue : 1. Lorsque je suis venu ici en mai 2004, j'ai signé l'accord portant création de la Fondation Catalogne-Maroc. Et aujourd'hui nous sommes ici rassemblés pour la deuxième édition de son Forum économique. Comme vous vous en souvenez, la première a eu lieu en octobre 2004 à Barcelone. 2. Le Fonds européen pour la Méditerranée que nous avions promis a déjà été créé. Il a été présenté en novembre dernier et sera opérationnel dès juin prochain. Il compte déjà 45 millions d'euros apportés par les administrations catalane, espagnole et européenne et sous forme 1 �d'engagements explicites pris par d'autres institutions, et notamment par quelques-unes des plus grandes entreprises d'Espagne et de Catalogne. 3. J'ai inauguré la Plate-forme entrepreneuriale du COPCA et nous avons ainsi fait un pas de plus vers l'internationalisation du monde des affaires catalan ; aujourd'hui, nous travaillons à la mise en place d'une aire d'atterrissage, d'un pôle industriel dans la région de Tanger-Tétouan qui nous fera progresser vers la multinationalisation des entreprises catalanes en offrant l'environnement et les services nécessaires pour la création de centres de production et de logistique au Maroc. 4. Le gouvernement marocain et le gouvernement catalan ont créé le programme TangerBarcelone, dont la mise en ouvre débutera à la fin de l'année prochaine avec la construction de deux centres de formation professionnelle à Tanger pour former les jeunes migrants dans les métiers de l'hôtellerie et de la construction, deux des secteurs offrant le plus de débouchés. Et je pourrais continuer ! Des exemples, il y en a bien d'autres, mais il n'y a qu'un seul message : le pari stratégique fait par la Generalitat et par la Catalogne dans son ensemble pour renforcer nos liens avec le Maroc est d'ores et déjà en train de porter ses fruits et les graines que nous semons aujourd'hui donneront demain encore beaucoup plus de résultats. Je vous encourage donc à continuer à travailler et je vous donne l'assurance que le Gouvernement de Catalogne ne ménagera pas ses efforts pour renforcer cette alliance, ce partenariat entre les deux pays. La coopération économique est un axe primordial de ce partenariat, car seule une prospérité partagée sur les deux rives de la Méditerranée peut garantir de bonnes relations à long terme. Mais ce partenariat a une portée beaucoup plus large et il doit exister à tous les niveaux. Je ne voudrais pas terminer sans évoquer le sommet Barcelone + 10, qui a réuni il y a tout juste un peu plus d'un mois les chefs d'État et de gouvernement européens pour débattre des relations entre l'Union européenne et ses voisins du sud dix ans après la conférence ministérielle qui donna à Barcelone le coup d'envoi au partenariat euroméditerranéen. J'espère que ce projet de partenariat dans notre aire géographique qui est aussi une aire de culture, économie et politique partagé puisse devenir le cadre d'une collaboration qui sera de plus en plus en bénéfice de nos populations. Merci de votre attention. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1725 Title A name given to the resource Intervention de Monsieur le président du Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casablanca. Marroc Subject The topic of the resource Cooperativisme Economia Relacions Internacionals Marroc Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/244/20060118.pdf e371d0c398bdccad5d8c6bdbda2f0844 PDF Text Text Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton Palau de la Generalitat | 18/01/2006 I appreciate your words very much which were spoken out of candidness and intelligence. And you produce something which is very difficult to tend which is the image itself of the person who is absent to be present. And this is very difficult to get to. So thanks a lot again for your words. Dear friends, amigues i amics. Avui atorguem el primer premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals. Amb la creació del premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals que avui lliurem per primer cop, el Govern de la Generalitat vol honorar un dels científics més influents que ha tingut Catalunya i si algun dubte hi havia avui ha desaparegut després de les paraules que hem sentit. També un dels científics més importants que ha tingut el món en els darrers 25 anys. Concedint el premi al professor Paul Dayton donem un sentit de continuïtat a la trajectòria que va convertir Ramon Margalef en una personalitat cabdal de l'ecologia mundial. Celebrem per tant un acte de justícia i plantem una llavor de futur. De justícia amb una persona que encara avui, tot i que malauradament no és amb nosaltres, ens demostra que, com més vigorós és el muscle científic d'un país, més universals han de ser les distincions que atorga aquest país. De justícia i també de futur, perquè la veritable singularitat que ha unit Margalef i Dayton és la seva capacitat de cartografiar espais intel·lectuals, que avui altres investigadors d'arreu del món intenten explorar i conèixer. Quan en parlàvem, tenia la sensació que el "gap" immens que hi ha entre el que som i el que sabem de nosaltres mateixos s'escurçava sensiblement. Ja us ho he dit algun altre cop. Tant de bo aquest premi sigui un estímul per acostar-nos a allò que Ramon Margalef encara no sabia, allò que a molts ens semblava que només ell algun dia podia arribar a saber. En aquest inici de segle, la imatge de l'home continua canviant. Com diu George Steiner, els horitzons semblen accelerar-se davant nostre cap a un escenari cada cop més complex i cada cop més estimulant. Avui, les transformacions en les condicions individuals i socials provocades per la ciència i les seves aplicacions pràctiques són molt més grans del que ho han estat al llarg de la totalitat de la historia recent. És similar al que passa amb la urbanització i espero que amb efectes compensadors. En efecte, la taca urbana creix. La taca urbana catalana diuen que s'ha doblat entre els darrers 20 i 30 anys. Em costa de creure, però sembla que és cert. Seria, doncs, treure conclusions de la paradoxa que suposa fer un mal ús del progrés. Perquè és indiscutible que la ciència ha beneficiat la humanitat. El risc avui és que el miratge del progrés tecnològic paralitzi l'esperit crític i que l'atractiu que té sempre la malfiança, sobretot en països on les coses han anat prou bé, però mai del tot, no ens tenalli. I al contrari, que ens faci oblidar la precarietat de la nostra comprensió del món o que ens faci perdre de vista la necessitat de trobar nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics, com Martin Luther King va fer -que afortunada aquesta comparació del professor Dayton-, que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics a les generacions vinents. Margalef ens va ensenyar la distància entre el desenvolupament i els excessos del creixement central; la diferència entre l'ecologia i el pur activisme proteccionista; la necessitat de buscar nous equilibris en la relació de les persones amb el seu entorn. Avui, aquest llegat és plenament assumit pel Govern de la Generalitat en les seves polítiques, el qual no vol dir que siguin plenament encertades ni que siguin plenament fidels a un mestratge que volem seguir. I que només la història dirà si hem aconseguit seguir. També ho és de l'àmbit d'una de les distincions amb què la societat catalana es presenta al món. I aquí la raó de ser del premi Ramon Margalef. De la seva rellevància i dotació, de la seva voluntat d'estimular el coneixement i la recerca ecològica, i del magnífic jurat que la atorga. Pocs dies abans de morir Ramon Margalef es va dirigir a mi, em va enviar una carta d'amistat. I voldria avui, tenir un record per tots dos. I voldria fer-ho expressant la nostra voluntat, la de la institució que represento, i la de la comunitat científica que representen vostès, de renovar el compromís amb un món cada cop més just i sostenible i on la ciència es posi al servei de les 1 �persones i del seu sentit de la responsabilitat. Valgui el premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals per avançar col·lectivament en aquest sentit. Moltes gràcies i moltes felicitats. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1726 Title A name given to the resource Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Bioètica Medi ambient Premis i reconeixements Dayton, Paul Margalef, Ramon, 1919-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-18 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/245/20060119.pdf e54756b5f3a4bfb54776b96a6f18763e PDF Text Text Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch Institut d'Estudis Catalans | 19/01/2006 Agraeixo les paraules del doctor Estapé, que ha demostrat que amb l'edat hi ha una revinguda de la memòria, i dels altres que han parlat. És de justícia començar per reconèixer a la Fundació Ernest Lluch i a l'Institut d'Estudis Catalans l'encert d'haver propiciat aquesta cita d'avui. Aquest acte s'emmarca, com és evident, en un moment especial de revisió de les lleis i gairebé diria en un dia, ho dic per avui i per demà, de revisió de les lleis bàsiques d'aquest país. I de connexió de la llei amb la realitat descrita històricament pel doctor Nadal. Jo crec que hi ha un retorn al pactisme iniciat amb la Constitució Espanyola. però després desvirtuat, i que ara Catalunya s'ha pres el deure de recuperar. De totes maneres, crec que és molt difícil parcel·lar la personalitat de Lluch. En ella conflueixen l'economista, el polític, l'intel·lectual, l'universitari, l'impulsor cultural, el comunicador i divulgador mediàtic, amic del País Basc, historiador. Tot alhora. El secret deu ser que va intentar conjuminar -no sense contradiccions- un seguit d'atributs que difícilment es reuneixen en una sola persona, i que aquí han estat tan ben descrits que ara jo no glossaré. Aquella barreja de curiositat, coratge, rigor, empatia i comunicació van fer de l'Ernest un il·lustrat de raça, regit per l'exigent norma kantiana del gosar pensar. Amb ell vaig compartir l'interès pels fisiòcrates, perquè ell, en un moment determinat de la seva evolució, es va interessar, no per l'economia política clàssica, sinó pels precedents. I concretament pel "tableau" econòmic de Kessner. Ell va fer treballs sobre això, i jo en vaig fer algun que ell em va editar. L'època dels fisiòcrates era la mateixa que ara s'està recordant entorn de Mozart. En Lluch responia al perfil que va dibuixar Diderot de l'home il·lustrat: Un home lliure i responsable, estudiós del passat per actuar en el present i per projectar el futur, lliurat a les idees, curiós il·limitat, respectuós amb els altres, exercitador de la raó i amatent als perills de la vanitat i la supèrbia. En això era molt català. En això i en tot. La manifestació del seu enterrament, jo crec que és una de les més grans que s'han fet i per mi la més impressionant, la més autèntica, perquè tenia un vot d'ordre esplèndid després del que havia passat. En la seva fecunda producció trobem força exemples d'aquesta gosadia, però jo no hi entraré perquè aquí s'han glossat millor del que jo podria fer. Penso avui en el Lluch que ens ensenya a no concedir al terrorisme el benefici o la victòria en forma de negació de la política. Ell, a Sant Sebastià, en un acte de la campanya electoral d'Odón Elorza -en el qual jo també hi era-, quan el cridaven, l'escridassaven, els extremistes, els va dir: "Crideu, crideu. Que abans fèieu coses pitjors". No dic exactament el que va dir, però venia a ser això, perquè era durant la treva. En aquella campanya vam coincidir i al Lluch li va tocar pagar el preu de la seva gosadia, que nosaltres no teníem, però tots ho pensàvem. Fa pocs dies a Lleida feia en veu alta una reflexió sobre el nostre projecte col·lectiu i sobre la necessitat que tenim de repensar-lo i renovar-lo. Ho resumia dient que "ens correspon concretar una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades: Una Catalunya d'homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia, un territori equilibrat, un bon govern i en un marc d'interdependència". És a dir: no en tenim prou amb renovar els instruments polítics i jurídics del nostre autogovern; ens cal una nova cultura cívica que doni sentit als nostres anhels col·lectius. No és casual que aquesta reflexió la proposés al fil del record del 1906. Perquè el 1906, fa cent anys, és un any que simbolitza l'eclosió catalanista dels inicis del segle passat: la Solidaritat 1 �Catalana, "La nacionalitat catalana" d'en Prat de la Riba, el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l'inici del "Glossari" de l'Ors, la publicació dels "Fruits saborosos" d'en Carner o de l'"Enllà" de Joan Maragall. En aquest any s'ajunten modernisme i noucentisme, és el moment en què es passa la flama, diguéssim, dels uns als altres. És, en definitiva, l'any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. I més impressionant és que hagin passat cent anys. el que és El que jo prometia no dic que s'hagi fet, dic que comencem a veure que es pot fer. He considerat oportú reiterar avui -en un acte en memòria de l'Ernest Lluch i a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, que celebrarà el seu centenari l'any que ve- aquesta crida a treballar per una nova aliança entre la cultura i la política. Crec que hi arribarem si som capaços de conjuntar adequadament tres elements clau:  La capacitat de desvetllar i de promoure el màxim de talents en tots els camps de la ciència i de la cultura.  La potenciació de les nostres institucions acadèmiques, científiques i cíviques.  L'adopció col·lectiva d'una exigent ètica del treball intel·lectual i científic. Quedi clar, doncs, que no estic proposant només un camí de memòria. Estic proposant la conveniència de traçar camins de futur que facin del 2006, i del 2007, un nou referent per a la civilitat i per al catalanisme. En tot cas, estic convençut que trobarem en l'obra i en l'exemple de l'Ernest Lluch prou estímuls per posar-nos-hi. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1727 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Estudis Catalans Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Cultura Política Terrorisme Lluch, Ernest, 1937-2000 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/246/20060122.pdf c19437c6bd08fdb32761be9854426730 PDF Text Text Acte d'homenatge a Joan Reventós Casino de l'Aliança del Poble Nou | 22/01/2006 Gràcies, companys. El millor homenatge que podem retre a Joan Reventós és dir-li: "Joan, tenim nou Estatut". Tindrem un nou Estatut la setmana que ve. El tindrem. Ja sabeu que jo sóc dels de la teoria de les dues F: hi ha la foto i la feina, uns fan una cosa i els altres, l'altra. Mireu... tindrem un nou Estatut la setmana que ve i encara podrem dir a en Joan més coses. En Jaume Carner, l'oncle del Joan, ho ha dit el Pepe ara, va ser l'home decisiu en l'aprovació de l'Estatut de l'any 32. En la seva carta al president Macià, deia: "President, dels quatre grans problemes de l'Estatut -Ordre Públic, Justícia, Instrucció i Hisenda- li dic que si aconseguim les fórmules convingudes sobre Justícia i Ordre Públic i si després obtenim una Hisenda suficient, haurem assentat l'autonomia sobre bases que tindran tasca dues generacions de catalans per arrelar-les a terra i així començarem el camí de la nostra llibertat". I afegia que les tres possibilitats que s'obrien, perquè era realista, eren votar l'Estatut, votar l'Estatut mostrant una certa insatisfacció, abstenir-se -hi havia molta gent que no ho veia clar, hi havia alguns que tenien un interès més relatiu, en tot allò-, o la tercera, retirar l'Estatut. Ell aconsellava la primera, votar l'Estatut. Azaña va defensar l'Estatut a fons, era el gran aliat de Carner, i Carner el gran aliat d'Azaña, i havia dit que si l'Estatut no s'aprovava ell dimitiria, i Carner li deia a Macià: "L'Azaña dimitirà si no s'aprova l'Estatut". L'Estatut es va aprovar, i Macià, que per descomptat va contestar que sí, va anar a Madrid a buscar-lo per tornar a casa amb la llei a les mans. Carner, un senyor de Barcelona d'ERC -com deia ahir l'Antoni Castells- en va ser en bona mesura l'artífex, jo diria que ell i Azaña. Però és clar, el món i Europa en particular no estaven per orgues en aquell moment, i tots sabem el que va passar. La història, deia Marx, ha de passar dues vegades per passar de debò. Vet aquí. Fa 29 anys, el 1977, Joan Reventós va fer possible la tornada del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. S'ha dit aquí, i és un fet cert i exacte: el 15 de juny, recordo, a casa seva, l'ajudàvem a fer el seu discurs per a la plaça de Las Arenas. En Joan havia decidit que Tarradellas havia de tornat, el partit havia decidit, havíem decidit, que Tarradellas havia de tornar. Aleshores la dreta catalana proposava una altra cosa: un Consell General de Catalunya o alguna cosa similar, i el PSC va dir que havia de ser la Generalitat, i havia de ser Tarradellas. Evidentment, la dreta i el Govern espanyol es van posar de seguida d'acord, fixeu-vos, per controlar el retorn de Tarradellas i Tarradellas va volar directament a Madrid i va fer un govern d'unitat. Ja s'ha dit aquí. Però la Generalitat de Catalunya va tornar a néixer, i abans de la Constitució. A veure si se n'assabenten a la dreta espanyola, que ni tan sols va votar la Constitució perquè hi deia "nacionalidades". No la van votar. Aleshores no era tota la dreta espanyola, era un partit més petit que es deia Alianza Popular. No van votar la Constitució Espanyola perquè hi deia "nacionalidades". Ara diuen que no, perquè diu "naciones", i ara nacionalidades és per a ells un nom sagrat, millor dit, consagrat. El socialisme català va ser el pare de la criatura i no va pas reclamar drets d'autor. Aquesta modèstia, va tenir, sense dubte, un cost, i el va tenir en termes d'opinió. Ens preguntem el perquè de 1980 després de 1977. Aquella modèstia, fecunda en definitiva, va tenir sense dubte un gran cost electoral. 1 �Però mireu, la història triga, triga més, triga menys, però al final arriba, com els trens -ara no, ara els trens ja arriben a l'hora. La història no perdona. Restitueix la veritat, però ho fa que els personatges col·lectius són vius, però les persones ja han passat. Com l'Alberich. Ahir vaig ser en aquest tanatori de Sant Gervasi, avui no hi he pogut ser, perquè avui he anat a dormir a les 5, jo, i encara he hagut de treballar una mica aquest matí. O com en Clop, o en Pané, de Lleida, que alguns no el recordareu. Jo aquests dies he estat per les terres de Lleida i he estat també al Baix Llobregat, i us ben asseguro que quan vaig a Lleida o al Baix Llobregat penso que aquesta és la Catalunya que ens ha donat força. Com la Tarragona de la Pepa Reventós. El Vendrell, concretament. El nostre partit, el partit d'en Joan, d'en Raimon, d'en Narcís, el partit de Montilla, de la Manuela, de l'Iceta, que ha estat -us ho dic aquí, en la intimitat- el motor de tot això. El partit de l'Alberich, el partit del govern de Catalunya, des de 1999, el més votat en totes les eleccions que es fan i es desfan a Catalunya, les generals, les municipals i les autonòmiques, des de 1999, en totes. Aquest és el subjecte col.lectiu protagonista d'aquesta història. El partit també del conseller Vallès, encara que no sigui militant, de la consellera Tura, i la consellera Mieras, que també ha aconseguit una cosa que no podem dir massa, diguéssim, perquè no s'enfadi ni s'ofengui ningú, però tornaran, una cosa que tornarà, que està tornant. El partit d'aquells que venien del POUM de Salvador Seguí -ahir vaig ser a les Rambles, i si aneu allà on hi havia el SEPU, al número 129, hi ha una placa que ho diu, "en aquest punt, un dia de 1937, va desaparèixer en Seguí"... va ser assassinat, com sabeu. Vull acabar. Aquest és el partit de Joan Reventós. Recordo altres moments de Reventós que no estaria bé no esmentar en aquest moment. Fins l'onze de setembre de 1981, des del 1977 -Sant Boi- es va anar celebrant l'onze de setembre unitàriament. La gent ara ja no se'n recorda. Des del 77, i el 78, i el 79 i el 80 i el 81, era una gran manifestació unitària de totes les forces polítiques de Catalunya, primer a Sant Boi i després al passeig de Gràcia, mig milió de persones, una vegada un milió de persones. Fins al 81 va ser unitària, per coses que havien passat en el Congrés a Madrid, per actituds que havíem pres, però a partir d'aquell any no hi va haver 11 de setembre unitari fins que nosaltres hem tornat al Govern i hem instaurat que se celebri conjuntament per tot el poble de Catalunya, i amb dignitat. Ho dic perquè a Reventós li va tocar en aquell moment, quan nosaltres estàvem tots esperant a la primera fila, amb la bandereta a la mà, i en Reventós es va entrevistar amb Roca, probablement, al carrer Llúria, i va tornar dient que no hi hauria capçalera unitària. Aquí va començar un cisma, una escissió i un enfrontament dintre de les forces polítiques del catalanisme que no s'hauria d'haver produït mai, i no s'hagués produït mai si nosaltres haguéssim estat al front de la Generalitat en aquell moment, us ho asseguro. Nosaltres això no ho farem mai, i no ho farem perquè Joan Reventós ens ho prohibiria. Bé, ara s'obren unes perspectives llargament cobejades. Ara se sabrà el que fa el nostre Govern als barris, a les escoles, en tecnologia, en biomedicina, en salut, i el que fa construint una Espanya plural i confiada. Mai s'havia fet tant, mai. I més que farem. Visca Catalunya! Visca Joan Reventós! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1728 Title A name given to the resource Acte d'homenatge a Joan Reventós Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de l'Aliança del Poble Nou Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Estatuts Història Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/247/20060123.pdf 48010697b25bf13bbb57b144801ca0ed PDF Text Text Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit" Palau Robert. Barcelona | 23/01/2006 La veritat és que hem dedicat poc temps, fins ara, a explicar el que es feia per part d'aquest Govern. Ho hem explicat més d'una vegada però jo crec que de vegades insuficientment. En tot cas, és evident que, en aquest país i en aquest moment, el que ha primat ha estat l'aprovació de la Carta de Barcelona i de la gran llei de Catalunya, que és l'Estatut. La Carta de Barcelona jo crec que es va començar a discutir als anys 80; o sigui, que si ens ho mirem, han trigat 20 anys. Nosaltres trigarem una mica menys, perquè ens ho vam plantejar fa 2 anys. I de fet ja el tenim l'Estatut, el tenim. El nou Estatut el tenim, el tindrem. És exactament allò que volíem? No és aquí el moment de discutir-ho, però probablement sí o s'hi acosta molt. En tot cas, sàpiguen que Catalunya ha fet un pas endavant i molt important. I no només l'ha fet ella, sinó que s'ha fet reconèixer a fora, a la gent d'Espanya, que això és el que té més valor. Vivim, per tant, uns dies intensos a l'entorn d'aquests temes. Però sàpiguen que realment qui ha iniciat el camí perquè Catalunya tingués el que havia de tenir, el seu nou Estatut, ha estat un grup de tres partits que estan al Govern, que han estat elegits per la població de Catalunya per governar. I governen. El que passa és que mentre un país discuteix el que és, i el que vol ser, com es vol definir, segurament la tasca de govern no es veu prou. Tot allò que vam dir s'ha anat complint. El que fa dos anys semblava impossible perquè feia dècades que no es feia, es fa: l'Estatut, els papers, el català a Europa... Totes aquestes coses que ara gairebé semblen, o sinó aviat semblaran, del passat. I a última hora, s'han aconseguit en poc temps. No s'havia fet, probablement, perquè no es donaven les circumstàncies polítiques a Catalunya i Espanya perquè hi hagués aquests acords. Ara es donen. I Catalunya ha aprofitat aquesta circumstància per anar endavant. Es van fent realitat els projectes compartits. I ara és qüestió que l'obra de Govern aparegui amb tota l'extensió, amb tota la profunditat, i amb tots els seus efectes. També s'ha estat complint un principi que nosaltres vam anunciar des del primer moment i que per a nosaltres és cabdal, que és el principi de la proximitat. Nosaltres som una nació i ho hem posat a l'Estatut, i Espanya ho ha aprovat. Ara nosaltres el que volem és que la nació sigui propera i, per tant, volem, no que la nació ho faci tot, sinó que a la nació passi tot. I que passi perquè la gent ho vulgui i ho materialitzi. Començant pels ajuntaments per descomptat. Jo sóc un partidari decidit, i ho són també els membres del meu govern, i els partits que el formen, d'aproximar al màxim les coses que es fan a la gent per la qual es fa. Tot això, doncs, té relació amb el que han estat les nostres preocupacions. Més autogovern, més transparència, més rigor, més proximitat i més bon govern. És a dir, bon govern en definitiva. Tot això, però no només això, sinó obres i fets que materialitzen aquests projectes. Atenció a la salut; equipaments educatius de qualitat; més atenció a les persones dependents; planificació d'infraestructures que fins ara no s'havien tingut. Catalunya és un país, no diré sense infraestructures, però amb unes infraestructures que no estan, ni de lluny, al nivell de la seva economia privada i fins i tot bona part del seu nivell públic. Una major inversió; una visió estratègica per a la nostra projecció econòmica i cultural; i tot això ha de fer que aquest país esdevingui una nació econòmicament i culturalment forta i avançada. Però també socialment. Vull dir amb una més gran seguretat ciutadana, perquè la gent sovint pensa que això no forma part de l'àmbit social. Allò social comença amb què puguem anar pels carrers tranquil·lament, i sapiguem que efectivament estem ben protegits. I que no hi ha punts foscos on es desenvolupa una cultura que no és coneguda, que no està integrada. I d'això, jo crec que estem en una bona situació, comencem a estar en una bona situació. Millorar la qualitat dels serveis que ja són universals, com l'educació i la salut, i universalitzar uns serveis socials que ho començaven a estar però no ho estaven del tot. I d'altra banda, recerca d'equitat i d'eficiència en el nostre sistema de benestar. Tampoc és tan difícil d'explicar, ni tan llarg d'explicar. Això és això i no és poc. És molt. És el que Catalunya probablement volia i desitjava des de feia molt temps. 1 �Aquesta exposició respon a això. Respon a l'obra de Govern, d'un govern catalanista i d'esquerres. Un govern que es deriva d'un acord, del Pacte del Tinell. I que respon a la concepció, com he dit, d'una Catalunya ambiciosa que no només vol ser, sinó que vol ser potent, que vol ser present, que vol ser aquí i fora d'aquí respectada. Una Catalunya vàlida per a les properes dècades, no només per a avui. Una Catalunya d'homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, amb una societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern, i en un marc d'interdependència que nosaltres no neguem, sinó que acceptem, i la volem enfortir. Aquesta és la síntesi del projecte compartit per la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i això és el que es mostra en aquesta exposició. Moltes gràcies a aquells que l'heu feta possible. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1729 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Robert. Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Benestar Social Catalanisme Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències http://78.47.125.110/files/original/27/248/20060124.pdf b70263bd10c0f77367228f5f5b982d2e PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat a "Sabadell Tribuna Oberta" Sabadell | 24/01/2006 Vull agrair a Ramon Pasqual les seves paraules i anar directament al gra, perquè estem en un moment en què cada minut compta i cada trucada és important. Per anar directament al nus de la qüestió i també a la possibilitat que vostès facin les preguntes que vulguin fer, doncs la meva impressió és que el concepte de nació, de ciutat o de municipi, ha sofert uns canvis molt importants en els darrers anys, en la pràctica, vull dir, en els llibres de text encara no, però en la pràctica sí, perquè tots estem acostumats a pensar que un Estat és un Estat i no és altra cosa que un Estat; i que això és inequívoc, i que, dins dels altres, normalment hi ha una nació, i després dins hi ha municipis, de vegades comarques o regions, i que el món està format per estats i que si sumem aquests estats ens dóna el món. Doncs mirin, sí i no, perquè el que està passant, justament, és que tot això era vàlid en el moment en què els Estats eren, no diré relativament similars, perquè n'hi havia de grans i de petits, però hi havia un concepte estàndard d'Estat. Però és que ara resulta que els Estats, els Estats-nació, el que pugui ser Espanya, el que pugui ser França, el que pugui ser Alemanya, el que pugui ser Gran Bretanya, o els grans Estats, degut precisament a l'existència dels grans Estats, han trobat una llei impossible d'evitar, que és la llei de les economies d'escala. És a dir, quan un té una fàbrica més gran, fins a una certa mida, aleshores les coses es compliquen, normalment els productes unitàriament surten més barats. I amb els Estats passa igual. És a dir, com més gran, els costos són més baixos i, per tant, són més potents, de manera que països petits, encara que es col·liguin, els hi costa més. Això no vol dir que els guanyin, encara que més aviat, sí, ni vol dir que tinguin raó. Això és a part. Però la veritat és que hi ha una economia d'escala dels Estats i que, per tant, països petits o s'uneixen o ja no podran competir amb els demés. De què surt la Unió Europea? La Unió Europea surt d'aquesta constatació i d'aquesta necessitat, no només de l'existència d'una història comuna, sinó de l'existència d'una història comuna enfront d'unes altres històries, i d'uns altres països i d'uns altres estats, units algun d'ells, doncs, que marcaven la pauta de quin havia de ser el treball mínim per ser algú. I els països europeus, que cadascun d'ells és cadascun i de quina manera, lentament, sacrificadament, esforçadament, van arribar a la conclusió de què havien de sacrificar una part de la seva identitat, cadascun, per tenirne una de col·lectiva que fos competitiva amb les que ja hi havia. No diem ja la Unió Soviètica, l'aparició de la Xina actual, el Japó, la Índia, etcètera. Més aviat, la tendència serà a Estats més grans, és clar. L'Estat més gran és el que marca la talla a la qual tendiran tots els més petits. Això no vol dir que no hi puguin haver Liechtensteins o Singapurs, n'hi poden haver, per descomptat, perquè tenen un nínxol, tenen una possibilitat d'especialitzar-se en un tema, i van fent la viu-viu. Però els estats normals, no. Tendiran, efectivament, a unificar-se per tenir la mida que s'ha de tenir. Què hem de fer nosaltres? Què som nosaltres? Nosaltres no som un Estat, nosaltres som un país. Nosaltres ja ho podem dir, avui més que ahir, som una nació. Que forma part d'un Estat plurinacional. En el qual hi ha, per altra banda, regions o comunitats autònomes, no totes elles amb la mateixa singularitat, amb la mateixa personalitat, cosa que, a més a més, fa cent anys potser no s'entenia i ara s'entén una mica més. Justament perquè ens hem afranquit per la banda de dalt, ens hem liberalitzat per dalt, ja no som enemics del país que tenim al costat, sinó junts estem en contra, en el sentit de la competitivitat econòmica d'altres Estats, de la mateixa manera que de cara endins s'ha entès que es pot tenir un Estat amb diverses nacions. Els anglesos, quan fan els campionats de futbol i de rugbi, en diuen el Torneig de les Cinc Nacions, i no s'esvera ningú. Els belgues tenen Flandes i Valònia, i a més tenen la regió de Brussel·les, o sigui que són tres regions. I jo recordo que el president de la regió de Brussel·les em deia "jo faig tractats comercials amb la Unió Soviètica". Bé, potser era una exageració, potser Bèlgica és tan petit que tampoc ningú es preocupava massa en aquest sentit. Espanya ha estat un dels grans Estats de la història. És un Estat que ha anat bé durant una colla de segles; va arribar a ser la primera potència mundial, però després va començar, molt abans que aquests altres competidors, rivals o companys, a entrar en una certa decadència que es va 1 �perllongar molt. Què va passar? Va passar que ara fa cent anys, exactament, l'any 1906-1907 del segle passat, Catalunya va arribar a la conclusió que com a país, avançava bé; econòmicament i culturalment, va fer un gran salt endavant. L'any 1906, la solidaritat catalana, és el Maragall i l'Ors al mateix temps, o sigui el modernisme i el noucentisme. És el moment en què comencen a fer-se escoles municipals a Barcelona, perquè l'Estat feia unes escoles que la gent d'aquí no les volia, perquè no donaven la talla. El "pasa usted más hambre que un maestro de escuela", i aquí ens podíem permetre de despreciar-ho i fer-ho diferent. El meu avi, els seus amics, fundaven escoles, el "Món d'Or" i unes altres. Perquè? Escoles de vocació pública. Les van fer privades perquè el públic era de l'Estat i l'Estat no convenia. Espanya havia perdut les últimes colònies. I anava avall. I en el mateix moment que Espanya va avall, Catalunya va amunt. Va amunt industrialment, políticament, econòmicament, socialment. Surt el catalanisme. El catalanisme és això. Després va venir tot el que va venir, que m'ho estalvio, perquè ben dramàtic que va ser, perquè la història necessita passar dues vegades per haver passat. Hi ha l'intent inicial, hi ha el desastre, hi ha el fracàs, i després, més endavant, hi ha l'eclosió. L'eclosió ha estat que l'any 1978, 1977, vam tenir democràcia. A l'any 1978 va tornar el president Tarradellas i, per tant, la nostra autonomia és una mica diferent de les altres, perquè ja era autonomia abans de la Constitució. I la Constitució va sancionar un fet preexistent, a veure si ens expliquem. No és que nosaltres vulguem "ser diferents" o ens vulguem separar. Només expliquem que la realitat és aquesta. Qui hi ha unes autonomies que són nacions, que tenen aquest caràcter de nació, per la seva cultura, pel seu idioma, per la seva manera de ser i perquè van aparèixer a la història d'una manera diferent. Cosa que no vol dir que no en puguin aparèixer més. Per què Andalusia no ho va ser? Doncs no ho va ser pels pèls. Perquè es va acabar la guerra en el moment que ells tot just estaven començant. Per què Galícia sí? Doncs perquè van fer-ho abans. I per què van fer-ho abans? Doncs perquè, sense ganes de tirar-nos més flors a nosaltres mateixos, un dels màxims dirigents del galleguisme havia estudiat a Barcelona i havia vist que no només es podia ser galleguista sinó també nacionalista gallec. Tot això va acabar molt malament, com sabeu. Però totes aquestes coses que tenen una arrel, si no arranqués l'arrel, és pràcticament impossible que desapareguin. Ja en democràcia, a la primera Constitució, es va dir que n'hi havia tres, es va dir amb la boca petita, amb una disposició addicional "aquellos territorios que en el pasado hubieren plebiscitado un estatuto", doncs eren tres. Era una manera de dir bascos, gallecs i catalans, sense que ningú s'enfadés. Després va venir el que va venir, que és la generalització. Que està molt bé. El que va passar és que alguna d'aquestes autonomies es va autodenominar nacionalitat, quan no tenien aquest caràcter històric. No dic que no ho siguin, que siguin el que vulguin, i a més, nosaltres ho vam votar, tothom ho va votar, ningú va dir que no. Que n'hi ha quatre més: Canàries, Balears, la Comunitat Valenciana i l'Aragó. Què hem fet nosaltres ara? 25 anys després de tot allò hem dit que no hauríem de reposar les coses allà on estan perquè tot anés bé. I per tant, quin és el terme que hauríem de fer servir perquè aquella dualitat que es va crear amb la Constitució i que després s'ha anat esvaint, i aquelles lleis que es van fer al principi que després s'han anat esvaint perquè hi va haver un cop d'estat, perquè la gent es va esverar. En Pujol deia al 1987: "Jo vaig haver de triar quan el senyor Calvo Sotelo em va dir: 'de todo lo que le había dicho que le daría, esto no, esto no, esto no y esto quizá sí'. I clar, jo vaig haver de triar en aquell moment entre Catalunya i la democràcia. I vaig triar la democràcia, diu, perquè clar, si no hi havia democràcia no hi havia Catalunya". Perdoneu aquest discurs. Només dir-vos que passats aquests 25 anys, ara sí que potser Catalunya pot dir el que és en veu alta i que ningú s'esveri, o que s'esverin però que finalment s'accepti, i tothom quedi tranquil. Perquè us ben asseguro que no hi ha antídot més efectiu contra l'ansietat que els fets consumats, els fets reals. I si resulta que el Parlament espanyol aprovarà que Catalunya és una nació, us ben asseguro que tots aquells que pensaven que no ho era començaran a dir que potser sí que ho és. Per què? Perquè ha arribat fins aquí, perquè ho ha dit el Parlament espanyol, que és qui ho ha dir. Per tant, dir-vos que en aquest aspecte i tornant avall, Catalunya ara què ha de fer? Catalunya ara ja ha fet la guerra d'Espanya, per entendre'ns, en el sentit positiu. I ara Espanya, més ben dit, serà ella qui dirà que Catalunya és una nació. Què fem ara nosaltres? Catalunya ha de mirar cap endins, enlloc de tant cap enfora com en aquests dos anys, o almenys ho ha semblat. I fer dos coses: una, governar. Cosa que ja ha fet 2 �però que la gent no sap, i s'ha governat més en aquests dos anys que potser en els últims vuit anteriors. No perquè nosaltres siguem superhomes i els altres fossin un desastre, sinó perquè els altres portaven 25 anys i ja es valien del vet i anaven seguint, com és lògic, la línia que duien, però no tenien l'incentiu, l'ambició, les ganes d'agradar, diguem-ho així, que té sempre un govern nou. Per tant, nosaltres hem governat més però no s'ha vist. Perquè si estàs discutint si ets i no ho ets, si existeixes o no existeixes, el que fas és molt menys important. Però ara l'important és el que fem. Una. I dos, què farem? A part de les coses que estem fent, que s'aniran explicant cada dia més, i s'aniran sabent, una cosa que farem serà dir als Ajuntaments: mireu, us ha arribat l'hora. Fins ara, a Espanya, les proporcions, quan va començar l'Estat de les Autonomies, eren 80 per cent l'Estat, 0 per cent les Autonomies -que no hi eren-, 20 per cent els Ajuntaments. Recursos nets, després de transferències. Doncs ara, devem estar a 30-50-20. L'Estat és el trenta i ha baixat del vuitanta al 30. No hi ha cap país europeu on això hagi passat amb aquesta intensitat. Alemanya està molt descentralitzat, sí, però va perdre la guerra. No sé si m'explico. Van venir els demés i els van fer federals tant si volien com si no. Aquí no. Aquí ha estat un acord al qual hem arribat i un procés evolutiu que ens ha dut fins aquí. 30-50-20. Què passa? Que 30-50-20 i 80-020, que era al principi, hi ha una cosa que lliga: els Ajuntaments eren 20 i són 20. I continuen sent 20. I això no pot ser. És lògic que havent-hi la qüestió de les nacionalitats, les regions i la devolució, doncs això hagi estat el tema més important, en el qual ens hem concentrat absolutament i els canvis en les xifres que us he dit són molt significatius. Però ara és l'hora en que les nacionalitats i les regions, és a dir, les comunitats autònomes, es tombin als Ajuntaments i els diguin: tu què vols ser quan siguis gran? Ja ets gran i, per tant, digues en què et veus en condicions de fer. I dos, aquí tens els recursos per fer-ho, evidentment. No s'hi val badar i es tracta de donar competències i recursos. Què passa? I acabo aquí. Els Ajuntaments, com que tot aquest període l'han viscut amb un sentiment ambivalent, perquè d'una banda s'han vist amb més obligacions i amb més recursos, per descomptat, perquè hi ha hagut increment de recursos, però en proporció no. La gran qüestió no eren ells, sinó l'altra. Era la qüestió autonòmica i nacional; doncs, d'alguna forma malfien. Perquè diuen: tot el que em passin, m'ho faran pagar. És tracta que quedi clar que a Catalunya això no serà així. Que a Catalunya direm als Ajuntaments, aquí teniu les responsabilitats i aquí teniu els recursos per afrontar aquestes responsabilitats. Dit això, hi ha mil maneres de millorar l'equació, hi ha mil maneres d'aconseguir recursos addicionals, hi ha mil maneres d'aconseguir que la gent s'impliqui més en la pròpia prestació del servei, com més avall vas més s'impliquen, i, per tant, que els serveis siguin en aquest sentit menys costosos econòmicament perquè hi ha més aportació de la pròpia població. En fi, què us haig d'explicar si vosaltres ho sabeu perfectament? Els que sou de municipis perquè sou de municipis, els que sou empresaris perquè sou empresaris. És a dir, quan s'ho fa un, surt més barat. Només que ha de tenir unes regles clares i uns ajuts que siguin evidents i que siguin escrupolosament acceptats. Això és el que us volia dir i l'alegria d'estar una altra vegada a Sabadell, que per mi representa Catalunya en un sentit, n'hi ha d'altres, que també la representen, però de maneres diferents, avui li deia a l'alcalde. Però Sabadell, d'alguna forma, no sé perquè té aquesta cosa de dir que és una ciutat que s'ha fet a ella mateixa i que no depèn de ningú, que depèn d'ella, que ho ha tingut difícil, que el seu ofici principal en aquest moment està en crisi, s'ha hagut de transformar i, tanmateix, el tremp econòmic doncs ha continuat i el tremp empresarial també i, per tant, des d'aquest punt de vista, per mi, Sabadell és Catalunya, igual com dic que Catalunya és Espanya. No que Catalunya pertany a Espanya, sinó que Espanya és Catalunya, és a dir, que la millor definició d'Espanya és el que nosaltres som i el que nosaltres estem fent aquí, en aquest moment, de l'Espanya plural. I de la mateixa manera una de les millors definicions, sinó la millor, del que Catalunya és, és Sabadell. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1730 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat a "Sabadell Tribuna Oberta" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sabadell Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Nacionalisme Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències